You are on page 1of 12

18

R e c o ma n a c i o n s 2 . R E C O MA N A C I O N S D E Q U A L I T A T
19
Les plantacions en filera o dalineaci al llarg dels camins i carreteres
produeixen uns efectes de gran inters des del punt de vista
paisatgstic. Constitueixen un paisatge a la vegada tancat, obert i
pautat.
- Paisatge tancat, limitat pels troncs dels arbres, que tracen a cada
costat de la via una barrera visual, i pel dens fullatge sota el cel.
La llum que aconsegueix travessar, dna a aquest paisatge linear
un ambient particular, ms suau que el del paisatge que lenvolta.
Aquesta forma de paisatge clos contribueix a dirigir la mirada cap
a leix de la via i procura al mateix temps una protecci contra el sol
i serveix de guia als viatgers en temps de pluja o boira.
- Paisatge obert, perqu els troncs dels arbres nets de branques
en els seus primers metres, permeten a la mirada descapar-se
vers lexterior. s un paisatge transparent tant per al viatger que
es troba a linterior com per a aquell qui mira des de lexterior;
constitut duna successi damples finestres sobre lentorn que
valoritza.
- Paisatge pautat: el desplaament per linterior daquest paisatge
lineal, tancat i transparent, crea un ritme de lobservaci, una
espcie de retall regular del paisatge exterior; una percepci
que varia en funci de la velocitat del viatger, grcies als troncs
regularment espaiats.
A . C a r a c t e r s t i q u e s
20
- Afirmen la presncia de les infraestructures en el paisatge.Les
plantacions en filera escenifiquen i exalten la presncia de les
infraestructures -carreteres, ponts, canals- i imposen la seva
geometria dins del paisatge. La seva linealitat, regularitat i volum
nesdevenen un composant, que a la vegada lestructura.
Les caracterstiques daquestes plantacions sn molt diferents a
determinades intervencions paisatgstiques contempornies que
tendeixen, al contrari, a camuflar les infraestructures i a allar-les
del seu entorn, creant pantalles a cada costat de la carretera que
impedeixen la contemplaci del paisatge.
- Constitueixen un codi de lectura.
Els arbres marquen els esdeveniments del recorregut: els ms
monumentals, de fullatge dens comels castanyers, poden indicar, per
exemple, les entrades a les ciutats o pobles; els de port piramidal com
els pollancres dItlia o els xipresos, assenyalen els punts rellevants
del cam, mentre que larbre allat fa de punt de referncia. Les
espcies emprades poden variar en funci de les necessitats, usos
i condicions, creant-se daquesta manera una veritable senyaltica
vegetal.
- Proporcionen benestar.
Les plantacions en filera procuren un plaer al viatger recordant-li la
natura i les estacions. Evoquen els colors de la primavera i de la
tardor, lombra refrescant de lestiu, i lespectacle de les branques
nues a lhivern.
- Afavoreixen la biodiversitat i la connectivitat ecolgica.
Les alineacions darbres en el paisatge procuren un augment de la
diversitat despcies en indrets on la riquesa biolgica no s gaire
important, com en un entorn agrcola. A la vegada esdevenen
connectors per a la fauna i flora de diferents hbitats allats.
21
En el medi urb les plantacions darbrat tamb hi aporten grans
beneficis en multitud daspectes, convertint larbre en un valor preuat
de la ciutat. Els seus principals beneficis son:
Ambientals
- Disminueix la temperatura.i augmenta la humitat ambiental.
- Absorbeix i disminueix la reverberaci trmica dels materials de
construcci. Ret i redueix el nivell de pols i dagents contaminants
aerotransportats.
- Genera oxigen i consumeix dixid de carboni.
- Genera petites corrents de convecci que renoven laire urb.
- Disminueix, desvia i filtra el vent.
- Disminueix el soroll ambiental.
- Redueix la prdua de laigua de la pluja per escorrentia.
- Disminueix lerosi del terreny.
Ecolgics
- Dna biodiversitat al medi urb.
- Possibilita lassentament de lavifauna.
- Permet la continutat biolgica de lentorn natural amb els parcs
urbans.
Socials
- Fa ms amable el medi urb.
- Confereix carcter pblic a lespai lliure.
