You are on page 1of 78

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Francesc Josep Garrido Contreras

Installacions domtiques

Installacions domtiques

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

ndex

Introducci Resultats d'aprenentatge 1. rees de gesti en installacions domtiques 1.1. Introducci a lautomatitzaci dhabitatges 1.2. Caracterstiques dels habitatges i edificis automatitzats 1.2.1 Flexibilitat 1.2.2. Compatibilitat amb altres tecnologies existents 1.2.3. Fiabilitat en el funcionament 1.2.4. Fiabilitat i sostenibilitat en el manteniment 1.2.5. Viabilitat econmica 1.3. rees daplicaci en les installacions domstiques 1.3.1. rea de control i gesti denergia 1.3.2. rea de seguretat 1.3.3. rea de confortabilitat 1.3.4. rea de comunicacions 1.4. Sistemes de control depenent de la seva configuraci i arquitectura 1.4.1. Sistema centralitzat 1.4.2. Sistema descentralitzat 1.4.3. Regulaci i control en lla obert i lla tancat 1.5. Tipus de senyals en un sistema de control 1.5.1. Senyals analgics 1.5.2. Senyals digitals 1.5.3. Senyals tot-res 1.6. Topologia de les xarxes: estrella, anell, bus i arbre 1.6.1. Estrella 1.6.2. Anell 1.6.3. Arbre 1.6.4. Bus 1.7. Suport de comunicaci de xarxes domtiques 1.7.1. Suport de comunicaci per corrents portadors 1.7.2. Suport de comunicaci per cable especfic 1.7.3. Suport de comunicaci inalmbrica: infraroig i radiofreqncia 1.8. Elements fonamentals d'una installaci domtica 1.8.1. Sensors 1.8.2. Actuadors 1.8.3. Elements auxiliars 1.8.4. Supervisi i control 1.9. Traducci de les principals magnituds fsiques 1.10. Tecnologia aplicada a l'automatitzaci d'habitatges

4 6 8 9 10 11 12 12 12 13 13 14 15 18 20 22 23 25 26 33 33 34 34 35 35 36 37 37 38 39 40 41 42 42 43 44 45 48 49

Installacions domtiques

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

1.10.1. Sistemes descentralitzats de bus 1.10.2. Sistemes basats en autmats programables 1.10.3. Sistemes basats en corrents portadors 1.10.4. Sistemes sense fils 1.11. Simbologia general dels sistemes de control 1.11.1. Components del sistema 1.11.2. Sensors o entrades 1.11.3. Actuadors o sortides 1.12. Documentaci tcnica 1.12.1. Documentaci tcnica de la installaci 1.12.2. Documentaci per a l'usuari 1.13. Reglamentaci (ITC BT 51 i futura ITC BT 52 ) 1.13.1. Objecte i camp dapliaci (ITC BT 51) 1.13.2. Tipus de sistemes (ITC BT 51) 1.13.3. Requisits generals de la installaci (ITC BT 51) 1.13.4. Condicions particular de les installacions (ITC BT 51) 1.13.5. Futura instrucci ITC BT 52 2. Prevenci de riscos laborals i protecci ambiental 2.1. Identificaci i avaluaci de riscos 2.2. Mesures de seguretat i de protecci individual 2.2.1. Mesures de seguretat 2.2.2. La protecci individual 2.3. Classificaci dels residus generats per a la seva retirada selectiva 2.4. Compliment de la normativa de prevenci de riscos laborals i de seguretat enfront el risc elctric 2.4.1. Recomanacions bsiques de seguretat davant el risc elctric:

50 52 53 55 56 56 58 60 61 61 63 64 65 65 66 67 68 69 69 71 71 72 74 76 76

Installacions domtiques

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Introducci

Introducci

Lautomatitzaci o gesti tcnica dedificis o habitatges (domtica, com se la sol anomenar), s una rea multidisciplinria que engloba conceptes drees com lelectricitat, lelectrnica, la informtica i les comunicacions. En la construcci, rehabilitaci i ampliaci dhabitatges i edificis, la nostra societat demana cada vegada ms una srie de serveis com ara que siguin confortables, que es pugui estalviar i racionalitzar l'energia, que siguin segurs quant a la protecci i el control daccessos de persones i que a ms els propietaris puguin controlar i interaccionar amb l'habitatge o edifici, tant des de dintre com des de fora. Aquest augment de confort, estalvi denergia, seguretat i la interacci i el control de lhabitatge o edifici es tradueix en qualitat de vida per a les persones que lhabiten. Per tal que aquests serveis cada vegada ms sollicitats es puguin dur a terme, cal dotar les construccions dunes installacions complementries a les convencionals que s'han anat fent fins ara. Aquestes noves installacions que fan possible els serveis en els habitatges i els edificis se solen anomenar de manera genrica installacions domtiques i immtiques respectivament. Enl'apartat rees de gesti en installacions domtiques es fa una descripci de que s la domtica i que s la immtica, a travs de les rees daplicaci, forma de sintetitzar els serveis que ens ofereix aquesta tecnologia. Continuarem amb lestudi dels elements que intervenen en aquesta tecnologia com el tipus de senyal emprada en les comunicacions dels aparell domtics, formes cablades de fer les installacions i tipus daparells domtics. Tamb veurem tots els tipus de tecnologia domtica, la simbologia grfica utilitzada per dissenyar esquemes dinstallacions domtiques i la documentaci tcnica que sha de confeccionar per aquest tipus dinstallacions tenint en compte el Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi. En l'apartat Prevenci de riscos laborals i protecci ambiental comenarem identificant els riscos que comporten aquest tipus dinstallacions aix com les mesures de seguretat a emprar. A ms a ms tamb veurem lo referent a la classificaci dels residus generats, el compliment de la normativa de protecci ambiental i per ltim la

Installacions domtiques

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

prevenci de riscos laborals i de seguretat enfront al risc elctric. Per a treballar aquesta unitat no cal tenir coneixements previs, tan sols shan dagafar les idees principals de qu s la domtica, la immtica i poder diferenciar entre un edifici automatitzat o un edifici intelligent.

Installacions domtiques

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Resultats d'aprenentatge

Resultats d'aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat l'alumne/a: 1. Identifica rees de gesti i sistemes automtics que configuren les installacions automatitzades en habitatges, analitzant el funcionament, les caracterstiques i les normes daplicaci. Reconeix les diferents tipologies dautomatitzacions domstiques. Reconeix els principis de automtiques en habitatges. funcionament de les xarxes

Reconeix aplicacions automtiques en les rees de gesti: confort, seguretat, energia i telecomunicacions. Descriu les diferents tecnologies aplicades a lautomatitzaci dhabitatges en funci del sistema de control utilitzat. Descriu les caracterstiques especials dels conductors installacions amb sistemes descentralitzats de bus. en

Identifica i descriu els equips i elements que configuren la installaci automatitzada, interpretant la documentaci tcnica. Consulta la normativa vigent relativa a les installacions automatitzades en habitatges. Relaciona els elements de la installaci amb els smbols que apareixen en els esquemes.

Installacions domtiques

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

2. Aplica les normes de prevenci de riscos laborals i de protecci ambiental en el muntatge i manteniment dinstallacions domtiques, identificant els riscos associats, les mesures i els equips per a prevenir-los. Identifica els riscos laborals en les tasques de muntatge i manteniment dinstallacions domtiques (manipulaci de materials, equips, eines, utensilis, mquines, realitzaci de proves, reparaci i substituci delements, entre daltres). Determina les mesures de seguretat i de protecci personal que s'han d'adoptar en cada cas. Identifica les possibles fonts de contaminaci de l'entorn ambiental. Valora l'ordre i la netedat d'installacions i equips com a primer factor de prevenci de riscos.

Installacions domtiques

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

1. rees de gesti en installacions domtiques

1. rees de gesti en installacions domtiques

Les rees de gesti en les installacions domtiques s una manera modular dabordar els serveis que ens ofereix lautomatitzaci i la gesti dhabitatges i edificis. Aquestes rees de gesti es podem representar en quatres gran blocs: rea de gesti de lenergia, en qu lobjectiu s lestalvi de l'energia i aix saconsegueix amb el control i lautomatitzaci de les installacions de climatitzaci i de la illuminaci principalment, en les quals soptimitzar la seva utilitzaci sobre la base de la presncia de persones i de criteris estndards destalvi com per exemple que la temperatura de confort no sobrepassi els 22C recomanats. rea de la confortabilitat: t com a propsit la comoditat en la utilitzaci de les installacions domtiques existents en lhabitatge o edifici. Un exemple de confortabilitat es troba en la rutina del dia a dia en un habitatge en el qual pel mat i abans d'aixecar-se ja es pugen les persianes, es posa en marxa la msica ambiental i la calefacci passa de mode nit a mode confort. Una vegada aixecats es preparen per marxar, i en abandonar lhabitatge, tanquen la porta i automticament, en no detectar-se moviment dins lhabitatge, sapaga la msica ambiental, es connecta lalarma i la calefacci passa de mode confort a mode standby. rea de la seguretat: s diferent segons el tipus de construcci on saplica. En lhabitatge sutilitza el sistema dalarma amb detectors de moviment amb la possibilitat, per exemple, d'enviar missatges a lusuari advertint-lo del succs o accionar automticament tots els llums de la casa si lalarma salta a la nit. En el cas de ledifici, a part dels detectors, tamb entren en funcionament cmeres de vigilncia, detectors d'empremtes dactilars per a poder accedir a les diferent dependncies de ledifici segons el privilegi programat dins la installaci domtica. rea de les comunicacions, que fa referncia a tot el que t a veure amb la interacci entre lusuari i les installacions domtiques dins ledifici o habitatge. Aquesta interacci tracta que lusuari pugui dirigir les installacions a distncia i que estigui informat dels esdeveniments programats, per qualsevol incidncia que hi hagi en lhabitatge o edifici.

Installacions domtiques

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Amb aquestes rees es dna resposta a totes les necessitats en la gesti i automatitzaci en qualsevol tipus dedificaci.

1.1. Introducci a lautomatitzaci dhabitatges


1.1. Introducci a lautomatitzaci dhabitatges

Des de sempre lhome ha anat buscant la manera d'augmentar la seva qualitat de vida i la resposta a aquest plantejament s que les tasques rutinries, que sn moltes, les faci alg altre. La resposta o soluci passa doncs per automatitzar tant les tasques rutinries com les puntuals que lhome hauria de fer. Aquesta automatitzaci i gesti la farem mitjanant la domtica en el cas de lhabitatge i de la immtica en el cas dels edificis.

Sentn per installaci domtica un conjunt daparells electrnics que es comuniquen entre ells i fan tasques o funcions. A ms de comunicar-se entre ells, aquests dispositius han de ser capaos de comunicar-se amb les persones a qui serveixen, i no tan sols aix sin que ho han de fer de manera fcil per tal que als usuaris no els comporti un esfor aprendre a controlar-los.

Les tasques que habitualment sautomatitzen i gestionen en una installaci domtica sn les representades en la figura 1. Els serveis ms representatius que ofereix la domtica i la immtica sn lautomatitzaci i gesti de: persianes, llums, tendals, reg dels jardins, endolls, control extern i intern dels propis serveis installats, gesti de lenergia per calefacci, aire condicionat i ACS (aigua calenta sanitria) combinada amb la utilitzaci denergies renovables, alarmes de fuites daigua, dincendi i de robatori entre altres, etc.

Les tasques automatitzades que es facin en els habitatges o edificis tamb s'anomenen servei domtic.

Installacions domtiques

10

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 1. Serveis que ofereix la domtica i la immtica

Per a dur a terme lautomatitzaci i gesti de ledifici o habitatge organitzem la gesti en quatre rees o serveis genrics com ara: rea de lenergia, per a poder estalviar-la, racionalitzar-la i combinar-la amb altres energies com la renovable. rea de la confortabilitat per a augmentar la qualitat de vida de les persones que utilitzen o es troben en habitatges o edificis automatitzats. rea de la seguretat per a poder preservar la seguretat de les persones i bns i integrar tots els temes de seguretat (alarmes, control daccessos...) i automatitzar-los. rea de les comunicacions per a comunicar-nos amb la installaci domtica (per a habitatges) i immtica (per a edificis) des de dins i des de fora.

1.2. Caracterstiques dels habitatges i edificis automatitzats


1.2. Caracterstiques dels habitatges i edificis automatitzats

En la installaci domtica dun habitatge han de predominar sempre les caracterstiques que satisfacin les necessitats dels usuaris, ja que en definitiva sn ells els que hauran dutilitzar-lo. Les caracterstiques ms demanades en aquest tipus dinstallaci sn: Que sigui fcil dutilitzar.

Installacions domtiques

11

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Que sigui reconfigurable per a adaptar-la a les necessitats canviants dels mateixos usuaris. Que l'aparici de nous equips amb nous serveis es puguin connectar amb la installaci domtica que ja tenen.

En la installaci immtica d'un edifici, han de predominar sempre les caracterstiques que satisfacin el propietari, les caracterstiques ms demanades sn: rendibilitat energtica, rendibilitat en la productivitat dels seus treballadors, control daccs a ledifici i poder estar informat davant de qualsevol esdeveniment produt en ledifici.

Pensant des dun punt de vista ampli i en una aplicaci real i no nicament experimental, la tecnologia que sha dutilitzar, a ms de satisfer les necessitats dels usuaris (domtica) o propietaris (immtica) ha de permetre implementar les caracterstiques segents: Flexibilitat. Compatibilitat amb altres tecnologies existents. Fiabilitat en el funcionament. Fiabilitat i sostenibilitat en el manteniment. Viabilitat econmica.

