Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB

Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!

Materials Argumenta especialment tils per a la redacci del TFC
(http://antalya.uab.es/gab-llengua-
catalana/webargumenta!bert/inde".html #
$. Criteris tils per a la redacci del TFC: %&nitat '(: he d)escriure un article*.
Adrea web i ndex de la unitat 24:
http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/unit_24/tot_t24.html
Unitat 24. He d'escriure un article
Bloc 1
L'article cientfic, eina de comunicaci
- Qu s un article cientfic
- Planificaci de l'article
- Caracterstiques de l'article efica
Bloc 2
L'article cientfic pas a pas
- El procs de recerca
- Propsit de la recerca
- Mtodes i tcniques de recopilaci d'informaci
- Organitzaci i anlisi de les dades
Bloc 3
La redacci de l'article
- L'estructura de l'article
- Redacci dels elements de la part preliminar de l'article
- Redacci dels elements del cos de l'article
- Redacci dels elements de la part final de l'article
- La darrera revisi abans de lliurar l'article
'. Criteris tils per e+itar el plagi i remetre)s a les ,!nts de ,!rma ade-uada:
%&nitat '.: c!m puc e+itar el plagi*.
Adrea web i ndex de la unitat 24:
http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/unit_20/tot_t20.html
Unitat 20. Com puc eitar el pla!i
Bloc 1
"el pla!i a la interte#tualitat
- El plagi
- La intertextualitat
Bloc 2
$l pla!i acad%mic
- El plagi acadmic
- Documentaci i plagi
- Remetre's a les fonts: les notes, les citacions textuals i les referncies bibliogrfiques
- Causes i conseqncies del plagi acadmic
1
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
Atenci! La informaci que us ser til er trobar els di!ersos criteris que odeu usar
er a les refer"ncies que surtin en el !ostre #$% es troba fora ama&ada: dins el bloc 2
de la unitat 2'( cal que cliqueu( al final de tot( l)oci *+oleu saber,ne m-s.( i que
accediu al que all s)/i diu de les notes( les citacions i les refer"ncies0 A continuaci
teniu recollida tota aquesta informaci( er tal de facilitar,!os,en la lectura i consulta0
&$'$(&$') * L$) +,-(). L$) -,($), L$) C/(*C/,-) ($0(U*L) / L$) &$+$&1-C/$)
B/BL/,2&3+/4U$)
Lobra sovint se sost en un conjunt de dades, materials i informacions que en fonamenten cientficament el
contingut (lanomenat apartat crtic) per que les circumstncies de producci obliguen a redactar-los en uns
parmetres textuals diferents: s el cas de les notes, les citacions textuals i les referncies.
Les notes sn aquelles informacions que apareixen fora del text principal tot i que nafecten el contingut, ja
sigui perqu el referencien, lamplien, el qestionen, lexemplifiquen, el tradueixen.
La citaci te#tual s una estratgia discursiva que sovint empra lautor dun text per fonamentar el seu
discurs, en aquest cas mitjanant la incorporaci de fragments textuals aliens, que apareixen ben cohesionats
en el discurs global. Hi ha dos aspectes que no cal obviar mai en les citacions textuals: duna banda, cal ser
molt respectus amb la font original (la citaci ha de ser fidel a loriginal i en cap moment es pot tergiversar: si
les necessitats textuals obliguessin a fer qualsevol intervenci o es volgus fer una especificaci o comentari
sobre el fragment citat, aquesta shauria dassenyalar, mitjanant claudtors o notes) i, daltra, sha didentificar
clarament el fragment citat i la seva procedncia.
Referenciar les citacions s un aspecte consubstancial a aquest acte: lautor ha dassenyalar lorigen de la cita
que incorpora per tal que el lector hi pugui recrrer si t necessitat de contextualitzar-la. Tanmateix, com sha
vist, lacci referenciadora no se circumscriu noms en lmbit de les citacions: cal deixar constncia en tot
moment de lorigen i lautoria de les idees que sesmenten i es desenvolupen en el text, tant si se citen
literalment com si es parafrasegen. Les refer%ncies 5i5lio!r6fi7ues esdevenen, en aquest sentit, la
demostraci que rere la construcci del discurs propi hi ha hagut una tasca documental rigorosa i efica.
