You are on page 1of 25

Generalitat de Catalunya Departamentd'Ensenyament Institut de Terrassa Departament de Qumica C5: QUMICA ANALTICA INSTRUMENTAL

UD 2: Tcniques danlisi instrumental


NA1: Introducci NA2: Potenciometria NA3: Conductimetria NA4: Electrogravimetria

Cristina Marfil

C5 Qumica Analtica Instrumental 2 Mtodes electroqumics danlisi

NDEX
UD2: TCNIQUES ELECTROQUMIQUES DANLISI
NA1. Introducci: 1. Qu sn les tcniques electroqumiques? 2. Piles NA2. Potenciometria o tcniques potenciomtriques. 1. Potencial elctric (f.e.m. o voltatge) 2. El pHmetre NA3. Conductimetria o tcniques conductimtriques 1. Introducci a la conductimetria 2. El conductmetre NA4. Electrogravimetria ACTIVITATS ANNEX

C5 Qumica Analtica Instrumental 3 Mtodes electroqumics danlisi

UD2 TCNIQUES ELECTROQUMIQUES DANLISI NA1: INTRODUCCI


1. Qu sn les tcniques electroqumiques?
Sn les tcniques basades en lelectroqumica. Lelectroqumica s una branca de la qumica que estudia la conversi denergia qumica en elctrica (o viceversa). Les tcniques instrumentals electroqumiques que nosaltres estudiarem sn la potenciometria, la conductimetria i lelectrogravimetria. (Projectar quadre UD1_NA2: Classificaci de les tcniques danlisi instrumental; dossier 1 pg 7) Els processos electroqumics es basen en les reaccions redox. Una reacci redox s aquella en la que hi ha un intercanvi delectrons. Hi ha una substncia que cedeix electrons i una altra substncia que els capta.
+1 -1 +4 -2 +2 -1 0 +1 -2 nmero doxidaci

Ex:

4 HCl + MnO2 MnCl2 + Cl2 + 2 H2O

Tota reacci redox est formada per dos semireaccions:

semireacci de reducci: Mn4+ + 2e- Mn2+


el mangans es redueix (baixa el seu nm. doxidaci)

semireacci de oxidaci: Cl-1 Cl0 + 1eel clor soxida (augmenta el seu nm. doxidaci)

Reducci: hi ha un guany delectrons. La substncia que es redueix sempre guanya electrons i per tant, disminueix el seu nmero doxidaci. Ex: Fe3+ + 3e- Fe

Oxidaci: hi ha una prdua delectrons.

C5 Qumica Analtica Instrumental 4 Mtodes electroqumics danlisi La substncia que soxida perd electrons i per tant, augmenta el seu nmero doxidaci. Ex: Cr3+ Cr6+ +3e-

Agent oxidant, agent reductor Lagent oxidant s aquell capa doxidar a altres, per tant, ell es redueix. Lagent reductor s aquell capa de reduir a altres, per tant, ell soxida. Pe. Semireacci de reducci: Fe3+ + 3e- Fe Semireacci de oxidaci: Cr3+ Cr6+ +3eReacci redox: Fe3+ + Cr3+ + 3e- Fe + Cr6+ + 3e-

El ferro (III) s lagent oxidant, per tant, ell es redueix. El crom (III) s lagent reductor i per tant, ell soxida.

2. Piles
Les piles sn dispositius que produeixen electricitat a partir duna reacci qumica. Un exemple de pila, s lanomenada PILA DANIEL:

C5 Qumica Analtica Instrumental 5 Mtodes electroqumics danlisi

En el cas duna pila Daniel, tenim dos vasos de precipitats, un amb una dissoluci de sulfat de coure i laltre amb una dissoluci de sulfat de zinc. Dins del sulfat de coure sintrodueix una lmina de coure i dins de laltra una de zinc. Aquestes dues dissolucions aniran comunicades amb un pont sal (KCl al 10%).El pont sal es un tub de vidre en forma de U on hi ha una dissoluci concentrada dun electrlit inert respecte a la reacci redox. Els extrems del tub estan tapats amb paper de filtre, cot fluix o alguna substncia porosa. La funci del pont sal s deixar passar els ions de la dissoluci duna semipila a laltra, selectivament, s a dir, permet emigrar els cations en un sol sentit, cap al ctode, i els anions, noms cap a lnode, de manera que es mantingui la neutralitat de les dissolucions. De vegades, en comptes dun pont sal sutilitza una membrana porosa dargila o porcellana amb la mateixa finalitat. Es connecten les dues lmines que faran delctrodes a un tester que ens mesurar la fora electromotriu produda per la pila. El Zn metllic t tendncia a passar a la dissoluci en forma dio ns Zn2+. Aix produeix 2e- que passen pel fil metllic que surt del vas esquerre i es dirigeixen cap al dret. Per tant, la lmina de zinc actua com a node, adquirint signe negatiu.

