You are on page 1of 130

1

EL NEN ABUSAT SEXUALMENT COM A TESTIMONI: Estudi de les dades judicials de Barcelona

D. José Antonio Hernández Sánchez Dª. Noemí Blanch de la Cueva D. Javier de la Fuente Arnanz
1

"A tot arreu, els treballadors de protecció infantil diuen que es troben inundats amb casos d´abús sexual".

David

Finkelhor,

Sexually

Victimized Children, 1979.

1. RESUM

Els procediments per casos d'abusos sexuals a menors cada vegada són més freqüents al nostre païs i desperten una gran alarma social. La investigació que presentem va tenir per objectiu principal l'anàlisi de la participació dels menors abusats sexualment dins dels procediments judicials amb la finalitat de suggerir tota un serie reformes en les mesures de protecció al menor que

1 Els autors volen agraïr la seva col.laboració al treball de camp a Aghata Rasero i molt especialment, per la seva dedicació, a Eva Pujalte.

2 minimitzi la victimizació secundària.

Per dur a terme aquest objectiu hem treballat amb una mostra de 103 menors inclosos en 67 procediments judicials per abusos sexuals durant l'any 1995 a la província de Barcelona. Sobre cadascún d'aquests casos es van registrar tota un llarga serie de paràmetres respecte a les característiques del menor, de l'acusat i dels procediments judicials, començant per la denúncia i acabant pel judici.

L'análisi estadística de les dades obtingudes es divideix en dues parts. En primer lloc, es fa una anàlisi descriptiva de les carácterístiques del menor, de l'acusat i del procediments judicials que ofereix un perfil clar que caracteritza els casos d'abusos sexuals al nostre àmbit social. Per altra banda, es van analitzar les relacions dels diferents tipus de delictes i del tipus de sentència amb un nombròs grup de variables inclossas a l'estudi. En el seu conjunt, els resultats de totes dues parts posen de relleu la manca d'aplicació efectiva a l'àmbit judicial de mesures de protecció al menor. Especialment d'aquelles relacionades amb la situació de testimoni del menor davant de les diferents instàncies judicials.

Finalment, es discuteixen els resultats principals i es proposen tota una sèrie de reformes dels procediments judicials que introduexin mesures dirigides a reduïr les conseqüències negatives d'aquestes situacions pel que fa als menors.

RESUM INDICATIU:

La investigació va tenir per objectiu principal l'anàlisi de la participació dels menors abusats sexualment dins dels procediments judicials amb la finalitat de suggerir tota un serie reformes en les mesures de protecció al menor que minimitzi la victimizació secundària.

3

PARAULES CLAU: delictes sexuals a menors, víctima, testimoni, procés judicial, mesures de protecció.

2. INTRODUCCIÓ

L'agressió sexual a la infància és un problema social i el seu reconeixement ha estat vinculat al desenvolupament dels drets del menor i als moviments en defensa de les víctimes del delicte de les darreres dècades del segle XX. Hem anat evolucionant des de la negació pura i simple de l'abús a menors a que s'hagi convertit en un tema d'investigació científica i d'intervenció professional creixent. A més aquestes conductes han passat de l'àmbit privat a ser tipificades legalment.

El menor no és una víctima qualsevol, es tracta d'una d'especialment vulnerable ja que a més dels efects inmediats al delicte pot veure en risc el seu desenvolupament psicosocial i afectar a les seves capacitats personals d'adaptació a llarg termini.

Degut a les característiques tant de l’agressor com de la víctima constitueix el prototipus del delicte “ocult” tant pels professionals dels serveis d'atenció a la infància com pel sistema jurídic; només un 2% de l'’abús intrafamiliar i el 6% de l’extrafamiliar es denunciat a la policia (Koss, 1983), tot i que progressivament a la pràctica observem un major número de casos detectats.

El nen acudeix al sistema judicial en la seva doble condició de víctima d’un delicte i d’ùnic testimoni. En conseqüència, tal i com reconeix el Tribunal Suprem, l’obtenció del testimoni infantil amb garanties legals i la seva valoració

és a dir. no tenen llibertat per escollir. Aquesta idea avui és acceptada per tothom però fins fa poc els delictes d'agressió sexual estaven incorporats dintre del tipus "delictes contra l'honestedat". LA TIPIFICACIÓ DELS DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT SEXUAL A MENORS La concepció jurídica actual dels delictes contra la llibertat sexual posa el dret a la llibertat personal com el valor més important a defensar. En la present investigació ens plantegem analitzar com s’està produint la participació del menor abusat sexualment en el procediment penal (investigació policial. instrucció. és que no tenen encara o bé han perdut la capacitat per consentir aquestes relacions. pericial i judici oral).4 pels tribunals es converteix gairebé en l’ùnica prova degut a les característiques d’aquests delictes. El tractament actual dels menors i els alienats a les lleis penals també està basat en el dret a la llibertat sexual. 3. Va ser a la reforma parcial del codi penal mitçant la Llei Orgànica Orgànica 3/1989 de 21 de Juny quan és van tipificar com a "delictes contra la llibertat sexual" dins del títol IX del llibre II de l’antic Codi Penal ( A C P) i parcialment en el capítol i en el capítol VIII del títol VII respecte a les limitacions a la llibertat sexual fetes pels funcionaris públics. És prohibeixen conductes sexuals amb persones que bé. de 23 de novembre) insisteix en el consentiment i la consideració de delictes d’aquells comportaments en els . analitzar les característiques d’aquests casos i comparar-los amb els procediments utilitzats en d’altres països amb la finalitat de suggerir posibles reformes que mantenint les garanties jurídiques facilitin el testimoni infantil i evitin la victimització secundària. En aquest senti el Nou Codi Penal (Llei Orgànica 10/1995.

es substitueix el "acto de yacimiento" per "el aceso . Violació La llei Orgànica 3/1989 va modificar la tipificació del delicte de violació: "Art. 3.P. aunque no concurriere ninguna de las circumstàncias expresadas en los dos números anteriores. 429. 3.1. anal o bucal.1. Nosaltres farem una somera descripció de com estava la tipificació d'aquest delictes en el antic Codi Penal ja que en la nostra mostra tots els delictes es van jutjar amb aquest Codi. Cuando fuere menor de doce años cumplidos. 1989) Aquesta modificació suposava que el subjecte actiu i/o passiu pot ser un home o una dona. ANTIC CODI PENAL. Comete violación el que tubiere acceso carnal con otra persona." (C.1. 2. VIII) (veure codi Penal..5 quals les víctimes és troben en una situació en contra de la seva voluntat. 1989). sea por vía vaginal. Cuando la persona se hallare privada de sentido o cuando se abusare de su enajenación. Cuando se usare fuerza o intimidación. en cualquiera de los casos siguientes: 1. 3. A l'acció. La violación será castigada con la pena de reclusión menor (doce años y un dia a veinte años). La tipificació dels delictes contra la llibertat sexual es desenvolupava en vuit capítols del A C P set al Títol X i u al Títol VII (Cap.

realizada con la concurrencia de alguna de las circumstàncias en el mismo expesadas. etc.1. Es tracta de qualsevol altre acte contra la llibertat sexual com tocaments. S’havia de demostrar un alt grau de resistència de la víctima per destruir la presumpció d'innocència del agressor. sera castigada con la pena de prisión menor. Exhibicionisme i provocació sexual Els fets tipificats com delictes d'exhibicionisme van quedar a la dita Llei Orgànica (L. 1989) Requereix també la força i intimidació i exclou la penetració. 430 del A C P penalitzava altres agressions sexuals no incloses al article 429. modos o instrumentos brutales. sinó a la violència de l'acció o element extern (força o intimidació). Respecte als menors de 12 anys qualsevol accés carnal suposava una violació i no cal demostrar la força. Cualquier otra agresión sexual no contemplada en el artículo anterior.1.P. La pena será la de prisión mayor si la agresión consistiere en introducción de objetos o cuando se hiciere uso de medios.) 5/1988.2.3. Però no es fa referència al no consentiment. i va substituir el delicte d'abusos deshonestos: "430.C. Això suposava posar l'edat mínima per admetre una relació sexual als 12 anys.6 carnal" que no exigeix que la "inmisio penis" fora completa o perfecta (A. frotteurisme. 3. 3.O. degradantes o vejatorios" (A C P. Agressió sexual El Art. 1989). Aquesta concepció va ser superada per la jurisprudència del tribunal suprem i la tipificació del nou codi penal.. que va derogar el delicte de escàndol públic: . intimidació o la pèrdua de consciencia.

será castigada. El que ejecutare o hiciere ejecutar a otro actos lúbricos o de exhibición obscena ante menores de dieciséis años o deficientes mentales será castigado con la pena de arresto (un mes y un día a seis meses) mayor o multa de 30.P. 434. Estupre La delimitació del delicte d’estupre la trobem a l’Art. Se impondrá la pena de multa de 30.1.000 a 300. 434 del C.. con la pena de prisión menor (de seis mese y un día a seis años). Para proceder por el delito previsto en este párrafo será precisa denuncia de la persona agraviada. prevaliéndose de su superioridad.P.C. i següents: Art.000 pesetas el que ejecutare o hiciere ejecutar a otro las acciones previstas en el párrafo anterior ante mayores de dieciséis años sin su consentimiento.i es considerava un agreujant si el delicte és feia a un menor o incapaç. La pena se aplicará en su grado máximo cuando el delito se . originada por cualquier relación o situación. como reo de estupro.000 a 300. Segons la jurisprudència (A. 17-10 y 2-11-88 i 27-2-89).7 Art. 431. Aquest article va substituir l'anterior 431 on és recollien les accions contra "el pudor o las buenas costumbres" i que es penalitzaven en funció de la seva publicitat.4. La persona que tuviere acceso carnal con otra mayor de doce años y menor de dieciocho. Va ser un requisit la denuncia de la víctima si es major de setze anys -delicte de naturalesa semipùblica.000 pesetas. 1989) s’inclou l'intencionada i selectiva exhibició dels òrgans genitals especialment si va acompanyada de gest o paraules de contingut sexual (SS. 3.

Les circumstàncies a les quals es suposa que un menor no ha pogut donar lliurament el seu consentiment són: quan hi ha una situació de superioritat. Prostitució i pornografia El exercici de la prostitució està despenalitzat al nostre país.1. Art. patró del pare. tuviere acceso carnal con otra mayor de doce años y menor de diecisésis. Art. Comete. 436. Una curiositat era l'estupre de seducció que reflecteix una mentalitat paternalista de la sexualitat adolescent: es considera engany " la mendacidad o ardid de que se vale el seductor para que la mujer consienta en el acceso carnal de otro modo no hubiera permitido" (SS 31-10-81 y 21-5-83.000 pesesta al que cometiere cualquier agresión sexual. Solament es penalitza al que coopera. asímismo. A més de la indefinició. aquesta tipificació suposava que el mateix comportament (una relació sexual amb un menor) podia ser violació o no estar tipificat en funció solament de l’edat biològica de la víctima independentment de qualsevol altre circumstància. concurriendo iguales circumstàncias que las establecidas en los dos articulos precedentes.5. etc.P. 1989). la dona apareix com un subjecte passiu a la relació sexual i no com una persona amb una sexualitat autònoma. com l'edat. En este caso la pena será de arresto mayor (de un mes y un día a seis meses). Se impondrá la pena de multa de 30.8 cometiera por ascendiente o hermano de estuprado (incesto). el parentesc. estupro la persona que. interviniendo engaño. amistat familiar.000 a 300. protegeix (proxeneta) o recluta per a realitzar la prostitució a una persona contra la seva voluntat o afavoreix la prostitució de . Aquesta tipificació suposa admetre que un nen de mes de dotze anys pot donar el seu consentiment per tenir relacions sexuals amb adult sempre que no hi hagi un estupre de prevaliment. 435. 3. C..

inhabilitación absoluta para el que fuere autoridad pública o agente de està y especial el que no lo fuere y multa de 100. C. b). Aquest actes van contra el dret del menor al seu desenvolupament i normalment és donen en nens meé victimitzats per la qual cosa no cal posar a la tipificació el consentiment o no del menor. aun contando con su voluntad." La prostitució de menors és un delicte que està generant una gran alarma social i efectes molt greus al menors. El rapte.6. al extranjero. 3.000 a 500. 3º El que mediare promesas o pactos. tanto en el territorio español como para conducirles con el mismo fin. Incurrirán en las penas de prisión menor en sus grados medio y máximo. 5/88 es redueix la penalització de la pornografia. Es que promueva.O. vendiere o exhibiere material pornografico entre menores de dieciséis años o deficientes mentales". 452): "452 bis. 4º El que con cualquier motivo o pretexto ayude o sostenga la continuación enl a corrupció o la estancia de menores de dieciocho años en casas o lugares de vicio.P. el article 432 del A C P la va limitar al que "por cualquier medio difundiere. A l’esmentada reforma de L.9 menors de divuit anys (Art. el robatori amb violació i altres delictes . indujere o diere lugar a la prostitución de menores de dieciocho años. favorezca o facilite la prostitución o corrupción de persona menor de dieciocho años.000 ptas: 1º. aun con aparencia de lícitos.1. 2º El que para satisfacer los deseos sexuales de un tercero facilite medios o ejerciere cualquier género de induccción en el ánimo de menroes de dieciocho años.

2ª. En segon lloc.P. . quan es produeixen al mateix acte els dos delictes. De l’assetjament sexual. 582 del A. Les lesions poden ser físiques o psíquiques i aquestes últimes és poden tipificar com un delicte sumat a la violació. Des d’una perspectiva psicosocial els delictes sexuals també es donen amb altres delictes com el de lesions (Art. com falta.). Aquesta tipificació recordava altres temps on es posava la propietat com un valor més important que la llibertat. 582. del C. hi ha un gran nombre de agressions sexuals intrafamiliars on trobem contextos de violència domèstica on l’abús sexual a menors és un element més dels maltractaments. III. II. del C. com un delicte diferent de la detenció il⋅legal. Cap.C. Art. 501.P. Quan el segrest te una finalitat sexual o el segrestat sigui menor de dotze anys es parlarà de rapte (Art. Aquets delictes es van incloure al Títol VIII (Delictes contra la llibertat sexual) i és van clasificar en six capitols: Cap. Dels abusos sexuals.10 En el A C P trobem dos delictes associats o que es poden donar en el mateix acte amb un delicte contra la llibertat sexual: el rapte i el robatori amb intimidació. 440.2. El Nou Codi Penal (Llei Orgànica 10/1995. Hi ha violacions a menors i dones que finalitzen amb la mort de la víctima i en darrer lloc. 3. al ACP). I. homicidi i els maltractaments (Art.P. Cap. De les agressions sexuals. de 23 de novembre) va introduir alguns canvis en la tipificació dels delictes contra la llibertat sexual.). es tipificava el robatori amb violació (art. 418 i següents.). EL CODI PENAL DE 1995 . comentaren breument els canvis més importants que afecten a les víctimes menors d'edat.

introducción de objetos o penetración buca o anal. incapaç o desvalguda n’hi haura prou amb la denúncia del Ministeri Fiscal que ha de denunciar sempre d'acord al seu estatus. "que ponerara los legítimos intereses en presencia" (Art. Cuando la agresión sexual consista en acceso carnal. Dels delictes d’exhibicionisme i provocació sexual. El delictes d’exibicionisme i provocació sexual i de prostitució mantenen la seva naturalesa pública. 3. 180 en funció de la seva vulnerabilitat (apartat 2º víctimes especialment vulnerables per la seva edat -encara que desapareix la menció als 12 anys. malaltia i situació) o la seva relació amb l'agressor (apartat 4art. . ha desaparegut la consideració de "violació" de quasevol accés carnal amb un menor de 12 anys. Cap. Dels delictes relatius a la prostitució. 429. V. situació de prevaliment o relació familiar.1. Les agressions sexuals.. con violencia o intimidación". L’article 178 tipifica com agressio sexual "el que atente contra la libertad sexual de otra persona. IV. Pero l’esmentat artícle 191 implica que quan la víctima és un menor. incest). Disposicións comuns als capitols anteriors. 191). 1º el trobem a l’179: "179. Respecte al menors. fet pel que requereixen denúncia de la víctima (o el seu representant legal) o querella del ministeri fiscal. VI. Encara que desapareix el nom juris "violació". abusos i assetjament sexuals tenen naturalesa privada . Cap. la pena será de prisión de seis a doce años".2.11 Cap. el concepte de l’art. La condició de la víctima solament la trobem com agreujant en l’Art. De les disposicións comunes destaca que els delictes d'agressions.

de nou trobem aquesta edat com a criteri.3. venda o exhibició de material pornogràfic a menors o a incapaços (multa de tres a deu mesos). Es manté com a agreujant l’abús de prevaliment (Art. 3.12 3. Els abusos sexuals Els abusos sexual (Articles 180.2. Es consideren abusos sexuals els actes amb menors de 12 anys.2.2. L’artícle 185 manté penalitzada (amb multa de 3 a 10 mesos) l'exhibició obscena solament davant de menors o incapaces i ha desaparegut la tipificació de l'exhibició quand es fa davant d'adults sense el seu consentiment.3 i 182) i el "engaño" és redueix al major de dotze i menor de setze anys. 3.3. hem d’ assenyalar la importància d'haver incorportat el concepte de "consentiment" en la tipicació d'aquests actes encara que s'ha produït un disminució de la penalització del delictes a menors. L’article 186 penalitza la difusió. 181.181 i 182) inclouen les accions contra la llibertat sexual "sin violencia o intimidació y sin que medie consentimiento". Exhibicionisme i provocació sexual. encara que l’acte es faci sense violència o intimidació (com es a la majoria de les delictes sexuals a menors) no es tipifica com agressió sexual sino com a abús sexual (amb una penalització de 6 mesos a dos anys) encara que si l’abús sexual consisteix en qualsevol tipus de accés carnal o penetració s'incrementa la penalització (que pot arribar a sis anys en l’abús de superioritat). Prostitució.2. .

1995). si més no en termes relatius. consciència dels problemes que es plantegen en les relacion entre els menors i el sistema judicial. de forma progressiva. El menor víctima d’un delicte sexual s'enfronta no sols a les conseqüències del delicte (victimització primaria) sinó també al fet que ha de participar en totes les fases del procediment d'investigació-enjudiciament amb els elements negatius que això comporta (victimizació sencundària). Malgrat això. 189). en el nostre context es começa a plantejar la necessitat de preveure i/o disminuir l'estres que suposa per a l'infant actuar com a testimoni (Hernández. 4. el nostres procediments d'investigació i enjudiciament d'aquests delictes poques vegades tenen en compte les característiques dels menors implicats. PROCES DE INVESTIGACIÓ I ENJUDICIAMENT DELS DELICTES SEXUALS A MENORS Històricament. La presència dels nens davant els tribunals de justícia ha estat. respecte als menors hem de destacar que desapareix el terme corrupció i es penalitza de nou la prostitució de menors e incapaços (és reprodueix el derogat art.13 De l’artícle 187 al 189. L’augment durant els últims anys dels processos per casos de maltractament i d'abús sexual a menors i la conseqüent necessitat de que els menors siguin inclossos en aquests processos ha generat en el sí de la societat. escasissíma. 452 bis els artícles 187 i 188) i la utilització de menors a espectacles pornogràfics (art. i encara ho és. el món de la justícia ha estat construït i adreçat a les persones adultes. .

LA DENUNCIA. 4. encara que les lleis en el nostre país son molt contundents (Códi Penal i lleis de protecció dels infants com la Llei 8/1995. Altres delictes son coneguts solament pels familiars. Al sistema penal del estat espanyol la denúncia pot arribar per tres vies diferents: . alguns delictes son coneguts solament per l'autor i a vegades el mateix menor no té capacitat per conèixer la naturalesa dels comportaments de l’adult. 1995). però no els posen en coneixement de les autoritats. serveis socials i educació). El professional ha d'avaluar la situació i en cas de sospita clara de maltractament s'ha de comunicar la situació al Ministeri Fiscal o a la Direcció General d'Atenció a l'Infàcia i en cas de diagnòstic de maltractament s'ha de denunciar al jutjat de guardia o a la DGAI (Libre d'en pau. pero no son posats en coneixement de les autoritats. per aixó s'ha descrit el model del iceberg (Vázquez. de 27 de Juliol). els professionals que en l'exercici de la seva activitat tinguin coneixement d'un delicte tenen l'oblicació de denunciar-lo. Un altre nivell el trobem al sistemes professionals (salut. 1997). A aquet nivell el nens poden participar en la primera de les avaluacións a que seran sotmesos.14 4.1. alguns comportaments sexuals a menors arriban a ser detectats per professionals. els veïns i els coneguts del menor. EL DESCUBRIMENT Molts dels delictes a l'infancia mai son descuberts.2. Però el nostre objete d'estudi es la població dels nens que han sofert un delicte sexual i s'arriba a juidici.

