You are on page 1of 24

Nous relats per noves poltiques: el principal repte per lluitar contra la pobresa infantil ARTICLES DE REFLEXI

COLLECCI ARTICLES DE REFLEXI FEDAIA, Federaci dEntitats dAtenci i dEducaci a la Infncia i lAdolescncia

Edita FEDAIA, Federaci dEntitats dAtenci i dEducaci a la Infncia i lAdolescncia www.fedaia.org fedaia@fedaia.org Autoria Pau Mar-Klose Coordinaci de la collecci: FEDAIA Disseny i maquetaci: Laurel XXI Les opinions expressades en aquesta publicaci sn responsabilitat dels autors i no reflecteixen necessriament la poltica i posicionaments de FEDAIA. Dipsit legal: B-15255-2013 Barcelona, novembre de 2013

Nous relats per noves poltiques: el principal repte per lluitar contra la pobresa infantil ARTICLES DE REFLEXI

Sobre la FEDAIA
La FEDAIA s la plataforma que agrupa a Catalunya el conjunt dentitats que treballen amb infants, joves i famlies en situaci de risc dexclusi social o desemparament. Nascuda lany 1996, est formada per 94 entitats que atenen a ms de 100.000 infants i 35.000 famlies a travs de serveis en lmbit de lacci social, leducaci, la formaci prelaboral, la salut i latenci a les famlies. Cerquem avanar en els drets de la infncia i l'adolescncia, tant a nivell personal, social com poltic, mitjanant un model d'actuaci que garanteixi la qualitat de vida de la infncia, l'adolescncia i les famlies a Catalunya, especialment dels ms vulnerables.

Al llarg daquests 18 anys de vida, la FEDAIA ha buscat contribuir en la millora de la qualitat de vida dels infants, adolescents, joves i famlies ms vulnerables de Catalunya. En aquest mbit, s l'agent social referent a Catalunya i treballa amb el suport, la collaboraci i el reconeixement de les diferents organitzacions del tercer sector i les diferents administracions competents. La FEDAIA s part del tercer sector social, d'importncia creixent a Catalunya. Est formada per entitats no lucratives, destinades a combatre l'exclusi social i la pobresa de la infncia, que actuen en el camp social.

Sobre la Collecci dArticles de Reflexi FEDAIA


Amb aquest article, FEDAIA enceta una nova lnia de treball per a la defensa dels drets dels infants i la lluita per construir un futur per a la infncia.

Amb lobjectiu daportar noves lnies de coneixement, reflexions entorn a temtiques que afecten a la infncia, adolescents i famlies ms vulnerables, i en definitiva, ampliar i dotar de discurs per avanar en la situaci en qu es troba la infncia, FEDAIA inicia aquesta collecci darticles. Sanir publicant peridicament aquest recull de reflexions i aportacions teriques dexperts multidisciplinars que ens permetin tenir diferents punts de vista i aix enriquir i actualitzar el nostre discurs.

En aquest primer nmero, es publica larticle de Pau Mar-Klose, sota el ttol: Nous relats per a noves poltiques: el principal repte per lluitar contra la pobresa infantil.

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

Sobre lautor: Sr. Pau Mar-Klose


Pau Mar-Klose s Professor de Sociologia de la Universitat de Saragossa i investigador del CSIC. Doctor per la Universitat Autnoma de Madrid i Mster a la University of Chicago i el Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales de lInstituto Juan March. Ha estat investigador del Consejo Superior dInvestigacions Cientfiques, de lInstitut dInfncia i Mn Urb, i ha impartit docncia a la Universitats de Barcelona, Essex i Chicago. s autor de deu llibres i ms duna trentena darticles i altres publicacions sobre sociologia de la famlia i el cicle vital, educaci, desigualtat, pobresa i Estat del benestar. Entre els seus llibres destaquen Infncia i Futur (la Caixa, 2010), Edad del Cambio (CIS, 2006), o articles a la Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas i a European Societies. Tamb ha dirigit els Informes de la Inclusi Social a Espanya de Caixa Catalunya el 2008 i 2009. Actualment s investigador principal dun projecte del plan Nacional I+D+I, i participa en daltres projectes nacionals i internacionals (entre els quals destaca Families&Societies, del VII Framework Programme).