(-) node (oxidaci):

Zn

Zn2+ +2e-

Al vas dret, el Cu2+ que prov de la dissoluci aquosa de CuSO4, capta els 2e- i els transforma en Cu0 , dipositant-se sobre lelctrode de Cu. ctode (-)

C5 Qumica Analtica Instrumental 6 Mtodes electroqumics danlisi (+) Ctode (reducci): Cu2+ + 2e Cu

Cu2+ + 2eZn

Cu Zn2+ +2e

E(Cu2+/Cu)= 0.34 E(Zn2+/Zn)= -0.76

Zn + Cu2+ Cu + Zn2+ E(pila)= 1.1 V Els ions SO42- no sofreixen cap canvi. Sn ions espectadors. Passen pel pont sal cap al costat esquerre per mantenir la neutralitat elctrica (que no hi hagi masses crregues positives de Zn2+ a lesquerra, ni massa SO42a la dreta per prdua del Cu2+). La pila sesgota perqu la lmina de Zn perd pes al formar-se ions Zn2+, mentre que la de Cu guanya pes al formar-se ms Cu0. La soluci de lesquerra es va saturant dions Zn2+ i la de la dreta est cada vegada ms diluda dions Cu2+ (van disminuint en concentraci al dipositar-se com a Cu0).

NA2: POTENCIOMETRIA
1. Potencial elctric (f.e.m. o voltatge):
El potencial elctric tamb es pot anomenar voltatge o fora electromotriu. s una magnitud que est relacionada amb lenergia elctrica. Lenergia que ens pot subministrar una pila dependr de la diferncia de potencial creada entre els dos elctrodes. El potencial elctric es mesura en volts (V) i es simbolitza amb la lletra majscula E (o per les sigles en minscules: f.e.m.) El potencial de qualsevol pila depn de la naturalesa de les espcies que reaccionen, de la seva concentraci i de la pressi i la temperatura de la reacci. Quan la T = 25C, la P = 1atm i la concentraci de les espcies implicades en el procs s [ ] = 1M, es defineix la fem (fora electromotriu) o potencial normal E0. En una pila Daniel, si les solucions de Zn2+ i de Cu2+ sn 1 M, la T=25C i la P=1atm, la fora electromotriu val 1.10 V. Aix s el potencial normal de la pila Daniel; E0=1,10V Com que la diferncia de potencial s una mesura de la tendncia relativa de dues espcies a transferir (acceptar o cedir) electrons, podem expressar la fem duna pila com:

C5 Qumica Analtica Instrumental 7 Mtodes electroqumics danlisi

E pila= Ectode - Enode


on Ectode i Enode sn els potencials normals de reducci associats als processos que tenen lloc al ctode i a lnode, respectivament.

2. Potenciometria o tcniques potenciomtriques.


La potenciometria s una tcnica danlisi instrumental que mesura el potencial elctric amb la finalitat de conixer la concentraci duna substncia en dissoluci. Laparell que sutilitza en potenciometria rep el nom general de potencimetre. Tot potencimetre consta de dos elctrodes i un galvanmetre (o voltmetre). Els elctrodes sn suports fsics on t lloc un intercanvi delectrons. Un potencimetre t dos elctrodes que sanomenen elctrode indicador i elctrode de referncia. Lelctrode indicador t un E variable que depn de [X], en canvi, lelctrode de referncia t un E constant. Els ms utilitzats sn el de plata - clorur de plata i el de calomelans. El galvanmetre o voltmetre s un dispositiu capa de mesurar el potencial elctric, per tant mesura Volts. En aquesta tcnica cal triar lelctrode indicador adequat per cada determinaci. Hi ha elctrodes de pH, elctrodes dions selectius per determinar determinats ions (F-, Cl-, etc), ...