. 1997). treballadors socials.15 . pediatres. . que son moltes vegades l'única prova. El casos que arriban a fiscals i policies i que fan sospitar un fet delicitiu són posats en coneixement del jutge de guardia que es sempre qui determina si s’han d’iniciar diligències policials. . . . En aquestas tres vies (policia.Comisaries de policia. Aquesta importància de l’element documental suposa que els menors.Exploracións judicials del menor i la seva particpació en acaraments.Fiscalia de menors. etc). han de participar en moltes actuacions.Avaluacións per altres professionals assessors del jutge (psicòlegs. El jutge d'Instrució intenta fer una constància documental del delicte i les seves circumstàncies per que el jutge penal o els magistrats de l'audiència pugin emetre el seu judici. L'INSTRUCCIÓ Les actuacións dels Jutjats d'Instrucció tenen per objectiu preparar el judici i practicar els actes que poden determinar tant l'autor com la seva culpabilitart (Macià.3. fiscalia i jutjat de guardia) el nem també pot ser explorat i en el pitjor del casos sucesivament per policia-fiscalia i el jutjat de guàrdia. reconeixements.Avaluacións pels metges forenses.O directament al jutjat de guàrdia. etc. Al jutjat d'instrucció és quan és poden produir succesives: . 4.

.5.Avaluacións pels perits de les parts. són emprades mínima i desconfiadament al nostre país degut a la ignorància d'advocats i familiats dels menors sobre el sistema judicial. en moltes ocasions. En la major part dels casos d'abús sexual la única evidència de que es disposa és. no comprén. ignorància que actúa en aquests casos al mateix temps que la pròpia ignorància del sistema judicial sobre la psicologia del menor. fonamentalment. 4. que comencen a ser utilitzades en altres païssos (Gray. ha de recordar també els elements dolorosos de l'abús i. La situació de prestar testimoni durant un procés judicial i. 1993). precisament. Algunes mesures de protecció al menor. No hi ha jutjats ni tribunals especialitzats en delictes a menors i el nen arriba a la fase oral on la seva participació com testimoni pasa a ser la prova de càrrec més important. allò que el menor explica sobre el que ha passat. EL NEN COM A TESTIMONI Un dels problemes de la relació entre els menors i el sistema judicial es deriva de la necessària obtenció d'evidència sobre els casos a partir del testimoni del menor. en presència de l'agresor. S'ha dit que per el sistema penal aquesta finalitat del testimoni d'aportar dades es l'única important. 5. EL JUDICI Abans del Codi Penal de 1995 el delictes sexuals es jutjaven al Jutjat Penal si la pena demanada era de menys de sis anys i en cas contrari a l'Audiència Provincial. durant la vista oral és extraordinàriament problemàtica per al menor: aquest ha de contestar a preguntes que. sovint.16 .

una fort desconfiança en relació al testimoni infantil. l'únic testimoni sol ser el del menor que és. continuaven pesant que les declaracions del nens eren poc fiables degut a dos problemes suposadament relacionats amb la seva escasa edat: . com ja hem dit. Els escassos i aïllats estudis de començaments de segle i els estudis de Piaget i els seus col⋅laboradors durant els anys 60 no constiuïen una base sòlida per poder establir conclusions inequívoques respecte d'aquest tema. A començaments dels segle XX encara molts psicòlegs. la víctima.Una memòria limitada. s'ha arribat al rebuig dels testimonis dels menors de 12 anys. com a reflexe del pensament de les societats en general. en els quals.Un gran sugestionabilitat a preguntes sesgades o suggerents. i naturalment advocats i jutges.17 Al llarg de la història. . la situació ha canviat des de que a la década dels 80 la memòria infantil es va establir com un àmbit d'investigació prou sòlid. Competència i sugestionabilitat són les dues grans questions que es relacionan directament amb els processos de memòria dels nens i a partir de les quals se'ns plantegen tota una sèrie d'interrogants més complexos: . En molts païssos s'han establert tota una sèrie de prerrequisits per tal que els menors puguin declarar (per exemple. s'ha produït en el sí dels sistemes judicials. la existència d'un testimoni adult que corrobori la declaració del menor) i. Afortunadament. a la vegada. Aquesta desconfiança basada en el desconeixement de les capacitats de memòria dels nens és comprensible si tenim en compte que fins fa molt poc temps la psicologia no ha abordat de manera sistemàtica l'estudi de la competència i qualitats de la memòria dels nens. fins i tot. Aquestes trabes legals han suposat un obstacle per a la investigació dels delictes sexuals.

emocionals i motivacionals en l'exactitud dels informes dels nens? .¿Com influeixen els factors socials.¿Poden els tribunals i jurats avaluar amb precissió el testimoni infantil? . Poc serveix que el testimoni infantil sigui precís i veraç si no es preceb així per qui ha d'avaluar-lo dintre del context judicial.¿Estan els tribunals i jurats sesgats de tal manera que el seu raonament relacionat amb el testimoni infantil estigui distorsionat? Finalment. jurats i d'altres professionals dins l'àmbit jurídic poden fer del testimoni infantil. se'ns plantegen també altres interrogants: .¿Tenen els nens la capacitat cognitiva suficient com per poder recordar e informar sobre esdeveniments passats amb precissió.18 . sabem que la situació del menor implicat en un procés judicial el posa en una extraordinària tensió emocional. Aixó permet plantejar. i encara que només sigui indirectament relacionats amb el coneixements dels processos de memòria en els nens.¿Existeixen formes d'augmentar la provabilitat d'obtenir informacions precisses en el testimoni infantil? Tan importants per al testimoni infantil com l'exactitud dels records infantils i la seva resistència a la suggestió és la percepció i l'avaluació que tribunals. també. Per aquest motiu. i resistir la informació falsa suggerida? . tota una sèrie de qüestions teòriques i pràctiques en relació al testimoni infantil: .¿És provable l'el⋅laboració e invenció d'informes sobre esdeveniments passats per part dels nens? .

ni tampoc expossarem amb profunditat aquells que citem. Un fenomen que tradicionalment ens ha fet dubtar sobre la competència dels nens en tasques de memòria ha estat la denominada amnesia infantil. lingüístiques i motrius. En el que resta d'exposició. repassarem algunes de les respostes que la psicologia por aportar avui a aquestes preguntes que hem formulat.1. Des de la nostra situació d'adults.¿Quin és l'impacte emocional del nen que testifica en el marc d'un prodeciment legal? . 5. comentarem alguns treballs i possarem ènfasi en les conclusions a las quals s'està arribant en l'estudi del testimoni infantil. Malgrat aixó. s'està construïnt un cos de coneixement derivat d'estudis rigurossos que comença a aportar llum sobre algunes d'aquestes qüestions. No volem ser exhaustius en les cites dels estudis dessenvolupats sobre cada un dels temes.¿Quines precaucions especials o tècniques es poden fer servir als tribunals per acomodar el procés legal a les necessitats del nen com a testimoni? . Hem mencionat abans els presupòsits tradicionals dintre dels àmbits jurídics i psicològics en relació a la capacitat infantil de precissió en el testimoni i de preservació de l'exactitud davant les influències i suggestions provocades per les persones de l'entorn. no disposem de respostes definitives per a la major part d'aquestes preguntes.19 . LA MEMÒRIA A LA INFÀNCIA.¿Com poden afectar aquestes tècniques o procediments a l'exactitud del testimoni? Actualment. els nens ens semblen freqüentment poc hàbils en l'execució de diferents tasques cognitives. la qual consisteix en el fet que no recordem en absolut els esdeveniments . Simplement.

si es que ho fan. per recordar la localització exacta d'objectes o per referir-se amb precissió a accions i personatges de contes.20 dels primers anys de la nostra vida. En què es diferencies. a un symposi de l'APA s'expossen per primera vegada diferents estudis exploratoris sobre el record episòdic en nens entre 10 mesos i 4 anys (recollits a Perlmutter. Es considerava que els nens eren memorísticament deficients. Fins fa molt poc temps.1. poc podira dir la psicologia sobre aquestes qüestions.1. 5. la memòria dels nens de la de les persones adultes? Com funcionen les mecanismes de la memòria en els nens molt petits?. que provablement a l'adult li hauran passat inadvertits. en termes generals. Els primers estudis sobre aquest tema ja van qüestionar la creença general sobre les deficiències de la memòria a la infància i van posar de manifest que els nens poden recordar episodis específics i esdeveniments generals i que el sistema de record dels nens molt petits funciona igual. entre d'altres) de que els recors dels nens estaven completament embolicats. qualsevol persona que hagi tingut contacte directe i continuat amb algún nen haurà observat la seva capacitat per recordar alguns detalls de situacions passades. La competència de la memòria a la primera infància. pel⋅lícules o programes de televisió. L'any 1979. 1980). al dels . Què passa amb la memòria durant els dos o tres primers anys de la vida d'una persona? Són els nens petits incapaços de recordar quelcom més enllà d'un breu interval de temps? Confonen amb facilitat els nens els esdeveniments reals i els merament fantasejats?. Sorprenentment. Fins l'any 1980 s'acceptava la noció (el⋅laborada per Piaget. per apendre i recordar la manipulació d'aparells.

I un altre estudi de seguiment que van fer Hudson i Fivush (1987) sobre el record d'una experiència de visita a un museu en nens de 5 anys. en el moment de la recuperació. de que se'ls hi proporcionin claus específiques que els ajudin en aquesta tasca. però. provablement s'hauria trobat que el record del nen és encara millor. En general. els nens més petits són més depenents. Finalment. Els resultats de Bauer i Mandler (1990) van demostrar que fins i tot en nens de 16 mesos són sensibles a l'estructura temporal i causal dels esdeveniments i que són capaços de recordar un episodi viscut una sola vegada durant periodes de retenció d'entre 2 i 6 setmanes. les seves limitacions: en primer lloc. Amb successos significatius o importants per al nen o amb experiències repetides en diferents ocassions. Aquesta afirmació té. els nens més petits semblen més limitats pels seus esquemes o estructures de coneixement que representen situacions estereotipades. En segon lloc. Un altre estudi de Fivush i Hamond (1990) va mostrar que almenys cap als dos anys i mig els nens poden retenir el record d'un esdeveniment durant un periode d'un any i mig. Aquestes peculiaritats de la memòria dels nens molt petits pot ajudar-nos a compendre algunes qualitats dels processos de memòria a una edat molt primerenca. demostrà que aquests eren capaço de recordar l'experiència fins a sis anys més tard. Provablement aquestes dades no arriben fins al límit de les possibilitats del nen. Una suposició generalment acceptada és que no tenim que aprendre a . els nens més grans recorden una major quantitat d'informació sobre una experiència viscuda. podem dir que la memòria episòdica dels nens entre 18 i 24 mesos no és d'un tipus diferent a la dels nens més grans.21 nens més grans o al dels adults.

per tant. resulta de gran importància el recolçament social que el nen reb. mentre que els més grans ja han adquirit aquesta habilitat. els nen ja distingeixen entre les persones que han participat en l'esdeveniment que recorden i aquelles que no estaven presents i que. per tant. en comparació amb aquelles altres que havia comentat la mare sola o que havien parlat ells sols. L'estudi de Rogoff i Mistry (1990) suggereix que el recolçament matern és igualment important en totes les condicions. Cap als 3 ó 4 anys d'edat. Altres resultats en aquest estudi van ser que els nens recordaven més aquelles coses que havien parlat juntament amb la mare. la qual cosa determinaria una diferent codificació de les experiències i. necessiten que se'ls hi expliqui el succés (Fivush i Hamond.22 recordar: la memòria només creix com qualsevol altre organ físic. 1990). Al llarg d'aquest procés d'aprenentatge. un record d'elements diferents per a la mateixa experiència. Sembla coherent pensar que els esquemes que representen l'estructura de coneixement són molt diferents en el nen i en l'adult. . existeix una evidència creixent de que els nens han d'aprendre a recordar. En activitats en les quals el nen estava internament motivat per recordar no era tan determinant l'assistència de la mare. Malgrat aixó. durant el qual es dessenvolupen els processos de memòria des de la infància fins la vida adulta. Un element fonamental que distingeix la memòria dels nens més petits del rendiment dels nen més grans i dels adults és que els nens més petits estan aprenent a participar en converses de record. Tessler (1986) va trobar que l'estil narratiu que feien servir les mares que vivien una experiència amb el seu fill influïa de manera determinant en el record que els nens tenien d'aquesta experiència. Un altre aspecte important que es destaca en aquest estudi és que allò que els nens consideren important pot no ser-ho per a l'adult. per molt bàsics que siguin alguns dels mecanismes de la memòria.

fins i tot anys. Aquesta proposta es recolza en una sèrie de dades empíriques consistentment contrastades: 1.1. . 1947). Els records d'adults i nens grans de successos específics de la seva vida no comença a aparèixer fins al voltant dels tres anys d'edat.a. quan aixó no era possible en l'estadi evolutiu anterior. El punt d'acabament d'aquesta amnesia infantil pot donar-se tan tard com als 8 anys. 1905/1963. Schanchtel. Ja hem apuntat que l'amnesia infantil consisteix en la incapacitat generalitzada en les persones per recordar tot allò que va passar durant els primers anys de la nostra vida. com ja sabem.2. Segons Nelson (1989). per què no som capaços d'evocar aquests primers records després dels 3 anys d'edat? Les explicacions prèvies de l'amnesia infantil han proposat que succeeix alguna cosa que bloqueja la possibilitat de recuperació dels records (Freud. Malgrat aixó. si. L'amnesia infantil i l'origen de la memòria autobiogràfica.23 5. 1. Aquest dessenvolupament seria un tret específic de la memòria humana. els nens són realment capaços de recordar episodis durant periodes llargs. el fet que cap record pugui passar la barrera dels tres anys (encara que sabem que aquests records es van formar) no suggereix que succeeixi quelcom que tanqui la nostra memòria. sinò que hi ha alguna cosa que la obre: es produeix algún dessenvolupament possitiu que fa possible que el subjecte retingui un record durant un periode llarg de temps.

1. 3. 3. 2. Alguns records antics poden confondre l'experiència real amb repeticions d'allò que els nens han explicat a altres persones. Els records inicials semblen ser més vulnerables a aquests efectes que els . Els records de successos específics poden mantenir-se de 6 a 18 mesos durant la primera infància. El record d'episodis específics per part dels nens petits sol dependre d'indicacions externes intenses. Les dones tenen sovint records més antics que els homes. El record dels nens sobre els detalls d'un episodi específic pot variar de manera impredecible en relació al relat d'un adult.d.24 1. En relació al mateix esdeveniment. 3.c. Els records específics dels nens al voltant de successos familiars estan afectats per la fussió. la confussió i la pèrdua de detalls. els nens solen recordar diferents detalls que els adults. 3. 3. la capacitat per al llenguatge i la classe social. Els nens de preescolar són més fiables (els seus relats són més complerts i organitzats) al comunicar records de successos generics que al comunicar records d'episodis específics.b.c. Alguns subjectes tenen records ocassionals de quan tenien dos anus d'edat o encara menys.a.b. L'edat del record més antic s'ha correlacionat negativament amb el CI. o poden haver-hi distorssions del que realment va passar.

3. Per aquest objectiu. . Els adults ensenyen els nens a recordar de maneres diferents. En aquest sentit. la funció general més bàsica de la memòria per qualsevol organisme seria oferir una guia per a la acció. sinò per a preparar per accions futures. Els records específics tenen tendència a perdre's si no es recueren al menys una vegada en un període de temps específic i limitat. 4. esquemes. 3. els monólegs de bressol) semblen implicar una reelaboració i resolució d'ambigüetats. les dades més útils procedeixen d'aquells successos que es repeteixen freqüentment i. i conduir a addicions al sistema general de coneixement.g. Aquesta explicació consideraria la memòria com un sistema funcional. En conjunt.25 records posteriors. en conseqüència. La memòria no només serviria per recolzar l'acció present. Aixó sembla indicar inestabilitat en la informació que es recorda i en com s'organitza. els records més útils serien aquells que recullen successos familiars rutinaris: memòria semàntica. Els detalls d'un record que semblen haver-se perdut o ser inaccesibles en un moment donat. Hi ha una falta de coherència en allò que és accesible a la verbalització. aquestes evidències poden fer-se servir per explicar l'amnesia a la infantesa i la seva aparició. La manera en que participen en converses de record influeix en allò que recorden dels nens i en com ho recorden.f. Els records incitats internament (per exemple.e. poden reapareixer més tard. 3.

Una possibilitat és que. per adaptacions més fines de l'acció i per prediccions més precisses de la variabilitat de l'entorn. més concretament. en algún punt els records específics de esdeveniments que només s'han produït una sola vegada i els records de esdeveniments repetits arriben a entrar en un sistema de memòria autobiogràfica que és capaç de conservar-los durant décades. Però. com saber si un succés novedós és singular o és el primer del seu tipus? Com aixó no ho poden saber els nens petits. encara que no és clar quant és el temps de duració d'aquest periode crític. en el que la memòria disposa de un ampli coneixement genèric. per l'utilització del llenguatge per explicar i compartir una experiència amb els altres. en un determinat moment. comenci a ser més últil. resulta útil recordar els aspectes més destacats d'un succés per si aquest es tornés a repetir. La hipòtesi . olvidar-ho". Pot ser que el sistema de memòria dispossi d'un mecanisme del tipus: "si es repeteix en X quantitat de temps. Una altra possibilitat. Com passa aixó? Canvia el sistema de memòria en algún moment de manera tal que sigui funcional retenir indefinidament episodis específics? Per tal d'explicar aquest canvi. retenir representacions de successos específics i. guardar per una futura utilització. si no. per tant la memòria d'epiodis únics és menys funcional que la memòria de successos repetits. més que aquestes representacions. Aixó es coherent amb les dades obtingudes. Malgrat això.26 Un esdeveniment que s'experimenta només una vegada té poca utilitat per guiar l'acció i predir el futur. les diferències entre alguns episodis i l'esquema genèric del que depenen. sembla raonable suposar que els records específics arribin a ser reconeguts com a importants per raons diferents a les d'orientar l'acció i predir el futur. és que aquesta importància diferent es pugui establir per mitjans socials i. que no exclou l'anterior.

. arriba a interioritzar-se i a estar disponible com a funció independent. l'activitat experimentada primerament a nivell extern. els nens de 2 a 3 anys d'edat han d'aprendre a narrar un esdeveniment mitjançant la guia de l'adult.La memòria dels nens tendeix a covariar en funció de l'estil en el qual les mares participen en les converses de record.La variabilitat de l'interval d'aparició del record més antic (2-8 anys) no es pot explicar mitjançant cap funció simple de maduració. igual que les correlacions amb el CI i amb la classe social. el nen pot generalitzar aquest tipus de discurs a altres esdeveniments i amb altres persones. Per al nen la memòria té un papel funcional en el sentit de permetre'l adaptar la seva conducta per tal d'aconseguir la satisfacció de les seves . És a dir.L'edat d'aparició de la memòria autobiogràfica coincideix amb l'edat d'aprendre a parlar d'allò que es recorda (entre els 2 i 4 anys). Aquesta proposta és coherent amb la descripció que fa Vigotsky del desenvolupament del record. . Després d'aprendre el format "converses de record".Les correlacions amb la facilitat del llenguatge serien coherents amb aquesta explicació. Tal com indica Hudson (1990).27 de que l'amnesia infantil es supera compartin records amb altres persones reb recolzament empíric des de diferents punts: .Els nens de dos anys i mig semblen poc interessats en parlar d'allò que recorden. . mentre que els nen de 4 anys troben interessant aquest tipus de conversa. sinò que més aviat pot dependre de la variabilitat de participar en converses correctes de record. .

