1.

TEST POTA NEGRA El test “Patte Noir” (Pota Negra) escrit per Louis Corman (1901-1995) és un test projectiu que data des de 1961. Constitueix un dels tests projectius temàtics més utilitzats en la Psicologia clínica infantil. Es fonamenta en la teoria psicoanalítica, concretament en la teoria dels instints –pulsions de vida i pulsions de mort-, les fases del desenvolupament de la libido (desig, plaer) –oral, anal, fàl·lica, edípica i genital-, i la triple divisió psíquica – Allò, jo i súper jo-.

1.1. TEORIA DELS INSTINTS Corman, dins del test Pota Negra va incloure certes idees de Freud, entre elles la Teoria dels instints. Segons aquesta teoria, Freud ens diu que l’ésser humà no té instints si no que té pulsions (és el impuls provocat davant l’excitació i una tensió corporal) , i segons ell, aquests es divideixen en tres tipus:

-

Les Pulsions del jo, els quals, tenen la funció de mantenir la pròpia existència segons el principi de la realitat i tota l’energia és dedicada al servei del “JO”.

-

Les Pulsions sexuals. Les Pulsions de mort, les quals, fan referència a la reducció de tensió, l’autodestrucció i la pulsió agressiva.

-

1.2. FASES DEL DESENVOLUPAMENT DE LA LIBIDO Alhora d’agrupar les diferents etapes en què es divideix la libido, Corman, va tornar a utilitzar les idees formulades per Freud. Freud, doncs, va intentar establir una successió de èpoques, des de les primeres etapes de la vida fins l’adolescència, on relacionava sobretot el predomini o abandó de determinades zones erògenes. A la vegada diferencia la sexualitat infantil, adolescent i adulta, establint una sèrie de fases relacionades amb una zona erògena específica: oral, anal, fàl·lica, edípica, de latència i genital.

1.2.1. FASES PRE-EDÍPIQUES És aquella que abarca el període de desenvolupament psicosexual anterior a la instauració del complex de Edíp; en aquest període predomina, en ambdós sexes, el llaç amb la mare.

1.2.1.1. FASE ORAL

4

És la fase que engloba dels 0 als 18 mesos aproximadament. És la primera etapa de la sexualitat humana. Es relaciona amb una zona erògena específica, la qual, la seva finalitat és la incorporació de l’objecte, ja sigui en forma de succió, mossegant l’objecte, coneixent la seva estructura... Es tracta d’una etapa que exerceix un paper crucial en els processos d’identificació del bebè.

1.2.1.2. FASE ANAL És la segona fase de la libido i engloba el segon any de vida. Correspon a la etapa en la que el nen adquireix els hàbits de neteja personal i aprèn a controlar els instints de retenció i expulsió anal.

1.2.1.3. FASE FÀL·LICA Fase que comprèn dels 3 als 4 anys. El nen comença a generar explicacions sobre les diferències anatòmiques entre el sexe masculí i el femení

1.2.2. FASE EDÍPICA Etapa que comprèn el període dels 3 als 6 anys. El seu nom prové del mite grec de Edíp: el nen té enveja del seu pare, al qual considera més fort i a la vegada és el competidor pel desig amorós vers la mare. Vèncer la fase edípica representa la superació del triangle afectiu, deixar enrere l’enveja vers als seus progenitors i identificar-se amb el pare/mare.

1.2.2.1. FASE DE LATÈNCIA Etapa que enllaça dels 6 als 12 anys aproximadament. Es presenta un estadi sense conflictes, on la problemàtica edípica es pot ampliar fora de l’entorn familiar.

1.2.2.2.FASE GENITAL
Etapa que engloba tota la adolescència. Es caracteritza per les pulsions que es produeixen a la zona genital. Durant aquesta fase es reactiven tots els problemes no resolts en les fases anteriors.

1.3.

ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT

5

Segons el psicoanàlisis s’ha demostrat la existència, dins del psiquisme humà, de continguts inconscients separats de la consciència i que per tant s’hi pot accedir voluntàriament a ella: l’Allò, el Jo, i el Súper jo.

1.3.1.

EL “ALLÒ”

Representa un aliatge d’energia instintiva i pulsional, sense consciència del món exterior i guiada pel principi de plaer, per una necessitat de satisfacció immediata dels esmentats instints i pulsions.

1.3.2.

EL “JO”

Representa la consciència que intenta canalitzar els desitjos de l’allò i satisfer-los seguint el principi de realitat, evitant xocar amb les normes i convencions establertes

1.3.3.

EL “SÚPER JO”

Representa la consciència moral de la persona. És l’agent que s’encarrega de solucionar el conflicte edípic. Permet al nen un autocontrol, tenir un bon comportament i donar satisfacció als impulsos de l’allò.

