LA RAÓ DE LA FORÇA. Jesús Frare Patterson, Charles. ¿Por què maltratamos tanto a los animales?.

Un modelo para la masacre de personas en los campos de exterminio nazis. Lleida, Ed. Milenio, 2008. Xavier Bayle ens diu que ser una persona omnívora és ser feixista, perquè es parteix d’un principi de jerarquia comesa unilateral i arbitràriament contra l’ésser assenyalat com a inferior o “a disposició d’un tracte adequat”. Qui llegeix Fascismo1 per primera vegada, es sent assenyalat amb el dit de la consciència, encara que siga una persona vegana. Tots els anys que no ha estat... Eternal Treblinka2 és la història d’aquell animal que capturà i sotmetéaltres animals. Amb els seus nous esclaus, aprengué a imposar els seus desitjos per la força, a justificar-se amb arguments de superioritat, a trivialitzar el patiment dels altres i a amagar l’abús darrere eufemismes com el concepte de domesticació. Havia plantat la llavor que germinaria en aquest Treblinka sense fi: hem imbuït el moll de l’ós de la nostra cultura amb la crueltat, la indiferència i la ràbia, fent socialment acceptable la violència, i ens hem aïllat d’un sentit de germanor més ampla amb la resta d’habitants de la Terra3. Bayle resumeix el feixisme en un excés d’autoritarisme portat a la pràctica, i Pattersonassenyala l’esclavització i extermini d’animals com el primer fonament de tot abús. Varem establir que els altres animals eren inferiors a nosaltres i que, per això, estaven al nostre servei. Aquesta fou l’escola dels que decidiren que altres humans eren inferiors a ells, donant lloc a la tirania i l’esclavatge. Les persones esclaves de tots els temps han estat caçades, engabiades, encadenades, tancades, marcades, ensinistrades, esterilitzades i obligades a criar, castigades i matades com es fa amb els animals. El poder sobre els altres animals donà els coneixements i els arguments per a dominar persones, animals humans. També serví per a modelar la subjugació sexual de les dones: la domesticació de les dones seguí l’inici de la cria d’animals, diu Elisabeth Fisher, i fou aleshores quan els homes començaren a controlar la capacitat reproductora de les dones, decretant la castedat i la repressió sexual4. Aviva Cantor, periodista socialista, sionista, feminista i animalista: en cap altre lloc el puny de ferro del patriarcat es mostra amb tanta desvergonya com a l’opressió dels animals, que serveix com a model i camp d’assaig per a totes les altres formes d’opressió5. L’escorxador fou el laboratori on es desenvolupà la cadena de muntatgedel capitalisme. Una nova i sofisticada forma d’explotació dels éssers humans, agermanà les víctimes animals amb els seus botxins. El 1905, el periodista socialista Upton Sinclair entrà als Corrales Unionde Chicago on, per primera vegada, s’havia industrialitzat la matança. Passà set setmanes com a un matancer més per a escriure La Jungla, una novel·la on es mostra la misèria dels animals humans i no humans que es trobaven a l’escorxador, uns davant els altres, per a enriquir els seus explotadors. Esclatà l’escàndol, però no per aquesta injustícia. Sinclair es lamentà d’haver arribat a l’estómac de la gent, no al seu cor. Les salxixes que el poble americà es trobava als seus plats, fetes amb tota classe de fastigoses deixalles, feren invisibles els éssersoprimits. Es promulgaren les primeres lleis d’inspecció sobre la indústria, que s’organitzà per a desempallegar-se del seu control mentre el negoci continuava creixent6. La selecció dels “millors” animals, aquells que més servien els interessos dels seus amos, no només s’aplicà a la selecció d’humans per a les fàbriques. També donà lloc al concepte 1http://www.defensanimal.org/articulos/generales/fascismo.htm 2Títol original del llibre: Eternal Treblinka: Our treatment of Animals and the Holocaust. 3Pàgina 33 del llibre. 4Pàgines 34-35 5Pàgina 242. 6Pàgines 103-110.

d’eugenèsia, la neteja racial mitjançant l’eliminació “humanitària” dels malalts i minusvàlids psíquics, els minusvàlids físics, els “degenerats” i delinqüents reincidents… La modernitat, amb els Estats Units al capdavant, obrí el camí cap a Auschwitz. Molts del genocides nazis participaren en el extermini jueu fent servir els seus coneixementsprevis amb els animals no humans. El mateix Himmler, el líder de les SS, era un agrònom obsessionat en la “millora”dels pollastres per a carn. Les granges i els escorxadors foren punt de partida de molts dels assassins que participaren a la Solució Final, i el programa d’eugenèsia oficial del III Reich, conegut com el T4, fou la seua estació prèvia. De la foscor sorgiren moltes persones que s’identificaren amb el patiment dels altres animals, perquè havien patit el que ells pateixen. Moltes persones jueves, com el Nòbel de literatura Isaac Bashevis Singer, amb històries familiars de dolor i pèrdua als camps de la mort, han impulsat el moviment animalista, que també compta amb gent d’Alemanya que va viure de prop la guerra i vol acabar amb el Treblinka etern. S’enfronten amb el mateix que la lluita antifeixista. La gent s’amaga a casa mentre altra desapareix camí de Guantànamo, l’Escuela Mecánica de la Armada, una estació de policia de Pretòria, el fossar de Montjuïc o Auschwitz. És millor no saber; negar-se a escoltar la veritat per a no patir. No participen directament al genocidi, però miren cap a altra banda per por, per comoditat o per connivència ideològica. Com ens explica Patterson, és la mateixa gent que no vol saber el que passa a les granges i escorxadors, el que passa amb les vaques lleteres, les gallines, els porcs, el que passa amb les seues pells, la seua llana o les seues plomes. Obrir els ulls i veure l’holocaust, plorar i renegar de la injustícia, és tancar Treblinka.