You are on page 1of 22

Qu mica 2n de Batxillerat

Primer Principi de la Termodin` amica

Qu mica 2n de Batxillerat

Reacci o qu mica i energia

Idea central Totes les reaccions qu miques van acompanyades dun desprendiment net o una absorci o neta denergia. En altres paraules, dun intercanvi denergia entre el sistema, i el medi extern lenergia En una reacci o cal aportar energia per trencar uns enlla cos. Es absorbida. En una reacci o es despr en energia quan es formen els nous enlla cos. Es lenergia despresa. Si lenergia absorbida es m es gran que lenergia despresa la reacci o va acompanyada duna absorci o neta denergia. Es diu que la reacci o es endot` ermica. En el cas contrari diem que la reacci o es exot` ermica (desprendiment net denergia).

Qu mica 2n de Batxillerat

Reacci o qu mica i energia: exemples

Reacci o exot` ermica Fe + H2 SO4 FeSO4 + H2

Reacci o endot` ermica CaCO3 CaO + CO2

Qu mica 2n de Batxillerat

Calor i Treball

Els sistemes poden intercanviar energia amb el medi extern que els envolta de tres maneres: Calor: el calor es lintercanvi denergia entre dos sistemes pel fet destar a temperatures diferents. Treball: el sistema pot fer treball sobre el medi, perdent energia o b e el medi extern pot fer treball sobre el sistema, guanyant el sistema energia. El treball pot ser b` asicament mec` anic o el` ectric. En aquest tema nom es estudiarem el mec` anic. Radiaci o: es el que es dona en la fotosistesis i no lestudiarem. En el S.I. dunitats les unitat del calor i la del treball es el Joule (J)

Qu mica 2n de Batxillerat

Variables destat i funcions destat


El sistema m es com u que estudiarem en aquest curs es el format per un o m es gasos. En qualsevol cas utilitzarem aquest sistema per il.lustrar aquests conceptes. Ja sabem que lestat dun gas de massa xa ve donat per tres variables macrosc` opiques: La pressi o. El volum. La temperatura. Aquestes tres variables estan relacionades per lequaci o destat dels gasos ideals: pV = nRT Els seus valors determinen lestat del gas i per aquest motiu sanomenen variables destat. Una funci o daquestes tres variables sanomena funci o destat. Aquestes funcions s on molt importants perqu` e els seus valors nom es depenen de lestat del sistema i no de com el sistema ha arribat a aquest estat .

Qu mica 2n de Batxillerat

Lenergia interna dun sistema

Els sistemes, un gas o mescla de gasos, per exemple, tenen el que sanomena Energia interna. Quan t e lloc una reacci o qu mica, lenergia que canvia es lenergia per tant interna del nostre sistema (reactius i productes). Es lenergia que ens interessa. Energia interna es deu al moviment de les part cules del sistema (energia cin` etica) i a les forces el` ectriques entre elles (energia potencial el` ectrica). LEnergia interna es una funci o destat. En el S.I. la unitat de lenergia interna es el Joule.

Qu mica 2n de Batxillerat

Primer Principi de la termodin` amica


Lexpressi o matem` atica del Primer Principi es: U = q + W Sent: U lenergia interna. q el calor intercanviat. W el treball. U = U f U i . El Primer Principi ens diu que la variaci o denergia interna dun sistema es igual al calor i treball intercanviats amb el medi extern. Un sistema a llat es un sistema que no pot intercanviar ni calor ni treball amb lexterior. El Primer principi ens diu per tant que la seva energia interna no pot canviar, sha de conservar. Per tant el Primer Principi espressa el Principi de Conservaci o de lenergia per a sistemes a llats.

Qu mica 2n de Batxillerat

Criteri de signes pel calor i el treball


Donada lexpressi o del Primer Principi. U = q + W Donat que quan el calor es absorbit pel sistema, la seva energia augmenta. Donat que el treball realitzat sobre el sistema, augmenta la seva energia interna. el criteri de signes que cal adoptar pel calor i el treball es: Calor absorbit pel sistema, positiu. Calor cedit (o despr es o lliberat) pel sistema, negatiu. Treball fet sobre el sistema (pel medi extern), positiu. Treball fet pel sistema (sobre el medi extern), negatiu.

