Sobre la qüestió de l'ànima

, Un passeig pel món visible per trobar l'invisible.
de

Gustav Theodor Fechner

Segona edició preocupació del Dr Eduard Spranger.

amburg i !eip"ig
Editorial De Leopold Voss , 1907.

#ontingut Prefaci de l'autor I. La !estió de l'"ni#a, en general, $er#e II %o&al a l'"ni#a, la #ent, el cos, el cos, la naturalesa III. L'atac de la !estió de l'"ni#a IV 'enerals contra(argu#ents en contra de l'e)pansió del regne de l'"ni#a del #ón dels *u#ans i dels ani#als #+s enll" de V. L'"ni#a de la planta. Els ue s'oposen VI. L'"ni#a de la planta. %aons positi,es per VII principis e)peri-ncia de fe VIII .na dificultat I/. L'"ni#a de les estrelles i el #ón /. Vista 0"sica /I. 1orld Vie2
/II. Vista final

$r%leg.

3o# a estudiant, ,aig tenir un noi de l'*a4itació, ue no era capa5 de tro4ar fora del llit f"cil#ent. .n cop, uan e# ,aig ficar al llit +s tot, ,aig arri4ar a ell de la seg!ent #anera. 6o el ,aig trucar des de 7 en 7 #inuts se#pre la #atei)a paraula 89i)eca't:8 apro)i#ada#ent. La pri#era ,egada no ,a tenir -)it, la segona ,egada, ,a dir; 8D+<a#e en pau:8 La tercera ,egada; 8='a<uda tot +s res:8 La uarta ,egada ue es ,a uedar en silenci, per> esta,a 4ullint, la cin uena ,egada ue es ,a posar a despotricar i la #aledicció? sec*ste#al ue ,a cridar; 8@s insuporta4le8 El sie4ente#al ell real#ent li ,a donar #+s te#ps, ,a saltar del llit per saltar so4re #i, per> la se,a ira a,iat es ,a es,air per ara esta,a fins i tot content de tro4ar(se a si #atei) fora del llit, i no es ,a esta4lir de nou. 9i)A ue tinc una erstes#al, ,a parlar da,ant d'una audi-ncia ue no es pot tro4ar des del llit de fotografies antigues a#4 el 8lli4re de la ,ida despr+s de la #ort8; 89i)eca't8, i ,aig parlar per segona ,egada a#4 la 8Banna8 89i)eca't : en 8, ,aig dir per tercera ,egada a#4 el8 Cend 9,esta; Stand up 88 8: Vaig dir una uarta ,egada a#4 el lli4re lluna; 8Posa't de peu8 9ra parlo per cin uena ,egada; 89i)eca't:8 i si ,isc, ,aig a sis- i sie4entes#al 8Posa't de peu:8 trucar, i se#pre ser" la #atei)a; 89i)eca't:8 ser. 9ra no ,ull dir ue e# forci, no i#porta co# les trucades fre !ents de peu, si no +s l'*ora d'ai)ecar seria real#ent all", per> ai)ecar *a d'arri4ar a,iat, encara ue <o no *e ano#enat, puc fer alguna cosa #+s per la #e,a reputació, per accelerar i fer el ue pugui en a uest sentit. Per a les trucades ue despertaran un #ón dor#, t+ una respiració forta, <o sóc no#+s una alenada en a uest al-. Es creu ue les #" uines su4stituei)en la ,ida cada ,egada #+s, els ferrocarrils i els tel-grafs co4rei)en la terra, per assen&alar una direcció co#pleta#ent oposada de te#ps. I de fet, si seguei) ai)A, no#+s una de les dues coses +s possi4le; la ,ida a la terra es posa a la #" uina, o ualse,ol #" uina entra en una ,ida de la $erra final#ent. Per>, <a ue el ue no pot ser, no#+s pot ser l'altra, i ai)A +s, precisa#ent, l'actual tend-ncia de l'-poca, ue, #illor reflectei) la tend-ncia ue est" representat per la font i tre4alla a les #ans. Bo#+s *as de tenir gana, lla,ors arri4ar a co#prar el pa. Es creu ue la parcialitat del #aterialis#e tant els guan&s de s>l, per assen&alar una tend-ncia total#ent oposada del te#ps. I igual ue un encara tro4a en el fei) #+s grui)ut dels ,asos fallits de la filosofia l'Dnic e uip de sal,a#ent s'enfonsi, de#ostra ue es tracta d'una no,a nau i un nou passeig. Si el ,ent el ,ai)ell, les se,es 4o#4olles del passeigE Si creie# idealistes d'a,ui, sA. Per> on +s la fe ue ell ,aE Vost- pot de#anar al propi ,ent. 9i)> +s el ue fa guan&ar #olts #aterialis#e terra a,ui ue ell +s l'Dnic a la filosofia ue encara t+ la paraula. Per> el terren& +s ta#4+ tot el ue t+. Per u-, ui est" a#4 ell tota la fe anarE Les !estions de la fe en si estan a#4 ell. 9 uA, un nou lloc ser" o4ert a ells a#4 la resposta a la ,ella fe. SenFill i sense i#atge, a uest docu#ent dóna algunes po ues paraules, el ue ,aig dir a4ans, en el #atei) sentit en #olt de te#ps, una #ica de te#ps, ue ,aig utilitFar

en fi, alguns nous, ue no e# solia dir, els principis i argu#ents precisa ue a4ans, ,istes generals de 'eneral ue a4ans. El pri#er capAtol es proporciona infor#ació so4re les condicions de la tasca, l'Dlti# capAtol conclou a#4 aspectes generals.

&. !a qüestió de l'ànima en general. 9lgD de#ana l'"ni#a, +s a dir, representar a la pregunta #+s urgent ue se li pot de#anar el ue ell tenia en #ent. Profunda +s la pregunta ue ningD pot esta4lir ells #atei)os, co# a#4 la se,a pr>pia "ni#a, i, #+s en general, la !estió de co# el #ón de les "ni#es, ue *a,ien escoltat la se,a designat,, i sens du4te són les !estions #+s urgents i i#portants ue es pot posar en a4solut una "ni#a, ue ella *a d'enfrontar el #ón de les "ni#es de si #atei) i. 9i)A ue a uA teni# pro4le#es soul sentit preferit. $ant de 4o ta#4+ ,a# tenir a algD el ue puguis de#anar en la pr>pia "ni#a d'acord a#4 la nostra. Per>, ui podria serE Bo es discutei) Dnic en u- la !estió de fins i tot un per alguna cosa seria el ue ell tenia en la se,a pr>pia "ni#a, a uella en u- totes les "ni#es ue ,iuen tei)ei)en són. Per> ara no#+s torna a preguntar si e)istei) tal realitat són, i co# arri4e# a ell, i ui *e# de de#anar final#ent #+s enll"E Els fil>sofs, els te>legsE 3ride# l'atenció a ella, o*, ue lluita: Gn +s la resposta als an&s no es 4arallenE .n ,eu a uA so4re la Fona ue ,e a la #ent la dificultat de les preguntes a les ue podria actuar a uA i actuar" en part. Per>, ane# a la dreta, i no#+s e)pli ue# tot i co#parti# tot el ue un <a est" acostu#at a ella, per final#ent arri4ar a la partAcula al ,oltant del ual es prendr" final#ent l'acció a uA, i ai)A, per desco#ptat, per arri4ar a #olt del ue no *o fa +s co# de costu#. Per ser #+s pot entendre diferents entre "ni#a !estió, la !estió de la naturalesa de l'"ni#a, la !estió del destA de l'"ni#a, la !estió de la relació de l'"ni#a a#4 el cos, la !estió de l'e)pansió del regne de l'"ni#a, per naturalesa, el #ón corporal. 0"sica#ent tot el ue no#+s su4preguntes d'una !estió #+s general, ue *a de ser considerat no del tot independents entre si. Bo o4stant ai)>, +s el ue est" al da,ant de l'altra llei, i ue estar" a uA a#4 l'Dlti# dels casos. Bo es tracta, doncs, co# la !estió de l'"ni#a #+s ,ol prendre ( 6o e# uedar+ en a uest sentit no#+s la lli4ertat a4ans d'anar(#e'n uns als altres ( a uA *i *a la !estió de l'e)pansió de l'I#peri "ni#a pel #ón natural o fAsic co#pr-s entre ells, i, si no fos per l'e)clusi,a són, per>, ,a fer ue l'o4<ecte principal de la conte#plació. Hins i tot en a uesta i#port"ncia li#itada, per> la !estió de l'"ni#a +s prou, i al seu torn t+ diferents su4preguntes, algunes de les uals despr+s no fer(*o, per u,ost- t+ la resposta a4ans de la pregunta, o al#en&s pensa ue ell t+. S'inspiren a la gentE Es ani#en els ani#alsE Iuan les plantes estan ani#atsE Són les pedres inspiradesE Est" l'organis#e #undial ani#aE

Si el #ón +s una "ni#aE Hins on l'"ni#a en el cos *u#"E I una d'a uestes preguntes +s l'Dlti# en els seus propis altra ,egada diferents su4preguntes +s; Est" inspirat en l'*o#e sencerE Si no#+s el siste#a ner,iós inspiratE Si no#+s el cer,ell s'ani#aE Si no#+s una part del cer,ell ani#aE Si no#+s *i *a un punt en el cer,ell ani#aE $+ un cos sense cap ni l'"ni#aE $+ un cap sense cos ni "ni#aE es distri4uei)en les di,erses funcions de l'"ni#a a les diferents parts del cos i co#E Les preguntes ue re uerei)en la !estió *an d'anar precedides d'; u- ,ol dir ai)> de totes #aneres l'ani#ació d'un cosE Seients de l'"ni#a en un cos o parts del cosE $a#4+ *i *a algunes preguntes #+s generals. pot tenir parts ani#ades d'un tot org"nic, sense el tot +sser ani#atE Pot una ani#ada co#pleta#ent diferent co# són generats per un tot ani#atE Si la totalitat de les conse !-ncies d'una de tota "ni#a sigui alguna cosa #+s ue una ,egada #+s un tot ani#at E 9 uestes preguntes nodrei) no es pot fer, per> seria 4o ue *o fessin, i ue tro4arien f"cil#ent o tro4arien altres respostes, co# es pot tro4ar la resposta a algunes preguntes especAfi ues. I, a #+s, ,ost- pot fer alguns contra(preguntes; $+ D+u un cosE Els cossos dels "ngelsE Els cossos "ni#es d'un altre #ónE Si l'espiritual #+s ele,ada en l'*o#e, ai)A co# el lA#it inferior a la corporalE Les preguntes, ue al seu torn *a d'anar precedida de la pregunta; E)istei) un D+uE E)istei)en els "ngelsE Ji *a "ni#es d'un altre #ónE Iu- s'ent+n per la #a<or espiritualE Vost- ,eu, les preguntes són #oltes, i no són i#portants, l'a#plitud i profunditat de les !estions principals, la !estió de l'"ni#a, fins i tot en el sentit #+s estret en uresu#i# a uA, se sot#eten al. Vost- a4Fu*andeln co#pleta i total#ent en conne)ió, es re ueriria un tre4all pesat, no ,ull donar a uA. 9i)A ue e# li#ito #+s, co# <o no faig el co#, i fins a uin punt s'est+n l'"ni#a en el nostre cos, ue la !estió de l'e)tensió del regne de l'"ni#a #+s enll" de nosaltres, l'o4<ecte de la conte#plació, i no#+s la !estió de la inspiració del #ón corporal, no la !estió de la co#prensió 0eKLrperung del #ón espiritual a l'ull, ai)A ue l'Dlti# pro4le#a i#portant a#4 els seus su4(preguntes i contra(preguntes de 4anda per co#plet.

Despr+s li ,aig dir el ue ,aig a atacar des de la pregunta general, una cosa #+s a dir so4re ai)>, <a ue ,aig a atacar. .n do4le encreua#ent +s lliure, de dalt a 4ai), de 4ai) a dalt. La #+s alta +s la pregunta #+s co#una, la !estió de la inspiració de tot el #ón. $+ una granota sense cap d'una "ni#aE Per u-, pel ue diu $iller, per u- ell es co#porta gaire4+ co# una granota a#4 el cap. 1M $+ el #ón a#4 #il caps una "ni#aE Sense ou, pensa ue tot*o#, per u- ella es co#porta no co# una granota ni l'*o#e a#4 el cap. Ji *a altres raons per no fer(*o, per> alguns ta#4+ per al flu) en part de les respostes a les preguntes ue no solen fer, i del ue seria 4o si *o fessin. Suficient, +s una pregunta, i seguei) sent la !estió supre#a. La pregunta, per>, +s la #+s 4ai)a despr+s de l'ani#ació indi,idu ni,ell #+s 4ai) en el #ón. Són els ani#als, *i *a plantes, *i *a fins i tot les pedresE Des de l'ai)eca#ent pri#era pregunta pot anar fins al fons, ue pu<a des de l'Dlti#a a la pri#era ele,ació. La filosofia de la naturalesa #ant+ les escales per anar, ane# a#unt. El cansat, pel ue s'aplicar" de nou per escur5ar tant co# sigui possi4le.
1M

Eduard Pfl!ger Nnascut en 1OP9M ,a estudiar en el seu assaig 8Les funcions sensorials de la #edul Q la espinal dels ,erte4rats, <unta#ent a#4 una no,a doctrina so4re les lleis de la lAnia de refle)ions, 0erlin 1O7R8 per de#ostrar ue el cer,ell no podria aplicar co# a seu e)clusi,a de la consci-ncia . Les se,es in,estigacions fan del fa#iliar #o,i#ents refle)os NdecapitatM granotes 8deKapitierter8 i es tornen en contra de l'opinió ue ai)> +s inconscient ( gestionar #o,i#ents #ec"nics; #+s a,iat surti ue la #edul Q la espinal ,a ser la seu del sensori. 9 uesta 8disputa per l'"ni#a de la #edul Q la8 filar continua en una literatura "#plia. Vegeu la secció su4s.

