You are on page 1of 31

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

1.Naturalesa de la llum i formaci de la imatge


1.1 - Introducci a un sistema de comunicaci visual
1.1.1 Principis bsics La segent imatge ens mostra un diagrama genric dun sistema de radiodifusi de senyals de televisi. Els diferents elements que formen aquest sistema tenen com a objectiu transmetre una escena tridimensional per a que pugui ser visualitzada, en temps real, per molts receptors. Juntament a la informaci ptica, es transmeten un o diversos senyals addicionals que proporcionen informaci dudio de lescena i que ms endavant veurem com s relacionen.

captaci de la llum transformada en senyal elctric

La distribuci es fa per ones electromagntiques (terrestres o via satllit)

->(Emisor Les Receptor) escenes que pretenem transmetre poden considerar-se com a funcions matemtiques que depenen de diverses variables com la posici o el temps. Per poder transmetre aquesta informaci mitjanant sistemes de comunicaci convencionals es necessari realitzar diverses operacions matemtiques que ens permetin convertir una funci multidimensional (que depn de diverses variables) en una funci que depengui nicament duna variable temporal. Aquesta ser la funci que finalment ser modulada i enviada a diversos usuaris. Qualsevol manipulaci del senyal implicar una prdua dinformaci que acabaran portant-nos a una inevitable reducci de la qualitat de la imatge. Per exemple, el sistema de televisi convencional noms ens transmet una projecci plana de lescena sobre la cmera, per tant en el receptor es reproduir una imatge en la que no hi ha la informaci tridimensional de lescena original. Malgrat tot, lusuari ser capa dinterpretar correctament aquesta informaci espaial, ja que el cervell hum s capa didentificar la posici real dels objectes a partir del seu tamany relatiu i dels plans ocults. Per codificar i transmetre una escena, el que realment fem s especificar la variaci temporal en cada punt de lescena:

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

!(x,y,z,t,") on x,y,z representen la posici dun punt genric de lespai, que irradia amb una determinada longitud dona " dins lespectre visible i que, degut al moviment dels objectes, es modifica a llarg del temps t. La majoria dels sistemes de televisi habituals transformen i codifiquen aquesta funci que depn de 5 variables, en una que depengui nicament del temps, per a que pugui ser emesa mitjanant els sistemes de modulaci convencionals. En aquest procs de transformaci es produir una prdua de qualitat, per sha de buscar que aquesta sigui mnima. Aix doncs els parmetres de transformaci del senyal hauran de tenir en compte les caracterstiques del sistema visual hum, que s el que finalment decidir si la qualitat de la imatge s adequada. Aquests processos de transformaci de lescena original en un senyal elctric que es pugui transmetre, es poden resumir en sis passos: a) Separaci en components de color: Tota la informaci continguda en la variable " pot representar-se mitjanant tres components o colors primaris que sn el vermell, el verd i el blau. Aquesta transformaci no representa una prdua dinformaci per al sistema visual hum. b) Projecci plana de la imatge: Lescena es projecta mitjanant un sistema ptic sobre un pla dimatge. Perdem una part de la informaci espacial de la imatge i redum les tres variables despai x,y,z a dues variables x,y.

c) Lmits del sensor: La imatge de lescena noms ser captada dins dels lmits fsics del sensor utilitzat. Les dimensions del sensor i la relaci daspecte, com veurem ms endavant, condicionen la resoluci del sistema. d) Mostreig temporal: Les imatges es presenten a lespectador com una seqncia de fotogrames. Si la seqncia s suficientment rpida no es podr distingir de la seqncia original, per tant no perdrem qualitat. e) Mostreig espacial (lnies): Cada imatge es descomposa en un nmero limitat de lnies. Si aquest nmero s prou elevat, lespectador ser incapa de percebre la diferncia amb la imatge original. Els sistemes de televisi analgics es basen en aquest tipus de mostreig. f) Mostreig espacial (Retcula): La imatge es mostreja en sentit vertical i horitzontal. Les mostres obtingudes sn la base pels sistemes de televisi digitals.

1.1.2 Les ones electromagntiques Maxwell va establir, el 1885, les primeres caracterstiques de les ones electromagntiques en afirmar que les oscillacions elctriques d'alta freqncia es podien propagar per l'espai. Va assegurar que la llum era una manifestaci visible d'unes oscillacions electromagntiques que es desplaaven a una velocitat aproximada de 300.000 quilmetres per segon. Maxwell -> les ones es propaguen per l'espai - Altres necessiten un suport fsic - Es poden desplaar en el buit - Es desplacen en lnia recte

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

El 1887 Hertz va poder confirmar, en la prctica, les teories de Maxwell. Des de llavors, les ones electromagntiques es coneixen com ones hertzianes i, universalment, es denomina hertz la unitat bsica per a mesurar-ne la freqncia. L'any 1894 Marconi va aconseguir, desprs de nombrosos experiments, transmetre i rebre a distancia informacions amb l'alfabet telegrfic. Aix naixia el que va passar a denominar-se telegrafia sense fils, base de mltiples avenos posteriors en el camp de les telecomunicacions. Molt sovint es recorre al fenomen oscillatori per a explicar les ones electromagntiques. S'ha comprovat que tant els raigs X com la llum, les ones de rdio i els raigs infrarojos sn oscillacions de diversa freqncia. Les ones electromagntiques tenen components elctrics i magntics i es generen a partir de sistemes fonamentalment elctrics. La fsica encara no n'ha definit amb exactitud la naturalesa. Algunes teories els atribueixen un comportament ondulatori, encara que tamb sn considerades com a partcules radiants de matria. Malgrat el relatiu desconeixement cientfic sobre la naturalesa de les ones electromagntiques, es coneixen algunes caracterstiques del seu comportament: En ocasions s'anomenen energia radiant, perqu poden "ser irradiades" des d'una font energtica com el sol, una lmpara, un transmissor, etc. A diferncia de les ones sonores que, per la seva naturalesa mecnica, necessiten una substncia portadora per a poder transmetre la vibraci, les ones electromagntiques es poden desplaar-se en el buit. Tamb poden travessar substncies segons la freqncia. La forma de propagaci s virtualment recta des de la font de radiaci i sense prendre en consideraci magnituds astronmiques. Finalment, el desplaament admet el smil de la pedra llanada a un estany tranquil. s a dir, es desplacen en forma d'ones que s'expandeixen des del centre cap a la perifria.

Per a entendre algunes de les caracterstiques i parmetres fonamentals de les ones, i malgrat el fet que es tracta d'un fenomen complex, ens ajudar molt pensar en les ones com a fenmens oscillatoris. Una conseqncia d'aquesta idea s que ens porta a una conclusi importantssima: una oscillaci es "repeteix" peridicament.

Si observem una forma d'ona senzilla (concretament, una ona sinusodal) en qu es mostri l'amplitud (la quantitat d'energia que cont, independentment que es tracti d'ones acstiques o electromagntiques), al llarg del temps obtindrem un grfic com el segent:

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Com que es tracta d'un grfic que ens mostra l'evoluci de l'ona en el temps, podem marcar el temps que l'ona triga a repetir-se. Aquest temps s el que s'anomena perode (T).

Si ens imaginem el que succeeix en l'espai (s fcil si penseu en les ones que es generen en llanar una pedra a un estany), veurem que les ones poden ocupar ms o menys espai abans de repetir-se o, com direm colloquialment, poden ser ms "curtes" o ms "llargues". La distncia que recorre una ona abans de repetir-se rep l'evident nom de longitud d'ona !"#). El mesurament de longituds d'ona exigeix l's de magnituds de mesura que s'estenen des del quilmetre fins a deu milionsimes de millmetre. A continuaci exposem les unitats de mesura utilitzades per a les mesures mnimes: El millmetre o millsima part del metre (10 m). La micra (representada per la lletra grega ), el valor de la qual s el d'una -6 millsima de millmetre (10 m). -9 El nanmetre (nm), que equival a una millsima de micra (10 m).
-3

Per a mesurar freqncies, a ms de l'hertz, es fan servir les unitats segents: Quilohertz (KHz) = 1.000 Hz Megahertz (MHz) = 1.000.000 Hz Gigahertz (GHz) = 1.000.000.000 Hz

En la definici de les magnituds relacionades amb les ones i els fenmens oscillatoris resulta molt important la mesura del nombre d'oscillacions que es produeixen per segon. Aquesta magnitud rep el nom de freqncia i es mesura en hertzs (Hz). 1 hertz = 1 oscillaci/segon. Entre la freqncia i el perode existeix una relaci de proporci inversa. Aix vol dir que com ms freqncia, menys longitud d'ona.

