You are on page 1of 53

LLENGUA CATALANA

Cicle superior

6
Fotocopiables
Lectures

ndex
Lectures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Lilla del tresor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La volta al mn en 80 dies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Volar, el somni de la humanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Lofici que ms magrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Lauca del braman i lhostaler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Les regles dels jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. La tele per dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. El fantasma els persegueix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9. Viladecans, un artista amb histria natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10. La llegenda del rei i el carboner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11. El retaule del flautista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12. El mn del teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13. Mecanoscrit del segon origen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14. La predicci del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15. El talp Eudald mira la tele . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34

Comprensi lectora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Lilla del tresor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La volta al mn en 80 dies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Volar, el somni de la humanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Lofici que ms magrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Lauca del braman i lhostaler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Les regles dels jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. La tele per dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. El fantasma els persegueix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9. Viladecans, un artista amb histria natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10. La llegenda del rei i el carboner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11. El retaule del flautista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12. El mn del teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13. Mecanoscrit del segon origen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14. La predicci del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15. El talp Eudald mira la tele . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52

LECTURES

Lectura 1

Lilla del tresor

Quan jo era petit els pares tenien una fonda. Es deia la fonda de lalmirall Benbow i era plena de mariners que explicaven histries fabuloses de pirates que jo mai no mhavia cregut. Per un dia va aparixer un misteris personatge i...

Noi, sc un pobre cec que busca el capit Bill. s aqu, oi? Acostam a la seva taula.

Rom, rom, i... El diable i el rom.

La taca negra. No... Aagg! El meu cor!

Hola, Bill. Per fi et trobo. T, et porto un encrrec.

Lilla del tresor

La taca negra? Pobre capit. Sha mort de lespant.

Caram, quines coses ms estranyes que tenia el capit. Sembla un bagul dun pirata.. Mira, un mapa.

Efectivament, s el mapa dun tresor.

Llogarem un vaixell i lanirem a buscar.

Ho vam organitzar tot enmig dun gran secret i deu dies desprs vam salpar de Bristol.

Un tresor de pirata!

Visca, doctor Livesey!

A tota vela, cap als mars del sud!

Per hi havia alg ms que sabia el que buscvem i sens volia avanar.

Capit, he sentit els mariners: es volen revoltar contra nosaltres i prendrens el tresor. El capitost s en John Silver el llarg.

Per la meva calavera! Us juro que aquell tresor ser nostre. Els matarem a tots. Ha, ha, ha!

Ja mho semblava que no era de fiar. s un pirata!

Al cap dunes hores...

Aquests malvats ens prendran el tresor. Haig de seguir-los.

Bon dia, senyor! Us canvio una mica de menjar per unes quantes monedes dor.

Endavant, nois. El tresor ja s nostre. Visca, visca en John Silver!

Monedes dor? Aahhh, ens ataquen els pirates. Amaguem-nos! Molt b, John, grcies per repensar-tho i passar-te al nostre bndol. Far el possible perqu tabsolguin quan arribem a Anglaterra.

Mira, aquests sanguinaris han atrapat els nostres mariners.

Capit Smollett, doctor Livesey, us presento en Ben Gunn. Diu que sap on es troba el tresor.

Grcies, doctor. s hora de jubilar-me.

Ooohhh!

Recontracalavera!

Lilla del tresor

Ha, ha, ha! Quan em vegin arribar a Anglaterra. Mentrestant...

No cal patir, Jim. El tresor est segur a la bodega.

Potser sha quedat a lilla. Millor, aix mestalviar de convncer els tribunals que hi ha pirates bons.

Alg ha vist en John i el seu lloro?

Pirates bons, doctor? Dimoni de pirates, oi capit?

FI

Robert Louis Stevenson (adaptaci)

Lectura 2

La volta al mn en 80 dies
Phileas Fogg i Sir Francis Cromarty viatjaven immersos en el sacseig produt pel trot sec de lelefant. Pel que fa a Passapertot, el criat de Phileas Fogg, estava installat sobre el llom de lanimal i rebia directament els cops i contracops del caminar de lelefant. Passades dues hores de marxa, el paisatge va adquirir un aspecte molt salvatge i, ms tard, el guia va entrar en un bosc fronds, ja que preferia viatjar a labric dels boscos. No havien tingut cap trobada desagradable, fins aleshores, i el viatge semblava que havia de dur-se a terme sense incidents. De sobte, per, lelefant es va aturar i rpidament sentiren un murmuri confs sota el ramatge atapet. De seguida va aparixer el cap duna process de bramans, seguit duna multitud dhomes i dones que feien sonar una msica fnebre. Darrere, en un carro de rodes amples, una esttua horrorosa de quatre braos. La deessa Kali va murmurar Sir Francis Cromarty. La deessa de la mort. Darrere del carro arrossegaven una dona jove vestida amb una tnica de fil dor i uns gurdies armats amb sabres duien un cadver en un palanqu. Anava guarnit i armat com un raj hind. Un sutty! va exclamar Sir Francis, astorat. El guia va fer un signe afirmatiu i va posar-se un dit als llavis, per Phileas Fogg no va poder resistir la temptaci. I qu s un sutty? Un sacrifici hum. Aquesta dona que acabeu de veure ser cremada dem a trenc dalba va respondre el brigadier general. I el cadver? va preguntar Phileas Fogg. s el raj, el seu marit. Antigament, hi havia el costum que obligava la vdua a fer-se cremar amb el cadver del marit va afegir el guia. Aquesta dona hind, clebre per la seva bellesa i filla duns rics negociants de Bombai, la van casar contra la seva voluntat amb aquest vell raj i tres mesos desprs va quedar vdua. Sabent la sort que lesperava, va fugir, per va ser capturada i la condemnaren al suplici del qual sembla que no ha pogut escapar. Aix s increble! va exclamar Passapertot, que no va poder retenir la indignaci. Desprs daquesta explicaci, el guia es va enfilar al coll de lelefant disposat a continuar el viatge, per Mr. Fogg el va aturar i va dir: I si salvssim aquesta dona? Salvar-la? va exclamar el brigadier. Mr. Fogg va dir el guia, compteu amb mi, per penseu que no solament hi arrisquem la vida, sin que si caiem presos serem objecte de suplicis horribles. Aix, doncs, us toca decidir a tots.
La volta al mn en 80 dies

10

Lectura 2

Jo ja ho tinc decidit va respondre Mr. Fogg. Penso que haurem desperar que es faci fosc per actuar va afegir el brigadier. Hi estic dacord va concloure Passapertot. Quan fosquejava, van avanar sense fer soroll a travs del bosc fins a arribar a un petit riuet. Des dall es veia una pila de llenya preparada per a la foguera de lendem. A la part superior reposava el cos embalsamat del raj. Tot era ple de torxes i el terra era ple de gent que dormia. A cent passes de la foguera, salava la pagoda, el temple on la dona estava empresonada. Els gurdies del raj vetllaven les portes i es passejaven mostrant els seus sabres. Esperem-nos va dir el brigadier general, s possible que els gurdies al final caiguin de son. Van esperar fins a la mitjanit i la situaci no va canviar. Passapertot estava fora de si i el guia tenia dificultats per retenir-lo. Limpassible Fogg esperava sense manifestar els seus sentiments. Lnic que podem fer s marxar va dir el brigadier en veu baixa. Espereu va dir Mr. Fogg. Podem esperar fins al mat. Per qu voleu esperar? va preguntar Sir Francis Cromarty. Daqu a unes hores es far de dia i... Seria una bogeria! Passapertot, enfilat a les primeres branques dun arbre, rumiava una idea que li havia passat pel cervell com un llampec i, sense dir res, es va deixar caure de les branques de larbre. Al cap duna estona, unes tonalitats clares van anunciar que comenava a fer-se de dia. I, llavors, es va produir com una resurrecci de la multitud adormida. Van sonar uns cops de tambor i les portes de la pagoda es van obrir. Dos sacerdots arrossegaven la vctima totalment inerta, fins que la van estirar al costat del cadver del seu esps. Desprs alg va aproximar-hi una torxa, i la fusta, impregnada doli, es va encendre rpidament. Mr. Fogg i Sir Francis Cromarty sho miraven impotents. Per un crit de terror va ressonar i tota la multitud va llanar-se a terra, espantada. El raj no era mort. Tothom va veure com sincorporava, com si fos un fantasma i es carregava la dona als braos. La vctima passava entre la gent sobre els braos vigorosos que la duien i avanava fins que van arribar on eren Mr. Fogg i Sir Francis Cromarty. Toquem el dos! va dir. Era Passapertot en persona qui shavia esmunyit fins a la foguera i, aprofitant la foscor, havia arrabassat la dona de les urpes de la mort. Uns instants desprs, tots quatre i la jove desapareixien pel bosc i lelefant sels emportava amb un trot rpid. Tanmateix, uns crits, uns clams i fins i tot una bala, que va travessar el barret de Mr. Fogg, els va informar que sacabava de produir un segrest.
Jules Verne (adaptaci)