Exactitud. Aquesta capacitat de representació sembla que s'estableix al voltant dels 3 anys d'edat (Nelson. 1986). respecte dels adults. dir la veritat. dentistes. com a testimonis. recordar detalls. per exemple. La investigació estrictament experimental no acaba d'aclarir totes les qüestions d'interés sobre la competència dels nens com a testimonis en condicions naturals y encara menys sobre el tipus de delicte en relació amb el qual es produeix sovint el testimoni dels nens. tenir clars els fets. però la cultura també valora altres funcions. Els darrers anys. Una situació experimental típica consisteix en que el nen es trobi en privat amb un adult (metges. també. Gran part de l'evidència que es va obtenir durant la década dels 80 sobre la competència dels nens com a testimonis procedeix de experiments de laboratori. com. És per aixó que imposa una estructura narrativa. El problema al qual el nen s'enfronta en haver de participar en converses de record és el de coordinar dos sistemes funcionals: el seu i el de la cultura.3. que han de ser apresses pel nen. 5.28 necessitats. fins que s'assoleix una competència en l'us del llenguatge que permet al nen el⋅laborar una representació mental partint del relat d'una altra persona.) i després se li demana que recordi la situació i que identifiqui a les persones implicades en la mateixa. els delictes de maltractament i d'abús sexual. Això no és possible. etc. unes formes canòniques de la narració. etc. Compartir el record amb una altra persona pot. relatar una història de manera coherent. consistència i sugestionabilitat dels nens. . els investigador han intentat apropar les seves situacions experimentals a les condicions reals. ésser un mitjà eficaç per restablir el record i evitar l'oblid. però.1.

29

D'altra banda, els estudis realitzats en les últimes décades sobre l'exactitud i la sugestionabilitat dels nen com a testimonis han de situar-se en el context del dessenvolupament evolutiu de les habilitats de memòria: necessitem entendre com es dessenvolupa la memòria dels nens per poder avaluar adequadament el seu testimoni.

5.1.3.1. Quantitat i exactitud del record autobiogràfic.

Entenem l'exactitud del record com la correspondència entre el que un subjecte recorda d'un esdeveniment passat i el que realment va passar en aquest esdeveniment. Aquesta comparació por establir-se tant a partir d'un registre objectiu d'aquest esdeveniment, com del consens social d'aqueslls que van participar en ell.

Els estudis clàssics sobre memòria autobiogràfica de Linton (1982) i Wagenaar (1986) van posar de manifest que:

- Les persones, sota certes condicions, poden ser extremadament precisses en el record d'experiències personals a través de periodes molt llargs de temps (de, fins i tot, 40 anys; per exemple, Wagenaar i Groeneweg, 1990).

- El record d'esdeveniments disminueix al llarg del temps, però allò que es recorda és, sovint, bastant precís. La exhaustivitat i la precissió són dimensions separables.

- Quant més temps ha passat, més claus o pistes necessitem per poder recordar. Malgrat això, Wagenaar (1986) demostrà que, amb pistes

30 suficients, pràcticament podem recordar una informació sobre qualsevol esdeveniment dels darrers sis anys.

Els resultats dels experiments sobre memòria autobiogràfica amb nens (Gold i Neisser, 1980; Hudson i Fibush, 1987) són consistents amb els dels adults: els records dels nens sobre experiències personalment viscudes es mantenen precissos al llarg de periodes extensos, encara que la quantitat d'informació recordada disminueix amb el temps. Malgrat això, quan es proporcionen claus específiques que ajuden el record, els nens són capaços de recordar després d'un any tanta informació com en el record inmediat. Després d'intervals de 6 anys, els nens necessiten claus encara més específiques i no aconssegueixen recordar gran part de la informació.

Aquests estudis suggereixen un mateix patró de record autobiogràfic en nens i adults, però no diuen res sobre si els nens poden recordar la mateixa quantitat d'informació que els adults.

Sheingold i Tenney (1982) van demanar a subjectes d'edat variada (entre 4 anys i adults) que recordessin el naixement del seu germà. Tots els subjectes havien tingut un germà als 4 anys d'edat. D'aquesta manera, l'interval de retenció variava entre uns pocs mesos i molts anys. Ni l'edat ni l'interval de retenció vn afectar la sorprenent quantitat d'informació que els subjects van ser capaços de recordar, informació que va ser, també, bastant exacta, com va ser corroborat per les mares.

Aquests i d'altres resultats suggereixen que els nens en edat escolar poden recordar tanta quantitat d'informació com els adults. Ara bé, s'ha demostrat que els nen petits són més depenents de les claus de recuperació que se'ls ofereixen des de l'exterior. Un problema que es planteja a l'àmbit jurídic en relació a la depenència dels nen de claus molt específiques per a la recuperació és que les preguntes molt específiques es consideren sovint en el processos judicials com a

31 preguntes suggerents.

Són també els preescolars tan hàbils en el record autobiogràfic? Diversos estudis que han comparat el rendiment de nens en edat escolar amb nens en edat preescolar no han trobat, a grans trets, diferències entre uns i els altres (per exemple, Hamond i Fivush, 1991). Ara bé, en aquest últim estudi es va demostrar que els nens més grans proporcionaven més detalls (adjectius i adverbis) en els seus relats. Provablement aquestes diferències es deuen a una interacció de dos factors que difereixen entre nens grans i petits: unes representacions de coneixement més complexes i majors habilitat lingüístiques. Posteriors anàlisis van indicar que aquestes diferències entre nens depenien també de l'edat en que havien viscut l'experiéncia sobre la qual es demanava el record, la qual cosa és consistent amb la influència de aquests dos factors. També es va demostrar que els nens més grans recordaven més informació de manera espontànea.

Com l'estudi de Pillemer i White (1989) demostra, un factor crític per al record és la comprensió del nen sobre l'esdeveniment experimentat. Però en aisó el comportament dels nens no és qualitativament diferent del dels adults.

5.1.3.2. Consistència del record autobiogràfic.

Des del punt de vista psicoterapèutic, s'entén la consistència com la correspondència entre els aspectes afectius i avaluatius del record. En altres paraules, si un esdeveniment es jutjat com igualment significatiu per a la nostra vida al llarg del temps. Des del punt de vista del testimoni, la consistència remet a si els mateixos elements d'informació són recordats en cada moment que es recorda un esdeveniment.

En l'avaluació del testimoni que fan jurats i tribunals, la consistència entre diversos moments en els quals una persona testifica sobre el mateix fet és vista

Si augmentava l'interval de retenció. la informació aportda en cada una de les entrevistes va ser molt poc consistet. amb preescolars. Un estudi de Hudson i Fivush (1987) amb nens d'edat escolar que recordaven després d'un any i de sis anys la visita a un museu realitzada durant el parvulari va demostrar que els nens d'aquesta edat són altament consistents en el seu record dels elements centrals del esdeveniment. En adults. però que el record dels detalls més perifèrics pot ser molt variable. contrariament. però el dels elements centrals es mantenia molt consistent. el record dels detalls devallaba substancialmente. els estudis sobre la consistència han donat sovint resultats contradictoris: per exemple. de manera que el diferent esquema de coneixement aplicat a la recuperació faria que . en cada entrevista van aportar diferents informacions.32 com un índex d'exactitud i viceversa. Un possible factor explicatiu d'quests resultats faria referència als canvis evolutius dels nens en les seves estructures de coneixement: en el procés de creixement. com l'interval de retenció i la significació personal dels esdeveniments. van trobar una alta consistència. els resultats van mostrar que els nens eren bastant precissos en el seu record en totes les ocasions en que van ser preguntats. Aquests problemes relacionats amb la major o menor consistència en els adults han estat explicats a través de la influència d'altres variables rellevants per al record. En un estudi de Fivush i Hamond (1990). Wagenaar i Groeneweg (1990) en el seu estudi sobre record de persones que van estar internades en camps de concentració. que van ser entrevistats diverses vegades sobre esdeveniments previament experimentats. els nens tindrian cada vegada esquemes més clars d'allò que és relevant i allò que és accesori. contrariament. l'estudi de Harch i Neisser (1989) sobre el record que tenien les persones sobre l'explossió del transbordador espacial Challenger va trobar poca consistència entre els diferents testimonis del mateix esdevenimen. es a dir.

33 aquesta es focalitzés sobre aspectes diferents.

Malgrat això, s'han trobat importants inconsistències amb intervals entre dues entrevistes d'unes 6 setmanes, i això no es podria explicar en termes de canvis evolutius del sistema de coneixement. Hi ha, almenys, tres variables que poden estar en l'arrel d'aquestes inconsistències observades:

- En primer lloc, és diferent si el que es pregunta al nen ha estat viscut al mateix temps per l'adult o no. En uns casos el nen pot percebre la necessitat d'aportar més informació.

- En segon lloc, quan l'adult interroga el nen pot estar aportat més o menys informació que pot ser utilitzada per aquest.

- En tercer lloc, quan l'adult ha viscut la mateixa experiència sobre la que es pregunta al nen, és capaç a les seves preguntes de formular claus molt més específiques que fan possible la recuperació del nen. A més, en relació amb aixó, la consistència del nen dependrà molt de la consistència d'aquestes claus de recuperació que fa servir l'adult en les diferents entrevistes.

El mateix estudi senyala que els nens no van mostrar molta tendència a incorporar informació proporcionada per l'adult en entrevistes anteriors.

En quant al record de característiques facials de les persones, és molt escasa la investigació realitzada sobre el record infantil. Algunes de les conclusions que s'han obtingut són les següents:

- La competència millora sistemàticament fins als 10 anys, moment en el qual la millora deguda a l'edat s'estabilitza, arribant el nivell òptim als 17 anys.

34

- El record de l'apariència física es pitjor que el record de la situació. Provablement aquesta tasca és més difícil que la tasca de descripció d'un esdeveniment perqué el llenguatge per a la descripció de rostres és menys el⋅laborat en el cas dels nens. - En general, els estudis sobre identificació de rostres no han trobat diferències de competència respecte de l'adult excepte en un grup de nens de preescolar. Sembla que el punt de ruptura es produeix als 6 anys. - Els nens petits, quan la fotografia del sospitós no està entre les que se li presenten, sovint dóna respostes d'identificació. Provablement, la tasca és molt pressinant per ells i està relacionada amb la sugestionabilitat.

5.1.3.3. Sugestionabilitat dels nens com a testimonis.

Tal com deiem al començament, la idea de que els nens són especialment sugestionables es manté des de començaments de segle fins avui en dia. La influència de la informació enganyosa posterior a l'esdeveniment que és objecte de testimoni ha estat extensivament estudiada en subjectes adults durant els últims anys (Diges, en premsa).

Malgrat aixó, són els nens més susceptibles a la influència de la informació enganyosa post-esdeveniment que els adults? Els resultats contradictoris dels primers estudis són deguts, provablement, a la influència de grups de nens de diferents edats i a les preguntes emprades.

En estudis més recents, de caràcter més ecològic, s'ha demostrat que els nens són molt resistents a la influència de preguntes suggerents quant aquestes fan referència a esdeveniments en els quals ells havien participat. Encara que en els grups de menor edat es va trobar una major sugestionabilitat.

35

En experiments fets per Ceci, Ross i Toglia (1987) amb nens de preescolar, es va demostrar l'efecte de la sugestionabilitat a les preguntes postesdeveniment, però aquest efecte desapareixia quan qui formulava les preguntes era un altre nen. Això demostra que la tendència del nen a la conformitat amb altra persona que els interroga depend del factor prestigi que aquest li otorga. Un altre factor que pot estar influïnt en el nen és la menor capacitat d'habilitats de metamemòria per protegir els records de la influència externa. Les habilitats de metamemòria fan referència a les capacitats de les persones per conèixer i controlar de manera conscient els seus propis processos de memòria.

5.1.3.4. Implicacions per al testimoni infantil.

Resumint les conclusions més importants que es deriven de la investigació sobre el testimoni infantil, podem dir que la troballa més important que es deriva dels estudis sobre memòria autobiogràfica en nens és que aquests són força precissos en el seu record. A més, aquesta precissió es manté al llarg del temps quan els nens són interrogats repetidament.

També hem vist que els nens molt petits son força inconsistents en els seus records repetits. Malgrat això, hem de dir, en primer lloc, que aquesta inconsistència no significa imprecissió en el record, i que, en molts casos, la inconsistència del menor sembla ser l'efecte de la inconsistència en les preguntes de l'adult.

Malgrat els nens petits necessiten preguntes molt precisses per recordar la informació, la investigació demostra que no tenen tendència a incorporar la informació proporcionada per l'adult en el seu record. Això sembla contradir altres investigacions en les quals se manifesta que els nens són més susceptibles a l'efecte de la información enganyosa que els adults (Ceci, Toglia i Ross, 1987).

Tant nens com adults tenen dificultats per recordar un episodi determinat d'un tipus estereotipat d'esdeveniments. Els nens més petits són menys competents respecte al record de l'aspecte físic del delinqüent provablement degut al seu menor domini del llenguatge. en les quals es pressioni molt al nen en el seu interrogatori. procedents principalment d'investigacions de caràcter experimental. menys provable és que els nens incorporin informació inexacta procedent de fonts externes. Aquesta dificultat pot ser més aguda en els nens petits en els quals se suposa una depenència major dels aspectes estereotipats de l'esquema. però només si entre les fotografies que es presenten es troba el culpable. fins i tot els més petits. i amb els matisos que es vulguin introduir. i viscults amb un component . no esdeveniments únics com els que habitualment se'ls pressenten en les investigacions. hem de remarcar que es necessari adoptar precaucions si volem generalitzar els resultats que fins ara hem resumit. Encara que no és descartable que en determinades situacions.36 Una possible explicació d'aquestes discrepàncies pot donar-se a partir dels esdeveniment utilitzats per al record: sembla ser que com més participació e implicació tenen els nens en l'event recordat i com més significació emocional tenen aquests esdeveniments. pugui produir-se la distorsió del record per la influència de la informació enganyosa. el cas és que els nens. Finalment. són molt més competents com a testimonis del que s'ha cregut fins ara. En qualsevol cas. Quan la tasca és de reconeixement de rostres els nens són tan competents com els adults a partir dels 6 anys. Aquests estudis no sempre recullen alguns aspectes molt importants que estan presents en les situacions procesals reals en le quals habitualment els nens testifiquen sobre successos repetits reiteradamet.

1993). De poc serveix que un determinat testimoni infantil sigui exacte si no és creïble pel jurat o tribunal davant els quals es presenta. hem de tenir en compte dos elements que agrupen. és difícilment reproduïble en la investigació. Per entendre el testimoni infantil no és suficient conèixer només la competència dels processos de memòria en el nen i els factors que condiciones l'exactitud del testimoni. Per portar a terme l'anàlisi de la credibilitat. Ara bé. Quan el testimoni té a veure amb l'abús sexual comés per part .2. Es considera que els nen tenen una pitjor capacitat mnèmica o un funcionament de la memòria deficient. 1987). múltiples variables: la audiència que reb el missatge i la font emissora del misatge (Diges i Alonso-Quecuty. Característiques de la audiència que poden afectar a la credibilitat del testimoni. sinò una complexa situació social en la qual es veuen implicats diversos factors que condicionen el resultat final. Aman i Hirchman.2. per criteris étics. als tribunals i jurats sovint es produeix la influència dels estereotips negatius en la consideració que els adults fan del testimoni infantil.1. cadasun d'ells. 5. Tenim dades que mostren que els nens de 6 anys són considerats menys creïbles que els de 10 i aquests menys que els adults (Goodman. aquest patró no es compleix en totes les condicions. 5. el que obviament. Per aquest motiu. és necessari que tinguem en compte els elements que entren en joc per a la major o menor credibilitat del testimoni infantil.37 emocional molt alt. LA CREDIBILITAT ATRIBUÏDA AL NEN COM A TESTIMONI El testimoni infantil durant un procediment judicial no és un exercici aïllat de record d'un esdeveniment passat. En general.

És a dir.2. L'entrevista al menor per tal d'obtenir la seva declaració en els casos . el nen que. Aquesta circumstància planteja alguns interrogants sobre l'aplicació d'algunes mesures de protecció al menor durant els processos judicials i.2. la credibilitat més gran es va otorgar a les nenes de 6 anys i la més baixa a les de 14 anys. 1989). aquest no s'aplica (Leippe i Romanczyk.38 d'un professor. Malgrat això. genera una impressió positiva i sòlida en relació a les seves capacitats de memòria no és discriminat. Característiques del nen com a testimoni que poden afectar a la seva credibilitat. pateix l'aplicació per part de tribunals i jurats de la contínua sospita sobre les seves capacitats de memòria i la seva sugestionabilitat. per qualsevol circumstància. s'ha demostrat que quan un jutge o un jurat troba un testimoni que contradiu claramnt l'estereotip. pel fet de ser-ho.3.2. sinò que la poca credibilitat otorgada al testimoni del nen pot generalitzar-se en alguns casos a la resta de la situació i afectar a d'altres evidències. respecte de l'adult. 5. Sembla ser que en el cas de nens evidentment competents tindria un efecte positiu sobre la credibilitat presentar la declaració del menor en viu en lloc d'una transcripció de la mateixa. Hem comentat que el nen. en quant a la credibilitat global del seu testimoni. L'obtenció de la declaració del menor. en concret. sobre l'efecte de l'ús de transcripcions del testimoni del menor per tal d'evitar el testimoni en viu a la sala de vistes. 5. la influència d'aquests estereotips negatius no afecta només al testimoni. Desgraciadament.

Abans de l'entrevista amb el menor. de no contribuir als efectes negatius sobre el menor que sovint es deriven per la seva implicació en procediments judicial.39 d'abussos sexuals a menors és una situació extraordinariament delicada. 1986) que ha demostrat la seva superioritat respecte dels mètodes convencionals d'entrevista per tal d'aconsseguir una major quantitat d'informació exacta. . és necessari que aquest tipus d'entrevistes siguin portades per personal molt especialitzat. encara que la seva aplicació sigui flexible. MacKinnon i Holland. L'entrevista amb el menor ha d'estar preparada amb molta cura. el psicòleg forense ha de conèixer en profunditat tots el detalls de la instrucció del cas i ha d'entrevistar-se amb la persona a la qual el menor va explicar per primera vegada els fets. D'acord amb Manzanero (1997) el següents principis haurien de ser aplicats a una entrevista amb un menor: .Se li ha de demanar al testimoni el relat lliure dels fets: per aconsseguirho se li demanarà que expliqui tot el que pugui recordar amb tots els detalls possibles i amb les seves pròpies paraules. Per tant. encara que això no sigui possible amb la seva versió íntegra. es tracta d'obtenir la major quantitat d'informació exacta. Fisher. per l'altra.S'ha de crear un clima adequat per a la declarció i el testimoni ha de sentir que el seu relat és important. . Per una part. és convenient partir d'un guió. Sovint. Alguns dels principis de la EC es poden fer servir a les entrevistes dels menors. S'ha de deixar que el nen doni al relat la velocitat que vulgui i en l'ordre que decideixi. Per aconsseguir el testimoni dels adults s'ha dessenvolupat una tècnica d'entrevista anomenada Entrevista Cognitiva (Geiselman.

que cumplirien les mateixes funcions que els dibuixos.Fer dibuixar al nen pot facilitat la desinhibició.40 . i ninos anatòmicament correctes o detallats. . Poden fer-se servir en casos d'especial dificultat d'expressió o per aclaracions sempre amb posterioritat al relat.Es poden fer servir ninos normals.És important la gravació de l'entrevista en vídeo per tal d'evitar repeticions en la declaració. . . Si es necessita alguna aclaració durant el relat.Durant l'entrevista. i per això el seu us ha de ser molt prudent.De les técniques de la EC (reinstauració del context. permetre la seva anàlisi posterior i evitar prendre notes durant l'entrevista.S'ha de intentar no interrompre el nen durant la seva narració. canvi d'ordre) només la primera és adequada. les preguntes s'han de formular de manera oberta i s'han d'evitar els comentaris i les preguntes tancades. donat que les altres poden generar distorsions en el record infantil que dificultin l'anàlisi de la credibilitat. així com tot allò que pugui suposar una pressió sobre el subjecte. . Encara que aquests poden plantejar el problema de ser suggerents i generar interpretacions equivocades. la representació de situacions complexes que són de difícil expressió verbal i permet anomenar diferents parts del cos. s'ha d'observar el comportament del nen i comparar-lo . canvi de perspectiva.Es poden fer servir en aquest tipus d'entrevista procediments auxiliars apropiats pels casos d'abús sexual: . La presa de notes durant l'entrevista divideix l'atenció de l'entrevistador i pot generar la sensació d'avaluación en l'entrevistat. .

