You are on page 1of 10

Judit Snchez Baeres Grup B1 Sociologia de l'Art Facultat de Belles Arts Universitat de Barcelona 21 de maig del 2013 NIUB:

16265196

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

Ull de Peix s una entitat que es va formar a Manresa al Juliol del 2012, amb l'objectiu de promocionar l'art i proporcionar un espai d'exposici i reflexi a tots aquells artistes que vulguin donar a conixer la seva obra i que no disposin d'un lloc per fer-ho. Els promotors d'aquesta iniciativa sn quatre joves artistes que no disposaven d'un espai on dur a terme aquestes exposicions. Aleshores, van demanar a La Peixera de Manresa -un bar musical situat al Barri Antic- si podia cedir-los l'espai. Ull de Peix pretn que les relacions entre el pblic i l'artista s'uneixin ms. Busca un enriquiment mutu i un intercanvi d'expercincies. Aix ho aconsegueix fent petites exposiciones per part dels artistes que expliquen la seva feina, porten alguns exemples de les seves obres i es deixa un temps on el pblic pot intervenir i preguntar o aconsellar l'artista. Donen l'oportunitat de presentar-se a artistes de totes les disciplines per aix poder donar igualtat d'oportunitats a tothom.

_______________________________________________________________________

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

Art collectiu:
Com explica Howard Becker (2008: 17-31), tot treball artstic depn de la colaboraci dun seguit de persones, que amb petits detalls o grans aportacions fan possible que lobra artstica es faci realitat i compleixi el seu objectiu. Tota persona que participa en la realitzaci d'una obra d'art fa un seguit de feines. Per exemple Becker explica que un vell criat del novelista Anthony Trollope el despertava i li portava el caf a les 5:30 del mat i aix permetia que l'escriptor pogus completar el seu treball literari. Per tant totes les accions, per petites que semblin, afecten l'obra, la fan enriquir-se i desenvolupar-se d'una manera o d'una altra. L'obra sempre es far, per la seva realitzaci depn de tots els elements que hi influeixin. Segons tingui ms o menys factors tindr uns resultats o uns altres, per ser imprescindible que hi participin un seguit de persones. A Ull de Peix, trobem que hi han factors que no podem conixer sobre els artistes a l'hora de desenvolupar el seu treball (com per exemple el d'Anthony Trrolloppe) per el que si podem saber s totes les persones vinculades amb l'obra des de que l'artista decideix participar a Ull de Peix. Com que no es tracta d'un museu ni d'una sala expositiva, no trobem les figures com els comissaris, els restauradors, els transportistes, etc., ja que per exemple sn els propis artistes els que transporten les obres i els organitzadors els que farien una funci semblant als comissaris. El procs creatiu consta dunes parts i un seguit de persones que les realitzen: - Els artistes que realitzen lactivitat doriginar la idea. Tamb podria ser que la idea li hagus donat una altra persona, per s una possiblitat que la gent no acostuma a tenir en compte. - Les persones que realitzen aquesta idea plsticament, qu poden ser lartista o en alguns casos d'altres persones (com podria ser en el cas d'algun escultor que encarregui la construcci de la seva escultura a alguna persona, ja que a l'hora de fer reproduccions a escala gran de l'obra petita molts la encarreguen a experts)- Tamb hi intervenen els quatre organitzadors d'Ull de Peix en crear aquesta entitat, el gerent del bar que accedeix a la idea proposada, el personal del bar que podria ser els que es troben a la barra principal on la gent espera a que s'obri la sala on s'hi fan les presentacions o el personal de neteja. - Els artistes que hi participen, els quals la majoria no es poden fer crrec de totes les despeses de les seves prctiques artstiques. - L'ajuda econmica per part de familiars, parelles i amics, el pblic que hi participa i en fa difusi, etc.