11

Lectura 3

Volar, el somni de la humanitat

Des de sempre, lsser hum ha observat els ocells i ha somiat volar com ells: batent les ales. Una llegenda grega de lantiguitat explica que car i Ddal estaven tancats en una torre i per sortir-ne van fabricar unes ales amb plomes i cera dabella. Ddal es va salvar per car es va acostar massa al Sol, la cera es va fondre i va caure al mar. Com els ocells Alguns enginyers del Renaixement, com ara Leonardo da Vinci, es van imaginar mquines voladores. Per mai no van arribar a volar. Da Vinci va dibuixar ms de 500 mquines voladores. Per imitar el moviment dels ocells va inventar una ala articulada amb tota una srie de mecanismes. Vaixell volador A la fi del segle xvii, Francesco Lana, un monjo jesuta itali, va imaginar el vol dun vaixell enlairat per quatre grans boles de coure de les quals shauria extret laire. Va descobrir un dels grans principis de laeronutica: els aparells ms lleugers que laire tenen fora dascens i aix els permet enlairar-se i mantenir-se en laire. Per la pressi atmosfrica hauria esclafat les boles. Ocells de paper Els estels sn els artefactes voladors ms antics. Els van inventar els xinesos fa ms de dos mil anys. Lligat a un cordill llarg, va pujant i es mant en laire mentre hi ha un equilibri entre la tracci del cordill, que estira cap avall, i la fora del vent, que lempeny cap amunt. Globus ms lleugers que laire El 21 de novembre de 1783, Pilatre de Rozier i el marqus dArlandes es van enlairar a bord dun montgolfier. Davant els ulls meravellats dels espectadors van pujar a ms de mil metres i van recrrer una desena de quilmetres en vint-i-cinc minuts. Grcies als germans Montgolfier, lsser hum va aconseguir realitzar el seu somni: volar. Un montgolfier o aerstat s un globus inflat amb aire calent (ms lleuger que laire fred), o b amb un gas ms lleuger que laire (hidrogen o heli). Aquests gasos mantenen el globus enlairat i van cap on el vent els porta. Laeronauta es limita a controlar laltura del globus, atiant el foc o llanant llast per pujar, i afluixant la vlvula descapament del gas per baixar.
Volar, el somni de la humanitat

12

Lectura 3

El dirigible El dirigible es va inventar el 1852. Era una veritable nau aria que es mantenia en laire grcies al gas, i avanava amb lajuda de motors que accionaven les hlices. Es condua amb un tim. Cap al 1930 es van construir dirigibles gegants per al transport de passatgers, que travessaven lAtlntic. Una daquestes naus, el Graf Zeppelin, va fer la volta al mn! Per eren massa lentes i massa cares. Unes quantes catstrofes van aconsellar dabandonar rpidament la construcci de dirigibles. Volar planant Laeropl, que t les ales fixes per assegurar-ne la sustentaci en laire i un motor que permet la propulsi de laparell, va sorgir desprs de successius assajos i investigacions. Inspirant-se en els ocells, dos homes van aconseguir durant el mateix perode progressos decisius. Duna banda, lalemany Otto Lilienthal, cap al 1890, va perfeccionar laeropl sense motor i va fer ms de 2.000 vols controlant laparell. De laltra, el 1890, el francs Clment Ader va construir una mena de ratpenat gegant equipat amb un motor de vapor que accionava una hlice. El va batejar amb el nom d'avi. Volen! El 17 de desembre de 1903, als Estats Units, lavi Flyer va fer un vol controlat de dotze segons, durant els quals va recrrer trenta-sis metres. Els dos germans Wright havien decidit a cara o creu qui volaria primer. Va guanyar Orville, que en poques hores va aconseguir enlairar-se i aterrar quatre vegades. Els Wright van resoldre els problemes que presentaven els aparells ms pesants que laire i van aconseguir controlar lequilibri i la direcci dun aeropl propulsat per un motor dexplosi. Per les rutes del cel Els primers aviadors eren alhora inventors, constructors i pilots. Les seves gestes van fascinar el mn. Un diari angls va oferir un premi al primer que travesss el canal de la Mnega. El guanyador va ser Blriot, el 1909, a bord dun aparell que duia el seu mateix nom. El 20 de maig de 1927, Charles Lindbergh fa el primer vol directe entre Nova York i Pars, a bord de lavi Spirit of Saint Louis, sol, sense rdio ni paracaigudes, enmig de la tempesta. El mateix any, Nungesser i Coli moren en lintent de fer la travessa en sentit invers a bord de lOcell Blanc. La primera lnia regular de passatgers va entrar en funcionament el 1919, entre Londres i Pars, amb onze persones a bord. Ara, el cel de tot el mn s ple de rutes aries, invisibles per molt ben delimitades.

13

Lectura 4

Lofici que ms magrada


Hi ha oficis que sn bons perqu sn de bon viure, mireu lsser fuster: serra que serrars i els taulons fan a miques, i de cada suada deu finestres ja han tret. Gronxada dencenalls, et munten una taula; si ho vols, duna nouera ten faran un cobert. I caminen de pla damunt les serradures de color mantega. I els manyans oh, els manyans! De picar mai no es cansen: pica que picars i sembruten els dits; per fan unes reixes i uns balcons que mencanten i els galls de les teulades que vigilen de nits. I sn homes cepats com els qui ms treballin. I al dic? Oh, els calafats! Tot el Port se nenjoia car piquen amb ress i es diu si neix un peix a cada cop que donen un peix cua daurada, blau descata pertot. Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: veissiu les gavines com els duen claror. I encara hi ha un ofici que s ofici de festa el pintor de parets: si no canten abans, no et fan una sanefa, si la can s molt bella deixen el pis ms fresc: un pis que hom veu al sostre
Lofici que ms magrada

14

Lectura 4

que el feien i cantaven: tots porten bata llarga de colors a pleret. I encara ms si us deia lofici de paleta: de paleta que en sap i basteix aixoplucs. El mateix fan un porxo com una xemeneia si ho volen sense escales, pugen al capdamunt; fan tamb balconades que hom veu la mar de lluny els finestrals que esguarden tota la serralada. i els capitells, i els scols, i les voltes de punt. Van en cos de camisa com gent desenfeinada! Oh, les cases que aixequen dun tancar i obrir dulls!
Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va nixer a Barcelona lany 1894, on tamb mor el 1924. Tot i que va escriure alguns articles de temtica poltica i literria en diverses revistes de lpoca, el que ms destaca de la seva obra s la poesia. Igual com altres poetes europeus, Salvat-Papasseit se sentia atret pel futur, les mquines i el mn dels obrers en qu ell va viure, al barri de la Barceloneta. Per aix, la majoria dels poemes que va escriure tracten daquests temes. Poemes en ondes hertzianes, L'irradiador del port i les gavines i La rosa als llavis sn alguns dels seus llibres ms coneguts.

15

Lectura 5

Lauca del braman i lhostaler

Vet aqu un pobre braman que passa una gana gran.

Els seus fills demanen pa, no sap on en pot trobar.

Fins que inspira pietat a una gran divinitat.


Lauca del braman i lhostaler

La deessa Durga el consola: Aqu tens una cassola.


16

Lectura 1
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Girant-la de linrevs ja no patireu mai ms.

Ho prova sense trigar: Quin b de Du de menjar!

Cap a casa falta gent, que mesperen laliment.

Sobretot, bon hostaler, la cassola guardam b.

Que la guardi tan b, vol? No deu ser com qualsevol.


17

Nestava ben convenut: aquest s que ja ha rebut.

Lectura 1
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

A casa arriba el braman: ja lestaven esperant.

Lexperiment no surt b per culpa de lhostaler.

De nou li t pietat la seva divinitat.

Aquest cop, de la cassola, en surt una gran bestiola.

A lhostaler de tornada la confia altra vegada.


Lauca del braman i lhostaler

Lhostaler de nou fa el viu: aquest cop s que no riu.


18

A fi daplacar la fera ha de tornar la primera.

A cal braman, finalment, tots satipen de valent.


Albert Jan

19

Lectura 6

Les regles dels jocs


La moneda que corre
Edat: de 8 a 14 anys Participants: entre 12 i 25 persones Equips: 1 Objectiu: potenciar la destresa dambdues mans i la capacitat de passar objectes en dos sentits Material: monedes, pedres o botons Lloc: interior Desenvolupament: Poseu-vos en rotllana i colloqueu les dues mans amb els palmells cap amunt a lalada del pit. Doneu a un de cada 5 o 6 participants una moneda, un bot o una pedra i colloqueu-la a la m dreta. Passeu la pea, sense agafar-la amb els dits, a la m dreta del ve de lesquerra al ms rpidament possible i aneu-vos-les passant de m en m. Si cau alguna pea, colliu-la rpidament i seguiu el joc. A la indicaci de canvi, feu que la pea rodi en sentit oposat. El joc sacaba quan es trenca la roda.

