You are on page 1of 49

TEMA 1 INTRODUCCI (HISTORIOGRAFIA)

1. Per qu serveix la Histria de la Psicologia? La Histria de la Psicologia serveix per qestionar-se les coses, per prendre capacitat crtica i per veure altres enfocaments. Tamb ajuda a aprendre de lexperincia, a situar-nos dins duna perspectiva temporal (don venim, on som i on anem), per situar-nos dins un marc conceptual on enquadrar postures teriques i per prendre distncia respecte al present (ampliaci de lhoritz, capacitat crtica i formaci duna pos tura antidogmtica). No saber lo que ha sucedido antes de nosotros es como ser incesantemente nios. Cicer.

2. Historiografia La histria sempre s subjectiva i parcial, i depn totalment de qui lescrigui. Per tant, es pot reescriure sempre que faci falta. Tot i aix, per parlar dhistria sha de posar una distncia duns 20 anys (segons autors), per s completament subjectiu. A ms a ms, depenent de com veiem el futur mirarem el passat. Per mirar la histria sha de tenir en compte de marcar quan comena i quan acaba la histria, mirar cap on evoluciona la histria, i com evoluciona la humanitat. Hi ha teories que diuen que aquesta evoluci s deguda a un progrs i altres que parlen de salts (revolucions cientfiques). Hi ha dos enfocaments histrics: el presentisme, on el passat es mira des del present per explicar-lo tenint en compte el moment actual, i lhistoricisme, on es prescindeix del present i es parla com si fossis al passat, ficant-se dins del pensament del moment, amb autors de lpoca,... Aquests dos punts de vista no sn, per, dicotmics, sin que formen un continu. A ms a ms, per mirar la histria hi ha dues focalitzacions diferents: lexternalisme, on tinc en compte els factors socials, culturals, etc. del moment per explicar una disciplina, i linternalisme, on expliques noms els progressos en lmbit que thas centrat (per exemple, psicologia).

3. Qu s la histria? s la reconstrucci intellectual del passat amb vistes de trobar el seu sentit ms profund, tenint en compte factors socials, institucionals, culturals, econmics, poltics, etc.

PSICOLOGIA: la seva definici depn completament de qui se la miri. El terme psicologia s un neologisme que apareix al segle XVII i es converteix en paraula ds com al segle XVIII.

TEMA 2 FILOSOFIA I TEORIA DE LA CINCIA Quan parlem de filosofia de la cincia parlem depistemologia, s a dir, de com poder tenir un coneixement fiable del mn. Teories epistemolgiques: - Racionalisme: el seu mxim exponent s Descartes, el primer a parlar sobre el dualisme de la ment i el cos. Dubta de tot (dels sentits, del mn,...), fins que acaba per dubtar de Du i dafirmar que lnica veritat s cogito ergo sum (com que penso existeixo), perqu el pensament s lnica cosa que existeix de deb. Parla didees innates. - Empirisme: els mxims exponents sn Locke i Hume. s oposat al racionalisme, i creien que no hi havia cap idea innata, idea de la tabula rasa. - Positivisme lgic: t dos mtodes, linductiu i el deductiu. Pretn descriure, explicar i predir. Aquesta s la cincia moderna, la que nosaltres coneixem. Va ser descrita per un conjunt de cientfics de diverses disciplines reunits a Viena durant els anys 20, el que es va anomenar el cercle de Viena. Desenvolupen aquesta idea/filosofia de cincia, posant les bases del mtode cientfic, i devaluant aix altres disciplines com la filosofia. Per ells estaven fent filosofia (de la cincia), i per tant sestaven contradient. Al cercle de Viena fan proposicions operacionals, unes definicions objectives dels fenmens per poder observar-los, mesurar-los,... sense divagacions filosfiques. Skinner s un dels cientfics que segueix les idees del cercle de Viena, el mtode inductiu. Una de les idees daquests cientfics s que les teories cientfiques convergeixen, i que de fet al llarg de la histria es van acumulant tota una srie de coneixements, i aix s la cincia del moment. El mtode inductiu, per, no s objectiu: per observar alguna cosa ja he de saber qu observar, com observar-ho,... i aquesta s una de les crtiques que es va fer als anys 30 al cercle de Viena. El Positivisme Lgic ers basa en lempirisme, per tamb s una mica racionalista. De fet, el que passa s que hi ha dhaver bones teories per totes han de ser verificables empricament. A ms, segons aquest marc la cincia s universal i transcultural: qualsevol experiment cientfic es pot replicar a una altra banda del mn. Per per demostrar empricament una teoria haurem de
3

poder recollir tots els subjectes que hi ha, que hi ha hagut i que hi haur per poder fer la generalitzaci necessria del mtode inductiu. El primer a fer aquesta crtica va ser Popper.

El racionalisme de Popper Als anys 20, Popper va formar part del cercle de Viena, per desprs va criticar-ne les idees. Popper va escoltar les teories dEinstein, les teories psicoanaltiques dAdler,... I li semblava que el psicoanlisi no era una cincia perqu podia explicar tots els fenmens, de manera que sadaptava a cada cas per poder-lo explicar. En canvi, la Teoria de la Relativitat pot trobar-se amb casos que no encaixen, i precisament perqu no shi emmotlla s una cincia. Per tant, el cientfic sempre ha de ser crtic, ha de mirar les coses com si tracts de refutar-les i provar de veure on sn els errors (tipus hiptesi nulla). A ms totes les hiptesis tenen caducitat, i amb el progrs cientfic trobem eines per refutar-les. Aquest punt de vista sanomena Realisme crtic. Per tot lanteriorment dit, Popper creu en el progrs cientfic. Segons Popper, les formes de contrastar una teoria sn: - Estudiar la coherncia interna de la teoria, investigant conseqncies que poden derivar-se della veient si sn contradictries. - Aplicar empricament les conseqncies que es deriven della (falsaci duna teoria per mitj de lexperincia). Segons Popper, la cincia no arriba mai a la veritat, noms saproxima a ella proposant teories (hiptesis), temptatives refutables o corroborables (en algun grau). A ms, marca com a criteris de demarcaci (distinci) del que s cincia i el que no, que una teoria cientfica pot ser falsejada per mitj de lexperincia o per mitj de la contradictorietat interna. Aix doncs, dun enunciat singular mai puc deduir un enunciat universal, i dun enunciat universal puc deduir que no es compleix si tinc un exemple que el desmunti (per exemple un cigne negre davant la frase Tots els cignes sn blancs). Per tant, quan tenim una hiptesi que volem demostrar, la nostra feina no s anar a buscar elements que la confirmin sin elements que la refutin (daix sen diu falsaci), i si no trobem cap element que hi entri en conflicte llavors la hiptesi es compleix (semblant a la hiptesi nulla). La cincia, a ms, avana en un progrs, construint sobre les bases ja establertes.
4

El model de Kuhn de les revolucions cientfiques Per Kuhn, la cincia no segueix un progrs sin que t una visi discontinuista (ell parla de revolucions cientfiques, crisis i ruptures). Aix soposa a la visi de Popper, totalment continuista acumulatiu de l progrs cientfic. A ms, per Kuhn un paradigma s un model o patr acceptat pels cientfics duna determinada poca que ha arribat a ser vigent en imposar -se a altres paradigmes rivals. Un paradigma no s simplement una perspectiva terica, sin que implica una impossibilitat de comparar-se amb altres paradigmes de tant diferent que s. Les etapes de levoluci de la cincia, segons Kuhn, sn: 1. Etapa precientfica els fets es relacionen de forma casual, cmul de creences dispars. 2. Constituci dun paradigma ens diu qu observar, qu no mirar,... perqu suposa el triomf duna escola de pensament, de la focalitzaci de lestudi en una part de les dades concreta,... 3. Cincia normal s el perode fructfer duna cincia, durant el qual no ss crtic amb el marc en el que es duen a terme les investigacions. Es busca anunciar lleis quantitatives i existeixen anomalies (fenmens que no encaixen, tot i que encara no desestabilitzen el paradigma). Mica en mica es qestionen aquestes anomalies. 4. Crisi multiplicaci danomalies que resulten insalvables, tot i que sen necessiten forces perqu suposin un canvi. Aix dna pas a: 5. Proliferaci de teories 6. Revoluci cientfica marca un abans i un desprs en la histria de la cincia. El paradigma B no pren res de lA (al contrari del que pensava Popper). El nou paradigma que simposa resulta incompatible amb alguns aspectes fonamentals de lanterior. Kuhn explica aquesta transici no com un procediment dacumulaci per una ampliaci del paradigma anterior sin com una reconstrucci del camp a partir de nous fonaments, que canvia les parts ms elementals del camp, igual que molts dels mtodes i aplicacions del paradigma. Per aix mateix s impossible comparar paradigmes (incommensurabilitat entre paradigmes rivals), ja que no tenen res a veure, cap punt per on comenar la comparaci.
5

Tamb diu que quan canvien els paradigmes, el mn canvia amb ells, i com a exemple de la incommensurabilitat posa el segent dibuix:

De manera que per veure la noia jove sha de sortir de la dona gran, i viceversa.

Perspectives crtiques i la sociologia de la cincia Hi ha moltes crtiques a les idees del cercle de Viena, per noms ens centrarem en la de Feyerabend. Feyerabend havia estat membre del cercle de Viena, per desprs es va separar. Deia que no noms els paradigmes sn incommensurables, sin tamb les teories. Tamb buscava on est el mtode inductiu, i per ell el cientfic s un oportunista metodolgic (el cientfic va provant depenent del problema i les eines que t, i per tant no es fa servir un mtode inductiu tan clar: s molt ms catic). Per tant, el cientfic realment no es regeix per les normes imposades per la cincia, o sigui que NO hi ha un mtode cientfic. La cincia no noms es basa en la ra, doncs, sin que tamb hi entren en joc els diners, la poltica, les preferncies esttiques,... A Feyerabend se li ha dit que planteja una epistemologia anrquica i un liberalisme metodolgic, i que per tant tot val en la cincia (lAnything Goes). Sha dacceptar, perqu a ms pot ser que enriqueixi el nostre punt de vista. Aquest procediment s contra inductiu, i Feyerabend incita al cientfics a fer-lo servir perqu s ms creatiu, senriqueixen ms. Feyerabend era un defensor de la democrcia o per ell aquesta era una manera ms de ser democrtics. Per tot aix, no sha de rebutjar cap coneixement mitolgic antic ni modern, perqu contribueixen a una societat ms oberta i tolerant, amb punts de vista incmodes i que per tant fan baixar la cincia del pedestal on est. Aix tamb

revaloritza altres feines, sobretot les artstiques. Una de les seves obres s Against de Method. Un punt de vista diferent al cercle de Viena s la Sociologia de la Cincia. Lany 1938, Reichenbach proposava que la cincia no ha arribat a moltes coses de forma racional, sin accidental (Fleming, Pasteur, els raig X,...). I per tant, ell distingia entre el context de descobriment (per casualitat i coincidncia, on hi entra latzar, factors psicolgics i altres variables) i el context de justificaci (la cincia est en un moment que pot explicar el que ha passat de forma racional, i sense factors personals). Els socilegs de la cincia, per, intenten desmuntar aquest plantejament, i volen apartar la part social i seguir veient la cincia com alguna cosa especial. Per ells, la cincia est basada en un consens social i per tant lligada a la cultura (pel Cercle de Viena no era aix sin universal). A ms a ms, la cincia t a veure amb un equip dinvestigadors determinats, amb uns interessos concrets i un lmit de recursos (sobretot econmics). Per tant, la sociologia de la cincia t un punt de vista relativista (tots els processos de producci i validaci del coneixement cientfic sn resultat de la interacci social), i per veure quan una troballa s important o rellevant necessita recolzament social (dels collegues de professi). La sociologia de la cincia tamb t un punt de vista constructivista ( el coneixement s una representaci del mn que no prov directament de la realitat). Per tot aix, la societat o la comunitat cientfica decideix qu s cincia i qu no, o sigui que no s la naturalesa qui em diu qu s cincia. Per tot i aix no tot val, fins que no aconsegueixo el consens social. La naturalesa, doncs, s prou verstil com per donar lloc a diferents interpretacions vlides (que no totes ni qualsevol), i s el coneixement social qui les valida (el moment histric, la cultura,...). Malgrat tot, cap crtic, cap socileg de la cincia, ha donat alternatives. A Espanya es t un punt de vista o b dels anys 20 (cercle de Viena) o b de la sociologia de la cincia (per tant molt extremista), i el que shauria de fer s valorar les dues coses, arribar a un punt ms intermig.