1.4. COM ES RELACIONEN LES FASES LIBIDINALS AMB LES LÀMINES QUE FORMEN EL TEST (PRINCIPALS TEMES) *Aquesta part del treball ha estat realitzada conjuntament amb nens, concretament la classe de primer de primària de l’escola Sagrat Cor de Jesús de Vic, la qual constava de 32 alumnes. 1.4.1. LÀMINES DE LA FASE ORAL PASIVA És la fase dels primers mesos de vida del infant. Es caracteritza per la gran dependència que té normalment de la figura materna. El concepte de plaer encara no està del tot definit. S’expressa en les làmines:

6

ALLETAMENT 1 TEMA: Pota Negra s’alleta de la seva mare en un paisatge tranquil. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: El porquet té gana i s’alimenta de la seva mare. PREFERÈNCIES: La làmina és considerada agradable per la gran majoria dels nens de la classe (un 93% l’ha considerat agradable). IDENTIFICACIÓ: Un 82% dels nens s’han identificat amb en Pota Negra, un 13% s’ha identificat amb la mare (fet bastant corrent per així poder assumir el paper protagonista) i un 5% no s’ha identificat amb res.

ALLETAMENT 2 TEMA: Pota Negra s’alleta de la seva mare en un paisatge tranquil, alhora que dos porquets blancs s’acosten corrents. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: El porquet té gana i s’alimenta de la seva mare. (Tot i que s’agreguen comentaris de rivalitat fraterna i agressivitat vers als dos porquet que interfereixen a l’escena) PREFERÈNCIES: La làmina és considerada agradable en un 72% dels nens i no agradable en un 28%. IDENTIFICACIÓ: Un 46% dels nens s’identifica amb en Pota Negra, un 25% amb els porquets blancs, un 23% amb la mare i un 6% amb ningú.

LLUDRIGADA TEMA: La mare ha donat a llum a tres porquets, els qual, s’alleten mentre ella beu aigua de la menjadora. En un segon pla observem a tres porquets més (al centre hi ha PN) separats de la mare per una barrera, els quals, contemplen l’escena amb sorpresa. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: El naixement de nous porquets (Per una banda observem l’alegria d’haver tingut nous germanets i per l’altre la ràbia de saber que la mare ha tingut més fills, i el rancor i enveja dels nouvinguts) PREFERÈNCIES: La làmina és considerada agradable en un 70% .

7

IDENTIFICACIÓ: Un 66% s’ha identificat amb PN, un 22% en la mare, un 8% en els grangers, i un 4% en els nounats.

CABRA TEMA: Pota Negra s’alleta d’una cabra mentre aquesta el mira. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: En PN té una nova mare o bé que ha estat abandonat per la seva família. (La majoria dels nens ha mostrat tristesa en veure la situació d’en PN). PREFERÈNCIES: La làmina ha estat considerada com no agradable per un 78% dels nens. IDENTIFICACIÓ: La gran majoria dels nens no s’han volgut relacionar ni amb la cabra ni amb en Pota Negra, segurament per la sensació d’abandó que els ha produït l’escena. Tan sols un 5% dels nens s’ha identificat amb en PN i un 2% amb la cabra,

DUBTE TEMA: La mare alleta a un dels porquets, mentre que el pare menja en la menjadora amb l’altre. Ningú sembla prestar atenció a PN que està allunyat i amb una expressió d’incertesa. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: S’ha mencionat reiterades vegades l’exclusió d’en Pota Negra i la tristesa que produeix veure’l sol. PREFERÈNCIES: En un 90% és un tema no agradable. IDENTIFICACIÓ: Un 57% dels nens s’ha identificat amb PN un 16% amb el pare, un 22% amb la mare i un 5% amb els altres porquets. 1.4.2. LÀMINES DE LA FASE ORAL ACTIVA Aquesta fase permet al nen iniciar els primers passos des de la dependència cap a la independència, gràcies a l’activitat de mossegar o rossegar els seus aliments, el desenvolupament de la motricitat que va associat al d’agressivitat. S’expressa en les làmines: BARALLA TEMA: PN i un dels porquets blancs es mosseguen amb ràbia. Mentre l’altre porquet corre en direcció als pares que acudien al lloc de la baralla. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: En Pota Negra està mossegant i fent mal al seu germà.

8

PREFERÈNCIES: És una de les làmines menys agradables pels nens. Tan sols un 12% l’ha trobat agradable. IDENTIFICACIÓ: La majoria dels nens s’ha identificat amb el porquet que corre o bé amb les figures paternes. Amb PN gairebé no s’hi ha identificat cap nen, ja que, l’associaven amb el germà gran que normalment els molesta per ser els petits i amb l’altre porquet tampoc no hi ha hagut moltes identificacions per ser el personatge dèbil, cosa que els nens no els hi agrada.