Qu mica 2n de Batxillerat

Treball mec` anic fet per un gas


Considerem un gas tancat en un cilindre dotat dun embol m` obil (sense pes ni fregament). Pext es la pressi o que el medi exterior fa sobre lembol i Pint la que el gas fa sobre lembol. A termodin` amica estudiem sistemes en equilibri i per tant es compleix que Pext = Pint . Si el gas experimenta una variaci o de volum, V = Vf Vi , denim el treball mec` anic com: W = Pext V Ara b e tenint en compte el que hem dit sobre la pressi o exterior i interior: W = Pint V que es la f ormula que acabarem aplicant per calcular el treball fet per un gas (o que el medi fa sobre ell).

Qu mica 2n de Batxillerat

Criteri de signes pel treball

Anem a ampliar el que ja hem comentat abans sobre el criteri de signes del treball. El treball fet sobre el sistema (pel medi extern) es una compressi o ( V < 0), i es positiu. Efectivament W = Pint V > 0 El treball fet pel sistema (sobre el medi extern) es una expansi o ( V > 0), i es negatiu. Efectivament W = Pint V < 0 Ara veiem que perqu` e el criteri de signes avan cat en una transpar` aencia anterior funcioni, cal afegir el signe menys a la f ormula del treball.

Qu mica 2n de Batxillerat

Calor de reacci o a volum constant


Si una reacci o es fa a volum constant, es d ir V = 0, aplicant el Primer Principi, resulta: U = qv + W = qv p V = qv Per tant: Calor de reacci o a volum constant A volum constant la variaciaci o denergia interna del sistema reaccionant es igual al calor que guanya o perd, calor que rep el nom de calor de reacci o a volum constant, qv

Qu mica 2n de Batxillerat

LEntalpia. Calor de reacci o a pressi o constant


Lentalpia es la segona funci o destat que presentem en aquest curs. Es representa per H i es deneix de la seg uent manera: H = U +pV Moltes reaccions tenen lloc en recipients oberts, de manera que el seu volum pot canviar i per tant fer un treball contra el medi extern, en aquest cas latmosfera, que es troba a una pressi o aproximadament constant d1 atm. Si calculem lincrement de lentalpia en una reacci o a pressi o constant, tenim: H = Hf Hi = (Uf + p Vf ) (Ui + p Vi ) = Uf Ui + p (Vf Vi ) H = U +p V H = qp |{z}
=q p V

a dir, en una reacci Es o a pressi o constant el calor intercanviat pel sistema amb el medi exterior es igual a la seva variaci o dentalpia.

Qu mica 2n de Batxillerat

Equacions termoqu miques

Les equacions qu miques en qu` e sindica la variaci o la variaci o denergia que interv e sanomenen equacions termoqu miques. La forma de fer-ho a volum constant es:
kJ Cgrat + O2 (g) CO2 (g) ; U = 393 mol

I a pressi o constant:
kJ CH3 CH2 CH3 (g) + 5 O2 (g) 3 CO2 (g) + 4 H2 O(g) ; H = 1621 mol

Qu mica 2n de Batxillerat

Entalpia est` andard de reacci o

Entalpia est` andard de reacci o:


Es representa per Hr i tamb e se sol anomenar calor normal de reacci o. Es la variaci o (increment) dentalpia que acompanya una reacci o qu mica efectuada a pressi o constant i amb els reactius i els productes en lestat est` andard. Sent` en per estat est` andard dun element o compost la seva forma f sica m es estable a 298 K i 105 Pa. Per lhidrogen la forma f sica m es estable es un gas formades per mol` ecules diat` omiques. Mentre que pel Carboni es tracta de la forma s` olida coneguda amb el nom de grat. Si la reacci o es de combusti o parlem dentalpia est` andard de combusti o. kJ CH4 (g) + 2 O2 (g) CO2 (g) + 2 H2 O(l) ; Hc = 889, 7 mol

Qu mica 2n de Batxillerat

Entalpia est` andard de formaci o

Entalpia est` andard de formaci o:


Es representa per Hf i tamb e se sol anomenar calor de formaci o. la variaci Es o (increment) dentalpia que acompanya la formaci o d1 mol de compost a partir dels seus elements a pressi o constant, estant tant uns com altres en lestat est` andard. Per conveni satribueix entalpia zero als elements en el seu estat est` andard. 1 3 kJ N +2 H2 (g) NH3 (g) ; Hf = 46, 2 mol 2 2 (g) Les entalpies est` andard de formaci o estan tabulades (veure p` ag.73 llibre de text)

Qu mica 2n de Batxillerat

La Llei de Hess

Enunciat de la Llei de Hess La variaci o dentalpia associada a una reacci o qu mica efectuada a pressi o constant es la mateixa tant si la reacci o es verica directament en una sola etapa com si es fa en diverses etapes. La llei reecteix el fet que lentalpia dun sistema es una funci o destat i per tant si el sistema experimenta un canvi, el canvi corresponent de lentalpia ser` a lentalpia nal menys la inicial, independentment del proc es seguit pel sistema per efectuar el seu canvi. En les dues seg uents transpar` encies sil.lustra el signicat de la Llei de Hess.