Una altra de les funcions que ha de ser competència del psicòleg forense. s'ha de procedir a l'anàlisi de la seva credibilitat. Si un record conté informació sensorial i contextual i detalls semàntics haurà d'ésser atribuït a un .2. l'ausència d'evidència en els peritatges mèdico-forenses fa que en molts casos d'abús sexual a menors l'única font d'evidència procedeixi del propi testimoni del menor. ampliament comprovat. que els relats d'esdeveniments reals difereixen consistentment dels relats d'esdeveniments fabulats o imaginats (Suengas i Johnson. 1994). l'anàlisi de la credibilitat de la declaració consisteix en comprovar si el relat que el subjecte fa dels fets conté els trets habituals associats amb els relats de fets percebuts. comença l'análisi de la credibilitat de la declaració. L'avaluació de la credibilitat de les declaracions dels nens en els casos d'abús sexual. per tal de discriminar l'origen de un record portem a terme una sèrie de processos de raonament sobre determinades característiques dels records. Una vegada s'ha acabat l'entrevista.4. Johnson i Raye (1981) van proposar el seu model de Control de la realitat per tal d'explicar com els éssers humans discriminem el record dels esdeveniment realment percebuts d'aquells pensats o imaginats: segons aquests autors. 1988. Tal com hem apuntat al começament. L'anàlisi de la credibilitat de la declaració parteix del fet. és aquí on rau la importància d'avaluar la credibilitat d'aquests testimonis. 5.41 amb el mostrat en altres moments. Una vegada s'ha fet l'entrevista amb el menor. Manzanero i Diges. Per tant.

1989. Aquesta tècnica. o que se li suggereixi al testimoni certa informació que no es correspon amb el que va succeir). s'ha dessenvolupat una tècnica per l'anàlisi de la credibilitat de la declaració. (Statement Reality Analysis). s'ha dessenvolupat específicament per l'anàlisi de la credibilitat en els casos de declaracions en processos per abussos sexuals a menors (Undeutsch.La tècnica de l'anàlisi de contingut de les declaracions consta de 19 . Manzanero i Diges (1994) han demostrat que aquestes característiques pròpies dels records generats interna i externament es veuen afectades per diferents variables que s'han de conèixer (per exemple. denominada S. mentre que és relativament ric en informació sobre processos cognoscitius i detalls referits a la pròpia persona. sinò únicament analitzar si aquesta cumpleix amb alguns criteris establerts per la investigació psicològica. la presència dels quals indica una alta provabilitat de correspondre amb un fet real. La tasca del psicòleg comença amb l'anàlisi de totes les declaracions efectuades pel nen i per la resta de testimonis. Contrariament. haurà d'ésser qualificat com autogenerat o d'origen intern. La tècnica no pretén establir inequívocament la veritat o la falsetat d'una declaració.42 origen extern.R. Steller. el nombre d'ocasions en que el testimoni explica el fets. El procediment de SAR consta de dues tècniques: . si no té aquesta informació sensorial i contextual.A. 1989). A partir de l'análisi de les diferències entre relats d'origen extern i autogenerat. prèvia a l'entrevista entre el nen i el psicòleg. L'ausència d'aquests criteris no demostra la falsetat de la declaració.

Reproducció de converses. Detalls exactes èrroneament interpretats. Descripció d'interaccions. Detalls superflus. Detalls inusuals. Estat mental subjectiu del menor. 13. Perdó a l'acusat. Peculiaritats de contingut 8. 3. Correccions espontàneas. 10. 2. 16. 12. Associacions externes relacionades. 18. Incardinació en el context. 15. Quantitat de detalls. . 11. Continguts específics 4. 5.43 criteris d'anàlisi del testimoni enmarcats en cinc categories: Característiques generals 1. Contingut relacionat amb motivació 14. Producció no estructurada. Admissió de falta de memòria. 9. Dubtes sobre el propi testimoni. Complicacions inesperades. 7. Estructura lógica. Atribucions a l'estat de l'agresor. Autodesaprovació. 6. 17.

Preguntes suggestives. . Pressions per informar falsament. 2. 8. Susceptibiliat a la suggestió. 3. Motivació per informar falsament 6. 10. directives o coactives. 5. Detalls característics. Motius per informar.44 Elements específics de l'agresió 19. agrupats en quatre categories.La tècnica d'avalució de la validesa de la declaració consta d'11 criteris. Consistència amb altres declaracions. . Consistència amb altres evidències. Característiques de l'entrevista 4. Característiques psicològiques 1. 11. Adequació de llenguatje i coneixement. Consistència amb les lleis de la natura. Adequació de l'afecte. 7. Questions de la investigació 9. Adequació global de l'entrevista. Context de la revelació o informe original.

més credibilitat s'otorgarà a la declaració del menor.indeterminada. . Com més criteris siguin presents i amb més força. . després d'analitzar cadascus d'aquests factors.molt provablement increible. . . present i fortament present.provablement creible.Proporciona informació quantificada. Sigui quin sigui el resultat de l'entrevista. encara que la seva ausència.45 Ambdues tècniques són complementàries. . L'avaluació s'ha de fer per dos psicòlegs experts que han d'estar presents en totes les fases d'anàlisi. fer servir l'Anàlisi de la Realitat de la declaració comporta una sèrie d'aventatges: . .Pot forçar.Dóna una visió al tribunal més clara i flexible que l'ajuda a avaluar l'evidència. . com ja hem dit. no indiqui necessàriament la mentida i ens deixarà en situació de indeterminació. .problablement increible. en alguns casos.molt poblablement creible. portarà els psicòlegs a classificar la declaració del nen en una de les següents categories: .Redueix el nombre de nous judicis per revisió del casos. la confessió de l'agresor. resulta necessaria una anàlisi individualitzada perquè les declaracions poden estar sota la influència d'altres variables i de particularitats de cada subjecte. En qualsevol cas. L'informe psicològic. La presència de cadascun dels criteris s'avalua a partir de tres valors: ausent.

en general. estructurat tenint en compte la possibilitat de que els menors prenguin part en un porcés judicial. un factor estresant.46 En les declaracions orals del psicòleg es pot completar la informació que inclou l'informe afegint dades sobre les capacitats cognitives o lingüístiques del nen. que comença amb la denúnca i culmina amb la vista oral i la sentència. el nen pot veure's sotmés a molt variades fonts d'estrés.3. que poden ser molt llargs. i mencionarem breument les diferents mesures de protecció que s'estan començant a utilitzar amb l'objectiu de no augmentar en el procés judicial els efectes negatius que el fet de l'agresio sexual sens dubte genera. 1988). en els casos de processos per abussos sexuals l'experiència judicial del menor és especialment problemàtica per afectar en molts casos a qüestions sobre les quals els nens tenen escasos coneixements. 5. En la resta d'aquest apartat. Durant tot el temps que dura un procés judicial. intentarem delimitar quines són les diferents fonts d'estrés per als menors que el processos per abussos sexuals poden provocar. Aquestes demores entre declaracions no només .3. són ja. 5.1. possibles secueles i efectes a llarg termini. de vegades. per si mateixos. Més encara. La poca evidència disponible indica que l'experiència és altament estresant i pot provocar en alguns casos efectes a llarg termini (Goodman i Jones. LA REACCIÓ EMOCIONAL DEL NEN DURANT DEL PROCÉS JUDICIAL Tal com indicavem al començament d'aquest apartat. l'àmbit jurídic no ha estat. han de declarar en un context completament extrany i. Factors d'estrés en la fase prèvia al judici. en presència de l'agresor. Els temps de demora per tal de testificar durant el procés d'instrucció i fins el judici.

Se'ls ha d'informar. quan testifiquen en casos d'abussos sexuals. 5. tant pel que fa a l'augment en l'interval de retenció. freqüentment. com per la superposició entre els diferents testimonis que es puguin produir.3. La mateixa vista oral es viu pel menor com una situació d'examen que genera considerable tensió anticipatòria. Aquest és un altre clar motiu d'estrés per al nen. els ha fet prometre que no ho diran a ningú. de què és el que passarà al judici i de què s'espera d'ells. s'ha observat que els nens creuen que un jutjat és un lloc on es porta a la gent dolenta i. en molts casos. la brevetat de tot el procés contribuiria beneficiosament a la reducció dels seus efecte indesitjables sobre el menor.47 constitueixen un motiu d'estrés per al menor. Els nens. estan anat habitualment en contra de la seva pròpia ètica. Naturalment. . Quan s'ha investigat la visió que les nens tenen d'alguns elements del procés judicial.3. pensen que en el cas que no diguin tota la veritat seran ells qui aniran a la presó. Actualment es pensa que una fòrmula adequada per reduir l'efecte d'algún d'aquests factors és que els nens siguin preparats per la seva comparecència en el judici. Factors d'estrés durant el judici. sinò que afecten també d'una manera negativa a la exactitud del seu testimoni. de manera clara i asequible. perquè l'adult agresor. Acabem d'indicar que la vista oral és viscuda pel menor com una situació d'examen i que fins i tot l'anticipació d'aquest examen ja és un factor d'estrés. El desconeixement dels procediments legals provoca por davant allò que és desconegut.

a més de l'habitual posició elevada de les diferents persones que actuen durant la vista oral.48 més encara ho serà l'examen mateix. la roba d'advocats i jutges i la necessitat de parlar en veu alta. En qualsevol cas. si no es prenen les degudes precaucions per a la protecció del menor. les manifestacions emocionals que apareixen després del judici estan causades per l'estrés viscut en les fases prèvies i durant el judici.3. De vegades. Un altre factor que s'ha mostrat rellevant. A més. com són el defensor de l'acusar i el mateix fiscal. que si ja resulta incomprensible en molts casos pels adults. els factors d'estrés després del judici poden ser molt variables en funció de la situació del menor una vegada finalitzat el procés. el fet de romandre sol en el lloc dels testimonis pot ser molt desagradable per al nen. existeix la possibilitat que el nen es trobi cara a cara amb l'acusat en el jutjat abans del judici. encara ho és més en el cas dels menors. En primer lloc. Alguns elements més que s'afegeixen per fer del judici una experiència especialment desagradable pels nens són el públic asistent. Factors d'estrés després del judici. és la distància física entre el menor i les persones que l'interroguen. El que sí s'ha trobat és que es poden produir fortes sensacions de culpa si la sentència és . 5. Un problema addicional és el llenguatge legal.3. o que hagi de fer la seva declaració durant el mateix en presència de l'adult agresor. S'han detectat diversos aspectes de la presa de declaració en el judici que poden alterar el testimoni i provocar en el menor un nivell de tensió innecessari.

ha determinat que apareguin propostes sobre diferents mesures de protecció al menor que es poden aplicar durant els processos judicials. les investigacions que s'han interesat pels efectes de les situacions d'abussos sexuals patits per menors semblen apuntar que aquests efectes es manifesten més aviat a curt que a llarg termini (Joslyn. La seva aplicació és encara. Les diferents mesures de protecció al menor que trobem a la literatura són les següents: . Factors que poden minimitzar l'ansietat experimentada durant les diferents fases del procés. minsa i prudent (Gray.Asesorament als pares o tutors de les possibles manifestacions d'ansietat posteriors al judici. sempre que sigui possible. 1993) i gran part de les mateixes es troben en fase d'estudi amb l'objectiu de valorar adequadament tots el seus efectes.4.Proporcionar informació al nen sobre el transcurs del judici i què és el que s'espera d'ell. Carlin i Loftus. 5.3.Reduir. . les declaracions repetides i que . fins i tot en els païssos més avançats. . .49 contrària a la posició mantinguda pel testimoni del nen. Afortunadament. 1997). La progressiva presa de consciència de les negatives conseqüències sobre el menor que el sistema judicial pot afegir a la seva intervenció en els casos de maltractament i d'abús sexual.Accelerar els tràmits i reduir els terminis durant els processos judicials.

reservació de la intimitat en quant a la difussió en mitjans de comunicació .Admetre.Modificar la fòrmula de jurament de veritat. fent servir una terminologia més comprensible pel menor.Si això no és possible. .50 l'entrevista sigui realitzada per un expert i gravada en vídeo.Presència en tots els interrogatoris de l'advocat del nen. .Evitar. . . . per part dels tribunals. sempre que sigui possible. . . el testimoni referencial.Que el nen no pugui veure a advocats i fiscals. . per part dels tribunals. que es fixin distàncies mínimes durant la vista oral entre el nen i els advocats.Fer servir ninos per la declaració en casos d'abús sexual. . . la declaració del nen a la sala de vistes. el testimoni gravat o per circuit tancat de televisió.Admetre. que poden ser útils per intentar evitar els problemes habituals dels menors respecte a coneixements de tipus sexual i dificultats en l'expressió oral.Informació a la sala de l'expert en testimoni sobre el testimoni infantil. . .Jutges a porta tancada.Modificar l'entorn físic de la sala per tal que resulti menys impresionant pel menor.

recolçada fonamentalment en el testimoni del nen davant el jurat. Entre les seves conclusion principals. Finalment. i allò que s'observà durant els processos reals. van afirmar considerar la utilitat i fer servir les mesures de protecció al menor en major proporció a la utilització rel mostrada pel posterior estudi observacional. a les jurisdiccions observades. manca coneixement i experiència en el seu us. A l'estudi de Gray (1993) s'analitza l'estatus legal i l'us efectiu de moltes d'aquestes mesures de protecció en òrgans judicials de vuit comtats nordamericans. En segon lloc. Per exemple. segons Gray (1993). els responsables dels òrgans judicials. Poden existir diverses raons per aquesta discrepància. i que les mesures de protecció disminueixen l'impacte sobre tribunals i jurats al testimoni. a aquest treball s'afirma que.51 de la identitat del menor. els fiscals poden dubtar si serà o no admés un testimoni referencial. existeix una considerable discrepància entre la informació proporcionada sobre l'us i la utilitat estimada d'aquestes mesures de protecció als qüestionaris preliminaris a l'estudi. 6. la demanda d'aquest tipus de mesures de protecció innovadores pot requerir la preparació prèvia de solicituds i escrits de fonamentació. OBJECTIUS Els objectius de la present investigació són els següents: . la controvèrsia sobre alguna d'aquestes tècniques incrementa el risc d'apel⋅lacions i retraccions en la confesió. quan van respondre els qüestionaris previs a la investigació observacional. En primer lloc. molts fiscals afirmen que la manera més efectiva de portar aquests casos és la tradicional. fent-les menys atractives pels fiscals. les mesures de protecció que introdueixen reformes en el procediment han causat poc impacte en els casos d'abús sexual que arriben a ser jutjats. A més. contestats pels responsables dels òrgans judicials. A més. És a dir.

Estudiar les característiques psicosocials dels casos d’abús sexual infantil sentenciats.Estudiar les relacions més significatives entre les difernts variables. 3. l’avaluació pericial i el judici oral. VARIABLES I OPERACIONALITZACIÓ En primer lloc. l’exploració i l’instrucció judicial.52 1. 7. jutjat d'instrucció i judici oral). A continuació farem una descripció de les variables de l’estudi peró es pot trobar la denominació i tot el conjunt de variables en l’Annex I (Definició de . en funció de la revisió bibliografica feta (la bibliografia és d’altres països. ja que al nostre no vem trobat cap estudi sobre el tema) i dels objectius plantejats vem realitzar la selecció de les variables a estudiar en funció de la seva importància tant a nivell psicosocial com a nivell judicial. Analitzar els diferents testimonis que realitza la víctima. -Característiques de l'acusat. centrant-nos en: -Característiques del menor. 2. 5.Realitzar aquelles propostes que creiem que podrien millorar el procés (especialment reduir l'angoixa i evitar la victimització secundaria del menor). 4. -Característiques del procés judicial en totes les fases (policia.Analitzar els procediments utilitzats a l’exploració policial.

Data Judici (DATA-JU): Data en que es celebra la vista oral d'un procés per presumpte/s delicte/s sexual/s a menors. 7.1. VARIABLES DE IDENTIFICACIÓ Número de Cas (Nº CAS): Es dona un únic número a cada menor inclòs a la investigació.1.2. Jutjat d’Instrucció (JUT-INS): Jutjat que instrueix el procés per presumpte/s delicte/s sexual/s a menors. Número d'expedient judicial (Nº EXP): Es dona un número a cada expedient judicial analitzat a la investigació i que es correspon amb un únic procés judicial per presumpte/s delicte/s relacionat/s amb abús/os sexual/s a menors. Recollim per a cada delicte les següents variables: . Tipificació del delicte En la tipificació del delicte es van a considerar la posibilitat de tres delicte per acusat i las tipificaciones que fan el ministeri fiscal i i la defensa. Instància judicial que jutja (INS-JUD): Jutjat Penal o Sala de l’Audiència que jutja el cas de presumpte/s delicte/s sexual/s a menors. VARIABLES DEL DELICTE 7.53 variables): 7.2.

número de delictes de la mateixa tipificació comesos per l'acusat segons el ministeri fiscal i la defensa.2. Agreujants (AG-DENº AC o DE): Existència d'agreujants relacionats amb el presumpte delicte comés per l'acusat segons el ministeri fiscal i la defensa. Delicte quantificat o continuat (QU-DENº AC o DE): Caràcter quantificable o continuat del presumpte delicte segons el ministeri fiscal i la defensa. Atenuants (AT-DENº AC o DE): Existència d'atenuants relacionats amb el presumpte delicte comés per l'acusat segons el ministeri fiscal i la defensa. 7. Número d'acusats (Nº ACUS): Número d'acusats inclosos en un procés per presumpte/s delicte/s de abús/os sexual/s a menors.54 Tipificació del delicte(TI-DENº AC o DE): Article i apartat del codi penal que tipifiquen un dels presumptes delictes d'abús/os sexual/s a menors comesos per l'acusat segons el ministeri fiscal i la defensa. 7.3.2. Número de Delictes (DENº AC o DE): En el cas d'esser quantificable. Nº persones implicades Número de víctimes (Nº VICTI): Número de menors víctimes inclosos en un procés per presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s a menors.2. Data del delicte .

Lloc de naixement del menor (ME-LLO-NA).3. Custodia Disputada (CUST-DIS): Existència d'algun procés entre els pares per a determinar la guardia i custodia del menor abans o després de la denúncia per presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s. Edat del menor (ME-E-1D): Edat del menor en el moment d'inici del/s presumpte/s delictes. VARIABLES DEL MENOR Sexe del menor (ME-SEXE): Sexe del menor víctima del/s presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s.55 Data d'inici del delicte (DA-IN-DE): Data d'inici de la comissió del/s presumpte/s delictes. 7. .4. 7. VARIABLES DE L’ACUSAT En cada acusat hem considerat les següents variables. Data de naixement del menor (ME-DA-NA). Data Final del delicte (DA-FI-DE): Ultima data en la comissió del/s presumpte/s delictes.

4. .56 7. Característiques personals Sexe de l'acusat (ANº-SEXE): Sexe de l'acusat per presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s a menors. Antecedents de delictes contra la llibertat sexual(ANº NºD-SE): Número total de delictes contra la llibertat sexual pels que l'acusat va ser condemnat anteriorment. Professió de l'acusat (ANº-PROF): Professió de l'acusat durant el procés. Estat civil de l'acusat (ANº-E-CIV): Estat civil de l'acusat durant el procés.4. Data de naixement de l'acusat (ANº-DA-NA). Lloc de naixement de l'acusat (ANº-LL-NA). Solvència econòmica de l'acusat (ANº-SOLV): Solvència econòmica de l'acusat per afrontar les responsabilitats civils derivades d'una sentència condemnatòria.1.2. Antecedents penals Antecedents penals de l'acusat (ANº-AN-PE): Existència d'antecedents penals de l'acusat en el moment de ser procesat per presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s a menors. Edat de l'acusat (ANº-E-1DE): Edat de l'acusat en el moment d'inici del/s presumpte/s delicte/s. 7.

