Algebra Lineal Problemes Resolts

` Algebra Lineal Problemes resolts
Rafel Amer Ramon Vicen c Sales i Ingl` es

Departament de Matem` atica Aplicada II Escola T` ecnica Superior dEnginyeries Industrial i Aeron` autica de Terrassa
2009 Rafel Amer i Vicen c Sales

Aquesta obra es distribueix sota la llic` encia creative-commons amb les condicions Reconeixement-No comercial-Compartir de la versi o 2.5 daquesta llic` encia. Resumint: Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar p ublicament lobra, fer-ne obres derivades, amb les condicions seg uents:
Reconeixement. Heu de recon` eixer els cr` edits de lobra de la manera especicada per lautor o el llicenciador (per` o no duna manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l us que feu lobra). No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a nalitats comercials. Compartir amb la mateixa llic` encia. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, nom es podeu distribuir lobra generada amb una llic` encia id` entica a aquesta. Quan reutilitzeu o distribu u lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llic` encia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perm s del titular dels drets dautor. No hi ha res en aquesta llic` encia que menyscabi o restringeixi els drets morals de lautor. Podeu trobar el text complet de la llic` encia a ladre ca http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca Escola T` ecnica Superior dEnginyeries Industrial i Aeron` autica de Terrassa Colom 11 08222 Terrassa rafel.amer@upc.es
Introducci o
s resultat de les classes impartides per la Secci Aquesta col.lecci o de problemes d` algebra lineal e o de Terrassa del Departament de Matem` atica Aplicada II a lEscola T` ecnica Superior dEnginyers Industrials de Terrassa des de la posada en marxa del nou pla destudis. En el llibre shan incl` os exemples explicats a classe per aconseguir una major comprensi o dels conceptes te` orics desenvolupats i altres problemes dun major grau de di cultat que intenten aclarir aquells punts en els quals hem constatat que els estudiants tenen m es di cultats. No oblidem, s imprescindible lesforc per` o, que per aconseguir aquesta comprensi oe i el treball personal, tant pel que fa a lestudi daquests conceptes com a la resoluci o dexercicis. Esperem que el llibre sigui dutilitat als estudiants i els aconsellem que intentin resoldre els problemes abans de llegir la soluci o. En molts casos, segurament trobaran solucions alternatives a la proposada. ` Els temes en qu` e est` a dividit el llibre s on habituals en qualsevol curs dAlgebra Lineal i sha dedi` ltims cap cat especial atenci o als aspectes geom` etrics de lAlgebra Lineal; aix , els dos u tols estan dedicats a la Geometria i a lestudi de les c` oniques i qu` adriques. Encara que, inicialment, aquest llibre estigui pensat per a estudiants dEscoles T` ecniques Superiors til als estudiants de Matem` dEnginyeria, tamb e pot ser u atiques, F sica i, en general, dun curs ` elemental dAlgebra Lineal. Es pot aconsequir l ultima revisi o daquesta obra en format P a ladrec a dInternet http://ruth.upc.es/algebra/algebra-lineal-problemes-resolts.pdf. R A V S
Introducci o
Index
Introducci o Index Matrius i sistemes dequacions lineals . . Matrius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sistemes dequacions lineals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Determinants . . Determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Aplicacions dels determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Espais vectorials . . Espais vectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Subespais vectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lespai vectorial euclidi` a . . Lespai vectorial euclidi` a ........................................ Solucions aproximades dun sistema lineal: m nims quadrats . . . . . . . . . . . . . .
Index
Transformacions lineals . . Transformacions lineals i endomor smes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagonalitzaci o..............................................
Endomor smes de lespai vectorial euclidi` a . . Endomor smes sim` etrics i diagonalitzaci o ortogonal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Isometries lineals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Geometria lineal . . Lespai af .................................................. Lespai af euclidi` a ............................................
C` oniques i qu` adriques . . C` oniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qu` adriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
` Algebra Lineal. Problemes resolts
Matrius i sistemes dequacions lineals
Matrius
. Calculeu el rang de les matrius seg uents: 2 @ a) 4 2 0 1 3 2 5 1 1 2 4 1 7 AI 8 2 1 1 B2 b) B @5 7 0 3 1 1 7 5 3 1 9 1 1 4 C C: 7 A 1
Soluci o s el nombre m` a) El rang duna matriu e axim de vectors-columna linealment independents. Aleshores, per calcular el rang hem de triangular la matriu: 0 1 0 1 2 1 3 2 4 2 1 3 2 4 @4 2 5 1 7 A 0 1 5 1 A: '@0 2 1 1 8 2 F2 F2 2F1 0 0 2 10 2
F3 F3 F1
2 '@0 0
1 0 0
3 1 0
2 5 0
1 4 1 A: 0
Els pivots de la matriu triangulada corresponen a les columnes primera i tercera, per tant, el primer i el tercer vectors-columna de la matriu inicial s on linealment independents i els altres tres s 2. s on combinaci o daquests i el rang daquesta matriu e b) Triangulant la segona matriu de lenunciat tenim que 0 1 B2 B @5 7 3 1 1 7 5 3 1 9 1 1 4 C C 7 A 2 1 F F 1 B0 'B @0 2F1 0 5F 3 7 0 0 5 13 0 0 0 3 7 14 14 5 13 26 26 1 1 6 C C 12 A 8 F3
3 F4
F2 F3 1 F4 7F1
F3 2F2 F4 F4 2F2
1 B0 'B @0 0
1 1 6 C C: 0 A 4
evident que els vectors-columna primer, segon i quart s Es on linealment independents i que el s combinaci s 3. tercer e o lineal dels dos primers. Per tant, el rang daquesta matriu e . Calculeu el rang de la matriu seg uent segons els valors del par` ametre a: 0 1 1 1 a C 1 a4 C 3a3 @ 1 aC1 1 a3 C 3a2 A : aC1 1 1 a2 C 3a Soluci o Triangulem la matriu 1 1 1 a C 1 a4 C 3a3 @ 1 aC1 1 a3 C 3a2 A aC1 1 1 a2 C 3a 0 1 @ ' 0 0 0 0 1 a a aC1 a a2 2a aC1 a 2 a 3a
F2 F2 F1 F3 F3 .aC1/F1
a5
1 a4 C 3a3 A a4 2a3 C 3a2 4 3 2 4a 3a C a C 3a F a4
F 3 CF 2
1 1 '@0 a 0 0
a5
a4 C 3a3 A 2a3 C 3a2 4 3 2 5a 5a C 4a C 3a 1
Els coe cients de la diagonal principal daquesta matriu depenen del par` ametre a, aleshores, per calcular el rang de la matriu hem de distingir els casos seg uents: (a) Si a 6D 0 i a2 3a 6D 0, els tres primers vectors-columna s on linealment independents s combinaci s 3. Tenint i el quart e o lineal dels tres primers; per tant, el rang de la matriu e 2 en compte que a 3a D 0 si, i nom es si, a D 0 o a D 3, resulta que si a 6D 3 i 0 el s 3. rang de la matriu e (b) Si a D 0, la matriu inicial era 1 1 1 1 0 @1 1 1 0 A 1 1 1 0 0
s 1. i evidentment el rang daquesta matriu e (c) Si a D s 3 la matriu triangulada e 0
1 @0 0
1 3 0
1 2 0 3 0 A: 0 0
En aquest cas, els dos primers vectors-columna s on linealment independents i els altres dos s 2. s on combinaci o lineal daquests; per tant, el rang de la matriu e s 1, si a D Resumint, si a D 0 el rang e . Donada la matriu 1 AD@3 4 calculeu .A Soluci o En primer lloc tenim que 0 A 2I /3 . 0 2 2 1 1 1 1 A; 2 s 2 i si a 6D 3 el rang e s 3. 3 i 0 el rang e
1 2I D @ 3 4
2 2 1
1 1 1 A 2
1 0 1 0 0 1 2@ 0 1 0 A D @ 3 0 0 1 4
2 4 1
1 1 1 A: 0
Aleshores, .A
1 2I /2 D @ 3 4
2 4 1
10 1 1 1 A@ 3 0 4
2 4 1
1 1 1 A 0
Matrius i sistemes dequacions lineals 0 1 1 1 2. 1/ C 1 0 3 1 4. 1/ 1 0 A 4 1 1. 1/ C 0 0
. 1/. 1/ 2 3 C 1 4 . 1/. 2/ 2. 4/ C 1. 1/ 3. 2/ 4. 4/ 1. 1/ D @ 3. 1/ 4 3 1 4 4. 1/ 1 3 C 0 4 4. 2/ 1. 4/ C 0. 1/ 1 0 1 9 1 D @ 19 11 7 A 7 4 5 i nalment tenim que .A 1 3 2 @ 19 2I / D .A 2I / .A 2I / D 7 0 1 32 35 10 @ 13 30 A : D 80 15 25 3 0
10 1 9 1 A @ 3 11 7 4 4 5
2 4 1
1 1 1 A 0
s possible, les inverses de les matrius seg . Calculeu, si e uents: 0 1 1 0 1 1 1 1 2 7 3 B1 C 1 1 1 C ADB I B D@3 9 4 A : @1 1 1 1 A 2 4 2 1 1 1 1 Soluci o Per calcular la inversa de la matriu A, hem de triangular la matriu seg uent: 0 1 1 1 1 1 1 0 0 0 B1 C 1 1 1 B 0 1 0 0 C @1 1 1 1 0 0 1 0 A 2 F2 F1 1 1 1 1 0 0 0 1 F F F F
F4 F4 F1
3 3 1
1 B0 'B @0 0 1 B0 'B @0 0 0 1 2 0 2
1 0 2 2 1 0 2 2
1 2 0 2 1 2 2 0
1 2 2 0
1 1 1 1
1 1 1 1 0 0 1 0
0 1 0 0 0 1 0 0
0 0 1 0
1 0 0 C C 0 A 1 F2
F3 F3 F2
1 0 0 C C 0 A 1 F1
2F1 CF2 F4 F4 F2
` Algebra Lineal. Problemes resolts 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 C C 0 A 1 F1
2 B0 'B @0 0 2 B0 'B @0 0 4 B0 'B @0 0 0 0 0 2 0 0
0 2 0 0 0 0 2 0 0 4 0 0
2 0 2 2 2 2 2 4 0 0 4 0
0 2 2 2
1 1 1 0
0 0 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1
1 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 1
F 1 CF 3 F4 F4 F3
1 0 0 C C 0 A 1 1 F F
2 F3
2F1 CF4 2F2 CF4 2F3 CF4
0 0 0 4
1 1 1 C C 1 A F1 1 F2
F3 F4
1 4 F1 1 4 F2 1 4 F3 1 4 F4
1 B0 'B @0 0
0 1 0 0
0 0 1 0
0 0 0 1
1=4 1=4 1=4 1=4
1=4 1=4 1=4 1=4
1=4 1=4 1=4 1=4
1=4 1=4 1=4 1=4
1 C C: A
s invertible i la seva inversa e s Per tant, la matriu A e 0 1 1 B 1 1 1 A 1D B 1 4@1 1 1
1 1 1 1
1 1 1 C C: 1 A 1
De la mateixa manera, calculem la inversa de la matriu B : 1 0 2 7 3 1 0 0 @3 9 4 0 1 0 A 2 4 2 0 0 1 F2 2 @ ' 0 0 6 '@0 0 0 0 7 3 3 0 3 0 3 1 1
2F2 3F1 F3 F3 F1
1 1 0 0 3 2 0 A 1 0 1 F1 2 1 0 18 3 2
3F1 C7F2 F3 F3 F2
1 14 0 2 0 A: 2 1
Els tres sistemes dequacions que intervenen per calcular la inversa de la matriu B s on incompas invertible. tibles; per tant, la matriu B no e . Trobeu els valors de s invertible la matriu per als quals e 1 0 1 1 A: @2 1 1 10 6
Soluci o s invertible si, i nom s 3. Aleshores, hem de Sabem que una matriu dordre 3 e es si, el seu rang e s 3. trobar els valors de per als quals el rang daquesta matriu e Triangulant la matriu tenim que 0 1 @2 1 1 '@0 0 0 1 1 10 6 1 A 1 @ ' 0 0 2F1 1 '@0 0 F3 0 0 2 1 C 10 1 1 C2 A 5 F 1 21 2 1 2
2
F2 F2 F3 F3 F1
2F3 F2
2 21
1 1 C2 A 12 F2 0
1
21F3 C.2 C1/F2
1 1
F3 F2
12 A C2 F
1 @ ' 0 21 0 0 Tenint en compte que 2 D

2
A: 12 4 C 30
4 C 30 D 0 si, i nom es si, ( p p 16 C 240 4 256 4 16 5 D D D 4 4 4 3 : 6D 5 i 3.
s 3 i, per tant, e s invertible si, i nom resulta que el rang de la matriu e es si, . Trobeu una matriu X tal que AX D B , on 1 5 AD i 2 4
BD
2 4
6 2
Soluci o s invertible i calculem la seva inversa Comprovem en primer lloc que la matriu A e 1 5 1 5 1 0 1 0 ' 2 4 0 1 F F 2F 0 14 2 1 F 14F C5F 2 2 1 1 1 2 4 5 14 0 1 0 4 5 =14 =14 : ' ' 1 2=14 1=14 2 1 F1 14 F1 0 14 0 1
F2
1 14 F2
s Per tant, la inversa de la matriu A e A

1
1 D 14
4 5 2 1
:
1
Multiplicant a lesquerra els dos costats de la igualtat AX D B per A A

1
tenim que
AX D A
1
X DA Aleshores, 1 XD 14 4 5 2 1 2 4 6 2
B:
1 D 14
28 0
14 14
2 0
1 1
. Donades les matrius AD 1 2 2 4 i BD 1 2 8 16 W
s invertible, per` (a) Comproveu que la matriu A no e o que lequaci o AX D B t e soluci o. (b) Trobeu una matriu C tal que lequaci o AX D C no tingui soluci o. Soluci o s m a) Evidentment, la segona columna de la matriu A e ultiple de la primera, per tant, la matriu A s invertible. Aleshores, no podem resoldre lequaci t e rang 1 i no e o AX D B pel mateix m` etode que a lexercici 8. Si posem XD x y z t ;
lequaci o AX D B es transforma en 1 2 2 4 x y z t D 1 2 8 16 :
Igualant coe cient a coe cient, tenim un sistema de quatre equacions amb quatre inc` ognites x y 2x 2y 9 > > > 2t D 8 = : 4z D 2 > > > ; 4t D 16 2z D 1
s el doble de la primera i la quarta e s el doble de la segona; per tant, el sistema La tercera equaci oe queda redu t a ) x 2z D 1 : y 2t D 8
evident que aquest sistema e s compatible indeterminat amb dos graus de llibertat i la seva Es s soluci o general e ) x D 2z C 1 : y D 2t 8
Per tant, totes les matrius de la forma XD s on soluci o de lequaci o inicial. b) Sabem que en tota igualtat de matrius AX D C , les columnes de la matriu C s on combinaci o lineal de les columnes de la matriu A. Aleshores, si volem que lequaci o AX D C no tingui soluci o, s su cient que alguna columna de la matriu C no sigui combinaci e o lineal de les columnes de la matriu A, per exemple: 1 3 C D : 2 4 2z C 1 2t 8 z t ; amb z; t 2 R ;
s a dir, a . Resoleu, e lleu la matriu inc` ognita X , les equacions matricials seg uents: (a) 2X C A D B . (b) XA C B D C . (c) A (e) A
1 XA 1B
D B. D I. C B D C.
(d) AX
1X t
En tots els casos suposarem que les maqtrius que multipliquen a la X s on regulars. Soluci o (a) En aquest cas, la matriu A, que est` a sumant a un costat de la igualtat, passa a laltre costat s a dir, la soluci s restant i, el passa dividint, e oe 1 X D .B 2 A/ :
(b) De manera semblant, tenim que XA D C B i, en multiplicar els dos costats de la igualtat s per A 1 a la dreta, tenim que XAA 1 D .C B/A 1 . Aleshores, la soluci oe X D .C B/A
1
Observem que si una matriu regular est` a multiplicant en un costat duna igualtat per lesquerra, podem passar-la a lesquerra de laltre costat de la igualtat, multiplicant per la seva inversa. De la mateixa manera, si una matriu regular est` a multiplicant en un costat duna igualtat per la dreta, podem passar-la a la dreta de laltre costat de la igualtat, multiplicant per la seva inversa. (c) En aquest cas tamb e hem de tenir en compte que .AB/ tindrem que A 1 XA D B A
1 1
DB
1A 1.
Aleshores, pas a pas,
X D BA
1
X D ABA (d) De manera similar AX AX X

1 1 1
BDI
1 1
D IB DA
1
DB B
1 1 1
XD A
X D BA :
Matrius i sistemes dequacions lineals (e) Finalment, tenint en compte que .A C B/t D At C B t i que .AB/t D B t At , tindrem que A A
t 1
Xt C B D C Xt D C B B/ B/
t
X D A.C X D A.C X D .C t
B t /At :
Sistemes dequacions lineals

. Analitzeu el car` acter del sistema dequacions lineals seg uent pel m` etode de Gauss: x 2x 3x 9 2y C z D 2 > > > y C 3z D 0 = : x C 2y D 1 > > > ; 5y C z D 2
Soluci o s La matriu del sistema dequacions e 0
1 B2 B @1 3
2 1 2 5
1 3 0 1
1 2 0 C C: 1 A 2 les tenim que 1 2 4 C C 3 A 8 F3 3F3 1 1 7 0 2 4 7 27
Triangulant aquesta matriu, fent transformacions elementals per 1 0 0 1 2 1 1 2 1 2 C B0 B2 3 1 1 3 0 C B B '@ A @1 0 4 1 2 0 1 2 F2 2F1 3 5 1 2 F 0 1 2 F F F

F4 F4 3F1
3 3 1
4F2 F4 3F4 F2
1 B0 'B @0 0
2 3 0 0
1 1 7 7
2 4 7 20
1 C C A
F4 F4
1 B0 'B @0 0 F
3
2 3 0 0
1 C C: A
ltima matriu e s El sistema triangular corresponent a aquesta u x 2y C z D 2 3y C z D 7z D 7 0D 27 4 9 > > > = > > > ;
s impossible, per tant, aquest sistema dequacions e s incompatible. Evidentment, l ultima igualtat e . Resoleu el sistema dequacions lineals seg uent pel m` etode de Gauss: 9 x C 2y 3z D 2 > = 3x C z D 0 : > ; 2x y C 2z D 3 Soluci o s La matriu daquest sistema dequacions e 0 1 2 @3 0 2 1
3 1 2
1 2 0 A; 3
s a dir, la matriu que sobt e e escrivint en columnes els coe cients de la x , els de la y , els de la z i els termes independents, respectivament. El m` etode de Gauss consisteix a fer transformacions elementals per les ns a obtenir una matriu triangulada i a partir daquesta resoldre el sistema dequacions. Recordem que les transformacions elementals s on les seg uents: (a) Permutar dues les. (b) Permutar dues columnes corresponents a les inc` ognites. (c) Multiplicar un la per un nombre diferent de zero. (d) Substituir una la per aquesta la m es un m ultiple duna altra. s diferent de zero, aleshores per aconseguir que els El primer coe cient de la diagonal principal e altres coe cients de la primera columna siguin zero fem les transformacions elementals seg uents: Substitu m la segona la per la segona la menys el triple de la primera i substitu m la tercera la per la tercera la menys el doble de la primera.
habitual representar aquestes transformacions elementals Es seg uent: 1 0 0 1 1 2 3 2 A @0 @3 0 1 0 ' 0 2 1 2 3 F2 F2 3F1

F3 F3 2F1
i la matriu obtinguda de la forma 2 6 5 3 10 8 1 2 6 A: 7
s diferent de zero, aleshores per aconseguir que el El segon coe cient de la diagonal principal e coe cient que hi ha sota sigui zero fem la transformaci o elemental seg uent: Substitu m la tercera la per la tercera la multiplicada per 6 menys la segona multiplicada per 5. Com en el cas anterior representem aquesta transformaci o elemental i la matriu obtinguda de la forma seg uent: 1 1 0 0 1 2 3 1 2 3 2 2 A A @0 6 10 6 10 '@0 6 6 0 5 8 7 F 6F 5F 0 0 2 12
3 3 2
ltima matriu ja est` s equivalent al Aquesta u a triangulada, aleshores el sistema dequacions inicial e s que correspon a aquesta matriu, que e 9 x C 2y 3z D 2 > = 6y C 10z D 6 : > ; 2z D 12 Un sistema daquesta forma sanomena triangular i es resol comenc ant per l ultima equaci o i substituint els resultats a les anteriors. Observem que el sistema triangular t e tres equacions i tres inc` ognites, aleshores el sistema dequas compatible determinat. Les solucions s cions inicial e on 9 9 9 x C 2y 3. 6/ D 2 > x C 2. 11/ 3. 6/ D 2 x D 2 > > = = = 6y C 10. 6/ D 6 y D 11 H) y D 11 : H) > > > ; ; ; zD 6 zD 6 zD 6
s Per tant, la soluci o del sistema e x D 2; yD 11 i zD 6:
. Resoleu el sistema dequacions lineals seg uent pel m` etode de Gauss: 9 2x y C 3z D 4 > = x C 2y 2z D 2 : > ; 4x C 3y z D 0 Soluci o s La matriu daquest sistema dequacions e 0 2 1 @1 2 4 3
3 2 1
1 4 2 A: 0 les tenim que 1 4 8 A 8 F F

3
Triangulant aquesta matriu, fent transformacions elementals per 0 1 0 2 1 3 2 1 3 4 @1 A @0 2 2 2 5 7 ' 4 3 1 0 F2 2F2 F1 0 5 7

F3 F3 2F1
F2
2 @ ' 0 0
1 5 0
1 3 4 A: 7 8 0 0
ltima matriu e s El sistema triangular corresponent a aquesta u ) 2x y C 3z D 4 5y 7z D 8
s compatible indeterminat amb un grau i t e dues equacions i tres inc` ognites, per tant, el sistema e s a dir, la soluci de llibertat; e o general ve donada en posar dues de les inc` ognites en funci o de la tercera. En aquest cas, 9 9 7z 8 4z C 6 > > = 2x xD C 3z D 4 = 5 5 H) : 7z 8 7z 8 > > ; ; yD yD 5 5 s Per tant, la soluci o general e
9 4z C 6 > = 5 : 7z 8 > ; yD 5 xD
Observem que qualsevol soluci o particular del sistema dequacions es pot obtenir donant un valor arbitrari a la z i calculant els valors de la x i de la y amb les igualtats de la soluci o general. . Resoleu el sistema dequacions lineals homogeni seg uent pel m` etode de Gauss: 9 2x C y 4z D 0 > = 3x C 5y 7z D 0 : > ; 4x 5y 6z D 0 Soluci o s homogeni, e s a dir, tots els termes independents s Observem que quan el sistema dequacions e on nuls, en tot el proc es de triangulaci o de la matriu aquests termes sempre s on nuls, ja que cap de les transformacions elementals els fa variar. s impresPer aquest motiu, quan es triangula la matriu dun sistema dequacions homogeni, no e cindible posar la columna de termes independents. De tota manera, per recordar que resolem un s convenient fer-ho. sistema dequacions homogeni, e 0 2 @3 4 1 5 5 1 4 0 7 0 A: 6 0
Triangulant aquesta matriu tenim que 0 2 @3 4 1 5 5 1 4 0 7 0 A 6 0 F2

F3
2F2 3F1 F3 C2F1
2 1 '@0 7 0 7
1 4 0 2 0 A 2 0 F
F3 F2
2 1 '@0 7 0 0
1 4 0 2 0 A: 0 0
ltima matriu e s El sistema triangular corresponent a aquesta u 2x C y 7y 4z D 0 2z D 0 ) ;
ja que els coe cients de la matriu s on els coe cients de les inc` ognites i els termes independents s on zero. s compatible indeAquest sistema t e dues equacions i tres inc` ognites, per tant, el sistema inicial e
s terminat amb un grau de llibertat. La soluci o general e 2x C 2z 7 9 = 4z D 0 > > ; 13z 7 2z yD 7 xD 9 > = > ;
2z yD 7
H)
. Resoleu el sistema dequacions lineals homogeni seg uent pel m` etode de Gauss: 9 3x C 5y C 2z D 0 > > > 3x C 5y C 4z D 0 = 4z D 0 > > > ; 2x C 9y C 6z D 0 Soluci o En aquest cas no posem els termes independents, per` o al nal hem de recordar que aquests s on tots nuls. 0 1 3 5 2 B3 5 4 C B C: @1 1 4 A 2 9 6 Triangulant aquesta matriu tenim que 0 3 B3 B @1 2 5 5 1 9 1 2 4 C C 4 A F2 6 F
3 F4
xCy
F2 F1 3F3 F1 3F4 2F1
3 B0 'B @0 0
5 0 2 17
1 2 2 C C: 10 A 14
s zero; aleshores per continuar En aquesta matriu, el segon coe cient de la diagonal principal e triangulant la matriu hem de permutar dues les de manera que el coe cient que ocupi aquest lloc sigui no nul: 0 3 B0 B @0 0 5 0 2 17 1 2 2 C C 10 A 14 F2 3 B0 'B @0 0 0 5 17 2 0 1 2 14 C C 10 A 2 F
F4 F4 F2
17F3 C2F2
Matrius i sistemes dequacions lineals 0 1 2 14 C C 142 A 2 F 0 1 2 14 C C: 142 A 0
3 5 B 0 17 'B @0 0 0 0
71F4 CF3
3 5 B 0 17 'B @0 0 0 0
ltima matriu e s El sistema triangular corresponent a aquesta u 9 3x C 5y C 2z D 0 > = 17y C 14z D 0 > ; 142z D 0 s compatible determinant. i t e tres equacions i tres inc` ognites. Per tant, el sistema inicial e s la trivial, e s a dir, L unica soluci o dun sistema homogeni compatible determinat e x D 0; y D 0; i z D 0:
. Analitzeu, pel m` etode de Gauss, el car` acter del sistema dequacions lineals 9 x 2y C z D 2 > = x C y C az D 1 ; > ; 2x C ay C 4z D 2 segons els valors del par` ametre a. Soluci o s La matriu daquest sistema dequacions e 0 1 @ 1 2 1 2 1 2 A: 1 a 1 a 4 2
Triangulant aquesta matriu tenim que 1 0 0 2 1 2 1 1 2 1 @ 1 A @ 1 a 1 1 aC1 ' 0 0 aC4 2 2 a 4 2 F2 F2 CF1

F3 F3 2F1
1 2 1 A 2 F
F3 C.aC4/F2
` Algebra Lineal. Problemes resolts 0 1 2 1 A: a 2
1 '@0 0
2 1 1 aC1 0 a2 C 5a C 6
Observem que a2 C 5a C 6 D 0 si, i nom es si, p p 5 25 24 5 1 aD D D 2 2
51 D 2
2 3
aleshores, ja podem estudiar quan es compleix cada un dels casos de lenunciat. s incompatible si alguna de les equacions del sistema triangular e s de la forma (a) El sistema e s daquesta forma quan a D 3. 0 D nombre diferent de zero. Evidentment, la tercera equaci oe s compatible indeterminat si la tercera equaci s a dir, si (b) El sistema e o queda redu da a 0 D 0, e a D 2. s immediat que si a 6D (c) Finalment, e 2i s compatible determinat. 3 el sistema e
. Estudieu, segons els valors del par` ametre a, el sistema dequacions lineals seg uent pel m` etode de Gauss: 9 x C ay C 2z D 1 > = x C .2a C 1/y C 8z D 0 : > ; 2x C 3ay C .3a C 4/z D a 2 Soluci o s La matriu daquest sistema dequacions e 0 1 a 2 @ 1 2a C 1 8 2 3a 3a C 4
1 1 0 A: a 2 les tenim que 1 2 1 A 6 1 a F 3a
Triangulant aquesta matriu fent transformacions elementals per 0 1 0 1 1 a 1 a 2 A @ @ 1 2a C 1 8 ' 0 aC1 0 2 3a 3a C 4 a 2 F2 F2 F1 0 a

F3 F3 2F1
.aC1/F3 aF2
1 a 2 6 '@0 aC1 0 0 3a2 3a
1 1 1 A: a2
ltima transformaci s la que hem subsEn aquesta u o elemental hem multiplicat la tercera la, que e s v` titu t, per a C 1, aleshores si a D 1 aquesta transformaci o no e alida, ja que no es pot multiplicar una la per zero. Per tant, quan estudiem el sistema per a a D 1, no ho podrem fer a ltima matriu, sin partir daquesta u o que ho haurem de fer a partir de lanterior. Per estudiar el sistema dequacions, hem de distingir els casos seg uents: (a) Si 3a2 s 3a 6D 0 i a C 1 6D 0, el sistema triangular corresponent a la matriu triangulada e 9 x C ay C 2z D 1 > = .a C 1/y C 6z D 1 > ; .3a2 3a/z D a2
s compatible determinat. i t e tres equacions i tres inc` ognites, per tant, el sistema e Observem que 3a2 3a D 0 si, i nom es si, a D 0 o a D 1; per tant, en aquest primer cas estem estudiant el sistema si a 6D 1; 0 i 1, i quan calculem les solucions podrem simpli car entre a, a C 1 o a 1. Les solucions s on x C ay C 2 9 1> > > 3a 3 > = a D 1 H) .a C 1/y C 6 > 3a 3 > > a > ; zD 3a 3 D xD a xCa 1 a 1 3a 3 1 yD a 1 a zD 3a 3 C2 a D 9 > 1> > > > = > > > > > ;
H)
9 2a C 3 > > > 3a 3 > > = 1 : yD > a 1 > > > a > ; zD 3a 3 s (b) Si a D 0 la matriu triangulada del sistema dequacions e 1 0 1 0 2 1 @0 1 6 1 A 0 0 0 0 i el sistema triangular corresponent a aquesta matriu, x C 2z D y C 6z D 1 1 ) ;
s compatible indeterminat amb un grau t e dues equacions i tres inc` ognites; per tant, el sistema e s de llibertat. La soluci o general e ) x D 2z 1 : y D 6z C 1 s (c) Si a D 1 la matriu triangulada del sistema dequacions e 1 0 1 1 2 1 @0 2 6 1 A 0 0 0 1 i el sistema triangular corresponent a aquesta matriu, x C y C 2z D 2y C 6z D 1 0D1 9 1> = > ; :
s incompatible. cont e una igualtat impossible. Per tant, el sistema e s v` (d) Si a D 1, l ultima transformaci o elemental que hem fet no e alida; per tant hem de continuar lestudi del sistema a partir de la matriu anterior 0 1 0 1 1 1 1 2 1 1 1 2 @0 A A: 0 6 1 3 '@0 1 1 0 1 3 1 F2 F3 0 0 6 1
F3 F2
s El sistema triangular corresponent a aquesta matriu e x y C 2z D y 3z D 6z D 1 9 1> = 1 > ;
s compatible determinat. La soluci s i t e tres equacions i tres inc` ognites; per tant, el sistema e oe 9 9 9 1 1 1 5> x y C 2 D 1> x C 2 D 1> xD > > > > > > > > 6 2 6 6> > > > = = = 1 1 1 H) H) : y 3 D 1 yD yD > > 6 2 2 > > > > > > > > > 1 1 1 > > > > ; ; ; zD zD zD 6 6 6 Resumint, si a 6D s compatible determinat i la soluci s 1; 0 i 1 el sistema e oe 2a C 3 ; 3a 3 yD 1 a 1 ; i zD a 3a 3 I
xD
s compatible indeterminat amb un grau de llibertat i la soluci s si a D 0 el sistema e o general e xD yD 2z z ) I s compatible determinat i 1 el sistema e i zD 1 : 6
6z C 1
s incompatible i, nalment, si a D si a D 1 el sistema e s la soluci oe 5 1 xD ; yD ; 6 2
. Estudieu, segons els valors dels par` ametres a i b , el sistema dequacions lineals seg uent: 9 x C ay C z D 3 > = 3x C bz D a : > ; x C 2y C z D b Soluci o s La matriu daquest sistema dequacions e 1 1 a 1 3 @3 0 b a A : 1 2 1 b 0
Triangulant aquesta matriu tenim que 1 1 a 1 3 @3 0 b a A 1 2 1 b F2 0 1 2 1 a 1 A: 3a b 3 '@0 a 9 0 2 a 0 b 3 3F1 0
F2 F3 F3 F1
Aleshores, si permutem la segona i la tercera columna ja tindrem la matriu triangulada 0 1 1 a @0 b 3 3a 0 0 2 a 1 2 a 9 A : b 3
Per estudiar aquest sistema dequacions hem de distingir els casos seg uents:
s compatible determinat ja que queda un sistema triangular de (a) Si b 6D 3 i a 6D 2 el sistema e tres equacions amb tres inc` ognites sense cap igualtat del tipus 0 D nombre diferent de zero : s (b) Si a D 2 la matriu triangulada del sistema e 0 1 1 1 2 2 @0 b 3 A 6 7 0 0 0 b 3 i shan de distingir dos casos: s incompatible. (b. ) Si b 6D 3 el sistema e (b. ) Si b D 3 el sistema triangular corresponent a l ultima matriu t e dues equacions i s compatible indeterminat amb un grau de llibertat. tres inc` ognites; per tant, e (c) Si b D 3 continuem triangulant la matriu que ten em abans de canviar dordre les columnes segona i tercera 1 0 1 0 1 a 1 1 a 1 2 2 A A: @0 3a 0 3a 0 a 9 '@0 a 9 2 0 2 a 0 0 0 0 0 a C 11a 18 F 3aF C.2 a/F
3 3 2
ltima transformaci s v` Aleshores, tenint en compte que aquesta u o no e alida si a D 0 i que a2 C 11a si, i nom es si, aD 11 p 121 2 72 D p 11 49 D 2 ( 11 7 2 D 2 9 18 D 0
shan de distingir els casos seg uents: s incompatible ja que la tercera equaci (c. ) Si a 6D 0; 2 i 9 el sistema e o del sistema ltima matriu e s de la forma triangular corresponent a aquesta u 0 D nombre diferent de zero : s (c. ) Si a D 2 el sistema triangular corresponent a l ultima matriu e ) x C 2y C z D 2 I 6y D 7
s compatible indeterminat amb un grau de llibertat. per tant, el sistema e s (c. ) Si a D 9 el sistema triangular corresponent a l ultima matriu e ) x C 9y C z D 2 I 27y D 0 s compatible indeterminat amb un grau de llibertat. per tant, el sistema e s (c. ) Si a D 0, la matriu triangulada daquest sistema dequacions e 1 0 1 0 1 2 @0 0 0 9 A I 0 2 0 0 s incompatible. per tant, el sistema e Podem resumir tots aquests casos en lesquema seg uent: 8 s compatible determinat a 6D 2 ( i b 6D 3 El sistema e s compatible indeterminat b D 3 El sistema e aD2 s incompatible b 6D 3 El sistema e < 8 s incompatible <a 6D 2 i 9 El sistema e b D 3 s compatible indeterminat aD2 El sistema e : s compatible indeterminat aD9 El sistema e :
. Resoleu el sistema dequacions lineals seg uent pel m` etode de Gauss-Jordan: 9 2x C 2y 3z D 14 > = 3x 3y C 2z D 7 : > ; x y C 3z D 7 Soluci o El m` etode de triangulaci o de matrius de Gauss-Jordan consisteix a aconseguir mitjanc ant transformacions elementals per les que tots els coe cients situats a sota i a sobre dels coe cients no s que una nuls de la diagonal principal siguin zero. Lavantatge respecte al m` etode de Gauss e vegada triangulada la matriu tenim directament les solucions del sistema.
s La matriu daquest sistema dequacions e 0 2 2 @3 3 1 1 Triangulant aquesta matriu tenim que 1 0 2 2 3 14 A @3 3 2 7 1 1 3 7 F2 2F2 12 '@ 0 0 0 0 12 0 5 13 14 1 56 28 A 56 F 0
3 2 3
1 14 7 A: 7
F3 2F3 F1
2 '@0 0 3F1 0
2 12 4 0 12 0
3 13 9 5 13 1
1 14 28 A 28 F1
6F1 CF2 F3 3F3 F2
14
12 '@ 0 0 1 F
3
1 56 28 A 4 F1
F1 C5F3 F2 F2 13F3
12 '@ 0 0
1 0 0 36 A: 12 0 24 0 1 4
ltima matriu e s El sistema corresponent a aquesta u 9 12x D 36 > = 12y D 24 : > ; zD 4 s compatible determinat i la soluci s Per tant, el sistema inicial e oe x D 3; yD 2; i zD 4:
. Resoleu simult` aniament pel m` etode de Gauss-Jordan els sistemes dequacions lineals seg uents: 9 9 2x C y C 3z D 2 > 2x C y C 3z D 1 > = = x 3y C z D 1 x 3y C z D 2 5 : 5x Soluci o Quan tenim uns quants sistemes dequacions de manera que tots tenen els mateixos coe cients de les inc` ognites, els podem resoldre simult` aniament triangulant la matriu formada per aquests 8y C 6z D 2 > ; 5x 8y C 6z D > ;
coe cients de les inc` ognites i tantes columnes de termes independents com sistemes dequacions tinguem. Triangulant la matriu daquests dos sistemes dequacions tindrem que 0 1 0 2 2 1 3 2 1 3 2 1 @ A @1 7 1 3 1 1 2 ' 0 0 0 21 3 14 5 8 6 2 5 F2 2F2 F1
F3 2F3 5F1
1 1 5 A 15 F1
7F1 CF2 F3 F3 3F2
14 @ 0 ' 0
0 7 0
20 1 0
14 0 14
1 2 5 A: 0 14.
s incompatible ja que una de les equacions del sistema triangular e s 0 D El primer sistema e
s compatible indeterminat amb un grau de llibertat i la seva soluci s El segon sistema e o general e xD yD 9 10z C 1 > = 7 : zC5 > ; 7
Determinants
Determinants
. Calculeu els determinants dordre 2 seg uents: 2 a sin cos b (a) I (b) 2 sin cos a b
nC1 n (c) n n 1
Soluci o
D a2 b 2 ab D ab.ab 1/ : sin cos sin cos D sin cos sin cos D sin. / : nC1 n D .n C 1/.n 1/ n2 D n2 1 n2 D 1 : n n 1
2 a b a b2
Determinants
. Calculeu els determinants dordre seg uents mitjanc ant la regla de Sarrus: 3 1 a x x 4 5 2 3 7 2 5 6 (a) (b) (c) 8 I 4 I x b x : 2 1 8 7 8 9 x x c Soluci o
3 8 2 1 4 7
4 7 1 2 5 8
5 2 8
D 3 7 8 C 4. 2/2 C 8. 1/. 5/
. 5/7 2
. 2/. 1/3
4 8 8
D 168 16 C 40 C 70 6 256 D 0 : 3 6 D 1. 5/9 C 2 6. 7/ C 4 8. 3/ . 3/. 5/. 7/ 9
1 6 8
4 2 9
D 45 84 96 C 105 48 72 D 240 : a x x x b x D abc C x 3 C x 3 bx 2 ax 2 cx 2 x x c D 2x 2 .a C b C c/x 2 C abc :
. Calculeu el seg uent determinant dordre 4: 3 2 5 0 6 4 4 1 Soluci o
1 2 2 3
2 0 1 4
Observem que la segona la del primer determinant t e dos zeros; a m es, si fem una transformaci o elemental per columnes podem aconseguir que nhi hagi un altre: 3 11 2 1 2 2 1 2 5 1 0 0 2 0 0 2 0 : D 6 4 2 1 2 4 2 1 2 4 1 3 4 C 2C 5C 23 1 3 4
1 1 3
Aleshores, desenvolupant pels coe 11 2 1 2 1 0 0 2 0 2 4 2 1 2 23 1 3 4
cients de la segona la tenim que 11 2 2 D 1 . 2/ 2 4 1 2 23 1 4 D . 176 C 46 C 4 C 184 C 11 C 16/ D 85 :
Per tant,
3 5 6 4
2 0 4 1
1 2 2 3
2 0 1 4
85 :
. Sabent que A i B s on matrius quadrades dordre 3 tals que det.A/ D 2 i det.B/ D calculeu el determinant de la matriu 1 2 A B 2 Soluci o Aplicant les propietats dels determinants respecte de les operacions amb matrius, tenim que 3 1 2 1 t 1 det det.A2 / det.B 1 / det.At / A B A D 2 2 1 D .det.A//2 .det.B// 8
1 1
3,
At :
det.A/ D
1 : 3
Aplicacions dels determinants