f =1 T

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

1.1.3 La transmissi de la televisi La televisi s, en essncia, un sistema per a la producci i distribuci de continguts audiovisuals en temps real. La distribuci, la difusi d'aquests continguts s, per tant, una part inherent del que coneixem com a televisi. Aquesta distribuci s, a ms, una part important del servei; de fet els grans avenos, els que han suscitat ms expectaci en els ltims temps, han estat gaireb sempre vinculats a millores aconseguides en aspectes de transport i difusi. La possibilitat d'accedir de manera collectiva, en directe, a esdeveniments de gran transcendncia social, que succeeixen a milers de quilmetres, no deixa de ser un tema fascinador i sorprenent. L'accs a les imatges del primer home damunt la Lluna i les que van arribar en directe a milions de llars mostrant els atemptats contra les Torres Bessones o als trens de Madrid sn fites importants en la nostra evoluci social. Abans d'entrar en aspectes relacionats amb els diferents sistemes de difusi (ones radioelctriques terrestres, cable o satllit), cal fer una reflexi bsica sobre quin tipus de senyal estem transportant i la topologia que hem d'utilitzar per a aquesta distribuci, partint de la localitzaci fsica de la nostra audincia. El senyal de vdeo s, com em de veure, un senyal elctric que varia en el temps, de manera que en cada instant t un valor relacionat amb la brillantor i el color corresponent al punt de la imatge que s'est explorant o transmetent. El senyal de televisi, a ms del senyal de vdeo, incorpora el canal o els canals d'udio corresponents, la informaci del teletext i la informaci corresponent als senyals complementaris de sincronisme i senyalitzaci. s, doncs, un senyal complex. La quantitat d'informaci que s'ha de transmetre en cada moment s important, molt ms gran de la que cal per a les emissions de rdio (en qu noms transportem veu o msica) o per a la transmissi de la telefonia. L'amplada de banda, necessria per a transmetre aquestes informacions, el conjunt de freqncies utilitzades, sn molt superiors a les que requereixen la rdio i la telefonia. Els mitjans per transportar i difondre aquest senyal estan relacionats amb la tecnologia i els sistemes genrics utilitzats per al transport i la difusi de senyals elctrics. Els mitjans sn fonamentalment dos: per cable o per mitj d'ones elctriques. Cada un d'aquests mitjans t una capacitat limitada. En el cable hi ha una tendncia per a aquesta finalitat. Prcticament tenim tota la capacitat per a aquest servei i sense els problemes d'interferncies, amb la qual cosa el nombre de canals de televisi que es poden distribuir s molt superior. En el cas de les ones elctriques la capacitat disponible s inferior, ja que una part d'aquesta capacitat, anomenada espectre radioelctric, est dedicada a altres tipus de serveis: comunicacions mbils, rdio, etc.; a ms, a fi d'eliminar les interferncies, en cada punt geogrfic no es poden fer servir totes les freqncies disponibles.

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Des del punt de vista ergonmic i d'utilitat social, el ms raonable seria distribuir la televisi pel cable. La utilitzaci de senyals radioelctrics s ms prpia de serveis en qu la mobilitat en l's s una base essencial (telefonia mbil, comunicacions, etc.); aquest no s el cas de la televisi, que requereix la nostra atenci de manera prcticament total i que es consumeix sobretot estticament. Hem de tenir en compte que l'espectre radioelctric no deixa de ser un recurs escs i, per tant, s convenient que l'utilitzem fonamentalment per a serveis per als quals no tenim alternativa, que no s el cas de la televisi. Per motius de tipus econmic, per dificultats tcniques, socials, d'immediatesa de posada en marxa i de necessitat dinfrastructures per a implantar sistemes de distribuci per cable, la televisi s'ha distribut majoritriament per ones radioelctriques. 1.1.3.1 Transport i difusi de la televisi per ones radioelctriques terrestres El procediment ms utilitzat per al transport i la difusi del senyal de televisi ha estat i encara s en l'actualitat el d'ones radioelctriques terrestres. El principi s senzill (vegeu figura): es recull el senyal de programa del centre de producci i es transporta fins al centre de difusi, on una emissora converteix el senyal de televisi en un senyal radioelctric i una antena dirigeix el senyal cap a la zona geogrfica que volem cobrir.

Les antenes receptores de les llars capten el senyal radioelctric que els arriba del centre emissor i el condueixen fins al receptor de televisi. Per difondre un senyal electrnic, com per exemple el de la televisi, per ones, cal utilitzar freqncies d'emissi molt elevades. Aquestes ones de freqncia elevada tenen la propietat de desplaar-se per l'espai en forma d'ones electromagntiques. Els sistemes de transmissi requereixen un emissor i un receptor degudament sintonitzats, cada un amb la seva antena. Un exemple, en aquest cas d'ones de pressi, el constitueix un dispositiu com el de la figura. Si excitem un diapas ajustat a la nota La (440 Hz), es genera una vibraci o una pressi sonora que en arribar al segon diapas, que tamb est ajustat a aquesta nota (i, per tant, sintonitzat amb el primer) estimular una vibraci d'aquesta freqncia.

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

En aquest cas, direm que el primer diapas s un emissor d'ones i el segon, un receptor, i que la transmissi s'ha produt per ones de pressi. En el cas d'ones electromagntiques, el fenomen s similar; les ones que difon l'emissor sn captades per una antena, sempre que estigui sintonitzada a la mateixa freqncia. Segons la freqncia de les ones, les formes i dimensions de les antenes canvien. Com ms alta s la freqncia, ms tendncia tenen les ones de comportar-se com la llum, en el sentit que podem construir antenes que transportin els senyals en una sola direcci. Aquesta propietat s utilitzada per construir els anomenats enllaos de senyal de televisi, que treballen en freqncies de gigahertzs. El principi fsic s similar al dels focus d'illuminaci. L'antena emissora disposa d'un alimentador que emet ones radioelctriques d'elevada freqncia, que es reflecteixen en un receptor parablic; el conjunt forma un estret feix d'ones, molt direccional. En l'antena emissora, dirigida a la direcci del feix, el reflector parablic concentra les ones rebudes en el receptor radioelctric.

Aquest tipus d'estructures sn les que s'utilitzen regularment en el transport del senyal de televisi, tant per a enllaos mbils com per a estructures de xarxa fixes. Els enllaos mbils sn sistemes d'enllaos de senyal destinats a serveis puntuals, retransmissions d'esdeveniments esportius, connexions en directe per a programes informatius, etc. Per a la difusi de la televisi s'utilitzen freqncies mes baixes i un altre tipus d'antenes. La idea, al contrari que en el cas del transport, s que el feix d'ones radioelctriques que surt de l'antena es difongui de la manera ms oberta possible. Si observem el grfic de l'apartat anterior, podem entendre clarament aquest concepte. Per a la difusi s'utilitzen freqncies situades a les bandes anomenades VHF i UHF. Aquestes bandes s'han dividit en una srie de canals, de manera que cada senyal de televisi es pot difondre utilitzant el conjunt de freqncies que corresponen a un canal. El nombre de canals que es pot difondre s limitat. D'una banda, hem de tenir en compte que part de l'espectre radioelctric est destinat a un altre tipus de servei i que, de l'altra, per evitar interferncies entre senyals de televisi el nombre de canals tils en cada zona geogrfica s sensiblement inferior al teric. En la prctica, i per a un pas de l'orografia espanyola, el nombre de canals que pot suportar el sistema en una zona determinada s de l'ordre de deu (cinc emissores de carcter peninsular, dues emissores de carcter autonmic i tres emissores locals). Per rebre correctament el senyal de televisi, cal que l'antena receptora tingui visi directa del centre emissor. En moltes rees de poblaci hi ha accidents orogrfics que impedeixen aquesta visi directa entre alguns nuclis urbans i el centre emissor de la zona. En aquests casos la recepci s molt deficient. Per fer arribar correctament el senyal de televisi a aquestes zones, cal construir un segon centre emissor i fer-hi arribar el senyal font. En aquest cas caldria un transport amb un

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

radioenlla. Tenint en compte la complexitat i el cost d'aquest tipus dinfrastructura, en centres poc poblats s'opta per installar els anomenats repetidors: petits centres emissors en qu el senyal de font es pren del senyal de difusi d'un centre principal.

A la figura, podem observar aquest concepte; el centre repetidor pren el senyal a partir de la de difusi d'una emissora principal prxima i la redifon a un nucli urb redut que no t visi directa del centre principal. Les xarxes de difusi del senyal de televisi per ones radioelctriques terrestres sn fonamentalment infrastructures distribudes pel territori integrades per: Una xarxa d'enllaos fixos que transporta els senyals de televisi entre centres principals. Un conjunt d'ubicacions on s'installen els principals centres emissors. Un conjunt d'ubicacions on s'installen els repetidors o centres emissors secundaris.