Encara dins el cos del treball, lautor ha de tenir present que, sovint, la solidesa del discurs acadmic ve
determinada, en part, per la correcta remissi a fragments i parts del mateix text: es tracta de les anomenades
remissions internes, mitjanant les quals lautor assenyala que, per obtenir ms informaci o per
complementar un aspecte concret de lobra, es poden consultar altres passatges o parts del document elaborat.
)89a d8incorporar en la pr:pia o5ra a7uell material 7ue 9a serit de 5ase per confe!ir;la o so5re la
7ual es fonamenta.
s correcte citar o referenciar de manera incompleta?
S
No
<oleu sa5er;ne m=s>
Les notes
Les citacions
Les referncies
2
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
L$) -,($)
Les notes inclouen informacions importants per a la compleci informativa del text, per no necessries; s per
aix que lautor duna obra ha de sospesar b la necessitat duna nota: si la informaci que aquesta aporta s
prou important per al desenvolupament del fil discursiu del cos del treball, cal que es plantegi situar-la en el
text principal. Tamb, en aquest sentit, lautor ha de ser conscient que si el contingut de la nota s excessiu
(text molt llarg amb moltes dades, taules i grfics) caldria situar-la en els materials referencials (annex o
apndix).
Hi ha dos tipus de notes: les notes finals i les notes a peu de pgina. Les primeres, que poden ser finals
a5solutes o finals de captol, faciliten la compaginaci de lobra, per en dificulten la lectura, ja que el lector
ha de desplaar-se cap a una altra pgina per poder complementar el text; en aquests casos, i ateses les
circumstncies de lectura, s bo que la nota sigui molt explcita i defineixi clarament els elements referencials
per als quals sha creat.
$#emples
?1@
6
Per a un tractament ms aprofundit sobre la naturalesa categorial dels connectors, podeu consultar la
sntesi presentada a Conca, Costa, Cuenca i Lluch (1998: bloc E, 1.3) i altres treballs ms terics com Cuenca
(1990a, 1990b, 1996: 6.4 i 6.6.4) i Marin (1998).
CUENCA, M. J.
?2@
6
El concepte "buit" aplicat als programes informtics vol dir que les eines que cont es posen a disposici
de lusuari sense cap predeterminaci, i s aquest el que en disposa segons les seves necessitats i les configura
a voluntat.
VIL, N.
Les notes a peu de pgina sn lopci ms recomanable per incloure aquesta informaci que complementa el
text principal, ja que el fet de situar-se a la mateixa pgina facilita la localitzaci i comprensi immediates. A
banda de la diferncia de redactat respecte les notes finals (les primeres no tenen la necessitat dexplicitar el
referent, perqu s molt proper), un altre aspecte en qu divergeixen s el fet que les notes a peu de pgina no
poden incloure grfics o taules.
Ambds tipus de nota es redacten en un cos de lletra inferior al text principal i sanuncien mitjanant una crida
en el text principal, que es transcriu de forma volada i apareix just desprs del mot o frase que es
complementa (si hi ha un signe de puntuaci, la crida es transcriu desprs del signe).
$#emples
?1@ Com diu Carlos Lomas (1996: 17), el discurs publicitari denota la mitologia contempornia
6
i connota
formes concretes de percebre i de conservar lentorn sociocultural.
SERRA, E.
?2@ La quarta tipologia que proposem per identificar els espais ds de les llenges s la que correspon al que
denominem espais de comunicaci meditica. 6
MORAGAS, M. de
La crida sempre s numrica, excepte en aquelles obres on cal emprar un sistema do5le de notes, per
diferenciar les notes del text daltres tipus davisos (agraments, concessi dajuts.). En aquests casos,
sutilitzen com a crides lletres volades o smbols (com lasterisc).