TEMA 3 LA PSICOLOGIA FINS AL SEGLE XIX

A partir dels segles XVI i XVII hi ha canvis fora grans en la manera de fer cincia i en la seva visi del cosmos, lsser hum i la cincia (filosofia de Bacon i Descartes).

Pre-modernitat Durant ledat mitjana hi havia una visi geocntrica del cosmos, que quadrava amb la religi catlica. Passem a una visi heliocntrica i geosttica a nivell acadmic, als segles XVI i XVII (grcies a Coprnic i Galileu), per a nivell de carrer no passa fins a finals de segle XVIII. De la idea de lunivers finit passem a lunivers infinit, i la visi dels ssers humans tamb canvia. Hi havia la idea que els ssers vius estan organitzats en una jerarquia. Per ells, la matria est formada per 4 elements (foc, terra, aire i aigua). I la jerarquia comena a nivell de vegetals, desprs vnen els animals, desprs els ssers humans i desprs els ngels (que per ells eren ssers terrenals perqu existien: eren les intelligncies angliques). Desprs, a nivell celestial, hi havia Du a un nivell jerrquic ms elevat, ja que s la intelligncia suprema, que no t cos. Lsser hum t nima i cos, i el cos ens acosta a la matria, i lnima a Du. Per ells, el mn sublunar s el nostre i el supralunar el de Du, que s perfecta. Descartes traur les seves idees daqu. Al segle XVI prioritzen lestudi dels ssers humans (lhumanisme), i es proposa, tamb, lestudi de la histria, la poltica, etc. a les universitats. Pels grecs lnima s el principi vital que anima la matria i el cos, i per tant permet que en realitzi les funcions. Per tant, les plantes tamb tenen nima. Amb Descartes es desf aquesta idea, diu que els animals no tenen nima. El cos, per, t 4 fluids, dels quals depn el funcionament del cos. De fet, els fluids solidificats sn els ossos, carn,... De lequilibri en depn la salut, i amb el desequilibri es feien ajustaments com ara les sagnies. Dels humors surten esperits (segons Descartes) que comuniquen cos i nima (que no s extensa, no la puc tocar), en lepfisi o glndula pineal. Per realitzar les funcions inferiors la res extensa o mquina del cos en t prou, per per les funcions superiors (cognitives) seran necessaris els esperits
8

animals, que circulant pel sistema nervis comunicaran nima i cos per tal que es pugui complir la nostra voluntat sobre el cos (ara vull moure el bra, ara vull aixecar aquesta capsa,...). El sistema cartesi ser un dels ltims a caure. Ell creia que lnima noms s una, per que t diverses funcions (idea dArist til): racional, sensitiva (sentits i mobilitat) i vegetativa. Abans de Descartes es feia necessari recrrer a la idea dnima per explicar el cos. En lnima racional hi ha la intelligncia (sobretot el llenguatge i el raonament), la memria (per fer judicis abstractes, ens permet recuperar raonaments) i la voluntat (capacitat de decidir). En lnima sensitiva hi inclou els 5 sentits externs i 5 dinterns (que permeten fer-se una imatge mental del mn i manipular imatges): lestimulativa (ens permet fer un judici immediat de la imatge, com ara de perill per fugir), la memria i imatge, la fantasia, la imaginaci (que ens fixa les imatges) i el sentit com. Finalment, en lnima vegetativa hi ha les funcions bsiques, com la nutrici i la reproducci. Galileu ja s precursor del canvi que sorgeix al segle XVII, i juntament amb Descartes tenen una idea del mn menys simblica, ms moderna. Era, abans, un pensament teleolgic (les coses estan al mn per alguna finalitat pensament molt medieval). s una imatge molt lligada a Du, i amb Galileu i Descartes aquesta imatge es va modificant (comencen a voler explicar el mn de forma matemtica). Aquestes relacions matemtiques ens porten a establir relacions deterministes entre les coses, relacions causa efecte, a part de Du (com si ell hagus creat un mn perqu funcioni sol. Aix porta a la idea de la mecanitzaci del mn (com si fos una gran mquina).

Francis Bacon (1561-1626) Una obra clau, el Novum Organum (Nova Lgica), que postula com sha dinterpretar la naturalesa del mn: parla del registre directe, que hem de tenir experincia de la realitat. Creu que aix ens pot dur a fer generalitzacions, i que la cincia ha de ser prctica per canviar el mn. Se sent captivat per invents del moment (impremta, plvora, imans,...), i aprofitar la tecnologia per aplicar-ho per generar coneixement, i observar millor la realitat.
9

Ren Descartes (1596-1650) Francs que va viure molt a Holanda. Obra important: Discurs del Mtode, que va difondre molt i que per aix va tenir molt dxit. No va anar mai a la universitat, va tenir una formaci clssica, de qui desprs renega. Es va llicenciar en dret. La seva idea principal va ser construir un mtode per descriure la cincia, independentment del tipus de cincia (per tant, nic per totes les cincies). Diu que primer de tot hi ha el dubte metdic (dubtar de tot) i desprs es comena a construir. Com que dubta de tot, fins i tot dels sentits, al final del que no acaba dubtant s que dubta, i que per tant pensa. Com que arriba a lnica veritat (que pensa) daqu extreu que existeix, i en surt la premissa cogito ergo sum (com que penso, existeixo). Descartes tamb parla dinspeccionar la ra per arribar a la veritat, al coneixement infallible, i creu que innatament tenim aquesta capacitat natural (la ra). Aix sn idees innates. El primer que defensa s que lnima existeix (idea del somni, de les illusions ptiques, els miralls,...), i lnic que afirma primer s que est dubtant (per tant pensa). Desprs de tot aix, reafirma el cos des dun punt de vista racional i des de Du (no pot acabar de desprendres daix) com a idea dsser perfecte, perqu les coses imperfectes no poden generar coses ms perfectes que jo (Du s etern, immutable,...), i les idees de perfecci les ha donat Du. Com que hi ha la idea mecanicista que el cos podria funcionar de forma autnoma i mecnica, sense nima, creu que els fluids fan de contraps, com mecanismes (s el primer a afirmar-ho de forma seriosa). Creu que les funcions de lnima sensitiva i vegetativa sn les que far el cos sense necessitar nima, i les funcions racionals tamb formen part de lnima, sobretot la decisi (a part daltres funcions superiors). I aix no ho podrem mesurar mecnicament. El problema s com unir les matries, les realitats diferents del dualisme (que avui dia encara no se sap), i ell parla de la glndula pineal com a lloc duni amb el cos, perqu el cervell participa de les accions de la decisi i la resta de funcions superiors, per lnima no est enlloc fsicament. Conseqncies del pensament de Descartes: la ment pertany a una altra cincia, i radicalitza el dualisme.
10

John Locke (1632-1704) Desprs del Racionalisme de Descartes apareix lEmpirisme, de la m de pensadors com Locke. Per ell, tenim sentits externs i un dintern (lull inte rn), que explica per qu podem fer introspecci. Obra mestra: Assaig Sobre lEnteniment Hum. Una de les seves premisses s que naixem sense idees preconcebudes, que el nostre cervell s una tabula rasa. A partir de lexperincia s com anem aprenent totes les coses. Ell creu que les idees sn representacions mentals. Per, segons ell, no noms aprenem de lexperincia sin tamb de la reflexi de les operacions internes que conjuguen les idees simples, que donen lloc a les idees complexes. Ell dna per descomptat que aix s intrnsec de la ment, o sigui que s innat, de manera que Locke no s un empirista radical. Per ell, una idea s all que la ment percep al seu interior o el que constitueix lobjecte de la percepci, pensament o comprensi.

David Hume (1711-1776) Amb el seu Tractat sobre la naturalesa humana intenta introduir el mtode experimental del raonament a les matries morals. Intenta explicar la diferncia entre impressi (que s el mateix que sensaci) i idea, i diu que tot arriba pels sentits fent impressions, i nosaltres podem manipular-les mentalment transformant-les en idees complexes. Les impressions sn les percepcions que sintrodueixen amb ms fora i violncia en el nostre pensament i conscincia (inclou sensacions, passions i emocions que apareixin per primera vegada a lnima), i les idees sn les imatges dbils de les impressions en el pensament i la ra. Per transformar les idees simples en complexes, Hume proposa 3 lleis dassociaci. Per llei de semblana les coses que sassemblen es relacionen, per la llei de contigitat veiem les coses seguides al que normalment van seguides (la flor amb la planta,..., com per costum), i amb la llei de causa i efecte associem les causes i efectes dels esdeveniments. Per qu es doni aquesta ltima, per, causa i efecte han de ser contigus, la causa sha de donar anteriorment, la uni ha de ser constant i la relaci ha de ser nica (la causa sempre dna el mateix efecte i lefecte s sempre provocat per la mateixa causa).
11

Julian de La Mettrie (1709-1751) Va ser un metge de lexrcit de Napole que va postular que quan el cos est malament la ment tamb, de manera que no li acaba de quadrar el dualisme tot i ser igualment mecanicista. Aquesta va ser una idea molt revolucionria, sobretot perqu en el seu llibre Lhome machine deia que no hi ha una vida eterna i que per tant sha de gaudir de la vida a la terra.

ttienne Bonnot de Condillac (1715-1780) La seva forma de pensar sha anomenat sensualisme. Discuteix el mecanicisme de La Mettrie perqu diu que encara que entrem fsicament el cervell dalg no podem veure els pensaments. Era empirista radical ja que afirmava que totes les idees sorgeixen de les sensacions (daqu el sensualisme). De fet, creia que les facultats i reflexions no eren ms que sensacions transformades i que no hi havia res a lintellecte que no hagus estat abans a la sensaci. Feia experiments mentals com el de lesttua amb capacitat dolorar i que aprenia a distingir les olors.

Kant i la psicologia emprica Chistian Wolff va un plantejament i Kant fa una reacci al seu plantejament. Wolff distingeix entre psicologia emprica i psicologia racional (ms abstracta), i postula que hi ha una facultat bsica, la vis (poder) representativa, que es desenvolupa en dues vies: el coneixement (per la ra o els sentits) i el desig (voluntat, passions). Es va posar molt de moda la introspecci, i els nens a lescola havien de fer diaris, explicar els sentiments, els somnis,... apareix lautoretrat, la novella en primera persona,.. . Concepte dapercepci: acte de voluntat a travs del qual la persona atn les seves operacions mentals. Kant, per, diu que la psicologia no arribar mai a ser una cincia, perqu li faltaria un marc teric previ a la investigaci, una certesa absoluta de les lleis observades i les observacions a travs del sentit intern no permeten repetir, no tenen un objecte esttic, no sn mesurables i no es poden comprovar objectivament.

12

s a dir, la introspecci presenta el problema de no poder-se mesurar ni repetir perqu no som esttics, i menys encara objectius. A ms, diu que sempre som una mica hipcrites en la nostra introspecci. La soluci que ofereix s proposar els 3 estats dnim bsics (desig, part racional i estats dnim o sentiment), i ms endavant, ja quan decideix eliminar la introspecci, proposa substituir la psicologia per lantropologia. El que est proposant, doncs, s agafar lsser hum i mirar com es comporta, enlloc de plantejar -nos el monisme o el dualisme. Per ell, el carcter s laspect e que diferencia una persona duna altra i aix no ve per naturalesa, sin que amb la voluntat (prpia) podem construir un carcter diferent. Una altra cosa que postula Kant s la diferncia entre com s la cosa (noumena) i com veiem la cosa (fenomena). A ms, tamb diu que hi ha 3 categories de pensament a priori: causa i efecte, temps i espai.

