You are on page 1of 363

Co¡'¡ecció: Ed ucació.

Ma terials
Director de la col·lccci ó: GuiJleflno Qnin1<ís Alou50
A'I""'" pub!J<><JÓ bO jl<II ><J n»l'O<luid •. J\J , ... aInWfi' ni p>rci""""'. '" <"" .. "ma e1>,
o ",,",me, .. per, 'OI '¡'1<mO de 1«Up<l>I<;.) d"inf"""""d. <n [ml!' nr p<r_ nu, ... , oi.
  d",,"I>ni<, p<J rot<><ÒJH' o ¡><r q'l>l",.oI ol"". ><TrO< <I """"I,
1""'; de l'rdiwri. l
la edle,ó: de<embre 1990
2a ed,c,ó, correg,da, amptiada: Juny 1992
edic,ó, coneg,da, amptiada. març 1996
4a edic,ó, corregida. fcbrtr 1998
Sa edició, {orregida. setembre 2(0)
6a edicIó. tOlTCglda març 2002
7a edició, torre!!lda t amptiada. febrer 2(()(;
Sa edició, w freglda gener
9a edició. corregida (cblCl 2010
1 (la edició. wrre¡!.lda I amptlada febrer 2012
Cl Josep Lacreu, atesta - Inslltut Intcrun!\'erS,lari de Filolog,a 2012
O D""lucsla ed,Cló: Un"'crsilat de València, 2012
Producció J\la, te S"noo
!-.l Àngels Olmos, [nmaculada
Coberla c"lso 1 [crnandcz la Figuera
ISBN:
,
Index
lWMg a la pnmem ed,CIó, Anlom   .. .... ,
IntroduccIó ..
Nola a la de,ena edIcIó
COO"C' ><:IOt1S. ___ _ . ________ ... _,, ____ •.. _ •. ___ . __ " ______ .... _. _ __
,.
LES
,
El SIStema ,,<xaIK , .. ---,--,--
2 La vocal"
3 La \'ocal
,
La vocal I
""...... .. .. .
-'
La vocal o . .. ...... , ..... _.
"
Lo. \'oc3111
,
Aplecs n x:àhcs
"
EnlJa,os fònICS
Il . LES COr.'sü:",,\.¡yr S
I Les uclu,¡"es pib, IM. e/I(
2. Les f, icalll-es "h'colals , . Z' el. ,0nS de I!.
Les palatals}. k i /j.   __ ... . __
-I Els >onS de la x .
:' Le, nasals /Il, n, ml'. "Y, ..
t) Les /, l/ i l/ .
7 [1, ,"Ihrant., r l ,r
8 L'oposicI6 cntre la bIlabial b ,la lal>"."lenlal v
9 La h, la represemació gràfica de X.I ,'_
10
11

EI, sons de la "' .
Aplecs cOllSonànlics dUl' del mOl
Enll ayos fònics ___ , __ , __
III. L'
I Els accents sccunJans.
2 Desplaçaments de la "ocal lòmça
3 Topònn11S
4 AnlfOpòmnl S
"
"
n
3J)
3J)
32
_"
36
36
"
39
39
.,
"
"
"
.w
45
'"
"
"
5'
53
53
5'
57
7
 
I ).10(, de gènere ambig.u,
:2 El gènere, la dels mors
3 Cann! de gènere
-I ).10(, de doble (Nnmmci6,.
5 El gènnc i lel professions
6.. dlscnmmacI6
\': EL PLURAL
I Diversllat nommll\'a ..
:2 Remarques sobre el nombre .
. , l'1nral, lc_"calll/.als
4 Formes n,,-anable.
5 Plural de paraules composte •.
6 Plural de paraules __
VI. L' ARTI CLE
1 )'lorfologi3
2 Smta:\ ,
3 L'article ¡ICI Sona!.
\' 11. L' Al\O;\ IE:'>IXf ARTI CLE NEUTRE
1 llll rOOw:ci6 .
2 Valor abSlraCtlU
3 \'alormlcnslu
.. LocUCions
VIII . EL.S_OK\ l OSIRL\T WS
1 .\Jorfologm
2 Di,", ."
3 El, pronoms neutres..
.. Inkrfe,èoclcs d'ús ..
I X. EU.  
I \'arranls ,·alenclanes..
2 Els possessius àtons
J . Smtax, del s possesSius .
"
Aml>'gunat Jei-l pos,e,slUs
5 lnterfcri:nciu del castellà_
6 lntcrti:ri:nctC5 d'alttCI tdiomcs.
X. ELS   . .s
I Els ,al\hnals
2 Els ordinal s ..
3 Els p3!1llius
.. Els III,U1'I>les
.................
... .. .... , .
....................
_ ___ o ...... . ,
••
" -...
................
... .. ........ .
_ ___ o ...... . ,
..

- .. .
" -...
......
••
.
..-
.•. ... " .... ..
.................
'" W
"' W
" 75
99
99
""
'OS
"'9
''0
'"
'"
113
! 13
'"
I 15
'"
m
'" 121
'"
'"
Xl. ELS QUASTIT,\'I'1 US
I Remarques sinli1crrquci generals
2 l\. loh ¡;anc
3 Fot",
... PrOIl
5 )\. la .... ___ . ____ . __ .. _____ •. ___ . •.
XII.
6. Que
2
EI.s Il\' DEFI l\' ITS
I
..
2 A ·0· ·0· ·C. ·0· ____ ·o·o· ·0·0·0 •• 0· o· ·0000"000·0· ·0· o· ·0· ·0· ·0· ·0· ·0· ·0·0·0·0··00· ·0· _
-'. Cap........ . ... . _ .. ............. _ .... _._.. .. _ .. _ .. - - ............. __ ... _... ... .. .. _._ ...... .
<I Nrn grro
5 NlIl gú ..
r, Cada ..
7 Cadascú
!'!. Alrre .
2. 1'01
\O Tal
11 Qualsevol
12 ),. ' aICl};
13 Ceri
I ... l\.lanl
cada,cun
.... " ..
15 ___________________ _
16. Sengles ... . .......
17. Un .................
Ig Altri
19 *Algo
:ro. *Van s . .
.... """" ...... "

L Inlroou,"'; ó
2. Combmac,ó enlre   r p'qX,.",rOllS ..
J FI relaun ncntre.
<I FI rel arru jXlS,ess IU
5 Constrocc,on\ emfàlrque,
(,
2. Irn gubtrcs '.CO' ... " " ........ "'
"._._--. .. .... "
XI " . l' I S l ' ROXO \ IS PFR'sO :S,u,S
L Hs pronoms pcrsOI1als
2 Els pronoms pcnon.al s febl el
J Comt>mació de pronorm
... s,nrà<: lrqoos i
s.. Eómllllt:.t.lk.llar:Jaltlr!l)tL ________________ _
125
US
'"
126
127
m
128
''''
"" no
n i
02
lli
lli
1:\4
1:\6
131
038
038
139
,..,
W
W
'"
142
1 ... 2
'"'
lli
'"
'"
'''''
HO
.. "
""
'"
'"
, .'6
159
lli>
9
 
I InuoJ ucCl ó
2. El   ., ... ,
.•.
3. El pronom h • . , ........................... " ........... ..
XVI. EL " t:lW
I Oi"erSlta( interna.
2 )l.lolf olo"m i sendn([ca
J Doblels l'NOOJs.
••
...
-' . Jnte'Úrè ... ·'fS ...... , ....... .... , .. , . ............................ ..
XVI!. EL " 1m B ¡SINTAXI)
I AIteracions de la calego"a grarna1Jcal
2 Verb!; Iransll ll'lU.aIS.
J Verbl; IntranSlU\'l t7.a1.'l
" Verbs pronornlnalm.aIS.
5. Verbs
XYllL r.ERlERAS.IS.ï ERllA.LS
I Introducció
2 Pcrffrasi5 d'mfi nHlu
J l'cllTlam de gCl undl
-' I\: lífrasis de parllClpl
XIX, USOSJ)E I S T f ,'. II'S \ éERlI.\L'i
I Introducció.
2 OmcJOIli
,
Omelom condlclOllal •.
,
OracIOns de JuNe
5 Oracions de pwrn.bt h!:tt
,
OmclOns de cO!l¡¡ança
,
OrnClOlli de lemor
,
OraClOl1i dcS/demt,,·c,
,
L' infi m!t u
El gerundt .
••
W
lL ]>retè"t perfet I prclènt mdelllllt ........ ..... .... .. ... .. .
XX'. l A CONCORIJ,\ :-':CA
I Concordança nOllllnal
.•.
....................
••
...
. ........
...
2, Co!lcol\;(ança \'croo] , ' """ ... ,. .... ... ,. '"",,",, "' ,,' ", . "",,' ." .. "",,',,"
x.\" t. .\1l\' FRDt S UL I\ lA:S:ERA
I )l.lal
'
mal alllent
2
J 'Corrcnt
" ' Casl
5 Tol
6 Adl'ed". en · me,,1
7. Adje<-ll us ad'·crbmhll"n .
., .
... ..
li Luc UCIOIIS " ,hw.bt;tl s .. , ______ .. _. ___ ....
10
m
H"
n,g
195
,.,
'" 202
206
2 11
215
215
221

223
223
224
226

227
227
229
229
2-'1
231
=
".,
 
2.19
,.JO
Ull
,.JO
,."
241
2-t!
XXII. ADVERBI S DE (J U,,"" T1T,\T
1 ).. lassa,
2 ),,1011
3 ]1.1011 ga,re
.. PrO<! bastanl
S. Gens I reS
6 I <Cap
7. "Ademés
8, •. \I"nos " ...
XXIII . AD\'Elm I S DE
l. D,,, ....
2. Doblet.
......
3 Dalt.   amunl, a"al l
.. *Ahdedor
Unny ..
XXI \'. AD\'ERRlS DE TEi\ ll'S
,
.. ',
<oo,ton,es ..
2. *Antes ......
J *O<:SP"",8
.. Mentre I mentrestant. "
:; Locucions tcmpo,;¡IL
XX\'. L'EXPk ESSIÓ DEL TEMPS
I Les hores
2. Les paris del d,a
J as d,e, de la setmana .. ........... ..
..¡ El s meso,
5, Lcs e>tatÍOIls de l'any" ................. ".
6 Els Hlrems d'un període .. .... __ .... .. . .
7. Els INn"ms"
XX\"! . ,\I)\'ER BIS D'AFIRi\ IAC¡Ó, DE NEGACi Ó I DE DUBTE
I Ad,'eThos d·at¡rmac, ó ..
2. Ad,'eThi , de neganÓ.
J . Ad"erh¡s de dubte
XXVII . l'RU'OS ICIONS
,
\'açil laclons preposiu,·cs ..
2 La PfCPOSICtÓ (I ...............
,
La l'reposició /1mb
,
La prcposictód ... ,
,
La preposició .. "
6 La
7 Lcs prepruiclOlls per I per u

La prepoSICIÓ U ,'U
,
La prcpm,cló sulu
10 La preposicIó   .... ...........
"
Conlactes preposIcIonals ...... ... " .. , --,, -- ...
2 .. :<;
145
,.-
... ;-.
"" 246
W
'"'" 2->8
251
n
253
2.5 .. t
li!
255
2:<;$
256
25<,
2:<;7
259
"'"
'" 26.1
263
OI"
265
2.67
268
272
2.7J
2.7..¡
278
280
214
287
,>9
291
292

29.'
/I
12 Com...:tcs entre !es preposlcrons I la conJunció que
13 Construccrons s¡nlàctrques anòmales
14 locucions pleposltlves
.•.
XX\'I II.
I .. .... . .•.. .........
2. DrsJunt"·cs
. DIstnbutlws
"'   .....
:; Illat,,·cs
b Causal •...
7 Conrinuat,,·c.
R. Complel"· ...
9_ Temporals.
10 CondICIonals
1I ConceSSIYes._
12.. Finals
•••
• •
••
----,,- ...

"PÈNDI." S
L Nm-IS GEOGRAnçs
I Els exoolms
2. Anacrolusmes toponímiCS
3 Intelferències d'altres llengües
4 L'ús ili: I"artlcle d;want del s topònims
Els tJlalS del món
.. . ... " .. , ...
E.'·'",,,,u de ",,,,,,upú   la :000 ,'aJlrl¡'mopat/alll
E.,òmmJ de "lII laIS
E.,ò"ims de cili/au I regimls de/llló"
'!òp<",ims vbsulelJ.
" GENTILlC[S VALE\lC[ANS
llI. GE'ITIUClS CAT.<\LANS [ (cap' de comarca).
IV. AU"RESGENTIUCIS
V PERSO\lATGES I-[[!>TÒRI CS, I AC\'UALS
BlBU<XiRAHA
J Obre. eliade'--
2. Altres obres consultades.
íNDEX DE P.\RAULES
- -- .. ..
JNDEX DE PARA! 11 ES CA S'fEl I ANES
J2
=
2%
2'n
2V
M
300
3ill
.ill2
=
3lll
""
=
.105
""
""
."'''
30'>
310
310
3\0
'" 3[6
112
.lli
326
327
339
3-11
lli
m
PRÒLEG A LA PRIMEtIA EDICI6
Després de dos dies mlellSOs de leclurll de les dIVerses  
i COII/unicucions presentades a les Jornades sobre la Llengua Oral als
Mi/Jans de Comunicaci61k1lencwlIs. que. el març de 1987. l'a organÍ/:ar
l'Insti/UI de Filologia Valenciana, eliS \'(/1/1 adonar f/I/C, SI l'oirem COII-
If/bUlT eficaçmelll a la digwjiCllnó dels usos orals del valencià d'Ull
grup ju nombrós de persones que. per la seua professió o pel seu càrrec.
consideren ¡(femlf/dab/e o oportú d'wilil;:.ar-Io ell contextos III¿S o
menys forma/s. calia enjocar d'Ulla mallera lIo\'a ei/raCiall/en! de les
qües/lons lingii¡'sllques. El remeI j a no podrà ser el del manual de g(U-
màtica preceplira.
L'absència d'llII recollelXemclIIlegal del l'alencià fins a la promul-
gació de rEs/a/uI d'AllIoliO/lila de 1982 explica prou bé que quasi eú
es forros realiI:a/S al segle xx per a l'ensen)'alllem de la I/engua s'hagen
concen/ral en l'expressió escrita i, per lalll, en la difUSIÓ de lIIalll/als de
gram(¡IIC(l ,ja que, a porl eh l/SOS co¡'¡oqllla!s, prc/clicalllem f'lÍniea
pecl ll'a de cOllllll1iC(lci6 formal era la IileraluNl. FiliS i 101110 són aliens a
aquesta perspecti¡'a els do.s lmetals mlencialls ql/e po/ser havien ¡lisis/i/
més en el vessam oral de la I/engua, Em referisc a Parleu bé (València,
1957), de Carles Salvador, I a "'¡¡lIorem ci llenguatge (València, 1971),
d'Enri(' Valor. Els dos malluals s 'allulI)'en de l'estructura ¡{pica dels /ra(' ·
Ults de gramàlica preceplim i, a la li/allera de les Converses filològiques
de Fabra, (llIalil:ell i raOl/ell 10111/1 seguil de pllllls gramallcals cOIlf/ic/1I1S
i d'ill/erferèllcies del cas/el/à, i , d'acord amb les oriemaciolls de Fabra o
de Sallchls Guarner, ell proposen les solucions adiems,
AV!ll , la sililació de relallm igualta/ jurtdica ell/re el valencià i el
castellà IUI permès que el primer puga (lccedir a IIIIS c/lI/bilJ d 'lÍs formals
que abans 110 li eren reconegll/s, Ell la III(jJor ¡xlr/ dels casos, depèn
dels valewians que lisem aql/esw possibilua/, 1(lI/ma/eix, la majoria de
13
'\l'-'TO:-.'I FERRANDO
nosallres /la hem Il/IglIl 1'0por/lI/lllal d'aprendre la llengua a l'escola i ,
òbl'iamenl, qual/ el/ fem lis en siluacions mó o menys formals, en pa/im
les conseqiièndes: II1segure/al, i/1lerferèncles, barreja de regiStres, e/(',
Si en SOlli plenament consciellls, haurem de fel' Ull consulerable esforç
per corregir hàbl/s moll 'Inelals. Un m{/I/Jwl de gramà/ica nomó podrà
(l/rallre ¡'atel/ció dels profeJsiol1als de la filologia i l'ensenyamen/. Però
e/s periodistes, els pol(lJcs, els professors, els aClOrs, els conferencw/Jls,
elc .. qual! deCJdei.\en de fer-ne /ís per raó del seu càrrec o de la seua 1'1'0-
fessi6, dlfi'('ilmelll s'Iu selJlirtm atrets. I, és clar. la llengua se 'n ressenl.
El presem ¡"·I ANUAL D' ÚS DE   ÀNDARD ORAL té COlli a finalllm
prmwrdwl salisfer les necessl/als d'aquells seclors de la poblaci6 que,
IU/I'e/Jt-se proposat usar adequadament i digf/amemla llengua del pafs,
s'hi troben SOV/III amb d/ficultms i ¡'{/cll·laciol!s. Amb aquest llibre es
pretén {XJsar a l'abast d'aquests se(·tors U/I manual prÒdic que traoe,
si 110 exhaus/iramelll . s( d'una manera prou completa, lO/S aquells pUIIIS
suscep/lbles de dubles. Encara ql/e aparen/men! presente {'es/ruclura
externa d'un I r(l('lat de gramàti('a . en realitat é.l' 110mb l'esquelet de qllè
se sen'eix l'autor per a presentar de forma clara i ordenada les qüestions
que planleja I facllllar-nos-en aix( la consulla. L 'enfocwnellll el propCISII
eminell/ment pròOi(' del llibre de Josep Laaeu expfi('a que els conceptes
grallla/icals s'hi hagell a la III(I/ima expressió.
Les IIIlerferències del nls/eltà (Xl/pen uI/a bonu pari de les anàliSIS
de l'all/or. D·aixÒ. 110 ens en podem sorprendre. Duram e/s segles
i, sobre/ot, duram e/s qua/re decellnis franquü/es. I/O se 'I/S 1/(/ permè.l' cap
altra allemaliwl educa/n'a i cu/lural que la cas/efhllla. En cOflseqüèl/(;w,
hom tendirà al calc il/necessari, i e/l'a lcf/Cià es vel/rà cada l'egada més
empobrit, COl/seienl d'aquesla siluaCló real , massa familiar a/ País
Valene/à, /'autor recorre .fOvilll al comrasl amb /(1 lIet/gua veii/(/. En aqueSI
sentit, resul/a ben lílil l '(I/(Iex d'exemples de lo/es les es/rucwres tractades,
ja que el Iee IOr pol delectar ràpidame/!/ les o¡x/OI/S més habitualmelll
emprade.f pels valene/an.f.
Examinats e/s resultats del l'resen! lreball, 110 puc sinó COllsta!ar
amb sall4(1cci6 que /a ITla de Josep Lacreu i Cuesla (BI/rjassol, 1956)
perquè el dugué.f li lerme ha siglll IOl un en('ert. Formal et/ufla disciplina
('iell1(fica alIena a la jilologw --concre/amem és llicenciat en Cièfl('ies
Econòmiques (1983)- , Lacreu !Ja sabul tram/enr (I/s seus Ireballs
14
PRÒLEG ,\ LA PRIMERA EDICIÓ
grama/icals I als sells eS/lidiS sobre IlOrmalil:ació Iingiits/ica e! rigor I
la c/(m:dat ("owep/ual d'aquella, La se/la /rajectòrw professional ("om a
assessor lingüúuc de diverses ins/i/ucioIlS públiques -Gabll1e/ d'¡Js de!
Va/el/dà, Ajunlall/elll de \k¡lèllc/(/- I privades - EdilOrial Tres i QUa/re,
El Temps- li han permès UI/ sòlid domini de la norma/im i uI/a visi6 ben
Mcida dels problemes que comporta l'es/alldardi/:r;wi6. Ell (¡ques/ se/ltit,
c(/l (flr que Lacreu sempre els wwlll:a amb li/ili penpec/iva global i de
fil/ur, Global, perquè /éen compte la tradició Ii/erària I el pes de/s dÍl'eTsO!J
parlaT;) ca/alallS. De jlllllr, perquè aspira a integrar e/ l'alendà ¡:II e! ("011-
JUIII català sense perdre lIIai de vista la realllllllmllledialll l'a!encll/I/a i
perquè propuglla soluciollS econòmiques quall el polimorfisme es re\'ela
por rendible.Aquesw perspeNiva is especialmellt vi_Hbleell el /rartamelll
de to/s aquells pUIIIS en què, apartant -se del 10 exposi/III de l'obra, ha
rOl/sideral lIeres.mri d 'illlrodllir e/emell/s de disrussi6.
Lacreu ¡ili sabut illlerprelllr a la perjecció el sen/i/ de l'encàrrec que
11 vamjer i ha conjegll Ull esll/di bell originofl lí/II, qlle ac/uolitza I supera
o haSlllmelll els eSllldis ("Oli/ras/iliS ell/re el ("aw/à i el ("as/ellà de què dis-
posàvem fins ara. En aquest semit, la llOs/ra tasca de direcció ens ha
resul/at ben fàcil . De jet, LlIcreu hm'lU cOn/ras/at amb al/res     de
l'lns/i/1II de Filo[ogia Va/endOlla o del Deparlmnent de Filologia ell/altl/lli
algulls dels sel/S punts de \'ista, S6n pillI/S de llista que, si bé no hali estat
ratljimü (:ol-legiadamell / pels membres de l'll/stiJ¡¡/, són represen/alllu
de les oriemacions que aquest propugna.
No voldrlem acabar aquestes I(nies de presentació sense agrair a
l'autor la seua (f¡sponiblli/a/ em'ers l'Ins/1I11I de Fi/ologill \kllenClllna, i
al Servei de Publicacions de fa Universitat de València, fa seua coUabo-
raci6 (Unb aques/fns/illl/. en acollir jal'orablemell/la proposta de pubbC(lr
els resulta/s de selles ill\'e.wgaciolls.
\k/lèwllI, gener de f 990
ANTONI FERRANDO
iS
"
'slmfl!IU   llUll! liUOS.I;X[ 10,\;>S1cnh
li ;) [q!ss;JJ:m aihl:n<iua[] Utl qWl! ::lJdmY.; I           !XCld l! [ Jl!III:lIIWUOJ
JJIXX!li J:xl s:JI4!PU 1:)S;)Jdlll ! saub!JÇlJ¡ S:J! Jal S;)I pnb!] S}lUlOU
;mb l!l:lUl!W ap ::l!lJçJd \U;J\u\u<Ju!m;¡ J:)S lIy¡;ud ;uq!l11s;¡nhv 's;¡nbuÇl;J\
sUQ!Jl!Jqll:m[J sal lllJUn:uÇlPl!JS!Il!S l! ldns quw SJ[dUlJx;). p !¡dum
;¡3
w
B\..'q un J]J:J JO jCJ1l:X>Jd l-'lI . S '11n;3I1;)1I c1 ::lI' Icnb;¡pl! S\I .I 9U!S l!J ]l¡;mcJ¡j
CI Sy ou S[l.'tlO!ss:)JOJd SJs:'Inhc I.' \..'Ss;)J:J\U! ¡ual\J [liJJ ;)11 b I;) ;)11 b ,ci !:JlI!ld [al'
IU !¡!Cd "[cll¡daJuoJ ¡cJcdc .llU !U) Ul lI.! J !Upa! )l!)[[;)}II ! clI .s 'SIIOpl!J! [(!xa J;) J
;)1' CJOIj .l e   I: 9!:)lIJ)C ";)\:'1 'S10\:>I! 'SJ()!,'S;)JoJd 's:'J!!Jlod 'SJ\S!flO!J;x!
:S[BUUOJ SO¡XJIIIOJ 11;) l.'n<1 U;)1I CI l[.U JS Ja] U;Jl !SSJJJU ;'Iub 5[1:1I015S;)JoJd
511;)nl)l1 S)OI \UJlU\U;)J;) J:uJ u9s 's:'Juop ' :uqI I11S:mbB . l' S!Jl t11lUI1S:l¡) s 11
·c ln!.!Jcd 1!1 ;)1' l!.!JO c IC!;);xls;) 9pU;)lC
cun U;)Ump.)l ., :'J1:l ' SUI:'JZ11t;lltUl SUllJ:l s PP 1Blpl ¡qnd 'SIU:'JUJ lllunÇll .P SlI J1d
'S;)!:'Jtl\lJ::IJuo:> 'SOSJII$!P 'S:l! VIOt! S;'l Il!\JW I!JI! 1110:> 'S lllUUOJ SO\:\;) \UO:'J
SI[OIU lIJ Im;'lI1 ;)1I CI :lI' [C!:'JOS ' ILI!I]I1!Pp u.) '! Jlt[11:'J!IP_\ cnihl:lllll
UI O:'J IHw:'Jnp:l   p: elB1CJ [:11' 9 1JJnpOJ\1l1 Iq 'S IWO OlJlt:) lunWOJ :11'
. "' . " , " "
sucfl!1II s nol1 :lp CU CUT U:l llp Bsod "(IlIlUlllU ls:mb\t.p ll:lpl 111 llUTlUJ J<i
SJ :lnb 'SIH!:'JI)S SW1! SSJ-':'J1I s :-IlsJnbe , p   's:'Ju op 'S!) lUJlllOUJ Bpl!-'
ap S::I,I! ss::IJd"a SW1! SS:l-' ::IU s al Ja) S! II:S Iod ;)nh [c1;)u::IJaJ::IJ PlXllll P ' ¡U::IIU
-111-'P1.l;) 's>, ;)Jdm;)s ou --sll nplI;) II: ,1 s l[oUJ lI;)X!;)lIo:J :mb :'J 1u1).I- [B]lI bol
- 10;) ::IllS!:;aJ [:l 1 "SJIDS!P P 1I]J:JSII !,S \1nb II:J S:J ):JJ:X10:J S::Ipll1,:)SIUlI:)Jp sal
I: lc! dOJdl! ':'JlJp:xlSJ Ol Ull XP:l!XJ '111 :JUWllJ:J '9pt'1I)!S I!pl!J "1!l111U:l1I1!1
J plaS cJ S:J \1 ::1 SO\ X::I )1I0-' sOSJa.\ lp s 111 Jcpcd I:J Jcnb::lpl!,p )C)1SS::I;):JII
1:1 ')U:JIU:l [qC\I.\:JU! 'Il!DU:J;¡ llll S\I. P S)lqlll!! sn ou II !!II:]C:'J [ap S? :'J:Jl!.l
9' :J:Jn pOJl UI
JOSEP LACREU
D' ¡ll tr;1 s' ha ev it;11 de fer UIl;1 descripció ex hiUlsli 1';1 del
lingüíslic, a la manem de les gram¡)tiques Iradicionals, Aquest manual
no eSlà dissenyat per a ensenyar la llengua als que no la saben, sinó per
,I donar paules d' ús que ja en teru:: n coneixement. Així doncs, només
es fa incidència ell aquel ls punt s que poden ser motiu de dubte per als
del formul. J, encara, com un reconeixement de la
socioling¡¡rslica que tnll' essa clnostrc país, es donen també referències
!,:onlínues de conlrast amh el caslell,! , Acceptant el fel que els destinatar is
d'aquest llibre te nell un coneixement real - sol' int ben profulld- d' a<luesta
altra llengua, s'assenyalen expHcitament les diferènçjes entre el català i el
castellà, L'estudi compamti u de dos sistemes lingüístics és, sens dubte, un
inSlrument pedagògic ben lítil per a reforçar r aprenentatge d'un idioma,
J, en el nostre cas concret, la referència al castellà esdevé un recurs parti -
c\l larmem profitós per a remarcar els nombrosos calcs de Ics eSlructures
lingüístiqucs que es donen en r expressió col, loquial.
Sense pretendre-ho explícitall1em, aqucst manuallamhé pot ser un
compleme nt útil per a l'ensenyament de la llengu:1. L' estàndard oral és, al
cap i a la fi, el model referencial teòric que cal trans meue preferentment
a tral'és del sistema educatiu, Als alulllnes, cal e nsenyar-los sobretot a
parla r: perquè la gran maj oria - reconeguem-ho-- només utilitl..aran la
ll engua oTHlmen1. I. per tant, no té !':ap senlÍt donar-los tot un sistema de
referències propi del registre Jit emri per a establir una comunicació amb
hi gent del seu medi social.
Val a dir que ,l'luest ha sigut justament ci problema principal que
ha calgl ll aoordar en la redacció d' aquesl manual: la cOllcrcei6 d' lUI 1110-
del rcferenóal de llengua \'il 1id per al discurs oral en contextos romlals,
És cert que disposcm d'una nonnati\'a grarnat ic¡1! des de principi s de se-
gle x.."\ pknament consolidil(,k que és, sens dubte, una referènóa b;hic.1
pcr al discurs formal, i que tenim lambé una litcmlura bastLlnl copiosa ela-
horad;¡ segui nt fidelmenl aquesla nOTll¡¡¡lil'a, En aquestes      
seria una ingènua temeritat fer-ne taula rasa i actuar partint de zero com
si no exiSlira res de IOl això, Però 110 podem abstraure'us lampoc d'una
real itat sociol ingüística i de reeonèi xer, consegtientment, quc les sol
adoptades per la llengua escrita no scmpre s6n plenameUl s..1tisfactÒries
per a l'expressió oral. Amb tot i ai: .. ò, la nostm \'oluntat ha sigut el' itar
al màxim el dil'orci entre el discurs oral i l'expressió escrita, Només en
18
¡¡",RODlTCC¡Ó
.. Iguns casos poçs- hem consider,ll que les solucions lilCrúrics <:ren
fra ncamcnl i nI' ¡¡¡bles per a l' est¡"\ndard ora l, i hi he m pla ntejat, doncs, ulles
soluci ons ,lllernati l'CS. Ell lennes geneml s, però, estem COlI\' (Iue 110
és bo afal'orir resci ssió enlre r escriplUW i la p,nla. Tol i que, per la
pròpia essènc.ia, es Iracta de dues realitats diferents, és con\'enien! buscar
un punt de   entre aqucstes ducs modalitat s expressives. I
no per cap .. fany d' assolir un de tenninat ideal de ll engua, si nó per pur
pntgmati slll e: per a aconseguir que l,I llengua compli sc¡1 plenament Ics
funcions que té encomanades en ulla societat moderna.
El concepte IlllxleOl de llengua es\¡'¡ndard respon bàsicament a aquest
plantejament. En la mesura que pretén servir d'instrument per a establir
ulla com unicació n uida am b Ull auditori heterogeni, necessi ta desprendre' s
dels arcai smes grlltuils i dels trets més locals per a assumir Ics solucions
més comunes. Es tracta. en definitil'a, d' ampl iar r abast comunicatiu del
discllIs buscant Ics formes que pe rmeten el màxim grn u d'intcl ·ligibilitat.
Només així és possible aconseguir una transmi ssió efi caç dcl mi ssatge,
e\' itant que la ¡:mmula puga constituir cap obstacle al procés comunicatiu.
Estem conl'ençut s que, a hores d'ara, no té cap scntit recl oure's l'O-
cacionalment e n un particularisme regional ¡¡il lat i descolmectat dc Ics al-
tres regions de parla catalana. El repte lImb què ens enfrontem és j us ta-
ment c rear un cS¡¡<li de comunicaci6 prou ampli que e ns permeta alxmbr
competitil'ament Ics exigències d' una societat moderna. No hi ha altcr-
natjl'¡¡ o uixò o la reducció del 1',llencià a una pur,1 anècdOla folkl òri c¡¡.
El reconeixc ment explícit d' ¡¡qucsta disjunti\'a. però, no e ns pot re r dc-
senlendre' ns de la complex,l rea I itat sociol ingüístiea l' alenciana , i, doncs,
de procurar trobar un punl d'cquilibri cnlre la necessitat dc s uperar el s
trets més marealS del parlar local i r exigència social de trnhar un mcxlcl
de IIcngwI suncientment prò.\im al ¡¡<Irlar quoti di ,) pe rquè la gent del ear-
rcr s' hi idemifique i el senta com a propi. Sense aqucsta adhesió sodaL
qual sevol prolXlst a és absolul1lme11l l,Illa. Ai:d dOIlCS, pmtinl d'mlllests
condicionaments, ci nostre esforç s' ha adreçat a buscar Ics solucions més
geneml s a part ir del propi l' alencià.
D'altra bandll, cal adl'erlir lambé que 110 ens hem limitat a eXIXlsar
rònegament la normmil'a gramatical, sin6 que so\' int hem a portat nom-
broses referencies de la lit eratma contemJXlrània que contrasten amb la
norma eSlricta. L<1 intenció lÍhima d'aquesta arreplega de citacions no
J9
JOSEP LACREU
ha sigut altra que prOplC1Hr 1111,1 ;lctitud de toler;'tlleia enl'crs els ç¡ISOS
ressenyats. Quan un determinat tret li ngiiístie 110 acceptat llormatin!ment
és usat pròdi gament per cscri ptors il· I \I.stres. més que obsti nar -sc ell una
censura pucril. és preferible replantejar-sc el n!lor de la norma. És ben
ccrt que el di sc urs fonnal s'el abora necessàriament amb subjecció a la
nomw: però l'acceptació (l'aquest principi no ens h¡1 d'cllecgar en uu
precepti\'isme rígid i immutable. L'idioma és Ull fet din:Lmie. I, en el fons,
també la norm¡¡ ho és. AqUest;1 \' a fi II r,mt Ics i 11I1OI'acions de ];1 llengua \' iv a
per a acceptar finalment aquelles que es consol iden en l' expressió culta.
Amb tot i això. cal teni r ben prescnt (Iue, da\' ;)nt de la diversitat
gratuïta de for mes paraHeles, I" cst¡Llu:lmd actua selecti\'amcnt. És una
exigència del cadeter funcional que té l'estàndard. De manera que. en-
front de la inel'itable diversi tat del parlar col· loquial. r est:Lndard esdevé
un factor decisiu dc cohesió lingü(sli ca. És per això que, en aqucst punt.
hem adoptat Ulla actit ud restrictiva: només da\' ant d'aquells fets I ingii ísties
quc, tot i 110 estar admesos normativamcnt.tenell Ulla gran extensió i una
llarga tradició lil erúri a, hem cregut que podia ser COll\'ellient cOllsiderar-
los admissibles, si més no cu nivells poc formals ; ara, d.waut de fenòmens
d'abasl molt reduil. hem procurat mostrar una actitud de disslulsió. a li
d'evitar ulla dis¡x:rsió excessiva del parlar formal. Val a dir, però, que els
límit s. en això -Çom en tOI-, són difícils d'est¡¡hlir. [ la Ilostw intenció,
Cll qualscvol cas, lla ha sigut de censurar ci l'mim de ningú. sinó dc dallar
unes referències positil'es (Ilie af,Ll'orisquen el procés comunic,LlÍ u
Cal remarcar lambé que. en alguns punts concrets, (LlI'allt de la in-
defin.ició existent. hem hagut d' cstendre' ns en monaments dilatats per a
justificar una recomanació delenninad:1. No hem cregut lícit , en aquests
casos. donar una solució parti cular amb cito succint propi de la di\' ul gació
de la norma est'Lblcrta. ]>olser els podíem haver ohl' iat s. ,llluests punts,
i el' itar aix{ ci contmsl amb cito general de l' obra: peró hem considerat
pref criblc ahordar -los i . fi ns i tot. ,L11l b ci risc implícit q uc .. i.III) cOll1JXlrta.
apuntar uues solucious concretes. Com a mínim. ci parlant dis¡x)sa així
d'unes dades que li permeten fer una tria conscient, ja siga d' acord amb
les tesis propugnades o en contra. En tot cas, el resultat tindrà necessà-
riament una coherència més gmn que si s' aet lla irrefle.lli l'ament, ¡x:r pura
inèrcia.
20
¡¡",RODlTCC¡Ó
Finalment, no vull ¡Ieab¡lr sense exprCSS¡lr explkilamcnt ci mcu
i1graïmcnt a alguncs persones, per la generosa i1j uda que m' ha n brindI\.
En primcr lloc, a Antoni FeH<IT1t1o, (IUC, com a director de l'lnstilul de
fi lologia \'a1cllci aml, c m l'a cncomanar a(lucsl treb;III i ha actuat cons-
tantment com un esperó encoratjador perquè l'olml prosscguim ci seu
rilme, ,1 més dc fcr-me obscn'llcions i suggeriment s, scmpre interessa nt s,
que han contribuït a mi llorar ci resultat !inal d'aquest ll ibre: a :"lanucJ
Pérez Saldan)'a (Departament dc Filologia Catalana de la L1 nil'crsit¡lt de
València). també per les valuoses ;.motacions que m' ha fet després de llegir
r original : a JO;:Iquim Na\'al (TVV), que m' ha proporcionat molt s exemples
de parti cular interès: a [al' i Do[ç (racuJtat de Ciències de la Informació
de la l lni \'ersitat AllIònorna de Barcelona), Toni r-.·loll;'¡ (\{rvv), Lluís B.
Polanco i Emili Casano\' a (tots dos de ]' Institut de fil ologia Valencia-
na), pel matcrial i la informaci ó que gentilment m' han cedit: a Cristina
Domingo (traductora de la Generalitat Valenciana), per r aj uda que m' ha
prestat ell la correcció de les galerades, i, de manera molt especial. l' ull
manifestar la meua gratilud a Isa bel Lacreu (la mcua germana), pe r la seua
ineslima b1ceol ' lalxm¡cióen la confecci ó dels fndexsde p.1faules i de locu-
cions caslell:mes, Pcr a Ics següents cdicions d' aqllest lli bre, no l' ull deixar
d'agrair les recensions c rítiques que m' han fet des de dil'ersos mitjans de
comunicació: les selles \'aIOr,lciolls m 'han aj udat, sens duht e, a rdonnul ar
alguns plantej aments de r edició origin:'Iria. Així doncs, que conste el meu
regraciamcnt li JO;:Ul So!;} (DI(I/'I de Baree/Olla), li Josep 13argall ó (AI'lIÍ),
a /<'¡¡II' i Dolç, m memormlll (Due), 11 Empar Marco (Carie/era Turw), a
Jes t1s Leonardo Oiméncz (LerOIl/e), a Cristòfor Agu<ldo, li! memorwl/l
(Saó), a Josep [borra (El Temps) i li Lluís Payrató (El Pats) , A més a més,
l' ull regraciar a lots aquells companys, amics i alumnes (lue m' han tras-
lI adM Ics sellCS obsef\'acioll s, especi alment a Josep Llurs (R¡)di o
9), Nt1ria   de Ja Safor) i Josep l'e res i ,\[onter. I.
de m¡Ul era especial, l' ul l fer   el meu agraimcllt ¡I Orèl i¡1 Sallln:ntin,
que, amb ull s p .. 1rticulannenl crítics, n' ha fcl ulla repassada rigoros..1 ambcJ
salud1ble propòsit u' eSlHenarerrors sal\' ahlcs i dc compl etar la infonnaci6
de!icien\. A lots ell s, insisti sc. sincerament agrano
2J
NOTA A LA NOVENA EDICiÓ
Viut ó\u}'s -cI temps que separa aquesta IKJVtU,1 tdició dt primera- és,
St lL'l dublt, unlapst moll cOIL'liderablc per a una obra com a(lutsta, Si tota llengua
cSlà sotmcsa a una tralL'lfonllació permancnt , d "alencià del s últims ,' int anys
ba uns eall \' is radi eal s_ La scua ineOll'oraci6 al sistema educati u,
la recepci ó   tch;" ISÍ\'CS i radiolÒuiques, tall! del Pafs Valencià com
de i el coutacte del s 1"1rlants amb la hlcratnril CSCri t,1 han remodel;ll
d   oral. fcnl -Io notablement diferenl dd l]ue lltilil¡;al'en Ics
ameriors. Per a bé i per a mal. Iol s' ha de dir. S ' hali bandejat molls castellani smcs.
és ceri : pcrò també s' ha produït un nl.1remà¡:!mun en el s referenl s dels p.1flant s
que ha fct que sc substiluïsqnell fonnc s plenament ¡:!elluïnes pcreulti smcs o al-
tres l'ananls   tenitori s dl,1 domini lingii ístic En gran ]la rl ,
d'aquests can,'is estau moti vat s per I" inse¡:,ur<;l .. tl]lle seut el p .. rlalll respecle al
seu propi bagal ¡:,c, (IUe fa que .. Iteme e.'pressions col-lO(]uials amb areai sUJes i
barbarismes de nou encuny. El rcsullat sOI'inl és caòti c, però probablemeut ine-
, 'ilablc ... El parlautno és un fi lòleg primmirat. :-.'i lé per què ser-ho, e,·identment.
Només aspira a comunicar-sc, i amb cha pretcnsi ó agafa d'ací i d' allà aquelles
formcs lluC S<;H! i percep com a més o més correctcs.
A més a més, 1:1 nonual i\' a gnl1na!Ícallll1ubé ha   Entre allres
r.lOns, per I .. necessitat d' adaptar-sc prtci sament a uns àmbit s t .\prcssius nOlis
on l' ofilli tat lenia uu pt:s dominant . Com a f ruil d' aqllesra "olllnlat d' <ldapt :lCió.
l'l ns!ÍIIII d'Estudi s Catalans publi ca\' " l'any 1990, coincidint amb la primera
cdició d' aquesl Ilihre , la seua Propos/a per a li/I estàlldard orlll de la I/ellgua
ca/alalla, referiwl :l la fonèti ca, i nu parell d' anys mú lard treta l' O]luscle rererit
a 1,1 morfologia. L' :,U)' 1995 :u]\lesla maleí" " i nSlimció publi c¡¡   ci Du:ciollllfi de
la I/ellgua calalU/U!, "111 b nO\'clat s importanl s respecte al Di('clOllari gelleral de la
I/ell gua cal il/all a, de Pompeu Fabr;l. A(j\lesl rnaltÍx any, la Gtncralilat Valenci ana,
en col -Iaboraci ó <1mb l' Institut lntcrunÍl' ersitari de Fil ol ogia Valenciana, l'a editar
la Gramàticl/ va/ell("lIllU/ , Els l'erbs l'alcncians i el DlcclOmm m!ellnà. I all res
edilorial s Imnbé hal) anal publicant algunes obres ¡()l]lonants en la confonuaci 6
de l'estàndard, COlli el Grilli dic(' /OlI ari de la llellgrlll ('(III/Ialla (1998), ci Gf/I!!
dicnol1ilfi 62 rle la lIe/lglla ('a/illalla (2000) o la Gramà/lca del ('(!lil là cOII/empo-
ralli (2002): pt:r la scua bamb. l' Acadèmia Valcnci .. 1l3 de la Llen¡:' \la \'a 1mblicar,
l'any 2006, el Dicciollari ortogràfic i de p rommciació del \'aJellcià i la Gramàtica
uortnlltiva \"alencian.1, AI costal d'aquesles ¡:!r3ns obres de referència. lambé
s' han publical (cu casos només en "crsi6 e1cctrÒllica) moltes 11ltres ohrcs
espccfliqucs, <; Ol11 an. el s ]] ibres d'estil d' lll guns miljan.s de com UllÍ caci 6 (Anil ,
TV 3, El Periódico de Catalunya, EI9 NOli, VJl aweb) o d' instilu<;ions p(lbliqllcS o
2J
JOSEP LACREU
privades (Ajunlamenl dc Barcelona, la Cai. ... a, el Go'-em de Ics Illes Balcars), que
han incidit en la (lIaxi lingüística diària dels miljans de comuluc¡¡ció i en molts
altres àmbits soci¡¡ls on l' estànd¡¡rd aClIla cOIn a model de llengua referencial.
Al llarg de successives d'aquesl mlulll.1I, he procura! anar ad3p-
13ul-lo II Ics no,'es cirClllllSlàneics: can,'iulIl cI lexl s' CS(lucia <) possible
i , sobretot, (lci."anl eonsliu¡çi" cn nOla a peu de de Ics nOI'elatS acccpta-
des per IlllS o altres, AIgl\. potser, sc senlirà desconcerla! per les contradi ccions
e;ústellls enlre Ics obres cilades, Però, independell1melll de les "aloracions que
meresqueu l'aceelHació o la condemna de talo Iai altra qiles tió lingüísti ca, crec
que sociahnç1I1 hem de fer uua "aloració posil; l'a d' aques ta lícia revisioni Sia.
És Ull seuyal iocquíwx; de la vitalilat de la llengua. Ens hem hagUI d'cnfrontilr
socialmcnt a 1;1 nel:cssitat ll' adaptar la llcngua li uns àmbits d'115 totalmcnt nOliS,
El repte coHecliu, ,'al a dir -ho, ha sigut enomlc _ ;'dolts professionals, periodis tes,
professors, COITeclors, lraductors, han hagut d'esforçar-sc per assimilar Ull codi
lin),!üís tjc adequal a Ics exi),!ènc,ies d' aquesls nous espais de comunicació. No és
Ull camí sc();',iII, ni (1)cuys cncara TeCIC. L'eSlàmbnl és Ull model de   en
canvi constmU, frui t de III inlerrclació dia lèClica de mol ts factoTS socials. L.l nostm
realit;' l és ocn complexa, ceT1,uIICII! , I la pretensió d'aquest m,lLIual és
precis,uuent rel1ect ir a(I\lCsta rcaliM, Crec, sillcerclment , que, si més 110 pcr als
professional s de la   aquesta descri pció de la realilal lin),!üística, amb Ics
seues si nuositals i contradiccions, pOl resultar-los cspecialmelll úlil. Al menys,
a'lucst és ci propòsil que lII'ha esperona t a anar aplegant llIaterial s per posar
pcnnallcutnll'UI al dia aqucst mauual.
24
València, gener dci2010
JOSEP LACREU
CONVENCIONS
Atès ci caràcter di\' ulgador d'aqucs t manual. hcm fet scn'ir un siSlCma
simplificat de lranscripció fonètica, a fi de facili1ar-llC la comprensió al s no-
especialisTes, Partint de l'a lfabct fonèTic iUIC01acional, hem el udiTla lranscripei ó
deh OliS   d'ull f causades pel 3mb el s suns cuntigo.u;
i la scua posició cn la Tc¡únl cn cumptc ljuc el quc prclcníclll 110 és
descriure fidclmentla cadella de SOll S qlle anieula Ull parlam, sinó donar orien-
tacions perquè detenninadcs paraules pugucn ser pronunciadcs corrcctament en
nIl ui \'cll f OI1nal, hem considerat illllccessari dc Traoscriurc Ics \' ariaots al , INollcs_
Pcr' luè, efectil'amenl, a un pmiaut q\ul1sc\'ol no versal en lingüíSTica, si se li diu
'lut: ci mol aiguabarreig, per c.\cmp1e. s'ha de prollunciar lé Iols
els clemcnts ncccssaris per a rt:produi r adequadamcnt la paraula ell qüestió; si sc
li diu. cn ca]]\·i. que el qut: ha de prollIUlciarés   st: (j està proporcio-
nant , en rcalitat. lIna ilúonllaci ó gratuïla. qllc e., ccdei, l'csu;ctamcntncccssària
per a real illar ulla promíncia corrccta, Fonamcutall1lem. perquè el s a!·It) fons U].
[\\']. [y] i el s rcproduirà així (110 l'ocàli cs d s dos primcrs i el s dos
ll1tims) scnse   de fer esforç especial. Un l'alendà. de fet.
no cls pot rcproduir dc cap altra manera; ja quc el fet de pronulleiar U I o [\\'J Cll
.lloc dc li1 o Iu]. i Iyl o en complcs de l.g:1 o [bl (fent sen' ir estrictament , ar.t
sí, la notació de l' AI;l ), depèn c:>iclusi\'amcm del contc", fònic en què es troben
foneme s.
Ai.\f doncs. assenyalem TOt seguit el s signes de rcpresentació ronè¡i ea uti-
liW.<l ls en   manual . amb la indicació cxplícit" de lotS cls l'aluTh fÒlúe s que
podcn ICllir Cll cad;, cas.
Fonema
1. 1
1<1
l, I
Iii
SIGNES FONÈTI CS
Sons que repte.ent" Exemples
a Iònica !'(I, mà
a àlona cordn
e Iònica abella
'U'<l , P;I
e IÒnica tancada "em, hi
e àlona
1"'''
i IÒI\ica pi,  
i àlona I/uis¡'-. f/ui'desa
I S<!miw>càJica rei
I consonànl!ca wga. deia
o IÒnica oberta COlli.
o lòlUca (ancada poma, ÓJ
o àluna "oia
Lletres
a, ¡,
,
d
e, l
,
I, ,: r
l.r
;
;
o. Ò
,. ,
,
25
JOSEP LACREU
,,,
I"
Ib'
1<1
IdI
I"
1. 1
lISI
Idzl
1/1
I tl l
!fi
'"
Iml
'"'
I"
ili
0.1
Irl
Irrl
IXi

u tònica "ull, ÚS, IlIlil
l/ àtona furor , d,ü,èli('
11 5cmj\'ocàlica CUUSU, beu
11 semIconsonàntica quufre. terr<J4üi,
11 consonàntica hui, cuuell. kiwi
bilabial ,-,clllsiva sorda pas, ('opa, l1rab
bilabial oclusJ\'l sonora bora. rumba'
bilal::oal fricativa SOnora wbu. {'ubm
dental oclusj\'a sorda
101"', n"'o, dard
dental oclusiva sonom dOllu. banda
dental fncati\'a SOnora cada. pedra
velar oclusj\' a sorda wra, ,m",rg, quolU.
'Iai/o, kàiser
,'elar oclUSIva sonom g01lU, ,","ga. ga'-r
,'elar fricali"a sonom ,·oga. pagues
ah'colar fricaliva sorda ' 01. as,metria, hmsa,
cel, Pi!fO
ah'eolar fr¡cati,'a sonora (' (1111, enjonltlr, de .• den}",
::.em. " llU. fftl¡m.ar
ah'colar africada sorda    
ah'colar africada sonora dotze, tl1::.tlr
palalal fricali"a sorda Xl1,n·tI, ¡XU'
fMlalal africada sorda xiquel, p<l/1XU, ( O/x e,
mig. wig
p¡dalal fricalÍl'a sonora
'
palatal africada sonora ftm!. penjur.
l"iuljar, melge
labIOdental fricallva sorda f<x, ('(Ifi
labiodental fricatIva SOnura VOl, ,¡fgà, ",ol/ramilo
bilabial nasal SOnora mtlre. cama, pam
labiodental nasal Sonora tram"ia, ¡O m/tisi . canvi. m/u"
ah-eolar nasal Sonom nm , etlnal
velar nasal sonora
1x'/IC, 3UII S
palatal nasal sonora etlllya. bany
laleral sonora limil, l'e/li. pla
,'elar lateml ronora
\'("./a/;:tI , ,"tlIS"
palatal lateral sonora Ut"bre, pell
all'colar "¡bram si mple ('ti ra, eor,breu, baretl
all'eolar ,' ¡brant múltipl e rora, frTTO, arP",ua
,.clar f ncalin sorda ehem_' , Utll.-uii, Kh","emi
J u"n
ALTRES SIGNES
accent principal
accenl s.ccundari
stgnificat
incorrect e, no admès nonnativamell1
U, li, li
u, II
,
u, II
w. w
pb
b
b
/, li
d
d
c,g.q.
'Iu. k
g , ga
g, gil
s, SJ ,
I r
,.
Z, I:::
"
<
"
x, IX,
g, ig
j.g,
IJ. Ig
J
v.f. w
m
III, n
"
"
"Y
,
,
H
,
r, rr
h, kh.
J
1 En ,' ol<nciil , com gran part dol catolil ocdd<ttt.l. no es .. alitlll el fonema palatal hieati"
""no.-; sempre es f. orrie.t. Com ... retènci. I<òoica, però, pol Ioni r-"" en com¡:>le I_ pronunciació de
jlll'( "gme. al <D tOl el c:ot .ló ",icmal
26
I. Les vocals
I. El sistema vocàlic
1.1. En posició Iònica, ci "alendà, fonèlicamclll . distin¡;ci .... set vocal s:
Iai (all, lII ar ) ; It l [e o be rta I cel); le l [e tancada J (fera. cem); iii (di r, eSlill):
¡ , I [o oberta] (nJr. l' ora); lo! lo IlUlcadaJ «("{llor, ("olze) : 'ui (dll r. vull).
En IlOSició àtona, d SiS1Cll)¡L ,'odll ;, es reduei x a ci nc \'ocals: Iai (\'I!ltl.
br isa) : le / (perd6. '-erdós) : Ii i (pi lar. \'ú/6s): 'o l (cobmr . l' oIar): lul (CIII/Cf(¡,
mll llllluya).
En relació amb ci castellà. doncs. la djferènc.ia fonamclI1al que presenta el
HlC31islll C valencià està en la distinci ó entre dos graus ¡J'obcrtuffi per a la e i per
a la Q, A handa dc ser Ull COOSI;lllCl1l b:lsic de l ' CS1OLctura fonoJi>gica del català, la
di s!i nci ó eutre aquests dos grmls d' obcrnlI;' rcsull .. rclle\'aut des del punt de , ' ¡Sia
semàntic. Ili ha paraules (I"C, cl'cct i\'ament, només es diferencien per l' o bert ura
de la nx:;!l : donu Id :>ual ' persona de sexe fe mel\J" i dóno Idóna l ' del "erb dO/llir' :
os l :!,sl ' pan de l'esqnelc( i ós lósl ' animal' ; SOlt Isón! 'ganes de donuir' i són
ISÓI\I "'erh ser' : deli ¡déu! ' numeral' i déu Idéul 'divi nitat' ; pèl 'pd l ' filament de
ll\31èria còmia ' i pel l pél l ' eontracció de per i er; H!II !soiuJ ' domici li pri nci pal
d' Ull;' insti tució' ¡ J'eu lséu 'possessiu' ... Des   de pl,nida, l'es-
t¡lndard ural ha de claramenl i scnse \'aciHaciuns enlre ¡'quests parell s
de SUllS \'ocàlics,
1,2, Tot i que Ics diferències de tilllbre \'Ocàlie són bastant importants entre
UllS parlar.; i ;,1 tres, és possi hle donar una sèric de referències general s que ajudeu
li consolidar uua pn.lullucia estàndard en l'àmbit \' aletlÇià, En general. la llctr., e
es pronuncia l'E I en el s casos scglknt s:
a) QU.1U la l'ocal de la Sl} laha següent és ull a i: (/('lItlèmia, com'cni, ewwgcli,
eúrcil, UJCI!lIIli. misteri, /lerl'!, ubsequi ,premi, )'i1end l'Ítpia,
sèquia. ValèllCia),
b) la nx:al de la slHaba següent és \lil a u: cè¡'¡u!u,jèm!a, IIlgenu.
molèCII/(I, perpetu. rèCl/la,
27
JOSEP LACREU
e) Da"anl ue I u [./: lIrrel, cel, cruel, empell.jel, Sel, me/m,pèl, rebel, lelll :
//o\'dla, pareef.lll (excepcions: bels'" cellu, de//(¡, fellre, selva), Cal
conslatar que, en algunes paraules culles o recentmenl, corn
ara dlUlli.teJ.l" o IIWrllldeJ.l{I, hi ha la tendència 11 tancar la e,
d) D¡"'lIJ){ d.:; rr: Be/iferri, esquerre,ferro, guerra, parl<:rre, lerra, ferra,
,'erro,
e) Da"aul de r seguida ue consonant ('erl, comerç, erl, hi\'ern, Pl/lemll,
perdre, perxa, ,'erb. )'erd, l'erse (excepcions: c¿ITol, erm.ferm, herb{I,
serp,lem!e),
f> Quasi tot s el s Ulots esdrúi:.;ol s: IInècdOl<! , è_tlllsi .fèrelre, gènere. gènesI,
pècora. Sè/!l.'('a I:sg!ésill, lIémellll. ¡émporI:J').
g) La major pari uel s mul S científics: ad!flll. llU/seu, pètal. telègraf
(excepcions: CIII/rellSl' .jorense; lIImlel/UI, leorel/!II).
11) El s mOl S acabat s en -e('/{¡, -ecle. -l'pla i -l'p/e: cof.leclll. Il'. corree/e.
respeCle; reeepla, COI/n'ple. {'_lC<'pl<" P"'('{'Ple,
Fora u'aquesles reg[es, hi ha encam alt res motI que es pronuncien amb
IEI , COlli ara deu (numeral),jideu. perl. preu. eendfll. divendres. qwmera. gendre.
i alguns noms propi s com Josep. Vicel!l o Benimuslem,
1.3, [J' altra banda. es pouen f onnular també algunes regles aproximali,-es
per a inuicar en quins casos la lletra o es pml1lUlcia /,J:
11) Da"anl ue [a "ocal i, siga ue [a 1lI;lleixa sil -[ab.l o de la sil- I;lba següent:
AlcOi. almoilll/, bO/ ra, eeJ.!¡¡loide.llerOl. IrO/ca (c.'\cepcions: el s mols
acabats en -ou. com ara COIX. IIIO/X. /OIX, però no bnon): hlbluJjil. ClWÒ-
dia, dogi,   lògica, melòdic. misosin, neòjil, odi. oli, pòdium,
sòlid. xml!!oia.
b) D;¡";l[11 de la "oca[ u o d¡n'anl ue sil ' laba amb una ll : Ix)¡¡, dIjous. moure.
nOli. Oil. ploure. proll. sou (excepcions: JOIl. sorl Idel .-erb ser ]) ; ('òmprl/,
eÒllluge. Corpus, mòdul , A[glU1S mOl S com ara ¡JOrl o tou presenten una
rcalil7.aci6 "ariablc , que cal acceptar també en el s registres fom13l s_
/') Sol ser OI)(;Tla ell el s mots esdrúixols: ('òlera. còmodll ,     uwò-
I!lme. nòmada, òrfella escórpora.jóntmlll, sóndola, grón-
dola, pólvora. lómbola, lórlora),
d) També acosluma a ser obena en mols u'oogen culle: amorf. {JI!òmal,
aUlò/Wllt , delltllgos, esòfag. meleorògrllf. monògam.lxl/osen. pròleg,
qUiròfan. salTòfag. lòrax, xenòfoh (excepcions: eSlómllc. pll/riforme),
e) Alguns mOls aeabal S Cll -os: arròs, l'OS. espòs, gro.v, /llOS, os (' peç.1 dt;
l'csquelef), repòs. terròs'. IOl' ('occípin,lroS: els Jl.1rticipis del s l'crbs
cumpostos de dOli re. t;om dese/òs, exe/ò:;', IIIc/ÒS, reclòs.
f> Uns quanls mols ;¡CabalS en -osa: alosll. ('osa , enclosll. llosa, llosa, poSll,
prosa. rosa. resc/osa,
g) l lns pocs mots acabats en -o: arò.aHò. allò. bo. do. so. 10. Im i com-
postos_
/1) I. [inahncnl. acaba cn a[gun;1 dc Ics tcnninaci'ms següent s:
r LES VOCALS
-vc, -vca: albercoc .jvc gw(', IIvc, poc; baj(x:a, lloca, oca (excepci ons:
boc, boCl/),
-v!a: car.lOla, eIlwla , Moncola ,
-Mg, -.. ja: boig, gOIg, roig; hojll , roja (excepció: e :rloig).
-vi, _oia: bwn'ol, Cllrago!, col1sol, dol.jl'sol.jll1bol, Pllcol. sol; hwu/erola,
Cl/sllll1)'ola , /'!ico/a, pislOla, RIOla (excepcions: bo/a, l'o/a, gola, i lambé
les fonncS l'crool s l'erbs acabals en ·oh" en inliniliu,eom ara
el1ml ,'ol .. , capola , l'I/rola, esgolll, esmicola, espigO/li , marmola),
-a/dre: abl'o/drt: , molc/re, resoldre,
-<1ft, _<l Ira: de\'lmholl, soll, n'l'o/t, \'011; mÓII{I. poca-so/ta, \'olla (cxcep-
cions: 111011, escolla),
-pondre: compom/re, {'orrespO/rdre, respollc/n,
-orl , -arla: esport .jorl, I/W(/, sarI, Sl/porl, lorl; IlOrla, porla (el mOl corI
1'¡¡ci Haci ons import¡ml s: CII un ni l'cll ronual. cal ¡¡dmelre lanl
la prontiueia k:írll ('om kÓT1 I).
-<lna: brosS{I, canOJSII , CroSSll, ¡/l'JlroSSl/ , grossa (e.'óccpci ons: hossa.
fOSSl/, gossa, 6SSll , fOIm) .
-m·t, -I/sia: l'MI , impoSI. pressuposI, rebosl; ('VI III, ('rol'la, lIagosllI, /XJSIII
(c, .. cqx:ioos: agm'l,   COllgO$l, most).
-ot, -ala:   dOI , del'Ol, dOI, gal, lIillOl, pol. l'(!/; l'(Ibola, gra,
1I0011,/il1OIa . !JOIa . quota (c,\ccpcions: hOl, hm/, 11101, lIehm, rOl , sillg/OI ,
IOl , xallglot; bOIa r l, b61l1 L 'redlricn! pcr a posar-hi vi' l, carlotll.
gOlll .JOIlI. SOia).
1,4. L' CSCripllffil, d'altra band1 -com ha pa lenl en algwls dels cxem-
ples Iranscri lS no seillpre és tiHUpoc uu rellc.\ I¡del de l'olJt, rl ura
de Ics l'ins i tO! cn el cas d' ulilitzar un sislellla aple només
per al s \'akuciuns, cus troocm qne la !;r:.(ía paraules com Vil/elloa,
perquè, que,èpoClI, dèspolll, sèpia, èter i al gunes allrcs no es corresponen amb la
promíncia Davanl de I a rclati l'a variació quc prcscnta la llengua oral en
IOl ci domini és con\"eni enl dis posar d'un codi gr¡tUC homugeni . Això,
101 i quc glol:l.1l!lleul presenla jmportalHs, lé com li eonlrap.:. rtiw¡ algnl\S
punt s de discrcpimciil cnlre l 'cscriphtra i la fonètica. Pcr lanl, convé sabcr amb
I,recisió quins sliu aquell s casos ell què la pronúncia estàutlartl l'alenciaua
110 es correspoll amb la grafia gencral :
11 ) Es pronuncien amb Icl lOlS els mOlS agul s ilcabl¡ls en -è, -es u ,en: llU,
{¡/Ii!, wfi!, dnquè , .. (n' Ú unll el lopònim NOI'CIIè, (llIC s" ha dc
promU1ciar amb ,'El ); lInglès , burgès, ell/n/llès, imerès .. . ; (Iprèn, c-ompren.
edèn, mossèn ...
b) També es pronuncien amb lel cl s acabat s en -èixer, -èncer o
·ènyer: conèi.ler , merèixer, parèl.l'er ... : ,'èllcer, cOIII'èncer ... ; alènyer,
('OIlSlrènyer, estrènyer ,fènyer"
e) r, fi()lIlmell l, s' hml!l", proull1lCiar amb el la l>rimcm i la SCgOlla persones
dcl plnral del pretèri! imperfe! d'indicatiu d' aquell s "crbs que adopten
ks -èiem i -èieu: crèiem, crèieu :fèiem .jèIeu: Irèlem, trèIeu;
l'elem, I'èieu ...
29
JOSEP LACREU
2, La vocal 'a'
2. 1. I-li ha un importam gmll mots que. col'loquial mcut, per influència
del castellà, se solen pronunciar amb una HlCal altra que a. Eu restàndud oral.
però, s 'ban de pronunci ar d' acord amb l 'escriptura:
CATAL\.
ulmtur ufrllur
umbaixada embajada
urral'lll<l'
IIfffbala,
a"ass{ meslno
(t'·ul,u.r e"ullm,
U""'lII
Ul'eT/a
nlraversió nlr"" u$;ón
la/mili
te""'"
mar"8"a
umeraMa
plCllpOfla
f!'(('POrte
l''''"
1""<
, am'Of
ffJl(()f
srlnel<l renela
Sar"enm Cerll",¡"
/rímla 'nade
2,2. El sufi" -isw ornlmem es desdobla en l íslei i líSIaI. segons Illle el gènere
de la p.1flLllla a Il uè s' aplique s iga I\llISClt!í o femení, En r e"pressió escri ta. però.
uo es 1;1 dir crellci;lció: el partll J·()(';;/IÜtll. III fllllll1i(l so("illlistll, EueMll
(llLC ell ]" cstàndllrd oral és admissible el manteniment d' ¡¡IIUes1a di s1i[)Çi ó. ell el s
lli "ells fOllnal s és reconumablc refledir la grali,1 ell la pronúnci'l. I
2.3, Davant del s doblets dcl tipus arrl/llcar I arrellcar. (l\'a/l(lIr I al'ell(ar.
jllure I Jcure. //II/1(lIr I lIell(ar. uàixer I nàter, Irlll/re I treuft'. són preferibles les
,'ari ants amb Il. per ser Ics fonnes que Inés s' adiuen amh Ja pronúnci a
dels ' ·¡llcndalls.
J, La vocal 'e '
3. 1. COI1\'é tenir present que al gunes Il.uanles amb nn ètim idè11lic al castell li
adopte1l gràfÍl"alHCJ\( uua /' cu calalà. que cal renceli r eu lli IlrOlllínci a CS(àlldnrd:
1 Sm. po< O]><'.I'U prd<Dd,t   es practic ... t. dlStinri6 <D!re IfsleI i l &ul CD r .Sl'ndard
orat. 1<>< "",nl.ni ... ' Datl.table d slSl<ma oscn1 S, un tocUla. -' . mtn)"s .. a, un    
(no ptOfessIOt>aI)- està llei'o! un. noticia en que es r. refelonCla at . pan'l comunlSla. no se li po¡
, .,,&U que. ptt • fet un> elocucl6cor recta, ha;' do du d .partil comuní" •• A,_.ò ""'" cl.ramen'
"""f""<1oo,1.
JO
r LES VOCALS
CATALÀ C \STEllÀ
ame/iua <unaUSIU
auemblea usumblea
ebenislU elx",is/a
efemir",/ afam"a'¡o
empaNI{ <U1l/mrtlr
W)'O''''
miora,
u uga
o"'g"
eSlfmdaf<1 n/amiarlt
eJlerrUldar eU"'1!l.dar
prm firme
ge/':u ;alea
hOl/estedat Iw,,,'sridad
jil\'el",,, ]i,halma
IlIre luro
lIIerilvrlla marm'illa
",e/ro
mOl,e5li, ",ol/a5lnio
ràfega rdjaga
resplendor fuplnndor
rel'tnja r(\'unrhll
samedm samidad
s<l gUall sigU/tn/e
seg"rna/ segurida(/
se'/lenl sa'/lwlO
"ullis
barlll,-
U En quasi Iol ci català occidental , moll es comellpdes amb
el/- , elll-, 1'5- i eü- (com l'I/rall/ar, <'IIcel/dre; embolicar , e lllbrlllar; estola,
espel/lilr; eml/lleI/a" eaugar) solen obrir la e inicial en la!, cncam que la pronuncia
amh lei no és tampoc eSlmnya. En caovi, hi ha molts allres mOlS començats amil
aqucstes Sll ' labcs 'l'LC t's pronullcien nI amb el (és d cas. per
d' el/amorar, emptl/.l ; espanyol. esc/au: cl.wmple,
el.lir) . Dal'alll d'a{luestes osci1·lacions, és prefcrible adoptar com a rcferència
per al tUl'cll fonnalla pronuncia ortogràfi ca amb e, i cOll5i dcrar admissible
r ohcrtura en al.
l
2. l'<r& '''''Iro <om a a¡>OCupe !€rturortrl rurropolilà.
J. Un modd 'còri< del ca,alà estàndard d ... no po! fer es 'nat dosen'·,n' paraula P'" paraula
corn .. ha de p,onuncta' en <os, Almtnl'" en.1 c.talà ""ciden,al, bi "" un.    
bàsica <D,re I. "ali. de les v"".ls i la fonè,ica o. ,,,,,,,,,,. <¡li< r.l'e,.ci6d·",OIest sistema c",-
".s dec, .. mol, " .. s sobre la H.n,missi6 del cooi formal Çal ,eni, cD que
és .. mbé.1 model de qIK cal e""'Dp" r<:scol., Pe, lan'. SI en aques, !llooet
,er.,e"c,.l s -e".blei, una di"""",ac,6 eDU, la p.fi. i la fo,"","ca, ."ú implica que oe",ss"".menl
.. ha de re, "plícua qua" .. . nseny' I. llengua a l< •• ules. 1. posat que es col>Srderam que aque!O-
les p ... ules .ha" de pmnune,ar amb 1. 1 ,",cral , ."ú comp'''''T;' que, ..,b,. la ,.r'''ncl' bO",c,
que ,I qnal",,,,'¡ parlan' del eaul. occrd<ntal que la a es pm"U"CTa lal , la < es l'fonunela I ol. c.ldna
.r'lll.hr que "'Iu .. '" oo<m3 pro'"'"ta l' cxc"!",ró n",ny;Tlada. l, • ",é. a m';" "obI. '''l''''''' uc<re'ó.
<""ara c.ldri. remarcar un. llarg. Il,st. de <oo"'''''''pcrOI1< re' a no •• ,,-.fer I. pronúnc," h.br'ual
3/
JOSEP LACREU
3.3. Un criteri idènti c es pot aplicar a lUlS quams mots commiS en què l,I
fel prelònica s'obri de manera en /a ': bescoll. gegalll, lleganya, lIenfo/.
lleuger. ,\1ique/el. sencer. lerr òs,
J.4, Per cOnlnt, no és recomanabl e en cap ni "ell 1' 0ocr1ura en Iai de les
rooncs lIll'"iliars del verb l/al'er: IIe, IIem i ',elf.
3.5. La pronúncia ell ci dc la desinència de la pri mera i de la tercera per·
sones de singnlar d'alguns temps \'erb.ll s. corn ara call/a *' kantcl. rall/am * kall ·
lan:!. camlma · /kantaríel. s' ha de rcser.ar. si de cas, a ni\'ell s infonnals i en
àmbil s reS1ri ngits,
J.ó. Cal reservar igwlmen1 a nil'ells infonnal s les assi milacions f onèliq\lcs
de la a Ilnal a la e tònica: SlIeca *' suc'kE1. lcrra *'1!Írn: ,
J.7. Cal c\' itar l'elisió de la l' per contacte amh Iri en mots com l'erllal
* hrill\tl,fered(J/· freili\tl, però * 'pdl.
3.8. Cal cvitar l'afegiment d'mm l'epentètica en mOlS acabats ell '.1 o · x/:
la.l· I,ikscl; alll/ex * annéksc/, complex *' kompléksc. perplex *Iperpléksel,
re}lex *1 rrcllékscl: cnlnjix *'krusifíksel. fit * f íksc . sufix * Sufl'kscl; helerodox
ortodox flllx • Ilúksel, illfllu *!i nnúkse!; l/'.fl
*HékslCf, l'ol1leXl * pre1eXI *Iprclékste/, CII!i,(1 *'kalíkst(l l, SUI
*Isiksle ,
4. La vocal 'i'
4.1. En amb la ¡;n,tja, s' ha de pronunciar li, ¡ no fcl en ci s
C¡'SOS següenls, que I,res(lnlcn una divergència amb el
CATAL.\
ambiglkdw¡
alltiguital amigiiedad
arri "fre
rimcIII'
romempo,i",i" romemporGlle"
camo,idu, f{}IIlelledoT
du/n'i derUl'e
de CQITI EspaJf)''' ,     <mfi"'c. __ El. 1""""b1e.<   de .-ol" renec'" lo 1'f<:HI';nc ••
rnê, l<neral '1""J.non, done., :'mpli.mm. descompens.ts per les J,liouh.lS causad", cn I. ".ns-
nu",ió del cod, form>!.
4 En <atalà lambé h, Iu el mol CC/Mnl, que -cap' J' ull> ,ub&Lloc13 ÒSSI' 'lI>< .-c ...
I .. d<nl:!'
32
I LES VOCALS
des¡mbo/lUrIJ i/e sl'" ro
d,olxli!; d,,,m-tn
di!;t'('"or><J1II1(! i/eu rO/.omio
ecl'psi eclipse
so/ili so/eÓII
,,,,Iu,ble ",deC/ble
¡II¡<IIIIur-sl' en¡,w ulru
iJojam(rlil en¡umeri"
Nil"'"
lílleu
mamCll liIor lIIalllelle(/()r
", .. : Ii mideo
ordlll",l<" ()l'delloi/or
pelli!; pellI'
ql/i(mu que, 'h"u
r !ns,avi rillsrau
SobirIJII¡O jo!Hrollú,
Tu"ü Tlillez
lI/ li hl le
4. 2. En regi slrcs poc formals, és admissible ellanCalllell1 en i de la l' prelò·
nica del s mOl S 3C3OO15 en -eneml'lII, com 3ra /UIUI'/ltelll. cOlIl'ixl'ml'l1I, rreneml'ltI .
lII erl'l.relll l'l1I .
4. 3. Nu és recomanable el tancament de ¡ci en Ii i , gencralmenl pcr conraele
amb eonsonanl palalal. t:J1 els casO!i següenls: dejú *ldid3Ií /, geller "/d9nérl,
gelloll *ldJin6À1, Sl'sallt */d9ganr/. ml' nj ar *lmindJo.íri; deüar · ¡di{ar/. l' i xI'
*fí{e' . queu:al */ki lall. I eüallla '" ' si {atUal ; esperi t */espirill , sense "sínsel . sl'nyor
"/si¡órl ,
4,4. Cal cI'ilar ell {Iualsel'ol rul"elll'e!i si6 de la Iii ell paraules {Iue acaben
en -ciii l/Cla: consClèllc /O "¡kons Éllsial . fHl Clèllcia "' pas Él.lsial.
4.5. Cal e\"itar Imulré l'eli sió dc la l' en la tCllninaci6 -g.ó en mots com
regió o rl'lig.ó.
4,6, C;¡ I el' itar l'addici ó d' una i adl'enlícia enrre ducs 1'011' a15: .dell
"' d"-' I CId! .
4.7. Cal e\"ilar ci calc ¡[ci castellà 0.11' I es tellllinacions -<lI/ClI/ i -èncitl a mots
qlle en català es fonl1en mnh el s sufi xos - {//l(,1I i - el1('l/ : rOl/rordl/lI('lI . lIIs.gl1i -
.fi('(!/J('1I, oburWUI('lI, llf )¡J rellça, ('(l mp/llença, rom/o/eufa, ,'ollti -
lIeltç(!, cree,,{"a, desal' ineltça.
5, A .. , ò 1\Oob!;l.nl. cat lenu en comple,!". t. le"'. de p.l1.uJes d. t. n\llleixI ¡,,",l,a de lIirja.
pel SCI d' or'gen cuJ'e . .. es<liu.n, , .. b.n de prOll " nci ... amb e medial. alin. u"    
  Unuh/7.ac;ó. Imea/jr.;a" Im" ""em, linea,.
33
JOSEP LACREU
5. La vocal '0'
5. 1. Cal C\' itaT {Iualse\'ol IlTOluínci a allra que !o (eludim qualsc\'ol imer·
fcn'neia del castell à) CIl els casos scgiicms:
CATAL\. CA  
OLm,",,, aJuar
assorl'f JUrllr
a/ordir alurd"
u,""rr,,·se uburflrse
"",""'I
I>urde/
B,,,t/eu, Burt/eOl
Bornunu B",ruwII
ootifarra bUlifaTra
bnhxof¡, I>rúJulo
calorós c<llurOJo
c<lpil"!
c(I{JilU!o
rarlolnUl ,lIrlu!iI",
e<l"'pl" eumpl"
rll/obra rulcbm
còmol ' ról/Su!
cm/lpwoona roll/aduda
,O/u e fi' ,,"oriS /11" r ()l'Se rv ad u "SIIlO
cobrir eubrir
rroada
" uzo"a
dumdor t/llr11deru
e/llooril emburido
Emponl" Amparddu
<"Jdmt/ol t5rt¡w:lalo
"srotlrmyar esr utl",iar
<",,.oll;sme t,,. ull",,,o
esrol"r nrup"
,sen;pol es,."íplI !O
esdrliiwl ndrliJu/o
urmS flluche
est"fa eslUII
urmjo/aTl u/rajalarlO
e.f{lt:lled .. ri<l eX¡Jelldedu'¡1I
jOllam,.m jumfam,.IIw
jur6wol /lmillo,lo
sm'e r mJ/llt Illa I S uI>.! fi/li me I/f" I
gfl)po grupa
HOllg"" HUIIgri"
Joa!l JU"!I
jogla, Jll gla,
jogllu /0 }ogllimll j ugue/e
6. no o!>;!""!. ls .ml>u I. fom .. cut!a ro/ISUlor
34
[ LES VOCALS
jt)\'eMftI'
Ju\'e"/oid
mOIl)'Ó lIIu,;ón
110<1",-
",,,,i,
oTdiT uT";r
pèndol pilldu/o
ploma plullla
potln, pudn,
polIr
l'ul'r
polsa, pulsor
polvoritZa' p" II'U'ZlU
rrgidono ,e$ulurill
rèlOl r61ul0
rnolodor rolulador
r;gurós ri8urow
robi , ubi
R/III1I1I1Ii1 Rumamú
rosslllJol , ui.<dlf)'
ro.HI' ,UUlr
suI'"
.l ulnr
.<Org" "urg,r
SfJsl'" SIl Sp"O
subllmer
Imllb<Jre/ I"hurrle
1011",65 I<,meroso
/ell/dor",
10"!' lao'"
lO/U lull,do
IOmbo lumba
IOmbar lumba,
10,b<J, lu,lxlr
Tu,í Turi'l
lo"ó lurrón
1rllJ/III Ir",mjo
En nil'el ls poc fomlal s és admi ssible ci [allcamell! de /0/ ell /111 CII
casos com ara collir IkuÀír/, cO/lilI IkuII OJ, cosir fku7ir/. Joan Id3uanl, Josep
Id31L7.ipl o IOSSlr ltusírl.
5.3. Cal \Wiiar la diftOJlgllÓÓ ell la ui de la o inicial d' alguns mOls corn ara
obrir * !aubrírt, olorar *   ojegar *tallC
5.4. Cal restringir a n¡\"Cll s ¡nfonnals l'assimilació fOllèr ica de la a de
1'lÍllÍma siHaba a la " dc la sit ·laba amerior: cosa - fk cl7.,,1 • por/a */p:irt "r.
7, Cal peJ<'" de r., f.l""" d."'· ... " .. "lIod.n' 'qu","'". 'ot.,. I •• alt,es l',,.ul •• d. 1.
rna'<lu f.""1,,,   "" amh u.
8. l'e,ò 5Ón amh u: I\utrirl, nul. ICw, nl<,,<m. nu"il",.
9. EDcarll 4u< . Igu'" de,,,· ... oóo amh u: 'i'ult". rilu/al.
35
JOSEP LACREU
6. La vocal ' u'
6. 1. D'acord amb la grnfi a de Ics paraules, cal pronunciar ui i no Iol en ci s
casos segiicll1s:
CATALt\
atelteu
bu/crada
bUHaca
escull
/nus
foc us
/ò, um
mumalt,.,.
mUlII"r
Pireu, el
porUJ
ril U
shum
suror"
suft'
s ufoc"r
s upèrhi<.
s upmrar
IIpU'
r,alllunrmw
Im/e u
rurmcm
CASTELLt\
ate""o
bt1nada
hQ/sillo
escullo
frw
fe'"
fem
mOll/am,
Illol/la,
Flreo, El
1""0
riw
sI/era
_,ooorno
j OF
. o/lXar
,oberhia
SOporlOr
"P"
I,alll"'''''''''
Iro/eO
¡armenra
6.2. Cal c,-ilar algunes alteracions ,-ocàliqucs pròpi es dc l'expressió
coHoquial cn al guns mols com ara bullir · ,bo}.ír/, eI/ udiar · ' eslodiarl.juliol
i :ll I. U uú ·O..oísl. mUll icipa/ · ' monisi¡JiÍ I1,
7. Aplecs vocàlics
7. 1. Des d' w\ plantejament estrictamell1llormatiu. la i o la l/ seguides d' una
altra vocal ilO fonneu diflong: de mallera que paraules COlli !tis/òria, l'stand o
pèrdua caldria pronunciar-Ics mareaul independentment cada \Ula de Ics \'ocals:
lis-t;-ri -al, leHa-si-ól. Ipa -dn-al, Això no obstau!. seguiul I a fonè lica habi lIlal.
és acceptable la pronunciació dillongada d'aquests mol s: lis-t;-ri a/, les-ta-sió/.
¡pir-dual .
7.2, Tot i que, coHoquia! rnent, la l/ dels diftongs crei., cut s s' eli deix en eer1cs
paraules, en un ni\"ell fonual cOll"é mautelúr el valor fònic dels dos clements
d'aquests dif¡ollgs: qualifirar · fI,:al i6kar
'
, ql/lllual · 'mlitatl, quallllllll - Ikami-
t:ÍIi, 'III/IS! • , quo<:ielll - 'l;:osi(':nll, quolldià  
36
r LES VOCALS
8. Enllaços fònics
8.1. S'anomenen el!lIarosJòlllcs Ics alteracions fonèti(luCS prodnïdes pel
comacle cmrc dos sons de paranles consccuti,'cs.
8,2. En a dircrèrlÇia dci que passa en altres dialectes catalans,
Ics elisions fonètiques no s'ajusten a una regla gcneral que pntla aplicar-5e siste-
màticament a tots el s casos cn què les \"Ileals es lroben ell condicions semblants.
Així. en certes ocasions, del comacle entre una "ocal i ulla \"Ileal tònica,
s' elideix sensc \'aciHacions la ,'ocal àtona: lIIirja   quinze anys
Ikillz3p:¡I. Paó, en aliTes casos, cu ca¡lI' i, fins i !O! maot elúnr a'IUCS!e5 \'ocals cu
la pooici 6, l'eli sió uo es produei x (o, almenys, no es produci.\
meni): lIIo/la hOnra Imól la 6nral, II/W ordre !tuia 6nJ(r)el, home lesl( e) ; mel.
Així doncs, da "anl d'aquesles ' -aeiHacions, més que donar unes nomies
generals, ens limitarem 3 presenlar IUlS quanls e"emples en què cal praclÍcar
necessàriament Ics eli sions en un ni'-ell fonual :
//titia Iwm
ulla Iwra lun;ra1
una a/Ira lunahral
bmUl hara IhonOra1
quina ho", ¡¡¡¡nOrai
8.3. SOI' int , qUill1 hi h:1 un eOnlac!e enl re ducs \'ocals àtOltCS, i una d'elles
és 11 o e, sc sol pradicar ['eli sió d'alguna d'aquesles l'ocals. Així. SI el "eus Isil
véusl, Trenca el pil.xer Ilrenkal pilférl, No el saludes Inol sal údesl, Dirl que ara
l'e Idíu kara ,-é/ ... Amb tol. en un uivell fornia!. la realilzació d' aquesles elisions
és plenament f acultati \"3,
10. Cal ttnlr tn compte que. en   "'"""", !a lepwduoció htcral'" IOla la tita fònka DO
Pf",-oca un .recto .. ",dent sobre el l d·.l"a band •. la proIlferac¡ó de ""'" ... d'un abast
InoI,   te sempr •. conll.pallld •. uns efe<1es ... g.tlus sobre la nalulahla! del dlscu", orat JO
que oblt g. la persona GI'" ha de Uegil • 'enll p,,,,,,n, "",nlalnlOm moll es ,.ferè,,,,,.s que rotIlfad¡uen

37
Il. Les consonants
I . Les oclusives ' pib' , ' t/d'i 'c/g'
1.1. A li de mOl. çs l'opos ici ó cmrc ocllll)i"cs sonorl:s i sordes.
de manera que p sona exactament que la b: la /, que la d. ¡ la t, que la g:
IlIlp I;í!pl i calb ¡kalp.! , t rl lirtl i l'erd I\' i rt/ , rec ¡rrékl ¡ reg IrrékJ.
1.2. Ell   és preferibl e pronunciar les odusi "cs 'p' i (1, filials
re de 111 .11 o /. tot i que u' és adllússiblc l'emmudiment ci mol ("il mp. doncs. ' -al
més pronunciar-l o IJaímpi que Ikam ' ; pom. Ip mil millor que Ip ólll ; 11101/. Imóltl
Illill or quc l11ull l.
1.3. I:' ':s prcfcnhlc també C\"i tar la caiguda de fdl illtcn'ocàlica en les lcnnill;\-
cimi s -(Idori -1I(1t¡: /lal/rador · '¡'.aura6rl. \'egaJa ·"'egal.
1.4. Així maleí."', cal c\'i lar l ' emmudiment de la Idl ell casos com ara el s
seg[icll1s: cadellll · 'kaénal. cadira *Ikaíra/. madllr" maúr/ , roda "Irr ,',al. seda
"lséaJ. Nadal *,naal .
1.5. Cal evi lar lmllbê la eaigmL1 de Igl en casos COlll JlIgar "ldJuarl .lIlg!la
",aigal o "Iaula . [oil/uniM "Iuardarl.
I.fi. Cal cI' ilar r ;Ifcgimcul d'lum II ad l' cUlícia cu mOl s com ;lr" api "Iapil/ ,
ge/tl * Id 3ini 11. gremi *1 grÉmil/. nen'i *Ini rvi 11. premi" Ipri mil l.
2. Les fricatives alveolars 's', ' z', i els sons de 'Iz'
2.1. e ,1 m:mlenir plcnamcnl difcrencial s el s l'oncmcs ' s' i l li en r cSlàndard
ural. Així duncs. fc nl \ln repàs de Ics nunncs or[ogrii.fi ques, pol cSlablir-se que
s 'ha de pronunciar l s en el s casos scgiiclUs:
39
JOSEP LACREU
a) La grall ;1 s en qualse"ol posició ll[(ra (jllC imeTwJCàlica: sal. sol:feIla.
callsar : cos. {J<'s.
b) E:'\cepcionalment. la s en posició inlervocà1ica quan segueix detenni·
nat s prelhos: lU!II!e/rm. a/!!eI!gnalllra. amüem!fa. COllira·
J'en)'o. elllresòl . IWI/!Me.ruaIUM. multil'ecular. sobreJou. l'upraselJsible.
lelrcurHab,
c) El gOll' ss: passeig. /OSSIr: /rallJ"se.wa/. /rallJ"siberià.
li) La c dav3llt de Ics vocals e i i: cel. cendra; cilfc. cirera.
e) La l' en qualse"ol posieió:jorça. MO(am/nt: Açores. ca/lçó: Velfeçuela:
rapaç. doll'.
j) El gnlp sc: IIl'rens. pm: in(l. roI!SO¿'¡cÍ(¡.
2.2. baudn. s' ha ,lc pronum:inr /z1 cn els casos scgiicnlS:
o) La en q\mlsc\'ol poskió: zon(/. zero: bron:e. e.mwrZllr: IImazo·
/111.0:6.
b) La gra fi a s. quan "a enlre ducs "ocal s: ("(/.fil, desembre. Cal tenir en
com ple. en relació amb les excepcions assenyalades en r apariat 2. Lb.
quc la s es malli': sonora quan fornia pMt del malei. ... prclb: : deSl/ros·
llIm(/r. deseqwl!bn. dlsecOIlOl/!ia.
c) Com a   la s cu mots fonnats amb els gOJ I)SfN!J'. dms i tr allS.
seguits de l'(x;a Iode \:onsullanl sonora: etifolll'lIr, elldlllS(lf. trcmJ'(l/làllli(".
tràllsi/, Inwiibord.
li) Quan \lna COnSOll.lnl sonor.!: esbirro, esde-.,t'mr, esgolllr. eS/llu.
esllomllr , esmenar. eSI'e/ /.
2.3. La grafia IZ s' ha de llegir nccessàriament africada. com a I d1) . cn mOl S
com ant dOf:e. trel:e. sel:e i en alglUlS lopòuilll S com /"Alz!ivia o A/zent't,1.
També conl'': prununciar-la com a Idzl en molS COul IlIzar, a/Zlll·aro.
IItzemblo. o/:u("ac . etz¡bur. guil:lI. hOrl/:6. UIl/zer. :il:llma ...
En ci sull:'\ -it:lIf i deri\'ats. són plcnanlt:nl acceptables lanl l<l pw minci a
africada Idl) com la fricmh' a IJ: IUlloril:llr laulori dzar o 'auloridrl. orgllllÍl:llri6
lorganidzasió{ o !orgallizasiól, rellluZlldor Irrea]id/.adórl o Irreal izadór, ,
2.4. En nivclls roc formals. és acceptable l ' cmmudimenl de la h I del su/i ....
·esa cn mots com ara pobresa rpobréa/, \'elles(l /vc/..éa . pt'resll per':a, rlqueS/l
/ni kéai; cn nivell s ronnals. pell). cal preferible la seua pmlHllleiació_
2.5. Cal e\' ilar l'art iculació palalal del grup /inal ls: lo/s · Ilól{!. plals
 