Els vkings
Edat: de 8 a 14 anys Participants: al voltant de 25 Equips: 2 Objectiu: potenciar el treball en equip, la capacitat de mesurar interiorment un temps determinat i el control de lagressivitat Material: un tros de guix Lloc: espai ampli

Desenvolupament: Marqueu dos camps separats per una ratlla. Formeu dos equips i colloqueu-vos un en cada camp. Al senyal del director del joc, els membres dun equip agafeu els de lequip contrari, porteu-los al camp propi i reteniu-los all. Els que us hagin agafat, intenteu escapar-vos. Desprs dun temps convingut, en sentir el senyal quedeu-vos tots quiets on sigueu. A partir daquest moment passareu a formar part del camp on us trobeu, i deixareu de pertnyer al camp que teneu a linici del joc. Continueu el joc amb els equips que acabeu de formar. El joc acaba quan en un camp ja no hi queda ning.
20

Les regles dels jocs

Lectura 6

Caar cintes
Edat: de 6 a 14 anys Participants: ms de 15 persones Equips: 3 Objectiu: desenvolupar lagilitat i els reflexos Material: cintes de tres colors, tantes com participants Lloc: espai ampli Desenvolupament: Formeu tres equips. Colloqueu a cada participant una cinta del color del seu equip a la part de darrere de la cintura (penjant dels pantalons, de la butxaca, del cintur...). Trieu un director de joc, que s qui dir el color de la cinta que shaur de caar. Quan el director digui un color, correu a caar les cintes dels altres participants i, un cop caades, colloqueu-les juntament amb la vostra. Guanyar lequip que tingui ms cintes.

Centpeus
Edat: de 6 a 14 anys Participants: 6 o 7 persones per equip Equips: tots els que es vulguin Objectiu: desenvolupar la coordinaci i lequilibri Material: cap despecfic Lloc: espai ampli

Desenvolupament: Colloqueu-vos en files de 6 o 7 participants asseguts lun darrere laltre amb les cames obertes i molt junts. Al senyal, gireu lentament cap a lesquerra i quedeu-vos amb les mans recolzades a terra, el cos parallel a terra i les cames damunt del company que teneu abans al davant. Noms lltim participant recolzar les mans i els peus a terra. Quedareu en posici de centpeus. Un cop hgiu aconseguit girarvos, camineu fins que es trenqui el centpeus.

Els nusos
Edat: de 3 a 14 anys Participants: ms de 15 persones Equips: 1 Objectiu: mantenir lequilibri Material: cap Lloc: espai ampli

Desenvolupament: Formeu una fila agafant-vos per les mans, excepte un jugador, que quedar fora del grup. Passeu per entremig dels companys fins que quedeu tots embolicats. Tingueu en compte que no podeu deixar-vos anar de les mans en cap moment. El jugador que ha quedat fora del grup ha de ser capa de desfer els nusos sense trencar la cadena.
Rosa M. Guitart (adaptaci)

21

Lectura 7

La tele per dins


La televisi s una fbrica de productes audiovisuals, s a dir, de so i imatge. Aix s el que sentn per producci: el conjunt de tots els programes que elabora una televisi. Els programes de producci prpia sn els que estan fets per la mateixa televisi i comprn dos tipus de productes: els informatius i els programes; els programes de producci aliena sn els que es compren a altres empreses, anomenades productores. Amb tots aquests productes, la televisi elabora la seva programaci, que s la llista de programes que emet dia a dia. El primer pas per fer un programa de televisi de producci prpia s definir quin tipus de programa es vol fer: un reportatge, un informatiu, un concurs, un musical, un serial... Un cop estudiat el programa, es nomena la persona que sencarregar de tirar-lo endavant: el director del programa. A partir daquest moment comena la fabricaci del programa, que es far en tres fases: la preproducci, la producci i la postproducci. La preproducci La preproducci s el moment de la formaci de lequip. En primer lloc, el director del programa pensa lestructura del programa i forma un equip que consta dun guionista, un productor i un realitzador. En segon lloc, el guionista o lequip de guionistes escriuen detalladament la idea. Sn els encarregats descriure tot el que passar en el programa. En tercer lloc, el productor fa el pressupost, contracta les persones adequades, aconsegueix el material tcnic, demana els permisos necessaris. Tot aix ho pot fer amb lajut dels auxiliars de producci. Al final, el realitzador planifica la gravaci tenint en compte el moviment dels actors, de les cmeres i de la illuminaci. La producci En la fase de producci, hi entren en joc altres departaments de la televisi; uns treballaran dins el plat, i altres, fora. Els escengrafs sn els encarregats de dissenyar tots els decorats del plat. Un cop fets tots els dibuixos i els plnols, s el moment del muntatge dels decorats i ambients i, per tant, de la intervenci dels fusters, els pintors, els lampistes... Latretzo sn tots i cada un dels objectes que formen el decorat. El plat s el lloc on senregistra el programa. s un espai de grans diLa tele per dins

22

Lectura 7

mensions especialment preparat per facilitar la feina de tots els que intervenen en la gravaci. Aqu s on els actors duran a terme les accions que marca el gui i es convertiran en personatges i els presentadors conduiran el seu programa. Els illuminadors, un cop muntat el decorat, sn els que han de crear, per mitj dels focus, latmosfera on viuran els personatges. La sala de control est situada fora del plat i s el lloc des don es controla tot el que passa durant la gravaci. Des daquesta sala, el realitzador va donant instruccions a travs del regidor, que s qui dirigeix dins del plat. Els cmeres sencarreguen danar buscant els plnols que tria el realitzador des de la sala de control. Els tcnics de so fan arribar el so amb el mxim de qualitat, evitant que shi barregin sorolls i obrint pas als micros de les diferents persones que van intervenint. I al final, la sala de maquillatge s el lloc de pas obligat per a tots els que surten en un programa i en el vestuari s on es vetlla pel tipus de roba que han de portar els que surten en el programa.

La postproducci En la tercera fase, la postproducci, shi dna la forma definitiva al programa. En la majoria dels casos els programes semeten en diferit, s a dir, el moment de la gravaci no coincideix amb el de lemissi. Per aix, la gravaci pot interrompres i una mateixa escena pot repetir-se tantes vegades com calgui fins que quedi b. Tot el material enregistrat segueix un procs de tractament i elaboraci: s la postproducci. Els muntadors de vdeo enllesteixen, en primer lloc, les imatges; les tallen, les enganxen, hi posen els ttols de crdit, afegeixen la careta de presentaci del programa... Els muntadors dudio sn els que hi posen les msiques de fons i hi introdueixen els efectes sonors (aplaudiments, sirenes, soroll de bombes, campanes...). A la sala de disseny grfic sencarreguen dafegir a les imatges altres tipus de material grfic com ara dibuixos, rtols, mapes, grfics, etc. Els ordinadors prenen un paper molt important, ja que es dibuixa a la pantalla, es creen gammes de colors, es fan ombres, es dna relleu i moviment... Finalment els programes ja estan a punt de ser emesos. Els encarregats que no saturi lemissi sn els del departament de continutat. Aqu arriben totes les cintes i es van enllaant. Continutat s com la torre de control dun aeroport. Des daqu, el senyal elctric amb qu funciona el vdeo es transforma en senyal electromagntic i senvia, per mitj dun cable de fibra ptica, cap al centre emissor, que a Catalunya s la torre Foster de Collserola. Des dall el senyal surt a laire i comena la seva ruta cap a les nostres cases.
Francesc Gran (adaptaci) 23

Lectura 8

El fantasma els persegueix

El fantasma es va dirigir a la vora del canal i va saltar fora de la gndola. Els tres amics van crrer pel pont i es van ficar per un carrer estret i tenebrs. Aquell personatge fantasmagric els corria al darrere a grans gambades i sels acostava de manera perillosa. En Pau sen va escapolir amb rapidesa per un carrer lateral. A la Virgi i a en Lluc, els costava de seguir-lo. Tot i aix, van aconseguir escapar-se del perseguidor. Lhavien perdut de vista, per el continuaven sentint. Cada passa que feia ressonava com un cop de fuet. En Pau va trobar oberta la porta duna casa i shi va esmunyir cap dins. Quan la Virgi i en Lluc tamb van haver entrat al fosc passads, en Pau va tancar la porta de fusta corcada i va mirar dassegurar-la. Va estar de sort, hi va descobrir un passador de metall, que va estirar sense problemes. I all es van quedar, esbufegant, amb la por ficada als ossos. Llavors van enganxar lorella a la porta per escoltar. El fantasma encara no els havia perdut el rastre. Havia entrat al carrer i shavia aturat sense saber ben b qu fer. Poc desprs, els tres Tigres van sentir com donava un cop de peu a terra, tot enfurismat, i sen tornava a la gndola. Qu... Qu pretn aquest individu? va preguntar la Virgi als nois. O es tracta duna broma de mal gust, o b... o b... s un boig que durant les nits de lluna plena crida el dimoni... va dir en Lluc. Si almenys sabssim on s lhotel! va gemegar la Virgi. En Lluc va tenir una idea: Potser des dun lloc elevat ens orientarem millor. Aquest edifici t sis pisos. Si pugem dalt de tot sabrem on som. A lescala atrotinada daquella casa hi feia fresca i se sentia olor dhumitat. Les portes de gaireb tots els pisos eren obertes i les habitacions que quedaven a la vista eren buides. Si el fantasma descobreix que som aqu, no tindrem escapatria va dir la Virgi. Esbufegant, van arribar a les golfes. En Pau, empenyent amb totes les forces, va aconseguir obrir una claraboia rovellada i els tres amics van treure el cap. All s el Campanile, el campanar de la plaa de Sant Marc va exclamar en Lluc entusiasmat. Des dall trobar de seguida lhotel.
El fantasma els persegueix