I##ediata#ent, pode# co#en5ar des del fons, per> no per u- no este# directa#ent per sota, per> tot*o# de partir de uina +s la se,a posició. 0"sica#ent tot*o# +s i##ediata#ent no#+s la se,a pr>pia "ni#a fora de perill. Cogito, ergo sum , <a ue no e)istei) la negació o el du4te, pregunteu als lots Ell +s el punt de partida de tota la !estió. Per> ta#4+ ningD du4ta l'"ni#a del seu ger#", encara ue #olts, si es tracta de #antenir el negre per, ia part de Descartes i alguns #oderns cele4rar entre el rossin&ol cantant en l'ar4re i el lleó ue rugei) al desert per una #ica #+s ue #" uines acDsti ues. Per aconseguir ue la nostra tasca en el #enor, no *auria ta#4+ de ser pro,at ara ue la gent i els ani#als tenen "ni#a, per> se la considera concedit i se'n ,a anar d'allA. 3o# ane# a partir d'a uA, podrAe# *a,er anat a la de la se,a pr>pia inspiració. Per> ens sal,e# a nosaltres #atei)os i altres co# la part <a sortit del ca#A. =olt de u- i co#, i ara unes po ues paraules dels conceptes 4"sics de tracta#ent. La filosofia est" tot a punt per presentar(nos, co# la teologia, per e,itar tal. Ens aferre# al principi, i ,a# co#en5ar all", per> pressupose# cap fona#ents filos>fics co# general#ent co#D i ,"lida, en el seg!ent capAtol a#4 les con,erses preli#inars necess"ries so4re la identitat i la no identitat de ser i de pensar, la relació entre l'ideal i el real, les relacions i els passos, a tra,+s del ual els condescendei) a4solutes en realitat, el concepte de la creació, la relació entre D+u i el #ón, la natura i l'esperit, la for5a i la #at-ria, la ,ida, la #ent, el cos, necessiten lli4ertat, finit i infinit, la ual

cosa, fins i tot a#4 #olts altres #olt Pertan& a la !estió filos>fica de la nostra preparació, per> lla,ors caldr" passar pels diferents punts de ,ista filos>fics tant *ist>rica i crAtica en el futur pr>)i# per proporcionar infor#ació clara i segura per disputar els c"rrecs del seu co#pte. Per desco#ptat, no +s una tasca f"cil, i #+s i #+s difAcil a#4 cada no,a solució. 9fortunada#ent SAsif: La se,a roca se#pre retrotreu a 4ai), per> seguei) sent l'edat ue tinguis pedra fa#iliar, la pedra ue circulen les for#es d'arri4ar fins al ci# a rodar de nou, per> despr+s de cada roda per ell +s un cop #+s a ser tan pesada, i el ,ell #"nec es cancel Q len. 9ra no#+s se'n ,a a dor#ir i no ,ol agitar un cop #+s, tant els 4ra5os i la respiració ta#4+ s'*an posat a ell per iniciar els nous rols. Gn: 9ne# a posar(*o de nou: Bo o4stant ai)>, a#4 tristesa ,eig ue tots els ue #'*an seguit fins ara, #ira a uest anunci, a uesta crida a la dist"ncia, i <o a#4 els fil>sofs a re4olcar en el #eu pr>)i# capAtol, la pedra dels fil>sofs sol i encara *an de superar la lluita contra el calafateo de tots tindr", tant, ,ull #illor co#en5ar d'una altra #anera. Si dei)e# ue els fil>sofs rodar la se,a pedra, i contr"ria#ent a rodar entre si, costa a#unt, costa a,all, i en co#ptes de pu<ar a la #untan&a en si, les #+s c>#odes ni,ells ue 4us uen i ens #antenen en les pro<eccions #+s fer#es. @s a dir, tracte# en lloc de tractar a#4 els ter#es fluctuants ue dura no#+s #entre els #anteni#, el ca#A aspectes e)periencials integrals ue se#pre tenen. .n es pregunta des del principi; @s d'a uesta #anera possi4leE $ota la !estió no +s una !estió d'e)peri-ncia. Encara ,ole# pro,ar(*o, i en lloc d'utilitFar les discussions preli#inars filos>fi ues co# a 4ase, 4uscar punts de ,ista filos>fics si per sostenir a#4 ell. I no co#ence# a#4 una ,isió general del #ón, ai)A ue prop per> tan. S+ ue s'argu#enta per la !estió de l'"ni#a a,ui en un sentit diferent ue al I resu#ir a uA. Per>, Sper u- e# poso una gota #+s al #ar e#4ra,it infructuosaE I u- i#porta, final#ent, si el #ón se suposa ue +s idealista o #aterialista #ort, l'esperit de les paraules o cap t+E 9#4 ue l'idealis#e +s prou generós, la !estió de la ,ida real, per>, no +s si el #ón un esperit ue l'Dnica ue *o sa4ia, per> ue ta#4+ sap so4re nosaltres, *o *a fet.I a uesta !estió a#4 els seus su4(preguntes, ue +s, en definiti,a, el ue ,a a ser a uA. Despr+s de la re,isió de futures consideracions; 9lgunes discussions preli#inars conceptuals i 4"si ues. Els argu#ents en contra en contra d'una generalitFació de Batur4eseelung so4re les persones i ani#als fora. La !estió de l'"ni#a ,egetal co# l'"ni#a de el ni,ell #+s 4ai) ue es pot considerar, en particular. Principi de la <ustificació de l'e)peri-ncia de la creen5a en el #+s alt i els Dlti#s detalls. La !estió de l'"ni#a de les estrelles i el #ón. Les dificultats a causa de la lli4ertat i la contAnua e)ist-ncia indi,idual. Vista des de sota, ,isió del #ón, ,ista des d'un e)tre#. && terme real en l'ànima, la ment, el cos, el cos, la natura.

Tni#a, #ent, cos, cos, naturalesa, tot est" connectat de #anera ue un fons despr+s

no es pot de#anar sense preguntar per l'altre a#4. Per so4re de tot, pregunteu no#+s al ue +s real#ent a#4 totes les preguntes, ai)> +s el ue *e# d'entendre per tot. Iu- *e# d'entendre per ai)>E Bo e# referei)o al ue són els +ssers despr+s, la resposta ue <a *an estat re4ut<ades per e# ,aig negar discussions preli#inars filos>fi ues. Bi tan sols estar" en una p-rdua per a una resposta, si *o re uerei), per> no#+s en una p-rdua, a la ual s'*a de #antenir. Segons un +s l'94solut, despr+s d'un altre en un ter#ini lA uid, despr+s d'una tercera una #ultiplicitat d'ess-ncia rAgida, el ue tots, i per a uesta ta#4+ l'"ni#a, el cos, el su4<ecte natural en l'Dlti#a inst"ncia. 9 uA ser" indiferent a uina d'a uestes respostes ue ,ol conser,ar, per resu#ire# "ni#a, la #ent, el cos, el cos, la natura a uA no#+s per les p"gines de la se,a aparició a l'ull. ( 8=olt superficial:8 Je sentit dir. =+s a,iat, #olt superficial#ent, no#+s per tenir l'aparen5a d'alguna cosa superficial. Per> no ane# a argu#entar a uA so4re principis de la segona, per> no#+s en l'Dlti# capAtol. 9ra, per>, continua sent, #algrat l'espectacle al #ón dels fen>#ens, el ue e# referei)o a uestes paraules ue s'*an con,ertit gradual#ent #+s i #+s inco#prensi4le per la cada ,egada #a<or profunditat de l'e)plicació filos>fica. @s espectacle. El ue tot*o# ,ol i despr+s #irar darrere de l'aparen5a, per>, dep-n de cada un, e)cepte ue ell esta,a 4uscant darrere del ue es #ostra a uA, i darrere d'una altra cosa, *e# de entendre'ns. En a uest negoci de la identificació <o, per desco#ptat, parlar de l'esperit i l'ess-ncia, tru ui a la pr>pia "ni#a un +sser. Per> se#pre *i *aur" no#+s infor#ació de dist"ncia, uan en realitat #ostrar alguna cosa Ersc*einlic*es del #atei), o es pot a4streure de Ersc*einlic*e#. En l'ànima pel ue entenc la naturalesa unifor#e, el ue ningD #+s ue ell aparei) en nosaltres co# en altres parts, uan a uesta passa, sA 4rillant, fosc per a cada ull e)tern, o sensacions, al#en&s sensuals ,erKn!pfend en si #atei)a, de la ual, d'acord a#4 uan l'"ni#a s'ele,a el ni,ell #+s alt, la consci-ncia les relacions cada ,egada #+s altes construUdes. Sota el cos de l'"ni#a contra el erfaVlic*e sol en un siste#a fAsic aparen5a fAsica, ue el fAsic i fisi>leg ano#enats. L'espectacle "ni#a 86o interior, el cos ue t+ un dit ue #ira cap a fora, el dit de l'"ni#a a#4 l'"ni#a, el cos a#4 els dits del cos. 9 Sota el cos Entenc un cos ue +s una "ni#a en relació corresponent, ue el nostre cos per a la nostra "ni#a. Sota naturals o món físic , so,int món per e)cel.l-ncia, el tot, erfaVlic*e no#+s en aparen5a e)terna, del siste#a fAsic, e)istei), a#4 tots els seus #o,i#ents, condicions, disposicions. Ser" preguntat; SL'"ni#a de la plantaE 9i)A ue ai)> significa; 9parei) al ue e)terna#ent a ,eure i el ue el seu cos +s, al ue el 4ot"nic diu planta i e)a#inat pels sentits i eines e)ternes, una #ena interna#ent en for#a de sensació, senti#ent, i d'altra 4anda, dels uals el 4ot"nic ,eu res encara es pot fer a4stracció de tot el ,ist, ue est" no#+s ,inculada no#+s en legAti#a erfaVlic* i aparen5a si#ilar a una unitat, <a ue totes les disposicions de la nostra pr>pia "ni#a pr>pia ue aparei)E En altres

paraules, no *i *a a la planta per e)pressar una llu#inositat interior del seu cos se'ns presentaE G +s fosca a tra,+s de tota la se,a profunditat i l'aspecte e)tern, tot l'assu#pte no +s d'ell, o al#en&s el ue es despr-n d'ellaE $+ la naturalesa o l'"ni#a del #ónE +s a dir; Pertan& a la totalitat del ue a#4 els sentits e)terns erfaVlic* el ue est" clar, apre*ensi4le per al con<unt del siste#a de #anera e)terna al ,oltant de cada 4alanceig, ,erds i florents, criatures i la se,a *ist>ria de suport, organis#e #undial co# un +sser unificat no#+s a si #atei) aparei)ent, co# la totalitat del ue +s clar i apre*ensi4le en l'+sser *u#", +s part del siste#a glo4al de les se,es ones de sang, ossos, ,enes, ner,is a tal, un +sser, ue pot ser ,ist co# poc a tra,+s de telescopis, trepants de terra, 4alances, reactius uA#ics i totes les #ate#"ti ues en el #ón, ue el corresponent naturalesa en nosaltres a#4 #icroscopis, escalpels PM , l'an"lisi uA#ica i les #ate#"ti uesE
PM

4isturA NScalpellu#M; els petits a anat>#i ues i uirDrgi ues a#4 fins gani,et utilitFat.

En resu#; Ji *a un D+u per al #ón, no a l'e)terior, no darrere d'ell, no en un llun&" =+s enll", sinó en relació a#4 el #ón ue correspongui, segons la nostra "ni#a en el nostre cosE la #atei)a uantitat ue ,ost- ,ol entendre tan sols de l'i##ediat i el #+s profund de la relació. 9ra de#ano no#+s les preguntes, no a#4 la finalitat de decidir ara, per> no#+s el sentit ue uedin clars. 9ra +s no#+s dir el ue ,ull dir a#4 esperit oposat de l'"ni#a, per co#pletar el cercle dels ter#es en u- ens torne# se#pre a continuació. Saps, gaire4+ cada un concep la relació entre la #ent i l'"ni#a de #anera diferent, i alguns ta#4+ pro4a4le#ent el cas ue la #atei)a no pot creure(*o. Potser una #ica #+s d'a uA ue paraules necess"ries, per> Dtils. .na foto: I#agini un cercle i es di,idei) trans,ersal#ent a la dreta i l'es uerra, i despr+s de nou en una #eitat superior i inferior. El ue s'utilitFa ara +s, indiferent a es#entar tot el cercle d'esperit o "ni#a, l'altra per cridar l'esperit correcte, l'"ni#a a l'es uerra, el tercer per cridar l'esperit costat superior, l'"ni#a inferior. Bo#+s de les principals costu#s ue parlo, per u- ui pot pensar en tota la creu i separadors laterals. En el pri#er sentit, una #ent i "ni#a co# a sin>ni# de tot el cos o el cos en el seu con<unt pel ue fa a, i +s correcte dir ue l'"ni#a ,a al cel, l'esperit ,a al cel. @s tot el cercle. En el segon sentit, a la #ent co# un auto#"tic, co# Sc*affendes ue con,incent Nd'a uA el no# de enginy i geni M i l'"ni#a co# a fi el desig, l'e)tre# receptor, 'e4Wrendes, en una paraula, la #ent co# a *o#e, l'"ni#a costat co# fe#enins a costat, i ai)A di,idei) el cercle en dues #eitats co#ple#ent"ries de ,eUnatge. Hins i tot l'article la i el descriure el se)e, les caigudes ta#4+ la #ent en a uest sentit, so4retot en l'*o#e, l'"ni#a del costat de la dona.