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

Nous relats per a noves poltiques: el principal repte per lluitar contra la pobresa infantil Pau Mar-Klose (Universitat de Saragossa)
Aquest treball aporta arguments a una tesis polmica: la gran assignatura pendent en la lluita pels drets de la infncia vulnerable s construir un veritable relat sobre la importncia de la causa que no es recolzi exclusivament en la defensa de la dignitat dels infants. s una tesis que no acceptar de bon grat tothom, i molt especialment aquelles persones que han estat ms compromeses en una batalla a la que tradicionalment pocs shan volgut incorporar al nostre pas. Per no sempre els que sestimen ms la justcia, i que ms disposats estan a sacrificar el seu temps i recursos en benefici de collectius vulnerables, han estat els ms capaos i eficaos per a promoure-la.

En aquest petit treball proposar que, entre tots (tant els que estan compromesos en la lluita per la dignitat de la infncia com els que no tenen aquesta prioritat) construm un nou relat que incorpori nous parmetres als discursos tradicionals, parmetres que puguin fonamentar millor el comproms amb noves poltiques per a la infncia. Aquestes noves coordenades del discurs han de presentar les poltiques a favor de la infncia com una inversi social, emfatitzant els dividends o retorns que procura aquesta inversi. Sn molts els que es resisteixen a abandonar els relats tradicionals, i que veuen en els nous discursos una renncia inacceptable als valors que han de presidir la mobilitzaci a favor de qualsevol causa justa. Aqu argumentar que fer un relat que posi laccent en dividends i retorns s la via ms efectiva per assolir els objectius per garantir els drets socials que altres collectius dedat ms avanada ja tenen. s ms, contra sensibilitats majoritries en lmbit de la defensa dels drets dels menors vulnerables, argumentar que invertir en infncia implica necessriament recalibrar els Estats de benestar, rejovenint les seves prioritats.

Lobjecte de la meva atenci seran els drets socials, i en particular, els que es relacionen amb la pobresa infantil i les seves conseqncies. Per a fonamentar tesis com les que exposar, comenar amb unes dades, que no per ja conegudes, continua sent necessari tornar a posar damunt de la taula:

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

En el primer grfic veiem les dades de la pobresa infantil moderada i severa a Catalunya els ltims anys. Durant els anys de crisi la pobresa infantil a Catalunya ha augmentat molt, i ho ha fet molt ms que en daltres grups dedat. I pitjor encara, laugment s molt ms significatiu pel que fa a les formes de pobresa ms intenses, que sabem prou b (per la recerca internacional) que sn les modalitats de vulnerabilitat econmica amb conseqncies ms severes a llarg termini en la vida de les persones: per a la seva salut, la seva trajectria educativa, els seus itineraris dinserci laboral, incls per a la seva expectativa de vida.

En el segent grfic es mostra un indicador de severitat de la pobresa. La bretxa de pobresa ens indica quant pobres sn els pobres. s a dir, quina s la distncia entre la renta de les seves llars (en termes agregats) i el llindar que marca la frontera de la pobresa. Com pot observar-se, la intensitat de la pobresa s especialment severa entre els infants, sobretot com a conseqncia de la crisi. La crisi no noms ha augmentat les taxes de pobresa infantil, sin la intensitat daquestes.

10

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

Si a aquesta situaci afegim els costos de lhabitatge, que repercuteixen diferencialment sobre els diferents grups dedat, ens trobem que el poder adquisitiu de 4 de cada 10 infants els situa per sota del llindar de la pobresa, un percentatge superior al de qualsevol altre grup.

Davant daquest panorama, qu fan els governs? No gaire. El grfic segent mostra limpacte que tenen les transferncies pbliques en la reducci de la pobresa infantil. Aquest impacte s gaireb insignificant. Molt ms petit que el que tenen les transferncies pbliques en la reducci de la pobresa daltres grups dedat, i molt ms que el que tenen en la reducci de la pobresa de la gent gran.