24

Lectura 8

Com a mesura de precauci van donar una ltima i rpida ullada al carrer de baix. Per no van veure el fantasma per enlloc. Tot i aix, en Pau encara es volia esperar una mica. Per la Virgi i en Lluc van fer que no amb el cap. No cal, ja fa estona que lhem despistat, aquell individu! Van tornar a tancar la claraboia i van crrer escales avall. A la planta baixa, al final del vestbul hi van descobrir una porta que donava a un jard molt deixat. Es van enfilar per una tanca de ferro forjat molt alta i van aterrar damunt les llambordes dun carrer estretssim. Per aqu! va dir en Lluc, i la Virgi i en Pau el van seguir. Si arribaven a la plaa de Sant Marc estarien segurs. De sobte, mentre travessaven un pont petit, una ombra va sortir duna forncula de marbre i els va barrar el pas. Els Tigres es van espantar tant que sels va tallar la respiraci. Davant seu tenien el fantasma de la gndola amb els braos alats amb un gest amenaador. Els va dir un parell de paraules en un to aspre i va agafar en Pau per la samarreta. No... no lentenem... va aconseguir dir en Lluc. Som estrangers! Aix no s cap problema va fer lhome, de sobte, canviant didioma. Digueu-me, per qu heu llenat la pedra? Que viviu al Palazzo Paradiso? En coneixeu el propietari? La Virgi va fer que no amb el cap. No, no hem estat nosaltres. I el propietari tampoc el coneixem. Lhome semblava que reflexions darrere daquella mscara. Per, de sobte, va arrossegar en Pau fins al canal i li va donar una empenta. El noi va perdre lequilibri i va caure dins daquella sopa de color marr. I mentre la Virgi i en Lluc safanyaven a ajudar-lo, el fantasma va desaparixer sense deixar rastre. Aquest individu no magrada gens va dir en Lluc. Ni a mi tampoc! va rondinar en Pau. I si el torno a trobar, ser ell qui acabar a laigua. Haurem davisar el director del nostre hotel va proposar la Virgi. Tots tres es van asseure a la vora del canal mentre en Pau seixugava. Com s que aquest individu ens ha trobat tan de pressa? es va preguntar en Lluc, rumiant en veu alta. La Virgi i en Pau no en tenien ni idea. Per podem trobar-lo! va exclamar la Virgi de sobte. On? van preguntar els nois amb incredulitat. Seguiu-me va respondre.
Thomas Brezina (adaptaci)

25

Lectura 9

Viladecans, un artista amb histria natural


Avui ens hem acostat a lestudi de Joan Pere Viladecans, un dels artistes catalans actuals amb ms prestigi internacional. Va nixer a Barcelona el 1948, on viu i treballa actualment, i ha exposat a diferents llocs del mn: Pars, Londres, Estocolm, Dallas, Otawa s un artista que sempre sha interessat per lentorn natural i els perills a qu sexposa i aquest inters sempre s present a les seves obres. Avui ha dedicat una estona a la revista de la nostra escola per explicar-nos la seva visi de lart. Pere Pla Junc

Com vas descobrir que la pintura era el que ms tagradava? Em resulta difcil, recordo que des de molt petit ja embrutava papers i parets i preferia quedar-me sol a casa dibuixant que no pas jugar amb els altres nens al carrer. Potser tamb s una qesti de carcter, era i sc molt tmid i una manera de lluitar contra aquesta introversi era expressar-me a travs de les imatges. Quina va ser la teva primera exposici? Lany 1967, al Cercle Artstic Sant Lluc. Fou un autntic fracs, no hi va anar ning; per em va ajudar a veure les coses i la meva prpia pintura duna altra manera. Quin procs daprenentatge vas tenir? Em considero all que sen diu un autodidacte. Vaig comenar molt aviat a interessar-me per la poesia, la msica i el cinema. Ms tard vaig capbussar-me en el coneixement de la pintura i la histria de lart. Tamb vaig formar-me en el coneixement de les tcniques pictriques i vaig comenar a buscar el meu estil i expressar-me a la meva manera, evolucionant i buscant un llenguatge artstic propi. Quin procs se segueix per fer un quadre? El principal s tenir una idea, el detonador inicial que pot sorgir en qualsevol lloc o de qualsevol cosa; aleshores anoto aquesta idea i faig un petit croquis. Procuro desenvolupar en imatges, formes i colors all que vull dir, all que vull expressar. Desprs ve el procs de realitzaci en qu lobra va fent-se i sembla cobrar vida i sovint tamb replicar. Durant tot aquest procs s important mantenir-se en tensi per aprofitar o descartar all que pot beneficiar el resultat final.
Viladecans, un artista amb histria natural

26

Lectura 9

Es necessita una habilitat concreta per dedicar-se a la pintura, o b sen pot aprendre? s un aprenentatge lent i complicat. Cada dia es comena de nou, es parteix de zero, o almenys aquesta s la meva intenci. s possible que existeixi una certa predisposici natural, gentica, per jo no hi crec gaire. Crec molt ms en la voluntat, en el desig dexpressar-se, en lafany per millorar i sobretot en lesfor que el creador fa per emocionar, per establir un dileg amb lespectador, amb qui contempla les seves obres. De fet noms s el dileg, sigui al nivell que sigui, lnica cosa que ens pot fer millorar i ens pot fer ms tolerants, comprensius i dalguna manera ms solidaris. Et diverteixes quan treballes? Quan una persona treballa en una cosa, una idea que li surt de dins i que sent la necessitat de fer-la, sempre sho passa malament. Ss vctima duna gran tensi i preocupaci. El pintor, alhora que treballa, pensa en la complicitat del seu possible espectador, s a dir, de la gent que veur la seva obra i aix, naturalment, preocupa. Sn coses de lautoexigncia (mirar de fer-ho sempre b i diferent, per sense perdre el teu estil) i de tirar endavant sense mirar mai enrere amb autocomplaena (evitar pensar que ets el millor o que aquell treball tha sortit rod). Em diverteix treballar, per hi pateixo molt. Qu sents quan acabes un quadre? Quan nacabo un, ja estic pensant en el proper. Perdo linters per les meves obres just en el moment en qu lagafen les altres que encara he de fer. En quina part del procs disfrutes ms? En el curt o llarg trajecte que va de la idea al final, o sigui quan estic creant, en el contacte amb els diferents materials i tamb amb latzar. Creus que s interessant que a les escoles sensenyi art? s fonamental assentar de bon comenament les bases per despertar linters per la cultura i lart. Cal potenciar tots els valors de lemoci i la sensibilitat que els nens i les nenes tenen com a facultats intactes i obertes i cal estimular-les al mxim. Jo mateix men refio molt, de lopini que els nens i nenes expressen sobre les meves obres. Moltes grcies per respondre aquestes preguntes i esperem que continus tenint tant dxit com fins ara. Moltes grcies a vosaltres.

27

Lectura 10

La llegenda del rei i el carboner


Anant un dia de cam el rei Jaume, la set labrasava, i no sabia com fer-se-la passar. Aleshores va descobrir una barraca de carboner. Se nhi va anar, va demanar-hi aigua i aix es va fer passar la set terrible que tenia. Satisfet ja el desig de beure, es va adonar de la gran pobresa daquella barraca i del dur treball del pobre carboner i va pensar que, tot i la duresa de la seva feina, devia guanyar ben poc. Carboner, quin profit en traieu del vostre treball? va preguntar el rei. Del meu treball va respondre, no en trec ms de deu sous diaris. I amb tan poc podeu viure? va preguntar el rei. No tan sols visc, sin que pago el que dec, estalvio per a la vellesa i encara lleno una part dels meus bns per la finestra. Les paraules del bon home sorprengueren el rei i, desprs de pensar-hi i pensar-hi, no va saber aclarir aquell enigma. Finalment, li va demanar: Carboner, com us ho feu per obtenir un rendiment tan gran dun guany tan xic? Doncs s molt senzill. Tinc una gran famlia que he de mantenir. En primer lloc hi ha la mare, la qual he de mantenir per pagar un deute concret. Desprs mantinc els meus fills, que, si sn bons com jo espero, puc suposar que quan arribar a vell i no podr treballar faran amb mi com jo faig amb la mare, i aix, en certa manera estalvio per a la vellesa. I finalment, tinc tres filles de les quals poca cosa puc esperar quan siguin grans i estimo que el cabal que els dedico s igual que si el llencs per la finestra. Lexplicaci del carboner va satisfer molt el rei, que la va trobar molt graciosa i enginyosa; per li va demanar que no la conts a ning ms abans dhaver-lo vist a ell cent vegades. Trobant-se un dia el rei entre la seva cort i parlant de diverses coses, se li va acudir de proposar als seus cavallers lenigma de la vida del carboner: Escolteu aquest enigma: com un home que s carboner i que el seu treball no excedeix de deu sous diaris, pot viure, pagar el que deu, estalviar per a la vellesa i, encara, llenar una part dels seus bns per la finestra. I tot seguit el rei va prometre un premi a qui ho endevins dintre dun perode breu de temps. Un dels cortesans, que mig sabia la ruta feta pel rei temps abans, va sospitar que el rei podia haver trobat en aquella sortida el personatge a qui alludia, i va emprendre el mateix cam per veure si el trobava. En efecte, va topar una barraca molt pobra i va sospitar que hi vivia el carboner. Shi va acostar i en va sortir un home. Van fer conversa i aviat ell li va contar el mateix que al rei. El
La llegenda del rei i el carboner