Dins del concepte de xarxa, ents com el cam des del centre de producci fins al receptor, tamb hem d'incloure les installacions domstiques. Els habitatges multifamiliars acostumen a disposar del que s'anomena installaci d'antena collectiva. Aquest tipus d'installacions estan compostes, tal i com sindica en la segent imatge, de: Una antena. De tipus direccional, que opera en la banda d'UHF, installada en direcci al centre emissor o en el repetidor ms prxim o que ens subministra millor el senyal. A ms, cal que tingui visi directa d'aquest centre. En el cas dels habitatges individuals, la installaci acostuma a ser ms simple. T antena, per normalment no necessita el conjunt amplificador i la distribuci s molt ms senzilla. El senyal que rep l'antena s portat directament al televisor o televisors de l'habitatge. Una unitat d'amplificaci de capalera. Es compon d'un conjunt d'amplificadors individuals, cada un dels quals est sintonitzat i amplifica un nic canal de TV. Cada canal de televisi que volem distribuir per l'edifici necessita, doncs, un amplificador. Un sistema de distribuci i cablejat en l'edifici.

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

1.1.3.2 Transport i difusi de la televisi per satllit El transport i la difusi del senyal de televisi per satllit s el sistema ms senzill i econmic quan es tracta de cobrir territoris molt amplis. En efecte, si observem el sector dels grans operadors europeus de televisi de pagament i els canals temtics de difusi continental (Euro Sport, Euro News, CNN, etc.), veurem que la prctica totalitat s present en el satllit. El sistema est basat en la utilitzaci dels anomenats satllits geoestacionaris. Aquest tipus de satllits se situen en una rbita, a 35.00 quilmetres, per a la qual el perode de rotaci al voltant de la Terra s de vint-i-quatre hores. Com que la Terra completa una rotaci cada vint-iquatre hores, l'efecte conjunt dels dos moviments produeix l'efecte que des de la Terra sempre vegem aquest satllit en la mateixa posici espacial. Utilitzant rbites d'aquest tipus s possible la comunicaci permanent entre emissors o receptors terrestres i els satllits. Una antena parablica fixa apuntant en direcci al satllit geoestacionari no t problemes de posicionament, perqu el veu sempre en el mateix punt. El satllit s utilitzat com un repetidor. Rep un senyal procedent d'unes installacions amb infrastructures per a comunicacions per satllit i el remet cap a la Terra. Per a aquest tipus de comunicacions s'utilitzen freqncies en les bandes SHF (super high frequency), entre els tres i els trenta gigahertzs. Les antenes sn de tipus parablic, i la mida depn de la freqncia de cada servei en concret i de les potncies de treball. Podem trobar des d'antenes de sis metres de dimetre, d's en els teleports per al transport, fins a antenes de recepci directa de quaranta centmetres de dimetre per a s domstic. El principi de treball s senzill: el senyal de televisi que volem transportar o distribuir s enviat des del centre de producci fins al teleport. A partir d'aquest senyal, modulem un senyal radioelctric que s ems cap al satllit (up link) per l'antena parablica. El satllit copsa el senyal, l'amplifica i el torna a difondre cap a la zona terrestre de cobertura, tal i com es mostra en el segent grfic.

Per poder copsar el senyal procedent del satllit, en els punts de recepci tamb hem de collocar antenes parabliques, que treballen en les bandes de freqncies que hem esmentat abans i que hem d'orientar en direcci al satllit. El conjunt es complementa amb un equip de recepci de senyal per satllit, que transforma el senyal radioelctric que li arriba de la parablica en un senyal de vdeo/udio per al televisor. Tot i que el satllit estigui situat a 35.000 km de distncia, la difusi del senyal en el territori de cobertura no s uniforme. La posici del satllit i el tipus d'antenes que porta incorporades defineixen zones sobre la superfcie de la Terra en qu el senyal es pot copsar amb millors condicions. 1.1.3.3 Transport i difusi de la televisi per cable El transport i la difusi de la televisi per cable neixen de fet als Estats Units, a comenament dels anys cinquanta, com a resposta a problemes de cobertura. En zones poc poblades amb dificultats de visi dels centres emissors, van resoldre els problemes per rebre correctament el senyal de televisi utilitzant installacions de cable, que recollien el senyal en un punt de

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

recepci correcte i, posteriorment, el distribuen a les llars afectades. El dibuix adjunt illustra la situaci:

A Europa les primeres installacions de cable, com a element de distribuci del senyal de televisi, neixen en ciutats amb una estructura urbana singular o d'especial valor artstic o cultural, en les quals les autoritats locals van potenciar la installaci d'aquest procediment de distribuci com a substitutiu de les antenes individuals. A partir dels anys seixanta, a Europa el cable passa a utilitzar-se tamb en pasos com Blgica, amb diferncies lingstiques i situats geogrficament en zones planes amb desbordaments de senyals dels pasos fronterers. La necessitat de canalitzar de manera correcta aquest nombre important de canals de TV va ser la causa que alguns pasos adoptessin aquest sistema com a base de treball. Fruit d'aquestes primeres experincies es desenvolupa la indstria del cable, que evoluciona com a sistema de TV de pagament i ofereix un nombre de canals superior al d'ones radioelctriques terrestres. El nombre de llars usuries d'aquest sistema de distribuci bsic s, avui en dia, de l'ordre dels setanta milions als Estats Units i de deu milions a Europa, fonamentalment en els pasos del nord. Tal com ja hem esmentat en la introducci, des del punt de vista ergonmic i d'utilitat social el ms raonable seria fer la prctica totalitat de la distribuci de la televisi per cable. La utilitzaci de senyals radioelctrics s ms prpia de serveis en els quals la mobilitat en l's s una base essencial (telefonia mbil, comunicacions, etc.); aquest no s el cas de la televisi, que requereix gaireb totalment la nostra atenci i que es consumeix majoritriament de manera esttica. Hem de tenir en compte que l'espectre radioelctric no deixa de ser un recurs escs i, per tant, s convenient que l'utilitzem fonamentalment per a serveis per als quals no tenim alternativa, que no s el cas de la televisi.

1.2 La llum i el color. Principis fsics


1.2.1 Qu s la llum? Denominem espectre electromagntic la representaci grfica de les ones electromagntiques ordenades segons la longitud d'ona.

l'nic que l'ull hum veu

10

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

La llum pot considerar-se com una ona electromagntica de longituds dona compreses entre els 780 nm i 380 nm. A la figura anterior es representa la situaci a lespectre radioelctric de les ones visibles i els colors associats a les diferents longituds dona. La longitud dona ms llarga correspon al color vermell, mentre que la ms curta correspon al violeta. Ms enll del marge visible es situen les freqncies corresponents al infraroig i al ultraviolat. El color blanc est format com la superposici de totes les freqncies de lespectre visible, mentre que el negre suposa que no existeixen components espectrals a la banda visible. Els colors indicats en el marge visible es corresponen amb els que sobtindrien per a una llum formada per una nica freqncia pura i sanomenen colors monocromtics. Les tonalitats vermelles tenen longituds dona que van des dels 760 nm fins els 650 nm, les tonalitats grogues estan situades en el marge de 630 nm a 560 nm, les verdes de 540 a 500 nm, les blaves de 500 nm a 420 nm i les violetes de 420 nm a 400 nm. A la segent imatge es representa un experiment mitjanant el qual podem descomposar la llum blanca, s a dir una llum amb espectre pla en tot el marge visible, en els diferents colors monocromtics. Lexperiment consisteix en fer passar la llum blanca a travs dun prisma, que en tenir un coeficient de refracci depenent de cada freqncia, desvia cada component freqencial en una direcci diferent.