La raó acti,a, la #ent acti,a, la ,oluntat acti,a de l'Esperit i ueden ,or2altend la cosa *o#e, la #ent, l'e#oció, la sensació, l'esperan5a, l'a#or, la nost"lgia, el ,estuari, l'"ni#a, i per a uest #it<" predo#inant de cosa de la dona. L'Esperit edifica la casa, la ciutat, l'estat, l'"ni#a es tro4a a la casa, #uses i fa girar el fil de llarg, i s'assegura ue la #ent no es #ori de gana i #oren de set. L'Esperit +s l'al-, el ,ent N'Wsc*t, fu#, πνευµα , animus , co*erent#ent a#4 ( ανεµοζ ) ue tira en la dist"ncia i corre pel 4osc, l'"ni#a d'un llac, ue ondula en si #atei) Npro4a4le#ent relacionada a#4 σι i ω , agitarM El ,ent no t+ descans, el llac descansa llis co# un #irall, reflectei) la lluna i les estrelles,. per u- el ,ent ,e, es recull en les ones. L'esperit +s el rei, la reina "ni#a al seu costat, el rei ,a go,ernar el paAs, la reina del rei. En el tercer sentit de l'esperit ocupa la part superior, l'"ni#a de la part inferior del cos. L'"ni#a en a uest tercer sentit +s el sensual, el Ver2andtere corp>ria on encara o se#i(encastada, a#4 el ue dura, pro4a4le#ent t+ ni tan sols la #eitat del cos, l'esperit, u- passa en les relacions de tre4all #+s altes i #+s lliures i esfor5os i tei)ei), cos no#+s co# una 4ase re#ota a continuació necessitat, una ,egada ue <a no necessita. L'esperit seguei) sent el rei, per> l'"ni#a <a no +s la reina al seu costat, per> la da#a als seus peus, ue cuina per a ell i enfornar. El contrast anterior +s #+s una !estió de la ,ida, l'Ds actual #+s filos>fic, i per l'encreua#ent de les dues #aneres d'Ds, co4rei)i la #eitat, per> no#+s la #eitat. Po4ra "ni#a, per u- es conei) a si #atei), no a filosofar, ,as 4ai)ar la filosofia en la criada: Bo#+s en el sentit de l'Ds anterior i d'a uesta #anera ordin"ria, es pot parlar d'una "ni#a 4ella, en el corrent filos>fic ue no *i *a una "ni#a 4ella, per u- tot +s la 4ellesa de la cosa #ent. Bo#+s en el sentit anterior, l'"ni#a ,a a#4 l'esperit del cel, en el corrent ue passa l'"ni#a a#4 el cos, i +s el no# de la felicitat en la se,a deri,ació de l'"ni#a d'un descuit. L'esperit no#+s +s i##ortal, i di4ui)a l'"ni#a en la #ort co# un guant. .na co##o,edora i esperit són els ulls plens en el sentit anterior no#+s la petita difer-ncia en l'altura de la dona i l'*o#e contra diferents entre si. Bo o4stant ai)>, en el sentit actual, no *i *a ull de l'"ni#a, o +s l'ull soulful tal cosa e)pressa els desit<os sensuals i estats d'"ni#. Bo o4stant ai)>, pro4a4le#ent defuig el fil>sof, #algrat la se,a definició de l'"ni#a, un no# tan co##o,edora, sinó la conse !-ncia re uerei) a uest tipus d'inconsist-ncies. Els senti#ents superiors de l'a#or, l'a#istat, l'esperan5a, la de,oció, són #olt #olt i#portants per a l'"ni#a en l'anterior, per> no en el sentit corrent, per u- no estan sota terra, no sensual, el cos no relacionat, co# el pensa#ent, i no#+s *o sensual ara

+s la cosa de l'"ni#a, per> +s ,eritat 4o i correcte en a uest sentit ue se'ls crida per distingir(lo dels senti#ents #+s sensuals senti#ents espirituals. 3on,+ ta#4+ 4+ al fet ue parle# no#+s de les "ni#es dels ani#als, per> #ai dels esperits ani#als, despr+s de tot, l'"ni#a ani#al, no#+s la 4ase sensi4le de l'"ni#a *u#ana se#4la co#para4le, encara ue no +s #en&s cert ue el sentit anterior, <a ue les "ni#es dels ani#als i no seguei)en els instints, les i#pressions, co# produir alguna cosa creati,a#ent apagat. Iue cau en a uesta cantonada, a#4 el ual co4rir les dues #aneres reduint a la #eitat del cercle. De tant crea les particions a tra,+s del cercle una #ica diferent, la perpendicular una #ica #+s cap a la dreta o cap a l'es uerra, la 2agrec*te poc #+s alt o #+s 4ai), i els antics Pares de l'Esgl+sia cristiana, per e)e#ple, el 2agrec*te 4astant alt, despr+s de les uals l'esperit ( πνευµα ) , no#+s el entusias#e per l'Esperit Sant ,a ,oler dir. 9lguns con<unts de la paret e ui,ocada, tira d'a uA i all" entre les parets, i estripant a les conclusions e)tretes per altres parets, i diu ara *e',e tinc. 9ra ,eu a l'actual ni el inaut-ntic i els significats transcendents. L'"ni#a no +s #+s ue la for5a de ,ida dels ue +s un si#ple, rAgids, els seus auto(preser,ació 4eK!##ertes +ssers, la unitat a4stracta de cada cosa, ue est" al centre d'una perif-ria. L'"ni#a t+ un B X l, P i R I tot*o# creu ue *o t+. L'esperit de #olts unes coincidei) a#4 el dret, a#4 for5a, a#4 totes les co#unitats, encara ue siguin del corpori no#+s a4stret, no#+s +s conce4i4le, per> no a si #atei) pensar +s. La naturalesa t+ un co#pte, no#+s ue no es pot pensar sense du4te ue t+ ,ost- #atei), teni# l'esperit. D+u +s Esperit, no#+s pensar certa#ent en ualse,ol cosa ue tingui propietats ue co# un fantas#a. I el ue +s pro4a4le#ent l'Dlti#a tocada pels altres, i cada punta significa en els grans agitadors d'*a,er contri4uUt una #ica per aclarir. I u- +s tot ai)> Dlti# l'Dnic ,erita4le i propi significatE 3rec ue un de cada un +s igual a la dreta. Significa, per> cada paraula e)acta#ent el ue ,ol ue cada un, lle,at ue, per desco#ptat, no ,ol tot*o# *auria, ue l'altre i ningD *a de sostenir els ressorts per el ,ol de l'au. $a#4+ +s i#portant per u- el llenguatge utilitFat ara +s inesta4le, oscil Q lant a<ustant un cargol ue un altre #o#ent ta#4+ es pot resoldre de nou, per posar fi on es necessita for5a. I ai)A afegir 'I. Seguei) el cargol per a l'Ds de la #ent i l'"ni#a en a uesta font ara, no un o4stacle ue una altra acció ue d'una altra #anera per a les se,es altres fins El pri#er, l'Ds #+s e)tens estar" all", <o seguei)o a uA, <a ue e ui,aldria #atei)a sent el cos o el cos entenen en co#paració a#4 #en&s de la #ent i l'"ni#a, el ue se#4la en si, per u- a uest Ds +s utilitFar el #illor per al nostre prop>sit. Per u- co# podria <o 4ai)ar tota la unitat del siste#a d'auto(aparei) a#4 tot i a#4 #+s contingut ue aparei) en el #atei), el cos cap a l'e)terior ue aparei) i organis#e encara trucar si tinc el no# d'"ni#a, ,a ,oler difondre l'esperit dels seus costats, "rees, partsE 6ust a la relació ue tot el cos i fins i tot de #+s punt de ,ista general, no a la discussió dels seus assu#ptes interns +s ue fer a uA, per> on la distinció, per> un ,ot i %eceptiu un Biederes i superior, en l'esperit, l'"ni#a s'aplica, no es perdr" el ue passa a#4 les

paraules, en verbis simus fàcils, en difficiles re. 9i)A ue, per final#ent resu#ir l'anterior; Esperit, ànima, sin>ni# no#+s en erfaVlic*es auto(pu4licació, caracteritFar sola#ent pels fen>#ens i les regles d'auto(pu4licació unificada ser, cos, cos ., a, caracteritFar no#+s en aparen5a e)terna, erfaVlic*es pels sentits e)terns, per les circu#st"ncies, les disposicions de l'aparen5a e)terior, Siste#a Natural tots siste#a de coses corp>ries, dels uals la nostra petita part del cos. ànimes !estionen la pregunta de fins on a 4ai) tot el siste#a i parts su4ordinades es 4asen en a uest esperit siste#a, "ni#a, esperits, "ni#es. Iuina +s la relació 4"sica entre el cos i la #ent, cos i "ni#a, igual ue en a uests estats, co# en a uesta pregunta seguei) sent co#pleta#ent fora de consideració. 9i)> són lusions a#4 paraules en fets per tro4ar el f"ctica a partir de lla,ors, es tracta d'una !estió de fets, no i#porta co# de fet ai)>, lla,ors interpretar. @s en a uestes o4ser,acions o #aterialista, idealista, dualista, #onista, #onadista RM ser. Vost- pot ,eure en cadascun !estions fona#entals so4re la relació entre el cos i l'"ni#a; la planta t+ una "ni#a, la terra t+ una "ni#a en el #atei) o si#ilar significat ue l'*o#e t+ una "ni#aE 9 uesta +s la nostra pregunta. .n pot lla,ors preguntar(se; @s l'"ni#a una #ota, un riu, una =ona, un resultatE 9 uest no +s el nostre pro4le#a. Vost- pot fer a uesta pregunta dep-n d'ai)>, i per tant caure en totes les foscors i les disputes d'a uest Dlti#; ta#4+ es pot tractar de tractar(los de #anera independent d'ella, i a uest tracta#ent +s la intenció d'a uest docu#ent.
=onadisten Hec*ner crida els partidaris de la teoria de les #>nades. Sota #>nada N µοναζ M Y unitatM es definei) co# una sola, indi,isi4le, +s a dir, no espacial a un +sser pensant, <a ue representa la unitat central. Despr+s d'uns siste#es idealistes, els Dlti#s ele#ents de la realitat estan en a uestes entitats a 4uscar. 9 uest salt cap al pura#ent espiritual ue tracta de superar Na#4 especial incid-ncia desen,olupat per ZantM antin>#ia, ue es tro4a en el concepte d'un "to# indi,isi4le i, no o4stant ai)> espacial#ent est-s, i el #ón de l'espai, ue ,a prendre lla,ors co# una si#ple #anifestació d'a uesta Dnica ,erita4les +ssers espirituals reals so4re . El ,erita4le fundador de la teoria de les #>nades +s 'iordano 0runo? Lei4nitF li ,a donar la se,a for#a cl"ssica. 9 partir d'ell els dos =onadisten estan afectats ue ,+nen a uA co# els conte#poranis de Hec*ner considerats; Jer4art i LotFe. 9#4 Jer4art Hec*ner utilitFa en el seu assaig; 8Per a una crAtica dels fona#ents de la #etafAsica dels Jer4art8, 6J Hic*te %e,ista de Hilosofia i crAtica filos>fica, Vol PR,1O7R part. 9 uest tre4all ,a ser pensat co# una introducció a un tipus de lletra #+s gran; 8relacions de Jer4art #onadologia l'ato#is#e8. Ell en la nota P7M ano#enada 8teoria at>#ica8 Hec*ner ,a interposar lla,ors un
RM

capAtol; 8proporció de fAsica per =onadologAa de Jer4art8. Vegeu la p"gina 11[ 1\O P01 PPP