1.2.1
1.2.1 Flexibilitat

Flexibilitat

Alguns dels servis que demana lusuari a les installacions domtiques no seran ds com en installacions de propsit general ja que, freqentment, lusuari desitjar serveis domtics molt especfics i, per tant, la tecnologia ha de proporcionar la flexibilitat suficient per a dur a terme aquesta adequaci, en els casos que aix sigui necessari.

Combinacions codificades Sn les accions que fa lusuari per a interaccionar amb la installaci domtica, com ara prmer un polsador, una pantalla tctil, un teclat dordinador, un mbil, una PDA, entre altres.

Un exemple el podrem trobar en les combinacions codificades en els accionaments, com les accions de clic, doble clic, pols llarg, pols curt, etc. molt til en el cas dusuaris que desitgin una installaci amb pocs elements de control, i menys interessant en el cas dusuaris mes comuns.

Installacions domtiques

12

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

1.2.2. Compatibilitat amb altres tecnologies existents


1.2.2. Compatibilitat amb altres tecnologies existents

Tamb s necessari tenir en compte que avui dia, conviuen en els habitatges i edificis un ampli ventall de tecnologies diferents, destinades a satisfer les demandes dels usuaris.

La installaci elctrica s un element important en la consecuci del confort i funcionalitat desitjats en una installaci domtica per, evidentment, ha de conviure amb altres installacions de ledifici com sn les de seguretat, climatitzaci, sonoritzaci, multimdia, etc.

s per aix que en el moment de triar una o altra tecnologia, hem de pensar que aquesta ha destar oberta de manera senzilla a la interacci amb altres elements del sistema ja existent.

1.2.3. Fiabilitat en el funcionament


1.2.3. Fiabilitat en el funcionament

Un aspecte negatiu que pot tenir ls de tecnologies sofisticades en el control de la llar s la dels inconvenients que provocaria un funcionament erroni o fallada en els dispositius i que podria inutilitzar temporalment determinats dispositius i serveis. s per aix que la tecnologia utilitzada ha de ser altament fiable, i ha d'assegurar en tot moment el bon funcionament de les prestacions bsiques de lhabitatge i disposar de les seguretats adequades per a mantenir-ne el bon funcionament.

1.2.4. Fiabilitat i sostenibilitat en el manteniment


1.2.4. Fiabilitat i sostenibilitat en el manteniment

Un altre aspecte de compliment aconsellable s que una vegada engegada la installaci, aquesta pugui estar sotmesa a un manteniment que de manera fiable mantingui la installaci en un funcionament correcte. A ms, sha de pensar que aquest manteniment pugui ser dut a terme per tcnics que no necessriament siguin els installadors originals de la installaci. Es pretn que aquests tcnics, a ms de poder fer el manteniment habitual de manera fcil, siguin capaos, a partir dels elements installats, de fer petites ampliacions i modificacions a petici del client.

Installacions domtiques

13

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

1.2.5. Viabilitat econmica


1.2.5. Viabilitat econmica

La soluci triada ha de ser viable econmicament, s a dir, que es tracti duna soluci que per les seves caracterstiques fsiques i de control sigui assequible al collectiu al qual va dirigida.

Un punt important a tenir en compte en aquest apartat s que es treballi en la mesura del possible amb un material d's com. La utilitzaci d'un material estndard existent ja en el mercat far, per tant, que els costos de la installaci siguin raonables. A ms dels costos d'installaci implcits en lautomatitzaci dels locals destinats a persones, cal tenir en compte el possible estalvi en el funcionament que aquesta pugui proporcionar. Aix, per exemple, un sistema amb sensors i actuadors que permetin una sectoritzaci del sistema de climatitzaci de manera que aquest consumeixi solament el que sigui estrictament necessari, i mantingui el confort desitjat, pot tenir una viabilitat econmica superior a mitj termini que un sistema tcnicament ms senzill.

1.3. rees daplicaci en les installacions domstiques


1.3. rees daplicaci en les installacions domstiques

Els serveis que ens ofereix la domtica/immtica per habitatges i edificis s molt ampli, per tal que puguem conixer-los a fons i a lhora explicar-los als clients potencials daquestes installacions, es divideixen en quatre rees: rea control i gesti denergia. rea de seguretat. rea de confortabilitat. rea de comunicacions.

Installacions domtiques

14

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

1.3.1. rea de control i gesti denergia


1.3.1. rea de control i gesti denergia

La importncia daquesta rea es posa de manifest ms en la immtica (automatitzaci i gesti dedificis) que en la domtica (habitatges), ja que lestalvi denergia s considerable i fcilment quantificable en les factures que el propietari ha de pagar per aquest concepte. A ms de la rendibilitat que aix comporta, la nova normativa sobre el Codi tcnic de ledificaci (CTE) obliga els propietaris de noves construccions tant dedificis com dhabitatges a la utilitzaci intensiva de les fonts denergia renovables, a l'augment de leficincia energtica en el consum i la disminuci de l's del combustible fssil i emissions de CO2, segons lobjectiu del Protocol de Kioto.

!
Vegeu lannex Nuevo Cdigo Tcnico de la Edificacin en la secci Annexos del web del mdul.

Edifici terciari

La inversi que comporta automatitzar i gestionar un edifici terciari (immtica) sempre s rendible per al propietari, ja que aquesta queda amortitzada en un temps a curt termini per lestalvi que es produeix en les factures mensuals denergia (llum, gas, gasoil...).
Sn tots aquells edificis on hi ha concurrncia pblica com ara hospitals, oficines, hotels, poliesportius, etc.

Tot i aix els habitatges amb installacions domtiques tamb tenen un estalvi denergia amb menor mesura, perqu tamb t un consum menor comparat amb un edifici. Aquest estalvi es fa utilitzant al mxim les fonts denergia alternatives com ara laprofitament de la llum solar, sigui per a escalfar o refrigerar ledifici (climatitzaci), per la illuminaci (llum), per a escalfar laigua calenta sanitria mitjanant plaques solars o per producci de corrent elctric mitjanant plaques fotovoltaiques. Les fonts denergia alternativa combinades amb les fonts denergia convencionals (com ara el consum delectricitat, gas, gasoil) mitjanant el control domtic, fan possible aquest estalvi denergia tan important. Una altra manera important destalviar energia radica en la gesti efica de les energies convencionals. La manera que hi ha destalviar s a travs de dos conceptes: Terme de potncia. Terme denergia.

Installacions domtiques

15

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Terme de potncia
Terme de potncia

s recomanable per a tots els usuaris ajustar la potncia a demanar, una manera de fer-ho s no connectar tots els receptors (mquines, calefacci, aire condicionat, installacions de llum, etc.) a la vegada, sin fer-ho alternadament, i aix la potncia necessria per a fer-ho funcionar tot s menor i en conseqncia el cost del terme de potncia tamb ser menor.

Terme de potncia (Tp) Tamb anomenada potncia contractada. s un import que es paga en les factures de la llum i que va lligat a la quantitat de potncia de qu lusuari vol disposar. A major disponibilitat de potncia major quantitat a pagar.

s a traves de la domtica i la immtica que, de manera automtica i prviament programada, pot fer una desconnexi selectiva de crregues elctriques, donant prioritat a alguns receptors davant daltres i aix no se sobrepassa la potncia contractada (Tp).

Terme denergia
Terme denergia

Es pot abaratir tamb la factura de la llum mitjanant del terme denergia, utilitzant-la quan s ms econmica, a travs de la programaci de posada en marxa de receptors quan hi ha canvi de tarifa (doble tarifa: dia-nit).

Terme d'energia (Te) s un import que es paga en les factures de la llum i que va lligat a la quantitat denergia que consumim.

1.3.2. rea de seguretat


1.3.2. rea de seguretat

La gesti de la seguretat t la finalitat de protegir les persones i els bns. Per tal de veure tots els serveis que ofereix la seguretat, la classificarem en: Control daccessos. Control dintrusi. Alarmes tcniques. Simulaci de presncia. Alarmes mdiques: teleassistncia i telemedicina.

Installacions domtiques

16

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Control daccessos
Control daccessos

El control daccessos s ms propi en edificis en els quals accedeix un gran nombre de persones. La manera de controlar aquests accessos va des de control mitjanant videocmeres, teclat numric, amb targeta electrnica, amb detector d'empremtes dactilars o amb Bluetooth sigui amb un comandament amb senyals, amb el mbil, amb la PDA o qualsevol aparell que porti aquest sistema. Daquesta manera la installaci immtica pot saber qui i a quina hora han entrat o sortit les persones de ledifici i a ms autoritzar aquestes accions.

Un des sistemes daccs a un edifici o habitatge

En lhabitatge, el control daccs es fa normalment amb el vdeoporter, per cada vegada ms es van introduint altres sistemes com els que hem vist en ledifici.

Control dintrusi
Control dintrusi

T com a objectiu detectar laccs no desitjat de persones al nostre habitatge o a l'edifici on estigui installat aquest servei.

Alarma convencional s lalarma que tots coneixem i consta duna srie de detectors volumtrics o de contacte installats per tot ledifici o habitatge amb una centraleta i un teclat per a poder armar-la i desarmar-la. Quan dispara lalarma es posa una sirena exterior que a ms fa llum. Tamb hi ha la possibilitat que estigui connectada amb uns RC (Central Receptora, la qual desprs de la comprovaci real de la intrusi, passar unavs a la policia).

Es tracta d'una installaci dalarma convencional amb la diferncia que pel fet d'estar domotitzada queda integrada amb la resta de serveis de l'edifici o habitatge, i aix fa que, a ms del que fa habitualment una alarma convencional, pugui generar qualsevol acci com per exemple encendre tots els llums de la casa i el llum exterior, prcticament sense costos afegits, segons quina sigui la programaci de la installaci domtica.

Alarmes tcniques
Alarmes tcniques

Les alarmes tcniques sn les encarregades de supervisar el funcionament de les installacions delectricitat, gas, gasoil, aigua i incendis. En definitiva sn detectors que estan installats per a supervisar una possible anomalia i evitar accidents. Aix doncs, classificarem les alarmes tcniques en: Detecci davaria o subministrament elctric. Detecci de fuita de gas o daigua. Detecci de manca de gasoil.

Installacions domtiques

17

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Detecci dincendis.

1) Detecci davaria o subministrament elctric En habitatges, edificis o comeros, all on la manca delectricitat sigui un problema, lusuari o propietari ha de saber en el moment que sha produt la manca de servei, sigui per avaria o per falta de subministrament i lhora en la qual sha restaurat el servei. Una vegada lusuari s sabedor de lanomalia, aquest pren les mesures adients, si aquesta s una avaria, avisar a lempres de manteniment, i si lanomalia s temporal, intentar rearmar-la remotament. 2) Detecci de fuites de gas o daigua El detector o detectors de gas estar en la zona per on passa o estan les installacions de gas. En cas duna fuita de gas, el detector tanca automticament les electrovlvules de pas de gas i dna un avs a lusuari. Aquest, una vegada en el lloc de la fuita, valorar si s un problema puntual o donar avs al servei de manteniment. Passa el mateix amb els detectors daigua ubicats en les zones humides com ara sales de bany i cuines i altres zones susceptibles de ser humides. Una vegada es produeix la fuita, es tanquen automticament les electrovlvules, per a evitar possibles inundacions. 3) Detecci de manca de gasoil En edificis i o habitatges que ja tenen la installaci domtica, el fet de tenir un detector de nivell de gasoil, evita que l'usuari estigui pendent de la manca de combustible, amb les conseqncies que aix comporta sobretot en grans edificis. A travs de la installaci domtica lusuari i la persona encarregada del subministrament queden assabentats de la manca de combustible. Si passat un temps i l'anomalia persisteix, lusuari n's informat. I quan l'anomalia s restaurada, lusuari sap dia, hora i quantitat del combustible repostat. 4) Detecci dincendi Aquests detectors se solen posar en zones on es pot produir un incendi o generar fums. Mitjanant la domtica, es connecta a centres de recepci dalarmes i aspersors daigua contra incendi, a ms lusuari rep la

Installacions domtiques

18

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

informaci de la situaci que sha produt al mateix temps.

Simulaci de presncia
Simulaci de presncia

El servi de simulaci de presncia emula la presncia humana, encenent i apagant llums aleatriament, pujada i baixada de persianes i altres elements dissuasius de robatori.

Alarmes mdiques: teleassistncia i telemedicina


Alarmes mdiques: teleassistncia i telemedicina

Aquest tipus de servei va dirigit sobretot a la tercera edat i a les persones amb discapacitats. Es tracta dutilitzar la installaci domtica com a element de control per al benestar de les persones que lhabiten. Per exemple, una persona de la tercera edat que viu sola i que t una rutina diria, en el cas de patir una caiguda i no poder valdres per ella mateixa, mitjanant un polsador porttil pot donar el senyal davs al centre de salut.

Una variant de l'exemple anterior s plantejar que la persona que es troba sola a casa, si tingus una caiguda, no es pogus moure i no tingus manera davisar. s aqu on plantejarem una installaci domtica que mitjanant detectors de moviment o aixetes domtiques, la persona en qesti, pel fet de moures per les diferents dependncies i no fer anar les aixetes de la cuina o la sala de bany, la installaci domtica programada per a aquesta finalitat entre d'altres detectaria lanomalia i enviaria un missatge davs al centre de salut.

Aixetes domtiques Sn aixetes, com per exemple les de la sala de bany o de cuina, que funcionen per proximitat de les mans quan les posem sota laixeta.

1.3.3. rea de confortabilitat


1.3.3. rea de confortabilitat

La confortabilitat s sinnim de qualitat de vida i de benestar per a les persones. Cal ressaltar els avantatges que comporta un habitatge domotitzat tant en el present, com una inversi de futur per a les persones quan arribaran a la vellesa, ja que cada any creix ms lesperana de vida, i tamb per a les persones que tenen o puguin tenir alguna discapacitat. s per aix que es pot abordar la confortabilitat des de dos vessants: Qualitat de vida.