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

11

Aix s degut a la falta de poltiques especfiques que adrecin el problema, poltiques que existeixen a la major part de pasos del nostre entorn. Espanya (i Catalunya no s una excepci) es situa a la cua de la Uni Europea en els captols de despesa en transferncies a famlies amb infants, i de la capacitat daquestes despeses per a reduir la pobresa. Tampoc surt molt millor parada en quant a la provisi de serveis.

Alguns, tant a la societat civil com al mn acadmic, veuen en aquesta situaci un problema important. Potser el principal problema de Catalunya en aquest moment. La falta de comproms pblic suposa la violaci dun dret bsic al benestar econmic, reconegut als drets de la Convenci sobre els Drets de lInfant, i comporta externalitats negatives per a la cohesi i lhoritz econmic del pas. Per aquesta no deixa de ser una percepci minoritria. El que mou als agents socials i poltics a actuar sn opinions majoritries, i en aquest camp, les notcies no sn bones.

La pobresa infantil no preocupa a Catalunya, i no preocupa a Espanya. En cap enquesta surt entre els principals problemes que percep la poblaci. s un problema que passa per alt la majoria de la poblaci, a qui s preocupa la precarietat econmica. Quan la ciutadania

12

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

pensa en precarietat econmica ho fa en latur, en prdua dhabitatge, per fins fa poc, no gaire sovint en pobresa infantil, tot i que les conseqncies ms intenses de latur i la prdua de lhabitatge les pateixen molt freqentment els infants. Hi ha acadmics que encara neguen que els infants puguin ser pobres, i diuen sense embuts que els pobres sn els seus pares. Fa uns anys, el Centre dInvestigacions Sociolgiques va fer una enquesta per preguntar quin collectiu mereixia ms protecci social, i van preguntar per uns quants: gent gran, immigrants, aturats, classes mitjanes, etc., es van oblidar preguntar pels infants. La pobresa infantil ha estat invisible, al menys fins el perode ms recent, tot i que les dades de renda de les llars, ens indicaven des de fa molt temps, que la pobresa es concentrava en aquestes llars. La pobresa infantil noms ha deixat de ser invisible quan ha esdevingut un problema social per a institucions nuclears a la nostra societat, com lescola o el sistema sanitari.

Davant daquesta situaci, el reptes per millorar latenci i la protecci dels infants sn mltiples. Per tots ells es resumeixen en un: construir un veritable relat que pugui crear preocupaci al voltant de la pobresa infantil. Per damunt de qualsevol altra consideraci, lassignatura pendent s teixir una nova narrativa. Totes les grans reivindicacions necessiten relat, i a Catalunya (i a lEstat espanyol) ha faltat un relat que pogus articular grans coalicions de suport. Els discursos existents han posat lmfasi en elements de dignitat, descuidant altres elements que ressonen amb ms fora en linconscient collectiu de la nostra societat i, sobretot, de les elits que prenen decisions en matria de poltica social.

Quines possibilitats tenim de construir un relat que permeti justificar una major atenci a la infncia vulnerable? Existeixen, al menys, tres lnies argumentals.

1) Justcia i equitat. Sota aquest paraiges hi trobem diferents discursos. Un primer posa laccent en els drets de la infncia. A la Convenci de Drets de la Infncia (1989), en larticle 27, els Estats sota signants reconeixen el dret de tot infant a un nivell de benestar adequat per assegurar els seu desenvolupament fsic, mental, espiritual, moral i social; i sobliguen a ajudar els pares o altres persones adultes responsables de linfant a garantir aquest dret. Acceptar els continguts de la Convenci suposa un reconeixement implcit de que existeix un inters social en assegurar el benestar infantil que depassa linters privat de pares o familiars.