- Possibilita la permanncia i el trobament en lespai lliure urb.
- Apropa el mitj natural a la realitat urbana I Possibilita funcions
educatives i culturals.
- Afavoreix la salut integral dels ciutadans: motiva sensacions
psicolgiques de relaxaci, complaena i benestar.
- Afavoreix la privacitat.
- T valor simblic i dona significat a lespai urb.
Paisatgstic
- Es un element integrador i organitzador de lespai urb. i dona escala
als edificis; actua como a coberta dels espais lliures.
Econmics
- Larbre, per ell mateix, t valor patrimonial i revaloritza determinades
zones urbanes. alhora que aporta plusvlua a finques i parcelles
urbanes.
Aquestes funcions, a la ciutat, noms saconsegueixen significativament
quan larbrat est present en una quantitat i qualitat suficients i amb la
distribuci adequada.
22
Lalineament darbres a les vores dels vials permeten la fcil orientaci
del conductor, oculten les vistes menys agradables i realcen el paisatge
a travs de la interrupci de les fileres.
B . T i p u s d a l i n e a me n t
Segons la seva disposici respecte del vial:
- regulars
- irregulars
- singulars
23
c . 1 Me d i n o u r b
l. LA 356uRlTAT vlAL l L53 PLA|TACl0|3 5| |lL5RA
Diverses estadstiques confirmen que els arbres constitueixen un
obstacle i un perill per al conductor: sha comprovat que les seccions
de carreteres bordejades darbres sn sensiblement ms mortferes.
La presncia de larbre en el voral, immediatament prxim a la calada,
tamb revela que els vorals han esdevingut massa estrets, a la
vegada que les calades shan eixamplat i el trnsit i la velocitat han
augmentat.
Fins avui, els esforos en aquesta matria han tingut per objectiu
reunir les condicions que permetin al conductor circular rpid i sense
temor al perill. Aix, sha imposat, de mica en mica, a les vies rpides
en particular, una esttica de la velocitat constituda dmplies vistes
frontals, duna amplada de calada important, de balises llampants,
dobres dart de lnies depurades... No obstant, aquesta esttica que
anima a conduir rpid no pot sser generalitzada a totes les carreteres,
que no es beneficien de les mateixes mesures de seguretat. En aquestes
rutes cal incitar als conductors a moderar la seva marxa utilitzant, per
exemple, les plantacions en filera.
En aquest sentit les plantacions en filera, en determinades condicions,
lluny de ser un perill, poden afavorir la seguretat vial. Duna banda,
reforcen la lectura del recorregut i ajuden el conductor a anticipar la
seva conducci (creuaments, revolts, canvis de rasant, entrades a
cascs urbans,...); de laltra, li proporcionen, sense necessitat de mirar el
comptaquilmetres, les informacions sobre la seva velocitat alhora que
permeten, canalitzant la visi lateral, atenuar la monotonia del trajecte.
La presncia dun voral ms ample i lliure dobstacles reforcen la
seguritat vial. En aquest sentit, allunyar els arbres de la vora de la
calada s un dels aspectes a tenir en compte: cal, doncs, disposar
larbrat ms enll del voral i preferentment darrera la cuneta per tal que
larbre es desenvolupi lliurement, sense fer crrer riscos innecessaris.
Les seccions proposades presentes diverses avantatges: deixa al
voral el seu rol destacionament dels vehicles en dificultat, permet el
pas dinstallacions subterrnies compatibles amb els arbres, que
desenvolupen els seu sistema radicular sense risc damputaci i
respecta la presncia duna cuneta fcil de mantenir, necessria per un
bon sanejament.
Anunci de creuament
Evitar le prdua del traat subratllant el relleu
Entrada a un nucli urb
C . C r i t e r i s
24
Secci recomanada tant per qestions de seguretat comper al correcte desenvolupament
de larbre, evitant qualsevol amputaci de les arrels per futures actuacions al vial.
2. 0Rl5|TACl0
Una filera darbres situada convenientment dota a la carretera duna
tercera dimensi, que facilita notablement el treball del conductor,
especialment als canvis de rasant sense visibilitat.