2.6. Cal cI'¡tar també la palatali tzaci ó dcl foncma Id:!) : dO/ze *¡dód3el.
setze *ls':dSC' .
40
11, LES CONSONAÑ"'TS
2.7. Cal el'i lar l ' afe¡,:i menl d 'lula -s en mols acabms en -SI i -XI : mIS;; dl/?reII,
diòcesi, exegesI, ghresi, IlIImeSI. p¡¡rh,leII. slnlesl. les I; crisI, paràlisi, lisi; dosi.
fi mosi. gnosi. lI/l'nasI. mcwlIlorfosi. 1lI'l/rosi. psicosi, sinopsi. IlIbercuJosl ; ¡¡PO-
c¡¡/¡p.ii: pra_ti, profi/IUl, .iilIIlUI .
3. Les palatals 'f, 'g' i ' tf. ' tg'
J.1. Tot i l'e:o¡islèneia de grafi es diferenci adcs. en valcncià cal prouulleiar
e" aClament igual. com a africades fd}l. les grallcs si mplcs (j. g) i Ics dobles (lJ.
Ig). Així uones. pujar ha de s.olHlr fpud}<1rf ; "egel/, Ivcd3tu/ ; i
melge, /méu5C1.
J.2. Cal e\'i lar en ]' elocució estànuard l' ensordimenl d'aquest fonema pa.
1.11.11. habi mal ell el s domini s de l' api l:>iat: jO\'e * /t¡ó\"cf . salm/ge *lsall"3.1 lcl.
J.J. Cal c,' ila r la realit ¡o;adó ,'elaT de la g ell mOl S com ara dl sl/ngir
(ldi sliuu9rl i no *' uislingír/). eX/lIIg¡ r (Iekstiuu}íri i no *Iekstiugír/), burgò'
(Iburu}és/ i no *' burgés/l.
r
.'eujar (1I"cnd}<irl i no *I\'en¡,:arl).l còlljllge (Ik; n-
d}ud}l:1 i no */k:índ}ugei).J
J.4. Cal pronnnciar amh i no amh Iii. el s mOl S cultes fonnal s amh els
grups -;eC/ - i -jecc-: mjeccid. obje(,le, proJecli l, J'ubJeNar . 'r<ljeC/or¡n .. _
3.5. El s IllOts jo i j<l . però. poden pronunciar-sc lió! i li¡\f. respccli\'amcnt.
4. Els sons de la ' x'
4.1. Li11lelra .t és més dins del nostre sistcm,_ A
més lk la di \'ersila I de s.ollS qne li l' or1 ograli a, el qne cncara
més, tam l' cscriplUra com la inlerprelació fòni ca del codi escrit són les di\'crses
pronúncics dialectal s.
4.2. Així. cu ,'alencia, cal proUlmciar ItI' la gralla X ell posició iuici al de
i després de .rafMdejrtr It lafardedy"Í rl , xerifrgo 11Jeríugal:
¡X1II.m, ¡l'ant Jal. bolxe.'lc ¡boll ¡Cl'íkI.
En el de paraules pro\'incnts d' allres idiomes, si s' han ,ldaplal grà-
fi cillnent . cal considerar-les plenamcnt ¡mcgrades di ns del propi corpus lingüístic.
i aplicar-hi. doncs. les matci:l:es regles de Iccturn que respecte a <l ual se\'(lI allre
1 T.mbé c.1 pronun<,., p.a1 .... 1 "at ural"","" la g de l",ril<J1a I abu'8<samL.'.
2. I, Ig ..   1'o/!NjQ<k" I I, •• jal"' ,
3 En <am'i, .' ha de pronuocla, ,·clor la 9 de conjag<II.
41
JOSEP LACREU
mol. Així. s'b¡1ll de pronunciar amb Ilfl inicial mOls com ara .Tampany , .la/ufail,
.lIInlalge, xamplí, xareuleria . .lass(s. xef. xeic, xèrif, .ll1ing. xofer.
En can\"i , la x inicial d'al)!uns topòni ms es realiua com a fri ca1i va I II :
Xàbia. Xàlim, Xeraro, Xeresa, XIXOIU!.
Tiunbé d s pocs an1ropòni ms qll<,: amb x, call1q;ir-Ios 11!nb ' I I:
Xm'ier. Xel/ofoll/, Xer.res, Ximel/a,
4.3. Pel que fa al gmp IX, en valencià cal cO\15i derar preferible la pronun-
ciació de la Iii que prccedei.'\ la If/: caixa Ilclifal.peix lpéi fl . Amb Iol, és plena-
menl accC-]ltable l' emmndimcnl cn aquells parlanls quc no la pronuncien cspon·
tàniamcnt
En mol s ",bpt' Il S d'altfCS idi omes. pçro, pot ser preferible llcgi r com a 1(1
el dígraf ix. <I\lilll ai .xr cs reproduïsca més fidelment l,I fouètic .. que lé el mOl cu
I .. llengu .. d' origen. Ai.xL Khmixlxo\l Ixm Jlí ;[1. beixamel lbe ¡amEli , haüix la ¡í(l.
Tol i això, també és acceplablc una pronúncia que, basant -sc cn l'orl ografia ,
rcalilzc la Iii.
4.4. La .l lé lambé el "alor fonè1ic de 1(1 quan eslà precedida d ' una l ul:
di sbaw.a ldizb<ínfal. rWlXa Iran fai.
4.5. Cal el'Ílar l'afegimenl de vocals epentèliques <lal'ant de If/: Xàbia
*/ei f.í bia/. X àli"a *Iei (ali val. xarop * lei ¡ar;PI . xarxa *Iei (art (al.
4.6. Cal e,' ilar la dcsp.l1atalilzació de I I I ell posició final: baix · /bai s/,
lll'ix */péis/,
4.7. A més dels dos sons anteriors, la ll ctr<l X pot lenir també el valor de
Iksl en els casos segiicn1s:
a) Semprc que \'a en posici ó imen'ocàl ica: IHiOIl!Il.fúllr.jfexible, I<'.tir,
III.re. màxim, Mè.tic. sexe, /(I.ti. En cOllsti1ueixeu IIUl' excepció al¡;UIIS
mOls com <Im ellglllxar. pIXar o IXes. en 'luè la x lé 1'<ll ur funètic de I fi.
b) En fiual absolu! de mot, d,HTere de l'ocal: III.l, Sa.r,lI/we.l, complex, pa-
pll'.l.jèmx.fil, prolà, Ile/ew¡[ox, orlOdo.\. dux, iIlJ/ux. Cal e.'\Ccpluar-ne
casos com ara gllLr. /¡m.ru. u o //IU, cn què cs pronuncia If /.
c) l, linahneo1. També cal pronunciar Iksl en uns pocs   d'origcn culte ,
en què la xeslà <:n absolut prt:ccdida de 11: eJfil1.t,lar¡'tt,lill.T.
4.8. En ci parlar espolllani, ci so Iksl sc sol reduir a Isl quan la _t \"a sc)!uid.1
de consooanT: /'.tnlrsid, exdllsió, expenmel1l, ex/enor, C.norsid. En llll
nivell fonnal. pnò, és preferible pronunciar Iksl.
Cal parar esment <I no Ir<l sll adar les referències ¡;ràfiq\les castell anes a
paraules com esplaillr-se, esp/alJlllla, espoliar, es/l'mire, es/rall y o es/ranger. i,
doncs, c\"ilar de fe r-ne UlLl leclura. incorrecla amb *Iksl.
42
11 LES m NSONM,rrS
4.9. D'al!m b.lnda, la x té nna rtali tLació sonom, com a gzl, quan t S prc-
stnta tn mots amb ex- o II/l',t- stguida dt "ocal, li o consonant sonora:
l'xoc/e, e.mm",. , exemple, exerciCI, è.(Ode; e.I'luwrir, nl.ihir, l'.tllOr/or, exlru-
mor: e.rd.pwlII. e.ww.ü/re. omt: me.ns/em, me.rorable.
En al gnns d' aquesls casos, cal c"¡¡ur de fer la inació de 1¡I .T: e.recU/(Ir
"'/ei fe kut<lrl , exemple'" lei ¡t'mpl e/. exercici. "'/ei ft rsísi/. exèrcit "' /ei ¡ús;I/,
S. Les nasals 'III ', ' n' , 'IIIP', 'ny'
5. 1. Cul · loquialmcnt r oposició ent re ' ml i ni ha neutrali Izada da-
"all l d'algunes eOllSml<lIIl S. no obstall!. cn l'I discurs fonual és con"cni ent
imentaT pronnnciar·la, ja qne en alguns casos és nil ITel distimiu semànli cament:
COlll/e (' Iítol nobi liari ') I COllle (' narraci ó'). En general. doncs. com 3 nOnl13,
COlll'é IU3l)lcniT J" oposici6 COlre Iml i In. i pronnnciar nna consonanl o l'allra
d'acord amh la grafia de Ics pilT<lld es, evitant les ill1Crferêllcies dcl caSlell ;!. A ixL
són ;lIub 11/, i no amb n, el s molS scgüenl s: empremla .fell//a, III/premIa: premMl:
IImfelamllla, amfibI. amfi/ri6. ilm!lm: clrcullldar. CIrcumferència: pamjlel. sill/fo-
ma, trIOmf. xamfrà: /raml'la: emmaSCarl/r.llIIlI/e/lS, III/moral.
  cncara més necessari mamcnir plenament el ,"alor dc fa m (cnfront ue la
11) CIl posició dt fi nal absolut: Adam, Bellem, bell/nt ,f/ant. llitant (' dITec religiós
de lïsl;rnf).
5.2. UI P de r'l)llec II/p és sempre muda: I/n'umple, IIlemplal. ("omplltr,
e.l/mlpl , peremplon, promple. s(mplomll, Slll/lplu6l' , lemps, lemp/llr.
5.3. Cal c,'ilnr Iii pulatal i1ZUció de la l' inieÍil1 en mOlS eomllt'f\'i *I¡in'il.
5.4. El dígraf ny rcpresen!3 el fonema palatal nasal sonOT ' 1".
Cal cvi tar-nc la pronnllciació COIl1 a lilll qllllll l'a segui! de s: allllell)'5
*/ahn6nsl. men),s */méius/.
Cal evitar-ne també la reali1:tació com a Ini cn JXlSici6 tinal dc
IIfallY * laran/. a/emllll)' '" lalclllanl. gllmll)' "' Iga..anl, refran)' */ref
En ni"ell s fomlals, és preferible lambé e"i taT algnlles promincics dialec-
!als, com ara "'1I.unt/ , per al mot llUll)'.
6, Les laterals 'l' , ' H' i ' 11'
6. 1. La li (espcciahnell l en final de sl1-laOO) lé nlla "claT qnc
no lé en tastcll à, on s'anicul:l plcuameUl al'·colllr. Cal procurar nllll promíncia
d· aquest fonemil la!eral.
43
JOSEP LACREU
6.2. Cal evilar la palalalill..ació de la III ell posició inicial ell alguns mol s
cultes com ara leg{lim "'!I.cd.9"liml, IlÍllil "'llJmill, linglÏúlica *Iiinguísti kal,
Iileralllm "'Oiteraníra/ . lògic *O.ód3ikl .
6.3. En cllllotllllre i deri"al s.la ¡li és muda eoHoqnialmell1. TOl i que pOl
lIWI11eui r -se l" emmudimenl en delenni lJ;Il S ni l'dI s ou I,redomiue l" cSpOnla]lei'llll
del di se1m; , 6 preferible la sensibilit /.aei6 en d s ni l'ells més formals.
6.4. En l'alendà és COlI\'eni COl e\'ilar ]' emm ndi l1lClIl ue la 111 en casos com
('olp i IHJ/p, habitWII en allres p,arlurs.
6.5. La ela geminada 1111 espolllàniamenl no es realitza com a laI. sinó
COlll Ulla cia si mple III. Des d' un ]lUltt de ,'jsta fonual. però. la selul és
e<lui"alenl al contaele d' um' 1]1 en posició de !inal ilbsolul Ulli' alin, Ii co-
mençament de mol: el 10cl/l. r èplil/elll. Cil I evil ar. en !j\);dse\'ol cas, una pro-
llIincia emfàti ca que la p.1faula. 1. en nh'd ls]JOC fOllllal s -o quan hi haj"
dificultats per a aconseguir una pronúncia més o menys na1Ural -, cal cOllsiderar
preferible la realit7.aci6 si mple de la I-I.
6.6, Cal evi tarIa icxlit zacj6 de la (}J; en IUI nivell fomml , s' hau de manleuir
p1cui"l1enl diferenciades. d'l,,-,ord aUlb l,I   de les l"mlUles, la li de I" l '}J.
7, Les vibrants ' r ' i ' rr '
7_1. Com a nonna general. el) ,'aleneià cal pronunciar la r de li de mot :
CIl/l ll/ r, clllor. popI/lar. ¡\ mb IOl . és aeeeplable l' eU1U1Udiutcl1! ellll{jUC]Js 1I.1r1all ls
<luC nu la pronuncien
7.2. En caU"i, per di ssimi laei 6 és muda ue manera gcneral la pri mera r ClI
algllll S 11IO!S com am l'remire .premlr e,premlria (i <Ini "alS: IIprel1dre. cOllllmmt/re.
desprendre. elllpremlre, reprendre). I" bre. I lambé és muda en cimo! dinerl'.
7.3. En algults mot s ell què uonnati,'ameUl s' admet uu doblet ronnal.
amb r i sense. en (d'acord amb l'lis Iradieional i I" pnktic" 11iIbitu,ll) és
preferible l' lis de Ics funne s sense r: carl6 mill or que r(l rlr6. IIIlIrla millor que
I/!l/ rlm. (llfiibega millor que alJiibrega.
7.4. En ci cas del mot ordre. però. Iol i que en "a1encià col-hXJuialment
sempre es fa sen' ir la fonna orde, cu nivells fonnal s es lendeix a mantenir la
distinci ó entre ordre i orde. Ai»!. sc sol usar ordre en ci semit de ' 1ll3lL1men!'
(Les (lrdre!' ¡fel r apllà) o de . di sposició regulM de les coses' (posllr en (Irdre ell'
llibres). i resen'ar Iii fumw orde ]x:r" design;¡r 'un cunjunt de persones unides
Il . LES CONSONAÑ"'TS
per alguna regla comuna a observar' (L' orde de Sl/III Francesc; Eh ordn ml -
filars).'
7.5. En ni "ell s poc fo nnal s, és admi ssible r emmudi ment de la Ir l ell casos
com perdre ' pedre!, lIU1rbre ' lluíhn.: : en 1111 ni "ell f onnal, però, és prer erihle pro-
nU/J<; iar 11\ Ir l d'acord mub la grafia dc k s 1)<.rJulcs,
7. 6. Cal el' ilar l ' afegimelll d'ruLl -r en mOlS com cOil/pte *Ikónll erl, creure
*,kréurerl, Iraure . Imíurerl,
7.7. LaI contr.lri , és preferible el'ilar l'eli sió de la 'r' en paraul es com
('Irrlrgm, ('In/rglà, Frederic, r!rl/ueslm, Iresor.
7.8. SÓll   impropis d' nn ll ivell f on\lal mCliucsis COlli *crompar
en lloc de compmr, ·pedr ic.lf pn predic", o *qludr<lr per cruiar.
7. 9. Cal lcnir en comple que, seguint delenninalS prcti xos, 101 i que la r
grJ¡iclunCIII es malllé si mpl e, cal llegir-la com a ,' ibram Inúllip1c IIT': IIrttlllil/,
lllllirob<llOfl, birC('lImgle, COIl/WrèpIiCII, eradicar, slIpr urelllll, CIC.
8. L'oposició entre la bilabial ' b ' i la labiodental ' v'
En "aJcncià, cal considcrar desitjable la di stinció Clllre el s sons de Ibi i
/v I, i llfa" orir-ne. dOll<:s, l' assimilació a través del sislcma educatiu, p<:rò sense
l'orçar-ne el h'fau d' cxigèm:ia, Amb tot i és acceptabl e - !iliS i tut CIl llin: [Js
ronnal s- la lIcutr.lli tació d'aquests dos suns eu ibl,ja que aquesta és la prolllincia
habitual cu ulla gran pan de 101 el domini lingiiíslic,
Cal procurar, ai,'lò sí, e,'itar de traslladar Ics referències gràfiques del
castell à lli clllal à, que en aquest pum presenten Ics di,'er¡!èncics SC¡!Üellts:
CATALÀAldB V CMí'TELLÀ AMB B
ad",}Cm abogado
a!com ,,!coba
,,¡madm,'a almlldr"ba
a¡m,,,,,, a!nuba,
Allvers Amheu,<
"""""mr
""(/><1/,,,
arrova ",ro""
(I\'a/l
''''fi
I/,'arr(' I/barr(l
lII'fI (¡I",ro
4_ La forro> <Nde, p<ro. ... dm<1 Ja, com o ,-"nanl ,«cund.\na, "n IOls d. 5<"to .. <D,'<Ywnar; de
la l/en K- ,."",1""", l ",III uI d' E .. "d,s Cal . I. "s),
45
JOSEP LACREU
ud oblido
am"i,
abmri,
UI'O'IIH aborwr
ba,'u
"'" /xor", (i /xIvIliOS (CIC)
del "erb Ix"re)
rum'" raml"o
caruI'eUu car"Iu'u
cUjc<lwll
ca5l'''Iu/
cUI'uk"r ruba/gur
cu"ul/ cubullo
cereb",
CIV"dtl cebado'
COl'u,,1 coh"rde
eórdo.'a eórdoba
crivell"r urrih,lI",
de.'em (1 altr., form.s de/xma, (etc.)
del ,..,rb deure)'
fru,,.,,iu el"Jlhl(l
em'e .• m emlxsor
($I"MJI/ó tj,oNllón
ejrrl"u/I (i altres rOllllU ej(nhU//Os (e1C)
del "erb urriure)'
eJpul'Jlur eSf'abllu'
Esteve El'lelx",
es.'ell esbello
¡"""
ho""
$",,,,111<1 gulmm<l
gm'Ufly
gaM"
8
U1
'
u
,<I,,,,,
gubardma
gUl"llrru
g"oo" u
gUl"lllx guoocho
gleva
$1<-"',
gOl'e, n gobtemo
gr""u,
g, uba,
HUI'a"a. /" Huh""".ln
hUI'er ha/xr
¡"vel",,, ¡ahalll\(J
I/U"I ' labio
nlÍml nlll>e
pm'e/Ió palx1l6n
pro'ue presblkro
5. N"M. uubd·lill.
6. En ,eohla!. "4urS!.> <o"t>pobdèocl' ls p"r:rmml t1ihlològ,el : ..,,,llInl,c>.nI<DI. la ci",,,la
caralana .. c"''"spoo • r a"'na castellan". , I. rcbad<l an,b l" 0"/; .
7 Però són amb h: , ,1,'¡';101i.
8. I també e.f""·¡', esa¡..,miQ; "";""nl: rc,ò és amb b ol ' redaclO/ de lex,,,,, ,
<OplSlO en r .. He frò:um Orien,'
9 Però són amb h els de,;".", culle. 100101 lo¡'¡a/I/zal"w. lobiali';;J)r,  
46
11, LES CONSONAÑ"'TS
I","'a, "
'0"11/
,a,'t
sa..;"
jlll'ina
SIlI'OUl
UTI'a
jàa
s;,'dl"
/;'''.'C'
IOvt!m
Irm'o,
l'''vol
vaiwll
vedell
urllldl
,'em':'
\'ogo"
"olla
\'0110'
CATALÀ Al-m B
Aloha
""f
tm,01<
'x",
bei"" (Q {milla)
¡,,,"
berruga
bdl/llm
biga
Bisroia
bi\'{/('
bokaT
calb"
comboi
corb"
corb"
debanar
prob",
{/fra/ml
rdbww
sabio
sabina
Subo""
.Jerba"
or,lx"
I",billo
lIíh<l1lO
lobera
I,olmr
l,eDaI
hajel
buer ro
Ixr mqo
har m/.
""'o
bówda
'''''''1'
CMi'TELI.À AMB V
Alava
l'oho
l'oró"
vO.<ro
1'0;11//
V(fUIII
"eTwgo
l'isll l lllb,r
vigo
Vi:,·a.l'o

,'oltar
l'alva
call va''
cI/ena
<"Il r vo
dev<mar
LO. I. nOi "ralmen!. !OIS <ls d"¡"a",' ap'Ol·IIT. (;()fI/1"Ol'ur, '''''l''Ol'U' , ''1''''''1<' l'erò són . n\b b
cls culúsmcs pll"Jb<.mlll(f/, l'rob<ll''';;
I I Són .. mbé .mb " lU";"}'" i P<'ò amb b Si/I>f nl, roM, i Sulx"'l.
12 Enel .. n'nde · f","dcl",,·e'-
!J. Qu.n .. ,n,fica ' , cclÓ de remar o ' moda': però és . mb b en els .. nllts d. ' I[m;[' , ' planta de
I" f"n"l .. de I .. tifàc,es', . de I. f.""l," del, es¡>àrrds' o ' ar¡oll" de ferro'
En tols el, ""n"", tant en el d. ' títol .oh,h .. ;- oom en el d' ' home de ,.specte, d·.utont ...
15. I •• mhi   b l''',i> no
L(,. l'e,èd,,,'id,
¡,. l'e,'" sÓn amb ": r un'ar",Q, n","ilmi. cun'ÍIrI<1re, ""m'lar.
47
JOSEP LACREU
deJimroll desem'l' ella
lliòbil" llióVlI
Nerl>ion Ne",ió"
oblid", alYl dur
  l'1I\'(mle
relJt'"mr
,,'venlur
rerolem rel'o/rar
3,,00 .,,,',,,
trobad"r trm'"dQF
9, La ;11 ' i la representació gràfica de IXI
9. 1. Cum a nunlla,la lIetrd h és muda ; té numés un "al or purament eti -
mològi c, Encara que. ai.\:ò no obslallt. sí que s' ha de prommciar aspiradl en a[glUls
1I101S onol11a\opcics, C01l1 Ma i IllIl ¡ III/l i hal. ¡ehem l. ¡hem l
9.2. Pel que f¡, als mots estrangns , qlUI11 aquests j ¡, cst¡m adaptats gràli ea-
mcnt. cal t'er muda aquesta llet ra. amb independència del ,'alor fònic que ti nga
en l' idioma origini "; : Iwixix , hàmster , Iwndbol ,   Hèlsi.¡ki. henna ,
lIoquei. ml/ llllrl/jà. sl/lumà ,
En cmll'i . en el s Illots estrangers no adapta\ s, que mantenen imacla la scua
grafi a. la /¡ s' ha de pronunciar aspirada tinga aquest "alur eu [a llengua uri -
gi nal : hI/li, Hmlltover , HI!llO/.lwppellwg. HUl>'l/iI, li¡ppy.llOlding. Hong Kong ,
HO/lOllllu, hOI.lmrli"8 '
També cal mantenir ]' aspiraci ó de la li cn mOl S que deri,'cn de noms propi s
IllIC cs pronuncicn amb ill[llCsl su: hegelià, hegeliauiJwe, lwlI'(I¡à,
9.3. Cal tenir p,,"scnl també 1[IIC Iai, inlcKalada no hil d' afceli1T [a cUllllexió
adequada entre les IIclres que separa, Ai:d. ell mots com "dl,es,ó. àdhuc, exhibir o
,\'I/b/w.!/{¡, la consonam que prccedei:o;: la h no s' ha de pronullciar COIll si gucra
en sil- taba tra"adl , Imida a [a sil , laba anterior, sinó a [a posTerior: uo *Iad·e·rírl.
si nó la-de-rirl; no *Iegl -i -birl, sinó Ir g- zi -birl; uo *¡suh-AS-Tal, sinó Isu-h.íS-Ta/,
9.4. El so de ' Xi També pot ser Kprc""'utal gràticamclIT pel dfgraf kh en
muts pru,'inenl s d'idiumes amb un alfabel dift rtut del llatí: Txèkhuv It/i Xofl ,
Klw lI/Clni Ixomiinil, Khartum ' xanúlIll ,
9.5. Ell anTropònims i topònims castellans que ilO hagen e:o;:perimenTa! cap
acwptaci 6, [a lleTra j (o s' lla ,k ll egir com a Iy): Gil-Robles IXj [rr6b[csl. Gi métrez
Iximénc61; nlU/ajo: IbadaX66I, Jaéll lXaénl. Jerez Ixeré61. [A Rioja Ilarrió;(al.
9.6, Ell noms propis aleman)'S i d' allrts ll engües germàllillues (com
rho[illldès, rafr:ikaillls o ci gaHès) atribui r til1l1bé el so de lyJ a grafia ch:
Bach. Maus /ric/u,
48
11, LES CONSONAÑ"'TS
lO, Els sons de la ' w'
10, 1. La lleIm li' només aparei)¡ en d'ori gcn estmugcr. Però. segons
la lIengUII de què provinga. po! tenir Tcalil7.acions fonè!iqncs Ell mOlS
procedcut s de l 'anglès, llO!lJJalll\cnt té d l'alor de IU' : lVash1l1glOll lua JUlIOll/, whis-
ky wèller luel1crl; i desprü de en com Bo/S,t'l1I11l
lbots u<ina , Rwanda Irruand;t l. ZImbabwe lLimbabo.lel, ' 9
Ara bé, c .... cepeionalmcnl. en algluls mots ja mol l populars en què s'ha
consolidat mm Fonètica ortogmfis la, cal donar a aqucsta lletra ci "alor dc l,' :
WIUl IV3t' , qlllloWIUl Iki lo,'31/.
10.2. En mots d'ongell alemallY, la prornínciil de Iii ", és. de l'onJlH siste-
màlica. l 'II I: wlIgnerià 1\'agl1erial, lI'eber Il'cbérl, lVf!stJàlia wolfram
\'ul fram
l
,
Il. Aplecs consonàntics dins del mot
11 , 1, Conl'é el'ilar les clisious de la d i la b en el s grups cull es IUls -. abs- ,
obs- i subs-, segui ts de consonant: llllsrri¡xió, atls/ral; abs/cl/ció, abstracció;
obsClm/al, obslade: SUbsllllICJa. Sll bs/lIIlC1Ó.
11 ,2. Cal e,'itar r enulludimell1 de la 11 en el s gnlps 1f(II!S". 1'01/5- , iIlS- : /fili IS,
bordador . lrall.if()r maCJó, lrallsm/ss/ó, COlISf/ IlICl6, 1I1SIIlJII.
Dc tOlcs maueTe s. cal teni T en compte '!tlC el preti)¡ IfIII- es manté p1cumnel)l
l'i!;enl cu molles l,li res p,lf;1Ulcs: Ir(l)'lIlur-se. trasp{l$SlIr, trt"'plo/l ttlr,trllst()('l!r,
Iras/om,
11 .3. que lendeixen a com una
consonant simple. con,'é prOlllUlciar ben diferenciades Ics COll sonallt s repetides
del s gmps ·cc-. -dd· • • ¡n¡n- i · ml · : lIcce/erar, accent. acce¡Xló, acceplar. succeIr;
I/lM/ClÓ, addic/e, adduir ; gamma. gelll /llU, SUl lllllatUell/ , s¡ímmum: AlUm, COIU¡ec-
Mr, imJ()cem. SUil/Ulli, IlIramul,
Cal Icuir en complc lluc, cn el cas ue -cc-o el resullM d'aqucsla duplicació
consouàntica 110 és una rouèlica, sinó llUC cada corbOllanl mant é un
"alor fònic diferent: Ib i ,
E! gmp -gg- es pronuncia COlli a d31 en com suggeri r , slIgger imem
o suggestió,
11..1. D'altra b.luda, cal parar esmeni a no dnpli car gra1u'l' all\cnt, per ultra-
correcci ó. la e d' mOl s: afició · Ialil¡sió ' . atrició· alriksióf. (OlIaee!6
l'). S, bé el DfEC2 b. ,"co'p"'" I .. en'md .. ,,,,,,,,ü., , CÚ1Ibabuh Oil   ' . mhé grnfi ...
amb u ". " oms dol, 't'SJ>Cclms paiSos,
49
JOSEP LACREU
*Ikonkreksió' , dlKren6 * di skreksi6, e.rlrad/CjJ *lekslradiiui 61. Inflaci6
*'¡ nnaksi61.
11. 5. El grup pS', cu posició inicial. sol pTOnuuciar-sc Isl: pj'i('ologia,
psicodèl/C. psiq"illlre. l'TOmu1<:i;1ció de la Ip' , de mallerd rel axada, cal rest rin·
gir-la, ell tol cas, l1 ;)mbils moll fon nais,
II .IS. El s gruJls plI-. pl-. mll- i gll-. cu Jlosició inid .. 1, enUl1udeixçn
shi;'menlla p,la m i la 11 irúdal s Çll   nil'cll expressi u: pm:umúlic, pm:u-
mònuc plerosaure, Plolemeu: mllemolècllic, ml/emolècllia: gI/elS, gnom, gnosI,
11 .7. El gRIp IS-. Cll Ics paraul es çu què es prest:nla ell posició i ni-
cia1. s' h'l de llegi r .1mb arti culació al'ricada lIsi: Isar. l)'(InS/lI.
11 .8. La S i la C amb l'alor de ls de e o i) del s gntps.u i.lc s611
lIeccssàriamcm mudes, ja (Iue queden assimilades a la reali17.i1ci ó fonètica de
la.l: e.rsauglÏe, exsui/ar, e.uujluCló. (ni/ns, hèlns; e.rcepCló, e.lcò, t'.lcipiel1l,
e.ri:ÍralJl,
Il .? El s aplecs -11-. -111-. -Im - i -In- no s 'l¡¡1Il de ll egir lileralment. repro-
duint -ne fidelmeulla gra fi a, UI qnc precedcix aquestes consonau1s, 1còricamclll,
s' assimila a la consonant poslerior, produinl un efecle geminador, Dc manera
que aqnesls gntpS s' han de ll egir 1111, ro .. '. mmi i llUll. respecIÍ \'ament Bellem
Ibcllérll!; ralllll Irr{úJ,.aI, rolllo Irról..NlI;   Iscnunanal, sO/melre Isollunç-
lre' ; ('01/111 Icóllual, En nivell s fonnals, cou\' é articular. scnse èmfasi, aquesta
conson,lnlica, Això nu obsl<ln1, en ni l'ells poc fonn'lls, és
admissi ble la pronúncia nu geminada.
En alguns cultismes. però, no se sol produir llquesla assilrúlaci6 conso-
nàntica, de manem que cada Ulm de les consonants manlé el seu propi "aloT
fònic: AI!àIl/I('. Allànlldll, a/les, m/eta. ili/elis me; algorume. ¡lrIlmi'lwa, rllme;
('111111. el110gmjill, elfwlogill .
Cal tenir CII cOl1lpte, d' al b;lJIda. que mots COIl1 arn IImella, ba/le.
npal/II. glia/Ili. \'ellllr. cIc., 5eguinlla pronúncia més gençral dins del domini
lingüís tic, sOl' inl s'escriuclI .unb ·111· : siga quina siga l'escriplura, Cll {Ulmodel
cSlàndard valencià aquesles jJ.lnlllles poden pronunciar-sc com a ,lli.
11 . 10. Els grups ·dm·. -bm- i -pm- podcn llegir-sc de ducs maneres: bé
li leralment, rnallleoilll ci so per al primer e1cmclJl, o bé assimilant -lo
fOllNi camcnl al segon, admelre es pOlllTOnunciar iadmétrel o iammélrel:
a(/mU!fSlra('16, latlmiui sl rdsi6. o lammiui strasi61; submergir, Isubmerd3írl o
,s\lllullcrd 9'r '; submimslrar, s ubmini slrarl o ISlIl1Imini slrari: CI/l'moIX, !kabm6i fi
o Ikallllllói ¡I ,
50
li LES CONSONM,rrS
12, Enllaços fònics
12. 1, La consonant s, cn posició final de mot, si ,' a seguida d' un altrc mot
qnc comcnça amb ",)Cal o amb consonant sonora, sc sonorit7a i esdevé 1:;1: e/s
IIl1res lel ;o: al trcsl,fins lliuzdesprésl.
12,2, El so l t fi , en posició dc fi de mOl, quan l'a scguit d'un altre mOl qne
comença amil l'ocal O amb consonant sonora, sc sonoritza i es<lc,-¿ Id51; wlig
IIn(1r I,'à''-pnarl, mig dmllr l' ' àd .sdilliír .
12.3, Lc s conSOll.1lllS oclnsives pIb, /M i I:lg, cn lXlsici ó de fi dc mol. són
sordes (llll, ltI, lkl), i s' hi mantcnen dal'ant de qual se" ol allre nlot que comCllce
amb l'ocal: tll b obert 11111' obirll, àr llb eSptl/1l(l/ laral' espantall: nord-ameri(';l
In:irt;l1Itcrik;i/, verd i blmK" Nirt i bl;inkl:   hàbll /csl ra-
ték abi ll ,pedllgog exce/·/enl Ipcdag:ik ekscll énll.
12.4. Algmles COllSOtL.1.uts quc habimalmeut solen ser mudes se st:llSibi lilzcu
llecessàriamelll cn dClcnnillats COlllcxtos. Així. la preposici ó 11 mb malllé sonora
la comollant final quan ,'a seguida <l'uua paraula començada amb l'ocal : 11mb
amics lam bam íksl ,11mb ell lambé/).
Al,rcs il cabitdn I tinal prccedid1 de nasal Imubé sensibi -
lit zen Ilccessàriamcnlla I quall ' -an seguides d'Ull lllOI quc cOIllença amb ",xal:
sam An/O/Ii Isantalll liu/ , Silili Eslel'e Isalllesté>' c/: qualli is Ikllallt ésl; l' lm-i -l res
I" imitres/.
51
ili. L'accentuació
I. Els accents secundaris
1.1. El primer clement d' ull mot compost mam': ci seu acccm. si bé passa
a ser secundari (en les transcripcions, J'ímli qncm amb Ull accenl greu): eS,-!{I/{/ -
.mllg Icskl iHasaukl, herba-salla h hadna" fOlllrasellfll lkòntrascnt (tl.jerrQrar-
n l lfèrrokMnl l.
1.2. Els ad" erbis fomlal s amb la Icnnillació -mellllCIICII també Ull acccnl
secundari sobre aquest sufix: lÍllicament lúnikamèlltl. comp/e/amem komplé-
!amèut/.
1. 3. Les sil ' lallÇs (¡tIC queden dilrrcrc (k I;, \'(J<;"IIÒtúca, 1;0111 a nonna, són
(otes àlones: /6r1ll1l 1Cl, his/òria. època. El s pronoms enclíti cs (IUC s· af cgcixcn al
' ·erb. cili incloure ' ls en aquesta malci.X;¡ regla i . dOlies. fer-los àtons: l'Islla-les I
,'izítalcsl, regalll -Il · 11O Iregala!iu
l
.
2. Desplaçaments de Ja vocal Iònica
2.1. Una bona paI1 dels "erbs que cu infiniliu acaben en -llir han alleral
col-loquialmenl la seua fonèlica gcnuïna adaplam-la a la castellana. Aquests
"el'bs han de manteni r semprc la \,(lCal Iònica sobre la -I- del radi cal en Ics Ires
pcrSOlles del singnlar i la tereera del plural del s present s dïudicatj u. suoj u01iu j
imperali u.     cul coujUt;ar ¡unb la   prolll1ncia que t:11I'i(l r "I tres \'erbs
1:0111 ara 1' ('lIricmf . lI/ml/(,/lIr. (lpropmr. bel/eJklllr. C(l l/vmr. copiar. del/untillr.
l''faenciar. estudlllr . //licillf. negocillr . premiar. presellclllr. re/ulf/cillr i alguns
altres més. Per lalll. el s verbs de Ics rrascs següelll s han de pronunciar-sc rClll
recaure la HJCal tònica sobre la -]- marcada cu negrc1a:
Jo l' Cllrià,, el meu glll.
'lil pmnl/l'cw, unll ('on]uhlC"',
Aqudl" do"" ¡¡",,,,cia "" de" tifrici per la ulevisi6.
53
JOSEP LACREU
E/l5 "(gode .. e/ dl'5m(/nlel/amenl de les baus ,wlü(I's .
Vull '1"e fopir.s "'/III'SleS (,(lrlrs.
Hr d,ll/lle esllldies la /lIró!
2.2, D' altra handa. hi ha molts altres mots qne rcllccteixcn. en la seua pro-
uúltda habinw1. la subordinaci ó respecte al castellà. O cas del s cultismes ]l ' és
parti<;ul,lnlleT11 e.\clIlpliticadoT. En com pIes de prendre's di rccWl1lent de Ics seues
runt s. s' itssimiltn col '1<Xluialmell t a través del castell,) . i ai.\ò ra (lue ap;lfegueu
bastanls divergències cnlre habitual i la nonllali\"a:
CATAL\. CASTELL\
aCm<' armi
aCili
uuòlil aaali/a
arrÒS/III "erOSlUla
"fil' le rifila
"jro<li5íac "jrodillaco'
àloe "Ioe
al,'èol olveolo
allemOnC onlmona
allllmfo,a' a/IIIÚsjC'"
àugu, augu,
au, iola
"",enla
biòtop hWlUpo
n'Hlig; rasligo
r"utxú rruJrho
relllher re/liliem
ddt/p d dope
ro",I",'" N;nrl¡¡ve
co1lhu,
'OIIOCU
ronvènru rom'enar
rÚfra
"orrtr
col¡/h lo" .0111",16"
rrlixa ,.,ecer
díode dwdt"
d,òp/'UI dwpl,í"
dò/ma" dO'lIIú"
dò",ino' domi"ú
èct.elll" er;;elll"
e/è<"l,odl' ela/TOdo
de<"l,ò/15I elcctrolilÍ:;
1 I. rom aquC,;l., (O(es les l''rawc< quo .rabc-n cn _,;".; ulnon/ar. au,",,""', "ard"",. <Ie",o_
n,,,, .. dioni:J¡'(IC. 1'"/;",;,<,, zodi(IC. En <as,.nil. , I> Real     Espaü<>l a a<co p(a ,"' .. Ju,", fonneo:
_¡(ICO, · ÚlC<>
2 AIl:uns d",c ioo."s. rom ara ol Gran l.aTOO5S<! ""/ala, ,ambé adnlelon com. forma ""cundiu¡.
la ,..",fi( "n.òs/<T/'
3 T.mbé ós aJ,mssibk la ,·.,i,", ra."IC: 11:;" .... 1/
.¡ També "'CUpl' com. fomu secundi ,i. J"",iml
54
III.
ènema tllema
eucó uir.o
e.peri/ t.pÍfOl<
estèrnum
e/iop nlOpe
oegesl exlge5ls
e.tegew txlgeu.
t.ws/(tS/ eXÓJ{OS¡1
JagMtt Jagoci/o
Jen,,:ig frnocigo
]i/lImrop ]illilllfOpO
jlas.ó frru.o
f/uor f/úor
fo¡Mit' fotolito
J1IIbol jú¡ool
g"meUt
8T!Jó
grifo
I"mdicop htindicap
heroi lliTO<'
humil /dimedo
ill/àfoll III/U/orlO
Is"bo,o I.wbam
leud)cl/ lel,,"<xito
lígllr IIgur
magtle/,,/on lIIaglle/o/6"
IIItmòs/a/ 1/I(1/IOS/lI/(1
lIIedul·llI mtdula
lI/eXil/l/ megali/o
muhrer m(Terer
mllopa lIIe/Opll
I11l7d", IIII/diu
m/Slm/rop IlIIstímmpo
IlliHl1 l/mil
mOl/òllI ",o"oliro
""i.ra IIU'U
lIàlllll nlluti/o
""'"
00'"
QCeà ort",,,,
ocumi <Xume
odèoll orle6"
olimpíudll ollmpiada
ol/l"p/m omopla/o
o<l/Iosl ÓWWS/,
parèlxa paraer
pà/xliii pacllllli
pècari
l'Ull"
p;mo</e ¡Xll/odo
5. En la "'I ""a   del ¡)IEe nom,," " oc •• "",l. fomufoto/il, ol Gran du-rio"", i tk la
llengua catalana. però. cncara mlnté com a forma secundà". la fo<rn:>. /oliN,/
55
JOSEP LACREU
"""
p<,"
p!lenm/rop p,/ecñntropo
¡m'o/ {!fo o/
¡iIIwmòn;a
"wmo"ía
polwrom polícromo
poJoglo/ poligl%
p,ilrru prorrito
p,hui! prouil
púdmg
pudí"
q .. efi' Ufir
rail ",il
,du/ot reo.mUo
repòrte'" repor/ero
reptil
,e ... ""
,,,úmo
",Nola ",beala
"'pia ,up'"
S(UÒjo,,7
",<0/6"
.i",' si"o
laiga
/iuml lam;1
lémer /emer
lamò,lo/ lamos/ato
Ilml leXlil
t,m¡>il IÍmp<lf!O
t;'lllet lilfue
tòner lorcer
IOr/,rol, lur/icolos
Irep" Iré!xmo
mlif>i' III/'/xin
"è'lCer "e"reT
"erfigen
"""go
,-O:mg O/);I"go
,,-eber ,,'éb..,
wolfram "'6Ifra,,,
xaJ.is rlm.<is
_dc/el chic/e
.rl1il1g l'lleU"
;wp" cMfa
2.3. [-li ha. cncara, IUl gmp de (llots quc, pcr di \'crscs raons, ll)a()tcncn una
promíuda \'3ci l·lll\l1. Ai:>.:L sóu aguts mots com ara IlI'(lr, baSquelbol     ('fil/ll eI.
eli l.handbol. Iber. iJ/len'ul,joquel. I:jrie/elSon. queLwp, qlli/ogram. slIlu/l';LC
SOl'/ e/. l'o/eibo/. zeni l; són pl¡¡ns: adequo. gl/nt. lIbi do. 1I11111e SI. pell/agral/III.
'1lfiulriga. '1w/olí /re. i esdrúi .'l:ols: període.
6 T.mbé s' acttpla I. fotma "'pot/er
7 Tombé s' aC""pla .. «"jon co"' • v.""a1 secundà,ia
a T.mb< s' "'''''pla I. fot",a ,;;fer co"' • "a,;anl secundà,;a
56
III.
3. Topònims
Els noms de lloc també pa teixen, en el seu accelll, cOlllínucs illlcrfcrencies
del castellà:
CATALÀ CASTELL-\
Adén
Àlleu [\"all d '] Anell
  !Jasora
Benb. Bemn
8ilÍmtz
Carpats, elx CarpatOJ, los
EIU',,,,, EtlOpía
Ellfr(J/fX éllfrlllex
Hèlsmki Hd,ink.
Huniil"i" Hmlll/"Y"
HO/lO/U/li HOJ'ollliU
ha'"

Kiilmmulu K(J/I/l<l/ulú
K{n K;e.
Llu/ogil [llaci Lal}¡,g"
Ma/i
.l/"',
.\far,iil/lleu Marraquls
.lligam .Ikgara
Mll/,ie .Ilúll;('h
ÒrcadeJ [,lles] OrmdaJ
1i1H/, d 7ïbc/, el
TI/amolll '¡¡",mOlú
Uera""" Uer"uia
Úmb,w, r Umbría
Zuric 'LJírich
4. Antropònims
Els noms propis dt persona provinents d 'altres cultures que han sigut assi -
milats pcr una \'ia culta prcsclllcn també, lògicamclll. la illlcrfcrència del castcll à,
I-- )¡ tmelll, sobretot. de noms que 1)fOI'cuen dc la tradici ó grecol latina () bé. més
modemallwut . de la ( !llIUra
CATALÀ
As",uèmnoll
ATl.lides
A;,quimedes

Àxt/ruba/
ÀIl/¡,
C \:''TEllÀ
Asameo,óu
A,í.mt/eJ
Arqu{medes
Artemisa
Ñdruhu/
Alila
57
JOSEP LACREU
Borí.J Bons
Cèrba Cabem
Cíbde Clbe/es
Cjf('e Clfrl
  C/eo!xurtl
Dàmocles Dm"ocks
Èdip &lipo
Empit/oc/es Em¡xdocl"J
1;,,1 EQlo
Espàrl<lc H.Jparlaco
j.;sqlli/ Esqui/o
ÈSqllillt'S E.Jqu¡Ilu
   
Heracles
Heròdot HemdolO
Jàfet JaJet
Karamà7.OI' K arama,,""
Lllcífer" ümfrr
ütclI l·le /. úclllo
M,klu/i"! MoJaU
Odl/l Od{/I
Fèndes Puicles
PrlLt(¡r!es p,a.TlIeles
ProJ.irpma Prour!!;"a
Trasihul Trasml/lo
T.rtkhO\· ChrJoo
VI"df"ur Vlat/u"ir
X61aklwv S%jov
Cal lcni r en com ple lambé a[ gwls a]¡res noms quc. per d¡'·ersos mOli us. se
solco pronunciar i ocorrCCla mCll 1: ai. ... í. NQbel és aglll. i Te/ i ll/(/(". pla.
58
9 Com a forma """u"dàn. ,"mbé "ad"1Ot la ,·.,i •• , CleOfx"'u.
lO. T.mbé hI h. la ... rian' L!un!n
fV. El gènere
I. Mols de gènere ambigu
1.1. Hi ha l.Illa sèric UC paraules (IUC prcs\:¡lIcn IUla indefinici ó rcs,ICclc al
que els correspon, de manera .. ,uc poden utilil Z<l f-sC indi slinlamcnl en
lllasculí li en remení. Amb Iol. cal preci sar (Iuc. so\'i 1l1. l'ambi güitat nOllllaüva
d"aquesta mena de mols. pel que fa al gènere. ell la realitat de l'lis social de
l' idioma. lcndci." li resoldre's favorabl ement cap a Ull gènere o l'allre. Ai:d. per
o:cmp1c, encara que nonnmi ,'ament s' admeten tOl s dos gèneres, s' usen habi lIla]-
!llem cn   í ag/¡), (lm/pOlli!. (' r!ll , èmja,5i. esjillt .I)lI'O( i ;;erpel1l; per cOllira.
s' \L1>t' U preferentment ell femení ('nsma.je/ . grip i sarmenl.
1.2. D'al Im handa, hi ha mot s que, lO! i estar deti nits \lonnati "3menl com a
3m higus. ell rCll1i¡a¡, l' ambigiii¡a¡ es rcstringei x 11 C<.:rIS usos: en ,ral Ires, s' ulilitza
sense \'3eil' ladons amb llU gènere delem¡i nat
1.2.1. Ai:'>Í, en ci (as de IIU/r, es l'acil'la, certament, quan es designa 'una
pMt de la massa d'aigua sit uada en una rq;ió detenninada' , Es di u, er celi l' arneut,
el mllr Medllen lllli i la mar Medllenàllw, Però, en canvi , en allres accepcions
l' ambigüital està resolta a fa n)[' d '1Ul del s dos gèneres, Se sol ntili l1.ar, per e.'l:cm-
ple , scml)['c en femení en conlc.'l:los com aqnesls: fer-se a III 1/11", pre/ldre la mllr ,
//llIr groSSII, lIIar brlll'lI . /!llIr CII/lIla, II/llr Il nlSSlldll, IIIIl1 IIlllr, eSllIr IIlglí la lIlar de
COil/l'III. Eu canvi, es fa servir ell ulasç ulí quan es diu la super!!",;e dellllar.
1. 2.2. El mot liTI s 'lllilil7Al h.lbitualmcn1 ell mascul í ell casos com ara l'illre
bé és 11/1 ari, el " !lbMs liTI de hI guerrll, exerCl/ar li/I ari, ari dmlllàllc, ari figu-
mIli/ ,l' arI Gre(' , el setè aTl .. . J, al conlrati , s' usa en femení en coulntos com l'art
poèllca, les belles ar IS, arlJ Grúfiqlles.fer IIlglI'/{¡ CO)II per /Ilales ari;" .. ,
1.2.3. La paraula l'e.f.fall/ és masculina quan designa el 'cosler d' una
munlanya', i, liHUbé, en senliT figura! , qUiIU es ra refcrência llis 'diversos aspec-
tes (11Ie presCn!il un problema'; mcnlre (¡ue pot ser masculi na o femenina refe-
tint-sc a les ' dedi\'itats per Oil corren les ai gües de la pluja',
59
JOSEP LACREU
1. 3. Cal remarcar lambé que. enc;lra quc nonnali'·amenl (a leucul l' ús
històric) es donen com a ambi gües cer\es paraules acabades en -or. en realitat
aqucsts 1Il 00S aeumlment només s- Ulili tzen en mascul í: /' all/or, I·anlor. el candor.
el damor. el ("olor, el dolor. I 'error. /" eSIUIKlr. el favor. el ferl'or. el furor. /" /Jonor.
/"lIorror. el rancor. el rigor. el rUlllor. el sabor . el sopor. el femar. el terror. el
'"Illor. el \'Igor.
2. El gènere i la semàntica dels mots
2.1. En al guns casos. el gènere acULl com un Ircl di stinliu semànli cament :
de manera (Iue. segons que s'Hplúlue ;1 la par.1uJ a ci gènere m;¡ sculf o ci femení.
a(jl\esta lé un signiIJeat o altrc. Doncm. Iol seguil . al guns exemples que l'resen·
tell \"acil ' laciol\S en aquest puut (a vegades. per a reforçar la di rerellciaci6 semàn·
tica. se' /I d6na també el signilicat).
60
2.1.1 . El CU/ IaI l la canal
El (unul de la .I/(lf/rlm HI""(I "-'(l/I("i(l.l' Grun 8u/",;a
0.111.11 de la tl.lilncga scpara França i Gran Brclanya. ["braç de mar emre d05
Icrriloris']
fkbe ("(lns/mirse un ("anal qlle /raig(l"¡ agua dnoc el rio
S' ha de construIr un ranal que porte l'a\gua des del riu ]' ,"all a lerra 'J
El canal q .... d" $"Iid" " laJ U¡;IIU!J deM olmruido.
La canal que dooa a le, algUes de la teulada deu eslar obstruïda. ["conducte 'J
El curUll dr UI!II robll/lI.a
La d'u",' columna J'eslllal
2.1 .2. El cfa" l la cfall
POll Ull d m' l) (l'I'"
Posa un clau acf r'ooneta melàl hea'J
.lfatarDl\ ui p<"a ("ogn XliX cl)lmill"s
  I"elcfam per agafar-I\ els daus. ["dent \OC\S\l-a en forma de banya' ]
No e""IImlro las lIa yes i/el "o<'/rt
No trobe les <Jaus del cotxe. r' pe<¡a me(à] !ica per a obr.r o lancar Un pany'1
2.I .J. El còlera I la còlera
El cóltra esl<f ('" .. s"",/o estr<lKo$ <'f/l'erri
El culcl a CS('\ fenl es(",lls al PenJ, ["malaltla'1
CQ!g<l sob,e 11 la eó/em tir /m i/loses
Cai ga ,obre ell eòler a deli déus, [' ira '1
IV EL GÈNERE
2.1.4. Un editon'al l I/IUI editQrial
ESle ediwrÚll de El Temps fSlti redi/Nado el! làlll/nos /111(\' l'lmlemol
.\quest editorIal d'EI Temps cstà redactal en tClmes molt \llulents ('article d 'opinió
d'ull penòdi cï
Ulla 1'0"10 Bromera 110 lkber{(1 hnbe, l'''blil'odo o</ud IIb",
Una edll orlal com Bromela no hautia d'hal'ct publi cat aquell II/hr,' (' cmpresa
editora '1
2,1.5, Elji l laji
El fi" 'Iue prOfmlO I!O rra l're;ij<1l1u!nle eSJe,
El fi que l'a   110 era prttlsamcnt aques1 ('fin,ll/iat,ohjcc1I\f1
Ya heli/OS lIeg,l(lo al fill
Ja hem amoot a la fi (' final. ao;abamen!' 1
2. L(j, El III/III I fa llum
CIU'<1los l'emOllllS pora que 110 ell/'e la Iu:
Tanca les finemcs perquè 1\0 entre I .. llum
Esle asplfodor g/JSw mucha Iu;:,
,\quest" aspiradora gasta moll a llum
Sus polubF<ls fIOS hi'" Ilponooo muehn I<e,
Les scucs paraules ells han molla llum
Elw'ellde /n Iu: ,
Endn el llum ('aparell'1
2.1 .7. U" ordre I llIIa ordre
Esw !JobwJ("'ólt guarda un orden perfer/o,
Aquesta hah1tació manté un ord .... perfecte
Sf u gll/,a 1111 rill"'OS<1 de Ima
Sc seguIrà un rigorÓ!; ordre de IIt sLa.
Ha hllbldo gmves ulterar wlleJ dd ouk" pli¡'ilro.
HI ha hagut grellS ahcracioos de públic
El 1'0I1$9ero de Culn.", hll dWlado U/Ia orden ro" el objeto dr p,eSla, u,I'lIdu 11 Ili
ediCl6" de "b,os
El çooscl ler de Culll/ra ha dictat una ord .... destí nada a ajudar r edició de II/hres.
No Qbedern /ns 6rdelles del so'grllto_
No , -a l'oler ohelr les ordres del sergent
2.1.8, IU planeta l la plalleta
Pro\'itnen d>! U" plll"Cfll
d' lIn pland ['astre ' (
E",.<II lksg'/'-¡uoo ¡ illO
Era la seua desgractada planeta_ !' destf (
6/
JOSEP LACREU
62
2.1.9. EI¡wI)' I fa pol)'
Tell/o un puls" li/u)' déb,1
  anedal']
Solo me Jalla qmlar el pol,·o.
Nomé. em falta Ile,'ar la pols. l'panícule, dlmmute,' ]
2.1.10. El pI/dar l la pI/dar
No sieme nins,in pI/du, en recolUxerlo.
No sent cap pudor de reconèiwr_ho. l'vcrgonya']
Se sifnle 11"0 pesle IIl11y exlrmla
Fa una pudor moll estranya, I"olor forta "I
2.1.11. Elmlllt l lasa/llt
[)esde hW'f algú" lie",po me "iesu el ""Iudu
[)", S de fa algun temps em nega el salu!. ['salutacló'1
Tlem' Ull(] wlud 1/111)' ¡/éh,l
una sulut molt feble l'estaI d'un organtsme lliure de malalllC! 1
2.1.12. El:ro/llfa:ro/l
TfI'So mudI() sl/eño.
Tinc molta ,oon, ['ganes de dOllnir']
Tiflle un sueño IIIU)' ligao
Té un , ... n mol t lIeuger_ ['actc de dorm" ']
2.1.13. E/tern/ I Iu furn
Heredó muchas t lerms.
Va heretar   terres.
ElO el mUl cW'lulllbrr de ml tU:rm.
AIXÒ és un cOStUm de la meua terra.
E.'la rium es 11"'." IIf( I1I0s(I
,\que:s ta terra és moll ar¡!Jlosa
El pisu de u"u ¡",bllaCló" _
El terra d' una hab,tac,ó. [' paYiment l
2.1.14. El l'Ull I fa "ull
1::1 t alle de AJoTll es una comarca del IIIlerlO'_
La \'011 d 'Aiora una comarca de l'interior. [' terrcny pla entre muntanyes']
se   un mlle de      
Allò eS "a con,'crt" en una ,-all de llàgrimes,
Hafl a,,,,do (S/(I calle poT</lle IUI/I abuno Ufl fI ::.JIfljn
Han tancat aquest ealTeT pcf(juè han obcl1 un ' ·all ['c:l:ea"aeió' ]
IV EL GÈNERE
3. Canvis de gènere
J . I. A I¡:!unes !l.lraulcs prcse1l1cn certes contradiccions entre ci gènere que
so,'inl se'ls aplica coHoquiaJment i el que tenen consignat normali\"amellt. En
mol ls casos, el caslellà ro ha inlluïl decisivamenl, En altres. però. s'obsen 'cn
l'aci ¡'¡,1Cions d'\1s alllar¡; dt: 10 1:1 la tradició Si¡:! .. com l' ull ¡; ... ell aquest
apartal . en ]' eslàndard oral cal seguir com a rc!'erència bàsica ci gènere fixal per
1:1 Honnalil'a granwtieal, Donem. doncs, IOla uni! sèric dt: frases que conlenen
!l.u aulcs el gènere de les qlLl ls s' usa so"üu ilmdequadmncnL ;\ li que la referèn-
cia siga més profilosa i aclaridora. douem també el model castellà. que. en de-
[initi\'a. ha si¡:!ll1 el CallSant principal del trastom morfològic qne s' ha operat en
català, No eludim. Cll aquesla relació. aquell s casos en què l'lí s espontani ell cas-
lellà prcscnla conlradiccions amb la sella pròpia nOllllali\'a, (Itr no indu.ir a errors,
II<: TÒ, e ls scnyalem amb un asteri sc,) En pn mer lloc, deSlal[lIem el s casos en què
ci mol castellà és i el cal,llà, femení:
• El fIC"i (araflrrúl,(O de III }m'rn/1U1
és çaractcriSllca de laJQ,'cntut
,Saix .•   e.min lox alua/e. ?
Saps OIl són les ulicat u ?
S"s hIJoS $On ' u <1111(0 ampar".
Els fills són la sella única em.lara
Ha ""cho "" amili.is dl'lllllado la xlluarió" ¡;mmriaa.
Ha fet una anàlisI detallada de la s,tuació financera.
en el mi.mo " ndin ¡a e.l<trión.
Espera" Ol a l'andana male, de l'estaci ó .
• El "poleo.<i, fill(ll gro/esco
tinal \'a Se r grotesca
Bk ((Ili lirne ,m " ruma ""')' luale
,\ quest cafè té una alOma molt forla.
El "serradero da trabajo a m .. eha geme de este Imeb/o.
La sc. r UdOl u dóna faena a molta geni d" aquest poble.
Haz " Il",'or, i/rirrallle el a;:ucareru
Fes el fa\'ol', acosta'm la SUcte'a
fil<! estos dOJ c(/bm hi/cie",lo /111 .. e
aquests dos caps fenl una ba ll estr Inca
I.L gUSla Ixlxr del botijo
Li agrada beure de la hotija.
F.sle ,'er,mo hil huho ,m elllor horrorosa.
,\que,1 eSliu ha rel una colol horrorosa
Ve COli cuid",lo, 'Iue te puede coslor caro
V¿. amb compte, que la polS pagar cal li.
El !"''Iue/e UI<tOO ruubier/o con u lofrin "",orillo.
El paquel esla"a recobert amb ccl-lofann groga.
63
JOSEP LACREU
64
·E" eSIII rllSO h'(I' IIlJtrhos chincheJ
En aquesta <'asa III lla mul!es
Los diclws /(J '-IIII11m /rtu¡'riOlwllk un
di tes refl,><:lclxcn la cultura Ir.>dl clonal d'un poI.llc,
Se Ir ha ,'u(do un diellte.
u lla caIguI una dent
El de moda", mWI un 8f1'" é.wo
La d..s ti lada de modes va Icmr un gran hil
Hali huoo mU('h05 de.' fro:.os
Han fel moltes de,; lI ""ses
COlI e.<lt disf "': 110 le 'frO"f>("aa II/"lte.
Amb a'l\ICsta dbt'res.a no CI reconcl.,crà nmgú
Le .a."ó tl/ rI empei" e
L,l'a I" empen)'a
Est<l 111010 linlt rI encul(/ido aU/om<il"o,
Aquesta moto té l' enreS3 autontàtka,
Yo loma,é Im t fcal0f"! de pfl/"ero
Jo cm prendré una de pll mcl
G"",d<l"(1I11 de Jal/UI Gema en Im t " ClljHlratt
Tema la Imatge de santa ,,,,,", ma en una urapa.ala,
Su efJ/f',mo Nil 11111.\' tJptso
La seua ma cra mol! espcssa,
lA IIvnllU", IIIvo u" e.<raso e$pln uJo"
L"al'entura \' a Icnir una e.lcassa es plendor
El uSligo del", subi, III u trl!do paro der/llfO',
El ha de pUjar a I"u tr ada p"r a declarar.
El e,I,eno de III pdíruln   Ull ralllnt/o <'.tiro.
    de la pcllícula l'a un hil rotund,
Qlliera romp' ''' Ull "r p,imido,.
\ 'ull comprar una tSI" a
1111 lVX"o allreteo )' "(flí:; r<ÍnlO .fe le "1' el ,."Ior
Seu IIna miqueta a la r" ... a l ,"CllràS com se te ' n ,'a la calO/.
Por l a.'o,. e/f,ule,o
Per f a"or, po!< la fI uíter a.
DU'/1IIIt UII{/ lel/ljH)F{/da (.1111"0 IIlimfllUilld{/w de f,ulos uco.
Duranl una temporada n estar de r. uilt. ' '''l ues,
Tielle "III>, poms hemMíe.
Té molt po<jUCi h . ma ti "",.
1.fl5 kOll os son S p,clóflca$ $Obre li/litina.
Lc. Icones són representacions pictònqucs sobre fUSla
SI sr le ho rolO III ,"li/oI/all . ponle 1111 imperdi/;lle
Si sc ¡"ha trencat la cremallera. ¡x>sa"t una Im .... "Ubl.
IV EL GÈNERE
UJS IlId$I,'()S ell la ¡Xlf/e II/I/alor i/e rada II/<lfulibulll
Les lncish'cs est,ln sItuades en la part antenOJ de cada mandfbuJa,
CU\'6 ell ,''' ullldo de pwf¡mt/o /e/arIfQ,
Caigué en un de profunda
En Bm;(us,m Si' p/altt6 "It maglto/;o para l'QlIIlWIlWrtlr la Ilproba,u;', del Es/ullllO
AIII'?nO/tlIÍI
A IJ.crucàssim es \'a plantar una ma,l:nòlla per a tommemOJar! 'aprovacIó de l'Estatut
d'AlltOtlOmla
E/a.\'IIl1lml!ltnlO /ta orkl1lUZillJo ml mnmt4n popular
L'aJun1amCn1 ha organ,tzat WM mar ah'; popular
El {Vmilt/o)' el rrmrcooo SOli dit: rl/ms
El pentinat t la mat<ada són deu curos
Lm marjnb!s ¡h' Iii Alb/'/ern nlÓn c¡¡h,tf/m de "'ro;aleJ
Les marjals
'
de l'Albufera U1an cobertes d'arrossMs
Los rOll/rllbaJlllis//Ij fXlSlJball ci m(t/tlle ell el alIO.
Els contrabandIstes passal'en la matuta amagada en l'anus
UI "omm' 1111'::11<111 all d,> 1111 megalÓa
La bomba llançada era d' una megalolUl
El merengue me emhazu II/I/rlto
La merenga m'enfita molt
C/ial/l/Q J<' polli' el ballador p<trea Ull aUlIn/ICQ mll/'"
Quan es posa el ,'e't;t de bany ¡emhla una amentica mona,
UI ortj<J es el Ófglmo del o(dQ,
L'orella t's r Òlgan de l'oïda, '
La /tubllaClól/ drsped{a U/I illtel/JO ol or aga.' ,
L'habt1açjó desprema una olor mtensa de gM,
Es/(l el,slIlad(l es/ó atiob/Ida NJII or/gano,
,\qucsta ensalada està adobada amh o""nga
No comprellllo fXlra qulneCNlIlJ' lliti/os po/lngues.
No oornprcnc per a què t.n1e< l''0tingu",,,
El psiromuilisis es un mélodo <k explOTl/Clrin <k1'Il/'C#lJClente Call fineJ /trapélll!cOJ
La pskoonàll sl és un mètode d' explorac ió de r inconsctent amh fi ns tera[lÒ:u1tcs,
De poJtt\' l'ollll/nm "'lOS pmjilerule.
Per a postres \'"m menjar ulles ., ..... li1 eroles.
L t .. pMout. mllrJaI Imporun!!; .-.oil-loolo,", pd que f •• 1 g<ncre cn ta n""'", ".d,cló
Reduinl ttt ,du"Do",.1 .. glc xx, ol VieN"""'; He""ml III CUI"/"",, de
Punl""" F.br.i fi."" '3 .<¡ucm pa,.ul •• mb el gènere m:tS<"lf, que CD"'n"""., en el scu Dlccio,,"rl
"IIRo/Ógi<', III   qu.[¡fi". ". corn a L' ln>lllut d'E.tuJi.
Cat.>l.ns, en la p.;mc,a edICIÓ dol DII'f'iuna,; ¡u 1I<"gUII culul""" seguint la iof"fI""CIÓ del Dir·
cio""" rul"lit· nJ<lIciJ·bo1car, "",rea"a I. pa.aula IRU'JaI, cn l'.cce",,1Ó d' 'aIguamoll [¡to .. r . amb
ci ¡èo.", re"",ni oom. p.;nclpal; el n",,,,,.li oom. soc.oda.; Ptro en 1> seiooa ",[¡ció det DIEC
.. ha rectIficat dot.. ,''oc,. I actu.lmeat ""més és de genc,e fe m<oi
2, Cal teDII en comple, però, que .1I1l0l cid" té U" camp semàntic mú .esIt'0l:" qu. el de
r .qui,..I.", cólStellà ()/dr> L'Òlg.n In'.,n, en cat.liI, es de"gno amb el I1lOl
65
JOSEP LACREU
El ' NI/il)' atf/mitll/o midt el OUmtlllO del ,'o/mutn de ,e("u'sro
La rll llo de mesura \' augmenl del "olum de recursos.
(A /IOl/f/O rorrió ("O!llO un reguero de póI"OTO.
La r!Olicia l'a CÓfrcr wm una reguer a de pólvora.
Lo ÚRlCO que "ijue un/l/ule rewpumdor
L'ÚniC llUC nig "eUre "a!U!r Una forta respl endor
El ru'o ."0 le lo ,N..,é
La rl'Sla, ja re la
So¡'u",'lI/e u ¡xrClMa /m rumo, mu,' (,(I1Ijuso
Només eS percebra una . emor moll confusa
Se /111 pafili/o d $et;umJero del ,eloi tiri rOlliei/or
S'ha paralla <lel rellolge del menJcl<lor
El Senin lep''''' el Pm5 Valo.dano (ft> CaU//u;,,, _
La Srnia separa ci País Valencià de Calalunya_
1¡""IIios que pllSIIT la /kx he a/ sereno
Ilaguérem <le passa, la ru1 cl13 serena.
El ${ndrome de 1II!lIIlrwdefidenria IUlqm,i<l" "jeet" fOn III"Jor OIm/rllda" rialos
gmpos soda/es
La , fnd. ome d·immunodefic.ència adquinda afecta amb maj or "irulència cerIS
grups soc.als
EI.udo, /e rho,reaoo po' Im/o el ("uupo_
La SUOl II   per tOl ci cos.
t.'n flle Te5Iau"m/e 11(/5 hlln unit/o u/wll,,/Ia, ines e.r'lui5iloS_
En "'Iuest ,esta uranI ens han serv.l uneS tallar Ines exqu, sIdes _
El JadróII hllyó po' los
El lladre "a fugrr l'''' les  
Ble es muy 5nbrruo
Aquesta tomaca és moll sahorosa.
Nos hemos desveslufo ron lantn om/edod. que olw,a ilO ellruelll,n U" Zttpato
EllS hem despullat amb lanra ansietal, que ara no trobe una sahat" .
3.2. Donelll . Ull ampli \'cnlall dc referències cn què la p;Iraula eatali"'''
és de ¡;èncre milscu1í. i   de gènere femení:
66
Ha lenido 'lI/e ,oporUlr IIl1a <1"'0 a!rema
Ha hagul de suportar un dur afrunt.
En la, a! ueros In rm'¡",I, ((/5 mbuTbivs
Als afores <lc b nula!. hI ha els suburbIS
Si 110 elt("OJ.lraJl/OS IIlIa nlargndcrn, "o pod'emOJ ellc/wjur e/teleVISor
Si no trobem un .. no podrem connectar cl tclc''isor
IV EL GÈNERE
• NQ <!5('ondas lo ('Obe:I' ('omo /115
No amagues el cap com els c .• ' ruços
La.< /H!clerin, son 11110, IIIwroor80m.,mQS qur $e de.¡nrrollan en (,/lal'lll1u
El s SÓfl u"s microorgatlismcs que es dcscn\'olupetl en qual scn>l medi .
Ht'" rogido IIlladr';" y lo ',III, lIIelid,-, /0 rarrel
Ilan cllJadre , l'han ficat al d rcer ,
ConVlellt' que le 1'°11805 l/no ((rIOI'In,<ml'
Con\'é quc li poses un ( otal'la' ma
El le/l(O una cll m¡wmmte llidir" "",-,' illlpurllll,lc
El \' ,alge tCnla un tomponenl lúd,c molt "nportan!.
P"ra IlIIar 1111" bi/ma fotografia, 11m' 'I"" b'lSr ll' III cOit/mili::'
l'er li rcr una bona cal buscar ci cun' ruUurn
Time OOSllmUl Iml/oliu elt lli e .. em" ('orrieme.
Té bastanls n"loo"" en ci seu coml.l e corrent
lXII/ro del pu,'irl", aisu 11111. cllrri eltrt de 0PIIIIÓ" f", 'orable al pllClo
DIns del partit, h, ha un cor renI d'opini ó favorable al paclc.
Tif/lt' III fr" cO$1Umbre de me/ase el dfdo nIl" mmz.,
Té el ( ,-", I\lm IIclgde furgal -se ci nas,
HI' ('ont'lIIllo "/III de uda q"e /10 pot/uj /mg'"
Ha conuel un que no podrà pagar
S" f,ullllia a¡>orló mia dou 8,,"aosa
La Seu.l fannl,a l'a a¡>Oflar un duf generós
ElprofelO' ha li/limfeS/o"" IJh'UI<l",ente SIlS dudas "I ,esp.-rlO,
El prof essol' ha mamfeslal ooonamenl ci s seus dubtcs aquell punt
8IljUTOIl .. I/vltdo del III'" rOll ll/lll esraf (/Jrdra
Van baLlar al fom del mar amb un escarundrc.
L.m espitl(l(a¡; 1/111('110 lIierm
Els e:s l. inuts tenen molt ferro.
Lm Im/rolles Imll/UTO/I /111(/ eslmlogema fX"o '¡upi.I<J,,, Iu policÍII.
El, lladre, ordlfcn un ", Ir a lllgcmu per despIStar la pohc!".
L.m oJX!silort'S 5010 de """ holn"dew pam resJX!",kr" preglllll"s
Els '-'JlOS!ton [>Omés di sposen d' un holandès per a respondre les  
EIta e.<lmñu lIIl/erle ploMeu /llIIchus
,\questa esrranya mori planleJa molts inI., rogant"
¡,:I paiodlJlale lIi:o "/III i/ltero';,.
El periodISta h , 'a rer un inlen'iu
P,UMS mela IOOll.¡ /OJ legl/mouS qUf 'lII/eTas.
Pots ficar-hi fots els que ,'ul1gues,
67
JOSEP LACREU
ES/(1 II/afl('hal" te",/ral qUI! qmtar CQn lt'júI
laca, I· hauràs de llevar amb lleixiu.
No me s,ma /" malla.
No m'agrada ci mal!.'
l.G$ 's("out. 'Ioahfan "eampadn nI I" margnl tleraha del ría
Eh escoltes ha,-,en acampat al ma'g" drer del nu.
Ha("n. falta /tu pieles de /IIuchas ma/1m para /Mar U" ohrigo.
Es necess'ten les pells de molts ma.ls' per a fer Un ahric
El CIe/Q estalur c"bla/o de   grises
El cel eS\.wa cobert de nu,"ol, ¡¡nooi.
Ulm ",de" de religwJOJ (OIO/rolli I" millld de lo. (ole!;I'" de Ili (lUdlld.
Un orde de rellgtosos controla la mCllat del S col· legls de la Clutal
No le l'0ngas mwllO pimienrll 1I /11 (Isrne, li'</! SI no e,'llIrd mil)' l',(¡mle
No li POSCi molt de ¡)Ohre a Ja carn, que si no estam mol! picanl
Esllln' ell ""a pelli/McMrfa por ,m de/ilO de robo" mOtlO armad"
\'a eSlilr en un penitenc iari per un dehcte de robatori a mil armada,
p"", "o I!rSpt' lIIilT se. se po"e ",/(I reduilla {J<lTa domuT
l'er a no dcspentinar - se, es posa Un n:t ' per a dorm"
Neusi/o Ima rt¡:1a /"'"S{J<Irt!IIIr
un tronsparent.
AI oir III próx'lI/a u nal Jt'r<ín   I<Il <Im rn pl/n/v.
En sentIT el pròxim .., nf a l, seron exactament Ics dues en punt.
El ."endole fle"lIba pl/e:JI" 1/1111 sabuf"llli:,." 1<1 caemo,"""
El .ace.dot rocta\"3 un en la cenmoo, a.
E'taba tan dtlgaducho porqne !ellí" la solitaru..
Es!a.\"a tan e'ptlmatxat perquè tellla el soli tari.
Como IlO ,\e lloga olgo, la$ termitas Vim a de Slrozar e/ bosqne
Si 110 es fa clI tèrmits destrossarall ci bosc,
No p'ledo /IIel/(ar el (I/e/lo; tengo "'1(1 torncolis agl/da
No l'u.:; mOOfe ci coll tinc un to rtkQII agut ,
Una ''enraja lk pISO el Sll ¡/a/}l/}laoón.
Un   d'aqucst p" és la seua tHuminactó,
La :p:,¡¡hra del ¡"lfW asl/slII/m 1110. m/lfllll!ros
El de la t\:.OU espanla'·a el s m,umCIS
3 Taml><' '' a.cepla com a varo, nt se.""d'na la fOlma malm. d< gèntr< { .. "".I
-t, Com a ,·"i,.! secundàrIa ,"mbé hi ha I. forma mana, 00 ¡¡ên.,. rem.nl.
5, L. forma rel, ". lll.1S<ull, .. ",bé ls ,",cep!.da com o \·";OD' de ."ua rel Di«im'd';
de Pompeu Fo!>,. Ió   el boIri al fmu dd m
68
IV EL GÈNERE
4. Mots de doble terminació
".1. l'ci que fa al gènere, e s l'OI observar. encam. ulla allm classe de calcs.
Consislei;o¡:cn a rcproduir en caralà ci Illalei ;o¡: nombre de que lé en
caSlellà llU UlOI delCllll iOlll . ¡-\ COllliHuació, donem UOll relació de mots, ius crits
en oracions COu(c)¡ (uilli wldorcs. quc es "wc n aJc<:IOlt s per ilquesl procés reduc-
cionisla:
li. un ,,')[ agrest
És una terra agruta,
Josep t'I un outudldoNe
Rosa és ulla autodidacta
bord
Ofèlra, quan \'01, és moll b'nda
El brou era moll calent
L'aIgua no és prou <alenla
senyor és un bon clIent
Cal ser extremament amable amb aquesta <llenla,
.0\ és Un cos tum molt <om ú entre els Israelians.
La cirtumnsló és una pmchca comuna entre els JOtUS ort<"Xhxos.
És un home poc
['.s una persona ben <orl .,.o.
JeronI'" molt .o"ald.
Ella no ho farà perquè é, moll <O"3.da.
El del"'ndenl s'ha mosrrar esquerp
La dcptndenla s' ha mostrat por amahle amb ci chent.
Napoleó fou un oon esl. atcl,!.
Cal <jUt ha SigUI una   c.wc1lenr.
f'eirp Ull est udiant medioue.
és una bona estudianla,
f'a la sensaCIó de ser moll fer m en cls seus propò$r ls.
El C,,)\'crn ha ado¡rtat una posreró felma d,,"ant Ics "aguc! ,
És un home que, l'l;¡eies a la gImnàstica, s' ha fet moll fOli
Encara que ¡WCIX una dona molt fràgil. ell realitat és moh f(tlta,
rorta un jerseI ,1:1 ls,
Porta falda Wlsa
o. gues un nombre im pa •• 1I dc r u al deu,
La fotografia ha d 'anar en pàgi na Im pal d ia,
És un cos illcr l.
t", una "ella que ha paut Ull atac i ha quedal inrr la,
69
JOSEP LACREU
Té un terreny Ilmíhor amb ci nostre
Té una propietat limfttofa amb la llOstra.
Un mllrroquí fou atacat per quatre md, \"Idus desconeguts.
La condició de la dona marroquina és deplora!>le.
El j><'diat .... és un metge es pecialista en malaltie, mfanul s.
La pediatra que atén ci meu lill sembla molt bona,
l'ob .... hume- no té on dormir
l'obr a dona: entre tots l'han feta patir molt.
Agustí és un ps¡quiatn: famós.
Teresa vol ser psiquialra.
El reu "a mamfestar la scua última "ol untat.
És una rea con'·,cta
És un molt tof.
V,nc de "CUre Una pel lícuJa molt roïna.
Pere està trist perquè ha perdut la faena.
Rosa està Ir,,11I perquè no ha apro"at les opos,cions.
És un home moll , 'a lenI.
Ha adoptat una posició molt ,'alenta
Elmcu abric és ' -erd
La brusa és nrda.
4.2. En però. cul·1oquia1111cn(. a Ilna
tennillaci ó cspccrtica pcr a la foona fc·mcni na l' a Inés collà dcl '1l1e admet la
normativa gramatical. Aquesta doble teoninaci6. con" é restringir·la. si de cas. a
nil'cll s poc fonnals:
' És una dona molt decentll
És una dona mull de<ent
'Porta una polsera molt l1ucnla'
Porta una polsera molt lIucnt.
' És més pudenta' que una rabosa
És més I)udcnt que ulla rabosa.
4.3. Cal consignar també . en aquesta ressenya dels problemes que presenta
J'tís del gènere de Ics paraules. que aquells adj ectius quc en singuJar acaben en
-lI!". -iç i --oç. COlttraslant ¡unb ci castell à. en pi unt1 Icnen ducs tcmülwciollS:
6. Enric \".1<>1. en . 1 ",,"   ¡"""menU/l. si que , ec uli. però, la f<>fm. • més •
més. el ""U ós ht.rari és ben conent en d,.-..-- e""riplOfS procedents de dif.rents ""ns dol dommi
l;nSilisu" _I .1 ' rh," ;n'lall.'al ",Ió amb ",rlandes lluu'"I .. 1-. J F.   P,mtd< ,\t,m. p. 86;
. La poes,. h. d' ", .... , c<}m una ral. Uunia , honcesc 1'> de la Serra, Dm"" p<><k.' dds
",,-m"t". p 2 I I : - (-- .1 ' que .Is mal""" ( ___ I eTen una U •• n'" C>" .... "'na .-.,m<ll •• , Llm.nç C. peUà.
A, . Joana .1/«"a, p.!lS
7. T. mbé la ro",,", p'uüwla i . admesa pe' Enn< \ '. 10, en ci \'ocabul"" ¡QnwnenU/l. ; <<},m,ada
IlIcrànam<"' ,     [ .. Il. i en' s> ofega d. fums. de gasos. de TIC'V, S. de semàfo.-<. de t<lcd,.JlS
, d' or gUts pud •• ' .... . J. F. Mira, l'unl Mim. p. 116.
70
IV EL GÈNERE
Uns planleJamCn1s audll\"(,,; ,
Unes incursions auduces
Uns algumenls fal ·la\,<tS.
Unes argumcn1aclOns fa Hacfs
Uns xiquets fell \,<\!!
l Tnes xiqllClcs felices
Uns lleons feroço:<
Unes panteres
Uns ,otxcs ' ·elol;"s
Unes mOIOS wlocts
... .4. L conlràriamenl .. Is que de rcsscHY<' r. també hi 11:1 al-
gunes q\le CIl calalà només .. dmelen IIn,t (inic" tennimlció. enfronl del
"tstel1à. (juc n'admel ducs:
Un home rude
Una dona r ude
Un "¡¡ixel! ,·ming.
Una nau \11dng o
5. El gènere i les professions
L'accés de les dones a una sèric de professions que tradicionalment hausigm
excn:idcs perhomc! ha donal lloc a certes   lingüístiques.A vegades.
per simple inèrcia. es manté invariahle el llom. lalll si s· aplica a homes com a
doncs. El s uicci omtri s itWl.l ls l'resenten molles   en aljllest punt. Ell
cls IÓ l ' ci ls més Formals. però. atcSit la IK)\' ¡¡ scnsibili laI del s aClual s. i seguinl
nua tendència lògic .. i ine.'\orab1c. sempre que lingiiístieamcnl siga jXlssi ble.
es l'anc de professions exercides per doncs. cal .. pi icar·los ci morfema específic
corresponent al :;ènere femení. Així doncs, cal c,·itar fmses com al[ues!es:
I Lu   de Cultura ha ,"augurat una exposICIÓ an!oIòj!lca de TàJlles
' Lu primer ministre ha sofert Un dur re"és les deccions europees.
És part iculamlcnl cu ci món de la polít ic ... ci de Ics finances i ci judicial
011 aparei .'\eu més desajuslos en l' us del gènere per a cada pamula. Per
a e,'iI .. r en el procés uc rccupemció de Ics fonnes femeni nes d·ofici s
i professioll s, conn' apl icar IQleS nonnes :;coerals de fonnac.ió dcl femcnC de
umuc.ra quc les \lO"CS fom1Cs creades per ;l oeulml ¡!Zllr Ics di storsioll s bi stòriques
Il. El Du'''''''''''' LI1C",loprol" de l 'EncIclopèdia Calal.n • . pell>. .í <¡ueadmel doc. ",m",.telOns
pel a<¡uc<! "..t_ '-KIng i En".,a que di<c,onl"" crl,l.:.t. desp''''' pcr 1. mateln cJ,tonal ,
<om ara el iJlN:¡",,,, r¡ culalà·"a>lcllà ( 1987). mantenen C.XdllSl\'.m<n! 1. formo ,-,l,ng pcr • tolS do>
#ne.e •.
71
JOSEP LACREU
geuer;l(.!cs a partir dc la masculini lzació dominanl esligucn en plena h.lnllollÍa
amb Ics eSlmclurcs generals de la Ilcngu.l .
5. 1. Noms acabats en vocal o diftong
5. 1. 1. Els uoms agniS acabalS en "ocal fan el felllenfafcgilll-hi la Icnni-
naci ó -11(1:
  FEMENl
Clmrgi" Clmrg""'"
deg"
deg"""
ball"rf t",II"",,,,
",,,,,' mar",,,
palró palroll"
1'"
peOll"
5. 1. 2. Els noms agul s acabals en el s dif¡ ongs -au . -eu. -iu fau el fe mcní
canviam la -u per la lemlinació -m:
  FEMEN!
e.cI"u esclm'"
hereu ha,...,,'
dereClil/ dereC/iv"
nUl/III, necll/I,",I
5. 1.3. Els uoms O csdrúi."ols acab.ll s cn - iI són invariabl es:
"Slrollal/ra
lIIlua
uoltO/lii.w

jisio/erUiXl/UI
g"àrdlU
ordt.·ltllllfa
as/rO/",Wa
lli/e/a
aOIlO/lllsra
e.<pm
jisio/nuiX"'"
g"""li"
ordem"'íu
5. 1.4. Els noms plans ° es\lniixols aCllb.1ts ell -t o -o fau el feruení <:all1'illlll
;1\llLesl<:s "ocals per -11:
àrbure
arqUllecre
mimsrre
9 T.mbé is .cc<plable la forma M"''"'

àrbirra
urq"itam"
"IIIl1srru
LL
!O. Ai."/) no obstanl. en .1 Dirrionari d, 'a IIcng"" rala/unu. de I·Encidopèd .. Calalana. es
dÓfl' la fOlnl. arq"Ue;u=
11 Alguns diccionaris lambé recullen lo forma (nlcnys recomanable).
72
or/ehre orfrbrll
pedimr". ¡xdimra
pSlI/",m", psiq",mra
clJr<mdera clJ'lJndua
pallano palla .. a
IOrt:TO to,aa
5.1 .... 1. En algulls casos. però. adoptcn 111 !Cnnillació · eJSIL

altaMe
mule
bHf>e
)lIIge
1/I". lgf
sacerdol
5.1.4.2. I cn altres són invariables:
MAscuLl
complable
dra¡XlÍre
jo,eme
 
alcald.'"a"
balir .. "
/>l sf>eJJa
)II/gelsa"
metgcssa"
,,"'udolrssa
FHtENI
comp/ablr
i/rapaire
jorClue
IV EL GÈNERE
5.1.5. Els noms plans o esdníi)(ols acabats Cll · 1 fan ci femení afegint-hi la
"ocal -(I:

emp,ela,í
"OIari
5.2. Noms acabats l'n consonant
FEMENf
emp,e.à"a
/lOIil"a
5.2.1, El s lloms nguts acal).11S CIl cousouant, COIll a Ilonna gr uera l, f;on ci
remení afegint -Iú la rcnninació .(1:

