You are on page 1of 18

C5 Qumica Analtica Instrumental 27 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

NDEX PRCTIQUES
UD2: TCNIQUES ELECTROQUMIQUES DANLISI
NA1. Introducci
P1- ELECTROQUMICA. ESTUDI DE REACCIONS REDOX P2- CONSTRUCCI DUNA PILA DANIELL

NA2. Potenciometria o tcniques potenciomtriques


P3- ESTUDI DEL MANUAL DEL PHMETRE P4- MESURES DE pH (part 1 P5- DETERMINACI DEL CONTINGUT DCID FOSFRIC EN UNA BEGUDA DE COLA PER VALORACI POTENCIOMTRICA CID-BASE

NA3. Conductimetria o tcniques conductimtriques


P6- ESTUDI DEL MANUAL DEL CONDUCTMETRE P7- MESURES DE CONDUCTIVITAT

NA4. Electrogravimetria
P8- ELECTROGRAVIMETRIA DUNA SOLUCI DE COURE (II)

C5 Qumica Analtica Instrumental 28 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

Electroqumica. Estudi de reaccions redox


OBJECTIUS Observar diferents reaccions redox en via humida, intentant descriure i justificar, a partir de la taula normal de potencials de reducci, les transformacions verificades. Descriure un procs electroltic. FONAMENT La taula de potencials normals de reducci permet la interpretaci dels fenmens observats durant levoluci duna reacci redox, tot i assumint la diferncia entre el nostre sistema real i el model teric de referncia. Per observaci de la taula s possible preveure si un determinat sistema evolucionar de forma espontnia o no i atorgar un valor del potencial electroqumic i una estimaci de la constant dequilibri de la reacci en estudi. Linters del coneixement daquestes reaccions s mltiple. Duna banda permet el disseny de sistemes satisfactoris en vistes al aprofitament energtic per part de sistemes que evolucionen espontniament, proporcionant a partir del potencial elctric generat, la possibilitat de construir diferents piles i bateries. Daltra, s possible lobtenci de productes duna forma senzilla en sistemes fcilment controlables. En el cas de les transformacions efectuades amb lajut de piles, durant lestudi caldr tenir present, per poder realitzar una correcta descripci dels fenmens, els criteris dassignaci quant a polaritat i assignaci dels elctrodes. Recordem que, per definici, anomenarem ctode a lelctrode que suporta la reacci de reducci sobre la seva superfcie i, digual forma, node al que permet la reacci doxidaci. Un segon criteri t en compte si un elctrode s generador o consumidor de crrega elctrica: es considera que un elctrode t polaritat negativa si aquest actua com una font delectrons (hi surten) o polaritat negativa al contrari (hi sn consumits). Hi ha una certa confusi quant a lassignaci de polaritats a aquests elctrodes. La polaritat (positiva o negativa) daquests depn del carcter espontani o forat del sistema. Aix, en un sistema que evolucioni espontniament (producci delectricitat) el ctode t polaritat positiva. Contrriament, en un sistema forat (on t lloc una reacci mitjanant el consum delectricitat) la polaritat del ctode s negativa. Aquest criteri servir per realitzar els muntatges convenients i poder descriure els fenmens que poden tenir lloc en cada elctrode (habitualment despreniment de gasos o formaci de dipsits).

C5 Qumica Analtica Instrumental 29 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

MATERIAL I REACTIUS Tros de zinc metllic Tros de plom metllic Tros de coure metllic Nitrat de coure (II) Nitrat de plom (II) Nitrat de zinc (II) Tubs dassaig PROCEDIMENT 1. Agafa una mica dels metalls a cada tub dassaig i afegeix les dissolucions (un tub dassaig per cada metall i per cada dissoluci) i observa si es produeix algun canvi. Descriu el canvi que observes. Nitrat de coure Cu Pb Zn Nitrat de plom Nitrat de zinc

QESTIONS 1. 2. 3. 4. Quin metall s'oxida amb ms dificultat? Quin metall s ms reductor? Ajusta les possibles reaccions que tenen lloc. Descriu els fenmens observats i justifica les reaccions a partir dels valors dels potencials normals de reducci.