&&&. !'atac de la qüestió de l'ànima. Des del principi, +s confessar tota la !estió de l'"ni#a +s i seguei) sent una !estió de fe, i co# ane# a ell i co# pot aca4ar, doncs res ens tro4are# a#4 pro,es e)actes i són capa5os de proporcionar. La pro,a e)acta es 4asa en l'e)peri-ncia i les #ate#"ti ues, per> no#+s en l'e)peri-ncia directa de la pr>pia "ni#a +s possi4le, i les #ate#"ti ues ue falten ualse,ol enfoca#ent per pro,ar una altra. @s en a uest sentit no +s diferent a#4 el #eu ger#", el #eu pare, la #e,a #are, igual ue a#4 D+u, a#4 l'altre #ón, a#4 algunes "ni#es de l'"ni#a. Es creu ue l'e)ist-ncia de les "ni#es era, per desco#ptat, +s ta#4+, i +s for5a ni a#4 e)actitud

de#ostra4le, a partir d'ai)>, segons el ual fins i tot l'e)ist-ncia d'a uests podria ser tan 4en fundada, co# dels ue, per>, del tot ni precisió de#ostra4le +s. El #eu ger#" +s #olt si#ilar a #i, i ,a e)pressar si#ilars, crec ue, per tant, el #+s fort ue ell t+ una "ni#a. Per>, d'on ,e la for5a necess"ria per a l'e)ist-ncia de si#ilitud "ni#a a#4 #i i on aca4aE @s una pro,a estricta analogiaE Bo necessita,a escoltar de nou se#pre ue no *o +sE El #eu pare e# ,a portar, el engendrat d'"ni#a, nascut, la #are, i per tant crec ue la #+s fer#a ue s'inspiren, per> el #ón *a creat a tots les criatures ani#ades, nascut de la terra, els #eus a,antpassats, on final#ent poden tenir el seu origenE i per tant et #ant+ ,as de#ostrar e)acta#ent ue el #ón, s'ani#a la terraE $a#poc co# una pro,a ue +s tal en contra de l'e)ist-ncia de ualse,ol "ni#a per desar. Bo pot un gra de sorra, una #ota al i ser ani#ada, ai)A ue fins i tot un "to# si#ple, o fins i tot un si#ple +sser darrere de l'"to#E$ot*o# +s lliure de tenir la se,a incid-ncia en a uest sentit, ta#4+ *a estat ai)A, de #anera ue la ci-ncia e)acta de ,egades pot tenir res en contra de la dels punts d'unió de l'"ni#a, <a ue per l'e)ist-ncia d'un D+u en el #ón i una sola "ni#a al #eu ger#" ta#4+ t+ un enlla5 per La ci-ncia e)acta t+ una paraula des de lla,ors s'*an tro4at en tot l'"#4it d'a uesta pregunta no ataca encara. $ocs de #anera ue no es pot e,itar, +s clar, per> +s co# l'"nec fora de l'aigua pel ,ol estar so4re ella. La disputa per l'"ni#a de la #edul Q la espinal Pfl!gersc*e [M encara est" fresc, i *a tro4at un s>l o un principi o un capE Iu- sap la ci-ncia e)acta <a ue les raons per a l'"ni#a ue les 4oles dels ganglis, el f>sfor, l'electricitatE I tot ai)> t+ #+s a ,eure a#4 l'"ni#a, co# el s-u de la ,ela a#4 la resplendor de la llu#E
[M

3f Bota 1M .

Si 4+ +s possi4le ue en el futur, sinó ta#4+ una ,egada un atac precisa so4re la !estió de l'"ni#a es pot o4tenir d'una doctrina els ele#ents presento en una font diferent. 9 uesta lli5ó e)a#ina l'e)peri-ncia, les relacions <urAdi ues entre la pr>pia "ni#a i el #ón #aterial, ells ,an tra5ar des de l'e)terior cap a l'interior, i est" tractant de corregir(los i fer(los Dtils per a les infer-ncies per es#enat i enlla5 co# a e)pressions #ate#"ti ues. Hins ara, l'"#4it d'aplicació de les lleis i e)pressions o4tinguts fins al #o#ent no pot ser passat per alt. Per> en les perspecti,es llun&anes I el peu a uA. L'ensen&a#ent d'a uesta especificació captura de lla,ors, ue *i *aur" es ,a iniciar la lli5ó ue no#+s en el futur per aturar d'una ,egada. 7M
7M

Iu- es ,ol dir +s fundada per la psicofAsica Hec*ner, +s a dir, l'estudi de les relacions N<urAdi uesM

funcionals de fAsica i psA uica. Ella +s el fruit #+s 4ell i #+s rendi4le de #etafAsica 9ll4eseelungsle*re de Hec*ner. .n an& a4ans de la pu4licació de la 8#at-ria "ni#a8 ue tenia les se,es caracterAsti ues 4"si ues desen,olupades en les re,istes i#portants 8Ele#ents de PsicofAsica. P peces. LeipFig 1O\08, ue es 4asen en les in,estigacions d'EJ 1e4er.

Per u- no, lla,ors, et preguntar"s, pot tota la !estió de l'"ni#a de 4anda, per> si no ,+ns de nou per ara en alguna cosa cert en ai)>E Per> la creen5a en l'e)ist-ncia de les "ni#es dels altres +ssers *u#ans, teni# la creen5a en l'e)ist-ncia de les "ni#es dels ani#als, per desco#ptat, i una ,isió del #ón ue inclou una resposta general a la pregunta de l'"ni#a, #+s necessitat. Encara tant, la ci-ncia e)acta desesti#ar la !estió de, se#pre ue no poden donar una resposta e)acta a a uesta, i no pode# sinó re4ut<ar en a4solut, i +s cert, si no *i *a cap pro,a e)acta es pot tro4ar, 4uscar su4stituts, la pro,a e)acta. I en ,eritat, *a de ser efica5 fins i tot su4stituir un donar tal despr+s ue altres "ni#es *u#anes i d'ani#als tan segurs de l'e)ist-ncia o gaire4+ tan segur co# el nostre. Per> si *o fan per nosaltres els ,eUns són "ni#es per despertar tan fort seguretat de la fe són capa5os d'ai)> ue ni tan sols ens perde# la pro,a rigorosa a uA, i fins i tot ni tan sols de#ane# als estonians e)actes lla,ors per u- no el #atei) o relacionats a#4 els su4stituts estan #irant #+s enll" d'ai)> i fe# ser,irE De fet, a uest +s el punt de ,ista 4"sic a partir del ual espere folgends; a ,oler prendre en tot el te#a de l'"ni#a d'una garantia d'un car"cter diferent per co#pletar, co# *o *e# fet de l'e)ist-ncia dels nostres ,eUns són "ni#es als seus recursos, sinó ta#4+ a utilitFar(lo. L'e)ist-ncia d'a uestes "ni#es a si #atei)os, als uals ens ,eie# o4ligats per les raons #+s properes a creure, *auran ue ens ser,ei)i d'e)e#ple, la fundació i el suport a l'e)pansió del regne de l'"ni#a, no#+s ai)>, i d'acord a#4, en continuar al po4le anar #+s alt i pu<ar, i uan la tasca ueda aug#entar al #atei) te#ps en la dificultat, l'a4ast i la uantitat d'a#pliar d'acord a#4 el cercle i el punt de ,ista dels recursos i l'aug#ent +s. Part e)istei)en #otius pr"ctics, per> per#eten 86o a uA a un costat, en part, els punts de ,ista, no *an estat l'e)peri-ncia, per> un resu# raona4le del ue l'e)peri-ncia oferei). Poden, de fet, encara no *i *a "ni#a estrangera ,eure de seguida, agafar, per> es pot ,eure #olt, agafa el ue t+ a ,eure a#4 la se,a e)ist-ncia, i #it<an5ant la co#4inació d'ad*er-ncia dels #atei)os #itergreifen "ni#a e)traterrestre. Per tant, un enfoca#ent ue no es pot ,eure directa#ent i arri4ar, per> són reconegudes fins i tot en el conte)t de les parts de la perif-ria, ue són ,isi4les a ell en relació ta#4+. Bo#+s un deu, per desco#ptat, ta#4+ la !estió ue s'a4orda, i no 4us uen l'Dnica ci-ncia +s la de trencar les peces del cercle ,isi4le a#4 els #icroscopis en parts ,isi4les #+s petits. =algrat el necessari, per> no +s l'Dnica cosa necess"ria. La conclusió del ,isi4le a l'in,isi4le no pot ser la #atei)a ue la conclusió del ,isi4le a consu# ,isi4le, sinó ue es produei) coordinat pel seu costat. La conclusió del ,isi4le a utilitFar Visi4le, la conclusió de la ci-ncia, el cercle es tanca e)terna#ent per fora de l'e)ist-ncia, el conte)t, i el conte)t, les parts deter#inades del cercle ,isi4le ue no es dóna per la condició en si #atei)a re,ela ue co#pleten el cercle. La conclusió del ,isi4le a l'in,isi4le, la fi de la filosofia de la

naturalesa, el cercle es tanca a si #atei) cap a l'interior, ue s'o4re el punt in,isi4le al centre del cercle a partir del conte)t i l'estat d'"ni#, <unta#ent totes les parts del cercle ,isi4le. $a#4+ es pot pro4a4le#ent ser una conclusió pel ue fa a l'altraE Els #aterialistes ,olen resoldre tot a#4 la pri#era infer-ncia sol, de #anera ue <a no es el ue +s el segon. Bo#+s ,eur" en cercles al ,oltant, i dir ue no t+ un centre, per u- en realitat no es tro4a a la perif-ria ,isual.Els idealistes ,olen re,ertir la segona infer-ncia, tro4ar la perif-ria dels punts centrals, per> ni tan sols tro4ar el centre(dreta, per> #ala#ent, lla,ors en un #+s enll" transcendent ,oltant, a la perif-ria d'un centre no est" 4en deter#inats per la present, ue al re,+s, i per la ual cosa totes les conclusions de la carrera indefinida en l'indeter#inat. 3al #irar els pensa#ents de centre de la perif-ria ,isi4le, el ue ta#4+ de#ostra la se,a e)ist-ncia i el seu lloc deter#inat, ales*ores +s f"cil de tra5ar els radis, i tota disputa, si el centre o la perif-ria +s conse !-ncia de l'altra, +s ,ana . Per> l'o4<ectiu, lla,ors, no#+s en un sentit diferent, la sortida de la infer-ncia del ,isi4le a l'in,isi4le +s un centre en un cercle. $ots els radis de la carrera del circuit d'a uest punt, l'Dnic s>lid ue e)istei) en a uest ca#p, l'Dnica 4ase de l'e)peri-ncia ue teni# en a uest ca#p, totes les palan ues de l'argu#ent es 4asa en la 4ase. @s el fet; els nostres cossos estan ani#ats. 9i)> +s el ue sa4e# i el ue pode# con-i)er i sa4er co# donar la ,olta a la pregunta, sa4e# ue no#+s a tra,+s d'ai)>. 9ra ens pregunte# u- pot estar #+s llun& del ue prop de l'ani#ació d'un siste#a fAsic, ue +s si#ilar a la nostra despr+s d'a uesta o a uella relació +s doncs un co#ple#ent de terrasses, d'altra 4anda, es tro4a en les relacions del conte)t, de l'origen, el #otiu d'ai)>E 3adascuna d'a uestes preguntes es poden deri,ar dels aspectes e)periencials conte#plen i perseguei)en, i uan ens aferre# a la relació de tots els ulls, tan ue# el cercle. Des del punt de ,ista de la pro,a, el resultat Dnica possi4ilitat ue ueda, des del punt de ,ista de la fe, pot estar con,en5ut, pel ue pot des del pri#er punt de ,ista ta#4+ est" e uipat a#4 tot el seg!ent per a tots despr+s de poc #+s de pro4a4ilitats raons fan afir#ació, per>, teni# una con,icció des del punt de ,ista tractar de <ustificar a uesta creen5a. &' Generals contra(arguments en contra de l'e)pansió del regne de l'ànima en el món dels humans i dels animals m*s enllà. Els +ssers *u#ans i els ani#als tenen una "ni#a, res #+s, al#en&s no a casa nostra. Per tant, l'opinió co#una, l'opinió de 3i-ncies E)actes, en l'opinió dels fil>sofs, en l'opinió dels te>legs, en l'opinió dels idealistes, en opinió dels #aterialistes, en opinió de la =onadologen. .na unitat co#pacta, i no#+s la#ento ue fa a la negació i la negació de la unitat en totes les altres peces del resultat

t+. $rist, per> +s clar, per u-, +s clar, a #i e# se#4la ue els fantas#es no#+s en l'opinió ue l'esperit del #ón, i tots els fantas#es són d'una #ent, pot ser un esperit, i en can,i ara tots estan d'acord a una 4ret)a #assa gran per gaudir es donen la #" so4re ell. Per> uina +s la raó, el regne de l'esperit de #anera #olt li#itat, per fer la ,ida un regne parasit"ria dels #ortsE Este# parlant a uA no#+s de les raons #+s co#uns. lM La raó principal +s ue un creu ue disposa d'ascensor llun& de D+u fins al #o#ent so4re el #ón, ue <a no s'atre,ei)en a #esura ue el cos se li ad uirei)i. 9ra ueda per sota d'ell cap enrere #ental#ent 4uit, tot el seu esperit descansa no#+s en la conte#plació espiritual o en les se,es lleis i forces, en el ue l'est"tua o el ue la #" uina. Els idealistes diuen, ni esperit, per> no +s una pregunta per a una #ent ai)A. PM Ja,ent e)a#inat una ,egada ue el #ón en el seu con<unt co# sense "ni#a, per desco#ptat, ta#4+ *a d'aplicar les se,es e)tre#itats per ai)>. 9#4 la gent i els ani#als li fan una e)cepció, deu, pro4a4le#ent, sinó ue 4usca el #+s possi4le per li#itar les e)cepcions, +s clar. Per tal de <ustificar(los, per>, es fa un segon e)cepció, la part del cos *u#" i ani#al, co# e)cepcions a la resta de la natura #+s, i despr+s ue *agi e)tret tot l'esperit de la naturalesa del sup>sit +s #olt natural ue no t+ #+s. RM L'"ni#a +s in,isi4le, i es ,eu enlloc la #enor d'"ni#a en la naturalesa i els cossos naturals #+s enll" dels +ssers *u#ans i els ani#als, res no pot de#ostrar(*o, res a recórrer, pel ue +s #+s f"cil uan negar(*o. [M 9 #+s dels ani#als, tot *o#e natural del cos de #anera diferent ue l'analogia no per#et creure en l'"ni#a de la gent i els ani#als fora. 3ap siste#a ner,iós, ni "ni#a. 7M Despr+s de l'opinió, per>, una ,egada ue es generalitFar" i fer#a, contri4uei) a l'educació i el costu#, per o4tenir(los. La pri#era anlangend per>, es parla d'una e)cepció #undana, sinó ta#4+ per un D+u o#nipresent, i per u- ell i no el #ón co# l'aigua d'una espon<a, co# a tal esperit penetrar en un cosE El segon anlangend, de #anera ue pri#er *i *a regla sense du4te *a de fer e)cepcions per, ara no#+s es pregunta; Iuina +s la reglaE La tercera anlangend, per u- tots serien lla,ors negar totes les "ni#es, e)cepte la se,a pr>pia. El uart anlangend, ai)A ue seguire# parlant del #atei). El cin u- anlangend, lla,ors en cent o #il an&s, el #atei) +s aplica4le a partir de l'opinió contr"ria. Podria ser un #unt de prefacis generals, per> s'*an adonat de la #issió i als #e#4res titulars, a4reu<ar co# sigui possi4le. Iui no +s a,ui en dia les generalitats so4re a uests o4<ectes cansatE Ens afan&e# al particular. SA, si tingu+s les generalitats correctes: 9 uests són els fets i les lleis fona#entals, en lloc de ,istes flotants i conceptes.