Antecedents de delictes contra les persones(ANº NºD-PE): Número total de delictes contra les persones pels que l'acusat va ser condemnat amb anterioritat. Tipus de relació entre el menor i l'acusat(ANº-RE-ME): Tipus de relació entre el menor i l'acusat amb anterioritat a l'inici de la realització del/s presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s.3. Antecedents de delictes contra la propietat (ANº NºD-PR): Número total de delictes contra la propietat pels que l'acusat va ser condemnat amb anterioritat. 7. Relació del acusat amb el menor Menor conegut (ANº-CONEIM): Existència de coneixement entre el menor i l'acusat amb anterioritat a l'inici de la comissió del/s presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s.4.57 Condemnes de delictes contra la llibertat sexual (ANºC-D-SE): Suma de les condemnes derivades del número total de delictes contra la llibertat sexual pels que l'acusat va ser condemnat amb anterioritat. Condemnes de delictes contra les persones(ANºC-D-PE): Suma de les condemnes derivades del número total de delictes contra les persones pels que l'acusat va ser condemnat amb anterioritat. . Condemnes de delictes contra la propietat (ANº C-D-PR): Suma de les condemnes derivades del número total de delictes contra la propietat pels que l'acusat va ser condemnat amb anterioritat.

5.58 Convivencia entre el menor i l'acusat(ANº-CONVM): Existència de convivencia entre el menor i l'acusat amb anterioritat a l'inici de la relització del/s presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s.2.1. Denunciant (DENUN-TE): Persona que realitza la denúncia.5.1. Confessió a la policía o Fiscalía .2. Atestat policial i/o expedient fiscalía 7. Revelació del delicte(REVELACI): Primera persona a la que el menor víctima d'abusos explica els fets. Denúncia Data de la denúncia(DATA-DE): Data en la que es produeix la denúncia que dona origen al procés per presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s a menors. VARIABLES DELS PROCEDIMENTS 7. Lloc en que es fa la denúncia (LLOCDE): Lloc en que es fa la denúncia que dona origen al procés per presumpte/s delicte/s d'abús/os sexual/s a menors. 7. 7.5.5.

2. Número de testimonis familiars a policia o a fiscalia (NºT-F-PF): Número de testimonis familiars del menor que testifiquen davant la policia o a fiscalia. Número de testimonis presencials a policia o a fiscalia (NºT-P-PF): Número de testimonis de caràcter presencial (al marge del menor) que testifiquen davant la policia o a fiscalia. . Número de testimonis referencials a policia o a fiscalia (NºT-R-PF): Número de testimonis de caràcter referencial que testifiquen davant la policia o a fiscalia.5. Data del primer testimoni a policia o a fiscalia (F-1-TVPF): Data en que el menor realitza el primer testimoni davant la policia o a fiscalia.2. Testimoni a la policía o fiscalía Número de testimonis a policia o a fiscalia (NºTEVIPF): Número de testimonis que el menor-víctima realitza davant la policia o a fiscalia. 7. Número total de testimonis a policia o a fiscalia (NºTTE-PF): Número total de testimonis (al marge del menor) que testifiquen davant la policia o a fiscalia. Número de testimonis coneguts a policia o a fiscalia (NºT-C-PF): Número de testimonis coneguts pel menor que testifiquen davant la policia o a fiscalia.59 Confessió a la policía o a la Fiscalía (CON-PF): Existència i tipus de declaració de l'acusat a la policía o a la fiscalia.

7. Número de testimonis referencias al JI (NºT-R-JI): Número de testimonis de caràcter referencial que testifiquen al jutjat d'instrucció.5.3.3. Testimoni al Jutjat d'Instrucció Número de testimonis del menor al Jutjat d'Instrucció (J I) (NºTEVIJI): Número de testimonis que el menor-víctima realitza al jutjat d'instrucció. Confessió i el seu tipus (CON-JI): Existència i tipus de confessió del delicte per part de l'acusat al jutjat d'instrucció. Confessió al Jutjat d'instrucció. . Número de altrestestimonis a policia o a fiscalia (NºT-O-PF): Número de testimonis que guardan algun altre tipus de relació amb el menor. que testifiquen davant la policia o a fiscalia.5.5. Jutjat d'Instrucció 7. Data del primer testimoni al J I (F-1-TVJI): Data en que el menor realitza el primer testimoni al jutjat d'instrucció.3. 7.1. Número total de testimonis (NºTTE-JI): Número total de testimonis (al marge del menor) que testifiquen al jutjat d'instrucció.60 Número de testimonis professionas a policia o a fiscalia (NºT-P-PF): Número de testimonis que tenen algun vincle professional amb el menor que testifiquen davant la policia o a fiscalia. o sense relació amb ell.2.

que testifiquen al jutjat d'instrucció. Número de testimonis familiars al JI (NºT-F-JI): Número de testimonis familiars del menor que testifiquen al jutjat d'instrucció.3.5. Mesures de Protecció i Assistència al menor al Jutjat d'Instrucció Assistència médica al menor (AS-MED): Existència d'alguna mena d'assistència médica proporcionada al menor durant la instrucció del sumari. o sense relació amb ell. Número de altres testimonis al JI (NºT-O-JI): Número de testimonis que guardan algun altre tipus de relació amb el menor. 7. Assistència psicològica al menor (AS-PSI): Existència d'alguna mena d'assistència psicològica proporcionada al menor durant la instrucció del sumari. Número de testimonis professionals al JI (NºT-PJI): Número de testimonis que tenen algun vincle professional amb el menor que testifiquen al jutjat d'instrucció.3. Número de testimonis coneguts al JI (NºT-CJI): Número de testimonis coneguts pel menor que testifiquen al jutjat d'instrucció. Mesura de protecció durant l'instrucció(ME-PROT): Existència d'alguna .61 Número de testimonis presencials al JI (NºT-P-JI): Número de testimonis de caràcter presencial (al marge del menor) que testifiquen al jutjat d'instrucció.

5. .licita el testimoni del menor al JO (TE-VI-SO). Acusació Particular (ACU-PAR): Existència de acusació particular que defensa els interesos del menor.4. Proves al judici oral Confessió al Juici Oral (JO) (CONFE-SA): Existència i tipus de confessió del delicte per part de l'acusat al judici oral.4. Testimoni al judici oral Part que sol. 7. 7.5. Número testimonis referemcials al JO (NºT-R-SA): Número de .1.2.62 mena de mesura de protecció proporcionada al menor durant la instrucció del sumari.5. JUDICI ORAL 7.4. Número total testimonis al JO (NºTTE-SA): Número total de persones que testifiquen al judici oral (excepte la/es víctima/es i l'acusat). Tipus de mesura de protección durant l'instrucció (TI-M-PRO): Tipus de mesura de protección proporcionada al menor durant la instrucció del sumari. Conformitat (CONFORMI): Acceptació per part de la defensa dels càrrecs i la pena proposada pel ministeri fiscal.

Número testimonis presencials al JO (NºT-P-SA): Número de testimonis de caràcter presencial (al marge del menor) que testifiquen durant la vista oral.63 testimonis de caràcter referencial que testifiquen durant la vista oral. Número testimonis defensa al JO (NºT-SADE): Número de testimonis que testifiquen durant la vista oral a sol.licitut de l'acusació i la defensa. que testifiquen durant la vista oral. . Número testimonis familiars al JO (NºT-FSA): Número de testimonis familiars del menor que testifiquen durant la vista oral.licitut de l'acusació. Número testimonis professionals al JO (NºT-PSA): Número de testimonis que tenen algun vincle professional amb el menor que testifiquen durant la vista oral.licitut de la defensa. o sense relació amb ell. Número testimonis coneguts al JO (NºT-CSA): Número de testimonis coneguts del menor que testifiquen durant la vista oral. Número altres testimonis al JO (NºT-O-SA): Número de testimonis que guardan algun altre tipus de relació amb el menor. Número testimonis acusació al JO (NºT-SAAC): Número de testimonis que testifiquen durant la vista oral a sol. Número testimonis acusació i defensa (NºT-SAAM): Número de testimonis que testifiquen durant la vista oral a sol.

Pericial de Part (SOLIC-PNº): Part que sol.4.4. Mesures de protecció al judici oral Mesures de protlecció al judici oral (ME-PR-SA): Existència de constància de l'aplicació de mesures de protecció al menor durant la vista oral.5. Valoració pericial del testimoni(VA-TE-PNº): Valoració del testimoni del menor segons l'informe pericial. VARIABLES DE LES SENTENCIES .3.5.6. Tipus pericial (TIPUS-PNº): Tipus de informe pericial que s'exposa durant la vista oral. 7. Pericials judici oral Pericial (PERICIAL): Existència d'expossició dels resultados de alguna mena d'informe pericial durant la vista oral.4. Valoració pericial de seqüeles psicològiques(SEQU-P1): Tipus de seqüeles psicològiques que el menor pateix originades pel delicte segons els resultats de l'informe pericial.64 7.licita l'informe pericial. 7. Diagnostic (DIAG-PNº): Diagnòstic que dictamina l'informe pericial.

65 7.6. Número delictes (ANºDNº-NºD):En el cas d'esser quantificable. 7. Tipificació dels delictes Tipus sentència (ANºDNº-TS): Tipus de sentència que emet el tribunal per el delicte nº. la Agreujants (ANºDNº-AG): Existència d'agreujants al delicte tipificat a la sentència. número de delictes de la mateixa tipificació comesos per l'acusat segon sentència. Delicte(ANºDNº-TD): Article i apartat del codi penal que tipifiquen un dels presumptes delictes d'abús/os sexual/s a menors comesos per l'acusat segons la sentència.6. .1.1. Pena Pena de privació de llibertat (ANº-P-LIB): Pena de privació de llibertat per a l'acusat dictada a la sentència. Atenuants (ANºDNº-EX): Existència d'atenuants al delicte tipificat a la sentència. Pena de privació de drets (ANº-P-DER): Pena de privació de drets de l'acusat dictada a la sentència. Delicte quantificable o continuat (ANºDNº-QU): Caràcter quantificable o continuat del presumpte delicte segons la sentència.

a fí de poder realitzar posteriors comparacions entre els resultats obtinguts a la present investigació i a d'altres similars. Mesures de seguritat (ANº-ME-SE): Mesures de seguritat dictades en la sentència. 9. També s'ha considerat la bibliografia existent (d'altres païssos. PROCEDIMENT Com a primer pas previ a la construcció del full de registre es va realitzar la selecció de les variables a estudiar. Aquesta selecció es va realitzar considerant la seva importància tant a nivell processal com a nivell psicològic. Responsabilitat civil (ANº-RE-CI): Mesures de responsabilitat civil dictades en la sentència. Sobre les variables obtingudes amb el programa estadístic SPSS s'han realitzat l'anàlisi estadística de tipus descriptiu i a continuació hem analitzat les relacions de variables (proves de Chi quadrat). 8. ANÀLISI ESTADÍSTICA En el nostre estudi hem seleccionat la mostra total dels expedients judicials sentenciats a la ciutat de Barcelona a l'any 1995. . es va realitzar una definició operativa de les mateixes. ja que al nostre no existeis cap estudi sobre el tema). Un cop determinades les variables.66 Multa (ANº-MULTA): Multa a l'acusat dictada a la sentència.

5.8. A cada secció hem fet el següent procés. Aquest procés s'ha dut a terme a totes les Sales Penals de l'audiència Provincial de Barcelona (sales 2.9 i 10)on hem localitzat un total de 36 . Es va constituir un grup amb un membre de l'equip d'investigació i les dues col. Despres hem identificat els casos objecte d'estudi mitjançant el llibre de registre o la lectura de les sentències.3.67 Inicialment es va construir un primer full de registre per a la realització de la prova pilot. . Demanar el permís als/les secretaris/ies de cada secció. Fins ara ens hem trobat amb el permis i la col. En la realització d'aquesta prova ens vam trobar a l'Audiència Provincial de Barcelona que molts casos encara estaven pendents de sentència definitiva.7.6. . S'ha realitzat l'obtenció de les dades a totes les sales penals de l'Audiència Provincial de Barcelona. es consulta l'expedient judicial dels casos per extreure les dades necessaries per a l'investigació. garantint en tot cas la confidencialitat de les mateixes. En base als resultats obtinguts a l'esmentada prova pilot es van realitzar les modificacions necessaries a fí d'obtenir el major número de dades possibles i també aquells canvis de caire estructural que facilitaven la recollida de les mateixes. . perquè s'havia interposat recurs de cassació. Per solventar aquesta dificultat i no perdre un número significatiu d'expedients vam optar finalment per estudiar els casos sentenciat a l'any 1995 a la ciutat de Barcelona. Un cop s'ha identificat els casos a estudiar.laboració de totes les seccions.laboradores en el treball de camp.

D'aquests s'ens va facilitar l'accés a 39 dels mateixos. Finalment. ANÀLISI DESCRIPTIVA DE LES VARIABLES En primer lloc. on hi ha 103 menors testimonis víctimes d'abusos sexuals. com ara que es trobaven a Fiscal'ia o dificultats d'arxiu). Als Jutjats Penals de Barcelona vem localitzar 48 expedients de casos que encaixaven dins el marc de la investigació. D'aquest hem pogut realitzar l'estudi sobre 28 (als altres vuit hi havia diversos problemes. Valid Cum Frequency Percent Percent 6 5. INSTÀNCIA JUDICIAL QUE JUTJA EL CAS TAULA 1 Instancies Judicials i núm de cas. Al texte el lector pot trobar el comentari de les dades i les taules corresponents. si es vol veure el resultat en forma gràfica es pot trobar a l'Annex de Gráfiques.1.8 5. 10.68 expedients relacionats amb abús sexual de menors sentenciats a l'any 1995. la recollida de dades s'ha fet sobre 67 expedients. doncs. RESULTATS 10. farem una anàlisi descriptiva de les variables. 10.8 Instància Judicial A-10 .

8 3 2.0 1 1.9 2 1.------103 100.8 5 4.0 70.5 % de las Sales de Audiencia.9 %.7 45.0 39.7 16.69 A-2 A-5 A-6 A-7 A-8 A-9 P-1 P-11 P-13 P-14 P-15 P-18 P-2 P-22 P-23 P-3 P-4 P-5 P-6 P-8 Total Valid cases 2 1.8 18 17.6 46.0 ------100.1 98. Hi ha un major nombre de casos de delictes sexuals a menors jutjats als Jutjats Penals (58.2 97.8 3 2.1 00. 87.0 10 9.9 -----.8 %) per que hi ha un percentatge inferior de delictes molt greus.9 1 1. Però a l’hora d’analitzar les dades hem de considerar que l’ambit de les Audiencias es de totat la provincia i no es així en el cas dels justjats de lo penal.0 0 Missing cases Veure GRÀFIQUES 1 i 2 En primer lloc hem de considerar que la nostra mostra inclou sept de les vuit sales de lo penal de la Audiencia Provincial de Barcelona.9 6 5. .6 83.2 %) que a l’Audiència Provincial (41. es a dir.9 1 1.9 76.6 81.9 3 2.0 103 7.3 94.7 6 5.5 88.9 6 5. el 86. es a dir.8 44.5 6 5.6 56. Dels Jutjat de lo penal de Barcelona (23) no hem pogut tenir acces als expedients en tres d’ells.3 65.5 34.9 5 4.8 6 5.8 10.9 2 1.7 79.7 9 8.0 2 1.

0 ------100.6 100.70 10. Tipificació del delicte TAULA 2.0 0 Value Label Agressió sexual Estupre Exhibicionisme Prostitució Violació Total Valid cases 103 Missing cases Veure GRÀFICA 3 Respecte a la calificació dels delictes per part de l'acusació el primer que hem de dir és que per poder realitzar les anàlisis correponents els hem agrupat seguint els següents criteri: agafar sempre el delicte més greu en el cas de que l'acusació pública consideres diversos.6 46. VARIABLES DEL DELICTE 10.1.0 13.2.0 33. Tipus de delicte segons l’acusació Valid Cum alue Frequency Percent Percent as es ex pr vi ------103 34 14 29 11 15 ------100.7 85.8 10. Un cop agrupats veiem que dels cinc delictes els majoritaris són l'agressió sexual (33%) i l'exhibicionisme (28. . els altres tres es presenten en proporcions molt similars.2%).6 28.0 33.2 74.2.4 14.

9 3.0 100. que en tots els casos era en el sentit de considerar els fets agressió sexual.3 100.71 Més endavant es comenten aquells resultats més significatius respecte a aquesta variable (tipus de delicte) i la seva relació amb les demes. TAULA 3 Tipus de delicte segons la defensa Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent abs 75 72.0 ------.3 23.8 72.3%) es mostren conformes amb el ministeri fiscal. .------Total 103 100. hem diferenciat tres categories: quan es demana la lliure absolució de l'acusat.7 conf 24 23.0 Missing cases 0 Value Label Absolució Agressió sexual Conformitat Valid cases 103 Veure GRÀFICA 4 Respecte a la qualificació dels delictes segona la defensa dels acusats. Com es veu en la gran majoria dels casos (72. i quan realitza una qualificació diferent.8%) es demana l'absolució.9 76. per contra gairebé en una quarta part (23.------. quan es mostra conforme amb la qualificació feta pel ministeri fiscal.8 as 4 3.8 72.

0 Value Label Continuat Quantificat Missing cases Respecte a aquestes dades hem de dir que tot i que hi ha un nombre prou important de delictes tipificats com a continuats (35%) es de destacar que hi ha casos que juridicament estan classificats com no continuats però que des d’una vessant criminològica podrien considerar-se com delicte continuats.2.0 65. 10.0 0 35.5 % dels casos cuantificats es fa acusació per un únic delicte i en la nostra mostra en trovat 2 casos de dos delictes (3.0 %) i un cas de tres delictes (1%).1.2.0 67 65.2.0 100.2. Nº persones implicades 10. per la seva duració.0 35.72 TAULA 4.------103 100.0 100. Número de víctimes TAULA 5 Nº víctimas expedient Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent Value Label .0 ------. Acusació del quantificat/continuat Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent co cu Total Valid cases 103 36 35.------. En un 95.

2.0 3.2.5 100.2.5 1.7 68. El nombre màxim és de 6 menors en un únic expedient.0 2 3.5 4. Número d'acusats TAULA 6 Nº acusats expedient Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 1 2 Total Valid cases 67 65 97.6 5 7.------67 100.0 0 Value Label Missing cases . 10.5 94.0 100.7 12 17.7%) hi havia una única víctima per expedient.------.0 97.------67 100.9 86.0 100.5 1 1.5 98.5 7.73 1 2 3 4 6 Total Valid cases 67 46 68.0 ------. Com s'observa en la majoria dels casos (68.0 ------.9 17.0 3 4.0 97.0 0 Missing cases Veure GRÀFICA 5 En aquesta taula veiem el número de víctimes que estaven incloses a cada expedient judicial.0 100.------.7 68.

9 53. 10.5 43.8 3 4 3. D'altra banda. Duració del delicte TAULA 7 Duració delicte Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 1 18 17.0 Missing cases 62 43.9%) dels casos es tracta de delictes puntals o de duració molt curta (0-3 mesos).2 Missing ------.------Total 103 100.9 7.9 9. Aquests acusats no estan inclosos a l'anàlisi de les dades perquè s'els considerava complices dels fets. però.8 4 3 2.5% .9 2 4 3.0 Value Label de 0 a 3 mesos entre 3 i 6 mesos entre 6 mesos i 1 any entre 1 i 2 anys entre 2 i 3 anys més de 3 anys . veiem que si sumem tots els delictes la duració dels quals és superior a un any.7 85.3 5 6 5. Valid cases 41 Veure GRÀFICA 6 Respecte a la duració del delicte la primera dada destacable és que gairebé en la meitat (43.6 6 6 5.2.------. trobem que corresponen a un 36.3.4 100.7 63.8 14.0 100.4 70.8 14.6 62 60.74 Respecte al número d'acusats per expedient judicial veiem que només en 2 dels expedients (3%dels casos) hi figuraven 2 acusats. i l'anàlisi està realitzada sobre els presumptes autors dels mateixos.9 9.