C5 Qumica Analtica Instrumental 30 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

Construcci duna pila de Daniel


OBJECTIUS Muntatge duna pila de Daniel i mesurar la fora electromotriu de la pila.

MATERIAL I REACTIUS 2 vasos de precipitats de 250mL dissoluci de sulfat de coure 0.1 M dissoluci de sulfat de zinc 0.1M pont sal cot fluix 2 plaques metlliques: Zn i Cu tester (polmetre) fils de connexions elctriques

PROCEDIMENT Neteja les plaques de Zn i de Cu amb paper de vidre Prepara 100mL de sulfat de coure 0.1 M i 100mL de sulfat de zinc 0.1 M. Colloca 100mL de sulfat de coure 0.1M en un vas de precipitats i submergeix una placa de Cu. En un altre vas, colloca 100mL de sulfat de zenc 0.1M i submergeix una placa de zenc. Prepara una dissoluci de KCl al 10% i omple el tub sal daquesta dissoluci Tapa els extrems del tub amb cot fluix i col.loca un extrem a cada dissoluci. Connecta les dues plaques que faran delctrodes a un tester

PROCS Piles Electrlisi Reaccions

NODE + Oxidaci

CTODE + Reducci

ENERGIA Allibera Necessita aportament

RESULTATS -Mesura la fora electromotriu produda per la pila. -Compara aquest valor amb el valor esperat, suposant que la temperatura s la mateixa. -Escriu les reaccions que es produeixen.

C5 Qumica Analtica Instrumental 31 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

Estudi del manual del pHmetre


OBJECTIU: Familiaritzar-se amb el pHmetre i estudiar el manual. MATERIAL Marca, nom, model, numeraci del pHmetre

PROCEDIMENT: 1. Llegeix detingudament les instruccions del pHmetre. 2. Dibuixa el pHmetre indicant el nom dels seus components i de totes les tecles i accessoris que porta a lestoig. 3. Amb lajut del manual, redacta un procediment per a realitzar el calibratge. 4. Amb lajut del manual, redacta un procediment per fer la lectura del pH.

QESTIONS 1. Amb quina periodicitat shan de calibrar els pHmetres? 2. Quines sn les solucions tamp ms freqentment emprades per calibrar un pHmetre? 3. Nosaltres, quants patrons utilitzarem per la calibratge? 4. Es podria calibrar amb un nm. diferent de patrons? 5. Quin s lordre dutilitzaci del patrons en la calibratge? 6. En qu consisteix la desconnexi automtica dels pHmetres del nostre laboratori? 7. Com netegem lelctrode combinat entre lectura i lectura? 8. Com guardarem els elctrodes del pHmetre en finalitzar una prctica? 9. Per qu introdum en alguns pHmetres la temperatura dels tampons? 10. Qu signifiquen les segles CAT? Explica-ho i digues si el teu pHmetre disposa de CAT.

C5 Qumica Analtica Instrumental 32 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

Mesures de pH (part 1)
OBJECTIU Familiaritzar-se amb el pHmetre determinant el pH de diferents dissolucions aquoses ds quotidi.

MATERIAL, REACTIUS I MOSTRES Cal anotar la informaci de les etiquetes de les mostres..., sobretot la que pugui estar relacionada amb el pH de la mostra.

PROCEDIMENT Seguint les instruccions de la prctica anterior, determina amb el pHmetre el pH de les segents substncies: Vi, vinagre, Coca-Cola, llet, tamp pH 7, H2O sense gas, H2O amb gas, tamp pH 4, soluci aspirina, soluci aspirina efervescent, sucs de fruita, tamp pH 7, d detergent roba lquid, d detergent roba en pols, d sab de Marsella, d sab de coco, tamp pH 7. Nota 1: Amb algunes de les mostres, shaur de fer una dissoluci o diluci prvia en aigua destillada, tal i com indica la taula de resultats. Nota 2: Cal netejar molt b lelctrode combinat entre lectura i lectura perqu sin el valor duna mostra pot influir en el de la segent. Tot i la precauci anterior, es poden obtenir encara millors resultats intercalant un patr cada dos o tres mostres. En el nostre cas, seguirem el consell i farem les mesures en lordre segent: 1er: Calibrat del pHmetre: ....................................................................... 2on: Mesures mostres: Vi, vinagre, Coca-Cola, llet, tamp pH 7, H2O sense gas, H2O amb gas, tamp pH 4, soluci aspirina, soluci aspirina efervescent, suc de fruita, tamp pH 7, d detergent roba lquid, d detergent roba en pols, d sab de Marsella, d sab de coco, tamp pH 7. Dibuixa del muntatge i anota les observacions: Escriu els clculs previs per fer les dissolucions de concentraci = 10 g/l indicats al quadre.