  -alita: comediant
romercim,/
C<H/lnhanta
comudamo
Il. També is ""'Slble ""ltlLAr la f"", .. a/ca/de iD\,. ".blem<nt , indICant r.l!omanç. de g<n<re
po, miljà dol dclenn,uDI. També hi b. qu, l''0po<a la furm:r ,drlllda, e,","'" que el seu Us. .", <nm
'ra. "",mbl. més 3\',al nu.! (Mo",,,,i d·ulrf).
!J. T.mbé és aJnu",ibl. de,.'.' 'D,'atiable la f"",,",ju/g<' . , """ca,.r homODí amb el de!<"runatU.
/" ¡u/ge CoIloqu, .. lnI<Dl. lambé <S pol "", nIu la forn", jUlja, accrplada pe, .lguM aU!OlS (,\¡""u,'¡
d'mil l
¡4 També é • • dltllSSlble I. fo,ma mns, pe • • 1 f."",ni .També l' ,\odione," d. CI udad Real bo
ahroll la   de I. presó d' llerrera de lo   [ " ... ..-, )·]]·1989. P 12 CoIloqui.lmenl ,
lambé h •• dqunil un. <:<: na u lensi6 I. fo"". metl", .""epl3d, fl"'r .Isun. "'ors (.\fa"",,1 d 'eJtil)
73
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
sin6 (Iue es creen per 11 unes necessil at s de con1Unicaci6 en IUI momenl
dona1. I és ;,ra, dOIlCS, a partir d'UllS dclennin.lls   social s, que sorgilla
necessitat de desigtmr específicament la dona si tuada en aquest nou cstat liS,
6.2, És, per tanl, des d'aquesles I,rcmisses, que cal enlendre cer1es ¡IUJO-
\'¡¡cions lingüístiques quc s' han ilssajat d"nw;:unent amb la \' oluutat de trcncar
hàbits d'cxpressió que s'identillqocll corn ulm prevalença del masculí sohre ci
femení. Ll major sensi bililat social pel que fa a les relaciolls d'igual lat enlre l'ho-
mc ¡ la dooa exigia, inevi lab1cment, Ullll re l'isit'l d'alguns punts sintàctics, Ara,
val a dir quc no és gcns fàcil remoure les eslructures silllitcliques de l 'i dioma
sense fer-les tronlollar, Per això, abans de ll ançar-sc a avenlures, és
a   lItll b nleSUf;' k s possi bilitats d' assi mil"ci6 ' jue presenla l'idioma dal'lIIll
de qualscI'ol illllOI'aci6,
6.3. El problema que s' ha identifi cal com el més greu, 'llIllIll a la discri -
minació sexual quc s'e:"ereeix a través de la sinta .... i. és l'ús de l 'CUS masculines
en un senlit genèric, és a dir. referides indislintamenl a hOllles o a doncs, Es lracla
d' UIl;1 pnlxi I i ngüística que, oculla I;, dona: I;, ell Ulla rcr e·
rència eol' leeti va que s' assimila amb la dels homes,
6.4, Anali ttem, ara. però, críticamell1, Ics allemati l'CS am b què s ' ha l'olgui
contrareSlar   associl.ci 6 entre el gèno::re rnascul í i l'espècie humana, Sóu
OpclOI)S I imi tades qlle llfescll!en, al seu tom, Ulles al tres dificnltat s que no es ¡K.Xlen
e Indir, \'o::gO::II1 -ho conçretl'IlI Cnt ¡Ilub l,lgllns Si, parti nl del s eS'lllclIIO:: s
tradicionals, per referir-llOS a dos treballadors i a dues Ireballadore.f. dicm que
Els Irt'balladors dell l/gll/s IWl'iel/ SIgUI des¡xl/xa/s Ik l'empresa few Imll selmlllll/,
ens lrobem {Iue e/s Ireblllladors, nom de gènere masculí, assimila tamhl: Ics dones
delmgudH. Per a e,' ilar 3tlllesla referenda absorbent. en la pràctica s 'hali assajal
les sol ucions següeul s,
6.4, 1, En primer lloc , cspeciahnct)t en r àmbil del lIenguatgc administratiu,
s' ha recorregut a una descomposició motfemàlica de les paraules 'lue lenen un
nti II específic per a cada se."'c, Ai xí doues, la f rdse en qiicsli6.
rcel"bo¡;.d'l seguinl ¡1(IUCSl criteri, 'lucd.lria d' manera: Ell/les Ireballadors!
es delmguls/udes /laylt'lI siguI despalxl/ls/l/desfeil/ unl/ selml/I/I/, És evident, sense
necessitat d' eSlCndre' ell explic¡ICions h'Talllï les. que ;\(IIlCSla sohl<:Íl\ és totahuenl
hll'iabl c per a l' npressi6 oral, I fins i IOl caldria plmuejar-sc si és \'iablc realmenl
en algun contC.'l ,
6.4,2, Uu" soluci6 111és respectnoSl' amb les inlemes de ri di ouw és 1;,
repetició de I es Jl3raules qllC eOlllenCIl una marca sC\ uada, Si s> apl ica ngomsamelll
a IOl S els mOlS, és clar que pol donar lloc igual meni a esperpèntics: Els
treblll/adors 1 l<,s /reballal/ores ¡{etwgllls I de/mgl/des IWl'len slglll despaH(lIS i
despUlxl/dl's feia l/na setmana. Però, si s' aplica amh Ulla ccrla eonlcnci 6, e."'clu-
!>i\'amt:ut sobre el subjecte de r aeci6, la sol lIció ja és cer1amt:ul més satisfactòria:
Els treballeulors i les IreballadoreJ'     /lm'ien siguI ¡{<'spul.mls few tuW
se/mana, Amb 101 i ai .... b. per més (IOC dins d'una rmsc ai1lad.l aquesla allema1ÍI'a
pUg;1 ¡llbirar-se com IUla soluci6 possible, CIl Ull llarg no ho és tant. La
repctici 6 COlllíUU3 de delcnl\;lL1ts mOl s, e,'pl icitant-nc ra 1tcmança moof ològica,
76
IV EL GÈNERE
genera una c'\IJfcssió lenla i feixuga. Una expressió lluc. Cll definili "a. s' oposa a
r ugil ill11 i r ecollol1li'l l'TÒpics del di scurs oraL
6.4.3. L'ua 'Illra solució. eUCilrll, que s' ha prOlX)Slll per a d udi r aquest enutjós
problema és la reellrrCllcia a , 'CIlS eOillunes COlli peHonll o urdll'ldu, Es traela.
al capda\''III. d' iutcntar n:slringir l' Ib del s Illots I[UC IClleU Ull senti t cspedlic "Is
casos CII què. cfccti\,31\1en1, hi ha ulla referència concreta al SC,\e del s subjec tes,
i. al cOJilrari. utilitzar mols amb sentil genèric quall ci referenl siga du.1.I , Les
difi c ultat s qlle   aquesta opció. però, són semblants a les de la proposta
aTllerior: si cada "egada que hi ha una referència genèrica cal anteposar ci mot
penolll" re.\pressió rcsullanl seria cnomlemcnl pt:sadl i reitel<lli"a. Com que
IïdioT1l:l. realmeut. no ha recorregut hislòricall1Cnt:o aquesta mella de solucions,
no s' han general més que un nomhre escassíssim de "elis que lingucn Wl valor
genèric, En el eas cspee ífie de les professions. d' haml;t, l' ;tplicadó d' mlucSI
crircri donaria lloc a sol ucioll s cstraf ol àries. És dif(cilmelll acceptable. pcr
ple, que cada \'C gada que es reclame un ad\'Ocal s· haja de dir. en ci scn lloc. U/ta
persolla adVtxatlll o lli! mdl vidu que exercisca ¡'adI'Qra<'ia_
6.4 ..... Si de I-erital es considera que l'ocultació de la dona sota tuUl refc.rè(l-
da masculi niwml és un fel inacceptable socialment. potser l'lInica altcn\¡¡(j \,a
rea!rne1l1 eficaç seri a recórrer a IlIUl solució d' allò I[lle s 'ha anomenat ellgmw'ria
Img!ïlsliClt. Sota aqucsla denominació. cal entendre uua recomposició de Ics cs-
Imc lures moñològiques de 1ïdioma. La sol uc ió que concrctamenl s' ha al/Uulal e n
aquesta direcció consislci."I: a c rear ani ficios3JllCnt nn morfema espccítie, difcrc1I1
del s ja e:\i stenls per a marcar el masculí i ci femcní. a fi d'aplicar-Io als casos en
qui! la referència és genèrica. Numés així es pudria ,¡¡;unsegnir rcalmenl llUC tuts
els oonl S aplicahles a persones poguereu scr uti lit zats CI1 qu..1l se ,' ol contcxt SCllse
:uuagar la duna, Am. és cer1 l[ lLe unil opt:Tllció tan radical com all"eS!a signi ficaria
Ul la desfiguració tan violenta dc l' idioma. quc a 1)CllcS tl dci xarin reeo¡:! l1oseibk.
En ca1alà ningu no ha gosat posar en pràctica ulla a1rcmatil'a d'aqucsla mena.
Encara quc sí en castcllà.
ll
Siga com ndlga. això desbord1 qml sc "olplanlcjamcllt
realisla, amb possibili tats d' aplicar-sc a l' eslàndard oral. i s'emmarca més al'iat
en ci lerreny de la li ngüística-lledó.
6. 5. Enf ronl de les ¡¡mi laciolls i dill culla!s l)Cr a posar Cll pràclita
de Ics solucions vistes a1l1crionllcnl. potser ['unica altematil'a raonablemcnt ac-
ceplable és assumir sense coml'le.\os qllc els lIlo¡f ellles tenen IUI "alor pnralllcul
c(ln\'ellciollid . i que. dius d' aquesta cunvenciunalita!. els masculi ns !cntll lambé
Ull \"alor l;cnèric, Dc fet. ai."l:ò no és mú qne acceptar la realÍ1al , es diu. per
e.\tmplc. que Els   .fi nesos es ma¡¡i!(,J'ltm pels currers. IlÍlIl;ú no inler¡Jfcta
([\IC aquests siguen necessàriament hOilles; mcntre que. al COl1ll<1ri. ([uan
es diu que Les e.rwdUtnle.r xlIleses es lIlU/ufe.Hel! pe/s carrers, sí que que
aqucsla referència estil reslringida al coHectiu dc dOlles quc eSludicn, Aquesta
( 1)Ci ó. Il'altl<l bmlda. no s' ha d'entendre, és clar. com una di scriminació de la
:B. \'eJl<u-ne com a mos'" "'lu ...... f""menl de J di>cnmi nlM"wn d',\h'.ro
Garci. .Con palabr:as les mñ<s , COlI palal ... ,; cumn Ics l'',c,,on.r.'k • . con
pat.br •• com·<ftC." Iu ",,1¡II'1uCS I .. J • • p_ ].39.
77
JOSEP LACREU
UOlI<¡ . La discriminació. si de cas. exislei.'I. en la sociel<l l que margill<lla llima. I\:rò
c1llcllgllól Ige. per cll nl<l Ici.'I.. no és el US<1U1 d' aquesta dis<:riminaciÓ. un"
ingcnuïlat fal ' laç atribuir li l'iuioma una responsabi1ilat que no li.
6.6. Assumim perspectiva tleUlra i di Slaul. el prohlellm milI> què ens
enfrOll1em ací és que uomés hi ha dos gèneres per a designar tres realitals: la mas·
femenina i la neulra (amb " alor genèric). Com a conseqilència d·ai.'l.ò. un
del s dus gèneres ha de desigLliIT necessàriamenl la l'MI i ci 101. No hi h¡1 allra ;lllcr·
nali ' ·a. En calalà. com e n la majuria de Ics llengües. la Iradició ha assigna! aqllesl
papl:T al L [¡ocara {jlle hi 1m allrcs llengües. com ¡lrd Ics iroqueses -dc
eerles d' ¡\ luèrica del Noro- n el gooJ<ro --llengua indfgella de Velleç.uela- .
quc fan ser" ir el femení COlli a forma genèrica . Siga com "lIllga. des d' lIn pri sma
cSlrieli1l\lCHI liugÜíslie. I"I\¡ÚC problema que origina el fel que 1111 morfema Iing:1
un doble sentit és I"ambigiiital scmàll1ica. Però es u'acta d"un prohlema intrínsec
al mateix fe t lingüíslic. mot s tenen un l'alor polisèmic i represcnten albor<l
la pi1r1 i el Iol . La IJlIr:l\lla dU!. per excmple. designa. d'mla 'el que
dur<l la cI<lfOr del sol' i. d'una altra. ' eI temps que lard.1 la Terra a dOlLlr ulla '·olta
sobre el seu ei x' • aCl:epció cn l]uè l:umprèn lant la ml com el senti I anleriur de dIU.
l..;J paraula 1I0llle n' és IlUllbé \III allTe exemple: 1,1 primenl accepci ó que recullen
el s diccionari s és 'gènere del s lIIelllre {lue la segona ja es refereix
esp,,;cífi eall1enl a l' "indi " idu mascl e dc r espècie humana' . I. de fet. pa moll {!ue
es , 'ullga e,·ilar. no sempre és possible trobar altemati\"Cs satisfactòries a l ' ús ue
la hOll/e en a{luesta accepció genèrica. Ai .'l.r. per a referi r· se per e.'l.emple
a /"holl/e de CromallYó. és e\'ü.lcnt (Iue ilO es l'Ol dir la pe'IiOIl(/ de CroIlWIJyÓ. I.
d' altra banda, cal teuir en compte també. ahans de rebutjaHlC c i "alor genèric. que
ci mol 1101111' l'onna part d' \I\¡¡¡ gran f amí1i a lèxica ( lIumà. /uww/JJsl/Je, /J/Il/JwIJ/al.
11 11111111111:", ... ) que 110 pOl ser Teempl per deri l'ats de persona.
6.7. Fet i fe l. mal gT1lt el s problemes {llle l'lis Iradidonal del IIcugll¡ltge
cOlII]lorta ell aquest semit. cal reconèixer qoc qnalscvol de Ics opciolls que s' han
esbossal cOln a al Icmali ' ·es a aquesla lradició ocasiO\lCII \UIeS inco mmen-
s\U'3b1emenl superiors. J. wbrctol . cal destacar també que es tr.lCt<l u'opciuns par-
dal s, nccessàriamcllIlcslringidcs a detennil1ats àmbits expressi ns. pcrquè és f ranca-
ment iucOllCebi blc que el Hengmtge or.\l espont¡mi lJ\1g<l auibar li assi milar-Ics mai .'"
2.J Aprofund¡oten aq .. 't pl aot'jamen, d< rebuig d< ""l"ci"", a,!ofici"""s, el professo,
Gabnel BlbilOlli. d< la l' nll'clsUa! do: I.,. Illes Balears. ha pubil""l "na sèrie d' ' llIeles en el Diari <k
les enUe d 21 de març I el 25 oI ablÍl do 2OCJ9 • • mb el DOm d< .a ..... , lkngu. ; sexe. (re-
pm<!uÏ1s eo <hllp: libiboloni calilc.""" ',cnere bllnl,. J. eo considera que el loo"in><nl pd
no .. xista h.   "n conjunt do r«Ol11 • ......,;on5 ma"".des de fon.menl. l'or 1_ .... bonda, I.
Rul ,\c.denu. de I. Len,,,,, Española lambé rons,dera (en ,efe,ènCla al e,·iden'menl. ""'Ò
.mb <""s¡deracl""" t",.l men' "a,ll. d.bI"" . 1 c'1>I .) 4"e m ... ",ulj no ,mmat;<>1 no ",lo se empl ..
para .1"" individuos d< " .'0 Tna<cuhno. slno !amblen para .. , I. ol ....... ",' O e •. • 'o.
d". to< indI \"\du,,", de I. "'pec,e, SI " dlSunc,". de ""X"""", 0",("",''''''0 panhupamco de dltt/as. 5." .
gbu:ro, JOCUIn. que ",,"rn en ¡'article .1..00 o1Udatl.n", y I .. cmd.wna .. I"" nil;"" )' las mna ••.
U què c""dou que . lis .. Ilf'O de desdobla.utnl"" SOn "",Iic",""" e ,"""cc"m"" desdc d pllIlt() de
1' \s1a hogüíS!l'-(reprOOud en <bup: Iwww . • au.sJw ..... ..... l...bOJOOllI.nsf;(I·o.\ .... x .... ) ... th
SI 0002 I B76&)<)1 I OC I 257 J B8003SBA $File, Coc, tiOllespa"d FA Qdccoosulla<. btml . p I 9»
78
V El plural
I. Diversitat normativa
1. 1. El:; mots I¡UC :,calk;; n en -sc. -l'I. -.TI i -ig awnclcn ducs pQssi bi litats I><:r
11 fomwrd plural : bé afegi nt -los ulla -s. bé afegint -los la sll ' ]ab;, -Qs:
d,sc
8"'/
¡exl
f>ilSu'g
)"lol>EL [ l<.¡ODH. []
dlles
8"
sls
¡nU
¡WJUlg.<
dISCOS
S'UIOJ
lexlm
p(lJ$(JO$
1.2. 1..;, tendència predominaut :,c[UalmCUI , en els usos cSl;mdards. és:, fer
el s segui n! l'I modclll . és a dir. afegint -m la Icnnitmció en -os.'
1.2.1. Amh tot, hi Im algllllCS par:llIl es ' ¡tIC preselllcn uoa forta resistència
" plur.llill.ar-sc amb la lcnninació -os. i. doncs. gcncr;,lmcnl s' hi sol apli car el
plural ell -s. És ci cas d' UIfU!!SI (en plural .aques/s), ue lest   [en ci sentil de
' pro,-a 1. de rmg (raigs). de pwg (pwgJ').
1. 3. Ell cb usos orals espontanis ,-alcucians. hi ha una \' ariació importau!
¡I"aquests morfemes de pl ural del territ ori . Si bé alts l:onulHllIes ccntral s
es fonna el plural dels tres primcrs gn'ps seguint ci model [ (pl ural en -s) . tant a
Ics comarques lllcridion,1ls com a Ics septell1rional s se seguei .... ci model 11 (plural
en ,os). l'ci que fa al gmp (mots aeah.1ts en -lg).I' lÍs general a tO! arreu
rer rl l,lurat en -(lS.
lA, En l 'estàndard oral. cucara que qual se"ol de Ics possibil itats de
formar ci pl uml és plcnamcllI legítima. amb .. ista a aconsegui r 1111. 1 c:\pressió
ua!Uml i COI1\·crgcll1. cal considerar preferibles les fonnes en -OS.
! AqlleSla r ''l''''Ó p .... 1'<' la Gon<lah!at Valo.ei.na (üi/nis ling;¡[",i<,s). ]><:' ta II.TVV
(EIIJJ ",lJdrlW U"gli",icú) la Hn 1'). TV3 (El r",ulà " 7V3). ,h'ui (U,bu J· .. M. Edi,w 1"')\""
siO/UlI). I.·AVI.. pe,ò. mani': una per les fornItS dt ptu,"t on -s (GNlmà/ica """" Uli>'a
"'lÜnl"imw)
79
JOSEP LACREU
2. Remarques sobre el nombre
2. 1. En l'alencià, alguns mots plans aca hat s en -e. COIll ara home o JDI'e. fan
el plural en -liS (/lÒmell.f .Jól'ells). A I!!uns altres. ,GIn ases. foves.jreues. Ima/ges,
/Ilarges. ordes. orfe.f. orSI/es. f<wes. ¡ermes. l'ages. ]lrescUl en   En
[' literària. però. s ' hall gener,¡[ i tl"t en tol S casos les fonncs en
lluC són les més generals dins del domini linguístic. En r estàndard oral
poden usar-sc unes o altres fOllllCS. però sempre amb coherènci a.
2.2. D' banda. cal deStllC3HIlIC alg\UlS mols '!Cab.1ts en -s nonllati ,",ulIent
són in\"ari<lbles en nombre: l'i dillllmi. e/s dillllns (no e/s *dlllullsos): el dl/narls.
e/s dl/narls (no e/s *dl/llar/sos): el dIJol/s. e/s diJous (no e/s '"dijousos): e/ I/a/lis.
eb llapis (no els *lIà!Jls,fOs): el piliS, els piliS (no els *plusos): el fOlis. els fOlis:
I" eliS. e/s ens: el CI/IWllilrs. els ca/lIml/rs: el socors. e/s socors. I
2.3. Els mot s plans .lcabats en -x o els agut s acaoots en -nx tenen \III plural
pur.llllent grdfie. seuse cap tr.lIlscendi:neia fònica: l'apèndix. e/s apèndixs: l 'Ilèlix.
les hèlixs: I"(m!ex,eh lildeu: el e/s l'èrlexs: l"esJinx, e/s esfinxs: el IIIIX,
/'Is IlIlXS. I tamoc, excepcionalmclll . algull s mots agU1s precedi ts de l'ocal: el du."
els du.u.
2.4, AIglU\es pamules acahades cn meal tònica presenten, en l' ús espolllani.
alglU\cs vaciHacions cn la f omm de pluraL Remarqucm Ics I)onnatil'cs:
CII rrrr est. e o rlll l'li l/ fre .fre liS: /1l Oli ¡ qll (, m(l III 1 I/iliS: 11111 rr011/ l', Imlrroqll ¡/lI: pi /llI (,
plflllillJ': robi', robmJ.
2.4, 1, Per contra, f<lll el plural afegint-hi una -s ds mol s sc I,,'iicms: bacllrà,
bacaràs: malit/raJà. maharajàs: 1II/llllà, IIUllllàs: IIImlllà. lIIallllàs: plluà, pai.tàs:
!JlIpà. !JlIptls: flIJà, rajàs: sofà. sofàs: IIIrallnà, IlIrollllll.r: ('t/fè, cafès: ('t/lè. calès:
COlll/pi, (II/U/pis: rim!, clixés: colllltè. cOlllllès: consomé, consomés: t1If)è, CII!'¿S:
oboè, oboèJ: pilli, palis: P'"rom>, peronés: pl/ré, pf/rés: qllll/qué, q¡uni/Ilis: l'o.!t!?.
\'oJtès: .fimpcI/Jzé, XIIIIpll/J:e's: collbri, cvlibris: esquI', esql/Íl':
jreltest, frellesú: jll'" mlllllil(, IIIlIllIilts: orgml/I,: orgllllllls: ml,., \'1116': .tocolt,
.\(/colú: bllnd6, bandós: cupó. capós: dOll/1II6, dOlllinós:frlCandó.fncalll/ós: gigo-
ló, gigolós: piulO, pllII6s: rondó. rond6s; torl6. IOrl6s: xacó • .faC\is: xapó •. rapós:
bl/mbú. hambús: ClIIl('Sli, Cllllesús; curiblÍ, C(lflblÍs: C/lwxlÍ, Cl/II/.niS: /'11111, elmis:
gris,i, gnslis: ¡¡¡/II.IIi,IU/ull/;: li/l'mi, mel/lis: /ilI, III1S:pa{JIi, paplls: paJSMlÍ, passlulis:
pillí, pillis: tabri, II,blÍS: t¡nlÍ, IÒ'SIÚ': urdli, IIrdlÓ": vodlÍ, \'Vl/¡Ú; .mmplÍ, .rall/plÍs.
2,5. El s adl·erbi s slï 110, quall se substauti veu, rcsp • .;eli vamf;nl , ks
fOfllle s i en plur<ll:
80
Ella 1I1()("IÓIl IJa ol>le",do """!'t'III")' Jle/e l'emlllri.<
Aque.ta moció ha obitngul quarant . ,el ,\'ml_i_lrC5 nCJ!;.
2 Els I/IOlS ,,wc-,,..s, però. laml:>é .,dlnden ds ptu.aLs ra¡mnarws ; .wro'JOS
\' EL PLURAL
3. Plurals lexicalitzats
3.1. El fe l que UlLl paraula s · UliIit7.e en singular o en plural 110 sempre res]X>1I
a un clÍlelÍ lògic de rcferèocia a un o a demems. Hi Im tum sèric dc mOl S,
mJOmeuats S!IIgulana IIil/llim o pll,rulia lan/um, que es f an seT"ir ¡»vaIÍ ahl emcUI
sempre en singular o sempre en ¡¡luntl , Cadi IIcngu.l, seguinl Ul\;l (raòició eSlablidl
per rlís, lé unes ]J¡ITI¡culalÍlals, en aquesl pIUli , que la CaTaClerill.en cnfwnl de
Ics allres. En el nos/re cas, però, ci ca slellà , a causa de 1.1 de d omini en
què s' ha (rohal his lòricamenl, hi ha e;"cn: illlll.1 fOrla innuència, que ben sOl' inl
ha aheral Ics fonnes e"pTessi l'CS més genuïnes, A i :\Í, hi ha b.ls1ams mOlS que, 101
i eslllT t¡ salS nonuafi l'amefl/ CIl singular. sI'guinl els l'squemes U' lí s del easldlà,
sOI'i nl s' usen en plun,l :
  C,\TAu\
EN PLURAL EN SINGlll.t\R
BIII1U'lI1uel'u BI", .. w.('u
bl/nws lI<xlln bona ni/
buenos tardtJ bona l'esprada
b"enos dius bon dw
cab'pitJ calrt/lVu
cdos ge/osia
a rclmia, rod .. lw'
8l11",I"b<lrro5 fxmifun8
8 U", ,¡ .. bOJq ue,
8""rdaoou
Mmlles l"'ninm C"deua Prnint'
par"brú"s p"mbri.m
l'''' ''g'''''
pa
mi
8
u
a"

"'/aI
porlilequ'paJe, portaeqwl"'/ge
porl"p/ulllal portapll",,,,
prmSl/eSlopa, prelll5"e510pa
qWllmi,,"e, 11(1'1111(//
R(/mb/as, 1(/5 Ramb/a, la'
,a .• u«ie/OJ graUlal
"'III{'<'II,;>/os Irewagel, Ire.,caglaç
J_ El nOOl rodaUa l'IOttltS és .quII,.len' al cast,lll aJ"dtdous qua. f. ref"'nc,a a les 'pro:<.i .
InIt.ts J'U"' gran ('"la,'
ol Li fOln .. en plu,.l , l'a,,,,glles -<lue és t. més ... ,.l e. el, .. lenei. po.lat-. '.mbé està .m.·
plepda .1 1)(1'8: Ferre. Pastor, en rl seu Di«,,,,,,,,, ge"""" . 11 dóna .nllad. rom a fonn. 1"'.<11"'1,
i En,i< V.lo. I. ulilitza en les scu"", o/:>res: «( 1.mh cod. pàm""l <om un Obra liI.,òria
rompJeta I. p, .t7
S. En ca .. l' ". en qu.n "'- ".10< de nom plO!", ,den'.l faOlÓll p;tSS<"¡ de B'Teelona,
Enca .. q"', cal <"""'la/·ho, taml""" "" h ' nsòh, l'lis del plu,al: -t. ...   que lanles "el"'de.<
he ,-..t ¡nundaJ&<, , "rament aml><n a I. de",,¡ .. l que temen .,-u, 1_._1., lanuel de Pedrolo, El T""/>$,
167; .Gm", J' ,'an l'mm"., de mallnad. el pàmc a ... Ibmbl.,.., Ana, 12-\'·1989,
l' 30,
81
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
84
ÉI riene buenas etfH'ldns rara aguall/ar l'SO .1' mu,ho mds.
01 11' eSlluena rer a agua nIar ai" ò i moll més
Se cUJó de espnldas
Va ca tlle d ' esquena
Éltenta l<r ,ul(X. de ""u/ro relrl150 .1'   nos hn.o u h<rr los hígtulos.
Ell tema la ",;11'" del nos tre retard , despri . en. "a fu t l felge l'''r h, boca.
A buen<r'- hora,-me lo t/ien .
En bona hora m' ho dIU'
que p..,d,ó el IrabaJO l'51tÍ a lod<r. hora. en el bar
[)e, del dia que ,-a p"rdre la faena. e,tà a lola hor a al bar "
Se /u"1a lo. hue.os ,
8; va amarar lins al mon de I """.
FJ un aJulllo que u re ha Ufo de /(I" man".
1'":.'1 un as.,umpte que ,. li ha l'l'oapal d. la mà
¡Vellga.'. fX' IIgtim",,,,, mana, a la " hra, qm>. si 110, 110 lem"na,(mOS n"'!ra
Vingal. mil quc. SI no. no ac"barc m mai
E..ta vez .fi' /ta burlat/o de IItt: pero J'" me Im pagam
A quesra l'egada ,' 1Ia hurlat de 11\1, però Ja me la pagal à
7èngo dolor de mueÚl s
Tinc mal
B mill' /' ,,,io.lO: mt/e las narice. ell Iodo
f'is moh curuls. Ika el nas perlol MreU
Le /um peg"do "" punelll:o .1' ntngm por "n,ires
u han pe¡:al una punyada I lluu sun,l! ¡>cI nus
Afíralo bie", oltora qlle lo nenes delat,te .Ie Im  
!l lim-te' I bé. ara que el Icns da,'anl del nas .
.; v ó",1c "<1.\ <I pas", lus N(n'idndes?
On passaràs el Nadal ?
Me la.- he ,·i.tu negrn,- pllTll po<k, Sllft, a//{
i\ l'he ,-isl negr e l'''r a poder .i.'" d' aní
Año <k trie.'es. "ño de
Any de neu, any de Déu.
l.il ,rolicra hn Ire¡,'tIdo a   d"¡ j e/e.
La notícia ha a. r iba l a riKla del cap.
ValellCUl eSla a orilUrs del Metll/erra/reo.
\ 'alèncla està " m ra dellllcdi1crralll
Viw,r N, ma perr-(tt y gal""
Viuen com el I el ¡' 'OS
12. Tan'b.,' I!s pl<namt nl <0,,«10 la <Ol>Slr1tc<,ó CD plural. a toreS OOr<11.
\' EL PLURAL
Eslll Ufl/eI/CIli Impo'/ljfl/es,
senlència un pre(.-.:Icnl importa/\!
F.s/e .Ita/mel dire mell¡¡ra.' como PUriM.
" quest 1\'(an",,1 di u menudes com ci
Ble U Im buen un", 'l'U ,·i.'e de ren/os
"'-<juest és un bon senyor <jue ,' iu renda,
A u /e <A/NI/() 1mbf/li qlle pmler/e ml:dinw sl/e/(l s
,I. a(luCSla sabala, caldna posar· ¡¡ mUj:.
Eso. en Iodo coso. Jo hobr tls vmo U I sl/e;;os
' \1."\ SI de ças, 110 deus ha"cr 'lSI somni .
Lo único '1"e hure eS 11:"flmur f alsos Icsfimua;us Coa/UI fado el mundo.
<j ue fa alçar rals leslimonl cOllim tothom
Hau Ili:! rojal a fll UMs" a deree/ra. ,\'. daro. des/mis /oi/o Ir sIIIt' t/w/,
El les a lurt ' a dret i, és clar, després lo( li I)¡ mal .. ment
Haun todo eslO con o'is/m a I"s i:lucimlrs.
ran Ior a .. \ò a mb "isla a les eleccions.
S" p"o tiene .'is/a>' al mur.
El scu pIS lé "bla s o bn el maL
Es tlllu o{>(flK'/61l de   "ue/os
É! una operacIó "olada
J.4. DOIlCI1l . ara. IOl lIlI ¡¡l lre segui I dc frases IllIè CII caSle li ;] es fa servir
alguna p;mwla CIl i en cala I;) s· ulil ill.a cn plural:
El eql';po h" em[Xzado o Jugor con m"rho m'p"le, pao en seS" ,du ha hu ho ac"a
L' equl p ha romcnçal a Jugar amb molta espenla, però de 'q;ul da ha fel a lgüt'li
h<lbl<l con aire de sufid encill
Sempre parla amb airrs de s ulicii' nd a .
Eslt svmbrt"fo rirllr "" fl /(l /IlIII' u/K:{",
Aquesl capelllé unes ales molt amples.
I .... h,zo pasar l'u, 1:/ o/a mbique.
LI ,'a fer passar f>" r Iols els alam hi ns.
S, vlunos a Cflmpo trao'iesa "dclon/o,emaJ.
Si ane m camps a ln,,'''s, avançarem
MI m,,¡er es/<Í ."" fil era de cuen/"
La meua dona Ja cSlà rora de com pIes
Aun'lU#!" p"",e, ,, Vl5la pO'eC( ""')' e"lIodo. mani/o toma eO/pall:O h"bla como
un descofidl)
Enc.lI"a que a l',imera "Ista pareix molt callat, pren confiança 1>1' 1,
dcso:osl ts
85
JOSEP LACREU
No <fuiem va/.u a .'er/e ¿En/endido?
No ct \'ulllornal a "cure, En!esos?
SI a la prolllo lo sahras
Si e, tà ... le. e;;col! l'5. prompte ho ,abràs.
niñoslemp,e en
Aque,t .xiquet 'empre està ab llimbs
A "er si li! aus 'f/u "1,,¡" lI/(lmM (I perTM co" /¡m!:(lIIi;:p
A \'Cure si ct penses quc ací els gos._ umb llonganisses
No dlóe nada porque l e han umat/o la mano,
No diu res perquè li han untat Iu
Lo q' lí- Illa, gusta de los fX"qlle,   e, Iu monlaiia rusa.
El que més m' asrada del . parcs d'atracCIons Són les munt anyes . u,..,.
lAs ralllj1<l/IaS de /" ig/Uit/ l oCO" (I muerlo
Les campancs de I" església ")llUen 11 mor ls
,l/i]e fe 110 quila el ojo de encima ell IOdo el dia,
El meu cap no cm He,"a el. u Il. de dam un! durant lot ci dia
de ""C'W¡OIli'S en el Gran IA ga del Osa.
Vais estar de vacances al Gran Uac dd. Ós_.
Si e/ rOmf<llo Ilo a l a e ll r(glll, lodoJ estos ,,<iml/es San pf/pel m(l}"'''"
SI el contracle no es!.' regla, tOlS a'lucsts tràmll s són ]JUllers mullub "
YII he Ja/dada lIIi delld"." "ho'" estall!OS
Ja he saldat ci meu deUle: ara es tem en pau •. "
Ü /all ¡IIoullle. Iodo lo que dlces u lo cru a pic } ut/mlas,
l':. lan Innoccnt. 'lue tol el que 11 dius" ho crcu a peus junts
No qu",lahall aSielll05llbres)' /UI' iII/os '1"<' "U la pd[mlll de p ie
No hi havia bUuH!UeS lliures i Ik'guüem de "eure la pd'!ícula dempeus,"
Venga , lewilllate, qlle 1000$ nO.'OIros y" es/aIllQ$ ell pie
Vinga, alça't, que IOlS nosallrCSJ3 es tem en peu.
Lo edidóII prít/ d pe de es'" obra es 1785.
L' edidó   d'a'lucsta obJa és de 1785.
En IOl/O t'Sle /lnnpo ho dada prllelm de SlIl1IlIdll'<'::'
En a'lucst per{ode hu dona! pron s de la sem, maduresa
13, c,'pressló. r . ncplcg. cllX·I'B. I tarnbi el DiccIOnari <k I(;/'"ciofts i fra«s f<,les ,
però DO ci D/C <k Ilns"t"t d'Estudi. Catalans Dl els de l 'Encidopèdla Cata!ana, que dOll"" corn a
equ"'alcot de pupcl ,"oj udo la l""II<;ó 1Ie/1a ,n"r/u
t.J El DCI'B 1arnbi recull aqllCSto tn SI "iula •. pu .. , qllt és la fOl"'" més corrent
en ràmbll l'o leo<là,
15, L 'adl'er'" dem/mlj és "na forma .. calca En l'es(ànd,,,J 01.1, és preferibl e, re' set moh més
cOmUniCOli", el mol dre'
86
VEL PLUR,\L
A'I"eI/U I100ir!a1lQS heM h. l'(mgre
,\quella nOllcia ens Ics sun¡:s
Cada vez qlle /e 0."(' Iwb/ar k hie"'e Ur stlllgre.
Cada , ·egad:!. que el sem parlar l'; I ... sang< •.
Se ('a\'l) del ('abtd/o}' perd;'; el selllidQ
Va Caure del cavalli . Is scnlils.
Be. (01110 tia lime tllII/" '1"e h,u·er. fI/(ttldo IQ 1/1\'111<5. se le   la slllu
com que no té a fer. quan el COIlI'idcs, dedica li calfar cadlr ....
AI PM//O ha fOtlJe8"ido, pao basratlle lrabajo qlle 1(' ha (1)$1111/0 .
.. \1 final ho ha acon.\eguir. però prou ¡...,hall s'· que lo ha c",\ar.
Hara .'e¡ M/,. d,- ,.'UII lo. do",;ng05
l'! a...,s nogades IX de casa ol ! di umcnge • .
M",ió Sm IIIm.ijes/llf .1II última "01.1/1/00
Va monr sense mamfeslar les darrues "olunla IS
4. Formes invariables
4.1. Ili ha uu gnJI' d.: que es l11i1 ntClICn illvariables pel llUC ra al num·
bn:, Just,ullent pel seu cardclcr txcepcioual. no és eslran)' que a "egaUcs seÏ s
concerlar morfològicament amb el substantiu que acompanyen,
4. 1.1. L' u cas és el del nom dels colors no naturals, és a di r, quo:
dcri,-ell dc1nom d' UlJ.l cosa:
El SOSpl!Ó5 porra uns pantalons heh
jugadors hl"ugr ... han actual sense ganu .
Només lIegc;.' rosa
4.1.2. I un altfe el del s suhslanti us en aposició que assimilen oca-
siom.hnuH un \'al or d' 1Jdjectin:
Són sectors dau en r es truetura ecor>Ònllea del pafs
Han dit que no estan dISposats a treballar hores nlm.
En casos límil no se sap com reacci onanen_
Els "ndieat. han organinat dues malllfeSlacions mon.tre.
Han portat dos Ól;SOS panda al 7.oològic_
Van negar·sc a complir cls se"'cis mínims decretat, en Ics hores punIa.
4.2. Hi tHI un 111rrc cas, CnCiJra, que presenta gnlns \'1Jcil'lacions riUlI cu ['üs
cspontani COlll en r \Ís litcrari . Es tracta dc la pi ur.t 1i lzaci ó del s cognoms,
Pel que fa ,li nom dc dinasties o sagues familiars. actualment pol remarcM-se
una certatendt:ncia a marcar la referència de plural amb la fonua correslxment de
16. Tr"b<dlss'uulitzaen plural en" sentit Je ·d.ficultat. ·
87
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mi l for l hi s
book.
\' EL PLURAL
Aljucsl malei .... cnleri és el que la Gran ennc/opèllw CI/IiI/IlIW. i.
sens dubte. el més lògic. Amb Iol i l'al a dir que preseiUa di6cuhal s seri oses
per a poder posar- lo en pràclica rigorosamelH en J"eslàndard oral.lJ"una banda.
per la celerital amb què cen s professionals que treballen amb l'estàndard (com
am els periodistes) necessiten S<1her quilw és. en CiH.L1 cas. lcnninneió de plural
que ha La formn"ió del crileris moll disp;mi cn r uda
llengua . lassa dispars per 11 inlenl .. r ni lan sol s esooss .. r uues nonnes genèriques.
Per posar-ne alguns e."wmplcs, .. fi de prendre consciència de Ics dificullms qne
compor! .. ria aquesl cri teri . pol assenyalar-sc ( [UC ci plural de feu (romanès).
' IInilat monetària de Romania'. és fei: que l/.:asW/1/ fa kihhlllZ
l O
(hebreu). k,bbutzim: krllJ (rus) .. 'mitat adminislrati l'a oc la RSFS' . esdcI'''' kraja;
/anll (alemany). /(il/ller : /ev (blllgiLr) . .   monelilna de Bulgària'. es transf oona
en /el'a. I. a més a més. per mull ljue algú puguer .. fer [" esforç d' .. ssi milar cur-
  ci plural d'aljuesles o molles alires paraules que tinguen ILIL cen ús.
l ' esforç seri .. igual ment \"a. ja que cn ci món periodístic constanllnent s' encunyen
tcnues nOliS. procedell ts de tot arreu. que fan absolmamelll impracticable aquest
proccdil neul de fomHlció del pluri!!. D'alln, bmld.1. hi ha també. i callelúr-ho
en compte de manen' 1110 11 C5pcei;.I. 1C!i dcl reeeplor l""f .. ssimilar
comlJfellSil'amenl el sig¡úli cal l'ariada gaullu .. de morfemes.
6.2. L'ahre erileri possibl e és aplicar el morfelll" de plural de [a ll engua
receptora. Es traCIa. és ceri. d'una sol ució hibrida. Pem. al cap i a la li. és l' hi -
bridisme na1Ural a què d6na lloc IOl comaclc espomani ell1re llengües. 1 és també.
a més a més. un si stema hen hahimal ell la IiTeralura cscrila:
ghe(t()$ tc",crosos 1M,) en la tard;¡,.. Joan Fuster. Sn llIbres
,"USO!. p. 18-1
  quc. al món. hi hal' ia!01 de g/re(t"".. Blai Bonet. MÚler evasIó.
p 57
Les inl'es1lganons policials han constatat qlle m"K"lari!! calalan! ajuden
cls etarres la f ronlera». Diari de /Jaralol"'. 17- Vll! - I987, P I
«Becal eS refcna al fel que aquesl eS1iu les ...., scolcs si mIlars a les
ikn,lol,'s- puden   DiaTi de     17-\'11 1-1987. p. 3.
penclrarà provc"",,'am<DI dllls l· ... mbn e .... l . .. . l'ol". COI , . 1 . • COU. p. 2()2: <l' ... " <.os «III<W
de b     ",",sc., d. " "1S '·mr"blts eslímul s en el stgl. nin 4UC. l''r3do,,,l,,,,,ol. és el
""pe del Do:<rd de 1':0 ... Plan'. (1716). l'u,1 de 1. ¡díl¡<> . .. nah'2.loor. dels   An,oni
Carbonell ,.1 . UlNa/uN <:alaluna.dds iwidru/s   p. 23&" 1 .. 1 q ...... cls T,,..¡à.ru,,.,,
o<up' ''<o el "gII< d'AI'gó ( ['. Scl""a. l/iJlÍJrlu <k Iu normali,." CUIII/"''''. p !Ot. .En «a_
hla! .• ",uh.,· •• b:su.da 1. sup,,,'·i,·l:nd. d. les l< grsJ.<ioos "",d,e"als de I. Corono d'Aragó <n el"
d' una moo"4u," .bsolU1. com J'I <,a. i des d' un Pf''''''pi, 1. dels A.sui.: ••. Joan Fust<: •. S()$"IIre:J.
e/s ,·alr"".an,. p
19, En , .. In.!. l, formació del pluro\ en és "",lI més complexa. J' qu.e .S '<¡el.' pe' uns
mo<Iemes d<chn'lius. La l<!.nun, ció ·uk només és 'phed.le,l cas Doml""ltu
20. Aq"'$1 tnQ[.   h.o .igul .da""'l ,"cenl.,..nlpe' di"e,,,,,,, dlCeiona,;. >nlb I. 10",\.0
'·¡MIlIs.
89
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
VI. L'article
I. Morfologia de l'article
1. 1. En ,'¡dencià, Ics ronl1cs més CS(tSCS de r article coincidcLxcn amo Ics
(ltIC cslablci.\ 1<1 no mla,i"" gr.l1ua!ical : el i III. per al singular. i eh i les. per al
plural . Però, al COSlal d'aquc51cs fonncs. u'hi ha d'altres !.juc mantenen a1gu.na
\'igèllcia. com ara l' anomena1 article saial (e5. sa: H . .l'es) 11 Tàrbena. i les for-
mes lo i los a Ics comarques seplcmri onal s. ¡-\ més a més, de manem general, la
forma lo l' S mant<Ó fos si1illad.a en algulIcs c;o;prcssiolls. com ara 10110 dl(l, ell lo
r urra. pe' lo mal'" IOl lo món ... En l' cstàn<L1rd oral. convé fer servir  
I11cnllcs fOrlncs nunnMi\'cs.
1.2. u s fonncs d<.: singular, el i la. e s rcdt lcL\cn III (gràficanwnt l') <¡lL1U
1"1ra1l1;, que els seglLci.\ pcr \'ocal o 11 muda l' (lIfe. /' eJrO{II, /'Im' em,
l'ofiórw, /'IU/mor, l'unglll ,
Ai:\ ò no obstant. podcn remarcar-sc alguncs c:\cepci oll s a aques ta nonlla
de reduir l' anicle a I da"an! de \"(>eal :
a) Si el mot sq:ücnl és de gènere feme ní i comença amb una i o wla 11
àlOnes, l'anide mami la form;! plcu.1 (la): la idea, III lrrl/aci6,/a
IlIln'e rslIal,llIum6.
b) També es mal){é I a f onlla plena de l'anicle (lant el com la) qnan el Illot
següenT iunil llITa i o Illla 11 110 "ocàlilllles: el IOde, III hiel/(I, el
Ien, /(1 iarda: el 1I(1(' (I(i, el lIigur, el 1.0mba/,
(') Dal'anl d'alg uns mOlS com ara U/l1I (' hora'), ml i /rosI , per a e,'ilar
ambi güiTals, e:\Cepcionalmeul es fa scn 'ir la f onlla plena: III lInll, III l rll,
III /tos/,
lI) l'er a c,-itar confus ions , tampoc 1)0 es praclica r <:1i sió , 'ocàlica Cll l'article
(11m)) la 1I.1raula que segueix comcnça amb el pretix (1- amb \'alor n<:ga!ill:
la aSl/m:/r i a, /11 onomwl¡((l/,
e l Ni tampoc da\'ant dclno m de Ics lIelres: la 11, la efa, III el/III,
1,2.1. Tot i que r IÍs és "acil ' Janl , cal considerar prcfen ble aplicar Ics regles
generals de l'apos trofació en els casos següents:
9/
JOSEP LACREU
a) Títols uc llibres, publicacions, pcHícuks,1 CIC. : He llega l'Anto-
logia poètica d'Al/siàs Mi"{, fem per J oall FI/Sler: Aql/es/a 1I0l/cill
l'a IIparèi.ter ell ('A" ui de dWUlr/S,
b) Quan la pm'aula que seguei x l'aflicte ,'a COlre corne les o e1l cursiva:
l
L' "escàlldol \'(1 sa (Ie)'i'o/llll/lal; L 'imp .. sse cre(ll per la J'el/(1 mde-
('isió,
2. Sin(3Jr:i de l'arlicle
2. " Cal felll;m;ar, en rclad6 amb l'lis coH()(]uial ue l'aJ1ide.llllc so,' inl
la sintaxi 1cnuci.x a acomodar·sc a la castellana, La presència o l'absència
u'atluesla partícula gramaticallé. per aquest motiu, rortes "aci l,lacioll5 d' ús en
delenninaucs expressions, ])oncm, IOl se)! uil. aJ)!IUleS cOlUruccions divet¡:!clIls
cmrc el caslell à i ci calalà, que, cnlll pràctica ornl-i també es traslladeu
amb sumnw facilitllt u' ulla I1cnglLl a l' allr .. . En primer lloc, anotem CCrtCS
SiUlIS en (Iuè el casl ellà fa ús dc l' articl e, melltfe (Iue ci calalà lenueix a e1iuir-lo:
Ommlo .,e pnM D$í. lo "'(jor e,1 no ahr;r lo hacn.
Quan es po<a a¡Ú. ,'al mé$ no badar hota,
I Aques'a és, <"namenl, l, priitc,,<a més ha",'u.1 a hores d· ... ; 1 s, sentí"",", rEmiro
in'e'pretada en mi ""'J<>f, "" ens sa!>Ti<m O\'enir>. loa.n Fu"'e,. ('", ... o2,-s< d'e5f'<'TaT, p. 156, I
qlL"l1re ,·."ion. d,r.rents d. I, IlíNia, .1 ,I/mal Romà, l' Eur%g" etc. >, ,\n'",,, M. lladro I M",'H1,
U."s"a i poda, p, 115, .1 __ I '1u,n l' I\""""i.ció C. .. I.m .... d' E,,"u,,,'Qns C;"n'itiqu<. h ,'a <""amo--
Kar un pTQlq peT' rA/hT,m J'm'orarA· ,,,,,,,,unen,al d. (' u'allllt}a I l' , S<l."a. I/usin", th
l'orlO8,'l/ia cal/JuNa, p 1 % ; .Du d' ""u, un nOu suplcrnenl d. A,-,d, 11· V 1l . 19ll9. p. I
l LI ,c<",¡'oci:" d 'algun. "uI"", a .po.'rd .. 1" TlIeI. davam de p.","I"" <senlcS enlre eomelcs
« deu. segons <embla, a <"""dcTaci",,", e<lri.-tamenl «'N,,!u,,. Qu. el cnlre l' 'pòs'rof
i los oorne'<I <li' lIe,g o ooDic l' •. necossl""men', UDa qUeslI6 rd."" • . roI"",sa. 'p'eo .. ",O"'
'OIahncn' subJCc,;,'cs: de C14'tihus ""n ,,1 di3pllland",n L. nOnna. puó, s' h. d· establI! cD fu"olÓ
d' """ ah,es "",¡¡"",Ires. I, pe' da",u", do 'OI . és necessart que Ics <",,"enC'O"'. s,&u<" qui" ..
SIguen, ",.nlin,uen "na coberènci a in'et .. done .. ['Ju,n, d'aquesl pllncipi . no sembla
taon>ble .pos'rofat o de,-,", d·.po:suor., una m .. cixa paJaul> segons que , .• ja csui .. CD c""i,·.
o enUe comeles: . t ln "up de <<<flplO'S s ud-o( ,icons " U"elX en I. lIu;'a conIT> d . a""nh<id' »
1';'ul .. l. Ami, !.l-\11-1989, p, 6. i . • lhor. , «[ I ba" decidil combatre l'apartheid r I- [le.,t]. Ami,
1.1-\'](-1'»19, p. !j,
D' ,h", banda. 1. nÒll1"1lI d' ou,,"", que.¡ que .pos'JQ(en <lav.,,' de paraule, e""nl« entre
<omet", és prou 'm¡>l .. peT • dlS"pa' qu.I..,,·,,1 Tellc'nci. sobre I. ,·.lIdesa d ' '''l'''''''' . 11<IIlO';"':
• El n_I< cOCIf .. ,e l'' .hUl· • . lJi",'i""aTl calalà.ras,<i/à, En.,cI"l'è<ha Ca,.lan., '.", .EI
canl d" El. so,ad,,"' 1""'" colofó. I. festa>. IJu'cionar¡ ",am",1 ddll cQ'alanQ, _, V
. La Secc,ó l'ilnlbg'c," I I acordà de =JU'T l' .Adl'<J1,mcn' > red""tal pel sen)',"" R. Arn""", , S<:n.
I. />, lnst,'"' d' EsludlS Ca'aLaIl!. la S«",,¡ Filològic". p. 70 .• Final<t1Cnl, ,.",bt C.I ·
... ,as usa un ",¡ ",gn< dïnlerIOr"""" l'' AD ... ,i de l' Ofi<m. Homàni"a de LmgUíslIca , L,le,.'"ta' > ,
JUlIn Solà. A ¡-e"lo,n de la eaIlJ""", p 100 . • [ .. . 1 <SIà ,,''oo1aoll'' .>lal d,.I«,.1 g<:olmgU(stie
I l" , An''''', Fcn."do . Aif"". Gll"'U, L'E.rpIll, '7_ 18. p, IlO, . 1.'" Art ."",Ii ... · de Ramon Llull • .
Germà Colon _ Amadeu J Sot>c,.na •. l'm,,,rat/Ia ,/e In le';cosr'l/i" cal,t/((nn, p. 37 . • S·h. trenca,
1'" "0""=' del, """"""', El T<,ml's. 286, 11- XIJ-I989, P. 8:   de l '' h""", '">'lln.r >.
Rafa.l L Nin)'ot.,., /d;Q/Jr" Il'u}l4,e;, p. 168: .E..<Cfl"( UD .h,. article [ I per.1 ptt""" "olu," de
l' 'Anu"" de 11 ",mm d'fuludis C.ul." .. , Joo:ep /li ". cI., Seg"im I" F ah,,,, P 51
92
VI L> ARTICLE
HI! Illa dOlUu/(l(lo rap"l" .1' ahora le {<XI! desm,dar rI camif/o
Ha anat mas sa ràpid, ara li toca desf.r
Se pasa IOdo el sallia diaju. gaMo a las eaTUl s.
Passa tQ! el ¡ anl dia jugant a (artrs '
Vado el ea,'o de '1ue el ValellcUI Plado el pari/do por uno" cero, U lemlra qu.e
ius'" O/ro e",'ue/Uro.
I)onat ca. <juc el València perdad p"rlll per un a I.em, se n' haurà de)u¡;ar un allre
Me suSl" VII'" en la d ulkld
¡'''l'agrada a dutut '
,I fiemra,' le $aeab,," lo,r lrupm ¡ UrlO!, $e puso de los
¡"lcnlre li trclen ci, drapet¡ al .ol, es , 'a tornar de tot..
Se recreo ell la eSllllca la comrud,cClón: s,emp'" ,'a contra la corriente
& recrea en l' cstêtlca de la cüfllradiccló: sempre l'a contra corrent
&jamos <11 f/l/lo ni cuidnda de Sl< m"dre
Vam dCIXllr elllque! u de sa mare
Curmao los de¡rubTlnOll $Ollam, rorTlendo en rodm llU direcdof/ e. ,
Quan cl 5 "a" descobrir l'an Clur ,onen! en tot.-.- directlun"
.I/e ha plle '10 III doee f/a del fmile .
¡"f'ha posat la dotzena de frare .
l'on In mesa mien/rilS UTlII;/JO de IlUfer Iu comúla
Pura tau la acabe de fer ci dmar '
Venga, a In mesa,   "(11110$ afeli'"
VInga. ",,¡" u p taul a, <jUt ancm a 50p'"
Esa lla 3irw pa'" ",,,fa; es timr agua a/llUIr
,\IXÒno ""n'eIx   é. tir ar aigua a mar
Yo, (, ,,,mi/o p"ei/o, lIu mar"ho n In munlaña,
Jo, quan pUc. me' n \'alg u
T ... COIIIO ''O/ ''''r de In mlltrle a la ,'i<kr.
És com tornar mort a \1da
3. Dc 101« maneru, l'ús de l'.rt,de. <D d. cOltlpl<r"cnls dol \'<rbjug¡¡" ós bastanl "an.ble
S',UJ"! ¡a D<>HnII!J\', . q ..... eor=""" prou bé amb l' ois espon!am, 1<olm que . • més de les le.
birlu lambé s'   sense ... ",ie' Ju8'"'' 1",lu, Però, en cann, .Js JOCS d' atza, s' in!roo"",xon
... ,-.,ss.ò".n ... ! amb ¡ ·.nicle;   lo lor",;o. Iu qU;II;du. juga,     ele I. fi.al ·
",en!. els espons J><><Ien ... , indi "in!.""'.1 amb .nicl. o sense: juga, a 1"'1>01 (o ol 1mbol). jllgar "
""ndbQI (o " fl'gur " eJ<'ors (o als '''-(.If$)
-l, Aq""-« ús del fOO( c;¡"m .. nse art,cle lé un "alor .h!<olul , O bé. lel,li,'o"",,,,, IndiCI nn.
<.pna! o p<:bl.ci6 impo"""' <n 1.I.àó amb .Is pnbl .. mcoU1s . "n,>l' >I >"<, It 'nl.
S. r ignalmcnl ,'an sen .. amcle   ,-is'e .• de 'OlS mlo", i pas""·",, 10" r%rs
6, I t>mllé, és dar,   ,,,,,la aq""'" casos, l'''T<>. "mbó és poss\ble feT "TV" r .n,d.:
para, la um/a, tkspara, la ",,,la).
1. ,\/¡,,"anJtJ, <em;" an,de. fa "feT<ncJO • 'la pan munto"l"'"' J ' nn p.í. , COl\U'JK>"IJ. a
opiana.
93
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
Trene lluís ue "e,me emplell<los ell su emp'esu, pao Iu 11I/IIUlllO esUÍI' en ",lmina,
Té més de vint Ireool1ador¡ en l' empresa, però la me,tat no estan en la nòmina
opinión de /u mSI"'Noru, /n {xmd'tÍn UmI "'li/U'.
l'opini .. de la inspe<:tor3.. el s posaran una multa.
&: fi'" /u /11:" I,,,,,mo,, q"" "aea el l,abaJo fi ()scums
Se n'anà la llum i hasuércm de fer la facna a Ics fus<j uc..-"
Sr ha oMt/ouo '" (XIt Ul t/e dielt/u
Se l11'ha obhdat la paslu de les denEs
Desde ¡IGa Ires /Ileses esui en prislón.
Fa Ires mesos <juc cstà a la presó,
No le qllej,mis: fe /0 ¡",n d,.jut/o o punlo de caramela
No quei.laràs; t'ho han al punt de caramel.
El urmz eHti en l'm,m,
L'anòs està al punl
EM" c(}(' IIe lIeces,'" IlIIO puesla a pUit/O
Aques l ncceSSlIa Ilna ' ........ da al punt.
t:III,Ó casa C()II ries¡:o de '" ,,¡<Iii.
Entrà a la Casa amb el risc de la .ella ",<la.
A mtír Ul,Jt¡" "uel\'<, iI!tU "os
Ai més taNiar , toma a les dues
D,. fHlStre ha)' !,,,,a de lempvmdn.
Pcr a les pmlres hi ha rrnila de ia temporada.
/ba a /ien/as. sm ver absolll!amnlle "'''(iI,
Ana"a a Ics palf><'ntes .• mSe "cure-h, sens ili nU<jueta
S, "''''lOs (,,<Im a Ulta. ,tl ji1l(¡llo l"gmnmoJ.
Si ¡,"em Iols a ,'una, al fina l ho aconseguirem
2. 3. En a1 gnns altres casos, però. la presèucia Q l' absència de l' arti cle re·
sulla més difícil de dclcnllillar. bé perquè lil eràriamelll se ' I] fa uu ús "aci l·lant, bé
perquè la nonllali "a grama!i eal 'lO s ' hi pronullcia expl ícitamcnl. N' és Ull exempl e
Ics construccions que indiquell l' eU.1I. Dal' lInt del IlUlneral que ell:pTeSSa el s anys,
es l'Ol omeTI'aT un !is dubitaliu de l' anide:
«Cap g seixant a IInys , '3 de,ur la DicciOllari de /0 IIn'8'0I1 cu·
la/OliU, S " cap.
setu anys, c<.J,til el Seu pnmer lI,brc. lsrad, escrIt en castcllh, GEC,
7. s. v H.spriu; Cu,lelló. Sa/vadar
«AI. sclze an,·s SIgnà un contracte amb el Baycrn de ,,",IIIIlIC", GEC. 16,
s .\"     Frnll¿.
t t Ai,ò 110 obs"'OI, en   ''l''e.'" locució es fa no"".I"",", .. nse .niclc (a/ruques) ,
r"",," que 1.mhi re<ull .1 Del 'O
96
VI L' ARTICLE
d h-uU .. nys asrolr el l{lolmundlal Ju\-cnil a GEC. 16,
s l ' K"'j1<!V, Allatolij
«Arantu guanya rl RoIand (;arros als 17 A,·", . II-VI-
1989, p I
Davalli d'aqucslcs vacil-laciollS de lalJengua litcràri<! . i Icnint en compte
que el I1cl\¡!umge orni cspom<!ni no c1idei .'\ mai l'article en aquesla mena de
construccions, scmhla I)Tef eriblc qllC l' es tillldard orni segui sca el s usos més
de IiI lI engwl i, dollCS, opte per m:U1tclIir-hi 1:1 de l ' arti cle.
!.4. lln ullrc en què <:l ll engu<I1ge w Ho,! ui,,1 i d Iiler:lri 50\' ;nl pn: s<:n·
ten diSl:repàncics d ' lis es d6na en tot un seguit de locuçjuns fOnl¡,ldes :unb els
indefini ls U/! i uI/Te. El parl,lf cspoll1ani . s<:guintles pautes marcades pcl castellà.
tendei:\ a supri mir rarticl e delemlinat d.walll dels indefinits ell frases com arn
aques tes:
y otms Se olv.domn de mitl/OIldo ",<is los nuesilllbo
Els uns I els altres es van obll<lar <lt mi 'Iuan més els nCCU!llal'a.
Fur !,i'SiJt!do ¡k u,"'" Qrm h".¡rQ </U<' ",,,lIe </"'$0 eJC((r /i",lo
Va anal passanl de l' uu a l' al1re fins que no l'a "olcrescoltal-Ia ningú.
U"o ddrtÍI de "'ro, lados Im'ie",,, que posa, po, el mbo.
L' un dar,u« l' aUrp. tol, hagueren de passar per la pedra.
No 'I"iew ni .. no ni OIro
No "ull nl1'"un ni 1'" a Ure
Ara, Ic nir present (Iue, el primer del s indcfi ni ts \'a seguit d· uu llom,
pol s uprimir-sc r artide d' a(jucst inde finil . i, de fel . si més 110 ell l'estàndard oral.
és con\'cni elt! efectuar aquesta supressió, a fi de fer més nanlralla frasc:
A "no y OIro ¡ad" del <"<1"''''0 ha)' ¡lores
.\ (l') un <(l'l lali u l'aUrc del camí hi lla flors .
FJI" de un ", ¿dic() " orr"
Va anar de (l') un melJ:e u 1·"lIte.
Vio j1<' ,,,,, .. n dín Irtl$ t)1r()
Va ,-eUlC passal (l') un d ia de
!.5. lJn lrel di slÍ Uliu del catul:' respecte itl castellà és la del ,'crb
IIm'er· /Ji <l 'ad.rncl re complements introduï lS 1un b r urli cle detenniuat:
En t'I cmll"dor. solo <,sM la mesa )' la$ silla5_
,\1 "",nJador. nomê. hi hu la taula I Ic. eadl/e •.
Exisle la   COli rmm.
Hi hu la posslbllltal <l ' Hpenmenlar amb
2.6. Fillalmen1 , cal dir qne, cn rCllumcrnci6 de <li,'cI'5oS demell1s, ci c<! ·
talà lcndci:\ a in1rodnir cada un <l ' aqllests clcmen1s amb r aniele: El. xlqt/els, e/.
97
JOSEP LACREU
Jm'es, eh "l'l/li, JOb /1'111'111/0<' ell III 1I0s/rll agmpaCló, És parti cularment desil -
j abl e el manlenimell1 de l ' artiele da l'anl de cada d etllell1 d'una enumeració quan
les paraules que fonnenl a dita enumeració tenen un gènere di fere ll1: Tou 1'511111
ell COil/ra del 1I0U 1I0ran: eb IlIe/ges, {l'.i IIIfermere.r / els lIu.tlllIlr.r de dfll/CI/.
AlIlb 101 i ai ;<¡ò, lluau lli ha Ulla gran   SC!Ui'ullica cnlTé l'ls di \'cr;os
clemcnts que cumponen l 'cnumeració, pol suprimir-se fàcilment sense
(lue es ressenta la sinl il.'\i de l'oració els ilrlicJes del segun i scgilenl s e1t mell ts:
L 'lIpromci6 i posler wr rotifiwció d ' aqul'stll mocIó dl'pèll de /'ilcord pre\'/ 11mb
el parll/mllJoman.
3. L'article personal
L'anomenat arlicle personal . di I així perquè precedeix el s noms propi s de
persona. adopta les formes el i la o ell i Ira (aquestcs.literàries cn l'alencià): el
J 11111111', la Cri.\'III1I1: 1'11 Viall/, //(/ Dolorx. Aqucstes f nnnes es redueixen a l' i ,, ',
d' acord lIJll b els crileri s generals \jue rcgei,,.cn la morf oIog-ia de r <lniclc: /'ARw>/m,
l'En('(lT/w: "'Adolf. 1I 'AIIJònia: però lo Isabel, '/(1 Irclle,
En r eslàndard oral l'alendà, cOlll'é restringir r ll$ t\' aqucstes founes (sempre
el i la . en 101 cas) a lli\'CJJs infoullal s, ja que la familiaritat \jue imprimei.'\en al
discurs fa que resul ten il1.1dequades en un lO fornia!.
98
VII . L'anomenat article neutre
I. Introducció
AqUt;st plinI és, probablement, WHO de qüestions que prcsclHcu lillH
resol ueiú més de la catalana. En el ni,"ell col ·loquial . el lo ;'lIlb
"alor neutre ha l'encira! pror undamcnl . i doncs sc sc¡;uci.\cn lidchncnl el s esque-
mes caraclcríslics de Ja frase casl dl am. En l'àmbit li1crari , en canvi . [a seua pros-
cripci ó graumtical h.1 aconseguí! eradi car-lo de manera pràC1icarnclI1 absohna.
1
Encara IIIIC no aLxí CII ci I1Cl\gU.11gc oral més () menys culle. 011 so\"i1l1cja amh
freqüència hen sup,;ri or a la (l'1.1tres qüestions no admeses nonnati\'lIIllCH1.
I. banda - pol ser com a çOlllrdp;lrlida inc\' ilab1c- . Ja s\lbsÜlu<:i 6 d' aquest
incòmode Iu neut re ;ulIb lixes ha donal lloc a lola mena de calcs lin-
güístics. HUI grells -o encara més- com la m<llei .\a presència de l ' arlicle neulre.
Des de la pcrspcC1i\'a de l'estàndard om!. arn com <Ira l'lÍniea <lltemmi" a
possible és seguir la doc\t;na gnlmmieal ell ús_ !\i xí doncs, en aquest ap,anal.
presentarem un bon papal de frases que, amb e.wlieacions suceintcs, pll¡:ucn
ajuu;lr il Subsliwir ci Iu neutre per la solució més idòuia ell e¡ad" cas.
2, Valor abstractiu
2,1. En primer lloc, da"am d'Ull adjecli u. pcr a exprcssar 1lIL1 qualitat cn
abstracte , ci l o ltcutre pOl substituir- sc per el:
El en. ,,}y, de Burke ¡mm JOb", lo "ublirne)' w bello
L' assaig de Burke tracta .obre . ublim , ci 1><-11.
l.Jl moda hlla que uo dlj¡('II d,sllIIgw r I" ("'figuo de lo moduno
La moda fa que SI!;<I dlfídl distmgir l'anU. dol moder n
I TOl i que, ,'. 1 • dil-bo. enara h, ma n' ó alguDa   bé que molt escodussero " \ COSIU,..
ho COnl.,,, mó> . ' -anl , vai g .pr.ndre lo ¡"" T,ò!cc, ,\far; Cunif"ü, p. 9 (la sène) ; "Amh la que
li haun. tre' jo. I. mon' BI. i Bonet .\fi,,", E" wM, p. 1"'5, l'O<'s,, no ha de ien" po' d.
lo> aspre no <k lo . ma,l", Frances<: P¡ <k I. Se,n , DinOU dd. "",-,anl" , p. 211 ; .r.., seu e,a I.
h,,,,i\n. , però 11 podies rarlar de 'OI", Ros;> b ,i. P¡ñol, P ONIf"' U F obm, d me" p, SO; . L .. que
1""-'" ós que del peTí""" de Fra nco deu qUo<d. , poca e",", que .-alga I. penb. \ ',c<n' Nil de
foc, p. 30: . 1,,, ",ês segu, és que no h, h'JiI ningú, però . n<m • ,'Oie . , podem <ntra" 4"" a lo ""llor
hi h. alguo ml<'cn >, J Et.. s,da, p. 120.
99
JOSEP LACREU
No (/I('II(,,,,a dljerm("1II (1lgllna emre In dulce y /0 l'<<uldo
No lloba cap d¡fclència cnlre tl dQl ç i
1.0 ú"ic'l ,/11<: '1<I;ero es I/ue slgas (""mig"
L' únic que "ull és '100 conllnucs amb nu
Te vo)' (I repelir III   de siell/pre,
El rcpetiré , I de SCI11IH'c
Hils di(ho p"dwl/lenle lo (onTmri" de lo l/u,> demrlas hllber ¡}wlw.
Has dit Justamcnt el d'allò que hauftcs d'hant dit
2,2, Alircs "egades, però. són preferibles alt res que poden
aportllT tUIll 11l1lj OT na! ural iwt, i li !l S i 10 1 e l'i lar en cert s casos el ri sc d' ambi:;ilil1.t
semàntica . Es traela dl ntrodu.i r · hi una f ónmtla buida, com ara la cosr,. el plini,
elfe/. el cas. .. o bé - i sovint a(lllestes suJucion:; són!ts més salisfaclòri es-
reestntcl urar la sintaxi de Ja frase:
100
lA grociMo dcl raso es l/l'e empt:zó gl/S/i1r1e
La c,-.o¡a és quc començà sense agra,lll-li
1_" importante de la reu"ió" es la relllodRlaru¡II  
El punt in. porta nt de la rconió és la re.:structuraCtÓ departamental
C'fflll"O /a l'dieu/a Es/alx, en I" mas emodo",,,,/e u ¡ue la luz_
Quan la pel ' lícula eSla"a en J'.serna me'. emocionant. se n' anà la llum,
1.<1 ú"ic" por lo II"( lo siril/o el l'0fll"e IlO ¡I/Id<, el/re",,, rI /fI,)e
raÓ quc em fa lamentar-h.o és 'llit: no "alg pode/ csuenar el ' ·cSUt.
AI llegar a lo "Ito de}u ("O}/IIII. rNba/ó ruyàdose por 1«lmlera
En arribar a ta I", rl m':. alta det turó, 'csvarà I calgué pet ,·cssanl .
Lo rora es '1"e na me Iw,"" lIamtulo por teli fono_
El que nO m' haja lelefona!.
Lo buello de fi eS qll<' IIII/Ira se mflldu
El llue 11' de bo és 'Iue no s'cnfada mal
A ,'ercs re¡ulm diftrll dlS//IIgwr la fu{so de w "nlllll1ero
A "cgades resulta djficll dlsnngll et 'I u. tS rals de t que és ' -.rilat
Lo mepr llIi .. .. o lo ¡"Ml_
El millor del cas no h.o saP'. encara.
Y no /e r(as.qlle I" mm bucr'" "'<'lle ull<m,
I no ngues. que ara "c la més bona
,_o ciuto (S I/"e Ili empresa I/u<,bró por fai/a dR liqUIde'..
La .-trital é, 'IOc r empresa "a fcr fallida pCT falta de liquidttat.
E.! Imlibro l/l/e u de lo corriwte.
L'e. un tllbre que sc n' " de ta nurma.
lA rr/l!lo es que -"u 110 1105 I/"eda lic",po
L' Jncunn nienl és llU<' Ja no ens queda temps
\'11 ,\KI'I CLE NEUTHE
Es/o es /0 ríltimQ e" !>añlldores
Ai;o¡u é, l'últ im .. moda en "esl ils de bany
Su IIrlllud es "'IO/erahle: e" /0 liI/imo.
La seua actitud és Intolerable: é. súmmum
7;'''8'-' mm de IQ neteJarw ","11 vlv;r.
Tint més del nc<tssil e per a l ' IUre,
Es ''''11 nowlll de IQ mti. ¡nttrenmre
És una n01'C1 la d'allò més
ViSle a lo Grna Garbo.
Vestci;o¡ a la manera de GreJa Garbo.
El j,licio I"gar nI {" sa/" de lo      
El JUdiCI tindrà lloc en la sala     admLn;"tralh'a.
El delito ('oueJI'OJldr " I" j Uf i1dicri6n de lo pellnl
El deli CIe conespon a la j utlsdlcdó , ,,, nal
2, 3, Una al I ra soluci6, pe r a el senli t abst racte d' tUl adjecli u pre-
cedit de l 'artide neutre, és per miljà del subslanti u correspo nem:
Lo feQ .1' W heli" ,lOn CI/alidades I/lI< ('"mbi(J/I e()ll eI/!empo
I .... lIelj or i la i.>ll lIesa roll quahlats que cmwicn amb el lemps
No si dónae estti el Ilímle 'f"e separa /" hueno /o ma/o.
No sé 011 és ci límit que separa la hllndal de la ma ldat
2A, Davanl d' un rcl aliu. sempre hi ha ci recurs fàcil de subsli tuir l ' articlc
lo per el, allò o mxò:
Ahoru i¡lIf pllt'dn, dI I" 'flit 'flliallS
Ara <¡ tIC polS, di);ues el que " ullgues.
N" Ile r(obldo I" I/lle me mundilste,
No he rebut al lò \Iue cm ns CI\\'lar
I"" I/ ue ni dlces Ito lielle IU p,es 11/ eaheza.
  q ue tu dius no té cap tu peu.,
2.5, Encara que a \'cgades són prcfcribles allrts soluci ons més gennïnes,
q ue e,'li gei;o¡en lIua recsTntctnraei6 de la sintaxi :
1.0 'fUI! ma. me lIIolesta.on sus Ill"" de
Em molesta, sobrelol, .Is Seus aires de grandesa
I"" 'fUl' (}('urre es 'l"e 110 J1We lo 'fue qmere
Passa que"" sap què ,"DL
Lo 'f Ul' tUl'" s 'f"" IU/cer .. Iwm es eSllldi",
,\ra has d'eslud¡ar, i pl OU.
1.0 o'e diu 1111 cOIJSliptu'o, no .. s
Un constipa" que dl!;uCIll , no ho és
101
JOSEP LACREU
2.'. D' altra banda. quan l' ¡¡nicle Ileulre preeedci., 1Il1 relaliu. s' ha de pilrar
esmenI que. en alguJl5 casos. quan hi ha un dobl e ameceden!. l' lí s de I·e.'pressió
el qll e pol ser confusa si es refcrci,; a Ull fel:
Ua"ors arnbà Un dels nostres companys. cra el (Iue esperàvem.
Ua"ors arnllà Un dds nostres companys. era el quc esperà'·em.
En la primera d ·aqucsh:.s fra ses. l' expressió el que no té un valor neulre.
sinó que dóna a enlendre que "aquest company que h.wia arribal era j uslamenl
ci {IUC esperà'·cm' .
2,7. Precedim un pani ci pi. ]' arlicle neUlre pot reemplaçar -se per lUla frase
de- relatiu referida a uu aUleç cdc llI nCllIre , per Ull suòst:mliu cqlli valçm o òé, sim-
pl emenl, pel pronom (llIò:
A tenor de I" establedth! o/Im ($lI1nJtm , el amado e$ ilegal.
Segons el ,¡ue es lubk>hen els estalllls. l'acord és ¡I legal
& aClh?rtio 0011 /0 prHisto por la le.,', serli precISo prtX'(der a am, $(ga""" .'Ol"c¡Óll.
O'acord amb ullò que     la Ile. , caldrà p'"""dir a una segona ,·oIae.ó
"l'oda lo relacionndo con ellt'ma de las drogllS ($ cO/lip<:te1lcil' dd fi5eal esflt'eml
Tot el que.s . cfcTelx al lema de les drogues és competència del fi""al especial
JurMOIt l/"" ma1lle ,rtin<", /0 pac/ada
  4'«! mantmdnen el paClt
Dc /1' "firmado por ci /es';g". ellM detlunr /" ... t!pab,/¡dl'd dd I/rtlfad"
[)e les a li r madons docl tcS(¡mOOI, pot dedUIr-se la culpabi htat de l'acusat.
Todol r01/lellll/n lo aeer/mlo de III decmón
Tots comenten   de la teua doccist6.
Lo acenath! u "fe oh"",
El milk .. quc podem fe. é. anar-nos-en arn.
U. het hlJ, hn!w eJll1
El ' Iut fel. ja està fet.
Te ha,' eqwvO('ado )' "hora deMS lk$allOOr lo "",Imll>.
T'has enganyat t am has de camf
.l'e dll la impre$ióIi de '1ue I,,, behido mas de lo debido
Em fa la lmpres .. ó que ha. begut n,,'s del cornl,le
HUI' '1U( llIe1ler-'e a I" decidida por I<t malllb/eo
Cal atemr-se a d«ld l1 per l'assemblea.
2.8. La combinaci ó lo + de pOl ser rcsollU r ¡l1\!cposició d'un
mol genèric ;r la prcposició o, nalur.t!mcnl, can.'ianl     sinlà\;,ica de
l'ordció:
102
U. del (¡alie fili "" esr<indulo
L'uss umpte de l'oh "a ser un escàndol.
\'11 ,\KI'I CLE NEtJTHE
De fiO ""egll/rJe prO/ItO /o <k las reStrI(oones de 'u:. flOS Ilis Vam05 <l l'''sl/r ('anll/as
Si no cs prompte de Ic s rcsniccions de llum. la pas!arem ben magra
sr, vana. /o de _"empu: un (,or/ado .\' Im rl/ rajil/o,
porta el matei:< <i<' sempre' un tall at i un barrejat
¡ Qui "I ... nIlLl ? ---Lo el trabujo y Im crios ()(' Uptlfl tmlo mi t"'ml"' ,
Què conte.? -Lu <an\'Ú de sempre la f aCna I d s .'''Iuets m 'ocupen lol d temp"' ,
  h(/(ts aqu(? - P/les IIura. l" de s/empre: ,'sl'nar a que .falga O/ditl
Què fas acrl - AI, doncs com sempre esperat que tsca
Todos ellamos de aruerJo en lo de que 110 h'l)' peor .fo"lo 'l'u el qlle no oí,
TOlS estem d' acord en ubi). no hi ha pitjor sord que el que no n>l sent ir
.!..9. Precedí ut un l' anieh: nCll1rc iwrodueix tUt llHllís ilbslraçti u
i llUC ell eillalà pol ilcol1scguir·sc per mitj¡' d' Ulli' base buidil de
ampli o d'uuil collslnlcció de relatiu:
¿DQndi' has de;l/do lo mío?
On has det:\al les meues
I"" tu)'u, "",clJO. 110 eJ d Imlolll"''''o
rOll . xIcol . no és l' handbol
Amlq"" itO lo (klfe:ea, eMe ¡",¡mjo t¡ale Iu .'u)'u
Encara que no ho !lemblc, aq\IC!la f¡.cna té les seuu
UI ob", no <'J nuclo del mro J,,,,,' tJ, pero Ilm( lo J'u)'o
L> obra no és ICS de l'al Ue món, però té I .. seua ¡: r à<1a
i Veng<l. rada CII<l1 a /o su)"o.l
Vi nga. cada u a la ."ua racna!
El que lo lu)'o, """Il". e. de peJ(ellla de Iflledo
El que et pa.sa a Iu. amIC meu. és de de po!
LA ",(¡) es 1Il)'0 • . 1' I" t u)'/) es ,,"'0
Tol el que 6 meu és també teu, i l/)I el t eu és meu
2.9.1. Eu Igul1s casos. f Om!il del possessi li lam bé pol ¡¡portar.
ben ci scntit abstractiu:
Cad" "'''' ",,,a por Iu sup '
Cada li n a la ,."ua
.!..9 . .!.. I. en allres. encara. també l'article el sembla eap¡¡ç de dOli.r Iii frase
de sentil tot i ( jllC - \' aI a dir-ho- amb Ull cerI d' ambigiiilal
que fa poc recomanable aqucst reeurs per a r estàndard oral :
Cada (¡1<I1 ha,. de ¡" 'IIJO Iu 'l'le qll/ere
Cada li fa del .., u el que \'01
103
JOSEP LACREU
J. Valor intensiu
3.1. Amb dclermilla1s ad"erbis compara1ius, com ara mes o menys, o certs
com ara mil/or, pitjor, lIIà_TIIII o IIIlnll/l,l'article HeUlre intensi fi ca la
idea que el s adj",cti liS IllIe ,'an precedits per !' artic 1c !lelltre Ell català,
Iu ha tOIa una aliTa g,lI llma de recursos per a aquesl caràcter int",nsiu:
'kn lo mm pron/o PMible '
Vinc a t m'" prompl o l>o<,iblo.
JfdnduIIi" dinau ÚJ m6s ropwo que punIm
En\'la'm dmen com mé. ràpid mill or
lkSf!ué¡ dr Iodo, eS I" mentis I/'II' puedeJ hau,
Després de tot. és el minlm que pots fer
Hlre el (Xomen lo mejor que s upe
\'a, g rer r ""amen lan ¡,¡ com "aig sab",.
Lo mej<Jr es I/li .. ,·«,.as /lr li recoKul".
Vat '1"'-' ,'ab"" tu a
TIi /un lo mtfximo </"e Imed<lS y nO te prr(J('upej de ",,,I,, ""ü
Tu re, . 1 màxim que pUguel1 no et preocupes de rel més
Y lo peor del mjo </"e rree I/ue lo he haho a f!ropri$1I0.
r el pitjor del ças és que es pensa que ho he fel a posta,
3.2. En altres casos, l'em. aqllcst illlensiu només cs pOl imprimir
a la frase modificam-ne l' cSlntctura si milclÍca:
El arreglo ",de lo que ,In ""ao.
La reparacIó lanl com un cotxe IIOU.
Sabe mús de lo I/ue <"IIell/I1
Sap mé, no diu,
No .<abes lo lonlo que es //I rmimlo
No .ap' <om de fa,'a. ellell cunyat.
En S/I rafa ,W subrú" lo 'lli t l'. (I<i'lllillo. f!"''' UI/Ili
En '" caSa nO deuen saber corn n' r" d' estúpid, aquest x,,,,al: però ad.,
Hlly Ifl'e va. dWII.¡O nPUl.'Hlllfue eS 1(' 110\'10
XICa, mu.' que fs ben 1)lanlal. el teu "icol.
No   ni IIl1l1g"'''' Ib bdralo que es
No pols ni imaglnar· le que baral • .•.
¡QUIlli ",be /0 Iejll' I/ue e.lIi!
QUI sap '1uanl llun.\· "sl
2. Amb aquc", nu'e", .. gmfical. laml>< ".1 dese.rto, 'ou l<mptoCló de !T.dlli' htc .. trncnl t.:.,
ul,,,,,,,,,on' c .. leUaDCS III mayo, b,e,'"I,,./ " d III In")'" brewd,ul.
/04
\'11 ,\KI'I CLE NEUTHE
Ha SII},,<lO lo indecible
lla paUl com no t l pots
Ahora te VO}' a ,mllar la úlllma t/e tu J"}e, para   lo ¡ncompeteme
que es.
Ara el contaré l'últ,ma feta del teu çap, n¡;c$ sl és in<ompclen1.
No es lo .uficúwte ",oduro para ,,('upar
No ¿, prou madur per li ocupar "<juesl d.rrec.
4. Locucions
A més de IOlS 3(llICSlS casos, l' article lIeUIre lo fonna ¡mrl de molI S modi s·
mes castellans que, a vegades, eS tr.tduei ."cII lil eralmen\, o amb lleugeres mo·
difieacions, ma111cnill1 inlaeta l' eslntetur.t profmlda que hi subjau. No cal dir
que, cn qüestió de locudons i frases fetes, cada genera unes fonues molt
específiques que s'hau de i respeCIl!r, sota el nsc, en cas conlran, de
near un ]lasti!. .. ininlcHigibl c. C,,! tenir en compte, tluubé. '1uc uua expressió
110 sempre té el tll¡¡l ci." signi fic¡¡!, de l lUC s' II¡¡ d'atendre el Conl e);1 per "
"'."pressar· uc el signiJicat de la fonll a més aproximada possible:
Esra, nWf1t/o horc }rIO, sr /ill't! " lo gat"
Aquesta. quan fa f/oo, cs lIan <om els gals
Es UI! /(0 que u lo mol!la a lo grand".
r'-$ un l'pus que fa le, cose, en gran
SII h,ja s( qu .. ";ve a lo graode
La Seua filla sí <jue "IU nol!aladamcnl.
Mtr", /lO p'(mes "Nil,}' a lo he,'ho, pecho
Mtra, ilO ho pense' més, que. una wgado rel, ja t'ei
A lo largo t/e la norh" IUro 11180' d deuI!laa_
Ilu, ant la mt e, n prodULr el desenllaç
lirn("5 'l'''' IOmor III, med"lm a lo largo \" a lo ancho
llas de prend..., Ic s m,des al lIa' l!' a l'ampit .
Lo bllJ('(lf(J/I " ls> 11"/10 y" lI) ,,"cha del paf<
El busca/en de cal) a tal) del pafs
A lI) I .. jos se dm,,, """ ra", .. o"o
A la lIunyonl o ,'emre,'cu una caranna.
/)(Ido c01u1l1ce a lo loco.
D;¡" com un boi¡.:.
S'cmpre II/lNa (t I" locf)
Sempre palla a la babal à.
A lo mejor ,'ien .. en el ,ílWIIO /Ten
l'olse, ,·tndrà en ¡·últlm tren
J05
JOSEP LACREU
106
Como le h{l/r $J/sf't:mlrdo. a lo mejor 110 puede rrse de "aradOllU
Com qllC l'han suspès, possi ble   00 l'uga anar-se'n de "acances
f-'1 e/llrada eo.'tar';, a lo .,umo, ,'emte eurm
I; entrada deu C(l'llar, a mà:<;m, ,' int elU05.
&: jm- de ('<ua con lo
Sc'n \'a anar de cua amb la camàs" " !' '''quena
Tflrdré </lIe t/rdrlelo: lo co,rtrarin, IUtlWr/lf(f ente"indo5e por o/ros ((Itwes ."
Jer(a peor
llauré de dir-li-ho, .1 no, per altres conductes r sena pl1JOI'
TÓllrN<: e.,ta.' pr1doras todoJ los dràs dnpu(s del iksayr",o: "' eOlrtrfll'io, lo
pasar(f mu)' mal
l'renga aquesles píndoles cada dia després del desdejuni , d'alt.a mancr ... s'ho
passarà moll malament.
Como ,'raga, llOS lo paJaremos de lo lim",
Si YC, cm ho passarem d ' allò mé .. ""
T .. aS<:8rlro que hltrl, denlro de lo posib/e, l'H/O lo qur nlé er, li" ma/lO.
T' assegure que faré, en la mes ura d. I •• meues IM""lblJi1ab. tot el que puga.
En IQ referente a/ aume/llo d,' los 8a.<IOJ de ",.eurÓII. se ha f'mdueido U/lO li""
ratorra indefinida
Pel que fa .. l'augment de Ics despucs d'innfSló, s'ha produtl una mOfulòna
rndcfinidJ.
En Et, Iuce.i m. 'rabr(f qll" ser ""is Pllllllta/es
f)'ara t n a.-a nt , caldrà SN més punlual$.
DI, !srlltl haS<t!i 11m, cosa li"''' Olra. fJ"O"!"'- lot/o fI lo mismo.
És que faces unil cOSa O ahra, perquè 101 é. ci mateix.
No If des l'''is VUdIIlS, qll" eso er la de menos
No 11 pegues més "ol1es, que aIxò no Iml'o rl ànda
Dapl/é.r de ""n.",r/o ron delemmremo. he I/egtufo a /a concluSIó" de qlU! t'Suís
ea lo ereril'.
Dr.:sprés de pensar · ho den ngudamcnt, he a,ribat a la cooclu<ió que lcn.' • aó.
Hombre. pl/eJ tlaro que Se puede pra;:t;mr 1",lterofi¡", ., . • er de la acem de .. nfreMe:
lo corié. no lIuUa lo mlien!e
Home, , lant que es por pracHcar l'halt,,rofíha i . cr del ram de l'aIgua: una cosa
nooclou l'allra.
UJ demlís lie"e ""')" pow ;mportww;<I
Les allres (oses tenen ben poca importànc,a
Este trahaJO 110 I/Ie 8U$llI lo mlÍ$ m{nimo
Aquesta faena 00 m'agrada gens ni miqueta.
l'rrede IIstet! u/{Ir IO/{llment" U8"T'O de qlle se lleva lo mejor de lo
Pot estar hen segur que $'emporla ci bo i millor
\'11 ,\KI'I CLE NEUTHE
No lIogos raso de los ralllOS de s;renll. 'I"e. lo que w le diga , I" mejo,. es enemiso
de III buenll
No faces cas dels canu J c que. com jo CI diga,   més 1_ I bo mult
I rurn
He pat/ufo d monedera. puo li) misma da: solo I/noba (,lIlderll/lI.
He perdut el portamonedes, perl! i¡:ual, només hi port:",a :o;a\'all a.
Y. mejo", .. do lo prl'sente. hil)'   'lI/e 1<1 ges¡ión ¡'" , I/lo uIlI¡wndll
l, amb tut. el, r .. pcct ts. cal dir que la ge'lIó Jc l' empresa lla "gut magnífica
ÉI IlO hoc{allull !fue ,drse por lo bt1jini,
Ell nO feia altra cosa que riure ller sula ci na>
Se ('o,\omn l'I" lo ci"iI
Es casaren peljutj at
l'or lo 110 ¡'>II80 IIut/a 'lI/e decir
A part nn tmc res més a dir
/'l'r lo genual, VlellC li \'!Sr/orme lloJ   ol llits
En /,,'t! n. r al, em \'¡slla ducs ,·t! gaJes caJa mes,
Por lo mnUls ha l' echo lligo
,\Imen)" (o si no), ha fel alguna cOSa,
l'or /1I pro,,'o,.m   <llglI"" !II/ellll
1)0, momenl. Ja hem trobat alguna empremta,
Hal' 'lI/e cor lOr por /11 ttllw, de v iro modo, lus romul/ortias SUÚII irrepurabln
CallalJar. n 50<:, Sl   !emn Irreparabh:s
Es 1111 bru/o, y. por h, tonlo. hil)' ql/e Olsc;;orle lJ¡,elloJ II/ot/llln,
És un bèstia, i I", r lanl se 11 han d' ensenyar bones maneres.
l'ur /0 "is/o, 110 lime illlellc"jll u ll i r
l' el que ""mbla (o pel 'Iu, es ,-eu, o segons pa...,ix, o es .-cu que) no té I ",e!>Clons
de
f>t'TIIl¡'leme qlle d,go que, m,is bleM, e, Iodo la "u,,/ro,."u IU, Iu qUI: llas pc/lSudo
Delxa' m que cI dlga que, més ai ne!. és del qut! has pensat
TIllIo /0 "liis q"e p,,,,d" denrle ,!lO momelllOS eS que III {H'lin611 en<l cstOl -
r/i<lllr/ose
màxim que ara Ct puc Jir és que s'esludia la tClta petiCiÓ,
IX SCillt/O. que huri 11100 I" posib/c l'ora Q)IIt/lIrU
No et preocupes, que faré 101.0 ds l''''''sibk>s per aj udar_te.
J07
VIII . Els demostratius
I. Morfologia
1. 1. En "alenci;l. co/·loquialmcnl. només o:.'S f,UI servir I es "anants eslf' • t'ix/'
i aquell (amb Ics corresponents ' -ariacions de gènere i nombre: es/a. es/os. eSle s:
ena. elWS, enes: l/qllel/lI, aql/ells. a{{llclles).
En l' ús literari aelllal, però. 3qucslu formes ban estaI b.ludcjudcs CII fal'or
d'lU/lles1, aqueIX i 114111'/1. ' lllc tenen Ull &'Tan pes ell IiI tr .. dició literària i s6n. il
més més --<1mb algunes limitaciuns- . les qllc perduren en 1;1 major part del do-
llli]ú
D'altra banda, els dicciotl,ui s i Ics gramàtiques ell lís també arrepleguen
Ics "aTiants l'SI i dt. Aquestes fonncs. 101 i que han sigut moll emprades en la
tradició classic3. han caigUI en un lolal desús.
1.2. El problema quo:. plantcj¡. l'csli)nu;1T(1 oml, pel que fa als
dcmoslrdl ius, és dclcnnillar Iluines són Ics \'ilrianls més adcllnadcs cnlre aqucsI
' -enlall úe possibilitats. Si es I)fen com a I)lUlt de p,u tida l'estàndarú escrit. el
primer problema amb què cns elúroulem és la dificuhat d'aconseguir un ... n ... tu-
mlilat expressi' -a amb el s dcmoslmt ius reforçat s, per la seua absoluta falta de tra-
dició en ci discurs oral. Amb tot i ai¡¡ò. sembla cnTl\'enielll introduir-los-hi . al -
mcnys cu cls ni "cll s més foowlls. per a el' itl.r IUl cOl1lrast n.dical entre r expressió
escrita i r oml_ No és cOIlI'cuicnl   un dil"<.Jrd pcnll:mcnt enlre Ics di,'cp'<cs
modali ta ts de r estàndard.
L'altre problem .... però, si es considera poc ,-iabl.: 1'lÍs dels ocmosualius
reforçats en tOlS els ni,-ells. és COIll completar-ne l' esquema. Voler establi r Ull
triplet entre Ics fonlle s lIqllesl, e.vl i eSle, gmdllmn cada llim d'aquestes "ariants
segons el ui"cll dc r OI1Il,d i tal. sembla uua operació Mt i ficiosa i una uli'luC1a ¡''Ta-
Iulta. lIn lri pl ct fonllal és sempre poc 0l""rdti u. i moltmcuys cncara en el eas dels
dcmostrati us, que tcncn una frc1ltlèneia d' lÍs molt all ... .
Pcr tam, si cs refusa [a consti toció d' un tri plet. 1'lÍniea ... llema1;"", raOllablc
que qneda és arbitmr llil sistema d' lÍ5 entre Ics fornies l'TÒpics del nh-ell eol-Ioquial
1()9
JOSEP LACREU
i Ics consagrades cn l'ús escri1. Les \'ariallls clàssiqlles eJ'1 i eu no represenlen
cap   ni afa'-orei:'lenl'homogeneïlal formal enlre el s di'-ersos p¡ubrs
catalans ni aporten lampoc la naturali¡¡,t (Itle recl amen certs CQllle:'llOS e.\pre5-
sius. Dc l'CI, fi ns i 101 cls demoslratius reforçats ]XXIe!) sonar més lJ.1lUrals quc els
clàssics sinlJllcs, 11 caus" dc la prop_a)!ac ió que sc u'h1l fel per mitjà dc 1:1 h1cr,,-
111m i dels nll\OS cUlllllnicali liS iUlerdi1llccl1ll s que ha general la reccpció de TV}
al País Va!tndà , Les f onue.s eJ'1 i eIx no són ulili IZ¡ldes per ni ngú. ni or.dmcnl ni
per escri 1. I, dcs de Ics c:\igències dc l ' eslànd.1rd oml. 110 té cap scmil ara imcnlar
rc,-ifar-Ics_ Si cal sep.ll11r-se del sistema coHoqnia!. és per a adoptar ci sis1ema
general que f¡Dlcio\la aC1ualmcnt , i no el quc funciona l'a fa uns qual)1s segles_
])'¡lltra bauda, cal tenir cu comple qne, des d'una ]lerspceli"ll fi lològica,
lai com e,\ I,lica J0.111 Coromiues,' ]' aparició de la -e fim,] de Ics fonnes de mas-
culí singular pot ser explicada aulònomament, neceSsital de rec6rrcr al
castc]];!. COlli IDl simple SlI por1 fonètic e:ugit per Ics di ficnltats arlicluatòrics que
es presenten en detenllinades combinacions consonàmiques. Dc manem que.
contràriamenl al que a   s' ha dil, no es IraCJa 1amllOC de donar l'ia lliure a
nus Es 5i1llple1l1enl   Ics fonne s del s
l'alencians en de1cnuiu3\s nil'cl ls expressius dal'illll de la dificullaT de rer scn' ir
indiscriminadamenl el s demost rali us
1.3. Pel que fa al plllral de la forma (lqucst, lot i que oralmenllú ha IUla cerla
I-aci l-Iació entre aqllesls i aqllc slos, en els ni\"ClI s fornmls de r estàndard oral cal
preferir la fonna (lqueslS, quc és dc moll 1:1 més general. ])es d' una perspecti\'a
l'alenciana, la fOTllH1 Inés adequada dc pronunciar aqlleSIS és   o lakés/, i
no ' akéts/,
2. Dixi
Eu relació amb el s ),.'fa us dc dixi, c,,1 fcr conSlar alguUl;s del
l'aleneià, En la n1 .. jor ]liln de la reSla del domini lingüístic, en l'ús espon1<l1ú
només s' uli litzen dos gr;llIs de referència: ci dc IJTU,\imilat i de llunyania,
s'expressen, respcctil'ament. amb Ics fonne s aquHt i aquell, En ci sislema l'a-
lencià, per contra. coinci dim amb el castellà, regeix Ulla difeTCnciació ternària:
eSle designa ' ci lloc, Ics coses o les persones pròximcs al qne p,arla' : l'He, 'al que
escolta', i (lqrlell, ' quan sún igu..-,hncnlllnH)' de ]'euússor i dcl rcce]llOr' .
Li 1eri'riamcnl, pcsilr de la voluntat d'alguns gmmàlics de reinlroduir 1;1
f onlla (Iqueix per a expressilr ci segon grau, predomina aclaparadoramcnt r ús
del binari, I, p.1niculanllcnt. en els mitjall5 dc comunicació (model refe-
rencial per excel-Iència de ]' estànd.1rd), aquesl predomini és absolut.
1 Joan C<:>TOrnu .... . DECLC, m. "_,' esl
2. Aqu<st ptanlopm<nt h. sigut ""um)! pel ma,o" lns"tut d' l'.studis Cat.l.ns. I mês dara",enl
."".1'1 pel D«<Wlo, ; l'Oie..,.,;', de la G.neJlllrtat \'.10"",,"", de r InstitUl Interum\"Cr-;¡ulI de Fil<:>I"Il"
Yalenc"n,-
110
VITI. ELS OD.IOSTRAT1US
Des d' a(lucsl<l base, dOlles, en l' estànwrd oral "alendà sembla convcnient
aju5tar·se a aqucst<l realitat. Així, en el s nivells més fonnals, si s' adopten - tal com
hem proposat- els reforçats, pot ser cOIl"enient també adoptar un
sistema de referències binari , amh Ics fon\les aquesl i l/que//. I. en tOl cas, rescrvar
J'l1s d'(I,/lIcl.f "Is C1ISOS en què hi hap una uecessitat cstrieta de diferenciar cutre
ci primn grau i d segon. No es t¡¡,Cla de pr<lctkar cap mena de reduccionis me
lingüís tic, si liÓ (f adaptar-se adequadament <I Ics condicions general s en què ha
c"olucionat l'idioma. Di t claramell1 : si s' abandonen Ics f OffitCS dialectals per a
adoptar el sistema general.justament perquè es pretén aconseguir un ani "ella ment
lingüístic amh la rest<l del català. el que té poc de sClltit -alntenys en d s usos més
f lI.ncional s de lïui orua- és i otroduir ckments arcai cs q\LC resulten detonant s a la
resta de ls calal anoparl auts. Cal tenir ell compte (Iue la "olul1t:lt li' acunseguir uua
expressió més o menys nalur.d per a r eSlàndard oral 11.1 de perunrarquan l'àmbit
<I què es destina l 'elocució és de tot el domini lingiiístie. I. en aquesl sentit. ]' única
manera d' aeonsegnir aquesta naturalilat és prescindint de la fonna {lql/ei,( (que
no és ";\"a enll oc).
3. Els pronoms neutres
3.1. A mh el s prOUOlll S neutres, lambé s' hi ohsrr"a tUIa problemàtica llaral-
lela. Ell el "(lkncià aeuml, coi ncidint amb]' IÍS general <:1\ ci període clàssic, llparcix
clarament ddJ¡Úl Ull sislema d' oposicions temari. plasm¡¡t en el s pronoms açò,
{¡Ü Ò i allò, per al s tres graus díctics.
En ealn' i, actualment, ell la major p.ln del domini lingüístic. s' ha operat ulla
rcducci6 a uu sistema refe rencial binari. en què au:ò e.'pressa la ' proximitat" , i
l/lió, la ' llunyania' .
En l'estàndard OTi,1 valencià. l',is dels pronoms neutres s" hauria de fer co-
amb el si stema del s dernosl ratjus (Iue s' hitja trial. Si es fit serl'ir el
sisle ma general. amb dus graus de referència, uquest i aql/cll, sembla lògic que
s' utilille exclwsÍ\' amenlles formes neulres anò i allò. I. quau es ús de les
fOlllles "ale ucianes ac1tl.l1 s, esle, au i aquell, cal empmr la moc el siSlema temari
del s pronolll's neU!res: uçò, mxò i allò.
3.2. (JU11lll a la l'ari ant uSlÓ, Iltle s' utilitz<I en algunes comarques meridjonals
\'alencimx: s e n lloc d' açò, sembl a oporhí restringif.ll e r ús, si de (<IS. a nn àlllbi t
eslriclametltlocal.
4. Interferències d 'ús
.... 1. D'(,llra b.1Jlua. seguint ci c¡o stel1à, a "egades - molt   sc
s nbslallll viI el demoslraliu de tercera persona per a e1\preSMr Utl<l refe rè nei¡¡
indefinid;, :
III
JOSEP LACREU
No es 'l''e sea gu"JXl , MfO ¡,ene "11 «qUe/l/IU la hl're (Jtr(J{'/"'a
No és que siga gU.1P.1. però lé un no sé ' Iui' que la fa aUilCti'·a.
Por el aquel de no emMorar las relaciones lo he .JD deJmldo JXlsar.
Per a llò de JlO empitjorar les relacions he anal dejuni_ho córru.
C"da ,,/lO de los ¡iell/pM del vabo ¡UIle.l1l "'Iuel
Cada Ull del s lemps del verb lé la Sèua par I k ulJ"llat
4.2. Un allrc calc del castellà consistcix a lll ili tzar el pronom neutre això
per a indicar una referènc ia temporal de caràcl er aproximati u:
112
A eS/) de ¡m ('uUlro 1J{ÍJ,ak poT elu/¡lIIu: i". q u ~ )'" ¡!<Ib,<Ín l/e lI"do IlIS II/err allrfm.
  ~ p ~ Ic s qualre passa pd magalzem, 'lue Ja h. hauran amNI. les mcrcadencs.
lX. Els possessius
I. Variants valencianes
El l' aleucià m;UlI<: com ;' lonncs pròpics específiques del s
Ics ronnes de femení amb -l/ ': meulI.le/w i SCIIII. per al i meut's, leueI
i seues. per al pluraL Orahnclll . són les liniqucs '"anants que s" mililleu cn lo! el
territori l'alencià. El seu lis. però. en realitat és moll més C-'\lens: tamhé en Ulla
part de Catalunya i olc les Balears es man(CnCIl ,"¡ns aquestes fonnes, on COIl-
l '¡ucn iUllh IIII!WI. teviI i sem. Ell I \:stàudar<l ornI \'akl1cià. cal emprar Ics \';tTi ill¡tS
pròpi es amh . 1/ -,
2. Els possessius àtons
2.1. Els posscssi us àlOns ( moll. 11111. li/OS. mes; 1011, II!. lOS. les; SOli, Sl/, )'0$,
.\e5) tc uell UJ1 lls mol t limitat. Es]xmlàniamcnt. !;1I l'I \'alcnciii g(mcraL nomts
s' utilitzen precedint aJglUlcs rdacions de parentiu. com mo" ¡>lm: . /(1 mare. sa
llil. En aqucsts casos. at ès ( IUC aqucstes són Ics lÍ1Ú( IUCS rOl1neS quc cs fan sen'ir
eSlxmtàniamclll, és preferible també usar -les ah í en r estàndard oral.
2. 2.. Dal' ant d'alt res relacions dc 1J.1rt: ntiu, r \Ís del s posscssi us àtons es res-
tringeix al l'al cnciii centr.u: sa filla. mos lIéls, la germana.   CM ¡na, En aquests
casos. com que en la resta del domini lingüístic encara presenten una f reqiiència
d'ti s molt menor, en restànd.1rd oral semblen preferibles els possessius tònics:
Ilt //tel/ufillll, els mel/S né/s, la tel/li gerl/uma,la seUlI ('().mw.
2. 3. T amhé cal utili ll ar preferentment el s possessi us ¡¡tOllS davant dels mots
casa i ,-,du:
Vell a mi ('asa
Vine a mu casa.
Eso no lo hari en /u vrda,
,\,"ò, nO ho fa,é en ma VIda.
/13
JOSEP LACREU
2.4. I. així lambé s'usen cl s possessi us àlons precedinl delcnninals
lractamcnl s: sa sautedUl, SI/ majestat. sa exce¡'¡èucill, sa il ,luslrIssima",
2,5, També es fau servir, com 11 formes fossililladcs, el s possessius ¡¡IOIlS
cn cerIS rdrau}'s:
Cali" maesml/o lime su li/ml/o.
Cada terra fa sa guerra.
Na,flc n profelll ,'Ii'U liara
Nmgú nO é, profeta en sa terra.
3. Sintaxi dels possessius
3.1. Els possessius lòuics rellllCrcixen ]'anle]Xlsició de r articl e delennin,11
quan "an da "ant del mot que dclenllinen o tcnen IUl "alor (en
aquest segCHl supòsit. coi ncideixen amb ci caslcllà):
fil i <,a;:adof{/ es gris
La meua caçadora és gnsa
BIO$ JOII IUi Ilbros.
Aquests són el_ tell' llibres,
)'<, IIaJ /ru/ro "'UI de Ins IlIyas
Ja n'ha, fel una de Its leur •.
B li/ili dc mejoTes (sh,d;allles.
És ulla de les nostles mlllurs  
Vue.<trtu ob.<a,<a(,!Olles SOli 1111')' agudas,
Les >,ostr es observacions són molt agudes
3.2, En cUIl"i. qUim "au pospOSlI\S a] mOl quc detcnnillcu. el s possessius
sempre s' uscn sensc articl e:
Ull {rO m'o /ta legado JII.< bICIICS.
LTnonclc meu m'ha llegat els ¡eUS héns
HlI preglm/ado por 1/III/IIImgo IUJo.
Ha preguntat per tu un amIc tru.
3.3. També s' \llili tzen scn5e arlicle. el s possessius llos/re i ¡'OSlre, en p05ició
procI ilica, quan vall da"ant d' al guncs fCKmc s de tractament (cn aque5t cas. però,
aquests poSSCSSillS C.sde\'cocn àtons):
114
DIo. Nuu /ro &ñor.
[)tu Senyor.
Sàiora,la Virgell de los lksamparados
¡.,Iarc de Déu dels Desem¡XUa1S
IX. ELS POSSESSIUS
Vue>'lro exa/enCII1 IIQ Pl l cde red/mm CII CSIC I/IO/llcmO
Vos tra c."cl lència no pol rebre-us en aqllCsl moment .
3.4. Per a di\'ersos posseïdors, d català di sposil de la fornIa llur per a la
tercera persona:
llllme .I1",{" llOS hlm deJl/do $U 1I{I<Irtl//IIelllo de /11 pll'.I<'
Jaume I ens han dCI¡¡al llur ap.1r1ament de ta platja.   de IOlS
dos de Jaume I ).tana 1
EI/os no.< ¡fiaon sus llh,m .
EIII ens donaren llur< llihres [Eb lhbres d'ells_l
Es traelit . ai_,ò no d'Ull possessiu estrany de fa ell el parlar \' iu
de la mitjor part del domi ni 1i llgiiístic. Només <11 Rosselló manté cnc<l ra Ulla certa
,'igèllcia. Literàriament. s' han fel algUlI5 esforços importants pcr a recuperar-lo:
encara que. actualment , \"al 3 dir que s'observa 1111 retrocés molt intens del seu IÍs ,
sobretot en d s mitjans de comunicació. OIl cs tà pràclicamcnt del IOl hmldejal . Ell
I" eslàndard oral. és pref criblc e l'¡¡ar I .. Uli l itlació d' ¡Ul ncSI posscssiu.
3.5. En contrasl amb el castellà. el e<llal;"1 pul fcr servir el s possessius cu
lloc dels pronoms personal s, quan segueixen cerIS ad"erbi s usals amb caràcler
jln: posili u:
ÉI ¡ixi dd'mle de mi
Ell ana"a da" aUl mou
MI11\'O sell/ado /riu)' urca de no.ot"'f
\'a scu!e molt l' roP nostre
Es/,,,,o j unt" a li duTt/nu lm/o elliemfHJ }" ni /e dme ruelll!l
\'a . star a la "ora tcu duram tot el temps I m te' n \"aS adonar.
4. Ambigüitat dels possessius
El l)()Sscssiu és. per la seua pròpi a essència, una de Ics caH:gones
m'llicals 1I1és s usceptibles de generar Tot i qllc cI calal;l presenla un
mcuor (] ' ambigilil<ll polencial (llIC el castell à, cu la mesura que dis tingei x
ci gènere de la cosa posseïda_
E.s rolega.
És el seu collega
És la >t' UQ collega.
no per lliure. ni de honlros. de possibles confusions. El fe l ' Iue 110 es
disli el gèllere dtl s possci"dors és sOl'iul tma fonI impor1ant d' <l mbigili l<lts
qtlt' només pol c,' itar-se amb una sinla.,i ordenada i conecla. Donem IOl seguil
alguns model s de c01l5lmccious inadequades per aquest motin, amb di\"Crses
50lucious possibles:
115
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
Ulllwlllbre q"e II/al/'illa   IIUI}'" 110 merea mi reJptlO
Un home que maluacla d01lll no ci meu respecle
IX. ELS POSSESSIUS
5.4. Pos!X'sal al mot {'vlIl , a, sc sol uli1il /.ar la ronila masculina I no la
rcmenina, com ra el caslel là:
D¡¡rantr fQ<{¡' la ' eumOM IUJ o',/v e' , (ont'" m(a
DUlam Iota la fCUt1lÓ, ha anat en conlra me"
5.5. Cal remarcar també , cn relació amh r estruemra si11làet iea, que a ,'cga-
des 111 posici 6 del possessiu Tespecle al substant iu (llIC dctcnnina no és totalment
lli urc, que l'e preli x1.d" rígidarnenl per la lr.uJici Ó de li engua, El fel que,
en al guns casos , aquestes trddicions di spars enlre el castellà i el catal à
pron x;a illlcñerèucies siulàctiques:
Sallidalo ,Ie mi parre
Saluda' l de pari meUa
l.a romida. /10 m va a mi eargo
El dinar, no pauu, l'a tOl a meu,
¡,;¡ ¡¡e",po ",:ni" " mi J"vvr,
Ellcmps ¡¡('\ua a fal'or mcu.
i. Como esMs , mi
Com estàs, amor m. u?
ToiIos s,rall a su
Tot' gltcn al ,'oltanl """
Y 105 {'fuJ a fU imaJ."' '' y ¡ .. mrjam."
1 els l'a crear a imatge I .cua_
Lv sielllO, mi .'iila, pero IIQ he {XXIii/o "em' mlle.
Ho lamente, l'Ida mcua, però no he pogut "cnir
El OrlO U edehrtJ en Vflestro " " "',,
L·actc sc celcbra en honor ..
Solo ,"" et" las e05as en s u propio beneficio,
Norrn's fa les C05es en bcnclid
6. Interfer ències d'altres idiomes
A causa de la iuHuèucia creixent de pel -Heuies i de llibres mal traduït s de
l'anglès i del frands. tamhé es pot observar un IÍs impropi del possessiu davant
de peccs de roba. la pròpia casa o Ics IxlTlS d ' un tot:
Ue lJmt el meu "bnc.
l\ f'hc deIxat rabrlc
117
JOSEP LACREU
118
'Posa'lla leua camisa,
Posa'lla camisa
'S' ha dei,al les .""Uts ulleres a casa,
S' ha ulleros a casa
'Esllc cansal I me'n "alll a ma caSa,
Estic cansal I me' n "mil a CaSa.
'Solla ambar puntual a la seua ofi,m3
Solia all1har plmtual a l'oficma,
'Derrotals, mallners lornaren al seu ,'alxel!
Derrolat<, mariners lornaren al  
'GlI:lrda les daus a la leua butxaca
Guarda Ics daus a la butxaca.
"Eh seus ulls s'ompliren de llàgrimes,
Els ull s se I i omplnclI de lIàgnmes
'Dóna' m la leua mà
Dóna'm la mà,
"La seua llengua sc h ,'a eixugar de tant de parlar
Se 11 ,'a eixugar la IJmgua de tant de parlar .
• La Consti1Ucló ho en els SeUS aludes .lS I .l7
La ConstitUCió ho garantcl .' explícitament en els ",lldes.l.'i 1.l7
· ,\gafc . l sru IIquCI, per favor,
Agafe el liquel , per fa"[)I'
X. Els numerals
I. Els cardinals
1.1. La primcT<I di snq)àll cill que en' ¡¡punlar cutre d llenguatge co!-lOlluial
i la gramnl ical és rüs de la fonua l/ en lloc de 1111. ell l'a50S ell què es
designa el primer clement dins d' Ulla sèric. és a dir. quall té Ull \'alor u' adjectiu .
encam que 110 "aj a seguit det substantiu:
Contar ,ml! "cirn
Compt.lr d' un 11 cenl
Ha gan",lo d '1'''PO 1(>('01 por dol" uno,
Ha l'equip local po:r dos a un.
1.2. També hi ha lUm ClIIre l ' ús coHoqui aJ i [a llonnalÍ'-a ell
ci mÍ/nero dos. que Cll va[cnci à és llsat ir11'ariablcmcm. tant en masculí com ell
femení. cufronl dd doblet dos!dlles:
Solo lIel'o pali/a/oliu ," dos mmisu5
Nomê. porle dos pantalon, I dues camISeS.
L' ús invariabl e de la f(¡ona dos . llI:rò. és r h.abi !lml en l' aleutià des del segle
XIV.' Io lS el s di ccionaris arrepl eguen cxplfci!amcn( iUlllcSla fonoi!
inl' ari <l bl c de ¡fUl'.
1.3. En el C<lS de \' UII. hi h<l també la variam /mil .' En relac ió amb aqucsl
pard! de mo!s. cal tcnír en COlllplC que. sí bé aqnesla líhima fomL1 és la més
habíma l en regislres coHoqwal s . 1a fonlla \ '¡II/ és la que h<l aconseguíl mo-
<lentament UI) conIeu Il) és gran en nil'cUs ronnals. Tant una fonna com l' són
plenament :.cccplabl es en un ret;i strc està udard, Callcnir. sí. la pre\"cncil'i
l "ol<r O"X en pali p.t IgnOlaoça, I c: ComposI k de nOS1r .. dOll na'"rt.>. Ausiàs ,\!.te.
LXXXVII . _Can"", c''''i0ns [ I IOlS JOIII' , ..... hOles prO" &""01"'. ". Jaume ROIg. EJ¡"II. 890
2 La fon"" /Im' ha Slgu, accepr.da pet r1l1SltWI d'Estudis C.lal.ns eo e! DiN;oMr, Iu
 