_______________________________________________________________________

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

Condicions de treball de l'artista en la contemporaneitat:


Dels artistes que participen a Ull de Peix he pogut comprovar que hi ha una minoria que se sent identificat amb la idea de treballador creatiu que explica Maria Ptqk (2009: 3-4), s a dir, els creatius que han aconseguit poder treballar del que els agrada, en les seves vides es dilueixen les fronteres entre treball i vida, i converteixen les seves aficions en el seu treball. De tots els artistes que han participat a Ull de Peix molt pocs poden afirmar que amb la seva prctica artstica subsisteixen, per tant, que es poden guanyar la vida al mn de l'art. Aquests artistes guanyen entre all just i menys del que necessitarien per a pagar les seves despeses. "Sobrevisc. No puc fer front sola a totes les despeses, la meva parella es fa crrec de la majoria" comentava una artista entrevistada. En el mateix text esmentat anteriorment de Maria Ptqk es parla de les condicions de treball precries de l'artista, on aquest es veu obligat a passar de contractes a perodes inactius i la supervivncia depn en gran mesura dels prstecs o ajudes que reben dels seus familiars, amics o parelles, per aix poder realitzar les seves prctiques artstiques si poden compaginar-ho amb d'altres feines. "Obtinc uns ingressos de 0 a 60 euros o en casos extraordinaris 100 mensuals i les meves despeses mensuals sn 300 ms 100 de materials diversos" explica una pintora entrevistada. Aquesta artista t una segona feina per a poder pagar totes les seves despeses, ja que amb els ingessos que li proporciona la seva feina com a artista no pot ni subsistir.
En la mayora de los casos, trabajan en economas de nicho con altas dosis de precariedad y autogestin, en condiciones laborales autoreguladas o desreguladas, sin categoras profesionales precisas y con muchas concesiones a la economa invisible. Combinan contratos puntuales, laborales o de prestacin de servicios, con periodos de inactividad y experiencias de auto empleo, pasando de uno a otro de estos estatus con frecuencia. Su supervivencia real depende en gran medida de redes informales de colaboracin -tanto personales y profesionales como familiares- y de muchas ramificaciones del Estado del Bienestar como becas, financiacin pblica de proyectos o prestaciones de desempleo. (Maria Ptqk, 2009: 4)

Per una altra banda, un dels participants explicava el dia de la segona edici que per poder materialitzar la seva obra es presentava a concursos i aix podia editar els seus llibres. Els dos llibres que ja tenia els havia pogut tirar endavant grcies a concursos o subvencions. Cal afegir que molts d'ells explicaven que la majoria dels encrrecs que han tingut els han buscat ells mateixos o han aparegut arrel d'una relaci personal. Una entrevistada comentava que l'any 2012 noms va tenir 2 encrrecs buscats i proposats per ella mateixa pels quals va cobrar sobre uns 200. Per tant s'hi suma les poques dinactivitat per poca demanda i les que sn molt productives, compaginades amb una feina que s la que els permet sobreviure i poder pagar totes les despeses.
A la inseguridad laboral se suman la dificultad de regular el flujo de trabajo (periodos de mucha intensidad son seguidos por otros en los que escasean los proyectos y una sociabilidad compulsiva y con fines profesionales (en el 98% de los casos los proyectos surgen a partir de una relacin personal. (Maria Ptqk, 2009: 4)