1.4.3. LÀMINES DE LA FASE ANAL O SÀDIC-ANAL En aquesta etapa el nen expressa la seva agressivitat i mal comportament de forma franca o camuflada. S’expressa en les làmines: MENJADORA TEMA: PN orina visiblement en la menjadora dels seus pares, mentre aquests i els seus germans dormen. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: En Pota Negra és dolent perquè està fent pipi al lloc on es menja. PREFERÈNCIES: És una làmina no agradable per un 65% dels nens. Tot i que una gran part de la classe ha mostrat evasives per contestar, demostrant així el seu temor per reconèixer que certes vegades havien actuat com PN. IDENTIFICACIÓ: Els nens no sempre assumeixen les seves accions, i la gran majoria s’ha identificat amb els dos porquets que dormen (un 34%), amb ningú (un 27%) amb els pares (un 25%), i tan sols un 14% amb en PN. BRUTÍCIA TEMA: Dos porquets juguen al femer quan de sobte un d’ells esquitxa al pare amb les seves potes. El tercer porquet mira l’escena de forma distant. No se sap quin d’ells és en Pota Negra. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Tot i que els porquets juguen, un d’ells ha fet una mala acció per haver esquitxat al pare. PREFERÈNCIES: És una làmina no acceptada en un 68%. Els nens tenien dos motius de disgust, per una banda l’acte maliciós contra el pare (un 37% dels nens) i també la del porquet que mira sense fer res, com una manera d’eludir el càstig.

9

IDENTIFICACIÓ: No obstant això els nens alhora d’identificar-se ho feien amb el porquet blanc que mira l’escena o bé amb el pare. Pocs nens ho varen fer amb els dos porquets que jugaven i estaven bruts, segurament per la por al càstig.

1.4.4. LÀMINES DE LA FASE FÀL·LICA En aquesta fase podem observar que el complex de castració es pot reconèixer a causa dels efectes que causa, per exemples, en el cas d’una nena tenir enveja de penis (fet comú durant la infància), sentiments d’inferioritat, abusos... Amb aquesta làmina el nen pot projectar els seus temors, sense ser-ne tant conscient. S’expressa en les làmines: OCA TEMA: Una gran oca amenaçadora amb les ales esteses, atrapa per la cua a un porquet, el qual, intenta fugir i plora (no sé sap qui és). Mentre que un altre porquet amagat darrere un mur observa l’escena. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Els nens són conscients de l’agressió que l’oca realitza al porquet. Tot i que alguns nens van dir que segurament el porquet havia molestat a l’oca. PREFERÈNCIES: És un tema no agradable pels nens en un 84%. IDENTIFICACIÓ: La majoria dels nens s’identifiquen amb el porquet blanc que s’amaga darrere del mur (un 70%), un 17% no s’identifica amb ningú, un 8% s’identifica amb l’’oca (és el personatge poderós de l’escena) i tan sols un 5% amb PN.

1.4.5. LÀMINES DE LA FASE EDÍPICA En la fase Edípica, el nen es sent atret pel progenitor de sexe oposat al seu, i sent una gran rivalitat pel pare del seu mateix sexe. S’expressa en les làmines: PETÓ TEMA: El pare i la mare s’abracen i es fan un petó. Darrer d’un mur, un porquet amb la identitat imprecisa els mira sorprès. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Com es pensen que estan sols els pares es fan un petó perquè s’estimen molt.

10

PREFERÈNCIES: Per un 93% dels nens és una làmina agradable. Per l’altre 7% no és agradable i això és degut al divorci que afecta a les seves famílies, hi ells ho reflecteixen en el dibuix. La persona que apareix amb la mare o bé el pare, és un “estrany”. IDENTIFICACIÓ: La majoria dels nens s’identifiquen amb el porquet de darrere el mur (un 72%), amb els pares s’hi identifica un 21% dels nens, i un 7% dels alumnes no s’identifica amb ningú.

NIT TEMA: Pota Negra veu un animal i té por de que se’l pugui menjar per no pertànyer a la seva família. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Por perquè el porquet prengui mal per l’animal que l’assetja. Temor a la foscor. PREFERÈNCIES: Per un 98% dels nens de l’aula ha estat una làmina no agradable. La foscor que impregna la làmina no ha estat agradable a la vista dels nens. A més la situació que mostra la imatge, no és gens conciliadora pel nen. IDENTIFICACIÓ: La majoria dels nens no s’ha identificat amb cap dels personatges, segurament per la situació que ens presenta. Tan sols un 10% s’ha identificat amb el personatge que assetja al porquet per ser el personatge fort de l’escena i només un 6% s’identifica amb el porquet,

1.4.6. LÀMINES DEL CÀSTIG, PARTENÇA O RETORN I SOLEDAT Els sentiments de culpa es troben relacionats amb accions agressives, normalment dirigides cap els pares i germans. Quan aquests sentiments són molt intensos, el subjecte necessita recórrer al càstig per alliberar-se del patiment. Les làmines que veurem a continuació permeten al subjecte expressar el dolor, ja que es troben vinculades a situacions dramàtiques. CARRO TEMA: PN somia que un home s’emporta a uns porquets amb un carro. L’home es troba empenyent a un que es resisteix i crida. Els pares d’en PN en companyia de dos porquets observen l’escena esfereïts . DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Els nens assenyalen que és un somni molt dramàtic. La majoria sent soledat, culpa...