Des duna segona perspectiva inscrita en aquesta lgica discursiva sobre la justcia i lequitat,

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

13

sha insistit en qu els infants no sn responsables de les situacions scio-econmiques que els ha tocat viure. Les situacions datur dels seus progenitors o les condicions de pobresa de la llar on viuen no depenen dels seus comportaments i actuacions personals. Haver nascut en una llar ms o menys exposada a situacions de risc social s producte de latzar. A aix sha dafegir que els infants (a diferncia daltres collectius formats per persones adultes) tenen poca capacitat per mobilitzar-se, no disposen de plataformes que vetllin directament pels seus interessos, ni poden votar a opcions poltiques ms receptives a les seves necessitats.

El tercer discurs posa lmfasi en la qesti de lequitat. Situacions de vulnerabilitat a la infncia afecten negativament aspectes determinants pel desenvolupament equilibrat de la personalitat i el progrs educatiu. Des detapes molt primerenques el cos de les persones registra experincies socials. Viure en una llar amb baixos nivells de renda, en un habitatge amb males condicions, o estar exposat a nutrici inadequada durant la infncia influeix negativament en la salut de les persones molts anys desprs de que aquestes situacions soriginessin, especialment quan aquestes situacions ens afecten durant temps perllongat. Tamb influeix en el desenvolupament daptituds cognitives, resultats educatius o la proclivitat a comportaments asocials. Un volum considerable de literatura ha acreditat que diverses formes dinfortuni social (atur, mala salut, divorci, incls empresonament) estan relacionats amb situacions dadversitat experimentades durant la infncia.

2) Amenaces a la cohesi social La segona lnia argumental posa l'accent en les conseqncies socials de la pobresa infantil. La pobresa infantil interv en la reproducci social de desigualtats socials. Des d'aquest punt de vista, intervenir en les primeres etapes del cicle vital, abans que les principals conseqncies de la pobresa cristallitzin, s una estratgia eficient per a corregir la desigualtat social i les possibles conseqncies socials que comporta (deteriorament de la confiana social, conflicte, violncia). L'objectiu s prevenir fractures socials en el seu origen, redistribuint recursos en el moment en qu aquesta redistribuci resulta ms rendible (i introdueix menys desincentius i distorsions econmiques).

Aquesta classe d'argumentaci ha estat esgrimida sovint en favor de programes de despesa social preventiva. La lluita contra la pobresa infantil s presentada com una estratgia per a reduir les diferents manifestacions de desorganitzaci i desviaci social. Aix justificava, per exemple, Gordon Brown noves mesures de lluita contra la pobresa infantil al Regne Unit: "tackling child poverty is the

14

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

best anti-drugs , anti- crime , anti-deprivation policy for our country". En direcci semblant, l'erupci episdica en els ltims anys de disturbis urbans protagonitzats per joves (per exemple, a les banlieues franceses el 2005, als carrers de grans ciutats britniques al 2011, o a Estocolm al 2013) ha alimentat discursos sobre la necessitat de combatre la pobresa infantil i juvenil en entorns desfavorits per a evitar que la marginalitzaci social, i les expressions d'antagonisme social i tnic, arribin a desembocar en formes descontrolades de violncia.

3) Eficincia i competitivitat Una tercera lnia argumental emfatitza els costos econmics de la pobresa infantil, tant per a l'erari pblic com per a les economies. Es tracta normalment d'un cost diferit. Els discursos sobre l'eficincia es recolzen en evidncies que demostren que els individus que van travessar situacions de pobresa en la infncia tenen un risc ms alt d'abandonar els estudis prematurament (i, per tant, acumulen, menys capital hum), tendeixen a experimentar ms dificultats d'inserci laboral i menor mobilitat laboral ascendent, pateixen pitjor salut al llarg de les seves vides i tenen una probabilitat ms alta de veures embolicats en problemes amb la policia i el sistema penal. Des d'aquest punt de vista, l'agregaci d'aquestes experincies individuals produeix efectes econmics indesitjables a nivell macro.