Els colors monocromtics es corresponen amb els colors de larc de Sant Mart. Alguns colors, com el prpura o el magenta, noms es poden obtenir mitjanant la superposici de diferents components espectrals. Aix el magenta s una sensaci colorejada obtinguda a partir de la combinaci del vermell i el blau. 1.2.2 - Velocitat de la llum Abans dentrar en detalls al voltant de com percebem la llum, analitzarem el seu comportament. El primer intent, conegut, que es va fer per mesurar la velocitat de propagaci de la llum el va fer Galileu. Es va situar en el cim duna petita muntanya, mentre que un altre observador ho feia en un altre cim situat a un quilmetre, portant tots dos una llanterna i un obturador per ocultar la llum. Galileu va proposar mesurar el temps que tardava la llum en recrrer dues vegades la distncia entre els dos experimentadors. Galileu va destapar la seva llanterna. Quan laltra persona veis la llum de llanterna, havia de destapar la seva. El temps que trigus Galileu en veure laltra llanterna serviria per mesurar la velocitat de la llum aplicant la segent frmula matemtica:

v = e#t
Si b aquesta teoria es bona, els resultats obtinguts no van ser els desitjats, ja que la velocitat de la llum s tan gran que Galileu no va poder mesurar el temps que trigava en fer aquest recorregut. Anys ms tard es va aconseguir acostar-se bastant al valor real de la velocitat de la llum. Aix es va fer basant-se en lobservaci astronmica de les llunes de Jpiter. Es va mesurar el perode duna de les llunes, s a dir el temps que triga a passar per un mateix punt. Aquest perode el van determinar mesurant el temps entre dos eclipsis de la mateixa (quan la lluna desapareix per darrera de Jpiter). Aquest valor s aproximadament 42,5 h. Per la Terra t un moviment respecte al Sol i per tant la distncia respecte a Jpiter varia. Aix doncs les mesures que es van prendre diferien en funci de si la distncia entre els dos planetes era ms llarga o ms curta.

11

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

En 1849 el fsic francs Fizeau va aconseguir mesurar la velocitat de la llum amb uns dispositiu similar al de la figura:

La llum procedent de la font es reflexa en el mirall B i es transmet a travs dun forat de la roda dentada fins arribar al mirall A. Es determina la velocitat de la llum mesurant amb quina velocitat ha de girar la roda per permetre que la llum reflexada passi pel segent forat de la roda i daquesta manera es pugui veure una imatge de la font lluminosa. Aquest sistema fou millorat per Focault que va substituir la roda dentada per un mirall rotatiu. Cap a lany 1850 va mesurar la velocitat de la llum en laire i a laigua, demostrant que s menor en laigua. Entre 1880 i 1930 el fsic americ Michelson va realitzar mesures molt precises utilitzant bsicament aquest mtode. Desprs de tots aquests experiments, i molts daltres que no estudiarem, la velocitat de la llum ha quedat establerta com a: c = 2,997925 0,000003 x 10 m/s Habitualment sutilitza el valor de 300.000.000 m/s (3x10 lexpressi:
8 8

m/s). Tamb podem utilitzar

c="$ f
que relaciona la velocitat de la lluma amb la seva longitud dona i la freqncia. 1.2.3 - Reflexi Quan les ones, de qualsevol tipus, incideixen sobre un obstacle pla, es generen unes altres ones que sallunyen de lobstacle (reflexades). De forma experimental es pot comprovar que els angles que formen les ones incidents i les reflexades sn iguals respecte a la perpendicular daquesta superfcie on es produeix la reflexi. Aquesta lnia perpendicular sanomena Normal.

La fracci denergia reflexada en una frontera o lmit entre dos medis depn de langle dincidncia, dels ndex de refracci dels medis i de la polaritzaci de lona lluminosa incident. Lndex de refracci n dun medi est relacionat amb la velocitat v de les ones en aquell medi per lexpressi, on c s la velocitat de la llum

n = c/v

12

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

1.2.4 - Refracci Quan les ones o la llum incideixen sobre la frontera de separaci de dos medis, part de lenergia es reflexa i part es transmet. Langle %2 que formen el raig transms i la perpendicular a la superfcie, anomenat angle de refracci, est relacionat amb langle dincidncia %1 per lexpressi

n1 sen%1 = n2 sen% 2
on n1 i n2 sn els ndex de refracci dels dos medis. Aquest resultat el va descobrir W. Snell lany 1961 i per aix es coneix amb el nom de Llei dSnell de la refracci.

Una propietat important del fenomen de la refracci s que la freqncia de lona incident s igual a la de lona transmesa. 1.2.5 Percepci del color En general, el color observat pel sistema visual hum depn de dos factors: lespectre de la llum incident i les caracterstiques de reflexi i absorci de les ones visibles dels objectes. La composici espectral de la llum que rep un espectador pot expressar-se com el producte de lespectre de la llum incident pel coeficient de reflexi dels objectes:

Aix, un objecte amb coeficient de reflexi proper al unitat en la regi corresponent al color verd i zero per a la resta de freqncies ser observat com de color verd quan la llum incident sigui blanca. En canvi, quan incideixi sobre ells una llum monocromtica de color groc, absorbir tota lenergia incident, adoptant una aparena de color negre. A la segent figura sillustra com un mateix objecte pot observar-se de color groc quan la llum incident s blanca, vermell quan lespectre de la llum est situat a la part baixa de la banda visible, o verd quan est en la part alta de lespectre visible. En general, el color dels objectes depn de les caracterstiques espectrals de la illuminaci a la que estan sotmesos.

13

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

El sistema visual hum es capa de discriminar un elevat nombre de colors. La seva resoluci en colors monocromtics depn de la freqncia i pot estimar-se que en les bandes del blau, verd i groc poden distingir-se dos colors sempre i quan la seva longitud dona difereixi com a mnim 1 nm. En els extrems de la banda visible, corresponents al vermell i al violeta, la capacitat de discriminaci dels colors es redueix y pot estimar-se que s necessria una distncia de 10 nm per distingir-los. Es poden definir tres atributs per descriure el color: la brillantor, el mats o tonalitat y la saturaci o puresa. La brillantor indica la intensitat de llum que percep lull. El mats o tonalitat s el que ens permet classificar els colors com a diferents, distingint entre vermell, verd, groc, etc. La saturaci ens indica en quin grau un color sallunya o sacosta al blanc. Aix podem parlar dun vermell ms o menys clar entenent que tots ells pertanyen a una mateixa tonalitat vermella. Direm que un color s pur quan no cont blanc. A ms dels colors monocromtics, el sistema visual hum s capa de distingir altres tonalitats de color formades per la superposici de diverses freqncies i apreciar colors amb major o menor puresa depenent de lespectre final de la llum incident. 1.2.6 Objectius de la illuminaci El primer objectiu de la illuminaci s el de la visibilitat, per la visibilitat per si mateixa no s suficient, les imatges han de persuadir i mantenir latenci. Un altre objectiu important s el de la claredat. El detall de la imatge de vdeo est limitat. Per aix hem dafegir illusi per acostarnos al mon real tridimensional i de color. Per ltim, la illuminaci ha de ser efectiva. Una illuminaci inadequada pot evitar que lespectador vegi la informaci que nosaltres desitgem que vegi. Lull i el cervell sajusten de manera que no ens donem compte dels canvis de llum, a no ser que siguin molt bruscos. Per la cmera no se nadona daquestes adaptacions sin que grava parcialment la imatge. Per aix si la illuminaci t determinades caracterstiques, la cmera tendeix a revelar-les. La illuminaci es basa en quatre aspectes fonamentals: La qualitat de la llum est quantificada segons una escala des de dura fins a suau. La llum dura s molt direccional i genera ombres ben definides. Les fonts de llum suaus tenen un carcter difuminat, sense ombres. La direcci de la llum s molt important, perqu en darrer terme determinen que es veu des dun determinat angle de visi de la cmera. La temperatura de color o qualitat de color referit a la illuminaci s molt crtica en vdeo. Varia molt segons el tipus de font de llum

14

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

La influncia de la llum. Triant un tipus dilluminaci podem mostrar la textura, resaltar-la o suprimir-la. La nostra impressi de les formes, les relacions espaials, les mides, es modifiquen segons el tractament de la llum.

A continuaci ens centrarem en el cas de la temperatura de color, que s el que ms ens afecta en aquesta assignatura. 1.2.7 La temperatura de color La temperatura de color es refereix al color dominant de les diferents fonts de llum que podem fer servir en qualsevol illuminaci. Encara que a simple vista la llum duna bombeta i la del Sol semblin igualment blanques, tenen colors diferents i per tant temperatures de color diferents.

Com hem dit anteriorment, lull hum t la facultat dajustar automticament les diferncies de color amb els diferents llums (consistncia aproximada de color), la cmera de vdeo no pot ferho i per aix hem de fer els que sanomena balan de blancs per ajustar la cmera a la temperatura de color existent amb una llum determinada. Un mateix paper blanc que sembla blanc amb la llum del sol, es veu vermells en la gravaci quan la illuminaci s duna bombeta (si no fem les correccions necessries).

Tot i que la llum pot ser de qualsevol color entre linfraroig i lultraviolat, hi ha dos estndards de color: 3.200 K (graus Kelvin) per llums incandescents destudi i 5.600 K per a la llum de dia (Sol). A major temperatura de color els colors sn ms blavosos. En canvi, a menor temperatura de color, els colors sn ms vermellosos. La temperatura de color de la llum solar pot variar molt segons lhora del dia, si hi ha nvols o no, de les condicions climatolgiques, ... Des de la sortida del Sol fins a la seva posta hi ha diferents variacions de color. La sortida del sol anir cap a uns colors blavosos amb la temperatura de color molt alta i en canvi la posta de sol tendir cap a uns colors vermellosos i de temperatura ms baixa.