119
JOSEP LACREU
de fer-ne un ús cohereul _ amb Ics altres formes amb qllè manlé una relació lexe-
màlica.
1.4, Així, IUla dc Ics paranles amb qnè Ics fonucs \'uill hllll han de prcser-
l'ar nna rclac.i6 de fo nnal és amb el dohlel dIVUllldOIllIl. I més en-
lonncs s' iuserei xell dius d '11m, scq(ièncj¡, cohuenl . ct)uSlüuïda,
d' unH b.1uda. pel grill' disset. dmlll, dinOJl, i . pel gn,p dèsse/ , d<7mll ,
dènou, I. a llits a més, hi ha lambé el s mol S l1IitalltalhUltanla, i els orUinaJs
vuitè/hUllè, TalU nn grllp de mOl S com l'allre lenen suficic nt tradició i e.,.tensió
pcr a ser pleualllelllacceptahles en l' estàndard oral : només és exi gible IUl lís co·
hercnt i lògic. sense harrcgcs, de tots els mOlS quc pertanyell a cad1 grlll'_
LS, La fonlla seu(lnlll (i tOlS els compostos) se sol pronunciar coHoqlli al ·
meni Isi f:l nta o I fi flÍllla l, pronúncies accepla hi es en rcgi stres poc forma ls.
1.6, Cal cons ignar tambl: , CII aqncs1a rel aci ó de discrep;'inci es elllre l'ús
col ·loqllial i la norma. les forme s milió i bilió,J que s ' han de pronuucíar Iai qnal.
i e\"itar. doncs, Ics fonnes "!mi).óI i * lbiÀ.ó. que sc senten coHoqllial melll .
Cal leoir co compte quc. oommli\·amcm. hi ha acmal lJ\ent ci mot billó.
amb ci (11];),1 es desigll;' un ' aliatge d' argent i eOllre' i t¡nllbé IIUil ' moncdl. nntiga' "
1.7. El ll enguatge or'111ambé presen!a l'acil, ]aciollS a l ' hora de eonccr!ar en
nombre amb ci s ubslJn!iu qne segueix un cardiual compost. (jllilll a(juesl té com
a segon clemcnt Ull <) I/IU/ . que col- Ioquialmcnt se sol utilitzar en singular
el llom dCICnllin3! qUJllIit3li\"amcllI. la nonllati'-a grammical , atcsa la dÍ\'ersitm
d' clemelll s quc es des igna. preceptua en a{IUeSI cas rús dcl lllural:
"Ha aconsegu. t .'inl_l , un punl.
[ [a gu. t ,·inl_l·un pun ts.
- ,\quesl edifici lé trenla-un .. pl .. nta,
Aqlleil ed. fi cI lé Irenta-una planI ,"".
1.8. En clltal10 (lOn contmSI amh ci castell à). ci 1l11Ulcml /UI mamé \'ariadó
morfològica l'recedei ;o¡ l1ul:
Gana!", .-enr;ún mil peSe/al
GU3nyal\il ,-inl_i_unu mil pe.sele •.
3 En ,dació amb r ús d' oqUes1 .",nero (esptei.lme"t <n .ls miljans decomllllicad ó), e<>l  
esmcnl • no .. de don .. "<Aícies procedent.s d·.l1tu ""¡"",, ja que la ro""" _qui,".l.nt d" qu"'"
"u,neral en .IIICS idiornes .Xpl ..... un, .nagnllud quantilal""' dir •• enl. AI_'e. en r anglès dels E.lal.<
Un.ts d-Anoè,ica, bd/wn " pifi"" ' mil milions' (IlIml>i en.l .. eTT' . sus> cad. "e;ada més
.mb aqueS! m'le.x ... IOT, enco'" que oricinà,;.menl lo:o •• el . i¡",fic.t dO, un m.M de milions·) ; en
france., tanl h,lI/im com     ten"n el .'.IOT de ' mil m,l",ns"; en .taha. el m<t bilio", "mbi té
'q""" mat •• x SI¡mficot ; en portn¡uê •. ¡><rl>. el mate I.' q"" <n angl'., menlle qne al Br",,\1
.. ..     .1 m,,' ¡"¡'¡jo el ".1", de . mIl n\\hon' a funn",l SIgnifica' un n\lh6 de n\lhon' .
120
X. EL"
L.e h"n roncedido (//1(1 <lI'"'''' <I" Sf.<erl W Y "11 mil IresdalwJ IIbraJ
Li 11:In concedit una de mil trcs- cen!cslI iules.
1.9. ue tenir cu compte, ([\LC a "t¡;auts d s mUllerats, ([U' UI
fOl111ell P.1M ue uetenninaucs e,"pressions, s' utilitzen en sentit figurat , i. uOlles.
els referems usats no sempre eoinciuci .,.cn amb el s uel castellà:
Do",le dos ,'omen tres
Allà On menja Ull en mengen dos
Se h" qlledado fo/I dot palmm de /I"rrces
lla queuat amb ull pam de nas,
EsIO lo hago.'o e¡¡ do< palOllas.
,\ i,,,ò. ho faig jo arn!> u na arrapada
Te lo nplwo ell dos ""I"brlls
T' ho explt que en qualre paraules.
Mi {',ml esM /I dos pasos dt aqrd
casa cSlà a quatre d' ad,
/..0 ,/"e te digo es I(m ('fato rO/ito dos JOII l'inco
El quc CI dic és wn cen corn d(J!i r dos fan qual rt,
1.10. Recentment. a tm,'és dels mitjans de comunicació, s' ha posa! en "oga
la locució   el mímero l/ pa a referir-sc a aquell que OClllll! la primera
JXlSició ell una ¡.cti\'i!nl dt:lc01unada en uw. modalitat esporti .. a),
Sóu preferibles, ,,¡.,. ò nu o¡'st;tUt , solucioru; més gClIuiilCS:
Se lIe1w que enfrelllm al número "ilO del tems m,,"d,al
S' ha d' mOlar al millor j ugador del tcni s mundial.
Kasp"ro., el IIrllla/ "li" de/ ajedre: ","ndia/, a A{¡callle el pró.rimo
/llU de sepllembre
Ka,pàro\'. l'actual campió mundml d'e,cac., "Indri a Alacanl el pròxIm mes de
selembre.
2. Els ordinals
2.1. En l'cstàndaru oml. d'acord amb la lradi ció clàssica' i l' ús literari
ac.\ual. poden Ics fonne$ segiients del s ordinals: prl/ner. sego1l, lercer,
ql/arl, nllquè, sisè, setè, l'uitè, /lorè, de.fè. vlt:è, dOl:è, tretzè, mlOr:è, qumc,è,
J'f!lzè, dISSelèldeJ"J'f!lè, dll'1litèldillllllè, Ifllw\'èldeIlO<'è, ,,¡mè, vllll-i-unè,
l'IlIl· j -lresè, v¡II¡·i -qlw¡rè ...
_Lo ,,",u del ",olló, ab ,ron cum I )O no en tê . inÓ quatr.,., Au", b
ex\'tl; . Tiranll ... I.I".ça', ah un mofO, tlc""_!1 I. q"" ""rtan, e feTí to l'''''''' r, lo
""¡:on, e lo '''ç . • """,·k .. per I<no, .pr'" f .. í to G""n, <iro .. .is<-, e '1. de la ..,n.", 1imm
tQ Blanc, c.. 322; el maleIC< lílol de Lo dofzi dd de France", ElXlmenrs.
121
lli
'''''''IVI/)J ,,,,8.311 " I l'''''''I'''''U l'u,
..... 1"' • .) S1 pnl>,LP ml!»'" J.l ,od )U,,,,,",= S>S>Ul¡l<   U"q "'>l.>O I ",.,,, ..... ' 10) 'T¡ S'
U.II ;MIIUOP I]
1'''P!'Itj IJWO vpuII.h )' />l1ll/ml';.1.
" Illp "'I .lU uuolbs uI ";1
.n'l' JIIl Jub VI q
;JIlJUllj UJ
UlllJü J U[Jlrt;I!l!ltl ¡).I IIO:> "QJad ' IIIJO p Jllpm,1IS"J, I Ir;l '''1'08;.,\ uo3JJ II'I. :J110J 110:;
- ÓU 13 sor Sill J:xI lIlJlUJlqIl UU.\U! JlIsn lOS as UOS"J III1UO J CI Ç!J UJ IC.\ U;'l
',UJlUll1!l,ool _I()3 ':mb J!P II!J ' s[lIu!pm spp   11111 11) ;,ub (Jd '!n:
"(Smlu iJp 11, 0
[mUpJ1I3 (:I m o;) ' ( 81/)111 Jp .lJIlI.UJ Iii) IUU!IJJO OJ'JlU!m p UIIII III J;JJJOJ /u;>Ullt,¡3!
UJ :lUClU :lp ;)S-1CZI!l!lll u:l1'0 d 'S:lUI p p I!!P J :nu!Jd p 't.'Z
Uj ' !lb P U.\ 11,1
OUl!lJj'S ¡;> 9PJ"b Jf ulJP!mJ() VI "3
" Is IU l'lIUA or
'I/n s fI/ "'O,\ 0A
:SII!Il !plO,P l OI !!" qUIl! Spm!plCJ s p lllJdUl :l ,p ICI!lN !ssod ilI ¡K\UlI!I I!lj !li ' C!II1(1
- uodq ! 1!,)S:llj 9 !Ss:lJd).':I   I! J:!Ú     'lJU;);!J I! Uln;) r¡
<llu!nb el s¡ l S3flb v
IJJU!"f¡ !1II n '>¡f3
'CJJOJ "IUlnb ell!   nnUI1UO;)!S
ro8f1JJ¡>du JfJJf fi J"I"'''III fi 0I ,,"81$ '.'\
Tle.! eIJu'."l" \I 1U!nb el '-:J
JjJll "I q
:<! II1wp CUUOj C( J I,U;)S J;)I ;) (Il, .sod
S» ou 11;) SlIIl l!'l!JU SOSI1 S:'IJ111l »1 's))m e s))m li '/1111117 ellUOJ Il" ( '¡.¡.¡
'SI"!'),I m1 3S "1l'lOI JJnU''i3 fA
U fIIJJ SIJ.WI JIJ IIJ 01</0 11" flpl11 ¡JlqIJJf3
'''IXH "P le.\.lJ1U! Ull "4 Iq fil n 0/1 ò>(J
,,¡ns "/I 01",UJ/l1I Ull .ull/ ''l'' op "(]
:S;) J OJISJ . P SII!U!UUJPp Snd! l !
>¡!!.UJ IU! sp J l!u<Ï!S;)P I! J:xf ·1!.\! IUl!l sqns 9 !J unj qUIl! ' S?llIl! .,..1lI !! ' lI;)lI!1! III, S O.\VI.>O
! mlllld ,!s 'VIUS ' O/UIII17 S;)UUOj SJI ;)nh 'QJ:x1 'Jldmo;) 11;) 1!U;)1 lI!:) T¡'¡
'S\lllJ!! qUil! S;) IIUOj 5;)1111 JClU:ll¡1l J SU;)S IIl JJ:l40J S!l un J U-lJj 'J S QJ.:!"
' JcJn :xud JI!:J " ·SIIC!:lU:lJI!., 1!!1I1!luods;) I\!JO 9 !S5JJd\:J ,IU:I 5Jcnl!IJc4 s;ml , .. ' /1/11
-.10 '/Ulld,!s '/XilS SIIl!! !' 1 !U!ll!l1 S:lllUO J s:l1 IU:lWIC1\:l ! :lS- Jr.sn UJ po d ¡Iq O '¡.¡
[1::11:I;)Y-I,EJSor
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XI. Els quantitatius
I. Remarques sintàctiques generals
[li ha un grup de qUilu!i [¡¡Iius quc s' enllacen als Ill otS que uClcnnillcn amb
la preposició ¡fe:
i. CI/dI/lO pili' !fuirres?
Quam de pa "ols?
No hll,;-r Ullllo tJerciclO ftSICO
No puc tant   fíSIC
H<lU IIII/eho /do.
Fa molt de fred.
Ha)" JW<'u  
h.l poc d' oh
Aquesta presència de I;¡ preposi ci ó de. en "alcndà només apareix acolll¡:>a-
nyam la forma de masculí singular ¡j' aquests quallli1atius. En la resta dels casos.
no hi ha cap clemellt connector.
En alt res parlar.; catalans, però, s( <jIlC s· usa [moM la preposició de darrere
de les formes de femení i de plural : Fa molla de (alor: Té lIIollS de fills. r ell
allres 'LOnes. al con Iran . sc' n pfllclica camenl ['elisió: Tini' moll fred;
Hi ha poc )'1.
En ['estàndard Or.lJ "alcncià. con" é seguir prcferell1l1l clI1 r IÍs espontani. i
doncs. la preposici ó de només amh Ics fonlle s de mascul í del s
quantila1ius cilats.
2. Molt I gaire
En la ll engua li tcrària modem'l. s' ha aJa"oril l" e ntre moll i
Oil el qu,mtilat in moll es rcs tringci .\ li Ics oracioll'i afInll at i'·C5. i gaire, a Ics inlcr·
fO',!ati ,'cs, Ilcgath'cs, condi cion.1ls i després de sellse. [)es de Ics c\igèncic5 dc
l' cstàndard oral ,·alcnci à. peTÓ. aquesta rígid.l dissccció semàll1ica entre moll i
125
JOSEP LACREU
gwre resulla de dublosa opcr.!IÍ\' i la l. ja que ci mol gwre és 10lalmell1 eslran)' en
el parlar esponlani : de maner.! que, en els eome:\ tos qut: reclamen un all grau ue
natumlimr. C011,'é considerar acceplabl e (i fins i IOl preferible) ]'IÍs de moll en
I
.,
tots e s sell tlts:
Hari! mucho jr'()
l'a muti de frtd.
¡ Tie/I"s much" dinero?
Que tens gaIres (o molls)
No ha herho machn grana
No li ha fel gai . e (o molta) gràda,
SJ upe.ra:;/c mucho lJemp" u fX"qJle qJlJsl5le.
SI ,'aS e'perar gai re (o molla) e, lona. és l'''Iljuè ,'oler
Lo consegJl¡r<ÍS sm mucho es¡urrzo
Ilo aconseguiràs sense gaire (o muU d' ) esforç
J. l. L 'lÍs de força com a si nònim de moll és dtSCuntgul en col, 10-
quial. Atesa ]'abwluta igualtal semàll1ica enlre aquests dos quanlilaliu5. cal
considerar preferible r lÍs de moll cu els de ]' eslàudard oral "alencià.
3.2, En algunes mnes del domini lingüístic. hi ha la tcndència eSIXlllfània
a pluralitzar aquest qlLl\ltilatiu amb la fonna jo"'es.
2
4. Prou/bastant
4, 1. Ent re prou i basW/1I. nonnati\"aOIl:n1 es l'lI diferenciació (llle 110 es
p[¡lctic,1 en r IÍs c01-l0\]ui;.1 prou només té ci senti1 ,te 'sulicicllt' . mentre
' luC bastiml ' uua certa qu;mli1at' :
L   llOgülS(e • • de fel • • eceplen 1. !eg'llltul'l J ' aq""SI ti.. de malt ..cgcu. pe' e!.emplr.
Alb<:rt J.nf. Ad"","e"1S li"gil/s1lcJ, ,'01. 11, pp. 10. "joan ,\ la lIenlfl.a, pp. 3 1·35.
I rulS , (OI ci ,,..IOlX Pumpe" Fabra b, ,'0 .uÓIlCI alguna vegada en COnlex(os no ofi,mahus: .Allò 4""
hom fa fOlo de ra<a;lumal 'que Una despesa bO h .... 11 considerable. però.,
Po",!"," Fat .. , DGLC, Sl' frillluJllla. i !arn"" .lltts .. IOlS de ",coneguda soh·èoci. g."""'licol
_I 1 contia.l que. a no !nga' molt. SOMi.à <l segon '·ol\1m I 1-. Josep RualX. ObN" '","IO/IJ a(r'qw:s
¡ prilcliqll u "obre el ,l',,,,u'. I. p, 5 C.l .r",n-hi 1>mbé 1<$ <o!\Sid.raóo!\S qllO fa .lproresso.
Badi., M •• g.,il en 1. seua . Delunl de bonda que a y.!1ènclOI
I. es ".lgu, de ",0(, te""" b<:n nalu,. l, c', g""< ni hi és usal perquè no hi és .. h. de
pr<><:ura' que I •• ron'ruço;,ons ",01, peT 80"" no ""stenguln ' C'l .. l"npll ' Balle.",I. SI ..olem
eOIlSC,n,"" elemenl ¡enu; de 1>
2. El Gran dJCrw",,,, 62 la raJalan" ."ep!cl" oquest no .mb la marca famIlIa,
126
XI ELS QUANTITATIUS
Hil gam"fo bmumre dmero,pao 1111" IW
Ha guanyat bastants diners. però encara no en té pmu
Ya rt:rogufo bas/ame. firma. roll/ra proyulO, alll/que ilO .,¿ SI hahrdll
. ufidente. pma poda fX1rarlo.
Ja hem arreplegal hastanl. firmes contra aque'l [lI 0jeCle, encara que no sé SI n' hI
deuen ha" er pr ou per a poder parar-lo,
Amb IOl, parlir de l' ús i de l'arrelameul popular, cal conside-
rar acceptabl e r ús de prou amb la doble signi licaci ó de 'suficient' i de ' quamilal
regular' .'
4.2. L' adjccti li firol/, nornla1;I'aO\Cl\t , és i l1\'ariahle . Col' I{)(luialment , IICrò,
tu algunes zones del domini lingüísti c s'Im gcneralla fonua prol/S, {Iue és ac-
ceptabl e cu registres po;: fomtal s,
4, 3. Rcspecle a l,I lIe:\Íó de baS/III11, cal assenyalar lambé que, si bé nor-
mali l'ameul només s' accepla IICr al plural la ronna hIlSIUII/S, in\'ariahle en gène-
re. en 1' 1Í'! orni' d' al gunes àrees del domini lingüístic hi ha al gunes l'aci Hacions
ent re baJllIlIIS i has/all/es, que cal reslringir, en tot cas, a registres poc fonnal s.
5. Massa
L'adjectiu man-a. llonnat i\' al\1cl1 t, és iuvari abl e; però. igwll qu<.: allr<.: s
quanlitalius traClats autcriOnl1Cul , cU r¡\s espontaui ue del cnnilladcs del
donúni lingüíslic. presenta \' anació morfcmil!ie'l de nombre, adoplanll:1 fonna
masses per al plurdl , Es Irada, però, d 'una fonua que cal rcsef\'ar per a regis Ires
poc fonnal s.
6. Que
El mOl que amb "alor s'usa exdusi "amem cn l' e: ..
En r cstàndard oml , és preferi ble rec6rrer qUI/III:
¡Qué de nieyr raía.'
Quanta neu que queIa '
Que neu que queIa' ll Itera,,]
3. o., fCI , .1 GN," d;rdm,",; 6Z Iu       Ja .neple;_ "'l"'"'' ús,
-t, Ilo k •. •• ",bé, u l .Iguos •• 'ors que faD se"'I! . ques" formo roncard.do, nI
que .. ,. e.l"'fÒdle.menl, en el, sen,esents: c' SI. hi h. baslan!eo '·an .... 1S doal.<I.ts, .nugues. ,
¡",n Coromln ••. DECLC Vil, •. ,. safa";'. ;"; _En t. seua ,,,,miue. també pnt tut..-en h ...
f",me. desusade. en cl1tengu.'ge rada .. , ¡<JOiep " .. de, f'<Ija M Paml"'u F"Ma, p. 29.
J27
JOSEP LACREU
7. Interferènci es del castellà
Pd que fa a la di stribució del camp dels quantitalius, cal remarcar
qtlC, en molles   es pnlduci); uua assimi l aci6 al "alor que lenen els quanti-
latius caSlellans corresponenls. Donem ara, doncs, pcrquè se' n liUl!" consdèuci:l,
tim' sèri c de frases Il lIC I,,,"scnlcn disscml:Jlanecs:
Cwrnlos' mtis albañ,les rOll/TOU". mtis l'roll/O u term"""ti la obm
Com obrers conlracten, més prompte s'acaharà r obra.
'¡¡ale ,."anl" du,.a.
Té 101 altò que ,",li
Cuaat" lIales/" VII)"IIS , (/lIIesllegartis
Com més prompte tc'n va¡I:Cs, més prompte arribaràs.
E,rT!W cwrnlo anles
Escri u tan promple com pugues
II/,inde/e ea cuanto dnu.
Atén-l o Iol allò que deSItge.
Lm muchM dfl/.J IrunswrridOJ harra i/uc /0</0 (nil/te /xJrrOJo
Els numb' .... os dtcs transcorreguts LI" quc tOl resulte "a¡;ue
H"remOJ loJO lo i/"e prxJamo" pa,a i/l/e ei pro)'erIO saiga ode/ame.
l'a¡em lanl com pod¡em perquè el proJ"clc reïsca
Para la JeJ'ÓII de mmia"a, nereJllalllO$ Ull espado mdo lo alllpllO i/l/e ua {'Os/ble
Per li la sessió de demà, ncC<!s sttcm un espai '"n ample com siga poSSIble
5. Franc.", <k B. M<>II en el sen Dl("elOItt1T1 cafalà<a.wllà castellà_ralalà, "_v. r",mfO, .í que
.cnpta, 1"'''>' I. locucl6 q n ll[ m" en "'in." sen'"
128
611
      \!UOSJ:xI¡o.\JS(I!nh :S:lUOSJ:¡Ü \! i!-lJJ:lJ
:udlUJS ! ';UqUlOU I 1J.l   "l1l l uCisqns dI<;> II!UlllpJ:);)Jd Iod uu
;!nb c.lJUI1IU a p • [Il'UlIUOUOJÚ HUIUI:IJ!-IlSJ 1:11;')11111;) un }Ilil" I!U !PPU! ,1 "',
9lJ'IV "z
' SJJ<jJF s unlfl O FI.'FII IH
0.110 Jub DJqIJH
"13) ''l'     J\j Oli nun:"!l\'
o¡u.mll Jub 0p.IUJI .lli .• VJJ<J mb uunJ/¡y
:s¡u:nu"p Sll :JS spp (IUJ1!19pJUpI!11 t'Un UJIJ\U
-pI! 0 11 unS¡" I!U!PplI!,! qUil! S:lpl!uuoJ S;JlIl![PISP.J SIIO!JIl;101 SJIJ:l3 "t' I
lui! JJ d r.3 JII.IliUlOJ 111i!od r><j ON
'u""aW O¡,,)iu O!"JX>Ó JI/ ON
: ,d"J, ap JOlc.' p qUil!
S:l.I!W:l:m suop!soowd li:! ¡¡¡¡:l¡v .P S!1 ol ¡nu;):) S? ou :KXIUlI!I 'X!:lWlU l\:!V 'f'l
-li l1l1l"l' Jt'UOp u. 31 9:i'¡r. HSl<\¡
UI/ upI' "l'Jnd .lI OJIQ "!I:tlu lJJ.l
: • qJuunWJIJP"! [o.\J 5¡unb UUOSJX[ mili , 11 JS-J UJj:lJ Il J;xl
'!,S¡u ,l' XIII ua 'un8/D 10m p 'IUamCp;wo;)m I!'ll !]!IU ,s ¡>qmCI sapc¡ja.\ V ,".
"P "13nb¡w 1I un anb
  vun:fl" olluJI u< ,wI.X>l,f
' Sj"¡llp"P >OtI un '1'anb
onulp u!I!l1" U!'V
:, r¡;mb[l1L ' ,:x,u 1111 ,
C   J O[".I ljlUC 11118/1), [l Sl\ , I I' [P1SCJ ;)[U Ull \;1 '.' .
' (
Slllu/apU! S13
lIX
JOSEP LACREU
  lo /1100 que !r(lCU
Al¡:ú (legué fer-ho.
PreSUIII" a oer." a/guien saM a/go.
Pregunta a ,'cure algú en sap al guna cosa
2. 2. Davalli d'un l'oll1plell1enl parlil iu illlroouït amb la preposició dI!,
col- hxluialmcllt hi ha \'aci Haci ons entre algri i ¡¡Igun: però, a li de lI1atl! c111r la
correspondència amb els altres indefiuils derivats d'Ull, ell nivell s formals és
preferible l'ús d' algulI:
Alguna de fl()SOlroJ "', JUIo necewriatl!ell k (/ dt'/alo,
AI¡:un Jc nosallres ha sigui IlN'essàn3mcm d Jelalor.
Lv ha t"",I/a '1l1e hara alXU'1O dr los l'reUJlles
Ho ha llagut de fer algun deis presents
2.3, És un castellani sme la substanti ",¡ció dei mot alg,í per a imlicar · una
persona d· una certa importància·:
lksde 'l"" "J,1i ImbuJwulo (/I el mimSlerio au q"e es a/gaien
LXs que treballa al m,mSlen, es pensa que és qui sap ' Iul,
fXJde q"e es aigaien ' 'a no v, .. " .. ro" 'IOW I'O$.
LXs que és iml>ortonl, ja no ,'C amI> l105altrcs,
J. Cap
J. 1. Es tracla d' uua fonlla inl'ariahle que sempre l'a referida a cl emcnt s
comptables:
No tenso ningú" "'"",,,no_
No hil" cap gemlii,
A.q"rno hay ninguna holel/II de
Acf nO h, ha cal' bolella Je liCI
3.2, Col' [(x lui almcnl. en "alencià a vegades s' ulilitza la preposició de per
a cotU\eclar a{lltcst indefi ni t amb el 5ubslantiu quc determina, En nivell s formal s,
però. és preferible e\'ilar aquest ús de la preposició de:
No ha)- ningún IIsic"',, "11<"0,
No hI ha tap (Je) seIent Ihure
No me has d"do ningutI(I ,a:ón para. I/'/e cOlllme de allerio
No m'has donat Clip (de) raó perquè can"te de crneti
J.3. Pot tCtti l' ut! ,'alor positiu, equi \'aknt a . algun' , cu inlclTogati-
"cs i condi cionals:
/JO
¿ Titlles a/gunn pme!>i' de lo <lltt dlCes?
Tens cal' pro\'a del que dius?
Si lo,,)' algulla IIO\'edad, ""úame
Si hI ha no\'eta!. a.üa' m,
XII INDEFINITS
Aquestlí s de cap té IUI caràcter f ooamentalmelll lit erari ; per aquest
motiu, en l' estàndard oral no ês con\'Cni cnt de fer-ne un lís e;l;eessiu, almenys ell
el s registres més funcionals.
3.4, Quan "a da"ant dtl ,'erb, pot anar seguit de r ad"erbi 110 ( ... :geu sobre
aquesta qüestió l'apartat 21 del tema XXVI):
Ninl!"/lO de los l'lltu/roS me ha G'lSwdo
Cup dels quadros nu m' ha agradat.
Ningúll llUflllbro de I<llrIf'I"aCl6n P"M .. "h'MU
e lO I) membre de la mpulació no "a poder salnr·sc
3.5. Cal evitar l' ús de rap da\'ant d'clemcnls no comptahles. En aquests
casos. correspon l' üs de gelis:
SitS broma:; 110 me h"NII /I;III:"n" gTar;" .
Les ,eue. brancs no em ran de gràc.a
No lelllfo ,,,ngún inlerls por eSle Iwbajo,
No l!Re ge""   de fer aqucsta facncl
4. Ningun
L' adj ectiu mngun
1
11: el matei.'!: "alor quc Cl/p, pcrò prescnta una l1lotfologia
"ari ablc: lIillglllla, per al femení singular, i l ,iflgUns i lIiIl8ltlr<'S, per al mascul í i ci
femeni de plural , respectivamcnt. Val a di r quc són qne es JI1fl!)!et1Cn heu
"¡\"es Cll comarques valencianes, per bé '1I1C en uindl s l'onnals és preferibl e
l' ús de cap (fumw més gencral i amb més tradjçió literàri a):
El reglalll(lIIo se aprovo 5;11 n;ngú" vora ell eoll/m.
El rtglamcnt s' apro\'à sense ningun \'01 tn contra.
No I",)' "i"/:ú,, wlÚlis;s ,uflclcnlCmcnle se,io al rcspt' clo.
No hI ha anlihSl prou SCTlusa .obre d lema.
1 ,\qucSla fOIm. ha sigUI ac«p:ad. recent""n! pe! r J05mut d'EstIl,hs Cat.I .... e. ol D;('(';OI',,';
dr la clI/ahma J. COl>5t .. ·., pe'ò, mol,. ,hres diC<IOD'''' rom ci f)icc;QIlU'; l'alrnda,
«Iilal pe' I> Generalital ValeDc"., I r I 0511'"1 IOle,uni.-e",i •• " de Filologia \ 'aloncl."., .1 /)jff;on"r;
m""",,1 de la (} el Dicc;(mar; (;CnuaJ, de Fen., r , ,,o,.
13/
JOSEP LACREU
5. Ningú
5.1. El pmnom ningú no té fonna de femcní ni de plurnl.
No hu wmdo nndit
No ha qn¡:!U1 n¡ngti.
Ningun() /0 hil h .. rliO.
No ho ha fet n;ngti..
5. 2. En oracions inlcTTOJ;ati\'es i condici on;tl s. pollenir ci v .. lor d ....
encar .. l luC cn aquesl sentil ci seu ús és bàsic .. mcnl dc cMàc lcr literari :
i Hil.\' "/guien qll" U alrn'(, " n .. garlo?
Hi 1l.1 ningú que gOS(! llc¡pr-ho7
Si ri/guien presuliIa por mi, /e que / ... ,,,{ido
Si ningú dema"" per mi, li diUS que he
En aquests casos, cn l' \:stàuili,rd orni és pref cribl c r IÍs d'algú.
5.3, Com tots el s .. ltres indefi nit s Ileg .. tius, ci motllürgú, quall "a dal'am
del ,' crh, pot anar rcforçat amb rad"crhi 110:
N"die qw.',," esle ,(,·"1,,,,/0,
Ningú no "olia aquest resultat.
Ningun" me e.tp!icó lo 'lat l'<ljab,,
Ningú nu em "a explicar què p;ls,a\'a
(per a Uit major apmfunilimcltt   punt, .-cgcu XXVI, 2 L)
S.4, El mot nmg!Í 110 pot anar scguit d'un complement panit iu introduït
amh de (cu aqucs t cas, per tracmr-sc d' un adjccti u, s ' ha d' utilit l-l r ClIp):
/J2
Nin!;u,,,, de nmo/ros ""da del "s""IO.
Cap de nosaltres no en sap reS.
Ningun" "" mis hcrmallOS es responsablc de lo sucedtdo,
del s meus germans no és del que ha passat.
5.5. Pol s ubslanlivar-Sl: iudic;UlI 'ulla persona scnse gelis dïrnpor1ànci .. ' :
Por murho que l'ffleni/o apnrentar, es Ull (/on nndie
Per molt que p.-.:tcn¡;a fcr-sc "curc, és un ningú,
S" 'I,esro <li, <IOl' nadie.
El scu .ogre és un ningú
XII INDEFINITS
6. Cada
6.1. Seguim el castellà, s,wi m s'eixampla indegudamem el significat es-
tricte de l'indctinit radll, per a I)Olldemf la i1llcnsitat amb s'esdel'é alg\U13
cosa:
i ú daba cmla  
L.l pesal'a unes bufelades'
i nenes "mia ,,,',,,,ertda!
Tens u Des
6.2. A l'egades. fonllant part dt delt nninadcs locuci ons, hi ha la tendència
a traduir-Ics lileralme1ll . quan sOI'ilu sóullTCfcribles altres solucions:
Cada dúr mlis jo,,,,,,
Com mi. >'li mis u/ib.
sr que eM"düI, ¡XTO ('adn "ez
S( que estudia, però com mk \'a menys
7. Cadascú/cadasculI
7. 1. Cal <:onslataTljll<: iI l'Cg'ldes es delecteu v .. ei l' laci uns en la delimi taci ó
adcqu.lda del s camps del s indefi nits cmlascú i cadl/scun, Les dirc·
rències ent re r Ull i l·altre. això no ubs tam. són ben cl .. res, e adl/sc!!1I fa referencia
a uu elemeut que pertan)' a un col-lectiu detcnninat quantitativament:
H(m mwulado ""l/ rarll, a cada ,m" ik mIS rO/llpai,ao5 de rlase
Ilan enllat Una carta a cadus( un Jcl s meuS companys Je classe.
Se obwqu¡a,d Call lm IJhra" e"da Unll de h< pnumel.
S'obscqulJrà amb un Jlibre ( adp-"" un dels
Com es put l'cure en aquests c.\cmplcs,l'indcliuil cadascun lé un caràcler
adjecli l'al: scmprc c:\Ígei:<, ell definitil'a. lUI gmp rcf erencial delimitm en la ment
del p.ulam (<<el s mcus companys de classe». «el s presct1ls»). Encam que a vega-
des pnga pronomi nal iI7.ar-se per) ' elisió de la referència. aquesla COminu.l eSla1ll
present de manem illllllicila:
.1ft- hali rOllUdo d¡et rum! eiUÚI UllO.
¡d'llan costat deu euros cad"-'iCun.
En aqneSl excm ple, er cÇ[ivamenl, eHC'lm que fnOllal meu! ci Ul01 cadusn//!
ting¡r un valor de pronom. en el fons hi ha una referència implícita la qual
no tindria sentit ('luC és. al cap i a la li. el s obj(.'(: tes pels qual s s' han pagat deu
euros per unitm).
J33
XII INDEFINITS
Es o"" S,domó"
És un all rto Salomó.
El púhllCo a.flsunle. (J los grl/os ik _otra. qlle el nmtante real"'Fenero
ell el orellanQ.
El públic 'SllIIen!. als crus d' _una a Ura. una a Ura .. . \"a ooligar el cantan! a tornar
a l'escenari
De IInllll otraJormu lo IU' rOl"eglllr
O'Ul\J manera O un;, nUn 1>0 aconsegUIré
8.2.2. En canvi . el mo t altre s' utHil/.a IOl sol. sense e l reforçamcll1 de
l'arti cle llI!. quan lú ha uu grau d'indeICnn;llació moll ;!rau (equi,' a1cuI a . més' .
. qu:.lse1"or •. C:L]l altre' ) o bé ¡¡¡UlU cerres q¡L1nli lali"es (com
,'egudeJ. l'olla. cIc.):
¡':tlnell OfrM IIbroJ sobre el lema.
H, ha aUres IlIhtes sohre el tcma.
No I",>" atro r<"llledlO.
No hI ha nU..., remeI.
  (/ (l frfl.i pe' SOl1,1$ qlle le p.o<l"¡I1 d,,, mas ",jormarión de eSle aSI<IIlo.
Conec alt res persones que le'n po<Jmn   més tnrormacl6.
No u podrd ,h'pQller de rifleJ.p'.Hola$ 11 atras amlos de fiugo.
No es podrà disposar de rifles, pIstoles" aHrt'!i armes de foc .
Umu veUs esui mil)'     olms ,'<"Ces p'trece 11110 mOlIlIll.
Unt' \"eg.dc. e.liI. mol! animós I aU...,s vegades ",mbla una mòm,a
En Mm ¡¡"",po lus rosas "U sr llar"", Iu"" p,isa
En "n..., lemps Ic. COli. , no es feIen tan de plcs,a
TooÚ).< Imelllm qlle III"fI' WI ,Ha 11 otr"
Tots hem de morir un dta O
No ¡ien". otm i<lea ell III ("aJxta mas wllga"e la IIfrelllu 'file le lIi{"ieroll
No lé " Ura Idea en el cap més que "enJar-se de l'afront que 11 feren.
Se lla ca(do Irel l'ecn)' or" .. ¡(lI1laJ sr ¡", IHa/rllldu,
Hl. caigut Ires vegades i lanles ,'ha alçal
8.2..3. I. a \"t:gades. cucara. en cerles locucions Iii presèncill o no de l '¡ulicle
indelenlliual da l' ant del tuul allr e pOl ¡,nilx,r a modi Ii CM "ne el si;!tú (icar. Ai:'l í.
locució adverbial li 'UIIU allra li/allera signilicJ ' d' una manera di fe rent ' :
Mi lII/ligllll("ll;1I de " fra mllllera que yQ,
La meua amiga aC1l . ., d ' una aUra maner a que jo
S, se lo Iwbieses plall/cmlo de ofra 1<11 "e! si 'file lo I",b,na
Si 11 ho haguere, planleJat d' una " Ura mnnua. pol.u ,i que ho haUria acceptat
j\ [culrc ' (llC 111 Ioc ució conjuHl i"'1 d '(ll1m II!l/flera c(lui .. ll l a no f6nt :
135
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XII INDEFINITS
9.2. DJ\'il nl de lloms de eilnals. naciolls. cle .. l"adjcelin lol es manl é iln'a-
riablc: ¡
1"fJ¡/(1 IIIClriI qlledJ mm!dmla por Ilis III/vius drl 1110 ¡/e MVlcmh'"
Tol Alwd "a queoor mundada per les del de nO"embre
Vi.me" Iodi! Inglaterra,," dos UlI/allllS
Vaig. ,'i suar tot Angla1erra en dues setmanes.
Ara bé. quall cl s 10pò,úms precedits de l·articlc. lïndcli,úI IOI nHlnté
la 5CUJ flexió:
El hu,,11 es l a le/lgll/l oficial en lO,*, la {/liba
L'hmdl és la ll engua oljctal en totp rfndia
Toda la Sajor u llU "ÜIO ujenada por lru juer'e. ,·e,,¡/a\"fllu.
Tota la Safor s' ha "lSt afectada pels forts ,-enda.-als.
9.3. També cs mamé itwariab1c. l' adjectiu IOl. cn certes frases Cll què
s' U1ilit z,1 com a
1lllllblaba. iramos 'ml0 müm
¡"·(cmre ell parla,'a, érem tot ordIu .
Eflll es Iodo IItrwOS .
.. \questa   101 ncrv,s
10. Tal
10. 1. Rceenlrncnl. sola la prcssió del caslcll à. s ' ha moll I" lis rJcl
mollal amb Ull l'alor més a,'ial de demost raliu. Amb Iol . per la pròpi a cssència
d' aqucst inde li,úI - amb WI grau mol! elcva t d' illdctcnllillació-. rcs ulta it1.1deqUa\ .
5i més 110 per al s 1Ii1'cll s c-'l:pressius més fonnals. rlÍs dt /al en aqucst scntit
No ("O"O:CO {J
No '''luesl
TiJ/es palabr(j,< ¡"aon ¡/,rhl/S filia rmifrre"rliJ
1\'luestes para ules (Olen dites en la wnfcrèncta
10.2. Com a pronom, en caslcll à ¡¡(jutsl mol l<l mbé lé un camp rJc signi -
fi cació més J mpli qnc en català: la qual cosa dóna ll oc. inc,' itablcment. a cal cs
lingiiísli cs:
2. I el ",,'n, p.lSSI amb r.dJtthU mig: Mig Gandia ,'U a<"Udi,,, Mig Europa
HI en ci lk IOtes mantres. cal resstnyar 4"e alguns hDgÜ'Sles sf 4"e fon cODCordar
el mot 101 amb.1 topònim 'l"" .Cal 1<011 tn jud,car "'l""S1t. XIfres el n;l'OU
de bibhogràlic. q\le és tfple de ,,,,,, Es¡>anyao. J ... n Coro"" ... , El s'ha de ""M' df I"
/lon[;lul ra'al""". p. H. n. t • • l I però es d,fongué per ,,,ta EsP'D)" en 13 prllner. meitat del se¡l.
X{)('. M,nllel S.nchis Guarner. El. poble" ",Ienr,"", parlo" o/s Im, dels "Irres. lli, p. ?')
137
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XII INDEFINITS
UJS propins verdugro 5/1 Inueru
Els holXlm \'all plorar la seua mor1.
El propw d¡reClOr lU.o q¡¡e Imea freme a la su¡¡a"6,,.
El mlllei:< hagué <f afrontar la
12.J. a \Ln pronom o a adverbis, dialcclalmenl sc sol utilill.ar
invariablement la fonlla de f cmcní singular (mu/ei.m). En un lli "dl fonnal , però,
cal mantenir la concordança morfològica amb els clement s quc dClenllina:
- All.I r mat eixa ho "Big
Ahir ho "aig saber.
-Ells m' ho van confirmar
Ells   m'lIo "an confirmar
I !.4. Cal en compte. ai xò no obSlmH. (1IIc, posposal li ull substanliu,
pol assi mi lar la ca!egori d'adverbi i in\'llJ;ahlc en Iii fonml de mase,,1 í
singular:
Li> ("aplll,aron t'li III mi..ma Jromaa
El "all agafar 11 la frollrera maleix.
Pode11l0J ¡",ca la n'ullión ("",a mism".
Podem [er la reunió a casa mateix
13, Cert
1 J. I. Quan cerI equi "al a 'alguu' , en singular requcreix el reforçament de
r arlicl e indclcnllinat:
hil)' dUI" ¡""eculo
Entre dIs hi Una srmblança.
SU.' del"lll,acwne$ pTovllClIron ckno "VII"'"
Les seues declaracions nn provocar un escàndol
1 J,!. En la forma de plllTal , peru, llU e.\ i t;ei-, aquest rcl'on;<llllcnlde r articlc
indclellui llat :
Ciuta,' rOjal ilO Je deben deo' lU",ra
CUles coscs no ,'han de du mai
El olro dta. tlm;gm 1Il)'QJ tlO fI'1Tllroll de qllllllrte la ple!" IITa3.
L'aluo dia, terl. teus no pararen de lIenr_te la pei l
I J.,l. I també resul ta irulect'ss"ri, l' <lTti cle indclemú 11;'1 , en algunes
siUliS en què l'adjecti u ("l'T/ \'a prt'ccdi ld'tma preposició:
A)'Cf eSII"',' hablando roll cierra (""'80 IU)'O.
,\hir \'alg es ta r raooant amb ceri amic leu
139
JOSEP LACREU
En dUM ()('(15IÓIJ.le i/ije rua/ro freJra5
En eHta ocasió.li·n vaig dil una de fresca
F.n ciaM m,mera. deba rermlocer que un(as ra,-ÓII.
En «rta manera. de   que tenies raó.
l'ara cierto IrabaJo. nv a "adie ",ejur
Per a certll faena, no en lrobaràs cap allre dc n1l11or.
H,/s/(! ciu /o flIlmo. jl' fompoflamielllo tJ (O"' fireIlSIb/e
Fins a cert pun!. el scu compollamcnt és comprensi ble.
De dula "'''jer. preferihle no hab/a,
Dc eHt .. dona. ni més no parlar_ne
I J .4. QUilll s· t'lnpra com a sinònim de Iai. per a c.\ pressar "lUC eh elemenl s
illlrodulls amb I"adj eclin ceri no eS coneixien prh iamcnl. també és uccessari
anteposar-li l'anicle indctennillat:
Ho vC/lido ,/ VUU cie,/a )"""
\'inguI a \'cure"1 un cerl loan
Cil!rta Moda te litil/amada por leI¿foIJo.
Una CHla )>1aria t'ha telefonat.
13.5. ,\ m,ss d' aqtlf.: SIS casos de vilciHaci ous cu què sOI'i ut Sc suprimeix
illocgudamenl l' ilrlidc indctcnlliuat dal'ant de CerI. n' hi ha d' allres en què. al
contrari, l' expressió li/I ("trI no pol considerar-sc gaire   sinó més avial
una tradllcci ó literal de r e:"pressió corresponetll castellana: és ai :'óÍ quan té 1111
l'alor quami tatiu, equi"alem a ' Ull quatll ', 'un poc', etc.:
.\fe 1<"lIgo 'l'U a" UIJ/(lf por UIJ c",rl" l;tl1lpo.
Ile d' cstar fura algun temps.
NecesllIJ "li derm sill!IJno p<lrl1 poder l,aIN'lar.
Nc<:esSllc Un" ml<¡ ueta de stlenct per a poder treballar
14. Mant
L'adjectiu /mllll és una l'omm arcaica rcintroduïda cn ci llenguatge IÍlerari
woocm (IIIC significa' molt. en gnm 110mb....,' :
Lo ha h"coo muchas \'t'ces. p"ro llasta ahara haMa pasado dnllpnClbido.
Ho hal' la fet mania ,' egada. però fins ara hana passat desaper""bul
En l'     oml, pero, "tesa l' escassa difusió que ha tiugllt a(llIest inde-
finit en I"c.\ prcssió escrita cunt ernpor.'ltúa. 6 preferible evitar-ne l'üs.
/40
XII INDEFINITS
IS, Ambdós
Les fonl1es ambdós i ambdl/es (per al masculí i el femení. respcc!i"amcnt )
són tamhé cS!rall}'es al parlar cspolllani. Tnt i que s()\' i1l1 s' ban com a
traducció sistemàt ica del s Illots amhM ¡ <!IlIhl/s, cu l' estàndard oml
¡I són preferibles altres solucions qnc presenten una major naturalitat
e.' prcssi\'a:
Amom hijos SOn m¡"iros
Tots dus fIlls Són
A mhrtls So/IIeimIC,! son vúlida5.
Tant IIna sotllció <om l' llltra són igllat de ,'àlldu.
16, Sengles
El mateix pot di r-sc. i de manera potser mês rotunda, a causa del seu mcnor
ús literari. d'aquest indcfinit arcaic. Donem tnt scgui t al guocs solucions alter-
nati,·cs pref niblcs en I" eStàl1d.lrd oral:
U1$ do.< I"hJNl.' lIevaoo" ",,,tiM ramo5
Les dues :O;lqllCS portavcn Ull tuda IInll.
Dleroll a 105 ra/)alkroJ Jelldlu pi.1I0/IIS
Dollaren una pistola a tada
17, Un
17, 1. ('..on} a pronom, amil Ull ,' alor si ntàctic de subjecte. seguint dc prop
la di strilluci 6 d' lís ,'¡gent CI! castell à, cn molles comarques "aJcncianes aqucst
indcfinil adopla la lonu;1 u. Amb a,juCsla funci ó, però, és prcfcriblc usar 11/1 o
alglí:
Uno, Iwbtljlllldo .1010. 110 comigJlt IIll1/0
Un, treballant a   no aconsegueIx rcs
Si IIIIQ llir pi"r 111110$110. lla si neglir.lela
Si al>:ú cm deman" almoina, nO sé nc¡:ar-h-Ia.
17.2. Literàri amellt. també es fa sen ' ir en a{luests matei .ulS casos la forma
compost a lI/! //0111. En l'cstàndard oral. però, COIll·t eludir aquest a expressió, ja
que aporta un to d'afectaci ó.
17,3, Cd remarçar també que sOI'i nt s'empra lI/! amb un "alor incorrecte
dc quantitatiu:
Sn/a }¡abl"olllrOtUr/Jf,i¡/o unl>j' 111111"/05 (/1("'(/0 exp/(JJ/Ot/ó d Mgllllifo IIrI(fll<'/O.
Només ha,'ien passaluns pocs minuts quan l'a esclatar la segona bomba
141
JOSEP LACREU
H"r .. "nM ""¡15 quI' 110 lo veo por <1'11/(
l''a uns quants dies que no el "cig per aei
18. Altri
És Ulla tonna in,'ari,.blc. ql..., ' uu allre'. allres'. El seu lÍs
és ben escàs. per bé qne col' loquialment es manté vi l'a en algunes construccions
més ° menys fossilill..ades:
Trabaja par ajena.
Trcb.aUa per a alt r i
Cose f"lrll olros
Cus per a allri.
En l ' estànd.1Td 01<' 1. cOlI l'é liti! ilV1T -l o !UudcTm)arnent en aqucll s
en què fk ilmclll idcnl i tkabJc.
19. *Algo
19. 1. El mot l/Iga és Ull castcll :mislOe llloll arrel at <:11 ci llenguatge col' lo-
(Iuial. En I" cslimd,mL oml. c,, 1 evitar-ne I" üs en lots d s ni'·clts. Per a poder
Iui r -lo adequadament cal tcui r cu comple la si gui ¡¡cadú espcdtk a. ja quc
presenla ulla "ari adl ganuu<l de m<lüsos.
Així. amb vaJor pronominal. quasi sempre és possibl e reempl açar-Jo per
la penTrasi algwlII ro.m:
Dall/t algo parli ,,¡¡"'ndo.
Dóna'm cOsa P'" a anar fent
H,,>' n1/1" 'Iue 111/lS;Y'" IIl/t l UP/(Ul
HI ha que   que saberes.
19.2. El mol que/com. IOl i que lIonnati \" amenll é assignal el maleix "alor.
pd seu caràcler arcaic - per a la majoc pari dd domi ni f<ll.(ue poc
apropial per a r eSlàndard oral .
19.3. En frascs condicional s i inl clTogaIÍl·cs. a més de les cxpressiom ja
consignades, hi ha l<llllbé all res fómmJes que poden substi tui r salisfaclòriamcut
el caslcllallislll c {/Igo:
142
¿QlliufJalgo?
\'oIs te. ?
SI lIea.mas al /l" llit /" d/óeJ
Si nCCCSSIICS res. m'hodlus
XII INDEFINITS
19.4. Quan ci mol algu adquirei.'\ un "alor ad'·erbial. la llengua disposa
de molls recnrsos plcnamelll ,'igenls en el parlar coHo<¡ui al pl:r a sub5litnir-lo
adequadament:
Si soplil algo d" vit"IO. fi Iltmpo Se despr¡ara
Si bura Un poc de "enl, I"oral¡;e s'aclarirà,
B algo oojQ l''''" SJI e¡/ad
És una miquelu ba.ix per la seua edat
19.5. Dc Ioles és necessari posar cn rel leu que. per a subsliluir el
caslellall.i sme algo. algunes \'cgades -cspcci al menl ell els ni 'elis més f onllaJs-.
més que d' a!juesles exprcssions. són prcf cribl cs altres girs que eludei -
xcn r ambigüit at d' aqucst indcfini l:
Su ",irudu /l'''''' lIlgu de Irisle
La seua nllrada té una upN: .. 16 trista
lJ<J,ra algo rara pode, a)'udarle
Donaria ((ira per a poder ajud:.r-tc.
En es/lIS ,U/mIS Pllede "pr"ci",se lligo de su esplemJo, pllSada
r", aquestes ruïnes , es poden observar nsligis de Ja ""ua .splendor passada.
19.6. AlIres "egades. però. !jU,Ul preccdci.'\ ceris adjceli us. la manera més
adcquada d' e,' ilar el easlell anismc llIgo és ealll'Íanl aque51 adjceliu per un subs-
tamiu o bé suprimim-lo SCll';;C més ni més:
B/o es lI/IW..,1
és l  
El l'{xht <llle /e hilS (omproda es (111:" e;l/lpendo
El COlXC que 1"has comprat és fantàstic
19.7. ci mol algo fonua pari de delenuinadcs locuciuns o r rases feIes.
cal anar amb mull de complc d' c\' ilar IUla Iradueció lileraL <¡ue 1\0 seria sinó una
reproducció de la 5i nI 3.'\i caslc1lana amb catalancs:
No IUI tII'cedidv a ""tSlws 1',",0 10"'1'0<"0 Se I", ""Em/o or wllmdo:
al},'O lS (llgo
No ha accedil a OOSlTes pelicJOns. però nO s'hi ha rotundamcnt.
"al mé. ahò que
Aquel. l!e)¡/" que "l'robO I/JS opoSid,me5, plenl/l qllr es al!:"
Aquell , dCI que ,'3 al'ro"al Ics OposKI011S, es pensa que és ' Iul sal) ' Iul
Por lligo seriÍ /fue lo ha" IIomb,olio )eje d"  
Deu .er per algun mol iu. quo l'han nomenat cap de \'end ••.
/43
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XIII. Els relatius i els interrogatius
I. Introducció
Les diferencies cnlre el sistema <jlle regul:1 l' ús nonllal iu del s rdalins i
el s diversos usos cxistcn1s en la pràclÍca coHoquial de l'idioma són bastant im-
ponallt s. Això, pem, 110 és cwl lisi 11 de I calal 11, si nó que a¡¡arci. .. com lU\3 rcf crència
WnS[<I111 de molles altres llcugiics romàniques. ,\nl, des de Ics ncccssit'lls Il1lC
planlcja r   ur.11. inlcrcssa ,entrar-sc sohrclol en ducs qilcstiuns. En primer
IIrll;, ell ]' adopció d'ull sislcma dCllolaliu que reduïsca al mínim r ambigüitat ; L
ell segoll lloc. en la recerca de solucions allcmath'cs per a aquelles COllslnlccions
de relatiu que, pel seu desús. puguen illlroduir clements massa detonant s en la
versemblança del di scurs oraL Ús clar que "'jllests túni IS no es poden uctcnlJiuar
amb precisió. El s relati liS IClleu, plOr la Sf;ua pròpia U3lUrJ 1c&1, \In grJu imporlaUI
d'amb;güilal. i.   banda. la de dclcml inades consln.ccions eSlil
direclament lIig,l(la al contac1c que s' haja lingut amb la lil eratura escrita, Tol i
aquestes di IaiS, els objl-'Ctins proposal s no es di luei:\en necessàriament en la
banalital de l'impossible, Vegem-ho_
2. Combinació ent re relatius i p"eposicions
2. I. Aquest és un dels problemes principals de dis paritat elLlre els sistemes
coJ.J oquial i lIonn3liu. Ell el llengll3lge om!. el sislema castellà s 'ha superposal
al propi. i. ai:\1.13 cOIlIbinació pri'IK!Slció + urucle + que hi allllrei.\ com la més
l,rooJIIC\;I''' _ AI cOSlal d'aqllt; SliI solllció, hi ha laml", ["elisió del (enU!; IU"\:po-
s;liu (subSlilUïl, en !;"'rlCS pmts del domini lingiiíslic, pel s pronoms "dl'crbials
corresponents). Cap d'aqueSI!;s construccions col-! oquials.lx:rò. 1I0 s'admeteu
normalivamell1 . En aquests casos, només s' accepten les combi nacions següent s:
pre!x)$/ció + qllè i preposició + artlc/e + qllal(s) (opreposició + qlll, en el cas que
r amecedcll1 siga una persona). t\ ixí doncs, prenem el casle1l à COlO a ref crència,
fXXlem c:\posar el s usos <: spnris amb els s<:gijcnts:
LA!! pt'rs/JIW!i (1/,,$ l/Ut J'<' refiae,1<) lum V(/li¡/o Im/a n" .
Les persones " (o li k:s o qui) es rcfuea no han nn¡;Ul
145
JOSEP LACREU
No efU'umlrO /IIngríl/ Ubro con el que emrc/ellame
No uobe cap llibre amh qui' (o amh el qual) en1retcnir·me
Term",,, tk ver el coche del que me hahlaste
Açabe de ,'cure el ç01l'e de què (o del qual ) em "as parlar
Lm ami¡;os en /06 que calljiaJm me hali Imidonado
Eh amics en qui (o en cls q ua l. ) confia,'u m 'lmn lrait
Hlln ror/m/o /11 ((Ifre/erll pur /(1 que dèh(" l/Ios pa.""
Han lalla! la carrCleta pt:t la (o pt:r l\a,iem de passar
2. 2, Ambla nmjorpan dc [es preposicions Iòniques, però. només és possible
nli[ i17)1r el rel atin l/IU/ I:
B mill conlra In que nadu po(kmos haar
És una decis Ió .unl.a la qual no podem fer re,.
He ",,<!IlO" ver d ('orhe de.'de el que IlIe Vlg,/ah(1l1
Hc tOlnat a "cure ci COIl'e des del qual cm  
El proyerto fobr e 'l'''' e5l1l\'IIIIO' Imd" l/do pIalteJ, mlis ,'ale oh'M"rlo
El pTOJecle .• " b.e el qual ,'arn fer plans, \'al més obl lda r· lo
2.3. Cal nilar. però. idemifiear SUI)l" ticiall1lcm aquesla mena de cons-
lruccions amb a[tn:s de scmb[aUls, i i ncórrcr cn sol ud oll s arbilràri eS. A ixC. per [a
fomm 'lparenl , poden conl'ondrc' s combi nació de l'arti cl e. en funció
d' anlecedenl. refcri l a un subslanliu sobreenl ès, i el relaliu que, i lambé c n el cas
que l' aniele el linga Ull ,'a[ or IIc ulre:
COI' d dlllero q"" '''".110)'0)' CIm e1ldincrol </"" liell<'s ui, eS f1<Jsi/J/ .. '¡M )'11 lm·
gamos baslIlII/f
Amb els dinels que linc)O I amb els Idrners] <jUt Ien. tll, és PQsslble que Ja en
llnguem plOU,
Ell Itt Irllhilafllin <1011<1 .. }'O N IO}' ilO ha)' I",'abo, .l' a In I habuarllin I que ni has di'
"me pareu que lamporo
A l'habilacló onjo estie no hi ha 13\'300, I a la Ihabitació] que IU has d'anar cm
sembla que tampoc,
BIaix, prJldimle de la que hari"n 1050lros
,,-,la,'a pendent del que feien els alues
2.4, O' al1m 1>.111da, cal leni r Cll complc que, qua n que fa funci ó de COI11-
plemenl ci rc lunslallci al dc lcmps. o fonnalU l'Ml dc dClcnnioades locucions, la
prcsènci¡r de [a pn:posici ó dn,, ¡rrll de[ rc[ aliu és oJlÇion;ll :
/46
El a;;Q que (a en el que) ""er huho 1111" grall r imill
[;any que (o en ' IU", ) ,'alg ""1'"' hI hagué una gran riuada.
Siemprf riNm¡"rf el dta que (o tl que) /e ('1$<151 ..
Sempre rewrdaré d dIa q ue (o en què) el caSare •.
XI!I ELS RELATI US I ELS Il\iTERHoc,ATIUS
En ellI/omen/o que (o tI que) lo sepas. (,..,sume
En d mornell! (IUt (o tn què) ho a,·is¡¡·m.
En la medlda ell que upas lo qwerc.,. poduis alrani.arlo.
En la que (o en sàpigues el que ' ·ols. podràs aconseguir-ho.
2.5. En el cas. però. (11Ie la preposició d;¡I'alll de I";¡nlecedcnt . no
cal IOnl ar-la repelir d,wanl del relatin:
En el roleglO d que me et/uqu¿. haUa lliuy ¡",elias profr.mrcs
AI collegi cm vaig educar. hi ha"la molt bons profesi ors
COli los ",,,igro con 5ali" mIlCS. me aburría ","rho.
i \ mb el, am,ç, que abans. m' a" oma moll.
lk lo:! proY<'CIOJ de quc le habl¿. mlb \'(Ii" olvillllru
Oels projectes el "ai¡; pallar. "al més oblldar-se'n
11 las silios" lo! que .'" ha5 ,do. 110 II'Uere I" l>ell" .-olver
Al, llocs que Ja has anal. no l'alIa pena tomar· h,
J. El relatiu neutre
3.1. En castellà. la combi nació de r aniele lleUlre lo i Wl relatiu ----que 0C!/a1-
l'S fa s('¡Yir per a e: .. press .. r que ranll'ecuenl és IOla una altn. oraci ó. Ell catal à.
coH0'luialmcnl també s· ha profundamenl <l(IIICSla cOllsln,cció. El scu
ori gen caslellà i el rebuig sistemàlic del lo Ileulrc per la nOffilalÍ "a
però. b,m af a"ori lla recuperaci ó. en la llengua lilcràri a, d' algunes eonst nlccions
arcaiqucs amb aquesl Illateix \"alor: la qUIII COSil i les quals ("oses:
Ah he PM.ui/o /u muñullu ""dm,do. /,, cual e.'plica lJue "horu el lE lun camui/o.
Ile pass at ci matf cammant. Iu qu .. ] cxphca que ara eShga tan cansilt.
Ha rOllle/,t/o un t/elllo grave: ¡mr la que Jc le ha rondenad{) a r Ua/roll/lm de raT("e!.
Ha comès un deli cle greu. p.n ja qual eQ!;8 ha siguI condemnal a quatre anys de
pl esó
AI fillul. por //IlÍslJue h"b{a t/irh" )' redir"" 'file 110 ,r(". "mdió a 511 IIlIIm"t,,: t/e la
cuul t/er/ll,-ro 'file ilO le era IUIIIIIII¡jerel!u rOl'1O preund{u aparell/ar
AI final . per nlOl1 que ha\"ia du no h, aniria, n acudir a la
cnda, de la qual "'''" dedu-'-sc que ilO I i era lan 'ndlferent com pretenia fer neure
3.2. La IlCllglL1 litcrària ha assim.il;rl aqnc$lcs conslT1lCci oilS lllUh bastanl
f<Xlt'ua: en e;rnl' i. cu   corrent - fins i 101 ci de personcs
des-o a penes cal,,!. fa que. en r C.'ò lànu.lrd onil , siga COJl\'cuicIlI utilit -
zar-Ics uKKkradamcut. i. ell Iol cas. només cn els ni ,'clls més ronnals: alll'amclll .
s "incorreria cn un cllcés d' ènifasl . que desnatural itzaria el di scues oral. 1 fins i 101
cal aplUHar quI' el seu ús sistemàtic. cn realitat . ilO és silló ulla reproducció dels
esquemes sÍll1àct;cs castellans (allir 011 el castell à dilllo (11111 el catalir ra la qllal
('osa). ell p\:Jjudici d· .. 1 conslnLeci ons al tcmati \"es. més vi l'CS i genuïnes. (IUC
147
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XI!I ELS RELAT I US I ELS Il\iTERHoc,ATIUS
Vh'e en /a ( ,IS<I CUJM b,,/colles (hm 11/ o.Jllrjón,
Viu a la casa que If UllS halcoll5 que donen al carreró
E/llota,1O (l'Jas ieli"i te dl/IU (amh",do de duparho.
El nouri de qui el ,'alg donar Ics ha cam'Íal de dtspalx,
Ha.'" qll<' 'OImt/erll' c.te I,"mjo romQ U/la   p<"$oJ/{l/ del ¡Mu JOVIIIICO, cu}' a
IlUhi/lIl"d t/lpIO/l!lÍlI'" nadle ¡jisrute
Cal considerar aquesl uiomf oom una basa personal dellídcf so";èllc. La
habililal diplomàlica, no la dlscllle" ningú
S, qlllue hIKUlo, que lo IwS"; pera, en cu)'" CIl.'''. que .le {l/Iellt/" (, IlIs ",llU-
cUfnrill.'
Si ,-ol fer-ho, que ho però, en cas, que" almga a le. conseqüències
S. Construccions emfàtiques
S,I. En re¡;islres li!crans sovinl es r .. servir la conslrucció és .. , que .... per
.. emfalilzar Ull dCl enninal clcmelll del discurs:
Es Josep 'Iul se'n "3 cncartegal
É. pe. aquesla laó 'I Ui: eS va compor1ar aixf
qWJn faig aquesta faena que cm , ' C mal cap
É·s per aIXò 'lu. nO ha "ingul.
Amb lO! i això, en l'ús espomani. aquesles conslruceions rC5 ul ten afeclades.
Per això. almenys en el s ni vell s més ne utres de l' estàndard oral, semblen prefe-
ribles al Ires solucions sintàeTiql1CS més eoi neidenl S amb les r onnes d' expressió
habi luals eu el I);,rl;¡r espoutnui :
Se'o va encarregar Josep.
Es ,'a c()Illp<.>rlar 1"" aquesta raó,
Qu.ln faig aquesta faena, em "e mal de cap,
No ha "Ingul pcr aIXÒ,
5. 2. També dius d' aquesl malei): grup de cOlls lmcciom cmfàl iques -en-
cara que moll més mati sadame1l1- , el,1 illelollre-bi el s gruJlS e/s '1111 i aquells quí
confrontalS a e/s que i (Ull/ells !jl/c. \'aU refcri ts a pcrsOllcS, Les COltslow;ciol\s
amh qui lcncn una gran tradició en I a li lcrawra cl àssica i es mnntencn " i l'eS, cu-
card. cu al¡; ulIs llucs del domini I in¡;iiístic: llits i Iol al mateix País \' alenci à eucarJ
es jlresen'en fossililzades ell cerles locucions,
En Icnnes generals. però. ell J' estànd.ud oral "alencià. cal considerar pre-
fenhles Ics fOl1nes arnhcl rel aTiu <iIIC, quc són ara de bon lros Ics més general s:
Lm que te lo lu""m d¡(ho '0" wws memi,mvs.
El. que (o qui) t' ho hagen d,t Wll unS ment iders,
Aquell!!, que ,,,hiin(/olo 110 difrroIJ lIa(/<I $0/1 /lIWS ('olm,t/es,
' \ (Iudls (IUC (o q ui ). sabent-ho, no dlguercn res són Ilns covards
/49
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XIV
Els pronoms personals
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XIV ELS PRONOMS PERSON,\LS
2.1.2. Si el "erb amb ' ·ocal . aquesls pronums re'·eslei.\ cn les
anomenades fonncs eli dides: 1/1' . 1", s'. r. /"0 la la n)Cal ini cial és I o 11
en ]Xlsi ci ó àlona). elis. liS. e/s. les:
a"'fora de que Iodo "a)"a bien
que Iol   bé
'1" espero en la puerlll 1ft"! Cme
T'esper .. li la porta dcl cine.
hu llfoolmlo ¡li "dinó" en dos meJU
S' ha exhaun( r Cn dos meSOS.
Lo vfWr(m (',"Iu mml/a mlliillnll
L'operen òl<lues( m3(C¡X ma(f
l A he v,s/() "aa 1111<1 hora
Fa una hora que J'he 'Ulli.
l A ¡mil/llllOO a fonlo pe/alio
lIIslI1Ia"a a .rils
lA hlllnillahan ""eJmeme
La hum; ]ia,-en cruclmenl.
Nos .. mel1demos perfrc/amellf(',
enteocm per(ec!a¡l\enL
Os ('SCltcha de .• de de/nis d(' /u p/Jt"rla.
escolla des de dancre la porta
l .os elegt¡,,"damenralmenre por su capaCldad de tralm)(J_
"ai¡; tflar sobretot per la seua capacitat de lreball
l AS u}'uduba u "a/ase por sí "ús"'(Jj
]." , ajuda"a a "aldre', per elle! malelxes,
2.1.3. Darrere del n:rh. aeah.l ell eOIlSO\1alll <) cn SCl1li nx;al (u precedida
d'una alln¡ vocal). els prou oms lx; rsonals f e lll es ",loplcn Ics fooucs plenes: ·me.
·/e. ·l'e. -10, -111. ·1/0l'. ·\"os, · Iol'. ·Ies:
"'JIN/adme
Ajudeu- me
Querrl' malllrte
\'olla
Se par6 (1/1("'151/10
Va all(
1.0 qw", c(Jn /(}Cu", .
Va esuma,. lo hoJ3mcnt.
Cógeln antes de que se marchlle
Cull . la abans q"" es panSlSca.
C(JjtÚ1Umos ,k Im mall"' .
,\gafem. no .. les mans,
J53
JOSEP LACREU
Cotnporr""'$ como es lIehido.
ComIXlrtcu- n>:s com cal
TÓlmrl oJ rOll f'rewwi611
Pren- lO!; ,'mb precaució.
Es/ma hus('<ÍII'¡uIa,' d"mme m<Ís 11,- dos Itoras
Va estar buscant-les durant més de dues hores.
2. 1 A , L finalmcnt, si el "crb acab.l en HlCaL cl s pronoms personal s f eble5
s lli unci:o;cn. lllajori tàriament, amb Ics fornl cs reduïdes: 'm • . t, 's. 'I. -/0, . liS. - liS,
'Is, -les:
ücú(hame
Escolta'm
AUmte al tspe}o.
    a l'espIll.
A.,'lillese a u.,/(d miJl/lO.
Ajude' s a "ostè
Uivaw a pauar
l'orta' l a ¡>.l ssejar
A"IMula a .ubir Iu. e.c"ler".
Ajuda- la a pUjar l'escala.
C6geruIJ , 51 Pllede.
Agara' ns. SI pots.
OS VIO cll<lnllo sulíar. del tea/ro.
\'u "cure_us quan elJ\ieu del teatre.
Qlllérdos.l' le quar/in
Estlma' l. i t'estimaran
A,'ú"lns del 1'''''8m qlu (orrell.
Al'lSa- le, del l'enll que corren.
2.2. Dlscrt llàndts a mb la nor ma
2. 2. 1_ En una pari del terril ori l'alencià, eS fan servir dal'anl ()cI "erb, si s-
temàticamcnt. les fonnes plenes me. te, se. Ai."ò no obstant, com que les fonues
refo rçades equil'alents ---em, et, es- són, si més ilO. tall ¡:!ellerals com Ics pl enes,
rcslllt11 mol t lll"S frulCional. amb criteri s estau(!.1rdi tzadors, l!favorir el sc¡:!uimctJ1
del sistema nomlil(i 11 cu (O(S els ni l'e lis de l' oral.
2.2. 2, El pronom de pri mera persona de plural coHoqnialmcnl adopta Ics
fonnes mos i se . .\los. qnan aqnest pronom té valor d'acusatiu o de datiu:
154
NM ohll8""'" li /ulurlo
- 1\1 • .,; obltgaten a fer-ho.
Nos dlerOll Im perro.
·,\ 1"" donaren un gos.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XIV ELS PRONOMS PERSON,\LS
.l . I.2. 1. AL.\ ò 110 obslaul . es combinen amb eh pronoms 110 i lli. com
qut: pronoms són invariables, els allres adoPlen la fonna clidid.l :
Me UI apN,',,,,,,, Iodo lIe pe a pa
!\l' ho explIcaren Iol m per randa,
1''; l i UI IlUbwm. treMo
Tu l' ho hauries cregoL
Se acerró allí
S ' hI acoslà sIgIl IOSamCll1.
3. 1.3. Els pronoms de primera i segona persones del pluraL. en posició
pToctCtica. malllCIICIl III fonna reforçada, eliS i liS:
Elldl!vüor, nM lo roboron ruo"do ($Iliholllos \'a('O(IQlle,j
El te lcvisor, ens el furtaren quan estàl'CI1l dc I-acanCeS
Es/o /arjeta de rr"'fIlO, nOS la dleroll .11" rediria
,\qucSla !ar);"la de crèdil, ens 13 donaren sellSe hal-c r_la dcmanada.
0.' 10 adver li,- "'U}' pdigroso
Us ho ,-alg ad,'crlll: aque'l)<X és moll pellll&';.
Si IlO I,_",fis ""idm/o l'Oli /" .. ",a!elas, OY /ay (og aúlI
Si no aneU amb cumple amb les maleICS, 11' le. agafaran.
3.1.3, I. Ell posició enel (lica, en canl' i. aqueSlS pronoms adopleu Ics fonnes
-' J.)' i -li.' s i el verb acaba ell l'ocal. i -' lOS i -,'us si ¡¡c<lb<l en C01l50n:1II1 o dif1ong:
Si 110 .. el   dijonoslo h'"la lo summa qlle I-ielle
Si no necessltcs cI   fins a la que l'e
Hemo. !!eeho IOnlO .. dogw .. .k vlle5lra elm" que quiere I-!rodA,
Hcm fet !ant, elogil de la ",)Stra casa, que ,-ol veure_ ...... la.
Nos los romp'ó, los plou)J
Va lrencar_nos-els, els plan,
Yohora que O.'i haM" ['lVmlo Im "'OIl OS, dami/ns en u ;;,,1 de m,en" l'o¡'m/ad
r ara quc ja us heu lla,..l le, doneu_" .... res en ¡enp l de bona , -ol untal
3.2. Discrepàncies a mb la norma
3.2-1. Cna contradicci ó important . pel SeU abllSl, cUlTe rlÍs cS¡X)ll lalli i la
normal; l'a !,'Tiu\Jali cal és ta combiuació eulre ,;l s pronoms I!OS i vos amb el pronom
e ll , La nonnal; l' a gramatical. en aq uesls casos. preceplua que les
correc les són ('/J.'i ell i liS d,l'-ant del ' -erb:
CllQnllo pedI/tiOl ditlem, n'IS IQ d"n .flll mo),ores problema:; ,
Quan demanem dinCIS. ens douen sense ploolemes,
HllnOJ IlO ('feo que ,JO l 'elldllll
D'ous, no crec que us en ' -cn¡:;ucn
J57
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XIV ELS PRONOMS PERSON,\LS
Se I(l.f l'uldi(a e/los). Iils a("("lOl!eJ
Els k s "aig l"el1dre(a dlsj. lcs accions.
Per la seua claredat . aquestes (ombinadons són plTf etihles II l'IlI, In lli, el.l·
hi i les lli, que es fan sCf"\'ir cn Hltrcs zones del domini 1ingiljsli c,
3,3, Cal el' itar tOl;¡ lmelll el can\" i tlcl l'rollom d.1lill li per se. quall es COIll -
bina itmb cls pronoms · Se'l dOrlaré. per Li' l dOrlaré; · Se la compraré.
per Li la comprl/ ré; · Se' /s por/nré. per Li' /j' por/aré; · Se les yendré. per Li les
I·endri.
3.4. El pronom acusati u el. combinat amb el s pronoms -llOS i - l'OS en posició
enclíti ca. In.lnlé la fonna refon¡ada (el) i no la 1)lella ( lo):
Es/e lI1onedno n IIIlts/ro Oddnos/o nueguido <! lIamllmM 11111 policill,
,\quest moneder és nostre Doneu- nos-el am   ocndem la pollcra
Si eSle pam (.' \'u($"o. lIewjrad o de IIqur
Si aquest gos és ,",>!Itrc. emporteu" 'o;¡_el d' ad .
3.5. Cal e\"itar. CIl el s llil"ClI s m6 fonnal s. Ics iu\"crsi olls elllrc el proHOJl1
M! i el s pronoms me i/e. habiwal s en el ll enguat ge eoHoqlli al: · Me ,¡-'ha CJ" 'IIP(l/.
l'er Se m'ha f!j'('(IpiJ/; · Te l"lra perda/o per Se , ' ha perduro
4. Remarques ronètiques, sintàctiques i semàntiques
4.1 . El pronom neul re 110 es llegeix leul (11Jan "a dwant d' un "erb començat
amb consonant: 110 comell /I/ré leukomentarél , ho l'el/S leu\"êusl.
També es ¡¡egei:\: leul qnan l'a combinat amb el s prolloms me. te. sc: 1Il '1/0
mClljaré Imeuttlcud}1ré ,1"/10 dIré Iteudiré .5"/10 farà Iseufar.íl.
Si ci l'erh lllUh \'ocal <) cll)flJllom està precedit d ' tlllil p"raula .. ca-
bada en l'ocal. el pronom l/V es Iu ': ho f!s/lIdlllft! luest lidi aréf. IlO agafaré
uagafaré
'
; no l/V vul/ lIl :íu l·ú)J .1i l/V dOl/aré lli udonaré/.
En posk ió enclít ica, es pronwl cia Iol quan ci "erb acaba en consonam o en
.. ocal (última n,çal d' nu dift oug): fes -ho lfé"wl , dIem-ho Idiémo,l ; poSCJI - 11O
I])ozénol. I((III-ho Itranol.
I lul. si cI l'cro ,lcaba en ,",x al: fica -IlO l(fkaul, dÓI/I/ - 11O Id6mllll.
".2. Els prouoms s'h,lIl d' aj untar al "crb peT d;UTerc amb tl s temps d'im-
peratiu. infinitiu i gcnmw:
Si le 11"511' eSle je'u)'. rómpr"lew
Si t'ag¡ada aquest Jerser, compra-t,'1
Me diJ l'ergüm¿1I deri rla. p«w ungo 'fUI' reronocer que lo hire
Em fa "cr¡,'onya dir-ho. però he dc que ho .. aig fc r
JOSEP LACREU
H<l cilndolfJ asi. leflltl nil rds mas prol!/O
Fenl-ho així, acabaràs més prompte.
4,2, 1. Ai."ò no obstant , quan 1"infinitiu o ci genmdi ronnen parI ,funa
perir rasi o amb verbs m()(L1l s. el s pl"Ouoms podcn anar <1.1\'ant del vcrb auxili ar o
posposats "I l'crb principal :
LI ho ha, de d,r
Has de dir_li_ ho,
I lo ' ·01 moll so'· "'1.
\'01 fe r- ho molt SOVint
4,2:,2. I. t U certs casos cu què la perífrasi COI15la dt dos "erbs en infinitiu.
cncara bi Im la possibili1at d' adjumar ci pronom a Ilualsc' ·ol del s dos ' ·crbs:
L·,mpor!an1 00 ha'·c,-se d' a"crgonyir de
L· important és 00 ha'·er d' nergon}', r-se de re!
No l'a '·oler-Ia escoltar
No I"a "olcr escolla, -Ia
4,2,3, A ¡¡"   la uni ó de dos "t'fbs no coustituei x uni! ni n' hi ha
cap de modal, no és possibl e r anteposició dels pronoms: Necessile cOll l llr-t '/w.
però 110 · T'ho lIecesslle (·O/llar; He deC/du ajUdar -l 'oi' , però 110 · Us he IIeC/dil
I/Judl/r .
4,3, C d I>;"ra r atendó fel que ell <; aI"là es disposa de dos prunoms distint s
per a representar l ' acusatiu mascul í i ci neutre: el. t U ci primer cas, i Iw. en ci
segon (eu caslellà hi ha la fonna lo per a Iols dos casos):
81< <SMt'lÓn¡(o. no IQ 'l'''ero li' vu
Aquesl '\o el "ull n, "cure
Todo <MO .,'a lo oldo ",,,rhas VU<3.
TO! ja ho he senlil moltes l"egade$_
4,3.1. El pronom ueUlre ho s ' mil it /.3 per a reempl açar el Ctllnplc1\1C!1I di recle
' 111,111 Mluest és <I(Ò, això O (lllò, O bé 10t,l IUHt ora<; ió subordinada:
No 3l dómJe .-amos. pero "I 3í lo sooc
No sé 011 anem, pen, ell ,i que ho sap. I ho '" on anem I
Si quieres lligo, dímdo.
S, ' ·ols alguna cosa d'gues-m· ho_ 1!1O "'què ,·oI sJ
Eslil CI,lIe. i rÓl/lo u lIalllil'> Pu<s li'" ro si
Aquest carrc" com se di u1 Don" 110 ho sé [/Jo'" com se d,u I
4,3,2. El pronom Iw lambé pol uS<l r-se per a recmplaçH un adjecti u o un
subsl'Ul li" indelennin,¡l compl emell1 de ser, eslar, sembli" . etc.:
flamón e.< IllU)' esp<'bilado.l't'm $Il hUil/llUO no IQ t',< ni !"zca
Ramon és molt espa'·,I;'l. però el seu germà no ho és g\:I\S lli nuca
}60
EsUlml I/I(tre"do./lero.l"" /10 I" (510.1"
Est.wa marcjat però ja no ho eSl ic
Ya lo porcdo o mr. que eslO 110 11' gustoda.
Ja m' ho sembI3\"a, qu.e no t·agradaria.
XIV ELS PRONOMS PERSON,\LS
". 3.3. Per a reemplaçar els subslanlius dclcmúnJl s amb funció d' alribul
(és a dir. complcmCtll S del s ,"crbs ser. l'sial'. semblar, CIC.). tlonna1i "amcnl cal
rceÓITcrals pronoms el. la, els i les:
¡ Es el m'dicu o llU lo es?
És el melgc u nu r é!?
Creia quI' u r iOIl SilS "//IigOJ. p<ro /10 lo erOli
Creia que ercn els seus amics. però no els eTcn
Ai.\ò no obslnnl. en [" de la IIcngua aqueslcs conslruccions són
esh<lllyes i Te sldlen moll f OCçJdes. rJó per IJ cal eOll5iderar plcnamcm aceelJ-
lablc en l 'estàndard orall'lÍs dcl[Jronom/lO per a snbsli tuir els dclcnninat5
amb fnllció d' aui bill ,
5. Fó,'mules de tractament
S,I. El " al clleià, acmalmen!, fa sen'i r només dos Iraelamen!S de segolla
perSOna: el de ili i el de \'os!è_ Però, a!Lligament . tal corn es tlla.rué encara en algu-
zoncs del domini lingUislie. a més d' a{[lleSIS dos traclamcnlS. hi IHI\'Ía 1¡"nM
ci de ,·ús. Coromines.
J
parli ni d' aqucsla reali!al , expressar cOll\"Cnièllcia de
destriar el s àmbi ls d'lis (l' trcs i d' ¡¡l'coli t;lr-los r mctí!" crameul.
Així. segotl5 cI rlÍs de )'os!è con" é TCstringir-lo
als casos en què es dispensa un IraCle fred, distam o ceri moniós: /!I, pcr a 'Iuan
hi ha Ulla rc[ :lció de franqnesa i sense reserves, L tjllahneJ1l, ["lis de \'6)'
es reserva per" persoues d' igllalla! perfec1a I)CI que fa .,Ia posició social , al sC.xe
o a r edal: és. en ddi lli1i\'a. un 1r.lcl,ullclIl «cordia I i decorós» alhor.l,
TOl i quc, cer1amclll. cs d'un moll suggeridor.
social actual no sembla Les interpersOtl.lls
han catl\'is mol l rJpids cn Ics Ires IÍI1Ímes dècades i el nueig
terreny i rrenli ssiblcmcnl. El s lills. soleu traClar de ili el s ]l.lTCS: i. eom \'a
més, també els al umnes (lI s proressors. Emre eb "e'illS i els eOIll I)lUIYS de lreball
s'i mposa igual menI cl 1\1l eig. lli ha hagut, en el s darrers Icmps. una l'ol unlal
de sUl'enlr les soci;ds que dificulten la i rentesa enl n: Ics
[x:rsollcs. O' al1ra b.lnda. amb l' en d' estudiaul s a uni "ersilal. s'
produït .ambé mm di sminució del ,'al or del 11101 TOl unil a
Ull fort sclttimcnI iguali!ari s.a. són faclOrs que s' hau projectat inexcusablclt1cm
l' cstmcUt,n¡ de lli ll engua, [ un del s aspectes on rués c1ar.:lmeltl h,III (Jnedal
reJleeli1s. a(lllcSls can\'is. és cnl;1 dis1ribueió del s di"crsos IrdctamcnlS. L'csp;\i
5   ("'(MI",..,' d',m fi/èüg Club Edilo<. B.",dou. 197"",
J6J
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XIV ELS PRONOMS PERSON,\LS
5. 4. El s únics títol s generals de respecte lluC mantenen actualmenl una
,'igl: ncia plcna s6n els de senyor i sellyora. I s6n, cn 10 1 eliS, aquests traClameUl S.
el s que con"é fcr seTvir en r e:\ pfcssió oral qmn les eircml1Slàncies ho reclamen.
5.5. Cal l'Cf. cncara. una apreciació pel qlle fa li l'ús dels IraelarnelllS de
sel/)'om i sellyorelll Si ¡"IIICSIS tnlctalllclIlS es fOnanlei\lclI c!ll'edat de la dOlla a
qui seml>l" ¡¡ccep1able el selltí s. AI cap i a la li. són fómn¡[es de curo
lesia ben arrelades en la de l" idioma. Ara bé. si s'apliquen per a mat isar la
condici6 de casada li fadrina de la dona. C¡lI lenir presell1 que aquesls tractaments
eSlan j USfifieadamcnt rcpro\'at s per amplis seC!ors socials. Perquè. cerlamem. no
és acccptahlc. amh nl1.1 perspec\Í" a iguali fàri a. que. rnClllre que el s homes rehen
el tractarnellt de ,,"N/,'or amb indepelldèll cia del sell estaI cil'd.les dolles ha¡;en de
dif crelh:iar CUl re senY0f(1 i senyore/a segons la rclaei61]lIe manli ngllcn amb l" ho-
me . .\16 enll à de I]ualse\ol asimetria . el manlenimenl acrílic d' aqllesla tradició
és. al capda"all . IItl.l lIlanera implíei la d' acceptar r eSlal s ubordinal de la doua.
ja que tlua part de la seua personali tat li "e conferida a parlir de la seua relació
amb rhome.'
1, Lcs o(l,d .• n","eants. S<DS!blts al qu<   a4U<st ",d,e de """" . han
,ocllnyol en anwès IIn DOlI l<nll< ptl aIUO<I."",nl dt les dones. el de .IJ •. , ta rd<r<Ite¡o
al scu W.l <I\'il AI,uns diccKI""". anglesos ... f. lenlps que r .rrepltiu.n, aq"Sl nou " ' <(;>11\"111 .
I. <(lnstala ,\h' . w Gord. Mese,,,,,,. en ung'''Ifr 5'-"'''/, en ["ONU s'
• fe, ",,,'ir oquesl1raClall\Cnl quan I. p"rs<>f):\ que ¡>alia es I.felei,. un. dona.
163
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
xv Els pronoms adverbials
I. Introducció
L'ús dels I1lLOIl1CUa1S ad\' crbiah (ell, /Ji) ha experimental ell el 1'11-
lencià ¡.c(lI;lI Ullil restricci ó impoTl;lI1t a C<IIlsa de la iUlerft lü¡ci¡¡ del castellà. En
l' cslàlld;u d o raJ . cOIl\'é seguir les directri us nonnal i\'es pel quI' fa li r lís d'aques ts
proHoms. almenys en els nil'ells més fonnat s. D' una b.luda. perquè mantenen
una plena ,,¡talita! en la resta del domini lingüístic. i. doncs. assumir-los signifi ca
rcf orçar la coherència intcrdia[cclal: i, d' al Ira b:mda, perquè lilcràriamcnl lamhé
s' militl.c1\ sense cOll ccssioll s li l'lis oral. i 110 és c(Nlvcni enl, en CliP (:;' 5. cSIJlhlir
Ull dj \'or",¡ radical enlre ci s di ,'ersos usos f onnals. siguen or .. Js <.) cM;TÍ l s, Flnem.
dOllcs. una descripció detallada dels liSOS real s d'aquest s prono ms en el parlar
col-loquial i d'aquells aleres quc, tot i elidir-sc oralmcnt. són prescriptius nonna-
ti vamcn!. Asscnyal arcm també. com un punt dc rcf erencia ncgatiu, aquell s casos
cn què. fcm UIm fal sa anal ogia. s' mil ir¡;cn inadequadamclll aquests pronoms.
2. El pronom ' en'
2. 1. El ]Jl'Onolll ad"crbial ell pot adoptar di"crscs fonncs scgons la manera
com cs combinc amil ci "crll:
a) En posició proclítica, quan ci "erll iUub consonant. Ill;mté la
forma rcforçad.l e/I:
Por hO\' _l'U lengo bas/ur"t'
l'er h'lJ Ja e n Imc prou
EnrOll/ruro" dos mone¡!m,
  lrobar ducs, de
b) Si, per COllIra, ci l 'erb comença amb l'ocal , "dopta la funn" didida /J' :
Melones, }'a m, ha)'.
Do: melOIlS, Ja no n' hi ha
165
JOSEP LACREU
Cmlll l''': qJI" p11511 por 11(/11(. ("og .. III11IS CIIIIII/as
Cada l'egada que pass a per ací, n'3ncplcga uocs
(") Quan l'a posposat al "crb. si aquest acaba en consonmll o ell diftong,
pren la foona plena -nI!:
Cogt: nusJlorn y lu¡z un Wmo
Cull :tqUèslcS"OJS, fes- Dc un mm.ll.
Si os gmllUl/llS ("ebol/aj. (,of/ad 111111
SJ us agraden les cebes, una
d) l , si el "erb acaba CIl nxaJ. aoopta Ja fonna rcduï<!;, 'n:
  IlOlIIhr e, qllr fi(} le J" "ergiiellza: ("og .. mill
Vinga. home, que 110 cr faça l·crgOll}'a. agafa' o una
C1II1IIdo III pil'ca qlledó '·lICame. qlleda /Omar polt'sJ(jn i","edmtamnlle.
Quan ta pla"" l'a quedar "acanl, "olla prendre' n po"e", 6 ,mmed,atamen!.
2.2. Un primcr ús d' aquest pronom. (lllC es manté plcnamenl ,'igenl en el
parlar col·loqnia!. és ci de rccmplólçar Ull snbsumtill indetenniuaT pres en sentil
partitiu, és 3 dir. quan es fa referència anna l"ul d'alguna cosa sense indicar-la
expl íci tamcn!:
, Q,lieres agllll? -No. 110 quiero.
\'01. a'gua' I - No. no en ,·ull. lell '" a,sua)
2.2.1. Tmnbi: pOl substituir tot un gnJp nOl11innl :
i Qwere .• aslta del snfo? _No. ilO qmero.
Vol s aigua de - No, nQ CD   '" aigua
2.2.2. I fi us i 101 uomés el nllcl; d'aquest ¡;OIP lIominal:
¿Q,lieres agm. del snfo? - No, qmero del bolijo.
\'01. a'gua de l'aneta'l _No. en "ull de la oot,p lell '" a'gual
2.2,3, Cal parar atenci ó al ret que els adjcrl ius no eli dils amh fnnció de
cOlllplcmcl1 t oci nom amb ili preposició de:
¡7ïelle ... mas <lwln? -No, ell ulru 1II00",'lIIol solo /ellgo rojlls l'eTde,
Té <"InteS bla>'c,'1   en aquest. moments, nomé, en tinc de rogcs , de ' ·erdc.,
len=cmlcsl
S, 110 le sasla" eS/lIS ("hllq",,'as, le fII,edo e",e¡¡lIr Olras
Sl no l'a¡;radcn aquestes jaquclU. tc' u puc ensenyar d ' al Ires, !ell '" jaquCles I
2.2.4, S' ha de tenir en compte també. per a c"itar illlerferenc.ics del cas·
lcllà, que cn aquesta llengua el s substantius indctcnninals p.x1cn rcpresclllar-se
ell ccrtcs ocasions pd prouO!\l el Ci ,·anant s). Es trJcta d' lIna possibilital qllc
ci català. que en ¡¡qucsls casus recorre necessàriament al pronom
en:
/66
Els pro/ro/lIS adl'eroia/s
Si quie"s suum. iii rent/rlfs.
Sí vols gUCrT1l, t n tindràs. 1<"11 '" gucrT1l1
Si quie",s Mrtmjas, plado IMneUu muy buernJS.
Si vols taronges, te' n puc dooar de molt borleS. 1ell '" taronges1
Si insisre iail/O ell oomprorse unll mOlO es porque IiIneus;,o,
Sí insisleixtant li comprar-se una mola. ~   perquè en necessita. 1en = molO]
,4cooo de cumplir los IreinllJ y /lutl'e.
Acabe de fer-ne trenta-nou.
2.3. Paral ·lelament a aquest ús de1 pronom ell representant un substant iu
indetenninat. també hi ha el de reemplaçar un substantiu introduït per un nume-
ral, un quanti tatiu o un indefinit:
¿eu4n/Qs oombones ha.! comido? -Sólo he comít/o UllO,
Quanu bombons t'has menjat ? - Només me n' he menjat un. lell '" bombó]
No me pollga fOn/O ,·ino. Tellgo t/emasiado.
No em pose tant de vi. En tioc massa. [en = vi 1
¿ Culin/as cartas has esullO? -A"II IU) he escrilO lI;nguoo.
Quantes car1es has escrit? - Encara no n' he escri ta cap. [en = car1a]
2.3.1. També pot reemplaçar-.se per en un substantiu introduil per una locució
qualsevol que tinga un caràcter partitiu:
fureun buUIlJJ eSlas cereZlJ$. Ponme Ull quilo.
Semblen bones, aquestes cireres. Posa·me' n un quilo. I<"n '" de cireresl
He ;t/o al campo a coger flores y le he hecho un roma.
He anat al camp a collir noIS i te n'he rel un ram. Im '" de non]
F.$fll: \·ino es exquisilO. Bebe una cOIJU.
Aquest vi ~   exqui sit Beu-te' n una copa. [e/l '" de vi]
Me ha.! pUUIO demasiadQS alboricoques; yo sólo quena Iu mirllt/.
M'has posat massa albcrcocs:jo només en volia la meital.l ell = d' albercocs]
2.3,2. Cal advertir. però. que, quan un quantitati u està precedit d' un deter-
minant (anicle o demostratiu), el substantiu elidit no pot subslituir-se pe] pro-
nom en:
¿Cuall/Io Itndr6s los informes? - Ylllmgo m ineludos 105 dos mas urgell/u.
Quan tindràs els informes? -Ja tíoc redactaU els dos més urgents.
Si le guslall los meloculones, cage e510$ t/os.
Si l'agraden les bre5(juilles, agafa aquestes dues,
2.3.3. En tots els exemples vistos fins ara, des d'un punt de vista sintàct ic.
el substantiu elidit fa funció de complement directe. Però. en alguns verbs en què
el subj ecte sol posposar-se al verb. aquell s'assi mila pel parlant al complement
197
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XV ELS ,\OVERB],\LS
2. 3. 6. A més del complement directe i del subjecte (en els casos indi cats).
el pronom en. amb aquest .. dor partitiu. no pol substituir cap altra mena de
compl ement s. Aid doncs, en eh casos següents. l ' omissió del substanti u no po t
representar -se pronominalment:
  jm",   en lli' d""ia, Pedra eJNit;.,. en l,eJ.
¡d, nlre que Joan col, labora habI tualment en un dmn, Pere [' 11 ') eScnu en Ires  
", dlan,)
Coln}"" aISU"')S pobres)'   mmer" m"chos a/ros
'\ lxop1uga atguns dón.:l a mntlS allres. [en ..
Mi li/JO uld t n "li gru(!<J 'HOU" - .\fl hi¡a lamb,i" perum:,,/'(; a aIra
La filla estil ell un f!rupcseolta. - El meU fill també l' en l perlan)' a Un altre
k" -.. !!fuI' I
Efccti'-amell!. en aquests casos. 110 po t usar-sc el pronom en amb la pre-
tensió de els Illots «diaris», "pobres» i "gmp escolt<l »: perquè. ad.
"diari s» és \UI complcmelll circtullStancial de lloc ; "pobres», tul complement
indirecte. i «gntp escQlta». nil compl ement prq lOSicional d' ohj ecte.
2.4. Un altre ús del pronom en que es mamé plen<lmelll ,-igent en ci ,-a] ellCià
col' loquia! és ci d' acomp.lnyar certs verbs pronominal s que tcnc,n associada una
idea de Ill o,' iJll el1 [ Encara que. CII reali tat , ell aqucst cas, 1:0 partícul a ('n ha perdut
ci seu caràctcr pro!lominal, ja ' luC uo subslituei x rcs. sinó qne Va snld.1(]a al \'erb
com nil cltmcnt adjunt :
""te ali M" 11/"'''0 dI' elM c",'"
V és-tc' n ara malci,' d'aquesta ca$a.
Lo y" qlle p",.,ies hacn eS vol,,., po'   ,",s ,'o I/do.
El 11llllorque pots fués lornar-le' n peron has "lngul,
El gl/lo Je hi' s/tbido alúrbul
El se n' ha pUjat a l'arbre
2.5. Una altra funci ó del prollom l'I! (aquesta, però, ja cai guda ell UCSllS
omlmclII , en "altncià) Ja de reemplaçar el predicat del complemelll dels mlo-
menat s "erbs facti1ius. Es tracta de ' -erbs com am 1I01lWl/{l r. eleg!r. deSignar.
Jer-$(' i altres de semblants:
H'III nomb,,,,'o,, A/ur/IIIO rap Gabil/et, alllli/"" fi/lO espemba que fe "omb' ''''1II
llan A nsel m cap del Gabmct. que di no que j' nome-
naren.   cap det Gabmct)
Se hizo c",,,,,,,ista caa1/(l" estlldiab<, el/la III/"'efjidad: III mllja Ulmmill se IIIW
por "'l lir/fiem",'
Es "a fer ,'omUntsta 'Iuan estlldla"a a la un[\'ersitat: la <10M tambo' se' n "a fer
per aquel l temps In, = comUnt!lal
169
JOSEP LACREU
110m:
2.'. El pronum CIl lé lambé la cap;¡Cila1 dt IUl cumplemenl del
Huv 'I"" qlle (as ",ale",dliras 110 XOll $11 J"ale; ilO lin"-' '" ille"
Val a dIr que les mal.ma¡ique. no ,ón cI ,eu forl. no r n lé ni ldea_ ["li '" de ma-
lemàuqucs)
No 5ahemos por qui "'·1110 de "'0 mOllera; _TOia Ull pSlqllla/ra nOl podria nplÚ"a,
la5 Nil/Sas
No sabem per què 1I<:Iull al:<í. només un psiqUlalre cns podria les uuses.
[e/, '" de la seua actuació)
2.' . 1, En alguns casos, el pronom en expressa ulla relació de pertinença,
que f;1 que equi"alga sell\;l nticamenl" nn adjecti u possessiu. Aqnes1 ús, cn \' a-
lencià. és exclusi'·amclll lileran:
Cr«III<1o Pl/WIIW$ ('or SUIIIlll<IIII'Il, "lSIIII/IIOl r/ll(dfIJl
Quan passàrem per VISItàrem la catedral kn '" de Salamanca)
Era 1111 ('lIeblo muy bom/o. allnq"e ahora CQ1lJlgo acorllo,me de $U
Era un poble molt boIlIC, però ara no puc recordar· ne el nom_ [en '" del poble)
2.6.2, El pronom ell també l'OI rcprcsentH el complement d'lQl adject iu:
lA ('romonon de la .• Ollaas gaJa_. d" sol JIl" 1111 bIto roIIlMO: Iodo CilI/era esla""
l/ella,
La prollloció de les noves ulleres de roin ser Un èxit rOlund: tot Cullera n'ana,·a
['i cna. [ell" d'ulleres de sol)
l't/ nro)' lIarro de nie l,aN'l0_   qlle 1()(Ios es/amos hartos
Ja estic fan d'aquesta faena. que tols n'estem farts. [en", d· aquesw faena)
2.6.3. Cal re1tlarcar. per a cvilar Ull tis inadequat del prononl ell. que. t,lI
com hem l'isl en els exempl es precedcnts, ci substauli u o del s' cli -
deix ci cumplement numinal. per a ser per 1:11, ha de fer funciOlls
de complement di rec1e o d'atribu!. Per lall 1. SÓII illCutTecles frascs com ara Ics
següents:
170
A Ja,," U IQ ¡JOj'lrli" pur "Iro fXJrqu" rJ' Ik 1(1 w/OI'h«'lón de Ullmln05: pero, CUI"O
-,·0 "o perle"e!CO a Iu awciaci6n, lIIe ¡mpondr<illllllu
A Joan. h ho passaran per alt peHIU':' és de r ,\Ssocmd6 d' al wnI>CS, però, com que jo
no [·en l pertany a l'assoc"K'"16. m' lmpo!laran una ""n,·, ó. (en "- d'alumncs1
Admlflll!<, 1111/(110 a Abró Un (lli/dro .lIIW p'e."d«(1 el de sp(1cho_
Admira.-a molt :>'lir6. Un quadre [· en] presidia ci despat». [en>' de
Fo'le fill de jrllWM. qlli",o " ui aparlamento de Xeraco. I",,,b,,'" peusalJ(J "
ol "par/ame ma.
Aquelt cap de selmana. vull an", a r apartament de Xeraco. tamt>é pensava
ana r[ · _ne) a [eu >' de Xcraço)
Els pronoms ad\'ubia/s
En la primera oració, en no po( substitui rt<d'alumnes», perquè t<I'associació»
és un complement d'objecte preposicional de «pertànyen.; en la segona, per-
què «de Miró» és un complement del subjecte (<<quadre»), i, en la tercera, perquè
«l' apartament» és un complement circumstancial de lloc.
2,7, Un altre ús del pronom en (literari, en valencià) és reemplaçar una
determinació circumstancial de lloc introduïda amb la preposició de:
El domingo fHUado se fue l) Paris y IU)     /rasw el mi/reolu de la próxilfll)
sem¡¡no.
Diumenge passat se'n ya anar a Paris i no en tomarà fins dimecres de la setmana
que ve. [ell = de Paris]
Han emrado en dale ° las lIuel'e y lla /!(m s(.I/ido /uuro /(.1.1 doee.
Han entrat a classe a les nou i no n'han fins a les dotze. {en = de classe)
2,8, El pronom en també pot representar un compl ement preposicional
d'objecte introduït amb les preposicions de:
Si quiel'PS lrablarde negodos. muy bien: /rablemos.
Si yols parlar de r1egocis. d'acord: parlem-ne. {n = de negocis]
Ame.! me daJx¡ caema de rodo.! e.!ws   ptro ahora ya no me doy cut nra.
Aban§ m'adonava de tots aquest detalls. però ara ja ni me n'adone. !en = de tots
aquests detalls)
Aunque 110 querin hauria. lo dena es que IW eswy o'TI'ptmidode haber/o h«ho.
Encara que no Yolia fer-ho. la ,...,ritat és que no n'estic penedi!. {en '" d·h.aver-oo
fet]
Si has corueguido rriullfar, me alegro mueM.
Si has aoonscguit triomfar, me n' alegre molt. [en '" del teu triomf]
2.8,1. En alguns casos, e l pronom en pot substituir també altres complements
introduïts amb una preposició altra que de. Es uaCla, concretament, de
complements de causa, que se solen connectar al verb amb la preposició per. Val
a di r que, en aquests casos, hi ha subjacent l'estructura de .. nam:
CaamJo refui.!re. se enrrisreció mUc/Il>.
Quan te n' anan:s, se' n va entristir mol!. {ell '= per això: de la teua partida]
SI Im CQmefido .. nfroudf!. df!bf,rd ur caslig<Jdo.
Si h.a un frau. n'haurà de ser castigat. [ln '" per cometre un frau; de la
n:alil7.llCi6 del frau)
Has lIegado a la cim¡¡ y refeliciro .!illeeromeme.
Has arribat a lacima i te' n fel ici te sincerament. ten '= per haver arribat a la ci ma: de
la teua arribada a la cima]
2,9, Cal ressenyar, encara, en aquesta descri pció dels usos del pronom en.
algunes locucions en què la seua presència està Illl5s o menys lexicalitzada:
201
JOSEP LACREU
Lo qU( me ho hrrho eJ parli no "o/;'er/e o ,briglr li, J4,lobro
Ambel que m'ha fCl, n'hi ha per a ilO dir-li mai res més,
¡Ra5ta de hroma" .1
Ja n'hi ha prou de hromal
Ha,V alglm05 que 5e creen mu)' 1!S/Vs y Son "noS vudader05 :'O<lunel,
N'hi ha <j ue eS pensen .ón moll espa" ,lalS I Són uns   rucS.
COli /(l ,,,' /ahrll me I"U/a
En IIIIC prou amb la paraula
Me da igual que /enga prohlemaJ: al fin )' al ,aOO, t"1 5e los ha buscat/o
Se me' n fOl que lInga problemuc al cap' a la 6, ell se'ls ha Iluscal.
2,'.1, Els l'erbs t' u i, o )'Orl" , en 1' ;leeepeióde 'super .. r, dilieu](al s
que 5 C li presenteu', també reclamen la eompall ),ia del pronom t'n:
Ha p,,-,ado por I/",,.h,,s apurm, pero ha cOI/segui"" sah, lulf/allle
Ha passal pe' mollS tràngols, però ha acooscguit
< Qui h"y, Rlllllón? ,Cómo l'" el ¡",bajo? /;"'ltIlo.
Com l'a això, Ramon? Com anem de facna? Ic' n l'a'g sorllll l.
2.'.2, També el l'erh ponar l'lis adjunt del pronom ell , mçs o
menys lexicalil zat , quan s' lIlilill.a fent comples, pcr a indicar quc 'cs reserven
Ics descnes d' Ulla suma o d'Ull pnxluclc per a afegir· les a 13 suma o al producte
d' ordre immediatament superior ':
Q¡'im'( )' Mho JOn ve/ lllitrés, y llevo ¡Jo,"
Quinzt i vu,t fan "ml'l· lrcs, ¡ tn ponc dos
2.9,3. El "cm dir l'a acompanyal del pronom el! <[uan es l'ol introduir un
matís d'j nst gureta t. d' 3m bigüitat. en el <[ue s' e.'''pressa:
FUI 11 I" I"t/IU ,IIg""'05 'l''' 11 "'¡uaml/: a m( mismo
\'a,g aMr a l' índ,a diguem· ne que a buscar-me a m, mateiL
Me refiem" lo <l''e 1I1I/1I(1"""/lOs ,w legwmidlld 1/10, ,,1,
Em rcrellSc a all ò que en duíem la Seua Icgtlll11'tall1\oral
2.9A, El "erb "enir, lI53l pronominahncut i amb ell, lç el si¡, '1ú fieal d' 'af omr·
sc, caure damunt ( tUl sostre , ulla l'olla , etc,)' :
Es meJo, '1l1e no emrrmos, /IQ seti '1ue eI /uh" $e "engll ab<ljo
\'alll1él que no h, entrem, 00 fór,' cas que ci sostre se' n l'lli ga
2.10. Cal ressenyar IUll\bé IUI pleonàstic del proool11 ell , al\Jb ci ..erb
arriha" per a dcst' lcar emfàti call1cnl una (111,11 ilat , Ull eSI<lt , cic,:
172
¡,\ IITII que puet/e llegar " Jer CeporTO!
<j ue n'arriba a ser. de talòs'
cosa
XV ELS ,\OVERB],\LS
.11"'105 li/a/ qu .. no hace jrio; !'OrI/IU.' , 51 llega a haru. /0 hub'útlll/OJ /X15<11/0 mUl'
ma/.
Son que no ha fel fn:¡J , pen¡uè, SI n';I,"oo a de frc¡J, ho hauríem pass al moll
malament
!.II . Amb ci l'erb ¡¡("(IbM 1 i confereix ci semit de 'trauro Ull profil d 'al guna
Timlo Iwoo¡ar. )" lli uI fim" , IQ JU<lIfiÍ.J n"'liun pro.'eeM
Tam ¡Je IrebaU, i lli al final nO n' acaban,s res
!.I!. I encara po(krn ressenyar uua sèric de locuciolls en què el prono1ll
cn apareix par1 ue dclcnninaucs locucions Ull cerI grall de 1c.\ ica-
HIl ació:
s , u pont" mu)' clmlo. le sue/Iu cuufru frescas )' u lun /",m·/IO.
S, cs posa molt falxenda, li ' n diu una de fa,ra i c! queda lao Iranqull
E.IQ] hunn la ruro"Wa <I .. lama Irobu)o.
fins al capdamunt. de faena
)'I, ".<10)' !urna /a.< narket> de que rrillque Iodo W I/ue hago.
Ja n'esll < li ", al roll, que em tntique IUI el que ra,l',
Esta ve: J ( '/lIe lla.' herh" una buelll/,
Aquesta "eEada si que n'h .... reia una <om un <OH
Yo ",eo que. Il!mqu" lenia "'!Ó!' paT<! ulur molesto. se pas6 de TO'ca.
Jo CICC ' Iuc, cocara que tenia laó pel a estar mol cst, en "a rn un   mU$sa
Si le lo ha di,.ho el/I' . fiíl/e. I/ue de nIO $(We la tiro
SI ("hu ha ¡J it ella. fe s-ne cas. que ¡J·m.\ò en SUll un niu
Es U" boboll,.ón que no sabe /0 que se pe.ca
8 Un favot que nu en papu ni una .
3. El pronom 'hi'
J.1. El pronom Ili. COlU a Iai pronom. pr;\Clicamem es pot dir que ha desa-
pareguI de l' ús oral del "alendà, ;"'¡omés en qncdcn "esli gi s en alguns COll1c..'\tos
en qllè eSlà plenament Jç)lÍcalirzal. Per la sena frcqüènei: •. cal destacar. prime-
rament. ci sen ÚS acompanyanl el verb lIa"er com a impcrsol1 .. l:
Ahora no h,,)" nadir el! rasa
,\ra, no hi ha mnEú a casa,
Ame. h"h", "'U_" pv<"Wl pmibilid",lu de ."Iir del pueblo
,\ bans hi h" '13 moll puque! PUS! ' bl.1I tal! d' del poble
J.1.1. I . ai.'\í ¡ tot. col ·loqnialmtnt . CU les fonues d'i nJlnitin i gerundi.
aques ta prtsèuci .. dcl pronom lli "cOlllll.:myant d l'erb !lm'('( sol
Eu J' cst:òuu;lru oral. però. cal m.mtcnir-ue l' ús:
173
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XV ELS ,\OVERB],\LS
NosOlros nnlwltlos aWIllp<ldw IcjOJ del do -Pues "oso/ms. en rambio, Ilcall/pa-
1/105 en la miwm orill<l
esuguérerT\   II uny del ro li -Doncs nosaltres, cn tam'l, hi ¡¡carn-
a la "ora mateix [hI'" del riu[
3.4. El pronom lli JlOI rcprcscnlar lambé una circumstància dc mancra.
instrument o concurrència a una acció:
No a/Uln lall ¡ln[ll/fio. -i Pua si 110 <I/U1o despl/rio.'
No CanUnCS tan a roc" ¡x>C - Però SI no hi camine! [hi'" a poc a roc]
Rosll nUe l'no 511 hamllna Uw,a no.
  elegantment. pcrò la seua germana l..aum no hi ,·eslcl."\ . [ltI '" dc.
¡;anImem]
Oirt 'llit' ImlmJa aprisa. pao no IrlI/xlJlI MlIda aprlIlI
DIU que 1rchaJla de p"",a. prro no hi treballa gen, [hi: de pres.a]
y{l nor/tla/mm/e eSNlbo rvn 1'11111111 es/l/osr6jiro -l'uu /I/tIf no /tIe gWI(I eHf/hi,
eo," 1'/1111111
Jo normalment escric amb plom:1 estilogràfica. - Doncs a ml nu m' a¡;rada
III. [hI: amb plvrT\a estllogràfica[
Ha.\" gell/e 'III<' ulUliill ("011 ",liSlCII, pem )'0 110 plll'do eS/II<I""
HI lla gen! que eSludla amb músIca. però JO 110 hi puc es!udlar [hi: amb mÚSIca]
All/O Jugaba li/who ("0" III hemw"o. pm "hora .,." /10 JurS" mmca.
li Ilans Jugava mol! amb el seu gemtii, però ara Ja no lli Juga mal. l 'u ", amb ci seu
¡;emJà]
3,5, En ceris casos, el pronom III )XII represelllar uua circumslància dc
temps de l' acci ó per ,"crbs com i!rribi!'. parli'. /Ornar, ,'elli,. a("abi!'.
("omençar, ctc.:
SU'lIIpre lIegll" IM oc/to rn p"nIO; no si ho.,' por qu<' no /ou tlrf/ado
Sempre amba a les Vull en punt: no sé prr quê no lli ha arribat hlll [/Ii: a les VUIt
en punt[
Vr" m:mprr imles de ("O/lla: [lrro "ellsiempre, ¡eh.'
VlOO sempre ah1n. de dInar. però "lnc- hI sempre, ch! [Isi= abans de dinal [
3,6, També pot rcprcscnlarun complcmcnl preposicional "'objccte introduíl
amb ljlt;!l sc\'ol preposició que no siga de:
Si que le Irrllan aISlltw .• de IIIIS ujicwne.<: ¡N'TO, smllt'"dolo IIII1CM, del><.> dalTle
'lI/e no (SIO)' dls{JIlI'sto II Temm(""'T" eiil/..
Sé que t" irflten algunes de les meues afiCIons. però, lamentam-Ilo molt, he de dir-Ic
que no estiC disj"IOSat a ¡enunclar· hi. [/li: a Ics aficlollsl
}¡, ha IOdo .1' /10 merece la fX'n" 'lI/e pieme., 1II1Ú en el/o.
Ja lla passat tot ¡ no \"alia pena que hi penses més. [hi: en
175
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XV ELS ,\OVERB],\LS
No si <l6ml .. vu'e .l'ero 'lO i mporto: III ('IIfOlllfU,E
No ui on \'iu, però no hi (a re, la lrob;ué
No J,: romellles (i "(,,be /0 'llU le IIrabo de fOl!lar,pur'llU: si m> empeZilf«m a cOlil/ear
No a ningú el que ('ac.1hoe de conill!, perquè SI 00 de seguIda hi faricn
,aratei}!
El pobre Marimw c1wchea: ,'a nO (omprende IIIlIrh(lJ
El pobre repap,eJa; jd nO hi toca gaire
Por III 1"'11111 r O/IlO hali fI!(J('cio/lt.do, lIIe f!<lrue 'I"" ho., dm/o '!li el clfn'o
Pel la mallcra COlli han leaCClonal, em sembla que hi has locat
Por ",who '1"e le d resI/lI/ufo fim¡J seró l/n ch"rro,
Per 11\011 que l'hi mi r es, fi resultal fil\Oll serà Ull bullyol
No mereu III penll qlle Ie e.¡ue/'('es t!elllasiot!" hlH'érselo  
no elfa en i US
No "al la pena que fesfo.-ccs massa a fer-li -ho comprendre perquè no hi 101.
ÉI '1l/iue "'w /lloro, pao nll(!l/ms JO ,,"eda el'llor /0 ni hob/lIr del pell'fl" rn,
Ell "01 ulla mOlO, però, mClIl'e JO puga e\'llar-ho, ni l''m,ar·hl
En nie OSIl "IO, lli pilie/lO ni cori"
En aque'l assumple, no hi pinle res.
Vengo!, IIIG/IOS o III obra, si no ilO' d",,,os prüIl no lH'ooorelllOS h",/Q lIIa;;1II1II
Som_hi !, mans a l'oora, que SI ilO ens afan)'em 1\0 acabarem tins d<m.1_
PruIU lIlellciólI a los dià/osos, 'l'le na ¡¡eneo tfe.perdicio
l'ara altllcló al, dIàleg', qlle lI ' hl lLa ""r a . ucar · hi pa,
QIl"'''' lerllli"", 0'luello ,,-,"," d,sprl/(,. f!<'''-' ello, ¡ dal e qlle le fH'1:0/ , ulla y OIra ut
repeli" la. lIIi.mos upmches
\'olla acabar aquella ,"",Isa dl'pUla, però .1Ia, lorna.hi!, una I alita ,-egatla ,epella
el,
0)0 e" lo 'lI/e IwrelllOS. poTque nos j a¡:amOI el cuell".
A lerta ell el que (cm, perquè en. hi ' -a el up
3.9. CoI -loquialmelll. ci pronom lli és reemplaçat pel da tiu li ell al gulles
expressions , Cal teni r ell comple que ci pronom I1 no més pol reempl açar pe rsones:
¡ Qu" le "'I/11m li hocr,!
Què hi (li) farem!
¡No le des maJ mel/os, '1",- /11 ca." _,'a "o lit'lIe arreglo!
Nu hl l1r1 dónes mé, "ulle!, qlle ¡a nO hI ha reS a fer l
Y rllalldo "I caldo /rll)'" /rerl'ido ",wllIt'dia hom, se fe a;;mle arroL
I quan d caldo haja bullIt cosa de mlt¡a hora, ' hl afegeIX l'arròs,
Delx'lO d( r ad" d¡/",jo has iI,- p<>IIul e d llOml"e
[)a",,11 de cada dIbuIX, has de posar- hi d llom
177
XVI
El verb (morfologia)
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
i omp/it: p/tinyer. plallyll/ i plangul: perlànyer. pertangul i pertanyul: rallre.
raglll i ras: reblir. reb/erl i reb/¡¡: r¡¡¡re. rigUI irisI: sofnr. sofert i sofril: liupllr.
suplert i suplil.
En discursos adreçat s a tot el domioi lingüísti c. s.ón I)referibles Ics roones
irregulars del s piJrlieipi s acabades en -rt. En registres fuucionals rcstriugil s a
r àmbi l ' ·aleudà. però. s6n més "cs les fonnes bades en .!I.
1. 2 .2 . El "erb tòrcer té corn a 1l.1 rlicipi la fonna regul ar lorpll: cucara que
lambé tOs acceptable la !"o nna IOr/.
1. 2.3. El \"eTbàs;:r ItO com;J p.anici pi lradiciouall;J fOOWl eml/. que tOs 1:1
fonna que s' ha gencrali17-<11 en r c.\pressi6 escril a. Dc tol es man", r"'s. "al a dir
que. per coherènci a i Ulema. en ci cas de fer st:TI'ir la f omla l'er en I ï nlilli li u. setia
lògic SIS"1 ", n el parl icipi. Cal assenyalar que aquesla forma ha adquitit
darreramenluua projecció importam en l"expressió escrita} La ,'atiam seSIII.
pròpia de l'expressió col-loquial . cOlll'é restringir-la. el) tot cas. als nivell s poc
fOnJ)l. b .
1. 2.4. Conl'é el'l lar. en IolS els ni \'ells. al gunes fuones tic p;lrli dpi lllle
s' han generat per analogia amb les d' altres I·erbs. cum ara *aparescul pcr ¡I¡XI -
regIU. *compllresclII per cOI1l¡x"eglll. *complasclU per ("omplilglll; *lIlnrgu/ per
mès. *defengUl per defès. *depel/glll per depès: *delès per delillglll. *mamès