11

PREFERÈNCIES: És una de làmina rebutjada (en un 65%) i no agradable. S’han observat dos punts de vista en els nens: n’hi ha que creuen que és un somni d’en Pota Negra o que pot tractar-se d’una situació real, on PN es queda a la granja i envia als seus familiars a l’escorxador. IDENTIFICACIONS: Un 60% s’identifica amb un PN que somia o pensa. Un 28% s’identifica amb un dels grangers, per ser la figura poderosa. Un 12% no s’identifica amb ningú.

PARTENÇA TEMA: Per un camí solitari, el qual, condueix a una muntanya, un porquet va caminant donant-nos l’esquena. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: Al veure la làmina s’han generat dues opcions per part dels nens: Per una banda hi ha nens que creuen que és una partença feliç (un 45%) i d’altres que diuen que és una partida infeliç (un 55%), la qual s’acompanya amb un fort sentiment de soledat PREFERÈNCIES: És una làmina intermèdia, tot i que els nens es decanten més cap l’àmbit no agradable a causa de que el porquet es troba sol i es dirigeix cap un lloc desconegut. IDENTIFICACIONS: Un 47% dels nens s’identifica i creu que és en Pota Negra. Un 36% creu que és un dels porquets blancs i un 17% no s’identifica amb el porquet.

FORAT TEMA: Durant la nit, es veu a PN, el qual, ha caigut dins d’un forat amb aigua i crida molt espantat. DESCRIPCIONS QUE HAN FET ELS NENS: El nen viu la por d’en Pota Negra i pateix per la situació de soledat nocturna i el perill que l’envolta. PREFERÈNCIES: Pels nens és una làmina que no agrada (a un 96% dels alumnes) IDENTIFICACIONS: És una de les situacions menys assumides. Amb PN tan sols s’hi identifica un 6% dels alumnes, un 92% amb ningú i un 2% amb la lluna.

1.4.7. SEXE INVERTIT

12

El tema de la inversió de sexes pot constituir un indicador de necessitat del subjecte d’ocupar el lloc del germà/germana amb el qual s’identifica. Al mateix temps, assenyala el grau de maduració psicosexual del examinat.

1.4.8. EL PARE NODRIDOR A vegades hi ha la necessitat d’atorgar al pare atributs i funcions femenines, no sols donar a llum o amamantar, sinó també la d’atendre afectivament. Corman situa una sèrie de causes en l’aparició d’aquests temes:

-

Existeix una forta atracció cap al seu pare, la qual, condueix al nen a identificar a la mare amb el pare nodridor.

-

L’elecció del pare pot ser deguda (ja sigui en la realitat o en fantasia) l’abandó o rebuig de la mare. La selecció del pare es una forma de superar les frustracions en les primeres etapes,

-

Al no haver aconseguit un nivell de maduració suficient li impedeix diferenciar els rols i sexe de ambdós pares.

1.4.9. LA MARE IDEAL Durant el test hi ha nens que perceben intuïtivament la taca que s’observa tant en Pota Negra com en la seva mare. Això provoca que sorgeixi una gran afinitat entre Pota Negra i la mare, provocant a vegades fins i tot, que el nen atribueixi el rol de mare (el porc de la taca) a Pota Negra, i l’altre porc el rol de mare/pare als altres pares.

1.5. MECANISMES DE DEFENSA DEL JO El JO té entre les seves funcions principals la d’adaptar-se a la realitat i defensar al subjecte de possibles perills o dificultats, per això utilitza mètodes o tècniques amb la finalitat d'evitar l'angoixa o l'ansietat que ens produeixen les frustracions i els conflictes del nostre psiquisme. Característiques generals: 1) són dispositius del jo: s'empren per evitar les influències de les pulsions en la conducta de l'individu. 2) en la major part dels casos, són inconscients. 3) actuen traient de la consciència algun aspecte de la realitat física o psicològica. 4) llur objectiu és el d'evitar l'angoixa o el dolor psíquic que els conflictes provocarien en la consciència.

13

5) són emprats per totes les persones, no només pels qui pateixen trastorns psíquics.