$#emple
/ntroducciA
Per tal destablir una certa perspectiva sobre la relaci entre la cultura de masses i la diferncia -o
diferenciaci- cultural, comenarem exposant esquemticament algunes idees bsiques sobre la histria i la
situaci actual de la cultura comunitria de llengua catalana.
* Aquesta ponncia va ser llegida per lautor el dia 29 de mar de 1996, en el transcurs de les V Jornades de
Sociolingstica dAlcoi, titulades Comunitat lingstica i espais comunicatius.
1
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
TRESSERRAS, J. M.
Els !r6fics i les taules tamb poden dur notes, per aquestes se situen immediatament a sota de la figura
corresponent i no formen part de les notes del text. En aquests contextos la crida tampoc s numrica:
sempren lletres volades o smbols com lasterisc.
$#emple
CU*"&, 2. $stado del *poBo de la +*, por &e!in
*frica
*sia B el
Cacifico
*m=rica Latina
B el Cari5e
Cercano
,riente DAE
-orteam=rica
B $uropa
2lo5al
Proyectos PCT - seguimiento CIN
($ '000 E.U.)
8 3 3 1 - 15
1,392.0 525.0 457.0 56.0 - 2,430.0
Proyectos SAT-1 - seguimiento
CIN ($ '000 E.U.)
1 3 - - - 4
87.78 343 - - - 430.78
Financiamiento ESN (**) para
seguimiento CIN ($ '000 E.U.)
22 7 20 5 3 57
230.5 118.7 213.89 48.1 45 656.19
PAs para seguimiento CIN 6 2 2 - 3 (sede) 13
Informes de avance de pases
sobre seguimiento CIN
27 16 14 7 13 77
(*) Argelia, Marruecos, y Tnez estn en frica en la clasificacin de pases de la FAO
(**) Incluye Cartas de Acuerdo
FAO/OMS
Quan lobjectiu de les notes s referenciar lorigen duna citaci o una font aliena sobre la qual es construeix i
fonamenta el discurs propi, la refer%ncia 5i5lio!r6fica de la nota, si lobra inclou bibliografia final, ha
dincloure els elements segents:
Nom Cognoms, Ttol, volum, pgines consultades. [Sistema tradicional]
Nom Cognoms (any), Ttol, pgines consultades [Sistema autor / data]
$#emples
1
Juan V. Garca Marsilla, Histria de lart medieval, 101.
1
Juan V. Garca Marsilla (2002), Histria de lart medieval, 101.
Si lobra no t llista bibliogrfica final, la referncia de la nota ha de constar de tots els elements que
identifiquen una entrada bibliogrfica -lloc de publicaci, editorial, data de publicaci i collecci-.
$#emple
1
Juan V. Garca Marsilla, Histria de lart medieval (Valncia: Universitat de Valncia, 2002), 101.
Si calgus tornar a fer referncia a una obra que ja sha esmentat anteriorment, no cal tornar a repetir tota
lentrada: sempra el sistema de refer%ncies 5reus, que presenta lestructura segent (les referncies breus
sn preferibles a ls dabreviacions llatines del tipus loc. cit. o op. cit. -'lloc citat' i 'obra citada'-,
respectivament, ats que aquestes darreres dificulten la identificaci del referent):
Cognom, volum, pgines.
Cognom (any, pgines).
$#emple
4
Garca Marsilla (2002, 121)
Si calgus referenciar en notes posteriors diferents o5res dun mateix autor, es recomana emprar, com a
element distintiu, el ttol de lobra escurat i la pgina don prov la informaci.
4
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
$#emples
8
Garca Marsilla, Histria de, 141.
9
Garca Marsilla, Vivir a crdito en, 15.
En el cas que dues notes successives fessin referncia a la mateixa obra, es pot emprar, en la segona nota,
labreviatura llatina ibid. (ibidem, `en el mateix lloc) i el nmero de pgina.