15

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Per a poder adaptar la cmera a les diferents variacions de temperatura de color farem s dels filtres i el balan de blancs. El balan de blancs sobt enquadrant un objecte o superfcie de color blanc situat en la llum dominant. Desenfoquem una mica i apretem el bot de white balance. La cmera ens indicar la temperatura de color en la que estem treballant, que haur de coincidir amb el filtre que hem triat, depenent de la llum dominat. Cada vegada que canviem de posici de cmera i sobretot de llum dominant haurem de tornar a fer el balan de blancs. Totes les cmeres professionals incorporen un selector de filtres. Daquesta manera podrem triar el filtre que sadapti ms a la nostra font lluminosa dominant. Els ms habituals sn: Filtre 1 Filtre 2 Filtre 3 Filtre 4 3.200 K 5.600 K + ! ND 5.600 K 5.600 K + 1/16 ND Interiors amb llum artificial o posta de sol Llum exterior, dia clar Llum exterior, dia nvol o plujs Llum exterior, a la neu, alta muntanya, al mar o un dia molt clar o brillant

ND: Filtre neutre que redueix la intensitat de llum (1/4 = 4%; 1/16 = 16%) En les cmeres domstiques o semiprofessionals la nomenclatura s diferent, si b el principi de funcionament s el mateix.

1.2.8 Lull hum El sistema visual est format per l'ull, el nervi ptic i determinades zones de l'escora cerebral. La funci de l'ull s captar la mxima quantitat d'informaci possible del mn exterior. Les dades recollides per l'ull sn transmeses, pel nervi ptic, a determinades zones del cervell, la funci del qual s la d'interpretar les imatges rebudes. A la segent imatge es representa una secci transversal dun ull hum en el que es poden apreciar els principals elements que intervenen en el procs de formaci i captaci dimatges. El glbul ocular t una forma aproximadament esfrica, duns 20 mm de dimetre de mitjana, que est recobert per un teixit fibrs de gran resistncia anomenat membrana esclertica. Aquesta membrana es opaca en les seves superfcies posterior i lateral. El segment frontal de la membrana esclertica rep el nom de crnia i es transparent per permetre el pas de la llum cap a linterior de la cavitat ocular. La crnia actua com a element protector de les parts interiors de lull i t una curvatura superior a la de la resta del glbul ocular. Just sota la membrana esclertica hi ha una capa de teixit vascular anomenada coroide, que es la responsable de proporcionar nutrients a tots els elements de lull. La coroide est fortament pigmentada per ajudar a reduir la quantitat de llum exterior que entra en lull i absorbir la llum difosa en el seu interior.

16

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

A linterior de la crnia es situa la cmera anterior, que est plena dun lquid anomenat humor aqus. A linterior daquesta cavitat est situat liris, que s una cortina muscular, de forma aproximadament circular, que permet regular la quantitat de llum que incideix en la part anterior de lull. El color daquest mscul determina el color dels ulls duna persona. La llum incideix a travs de la pupilla, que s una obertura circular situada en el centre de liris. El dimetre de la pupilla es regula mitjanant liris, que deixa al descobert una superfcie major o menor daquesta dacord amb les condicions de llum ambientals, permetent que els sensors de llum situats a linterior de la cavitat ocular puguin treballar en un ampli marge dinmic de condicions dilluminaci. La mida de la pupilla depn nicament de les condicions dilluminaci externa i es controla de forma automtica sense que hi intervingui la voluntat de lobservador. El seu dimetre pot oscillar entre uns 8 mm (cas de poca illuminaci) fins uns 1,5 mm (per a condicions de gran illuminaci). Darrera la pupilla es troba el cristall. La seva funci bsica es la dactuar com una lent que enfoca les imatges a la retina, que s la superfcie interior de lull on es troben els sensors de llum. La forma del cristall es controla a travs del cos ciliar, una estructura muscular que forma part de la coroide i que permet variar la distncia focal i la posici daquesta lent. El cristall sadapta per a que els objectes sobre els que el sistema visual vol centrar latenci estiguin enfocats a la retina. La llum infraroja i la ultraviolada sn absorbides, en gran part, per les protenes que formen lestructura del cristall, ja que en quantitats excessives sn perjudicials per lull. La cmera situada entre la pupilla i el cristall sanomena cmera posterior i est plena amb lhumor aqus. Entre el cristall i la retina es troba una cmera plena dun lquid gelatins i transparent que sanomena humor vitri. Aquest lquid proporciona un equilibri de pressions per a que el globus ocular mantingui la seva forma esfrica. La retina s una capa de teixit nervis que cobreix aproximadament dues terceres parts de lull intern. Aqu es troben les cllules sensibles a la llum que proporcionen la informaci bsica de visi, que posteriorment ser analitzada i interpretada en el cervell. De fet, la retina pot interpretar-se com una ramificaci del cervell ja que els seus teixits nerviosos tenen la mateixa constituci i estan connectats mitjanant el nervi ptic. La retina s la part ms important de lull, podent considerar que la funci de la resta delements es, per una banda proporcionar-li nutrients, i per laltra enfocar la llum cap a la zona apropiada. s tracta dun teixit de certa complexitat, format per diverses capes, de les quals nicament una del mig cont cllules sensibles a la llum. Aquestes cllules reaccionen a les diferents longituds dona incidents generant impulsos nerviosos. La llum ha de travessar les capes superficials fins arribar a aquestes cllules. La capa ms interna de la retina est formada per complexes interconnexions entre les cllules (sinapsis) en les que es combina la informaci rebuda per aquests elements sensibles i es direcciona cap al nervi ptic. Aquesta informaci es posteriorment processada en el cervell on sanalitzen i interpreten les imatges. A partir d'aqu,

17

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

es desconeixen els mecanismes que intervenen en el procs d'interpretaci de la informaci visual en el cervell. Se suposa que hi ha una connexi amb les zones del cervell que emmagatzemen les dades acumulades per la nostra experincia. Existeixen dos tipus de cllules sensibles a la llum, que sanomenen, degut al seu aspecte fsic extern, cons i bastons. Els bastons sn elements cilndrics amb un dimetre inferior a 1 m, que acaben amb una lleugera curvatura i que presenten una elevada sensibilitat a la llum. Sn molt abundants en animals amb visi nocturna i en lhome sn els responsables de la visi en condicions de baixa lluminositat, tamb anomenada visi escotpica. La seva resposta varia en funci de la freqncia de lla llum incident, tenint la mxima sensibilitat a uns 500 nm. Els bastons no ens proporcionen informaci sobre el color dels objectes. Els cons presenten una menor sensibilitat a la llum i noms sactiven en condicions dilluminaci normal o dirna, tamb anomenada visi fotpica. Sn cllules daspecte cnic amb un dimetre mig que oscilla entre 1 i 5 m. Presenten una sensibilitat mxima a la longitud dona de 555 nm i proporcionen informaci bsica sobre la composici espectral de la llum, per tant sn els responsables de la percepci del color. La distribuci dels cons i els bastons a la retina no s uniforme. El primers tenen una concentraci mxima a la zona central de la retina, on es situa leix de visi. Mantenen una concentraci elevada a les proximitats de leix visual, en una regi circular daproximadament 1 cm de dimetre. Els bastons es situen principalment als extrems de la retina. En condicions dilluminaci alta o normal, la percepci de la visi es deguda principalment als cons, ja que els bastons, de major sensibilitat, es saturen i no proporcionen informaci al cervell. En condicions de poca illuminaci, la pupilla es dilata permetent que la imatge quedi enfocada sobre la regi perifrica de la retina, obtenint aix una resposta deguda fonamentalment als bastons. Els cons, com que reben poca energia lluminosa, no sexciten, per tant les imatges que es perceben no contenen informaci sobre el color dels objectes. s per aquest motiu que en condicions de baixa illuminaci ens costa distingir el color dels objectes, ja que els cons no arriben a excitar-se i la visi s bsicament en blanc i negre. La percepci del color es deu a que existeixen tres tipus diferents de cons que presenten una resposta depenent de la longitud dona de la llum incident. La mxima sensibilitat de cada un daquests tipus de cons correspon aproximadament al color vermell, blau i verd respectivament. Les corbes de sensibilitat per a cadascun dels tipus de cons es representa a la segent figura, on la corba corresponent al receptor blau sha ampliat un factor 20 per poder-la comparar amb els altres receptors, que tenen una major sensibilitat.