1.5.1. MECANISMES DE NEGACIÓ I REPUDI El mecanisme de negació és el més primitiu, el nen nega tota la realitat penosa. Normalment la repudia total o parcialment, o la transforma en una realitat totalment oposada. És un mecanisme que es troba a la base de tothom i actua d’acord amb el principi de plaer. Aquest mecanisme es pot observar des del inici del test, quan el subjecte no reconeix o elimina un personatge o rebutja les primeres làmines. Les làmines que mostraven més evasives per identificar-se amb un personatge han estat: “FORAT”, “NIT” i “CABRA”. Segurament per la incertesa de les imatges (La foscor predominant, les gesticulacions que s’observen, personatges estranys que apareixen...)

1.5.2. INHIBICIÓ COM A MANERA DE NEGAR ELS SENTIMENTS És una altre manera de negar o de rebutjar. Es produeix en els silencis que solen precedir la descripció d’un tema trivial, el nen sol mirar cap una altre direcció o tamborinejar els seus dits per declinar l’atenció . Posteriorment per poder “escapar” de la situació el nen respondrà que no s’identifica amb ningú.

1.5.3. MECANISME DE REPRESSIÓ És l'esforç per allunyar de la consciència tots els continguts psíquics que són dolorosos o inacceptables per al subjecte. Només s'obliden els fets que provoquen angoixa o ansietat, allò que és reprimit, apareix distorsionat en els actes fallits, els somnis, els lapsus i les fantasies. Hi ha la variant de l'aïllament: no s'obliden els fets pertorbadors, sinó només les emocions que hom hi associava (vergonya, culpa, dolor o moral...). També hi ha la variant de la negació: hom rebutja una idea desagradable o pertorbadora sense llençar-la a l'inconscient, sinó negant-la en la seva realitat (“no és veritat que hagi desitjat que es fes mal”). La repressió sol anar acompanyada dels mecanismes de projecció (un mecanisme primitiu que expressa la confusió existent entre el JO i el NO JO i la dissociació entre l’objecte bo i el dolent. Una làmina que ens mostra aquest mecanisme de repressió seria LLUDRIGADA. Els nens en un primer terme són conscients de l’arribada dels nous germanets, però gran part dels alumnes van mostrar enveges, ràbia... I tan sols un 4% dels nens s’hi va identificar.

1.5.4. MECANISME DE DESPLAÇAMENT Consisteix a desviar els sentiments pertorbadors considerats tabús o prohibicions cap a un altre objecte que no tingui aquestes característiques. Hom evita així l'angoixa.

14

Un exemple que ens mostra aquest mecanisme: Mentre un alumne de l’aula de primer de primària mirava la làmina de la lludrigada i observava els grangers que apareixien a la imatge va dir: “Els germans grans estan mirant als nouvinguts i esperen que l’home que mira a la seva mare i als porquets, i que els hi porta palla, no sigui per afogar-los ni danyar-los.”

1.5.5. MECANISME DE RACIONALITZACIÓ Es tracta d'una justificació dels propis actes que revelen sentiments inacceptables o reprimits i que consisteix a donar raons que hom creu ben fonamentades amb la finalitat que no aparegui l'ansietat com a fruit d'una conducta que a l'individu li sembla poc ètica o moral. Els individus tracten de convences de la pròpia conducta donant explicacions als altres i donant-se explicacions a si mateixos. Un exemple que ens mostra aquest mecanisme: Davant de la làmina menjadora a una nena se li va demanar el perquè la considerava agradable i la nena va dir que era normal que fes pipi a la menjadora si el porquet tenia ganes d’anar el lavabo. Per ella l’important no era el lloc on en PN va fer les seves necessitats, sinó si tenia ganes o no de fer-ne.

1.5.6. MECANISME DE FORMACIÓ REACTIVA O TRANSFORMACIÓ EN EL CONTRARI Es produeix quan un desig és reprimit, el subjecte pot realitzar conductes totalment contràries al desig. Amb aquesta reacció negativa evita l'angoixa. Aquest mecanisme l’observem en les làmines on un porquet mirar l’escena representada sense participarhi. Làmines del PETÓ, BARALLA, OCA, LLUDRIGADA. 1.5.7. MECANISME DE RELACIÓ A DISTÀNCIA Consisteix en allunyar als personatges que tenen un gran valor i significat pel subjecte. A la vegada, és una forma de mitigar el dolor, la ràbia o la insatisfacció. Per exemple en la làmina CARRO hi va haver nens que van dir que: “Els porquets havien estat expulsats de la granja, el granger els havia trobat i els va posar al seu carro. (Quan se’ls pregunta si era la família de PN) No, no eren ells, eren uns altres porquets. PN i la seva família dormen tranquil·lament a la granja...” En aquests mecanismes de “relació a distància”el nen se n’adona de que el personatge projectat és ell mateix i immediatament pren distància.