. Calculeu el rang de les m` axim: 0 3 2 B2 3 ADB @1 6 4 1 matrius seg uents per menors, indicant un menor no nul dordre 5 6 9 4 1 4 8 C CI 20 A 2 3 B6 BDB @3 6 0 2 4 2 4 5 7 1 1 2 4 2 4 1 7 5 C C: 11 A 13
Determinants
Soluci o evident que les columnes de la matriu A no s (a) Es on totes m ultiples duna mateixa columna; per s 2, i un menor dordre 2 amb determinant no nul e s el que sobt tant, el rang com a m nim e e en xar les les 1a. i 2a. i les columnes 1a. i 2a.: 0 3 B 2 B @ 1 4 2 3 6 1 5 6 9 4 1 4 8 C C; 20 A 2 3 2 2 3 D 5:
amb
s m Per comprovar si el rang daquesta matriu e es gran que 2, hem de calcular els determinants dels menors dordre 3 que sobtenen a partir de lanterior afegint una la i una columna. Si afegim la tercera la i la tercera columna, # 5 6 9 4
3 B 2 B !@ 1 4 0
2 3 6 1
1 4 8C C 20 A 2
3 2 1
2 3 6
5 6 9
D 0:
Si afegim la tercera la i la quarta columna, # 3 B 2 B !@ 1 4 0 2 3 6 1 5 6 9 4 1 4 8C C 20 A 2 3 2 1 2 3 6 4 8 20 D 0:
Si afegim la quarta la i la tercera columna, # 5 6 9 4
3 B 2 B @ 1 ! 4 0
2 3 6 1
1 4 8C C 20 A 2
3 2 5 2 3 6 D 0: 4 1 4
Si afegim la quarta la i la quarta columna, # 3 B 2 B @ 1 ! 4 0 2 3 6 1 5 6 9 4 1 4 8C C 20 A 2 3 2 4 2 3 8 D 10 6D 0 : 4 1 2
El menor dordre 3 que sobt e en xar les les 1a:, 2a: i 4a: i les columnes 1a:, 2a: i 4a: 1 0 3 2 5 4 C B 3 6 8 C B 2 C B 6 9 20 A @ 1 4 1 4 2 s com a m t e determinant no nul; per tant, el rang de la matriu A e nim 3. Finalment, per saber si el rang es 4 hem de calcular el determinant de l unic menor dordre 4 3 2 5 4 2 3 6 8 D 0: 1 6 9 20 4 1 4 2 s 3 i un menor dordre 3 amb determinant no nul e s el que hem Per tant, el rang daquesta matriu e indicat abans. evident que les columnes de la matriu B no s (b) Es on totes m ultiples duna mateixa columna; per s 2, i un menor dordre 2 amb determinant no nul e s el que sobt tant, el rang com a m nim e e en xar les les 1a. i 2a. i les columnes 2a. i 3a.: 0 1 3 2 5 2 7 B6 4 C 2 5 7 4 5 B C; amb 4 7 D 6: @3 2 1 2 11 A 6 4 1 4 13 Calculem ara els determinants dels menors dordre 3 que sobtenen quan afegim una la i una columna a aquest menor dordre 2. Si afegim la tercera la i la primera columna, # 3 B6 B !@ 3 6 0 2 4 2 4 5 7 1 1 2 4 2 4 1 7 5C C 11 A 13
3 2 6 4 3 2
5 7 1
D 0:
Determinants
Si afegim la tercera la i la quarta columna, # 5 2 7 4 1 2 1 4
3 B6 B !@3 6 0
2 4 2 4
1 7 5C C 11 A 13
2 4 2
5 2 7 4 D 0: 1 2
Si afegim la tercera la i la cinquena columna, # 3 B6 B !@3 6 0 2 4 2 4 5 7 1 1 2 4 2 4 1 7 5C C 11 A 13 2 4 2 5 7 1 7 5 11 D 0:
Si afegim la quarta la i la primera columna, # 3 B6 B @3 ! 6 0
2 4 2 4
5 7 1 1
2 4 2 4
1 7 5C C 11 A 13
3 2 5 6 4 7 D 0: 6 4 1
Si afegim la quarta la i la quarta columna, # 2 4 2 4
3 B6 B @3 ! 6 0
2 4 2 4
5 7 1 1
1 7 5C C 11 A 13
2 5 2 4 7 4 D 0: 4 1 4
Si afegim la quarta la i la cinquena columna, # 3 B6 B @3 ! 6 0 2 4 2 4 5 7 1 1 2 4 2 4 1 7 5C C 11 A 13 2 5 4 7 4 1 7 5 13 D 0:
s 2 i un menor Com que els determinants de tots aquests menors s on nuls, el rang de la matriu B e s el que hem indicat abans dordre 2 amb determinant no nul e 0 1 5 2 7 3 2 B6 4 7 4 5 C B C: @3 2 1 2 11 A 6 4 1 4 13
. Calculeu el rang de la matriu seg uent, per menors, en funci o del par` ametre a: 1 0 aC3 1 2 a @ a a 1 1 2a A : 3a C 3 a aC3 3 Soluci o s lleugerament difeEl procediment per estudiar el rang duna matriu en funci o dun par` ametre e s trobar els valors de a per als rent al que hem fet servir a lexercici anterior. El primer que farem e quals existeix un menor dordre m` axim amb determinant no nul. Aleshores, agafem un menor qualsevol dordre 3 daquesta matriu i calculem el seu determinant: aC3 1 2 2 a a 1 1 D .a C 3/.a 1/.a C 3/ C .3a C 3/ C 2a 3a C 3 a aC3 2.a
3
1/.3a C 3/
2
a.a C 3/ a2 1/ : 3a
a.a C 3/
D a C 5a C 3a 6a2 C 6 Da
3 2
9 C 3a C 3 C 2a2 3a
a2
2
a D a .a
s 3. Per tant, si a 6D 0 i 1 el rang daquesta matriu e Si a D 0, tenim la matriu 0 3 @0 3 1 1 2 0 1 1 0 A; 0 3 3
que evidentment t e un menor dordre 2 amb determinant no nul 0 1 3 1 2 0 3 1 D @ 0 A ; amb 1 1 0 0 1 3 0 3 3
3:
Determinants
evident que el determinant del menor que sobt Es e quan afegim la tercera la i la tercera columna s zero, ja que e s el determinant que hem calculat en funci e o del par` ametre a. s El determinant del menor que sobt e quan afegim la tercera la i la quarta columna e 3 1 0 0 D 9: 1 0 3 0 3 s 3. Per tant, si a D 0, el rang de la matriu tamb ee Finalment, si a D 1 tenim la matriu 0 4 1 2 @1 0 1 6 1 4 1 1 2 A; 3
que tamb e t e un menor dordre 2 amb determinant no nul 0 1 4 1 2 1 @ 1 amb 0 1 2 A; 6 1 4 3
4 1 1 0 D
1:
s zero i el El determinant del menor que sobt e quan afegim la tercera la i la tercera columna e s determinant del que sobt e quan afegim la tercera la i la quarta columna e 4 1 1 1 0 2 D 0: 6 1 3 s 2. Per tant, si a D 1, el rang de la matriu e . Analitzeu, per menors, el car` acter del sistema dequacions lineals seg uent: 9 5x 6y C z D 4 > = 3x 5y 2z D 3 : > ; 2x y C 3z D 5 Soluci o s El determinant de la matriu dels coe cients de les inc` ognites e 5 6 1 3 5 2 D0 2 1 3
i aquesta matriu t e un menor dordre 2 amb determinant no nul 0 5 @ 3 2 6 5 1 1 1 2 A; 3
amb
5 3
6 D 5
7I
s a dir, el rang de la matriu dels coe cients de les inc` s 2. Per calcular el rang de la matriu e ognites e s su cient calcular el determinant del menor dordre 3 que sobt ampliada e e quan afegim la tercera la i la quarta columna # 1 1 4 2 3A; 3 5
5 @ 3 ! 2
6 5 1
5 3 2
6 4 5 3 D 1 5
28 :
s 3 i el sistema e s incompatible. Per tant, el rang de la matriu ampliada e . Resoleu el sistema dequacions lineals seg uent pel m` etode de Cramer: 9 2x C 3y C 5z D 10 > = 3x C 7y C 4z D 3 : > ; x C 2y C 2z D 3
Soluci o s de Cramer hem de calcular Per comprovar si aquest sistema de 3 equacions amb 3 inc` ognites e el determinant de la matriu dels coe cients de les inc` ognites 2 3 5 3 7 4 D 1: 1 2 2
s de Cramer, compatible determinat i la soluci Aleshores, aquest sistema e o ve donada per la regla
Determinants
de Cramer:
10 3 5 3 7 4 3 2 2 xD D 3; 1 2 10 5 3 3 4 1 3 2 yD D 2; 1 2 3 10 3 7 3 1 2 3 D 2: zD 1
a dir, la soluci s Es o del sistema e x D 3; yD 2 i zD2
. Resoleu el sistema dequacions lineals seg uent pel m` etode de Cramer: 9 2x 3y C z D 2 > = 3x 5y C 5z D 3 : > ; 5x 8y C 6z D 5 Soluci o s En aquest cas el determinant de la matriu dels coe cients de les inc` ognites e 2 3 1 3 5 5 D0 5 8 6 i aquesta matriu t e un menor dordre 2 amb determinant no nul 0 1 2 3 1 2 3 D @ 3 A ; amb 5 5 3 5 5 8 6
1I
s a dir, el rang de la matriu dels coe cients de les inc` s 2. Per calcular el rang de la matriu e ognites e s su cient calcular el determinant del menor dordre 3 que sobt ampliada e e quan afegim la tercera
la i la quarta columna # 1 1 2 5 3A; 6 5
2 @ 3 ! 5
3 5 8
2 3 5
3 2 5 3 D 0: 8 5
s 2 i el sistema e s compatible indeterminat amb un Per tant, el rang de la matriu ampliada tamb ee grau de llibertat. Les columnes del menor dordre 2 amb determinant no nul s on la 1a. i la 2a., aleshores agafem la x i la y com a inc` ognites principals. Per altra banda les les del menor dordre 2 amb determinant s combinaci no nul s on la 1a. i la 2a., aleshores la tercera equaci oe o lineal de les dues primeres i la podem eliminar. El sistema dequacions queda redu t a 2x 3x 3y D 5y D zC2 5z C 3 ) :
Podem resoldre aquest sistema de 2 equacions amb 2 inc` ognites mitjanc ant la regla de Cramer; les solucions s on zC2 3 5z C 3 5 xD D 10z C 1 ; 1 2 zC2 3 5z C 3 yD D 7z : 1
s compatible indeterminat i la seva soluci s Per tant, el sistema e o general e x D 10z C 1 y D 7z ) :
Observem que el m` etode de Cramer es pot aplicar a qualsevol sistema dequacions lineals, que no sha de confondre amb la regla de Cramer que saplica als sistemes de Cramer.
Determinants
. Resoleu el sistema dequacions lineals homogeni seg uent pel m` etode de Cramer: 9 3x C 2y C 5z C 2t C 7u D 0 > > > 6x C 4y C 7z C 4t C 5u D 0 = 3x C 2y z C 2t 6x C 4y C z C 4t Soluci o s la matriu B de lexercici 9, aleshores el seu rang La matriu dels coe cients de les inc` ognites e s 2. Evidentment el rang de la matriu ampliada tamb s 2, ja que tots els coe cients de l e ee ultima s compatible indeterminat amb tres graus de llibertat. columna s on zero. Per tant, aquest sistema e Les columnes dun menor dordre 2 amb determinant no nul s on la 2a: i la 3a:, aleshores agafem la y i la z com a inc` ognites principals. Daltra banda, les les daquest menor amb determinant no nul s on la 1a: i la 2a:, aleshores la tercera i la quarta equacions s on combinaci o lineal de les dues primeres i les podem eliminar. El sistema dequacions queda redu t a 2y C 5z D 4x C 7z D 3x 6x 2t 4t 7u 5u ) : 11u D 0 > > > ; 13u D 0
Podem resoldre aquest sistema de 2 equacions amb 2 inc` ognites aplicant la regla de Cramer; les solucions s on 3x 2t 7u 5 6x 4t 5u 7 9x C 6t 24u yD D ; 2 5 6 4 7 2 3x 2t 7u 4 6x 4t 5u 18u zD D : 2 5 6 4 7 s Per tant, la soluci o general daquest sistema e yD zD 3x 3u 9 2t C 8u = 2 : ;
. Estudieu el sistema dequacions lineals seg uent en funci o del par` ametre a pel m` etode de Cramer: 9 ax C y C z D a > = x C ay zD1 : 3x C y C az D 2 > ;
Soluci o s de Cramer; e s a dir, el determinant En primer lloc calculem per a quins valors de a el sistema e s no nul de la matriu dels coe cients de les inc` ognites e a 1 1 a 3 1 1 1 a D a3 D a3
3C1 3a 2
3a C a
La primera arrel de lequaci o a3
3a
2 D 0 lhem de trobar pel m` etode de Ru ni
1 1 1
0 1 1
3 1 2
2 2
i les altres arrels s on les solucions de lequaci o a2 1
2 D 0; aleshores
aD
( p p 1C8 1 9 13 2 D D D 2 2 2 1 2/.
s igual a .a C 1/2 .a i el determinant e Per tant, si a 6D
s diferent de zero, el sistema e s de Cramer, e s a dir, 1 i 2, el determinant e
Determinants
compatible determinat, i segons la regla de Cramer a 1 1 1 a 1 2 1 a a3 2a 1 .a C 1/.a2 a 1/ a2 a 1 xD D D D ; .a C 1/2 .a 2/ .a C 1/2 .a 2/ .a C 1/2 .a 2/ .a C 1/.a 2/ a a 1 1 1 1 3 2 a a 1 1 yD D D ; 2 2 .a C 1/ .a 2/ .a C 1/ .a 2/ .a C 1/.a 2/ a 1 a 1 a 1 3 1 2 a2 C 1 .a C 1/.1 a/ 1 a zD D D D : 2 2 2 .a C 1/ .a 2/ .a C 1/ .a 2/ .a C 1/ .a 2/ .a C 1/.a 2/ Per tant, si a 6D xD Si a D s compatible determinat i la soluci s 1 i 2, el sistema e oe yD 1 .a C 1/.a 2/ i zD 1 a .a C 1/.a 2/
a2 a 1 ; .a C 1/.a 2/
s 1, el sistema dequacions e xCyCz D x y zD1 zD2 3x C y 9 1> = > ;
i evidentment la primera i la segona equacions s on la mateixa; per tant, podem eliminar-ne una de les dues i el sistema queda ) x y DzC1 : 3x C y D z C 2 clar que aquest sistema e s compatible indeterminat i la seva soluci s Es o general e zC1 1 zC2 1 2z C 3 D ; xD 1 4 1 3 1 1 zC1 3 zC2 2z 1 D yD I 1 4 1 3 1
s a dir, e
9 2z C 3 > = xD 4 : 2z 1 > ; yD 4
s Finalment, si a D 2, el sistema dequacions e 9 2x C y C z D 2 > = x C 2y z D 1 > ; 3x C y C 2z D 2 i la matriu dels coe cients de les inc` ognites t e un menor dordre 2 amb determinant no nul 0 2 @ 1 3 1 2 1 1 1 1 A: 2
s su cient calcular el determinant que sobt Per calcular el rang de la matriu ampliada e e quan afegim la tercera la i la quarta columna # 1 2 1A; 2 2 1 2 1 2 1 D 3 1 2
2 @ 1 ! 3
1 2 1
1 1 2
3:
s 3 i el sistema e s incompatible. Aleshores, el rang de la matriu ampliada e s possible, la inversa de les matrius seg . Calculeu, si e uents per adjunts: 0 1 0 1 1 3 2 1 2 2 1 5 AI 1 2 A: AD@4 B D@2 2 1 5 2 2 1 Soluci o s invertible si, i nom s diferent Recordem que una matriu quadrada A e es si, el seu determinant e de zero, i en aquest cas t .Aad / 1 A D : jAj
Determinants
s invertible hem de calcular el seu determinant Per comprovar si la matriu A e 1 3 2 D 5 C 30 C 8 C 4 C 5 60 D 8 : 4 1 5 jAj D 2 1 5 s invertible i si representem per ij els coe cients de la matriu Aad , tenim Per tant, la matriu A e que 4 4 5 1 5 1 D 6; 13 D D 10; 12 D D 10; 11 D 2 1 2 5 1 5 1 1 3 3 2 2 D 7; 23 D D 9; 22 D D 13; 21 D 2 1 2 5 1 5 1 3 1 3 2 2 D 11: 33 D 32 D 31 D D 13; D 17; 4 1 4 5 1 5 Aleshores ladjunta i la inversa de la matriu A s on, respectivament, 1 0 10 10 6 9 7 A Aad D @ 13 17 13 11 10 1 @ 10 D 8 6 0 13 9 7 1 0 17 10 1@ A 13 10 D 8 11 6 13 9 7 1 17 13 A : 11
s invertible Calculem ara el determinant de la matriu B per saber si aquesta matriu e 1 2 2 1 2 jB j D 2 D 1 8 8 4 4 4 D 27 : 2 2 1 s invertible i si representem per ij els coe cients de la matriu B ad , tenim Per tant la matriu B e que 2 2 1 2 1 2 D 6; D 6; D 3; 13 D 12 D 11 D 2 2 2 2 1 1 2 2 1 1 2 2 D 6; 23 D 22 D D 3; 21 D D 6; 2 2 2 1 2 1 1 2 1 2 2 2 D 3: 33 D D 6; 32 D D 6; 31 D 2 1 2 2 1 2
s Aleshores la inversa de la matriu B e 0 3 1 @ 6 D 27 6 6 3 6 1 0 6 1 1 6 AD @2 9 3 2 2 1 2 1 2 2 A: 1
Determinants
Espais vectorials
Espais vectorials
. Calculeu a de manera que el vector .0; 2; a/ sigui combinaci o lineal dels vectors .4; 0; 5/ i .2; a; 3/.
Soluci o Hem de trobar per a quins valors de a existeixen .0; 2; a/ D

1
i C
2 R tals que
2 .2; a; 3/ :
1 .4; 0; 5/
Igualant component a component, tenim el sistema dequacions 4 5

1
C2 a C3
2 2 2
9 D0> = D2 Da > ;
s combinaci Aleshores, el vector .0; 2; a/ e o lineal dels vectors .4; 0; 5/ i .2; a; 3/ si, i nom es si,
Espais vectorials
s compatible. Triangulant la matriu daquest sistema tenim que aquest sistema dequacions e 1 1 0 0 4 2 4 2 0 0 C A @0 a C '@0 a 2 2 A 0 2 4a F3 F2 5 3 a F 4F 5F F2 F3
3 3 1
1 4 2 0 @ 0 2 4a A 0 a 2 F 0
2F3
1 4 2 0 A: '@0 2 4a 2 0 0 4 4a aF 0
2
s compatible determinat si, i nom Evidentment aquest sistema e es si, 4 nom es si, a D 1. s Si a D 1, la soluci o del sistema e ) 4 1C2 2 D0 2
2
s a dir, si, i 4a2 D 0, e
D4
H)
C 2.2/ D 0
2
) H)
1 2
D D2
) :
D2
Per tant, .0; 2; 1/ D Si a D
1.4; 0; 5/ C 2.2; 1; 3/.
s 1, la soluci o del sistema e ) 4 1C2 2 D0 H) 2 2D 4
C 2. 2/ D 0
2
) H)
1 2
D1 D 2
) :
Per tant, .0; 2; 1/ D 1.4; 0; 5/
2.2; 1; 3/.
. Estudieu la depend` encia o independ` encia lineal dels vectors .1; 2; 0; 3/, .2; 1; 0; 1/, 4 .0; 2; 1; 1/ i .5; 2; 1; 4/ de R . Soluci o nics Recordem que n vectors u E1; u E2; : : : ; u E n s on linealment independents si, i nom es si, els u escalars 1 ; 2 ; : : : ; n que compleixen la igualtat E1 1u s on
1
E2 2u
En nu
E D0
D 0.
En el nostre cas, tenim que

1 .1;
2; 0; 3/ C
2 .2;
1; 0; 1/ C
3 .0; 2; 1;
1/ C
4 .5;
2; 1; 4/ D .0; 0; 0; 0/ :
Igualant component a component tenim el sistema homogeni dequacions 9 1 C 2 2 C 5 4 D 0> > > = 2 1 C 2 2 D 0 2 3 4 : 3 C 4 D 0> > > ; 3 1C 2 3C4 4 D0 s evident que, si aquest sistema e s compatible determinat, l s la trivial i Aleshores, e unica soluci oe s compatible indeterminat, hi ha solucions els vectors s on linealment independents i, si el sistema e diferents de la trivial i els vectors s on linealment dependents. Per estudiar aquest sistema hem de triangular la seva matriu 0 1 0 1 2 0 5 1 2 B 2 C B0 1 2 2 3 B C 'B @ 0 @0 0 1 1 A 0 3 1 1 4 F2 F2 C2F1 0 5
F4 F4 3F1
0 2 1 1 2 3 0 0 0 2 1 0
1 5 8 C C 1 A 11 F 1 5 8 C C: 1 A 0
3F4 C5F2
1 B0 'B @0 0
2 3 0 0
0 2 1 7
1 5 8 C C 1 A 7 F
F4
1 B0 'B @0 0 7F
3
s compatible indeterminat amb un grau de llibertat, per tant, els Evidentment, aquest sistema e vectors s on linealment dependents. Per trobar una relaci o de depend` encia entre aquests vectors nhi ha prou amb trobar una soluci o particular del sistema 9 9 1C2 2C5 4 D0 > 1 D 4 > = = 3 2C2 3C8 4 D0 H) : 2 D 2 4 > > ; ; 3 D 4 3C 4 D0 s Per tant, una de les possibles relacions de depend` encia entre aquests quatre vectors e .1; 2; 0; 3/ C 2.2; 1; 0; 1/ C .0; 2; 1; 1/ .5; 2; 1; 4/ D .0; 0; 0; 0/ :
Espais vectorials
. Estudieu la depend` encia o independ` encia lineal dels vectors .2; 0; 1; 1/, .1; 2; 3; 4/ i .2; 1; 1; 2/. Soluci o Hem de comprovar si existeixen escalars
1 .2; 0; 1; 1/ 1; 2; 3
2 R no tots nuls tals que 1; 2/ D .0; 0; 0; 0/ :
2 .1; 2; 3; 4/
3 .2; 1;
Igualant component a component, tenim el sistema dequacions 9 2 1 C 2 C 2 3 D 0> > > 2 2 C 3 D 0= : 1C3 2 3 D 0> > > ; 1C4 2C2 3 D0 s compatible determinat o indeterminat triangulem la seva matriu mitjanc Per saber si e ant transformacions elementals per les 0 1 0 1 2 1 2 2 1 2 B0 2 B0 2 1 C 1 C B C B C ' @1 3 @0 5 1 A 4 A 1 4 2 F3 2F3 F1 0 7 2 F3 2F3 5F2
F4 2F4 F1 F4 2F4 7F2
2 B0 'B @0 0
1 2 0 0
2 1 C C 13 A 3 F
13F4
2 B0 'B @0 0 3F
3
1 2 0 0
1 2 1 C C: 13 A 0
ltima matriu e s un sistema homogeni de tres equaEl sistema triangular corresponent a aquesta u s compatible determinat i l s la trivial 1 D cions amb tres inc` ognites, per tant, e unica soluci oe on linealment independents. 2 D 3 D 0. Aleshores, els tres vectors s . Demostreu que els vectors .1; 2; 1/, .2; 1; 2/ i .3; 2; 1/ s on base de R3 i calculeu les components del vector . 2; 2; 10/ en aquesta base. Soluci o s un espai vectorial de dimensi Sabem que R3 e o ; per tant, per demostrar que aquests tres vectors s on base nhi ha prou amb comprovar que s on linealment independents.
Igualem a zero una combinaci o lineal daquests vectors

1 .1; 2;
1/ C
2 .2; 1;
2/ C
3 .3; 2; 1/
D .0; 0; 0/ I
aleshores, igualant component a component, tenim el sistema dequacions 9 1 C 2 2 C 3 3 D 0> = 2 1C 2C2 3 D0 : > ; 2 2C 3D0 1 Daltra banda, per calcular les components del vector . 2; 2; 10/ en aquesta base hem dexpressar-lo com a combinaci o lineal dels vectors .1; 2; 1/, .2; 1; 2/ i .3; 2; 1/ . 2; 2; 10/ D
1 .1; 2;
1/ C
2 .2; 1;
2/ C
3 .3; 2; 1/ :
Igualant component a component, tenim un altre sistema dequacions 9 1C2 2C3 3 D 2 > = 2 1C 2C2 3 D2 : > ; 2 2 C 3 D 10 1
En el primer cap tol, hav em vist que si dos sistemes tenen els mateixos coe cients de les inc` ognites es poden resoldre simult` aniament. En aquest cas, hem de triangular la matriu 1 0 1 2 3 2 @ 2 A: 1 2 2 1 2 1 10
s homogeni; per tant, no hem posat la seva columna de termes Observem que el primer sistema e independents ja que sempre seran zero. Triangulem aquesta matriu 1 0 1 2 3 2 @ 2 A 1 2 2 10 F2 1 2 1
F2 F 3 F 3 CF 1
1 @ ' 0 0 2F1
2 3 0
3 4 4
1 2 6 A: 12
s compatible determinat; per tant, els tres vectors s El sistema homogeni e on base de R3 .
Espais vectorials
s El sistema triangular corresponent al segon sistema dequacions e 9 1C2 2C3 3 D 2 > = 3 2 4 3D6 ; > ; 4 3 D 12 s compatible determinat, i la seva soluci s que tamb ee oe 9 1 C 2 2 C 3. 3/ D 2 > 1 C 2.2/ C 3. 3/ D = 3 2 4. 3/ D 6 H) 2 D2 > ; 3 D 3 3 D 3 Per tant, les components del vector . 2; 2; 10/ en la base B D f .1; 2; 1/; .2; 1; 2/; .3; 2; 1/ g s a dir, . 2; 2; 10/ D 3.1; 2; 1/ C 2.2; 1; 2/ s on .3; 2; 3/; e 3.3; 2; 1/.
9 2> = > ;
H)
2 3
9 D3 > = D2 : > ; D 3
. Les components del vector u E 2 R3 en la base B1 D f .2; 1; 0/; .0; 1; 2/; .2; 0; 1/ g s on . 2; 3; 1/. Calculeu les components daquest vector en la base B2 D f .1; 1; 3/; .2; 1; 14/; .1; 2; 4/ g : Soluci o Com que tenim les components del vector u E en la base B1 , sabem que u ED 2.2; 1; 0/ C 3.0; 1; 2/ C .2; 0; 1/ D . 2; 1; 7/ :
Aleshores, per calcular les components daquest vector en la base B2 lhem dexpressar com a combinaci o lineal dels vectors daquesta base . 2; 1; 7/ D
1 .1; 1;
3/ C
2 .2; 1;
14/ C
3 .1; 2; 4/ :
Igualant component a component, tenim el sistema dequacions 9 1 C 2 2 C 3 D 2> = : 1C 2C2 3 D1 > ; 3 1 14 2 C 4 3 D 7
Per resoldre aquest sistema, triangulem la seva matriu pel m` etode de Gauss-Jordan 0 1 0 1 1 2 1 1 2 1 2 2 @ 1 A A 1 2 1 1 '@0 1 3 3 14 4 7 F2 F2 F1 0 8 7 1 F1 F1 C2F2
F3 F3 C3F1 F3 F3 8F2
1 '@0 0
0 1 0
3 1 1
1 4 3 A 23 F1
F 2 F 2 CF 3
1 '@0 0 F1 C3F3
0 1 0
0 0 1
1 65 20 A : 23
s compatible determinat i la soluci s: Aquest sistema e oe

1
65 ;
D 20
D 23 :
Per tant, les components del vector u E D . 2; 1; 7/ en la base B2 D f .1; 1; 3/; .2; 1; 14/; .1; 2; 4/ g s a dir, . 2; 1; 7/ D s on . 65; 20; 23/; e 65.1; 1; 3/ C 20.2; 1; 14/ C 23.1; 2; 4/ .
. Siguin B1 D f .2; 1; 1/; .1; 2; 1/; .1; 1; 2/ g i B2 D f .1; 0; 1/; .0; 1; 1/; .1; 1; 0/ g dues bases de R3 . Si un vector u E t e components .x; y; z/ en la primera base i .x 0 ; y 0 ; z 0 / en la segona, expresseu x , y i z en funci o de x 0 , y 0 i z 0 . Soluci o on .x; y; z/; per tant, Les components del vector u E en la primera base s u E D x.2; 1; 1/ C y.1; 2; 1/ C z.1; 1; 2/ ; i les components del vector u E en la segona base s on .x 0 ; y 0 ; z 0 /; per tant, u E D x 0 .1; 0; 1/ C y 0 .0; 1; 1/ C z 0 .1; 1; 0/ :
Igualant aquestes dues expressions component a component, tenim que 9 2x C y C z D x 0 C z 0 > = 0 0 x C 2y C z D y C z : > 0 0; x C y C 2z D x C y
Espais vectorials Per expressar x , y i z en funci o de x 0 , y 0 i z 0 , hem de resoldre aquest sistema dequacions. Aleshores, triangulem la seva matriu pel m` etode de Gauss-Jordan: 0 1 0 1 0 0 2 1 1 x0 C z0 2 1 1 x0 C z0 0 0 0 A @1 2 1 y Cz A '@0 3 1 x C 2y C z 0 1 3 x 0 C 2y 0 z 0 1 1 2 x 0 C y 0 F2 2F2 F1 F1 3F1 F2
F3 2F3 F1 F3 3F3 F2
0 1 0 0 6 0 2 4x 0 2y 0C 2z0 A '@0 3 1 x C 2y C z 0 0 0 0 0 8 4x C 4y 4z F1 0
4F1 F2 8F2 F3
1 0 0 0 24 0 0 12x 0 12y 0C 12z 0 A: ' @ 0 24 0 12x C 12y C 12z 0 0 0 0 0 8 4x C 4y 4z F3 0
La soluci o daquest sistema dequacions i, per tant, la relaci o entre les components del vector u E en s les dues bases e 9 x0 y0 C z0 > > xD > > > 2 > = 0 0 0 x Cy Cz : yD > 2 > > > x0 C y0 z0 > > ; zD 2 . Sigui B D f e E1 ; e E2 ; e E3 g una base de R3 . Sabent que les components dels vectors .1; 1; 2/, .2; 0; 3/ i .1; 1; 0/ en aquesta base s on .2; 1; 0/, .2; 0; 2/ i .1; 1; 2/, respectivament, calculeu quins s on els vectors e E1 , e E2 i e E3 . Soluci o El vector .1; 1; 2/ t e components .2; 1; 0/ en la base B ; per tant, .1; 1; 2/ D 2e E1 C e E2 : De la mateixa manera, el vector .2; 0; 3/ t e components .2; 0; 2/ en la base B ; per tant, .2; 0; 3/ D 2e E1 C 2e E3 : Finalment, el vector .1; 1; 0/ t e components .1; 1; 2/ en la base B ; per tant, .1; 1; 0/ D e E1 C e E2 2e E3 :
Aleshores, hem de calcular els vectors e E1 , e E2 i e E3 a partir de les tres igualtats anteriors 9 2e E1 C e E2 D .1; 1; 2/ > = 2e E1 C 2e E3 D .2; 0; 3/ : > ; e E1 C e E2 2e E3 D .1; 1; 0/
Restant les dues primeres igualtats, tenim que 2e E3 i substituint a la tercera e E1 .1; 1; 1/ D .1; 1; 0/ H) e E1 D .2; 0; 1/ : e E2 D .1; 1; 1/
Aleshores, podem substituir aquest resultat a la primera i a la segona igualtats i resulta que 2.2; 0; 1/ C e E2 D .1; 1; 2/ 2.2; 0; 1/ C 2e E3 D .2; 0; 3/ Per tant, els vectors de la base B s on: e E1 D .2; 0; 1/ ; e E2 D . 3; 1; 0/ i
1 e E3 D . 1; 0; 2 /:
H) H)
e E2 D . 3; 1; 0/ ;
1 e E3 D . 1; 0; 2 /:
. De les seg uents bases de R3 , digueu quines tenen orientaci o positiva i quines negativa. (a) B1 D f. 2; 3; 1/; .1; 2; 5/; . 3; 2; 9/g. (b) B2 D f. 1; 4; 1/; .8; 8; 6/; .8; 3; 2/g. (c) B3 D f. 1; 5; 4/; .5; 0; 1/; .2; 2; 3/g. Soluci o s la seva orientaci Nom es hem de calcular el determinant daquestes tres bases per saber quina e o. 2 1 3 3 2 2 D 36 2 45 6 C 20 27 D 96 ; 1 5 9 1 4 1 8 8 6 8 3 2 2 2 3 D
16 C 24 C 192
64
18 C 64 D 182 ;
1 5 5 0 4 1
D 40 C 10
2 C 75 D 123 :
Per tant, la primera de les bases t e orientaci o negativa i les altres dues tenen orientaci o positiva.
Espais vectorials
. Donades les bases B1 D f.1; 0; 1/; .1; 1; 0/; . 1; 1; 1/g i B2 D f.1; 1; 1/; .1; 1; 0/; .1; 0; 0/g de R3 , calculeu la matriu del canvi de base de B2 a B1 . Soluci o En aquest cas obtindrem la matriu del canvi de base de B2 a B1 a partir de les matrius del canvi de base de B2 a la can` onica i de B1 a la can` onica. s La matriu del canvi de base de B1 a Bc e
.R3 ; B1 / u E
.R3 ; Bc / u E
on 1 1 D D@0 1 1 0 s i la matriu del canvi de base de B2 a Bc e 0 1 1 1 A 1
.R3 ; B2 / u E
.R3 ; Bc / u E
1 1 1 1 E D@1 1 0 A : 1 0 0 A partir daquestes dues matrius, podem formar lesquema seg uent:
.R3 ; B2 / u E
.R3 ; Bc / u E C DD
1E
.R3 ; B1 / u E
` Algebra Lineal. Problemes resolts Recordem que, en aquest esquema, primer multipliquem per la matriu E i despr es per D 1 i, quan escrivim un producte de matrius, aquestes sescriuen de dreta a esquerra. Aleshores, la mas C D D 1 E , on triu del canvi de base de B2 a B1 e 0 1 10 1 1 1 1 1 1 1 1 A @1 1 0 A C D D 1E D @ 0 1 1 0 1 1 0 0 0 1 1@ 1 D 3 1 2 0 1 D @2 3 3 1 0 0 1 2 1 1 10 1 1 1 2 1 A@ 1 1 0 A 1 0 0 1 1 1 1 A: 1
. Calculeu les components del vector .6; 9; 3/ en la base formada pels vectors .2; 3; 1/, .7; 9; 5/ i .3; 4; 3/. Soluci o Sigui Bc la base can` onica de R3 i B la base B D f.2; 3; 1/; .7; 9; 5/; .3; 4; 3/g ; s aleshores lesquema del canvi de base e .R3 ; B / u E C .R3 ; Bc / u E
s la matriu que expressa les components dels vectors de la base B en la base can` on C e onica 0 1 2 7 3 C D@3 9 4 A : 1 5 3 Aleshores, si les components del vector u E en la base can` onica s on .6; 9; 3/, les seves components en la base B seran 0 1 6 C 1@ 9 A : 3
Espais vectorials
Per calcular la inversa de C hem de triangular la matriu seg uent: 1 2 7 3 1 0 0 @3 9 4 0 1 0 A 1 5 3 0 0 1 F2 0 2 '@0 0 6 @ ' 0 0 6 @ ' 0 0 0 0 0 7 3 3 0 3 0 3 1 3 2 1 2
2F2 3F1 F3 2F3 F1
1 1 0 0 3 2 0 A 1 0 2 F1
3F1 C7F2 F3 F3 CF2
1 18 14 0 3 2 0 A 4 2 2 F1
F1 F3 F2 2F2 CF3
0 0 14 12 6 0 10 6 0 2 4 2
1 2 2 A F1 2 F
2
F3
1 6 F1 1 6 F2 1 2 F3
7 1 0 0 =3 5 @ ' 0 1 0 =3 0 0 1 2 0
2 1 1
1=3 1=3
1 A:
a dir, la inversa de la matriu C e s Es C

1
7 1 D @ 5 3 6
6 3 3
1 1 1 A: 3
Per tant, les components del vector u E en la base B s on 7 1@ 5 3 6 0 6 3 3 10 1 0 1 1 6 5 1 A@ 9 A D @ 2 A : 3 6 3
Les components del vector .6; 9; 3/ en la base B D f.2; 3; 1/; .7; 9; 5/; .3; 4; 3/g s on .5; 2; 6/. . Si B1 D f.1; 2/; .4; 1/g i B2 D f.1; 1/; .1; 1/g i el vector u E t e components .1; b/ en la base B1 i components .6; a/ en la base B2 , trobeu els valors de a i b .
Soluci o Calculem en primer lloc la matriu del canvi de base de B1 a B2 . La matriu del canvi de base de s B1 a Bc e 1 4 C D ; 2 1 s mentre que la matriu del canvi de base de B2 a Bc e 1 1 DD : 1 1 Aleshores, lesquema del canvi de base de B1 a B2 el podem representar de la forma seg uent c D
1
.R2 ; B1 / u E
.R2 ; Bc / u E D
1C
.R2 ; B2 / u E
s i la matriu del canvi de base de B1 a B2 e 1 B D D 1C D 1 1 D 2 1 1 1 1 1 2
1 1
1 2
4 1
4 1
1 D 2
3 3 1 5
Per tant, i com que tenim les components del vector u E en les base B1 i B2 , sha de complir que 1 3 3 1 6 D ; 1 5 b a 2 s a dir, e 3 C 3b D 12 1 C 5b D 2a o b e b D 3 i a D 7. . Les components dels vectors .1; 2; 2/, . 3; 1; 0/ i . 1; 3; 2/ en la base B D fE u1 ; u E2; u E3g s on .1; 0; 1/, . 4; 1; 7/ i .3; 1; 5/, respectivament. Calculeu les components dels vectors u E1, u E2 i u E 3 en la base can` onica. ) ;
Espais vectorials
Soluci o Sigui Bc la base can` onica de R3 , aleshores tenim el canvi de base seg uent:
.R3 ; B / u E
.R3 ; Bc / u E
s la matriu de les components dels vectors u s a dir, e s la on C e E1, u E2 i u E 3 en la base can` onica, e matriu que hem de calcular. En primer lloc, sabem que les components del vector .1; 2; 2/ en la base B s on .1; 0; 1/; per tant, es compleix 1 0 1 0 1 1 C@ 0 AD@ 2 A: 2 1 Les components del vector . 3; 1; 0/ en la base B s on . 4; 1; 7/; per tant, 1 0 1 4 3 C @1 AD@ 1 A 7 0 i nalment les components del vector . 1; 3; 2/ en la base B s on .3; 1; 5/, per tant, 1 1 0 1 3 C@ 1 AD@ 3 A: 5 2 0 0
Aquestes tres igualtats es poden escriure en una sola igualtat entre matrius dordre 1 C@ 0 1 0 4 1 7 1 0 3 1 1 AD@ 2 2 5 3 1 0 1 1 3 A 2
i multiplicant per la inversa de la segona matriu tindrem que 1 C D@ 2 2 0 3 1 0 10 1 1 3 A@ 0 2 1 4 1 7 1 3 1 A 5

1
s La inversa daquesta matriu e 0 2 @1 1 aleshores tindrem que 0 10 2 1 3 A@ 1 1 2 1 1 1 2 1 A; 3 1 1 0 2 1 1 2 1 AD@ 8 2 3 1 1 3 6 A: 0
1 C D@ 2 2
3 1 0
10 9 8
Per tant, les components dels vectors u E1, u E2 i u E 3 en la base can` onica s on . 2; 8; 2/, .10; 9; 8/ a dir, i . 3; 6; 0/, respectivament. Es u E 1 D . 2; 8; 2/ u E 2 D .10; 9; 8/ u E 3 D . 3; 6; 0/ : . Els vectors e E1 ; e E2 ; e E3 s on base de R3 i les components dels vectors u E1, u E2 i u E 3 en aquesta base s on .5; 2; 3/, .1; 1; 1/ i .3; 1; 2/, respectivament. Calculeu les components dels vectors e E1 , e E2 i e E3 en la base u E1; u E2; u E3. Soluci o s a dir, Siguin B1 i B2 les dues bases de lenunciat, e B1 D f e E1 ; e E2 ; e E3 g Aleshores tenim el canvi de base seg uent: C i B2 D f u E1; u E2; u E3 g :
.R3 ; B1 / u E
.R3 ; B2 / u E
s la matriu dels vectors e s a dir, e s la matriu que hem on C e E1 , e E2 i e E3 expressats en la base B2 , e de calcular. s a dir, Daltra banda, sabem quines s on les components dels vectors u E1, u E2 i u E 3 en la base B1 , e sabem que 0 1 5 1 3 1 1 A: C 1D@ 2 3 1 2
Espais vectorials hem de calcular la inversa de C 1 : 1 1 3 1 0 0 A 1 1 0 1 0 1 2 0 0 1 F2 5F2 2F1

