You are on page 1of 2

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

10 Novembre 2013

DIUMENGE TRENTA-DOSÈ TEMPS ORDINARI

Nº. 1910

MARC VILARASSAU
El 15 d'octubre va morir en Marc Vilarassau i Alsina, jesuïta de 45 anys. Havíem entrat junts a la Companyia de Jesús l'1 d'octubre de 1990, fa 23 anys. Aquests últims 3 anys en Marc ha estat convivint amb un càncer de pulmó, que finalment ha acabat amb la seva vida biològica. Vaig acompanyar-lo les últimes hores de vida, i al final vaig sentir que allò que havia passat tenia sentit més enllà de la biologia. Passa igual amb el fet biològic del naixement no n'esgota tampoc el sentit: el pare i la mare del nou nat acostumen a sentirse meravellats, sorpresos, beneïts... perquè ha passat quelcom que té un sentit més enllà del fet que un infant ha sortit del ventre de la seva mare. Així som els humans. Tot i que hem descobert bona part dels mecanismes que afecten la nostra vida biològica, sentim que el naixement o la mort no esgoten el seu sentit en el coneixement o la constatació d'aquests mecanismes. En aquesta direcció, en Marc, que va acceptar sotmetre's a tractaments experimentals contra el càncer per fer avançar la medicina, deia que els metges curen però no salven. És a dir, que el sentit últim de la nostra vida no l'atorga la salut del cos, la pervivència biològica. Així, si per salvar la meva vida biològica emprenc determinades accions que perjudiquen els altres, puc acabar sentint-me molt malament. Potser m'hauré curat però no m'hauré "salvat". El 17 d'octubre vam celebrar una missa de funeral per en Marc. L'església del Centre Borja estava plena a vessar. Tothom parlava d'una persona que havia estat molt estimada i se'ns havia estimat molt. Érem testimonis del sentit últim de la vida d'en Marc: ser estimat i estimar. Aquest sentit últim, en Marc i jo l'hem rebut com a certesa profunda de Jesús de Natzaret, al qual vam prometre de lliurar les nostres vides en castedat, pobresa i obediència com a jesuïtes. Ara que en Marc s'endinsa en el Misteri últim de la vida, Li demanem que aculli i restauri la vida d'en Marc com va acoEn Pep i en Marc llir i restaurar la de Jesús de Natzaret. Que "salvi" en Marc perquè segueixi estimant-nos i animant-nos a estimar.
Vilanova del Camí

INFORMACIÓ PARROQUIAL
CATEQUESI El dissabte dia 23 de Novembre, és a dir, d'aquí tres setmanes farem la missa familiar dels nenes i nenes de la catequesi, a l’hora de sempre a les 19:30 Després d’aquesta Eucaristia, informarem als pares i mares per celebrar la cantada de Nadales, la Missa del Pollet i el Pessebre vivent que és faran en les festes Nadalenques

CELEBRACIÓ DIOCESANA A LA CATEDRAL DE VIC
CLOENDA DE L’ANY DE LA FE- ACCIÓ DE GRÀCIES PELS MÀRTIRS DIOCESANS, BEATIICATS A TARRAGONA. DIUMENGE 17 DE NOVEMBRE, A 2/4 DE 6 DE LA TARDA. Sortida d’autocars a 2/4 de 4 de la tarda, des de l’estació d’autobusos. INSCRIPCIONS DES DEL PROPER DILLUNS 11 AL DIVENDRES 15, EN EL DESPATX PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE 6 A 7 DE LA TARDA. PREU 5 €.

MISSA DE VIGILIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Càritas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

H O R A R I S

Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com

08788- Barcelona

ÉS DECISIÓ DE CADASCÚ

2 Ma 7,1-2.9-14 2 Te 2,16-3,5 Lc 20,27-38

Jesús no es va dedicar a parlar gaire de la vida eterna. No pretén enganyar ningú fent descripcions fantasioses de la vida més enllà de la mort. No obstant això, tota la seva vida desperta esperança. Viu alleujant el patiment i alliberant de la por a la gent. Encomana una confiança total en Déu. La seva passió és fer la vida més humana i feliç per a tothom, tal com la vol el Pare de tots. Només quan un grup de saduceus se li acosta amb la idea de ridiculitzar la fe en la resurrecció, a Jesús li brolla del seu cor creient la convicció que sosté i encoratja la seva vida: Déu "no és Déu de morts , sinó de vius , perquè gràcies a ell tots viuen". La seva fe és senzilla. És veritat que nosaltres vam plorar els nostres éssers estimats perquè, en morir, els hem perdut aquí a la terra, però Jesús no pot ni imaginar-se que a Déu se li vagin morint aquests fills seus als que tant estima. No pot ser. Déu està compartint la seva vida amb ells perquè els ha acollit en el seu amor insondable. El tret més preocupant del nostre temps és la crisi d'esperança. Hem perdut l'horitzó d'un Futur últim i les petites esperances d'aquesta vida no acaben de consolar-nos. Aquest buit d'esperança està generant en bastantes persones la pèrdua de confiança en la vida. Res val la pena. És fàcil llavors el nihilisme total. Aquests temps de desesperança, no ens estan demanant a tots, creients i no creients , fer-nos les preguntes més radicals que portem dins? Aquest Déu del que molts dubten, al qual bastants han abandonat i pel qual molts continuen preguntant, no serà el fonament últim en què podem recolzar la nostra confiança radical en la vida? A la fi de tots els camins, en el fons de tots els nostres anhels, a l'interior dels nostres interrogants i lluites, no hi haurà Déu com a Misteri últim de la salvació que estem cercant? La fe se'ns està quedant aquí, arraconada en algun lloc del nostre interior, com una cosa poc important, que ja no val la pena de tenir-ne cura en aquests temps. Serà així? Certament no és fàcil creure, i és difícil no creure. Mentrestant, el misteri últim de la vida ens està demanant una resposta lúcida i responsable. Aquesta resposta és decisió de cadascú. Vull esborrar de la meva vida tota esperança última més enllà de la mort com una falsa il•lusió que no ens ajuda a viure? Vull romandre obert al Misteri últim de l'existència confiant que aquí hi trobarem la resposta, l'acolliment i la plenitud que estem cercant ja des d'ara?