Installacions domtiques

19

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Benestar de les persones de la tercera edat i discapacitades.

Qualitat de vida
Qualitat de vida

En els habitatges o edificis, fa temps que es duen a terme diriament una srie de tasques rutinries com ara encendre i apagar llums, pujar o baixar persianes, regular la calefacci o aire condicionat en funci de quan hi ha persones o no, baixar tendals o recollir-los en funci del temps que faci per a laprofitament mxim del sol (hivern) o per a evitar-lo (estiu), posar en marxa el reg automtic del jard en funci de: la humitat del terreny, el vent, la pluja o per programador horari, distribuci dels senyals dudio i vdeo per les dependncies de lhabitatge o ledifici i un munt de tasques rutinries.

Reg automtic, la domtica t en compte a lhora de posar-lo en marxa: el temps que fa, el vent, la humitat del terreny i la programaci horria

La manera de dur a terme aquestes tasques o serveis t dos vessants, per una banda les tasques que sn totalment predicibles com el control de llums, persianes, climatitzaci... es programa la installaci perqu funcioni tot automticament. Part daquesta automatitzaci la pot fer lusuari sense coneixements de domtica i si el grau de complexitat fa entrar moltes variables requereix dun especialista en domtica anomenat integrador. La domtica permet fer les tasques rutinries de manera automtica, sempre complint amb les necessitats dels usuaris. En resum, s com tenir una persona contractada les 24 hores i els 365 dies a lany per a fer aquest tipus de tasques. Per una altra banda hi ha les accions que volem que sexecutin tant sols prement un bot o que sexecutin quan es compleixen una srie de condicions (per exemple, en funci de la presncia de persones, en funci de la temperatura del carrer, en funci de la llum, o en funci de la franja horria...), aix s el que sanomena escena. L'escena, per definici, pot tenir associada mltiples accions com per exemple una escena dambient en una sala de reunions dun hotel on noms amb l'acci de prmer un bot, aquesta far que sexecutin una srie daccions com per exemple: baixada de les persianes de la sala, la llum del sostre baixa la intensitat a la meitat, es posa en marxa el projector, baixa la pantalla del projector i una vegada ja sest projectant la imatge al projector torna a baixar la llum del sostre fins un nivell dintensitat de llum del 10%. Es poden muntar escenes amb qualsevol servei domtic installat.

Installacions domtiques

20

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Benestar de les persones de la tercera edat i discapacitades


Benestar de les persones de la tercera edat i discapacitades

El fet que lhabitatge o edifici estigui domotitzat ofereix la possibilitat dimplementar installacions que faciliten a les persones de la tercera edat i discapacitades la mobilitat dins ledificaci, hi ha publicada documentaci com ara Domtica accessible que tracta aquest tema amb ms profunditat. Aquesta implementaci ser prcticament viable, ja que aprofita tots els recursos i comunicacions que ofereix la domtica que ja est installada.

!
Podeu trobar ms informaci sobre instalacions domtiques destinades a persones discapacitades i de la tercera edat en la secci Annexos del web del mdul.

Un exemple que illustra aquest benestar s una persona en cadira de rodes que pot anar a totes les dependncies (dunes oficines o en un habitatge,) sense obrir ni tancar cap porta, installant en totes les portes un dispositiu hidrulic, tal com podem observar en la figura 2.
Figura 2. Element hidrulic accionat per un actuador domtic

Aquest dispositiu connectat a un actuador que a la vegada es programa per anar amb la installaci domtica, i per a accionar lobertura de la porta, es pot fer servir ms dun sistema com per exemple: detector de presncia prop de les portes, per sensor Bluetooth, per posicionament amb ultrasons, etc.

1.3.4. rea de comunicacions


1.3.4. rea de comunicacions

Lrea de les comunicacions preveu les aplicacions dintercanvi de missatges de persones amb les installacions domtiques dhabitatges o edificis. La gesti daquestes comunicacions es poden dur a terme per a interaccionar amb:

Installacions domtiques

21

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Telfons: mbil i fix. Ordinadors i PDA: des d'Internet (des de fora dels habitatges o edificis) o des d'intranet (des de dins dels mateixos). Transmissi dalarmes.

Telfons: mbil i fix


Telfons: mbil i fix

A travs dels telfons podem controlar a distncia lautomatitzaci i gesti dels habitatges o edificis. Es tracta denviar missatges des del propi telfon als elements domotitzats i una vegada shagi executat lacci, la installaci envia a l'usuari un missatge de confirmaci de la maniobra feta. Els equipaments que se solen controlar mitjanant el telfon sn: climatitzaci (calefacci i aire condicionat), persianes i tendals, reg de jardins, posar en marxa o parar el sistema de seguretat i controlar la illuminaci.

Ordinadors i PDA
Ordinadors i PDA

A ms del que es pot fer amb els telfons, amb els ordinadors es pot supervisar, visualitzar a distncia i visualitzar el que sest controlant. Tamb es pot fer un diagnstic de lhabitatge o edifici des de lexterior, amb un programari complementari que ens facilitar histrics, estadstiques, lectures, etc. Podem fer una comprovaci del bon funcionament dels elements que formen el sistema domtic, mitjanant uns sinptics que es visualitzen representant lhabitatge o edifici.

Transmissi dalarmes
Transmissi dalarmes

En aquest apartat es tracta denviament dalarmes des de lhabitatge o edifici als receptors predeterminats per lusuari. Aquest enviament es fa mitjanant SMS, MMS o per correu electrnic. Segons el tipus de missatge que la installaci domtica ha denviar, aquests es poden classificar en:

Installacions domtiques

22

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Transmissi dalarmes tcniques, com ara aigua, gas, incendi, gasoil. Transmissi dalarmes de seguretat com la intrusi. Transmissi dalarmes mdiques per a la teleassistncia o la telemedicina.

1.4. Sistemes de control depenent de la seva configuraci i arquitectura


1.4. Sistemes de control depenent de la seva configuraci i arquitectura

Els sistemes de control utilitzats en lmbit de lautomatitzaci i gesti dedificis i habitatges es classifica bsicament en centralitzats i descentralitzats. En qualsevol dels dos sistemes sutilitza el microprocessador com a base de funcionament. Larquitectura del microprocessador correspon a un sistema de control format per la unitat de control (CPU), memria voltil RAM, memria fitxa ROM, EEPROM, perifrics dentrada i sortida, mduls de transmissi i recepci i la font dalimentaci.

Dins el control de lautomatitzaci, cal tenir en compte que hi ha installacions com ara la de control de temperatura de lhabitatge o edifici que cal controlar mentre el procs sest executant, aspecte en qu es posa de manifest la importncia de tenir una regulaci en lla obert (per exemple en un termstat dun habitatge introdum una temperatura consigna de 22C (Punt A), el termstat far el control de la temperatura mitjanant el cicle dhistresi com podem observar en la figura 3. La inrcia trmica produeix una regulaci ms tosca) o en lla tancat (control de la temperatura de manera precisa amb un error de consigna petit).

Cicle dhistresi El comportament de la regulaci en lla obert queda representada per la grfica de la figura 3, anomenada cicle dhistresi on es pot veure el comportament del termstat. Per exemple una vegada el local a calefactar arriba a la temperatura mxima o temperatura de consigna 22C, Punt A, la calefacci es para, la temperatura va baixant fins que arriba a 21C, Punt B, es llavors quan es posa en marxa una altra vegada i aquest cicle es va repetint indefinidament. En aquest exemple si pugem el termstat a 24C llavors quan arribi a 24C es parar la calefacci i anir baixant fins als 23C, moment en qu es posar en marxa la calefacci un altre cop.

Installacions domtiques

23

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 3. Cicle d'histresi. Mostra el comportament del termstat

El sistemes de control depenent de la seva configuraci i arquitectura poden ser: Sistema centralitzat. Sistema descentralitzat. Regulaci i control en lla obert i lla tancat.

1.4.1. Sistema centralitzat


1.4.1. Sistema centralitzat

El primer sistema per lautomatitzaci dedificis i habitatges que van dissenyar va ser el centralitzat, a base dautmats industrials (utilitzats en el control de processos industrials). Aquest sistema t avantatges i inconvenients que comentarem ms endavant. La complexitat de la programaci fa que no sigui un sistema idoni per a la domotitzaci dun habitatge o edifici, ja que noms est en mans dalguns experts programadors. Tal com podem observar en la figura 4 en aquest sistema tots els sensors i actuadors han destar connectats a un element central, lautmat, que s lencarregat de llegir parmetres i, en funci de la programaci interna, executar ordres.

Installacions domtiques

24

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 4. Esquema del sistema centralitzat amb autmat programable

Aquest sistema es va perfeccionar desenvolupant les anomenades centrals domtiques, que utilitzen el sistema centralitzat, amb lavantatge respecte als autmats que la centraleta domtica, amb una petita formaci, pot ser lelectricista qui sigui capa de posar en marxa la installaci domtica amb aquest sistema. Larquitectura del sistema centralitzat la podem observar en la figura 5 que, a diferncia del sistema fet amb autmats, els mduls d'entrada i sortida es comuniquen amb la central domtica de manera bidireccional i s aqu on apareix el mdul de comunicacions perqu lusuari i altres components domtics es puguin comunicar amb la installaci domtica de lhabitatge o edifici.
Figura 5. Esquema del sistema centralitzat amb central domtica

A continuaci esmentarem els avantatges i inconvenients de les installacions domtiques que utilitzen el sistema centralitzat. Avantatges: Els components domtics: sensors i actuadors sn de tipus universal. La inversi a fer s moderada. Installaci i programaci senzilles.

Installacions domtiques

25

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Formaci tamb senzilla.

Inconvenients: Cablejat important pel que fa a la quantitat. Sistema el bon funcionament del qual depn dun sol element, la central. Sistema que no permet prcticament l'ampliaci.

1.4.2. Sistema descentralitzat


1.4.2. Sistema descentralitzat

El sistema descentralitzat s cada cop ms utilitzat, els components que el componen (actuadors i sensors) van cablejats mitjanant un bus i a ms sn autnoms. Aix implica que cada component s intelligent, s a dir, capa de, a ms de fer la funci per a la qual ha estat programat, comunicar-se amb la resta de components de la installaci. En la figura 6 podem observar que no hi ha centraleta, ja que cada sensor i cada actuador s capa de fer totes les funcions duna centraleta sigui domtica o autmat.
Figura 6. Esquema del sistema descentralitzat

Installacions domtiques

26

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

A continuaci veurem els avantatges i inconvenients de les installacions domtiques que utilitzen el sistema descentralitzat. El sistema KNX (KONNEX) s el ms representatiu. Avantatges:

Sistema KNX El sistema KNX o KONNEX s lnic sistema domtic estndard obert del mn per a la gesti i control dhabitatges i edificis. Aquest sistema inclou el control dels elements segents: Illuminaci. Persianes. Sistemes de seguretat. Gesti de lenergia. Sistemes HVAC (clima). Sistemes de supervisi. Control remot. Medicions. Control d'udio/vdeo. Controls de bns de gamma alta (electrodomstics).

Seguretat en el funcionament. Possibilitat de redissenyar la installaci. Cablejat redut. Fiabilitat dels productes. Fcilment ampliable i escalable. Fcil de programar amb una formaci prvia. Ideal tant per a habitatges com per a edificis terciaris.

Inconvenients: Cost elevat per a petites installacions.

1.4.3. Regulaci i control en lla obert i lla tancat


1.4.3. Regulaci i control en lla obert i lla tancat

Lobjectiu dun sistema de regulaci o control s intentar mantenir una o diverses variables dins duns lmits establerts. Aix, per exemple, en un sistema de calefacci, el control o la regulaci intentaria mantenir la temperatura de la installaci en uns valors de confort determinats. Per a aprofundir en les formes de regulaci i control dun sistema, cal conixer els conceptes segents: Control dun sistema (lla obert). Regulaci entre dos punts dun sistema (lla tancat). Regulaci proporcional-integral dun sistema (lla tancat).

Installacions domtiques

27

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Control dun sistema (lla obert)


Control dun sistema (lla obert)

El control dun sistema, s el procs en el qual una o ms magnituds actuen com a senyals dentrada influint sobre els senyals de sortida, en funci dunes regles prefixades mitjanant el sistema de control emprat.

Lexemple de la figura 7 mostra com es fa una funci de control, a partir duna entrada de fluid, el cabal llegit pel sistema de mesura sajusta mitjanant lobertura adequada de la vlvula, a partir de la qual sespera obtenir un cabal determinat.
Figura 7. Exemple de la funci de control

Una caracterstica daquest sistema s que la cadena de control s un lla obert, s a dir, que en cap moment es comprova si la magnitud sobre la qual sactua dna el resultat desitjat, s a dir, no sabem si el valor del procs obtingut s en realitat lesperat.

Regulaci entre dos punts dun sistema (lla tancat)


Regulaci entre dos punts dun sistema (lla tancat)

Parlem dun sistema de regulaci entre dos punts quan fem una comparaci contnua del valor actual del procs i el valor desitjat, actuant sobre aquest quan hi ha una diferncia entre ambds valors i amb la finalitat de corregir lerror.

Installacions domtiques

28

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

En aquest cas parlem duna cadena de regulaci en lla tancat, s a dir, es compara contnuament el valor teric i el valor real del procs, amb la finalitat dactuar sobre aquest ltim per a mantenir-lo ajustat al valor que nosaltres hem fixat. A lexemple de la figura 8, loperari encarregat de gestionar el cabal del fluid que circula pel conducte (procs) en fa una lectura constant del valor, i actua en tot moment sobre la vlvula o element de control per a obtenir aix en tot moment el valor ms aproximat possible al desitjat.
Figura 8. Exemple de funci de regulaci

Per tant, lobjectiu dun sistema de regulaci s el digualar tan b com sigui possible una magnitud a regular a una magnitud predeterminada.