3o#ence# a#4 el #+s especial. '. !'ànima de la planta. +rguments en contra. Iuantes ,egades *as #e,a teoria de l'"ni#a ,egetal ,a o4<ectar ue e# sigui per#-s, ai)A, ta#4+ per parlar de nou per ai)>. Els ,ents arren uen 4+ l'ar4re o el fan s>lides arrels i ,erd fresc. Igual ue a#4 els ,ents i la planta ,a ser a#4 les o4<eccions i la creen5a en l'"ni#a de la planta. S'atura en sis arrels principals, ue arrencar" a cap ,ent, i ell porta una corona ue desfullar sense ,ent. Els contra(argu#ents contra l'"ni#a planta *o tenen f"cil, per desco#ptat, <a ue fins i tot el #+s lleuger #atei) l'Dlti# dels #otius generals definits, la crian5a, l'*a4ituació concedir el seu suple#ent pesat. G, #illor dit, ue no re uerei)en de pes pel fet ue el saldo d'opinió en ualse,ol cas dep-n del seu no#. I ,+nen per uencara prou lleugera, per> a#4 la confian5a ue, efecti,a#ent, s'*an *agut de passar en a4solut. Per desco#ptat, l'"ni#a planta +s una #ica fe4le en la gran Seelen4au el #ón. I co# pot ,ost- ,eure els adorns a la casa, uan la casa es ,eu foscaE 9 uA ,e l'Dlti# de la pri#era de les contra(argu#ents generals definits en el <oc. L'altra cara fins a la gef!gsa# anterior als transports. Iui *a ,ist #ai res d'una "ni#a de la plantaE i el cos de la planta no es ,eu llun& i no es co#porti co# un *o#e i l'ani#al. 9ra no repetir+ tot el ue a uA s'e)ecuti en 8Banna8 pel dei)ar+ #a<orit"ria#ent, les raons positi,es ue contra(argu#ents a#4 el #atei) ena#ora#ent. E# dirigei)o de nou no#+s contra dos o4<eccions, no per u- fossin els #+s i#portants, i se situaria en el seu refutació #+s, per>, per u- eren el leic*tsten, i ai)A ana,a a caure en el seu leic*tsten refutació ( per u-, franca#ent 6o no tro4o en a uest sentit cap difer-ncia ( per> per la senFilla raó, per u- són el passat, a#4 la ual un ad,ersaris filos>fics en un tipus de lletra #olt llegit N80od& and Soul8M *a reno,at l'atac contra el #atei). \M .n oponent ue +s tan incansa4le en sufragar l'"ni#a de la planta, uan era a la defensa de la #atei)a?. per u- <a la tercera ,egada ue e# reunei)o a#4 ell so4re ai)> 0+, final#ent ens #ire# l'un a l'altre a la co#pleta te#a. I potser n'*i *a prou ue raons filos>fi ues contra l'"ni#a ,egetal per con-i)er 4astant a apreciar les nostres raons e)periencials per a a uest dret.
La seg!ent pol-#ica es referei) al professor de la filosofia Jalle 6ulius Sc*aller N1O10(1O\OM, 1 *egeli". Les cites són el 10 X 3apAtol de la se,a escriptura; 8.., 3os i "ni#a a l'educació so4re la8 fe cega i la ci-ncia 8, tercera edició ,a aug#entar 1ei#ar en 1O7O8 Np. 1\7(17\M retira, ue es titula; 8.na ,egada ue les plantes són +ssers sensi4les8 3ul#ina en una crAtica de la 8Banna8 de Hec*ner, igual ue Sc*leiden ano#enat #-tode Sc*aller Hec*ner d'un 8<oc i#prudent a#4 analogies.8La S. [R es#entada pu4licació anterior del #atei) autor són les 83artes so4re 3os#os de Ju#4oldt. .n co#entari so4re a uesta o4ra per al llec educat. P peces. LeipFig 1O708, ue so,int són citats per Hec*ner a 8Cend 9,esta8. El punt es#entat a uA +s Vol II, p P77 Hec*ner t+ p P7 punts ue <a Fusa##enstoVe per tercera ,egada a#4 l'oponent en ter#es de PfIanFenseele. Per pri#era ,egada es ,a asseure en el 8Cend 9,esta8 I, P00 NR ] ed I, 1PRM a#4 ell a part, fins i tot all", ,a continuar el passatge ue aca4e# d'es#entar de les 83artes so4re 3os#os de Ju#4oldt8. La segona reunió ,a ser #oti,ada per una re,isió de la 8Banna8 a la re,ista liter"ria general de $ro4i el 1O[9, I, \17 SS, ue, encara ue no ,a signar, per> pel ue se#4la es deri,a de Sc*aller. En a uest Hec*ner ,a respondre <a en
\M

el seu lli4re; 8El professor Sc*leiden i la Lluna8 p 7P En el nostre lli4re ,e Zap.VI. de nou per parlar(ne.

@s cert ue la De#andada es 4asa en l'e)peri-ncia, pel #atei), per> fa ue les condicions ser,ils de #anera filos>fica. El seu pri#er argu#ent en contra +s ue la fisiologia tradicional, 4reu, es 4usca; els ani#als necessiten ner,is de la sensi4ilitat, de #anera ue les plantes necessiten ner,is de sensació, per> no tenen. 6o era sens du4te una #ica de ,ergon&a en ,eure ue tot el ue <o creia *a,er fet pr-,ia#ent a uesta o4<ecció, no *a tingut un altre -)it ue la se,a repetició per part d'un fil>sof. Per> per u- noE Des d'un fil>sof la astDcia si tanca#ent es pren a la #", un ser,ei de 4anda ,a ser capa5 de guan&ar una for5a total#ent no,a, per desco#ptat, ta#4+ l'Dnica <ustificar la se,a reno,ació. .n no#+s *a disculpes si repetei)o el seu oposat ara ta#4+ repetir el ue encara tinc el ,ell poder, per>, se#4la ue no#+s els nous girs de la #atei)a per co#plir a#4 alguns nous girs. Des del principi *e argu#entat en contra de l'afir#ació ue la conclusió so4re el ual es 4asa, no pot ser con,incent, <a ue no#+s una altra #anera *auria de tancar; Els ,iolins necessiten cadenes per el to, de #anera ue les cadenes de flautes necessitaran tons, tenen per> no, i per tant no pot ofegar? espel#es i llu#s de #et)a #et)es necessita per cre#ar, de #anera ue les #et)es llu#s de gas *auran de cre#ar, per> no tenen, i per tant no poden cre#ar. Per> ofegar les flautes sense cordes i cre#ar els llu#s de gas sense #et)es. Se li *a cridat analogies a uesta(intensius, i ta#4+ als opositors filos>fics parla de <oc i#prudent de l'analogia en les #e,es refle)ions. Per> s'*a,ia <ustificat a4ans seriosa#ent la conclusió ue refuten <ugar de ,eritat.Per u- la planta pot, crec, una ,alidesa de cap altre principi del sil Q logis#e, pel ue fa a la flauta i el llu#. $ot i ue este# tan acostu#ats a ,eure fet en la filosofia una clara distinció entre l'org"nic i .norganisc*e# ue difAcil#ent pot sorprendre'ns, aplicat a uA per ,eure fins i tot una l>gica diferent. Per> la l>gica de l'o4<ecció sost+ en el tot org"nic #+s ue en el do2n inorg"nic. =a#Afers i aus respiren a#4 els pul#ons, i els destruei)en, per u- puguin respirar tan poc co# els ani#als senten en destruir els seus ner,is. Per> *i *a per tant no *i *a respiració sense pul#onsE Per contra, *i *a una respiració a#4 4r"n uies, a#4 la pell, l'intestA. Per> pot pescar respirar cucs sense pul#ons, #entre ue els #a#Afers, aus poden respirar a#4 els pul#ons, per u- no planta sense sentir ner,iós, #entre ue els ani#als poden perce4re Dnica#ent a#4 els ner,isE La fal Q l"cia ue est" su4<ecte a l'o4<ecció +s la seg!ent; 3o# ue 9 pot fer alguna cosa no#+s a#4 l'a<uda d'un, de #anera ue ta#4+ necessita una una 0 a la #atei)a a fer. ( Bo, per u- si#ple#ent 0, no 9, *o necessiten 4, no un a. L'ani#al se sent a#4 els ner,is, criatures ue es construei)en co#pleta#ent diferents ani#als poden necessitar una #ica #+s ue els ner,is a la sensació. Per u- *a de ser per u- a tot arreu del ner,i a la sensació, si no *a d'estar en ualse,ol lloc pul#ons per respirarE El ue a uests per u-s a<uda, les respostes dels ad,ersaris ue li donen #+s d'un espai 4uit de la possi4ilitat, sinó una e)peri-ncia positi,a per a la realitat parlaE 9#4 les opcions, no es pot ,oler pro,ar la realitat. 89i)> ens podria N,agues co# Hec*ner per refutar els argu#ents en contraM per una argu#entació se#4lant, la capacitat de la

sensació de la pedra, els planetes, i de ualse,ol cosa ue es presenta co# a possi4le +s passar per alt f"cil#ent.8 I de fet, ue pode# real#ent de#ostra el #al ue els argu#ents en contra, <a ue ni tan sols per#eten refutar l'"ni#a d'una pedra a#4 ella. La refutació de les o4<eccions, per> en realitat no n'*i *a, l'oportunitat de pro,ar la realitat, sinó per co#plir a#4 l'o4<ecció ue sigui i#possi4le, i per l'e,id-ncia positi,a dels argu#ents positius *i són, tinc alguns argu#ents positius. Per> fins i tot *i *a fets sense sentir ner,iós. Les plantes dels ani#als no tenen ner,is i no *i *a necessitat de sensació. Per u- <a ue les plantes *auran de tal, i no #+s a,iat a tots els altres si#ilituds a#4 els ani#als Les plantes ta#4+ tenen a uests ue no *o necessitenE Per u- *a de tornar en co#ptes dels ner,is despr+s dels ue <a estan per#esos en l'enfoca#ent de les #atei)es a un costat sense ai)>, per> la sensació +s dei)at de 4andaE 9 uests per u-s no són tan f"cils de re4ut<ar. Pel ue fa als ani#als sense ner,is ara la fal Q l"cia +s la seg!ent; Si 9 pot fer alguna cosa no#+s a#4 l'a<uda d'un, 0, per> el #atei) es pot fer sense l'a<uda d'un, lla,ors el del 0 #olt si#ilar 3 el #atei), per> no#+s a#4 l'a<uda d'una o fins i tot no pot fer. 9#4 una 4ella circuits tal e)peri-ncia ue lluites de l'"ni#a de la planta, i #'agrada pensar(*i co# <o ,ull, e# se#4la ue tota l'oposició de l'Dlti# ner,i s'arri4a a ai)>. $ot i ue la conclusió anterior se#4la no *a,er satisfet co#pleta#ent les #e,es oponents filos>fics. Per> s'*a desco4ert els seus defectes despr+sE Per contra, ane# a ,eure co# es ,a agreu<ar. Els ani#als als uals sigui, els opositors de l'"ni#a ,egetal són en general #olt inc>#oda, per u- s'estenen a si #atei)a <a , a#4 el #atei) te#ps de refutar les o4<eccions als ner,is gaire4+ totes les altres o4<eccions al fet ue l'"ni#a de la planta, <a ue a uests ani#als inferiors el #arcador en , en les plantes de #anera diferent representat funció tot el ue ,ost- desit<a sol Q licitar ue la inspiració de les plantes, per analogia a#4 els ani#als superiors en tot, cal no #en&s ue les plantes. Votat les plantes, de #anera ue ta#4+ es llista en el ue els falta caracterAsti ues a#4 els ani#als plantes coincidei)in co#pleta#ent fins als ani#als, per> el ue ells no ,olen ser i *a de ser. Per u- no es tracta ue *i *a +s ue les plantes tautol>gi ues repetei)en el $ier4eseelung, <a ue se#4la ue re uerei) per e,itar ue #ai per als d'ani#ació, co# si fora de les "ni#es *u#anes i ani#als sense altres "ni#es serien possi4les, per> ue l'"ni#a de l'ani#al regne altra "ni#a regne donar co# un suple#ent co#pan&, incloent tots essencial sentit ue diferei)en en al#en&s una, significatiu per a la for#a en u- les caracterAsti ues d'ani#ació dels #atei)os. He# una ullada #+s de prop; Plantes 9ni#als, pel ual resu#i# a uA a,iat p>lips, infusoris i ani#als si#ilars, en la se,a #a<or part no tenen ni cor ni els >rgans centrals, ni circuit tancat, alguns ni tan sols la 4oca o l'estó#ac, i les plantes per a gaire4+ tot el ue tenir, a#4 l'e)cepció de la loco#oció lliure, encara ue #oltes plantes, ani#als atrapats i no#+s +s capa5 de #oure les se,es e)tre#itats lliure#ent. 9 un li agradaria dir una planta no +s #+s ue un 9r#pol&p