1.5.8. MECANISME D’AÏLLAMENT

15

Consisteix amb una ruptura entre l’intel·lectual i l’afectiu. Es caracteritza per les descripcions fredes de la realitat, amb l’objectiu de poder camuflar inconscientment les tendències o evadir el tema que s’està tractant. Això ens indica una que hi ha una maduració insuficient del JO. Es caracteritza perquè el subjecte alhora de descriure no es centra en l’essencial sinó que es desvia totalment del tema. Per exemple en l’escena del PETÓ el nen descriu el que veu: Hi ha gespa, un bosc, un petit mur, moltes flors, el pare i la mare d’en PN.

1.5.9. MECANISME DE REGRESSIÓ El subjecte reprodueix comportaments d'estadis anteriors de la seva evolució que li resultaven satisfactoris (conductes infantils davant d'un conflicte). Afecta la presa de decisions i la responsabilitat. Normalment aquest mecanisme ja s’observa en el frontispici per les edats que s’han atorgat a PN, als porquets o als seus pares.

2. ORÍGENS. TEMPS EN ELS QUE ES DIVIDEIX LA PROVA I EDAT En aquest apartat es tractarà la naturalesa del test, els seus orígens i vinculacions, l’administració del test i l’edat que engloba. 2.1. ORÍGENS I VINCULACIONS DEL TEST El test de les aventures de Pota Negra, s’ha inspirat en el test de Blum (les aventures de Blacky, historia d’un os i la seva família); no obstant, s’observen entre ambdós determinades diferències.

-

En el test de PN, les làmines no es presenten amb un determinat ordre, sinó que, és el propi nen qui escull, en cada fase, les làmines acceptades i preferides, decideix la seva ubicació en la seqüència i interpreta el tema representat en elles.

La presència de dos porc grans i dos de més petits facilita la projecció de la família amb les seves interaccions i conflictes. 2.2. ADMINISTRACIÓ DEL TEMPS I EDAT APLICABLE El test de Pota Negra, tot i no tenir un temps específic per realitzar-lo, s’aconsella administrar-lo entre una hora i una hora i mitja (l’ideal hauria de ser, aplicar-lo tot en una sola sessió) L’edat, a la qual, es pot començar a aplicar el test es des dels 4 anys fins els 15 aproximadament. *Es recomanable disposar de dues taules, una per les làmines escollides (perquè el nen en tingui total disposició) i una per les làmines que han estat rebutjades.

16

3. METODOLOGIA: PROCEDIMENTS I CONSIGNES 3.1. EL FRONTISPICI: CONSIGNES PRÈVIES

L’entrevistador mostra aquesta làmina (frontispici) al nen i li diu: “ T’ensenyaré uns dibuixos que representen les aventures del porquet Pota Negra. Veus? Pota Negra és aquest. És el porquet que es veu aquí, sota el títol. Saps perquè es diu Pota Negra? “ (I deixem que el nen contesti el que “En aquestes ell cregui) làmines no hi ha cap l’has d’inventar tu, com Però abans m’has de dir o una nena i quina edat ” [Si el nen dubte en pot dir: “ és un joc, i es que vulguis, totes les bones”] porquets, que són?

història escrita, si fos un conte. si PN és un nen té, d’acord? respondre, se li pot dir tot el respostes són

“I els altres dos família?” “I els dos porcs grans, qui són?

Nens? Nenes? O un nen i una nena?... Quina edat tenen? Què són de PN? Germans/es? O no són de la

S’aprovaran totes les respostes del nen i convé no demostrar sorpresa davant d’alguna de les seves respostes.

3.2. DESCRIPCIÓ DE LA “HISTÒRIA” Un cop acabada la identificació de tots els personatges del frontispici, conegudes les seves edats i la relació que mantenen entre sí i amb PN, es mostren les làmines al nen i se li diu:

17

“ Aquestes làmines representes les aventures d’en Pota Negra. Les mires i m’expliques la història de cadascuna d’elles. Ets lliure d’escollir les que t’interessin més i explicar només aquestes. Mira-les bé totes i aparta les que no t’interessin i guarda les que vulgui explicar-me” Quan el nen ha realitzat aquesta selecció -entre làmines acceptades o rebutjades- se’l convida a estendre sobre la taula totes les làmines acceptades per començar a descriure la història. “Explica’m la història d’en PN” “Quina escolliràs primer?” Es important no interrompre al nen en aquesta primera part del test, tot i que convé estimular al tímid i animar al indecís a continuar. Les làmines rebutjades han d’estar a prop del subjecte per si les ha d’introduir dins de la història. Un cop el subjecte ha acabat d’explicar la història, se li pregunta si vol afegir alguna altre làmina o si vol fer alguna aportació més a la història o si vol explicar les làmines rebutjades, això sí, sense insistir-hi.