per IIIl1l/tinglll: *l'ohm per cohert. *obrit per obert: * IIII/mlllll per IIIlprès: *11101-
1511/ per mòll: *("(JpiI5111 per c(lbll/. * SIlPlglI/ per s(lhlll .
1.3. El gerundi
1. 3. 1. Per analugia amb altres lemps I·erlxlls. s· han 101 Ull segui t tic
p;lr .. Helcs en ci coHoquial inlerca!;mt d s sons Igl u IIJ. allu-
menades per ai:l;ò formes ,'d .. tilndes. Es tract .. de ," .. tiams com ara *beguem
per bl'\'em. ·cOl/eguelll per coneIXem. ·correguelll per correm. · cregllem per
Z. Inici.lm.n', la r"" .... ";8'" ".     d,fond,". ",¡"etol en .. !. m"-,"", de comnn,cació;
• Pc,1>"'¡"etol, h<m anihal on   I _ I milJorilàriamen •• complc de r",ron; humà I _ Jo .
1:.11"mp3, 197. 28-111· 1981>; . Ila moll Ú1,1 real_nb, A\'Id. l 'J.l.\:_1 '.IIl& p_ -10: .L·cnltw de gcnl
ba . I¡:g, COllS"'nl,. . D,ari d. S"T("doIlU_ 25-.\:1· 1981>. p __ ,0_ Tambi SC scnl "mnl lanl CD les cm""',"""
JeT\'3 <'Om <n les de RT\'\' , Ic. de RT\'E. VaRllcra (A".n. ) 1011<'.'. 4"< ci S<-u ÓS "" es resl,mgc'_'
a I" ¡" .. b,l dols m'ljJ"" d. <",,""no<,,;6: .[. _, ]10" .Is 00n' ''''''plors • o han . ¡glO l CD ub pe,;"""
11." Jo la ",va nd •. bOlls kClorso. Dan,d Cossa,,)". D<s<"''' .... .seti"", p. 52 .• 1I,,·ia "na
d.1 1-]., Jostp 1.01-"'''''_ RolN'd. P l ,J[ . '[le";a h .. ·c, un bo" .. cepal. , Vicebl 1>1o'4"és,
XII d. lar. p, .'il ACI"almoo' . pe,ò. I. UO moll més "an en Els ,'Ubs '-dl,,...ians. per
al "erb es dóna . quCSl panicipi . Emir \',101, en lA flai,; ".,lml. dóna o,slall ,igUl •. '"'l'<'rant I.,.
d .... fo,me" per un. bor,., liu.lItària: r h'''Ülu' Est"dis Cal.I.", dóna. rom a paniClp, de .. r. ""ol
, enlle pa'''"'es,. l1t ';gll" (cal ",ni, .0 COI"fII<' ab.ns. en el   ge..,..ol
lo Ile"suo S," ¿uer. es deia _p,p, e.<lo' (men}" bo: siS"') " sembla, pe' con .. ,üenl.
'l'''"' """ nn "ha . upnm" la mOfe> n"gau," 'l'''' quaSi p""""n>' .. l'ós de "11"'; c.1 ar.Cn
• 'que.". ,dac,ó de .. ¡.ri"",,,, cllJlb" d · ... iI d. ["'\pm'ameM d< Batrelona, d,rigi, pe' Jnan Snlà.
que manté u.elame"l t. " .. tnu persp«liI'. 4"" es !"op"gna en ""IUO>1 llibre: 'l'''' <.1 ",o."''''aI un
>is co"",cnt 'n're   J ' una banJa, , J ' nna .11,' _
180
XVI. EL VERB
erel/m/. 'deguen/ per devent. *isqllem per eum/. 'lIIogll ell/ per 1II00·em. *poglwnl
pcr podent. *p/oguem per p/ol·ell/. 'respongJU!1II per responelll. 'muqrlelll pcr
nmxenl . ' riguem per riem. 'seguem per senl , · Ii¡¡guem per lenim, *Iragueut
per Inuem i '¡'rsquem per \'IVUl/. Ara per ara. aqucslcs \'ariarHs estan reduïdes
a r.1s coHO<luial i no tcnen ca p projecci ó Cll r e.'prcssi6 li terària, Pcr !aU!, és
cuuI'cnient e l'i !Hr r ús de tolS genm(ij s l'el aril zat s Cll r oral.
1. 3.2, 1.. .. 1 fnnna de gcnmdi dcl vcrb ser és sem. La "ariam ésser té com
a genmdi eSJenl , D I triar un;. fonna n l' altra dd gcmndi çnherellllnem amh la
ronna de l'infini liu.
1.4. El  
1.4. 1. Duran! les úllimes dècades. cu "alendà s' ha fe l serl"i r majori 1¡lria-
meul en l' e:\pn:ssió escrila el parawgm3 clàssic per al s 31l0ll1enats l'erbs incoalÍus
de la tercera conjugació: I pa/esc. 2 palei.us. 3 pa/eix, '¡ pa/im, .5 palll/, (, pa-
lenen. pcr al present d'indicatiu, i I pa/es("{l. 2 palesques. 3 pate,5("(/. '¡ pawn .
5!xuUt. (; fXllesqwm. pcr al dc AeHL1Imcll t. l1<; rò.   rool) cs són
considcrades pròpi es només de registres mol! furmals.' Per al s lISOS cSlàmL1rds,
es consiJcren preferi bles I pa/ISC. 2 patixes o pa/eÍ.leJ',.3 fXllu o palllll,
5 pallll. 6 fXllüen o pateüen, per al preselll d'indicatiu: i I fX,tISca.1 fXllmJlles,
3 patisca • .¡ [xltim. ;) patiu, (, patisquen. per al presenl snnjullliu,
1.4.2. Alguns "crbs de la Icrccra conjugaci6 admcten dues tlc,iolls. r ano-
mCllad1 pura (sçllS'-' increment) i la i(lÇ(l."i1·a (amh la -eu). Ai.,í, per
e.' emplt, el l'erh afegIr, cn ci present d'indi cMin. I;, I l/fig. 2 afige;¡ 3 afig. '¡ afe-
gllll , .5 afegiu. (, afigeu, en la Ik., ió pura. i I /lfeglSc. 1afegeües . .3 a!egeü,
.¡ afegim, .5 afegill , (, (¡fe geixen. en la fl e.'l.ió inwali\'a: i , en ci presenl de subjlm!i n,
I afija. 1 afiges, 3 afija.'¡ afegIm, ;) afegIu. (, afigen, cn la fl exió pura, i I afegrs-
('{¡ . 2 afegl:.-qlU!J. J afegIsca . .t afegllll. ;) afeglll, 6 afegIsquen, en la incoativa.
TcnclI Imn bo,'; aqocsta ck:>ble ¡X)ssihili!a1 de conj ugació Iwbs com arJ engolIr,
jreglf,lIeglf, menI", lei.nr O ,·e:.-lir.
Quan l' àmbil de recepció del discllP.; siga IuI el dumini lingüíslic. IX)I ser
preferible fer servir la tl c.'l.i6 illcoa!i l'a (que és la més eslesa aC1Ualmeul ). En el
cas, però , que l'ambi! dc cOll1l1ni caei6 siga estriclamcnr l' al endà. poden rcsul tar
Ilreferihles Ics fonncs purcs (e.'lccpte en els casos de menll r i lei.nr. cn què s' ha
gcncrali I7.ll! la flc .,¡6 incoativa),
1.4.3. Alguns \'erbs de la segona conjugació. wm créner , merèixer i nàixer,
coH<XJuialmenr ll.llalali lzcll f onlles "crnals. Ai.,í, per a la pri mera persona
de singular dcl prcscnt d'i ndicatiu. es fa .('relXc. ·merelX(' i ·"aix(', en lloc de
3 ,\ni és rom es <I", en r 01'1'""1,, de r Institut d' Estud .. Calalans l"opruM p<r "
un oral <I. 11 pròpIes d. l"i,mblt (pa. la ..
,·.Ienc;a",) -"01>4 però en regIstre. molt (o,mals-- l.s fOlmes l 2 u"'t:squa. "lC.' HI ba
el plantoJamenl en e mu" /ingiiis' ¡"s de la Genela hlat Valenciana. I en El. \'OTh.
IBI
JOSEP LACREU
crHe, meren' i Ilasc i per 111 prescnt de SUbjlllltiu es fa I *creuca.2 *crelxl/lles.
3 *creIXCI/, 4 *crt'ixl/uem. 5 *creixqlleu. 6 ·cT"/'ixl/uen. en comptes de I CT"/'S"!.
2 cresques, 3 cresca. 4 cresquem.'-; cT"/'sqllell. 6 cresquell: I -mereixca. 2 *me-
reuques. 3 -mereixca. -I -mereixquem . ."; -mereuquell. (, -mereIXqllell. en I Ioc de
I meresclI. 2 /!leresques. 3 mereS("(I. -I mereslJllem . .-; meresqueu. 6 meresquen. i
I *¡¡(¡j.lC(I. 2 *ml/xques. 3 *nmxciI. -I *nm.lifllem, 5 *nmxqlleu. 6 *n(¡¡xqllen. en
lloc de I llUsca. 2 /U/sl/ues. 3 /UUTa. -I nasquem . .-; /Uuqueu. 6 EI.l ni -
l'ell s poc fonnals són admissiblt s aqueSltS rtalilzacions palatals.
1.-1..4. En al elUlS ahn.: s I·erbs. u¡wrei.ter. rOIll/Wr¡}Uer O p<lfei.rer. també
hi ha una cerla lendència a palalalit/.ar 1,1 pIÍlllerd persona de s ineular del
dïndicatiu: *apareixc. *com¡wreuc i *p<lfei.lC. ell lloc d'l/parcc, eomparee 1
p<lfee, qlle sÓll les fOl1nes que cal Ulililzar e1l1lil'e1ls fonna1s.
1.4.5. Per analogia amb molts "erbs que adoplCn el so Ik com a man:a
distimh'a de la persona de singnlar del present d' indic3Iin. en alguns
Ç'ISOS s' apliel. (I(jUeSla desinència" altres n,;rbs çn què no s'acccplll
nonnaril'ament: *l'ullc. *sellc. ·culle i *pere En J"estàndard oral. eOlll"é CI' itilT
a(luests lIfegiments i usar les l'onnes mis generals: \'ull. Se/Il. cull i perd,
104.6. Aquesta ressonància \'claIÍlJ.adora s' ha projcclal també. en alguns
casos. sobre altres lcmps \'Crbak Així. cn el l'crb perdre. col-l o(juialmcn1 . ci
¡tresen1 de snbjuntin es conjuga] "perga. 2 *pergues. 3 *perga, 4 *perguem .
."; *pergl/ell, 6 -paguen. En l' eSliuldlml oral. no ohstant. cal ter servir Ics
funnes I perda. 2 perdes. 3 perda. 4 perdelll. -" perdeu. 6 peulell .
El l'trb durmir lambé presenta igU¡llment aquesta m;oteixa (,Conjugació "elar:
I ·({orga.2 "dorgues. 3 ·dorga. 4 dormim. 5 dOri/HIl. 6 *dor8I/ell. En nivell s
formllls. cal cmprar Ics fonnes regulars: I dorma. 2 dormes. 3 dOri/la. 4 dormim.
S dormiu. 6 dormen.
104.7. També en la pri mera i en la segona persones de pl ural del present
d'indicatiu d'algnns "erbs de la segona conjngació es posa dc manifest aqllestll
forlll tendència "elaritzadora del llenguatge coHoqnial. l'OI i que l'cxtcnsió
d' alguna d' a([IlCSleS vana1l1s és més a\'ial reduïda. es pol scnlir hahi llIahnCIll a
1110115 ¡ll.rlall IS formes com ara -I-beguem. -" *beglleu: -I*cregllem. -" · {' regucu;
..¡ "(lIgllem. 5 *digueu; "¡ ·f/guem. -" "nglleu: 4 ·/ragllem. -" ·/raguell. lISades
en prescnt d'indicatiu. Donem. tOl seguit. alg1lnes frases. amb Ics cOITeecions
oport unes. perqnè es pcn:eba adcqu;odamclll el contc .... 1 cn què aquestes fonncs
són rebllljades normali\'amen1:
182
Pam alm<Jfzar. l>ebemos /000' /VS "(as I/nlr/m "r VIII(' /;n/o
l'er a csmOl'laI . ens   ("beguem) cada dIa un hlre de 1' 1 Ilegre
SlIIcerOllleme, /10 cr un"'!' que pl/edtl repelIT $11 ha:',ll;;a
Sinceramenl, no (. creguem) que puga repeur la seua gesla
A/lOra OI ",í". de 1000. pero .l'tI Ol arrepnmréll .
Ara us rieu (·ngueu) de Iol. l'''rò ja u, CIl pencdl,",u.
XVI. EL VERB  
Si sacais el perro a pelsem, PS (Ql!Il'rar¿ un polo
Si ¡ Talcu ('tragueu) el gos a passcJar, compraré un gelal ,
1.4.8. En ci presenl de SUbjlUlliu dds l'erbs l'ahr;: i sober. eOt'xblci .\ un
doblel enlre fornIes l'clap.; i no l' e!;lrs: I ràpia! càpiga . 2 càpies I càpguel'. 3
ràpia/ càpiga . ... tapiem ! mprguem. 5 mpit!11 / capigueu. 6 càpre/! / ràpigllell.
Per al \"trb saber, I sàplll l sàprgil, 2 sàples I silplglles. 3 sàpia I sàpiga. 4 sa-
l'iem ! slrpiguem. 5 sapieu I .raplgueu. (, si/prell I sàprguell.
En l'estàndard oral mh;nçià. són més ¡:!cnerals Ics fonnes 1\0 \"CIMS (I (I¡ -
pia l sàpia. 2 càpres / sàpies. elC.), Ai.'\ò no obstaul. en di scursos deslinilts il 101
l' àmbi I lingii ísli c cal considerar preferibl es les f om1CS \'el;lfS (I l' àprgll I sàpiga .
2 càprglleJ' I sàplgueJ'. CIC .).
1.4.9, EI.l r imlJ<Tdliu. en la plimerol i se¡:!ona pcmJlles del plural. hi ha en l' üs
col-!orluiallula f orla barreja enlre fornIes \"Clars i 11 0 ,·dars. l¡:!ual pol scnl ir-se. per
e.'\cmplc . ¡)t'l'em que beguem per a la primera persona, i bel'ell que beglleu per a la
se¡:!ona. 1.. .. 1 nonl1atil'a. però. té establerl Ull eri t"ri bastam en aquesl punt:
1:1 prilnera pcrs01I:' de I l'I ur.d de I·illlpcr.lti 11 eoincidei x arnh la del
de subj un1iu. i la segon;,. amb la del present d' indi cati 11 ; pe r eonsegOcnl.
la primera és vclar. i la seguna. nu. Així. cal dir 4 atellguem. 5a/elleu: ... beguem,
5 bel'eu: 4 Ciuguem, 5 caieu: coneguem. 5 ¡-olleüell: 4 correguem. 5 correu:
4 creguem. 5 creieu: 4 duguem,.i dueu: escrrguem, 5 escril'm: ine/oguem,
.'i mcloeu: 4 prellguem, 5 l'relleu; respollguem. 5 respo"eu; '" rrgl¡em. 5 rreu;
tragl/em. 5 traieu; ... Vf?llguelll. 5 l'l'lleU; 4 l'lliguem. 5 l'eltiu; 4 , tiSl/I¡elll. 5 VlI'!U.
Nom6 uns pocs l'erbs s' escapen ¡r   regla general. i [au lambé amb
-g- la seguna persona del plural. Són. cuncrelamenl. aquells en què la scgona
persona del sin¡:!ular de I "i mperatiu ell -gues. De mancra que, si es diu 2 di -
gues. lam bé cal di r 5 drgucu: 2 eSl/gues es correspon amb _i esllgueu; 2 pugues,
amb 5lmgrleu: 2 .rlgues, amb .ï siguell: 2 \'III/gues. amb .S l'ullguell.
1. 4.10, Alguns "erbs acabals ell infiniliu en -r/re. nonllali\'amenl aduplen
lIua -i- autihiàt ica en la primera i la segoua persoues de plut<ll del presenl d"iu-
di catiu: 4 carem. 5 careu: 4 ererem. 5 erereu: 4 .feiem, 5s/!rcu: 4 Irmem, 5 frareu:
'''l'elem . .'i l'etell.
Col' IOIlllj:,lrneIlL en parlars valencians s' ha recorregut a la ¡llierca-
lad6 d'lIIH, conSUltant velar amb el matci.\ electe mllihiàlic   *creguem. 5 *erc-
guell), i. cn altres. encara. es manl é r Ilial (4 creem. 5 creeu) .
En ui\"ell s ronllals. són prefeliblcs les "ariauls amb la ... amihi;llica (4
crerem, .ï crereu) . Són aceepla bles també Ics r onlles hiàliques H creem. 5 creell).
1, 4.11. AI¡:!uIIs "crbs de la seguna conjugació. en la primcra i la segona
personcs de plnral del presclll de subjuntiu. al eoslat de les fonnes 1I0nnati,'cs,
acabades rcspcel; \'alllelll en -em i -eu. coHor¡ui:lllIlcl1l lal1lhé Ucxiollcn CII -(Im
i -Im: 4 dixum. 5 drgall; 4 J'igllm. 5 srgllll;'" 1'1/I8U/ll. 5 vingr", .. . Encara que en
nivell s poc f onnals són .. cccpl;rhl cs a(luestes f onnes. cn nh'ells f c01l\'é r er
183
>81
_nI.· ... . nJOJn3' , .. u '!"d I" '6861 op .»doJn,
""I •• '¡qod '¡"fi ",-"nl),,".'I9'"'1"0'"1 op """'11' ' (7 d   "1 'l'''''\' ¡""¡"li " .l<lur Un o • • ,
_. ".'''U\, ' 'ot l 'd ' '''''</!1I '00""01 d_r ...... ,ob ' CJUW/ -",bun,.1' ;s" <l0 . >n .. u,
",u>01 ",.,ob. lI.U" urJ ,nb <>0,.0 si> ' w"" "9S '. 1"''''1 .'11", a az 1 d ''rD"'lo., pp .. dQJd • '"Ol
""'JO) "I ,1<1""01 ''''''1''10'' "I .." [9 !""'O!J:>'P "'>JD i> " •• l'n'I"A 'p
"O'!'».'!"'''»"1 )1))11'"1.1 I OUO'OU'I".\ 101'1""o'!)"1 >fi S'J3 H> d" \>,,'.'>p!"'O,
oxul"'" ")"'000 l ' •• "" r .'lUOJ '1 (s."!,n'lrA .... pl1<l)   l"llllf .l n. '¡qlSl\Ur" S?' .nh Ol'P"
olIO' '(mli"",{.w"'¡ II'''''J>/''IJ>J .m8u'lI "l'I' l'''''' P'''''''I('<> """ ,->.1 n¡rndo'd .. '>001")":) "'1"'1"3.P
\""""1 .1   uodn".p ,u.uodw I ""lX un qwolu.lWl""P' ..... S-
'( 16 -d 'JII.>Ij,J ",nuvif
'7:-1) ol' "",\,".'I:,o,n. "I .><1 l''P'><I- t (6< l 'd     IOP._'I"S '(6!!1 ·d
""DI ....   <lq, •• S '(6n ·d '1661-1 F61 .-"J1SV/oI{0"lU) II,U!!)
d>OOf.od op _IO'!IIIUIfli" UOOM " •• ! Un q"'. ;><Iw.-, 0.01'-"""' '''''.''!l'lSn/u,
' """' I""" .... ''''Ul :op "'>O,u","! ""p"'ptSUO, ..". • '(fI n» '1".I.d .>UIlOJ <31 t
'Jpf :!Oli U;) ,(   S;IIU Iq) 8Wf CpCSl I :llq!J:l pJtl S¡I 'Uf q J:l.\ p p
n!W:J!p u! ,p IU:ls:JJd I:lP CJ :J w !Jd C11l ,:xl 'S1CUU()J S1 I:I,' !U UI] ' 1.I 't ' I
  p u :! Ill :J IIII L'IU!qt'l[ "J
S;) \110;) [111) 9 1:lJ!UiSUOJ CIs;)Jl bc U;) .)11 "llUOr Il[ J I,U;)S I;)) "]U;))." I;Il)
  :lS-J IlAJ:lS4 0 Iod J u b! 101 ' 1l!)C:l !PU!. P IUJSJ.ld [Jp CUOs.l:xl lll:JUJ !Jtl
111 11 J:xI 8wIf CUIIOj J:x1 mili l1lj !q I1!-1 ÇJJ I!1 CI UJ '/I!J!II!fi1l
+ i}f' UMJ/I !s CJjJ J:ld 11111W¡WOj     C J J d ' 91 't ' I
'l1iJ.tIJlf S'! lIIiJMlI1 t SI1W!-IC., s:l I :I\> :!01I U:I '/liJl/ S' ! lUiJll t S:lUUOj SJI s:l lq!J:lJud
u9s 'J,J.t/J11 4J:J ,1 I:!P ICJ1\ ltl Jp S;)UOSJ ;x[ C\U};l:lS 11 1 ! 1!1:lUl u d 1!l ll l:1<1 ' S l 't ' I
¡·SiJ.iiJ CUllO) :lN!lJjJJd S? ' \I.\ !ss:lJd x;) ICI !ICJIII CU CI  
c i!U!.,UO;) U:I SOIXJIIIOJ s p UJ o u S?UI !S ' 1CJO p1L'PUlll SJ, [ 113 'I: !:)(I:llll,' I !Clwç .r
10 1 U:I C.I !.I I!IWO) e :lIU!I.! s>,   !1 9 !.l !pl!ll S,Úl:lll 1 1I00tl ' JU:llUeIJ:l;) ' ¡lJ ¡;UiJ
,!uuoJ " I :llIb :   l'uO   , I 11:1 1!,\ I1IUl S:I ClIII SJ1 QJ:lII '1! !J!!1JI 11
9 1:lIPl!1l Ilmuodllll qlUI! CltllllO;) SliJ Cltuo J C'l -fiJJiJ l ,IP s:! l1uo.r SJ I clUJs<ud
.iiJ!i 4 J:I,I [:lp n!I IlJlpU! .P IU:lSJ Jd p p J c [n ilu! s 'Jp euOSJ-;X[ cuoila s 'q ·t l·t' l
" WJO PJ C[lUÇI S'J.I UJ o u S?III !S SJ[q!J3jJJd
!     Il!1o 9 !SS3Jdx:l .l U:I 5:1.'!,1 s:JuuoJ s:lnb!u!1 5:l 1 uÇtS J llb ·lIiJl/gl/1I.1 9
'lIiJ1!8111!" 'wim8l/n, t 'p8l/I/" f 'fiJII8l/1I., z: 'p81/IL' [ S:luuoJ S:l[ CIJ !lI t'Pucq
IUllH.!) ! I! JIWJ:JS S,{UI! s p p UI!I J II [n:UIIOJ I ld w c Ull 1";lm J Imq :In h ' IUJlllx!
·SJ.lJO;)     P POUl pp J!JlRt.l e III JIUl1J Ii!Q[I1UC SJp CUUOJ '/tiJIIS/I", 9 'IIiJn8¡II.'
'I/un!}'/" " t' I:: z: '118//111 I SJUIIOj SJ [ ml !1I " p ucq mlll ,p :n!l l mfq n s
:lI' IUJSJ,J([ IJ!lJ SJ uuo,l J p 1\l111cnp llUll \l11l ;)sJJd ¡>(jUWI .iiJ¡O,\ 4 J'J·' 1::1 'f l 't ' I
' S1I!UIIOj JOd s lp .,!n UJ s;mlo ll
s:lrqe ld:lJ J e IIÇtS J n b '1lIIliJld S" ! IIl11liJ.id t SJUlJO J s:l 1 JU:l1ll1e!n bo l ' !fIJ eIU:lS:lJtl ¡Iq
-¡UPoI 'lIiJl/iJJd ! IIl iJl/"Jd t S:I.I 5:l [ :lp Je J,",J lI! ' 1I !11!;) !I)I] I,p
pp ["JllItI [:!p SJIIOSJ;';[ cuo:;JS ! I!.lJU1!-Id ilI Il J:ld ';¡¡ f!II,J.id <.¡.I J,I [;:1 ·ll·t· 1
' ''/I,m8I/IA s:
, lI/iJlISII1,' t :nm8¡s 'lI/iJII8.,s t :I1,m8lp 'lI/;mS,p t :l1iJ · 'II/i)- !l a 5:11WO j  
[1::11:I;)Y"I,EJSor
XVI. EL VERB
1.4.18. Pcr al prcscnt dc subjllllliu del ' -crb !er s'ban creat uncs fonnes
analògiqut:s (·Jaja. *Jages. *Jaja.jem.jeu, · Jagen) quc, en l' estàndard oral. cal
evi tar a fa"OT de les més general s: f aça, f aces, f il fa .jem.je!! , f acen.
1. 5. El
1.5.1 , E"ec¡)tc enllll ,,,iCOlet rodal. situat II 1·Ç.'>trcm llIés septenlJ;onal de
Ics .errcs valencianes, el p:Jrlar coHoqui¡,1 adopta el morfema _rll pcr a fonnar
el pretèrit imperfet de subjuntiu, Així. es di u I Cim/aril. 2 cU/I/ares. 3 cantara,
Cim/àrem, 5 cantàreu, 6 cantaren: I temera, 2 temeres. 3 temera,..[. temérem,
5 lemérCII . 6 Temere/! . i I paTI ra, 2 pilT! res, 3 pa/ira . ..[. paT{rem, 5 pat{rell , 6 pali -
rell . .. \qnesles fon nes han mlt luirit ell cls úllims lemps llll gran dïmpla1l13ci ó
moll impoT1a111 en el s estàu{L1rds,
AI Co:; t,l1 ,faqucstes ";'n,Lnts, també hi ha Ics t'onnes I (" lIIlb , 2 ('(1 /l/elSf:S.
3 call/és. calltt!s!iem. 5 ('(W/bSI!II, 6 Nm/nSe/!: l/emis, 2 /l! meSSI!!i , 3 lemés ,
4 lembsem. 5 /emésseu . 6 lemes!ie/l: I p.IIIS. 2 pillisses , 3 palú. 4¡Xl llssem. 5 pil -
risseu. 6 patlSSCII , I encara hi ha , per a la primera conjugació. Ics fonncs arcaït-
'!:ml1S I Cillllàs. 2 Ci//lll/Sses. 3 cl/lllàs . ..[. camà.uem. 5 ctlmàssell , 6 Ca mi/He/! ,
quc cal restriugi r si de cas flCr a rcgi slrcs molt t'onnals,
En .. estàmL1rd OI'JI . um COlli <Lm sóu preferibles les fonncs en -ra. Les fomLes
en -s. cal reservar-les l'CI' nivells Ill olt fonnal s o per elocucions dcstinades a
tol l'àmbit lingüístic,
1. 5.2. Ell l'estàndard oral. cal c,-il,U' les fOllues regnlars del ' -erb haver pcr
al prclèril imperfel de SlIhjlllUiu: l   2 "lial'eres. 3 · liavem . ..[. "llm'érem,
j · 'ulI'éreu, 6 · '!l/I'erell. Nonnati\' ameUl només s' accepten les fonncs ,' cl ars
I IU/guera. 2 hl/gueres.::I l/IIgllera • ..[. Iwgl/érem, 5 /jaguéreu, 6 /jagueren_
1. 5.3. Ellui,-cl ls formal s, convé e,' itarc1 call1'i de -a H -e. per a la primera
i la terecra pcrsones del PI'elèril imperfet d' indicatiu: eU · cllllfm'e «('{IlIIam).
1.5. 4, En els "crbs acabats cn -oldre eu infi"iti u, com ara II byaldre, disJ'OId' e
o resoldre. cal c,' itar l'assimilació d· lIna ·1'- eufònica (scguint el model casldlà)
en I ïmpt: rf ct dïndicali 11 : I i 3 "resoll'lll (per reso/la ), 2 ·,,'so/l' les (per reSO/l es),
4 .re.fO/I'Ú?1II (per reso/ femI, 5 "reSO/l'leU (per resoliell ), 6 "reSO/l' ien (per reso/Ien).
1.5.5, Cns ql1<1nl s "t:rbl; dc la st:gona COIlj ugaeió (c(/ure .creure, di , . dllr.jer,
JlI!lre, fl/lfe, l'cure. /flmre o )'eure) adoptt:n nonn;\ti"amcllt llna -i- antihi àtica cu
1ïmperft:l d'indicatiu (quell/. creIa , deia. ¡(uia.jela , jeU/. reia. seU/.lreitl , )'ew),
Tallmatei .'I:. r assimilació d' aquesta + ilO s· ha produït en moll s parlars valencians.
La ClLsll ística de solucions Illle presema el parlar espontani és moll \'ari ada. Així,
per e.wmpl e. en alguns casos -la tuajotilL-, s' l);I lLJlIlUi 1L,,'\ Lt   dohle fonM,
l'cnt rccaurc la ,'oc,,1 sobre I .. -i-o d'umL i elidinl a{lllesta m;lleix"
\'(x:al . d'una "Itra «('uià , qll ea: (' reià , ('fea; reiil. ,ia: l'Cià, )'ea); en allres casos. la
"acil ' lació es produei.'ll: cutre la !lronúucia collsonàntica de la -I- i la seua caiguda
(jew .fea: dew. dia), En ni,'ell s fonnal s de l' es tàndard oral . cou,"é emprar les
fonnes alllihiàliques amb -i-,
185
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XVI. EL VERB
.l. 3. 1. Aclarir/chm:Jicur
Clarificar és només ' llc"ar (d' ull líqui d) Ics subslàncics que l 'culer·
boIei.'\eu': "
,'mo h",' 'fue darifkar/o,
n ,ha clarilicar .
    '1ue clarificar 1111 II.,mlO.
fIem d' aclarir Ull assumpte.
3.3.2, Aparl!lllarlapare/lrar
Apllrel/lar és 'semhlar p.:r r aspcCIC·. mcnlrc que llparellfar és ' voler fcr
neUTC (el que noés)' :
Esta ""'Jer a/ffinmta /IIurh" IlltflOS de III (/IIe liefle ",,/mrn/r
,\quesI .. dolla "p"r<:nla mulla mcn)'s edat de la que realment lé
Quier" a/ffiTelltnr que es mu" rtro
Vol que ú moll rre.
3.3.3. Ht/;xar/aba;xar
El ,"erh banar Ix>I ser intransi1iu, i en ¡¡qUCS! cas ' anar de dall a
(I bt 'passar a uu ui 1'(-' 1[ ¡uf erior' :
Úl mUTeu ha bujado.
Lli marca ha
Úl3 pret/OJ de III follia bujam" .
Els preu, de la f rmla
Ilrausitiu. en ci senlil uc 'na.:órrer   i eu de 'portar (alg1Lua cosa)
de d:tll ;o
naja lo.'   de dm ('11 do.<,
Baha els de dos en dos.
Haja /tu 1IUllelm ala calk
Haix" Ics maleles al Caner.
El \'erb Ilbaüar, per conlra, és sempre Ir.tll sitiu o pronomi nal. i si;!Uili c;o
, r er descendir ;( Ull ni "ell més b;-lÍx, ;( un inf crio.- d'intensi IaI' :
/Jajan 11' (a/>elll f n seiial dr rfsP<'1O
J\hal\'e n el cal' en sen)'al de respecle
/Jaj a el "Ollllllf" di'll{}('a.JiJCOJ.
el volum del (ocadl "'''''.
ha .. bajadll las lIIe<has.
S. t ' han ahah"t les calces.
6. L. .dlclÓ del DIEC ja ' <CC pla '<jue .. ""nUL rigu,.L de rj""jiru'- pegal en ela, (.lg"".
<06lI cllnfusa).
189
JOSEP LACREU
3.3.4. Compolldre/compo!'ar
Composar només lé el clIll1reaic (inu5i lat en r espontània i
poc recomanable ClI r cslàndard oral) de . sancionar arbilràriamenl algú' ; ell Iol s
els ahres casos, l'línica fonll a correcla és compondre:
Es'" medici"" nld comp"e.la de v'''''1.! jUjl""cj"5
Aquesta mcJecl!la està composta Je d" 'erses substil!lt' les
lk jolWl, comp"so aI8"''''5 ClIl1eio""5
De jm'e, "a com pond..., une. quanle. cançons.
Li' /ut"   ul1a mulla arln/rar/ameme por hablar e" ca/alà".
L' han tOmpos.oot per pallar català
3.3,5, Complir/acomplir
Complrr sempre fa referència a l 'exccuci ó d' unes promeses, d' uus co!u-
promi sos, d' uns d'ullS desitj os; mentre que IlCompllr siguiticl1 'dUT
a (enue, rea ¡il zar ' o, lIsal pronominalmenl, . ocÓITe r, esdevenir-sc' :
Sum!,'" cample m palobm
Sempre cornpMx la ,em ¡¡,,,,,ula
l¡'"cmOJ ql/e cumplir eo" ""esIU ... obliga";oneJ
Ilcm Je complir amb Ics nostres obligacIons.
ÉI "" mds ql/e ejec"tar sl/lraJxl)o.
Ell no \'a fu SInó acomplir la ,eua feina.
Ha" te"Wo I,,!:ar 1/"05 hech05 ¡mllemub/es
S' han I/complerl uns fet, lamentable •.
3.3,6, Creuar/em::rel/ar
Crelfl/r només ti ca ' passar d'un eOSlal a l'al tre " menerc que e/l{' rellar
conlt b¡\sicamcull" idea de . \ijSPOSaI (dlles coses) en fonul1 de creu' . 'interscclar -sc· :
190
No cruces la caUe COli el ulI/dloro e" ro¡o.
No CNues el carrer amb el semàfor amb rOIg.
Cru;:,> 10$ b,azos
Enc...,,,,, cls braços
Cru:premos eMa.' dQJ ,aZil.' de l'erro .•.
En<..., ,,,,rem aqueSles dues races de gossos.
E.m" dos culles se cru:pn" Iu olmra <k la pluzu tU AJllirico
Aquests dos carrers s'rlKN uen a r ahura de la d'Amènca.
3.3.7. Doblar/doblegar
Doblar siguifi ça ' fcr dohl e ' , lIleUlre que doblegllr \'01 dir · ple ¡:: ar ' , 'tòrcer ':
Ln "on doblodo e/ll/elt/o ,'li U" m;o.
Els han doblal el sou en un any.
Silla dob/as bini la calli lla, lC te 0''''8a,d.
Si no   bé la camisa, se t'arrugarà.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XVI. EL VERB
.l .3. 16. Senyalar lm'J'tlnynlar
Seny(llar siguiU<.:a 'posar uu (en alguna marcar' . mentre ' IUC
an'el/yalar ha ci signifi cal de 'mOSll<l r amb ci dil o fenl (11Ialse\'01 altre
senyal (algú o alguna cosa)" :
D"" .. q"ii!I es, l' .. ro S/II seiialar ('O" el d .. do
Dlgues· mc qUI és, però sense amb el dit.
Ili res/mes/a ('orru/a ('Oli """ cruz,
Senyale la re$posL:l correcta amh IIna creu
J.4, El s codi licadors lingüístics ha(1 estilllal pmil ;\'a(1\ÇlIl ljue es dO(1aren
a<1 uests processos d' al itzi.ei ó wmànti ca. i, per <.:unsceiicnl. els h"u propi-
Ci,ltS obert amenl com a cri leri eeneml a l' hora de fixar ellèxÍ<.: , O'a(luest¡1 n¡¡mcra,
sens duble, s· aeousceuia un rigor i uua precisió més gratiS en la fonnulació de Ics
idees. Cada mOl s'associava immedimamcll! a una si gui lieació cOllcrela i. doncs,
es desfei en així alllhigüi tms potencials. Els ocneliei s d'aquesta oper:.ció són ocn
c\' ;deut s. Encara que, en alguns casos. la segll\ClHadó dels camps semàntics
cnl re dil'erses   h:< donat origen a unes distin<.:i ons Ilwssa artitídoses.
Almenys, des d'una pcrspeClÍ\' a ,'alcndana, resulta di fícil assimilar amb natu-
ralita I I a diferenciació que estableix la nOm¡¡llÍ \' a elllre I/I//I("I/r i lIen("l/r, o eulre
I/VI/II("ur i u)'el/("I/r. t,.., necessari un f en'orós acte de fe per a acceplaT que 1I111/("l/r
significa -deixar 31mr (alguna ema) amh un fort impuls', i lleI/F'" -tirar-la per
desfer-sc' 11' ; o lluC 1j\'ell("lIr s' assi milc especíü cament li ' estai l'iar' corrollt del
senTit b.'lsic de ' l1lourc cndal':lul' IIIlC Té I/l'Im{'lIr. Siga <.:011\ "ullga. ¡ÜXÒ no són
més q IIC si mples anh:dolCs del ZI.'l amb què han obra I els codi ficadors li ngüístics
cu aquesla qücstió.
J .5. I C¡I! rcmar<.:ar al¡;\lns casos cn (luè s' Im creat doble fonn¡¡
  a p.1rl ir deluom. Es tract,t de deri vacions eraluïle5, en la
mesura que ja c.'\isliclI prèl'iamenl mles fonne s l'erbal s amb el mateix si¡;lli lieal
de les qual s deril'a,'eo el s noms respectius. En la majoria dels casos, cn realitaT.
110 són sinó simples calcs de les fornies existents cn altres idiomes. Com qne
aquests no allOl"ten Ci' P si¡; ll ilicació oo\'a ni cap matis diferencial re5-
[l/:cte ,",,,b nunnati l'a IIwnlé ci criteri de rcfusar la no\'« forma de
f,lc lura espüri ".
Cal apunlarque. a \"e¡;ades, aquesles 1I0"CS formes "erbals han penetrat amh
tanta que ban arribat lins i tot a tOlalment els l'erbs ori ginaris
en ci parlar col·loquial. I; s ci cas, per exemple , d' alguns castellanismes hi stòri cs
com ·'dccepdooar' o *'t mïcionar', eofrollt del s primitius decebre ¡ /rIllr,
i lot en casos COTll aquests, la nonlwti,'¡¡ rebutja Ics nO\'e5 fonnes i prupugn:l la
recuperació de Ics primitives.
Donem, tol seguit. (1II3 llista d'a(lucsla mena de doblels. Consignem, enla
columna de l'esquerra. el "erb originari, i, en la de la dreta, la fornia deri"au.1 no
admesa nonuati\'amcnt:
193
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XVI. EL VERB
El daIl6 .. ,,0 ej 'lI]uel que cunfunde los ('olores.
El daltonià és aquell que conron (' confundcix) eh colors
Sr ha difurnlid<J el ff/mor de qllt ha hamdo u" tj('uf'<' de ga:!
S '11;1 dm,s (* difulI,hl) el ,umOl" que hi ha hagut UM f u)0 de gas.
COlt Sit.' palabros de IU/!J.,ra. le ¡ .. fundin Jal${ll esperall:'a."
,\ m b Ics seues paraules de lendresa, li infonia ('i nfundl a) f al,es e'perances.
,\I,h que "fU"'ú" Iu IJrlícula. porque Il,í es,ú "'''.'- <'ollfu,o
Val més que rdongucs (' ,efundis,!ues) el leu artIcle. pe',!"" eslà moll confús .
. ..
No se rulmilen reclamaclOnl!.1
No   ('admtteIMn) reclamacIons
Ellnb",,,,¡ emitió ci fllllo ¡"'jo "It" fuer/e presi';" jO<' ;Il/
El mbunal .nlclé ('emIlI) la sentència SOta una forta pressIó SOCiaL
En /11 drrlMilri6n, "O ",,,i/tls .. "da de lo qUI! le he ""ho
En la leua <.Ieclaracló. no umeles ('oml llsqUeS) res del que l" he dl1.
El gohernador dlJo que ilO p<irmitirin la IIIt/Rifo MOCIÓll
El gm'cmador va dir que no .... met, ia (*pemll lln a) la manifestacIó.
Cier/us toslu",b,es U "UII Irmmih'endo de u ¡"iOl
CerI, es l'an Iransmetent de pa,cs a fill, .
. ..
Reci"" ¡mlos los """has   cmno <'.11a
(- reClbISc) cada mu moltes solllcnudl com aqueSla,
El ha conabúJo U" .. "evo JÍsre",,, d,· nac"ue;';" dclltS ''!l'WS ,es;tlrwleJ
L'enginyer hu concebut ("concebI1) un nou SISlema d'el'acuacló de Ic. '''gUes
reSIduals ,
E .. didnllbre p.rrcibirf los 111"'505 de lot/" el ,,¡jo
AI desembre IJoer<e bré ("percibiré) els endanerimCI11S de 101 l'any
...
El p,,,su/enle de I" meSu inlerrumpi61u UJ'/';II p"'" cOmer
El preSIdent de la meSa ¡nt"rrom pi (" rnWITllmpl) la sessIó fX'r dI Mf,
Ull gwpo jÓI'I!Jlf:S fuselJ/us ha u'¡,.ert/il" que irrumpirtin (11 Iu juIa si je eH,ena
e/filmt
Una colla de Jove! ha adwr1t1 que I, 'ompl an ('I rrurnpmm) a la sala SI
es proJCCI.1 el film,
El público. elll""a$"''''Io. prorrumpia "li aplrlll$os m cada upil"cl6n de la
El púbhc. entusiasmal. PI Ol . ompia ('proUlJntpia) en aplaudIments en cada apanció
de I"actnu_
J97
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XYII. El verb (sintaxi)
1. Alteracions de la categoria gramatical
Des del punt de vista sintàctic, els verbs pateixen tot un conjunt d' interfe-
rències que, tot i ser aparentment poc vistoses, tenen un efecte molt peljudicial
sobre la geDuïta! de la llengua. ja que n' afecten l'estructura. Tot l'edifici sintàctic
es recompon per a acomodar-se a les relaci ons sintagmàtiques derivades de
l' assumpció d'una nova categoria verbal. Així, per exemple. quan un verb tran·
sitiu passa a conjugar-se com a intransiti u, no sols canvia el règim preposicional.
sinó també tote] sistema de representació pronominal i, al capdavall. les relacioIlll
que mantenen entre si les diferents parts de l' oració.
2. Verbs transitivitzats
2.1. Els verbs transitius són aquells que exigeixen un complement directe
per a compl etar el sentit de ¡'oració. Aid, per exemple. el verb trobar només
adquireix el seu significat pl e quan s'especifica la cosa trobada pel subjecte. Dir
Joan ha trobaJ, sense més, seri a una proposició mancada de sentit Perquè el
missatge siga compl et, cal enunciar el complement directe; JOOIl hIJ. trobat la
cartera, per exemple. Per consegüent, per verbs /ransit;v;tzatscal entendre aquells
que, sense ser-ho realment. s'assimilen sintàcticament al règim propi dels verbs
transitius. Tot seguit donem una relació de verbs que, per causes ben diverses,
han e¡tperimentat un procés indegut de transitivització.
2.2. AHudir
Aquest verb és intnl.nsi tiu quan significa 'referir-se a algti o alguna cosa
sense esmentar-la';
ItllUli6 morivos de salud paro justificar Sll allSf'I1Cw.
Va al-ludlr a motius de salut per ajustificar la seua abstncia.
2.2. 1. Amb tot i això, cal tenir en compte que, el verb aHudir pot ser tam-
bé transitiu en l'accepció de 'parlar en un text, en una conferència, etc .• de les
opinions d' algú sense una menció expressa':
te "ludid rori.u veces en SII disCllrso.
El l' •• .I-I\Idir j v e ~ vegades en el seu discurs.
233
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
HI!II dimitw" l¡/ Jrfe del gi/bineU de prensi/
Han el gabinet de premsa
2.8. Emanar
• Elllire tle modernidml 'I,I( emm,fÚXI SU d,smfSo
L' aIre Je modcrmlll t que emana .... J e! seu J,scurs,
2.9. Esmorzar, dinar, sopar
XVII EL VERB
Els l'crbs que inJiqlleu ia realitZació dei s diferent s menjars del dia són
sempre intrallsil ius; de milUero que 110 s' hi pOt espeeili car, rom fa el
què s' ha menjat en eadasewl d ' aquests si nó recurrent a una paràrrasi amb
ci "em menjar o per miljà de la preposici6 amb:
Hem<JS comwo ,melit..
l''' r a d inar hem menj at paella_
He   UIIU 10rl,IIa rebolla
He sopat amb una tflllta Je ceru
2,10. Informar
En ci scnlil juridicoadminislrati u de 'fer un iuf onnc' ,aqllcsl l'crb és inlran-
Slhll Cal. per tant , lisar la preposici6 l'obre o bé, més salÍsf;letòriamenl Clleard,
rec6rn:r a paràfrasis dclliplCS emelre,fer, dabor(lr un illforme:
I nj"rrruuJo ja>'/Jfablememe '" pw)-erlO, $11 apwoorión \'0 depende exrlllsn'Qmerr/e
del Gub,,·mo.
J un lnr", (a",xa!JIc sobre ci pmJeclc, la scua apro"OlÇ'Ó ¡a depèn
nclusi ,'ament del GO"crn
2.. II .Ol!st qular
Fcut una fal sa anaIO¡:!Ía amb regalar, a ,'cgadcs s' utilitza incotTCcl3mclll
aquest l'erb_ S'obsequien les [lcfSOues, ilO ]las el s
I han I>bu 'Iuituk> "na pll/sera de diaman'eJ.
L' h3n ohsequiai nmh una p<:>lscra de
2..12. Recórrer
El "erb rec6rrer, ell la seua accepció jurídica. d"illlcrposar Ull recurs',
només corrccle lisat corn a intransi tiu:
I/an r uurrida la umenna,
lI an oonl. a la scniència,
2..13. Urgir
Aqucst ,"erb no és mai transitin, Poden utilitzar- se ili "cesos recursos altcrna·
tius. com ara el s "crlls 1I1S1(lr o demallar urgenlmenl. o el m31ci,'l[ l'Crb urgIr fcm-l o
servir realment COI\J a iUl lans;l; u:
201
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
3,5. Atrevir
Lo cieno eJ que dimi¡ió porque Iro se otrevÍtl ton ellmlxljo,
La veriral és que va dimitir perquè 00 a rer la faena.
3,6. Carregar
Como em Ull pobrt! ingenuo, carg6 con rodas /lIS cu/pas,
Com quc era un ingenu, ,'a erungar les culpes,
3.7, Complir
No he hechQ Olm cou. I/ub que cumplir con mi debe"
No he fer altra cosa més quc complir' el meu deure.
3.8. Continuar
Tu continua con luJ groeias)' ,'u.b dó"de <lcob/u,
1'11 continua' les reues bromes i ,"turàs on acabes.
ro continuo tn el misnw plreslO de Imoojo que hau Ires añoJ.
Jo s6c
10
al mareix lloc de rreball que fa tres anys.
3.9. Córrer
UI lIo/ieio ha corrido por /000 lli/eneia,
La IIOIkia ha rorregut " ror
3.10. Delegar
El l'erb (sin/tUi)
En realitar. amb aquest verb el que es produeix és una modificació del seu
significat. i de ser les persones l'objecte de l'acció es passa a centrar l'acció del
verb en la matei xa acti vitat:
Cuando ulI/robojo "s difleil, dt!lrga en sus su/xmJillados,
Quan una feina és difícil, dt'lq¡;a" el s seus companys la facen,
3,11, Descuidar
Se Iu! delcuUlado de IUS obligaciones de padn,
Ha descuidat
lJ
les seues obligacions com a pare,
8, Iòl (Heci"""rl d'ris de/s .... ros <"#/alwu ampkga wnbt aquesta COI\W\lCCió do: rompi;, amb:
_Molts alts emeti 00 rompleinn amb les seves
9, El Oicci(Hl(lri d'ri. dds .... ,.¡,. ",/aID'" wnbt anq>IeSI la conmu"dó ("(,",;nuar Dmb:
_Malgm 101. continua amb el seu
10. El Oi«w.rarl J'ris Jd.. ''''rN C<ú(J/(lIU wnbt """plega la cons\IUI'dó
filòsof eontlnuaYI to la mateiu tlnia de penwnenr.,
I I, El Oiecw.rari d'ris Jd • .... rN ca/D/D'" tambt """plep la construcció eó'"' ptr. _El llibre
que lleStius ",nia ¡wI menjlll(\l)r>,.
12, El G"", WIIJIISH CDW/tl, 1\0 ob5tanl, sí que   aquesta accepció do: '!nIn.metre un
poder O una facu llar I alg\i': . Havia delegar la seva auronlar en un principianl»,
13. (H«ÍOMri J'ris '"I!rN <"#'al/UIS t.mbt otrqIlega I. COMInICció ik .• Oút/o,..u tk: ..s'ha
dHcuid.t M <kmanar el pm1_,
237
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XVII EL VERB
.l.20. Nt'ct'ssila r
Po'o segUi, tlrolldo de w olten/O ¡/iorw.
Per a anar tirant. ne«"sil e I a seua empenta dlàr la.
3.21. Parlat
Hahln e ll olemall rO/I m"rlta $ollUra.
l'a. IaIO l'alemany amb molta de'lmoohura.
3.22. Poder
Despllà dr Im,/<) l'<I(u,, sus <'lICm'gos pudie"", COli fI
Do:sprés de lan( llUll''', els seus Il<unsel!ulrtn dum Inat -lo. "
AI fMI, pudo a m la fl.¡e,medad
,\1 final. ,-a p"d.,   la malalt,a.
No puedo .. O" los s",ragüell!.1lS
No puc , upo< (a, ci, poca,-e'h'Onye • .
< No V(J II"( 110 puede COli eJo ""'g'l?
No "cUS que nO pul llU' Iai a<juesta càrrega 7
3.23. Prendre
Tmlo lo que le ¡lIgo lo lama a /"'11.
Tr:x el que h dic'ho p,en malament
3. 24. Quedar
Quédcse COli el rumbia
Qucdc'," el can",_
p<Jf '<lbe r <100'<1 crullllO "o.! pcdlfa
Ara fa lla
LO
saber quanl ens di:manarà.
3.25. Renundar
RellullcM a I II.! dau/ros "llfl"lo
\'a , cnuncia, '" ds .euS drels allíloL
16. El Dicc,oNuri d 'lb dd .. "erbs ruwlun.llarubé .''''pk" la OOOSIJUCC'Ó l'u,lM bé
alemany.
17. El DirrioJt"" d 'ús,lels ,-abs '"010/"", T.mbé .. la oonS1fucciópodtr ",nb debatia
duran1 hmes peTÓ no poo ja amb 011 _, .No .... ' 101 sol   ¡ ... m.lel.s.
18. El D'cci"""" d'IbJcI. , .. , b. t'<1'al",,-, lambé .".pler' la COIlSlruec,ó qw:do,-S<! oml>,
qu"'al llmb molts d,n.", de I. C'"U'.
(9. El Dieeu",,,,, d'ús dd. ,,,,,1>., ca/alan. '.mbé ."eple,. I. construcc,ó q,,,da, .. ,,, antb •
lorae,,¡ d'mjnitw1   pagO! I. he,oou.
20. L' Tn<" ' "' d'F,;, ud", C .... I ... llImhé ha ""«¡Mat «centment]' n, mlran."," d' aque .. ' -erb, la
,€nu'J<"ia, al ('à"ec O<"U("I\'<I_
205
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
Des<k "'1"( no se nprecioo los de/alies
Des d'ad no es els detalls
4,5, AIJn:ndre
Se ho opreodUJo lo le¡;-Clón de mem"'llI.
I la Upt   la 11 içó de mtmÒna,
4.6. Baixar
Se bnjnron dellun en march¡,
lJuhut en dd trcncn marxa
4.7. Callat
Si le dIu olgo . .-s mejor 'I"e te
Si ct dtu alguna cosa, \'al més que calle •.
4.8. Caut ..
. cn)'ó de In mOlo por no tr h,,,,, mg,do_
\'a taure de la moto perquè no ana"a ben agafat .
4.9. Conèixl'r
Se (,,",.ee ci WU1mQ fotllO la palma de III mll1w
ci earnl com St fóra sa casa
4.10. Cour ..
El orrm se hn coeUJo demoSlado_
L'arrò, ha tu;l" massa,
4.1 1. Dl'ixar
XVIl EL VERB
Tot i qoe sol coincidir sintàcticament amb ci "crb dejllr castellà, ell algnna
frase feta hi presenta diferències:
Se hn dejado la pi.., en eSl" lraba¡o.
Hu deLxal la pell en aquesta faena
4.12, Demanar
ESI" lrubllju me lo pUJo para ",(
.-\'luesta faena, la doma"" per a mt.
n. L'In"",", d']:"'udi. C",.].n. h •• ""epl>! Iecent"....t l'ú< prOn<Jmin.1 d' aprend'e: «t'prèn.t.
de m<nJÒn. ci, mots     • .
23. FJ Drrnonarr d'Us dd. ,'e,bs catalaus també .Ilerl', ' l' rb; pronomrnal de < L' '"Ò<
, 'h • • il ma"",-•.
207
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XVII EL VERB  
" .19.2. EI.I r accepció ue . cessar o dissipar-se. <llguna cosa' . uo aumellam-
poc l'ús pronomitl.ll :
Sié .. lme hUllu que u te pome el ",Urca,
Seu filis que et P"'''' el marel)!:.
4.19. 3. Tampoc no és pronominal . ci l' cr'' passar. en ci sigin ilkat dc
' lransporl ar-sc a un ll oc' :
No Iluce fa/ru que ve"gas a ml CUla u r",ame el Ilb.o:)"o me pamTé por la /It.'""
No cal que ",ngues a ma casa aportar · me el llibre; JO P"-" "''' per la tcua
" .19.-1. I . fi nalment. lambé conlrasla amb el caslellà qll.ln és ulililLal cu
seulil fignrat en la locució passar de III NUUU:'"
Me porece que ntll vet te hru' pomado Iu ra.m
Em sembla que aquesta "c¡¡ada has passut la ratlla
".20. Posar
El Vtrb posar. ell de ' pamr-,e sobre Ull<I un ocell (Iue "0-
1.1 \'.1'. és iIlITau,iliu:::">
UI cigliàiu se p<Js6 sobre el C(lJlip<murlO
La cigon),a posà sobre ci
".21. Prendre
No es pronominalitza quan lé el Sentil oc 'consumi r' :
Vllmos " ¡""'UmM 1111 hoc",Mlo y ell!iegmdl! ,'olv(/IIQJ.,
Anem a Plendre un I de seguida tornem,
4.22. Quedar
Quall signi!ica . tontar-sc. csdc"cnir' . 1)0 aduWl r annexió uel pronOIl1 rellc.xi u:
A 'Ul:' ,/"I "'·"llIeme   ,'oJo,
,\ ronseqüt llCla de r ",cident quedà" COIX.
Sf O.l'Ó I/nil fuerle e.rplo!lióll " llOS " .. cdflm"s /J OSCl/rus
Es l'a senllr una forl.l Hplosl ó i quedà,. m a fosques
4.22.1. Ni tampoc pot pronominalilzar -sc quan indica l'' cslal ci,'il en què
es lro" a uua persona' :
Se hil ql' edlldn JOllero
Ha fadrl
26, Tantbó ,,"c<plab[c I" <_.p,<ss,6 p«5",,·se 'n d. la ,allla, mé, habolual to ,-.l. nell.
27 L' Inshlul d·Estudis Catala"" h. acrepl.' 1..,.II!Il'I<D' plOl>Ol'llInal dol "'" bp<IJQHD a<¡lleS!
""nHt . • El J>enqUJ'o ", """"r en el n",.;:d. del!""",
28. El D¡,.,.jOM,j J'w dels "ab. raid/ans ,ambó a,replcp r ÚJ; plonon" .. 1 de "aed", en .qu<:Sl
senlit. . Quan 11 ".n <I" . 111> . • 1 Ton ( • • ) .-p qn«lar looh wrp,,,soo
2m
XVIl EL VERB
Con IUS P,d(/IfIlS te has $t//tado I<X/t/S las t/(>flllt/S de esta o'dlt",
,\ mb les te pr,'lchques ha. InrrlngU'· totes les nOnneS d '¡,quest orde
E/ uu¡sra ha sallada d semdforo en rojo.
Ellaxisla ha pa"'lat
JJ
el amb roig.
4.29. Timer
!ol e temo qlle ""S hemru eqllil'()("ado de camino.
Tem" que ens hem equi HlCal de carni
4.30. Venir
A ve, si te .'i.n". pronto a casa
,\ ,'cure si ,.êns" promplc cap a casa,
5. Verbs despronominalitzats
5.1. Ahrcs ,'erbs, per contra, reproduint la si ntaxi dels "crbs equi"alcnts
cast ellans, supri mei xc1l cI pmuDln que inhcrcnt(1lcnt acompanya.
5.2. Acahar_se
El "crb (!Cabar és pronominal cn ci scnt it de 'consumi r' :
El l1iíio ItO ha acnbndo lo relto
no .• ' ha ata bat el sopar
5.3. AI,rlrunr-se, aOnqult·st
[fioc,(a.' comer IIn poro /IId.', qlle ha< adelga::.ado dema.<ladQ.
Hauries de menjar una InlqUCla que t'has uprlmut massa
l/n enJlaquecido IIIl1cho con eSle ,é!I'l/Iell allmelJliflo,
S' ha allaqull molt , amb aquest règim alimentari
5,4.
Cal conj ugar·lo pronominalmcnt quan s' lIIili tl a t:n ci scnti t ili: 'caurc bé,
algun aliment' :
Me pllTí'ce qlle /a ce"" ,w ha .en/ado hien
Em ,embla que el sopar 110 Sl' m'ha .. ,"cnlal bé.
30. El /)i<'l";onll, i d',i; d,I. ,ub. c"",lalU umbé .neple", l'ois plO""",,"al de ",1111' en
""'nh!: "Sempr< ...... It .. Its nOn neS'.
31 El DI<'l"wnari d 'ÚJ Jd, 'ubs rallllalU també an<plega l'ois pron"",,"al de "dia, <n .quest
""' "tit «Ana" . be,ut ,"     '''''' "",màfots "",¡uits •.
32. El Dil'<';""u,; J',,, dds ,"OlM c"r%", també .rr<pl.", l'ús prooomin>1 de Iii"", en aquest
"",nlit «Telno(O bé .n, ,.,00) que tindrem problem.s. I. Ili",.
33 El DONwna,; d'ÚJ Jo/s .-ub. ("Iai"". I.mbé a,repkga r ús pronOlmn.1 d. "en" en aquest
"","'it «\ ln.· " ' • • casa.
21/
fksdt tJqu¡ /I/') f t apncÏ4" los dtUl/ltS,
De$ d' acf 110 el els detalli,
4.5. Aprendre
s. lla apn ndido la lect:i6n t/e memoril/,
H • • prbl' la ll içó de memòria,
4,6. Baixar
St bojaron dtlln'1I t'li malTM,
Balu,," do::l tren t'n mana,
4.7. Cal lar
Si re diet alga, t's mejor que It t tl llu .
Si et diu alguna cosa, val nM!s que Clllles,
4.8. Caure
St taJ6 tlt' la molO por "O ir bit" cogillo,
V. CII Un! de la moto no anava bC'n l18afal.
4.9. Conèlnr
St "," «l' tl camino wmo la palma de la /IIQIIO,
Conrú el came com si fónl A casa.
4. 10. COUI'\l!
El amn se NJ .:«Itla tI.:moslooo,
L'1fTÒ5 hil cuit
U
massa,
4. 11. Deixar
El ,'tri¡ (sintaxi)
TOl i que sol coincidir sintàcticament amb el verb dtjar castell à. en alguna
frase feta hi presenta    
S. lla dtjadD la pitI t'li UI': Irnoojo.
Ha deint la pell en lIQue5la faena.
4.12. Demanar
Eslt trnoojo m/l W pillo paro m(.
Aquesta faena. la deR1ll De per a mi ,
22. l: 1II'il'tul d'Estudis Catalaru ha IICI:tP"l 1'6:1 pioo,om;nlIl d'Q{/'l'1Idl"t; _Apmo.tc
do. memllria d s motS Kllk'lOIP.
23. El Dtccioltt>ri d'u d.ru .... rbs f'<t",'ev Iambo! .lqoltp roll piooooon; .... do. roour. .l,: ur60
•• ... noIt .... • ....
241
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XVII EL VERB  
5.12. Passar-se
És necessàriament pronominal QU(1I1 l',, compl eme nta1 <le cer1S adl·erbi s.
com ar;I bé. m¡¡/¡¡mcnl. ¡¡grt/d¡¡b/emenl . bomba. el C.:
lA pasll"'')' bien en aquet
M' ho "aig I,assar moltlJé. en aqucllllJtg<:
.5.13. Pensar·se
E."i :,!ei \ [' acompa tlyamenl dclllfOnom re fle;l;i n qUall s' usa amb el signi ¡i eal
de 'crcurç';
,Qui piensm lli que quada denT con eso.'
Què ptn,rs Iu ql1f: hI "oI ,a d,,?
5.14. Prendre ' s
El \"erb premlre del castellà lomar. 11\1;'111 a la seua prononúlI<llit -
zació . quall sig¡úti ca ' adoplaT acti tud ':
No P'lfere IUlber t,,"uuJo ell J(TIO niS ,,'¡v(Tlel1daJ
No scmbl<l que s' haja pres senosamcnt Iu teues ad.-crtènçics
Esle /IIucb(J("ho la /Oma Iodo li btml'"
Aquest ."COL s' ho pren tOl de hroma
5,15, Tirar-se
Call SII aClPlud. lo única que bare es lirar piedras" JU propio lejmlo.
Amb la actitud, l'únic que fa és (Irur-se pedres a la seua pròpia Iculada.
213
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
En primer lloc, callCtrir en compt e que no sempre es tracta d'una "eI1adcra perí-
f rasi ' ·crro!. Quan ci "erb GlUlr mant é ci seu sentit primigelri de 'desplaçar-se d' tUl
lloc a unallrc' , no hi ha cap perífrasi i, per lan1. el scu ús és plenamcnt correcte:
,1ft' "U]" Imrer "li cm'argo; lardari ¡ma 00'"
t.'tc'n "al}: a fer Un encàrrec: tarc.l aré una hom
P"'fiem ir" c()mprar " la J Ilentlas peqlleñas
M'cstlmc més anar a comprar a Ics botigues menudes.
2.2. 1, Però, ¡Iuan combinació ,'crbal té \',[Ior de futur, sí que es
Iracta d' una perífrasi del (Iue cal resoldre   amb
ci futur simple:
Dó",le ''{IS a ir lIIa';"IIa?
Oti demà?
El mio l'Ull" .... mos " ir de ,'"c<l ciolics u Murmeco,
L'any que \' e uni ""m de al
2. 2. 2, També pOl indicar-se amb el futur la idea de 'rcprOl.,'\e, ad"ertència
o amcnaça' , que cu castell à s' n;prcssa sovint amb aquesta perífrasi:
Ahora "US" suber qllila so,' _\"<J.
Arn sabràs qUI sóc JO
No (lfllles 1(1/110 (Jcóml(llo, qlle a de1pu tar " 1<1 UiUII"a
No faces tant de );1 "arri, que despertaràs la cri at ura,
2. 2,3, A "cgades, però. més que tul futm estricte, aqucsla perífrasi assltmei.'\
en castellà un cameter de potel1nalt wl, amb Iluè s'expressa lltla ci rcumslància
possible en el flllur, En aquest cas, quan l' ús del futur simple no reru]] adequa-
d,u!lcnt a1luest matís. pot ser con \'enient reforçar r amb
de dubte:
SI ,'en "(Wi<lo así nllS lI/mgo.<, ,'an a pen,'ar (S/o)' COli/O " li rellraro,
Si ci, meus arnies Cili "cuen "CSUI així, potser ]>(' n"-"ron que esltc COlli una gàbia,
2.204, Quan s' indi ca la 'imminència d '1LI1l1 acció' o la ' di sposició a fer al guua
cos,,' . aquesta coustrllCei ó és plcmttueut rua, En ¡,quest l,I perú nl si a/Ulr
a + //Ijim/Uf té Ull l' al or de futur immediat l lUC 11 0 resulta possi bl e ;1mb
ci fumr simple:
216
Van (I .-er la, xho)' aÚII e stamm WI V(S/lr
Vlln o nr Ics ,·UIt i encara estem l'CI "estit
Ahora mismo iha u salir: me hlls cogido e li la ",ism'Slllla punia.
Ara an",."" m'ha, agafal a la porla mateix,
El llino iha" CilRn€ clllmdo lo SlIle/ÓSII ",mire.
El xlquc! ana,'a a eaun quan ci "a agafar sa mare,
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
Perl/rosis verbals
3. Perífrasis de gerundi
3.1. Estar + gerundi
Aquesta perífrasi is COJTeÇta quan té un valor de O reileració:
Elt4/tleMo Iodo /a larde,
Esü Ueglnt tota la vespr.tda.
Oltimamenle. he núJdo ,endo al cine todos las semmUJs.
Últimament. he estat anant al cinema cada setmana.
3.1.1. En canvi, no /!s genll í l'ús d'aquesta perífrasi quan no hi ha implícita
la idea de   o reiteroció. En aquest cas. els temps verbals si mples
corresponents representen una solució més adequada:
¿ Qui hada Maria? -Estaba pnparando la comidtl.
feia, la Maria? el dinar.
Hab/a. que U es/o:! tscuclulndo.
P'olfla, que ["escolte.
3.1.2. Quan la perífrasi estor + gerundi té afegit el valor de progressil'ita/
al de cQntinunal. pot ser preferible en molts casos l' ús del verb anar.
E/ citI/o Sl! tttd nublando.
El cel es va ennuvolant.
Cada dra 110/0 que me t!slOl h4citndo mas
Cada dia noce que em "alg rent més vdl.
3.2 .• Portar + gerundi
Es tracta d'una perifrasi que s'ha introduït recentment a través del llen-
guatge escrit. però que en el parlar espontani encara se sent amb estranyesa. T/!
fonamentalment un valor dl/ratia. amb la panicularilat de precisar els ]fmits tem·
porals en què s'emmarca l'acció:
UtV6 trabajondo cinca aiios tn la mism<! emprem.
Fa cinc anys que en la mateixa empresa.
UtVO Uovitndo rodo /lIlIocht!.
F...sdo plavl'nl toca la nit .
3.3. ·Venir + gerundi
Aquesta perífrasi, calcada del caslellà. té un valor de continuï/a/ que es
projeçta des del passat cap al present. En general. en català sovint és suficient
l'ús del temps verbal simple corresponcnt:
Lm sindiC(lloS vit!ntll mOllltnit!ndo de:sde 1roce: U" oiio UI/O /lclilOO de COnf"",,,",
ciÓfl COlI d Gobiullo.
Fa un qll<' el! sindicats manltnen una actitud de OOIlfrontoció amb ci Govern.
257
JOSEP LACREU
Se lo "(lIgo didem/II deslk ha(e "",filO tiempo
l''a moh de lemps que I i ho dic
J.J.1. Amb 101 i això. ell algulls casos. lleT a reforçar el valor ue CO/IIl/lIIi"lm
a11l3r¡; Uelle!\lpS, pol ser eoll\'ClIient recórrer a Ics perifrasi s estaT + geTl/lidi o
iIIIIlT + gerundi:
Lo >'I!nXo observondo des"e hou l/nas 5e"""'OS
Fa une. <c lmanes que obsen anl.
(;slc IralMJo, lo hu ... nldo hack: nd" co SU hempo hb!e.
Aque,la faena, l' ha anal fent ci seu lemps
3.J.2, Cal ad\'Crtir {jllc. ell ccrlcs ocasions. 'juan ci \'Crb ,'el1lr manté r1 Scu
\'alor origiwIJ; de 'uespla'iar-sc cap alUoc 011 és c1l]llc parla' i él gcrtmdi lé un
\'alor modi!1. combinació no pol cUlll;Ídcr;u -se lOla perífr.lsi. i ,
per tanl. ci SClI (I,'; és tutalment corrccte:
TereJlI vkne griflll/do por III rol/e
Teresa ,'e cr ldanl pel calTcr
RIIJ1Ió" .'¡'",e silhando rodo e/ ,(I/O.
Ramonw :o;iuJanl lola l'e'tona,
4. Perífrasis de participi
4.1, Tenir + pa rticipi
En certs ..,asos, aquesta eoustnu:..,ió té llU l'¡llor perifràstic poc g..,nlli, 1]IW
cn ¿s preferibl e 3mb altres cUllstn.cciolls:
renga dil'ho que no VUel"II,' Ulli /(ITtle ,
T' he dU mulles   .. des que no tomes tan lard
n en" e/ J",dúI huho Iln" f'<''''' -
T'; d Jardí <¡uc fa pena.
4_1,1 , Això no onstant , cal ad"cTtir llUC, 11I1an el l'erb /t'mr scrl'a la idea de
pone!iSl6 u de IIwnlenimenl. 110 es put parlar realmcnt de perífrJ.si , En aquests
casos, ci pani cipi s' assimi la a 1111 adjectill t¡1I31sc ' -ol :
222
Tel/go ohllrmd()J mil el"OJ
Tinc estah-iu1s mrl curos,
1,lJ$ IIIflleadn ,es nenen re/enidOM li los t' mp/emlo .• del mll1t'o.
Els anacadou lenen rellngul s ets empieats del !)anc
XIX. Usos dels temps verbals
I. Introducció
En termes generals. es pot dir que hi h.1 Ull grall parallcli slIlc . entre el
ca!.1là i ci cn l'ús del s diferents temps "cTbal s: encara que aquesta cor-
respondènci a hàsica no lOs. ni de mo ll , absohltll. En al¡:!ullS casos, ci català manté
doble possi bilitat expressi "lI cnfroll t del castellà: en d'altres. al conl rari . és
cI castellà lluC m;mlé la facullat de recórrer indistintament ,( dos temp> ,'cTbals
diferents per li expressar tUia idea. D'altra banda. hi ha [,!Iure bastants casos en
què el català. trencalll amb Ics P.1U1CS tradicio nals d'expressió. calca les estruc·
turcs sill1àctiqucs d'altres lIengiies en fer sen-ir llit S dclcnnin.1ls temps \'erbals.
Vegem. ara. dctinglldmncOl. aquells casos que poden generar problemes a l'usuari
de  
2. Oracions temporals
2. 1. El ,'erb de Içs oracions lempoml s referides al f\llur que
van inlroduïdes illnb qll(!ll. (lix{ que. a pelles, 1(111 bOll pUIlI \) allres loc ucions
lempora]s per l' csti l, pol all;!r ell indi stintillllenl, en fUlur o en present de
subjuntiu. a diferència del que no més admel r IÍs del presenl de SUbjlU\liu:
Cu",,,w termine (SI( Jr(lb(lJO, haremos l'" \'Jllje
Quan uClOban' (o aquesla faena, farem un vlalge
En ('"lIalllo lo ,'ea, punso ('"alllarle ('"lIarenla
,\IÜ que et n Un! (o nja), pense dir· li'n per a ,atar
('¡",m/o sr ha)"" ¡do, te Iv ('Olil",,. Iodo.
Quan se   anal (o haja anal), l'hoconlaré IOL
En l' eSliindard orni, qual scH1I de les ducs possibili!at s és plcnament viable.
TOl i que, I I hores d' ara,l' lis del subjuntiu té Ulla c)¡tensió més gran,l'lÍS del fntur
manté clJ<:ara una wllsiderablç vitalitat , a de la pressió del caslcl là,
223
Usos dels temps verbals
3.4, Aquesta doble possibilitat d' usar en castell à el condi cional i l'imperiet
de subjLlntiu no es restringeix exclusivament a les clàusules introduïdes amb la
conjunció si. També és possible intercanviar aquests mateixos temps verbals en
altres construccions que s'estructuren igualment amb una pròtasi i una apòdosi.
Es tracta. en !OI cas. de possibilitats que no lenen el seu parangó en català. on
únicament és faclÍble l'ús del condicional:
Por poco que te hubieras esforwdo. hubit nlS (o habrúu) podido sallr adelan/e.
Per poc que ,'hagueres esforçat , te n' haurles pogut ei"ir.
No quisiua (o querria) asustarle. pern debo am."t'nine de los ' Iesgos ql.e CO'"$.
No espantar-te, però he del perill que corres.
3.5. També existeix aquesta falta de reciprocitat entre el català i el castell à
en alguns verbs modal s com ara deure o voler. que en castell à poden ser conjugats
en altres lemps verbals tol mantenint e l valor del condicional:
(o o casa: hau frio.
T' hauries d'haver quedat a casa: fa massa fred.
Quisiem (o querria) poder   pero 110 me lS posible.
Voldria poder·te ajudar. però no possi ble.
3.6. Cal afegir, ençara, en relació amb les oracions condicionals, que en
castellà - i a vegades també mimèticament en català- es produei)!. un desaj ust
entre el temps verbal de la pròtasi i el de l'apòdosi. Si la condició que s' estableix
perquè tinga lloc algun fet és altament improbable, en la primera part (la que
servei)!. per a fixar la condició) s' ut ili tza, com hem vist, o bé el pretèrit imperfet
de subjuntiu o bé el dïndkatiu, i en la segona. necessàriament el condicional:
Si el impuesros. pt rduia las eleccion"s.
Si el Govern augmentara (o augmentava) e ls impostos. perdria les e leccions.
Ara, quan la condició establerta presenta un major grau de probabi li tat, el
verb que regei)!. la pròtasi es conjuga en present d'indicatiu. i el de l' apòdosi. en
futur:
Si t l Gobierno flUmt nta los impuesloJ. perdtr6 las elecciones.
Si el Go\'ern augmenta. els impostos. perdril les eleccions.
Per tanl, atesa aquesta correlació bàsica entre els dos verbs cie les oracions
condicional s, cal evitar els encreuaments d'aquests dos esquemes, com els que
es mostren en les frases çastellanes següents (molt habiluals en la prosa adminis-
trntiva o jurfdiça):
Si se falsificaron los diJIOS. el responsable incunird en respollsabilidad penal.
Si es ralsiflquen (·faJsificaren) les dades. el responsable incorrerll en responsabi litat
penal.
263
JOSEP LACREU
SI a/gul/os a.\'Ul!laml(JIIOJ no hubie,en rea/nud" los Irami/u oporlllnos, I/uedilrorl
IIIlIIlallllS /US f' Niriones (oTrespol/lllt l lUS
Si alguns 3JunllUncnts no l1agu. n:n fet els tràmiu oportuns, (' qllCd.1rlm)
anullades pelJclOns cones¡xmcnts
4, Oracions de dubte
Amb dt: dubte, cn c:Istellà "' 8 reforça '''luest r1lll1fs amb verbs de1
mod", subjuntiu, mentn: 1111t: "'11 catal;), Ilonu<lti l'amcnl , es n:eorre a l' inuicatiu:
Qwzd ,,,,ngn lluís larde.
PoIser vi ndrà mé< tard.
A lo me)Or It hubiern,' ¡xx1;'1o evUa, alglÍn "'3gIWO.
Tal "cgada l' poEul e"'tar algun dIsgust
Qlllzd no $eII )'0 11, [',-"sona mlis adeClwda P<"" es/a ""sidn
PoIscr no sóc JO la persona més per a aqllCs tcl nll isló
H,I w:f"eu mejor a,';
l'al "cg.ada ,'a '.r millor així.
5. Oracions de probabilitat
5. 1. Per a indi car que alguna cosa ¡'"finua amh insegurc!a1. com una sim-
pl e suposici ó, cu castellà es rCCOlTe al f utur o al condici onal , segons que l'acció
  rcfcndil o al Ill,ssa!, en català, en cutll'L es
servir pcrí1'r.lsis :unb ci ' erb deure:
¡\fe ¡",elle dUll la "orli, por lavar - No IIno rel,,), temn 1(1,' /rel.
Em l'OI dir l'hora, per fa,'or. - No rell otge, però deuen sn Ires,
No 'H' í'.lar/llmente rllondo u lI/e; serian los cin,o o IIl1a rOJa axt
No si quan se' n ,'a anar: de,'íen ser les Cmc més o mcnys
S.2. Cal des!aear també que. moocmamellL s' ha iutroduït a tra" és del
rmncès uulÍs espuri del condi cional)lCr 11 enunciar IUHI acció amh resen'es, que
s' com IUl<! simple conjcclur<t, Tot i que cn castell i, scmblll ha ver adllUint
Ulla ccl1., gcncnrlit lllció, en convé hllndcjar aquest del condicional del s
ni "ell s fOllU.ll s:
226
i) erwle<l, l'em /(n(1I I/"a grana e " mlOrdmllF/a
l'otsu Ha lletja, però uua ¡!JàCla cxtraOfdi nàna
mdirall que lo. j"sadofl'x u habnan fl'ser m do para el pari/do
del
AlgUlleS font. indlqucn que ci. jugador. prohablen.ent s' ha,-ien rc.e[l'al per al
partil de dltlmenge
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
Para (Jr(Ú)¡lr. decir que sc rSl'aa UTI hi/et' /iempo para ell'rÓof imo fiTI rle semill'"
Per a acahar. dl¡:ucm que s'espera un bon temps per al prò.,im cap de setmana
l)espuh dc esla IWlI"U de IÍ/III"" hor a. JO/o decirler <{ue eslaremo.' de IIUe>"O en
all/eM a 1115 O<"ho de /0 tar dc
Després d' aque,ta I10tícia d' úl t¡ ma hOfll. només ens falta dir -lo!; que cstarem de
I10U en amena a les "uir de la '·.sprada.
9.3. Tradici onalment . Ics grmuiltiqucs cat "lalles han lIHln!Íngll1 acli!UtI
rel icent u;n'anl de I a cap.1CiM de I "inliniliu per ¡¡ slIbslanli l' ¡¡r-se . Si bé. eompar' lt
amb ci castell ;l . aquesta capacitat scmbla efccti "ament menur. resulta dif ícil
establir el s límits que garami sqnen una e_'pressió gell nïna sense que. al mateí.,
temps. se sosca'-e la pròpia capacitat generadora del ll enguat ge.
9.3. 1. En priUler ll oc. com lOl fet inqiiestionabl e. cal remarcar que hi ha
algull s inl1nitius substanti ,·ats. corn ara berelll/r . beure. del/rl!. dWl/r.
dir. dor mir. enlerulre. e)'dC\'emr. eJ'mor:ar . risser. /rOl 'er . melljar . parlllr. poder.
f/llre . sl/ber . somrmre. sopl/r. "li/re i '-oler.
D' altra baUd.l . també s' accepta plenament la capacitat de s ubstantivació
d' allrcs inlinitins f ocmant par1 de de tCffilinades locncions. el cas. per c;o¡ cmplc _
dei s que aparci.\en ell e;\prcssions corn ana en 1111 ha/re {fulls. en un
/{l/I("(Jr i olmr d'ulls o IOCll r el rebre.
9.3.2. D:lI"ant dels .lllres casos no tipifi cats. la nomlati,-,I rccommm el' itar
l" lís de l" articl e d" l'ant de l" i[úi lIi tiu. \ ·cgern. ara . el s procediments més ha bi tual s
per a eludir aq\ICsta substant ivació.
9 . .1.2. 1. L1 f6nnnla més simple és. ras i curt . suprimir 1',ITticle:
El snba e sra me 01<'8'"
Sabu anò m·aleg"'.
El i gnorar dÓlf<fe e$/abo /e /<'ma  
Ignorar oli er.. d r>egwlep\'a.
9.3. 2.2. A '-egades pot resultar més cfcctiu recmplaçar l"infinitiu per nn
' -crt ader substantiu:
E,'!« cOIUlanle en/rar y de 8ell/<' des,.QnQ('ufa m( /fnla
,\qu", tes <on, lanb   •• i e!;\!d .. , de gent descone,guda m' rmten .
. IMs '" pene "erar
lés cor en la persenra nça
9.3. 2.3. Tamhé és introduir l"infiniliu ;1mb f6mllllcs buides. corn
ara el fel de. li el fel que (calll-iant l" infinit i 11 pel subj unlin):
El llorar de "ez elr (m/TIda rs 11111)" .«l/lUlab/e.
El re t <k plorar de tant Cn tant és moll saludable
El con/armelo re ohviarú
El re t que m' ho COll i"" ¡"alleujarà
230
xx. La concordança
I. Concordança nominal
1. 1. Amb uClcmlinals tr¡¡Cl mncnlS C()fIl ara l'il majes/al. IiI J-an/edal. vos/ra
exrel-lè"C/I/. vostra ,1·luslrlssmra o .. lires de semblants. Iol i que gramalicahll clll
tenell gènere femení. la concordança de l' adjcc1iu es fa alenem ci sc-'c de la
persona li qui s' apli ca ci IrnctamCnl ;
Sa 5allllllad el pap" Juun l'ab/o fl ellli e"fermo
Sa santedat el pa",. Joon l'au li està mala lt.
\.1"'Jtra e.rcclew'a parea drl/J<JSi",lo prea.,u(lfldo por es/u ruestión
Vostra excclll!ncla sembla massa Ilrc<xup .. t pel "<jl.M:sta qtiestió.
1.2. Quan un aujcClÍu af cela alhora dos o més snhstanlius. si aquests [C!ll'n
clUla1dx gènere. l'ildjcctiu ha de cor¡çcrtnT-hi en phlr.ll:
Unu ,"'" camisa}' Ilnu (O,hal<l a:ules
PorIa una camISa I una corlxlla bla .. .,..
Es/e lejido lirll<' Im <,ui", y Im /Ur/O exlmordi"a,ios
Aquest tèl .xil té Un color, Ull H lraordinarls.
El coled'lÍtwQ de /cnsm')' IttaolU'll  
És catedràtIC de llengua t literatura al emanyes.
1,2.1, Si cad.1scun dels substantius té un gènere direrent, l'adjectiu ha d'anar
en mascul f i en plural :
/..üw,bu 11 JlI<:gu /11'11 curbaw )' ,m p<lnaelo IInwrillOf
P",ta'·a. fenl JOC. , un mocador }!r<J<:s
/'¡ublm Y cllldade$ I",,,,d"""$ por fi de.,oor¡!mlllenJo del rro l,ira,
Poble, t ciutau Inundats pel dcsbmdamcnt del riu XúqllCl.
1,2.2, Quan l'adjectiu més u'un substanti u, però, atl ucll pol
concerlar amb el primer en gènere i nombre:
Debldo o sa eX1"w,dift(lrio ,'alo, y ,fecmÓn. pudleron $llItr $11/10$.1' $111"05
Gràcie, al utnwrrUnari \'alor t dcct !ió. '-an podet Ct sans i cstah·ts.
233
JOSEP LACREU
Pndin(m {'Or cu/pa Sll e :dremada robard(a e IIIder/Siólt
V"1l perdle pel ,ullla de la sella co\'ardia i indecisió.
1.3. tlll subslall liu eslà dClcmllll al per di versos adj cc li us i. pe r ¡¡ c" ilar-
nc la repelició. s' algulles '·egades. és prefcri bl e de posar-lo en plural :
La ¡"'mua .,' 11' ugw'dl' del plUfal
La primera lla segona perS<l nes
El hablallle adul/O ftm,lOna cOIulOllle y J",m//alleamellt .. delllm lleIm f unciones
"femi,·a. imapersm",' )' te,rmal de /0 le/lgua
El parlallt adult fune,OIlól constall1ment I mullàniamcnt dins de les funcions ,deat;"a,
Interpersonal I textual de la llengua.
2. Concordança verbal
2. 1. Amil noms col ,lectius . ci " erll sol anar en si ngular :
La ",,,I/i/ull aclamaM u los    
La mulhtud aclama"a cl s campiuns,
E/publico ap/("'<lfa e"fr,vOrl:tlIÜ"IOl'lIIe
E11)Úòhc aplaudia cnfen-ondamcnt.
[.LI ge/lte a l'eNS actÚiJ li/U)' rrr"'{'OIOsab/ell/em.-
La gent a '-e gade, aelua molt "responsablement_
2.1.1. Però. qunn el noUl col· ledi u està nCOUl pau)'at d ' uu detenni tt.1 n1 espe-
cifi cali u en plurdl. ln eon conl1nça pol establir-sc en sing ul ar (ale nenlla si nlalli)
u en phu-a l (at encnt el senti1):
Ulla l/IuJrimd de perJQIOas ,", ,,di,i I () flcudiemn) li fYrlM, (,/ rampeml
{lna mul1l1ud de persones ' -a (o "all ) acudir a rebre el campió,
Sol o " probó ro "pr obaroll) la mi/all ur l os IIlllmllm,
Nomê. "a (o "anl apro'-ar la me'tat del s alum"",
Un grar, m¡mul! Ii<" /II,·t/mfI!J tUI'1! (o tU"i er01'j q"e ,egusllr si" pod..-r nr
lafiuta.
Un ¡!TI1n nombre de con .. idat, (o ha¡,:unen) de tomar sense poder entrar a
la resta
La lIIit}{)flíJ dr Im (l$Í5re.ur5 mMrr,¡ (" mo.rrll ron) JII enfado
La m'lJoria del s ass,stent s mosltà (o mosrrar en) el SCII tllu'g
2.1.2. En oracions atri bmi "es (amb els " erbs sa. eswr. semblar. CIC.). qtJ.1n
cI subjecle designa un col-lectiu, ci ' -erb sol concert ar amb ci predicat:
234
E..Jw ge,, /r SOm ll00S sIIII'agi/en:.aJ
Aquesta gent són unS  
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
3,5. Atrevir
Lo dena t's que dimitió porqUI' 110 se otrt vÍll ( on e/tmboja.
La verilal és que va dimitir Il() s' atrevia a fer la faena.
3,6. Carregar
Como em U" pobre ¡ngenua. ( IU1/ Q l'on lodas las cu/pas.
Com que era un pobre ingenu. ,'a carngar les culpes.
3.7, Complir
No he hec,," otm l'oStll/ub que l'amplir l'on mi deMr.
No he fel allm cosa més que complir' el meu deure.
3,8, Continuar
Tú eonlillúo l'Oli luS grarias )' "uas dóm/e "cablu.
TU contlnua' les teues bromes i \"t uràs OIl acabes.
Yo l'ontinúo tn el misnw pr jl'flO de trabojo que hau Ires alioJ.
Jo sóc
lO
al mateix lloc de lreball que fa tres anys.
3.9, CÓITI'f
U, Ilolirio ha l'orrido por 1000 llilenrio.
La noIleia ha corregut " !Ol  
3.10. Delegar
El l'erb (sintaxi )
En realitat . amb aquest verb el que es produeix és una modificació del seu
s ignificat, i de ser les persones l 'obj ecte de l' acció es passa a centrar l'acció del
verb e n la mateixa acti vi tat :
Cuando un lrubojo es difid/. dt!lega en sus subordi"ada!.
Quan una feina és difícil. dt'lega" els seus companys pt:rqut la focen.
3. 11, Descuidar
Se Iu! dl'll'u;tIorlo de sus obligodones de padrt:.
Ha descuidat
lJ
les seues obligacions com a pare.
8. Iòl Oicc/unari d'lÍs dels wrbs ro'a/OlIU arrcpkluambr! ¡¡quuta 00Il5olt\JfXi6 do: compIi, amb:
«Molts alts Clmcl 00 eomplelnn amb les !Cve!i  
9. El Oin:ion<Jri d'IU; del. wm. r:tr/,,¡0IU wnlM! arreplel. la ron,¡rucci6 ",nlinuar amb:
«Mal¡p;lIIOl, continua amb el seu ]IIvja:le>o.
10. El Dicdonari J'¡Ú Je4 '"trbs Ct!Io/(llU wnlM! arn'plega [. COI\SUUttló """in""r
filòsof eontlnuava fil la ma!eiu línia de pensamen! • .
[I. Et Diccionari J'¡Ú wrln CUla/alIS wnlM! arn'p[cp [a construcció eó,,... p.-r.
qllC [legeix.,. r:<!rrla pd menjllldoc"».
! 2. E! G"", UJ/IHlUe c(JJOltl. aixb no obsranl. sí que K«pra ¡¡q1lCStll accepció de ·uan.metre un
poder O ulli faculta! I al¡ll': _Havia do:lega! la scva au!orital en un principiam •.
[) . o;ccion<Jri J'¡Ú dels , ... ros mla/"IIS " mIM! otrqIlep [. COMUUcci6 U.fCJ<ido,·., de: oS'ha
dHrulcbt dt delTllUW el pm¡ •.
237
XXI. Adverbis de manera
I. Mal/malament
1.1. CoI·]oqui ll lmcnt. 1" adn:rbi 111111 s' assi mila sm' iut a r \1s l"aSlclJà. on
possi ble una col, locaci ó més o menys lli urc rcspccl e al l'erb. Ell cal;, là . però, lIor-
mal i "ament. mil/només pol anar da"aul del I"erb; en posició enctílica. cal u!Í1i ILaT
la fonna IIIlIlml/enl (1'ús d'aquests adverbis. per tanl. és lolaJmcnl simètric al de
la parella ben i bé. que no presenta cap "aci[·lació en cll1engllalge espomaui ):
Esle ,"hujo e$I,¡ mal hechll
Aquest dIbUIx mal fel .
S, s'gun obnllldo ,ui. lI((1bllrtb mal
Si conl!nucs obrant aiú, acabaràs
1.2. Cal apuntar. però, que c ... ccpciona[mclll l'adverbi //III/també l'Ol anar
darrere del l'erb en alglUlcs CO\)stn.lcci ol1s f ossi1i [zades:
habla mill de Im/o d I1I1111t/O
Sempre parla ma l de lothom.
&1>0 rrrQrwrer qur Iv ¡",Nil   ami.
He rc<:onèixer qu,;) Jutjat mul.
Ella hahln mnl de <,I •. 1' v;re\·er5a. él tira paus ú( dia
Ella diu mal d'ell. l '·lCever'a. ell mar¡",rla d'dla
2. Així
L'adverbi aIXí és subs li tuït habi tua lment en "alcneià per la , 'ariant a!.tltla.
fornIa. però. 1I11a tradici ó liTerària i COl1\'é restringir -nc l'ús.
en (Ol cas. a ni vell s poc fonnal s. Cal cl·il;lr. més. allres l'"rianh com ara
aüis. aums o habituals d'altres lOnes del domini lingilislic .
239
Jos,.p Lucreu
3. ·Corrent
El mot correm té únicament valor de gerundi. El seu ús amb caràcter
adverbial. en el sentit de ' molt de pressa', és un castc:1 lanisme; en el !¡cu ll oc pot
utilitzar-se la Forma correli/s:
N"Cf!SilO qu,. reductf!S ¡mil nOIll f!S mu)' u,.,,.nt,.,
Ne<:essite que redactes UM nOIa corrents: 6; moll urgenL
Tudos los drus m,.IIJCO mmutomendo; si 'lO, lI<'go turde al /robaja,
Tots els dies em tcx:a dinat cornnts; si no, faig latd B la faena,
4. ·Casi
La Forma casi és un castell anisme molt arrelat CQl,loquialment, En nivell s
Formals, convé fcr servir la vananl qlwsi, Gt/ireM també n'és un altre si nònim
habitual en el ll enguatge literari, encara que molt menys expressiu des de la pers-
pectiva de l' estàndard oral ,'alencià,
5. Tot
5, 1. L'adverbi lot, amb el significat de 'compl etament' , té Oexió de gènere
i de nombre:
lA pob,.,. f!S/(Jfx¡ complt /omtn/t  
La pobnl esta\-d 101.11 B\-.:rgonyida.
Cuundll JII/OS l'i t SIII})(/II solos,
Quan jo els vaig veun: cn:n lots sols.
lAs plll),a$ SI' eat't}ltIro/xJn lou.lmtnlr rep/l'ras de lurislOS.
Les platges es trobaven 10tH repletes de turistes.
5.2. Davant d'un gerundi, /Ol emfatit za la idea de simultaneïtat o la
d'oposició;
Mitn/NU lo rsperaba se "' r. m. h..mllla hora t/e CQmf' r.
Tot esperant· lo. se m' ha fel l'hom (j., dinar.
Me III drcfa lIofllll da.
M'ho deia 101 plorant.
Cal advenir que aquest ús de l'adverbi tol és de caràcter exclusivament
li lernri, motiu pel qual convé rer-ne un ús modernt en l'estàndard oral.
282
JOSEP LACREU
Para conselS"" alga, ha.\' que Irabi/jllr d"",.
Pel a açonseg.un alg.un.a cosa, ,' ha de (reballat de n d ent
Yo que ni lo pensada al!fn de "Iajar ron il: co/l(lurefatal.
Si jo fóra de !li. m'ho pemaria ahans de '>Iatjar amb ell CQnduei;o; moU mal ament .
¡¡nie Iu roslllll/bre de dnuy"lUIr f uerte
Té el costum de mènJ ar moU en el desdejuni
Nfllum i, hali/bri". pero ¿ "i le "',,"u SilS prome5aJ?
Nul UI alment , home, però !li el creies Ics seues promeses?
El proallClO solo podra ser renrado prHi" fN1ga de la {"al wdad reqllerlda
El produde només podrà ,er retlral d,,,,l" ot. dell"'gament de la quantital requerida.
l 'rimeru IIell105 a All'nas. y despuis. o "olerlllo
1'><- pllme. amrem a Atenes. I després, a l'alcrm.
VU)'II usud Iodo reef"." despulJ doblf li 1I11:!f/lierdll
Vaja "ostè 101 dlet I després !,lI/e a r
No te pT'l"rxupes. !fUl' $l'guru que l'elldrà.
No et prcocupes. que de 5e¡:m que ' >'ndra.
8, Locucions adverbials
I·li ha també un nombre impor!ant dc locucions adverbials que sovint es
cn el llcl)gll3tgc parlat calcam Iitcralment Ics C<ls tc -
I!;mcs corrcsponcll! s. És Ilcccssm; 1l.1TlIT -hi molta alclld ó pcn lui:. al guncs wgadcs,
a(lucs(S ",ales poden (cuir supcrfi ",¡"lmtu( Ulla apMcnça més <.) rncn)'s gcnulua:
242
Caondo los Ir""ujm Se hurra a tmia el resllllud" slempre dejo 1I11«'ho !file
t/esmr
Quan les fames es ran a cor .e-cultu. d ..empre dClxa moll a dcs!lJlIf
Srempre lIah/a al lllnllÍn . . <'" SUMr lo !fllf dJ(e
Sempre l"'lla a la babalà. senS(!   (Joc diu
üwmlo /e ",,,at/lIs Ulm cosa. ¡li ""U sie"'pre a N' gañadienfn
Quan li mancs fet alguna cosa. sempre la fa a con[l ucol
cOlI/ercia/lles al por menor rU/lIIllan UlIiI ,.. gil/arilin del hoTllrw comercm/
Eh comercIants a la menuda reclamen una regulacIó de r horari comercIal
E" eSlos "I",,,relres solo wmkll al por m"Jor
En aquesls maga(¿cms només I"encn a
Se "cacó" dI,,)' le sUSIIrró algo al oído
Sc 11 acostà I 11 \'a xiUXIUeJar alguna cosa li l' or.llu.
Mlla. IlII como e.l,i" las cosos. es preJeTl ble Ir pora a p<JCo
),Illa. lai com es lan les coses. és prcfenblc anar li poc li poc.
Adverbis de fi/aI/era
Aunque prelende aparemor que se lrolll de un descuido inl'oluntaria, lo hau
<UÚ<d,.
EncaJ1l que pretén fer veure que es tracta d'un descuit involuntari, ho fa a posta.
Ue>'oba e/ PU/'(1 11 nutros.
Portava el gos a rosseg'!)Il'l,
CUllndo u en/oda. tim bronC<l311 dk slro:l sinkstro.
Quan s'enfada. clava esbroocs a tort i a dret.
A dunu fHlllU pUM llegar has/a e/fino/.
Amb prou raenes va poder arribar fins al fi nal.
Alfin, III CIIIm, si lo ha hecho es porque no Im tenido ",lis remedio,
AI cap i a la n, si ho ha fet és perquè no ha tingut al1re remei .
S/! "en a tfcondUku.
Es veuen d' amagat.
Abre las ,."matIllS de par en par, que.re vell/ilt es/e cuar/o.
Obre les finestres de bat a bat. que s'airege aquesta habitació.
Los polidas regis/mmn a los delenidos de pies 11 cabeVJ .
Els policies escorcollaren els detinguts de cap a peus.
UI sala .!SIl/ha de Imte elllmte, )' hacfa ml calor asfixio.nte,
La sala estava de gom a gom. i feia una ealor asfixiant
Emro de rrpellte. s;n qlle me diero liempo o guordor nodo.
Va entrar de sobte, sense que em donara temps a guardar res.
Dice, orgulloso. que l'S OIldaluz de pura CtfHJ .
Diu. tot orgullós. que s andalús de soca·reI.
Le Iran pasado e/ dosiuoojo mano.
Ü han pasal ci dossier de sotamà.
Yo creo que e/lo no buscaoo eslO; mas bilm le ha sobrewnido y lo Iu! ac:eptado con
resiglllleión.
Jo crec que ell a no buscava això: ml$ aïnes li ha sobrevingut i ho ha acceptat amb
resignació.
¿Te ha gustada la pelfeula? ~ i   u ni /a.
T'ha agradat la pel·lfeula? - No m'ha fet ni r ~ ni calor.
Haa llU casas ,i" ton ni son.
Fa les 00","$ e ~ solta ni VOltll.
'85
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XXII. Adverbis de quantitat
I. Massa
L'mhcrbi /ll assa 11.1 adquirí! reccnllncnL calcam ci castellà . alguns usos
adj ecti vals que sembla desitj abl e c,-üar en una elocució formal:
Lo 'I"C lI' han huho >"IJ eS J emasiado
  ~ m b l a men.ida el <joe t'han fd
Esle 1[0 el denwsiado-, s;empre ha,e IQ qll<' k vien/' ell gi1lU1.
Aquest IIpUS és tremend sempre fa ci que 11 dóna la gana
2. Molt
L' adverbi moll es maJl1é illl'ariahle quan té Ull caràcTer adverbial:
Son muy hdbileJ. peTO no se '<lldrú" ("on la "'Ja.
Són moll hàbil s, però no sc n'tlXlran amb la ,eua
EslilS cllcstiollU me preQ('/ljxI/I mm: ho
,\questes qüestions cm preocupen molt
3. MoU/gaire
La llengua lil crií ria recenl ha tendi 1 a parccHar el camp semàntic del s ;Id-
"erbis molt i gaire. en d sen li, de restringir 1'lÍs de moll a les or.lcioll S alinlla!Í" cs,
i el de gaire, li Ics llcgali,-es, imclToga!i,-cs, condiciolL.ll s i darrere dc sense:
/)(¡ la .femarióII d ~ que debe d ~ hubn mlfldo mac/lO
Fa la sensació <jue deu hal'er !XlIi I molt.
No es que ua muy fiCO. pem uuu¡WCQ U pued( du" que sea Ull pobre/fin.
No és <j ue SI ga ¡¡aire nc. però 00 es l'OI dir tampoc que SI ga un pobret.
.: Ta,daràs mucho n, ,ali, del e''''rlo de buño?
Tardaràs gaire a eIXir del bany')
245
JOSEP LACREU
SI 110 ('O/VIÍ'J muclw en fi. IIIds 1"(,1<: que nI' If digamOJ na¡/a.
Si no hi confics gult e. \"al més que no li diguem res
H".\· 'file ru(>n(>a(" que lo ha ¡/who Sm mucho tnlwiilsmo.
Val a ,hr que ho 1\;, ,"hi }:ulte enlusiasme.
Cal constalar. pcrò, quc la fonna gaire és cSlmnya al parlar "alencià, i.
d'allm band.1 . l' ¡,d\'crbi 111011 ha CSTal wilinal hi STòricamenT scnse
en omciol1.s inlerroguli\'cs i condi cional s. Per IiI qlU11 cosa. scmbla
plenamcnt acceptabl c fcr scrvir la ronlla moll en   cuntex!. Amb Tul i
això. cn di scursos 3drc\,ats al cunjullI del oornini linl,>i¡íslic. pot rcsul13f prcf eribJe
mantenir l' oposició elllre 1II0/t i gam!.
4. Proufbaslanl
Cal dcslaear també que prou i b/Ulllllt. COlli a adverbis -i gu31 que COlli a
adj ectius-, no mlat h'alllc!U no són si nòni 111 5. Bllslall/ si gnifi ca . regular ' . mcntre
que prou indica ' en qualll illll sllticiel1! ':
Es/.: /rabiljo bas/anle blC1I hcrho. milil/l/e ¡,tnf a/g.mos jal/os gonim.
Aquesl cSlà bastant ben fet. eneara quc alguns errors grossos
Yo. rOll mi -<"e/do pe/mlo. ilO lengo baslanlt 1""(1 ",'¡r.
Jo, amb ci meu sou Juslel . (lO en tinc prou pel a ,'¡UfC,
To t i que és con\"Cuient tendir a establir aquesta diferenci ació. cu nil'cll s
I)()Ç formal s és acceptahl e rús de prou en tots dos sentit s,
5. Gens/res
El "al or de gens ro, 'int és imenent pel pronom resen persones que Tenen ci
castellà com a Il ell l,! ua matema. pel fet que tots dos mot s tenen com 3 eqni"alcnt
el ¡nOI castellà 11(1,1(1. Per a difcrcllci¡Ir -l os adc(llladallJel)\ . cal tCltir en COIU])tC que
gellJ és un qlumtiTatiu, i (luc. ¡x:r tiHlI . s'oposa ,{ la restil d' adverbi s dc quanti tat:
pol'. b/IS/anl. prou. l/Iult. l/IaSJII. cte. ¡mplicil que. si ¡xxicm posar ' lualsc\'oI
d';{l lnes ts altres Iluantilatins ell lloc de gens. i la frase un sentit
pic. 1' lÍs de gens és cOlTecte. Així dOllCS. si partim de l' següent:
No /t quiat mlJa
No t'estmlll }:ens
podem compro"ar que. efeelÍ\'ament. sentit de ]" oració es mant é pl enamenl
coherent si diem Teslllnll poc. Tesllllw IIIO/t. No l' l'sl;1/I1I gaire. CIC. Aquesles
substitucions, per consegüent. ratifiquen ci caràcter mh"CTbial de gms. En
cau\"i, re.f és Ull pTOn01I1, i ai ... ò \'01 di r que està reempl'lçant llU llom. Si apliquem.
dOll es. el mateix de SUbSTiHlcious altcnI;¡ti \"cs. tenim que res scmpre es
pot rcell1pl<lçar per cap cosa o bé per   substant ius:
246
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
..
XXIII. Adverbis de lloc
1. Dixi
Un primer problema imponant que es planteja amb els adverbis de lloc,
des de la perspectiva de l'estàndard oral. és la distribuciódfctica entre les diverses
formes cxistems. Si partim, primer que res. de l' ús col· loquial, ens trobem que es
manté una referència ternària per a designar el lloc on és el parlant. el lloc on és
el qui escolla i. fi nalment. un ll oc di stant tant del qui parla com del qui escolta. El
primer grau és ocupat majoritàriament per la fonna ad, encara que en algunes
comarques també es fa servi r l'adverbi aqu[; per a referir-se al segon grau, s' utilitza
el castellani sme ahf, i. per al tercer. al/[.
Fabra va voler reimplantar aquests Ires àmbits referencials - reduïts a dos
en l'expressió oral de gran part del territori idiomàtic- recorrent a l' ús clàssic.
que di stingia entre ac(, aqu{ i allí. Però no ho va fer de manera estri cta. sinó que,
alhora, com un reconeixement a l' ús real de la parla, va acceptar també l'adverbi
uqlll amb el valor de 'en aquest lloc' . Aquesta ambigUi tat en els plantej aments ha
donat lloc a un ús literari vacil·lant. que ha anat resolent·se a favor del sistema
binari. De fet. ara. amb la perspectiva di stant que dóna el temps transcorregut des
de la reforma fabriana. cal constatar que en la literatura contemporània sembla
que s' ha renunciat definiti vament a la reincorporació del sistema temari, i la
majoria dels escriptors no valencians només fan servir la fornia aqul per a indi-
car ' proximitat'. i allf. per a la ïlunyania' .
Partint , doncs. d'aquesta realitat. els valencians ens trobem que la decisió
de mantenir la dixi ternària en l'estàndard orni ens aboca a dues possibilitats: O
bé mantenir-se fidels a la proposta fabriana o   assumir la fomm ahl del parlar
espontani. En el primer cas, es planteja un probl ema greu d' ambigUitat semàn-
tica. Per molt que en grdmàt iques i diccionaris es diga que aqll( significa 'en
aquei x noc', l' ús d'aquesta forma probablement serà entesa com a sinònim d'flcí.
En certa manera, és lògic que siga aixL Els parlants d' aquelles comarques que la
utilitzen espontàni ament la fan servi r realment en aquest sentit: i aqueUs que no
la usen, peroque la coneixen a través de la via literària o d'altres canals (com la
recepció de TV3. per exemple). també t' han assimil ada amb aquest matei x
significat.
JOSEP LACREU
4. *Alrededor
4. 1. L'adverhi ulrededor és uu castellanisme 'Inc. en un semit estrictament
físie, quan signitica r' espai que envolta alguna eosa', pot suhstimir-se peT les
10(ucions 11/   () a l'en/om:
El al'ióa .'o/aba alrededor dd anoplleTlo.
L'a\',6 \'ola"a al ,'olla nt de l'aeroport
PIl.fO ,mil ""lIu de "Iumbre de tspmo al'Nedo, dd ,'umpo
Va po!ar Una tanca de IiI d'aram espn6s a   del camp.
4, 2, Ara, quan té un sentit fi gura!. amb Ull "aloT mcramcm apro.'\imaliu
d' all ò qllc es diu, són formc.s molt més apropiades prop, cap Il, 1111$ o mellys o
alln;s pcr l'
ASUlinoll al ul,ello de /u pe/icula al,edcdo, de IIIl cemmar de perJOl/us.
Van aSSIstir a ¡" estrena de la pellícula prop de persones.
Pasuri 11 re<'''gult al,ededo, li" Im Mho
Passaré a up a les "u,t
5. Lluny
L.a foolla I/unl és lUJa "ariam dialectal llUll)', priíclicalllent bandejada
de l'lis escrit actual, quc en l'estàndard oral C01l1'é substitui r per la fonlla més
gcneral : I/l/li}',
254
XXIV Adverbis de temps
I. *Elltonces
La fonua elll ol/ces és Ull caslcllani smc que cal bandejar de l' cstànd;¡rd. En
l'cxprcssi6 1j¡cmria. el s subslilll1s més habilUa[s són aleshores i llavors. Si bé
aquest últim és ,"iu en altres regi ons del domini lingüíS!Íc. la fonna aleshores
-Iot ¡ que lé Ull camcter cstriclamcut li1l, rao- s<.:mbla IHII'cr adquirit lIua major
difusió els l' aleucians cultes. i. d' altra Ixtnda. scmbl" també que ci seu
sih'llÍlkal s' assimila illhlïli "amenl amb més faci lital (11lC el de l/m'urs.'
De toles maneres. en aquell s contextos 011 hi haja un f Orl rcclam de naluI<I '
lila! . pot ser preferible rcrórrcr li expressions com l'lIlIqu eU /II()II!l'I1I. en aql/ell
temps. ell aqllells dl!'s. ell llqlU!SI ca.f, amb {/ u ò. etc .. qnc si més no  
r ell càcia de I:, cOlllu,nic:,ció,
O' ¡,lira oond.1, convé e\'¡lar també ([u;. 1 se\'ul de Ics nom bruscs \' ;nimll s for·
mals que lé oral mellt r adverbi lIal'ors: *1I(l'>'ore5, *lIl/l'brellS, ·lIa\'ons, *I/(I\'omes,
*allal'ors, *allarores, *allal'omes,
2. "' Antes
La furma (III/es és lambé IUI all re easlellallisme prufulldamem arrelal en ci
Ilarlar col·loquial. J-. ::Ilcara que, en aquesl cas, les difieuhats de substÍ1uir· lo no sóu
tan gmns,ja que la fonna ahalls encara mamé llim certa vigència cnl'ús orni, ui
que siga siguitkalll 'autauy' , A més a més, '1ILlU la referència siga a 1I1l passal
immediat, t;Hn bé pul substj tuir ,sc l'er adés, l'omw l' il'a.
D'allra b.1nffit , fonnant pari d'algull es locucions, a l'egmks és necessari
el castellani sme IlII/es per altres mOl S difcrcnls del s assenyalat s:
A nfes que nada, '¡"¡!IU" jel¡ril"ne por hi i.Tllo.
l'rimer de 1,,1. \'oIdn a fchc,lloHe pelleu h ,l
I Cal r., noca •.• no ot>scant . que r Inslltut d'E,nl<l,s Calal.ns. en.1 DkciOlla,ó J.
; modificant d DiNiollO" I" r",,,¡,,,,,, de Pom",," Fabra, dóna COnt .
", ine'pall. forma I/amrs enfront d'alesltous.
255
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
xxv
L'expressió del temps
JOSEP LACREU
Lm rua/ ro ruorto,
lIn quar t de cinc
f.ru   vdnlI'_
(Tn qua rt i c.inç de si,
Un !JÚJ J media
Dos qum!! <lo
Un 5rele /lJflJOJ' mOrlo,
Tres quam de
LLu orho "'l'MOS dirz-
  quarts r cinc de ,'uil
Tol i IlllC aquesl SiS1cm¡l. per I .. espeeifi eil al, pol alr.lelill, cal
reconèixer que és difícil i ncorpora r-lo a l' eslàndard ordI "alendà, L'c.'\pressió
de les referències és Ull pUnl lau cnrcial en molls àmbils d',is, que ci
risc que Si)! ,lCU incompreses per una parI del s receplors difi culta enonl1emem la
seua \'ehicuJació social.
A més d' allllesres d'expressar el lemps, hi ha encanl J':,llemali,'a
¡j ' el sislema inlcnmci olHll de referèul:ies Dc fel . ell àrnbi IS,
l'Om ara els miljans de eomwuC<lCió (per a l'creis   de la o les
eSlacions del s mitjans de locomoció (per a indicar-ne les ell1radcs i Ics ei xides),
l' asswl1pci6 d' aqllest sistema homri sembla ineludible:
Un IfUlnct:
Les ¡Jo1ze 'lwnze
Un Irea n/llrell/O
Les tretze quaranta
Lm ,'àmuk;' 110"'5
Les vinr+due, hores.
Ara bé. en els casos CH què]es rcfnèncics honòri es al'areellCn inserides cn
un eonlcXI que reclame una ual ur.ll ilal expressiva, és prefcrible seguir
qual sc,'ol de les allres f6mlllles Irddicionals descri tes iniciahnenl.
2. Les parts del dia
2. 1, En \'aleueià, les di r creuIs paris del d;:1 s· engloben fouamcnlal menI SOIa
Ires referències: l'I IIUJlr'. la l'e5pmda i lo nil, En allres zones del domini lingüístic,
però. ci temps dc la jomada es parecl-la en quatre fases: el 1IIil/1, la llirt/a (des
del migdia fi que es JlOn el sol). el \'e5pre (des lluC es [lOll el sol fins qnc és ben
fosc) i la ml, En l' est àndard ornI valenei li. convé seglú r pref erenlment ci sistema
  i. dOlles. fer ser,'ir cl lllot l'espr tU!a per a indi car l' espai temporal que ,'a
des del migdi a fins a I;, lÚt.
260
JOSEP LACREU
En "t ram¡ 100Im lro birhro ''l''e n
,\ l 'es/Iu, IOIOl cuca ,'ilI.
En in,'ierno l'ne pueblo eUa d e5lalO.
'' l' hil'u n, poble e.là desert
5, I, l , A rl1 bé, qu;m e l nom de l 'estació estil dctctlninat per Ull compl emcnl,
s' elideix la pre posició:
I..n primm'em qu. e ,'iene !relllQJ a vIsuaros
La " .íman l a q ue H an'rem a ,"isttar-n.s,
El ''erono de 1988 ml/rierol! >'l"IIlS de una ala de calor
L'",,!iu de 1988 \'all morir d, ,'er"". persone, d'una onada de calor .
.5.2. El nom *01(11)'0 és Ull easrcl lunislIw que cal evilar en r e.xpressió foruwL
La lardor és ci s ubstitul més adequa l per ló,'cll eSI;) ndanJ. ja que ts. de
moll. la ,' arianl que ha ¡tdquiri1 lUla difus ió més gran enf ront del s possi bles mot s
all emati lls (a/llulIlIIe. rl're,'era, prima,'era d'hi,'erlL,.).
6. Els cxtrcms d'ulll>críodc
6. 1. Per a referir-sc als primers o al s últims moments d' Utl espil i detenllitLl t
de tem ps, però sense establir-ne el s I ímit s amb preci sió, li1Criíriament s ' h., segui t
prcfe rell1mcnl l ' esquema sintàeric següent a + IIm c/e + llom en smgulllr + de:
A de es/e li!ilo
AI comcn\" mcnt segk
A primero, del IIIf.< df O('I/lbr(
,\ Ip 1llC5
Afina/es aña
,\ la li de l'any
No ohSlanl ¡li .Xò. ;lc11L11 meul. ell l' tls coHoquial només es ra servir. w iuçjdinl
Jmb l' esquema cas tell à, la rónnula a + /10111 ell plllrfll + de. r.. lal gral que ¡¡] l,: UtlS
Ic.\i cògraf s s' ball moslral recelosos respecte a IJ &'Cnllllal d' aquesta cotls lmcci ó,
cal constatar que molt s escrip/ors ell fall Ull ús reitera1. " Per ai,ò, e n r estànd.lrd
oral. són acceptables aqncsles cOIlsrmcciotls més comnnes:
6, Un lis que, en d.finlli ... , I. prestiva i I. 1"""",, . .,\ d'"",u¡"-• . el cOll5Clk, 501.,
Pad,ó r., 1-, Joan Sol . , 11 ,Ie la p, -\O I. pro<és de nQrmall' zació hn,üíSlio. que
.. imc" a fina" d. 1 ,.,gl. 1--. J. , l'ran"""" \'.IIl'<,dú, lA nt>rmalil;:a";" l,ngiiútU-a a Cola/wr)'" . p.
23; • ,\ fina" d . 1 ,.,¡:lo xv lo <lu<a' d. ( .. 1 !en'. 75.(0) h.¡'II>n!< • • M.nuel S.noh" (iwo,,,,,,.
l,a llengua dds""lel1Clan •. p. 152:. A da . ... . ;', d. l"1 mpcn romà i a < .. mufO" d. l' Ed .. Mil,. ....
.. pc,d<r<n molts d<ls ,"'-'urSus ".maucals que """,. ' n.t elaborant d natí <1 ... ,,< I __ 1_, ,\n'on, M.
ll.ad,. ,   La llengua Calu/ana ah" i ami, pp. J 5-16; _l'orc. r, .. (';), .... ç ... d' octubre d. lW5,
bo .ponta., jlXl" F".t .. , l'M/U, ,"",¡:<ros ¡ c"{Hl/unJ, p, 157
264
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
7. 2. D'altra b<mda. cal remarcar també que, aet ualmem, ell el llenguatge
admiuistrmill . hi lLl ll lla certa tendència a distingir cntre els mots ferme i Il'rmim
(ti nguts genemlment com a sinònims) . .r\i;d. lamim sc sol en ci sentit
de ' lapse de temps per a fer al g\U13 cosa':
Ha}" Im pln::.o de diez <1<'"s parl1l'rfUll1ar las ale ga("lmle,' '1"e se ronsu/eren "por.
 