En la figura 9 podem observar la regulaci entre dos punts del sistema en lla tancat on lequip de regulaci s lencarregat de comparar el valor real procedent de l'element de mesura amb el valor teric de consigna, una vegada comparat actuar sobre l'rgan de comandament per a deixar passar o no el flux segons el resultat del valor de comparaci.

Installacions domtiques

29

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 9. Esquema de funcionament de regulaci

Un cas prctic en la regulaci de la calefacci mitjanant un termstat convencional. Aquest est basat en la regulaci entre dos punts de temperatura, anomenat tamb cicle dhistresi: Temperatura mnima i Temperatura desitjada. El sistema actuar de manera que demanar calor mentre lhabitatge o edifici no arriba a la temperatura desitjada; una vegada arriba al valor desitjat establert, deixa de demanar i no tornar a demanar fins que la temperatura no baixi fins al valor de temperatura mnima. Aquest sistema t linconvenient de la inrcia trmica, la qual varia depenent dels elements calefactors que tingui. Per exemple, si tenim la temperatura de consigna a 22C (temperatura mxima), quan el local o dependncia a calefactar arriba a la temperatura desitjada de 22C, el termstat deixa de demanar calor, per degut a la inrcia dels radiadors i altres elements calefactors de la installaci es pot incrementar d'1C a 2C, pujant la temperatura del local fins a uns 24C, una temperatura no desitjada. En la figura 10 observem un men tpic de configuraci dun termstat domtic, el qual es pot configurar com: Termstat convencional: Control 2 Punts amb Histresi. Termstat domtic: Control PI (Proporcional Integral).

Installacions domtiques

30

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 10. Esquema de funcionament de regulaci

En la segent figura 11 seleccionem el control Control 2 Punts amb Histresi i es pot apreciar en la mateixa figura que el cicle dhistresi t +-1C diferencial sobre la temperatura consigna. Amb aquesta selecci convertim el termstat domtic en un de convencional.
Figura 11. Esquema de funcionament de regulaci

En la figura 12 podem observar aquest fenomen, essent: xs la temperatura mitja. xd/2 la temperatura desitjada o de consigna. - xd/2 la temperatura mnima, una vegada arribat amb aquest punt torna a demanar. La cresta pintada de vermell correspon a l'excs de temperatura per la inrcia trmica.

Installacions domtiques

31

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 12. Grfica de regulaci entre dos punts

Regulaci proporcional-integral dun sistema (lla tancat)


Regulaci proporcional-integral dun sistema (lla tancat)

En lenginyeria de control, un sistema controlat es caracteritza en primer lloc pel seu comportament dinmic, el qual tamb determina el tipus de controlador. Freqentment, l'anomenat pas de resposta del sistema controlat s utilitzat per a reflectir aquest comportament dinmic.

El pas de resposta revela com la variable controlada reacciona dacord amb la pertorbaci externa i el valor de consigna que es pretn assolir.

Aquesta resposta est determinada per la mesura de la variable controlada desprs dun gra o pas de canvi daquesta. La regulaci ptima i estable s la que podem observar en la grfica de la figura 13 i correspon a la regulaci ProporcionalIntegral (PI). En funci de la temperatura actual i la de consigna (desitjada), el sistema PI demanar la quantitat denergia trmica necessria per a arribar al punt de consigna evitant lembalament trmic.

Installacions domtiques

32

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 13. Regulaci de la temperatura amb el mtode de control proporcional-integral

En la figura 14 observem un men tpic de configuraci dun termstat domtic. El configurem com a regulaci PI i dins la regulaci podem triar dues opcions: Regulaci contnua: Contnua (1 byte). Per a actuar sobre una vlvula motoritzada o vlvula domtica. Regulaci per polsos: PWM (1 bit). Per a actuar sobre una electrovlvula.

Figura 14. Regulaci de la temperatura amb el mtode de control proporcional-integral

En la figura 15 podem veure lelectrovlvula del radiador al qual saplica una regulaci PI amb lopci PWM (1 bit). Lelectrovlvula que obrir i tancar en forma de polsos, tal com es pot observar en la grfica de la figura 15. Aquests seran ms llargs A (temps que lelectrovlvula est oberta) al comenament de la demanda quan els punts de temperatura actual i consigna estaran molt separats i a mesura que anir pujant la temperatura els polsos dobertura delectrovlvula seran ms curts B.

Installacions domtiques

33

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 15. Sistema amb autoregulaci

1.5. Tipus de senyals en un sistema de control


1.5. Tipus de senyals en un sistema de control

Els senyals de control utilitzats en les comunicacions entre components duna installaci domtica/immtica, en qualsevol dels tres sistemes de comunicaci (corrents portadors, cablatge especfic i senyals radiats) sn digitals. Deixant els analgics per a les entrades o sortides de senyal del sistema com ara sondes de temperatura o regulaci dilluminaci respectivament. Aix doncs, els senyals ms usuals que podem trobar en un sistema domtic sn: Senyals analgics. Senyals digitals.

1.5.1. Senyals analgics


1.5.1. Senyals analgics

Els senyals analgics varien en funci del temps, tant a la sortida dels sensors com dels actuadors, essent els seus valors de tensi i corrent normalitzats de 0 10 V i de 4 20 mA respectivament. Aquest valors sn tamb els utilitzats en la instrumentaci industrial. Observem un exemple dona analgica en la figura 16. Els trams que han de recrrer sn relativament petits ja que presenten dos inconvenients greus:

Ona sinusodal representada en un oscilloscop

Installacions domtiques

34

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Els senyals analgics sn susceptibles de ser modificats de manera no desitjada diversament mitjanant soroll, cosa que passa sempre en major o menor mesura. El gran desavantatge respecte als senyals digitals s que en els senyals analgics, qualsevol variaci de la informaci s de difcil recuperaci, i aquesta prdua afecta en gran mesura el funcionament i rendiment correctes del dispositiu analgic.

Figura 16. Exemple de senyal analgic

1.5.2. Senyals digitals


1.5.2. Senyals digitals

Els senyals digitals proporcionen una sortida codificada en impulsos srie o parallel. La codificaci que utilitzen tamb s estndard com ara la BINRIA, BCD, etc.

1.5.3. Senyals tot-res


1.5.3. Senyals tot-res

Els sistemes digitals utilitzen lgica de dos estats representats per dos nivells de tensi elctrica, un alt, H i laltre baix, L (de High i Low, respectivament, en angls). Els anomenats estats se substitueixen per ceros i uns, cosa que facilita laplicaci de la lgica i laritmtica binria. Si el nivell s alt es representa amb l'1 i el baix per 0, i es parla de lgica positiva i, en cas contrari, de lgica negativa. A ms dels nivells, en un senyal digital estan les transicions d'alt a baix o de baix a alt, anomenats flancs de pujada o de baixada,

Installacions domtiques

35

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

respectivament.
Figura 17. Exemple de senyal digital

En la figura 17 podem observar un senyal digital on es poden identificar els nivells i els flancs. Senyal digital: 1) Nivell baix, 2) Nivell alt, 3) Flanc de pujada, 4) Flanc de baixada.

1.6. Topologia de les xarxes: estrella, anell, bus i arbre


1.6. Topologia de les xarxes: estrella, anell, bus i arbre

La topologia de la xarxa s la forma com es connecten els components que integren la installaci domtica i la forma que adopta. Aquesta forma pot ser: Estrella. Anell. Bus. Arbre.

1.6.1. Estrella
1.6.1. Estrella

La topologia o forma de la installaci en estrella preveu dues possibilitats: en sistema centralitzat i en sistema descentralitzat

Estrella en sistema centralitzat


Estrella en sistema centralitzat

En la figura 18 podeu observar un esquema de la topologia en estrella amb sistema centralitzat. El control i funcionament daquest sistema depn tot dun sol component la Central Domtica ja que els sensors i actuadors sn components de tipus convencionals.

Els components convencionals sn aquells sensors i actuadors que no tenen capacitat de comunicar-se de manera autnoma

Installacions domtiques

36

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 18. Topologia en estrella i sistema centralitzat

Estrella en sistema descentralitzat


Estrella en sistema descentralitzat

En la figura 19 la topologia s en estrella i el sistema s descentralitzat, a diferncia del sistema anterior, cada component t un sistema de control i comunicaci amb la resta dels components ja que els sensors i actuadors sn components domtics.
Figura 19. Topologia en estrella i sistema descentralitzat

1.6.2. Anell
1.6.2. Anell

Com podem observar en la figura 20 la topologia s en anell i el sistema s descentralitzat, cada component t un sistema de control i comunicaci amb la resta dels components ja que els sensors i actuadors sn components domtics.

Installacions domtiques

37

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 20. Topologia en anell

1.6.3. Arbre
1.6.3. Arbre

Com podem observar en la figura 21 la topologia s en arbre i el sistema s descentralitzat, cada component t un sistema de control i comunicaci amb la resta dels components ja que els sensors i actuadors sn components domtics.
Figura 21. Topologia en arbre

1.6.4. Bus
1.6.4. Bus

Com podem observar en la figura 22 la topologia s en lnia o bus i el sistema s descentralitzat, cada component t un sistema de control i comunicaci amb la resta dels components ja que els sensors i actuadors sn components domtics.

Installacions domtiques

38

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 22. Topologia en lnia o bus

1.7. Suport de comunicaci de xarxes domtiques


1.7. Suport de comunicaci de xarxes domtiques

En lactualitat les installacions domtiques es fan utilitzant com a mitj de comunicaci el cable, on els actuadors i sensors domtics es comuniquen amb la central domtica mitjanant clabe, com podem veure en la figura 23. En part de les installacions on no s viable utilitzar el cable, sutilitza el mitj sense cable com ara ones de rdio o infrarojos.
Figura 23. Transmissi per cable

Dins la transmissi per cable podem trobar els sistemes: Corrents portadors: utilitza la xarxa elctrica com mitj de transmissi de dades.

Installacions domtiques

39

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Cables especfics: utilitzats amb tensions molt baixes, aquests solen ser parells trenats, cable coaxial i fibra ptica. De tots ells el ms utilitzat s el parell trenat com ara el cable de bus i el cable UTP.

Figura 24.Transmissi sense fils

Quan la transmissi no s possible o aconsellable per cable, llavors sutilitzen els senyals radials, representat en la figura 24, amb un daquest dos sistemes: Infrarojos: utilitza la llum com mitj de transmissi. Radiofreqncia: utilitza les ones com mitj de transmissi.

1.7.1. Suport de comunicaci per corrents portadors


1.7.1. Suport de comunicaci per corrents portadors

Els aparells domtics estan acoblat a la xarxa elctrica de potncia i l'utilitzen com a canal de comunicaci per a transmetre la informaci entre aparells domtics. Aquest sistema t avantatges i inconvenients. Avantatges: s en habitatges existents com ara obra nova. Cost nul en la installaci de la xarxa. Gran facilitat a lhora de connectar els aparells domtics a la xarxa.

Inconvenients:

Installacions domtiques

40

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Velocitat de transmissi de dades reduda. Sensible a les interferncies produdes en la xarxa, aix implica que la comunicaci quedi interrompuda.

1.7.2. Suport de comunicaci per cable especfic


1.7.2. Suport de comunicaci per cable especfic

Els cables especfics ms habituals utilitzats en installacions de gesti i automatitzaci dhabitatges i edificis sn el parell trenat, el cable coaxial i la fibra ptica. Tot i que cada tipus t la seva aplicaci especfica, per mitj d'interfcies (aparells encarregats de transformar el tipus de senyal especfic de cada cable sense que la informaci canvi) podem connectar-los entre ells.
Cable trenat

El parell trenat s el suport per cable utilitzat habitualment per a transmetre la informaci entre aparells domtics.

Cable coaxial

Aquest tipus de cable pot transportar veu, dades i corrent continu per a distribuir:

Dades informtiques. Senyals telefnics. Senyals de so.


Fibra ptica

So dalta fidelitat. Interconnexi dequips dautomatitzaci i control.

En les installacions domtiques a ms del parell trenat tamb utilitzem altres tipus de cable, com ara: Cable coaxial: utilitzat per a distribuir senyal de vdeo i televisi.

Installacions domtiques

41

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Fibra ptica: quan la installaci a automatitzar i gestionar requereix unes caracterstiques exigents quant a velocitat i fiabilitat, com per exemple aeroports i edificis singulars; aleshores utilitzarem aquest mitj, el qual dna fiabilitat i robustesa a les comunicacions. Les caracterstiques ms rellevants sn: Fiabilitat en la transferncia de dades. Immunitat front a interferncies electromagntiques i de radiofreqncies. Alta seguretat en la transmissi de dades. Elevades velocitats de comunicaci, que arriben fins a 10 Gb/s. T un nic inconvenient: el cost s elevat.