3.3. MÈTODE DE LES IDENTIFICACIONS I PREFERÈNCIES Al acabar aquesta primera fase de la prova, el la que es descriuen les làmines escollides per formar la història d’en PN, s’agrupen de nou totes les làmines –acceptades o rebutjades- i l’entrevistador afegeix: “Ara que coneixes totes les làmines, farem un joc, el joc de la imatge preferida: Mira-les de nou i fes dos pilots. En el de la dreta posa-hi totes les que t’agradin i en el de l’esquerra les que no t’agradin” Es deixen de banda les NO AGRADABLES i s’estenen sobre la taula totes les agradables i s’insta al nen per que escolli la que més li agrada i justifiqui la seva elecció. Se li diu: “En el joc de preferències, un s’imagina que forma part de la història. En aquest cas, que voldries ser tu d’aquestes làmines?” A continuació s’ha de fer el mateix amb totes les làmines i un cop revisades totes les làmines AGRADABLES, es repeteix el mateix procés amb les làmines NO AGRADABLES. Normalment aquestes no solen agradar al nen, normalment perquè es corresponen amb situacions reprimides per ell. Per això s’ha d’evitar ser brusc i en la làmina escollida se li ha de preguntar “Què t’agradaria canviar?” Seguidament s’efectuarà un altre interrogatori al nen, amb l’objectiu de saber què pensa PN en determinats temes suggerents.

3.4. LA FADA És la última làmina que es presenta al nen, un cop s’han acabat les parts de la prova. Amb aquest dibuix es pretén que el nen demani tres desitjos.

18

Amb aquesta acció es pretén que el subjecte surti airós d’algun dels seus conflictes i permeti projectar de nou desitjos, necessitats, ansietats i pors. Algunes de les respostes que es van recollir en aquesta làmina van ser: “Que li marxi aquesta taca negra, que siguin molt feliços...”

4. INTERPRETACIÓ DEL TEST Corman, en la interpretació del test de PN segueix el mètode de Piotrowski, el qual, parteix del procediment psicoanalític. Amb l’anàlisi podem anar descobrint les diferents “capes” del nen i la seva personalitat. Corman diu que les tendències més preocupants no sempre són aquelles que es manifesten amb tota la seva força i claredat, sinó aquelles que solen quedar soterrades o atrapades per la censura. En primer lloc l’anàlisi ha de ser qualitatiu i s’ha de centrar en la revisió de les respostes donades en cada làmina del test. Inclou l’anàlisi de les tendències i defenses obtingudes en la Història i en Preferències/Identificacions. El segon anàlisi permet conèixer el tema o temes dominants, fins poder arribar al fons de la personalitat del subjecte. El tercer anàlisi consisteix en efectuar una síntesis de les tendències dominants, obtingudes durant totes les proves, i verificar les respostes rebudes. Sempre s’ha de tenir en compte l’edat del subjecte, el seu entorn, i altres proves realitzades, si n’hi han.

4.1. DINAMISME DEL TEST El dinamisme del test permet revelar els sentiments més profunds. El subjecte elabora el relat que millor complau les seves tendències, desitjos, pulsions i necessitats que es reflecteixen durant el test. Pot ser que durant el test, hi hagin certes contradiccions, això és totalment normal, ja que, en un principi encara hi ha certa inhibició o censura que a mesura que el nen es vagi desenvolupant i integrant en el test aniran desapareixent. 4.2. INTERPRETACIÓ

♠ FRONTISPICI: Té un caràcter neutral i no condueix a cap tema. Permet projectar el que el subjecte
desitja: la família que vol, per exemple.

♠ POTA NEGA (HEROI): El sexe i l’edat de PN parlaran dels desitjos inconscients del subjecte. Si hi
ha una inversió del sexe, sobretot en nens pot indicar un trastorn important de la seva evolució edípica, és normal que a vegades se li atribueixi una edat inferior amb tendències regressives.

♠ ELS PARES: Si els porcs grans no són part de la família, hem de pensar en l’existència de trastorn
en les relacions familiars. Si el nen assenyala que el porc amb la taca és la mare de PN i l’altre es

19

la mare o el pare dels altres dos porquets indiquen fortes enveges vers els seus germans. Si assenyala que el porc de la taca és el pare pot indicar-nos la visió d’un pare nodridor.

♠ GERMANS: Si no són parents de PN pot indicar el seu temor o desig d’estar sols. És un desig si
s’identifica els porcs grans com a pares de PN i és temor quan són els altres porquets els fills d’aquests grans, quedant així PN orfe i revelant intensos sentiments depressius. A vegades es donen tendències oposades, un és bo i l’altre és dolent. Normalment les edats no corresponen amb les edats reals i això ens indica que hi ha punts de regressió a una etapa anterior.

♠ DEFENSES DEL JO: Si la descripció que el nen fa al frontispici es manté rigorosament durant tot el
test, pot indicar que no sols és una força particular de les tendències, sinó que també hi ha certa rigidesa del jo. Si hi ha modificacions s’ha d’admetre que o bé davant d’accions concretes es manté el sentiment de realitat o bé que la temptativa del subjecte per crear la seva família ideal, desperta en ell un sentiment de culpa i que per tant es produeix una censura del jo.