$#emples
4
Garca Marsilla (2002, 121)
5
bid., 126
Si la nota inclou una citaci te#tual, aquesta pot aparixer referenciada al final o al principi.
$#emples
89
Sin hacer este matiz territorial, S. Gonzlez Riao y X. A. Gonzlez Riao ("Llingua asturiana y drechos
humanos" en Lletres asturianes, nm. 27, 1987, p. 75) opinan que: "Drreu que toos titen drechu a que loxetu
de la educacin seyal plenu desarrollu de la presonalid humana, sti devin vioolun cuantes nun se tienen
en cuenta las enseances de la llingua propia."
20
Ello no obstante, la italianizacin deba encontrar algunas dificultades o resistencias, ya que fue preciso
aminorar su rigor y aceptar que las "preghiere ed il catechismo potessero continuare nella lingua materna", as
como aclarar que "luso del francese e del tedesco, pur non essendo ammesso come materie a s stanti,
venivano sempre permessi come strumento distruzione". G. Klein, La poltica., p. 75
MILIAN, A.
L$) C/(*C/,-)
Les citacions es poden inserir dins el text [1] o poden aparixer en un pargraf a part [2]. Generalment, el
criteri que en determina la posici s lextensi del fragment citat (si aquest s curt -menys de cinc lnies-
apareix inserit), per a vegades s el contingut de la citaci lelement determinant: si el fragment citat s un
suport a lafirmaci, va inserit; si s un exemple, va a part.
$#emples
?1@ En paraules de D. Dennet (1987:55) "ens acostem els uns als altres com a sistemes intencionals, s a dir,
com a entitats la conducta de les quals hom pot predir mitjanant el mtode datribuci de creences, desitjos i
agudesa racional[trad. prpia].
GALLARDO, B.
?2@ Sin embargo, estas resoluciones no tienen ninguna fuerza jurdica:
"No constituyen ms que una invitacin a los Estados miembros para promover las lenguas y las culturas
regionales en los programas oficiales de educacin [.]. (Woehrling, 1992:513)
RAMN, O.
Per norma general, les citacions sescriuen entre cometes; ara b, si el fragment citat apareix en un pargraf a
part i es transcriu amb un cos de lletra ms petit, no cal posar-hi cometes, ats que la diferent dimensi de les
lletres ja acompleix la funci distintiva [3].
$#emple
?3@ La funci cohesiva que hom atribueix a la informaci massiva quedaria en aquest cas substituda per una
funci disgregadora:
Una sociedad compuesta por diferentes nichos es difcil de coordinar y de mantener en unidad. Ms an: una
sociedad en la que los flujos informticos ms avanzados e innovadores, ms rpidos y capacitados para
penetrar en el tejido social, estn inevitablemente orientados a una elevada fragmentacin a escala global es
una sociedad en trance de disolucin (Wolf 1995: 101).
2
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
HERNNDEZ, C.
A banda de la posici dins del text, un altre aspecte que diferencia ambds tipus de citacions s la colFlocaci
dels si!nes de puntuaci respecte les cometes. En el cas de les citacions a part amb el mateix cos de lletra,
les cometes es colloquen desprs del punt [2]. Si la citaci inclou ms dun pargraf, el primer pargraf
apareix encapalat per cometes dobertura i els pargrafs segents sinicien amb cometes de tancament; en
aquests casos, la citaci sencera es clou amb unes cometes de tancament, que tamb se situen desprs del
punt final [4].
$#emple
?4@ Val com a resum da aquest text de G. Sartori (1998:31-32) en qu descriu la societat multimdia
(mitjans, discursos i maneres de percebre) en aquests termes:
"Hasta la llegada de la televisin a mediados de nuestro siglo, la accin de 'ver' del hombre se habia
desarrollado en dos direcciones: sabamos engrandecer lo ms pequeo (con el microscopio), y sabamos ver a
lo lejos (con el binculo y an ms con el telescopio). Pero la televisin nos permiti verlo todo sin tener que
movernos: lo visible nos llega a casa prcticamente gratis desde cualquier lugar [.].