Les altes taxes d'abandonament escolar prematur entre nens d'entorns desafavorits reflecteix una capitalitzaci social sub - ptima del seu talent "natural". En condicions ms favorables haurien obtingut millor rendiment educatiu (en l'extrem oposat, els fills de les classes acomodades pitjor dotats per als estudis es beneficien d'inversions familiars desproporcionades pel seu talent, i per tant assignades de forma ineficient per assegurar la reproducci social a travs de l'xit educatiu). Una fora de treball amb escassa preparaci i aspiracions educatives limitades perjudica la productivitat d'un pas, la seva capacitat de competir en l'economia del coneixement, i per tant, compromet els horitzons de creixement econmic a llarg termini. A ms, les dificultats d'inserci laboral dels joves amb capital hum escs comporten costos importants a l'erari pblic, que s'acumulen al llarg de la vida a causa dels majors riscos que tenen de patir atur al llarg de les seves carreres laborals, la major probabilitat per a qu experimentin problemes socials lligats a la situaci laboral adversa (precarietat residencial, salut mental, addiccions, etc.) i que hagin de recrrer a serveis i ajuts pblics. A tot aix cal afegir els ingressos que deixen de produir-se en l'erari pblic com a conseqncia de l'escs valor de les contribucions fiscals que realitzen les persones amb trajectries educatives ms curtes.

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

15

Una segona font de crregues fiscals derivades de la pobresa infantil sn les sanitries. L'impacte negatiu de la pobresa sobre la salut infantil (en forma de major incidncia de baix pes en nixer, major freqncia d'afeccions crniques o taxes d'accidentalitat ms altes) repercuteix de manera important sobre la despesa sanitria, tant a curt, com a ms llarg termini. Els principals efectes de patologies que s'adquireixen en la infncia i s'arrosseguen a travs del temps (com l'obesitat), solen presentar-se en la vida adulta, i representen per tant, hores perdudes de treball i subsidis per malaltia, assistncia sanitria, etc.

En tercer lloc, s'han ressenyat els costos de la pobresa infantil lligats a conductes asocials i criminals. Hi ha abundant evidncia que associa experincies d'adversitat econmica amb l'aparici de problemes de comportament, vandalisme i conductes delictives. Els costos financers associats a la gesti d'aquests problemes poden ser enormes, tant pel que fa a serveis socials especfics que intervenen en aquests processos com els relacionats amb els sistemes de control policial i penal.

Holzer et al. (2007) han estimat que, als Estats Units, el cost total de la pobresa infantil equival al 4% del Producte Interior Brut anual. Un 1,3% correspon als costos provocats per la disminuci de la productivitat i el valor afegit, un 1,3% es pot atribuir als increments d'activitat delictiva, i un 1,2% a costos derivats de l'augment de la despesa sanitria i l'empitjorament general de la salut de la poblaci. Des del punt de vista econmic, els autors arriben a la conclusi que les inversions en la lluita contra la pobresa resulten fiscalment rendibles, en produir retorns econmics en forma d'increments del creixement econmic, reducci de despeses sanitries i de seguretat ciutadana, a ms de millores sensibles a la qualitat de vida. En un treball recent (2010), Holzer afirma que l'estimaci realitzada el 2007 es queda curta en el context actual de crisi.

Davant la situaci que estan experimentant els infants a Catalunya, s urgent que les plataformes de defensa de la infncia cobrin conscincia de totes les opcions per construir discurs sobre la vulnerabilitat infantil. Aix no significa que es descuidi el discurs dels drets. Per la lluita pels drets necessita grans empresaris morals, valedors que puguin traslladar demandes a les instncies de decisi poltica, i s difcil que la infncia en trobi els idonis. Els grans empresaris morals que van propiciar el desenvolupament dels drets socials i lexpansi de les poltiques de benestar a lpoca daurada (sindicats, partits poltics desquerres i democrata-cristians) han demostrat fins ara poc inters en la infncia. Les seves clienteles poltiques primordials sn collectius dedat avanada,

16

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

que participen en les seves estructures i voten en les eleccions (ja sigui sindicals o poltiques).