1.7.3. Suport de comunicaci inalmbrica: infraroig i radiofreqncia


1.7.3. Suport de comunicaci inalmbrica: infraroig i radiofreqncia

A aquest suport de comunicaci no podem posar-hi cap imatge perqu el mitj no es veu. Suport infraroig: implica que els aparells a connectar han destar en el camp visual, per exemple, han destar en la mateixa habitaci o local i sense cap obstacle entre els dos, ja que en tractar-se de llum, aquesta quedaria interrompuda. El suport per radiofreqncia t un camp dactuaci que va mes enll de la mateixa habitaci o local. Tot i que tamb t una limitaci per la distncia a la qual es trobin els aparells domtics. Aquest sistema t la limitaci de les interferncies degut a camps de radiofreqncia daltres aparells i el tipus dobstacle que es trobin en lnia recta com ara parets gruixudes de formig. El sistema inalmbric t com a avantatges la installaci fcil, dna resposta a problemes com per exemple installar un polsador en una paret de vidre. Per contraposici t els inconvenients que tenen un cost elevat, necessiten autentificar-se entre ells abans de comenar les comuni-cacions i lalta sensibilitat a les interferncies. Arribem a la conclusi que aquest sistema es complementa

perfectament amb el suport per cable, en qu el cable s un problema en ampliacions de la installaci domtica en el qual el cost de les obres

Installacions domtiques

42

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

implica un cost ms elevat que la prpia ampliaci de la installaci domtica o tcnicament la installaci presenta dificultats a lhora de fer-ho amb cable.

1.8. Elements fonamentals d'una installaci domtica


1.8. Elements fonamentals d'una installaci domtica

Els aparells principals en una installaci domtica/immtica sn els sensors i els actuadors. A ms daquests aparells principals sn necessaris alguns dauxiliars com ara la font dalimentaci en els sistemes domtics per cable. Altres aparells domtics que cada cop s'incorporen ms sn els aparells de supervisi i control que donen ms confort i control a la installaci que ja estan funcionant amb els elements bsics (actuadors i sensors). Aquests sn: Sensors. Actuadors. Elements auxiliars. Aparells de supervisi i control.

1.8.1. Sensors
1.8.1. Sensors

Els sensors sn els aparells domtics a travs dels quals introdum o sintrodueixen de manera automtica una o diverses ordres dins la installaci domtica per a executar una o diverses accions per a satisfer les necessitats de l'usuari.

Sensor de moviment

Installacions domtiques

43

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Els tipus de sensors sn molt variats i els podem classificar segons la magnitud que els acciona, i aquestes poden ser fsiques, qumiques o biolgiques. Els sensors habituals en les installacions domtiques els representem en la taula 1 i es classifiquen segons el tipus daccionament.

Polsador domtic

Taula 1. Sensors ms utilitzats en installacions domtiques i immtiques

Fsic (manual) Polsadors domtics

Fsic (automtic) Temperatura

Qumic Humitat

Biolgic Empremtes dactilars

Polsadors convencionals

Lluminositat

Fum

Infraroig Moviment Radiofreqncia Velocitat

Gas Aigua

Ens centrarem en l'estudi dels sensors del sistema KNX els quals sn totalment autnoms.

1.8.2. Actuadors
1.8.2. Actuadors

Els actuador sn aparells domtics que sn comandats pels sensors o per aparells de supervisi i control com ara una pantalla tctil. Aquests sencarreguen daccionar els dispositius o crregues de les installacions de lhabitatge o edifici com ara llums, persianes, endolls, portes, electrovlvules de calefacci...

Els actuadors els classificarem segons el tipus de crrega o dispositius sobre el qual han dactuar i aquesta classificaci dna lloc a la taula 2, en qu l'actuador ms utilitzat dels tres s el tot-res.

Acutador binari de 4 canals

Taula 2. Tipus dactuadors segons la crrega a connectar

Analgic Regulaci de llum

Digital Displays

Tot-res Llum

Installacions domtiques

44

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Analgic Electrovlvules proporcionals

Digital Pantalles ordinador

Tot-res Endolls Persianes Electrovlvules

1.8.3. Elements auxiliars


1.8.3. Elements auxiliars

Els elements auxiliars dependran del sistema domtic emprat. Dins del sistema domtic per excellncia, KNX. Lelement a destacar s la font dalimentaci que proveeix denergia i alhora s el mitj de comunicacions entre sensors i actuadors. Altres elements a destacar en aquest apartat sn els anomenats mduls domtics discrets (aparells domtics amb una aparena semblant als actuadors) que fan possible l'automatitzaci de l'habitatge i ledifici. Els mduls domtics discrets ms utilitzats sn els segents: Programador horari. Programar les diverses tasques i serveis de la installaci domtica com ara lencesa i apagada de llums, pujada i baixada de persianes i tendals, posada en marxa i aturada de la calefacci treballant els modes de confort, standby i nit. Lgic. Per a crear situacions lgiques en laccionament dels actuadors, posem un exemple dencesa de la llum duna oficina, aquesta sencendr en funci de la combinaci dunes variables: quan la llum exterior estigui per sota dun nivell prefixat i el detector de moviment detecti presncia o prement el polsador. Escenes. Amb una sola ordre feta des dun sensor (manualment premem un polsador o automticament a travs del senyal que emet un programador horari) puguem executar de manera seqencial un seguit de tasques com ara encendre el llum, posar en marxa la calefacci i pujar les persianes fins al 50% del seu recorregut. Telefnic. Des daquest mdul via telfon es pot interactuar amb la installaci posant en marxa o parant els actuadors o escenes. Cada vegada ms en dess per l'SMS. SMS: mdul que comunica l'usuari amb la installaci via telfon mbil. Interacciona amb la installaci amb missatges de text sigui enviant-los a la installaci o rebent-los de la mateixa.

Cada vegada ms, molts daquest mduls domtics queden inclosos en els propis actuadors, per exemple una sortida binria de 4 canals del

Installacions domtiques

45

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

fabricant MERTEN (ara propietat de la multinacional Schneider Electric Industries SAS) incorpora un en el mdul lgic, mdul descenes i rellotge descala, cal comentar que aquestes funcions sn limitades per les sortides del propi actuador.

1.8.4. Supervisi i control


1.8.4. Supervisi i control

Els aparells de supervisi i control sn quasi imprescindibles en immtica, ja que el control de la seguretat, la supervisi i interacci amb la installaci a ms de l'eficincia energtica es fa mitjanant aquests aparells. Tot i aix en els habitatges cada vegada hi ha ms demanda sobre aquests aparells. Els tipus ms utilitzats sn les pantalles tctils i els servidors web (web servers).
Pantalla tctil en color HC1-KNX de la marca Ideero

Les tasques que fan aquests aparells sn variades i depenen de cada fabricant. Els serveis o funcions que solen tenir sn les segents:

Pantalla tctil en color SMART touch de la marca ABB

WEB: fa possible que des de qualsevol ordinador, fitxa o porttil, tinguem el control de lhabitatge a travs de qualsevol navegador, sigui Firefox o el Internet Explorer, un men de tots els serveis domtics installats o que puguem. Telefonia IP: utilitzarem la pantalla per a parlar per telfon via IP. Fil musical: gesti del fil musical a travs de la pantalla, aix implica que queda completament integrada amb la installaci domtica. Es pot dirigir des d'una escena, des d'Internet, des del mbil...| Plnol: visualitzaci en 3D de lhabitatge o edifici i de les seves dependncies perqu sigui ms intutiva la utilitzaci de la installaci domtica/immtica.

Installacions domtiques

46

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Alarma: queda totalment integrada en la installaci domtica. Un exemple s el que els detectors de presncia que durant el dia estan programats per a posar en marxa la installaci o una part quan hi ha persones, a la nit, funcionen com a detectors dalarma. A ms, una vegada disparada lalarma, la pantalla pot generar qualsevol esdeveniment, accionar una sirena, encendre tots els llums de la casa i, fins i tot, enviar un missatge al mbil, enviar un MMS amb una foto instantnia de la zona on sha produt lalarma. Usuaris: dna privilegis per a accedir a les diferents pantalles de la installaci. Simulaci de presncia: aquest mdul aprn la manera en qu lusuari utilitza la installaci domtica i quan no hi s llavors de manera aleatria fa anar la installaci com per exemple encendre i apagar llums, pujar i baixar persianes, etc. Entrada de vdeo: des de la prpia pantalla es poden visualitzar imatges captades per videocmeres installades en l'edifici o habitatge. Control del comandament a distncia: es poden gravar una srie de tasques en un comandament a distncia i fer que la pantalla els reprodueixi, com ara una escena. Cmera IP: Les cmeres IP tamb sn compatibles amb la pantalla i poden veures. Vdeo porter: aquesta opci s fora interessant ja que la pantalla pot efectuar totes les funcions dun videoporter. Avantatge destar integrat en el sistema KNX, que quan truca alg es pot generar qualsevol esdeveniment per a saber que estan trucant tot i estar lluny del videoporter. Programador horari: programar les diverses tasques i serveis de la installaci domtica com ara lencesa i apagada de llums, pujada i baixada de persianes i tendals, posada en marxa i aturada de la calefacci treballant els modes de confort, standby i nit. Lgic: per a crear situacions lgiques en laccionament dels actuadors, posem un exemple dencesa de la llum duna oficina, aquesta sencendr en funci de la combinaci dunes variables: quan la llum exterior estigui per sota dun nivell prefixat i el detector de moviment detecti presncia o prement el polsador.

Installacions domtiques

47

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Escenes: amb una sola ordre feta des dun sensor (manualment prement un polsador o automticament mitjanant el senyal que emet un programador horari) puguem executar de manera seqencial un seguit de tasques com ara encendre el llum, posar en marxa la calefacci i pujar les persianes fins al 50% del seu recorregut. Telefnic: des daquest mdul via telfon es pot interactuar amb la installaci posant en marxa o parant els actuadors o escenes. Cada vegada ms en dess per l'SMS. SMS: mdul que comunica l'usuari amb la installaci via telfon mbil. Interacciona amb la installaci mitjanant missatges de text enviant-los a la installaci o rebent-los de la mateixa.

Una de les pantalles tctils ms complertes del mercat com Edomo Wall d'indomtika que ofereix tots els serveis enumerats anteriorment. En la Figura 25 es pot apreciar la visualitzaci de lhabitatge amb el mdul de Plnol.
Figura 25. Pantalla tctil Edomo Wall. Vista frontal

Aquesta pantalla tctil funciona amb el sistema operatiu Windows XP i a sobre del sistema corre l'aplicaci Edomo. En la figura 26 observem els connectors disponibles, desquerra a dreta: sortida per un altre monitor, alimentaci de la pantalla, ethernet, altaveu, micro, 4 COM, 4 USB i port parallel.
Figura 26. Pantalla tctil Edomo Wall. Vista posterior

Installacions domtiques

48

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

En la vista posterior de la figura 26 es troben els connectors de la pantalla en els quals destaquem les preses: ethernet per a connexi IP, entrada de micro i sortida d'altaveus (pel mdul videoporter avanat), ports USB i SRIE per a connexi dels diferents mduls com ara: l'SMS, telfon, fil musical, etc., que sn mduls externs i necessiten connectar-se a la pantalla a travs daquests connectors.

1.9. Traducci de les principals magnituds fsiques


1.9. Traducci de les principals magnituds fsiques

La traducci de les diferents magnituds com la temperatura, la humitat, la velocitat i la illuminaci entre altres es fa amb aparells anomenats sensors els quals tenen la caracterstica de ser sensibles a la magnitud a mesurar, i aix combinat amb un circuit auxiliar anomenat transductor fa possible conixer el valor de la magnitud mesurada, com es pot apreciar en la figura 27.
Figura 27. Topologia en estrella i sistema descentralitzat

Un cop feta la mesura, aquesta passa a l'acoblador de bus, aparell encarregat de comunicar-se amb la installaci domtica. Aquests transductors funcionen amb la tecnologia de lla de corrent 4-20mA o la variaci de tensi 0-10V per tal de mesurar les magnituds. Les principals magnituds que podem mesurar a travs dels sensors domtics sn: Temperatura, per exemple amb un termstat de la marca ABB com el que hi ha en la figura 28, aquest t la caracterstica de treballar amb 3 temperatures preprogramades amb una tolerncia de +-3C

Installacions domtiques

49

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 28. Termstat domtic

La temperatura, la velocitat del vent i la lluminositat, com ara la central meteorolgica de la marca ELSNER, una de les ms avanades del mercat. La podem veure en la figura 29, i en la part superior es pot apreciar un circuit, aquest s el detector dhumitat i pluja. Reconeix les precipitacions i rep el senyal i RF DCF77 per a la data i lhora. A ms, calcula la posici exacta del sol (azimut i elevaci), i tamb les coordenades dubicaci i lhora. s una caixa molt compacta, i en ella es troben els sensors, l'electrnica danlisi i l'acoblador al bus.

Figura 29. Estaci meteorolgica

1.10.Tecnologia aplicada a l'automatitzaci d'habitatges


1.10. Tecnologia aplicada a l'automatitzaci d'habitatges

Lautomatitzaci dels habitatges i edificis va comenar amb el mateix sistema que sutilitzava en la indstria, el PLC o autmat. Aquest sistema tenia linconvenient de la dificultat que comporta aprendre a programar i la poca flexibilitat que dna en la installaci. Amb el temps i veient les necessitats que comportava automatitzar un habitatge o edifici, van anar creant altres sistemes ms flexibles i que sadaptessin a les necessitats reals dels usuaris i a la vegada que fos

Installacions domtiques

50

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

senzill de muntar i mantenir per l'installador, ja que no requeria d'una gran formaci per a programar aquesta automatitzaci. Els sistemes ms utilitzats en lautomatitzaci dedificis i habitatges sn: Sistemes descentralitzats de bus. Sistemes basats en autmats programables. Sistemes per corrents portadors. Sistemes sense fil.

1.10.1. Sistemes descentralitzats de bus


1.10.1. Sistemes descentralitzats de bus

Lelecci ms adequada per a una possible implementaci dun sistema domtic per bus, s la utilitzaci de busos dedicats especficament a edificis. EIB-KNX s un estndard europeu per al qual tenim nombroses empreses que fabriquen aparellatge elctric, com ara SIEMENS, ABB, i MERTEN, entre altres.