Pero no acumulemos demasiadas cosas. La diferencia en la que debemos detenernos es que los medios
visibles en cuestin son dos, y que son muy diferentes [.].
BERNARDO, J. M.
Per la seva banda, en el cas de les citacions inserides, cal veure la relaci que sestableix entre text i citaci: si
la citaci s un constituent del discurs, la puntuaci va fora de les cometes [5 i 1], i si la citaci s una frase
independent, el signe de puntuaci sescriu abans de les cometes finals [6].
$#emples
?G@ Ens agrada parlar de la virtualitat com un "espai de presncia en la no-presncia (Duart, 2000).
DUART, J. M.
?H@ Jos M. Snchez Carrin (1987:65) define al ncleo simblico del modo siguiente: "ncleo de hablantes
que dotan a su lengua de un desarrollo completo o correlativamente el ncleo de habitantes que tienen un
desarrollo completo en esta lengua.
BASTARDAS, A. BOIX, E,
Pel que fa al tipus de cometes que cal emprar per emmarcar la citaci, cal saber que nexisteixen tres tipus:
les cometes llatines o baixes ( ), les cometes angleses o altes (" ) i les cometes simples (` ). En principi,
shaurien dutilitzar les cometes baixes per, en no aparixer per defecte en els processadors de textos,
actualment sempren les cometes altes. En el cas que un fragment citat contingus unes cometes en el seu
interior, llavors caldria establir la relaci de jerarquia segent: text "text `text text text [7].
$#emple
?I@ Com diu A. Petrus (1991, 77), "concebem la formaci des d'una perspectiva `d'eficcia, s a dir, com a
adquisici de coneixements i habilitats que poden fer ms efica l'acci social.
Com mostren els exemples precedents, la identificaci de lorigen de la citaci s un aspecte consubstancial a
aquest acte: totes les citacions shan de referenciar bibliogrficament, ja sigui en el mateix text [8] o b
mitjanant una nota a peu de pgina [9]. En tots dos casos, la concreci de la font bibliogrfica de la citaci
dependr de si lobra disposa de bibliografia final o no. Si en disposa, els elements que ha dincorporar la
referncia sn bsicament nom i cognoms de lautor, data de publicaci i pgina on es troba el fragment citat
[8 i 9]. Si lobra no inclou una llista final de referncies bibliogrfiques, caldr que la citaci incorpori totes les
dades que identifiquen lobra (nom i cognoms de lautor, ttol, peu editorial -lloc de publicaci, editorial i any
de publicaci-, collecci i pgina don sextreu la cita) [10].
$#emples
?Ja@ La segent citaci mostra ben a la clara la base conductista de la teoria hipodrmica, sobretot quant a la
inevitabilitat dels efectes i lhomogenetat del psiquisme dels receptors:
3
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
En realitat, jo he dit que, en ser les mateixes les lleis del funcionament del sistema nervis entre tots els
humans, les reaccions han de ser tamb, forosament, les mateixes en tots els pobles; tanmateix, s molt
probable que hi haja una certa diferncia quantitativa en la proporci dels violables i dels resistents, per no
tan gran, no cal dir-ho, per permetre retraure al poble alemany la seua actitud o considerar-lo com lnic
responsable del desencadenament de la Segona Guerra Mundial. (Tchakhotine 1952:160-161) [trad. prpia]
?J5@ En els segents testimonis es veu la influncia dels lders dopini en les decisions de vot (Lazarsfeld
1953: 32):
Vaig ser portat al collegi electoral pels meus companys de treball que van insistir en el fet que hi havia danar.
El meu marit em va persuadir perqu vots per Wilkie [.] [trad. prpia]
SANCHO, P.