Hi ha un 1er mlni de dcu diCS per a pre.enlar Ics allegaçionl que es consideren
1JIX'f1\lllCS
Se pllU/e pllgw a/ "on/llllo O a
¡; .. pol raSar al compla1 <) a 1crminl •.
[el mOllerme es resen'a per a inuicar el s ' límits u'aqllCst la[/Se':
El término ,/el 1'111:.0 dlldo npml el d{a 15
E1 lrrmr ddlermrni donal e'p,ra el dia 15.
7.3. Dc toles !llaneres, ,.l'alguns illnhits ocu concrets on aquesteS t ."'"
pressions te nen un sentit molt específic (cum ara ci r¡nancer). nunnal mcnt en
1"estàlldard ural són preferibles alt res locuciuns més ,'ivaees. COlli són ara li/li
n/rla i 11 III llarga.
266
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
Josep Lacreu
Pam acabar, dec;' qu" S" Ull bu .. " li"",fH' pam el pro;rimo fin d" .re'rulll/l.
Per a ocabar. diguem que s'espero un bon temps per al cap de setmana.
Oespuls de eSI/l "oricia de úlrirrul hom, s610 dtcir/n que es/oremos de "Uel'O en
anima a l,IS ocha de la luroe.
Després d' aquesta IM)tfcia d' última hora. només ens ralla dir-los que estarem de
nou en antena a les vuit de la vesprada.
9.3. Tradicionalment. gramàtiques catal anes han mantingut una actitud
reticent davant de la capacitat de l'infinitiu per a substantivar- se. Si bé. comparat
amb el castellà, aquesta capaci tat sembla efecti vament menor. resulta difícil
establi r els límits que garantisquen una genuïna sense que, al mateix
temps. se soscave la pròpia capacit at generadof"".l del llenguatge,
9,3.1, En primer lloc, com un fet inqUcsti onabl e, cal remarcar que hi ha
alguns infinitius plenamellt substant ivats. com ara benmar. beure. deure, dimlr.
dir. donl/ir. entendre, eSllt' vell i r. esmorzor. ésser. hal'er. me' Var. paritlr. poder;
ril/re, saber. .fomriure. sopar. l ,iure i l'O/er.
D'altra banda, també s'accepta plenament la capacitat de substantivació
d' altres infinitius formant part de determinades locucions, & el cas, per exemple.
dels infinitius que aparei xen en com ara efl 11// bal re d' lI/b, ell 1/11
Ia//car i obrir d ' lIlb o (ocor el rebre.
9.3.2, Davant dels altres casos no tipificats, la normativa recomana evitar
l'us de l' article davanl de l'i nfinitiu. Vegem, ara. els procediments més habituals
per a eludir aquesta substanti vació.
93,2,1, La fórmula més simpl e és, ras i cun, suprimir l'article:
El saber e$IO me alegro.
Saber ai,;ò m'alegra.
El ignoror dónde U laba le Itnlo IIervio¡o.
Ignorar on era el lltguitejav3,
9.3.2.2. A vegades pot resultar més efectiu reemplaçar l'infinitiu per un
venader substantiu:
Esle conslQnle enlrtu, Jal;' de genle de$c(m.,óda me irrilO.
Aquestes constants entrades I eixides de gent desconeguda m'irriten.
Mús a{¡"ento en el perseveror.
Més cor en la  
9.3,2.3, També és possible introdui r l'infinitiu amb fónnules buides, com
ara elfel de, o ql/e (canviant l' infinitiu pel SUbjuntiu):
El [Jqrar de "n en cuondo es muy .ru/adab/e.
El ret de plorar de \alIt en tanl1!s mol t saludable.
E/ cOlll4nnew le a/idord.
El ret que m' ho contes l'alleujarà.
268
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
SI a/gunn   Vle"eJ l'or aqur. Sllhras por <{ui me ""<'JO,
Si mal ,'éns per aer, sabràs per què cm queixe
iQwere., al¡:o /tir'!
Vols nos de mi'l
i Ha," al¡:una elIT la para m(?
[11 ha cap carla per a nil ?
SI ¡!llU !la poCtI dr jr(o,.\'" 110 quine s<lllr <I .. <'llj"
Si r a flcu. Ja no "ol cL,i I de casa
Dc Ioles maneres. cal reconèi.\er que l'omissió de no ell conle.,tos elllUl ·
ciatius no planleja en rcali tal cap ambigüilal cSl ruelllral. ja que. ncce5sàriamen1.
aqucsIs molS u(Hnés hi ]lodcn Icnir un "alor ncg31iu. amb 110 o del
111 01 no lé. ¡,(¡UeSIS casos, un c"ràclcr més "vial I és, dOlles. aeecpliUJI
aquesl valor cxpleli u, que caldria Ir"clar-Io com es Imeta en IOl S e ls allres casos
cu (I uè la p.ulícula 110 té a{J uesl l'alor: com uulrel eslilb;lic opcional a la
"olunlal llei parlan!. com passa en oracions compar.lli"es eu què
la proposició suborlli nada és iruroouïda amb la col1jlU\ció que: !Jeu més vi en
11/111 mellJada que n() beu.f /l/ ell 101 el dw. Fa /liÓ fred que /10 fora,)
2.2. Si,:;" COlli l' ull ga, Ics t)l"acious mnh l'ens/? no rcqucrci.xCll
en cup cas rüs de la p;trlículi1 IIQ,jil que ilq\tesla Jlfeposició imprimeix per dia
mateixa Ull car.lclcr lI t¡;a!iu a l'oració:
Lo hla sin qlll: nadie t/lf O/ua.
Ho l'alg (CI'     quc ningú cm l'Cra
Seria. doncs. illcorrecle dir: Ho l'mg fl'r sense qllt' ,,¡nglí . //0 1'/11 l'era.
2. 3. I)'ahra banda, cu oracious eu què el "erb eslà 50bl'ceulès, cu ceris
parlars aqucst.1 mcna dc "all precedidcs 50, 'i nl de ralll'crbi 110;
(. Qulle hali ,Mho? -Nada.
Què l'han dll? - 1\'0 rU.
i H(lu jrlo t'I' hi r olle? - NlIIguno
l'a f rcJ al carlcr? - No gens
,Te quelfll alg,in rigll'FO? - NI1!8"IlO
Et queda algun clgarrC\? - 1\'0 cap,
Por lII1lchm ¡mll/N que se di, 1111 "Oli  
Per molt , fums que eS Jone, és Un no mngú
Amb !OI i ai)l:ò. és poc rccomalmblc traslladar aqucsl lís cxpleliu de la par-
Ifcula 110 al lliscurs fonnaL Són preferibles Ics rcSpoSICS sinrplcs. amb lan sols
r adl"Crbi o el pronom correspollenlS.
270
XX\' l. ADVERBIS DE NEG,\ CIÓ I DE DUBTE
2,4. bé,la combiuaci ólw res po/usar-sc de ma nera lowlmelH legílima
qnan té ci "alorde 'cosa insignificalH' o d' 'espai de temps molt breu' :
Es 1111 IlIIi o Jr u,m Iu por mula.
l':. un xiquet que 'espanta per no ...,s.
CIltl/IiN U lo prOpllU, "ijo <llIf J( e/I mrll05 '11If ell,,[d lITI gal/o,
Quan 11 ho "aig proposar, d'gué que sí en Un no "",
2,5, Hi Iw també 1" <:ombilwció Ilo-res, escri til amb guionet per a indi car-ne
la substantil'aci ó experimell tilda, amb cI síguHicat ¡¡"absèllci .. ° destrucció de
l' ésser' :
DiOl hlto el /l!lIndo de la nada
Déu l'a fcr ci món del no-res
/Jnpu¡'s de ml/UIOJ, 110 hu)' md. que I" nuda_
Desprê. de mort" no h, ha m6 que el
2, 6, La partícula pas és tOlalmenl estranya al parlar eol- Ioquial "alcncià;
el s escriptors l'aleueians en (all un IJ.lstantlimitaL :\ixò fa que,
com "ni, la utilitza<:ió d'aquest mot ell l' est¡\ll([¡lrd oral sig" més II vial IIn tret
qlil' cal reservar per 11 nivells 111011 romlals o di scursos adreçats al conjunl del
domini lingiiíslic, Dc Ioles maneres, cal snbcr que ¡;T<lInalicahncnl lé Ics r uncions
següents:
11) Per a lIq;:lr UlI,1 suposició impl ícita:
Aruirdllle de lraerme "'O¡¡OIlU el IIh,o _Pera" mu¡¡mm no unso que ve R/'.
Demà, recorda't de portar· me - No vlndri pIU, dtmà,
b ) En oracions inlerTOgali\'cs, per a confinllar una sospila:
No le qm'do" manco", .. , i,,'erdu'¡?
No et queden   pomes?
e) Amb cllràetr r col11l11i ll3lori , per a cxprcssar que se'n desprendria Ima
conselliiènci¡¡ l'orable:
¡In que hus hui"" IIfJ lo l'IUII'tIX a hacer!
El que has fet, no ho tor ... , a fer pns l
If) Ll locució 110 pus s' utilitza pa a negar parcialment cosa:
É.I,'o II/robu)ar /o<los fru ",as en mOlo - EXNplo rll¡wdo l/lleu, 'I"" vien" en mc/ro
Ell a la cada d,a amb mOlO - No pa. quan plou, que l'e amb metro.
271
JOSEP LACREU
J . Adverbis de dubt e
3. 1. La forma *qll/Jsà , quc sc scm a "cgadcs cn el parlar cSIXlIlIani, és nn
casTel lani sme eSlri dcm, que pOl subslituir-sc per po/ser (pronunciaT corn una
panuda aguda l ]lOIsér/), /all'q¡lllla.llIll'ollil, qui sap:
Qubí \'ell8a "",,;,,"a.
l'ot""T ,"mdrà derna.
3.2. També és un calc del caslcllà l'ad"crbi *anh, Pol scr també
per qualsc"ol del s ad" crbis o locucions ad"crbial s dmmts en ci paràgraf an1crior:
272
, ACM(I '/1"tUS hacerme creu qlle IlO /0 sah/(/sl
Que pol SH \'oIs fer-me creure que no ho sables?
Tol i amb ai:..ò, sí que hi ha Ics locucions si de CI/S i per sl de cas:
Si lIellSO , pura IUle/a nll", lo 'llte PQ<!r(as hI/cer el espuafmt ell /a e5(I'''"1/
St de tas, per a avançar, el que podries fer és esperar-me a la cantonada
l'or s i   !I"el'e,!l/e he tra(do el para8"l1.S
Per si de tas ptou, m"he emportat ci paraIgua.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XXVI!.
2.8. Els "erbs quc expressen perce pció del s sen[il s puden introduir r infinitiu
dependent amb la preposició a:
OIilo Ikri, <IU" 110 \'fili/ra
He senIll (a) dIr que no ,.,ndrà.
I .... "ISlo ml/N'harS<' Ila,t l/IIis d" U/ra /ror"
L'he "i sl (>I) anaHe'!l fa més d'una hura
Val a dir, però , quc aquestlís de la preposició l/ actualment és est rauy al
parlar espontani. i fins i tot en la prosa literària cOlll empor ània no deixa de ser
nn recurs 1110[1 poc lI1i1i17.1lt En ci di scnrs oral. cOll\'é e,'itar aquest ús si no es "01
¡nç,'imr en UI) recara¡;oJ al i arti lici6s.
2.9. Donem a continuació lul llIl conjlult di spers d'expressions en què. pel
COnlr.lsl e,'\istent e ntre els usos castellans i catalans, hi ha una forta tendènci a a
inCOITeClamenl la preposició a en ll oc d' all res preposicions:
¡.:.:ru niiio 11m' .. las muy a prisa.
Aquesl fa els comples moll de prusa.
No I", <luuido drdarar (!Or UI/ujo a {KJsiblrs frpr"SlIlil/s
No ha "olgul !!t,clar"r p<T por pillslbles represàlies.
E1¡"sll/bdmligllJ h"un f(USIO a pescm/o.
,\queste, mandonguI lles fa n gust de peIX.
ESIa h"biwrión de JPidt' oio, " gas
.... questa habttació fa olor de gas
Migl/el /ndl/Tm" Ie adel"mó "I pelmón ",ula IIIas elllpe:.'" la c"rrna.
1\,1 tguel 1 tlduratn U t'a avançar de1 gran grup a peOCI \'a corne nçar la carrera.
Tt'''go la rufli'" al deJc!/bwf/Q
Tinc d compte e n' descobcn,
Todo lo lI/ma n broma
'l'OI s'ho pren de broma
Ha.\' <Ili" pwar a IlIupi" eSle "r/fru/"
S'ha de passar en nel a<juesl arllr.tc
E1/e ¡rabajo es I/IIn' difr,eme a {,o/ uo)'o lo h"b{" imag;,,,,,/o,
,\quesla fema ê, moll dlferenl de com JO me l' hana Imagmada.
A cienci" cierta, no 5"h,ía dtcine por qm; "clllé "S,
1)<> ctència certa, 00 sahtia d!r-Ic per què vaig actuar atxl
Lo u IIgo ql/e IU1c.., " I" ¡"'-n"
Ho he de fer ptr' força,
2, Lo locució al d''''OOen é" acc.plad. pel dirciom",' 62 de lo   Calal""Q' (o
  Sense fon", sense K.r.>nll. d. poder pai'"
3. Lo tocuclÓ a aCc<fUd. pel     62 la   ralalalta amb un
ma,ís d,fe","! p"./". ça: ,nen' ", q"'" a la fo'i" .. ¡n,"" •. "on'''' t. ,",>In"",", p'" ¡". ça .. ¡ n,fic.
' "'''Jonça"' ,·;olènc ,.'
277
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
",,,VIL PREPOSICIONS
nera amb què es fa al guna cos¡¡. En aquesls C •• 5OS. l'ús del gcnmdi és un recurs
allcrnali .. adcljual:
COli "/)t1rujmmrtl: <I la bebida. lI<! "-OIlseguir às IllIdll
,\oondununl-Ic a la beguda. no aconseguiràs
Call solli l eer 1I00·das. no I/egarli, a u r 1111 b/lm orr llm .
Només lIeginl noycllc$. no amharàs a scr un!xlo eSCrlptof
3.2.1. r\ Itres \·cgades. però .• 1(IIlCsl a combinació lé més al' i ;'1 Ull
malís condicional. que pcnllcl allres substi tucions:
Clin hacer /0<10$ los d(as ...,,,ro "'/llU/os de g/llll/asul. le e¡¡roll/m,ris ",,,..-ho ""'Jo,
Amb que uda dia ctnc minuu de gtmnàstlca. Cltfoharb molt millor
Con solo pewne/o 1<, lo ..-o"..-edna.
Nomé, que li ho demancs l' ho COncWIr3.
3.2.2. I vegades. encara. l': un l'alnr eO!Jeessiu. quc reclama unes
solucions diferents:
Con ser. $ili dml/l olglll"'. el"" .. compeunte. 110 le diemll lo
,\ J>5nr de scr . ,ens dubte. el més competent. Jl() 11 donaren la plaça
Call Mer lli ",ml,<,. ItO 'l"'sO ese" dlil,l/I
Tol Sa mare. no "a , ·ole. escoltar-la.
3.3. L'lls de la Ilrc¡lOSici ó amb per a emfaliu.ar al guoa (osa és Ull cas·
le lhuli sme sint àeli e:
¡, Con lo romema que estaml lIare /In  
Tan conlenta corn fa un moment '
Es /111/1 !tis/i"' <I qlle ilO po<l/llI!os ir /lI e"'/lpo. COli el bnrll dia h" ,."lido,
És de doldre <[uc no pUguem anar al camp: lan bon dm COm ha eiXit
3.4. A \:.I\IS<1 de 1.1 inl erf "rend a del castellà. en moll es locuciollS es ra servir
incorrcctamenl la preposició 11mb:
¡ V<1)'a can III 11"'/11<1110. q"e r alllldilO U lo
\'u p"r on. d1tU gcrmà. quc callat que s'ho tCllIa!
é.J /llIlrolxljo 'fue lo haso con asrt/do
tos ona faena que raig de grat.
Ulr gaslo n m r<lf1Wa los pre!wpnej/as gelluales
Una despesa u dnec' dels pressupostos generals
En roltll"" aCJón lo qlle lIí galllls. "I! $14'ldo es e,,/duil/a
En comparacIó del que tu guanyes. cimeu SO\I t's lIa"alla
b, l'OSlllut d'EstudlS Calalans ha Inro'po'al al stU d>«looan la I""ucló "mb <I,
senlit d< ' f<ol un càrr",.·
279
XXV!!. PREPOSICIONS
e) Da"anl del llom de Its lletres:
Curmdo ,'a .... ¡¡aida de a, d .. 0.1' d .. u, l'' .. sa'/>e ç
Quan H seguida de a, d. o I d. li, ¡'escriu r
4,2, L'lis de la preposició de per a c."pressar una quantilat indctcnllinada
és Ull caslell anisme:
L.e dlO de puñaladas IUUla !Ju .. lo malÚ
LI donà dh"er:so:s punyalades fins que el "a matar
Le daria d .. ¡¡aTm/azos 'lallU !Ju" u arrqmuera,
Li donaria baSlOnades fins que SC'I\ po;ncdira,
4.3. Davant d'Ull inlinjtiu amb n ,Ior condi cional, és un cal c sintàcli c dd
",aslcllà:
1)e haher/o Jab,.,lo, hubi .. ra venulo ant ... .
Sl ho haguera sabut, hauria ,'ingut abans.
Ik lIevaru a mho nU pra,'eclO, u gn,a",ún miln de p" <,JIOS de lrabajo.
l'os;,1 que es porle a terme aquest projecte, es generaran m¡[ ers de lloe, de treball.
.'-4. També és un casldlmlÍsme l' ús de la conj unci ó qlle en lloc d", la prc·
posició de da"anl d' nn pronom pcrson<ll forL per a indicar una subslil uci ó polell '
cial d'U11ll persona per un<l altra:
y" que lli FI me hahria 1I¡(¡,eh",lo
Jo de IU ja me n'hauna anclt,
Yo que ü ha/naa aapltldo la olerla.
Jo d ' ell haulla aççeptat r oferta.
TlÍ '(ue ,\'O, ¡'("i ¡ ... bineJ hecho?
T u de nll què haune, fel?
4.5. ¡... "s també ineOlTccle utili tzar la preposici ó de per a introduir els di,usos
àpals del dia:
¡Qui Ila_. de anar?
Què hI ha pt r " sopar?
Y de poslre, ¿<lui le al'eua?
I p'n li postrC5, què t'abcllci:\?
BulS rmà. JOIl buelias de COlliN.
,\qucsle, arrels són boncs po;r a menjar
4.6. Cal cm)! l'I caSlellà, la preposició de   indc,!!ud.1Jl1cltt ultres
preposici ons ell cer1es expressions:
Ha f'/-leSIO de rdieve las dificulta""s poT las que aI",,'i ... a su fH1{'
Ha posal en relleulc. dificultats q"" !ra,'essa el .eu país.
28/
JOSEP LACREU
Es/(   n de
Aqoost vcstit és per encànec
No esttí; ha salido de {H'HO_
No hI és: lla pa,,"¡g.
4.7. En al guns casos. reproduint I" sinlaxi   hi h" una omissió
im.lcgud l de la preposici6 de:
4) Dil1'"nt d"un ildjcctiu l]lL1liti c<l¡iu o uu de   (]U,t1I hi ha cHil)si
del l'erb u d"uu subslanliu rcpresell labl e pcr ell:
No tcago ngarriJ/ns amcrlranos . pero sifranN_ln.
No 11 lIC cIgarrets amcucallS, però sí franocc<os
No me 811sum las ¡/( rolor: las qll'ero neg' as
No m'agraden Ics calces de color. en nll l de ocgrcs,
Seda p,e ¡,",¡ble cOllver/i, esta frau ta" la'8" en dos ror las
Sena prefeuhle com'ert;r aquesta frase lan llarga dues de curtu
En es/e corr,,1 h",' dos ,'aras /!l,"OS v cmroll¡{w;
En aquest hI ha dM! vaques teues i ànc de meueS.
b) Dil\"il1lt <l' UI\ substantiu usat plconàs ti cament per a designar uua persona
() cosa ja pel pronom ell :
ü "bros ¡¡nIe ", .. rhos , pera 110 d qlle I/cre.üo
1)0> ll Ibres, en té mol ts: però 11<) ci que ""ce.,; te
,Q¡lieres 1116. J<)fXJ?
En \'oI s més. de sopa?
C) En fmses negali \"Cs . interrogativcs O condi cional s, per a IUlÍr res amb un
adjccli ll qual i [¡ catiu:
Es/a ¡xlirula ilO I/ud" tJ¡xrial
AqOOSla pel líeuJa !lO t¿ d' .sp<.'<:.al.
¿No po<l(as huber hrrhQ ¡¡ada lliti"'?
No podies ha\"C! fet les d. millor?
SI le ell/eras de lligo I/"evo me u,·úu .•
Si saps res dt nO\J m·a,·"e."
d) El S qua ntilatins ge/lI .¡){)(' . 1/1011. fan! i 1/1/(/111 iutercalen elJl t\:
ell s i d 5ubs1nnti 11 que precedeixen la preposid6 de. Eu l'al CI/ci à. J dc gens.
a¡luesllÍs de preposició de es ili cas que ci subslanliu siga de gènere
masculí i " aja en singular:
282
T(lIgo lIIucho frro
Tinc molt de fred,
EJle III"." poco aguall/e.
Aq"",t lé molt poc d" agill/nI
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
6.4, AI.'\í malei.'\ , un¡¡ circnmslància de lemps o de ll oc s 'inlrodueix
amb alglUla allra preposició diferem de a, cal fer ser\"i r aques la altra preposició
darrere de fim. Si dicm. doncs. Hem quedal en aql/el'l bar. de di r lambé
ArribiJT(¡ fi ll x ell IIql/ el I b{/r ; Ens \'(!urem per N{/dal, doncs No ens }ins
per Nlldal .
6 , 5. An, bé. en al ¡;UIlS casos aqllcstn regll' !lO té lma aplicació \'àlida. Davanl
de CCrles constmccions temporal s (com el s dics delmes. el s anys oels noms dcl s
mesos o de Ics eslacions (Iuan eslan dclennillals per nn complement). l'lis més
general és \lli li Izar fins a. Iol i que en absència d' aquesla PrclXlsici ó no n' hi hauria
cap allra. Dicm. dccli\"¡¡mcnl , Em- "t'l/rem el dia 15. però No ens l' euremfint· (//
¡f'l' /5: Pllr/llré {1mb Pi/I" el Illes que l'e. però No ('re,' que parle (1mb P'¡or }im'
/l/ mes que l'e: /iaurelll de reumr nOI'amem l'an)' 2001: però No ens /laurem
de n'ullir fi/l;r a ¡'all)' 200/.
6.6. En en (Iuè allUnl;¡ preposici ó no prccedi sca IU¡;¡
dctenninació locali\'a o lemporal . s' ulilitla la fonua composl¡¡ fi ns (I:
No 51 hilS/li qlll pomo eS Ifgalla UC/IlIlf'lÓII pro¡XJll e5,
No sé lins a '1um punt legall 'acl uaci6 que proposes
Se >alora,ti has/(¡ /III mll .. IIIIO de du5 p,m/os I" e.Tperinlti" profulOIIlI1
Es \'alorarà IIns a un màxim <.los punls l ' Hpcrièncla
D,eron IlIIs/I/ /'t'j golpes ol {" pila/li
Donaren Uns a Ires a la porla
No pllrarau hI/Ma cQI,segll ;r ,<liS o/)Jeln·Oj.
No pararan ri n. li acoosegUIT els seus objcctlu,
6.7. La forma si llljJJe filiS només es fa scr\'i r qnan lé un "alor ad"crbial , per
a c'"pressar ' ci carnCler c,"ccpcional. sorprenem, d'al grum cosa' :
\'elUlra has/" el je fr
Vi ndrà lins el cap.
Hastll 11 lo xIl bfll .
Fins ell ho . abla.
6.8. tClúr presen1 que la preposició filIS   \lil a dCler·
mi ¡mció local i,'¡¡ o ICllIjXlral inlroduïda amb des de:
IJcsde Vllle""I! haHn BMrrlona ha.l' J-I9 kdóme/ros
[)es <.le VaJèncI ,1 fin s a Barcelona hi ha 349 Ij llllòmclres,
Tmblyr det de Im Q('ho de la /11«"1'1111 "mm 1/lJ du: de I" "'XM
Valg IIcoollar des de Ics "Ull del mall fillS li le. deu de la mt
l'CI' laUI , si la dclcnt1iuació cirCllll1Slancial s' imroduci ,,. amb de, és iueOITCclc
completar amh fins COlllpl cliIT-la. cn iU1UCSI cas, ;lInll la pre pos ició o):
288
Sal.." lin. li Guardamar
1)0, Sal se, .. Guardamar
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
7.2. CoHoquial ment. ell valencià la preposici ó per 11 es prollullcia
melU lpol '. Aquesta reducció. cal c\' itar-Ia enl' c""prcssió formal.
7.3. Eu (,.,tal à. es r" servir la preposició per . i no per (/. d¡n'aut d'un iT\llnitin
!lnal lluC depèn d 'uml aeeió \·oIunl;'ria. éS;1 dir:
a) Qu;¡n depèn de ver bs de m,.wi ment (¡¡("m·lar-se. "I{"l/r-se.l/nur. bW.ll/r.
dllr. eü/ r. ell/rllr. por ll/r. plIJl/r. lomllr. vemr. etc.):
Hf/llOJ "lo" )dri,'" {I("a l'U l ' /(I/la Corn-hfn
Hem anat a Xàll1'a per la un Contin
Hf '"Nlldo paM haM"r configo.
He "mgut per parlar amb IU.
b) Quan dep('Tl de l'eThs (o noms) (Iue expressen un !;Sforç (romOmre.
esforear -se. eS/Ilt/ iar. I/mlltr. /IIortr. surrifhllr -se. trebl/llar. etc.):
Tmh<lja para gOlUlf5e 11/ ,·,d"
l'rebatia per guanyar_se ta "Ida
EsTUdiu {XI ra uprobur
8 tudm per apro"ar
/") Qwm dcpèn dI; l' crbs (llle.   e."prcsscn IIml ,.,cci 6 condiei OlH.d11
als desiEui s pcrsolJ.lls de eadasctl (acollsellar. bl/smf. compmr. cOlls/mir. coII/ar.
de/" ulir. dnwr. deml/llar. (flr. elll' iar . cIperar.jer . III/en/llr. /I1/1I("lIr. ofenr . purar .
p(I(I¡¡r. posl/r. prendre. procurar. proposl/r. promr . recordar. resoldre. saludllr.
lrem·ur. etc.):
Lo he heclw pam
Ho he fe t IJer ilJudM-tc
S"I" llab/a para "'<ultar
Només parla Iwr Insultar
7.4. També és un lis que amh d castellà la IItil itzadó de la pre-
pa quan 'en t:UIIsideraci6 a' :
F-sllÍ ""'y al/{) par" Iu t"dad qu,"
1'":.'1 moh ah per r edal que lé
E:J m il}' mlUl,,,,, para lo. mloi que
moh madura pels an)', que té ,
7.5. Per a indicar que fai ta Ull temps perquè s'esdevinga alglll1a cosa. s' uti-
la preposici6 per:
290
Fai/a ,m" ,,.,,,,,,,u para /t" l'IIcac;o",.s
Falta un" S<'"t mana per les \'acance,
Solo <Iued<lll do. dias {XITa Na"i<!ml
Nom6s falten dos dics l>e r Nadal
XXVI!.
11 .3. Dc Ioles maneres. ci rcflÍs al conlacte elllre dues pre[X)Sicions no és
absolul : CIl algulls casos. s' admcl ell ce rtes conlmccions molt arrelades ,unb ducs
preposicions juntes:
El W:",',O "0 eS ,'rua de bum",
L'assumpte no és cosa de per
A,mque ,{¡re /iU/remur/o, rit para sus mlenlro.J
Encara que diu lamenlar-ho, riu per .ola el naS
UI ,mguU" u 1IIe eJ.<'''p6 de lus """'Ol,
L'anguila se'm \'a cSI'arar d'eulrt les mans
12. Contactes entre les prepos icions i la conjunció 'que'
II. I . Encara que cu el lJcn.!,'llillge parl al és dcl tot 1I0nu<ll el
contacle culre les preposicions u, <l/nb, de i en, d' una banda, i la conj unci ó que.
dc l'allra, nOl1uali \"amell1 no s' accepta aquesta combinació. Per a c,-itar· ho, hi
ha di\'erses solucions possibles:
a) Una és sell l il1a!\1ellt omClre la preposició:
Sr hab/a al'o.Jl",,,brado a que /" d'Jua" lo qlle I<'ma 'l'''' ha,:rr
S' tu!\' ,a "ços! uma! 'l'''' I, lligue", n el que ha"m de l'er
No basta <' <li' '1 1#1 se lo digaj """ "ez
No n'hi ha l'fOU <t ue li ho digues una ngada,
Me alrgro tk que ilO ¡"')'''s ido.
  <tuc no hI hages anaL
CmnridimijJ cn que ni,' no es el c"mlno mas adee""do
COIncld, m que "<tuesta no és la na més adequada.
b) Un.' allnl és introduir Ull" f il bui da , com ilra elfel, la Clrm/llst{¡w-¡"
o allres dc scmblants, cnlre la preposició i la conj unció que:
No me Iwbía dmlo rue" u. de que unuíforo es/aOO ell roJO.
No m'ha,-¡a :tdonat dol fe l que ci semàfor esu,'a amb roi g,
No ¡u,b,a ruido en que ",a;;""" es jieslfl.
No ha", a ca' gul on b ci rcumstància que demà l', fesL1
c) [ una allm. cncam, és modill car la sillta"i de l' oraci ó:
AIIleJ. de que rmpecrmos a d'U,II", iS pr<'jen ble qu" r",,,biemOJ ,fe cOIII'us"r,,;'r
A bans de cume"",ar a dlS,: ull r, és prerefi ble <t "e çanl'lem de çun,'crsa
Te"go dt:redlO (I qll e se IIIe eJc(lc/le
Tinc drel a ser escollal,
No 11m ¡'"bíamm ,' IS/o me casi
No cns ha\'Íem ,'isl dcs de ra meua boda
295
JOSEP LACREU
12.2. Amb lul i ai.'\ò. sí que és plcnamcnl \'àl ida la combinació elllrc la
prcposici ó (1 mb i la conjlulció qll e amb valor condi cional :
Velli/ria ahoT(, 11II5mo r ,m ,"1" que u lo p"'JieuJ
Vindna ara amb 11 ho demanares
Call solo ha,. mlÍ5 ql/e sl/fi('iellle
A rn h   11 ho recordes. n 'h, ha prOlJ I massa
13. Construccions sintàctiques anòmales
13. 1. Quan Ull num és. albor.!. w mplcmenl de dos "erbs dircrenls. i aqllcsls
estiUI re .gils l'er preposk ions cal evi ulr r ¡ls d' ull Ilni c leone preposil i u
pcr a conneclar IOl S dos verbs amb ci complcmc.1l1:
NI ,emlllào lli i/ellsw 11115 t!erechru
NI als meuS drels ni dCSISllSC.
Ell /ra J slIl!' de la nl,cd rall aruoll//a " berlllt!
Enl ra la presó I   amb IlI berlal abwl ula.
13. 2. És IUla pmctica Silllàclica més l'iole1l1a cncara en aquesls
casos. la prepusició de Cau.1sclUl dcls "crbs sense cumplelar les or.! cions:
M¡/¡1lI e" o, por lo IIU,,,,S, e.< SlIlIpi'IIZl""( del PSOE,
[i lila en el PSOE o. al mcnys, n' 61 sim l'amzalll.
Per/elle('e a o /raba}o par(l llllO (1so(',od611 i/e "'(!Solies
Perlany " ulla associació de maçons (l hi ae!>aila
13.3. És igua lmcnt incom:ctc r ús d'una tlni ca preposició per li unir dos o
uIlCli s quc cxi gci ;«eu IUI règim     d¡fercuI:
N(1l1Jra/ o   a .\Jodag(!S('o, _
Nalural de o que hi pertany
prm'el!uJl les u ,duclòllm/OI COli I:.TA.
[)ocumen15 p,O\'inonl. d 'ETA o ,eJaClOflal' amh
13.4. IXlC recomanable la pràclicll de coordi nar   pre-
posicions per a IU\ir amb una rel ació nníhiplc dos lenucs cnlre si:
Un pilT/itlo de, par l ' pam d Plleblo
lln partil del poble, pel poble i l'''' al pobk
Trabal'lf ell .v pam ValrnclII
Trcball ar " València i pe' "  
13.5. Con,'é cI' ilar també la imerca!aeió d'i ncisos culre nua preposició i el
Icml e quc regd .\:
296
Ha arruodo de arlleri/o r o" -seglÍlI algllna .• ptemeJ_ '"J ¡e/et mtÍj d'TY!rIOJ.
Ha acl[LlI -segons al gUllcs fOI\I<- d' aÇ()rd amb el. seus caps més immedial s,
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
XXVIII . Conj uncions
I. Copulatives
1.1. La conjunció I. ¡li ' JUC passa en CIISI C 11 à. 5<:mprc manté
aqllesta fonna . tim; i (ol en el cas (llIC ¡¡¡¡raula <Iue prcl'edi sca comence amb I:
Frml(",Q " fia/la 5011 dos ¡miS"J q¡¡e li/e gaSlaria "I,iwr,
frança i IL'lha SóIl dO'! països que m' agradaria \'Isitar,
1. 2. Els dos cognoms so1c.n lluir- sc amil la conjunció i : Josepll Balfllllli i
joaqUIm Nrll'ul j Borr ils.
Aqucsll1s ue la I cnt re el s dus cugnoms és conl'enient mantenir-
lo. a 6 de desfer ambigüi lals respecte a saber si Ull llom és rcalmem la segona
P.UI d' un nom composi o ci primer cognom. Així. per exemple. d¡¡,'am d'una
referencia COlli MI/nI/ei Joan Arinyó. d'cmrad1. no es pot saber exactament si
1()(Jn és llom o cognom. Per comm. si es di 11 MOIII/e! JOIUI I ArJlI\'ó, no hi 11<1 cap
dubl\< a r hOr<' d' ci dc cognom IlllC lé ¡Olm,
2. Disjunti ves
l,I. La conjunció o larnlJoé es 1l1anl é irmllcrHhle quall la pmaula qne la
comença amb o:
Solo "c",fieroll li ollce pnlollll.J.
Nomi. h, acudiren deu " or",e persones
2. 2. ni una Hpica de la si nla;"i anglcs3. ac.!UalmcnI s 'lisa
soviol III comhirmcjó l /O per a indi car lloa dohle possihilil31 addili\'a i di sjunl;\'¡)
alhora,' Amb indcpendència de (l uaI Sc\'ol \'a]llTaeió que es puga reT sobre la C011-
I Rulmen' , delun' de .,.nda .. a quol.."-,,, prui). puns .... cal re"""t lur que l'acce ptacIÓ
d' aqu"" .. fór mula üprc,",,-, h. ,inllU' un. , ran fonun., <En cann, els .h"", qu.n" .. " ... 1,1., Lnd.,..
fi ml. I . 1_, 100n So]i, E,,, .. <I,-, <I • • inla>! catalulltJ, 2. p 20: . I .. Il. q ... 1 resol la ("'-01,,", del !.:m'
  el .ceun' r In""""rr de mol, I e"pression. g<Du¡""meo, locolL, lcS Ilo colloqulal •• , V,cenl
299
JOSEP LACREU
"enièueia o no úel seu lís en el IÓ "ell neri l. és e"idem qlll: en r es tànd1fú oral cal
I:"itar completamcm aqul:sta combinació de conjuncions. Dc fet, espomàlóamelll.
1' lÍs de la conjunció o en molt s casos 110 lé un carncter excloell1 . sinó que pcmlct
Ulla ill1erpfCtació acumulativa de Ics opciolls plml1ejades:
I"n'u Iddo d J¡bro yl" vmo la pt'lírul", ¡><x1,¡f en/nu/u """j0' es/e p,obl","" .
QUI haja llegit el llibre o l'lst la pd lícula. podrà ente"dre ""llor s'luest problema.
O. si rcal rnCll1 hi ha I a tlcccssitat dc fer c:"pl ¡cita aquesta dohlc possibilitat
d'addici6 i de di sj unci 6 alhora. pot remarcar-se pa mitjà d'altres recursos si n-
tàcti cs:
Aqud que pudle'u/o evUa, ' li! de/uo rom", la "itla $e ub5lu..,ere ,'oJuma'/Ulllnue.
sud raSlJ8lU/O rOll la pella de arreS/Q II/UJO' ,.10 IIIulla de 10 a 20 euros_
El qUI . pOdetll cl'ilar un dchclC ",Olra la l'ida. SC n' ahslé ulltànamcOl, serà casti gat
amb la pena d'arrest lllaJor o multa de 103 20 curos, o Ioles du,"" pI'","",
2.3. La fonna o sill.   l'er a indicar urw elllÓ \'alt neia. rnodcmamcnt
SI: suI s ubstituir pcr u sigu (prefcribll: en r estàndard ural) .
2.4. La locució ço és tç també un caràcter ar,aic que fa que siga I)OC l, pta
per a l' cs[;'nd:lrd oral. En el scull oc.és preferible usar la locud6 auò és,
3. Distributives
J. I. La locuci6 conj uuti \"a ,Ii.tl com. nonnat i\'mllclll. només s' accepta amb
"alor di stributiu:
As' como ,,-,"er I/O"IÓ. hoy I,a,a bllen df,, _
A;:<í ah" l'a hUI farà bon d,a.
As, como allleS IOdo em alellTlu. ul/O,a IOdo ej l/Ull/O.
com abans tOl era   ara tot Són plors
Actualmcnt. pen). aqnesta locució conjunti\' 3 -reproduint ci "aloT que té
cn 'Olstellà- a IlSM-S-C amb c"ràctcr continuatiu:'
P;(,,,ch · !Juí< Gm1<no, l'"".ia " òtica" Jd.1 • . \V i .n7. t , p_ 15: _Quan"" p.1rt. del,
hOll1es i/o de t.s don .. p<xkn posar CD marXO ol nou " ... t de 101<,' ,",6 Surten _ -m( noms '1UC
.. han f., populo" 3 Xan". 1 O. p_ U , lulu procis i/u ct_""'nl (de
me"") sofrn< ci procés>, Lluís Pay,.'ó, La lingliú!i,'a, p. 56; _A,a: pe' atgun.
,.ó. tulS ,d.duDCrr\ t3 ttcngu;¡ 1mb 1> . glOm"t,o.· i/o ta · llogUíst,c. · >, Llurs V. A,o<'i1. de
:<o<' ,di.gMI'ica, p_ 138
2 L 'nstllUl d "EstudIS Ca'ata ... ha admès receo''''''"' t. tocuoó ,mb "ato! COIl';n" .. ;u.
tocuc,ó 'IU" j. ell usada an,b p,of USIÓ pet tota mCD" d' = ,,¡-.-ors: .Hom diu qu< can/(), can/e.<, caMa
«\ln ol, "'u, "ub)Ool •• ) .,UD =pe«II'''''''D' en l, 1";"'.", ta .. gona, eD t. lereer" pelSOnes
del s;ngul .. I 1-, Pompeu Fabra. (1956). r 38;.1 . quems .. po:xtn.n
300
X.XVlll .
Arudieron ili aNO lI"merosas     de la VIda p0/{IW{l .l' t//lM"r. mí romo
"lIfiM emlxljmlores de Es/mim  
,\cudircn a l' ;!Cle nombroses aUlorilalS de la ¡x>111,ea i rni limr. 11amhé di ,'C/SOS
amba' .xadors d' eSI"IS europeus
3.2. Tot i {lue ]i lcràriamenl hi ha hagul ulla cerla preferència per la forma
arcaica sill. en cOllll,les de Sigil . (Iuan l': un "alor de conj¡mció di slribllli\'a. CIl
l'eslàndard oral sembla preferible in\'erlir aqncsl ordrc de preferències:
Sea /a pm/mes/a de ,,-,,er, u a I" de hm. dd"" en ru«lqma ,'«50 '1"e 110 me
lII/unll .
Siga la proposta d·ah". si):a la de hm, he dedJr-le en 101 caS que nO m·,nleressa.
hl'f<lIOS que lIegllf. }"/I fe/l Imd"mlo. }"a ua ell f<xhe.
Hr hem d>arribar, carn.naUI. siga amb COlXC
3.3. La combinació cacofònica /JO lIomé.!" inl rodu"!1 de ra poc en el
llCn¡; nalgc escril com a equivalen' de la locució 110 S%: Iradicional·
meni , pcrò. han sigUI mollm':s corrent s - i cOluilllJCJl scm·ho encara a\'lu- Ics
locucions 110 sols i 110 sollllll<!1II (preferi bles en r esmndard oral):
No $010 lo man/n'lt0. SInu 'Iue CSIO) dispars/o" '¡..,m>JIrarlo,
No sols ho manil"", sinó que cSI,e d,sposal a demostrar-ho
No $()Io lo dlgo por mi: ha.v ",urhll Olra geme que plelUlI /o '/IISIIIO_
No solament ho d ic per mi hi ha rnoha allra ¡;enl que pensa igual que jo
4. Adversatives
4.1. Les conjuncions però i SillÓ són per talli . ca l fer recaure la
"oc31Iò ni ea sobre ¡'¡\llima s r1 · laba.
mul!tpl,".,."", <ls de oasoo; d'b,b"dacw <nll< franc<:", pari. local, als qual < mOOom3mcn'
hom pr<>ò'" """ fruoluosa aI<nció., Ra",on Mam"" ,Se"' , Prefac, a /)iN:wnari de .iJlènims de \1,,·
nud   p. Xl\", _En d ,,",pllol dds plO""m,; feble •. hi faI", eSm<nt <lc: la de M, de I.
l'0IISt(\'''' ,6 do: Iu oornbu'.clO"" més c!trnològrquu i clàss,ques I I al Pals \'alendà. ,'om de
la roI!sc,vac06,," bal.ònc de ("ordre de ooUocac,6 aot,c., Joao Sol •. p"'"(leu FIlhrIl. S"nrhlJ GUilr.u
; allres c.Jt'r;lS. p, 33 .m r,,,,,crooarnen' d. r Imf'Cn Caro""" t I .. lIuiles enUe els r.¡¡tIes resultants.
ah; rom I"" '.""-"0"" no,mandes. ,,",,n<:teron .ls senyors f.u .... '" d' 'IICre"",nt., el seu j>O<Ie' ( 1-,
Grun   rmula"". \'11, s,'', BI"'f>ll . _( I pels "mplis cone"en",n,. d. r autor I l, ".i.\I
COln pe' UIIOS I.ctures ben malisodes ( 1-, Jaume P';'ez .\Ionta .. ,. lM.'''''. 6. l', I LS, _L'esl\I¡!i de l
",nific.t de", elemenlS lè.' ic!,. ab;, <o n, el de I.s ,.laCLOns .. mà."ques que estableixen . l lhi<:. 00
són més q"" una pe'iu parc.lla de r.'Uuetu .... m)¡n"ch. Ter.sa Cabré _ Gem",. Rigau, L«.H-
u",ltn!ka, 1'_ 7; .,\qu","', ren-indLc.cion. " han d. re, •. "ens"-" al Paí. \'alenc,. i .. I ..
com al Paí. Basc , . Galíc, a. Fra ncesc \"a ll ... rdtl. I.., "0''''01110'''",0 /ingiiànra a
C,,'al"ll}·a. 1'_ 1Sl>: . ( l enc.r. que a un ntme mé. I<n! per ... 6 de les d,lieul,." amb ,opa,·a ,ne,' ,·
I.blen><nlla d,rus.ó de I" e!lS<n}'.mcn! de I. llengua, de la sc,'a gra màhc., com pel l'lC, un,,·cTS.iII
de I. mh" .... . Antom M 1l..J,a, M''I:a,,', 11rnSua i __ k"" , p_ 147. Aque'" 'nlplt ris de I. locut"ó
ahl t'O'" ha fel que I" lnslllu' d' !'.s1tld" C.Lal.ns. amb moll bon ",,'<ri. r "",ep''' .. DSt ,esc,,'.,;
JOI
JOSEP LACREU
4.2. La locució sm embargu és un caslellanisme que cal bamlej;lr de
f0I111al. Ara, ell l' eslàndard oral , cOIl,<é fugir de conjuncions
arcaïll.allls com ara I/Ogensmel/}'s o IaI/mateix, que sovint s' han emprat com a
Iraduccions sislemàt iques dcl caslellalli sme eSl\let!la1. Hi ha molles altres f ónlln-
Ics per l' exprcssM amb més nalUra1iMt I .. idea d'oposició (Iut: transmct aqueSla
conjunció. eom per exempl e ell Cili/l'I. per ('ulllra. al ('Olllfllri. II U I I 101. li pesar
if'iUXÒ.IIU oos/anl auò.' elc.
4.3. El mol IIns amb valor ad"ersaliu (e<lui\'al enl a sinÓ) és un arcaisme
que con,'é e,' itar en r cSlàndard oral .
4.4. La conj\UlCió mel/lr e (que col-loquialmenl sol melllreI).
lé un "alor ad" crs,11iu, ha d' anar necessàriament per la partícula que:
lli llU haas C<lSO. IU hrrm<lll<J n/li)'
¡\ ' I Ue tu no fas cas. el teu germà és molt obed,ent
5. IHatives
Les formes piles i IUI'go són caslellani smes inadmi ssi bles cn un ni" ell
f ofmaL Com a f onll CS a!tcmati,·es. poden lisar -sc les e;o¡ pfessiot\s per 111111, per
cOl/scglÏem. ell (ollSeqüèl1da. de li/allera que. dOllcs ...
¡No quina venir? veIl8'u.
No HJlS "cnir? Doncs no ,'ingucs,
aa fimdada mi
l'er tanl .'" rundat el meu temor_
6. Causals
6. 1. El mot {'lles és Un moll ell ci c;ll
lellÍr en com pIC <[UC. rcproouillllOlS el s 5etltils que té en caslellà. s' utilitza ¡anl amb
l'alOT consecutiu COlli amb l'alOT causal . S 'ha de diferenciar csn; ctamell! cad1scIUl
3 L. reducció de I. I""u<ió no ulwm,' "",}. nIJ ui",,,,,,, .""ata 4.' no ...,,,,.. .
1!l·O""'"'. 'i cada més un ""'JOr vau d' """,.1 "P.u E"orch , 5'4u"" (1 857. 99).
hU oh. r" ••. era ,nolI Seg." • . lIulària I" """""t;,·,,,,ma¡aM. p. 29 .• 1 I li< 4ue.
n .... b, ...... ""uit> rn6; ol,,". llengües ,omlm'ques [ ___   Bad,. I
I.a lI.nglla calalana, ah" , a\"ll;. p. n : . /\' o .. pol sor que l'ul gUI imllor . 1gu"", ("""""
"",1< • . I),.id CIISSaDY, V<S<";llr •• p, 42,'Dc l'ap maDC", n .... pod<m p. rl.r d' u""
IUI<:<:Jg'òfoc.· ep el I·em .. bl. sen'" de r Ge", .. Col"" - ,\ Sob<rnna •. l'a·
ruta/,i, p. 52: _ra,g una .,,""¡>C'Ó, n" amb l'obra de Roben ElIgI<soo
1_ .. 1_. /.I,n/flm i Drel. 11. p_ 14; «l' .. " b. " ml aquesta """",,06 nO la sof ... ("Dl Ics du"". amb uo
.i'·ell .duC'HU Am;, 20-\'111· 1987. r , 3; pr.clSO' . ..... "".a" •. que l'mena de dIàleg
f<la J>Cl DJu, .. gll<nc l, .. I •. Vii", d, Hurtd""", 7.\'111· 1987, p, 4; Un .. forç beD mtnlOn
que, " .. .. hstan!. e. r. c,edilor J' lleus remarques I . lo. El T<m,>J. 197, 28.TH-I988, El
1 el d;('('¡nM'¡ 62 /lrn8"" rutaluM h,. ,.corpora{ )lila locllCió
.mb un "olur oqu"'alcn{ ol de lli) obslanl au,)_
J02
X.XVlll .
,.l'aquests sentits, perquè fOf\ualmenl s' expressen ,Ilub paraules diferents. Ai:\Í, el
"alor consecntiu -com hem assenyalal més amnlll - pot e:"pressar-se amb el mol
doncs, melll re que el "alor causal s -e .... pressa hahi tnalmcnt amb Ics conjunci ons
perquè i JII que:
CVlllprallllO lII,e'·o. la rompisle lli.
CQrnl'la'f) un de nou, J p 'Iue cllfencales tu
No VIii/1110.'. p ues la correlna nltJl>a m rlada .
No "Illguérem pe .. ,"" la cst""a tallada.
6.2. Ut conjunci6 ('01/1 sol reforçar-sc amb la partíeul .. qlle té un
ear.)cler causal:
Como 1/0 lIIe hab!"" <li('ho ",,,I,, a{ re,¡xcfO, hicr I" qlle erd II"íJ (l{XHI""".
Corn que t>O me ,,'ha"len dit res , l'alg rer el que l'a'l! creure mfs oportlÍ.
6. 3. La locució degUI 11 és un calc del castellà qnan sc li aui buci ." Wl val or
causal. .. \ 1 seu ll oc, poden usar-sc altres locucions conjunti ves CO(1l ara 11 (llllSa
de, pe' raó de. grúcies li, pe' (",,11'0 de ... :
Oebido li J"J ",,(halOS dr (rlos, ha ullo(/() {I ¡xrdrr JU /tJOfmn<mia.
A dd s' seus n.mpt'lls Jo gdosia, ha   d mJlrimolll .
Ikbido (11 11/111 IIr",po. no pll<lm/Os Sill" <k <'.tfrlf5iÚ1,.
l'er <utpu dd mal oratge, t>O u'Hcurs,6.
1)" biiW a qlle no Je hiciao" las reSavas" liCil/po. allom J a no qaedan p/azos IJbrt:s.
Corn que no es feren les reserves a ata Ja no queden places IlIure5,
Ai.\ò 110 obSlallt , Cll comptc qllc la combin;,ci 6 pol scr
correcla quan manté el St U cameler plenament \"trb.ll de participi de de"re:
SII jr{lca,Jo U ho " 1111 <'.t(eso de '·OIifimrz".
El seu flacàs degut a un c:'Icés de confiança
Esle retraso es debidn a U/Ul fall(1 <k p¡''''ifira("lÓ/I.
,\ qucot retard és d<gul a una falta de pJarufican6.
6 . 4. Les conjuncions car i ptli.>: que són f Of11lCS arc;,i ljucs IjllC con"é
uo usar en r eslàndard oral.
7. Continuatives
La locució caslcll;Ula IU IUlI slquiefll col' loqui almcnl sovint es reali lla
m /all S¡sqw'w) és Ull caslcllanisme nagralll que cal per IU I{m sols
o per lli tan so/a/lli'nt:
Ni 1(1(1 sÚf"iern me hi' dicho Sit IIombrl' .
NI t an sols m'ha d,t el num.
--I La locuc,ó drgm a ha si tU, acceptada pel La,om5e r,,,8/¡' , pd 61 de
11'"8"" ram/a"".
J03
X.XVlll .
9. Tempora ls
9. 1. 1II1 calc del castcllill ' lÍs del mOl IlO/llés amh ,'alor lemlX)ra] ('i m-
mediatament després') d.1I'<lnt d' un \'erb en infini tiu o cn presenl de subjuntiu:
Nada mas $lwrlo ,' e p14$O II llora,.
'1ue ho \"a ... ber es 1""''' a ploTar.
N(I(la nuís 5all,   1/00'er .
• \ penu "arn e,X,r comenÇo'; a ploure
No u pr eQ("uf!t:s nada mas "mga U lo dni.
No el que de ' lue "llIga li ho d,ré
9. 2. El mOl segalls (contras tant amh l' IÍs que té en caslellà seg!ÍlI) no té Ull
,'al or de progressi,·itat temporal :
mlll,curren las horas. lell"IIIo.. 111""01 poúbllldadn de encolllrar/o.
,\ mesura ' Iue lranscorren les hOles, Icrum meny. pos' lbihlilts de l1obar· lo.
9.3. T¡,mpoc cI mOl conforme no 11(1 aJquiril ¡'(jlIt;Sla signiljçaciü:
Ve nlmll/do a Im "'VlI/,dos cOIifIJrme va)",," 1I<'1l(/lIllo,
Vés collocam el s ln,' ililts "   '1ue vagen 3rnOam
9. 4. No és correcta [a locuci ó en/alll que amb "alor Iem poral:
No If 1111/("05 M /(/nlo que yo no l'eI/llU (' ,erogule.
No el mogues lin. 'l '''' jo no .. inga a arreplegar- le
10. Condicionals
10. 1. Com ja s ' lul remarCa! en \ \VII . -1..3. és inçorreClc 1'lÍs de h. I)reposició
de amb \'"Ior de conjunció condi cional ;
Ik "tlb", MlUado U I;empo, $e humatln podulo ,ah'ur ", .. e/uu ,,;w;u.
SI dctual a temps, l'0¡;\ll salvar "lde,
10.2. És també incorrecte r lis de com per a introduir UU<I condició:
Como 110 u aupun SIU C01ldirlO1!l's. los !la/. l/({mi/e5lmio que u ,n'Taràn
de IliS II/esm de negocilll'ió1I .
SJ no s' acceplen les scucs cond. cions, el s SlIld.cals Ilan manifesliI t que es re{¡raran
de Ics meseS de negoc.acló.
10.3. La locuciü ·sempre 1 quall (lO és més que un simple calc del casl c![à:
1" lo cOil/ari .rell/pn J cuando nO q",uut M'Pe, !fili"" me lo "a d.ehl).
T' ho conlaré sempre no , 'ull gucs saber qUI m· ho ha d,I.
10.4. També és \lna reproducció [¡lcral de la sillla."i caslclbua r expressió
·amb /1/1 que:
COli tal que lo log,e, /III' da Igllllllo que tellsa !fUI' hacer.
Sempre que Ilo aconsegui sca, m'és Igual ci que h.'lJ3 de fu
J05
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
NmlS GEOGR.\F1CS
EXÒNIMS DE CI UTATS ESPANYOLES
CATAL\
Ala¡;ó
,\loorra,í
Alcanyís
AlgeSIres
Almcna
Ang,ksola
," ' lla
l3arhaslI"
I3cna,c
Ucna\'Jrn
U".atirn
Bohanya
Càceres
CadI S
Calal<lIud
Canta,-dla
Casp
Castellot
Casl ll1ó de Sos
Conca
Còrdon
Còria
Corunya, la
Ei.,ca
f"Onts de RubIOls.