28

Lectura 10

cavaller no es va fer esperar i de seguida li va preguntar com era possible que un home, que del seu treball no treia ms de deu sous diaris, pogus viure, pagar el que devia, estalviar per a la vellesa i, encara, llenar una part dels seus bns per la finestra. El carboner li va dir que no podia explicar-li la soluci de lenigma, ja que temps abans un gran senyor hi havia passat i li havia proms que no ho contaria a ning ms sense haver-lo vist cent vegades, i que no lhavia tornat a veure ms. El cavaller va trobar de seguida una manera de fer parlar el carboner: li va donar cent monedes que portaven la figura del rei, i les hi va fer mirar i comptar. Daquesta manera el carboner va veure cent vegades la cara del rei i, aix, va poder explicar al desconegut el sentit del seu enigma. Un cop a la cort, va esperar fins al dia que vencia el termini donat pel rei. En preguntar si hi havia alg que hagus endevinat lenigma, el cavaller va respondre i va contar la soluci. Davant ladmiraci de tothom, el rei rest meravellat, per aviat va comprendre que no havia estat obra de lenginy del cavaller. Ben segur que havia estat cosa del carboner que, havent mancat a la paraula, havia revelat el sentit de lenigma. Furis, va manar cridar el carboner amb el propsit desbrinar-ho i, si calia, castigar-lo. Quan el carboner va arribar a la cort, el rei digu: Mhe assabentat que heu faltat a la vostra paraula. Haur de castigar-vos. Senyor, jo no he faltat a la meva paraula va contestar el carboner confiat. Vs em vau demanar que no expliqus la soluci de lenigma fins que us hagus vist cent vegades. I doncs? Que no s la segona vegada que em veieu, avui? digu el rei cada cop ms enutjat. No, senyor, no. Permeteu-me que us rectifiqui i us digui que s que us he vist cent vegades, en lencuny de les monedes que em va regalar un cavaller perqu li resolgus lenigma. Aix, doncs, el rei va haver dadmetre que tots dos homes havien estat ms llestos que ell i, a ms, havien obrat amb tota lleialtat.
Joan Amades (adaptaci)

29

Lectura 11

El retaule del flautista


Una vegada hi havia a Alemanya una vila molt bonica, Pimburg, banyada al sud per les aiges del riu Weser. Quan comena aquesta histria, fa ms de sis-cents anys, els pimburguesos i la seva vila eren vctimes dun terrible flagell: rates! Nhi havia tantes i eren tan grosses que atacaven els gossos i es menjaven els gats. Quant als aliments, ho devoraven tot: piles de formatge, barrils sencers darengades, tastaven la sopa de les olles i feien el niu dins dels barrets dels vilatans. Escena II (Quadre segon) (El barber Hans ensabona la cara de lalcalde.) SCHMID: Estovam b la barba, que laltre dia vas fer-me tres talls. HANS: I tres osques a la navalla. Mai no he vist una barba tan dura. (Entra lagutzil.) AGUTZIL: Senyor alcalde, el sndic Weis i el sndic Baun voldrien parlar amb vs. SCHMID: I ara! Que tornin a la tarda, tinc Consell a les onze. AGUTZIL: Diuen que s un assumpte referent al Consell i que s molt urgent. SCHMID: B, que passin. (Lagutzil surt i entren els dos sndics.) TOTS DOS: Alcalde! SCHMID: Bon dia, bon dia. WEIS: Hem sabut que lAjuntament vol llanar una gran ofensiva contra les rates. SCHMID: Efectivament, lAjuntament no pot ignorar el problema. Farem el que calgui i ms per tal daniquilar-les. WEIS: Alcalde, la Corporaci dApotecaris posa la seva cincia a disposici de lAjuntament. BAUN: I el Gremi de Manyans, el seu enginy. SCHMID: LAjuntament agraeix aquestes valuoses collaboracions. Suposo que sn desinteressades... BAUN: Almenys fins on ho permetin les nostres possibilitats. SCHMID: I no perjudiqui la vostra butxaca. WEIS: Alcalde, no ens mou solament linters material... BAUN: Pensem sobretot en les famlies que pateixen la plaga. WEIS: I hem estudiat la manera de millorar els mata-rates. BAUN: I de perfeccionar les rateres. WEIS: Alcalde, la Corporaci dApotecaris ha compost un nou mata-rates doblement mortfer. SCHMID: Oh!
El retaule del flautista

30

Lectura 11

BAUN: Per la nostra banda, el Gremi de Manyans ha inventat un nou model de ratera doblement mortfer: aqu el t. Aquesta ratera porta dues molles. Resultat: matem dues rates dun sol cop. SCHMID: Permeteu-me que us feliciti. I... digueu-me, resulta molt car? WEIS: El nou mata-rates val... el doble. BAUN: I la nova ratera tamb. SCHMID: (El barber li ha fet un tall.) Refoina! HANS: Perdoneu, alcalde. SCHMID: Per qu et passa? HANS: s que tinc la casa plena de rates, sabeu? SCHMID: I quina culpa en tinc, jo? HANS: B, ara sembla que sarreglar, oi? SCHMID: I s clar que s... I quant creieu que pot costar eliminar-les totes? BAUN: Matar una rata costa un escut. WEIS: Tantes rates, tants escuts. SCHMID: Sn una pila descuts! WEIS: La quantitat de rates augmenta al ritme duna progressi geomtrica. SCHMID: Mare de Du! El Consell es reuneix a les onze. En parlarem. WEIS: B, si s per lAjuntament... BAUN: I si lencrrec s important... WEIS: Podrem fer un bon descompte... BAUN: I una petita comissi... SCHMID: (El barber li ha fet un altre tall.) Ai! HANS: Perdoneu, alcalde. SCHMID: Ja est b, home. Apa, deixa-ho. HANS: Esteu a mig afaitar... SCHMID: Avui mespellussaries la cara... Vs-ten. (El barber surt.) SCHMID: Qu dieu? BAUN: I una petita comissi per a vs. SCHMID: Les grans calamitats acostumen a afavorir els negocis. Dissortadament per als gremis les arques de lAjuntament sn buides. WEIS: Pimburg no s pas una vila pobra. BAUN: Tanmateix, jo diria que s una vila prspera. SCHMID: B, dun lloc o dun altre traurem els diners. WEIS: Esperem-ho, alcalde. (Sapaguen els llums.)
Jordi Teixidor (adaptaci)

31

Lectura 12

El mn del teatre
Lorigen del teatre
Les primeres representacions teatrals van tenir el seu origen a la Grcia antiga, molt abans del naixement de Crist. Els teatres grecs estaven construts en pedra formant un semicercle on se situaven les grades i, al fons, lescenari. Aquesta estructura feia possible que els espectadors poguessin sentir els dilegs de lobra, encara que estiguessin situats lluny de lescenari. Els actors grecs portaven unes mscares molt grosses fetes amb draps enguixats i acolorits, que sovint complementaven amb grans perruques i vestits molt llargs. A lescenari, els actors declamaven i cantaven els textos al ritme duna flauta.

El teatre medieval
Al final de ledat mitjana, el teatre religis va fer acte de presncia a les ciutats. Un pregoner reclutava actors entre la poblaci. Capellans, burgesos i artesans soferien voluntaris per representar els gaireb 500 personatges del Misteri, una llarga pea teatral que explicava la histria sagrada. Els actors deien el text amb fora i aplom, enmig de la cridria de la multitud i quan acabaven tornaven als seus seients. Lanimador de lespectacle dirigia el Misteri com un director dorquestra: donava la sortida als actors i apuntava el text. Des del segle XIII, a ms del teatre religis, van comenar a proliferar petites companyies que representaven farses. Les farses eren unes petites peces cmiques que es representaven en els entreactes del Misteri per distreure el pblic. Ms endavant, les farses es van convertir en un gnere a part. En aquesta poca tamb eren molt populars les companyies teatrals de la Commedia dellArte, que feien representacions cmiques a les places dels pobles sobre un taulat molt senzill. Larlequ, el personatge ms emblemtic daquestes companyies ambulants, era un comediant vestit amb roba de coloraines que feia cabrioles, cantava i recitava, per sobretot, feia servir la imaginaci i lenginy.

El mn del teatre

32

Lectura 12

William Shakespeare, el rei dels dramaturgs


Langls William Shakespeare, un dels genis teatrals de tots els temps, dirigia i a vegades interpretava els seus personatges en un dels teatres ms famosos dEuropa, el Globe de Londres, que podia acollir fins a 800 espectadors. En el Globe es barrejaven les dames elegants i els burgesos rics amb gent de les classes socials ms populars. Lambient era tensssim, els espectadors intercanviaven paraules grolleres. Els actors declamaven un text escrit amb una llengua riqussima, barreja de les expressions pedants dels nobles i les ms grolleres de les classes populars. Shakespeare mesclava amb encert lencs i el vici, la fantasia i el crim, els temes profunds i les pallassades.