congelat. Per> +s ella real#ent solidificaE Per contra, per>, el p>lip a tot arreu els 4ra5os al ,oltant dels tra#s de la presa, i es #ou a la llu#, es ,a estendre per tots els costats 4ran ues, fulles, flors, reno,at, a#pliat i duplicat a uells a#4 incre#ents de for5a #otriu inesgota4le en contra de la gra,etat, trenca en tots els costats, en la for#a i els colors de la creació, i tira i girs i ,oltes a la llu#, i en,ia la se,a frag"ncia les altres flors. Seria capa5 ue ta#4+ co#pta a#4 una pedra tallada o una planta de fustaE Iu- suple#ent ser" d'a uesta #anera significa ue la ,ida ani#al i *u#ana en .nsic*tlic*en clar, se#pre despr+s de ,eure, per> ara +s suficient per assen&alar tot el ue es necessita per pro,ar en contra. Puc dir ue a uests ani#als, els ani#als les plantes són els ad,ersaris de l'"ni#a planta #olt inc>#ode, per> des de lla,ors, l'"ni#a planta encara inc>#ode, *as de sa4er co# eli#inar les #ol-sties, i seria fins i tot en la for#a #+s inc>#oda. Vege# a#4 #+s detall co# iniciar(lo. Per l'"ni#a ,egetal per treure de so4re, ta#4+ es pot pro4a4le#ent re,elar algunes "ni#es ani#als. El p>lip no t+ ner,is, de #anera ue pro4a4le#ent no tindr" "ni#a, sento res. 3o# <o *a,ia pre,ist a uesta o4<ecció, el ,aig #irar a 8Banna8 Np. P[\ fM per reunir(se a4ans de la seg!ent #anera.
8( Iu- ens dóna el dret, als p>lips, infusoris, entre altres coses, l'ano#enat #en&s perfecta, per> no#+s #+s si#ple, 4"sica#ent, tro4ar ani#als no#+s traces de co4ra#ent du4tós d'"ni#a en lloc de car"cters en un residu t-r4ol fosc de l'"ni#a ue no#+s puc signar un si#ple i sensualE <oc de la #atei)a es tro4en en ells. La gran sensi4ilitat d'a uests ani#als inferiors per a diferents estA#uls, el discerni#ent clar ue són dipositaris de la ,i,acitat i la fer#esa dels seus #o,i#ents, la direcció especAfica ue doni la #atei)a per a certs prop>sits, ue d'a uesta #anera poden perce4re el car"cter de l'ar4itrarietat , la retic-ncia decidit a#4 u- es tro4en inger-ncia en les se,es condicions naturals de ,ida, la lluita en la ual es posen encara entre si, tot ai)> parla #olt en contra d'un e#pat, contundent, en la naturalesa inconscient de la ,ida encara #ig ai)ecat instant"nia, la ,ida de l'"ni#a del #atei) 8. 8Veie# els fen>#ens de la ,ida dels p>lips no#+s #+s a prop, i es pot de#ostrar ue l'aparent falta de claredat de les se,es "ni#es, de fet, no#+s dep-n de la ,aguetat real de la se,a consideració.8 8Si un 9r#pol&p estesa NJ&draM ,a tocar o l'aigua en la ual s'agita, el ue es ,a traslladar a,iat a un petit 4on& en con<unt, i per desco#ptat una ani#ada sensi4ilitat signe 3a#ina cap a la llu#, i li oferei) un got. a#4 #Dltiples p>lips fora, un tro4a despr+s d'un te#ps tot el ue pen<a al costat de la llu#. Per tant, el p>lip t+ #e*rerlei sensacions. Ell +s #olt ,ora5, arra4assa ansiosa#ent a#4 els seus tentacles al ,oltant de la presa i dos p>lips argu#enten so,int so4re la #atei)a. Ell selecciona i distingei) #olt deter#inada entre el seu #en<ar a#4 no#+s gaudei) dels ali#ents d'origen ani#al, els ali#ents ,egetals re4ut<a, fins i tot en el #en<ar dels ani#als fa difer-ncies en no tenir p>lips particulars de la #atei)a esp-cie, encara ue ell es #or de fa# i a uests poden caure en els seus 4ra5os estesos, #entre ue ell porta ani#als ue #en<a co# en el pri#er contacte. 9i)> de#ostra discerni#ent significatiu. N$re#4le&.M 8 7M
9 uesta cita es diferencia en dues posicions respecte a l'original; al final del pri#er par"graf Hec*ner utilitFa l'e)pressió 8sentit de la ,ida8 en lloc de 8,ida de l'"ni#a8, ue en el nostre segon 9ufi. s'*a #illorat. NVeure te)t can,ia.M El R El par"graf +s la sent-ncia o#et; 8Són personatges ,ius desit<os.8 Si ,ost- ,ol ,eure en a uestes des,iacions #+s ue una coincid-ncia, seria ue es pot tro4ar ue Hec*ner 1O\1 el contingut principal de l'"ni#a p>lips es ,a traslladar a#4 #+s decisió a l'acti,itat sensorial de 1O[O. Veure la p"gina de discussió O0. Per> +s pro4a4le ue no#+s un descuit. ( 94ra*a# $re#4le& Nnascut en 1700 a 'ine4ra, ,a #orir en 17O[
7M

des.M, .n conte#porani del 0onete Gficial a la 0i4lioteca de 'ine4ra, ,a ser el pri#er a estudiar en detall el co#porta#ent del p>lip d'aigua dol5a. 9 uA +s So4re la se,a escriptura; 8=+#oires a4ocar SE%VI% " l'*istoire d'un g-nere de Pol&pes d'eau douce, " 4ras en for#i de corne, en [ ^, Le&de 17[[, en el 1P- fe4rer Vols ParAs 1O[[.8 Sota l'ale#an& 89ssa<os so4re la Jist>ria d'un Pol&penart d'aigua dol5a a#4 4an&es en for#a d'ar#es, des del trans franc-s., i a#4 algunes addicions acA. , 6o* agost EPJ%. 'oeFe. Iuedlin4urg en 1777.8 titulat Veure Bou,elle 0iograp*ie g+n+rale Vol /LV. S. \1R

8Iu- *as de despr+s de tots els p>lips dei)ar de ser un +sser de for5a entrenat sensualitat, encara ue potser no#+sE Durant el <oc l'"ni#a de la #atei)a gira entorn de la satisfacció de la sensualitat de la for#a #+s 4reu possi4le. Per> els senti#ents i els desit<os sensuals, el #+s ,iolent i #+s decidits, i la si#plicitat del <oc, en el ual estan co#presos, tendei) a afa,orir a la se,a for5a i deter#inació. .na #irada Dnica a la gent #+s senFilla i #+s rudes. Jo ,a fer desit<os #en&s ,iolents i decisius co# els #+s ci,ilitFats i educatsE fosc es pot, per desco#ptat, una ,ida tal "ni#a fins al #o#ent trucar, co# el #a<or llu# de la raó ue falta Per> la llu# de la sensualitat pot cre#ar tan 4rillant#ent a la se,a #anera, <a ue la #a<or llu# de la raó, tan gros co# cre#ades 4rillants co# l'-ter,., i una llu# 4ai)a posició ,a il Q lu#inar l'*a4itació petita, a la n'*i *a prou tan ,A,ida 8.
8El ue +s cert dels p>lips, ta#4+ +s cert d'infusoris, pel ue pode# seguir el #atei) ca#A de la ,ida en la se,a petitesa.8 Etc.

3rec ue els fets declarats parlen per si #atei)os, i la concepció per so4re d'ella +s si#ple#ent sensat, ta#4+ sap ue els #eus oponents filos>fics #olt 4+, en la #e,a escriptura, i sense la #e,a signatura, per> en cas ue els p>lips concedir sensació sense ner,is, per la no podia negar les plantes a causa de la se,a Ber,enlosigKeit, i des d'ell, per> est" clar ue la planta no t+ cap sensació, per la ual cosa +s tan si#ple raona4le ue per la sensació de p>lips, co# la Ber,enlosigKeit dei)a tots els car"cters no tant s'aplica, per>, si #ai ell #atei) diu, no se sap co# actuen els ner,is a la sensació. .n pot dir; El p>lip són els signes de l'e#oció, per> la planta no dóna cap a#unt. De fet, ella no t+ ai)>, i no#+s se li de#anar" una ,egada, si no estan segurs, per> altres són, e# re#eto de nou als argu#ents positius, per> no confon els aspectes. 9ra 4+, +s no#+s si#ple#ent si en a4solut pot sentir criatures sense ner,is a res. Estan negar(*o, el p>lip de#ostra. De fet, fins i tot l'ene#ic no s'atre,ei) a fer la negació de la sensació de p>lips seriosos, per> si els seriosos du4tes ue ell recull, fets co# els anteriors, per> *auria de resultar cap for5a seriosa, ell *o sap pel ue esta4lir ue, encara ue un d'a uesta #anera es ,a poder deter#inar ue creure en la sensació dels p>lips, la planta no tindria cap 4enefici d'ella. Per u-, co# *o +s ara sense "ni#a de la planta, ue de fet *a de ser pro,at, i si tota la filosofia a punt de #orir, ue, co# e# te#o ue a,iat ser" el cas a a uests #-todes de pro,a, de fet, si no #+s 4+ de#ostrar ue l'esde,eni#ent <a *a passat. 8De totes #aneres, *e# o4ser,at ( diu l'oponent ( ue si ens fi)e# en a uests ani#als per als +ssers inerts, per> conscients,, tots al llarg de la te)tura del seu cos un

peculiar, tot i ue encara no *a re4ut tan difAcil de definir condicions de sentir, i ue Per tant ( segons el #-tode de l'analogia (. se#pre sospitar una sensació de tenir un dret no#+s per a a uells indi,idus inerts ue ta#4+ són si#ilars als de la totalitat de la se,a estructura i #anera de desen,olupa#ent en un altre lloc a uests ani#als inerts ue guarde# a uesta ,aria4le, perde# ualse,ol terren& e#pAric . 8 Per> el #atei) p>lip refuta els oponents. 3al recordar ue ualse,ol conclusió s'*a de 4asar en alguna cosa generalE 9ra el p>lip de#ostra el fet ue ell, i no un d'ells necessita dels ner,is ue es necessiten altres criatures de sentir, la falsedat de la proposició general ue una criatura els #atei)os #it<ans per perce4re les necessitats ue un altre, co# pot de#ostrar, al #atei) te#ps ue una criatura #atei)os recursos a les necessitats, a si #atei)E 9 #esura ue ens fe# despr+s ue l'oponent perdi cap #otiu e#pAric si no ens ad*eri# a a uest raona#ent, ue ,ole#, sinó ta#4+ a tot arreu s'ad*erei)en a ella, la ual cosa +s, per desco#ptat, la #atei)a infor#ació de dist"ncia d'una generalitFació untriftige, <a ue no#+s tenia per o4<ecte refutar l'"ni#a de la planta, i d'una altra #anera sens du4te far" cap pretensió de ,alidesa. Els gossos, els gats poden e)peri#ental#ent no#+s a#4 l'a<uda de les ca#es es #ouen a tra,+s de l'*a4itació, i despr+s d'ai)> +s en realitat a la conclusió ue les serps, cucs de terra, ue no tenen rastre de les ca#es no poden #oure a tra,+s de l'espai. 3al donar(los, per> no o4stant ai)> a uest poder *e# de concedir ue 8certa#ent, *e# o4ser,at ue o4teni# so4re tota la naturalesa del seu si una peculiar, encara ue seguei) sent tan difAcil de definir, condicions de #oure a tra,+s de l'espai, i ue per tant ( segons el #-tode de l'analogia ( no#+s en a uests indi,idus sense potes la capacitat de #oure a tra,+s de la ca#4ra per sospitar ue un dret, en tota la se,a estructura, les serps, els cucs de terra són d'una altra #anera se#4lant 8, ue del fet ue els pei)os es #ouen al ,oltant de l'*a4itació pot, no es pot parlar, i el ,ol de les aus no#+s pot ocórrer a tra,+s de les se,es ca#es. ='agradaria sa4er de uina #anera a uesta conclusió diferent de la conclusió, el #eu oponent +s diferent a la ual el .ntriftigKeit del #atei) +s palpa4le. Per> si +s lla,ors #en&s d'agafar per a a uest Dlti# a#4 les #ansE La fal Q l"cia *a acceptat a uesta for#a; Si 9 per a una pot-ncia donada una necessitat 0 a la #atei)a pot-ncia a 4, no *e# de suposar ue 3 a la #atei)a pot-ncia a c necessitats, per> ue a uest poder, <a sigui per #it<" d'9 o 0, o fins i tot no es pot aconseguir. En cas contrari es perd cap #otiu e#pAric. Per> encara #+s; 9 8Banna8, e# insistei) ue *i *a #en&s raons per re uerir al ner,i central a la sensació co# en els ani#als, co# ,eie# encara co#pletat tantes altres funcions en les plantes sense ner,is al Dnics ani#als a#4 els ner,is són possi4les, de #anera ue les operacions de sensacions no#+s de no,a for#ació no +s l'e)cepció. OM la respiració, el #eta4olis#e, la nutrició, tots els ani#als no#+s sota la influ-ncia dels ner,is ue ,an enda,ant, la #atei)a no *a de ser a la planta. La relació org"nica a#4 la unitat est" en l'"ni#a co# un punt essencial, en els ani#als inter,ingudes per la conne)ió ner,iosa, +s la planta sense cap tipus de ner,is. El <oc