. vl3l8lLlTAT
La forma i les dimensions de la plantaci han de permetre sempre
al conductor la major visibilitat possible, especialment en revolts i
interseccions. Els elements de senyalitzaci vertical no han de quedar
en cap cas amagats.
=. 30L5JAH5|T
Les lnies darbres que acompanyen els vials, creen un ambient
agradable, aportant una certa ombra a lestiu. Per, en rees humides
o amb gelades freqents, sevitar la creaci de zones dombra que
impedeixin el rpid assecament o el desgel de la calada.
5. 6ALl8
En les plantacions en filera, cal situar els arbres de manera que respectin
el glib previst per a la carretera en tota la seva longitud.
. Cu|5TA
La cuneta, situada desprs del voral i la berma, a ms de la seva
funci indispensable de drenatge de la carretera, proporciona beneficis
relacionats amb la seguritat viria i tamb amb larbrat.
Grcies al tall en el terreny que representa la cuneta, larbre situat rere
seu es desenvolupa en unes condicions que lafavoreixen, grcies a
laccs ms fcil a laigua de drenatge, com per el fet de la limitaci de
creixement de les arrels cap a la calada, evitant qualsevol amputaci
provocada per futures actuacions en el vial.
7. R5LACl0|3 0' 53CALA
En les carreteres, en sentit longitudinal:
- La plantaci no ha de ser sistemtica sin que shauria dadaptar a
cada cas en particular.
- La distncia entre els arbres de la filera haur de respondre
especialment al desenvolupament mxim de la copa; al voltant dels
18 metres per als arbres de gran desenvolupament i de 14 metres
per als de desenvolupament mitj.
- La longitud mnima de la filera ser almenys de 500 metres. Per tal de
facilitar la visibilitat en les interseccions, sinterrompr lalineament a
la distncia de parada del primer punt de conflicte; i per a permetre
la vista a un determinat paisatge, caldr que lalineaci sinterrompi
com a mnim 500 metres (trenta segons a 60 quilmetres per hora).
Pel que fa a la secci transversal del vial:
En aquestes ves primen els criteris de traat i seguretat alhora de
plantejar una plantaci en filera. I aquests sern diferents en funci de
la imprtncia de la via en questi (velocitat de projecte).
Basat en la Norma 3.1-IC Traat de la Instrucci de carreteres,
aprobada lany 1999, i tenint el compte que larbrat es situar desprs
del voral, la berma i la cuneta; les distncies recomanades de larbrat
a la calada anirn dels 5.5 metres en el cas ms geners i amb una
velocitat de projecte ms elevada, fins als 1,5 metres en els cas duna
carretera de jerarqua inferior (veur grfic a continuaci).
Enel cas decontemplar distncies menors ales indicades es recomana
la instalaci duna barrera de seguretat entre larbre i la cuneta.
25
Carretera convencional
v projecte 100 km/h
Carretera convencional
v projecte 80 km/h
Carretera convencional
v projecte 40 km/h
Carretera convencional
v projecte 60 km/h
mx.
min.
mx.
min.
mx.
min.
Seccions transversals recomanades en funci de la
importncia de la carretera i de la seva velocitat de projecte.
26
c . 2 Me d i u r b
En la vida de larbre en el medi urb hi intervenen molts factors i
condicionants, i per aix s molt important que des del projectista es
dissenyi amb criteri, per facilitar el desenvolupament de larbre al llarg
dels anys.
l. 35RvlTu03
- La distncia mnima de leix de larbre a la lnia dedificaci s de 2
m. Les espcies de gran port shauran de plantar a un mnim de 3.5
m. De la lnia de vol.
- Larbrat (copa i tronc) respectar, sense envair, una amplada de
vorera de 2,5m., aix com una alada de pas de vianants lliure de
branques de 2,25m.
- Ninguna part de larbre hauria denvair la vertical de la vora de la
calada fins a una alada de 4m. No es considera calada lespai
daparcament. A ms, el punt de plantaci es distanciar de la vora
de la calada un mnim de 0,5m.
- Cap part de larbre ha dimpedir la visibilitat dels elements de
senyalitzaci vertical consolidats des de una distncia de 30m., vist
des de el punt de vista del conductor.
2. PLA|TACl0 5| v0R5RA
En els projectes de nova urbanitzaci, la amplada mnima de la vorera
per a poder albergar arbrat dalineaci ser de 4m.