Logotip de l'estrdard europeu EIB-KONNEX

Alunes caracterstiques del sistema EIB sn: Les idees inicials d'INSTABUS van nixer a MERTEN l'any 1984, i podien utilitzar aquest logotip les empreses que van participar en el seu desenvolupament estndard fins l'any 1987. Posteriorment va passar a denominar-se EIB. L'any 1990 es va crear l'associaci EIBA, amb seu a Brusselles, l'objectiu de la qual s l'homologaci i difusi del sistema EIB a Europa. Una installaci dEIB es dissenya amb un programa informtic anomenat ETS (EIB Tool Software) o programari del sistema EIB. Aquest programa el desenvolupa EIBA i s el mateix per a tots els fabricants. Tots els aparells sn compatibles, cosa que permet barrejar productes de distints fabricants.

EIB consisteix en una lnia de dos fils als quals es connecten una srie d'aparells anomenats elements de bus. Els elements de bus es

Installacions domtiques

51

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

divideixen en tres categories: sensors, actuadors i components del sistema. En la figura 30 podem observar lestructura de connexi del sistema EIB-KNX: Els sensors registren les informacions i esdeveniments de l'entorn i les envien pel bus en forma de telegrames de dades. Sn sensors, per exemple, polsadors, detectors de presncia, receptors IR o entrades binries, etc. Els actuadors reben aquests telegrames i els converteixen en maniobres, per exemple, de commutaci o regulaci.

Figura 30. Sensors i actuadors del sistema domtic KONNEX connectats en bus.

Avantatges del sistema EIB-KNX:

Installacions domtiques

52

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Permet integrar solucions d'altres fabricants. Gran varietat de mitjans de transmissi. Velocitat de transmissi millor que X10 per menor al LONWORKS. Millor disseny en els productes. Molta gama de productes. Ben relacionat amb el mn dInternet. No centralitzada. Des de cada punt es pot controlar qualsevol altre punt de la xarxa.

Inconvenients del sistema EIB-KNX: s necessari installar-lo en letapa inicial de construcci de l'habitatge. Cost inicial elevat. Protocol de baixa seguretat.

1.10.2. Sistemes basats en autmats programables


1.10.2. Sistemes basats en autmats programables

La utilitzaci de controladors lgics programables (PLC) per a fer automatitzacions domtiques ofereix moltes possibilitats pel que fa a flexibilitat i potncia de programaci (aplicacions complexes). El PLC disposa d'una gamma mplia d'accessoris estndard que permeten configuracions de maquinari fora adequades a cada aplicaci. Aix doncs, s possible triar un PLC i afegir aquells perifrics com a entrades i sortides locals, remotes, mduls de comunicacions, mduls especials, etc. En la figura 31 observem a lesquerra una pantalla tctil amb un escada connectat a lautmat, i a la dreta lautmat en la part central connectat als diferents perifrics de control i supervisi com un PC i una consola.

Installacions domtiques

53

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 31. A lesquerra pantalla tctil amb un escada. A la dreta autmat en la part central connectat als diferents periferics

Una particularitat molt interessant d'aquest sistema s que en la installaci dels mecanismes (interruptors, polsadors, etc.) d'entrada i sortida podem utilitzar qualsevol model existent en el mercat, ja que la unitat PLC nicament actua com a processadora de la informaci rebuda, amb la conseqent aportaci positiva a la viabilitat econmica del sistema.

1.10.3. Sistemes basats en corrents portadors


1.10.3. Sistemes basats en corrents portadors

Els sistemes de corrents portadors van ser dels primers a fer-se un lloc en les installacions dels habitatges i edificis automatitzats. Aix va ser possible grcies al seu baix cost comparat amb els altres sistemes dautomatitzaci i a la facilitat de la seva installaci i programaci.

Logotip del sistema dones portadores X10

El sistema t una antiguitat de 25 anys, en els quals s'han continuat desenvolupant productes per part de ms de 200 fabricants a tot el mn. El sistema ms popular de corrents portadors a Europa s l'X10. En la figura 32 es representa el sistema d'installaci que utilitza la xarxa de fora per a connectar els sensors i actuadors domtics.

Installacions domtiques

54

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 32. Habitatge fet amb el sistema domtic X10

El protocol X10 s un estndard per a la transmissi dinformaci per corrents portadors (Power Line Carrier, PLC). Es basa en laplicaci del principi de superposici lineal, en la qual a la xarxa elctrica se li superposen trens dimpulsos per a la comunicaci entre emissor i receptor. Per a conixer millor el sistema X10 esmentarem els avantatges i els inconvenients. Avantatges de lX10: Sistema molt ests. Saprofita la xarxa elctrica. El seu muntatge es pot fer posteriorment a la construcci de la casa. Molt indicat per a fer rehabilitacions d'habitatges, s a dir, per a domotitzar-los amb installaci convencional cablejada. No es necessiten coneixements dalt nivell per a muntar-lo.

Inconvenients de lX10:

Installacions domtiques

55

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Noms permet connectar 256 dispositius. No es poden enviar ordres d'alt nivell d'abstracci (complexes). Velocitat de transmissi baixa. No s recomanable per a superfcies de ms de 100 m2. s molt vulnerable a les interferncies indudes a la xarxa (parsits). Necessitat dinstallar filtres per a eliminar parsits.

1.10.4. Sistemes sense fils


1.10.4. Sistemes sense fils

Laven de la tecnologia i la proliferaci dels diversos dispositius electrnics ha creat la necessitat dinterconnectar els diversos elements entre ells. El progrs de la tecnologia electrnica i de comunicacions ha fet que connexions que estaven pensades fins ara per a la utilitzaci de cables elctrics vagin cedint aquesta funci a enllaos radioelctrics, amb els estalvis en installaci de cablejats que aix implica. La connexi d'auriculars o mans lliures bluetooh a telfons mbils o la connexi dordinadors a la xarxa amb tecnologia WIFI, sn exemples ben clars dels avantatges que aquest sistema comporta.

Representaci de polsadors i repetidors del sistema domtic sense fils

Els sistemes domtics tamb fan s de les tcniques de transmissi per radiofreqncia (RF), especialment til en algunes aplicacions. La idea s substituir el suport fsic (fil elctric) de transmissi de la informaci per ones de rdio. En el cas de sensors, polsadors i en general elements dentrada on lenergia elctrica consumida per lelement de control s molt baixa, el dispositiu salimenta per piles o b incorpora una font prpia de generaci de lenergia necessria per al seu funcionament (per exemple, una cllula solar). Daquesta manera, aquests elements poden funcionar autnomament, sense necessitat de cap connexionat amb lexterior. En la figura 33 sobserva la installaci de dues piles com a font denergia per al funcionament de laparell.

Installacions domtiques

56

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 33. Installaci dun polsador sense fils, posant les dues piles que necessita per al seu funcionament

s el cas del polsador de la marca Hager mostrat a la figura 1, en el qual la incorporaci de piles permet la seva total autonomia. El dispositiu de la figura 2, tamb de la marca Hager, extreu la seva energia una petita cllula solar fotovoltaica, que capta energia de la llum ambient i la emmagatzema en un petit acumulador incorporat al seu interior per tal de conservar la seva funcionalitat en moments de foscor.

1.11.Simbologia general dels sistemes de control


1.11. Simbologia general dels sistemes de control

Hi ha molts smbols grfics que es poden emprar per a la representaci desquemes domtics, per nosaltres ens centrarem en la simbologia que recull la informaci dels diferents components del sistema KNX-EIB que es connecten al bus, dacord amb la norma DIN 40900, per tal de poder representar els diferents circuits en forma desquema. Els components bsics del sistema EIB, els podem dividir en tres grans grups: Components de sistema, representats en la taula 3. Sensors o entrades, representats en la taula 4. Actuadors o sortides, representats en la taula 5.

1.11.1. Components del sistema


1.11.1. Components del sistema

Aquests components sn els que alimenten o formen el sistema EIB o fan que siguin connectables els elements externs. Sn aparells bsics i accessoris que no tenen funcions de direcci ni funcions de control, la seva nica missi s la de subministrar energia elctrica als components a travs del bus i poden servir a la vegada com a suport fsic per a la propagaci de telegrames dordres, com per exemple: fonts d'alimentaci, bobines (filtres), acobladors, perfils de dades, connectors,

Installacions domtiques

57

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

etc. En la taula 3 estan representats els smbols dels aparells del sistema domtic, aquests complementen els sensor i els actuadors.
Taula 3. Components de sistema

Sigles UAB (BCU)

Nom Unitat dacoblament al bus (Bus Coupling Unit)

Smbol grfic

BO (CH)

Bobina o filtre (Choke)

FA (PS)

Font dalimentaci (Power Supply)

FABO (PSCH)

Font dalimentaci amb bobina (Power Supply)

AL (LC)

Acoblador de lnia (Line Coupler) LC.

AA (AC)

Acoblador drea (Area Coupler) AC.

EIB USB

Interfcie de dades USB (Data Interface USB)

EIB IP

Interfcie de dades IP (Data Interface IP-ROUTER)

EIB ISDN

Interfcie externa (Gateway)

Installacions domtiques

58

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Sigles EIB PLC

Nom Interfcie amb autmat programable (PLC Interface)

Smbol grfic

EIB - RS232

Interfcie de dades RS232 (Data Interface RS-232)

---

Controlador daplicacions. Element de control. Element d'escenes. Element de lgics.

Bans Stop

Filtre de bloqueig de banda.

PC / R

Acoblador de fase / repetidor (Phase coupler / repeater)

1.11.2. Sensors o entrades


1.11.2. Sensors o entrades

Sn els components que donen senyals o ordres al sistema. Aquests senyals poden ser per control manual, com per exemple el polsador, o b, automtic provinent dun sensor o detector dalguna magnitud fsica, com per exemple el sensor de temperatura o termstat. En la taula 4 estan representats els smbols dels sensors.
Taula 4. Sensors o entrades

Sigles Ent. Gene.

Nom Sensor genric: a)Camp per a identificar el programa daplicaci: binari o analgic. b) Camp per a introduir el nombre de canals (n) o la magnitud fsica dentrada (T, t, m/s, LX, etc) Sensor, entrada o component binari (dos nics estats) Interfcie de polsadors. Camp per a introduir el nombre de canals (n) i el tipus de corrent (cc o ac)

Smbol grfic

Ent. Binar

Installacions domtiques

59

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Sigles Sen. Bin/Analog.

Nom Sensor, entrada o component binari/analgic.

Smbol grfic

Temp. Binari

Sensor o detector de temperatura binari (Termstat).

Temp. Analog.

Sensor o detector de temperatura analgic (Termstat analgic).

Sen. Gene.

Polsador o sensor tctil. n: Nombre de canals

Sen. Dimm.

Polsador o sensor de regulaci (Dimming). n: Nombre de canals

Sen. Per.

Polsador o sensor de persianes (pujar/baixar). n: Nombre de canals.

PIR

Sensor de moviment. PIR: Infraroig passiu. (US: Ultrasons)

Temp. Prog.

Temporitzadorinterruptor horari (programador).

Sen. Vel.

Sensor de velocitat del vent (anemmetre).

Trans. IR

Transmissor IR (infrarojos)

Rec. IR

Receptor IR

Installacions domtiques

60

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Sigles Rec/Dec IR

Nom Receptor / decodificador IR

Smbol grfic

Fotocel.

Sensor de nivell de llum (fotocllula).

1.11.3. Actuadors o sortides


1.11.3. Actuadors o sortides

Sn els components que reben senyals o ordres del sistema i les executen. Sn els elements (preactuadors) que volem activar per tal de proporcionar senyal als actuadors. En la taula 5 estan representats els actuadors ms comuns.
Taula 5. Actuadors o sortides

Sigles Act. Gene.

Nom Actuador genric.

Smbol grfic

Sort. Binar.

Sortida binria. n: Nombre de canals.

Sort. Analog.

Sortida analgica. n: Nombre de canals.

Sort. Com/Reg

Sortida amb commutaci/regulaci. n: Nombre de canals

Act. Persiana

Actuador de persianes. n: Nombre de canals.

Elect. Pro.

Electrovlvula proporcional (regulable).

Installacions domtiques

61

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Sigles INFO

Nom Panell o pantalla de visualitzaci dinformaci (display). n: Nombre de pantalles.

Smbol grfic

Tots aquests smbols corresponents a alguns dels components ms usuals del bus EIB es poden utilitzar per a confeccionar els esquemes de la installaci LGIC i FUNCIONAL.

1.12.Documentaci tcnica
1.12. Documentaci tcnica

La documentaci tcnica de la installaci domtica dun habitatge (tamb vlida per a ledifici), lha de confeccionar linstallador electricista autoritzat. Aquesta documentaci consta de: Documentaci tcnica de la installaci que a ms tindr el manual de l'installador. Documentaci per a l'usuari la qual inclou tamb un manual dutilitzaci de la installaci.

La CEDOM (Associaci Espanyola de Domtica) publica un document anomenat Cuaderno de buenas prcticas para promotores y contructores.

!
Trobareu documentaci sobre bones prctiques per a promotors i constructors en la secci "Annexos" del web del mdul.

1.12.1. Documentaci tcnica de la installaci


1.12.1. Documentaci tcnica de la installaci

La installaci domtica shaur dintegrar amb la xarxa denergia elctrica i a ms estar coordinada amb la resta de xarxes amb les quals tingui relaci: telefonia, televisi i tecnologies de la informaci. En la figura 34 es poden apreciar les diferents installacions que poden coexistir en un habitatge o edifici.

Installacions domtiques

62

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Figura 34. Installacions que coexisteixen en un habitatge

La installaci elctrica interior (lnia vermella contnua) i la xarxa de control del sistema domtic (lnia verda discontnua) estan regulades pel reglament electrotcnic per a baixa tensi (REBT). La documentaci tcnica ha dincloure, com a mnim, el manual de lusuari i el manual de l'installador, amb els continguts mnims establerts en la guia tcnica daplicaci de la ITC-BT-51 Installacions de sistemes d'automatitzaci, gesti tcnica de l'energia i seguretat per a habitatges i edificis.