3. El pHmetre
Els potencimetres que serveixen per mesurar el pH duna dissoluci sanomenen pHmetres.

C5 Qumica Analtica Instrumental 8 Mtodes electroqumics danlisi

Recordatori del concepte de pH

El pH s una manera de mesurar lacidesa. El pH duna dissoluci es defineix com el logaritme negatiu de la concentraci del cati hidroni (en M=mol/l). pH=-log [H+] = -log [H3O+] (Observar que a ms concentraci dhidrogen, menor s el pH). Segons el seu pH les substncies es poden classificar en cides, bsiques o neutres. Lescala de pH dalguns pHmetres va de 1 a 14, tot i que els valors de pH poden ser menors que 1 i majors que 14. Completa: El pH cid s ____________ a _______ El pH neutre s igual a _____________ El pH bsic s ____________ a _______ Els cids poden ser forts o febles. Exemples dcids forts: clorhdric (HCl(aq)), ntric (HNO3) Exemples dcids febles: frmic (HCOOH), actic (CH3COOH). Les bases tamb poden ser fortes o febles. Exemples de bases fortes: hidrxid sdic (NaOH), hidrxid potssic (KOH). Exemples de bases febles: hidrxid amnic (NH4OH). Expressions importants relacionades amb el pH: pOH = -log [OH-] pH + pOH = 14

C5 Qumica Analtica Instrumental 9 Mtodes electroqumics danlisi

Els pHmetres permeten mesurar el pH amb ms precisi que els indicadors de paper i permeten quantificar fins a dos decimals el grau d'acidesa o de basicitat de les substncies solubles en l'aigua. Tot i que els potencimetres mesuren potencial elctric, els pHmetres ens poden donar lectures de potencial elctric (V) o b, directament, lectures de pH. Els pHmetres actuals tenen un elctrode indicador que sanomena elctrode de vidre. Aquest elctrode est construt amb un vidre especial sensible a les variacions de [H3O+]. Aquest elctrode s molt delicat i perqu funcioni ha de tenir sempre la seva membrana inferior hidratada. El pHmetre que nosaltres utilitzarem t un elctrode combinat que est format per lelctrode de vidre (elctrode indicador) i el de referncia en un sol cos. Els pHmetres shan de calibrar amb unes dissolucions especials de pH conegut anomenades tampons. Hi ha tampons de pH 7, 4, 9 ... Les dissolucions tamp tamb es amortidores o dissolucions reguladores. poden anomenar dissolucions

Aplicacions del pHmetre


Aquest aparell, t dues aplicacions bsiques: 1. Mesura directa del pH 2. Valoracions potenciomtriques.

1. Mesura directa del pH


La mesura directa del pH consisteix en utilitzar laparell per mesurar el pH duna dissoluci. El pHmetre s una aparell instrumental que sha de tractar amb molta cura. Quan es treballi amb el pHmetre shan de tenir en compte les segents normes:

C5 Qumica Analtica Instrumental 10 Mtodes electroqumics danlisi

NORMES PER A LA CORRECTA UTILITZACI DEL PH-METRE: a) Abans de la seva utilitzaci cal llegir detingudament les instruccions ds. b) Cada vegada que sutilitzi cal seguir els passos indicats a les instruccions. (Si laparell no funciona, li heu de dir al professor). c) Es recomana no treure laparell de la seva capsa mentre es treballa. d) Cal tractar els elctrodes amb cura perqu sn molt frgils, tenint en compte: - No colpejar-los. Compte quan sintrodueixen i es treuen dels gots de precipitats. - No utilitzar-los com a varetes agitadores. - Vigilar que no rebin cops en cas dutilitzar agitaci magntica i evitar que topin amb les varetes dagitaci. - No tocar mai la part de vidre dun elctrode. - Abans i desprs de cada lectura, lelctrode combinat sha desbandir amb un raig daigua destillada i desprs sha deixugar suaument amb un paper de seda. - Entre una lectura i una altra, la punta de lelctrode ha destar submergida en una soluci amortidora o en aigua destillada. - Quan no sutilitzen, shan de guardar sempre submergits en la dissoluci que indiquin les instruccions (RECORDAR QUE LELCTRODE DE VIDRE HA DESTAR HIDRATAT PER AL SEU CORRECTE FUNCIONAMENT). En cas que es quedi sec, caldria submergir- lo durant unes 12 h en la dissoluci indicada a les instruccions). e) Cal que les dissolucions tamp que sutilitzen per calibrar el pHmetre estiguin en bones condicions (sha de rebutjar qualsevol dissoluci que mostri terbolesa). f) Si lelctrode s nou, abans dutilitzar-lo per primera vegada, sha de mantenir introdut en una dissoluci tamp de pH 7 almenys durant dues hores.