?K@ Para este nuevo programa se cuenta en la carrera de Arquitecto con la direccin del Dr. Javier Cavallari
7

quien haba sido doctor de la Academia de Miln:
"En tiempos de Cavallari el liberalismo estilstico es definitivo. Se hacan proyectos renacentistas con salones de
grandes cubiertas influidos por las exposiciones internacionales de Pars, y se revaloraron el romntico y el
gtico. Los alumnos por primera vez se familiarizaron con el fierro y sus posibilidades.
8
8
E. Alva Martnez, op. cit., p. 57
LPEZ, J.
?10@ I aix defineix aquesta necessitat Montserrat Veiga Fernndez en larticle " Les comunicacions plurilinges
(I), al darrer Llengua i s. evista t!cnica de normalit"aci# lingstica (segon quadrimestre, 1999, pg. 22-26):
"Ls de diverses llenges en les comunicacions s una necessitat per a les organitzacions (empreses i
institucions), que volen arribar al pblic duna manera efica en uns mbits cada cop ms internacionals. I en
els pasos que tenen ms duna llengua oficial, com s el cas de Catalunya, les comunicacions plurilinges sn,
en alguns casos, imprescindibles. (p. 22)
PRIOR, B.
Pel que fa a les 7Lestions lin!Lsti7ues de les citacions, cal tenir present que sempre s preferible citar en la
llengua original; si aix no fos possible (per exemple, perqu s una llengua poc coneguda), lautor ha de
traduir la cita i indicar-ho (entre claudtors). A ms, es recomana no traduir una traducci ja feta: en aquestes
circumstncies s millor parafrasejar el fragment.
$#emple
?11@ Mattelart i Mattelart (1995:30) assenyalen clarament la procedncia i la finalitat daquest tipus destudis.
Lobservaci dels efectes dels mitjans de comunicaci en els receptors, lavaluaci constant, amb finalitats
prctiques, dels canvis que soperen en els seus coneixements, els seus comportaments, les seues actituds, les
seues emocions, les seues opinions i els seus actes, estan sotmesos a lexigncia de resultats formulada per
aquells que els financen [trad. prpia].
VEYRAT, M.
En alguns casos, pot ser que lautor vegi la necessitat de suprimir algun fragment del text que est citant; en
aquestes situacions, la supressi es marcar amb [.] i es respectaran les majscules i minscules del text
original. Si el fragment que se suprimeix s un pargraf o ms, hi ha lopci dassenyalar-ho situant els
cludators al centre del text.
$#emples
?12@ La localitzaci d'un tipus penal dins o fora del Codi penal sembla "[...] qesti menor, de mera
sistemtica, per al final t conseqncies substantives importants. (Oliveira Ascenso, 2001: 273)
SOUSA, P. de
?13@ Dans les recherches que l'Ouvroir de littrature potentielle entendait entreprendre, deux tendances
contraires pourraient distingues,
4
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
tournes respectivement vers l'Analyse et la Synthse. La tendance analytique [travaille] sur les uvres du
pass pour y rechercher des possibilits qui dpassent souvent ce que les auteurs avaient souponn [.]. La
tendance synthtique est plus ambitieuse [.]. Il s'agit d'ouvrir de nouvelles voies, inconnues de nos
prdcesseurs [.].. (1973: 15-18)
VUILLEMIN, A.
Quan lautor inclou una cita literal dins el propi text, cal que pari especial atenci sobre com la inte!ra,
sobretot pel que fa als usos verbals i als referents (personals, espacials.) dambds textos, ja que pot ser que
no coincideixin o que siguin difcils de recuperar al lector. En aquests casos, cal explicitar-los emprant les
abreviatures llatines sc. (scilicet, s a dir) o i. e. (id est, s aix) o incorporant el referent entre claudtors.
$#emple
?13@ Dans les recherches que l'Ouvroir de littrature potentielle entendait entreprendre, deux tendances
contraires pourraient distingues,
[.] En rsum, l'anoulipisme [tait] vou la dcouverte, le synthoulipisme l'invention. (1973: 15-18)
VUILLEMIN, A.