La percepci del color dels objectes dependr del tipus de cons que sactivin en incidir un determinat estmul llumins a la retina. Aix doncs, quan la llum incident s una component monocromtica corresponent al color groc, sactivaran els receptors vermells i verd (veure imatge anterior). Per tant, si combinem una llum verda i una vermella que produeixin la mateixa resposta dels cons que la llum monocromtica groga, el sistema visual hum no trobar cap diferncia. s a dir, podem obtenir qualsevol sensaci de color combinant els colors primaris per a que la resposta dels tres tipus de cons coincideixi amb la que sobt amb els estmuls del mn real. Qualsevol estmul llumins, sigui quina sigui la seva component espectral, pot ser

18

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

substitut per una mescla adient dels colors primaris vermell, blau i verd, sense prdua aparent pel sistema visual hum.

1.2.9 Trades RGB en les pantalles de televisi En els sistemes de televisi en color les imatges es descomponen en els seus tres colors bsics mitjanant filtres ptics, els principis de funcionament dels quals descobrirem ms endavant. El senyal que senvia al receptor cont informaci sobre les tres components de color. Les imatges es presenten a lespectador en una pantalla que normalment s un tub de raigs catdics (o en alguns casos una pantalla de plasma), en el que es superposen els tres colors bsics i a partir dels quals el sistema visual hum recompondr la informaci de color complerta. En el cas del tub de raigs catdics, la imatge es presenta a lespectador illuminant tres tipus diferents de fsfors que emeten longituds dona properes als colors bsics. Els fsfors sn de mida reduda i es troben distributs uniformement per tota la superfcie de la pantalla, de tal forma que en observar-los a certa distncia lull integra les seves contribucions observant una mescla de colors i no els colors de forma individual. A la segent imatge es representa un esquema de la distribuci dels fsfors en la pantalla dun receptor. Cada grup de tres fsfors, un de cada component de color, sanomena trada i la seva forma i distribuci dependr del fabricant del receptor de televisi.

19

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

1.2.10 Lluminana i senyals diferncia de color Hem vist que la brillantor s un atribut subjectiu al color que ens permet identificar la lluminositat aparent dels objectes. Diem que dos objectes tenen la mateixa brillantor quan, independentment de la tonalitat dels seus colors, produeixen en lobservador la mateixa sensaci de lluminositat. Aquest concepte est ntimament lligat als sistemes de representaci dimatges en blanc i negre, ja que en aquests sintenta reproduir la mateixa sensaci de brillantor que a lescena original utilitzant diferents gradacions de gris. En els sistemes en blanc i negre sutilitza un senyal anomenat lluminana, el nivell de qual s proporcional a la sensaci de brillantor. Aquest senyal sobt utilitzant sensors dimatge i filtres ptics. La lluminana, per tant, la podrem definir com la quantificaci de la sensaci de brillantor. Aix doncs podrem obtenir una expressi matemtica de la lluminana en funci dels primaris dun determinat sistema de referncia, tan sols considerant la sensibilitat lluminosa de lull per a cada un dels colors primaris. Y = 0,3 R + 0,59 G + 0,11 B A lhora de dissenyar els sistemes de televisi en color, es va decidir mantenir la compatibilitat amb els equips en blanc i negre, per tal de poder realitzar daquesta manera una transici gradual cap al color. Aquesta decisi va ser purament comercial, ja que es va pensar que la implantaci del color aniria mantenint les vendes de forma global i que qui shavia comprat un televisor en blanc i negre no el llenaria per comprar-ne un en color. La compatibilitat exigeix que el senyal de color pugui seguir essent visualtizada mitjanant un televisor monocrom amb un nivell dinterferncia o degradaci de la informaci en blanc i negre imperceptible per lusuari. Daquesta manera, quan una emissora decids comenar a transmetre en color, podria seguir sent visualitzada per tot el parc de televisors em blanc i negre sense que aquests apreciessin el canvi de sistema. Un segon requisit s lanomenada compatibilitat indirecta o retrocompatibilitat, que estableix que des dun receptor en color shan de poder descodificar els senyals que es transmeten en blanc i negre, obtenint les tres components de color iguals i en conseqncia visualitzant una imatge de les mateixes caracterstiques que en un televisor en blanc i negre. Aix doncs, sembla evident que tot sistema de televisi compatible requereix transmetre la informaci de lluminana, ja que aquesta s la nica component de senyal que pot ser utilitzada pels televisors monocroms per descodificar correctament la imatge en blanc i negre. Per a ms del senyal de lluminana caldr proporcionar informaci addicional que permeti reconstruir les components de color RGB que sn necessries per atacar al tub dun receptor en color. Aquestes components addicionals shauran de codificar de manera que el seu efecte en un televisor en blanc i negre sigui imperceptible.

20

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Per altra banda sembla absurd transmetre, junt amb la lluminana, les tres components de color, ja que en aquest cas transmetrem quatre senyals que depenen nicament de tres variables i per tant estarem ocupant ms ample de banda del necessari. Per tant el ms lgic sembla que seria enviar la lluminana i dos senyals de component de color qualsevol. A la realitat no es fa exactament aix, ja que si b amb aquest sistema garantim la compatibilitat (tant un televisor monocrom, com un de color no tindrien cap problema per veure el senyal en blanc i negre o color respectivament)no es possible obtenir la retrocompatibilitat (un senyal ems en blanc i negre sha de poder veure en un monocrom i en un de color). Aix doncs es va optar per enviar en lloc de dos components de color dos senyals resultants de restar la lluminana a qualsevol de les components de color. Aquests senyals sanomenen senyals diferncia de color. Les possibles senyals sn R-Y, B-Y i G-Y. Si juntament amb la senyal de lluminana enviem dues daquestes senyals diferncia qualsevol, es possible obtenir un sistema de televisi en color que admeti la compatibilitat i la retrocompatibilitat. Com hem dit podrem enviar qualsevol de les tres senyals diferncia de color, per habitualment sutilitzen els senyals R-Y i B-Y. El motiu no s cap altre que lestalvi denergia, ja que les contribucions a la imatge del color verd s major que no pas les del blau o vermell. Els senyals que es transmeten en els sistemes de televisi solen ser transformacions daquestes dues components diferncia de color. Les transformacions depenen del sistema de televisi i poden ser molt diverses. Aix el sistema NTSC es transmet una versi girada i escalada dels senyals diferncia, mentre que en el sistema PAL nicament es realitza un escalat previ per anivellar el seu marge dinmic abans de la transmissi. En el sistema PAL els senyals diferncia de color reben els noms de U i V. Estan relacionades amb (R-Y) i (B-Y) mitjanant les expressions:

V = 0,877( R & Y ) U = 0,493( B & Y )


En el captol dedicat al senyal de televisi es seguir aprofundint en lestudi daquests senyals.

1.3 Formaci de la imatge. Sistemes ptics


La cmera constitueix un dels elements ms importants en qualsevol sistema de comunicaci visual. La seva funci bsica es convertir lescena tridimensional en un senyal temporal, analgic o digital, que pugui ser tractada, emmagatzemada o modulada per transmetres a un receptor remot. En aquest punt ens centrarem en lestudi del sistema de formaci de les imatges o grup ptic. Lobjectiu s introduir els conceptes denfocament, variaci de la distncia focal, angle de visi, profunditat de camp de la imatge, etc., i aprendre com interaccionen tots ells en la captaci de les imatges. Utilitzarem un model de lent molt simplificat, la limitaci del qual s que no ens permetr realitzar clculs avanats sobre aberracions de la imatge o posicions relatives entre diverses lents, per que ens resulta eficient per comprendre la incidncia dels diferents components del grup ptic en la imatge final. A la segent imatge podem observar el diagrama de blocs duna cmera. En aquesta assignatura, com acabem de dir, ens centrarem en el primer bloc, el grup ptic. La seva funci s la de proporcionar una projecci plana de lescena sobre la superfcie del sensor de la imatge. Per a poder realitzar aquesta funci es disposa de vries lents que permeten variar la regi de lespai a la que enfoca la cmera. En el cas de cmeres amb zoom, el grup ptic por modificar la posici relativa entre les lents per controlar langle de lescena que es projecta en el sensor. El grup ptic tamb inclou elements que regulen la quantitat de llum que incideix sobre el sensor (iris o diafragma).