C5 Qumica Analtica Instrumental 33 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

RESULTATS MOSTRA Vi pH MOSTRA H2O amb gas


Vinagre Coca-Cola LLet H2O sense gas

1 Aspirina en 200 ml H2O

1 Aspirina efervescent en 200 ml H2 O

Suc de fruita

Detergent roba lquid a 10g/l

pH MOSTRA Detergent
pols a 10 g/l en Sab marsella a 10 g/l de Sab coco a 10 g/l de

pH

CONCLUSIONS Ordena les mostres de major a menor pH, compara el pH del vi i el vinagre, compara el pH de laigua amb gas i sense gas entre elles i amb la coca -cola i la llet, compara els pHs de laspirina normal i lefervescent, compara els pHs dels diferents detergents, compara els pHs dels diferents sabons...

C5 Qumica Analtica Instrumental 34 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

Determinaci del contingut dcid fosfric en una beguda de cola per valoraci potenciomtrica cid/base
OBJECTIUS Determinar el contingut dcid fosfric en refrescos de cola, a partir duna valoraci potenciomtrica cid-base. Dibuixar la corba de pH en funci del volum dun reactiu que safegeix. Aplicar un mtode grfic per localitzar el punt dequivalncia en la corba de valoraci.

FONAMENT TERIC Les valoracions potenciomtriques sn valoracions que es realitzen amb lajuda dun potencimetre. Les valoracions potenciomtriques s convenient realitzar-les quan tenim dissolucions fosques on s impossible veure el canvi de color de lindicador. Tot i que aquestes valoracions sn ms lentes que les tradicionals, proporcionen resultats ms exactes i ms precisos. En una valoraci potenciomtrica el punt dequivalncia es determina grficament: en el punt dequivalncia es produeix un canvi brusc de potencial elctric. El mtode general a seguir en una valoraci potenciomtrica s el segent: 1. Rutina de calibratge del pHmetre/potencimetre. 2. Realitzaci de la valoraci: La valoraci es realitza en un vas de precipitats i amb agitaci magntica per accelerar larribada a lequilibri. Cal afegir el reactiu de la bureta a poc a poc. Inicialment podem afegir volums de 05 en 05 ml. Desprs de cada addici cal esperar un temps perqu la reacci sigui completa (perqu sarribi a lequilibri). Quan la lectura del pHmetre sestabilitzi, anotem la lectura .(De vegades cal suspendre lagitaci per aconseguir lestabilitzaci de la lectura del pH). En les proximitats del punt dequivalncia les addicions de reactiu han de ser de 01 a 02 ml. Cal construir una taula on figurin els valors de pH o potencial per cada volum de reactiu afegit.

C5 Qumica Analtica Instrumental 35 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi En aquestes valoracions es necessiten dades dabans i desprs del punt dequivalncia. El volum de reactiu a afegir ha de ser aproximadament el doble del que utilitzarem en una valoraci tradicional. 3. Tractament grfic de les dades obtingudes. El volum dequivalncia es determina a travs de les grfiques construdes. Es poden realitzar diferents grfics. En general es recomana obtenir aquest volum a partir de la grfica de la segona derivada. Nosaltres obtindrem el resultat a partir del grfic de pH versus volum de reactiu consumit . Utilitzarem el mtode grfic manual (amb regles) per a la determinaci del volum dequivalncia que est al dossier de teoria. En aquesta experincia es determina el contingut d'cid fosfric en les begudes de cola, mitjanant una valoraci cid/base de la mostra problema amb NaOH. La reacci se segueix potenciomtricament amb un elctrode combinat de vidre (pHmetre). Les reaccions en qu es basa la valoraci sn les segents: H3PO4 + OH- H2PO4- + H2O H2PO4- + OH- HPO42- + H2O Malgrat que l'cid fosfric s triprtic, amb K1 = 1,1.10-2, K2 = 7,5 .10-8 i K3 = 5,0.10-13, noms veurem els dos primers salts inicials, ats que la constant de dissociaci corresponent al tercer prot s molt baixa. Aix, en la valoraci d'cid fosfric amb una base forta s'obt una corba del tipus:

Les begudes refrescants de cola contenen substncies tals com aigua carbonatada, sucre, colorants, acidulants, aromes i , en alguns casos cafena.

C5 Qumica Analtica Instrumental 36 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi Els refrescos light substitueixen el sucre per edulcorants com sacarina, ciclamat, acesulfano K o aspartamo i afegeixen algun conservant com, per exemple, el benzoat de sodi. Els acidulants ms habituals sn lcid fosfric i lcid ctric ; el primer proporciona una sensaci refrescant i picant i, el segon actua a ms a ms com a segrestant. La determinaci del contingut dcid fosfric en begudes de cola pot dur -se a terme mitjanant una valoraci potenciomtrica amb hidrxid de sodi. En aquest cas, la intensa coloraci de la mostra impedeix ls dindicadors visuals. La corba de valoraci (figura pg anterior) presenta dos salts. Si el refresc no contingus ms cid que el fosfric, el volum del segon punt final hauria de ser el doble que el del primer, perqu aquests punts corresponen a la neutralitzaci de un i dos protons, respectivament. Per, s habitual la presncia daltres cids febles, com el ctric, i per tant, generalment el volum de base necessari per arribar al segon punt final s superior al doble del que cal per arribar al primer. s per aquest motiu, tamb, que el contingut dH3PO4 es calcula a partir del volum de valorant (NaOH) corresponent al primer punt final.

MATERIAL, REACTIUS I MOSTRES De la mostra cal anotar la informaci de la etiqueta, sobretot la que pugui estar relacionada a amb el pH de la mostra

PROCEDIMENT 1. Tractament de la mostra: Buida el contingut de mitja llauna dun refresc de cola en un vas de precipitats i desgasifica-la amb agitaci magntica . 2. Prepara 100 mL duna dissoluci 002 N dhidrxid sdic a partir duna dissoluci valorada 01 N comprada i anota els clculs previs. 3. Calibra el pHmetre. 4. Prepara el muntatge segent per fer la valoraci: indica-hi el nom de tot el material

C5 Qumica Analtica Instrumental 37 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

5. Agafa 25 ml (amb pipeta aforada) de la mostra desgasificada i abocals en un got de precipitats de 100 ml. 6. Introdueix el nucli magntic i situa el got sobre lagitador magntic. 7. Colloca- hi lelctrode combinat de vidre del pHmetre de forma que la membrana quedi prou submergida en la mostra i, afegeix-hi, si cal, una mica daigua destillada per assegurar-ho. Atenci!!! Noms es pot afegir aigua abans de comenar a fer lectures. Mai un cop sha comenat a fer lectures !!!! ja que les lectures de pH seran diferents. 8. Comprova que el nucli no toca lelctrode durant el moviment. 9. Posa en funcionament lagitador. 10. Realitza la valoraci per duplicat si dna temps: Es fa una primera valoraci rpida per determinar de forma aproximada on es troben els punts dequivalncia. Es realitzen addicions de 1 ml de valorant. Desprs cal fer una segona valoraci lenta. Es faran addicions de valorant ms petites: al voltant dels dos punts dequivalncia fem addicions de 02 ml i la resta de la valoraci addicions de 05 ml. Aquesta segona valoraci ens permetr realitzar la determinaci exacta del volum dequivalncia. (Guiat amb la corba que tens al fonament teric.)