La frenologia Hi ha una disciplina o habilitat molt antiga anomenada fisiognomia, que permet discernir la forma de ser segons la cara que tens (front ample o ms estret, mida dels ulls, etc). Dins daquesta lnia apareix ms tard la frenologia, que estudia el crani, perqu els frenlegs creien que el cervell plasma la seva forma al crani. El primer a parlar en aquests termes va ser Franz Joseph Gall. Va aplicar la idea que hi ha unes capacitat psquiques situades al cervell i en va buscar la situaci al crani. Les capacitats, unes 20-30, ja estaven descrites abans de linici de la frenologia. Les tesis frenolgiques de Gall sn les segents (el punt 4 va afegir-lo Spurzheim): 1. El cervell s lrgan de la ment o nima. 2. El cervell s mltiple, compost per diversos rgans a travs dels quals lnima manifesta les seves facultats. Cada facultat t el seu propi rgan (zona). 3. El volum i la forma del cervell queden reflectits a la superfcie del cervell. 4. Normalment, si una facultat est especialment desenvolupada o activada, llavors la zona corresponent est inflada o calenta.

De fet, s grcies a aquest ltim 4t punt que la frenologia tingus una prctica i un impacta social tan gran. A nivell prctic, doncs, la frenologia va ser
13

com la primera cincia psicolgica de gran extensi, ja que els frenlegs anaven pels pobles a fer demostracions pbliques, i a ms parlaven amb els subjectes, els analitzaven la roba, la casa, com es movien, com parlaven, etc, i desprs els donaven recomanacions depenent de la seva forma de ser, que anaven des de la cura dels seus mals fins a confirmar que una parella seria o no un bon matrimoni. Aquestes cures, per, es podrien basar en lefecte Barnum: dir coses fora habituals, a ms de vagues, ambiges i positives (igual que lhorscop). Aix ho feien molt els frenlegs, sobretot els principiants. Un gran frenleg a Espanya va ser el catal Mari Cub. La frenologia s un enfocament materialista, s a dir, que la ment i lnima rau en un rgan fsic (cervell). No s, per, determinista, perqu creu que hi ha tendncies i que es canvien amb leducaci i lambient. Per aix mateix trobaven sentit a les orientacions i recomanacions als pacients per tan de canviar o millorar aspectes de la seva personalitat.

14

TEMA 4 LA PSICOLOGIA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX El moment dinflexi en el que arrenca la psicologia com a cincia s el 1879, i el pare oficial s Wilhelm Wundt. Avui dia, per, no tothom est dacord amb aquesta versi, sin que hi ha propostes ms crtiques. Hi ha diferents autors que serveixen de precursors de Wundt. Un s del camp de lastronomia (Bessel), que va calcular lequaci personal de latncia de resposta per a cada observador en telescopis, perqu va adonar-se que quan mesuraven la velocitat a la que passaven els estels fugaos hi havia discrepncies entre els observadors. Havien descobert, doncs, la mesura del temps de reacci. Una altra influncia va ser Helmholtz, que va tractar de mesurar la velocitat de limpuls nervis. Va trobar que era ms lent del que es pensaven, i que per tant era mesurable. Una altra influncia era el fisileg dans Donders, que presentava 3 situacions: 1.- E1 R1 (quan vegis la llum encn el bot); = 06 segons. 2.- E1 R1 E2 R (quan vegis la llum encn el bot, quan sentis el so no); = 08 seg. 3.- E1 R1 m dreta E2 R2 m esquerra = 1 segon.

Amb aquestes investigacions de Donders sarriba a la conclusi que all psquic s mesurable, pel temps, perqu aquest temps s psicolgic. Aix porta a una lnia dinvestigaci, la cronometria mental. A ms tenen nous rellotges que poden mesurar aquest tipus dinformaci, fins i tot en millisegons. Hi haur una investigaci sistemtica del temps de reacci de cada cosa. Desprs es desenvolupa la psicofsica, de la m de Fechner. Va adoptar un punt de vista monista espiritualista, i deia que en analitzar-ho s que hi veiem 2 punts de vista, per que hem de tenir en compte que no sn ms que dues cares de la mateixa moneda. Ho demostra fent experiments de llindar (absolut i diferencial, de la diferncia gaireb no perceptible), i per tant tenim una mesura per mesurar a nivell fsic, que a ms serveix per fer escales.
15

Fechner desenvolupa una llei de psicofsica logartmica que relaciona la sensaci i all fsic (per tant, completament monista) Aix era un pas previ per poder constituir una filosofia prpia per demostrar el monisme, i aqu s on apareix Wundt, que amb tots aquests descobriments planteja una psicologia cientfica a finals del segle XIX.

Wilhelm Wundt (1832-1920) Va treballar de professor de filosofia tot i ser metge, per en aquell moment aix era normal perqu els currculums eren molt ms interdisciplinars. El van cridar perqu fes de professors de filosofia a la Universitat de Leipzig perqu volien fer un pont entre les cincies naturals i la filosofia, prenent com a mesura de problemes filosfics els mtodes de les cincies naturals. Com que tenia llibertat de ctedra (Lehrfreiheit), podia portar mquines a classe de filosofia i per experiments, de manera que va aconseguir augmentar el prestigi de la filosofia, ja que hibriditza els rols dambdues, ja que la filosofia estava considerada per sota de la medicina. Va ser un professor molt popular que va exercir fins als 83 anys. El seu laboratori va comenar sent una planta duna casa de Leipzig que va acabar ser un institut privat autofinanat per Wundt. El laboratori comptava amb un taller per reparar els instruments del laboratori, diverses habitacions amb els instruments de mesura i un despatx privat. Per Wundt, la psicologia es diferenciava entre Psicologia Fisiolgica (lactual psicologia experimental, amb lexperincia immediata com a objecte destudi, lobservaci experimental com a mtode i lanlisi dels processos inferiors com a contingut), i Psicologia dels Pobles (fer una descripci histrica dels pobles, ms aviat antropolgica, semblant al que deia Kant, amb els fenmens de massa com a objecte destudi, lobservaci dels productes mentals de carcter general com a mtode i la investigaci dels processos psicolgics superiors com a contingut). A ms, diferenciava els processos psicolgics en inferiors (sensacions i percepcions, emocions) i superiors o complexes (pensament, llenguatge, sentiments, etc). Un concepte que Wundt va definir s la diferncia entre percepci i apercepci: si la percepci s lentrada duna representaci al camp de la visi, lapercepci s lelevaci duna representaci al centre del camp de visi de la cincia.
16

De fet, Leibniz inicia el llibre de Wundt amb la frase No hi ha res a lenteniment (ment) que no hagi estat abans als sentits excepte el mateix enteniment, s a dir, un postulat empirista per no radical (com Locke). Wundt creia que no es podien fer experiments amb el pensament, sin que noms es poden fer amb els processos inferiors. La introspecci encara seguia vigent en els estudis de Wundt, i preguntava al subjecte com shavia sentit. Aix doncs, a la vegada, pel que deia Kant, de mirar-ho amb 2 punts de vista, tamb feien un registre fisiolgic. Com que fer introspecci no s fcil, per, els subjectes sempre eren professors ben formats i no estudiants. Wundt deia que tenim la dificultat de no poder incidir directament en el procs dels fenmens conscients, sin que noms podem canviar les condicions exteriors sota la influncia de les quals es troba la nostra conscincia. Per Wundt, la tasca de la psicologia experimental s: 1. Analitzar el contingut mental dels seus elements. 2. Estudiat les caracterstiques qualitatives i quantitatives daquests elements. 3. Determinar de forma exacta les relacions de coexistncia i successi dels mateixos.

En aquests 3 punts hi veiem una clara influncia dels empiristes (els elements sn les idees simples i les relacions les idees complexes). Wundt tamb deia que lsser hum es caracteritza per tenir voluntat (o volici), a la que dna molta importncia, i per aix el pensament de Wundt tamb sanomena voluntarisme. Lany 1879 es publica una tesi dun dels seus deixebles, i aix marca linici de la fundaci de la psicologia com a cincia. Malgrat aix, el 1873 William James ja tenia un petit laboratori de psicologia. A partir del 1879 es van comenar a fundar laboratoris arreu dEuropa, grcies a lobra de Wundt, i sen va fer un gran ress internacional. En aquests laboratoris sestudia la ment dadults sans, i en mostra petita, una ment estndard i a ms dhome occidental blanc (de professors), tot i que alguna esposa tamb sincloa. La psicologia dels pobles de Wundt s una altra cosa, per sempre va quedar una mica ms de banda. Una de les teories que va desenvolupar Wundt s la Teoria tridimensional del sentiment, que proposa 3 dimensions bsiques de la
17

personalitat, que donen compte de les preocupacions de la psicologia del moment (quines sn les primeres reaccions o emocions davant les coses del mn?): agrat/desgrat, excitaci/calma i relaxaci/tensi, situades en continus:

La psicologia diferencial Lorigen de la psicologia diferencial prov del Darwinisme, que planteja que no hi ha diferents classes dssers vius sin que estem tots emparentats. Repercussions: - Reubica lsser hum com un element ms que est a la terra i que per tant pot ser un objecte destudi com a sser de la naturalesa, un animal ms. - Estudi de en qu ens diferenciem els uns dels altres: fomentat per la teoria de Darwin i de levoluci. Wundt no tenia un gran inters per estudiar aquestes diferncies entre persones, aix prov dun altre pas i pensador: Sir Francis Galton, cos de Darwin. Galton era, clarament, un evolucionista. Li interessava tot, en la comparaci de persones, i agafava mesures antropomtriques: agafava una persona i li preguntava tot, li mesurava tot, li mirava la salut,... per poder comparar amb altres persones. Entre les coses que mesurava hi havia els temps de reacci, agudesa visual, fora muscular (va inventar instruments com el dinammetre), etc. Va descobrir que les empremtes dactilars eren diferents en cada persona. Lany 1884 va fundar un laboratori a Londres, on va recollir variables antropomtriques, i va aconseguir que unes 10.000 persones passessin pel seu laboratori. Posaven les dades en taules de dades, i com ms dades millor. El que va sorprendre a lpoca s lexistncia de la corba normal, que significa que la majoria de la gent se situa en unes mesures intermitges i que
18

noms es va trobar quan es van ordenar les dades antropomtriques. Galton, a ms, creia que les mesures antropomtriques tenien a veure amb la intelligncia, de manera que les mesures es feien servir per fer una corba normal de la intelligncia. Aix ho miraven mesurant coses com la mida de la circumferncia del cap. Va veure que la intelligncia tenia una relaci inversament proporcional amb el nombre de fills, i va treure la conclusi que la intelligncia era heretada, per de la mateixa manera els vicis, la pobresa,... Daqu va sorgir leugensia, i lligat a la idea evolucionista Galton creia que la naturalesa noms deixava sobreviure a aquells ms forts, sense vicis, sense pobresa, intelligents, forts,... Per si socialment protegim als dbils, als poc intelligents, pobres i tota la pesca amb cases de beneficincia, caritats i poltiques socials, estem anant en contra de levoluci. A partir daqu, Galton crea el moviment de leugensia (el ben nascut), de manera que diu que sha de potenciar els naixements de les famlies sanes i frenar o esterilitzar els que no tenien aquesta salut. Sen va fer propaganda i tot, allegant que tenim una responsabilitat vers les generacions futures. Galton s que pensava, per, que pots entrenar les teves capacitats (com ara la intelligncia), per que sempre hi haur un lmit i alg ms ben dotat que tu congnitament assolir els teus xits amb molta ms rapidesa. Ara b: per Galton, com que tot s heretat, la capacitat desforar -se tamb ho s, o sigui que lnic que pots fer per ser feli s acceptar-ho i punt. La seva obra ms important s El geni hereditari (on es plasma el seu punt de vista innatista i eugensic). Sel cita com a predecessor de la psicologia de la personalitat, etc. pel tipus de mesures que fa, per no perqu realment ell ho estudis. A resultes del seu pensament, als EUA van fer grans programes eugensics en esterilitzaci de prostitutes, malalts mentals,... Un altre psicleg af a leugensia va ser Lombroso, un criminalista itali que postulava que la majoria de criminals ho sn de manera innata i tenen unes caracterstiques fsiques que a Lombroso i els seus collegues els semblaven primitives.