Manual de l'installador
Manual de l'installador

Els continguts que shan dincloure en el manual de l'installador sn: Identificaci de la installaci: emplaament, caracterstiques bsiques i dades particulars rellevants de la mateixa.

Installacions domtiques

63

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Plnols de la installaci: Planta general de lhabitatge o edifici. Representaci en pla de les canalitzacions, tant de la xarxa de control del sistema domtic com de la xarxa elctrica associada. Representaci en pla de la installaci domtica en la qual s'indica la ubicaci dels dispositius. Esquema unifilar de la installaci amb la identificaci dels circuits de control del sistema domtic i els de xarxa elctrica associada, incloent-hi les seccions dels cables.

Relaci dels dispositius installats: caracterstiques tcniques fonamentals i instruccions dinstallaci del fabricant daquests dispositius. Assignaci dentrades i sortides de cada un dels nodes: entrades i sortides utilitzades amb les seves direccions fsiques i tipus de senyal, localitzaci en la topologia del sistema, incloent-hi tamb les no assignades disponibles per a futures ampliacions. Parmetres del sistema que shan establert amb les especificacions de funcionament del fabricant de cada dispositiu. Programaci dels nivells davs i dalarma. Instruccions del fabricant del sistema complet o dels subsistemes i components per a lempresa installadora ja que ser aquesta la que faci la posada en marxa i verificaci del correcte funcionament. Relaci de disposicions legals i normes amb les quals es declara el compliment de la installaci. Condicions i requisits a complir en cas dampliaci o modificaci de la installaci.

1.12.2. Documentaci per a l'usuari


1.12.2. Documentaci per a l'usuari

Lusuari final ha de saber les funcionalitats del sistema domtic que se li ha installat i com funciona. El compliment amb larticle 19 del RD 842/2002 pel qual es va aprovar el Reglament electrotcnic de baixa tensi, el manual de lusuari ha de

Installacions domtiques

64

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

formar part de les instruccions per al correcte s i manteniment.

Manual de lusuari
Manual de lusuari

Els continguts que ha dincloure en el manual de lusuari sn: Instruccions per al correcte s i manteniment de la installaci, que continguin: Esquema unifilar de la installaci del sistema domtic. Relaci dels dispositius installats amb les seves caracterstiques tcniques fonamentals. Representaci en pla de la installaci domtica en la qual s'indica la ubicaci dels dispositius. Parmetres i especificacions del funcionament del sistema domtic.

Dades per a la programaci del sistema, incloent-hi les explicacions necessries que permetin a lusuari final canviar els parmetres prees-tablerts pel fabricant o l'installador. Possibilitats dampliaci de la installaci. Lliurament de la documentaci signada pe l'installador, incloent-hi l'adrea i el telfon de lempresa installadora i del servei de manteniment. Aquesta documentaci ser lliurada a l'usuari de la installaci i haur destar disponible per a lempresa que faci el servei de manteniment de la installaci.

1.13.Reglamentaci (ITC BT 51 i futura ITC BT 52 )


1.13. Reglamentaci (ITC BT 51 i futura ITC BT 52 )

El Reglament electrotcnic de baixa tensi en la seva ltima instrucci (ITC BT 51) ! parla de quins han de ser els requisits que han de tenir les installacions dels sistemes dautomatitzaci, gesti de lenergia i la seguretat en habitatges i edificis, tamb anomenat sistemes domtics.

!
En la secci Annexos del web del mdul podeu consultar la Instrucci Tcnica Complemetria ITC BT 51 del Reglament electrotcnic de baixa tensi.

A continuaci comentarem els punts ms rellevants daquesta instrucci i posteriorment tamb comentarem la futura instrucci del reglament ITC BT 52, que tamb parla de domtica, encara en elaboraci. Els punts ms rellevants de la instrucci ITC BT 51 sn:

Installacions domtiques

65

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Objecte i camp daplicaci. Tipus de sistemes. Requisits generals de la installaci. Condicions particulars de la installaci.

1.13.1. Objecte i camp dapliaci (ITC BT 51)


1.13.1. Objecte i camp dapliaci (ITC BT 51)

Donat que en un habitatge o edifici les installacions domtiques poden contenir installacions de gesti tcnica de lenergia, de comunicaci i de seguretat, aquestes dues ltimes installacions sn competncia respectivament del Reglament d'infraestructura com de telecomunicacions (ICT) i del sistema de protecci contra incendis, reglamentats pel Ministeri de Foment (NBE-CPI) i el Ministeri d'Indstria i Energia (RIP-CI).

NBE-CPI: norma bsica de l'edificaci sobre condicions de protecci contra incendi en els edificis.

En aquest apartat destaca el lmit de competncies entre les tres reglamentacions vistes en lapartat anterior.

RIPCI: reglament d'installacions de protecci contra incendi.

Queden

excloses

les

installacions

de

xarxes

comunes

de

telecomunicacions en l'interior dels edificis i la installaci d'equips i sistemes de telecomunicacions als quals es refereix el Reglament d'infraestructura com de telecomunicacions. Igualment estan exclosos els sistemes de seguretat reglamentats pel Ministeri de l'Interior i sistemes de protecci contra incendi, reglamentats pel Ministeri de Foment (NBE-CPI) i el Ministeri d'Indstria i Energia (RIPCI). No obstant aix, en les installacions excloses anteriorment, quan formen part dun sistema ms complex dautomatitzaci, gesti de l'energia o seguretat dels habitatges o edificis, saplicaran les prescripcions d'aquesta instrucci a ms dels requisits especfics reglamentaris corresponents.

1.13.2. Tipus de sistemes (ITC BT 51)


1.13.2. Tipus de sistemes (ITC BT 51)

Aquest apartat fa una classificaci genrica dels sistemes, tenint en compte el suport fsic que utilitza per a fer les comunicacions entre

Installacions domtiques

66

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

aparells domtics. Els sistema de transmissi els divideix en tres:

Ones portadores
Ones portadores

Sistema que acobla el telegrama a la xarxa elctrica i aquest es transmet per la installaci elctrica de baixa tensi de lhabitatge o edifici.

Telegrama s la transmissi de dades entre components domtics perqu aquests puguin comunicar-se.

Cable
Cable

El sistema utilitza el cable com a mitj de transmissi del telegrama, aquest cable pot ser variat com ara: cables de parells trenats, parallel, coaxial i fibra ptica.

Senyals radiats
Senyals radiats

Aquest sistema utilitza lambient com a mitj de transport del telegrama, pertanyen a aquest grup les ones infraroges, ultrasons, o sistemes que es connecten a la xarxa de telecomunicacions. Un sistema domtic pot combinar diversos sistemes anteriors, havent de complir amb els requisits aplicables a cada sistema. La topologia de la installaci pot ser de diferent tipus com ara anell, arbre, bus o lineal, estrella o combinacions entre aquestes.

1.13.3. Requisits generals de la installaci (ITC BT 51)


1.13.3. Requisits generals de la installaci (ITC BT 51)

Tots els components domtics: nodes, sensors i actuadors han de complir amb els requisits de seguretat i compatibilitat electromagntica. Tots els components domtics que sinstallin han d'incorporar instruccions sobre les condicions dinstallacions i utilitzaci que han de complir per a garantir la seguretat i compatibilitat electromagntica, com per exemple, tipus de cables a utilitzar, allaments mnims, apanta-llaments, etc.

Aquestes instruccions safegiran en el projecte o memria tcnica de disseny de la installaci, segons l'establert en la instrucci ITC BT 04.

ITC BT 04: instrucci del reglament electrotcnic de baixa tensi que parla de Documentaci i posada en servei de les installacions.

Installacions domtiques

67

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Tota installaci nova, modificada o ampliada dun sistema d'automatitzaci, gesti de l'energia i seguretat shaur de fer sempre tenint present aquestes instruccions i el que especifica el fabricant del material.

ITC BT 36: instrucci del reglament electrotcnic de baixa tensi que parla d'Installacions a molt baixa tensi.

Quan els components o nodes de la installaci domtica estiguin alimentats per molt baixa tensi, aquesta tindr en compte a ms la ITC BT 36.

1.13.4. Condicions particular de les installacions (ITC BT 51)


1.13.4. Condicions particular de les installacions (ITC BT 51)

A ms de les condicions generals establertes en lapartat anterior, sestableixen els requisits particulars segents per als tres sistemes de transmissi: Ones portadores: requisits particulars per a aquest sistema dones portadores en el qual el telegrama sacobla i es transmet per la installaci elctrica de baixa tensi. Els nodes que injecten en la installaci de baixa tensi senyals o telegrames de 3 kHz fins a 148,5 kHz compliran amb el que estableix la norma UNE-EN 50.065-1. Cable: requisits particulars utilitzats en el sistema que transmeten els telegrames per cable especfics per a aquesta funci. Quan el cable que transmet el telegrama passi per un canal on hi ha altres cables o circuits de baixa tensi, lallament dels cables que porten els telegrames seran iguals als cables dels circuits que t al costat. Tot i que avui dia ja fan cables apantallats i amb una tensi dallament de 750 V, cosa que permet passar el bus de dades del sistema domtic per les mateixes canalitzacions que els cables dels circuits de la xarxa elctrica. Senyals radiats: els requisits particulars en el sistema de senyals radiats, els emissors de les installacions domtiques que utilitzen un senyal de radiofreqncia o senyal de telecomunicacions com a telegrama han de complir la legislaci nacional vigent del Quadre Nacional d'Atribucions de Freqncia dOrdenaci de les Telecomunicacions.

UNE EN 50.065 1 s la norma que estableix els requisits de compatibilitat electromagntica de 3 kHZ fins a 148,5 kHZ.

Installacions domtiques

68

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

1.13.5. Futura instrucci ITC BT 52


1.13.5. Futura instrucci ITC BT 52

Aquesta informaci ha estat facilitada per CEDOM. Es refereix a la proposta de la instrucci ITC BT 52 que recollir el REBT, el qual t en compte la installaci de sistemes de gesti tcnica en habitatges i edificis.

!
En la secci Annexos del web del mdul podeu consultar la Instrucci tcnica complemetria ITC BT 52.

Una de les parts daquesta instrucci que afecta constructors i installadors s laplicaci dels nivells de lautomatitzaci de la gesti tcnica de lenergia. Aquesta es divideix en quatre nivells i cada un dells defineix el grau dautomatitzaci que saplica en el moment de la construcci.

CEDOM s el Comit espanyol per a la gesti tcnica dedificis i habitatges.

Aquests nivells sn quatre: Nivell zero, Nivell bsic, Nivell mitj i Nivell superior. A continuaci se'n fa una descripci breu, i es deixa lampliaci de tots els continguts perqu siguin consultats en els annexos: Nivell zero. Si no es desitja fer la installaci domtica en el moment de la construcci de l'edifici o habitatge. Nivell bsic. Installaci domtica que tindr en compte la gesti de lenergia i la seguretat. Nivell mitj. Aquest nivell comporta la gesti de lenergia, la seguretat, el confort i les comunicacions. Nivell superior. Tindr el mateix que el mitj, amb la singularitat que sincrementar quantitativament i qualitativament la dotaci de l'automatitzaci en la gesti tcnica de lenergia, bsicament en les funcions de protecci, confort i comunicaci.

El REBT s el reglament electrotcnic de baixa tensi.

Installacions domtiques

69

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

2. Prevenci de riscos laborals i protecci ambiental

2. Prevenci de riscos laborals i protecci ambiental

La protecci de riscos laborals i protecci ambiental en les operacions de muntatge i manteniment dinstallacions domtiques t en compte el Reglament electrotcnic de baixa tensi. La identificaci i avaluaci dels riscos presents en les installacions domtiques que shan de fer, mantenir o ampliar, i tamb les mesures de seguretat i de protecci individual corresponents que shan daplicar es tractaran de manera general tenint en compte els dos tipus de tensions que es fan anar: baixa i molt baixa tensi. La baixa tensi comporta riscos a lhora d'installar els actuadors domtics, pel perill que comporta treballar amb tensions de 230/400V. Per altra banda el fet que els actuadors treballin a dues tensions diferents, com s el cas del sistema domtics KNX, fa extremar les mesures en la installaci. Sha de dir que el fet que els sensors de manera general treballin a molt baixa tensi, com el el sistema KNX, (el sistema X10 s lnic que treballa directament amb baixa tensi, ja que es connecta directament amb sensors i actuadors a 230V) s un gran avantatge de cara a la protecci de les persones. Pel que fa a la classificaci dels residus generats per a la retirada selectiva dels material emprats en les installacions domtiques cal divulgar i conscienciar la necessitat de classificar aquest residus generats per a salvaguardar el medi ambient.