2. Les valoracions potenciomtriques.


Sn valoracions que es realitzen amb lajut dun potencimetre. Amb un pHmetre/potencimetre podem realitzar valoracions cid-base. s convenient realitzar les valoracions potenciomtriques quan tenim dissolucions fosques (aiges residuals, etc.) on s impossible veure el canvi de color de lindicador.

C5 Qumica Analtica Instrumental 11 Mtodes electroqumics danlisi Tot i que aquestes valoracions sn ms lentes que les tradicionals, proporcionen resultats ms exactes i ms precisos. MTODE A SEGUIR EN UNA VALORACI POTENCIOMTRICA 1. Calibratge del potencimetre. 2. Realitzaci de la valoraci. La valoraci es realitza amb un vas de precipitats i lagitador magntic. 3. A mesura que anem abocant dissoluci des de la bureta, aturem lagitador magntic i anotem el voltatge o pH en funci del volum gastat. Les lectures es fan amb lagitador magntic parat. 4. Per determinar el resultat final necessitarem dades dabans i de desprs del punt dequivalncia. 5. Tractament grfic. Mitjanant un mtode manual (amb regles) o determinant la segona derivada.

C5 Qumica Analtica Instrumental 12 Mtodes electroqumics danlisi

NA3: CONDUCTIMETRIA
1. Introducci a la conductimetria.
De la mateixa forma que els electrons dun conductor electrnic (un metall) es mouen quan saplica una diferncia de potencial entre els seus extrems, els ions dun electrlit dissolt es mouen dins de la dissoluci en aplicar un voltatge. Aquest fenomen, per similitud amb la conducci electrnica, sanomena conducci inica.

e
Eltrode negatiu

Elctrode positiu

Flux danions
Flux de cations

Un electrlit s una substncia que en dissoluci aquosa sionitza i es capa de conduir la corrent elctrica. a) Electrlits forts: Es dissocien de forma que la major part de les molcules del compost estan en forma dions. Ex: H2SO4, HCl, NaOH, totes les sals... Quan els cids forts, les bases fortes i la majoria de les sals es dissolen en un volum relativament gran daigua, es dissocien prcticament de forma completa en ions. Aquests ions sn capaos de transportar electricitat, i a ells es du el fet que aquestes dissolucions siguin bones conductores de lelectricitat.

C5 Qumica Analtica Instrumental 13 Mtodes electroqumics danlisi b) Electrlits febles: Es dissocien parcialment. Ex: cid benzoic, cid actic, NH3..... El poder conductor dels diferents ions depn de la seva crrega i del volum que ocupen. En el cas dels protons [H+] i dels hidrxids [OH] aquest poder conductor s anormalment gran degut a que en aigua aquests ions es mouen a ms a ms mitjanant un mecanisme especfic (mecanisme de Grtthus).

La conductimetria s una tcnica instrumental que t com a objectiu determinar la conductivitat de les dissolucions delectrlits, les quals es caracteritzen per ser conductores de lelectricitat i per presentar -se en elles el fenomen de la ionitzaci.

2. El conductmetre
Laparell que sutilitza en conductimetria rep el nom de conductmetre. Els conductmetres mesuren la conductivitat elctrica duna dissoluci que es troba entre dos elctrodes indicadors i sota la influncia dun voltatge aplicat. El conductmetre disposa duna cella de conductivitat que consisteix bsicament en 2 trossos de metall separats una distncia l.