19

TEMA 5 LA PSICOLOGIA A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

PSICOANLISI Petita histria de linconscient Va lligada a la patologia (psicopatologia) i a linconscient. Comencen tractaments, a Frana (lligat a la revoluci), ms mentals que fsics, ja podem parlar de malaltia mental.

Jean Martin Charcot (1823-1893) Va treballar durant la segona meitat del segle XIX. s el primer que dna una especialitzaci de la medicina en neurologia, o sigui que era neurleg, i va interessar-se per lestudi del sistema nervis i els seus trastorns. Va treballar a lhospital Salptrire (Pars), que encara existeix, on hi havia molts bojos, i comena a classificar-ne els tipus. s dels primers que descriu lesclerosi mltiple, lepilpsia i sobretot la histria (aquesta s mental i les altres dues fsiques, per en aquell moment tot era considerat neurosi, igual que certes afsies. Neurosi significava trastorn del sistema nervis, per en aquell moment no hi ha diferncies entre malaltia mental i fsica). A Charcot li van donar un pavell de lhospital, en el que tenia epilptics i histrics junts perqu tots dos convulsionaven. Ell en buscava la lesi orgnica, que en lepilpsia va poder aconseguir (els seccionava el cervell quan els pacients morien), per amb la histria no va poder, tot i que es va passar la vida buscant-ne la causa. Histria (en aquell moment, avui dia trastorn de conversi): en grec vol dir ter, i sutilitza perqu els grecs la definien com a malaltia noms femenina lligada a lter. De fet, pensaven que es donava quan la matriu no estava subjecte al cos i es movia. Els tractaments, doncs, eren fsics. A lpoca de Charcot la histria es continuava considerant una patologia femenina, i els smptomes que presenten els malalts del pavell sn: algunes parlisis dalguna extremitat o totes, cegueres, insensibilitat, anestsies (no sentir) dalguna part del cos,... (smptomes fsics, per aix Charcot busca smptomes fsics). A vegades els smptomes desapareixien, o tornaven, i tamb hi havia ocasions en les que els pacients convulsionaven, de cop, estant als llits.
20

Desprs entraven en un estat catatnic, sadormien (desgotament) i quan despertaven no recordaven les crisis. Charcot s lnic que es pren la malaltia en srio, ja que ning no nhavia trobat la ra fsica i per tant no se lacabaven de creure. Tamb s dels primers que com que no creu en la teoria de la Matriu Errant grega, creu que la histria no t per qu ser noms femenina i troba histrics masculins, i busca al sistema nervis la lesi que provoca aquesta simptomatologia fsica. Al final de la seva vida acabar defensant que la histria s una malaltia disfuniconal (de funci del sistema nervis) i que s hereditria, degut a una degeneraci del sistema nervis. Introdueix factors desencadenants, que busca durant molt de temps: diabetis, intoxicacions, emocions,... factors externs que els puguin provocar la histria. Alguns dels que descriu sn morals, fervor religiosa, masturbaci, traumes emocionals,... per encara molt lligat al sistema nervis (no deixa de ser un metge). s a dir: per Charcot, la histria s la interacci dun sistema nervis dbil i unes causes externes desencadenants. Parallelament, Charcot sinteressa per la hipnosi, que s ms vella i la seva histria va lligada a les sanacions, sobretot abans de la revoluci francesa, de la m de Mesmer (daqu el nom de mesmerisme per referir-se a la hipnosi), que tenia una teoria sobre fluids que circulen pel cos, que tamb tenen les plantes i els arbres, i que feia servir per curar. Els seus pacients convulsionaven en les cures, i un seguidor de Mesmer deia que no cal que el pacient arribi a convulsionar convulsionin sin que es concentrin molt. La hipnosi, doncs, a lpoca de Charcot est molt mal vista, molt desprestigiada, per ell shi interessa i l a intenta aplicar en aquests pacients histrics; com que ell ja tenia prestigi com a neurleg tampoc li diuen gran cosa (tot i que s que rep algunes crtiques). De fet, ell no creia gens en els tractaments farmacolgics del moment i per aix busca altres coses. El que fa amb la hipnosi s aplicar-ho als histrics: els hipnotitzava i donava ordres, creava smptomes (ara caminars per no thi veurs), per poder investigar, per aquests smptomes a vegades tampoc duraven, i a ms la tcnica tampoc curava. Funcionar molt ms el mtode de Freud, que tamb va estar al Salptrire visitant Charcot i les seves tcniques, on va quedar impressionat. Al final, Charcot postula que com que aquest sistema nervis disfuncional no hi hagi prou potncia per integrar aspectes de la seva vida que
21

queden dissociats de la conscincia. Veu que alguns pacients histrics a vegades li relaten coses que desprs de la hipnosi de poden recordar ni haver dit ni haver pensat/viscut. Postula que degut a aquest defecte pot ser que si a les persones normals tot va a la conscincia, en aquests pacients hi ha fets impressionants de la seva vida, com ara traumes, que vagin a una altra part, no a la conscincia (per tant inconscincia/subconscincia). Per tant, no tothom t inconscient, noms aquells que tenen el sistema nervis malalt. I la inconscincia s el que provoca la simptomatologia fsica. Per ell, poder ser hipnotitzat tamb depn de la feblesa del sistema nervis dbil, o sigui que la hipnosi acaba sent un smptoma de la histria, igual que el somnambulisme i parlar a les nits, etc., que hi ha problema neurtic segons ell. Sigmund Freud (1856 1939) No neix a Viena per des de petit hi va a viure. Va estudiar medicina, i la seva famlia era jueva per ell es considerava ateu de cultura jueva. El que li interessava era la investigaci ms que la medicina clnica. De fet comena fent estudis de fisiologia, publica sobre efectes de cocana com a anestsia, sobre afsia,... Per no es podia viure de la investigaci, i a ms es volia casar i formar una famlia, de manera que va entrar a lhospital de Viena, en psiquiatria. Es va comenar a interessar per aquestes malalties del sistema nervis, les neurosis (histria,...). Encuriosit i interessat per aquestes noves patologies del moment va demanar una beca per fer una estada amb Charcot, a Pars. Fa una estada amb ell, queda allucinat i utilitza posteriorment la hipnosi. Tamb, en el moment, es fei en servir lelectroterpia i alguns frmacs. Freud porta, doncs, la hipnosi a Viena, per no t gaire bona rebuda (a Pars, ciutat ms oberta, ja era complicat, i a Viena encara eren ms conservadors). Tota la vida rep moltes crtiques des de lestament mdic ortodox. Quan arriba a Viena entra en contacte amb el doctor Breuer, que lajuda molt, i que tamb prova la hipnosi per intentar curar els pacients. Breuer li passa molts pacients, i Freud comena a tenir pacients propis en una consulta privada (ms burgesos i amb ms diners). Entre els dos escriuen un llibre de casos: Estudis sobre la histria.

22

Amb Breuer investiguen, i inicialment utilitzen noms la hipnosi (lelectroterpia no els funciona). Charcot deia que la hipnosi no curava, noms era temporal. Ells tamb tenien aquest problema. Tenien una pacient, Ana O. (pseudnim de Bertha Pappenheim), que no va tractar mai Freud per s Breuer (parlaven dels casos en com). Ana O. presentava els smptomes clssics de la histria (trastorns de la parla, havia perdut la llengua materna i noms parlava angls, es tornava com una nena petita insuportable,...). Breuer la va hipnotitzar i, en una sessi, espontniament, va comenar a relatar un dels seus smptomes i per qu creia que els tenia. Tenia sentiments contradictoris cap al seu pare, a qui cuidava perqu estava malalt, i quan ho treu el smptoma desapareix. Sen van adonar tant Breuer com ella (era molt intelligent). Ella ho anomenava irnicament netejar la xemeneia, i Freud i Breuer Mtode Catrtic (catarsi). Breuer va deixar el cas perqu Ana O. es va enamorar dell i Breuer va comenar a tenir problemes amb la seva dona, per Freud no va deixar de pensar en el cas. Veia que: - Amb tots els pacients hi ha problemes emocionals - El ms important s la relaci que sestableix entre pacient i teraputica (quan la relaci s bona ells milloren, i quan la relaci s dolenta ells no milloren). - Shan de treure records dolorosos per estan en algun lloc no accessible en estat conscient, tot i que s en viglia. Freud va acabar abandonant la hipnosi perqu no tots els pacients shipnotitzaven (no tothom pot ser hipnotitzat fcilment i a ms ell no era gaire bon hipnotitzador). El segent mtode que va provar s la concentraci, tamb a travs de la hipnosi, i consisteix en que el pacient directament es concentri en un smptoma i que a partir dell parli sobre per qu ell pensa que li passa. O sigui que els fa fer el mateix per sense hipnosi (si els records estan en algun lloc, els haurem de poder recordar sense hipnosi). Prova preguntant directament sobre el smptoma. Llavors el procs s molt ms llarg i molt ms costs, per el que troba s que molts pacients espontniament li comenaven a parlar de qualsevol cosa (creava un bon raport), s a dir que parlaven de si mateixos. I en algun moment de la terpia Freud podia connectar coses. Aquest mtode sanomena associaci lliure didees. Potser els pacients comencen parlant duna cosa trivial per acaben parlant dels records ms

23

dolorosos. Ell es troba que els pacients li parlen tamb de la infncia i de la sexualitat. Un cop deixada la hipnosi, de li fa ms evident que a la ment hi ha conflictes, dilemes,... Se li va evidenciant que la nostra vida anmica t elements contradictoris. Tamb se li fa evident la repressi (aquests pacients que els costa arribar a all que els s dolors, s perqu la ment t reprimits records que amenacen el nostra benestar, perqu sn dolorosos. Aix doncs, la repressi s un mecanisme mental actiu, que est mantenint continguts dolorosos, vergonyosos, que no volen recordar). Freud i Breuer acaben separant-se perqu tot i estar dacord amb que la vida emocional dels pacients dhistria els provoquen els smptomes fsics (tot i que Breuer no deixa mai la hipnosi), per Freud postula que al darrera de les neurosis o histria sempre hi ha un conflicte sexual darrere (entenent la sexualitat com una cosa molt ms mplia, no noms a un plaer com el de la sexualitat adulta). Breuer no ho accepta, s un tema molt tab de lpoca. Freud comena a fer parlar als seus pacients directament sobre sexualitat. Desprs diu que totes les neurosis tenen un problema dabs sexual infantil, per desprs veu que els pacients li acaben parlant dall que ell est buscant, i que s possible que ell acabi creant records falsos en els pacients i es desdiu del tema dels abusos, diu que sn falsos. Per sadona que all important s com els pacients expliquen la realitat, s a dir, com la viuen. Les relacions que tenim a la infancia, per Freud, deixen una empremta que marca les relacions amb mi mateix i per tant determina les relacions de grans. El funcionament de la nostra psique ens determina.

1. Primera tpica Metfora de liceberg, que surt per primer cop a La interpretaci dels somnis. s una representaci de lestructura de la ment. Una petita part s la conscincia, la part ms gran linconscient i al mig hi ha el preconscient. Hi ha una censura en el subconscient i una censura selectiva entre preconscient i conscient. Inicialment, per Freud, noms t inconscient (el beb s inconscient i noms es regeix per sensacions de plaer i desgrat (desplaer), busca el plaer i evita el dolor). Aquesta part de la ment s la que est ms lligada al cos i les seves necessitats, com ara amb la gana, son,...
24

A mesura que vivim experincies, a linconscient ens queda contingut reprimit, i per aix dna ms importncia a la infncia com a estructuradora de la nostra psique, perqu s quan reprimim menys coses (si tinc gana ploro,...). Al preconscient simplement hi ha els records que puc recuperar sense problemes, sense censura. El llenguatge estructurat est al conscient, i a linconscient hi ha material que no est en llenguatge sin com en imatges. Els lapsus linguae, els somnis, etc. Sn material de linconscient que passen a la conscincia perqu han estat prviament racionalitzades.