C5 Qumica Analtica Instrumental 38 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi Metdica de les valoracions: - Realitzar una lectura inicial del pH. - Iniciar la valoraci llegint i anotant el pH desprs de cada addici de reactiu. - Cal anotar el valor de pH quan sestabilitza la lectura (pH constant durant uns 30 segons). Sovint lagitador origina fluctuacions en la lectura i cal desconnectar-lo per aconseguir que sestabilitzi la lectura i fer la mesura. - Construir una taula pH/Volum. - Donar per finalitzada la valoraci quan el pH arriba aproximadament a 10. 11. Construeix la grfica pH/V a partir dels valors de la taula corresponents a la valoraci lenta, en paper millimetrat o en un full de clcul. 12. Determina el volum dequivalncia del primer SALT pel mtode grfic manual. 13. Calcula el contingut dcid fosfric amb el volum del primer punt final i expressa-ho en mg/l.

Nota: La mostra sha de desgasificar prviament, perqu lefervescncia del dixid de carboni causa problemes en les mesures de volum de la mostra en pipetejar o enrasar. No es pot afegir aigua en el transcurs de la valoraci perqu la diluci modificaria la concentraci de protons i per tant, el pH. La lectura del pH sefectua abans dafegir reactiu valorant i desprs de cada addici. En finalitzar la valoraci no oblidar-se de netejar lelctrode combinat i guardar-lo submergit en la dissoluci de KCl.

C5 Qumica Analtica Instrumental 39 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

RESULTATS EXPERIMENTALS 1a. Derivada (pH/V) 2a. Derivada [(pH/V)]

Volum add. (mL)

pH

CLCULS I RESULTATS FINALS a) Representa grficament el pH vs volum de NaOH 0,02 M i, determina el volum dequivalncia del PRIMER SALT pel mtode grfic manual. b) Calcula el contingut dcid fosfric amb el volum del primer salt. Expressaho en mg/l. Volum dequivalncia del PRIMER SALT pel mtode grfic = ........................ Clcul: En el primer salt, sha neutralitzat el primer prot de lH 3PO4, per tant, la reacci que cal considerar s: H3PO4 + NaOH NaH2PO4 + H2O Mostra valorada: 25 ml de cola 1er) calcula els milligrams dH3PO4 valorats al primer salt?

...... ml NaOH

0,02 mol NaOH 1 mol H 3 PO4 97,97 g H3PO4 1000 mg H3PO4 ................. 1000 ml d NaOH 1 mol NaOH 1 mol H 3 PO4 1 g H3PO4

2on) calcula:

mg H 3 PO 4 ppm L de cola

............... mg H 3 PO 4 ................. ppm 0,025 l cola

C5 Qumica Analtica Instrumental 40 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi QESTIONS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Avantatges de les valoracions potenciomtriques. Inconvenients de les valoracions potenciomtriques. Aplicacions de les valoracions potenciomtriques. Qu succeeix amb el voltatge o amb el pH en el punt dequivalncia? Com sobtenen els resultats en les valoracions potenciomtriques? Per qu s convenient primer realitzar una valoraci rpida? Anota la composici de la beguda carbonatada, dacord amb les dades proporcionades des de fbrica a letiqueta del producte. 8. Fes una petita recerca sobre els efectes negatius qu e pot aportar lingesta duna quantitat excessiva daquests productes, en particular lcid fosfric i la cafena. 9. Busca el contingut de cafena en algunes begudes com el caf, el t i els refrescs de cola. 10. Quina s la funci de lcid fosfric a les begudes de cola? 11. Raona per qu no es pot diluir la mostra en el transcurs duna valoraci potenciomtrica.

C5 Qumica Analtica Instrumental 41 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

Estudi del manual del conductmetre


OBJECTIU Familiaritzar-se amb el conductmetre i estudiar el manual.

MATERIAL UTILITZAT Marca, nom, model, numeraci del pHmetre

PROCEDIMENT 1. 2. 3. 4. Llegeix les instruccions del conductmetre. Dibuixa el conductmetre indicant el nom dels seus components i de totes les tecles. Amb lajuda del manual redacta un procediment per a realitzar el calibratge. Amb lajuda del manual redacta un procediment per a realitzar una medici de la conductivitat duna mostra.