C5 Qumica Analtica Instrumental 14 Mtodes electroqumics danlisi

Aquests dos suports de metall shan de submergir en la dissoluci a mesurar i han destar connectats als extrems duna pila. El voltatge daquesta pila, genera un camp elctric en la dissoluci i aquest camp elctric provoca que els ions positius es desplacin cap al pol negatiu (-) i que els ions negatius es desplacin cap al pol positiu (+):

En aquest moviment cap als pols de signe contrari a ells, els ions xoquen amb molcules del dissolvent i amb els altres ions, es a dir, es produeix un fregament que soposa al moviment de les crregues. Aquest fregament equival a una resistncia elctrica, R. La resistncia elctrica est relacionada amb el voltatge (o potencial) i la intensitat de corrent elctrica segons la Llei dOhm: V=IRR=V/I On: R: resistncia elctrica. Unitats en el SI: Ohm () V: voltatge. Unitats en el SI: volt (V) I: intensitat de corrent elctrica. Unitats en el SI: amper (A)

CONDUCTMETRE

El conductmetre, tot i que a la pantalla digital doni lectures de conductivitat, el que en realitat mesura s aquesta resistncia elctrica.

C5 Qumica Analtica Instrumental 15 Mtodes electroqumics danlisi Experimentalment sha vist que aquesta resistncia al moviment dels ions, depn de la longitud del conductor, expressada en m, de la secci del conductor, expressada en m2 i de la resistncia especfica o resistivitat elctrica () que depn del tipus de conductor i de la temperatura:

l A

On: R = s la resistncia () (ohms) l = s la distncia entre els dos elctrodes en metres (m) A = s lrea submergida dels elctrodes en la dissoluci (m2) l/A = aquest quocient rep el nom de constant de cella i t unitats de m/m2 = 1/m = m-1 Al manual (cm-1) = s una constant que rep el nom de resistivitat o resistncia especfica (m) ; (sanomena ro) La inversa de la resistivitat s el que coneixem com a conductivitat , (tamb anomenada conductivitat especfica):

1 l l H. R A A

On = s la conductivitat o conductivitat especfica (-1m-1 = Sm-1) Laparell normalment dna la conductivitat en mS/cm o S/cm. 1/R = H; aquest quocient rep el nom de conductncia (-1 = S) (S vol dir siemens) Nota: Resistncia (R) i Conductncia (H) sn linversa una de laltra. Resistivitat () i Conductivitat () sn linversa una de laltra.

C5 Qumica Analtica Instrumental 16 Mtodes electroqumics danlisi

s del conductmetre
Com ja sha comentat abans, amb el conductmetre no mesurem directament valors de conductivitat, sin que aquests sobtenen a partir de la mesura de la resistncia elctrica de la dissoluci, un cop calibrat el valor de la constant de cella (l/A). Quan es calibra un conductmetre, el que es fa s, que laparell determini experimentalment el valor de la seva constant de cella (l/A) a partir de la mesura duna dissoluci patr de conductivitat tabulada. Aquesta dissoluci sol ser una dissoluci aquosa de KCl de diferent concentraci, a 25C, segons la zona de treball. Aquestes dissolucions presenten uns valors determinats de conductivitat que solen ser: Patr de 147 S/cm: KCl 0,001 M Patr de 1413 S/cm: KCl 0,01 M Patr de 12,88 mS/cm: KCl 0,1 M Constant de cella (l/A) Segons el valor de la constant de cella podem tenir un rang diferent de mesures recomanables, aix: Valor de la constant de cella 0,1 1 10 Tipus de dissolucions Poc conductores Poc ionitzades (treballs normals) Molt conductores Molt salines Rang mesures (S/cm) 0 200 200 2000 2104 2105 2106

A mesura que sutilitza una cella, lrea dels seus elctrodes pot disminuir o b augmentar depenent de les dissolucions amb que hagi estat en contacte: - Si es produeix corrosi dels elctrodes disminueix lrea i per tant el valor de l/A (constant de cella) augmenta. Exemple: Sutilitza per calibrar el conductmetre, una dissoluci patr de KCl de 0,01M a 25 C. Sobt la segent mesura de conductncia: 1,8 mS = 1,8 10-3 S

Si es produeix la deposici de sals sobre els elctrodes lrea augmenta i per tant el valor de l/A (constant de cella) disminueix.

C5 Qumica Analtica Instrumental 17 Mtodes electroqumics danlisi


A la bibliografia hem trobat que (KCl 0,01M, 25C) = 1,40823 10-3 Scm-1 La constant de cella es calcula fent:

Aquest clcul s el que fa laparell de forma automtica quan nosaltres el calibrem amb una de les solucions patr i desprs multiplica 1/R obtingut a la mesura per la constant de cella obtinguda en el calibratge.