21

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

En els propers temes farem referncia als blocs de lectura de la imatge, acondicionament del senyal i gravaci. 1.3.1 Principis dptica geomtrica i formaci dimatges El grup ptic desenvolupa un paper fonamental en el procs dadquisici de la imatge, ja que determina la part de lescena que ser capturada i els elements que restaran correctament enfocats. Tamb sencarrega de regular la quantitat de llum que incideix sobre el sensor, de tal manera que es possible operar en un ampli marge de condicions dilluminaci sense necessitat de modificar la sensibilitat del sensor. En aquest apartat es proporcionaran les eines bsiques per comprendre la funci dels diferents elements que formen el grup ptic: lents, diafragma y obturador, aix com la seva incidncia sobre la imatge final. Lobjectiu es comprendre les relacions existents entre velocitat dobturaci, obertura de diafragma o iris, distncia focal i profunditat de camp. Per simplificar lanlisi suposarem que totes les lents del grup ptic sn ideals i que poden modelar-se per una nica lent equivalent. Una lent s una pea de vidre o dun altre material transparent que sutilitza per a la formaci dimatges dobjectes reals mitjanant el desviament dels raigs de llum que provenen de lobjecte. Solen tenir forma circular i les seves superfcies frontal i posterior estan polides amb curvatures cncaves o convexes que gaireb sempre tenen forma esfrica. Les superfcies frontal y posterior introdueixen un canvi en la direcci dels raigs de llum, degut a la refracci. En tractar-se de corbes esfriques els raigs que entren perpendicularment al pla de la lent convergeixen en un nic punt anomenat focus. La distncia entre el focus i el pla de la lent s la distncia focal y depn de la curvatura de les superfcies frontal i posterior. El pla parallel al pla de la lent que passa pel focus, sanomena pla focal.

Lent convergent. Imatge real

22

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Lent divergent. Imatge virtual Les lents poden ser divergents o convergents, tal i com sobserva a la imatge anterior, depenent de la forma cncava o convexa de les seves superfcies i els seus radis de curvatura. Les lents convergents es comporten tal i com hem descrit anteriorment, s a dir, els raigs que travessen la lent convergeixen en un punt anomenat focus que est situat per darrera la lent. En les lents divergents, els raigs es separen en travessar la lent. No obstant, tal i com es veu en lanterior imatge, els raigs resultants semblen procedir dun punt situat per davant de la lent. Aquest punt sanomena focus virtual. Les lents convergents sn les que habitualment sutilitzen en els grups ptics de les cmeres. Podem resumir dient que les lents convergents fan que els raigs de llum incidents convergeixin en un punt i que les lents divergents fan que els raigs es dispersin. Els objectius compostos estan formats per agrupacions de lents convergents i divergents, per lefecte total s el duna lent convergent, tal i com podem observar a continuaci:

El comportament de les lents varia segons el nombre de superfcies corbes i la direcci de la curvatura. Si totes les superfcies sn convexes o una s convexa i laltra plana, la lent sempre s de tipus convergent. Quan totes dues superfcies sn cncaves o una s cncava i laltra plana, la lent s sempre de tipus divergent. Quan una s cncava i laltra convexa, la lent pot ser convergent o divergent, segons la curvatura relativa. Si tots dos costats tenen el mateix tipus de curvatura, la lent no s ni convergent ni divergent. A la prctica, cada tipus de lent no t aplicacions especials ni un nom que les diferenci.

23

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Per determinar el punt on es forma la imatge dun objecte poden utilitzar-se les tres regles segents: el raig procedent de lobjecte que passa pel centre de la lent no es desvia el raig procedent de lobjecte que entra perpendicular al pla de la lent es desvia cap al focus la imatge de lobjecte sobt en el punt dintersecci dels dos raigs anteriors

A la segent figura es representa grficament les regles anteriors, laplicaci de les quals s de carcter general, exceptuant aquells objectes que es troben sobre leix de la lent. En aquest cas concret, les dues primeres regles representen un mateix raig, per tant no pot calcular-se el punt dintersecci. No obstant, resulta trivial calcular la distncia a la que es formar la imatge si considerem que tots els objectes situats a la mateixa distncia convergeixen en el mateix pla dimatge.

Les regles anteriors proporcionen un mtode simple i intutiu per a determinar el punt on es forma la imatge. s per aix que, en moltes representacions, noms sutilitzaran aquests dos raigs per indicar el punt on apareix la imatge. De totes maneres, no sha doblidar que del objecte A surten raigs en totes les direccions i que tots ells, quan passen a travs de la lent, sn desviats cap el punt imatge. La consideraci de tots aquests raigs ser fonamental quan analitzem la funci del diafragma i la seva incidncia en la profunditat de camp. 1.3.2 Regulaci de la quantitat de llum: diafragma i obturador La quantitat de llum que incideix sobre el sensor es controla mitjanant dos dispositius que poden actuar directament sobre la quantitat de llum (diafragma o iris) o sobre el temps dexposici del sensor (obturador). El diafragma est situat a linterior del grup ptic, entre les lents, i pot obrir-se o tancar-se per deixar passar ms o menys llum per lobjectiu. La seva funci s similar a la del iris i la pupilla en el sistema visual hum i actua com a regulador del marge dinmic en el que pot treballar la cmera. En condicions delevada illuminaci, el diafragma es tanca deixant passar nicament una fracci de la llum incident, mentre que quan la llum s insuficient resta obert deixant que tota la llum que passa per lobjectiu incideixi sobre el sensor. Lobturador controla el temps que el sensor est exposar a la llum en cada fotograma (temps dexposici). Tamb pot actuar com a regulador del marge dinmic augmentant o disminuint aquest temps en funci de les condicions de llum. Lacci conjunta dels dos elements de control permet que pugui operar-se en condicions de llum molt diverses sense necessitat de modificar la sensibilitat del dispositiu de captura dimatges. LIris i lobturador tenen efectes diferents sobre la imatge. Loperador de cmera haur de donar prioritat a un o un altre en funci de les caracterstiques de lescena i els efectes dimatge que vulgui aconseguir. Liris t forma circular i est format per un sistema de fines lmines metlliques sobreposades que poden obrir-se o tancar-se en funci de lobertura desitjada. A la segent imatge es mostren tres possibles posicions de liris.

24

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

A continuaci podem observar lefecte regulador de liris des del punt de vista de la lent ideal. La posici de liris en el grup ptic ha destar perfectament ajustada per a que el seu centre coincideixi amb leix visual de la lent i per a que liris estigui situat en la mateixa posici que la lent equivalent. Com es pot comprovar, ls del diafragma limita lenergia total de llum incident sobre el sensor. Aquesta representaci de lefecte del diafragma en la formaci dimatges ser de gran importncia quan considerem els seus efectes sobre la profunditat de camp.

E diafragma contribueix a millorar la qualitat de la imatge, ja que els objectius presenten ms aberracions en els extrems o a la perifria de la lent que no pas en el centre. Fins i tot en la mxima obertura del diafragma dun objectiu, la llum no travessa la totalitat de la lent, amb la qual cosa saconsegueix no fer servir les vores de la lent proclius a la formaci daberracions que desvirtuarien la qualitat de la imatge captada. Lobertura de liris sindica mitjanant la obertura numrica (NA, Numerical Aperture) o els nmeros f. Aquests sobtenen com el quocient entre el dimetre del diafragma i la distncia focal:

nmero f =

F DIris

Daquesta manera, un nmero f igual a 4 significa que el dimetre de liris s 4 vegades menor que la distncia focal. Un nmero baix indicar lobertura gran, mentre que un nmero elevat voldr indicar una obertura petita. Lobturador realitza el control del temps dexposici en passos discrets, que varien en factors de 2. Entre dos passos consecutius de lobturador, la quantitat de llum incident es redueix a la meitat. Les velocitats dobturaci sexpressen en fraccions de segons o directament en segons, depenent de si el temps dexposici s superior o inferior al segon. Aix doncs, una velocitat de 250 vol dir que el temps dexposici s de 1/250. 1.3.3 Profunditat de camp La profunditat de camp es una mesura del marge de distncies, al voltant de lobjecte dinters, on pot considerar-se que els objectes encara estan enfocats. Aquest concepte es representa de manera esquemtica a la segent figura, on suposem que la lent enfoca a lobjecte situat en el punt A. Existeix un marge de distncies per davant i per darrera daquest objecte en les que podrem considerar que es mant un enfocament ms o menys correcte de la imatge.

25

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

El concepte de profunditat de camp resulta difs i difcil de quantificar. De fet, des dun punt de vista teric, tots els objectes que no estan exactament sobre el pla del objecte estan desenfocats i els lmits per indicar el grau de desenfocament depenen, com veurem, de molts factors. A continuaci es mostra un exemple de com es forma la imatge dun objecte que est fora de lenfocament. El sensor est situat sobre el pla dimatge de lobjecte A. Lobjecte B, que est situat per davant de A, tindr una imatge que es situar per darrera del pla dimatge. La imatge que captarem en el sensor s un cercle el dimetre del qual ser tant ms petit com ms propers estiguin tots dos objectes. Aquest cercle sanomena cercle dambigitat o de confusi i el seu dimetre es una mesura del grau de desenfocament de la imatge. La profunditat de camp est directament relacionada amb el grau de definici o nitidesa de les imatges. Si una escena es registra amb poca profunditat de camp noms ens quedar ntid lobjecte principal, mentre que tots els dems objectes restaran borrosos.