F3 5F3 C3F1
Aleshores, per calcular la matriu C 0 5 @ 2 3 0
1 5 1 3 1 0 0 A 7 1 '@0 2 5 0 0 2 1 3 0 5 F1 7F1 CF2 F3 7F3 2F2 1 0 35 0 20 5 5 0 7 1 5 0 A '@ 0 2 0 0 5 25 10 35 F1 F1 C4F3 F2 5F2 F3 0 1 35 0 0 35 140 105 35 0 35 35 A '@ 0 35 F1 1 F1 0 0 5 25 10 35 F 35 1 F
2
F3
35 2 1 5 F3
1 0 0 3 @ ' 0 1 0 1 0 0 1 5 0 Per tant, tenim que 3 C D@ 1 5 0 1 1 2
1 1 2
1 4 1 A: 7
1 4 1 A 7
i les components dels vectors e E1 , e E2 i e E3 en la base B2 s on .3; 1; 5/, . 1; 1; 2/ i .4; 1; 7/, respectivament. . Sigui B1 D fE e1 ; e E2 ; e E3 g i B2 D fE u1 ; u E2; u E 3 g dues bases de R3 tals que u E1 D e E2 e E3 ; u E2 D e E3 e E1 ; u E3 D e E1 C e E2 :
Calculeu la matriu del canvi de base de B1 a B2 . Soluci o De les dades de lenunciat, podem escriure directament la matriu del canvi de B2 a B1 , ja que tenim les components dels vectors de la base B2 en la base B1 , o dit duna altra manera, els vectors de la base B2 expressats en funci o dels vectors de la base B1 . Aleshores, la matriu del canvi de base de B1 a B2 ser` a la inversa daquesta matriu.
.R3 ; B2 / u E
.R3 ; B1 / u E
.R3 ; B1 / u E
.R3 ; B2 / u E
0 @ 1 C D 1
1 1 1 0 1 A; 1 0
ja que les columnes daquesta matriu s on les components dels vectors u E1; u E2; u E 3 en la base B1 . s La inversa de C i, per tant, la matriu del canvi de base de de B1 a B2 , e
1
1 1 1@ 1 1 D 2 1 1
1 1 1 A: 1
Observem que aleshores podem escriure E1 e E1 D . u

1 2
u E2 C u E3/ ;
u E 2 D .u E1 C u E2 C u E3/ ;
1 2
u E3 D . u E1 C u E2 C u E3/ :
1 2
Subespais vectorials
. Trobeu una base i les equacions impl cites del subespai de R4 F D h .3; 5; 1; 7/; .1; 3; 3; 5/; .3; 2; 5; 1/; .2; 3; 0; 4/; .5; 4; 7; 1/ i :
Soluci o Dentre aquests cinc vectors hem descollir el m` axim nombre possible de vectors linealment independents de manera que els altres siguin combinaci o lineal dels que hem escollit. Per aix` o, triangulem la matriu formada per les components daquests vectors: 0 3 B5 B @1 7 1 3 3 5 3 2 5 1 2 3 0 4 1 5 4 C C 7 A 2 1 F F 3 B0 'B @0 5F1 0 F 0 1 4 8 8 3 9 18 18 2 1 2 2 1 5 13 C C 26 A 32 F3
3 F4
3F2 3F3 1 3F4 7F1
F3 2F2 F4 F4 2F2
Espais vectorials 0 1 5 13 C C: 0 A 6
3 B0 'B @0 0
1 4 0 0
3 9 0 0
2 1 0 0
s combinaci Aleshores, tenim que els dos primers vectors s on linealment independents, el tercer e o s combinaci lineal dels dos primers (tres primeres columnes de les matrius), el quart tamb ee o lineal dels dos primers (columnes primera, segona i quarta de les matrius) i els vectors primer, segon i cinqu` e s on linealment independents (columnes primera, segona i cinquena de les matrius). s Per tant, F t e dimensi o i una base daquest subespai e F D h .3; 5; 1; 7/; .1; 3; 3; 5/; .5; 4; 7; 1/ i :
Per calcular les equacions impl cites de F hem de trobar les relacions que han de complir les components del vector .x; y; z; t / perqu` e aquest vector sigui combinaci o lineal de .3; 5; 1; 7/, .1; 3; 3; 5/ i .5; 4; 7; 1/. Per aix` o, hem de triangular la matriu: 0 3 B5 B @1 7 3 B0 'B @0 0 0 1 3 3 5 1 4 0 0 5 4 7 1 5 3 0 6 x y z t 1 C C A 3 B0 'B @0 5F1 0 F 1 C C A 0 1 4 8 8 0 5 13 26 32 1 4 0 0 x 3y 5x 3z x 3t 7x 5 3 6 0 1 C C A
F3 F3 2F2 F4 F4 2F2
F2 3F2 F3 3F3 1 F4 3F4 7F1
x 3y 5x 9x 6y C 3z 3x 6y C 3t
F3 F4 F3
3 B0 'B @0 0 F4
x 3y 5x 3x 6y C 3t 9x 6y C 3z
1 C C: A
s Per tant, lequaci o impl cita del subespai F e 9x 6y C 3z D 0 o b e 3x 2y C z D 0 :
. Trobeu una base i unes equacions impl cites minimals del subespai F de R4 que t e equacions impl cites 9 2x y C 5z C 7t D 0 > = 4x 2y C 7z C 5t D 0 : > ; 2x y C z 5t D 0
Soluci o De la mateixa manera que a lexercici anterior, hem de resoldre el sistema format per les equacions impl cites daquest subespai. Aleshores, triangulem la matriu: 0 1 0 1 2 1 5 7 2 1 5 7 @4 2 7 5 A 0 3 9 A '@0 2 1 1 5 F2 F2 2F1 0 0 4 12 F 3F 4F
F3 F3 F1
3 3 2
2 '@0 0
1 0 0
5 3 0
1 7 9 A: 0
s compatible indeterminat amb dos grau de llibertat i la seva soluci s Aquest sistema e o general e 9 ) y C 8t = 2x y C 5z C 7t D 0 xD 2 : H) ; 3z 9t D 0 z D 3t Per tant, els vectors de F s on els de la forma
8t 1 .x; y; z; t / D . y C 2 ; y; 3t; t / D y. 2 ; 1; 0; 0/ C t .4; 0; 3; 1/
s la formada pels vectors i una base daquest subespai e F D h .1 2 ; 1; 0; 0/; .4; 0; 3; 1/ i o b e F D h .1; 2; 0; 0/; .4; 0; 3; 1/ i :
s combinaci Daltra banda, unes equacions impl cites dun subespai s on minimals si cap delles e o s a dir, si s lineal de les altres, e on linealment independents. En el nostre cas les obtenim a partir de la matriu triangulada del sistema dequacions impl cites inicials ) 2x y C 5z C 7t D 0 : 3z 9t D 0
. Sigui F el subespai de R4 que t e equacions impl cites 2x C .a C 1/y C z C .a 2/t D 0 ) :
ax C 3y C 2az C 2t D 0 Demostreu que dim F D 2 per a qualsevol valor de a.
Espais vectorials
Soluci o s a dir, A e s la Recordem que si les equacions impl cites dun subespai F de Rn s on AX D 0, e matriu dels coe cients de les inc` ognites dunes equacions impl cites de F ; aleshores dim F D n rang.A/ :
s su cient calcular el rang de la matriu Per tant, en aquest exercici, e 2 aC1 1 a 2 a 3 2a 2
i ho fem trriangulant-la: 2 aC1 1 a 2 a 3 2a 2 '

F2 2F2 aF1
2 0
aC1 1 2 a a C 6 3a
a 2 2 a C 2a C 4
s 2, per tant, dim F D 4 2 D 2. Tenint en compte Si a2 a C 6 6D 0 el rang de la matriu e 2 que a a C 6 D 0 si, i nom es si, ( p p 1 25 15 1 1 C 24 3 D D D ; aD 2 2 2 2 podem assegurar que si a 6D Daltra banda, si a D 3 i 2, aleshores dim F D 2.
s 3 o a D 2 tenim que la matriu triangulada e 2 0 2 0 1 9 5 11 i 2 3 1 0 0 0 6 4 ;
s i dim F D 4 2 D respectivament. Aleshores, en aquests dos casos el rang de la matriu tamb ee 2. Per tant, per a qualsevol valor de a es compleix que dim F D 2. . Donats els subespais de R4 F D h .1; 2; 1; 3/; .2; 0; 3; 2/ i G D h . 1; 6; 3; 5/; .0; 4; 1; 4/; .3; 2; 1; 1/ i ; comproveu que F G.
Soluci o evident que els vectors .1; 2; 1; 3/ i .2; 0; 3; 2/ s Es on linealment independents; per tant s on base de F , i que els vectors . 1; 6; 3; 5/, .0; 4; 1; 4/, .3; 2; 1; 1/ tamb e s on linealment indepen a dir, dim F D 2 i dim G D 3. dents; per tant, s on base de G . Es Per comprovar que F G hem de comprovar que els vectors de la base de F tamb e pertanyen a s a dir, que els vectors .1; 2; 1; 3/ i .2; 0; 3; 2/ s G, e on combinaci o lineal dels vectors . 1; 6; 3; 5/, .0; 4; 1; 4/ i .3; 2; 1; 1/: .1; 2; 1; 3/ D .2; 0; 3; 2/ D
1. 1.
1; 6; 3; 5/ C 1; 6; 3; 5/ C
2 .0; 4; 2 .0; 4;
1; 4/ C 1; 4/ C
3 .3; 2; 1; 3 .3; 2; 1;
1/ ; 1/ :
Igualant component a component, tenim els sistemes dequacions 9 1 C 3 2 D 1> 1C3 > > = 6 1C4 2C2 3 D2 6 1C4 2C2 i 3 1 3 1 2 C 3 D 1> 2C > > ; 5 1C4 2 5 1C4 2 3 D3
2 3 3 3
9 D 2> > > D 0= D 3> > > ; D2
i hem de comprovar que els dos s on compatibles. Per aix` o, triangulem la matriu 1 1 0 0 1 0 3 2 1 0 3 1 2 1 C C B 0 B 6 4 20 4 2 2 0 C 8 12 C B 'B A @ @ 3 0 1 8 2 3 A 1 1 1 3 F F C 6F 2 2 1 0 4 14 8 12 F3 5 4 1 3 2 F F 3F
F4 F4 C5F1
3 3 1
4F3 CF2 F4 F4 F2
1 B 0 'B @ 0 0
0 4 0 0
3 20 12 6
1 1 2 8 12 C C 0 0 A 0 0 F
2F4
1 B 0 'B @ 0 0 F
3
0 4 0 0
3 20 12 0
1 1 2 8 12 C C 0 0 A : 0 0 G.
Evidentment, aquests dos sistemes s on compatibles determinats, per tant, F . Donats els subespais de R4 F D h .3; 1; 3; 2/; .5; 3; 2; 3/ i ; G D h .1; 3; 5; 0/; .7; 5; 1; 4/ i ; comproveu que F D G .
Espais vectorials
Soluci o Calculem en primer lloc les equacions impl cites del subespai G triangulant la matriu: 1 1 0 0 1 7 1 7 x x C B 3 5 y C B0 16 C y 3x C B 'B @ 5 1 z A @0 36 z C 5x A t F2 F2 3F1 0 4 0 4 t F3 4F3 C9F2
F3 F3 C5F1 F4 4F4 CF2
1 B0 'B @0 0
7 16 0 0
x y 3x 7x C 9y C 4z 3x C y C 4t
1 C C: A
Per tant, les equacions impl cites de G s on 7x C 9y C 4z D 0 3x C y C 4t D 0 ) I
aleshores, per demostrar que F G hem de comprovar que els vectors de la base de F tamb e s a dir, que compleixen les equacions impl pertanyen a G , e cites de G . El vector .3; 1; 3; 2/ les compleix, ja que 7.3/ C 9.1/ C 4.3/ D 0 3.3/ C 1 C 4.2/ D 0 i el vector .5; 3; 2; 3/ tamb e les compleix, ja que 7.5/ C 9.3/ C 4.2/ D 0 3.5/ C 3 C 4.3/ D 0 Per tant, F ) : ) ;
G i, com que els dos subespais tenen dimensi o , es compleix que F D G .
. Donada la base de R3 , B D f.1; 1; 1/; .1; 2; 2/; . 1; 1; 0/g (a) Escriviu la matriu del canvi de base de B a Bc . (b) Escriviu les equacions del canvi de base corresponent. (c) Si el pla H t e equaci o x0 la base can` onica? 2y 0 s la seva equaci 3z 0 D 0 en la base B , quina e o en
Soluci o evident que la matriu del canvi de base de la base B a la base can` s (a) Es onica e
.R3 ; B / u E
.R3 ; Bc / u E
on
1 1 @ C D 1 2 1 2
1 1 1 A: 0
(b) Les equacions daquest canvi de base s on 9 z0 > = y D x 0 C 2y 0 z 0 : > ; z D x 0 C 2y 0 (c) Per calcular lequaci o del pla H en la base can` onica hem de posar .x 0 ; y 0 ; z 0 / en funci o .x; y; z/ s i substituir. Com que la inversa de la matriu C e C
1
x D x0 C y0
2 D@ 1 0
1 2 1 1 0 A 1 1
tenim que les equacions del canvi de base de Bc a B s on x 0 D 2x y0 D z D Finalment, en substituir obtenim que x0 2x 2y C z 2y 0 4x y 3z 0 D 0 3. y C z/ D 0 2z ; y 2z D 0.
0
xCy yCz
9 2y C z > = > ;
2. x C y/
s a dir, lequaci s 4x e o del pla H en la base can` onica e
Espais vectorials
. Siguin B1 D fE e1 ; e E2 g i B2 D fE u1 ; u E 2 g dues bases de R2 tals que la matriu del canvi de base s de B1 a B2 e 3 4 C D : 1 1 (a) Expresseu u E1 i u E 2 com a combinaci o lineal dels vectors e E1 i e E2 . s 3x 00 C y 00 D 0, quina e s la seva equaci (b) Si lequaci o del subespai H en la base B2 e o en la base B1 ? Soluci o De la matriu del canvi de base C
.R2 ; B1 / u E
.R2 ; B2 / u E
podem dir directament que e E1 D 3u E1 e E2 D i que les equacions daquest canvi de base s on x 00 D 3x 0 y 00 D 4y 0 ) : x0 C y0 u E2 4u E1 C u E2
(a) Per expressar u E1 i u E 2 com a combinaci o lineal dels vectors e E1 i e E2 , podem calcular la matriu s precisament del canvi de base de B2 a B1 , que e C
1
.R2 ; B2 / u E
.R2 ; B1 / u E 1 1 4 3 e E2 3e E2 : :
C Per tant,
u E1 D u E2 D
e E1 4e E1
` Algebra Lineal. Problemes resolts (b) Com que ja tenim .x 00 ; y 00 / en funci o de .x 0 ; y 0 /, nom es hem de substituir: 3x 00 C y 00 D 0 3.3x 0 4y 0 / C . x 0 C y 0 / D 0 8x 0 s a dir, lequaci s 8x 0 e o de H en la base B1 e 11y 0 D 0 ; 11y 0 D 0.
s 2x 0 C y 0 z 0 D 0. . Lequaci o dun pla de R3 en la base B 0 D f.1; 1; 1/; .0; 1; 1/; .0; 0; 1/g e Calculeu la seva equaci o en la base B 00 D f.1; 2; 1/; .2; 1; 1/; .1; 1; 2/g. Soluci o De les dades de lenunciat podem escriure directament la matriu del canvi de base de B 0 a Bc i la del canvi de base de B 00 a Bc C D
.R3 ; B 0 / u E
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; B 00 / u E
.R3 ; Bc / u E
on,
1 1 0 0 C D@1 1 0 A 1 1 1 0
1 1 2 1 C D@2 1 1 A : 1 1 2 0
Per o obtenir lequaci o del pla en la base B 00 , necessitem tenir .x 0 ; y 0 ; z 0 / en funci o de .x 00 ; y 00 ; z 00 /. 00 0 Aquesta relaci o es correspon amb la matriu del canvi de base de B a B : C D
1
.R3 ; B 00 / u E
.R3 ; Bc / u E C
1D
.R3 ; B 0 / u E
immediat que Es C
1
1 D@ 1 0
0 1 1
1 0 0 A 1
i que
1 C 1D D @ 1 1
1 2 1 1 0 A; 0 1
Espais vectorials
per tant 1 0 1 x0 @ y0 A D @ 1 1 z0 0 1 0 00 1 x 2 1 A @ y 00 A 1 0 z 00 0 1 y 0 D x 00 z D
0
9 x 0 D x 00 C 2y 00 C z 00 > = y 00 x Cz
00 00
o b e
> ;
Finalment, nom es cal substituir a lequaci o del pla 2x 0 C y 0 2.x 00 C 2y 00 C z 00 / C .x 00 z0 D 0 y 00 / . x 00 C z 00 / D 0
2x 00 C 3y 00 D 0 : s 2x 00 C 3y 00 D 0. Per tant, lequaci o del pla en la base B 00 e . Lequaci o impl cita del pla vectorial P de R3 en la base B 0 D f.1; 1; 1/; .1; 0; 0/; .1; 1; 0/g 0 0 s x C 2y e z 0 D 0 i les equacions impl cites de la recta vectorial R en la base can` onica s on ) xCyCz D0 : x C 2y C z D 0 (a) Calculeu lequaci o impl cita de P en la base can` onica. (b) Trobeu els valors de per als quals la recta R est` a continguda al pla P . Soluci o (a) Per a obtenir les equacions impl cites de P en la base can` onica, necessitem lexpressi o de les 0 0 0 components .x ; y ; z / en funci o de .x; y; z/. Aquesta relaci o es correspon amb el canvi de base de Bc a B 0 . De les dades de lenunciat podem escriure directament la matriu del canvi de base de B 0 a Bc . Aleshores, la matriu del canvi de base que estem buscant ser` a la inversa daquesta C C
1
.R3 ; B 0 / u E
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; B 0 / u E
on
1 1 1 1 C D@1 0 1 A : 1 0 0
immediat que la inversa daquesta matriu e s Es 0 0 1 @ C D 1 0
0 1 1
1 1 0 A; 1
s i que lexpressi o de .x 0 ; y 0 ; z 0 / en funci o de .x; y; z/ e 9 x0 D z > = 0 y Dx y : > ; z0 D y z s Aix , lequaci o del pla en la base can` onica e x 0 C 2y 0 z C 2.x 2x y/ z0 D 0 .y z/ D 0
3y C 2z D 0 :
(b) Per tal que la recta estigui inclosa en el pla sha de complir que el sistema dequacions 9 x C y C z D 0> = x C 2y C z D 0 > ; 2x 3y C 2z D 0 sigui compatible indeterminat, o b e que 1 2 Com que aquest determinat d ona 5 s D 1. inclosa en el pla e
1 1 2 1 D 0: 3 2
5 , resulta que l unic valor de per al qual la recta est` a
Espais vectorials
Lespai vectorial euclidi` a

. Trobeu els dos vectors unitaris de R3 que formen angles de 45 i 135 amb els vectors u ED .3; 4; 5/ i v E D .1; 0; 1/, respectivament.
Soluci o Hem de trobar els vectors de la forma w E D .a; b; c/ amb a2 C b 2 C c 2 D 1 que compleixin p 2 3a C 4b C 5c D H) 3a C 4b C 5c D 5 cos 45 D p 2 50 p 2 a c D p H) a c D 1 : cos 135 D 2 2 Per tant, hem de resoldre el sistema dequacions seg uent 9 3a C 4b C 5c D 5 > = a cD 1 : > ; a2 C b 2 C c 2 D 1
De la segona equaci o tenim que a D c 3.c
1 i, substituint a la primera, obtenim que 1/ C 4b C 5c D 5 4b C 8c D 8 bD 2c C 2 :
Finalment, substitu m a la tercera equaci o: .c c2 1/2 C . 2c C 2/2 C c 2 D 1 2c C 1 C 4c 2 6c 2 8c C 4 C c 2 D 1 10c C 4 D 0 : s 5c C 2 D 0, e :
s 3c 2 La soluci o daquesta equaci o de segon grau, que simpli cada e cD 5 p 25 6 24 ( 51 1 D D 2=3 6
on Els dos vectors que compleixen les condicions de lenunciat s w E 1 D .0; 0; 1/ i 1 w E 2 D . 1; 2; 2/ : 3
. Els vectors de la base B D fE u1 ; u E2; u E 3 g compleixen que k u E1 k D k u E 2 k D 1, k u E 3 k D 2, u E1 i u E 2 formen un angle de 60 , u E1 i u E 3 s on perpendiculars i u E2 i u E 3 formen un angle de 120 . Donats els vectors u E D 2u E1 u E2 C u E3 i v EDu E1 C u E 2 C 3u E 3 , calculeu langle que formen. Soluci o Sabem que cos .u E; v E/ D u E v E ; ku E kk v Ek
aleshores, per poder calcular el producte escalar u E v E i les normes daquests dos vectors necessitem saber els productes dels vectors de la base B entre ells:
u E1 u E 1 D 1 1 cos 0 D 1 u E2 u E 2 D 1 1 cos 0 D 1
u E1 u E 2 D 1 1 cos 60 D 1=2 u E2 u E 3 D 1 2 cos 120 D 1
u E1 u E 3 D 1 2 cos 90 D 0 u E3 u E 3 D 2 2 cos 0 D 4
Per tant,
u E v E D .2u E1
u E2 C u E 3 / .u E1 C u E 2 C 3u E3/ 31 D 2 C 1 1=2 1 C 3 1 C 12 D ; 2 u E2 C u E 3 / .2u E1 u E2 C u E3/
ku E k2 D u E u E D .2u E1 D4 1
1 C 1 C 1 C 1 C 4 D 9;
kv E k2 D v E v E D .u E1 C u E 2 C 3u E 3 / .u E1 C u E 2 C 3u E3/ D 1 C 1=2 C 1=2 C 1 i 3 3 C 36 D 33 ;
31=2 31 cos .u E; v E/ D p D p : 3 33 6 33
Per tant,
.u E; v E/ D 63:102 :
s a partir de la matriu del proObservaci o: Una altra manera de calcular els productes escalars e ducte escalar 0 1 0 1 u E1 u E1 u E1 u E2 u E1 u E3 1 1=2 0 E2 u E1 u E2 u E2 u E2 u E 3 A D @ 1=2 1 1 AI G D@u u E3 u E1 u E3 u E2 u E3 u E3 0 1 4 aleshores 10 1 1 1=2 0 1 31 1 @ A @ 1 1 =2 1 1 1 AD u E v ED 2 2 0 1 4 3 0 10 1 1 1=2 0 2 1 @ 1 1 =2 1 1 A@ 1 A D 9 u E u ED 2 0 1 4 1 0 10 1 1 1=2 0 1 1 A @ 1 A D 33 : v E v E D 1 1 3 @ 1=2 1 0 1 4 3 0
. Demostreu les igualtats seg uents relatives a la norma i al producte escalar. 1 E k2 C k v E k2 k u E v E k2 /. (a) u E v E D .k u 2 1 1 (b) u E v E D ku ECv E k2 ku E v E k2 . 4 4
Soluci o (a) Comprovarem que ku E k2 C k v E k2
ku E k2 C k v E k2 ku E
ku E
v E k2 D 2 u E v E: .u E v E/ .u E v E/ v E v E
v E k2 D u E u ECv E v E Du E u ECv E v E D 2u E v E:
u E u ECu E v ECv E u E
(b) De manera semblant, comprovarem que ku ECv E k2 ku ECv E k2 ku E ku E v E k2 D 4 u E v E: .u E v E/ .u E v E/ v E v E
v E k2 D .u ECv E/ .u ECv E/
Du E u ECu E v ECv E u ECv E v E D 4u E v E:
u E u ECu E v ECv E u E
. Lequaci o del pla H en la base B0 D 1 1 1 .1; 2; 2/; .2; 2; 1/; .2; 1; 2/ 3 3 3
s 3x 0 C 2y 0 C 4z 0 D 0. Trobeu lequaci e o del pla H en la base can` onica. Soluci o s ortonormal, per tant, el vector w En aquest cas, la base B 0 e E que en aquesta base t e components s perpendicular al pla H . Per calcular les components de w .3; 2; 4/ e E en la base can` onica, tenim el canvi de base C
.R3 ; B 0 / u E
.R3 ; Bc / u E
on
0 1 1@ 2 C D 3 2
2 2 1
1 2 1 A: 2
Per tant, les components del vector w E en la base can` onica s on 0 1 1@ 2 3 2 2 2 1 10 1 0 1 2 3 5 1 A@ 2 A D @ 2 A 2 4 0
s 5x C 2y D 0. i lequaci o del pla H en la base can` onica e s ax C by C cz D 0, el Observaci o: Si lequaci o dun pla P en una base B D fE u1 ; u E2; u E3g e s, en general, perpendicular al pla. Nom vector w E D au E1 C bu E2 C c u E 3 no e es podem a rmar-ho en el cas que la base B sigui ortonormal. s 2x 0 C y 0 C z 0 D . Lequaci o del pla P de R3 en la base B 0 D f.1; 1; 0/; .1; 0; 1/; .0; 1; 1/g e 0, mentre que les components en la base B 00 D f.2; 1; 1/; .1; 2; 1/; .1; 1; 2/g dun generador de la recta R s on . 2; 1; 1/. (a) Digueu si la recta R est` a continguda o no en el pla P s ortogonal o no al pla P . (b) Digueu si la recta R e Soluci o Observaci o: Per fer qualsevol de les dues comprovacions hem de tenir el pla (una base o lequaci o impl cita) i la recta (un generador o les equacions impl cites) expressades en la mateixa base. Per a comprovar si la recta est` a continguda en el pla, qualsevol de les tres bases de lenunciat, B 0 , B 00 i Bc , serviria. En canvi, per comprovar la perpendicularitat, interv e el producte escalar, i aquest s m e es f` acil de calcular en la base can` onica. Per tant, calcularem lequaci o impl cita del pla P en la base can` onica i les components del generador de R tamb e en la base can` onica. Per calcular lequaci o impl cita de P en la base can` onica necessitem lexpressi o de les components .x 0 ; y 0 ; z 0 / en funci o de .x; y; z/. Aquesta relaci o es correspon amb el canvi de base de Bc a B 0 . De les dades de lenunciat podem escriure directament la matriu del canvi de base de B 0 a Bc . Aleshores,
.R3 ; B 0 / u E
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; B 0 / u E
on
1 1 1 0 C D@1 0 1 A : 0 1 1
Si .x; y; z/ s on les components can` oniques dun vector qualsevol, es compleix que 0 1 0 10 0 1 x 1 1 0 x @ y A D @ 1 0 1 A @ y0 A ; z 0 1 1 z0 s a dir, e 1 1 0 1 1 0 x0 @ y0 A D @ 1 0 1 A 0 1 1 z0 0 don
0 10
1 0 x 1 @y AD 1@ 1 2 z 1
1 1 1
10 1 x 1 1 A@ y A ; z 1
9 1 x D .x C y z/ > > > > 2 > = 1 0 : y D .x y C z/ > 2 > > > 1 > z 0 D . x C y C z/ ; 2
Llavors, lequaci o del pla P en la base can` onica Bc sobt e de 2x 0 C y 0 C z 0 D 0 2 1 .x C y 2 1 z/ C .x 2 x 1 y C z/ C . x C y C z/ D 0 2 y C 2z D 0 :
Daltra banda, les components del generador de la recta R en la base can` onica s on 2.2; 1; 1/ C .1; 2; 1/ C .1; 1; 2/ D . 2; 1; 1/ :
Per tant, resumint: (a) Com que el vector . 2; 1; 1/ (components en la base can` onica del generador de R) no compleix lequaci o (en la base can` onica) de P , tenim que la recta R no est` a inclosa en P . s m (b) I com que . 2; 1; 1/ no e ultiple del vector . 1; 1; 2/ ortogonal a P , dedu m que la recta s ortogonal al pla P . R tampoc e
. Trobeu una base ortogonal del subespai de R4 generat pels tres vectors seg uents: .1; 2; 1; 0/, .2; 3; 2; 1/ i .1; 0; 1; 0/.
Soluci o s f` En primer lloc, e acil veure que aquests tres vectors s on linealment independents. Si posem u E 1 D .1; 2; 1; 0/, u E 2 D .2; 3; 2; 1/ i u E 3 D .1; 0; 1; 0/, obtindrem una base ortogonal del subespai aplicant el m` etode de Gram-Schmidt: v E1 D u E 1 D .1; 2; 1; 0/ I v E2 D u E2 u E2 v E1 v E1 D .2; 3; 2; 1/ v E1 v E1 D .1; 1; 3; 1/ I 6 .1; 2; 1; 0/ 6
v E3 D u E3
u E3 v E2 0 u E3 v E1 v E1 v E2 D .1; 0; 1; 0/ .1; 2; 1; 0/ v E1 v E1 v E2 v E2 6 1 1 D .1; 0; 1; 0/ .1; 1; 3; 1/ D .2; 1; 0; 1/ : 3 3
4 .1; 1; 3; 1/ 12
Tenim en compte que podem multiplicar qualsevol daquests vectors per coe cients no nuls, tenim s una base ortogonal que la base formada pels vectors .1; 2; 1; 0/, .1; 1; 3; 1/ i .2; 1; 0; 1/ e daquest subespai. . Sigui F el subespai de R3 que t e equaci o impl cita x C 2y ortonormal de F . Soluci o En primer lloc hem de trobar una base daquest subespai. A llant la x de lequaci o impl cita, tenim que x D 2y 3z . Aleshores, els vectors de F s on els de la forma .x; y; z/ D .2y s a dir, e F D h.2; 1; 0/; . 3; 0; 1/i : 3z; y; z/ D y.2; 1; 0/ C z. 3; 0; 1/ ; 3z D 0. Trobeu una base
Aleshores posem u E 1 D .2; 1; 0/ i u E 2 D . 3; 0; 1/ i apliquem el m` etode de Gram-Schmidt: v E1 D u E 1 D .2; 1; 0/ I v E2 D u E2 u E2 v E1 6 v E1 D . 3; 0; 1/ C .2; 1; 0/ v E1 v E1 5
1 D . 3; 6; 5/ : 5 s a dir, els vectors .2; 1; 0/ i . 3; 6; 5/ Tamb e podem prendre un m ultiple daquest segon vector, e s on una base ortogonal de F . Finalment, dividint aquests dos vectors per la seva norma, obtenim una base ortonormal de F : 1 1 f p .2; 1; 0/ ; p . 3; 6; 5/g : 5 70
p p . Sigui B D fE e1 ; e E2 ; e E3 g una base de R3 tal que k e E1 k D 1, k e E2 k D 2, k e E3 k D 3, e E1 e E2 D 1, e E1 e E3 D 1 i e E2 e E3 D 2. Trobeu una base ortogonal i una base ortonormal de R3 expressada en termes dels vectors e E1 , e E2 i e E3 . Soluci o Comencem amb la base B i apliquem el m` etode de Gram-Schmidt als seus vectors. Com a ajuda a lhora de calcular els productes escalars entre els diferents vectors que apareixeran a lexercici, escrivim la taula e E1 e E1 D 1 e E1 e E2 D 1 v E1 D e E1 I v E2 D e E2 De E2 v E3 D e E3 De E3 e E2 v E1 e E2 e E1 v E1 D e E2 e E1 v E1 v E1 e E1 e E1 e E1 D e E1 C e E2 I e E3 v E1 e E3 v E2 e E3 e E1 e E3 . e E1 C e E2 / v E1 v E2 D e E3 e E1 . e E1 C e E2 / v E1 v E1 v E2 v E2 e E1 e E1 . e E1 C e E2 / . e E1 C e E2 / 1 1C2 e E1 . e E1 C e E2 / D e E3 e E1 . e E1 C e E2 / D e E2 C e E3 : 1 1 1 1C2 e E2 e E2 D 2 e E1 e E3 D 1 e E3 e E3 D 3 e E2 e E3 D 2
` Algebra Lineal. Problemes resolts Per tant, la base B 0 D fE e1 ; s una base ortogonal de R3 . e E2 C e E3 g e e E1 C e E2 k D 1.
e E1 C e E2 ;
Ja hem calculat a lapartat anterior que k v E1 k D k e E1 k D 1 i que k v E2 k D k Daltra banda, kv E3 k2 D . e E2 C e E3 / . e E2 C e E3 / D 2 2 2 C 3 D 1:
a dir, en aquest cas la base B 0 ja e s una base ortonormal de R3 . Es . Una base p amb orientaci o positiva B D fE e1 ; e E2 ; e E3 g de R3 compleix que k e E1 k D 1, p ke E2 k D 2, k e E3 k D 3, e E1 e E2 D 1, e E1 e E3 D 1 i e E2 e E3 D 2. Calculeu el producte vectorial dels vectors u Eiv E que en aquesta base tenen components .2; 1; 1/ i .1; 3; 2/. Soluci o A lexercici anterior hem vist que B 0 D fE e1 ; s una base ortonormal de R3 i, com que, e 1 0 0 e E1 C e E2 ; e E2 C e E3 g
1 1 0
0 1 1
D 1;
s una base ortonormal positiva de R3 . Calculem ara resulta que B 0 D fE e1 ; e E1 C e E2 ; e E2 C e E3 g e s les components de u Eiv E en la base B 0 : la matriu del canvi de base de B 0 a B e 0 1 1 1 0 1 1 A; C D@0 0 0 1 s immediat que la matriu del canvi de base de B a B 0 e s aleshores, e 0 1 1 1 1 C 1 D@0 1 1 A : 0 0 1 Les components de u Eiv E en la base B 0 s on, respectivament, 0 10 1 0 1 0 10 1 0 1 1 1 1 2 0 1 1 1 1 6 @ 0 1 1 A@ 1 A D @ 2 A @ 0 1 1 A@ 3 A D @ 5 A : i 0 0 1 1 1 0 0 1 2 2
Lespai vectorial euclidi` a s una base ortonormal positiva, podem calcular el producte vectorial dels vectors u Com que B 0 e E iv E mitjanc ant un determinant: v E2 v E3 E1 v Dv 0 2 1 u E^v ED E2 C 12v E3 E1 6v 6 5 2 De E1 u E^v E D 7e E1 6. e E1 C e E2 / C 12. e E2 C e E3 / D 7e E1 18e E2 C 12e E3 :
s a dir, e s el vector que en la base B t 18e E2 C 12e E3 , e e components .7; 18; 12/.
. Sigui F el subespai de R4 generat pels vectors .2; 1; 1; 3/ i .2; 1; 1; 1/. Calculeu una base i les equacions impl cites de lortogonal de F , F ? . Soluci o s una manera abreviada de Observaci o: Quan parlem de lortogonal dun subespai vectorial F , e referir-se al seu suplementari ortogonal F ? . Calculem les equacions impl cites de F ? . Per aix` o posem u E 1 D .2; 1; 1; 3/ i u E 2 D .2; 1; 1; 1/, aleshores un vector v E D .x; y; z; t / de R4 pertany a F ? si, i nom es si, ) u E1 v ED0 : u E2 v ED0 Per tant, les equacions impl cites de F ? s on 2x C y 2x z C 3t D 0 ) :
yCzCt D0
Finalment, per trobar una base de F ? hem de resoldre el sistema format per aquestes equacions impl cites, i per aix` o hem de triangular la matriu associada a aquest sistema, 2 1 1 3 2 1 1 3 ' : 2 1 1 1 F F F 0 2 2 2
2 1 2
s La soluci o general daquest sistema e ) ) 2x C y z C 3t D 0 2x C .z t / z C 3t D 0 H) 2y 2z C 2t D 0 yDz t
H)
xD yDz
t t
) :
Per tant, F ? D h.0; 1; 1; 0/; . 1; 1; 0; 1/i :
s x . Lequaci o impl cita del subespai F de R3 e ? equacions impl cites de F . Soluci o
2y C z D 0. Calculeu una base i les
evident que lequaci Es o impl cita de F la podem escriure x D 2y s on els de la forma .x; y; z/ D .2y
z , per tant, els vectors de F
z; y; z/ D y.2; 1; 0/ C z. 1; 0; 1/
s B D f.2; 1; 0/; . 1; 0; 1/g. i una base daquest subespai e Aleshores, pel mateix raonament de lexercici anterior tindrem que les equacions impl cites de F ? s on ) 2x C y D 0 : xCz D0
immediat que la soluci s Es o general daquest sistema dequacions e yD zDx 2x ) H) F ? D h.1; 2; 1/i :
ltim resultat lhagu Evidentment, aquest u essim pogut escriure directament de lequaci o impl cita de F . . Els vectors duna base B D fE e1 ; e E2 g de R2 compleixen que e E1 e E1 D, e E1 e E2 D 2 i e E2 e E2 D 5. Calculeu el suplementari ortogonal del subespai generat pel vector que en la base B t e components .1; 2/. Soluci o Siguin .x 0 ; y 0 / les components en la bese B dun vector gen` eric de R2 . Aleshores, F ? D f.x 0 ; y 0 / 2 R2 tals que .x 0 ; y 0 / .1; 2/ D 0g :
Lespai vectorial euclidi` a En aquest cas no estem treballant en una base ortonormal de R2 , per tant, per calcular el producte escalar de dos vectors hem de procedir de la manera seg uent: .x 0 ; y 0 / .1; 2/ D .x 0 e E1 C y 0 e E2 / .e E1 Dx
0
2e E2 / 3x 0 8y 0 :
4x C 2y
10y 0 D
s 3x 0 C 8y 0 D 0 i, e s evident que Per tant, lequaci o impl cita de F ? en la base B e F ? D h8e E1 3e E2 i :
. Calculeu la projecci o ortogonal del vector u E D .3; 2; 1; 0/ sobre el subespai F generat pels vectors .1; 2; 1; 0/, .2; 3; 2; 1/. Soluci o En aquest cas, utilitzarem el m` etode general per calcular la projecci o ortogonal dun vector sobre s a dir, si F D hE un subespai, e e1 ; e E2 i, la projeccio ortogonal del vector x E sobre el subespai F es el 0 vector x E D x1 e E1 C x2 e E2 , on x1 i x2 s on soluci o del sistema e E1 e E1 e E1 e E2 x1 x E e E1 D : e E2 e E1 e E2 e E2 x2 x E e E2 s En el nostre cas, la matriu dels productes escalars dels generadors de F e 6 6 ; 6 18 s mentre que la dels productes escalars del vector u E pels generadors de F e 2 : 2 I el sistema dequacions lineals 6 6 6 18 x1 x2 D 2 2
1 2 i x2 D : 3 3 s Aleshores, la projecci o ortogonal de u E sobre aquest subespai e x1 D u E 0 D PF .u E/ D 2 1 1 .1; 2; 1; 0/ C .2; 3; 2; 1/ D .0; 1; 4; 1/ : 3 3 3
t e soluci o
. Calculeu la projecci o ortogonal i el sim` etric del vector .3; 1; 4/ respecte al subespai de R3 generat pels vectors .1; 2; 2/ i .1; 2; 1/. Soluci o s una base ortogonal del subespai F , la projecci Recordem que si v E1 ; v E2 ; : : : ; v En e o ortogonal del s vector x E sobre aquest subespai e x E 0 D PF .x/ E D x1 v E1 C x2 v E2 C C xn v En ; on xi D u E v Ei ; v Ei v Ei
s i el sim` etric daquest mateix vector x E respecte al subespai F e E D 2PF .x/ E x E 00 D SF .x/ x E:
Per tant, calcularem en aquest cas la projecci o ortogonal i el sim` etric a partir duna base ortogonal de F . Aplicant el m` etode de Gram-Schmidt, tenim que v E1 D .1; 2; 2/ I v E2 D .1; 2; 1/ 7 D .2; 4; 5/ : 9 Per tant, F D h.1; 2; 2/; .2; 4; 5/i i aquests vectors s on una base ortogonal daquest subespai. Aleshores, PF .3; 1; 4/ D D
.3;1; 4/ .1;2; 2/ .1; 2; .1;2; 2/ .1;2; 2/
.1; 2; 1/ .1; 2; 2/ .1; 2; 2/ D .1; 2; 1/ .1; 2; 2/ .1; 2; 2/
7 .1; 2; 2/ 9
2/ C
.3;1; 4/ .2;4;5/ .2; 4; 5/ .2;4;5/ 2;4;5/
13 .1; 2; 2/ 9
10 .2; 4; 5/ D .1; 2; 4/ I 45 .3; 1; 4/ D . 1; 3; 4/ :
SF .3; 1; 4/ D 2.1; 2; 4/
. Calculeu la projecci o ortogonal i el sim` etric del vector u E D .3; 2; 7/ respecte al pla H dequaci o impl cita 2x y C z D 0 Soluci o Siguin x E0 i x E 00 les projeccions ortogonals de x E sobre els subespais H i H ? , respectivament, tal com es veu a la gura . . H?
x E 00
x E
x E0
Figura . : Projeccions ortogonals dun vector s m En aquest cas e es f` acil calcular directament x E 00 , ja que H ? D h.2; 1; 1/i i x E 00 D PH ? .3; 2; 7/ D per tant
.3;2;7/ .2; 1;1/ .2; .2; 1;1/ .2; 1;1/
1; 1/ D
11 .2; 1; 1/ ; 6
1 x E 00 D PH ? .u E / D .22; 11; 11/ : 6 s evident que x Daltra banda, e EDx E0 C x E 00 , o dit duna altra manera, x E D PH .x/ E C PH ? .x/ E . Per tant, 1 1 x E 0 D PH .x/ E Dx E x E 00 D .3; 2; 7/ .22; 11; 11/ D . 4; 23; 31/ : 6 6
s De la mateixa manera que a lexercici anterior, el sim` etric de x E respecte al pla H e x E D SH .x/ E D 2x E0 1 x E D . 4; 23; 31/ 3 1 .3; 2; 7/ D . 13; 17; 10/ : 3
. Sigui B D fE e1 ; e E2 ; e E3 g una base de R3 tal que k e E1 k D k e E2 k D 2, k e E3 k D 3, e E1 e E2 D 3 s el pla de R generat pels vectors e 120 , e E1 e E3 D 90 i e E2 e E3 D 60 . Si H e E1 C e E2 i e E1 C e E3 , determineu:
(a) una base ortogonal de H expressada en termes dels vectors e E1 , e E2 i e E3 ; (b) la projecci o ortogonal del vector w E De E1 Soluci o (a) En primer lloc, calculem la taula dels productes escalars dels vectors de la base B : e E2 e E3 sobre el pla H .
e E1 e E1 D 4 e E1 e E2 D 2
e E2 e E2 D 4 e E1 e E3 D 0
e E3 e E3 D 9 e E2 e E3 D 3
Aleshores, aplicant la f ormula del m` etode de Gram-Schmidt, obtenim: v E1 D e E1 C e E2 I v E2 D .e E1 C e E3 / D .e E1 C e E3 / .e E1 C e E2 / .e E1 C e E3 / 4 2C3 .e E1 C e E2 / D e E1 C e E3 .e E1 C e E2 / .e E1 C e E2 / .e E1 C e E2 / 4 2 2C4 5 .e E1 C e E2 / ' 4.e E1 C e E3 / 5.e E1 C e E2 / D e E1 5e E2 C 4e E3 : 4
s Per tant, la base ortogonal del pla H buscada e fE e1 C e E2 ; e E1 5e E2 C 4e E3 g :
(b) Aplicant la f ormula del c` alcul de la projecci o ortogonal pel cas que la base sigui ortogonal, es t e: w E 0 D PH .w/ E D x1 .e E1 C e E2 / C x2 . e E1 5e E2 C 4e E3 / ;
on x1 D x2 D
.e E1 C e E2 / .e E1 e E2 e E3 / 4C2 2 4 3 D D .e E1 C e E2 / .e E1 C e E2 / 4 2 2C4
3 4
. e E1 5e E2 C 4e E3 / .e E1 e E2 e E3 / . e E1 5e E2 C 4e E3 / . e E1 5e E2 C 4e E3 / 4 2 C 10 C 20 C 15 12 36 1 D D : 4 10 10 C 100 60 60 C 144 12 1 1 . e E1 5e E2 C 4e E3 / D . 8e E1 4e E2 4e E3 / D 12 12 e E2 s e E3 sobre el pla H e 1 .2e E1 C e E2 C e E3 / : 3
Per tant, PH .w/ E D 3 .e E1 C e E2 / 4
Aix , la projecci o ortogonal del vector w E De E1 PH .w/ E D
1 .2e E1 C e E2 C e E3 / : 3
Solucions aproximades dun sistema lineal: m nims quadrats