Existeixen diferents tipus de celles de conductivitat (de plat, de titani, de grafit,..). En el cas del nostre laboratori, en tenim de dos tipus; els conductmetres de la capsa grisa tenen una cella de grafit , en canvi els de la capsa verda sn de plat (ms car). Intentarem utilitzar noms els de la capsa grisa. La Temperatura influeix en la conductivitat? S. La Temperatura afecta en gran mesura la conductivitat duna dissoluci, daqu la necessitat de compensar-la. A ms temperatura, ms moviment dels ions i per tant, ms conductivitat. Normalment tots els conductmetres disposen de CAT (Compensador Automtic de la Temperatura). Cal agitar la mostra? S. Lagitaci millora la qualitat de les mesures. El lquid a mesurar ha de circular per linterior de la cella. Els conductmetres shan demprar desprs destar un temps engegats, en general uns deu minuts.

Aplicacions del conductmetre


Aquest aparell, t dues aplicacions bsiques: 1. Mesura directa de la conductivitat 2. Valoracions conductimtriques.

1. Mesura directa de la conductivitat


La mesura directa de la conductivitat consisteix en utilitzar laparell per mesurar la conductivitat duna dissoluci. Exemple: Una aplicaci molt important s la mesura directa de la conductivitat daiges potables, residuals, de rentat de mquines abans de ser abocades al clavegueram o al riu, etc. Segons estableix la normativa, cada tipus daiges, segons el seu s i dest, han de donar uns valors de X (conductivitat) dins duns marges.

C5 Qumica Analtica Instrumental 18 Mtodes electroqumics danlisi

Una altra aplicaci important s el control de qualitat daiges: el valor de la seva conductivitat permet classificar-les en classes ASTM (des daigua ultrapura [ 0,1 S/cm] fins aigua salobre [> 35000 S/cm]. bviament, aquesta tcnica no s especfica ni selectiva per a una determinada espcie dions, ja que la conductivitat depn de la quantitat total dions dissolts i de la seva crrega. Quan es treballi amb el conductmetre shan de tenir en compte les segents normes: Abans de la seva utilitzaci, cal llegir detingudament les instruccions ds. Es recomana no treure laparell de la seva capsa mentre es treballa. En el cas de la cella de conductivitat de grafit (que ser la que nosaltres usarem), cal tenir en compte que no es pot usar per mesurar de dissolvents orgnics i que, abans i desprs de cada lectura sha de rentar amb aigua destillada i assecar amb un paper.

2. Valoracions conductimtriques
En aquesta aplicaci es mesura la variaci de la conductncia (H) o la conductivitat (X) de la dissoluci en fer addicions dun reactiu valorant. La representaci de la conductncia (H) o la conductivitat (X) respecte al volum de reactiu afegit permet determinar el punt final de la reacci estudiada i, per tant, la concentraci danalit. La representaci de la conductncia vs el volum afegit de valorant dna un grfic amb 2 trams rectes per de diferent pendent:

C5 Qumica Analtica Instrumental 19 Mtodes electroqumics danlisi

Valoraci conductimtrica
1,6 1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0 0 y = -0,2x + 1,6 5 10 15 20 y = 0,1x - 0,4

Conductncia (mS)

Serie1 Serie2 Lineal (Serie1) Lineal (Serie2)

volum afegit (mL)

On es creuen les dues rectes s el punt final de la valoraci.

Tipus de grfiques en funci dels analits que intervenen en la reacci:


cid fort - base forta X X cid fort - base feble X cid feble - base forta

ml HCl

ml NH4OH

ml NaOH

NA4: ELECTROGRAVIMETRIA
Lelectrogravimetria consisteix en la deposici electroltica de lanalit en forma de slid sobre la superfcie de lelctrode. Aplicaci: determinaci de metalls Exemple: Soluci de Cu Ctode de Pt: node:
2+