75 dels casos.3 24.Gray (1993): 68 %. (1997 ): .0 0 Value Label noia noi Missing cases Veure GRÀFICA 7 Com es pot observar a la taula la gran majoria de les víctimes són noies (75. 10. que han el següents percentatge de noies: .0 ------. 7%).------103 100. 80 % .7 75.SAAS.0 100.8 %.3. VARIABLES DEL MENOR 10.7 75. Aquest percentatge coincideix amb el de altres estudis.3 100. Jiménez i Oliva (1995): .3.Sexe del menor TAULA 8 Sexe del menor Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 0 1 Total Valid cases 103 78 75.------. 78.Saldaña.1.7 25 24.

0 Value Label 0-6 anys 6-11 anys 12-15 anys 16-17 anys Veure GRÁFICA 8 La distribució per edats és força homogènia.5 100.Finkelhor (1979): 75 %.8 82.5 17.7 41 39.3.0 34.8 39. Edat dels Menors TAULA 9 Edat dels Menors Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 1 2 3 4 Total 9 8. 10.0 100.els dos grups més importants son els adolescents entre els 12 i 15 anys amb un 39.0 ------.7 35 34. La víctima més petita té 2anys i 8 mesos i la més gran 17 anys i 11 mesos. La moda la trobem als 11 anys.2. Per intervals d’edat.5 18 17.------103 100.76 . 8 % i en segon lloc els menors del grupo 6-11 anys .7 8.7 8.------.0 42.

4.77 10.4 87.9 4.------.3.3. ja que aquesta és una dada força . Lloc de naixement del menor Value Label TAULA 10 Lloc de naixement del menor Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent b c e Total 90 87. posterior o anterior.0 100.9 100.4 87.Custòdia en disputa A l'hora de decidir quines variables voliem estudiar vem considerar que era molt important veure si existia algún procés paral.0 ------.------103 100. sobre la custodia en disputa del menor vícitma dels fets.3.8 7.4 8 7. 10.8 95.1 5 4.lel.0 Barcelona i provinc reste de Catalunya resto de España Veure GRÀFICA 9 Si veiem el lloc de naixement dels menors observem que la gran majoria són nascuts a Barcelona (dada esperable si considerem que els expedients analitzats corresponen a la provincia de Barcelona).

Value Label Barcelona i prov. 10.1.3 7. que es tracta d'una variable sobrevalorada a la bibliografia. 10. 10.3 46.3 7.5 % dels casos).1.3 46.5 40.2.1 Sexe de l'acusat.3 53. 1986).78 comentada a la bibliografia (Green.5 40. Característiques personals 10. Només hem trobat aquesta variable en quatre casos(en un dels casos abans i en els altres després de la denúncia). Respecte al sexe de l'acusat les dades són prou significatives: dels 67 acusat nomes hi ha una dona (1. reste de Catalunya reste d' España Taula 11 lloc naixement acusat Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent b c e 31 5 27 46.4.1.0 . Trobem que hi ha diverses explicacions per explicar aquest fet: una podria ser.7 94.4.4. VARIABLES DE L’ACUSAT En cada acusat hem considerat les següents variables. Lloc de naixement de l'acusat .4. En tot cas al nostre contexte hi ha pocs casos de denuncies d'abús sexual dins d'un procdediment de separació i divorci que arriven a ser jutjats.

0 100.9 13.9 26.------.3.9 23.0 Valid cases Veure GRÁFICA 10 Comproven que com a la població adulta barcelonina.6 91.0 26.0 ------100.0 3.9 %).4.0 67 Missing cases 3.9 26.3 %).4 9.79 altres o 4 6. està més representada que a altres .9 50.------Total 67 100. encara que en la nostra mostra el grup de edat 40-49 (amb 26.7 77.0 6.1.4 9. Edat de l'acusat Taula 12 Edat de l'acusat Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 1 2 2 16 3 16 4 18 5 9 6 6 ------. 10.0 ------.0 67 Missing cases 0 100. als agressor sexuals hi ha un percentatge significatiu de la població provinent de la resta de l'estat espanyol (40.0 100.0 23. Al següents grups d'edat hi ha una distribució semblant.9 13.0 Value Label 16-17 18-29 30-39 40-49 50-59 Més 60 Valid cases Veure GRÁFIQUES 11 i 12 En primer lloc observen un percentatge mol petit de menors d'edat (3 %).9 23.0 23.------Total 67 100.0 0 3.

1 43.3 41.9 21 31. .0 11.80 estudis (Gray.8 43. encara que segons la bibliografia cabria esperar un percentatge superior de solters.------67 100.1 2 3.8 54.9 100. no s'observa un grup majoritari. es a dir.9% dels casos aquesta dada no figurava.2 96.8%) i de solters (31.4.0 16 Value Label casat separat solter vidu Valid cases Missing cases Veure GRÀFICA 13 En un 23. Estat civil de l'acusat TAULA 13 Estat civil acusat Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent ca se so vi de ------Total 51 22 32.0 16 23. Dels casos que tenim dades sobre els percentatges d'estat civil de l'acusat veiem que s'observen practicament les mateixes proporcions de casats (32. 1993).0 100.1.9 Missing ------.0 3.3%).1 6 9.4. 10.

1.6 % de reincidents en delictes sexuals mentre que la resta ha comès altres tipus de delicte (18. 1996).81 10.Antecedents penals de l'acusat (ANº-AN-PE): .4.4 16.5.2 % delictes contra la propietat i un 18. es a dir. Encara que a presó hi ha un nombre major de delinqüents sexuals amb antecedentes (Garrido.2. TAULA 14 Antecedents penals acusat Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 0 56 1 11 ------. 10.0 83.4.4 ------100. .------67 100.0 0 83.4% dels casos tenien algun tipus d'antecedent. hi un grup important (36.0 Value Label Sense antecedents pen Amb antecedents pen Total Valid cases 67 Missing cases Veure GRÀFICA 14 Si observem les dades dels antecedents penals de l'acusat veiem que només en un 16.4.6 100.1.3. Professió i solvència de l'acusat. Als expedients judicials no hem trobat dades significatives d'aquestes variables perque en molts dels casos no es fan constar en els mateixos. Antecedents penals 10.2 de delictes contra les persones).4 %) de delinqüents que cometen tant delictes contra la llibertat sexual com d'altres.6 83.6 16. Del grup d'acusats amb antecedents hi ha un 63.

82 10.0 Value Label no es coneixen si es coneixen Veure GRÀFICA 15 Com a dada prou significativa hem de comentar el fet que en un 60.8 100. 1994) o de població forense (Soria i Hernández.4.Menor conegut TAULA 15 Coneixement menor acusat Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 0 41 39.2 ------.8 1 62 60.1. Relació del acusat amb el menor 10.2 % dels casos el menor coneixia al seu agressor dades que coinceixen amb la biografia genera bé d'estudis de victimització (López.0 100. També als jutjats hi ha un nombre important dels delictes comesos en els àmbits propers (especialment dins la família) que són els més difícils de denunciar.------Total 103 100.3.2 60. F. .------. 1994).4.0 39.3.8 39.

9 3 2.0 Veure GRÀFICA 16 El percentatge més superior d'aquells acusats que tenien alguna mena de relació previa amb el menor és la categoria coneguts (28. .1 46.9 100.8 21.8 80.1 4.6 83.7 75. Tipus de relació entre el menor i l'acusat Value Label Conegut/da Pare Parella mare Oncle Avi Professional Desconegut TAULA 16 Tipus de relació menor/acusat Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent c f1 f3 f5 f6 p 29 28.0 Total ------100. i també aquelles persones no conegudes pels pares però sí pel menor. amics i coneguts dels pares.8 67.2%).3.4.0 8.6 5 4. és important considerar que aquesta és la categoria més extensa.9 10 9.2 16.8 ------.2 13 12.2.9 2 1.7 41 39. ja que inclou veïns.8 3.83 10.------103 100.0 46.

el grup dels familiars (que inclou pare. Diferencia de edat menor i acusat TAULA 18 .4. etc.8 Missing ------.5 100.3 % dels acusats. pedagogs. Convivència entre el menor i l'acusat.0 41 39.3. En darrer lloc.7 % del total.4.4 35. suposa un 16. tenim als acusats que han tingut una relació professional amb el menor (mestres.47 % del delictes intrafamiliars (ja sigui un incest. 10.8 64. Dins d'aquesta categoria destaca la figura paterna amb un 78.3.5 64. aquest fet suposa un increment de la victimització.5 22 21.------103 100.4.0 100.3.5 %. o la nova parella de la mare amb un 22 %). entrenadors d'esports. 10. Value Label No conviuen Sí conviuen Desconeguts nen TAULA 17 Convivència menor/acusat Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 0 1 40 38.).5 % del casos en que conviuen amb el menor. Encara que en aquesta categoria només hi ha un 9. oncle i avi) amb un 22.1 % dels coneguts i una situació que provoca una gran alarma social i angoixa en els mateixos professionals.0 41 Total Valid cases 62 Missing cases Veure GRÀFICA 17 Del total de coneguts pel menor hi ha un 35.------. pare biològic amb un 56. parella mare.84 En segon lloc.

Histograma Mean Std dev 27.0 100.1. i que apareixen valors extrems en els dos sentits (la diferència mínima es de mig any i la màxima de gairebé 68).8 5. VARIABLES DELS PROCEDIMENTS 10.85 Diferència de edat menor i acusat.578 67.8 9 8.5.969 Valid cases 103 Percentile Value 50.7 14. Lloc en que es fa la denúncia.1.5.00 26.1.------103 100.4 100.924 Median Minimum 26.------.617 .8 5.7 8.00 37.00 15.578 Mode Maximum .503 Veure GRÀFICA 18 La diferència d'edat mitja és d'aproximadament 28 anys. encara que trobem que hi ha un ampli ventall d'edats. 10.6 88 85.5. Denúncia 10.617 Missing cases 0 Percentile Value 75. TAULA 19 Lloc on es posa la denúncia Value Label fiscalia jutjat guàrdia policia Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent fi jg po Total 6 5.0 .4 85.842 Percentile Value 25.0 ------.919 13.

5 f4 4 3.5.8 21.6 13.4%) es posen a les comisaries.7 9.4 f6 4 3. Revelació del delicte TAULA 20 Revelació delicte Valid Cum Value Freq.6 13. Veiem que en segon lloc es denuncia al Jutjat de Guàrdia (8. Com es pot veure les persones a la que majoritariament s'expliquen els fets primer són els pares (35 % i majoritariamente només a la mare en un 23%) i al altres familiares solament en un 8.9 56.6 f1 8 7.3 48.0 ------.3 f7 1 1.7%).3 o 10 9.9 25. com en tots.8 7.0 100.0 1.9 3.------Total 103 100.7 67.0 57. com es pot comprovar en el fet que el gruix de les denúncies (85.9 3.0 p 34 33.0 33. Percent Percent Percent c 14 13. .8 % del casos.2 f2 24 23.0 Missing cases 0 Value Label Conegut/da Pare Pare i mare Mare Germà/germana Avi/àvia Cosí/cosina Altres Professional Valid cases 103 Veure GRÀFICA 20 Quan parlem de revelació del delicte ens referim a la primera persona que la víctima explica els fets.86 Veure GRÀFICA 19 La porta d'entrada al sistema jurídic-penal en aquesta mena de delictes. és la policia.8%).3 23.0 100.2. però amb un percentatge molt petit i similar al de les denúncies a Fiscalia (5.9 3.------.4 f1-f2 4 3.9 52. 10.1.

4 20. que no té que ser la mateixa a la que la vícitma explica els fets inicialment.3.4 18.2 f1-f2 2 1.8 66.7 f1 19 18.7 9.87 El segon grup el constitueixen els professionals amb un 33% de les revelacions.9 30.1. Altres coneguts del menor (veïns. 10. Denunciant TAULA 21 Denunciant Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 10 9. etc) són les primeres persones a les que la víctima explica els fets en un 13.0 Veure GRÀFICA 21 c Value Label Conegut Pare Pare i mare Mare Germà/germana Avi/àvia Altres professional víctima víctima i mare Aquí ens referim a la persona que presenta la deúncia pels fets. Encara que moltes víctimes expliquen primer els fets a un professional.2 p 6 5.0 51.4%) i el pare (18.0 ------. solament un 5.4 50. Hem de considerar que aquesta categoria inclou mestres.4 o 7 6. veiem que la mare (20.0 100.0 98.------.5 f4 1 1. monitors.7 9.------Total 103 100.9 53.4%)denuncien els fets en una bona part de les ocasions.4 28.8 60.5 f6 2 1.6 % dels casos.9 100.8 5.5.9 1.8 6. En la majoria dels casos (32%) dels casos es la mateixa víctima la que denuncia.0 v 33 32.9 1.1 v-f2 2 1. policies i aquells casos on la víctima ha denunciat als fets sense parlar-ne previament amb ningú.1 f2 21 20. .0 1.8 % de les denuncies les efectua el professional.9 1. amics.0 32.

2 13.8 74.5 17.2.2.5. Testimoni a la policía o fiscalía . Es nega a declarar Total Veure GRÀFICA 22 A comissaria o fiscalia hi ha un grup d'acusat que es nega a declara (16.8 4.2.6 14.0 35 9 55.------67 100.6 7. Atestat policial i/o expedient fiscalía 10.6 69.5 % dels acusats. encara que un 13'4 % fa un reconeixement parcial dels fets.4%) i el reconeixement dels fets es dons solament en un 4.5 6.0 55. 10.0 ------100.5.88 10.5.1.9 82.4 3 5 11 16.5 100. Confessió a la policía o Fiscalía TAULA 22 Confessió a la policía o Fiscalía Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent dno dpa dsi nod non 52.2.5 7. Podem concloure que la majoria dels acusat no reconeix els fets en aquest primer moment.0 Missing Value Label No declara Declaració parcial Sí declara No declara desc.4 4 ------.3 4.

5 ------.7 73.42) i solament hem detectat dos casos que repeteixen el seu testimoni.2. D’aquests hi ha un major percentatge de testimonis referencials (67.4 17.------100.2. Respecte a la seva relació amb la víctima.7 17. En .0 7.Número de testimonis de la víctima a policia o a fiscalia TAULA 23 Número testimonis victima a policia-fiscalia Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 0 1 2 Missing Total 11 49 2 5 ------67 16.1 79. La mitja de testimonis (excloent-ne la víctima) que és donen a policia i/o fiscalia és de 1.5.5.89 10.2.8 3.8%).5%) que preserencials (32.51. Hi ha casos on no n’hi ha cap.1. 10. desviació típica .84. També hi ha un 16 % dels menors que no son explorats per la policia.2.2 100.0 100.0 96.2.0 Value Label Veure GRÀFICA 23 La majoria de les víctimes fa un únic testimoni a policia o fiscalia (Mitja . Número total de testimonis a policia o a fiscalia . i al cas amb major número n‘hi havia 13.5%).0 3.03%) o coneguts seus (33. en la majoria dels casos es tracta de familiars (45.

ja sigui de manera parcial (7.6 77.6 10 14. i en darrer lloc.90 menor proporció (14.------.6 77.9 92.9 14.3. 10. Confessió parcial j. . Total Valid cases Veure GRÀFICA 24 Al jutjat es manté la no confessió dels fets en un 77.5 100.0 100.5.5. Value Label TAULA 24 Confessió al Jutja d'Instrucció i el seu tipus Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent no pa si 52 77.5.6 %.5.6% es tracta de professionals que tenen relació amb la víctima. Confessió al Jutjat d'instrucció. Sí confesión j.Número de testimonis del menor al Jutjat d'Instrucció (J I) .5 5 7. en un 14.i.0 67 Missing cases 0 No confessió j.1. 10.2. Jutjat d'instrucció 10.i.0 ------.------67 100.1.3. encara que hi ha pràcticament el mateix percentatge de acusats que confessen a policia i al jutjat.2.3.3. Testimoni al Jutjat d'Instrucció 10.5) o totalment (14.5 7.6%) testifiquen persones que tenen una altra mena de relació amb el cas (per exemple coneguts o familiars de l’acusats que no coneixen al menor).5).

Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent 13 78 10 2 ------Total 103 Valid cases 103 0 1 2 4 12. Hi ha casos on no n’hi ha cap.6 12.03 i desviació típica .2.7 %).63).0 Missing cases 0 Value Label Veure GRÀFICA 25 Als jutjats d'instrucció és fan més exploracions dels menors que a policiafiscalia (mitja 1. La mitja de testimonis (excloent-ne la víctima) que es donen al jutjat d’instrucció és de 2. encara que trobem dos casos amb 4 testimonis i 10 amb dos (9.2.3.7 98.9 1.9 100.------100.7 75.5.7 88.3 9.6 12.0 100. . Número total de testimonis al J I .1 1.0 ------. i al cas amb major número n‘hi havia 9.51.7 9.6%).6 75. testimonis vítime al J I. També es manté un percentatge de menors que no son explorats (12. 10.91 TAULA 25 Núm.

Només hem trobat dos casos. Veure GRÀFICA 27 10. Mesures de Protecció i Assistencia al menor al Jutjat d'Instrucció 10.3 % dels nens que reben assistència mèdica.5. A. En tot cas l'assistència dels menors víctimes de delictes sexuals es fa majoritariament als Hospitals (87%) i no als ambulatoris (13%).6% es tracta de professionals que tenen relació amb la víctima i en un 11.3. 10.3. solament hi ha un hospital que destaca. atenen a 2 i a la resta d'hospitals del Barcelonès que consten (13) solament han atès un cas. En un 14. Hi ha una gran dispersió dels centres assistencials.5.3. hi ha un major percentatge de testimonis referencials (76.3.1%).2% dels casos els testimonis són persones que tenen una altra mena de relació amb el cas (per exemple coneguts o familiars de l’acusats que no coneixen al menor). Mesures de protecció durant l'instrucció .5%). Respecte a la seva relació amb la víctima. en la majoria dels casos es tracta de familiars (38.2. Assistència médica i psicològica al menor A la fase d'instrucció hi ha un 22.5.3.9%) que preserencials (23.1. és a dir.3%) o coneguts seus (37.3. Veure GRÀFICA 26 Encara menys nens reben assitencia psicològica. l’Ambulatori Pere Camps. amb 7 casos. un que va ser atès a la Associació de Dones Agredides Sexualment i un altre a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. l'Hospital Clínic de Barcelona.92 La composició dels testimonis és molt similar a l’observada a policia/fisacalia.

5. . per aixó és destacable que només un 29.2 % casos). .5.93 Encara que hi ha un nombre significatiu de casos de relació victimadelinqüent en que aquest és del context més proper del menor (en molts casos el seu pare).3.Confessió al Juici Oral (JO) TAULA 26 Confessió Sala Value Label Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent . 10.1.3.Canvi de la guàrdia i custòdia a la família extensa (2 casos).Privació de la patria potestat (1 cas).1.5.4. .4.4. . Proves al judici oral 10.5. Solament hem trobat les següents mesures de protecció del menor a la fase d'instrucció (5. Veure GRÀFICA 27 10.Allunyament de l’acusada.1% de les víctimes tingui acusació particular.1.3. que és traslladada de centre (1 cas).Tutela administrativa i ingrés en un centre de DGAI ( 1 cas).8 % dels casos) : . Acusació Particular La presència de l'acusació particular és important si considerem el perfil dels delictes sexuals a menors. Judici Oral 10. la majoria de les vegades no es pren cap mesura de protecció de la victima (94.Prohibició del règim de visites (1 cas).

6 si 19 28.1 Missing .4.------.0 100.0 9.7 62.Part que sol.5.0 Valid cases 67 Missing cases 0 Veure GRÀFICA 28 Podem observar que s'ha incrementat el percentatge d’encausats que reconeixen els fets fins a un 28.2 83. i def No declaració sala TAULA 26 Sol⋅licitut del testimoni víctima .4.7 pa 6 9.5.4 % i els negadors es redueixen al 62 %.0 59.0 29.4 28.4.5 100. Veure GRÀFICA 29 10.1.0 11. Testimoni al judici oral 10.1. Aquesta variable té relació amb el procés provatori i també amb la següent variable.2.sala Valid Cum Value Frequency Percent Percent Percent ac am no 8 61 4 30 7.9 5.0 ------. Conformitat Com era de preveure el percentatge de sujectes que admeten els fets és molt semblant a les conformitats amb la pena demanada per l'acusació (27.5.7 62.2.94 No confessió sala Confessió parcial sa Sí confessió sala no 42 62.licita el testimoni del menor al JO Value Label Acusació Acusac.------Total 67 100.6 94.8 11.0 71. 10. la conformitat.2 %).5 3.4 100.2.