. Comproveu que el sistema dequacions lineals 9 x C y C z D 2> > > x y C z D 1= x C z D 0> > > ; xCy z D1 s incompatible, trobeu la millor aproximaci e o aplicant el m` etode dels m nims quadrats i lerror quadr` atic corresponent.
Soluci o s incompatible: Triangulem la matriu del sistema per comprovar que e 0 1 0 1 0 1 1 1 2 1 1 1 2 1 B0 B0 B1 C C 1 1 1 2 0 1 B C C 'B 'B @1 @0 @0 0 1 0 A 1 0 2 A F F F 1 1 1 1 F2 F2 F1 0 0 2 1 F 2F F 0
F4 F4 F1
3 3 1 3 3 2
1 2 0 0
1 0 0 2
1 2 1 C C: 3 A 1
Com que la tercera equaci o queda 0 D
s incompatible. 3, el sistema e
Ja tenim el sistema dequacions AX D B on 0 1 0 1 1 1 1 x B1 C 1 1 C; @y A ADB X D @1 0 1 A z 1 1 1
1 2 B1 C C BDB @0 A : 1
Obtindrem la millor aproximaci o pel m` etode dels m nims quadrats resolent el sistema dequacions lineals At AX D At B , on 1 0 0 1 0 1 1 1 1 4 1 2 1 1 1 1 B C 1 1 1 C @ 3 1 A 1 0 1 AB D 1 At A D @ 1 @1 0 1 A 2 1 4 1 1 1 1 1 1 1 i 1 At B D @ 1 1 0 1 1 1 0 1 1 1 0 1 2 1 B C 4 1 CD@2 A : 1 AB @0 A 1 2 1 1 0
ltim sistema, tornem a triangular la matriu. Finalment, per resoldre aquest u 0 1 0 1 0 4 1 2 4 4 1 2 4 4 1 @1 3 1 2 A 6 4 A ' @ 0 11 ' @ 0 11 2 1 4 2 F2 4F2 F1 0 3 6 0 F 11F C3F 0 0
F3 2F3 F1
3 3 2
1 2 4 6 4 A: 48 12
Daqu sobt e que xD s D kAX Lerror quadr` atic e 0 AX
3 ; 4
yD
1 ; 2
zD
1 : 4
s la soluci B k, on X e o trobada. 1 0 1 0 0 1 1 1 1 2 1 3 B1 C B C B 1 1 1 1 C @ A B1 C B 1 2 BDB @0 AD 2@ 2 @1 0 1 A4 1 1 1 1 1 0
1 C C: A
Per tant,
6 1p D 1C1C4C0D : 2 2
. Donat el sistema dequacions lineals xCy D1 y C z D 0 9 > =
> ; x C . C 1/y C z D C 1 (a) Discutiu-lo en funci o del par` ametre i resoleu-lo en els casos en qu` e sigui compatible. (b) Per als valors de que el fan incompatible, trobeu les solucions obtingudes en aplicar el m` etode dels m nims quadrats i calculeu lerror quadr` atic corresponent a les solucions trobades. Soluci o (a) Estudiem aquest sistema pel m` etode de Cramer. En primer lloc, calculem el determinant de la matriu dels coe cients de les inc` ognites: 1 1 0 0 1 1 C1 Les arrels de lequaci o 2 compatible determinat. D 2 C 1 . C 1/ D 2
s D 0 s on D 0 i D 1. Per tant, per a 0; 1, el sistema e
Si D 0 tenim el sistema dequacions 9 x C y D 1> = zD0 ; > ; xCy D1 s compatible indeterminat. que evidentment e Finalment, si D 1 ens queda 9 x C y D 1> = yCz D0 > ; x C 2y C z D 2 s, doncs, incompatible. i el sistema e 1 1 1 0 1 0 D10 1 2 2
amb
Si 0; 1, aplicant la regla de Cramer, sobt e 1 1 0 0 1 C1 C1 2 xD D D 2 2 a 1 1 1 0 0 0 1 1 C1 1 yD D 2 D 2 1 1 1 1 0 a 0 1 C 1 C C1 2 D D : zD 2 2 1 s clar que la soluci s I si D 0, e o general del sistema e ) yD1 x zD0
s (b) Per a D 1, el sistema dequacions AX D B e 0 10 1 0 1 1 1 1 0 x @ 0 1 1 A@ y A D @ 0 A : 2 z 1 2 1 Per aplicar el m` etode dels m nims quadrats hem de resoldre el sistema At AX D At B : 0 10 10 1 0 10 1 1 0 1 1 1 0 x 1 0 1 1 @ 1 1 2 A@ 0 1 1 A@ y A D @ 1 1 2 A@ 0 A ; 0 1 1 1 2 1 z 0 1 1 2 s a dir, e 0 10 1 0 1 2 3 1 x 3 @ 3 6 3 A@ y A D @ 5 A : 2 1 3 2 z
Resolent aquest sistema triangulant la matriu corresponent sobt e 1 0 1 0 1 2 3 1 3 2 3 1 3 2 3 1 3 @3 6 3 5 A'@0 3 3 1 A'@0 3 3 1 A 1 3 2 2 0 3 3 1 0 0 0 0 0 9 x D1Cz = > don yD 1 3 3z > : ;
s el mateix per a totes elles. Podem prendre, Lerror quadr` atic com` es en les solucions anteriors e 1 doncs, qualsevol delles i calcular-lo. Aix , per exemple, si fem z D 0, tenim que x D 1 i y D 3 . Substituint aquests valors en els primers membres de cada equaci o i restant el terme independent, obtenim el valor buscat: s p 2 2 2 4 1 5 3 D 1 C 0 C 2 D : 3 3 3 3
. Ajusteu, pel m` etode dels m nims quadrats, una recta als punts de la taula seg uent: x y 2 1 1 2 0 1 1 2 2 5 3 5
i dibuixeu la gr` a ca daquesta recta. Soluci o Intentem trobar una recta y D ax C b que passi per aquests sis punts; aleshores els coe cients a i b hauran de complir 9 0 1 0 1 2a C b D 1 > > 2 1 1 > > a C b D 2> > B 1 1 C B C > > B C B 2 C B 0 1 C a B 1 C bD1 = B C B C o b e B 1 1 C b DB 2 C: aCb D2 > > B C B C > > @ 2 1 A @ 5 A > > 2a C b D 5 > > ; 3 1 5 3a C b D 5 s incompatible. Aleshores, per trobar a i b de manera que Evidentment aquest sistema AX D B e lerror quadr` atic sigui m nim hem de resoldre el sistema At AX D At B : 19 3 3 6 a b D 31 10
i les solucions s on 31 10 aD 19 3 3 6 52 D 35 3 6 19 3 bD 19 3 31 10 97 D : 105 3 6

52x 97 C i a la gura . es pot veure la seva gr` a ca. 35 105
s y D Per tant, lequaci o de la recta e
-6
-4
-2 -2
-4
-6
-8
Figura . : y D
52x 97 C 35 105
. Ajusteu, pel m` etode dels m nims quadrats, una par` abola als punts de la taula seg uent x y 4 5 2 4 1 1 0 1 2 0 4 2
Dibuixeu la seva gr` a ca i calculeu lerror quadr` atic com` es.
Soluci o Intentem trobar la par` abola dequaci o y D ax 2 C bx C c que passi per aquests sis punts. Aleshores els coe cients a, b i c hauran de complir 9 4b C c D 5 > > > > 4a 2b C c D 4 > > > > a bCc D1 = > c D 1> > > > 4a C 2b C c D 0 > > > ; 16a C 4b C c D 2 16a 0 16 B 4 B B 1 B B 0 B @ 4 16 4 2 1 0 2 4 1 1 1 1 1 1 1 0 5 4 1 1 0 2 1 C C C C: C C A
o b e
C0 1 B C a B C B C@ b A D B C B C c B A @
s incompatible. Aleshores per trobar a, b i c de manera Evidentment, aquest sistema AX D B e que lerror quadr` atic sigui m nim hem de resoldre el sistema dequacions At AX D At B : 10 1 0 1 0 a 545 1 41 129 @ 1 41 1 A @ b A D @ 21 A c 41 1 6 11 i les solucions s on a D 3=14, b D
1=2 i c
s D 2=7. Per tant, lequaci o de la par` abola e

3 2 14 x 1 2x
yD i a la gura . hi ha la seva gr` a ca. s kAX Lerror quadr` atic com` es e 16 B 4 B B 1 BDB B 0 B @ 4 16 0
2 7
s la soluci B k on la X e o obtinguda. En aquest cas 4 2 1 0 2 4 1 1 1 1 1 1 1 C0 C C C@ C C A

3=14 - =2 2=7
0 1 A B B B B B B @
AX
5 4 1 1 0 2
B C B C B C 1 CD B C 7B B C @ A
5 13 0 9 1 2
1 C C C C: C C A
Per tant,
1p D 25 C 169 C 0 C 81 C 1 C 4 D 7
280 : 7
Figura . : y D
3 2 x 14
1 2 xC 2 7
Transformacions lineals
Transformacions lineals i endomor smes

. La transformaci o f W R3 ! R2 ve de nida per f .x; y; z/ D .2x z; x y C z/ :
s una transformaci (a) Demostreu, a partir de la de nici o, que f e o lineal. (b) Calculeu f .1; 3; 2/ i f
1 .4; 3/.
Soluci o s una transformaci (a) Per demostrar que f e o lineal hem de comprovar que es compleixen les dues propietats seg uents: f .u ECv E/ D f .u E / C f .v E/ ; f. u E / D f .u E/ ; per a tot u E; v E 2 R3 I i 2 R:
per a tot u E 2 R3
Per comprovar la primera igualtat, posem u E D .x1 ; y1 ; z1 / i v E D .x2 ; y2 ; z2 /, aleshores f .u ECv E/ D f .x1 C x2 ; y1 C y2 ; z1 C z2 / D .2.x1 C x2 / D .2x1 C 2x2 D .2x1 z1 ; x1 .z1 C z2 /; x1 C x2 z1 z2 ; x1 C x2 y1 y1 C z1 / C .2x2 .y1 C y2 / C z1 C z2 / y2 C z1 C z2 / y2 C z2 / D f .u E / C f .v E/ : z2 ; x2
Per comprovar la segona igualtat, posem u E D .x; y; z/, aleshores f. u E / D f . x; y; z/ D .2 x z; x y C z/ D .2x z; x y C z/ D f .u E/ :
s lineal. Per tant, la transformaci of e (b) Per calcular la imatge del vector .1; 3; 2/ hem de substituir la x , la y i la z pels valors 1, 3 i 2, respectivament, f .1; 3; 2/ D .2 1 . 2/; 1 3 2/ D .4; 4/ :
Finalment, per calcular lantiimatge del vector .4; 3/ hem de trobar tots els vectors u E 2 R3 tals que f .u E / D .4; 3/. Si posem u E D .x; y; z/ resulta que f .u E / D .2x z; x y C z/ D .4; 3/ :
Igualant component a component, tenim el sistema dequacions ) 2x z D 4 : x yCz D3
s compatible indeterminat i la seva soluci s Evidentment aquest sistema e o general e ) z D 2x 4 : y D 3x 7
s Per tant, lantiimatge del vector .4; 3/ e f

1
.4; 3/ D f .x; 3x
7; 2x
4/
amb x 2 R g ;
s a dir, la imatge de qualsevol vector de la forma .x; 3x e .4; 3/.
7; 2x
s el vector 4/ amb x arbitrari e
s . La matriu de la transformaci o lineal T W R4 ! R2 en les bases can` oniques e 2 1 3 1 AD : 1 4 2 3 Calculeu les imatges dels vectors .2; 1; 1; 3/ i . 3; 1; 0; 2/ i les antiimatges dels vectors .1; 1/ i . 1; 2/. Soluci o Per calcular les imatges daquests dos vectors nom es cal que multipliquem la matriu A per les seves components: 1 1 0 0 2 3 C 2 1 3 1 B 3 2 1 3 1 B 1 C 5 C B 1 CD B i D : 1 4 2 3 @ 1 A 13 1 4 2 3 @ 0 A 13 3 2 Aix doncs, T .2; 1; 1; 3/ D .3; 13/ i T . 3; 1; 0; 2/ D . 5; 13/. Daltra banda, per calcular les antiimatges dels vectors .1; 1/ i . 1; 2/, hem de trobar els vectors .x; y; z; t/ tals que 0 1 0 1 x x C 2 1 3 1 B 2 1 3 1 B y C 1 By CD 1 B C i D : 1 4 2 3 @z A 1 1 4 2 3 @z A 2 t t Podem resoldre aquests dos sistemes dequacions triangulant la matriu 1 2 1 3 1 1 2 1 3 1 1 ' 1 4 2 3 1 2 F 2F CF 0 7 1 7 3
2 2 1
1 3
immediat que les solucions daquests dos sistemes dequacions s Es on ) ) x D 10y 11t C 5 x D 10y 11t C 4 i : z D 7y 7t 3 z D 7y 7t 3 Per tant, T T
1 1
.1; 1/ D f. 10y
11t C 5; y; 7y 11t C 4; y; 7y
7t 7t
3; t / 3; t /
amb amb
y; t 2 R g y; t 2 R g :
. 1; 2/ D f. 10y
. La matriu de la transformaci o lineal T W R3 ! R2 en les bases B1 D fE e1 ; e E2 ; e E3 g de R3 2 s i B2 D fE u1 ; u E 2 g de R e 2 3 1 AD : 4 1 1 Calculeu les imatges dels vectors e E1 Soluci o Com a lexercici anterior, nom es cal multiplicar la matriu A per les components dels vectors e E1 2e E2 C 2e E3 i 3e E2 2e E3 en la base B1 : 0 1 1 0 1 0 2 3 1 @ 6 2 3 1 @ 3 AD 7 : 2 AD i 4 1 1 0 4 1 1 5 2 2 Per tant, T .e E1 2e E2 C 2e E3 / D 6u E 1 i T .3e E2 2e E3 / D 7u E 1 C 5u E2. 2e E2 C 2e E3 i 3e E2 2e E3 .
s . La matriu de lendomor sme T W R3 ! R3 en la base B D fE e1 ; e E2 ; e E3 g e 0 1 1 2 1 AD@ 1 0 2 A: 1 1 0 Calculeu les antiimatges del vector 3e E1 C 7e E2 C 2e E3 . Soluci o En aquest cas hem de trobar els vectors de components .x; y; z/ en la base B tals que 0 10 1 0 1 1 2 1 x 3 @ 1 0 2 A@ y A D @ 7 A : 1 1 0 z 2 Per resoldre aquest sistema dequacions, triangulem la matriu 0 1 2 1 @ 1 0 2 1 1 0 1 3 7 A 2 F2 1 2 @ 0 2 ' 0 3 F2 CF1 0 1 3 1 1 3 4 A 1 F 1 2 @ 0 2 ' 0 0 3F
2
F3 F3 CF1
2F2
1 3 7
1 3 4 A; 14
s immediat que la soluci s x D 3, y D a partir de la qual, e o del sistema e T

1
1 i z D 2. Per tant,
. 3e E1 C 7e E2 C 2e E3 / D 3e E1
e E2 C 2e E3 :
. La transformaci o lineal f W R3 ! R4 queda de nida en forma expl cita per f .x; y; z/ D .2x C y C 4z; x C 2y C z; 3x C 5z; 2x C 3y C 2z/ : Trobeu una base i les equacions impl cites de la imatge del subespai de R3 V D h.2; 1; 1/; . 1; 3; 2/i : Soluci o (a) Recordem que, si un subespai V est` a generat pels vectors u E1 i u E 2 , la seva imatge est` a generada pels vectors f .u E 1 / i f .u E 2 /. En el nostre cas, f .2; 1; 1/ D .9; 5; 11; 1/ f . 1; 3; 2/ D .9; 7; 7; 15/ ;
per tant f .V / D h.9; 5; 11; 1/; .9; 7; 7; 15/i. Com que aquests dos vectors s on linealment indes a dir, f.9; 5; 11; 1/; .9; 7; 7; 15/g e s una base de f .V /. pendents, ja formen base de f .V /, e Per calcular les seves equacions impl cites, podem imposar que la matriu 0 1 9 9 x B 5 7 y C B C @ 11 7 z A 1 15 t s tingui rang 2. Com que el menor dordre 2 format per la 1a. i 2a. les i per les columnes 1a. i 2a. e no nul, les equacions impl cites sobtenen en igualar a zero els dos menors dordre 3 seg uents: 9 9 x 9 9 x 5 7 y D 0: 5 7 y D0 i 1 15 t 11 7 z `ncia, les equacions impl En conseq ue cites de f .V / s on 7x C 6y C 3z D 0 34x 63y C 9t D 0 ) :
. La transformaci o lineal f W R3 ! R2 compleix que 9 f .2; 1; 3/ D .0; 2/ > = f . 3; 3; 5/ D . 2; 4/ : > ; f .1; 3; 2/ D .3; 2/ Calculeu f .4; 5; 4/ i f Soluci o s trobar la matriu de f en les bases can` s El primer que podem fer en aquest cas e oniques. Si A e aquesta matriu, sha de complir que 1 2 0 A @ D ; A 1 2 3 0 s el mateix, o, el que e 2 @ A 1 3 0 1 3 1 0 A 3 3 D 2 5 2 2 4 3 2 : 1 3 2 A @ 3 D A 4 5 0 1 1 3 @ A A 3 D ; 2 2 0
1 .5; 3/.
Daquesta igualtat podem a llar la matriu A: AD 0 2 2 4 3 2 0 2 @1 3 0 9 1 @7 1 4 1 1 3 1 3 3 A 5 2

1
0 2
2 4
3 2
1 6 2 1 A 5 D 2 0 3
1 2
Un cop tenim la matriu de f en les bases can` oniques, podem procedir com en exercicis anteriors. Per calcular la imatge del vector .4; 5; 4/, fem el producte de matrius 2 1 2 0 1 2 0 1 4 9 @ 5 AD ; 0 4
s a dir, f .4; 5; 4/ D . 9; 0/. e
Per obtenir les antiimatges del vector .5; 2/ hem de trobar els vectors .x; y; z/ tals que 2 1 2 0 1 2 0 1 x @y AD 5 2 z
s immediata: i la resoluci o daquest sistema dequacions e y DxC6 zDx Per tant, f

1 .5; 2/
) :
D f.x; x C 6; x
1/
amb x 2 R g.
. La transformaci o lineal f W R3 ! R3 ve donada per f .x; y; z/ D .x C 3y 3z; 2x C y C 4z; 2x C y 8z/ : D
Trobeu una base i les equacions impl cites de lantiimatge del subespai W h.4; 5; 2/; .3; 1; 2/i. Soluci o s a dir, En aquest cas hem de trobar tots els vectors .x; y; z/ 2 R3 tals que f .x; y; z/ 2 W , e f .x; y; z/ D .4; 5; 2/ C .3; 1; 2/ : Dit duna altra manera, hem de resoldre el sistema dequacions 9 x C 3y 3z D 4 C 3 > = 2x C y C 4z D 5 ; > ; 2x C y 8z D 2 2 resoluci o que fem pel m` etode de Gauss: 0 1 3 @ 2 1 2 1 1 3 4 C 3 4 5 A 8 2 2 F2 0 1 '@0 0 2F1 0 3 5 7 1 3 4 C 3 3 7 A 10 14 10 C 4 F
F2 F3 F3 C2F1
5F3 C7F2
5 '@0 0
1 0 15 11 6 5 10 3 7 A : 0 0 29 29
s compatible si 29 29 D 0, e s a dir, si D . En aquest cas la soluci Aquest sistema e o general s, e 9 15z C 5 = D 3z C > xD 5 10z C 10 > yD D 2z C 2 ; 5 i els vectors de f
1 .W
/ s on els de la forma
.x; y; z/ D . 3z C ; 2z C 2; z/ D z. 3; 2; 1/ C .1; 2; 0/ : Per tant, f 1 .W / D h. 3; 2; 1/; .1; 2; 0/i, i com que aquests vectors s on linealment indepens evident que lequaci s dents formen base de f 1 .W /. Finalment, e o impl cita daquest subespai e 2x y C 8z D 0. . Siguin B1 D fE u1 ; u E 2 g i B2 D fE e1 ; e E2 ; e E3 g bases de R2 i R3 , respectivament. La transfor2 3 maci o lineal T W R ! R compleix que ) T .u E1/ D e E1 C 2e E2 e E3 : T .u E 2 / D 2e E1 C 3e E2 C e E3 (a) Escriviu la matriu de T en les bases B1 de R2 i B2 de R3 . (b) Calculeu la imatge del vector de R2 , u E D 3u E1 v EDe E1 C 9e E2 2e E2 . Soluci o s immediat que (a) De la de nici o de matriu duna transformaci o lineal en unes bases B1 i B2 e 1 @ 2 MB1 ;B2 .T / D 1 0 1 2 3 A: 1 2u E 2 , i lantiimatge del vector de R3 ,
(b) La imatge del vector u E D 3u E1 0 1 @ 2 1 s a dir, T .u e E / D 7e E1 5e E3 .
s el vector que en la base B2 t 2u E2 e e components 1 0 1 7 2 3 3 A D@ 0 A; 2 1 5
` Algebra Lineal. Problemes resolts Daltra banda, lantiimatge del vector v EDe E1 C 9e E2 2e E2 est` a formada pels vectors de R2 de la s forma w E D x1 u E 1 C x2 u E 2 tals que T .w/ E Dv E, que en termes matricials e 0 1 0 1 1 1 2 x1 @ @ 2 A 9 A: 3 D x2 2 1 1 Com que la soluci o del sistema dequacions 9 2x2 D 1 > = 2x1 C 3x2 D 9 > ; x1 C x2 D 2 x1 s x1 D 3, x2 D 1, tenim que f e
1 .e E1
C 9e E2
2e E2 / D 3u E1 C u E2. s ! R3 respecte a la base can` onica e 1 1 1 0 4 A: 1 1
. La matriu associada a lendomor sme T W R3 0 0 AD@ 1 0
(a) Calculeu la imatge del vector v E D . 2; 3; 4/. (b) Trobeu els valors de k per als quals el vector .2k; 3; 1 k/ t e antiimatge i calculeu-la. Soluci o (a) Evidentment les components del vector v E en la base can` onica s on . 2; 3; 4/; aleshores, per calcular la imatge daquest vector hem de multiplicar la matriu A per aquestes components 0 10 1 0 1 0 1 1 2 1 @ 1 0 4 A @ 3 A D @ 14 A : 0 1 1 4 1
Per tant, T . 2; 3; 4/ D . 1; 14; 1/ : (b) Hem de trobar els vectors u E D .x; y; z/ tals que T .u E / D .2k; 3; 1 k/. La imatge del vector s u Ee 0 10 1 0 1 0 1 1 x y z @ 1 0 4 A @ y A D @ x 4z A : 0 1 1 z yCz
Evidentment sha de complir que y x z D 2k 4z D 3 k 9 > = > ;
yCz D1 Per estudiar aquest sistema, triangulem la seva matriu 0 1 0 1 0 1 1 2k @ A @ 1 0 0 4 3 ' 0 0 1 1 1 k F1 F2

F2 F1
0 1 1
4 1 1
1 3 2k A 1 k
F3 F3 CF2
1 0 '@ 0 1 0 0
4 1 0
1 3 2k A : kC1
s compatible si, i nom s a dir, si k D 1. Per tant, aquest e s Aquest sistema e es si, k C 1 D 0, e l unic valor de k per al qual el vector .2k; 3; 1 k/ t e alguna antiimatge. Per calcular-la, observem s que per a aquest valor de k la soluci o general del sistema dequacions e ) x D 4z 3 : yDz 2
Per tant, T
. 2; 3; 2/ D f . 4z
3; z
2; z/
amb z 2 R g :
. La matriu de la transformaci o lineal T W R2 ! R3 respecte a les bases B1 D 2 s f.1; 3/; .2; 5/g de R i B2 D f.1; 2; 1/; .3; 1; 2/; .1; 3; 2/g de R3 e 0 1 1 1 3 A: AD@2 1 3 Calculeu la imatge de vector u E D .2; 3/ i lantiimatge del vector v E D .2; 3; 5/. Soluci o s A. Podem representar aquesta La matriu associada a T respecte a les bases B1 de R2 i B2 de R3 e situaci o de la manera seg uent:
.R2 ; B1 / u E
.R3 ; B2 / T .u E/
Aleshores, si multipliquem la matriu A per les components dun vector u E en la base B1 obtenim les components de la seva imatge T .u E / en la base B2 . Si volem calcular la imatge del vector .2; 3/, en primer lloc hem de trobar les seves components en la base B1 .2; 3/ D 1 .1; 3/ C 2 .2; 5/ : Igualant component a component, tenim el sistema dequacions ) 1C2 2 D2 3 s i la soluci o daquest sistema e 2 3 D 1 3 1 3 D 1 3 2 5 4 D D 4: 1 2 5 2 3 3 D D 3: 1 2 5
1
C5
D3
Per tant, les components del vector .2; 3/ en la base B1 s on . 4; 3/. En segon lloc, hem de multiplicar la matriu A per aquestes components 0 1 0 1 1 1 7 4 @2 3 A D@ 1 A: 3 1 3 5 Finalment, sabem que les components de T .2; 3/ en la base B2 s on . 7; 1; 5/. Per tant, T .2; 3/ D 7.1; 2; 1/ C .3; 1; 2/ C 5.1; 3; 2/ D .1; 2; 5/ :
Per fer la segona part de lexercici, calculem la matriu de T en les bases can` oniques de R2 i R3 , que representarem per B. Per obtenir-la, hem daplicar la f ormula del canvi de base per a transformacions lineals:
.R2 ; Bc / u E
.R2 ; B1 / u E
.R3 ; B2 / T .u E/
1
.R3 ; Bc / T .u E/
B D DAC
s la matriu del canvi de base de B1 a Bc i D e s la matriu del canvi de base de B2 a Bc , e s a on C e dir, 1 0 1 3 1 1 2 C D i D D@2 1 3 A : 3 5 1 2 2 Aleshores, 10 1 1 3 1 B D @ 2 1 3 A@ 2 1 1 2 2 0 1 8 11 5 D @ 7 10 A 3 7 11 0 1 1 1 2 A 3 3 5 3 2 1 0
1
1 7 5 D@ 5 4 A: 2 3
Per calcular lantiimatge del vector .2; 3; 5/ hem de trobar els vectors .x; y/ 2 R2 tals que T .x; y/ D s a dir, .2; 3; 5/, e 9 1 0 0 1 7x C 5y D 2 > 7 5 2 = @ 5 4 A x D@3 A 5x C 4y D 3 : o b e y > ; 2 3 5 2x C 3y D 5 s ; per saber si el rang de la Evidentment, el rang de la matriu dels coe cients de les inc` ognites e s o calculem el seu determinant matriu ampliada e 7 5 2 5 4 3 D 4 6D 0 : 2 3 5 s incompatible i podem assegurar que el vector .2; 3; 5/ no t Per tant, el sistema e e antiimatges. Observaci o: una vegada calculada la matriu de T en la base can` onica tamb e hagu essim pogut obtenir la imatge del vector .2; 3/ mitjanc ant un senzill producte de matrius: 0 1 0 1 7 5 1 @ 5 4 A 2 D@2 A : 3 2 3 5
. La transformaci o lineal T W R2 ! R3 compleix que T .3; 4/ D . 1; 3; 2/ T .2; 3/ D .3; 4; 1/ ) :
(a) Calculeu la matriu de T respecte a les bases can` oniques de R2 i R3 . (b) Si B1 D f.1; 2/; .2; 5/g i B2 D f. 3; 31; 2/; .2; 19; 1/; . 1; 11; 1/g, calculeu la matriu de T en les bases B1 de R2 i B2 de R3 . Soluci o (a) La matriu de T en les bases can` oniques de R2 i R3 , diguem-li A, ha de complir les igualtats seg uents: 1 1 0 0 1 3 3 2 A D@ 3 A i A D@ 4 A: 4 3 2 1 nica igualtat matricial: Podem escriure aquests dues igualtats en una u A 3 2 4 3 1 D@ 3 2 0 1 3 4 A; 1
s f` de la qual e acil a llar la matriu A. 0 1 3 4 AD@ 3 2 1 0 1 3 @ 3 4 D 2 1
1 A 1 A
3 2 4 3 3 4
2 3
15 @ 25 D 2
1 11 18 A : 1
s A i ho representem (b) Tenim ara que la matriu de T respecte a les bases can` oniques de R2 i R3 e A
.R2 ; Bc / u E
.R3 ; Bc / T .u E/
Transformacions lineals Finalment, per calcular la matriu de T respecte a les bases B1 de R2 i B2 de R3 hem de fer un canvi de base a lespai de sortida i un canvi de base a lespai darribada
.R2 ; B1 / u E
.R2 ; Bc / u E
.R3 ; Bc / T .u E/
1 AC
.R3 ; B2 / T .u E/
F DD
s la matriu del canvi de base B1 a Bc i D e s la matriu del canvi de base de B2 a Bc , e s a dir on C e C D 1 2 2 5 i 3 D D @ 31 2 0 2 19 1 1 1 11 A : 1
s immediat que Aleshores, e D

1
8 @ 9 D 7
1 1 1
1 3 2 A 5
s i per tant, la matriu de f respecte a les bases B1 de R2 i B2 de R3 e 8 F D D 1 AC D @ 9 7 0 8 @ 9 D 7 0 0 1 1 1 1 1 1 10 15 3 2 A @ 25 2 5 10 3 7 A @ 2 11 5 0 1 157 183 A : 130 1 11 1 2 18 A 2 5 1 1 25 40 A 1
45 @ 52 F D 38
. Lendomor sme f W R3 ! R3 ve de nit per f .x; y; z/ D .2x C 3y z; x y C 4z; x 3y C 2z/ :
Calculeu la matriu associada a f respecte a la base B D f.2; 1; 3/; .2; 1; 2/; .1; 1; 2/g.
Soluci o Calculem en primer lloc la matriu associada a f respecte a la base can` onica. Per aix` o, hem de calcular les imatges dels vectors daquesta base f .1; 0; 0/ D .2; 1; 1/ ; f .0; 1; 0/ D .3; 1; 3/ ; f .0; 0; 1/ D . 1; 4; 2/ : s Aleshores, la matriu associada a f respecte a la base can` onica Bc e 0 1 2 3 1 1 4 A AD@1 1 3 2 i la podem representar de la forma seg uent: A
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; Bc / f .u E/
Per calcular la matriu associada a f respecte a la base B hem daplicar la f ormula del canvi de base amb un canvi de base a lespai de sortida i un canvi de base a lespai darribada. Aquests dos canvis els representem a lesquema seg uent: C A C
1
.R3 ; B / u E
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; Bc / f .u E/
1 AC
.R3 ; B / f .u E/
BDC
s la matriu de les components dels vectors de la base B en la base can` s a dir, on C e onica, e 0 1 2 2 1 1 A; C D@ 1 1 3 2 2 s i la seva inversa e C
1
4 D@ 1 5
2 1 2
1 3 1 A: 4
s Aleshores, la matriu associada a f respecte a la base B e 0 10 4 2 3 2 3 1 1 A@ 1 1 B D C 1 AC D @ 1 5 2 4 1 3 10 0 2 5 4 2 3 1 1 A @ 15 9 D@ 1 11 3 5 2 4 0 1 71 7 56 7 21 A : B D @ 28 84 5 67
10 1 2 2 4 A@ 1 1 2 3 2 1 3 10 A 8
1 1 1 A 2
. Respecte a la base B D f.2; 3/; .2; 4/g, lendomor sme f W R2 matriu 2 4 AD : 6 4 Calculeu la matriu associada a f respecte a la base can` onica. Soluci o
! R2 t e associada la
s A i ho representem de la forma seg Sabem que la matriu associada a f respecte a la base B e uent: A
.R2 ; B / u E
.R2 ; B / f .u E/
Aleshores per calcular la matriu associada a f respecte a la base can` onica hem de fer un canvi de base a lespai de sortida i un canvi de base a lespai darribada C
1
.R2 ; Bc / u E
.R2 ; B / u E
.R2 ; B / f .u E/
1
.R2 ; Bc / f .u E/
B D CAC
s la matriu del canvi de base de B a Bc , e s a dir on C e 2 2 C D : 3 4
s Aleshores, la seva inversa e C