L$) &$+$&1-C/$)
La referenciaci de les fonts externes que ajuden a fonamentar el discurs acadmic s un pas inelludible a
lhora delaborar un treball acadmic rigors.
Exemples
El mtode de lisi alcalina (Birnboim i Doly, 1979) permet lobtenci de DNA plasmdic dun cultiu bacteri on ha
estat introdut lesmentat plsmid.
Lelectroforesi de protenes en minigels de poliacrilamida amb SDS $sodium dodec%l sul&ate) es va utilitzar com
a mtode estndard de separaci de postres proteiques en condicions desnaturalitzants seguint la tcnica de
Laemmli
(Laemmli, 1970).
El sistema de purificaci emprat va ser IMAC $'mmo(ili"ed )etal 'on *&&i nit% C+romatograp+y) (Hemdan,
Porath, 1985; Porath, 1985; Sulkowski, 1985; Zhao et al., 1991).
En funci del tipus de font emprada (publicaci editorial o publicaci electrnica) i en funci de la posici que
ocupi la referncia respecte el cos de lobra (dins el text o en nota), semprar un criteri delaboraci o un altre.
A) FONTS EDITORIALS
Si lobra consta de bibliografia final o llista final de referncies, les dades imprescindibles que han de constar en
la referncia sn lautoria i lany de publicaci de lobra, i, en el cas concret de referenciar una citaci, la pgina
on apareix el fragment citat (si s ms duna pgina, sescriu amb un guionet). "ins el te#t, les dades es
poden escriure entre parntesis o entre claudtors -cal que hi hagi una coherncia en el conjunt de lobra-, i
el cognom dels autors s preferible escriurel amb versaletes (tot i que, sovint, per qestions tipogrfiques
sescriu en minscula).
$#emple
En aquest c+ec,point la presncia de defectes en la formaci del fus mittic activa una via de senyalitzaci
intracellular que bloqueja linici de lanafase i estabilitza els substrats de lAPC (Elledge, 1996).
Si el nom de lautor lobra del qual es referencia apareix formant part del discurs, entre parntesis o claudtors
noms caldr esmentar lany de publicaci.
$#emple
McMillan [1965] ja havia fet clculs sobre lestat fonamental de lHe lquid emprant lalgorisme de Metropolis.
5
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
En el cas que lautoria sigui mltiple, es recomana que si els autors sn menys de tres, sescrigui el cognom de
cadascun dells separats per una coma; en el cas que en siguin ms, sescriu el cognom del primer autor seguit
de labreviatura llatina et al. (et alii, `i altres).
$#emple
De la mateixa manera que ho fa pRb, p107 i pRb2/p130 interaccionen i inhibeixen lactivitat transcripcional de
factors de transcripci de la famlia E2F/DP (Mayol, Grana, 1997).
Quan es referencien alhora dues o ms obres, aquestes se separen amb un punt i coma.
$#emples
La base terica daquesta tcnica s lestructura modular dels dominis dels factors de transcripci eucariotes.
Molts activadors de la transcripci eucariotes tenen, com a mnim, dos dominis funcionals diferents; un domini
duni que suneix especficament a la seqncia de DNA i que per ell mateix no activa la transcripci i un
domini dactivaci que activa la transcripci (Hope, Struhl, 1986; Keegan et al., 1986).
Amb aquest suport teric, diversos laboratoris han desenvolupat diferents sistemes de clonaci de protenes per
el mtode t-o.+%(rid (Chien et al., 1991; Dalton, Treisman, 1992; Durfee et al., 1993; Gyuris et al., 1993;
Vojtek et al., 1993).
Si dun autor es referencien alhora dues o ms obres, els anys de publicaci sescriuen separats per comes.
$#emple
La formaci i activaci seqencials de diferents complexos ciclina/CDK actuen controlant la progressi de les
cllules eucariotes per les successives fases del cicle cellular, tal i com sha revisat a la literatura (Nigg, 1995;
Sherr, 1993, 1995).