2.1. Identificaci i avaluaci de riscos


2.1. Identificaci i avaluaci de riscos

La Seguretat en el treball s la disciplina que t com a objectiu principal la prevenci dels accidents laborals en qu es produeix un contacte directe entre lagent material, sigui un equip de treball, un producte, una substncia o b una energia, i el treballador, amb unes conseqncies habitualment, per no exclusivament, traumtiques (cremades, ferides, contusions, fractures, amputacions, etc.). Pel que fa a la descripci dels riscos1 i la seva codificaci, cal fer servir la combinaci de dos conceptes, el fet anormal o Desviaci que trenca el

Installacions domtiques

70

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

desenvolupament habitual de la feina i la Forma de contacte/Tipus de lesi que es produeix quan el treballador entra en contacte amb lagent material que li causa una lesi determinada. Aquests dos conceptes determinen la probabilitat que es produeixi tota la seqncia de laccident representada en al figura 35.
Figura 35. Seqncia de laccident

Una vegada s'han classificat els riscos en evitables o no, es passa a lavaluaci (valoraci) dels riscos que no shan pogut evitar per a quantificar-ne la gravetat (magnitud). De sistemes per a quantificar la gravetat dels riscos de seguretat n'hi ha diversos. La seva adequaci depn de la qualificaci de qui els aplica i de la manera en qu es fa. Lavaluaci dels riscos que no tinguin una metodologia prpia es fa utilitzant una taula, basada en el sistema binomial adoptat per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals (LPRL)2, en la qual es tenen en compte la probabilitat dactualitzaci de la seqncia de laccident i la severitat dels danys (conseqncies) produts als treballadors. Finalment, s'han de descriure les mesures preventives, tant deliminaci dels factors de risc, en el cas dels evitables, com de control i reducci, en el cas dels no evitables. Les dades daquesta fitxa es traslladen posteriorment a la fitxa D4 de Planificaci de les mesures preventives deliminaci, control i reducci daquest manual, en la qual es reuneixen totes les mesures preventives que shan dadoptar per a un lloc de treball determinat, siguin de la disciplina preventiva que siguin. Per a aprofundir en la identificaci i avaluaci de riscos es pot anar a la web de http://www.gencat.cat i dins daquesta a lapartat Departament de treball/seguretat i salut laboral/publicacions.

Installacions domtiques

71

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

2.2. Mesures de seguretat i de protecci individual


2.2. Mesures de seguretat i de protecci individual

Podem definir la seguretat en el treball com la disciplina que t per objecte evitar o eliminar els perills i reduir o controlar els riscos que poden portar a la materialitzaci daccidents en lentorn laboral. De les mesures de seguretat es deriva la protecci que cada individu ha de tenir; s per aix que introduirem les mesures de seguretat per a donar lloc a la concreci de la protecci individual.

2.2.1. Mesures de seguretat


2.2.1. Mesures de seguretat

Les tcniques de seguretat es poden definir com el conjunt dactuacions, sistemes i mtodes dirigits a la detecci i correcci dels diferents factors de risc que intervenen en els accidents de treball i al control de les seves possibles conseqncies. Aquestes tcniques estan destinades, en ltim terme, a actuar sobre els dos elements necessaris perqu ocorri laccident: el factor tcnic i el factor hum. Tot plegat, mitjanant els procediments de gesti adequats. Les tcniques emprades en funci del sistema dactuaci es poden dividir en dos grups: Tcniques analtiques. Tcniques operatives.

Tcniques analtiques
Tcniques analtiques

Les tcniques analtiques les desenvoluparem seguint els passos segents: Anlisi histrica. Verificaci del compliment de la reglamentaci. Investigaci daccidents i incidents. Control estadstic dels accidents. Anlisi directa dels riscos.

Installacions domtiques

72

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Inspecci de seguretat. Control de la qualitat del procs.

Tcniques operatives
Tcniques operatives

Les tcniques operatives les subdividim en preventives, en protectores i en complementries. a) Preventives Normalitzaci: regulen els procediments. Disseny de mquines i equips. Manteniment preventiu.

b) Protectores (collectives o individuals) Minimitzaci defectes.

c) Complementries Senyalitzaci: indiquen, prohibeixen, obliguen. Formaci i informaci.

La protecci collectiva s la tcnica que ens protegeix enfront dels riscos que no shan pogut evitar o reduir. Tamb la podem definir com la protecci simultnia de ms duna persona. Aquestes mesures solen ser ms eficaces per als treballadors que els sistemes de protecci individuals, amb lavantatge afegit que no impliquen una molstia fsica per al desenvolupament de lactivitat ni requereixen una participaci activa en el seu s per part dels treballadors. Sn exemples de protecci collectiva: els resguards de les mquines, les baranes, les viseres, les xarxes de seguretat, els interruptors diferencials, la senyalitzaci de riscos, etc.

2.2.2. La protecci individual


2.2.2. La protecci individual

Installacions domtiques

73

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Sentn per equip de protecci individual (EPI) qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador per tal que el protegeixi dun o de diversos riscos que puguin amenaar la seva seguretat o salut en el treball, i tamb qualsevol altre complement o accessori destinat a aquest fi. Queden exclosos daquesta definici: La roba de treball i els uniformes no destinats a protegir la salut. Els equips dels serveis de socors i salvament. Els EPI dels militars i les forces de seguretat. Els EPI dels mitjans de transport per carretera. El material desport, d'autodefensa o de dissuasi. Els aparells porttils de detecci i senyalitzaci de riscos.

La protecci personal es considera complementria de la protecci collectiva, mai substitutiva daquesta. Els EPI es diferencien en tres categories, amb una srie dactuacions que cal seguir en funci de la gravetat dels riscos de qu protegeixen. Consideracions bsiques sobre els EPI: Els EPI sn personals i intransferibles. Si shan de compartir, shan de netejar i desinfectar abans del seu nou s. En cas de riscos mltiples que exigeixin simultniament diversos EPI, aquests equips han de ser compatibles i han de mantenir la seva eficcia amb relaci als riscos corresponents. Lobjectiu dels EPI s protegir el cos hum, en la seva totalitat o en alguna de les seves parts, contra riscos especfics del treball. Els EPI no evitaran un accident, per s que sn vlids per a eliminar o disminuir la gravetat de la lesi. Els EPI han de ser adequats als riscos existents i han de respondre a les condicions del lloc de treball, sense implicar per si mateixos un risc addicional i tenint en compte les condicions ergonmiques i dadaptaci de lusuari.

Installacions domtiques

74

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Tots els EPI han de complir la normativa vigent. El personal que requereixi ls dEPI ha de ser format i informat sobre la seva necessitat ds, els riscos que actuen, el sistema de treball i la seva utilitzaci i conservaci correctes.

2.3. Classificaci dels residus generats per a la seva retirada selectiva


2.3. Classificaci dels residus generats per a la seva retirada selectiva

Els rgans que regulen la classificaci de residus i la seva retirada selectiva a Catalunya sn lAgncia de Residus de Catalunya i el Centre Catal del Reciclatge. La normativa vigent sobre classificaci de residus i la seva retirada selectiva fa referncia al Reial Decret 208/2005, sobre aparells elctrics i electrnics i la gesti dels seus residus. Aparells elctrics i electrnics: Aparells que necessiten per a funcionar corrent elctric o camps electromagntics, destinats a ser utilitzats amb una tensi nominal no superior a 1.000 V en corrent altern i 1.500 V en corrent continu, i els aparells necessaris per a generar, transmetre i mesurar aquests corrents i camps. Tot seguit classifiquem en categories els aparells elctrics i electrnics per la seva gesti de residus. Les installacions domtiques queden afectades per les categories 3 i 9: 1. Grans electrodomstics 2. Petits electrodomstics 3. Equips dinformtica i telecomunicacions 4. Aparells electrnics de consum 5. Aparells denllumenat 6. Eines elctriques i electrniques 7. Joguines i equips esportius o de temps lliure 8. Aparells mdics 9. Instruments de vigilncia i control 10. Mquines expenedores

Installacions domtiques

75

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Residus daparells elctrics i electrnics (RAEE): aparells elctrics i electrnics, els seus materials, components, consumibles i subconjunts que els componen, procedents tant de llars particulars com dusos professionals, a partir del moment en qu passin a ser residus.

RAAE d'origen domstic


RAAE d'origen domstic

Els usuaris que generin RAEE procedents de llars particulars o assimilables els hauran de lliurar als sistemes de recollida selectiva que disposin els productors (SIG) mitjanant dos procediments: Mitjanant els distribudors: tal com estableix el RD, quan lusuari adquireixi un nou producte, en el moment de comprar el nou podr entregar al distribudor (botiga) el vell, que haur de rebre'l temporalment. Mitjanant les entitats locals: amb lobjectiu de gestionar automticament les sollicituds de recollida de RAEE que semeten des dels punts de recollida municipals (punts nets), l1 dabril de 2007 va entrar en funcionament l'Oficina de Coordinaci Logstica dels SIG de RAEE, OFIRAEE, integrada per tots els SIG autoritzats de RAEE.

RAEE d'origen professional


RAEE d'origen professional

Els usuaris que generin RAEE no procedents de llars particulars hauran d'utilitzar un sistema de recollida que estar en funci de la data en qu van adquirir el producte. Els dos sistemes sn: Si han adquirit el producte desprs del 13/8/05, shaur dutilitzar el sistema de recollida selectiva que implanti el fabricant, que es far crrec dels costos de gesti. Si el producte s anterior al 13/8/05 (residu histric), en el cas que se substitueixi per un de nou, el fabricant subministrador es far crrec de les despeses de gesti de l'aparell retirat. Si no s substitut, lusuari sha de fer crrec dels costos de gesti, i podr lliurar lequip al sistema implantat pel fabricant o b assumint directament la gesti, sempre que garanteixi la valoritzaci, el reciclatge i la informaci que es demana en el RD.

Installacions domtiques

76

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

2.4. Compliment de la normativa de prevenci de riscos laborals i de seguretat enfront el risc elctric
2.4. Compliment de la normativa de prevenci de riscos laborals i de seguretat enfront el risc elctric

El risc elctric s el susceptible de ser produt per installacions elctriques, parts daquestes, i qualsevol dispositiu elctric sota tensi, amb potencial suficient per a produir fenmens delectrocuci o cremades. El risc elctric pot produir-se en qualsevol tasca que impliqui manipulaci o maniobra dinstallacions elctriques de baixa, mitjana i alta tensi, operacions de manteniment daquest tipus dinstallacions, reparaci daparells elctrics, utilitzaci daparells elctrics en entorns per als quals no han sigut dissenyats els dispositius (ambients humits o mullats), etc. Lelectricitat s perillosa perqu habitualment no la perceben els nostres sentits: no t olor, no es veu (un element conductor sotms a tensi no pot distingir-se dun altre sense tensi) i no sescolta (noms en les lnies dalta tensi).

2.4.1. Recomanacions bsiques de seguretat davant el risc elctric:


2.4.1. Recomanacions bsiques de seguretat davant el risc elctric:

Les recomanacions fonamentals de seguretat que cal prendre en una situaci de risc elctric sn les segents: Abans dutilitzar un aparell o endoll, assegureu-vos que es troba en perfecte estat. No utilitzeu cables danyats, clavilles dendoll trencades, ni aparells amb desperfectes a la carcassa. Eviteu, sempre que sigui possible, la utilitzaci de bases mltiples, especialment les que no disposen de presa de terra. No sobrecarregueu la lnia. Eviteu que es danyin els conductors elctrics, protegiu-los especialment contra: Les cremades, per proximitat a una font de calor. Els contactes amb productes corrosius. Els talls produts per eines afilades, mquines en funcionament, angles vius, etc.

Installacions domtiques

77

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Per a utilitzar un aparell o installaci elctrica, maniobreu nicament els rgans de comandament previstos pel constructor o installador. No altereu ni modifiqueu els dispositius de seguretat ni els rgans de comandament. Per a desconnectar una clavilla de lendoll, tireu daquesta, mai del cable dalimentaci. No utilitzeu aparells elctrics, ni manipuleu sobre installacions elctriques quan accidentalment es troben mullades o humides, o si sou qui t les mans o els peus mullats. En cas davaria o incident, talleu el corrent com a primera mesura. Desprs, limiteu les vostres intervencions a operacions elementals, com canviar una bombeta o un fusible. Per a socrrer (desenganxar) una persona electritzada per un corrent: No heu de tocar-la, sin tallar immediatament el corrent, ja que podreu quedar tamb atrapats. No oblideu que una persona electritzada que es troba en un emplaament elevat corre el risc de caure en el moment en qu es talli el corrent. Si es tarda massa, o resulta impossible tallar el corrent, tracteu de desenganxar la persona electritzada per mitj dun element allant (taula, llist, cadira de fusta, etc.). En tots els casos, aviseu immediatament un metge o al SAMU. En cas davaria, apagada o qualsevol altra anomalia que excedeixi de la vostra competncia, demaneu un tcnic electricista. No utilitzeu (i impediu que uns altres ho facin) laparell avariat fins desprs de la seva reparaci. Aquesta regla saplica a les situacions segents: Tpica sensaci de formigueig en tocar un aparell elctric. Aparici despurnes procedents dun aparell o dels cables de connexi. Aparici de fums que emanen dun aparell o dels cables.

Altres recomanacions de seguretat contra riscos elctrics sn: No tracteu de reparar els equips elctrics. No heu de fer ni tan sols les operacions ms simples si no teniu els coneixements suficients sobre riscos elctrics. En tot cas, talleu el corrent abans defectuar qualsevol intervenci. Abans dutilitzar aparells o mquines elctriques, informeu-vos sobre les precaucions que cal adoptar per al seu s i respecteu-les escrupolosament. No obriu mai les proteccions o cobertes de les installacions o equips elctrics i respecteu la senyalitzaci dadvertiment o protecci.

Installacions domtiques

78

Automatitzaci d'habitatges i edificis: domtica i immtica

Per a treballar prop duna installaci o lnia elctrica aria o subterrnia cal prendre totes les precaucions necessries per a evitar qualsevol contacte amb els cables. No lleveu mai la presa de terra dels equips i installacions, ni retireu mai els recobriments o allaments de les parts actives dels sistemes. En el cas que siga imprescindible fer treballs en tensi heu dutilitzar els mitjans de protecci i els equips de protecci individual apropiats. Compreu nicament equips que disposin de la indicaci CE, manual dinstruccions en castell i una declaraci CE de conformitat (obligaci legal del fabricant o importador a la Uni Europea).