_______________________________________________________________________

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

Mediacions institucionals:
Jesus Carrillo (2008: 2-5) explica a Las nuevas fbricas de la cultura: los lugares de la creacin y la produccin cultural en la Espaa contemporanea que en els ultims anys a Espanya s'ha creat un nou tipus d'instituci cultural i artistica anomenada "Fbrica de cultura". El que explica s que aquests centres s'han anat escampant pel territori concentradament, s a dir, molt aprop uns dels altres i amb una rapidesa enorme. Amb aquests nous centres culturals tamb hi van lligades les idees de les noves tecologies. Un altre element que els defineix s el trencament amb la separaci artista/creador-pblic, no s'imagina l'artista recls al seu taller i per aix el que busquen molts d'aquests nous centres s la interacci entre pblic i artista, o altres aspectes com que l'espectador tamb passa a formar part del procs creatiu, que sn centres mutidisciplinaris... Ull de Peix, tot i no disposar d'un centre propi on es realitzin les expossicions, disposa d'un local cedit: La Peixera. s un bar musical on es fan concerts, nits de joc, xerrades, espectacles de mgia, recitals de poesia i contes... s un centre difusor de cultura, potser no acaba d'encaixar amb el ttol de fbrica de cultura, per alguns aspectes els t en com, sobretot a l'hora de parlar d'Ull de Peix. La Peixera i Ull de Peix pretenen facilitar la relaci entre artista i pblic aproximant-los i fentlos veure que estan en un mateix nivell. El que La Peixera no t en com amb les fbriques de cultura s que el pblic no veu el taller de l'artista ni com treballa in situ. Tanmateix, aquest inconvenient el salven projectant imatges, videos o text. En aquestes projeccions es poden veure fotografies del procs o l'espai on treballa l'autor d'aquella obra. Tot i aix, les exposicons estan pensades per a explicar el treball i no per mostrar all mateix el procs de treball perqu molts no tindrien prou temps. Tamb es tracta d'una entitat que dna oportunitats a totes les disciplines, per exemple tant es presenten pintors, com es presenten disenyadors, mags, msics, poetes, fotografs.. Totes les disciplines relacionades amb l'art estan contemplades. A Manresa existeixen espais on exposar obres, per la tipologia de fbrica de cultura no s'havia vist gaire, per aix els organitzadors d'Ull de Peix van pensar en crear una entitat que pogus oferir un tipus de difusi cultural semblant, i un trencament amb el tipus d'exposici de museus seria bastant idoni. s una situaci semblant a la que s'explicava a l'article Ni alternativos ni efervescentes publicat a El Pas (2012). A Manresa falten espais que fain una tasca semblant a la d'Ull de Peix, que permetin que els joves o els artistes que no sn massa coneguts puguin exposar la seva obra. Com explica la autora del article Montse Dopicio (2012) "Contiua la precariedad laboral, acentuada por la crisis y las polticas neoliberales. Y siguen faltando, para dar a conocer las obras, espacios intermedios entre la galeria privada y los principales museos." Per tant, Ull de Peix (i La Peixera) s un dels primers models de entitats/centres que en certa mesura responen al nom de fbriques de cultura a Manresa.

_______________________________________________________________________

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

Poltiques culturals:
El local que cedeixen a Ull de Peix per a poder realitzar les edicions es troba al Barri Antic de Manresa. El Barri Antic es troba bastant degradat i l'Ajuntament va posar en marxa un pla de renovaci tant urbanstica, com ecnonmica i social. D'entre aquestes millores proposades per l'Ajuntament els objectius socials eren per exemple augmentar la poblaci resident (rejovenir-la), equiparar els nivells d'integraci social als de la resta de la ciutat, millorar la seguretat ciutadana i fomentar el Nucli Antic com a espai aglutinador d'activitats socioculturals. La Peixera es troba justament en un lloc apartat de tot el moviment de la ciutat, ja que apart de que es tracti del barri antic est just en un dels molts carrerons que s'articulen en aquest. El que ha aconseguit directe o indirectament aquest bar musical ha sigut revitalitzar el Barri Antic, ja que des de que va comenar a agafar popularitat hi circula molta ms gent jove i de mitjana edat, i hi ha ms cohesi social i menys exclusi cap als immigrants. Aix tamb els va interessar als organitzadors d'Ull de Peix, ja que van creure que seria un bon lloc per a poder fer les seves edicions. Amb la LLei Omnibs que explica Jorge Lus Marzo a La era de la degradacin del arte y de la poltica cultural en Catalua (2012: 34) i en l'entrevista feta per el Diari de Tarragona es veu clarament que el que no proporcioni diners no ser subvencionat, per tant no ser considerat cultura. Per tant, la cultura passa a ser un projecte destinat a ser subencionat, simplement perqu desprs tota aquesta inversi sigui retornada economicament. Ja no s art per l'amor a l'art sin que al darrera hi ha un inters econmic. Tots els altres factors menys materials de l'art queden anullats i cultura passa a significar diners. Ull de Peix s un exemple de com fer promoci de l'art noms en benefici de l'art, dels artistes i tamb del pblic que hi participa, sense esperar cap rendiment econmic. Com no disposaven de cap local on poder fer les edicions van pensar que La Peixera seria un bon espai. La idea que el projecte sigui socialment enriquidor, creador d'un espai per als artistes que ho necessiten, promotor d'art i, alhora, un element que podia fer guanyar mes usuaris al seu local va engrescar al gerent del bar musical La Peixera i va accedir a cedir-los l'espai per portar a terme la iniciativa d'Ull de Peix. La entrada s gratuta, ja que els organitzadors d'Ull de Peix pensen que no s'hauria de pagar per a accedir a les exposicions, aix tamb fa que hi hagi ms pblic i ms difusi. En definitiva, el local, Ull de Peix, el pblic i els artistes surten guanyant. Manresa disposa de bastants espais on es poden exposar obres d'artistes, per la majoria sn bars on un artista pot demanar de guarnir les parets amb opci a compra. Aix implica que durant cert temps (mesos) noms pot exposar una sola persona i que una disiplina pugui estar all representada (fotografia, dibuix, pintura..). Referent als espais d'exposicions restants, on s'hi podrien exposar les obres de diferents disciplines (com escultura, que en els bars no podrien), noms hi tenen accs artistes ms coneguts i de cert prestigi. Per als artistes que no tenen renom s molt difcil exposar-hi (si no es tracta d'algun projecte que es fai per a joves artistes, per exemple) i molts d'ells llavors no poden donar a conixer la seva obra mitjanant aquest recurs. "Els espais expositius a Manresa sn nuls" comentava una de les artistes. _______________________________________________________________________