5. VALIDESA DEL TEST Corman basa la validesa del test en quatre condicions: estandardització, fiabilitat, sensibilitat i característiques de validesa. Respecte a la estandardització, el test de PN compleix aquesta primera condició en quan el material, les consignes i procediments utilitzats, de tal manera que els resultats no varien en funció de l’examinador, ni de l’administració, ja que permet al subjecte escollir les làmines. El test també compleix la funció de fiabilitat si s’administra per segona vegada, sempre que la personalitat del nen resulti invariable Respecte a la sensibilitat del nen, el test PN és un revelador molt sensible de les diferències individuals. La capacitat de poder discriminar les làmines, afavoreix la gran varietat de temes que poden sorgir, adaptant-se a cada nen i a la seva forma de ser. Finalment un test és vàlid si mesura allò que es busca quantificar. PN és vàlid si aconsegueix mesurar la personalitat i els seus trastorns, diferenciant el comportament normal del patològic.

6. PRÀCTICA SOBRE EL TEST DE POTA NEGA
Per concloure el treball vaig decidir demanar a la tutora de la classe s’hi havia algun cas particular amb una certa conflictivitat. Va ser el moment en que em va presentar l’Anna i em va fer un breu resum sobre la seva situació.

FITXA TÈCNICA
20

 

NOM: Anna

DATA DE NAIXEMENT: 26 de Maig de 2002

   

EDAT ACTUAL: 6 anys

NÚMERO DE GERMANS: Un

LLOC QUE OCUPA DINS LA FAMÍLIA: És la germana gran

PERSONES QUE RESIDEIXEN EN EL GRUP FAMILIAR: Pare, mare, germà, àvia i ella.

SITUACIÓ LABORAL DELS PARES: Pare – és mecànic // Mare – és venedora

ESCOLARITAT: Cursa primer de primària

ANTECEDENTS La família de l’Anna presenta una organització nuclear (pare, mare i fills). L’ofici dels pares és de temps complet, motiu pel qual, qui cuida dels nens és l’àvia. Pel que diu la mestra, els pares discuteixen constantment, i el pare alguns dies marxa de casa. Aquests motius i la inestabilitat que l’Anna viu a casa, són els que la mestra atribueix a la falta d’atenció a l’aula i el seu comportament evasiu. HISTÒRIA ESCOLAR La mestra va plantejar que des del inici del curs escolar, l’Anna, es mostra inquieta i poc atenta a les explicacions i ensenyances de classe. Interferia constantment en la dinàmica de la classe i distreia als seus companys de classe, demana constantment anar al lavabo per poder esbargir-se... La professora reconeix que abans l’Anna era afable, comunicativa i complia les seves tasques acadèmiques.

TEST POTA NEGRA A partir del test de PN que se li va realitzar vam poder observar que a nivell relacional presentava unes millores quan l’Anna tenia un paper privilegiat i protagonista. En canvi, quan ella no era el focus d’atenció, es sentia menyspreada i poc important, i començava a realitzar accions per intentar guanyar un major grau d’atenció. Això es relaciona amb la làmina 13, la qual, va ser un indicador potencial per descobrir què li passava. En aquesta escena se’ns mostra al pare de PN amb un altre fill bevent aigua i la mare de PN també acompanya

21

a un dels altres fills, deixant en Pota Negra sol. En veure aquesta situació, es va entristir i va dir que PN havia estat abandonat. Per això a classe busca captar constantment l’atenció de la mestra, perquè per ella, els altres nens són “intrusos” que segons la seva mentalitat entra en relació per prendre-li protagonisme i espai personal. A més la situació a casa seva no és gens òptima, afectant encara més la seva situació. * De moment l’Anna assistirà a la psicòloga de l’escola, per intentar millorar la seva situació. A més la seva professora va comentar-me que miraria de parlar amb els seus pares per informar de la situació de la nena i perquè mirin d’esforçar-se en proporcionar a la seva filla l’entorn familiar que necessita.

BIBLIOGRAFIA

LLIBRES

 

CORMAN, Louis. Examen psicológico del niño. Barcelona: Herder, 1975. CORMAN, Louis. Le test du dessin de famille. Paris: Presses universitaires de France. 1970

22

PÀGINES WEBS Universidad de Murcia. “TEST PATA NEGRA” http://www.um.es/analesps/v09/v09_2/04-09_2.pdf MARTÍNEZ, Patrcia. “El espacio de Investigación en Psicología Forense “ http://investigacionenpsicologiaforense.blogspot.com/2007/04/test-de-pata-negra-patte-noire.html DICOPSY. “DICTIONNAIRE ET FORUM DE PSYCHOLOGIE » http://www.dicopsy.com/patte-noire-test.htm

23