En projectes de reforma de carrers arbrats sacceptar la plantaci en
voreres amb un mnim de 2,6m. En qualsevol cas, aquesta situaci no
s recomanable i shaur de proposar una espcie de copa estreta i
port petit o mitj.
. 53C0C5LL3
En la construcci de noves voreres i en la remodelacio de les existents,
es construirn escocells per a plantaci darbres en alineaci en funci
de les segents normes:
- Lescocell estar format per vorals enrasats amb la vorera, per tal de
facilitar la recollida daiges pluvials.
- La superfcie mnima de lescocell ser dun metre quadrat i lamplada
mnima de 0,8m.
Servituds per a voreres
de ms de 4m.
Servituds per a voreres
de ms de 2.6 a 4m
27
Port Escoce|| \\o|um t|| S e permeab|e
Pet|t 1 m2 3 m2 1m2 |||ure o 2.25 m2 pav. porosa
M|t| 1 m2 9 m2 1.5 m2 |||ure o 4 m2 pav. porosa
Gran 3 m2 16 m2 3m2 |||ure o 9 m2 pav. porosa
=. v0LuH 05 T5RRA uTlL l 3uP5R|lCl5 P5RH5A8L5
Independentment del tamany de lescocell, per possibilitar el
desenvolupament de lexemplar arbori shaur de garantitzar un volum
mnim de terra til. s a dir, que compleixi les condicions agronmiques
per al desenvolupament radicular i no contingui captipus de canalitzaci
destinada a conduir serveis de distinta naturalesa, ja siguin pblics o
privats, a excepci de la xarxa de reg.
Tant en terreny obert com en rea pavimentada el volum de sl
acondicionat ser proporcional al desenvolupament previsible de
larbre.
Presentar, a ms, una superfcie permeable que permeti laireaci
permanent del sl. Aquesta superfcie daireaci ser de terra lliure,
pavimentada amb elements porosos o definida per un escocell en les
zones de paviment impermeable i dacord amb la seguent taula:
5. HARC3 05 PLA|TACl0
La distncia entre dos posicions consecutives darbres dalineaci
haur de correspondre especialment al desenvolupament mxim de
lamplada de la copa, oscillant en un varem al voltant dels 5 als 10m.
Secci, ms favorable, recomanada per a noves urbanitzacions, que
permet el complet desenvolupament dun arbre de gran port grcies
a la franja permeable de 2 m. de que disposa. La distancia de leix de
plantaci a la calada s d1m. i lespai per als vianants de 4m, resultant
una vorera dun total de 6m.
28
d . T r i a d e s p c i e s
Laplantacidarbres enfileraal llargdecarreteres i camins proporcionen
un patrimoni molt valus pel territori on simplanten. La tria despcies
s clau a lhora de dur a terme el projecte perqu assegura la perennitat
del paisatge al llarg dun itinerari, diversificant les espcies i seleccionant
aquelles quemillor shi adapten; tamb, es defineix unaformadalineaci
en funci dun traat i del seu entorn.
- Assegurar la perennitat del paisatge: Diversificar les espcies.
Evitar grans buits en el paisatge i conservar els itineraris marcats per
les fileres darbres necessita dunes fases successives en el cicle:
plantaci-maduresa-tala.
sdoncsessencial pensar allargtermedesdel moment delaplantaci,
dividint litinerari en una successi dunitats de gesti plantades,
despcies de longevitat diferent. Daquesta manera lexplotaci
podr ser escalonada en el temps i podr permetre, a ms, conjugar
objectius paisatgstics i econmics (explotaci de la fusta), a condici
de portar a terme una gesti adequada.
Per tal que cada tala no cre buits massa importants, les unitats de
gesti no haurien dexcedir els 2000m. Daltra banda, a fi que cada
alineament sigui percebut, la seva longitud no hauria dsser inferior a
300 metres (excepte en casos particulars de punts o llocs a remarcar).
La perennitat i la conservaci daquest patrimoni passa, doncs, tamb
des daquest punt de vista fitosanitari, per la seva diversitat.