2. Segona teoria de la personalitat Teoria del jo, superjo i all. El jo s tot el que jo s que sc, el que conec. Lall s alguna cosa que queda ms llunyana, dins la meva psique per est lluny. I el superj s com una deformaci del jo, que surt del jo ideal, les exigncies de mi mateix que sovint sn inconscients. El jo i superjo estan ms aviat al conscient, i lall ms aviat a lincosncient (tot i que no del tot). Una part del meu jo fa servir mecanismes de defensa, que sn inconscients (el ms fort s la repressi). El superj ve marcat per lideal del jo, a travs de les normes que els pares ens inculquen, per sobretot de les identificacions, que s el primer procs afectiu de vincle amb lobjecte desitjat. O sigui, voler ser all que desitges, i la primera persona s la mare, els complexes ddip i Electra venen ms tard. De fet, creu que el superj neix de la superaci del complex ddip. El beb, en el desenvolupament psicosexual, el que ha de fer s anar-se desenganxant dels seus objectes de plaer (cada etapa en t unes), i per tant creant i superant noves identificacions. Quan el nen pren conscincia que la mare no s noms per tu, i has dentendre que no s aix, i que no ets el centre del mn, aprenent a adoptar el punt de vista del tercer, de la mateixa manera que aprens a veuret a tu mateix amb els ulls dels altres. I sanomena complex perqu comporta sentiments molt complexes, sobretot vers el pare, que tot i ser un rival, o el que sigui, tamb s alg amb qui tens un vincle afectiu. Freud diu que naixem completament egoistes i narcisistes i laprenentatge que hem de fer s treurens de sobre aquest egoisme. Quan surt de la relaci tan forta amb la mare pot comenar a gaudir de les relacions amb les altres persones (a part de veures amb ulls externs). Tot aix s a nivell mental, de la fantasia i la
25

representaci. Si tot va b, el nen es desvincula de la mare i sidentifica amb el pare per poder ser, de gran, un pare. La nena sidentifica amb la mare. s important tenir en compte el context de lpoca per entendre aquesta teoria, sobretot el tema dels rols de gnere, etc.

Pulsi No confondre amb instint, que ell ho separa. Reserva la paraula instint pels animals (indica uns patrons de conducta preestablerts), i pulsi per humans. Pulsi s una fora que prov duna necessitat corporal, heretada, i que ens porta a buscar (motivaci), a orientar-nos cap a fora del cos, perqu vnen dactivacions internes del cos que necessiten satisfer-se. La pulsi busca satisfer-se, i aix provoca plaer. Est al lmit entre el cos i la psique, i fins que no arriba a la psique no t sentit per nosaltres (ens nhem dadonar per poder fer-hi alguna cosa), ha darribar a la conscincia, per es pot quedar a linconscient (com les del plaer sexual,...). Classificaci inicial: - Pulsions dautoconservaci del jo: gana, set, dormir, mourens, defecar, orinar, etc (necessitats biolgiques necessries), que sn heretades i ens preserven la vida. - Pulsions sexuals: plaer pel plaer, no per conservar la vida (daltra manera, el plaer per Freud s una necessitat vital). I s possible que inicialment ans enganxada a les pulsions de conservaci del jo (el beb es queda satisfet quan menja, si tenia gana, i aix li s plaent, perqu torna a lequilibri). Les sublimacions tenen lloc quan agafes com a objecte de plaer altres coses que no sn les que originriament than provocat la pulsi. Tenen a veure amb el desenvolupament en la infncia, que s el que va determinant la nostra personalitat, i per tant la que t inters clnic perqu provoca les patologies. Ms endavant, per, canvia la classificaci en dos altres tipus: 1) Pulsions de vida (Eros) autoconservaci del jo + sexuals (libido). 2) Pulsions de mort (Thanatos) agressivitat, autodestrucci. Ens porten a voler desitjar la prpia mort. Ho relaciona amb la voluntat de tornar a lestat originari inorgnic (venim de la matria idees darwinistes), com si tingussim el desig de descansar de la vida (com dormir per descansar, per eternament). El veu en els pacients que tenen conductes autodestructives, sobretot amb la Primera Guerra Mundial,...
26

Pulsions, idea bastant romntica de forces que ens impulsen a crixer i forces que ens impulsen a la destrucci. Concepte revolucionari de la sexualitat, ja que fins llavors es veia com una pauta, i a ms centrada en els genitals i amb lobjectiu de la reproducci. La revoluci que causa ell s perqu ho deslliga dels genitals i perqu, a ms, parla de sexualitat infantil, que tot el seu cos s una zona ergena, etc, i aquesta pulsi t a veure amb les relacions externes. Mecanismes de defensa: quan tenim un conflicte psquic necessites restablir-lo, i els mecanismes de defensa ajuden a aix, a restablir lequilibri, perqu el nostre jo busca reduir el malestar psicolgic. Els mecanismes sn inconscients i distorsionen la realitat.

Transferncia i contratransferncia En terpia sadona que els pacients reaccionen emocionalment cap a ell o contra ell (enamorar-se dell, o enfadar-se dell,...). s la idea de transferir o projectar sentiments cap a ell. s la reproducci inconscient del tipus de relacions que hem viscut de petits amb les figures dels pares. En terpia el pacient reviu el tipus de relacions que va establir durant la infncia. Per tant, la infncia determina les relacions que dadults tindrem amb els altres i amb nosaltres mateixos. Primer Freud ho veia com un obstacle per la terpia, per desprs ho considera un instrument molt poders per poder conixer millor el pacients. Amb aix, Freud pot captar les relacions conflictives de la persona. Evidentment, la transferncia es dna dins i fora de la terpia, per en terpia sintenta fer conscient. La contratransferncia sn els sentiments i la forma de relaci que se li desperta al psicoanalista amb el pacient (el resultat de la influncia del pacient sobre lanalista). Per aix estableix com a condici sine qua non que per ser psicoanalista has de passar per un procs de psicoanlisi molt llarg abans de ser terapeuta.

Somnis Per Freud sn la prova que hi ha un inconscient que treballa independentment de la conscincia. El somni s una realitzaci disfressada
27

dun desig reprimit. Aix s perqu linconscient no distingeix entre la fantasia i la realitat. I els somnis sn com una soluci de comproms, perqu soluciona un conflicte entre el jo i lall, que els va b a les dues (linconscient queda ms o menys satisfet, i el jo conscient no se sent amenaat perqu sap que all no ho estem duent a terme). Per la soluci es trenca als malsons, perqu incls quan somniem hi ha mecanismes de defensa (per aix la disfressa). Quan el material no surt prou disfressat tenim un malson, i al nostre jo li s dolors i trenca la soluci de comproms despertant-nos. Freud mai va fer una descripci universal dels smbols dels somnis, sin que ho interpretava segons el pacient, i demana al pacient que ho lligui amb el que a ell li suggereix. Pellcula recomanada: La pasin secreta de Sigmund Freud.

Carl Gustav Jung (1875-1961) Era un seguidor de Freud, tot i que desprs es barallen. Separa la libido de les necessitats sexuals, ja que per ell s una energia vital creativa i no t per qu anar lligada al sexe. A ms a ms, deixa una mica de banda la infncia com a determinant de la nostra vida. Era una persona molt esotrica, metafsica, i la seva obra no es basa tant en pacients sin en llibres, pintures, smbols (sobretot),... Per Jung, hi ha un inconscient individual (el freudi) i un altre de collectiu, ms profund i amb ms contingut heretat de tota lexperincia de la humanitat, s a dir, de lexperincia acumulada dels nostres ancestres, per que igualment s reprimit. Segons ell, est organitzat en imatges, que anomena arquetips, i el que fan aquests arquetips davant la realitat s donar una resposta emocional determinada. Un exemple que posa s el de la figura de la mare: cada nen i nena t larquetip de mare dins seu, i quan neix se li activen uns vincles, unes respostes emocionals. Per tant, s com si lexperincia modifiqus el sistema nervis en el pla psquic i aquests canvis fossin heretables. Un altre exemple que posa Jung s el gnere (que no el sexe), i per tant les caracterstiques atribudes a ser home o ser dona. Jung parla de tipus psicolgics, s a dir, de personalitats, i proposa els tipus extraversi i introversi en un continu, que ms endavant els psiclegs dimensionals prendran per fer les seves teories psicomtriques.

28

A ms a ms, Jung parla de complexes duna forma diferent a la que feia Freud, ja que no parla ddip i Electra. De fet, Jung va encunyar el concepte de complex, i ho defineix com un conjunt emocional de representacions, un conjunt didees emocionalment fortes que estan a linconscient (tot i que a la part ms propera a la conscincia) en una amalgama i que ens marquen la forma que tenim de veure la realitat. Sn idees de linconscient personal, i per tant ens fa avaluar les coses de diferent manera a cadasc, ja que tots en tenim. Jung va desenvolupar el test dassociaci de paraules, basat en un fort determinisme psquic (s a dir, que el que diem de seguida, sense pensar, tenen una relaci ms directa amb el nostre inconscient ja que el conscient no t tant de temps per actuar) i per tant deia que les associacions de paraules eren significatives. Aquest test, segons ell, permet identificar els complexes i tamb els conflictes, i era una eina que feia servir en clnica per trobar indicis de problemes, era una eina describa. Si en passar el test trobes que la persona et dna molts sinnims, antnims, definicions, moltes paraules, etc, s que est actuant molt el conscient. Si la resposta s ms irreal i et diu coses que no tenen lgica aparent, t a veure amb linconscient. Els temps llargs indiquen problemes o massa interferncia del conscient (sest pensant la resposta), i a ms si a la segona volta del test reprodueixes b la paraula no hi ha problema, per si la dius diferent pot ser que s. Si el pacient no pot contestar res o es posa a la defensiva (vaca tu!) s perqu est utilitzant la repressi o un mecanisme de defensa.

CONDUCTISME Neix als EUA, i fins ara rem en context europeu. Antecedents del conductisme, doncs, es troben al Estats Units.

Antecedents del conductisme Wundt tenia seguidors de tot el mn, i els primers psiclegs dels EUA provenen daqu, dels laboratoris europeus amb una psicologia com al de Wundt. Per quan tornen als EEUU enfoquen la psicologia ms als processos mentals que als continguts (el contingent i les seves funcions, no el contingut),
29

com la memria, la percepci,...). Tamb agafen les idees evolucionistes de Darwin, i es pregunten com les funcions de la ment ens ajuden a adaptar-nos millor al medi. Creuen que la ment ens portar sempre a lacci, s a dir que la lliguen al medi. Per tant, ms lligades a lacci, la conducta. A ms, als EUA la psicologia va tenir una molt bona rebuda perqu era una cincia nova (a Europa hi havia molta tradici filosfica, sociolgica), perqu all les universitats no eren tan antigues i carques, i a ms li veuen moltes possibilitats prctiques (sn molt ms pragmtics i molt menys terics). La psicologia all ja neix amb vocaci aplicada, s on es professionalitza de veritat.

FUNCIONALISME NORD-AMERIC En lestructuralisme europeu es pregunta ms per la composici de la ment, estructures, com arribem a formar idees i saber si sn vertaderes o no,... qu hi ha. En canvi, la psicologia funcionalista estudia la ment des del punt de vista evolutiu, la ment prendr valor biolgic (amb Wundt no hi era aix) que t com a funci guiar lindividu a travs del mn (per tant pren un valor instrumental). Es pregunten (mfasi) per qu serveix la ment, com funciona,... els processos mentals, i com que ens condueix a lacci est ja lligada a la conducta. Noves lnies de recerca que estudia per exemple els instints,... Metodolgicament tamb hi ha un canvi: en Wundt es tenien en compte la introspecci, per als EUA es t ms en compte els registres externs (motors i fisiolgics). Tamb estudien nens, per veure com aprenem; amb animals, pel sentit evolutiu; els tests, que serveixen per produir coneixement,...