1
1 D 2
4 3
2 2
s i la matriu associada a f respecte a la base can` onica e 4 2 2 2 4 1 1 B D CAC D 3 3 4 6 4 2 2 2 10 6 D 3 4 18 10 16 8 BD : 42 22
2 2
. La matriu de lendomor sme T de R3 en la base B 0 0 0 1 0 A0 D @ 1 1 1
s D f.1; 0; 0/; .1; 1; 0/; .1; 1; 1/g e 1 2 0 A: 1
(a) Calculeu la matriu de T en la base can` onica. s el rang daquest endomor sme? (b) Quin e (c) Comproveu que les traces de les matrius A i A0 coincideixen. Soluci o (a) Per calcular la matriu de T en la base can` onica, fem servir lesquema del canvi de base seg uent:
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; B 0 / u E
A0
.R3 ; B 0 / T .u E/
1
.R3 ; Bc / T .u E/
A D CAC
s la matriu de T en la base can` s la matriu del canvi de base de B 0 a Bc : on A e onica i C e 0 1 1 1 1 C D@0 1 1 A : 0 0 1
Per tant, 10 1 1 1 0 1 0 A D CA0 C 1 D @ 0 1 1 A @ 1 0 0 1 1 1 1 0 0 10 0 1 1 0 0 0 1 1 1 AD@0 1 A@ 0 D@0 1 1 0 0 1 1 1 1 0 10 1 2 1 1 1 0 A@ 0 1 1 A 1 0 0 1 1 0 1 1 0 A: 0 0
s . (b) Evidentment, el rang de lendomor sme e (c) En els dos casos, t1 D 1, t2 D 1 i t3 D 1. . Sigui B1 D fE e1 ; e E2 ; e E3 g una base de R3 i f W R3 ! R3 lendomor sme que compleix 9 f .e E1 / D e E1 2e E2 C e E3 > = f .e E2 / D 2e E1 C 3e E3 : > ; Nuc f D h 2e E1 e E2 C e E3 i (a) Calculeu la matriu associada a f respecte a la base B1 . (b) Calculeu la matriu associada a f respecte a la base B2 D fE e2 ; e E2 e E1 ; e E3 e E2 e E1 g. Soluci o (a) Per con` eixer la matriu associada a f respecte a la base B1 , hem de tenir les imatges dels vectors daquesta base expressades tamb e en aquesta base. Ja sabem quines s on les imatges dels vectors e E1 s a dir, ie E2 . Per calcular la imatge del vector e E3 sabem que 2e E1 e E2 C e E3 pertany al nucli de f , e f .2e E1 E: e E2 C e E3 / D 0
Aleshores 2f .e E1 / 2.e E1 2e E1 2e E2 C e E3 / E f .e E2 / C f .e E3 / D 0 E . 2e E1 C 3e E3 / C f .e E3 / D 0 E 3e E3 C f .e E3 / D 0
4e E2 C 2e E3 C 2e E1 4e E1 4e E2
E e E3 C f .e E3 / D 0 4e E1 C 4e E2 C e E3 :
f .e E3 / D
s Per tant, la matriu associada a f respecte a la base B1 e 1 0 1 2 4 0 4 A: AD@ 2 1 3 1 (b) Una vegada hem calculat la matriu de f en la base B1 , ho representem de la forma seg uent: A
.R3 ; B1 / u E
.R3 ; B1 / f .u E/
Per calcular la matriu associada a f respecte a la base B2 hem de fer un canvi de base a lespai de sortida i un canvi de base a lespai darribada C A C
1
.R3 ; B2 / u E
.R3 ; B1 / u E
.R3 ; B1 / T .u E/
1 AC
.R3 ; B2 / T .u E/
BDC
s la matriu del canvi de base de B2 a B1 , e s a dir, on C e 1 0 0 1 1 1 1 A: C D@1 0 0 1 s Es veu, doncs, que la seva inversa e C
1
1 1 @ 1 0 D 0 0
1 2 1 A 1
s i la matriu associada a f respecte a la base B2 e 0 10 1 1 2 1 A@ B D C 1 AC D @ 1 0 0 0 1 0 10 1 1 2 1 A@ D@ 1 0 0 0 1
1 2 1 2 0 3
2 0 3 3 2 2
10 4 0 4 A@ 1 1 0 1 3 6 A 3
1 1 0
1 1 1 A 1
Transformacions lineals 0 1 3 6 A: 3
4 3 BD@ 1 1 3 2
. Lendomor sme f W R3 ! R3 t e associada, respecte a la base can` onica, la matriu 0 1 1 1 2 1 5 A: AD@ 2 1 2 5 (a) Calculeu una base i les equacions impl cites de Nuc f i dIm f . s injectiu, exhaustiu o bijectiu. (b) Indiqueu si e Soluci o s a dir, (a) El nucli de f est` a format per tots els vectors .x; y; z/ tals que f .x; y; z/ D .0; 0; 0/, e 0 10 1 0 1 1 1 2 x 0 @ 2 1 5 A@ y A D @ 0 A : 1 2 5 z 0 Multiplicant aquestes matrius i igualant els coe cients, tenim el sistema dequacions 9 x y 2z D 0 > = 2x C y C 5z D 0 > ; x C 2y C 5z D 0 i el resolem triangulant la seva matriu 0 1 1 1 2 @ 2 1 5 A 1 2 5 F2 0 1 2 9 A 3 F1
F2 F3 F3 CF1
1 '@0 0 2F1
1 3 1
3F1 CF2 F3 3F3 F2
1 3 0 3 '@0 3 9 A : 0 0 0 s la mateixa que la matriu associada a lendoObservem que la matriu inicial daquest sistema e s mor sme f . La seva soluci o general e ) xD z : y D 3z
Per tant, els vectors de Nuc f s on els de la forma .x; y; z/ D . z; 3z; z/ D z. 1; 3; 1/ i Nuc f D h. 1; 3; 1/i. Per calcular les equacions impl cites de Nuc f , triangulem la matriu 1 1 0 0 1 1 x x A: @ 3 y A '@ 0 y 3x 0 zCx 1 z F2 F2 3F1
F 3 F 3 CF 1
Per tant, les equacions impl cites de Nuc f s on 3x C y D 0 xCz D0 ) :
s el subespai generat pels vectors .1; 2; 1/, . 1; 1; 2/ i . 2; 5; 5/ Duna banda, sabem que Im f e i, de laltra, sabem que dim Im f D 2, ja que dim Nuc f D 1 i dim R3 D dim Nuc f C dim Im f : Com que els dos primers daquests vectors s on linealment independents podem assegurar que s una base dIm f e f.1; 2; 1/; . 1; 1; 2/g : Finalment, lequaci o impl cita dIm f 1 2 1 s e 1 x 1 y D 5x 2 z y C 3z D 0 :
Eg lendomor sme no e s injectiu i com que Im f R3 lendomor sme b) Com que Nuc f 6D f0 s exhaustiu. Evidentment tampoc e s bijectiu. no e . Estudieu la transformaci o lineal f W R4 associada la matriu 0 2 1 @1 1 2 3 ! R3 que respecte a les bases can` oniques t e 1 5 3 1 0 A; 0 2
s a dir, indiqueu si e s injectiva, exhaustiva o bijectiva. e
Soluci o Per calcular el nucli de f hem de resoldre el sistema 0 1 0 1 x 0 0 2 1 5 3 B C B @ 1 1 1 0 AB y C D B 0 @z A @0 2 3 0 2 t 0 Aleshores, triangulem la matriu corresponent 0 1 0 2 1 2 1 5 3 @ @1 1 1 0 A ' 0 1 0 2 2 3 0 2 F2 2F2 F1
F3 F3 F1
1 C C: A
5 3 5 1 3 3 A: 5
1 3 3 A 1 F
F3 2F2
2 1 '@0 1 0 0
5 3 1
s compatible indeterminat i la seva soluci s Aquest sistema e o general e 9 9 9 2x C y C 5. 5t / C 3t D 0 > 2x 12t C 5. 5t / C 3t D 0 > x D 17t > = = = y 3. 5t / 3t D 0 y D 12t H) H) y D 12t : > > > ; ; ; z D 5t z D 5t z D 5t s injectiva. Per tant, Nuc f D h.17; 12; 5; 1/i i la transformaci o f no e Daltra banda, tenim que dim Im f D dim R4 dim Nuc f D 4 1 D 3;
s a dir, Im f e s un subespai de R3 de dimensi e o 3. s exhaustiva. En no ser f injectiva, tampoc e s bijecPer tant, Im f D R3 i la transformaci of e tiva. . Estudieu, segons els valors del par` ametre a, lendomor sme f W R3 ! R3 que respecte a la base can` onica t e associada la matriu 0 1 a 2 1 2 1 a aC1 A : AD@ 2 a 3 2a
Soluci o Sabem que la dimensi o dIm f coincideix amb el rang de la matriu A. Aleshores anem a calcus ; e s a dir, per a quins valors de a el seu lar per a quins valors de a el rang daquesta matriu e s diferent de zero. determinant e a 2 1 2 2 1 a aC1 D .a 2/.1 a/2a a.a C 1/ 12 a 3 2a 2a.1 D D La primera soluci o de lequaci o 2a3 C 10a2 Ru ni 2 1 2 10 2 12
3
a/ C 3.a C 1/.a
2
2/ C 4a a 12 6 C 4a
2a C 6a
3
4a
2
a 3a
2a C 2a2 C 3a2 2a C 10a 6a
6a
18 :
18 D 0 lhem de calcular pel m` etode de
6 12 18
18 18 0
i les altres sobtenen de lequaci o 2a2 C 12a aD 12 p 144 4
18 D 0 144 D ( 12 0 3 D 4 3 :
s diferent de zero i la dimensi Aleshores, si a 6D 1 i 3, el determinant de la matriu A e o dIm f Eg i lendomor sme f e s 3. Per tant, Im f D R3 , Nuc f D f0 s bijectiu. e Si a D s 1, la matriu associada a f e 0 3 @ 2 1 1 2 3 1 2 0 A: 2
s zero i els dos primers vectors-columna s on linealment indeEl determinant daquesta matriu e s . Aleshores, dim Im f D 2, dim Nuc f D 1 i pendents; per tant, el rang daquesta matriu e s injectiu ni exhaustiu. lendomor sme no e
s Si a D 3, la matriu associada a f e 0 1 @2 3 1 1 2 2 4 A: 3 6
s ja que els tres vectors-columna s Evidentment, el rang daquesta matriu e on m ultiples de .1; 2; 3/. s injectiu ni exhaustiu. Per tant, dim Im f D 1, dim Nuc f D 2 i lendomor sme no e
Diagonalitzaci o
. Analitzeu si la matriu 1 3 AD@ 1 2 1 1 s o no diagonalitzable. e 0 1 12 3 A 6
Soluci o (a) Polinomi caracter stic i valors propis s El polinomi caracter stic daquesta matriu e xC1 3 12 1 x 2 3 p.x/ D 1 1 x 6 D .x C 1/.x Dx
3 2
2/.x
6/ 9 12 :
12 C 12.x 12 C 12x
2/ C 3.x C 1/ 24 C 3x C 3
3.x
6/
7x C 4x C 12 7x 2 C 16x
3x C 18
D x3
Els valors propis daquesta matriu s on les arrels del polinomi caracter stic. La primera, hem de buscar-la pel m` etode de Ru ni
1 2 1
7 2 5
16 10 6
12 12 0
` Algebra Lineal. Problemes resolts Les altres dues arrels sobtenen en resoldre lequaci o x 2 5x C 6 D 0: ( p p 5 25 24 5 1 51 3 xD D D D 2 2 2 2 Per tant, els tres valors propis de lendomor sme s on (b) Vectors propis Els vectors propis daquesta matriu s on els nuclis de les matrius A 2I i A anterior, aquests nuclis es calculen resolent un sistema dequacions. C` alcul de Nuc.A 2I /: 3I . Com a lexercici
1
:
2
D 2 amb multiplicitat i
D 3.
Recordem que el nucli de la matriu A 2I est` a format pels vectors tals que .A 2I /X D 0 i que per calcular-lo, nom es cal que triangulem aquesta matriu i trobem els vectors que multiplicats per la matriu donen zero. 1 1 0 0 3 3 12 3 3 12 3 A A 2I D @ 1 0 '@ 0 3 3 A: 1 1 4 F2 3F2 CF1 0 0 0
F3 3F3 F1
3x C 3y C 12z D 0 3y C 3z D 0 Per tant, Nuc.A 2I / D h.3; 1; 1/ i.
) H)
x D 3z yD z
) :
De la mateixa manera que en el cas anterior, per calcular Nuc.A 3I /, triangulem aquesta matriu i trobem els vectors que multiplicats per ella donen zero. 1 1 0 0 1 0 4 3 12 4 3 12 4 3 12 1 0 A: 1 0 A 1 3 A '@ 0 A 3I D @ 1 '@ 0 0 0 0 0 1 0 F F CF 1 1 3 F2 4F2 CF1
F3 4F3 F1
3 3 2
4x C 3y C 12z D 0 yD0 Per tant, Nuc.A 3I / D h.3; 0; 1/i.
) H)
x D 3z yD0
) :
En aquest cas el valor propi 2 t e multiplicitat 2, per` o dim Nuc.A 2I / D 1; per tant, la matriu A 3 3 no es diagonalitzable. Es a dir, si f W R ! R es lendomor sme que respecte a la base can` onica t e associada la matriu A, no existeix cap base de R3 en la qual diagonalitzi lendomor sme f . Dit duna altra manera, no existeix cap matriu regular C tal que C 1 AC sigui diagonal.
. Diagonalitzeu lendomor sme f W R3 ! R3 que, respecte a la base can` onica, t e associada la matriu 0 1 1 1 1 6 3 A AD@ 8 8 8 5 i expresseu la matriu diagonal obtinguda en funci o de A i la matriu del canvi de base. Soluci o (a) Valors propis. En primer lloc, hem de calcular el polinomi caracter stic daquest endomor sme: x 1 1 1 xC6 3 p.x/ D 8 8 8 x 5 D .x Dx
3
1/.x C 6/.x 31x C 30 7x C 6 :
5/ 24
24
64 C 8.x C 6/ C 24.x 24
1/
8.x
5/
64 C 8x C 48 C 24x
8x C 40
D x3
Els valors propis daquest endomor sme s on les arrels del polinomi caracter stic. La primera, hem de buscar-la pel m` etode de Ru ni 1 1 1 0 1 1 7 1 6 6 6 0
Les altres dues arrels sobtenen en resoldre lequaci o x 2 C x 6 D 0: ( p p 1 1 C 24 1 25 15 2 xD D D D 2 2 2 3 Per tant, els tres valors propis de lendomor sme s on 1 D 1, caracter stic es descompon en factors de la manera seg uent p.x/ D .x (b) Vectors propis 1/.x 2/.x C 3/ : D 2i
3 i el polinomi
Els vectors propis de f s on els nuclis dels endomor smes A I , A 2I i A C 3I . Triangulem, doncs, aquestes matrius i trobem els vectors que multiplicats per elles donen zero. 0 1 0 1 0 1 0 1 1 8 8 4 8 8 4 7 3 A 1 1 A A I D@ 8 '@0 '@0 1 1 A : F F 3 8 8 4 F 1F C 0 1 1 F F CF 0 0 0 F
2
F3 F1
s compatible indeterminat i la soluci s Aquest sistema e o general e ) 8x C 8y C 4z D 0 yCz D0 H) 8x C 8. z/ C 4z D 0 yD z ) 9 z = xD 2 : H) y D z;
s Per tant, el subespai de vectors propis amb valor propi 1 e Nuc.A I / D h.1; 2; 2/i :
De la mateixa manera es calculen els vectors propis corresponents als valors propis 2 i 3: 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 8 3 A 0 5 A A 2I D @ 8 '@ 0 8 8 3 F2 F2 8F1 0 0 0
F3 F3 CF2
zD0
) H)
xD zD0
) :
5z D 0
s Per tant, el subespai de vectors propis amb valor propi 2 e Nuc.A 2I / D h. 1; 1; 0/i :
4 @ 8 A C 3I D 8 4x 5y y
1 3 8
1 1 3 A 8 F2 zD0 )
F3 F3 2F1
4 @ ' 0 0 F2 C2F1 4x . z/ yD
1 5 10
1 1 5 A 10 F )
F3
4 @ ' 0 0 C2F
2
1 5 0
1 1 5 A 0
5z D 0
H)
zD0 z
H)
xD0 yD z
) :
s Per tant, el subespai de vectors propis amb valor propi 3 e Nuc.A C 3I / D h.0; 1; 1/i :
s diagonalitzable i la matriu de f en la base de vectors propis B D Aleshores, lendomor sme f e s f.1; 2; 2/; . 1; 1; 0/; .0; 1; 1/g e 1 0 D D@0 2 0 0 0 1 0 0 A: 3
s la mateixa que en la f La relaci o entre les matrius A, D i C e ormula del canvi de base per a endomor smes:
1
.R3 ; B / u E
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; Bc / f .u E/
1 AC
.R3 ; B / f .u E/
DDC
s la matriu del canvi de base de B a Bc , e s a dir, on C e 1 D D C 1 AC D @ 2 2 0 1 1 0 1 0 1 A 1

10
1 @ 8 8
1 6 8
10 1 1 3 A@ 2 5 2
1 1 0
1 0 1 A: 1
. Analitzeu si la matriu
2 B 2 B @ 1 1
3 3 1 1
5 6 2 1
1 2 4 C C: 2 A 1
digonalitza i, en cas a rmatiu, trobeu una base de vectors propis i la matriu diagonal. Soluci o (a) Polinomi caracter stic i valors propis Els coe cients del polinomi caracter stic duna matriu tamb e es poden calcular a partir dels determinants dels seus menors: p.x/ D x 4 t1 x 3 C t2 x 2 t3 x C t4 ;
s la trac on tk e a dordre k de la matriu A. 2 2 3 5 2 2 0 1 1 3 6 4 D t4 D 1 1 2 2 22 0 1 0 1 1 1 2 3 5 2 1 0 1 1 1 2 D D 0 1 2 4 4 0 0 0 2 2 2 3 5 3 2 2 3 6 C 2 3 4 C t3 D 2 1 1 2 1 1 1 D 1 2 C 3 2 D 0; 2 2 2 3 5 C C t2 D 2 3 1 2 1 D0 t1 D 1C0C0 2C3 1C0D 2; 2 C 1 D 0:
3 0 1 1 2 0 0 0 2 1 1 3 1 0 0
5 1 1 3 5 1 1 0
2 2 2 0
2 2 2 2 D 1; 6 4 2 2 1 1
5 2 1
2 2 1
3 C1 1
2 C3 1 1
3 4 2 2 6 C C 2 1 1 1 1
s p.x/ D x 4 Per tant, el polinomi caracter stic daquesta matriu e arrels les podem buscar pel m` etode de Ru ni: 1 1 1 1 1 0 1 1 1 2 2 1 1 2 1 0 1 1 1 0 1 1 0
2x 2 C 1. Les dues primeres
Les altres dues arrels s on les solucions de lequaci o x 2 C 2x C 1 D 0: ( p 2 4 4 20 1 xD D D : 2 2 1 Per tant, els valors propis daquesta matriu s on 1 D 1 amb multiplicitat 2 i 2 D 1, tamb e amb a dir, la descomposici s multiplicitat 2. Es o en factors del polinomi caracter stic daquesta matriu e p.x/ D .x 1/2 .x C 1/2 :
(b) Vectors propis Els vectors propis de la matriu A s on els nuclis dels endomor smes A I i A C I . Aleshores, 1 0 0 1 3 3 5 2 3 3 5 2 B 0 B 2 2 6 4 C 0 8 8 C C C A I DB 'B A @ 1 @ 1 3 2 0 0 4 4 A 2 3F2 C2F1 0 0 2 2 F3 2F3 F2 1 1 1 0 F F 3F CF
F4 3F4 CF1
3 3 1
F4 4F4 CF2
3 B 0 ' B @ 0 0 3x 3y C 5z ) 2t D 0 H) 3x
3 0 0 0
5 8 0 0
1 2 8 C C 0 A 0 2t D 0 ) H) xD zDt yCt ) :
3y C 5t zDt
8z C 8t D 0 Per tant, Nuc.A
I / D h. 1; 1; 0; 0/; .1; 0; 1; 1/i.
C` alcul de Nuc.A C I /: 0 1 B 2 ACI DB @ 1 1
3 4 1 1
5 6 1 1
1 2 4 C C 2 A 2 2 F F 1 B 0 ' B @ 0 0 0
F 4 F 4 CF 1
1 B 0 'B @ 0 F2 C2F1 0 F CF
3 1
3 2 2 2
5 4 4 4
1 2 0 C C 0 A 0 F3
F3 F2 F4 F4 F2
3 2 0 0
5 4 0 0
1 2 0 C C 0 A 0 ) 2t D 0 H) xD z 2t ) :
3y C 5z
2t D 0
) H)
3.2z/ C 5z y D 2z
2y C 4z D 0
y D 2z
Per tant, Nuc.A C I / D h. 1; 2; 1; 0/; . 2; 0; 0; 1/i. Les dimensions de Nuc.A I / i Nuc.A C I / coincideixen amb les multiplicitats dels valors a dir, si f e s diagonalitzable. Es s lendomor sme de propis corresponents; per tant, la matriu A e 4 R de nit en la base can` onica per la matriu A, aleshores la matriu de f en la base B D f. 1; 1; 0; 0/; .1; 0; 1; 1/; . 1; 2; 1; 0/; . 2; 0; 0; 1/g
s e
1 B0 B @0 0 . Comproveu que la matriu
0 1 0 0
0 0 1 0
1 0 0 C C: 0 A 1
1 AD@ 2 2 s diagonalitzable i calculeu Ak . e Soluci o (a) Valors propis s El polinomi caracter stic daquesta matriu e p.x/ D x 3 s la trac on tk e a dordre k de la matriu A: 1 6 6 3 4 t3 D 2 D 2 5 6 1 6 1 6 t2 D 2 3 C 2 6 t1 D 1 C 3 6D 2: x
6 3 5
1 6 4 A 6
t1 x 2 C t2 x
t3 ;
18
48
60 C 36 C 20 C 72 D 2 ; 4 D 6 9C6C2D 1;
3 C 5
s p.x/ D x 3 C 2x 2 El polinomi caracter stic e m` etode de Ru ni 1 1 1 2 1 3
2. La primera arrel podem calcular-la pel
1 3 2
2 2 0
Les altres dues arrels s on soluci o de lequaci o x 2 C 3x C 2 D 0: ( p p 3 9 8 3 1 31 1 xD D D D 2 2 2 2
Per tant, els valors propis de la matriu s on 1 D 1, s diagonalitzable. podem assegurar que la matriu e (b) Vectors propis
1i
2. En ser els tres diferents,
Els vectors propis s on els nuclis dels endomor smes A C` alcul de Nuc.A 0 A I /: 6 2 5 1 6 4 A 7 ) H) 2 '@0 0 0 2 6 3
I , A C I i A C 2I .
0 I D@ 2 2
F1 F2 F2 F1 F 3 F 3 CF 2
1 4 6 A 3 F )
2F3
1 2 2 4 '@0 6 6 A 0 0 0 CF
2
2x C 2y C 4z D 0 6y C 6z D 0 Per tant, Nuc.A
2x C 2. z/ C 4z D 0 yD z
H)
xD yD
z z
) :
I / D h. 1; 1; 1/i.
C` alcul de Nuc.A C I /: 0 2 6 @ 2 4 ACI D 2 5 2x C 6y C 6z D 0 2y C 2z D 0
1 6 4 A 5 F2 )
F3 F3 CF1
1 2 6 6 '@0 2 2 A 0 1 1 F F2 CF1 0
2F3
1 2 6 6 '@0 2 2 A 0 0 0 F 0
2
H)
) 2x C 6. z/ C 6z D 0 yD z
H)
xD0 yD z
) :
Per tant, Nuc.A C I / D h .0; 1; 1/ i. C` alcul de Nuc.A C 2I /: 0 3 6 5 A C 2I D @ 2 2 5
1 6 4 A 4 F2
3F2 F3 3F3 C2F1
3 '@0 0 2F1
1 6 6 3 0 A 3 0 F
F 3 CF 2
3 '@0 0 2z ) :
1 6 6 3 0 A 0 0
) 3x C 6y C 6z D 0 3y D 0
H)
) 3x C 6z D 0 yD0
H)
xD yD0
Per tant, Nuc.A C 2I / D h . 2; 0; 1/ i.
` Algebra Lineal. Problemes resolts s lendomor sme de R3 que respecte a la base can` Si f e onica t e associada la matriu A, aleshores s la matriu associada a f en la base B D f. 1; 1; 1/; .0; 1; 1/; . 2; 0; 1/g e 0 1 1 0 0 1 0 A: D D@0 0 0 2 s En aquest canvi de base, la matriu del canvi e 0 1 @ 1 C D 1 per tant, D D C (c) C` alcul de Ak s evident que Duna banda, e Dk 1 1 0 0 0 A; D @ 0 . 1/k 0 0 . 2/k
1 1 AC ,
0 1 1
1 2 0 AI 1
o b e A D CDC
1.
i, de laltra
A2 D .CDC A3 D .CD 2 C A4 D .CD 3 C i en general An D CD n C
/.CDC
1 1
/ D CD 2 C
1 1
1 1 1
/.CDC /.CDC
/ D CD 3 C / D CD 4 C
Per poder calcular Ak , abans hem de calcular la inversa de la matriu C : 0 1 0 1 1 0 2 1 0 2 1 0 0 1 0 0 @ 1 A A 1 0 1 2 ' @ 0 0 1 0 1 1 0 1 1 1 0 0 1 F2 F2 F1 0 1 1 1 0 1 F

F3 F3 CF1
F 3 CF 2
1 @ 0 0 Per tant,
0 1 0
2 2 1
1 1 0 0 1 1 0 A 0 1 1 F2
F1
2F3 F1 2F3
1 0 0 '@0 1 0 0 0 1 F2 0 2 1 1 1 2 2 A 1
1 1 0
2 1 1
1 2 2 A: 1
1 D@ 1 0
Transformacions lineals i per calcular Ak nom es hem de multiplicar aquestes tres matrius: 1 k @ 1 A D 1 0 0 0 1 1 10 10 1 0 0 1 2 k A @ A @ 1 0 . 1/ 0 0 0 1 0 0 . 2/k 0 . 1/k . 1/k 10 2. 2/k 1 A @ 1 0 0 . 2/k 2 1 1 2 1 1 1 2 2 A 1 1 2 2 A 1
1 @ D 1 1 1 @ D 1 . 1/k 1 C . 1/k 1 D@ 1 1 0 2 2 2 0
2 2. 2/k 2 . 1/k 2 C . 1/k C . 2/k 0 1 1
1 2 2. 2/k A 2 2. 1/k k k 2 C 2. 1/ C . 2/ 1 0 0 0 2 A C . 2/k @ 0 0 2 2 0 1 1 2 0 A: 1
1 0 0 2 2 A C . 1/k @ 1 1 2
. Estudieu la diagonalitzaci o de la matriu 0 2 @0 0 segons els valors del par` ametre 2 R . Soluci o
1 1 3 1 C2 A 1 1
En primer lloc, hem de calcular el polinomi caracter stic i els valors propis daquesta matriu: x 2 1 3 0 x 1 2 p.x/ D 0 1 xC1 D .x D .x D .x 2/.x 2/ .x
2
1/.x C 1/ C . C 2/.x
2/ 2/.x 2 1 C C 2/ p
1/.x C 1/ C C 2 D .x
2/.x C C 1/ : 1 , aleshores
p Les arrels del polinomi caracter stic s on 1 D 2, 2 D 1 i 3 D per estudiar la diagonalitzaci o de A hem de distingir els casos seg uents:
(a) Si > 1, el polinomi caracter stic t e una arrel real i dues arrels complexes conjugades; per s diagonalitzable (sobre els reals). tant la matriu A no e (b) Si D 1, p.x/ D .x 2/x 2 i els valors propis de la matriu A s on 1 D 2 i s diagonalitzable si, i nom multiplicitat 2; aleshores, A e es si, dim Nuc.A 0I / D 2. C` alcul de Nuc.A 0I /: 0 1 1 3 1 1 A 0 0 H) xDy zD y ) :
2
D 0 amb
1 0 2 2 1 3 1 1 A '@0 A 0I D @ 0 0 0 1 1 F F CF 3 3 2 ) ) 2x C y C 3z D 0 2x C y C 3. y/ D 0 H) yCz D0 zD y
s diagonalitzable. Per tant, Nuc A D h. 1; 1; 1/i i la matriu A no e (c) Si < 1i s diagonalitzable. 5, els tres valors propis s on diferents; per tant, la matriu A e 4/ D .x 2/2 .x C 2/ i els valors propis de la matriu s diagonalitzable si, i nom 2. Per tant, A e es si, 2 D
(d) Si D 5, p.x/ D .x 2/.x 2 A s on 1 D 2 amb multiplicitat 2 i dim Nuc.A 2I / D 2. C` alcul de Nuc.A 2I /: 0 0 @0 0 1 1 1
1 3 3 A 3 F2
F 3 F 3 CF 1
1 0 1 3 '@0 0 0 A : 0 0 0 F 2 CF 1 0
s La soluci o general daquest sistema e yD 3z H) Nuc.A 2I / D h.1; 0; 0/; .0; 3; 1/i :
s diagonalitzable. Per tant, A e . Sabent que la matriu associada a lendomor sme f W R3 ! R3 respecte a la base B D f.4; 4; 1/; .0; 4; 1/; .1; 1; 0/g s diagonal i que compleix f .2; 2; 0/ D .16; 24; 4/, calculeu la matriu de f en la base e can` onica.
Soluci o Sigui A la matriu associada a f respecte a la base can` onica i D la matriu diagonal associada a f s una base de vectors propis. respecte a la base B , que e s de la forma Evidentment, D e 1 a 0 0 DD@0 b 0 A ; 0 0 c 0
on a, b i c s on els valors propis dels vectors .4; 4; 1/, .0; 4; 1/ i .1; 1; 0/, respectivament. La s matriu del canvi de base e 1 0 4 0 1 4 1 A C D@ 4 1 1 0 i tenim que D D C
1 AC
o b e A D CDC
1.
s a dir, Daltra banda, sabem que f .2; 2; 0/ D .16; 24; 4/, e 1 0 1 0 16 2 A @ 2 A D @ 24 A : 4 0 Si expressem aquesta igualtat en termes de la matriu D i multipliquem els dos costats de la igualtat per C 1 tenim que 0 1 0 1 0 1 0 1 2 16 2 16 CDC 1 @ 2 A D @ 24 A H) DC 1 @ 2 A D C 1 @ 24 A : 0 4 0 4 s La inversa de la matriu C e C
1
1 1@ 1 D 4 0
1 1 4
1 4 0 AI 16
aleshores, substituint a la igualtat anterior resulta que 0 1 0 10 1 0 a 0 0 1 1 4 2 1 1 @0 b 0 A1@ 1 1 0 A@ 2 A D @ 1 4 4 0 0 c 0 4 16 0 0 Multiplicant aquestes matrius obtenim la igualtat 0 1 0 1 a 2 @ b AD@2 A : 2c 8
1 1 4
10 1 4 16 0 A @ 24 A : 16 4
Per tant, els valors propis de lendomor sme f 0 10 4 0 1 2 @ A @ 4 4 1 0 AD 1 1 0 0 0 2 @ 4 D 1
s on a D 2, b D 2 i c D 1 0 1 1 0 0 1@ A 1 1 2 0 4 0 4 0 4 1 6 24 8 24 A : 1 2
s 4 i la matriu A e 1 4 0 A 16
s . La matriu associada a lendomor sme f W R3 ! R3 respecte a la base can` onica e 1 0 a 1 b @2 c d A e f 3 s la base formada pels vectors .1; 0; 1/ , .1; 1; 0/ , .0; 1; 1/ . Sabent que f diagonalitza iBe en aquesta base, calculeu els coe cients a, b , c , d , e , f i els valors propis de f . Soluci o s el mateix que el de lexercici anterior. Siguin El procediment per resoldre aquest exercici e 0 1 0 1 0 0 1 1 0 DD@0 0 A i C D@0 1 1 A 0 0 1 0 1 la matriu associada a f respecte a la base B D f.1; 0; 1/; .1; 1; 0/; .0; 1; 1/g i la matriu del canvi s evident que D D C 1 AC o b de base, respectivament. Aleshores e e AC D CD : 10 1 1 0 0 10 1 1 0 0 0 1 1 0 a 1 b @ 2 c d A@ 0 1 1 A D @ 0 1 1 A@ 0 0 A : 1 0 1 0 0 1 0 1 e f 3 Multiplicant aquestes matrius obtenim 0 aCb aC1 @2Cd 2Cc eC3 eCf
1 0 1Cb cCd AD@0 f C3 0
1 A
i igualant els coe cients daquestes matrius obtenim les equacions seg uents: 9 9 9 aCb D> 2Cd D0 > eC3 D > = = = aC1D I 2Cc D I eCf D0 : > > > ; ; ; 1Cb D0 cCd D f C3D
s evident que b D 1 i d D 2 i de les tres u ltimes equacions tenim que En primer lloc, e 9 9 9 D e C 3> D f C 3> D C 6> = = = eD f eD f eD f H) H) : > > > ; ; ; f D 3 f D 3 f D 3
Substituint a les equacions anteriors tenim que ) DcC2 H) Dc 2
DcC2 D cC8
) :
Finalment, substituint a les dues primeres equacions: ) ) a 1D cC8 a 1D cC8 H) aC1DcC2 2a D 10
H)
aD5 cD4
) :
s clar que les solucions daquest sistema dequacions s Aleshores, e on a D 5; bD 1; c D 4; D 4; D 6; D 2; dD 2; eD1if D 1I
s a dir, la matriu associada a f respecte a la base can` s e onica e 0 1 5 1 1 @2 4 2 A 1 1 3 i els seus valors propis s on 4, 6 i 2.
Endomor smes de lespai vectorial euclidi` a
Endomor smes sim` etrics i diagonalitzaci o ortogonal

. Diagonalitzeu ortogonalment la matriu sim` etrica 0 1 5 2 2 2 4 A: AD@ 2 2 4 2
Soluci o s El polinomi caracter stic daquesta matriu e p.x/ D x 3 s la trac on tk e a dordre k de la matriu A: 5 2 2 2 4 t3 D 2 D 20 2 4 2 t1 x 2 C t2 x t3 ;
16
16
80
8D
108 ;
Endomor smes de lespai vectorial euclidi` a 5 t2 D 2 2 C5 2 C2 4 D6C6 2 2 2 4 2
12 D 0 ;
t1 D 5 C 2 C 2 D 9 : s Per tant, el polinomi caracter stic de la matriu A e p.x/ D x 3 9x 2 C 108 :
La primera arrel lhem de calcular pel m` etode de Ru ni 1 6 1 9 6 3 0 18 18 108 108 0
i les altres dues arrels s on soluci o de lequaci o x 2 3x 18 D 0: ( p p 3 9 C 72 3 81 39 6 xD D D D 2 2 2 3
Els valors propis de la matriu A s on 6 amb multiplicitat 2 i 3 i els vectors propis s on els nuclis dels endomor smes A 6I i A C 3I . C` alcul de Nuc.A A 6I /: 1 6I D @ 2 2 0 2 4 4 1 2 4 A 4 F2 1 '@ 0 0 0 1 2 2 0 0 A: 0 0
F2 2F1 F3 F3 C2F1
s La soluci o general daquest sistema e xD 2y C 2z H) Nuc.A 6I / D h. 2; 1; 0/; .2; 0; 1/i :
Per trobar una base ortonormal de vectors propis, hem dortonormalitzar aquesta base de Nuc.A 6I / pel m` etode de Gram-Schmidt. En primer lloc hem de trobar una base ortogonal daquest subespai, i per aix` o prenem v E1 D . 2; 1; 0/ I v E2 D .2; 0; 1/ 4 .2; 0; 1/ . 2; 1; 0/ . 2; 1; 0/ D .2; 0; 1/ C . 2; 1; 0/ . 2; 1; 0/ . 2; 1; 0/ 5
1 D .2; 4; 5/ ' .2; 4; 5/ : 5
Per tant, els vectors . 2; 1; 0/ i .2; 4; 5/ formen una base ortogonal de Nuc.A cada vector per la seva norma, nobtenim una dortonormal: Nuc.A 1 1 6I / D h p . 2; 1; 0/; p .2; 4; 5/i : 5 45
6I /. Dividint
C` alcul de Nuc.A C 3I /: 8 A C 3I D @ 2 2 0 1 2 2 5 4 A 4 5 F2 8 '@0 0 0 1 2 2 18 18 A 18 18 F2 8 '@0 0 0 1 2 2 1 1 A: 0 0
4F2 CF1 F3 4F3 F1
1 18 F2 F3 F3 F2
s La soluci o daquest sistema e 8x 2y C 2z D 0 yCz D0 ) H) 8x 2. z/ C 2z D 0 yD z ) H) xD yD z=2 z ) :
Per tant, Nuc.A C 3I / D h. 1; 2; 2/i D h 1 3 . 1; 2; 2/i. Hem dividit el vector . 1; 2; 2/ per la seva norma per tenir una base de Nuc.A C 3I / formada per un vector unitari. Sabem que els vectors propis duna matriu sim` etrica corresponents a valors propis diferents s on perpendiculars; per tant, la base 1 1 1 p . 2; 1; 0/ ; p .2; 4; 5/ ; . 1; 2; 2/ 3 5 45 s una base ortonormal de vectors propis de la matriu sim` e etrica A. En aquest cas, si 6 2 1 C Dp @ 3 4 45 0 5 tenim que D D C
1 AC
p 1 p5 2 p5 A 2 5
0 i DD@
6 6 3
1 A;
s una matriu ortogonal i, per tant, C D C t AC ja que C e
D Ct.
. La matriu associada a un endomor sme f 0 0 B 1 ADB @ 1 1
s W R4 ! R4 respecte a la base can` onica e 1 1 1 1 0 1 1 C C: 1 0 1 A 1 1 0
Trobeu una base ortonormal en la qual f diagonalitza.
Soluci o s El polinomi caracter stic de la matriu A e x 1 p.x/ D 1 1 x D 1 x D 1 1 1 x 1 1 1 x 1 1 1 x 1 0 0 1 0 0 0 x 0 x 1 0 0 1 x x 1 0 0 0 0
Restem la quarta columna a les tres primeres 1 1 1 1 x x
Sumem les tres primeres les a la quarta D .x
1 x 1 1 0 x 1 1 0 0 xC3
1/3 .x C 3/ :
Els valors propis daquest endomor sme s on 1 D 1 amb multiplicitat 3 i propis s on els nuclis dels endomor smes A I i A C 3I . alcul de Nuc.A C` I /: 1 B 1 I DB @ 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 C C 1 A F2 1 F
3 F4
3. Els vectors
F2 F3 1 F4 F1
1 B 0 'B @ 0 F1 0 F
1 0 0 0
1 0 0 0
1 1 0 C C 0 A 0
xD
H)
Nuc.A
I / D h.1; 1; 0; 0/; .1; 0; 1; 0/; .1; 0; 0; 1/i :
Calculem ara una base ortogonal de Nuc.A v E1 D .1; 1; 0; 0/ I v E2 D .1; 0; 1; 0/
I / aplicant el m` etode de Gram-Schmidt:
.1; 0; 1; 0/ .1; 1; 0; 0/ .1; 1; 0; 0/ D .1; 0; 1; 0/ .1; 1; 0; 0/ .1; 1; 0; 0
1 .1; 1; 0; 0/ 2
1 D .1; 1; 2; 0/ ' .1; 1; 2; 0/ I 2 v E3 D .1; 0; 0; 1/ D .1; 0; 0; 1/

.1; 0; 0; 1/ .1; .1; 1; 0; 0/ .1; 1 .1; 1; 0; 0/ 2 .1; 0; 0; 1/ .1; 1; 2; 0/ 1; 0; 0/ .1; 1; 0; 0/ .1; 1; 2; 0/ 1; 0; 0 .1; 1; 2; 0/ .1; 1; 2; 0/ 1 1 .1; 1; 2; 0/ D .1; 1; 1; 3/ ' .1; 1; 1; 3/ 6 3
Per tant, els vectors .1; 1; 0; 0/, .1; 1; 2; 0/, .1; 1; 1; 3/ formen una base ortogonal del subespai Nuc.A I /. Dividint cada vector per la seva norma obtenim una base ortonormal: Nuc.A 1 1 1 I / D h p .1; 1; 0; 0/; p .1; 1; 2; 0/; p .1; 1; 1; 3/i : 2 6 12
C` alcul de Nuc.A C 3I /: 0 3 B 1 A C 3I D B @ 1 1 3 B0 ' B @0 0 3x y z 0
1 3 1 1 1 8 0 0
1 1 3 1 1 4 12 12
1 1 1 C C 1 A F2 3 F
3
F4 3F4 CF1
3 B0 'B @0 3F2 CF1 0 3F CF

3 1
1 8 4 4 1 2 0 0
1 4 8 4 1 1 1 0
1 1 4 C C 4 A 8 F3 1 1 1 C C 1 A 0
2F3 CF2 F4 2F4 CF2
1 1 4 C C 12 A 12
F2 F3 12 F3 F 4 F 4 CF 3
3 B0 'B @0 1 4 F2 0 1 t
9 t D 0> = 2y z t D 0 > ; z t D0
3x H)
9 t D 0> = 2y t t D 0 > ; zDt y
9 xDt> = H) y D t : > ; zDt
1 .1; 1; 1; 1/i. Per tant, Nuc.A C 3I / D h.1; 1; 1; 1/i D h 2
Lendomor sme f diagonalitza en la base ortonormal 1 1 1 1 B D p .1; 1; 0; 0/; p .1; 1; 2; 0/; p .1; 1; 1; 3/; .1; 1; 1; 1/ 2 2 6 12
s i la seva matriu en aquesta base e 1 B0 DDB @0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 1 0 0 C C: 0 A 3
. La matriu en la base B 0 D f.1; 0; 1/; .1; 1; 0/; .1; 2; 0/g de lendomor sme T W R3 ! R3 s e 1 0 2 0 0 3 A: A0 D @ 5 1 3 0 1 s un endomor sme sim` Comproveu que T e etric i trobeu una base ortonormal de vectors propis de T . Soluci o Representem per u E1, u E2 i u E 3 els vectors de la base B 0 . Hem de comprovar que es compleixen les igualtats u E 1 f .u E 2 / D f .u E1/ u E2 u E 1 f .u E 3 / D f .u E1/ u E3 i u E 2 f .u E 3 / D f .u E2/ u E3 :
u E 1 f .u E2/ D u E1 u E 2 D .1; 0; 1/ .1; 1; 0/ D 1 f .u E1/ u E 2 D .2u E1 5u E 2 C 3u E3/ u E 2 D .0; 1; 2/ .1; 1; 0/ D 1 ; u E 3 / D .1; 0; 1/ .2; 1; 0/ D 2
u E 1 f .u E3/ D u E 1 .3u E2 f .u E1/ u E 3 D .2u E1
5u E 2 C 3u E3/ u E 3 D .0; 1; 2/ .1; 2; 0/ D 2 ; u E 3 / D .1; 1; 0/ .2; 1; 0/ D 3
u E 2 f .u E3/ D u E 2 .3u E2 s un endomor sme sim` Per tant f e etric.
f .u E2/ u E3 D u E2 u E 3 D .1; 1; 0/ .1; 2; 0/ D 3 :
Per trobar una base de vectors propis de f , diagonalitzem la matriu A0 . El seu polinomi caracs ter stic e x 2 0 0 x 1 3 D .x 2/.x 1/.x C 1/ ; x 1 3 D .x 2/ p.x/ D 5 0 xC1 3 0 xC1 s a dir, tenim els valors propis simples 1, 1 i 2. e
Calculem ara els vectors propis: 1 1 0 3 0 0 3 0 0 A0 C I D @ 5 2 3 A ' @ 0 10 15 A 0 0 0 3 0 0 0 Nuc.f C I / D h 3u E 2 C 2u E 3 i. A

0
3x D 0 10y C 15z D 0
xD0 yD
3z ; : 2
9 =
1 0 I D@ 5 0 3 0 0 0 1 0
1 0 1 0 0 3 A'@0 0 0 0 2 1 0 0 5 3 A'@ 0 3 0 1 3 0
1 0 3 A 2 1 3 6 A 0
xD0 zD0 5x
) Nuc.f I / D hE u2 i :
A0
0 2I D @ 5 3
y C 3z D 0 3y 6z D 0
xDz yD 2z
) :
Nuc.f C I / D hE u1
2u E2 C u E 3 i.
s una base ortogonal de vectors propis que Per tant, B D f 3u E 2 C 2u E3; u E2; u E 1 2u E2 C u E3g e corresponen a tres valors propis diferents. Per a obtenir una base ortonormal de vectors propis, expressem aquesta base en termes de la base can` onica B D f. 1; 1; 0/; .1; 1; 0/; .0; 0; 1/g i dividim cada un daquests vectors per la seva longitud. Resumint, B 00 D f p . 1; 1; 0/; p .1; 1; 0/; .0; 0; 1/g
2 2 1 1
s una base ortonormal de vectors propis de f . e . Sigui f W R3 ! R3 lendomor sme que en la base ortonormal B D fE e1 ; e E2 ; e E3 g ve de nit per la matriu 0 1 0 2 2 AD@2 0 2 A : 2 2 0 s possible, una base ortonormal de vectors propis de f . Trobeu, si e Soluci o s ortonormal i la matriu A e s sim` Com que la base B e etrica, podem a rmar que lendomor sme s sim` `ncia, diagonalitzable en una base ortonormal. f e etric i, en conseq ue
s El polinomi caracter stic de f e x 1 2 2 2 2 x 4 2 Dx 4 x 2 D .x 4/ p.x/ D 2 x 1 2 1 2 x x 4 2 x 1 2 2 2 0 D .x 4/ 0 xC2 D .x 2/.x C 2/ : 0 0 xC2 Els valors propis s on
1
2 x 2
2 2 x
2 amb multiplicitat 2 i
D 2.
A continuaci o calculem els vectors propis 0 1 0 1 2 2 2 2 2 2 A C 2I D @ 2 2 2 A ' @ 0 0 0 A 2 2 2 0 0 0
zD
y:
s el suplementari ortogonal Nuc.f C 2I / D hE e1 e E3 ; e E2 e E3 i : Daltra banda, Nuc.f 2I / e del subespai Nuc.f C 2I /, per tant, Nuc.f 2I / D hE e1 C e E2 C e E3 i. Una vegada trobats els subespais de vectors propis, podem dir que B D fE e1 e E3 ; e E2 e E3 ; e E1 C e E2 C e E3 g
s una base de vectors propis de f . Per obtenir-ne una dortonormal, en primer lloc hem daplicar e el m` etode de Gram-Schmidt al subespai Nuc.f C 2I /. v E1 D e E1 v E2 D e E2
1 2
e E3 I e E3
.e E1 .e E2 e E3 / .e E2 e E3 / .e E2 e E3 / .e E1 e E3 /
e E3 / D e E2 e E3 :
e E3
1 .e E1 2
e E3 /
D . e E1 C 2e E2 Per tant, la base B 0 D f p .e E1