Si b s cert que estan sorgint nous empresaris morals (com la prpia FEDAIA) que abanderen la lluita a favor dels drets de la infncia, el teixit existent s encara feble i no est en condicions de generar, a curt termini, grans consensos si es limita a fer discursos exclusivament arrelats en la reivindicaci de drets. Per tot aix, s imperatiu potenciar el discurs de la poltica social a favor de la infncia com a estratgia per reforar la cohesi i, especialment el discurs de la infncia com una inversi collectiva, que produeix dividends socials. s un relat que permet sintonitzar amb tendncies internacionals que sestan imposant en la poltica pblica, i teixir aliances en lmbit domstic.

El discurs acadmic i poltic dels organismes internacionals (comenant per la OCDE i la Uni Europea) est fent una aposta clara per aquest tipus de relats. En els ltims anys sest arribant a grans consensos internacionals sobre la importncia de les inversions en primera infncia. Des daquest punt de vista, la despesa social en infncia pot contribuir a reforar la capacitat dels individus per fer front a circumstncies dadversitat a les seves vides, com poden ser crisis econmiques conjunturals (que arriben inesperadament i poden obligar a canviar de professi, de ciutat de residncia, etc.) o b episodis de crisi personal (com un divorci, o una malaltia dun familiar, que poden sacsejar lestabilitat psicolgica, social i financera dels individus).

Es tracta de discursos amb una orientaci clarament futurista. Es parteix de la premissa que si invertim en infncia aconseguirem prevenir problemes socials i fer ms productiva i competitiva la nostra fora de treball en leconomia global del coneixement. Aix ha de permetre assentar sobre bases ms slides els Estats del benestar. El futur financer de lEstat de benestar, i molt especialment dels programes que absorbeixen ms despesa (pensions i sanitat), depn de que, en el curs dels propers anys, puguem incrementar el nombre de persones en edat de treballar i de la productivitat dels treballadors futurs. Incentivar la natalitat a travs dajuts a llars amb infants eixampla, a la llarga, la base fiscal de lEstat de benestar. Incrementar la productivitat dels treballadors propicia que el pasts a repartir pugui ser ms gran.

El relat al voltant dels avantatges econmics de les inversions en infncia ha resultat persuasiu a daltres pasos. Els pasos escandinaus han apellat a aquest tipus de discursos des dels anys 70, legitimant un gir cap a poltiques de protecci social a famlies i a infncia. Aquest gir ha estat assumit tant pels partits socialdemcrates (que el van impulsar) com pels seus successors

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

17

centristes i conservadors. Un gir similar sha produt recentment al Regne Unit i a Irlanda. En aquests pasos, que com sha observat en el darrer grfic examinat tenen una capacitat notable de reduir la pobresa infantil mitjanant transferncies, latenci a la pobresa infantil ha esdevingut noms una prioritat des de finals de la dcada dels noranta. Aquest gir s resultat dun comproms poltic explcit impulsat des de les ms altes instncies del poder executiu. Com a resultat daquest comproms, shan publicat documents marc i shan fixat objectius de referncia (targets), debatent i avaluant extensament opcions per promourels, informats sempre per la recerca rigorosa sobre aquestes qestions. Fixar objectius de referncia ha servit per a introduir el problema en el procs poltic, afavorint que els responsables poltics fossin objecte de control en funci de lassoliment daquests objectius.

La combinaci de lnies argumentals en nous relats ha perms crear coalicions de suport mplies, construint ponts entre valedors dels drets dels infants que provenen de diferents comunitats epistmiques i tradicions ideolgiques. Massa sovint sha coms lerror de pensar que tothom es deixaria commoure per una apellaci a la solidaritat amb els desvalguts. s moment de passar pgina, i entendre que en les societats plurals (i sovint fracturades) s difcil construir discursos solidaris que concitin grans consensos. En laparador, sn molts els demandants de solidaritat, i limitades les reserves de solidaritat existents. En aquest nou context, s imperatiu apellar a nous valors i actors per a protegir la infncia desprotegida.