William James (1842-1910) s el primer pensador que sassocia amb la psicologia a Nord-Amrica. Es va formar a Europa, fill duna famlia molt rica (germ del novellista Henry James). Es llicencia en medicina a Harvard, desprs torna a Europa. Sinteressa per la fisiologia i desprs per la psicologia. Pensa que pot servir pels americans, que estan en plena industrialitzaci. Obra: Principis de Psicologia. Defineix la psicologia com una cincia de la vida mental, que lentn com un flux continu destats i fets subjectius. El porta a pensar que a la
30

conscincia no hi poden haver mai dos estats iguals, i per aix no t sentit estudiar-ho, perqu s canviant: mai podem tenir dos pensaments,

sensacions,... mentals iguals, el que sento ara no ho tornar a sentir igual mai ms. Per tant desvaloritzaci de lestudi del contingut, perqu s canviant. La seva teoria, que s la Teoria Ideomotora de la Ment afirma que tot estat mental causa un canvi corporal. Daqu tamb surt la seva Teoria de les Emocions, la de James-Lange (veig una cosa, tinc una reacci motora, que s la que desprs etiqueto, a posteriori, com una emoci: estic trist perqu ploro). Aix ha originat bastants tractaments, com la risoterpia (lactivaci motora provoca benestar psicolgic). Tamb t una teoria sobre els instints, que comencen a prendre importncia ara. Sn la capacitat innata dactuar per un fi determinat sense aprenentatge i sense previsi (sn innats). Creu que linstint ve a ser un encadenament de seqncies motores determinats neurolgicament, que es desencadenen automticament en funci destmuls especfics. Creu que els instints tenen fora pes per explicar la conducta humana, i a ms no necessiten de la nostra ment ni conscincia per explicar la conducta. A ms, els hbits (pautes de conducta apreses, que quedarien impreses al sistema nervis) tamb expliquen bona part de la nostra conducta: som un conjunt dinst ints i hbits. Tampoc necessiten de la ment per realitzar-se. Idea dalliberar la conscincia: si crees tants hbits com puguis, pots tenir la conscincia lliure per pensar altres coses ms importants.

John B. Watson (1878-1958) La seva formaci tamb s fisiolgica, i comena treballant en estudis amb animals (psicologia comparada). La seva tesi s sobre laprenentatge de les rates. Watson sadona que al investigaci animal porta els investigadors a construir les seves teories sense necessitar la ment animal. Per exemple per assaig i error, amb les caixes problemes de Thorndike, es veia que com ms vegades el gat trobava la sortida de la gbia, ms es reforava laprenentatge. Els treballs que ms aportaran al conductisme sn de Pavlov (que era fisileg, tamb: de fet estudiava la digesti). Watson critica la psicologia de tradici europea que estudia la conscincia a travs de la introspecci, perqu a ms est estancada i ning
31

troba res: no troben lleis mentals per explicar la conscincia de forma cientfica. Per tant elimina la conscincia com a objecte destudi, amb el que es carrega tota la tradici psicolgica (que era lestudi de la psique). El 1913 publica el Manifest Conductista: objectiu prctic (predir i controlar al conducta humana), obviar la conscincia (pot ser prescindible per explicar el que fem i com som; no la nega, la considera suprflua). A ms, creu que el conductisme no noms ha destudiar els ssers humans, sin tamb els animals (comenant per les amebes :S). De fet hi ha un moment que creu que si la psicologia no accepta el conductisme, ell crear una nova cincia anomenada Conductisme. Diu que en el cas hum s molt difcil estudiar el lmit entre resposta instintiva i apresa. Intenta establir un catleg dinstints, que escr iu quan est en una clnica infantil en bebs, i sadona que els bebs en tenen molt pocs, de manera que els instints tenen poc pes en a conducta humana. De fet, creu que naixem amb respostes simples i molt desorganitzades, i substituir la paraula instint per reflex, definit com a respostes a lambient molt primries, i que en realitat tot depn de laprenentatge. Per tant, la nostra conducta al llarg de la vida depn de les respostes condicionades. Watson agrupa la conducta en 3 sistemes dhbits (per tant aprs): Viscerals: por, amor i ira (el beb neix amb aix ja, s innat, per la resta dhbits i conductes emocionals adultes sn producte de condicionament o daprenentatge). Manuals: provenen de reaccions musculars i que tamb saprenen per condicionament, assaig i error (caminar, anar en bici, conduir,...). El beb neix amb uns reflexes desorganitzats, com moure les cames, els braos, etc., i lambient el va condicionant. Laringe: parla i pensament. Per ell, la parla s una conducta i el pensament s la parla desorganitzada. De fet el beb de naixement fa sons desorganitzats, i per un condicionament aprn a parlar. A ms aprn a interioritzar la parla, que ser el pensament. Per tot aix, la personalitat s el producte del condicionament de tots aquests reflexes. Per qu la psicologia pot arribar a controlar i predir la conducta? Perqu si coneixes el repertori inicial innat i estableixes els mecanismes de la formaci dhbits, pots construir un persona com et vingui de gust (idea criticada per
32

autors com Huxley, a Un mn feli). Lexpulsen de la universitat per motius personals i es passa al camp de la publicitat i es posa a difondre maneres de cuidar bebs, etc. (llibres per a pares). Creu que es pot formar o deformar al nen com vulguem abans dels 5 anys, i que al final del 2n any de vida el patr de conducta del futur individu ja est format. Per ell la conducta humana no t misteris. Les malalties mentals sn producte de mals aprenentatges o aprenentatges desadaptats, com per exemple conflicte entre dos

aprenentatges, o aprenentatges com els dels TOC que sn desadaptatius. Crisi del conductisme, cap a finals dels 40 i sobretot als 50: - Les lleis daprenentatge no sn tan fcils, i a ms no acaben de ser explicatives. - Els resultats amb rates no sn tan generalitzables Limitacions en la generalitzaci dexperiments amb rates pels humans. - Relativitzaci de la influncia de lambient: es troben bases neurals innates per moltes coses, i es comena a investigar ms el cervell. - Molts etlegs es carreguen la idea que poden generalitzar els aprenentatges entre espcies (creuen que cada espcie aprn de manera diferent). - Es recupera una idea de persona ms autnoma, ms independent, que no estem tan indefensos davant lambient sin que podem ser actius en la seva influncia el conductisme no pot explicar la llibertat, la creativitat humana,... - La psicologia social posa mfasi en la caiguda del conductisme: idea que les creences i les representacions mentals tenen un pes per explicar per qu lsser hum diu el que diu i fa el que fa (s lpoca de Milgram, Zimbardo,...).

Psicologia de la Gestalt (petit parntesi, a part del conductisme) Gestalt: no significa ben b forma, sin alguna cosa aix com la silueta, etc. s una traducci vague. Els psiclegs de la Gestalt treballen principalment en percepci, per no noms en aix. Khler, Wertheimer i Koffka treballaven a Berln, anys 20. Context de Repblica de Weimar, debats en la importncia de la cultura i que potser la cincia sola no ens aporta felicitat, sin que haurem de veure-ho duna manera holstica, global, sense desmuntar en parts. Aix no s propi dels gestaltistes sin que a la repblica de Weimar hi ha altres mbits amb aquest plantejament de crtica a la modernitat i anlisi cientfic, tot i que
33

volen ser cientfics per no des dun punt de vista cientfic. Per tant, enfocament cientfic i a la vegada holistes: s una cosa molt xunga perqu per Wundt cincia era igual a anlisi concret. En aquell moment linstitut psicolgic est ava situada al palau, de manera que socialment t molta importncia la psicologia en el moment. Per aix s favorable la psicologia de la Gestalt a Berln. Data: 1912. Per qu? El 1912 Max Wertheimer (el ms gran dels 3) va publicar el seu primer treball, que assenta les bases de lenfocament de la Gestalt. Far una crtica a Wundt. s posterior a linici del psicoanlisi (1900) tot i que conviu, per una mica anterior al conductisme, i a ms passa en llocs diferents (Alemanya EUA). El que fa Wertheimer s un estudi experimental sobre la percepci del moviment, i diu que el moviment s percebut com una unitat encara que no ho sigui. Els altres dos gestltics clssics i fundadors sn Khler i Koffka. Influncies: James (tamb enfocament holstic), Kant, Goethe, Stumpf,... i Von Ehrenfels, que el 1890 publica un treball sobre els efectes de les qualitats de la forma. Exemple: quan transportes una melodia a un altre to segueixes identificant la melodia, que no les notes per separat: la melodia surt del conjunt de les notes i no de cada nota per separat. El que caracteritza la psicologia de la Gestalt: crtica a latomisme (les percepcions no sn una mera suma de sensacions elementals). Lorganitzaci inherent que tenen els fenmens que integren la nostra experincia conscient seria la gestalt (forma, figura, configuraci...). Principi de la psicologia de la Gestalt: el tot s ms que la mera suma de les parts. Pels psiclegs de la Gestalt aquesta caracterstica s totalment innata, que no cal que aprenguem per nosaltres sols. Finalment tamb basen la seva psicologia en la fenomenologia: una cosa s com veiem les coses i laltra com sn; la noumena s com s la cosa i el fenomen s com veiem la cosa. I creuen que els psiclegs hem de treballar amb la percepci de les coses i no de la seva essncia. (noumena i fenomena sn conceptes kantians). Per tant les tres bases de la seva psicologia sn: holisme, innatisme i fenomenologia. Fenomen Phi: les dues bombetes que fan llum intermitent (quan sencn una laltra sapaga) i visualment veiem un recorregut entre una bombeta i laltra,
34

per no s aix. Per tant, hem de treballar sobre el fenomen psquic real de la percepci. Internet: web de Michael Bach (www.michaelbach.de). A ms els psiclegs de la Gestalt, a ms de creure que la percepci s innata, creu que el significat de les formes s cultural, com lexemple del triangle o de la lletra B. A ms hi ha una tendncia innata bastant forta dintentar reconixer cares, sobretot algunes que ja haguem vist abans. Lleis de la Gestalt o de lagrupaci: - Pragnncia (o de la bona forma): si una forma sobresurt del seu fons s ms visible. No creuen que sigui per activaci noms del sistema visual, etc., sin per la xarxa del SN en general. La figura es distingeix del fons per caracterstiques com la forma, el color, la mida,...

- Proximitat: agrupament parcial o seqencial delements basat en la distncia.

- Semblana: agrupament delements similars en una entitat. Depn de la forma, la mida, el color i altres aspectes visuals dels elements.

35

- Continutat: en condicions semblants tenim tendncia a integrar estmuls que semblen seguir un mateix ordre, una mateixa direcci o pertnyer a un mateix grup.

- Tancament: afegim els elements que falten per completar una figura, i existeix una tendncia innata per concloure les formes i objectes que no percebem de forma completa.

Els gestalitistes creuen que el mn natural tamb t una tendncia a la forma, com les estructures simtriques de les flors, els cristalls, els flocs de neu,... Per tant, la forma est a TOT arreu: s una tendncia o principi organitzatiu que es troba a 3 nivells: en la nostra ment, al nostre sistema neurofisiolgic i al mn fsic, i de fet la nostra experincia conscient o processos fsics tenen una correspondncia amb lactivitat cerebral ( perqu tant la ment com els processos fsics i lactivitat cerebral es regeixen per lleis de la forma). Aix sanomena isomorfisme psicofsic. Khler, un altre psicleg de la Gestalt, va fer una srie dexperiments animals com a alternativa als models per assaig i error de Thorndike. Per Khler, la intelligncia no s laprenentatge per associaci (una simple via mecnica directa, el condicionament) sin la capacitat de resoluci de problemes per insight, s a dir, de forma totalment cognitiva. Linsight s un aparici sobtada de la soluci completa amb referncia a la disposici total del camp, i no cal assaig i error perqu s una soluci de tot o res (si ho saps fer ten surts, i si no ho saps no ho resols). Aix es pot aconseguir perqu lanimal capta lestructura global de la situaci (s a dir, la forma) i per aix pot establir relacions diferents amb els elements daquesta situaci. De fet, una de les
36

seves crtiques a Thorndike eren que en els seus experiments noms deixava veure una part del problema i, per tant, lanimal no podia veuren la forma. Va fer diferents experiments amb animals, i per aix va distingir entre animals intelligents (que feien aprenentatges per insight, com els monos) i no intelligents (com les gallines). Molts dels experiments van tenir lloc a Tenerife, on es va quedar confinat 7 anys a causa de la Primera Guerra Mundial, i consistien en plantejar a monos i grups de monos diversos problemes de rodeig. En general, els treballs realitzats pels psiclegs de la gestalt tenen com a objectiu: 1. Portar a terme una investigaci guiada per la fenomenologia. 2. Estudiar la percepci humana per descobrir els principis psicolgics de la seva organitzaci. 3. Evitar una quantificaci dels fenmens psicolgics i buscar diferncies qualitatives. 4. Estendre el principi holista a lexplicaci daltres processos psicolgics i atres camps dinvestigaci.