en medi cid Cu(s) O2 + 4H+

Cu 2+ + 2e2H2O 4e-

C5 Qumica Analtica Instrumental 20 Mtodes electroqumics danlisi

C5 Qumica Analtica Instrumental 18 Mtodes electroqumics danlisi

ACTIVITATS:
1. Determineu la fora electromotriu de la pila segent i escriviu les dues semireaccions i la reacci global: Co/Co2+ (1M) // IO3-(1M)/I2 (1atm) Dades: E (Co2+/Co)= -0,277 V E (IO3-/I2)= 01,19 V 2. Es vol construir una pila amb els parells redox Fe3+/Fe2+ i ClO-3/Cl2 Si sabeu que E (Fe3+/Fe2+) = 0,77 V i E (ClO-3/Cl2) = 1,45 V, indiqueu les semireaccions que es produiran a cada elctrode, la reacci global i calculeu la fem de la pila. 3. Sabent que E (Br2/Br-) = 1,06 V i E (Sn2+/Sn) = -0,14 V: a) Escriviu les dues reaccions que tenen lloc i la reacci total de la pila. b) Calculeu la fem de la pila i indiqueu el ctode i lnode i el sentit en qu es mouen els electrons pel fil conductor.

C5 Qumica Analtica Instrumental 19 Mtodes electroqumics danlisi

4. Quants electrons travessen en 1,0 s la secci transversal drea 0,025 cm2 dun cable metllic pel que passa un corrent de 2A? 5. Calcular la resistncia a 20C dun fil de coure de 200 cm i 0,0450 cm2 de secci transversal sabent que la resistivitat del Cu a 20C s de 1,6710-6 cm 6. Contesteu i raoneu les segents qestions: a) Una dissoluci dun compost que es troba totalment dissociat ser altament conductora? b) Una dissoluci dun electrlit feble presentar una baixa conductivitat? 7. Indiqueu de forma aproximada quina ser la forma de la grfica corresponent a la valoraci de HNO3 amb KOH.

C5 Qumica Analtica Instrumental 21 Mtodes electroqumics danlisi

ANNEX
Piles

PROCS Piles Electrlisi Reaccions

NODE + Oxidaci

CTODE + Reducci

ENERGIA Allibera Necessita aportament

Exercici resolt: exemple de clcul teric de pH


Calcula el pH de les segents dissolucions: a) cid clorhdric 0,5 M b) cid sulfric 0,5 M c) Hidrxid de sodi 0,5 M a) cid clorhdric 0,5 M [H+] = ?? Es tracta dun cid fort estar totalment dissociat en dissoluci. HCl H+
0,5

+ Cl0,5

[H+] = 0,5 M pH=-log [H+] pH=-log 0,5 = 0,3

C5 Qumica Analtica Instrumental 22 Mtodes electroqumics danlisi

b) cid sulfric 0,5 M [H+] = ?? Es tracta dun cid fort estar totalment dissociat en dissoluci. H2SO4 2H+ [H+] = 1 M pH=-log [H+] pH=-log 1 = 0
2 0,5

+ SO420,5

c) hidrxid de sodi 0,5 M [H+] = ?? , quan tenim una base primer cal trobar [OH-]. Es tracta duna base forta estar totalment dissociada en dissoluci. NaOH Na+
0,5

+ OH0,5

[OH-] = 0,5 M pOH=-log [OH-] pOH=-log 0,5 = 0,3 pH + pOH = 14 pH = 14 - pOH = 14 0,3 = 13,7

Exercici Calcula el pH de les segents dissolucions: a) b) c) d) e) cid clorhdric 01 M cid ntric 02 M cid sulfric 02 M hidrxid sdic 01 M hidrxid potssic 01 M

C5 Qumica Analtica Instrumental 23 Mtodes electroqumics danlisi

Tipus de cella conductimtrica Segons les aplicacions hi ha diferents tipus de celles conductimtriques, per totes tenen en com que els elctrodes sn de plat platinat, s a dir, plat recobert per una capa de plat electroltic. Les ms habituals sn les delctrodes de plat fixes i contacte elctric convencional.

En general es pot parlar de : Celles conductimtriques amb contacte de mercuri i elctrodes distants, i fixes de platplatinat. s pot conixer molt b el valor de la constant de cella. Cella conductimtrica de distncia variable. El contacte elctric del Pt sol estar assegurat tamb per Hg per la distncia dels elctrodes es pot regular a voluntat. Molt interessant per a valoracions conductimtriques depurades. Cella delctrodes fixes i contacte elctric convencional. s la ms corrent i convencional. Els materials per fabricar els elctrodes solen ser: plat platinat, acer inoxidable i grafit. Els elctrodes estan integrats en un cos de vidre, PVC (polmer termoestable com les renes depoxi) o acer inoxidable. Els elctrodes de plat platinat sn de plat recobert per un dipsit electroltic de plat.