El grau de desenfocament depn de diversos factors que analitzarem amb cert detall. En primer lloc dependr de la resoluci del grup ptic. En un equipament de baixa qualitat, en tenir menys resoluci, el cercle de confusi no tindr importncia si t un dimetre inferior al poder de resoluci del grup ptic. La profunditat de camp tamb depn de la distncia a la que es trobi lobjecte al que enfoquem. Si lobjecte est proper a la lent, qualsevol petita variaci de la seva posici provocar que el pla dimatge vari considerablement la seva posici. A la segent imatge es representen els cercles dambigitat dun objecte B, que est sempre a la mateixa distncia de lobjecte A. En el primer cas, lobjecte A est situat proper a la lent, mentre que en el segon es troba allunyat.

26

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Un altre dels factors que influeixen directament sobre la profunditat de camp s la distncia focal de la lent. A la pgina segent podem observar, de forma esquemtica, aquesta dependncia per a dos objectes situats a una distncia invariable de la lent i on nicament es modifica la distncia focal. La profunditat de camp s molt major en lents amb una distncia focal reduda.

Lobertura de liris tamb t un efecte directe sobre la profunditat de camp. Comprendre la relaci entre tots dos factors s molt important, ja que sovint es combinen els ajustos de temps dexposici i iris per a aconseguir els efectes de profunditat de camp i moviment dobjectes desitjats. Aquest s un recurs utilitzat especialment en fotografia. La dependncia entre la profunditat de camp i lobertura de liris sillustra en el segent grfic. En aquest cas els dos objectes estan situats a una mateixa distncia de la lent i sutilitza una mateixa distncia focal. Quan es tanca el diafragma es redueix el volum de raigs que intervenen en la formaci del punt imatge, per tant el cercle dambigitat es redueix.

Ja per acabar aquest apartat mostrarem de forma grfica el comportament dun objectiu pel que fa a la profunditat de camp. En la segent imatge podem veure que amb la mateixa longitud focal i el mateix diafragma, la profunditat de camp s ms gran quan ms llunya est el pla enfocat.

27

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

A continuaci veiem que a distncia constant, la profunditat de camp sincrementa en tancar liris.

Per ltim veiem com si tenim la mateixa obertura diris i distncia a lobjecte enfocat, la profunditat de camp es menor quan ms gran s la longitud focal (i els objectes es veuen ms grans en la imatge).

1.4 Captaci del senyal


1.4.1 Sensors dimatge en estat slid Actualment, gaireb tots els tipus de cmeres de vdeo o fotografia digital utilitzen sensors dimatge destat slid, tamb coneguts com a dispositius dacoblament de crrega (CCD Charge Coupled Device). Aquests dispositius van comenar a desenvolupar-se a principis de la dcada dels setanta i tot i que en els seus inicis noms permetien obtenir resolucions baixes, actualment shan convertit en els sensors dimatge ms populars i gaireb han desplaat completament a altres tipus de tecnologies. El principi de funcionament dels sensors CCD es basa en lestructura dels condensadors MOSFET que es representa a la segent figura. Lelctrode t propietats metlliques per, a diferncia dels condensadors MOSFET convencionals, s transparent permetent el pas de la llum i per tant la generaci elctrica a partir dels fotons incidents sobre el semiconductor. La crrega emmagatzemada sota del contacte de polisilici s proporcional a la quantitat de llum incident sobre la superfcie de lelctrode.

28

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Lestructura bsica duna cllula CCD consisteix en una cadena de condensadors MOSFET situats suficientment propers entre si, tai i com es pot veure a la segent figura. Aquesta configuraci s coneix amb el nom de CCD de lnia, ja que els sensors estan situats un al costat de laltre formant una lnia recta. Aquest tipus destructures sutilitzen en scanners, fotocopiadores, fax, ... Per obtenir una imatge amb aquest tipus de dispositius s necessari que existeixi un desplaament relatiu entre lobjecte i el sensor CCD. La imatge es va explorant lnia a lnia i es reconstrueix a partir del moviment relatiu existent entre sensor i objecte.

El control electrnic dun sensor dimatge del tipus CCD es realitza en dues fases: adquisici dimatge i lectura de dades. Un dels problemes inherents al procediment de lectura CCD s que si lestructura es mant exposada a la llum mentre es van desplaant les crregues, es va afegint una crrega remanent a mesura que aquestes es desplacen cap al terminal de lectura. Lefecte es particularment visible quan existeix un punt de llum de gran intensitat. Lefecte es coneix amb el nom de Smear i visualment sobserva com que el punt ms brillant deixa una estela de llum en tots els elements dimatge situats a la seva esquerra i en la mateixa lnia. En les cmeres de vdeo actuals els sensors CCD tenen una estructura de matriu, de tal manera que pot capturar-se tota la imatge de forma simultnia sense necessitat de desplaar el sensor o lobjecte. 1.4.2 Sensors CCD matricials Un sensor matricial est format per una agrupaci delements CCD lineals disposats en forma de matriu, tal i com queda reflexat en la segent imatge. El grup ptic sencarrega de formar la imatge sobre la superfcie del sensor de tal manera que tots els elements de la imatge sn adquirits simultniament. Un cop capturada la imatge sefectua la lectura de la informaci desplaant les crregues cap a la sortida. La lectura sha de fer de forma coordinada amb el senyal de vdeo de sortida, s a dir, la lectura duna lnia sha de fer en el temps de lnia i ladquisici duna nova imatge sha de sincronitzar amb el perode desborrat de camp. Aquest tipus de sensors sutilitzen sovint en aplicacions de captura dimatge en les que no es requereix proporcionar un senyal de vdeo en temps real, si no un nic fotograma.

1.4.3 Sensors CCD de transferncia de quadre (Frame Trasnfer CCD)

29

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

Els CCD de transferncia de quadre sn probablement els ms utilitzats en cmeres de vdeo. Conceptualment sn semblants als CCD matricials, amb la diferncia de que noms la meitat de lestructura CCD est exposada a la llum, mentre que laltra meitat est protegida. La idea bsica del seu funcionament consisteix en adquirir la imatge utilitzant la superfcie exposada a la llum i, un cop adquirida, desplaar les crregues rpidament i en parallel cap a la zona protegida. Amb aix es poden realitzar processos dadquisici i lectura de dades simultniament i de forma independent i per tant es redueix el temps de lectura.

1.4.4 Sensors CCD de transferncia de quadre dividits (Split Frame Transfer CCD) Aquesta arquitectura s similar a la de transferncia de quadre convencional , amb la diferncia de que la part demmagatzemament est dividida en dues seccions (superior i inferior). La part central del CCD s la que queda exposada a la llum. Un cop capturada la imatge, la seva transferncia a les zones de emmagatzemament es realitza simultniament, la meitat superior cap a la zona de dalt i la meitat inferior cap a la zona de baix. Aquesta estratgia redueix el smear del sensor, ja que el temps de desplaament es redueix a la meitat.

1.4.5 Sensors CCD de transferncia interlineal (Interline Transfer CCD) La matriu de sensors est formada, tal i com mostra el segent grfic, per estructures CCD lineals en les que sintercalen les files exposades a la llum i les protegides. Aquesta configuraci permet que el desplaament de la crrega a la zona protegida pugui realitzar-se en un nic pas, desapareixent completament lefecte del smear. Un cop protegida la informaci de la font de llum, pot realitzar-se la lectura de forma sincronitzada amb el senyal de vdeo.

30

1. Naturalesa de la llum i formaci de la imatge.

Tecnologia Audiovisual

El problema principal daquesta configuraci, en comparar-la amb les de transferncia de quadre, s que en intercalar lnies visibles amb protegides pot observar-se una menor densitat delements sensibles i, per tant, una menor resoluci dimatge. Si es desitja augmentar la resoluci pot reduir-se lrea de cada element sensor, per en aquest cas, tamb es reduir la sensibilitat del CCD. Els CCD de transferncia de quadre i els de transferncia de lnia sn els ms utilitzats en cmeres professionals i domstiques. Ls duna o altre tecnologia depn del fabricant i de les caracterstiques amb que es desitgi dotar la cmera: alta sensibilitat o smear redut.

31