37

TEMA 6 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

Psicologia Humanista Neix a finals dels anys 50, surt com a alternativa a la psicoanlisi i al conductisme, de fet sanomenen tercera fora a ells mateixos. Grup bastant dispar, per comparteixen una certa visi de lsser hum: per aix es parla ms de moviment que descola (no tots tenen la mateixa formaci). Visi: pots escollir el que vols ser, i creuen que la ment s una entitat activa i dinmica que expressa capacitats que sn exclusivament humanes (per aix es diu psicologia humanista). Volen recuperar lestudi daquests atributs humans. Per tant creixement personal,... estan en contra de la imatge mecanicista i reduccionista que el conductisme dna de lsser hum, creuen que no est determinat per lentorn i sigui passiu vers aquest, i que maneja significats, t intencions,... Est en contra del determinisme, de pensar que lsser hum est determinat per la infncia, linconscient,... per la terpia humanista t arrels en la psicoanaltica, per ms aviat en termes de resilincia: prendre els aspectes negatius del passat per trobar-ne el costat bo i aprofitar-ho pel creixement personal. s una terpia pensada pel benestar psicolgic i el creixement personal, i no massa pels trastorns mentals, noms alguns ms lleus tipus depressions lleus i altres. La terpia est enfocada a poder desenvolupar les nostres potencialitats internes. Aquesta corrent tamb beu bastant de lantipsiquiatria, que busca canviar la perspectiva de les malalties mentals. T el seu punt lgid a principis dels 70, i va fer bastants canvis en la psiquiatria general, com terpies no farmacolgiques, electroshocks i lobotomies, centres oberts, tallers ocupacionals, hospitals tancats en plan grans manicomis,... Desencant per les cincies humanes i socials en la industrialitzaci, perqu suposa un benestar per una davallada de benestar psicolgic, o almenys que una cosa no porta laltra: per tant sha de repensar el model social del moment. NO els estranya que alg es torni boig amb 8h/dia en una cadena de muntatge. Crtiques al psicoanlisi: pes que posen en linconscient i determinisme, el psicoanlisi infravalora el paper de la conscincia i de la fora del jo (no els agrada la idea que lindividu est sotms a les seves pulsions, etc.), no creuen
38

que el pes del passat sigui tan determinant de la personalitat,... A ms el psicoanlisi ha basat les seves teories en pacients malalts, i la personalitat duna persona sana no compleix exactament aquestes caracterstiques. De la psicoanlisi agafaran la idea de la curaci per la paraula, escoltar al pacient, establir una bona relaci teraputica, que s el tot (un bon raport), i la importncia de la vida afectiva i emocional. Crtiques conductisme: determinisme ambiental, exclusi de la part creativa de lsser hum que per ells s la ms important, per tant critiq uen lequiparaci de lsser hum amb la rata. Postulats dels humanistes: els problemes a estudiar han de ser significatius per lexistncia humana, de fet creuen que el que ms explica qu fem i com som s la realitat interna subjectiva, que s la construcci que cadasc fa del mn, a partir dels sentiments, vivncies, pensaments,... i aix determina la forma de veurens, de veure als altres, davaluar les situacions,... I pensen que encara que aquestes cognicions no es puguin estudiar al laboratori val la pena sacrificar ser una cincia que sacrificar lestudi daquest coneixement: creuen que lsser hum no pot ser estudiar seguint el model de les cincies fsiques, els principis de causalitat. En realitat pensen que els ssers humans no estem determinats i que som essencialment lliures. Per aix el model causa efecte no t sentit. Per tant, els interessa ms fer estudis de cas nic que per les estadstiques, promitjos grupals, etc. Es centren en lindividu, perqu cadasc t la seva manera de veure el mn, la seva idiosincrsia. I creuen que innatament tots tenim unes potencialitats que tenen a veure amb la creativitat, la llibertat de lacci, certes necessitats espirituals i artstiques, la capacitat de decisi (llibertat),... I aquestes potencialitats innates de tot hum, si no sens despleguen s per culpa de lopressi social. Lideleg i teric ms important va ser Abraham Maslow (1908-1970), Karl Rogers, Eric Frommn (format com a psicoanalista, sha de llegir), Jorge Bucay s lactual ara,... George Kelly... Vctor Frankl,... Idea de Maslow: tenim unes potencialitats que hem de desenvolupar per poder crixer, i van de les ms fisiolgiques i animals a seguretat,... i finalment autorealitzaci. Sn molt essencialistes perqu tenen una definici de persona molt forta. En terpia pot crear moltes frustracions si no aconsegueixes ser el
39

que hauries, com la majoria de llibres dautoajuda (has de ser aix, i aix,... :S) i a ms fomenta un cert individualisme. I el pes de canviar recau sobre l propi pacient. Rogers: terpia centrada en el client (que ja no pacient :S). La persona ha de ser activa en el propi procs de curaci, i ha t els claus per entendres a si mateixa, canviar el que no li agrada i per arribar a ser el que vol ser. La seva terpia se centra en el present, i el que ha de fer el terapeuta s intentar comprendre la visi personal del seu client, la seva prpia visi del mn, per ajudar-lo a realitzar els seus desitjos. Rogers, igual que Kelly, entn que la persona t aquesta millora cap a endavant sempre. Objectiu de la terpia: canviar-se a si mateix. Rogers tamb diu que el terapeuta ha de ser autntic (ha de ser ell mateix en terpia, expressar el seu punt de vista i actituds, opinar, expressar el que pensa), i ha de comprendre empticament el pacient (escolta activa del pacient) i el refor incondicionat.

Psicologia cognitiva Als anys 30-40 hi ha el nou conductisme (Skinner, etc). A Europa mai ha predominat al 100%. Aqu passa una mica de moda i per aix hi ha altres corrents. Una de les crtiques que hi va haver sempre amb el conductisme s que sempre estudia amb animals i aix no permet estudiar moltes coses purament humanes, com el llenguatge. Les causes de lauge del cognitivisme, per, sn: 1. Esgotament de lenergia del conductisme 2. Recerca dun llenguatge adequat per tractar el tema de la cognici humana 3. Desacord amb la idea de basar la teoria de la cognici en models animals 4. Aportacions en el camp de la tecnologia que fan possible la construcci de mquines intelligents (res extensa que tenen res cogitans), i per tant comparar la ment humana amb els ordinadors. Precursors, cap als anys 20-30: Chomsky (gramtica generativa i universal, regles capaces de generar qualsevol llenguatge natrual), Piaget (el subjecte racional interioritza estructures dacci o operacions que li permeten la progeressiva adaptaci i organitzaci) i Vigotsky (que tot i no trobar el seu auge ms important fins als anys 80 s que va tenir influncia als anys 20 i 30 grcies
40

a la seva correspondncia amb autors europeus com Piaget). Daltres disciplines tenim Shannon, que presenta el llenguatge de bits (0/1). La ciberntica la desenvolupa Wiener, com ara els projectils que sautocorregeixen la direcci (la ciberntica t com a objectiu lavaluaci de la trajectria amb feedback per poder-se rectificar, com el termstat de casa). Als anys 50, primers programes de simulaci per ordinador, es planteja la possibilitat de poder construir una mquina tan intelligent com una persona. Als anys 50, sinicien les primeres obres que podrien ser pioneres de psicologia cognitiva, als anys 60, es consolida lenfocament, i als 70 sinstitucionalitza. Per Rivire, la psicologia cognitiva pretn ser una cincia objectiva de la ment a la que concep com a sistema de coneixement. Per tant, la psicologia cognitiva tamb pretn que la psicologia sigui cientfica, per es treballa duna forma molt diferent, amb noves eines que per ells podem millorar la investigaci cientfica: lordinador. Caracterstiques de la psicologia cognitiva: 1. Tracta amb la ment 2. No accedeix a la ment per via directa 3. Reconstrueix indirectament lestructura i els processos (no pregunten directament qu penses i com, sin que fan fer un procediment i li fan fer igual a un ordinador. Llavors miren com ho ha fet lordinador per arribar-hi i infereixen que en humans s igual. Potser obvien massa, doncs, preguntar a la gent, tot i que a diferncia del conductisme s que tracta el subjecte com actiu i intencional) 4. Se serveix de procediments objectius 5. Contempla la ment com un sistema capa de conixer i, sobretot, de processar informaci. 6. Enfocament, doncs, mecanicista. La psicologia cognitiva agafa com a punt de comparaci lordinador per no lequipara al cent per cent, en canvi la cincia cognitiva es basa en la simple construcci de programes de simulaci (intelligncia artifical). Amb la prova de Tourin (la del subjecte que parla amb un ordinador i pensa que s una persona) es veu que hi ha programes que poden tenir converses complexes amb una persona. Per hi ha limitacions, com ara que els ordinadors poden
41

parlar, i donar respostes, etc., per realment on entenen el catal o el xins, sin que se saben les regles de lidioma de memria. La psicologia cognitiva va nixer als anys 50 (Miller, Chomsky, Newell i Simon,...) i es va consolidar als anys 60 (Neisser, Miller, Galanter, Pribram,...) Lobra de Neisser ajuda molt a consolidar-la perqu recull tot de treballs que sn cognitivistes fins i tot sense que els autors se nadonessin, i per aix ajuda a plantar les bases. Shan fet, per, moltes crtiques a la psicologia cognitiva: - Des de la psicologia social pel seu enfocament individualista. - Des de la neurofisiologia per desconnectar les funcions mentals de les seves bases neurofisiolgiques. - Searle: lanalogia amb lordinador s molt limitada. - s reduccionista: ignora aspectes emocionals i molts altres temes de la dinmica psquica. - Desinters per laprenentatge i desenvolupament global de lindividu. - Suposa una arquitectura funcional prefixada o innata. - Falta darticulaci entre ment fenomnica i subjecte cognitiu. - Proliferaci de mini models ad hoc independents entre si.

La psicologia cognitiva es va prendre seriosament les crtiques i actualment est treballant per millorar-ho. De fet, el mateix Neisser va afirmar a finals dels anys 60 que els ssers humans som molt ms complexes que els ordinadors, passant per la voluntat i persistncia, les emocions, distraccions,...

42

TEMA 7 LA PSICOLOGIA A ESPANYA En cincia, Espanya s en general un pas receptor. Per shan de marcar dos punts imoprtant en la cultura i la cincia espanyola. La primera poca daurada va ser als segles XV i XVI, quan Espanya va anar conquerint les terres americanes, i grcies a les colnies la cultura espanyola es va prendre de referncia. En aquesta poca tamb hi ha obra psicolgica, de Juan Huarte de San Juan (ara s patr de la psicologia a Espanya). Lany 1575 publica una obra que sanomena Examen de ingenios para las ciencias. La publicaci va ser el 24 de febrer, i ara encara se celebra el patr de la psicologia aquest dia. Aquesta obra va influir a les obres daltres pensadors, sobretot de tipus humanista, a altres pasos. Tamb es parla dun segon moment dauge: lpoca de plata, que se situa aproximadament en les dues o tres primeres dcades del segle XX, abans de la Guerra Civil. Venim dun context dinestabilitat, desprs de la revoluci de la Gloriosa (1868), seguida pel Sexenni Democrtic, la Restauraci (des de 1975), la crisi de la prdua de les colnies, la Setmana Trgica (1909). Aqu la cincia tenia ms empenta, es volia fer ms cincia moderna i un acostament a Europa. Per Espanya, en aquell moment, Frana era un gran pas de referncia, tamb Alemanya i Gran Bretanya, i finalment Estats Units (ms tard). En general, els psiclegs espanyols sn eclctics, tot i que es llegia ms William James. Per el que sn sobretot s psiclegs aplicats (per aix sn tan eclctics). Per ltim, hi ha un problema destructura social (de la dictadura de Primo de Rivera a repblica, guerra civil, franquisme,...), i per tant hi ha unes infraestructures que duren pocs anys perqu pels canvis de govern sn molt sovint. I per crear institucions es necessitava el recolzament econmic dorganismes com la Mancomunitat, per dura pocs anys i han de tornar a tancar perqu no hi ha peles. I aix suma i sigue. A ms a ms, a nivell poltic senfronten anarquistes, marxistes, republicans, conservadors,... i hi ha un augment del federalisme i catalanisme (daqu va sorgir la Mancomunitat).