Les malures es propaguen ms rpida i fcilment quan les plantacions
son monoespecfiques (a base duna sola espcie). Un trist exemple
s el de la grafiosi de lom, que ha portat a la prctica desaparici
daquest arbre en les plantacions de bona part dEuropa, deixant
nues les carreteres on havien estat plantats. El xancre del pltan s
un altre exemple de malura que avui amenaa a aquesta espcie tant
utilitzada en les plantacions en filera.
- Definir una forma dalineaci. Parmetres
Les plantacions en filera creen el paisatge i lambient dels itineraris
que acompanyen, alhora que emmarquen lentorn general en qu
sinscriuen. Per tant, a lhora de redactar un projecte s essencial que
el paisatgista concebi una forma i una estructura dalineaci que tingui
en compte, al mateix temps, el context de lentorn i lefecte desitjat per
lusuari de litinerari.
Segons el context, els efectes prioritaris esperats de lalineaci poden ser
lafirmaci dun itinerari dins un paisatge, labalisament per guiar lusuari,
lombra, el refor de punts particulars com les entrades a un casc urb, les
crulles,... Limpacte i el rol duna alineaci depenen de diversos parmetres
amb qu el joc de combinacions permet multiplicar les formes, els colors, els
ritmes...
- grandria dels arbres a ledat adulta, que dna lescala de lalineaci.
- espcie plantada
- separaci entre arbres i posici respecte la secci transversal
- comportament dels arbres...
En lentorn urb s digual importncia que en les carreteres no urbanes, la
correcta planificaci de larbrat al llarg del temps, aix com la promoci de la
seva diversitat. Es recomana, de fet, que en una mateixa ciutat la implantaci
duna mateixa espcie no superi el 15%.
Daltra banda cal cotemplar la plantaci darbrat a la ciutat com un element
estructural bsic en la construcci urbana i no pas com un mera exigncia de la
ciutadania. Encara que el valor ornamental s un factor a tenir en conta, no ha de
ser lnic. Larbrat ha de complir les funcions necessries a la ciutat.
Existeix la creena que els arbres petits disminueixen els conflictes. No obstant,
en els viaris s frequent que les colisions es produeixin en els quatre primers
metres per sobre del sl. Per tant s ms probable el conflicte en arbres de copa
baixa que en els exemplars de copa alta.
Si hi ha una voluntat decidida daprofitar el potencial de larbre per fer habitable
el medi urb, shauria dintroduir les seves necessitats en la planificaci de la
ciutat.
s necessari introdur les necessitats de larbrat com un dels condicionants del
projecte, i adequar, per tant, les seccions dels vials per a possibilitar la plantaci
darbres de gran port, que sn les que ens ofereixen els beneficis ambientals
i paisatgstics que la ciutat necessita. I per contra, no incrementar la poblaci
despcies merament ornamentals.
*Consultar la llista despcies recomanades per a la plantaci en vials i carreteres, en lannex
adjunt (ordenades segons les espcies, la seva grandria, el creixement i la zona geogrfica).
29
Espcie 1 : llarga longevitat (ex. roure)
Espcie 2 : creixement rpid (ex. Pollancre)
Espcie 3 : longevitat mitjana (ex. cirerer bord)
2 3
Any 0 : o|an|ac|c
Periode dels 15 als 25 anys :
||e c|e|emen| oe |es a||neac|cns
Classificaci dels arbres segons la grandria a ledat adulta :
/|o|es oe '|ano||a. >20 me||es a |eoa| ao0||a.
/|o|es oe 2|ano||a. '5-20 me||es a |eoa| ao0||a.
/|o|es oe 3|ano||a. '0-'5 me||es a |eoa| ao0||a.
/|o|es oe 4|ano||a. 7-'0 me||es a |eoa| ao0||a.
Periode dels 50 als 70 anys :
Fsoec|e ' . |n|c| oe |a mao0|esa
Fsoec|e 2 . c|e|emen| ac||0
Fsoec|e 3 . eoa| oeo|c|ac|c - o|an|ac|c |an, se0en|
1
|e||coe oe|s 30 a|s 40 an,s .
Fsoec|e ' . /ase oe c|e|emen| ac||0
Fsoec|e 2 . eoa| oeo|c|ac|c - o|an|ac|c |an, se0en|
Fsoec|e 3 . |n|c| oe |a mao0|esa