2 1
e E3 / '
e E1 C 2e E2
e E3 / p . e E1 C 2e E2
6
e E3 / ; p .e E1 C e E2 C e E3 /g
3
s una base ortonormal de vectors propis de f . Daltra banda, la matriu de f en aquesta base e s e 0 1 2 A: 2 DD@ 2
` Algebra Lineal. Problemes resolts p p . Sigui B D fE e1 ; e E2 ; e E3 g una base de R3 tal que k e E1 k D 1, k e E2 k D 2, k e E3 k D 3, e E1 e E2 D 1, e E1 e E3 D 1 i e E2 e E3 D 2. Considerem lendomor sme T de R3 que en aquesta base t e matriu associada 0 1 2 0 0 2 0 A: AD@ 0 1 2 1 s sim` Comproveu que e etric i trobeu una base ortonormal de vectors propis. Soluci o s sim` Recordem que un endomor sme T e etric si, i nom es si, es compleix que u E T .v E/ D T .u E/ v E per a qualsevol parella de vectors diferents duna base qualsevol. Per tant, nom es cal comprovar que, e E1 T .e E2 / D T .e E1 / e E2 e E1 T .e E3 / D T .e E1 / e E3 i e E2 T .e E3 / D T .e E2 / e E3 :
e E1 T .e E2 / D e E1 . 2e E2 C 2e E3 / D T .e E1 / e E2 D . 2e E1 C e E3 / e E2 D e E1 T .e E3 / D e E1 e E3 D 1 T .e E1 / e E3 D . 2e E1 C e E3 / e E3 D e E2 T .e E3 / D e E2 e E3 D 2 T .e E2 / e E3 D . 2e E2 C 2e E3 / e E3 D
2C2D0 2 C 2 D 0;
2 C 3 D 1;
4 C 6 D 2:
s un endomor sme sim` Per tant, T e etric. Per trobar una base de vectors propis, diagonalitzem la evident que el polinomi caracter s p.x/ D .x C 2/2 .x 1/ i matriu A. Es stic daquesta matriu e els seus valors propis 1 D 1 i 2 D 2 amb multiplicitat 2. Pel que fa als vectors propis tenim que 0 1 0 3 0 0 3 @ A @ 0 3 0 0 A I D ' 1 2 0 0 0
1 0 0 3 0 A 0 0 xD
xD0 yD0 2y
) Nuc.T I / D hE e3 i :
1 0 1 0 0 0 1 2 3 A C 2I D @ 0 0 0 A ' @ 0 0 0 A 1 2 3 0 0 0
3z I / D h 2e E1 C e E2 ; 3e E1 C e E3 i :
Nuc.T
s una base de vectors propis de T i, a m Aleshores, B 0 D fE e3 2e E1 C e E2 ; 3e E1 C e E3 g e es, el primer s perpendicular als altres dos, ja que corresponen a valors propis diferents. vector ja e
Finalment, apliquem el m` etode de Gram-Schmidt als vectors que formen la base del subespai Nuc.T I /: v E1 D v E2 D 2e E1 C e E2 I 3e E1 C e E3
. 2e E1 C e E2 / . 3e E1 C e E3 / . 2e E1 C e E2 / D . 2e E1 C e E2 / . 2e E1 C e E2 /
3e E1 C e E3
3 . 2e E1 C e E2 / 2
1 D . 3e E2 C e E3 / ' 2 i, com que, ke E3 k D resulta que p 3;
3e E2 C e E3 :
k
1
2e E1 C e E3 k D
1
i
1
3e E2 C e E3 k D
6;
E3 ; p . 2e E1 C e E3 / ; p . 3e E2 C e E3 /g B 00 D f p e
3 2 6
s una base ortonormal de vectors propis de T . e . Calculeu les matrius associades respecte a la base can` onica de R3 a la projecci o ortogonal i a la simetria respecte al subespai H D h.1; 2; 2/; .1; 2; 1/i. Soluci o Per calcular la matriu de PH en la base can` onica, necessitem una base de R3 formada per vectors ? de H i de H . Lenunciat ja ens d ona una base de H . Per obtenir una base de H ? nom es cal que calculem el producte vectorial daquests dos vectors, i j k 2 w E D 1 2 D .2; 1; 0/ 1 2 1 i resulta que H ? D h.2; 1; 0/i. s Aleshores la matriu associada a PH en la base B D f.1; 2; 2/; .1; 2; 1/; .2; 1; 0/g e 0 1 1 A 1 DD@ 0 s habitual, ho representem i, com e
s una base de vectors propis de PH i els seus valors propis s Aquesta base e on 1, 1 i 0, respectivament
.R3 ; B / u E
.R3 ; B / PH .u E/
Mitjanc ant la f ormula del canvi de base podrem obtenir la matriu de PH en la base can` onica
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; B / u E
.R3 ; B / PH .u E/
1
.R3 ; Bc / PH .u E/
A D CAC
A D CDC 0
1 D@ 2 2
1 2 1
10 10 1 1 2 A@ 2 1 1 A@ 0 2 0 2 4 1
1 2 1
1 2 1 A 0
1 @ 2 D 2
1 0 1 0 1 1@ A 2 2 0 5 1 0 2
1 0 1 5 1 2 0 1 5 AD @2 4 0 A : 5 0 0 0 5
s immediat calcular la matriu de la Una vegada coneguda la matriu de PH en la base can` onica, e simetria SH en aquesta mateixa base 1 1 2 0 2 I D @2 4 0 A 5 0 0 5 0 1 0 1 3 4 0 1 0 0 @0 1 0 AD 1@ 4 3 0 A : 5 0 0 5 0 0 1 0
M.SH ; Bc / D 2M.PH ; Bc /
Observaci o: tamb e hagu essim pogut calcular la matriu de la simetria en la base can` onica tenint s en compte que la matriu de SH en la base B D f.1; 2; 2/; .1; 2; 1/; .2; 1; 0/g e 0 DD@ 1 1 1
s una base de vectors propis de SH amb valors propis 1, 1 i 1, respectivament Aquesta base tambe e
1 A
i de manera semblant a la projecci o ortogonal 0 10 1 1 2 1 2 1 A@ 1 B D CDC 1 D @ 2 2 1 0 1 @ 2 D 2 0 1 2 1 1 0 2 1 1@ A 1 2 5 0 2 2 4 1
1 A@ 2 1 2
10
1 2 1
1 2 1 A 0
1 1 0 5 3 4 0 1 5 AD @ 4 3 0 A: 5 0 0 0 5
. Sigui P la projecci o ortogonal de R3 sobre la recta R dequacions ) x C y 2z D 0 : xCz D0 Calculeu la matriu de P en la base can` onica. Soluci o s immediat obtenir bases dels subespais R i R? : En primer lloc, e R D h. 1; 3; 1/i i R? D h.1; 1; 2/; .1; 0; 1/i :
s La matriu de P en la base B D f. 1; 3; 1/; .1; 1; 2/; .1; 0; 1/g e 1 0 1 A 0 DD@ 0 s habitual, ho representem i, com e .R3 ; B / u E D .R3 ; B / P .u E/
Mitjanc ant la f ormula del canvi de base podrem obtenir la matriu de PH en la base can` onica C
1
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; B / u E
.R3 ; B / P .u E/
1
.R3 ; Bc / P .u E/
A D CAC

1
A D CDC 0
1 @ 3 D 1
10 10 1 1 1 1 A @ A @ 1 0 0 3 2 1 0 1 1 0 1 1 1 @ 3 3 AD 11 4 1
1 1 1 1 0 A 2 1 3 9 3
1 0 1 3 1 0 0 1 @ 3 2 D@ 3 0 0 A 11 7 1 1 0 0
1 1 3 A: 1
s una base de vectors propis de P Observaci o: La base B D f. 1; 3; 1/; .1; 1; 2/; .1; 0; 1/g e amb valors propis 1, 0 i 0, respectivament. . Sigui S la simetria de R3 respecte al pla H dequaci o x z D 0. Trobeu una base ortonormal de vectors propis de S i la seva matriu en la base can` onica. Soluci o Dentrada sabem que aquesta simetria t e els valors propis 1 D 1 amb multiplicitat 2 i 2 D 1. s el subespai de vectors propis amb valor propi 1 i H ? e s el subespai de vectors A m es, el pla H e s evident que, propis amb valor propi 1 i, e H D h.1; 0; 1/; .0; 1; 0/i i H ? D h.1; 0; 1/i :
s una base de vectors propis de S i, com que els seus Aleshores, f.1; 0; 1/; .0; 1; 0/; .1; 0; 1/g e vectors ja s on perpendiculars entre ells, B D f p .1; 0; 1/; .0; 1; 0/; p .1; 0; 1/g
2 2 1 1
s una base ortonormal de vectors propis de S . La matriu de S en aquesta base e s e D
.R3 ; B / u E
.R3 ; B / S.u E/
on
0 DD@
1 1 1
1 A
i mitjanc ant la f ormula del canvi de base podrem obtenir la matriu de S en la base can` onica
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; B / u E B D CDC
.R3 ; B / S.u E/ D CDC t
.R3 ; Bc / S.u E/
ja que la matriu del canvi de base 1 p 0 1 @ C Dp 0 2 2 1 0 s una matriu ortogonal. Per tant, e 0 1 p 0 1 A D CDC t D p @ 0 2 2 1 0 1 p0 1@ D 0 2 2 1 0 0 0 1 1 0 A 1
10 1 1 1 0 A@ 1
0 1 p 0 1 Ap @0 2 2 1 1 0
1 1 0 A 1
10 1 1 p0 A @ 0 0 2 1 1 0
1 0 1 1 0 0 1 0 AD@0 1 0 A : 1 0 0 1
. Sigui B D fE e1 ; e E2 g una base de R2 tal que k e E1 k D 1, k e E2 k D 2 i langle format per aquests s de 60 . Calculeu la matriu de la simetria respecte a la recta R D h2e vectors e E1 e E2 i en la base B . Soluci o Com tota simetria de R2 respecte a una recta, aquesta t e els valors propis 1 i 1. A m es, el subespai s R D h2e de vectors propis amb valor propi 1 e E1 e E2 i i el subespai de vectors propis amb valor s R ? . propi 1 e Per a obtenir una base de R? hem de trobar els vectors de R2 , w E D xe E1 C y e E2 tals que .x e E1 C y e E2 / .2e E1 Desenvolupant aquesta igualtat obtenim .x e E1 C y e E2 / .2e E1 2x x C 2y e E2 / D 0 y.e E2 e E2 / D 0 4y D 0 2x.e E1 e E1 / C . x C 2y/.e E1 e E2 / x D 2y : e E2 / D 0 :
` Algebra Lineal. Problemes resolts Per tant, R? D h2e E1 C e E2 i. Aleshores, la matriu de la simetria S en la base B 0 D f2e E1 e E2 ; 2e E1 C s e E2 g e 1 DD 1 i ho representem .R2 ; B 0 / u E D .R2 ; B 0 / S.u E/
Novament, mitjanc ant la f ormula del canvi de base podrem obtenir la matriu de S en la base can` onica .R2 ; B / u E C
1
.R2 ; B 0 / u E
.R2 ; B 0 / T .u E/
1
.R2 ; B / T .u E/
A D CAC 2 2 D 1 1 2 1 1 1 4 1 1
A D CDC D 2 1
2 2 1 1 1 1 2 0 4 D : 2 1 0 2
s la matriu duna simetria respecte a una recta, no e s ni sim` Observaci o: tot i que A e etrica ni s degut a que e s la matriu duna simetria en una base no ortonormal. En canvi, ortogonal. Aix` oe com tota matriu duna simetria en una base qualsevol, t e determinant 1 i compleix que A2 D I . . Els vectors de la base B D fE u1 ; u E2; u E 3 g compleixen que k u E1 k D k u E 2 k D 1, k u E 3 k D 2, u E1 i u E 2 formen un angle de 60 , u E1 i u E 3 s on perpendiculars i u E2 i u E 3 formen un angle de 120 . Trobeu la matriu de la simetria S respecte a la recta R generada pel vector hE u1 u E2 C u E 3 i en la base can` onica. Soluci o Els productes escalars dels vectors de la base B entre ells s on els que apareixen a la taula seg uent:
u E1 u E 1 D 1 1 cos 0 D 1 u E2 u E 2 D 1 1 cos 0 D 1 u E1 u E 2 D 1 1 cos 60 D 1=2 u E2 u E 3 D 1 2 cos 120 D 1 u E1 u E 3 D 1 2 cos 90 D 0 u E3 u E 3 D 2 2 cos 0 D 4
s R, mentre que el subespai de vectors propis de El subespai de vectors de S amb valor propi 1 e ? s R . Per a obtenir una base daquest u ltim subespai hem de trobar els S amb valor propi 1 e vectors w E D xu E1 C y u E2 C z u E 3 tals que .x u E1 C y u E2 C z u E 3 / .u E1 u E2 C u E3/ D 0 :
En desenvolupar aquesta expressi o fent servir els productes de la taula anterior obtenim xu E 1 .u E1 u E2 C u E3/ C y u E 2 .u E1 u E2 C u E3/ C z u E 3 .u E1 x 3y C 5z D 0 2 2 x 3y C 10z D 0 : u E2 C u E3/ D 0
Daqu resulta evident que R? D h3u E1 C u E 2 ; 10u E1 C u E 3 i. Aleshores, la matriu de S en la base B 0 D fE u1 s e u E2 C u E 3 ; 3u E1 C u E 2 ; 10u E1 C u E3g 0 DD@ i ho representem .R3 ; B 0 / u E D .R3 ; B 0 / S.u E/ 1 1 1 1 A
s habitual, mitjanc Com ja e ant la f ormula del canvi de base podrem obtenir la matriu de S en la base B . .R3 ; B / u E C
1
.R3 ; B 0 / u E
.R3 ; B 0 / S.u E/
1
.R3 ; B / S.u E/
A D CAC 0
A D CDC 1 @ 1 D 1 0
10 10 1 3 10 1 1 A@ 1 0 A@ 1 D@ 1 1 1 0 1 1 1 1 0 1 0 3 10 1 3 10 6 1 @ 1@ A A 1 0 1 11 10 1 D 14 7 0 1 1 3 4 1
3 1 0 3 4 3
1 1 10 0 A 1 1 10 10 A : 3
Isometries lineals
. Calculeu la matriu associada en la base can` onica a la rotaci o de 45 al voltant del vector .1; 1; 0/.
Soluci o s una base ortonormal positiva de R3 tal que w Sabem que si B D fw; E u E1; u E2g e E t e la mateixa direcci o i sentit que el vector .1; 1; 0/, aleshores la matriu de la rotaci o R de al voltant del s vector .1; 1; 0/ e 1 0 1 0 0 sin A : A0 D @ 0 cos 0 sin cos Com a vector w E escollim el vector p .1; 1; 0/, com a vector u E 1 un vector unitari i perpendicular
2 1
a lanterior, per exemple u E 1 D .0; 0; 1/ i com a vector u E 2 el producte vectorial dels dos anteriors i j k 1 1 1 1 0 u E2 D w E ^u E1 D p D p . 1; 1; 0/ : 2 20 0 1 Per tant la matriu de R en la base B D p .1; 1; 0/; .0; 0; 1/; p .1; 1; 0/g
2 2 1 1
s e
1 A0 D @ 0 0
0 1=p2 1=p2
1 0p 0 2 0 1 1=p2 A D p @ 0 1 2 1=p2 0 1
1 0 1 A 1
i ho representem .R3 ; B / u E A0 .R3 ; B / R.u E/
Mitjanc ant la f ormula del canvi de base podrem obtenir la matriu de R en la base can` onica C
1
.R3 ; Bc / u E
.R3 ; B / u E A D CA0 C
A0
.R3 ; B / R.u E/ D CA0 C t
.R3 ; Bc / R.u E/
ja que 1 1 0 1 1 0 1 A C Dp @ 1 p 2 0 2 0 s una matriu ortogonal. e Per tant, 1 0p 1 0 1 2 0 1 @ 1 @ 0 t A 1 p 0 1 A D CA C D p p 0 1 2 2 0 2 0 0 1 0 0 p 2 1 p 1 D p @ 2 p 1 2 2 0 2 10 1 1 A@ 0 1 p 1 2 1 0 1 0 1 @ A 0 1 p 2 1 1 1 1 p 0 0 2 A 1 0 0
p p p 1 1 0 1 C p 2 1 p2 p2 1 p 0 1 2 AD p @1 p 2 1C 2 A: 0 p 2 2 2 1 0 2 2 2
p Multiplicant numeradors i denominador per 2, obtenim que la matriu associada a aquesta ros taci o en la base can` onica e p p 0 1 2 2 Cp 2 2 2C p 1@ 2C 2 2C 2 2 A: p 4 2 2 2 2
. Quin angle hem de fer girar el vector . 2; 1; 3/ al voltant de .1; 1; 1/ per obtenir el vector .3; 2; 1/? Soluci o s a dir, B D De manera semblant a lexercici anterior, escollim una base adaptada al problema, e fw; E u E1; u E 2 g ha de ser una base ortonormal positiva de R3 tal que w E t e la mateixa direcci o i sentit que el vector .1; 1; 1/. Com a vector w E escollim el vector p .1; 1; 1/, com a vector u E 1 un vector unitari i perpendicular a lanterior, per exemple u E 1 D p .1; 1; 0/ i com a vector u E 2 el producte vectorial dels dos
2 1 3 1
anteriors
i p 1 u E2 D w E ^u E1 D =p3 1= 2
j 1=p3 1=p2
k 1=p3 0
1 D p .1; 1; 2/ : 6
Aleshores la matriu de la rotaci o R dangle al voltant del vector .1; 1; 1/ en la base B D f p .1; 1; 1/; p .1; 1; 0/; p .1; 1; 2/g
3 2 6 1 1 1
s e
1 0 A0 D @ 0 cos 0 sin
1 0 sin A : cos
p p p Daltra banda, les components dels vectors . 2; 1; 3/ i .3; 2; 1/ en la base B s on . 2= 3; 3= 2; 7= 6/ p p p i . 2= 3; 5= 2; 1= 6/, respectivament. Per tant, sha de complir que 10 p 1 0 p 1 0 2= 3 2= 3 1 0 0 p p @ 0 cos sin A @ 3= 2 A D @ 5= 2 A : p 7= 6 1=p6 0 sin cos
Igualant el segon i el tercer terme daquest producte de matrius sobt e 9 7 5 3 > p cos C p sin D p = 2 6 2 : 7 3 1 > p cos p sin D p ;
6 2 6
immediat que la soluci s Es o daquest sistema dequacions e p 3 ; cos D sin D 2 s D 120 . i l unic angle que compleix aquestes igualtats e
1 2
s . La matriu de lendomor sme T W R3 ! R3 en la base can` onica e p p p p 0 2 2 2 2 2 1 2@ AD 0 3 3 A: 6 4 1 1 s una isometria. (a) Comproveu que T e (b) Calculeu la imatge del pla P dequaci o 4x Soluci o (a) Unicament hem de comprovar que At A D I : p p p 1 1p 0p p 0 2 0 4 2 2 2 2 2 2@ p 2@ At A D 1 A 0 3 3 A 2p2 3 6 6 4 1 1 2 2 3 1 y z D 0.
Endomor smes de lespai vectorial euclidi` a 1 1 1 0 0 0 1 0 0 2 C 16 4 4 4 4 18 0 0 1 2 @ @ 0 18 0 A D @ 0 1 0 A : 4 4 8C9C1 8 9C1 AD D 36 18 0 0 1 4 4 8 9C1 8C9C1 0 0 18 s una matriu ortogonal i T e s una isometria. Per tant, la matriu A e s la recta R D P ? D h.4; 1; 1/i i la imatge daquesta recta e s (b) El subespai ortogonal al pla e la recta generada pel vector .0; 1; 0/, ja que p p p p 0 2 2 2 2 2 10 4 1 0 0 1 p 2@ 0 3 3 A@ 1 A D @ 2 A : 6 1 4 1 1 0
s una isometria, transforma el suplementari ortogonal dun subespai en el suplemenCom que T e tari ortogonal de la imatge. En el nostre cas, T .R? / D T .R/? , o dit duna altra manera, la imatge s el suplementari ortogonal del subespai h.0; 1; 0/i, e s a dir, el pla dequaci del pla P e o y D 0. . La matriu associada en la base ortonormal B 0 1 1@ 2 AD 3 2 s una isometria. Comproveu que f e Soluci o s ortonormal, l s que la matriu A e s ortogonal: Com que la base B e unic que hem de comprovar e 0 1 1 At A D @ 2 3 2 2 2 1 1 0 2 1 1 1 A @2 3 2 2 2 2 1 1 2 1 A 2 s D fE e1 ; e E2 ; e E3 g a lendomor sme f de R3 e 1 2 2 2 1 A: 1 2
0 1 0 1 0 1 1C4C4 2 4C2 2C2 4 9 0 0 1 0 0 1@ 1 2 4C2 2C4C1 4 2 2 AD @0 9 0 AD@0 1 0 A : D 9 9 2C2 4 4 2 2 4C1C4 0 0 9 0 0 1 s una isometria. Per tant, f e . Trobeu totes les isometries de R2 que transformen la recta y D 0 en la recta x C 3y D 0.
Soluci o Hem de trobar totes les isometries de R2 que transformen el subespai h.1; 0/i en el subespai h.3; 1/i. Aleshores, la imatge del vector .1; 0/ ha de ser un vector que pertany al subespai h.3; 1/i i que t e norma 1, per tant tenim dues possibilitats: 8 1 < p .3; 1/ 10 f .1; 0/ D 1 : p . 3; 1/ : 10 Daltra banda, en ser f una isometria, transforma vectors perpendiculars en vectors perpendiculars, aleshores la imatge del vector .0; 1/ haur` a de ser un vector perpendicular a .3; 1/ i de norma 1. Per tant, tenim tamb e dues possibilitats: 8 1 < p .1; 3/ 10 f .0; 1/ D 1 : p . 1; 3/ : 10 En total hi ha quatre possibilitats, per tant, hi ha quatre isometries de R2 que transformen la recta y D 0 en la recta x C3y D 0 i les seves matrius associades en la base can` onica s on respectivament: 1 1 3 1 3 1 I (b) p I (a) p 1 3 1 3 10 10 1 (c) p 10 3 1 1 3 I 1 (d) p 10 3 1 1 3 :
. Una isometria f W R3 ! R3 compleix que f .3; 6; 9/ D . 2; 11; 1/ f .3; 0; 3/ D .4; 1; 1/ ) :
Trobeu les possibles matrius associades a f respecte a la base can` onica. Soluci o Sabem que les isometries transformen vectors perpendiculars en vectors perpendiculars i que conserven la norma. Per tant la imatge dun vector perpendicular als vectors .3; 6; 9/ i .3; 0; 3/
haur` a de ser un vector perpendicular als vectors . 2; 11; 1/ i .4; 1; 1/. La manera de trobar s calcular el seu producte vectorial: vectors perpendiculars a dos vectors donats e i j k 9 .3; 6; 9/ ^ .3; 0; 3/ D 3 6 D .18; 36; 18/ I 3 0 3 i j k . 2; 11; 1/ ^ .4; 1; 1/ D 2 11 1 D .12; 6; 42/ : 4 1 1 s el vector .12; 6; 42/. Aleshores, tenim dues possibilitats: (a) La imatge del vector .18; 36; 18/ e s el vector . 12; 6; 42/. Observem que, en tractar-se (b) La imatge del vector .18; 36; 18/ e disometries, les normes daquests vectors coincideixen. s la que Per tant, hi ha dues isometries que compleixen les condicions de lenunciat, la primera e compleix 9 f .3; 6; 9/ D . 2; 11; 1/ > = f .3; 0; 3/ D .4; 1; 1/ > ; f .18; 36; 18/ D .12; 6; 42/ i la segona la que compleix f .3; 6; 9/ D . 2; 11; 1/ f .3; 0; 3/ D .4; 1; 1/ f .18; 36; 18/ D . 12; 6; 42/ 9 > = > ; :
s immediat obtenir les matrius daquestes isometries en la base can` Finalment, e onica. Per a la primera, tenim que 0 1 0 1 3 3 18 2 4 12 36 A D @ 11 1 6 A; A1 @ 6 0 9 3 18 1 1 42 s a dir e 2 @ A1 D 11 1 Per a la segona, tenim que 3 3 A2 @ 6 0 9 3 0 1 0 18 2 36 A D @ 11 18 1 4 1 1 1 12 6 A; 42 0 4 1 1 10 12 3 3 A @ 6 6 0 9 3 42 1 18 36 A 18
1
8 1@ 4 D 9 1
1 4 8
1 4 7 A 4
s a dir e 2 @ A2 D 11 1 0 4 1 1 10 3 3 12 A @ 6 0 6 9 3 42 1 18 36 A 18
1
2 1@ 1 D 3 2
1 2 2
1 2 2 A: 1
. Un endomor sme f W R3 ! R3 t e associada respecte a la base can` onica la matriu 0 1 4 20 5 1 @ 20 5 4 A: AD 21 5 4 20 s una isometria i classi queu-la. Comproveu que f e Soluci o s una isometria nom Per comprovar que f e es hem de calcular el producte de matrius At A i comprovar que d ona la identitat: 1 1 1 0 0 0 4 20 5 4 20 5 441 0 0 1 1 1 @ 20 @ 20 @ 0 441 5 4 A 5 4 AD 0 ADI: At A D 21 21 441 5 4 20 5 4 20 0 0 441 s una isometria. Per tant, f e s sim` Daltra banda, la matriu A e etrica, aleshores podem assegurar que es tracta duna simetria. s axial o plana hem de calcular el determinant de la matriu A: Per saber si la simetria e 4 20 5 1 1 5 4 det.A/ D 3 20 D . 400 400 400 125 C 64 8000/ D 1 : 21 9261 5 4 20 s una simetria plana respecte al subespai de vectors propis de valor propi 1. Llavors, f e C` alcul de Nuc.A A I /: 0 4 20 5 1 @ 20 5 4 I D 21 5 4 20 0 25 20 @ 20 16 5 4
1 1 0 0 A @0 1 0 AD 0 0 1 1 0 5 4 A '@ 1 F F 1 1 5 1
F2 5F2 C4F1 F3 5F3 CF1
0 25 1 @ 20 21 5 1 5 4 1 0 0 0 A: 0 0 0
20 16 4
1 5 4 AI 1
s La soluci o daquest sistema e z D 5x 4y H) Nuc.A I / D h.1; 0; 5/; .0; 1; 4/i :
s la simetria plana respecte al pla Per tant f e F D h.1; 0; 5/; .0; 1; 4/i :
. Classi queu la isometria de R3 de nida en la base ortonormal B D fE e1 ; e E2 ; e E3 g per la matriu 0 1 21 16 12 1 @ 16 3 24 A : AD 29 12 24 11
Soluci o s En aquest cas la matriu A tamb e es sim` etrica i el seu determinant e 21 1 16 det.A/ D 3 29 12 16 3 24 12 24 11 D 1 .693 C 4608 C 4608 432 C 12096 C 2816/ D 1 : 24389
s una simetria axial respecte a la recta de vectors propis de valor propi 1. Aleshores la isometria e C` alcul de Nuc.A A I /: 0 16 3 24 1 12 24 A 40 F2 1 12 24 A 11 0 1 50 1 0 0 @ 0 1 0 A D 1 @ 16 29 0 0 1 12 0 0 16 522 696 1 12 696 A 928 16 26 24 1 12 24 A I 40
21 1 @ 16 I D 29 12 0 50 @ 16 12 16 26 24
F3 25F3 6F1
50 '@ 0 0 25F2 C8F1 25 8 '@ 0 3 0 0 0 1 6 4 A 0
1 F1 2 F1 1 F2 174 F2 F3 3F3 4F2
` Algebra Lineal. Problemes resolts 9 3y = / D 0> 4 3y > ; 4 2y 4 H) 3y zD 4 xD
25x C 8y
6z D 0
) H)
25x C 8y zD
6.
9 > = > ;
3y C 4z D 0
Per tant, Nuc.A .2; 4; 3/.
s el subespai de R3 generat pel vector que en la base B t I/ e e components
s una simetria axial respecte a la recta Aleshores, aquesta isometria e F D h2e E1 C 4e E2 3e E3 i :
. Classi queu la isometria f W R3 ! R3 que respecte a una base ortonormal positiva B D fE u1 ; u E2; u E 3 g t e associada la matriu 0 1 3 4 0 1@ 0 0 5 A: AD 5 4 3 0 Soluci o s ortonormal, podem procedir de la mateixa manera que en el cas de la base Com que la base B e s sim` s igual a can` onica. La matriu A no e etrica i el seu determinant e 3 4 0 1 1 0 0 5 det.A/ D D 125 .80 C 45/ D 1 : 125 4 3 0 s una rotaci s un vector propi de valor Aleshores la isometria f e o al voltant dun vector u E , que e propi 1. C` alcul de Nuc.A I /: 0 1 0 1 0 3 4 0 1 0 0 8 4 1 1 0 5 A @0 1 0 AD @ 0 5 A I D @ 0 5 5 4 3 0 0 0 1 4 3 0 1 0 1 0 8 4 0 2 1 0 @ 0 5 5 A 1 1 A '@ 0 '@ F1 1 F 1 4 4 3 5 0 10 10 F F C10F 1
F2 5 F2 F3 2F3 F1
3 3 2
1 0 5 AI 5 1 2 1 0 0 1 1 A: 0 0 0
s La soluci o daquest sistema e 2x C y D 0 yCz D0 Per tant, Nuc.A vector u E 1 C 2u E2 ) H) x D y=2 zD y ) :
s una rotaci I / D hE u1 C 2 u E 2 2u E3i i f e o amb eix de rotaci o determinat pel 2u E 3 . Per calcular langle de rotaci o sabem que H) 1 C 2 cos D 3 5 H) cos D 4 : 5
1 C 2 cos D trA
s 143:13 . Finalment, per deterLangle entre 0 i 180 graus que compleix que aquesta igualtat e s de 143:13 o de 216:87 , hem de trobar la imatge dun vector que minar si langle de rotaci oe no estigui a leix de rotaci o, per exemple, u E1: 10 1 1 0 0 1 3 4 0 3 1 1@ 1 s a dir 0 0 5 A@ 0 A D @ 0 A e f .u E 1 / D . 3u E 1 4u E3/ : 5 5 5 0 4 3 0 4 Com que la orientaci o de la base fE u1 C 2u E 2 2u E3; u E1; 1 E1 5 . 3u 1 1 3 1 D 8 >0 2 0 0 5 5 2 0 4 s positiva, ja que 4u E 3 /g e
s la rotaci podem a rmar que f e o dangle D 143:13 al voltant del vector u E 1 C 2u E2 . Classi queu la isometria de R3 que en la base can` onica ve de nida per la matriu 0 1 0 1 0 0 A: AD@ 1 0 0 0 1 Soluci o
2u E3.
s sim` s 1; per tant, es tracta de la composici La matriu A no e etrica i el seu determinant e o duna s el subespai Nuc.A C I /, del que a continuaci rotaci o i una simetria plana. Leix de rotaci oe o trobem una base: 0 1 0 1 1 1 0 1 1 0 2 0 A; ACI D@ 1 1 0 A'@0 0 0 0 0 0 0
s a dir, Nuc.A C I / D h.0; 0; 1/i. Per calcular langle de rotaci e o sabem que
1 C 2 cos D trA s 90 o 270 . don resulta que e
H)
1 C 2 cos D
H)
cos D 0 ;
Per saber de quin angle es tracta, escollim un vector que no estigui sobre leix de rotaci o, per exemple el vector .1; 0; 0/, calculem la seva imatge 0 10 1 0 1 0 1 0 0 A@ 0 A D @ 1 A 1 0 0
0 1 @ 1 0 0 0
i calculem lorientaci o de la base f.0; 0; 1/; .1; 0; 0/; .0; 1; 0/g: 0 1 0 0 1 0 D
0 1 0
1 < 0:
s negativa, la isometria e s la composici Com que lorientaci oe o duna rotaci o de 270 al voltant del vector .0; 0; 1/ i la simetria plana respecte al pla z D 0.
. Sigui B D f.1; 1; 1/; .1; 0; 1/; .2; 1; 1/g una base de R3 . La matriu de lendomor sme s T en aquesta base e 0 1 1 4 0 @ 0 1 0 A: 0 3 1 s una isometria i classi queu-la. Comproveu que T e
Soluci o Hem de comprovar que T .u E / T .v E/ D u E v E per a qualsevol parella de vectors duna base qualsevol.
En el nostre cas, si representem per u E1, u E2 i u E 3 els vectors de la base B tenim que u E1 u E 1 D .1; 1; 1/ .1; 1; 1/ D 3 T .u E 1 / T .u E1/ D . u E1/ . u E 1 / D . 1; 1; 1/ . 1; 1; 1/ D 3 u E1 u E 2 D .1; 1; 1/ .1; 0; 1/ D 0 T .u E 1 / T .u E2/ D . u E 1 / .4u E1 C u E2 3u E 3 / D . 1; 1; 1/ . 1; 1; 0/ D 0 u E1 u E 3 D .1; 1; 1/ .2; 1; 1// D 4 T .u E 1 / T .u E3/ D . u E1/ . u E 3 / D . 1; 1; 1/ . 2; 1; 1/ D 4 u E2 u E 2 D .1; 0; 1/ .1; 0; 1/ D 2 T .u E 2 / T .u E 2 / D .4u E1 C u E2 T .u E 2 / T .u E 3 / D .4u E1 C u E2 3u E 3 / .4u E1 C u E2 3u E 3 / D . 1; 1; 0/ . 1; 1; 0/ D 2 u E2 u E 3 D .1; 0; 1/ .2; 1; 1/ D 1 3u E3/ . u E 3 / D . 1; 1; 0/ . 2; 1; 1/ D 1 u E3 u E 3 D .2; 1; 1/ .2; 1; 1/ D 6 T .u E 3 / T .u E3/ D . u E3/ . u E 3 / D . 2; 1; 1/ . 2; 1; 1/ D 6 s una isometria. per tant, T e Per classi car-la, calculem el polinomi caracter stic de la matriu A: xC1 0 x p.x/ D 0 4 0 1 0 3 xC1 D .x C 1/2 .x
1/ :
s una simetria axial i Com que els valors propis de T s on 1 D 1 amb multiplicitat 2 i 2 D 1, T e s precisament el subespai de vectors propis Nuc.T I /. leix (subespai de dimensi o 1) de simetria e Per trobar aquest subespai, triangulem la matriu 2 I D@ 0 0 0 4 0 3 1 0 0 2 0 A'@ 0 2 0 4 3 0 1 0 2 A 0 2x C 4y D 0 3y 2z D 0 ) 9 x D 2y = 3y ; : zD 2
Nuc.T
I / D h4u E 1 C 2u E2
s la simetria axial respecte a la recta 3u E 3 i. Per tant, T e h4u E 1 C 2u E2 3u E3i ;
s a dir, la recta generada pel vector .0; 1; 1/. e
. Una base amb op positiva B D fE e1 ; e E2 ; e E3 g de R3 compleix que k e E1 k D 1, p orientaci ke E2 k D 2, k e E3 k D 3, e E1 e E2 D 1, e E1 e E3 D 1 i e E2 e E3 D 2 i la matriu de s lendomor sme f W R3 ! R3 en aquesta base e 0 1 0 1 0 1 0 A: AD@ 1 1 1 1 s una isometria i classi queu-la. Comproveu que f e Soluci o De manera semblant a lexercici anterior, comprovem que es compleix T .u E / T .v E/ D u E v E per a qualsevol parella de vectors de la base B . e E1 e E1 D 1 f .e E1 / f .e E1 / D . e E2 C e E3 / . e E2 C e E3 / D 1 e E1 e E2 D 1 f .e E1 / f .e E2 / D . e E2 C e E3 / .e E1 e E1 e E3 D 1 f .e E1 / f .e E3 / D . e E2 C e E3 / e E3 D 1 e E2 e E2 D 2 f .e E2 / f .e E2 / D .e E1 e E2 e E3 D 2 f .e E2 / f .e E3 / D .e E1 e E3 e E3 D 3 f .e E3 / f .e E3 / D e E3 e E3 D 3 s una isometria. Aleshores, f e Per classi car-la calculem el polinomi caracter stic de la matriu A: x 1 0 x 1 0 p.x/ D D .x 1/ 1 x C 1 D .x 1 xC1 1 1 x 1 e E2 C e E3 / e E3 D 2 e E2 C e E3 / .e E1 e E2 C e E3 / D 2 e E2 C e E3 / D 1
1/.x 2 C x C 1/ :
Com que aquest polinomi caracter stic t e larrel 1 i dues arrels complexes conjugades, ja que de la 2 igualtat x C x C 1 D 0 tenim p ( p p 1 Ci 3 1 1 4 1 3 2 p xD D D ; 1 i 3 2 2
2
s una rotaci s el subespai Nuc.f I /, que trobem a podem assegurar que f e o. Leix de rotaci oe continuaci o: 0 1 0 1 ) 1 1 0 1 1 0 xD0 2 0 A'@ 0 3 0 A A I D@ 1 yD0 1 1 0 0 0 0 Nuc.f I / D hE e3 i. Per calcular langle de rotaci o sabem que 1 C 2 cos D trA s 120 o 240 . don resulta que e s a dir, quin e s langle de rotaci Finalment, hem de determinar el sentit de la rotaci o, e o. Per aix` o, escollim un vector qualsevol que no sigui m ultiple de e E3 , per exemple u EDe E1 i calculem la seva imatge 1 10 1 0 0 0 1 0 1 0 @ 1 1 0 A@ 0 A D @ 1 A H) f .e E1 / D e E2 C e E3 : 1 0 1 1 1 Com que la base fE e3 ; e E1 ; e E2 C e E3 g t e orientaci o negativa ja que 0 1 0 0 0 1 D 1 < 0; 1 0 1 s la rotaci podem assegurar que f e o de 240 al voltant del vector e E3 . H) 1 C 2 cos D 0 H) cos D 1 ; 2
Geometria lineal
Lespai af
. Calculeu les coordenades del punt a D .2; 2/ en el sistema de refer` encia S D fp I u E; v Eg, on p D . 4; 1/, u E D .2; 1/ i v E D . 1; 1/.
Soluci o Si .x; y/ s on les coordenades dun punt en el sistema de refer` encia can` onic i .x 0 ; y 0 / s on les coordenades del mateix punt en la refer` encia S , les equacions del canvi de coordenades s on x 4 2 1 x D C : y 1 1 1 y Si les coordenades del punt a en el sistema de refer` encia S s on .a0 ; b 0 /, sha de complir que 0 2 4 2 1 a D C ; 2 1 1 1 b0 s a dir, e 6 3 D 2 1 1 1 a0 b0 :
Geometria lineal
Com que la inversa de la matriu 2 1 tenim que a0 b0
1 1
1 D 3
s e
1 3
1 1 1 2 D
1 1 1 2
6 3
1 4
i les coordenades del punt a en el sistema de refer` encia S s on .1; 4/. . Donats els sistemes de refer` encia S1 D fp I u E1; u E 2 g i S2 D fq I v E1 ; v E2 g on p D .4; 2/, u E 1 D .2; 1/, u E 2 D .1; 2/, q D . 5; 5/, v E1 D .3; 1/ i v E2 D . 1; 3/, calculeu les equacions del canvi de coordenades de S2 a S1 . Soluci o Siguin .x; y/ les coordenades dun punt en el sistema de refer` encia rectangular, .x 0 ; y 0 / les coordenades del mateix punt en el sistema de refer` encia S1 i .x 00 ; y 00 / les seves coordenades en S2 . Aleshores tenim que 0 x 4 2 1 x D C y 2 1 2 y0 00 x 5 3 1 x D C : y 5 1 3 y 00 Daltra banda, la inversa de la matriu 2 1 1 2 per tant, x0 y0
1 D 5
s e
1 5
2 1
1 2
2 1
1 2
x 4 yC2
2 0
1 C 5
2 1
1 2
x y
Finalment, substituint a laltra igualtat obtenim que 0 1 2 x 2 1 D C y0 0 2 5 1 2 3 1 D C C 0 1 1 00 5 1 1 x D C 1 1 1 y 00
3 C 1 00 1 x 1 y 00 : 5 5
1 3
x 00 y 00
a dir, les equacions del canvi de coordenades de S2 a S1 s Es on 0 00 x 5 1 1 x D C : y0 1 1 1 y 00
. Calculeu les coordenades dels punts a, b , c , d , e i f de la gura . . en els sistemes de ! ! ! ! refer` encia S1 D fa I ab; ad g i S2 D fb I bd ; be g. A m es, calculeu les equacions del canvi de coordenades de S2 a S1 . f
b Figura . :
Soluci o s evident que els punts a, b i d tenen coordenades .0; 0/, .1; 0/ (a) En el sistema de refer` encia S1 , e i .0; 1/, respectivament. Daltra banda, ! ! af D 2ad ! ! ! ! ! ae D ab C be D ab C ad ! ! ac D 2ab ;
per tant, f t e coordenades .0; 2/, e t e coordenades .1; 1/ i c t e coordenades .2; 0/. s evident que els punts b , d i e tenen coordenades .0; 0/, .1; 0/ (b) En el sistema de refer` encia S2 , e i .0; 1/, respectivament.
Geometria lineal
Daltra banda,
! ! ! ! ! ba D bd C da D bd be ! ! ! ! bc D ba D bd C be ! ! ! ! ! bf D bd C df D bd C be ;
per tant, a t e coordenades .1; 1/, c t e coordenades . 1; 1/ i f t e coordenades .1; 1/. Siguin .x 0 ; y 0 / les coordenades dun punt en el sistema de refer` encia S1 i .x 00 ; y 00 / les coordenades del mateix punt en la refer` encia S2 . Les coordenades del punt b en el sistema S1 s on .1; 0/ i els ! ! vectors bd i be s on ! ! ! ! ! bd D ad ab D ab C ad ! ! be D ad : Per tant, les equacions del canvi de coordenades s on 0 00 x 1 1 0 x D C : 0 1 1 y 00 y0
. Calculeu les equacions de la recta 2x 3y D 2 en el sistema de refer` encia S D fp I u E1; u E 2 g, on p D .2; 1/, u E 1 D .1; 1/ i u E 2 D . 1; 1/. Soluci o Siguin .x 0 ; y 0 / les coordenades dun punt en el sistema de refer` encia S , aleshores les equacions del canvi de coordenades s on 0 x 2 1 1 x D C ; y 1 1 1 y0 s a dir, e x D x0 y0 C 2 ) :
y D x0 C y0 C 1
Per calcular les equacions de la recta en el nou sistema de coordenades hem de substituir la x i la y a lequaci o de la recta: 2.x 0 y 0 C 2/ 3.x 0 C y 0 C 1/ D 2 :
Agrupant els termes obtenim lequaci o de la recta en el sistema de refer` encia S x0 5y 0 D 1 :
. Donat lhex` agon regular de la gura . . , calculeu les coordenades del punt intersecci o de ! ! les rectes bc i de en el sistema de refer` encia S D ff I f a; f e g. e d
Figura . : Hex` agon regular Soluci o Calculem, en primer lloc, les coordenades dels punts b , c , d i e en el sistema de refer` encia S . Si o s el centre de lhex` e agon, tenim que ! ! ! ! ! ! ! ! f b D f o C ob D f a C ao C ob D 2f a C f e ! ! ! ! ! ! f c D 2f o D 2f a C 2ao D 2f a C 2f e ! ! ! ! ! ! ! ! f d D f e C ed D f e C eo C od D 2f e C f a ; s a dir, les coordenades dels punts b , c , e i d en la refer` e encia S s on .2; 1/, .2; 2/, .1; 2/ i .0; 1/, respectivament. evident que lequaci s x D 2, mentre que la de la recta de e s Es o de la recta bc e 1 0 x 2 1 y D0 H) x y C 1 D 0 : 1 1 1 Aquestes dues rectes es tallen en el punt .2; 3/.
Geometria lineal
. Calculeu les equacions de la recta que passa pel punt .1; 3; 1/ i pel punt mitj` a del segment ab on, a D .2; 3; 1/ i b D . 2; 1; 5/. Soluci o s Recordem que en general el punt mitj` a del segment ab , on a D .a1 ; a2 ; a3 / i b D .b1 ; b2 ; b3 / e el punt de coordenades a1 C b1 a2 C b2 a3 C b3 ; ; : 2 2 2 s el punt .0; 2; 2/. Aleshores, la recta En el nostre cas, tenim que el punt mitj` a del segment ab e que passa pels punts .1; 3; 1/ i .0; 2; 2/ t e vector director u E D .1; 1; 3/, i les seves equacions s on: Equaci o vectorial .x; y; z/ D .1; 3; 1/ C .1; 1; 3/ :
Igualant component a component obtenim les equacions param` etriques de la recta x D1C y D3C z D1C3 9 > = > ;
A llant de cada una daquestes equacions el par` ametre x 1 1 D y 1 3 D z
i igualant, tenim lequaci o cont nua 1 3 :
Finalment igualant en primer lloc les dues primeres fraccions i en segon lloc la primera i la tercera, obtenim les equacions impl cites daquesta recta x 3x yD zD2 2 ) :
. Calculeu les equacions del pla que passa pel punt .1; 2; 3/ i t e vectors directors u E D . 2; 1; 3/ i v E D .1; 2; 0/.
Soluci o Equaci o vectorial: .x; y; z/ D .1; 2; 3/ C . 2; 1; 3/ C .1; 2; 0/ : Equacions param` etriques:
9 2 C > = y D 2 C C 2 : > ; z D 3 C 3 xD1
Lequaci o general del pla sobt e en eliminar els par` ametres i dentre aquestes tres equacions. Com que s on lineals en i , els podem eliminar amb el seg uent determinant dordre : 2 1 x 1 1 2 y 2 D0 3 0 zC3 2 1 x 1 1 2 y 2 3 0 zC3 D D D s Per tant, lequaci o general del pla e 6x 3y C 5z C 15 D 0 : 4.z C 3/ C 3.y 4z 12 C 3y 5z 6 .z C 3/ 3
2/
6.x 6x C 6
1/ z
6x C 3y
15 D 0 :
s lequaci . Quina e o general del pla que passa pels punts .1; 2; 1/, .2; 1; 5/ i . 1; 0; 3/? Soluci o evident que aquest pla passa pel punt .1; 2; 1/ i t Es e vectors directors u E D .1; 1; 4/ i v E D s perpendicular . 2; 2; 2/. Els vectors u Eiv E estan continguts en el pla, per tant, el vector u E^v Ee al pla, i a partir daquest podrem trobar directament lequaci o general del pla i j k 1 4 1 1 4 1 k D .6; 10; 4/ : 1 4 u E^v ED 1 D 2 2 i 2 2 j C 2 2 2 2 2
Geometria lineal
s de la forma Aleshores, lequaci o general del pla e 6x 10y 4z C D D 0 :
Com que sabem que ha de passar pel punt .1; 2; 1/, podem calcular el coe cient D , ja que 6 1 10 2 4 1CD D0 H) D D 18 :
Simpli cant ens queda lequaci o general del pla: 3x 5y 2z C 9 D 0 :
. Calculeu el punt dintersecci o de la recta x C 3y 2z D 11 6 )
2x C y C 3z D i el pla dequaci o 5x C y Soluci o z D 9.
Per calcular la intersecci o duna recta i un pla hem de resoldre el sistema dequacions format per les equacions impl cites de la recta i lequaci o general del pla. En aquest cas, 9 2z D 11 > = 2x C y C 3z D 6 : > ; 5x C y z D 9 x C 3y
Si el volem resoldre pel m` etode de Gauss hem de triangular la matriu daquest sistema 0 1 3 @ 2 1 5 1 2 3 1 1 11 6 A 9 F2 1 '@0 0 2 1 7 0 3 7 14 2 1 9 1 11 16 A 46 F
F2 C2F1 F3 F3 5F1
F3 C2F2
1 3 '@0 7 0 0
1 11 16 A : 14
s Aleshores la soluci o del sistema e 9 9 x C 3y 2z D 11> x C 3.2/ 2. 2/ D 11> = = 7y . 2/ D 16 yD2 H) > > ; ; zD 2 zD 2
9 xD1 > = H) y D 2 : > ; zD 2
s .1; 2; 2/. Per tant, el punt dintersecci o de la recta i el pla e . Comproveu que les quatre rectes x 2 3 D yC1 z 1 D ; 1 1 xD yD zD es tallen en un punt. Soluci o s su cient comprovar que les dues primeres Per comprovar que quatre rectes es tallen en un punt e es tallen en un punt i que aquest punt tamb e pertany a les altres dues. (a) Intersecci o de les dues primeres rectes: x 2 3 D yC1 z 1 D 1 1 i .x; y; z/ D .1; 1; 1/ C .0; 1; 1/ : 9 1Ct > = t ; > ; 4 C 2t .x; y; z/ D .1; 1; 1/ C .0; 1; 1/ ; x 2y D 5 zD0 )
Substituint x , y i z de la segona recta a lequaci o de la primera, tenim que 1 2 3 D 1 C1D 1C 1:
Daquestes tres igualtats resulta que
D 1, per tant, les dues primeres rectes es tallen en el punt
a D .1; 1; 1/ C 1.0; 1; 1/ D .1; 2; 0/ :
(b) Comprovaci o que aquest punt tamb e pertany a les altres dues rectes:
Geometria lineal
Per comprovar que pertany a la tercera recta hem de veure que el sistema 9 1D 1Ct > = 2D t > ; 0 D 4 C 2t s compatible, i aix` s evident amb t D 2. e oe Finalment, per comprovar que pertany a la quarta recta hem de veure que x D 1, y D s soluci e o del sistema dequacions impl cites que de neixen la recta ) 1 2. 2/ D 5 : 0D0 Per tant, les quatre rectes es tallen en el punt .1; 2; 0/. . Trobeu lequaci o de la recta paral.lela als plans x que passa pel punt .1; 2; 1/. Soluci o (a) Primer m` etode Els vectors associats als dos plans s on v E1 D .1; 2; 3/ i v E2 D . 1; 1; 1/, respectivament. Si la . recta ha de ser paral lela als dos plans, el seu vector director u E ha de ser perpendicular als vectors v E1 i v E2 . Aleshores per trobar un vector perpendicular a v E1 i v E2 hem de calcular el seu producte vectorial i j k 2 3 v E1 ^ v E2 D 1 D . 5; 4; 1/ : 1 1 1 a dir, la recta que busquem e s la que passa pel punt .1; 2; 1/ i t Es e vector director .5; 4; 1/. Per s tant, la seva equaci o cont nua e x 5 i les seves equacions impl cites 4x x 5y C 6 D 0 5z C 4 D 0 1 D y 4 2 D z 1 ) : 1 2y C 3z 2 D 0i xCyCz D 0 2, z D 0
(b) Segon m` etode s paral.lela als dos plans, per tant, es pot obtenir com a intersecci La recta e o de dos plans paral.lels als inicials. Aleshores, les equacions impl cites de la recta tamb e poden ser de la forma equacions s on de la forma ) x 2y C 3z C d D 0 : xCyCzCD D0 s a dir, Per calcular els coe cients d i D imposem que la recta ha de passar pel punt .1; 2; 1/, e ) ) 1 2.2/ C 3.1/ C d D 0 d D0 H) : 1C2C1CD D0 DD 2 Unes altres equacions impl cites de la recta s on x 2y C 3z D 0 2D0 ) :
xCyCz
s la posici . Quina e o relativa de la recta 3x C y C z D xCyCz D9 i el pla x C 2y C 3z D 11? Soluci o Calculem en primer lloc la intersecci o de la recta i el pla; per aix` o hem de resoldre el sistema format per les equacions cartesianes de la recta i la general del pla: 9 3x C y C z D 3 > = xCyCz D9 : > ; x C 2y C 3z D 11 Resolem aquest sistema pel m` etode de Gauss: 0 1 0 1 3 3 1 1 3 3 1 1 A @ 1 1 1 9 A '@0 4 4 24 11 F2 3F2 CF1 0 5 8 36 F 1 2 3
F3 3F3 F1
4F3 5F2
Geometria lineal 0 1 3 24 A : 24 9 3> = > ; xD H) y D 4 zD2 9 3> = > ;
3 1 1 '@0 4 4 0 0 12
s Aleshores, la soluci o del sistema e 9 3x C y C z D 3> 3x C 4 C 2 D = 4y C 4.2/ D 24 yD4 H) > ; zD2 zD2 La recta i el pla es tallen en el punt . 3; 4; 2/. s la posici . Quina e o relativa de les rectes xC1 Dy 2 3D2 z i
2x C y x
zD1 2
) ?
y C 3z D
Soluci o Les equacions impl cites de la primera recta s on x 2y D 7 ) : yCz D5
Per calcular la intersecci o de les dues rectes hem de resoldre el sistema dequacions format per les seves equacions impl cites: 9 x 2y D 7 > > > yCz D5 = : 2x C y z D 1 > > > ; x y C 3z D 2 Triangulant la matriu daquest sistema tenim que 0 0 1 1 1 2 0 7 B0 B0 5 C 1 1 B C 'B @2 A @0 1 1 1 2 F3 F3 2F1 0 1 1 3
F4 F4 F1
2 1 5 1 0
0 1 1 3 2 1 0 0
1 7 5 C C 15 A 5 F3 0 1 6 0
F3 5F2 F4 F4 F2
1 B0 'B @0 0
2 1 0 0
0 1 6 2
7 5 10 0
1 C C A
F4 3F4 CF3
1 B0 'B @0 0
7 5 10 10
1 C C: A
s incompatible, per tant, les dues rectes sencreuen. Evidentment aquest sistema e s la posici . Quina e o relativa de la recta x 2y zD1 2 )
2x C 3y C 2z D i el pla 7x Soluci o 9y 7z D 7?
Per calcular la intersecci o de la recta i el pla hem de resoldre el sistema dequacions 9 x 2y z D 1 > = 2x C 3y C 2z D 2 : > ; 7x 9y 7z D 7
Triangulant la matriu daquest sistema tenim que 1 0 0 1 2 1 1 1 A @ 2 @0 3 2 2 ' 7 9 7 7 F2 F2 C2F1 0