Si un autor participa en lelaboraci de diferents obres del mateix any amb coautors diferents, a lhora demprar
labreviatura et al. cal que la referncia sigui distintiva; per aix, caldr escriure el cognom del segon coautor.
$#emple
(Mudryj, Devoto et al., 1991)
(Mudryj, Hiebert, et al., 1990)
Quan la referncia apareix en forma de nota, la informaci que inclou s similar, per presenta una distribuci
diferent: en aquests casos, cal distingir la forma que mostra el primer cop que se cita una obra, que s una
referncia ms completa, de les cites posteriors.
Aix, la primera vegada que es referencia, cal incloure les dades segents:
Nom COGNOMS, Ttol, pgina
Nom COGNOMS, Ttol (lloc: editorial, any), pgina
$#emple
17
M. FUSTEL DE COULANGES, La ciudad antigua (Barcelona: Emec, 1966), 12-17.
Les referncies posteriors duna obra que ja ha aparegut anteriorment sn ms breus, i acostuma a presentar
la forma segent:
$#emple
18
FUSTEL DE COULANGES (1966: 26-32).
En el cas que se citi ms duna obra dun mateix autor, sovint es recorre a la forma abreujada del ttol.
$#emple
20
M. FUSTEL DE COULANGES, La ciudad, 19.
6
Criteris de redacci i de remissi a les fonts utilitzades (Argumenta) ODB
Treball de fi de carrera ( Filologia Catalana) - UOC Octubre 2!
Si dues notes seguides es refereixen a la mateixa obra, es pot emprar labreviatura ibid. seguida, opcionalment,
del nombre de pgina.
$#emple
20
M. FUSTEL DE COULANGES, La ciudad, 19.
21
M. FUSTEL DE COULANGES, La ciudad
B) FONTS ELECTRNIQUES
Lexpansi de les TIC ha provocat que quan redactem un treball dinvestigaci, un informe. i cerquem
informaci, la trobem en format electrnic. Aix, aquests documents electrnics tamb formaran part de les
referncies bibliogrfiques juntament amb els documents que hem consultat en format tradicional. I de la
mateixa manera shan de citar adequadament i de manera sistemtica.
A continuaci es presenten alguns exemples per a citar fonts electrniques (en el web de la Facultat de
Biblioteconomia i Documentaci de la Universitat de Barcelona podeu trobar un document -que ha estat la font
per aquesta informaci- ampli i detallat sobre com citar fonts electrniques).
Exemple de te#tos electr:nics
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Hipermapa. *tles electrnic de Catalun%a [en lnia].
Generalitat de Catalunya, 2004 / darrera actualitzaci: 31-05-2006.
<http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/territori/hipermapa.jsp> [data de consulta: 7-11-
2006].
En el cas que es tracts duna contribuci primer shauria dafegir el responsable de la contribuci i el ttol; la
resta seria igual.
Exemple de pu5licacions seriades completes
/l 0unt [en lnia]. Barcelona: Premsa Catalana]. Publicaci seriada diria. Adrea daccs al nmero del dia de
la consulta <http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/barcelona> [data de consulta: 13-11-2006].
Exemple de contri5ucions o articles en publicacions seriades
Madal, Fernando "Quantas foram as vtimas da PIDE?" [en lnia]. Dirio de Notcias on line. 20-08-2006.
<http://dn.sapo.pt/2006/08/20/tema/quantas_foram_vitimas_pide.html> [data de consulta: 10-11-2006].
Exemple de 5utlletins de notcies
La llei del 1eute /2tern, suspesa per la campan%a 34ui deu a 5ui637 [en lnia]. Setem, juny de 2006. Butllet
electrnic <http://www.setem.cat/Moute/MouteJUN06.htm> enlla a <http://www.setem.cat/not080606.htm>
[data de consulta: 9-11-2006]
1