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

Pblic:
A Ull de Peix l'artista exposa alguna de les seves obres i explica les seves influncies, la seva manera de treballar, etc. Diposa tamb d'un projector que li s de gran ajuda per passar les imatges de les obres que no ha pogut portar o fotografies del taller, etc. El tipus de presentaci ja s molt diferent de una sala d'exposicions on el pblic aniria a veure un seguit d'obres i noms tindrien coneixement d'alguns d'aquests detalls a travs d'un catleg. Amb aix em refereixo a que la tipologia que fa servir Ull de Peix s molt personal, propera i enriquidora. El pblic se sent ms captivat perqu s el propi artista qui ho explica. Desprs de cada exposici hi ha uns minuts en els quals es poden fer preguntes, aix implica que el pblic pot expressar-li a l'artista el que li ha semblat interessant, preguntar sobre aspectes que no ha ents i l'interessen o simplement aprofiti per donar un consell que creu que ajudar a enriquir a l'artista. La tipologia d'Ull de Peix ajuda a canviar la visi dels artistes i les obres d'art, normalment exposades als museus o sales expositives envoltades d'una aura i mistificaci que no tenen res a veure amb la realitat. On tamb la figura de l'artista s'exagera i apareix com a un personatge inaccessible i bohemi. Ull de Peix pretn que tant artista com pblic es situi al mateix pla i puguin entendre's mtuament. La obra d'art sigui entesa com a un procediment i una forma de expressi, i no pas com a art pel sol fet d'estar en un museu o ser representat en un gran teatre.
Es necesario sealar, sin embargo, que el conjunto de disciplinas inducidas que nacieron en los museos acabaron eventualmente revelando una de las paradojas de la modernidad: que las imgenes y las representaciones adquieren distintos niveles de artisticidad (y por lo tanto de autorizacin) dependiendo del contexto en el que se presentan.[...] Es el museo, ms que las propias piezas expuestas, el que en gran medida hace posible una determinada disciplina.(Jorge Lus Marzo , 2013: 3)

D'acord amb Rosa Olivares (2013) i el seu article titulat Querido Pblico, el pblic som tots. Tots formen part d'una manera o d'una altra del pblic. Aquest tema es veu encara ms clar quan se'ns presenta un tipus d'exposici aix, s a dir, artistes, pblic, personal d'ajuda i organitzadors es troben al mateix nivell i sn partceps d'un mateix acte. Tothom passa a formar part del pblic. El pblic va des dels familiars o coneguts de l'artista, els organitzadors de l'esdeveniment, la gent que passa per casualitat o el mateix artista, ja que el dileg que es mant entre artista i pblic permet que ell mateix sigui espectador de la seva prpia obra. Per tant, podriem dir que l'essncia d'Ull de Peix s que es tracta d'un acte educatiu i cultural, on es produeix un intercanvi de coneixement i experincies. El pblic s'enriqueix de les obres de l'artista i del dileg que poden mantenir-hi, i l'artista s'enriqueix dels consells i preguntes que formula el pblic.