en general de l'agent i#pondera4le, el ue un est" acostu#at a 4uscar en el siste#a ner,iós dels ani#als i es considera pr>)i#a coi)inet per al <oc de l'"ni#a Nper desco#ptat sense sa4er alguna cosa clar i fer# al respecteM, la planta d'acord a#4 tan poderós i tan ordenat Bo faltar sense <oc el-ctric no +s possi4le, els processos uA#ics en el #atei). Per> si la planta ue tot el ue l'ani#al no#+s t+ ner,iós, i ue inclou tot el ue ,ost- pugui i#aginar en l'e)ercici dels ner,is per a l'"ni#a, no t+ ner,is, el ue pot donar dret ni a e)igir els ner,is de la sensi4ilitat(*iE
OM

V'I. 8Banna8 3apAtol III; 8La !estió dels ner,is8.

Bo#+s a uesta conclusió; Si 9 a ., V, 1, /, _, C +s una necessitat, 0 per> per u, ,, 2, ), i *i *a una necessitat, al#en&s se suposa ue es necessita per C +s un per u- 9 a una necessitat, en cas contrari es perd cap #otiu e#pAric. $otes a uestes fal Q l"cies +s una confusió fona#ental a; Si 9 se#pre s'*a aco#pan&at d'una "#plia e)peri-ncia co# sigui possi4le a, ane# a, per>, t+ raó pel #-tode de l'analogia per a suposar ue, fins i tot uan 9 ta#4+ es produei), sinó ue ta#4+ porta una, de #anera ue on sigui ue el futur succeei)i ca#es org"nics, la capacitat de #oure al ,oltant de l'*a4itació, on es produei)en els pul#ons, respiren els actius, en els uals *i *a ner,is, ells ta#4+ senten la capacitat de portar. Bo#+s se seguei) ue 9 +s se#pre una, la possessió de les ca#es a#4 els actius de la loco#oció es produei), no gens ni #ica ue un sol in,ertit passa a#4 9, els actius de la loco#oció no#+s a#4 la possessió de les ca#es, etc, i no de#ostren els e)e#ples anteriors de l'e)peri-ncia, ue es reconei) en la l>gica, la inad#issi4ilitat a4soluta d'a uesta in,ersió. Ja de t+#er a reno,ar les analogies spieliger acusació a #i #atei), una ,egada #+s #'oposar+ a les analogies d'algun altre fil>sof, a la #e,a #anera. La naturalesa ,aria en funció d'un, ue s'est+n so4re tot el regne org"nic, i totes les funcions dels +ssers org"nics 4en reconeguda, significa pren la for#a de fons per a les funcions anal>gi ues de la #annigfac*ste, per u- els ue no ,euen #+s si#ilars entre altres criatures relacionades de for#a re#ota. La respiració, la loco#oció ,a donar e)e#ples, per> el #atei) es pot dir de totes les funcions org"ni ues, per la ual cosa teni# una idea dels #it<ans, i per tant estar al capda,ant, fins i tot despr+s de l'analogia d'a uells en ue no teni#, ue són les funcions, uina sensació dep-n . 9 partir de lla,ors, pode# suposar ue la naturalesa i el #edi en u- a uestes caracterAsti ues no *an ,ariat #assa restricti,a, es ,a aturar, no no#+s en els ner,is. I a uesta analogia ,e un altre per a<udar. El poc ue sa4e# de la naturalesa d'a uestes funcions, ue encara es pot, segons el cas, de totes les condicions i tants indicació positi,a N ue esti#ulen les sensacions de llu# i so ,i4racions, per e)e#pleM no du4ten ue *i *a processos de ,i4ració #enors, el su4<ecte en nosaltres la sensació. 9ra, per>, poden els pares #o,i#ents ,i4ratoris en tot, poden afectar pondera4le o i#pondera4le, són generades per la instru#entació #annigfac*ste, les ,i4racions del so, e)cepte per les cordes de flautes, ca#panes, 4astons, platerets, ta#4ors, sirenes, etc, en l'org"nic #it<an5ant ,i4rar les cordes ,ocals, 4runFit d'ales i altres #it<ans, la ,i4ració de llu#, e)cepte per les espel#es a sospitós per les llu#s, tor)es, olles de to, #etalls 4rillants, electricitat, etc, i pel ue pode#, ue el

corresponent a, co# els processos de ,i4ració pares se#pre 4esc*affenen de pondera4le o i#pondera4le ue la sensació te#a, ser" el cas, per u- est" tan llun& ue fa la nostra e)peri-ncia, una propietat general dels processos d'oscil Q lació. $ots dos punts de suport i es co#ple#enten entre si. Per u-, si el pri#er punt ue la naturalesa dels #it<ans per als #atei)os fins encanta ,ariar, encara plantegen du4tes podria, si a uesta ,ariació respecte a la generació de la sensació dels processos de suport, +s possi4le ue ,ost- no ser" #+s a,iat fer una en particular +s la #atei)a e)e#pció ,"lida , el segon aspecte in,alidat per la su4ordinació de la sensació d'operacions en lli4res segons una classe de processos, la producció +s preferi4le#ent capa5 de ,ariació, ai)> es referei), i el regne de les plantes a#4 les transicions a ai)> +s a tra,+s de les plantes, ani#als inerts final#ent a uA co# a fet el ue despr+s podria suggerir ue la co#4inació de tots dos aspectes de sintonitFació disponi4les per a representar la realitat. 9ra els opositors diuen; Si la natura *a de ser tan ansiosos de ,ariar les #it<anes de les #atei)es funcions, i despr+s se'ls donar" una ,arietat de #it<ans per produir la sensació de les ,i4racions ue porten, per u- +s encara del tot no#+s en dues esp-cies del #atei), els ani#als i plantes ,an detenirE @s una gran difer-ncia per esta4lir un per PE Vost- ,eu, *i *a 4arreres en cap cas. Bo es discutei), i pel ue ,ole# recon-i)er ta#4+, per> co# ue no teni# els #it<ans, ue a priori per deter#inar, co#pro,ar de nou en l'e)peri-ncia, si no es proporciona una pista per a la deter#inació d'a uestes 4arreres. I ,et a uA, pode# tro4ar(los en el #atei) cercle d'e)peri-ncies, este# no#+s done# suport, i a#4 ai)> refor5ar la conclusió anterior per analogia una #ica #+s. De fet, fins i tot en l'"#4it del so co# la generació de llu# ue tro4e# en #olts sentits en si possi4les de la producció, per> no#+s dos de la capital, fins i tot en la gran de, instru#entació e)clusi,a aplicació de la #atei)a, cada un d'ells, per> per la #a<or ,arietat de ,ariacions dut a ter#e, i per tant deter#ina dues classes principals d'instru#ents, tant per al so co# la llu#, de la ual re,ela el #edi fAsic de les oscil Q lacions a#4 claredat la classe dels altres instru#ents de corda, instru#ents de ,ent en les "rees de so, llu#s de #et)a, llu#s de gas a l'"rea de la llu#. I despr+s dels ani#als a la cadena i a4sor4ir els seus ner,is #ostren l'analogia #+s cridaner a#4 la classe principal d'a uests instru#ents, no pode# dei)ar de #irar al seu ,oltant, fins i tot despr+s d'un an"leg de la segona classe principal a#4 ,e*icles #en&s significatius de les ,i4racions. Pode# fer el #atei) en el regne ,egetal, i no#+s es tro4en en el regne ,egetal. Per> per u- no accepte# el ue ens tro4e# a uA, despr+s de tanta ocasió ,a anar a 4uscar(la no#+s ara co#pleta#ent despr+s de les raons positi,es ens donaran l'oportunitat de sol Q licitarE Per u- <o no ,ull dir ue a uestes consideracions són estricta#ent ,inculants, per> les conclusions no són estricta#ent ,inculants són per> 4astant #ala#ent preferi4le, i el ue no +s una pro,a, per> poden a<udar a les pro,es. Per> l'o4<ecció ue l'oponent no *a aca4at, i pot ser 4astant aca4ar(lo, si fos possi4le ue *o dei)+s #orir per co#plet, i al#en&s ue #olt dep-n de nosaltres per #i#ar la segona ,inguda. El lloc p>lip pot ser ue ,ulgui tenir ner,is ue aca4en de ser passat per alt. ( Bo es

tracta de negar, i si fos el cas, la necessitat dels ner,is de les plantes a la sensació, per tant, res podria posar #+s de #anifest. Per> a part d'ai)> *i *a alguna cosa #olest, el ue el p>lip podria tenir a discutir a#4 les raons d'e)peri-ncia, ta#4+ est" d'acord a#4 la cura escrupolós a#4 el ue <a *a 4uscat els ner,is en els p>lips i relacionades a#4 els ani#als, ni tan sols per pro4a4le ue els ue encara no tro4a a uA, i tinc NCend(9,esta, $IS P1[M ,an destacar causa de les 4ones in,estigacions, co# la Ber,enlosigKeit els p>lips, infusoris, ani#als #ai inerts, en solidaritat a#4 l'a4s-ncia dels #Dsculs i la 0estande del cos un peculiar, pre#olars, de #alla, tei)it contr"ctil NsarcodeM relacionada, ue no pots esperar, encara es poden tro4ar en els ani#als de #anera construUdes ner,iosos.L'ene#ic, ai)> pot ser ignorat, d'altra 4anda fa el seg!ent punt de la llei; 8La su4st"ncia de l'ani#al Np>lipM pot de g-r#ens si#ilars ue contenen ele#ents ner,iosos d'una #anera an"loga a la #anera co# el fluid de l'ou dels ani#als superiors, ue ta#4+ no#+s ,enen un siste#a ner,iós real en el desen,olupa#ent posterior. Lla,ors el Ber,enlosigKeit a uests ani#als seria no prendre en un sentit a4solut 8. Per> e)cel Q lent: Els opositors són nosaltres #atei)os les ar#es a la #". Ja uedat acreditat pot ser filos>fic so4retot de tot el ue no est" en el ,eure una lla,or, u- cal pro,ar alguna cosa ue no *i +s, o refutar una cosa ue *i +s. 9 la ,ida ordin"ria un re uerei) fidel al concepte de la lla,or i la se,a Ent2icKelungsfW*igKeit, si <o crec ue els dos conceptes són correlatius, per> en la filosofia i per refutar l'"ni#a ,egetal pot ser adoptat en els nuclis dels ner,is en els p>lips ai)> #olt 4+, o el desen,olupa#ent co# un desen,olupa#ent de la #atei)a #irada dels ner,is en els ani#als superiors dels 4rots en els p>lips, de #anera ue el p>lip per> d'alguna #anera t+ el ner,i, i per tant de la planta, ue no t+ cap, +s diferent. Per u- contra l'"ni#a ,egetal cada ar#a +s 4ona. E)cepte ue ta#4+ die# ara; 8La su4st"ncia de la planta pot contenir d'una #anera an"loga a la de g-r#ens co# en co# els ele#ents ner,iosos, etc, lla,ors el Ber,enlosigKeit seria la #atei)a, per> no *a de ser presa en un sentit a4solut.8 Poc despr+s ue l'ene#ic no#+s *a de#ostrat ue per tal de ro#andre en el s>l e#pArica, la planta no *a "ni#a atri4uei)en sense ner,is, i s'*a portat per nosaltres a la se,a #anera per a uests #otius e#pArics, ens ele,a a#4 el concepte de g-r#ens co# els ner,is final#ent feli5 al llarg de la #atei)a i ens dóna la lli4ertat de pensar el ue ,ole#. Per> ,ole# ue la nostra #" i no uedar(se en a uesta terra, i no#+s el futur entre# en ell alguna cosa diferent i ,enir co# ens agradaria citar l'e)e#ple d'oponent filos>fic, ue crec ue +s seduUt en l'acte en si no#+s de la se,a filosofia. El resu# de la Dlti#a +s a uesta; La defici-ncia dels ner,is de les plantes no pot fer Ds de 4anda l'e)peri-ncia contra la sensi4ilitat de les plantes sost+ ue #entre ,ostpro,a no *i *a ner,is per e)peri-ncia en els p>lips i no o4stant ai)>, la #atei)a sensació ue no se li pot negar. Per> els p>lips atri4uir ner,iós per u- t+ senti#ents, o negar la sensació, per u- no t+ ner,is, no +s una !estió d'e)peri-ncia. Supose# ta#4+, en els p>lips ner,is se seguei)en tro4ant u-, si no +s possi4le pro4a4le, cap pro,a seriosa ue són necessaris en les plantes a la sensació a tra,+s dels p>lips a ter#e. =+s a,iat, es la .ntriftigKeit de tal espectacle analogia palpa4le, i la #atei)a tro4ada a#4 un contundent, #+s general, l'analogia perdre.