lumella

Lo¡;ronyo
Màlaga
Id l!nda
¡.ltrambdl
Monl'ó
, ..
¡'·jóra de Ruhl oh , la
¡\llircm
Osca
Ourcnsc
CASTEI. LA
Alab",n
,\Iharracín
¡\lcaiil1;
¡\ l¡;eClras
Alrncría
La 19lcslIcl a del Ci d
" "11;,
l3arooSIrO
I3cl13-sque
Hcnahmle
BISaurn
Bol1añ.l
Caceres
CadI!
Calala}1I<1
Canta"lcp
Casp"
Castellote
CasteJón de SOlI
Cucru:a
Córdoba
COrla
La Corlllla
Ejea de lo< Caball eros
Fuentes de RublelOS

Junlllla
,,"
Lo¡;roiio
¡'·j;llaga
l.,féTlda
 
ldon7,ón
Mora de Ruhle10s
,'I",cla
Hucsea
Orense
JJ9
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
NmlS GEOGR.\F1CS
EXÒNIMS DE CIUTATS I REGIONS DEL MÓN
CATAL\
At>khil.1;la
¡\bruços, eb (Itàlia)
Acala
Açores (l'oTlug.l)
Àlaba (espan)'a)
A lcxa ndri" (Egipte)
,\lsàcla (França)
Ah'ènúa (França)
.\ndalu.ia (Espanya)
i\ngla,crra (Regne Umt)
Antibol (França)
Amers (HH!!,ca)
AquItània (França)
Aragó (Espanya)
Ardcncs (França)
¡'rmanyac (França)
Assís (Itàlia)
Astunes (Gpan}'a)
iUica (Grecla)
, \\'1I1yÓ (França)
DeM"cnt ([tàha)
Beocla (GrèCIa)
Bhgam (Itàlia)
Be.saràtJla     Ucraïna)
(l,raet)
BIScaIa (r'-'panya)
Hohènlla (f.\êquia)
llolonya (Itàha)
Dombal (lndi a)
Botdcus (Fr.mça)
Borgonya, la (França)
BrandenllUrg (,\ I.manya)
Bretanya ¡r.rança)
llmgÒ\' la (Alemanya)
Hrugcs (BèlgIca)
Calxmn, ci (Índia, Pakistan)
Calà!'>na (itàli a)
('alifòrnla (EstaIS Unils)
Càller (llalia)
Campilnia, la (itàlia)
Canàries (Espanya)
Cantàbn. (Espan)'a)
Capadòcia (furquia)
Carèlla (Finlàndm, Rus'Ja)
CASTEI . LA
Abjasia
Ahruzos
Acaya
,\7.0rCS
,\la ,'a
t\lcJandlía
,\Isacla
Au"ernia
¡\ndalucía
¡n¡;Jaterra
.. \ntlbes
Amberes
Aqlllwnia

Ardenas
Armaíiac
t\ sís
Asturias
,í.tica
'\"Iñón
 
Beocla
Bérgamo
Basarab!a
Belén
Vizca)d
Bohem,a

Bombay
Burdcos
Borgoñ.a
Brandehur¡;o
Bre1aña
Bnsg(wla
HruJas
 
Calab,ia
Callfornia
Cagliari
  la
Cannnas
Cantabna
Capadocl a
Carclia
J2/
JOSEP LACREU
322
CATAL"
Camlma del Nord (Esrars Unrts)
Carolrna del Sud   Unru)
Castell" - la t<.lartu (Es l);wya)
Castella, ]Jcó (Espanya)
Catànra (Itàlia)
Crrcàma (Rúss,a)
Crutal del Cap (Sud-Mnta)
Ci utat del Varreà (Vatkà)
Coblcnça (Alemanya)
Cófmbfa (Porru¡;al )
C,.olòma (Aleman)"a)
Conslança (Alemanya)
Connl (GrèCIa )
(França)
Cmlànd,a (Ldònia)
DakOla de! Notd (Estats Unr ts)
DakOla del Sud (Estats Units)
DalOl:'cra (CroàcIa)
Edunburg (Regne Unit)
Escòc,a (Regne Uml)
Es la\'òma (Croàci a)
Estrasburg (França)
f"'Cs (t<. larroc)
Filadèlfi a (Estats llnt1S)
Rande, (Bèl¡;lca)
norència (Ilàha)
Fnburg (Su, ssa)
l'nuL d (11:'l>a)
Gali"" (Espan)"a)
Galitsia (Polònia, Ucta)na)
Oascunya (Fmnça)
C1ênm'a (Itàlia)
Geòrgia (Estats Unrt s)
Grornlàndla (Dmamarca)
Gurpú!.Coo (Espan)'a)
Haia. 1" (Holanda)
Laci (Itàlia)
(Suèc,a. l'-"oruega. Hnlànd,a. Rú,sla)
l..100ma (Fmnça)
L's,ma (Itàha)
Lunburg  
Lió (França)
CASTELL"
Camlma dd Norre
del Sut
Cai t,lla-La !l.1ancha
Cas trlla y León
Catama
Crrcas,,,
Ciudad del Cabo
Ciudad del VallCano
Coblenza
Co(mbm
Coloma
Conslanla
ConnlO
Córcega
CurlamJra
Dakola del Norre
Dakota del Su!"
Dalmacra
Ed,mlmrgo
Es.("oc,a
Esla" oma
Estmsburgo
Fez
Fi l •• clc lt!a
Flandes
norene,a
Fnburgo
Fnuli. el
Galicra
Galil zia
Gascuna
Gén(wa
Ckorgra
Groenlandm
GurpÚf'("OO
La Ha)"a
l.ac;o
l..apoma
Ll boumc
Llguna
umburgo
L)"on
CATAL"
Llcmosf. ci (França)
Llcmolgcs (França)
Llcngl.t.1doc, el (França)
Llombardia, la (ltàha)
Lord. (França)
LIIsàn3 (Alemanya)
"[acau (XlIIa)
(Xina)

Mall'lnes. Ico (Regne Unll)
Màntua (Ità[ia)
Man.\a. Ja (Espanya)
"Iam\.quelx
Megara (GrèCIa)
"[eknè, ().oIam>;;)
¡..tcmll, (Egipte)
McsSlna (itàlia)
¡"!I[à (Itàlia)
j.,llssl"'p; (Eslats UllItS)
(l1àha)
(França)
(Canadà)
¡"Ior!""a (fxè<¡um)
¡",lul1lc (A lel1lanya)
Múrcia (Espanya)
Nanqufn (Xilla)
Nàpols (l1àha)
Nalzarel ([srael)
Niça (l'ran",,)
Normó!lldia (Fl1Inça)
Nou Hampshire (Es1a1s UI\I1S)
Nou (Es1aIS Unils)
Nm'a ,\ nglaterra (EstaIS Units)
Nm"a Jersey (EstaIS Unm)
NO"a Ofieans (EstaIS UIlI!S)
No"a York (Eslals UIU!S)
Odessa (llcrallw)
Orà (.<\[¡#Ia)
Òrcad ... les (Regne Unll)
Orlstan)' (ltà[ia)
  (RÚSSIa , GeòrgIa)
l'àdl.t.1 (itàlia)
Paf. (Esp.1nya)
Jl;lis deGa[ [es (Regne Uni!)
NmlS GEOGR.\F1CS
CASTELLA
Lcmosfn, ci
L.tmo¡;lls
Langllcdoc, e[
Lombardía
Lourdes
Lusada
Macao
 
"[aguncia
Mal\'lIla •. las
¡"fall1ua
Idantha. [a
larrakech
j.,¡cgara
 
¡"Icnfis
¡"!csma
Mi[oln
¡"llsslsslppl
j.,¡ódena
"Iontpelher
"Iontrcal
¡"[Ord"'.

¡"furcia
Nankín
Kipoles
Nazan:1
Nlla
Kormómdia
NllC'"O Ham[l5hue
NllC"O ¡"Iéxico
KlIe,"a lnglaterra
!'\' \IC\'a Jersey
NII.wa Or[cans
Nuc"a York
Odesa
Ornn
Orcada •. las
Oristan
Osc1Ja
Padua
Pafs Va.co
Pafs de Gales
323
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
GEI\'TILl CI
iberut _uda
icssà -ana
il IId'à ·ana (o elxà -ana)
pncnc -a
lIancIÍ -Illa
lIaUllnfr -a
IlIberà -ana
llinà -ana
lIocnou(' -lila
lIocnouí' -Illa
lIoc.nouí' _Illa
llombai -ïna
lIo:ser' _a
lIoser' _a
lI(>:Ser' _a
lI\JÇencr _a
lIudicntí - Illa
-ina
longuolU -alia
macaSllct -a
ma¡:dalcllcr -a
maruser -a
manuell -Illa
mallner -a
            -111"
ma!!alfa!sí -Illa
ma!sarnagrdlcoc -3
ma .. ana .. er -3
-a
matc!à -ana
mchaner -a
nullarenc -a
nullencr _a
nuramarí _,na
nutrenc _a
l1uslatcr _a
motxcntí -ina
monwfí -ina
mOllo,"er _a
montanci .'¡ · tna
monramel -a
monta"ctn( -Illa
mont.ad( -Illa
montes! -ina
monlesiner -a
GENTILICIS \'ALE!W_'IAr-;S
l'OBL,\ CIÓ
IN
lessa, la
Elx
Jana, la
Llanera de Rancs
Llaurí
Llíber
Llína
LlOCJKJU d'en ,o"nollct
UOCJKJU de la
UOCJKJU dc Sam Jeroru
Llomba,
Llosa, la
Llosa de Ranc' , la
Uosa del B'ib<, la
UU(ena
Lludicl1t
Uutxent
Lollg.uil la
'dacastrc
Sama lI.'lag.dalcna 00. PolpIs
lI.lan,scs
¡..tanllCl
¡..tarines
)I. las Sa I a \ 'és
Massalfassar
lI.lassamagrdl
Massanassa
lI.la\a, la
¡...tate(
lI.\cllana
lI.·"lIa"
M,lIena
Miramar
Camp lI.firra, .1
lI.lislata
lI.loixctH
lI.lonoofa
lI.lonò'·ct
,\lonlancjOl
)l.IOl\1anl
lI.IOIlt;j\'crner
lI.lonlcada
)l.tonlesa
)l.lontcslIIos. Los
333
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
GEl'.'T!UC!S
CATAL\ CASTI': LLt\ TOI'Ò!\'I :'\ 1
IUIHSià · ana lunceino · na Tunísia
Iure · a lureo · ea TurqUia
lurcman . " lurcomano · na Turkmenislan
lu'-al là lu'-all.l3no, . n;l Tu"alu
  -ana chadi ano -na
Ixec -a cheeo -ca Txèquia
lxecoslovac -a cheeoslo"aco ·ca
ucramano -na Ucrafna
ugandès -esa ugandés -sa Uganda
urugualà -ana urugua)'o -ya L1rugual
-3 uzkko -ka L1zbckJslan
,'al hmlelli -ana ,-alli.olelano -na Va!ladohd
,'a16 -ona ,'a1OO -na \'alòma (Hêlglca)
,'anualuenc -a "anualuense \'anualu
,'ar,ovlà ·ana ,'arSO'-lano ·na \'arSÒYla (l'Qlòma)
,'aucà ·ana vaUcano · na \'aucà
,'cnecià · ana \"enenanQ ·na Ve,""cia (11àli a)
veneçolà · ana venelolanQ · na \'cncçucla
\"icoès ·csa ,-icoés · sa Viena (Àu,lna)
"iclnamlla ,'iClnamlta Vielnam
.,ilè · cna chllcno · na Xi le
.,¡nès · esa ehino · na Xina
.,i pnOla ehipnola XIpre
zairès -esa zalrci\o -ña ame
zambià -arn, zambiano. -na Zàmb,a
-csa zanzibarés -sa Zanzíbar
zelandès -eSa zelandés -sa Zelanda
zimbab..res -eSa Zimbàbue
349
V Personatges històrics. mitològics
i actuals
CAT,\ !. '\' CASTELLA
Aar6 AarÓll
Mxlallà Alxlal:!
Abdcrraman Abdcnama"
Abdies AWfas
,\bdul ·là Atxlulà
Abensenaigs Abenccrrajcs
Abraham Abraham
,\bsaI6 Absal6n
,\dam
A<ló"
AdunaJ Aoona)'
Adouls Adon ..
Arrodlla Afrodlla
Agamèrnnoll Agamenón
Ahmadabad Ahmedabad
,\hmmm Ahmes
Ahura Altura l"¡azda
  Alenató"
Alà Alano
t\ladi AI"dino
Alanc Alanco
,\ I là
A"
Almall';Or Almanzor
,\mlka' Barca Amilca. Barca
AnacreOIl! Aoacreonte
Anaxàgorcs Allaxagora5
AnaximanJrc Ana:lJrnam.ho

AnJròruc Arltlrómco
An<Jròpov, l un AnJrOJl'O\', Yun
,\poI lmar Apol,"",
A pol Iu
A","
"queronl Aqueronle
AqUlI leu AqwJeo
351
PERSONATGES IIISTÒRICS,   I ACrU,\LS
CATAL"
Copèrnic
Cras
eres
Cressus
Crisògon
Crisòstom
llimocle!
""" DM.
J::)emòcnt
J::)emÒSle""S
¡;",.dèmona
Diodcctii
Diògenes
Dostoie",kl. fiódor
È<lip
Efebus
E!ectra
"',
Epaminon<le,
Epictet
Eplcul
Epimèmdcs
Ercltòstcncs
Espàrtac
8qutl
Euclides
,
Eumenes
Euri<llce
Euripl<le,
EzcqUles
r-ebus
Fídies
F'ilip
Fil<xtCl
Filòstral
Gaddafi,   al _
Galatca
Galé
Galileu
CASTELLA
Copêrnico
Craso
Creso
Creso
Cris6gono
Cmóstomo
Damoclcs
Dante
Dé<lalo
o.,rnócnto
[)cmó<lcncs
¡;"'s<lêmonJ
I)loclcclano
DiÓgen.,
Do!;toyevskl, !;¡odor
&llpo
Erero
E!cclra
Eolo
Epaminon<l;,s
EplCtCto
Epicuro
Epll1lémdd
Eratóstcnes
Espartaco
8qUllo
Eu<:lodes
Eumencs
Eurídice
Eurípides
l'.:t.quías
l'ebo
Fidlas
Fihpo
Filoctelcs
Fil601<alO
Ga<lafi, Muamar
GalaIca
Galeno
Galtlw
2. F-n <a>lell.';, algun. mllJans conlunl<'OCIÓ tamhi el !>Om J. r nm.nJ.t.m libo
com a .11IlWfl'WaT Gaddaj
353
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
Bibliografia
I. OBRES CITADES
ALC.'OVEI<. Amoni "I.. Diccionari català-mlellnà-balear . . \1011. Palma dI: lda-
llorca. 1980.
\'¡CCIU. UII/UIIII de colors. Tres i Quatre. València . 1986.
A IL,\C1L. Lluís V .• Papers de J'()òo/wgiHstwa. La "r agrana. Barcelona. 1982.
Arui (diari), Ihrcel onll .
AZtJRME"'D1, ,\ L José, i aL. Les lIengüe.f en l'Ai/mims/radó, GClIcrali lat Valen-
ciana. Valèucia. 1986.
BADIA l "IARGA RIT. A nluui "L. La lIel/gua ('Il la/amI IlIlIr ; m'lli. Curi:tJ. Barce-
lona, 1982.
Uelrgua i socleta/. ludcsincnlcr.IJ;lfcclona. 1982.
UellguII i poder. Laia. Ban;c1ona. 1985.
GramàlwlI de la /fenSl/li ('(lIlIlal1a. EIl<.: ¡<:1opèdia C;' II1];UH1, Ban:c1on<I, 1995.
BE1;rlL,\N ¡ CAIIALl.É. J. S .. L'estàndard ou:idemal. Una proposliI sobre l'es-
làmlard mlalà u It's tern!s del darrer trum de l'Ebre. CIRIT. Ih rcelon3. 1986.
BO"ET. Blai . M!:wer evaSIó. Tres i Quatre. Yalèucia. 1987.
- El I/llir. Tres i Qualre. València. 1988.
CABRÉ. III. i Gemma RtGAU.I.R.ricologill ! semàntiCl/ . Enciclopèdia Ca·
  1986.
CAPEL(), . Llorenç . A! , JOilna ,l1llria. Tres i Quatre. València. 1987.
CARBONELL. A nloui. i al .. u/ert/lura CI//alallll. De/s !/licis als nos/res dies. Ed-
llasa. Barcelona. 1979.
CASSAr>Y, Daniel , Descriure esaU/re. Empúri es. Barcelona. 1% 7.
CERVIiRÓ. Uuís. /..a medlclIllI en la luerall/ra valencÍlma del segle .\'1'1. Tres i
Quatre. VaJènci;l. 1987.
COLON. Gennà i Amadeu-J. SOREIY\N,\S. PallQraml! ¡fe la lexicograjia caUlll/-
IU/. Enci cl opèdia Cat alana. Barcelona. 1986.
Diccionari elimològi<; complemen/ar; de la l/ellgUtl ('(IWlllnl1 [=DECLC[. Curial
Edicions Catalanes. Barcelona. I9&>.
- Uel!res I cmlwrses ¡f'unjiMleg, Cluh Edi tor. Barcel ona. 197-,1.
359
JOSEP LACREU
VEo'lY. Joan. Introt/ureid a III dllllertologlll catalana . Encidopt:uia Calalana .
Barcelona. 19H6.
VIRGILI I üRTK;,\. Josep III .. Problemes dYlant/art/ en /'areajromerera ell/re el
Prmn!x!I ¡fe CQ/a/¡mya i el PilÚ Va!e/1nQ, 11 Coogrés lntcmacional de la
LlcnglI.1 Cat alana (tntlllul!icopia!).
XUR1GUER1\ . JO.111 Baptista. Els   e r b ~ ' cOI/Jagat!i. Clarel. Barcel ona. 1987"'.
370
,
Index de paraules
A
a (prq",",ció) XXVII 2
a + arl,dc + e'lanóderany XXV S 1
a + norndcmes XXV41
a + nun'eral + anys VI 2.3
a + parI del d,a XXV 2.3
a + quc X.'XVIl12.1
a + topònim XXVII S I
a'en + (!etermnuc,on, de lloc XXVII
"
alen + èpoques O XXVIII I
aJen + quin XXVIl I 2
a ca,a XXVI!.;;.)
a palau XXVII 5.3
a tauJa XXVl1.S.3
supressió da"am de complcl11cn1 di -
recte XX\' 11.2.2
a (nom de lletra) VI.I 2 e
a- VI 12.d
amllXat XVI3.3J
abans xxr V:2
abans-d'¡,h,r XXIV S.S
abans-d'alurl'allre XX1V56
anara tar XVI 4.3
abaral,r XVI 4.3
abasl.
donarraba,( V1.2.2
a Nme XV1.-I 1
absoldre J 1.3 h, XVII 54
ahstctlció 1111 t
abstracCIó li ll.l
aburgesament 11 ( n 1)
acabar XV! 11, X\'.3 5. XVII.", 2
acabar per + ", ¡¡",Iiu .\:\'111 2. 1
acab.1r-se XVII 5.2
en acaoonl tk X.\JYJ
en acabat de XXIV.3
acadèmIa Ll.2 .•
¡¡cancía, 111.2.1
acà! :\..\: V13.2
accelerar ¡¡ 11 3
accent IUI.)
accepc,6 11,1\.3
accepta, J( 11 ]
acèral I 1 2,g
ad XXlll,1
d'ac{ a poc XXVII 27
d'ac{ d'allà :\..'\\'1178
aclarar XV1.t.]
adanr XVI J _) l , XVI 01_)
NOTA: En oques, índox no es fa cap dL,"oe,ó 1' ... "1 •• comel.S l'OCOf""'''''¡; 6 d,R.' del
lenon , ,"d,e>,, .60 u",Jco .mb prop'C1a1 o no.
Pel 4"< fa • 1'ordenac,ó de 1« Ioc"",o"" i Ito r",,,,s r"cs, . ha ""llu'l un ""m'" d'
"""IÍDU' , is a dll, <oo<,<le"'o' la 1"""",ó <'om lUI 'ot ""n"" 'enl1 en compt< d. c'f"L< que ""p'"<n
<ls molS que la componcn
L". l""ue,oDS " '"torpo,"" pr<ocnl <'-'m' r<f."'Dc,a el l''ime, .ubsta."". o, " no.hi h., el
po-im .. ad.l"<"u o el p"mc,   us r",me. pe' la seua Moda, " ,""00"<,-",,, a partl1 J.
l"infinltiu, , ol. substantius, pt, la fotma de " .. ""ull sin,"l . , ( .. "" b, b. cal' ,1oÓe:spe".1 que a<ODStllc
,ntrOOui,-los 1><' la rorma d" remew o de plwal)
J7I
JOSEP LACREU
acme III 2 2
acne 11122. I V3 1
açò L IJg, \'111 3, X1V·U 1. XX111 1
acomplir XVI 1.2,1, X\'I.3.3,5
XVII 2 1
XXVlI 7 3c
,\<¡ores 11.2. 1 e
acostar-se. :'\..-":\'1I 7 3 a
acO"ardar XVI·U
aCO\'3r<lrr XVI..\ 3
acta
,'ons tarenl 'acta VI22
acle
acre seguir XXI\'.5.3
acudIr XVI 2.3
XVI23
Adam 11.51
addicIó 11. I l.3
addIcte 11 I U
addulI 11 11 3
ademés XX11.7
" den 111.3
adeljuar:
adc<Jua lli 2,)
adés XIX I U , XXIV 2
adhe<ró IL9. J
11 93. XX\' I ( n 1)
adjun1ar XXI.72
admet re 1111 lO, XVL'¡ I
admlmstracl6 11. 11 10
adormIr XV[:3:3 8
adscn¡:x:ió [Lli I
adstmt 11. 1i I
ad\"Ocada IV52 1
ad\"C>cadessa IV (n 15)
ad",,,,a! 11 R 1 V.5 2.1
acròht 111.22
aeròstat IJI .2.2
afartar I 2. 1
afany 11 5A
af:worir XVI..)..)
afecte I. 1.2 h
afectuós,
afectuós amb XXVIULI
afegir X\'1.1A 2
afegir-hi XV 39
afeg.sc .flg. X VI. I ..) 2
afeg"'·. a(¡Ja.., XVI 1."),2
afició 111J ol
afille 1112.2
al1aqu. r. ,e XVI1 .5.3
372
I V.3 2
afrodisíac J112 2
afront 1\'.3.2
Ag.amèmnon lil A
aggiornamcn1o V 6, 1
agU[\'1 1
agost I L1.h
agostar XVI 3 I
agostejar X\'1.3 I
agradabkmcnl XV!1 5 12
agre, t IVA I
alt( XXI1L1
aigua !1 I 6
fer aiglles V 1..)
tirar aigua a mar \' 1.2 I
al nes
més aïnei XXI R
a rre VI 1.2
arreS de suficiè nCIa \'.3-1
perl'mrc V33
, ,. , -, ,
am .,., _
així com XXVII!.3. 1
mxi I tOl XXVlll..) 2
at-'Í que XIX 2,1. XXVlll.9 I
alxrna XXL2
alxrne¡ XX1.2
alXlnS XXI 2
at,is XX[ 2
a iXÒ 11.3.g, VILl.4, \'111.3.1 . \'.lI1A.2,
X1V..).3. 1. XXIILI
mnbatxò XXI\' I
alxòé. XX\'11I 2.01
a part això Vl1.4
XJJl .3 2
aixQ\'ar I 5 I
ajuda:
SenSe l"aJud.1 de \'1.2.2
alludrr XV112.2
ala V3 --1
alambí:
panar per tOl. els alambins \'3.4
albercoc LI 3 h
alhergar XVII --I 2
alcalda IV ( n, 12)
alcalde IV5. 1..). 1
alcaldessa !V 5 I ..) I
alçar-se :\.."\VI17.3 a
AkOl II.J.a
  11 8

alemany 11 5.--1
X.XI\' 1
alfàbega 11 7,;>'
alfàhrega 1I7J
alforja:
prepa, al' l'alforja \,;>.J
algo XII 19
algoritme 11 I I 9
algú XlIl XJlIO,2. XI I 17 I
algun XII I. Xfl2 2, Xli D,5, Xli 20,
XX\'1112
alicates IV.3 I
¡üièl14a
alineació I (n 5)
alineament I (n, 5)
alinear! {n. Sl
allargador 1\';>'2
allaYOlltcs XXIV 1
all ay(..e, XXIV. !
al!a"ors XXIV I
all! xxm 1
all iberar XVU.-' 9
all ò [ Ug, VII 2,-1, \'1.2. 1. V[l[3 I. Xl7,
XIV-I;>' I. X.XIII I
allunar X\'I.3.S
allumll.a, X\'1.3.5
illmadra,' a [1.8
almenys I! 5,4, VII 4
almívar 1111
almoUl.,1.1 ,3, 3
àloe llI.2,2
alosal13f
alrcdtXIor XXIIl 4
all LI,I
aHa"eu \'5, 1
altre 1163,VI2 4, X[18
r altre encara més XlII.7 I
l'un per l'altre XIIl 71
tots allres XII 11.3
tOli d s altres XII8.;>'
unalrre XI!.82
altn XII 18
  1112.2
amagat.
d'amagal \'.3.3, XX!.8
amazon.a ¡¡ 2 2 a, IV,5.2,2
amb [] 124, X\'1I 29. XX\'[I;>.
amb autobús XXVll.5 4
amb blcldela XXVIL5.4
amb (can"i de preposició da"3m <l' i n-
fimllu) .XXVI! 1:1
amhquc XXVILl,2. 1. :\X\'1I12.2
fNDEX DE P,\RAULES
amb -+- substantiu o serlSe XX VI I 8.3
amb Ircn XXVII 5,4
ambalnda I 2.1
ambalxaoor 1\'.5.2, I
ambaixaoora IV 5.2 1
ambalxa<lllu IV (11 16)
amlxló, XII15
amblglutal I 4 I
àmbi l
en l'àmbl! X.'\VII 14
amellsta 1.3 I
amctla 11 1 I 9
amferamlna liSI
amt;hl 115.1
amlitrió 11 5. 1
amonfac 111 (n I)
alllor IV 1.3
amor meu lX.5.S
amorf I I 3 <I
amunl XXIII.;>. I
anàlisi IV,3 1
allar XVII 4.3, XXVI[ ,7.3,a
anar a -+- Inflniliu XVIIl2 2
allar + g.:rundl XVIl13 1. XVlIU.J 1
\'as /vares". XVI 1.6.2
anatcma I. L2.g
àncora;
Ile,'arl"àncora V.3.3
andana IV 3, I
anèc<lota I 12 f
¡mel!
com l'anci l al dit V12.2
anemone ¡¡¡,22
Aneu l lU
àngel
com Ull àngel V 3]
anglès I l 4a
¡"'gost I L3.h
Anna 11113
annex 1.] 8. 11 4 7.b
anòmal I I :I <I
anomena, XVLJ.3 !O
anonnalital VI I 2,d
ans X:\\'IJL4.3
XXI\' 2
¡mtesignatur3 11 2.1 b
anll¡;Ullat 1.4 1
antfpoda I\'.I.I
a1l1irobalOri 11 8
anllscml1a 11 2 I b
anuncIar 111 2, I
373
Àustria V (n. IS)
austríac 111 (n. I)
nutenllcar XV13 5
autentificat XVL15
autobus:
amb autobús XXVI1 5 .1.
autodidacte IV..¡ 1
autònom 1 I d
autoritzar 11 23
aUlUmllC XX\'5.2
1\'.5.2.3
avall Il.S, XXIlL3 1
a"aluat I 2, I
avançar 1 2,3. X\'I3.4
a"ançardc "Ull melrcs XXVII.4 7 h
de x.'\'U 2 9
a"3Il1at¡;e IV.3.2
ava, 11123
avarca lIS
a,'ana 1.2.1
avençar 12.3. XVI 3"¡
a"ct Il 8
a,'i 11 8
a\"olll t 15 J, 11 S
avortar 118. XVII 2.3
avui XXIV 5.4
lI ·l7 a
" babalà
a la balx']à \,Il..¡, XXI.S
bacarà V.2 "¡ I
Bach U 9.6
bacte ... IV32
Badajoz 11 9.5
baf 11 S
lxux 11.1.6, XXI 7 1. .'\..XJlL32, X.xV1l9 I
baI., de X.,VI1.1.,7f
ba,xat XV1.3 3 3, XVII ..¡ 6. XXVII 7,3 a
bajOCa 1.1.3 h
lx,lIarf ¡ V51 I
balleslnoca IV3 I
barnM \'.2.1. I
banderola I 1 3 h
lxmdó V2..¡ I
bamlU<' f IV5.2. I
lx,ró 11 S
basar-sc XVIJ .. 23
basc 11 8
"".
en basc a XXVI! (n. 22)
sobre la ba,e de XXVII 9.2
fNDE.X DE P,\RAULES
basquetbol III 2,3
Bànola IU 3
baS1a1ll XI.", XXII.1.. XXVII I 2
XI.1..3. X[ (n . .1.)
"" de ml a bat XX18
batle II 11 .9.
balre XVI..¡ I
cn un balre d'ulls XIX 9.3 I
bava 11 S
bé XVII.512. XXLJ I
d'allò més bé VII..¡
tan bé com "a'g saber VII.3 1
beina  
bei.' V.1..U
be,xamel 114.3
belga 1.[2c
ben XXI.1 1
bena li 8
bencfid.
en benefiCI seu IX 5.5
beneficIar !Il.2. 1
B.nfcrn 1.1 2 ci
Benl/nus[em r [ 2
Benín llU
berenar XV11.2.9. X[X.9.3. 1
bcrrug. I! 8
bescoll 133
1Jt>,lIum 11 8
Betlem 115. 1,1111 <)
betum 115 I
beure XVII 5.[1. X[X9 ..
beguem/be"cm (,"Ip"rallU) XV!
I 4.9
be"cm 11 8
XVI 1..1..7
be"cnl beguenl XVI I 3 I
'begueu (""perahu) X\'I I ... 9
Bi.1fTl1z Ill 3
bibliòtil I U a
bic,dcta
amb bic,dela XXVI! 5.4
bidell IV5.2. I
biga ¡¡ li
billó X 16
billóXI6
bimensual :'\XV.1. 2
bimestral X.x\'.4.2
bimeslre XXV..¡ 2
biòleg IV 5.2 I
I!r.òtop III 2 2
375
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
combane :XVIA L :'\.'\VIl 7 3 b
comboi Il 8
comedlan1 IV5.2.1
començ:
wmcnços de :X:XV (n, 6)
cOI11Cllçamcnl'
a començamenl. de XXV6.1
al comellÇamclIldc :'\.XV61
començar :XV35
comelç 112c
comercianl l V.5.2 I
comcrcillJ :XVI3, I
comerCIejar XVI.3 1
comitè \'2,--11
còmoda L U.C
comp'lIacló:
en comparació de X:XVIL3--1
comparèi;o;cr XVI. I 4.--1
comparec :XVI I --1--1
comparcguHomparcscut XVI 12 --1
complaença 1.--17
complaure.
<'0II1plaguhcompla.cut :XVI 1.2--1
completamelll III 1 2
complex U 8, 11.--1.7 a
compllCllaL
de compllcllal amb :'\.'\\'[1.55
comp[¡r X\'I 1,2,1. X\'I.3.3.5, :XVI1.37
coolpicrtlcomplll XVI 1.2. 1
comphr I 5. 1
compon<Jre I l.3 h, XVI.J 3 4
1\'.3.2
composar XV!.3.3 4
comprar Il. 7.!!, XXVIJ 7.3.c
compre mire n 72
comprèn L1Aa
comprovar 11 (n. lO)
complable 1\'.51 --1.2
COmptadona ¡ 5,1
complar 1152
compte ll.76,IV32
3 comple I risc de X:XVII 7.7
demanar compte 3
nIar rora de com pIes \'.3--1
més del COIIl pIC VI 2, I
Icnircncomple XXVII 14
còmput I l.3 b
comle 1l.5.2
comú IV 4 t
concebre :X\'I 4 I
conccp,e U. 2.h
fNDEX DE P,\RAULES
conda"c lll2 2
concloure :XVI--II
concQfdança [.--1.7
concórrer XV1.4. 1
concreció 11 11 4
conCleta! XV1.3,5
concrclll7..Jr XVI.35
condiCIó'
amblacondicióquc :XXVUI10.--I
condolença I --I 7
conducte
per bon conducte VI (n 9)
lA 2
I I--I.b, lli 2,2, X\'11--19
coneguem conelXCm (ImperallU)
XVI 1--19
XVI. 1.3 1
conegueu ( Imperatiu)
X\'1.1 --1.9
conferenCiant 1\'5 2.J
contiar XIX 6
co"fondre :XVI.4 I
conforme XX\'1l1.93
conformlla'.
de conrormlla, amb XXV11.5.5
"""&0<, I L1.h
conill 1.5,2
conjugal 11 (n 3)
cònjuge LLI b, [1.3.3
cOflnectar 11 I L3, X\'I.3.5
conncx.lOnar XVI 3 5
COlln,,'ència
de conmvènCla amb XXVJ1.5,5
consciènCia Iol 4. IL2.J.f
consegUcnl ,
per XX\·1l15
comeller 1\l5.IV5. 2.1
conseqüènCIa.
en   :'\.'\\'1115
consef\'adOflsmc I 5 I
come'·ol XJJ II
consol I L3.h
cònsol I 5,1
consomé \'.2.--1 I
cOllsliuIC,6 II II 2
conslrèn)u J I ol b. :XVI ol 2
consuen)H XVI--I2
COfISr"'lf XXVIL7.J.c
consular I (n 6)
consulla :'\.'\\' [1 26
cOlltar X'\VII 7.3.c
379
JOSEP LACREU
conte lL5..l
contcmporàma I -'o I
contenidor l A 1
context I :1.8
contmença 147
continuar XV[[.:l8
contra IX ;: ,1
per contra XXV!1! 4 2
contracor'
a :\: .. '\1...8
contrallum 1\'.3,2
contrarèplica li 7 <)
conlmri'
al contrari VII.4. XXVI'-7 7. XXVIII
"'
conlmstnl;1 III I I
contraS<'nya 1],21 I!
con,'1oIl.; er I 1-' b, 1!12 2
conveni 1 I 2a
con,'ul sar XVI .lS
XVI.3 5
cOpIar lli 2, I
cor l ll
colb lL8
Còrdova 11. 8
Corpus I I ).I!
correcte I 12,h
corre-cUlta
a corre-cutla X-..\l.lI
cOlTem IV32
contm correnl VI 2.1
corrents XXI 3
córrer III 22, XVI 4 l, XVII 26. XVII 3 <)
cOITcgU"mlcurrem (ImperatIU) XVI
'"
concnl correguent XVI. I
COfrenl x..XL3
correU/corregueu (nnpe •• tiu) XVI
'"
correspondre I 1 .' h
conll:1h
corth IV.-' I
corlesament XXL6.
cÒT,·td 11 (n, 16)
cOS I. 1.3 e, 11 2 1 a
coSa I I3f.15-'. VIl22
algun,' cosa XII 19 I
cap cosa X-..\JLS
Ics altld coscs \"11,-'
com 152
cost II 3h
costaL I 3.h
380
costum IV32
,egons.1 coslllm V!.2. 2
coti l èdon I!l 2.2
cotna /I 1i <¡
coure XVI 21, X\'II -' 10
cuitoogut XVI 2,)
covard LI 8. IV4 I
cm'e \'2.1
rct - neunacomunoov. XV2. 1. 12
creellça I -',7
creIxement [A.2
créixer 1f12. 2. XVI 14:1
erescl ueixc X\'II-':I
er •• c. 'er",,,. __ XV!.IA.3
creuar XVI3) (,
crcure 1176 XV1,155
c!C¡;UemICTClem (Iml'<:rallu) XVI.
1-'9
crcta 'crcYa1crea XVI [55
çrèicm I 1,·l.e
crelcm'creem (i   XVI
1410
erClem crcguem XVI I 4 7
crClcnt 'crcglletll XVI I .1 1
crèIeu I I -' e
creieu'cregueu (impcra!tu) XVI 1 A. <)
cndat 1l..2.B
ennlVII
cnqll" t
ensl 112.7
CnSma IV I I
crtl'Cllar 1l...8
croada I 5 I
crompar lL1.!i
cro,sa ¡ 1.3 h
crosta I 1.3 h
Cru :\.X\' IL5.'-'
138
crucll12c
cualqUlera X II I [
cUi na:
cuIDa de gas XXV1l2 3
cull era I 1.I
culpa:
pereulp" de XXV]], 14, X-\.VULú.J.
.\\'13.5
culpal XV13 S
\'241
cura:
a cuta de \'121
cUra Inlemi"a \'.3.3
curandero LV S 1 ,,¡
cursa,
ca\'all de cur sa \' l l
curi X-\; I 7 I
a lacurra :'>:.\V73
curtcIrCUit Y s I
CUHmClratge v 5 J
curvatura 11 (n 11>
eur",hm " (n, 11)
curvímetre 11 ( n. rn
eurmat 11 ( n 12l
cuslòdm I 1.3.a
D
dalt XXlII. 3. 2
dallJc XXVIl .. 7f
damt scHa I 1 2 e
[)àmode. III 4
damunt XV331 , XX1Il 2. 1
al damunl XX]][ 2 I
,lamWlt de X,.,\V[I 7 f
XV3.l1.XXJJl. 2.1
al darrere XXIII 2. 1
danere de XXVII ." 7.f
darrena'
a de XXV (n. 6)
dal a.
ambdara x..'\VII .. 8
davall XV 3 3 I
davall de XXVII .. 7.f
dannt XVJ .3. 1. XX]][ 2.1
al da"an1 XXJll2 1
dannt d. XXVI! 4. 7.f
Ja\' anl meu IX 3 5
XI I. XIU 2, X lL 5 "¡ X\'. 2 2 3.
XV 2.7, X\'2 8, XV3 .l , X\'36, I ,
XXVll 1 3 , XXVII 2 3, XXVII 4.
' ,"VI ll 10 I
d • . a ... x..'\ \' U.6.H
(!c ... adjcelluqualificJllu XVVII .. 7 b
de ... nom de Iletre. XXVIl 4 I I.c
de ... paraul es començades amb el
prell :\: negatiu a X VVlJ 4 7 b
de ... paraules començades amb i O U
conw mòntlque, XVVIl.4 I l.a
de + paraules començades amb , '0-
cal XVVII .. 1
de ... P.llt del di a XXV24
de + poss ess IU X\' VII4.7 b
dc +que X,.\:.l,' 11 P J
prunom pe rsonal ... de + pronom
pe., onal XXVII 4 5
fNDE.\: DE !',\RAlI LES
debanar LJ..8
debane XVI 4 1
dèbit li (n 1)
debItori 11 ( n 1)
J,:.ccbre XVI 3 5
dccc1l1 [ V 4 2
decepclO/lar XVI.J.5
deCIdIr XXVII 7 e. X-.'\.\LlI 73 f
dèclln X 3 2
decil,"! I .. 1
decrcl
li CI \' 5"
defecte
en deferit' d' al ,' /) IX 5 ')
defendre.
(!cfès 'defenglll XVI 12 4
deSà ]\' 5 I I
degut:
degUI a x..\: VIJ (n. 18). S \'" VII l1i.3
dei,at 1.·0, XVII ,4. 11 , '>'> " 117 lc
molt a deSl t¡ar XX\" I[I 8 ..j
deJú ['·U
XVII 3. 10
delIa I 12 e
demà
demà pa .. at X:':I \'.5 . .5
demà passat l 'altre x..'Cl \:..ití
demagog [ I.J d
demanm XVI!.4 12, XXVII 7 3 e
demanar urgenlment XVI 1.2. l3
demoníac III (n I )
dempeus V:J .t, V (n. 15)
dènou XI ..
  X 2 I
dem 1V3 1
de Ics denl , cap a fora VI 2. 2
denuncIar JII 2 I
dep¡¡upemr X VI 3 S
depa\ll)ClIlzal XV!.] 5
dependenl IV 4 l. l\:.5.2.1
dCI)Clldre:
depèsldepengul XV!.I 2.4
dèna
agafar la dèria de XVII.J 13
des de ,>,>V[ I h 8 :'>:.\:Jll l 12 I e
des de fmsa" . X-.'\..Vl l h H
(Ics de la meua pctspcclI\'a X'>" li 9 1
dcs del mcu punt de \l sta XXVll..',U
desacos lumal 11 22 b
desa\' mclIl,<t l .t 7
descansar XVII.4.23
] 81
JOSEP LACREU
descloure
desclòs r  
dcscot.::n
al descobert XXVII (u 2)
en descobert XXVII 2.9
dcscOO1p1Jt ,
per desw111p1a! XVIII 225, XXVI
LJ

pel s descosit s VJ"
descrèdi t
caure en el <kscrèdlr V12. 2
descurdar XVII J I I
desdejunar-se X.\ ] IS5
desè X 2_1. X_3 2
desembre 11 2,2,b
desequilibri 112,2b
desfrlada IV.3 I
deiga"ellar XVl 3 I
.. .. "" uCSgf<lÇ1J ,. "
designar XV2,'<;
desnnboll 1 I 3 h. IUI.2
des'mbollllta r.t 1
despertar-sc X1' 11 5 6
<kspcsa:
CQl>r,r Ics despese, V12_2
repara, cU les <ks[lt' ses VI 2 2
dèspolll I I 4
desprendre 1L12
dCiprés _'\..'1 7 XXIV3
después XXI V.3
despús,
despús-ahir XXll'.5.5
despús-ahir no l' altre X_ \JY5 .6
dCSplís. demà x..'\l V 5 5
dCSplís·dcm." Ut' l' allre XXI \" 5 Ú
X I 4
dessclè X 2 I
desll1U,r XVII 2.'i
dcsl,e'
a la deSlra , a la Sini stra VI 2 2
destrossa 11. 3 h, IV3 I
dellllJ:
ell!l'ar cncli dclall s Vl22
delcf tlll 1.\'.5..1.2
delenr , XVI3.'i
XVI I 2.--1
delenlar XVI .lS
deu II l , I. L2
deure XVI I I 2 3. XIX 3 S. _U \' 5 I
XI '<¡ll
degut a XXVII (n 18)
382
déu l ll
<kure + lnfinlnu XVIII 2_ 3. XVIII
210 1
deule de + infinl1lu XVIII 2,--1
dnem 11.8
de" cnt¡' ocguenl XVI 1.3 1
ser degUI a X\"VIII 6 3
deute IVJ 2
denll I 1 :o h
d,a 1\'6fi
al dIa "'gilem XXI LS.1
bon dia \' . .'11. XXV2,2
el di a després \" XIV li
en aquells dies XXIV I
tOll o dla VI 1,1
dlabeli s 1--11
dil>Ulxam IV52. I
dlhe!1 11 2 7
dIferenCIar 1112.1
d,ferent:
drrcrcnl de XXVII 2.9
dlfOO-ldrc X\' I 4 1
dlnuu :\. 1.4
dihuuè X.2, I
dIj ous 11 3 b. \' 22
diJQUS que "e XXV3 1 2
cldljous gl'as XXV3 1 J
ci pròxIm <.lIJOUS XXV 3. 1 1
dilluns \'.2.2
dimar ls V 2.2, XX\' 3 I
el s dImarts XX\'. J, 2
dllnenes:
el s dimecres XXV3 2
dm1l1lT .\VIl 2 7, X\'IU 12
dInar XVII 2.9. XLU..1.l
dlller'
dmer ra dm.'r V (li. hl
dmer negle V (n c,)
d,ners 11 7? V32
dmouX I 4
dmo" è X 2.1
dms XIU ,H. XV3.3 I. XXJJl21. XX·
DL'L2
a dms XXIII 2. J
dins XXVJJ 4 7 f
dintre XXIII 2_1
112,7
11122
[)r ògenc, J 1.J e
diOnisíac III (n, I )
dIòptria 11122
d'plomàll c JJ.:..5.2.l
JOSEP LACREU
efecte:
a l'efecte V.L'
efeminal L3 I
cficaç X.'\I &
eheml 1I,91
ei, VllI 1. vm 2
cl\amcnal' L3 2
eiumple L3 2
el;.;e 143, VIII , XXlII 1
ei.\l1' 13l XV2 9 l , X.'\VII 7,3 a
XVI I 6.3
Ci;'; lntlisqucnl XVII.3 I
cl.,ir mnb aquest:l V3.l
11,4.71>
I.\CS II 4 7 b
ei;.;ugar 1..l2
el VI.l,VI12,X1ll23, XIV21 1,
XI V 3 2 2, Xl V 4.3, Xl V 4. 3.3, XV 2.2.4..
XX 26
el /ho XIV4. 33
el + nom de mesos XXV ... I
el + que VII 2.&
elaborar:
elaborar un infollnc XVll2 10
clêctrodc 111 2 2
elecrròlisl 11l2,2
elegit XV25
!lI,23
ell X1112. 1
elogI I Ll.a
els VIII. X1V2, Xl\'2.2,4, XIV) 2,2,
X1\'.4. 3,3, x.'\ 26
clscl XIV.l2,2
els els XIV3.2.2
els hi XIV32,2
XIV322
d s la XIV) 2,2
cl s les XI\'.3 2 2
em XIV21I,X1V2.2,1
ema\'L12c
emallar XVII 2,3
embarcació
embarcacIó de , 'ela XXVII 2 3
embatgo:
Sm   XXVlllA 2
embolicar 1.3,2
eml>ohl I 5. I
embrular 1.3,2
emelre X\'1.4,1
emetre un informe XVII 2. 10
èmfasI II 5 I , IV I I
emfàtic I (n, 3)
384
emmascarar 11.5 I
empara IV] 1
emparar Dl
cmpat;.; 1.3 2
Empèdoclcj 11] 4
empelt 1 L2,c
empen)'a 1\' 31
emperador lV52,2
emperadriu IV 5.2.2
Empordà I :. I
empremta 11 5 1
emprendte 1172
emprcl.ll 132
empresan 1\'51 ,5
empro\"al li (n 10)
cnul V2 .. I
en (anlele personal) VI,3
en (preposIcIó) XXVII:'
en-+ nOm de mes XXV-t 1
en -+ que XXV]].12. 1
cn'a -+ dctennillilclons de lloc
\'11 I 2
",-

en'a -+ èpoques o segles XXVII 1.1
en!a-+qul1l x.'\V[[ 12
en (can"1 de preposICIÓ d,want d'm-
finit iu) x.'\VII 13
encldiari XX\'1152
en la Grèc,la clàSSIca XX\'lI 5 I I
en la reunió XXVII .5,2
cn l'article XXV115 2
Cn la Imiwrsl1al XXVJl5.2
en l' Europa de Ics naCIOns XX-
VII511
en tclc"ls,ó XXVll 52
en (pronom) XII 12. 1. XIV32. 1. XV 1.
X\'2, X.\:.26 .. ,\""V1I 131.X.'\\'1I132
en (amb el subJcCle posposat) XV
2,3,3
en (amb un substanllu mdclennlllat)
XV2.2
en (amb \'Clbs de mO"lmcn1) XV 2..1-
ell (amb "elbs factitius) XV 2, 5
en (complemenl amb '¡t'I xv 2,2. ],
XV\'II -t.7,a, XVV!l..1- 7 b
en (cumplement cncumstilncial de
lluc) X\'.2.7
en (coml,lemen! de causa) XV 2.8, I
Cn (cumplement del nom) XV 2 6
en (complement d' objecte preposIci-
onal ) XV 2 8
ell (complement Sense XV 2,8.1
en (lOCUCIÓ partlll,'a) XV 2.3,1
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
csengui'escr("í XVI 1.6 . ..\
ucrl\"lm 11 8
es<:n\"lu escrigueu (imperatiu) XVI
, "
esen,".] II (n 8)
escrivania n (n. 8)
  II (n 8)
e,enlpol I 5,1
escull I 6 I
esdc"c",r [J 22 d, XIX 9.3 I
csdn;,;",1 151
esfin.' 1I..¡7c.1V I l , \'2.3
esforçar-se XXV1J 7,3 b
csg.l\"el lar XVU I
I I 2f
esgola I I 3 h
esgotar 1I,22d
eslau JJ 2 2.6
esllomar JI 2 2,d
eSmenar n 2,2 d
esmicola I ! 3 h
eSmorza! 112 2.a. XVII 2 9. XIX ') 3 I
esòfag 1 l3 d
EspanYi' I (n, 3)
espanyol I 3 2
Esl)à¡tac 111..\
espatla 11119
es]Xwllar JI 8
espentar 1.3 2
esperal X[X,6. XXVI! 7.3 e
es""nl 1...\3, llU 2
esperma 1\'.31
espra IV 5,1.3
espIgola J 1.3,h
espmac 1\'.3. 2
esp1ai",·oo II..¡ 8
esplanada 11 .. 8
esplendor IV3 I
espolrar lI ..\ 8
espol1 1 1.3 h
CSllÒ!ò I 1.3 e
espremedora IV3, 1
esprémer XVI",2
esquena:
a cSljucna de V 3 3
a I"esljucna de V.3]
d'esquena
tenir bon. V.3.3
esquerre I 1.2.d
esquí \" 2...\ I
Èsljuil III ..
Èsqllllles Ili ...
386
ésser XVIII 3. XVII 32, XIX 93 [
e"ent XVI. 1.].2
eSI VlI! I. vln 2
establ i I XVII 21
establertlestabhl XVI.I, 2. 1
estació 1.7.1
estar X[V·l-32.XI\' .. 3,3.XV37,XVII
4.]]. XX 2.1 2
e'tar + gerundi XVllt3 I. XVl1 D31
a fan)! de + mfinitiu X \"JJ I. 2.6, I
estar al + I nlininu XVTIl 2 5
estar per+ infin;t;u XVII! 26
estar temptat de + infinitill X\'1I1
26.1
estat XVI I 2.3
(imperatiu) XVII .. 9
estigueu (i!lll",ratru) XVl.l ·1.9
estatalitzat XVl3 5
estatItzar XVI3 5
VIII . XXIII I
estendard 1:3 I
esttndre 11.1 8
esternudar r 3, 1
estètnurn 11122
(;ste,·c 11.8
estiu LI!. XXV51
estoigl13h. J51
estómac [ I 3.d
estora I 5 I
estrada IV3 I
estrafolarI ¡ S, I
estranger n..\ 8
estran)' Il ol 8
Ser gens estrall)' X\'1Il2.8,1
estratagema 1\'.3.2
estrateg I\'.t 1
estrela,
en oona estrela .\:.'\Vll 3..\
estrena 1\'3 I
1 1,4 b