3.4.95 ------Total Valid cases 73 ------.------103 100. i al cas amb major número n‘hi havia 17.0 Missing cases 30 Veure GRÀFICA 30 Com podem veure. Mesures de protecció al judici oral . en un 38. 10.2%).3%) o coneguts seus (29.5.4. en un 7. De nou observem quehi ha un major percentatge de testimonis referencials (83. si es fa judici oral normalment tant acusació com defensa sol⋅liciten la declaración del menor (solament en el 3.8% només l’acusació.5%).8 % dels casos es l'acusació la part que demana la seva compareixença. i en darrer lloc.2.71.5. Hi ha casos on no n’hi ha cap. Es confirma l'importancia del testimoni tant per las vegades que ha de declarar com pel fet que en un 7.5%) que preserencials (16. La mitja de testimonis (excloent-ne la víctima) al judici oral és de 3. 7. en la majoria dels casos es tracta de famíliars (35.2.1%) el testimoni era sol.licitava la defensa i en un 20.3% de les ocasions el sol. Respecte a la seva relació amb la víctima.3%) testifiquen persones que tenen una altra mena de relació amb el cas (per exemple coneguts o famíliars de l’acusats que no coneixen al menor). Obserevem que la composició del testimonis és similar a la que és dóna tant a policia/fiscalia com al jutjat d’instrucció. Número total testimonis al JO (NºTTE-SA). . En la majoria dels casos (40.82% es tracta de professionals que tenen relació amb la víctima.9 % dels casos no es demana la declaració del menor).licitat per totes dues parts.0 100. En menor proporció (25.

Hi ha la creença que en aquests casos és demanen moltes pericials però nosaltres hem trobat que només als 25. Tipus pericial TAULA 28 Tipus pericial Value Label Value Frequency Percent Pericial mèdica Pericial mèdico-psic me mp 21 6 53.4.4. Veure GRÀFICA 32 10.8 15.5. .4.2 % dels casos hi ha prova pericial.6 % dels casos en que és demana una o varies de les següents mesures de protecció: -No cal el testimoni del menor. .4.4 .1. Pericials judici oral A continuació comentarem aquelles dades refents a les pericials que és fan de les víctimes.Audiència a porta tancada.96 En els casos que el menors han de testimoniar al judici oral solament consten un 9.Separació visual testimoni/acusat. Veure GRÀFICA 31 10.5.

97 Pericial psicològica ps 12 -----Total 30.4. ja que és produeix en un 45 % dels casos.5.0 Si analitzen el conjunt de pericials. Pericial de Part TAULA 29 Pericial de Part Value Label Value Frequency Percent 8 30 2 -----20 75 5 ------40 100. La participació dels psicòlegs és important en aquests dictàmens pericials. aquestes són exclusivament mèdiquess en un 53.4 %.2. Veure GRÀFIQUES 33 i 34 10.4. Aixó pot suposar que les acusacions demanen moltes de les avaluacions pericials dels menors i que les proves pericials poden contribuir com veurem a la condemna. però també és important destacar que en un 15.8 % dels casos i psicològiques en un 15. molt més que en altres tipus de delictes. .7 ------39 100.4 % dels casos hi ha pericial mèdica i psicològica.0 Acusació ac Acusació i defensa am Defensa ps Total Les proves pericials son demanades majoritariament per acusació i defensa i en el cas de no ser prova conjunta. demana mes l'acusació que la defensa.

0 82 Missing cases El diagnòstic mèdic es va clasificar en tres categories (normalitat. Valoració pericial del testimoni Les pericials psicològiques del testimoni és van clasificar en funció de les .4 100.------Total Valid cases 103 21 100.4.8 5. Diagnòstic pericial mèdic Value Label Normalitat Signes específics Signes no específics Value Frequency Percent Percent Percent no se sn . signes no específics i signes específics d'agressió sexual).8 dels casos (25.0 79.0 100.5.3 28. 8 7 6 82 7. Per contra s’observen signes específics en un 6. 10.3.8 % dels casos (33.4. En un 38.6 Missing ------.------.4.8 38.6 de les pericials mediques).4.1 33.1 71.98 10.3 % de les pericials mèdiques) i signes no específics en un 5.Diagnòstic Mèdic Taula 29.8 6.1% dels casos de pericials mèdiques el diagnòstic és de normalitat.4.6 38.5.

.5.Fòbies. 10.Simptomes cognitius: culpa.Disomnies.99 següents categories. Veure GRAFICA 35 . . Valoració pericial de seqüeles psicològiques No es va poder fer una valoració quantitativa de les seqüeles psicològiques degut als diferents sistemes de clasificació utilitzats pels perits.Testimoni improvable (14.Eneuresi. . Interval delicte . Respecte a l’anàlisi qualitatiu vam observar que les seqüeles mes freqüents són: .5. . Anàlisi de las variables temporals dels procediments 10.Conductes auto i hetero agressives . baixa autoestima.Testimoni indeterminat. Les dades que comentem són poc significatives estadísticament degut al reduït número de pericials psicològiques.denuncia.Sindrome d'estrès postraumàtica. .Depressió. . 10.1 % dels diagnòstics). . a més.1. hi ha pericials que no informen sobre aquest aspecte. . .4.6 % dels diagnòstics) .5.Testimoni creïble (28.Conducta sexuals precoç.3 % del diagnòstics). desconfiança.4.Anxsetat i angoixa.Testimoni possiblemente creïble (57.5.5. inseguritat. .Testimoni increïble. . .5.

55 mesos).5. Aixó és degut a que les denúncies són molt ràpides.5.5%) la denúncia és molt ràpida ( des del moment inmediat al delicte fins a un més després de la comissió del mateix). 10.3.5.judici.5. i un cas extrem on s’allarga fins 10 anys. trobem casos molt extrems: alguns on aquest interval no és ni un mes. Anàlisi temporal testimoni del menor . és inmediata en el 30. podem dir que la mitja és de més de dos anys (2 anys i 4 mesos aproximadament).judici Veure GRAFICA 37 El periode que transcorre entre la denúncia i el judici és molt similar al comentat anteriorment (la mitja és d’aproximadament 2 anys.4.5.5. la desviació típica 18. Veure GRAFICA 36 Respecte el temps que transcorre entre el delicte i la celebració del judici oral. 10.1% dels casos. Tot i que la majoria de casos és situen en aquest periode. tal com hem comentat anteriorment. 10.100 S’observa que transcorre poc temps des del delicte (la fí del delicte en els casos continuats) fins que és posa la denúncia. En la gran majoria dels casos (83.2. Interval delicte . Interval denuncia .

5.4.5.5.4 mesos. 10.5. 5 o 6 testimonis.4. 10. Observem que la mitja és de 2.101 10.testimoni victima policia-fiscalia Veure GRAFICA 39 Si considerem que el periode que transcorre entre el delicte i la denúncia és breu. això% és degut a que hi ha casos molt extrems.testimoni sala.3 mesos.8%) realitzen 4.1.4.5.4.7% dels casos) la víctima testifica 3 vegades.1% dels casos. Interval delicte . en un 69.2.3. En un 82. instrucció i sala) observem que majoritariament (en un 44. Interval testimoni victima jutjat d'instrucció . Veure GRAFICA 41 . La mitja en aquest cas és de 1. 10. Només en dos casos els menors que no testifiquen ni una sola vegada.1% dels casos és demenys d’un mes. Interval testimoni victima policia-fiscalia . es tracta de un periode curt.5.testimoni victima jutjat d'instrcció Veure GRAFICA 40 De nou. inferior a un mes. es lògic. que també ho sigui el que hi ha entre el delicte i el testimoni del menor a policia o fiscalia.5. Número total testimonis del menor Veure GRAFICA 38 Si sumem els testimonis del menor a les diferents fases del próces (policia. La resta ( 8.5.4.

6.102 Aquest interval és similar al que hi ha entre la denúncia i el judici. 10. La mitja de temps que transcorre entre que la víctima testifica per primera vegada al jutjat d’instrucció i la celebració del judici oral és de23. ja que com es pot veure els periodes entre el delicte.9% d'absolucions.6.1.2. 10.Tipus sentència Veure GRÀFICA 42 En aquest delictes hi ha una majoria de condemnes (82.1.6.1. Com veuram aquesta variable està molt relacionada amb el tipus de delicte.6.1 %) front de un 17. Delicte TAULA 30 Tipificació del delicte a la sentencia Valid Value Label Cum Value Frequency Percent Percent Percent Agressió sexual as 20 29.9 36.1. per contra fins al judici passen aproximadament dos anys en la majoria de casos. Tipificació dels delictes 10.1 mesos. la denúncia i el testimonio al jutjat d’instrucció són breus (aproximadament un mes).4 . VARIABLES DE LES SENTÈNCIES 10.4 36.

En un 14. 6 17 5 7 12 9.6% dels casos es considera una eximent i en un 16.6 % dels delictes són classificats com a continuats.------. Aquest fet suposa que en asqueta mena de delictes és consideren els agreujants i els atenuants i eximents en major grau que en d’altres.0 12 Missing cases Veure GRÀFICA 43 Respecte a la tipificació dels delictes a la sentència.7 47.5% dels casos condemnats el tribunal admet algun tipus d’agreujant i per contra en un 3.0 Missing ------.1 12. .3% algun tipus d’ atenuant.3 100.9 10.4 7.4 17. Respecte a la clasificació del delicte en delictes quantificats o continuats. encara que alguns delictes que són tipificats com a quantificats (es determina un número de vegades) en realitat també són de tipus crònic des d’una perspectiva criminològica.0 100.3 78.5 10.9 9.0 25.103 Estupre Exhibicionisme Prostitució Violació es ex pr vi . hem trobat un 23. veiem que la tipificació és manté molt estable i solament augmenten la seva proporció l’agressió sexual i l’exhibicionisme.2 87.9 30.------Total Valid cases 55 67 100. si comparem els percentatges dels diferents tipus amb la tipificació dels delictes segons l’acusació. que suposan un delicte sexual a menor de tipus cronic.

.36 118264. També es posan nombroses penes privatives de drets pero de privació del dret de sufragi (78 %) e inhabilitació (11.000 pts de mitja).00 En gairebé tots els casos condemnats hi ha pena privativa de lliberta i la durada mitja es de 3 anys i uns 4 mesos (pero amb una gran dispersió).6.07 85.9 %). S’observa també una gran dispersió respecte a les multes (mitja 800.1.64 2746870.104 10. Pena TAULA 31 Penes Valid Variable Mean Std Dev Minimum Maximum N Pena privativa de llibertat Multa Responsabilitat civil 40. aquesta ultima te especial importància quan l’acusat es un professional que en raó de la seva professió coneix al menor.67 911163.08 0 15000000 Number of valid observations (listwise) = 54.000 pts) i les indemnitzacións (900.95 0 0 496 500000 55 54 55 83636.

11. 11.105 Veure GRAFICA 44 Mesures de seguretat Les mesures de seguretat estan relacionades amb els eximents i els atenuants.1. Veure GRÀFICA Nº 45 .TIPUS DE SENTÈNCIA. 11. 1. Sentència i tipificació del delicte. ANÀLISI DE LES RELACIONS ENTRE VARIABLES Per fer l’anàlisi de relacións entre variables hem agafat com a variables criteri el tipus de sentència i el tipus de delicte..1. Del total de casos condemnats només en 5 és contemplen mesures de seguretat: en 4 casos és tracta de tractament ambulatori i en un únic cas és decreta l’internament del condemnat.1. A l’annex es poden trobar tots els reultat estadítics i les seves gràfiques corresponents. Hem considerat dos valors de la variable sentència: absolució i condemna. Tipificació del delicte segons l’acusació. 11. a continuació comentaren els resultats més significatius d’aquesta anàlisi.1.1.

. Tipificació del delicte segons la defensa. 11.1.1.2. Sentència i Sexe del menor Veure GRÀFICA Nº 48 No hi ha relació estadísticament significativa entre entre el sexe del menor i condemna i/o absolució. 11.1. influeix en aquest resulat el fet que tot els delictes d’exhibicionisme son condemnats.3. Veure GRÀFICA Nº 46 La relació és significativa pel fet que quan hi ha conformitat o reconeixement de la tipificació del delicte sempre hi ha condemna.1.2.encara que a nivell de tendència es podria apuntar un increment de les condemnes en els delictes quantificats i decrement en els continuats. Delicte continuat versus quantificat. Veure GRÀFICA Nº 47 No hi ha relació estadísticament significativa entre delicte continuat o quantificat i condemna i/oabsolució. per contra el delicte de violació té una proporció de condemna solament d’aproximadament el 50%.1.106 Hem trobat una relació significativa entre la tipificació del delicte segons l’acusació i el tipus de condemna. 11. En el cas de que la defensa demani l’absolució el resultat es de gairebé un 80 % de condemnes. com cabria esperar.

1. Sentència i relació menor i acusat 11. Veure GRÀFICA Nº 50 De nou trobem una relació significativa entre el coneixement previ de menor i acusat.3.4. 11.2.1. com a dada prou significativa cal destacar el fet que no hi ha cap absolució dels 11 acusats amb antecedents penals (sense considerar el tipus del delicte previ). es condemna més a aquells acusats que no tenen relació previa amb el menor. Convivència entre menor i acusat.1.4.4.107 11. Sentència i Antecedents penals de l’acusat. Coneixement entre menor i acusat.5. 11. la convivència entre aquests no té relació amb la sentència. Sentència i assistència mèdica Veure GRÀFICA Nº 52 .1. Veure GRÀFICA Nº 51 Si analitzem aquells casos on hi ha una relació previa entre menor i acusat.1. 11. Veure GRÀFICA Nº 49 Hi ha una relació significativa entre la condemna i els antecedenst penals.1.

6.108 Es estadísticamente significativa la relació entre el tipus de sentència i el fet que el menor hagi rebut assistència mèdica després dels fets. en aquest cas trobem una proporció mes gran de sentències condemnatories. Confessió a sala. Hi ha una possible explicació a aquest fet. 1. Veure GRÀFICA Nº 54 Aquesta variable es comporta en el mateix sentit que la confessió.1.6. Mesures de protecció . Sentència i variables del judici oral 11. Veure GRÀFICA Nº 53 Es troba una relació estadísticamente significativa entre la confessió i la sentència. sempre que existeix alguna mena de confessió dels fets (total o parcial) per part de l’acusat la sentència es condemnatoria. La mateixa assistència es convirteix en una prova judicial perque en aquests casos hi ha algún tipus de lesió física.2. 1. En els casos que no hi ha confessió el percentatge de condemnes es d’un 70 %.1. Conformitat.6. 11.6.3.1.

. Pericials. per contra en els casos en que hi ha exclusivament pericial de tipus mèdica les absolucions arriben al 60 %. audiència a porta tancada i separació visual de l’acusat) hi ha un major index d’absolucions. L’explicació més plausible és que es demanen més pericials en aquells delictes on hi ha un major nombre d’absolucions com són les violacions i les agressions sexuals.109 Veure GRÀFICA Nº 55 Trobem que es molt destacable la relació significativa que hem trobat entre aquestes dues variables en el sentit que en els casos que s’adopten mesures de protecció al menor com a testimoni ( el menor no ha de declarar. Veure GRÀFICA Nº 56 També és destacable que la relació significativa entre l’existència de quasevol tipus d’informe pericial i un major nombre d’absolucions. S’ha hipotetizat que quan el menor declara en una situació de menor estrès això disminuieix la seva credibilitat com a testimoni. En tots el casos que la pericial era psicològica o mèdico-psicològica trobem que hi ha condemna.4.5.6.1. Tipus de pericial. 1. Veure GRÀFICA Nº 57 Tot hi que hem trobat relació significativa entre el tipus de informe pericial i el tipus de sentència aquestes dades s’han d’analitzar amb cautela degut al reduit nombre de casos en les subcategories. Aquest resultat també s’ha trobat a la bibliografia (Gray 1993). 11.6.

.3%).TIPUS DE DELICTE 11.6%) .7%).2.2. Tipus de delicte i característiques del menor 11.1.1.1.6%) i estupre (57.2. d’altra banda el delicte d’estrupre.violació (73.1%). Sexe del menor Veure GRÀFICA Nº 58 Com a primera dada destacable hem de dir que trobem que sí que existeix una relació significativa entre aquestes dues variables. que suposa una relació previa entre el menor i el seu agressor.110 11. veiem que presenta uns percentatges més igualats. 11.2.2. En primer lloc podem destacar que el delicte d’exhibicionisme és molt poc rellevant en el cas dels nois. hi ha percentatge més elevat de noies en tots els delictes: exhibicionisme (96. agressió sexual (67.1. prostitució (72. Edat del menor Veure GRÀFICA Nº 59 Per realitzar aquesta anàlisi hem agrupat les edats dels menors en els següents segments: -0-5 anys -6-11 anys -12-15 anys -16-17 anys .

El 55.7% de les violacions a menors són comeses sobre el grup de 12 a 15 anys. el 33.No hi ha cap cas d’estupre. en segon lloc trobem queel 23. la resta dels casos es reparteix de manera força homogènia entre els altres grups d’edat.1% de les agressions sexuals a menors són comeses sobre el grup de 6 a11 anys. En aquesta franja d’edat destaca que hi ha dos delictes majoritaris amb percentatges molt similars:l’agressió sexual (45.8%). El 47.3% . . En percentatges molt inferiors trobem la violació (8.6%) i la prostitució (5.De nou trobem tots els delictes.7%) exhibicionisme i violació (11.3% són violacions i el 11.1%) i prostitució (14. com a delictes majoritaris apareixen l’estupre (33.6%). Si analitzem les proporcions de cada grup d’edat en els diferents tipus de delictes trobem les següents dades: . els altres tres es donen en proporcions molt similars.7%). En aquesta franja d’edat no hem trobat cap cas d’estupre ni de prostitució. agressió sexual i estupre (19.111 Si analitzem la distribució dels delictes en funció de l’edat trobem les següents dades destacables: -0-5 anys.3%) i l’ agressió sexual (27. -12-15 anys.Agressió sexual.6% dels delictes sexuals comesos sobre aquesta franja d’edat són agressions sexuals. prostitució (16.5% cadascun d’ells). El 46. -16-17 anys.1% correspon a un delicte d’exhibicionisme. violació (17.1%.Violació. -6-11 anys. cadascun d’ells). En aquesta franja d’edat trobem tots els delictes distribuits de manera força homogenea: exhibicionisme (29.3).7%) i l’exhibicionisme (40%).

16-17 anys. Veure GRÀFICA Nº 60 En primer lloc hem de destacar.Estupre. . 11. en segon lloc trobem la franja 16-17 anys amb un 27. En aquesta franja només trobem dos casos. Respecte a aquest delicte destacar que es concentra en dos franjes d’edat: 6-11 anys (48.2. Destaca que el gruix d’aquest delicte és comet sobre el grup de 12 a 15 anys (54.Exhibicionisme.2.2% es dona sobre el grup de 6.4%).Prostitució. La resta dels casos es reparteix de manera força homogènia entre els altres grups d’edat.3% dels casos. . que no existeix una relació significativa entre aquestes dues variables.2.9% dels casos.11 anys. .3%) i 12-15 anys (41. 11.2. El 18.1. Tipus del delicte i característiques de l’acusat. per lo tant no es poden extreure conclusions al respecte.No hem trobat cap cas en menors de 6 anys.1%) es dona en el grup de 12 a 15 anys. de tota manera considerem que hi ha tendències que mereixen un comentari. la resta (57.112 es cometen sobre els menors d’entre 11 i 15 anys. Per realitzar aquesta anàlisi hem agrupat les edats dels acusats en els següents segments: . . El resultat més significatiu és que en el grup d’entre 16 i 17 anys (la franja més petita de les analitzades) es concentra un 42. Edat de l’acusat.5%).