Molire, el rei dels comediants


A la Frana del segle XVII, Molire era considerat el rei dels comediants. Durant ms de dotze anys va recrrer els camins de Frana representant les seves obres, on es ridiculitzen els avars, els vanitosos, els hipcrites i els seductors. Caricaturitzant els defectes de les persones i fent que es riguessin de les seves febleses, Molire aspirava a corregir-les.

La tramoia
Fins al segle XVI, les companyies de comediants actuaven a places pbliques o a les cases dels nobles. A poc a poc, per, a Anglaterra, Espanya i Itlia es van comenar a construir teatres. Aleshores va nixer el desig de millorar els decorats, un luxe inaccessible per a les companyies ambulants, equipades amb material escs. Al segle XVII va comenar, doncs, lpoca de la tramoia. El pblic ingenu es meravellava veient baixar del cel, entre grinyols de politges i cordes, qualsevol artefacte del decorat que amagava el mecanisme.

El teatre modern
A poc a poc, les tcniques teatrals, que ja eren prou complexes, van mobilitzar molts professionals, es va imposar la necessitat dun cap que dirigs el conjunt de persones que intervenen en una obra. Per aix, en el segle XIX apareix la figura del director teatral, el qual, juntament amb lautor del text, els actors, els escengrafs, els tcnics de llum, munta lespectacle. El teatre actualment s una empresa on treballa moltssima gent. A part de lautor de lobra, els actors i el director, es necessiten tcnics de tota mena. Els actors segueixen unes tcniques fora complexes: domini de la veu, capacitat per interioritzar el personatge, elasticitat...

33

Lectura 13

Mecanoscrit del segon origen


LAlba, una noia de catorze anys, tornava de lhort de casa seva amb un cistellet ple de figues negres de coll de dama, quan satur a renyar dos nois, que havien pegat a un altre i lhavien fet caure al toll de la resclosa. Els va dir: Qu us ha fet? No el volem amb nosaltres, perqu s negre van contestar ells. I si sofega? I ells es van arronsar despatlles: eren dos nois formats en un ambient cruel i ple de prejudicis. I aleshores, quan lAlba ja deixava el cistellet per tal de llanar-se a laigua, el cel i la terra van comenar a vibrar amb una mena de trepidaci sorda que anava augmentant, i un dels nois, que havia alat el cap, digu: Mireu! Tots tres van poder veure un estol daparells voladors que satansava remorosament a la llunyania. Nhi havia tants que cobrien lhoritz. Laltre noi va dir: Sn plats voladors, tu! I lAlba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans que avanaven de pressa cap a la vila, mentre la tremolor de la terra i de laire augmentava i el soroll creixia. Per va pensar de nou en el fill de la seva vena, en Ddac, i es va capbussar en laigua. Dins laigua, lAlba va nedar cap a les lianes que empresonaven el noi. I sense que el noi li dons cap feina, ja que havia perdut el coneixement, va arrossegar-lo amb una m, mentre laltra i les cames obrien un solc cap a la superfcie, on la respiraci continguda va explotar-li, com una bombolla que es forada, abans de continuar nedant fins a la riba. En enfilar-se a la riba amb el cos del noi, encara va tenir temps de veure com el nvol daparells voladors desapareixia per lhoritz. I sense entretenir-se, lAlba va ajeure en Ddac de bocons sobre lherba del marge, va fer-li treure tanta aigua com pogu, el gir de cara enlaire en comprovar que encara no donava senyals de vida i enfons la boca en els seus llavis per tal de passar-li laire dels propis pulmons fins que el noi parpellej i es mogu. Llavors va estranyar-se que els dos nois que havien tirat en Ddac no hi fossin. I desprs va veure que tots dos eren a terra garratibats. En Ddac, que saixecava, pregunt: Vols dir que no sn morts, Alba? I llavors lAlba va alar la vista cap al poble i obr la boca sense que lin sorts cap so. Al seu davant, a tres-cents metres, Benaura semblava un altre poble, ms pla; sota la pols que hi penjava
Mecanoscrit del segon origen

34

Lectura 13

com una boira. Les cases samuntegaven les unes damunt les altres, com si les hagus esclafat una gran m barroera. Exclam: Oh! I tot seguit va arrencar a crrer cam avall. A la vila no quedava res dempeus. Els edificis shavien ensorrat. Tot de pedres i de teules partides estaven escampades pels carrers i cobrien les voreres. I arreu, mig colgats per les runes, hi havia cadvers. De sobte pens qu els devia haver passat als seus pares. I va crrer cap al tombant on hi havia casa seva. I ara la casa ja no hi era. La casa shavia precipitat damunt del sostre dels baixos i a sota hi havia el pare, la mare... Va alar les mans. I els llavis li tremolaven pel plor... fins que una veueta, que tamb plorava, digu al seu costat: I la mare, Alba? En Ddac lhavia seguida des de la resclosa, havia recorregut com ella els carrers visitats per la mort, fins que havia arribat a casa seva. Perqu vivia all, al costat, amb la Margarida. LAlba labra i ploraren tots dos. LAlba, per, va asserenar-se i digu: Deuen haver matat tothom. I quan li explicava all dels avions, que ell no havia vist perqu era sota laigua, van sentir un crit inesperat que els va fer girar el cap i van veure locell que tenien al pati que movia les ales dins la gbia. La cadernera! No estem sols Ddac, no estem sols! I hi estaven, no havia quedat ning de la seva espcie, ni cap mamfer. Havien quedat, per, les gallines, les mosques... Tot explorant el terreny lAlba es feia preguntes: per quina mena de vibraci podia haver estat aquella que mats persones, animals, per que hagus respectat els insectes i els ocells?, que potser tamb havia succet el mateix en altres ciutats? En Ddac va preguntar: A tot arreu deu haver estat igual, Alba? De seguida ho sabrem. Van recrrer la vila per proveir-se de roba, aliments i estris necessaris per comenar lexpedici. Van dirigir-se al punt ms alt de la vila i amb els prismtics confirmaren que tamb el poble ve havia sucumbit a latac.
Manuel de Pedrolo (adaptaci)

35

Lectura 14

La predicci del temps


Oi que alguna vegada has volgut saber si tal dia far sol perqu vols sortir dexcursi o anar a la platja? La predicci del temps o meteorologia serveix per aclarir aquest dubte, per tamb per valorar el risc dalguns fenmens que poden arribar a ser catastrfics. Des de temps antic les persones han volgut predir el temps. Avui encara tots els mitjans de comunicaci tenen un espai reservat a la informaci meteorolgica. Els homes i les dones del temps ens expliquen si far sol o si plour, si nevar o si bufar un vent molt fort. La meteorologia s la cincia que estudia els fenmens atmosfrics i permet fer previsions sobre el temps que far. Grcies a aquestes previsions decidim la roba que ens posem o si cal que agafem el paraigua. De tota manera, aquestes no sn les niques utilitats de les previsions meteorolgiques. Tamb serveixen per valorar el risc dincendis forestals i preveure inundacions, tornados o situacions de contaminaci elevada.

Cartes al director

I els altres homes i dones del temps?


En llegir larticle La predicci del temps publicat ahir en aquesta mateixa revista, vaig sentir la necessitat daclarir una idea que noms shi apuntava. A larticle sesmentaven els homes i les dones del temps que ens expliquen si far sol o si plour, si nevar o si bufar un vent molt fort. La major part de la gent noms coneix els meteorlegs que surten a la televisi. Ens diuen quin dia far dem, per per poder fer-ho necessiten lajuda de milers de persones

que treballen arreu del mn. A Catalunya, hi ha moltes persones que dos cops al dia observen el temps i fan unes anotacions que envien als centres especialitzats. Aquesta mateixa tasca es fa des duna srie destacions meteorolgiques que enregistren si fa calor o fred, si bufa el vent o no, si fa humitat, si plou... Totes aquestes dades sintrodueixen en uns ordinadors que les analitzen amb lajut dels experts. Un cop analitzades, ja tenim la previsi del temps. Tota aquesta feinada serveix per calcular com evolucionar el temps durant uns dies. No gai-

res dies, perqu les prediccions noms es poden fer amb una setmana dantelaci com a mxim. Ja se sap que el temps s molt variable i que pot arrencar a ploure quan noms fa cinc minuts que el sol picava de valent! Reivindico, doncs, la feina de tot un collectiu a qui mai veiem la cara, per que sn fonamentals per fer les prediccions meteorolgiques. Sense la seva collaboraci res del que preveuen els homes i dones del temps no coincidiria amb la realitat.
Cludia Huguet i Ferr. Reus

La predicci del temps

36

Lectura 14

Cartes al director

La meteorologia i els hotels


Les idees que es plantegen a larticle La predicci del temps sn molt respectables, per, segons la meva opini, sn poc realistes. Entendre les previsions meteorolgiques com un termmetre exacte del bon temps o del mal temps, de pluges o de vent, em sembla fora arriscat. Pertanyo al Gremi dHotelers de Girona i puc assegurar que les previsions que es fan darrerament pels mitjans de comunicaci ens porten a la runa. Quan arriben perodes de vacances, en qu el sector del turisme en pot treure profit, una previsi de mal temps pot fer canviar els plans de molta gent i donar-se de baixa daquella reserva dhotel que havien fet per passar uns dies a la platja. Per s que, a ms, la majoria de les vegades el temps no segueix les previsions i els hotels resten buits sota un sol que bada les pedres. Deixem descoltar els homes i les dones del temps amb una fe cega. Sabem que la meteorologia no s una cincia exacta i, per tant, cal que no es facin afirmacions tan categriques. Planifiquem les nostres vacances o caps de setmana sense condicionants atmosfrics. La platja, els pobles i la costa tamb tenen possibilitats sense sol.
Antoni Costa i Domnec Gremi dHotelers de Girona

Poca o molta exactitud...