QESTIONS 1. Normalment tots els conductmetres disposen de compensador automtic de Temperatura (C.A.T.) incorporat. Comprova si el teu conductmetre en t o no. 2. Compara lefecte de la Temperatura en les mesures de conductivitat amb lefecte en les mesures de pH. 3. Qu volen dir les sigles T.R? i T.C.? 4. Comprova quina s la Temperatura de Referncia i el Coeficient de Temperatura del teu conductmetre. (Mira quins sn, per no en modifiquis el valor). 5. Amb quina periodicitat shan de calibrar els conductmetres? 6. Quines dissolucions patr sutilitzen per calibrar un conductmetre? 7. Nosaltres, quants patrons usarem per calibrar? Quin/s? 8. Quina s la conductivitat del patr de 1413 S/cm a 20 C? i a 22C? 9. Com netegem la cella de conductivitat entre lectura i lectura?

C5 Qumica Analtica Instrumental 42 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

Determinaci de la conductivitat
OBJECTIU Mesurar la conductivitat de diferents tipus daiges i de diferents dissolucions aquoses per tal de poder comparar-les i treuren algunes conclusions.

NORMES DE SEGURETAT Manipular lcid actic i lcid clorhdric a la campana de gasos.

PROCEDIMENT 1. Calibra el conductmetre (amb el patr de 1413 S/cm). 2. Determina amb el conductmetre la conductivitat de les segents mostres: Aigua desionitzada Aigua de laixeta 1 i 2 Aigua embotellada (2 mostres de 2 marques diferents, preferiblement que una sigui de mineralitzaci baixa (tipus Solan de Cabras...) Aigua de riu Dissoluci dcid actic 0,01M Dissoluci dcid actic 0, 1M Dissoluci dcid clorhdric 0,01M Dissoluci dcid clorhdric 0,1M

Escriu els clculs previs per fer 250 ml de les dissolucions anteriors.

RESULTATS MOSTRA
Aigua desionitzada Aigua aixeta 1 Aigua aixeta 2 Aigua embotellada (1) Aigua embotellada (2)

Conductivitat
S/cm

Temperatura

MOSTRA
Conductivitat
S/cm

Aigua riu

AcH 0.01M

AcH 0.1M

HCl 0.1M

HCl 0.01M

Temperatura

C5 Qumica Analtica Instrumental 43 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

CONCLUSIONS Compara la conductivitat de les aiges de laixeta entre elles, les aiges embotellades entre elles, totes les aiges incloent la desionitzada i la del riu (ordena-les de menor a major conductivitat). Tenint en compte que la normativa daiges potables diu que la conductivitat ha de ser com a mxim de 2500 S/cm a 20C, s suficient conixer el valor de la conductivitat per garantir la potabilitat dun aigua? Compara les conductivitats dels cids segons la seva concentraci, i dels cids entre ells, segons si sn forts o febles (ordenals de menor a major conductivitat). Raona com influeix en la conductivitat la concentraci dcid. Raona com influeix el fet de ser un cid fort o feble en la conductivitat.

C5 Qumica Analtica Instrumental 44 PRCTIQUES Mtodes electroqumics danlisi

Electrogravimetria duna soluci de coure(II)


OBJECTIUS Observar un muntatge delectrodeposici de nitrat de coure 0,5M (deposici electroltica de lanalit en forma de slid sobre la superfcie de lelctrode). Aquests muntatges sn vlids tant per realitzar anlisis quantitatives gravimtriques com per obtenir revestiments metllics sobre peces conductores.

FONAMENT Un dels mtodes ms convenients per a la determinaci de Cu consisteix en l'electrlisi de les sals en dissoluci. En aplicar un potencial d'uns 2 V tenen lloc les segents reaccions:

Al ctode: Cu2+ + 2 e- Cu 2 H+ + 2 e- H2 A l'node: 2 H2O O2 + 4 H+ + 4 e-

QESTIONS 1. Descriure a partir dels fenmens observats i la taula de potencials normals de reducci les reaccions que tenen lloc al sistema 2. Dibuixa esquemticament laparell utilitzat, tot indicant quin s el ctode i quin lnode 3. En aquesta determinaci poden interferir els ions metllics que sn reduts ms fcilment que el Cu (II). Posan algun exemple i justifica la informaci anterior.