Qu mica 2n de Batxillerat

Comprovant la Llei de Hess


Considerem la combusti o del grat per formar di` oxid de carboni:
kJ C(grat) + O2 (g) CO2 (g) ; H1 = 393, 5 mol

Aquesta reacci o pot produir-se en dues fases:


1 kJ C(grat) + 2 O2 (g) CO(g) ; H2 = 110, 4 mol 1 kJ CO(g) + 2 O2 (g) CO2 (g) ; H3 = 283, 1 mol

Observem per` o que es compleix la Llei de Hess : H2 + H3 = 110, 4


kJ mol

H1 kJ + (283, 1 mol )

kJ = 393, 5 mol kJ = 393, 5 mol

H1 = H2 + H3

Qu mica 2n de Batxillerat

La Llei de Hess. Diagrames ent` alpics


En el seg uent diagrama ent` alpic visualitzem el compliment de la LLei de Hess per lexemple exposat.

Qu mica 2n de Batxillerat

La Llei de Hess: Aplicacions

La llei de Hess permet calcular entalpies est` andard de reacci oa partir de les entalpies est` andard de formaci o dels productes i dels reactius. Aix` o es util quan es impossible determinar experimentalment lentalpia dalgunes reaccions. Aix , donada la reacci o: aA + bB cC + dD, la seva entalpia de reacci o es pot calcular de la seg uent manera:
HR = c Hf (C ) + d Hf (D ) a Hf (A) b Hf (B )

La llei de Hess tamb e es pot aplicar per determinar lentalpia duna reacci o a partir de les entalpies daltres reaccions (no necess` ariament de formaci o), com hem vist en lexemple en qu` e hem comprovat el signicat de la llei de Hess.

Qu mica 2n de Batxillerat

Entalpies o energies denlla c (I)


Denic o dentalpia o energia denlla c la variaci Es o dentalpia que acompanya, en condicions est` andard i a 25 C , la formaci o d1 mol denlla cos a partir dels ` atoms a llats en estat gas os.
Com que en formar-se un enlla c sempre es despr en energia, aquestes entalpies seran negatives. Veiem alguns exemples:
kJ 2 Cl(g) Cl2 (g) ; H = 242 mol . Per tant lentalpia o energia denlla c es:

E(Cl Cl ) = 242

kJ

mol denlla c

kJ . Per tant lentalpia o energia C(g) + 4 H(g) CH4 (g) ; H = 1652 mol denlla c es:

E(C H ) =

1652 4

413

kJ

mol denlla c

Qu mica 2n de Batxillerat

Entalpies o energies denlla c (II)

Lentalpia o energia dun cert enlla c, com per exemple el que sestableix entre un ` atom de Carboni i un dhidrogen, dep` en tam e del compost del que forma part. De forma que les entalpies denlla c que sinclouen a les taules s on valors mitjans. Per acabar dir que les dades de les entalpies denlla c nom es es poden aplicar a mol` ecules covalents senzilles. Si el compost es molt polar o i` onic els c` alculs s on m es complicats. En els s` olids i` onics cal tenir en compte lenergia reticular.

Qu mica 2n de Batxillerat

Capacitat calor ca espec ca i capacitat calor ca molar

La Capacitat calor ca espec ca duna subst` ancia tamb e rep el nom de calor espec ca i es deneix com la quantitat de calor necess` aria per augmentar en un grau Kelvin (o en un grau cent grad) la tempratura de la unitat de massa de la subst` ancia en q uesti o. En el S.I. es mesura en kgJK , tot i que tamb e es mesura en gcal C . Recordem que 1 cal = 4, 18 J Coneguda la calor espec ca, c, duna subst` ancia es pot calcular la quantitat de calor que cal per augmentar la seva temperatura des de Ti a Tf , aplicant: q = m c (Tf Ti ) La capacitat calor ca molar, Cm , es la quantitat de calor necess` aria per augmentar en un grau Kelvin (o en un grau cent grad) la tempratura de J 1 mol de subst` ancia. Es mesura en mol K .

Qu mica 2n de Batxillerat