Voldria manifestar el meu desacord amb larticle que va escriure Antoni Costa i Domnec quan es referia a la poca exactitud de la meteorologia. De les seves paraules sembla que es desprengui un rebuig a lefectivitat de les previsions meteorolgiques.

La meteorologia ha significat un aven important en la mesura que es pot tenir un coneixement de les forces de la naturalesa i poder evitar certes catstrofes. Les previsions meteorolgiques per valorar els riscos dincendis, inundacions o situacions de contaminaci elevada fan una tasca molt profitosa i amb conseqncies positives per a la humanitat.

Quines conseqncies hauria provocat, per exemple, lhurac Mitch a lAmrica Central si no shagus previst? I quants incendis forestals haurem hagut de comptar si no hagussim escoltat les mesures per evitar focs en poques dalt risc?
Merc Puig i Garcia Granollers

37

Lectura 15

El talp Eudald mira la tele


Jo volia veure el mar. Feia temps que en sentia dir meravelles. Els humans Cap de Carbassa, quan tornaven del mar, tenien la pell ms bruna i els cabells ms daurats, trepitjaven lleugers i sospiraven: Quines vacances vora el mar! I tenien lal salat com el vent que bufava de llevant. Un dia em va picar la curiositat i ja sabeu com ens ho maneguem els talps... Vas cavar una galeria! va cridar en Bala, rpid com un llampec. Aix mateix. Vaig cavar i cavar i no em vaig aturar fins que vaig estar-ne segur. La humitat salobre, aquella sentor de iode, el tacte de la sorra. Ja hi era. Vaig sortir enfora i vet aqu la sorpresa. Quina sorpresa? Un cau de Caps de Carbassa amb rodes. Per la mosca vironera! LEudald va rectificar. Un cau no, una ciutat sencera de petits caus arrenglerats els uns al costat dels altres, blancs i lluents, damunt unes rodes, amb tauletes al defora, cadires virolades de flors i tendals de ratlles que feien una ombra deliciosa. Jo sc tafaner de mena i vaig sentir curiositat. Vaig enfilar-me per les escales del cau que tenia ms a la vora i vaig entrar. I qu hi havia dins la casa? Hi havia un gran televisor. Al davant hi seien dos Caps de Carbassa grans i tres Caps de Carbassa petits que menjaven crispetes i ploraven. Per qu ploraven, tiet? Ploraven perqu miraven la tele. La tele fa plorar? Unes vegades fa plorar, daltres fa riure, daltres fa por... s una capsa mgica? Molt b, Taca-rodona! Les imatges sn de mentida, per semblen de deb. s mgica. I qu van dir els Caps de Carbassa quan et van veure, tiet? No em van veure. Quan els Caps de Carbassa miren la tele no tenen ulls per a res ms. Jo ho vaig aprofitar per ensumar i descobrir on era i qui eren els Caps de Carbassa que seien davant la capsa mgica. Havia anat a parar a un cmping al costat del mar. Era dalt una rulot on passaven lestiu uns avis amb els seus nts. Tot el cmping els coneixia com la famlia Telerina. I per qu, tiet? Perqu no sortien mai de la rulot i passaven el dia davant la tele. Exactament com els vaig
El talp Eudald mira la tele

38

Lectura 15

trobar, amb els ulls oberts com unes taronges, menjant crispetes i bevent refrescos. Ja sabeu que jo sc molt sociable i magrada fer amics. Vaig decidir presentar-mhi. Vaig acostar-me a la Cap de Carbassa via i li vaig llepar la sabata. I et va donar una puntada de peu! De cap manera. La Cap de Carbassa via es va calar les ulleres, em va saludar com si fos de la famlia i em va deixar seure al seu costat. Es deia Teresa. Vols mirar la tele? Au, seu aqu amb nosaltres. Vols una crispeta? T, home, t, no facis compliments. I va continuar asseguda com si res, amb les ninetes que li giravoltaven i la boca oberta. Jo vaig imitar-la, per al cap duna estona em feien mal els ulls. via, avui mirars els dibuixos amb nosaltres? va preguntar-li un dels nens. Aquests dibuixos cridaners, claus de judo i truitcoles matxucats? va contestar la Teresa. Terrcoles la va corregir lavi. s igual, terrcoles o truitcoles, el que sigui..., de cap manera. Sn una salvatjada. Lavi no hi estava dacord. A tu el que et passa s que no hi entens. Tots tres nens van donar la ra a lavi. s una srie superguai, iaia! s la srie del Lluitador Blanc! Amb armes interespacials! Es desintegren! Sssst! Que comencen els anuncis! Jo em pensava que, en acabar, saixecarien de les cadires i tancarien la tele; per no, van continuar mirant els anuncis i cap dells no es va moure ni un millmetre. Els nens, en veure els anuncis, es van esverar i van comenar a assenyalar objectes de colors que sortien a la pantalla. Em vull comprar aquesta torradora de panets! Jo vull uns pantalons de marca rentats a la pedra! Jo vull un cotxe teledirigit blau elctric com aquest! Jo, un despertador musical amb ritme disco! s fantstic! De sobte, al televisor va aparixer un estany blau, blau com el cel. La Teresa va sospirar: Que maco s el mar. Jo mirava hipnotitzat aquella imatge. All era el mar! I el mar era tan mgic com la televisi. Vaig ensumar i em va arribar laroma salada. Vaig sentir la remor de les onades. Per no marribava a travs del televisor sin a travs de la finestra de la petita rulot. Ves com sn les coses. Tenia el mar a quatre passes i el veia per primer cop a la televisi.
Maite Carranza (adaptaci) 39

COMPRENSI LECTORA

Lectura 1: Lilla del tresor


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:


a) On s el mapa del tresor?

b) Qui s en John Silver? Qu volia aconseguir?

c) Qui ajuda els protagonistes a trobar el tresor?

d) Qu fa en John Silver quan troben el tresor?

Numera les vinyetes i escriu quines corresponen a cada part de la histria:


Parts de la histria Introducci Nus Desenlla Vinyetes

Busca aquestes onomatopeies en el cmic i explica qu signifiquen:


Bang! Aagg! Aagg! Ha, ha, ha! Aahhh! Oooohhh!

Lilla del tresor

42

Lectura 2: La volta al mn en 80 dies


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta les preguntes segents:


a) Per qu es va aturar lelefant?

b) Qui era la dona que estava estirada al carro? Per qu era all?

c) Per qu Phileas Fogg no continua el seu viatge?

d) Qui salva la jove hind de les flames? Com ho fa?

Escriu els fets que passen a la histria en aquests moments del dia:
a) Al capvespre: b) A la nit: c) A trenc dalba: d) Al mat:

Tria el significat correcte de cada expressi:


a) Caure de son: Estar marejat. Anar a dormir. Adormir-se. b) Posar fil a lagulla: Comenar a fer una cosa. Ser gil. Iniciar una costura.
43

c) Tocar el dos: Marxar. Fer comptes. Fer msica.


La volta al mn en 80 dies

Lectura 3: Volar, el somni de la humanitat


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:


a) Qui era car? Era un personatge real o de ficci?

b) A quin segle va aconseguir volar per primera vegada lsser hum?

c) Per qu va fracassar el dirigible?

d) Quins inventors van aconseguir construir un avi semblant a lactual? Quan ho van aconseguir?

e) Quina va ser la primera lnia regular aria de passatgers?

Ordena aquests ginys voladors del ms antic al ms modern:


aeropl globus aerosttic estel avi dirigible

Llegeix aquestes paraules i subratlla qu tenen en com:


aeronutica aerstat aeronauta

Busca en el diccionari altres paraules que comencin igual que les anteriors,

escriu-les i explican el significat.

Volar, el somni de la humanitat

44

Lectura 4: Lofici que ms magrada


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:


a) Quin ofici descriu la primera estrofa? b) Quina feina fan els manyans?

c) Qu diu el poeta que fan els calafats?

d) Quin ofici descriu lltima estrofa?

Fixat en la forma del poema i contesta:


a) En quantes estrofes es divideix el poema? b) Totes les estrofes tenen el mateix nombre de versos? c) Hi ha versos que rimin?

Busca en el poema aquestes expressions i explican el significat:


a) Ser de bon viure: b) Ser ofici de festa: c) Anar en cos de camisa: d) Caminar de pla:

Completa aquesta oraci triant lopci correcta:


Una descripci potica t com a objectiu:

Donar el mxim dinformaci. Informar duna manera exacta i precisa sobre un tema. Presentar la informaci de forma bonica.
45
Lofici que ms magrada

Lectura 5: Lauca del braman i lhostaler


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes sobre lauca:


a) Qui s el protagonista de lauca? b) Quin problema t el protagonista? c) A qui demana ajut? d) Qu fa el braman amb la cassola encantada? e) Com castiga la deessa a lhostaler?