F3 F3 7F1
2 1 5
1 0 0
1 1 0 A 0 F
F3 5F2
1 @ ' 0 0
2 1 0
1 0 0
1 1 0 A : 0
s compatible indeterminat, per tant, la recta est` Aquest sistema e a continguda en el pla. . Trobeu a de manera que les rectes dequacions ) 3x y C z D a i 2ax 3y az D 1 siguin paral.leles. Soluci o Dues rectes s on paral.leles si els seus vectors directors s on linealment dependents. El vector di-
2x C 3y C 2az D ax C 2z D 3
Geometria lineal
s rector de la primera recta e i u ED 3 2a j 1 3 k 1 a D .a C 3; 5a; 2a 9/
s i el vector director de la segona e i j k D .6; 2a2 C 4; 3a/ : 2 3 2a v ED a 0 2 Aquests dos vectors s on linealment dependents si, i nom es si, 0 1 aC3 6 2a2 C 4 A D 1 Rang @ 5a 2a 9 3a i aquesta matriu t e rang 1 si, i nom es si, aC3 6 D 2a3 C 6a2 26a C 12 D 0 2 5a 2a C 4
aC3 2a 9
6 D 3a
3a2
21a C 54 D 0:
Les solucions daquesta segona equaci o s on ( p p 21 441 C 648 21 1089 21 33 2 aD D D D 6 6 6 9 nicament a D 2 e s soluci de les quals u o de lequaci o 2a3 C 6a2 rectes s on paral.leles quan a D 2.
26a C 12 D 0. Per tant, les
Per comprovar si s on paral.leles i diferents o si coincideixen, hem de resoldre el sistema 9 3x y C z D 2 > > > 4x 3y 2z D 1 = : 2x C 3y C 4z D 1 > > > ; 2x C 2z D 3 Triangulant el sistema dequacions tenim 0 0 1 3 3 1 1 2 B0 B 4 1 C 3 2 B C 'B A @0 @ 2 3 4 1 F 3F 4F 0 2 0 2 3 F 2 3F 2C2F1
F4 F4 CF3
3 3 1
1 5 7 3
1 10 14 6
1 2 5 C C 1 A 2 F3
5F3 C7F2 F4 5F4 C3F2
` Algebra Lineal. Problemes resolts 0 2 5 30 5 1 C C: A
3 B0 'B @0 0
1 5 0 0
1 10 0 0
s incompatible, per tant, quan a D 2 les dues rectes s Aquest sistema e on paral.leles i diferents. . Estudieu la posici o relativa dels plans 3ax C .2a C 1/y C .a C 1/z D a .2a 1/x C .2a .4a en funci o del par` ametre a. Soluci o Per estudiar la posici o relativa daquests tres plans hem destudiar el sistema format per les equacions impl cites daquests plans en funci o del par` ametre a: 9 3ax C .2a C 1/y C .a C 1/z D a > = .2a 1/x C .2a 1/y C .a 2/z D a C 1 : > ; .4a 1/x C 3ay C 2az D 1 s El determinant daquest sistema e 3a 2a C 1 a C 1 2a 1 2a 1 a 2 4a 1 3a 2a 1/y C .a 2/z D a C 1 1/x C 3ay C 2az D 1
D 6a2 .2a 9a2 .a Da

3
1/ C .2a C 1/.4a 1/
1/.a
2/ 1/.4a 1/
C 3a.a C 1/.2a 2/
2
.a C 1/.2a 1/.2a C 1/
2a.2a a C 1:
s diferent de zero, el sistema e s compatible determinat. Els valors de a per Si aquest determinant e als quals sanul.la el determinant s on les solucions de lequaci o de tercer grau a3 a2 a C 1 D 0. La primera soluci o podem calcular-la pel m` etode de Ru ni 1 1 1 1 1 0 1 0 1 1 1
Geometria lineal
i evidentment les altres solucions s on a D 1. (a) Si a 6D 1, els tres plans es tallen en un punt. s (b) Si a D 1, el sistema format per les equacions dels tres plans e 9 3x C 3y C 2z D 1 > = xCy z D2 > ; 3x C 3y C 2z D 1 s evident que el primer pla i el tercer coincideixen i que aquest pla i el segon es tallen en una ie recta. (c) Si a D s 1, el sistema format per les equacions dels tres plans e 9 3x y D 1 > = 3x 3y 3z D 0 > ; 5x 3y 2z D 1
i podem estudiar aquest sistema triangulant la matriu 0 1 0 3 1 0 1 3 @ 3 A @ 0 3 3 0 ' 5 3 2 1 0 F2 F2 F1

F3 3F3 5F1
1 2 4
0 3 6
1 1 1 A 8 F
F3 2F2
3 @ 0 ' 0
1 2 0
0 3 0
1 1 1 A : 6
s incompatible i no hi ha cap parell de plans paral.lels, per tant, els plans es tallen Aquest sistema e dos a dos en tres rectes paral.leles.
Lespai af euclidi` a
s perpendicular al pla . Calculeu lequaci o del pla P que passa pels punts .1; 1; 2/ i .3; 0; 1/ i e dequaci o 3x y C z D 2.
Soluci o En primer lloc el vector u E D .2; 1; 1/, que t e origen en el punt .1; 1; 2/ i extrem .3; 0; 1/, ha destar contingut en el pla P , per tant, ha de ser perpendicular al vector associat a aquest pla.
En segon lloc el pla P ha de ser perpendicular al pla dequaci o 3x vector associat ha de ser perpendicular al vector .3; 1; 1/.
y C z D 2, per tant, el seu
a dir, tenim que el vector associat al pla P ha de ser perpendicular als vectors .2; 1; 1/ i Es .3; 1; 1/, per tant, el podem calcular fent el producte vectorial daquests dos vectors: i j k 1 1 .2; 1; 1/ ^ .3; 1; 1/ D 2 D . 2; 5; 1/ : 3 1 1 s de la forma Aleshores lequaci o impl cita del pla P e 2x C 5y zCD D0 s el pla dequaci 5, per tant, P e o 2x C 5y
i at` es que passa pel punt .1; 1; 2/ obtenim que D D z 5 D 0.
. Calculeu lequaci o del pla perpendicular a la recta x 2y C 3z D 5 2z D 1 )
xCy que passa pel punt .1; 0; 3/. Soluci o
s perpendicular al pla, per tant, e s un vector associat al pla ( gura El vector director de la recta u Ee . ). s el producte La recta ve donada com a intersecci o de dos plans, aleshores el seu vector director e vectorial dels vectors associats a aquests plans i j k 2 3 u E D .1; 2; 3/ ^ .1; 1; 2/ D 1 D .1; 5; 3/ : 1 1 2 s un vector associat al pla P , la seva equaci s de la forma Finalment, si u E D .1; 5; 3/ e oe x C 5y C 3z C D D 0 : evident que Per calcular el coe cient D , fem servir que aquest pla passa pel punt .1; 0; 3/. Es s D D 10. Per tant, lequaci o impl cita del pla e x C 5y C 3z 10 D 0 :
Geometria lineal R
u E
Figura . : Pla i vector associat
. Calculeu lequaci o del pla que cont e la recta x 2 s perpendicular al pla x C 2y ie Soluci o Com que el pla que busquem ha de contenir la recta de lenunciat, ha de passar pel punt .1; 2; 0/ i un dels seus vectors directors ha de ser .2; 1; 3/. Daltra banda, el fet de ser perpendicular al pla x C 2y 3z D 1, implica que ha de contenir el vector .1; 2; 3/. Aix doncs, ja tenim un punt de pas i dos vectors directors de pla. Per tant, la seva equaci o ser` a 2 1 3 1 x 1 2 yC2 3 z D 1 D yC2 z D 1 3
3z D 1.
3x C 9y C 5z C 21 D 0 :
. Calculeu la projecci o ortogonal i el sim` etric del punt .3; 6; 5/ respecte al pla dequaci o general x C 2y C 3z D 2.
Soluci o s la intersecci La projecci o ortogonal dun punt sobre un pla e o del pla i la recta perpendicular al pla que passa per aquest punt. s u El vector associat al pla e E D .1; 2; 3/, per tant, lequaci o vectorial de la recta perpendicular al s pla que passa pel punt .3; 6; 5/ e .x; y; z/ D .3; 6; 5/ C .1; 2; 3/ :
Substituint a lequaci o del pla 3C C 12 C 4 C 15 C 9 D 2 H) 14 D 28 H) D 2:
s el punt Per tant, la intersecci o de la recta i el pla e .3; 6; 5/ 2.1; 2; 3/ D .1; 2; 1/ :
a dir, la projecci s el punt .1; 2; 1/. Es o ortogonal del punt .3; 6; 5/ sobre el pla x C 2y C 3z D 2 e Daltra banda, si posem a D .3; 6; 5/ i b D .1; 2; 1/, el sim` etric a0 del punt a respecte al pla 0 s el punt mitj` compleix que b e a del segment aa . Aleshores, si a0 D .a1 ; a2 ; a3 /, sha de complir que a1 C 3 a2 C 6 a3 C 5 D 1; D2 i D 1: 2 2 2 s el punt a0 D . 1; 2; 7/. Per tant, el sim` etric del punt .3; 6; 5/ respecte al pla e . Calculeu la projecci o ortogonal i el sim` etric del punt .3; 5; 1/ respecte a la recta dequacions ) x C 3y C z D 5 : x C y 3z D 1 Soluci o s la intersecci La projecci o ortogonal dun punt sobre una recta e o de la recta i el pla perpendicular s a la recta que passa per aquest punt. El vector director de la recta e i j k 1 .1; 3; 1/ ^ .1; 1; 3/ D 1 3 D . 10; 4; 2/ : 1 1 3
Geometria lineal
s de la forma Per tant, lequaci o del pla perpendicular a aquesta recta e 5x 2y C z C D D 0 4.
i com que aquest pla ha de passar pel punt .3; 5; 1/, obtenim que D D
Aleshores, la projecci o ortogonal del punt .3; 5; 1/ sobre la recta sobt e en resoldre el sistema format per les equacions de la recta i lequaci o del pla perpendicular 9 x C 3y C z D 5 > = x C y 3z D 1 : > ; 5x 2y C z D 4 Triangulant la matriu del sistema tenim que 0 1 0 1 3 1 1 5 @1 A @0 1 3 1 ' 5 2 1 4 F2 F2 F1 0
F3 F3 5F1
3 2 17
1 4 4
1 5 6 A 21 F
2F3 17F2
1 '@0 0 s La soluci o del sistema e 9 x C 3y C z D 5> = 2y 4 D 6 > ; zD1 H)
3 2 0
1 4 60
1 5 6 A: 60
9 x C 3 C 1 D 5> = yD1 zD1 > ;
9 x D 1> = H) y D 1 : > ; zD1
s el punt .1; 1; 1/. Per tant, la projecci o ortogonal e s el sim` De la mateixa manera que a lexercici anterior, si a0 D .a1 ; a2 ; a3 / e etric del punt .3; 5; 1/ respecte a la recta sha de complir que a1 C 3 D 1; 2 a2 C 5 D1 2 i a3 2 1 D 1:
s el punt a0 D . 1; 3; 3/. Aleshores, el sim` etric de .3; 5; 1/ respecte a la recte e . Calculeu la dist` ancia del punt .1; 3; 2/ al pla dequaci ox 2y C 5z 1 D 0.
Soluci o s el vector associat al pla P i b un punt daquest pla, la dist` Si u Ee ancia entre un punt A i el pla ve donada per ! j ba u Ej dD : ku Ek En aquest cas, tenim que u E D .1; 2; 5/ i per trobar un punt del pla hem de trobar una soluci o de lequaci o x 2y C 5z 1 D 0. Com que tenim tres inc` ognites i nom es una equaci o, podem donar s a dir, b D .1; 0; 0/. valors arbitraris a la y i a la z , per exemple y D 0, z D 0 i obtenim x D 1, e ! s clar que ba D .0; 3; 2/ i que la dist` s Aleshores e ancia entre el punt i el pla e p j 16 j 16 8 30 dD p Dp D : 15 30 30
. Calculeu la dist` ancia del punt .1; 1; 1/ a la recta x 2x yCz D y C 3z D 2 5 ) :
Soluci o s el vector director de la recta i p un punt daquesta recta, la dist` Si u Ee ancia entre un punt a i la recta ve donada per ! k pa ^ u Ek dD : ku Ek s El vector director de la recta e i u E D .1; 1; 1/ ^ .2; 1; 3/ D 1 2 j k 1 1 D . 2; 1; 1/ 1 3
i per trobar un punt de la recta donem a la z el valor z D 0 i resolem el sistema ) x yD 5 H) x D 7 i y D 12 ; 2x y D 2
Geometria lineal
per tant, p D .7; 12; 0/. Aleshores ! pa D . 6; 11; 1/ i i ! pa ^ u ED 6 2 j k 11 1 D . 10; 4; 16/ : 1 1
s Per tant, la dist` ancia entre el punt i la recta e p
p 372 d D p D 62 : 6
. Calculeu la dist` ancia entre les rectes x 2y C z D 1 ) i 2x C y C 3z D 2 x C 3z D 1 ) ;
2x C y C 2z D 0
i lequaci o de la perpendicular comuna que les talla. Soluci o s El vector director de la primera recta e i u E D .1; 2; 1/ ^ . 2; 1; 2/ D 1 2 i el vector director de la segona i j k v E D .2; 1; 3/ ^ .1; 0; 3/ D 2 1 3 D .3; 3; 1/ : 1 0 3 Per trobar un punt de la primera recta donem el valor z D 2 i resolem el sistema ) x 2y D 1 H) x D 3 i y D 2; 2x C y D 4 per tant, p1 D .3; 2; 2/. I per trobar un punt de la segona recta donem el valor z D 0 i obtenim directament x D 1 i y D 0, per tant, p2 D .1; 0; 0/. j k 2 1 D . 5; 4; 3/ 1 2
Aleshores,
i u E^v ED 5 3 ! D . 2; 2; 2/ p1 p 2
j 4 3 i
k 3 1
D . 5; 14; 27/ ; ! .u p1 p E^v E/ D 2 16
s Per tant, la dist` ancia entre les dues rectes e j
p 16 8 38 Dp D dD p : 95 950 950 16 j
Daltra banda, la perpendicular comuna que talla aquestes dues rectes es pot obtenir com a inters el pla que passa pel punt p1 i t s o dels plans P i Q, on P e e vectors directors u Eiu E^v EiQe secci el pla que passa pel punt p2 i t e vectors directors v Eiu E^v E.
v E p2 u E^v E P u E
p1
Figura . : Recta perpendicular comuna s Lequaci o del pla P e 5 4 3 s i lequaci o del pla Q e 3 3 1
5 x 14 y 27 z
3 2 2
150x C 150y C 50z C 50 D 0
5 x 1 14 y D 27 z
95x
76y
57z C 95 D 0 :
Geometria lineal
s Per tant, lequaci o de la recta perpendicular a les dues de lenunciat que les talla e ) 3x 3y z D 1 : 95x C 76y C 57z D 95
. Calculeu l` area del triangle de v` ertexs .1; 2; 3/, .1; 1; 1/ i . 1; 4; 2/. Soluci o s L` area dun triangle de v` ertexs a, b i c e ! ! 1 ! ! 1 ! k ab ^ ac k S D k ab k D k ab ^ ac k : ! 2 2 k ab k ! En aquest cas, tenim que a D .1; 2; 3/, b D .1; 1; 1/ i c D . 1; 4; 2/. Per tant, ab D .0; 1; 4/ ! i ac D . 2; 2; 5/. Aleshores i ! ! ab ^ ac D 0 2 j k 1 4 D . 13; 8; 2/ 2 5 p 237 : 2
s i l` area del triangle e 1p 237 D SD 2
. El punt p t e coordenades . 6; 10; 6/ en el sistema de refer` encia S D fo I u E1; u E2; u E3 g i el pla P t e equaci o 2x 0 y 0 C 3z 0 D 2. Sabent que aquests vectors tenen longitud , que u E1 i u E 2 formen un angle de 60 , u E1 i u E 3 de 120 i que u E2 i u E 3 s on perpendiculars, calculeu la projecci o ortogonal de p sobre P i la dist` ancia del punt al pla. Soluci o s perpendicular al pla P En primer lloc, observem que el vector de components .2; 1; 3/ no e s rectangular. Daltra banda, tenim que els productes escalars entre els ja que la refer` encia no e on vectors de la base s u E1 u E1 D 4 u E2 u E2 D 4 u E2 u E2 D 4 u E1 u E2 D 2 u E1 u E3 D 2 u E2 u E3 D 0
` Algebra Lineal. Problemes resolts Daltra banda, el subespai director del pla t e equaci o impl cita 2x 0 y 0 C 3z 0 D 0, per tant, podem prendre com a vectors directors del pla u E D .1; 2; 0/ i v E D .0; 3; 1/, on aquestes components estan referides a la base B D fE u1 ; u E2; u E 3 g. s perpendicular al pla si, i nom Un vector w Ee es si, u E w E D0iv E w E D 0. Si les components de w E en la base B son .a; b; c/, aquests productes escalars s on u E w E D .u E 1 C 2u E 2 / .au E1 C bu E2 C c u E3/ D 4a C 2b 2c C 4a C 8b D 8a C 10b 2c D 0 :
v E w E D .3u E2 C u E 3 / .au E1 C bu E2 C c u E3/ D 6a C 12b 2a C 4c D 4a C 12b C 4c D 0 :
Per tant, per a obtenir el vector w E (les seves components en la base B ), hem de resoldre el sistema dequacions ) 8a C 10b 2c D 0 I 4a C 12b C 4c D 0 s w una possible soluci o del qual e E D .8; 5; 7/, expressat en la base B . Aleshores, les equacions param` etriques de la recta perpendicular al pla que passa pel punt p en la refer` encia S s on 9 x0 D 6 C 8 > = 0 y D 10 5 > ; z0 D 6 C 7 i la intersecci o daquesta recta amb el pla P sobt e en resoldre lequaci o 2. 6 C 8 / .10 5 / C 3. 6 C 7 / D 2 D 1: s el punt q D .2; 5; 1/. Per tant, la projecci o ortogonal de p sobre el pla e ! s d.p; P / D k pq k D Finalment, la dist` ancia del punt al pla e ! ! pq pq D .8u E1 p s a dir, d.p; P / D 2 42. e 5u E2 C u E 3 / .8u E1 q ! ! pq pq , on
42 D 42
5u E2 C u E 3 / D 168 ;
Geometria lineal
C` oniques i qu` adriques
C` oniques
. Calculeu lequaci o de lel.lipse que t e els focus en els punts F D .2; 1/ i F 0 D .0; 3/ i el s a D 2. semieix major e
Soluci o
0 s el punt mitj` El centre de lel.lipse e a del segment FF , la dist` ancia p p , es a dir, el punt C D .1; 2/ 2 s b D a s c D d.C; F / D 2 i el semieix menor e entre el centre c2 D p p i un dels focus e . s 4 2 D 2. Per tant, lequaci o can` onica de lel lipse e
x 02 y 02 C D 1: 4 2 Multiplicant aquesta equaci o per 4 tenim lequaci o equivalent x 02 C 2y 02 D 4. s lequaci Aquesta e o de lel.lipse en la refer` encia 1 1 R D f.1; 2/I p .1; 1/; p .1; 1/g ; 2 2
C` oniques i qu` adriques s el centre de lel.lipse, leix de les x 0 e s la recta que passa pel ja que lorigen daquesta refer` encia e 0 s la recta perpendicular a lanterior centre i els focus (t e vector director .1; 1/) i leix de les y e que passa pel centre (t e vector director .1; 1/). s Lequaci o del canvi de coordenades e x y D 1 2
1 Cp 2
1 1 1 1
x0 y0
Si a llen .x 0 ; y 0 / en funci o de .x; y/ obtenim x0 y0 Dp

1 2
1 3
Cp
1 2
1 1
1 1
x y
s a dir, e 9 yC1> > x D p > = 2 : xCy 3> > 0 > ; y D p 2

0
Substituint a lequaci o x 02 C 2y 02 D 4 obtindrem lequaci o de lel.lipse: 2.x C y 3/2 y C 1/2 C D4 2 2 2xy C 2x 2y C 2.x 2 C y 2 C 9 C 2xy .x 3x 2 C 2xy C 3y 2 10x 14y C 11 D 0 :
x2 C y2 C 1
6x
6y/ D 8
s fer servir la seva de nici s a dir, e s el conjunt Una altra manera de trobar lequaci o de lel.lipse e o, e 0 s de punts del pla tals que d.p; F / C d.p; F / D 2a. Aleshores, lequaci oe q .x 2/2 C .y 1/2 C q x 2 C .y 3/2 D 4 :
Si passem la segona arrel a laltre costat de la igualtat i elevem els dos termes al quadrat tenim que .x x2 2/2 C .y 1/2 D 4 q x 2 C .y 3/2 ; q 8 x 2 C .y 3/2 C x 2 C y 2
2
4x C 4 C y 2
2y C 1 D 16
6y C 9 :
` Algebra Lineal. Problemes resolts p 8 x 2 C .y
Agrupant els termes, tenim que 4x C 4y per 4 i tornem a elevar al quadrat: .x x2 x

2
20 D
3/2 , aleshores simpli quem 3/2

2
q y C 5/2 D 2 x 2 C .y 10y C 25 D 4.x 2 C y 2 10y C 25 D 4x C 4y

2 2
2xy C y 2 C 10x 2xy C y C 10x

2
6y C 9/ ; 24y C 36 :
Finalment, agrupant els termes obtenim lequaci o de lel.lipse 3x 2 C 2xy C 3y 2 10x 14y C 11 D 0 :
A la gura . podem veure el gr` a c daquesta el.lipse.
Figura . : El.lipse dequaci o 3x 2 C 2xy C 3y 2
10x
14y C 11 D 0
. Calculeu lequaci o de la hip` erbola que t e els focus en els punts F D . 1; 2/ i F 0 D .3; 0/ i s a D 2. el semieix real e Soluci o
0 s el punt mitj` El centre de la hip` erbola e a del segment , la dist` ancia p p FF , es a dir, el punt C D .1; 1/ 2 2 D entre el centre i un dels focus e s c D d.C; F / D 5 i el semieix imaginari e s b D c a p . s 5 4 D 1. Per tant, lequaci o can` onica de lel lipse e
x 02 4
y 02 D 1: 1
C` oniques i qu` adriques Multiplicant aquesta equaci o per 4 tenim lequaci o equivalent x 02 s lequaci Aquesta e o de la hip` erbola en la refer` encia 1 1 R D f.1; 1/I p .2; 1/; p .1; 2/g ; 5 5 s el centre de la hip` s la recta que passa ja que lorigen daquesta refer` encia e erbola, leix de les x 0 e s la recta perpendicular a lanterior pel centre i els focus (t e vector director .2; 1/) i leix de les y 0 e que passa pel centre (t e vector director .1; 2/). s Lequaci o del canvi de coordenades e x y D 1 1
1 Cp 5
4y 02 D 4.
2 1 1 2
x0 y0
Si a llem .x 0 ; y 0 / en funci o de .x; y/ obtenim x0 y0

1 Dp 5
1 3
1 Cp 5
2 1
1 2
x y
s a dir, e x0 D
0
2x
y p 5
9 1> > > = 3> > > ;
x C 2y y D p 5 Substituint a lequaci o x 02
4y 02 D 4 obtindrem lequaci o de la hip` erbola: .2x y 1/2 4.x C 2y 3/2 D4 5 5 4x C 2y 4.x 2 C 4y 2 C 9 C 4xy 15y 2 C 20x C 50y 4x 55 D 0
4x 2 C y 2 C 1
4xy
6x
12y/ D 20
20xy
4xy C 3y 2
10y C 11 D 0 :
s fent servir la seva de nici s a dir, e s Una altra manera de calcular lequaci o de la hip` erbola e o, e 0 s el conjunt de punts del pla tals que jd.p; F / C d.p; F / D 2a. Aleshores lequaci oe q j .x C 1/2 C .y 2/2 q .x 3/2 C y 2 j D 4 :
Aquesta igualtat tamb e es pot posar sense el valor absolut q q 2 2 .x C 1/ C .y 2/ .x 3/2 C y 2 D 4 : Si passem la segona arrel a laltre costat de la igualtat i elevem els dos termes al quadrat tenim q .x C 1/2 C .y 2/2 D .4 C .x 3/2 C y 2 /2 ; q x 2 C 2x C 1 C y 2 4y C 4 D 16 8 .x 3/2 C y 2 C x 2 6x C 9 C y 2 : Agrupant els termes, tenim que 8x 4 i tornem a elevar al quadrat: 4y p 20 D 8 .x
2
3/2 C y 2 , aleshores simpli quem per 3/2 C y 2

2 2
.2x 4x
2
q 5/ D 2 .x
2
4xy C y
20x C 10y C 25 D 4.x
6x C 9 C y / ; 24x C 36 C 4y 2 :
4x 2
4xy C y 2
20x C 10y C 25 D 4x 2
Finalment, agrupant els termes obtenim lequaci o de la hip` erbola 4xy C 3y 2 4x 10y C 11 D 0 :
A la gura . podem veure el gr` a c daquesta hip` erbola. . Calculeu lequaci o de la par` abola que t e el focus en el punt F D . 2; 1/ i la recta directriu s la recta dequaci e o R W x C 2y 3 D 0. Soluci o s a dir, e s el conjunt En aquest cas, calculem lequaci o de la par` abola fent servir la seva de nici o, e s de punts del pla tals que jd.p; F / D d.p; R/. Aleshores lequaci oe q jx C 2y 3j : .x C 2/2 C .y 1/2 D p 5 Elevant els dos termes de la igualtat al quadrat tenim .x C 2/2 C .y 5.x 2 C 4x C 4 C y 2 5x 2 C 20x C 20 C 5y 2 .x C 2y 3/2 ; 5 2y C 1/ D x 2 C 4xy C 4y 2 1/2 D
6x 6x
12y C 9 ; 12y C 9 :
10y C 5 D x 2 C 4xy C 4y 2
Figura . : Hip` erbola dequaci o 4xy C 3y 2
4x
10y C 11 D 0
Finalment, agrupant els termes obtenim lequaci o de la par` abola 4x 2 4xy C y 2 C 26x C 2y C 16 D 0 :
A la gura . podem veure el gr` a c daquesta par` abola. . Donada la c` onica dequaci o 10x 2 12xy 6y 2 12x 12y 129 D 0, Classi queu-la i calculeu-ne la seva equaci o redu da i els seus elements geom` etrics. Soluci o s una c` En primer lloc, comprovem si aquesta e onica amb centre o sense centre. Per aix` o, hem de resoldre el sistema dequacions QX C L D 0 ; s la matriu de la part quadr` on Q e atica de la c` onica i L la part lineal: 10 6 6 QD i LD : 6 6 6 Evidentment, la soluci o del sistema dequacions 10x 6x 6y 6y 6D0 6D0 )
Figura . : Par` abola dequaci o 4x 2 s x D 0 i y D e
4xy C y 2 C 26x C 2y C 16 D 0
a dir, es tracta duna c` 1. Es onica amb centre en el punt .0; 1/.
En segon lloc hem de trobar els valors i els vectors propis de la matriu Q. Polinomi caracter stic de la matriu Q: x 10 6 p.x/ D 6 xC6
D .x
10/.x C 6/
36 D x 2
4x
96 :
Valors i vectors propis: Les arrels del polinomi caracter stic s on xD 4 p ( p 16 C 384 4 400 4 20 12 D D D 2 2 2 8 ;
per tant, els valors propis de la matriu Q s on 12 i 8. s 12x 02 Sabem que lequaci o redu da de la c` onica e t 0 D F .0; 1/ D 10.0/2 12.0/. 1/ 8y 02 C t 0 D 0 on 12.0/ 12. 1/ 129 D 123 ;
6. 1/2
s a dir, lequaci s 12x 02 8y 02 123 D 0 i aquesta c` s una hip` e o redu da de la c` onica e onica e erbola.
Els vectors propis daquesta matriu s on els nuclis de les matrius Q 12I i Q C 8I , respectivament: 2 6 1 3 Q 12I D ' H) x D 3y H) Nuc.Q 12I / D h.3; 1/i ; 6 18 0 0 18 6 3 1 Q C 8I D ' H) y D 3x H) Nuc.Q C 8I / D h.1; 3/i : 6 2 0 0 Aleshores, lequaci o del canvi de coordenades que passa de lequaci o inicial de la c` onica a lequaci o s redu da e 0 1 x 0 3 1 x D Cp : 0 y 1 1 3 y 10 erbola, que coincideixen amb els eixos de coordenades .x 0 ; y 0 / s on les rectes Els eixos de la hip` s que passen pel centre i tenen vectors directors els vectors propis de la matriu Q. Leix de les x 0 e s a dir, la recta dequaci la recta que passa pel centre i t e vector director .3; 1/, e o x C 3y C 3 D 0, s la recta que passa pel centre i t s a dir, la recta mentre que leix de les y 0 e e vector director .1; 3/, e dequaci o 3x y 1 D 0. A la gura . podem veure el gr` a c daquesta hip` erbola.
Figura . : Hip` erbola dequaci o 10x 2
12xy
6y 2
12x
12y
129 D 0
. Calculeu lequaci o redu da de la c` onica x 2 C 2xy C y 2 C 8x 8y C 16 D 0. Classi queu-la i calculeu-ne leix o eixos de simetria.
Soluci o s a dir, Per saber si la c` onica t e centre, hem de resoldre el sistema dequacions QX C L D 0, e ) xCyC4D0 ; xCy 4D0 s incompatible. Aquesta c` s una par` que e onica no t e centre i e abola. Polinomi caracter stic de la matriu Q: x 1 1 D .x p.x/ D 1 x 1
1/.x
1/
1 D x2
2x
Valors i vectors propis: Les arrels del polinomi caracter stic s on 2 i 0, per tant, els valors propis de la matriu Q s on 2 i 0. Els vectors propis daquesta matriu s on els nuclis de les matrius Q 2I i Q, respectivament: 1 1 1 1 Q 2I D ' H) x D y H) Nuc.Q 2I / D h.1; 1/i ; 1 1 0 0 1 1 1 1 QD ' H) x D y H) Nuc.Q/ D h. 1; 1/i : 1 1 0 0
0 0 s 2x 02 C 2`0 y 0 D 0 on `0 D e Lequaci o redu da de la par` abola e E2 .`1 ; `2 /, on e E2 es el vector propi unitari amb valor propi nul que apareix com a segon vector de la refer` encia principal de la c` onica:
`0 D p . 1; 1/ .4; 4/ D p
2
8 2
s i lequaci o redu da de la par` abola e 2x 02