18

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

IDEES FORA
Durant els anys de crisi la pobresa infantil a Catalunya ha augmentat molt, i ho ha fet molt ms que en daltres grups dedat. La intensitat de la pobresa s especialment severa entre els infants, sobretot com a conseqncia de la crisi. La crisi no noms ha augmentat les taxes de pobresa infantil, sin la intensitat daquestes. El poder adquisitiu de 4 de cada 10 infants els situa per sota del llindar de la pobresa, un percentatge superior al de qualsevol altre grup. La gran assignatura pendent en la lluita pels drets de la infncia vulnerable s construir un veritable relat sobre la importncia de la causa que no es recolzi exclusivament en la defensa de la dignitat dels infants. Aquestes noves coordenades del discurs han de presentar les poltiques a favor de la infncia com una inversi social, emfatitzant els dividends o retorns que procura aquesta inversi. Espanya (i Catalunya no s una excepci) es situa a la cua de la Uni Europea en els captols de despesa en transferncies a famlies amb infants, i de la capacitat daquestes despeses per a reduir la pobresa La pobresa infantil no preocupa a Catalunya, i no preocupa a Espanya. En cap enquesta surt entre els principals problemes que percep la poblaci. s un problema que passa per alt la majoria de la poblaci, a qui s preocupa la precarietat econmica. La pobresa infantil ha estat invisible, al menys fins el perode ms recent, tot i que les dades de renda de les llars, ens indicaven des de fa molt temps, que la pobresa es concentrava en aquestes llars. Davant daquesta situaci, el reptes per millorar latenci i la protecci dels infants sn mltiples. Per tots ells es resumeixen en un: construir un veritable relat que pugui crear preocupaci al voltant de la pobresa infantil. Quines possibilitats tenim de construir un relat que permeti justificar una major atenci a la infncia vulnerable? Existeixen, al menys, tres lnies argumentals.

Justcia i equitat. o Drets de la infncia :Acceptar els continguts de la Convenci suposa un reconeixement implcit de que existeix un inters social en assegurar el benestar infantil que depassa linters privat de pares o familiar.

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

19

o Justcia equitat : els infants no sn responsables de les situacions scio-econmiques que els ha tocat viure. o Les situacions de vulnerabilitat a la infncia afecten negativament aspectes determinants pel desenvolupament equilibrat de la personalitat i el seu progrs educatiu. Diverses formes dinfortuni social (atur, mala salut, divorci, incls empresonament) estan relacionats amb situacions dadversitat experimentades durant la infncia.

Amenaces a la cohesi social o Conseqncies socials de la pobresa infantil: La pobresa infantil interv en la reproducci social de desigualtats socials o Intervenir en les primeres etapes del cicle vital, abans que les principals conseqncies de la pobresa cristallitzin, s una estratgia eficient per a corregir la desigualtat social i les possibles conseqncies socials que comporta (deteriorament de la confiana social, conflicte, violncia). o La necessitat de combatre la pobresa infantil i juvenil en entorns desfavorits per a evitar que la marginalitat social, i les expressions d'antagonisme social i tnic, arribin a desembocar en formes descontrolades de violncia.

Eficincia i competitivitat o Costos econmics de la pobresa infantil , tant per a l'erari pblic com per a les economies. els individus que van travessar situacions de pobresa en la infncia tenen un risc ms alt d'abandonar els estudis prematurament (i, per tant, acumulen, menys capital hum), tendeixen a experimentar ms dificultats d'inserci laboral i menor mobilitat laboral ascendent, pateixen pitjor salut al llarg de les seves vides i tenen una probabilitat ms alta de veures embolicats en problemes amb la policia i el sistema penal. o Una fora de treball amb escassa preparaci i aspiracions educatives limitades perjudica la productivitat d'un pas, la seva capacitat de competir en l'economia del coneixement, i per tant, compromet els horitzons de creixement econmic a llarg termini. o L'impacte negatiu de la pobresa sobre la salut infantil (en forma de major incidncia de baix pes en nixer, major freqncia d'afeccions crniques o taxes d'accidentalitat ms altes) repercuteix de manera important sobre la despesa sanitria, tant a curt, com a ms llarg termini.