43

A ms de la inestabilitat poltica, per, tamb hi ha una inestabilitat social. Les pssimes condicions de vida del proletariat, el creixent conflicte social entre obrers i patrons, lauge del lerrouxisme com a incita dor dels obrers, laugment de lassociacionisme obrer (sindicalisme), etc. Donen lloc a vagues, protestes i assassinats (en aquell moment, Barcelona era com una batalla campal, els empresaris contractaven assassins a sou per disparar als caps dels moviments obrers, i els obrers assassinaven els empresaris). Els professionals que que sinteressen per psicologia a Espanya sn diversos: filsofs, pedagogs, metges i telegs, i tot aix contribua a leclecticisme de la disciplina. Cronologia de la institucion alitzaci de la psicologia a Espanya: - 1952: Fundaci de la Societat Espanyola de Psicologia (SEP). - 1953/54: Inauguraci de la Escuela de Psicologa y Psicotecnia de Postgraduados a la Universidad Complutense de Madrid (UCM). - 1968/69: Secci de Psicologia a la UCM i la Universitat de Barcelona (UB). - 1972: Primers llicenciats en psiologia. - 1973: Carrera de Psicologia a la UAB i la UAM. - 1979/80: Facultat de Psicologia. - 1979: Creaci del Colegio Oficial de Psiclogos. - 1984: Creaci drees de coneixement. - 1987: Primers plans destudi. - 1998: Ttol despecialista (PIR) Alguns estudiants espanyols van anar a lestranger a estudiar psicologia. Un dells va ser Juan Vicente Viqueira, un gallec de formaci filosfica. Va anar a Pars i Alemanya, i per tant feia investigaci en psicologia. Quan va tornar, per, no hi havia cap laboratori de psicologia, i com que un dels pocs mbits daplicaci que tenia era la pedagogia, va ser professor dinstitut. La definici de psicologia per Viqueira era: estudi de la conscincia tenint en compte les seves condicions naturals (s personal, activa, unitria i variable). De fet, linfluencia William James, per ell sautodefineix com a eclcitc i utilitza el mtode dintrospecci sistemtica. Creu que la pedagogia ha de basar-se, en part, en la psicologia, perqu si educar s intervenir conscientment en lestudi de lindividu, sha de saber com s lindividu, la seva
44

evoluci i com savalua aquesta evoluci. Per tant, recomana que qualsevol pedagog conegui problemes psicolgics de psicologia general, evoluci mental (psicologia del desenvolupament), psicologia individual i mitjans de diagnstic i tcnics. I de fet, a finals del XIX ja sincorpora una miqueta la psicologia en el terreny pedaggic, molt abans que les primeres carreres. Un autor provinent del camp de la medicina era Luis Simarro, un psiquiatra i neurofisileg que el 1893 va establir un laboratori antropomtric al Museu Pedaggic per estudiar la fatiga escolar, i el 1902 va obtenir la primera ctedra de psicologia experimental a la facultat de cincies de la Universidad de Madrid. Un altre autor provinent de la medicina va ser Emilio Mira i Lpez, que va ser doctor en medicina per va fer la tesi de psicologia. Va treballar a lInstitut dOrientaci Professional de Barcelona, on es prenien mesures de nois i desprs sels mesurava la intellgincia i altres aspectes per poder orientar -los professionalment. Era molt moderna, i a vegades tamb feien selecci de personal a empreses. Era de tradici positivista i cientfica i denfocament holista, eclctic i aplicat (tests). Per ell, lacte psquic t 3 caracterstiques: globalitat, intencionalitat i unitat; existeixen 3 funcions psquiques: intellectiva, afectiva i conativa (voluntat); i la personalitat s la constituci, el temperament i el carcter. Lestat ms important s lemocional (lo afectivo es efectivo), i per ell la cincia no sha de fer dins el laboratori, sin mirar la societat i estudiar-la aix. A ms, el moment que viu li permet lligar la societat i poltica amb la psicologia (el poder va quedar en els que havien estat oprimits, quan els obrers agafen les armes i van a lluitar contra Franco). Per tant, la psicologia ens ha dajudar a entendre el mn en el que vivim.

45

HISTRIA DE LA BOGERIA PRESENTACIONS DELS ALUMNES

poca clssica - La malaltia com a pecat: ofensa als Dus. Idea de contaminaci. Tractaments mgico-religiosos: purificacions a travs de banys i ensalms (oracions cantades). - Inici de la explicaci biolgica per part dels metges. La medicina hipocrticogalnica va marcar la forma dentendre el cos hum i les malalties en general, per tant, tamb la forma dentendre la bogeria, fins al segle XVIII. Les malalties sentenen com a desequilibris dalgun dels quatre humors del cos, per defecte o per excs, degut a factors externs com el clima (daqu els lluntics: influncia lluna) o la dieta (el que es menja i/o beu). - La curaci passa per remeis vegetals, prescripci dun determinat estil de vida (cuidar alimentaci, el descans, etc.) i purgacions de lhumor sobrer: sagnies, lavatives, etc.

Edat Mitjana - Bogeria explicada sota els principis de la medicina galnica. La bogeria sentn com una malaltia del cap i producte dun desequilibri dels humors que afecten al cervell, no deixant que lnima pugui fer b les seves funcions: afectaci de les facultats mentals: memria, imaginaci, enteniment, etc.). - En general, tres grans grups de malalties: epilpsia, mania i melancolia (una variaci curiosa emparentada: els folls damor, lenamorament pot ser considerat a lpoca com una malaltia (anomenada pels metges amor heroic), que permet alguna cura psquica com ara intentar persuadir a la persona perqu abandoni el seu objecte de desig, o distreurel per canviar les im atges que dominen la seva imaginaci). - aparici dels hospitals com a centres de caritat cristiana, depenent de lesglsia, on no acostuma a haver-hi metge, i els bojos conviuen amb els malalts pobres, els cecs, leprosos, etc.; sin, generalment, se nen carregava la famlia (o en algunes ciutats, eren desterrats).

46

Renaixement - Medicina galnica. - Explicacions naturals i sobrenaturals conviuen. A vegades fins i tot, collaboraci entre metges i telegs per casos poc clars, en les possessions demonaques, etc. - Extensi de la melancolia. Sassocia amb la genialitat. Melancolia entesa com a temperament i com a malaltia. - Hospitals generals i medicina reservada a les classes altes.

Segle XVIII - Duna consideraci del boig com a aquell que li man quen les funcions racionals prpies de lsser hum, i per tant, no t perqu ser tractat com a tal, a la humanitzaci de la bogeria, a finals de segle, amb Pinel a favor del desencadenament dels bojos i la introducci dels tractaments morals. - Mesmerisme o magnetisme animal: com a corrent alternativa de curaci basada en la teoria que tots els cossos tenen un fluid magntic que, obstrut, s motiu de malaltia. - Apareix a finals del XVIII, el terme neurosis per anomenar a les malalties dels nervis (del sistema nervis). Canvi de paradigma: dels humors a les fibres i nervis (irritabilitat, sensibilitat, energia). Finalment, amb laparici de lelectricitat, els nervis seran entesos com a impulsos elctrics. - Tractaments morals: aplicaci al malalt de tcniques educatives. Canviar les idees i els sentiments del boig. Tracte amable. s de la persuasi i de les passions. - Reconeixement social de la bogeria com a malaltia mental. - Inici de la psiquiatria com a especialitat cientfica mdica. - Els hospitals comencen a tenir una secci especfica per als bojos.

Primera meitat del segle XIX - Desquirol deriva el concepte de monomania que, a finals del segle XVII i durant el segle XIX es far servir per explicar moltes conductes afectives i emocionals considerades anormals (a vegades per ser moralment

inacceptables, per exemple, les monomanies ertiques: homosexualitat, ninfomania). Pels metges de lpoca la monomania era un deliri cap a un
47

objecte determinat. Sentenia com un desordre passional, que el pacient no podia controlar una certa passi desviada, sovint per culpa duna ra dbil o una voluntat lesionada (es lliga, normalment a una lesi cerebral).

Segona meitat del segle XIX - La moderna societat urbana i industrial, porta a adoptar mesures higiniques per a garantir la fora de treball i lestructura social. Sestableixen relacions entre la pobresa i la malaltia; idea de contagi fsic i moral, i per tant, exclusi: reclusi en institucions. Tancament dels bojos com un tema de seguretat i responsabilitat pblica. - Predomina una visi somtica de la malaltia mental. Es busquen causes fsiques. Visi anatomoclnica: intentar localitzar la lesi orgnica de la malaltia. Charcot parteix daqu (sorgiment de la neurologia) i al centrar-se en la histria sacaba distanciant daquest visi ms fsica. - Teories de la degeneraci: la influncia del evolucionisme (darwinisme social), crea un model etiolgic de la malaltia mental basat en la herncia i la consideraci del boig com a sser primitiu (degenerat). Surt leugensia com a possibilitat dintervenci preventiva. - Concepci pessimista de la malaltia mental: s irreversible i no t cura. Les poques terpies usades sn per activar o relaxar el sistema nervis: hidroterpia, inducci del son, electroterpia, etc. - Naixement de la psicoanlisi freudiana.

Primera meitat del segle XX - Amb el segle XX va forjant-se un concepte de malaltia mental lligat a una concepci orgnica i biologicista, hereva de les doctrines degeneracionistes i del positivisme. - Emil Kraepelin (1856-1926): classificaci de les malalties mentals no tant per la causa que les provocaria sin atenent a la forma i al curs que prenen. Importncia del pronstic i dels tractaments (punt de vista prctic, al servei del diagnstic i la terpia). Descriu la demncia preco (que posteriorment ser anomenada esquizofrnia). - Debats herncia-ambient.

48

- A les dcades de 1920 i 1930: Popularitzaci del psicoanlisis versus increment de les terpies fsiques agressives: electroxocs, lobotomies (producte de la desillusi de las terpies psicolgiques i de la necessitat de desmasificar els manicomis per motius econmics). - Inici de la farmacologia. - Crtiques al tancament manicomial. Dels asils dalienats cap els hospitals psiquitrics que volen afavorir la readaptaci del malalt mental a la societat.

Segona meitat del segle XX - Crtiques des del moviment de la antipsiquiatria com a resposta al procs d'exclusi social patit pels malalts mentals, els tractaments agressius, la seva escassa possibilitat de decisi, etc.; visi de la malaltia com a producte social. - Psicologia humanista com a alternativa a la terpia conductual en auge. - Psiquiatria extrahospitalria: obertura dels manicomis cap a una assistncia de rgim obert: control a travs de la medicaci, centres de dia, terpies ocupacionals, etc. - Lanormalitat s part de la variabilitat normal. El malalt mental no s una excepci, sin que saccepta que la gran majoria de nosaltres pateix o patir en diferents graus algun desordre mental al llarg de la seva vida (ansietat, crisis dangoixa, depressions lleus, etc.). - Aparici dels trastorns de personalitat: manera de ser crnica suposadament insana, desadaptativa o que causa patiment a la persona. Tractament: psicoterpia. - Gran xit de la farmacologia, ajustada a un cos ents bioqumicament. Fins i tot, recomanaci de frmacs per a la prevenci de futurs trastorns; i per a la regulaci de la vida emocional i conductual, encara que no hi hagi al darrera un clar diagnstic de trastorn mental. A la dcada dels anys 60 i 70 popularitzaci del Vlium (o Diazepam) per lansietat i als anys 80 del Prozac per a la depressi.

49