16 p y0 D 0 2
H)
x 02
p 4 2 y0 D 0 :
Per calcular el v` ertex de la par` abola, necessitem el seu eix de simetria, que t e equaci o U t .QX C L/ D 0 ; s un vector (columna) propi amb valor propi no nul. En aquest cas, .1; 1/ .x C y C 4; x C on U e s a dir, x C y D 0. Aleshores, el v` y 4/ D 0, e ertex sobt e com a intersecci o de la par` abola i leix de simetria: ) x 2 C 2xy C y 2 C 8x 8y C 16 D 0 : xCy D0
Substituint y D
x a la primera equaci o, obtenim x 2 C 2x. x/ C . x/2 C 8x 16x C 16 D 0 xD 1: 8. x/ C 16 D 0
s el punt . 1; 1/. El v` ertex de la par` abola e abola s on les rectes que passen pel v` ertex i tenen vectors directors els vectors Els eixos de la par` s a dir, les direccions determinades per la base del nou sistema de repropis de la matriu Q, e s la recta que passa pel v` s a dir, la recta fer` encia. Leix de les x 0 e ertex i t e vector director .1; 1/, e s la recta que passa pel v` dequaci o x y C 2 D 0, mentre que eix de les y 0 e ertex i t e vector s a dir, la recta dequaci s leix de simetria de la par` director . 1; 1/, e o x C y D 0 (de fet, e abola). s Lexpressi o del canvi de coordenades e x y D 1 1
1 Cp 2
1 1
1 1
x0 y0
A la gura . podem veure el gr` a c daquesta par` abola.
Figura . : Par` abola dequaci o x 2 C 2xy C y 2 C 8x
8y C 16 D 0
. Estudieu la c` onica dequaci o 3x 2 C 2xy C 3y 2 C 16x C 16 D 0, calculeu tots els seus elements geom` etrics, lequaci o can` onica i representeu-la gr` a cament.
Soluci o Com sempre comencem comprovant si es tracta duna c` onica amb centre o sense resolent el sistema dequacions QX C L D 0: ) 3x C y C 8 D 0 : x C 3y D 0 s x D La soluci o daquest sistema e s a dir, el centre de la c` s el punt . 3; 1/. 3, y D 1, e onica e
Polinomi caracter stic de la matriu Q: x 3 1 D .x p.x/ D 1 x 3
3/2
1 D x2
6x C 8 :
Valors i vectors propis: Les arrels del polinomi car` acter stic s on xD 6 p 36 2 32 ( p 6 4 62 4 D D D 2 2 2 :
Per tant, els valors propis de la matriu Q s on 4 i 2. s 4x 02 C 2y 02 C t 0 D 0 on Lequaci o redu da de la c` onica e t 0 D F .3; 1/ D 3. 3/2 C 2. 3/.1/ C 3.1/2 C 16. 3/ C 16 D 8;
s a dir, lequaci s 4x 02 C 2y 02 8 D 0 i aquesta c` s una hip` e o redu da de la c` onica e onica e erbola. Per obtenir lequaci o can` onica, nom es cal a llar el terme independent i dividir: 4x 02 C 2y 02 D 8 H) 4x 02 2y 02 C D1 8 8 H) x 02 y 02 C D 1: 2 4 p 2i
s Q D 2, el semieix menor e s b D A partir daquesta equaci p que el semieix p o tenim p major ep 2 2 s 2 2 (c D a la dist` ancia focal e b D 4 2 D 2).
Els vectors propis de la matriu Q s on els nuclis de les matrius Q 4I i Q 2I , respectivament: 1 1 1 1 Q 4I D ' H) x D y H) Nuc.Q 4I / D h.1; 1/i ; 1 1 0 0 Q 2I D 1 1 1 1 ' 1 1 0 0 H) x D y H) Nuc.Q 2I / D h. 1; 1/i :
C` oniques i qu` adriques s la recta que passa pel centre i t s a dir, x y C 4 D 0, Leix de les x 0 e e vector director .1; 1/, e 0 s la recta que passa pel centre i t s a dir, mentre que leix de les y e e vector director . 1; 1/, e x C y C 2 D 0. Les equacions del canvi de coordenades s on 1 x 3 1 D Cp y 1 2 1
1 1
x0 y0
p Els focus de lel.lipse s on els punts de coordenades .0; 2/ en la refer` encia principal R0 de la p c` onica, mentre que els v` ertex s on els punts de coordenades .0; 2/ i . 2; 0/ (s on els valors de la y 0 quan x 0 D 0 i els valors de x 0 quan y 0 D 0) en aquesta mateixa refer` encia. Substituint a les equacions del canvi de coordenades, obtenim focus tenen p coordenades p que els p p . . 4; 2/ i . 2; 0/ i que els quatre v` ertexs de lel lipse s on . 3 2; 1 C 2/, . 3 C 2; 1 2/, . 2; 2/ i . 4; 0/. Una vegada calculats tots els elements daquesta el.lipse, a la gura . podem veure la seva representaci o gr` a ca.
Figura . : El.lipse dequaci o 3x 2 C 2xy C 3y 2 C 16x C 16 D 0
. Estudieu la c` onica dequaci o 4x 2 4xy C y 2 C 32x C 34y 11 D 0, calculeu tots els seus elements geom` etrics, lequaci o can` onica i representeu-la gr` a cament.
Soluci o Comprovem si es tracta duna c` onica amb centre resolent el sistema dequacions ) 4x 2y C 16 D 0 : 2x C y C 17 D 0 s incompatible i la c` s una par` Aquest sistema e onica e abola. Polinomi caracter stic, valors i vectors propis de la matriu Q: x 4 2 D .x 4/.x 1/ p.x/ D 2 x 1
4 D x2
5x :
Les arrels del polinomi caracter stic s on 5 i 0. Per tant, els valors propis de la matriu Q s on 5 i 0 i els vectors propis daquesta matriu s on els nuclis de les matrius Q 5I i Q, respectivament: 1 2 1 2 Q 5I D ' H) x D 2y H) Nuc.Q 5I / D h.2; 1/i ; 2 4 0 0 4 2 2 1 QD ' H) y D 2x H) Nuc.Q/ D h.1; 2/i : 2 1 0 0 s 5x 02 C 2`0 y 0 D 0, on Lequaci o redu da de la par` abola e 50 1 `0 D p .1; 2/ .16; 17/ D p : 5 5 s Per tant, lequaci o redu da e x 02 C p y 0 D 0
5 100
o p
p x 02 C 20 5 y 0 D 0
i lequaci o can` onica y D p s p D 10 5. El par` ametre de la par` abola e Leix de simetria de la par` abola t e equaci o .2; 1/ .4x
0
5 02 x : 100
2y C 16; 2x C y C 17/ D 0 ;
s a dir, 10x 5y C 15 D 0, o b s el punt dintersecci e e 2x y C 3 D 0. El v` ertex de la par` abola e o entre aquesta i leix de simetria. Per tant, hem de resoldre el sistema ) 4x 2 4xy C y 2 C 32x C 34y 11 D 0 : 2x y C 3 D 0
Substituint y D 2x C 3 a la primera equaci o tenim 4x 2 4x 2 8x 2 4x.2x C 3/ C .2x C 3/2 C 32x C 34.2x C 3/ 11 D 0
12x C 4x 2 C 12x C 9 C 32x C 68x C 102
11 D 0100x C 100 D 0
s el punt . 1; 1/. Leix de les y 0 e s leix de simetria de la par` s a El v` ertex de la par` abola e abola, e 0 dir, 2x y C 3 D 0, mentre que leix de les x es la recta que passa pel v` ertex i t e vector director s a dir, x C 2y 1 D 0. .2; 1/, e Les equacions del canvi de coordenades s on 0 1 x 1 2 1 x D Cp : 0 y 1 1 2 y 5 p s el punt de coordenades .0; 5 5/ en la refer` El focus de la par` ap bola e encia R0 i la recta directriu s el punt t e equaci o y 0 D 5 5. Desfent el canvi de coordenades sobt e que el focus de la par` abola e . 6; 9/ i la recta directriu t e equaci o x C 2y D 26. La representaci o gr` a ca daquesta par` abola es pot veure a la gura . .
Figura . : Par` abola dequaci o 4x 2
4xy C y 2 C 32x C 34y
11 D 0
. Estudieu la c` onica dequaci o 3x 2 4xy 8x C 8y D 0, calculeu tots els seus elements geom` etrics, lequaci o can` onica i representeu-la gr` a cament.
Soluci o Resolem el sistema dequacions QX C L D 0 per saber si aquesta c` onica t e centre. ) 3x 2y 4 D 0 : 2x C 4 D 0 s x D 2, y D 1, e s a dir, el centre de la Evidentment, la soluci o daquest sistema dequacions e s el punt .2; 1/. c` onica e Polinomi caracter stic, valors i vectors propis de Q: x 3 2 D .x 3/x p.x/ D 2 x
4 D x2
3x
4:
Les arrels del polinomi caracter stic s on ( p p 3 25 35 3 9 C 16 4 D D D xD 2 2 2 1 Per tant, els valors propis de la matriu Q s on 4 i 1. Tenint en compte que F .2; 1/ D 3.2/2 4.2/.1/ 8.2/ C 8.1/ D y 02 4;
s 4x 02 resulta que lequaci o redu da de la c` onica e x 02
4 D 0 i lequaci o can` onica
y 02 D 1: 4
s una hip` s Qp s b D 2 i la La c` onica e El seu semieix D 1, el semieix imaginari e p erbola. p preal e s 2 5 (c D a2 C b 2 D 1 C 4 D 5). dist` ancia focal e Els vectors propis de la matriu Q s on els nuclis dels endomor smes Q 4I i Q C I , respectivament: 1 2 1 2 Q 4I D ' H) x D 2y H) Nuc.Q 4I / D h.2; 1/i ; 2 4 0 0 4 2 2 1 QCI D ' H) y D 2x H) Nuc.Q C I / D h.1; 2/i : 2 1 0 0 s la recta que passa pel centre i t s a dir, x C 2y 4 D Leix de les x 0 e e vector director .2; 1/, e 0 s la recta que passa pel centre i t s a dir, 0, mentre que leix de les y e e vector director .1; 2/, e 2x y 3 D 0.
Les equacions del canvi de coordenades s on 0 1 2 1 x x 2 : D Cp 0 1 2 y y 1 5 p Els focus de la hip` erbola s on els punts de coordenades . 5; 0/ en la refer` encia principal R0 de la c` onica, mentre que els v` ertex s on els punts de coordenades .1; 0/ (s on els valors de la x 0 quan y 0 D 0) en aquesta mateixa refer` encia. Substituint a les equacions del canvi de coordenades, obtenim que els focus tenen coordenades 2 1 2 1 .4; 0/ i .0; 2/ i que els dos v` ertexs de la hip` erbola s on .2 C p ;1 p / i .2 p ;1 C p /.
5 5 5 5
Finalment, les components dels vectors directors de les as mptotes de la hip` erbola en la refer` encia on .a; b/ on a i b s on els semieixos real i imaginari. En el nostre cas .1; 2/. Per principal s calcular les seves components en la base can` onica, hem de fer el canvi de base (no el canvi de coordenades) 0 1 x 2 1 x Dp : y 1 2 y0 5 Per tant, els vectors directors de les as mptotes de la hip` erbola s on .4; 3/ i .0; 1/. Les as mptotes s on les rectes que passen pel centre de la hip` erbola i tenen aquests vectors directors; en con`ncia, les seves equacions s seq ue on 3x 4y 2 D 0 i x D 2. La representaci o gr` a ca daquesta hip` erbola es pot veure a la gura . . . Comproveu que la c` onica dequaci o x 2 C 4xy C 3y 2 rectes secants i calculeu les seves equacions. Soluci o Calculem en primer lloc en centre daquesta c` onica. x C 2y 2x C 3y 4D0 7D0 ) : 8x s un parell de 14y C 15 D 0 e
s x D 2, y D 1. Per tant, el centre de la c` s el punt La soluci o daquest sistema dequacions e onica e .2; 1/. Polinomi caracter stic, valors i vectors propis de Q: x 1 2 D .x 1/.x p.x/ D 2 x 3
3/
4 D x2
4x
1:
Figura . : Hip` erbola dequaci o 3x 2
4xy
8x C 8y D 0
Les arrels del polinomi caracter stic s on 4 p ( p p p 16 C 4 4 20 42 5 2C 5 p D D D 2 2 2 2 5 p p
xD
Per tant, els valors propis de la matriu Q s on 2 C Tenint en compte que
5i2
5.
F .2; 1/ D .2/2 C 4.2/.1/ C 3.1/2
8.2/
14.1/ C 15 D 0
s positiu i laltra negatiu, resulta que la c` s una parell i que un valor propi de la matriu Q e onica e de rectes secants. Per calcular les seves equacions, expressem lequaci o de la c` onica com a producte de dues equacions de primer grau x 2 C 4xy C 3y 2 8x 14y C 15 D .Ax C By C C /.ax C by C c/ :
Igualant coe cient a coe cient obtenim que
Aa D 1 Ab C Ba D 4 Bb D 3 Ac C C a D
9 > > > > > > > > =
8 > > > > > Bc C C b D 14 > > > ; C c D 15
Si escollim A D 1 i a D 1, de la segona i tercera equacions tenim que )
bCB D4 Bb D 3
i en substituir B D 4 b a la segona equaci o, ens queda lequaci o de segon grau b 2 C 4b 3 D 0, que t e solucions b D 3 i b D 1. Si escollim b D 3, de la tercera equaci o tenim que B D 1 i la quarta i cinquena equacions ens queden cCC D c C 3C D Aquest sistema t e soluci oc D 5iC D x C y 3 D 0 i x C 3y 5 D 0. 8 14 ) :
3. Per tant, les equacions de les dues rectes s on
Observaci o: Si hagu essim escollit b D 3, hagu essim obtingut la mateixa soluci o. s tractar lequaci Una altra manera de calcular les equacions de les dues rectes e o de la c` onica com una equaci o de segon grau amb inc` ognita y . Agrupem el termes de la c` onica, la seva equaci o es pot escriure 3y 2 C .4x 14/y C x 2 8x C 15 D 0 :
Resolent aquesta equaci o de segon grau, obtenim p 4x C 14 . 4x C 14/2 4.3/.x 2 8x C 15/ yD 6 p 4x C 14 16x 2 112x C 196 12x 2 C 96x 180 D 6 p 2 4x C 14 4x 16x C 16 D p6 4x C 14 .2x 4/2 D 6 4x C 14 .2x 4/ D 6 8 8 2x C 10 < < xC5 6 3 D D : 6x C 18 : xC3 :
6
Per tant, les equacions de les dues rectes s on x C 3y
5D0ixCy
3D0
Qu` adriques
. Estudieu la qu` adrica dequaci o 6x 2 C 5y 2 C 7z 2 C 4xy 4xz C 6y 24z C 24 D 0.
Soluci o Per a aquesta qu` adrica tenim que 0 6 2 @ 2 5 QD 2 0
1 2 0 A 7
1 0 LD@ 3 A: 12 0
Calculem, en primer lloc, el centre daquesta qu` adrica, resolent el sistema dequacions QX C L D 0. 9 6x C 2y 2z D 0 > = 2x C 5y C 3 D 0 : > ; 2x C 7z 12 D 0 s compatible determinat i el centre de la qu` s el punt .1; 1; 2/. Aquest sistema e adrica e Valors i vectors propis: immediat que el polinomi caracter s p.x/ D x 3 Es stic de la matriu Q e podem calcular una de les seves arrels mitjanc ant la regla de Ru ni 18x 2 C 99x
162 i
1 3 1
18 3 15
99 45 54
162 162 0
Les altres arrels sobtenen a partir de lequaci o x 2 15x C 54 D 0 ( p p 15 225 216 15 9 15 3 9 xD D D D 2 2 2 6
Els valors propis de la matriu Q s on 3, 6 i 9. Daltra banda, tenim que F .1; 1; 2/ D 3, per tant, s 3x 02 C 6y 02 C 9z 02 3 D 0 i es tracta dun el.lipsoide. A la lequaci o redu da de la qu` adrica e gura . es pot veure la seva representaci o gr` a ca. z0 y0 x0 z
y x Figura . : El.lipsoide Els vectors propis de Q s on els nuclis de les matrius Q 3I , Q 6I i Q 9I : 0 1 0 1 0 1 3 2 2 3 2 2 3 2 2 0 A'@0 2 4 A'@0 2 4 A Q 3I D @ 2 2 2 0 4 0 4 8 0 0 0 ) x D 2z H) Nuc.Q 3I / D h.2; 2; 1/i : y D 2z 0 6I D @ 2 2 0 2 1 0 1 0 2 2 0 A'@0 0 1 1 2 1 1 0 0 2 2 A'@0 1 0 1 2 0 1 0 2 A 0
` Algebra Lineal. Problemes resolts ) H) Nuc.Q 6I / D h.1; 2; 2/i :
y D 2x z D 2x 3 9I D @ 2 2 x D 2y zD 2y 0
2 4 0 )
1 0 3 2 0 A'@ 0 0 2 H) Nuc.Q
2 8 4
1 0 3 2 4 A'@ 0 0 2
2 8 0
1 2 4 A 0
9I / D h. 2; 1; 2/i :
Hem escollit el vector . 2; 1; 2/ en lloc del vector .2; 1; 2/ per tal que la nova refer` encia tingui orientaci o positiva. s La refer` encia principal de lel.lipsoide e 1 1 R0 D .1; 1; 2/I 1 3 .2; 2; 1/; 3 .1; 2; 2/; 3 . 2; 1; 2/ i les equacions del canvi de coordenades que transformen lequaci o inicial de la qu` adrica en la seva equaci o redu da s on 0 1 0 1 0 10 0 1 x 1 2 1 2 x 1 @y AD@ 1 AC @ 2 2 1 A @ y0 A : 3 z 2 1 2 2 z0
. Estudieu la qu` adrica dequaci o x2 Soluci o
y 2 C 4xz
4yz
6x C 6y
3 D 0.
Comproven en primer lloc si aquesta qu` adrica t e centre o no, resolent el sistema dequacions QX C L D 0: 9 x C 2z 3 D 0 > = y 2z C 3 D 0 : > ; 2x 2y D 0 s compatible indeterminat i la seva soluci s Aquest sistema e oe ) x D 2z C 3 ; y D 2z C 3 s a dir, tots els punts daquesta recta s e on centres de simetria de la qu` adrica.
Polinomi caracter stic de la matriu Q: x 1 0 xC1 p.x/ D 0 2 2
2 2 x
D x3
9x :
Les arrels daquest polinomi i, per tant, els valors propis de la matriu Q s on 3, 3 i 9. Lequaci o s 3x 02 3y 02 C t 0 D 0 i per obtenir t 0 hem de substituir qualsevol dels redu da de la qu` adrica e centres de la qu` adrica a la seva equaci o inicial. Si escollim el centre .3; 3; 0/, tindrem que t 0 D F .3; 3; 0/ D .3/2 .3/2 C 4.3/.0/ 3y 02 4.3/.0/ 6.3/ C 6.3/ 3D 3;
s 3x 02 lequaci o redu da de la qu` adrica e Vectors propis de Q: 0 4 Q 2 9 xDz = z ; yD 2 0 4 0 2 Q C 3I D @ 0 2 2 9 z= xD 2 yDz ; 1 Q D@0 2 xD yD 0 0 1 2 2z 2z 2 @ 0 3I D 2 0
s un cilindre hiperb` 3 D 0 i la qu` adrica e olic.
1 0 2 2 A @ 2 0 ' 3 0 H) Nuc.Q
0 4 2
1 0 2 2 A @ 2 0 ' 1 0
0 4 0
1 2 2 A 0
3I / D h.2; 1; 2/i : 0 2 4 1 0 2 4 0 2 A'@0 2 4 0 0 1 2 2 A 0
1 0 2 4 2 A'@0 3 0 H)
Nuc.Q C 3I / D h. 1; 2; 2/i : 0 1 2 1 0 2 1 2 A'@0 4 0 0 1 0 1 2 2 A 0
1 0 2 1 2 A'@0 0 0 ) H)
Nuc.Q/ D h . 2; 2; 1/ i :
encia principal del cilindre hiperb` olic escollim el punt Com a origen de coordenades de la refer` s .3; 3; 0/ (qualsevol dels centres), de manera que aquesta refer` encia e 1 1 1 .2; 1; 2/; . 1; 2; 2/; .2; 2; 1/ : R0 D .3; 3; 0/I 3 3 3 La seva representaci o gr` a ca es pot veure a la gura . . Les equacions del canvi de coordenades
` Algebra Lineal. Problemes resolts z z0 y0 x0 y x
Figura . : Cilindre hiperb` olic que transformen lequaci o inicial de la qu` adrica en la seva equaci o redu da s on 0 10 0 1 0 1 0 1 2 1 2 x x 3 A @ @y AD@3 AC 1@ 1 2 2 y0 A : 3 2 2 1 z 0 z0 Observem que leix de les z 0 coincideix amb la recta de centres del cilindre hiperb` olic. . Estudieu la qu` adrica dequaci o 9x 2 C 2y 2 4z 2 12xy 12xz 2x C 24y C 14z 5 D 0. Soluci o Per saber si la qu` adrica t e centres, resolem el sistema dequacions QX C L D 0: 9 9x 6y 6z 1 D 0 > = 6x C 2y C 12 D 0 : > ; 6x 4z C 7 D 0 s incompatible i la qu` s, hem de Aquest sistema e adrica no t e centre. Per saber de quina tipus e calcular els valors propis de la matriu Q. Polinomi caracter stic de la matriu Q: x 9 6 6 6 x 2 0 p.x/ D 6 0 xC4
D x3
7x 2
98x :
C` oniques i qu` adriques s una arrel daquest polinomi, les altres s Evidentment 0 e on soluci o de lequaci o x2 ( p p 7 49 C 392 7 441 7 21 14 xD D D D ; 2 2 2 7 s a dir, els valors propis s s un paraboloide hiperb` e on 14, 7 i 0. La qu` adrica e olic. Vectors propis de Q: 0 Q
7x
98 D 0
5 14I D @ 6 6 xD
6 12 0 9 3z = ; 6 9 0
1 0 5 6 0 A'@ 0 0 18
6 24 12
1 0 5 6 36 A ' @ 0 0 18
6 24 0
1 6 36 A 0
3 yD z 2 0 16 Q C 7I D @ 6 6
H)
Nuc.Q
14I / D h.6; 3; 2/i : 6 54 9 1 0 6 16 18 A ' @ 0 3 0 6 54 0 1 6 18 A 0
1 0 6 16 0 A'@ 0 3 0 H)
9 3 = xD y 2 ; z D 3y 9 QD@ 6 6 xD yD 0 6 2 0
Nuc.Q C 7I / D h.3; 2; 6/i : 1 6 12 A 0
1 0 1 0 6 9 6 6 9 6 0 A'@0 6 12 A ' @ 0 6 4 0 2 4 0 0 9 2 = z 3 H) Nuc.Q/ D h. 2; 6; 3/i : ; 2z
s lintersecci El v` ertex daquest paraboloide e o de leix de les z 0 amb el mateix paraboloide. De s que e s la intersecci moment, l unic que sabem de leix de les z 0 e o dels dos plans de simetria del paraboloide. Les equacions daquests plans de simetria s on U t .AX C L/ D 0 ; on U s on els vectors (columna) propis amb valors propi no nul. El primer pla de simetria (el que cont e els eixos y 0 i z 0 ) t e equaci o .6; 3; 2/ .9x 6y 6x 6z 3y 1; 6x C 2y C 12; 6x 2z 4 D 0; 4z C 7/
` Algebra Lineal. Problemes resolts mentre que laltre pla de simetria (el que cont e els eixos x 0 i z 0 ) t e equaci o .3; 2; 6/ .9x 6y 6z 1; 6x C 2y C 12; 6x 9 D 0: 4z C 7/
3x C 2y C 6z
s Com que la soluci o del sistema format per aquestes dues equacions e 9 5 2z = xD 3 ; ; y D 2 2z resulta que leix de les z 0 t e vector director . 2; 6; 3/ (ja ho sab em, ja que el vector propi amb valor propi nul de la matriu Q t e aquesta direcci o) i passa pel punt . 1; 6; 4/. La seva equaci o s param` etrica e .x; y; z/ D . 1; 6; 4/ C . 2; 6; 3/ : s la intersecci El v` ertex del paraboloide e o daquest eix amb el paraboloide, per tant, hem de resoldre el sistema dequacions ) 9x 2 C 2y 2 4z 2 12xy 12xz 2x C 24y C 14z 5 D 0 : .x; y; z/ D . 1; 6; 4/ C . 2; 6; 3/ Substituint x , y i z a la primera equaci o tenim 9x 2 C 2y 2 9. 1 2/2 C 2. 6 2/ 6. 6 4z 2 6/2 98 2x.6y C 6z 4.4 C 3/2 2 C 24. 6 H) D 6/ C 14.4 C 3/ 1: 5 D 0; 98 D 0 2/ C 24y C 14z 5 D 0;
2. 1
6/ C 6.4 C 3/
s el punt .1; 0; 1/. Per tant, el v` ertex del paraboloide e s Aleshores, la refer` encia principal del paraboloide e 1 1 R0 D .1; 0; 1/I 7 .6; 3; 2/; 1 7 .3; 2; 6/; 7 . 2; 6; 3/ : s 14x 02 7y 02 C An` alogament al cas de la par` abola, lequaci o redu da del paraboloide hiperb` olic e 0 0 0 0 0 2` z D 0, on ` D e E3 .`1 ; `2 ; `3 / i e E3 es el vector propi unitari amb valor propi nul que apareix com a tercer vector de la refer` encia principal. `0 D . 2; 6; 3/ . 1; 12; 7/ D
1 7
7:
Per tant lequaci o redu da del paraboloide hiperb` olic es 14x 02 7y 02 14z 0 D 0 o b e 2x 02 y 02 2z 0 D 0 :
Finalment, les equacions del canvi de coordenades que transformen lequaci o inicial de la qu` adrica en la seva equaci o redu da s on 10 0 1 0 1 0 1 0 1 x x 6 3 2 1 @y AD@0 AC @ 3 2 6 A @ y0 A : 7 1 z0 z 2 6 3 La seva representaci o gr` a ca es pot veure a la gura . . z 0 y z0
y x0 x
Figura . : Paraboloide hiperb` olic . Estudieu la qu` adrica dequaci o x 2 C y 2 C 4z 2 C 2xy C 4xz C 4yz Soluci o s a dir, Com que el sistema dequacions QX C L D 0, e x C y C 2z x C y C 2z s incompatible, la qu` e adrica no t e centre. Polinomi caracter stic de la matriu Q: x 1 1 2 3 2 p.x/ D Dx 1 x 1 2 2 x 4 9 24 D 0 > = 12 D 0 > ;
48x
24y C 84 D 0.
2x C 2y C 4z D 0
6x 2 :
s un cilindre parab` Els valors propis de Q s on 6 i 0 amb multiplicitat 2. Per tant, la qu` adrica e olic. A continuaci o, calculem els vectors propis de la matriu Q: 1 1 0 1 0 0 5 1 2 5 1 2 5 1 2 24 12 A 24 12 A ' @ 0 5 2 A'@ 0 Q 6I D @ 1 0 0 0 0 12 6 2 2 2 ) xDy H) Nuc.Q 6I / D h.1; 1; 2/i : z D 2y 0 1 0 1 1 1 2 1 1 2 Q D@1 1 2 A'@0 0 0 A 2 2 4 0 0 0 xD y 2z H) Nuc.Q/ D h. 1; 1; 0/; . 2; 0; 1/i :
s un vector (columna) propi amb valor propi no nul e s El pla dequaci o U t .AX C L/ D 0, on U e s l unic pla de simetria del cilindre parab` olic. La seva equaci oe .1; 1; 2/ .x C y C 2z 24; x C y C 2z x C y C 2z D 6 s la intersecci El v` ertex del cilindre parab` olic, que ser` a leix de les y 0 de la refer` encia principal e o daquest pla amb el mateix cilindre, per tant, hem de resoldre el sistema dequacions ) x 2 C y 2 C 4z 2 C 2xy C 4xz C 4yz 48x 24y C 84 D 0 : x C y C 2z D 6 Substituint x D 6 .6 y y C4.6 2z a la primera equaci o tenim 2z/2 C y 2 C 4z 2 C 2.6 y 2z/z C 4yz 48.6 y y 2z/y 2z/ 24y C 84 D 0 ; 12; 2x C 2y C 4z/ D 0
24y C 96z s la recta Per tant, leix de les y 0 e
168 D 0 :
x C y C 2z D 6 y C 4z D 7
) :
s .2; 4; 1/, i com a nou origen de coordenades, podem prendre El vector director daquesta recta e qualsevol punt daquesta recta, per exemple el punt .1; 3; 1/.
C` oniques i qu` adriques s la recta que passa pel punt .1; 3; 1/ i t Leix de les x 0 e e vector director .1; 1; 2/ i leix de les z 0 s la recta que passa pel punt .1; 3; 1/ i el seu vector director ha de ser perpendicular als vectors e directors dels eixos de les x 0 i de les y 0 : i j k 1 1 2 D .9; 3; 6/ .3; 1; 2/ : 2 4 1 s Per tant, la refer` encia principal del cilindre parab` olic e n o 1 R0 D .1; 3; 1/I p .1; 1; 2/; p1 .2; 4; 1/; p1 .3; 1; 2/ :
6 21 14 0 s 6x 02 C 2`0 z 0 D 0, on `0 D e Finalment, lequaci o redu da del cilindre parab` olic e E3 .`1 ; `2 ; `3 / 0 encia principal: ie E3 es el tercer vector de la refer`
`0 D p
1 14
.3; 1; 2/ . 24; 12; 0/ D
84 p D 14
p 6 14 :
s o redu da del cilindre parab` olic e Per tant, lequaci p 6x 02 12 14 z 0 D 0 o b e
x 02
p 2 14 z 0 D 0
i les equacions del canvi de coordenades que transformen lequaci o inicial de la qu` adrica en la seva equaci o redu da s on 1 0 1 0 x 1 @y AD@3 ACB @ z 1 0
1 p 6 1 p 6 2 p 6 p2 21 p4 21 p1 21 p3 14 p1 14 p2 14
10
1 x0 C@ 0 A : A y z0
La seva representaci o gr` a ca es pot veure a la gura . . . Estudieu la qu` adrica dequaci o 4x 2 C 4y 2 C z 2 C 2xy C 4yz 4xz C 2x 2y C 4z 6 D 0. Soluci o s a dir, Com que el sistema dequacions QX C L D 0, e 4x C y 9 2z C 1 D 0 > = 1D0 > ;
x C 4y C 2z
2x C 2y C z C 2 D 0 s compatible determinat i la seva soluci s x D 1, y D e oe punt .1; 1; 2/.
s el 1, z D 2, el centre de la qu` adrica e
y0
x0
y x
z0 Figura . : Cilindre parab` olic Polinomi caracter stic de la matriu Q: x 4 1 2 1 x 4 2 p.x/ D 2 2 x 1
D x3
9x 2 C 15x C 25 :
Calculem la primera de les arrels daquest polinomi mitjanc ant la regla de Ru ni 1 1 1 Les altres sobtenen a partir de lequaci o x2 p 10 100 xD 2 9 1 10 15 10 25 25 25 0
10x C 25 D 0 100 ( 10 0 5 D D 2 5 ;
s a dir, els valors propis de Q s e on 5 amb multiplicitat 2 i 1. s 5x 02 C Daltra banda, tenim que F .1; 1; 2/ D 0, per tant, lequaci o redu da de la qu` adrica e 5y 02 z 02 D 0 i es tracta dun con real. Els vectors propis de la matriu Q s on: 0 Q
1 5I D @ 1 2
1 1 2
1 0 2 1 1 2 A'@ 0 0 4 0 0
1 2 0 A 0
xDy
2z
H)
Nuc.Q
5I / D h.1; 1; 0/; . 2; 0; 1/i :
Aquests dos vectors no s on perpendiculars. Com que necessitem una base ortogonal daquest subespai de vectors propis, apliquem el m` etode de Gram-Schmidt: v E1 D .1; 1; 0/ v E2 D . 2; 0; 1/ s a dir, Nuc.Q e
. 2;0;1/ .1;1;0/ .1; 1; 0/ .1;1;0/ .1;1;0/ 2 D . 2; 0; 1/ C 2 .1; 1; 0/ D . 1; 1; 1/ ;
5I / D h.1; 1; 0/; . 1; 1; 1/i. 1 0 1 0 0 5 5 1 2 5 1 2 2 A ' @ 0 24 12 A ' @ 0 Q I D@ 1 5 0 0 12 6 2 2 2 ) xD y H) Nuc.Q C I / D h . 1; 1; z D 2y
1 2 0 2/ i :
1 2 1 A 0
s Per tant, la refer` encia principal del con e n o 1 1 1 R0 D .1; 1; 2/I p .1; 1; 0/; p . 1; 1; 1/; p . 1; 1; 2/ :
2 3 6
La representaci o gr` a ca del con real es pot veure a la gura . . z z0
y0 y x x0
Figura . : Con Les equacions del canvi de coordenades que transformen lequaci o inicial de la qu` adrica en la seva equaci o redu da s on 1 1 10 1 1 0 1 0 1 0p p p x 1 x0 2 3 6 1 1 1 C@ 0 A p p @y AD@ 1 ACB y : @ p2 3 6 A 0 1 2 z z 2 p p 0
3 6

Algebra Lineal Problemes Resolts

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Algebra Lineal Problemes Resolts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

` Algebra Lineal Problemes resolts

Rafel Amer Ramon Vicen c Sales i Ingl` es

2009 Rafel Amer i Vicen c Sales

Determinants . . Determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Aplicacions dels determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Espais vectorials . . Espais vectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Subespais vectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Transformacions lineals . . Transformacions lineals i endomor smes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagonalitzaci o..............................................

Geometria lineal . . Lespai af .................................................. Lespai af euclidi` a ............................................

C` oniques i qu` adriques . . C` oniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qu` adriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

` Algebra Lineal. Problemes resolts

Matrius i sistemes dequacions lineals

Matrius i sistemes dequacions lineals

1 a4 C 3a3 A a4 2a3 C 3a2 4 3 2 4a 3a C a C 3a F a4

a4 C 3a3 A 2a3 C 3a2 4 3 2 5a 5a C 4a C 3a 1

` Algebra Lineal. Problemes resolts

s 1. i evidentment el rang daquesta matriu e (c) Si a D s 3 la matriu triangulada e 0

Matrius i sistemes dequacions lineals 0 1 1 1 2. 1/ C 1 0 3 1 4. 1/ 1 0 A 4 1 1. 1/ C 0 0

. 1/. 1/ 2 3 C 1 4 . 1/. 2/ 2. 4/ C 1. 1/ 3. 2/ 4. 4/ 1. 1/ D @ 3. 1/ 4 3 1 4 4. 1/ 1 3 C 0 4 4. 2/ 1. 4/ C 0. 1/ 1 0 1 9 1 D @ 19 11 7 A 7 4 5 i nalment tenim que .A 1 3 2 @ 19 2I / D .A 2I / .A 2I / D 7 0 1 32 35 10 @ 13 30 A : D 80 15 25 3 0

` Algebra Lineal. Problemes resolts 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 C C 0 A 1 F1

2 B0 'B @0 0 2 B0 'B @0 0 4 B0 'B @0 0 0 0 0 2 0 0

2F1 CF4 2F2 CF4 2F3 CF4

1=4 1=4 1=4 1=4

1=4 1=4 1=4 1=4

1=4 1=4 1=4 1=4

1=4 1=4 1=4 1=4

s invertible i la seva inversa e s Per tant, la matriu A e 0 1 1 B 1 1 1 A 1D B 1 4@1 1 1

De la mateixa manera, calculem la inversa de la matriu B : 1 0 2 7 3 1 0 0 @3 9 4 0 1 0 A 2 4 2 0 0 1 F2 2 @ ' 0 0 6 '@0 0 0 0 7 3 3 0 3 0 3 1 1

Matrius i sistemes dequacions lineals

1 @ ' 0 21 0 0 Tenint en compte que 2 D

4 C 30 D 0 si, i nom es si, ( p p 16 C 240 4 256 4 16 5 D D D 4 4 4 3 : 6D 5 i 3.

` Algebra Lineal. Problemes resolts

s Per tant, la inversa de la matriu A e A

Multiplicant a lesquerra els dos costats de la igualtat AX D B per A A

. Donades les matrius AD 1 2 2 4 i BD 1 2 8 16 W

Matrius i sistemes dequacions lineals

` Algebra Lineal. Problemes resolts

Aleshores, pas a pas,

X D ABA (d) De manera similar AX AX X

Sistemes dequacions lineals

Soluci o s La matriu del sistema dequacions e 0

1 2 0 C C: 1 A 2 les tenim que 1 2 4 C C 3 A 8 F3 3F3 1 1 7 0 2 4 7 27

Triangulant aquesta matriu, fent transformacions elementals per 1 0 0 1 2 1 1 2 1 2 C B0 B2 3 1 1 3 0 C B B '@ A @1 0 4 1 2 0 1 2 F2 2F1 3 5 1 2 F 0 1 2 F F F

` Algebra Lineal. Problemes resolts

Matrius i sistemes dequacions lineals

habitual representar aquestes transformacions elementals Es seg uent: 1 0 0 1 1 2 3 2 A @0 @3 0 1 0 ' 0 2 1 2 3 F2 F2 3F1

i la matriu obtinguda de la forma 2 6 5 3 10 8 1 2 6 A: 7

s Per tant, la soluci o del sistema e x D 2; yD 11 i zD 6:

` Algebra Lineal. Problemes resolts

1 4 2 A: 0 les tenim que 1 4 8 A 8 F F

Triangulant aquesta matriu, fent transformacions elementals per 0 1 0 2 1 3 2 1 3 4 @1 A @0 2 2 2 5 7 ' 4 3 1 0 F2 2F2 F1 0 5 7

ltima matriu e s El sistema triangular corresponent a aquesta u ) 2x y C 3z D 4 5y 7z D 8

Matrius i sistemes dequacions lineals

Triangulant aquesta matriu tenim que 0 2 @3 4 1 5 5 1 4 0 7 0 A 6 0 F2

2F2 3F1 F3 C2F1

ltima matriu e s El sistema triangular corresponent a aquesta u 2x C y 7y 4z D 0 2z D 0 ) ;

` Algebra Lineal. Problemes resolts

F2 F1 3F3 F1 3F4 2F1

Matrius i sistemes dequacions lineals 0 1 2 14 C C 142 A 2 F 0 1 2 14 C C: 142 A 0

Triangulant aquesta matriu tenim que 1 0 0 2 1 2 1 1 2 1 @ 1 A @ 1 a 1 1 aC1 ' 0 0 aC4 2 2 a 4 2 F2 F2 CF1

` Algebra Lineal. Problemes resolts 0 1 2 1 A: a 2

Observem que a2 C 5a C 6 D 0 si, i nom es si, p p 5 25 24 5 1 aD D D 2 2

1 1 0 A: a 2 les tenim que 1 2 1 A 6 1 a F 3a

Triangulant aquesta matriu fent transformacions elementals per 0 1 0 1 1 a 1 a 2 A @ @ 1 2a C 1 8 ' 0 aC1 0 2 3a 3a C 4 a 2 F2 F2 F1 0 a

1 a 2 6 '@0 aC1 0 0 3a2 3a

Matrius i sistemes dequacions lineals