20

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

o Les inversions en la lluita contra la pobresa resulten fiscalment rendibles, en produir retorns econmics en forma d'increments del creixement econmic, reducci de despeses sanitries i de seguretat ciutadana, a ms de millores sensibles a la qualitat de vida.

s imperatiu potenciar el discurs de la poltica social a favor de la infncia com a estratgia per reforar la cohesi i, especialment el discurs de la infncia com una inversi collectiva, que produeix dividends socials.

La despesa social en infncia pot contribuir a reforar la capacitat dels individus per fer front a circumstncies dadversitat a les seves vides.

Si invertim en infncia aconseguirem prevenir problemes socials i fer ms productiva i competitiva la nostra fora de treball en leconomia global del coneixement. Aix ha de permetre assentar sobre bases ms slides els Estats del benestar.

El futur financer de lEstat de benestar, i molt especialment dels programes que absorbeixen ms despesa (pensions i sanitat), depn de que, en el curs dels propers anys, puguem incrementar el nombre de persones en edat de treballar i de la productivitat dels treballadors futurs. Incentivar la natalitat a travs dajuts a llars amb infants eixampla, a la llarga, la base fiscal de lEstat de benestar. Incrementar la productivitat dels treballadors propicia que el pasts a repartir pugui ser ms gran.

En les societats plurals (i sovint fracturades) s difcil construir discursos solidaris que concitin grans consensos. En laparador, sn molts els demandants de solidaritat, i limitades les reserves de solidaritat existents. En aquest nou context, s imperatiu apellar a nous valors i actors per a protegir la infncia desprotegida.

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

21

22

BIBLIOGRAFIA
Esping-Andersen, G. et al. 2002. A child centred social investment strategy, a Why We Need a Welfare State, a Esping-Andersen (ed.). Nova York: Oxford University Press. Griggs, J. y R. Walker. 2008. The Costs of Child Poverty for Individuals and Society: A Literature Review. York: Joseph Rountree Foundation. Heckman, J. and D. Masterov. 2007. The Productivity Argument for Investing in Young Children. NBER Working Paper 13016. Heckman, J. 2011. The Economics of inequality. The value of early childhood education, American Educator 35 (1): 31-35. http://www.aft.org/pdfs/americaneducator/spring2011/Heckman.pdf Hirsch, D. 2008. Estimating the costs of child poverty, John Rowntree Foundation. http://www.jrf.org.uk/sites/files/jrf/2313.pdf Holtzer, H. J. 2010. Penny Wise, pound Foolish. Why Tacking Child Poverty duing the Great Recession Makes Economic Sense. Washington: Center for American Progress. Holtzer, H. J.; Whitmore, D.; Duncan, G. J. I J. Long. 2007. The Economic Costs of Poverty in the US.: Subsequent Effects of Children Growing Up Poor. Washington: Center for American progress Jenson, J. 2012. A New Politics for the Social Investment Pespective, a The Politics of the New Welfare State, Giuliano Bonoli i David Natali (eds.). Oxford: Oxford University Press. Mar-Klose, P i M. Mar-Klose. 2011. Crisi i pobresa infantil a Catalunya, Docs Infncia a Catalunya, UNICEF Mar-Klose, P i M. Mar-Klose. 2012. Edad, vulnerabilidad econmica y Estado de bienestar. La proteccin social contra la pobreza de de nios y personas mayores, Panorama Social 15: 107127. Mar-Klose, P. i M. Mar-Klose. 2013. Como se reduce la pobreza en los pases ricos? Polticas de aseguramiento, redistribucin y asistencia social, a Los Estados de Bienestar en la Encrucijada, en E. del Pino i M. J. Rubio (eds.). Madrid: Tecnos.

CONSTRUM UN FUTUR PER A LA INFNCIA

23