2.9%). El delicte que es troba més en aquesta franja d’edat és el d’agressió sexual (38. Antecedents penals Veure GRÀFICA Nº 62 No existeix una relació significativa des del punt de vista estadístic entre aquestes dues variables.7%). Tot i això.3%. per contra no hi ha cap cas de prostitució. per contra no hem identificat cap delicte de violació.2. Veure GRÀFICA Nº 61 No hem trobat que hi hagi una relació significativa entre aquestes dues varibles.2. . .3.50-59 anys. El delicte més freqüent és el d’exhibicionisme (44. 11. .30-39 anys. tots dos amb un 31. Estat civil de l’acusat.2. En el grup d’edat més avançada el delicte més comú és el d’agressió sexual (66. es pot destcar que el tipus de delicte on . 11. En aquest grup trobem que els delictes més freqüents són l’agressió sexual i l’exhibicionisme. El 50% dels delictes comesos per aquest grup d’edat correspon a violacions. l’altra 50% es reparteix de manera força homogènia entre els altres delictes.40-49 anys.18-29 anys.4%).Més de 60 anys.113 .2. .

En el 80% dels casos trobem que és tracta d’agressions sexuals. 11. Dintre d’aquest col⋅lectiu trobem que el delicte majoritari (70%) és el d’estupre. El tipus de delicte més significatiu és el d’agressió sexual (38.114 trobem un major número d’acusats amb antecedents penals es l’exhibicionisme.Altres famíliars. A continuació analitzarem la distribució dels delictes en funció de la relació menor-acusat: . . .Professionals.3.9%).3. Veure GRÀFICA Nº 63 Es troba que existeix una relació significativa entre el tipus de delicte i el tipus de relació entre la víctima i l’acusat.2. .1. La resta de casos corresponen a agressions sexuals. Es distribueixen homogèniament en tots els tipus de delicte.Conegut/da. el delicte on hi ha menys acusats amb antecedents és el de violació. Tipus de relació entre menor i acusat.2. Tipus de delicte i relació entre menor i acusat 11. A l’altra banda trobem que no apareix cap cas d’exhibicionisme. . per contra.Pare/parella mare.

En primer lloc es pot destacar el fet que en els delictes de violació no és dóna cap confessió (ni total ni parcial).2. Tipus de delicte i variables del judici oral 11. Conformitat. Confessió a sala.2.2. Veure GRÀFICA Nº 66 . Veure GRÀFICA Nº 64 No trobem que hi hagi una relació significativa estadísticament entre el tipus de delicte i el fet de la convivència entre víctima i acusat.2.4.3. En tot cas. Només en el cas de les agressions sexuals trobem que hi ha un major percentatge de confessions (65% aproximadament).4. 11.4.115 11. En el delicte d’exhibicionisme es reparteixen al 50% aproximadament els acusats que confessen i els que no.2. Veure GRÀFICA Nº 65 Es troba relació significativa entre la variable tipus de delicte i el fet de la confessió al judici oral. En els delictes d’estupre i prostitució trobem molt poques confessions (aproximadament en un 25% dels casos). 11.2. Convivència entre menor i acusat. podem destacar que en tots els casos d’exhibicionisme no es donava aquesta convivència.1.

En el delicte d’agressió sexual trobem que les penes van des de menys d’un any fins a més de 12 anys. entre 3 i 6 anys un 12%. Tipus de delicte i pena privativa de llibertat. 11.116 Aquesta variable també té una relació sinificativa amb la variable tipus de delicte. entre 1 i 3 anys estan un 16% dels casos.2. entre 6 i 12 anys un 4% i més de 12 anys un 4%. Si analitzem els casos on hi ha condemna a pena privativa de llibertat en cada un dels delictes trobem que tots els delictes d’estupre i exhibicionisme tenen penes inferior a un any.5. aproximadament. CONCLUSIONS La mostra objecte d’estudi és molt respresentativa de la població de . 12. Trobem que les relacions són molt similars a les comentades a la variable anterior. Veure GRÀFICA Nº 67 La relació entre aquestes dues variables és molt significativa des del punt de vista estadístic (com era lògic esperar). Aproximadament en un 65% dels casos la pena és inferior a un any . Aquesta dispersió de resultats la trobem també als altres dos tipus de delictes: prostitució (entre menys d’un any i més de 12) i violació (entre un any i més de 12).

la prostitució i la violació és presenten en proporcions inferiors i similars. majoritariament no tenen antecedents penals. . és la convivència amb l’acusat. Respecte al tipus de delicte: -Majoritariament és tracta de casos d’agressió sexuals i exhibicionisme. entre els que tenien relació prèvia amb la víctima trobem tota mena de vincles. i en cas que en tinguin hi ha un grup important d’acusats que cometen tant delictes sexuals com d’altres. els acusats acostumen a tenir entre 30 i 50 anys. i solen tenir 30 anys més que les seves víctimes. Destaca que en una quarta part dels casos és tractava de familiars. Respecte als acusats és tracta d’homes en gairebé tots els casos. perqué augmenta la victimització del menor. i d’aquests una part important és perlloguen més d’un any. i en la gran majoria dels casos és tracta d’educadors. Una fet prou important. que són professionals que coneixien al menor degut a la seva tasca.117 delictes sexuals sentenciats a l’any 1995 de la ciutat de Barcelona. que és dóna en un terç dels casos d’abusos per coneguts. hem comprobat que hi ha un alt nombre de nens (103 a l’estudi) que es veuen implicats en processos judicials sobre delictes sexuals. -una quarta part dels delictes són de tipus crònic. -majoritariament els comet un únic acusat. Més de la meitat dels acusats coneixien a la víctima. respecte al seu estat civil quasi la meitat estan casats. l’estupre. Tot i que trobem un ampli ventall dédats. dels abusadors intrafamiliars tres quartes parts corresponen a figures parentals (pare o nova parella de la mare). -en tres quartes parts dels casos trobem una única víctima per expedient judicial. És important destacar que existeix un 10% d’acusats.

en tres quartes parts dels casos és tracta de noies. normalment és tracta de familiars o coneguts dels menor. Sobre els procediments d’investigació i enjudiciament judicial hem trobat: majoritariament la primera persona a la que el menor explica els fets són els pares i als professionals (en un terç dels casos a cadascú) -els fets es denuncien en la majoria de casos a la policia per la propia víctima. i només en casos puntuals és prenen mesures per protegir-la. i majoritàriament són de tipus mèdic. Gairebé tots els menors son nascuts a la província de Barcelona. Per . No hem detectat que existeixin retard del desenvolupament ni psicopatològia previa. jutjat d‘instrucció i judici oral. normalment és tracta de periodes breus. majoritariament és tracta d’adolescents (l’edat més comú són 11 anys) o nens/es entre 6 i 11 anys. així s’estalvia l’angoixa que comporta pel menor el judici oral -per contra del que seria desitjable el número de casos en que és prenen mesures per protegir al menor al judici oral és mínim (no arriba al 10%) -respecte a les pericials dels menors. i entre aquesta i el testimoni del menor al jutjat d’instrucció. gairebé un terç dels menors estan representats per acusació particular -respecte als altres testimonis. veiem que entre el delicte i la denúncia. al voltant d’un mes. Tampoc hem detectat un nombre prou significatiu de casos ón hagués disputa per la custòdia del menor. i són de caràcter referencial -el percentatge d’acusats que reconeixen els fets és baix. només és fan en una quarta part dels casos. o pels pares -si analitzem la participació del menor en el procés veim que acostuma a testificar tres vegades en les diferents instàncies -els casos ón la víctima rep algún tipus d’assistència no arriba a la quarta part. tot i que trobem totes les edats.118 Respecte a les víctimes. tot i que augmenta en les diferents instàncies fins arribar a més d’una quarta part al judici oral -en una quarta part dels casos hi ha conformitat. i les demanen les dues parts -si analitzem els intervels temporals entre el delicte (o la finalització del mateix en els casos crònics) i les diferents fases: policia.

com és lògic. Si considerem les relacions de la variable tipus de delicte. i la pena per a l’acusat és de pena privativa de llibertat. la seva importància com a testimoni pel procediment penal i les poques mesures de protecció del nen que es tenen en compte. amb la pena de privació de llibertat. gairebé una quarta part dels delictes són considerats crònics. i . Com hem descrit en altres països (Gray. Trobem també un major número de condemnes en: el casos on la víctima no coneixia al seu agresor. Es destacable el fet que és relacionin amb un major nombre d’absolucions tant l’existència de mesures de protecció de la víctima-testimoni com amb la presència de pericials sobre el menor. i per contra en els casos de violació la meitat són absolucions. Veim que és consideran les agressions sexuals i l’exhibicionisme en un percentatge superior al del ministeri fiscal. PROPOSTES Al nostre estudi hem descrit quina és la situació dels nens com a testimonis en els casos de delictes sexuals. trobem que hi ha relació significativa amb el sexe i l’edat del menor. amb la confessió al judici oral. 1993. amb el tipus de relació víctimaacusat.119 contra entre la denúncia i la celebració del judici oral passen aproximadament dos anys Respecta a les sentències. 13. la majoria són condemnatories. ja que el delicte d’exhibicionisme és condemna sempre. amb la conformitat i. Hernández. 1995. en aquells en que la víctima ha rebut assistència mèdica i lògicament en aquells casos on l’acusat reconeix la seva participació en els fets. en el sentit d’un major nombre de condemnes. Si analitzem les relacions de la variable sentència trobem que existeix amb el tipus de delicte. A més també s’observa una relació amb la presència d’antecedents penals de l’acusats.

120 Arimany. i garantir l’absoluta confidencialitat tant de les dades personals i familiars del menor.Accelerar els tràmits i reduir els terminis durant els processos judicials.Informació al nen sobre els procediments i qué és el que s'espera d'ell. . .Atenció pluridisdiciplinar i acompanyament professional del menor. com de les seves declaracions. S'han de fer per professionals especialitzats a un ambient protector i controlat. . Procediments: . .Preservació de la intimitat en quant a la difusió en mitjans de comunicació de la identitat del menor. Aquestes mesures es poden classificar en: Menor i Familiars: . . que s'ha de avaluar per determinar els seus efectes tant en el menor víctima com en el procés. -Tots els procediments han de considerar les necessitats assistèncials del menor.No repetició de les declaracións dels menors. 1995) s'han plantejat diferents mesures de protecció del nen testimoni.Assessorament i suport als pares o tutors dels efectes del delicte sexual i de la participació del menor en el procés judicial.

121 - Evitar diligències d'investigació com acaraments o reconstrució dels fets

- Registre en video de la primera declaració judicial de l'infant .

- Evitar, sempre que sigui possible, la declaració del nen a la sala de vistes:

- Admetre, per part dels tribunals, el testimoni gravat o per circuit tancat de televisió.

- Admetre, per part dels tribunals, el testimoni referencial i les pericials de l'expert en testimoni sobre el testimoni infantil..

- Modificar el llenguatge judicia i la fórmula de jurament de veritat, fent servir una terminologia més comprensible pel menor.

- A la sala del judici oral:

- Judicis a porta tancada.

- Modificar l'entorn físic de la sala per tal que resulti menys impressionant pel menor.

- Que el nen no pugui veure a l'acusat, els advocats i fiscals.

- Fer servir ninos i dibuixos per a la declaració.

Professionals i Serveis:

- Entrenament específic dels policies, fiscals i perits en l'entrevista a menors, desenvolupament i victimizació infantil.

122

- Elaboració de guies i protocols d'actuació.

- Coordinació de serveis i no duplicació d'actuacions.

Barcelona, desembre de 1997.

14. BIBLIOGRAFIA.

Arimany, J.M.; Compte, T.; Hernandez, J.A. i Pou, J. (1995). Abuso sexual Infantil. Propuesta de actuació. Document no publicat.

Bauer, P. i Mandler, J. (1990). Recordar qué ocurrió después: recuerdos de secuencias de sucesos en niños muy pequeños. A R. Fivush i J.A. Hudson (eds.) Conocimiento y recuerdo en la infancia. Madrid: Visor, 1994.

Cantón, J. i Cortes, M. (1997): Malos tratos y abuso sexual infantil. Siglo Veintiuno de España Editores, S.A.. Madrid.

Ceci, S.J., Toglia, M.P. i Ross, D.F. (1987). Childrens eyewitness memory. New York: Springer Verlag

Código Penal (1973). Editorial Civitas. Edicció de 1991.

Código Penal (1995). Ley Orgánica 10/1995 de 23 de noviembre. Editorial Colex.

CONTE, Jon (1992): Has this child benn sexually abused?. Criminal Justice and Behavior, vol 19, nº 1.

123

Diges, M i alonso-Quecuty, M.L (1993). Valencia: Promolibro.

Psicología

forense experimental.

Diges, M. (en prensa). La alteración de los recuerdos. Barcelona: Paidós.

Dziech, B. W. and Schudson, Ch. B. (1991): On trial: America's courts and theirs treatment of sexually abused children. Beacon. 2nd ed. Boston. Faller, K.C. (1988): Criteria for judging the credbility of children's statement about their sexual abuse. Children Welfare, n. 5, 1988.

Fivush, R. i Hamond, N.R. (1990). La memoria autobiográfica durante los años de preescolar: hacia una reconceptualización de la amnesia en la infancia. A R. Fivush i J.A. Hudson (eds.) Conocimiento y recuerdo en la infancia. Madrid: Visor, 1994.

Freud, S. (1905/1963). Three essays on the theory of sexuality. A J. Strachey (ed.) The standard edition of the complete works of Freud (vol. 7). Londres: Hogarth Press.

Garrido,V i coo. (1996). El delinqüents sexuals institucionalitzats. Un estudi dels agressors de nens. Document de Treball. Centre d'Estudis Jurídics i Formació especialitzada. Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Geiselman, R.E., Fisher, R.P., MacKinnon, D.P. i Holland, H.L. (1986). Enhancemen of eyewitness memory with the cognitive interview. American Journal of Psychology, 99, 385-401.

Gold, E. i Neisser, U. (1980). Recollections of kindergarten. The Quarterly Newsletter of the Laboratory of Comparative Human Cognition, 2, 77-80.

i Hernández. A. N. J. Memories of Mikey Mouse: Young children recount their trip to Disneyworld. Barcelona. Unequal Justice. U. (1991): Child abuse: a study of inquiry report. (1993). Generalitat de Catalunya. J. (1986). R. Direcció General de Seguretat Ciutadana. (1989). M. Ceci.A. E. True and False Allegations of Sexual Abuse in Child Custody Disputes.124 Goodman. i Neisser. Hernández.P. The prosecution of child sexual abuse. Goodman. HMSO. A. Cognitive Development. J. Toglia i D.) Childrens eyewitness memory. Ross (eds. N. New York: The Free Prees. 433-448. Aman i Hirchman (1987).) The child witness: Do the courts abuse children? Leicester: The British Psychological Society. Els menors victimitzats. The emotional effects of criminal court testimony on child sexual assault victims: A preliminary report. Poster presentat a la Reuni¾ de la Psychonomic Society. Gray. Davies i J. Journal of the American Academy of Child Psychiatry. 25. Child sexual and physical abuse. Green. Hamond. Dinkwater (eds. A. M. Hudson. Soria. : Polcia Assistencia. Document. (1990). 4:449-456. (1990). A S.S. i Jones. (1995). i Fivush. New York: Springer Verlag. London.A. Atlanta. G. (1988). 1986. 6. La aparición de la memoria autobiogrßfica en las .R. Substantial and irreversible errors in flashbulb memories of the Challenger explosion. A G. H. D. Harch.

Anuario de Psicología Jurídica. A.A. Memory. Dever. San Francisco: Freeman. CO: Kempe Centre Publications. (1994). Emory University. Asistencia a las víctimas del delito. Psychological Review. (Memory Cognition Project # 13).K. 1994. 2¬ Edici¾n. 6. Cognitiva. i Romanczyk. Law and Human Behavior. C. Jones i McQuiston (1986). 88. 703-724. 5 (6). L. S. 103-132.) Conocimiento y recuerdo en la infancia. J. López.125 conversaciones madre-hijo. M. A U. Interviewing the sexually abused child. Hudson (eds. (1989). Reactions to child (versus adult) eyewitnesses. El papel de la preparación sobre el recuerdo de sucesos imaginados y percibidos. L. Fivush i J. Ministerios de asuntos sociales. (1997). Hudson. M. 35-43. Manzanero. A.) Memory observed. 27-45. M. Abusos sexuales a menores. Lo que recuerdan de mayores. Atlanta. Transformations of memory in everyday life. Madrid: Visor.A. 6. . Una experiencia en el seno de la policÝa local. The influence of jurorsÆ preconceptions and witness behavior. As time goes by: Sixth grade children recall a kindergarten experience. (1981) Reality monitoring. i Fivush. i Diges. A R. 13.R. Johnson. Madrid. Carlin. R. (1994). i Loftus. M. F. (1987).. Remembering and forgetting child sexual abuse. Leippe. Linton. E. (1997). Joslyn. i Raye. A. Manzanero. Neisser (ed. 67-85.L. (1982).

S. K. Fivush i J. (1991).) Memory: An interdisciplinary approach. E. Remembering: A functional developmental perspective. J. 1994.W.R. Denver. 10. Document de Treball. (1994). J. Hudson (eds.S. Office of Justice Programs. New York: Springer Verlag.R. Madrid: Visor. Childrens memory (New directions for child development. No 10). A P. D. Hillsdale. K (1986). A H. M. (1989). Office of juvenile justice and delinquency prevention. Pillemer. Barcelona. Nelson. Solomon. Event knowledge: Structure and function in development. (1947). C. G. Contexto social y funcional del recuerdo infantil. B. Reese (ed. Selkin. 22). 2nd ed. i Mistry. Childhood events recalled by children and adults.. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. On memory and childwood amnesia.) (1980). NY: Erlbaum.) Conocimiento y recuerdo en la infancia. (1997): La atención a la víctima en los juzgados de Instrucción. Nelson.) Advances in child development and behavior (vol.. Goethals. . 1-26. R. Departament of Justice. (1989). (1990). Washington U. c.A. New York: Academic Press. (ed. The child sexual abus in the courtroom. A R. Perlmutter. Schachtel. Jamex Sekinc. Kelley i B. The child victim as a witnes: research report. Rogoff. i White. Stephens (eds. San Francisco: Jossey-Bass.126 Macià.R.G. Psychiatry.M.

i. i Schuller. El llibre d'en Pau.C. i Tenney. Mocks juror's evaluations of child sexual abuse: the impact of memory recovery and therapeutic intervention. . (1996): Assumptions and beliefs about the role of AD dolls in child sexual abuse validation interviews: are they supported empirically?. Varis. Journal of Experimental Psychology: General. Behavioral Sciencies & The Law. 377-389. (1988). J.K. Netherland: Kluwer Academic Publishers. R. Behavioral Sciencies & The Law. 205-218. Nº 2. The development of statement reality analysis.A. 167-185. (1982). Barcelona. (1996). pàg. San Francisco: Freeman. Guia per a l'abordatge del malrtractament en la infància per als professionals de la salut. Departament de Sanitat i Seguretat Social. M. M. Netherland: Kluwer Academic Publishers. i Hernández. i Johnson. Yuille Credibility Assesment.J.A. Yuille Credibility Assesment. Steller.C. U. Manuscrit inÞdit. Tessler. Neisser (ed. Editorial Boixareu Universitaria. Memory for a salient childhood event. M. Marcombo. (1989). M. Vol. 14. K.) Memory observed. Recent developments in statement analysis. Generalitat de Catalunya. Qualitative effects of rehearsal on memories for perceived and imagined complex events. Suengas.127 Sheingold. L. (1997). El agresor sexual y la víctima. (1994). Soria. Vol. A. Skinner. Mother-child talk in a museum: The socialization of a memory. Y. (1986). 117 (4). pàg. Undeutch.A. Barcelona. A J. 14. A U. (1989). Nº 2. Tetford. A J. J. City University of New York.

Waagenar.A. My memory: A study of autobiographic memory over six years.A. Agresión sexual: evaluación y tratamiento en menores. 225-252. B. Cognitive Psychology. The memory of concentration camp survivors. Madrid. Waagenar. J. 4. 77-87. Applied Cognitive Psychology. W. ANNEXES . (1995). i Groeneweg. 18. 14.128 Vázquez. (1990). W. Siglo XXI.

129 I. TAULES COMPLEMENTARIES . IV. FULL DE REGISTRE. GRÀFIQUES II. V. DEFINICIÓ DE VARIABLES. III.ANÀLISI ESTADÍSTICA.

130 .