Resumeix lauca a partir de les respostes que has donat en lactivitat anterior.

Observa la rima entre les dues ltimes paraules de cada vers. Com sanomena aquest tipus de rima?
vers auca rodol estrofa

Explica qu volen dir aquestes expressions:


a) Inspirar pietat: b) Quin b de Du de menjar: c) Aplacar la fera: d) Atipar-se de valent: e) Fer el viu:

Lauca del braman i lhostaler

46

Lectura 6: Les regles dels jocs


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Compara els jocs de la lectura i contesta les preguntes segents:


a) Quin dels jocs seria indicat si fssiu ms de trenta persones? b) Quin seria el ms adient si fssiu menys de set persones? c) Quins jocs sn ms adequats per jugar al pati?

d) Quin dels jocs pot durar ms temps?

Relaciona cada ordre amb el joc que li correspon:


a) Desprs dun temps convingut, en sentir el senyal quedeu-vos tots quiets on sigueu. b) Passeu la pea, sense agafar-la amb els dits, a la m dreta del ve de lesquerra al ms rpidament possible. c) Trieu un director de joc, que s qui dir el color de la cinta que sha de caar. d) Colloqueu-vos en files de 6 o 7 participants asseguts lun darrere laltre amb les cames obertes i molt junts. e) Passeu per entremig dels companys fins que quedeu tots embolicats.

Escriu un ttol diferent per a cadascun dels jocs:


La moneda que corre: Els nusos: Caar cintes: Centpeus: Els vkings:
47
Les regles dels jocs

Lectura 7: La tele per dins


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:


a) Quins productes fabrica la televisi?

b) Quins aspectes shan de tenir en compte abans de dissenyar un programa?

c) Des don es controla tot el que passa durant la gravaci dun programa?

d) Com arriben els programes als televisors de les cases?

Relaciona cada pas del procs amb la fase corresponent delaboraci dun programa.
Definici de la idea Escenografia Illuminaci Vestuari Muntatge dudio Disseny grfic Gui

preproducci producci postproducci

Realitzaci Muntatge Atretzo Regidor Cmeres

Explica el significat daquestes expressions:


a) Crear atmosferes: b) Lloc de pas obligat: c) Fer nmeros:

La tele per dins

48

Lectura 8: El fantasma els persegueix


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:


a) Com sanomena la colla dels tres amics? b) Per qu pugen a les golfes de ledifici?

c) Com van sortir de la casa?

d) Qu els diu el fantasma?

e) Era un fantasma de veritat? Qui era?

Relaciona aquests trets caracterstics amb cada personatge de la lectura:


a) s agosarat o agosarada. b) Posseeix sentit de lorientaci c) s prctic o prctica.
Pau Virgi Lluc

Busca en el diccionari les paraules segents i anotan el significat:


a) forncula: b) llambordes:

Escriu un resum del text.

49

El fantasma els persegueix

Lectura 9: Viladecans, un artista amb histria natural


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:


a) Qu feia Joan-Pere Viladecans quan era petit?

b) On va presentar la seva primera exposici? Com va anar?

c) Qu pensa Viladecans del fet artstic: es neix artista o se naprn?

d) Quan perd linters lartista pels quadres que fa?

e) Per qu pensa que s important ensenyar art a les escoles?

Ordena els diferents passos que segueix lartista per fer un quadre:
Lobra es fa i sembla cobrar vida i sovint tamb replicar. Anota i fa un petit croquis i procura desenvolupar en imatges, formes i colors el que vol expressar. Lartista t una idea, el detonador inicial, que pot sorgir en qualsevol lloc o a partir de qualsevol cosa.

Relaciona aquestes paraules amb el seu significat:


a) introvertit Persona que aprn sense cap mestre. b) autodidacte c) evolucionar
Molt tmid. Fer sempre coses millors i diferents.

d) autoexigncia Fer sempre coses millors i diferents. e) autocomplaena


Exigncia en un mateix.
50

Viladecans, un artista amb histria natural

Lectura 10: La llegenda del rei i el carboner


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes sobre la llegenda:


a) Qu pregunta el rei al carboner?

b) Qu contesta el carboner al rei?

c) Quin s el deute que paga el carboner?

d) Com estalvia el carboner per a la vellesa?

e) Qu vol dir exactament el carboner quan diu que llena els diners per la finestra?

Busca el significat daquestes paraules de la lectura i fes una frase amb cada una:
a) enigma: b) encuny: c) bns:

Relaciona cada frase feta amb el significat que li correspon:


1 Anar a sou. 2 Suspendre de sou i feina. 3 Per quins set sous.

Demanar per quina causa o ra. Treballar cobrant una paga fixa. Privar alg per un temps determinat de retribuci i de funcions.
51
La llegenda del rei i el carboner

Lectura 11: El retaule del flautista


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta les preguntes segents:


a) Quin problema t la ciutat de Pimburg? b) Qu fa lalcalde de la ciutat quan el van a visitar els sndics?

c) Quina soluci proposen els sndics al problema?

d) Quins personatges volen treure profit de la situaci? De quina manera?

Relaciona el nom de cada ofici amb el seu significat:


sndic agutzil alcalde many apotecari

a) Oficial municipal que est a les ordres de lalcalde dun ajuntament. b) Antigament, qui sencarregava de preparar medicaments. c) Encarregat dels interessos i les gestions administratives duna comunitat. d) President de lajuntament dun municipi. e) Artes que fabrica panys, claus i objectes de ferro.

Busca aquesta frase de la lectura i explica qu vol dir:


La plaga de rates us farceix els mitjons de bons escuts dor, eh?

El retaule del flautista

52

Lectura 12: El mn del teatre


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:


a) On va nixer el teatre? b) A quin teatre interpretava Shakespeare les seves obres? De quin pas era?

c) Com es diuen les peces religioses que sinterpretaven a ledat mitjana?

d) Qu sn les farses? e) En qu consisteix la tramoia?

Pensa i opina qu volen dir aquests enunciats del text:


a) Larlequ feia servir, sobretot, la imaginaci i lenginy.

b) Caricaturitzant els defectes de les persones i fent que es riguessin de les seves febleses, Molire aspirava a corregir-les.

Consulta el diccionari i anota el significat de les paraules segents:


a) entortolligar: b) avar: c) vanits: d) hipcrita:
53
El mn del teatre

Lectura 13: Mecanoscrit del segon origen


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:


a) Qui va empnyer en Ddac a la resclosa? Per qu ho van fer?

b) Qui va salvar en Ddac? c) Qu va veure lAlba abans de llanar-se a laigua?

d) Qu van veure lAlba i en Ddac desprs de sortir de laigua?

e) Per qu es van posar a plorar quan van arribar al poble?

Ordena aquestes frases que formen el resum de la lectura:


Els dos nois caminen fins al poble i sadonen que aquells aparells misteriosos lhan atacat. LAlba es llena a laigua i salva en Ddac. Descobreixen que latac noms ha respectat els animals i decideixen proveir-se de roba i aliments per comenar una expedici. LAlba veu que dos nois tiren a laigua un noi negre, mentre el cel i la terra comencen a vibrar i satansen uns plats voladors. Els dos nois, en veure les seves famlies sota les runes, es posen a plorar i descobreixen que latac ha afectat, tamb, altres pobles.

Classifica les frases anteriors en aquest quadre:


Introducci Nus Desenlla

Mecanoscrit del segon origen

54

Lectura 14: La predicci del temps


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:


a) Per a qu serveix la meteorologia?

b) Qu sn les prediccions meteorolgiques?

c) Quines cartes estan ms dacord i quines ms en desacord amb larticle?

Escull i assenyala la frase que resumeix millor cada carta dopini.


Les previsions meteorolgiques fan una tasca molt profitosa i amb conseqncies positives per a la humanitat. La meteorologia ha originat un aven important en la mesura que es pot tenir un coneixement de les forces de la naturalesa. Tot un collectiu de meteorlegs recullen i analitzen les dades durant un dia per fer la previsi amb una setmana dantelaci com a mxim. Els meteorlegs han de fer prediccions sense ser tan categrics, ja que, en ser una cincia poc exacta, afecta el sector del turisme. Els homes i les dones del temps tenen un gran equip de persones que treballen perqu es puguin fer prediccions diries. Abans de sortir de vacances, cal que escoltem les prediccions que fan els meteorlegs.

Indica si aquestes expressions sn sinnimes. Buscan daltres que vulguin dir el mateix i escriu-les.
Fa un sol que bada les pedres El sol picava de valent.

55

La predicci del temps

Lectura 15: El talp Eudald mira la tele


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes sobre la lectura:


a) Quants membres formaven la famlia que va visitar el talp? b) Quina s lnica activitat que fa aquesta famlia? Quina era la seva actitud?

c) Com s el talp Eudald?

d) Quin personatge de la famlia s ms crtic amb els programes de televisi?

e) Quina reacci tenen els nts quan veuen els anuncis de la tele?

Explica qu volen dir aquestes frases del text:


a) Els Caps de Carbassa, quan miren la tele, no tenen ulls per a res ms.

b) El mar s tan mgic com la televisi.

Consulta el diccionari i escriu el significat daquestes paraules i expressions:


a) salobre b) sentor: c) tendals: d) calar les ulleres:

El talp Eudald mira la tele

56