\"Iurc en restretOl XXVI13A
estrofa I I J h
estruç 1\'32
estudianl [\' .. I
eSludlar 1.6,2, 1112,1, XXVII 7.] b
estu[Xlt IVl3
eS\' elt I! 2,2.d.1I 8
el XIV2,U, XI\'.2,2,1
èter 11..\
et(op 1112,2
E1lòpra 111.3
ètnia 11 I I 9
etnografia 11 II 9
c1nologJJ 1l11.9
ctzitMr 11 2.3
Eufrates llU
Èumenes lli 4
c"ang.ch I I 2 a
evaSIó:
Cx.
e,'alió de capital \' J 3
e:<dlputat 11...19
txminlS1rc 11 49
cX"ot 11 4 9
cHetc ! lA 9
e;<amen ! I 4 9

sa e:<cel·lència IX.2A
"ostra cxcc! ' !ètlCla IX.3.3, x." 1.1
Hce¡X:ló li I I lS
execple ¡ 1 2.1\
si XXVIIl 10.5
excés ll 118
en XXVII (n 12)
C."'plcn1 II 11 8
e.\eltant li II 8
c:<c!oure XVI -l. l
exdÒ5 113e
una cusa noexduu t'altra VIl.4
c:<c!usió 11--l8
aexc!uslóde XXVIIJ 4
executar 114.9
c:<cCUIIU 1\'5.12
11 27, lli 2 2
Hegda llU 2
exemple 11 49
e.xcmpl J].--19
HerCIr¡ 11 -I 9
e.\èr<:11 11.2.a. !lA 9
exhclurlr 11 -1.9
Hhlblf 11.-1.9,11.93
c.\hol1ar 11--19
exhumar Jl --l.9
11.--19
c.\OSlOSI li! 2 2
c.\panSló 11--18
expenedorlcl 15.1
c:<¡x:nmcnt [J 4 8
e.xplos\Onar X V13;;
Hplula! XVl.J.5
e:<ll1imit XVI --I 2
II I I 8
nsudar 11 I UI
(NDEX DE P,\RAULES
cxsuflaCló li ]].8
èxtaSI I I 2f
exlcrior Jl4.8
c.\tinglr 1133
• . \Iorsió 114.8
e:<ua VA I 2
e.madlció II II -l
extradIr XVU.5
e:<uadiur X\'1.3 5
c.\trantsió 1 2. 1
F
fabncant IV 5.2 3
faena.
a la Seua faena \'11.2.9
amb prou faenes X."18
fagò:;it m 2.2
fal'laç 1\' 4.3
f"ha.
sens falta XXVII 8:2
faltar XVII:I 18
fava 11.8
ra,'or IV. I 3
a fa"or meu IX.55
  XVI-l-l
fècula I 12 b
fecundar XVI 3 5
XV13.5
fel J 1.2.c, IV 1
feliç
112c
rcmalcr IV52 I
femta li 5. 1
fèniX J1-l.7.c
fenÒZig lli 22
13 l. XVI I 2 I
fenl 'ut fengul.. X\'I 1.2 I
fer XV.2.5, XVI. 1...1 ! 7, XVII 5,5, XVII
;\ 19 . .'\Vll 4 1--1. X."VII7.3c
faç fmg. . XVI.I-l17
faça/faja. XVI I -lo J7
fela/fea XVI.I 55
fèIem II-le
fèieu I 1 --I c
ferexplolar X\'I 3 5
fer Un mfurme XVII 2. 10
no hi fa res .'\V.:l8
pdqucfa" VII-l
què hI   X\'.39
fera III
feredat 1;\ 7
1 1 2.[
387
G
g;,ire XI 2, XXII J
)!.",ehé XX1-l
galló 1.4 I
gal vana U_S
gàmeta IJl2!
gamma 11 J] 3
gHranl" XVI J.s
garanlllZJI XV!.;!:;
gasòfia I 1 3 a
LY_'i.ll
gal
"om el gal ' el g<l'i \'.3.3
(Om gats VIl'¡
gavany 11.5 4 li...!!
gavardina lL8
gavarra lL8
gavatx IUl
gegant 13.3, L·U
gell12.c
gelea U 1
gelosIa V;¡ I
gemma IL1L1
gendre LI 2
gener [.4 3
general.
en !',Cncrnl VII .¡
gènere LI 2.f
gèneSI LI 2.r. 11 2.7
genet I.U2...2
geneta IV (n 12)
gent ILI6
genoll l ·U
gcm X!I3.5,XXIL5.:SXIl6 XXV[2.1
gens de + substantiu .xXVIl-l 7 J
geni !lI mIqueta vn.¡
nO XXVI! 3
geri.'nl 1'l5.23
gcrenta IV (1\ 19)
ghelto \'. b.2
!!Jgoló V 2 '" I
GIl-Rubles lI .9.S
Giméncz li 9 5
gJe,-a IUI
gn,m II I I (,
gnom LUlú
gnosI 11 27, 1I I I 6
goig L1.3.h
gola I 1.3 h
gom
fNDE.\: DE !',\RAlI LES
góndola l.1 3 e

lligar el s gossos amb llongan¡SH5
V3-l
gossa l.13h
gotl13h
gota I 1.3 h
gm'em [ 1. 8
1.5.1
." fer_ne un gra ma$,a XV 2. 1 12
gràCia
gràcies a :-'::.'\VII! 6 3
temI' la seua gràcia VII 2.9
gran.
tn gran VII 4
grall<)Ll 1 1 3 h
grapa
qu;,tre grapes XXVII 2.9
grat.
de grat XXV]I.} -t
gratacel \',3 I
gra\'at Ull
gremi 11 1.6
greu .\:..\:1..7.1
gnró III 2 2
gltplVl1
gm IV 4 I
gmú\'2A l
g,roc113h
gróndola I U e
grop" I 51
grosl13c
¡;tossa I 1.3 h
grum
gruma I V (n, 20)
guarda
tetHrcnguarda XXVII '] 1
gUJrdalx>sc V3 I
guardar 11 1.5
guànlta IV S I 3
guàrdia Ci\'tI V.5.3
guatl a 11 11 'J
guerra I I 2.d
gUitza 11.1.3
  1I47.b
gUlulIl23
gustVl1
11
ha! lL9.J
h"'''lx 11.01.3. JI.-I.7.b. L1..'!.2
]89
JOSEP LACREU
hali 11 9.2
hàmster 11. 92
haodhol 11 9.2, 1H 23
haodicap 111 22
Hant>Q,'er 11,92
Hanoi [1.92
hanseàhc 1192
happemng 11.9,2
haure XVll,12
Hn'·ana 11 8
ha\'cr 1.3.3. 11.X. XV., 1. XVI 1.12. XVI.
15.2. XIX 9.:'1 1
haguera ha"era, XVI 152
hag.uércmelxlt havíem.ix;! '\IXJ2
hngucres fe! I havies ret XlX32
haurialhaguera X\'I 1 7
ha"er de + infinlllU XVI. I...! 16,
XVIII 27, X\' 1Il 210
haver-Iu V[:2 5. X\'23 S,:\.X 2.4,
XX 2 ... 1
hwcr-hl que + infinitiu '\VIII2.7
he 1.3 ..
he 'haig XVI 1 .... 16
hem 13 ..
hem'ha"cm XVI I .. 15
heu U ..
n'hi haquc XV2.9
hd\\alà 119,2
Hawan 1[,9,2
he{!Ch.\ 1192
hèh.\ lI,lI 8, V2..3
1192.1[13
heml 1192
hematia 1V31
henna 1[92
III-t
herba I I l .e
hcrha-l.1na III I 1
hereu 1\'512
hereua IV (n, 9)
hCle"a IV 5 L3
Ilcrbdot III-t
herOI I 1.3 a. 111.22, IV 5.2.2
hcro\ua 1 V5 2,2
heterodox L3!l. Il -t 7.a
hI XIU2 l, XI\'3 I 2 l, XVI, XV3,
:\.\:VlI 132. :\.\:VII 13.3
390
hI (alnbutl XV 3 7
hI (complement CIrcumstancIal de
lloc) XV .D
hi «'omplemcnt CIrcumstancial de
manera) XV.3-t
hI (complement CIrcumstancIal de
temrs) XV35
hI (complemem ,lfcumstanclal d'oh-
jcctc) X\'3,6
hI (complemenl introduït amb la pre-
!l'o.sldó de) XV33 1
hI (amb ha,-er) XV.3, I
hI (amb "erbs de percepcIó) 2,1
ht (,ubstituil l'erll) XV.39
hI (usos lextcahtzats) XV3 R
hlctlll VI 1.2b
Hllnàlal3 ili
hindú Vl -l l
hIpnosi 11 2,7
hippy 11.9,2
hIstòria 171. lli 13
h"'ern I I   VU.2. X""-5,)
ho XI\'.3 1 2. 1. Xl\'-t ..   X\'.37
hoJaodès I V.32
holdmg 1I 92
hom XII 172.XX.22 I
home IV66. V.l . l
home de Cromanyó 1\'6.6
home gl;.nOla \'5,2
homose;luahtat 11 2. 1 b
honestedat 1,3,1
llong Kong 11 92
hegelIanisme 1192
HongrIa LS, )
lJonol ul u Jl .9.1.IIL3
h01101 IV 1.3
en honor HlStre IXS5
honra,
a molta honra .''':..\:V11 (n -t)
homa XXV¡¡ 2.9
hoque, 11 9. 1
hora:
a tOIa hora VJ.3
a tOIes hore, \ ' (n 12)
en bona hora  
hora punIa \'.5 2
hontzó 11.2.3
horror ! V, 1 3
horta I 1.3 h
ho.s! VI 12,e
h01 11 92
hui X.'IV s-t
hUIt ".1 3. X. I.-1
huil/mIa X I -t
hUllt X.I -l
humà IVIi 6
humal1lsme 1\'&.6
humal1ltal 1\'6. 6
humanllur 1\'.6.6
humit 111 2 2
humor VI ] 2
hlllling 1192
,
:\1\'2. 1.2, XXVIII I
i.l o XX\'1II 2,2
,arua VI.l.2,b
Iber III 23
,COn.1 IV:I 1
Idca 1.46. VI 1.2.a
Ien VI 1 2.b
ig.ual
és igual VII..J
lkawlla V6,1, V6.3
Il lustrfsslm
illuslríssim. IX2A
\'ostra il , lusuissima XX 1 I
nmog,nar-se XVll 5 JO
Imam 11 5. 1
,matge V 2, 1
a ,matge, scmblança seua IX.55
immens 11 5. 1
,mmoral 11 5. 1
imparell IV4 I
Imperdible IV3 1
,mportància
no temr ,mportàncla V114. XXll.8,2
Importanl XI1 2.3
impostl l Jh
impremta 11.5 I
Imprimir
impres ,mpnml1 XVI I 2.1
mcend, J 12a
lnei sl\'a IV,3 1
mcloure XVI4 I
    (imperatiu) XVI
, "
I1lclogucml",c1a.:111 (nnpcrat,u) XVI
149
",elòs I I 3 e
inclús XX\'I 12
I l.3.c
incólTcl X\'I .1 1
!! 11 8. \'2.3
",d'Clble I 4. 1
incnlV41
",eXlSlent llA 9
inex<1rable [1.4.9
fNDE." DE P,\RAULES
Infatual-SC J 4 I
infelmcria [ 4 I
",Aació 11 llA
1.3,8, 1l ,4,7,b
infondre XVIA 1
Infollnat XVII 2 10
"'genu I I 2.b
mlClat 1lt.2 I
InJccció 11.3 4
InnOCCn1 II 113
,",em XV!.];;
Insertm XVI 3 5
  1..\.7
Instar XVII 2. 13
mstltut ILI 1.2
Inlenlat XXVII 7 ;1 e
interès r I 4 a
l'rendre Inlerè. en XXVII 7.7
mlbfon 111 2 2
Intcnogant 1\'.3 2
mterrompre XVl.4. 1
"'t.,-"al [l[ ,2. ;!
mlel"\·;u 1\'.32
VI I 2.b
na VU.2.e
nntaclÓ VI 1.2.3
IfJompre XVI4, 1
Isòbara lI1.2.2
-I sta 1.2. 1
llaca llU
J
Ja 11.3.5
P .'\.\:VUL6 1
Jaén 1193
JMet lII A
¡aure I 2.3. XVI] 55
Jeia XVI , I.5.5
Ja\'clln' 13 I, ll S
11.9.3
Jeure 123
JO lJ35. XIVL2
Joan 151.15,2
Joglar L5. 1
jOgullla I 5, 1
joquei 111 D
Josep 1.12 r 52
JOia 113h
jou I 1.3 b
jO\'C li 3 2. \'2. 1
jO\'enlUt 1.5.]
]9/
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
millor V[U [
m,meSI 11 2 7, fil 2 .. l
mmer [V 5.2.[
mfnim
el mínim V[L3 1
n'mi s'ra IV5 1--1
mmime I V5, IV5,13
mmistre .. a IV {n. 11 )
Miquclcl 13,3
mirar
m, rar.s' h, XV.3.8
lIusantrop lli 22
ml sògin I 1 3 a
lIuu at¡;er IV52, I
111 2 2
mistcri I I 2,a
nlltja XXV I
mitjà
a m, t),\ 10lnuI\I X.XV (n, 8)
a mi!Jans de XXV62
pel ml!Jàdc X.XVIII --I
m,tJan
a m, tjan XXV62
IIUX 11 --1,7 b
mnemotècmc 1111,6
mnemotècnia 11 II 6
moatros XI\' 13
mòbr l 118
Moçaml>lC 11,2,1 e
tTIOdcll V523
mòdul I U b
mOlxl 1 3a
moldrel13h
mòll ,' molgut XVII 2--1
mol ècula 1.1 2b
moll
fins al moll de l 'os \' 3.3
moh 1.1 .3 h. II I 2. X[ 2. XX! 72, X.XII 2.
X.X1t 3, X.'X1I 5, X.X\'l1 1 2
moll XX Vil (n 7)
de moll XX\'][,3 --I. XX\'II 55
+ l ubstanl,u XXVl1--1 7 d
mòlta 1.1 J ,h
momem
de momt:nt VII--I. XXV 11 7 7 .. XX \'11
'"
en aquell moment X.XI\' I
fa Ull mOlllcnt XIX.ll .3
mon IX.2. 1
món,
per rcs del món XXVI2 I
tot lo món "LU
fNDE." DE P,\RAULES
mOna I V 3 I
Moncofa '- U h
moneSHr L3 I
monògam I I 3 d
monòlit 111,2.2
monstre V --1 1 2
monyó I 5 I
mOllr :\XVll ,7.3.1>
mort LI ,3 h
tOCar a mons \'.3 --1
tomar de mnrl a "i da \'] 2 I
mortadc1'la I 1 2 e
mOl I 1.3 e
mos (po:ssess m) IX2.I. IX2. 2
I110S (pronom feble) X[\'2 22
1110SatrOli XIV I 3
moss,;n I 1.4.a
1110St I 1.3 h
mot I 1 3.h
moure I 1.3.1>
mo\'Cnl ' mogucn1 XVI. 1 3 1
mO"edfs 11 (n, 18)
mo\'ent 11 (n. 18)
1110\"ibk 11 (11 18)
mo\',ment IJ (n 18)
  XIV (n 7)
mulad{ \',2--11
mugulan \'.6.2
multisecular 11 2 1 I>
multitud
Una mull,lud de X..\:.2 I 1
111 3
municipal 16.2
munlan}"" I 1 I. I 6. 1. VI (n 7)
a muntanya VI 2, I
muntan)'es tus ses \' 3 --1
munlar 1.6 I
murta 11 7,3
murtra 1173
muScU I I 2.1\
mlÍsl c IV 5.21
,
nXV2 1d
n' X\'2 1b
na V!.J, XIV5.J
Nadal 11 1 --I, \'3.3
nai.xement l ·t2
nà,xer 1.2..1. 111.2.2, XVI.l.--1.J
nai.xcnl/nasquem XVI I -' 1
rnt SCJ nai .\c" XVI 1--13
nasca' nal."a . . XV[ 1,.,1.3
]95
JOSEP LACREU
nas:
  V33
nurepersotaelnas VllA,XXYlllI 3
lcnir davant de! rut5 V] J
lraure sang pel nas \'3,]
nanos XIV \.]
naturalment XXI 7:
nàutIl 11122
-ncXV2!c
nebo1 I lJ h
neces,"lar XVII J 20
ne¡;oclar III 2, I
negre:
,'cure's negre V_,.3
1.2.3
neòfit t I Ja
Nerln"" lL8
nervI I I 2.3, 1116, lL3..3
nel XXVJUb
paSsal en nel XXVII 2,9
neu,
de neu \".3.3
neuroSI 11.27
Ili XXV12 1
n"'gu XII 5. XXVI 2. 1, XXVI[ 221.c
no nm¡;!Í XXVI 2 J
nO SCI nmgu XUL7..!
"\1155
mn¡;ull XII 4
IlInol I. L3.h
nil XX\'2 1
nill .
a la llit X'\V 2 __ '
borur rut \'.:11, .\XV2.2
de llit XXV.2A
d'! nlls XXV 2 4
per la IlII XXV23
sat..'r- ne un n!U XV2 1 12
IlI"cll'
a nl\'cll d'! XXVII (n 1.7)
nO \'25, XllJ4, ,\ 1[ 53 X1X.2ti
XL,( 2 JJ. XX\' I.2
Nobel 1J14
nocIU:
sernoema \;\"\' 11 78
nodrir 1.5 I
l1ogcu.\meny' .'\..'\VIII.-1.2
nòmada U3(
nomhre'
396
SellS \;XVII 8 2
un grall nomhre de XX 2 1
nombrós XL1
nomenar XV2.5, XVI.3.3 10
només "\XV1I 1 9 1
nornêsque XX\' I IJ2,X.'\ .YlII I 06
no només XXV[[] 33
nòmma
en la nÒllIIIIa VI 2 2
nord_amcncà IU2.l
no· res XX\'I 25
nos XI\'2112. XI\'321
_nos XIV21.3, '';: 1\"''. 1 3 I . X[V.14
- llOS-ci XIV.34
-nos-en XI \'3 21
nosa I 1.3.f
nosallres XIV I J
nome lX_33
Nosna Senyora 1'\.33
Nostre Senyor IX.3 3
notan IY.5.1.5
nou
n0"è X 2, I
nO"ella I 1 2 e
No"ctlè I 1 --I a
' ns XIV2 lA, XIV.3 1] 1
nU \'24 I
nuclI 1 4 1
nÚmero:
m\mcro u X_ 1 JO
nUlrcnr I (n 8)
nUlnCI I (n 8)
nUlnci6 I (n 1:1)
nUlnllU I (n
nÚ"ol
o
o .'\..\:VIJ121
oaSI 11.2.7
ohJcctc IU 4
ohlidar 11.8
oblll
caure en ohlil VI 2.1
oboè IU 2.2, V 2,4 I
obm 1.5 I
obertrohnl XVI I 204
obsCUrr!al ILli.1
obseqUI I I 2 a
obsequiar X\' 111,11
obse[\'an\¡a I 47
obslade 11 11 I
obstam
Iloohs!ant .'\..\:\'11I (n 3)
no ob,lant aIXò XX\' III 4.2
JOSEP LACREU
pas XXVl2 {,
nO pas XXVI 2 (,
f"'1,a.
a quatre     X.1.9
l)assada,
de passada .'l:...'1:L8
f"'"ar XVl1.-119, '> VII 5 11
p"ssal ú V 2 4 I
passeig 1I21 c, VII
Cllm a passe'g XX\'1I 4 (,
pa,ta.
pasta de les ocnts \112,2
palé V2 41
Palcrna I I 2.e
paur
XVI I --I I
patisca/pate.ea . . '>VI 141
pama p;>tí.. '>Vl 1 S I
patogen I J.J d
¡ VS !]
p.ltxulJ 1112 2
em
en pau \I (n 14)
, • 3 •
en paus -+
pa,'c1l 6 llJl
pebre IV32
pècan 11122
pècora I 12.f
pedalar X\'U I
pedalepr '>Vl.3.1
pediatre IV41. 1\'5 1'¡
pedncar 11 7 8
pe¡;a
fn-Iu pega XV;! S
""IX 1I 43
pel ll l
pèl t l1.112 c
"pèl \'1 2]
d'un pèl X"VII 7 7
pclL
Jc,xa,-h, la pell XV.J,g
pcrM
a peoes XIX 2 I. ","]I! 9 1
pèndol 15. 1
penis 1--1 I
pemtcnClafl IV.J 2
pensar " nI 5 13
nr pensar-h, XVJ.8
pentagrama lJ I 2.3
pèntode UI2 2
!"'Ó 1\'5L1
398
IM XVI' L ,>XVIU XX\' 1l 11 -l XX-
VlI 14
pcr + nom de Illes XX\'.--I. I
per + panJeldlJ XXV,23
pera XX:\' IL7.XX\' II , JJ.4 X'>VlI
'"
pel a pOSlrn X.'\\'1I--15
per a quc XXYl1U2
percebre XV1 --l 1
"",Jó I I I
perdre I I 2 e. IL7,.5. XVII 4 6
perd 'pere XVl 1--1 5
pwJa' pel'ga XVI 1--1 6
pèrdua I 7. I
pelemptOrl I] S?
peresa 11 2.-1
Pèndes []I--I
per íode III 2,3
perman!:; lxc, X VI--I,--1
permetre XVI --I]
però 13,7, III 2.2. XXVIlL--I I
pcroné V 24, I
peTpcm I I 2.b
l.3 8. 11 4,7 b
perquè I 14. x..'ü' IlL6.1_ x..'\ \'IIUl
pcrle"crança I 4 7
pcrspcclova
la meuJ pe"peçtl\'3 XXVII
2.2
IMlànycr XVI I 2 I. XV1--1--1
pertanyut ""r1angut XVII 2. 1
pcrtenèl.,cr XVI 4--1
pClxa l12e
pes lL2la
pesar
a pesa! d'ar .\ò .\:XVIII--I2
a pesar de .\:X\'IU 2.2
pètal I 1 2.g
peul12
a peu! )unt! \'.3.4
de peu x..' \' ll IU
peus \'.3.--1
p,caporta I 2.1
pilallll
['lIatV31
l'llot 1.lL.'i.2.3
pilOla r U h, IV (n 21 )
p,lú V2.J I
pmtar
no plmar-hi les XV 3 g
l'ireu I 6 I
pirulí V.2.4
1'18Clna 11 2.1 f
pistola I 1.3 h
pilecanllop lli 22
pitJOr
elpllJor VIU I
l'in>! 11[ 2 2, IV 1 I
pixar 1I.t.1.a
pla" XXV 1 I
pla"" VI (n. 8)
a l'laÇol VI 2.1
pla"", X'i U .3 I I
plane}1r XVD3 11
planeta IV2.18
pl'Qu:
plan.,a de ".por :'\.XV1I23
plànyer XVI 1 21
planyuuplan¡;ur XVI.l,2.1
1,larJa 11 3 I
platóV2.t1
plats 11.25
ploma I 5. 1
plome I I 3 b
plo"enl/ploguem XVI131
phrriformc I I 3 d
plus V 2.2
pneumàtic 11 II 6
l'ocumònia 1i 116,11122
IV.t1
pobresa 11 2.-t
poc113h.XII
a poc a poc XXI 8
de poc XXVI111
poc de -+ substantiu -'-XVII -t 7 d
un poc XIU I. Xli 113. XII 19,.t
poca-solta I U . h, \'5.1
pOOcr XVILU2, XIX 9.3 I
no poder del.tar de .\:XII8.2
pudent pogUCIl1 XVI 1.-11
pugues (llnpcralru) XVI I .t 9
pugueu (Imperatlll) XVI 1.t9
pòdium I U a
podnr 1.5 1
poliCIa'
policia local V
polIcíac lli (n. I)
polIcrom IlU,2
poIrglot 111.22
polir 151
poI(t", I V.5.2.1
pol locionar X\' 13 5
poIluir XVI.3,S
polp IL6,.t
fNDEX DE P,\RAUI_ES
poIsIV219
¡x¡lsar I:; I
póh'ora I Uc
poh'ontlar 1.5. 1
pondre XVD.312
poni 1112
popular 1l.1. 1
....
per por de XX\' 1I29
temr por que XIX 1
porLl I l.J h, L5.t
po, tacqllipalgc \'.31
portaploma \'3 1
portar XV2.92. X:'\VI17.' a
porta, -+ X\'IIL3,2
porus I 6-1
posa L13.f. 1.2.1
f'O'òar XVI .• 3 12. X\'I.3. 5. X\'IL4.20.
-'-XVII 13 "
posal-tu XV.38
posar_se a -+ onfinltlU XVIII 2 9
posat:
posat que XXVlI.t 3
posiCionar X\'L3 5
posit,,·am.n! VI (n 9)
f'O'ò,ible
pouible Vil 4
totl els ¡:rnslbles VII.-I
posla I 13,h
a posta .\:.\:1.8
potl13h
pota L Uh
potonga IV.3,1
poIser VII 4, .\:.-":VL3 I
poul13b
pràcnt 111 2 2
pràcllCIlrnCn! XXIUU
pra:\J !I 2.1
Praxitclcs 1Il.t
precedent
establir Un precedenl V 3 3
precep!e J.] 2. h
l'{cdicar 11 78
pre)!"r XXVII"'.
premi I I 2.a, 11 I (,
premiar 1112 I
prcmsa 11 5.1
premsaestopa \'.3, I
prendre lI72, XVII 4 12. XVII 3 23.
XVJ[ -t 21. XVII 5. 14, XXVII 1.3 e
  11.72
]99
JOSEP LACREU
plcndna 11 7 ,
prcncmlprcnim. XVI 1412
preneulprengueu (imperallu) XVI
1.4.9
prenguem prenem (imperoriu) XVI
I 4,9
prensll 11122
pwscnClat UI2 I
president IV 5 2 I
presó:
a la presó VI 2.2
presSll
de pre:;,a XXVll 2 9
l)fcssuposl ] h
prelext D .g
prcuII2
a I>on preu \:\:1 7
  XVIA4
plc,'aJer XVI 4 4
1)1'C,'crc lL8
pnma,'cra X:\V 5: I
",,\, . ,
pnma,'era u ",,'erll .-"'-_
rutller X.2. 1, X24
a pnmcrs de XS\'6 J
d" pnmer XX] 7 : . XX\'11.4.7 ¡;
el pmllcl de maig X.2.4
pnmer de lul XXl\' 2
pnmena.
a la pmncrm de X-'\.Y.6.2
l\LS..2-2
edI CIÓ plinceps \ ' 4
pnnclpI:
a pn nclp," de XXV ( n. §)
probabllllal 11 (n. 10)
plobahl e 11 (n, iOl
probaton 11 (n 10)
pTOl'uradur IV 5 2 I
procurm  
I)rof cta
nmgú llOé, profela ensa terra IX 2.5
prolilaxi 1I2,7
prolilerola I V.3 I
profunditzar X\'113
proJoclil IU4
pJòJeg I J 3 d
  U 4,7 b
I>TOlllctrc XXVll..t.7.c
prompte ll.5.1
' 00
al més ptomprc possihle VIU 1
com més plOm!,l\) XXIV 2
tan rlTomprecom PU¡;uc. XXI V2
pro p XV33 I. XXIII 2 1. XXIII ..¡ 2
a prop XXllI 2,1
propde XX\'l1 14
prop nOSlre IX 3 5
1'101'1 XII l''
plOplelat
dc l'TOpi. L1t X S V 11 5: 5
pfOJXlSm X--XYll 7 3 l'
prorrompre XVI.4.1
prma l 1 3f
Prosèrpina li! 4
prou I I 3 b, Vl13 2, X14, XX!! 4, XXll S.
XXVIII 2
hawr· tfht prou X\'2 9, :\,:'\VII (n,
prou farsa XX VlI 4 8
prou prous XI4 2
teni,.,,,, prou X\'.2. 9. XXVII {n, 5}
prova.
JOMr prows V 34
1)10"31 ILR. xXyl! 7 3 f
psicoanàliSI IV 3 I
psicodèlic 11. U.5
psicologia II I] S
l)s icosl If 2,7
psiquIatre I I 115, IV 4. 1. ] y 5 I ol
ptero,aure ILI 1.6
P!olorne u II..1L(,
Puçol I U h
pudenl I V4. 2
púdIng 111.22
[JUdol 1\'2. 1 10
X-'iVm 5
puig V. 1.2 J
pUIX·
pUIX(lue x..'\..\'J1I (.4
pUJar 113 l. XVP.' n, XXVIL1..J..¡t
punl VIl 2 2
al pun! VI 2 2
al plint de caramel VI 2.2
des del meu pUllt de ,'ista .s.X .• VII...9_2
posada al punl VI 2 2
lan 001l plllll XIX.2 I
punta V --lI 2
puny'
com ci puny \'.33
punyeTa
'Iuma punyeta "VlII 2,7 1
puré \',24, J
Q
quadnga 111 23
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
robí I 5 l. V 2.-1
rQda 11 I --I
rodalia \'.3.1
roí l V--I I
roJal13h
romandre XVI -I,-I
Romama 1.5.1
rompre X\'I --I I
rondó V 2.--1 I
ro,a ll .U . V-Il l
ros,a I I -' h
rossegons
a XXI 8
ros sinyol 15. 1
rostir 1.5. 1
rotl13h
roll1o 11 I I 2.
ruandès 11 (n. 19)
rubêoJa lJ[ 2 2
rude I \' --1..-1
TUmor IVI.3
rupia ]112,2
Rwanda 11 10 I
s XI\'2. 1-I
s' XIV2,13, XIV,321
s'cn XIV,}2. 1
. "''"l?'
-s '-.. _.
sa VI I l. IX 2 1. IX 2.2. IX 2.-1, IX.2.5
saba IU!
sabata IV} 1
sabedor 11 (n, lli
sabent 11 { n, lli
sabe, 11 (n l!1.XVII15. XVI 1-18.
XVII 427, XIX-.9.3.J
qUI sap :'\..\:\'13 I
  XVI I 2--1
,aplga ,àpla. XVI 1,--18
saberut 11 (n lli
sabor IV I 3
sacerdul JViJ.=' . .l
sacnlil:ar.sc X\"\' 1I 7 3 b
safareig:
fer-hi ¡¡afartlg XV38
saharià LI..2..2
,al 11.2, ) a

amt> salsa .\:..\:YJ.I.i5
, altar X\'II.--I28. XVI! (nn ?9. 3 1)
,aludar
fNDE.\: DE !',\RAlI LES
salut 1\'2,1 1I
.alntge 11.3.2
sandYllx lli 2}
sanefa! 2. 1
sang:
gelar IC3 sangs V,} -I
tenll les sangs V 3--1
traure sang pel na, \'.1]
sant IL12 __ -I
TOlS S,1nl s VI2 I
L' 1
sa sanlcdal IX 2..-1, XX 1 I
saplgucr XVII 15
sarcòfag I U d
SaHlcnp I 2, I
sam\Cnl I V I I
sa"1 1I .R
sa"leJar I! (n lli
saVlcsa 11 (n. lli
sa"ina LLS
SavOia IL8
Sax I! .n b
s3"-'lÍon 111 (n. 1)
saxòfoll 11122
sc X!V2 1 I I. X!V2 J.1 2. XIV2. 1 2.
XIV221 . XI\'22. 2. XIV]ll I .
XIV_lS

Sl: la XIV}]
se Ics XIV.33
XIV33
se m' XIV]}
sCt" XIV33
5ecunJ"na IV] I
seda 11 1.--1
segoll A2,1, X 2.5
segons VI 2 2. XXVIl.J-I, XX:'IJIL9.2
segr.lcnl I I
scgmda:
seguida XXI Y';>3. :-':X.\' II S 5
(ic Sl:guld1 que x..'\:.YlJ.L2..l
segUIr
tOl seguit :-':', I V 5 3
segur
de kgul XX.!.1.2. XXVII 4 7 g
seguretat I 3 I
, eIxama I --I}. X. I 5
scha I I 2,e
"'mblar XIV.4.3 2, XIV43.3, X\'.3.8,
XVI33IS, XX2. 12
pd qlJo! sembl. VII 4
,egon, VII.--I
403
sobrepellís 1\'.32
sohrcsou 11 2 I b
iohrctot \11 2.5
Mle;
de sobte XXI 8
soca-rel
de soca_Tel '\'\18
SOCuT! V 2.2
socorsos \' (n 2)
sofà V 2.--11
",fTiT XVI 1.2.1
sorc.t sofril XVI 121
'of", 151
sol !13h, 1I2 I a
sola
rn!lp sola \'3 3

111 tan solament XXV][!.]
nO rolament .'\XV1Jl,3.3
sòlldl1 3a
'DI'lan 2
,<ols:
mtan sol! \"'\VI1I1
"O sols X.\:\'1Il,33
",]([13h
.oI la
SenSe ili ,'olta X.'\l8
soltar
sollar-se a + ,"fimtlU XVIII 2.9
,omlar X\,[13 26
somm
en w mm \'3,3
,omnu", XIX 9 3 L
.on U I, I V,2. 112, [X. 2. 1
sopar XVII 29, Xl X.'2.3.l
sopor IV 1.-'
surdmut .'l.'.5.l
SOTgI' I 5 1
sorpresa
de sorpresa .\:.''':..\'11_7-1
sort I I 3 h,  
SUfllr .'\ \' 2, 9,1
sos lX2!
sospi r I 5 I
8OStCllldOl \' {n, 8J:
sos((' tndors
sostraure I 5.1
SOla I.I.3h, D ' VI ! 9
OC X.XVII -I 7 r
sOlamà
OC sotamà XX!.II
fNDE.\: DE !',\RAlILES
11 1I <)
sOlsobre IV_12
.\Ou h
sO" let lli
s ubhasta 11 <) 3
s ubJc(tar !l 3 --t
,ubmeTglf 11 I 1 10
s ul!mll\lSlrar IW.lD
s uholn I 6, I
subslànua 11 I) I
,ubslilOCIÓ 11 I J
suc(err !l 11 L
sucrcra IY.:l I
sud.esl 11 123
Sueca 1.3 6
sufí 16 1
13.11
sufocar I 6. 1
  ILILl
s uggcnr 11 I1 3
sugge<tló IL1l..!
summament 1l. l l 3
11 I J 3
ci súmmum VII 2.2
,umptuós
sunnita 11.1 1.3
suor I \'.3 1
supèrbIa I h I
suphr XYU ,2 1
' ''plerl , upln XVI 1.2, 1
SUpOIl I 1311
suportar 16 1
. uprarcoal 1I.2S!
suprn.el\Slblc 11.2, 1 b
T
t' XI\' 2. I 2,Xl\'2 1-1
t'ho XI\'-I.2.3
· t'hQ XIVA 23
la 1'\ 2 l , IX 2.2
laM \'241
taIgà ili 22
L,I XII 10, X1Ll..l.d
amb lai que X.'\.lllll..J1l"l
per tal que X.'''::'\'lILll
tallar
tallar en sec VII 4
lallanna IV3 I
lalpllll
Imnbé XXVIII 3 I
tamboret 1 S 1
405
JOSF.P L\CREI. ·
Ihul !li 2 2
Inmpoc XXVI2 I
Inn XX\'II ,.' ,l
lan com Xl 7

cn un ¡¡¡oc'"' • oh", d'ulls XIX 93 I
WUUICL'I: XX\ 1114 2
lanl :\1 I
de \.aII1 cn lalll XXI' '" 1
tn lanl que XX\ tI1 I1 I
I lanl XXVI I .1
110 lerla \;1111 XXlIl1 2
pel llml VII 4, X.XV11I S
IaIU cOllI \'11 12, XI7
Wilde + ,u!lt¡¡¡nllu XX\ 11 4 711
.... annl 11 11 l \ 2..1 I
tar¡g ' li
bol\¡, "'Ida x..X\ 22.
OOnes llIl(!e, XX\ 22
larwr
al mé' larJa. VI 2 2.
lardor X:X\' 52
;-.:.\:VII S l
taula \1 (n 6)
(!espiar", taula \'1 (n 6)
P"-"" la WIIa \ ' 1 (n 6)
p"-tlII .. ula \ I 2 I
,eurc .!aul. \ I 2.1
' .\"CC [1 8
lax. U --17 a
le X1V2.1 I 2.XJ\'22 I.Xl \'J I 12
Ic"1 XI\'42
kS' XI'" l S
-10: Xl\' 2. LJ
1CI'd1 X\114 2
Lclal12c
I I 21!
1114
11122, X\'II 429
lemera XVI I S 1
Iemo.- IV I 3
ICmorÓS IS I
Itmpores I I H
,="
en aqu.r.lllclI"If.' XXI'I
ICmptar 11 S 4
IcnlOOfla I S I
Ifnll XVI I I 4
'06
lemnl XVI 131
Icnu a + .,,(¡ .UIIU XVII12- IO 2
Icru. + pa.lUt 'l" X\ 1114 I
lnu. quc + ,"¡¡",uu X\ III 2.10
leUlema I 1 lI-
IV S 2 1
terç Xl I
!CIUI X li
  X"i
lC/me 1 I 2e, \' li X.X\ 72
ICf""nl
1I11.1I11! iCmu/U XX\ 7 I
li nul! lenmru XX\' 7 I
• mllJillcrmm. X.\:V7 I
a mIlJ;," ¡ermim XXV7 1
a Icrmilll' x.\:" 7 2
Ihmll IVl2
ICltnÒIII31 11122
krnIIII12_d,I36,I\' lllJ
c"w Itrr.l fa !IlIl!ucnll .. \: 2 S
IUmf 1\ ' L1
1C1fÒ5 ! Ll e, 133
It l lX21
le! 1 11 27
IUI V I21
tellm1Oll'
.1Ç<l1 falllelllmOOl \ l 1
1e1lluíllab 11 2. 1 b
ku IX l ! 1X3 2, .. \: 6
IctlOl Ien L'LI
IeU!lIlU 1\ _' I
IC\1 1
1
8, Vl1
Ihltl IIll,2
ULl
Ill1\pA 111 2 2
IlrUe X\'I I I 4
".
de """"' l1nIa \ ' 1 tn. 9)
Ilpus 161
"'1 ... 1 III 22
111111 X\'II J r7, X\ll S
l''' 11 2 7
I .. sd \'241
l(tot l '" I
MulaclÓ I tn 9)
I (n 9)
Ululll I (n 9)
ta I Ps
lOCar -ho X"-"8
put X\,11:1
'"'' I I .' a
Il-IIill S I
I\'.' I
10mb;¡ I S 1
tomt)ll I 5 I
tómbola I 1.3 c
tun IX.2 1
tòra¡; I 1 3 d
torbar 1.5. J
tòrcet III 22. XVI J 2. 1
torçut lon XVII 2 1
torero IV 5.1.4
Tori 1.5. I
tornar X\'.3.5. XX\'11.7.3a
torna_h, XV3 R
torró 1.5 I
tOr!113h
a tOIt I a dIC! V3.3. XX! 11
tortIColi 1112 2. l\'.él2
lorlóV241
tórtora I I 3 e
tO' IX.2.2
to. ($Uhslantlu) 1 LI c
lo,sir I 5.2. 112. 1 e
101 I I h. XII 9 . XXI 5, XXVII. I 2
tots 11 2,5, XXVll 22. Lc
(OU   Xl!.R3
(ulS dos XII , 15
(OIS alucs XII 8.3
(OIl -+-Infi",llu XXVI!.3 2,2
(ol. -+- nu",.,al Xl1.9, I
101hom XXVII 2.2 I e
10U r. Llb
10\Wa IUI
lralClOnar XV1.3.5
lmir XVI 3 5
trajectòria JUA
lramunlana 1.6 I
tram\']a 11.5 I
nansatlilmic 11 2.2 e
transbord 11.2,2,c
transbordador II II 2
lranscórrer XVI.4 I
transformacIó 11 11 2
trànsn 11.2,2,c
lransmetre XVI 4 I
transmISSIó Il I I 2
transse¡;ual 11 2.1 e
transslhenà 11.2 1.c
Traslb<d ili 4
lraslluu-se ILll 2
traspassar 11.11 .2
tra'plan(ar II I I 2
Trastàmara V (n. 18)
traS1C>car 11 11 2
traslorn 11.11.2
(NDEX DE P,\RAULES
traure 12.3.1176, XVI155
(raguem XVII 4,7
traguem/tralcm (tmpcraliu) XVI
149
(ralem/traem (i antihIàtica) XV!
1 4. JO
tratentltraguenl X\'I 131
traieu/lragueu (i anllhlàllca) XV!
1 4. 10
Ualcullragucu(impcratiu) XVI 1.49
nela. XVI 1.55
trèiem I 1 ol c
llèieu 110lc
nanr 11.8
treball V3 --1
trd",l1al XXV!17 3 b
tren'
amb tren :'I:,,\VII5-1
lrenca¡;cl \',3 1
trencaglaç \'.3 1
Irenear XXVII 7 3 e
Irepà lli 2.2
tresor 11 77
!tctze II 2.3
lrelzè X 2.1
trcure 12.:0
trhol 11 8
lriada I 2. I
trimcslral XXV -I 2
lrimcslre XXV --12
lrlomf I 5 1. JJ.5. J
triplc Xol l
trist 1\'-11
lro I L3 ¡;
trobador 11.8
Irobar XVII 2 I
(robar a faltar XXIU\.2
Irofeu I 6.1
trOIca 113a
lros I I Cle
ni de bon Iros XXI! 8.2
lsar 11117
lsarè" ltt 11.11 .7
tsarista 11 II 7
luXIV51
Tuanw(u 1IL3
lubcrculost 11 2 7
lulip¡¡ 11122
Tums 14.1
IUtmCtlt I 6.1
lUli 1-1 1
·r.\<' kOO,· 119.4. III 4
407
JOSF.P L\CREI. ·
u
u X I I. X 2.-1,:\11 171,:\1\'212
LIóIcan VI I :2 b
l ICr;¡ in.t UD
UlgUI VII 2b
"'
o:. nun Nlred' ulb X1X9] 1
un I ohm d' ulb XIX-9.3 1
no Ureu,I elli ulb do dlmunl \ '.)
,;111111 ,
"l'úl1Tnl XVIII 2 I
( !mbna III J
un \'12A, X I l. X I 7, XII 112, XII 17,
:-"'"',;\'11 I :2

do l'un I l'a!tre 'I 2
(I, un mtllC' Il'al1re VI 2.-1
cb un"tlllluu
l ' un dantre l' altre
(1') Ull di" d,llcle de l' llUt \'12 4
I"un pe. :\ 1117 I
n,l'unrul'allft \'12.1
lanl un. ( )fil l'llIue :\11 15
una ' "I I 2-<
I<n a 1'II1II \'1:2::'
ungla \l I 2
LinlCamenl III l '2
umóVl12a
\l'''''erSllal \'1 I 2.a
u<>l11bal \'1. I 2 h
u.dil \'2 .1 I
u'8I1 XVII 111
lIS XI\'.2-1 I XI\ 2 12. Xl\3 L3
USn X1\32. 1
usn' XI\ '\ 2 I
-IU XI\' 2. 14, XI\ 11 I
V
1' lI gó
ugó ",l lnuranl V!o 2
n •. ull 11 !I
uld.eX\1111
\altn" .... , I I 2a, I I
, "¡knl IV I
de: ' .... elll XXI 72
,ale. XVI I 11
11Oli'hl XV.1R
l'al rnéslwlo'!LIIlru XII 197
'al poc I bo 11"'" moll I doIenl
\'11
nli I
' 011
'h1l 1V:211 4
.uI0l1\'13
",uu :\Ii 20
11011111 :\1\' I 3
ledeU 111$
Hpd;I 11 U . XII !l'! 2
alglllll XII I
• Hp ...... :-':"\:1\ S 2
de \tgades :-':"\:1\ S 2
rall'li "egadcl \' J J
11.1 l"tgaJa XXVI J I
UIIlI "(gad.l XXIV J
una ' "cgada ftlJa ret VII
 
, ch.tlt
I"d.de de molal' XX\' II:2 .1
,'el_111
a/llll I"el"li YI 2. I
1 dlua 11 2.1
.cI,,,, 1\'4J
1 I
Itoorc
\"tn¡r;lItm \"(lII'm (,mpt'IIlIu) XVI
, "
1C1lfU \Cnl\M'u " mpellllu) X\ I
, "
\ (11(,111'1_ 11:2 I e
I cnl!
XVII .10, X\'11l J J 2. XX\'II 7.J a
I cn" _ + I11timllll :\ VIII :2 11
ItllU+ geruoo. X\'I I1 'J
'emu ungucu (lIlIpl'r.lI.IU) X\ I I ... 9
\"Inguem , ',,",m (,mpenllu) X\'I
, "
.
,.,., ""

lenJador 11 (n. 2)
I enjança 11 (n. 2)
,cnJlr 11 (n. 2)
'enJ. l'u 11 (n 2)
lelb 11 2.1', 1\' .1 I
Ind 112.CoIlII
\t,Jóc; I I I
'ell" I I :2 e. \ ' 21
1"7
l ernM'U liS
"rnfj Ill , lIS
.cno 11 :2.d
\CIiUS :\X\'11 10
\ ' 2.3
ulup:n 1112.2
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
,
Index de paraules castellalles
"
a X)';\'1I2, X-"ü!ll n I
a + I1lfimh"O XXVll2 5
a p<;Jr la mayoría XXJ.': II l i ')
a por p<1" ""VlI I I 2
3N.JO 1l 8. XXllL3
.. barala! X\'I .. 3
aharca ¡lS
abasto:
dar abaslo VI 2.2
"balli X\'I-Il
abelo ILH
"bogado IU!
abollar 11 R, XV[l 2.3
abudo !LS
abumr 15 l, LLS
acabar X VII '5 2
acaharcon XVII 3.2
acabar por :\\'11.32, xvm 2 I
acaro XXVl.J.2
po! SI acaso XXV132
si XXV1-" 2
acenar :,\\'[1.3 15
acíoor II-B
aclamal XX 21
aclarar X\'l.4.1
acmé 1H2. 2
¡¡¡:né Illl2. IV -' I
acobard:u XVI -U
aCflblllar lL8.
acla:
conS!", en acta \'1.22.
aclO.
actosegUldo XXI V 5 3
actuar XX 2. I
acudir XVI 1 .l , .'1:.."--2 I I
adelantar:
adclantar,e a XXVII 2 9
adclp,-ar .\\,11 SJ.
ademàs XXIU
Adén 1Il.3
adCl1lro:
rcír para sus adcnlros -"'--\:1'.11..1L1
adjunto X.:->'L22
adnllur XV!. · .. J
adrcde XX1.8
aero! do lli 2. 2.
acrmtal0 m 2.2
"biar ¡ 2, I
afcnlJl1ado 131
afilo 11122
afrcnla IV _l 2.
"f,ool!'''"" lHl2
afucras 1\'32
AgamcnÓl1 1113
agrado:
cOn agrado XXV1l3-1
agua
a!fe.
llacer agua V 3,-1
hraragua al mar \'[21
3"" de ¡uliclenc,a \'.3-1
por 105 aires \'3,;\
aJNlrcz V".1
aJum I 5 I
alambtque.
pa.sar por el alamblque \'3"
alargadern JV.J.1
Ala"a lL8
albergar XVII ._11
akoba IU
,ücman XX. I 2
algo XII 19, XXVI21
XI1.19.7
poralgosenl. XII 197
5(:,   XI1197
algUlcn XII 2, XII 5 2
algún XII J, .\:X\1.2 I
411
JOSEP !..r\CRI:.-U
alsullO XII 2 2
IV.l I
almadr.>ba lL8
almlbal lL8

CQIIsu!lall<J ('00 la alm<Jh:ldJ li
aloe III 2.2
1IIre<kd<lr XXIII..I
li su al rw.:oo. 1x...s..5
aludl! .'\\' 11 2.2
III 2.2
amallllo XX I 2. 1
amahsta I J I
Amberu ILlI
  1..1 I
ambos XII I:'i

nil anlQl" IX SS
"mpru-a, I J I
ampalo 1\" . .' 1
,\mpuldan 15 1
"Mhs IS IV.' I
anda.
leva¡ anclas V:1.)
andtll IV3 1
lIntmol\a III 2 2
\neu 111 3
 
cOlll<)lOIi V:1 l
amllo'
como amllu III \' 1 2.2
año.
añodellle'u \,:1:1
aikn, 13 1
lnlrs.
anleS qUI.' Ililtb XXIV 2
tlW1lo anlCi XXI\ ' 2
lo antes f'OSlhle XXIV2
Dnll llUed1d 1-1 1
XVI J J 2
tener VI 2 2
:ll"'rtlrnr XVI ..I I
.plau,,", X.X 21 2. XX 2 I
:I[JOItolHS 1\ 3 I
apop .• X\'II..1 2.1
U¡lIec!:!r X\'II -l..l. XVII -l-l
¡¡prcnder XVII4 5
aprobar XX.2 I J
li<]lIfl 'lli! -I I
.q.
de aquC ¡wa all' XX.UU-8
4/1
en :lIlIS de XXVII 1-1
Ari5Udtl 111.3
aronl .. IV) I
A' qulmcdcs llU
anabal UJl
:Ulc I -I 1
I 2 I . UJl
Bnrb;¡ .'\XII I-:1
anoN ll.B
, \t1CnlIS:l 111 J
a.13lnl!lcn I 3 1
Asdl11bal 1113
I$j:lladero I\'3 I
ISCSII10 12.1
.. ,
uf ('0010 XX\'III J I
nlcnc:a 16.1
!lltltlll XVI-l)
,\lIla III J
nlm6sfer.> 11122
alrc"er
alle'Clse con X\"II:15
1I1mdll I 1
III 2.2
DWlltnUt X1XJ 6
uureol3 1112 2
1I\·1In1./" XXVII -l 7 11
,,,'crfa J 2 I
a" cSlltu: IV) 2
a1">Ó!I
¡ n oo D ",acc!Óll XXVII 2 J
.,-
Slll dc \ ' 1 22
I/.oc.,em 1\' J 1
Il,ul XX 1 2
11
bah:l ll.B
I>;'('ICIIJ I\' 3 2
X\'I .'33. :\\'1I-l6
IxoIJd lLtI
haJo XXI 7 I. XX\,II .9
pol" lo baja \'11 4
I¡;¡lIc$Innque 1\ ' J J
""Iaio XXL1.2
1.3 l. lL8
basc
XXVII t-l
I¡;¡¡o la oose de
en ba.e a :\:\\11 1-1
Basora III 3
IxIsta:
ha,la de X.XVII .l.8
baSla1lte XXII--I
balir XVI.1 J
bebcr XVII 5 11
hcbemo, 11!i XVII --1 7
heccrro IU!
benctklO:
en su plOplO beneficIO L\:.5..'i
Bc",n 111.3
l,.;:rmcJo LL8
Biarrilz lIJ 3
blen'
mas l:Jjcn XXI >I
bll1l1:nsual XXV --12
bimeS!ral XXV.12
blOIOIX' lIJ 2.2
Blancamc\'cs V 3 I
"""
noabnrlaboca VI2. ]
Melada ] 6 I
bosa LL8
00/1111016. 1
burdo:
dcaoordo .\"XYIIIL1
Bons 111--1
"" de bOlc en hotc XXI 8
lx:>Iijo 1\'3 I
bó\'t>w U.S
tncwdad
a la mayor brendad VII (n. 2)
,'00 la mayor brc\'cdad VII (n. 2)
brillat XVI 2 2
bIOma
hasla d ~ bromas \'3.3
dcbroma X.'\JLJ I ] 1 \
en broma .x:ü'.]1 5 :5
!umarabroma XX\'112.9
bniJula 15 I
bnno:
en brulO Xx.lilL5..6
'-'uchc
Ilcnarse d bucht: :\VII--I 18
b ... na:
hacer una bucna XV 2. I 12
hll<no
a b""lllIi VI.22
builre 118
burde! t 5 I
Ilurd"". 1:5 I
íNDEX DE PARAULES CASTELL\NES
Bur!iana I 5. 1
bullfar", 1:5 I
e
cabal
no eslar (al guien) en sus calxlles XV
" calxll gar ILS
caballo [1.8
caballo de carrela, Y33
de acaballo XX-\CIU LI
cabeza'
Ic\"anlm cahe7.a V12.2
cada UllO XI L:Z
cada XII (,
a cada nial X111.21
cadena
haccr cadena V[2.2
caer X\'It--l8
nO calgo XY3S
caJade cambtos \'33
,ala hau.
dal calabazas \'3.3
calla! :\\'11.2.--1, XV!!", 7. XlX.'U
calle
calle Col6n X.'\'11 .1 7 h
calor I 1 l , IV.3 I
calurow 1.5 1
cah'o !L8
calz.1l"és V.3 I
camblO lL8
canHlKr
d ~ ~   n d   r el canuno \'1 2.1
en camlno de XXV]L5...5.
Irporbucncamlllo Vl.22
camlX'·
a campo tm'lesa V.3.--1
canal 1\'2 I I
capílulo I 5 1
cara:
cara a la llared XX\'II--1 7.h
cara de CIICun! lanna, \' -' ]
de cata a XXVII I",
cambela Il 8
carcel IV.3 2
cargal
cargar cOn XV113.6
cargo:
a ml calgo I X" 5 5
~   r g o
COll cargo a XX\'l1 j.",
4/3
JOSEP !..r\CRI:.-U
caro 1\'31
Ohp;'10!, IOl 111 J
carra
\' 12. 1
rarlcl
en Vl22
UJluhruo 1.5 I
cascabc] ¡LM

ca50dc XX\ III ] Q7
dada el caSO \' I 2. I
casl, go lll2 2
calaplasma IV J 2
caucoo 11122
(cNd!. ILI!.
(clofan IV3 I
cdos \'3 I
ccl1f1xro 111 2 2
cemenlu ] 4 I
CCllM :\\'1129
11 I
C(IlIY.a.
rclTJO\'cl Las 3
"'"
<k pu1'3 crf'ol x..XUI
Crm.ro 111-4

c(.n <k nosCllfOl IX.' 5
\' 3 I
C<:rdcii;¡ ll.I
Celebro ll.S
cerraI X I X 9 J
(( ..... X\'II 1.5
flwlS 111.21
C'LIeJ(W 111 4
c""lfn 1112.2
Chldc III 2 2
I\' 3 I
ch6(cr 1112.2
Ci1:lelu lli 4
d clope 111 2 2
f.ern:,a.
aClCl1C13fle.la XX\' II:!. ?
'\11 13
\ ' 1
  en h.Hlcnn \'114
ll1 4
c,udad.
en la clud:od VI 2 1

VI 1.2
X\'D.J 1
clin> XXI 7 I x.xvr 1-4
• ¡:u da"" \' 33
da"O 1\' 2.1 2
da\"()
ibi en ci clavo XV 1 11
C'Lt'OfIolll1l l1t -4
cob;udc IUI
COCtl X\'I1-4 10
c("(',do XVl2 I

coeu,,", a gas XX\"11 23
CO@CI XX 26
, •.
00 pt¡;.l ni cQl\ cula XV 3 K
cóltl1l IV2 1-1
ColIlU!!O IV 2 I 2
color
puncrse de Iodo! l''' (oIOlC!! VI 2 I
coml .. lLr XVl4 I
cumcr X\'II 2.9. XVII..i.l1
dondo: dos comen l.u X I 9

a conllcnl<>5 de XX'l:.6.1
como XXVII .llOo xx..-.1ll6..2. XX\'1l1
IU xxym IU l. XXUlUL2
comp;mll:u\n
C[1 COlli [l,naCIÓn COli XX \" 11 3 4
C\lIl1 p1damcnle x..'ü.5.1
COOl pllcldad
en compll cldad (on x.'\.-' 11 S S
COI1IJlO1>"lllr
compooer X\'13 -' -4
Comfll;H XX 22
CQII XXVII I J. X.\:.\' 1I.ll.J
COI' 1- mtimln"o XXVll 3 2
cun alxt ndonaJlc XXVtl 2
CI," d btwn dfu que ha 5ahoJu XX\'II
3J
cOllb:K.el XXVII.32. 1
con lo CORtcnla qlJt u"' .... XXVII
" COll o Sill + SlIbsranll\' o IUI..J
X.\:.\']1322
con$Ololeel XXVIIJ2
cun solo ""dirwl o X.XV!l1 2 I
conccbu XVI4 I
conceller XL'>...!.
c6ICla,c lll.l2
cuncluu X\'14 I
concumr X\'I. -t 1
conforme  
cOnformldad.
en conformrdad oon XXYIL.5..5
confund,r X\,[ 4 I
cOlllH'·CIlC,a.
en COlllu\'enc,a con X:\"VII 55
comlCer [[[2. 2. XVII'¡9
eonser\'ad'"UIll<l I 5. 1
oonslrcña XVI-t 2
cónsul 1.5 I
conwdurí;, 1.51
COIllar XL\,;.!! 3 2 3
conlempor-anea l.·t 1
conlencdor I -t. I
conl Ullla! XVll J 8
COllira:
en conrra mfa IX 5..\
conlracr XL'\.7. 2.J
conlralu,- 1\'.:r.2
COJl1l'ano.
de lo conlraflU Vil -t. Xl L8.2
es Iodo lo comrario VllA
1)0( el COJl1,ario x.,'i\" II ] 7
COn"enCer 11 1.22
eOll\"oy 11.8
Córdoh\ IL8
corufHUa.
csrarllasralacoronrHa XV2. ¡ 12
cOIrer m2 2. XVIol L X\'1126
currer pur XV1I J <)
wmendo (ad\'cr1:>lo) .\...\:1.3
COllrenle I V 32
,r cunlracorncnle VI.21
ulndclocorncn1e \'11.2.2
corlés S:\"I {,
lo COllés nu 4U1la!(, ":ll ,enlr \'11.t
cono SSI] ¡
cosllllnbre IV32
según cos¡umbrc V1.22
crece r 111 2 2
creeu:
coo cre<:es \' 3.3
crcer
'rcemO<! XVI I .t 7
'rudo
en crudo .\:..'\.Y.IL5..6
cruz¡,da I 5 I
crul.:lr XVI.3.36. XVIL3 16
cu,idnrple X .. 2
cual
a eual ma, X! IL2J
íNDEX DE PARAULES CASTELJ...\NES
:\" n I L1

de cuando en cuando SSIV 5 I
cuanlO XL1
en cual\lo Xl.7
en cuanlo a X:\"VI I 5]
euarto:
de a cuar lO XXV[I
cualro:
los eualTO \"[[ 9 I
cubrrr 1.5.1
cucllo:
jugarse el cucl10 XV.3.8
cnen!a [\'.J2
eSlar fuera de eucnJa V.JA
pedn cucnlas V3:3
porcuenlaaJena XII 18
porcuenlaynesgodc XXVlIJ3
CucT\'O ILS
cUldado:
al cU1dado de V [ 2.1
eurdado, Inlc!1Si\"os \'.3.3
culebra I 5 I
cumplrr 15.1. X\'13 3 5
c.umplrrcon X\'ll3.7
cuao IU!
cuslodra
haJo cU¡lodla S\"VII 9 7
cu)"o XIII -t
cuyo ,'aso XI I! 4.3
I)
Oamodes ll J. ..
dar
dale que te pego X\'.3 8
dar con 13
dar dl' XVIJJ 13
dar de garroJazos XX \' 11 4 2
(lar de puñaladas XXVII .. 2
dar por XV1!.3. U
de x..'\VlI.t.
adcm;\s de en x..'ü' lUJ.2
de a bordo XXYW _U
de a .-.ballo XXVII 1I I
.te a cuallO X\"" \, l1 11 I
.te a dos X:G.'1W ..l
dcalaS<lcre :0:\'[[ I I
de "I Jado X\"\' 1I 11 ,
de a quicn .\:..\" \' 11 II 2
de a pre SS\' 1l I I )
de cellar XX\'1I .t ..
415
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
JOSEP LACREU
esplendor IV3 I
Esquilo 111 ..
Esqui"", m ..
eSlableccr XX 2 S
CSlanda!1e IOl I
eSlar XVII .. \3, XD" 11 l
estar al caer :\vm 2."
estar al llegar XVIII:!.5
estai cscuchando XVI1J.Ol LI
estai haClclldo XVII!Ol I 2
e.lar leyendo XVIII.3 I
eSlar Ilubl:hulose XV1II3 I 2
estar ¡x.>r aoondonar XVlll 2AI
estai por dccl r X VI! I 2.6.1
e,lar ¡x.>r   XVIIL2 6.1
eSlal por Iramllar XVIII 26
eslar ¡x.>r ,'cndcr XVIII 26
estarprepa!'ando XVIII.;I.11
e,tar ycndo XVIIl:21 I
E:!lcban [LS
cSlcra 15 I
es¡emón 111.2.2
1.3 I
cSlrado IV3 I
eSlrnfalarro 1.5 I
e<lrnlagcma IV.J 2

,'j,u con cstrccheccs XXVI1.3 --1
estrella
con bUtln" estrella xxv Il.] ...
eSlreno IV.3 I
esmehc 1.5 J
e,tudral XIX J. I
etlope 111.2.2
Euopía 111
Éufrate:s III.'
Eumenes 111.4
c"aluar I 2 1
evaslón
enSlón de capltale, \'.J.J

cncxçcw.'\.\.\"IL5 J;
C.,clUII XVI --I 1
CXc1USlón
con excluslón de .'\.\VII 3 4
cxégesls III 2 2
e.,égcLl m 22
e.xóstoS!S III 2 2
e.'pen<lcduría 1.5 I
1\'3 I
XVI ... 2
cxtra01(!inallo XX 1.2
cxtrem;ldo .'\.\ I 2
extro\'etsrón I 2.1
"
fagOCi to III 2 2
falSIficar XIX.36
falta
haccr falla XX 2.Ol
'111 falta XXVII 8 )
faltar XVID 18
fat,,1 XXI] 2
f"'or
a ml (a,'or IX S 5
X\'I""
feclta:
con fceha de XXVII" 8
fenocl¡;Q 111.22
feto 16 1
fijar XIX 1Jl.2
fiJjntropo 1112.2
1\'215
al fin cabo XXI X
final '
a f"mles de XXV6 I
Sln fi"al
filme1JI
nú", III 2.2
foco IAI
forma:
ell dfblda forma VI 22
fOTO! 6.1
fotolilo 111 2 2
f,"",o 111.2.2
frcSfa
sollar cmlro X\'.2.1 12
freM'o I\'.J I
frío
en frío .'\.'\\' 11 S Ú
fruta
fl'llta <.lc tcmpumda \'12.2
f rUIO
l'Iu lOS s,,<,os 1\'.:1 I
f u:
mfunlfaX\" I X
fUMe XXI 7, I, XXI 7 2
fucrza
a la rucr/.a X.\\'11.29
fumar .\VII--I15
funclón XX 2,3
en funclón de .\XVII 14
fundamcnto 1$ 1
fundn XVI.t I
furúnculo I 5 I
fUlbol 11122
G
gat>acho Jl...S
gaban I U!
gab,udllla [u¡
ILI!
galbana
galeón 14 I
gameto 1IL2.2
ganar XIX 6
gaslo'
eul",r gaS!<>:$ V[.2.2
repararen ga'tos V12.2
gahX
a lo galo Vil A
gcncrdl
po! l o VII-t
glcba lL8
gobierno l1.H
graNt lL8
grande
a lo grande \'114
gnfo 111.2.2
gruI'" I 5 I
guardabarros V3 I
guardabos'lues VJ I
gubemamenlal 1.5 I
1:1
hah;¡ LL8
Halxma. La lLS
haber lIS. XIX 3-', XIX.3.t. X[X-'i2.
XL'\V I
hal.>ía .'\X2A
hahr;; XX 2,.t
habt:í que daf>C l'ma XVIII 2.7
bay XX 2A
haya XX.2.t 1
hay que faSl,d'atse XVIII 2 7 1
hayquc IrabaJat XVIII 2,7
hayquc "cr XVIII 2,7 I
lIumera x'X.24
habla, XVI1.321
XVII J 19. XVI14 ¡..¡. XIX 3.2.
   
     
h:ta"e cOn XVII 3. 19
íNDEX DE PARAULES CASTELL\NES
handicap lli 2.2
basta XXYll..!l
hcb,lla LL8
IIc!sm!o llU
hcmat(c I \':1 I
llerades II["¡
hcrmallo'
para con sus hcnnanos XXVJl . I LI
1 krodolo [iJ ..¡
hi,oe 1l[22
higado:
et"har [0' hfgado, V 3.3
H,malaya llLl
holandesa IV.3 2
hone,udad I.l I
lIonolulú llU
honor
en \'UCilro honor [X :) S
omo
a mutila homa XXV!l2 9
a bucnas horas \ ', 33
a 10d'ls horas V 3 3
hueso"
hasla los hucso! V 3:1
húmeoo IlJ,22
Ilungrfa I 5 I
,
kOllO IV J I
imagon'
a SU m"' gen }' semcjanla IX 5 5
,magmar ;\VlI S 10
,mperdlt>lc IV.J. I
,mportar'
"" ,mporta XV38
,nc"i,"o IV3 I
mdu" XVI "¡.1
,"curri! XV1--l !. XIXJ 6
,"dCClblc 1--11
,"formar XVII 2 10
,"f\lndi! XVI "¡ 1
,"tnés,
loma, mlclÜ por x..\:VIl 7 7
1I11Clfono 1112.2
mlcllog<lnlc IV32
    X\'I--II
mlCfY1Ú 1\'3.2
mundaJo x..'\ 1 2 1
m",emo XX \-'.5. 1
419
JOSEP LACREU
¡rXIX:!l
¿CÓIIlO lo \'a a salx>r? XVI I I 2 2,5
100 a caeISe XVIII.22.4
looasahr XVllJ.:!:!4
I r a comprar XVIII 2.2
Ira hacel' XVlI1.2.2
Ir al dentlsla XX\'11.2.6
Ir al médlco XXVll 2 6
, l>O me l'OY a acordar l XVllr.2.25
no l'aya a seT XVlI! 2.2.6
Iqué le \'amOS a hac'c, l :\\'111.2.26
¿qué me \'a a pilrecer7 XV1Il2.2 5
Iqué l'a a 1I01'Cf1 XVIII 2.2.5
l'amos a 11 XVIII 2.2 I
l'amOS a "er XV1II2 2.6
l'aU a pensar XV1ll2.2.3
\'al> a ser xvrrr 2.2.4
l'as a despe'lar XVll! 2.2.2
\'u a lT XVIII:! 2 J
n s a sabel XVIII 2.2.2
, '. ' .. "" ."
I,'ayaccol __ .. L' ., ..
'T,muplr XVl.4 J
,wb;"a Jl! 2 2
I laca Jl1 3
J
Jabahna IlS
III '"
jalea LI J
p". hna 1.3
JOIa
ilO entende' ili joia XV38
J\lan L'U
j¡x,,·cs.
el   g:ordo XX\' ] 1,3
el juel'e_que l' lene XXV.] '.2
ci pTÓxlmoJoo"cs XXV3 I I
¡uglar 15. J
JugUCtC 1.5 I
junto:
¡ unto a 11 IX,3 5
Jurisdlcl'.'oo·
oojo suJurisdiccloo '\'\VII.2 .2
Justina
en¡US11C1a à.,\'VIl 55
ju\'cn\ud l 5 I
JlUgar
3JULga, fX'T XXVII 2.5

Kal'amazo\' III '"
420
Kallnandú 111;1
kéfil li! 2 2
Ki e,' llU
L
la XIV2. 1,:\.'\26
lablO 1L8
lado,
" uno y olm rado Vl.2 '"
Ladoga 111 3
!aPil_
a lapll VI 2 2
largo:
alolarb'Ode VI14
a lo largo y a lo am,ho VII 4
las XIV2, !. XX, 2.(>
Icd""
mama, en la leclle
XIX J J 1
legumbre IV32
ICJb IV.3 2
lejos,
Vll4
Ictargo IV.:'I 1
lclnna. 1 2. 1
IcucQCI\o 11122
libra, :\\'1:'139
1t¡;uI1ll2.2
hml""
en el hmbo V 3 4
Innplo:
pasara !tml"0 X:\VIL2.9
ltnoo:
de lo Imdo V1I 4
línca 1--11
!ttro U I
lla"c IV2, 12
bajoUa,'c :(,\,\'11.9, 2
ooJo s,etc Ila"cs \,,\,\' \1 9)
llegar -"1-".22. XIX. 7.2.2 XI.'\..8
Ilenar XV1l --118
¡¡c"aneu V :'1. 1
llevar:
IlC\'a, llm' lendo XV1lJ .3 2
!lC'<M trab.1janoo XV1lI3.2
llorar XIX 'I 3 2 3
lo (a!llclc)
a lo allo \'11 2 2
a lo deddido VI 2 1
a lo Greta Gal bo VII 2.2
aloque -"11I.l2
JOSEP LACREU

de o ua manera XII 8) 3
mall O:
a mallO!; de VI.:2:2
bajo mano ITL8
escapa! de e ntre las man05 XXVII
lLi
lI'Se de las manOll \'.33
poncrse mallO< a la obI" \'31
untar la maolO \'.3 ..\
",anos t",o 111.1 1
mante! V.3. 2
mantenedor 1..\ 1
mara lón IV.êl I
mam,'dla 13 I
lV3, 1
marcharsc XVII ..\ 16
marge n IY) l
ma!).1 I \':U
ldarmqoos li! 3
maria IY] 2
marte, XXV3. 1
ma,
todo lo mas VII..\
malar XVI 1 01
malute IV] . !
m,bamo:
lo m,hlm') VIU I
mayo.-
a l por mayor XXLl!
me XIV2. 1
me la XI V3. !. I
me le I 1. 2
me lo XIV3. l l , X1\' 3 111
l1Iedl ado:
a medoados de
med lO
a media larde X.\.\'.6.:2
de en medi o X.\"VII IU
de por medto \'1 2.2. X.'\..VU. I LI
medl ooia,
• mcdiodía VI 2 2
médula III 2.2
megaluo 1112.2
'\" [egam !I U
mcgalón I V3, 1
",cJor.
422
a lo mcJ'Of \' [1...\
lo mejor de lo mcjOl VU.¡
lo 111 Cj ot es cne nu go de l o bUCllO
V¡,-.¡
menor
al por menor x..n.8
mcnOS XXII..!!
a menos que X.'''':JU\.l
cada "ez menos \1 1 (, ,
ed u r de fll<)nOll XXl l.íL1
menos mal XXII.&.:!.
ni mucho menos '"XII li
nu poder menOS .'>.:SlUL1
por lo mcnos VII...\
ser lo de menos VII..\, XXI! .8
' .r¡xx:o menos qoe  
unlll ode mcn", XXVII...\7 h
ya sera meoos x...\J .. LB..2
m.rad
a me rced de \' 1. 2.2
me reC.r III 2 2
m.re ogu. I V 3.1
mesa.
poncr la mesa \' 12 I
,enlar .. a la me .... V1. 2. 1
mcter X\'I 01. 1
me!Op'-' 1Il 2 2
melro I ( Il. 2)
nll IX 2-', IX.11. I X . .'LI
Illl cdo
por a XX\11. 29
XXI;; 2. XXI V 4, XX\'11I 4.4
¡" !JJa ll lll ..\
nllldlu 1112,2
mímmo:
lo ma' mimmo VII ..\
mio IX.3.1
nll santropo 111 2.2
ml s,1 li! 2.2
ml smo X II P
CII sí 1llI . mo xx.Vl Li5
es lo m!Smo Vil A
lo ml srno da \' 11 ..\
mi!ad
en mi!ad de VJ. 22
mooo:
de o tro modo X11..8.1.
mo me nto:
por el mo me nto XXVII 7 7
monastcno 13 I
mOllo IV.3. 1
mo nohto 111 2.2
montalia I & l
a la mOll laiía VL2 I
mOlltaña m, a V1 ..\
mon tar I &, I
moll1C
l>lonles I\minos \'.3 I
mom XIX I I I
mostrar XX 2.1 J
m6,-il LL8
I11l1cho Xl2. XI1 1-1, :'\.'\112, X.'\IU
con mucho :\:'\\"11.3.4
d h d
" )(" "1' " , epr mUt u que esear _u L<L ..
en tTluchn \" X\' II 5 S
l11ucnc.
  de la mue.te a la ,-ida VI 2. 1
mua!O'
tocar a ",ucrlo \".3.-1
multa.
poncr ulla mulla XV!.] .3-1
Idúl1Idl III 3
""uoon [5, I
mu}' "XIU, XX!L]
N
nacer 111.2.2
nada XXJL5. XXVI 23, XXVI 2 4,
XXVL2.S
nada mas  
naJ.a uci, y nada mc[>O, que XXV []]
"'
nada <¡ue dem x..,\\' Ul8A
nadlc :'\:1153. XXVI 2.2
,er un don XI1.55, XX"Ll.]
naranJa.
narMIJ'" Jc la Chma ,'\...\: 23
mcler la, ,,¡¡nccS V:l.3
safljlrar pol las nances \'.:l
(ener delame de Jas nance, \':l 3
nalUml XXI 7 2
naulrlo BL2.2
neceSlIar
necesrtar de XVII.J 20
ncgro'
  V 3 3
N'ctT1Ón ¡L8
nelo;
en r!CIO XX\, [l..5..1l
ncurnon{a llU 2
nrngún XII3, XllA
ninguno X1I.3 -l, X[U
nt"el
a mwl de XX\'II l-l
"0 \'. 25
íNDEX DE PARAULES CASTELL\NES

hucna, noches V 3 I
IIOC,,"O
sun<X'j\'opara
Ilomhrar XVL3 3 10
nómma
en nomina \'1.2.2
nosXJV11
nOS la XIV3 t 3
nOS lo XIV.3 I 1. X1V3 I 3
nube 11-8. 1\'.3.2
núclco 1-11
nuesUo 1"-3 ...
número:
nÚmero uno X. II O
I1\Hnr I.:'i,J
o
obJdO:
alobJctodc :\:'\\'111-1
oboe lli 2.2
ohseqmar X\'IL211
o,:éano IU 2.2
octan X2,2. 1
!Xume lli 22
<xumr XVU.J, XVL-lI
udeÓl1 li! 2.2
Odín ][[.-/
oíd" IV.3 I . IV (n, 2)
al oid" XXIJ!
llegar a oidos de V:l.3
oír \ T \ I I 3
no quttar ci uJo de enClma \'. 3-l
oIcr XVII A 17
o/tmp!ada lli 2 2
olor [\'31
.\'..\:\'112 9
oh ' ldar lL8
o/\'idu,
cacrcndol\'tdo V12.1
omt!!r XVI-l I
omo]'lat" 111 2.2
"1',",60:
scgún optlu6n de \'12,2
Orcadas Ili 3
orden 1\'2. 17. 1\' 3 2
delOJdende XXVII. I-l
en ordcn a XXVU 14
ordenador I -l ,I
orégano [V3 [
42J
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
plqllC:
Irsc a pique XVll .. ;I
Pirw, FJ I 6. 1
piSO IV2 1 13
piledmropo !1l 2,2
píHl( !1l2,2
plaocha:
plancha a "aper XXV1l2
planeat XVI 11
plaocta 1\'2.18
piMa.
alaplaza V12, 1
1'13700 XX\'7:
a plazoo XXV7:
pluma LSI
,,","
por poco XX\' Il .1..1
l'oro a poco XXL8
un poco XXVI 2 1
podet X\'IL3 22
potícromo 1lI2.:!
poIíglOlo lli 2,2
poI"u IV2 ¡ 9
(X'fIcr XVIJ3 12
cOO Iu pue'lu VilA
por mire el ¡;el!lío xX.YIU .Ll
l'oro I /), I
V 3 I
V J I
jJO'Iar XV114 20
jJO'Ic 12.1
pus,ble:
dtnlro de Iu pü"J,blc V!1 4
Iodo lo JlOOlble \ ' 114
postre V3.2
jX>IlII¡;tIC 1\'.3 I
pratn(O llI.::!.2
[]I--I
precedente
scnlar V J J
pree!l,ar x'X.23
prens"estolUS V3 I
III 2.2
prllocupa<io XX, I ¡
presbílCro !LS
prcsente
mCJoramlu lo presente Vil 4
p,e"alecel XVI4 4
p,e"1O XXI 7 ,
pnmavera :'.'XV.5.J .1
íNDEX DE PARAULES CASTELL\NES
pllmcro ;S:XI 7 2, XXVll .. 7 g
a prlmeros de  
prISa
a l'lisa XXVII 2,9
a toda l'ma :;:\:1.8
pmión
V12:2
prohar ILS
producir XIX 11 l , XIX 1i 2
plOfeta
nad,e profcta en 5U lIena [;'\ .25
protitcrol IV.3 I
pronto:
lo mas prontn posiblc VID 1
por de l'IOl\tO XX\, 1l ¡ I 2
po, lo   VlI A
propicdad
en propledad x..,"\'1l 5 5
1'1"01'10 XIU::!. 2
prorrumpir XVI.-I I
Proscrplna 1I1.t
prueN
dar prucba de V;I.t
pslÇ()anahsl! IV.3 I
pudin 1112.2
pudo' IV2. 1 10
pudril I 5 I
pues XX\, lII S X,'0illLú!
puhr 15 I
pulS.11151
pulso l V219
pull'cnza' I 5 I
puiio:
COmO p"lios V
JlImto:
a punlo de cammdo \'122
b."ljO m, punto de ' ·,sta XX\'Jt.9.2
en Sl! punto VI 2. 2, L\....5..2
p'lCsla a punto \'12,2
Q
que X11l.2
• las 'l '''' .\:111.21
a la ( + smtantú'o) que .\:111:23
11 105 que XI1I 25
a 'l'1C :'I:...\.Y.ILl2..1
aquellos que S il l ;
COn el (+ SUS1a ntll'o) que Xll!.2
OOn el que ,\:[[J 2. 1
con que Xlll 2.5, X'íVIL12.l
COn sulo
cun solo que XX.\'lLl2..2
425
JOSEP LACREU
COllira la que XIU 2,2
de lo 'IU" XIII 2:;
del que X 111 2 I
de que X 111 2 . .5. "":''\ YII I 2 I
desde ci que XIII 22
dcsdt'IU" XXVI] I) I
en el que XII12.t. X11I 2,.5
cu I", que XIII 2. 1
en '1"e XXVII 17 I.
los que X11Li2
por la que XIII 2 I
sobre ci que XI112 2
lúquc}"o XXVII.4.t
yoque "I '\XVIL.tA
yo '1ue ní X..'''\'II --1--1
'lué X1..6.
quechua I .t. I
quedal XVIL3 2--1, XVI! --122, XIX,36
querer XIX 3 5
quicn XIII ('. XJlL]
no ser qUlcn XllLll
'lulén XUL 7
"..,.., I
qUlIlla " .••
. , . ..,..,..,
qumlacscncla ".,.,.
'l"llame\'es \'.3 I
qUIti XXVI I
R
rab;lI\O ll.8
radio:
bajo ci radiO de aCClón .\..'0'11.2 2
radio:
ladioa pila! XoXVII 2
dfag:' I:; I
ran I! I 2.2
Ra.nb1as V
rap,du XXL6

m!lraS;
a raslras \\;18
rallO IV3 I
ra)'a'
pa,arse de la ra}'a X\'II . .t 19.-1
rebatir XVI--II
,cc,b" XVI-I I . .\X.2,6
reclUlr XVI -1. 1
l'celo X.'[ 7 2
reCur", XVI-I l , -"V[L2 12
redaclar .\X.2.6
rcdcdlla IV32

en redondo XXJ,:ILi .6
426
referen1c:
en lo fdcfcnle a VI!.t
refu"dn XVI -1.1
fCl':aiiad,cnlc! '
a rcgai\adicnlcs XXl 8
Icglduria I 5,1
regla IV.3 2
reguero 1 \'.3 I
rcUlo.
Ic,nodelo!e,clos  
rdr XVII -126
rels XVI 1. -1 ,7
rehel'e:
poncrdcrchc\'C XX\'1I-16
Jenlll .. XVIA I
rencOf I 2. 1
ren,r XVI:;:; Iol
renta
"lnr de rculas \1.3:;
renuncrar XVII.:; 2S
Jeoslalo ili 2:!
"'pcnte
rCl"'nle XXU\.
rcportclO III 2 2
"'phl ili 22
""baiar X\'[I.-I.2-I
re!pecl0
al respecto XXVII 1--1
eüurcspe"loa :\:X\'1I3.5
Jespeluosamenle x...'\:L.6
resplandor 1.3. 1. 1\'3 I
reslo IV3 I
rellrar", :\:VlIol.2.5
",(,ma 111.2 2
rel'ancha 1.3 I
re,'enlar IU!.  
,,,l'olear LL8
lIesgo
çon ncsgo de V[ 2,2
fI¡;urQl;O I 5 [
,mgral'e Iol [
niO 1.6 [
V,3 I
romper XVI ol I
,osca:
pasarse de rosca XV.2 I 12
rOluladm I S 1
r6tulo 1.5. 1
oubeola III 2 2
tubr 1 .5 I
fI"scñor [5.1
I 5 I
rumor IVJ I
rupia 1112.2
ruslir ! 5. 1
S
sjbado:
el pasado sabaoo x.'\V J I I
d s.ibado XX\'.3 I 1
sab<:r X\' 11--l-27. XI X 93;>
,abma LL8
salllo IUI
Sahoya lL8
sacar'
sadrs -"VI L'¡ 7
sahr XIX.J 2
5alrrcOllUas V.33
salsa
en salsa XXY1Li.i
XVI! --I 28
salud 1'1'.2.1,11
saludo IV 2.1. I I

sano.
hclarse la sangle V 3.--1
hC"'JT la sangr" V.JA
cor lar poll< Iu Sanu VIl ol
santrdad I.J 1
sanlO:
Toouslo.&rnlu. VI.2.!
sargenlo I J I
sa"ra ll.E
,a\ofón li! 2 2
seX1V2!
se la X¡VJ 2,2
,elas Xl\'.322
se leX!V]!!!
sc lo XIV J 11. XI \' 3 2.2
se los XlV3 1 2, XI\'.J.2 2
seme XI\'.3111
se 1cXIV31!!
'ea -. sca,. XX\'1113.2

en scgurda
seguir
seguir Iulbicmlo X:'\. 2.--11
scgún ;Q: \lll 9
X. 2.5
scgundclU ¡V 3 I
scguridad I 3,!
,eguro X-"L7.¡ XXV[[A 7g
íNDEX DE PARAULES CASTELL\NES
sen<los XII !6
Sema !V J 1
sentar "V!! 5-l
scrr!rdo
perder el senlrdo V.,.ot
1"52
Séñal l V32
,eñalar -"VI.3.J. 16
séptrmo X 2.3
ser XIX 5.1, XL'úi.XX. 21 2, XX 21 J
a no ser por X-"\ll 2.5
anoscrqrrc XXVII 25. '\'\ VI II 10 S
es decrr XXVII 2.7
es dee'pcr.n X\' I11 2.8
es de suponcr XVlI12 8
no es de ex!rañar XV1I1 2 8 1
seran XI X. S, 1
scr ían X\'11I2.:'\. XIX S I
!erba Il.!!
sereno IV,3 1
sexta X 22 1
v" l .'-._.
sí \'.2.5, XXVIII
de por si x.."Vll J I ?
!rempre:
para sicrnfllc XXVIl]..b
  ) cu.1ndo .\...\:llILliL1
srguren1c 1.3, I
Silla'
peglirsele la Silla fa V.J.¡
Sm XXVI.2.2
sln nrkar X\'VII 8 3
¡in ella \"'( VILlU
síndrome IV3 I
smnúmclU XXVII 8)
!UJO 1112. 2, IV2. 1 8

fil {all siquicra x..'\.Y11L1
sob<:ranúr l '¡ 1
sob<:rbra I 6 1
soborno I 6 1
sobrepclJrz 1\'.32
.ofi 1.6. !
sofocal I 6 1
suler
habcr XX.2.¡!
sohl.'na 1\'32
solo:
OOn solo n.l.'lU2.2
con solo que :'\ X\, II ,12 ;::, :'\..'\VIII
illú
no solo XX\'I!J3.3
427
JOSEP !..r\CRI:. -U
SoIoJ<w !lI '¡
ha solmlo:l H andnr .'\ VI I! 2.9
JeSUCllà a .'\"V111 2.9
JOi\3f xnu 26
wportal 16 I
po< ""'1"6a .'\"..\':\'IL1.1
lOIiltn \' 2
lu IX_l '¡
5uhlr 121
subslWCI I !'i 1
SllCt! II'O
lo sucrs ... o \'11..1
SUCIO XXI 1 I
suOOr 1\' 21 I

l!ac"r¡;c:dJlICoo XVII-J 1-J
lLoela
IlI<'d13' .""Ias V.J. J
JUCñll IV2, 1 12
en Juci\os \' l
suero16 1
mfnr 15. 1
J WYlO'
a IOlumo \'11..1
SUpueSIO
po< !UpUeJlO .'\"X\' I 1.3
sU!¡;rr 151
surlil15 1
. I.IS IX 3-1
¡USPI!O I 5 I
.I 11r O
'"
  \' 1129
delo!u)'Q \'1129
mll111 por 10Iu)"-' VII 29
Ic"". 10111)"O \ ' IJ 2.9
¡LS
lahurer" l:'i 1
lalga 11122
lal \' H JO
con ral qLoe x."\.\ llU.Od
lal piU" cu;¡! X1IL1J
fal larin 1
lanul !li 2.2

en lanloqUOl ;'(.\Y III 9 -1, X. ...... \ 1.1llU
porloranlo \'11-1
l:udar
a rn:ll tardal \'1 22
428
.".
hucnas Iardes \'1 I
le .'\1\"21
ft La .'\IV.3 I 2
.'\1\'-" I 12
,,,lo XI\' 3121
II:J1lllo I\'J]
remeI 1112.2 X\' II -1 29
1 5 I
rencI XIX-" I. x.'\ 2, 1 l , XX 2 5
t1¡ué licne que l'CI? X\"11I2 102
lendn':. que 1I01'Cl XVIII 2 10
rrn¡;oahorrnoo. ;\VIII-I I I
r"lI:nj!Odicho XVIII.¡ I
hecho X\'III-1 I
henen reremoo. X\'IlI-1 1 L
lIt""qLoe "UU ;\\'1112 10 I
l.e,,", quc pcgaf1lC XV111 2 10 1
IIr",,' que ITlOi!lrnrrC XV1Jl 2 10
lCQldurfa I 5 I
Icrmrnal X[X_2 1
lemma 1\".3 2
rtlITlOi!lalo 11122
res!Jmolllo
Ien.nl:U falSOl 16!JmOIllOS \ ' 3..1
IUIII IU 22
ci 111 21
t.entas
a llema! VI.22
IIClm IV2,1 13
li 111 p:II10 lli 2 2
llpo 161
uqlO:' 111 22
".
uberlahl1l X\'21 12
Imu X\'II 3 27,  
I¡!\llo I !'i I
lohtlfa
Iodo '\[1 <)
Iodo lo + adJ<'11 ,'0 XL 7
l<.do lo '110:' Xl.1
10111:111 X\'I1-1 21. X\.lLU-I
lemar a mal XVII ,12.'
IOmaIC

, mlon IU son XX\JI
100cer li! 2.2
I ú I
..
cn lOfooa .'\"..'\\"11 29
1OI1fcoll5 111 2.2. IV 3 2
JOSEP LACREU
\' Uc!Q:
de al10s vudos V
  1:\.3.3
\'UcSlras IX3. 1
W
wébcr 11122
wólfram 1112_2
4JO
\ '
r 'o X;,VII! 22
)' a.
ya sca ._. ya !ca_ 51
z
zanJa ¡V2.1 1-1
lapalo lVCiI
lozobra rVCi2
Zurich 3
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.
You have eilher reached a page lhal is unavailable for viel'iing or reached your viel'iing li mil for this
book.