_______________________________________________________________________

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

A l'hora de ralitzar el treball he tingut diversos problemes, ja que vaig optar per enviar correus als artistes plstics que van participar a les dues edicions d'Ull de Peix. Quedar amb cada un d'ells m'hauria estat molt complicat a l'hora de pensar en el transport i el temps. El problema s que de cinc correus que vaig enviar solament van contestar dues persones, aix comporta que no he pogut tenir informaci clara i precisa de molts d'ells, ni comparar i contrastar les seves aportacions. Alguns d'aquests artistes van explicar ms o menys les seves situacions quan van participar a les edicions d'Ull de Peix. Per tant, alguns detalls els he pogut aprofitar, per l'entrevista que els hi proposava era molt ms detallada i m'hauria servit molt per a elaborar ms els punts de les condicions de l'artista, l'art com a activitat collectiva i les poltiques culturals. El mateix m'ha passat correus que he enviat a unes sales expositives de Manresa (no me n'ha respost cap) per a esbrinar algunes qestions sobre les sales a Manresa i les poltiques que les afectaven. Per tant la majoria de la informaci l'he hagut d'obtenir a travs d'altres persones que m'han pogut explicar una mica la situaci i amb la recerca a travs de les webs tant de l'Ajuntament de Manresa, de diaris locals i d'altres.

_______________________________________________________________________

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

Bibliografia:
Becker, H. S. (2008). Mundos de arte y actividad colectiva. Los mundos del arte. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes. (pp. 17-59) (Primera edicin: 1982) Maria Ptqk (2009). Be crative under-class! Mitos, paradojas y estrategias de la economia del talento.[en lnia]. Biblioteca YP. Recuperat el 1 d'abril del 2013, de http://archive.org/details/BeCreativeUnderclassMitosParaojasYEstrategiasDeLaEconomaDe l Jesus Carrillo (2008). Las nuevas fbricas de la cultura: los lugares de la creacin y la produccin cultural en la Espaa contempornea. [en lnia]. Biblioteca YP. Recuperat el 6 d'abril del 2013, de http://archive.org/details/LasNuevasFbricasDeLaCulturaLosLugaresDeLaCreacinYLa Montse Dopicio (23 de juliol del 2012). Ni alternativos ni efervescentes.[en lnia]. El Pas (Galcia). Recuperat el 6 d'abril del 2013, de http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/23/galicia/1343061750_636825.html Jorge Luis Marzo (2012). La era de la degradacin del arte y de la poltica cultural en Catalua .[en lnia]. El Tngram. Recuperat el 22 d'abril del 2013, de http://www.soymenos.net/ Jorge Luis Marzo (2012). Entrevista sobre polticas culturales.[en lnia]. Diari de Tarragona. Recuperat el 25 d'abril del 2013, de http://www.soymenos.net/ Rosa Olivares (2013). Querido Pblico.[ en lnia]. ExitExpress. Recuperat el 29 d'abril del 2013, de http://www.exit-express.com/home.php?seccion=opinion&pagina=&idver=6796 Jorge Luis Marzo (2013). Entre como visitante, salga como ciudadano.[en lnia]. La Vanguardia. Recuperat el 2 de maig del 2013, de http://www.soymenos.net/ Pepa Ma (17 de novembre del 2012). El grup Ull de Peix estrena una iniciativa per donar a conixer la feina dels artistes.[en lnia]. Regi 7. Recuperat 10 de maig del 2013, de http://www.regio7.cat/cultures/2012/11/17/grup-ull-peix-estrena-iniciativa-donarconeixer-feina-dels-artistes/216551.html Pere Fontanals (16 de novembre del 2012). "Ull de Peix" porta la interacci artstica a Manresa.[en lnia] Manresa Info. Recuperat el 10 de maig del 2013, de http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/31177/ull/peix/porta/interaccio/artistic a/manresa Ajuntament de Manresa (28 de mar del 2011). Projectes de ciutat. [base de dades]. Recuperat el 10 de maig del 2013, de http://www.ajmanresa.cat/web/detall_noticia.php?noticia=1773

_______________________________________________________________________

Ull de Peix - Judit Snchez Baeres __________________________________________________________________

Wordpress d'Ull de Peix <http://ulldepeixmanresa.wordpress.com> Pgina del Facebook d'Ull de Peix <https://www.facebook.com/pages/Ull-de-Peix-Manresa/365359486875271> Pgina web de La Peixera <http://www.lapeixera.cat>

_______________________________________________________________________