Passe# ara a la segona, a les o4<eccions #+s filos>fics de l'oponent filos>fic. 8Si, doncs,8 es pregunta, 8les plantes en la for#a en u- els ani#als indi,idus aut>no#s ( 9 uesta pregunta +s per decidir so4re la se,a sensi4ilitat, la !estió fona#ental, per> ue les plantes tot i els ele#ents org"nics ue els co#ponen, ai)A ue. no són, en si #ostra en tota la se,a estructura interna i l'organitFació tant co# en els seus processos de la ,ida, es produei) produUt principal#ent en el progr+s indefinit ceres, en la ual el cos de la planta, encara ue despr+s d'un patró constant, per> sense un cert grau nous #e#4res de si #atei) unitats, #entre #or des de l'altre costat, ai)A ue no es regenera en la se,a totalitat, de #anera ue es realitFa contAnua#ent en la pu<ada i 4ai)ada sense ai)> ser" resu#it en un i els #atei)os te#es. 8 . I en un escrit anterior; 8$ot i el seu +sser interior, per> la planta seguei) sent ad*erent a la terra les arrels en la terra ( co# l'e#4rió a l'Dter de la #are ( ella s'esfor5a contra l'aire i la llu#, ue no ai)eca la lli4ertat d' a una conclusió independent en si #atei), per tant, +s sense "ni#a, sense sensació, un )i#ple, innocent, el sofri#ent i la ,ida sense alegria, la terra #atei)a co# a pertan&ent a si #atei)os ta#4+ 8. 6o responc; lM Iue, en la #esura ue es pot parlar d'un 94sc*lusse d'organis#es ( en u- la su4st"ncia i l'efecte ue can,iUn a#4 el #ón e)terior no +s #+s ue un #aterial i acti,itats prop de la #atei)a fora de la !estió ( ue l'o4<ecció +s o4<ecti,a#ent untriftig, a condició ue cada planta un contra l'altre a#4 la #atei)a #anera co#pletada indi,idual#ent, 9rtung i orientació del seu proc+s de ,ida de la resta de la naturalesa, a #+s de la naturalesa *oi, altres criatures s'enfronta, <a ue cada ani#al, de #anera ue, si ai)> fos real#ent la pregunta fona#ental per a la sensi4ilitat de la planta, co# i##ediata#ent ,a optar per o4staculitFin. PM $ant de 4o ue el seu segell indi,idu contra el #ón e)terior no derogada per la falta de finalitFació de crei)e#ent de la planta, sinó ue ,a continuar en una sola d'aug#entar successi,a#ent r"dio i operat. G +s un nen durant el seu crei)e#ent, un pei) en continu crei)e#ent inaca4at del #ón e)teriorE RM Iue la signatura de la ser,itud de la planta al s>l no pot pro,ar res contra ella 0eseeltsein, <a ue #olts ani#als inferiors ta#4+ estan ,inculats, i la planta ni tan sols es fonen a#4 la terra, per> no#+s es culti,a al #atei), i, encara ue a#4 l'arrel es di,idei) la terra, pedres ascensors, esclats de roca, <unta#ent a#4 ti<a i flor d'all" dalt la lluita per la llu#, tant en una relati,a independ-ncia suficient contra la $erra concloent. [M Iue si un t+, per>, recon-i)er des d'alguns punts de ,ista d'una independ-ncia #+s 4ai) de l'e)ist-ncia fAsica de la planta, a uesta raona4le#ent no#+s a un tre4all per co#pte propi #+s 4ai)a, a4s-ncia d'e)ist-ncia #ental no es pot interpretar en uins aspectes relatius <a en els *u#ans i ani#als difer-ncies regne suficients ocórrer, de #anera ue la !estió fona#ental no pot 4uscar(se en el present docu#ent. 7M Hinal#ent, ue es construei) tota l'oposició a a uests aspectes i relacions indeter#inades ue no se li ,a per#etre fins i tot una for#ulació forta, per una ter#inació a4soluta i una independ-ncia a4soluta en a4solut ualse,ol organis#e per ualse,ol aspectes del #ón oposat en general, sinó ue pertan& no#+s al #ón #atei),

i cada organis#e es culti,a a#4 el #ón, en un sentit, despr+s del ual !estió ar4itr"ria i una aperfu pura#ent su4<ectiu ueda preguntar uin grau d'estats financers relatius i l'autono#ia relati,a de la inspiració indi,idual, i en la ual els personatges es ,ol posar a uest pes. De fet, uina +s la #agnitud de l'ene#ic crea ai)>E Bo puc tro4ar cap ue no sigui el su4<ecte a la condició ue *a,ia de ser pro,at pel #atei). 9i)> es diu d'una altra #anera un cercle ,iciós. Per u- un cuc de terra, una granota, un pei) s'aplicar" a aca4at suficient per a l'ani#ació, per> no un lliri, pal#a, a,etE 9 causa ue els opositors <a pressuposa ue el lliri, pi, pal#a no tenen "ni#a. Suficient per fi: Iuan tanco dient ue la #anera co# els opositors defensa,en la causa de l'Esperit en el seu esperit a la causa de l'"ni#a en el nostre sentit, el #eu respecte pel seu #-rit personal ni dis#inuei) uan el #eu respecte per la direcció filos>fica ue representa, *a estat capa5 d'ai)ecar, ell pot ser ue tot <ust co# una pro,a de la for5a de la pri#era, ue ,et a uA el resultat natural de les conse !-ncies del passat. La nitidesa a#4 la ual *e tractat de posar en relleu a uestes conse !-ncies +s, de fet dirigida contra una persona sinó contra alguna cosa. El #eu oponent no interferei) a#4 la se,a infer-ncia a partir de l'adre5a filos>fica a la ual pertan&, ta#4+, per> s'*o pren tot #assa 4+. La filosofia de Jegel +s en cert sentit l'art de desaprendre el tanca#ent ade uat. Si 4+ no +s estran& ue tants *o#es de #-rit i l'esperit d'a uesta direcció se seguei)en, per u- ui ,oldria des de cert punt de ,ista no reconei)en la se,a gran, fins i tot su4li# tend-nciaE i es pot dir, en "agnis et voluisse ds est . Per> cal dir ta#4+, final#ent, ue a uest voluisse ara ds est . '&. !'ànima de la planta. ,aons positives per a ai)%. I no *i *a #illors raons contra l'"ni#a de la plantaE 9ltres suficient, i crec ue <a *e enc-s en la #e,a escriptura pr-,ia suficient. Per> tot el ue cauen per si #atei) uan les raons positi,es per 4atec. 9prope#(nos, doncs torne# a les raons positi,es. Per>, u- se suposa ue *a de ser pro,at si ,ull pro,ar l'e)ist-ncia d'una "ni#a de la plantaE En pri#er lloc, res, no#+s +s #+s creU4le de ser fet per contra de#ostrat. Iu- ,ull dir a#4 l'"ni#a de la planta, <a *o *e dit, i s'aplica a uA de nou per dir, despr+s d'*a,er estat acusat de #i #algrat les e)plicacions especAfi ues ue <o *e donat en la #e,a escriptura anterior so4re #+s d'una p"gina, parlo d'un coses indefinides per parlar de l'"ni#a de la planta, el ue +s, per desco#ptat, se#pre ue a uest no *a estat deter#inat al respecte. Despr+s s'*a dit de nou; 6o podria *a,er fet #+s f"cil per a #i per de#ostrar ue l'"ni#a de la planta, si *agu+s de entendre d'una altra #anera, co# si fos una pregunta, una sola paraula, no no#+s el ue entenc "ni#a ,egetal per pro,ar : 9ras de l'argu#ent #+s clar, ,aig a recitar les raons positi,es per a l'e)ist-ncia d'una "ni#a central de #en&s de sis argu#ents, ue ,eig co# la 1M la si#ilitud o analogia, PM l'addició,

RM la classificació, [M la relació, 7M de la causalitat, \M de la teleologia cridar, de les uals la segona i la tercera sota un argu#ent co#D ue la di,ersitat unida, ane# a la pri#era cara, per>, l'Dlti#a des d'un cert punt de ,ista en lloc de propera co#anda es pot encendre i su4ordinat al pri#er ,aset. .na ,uitena ue cap d'a uests argu#ents, un per a ells #atei)os, sinó ue s'*an de tenir en relació a#4 els altres i a#4 la refutació dels argu#ents en contra a l'ull. .na ,areta d'un grup pot trencar 4+, per> tractar de trencar la co*er-ncia del con<unt: L'altre costat s'*a tro4at encara #+s f"cil per treure les 4arres indi,iduals o tiri el pa uet igual a tot arreu. Bo per u- <o creia ue l'enfoca#ent dels argu#ents ai)A far" guan&ar alguna cosa, o per donar(los un aspecte #ate#"tic, sinó per fer(los #+s accessi4les a la se,a for#a #+s f"cil#ent co#prensi4le i l'a,aluació, ue ser" cada argu#ent per la se,a discussió especial, ai)A co# en una resu#ir fór#ula definiti,a, co# ,a passar a#4 els argu#ents del seu oponent, i +s lliure de co#parar les for#es. El fAsic est" destinat a ser denotat per gran, l'associada espiritual o psA uic, a#4 les petites lletres llatines corresponents, pel ue si 9, 0 són dos siste#es fAsics o processos fAsics, a, 4 són les "ni#es ue corresponen o processos #entals, ue un ,alor nul poden instal Q lar on est" sense "ni#a. L'a4ast de tots els argu#ents ue es presenten a uA s'est+n 4"sica#ent a tra,+s de tota la !estió de l'"ni#a, i la se,a aplicació per a l'"ni#a ,egetal, per> +s l'e)e#ple #+s si#ple de la se,a aplicació. l argument de la similitud o analogia. 9 uest argu#ent ens porta inconscient i prou conscient, la #a<oria a la creen5a en les "ni#es dels altres +ssers *u#ans i els ani#als del co#pan&. Inferi# l'e)ist-ncia de la se,a "ni#a, de la ual no pode# perce4re res directa#ent, a partir de la si#ilitud dels seus cossos i les se,es #anifestacions fAsi ues a#4 els nostres. 9ra, per>, les plantes són nosaltres per u-, en lloc de si#ilar, per> diferei) tant co# sigui possi4le, de #anera ue preferei)en parlar a la se,a "ni#a. Pel ue se#4la en un pri#er #o#ent i despr+s un *o resu#ei) #a<orit"ria#ent. Per> ni tan sols so# el cuc despr+s de #olts i i#portants relacions disse#4lantsE Per> nosaltres creie# en la se,a "ni#a, per> no creie# en l'"ni#a de l'est"tua, despr+s d'alguns aspectes #olt #+s se#4lants del ue el cuc nosaltres +s. Despr+s de tot, *e# de(ser ge nosaltres, no ualse,ol se#4lan5a a#4 nosaltres i els ani#als, l'e)ist-ncia, per> ta#poc cap disse#4lan5a pro,ar l'a4s-ncia d'"ni#a, sinó ue +s, pregunta pel car"cter essencial de l'"ni#a en el fAsic, tro4ar un principi per a ai)>. $ro4a un principi per a ai)>, aca4a d'escoltar una 4ona feina per a la filosofia, les acti,itats principals són l'ela4oració dels principis en a uest "#4it. 9 uA rau la

!estió fona#ental. 9ra 4+, ai)> est" clar per a la resta de la filosofia d'a,ui, si tro4eu una resposta, una 4ona resposta clara, Dtil, utilitFa4le a la pregunta. 9t-s ue no tro4o en ell, ai)A ue estic a la recerca d'ells i dono el seg!ent; <o els dono no#+s la #eitat, de #anera ue no =aKle igual a la #it<ana. Despr+s de l'e)peri-ncia i la raó, dic, teni# so4retot co# la #ostra #+s i#portant de l'e)ist-ncia de l'"ni#a en el fAsic a #irar a uells en u- la pr>pia i reflectei) repeticions fAsi ues, de #anera ue corp>ries #ai poden repetir i reflectir les condicions de l'"ni#a, les condicions essencials de l'"ni#a, co# ta#4+ ue la ,ista fona#ental pode# entretenir ta#4+ so4re la relació de l'"ni#a i el cos, per> a uA a la terra d'e)istir tant entre si, *e# de tre4allar a#4 ia tra,+s d'uns als altres, de #anera ue posar(se d'acord en les se,es relacions cal esta4lir unes so4re les altres. De fet, per>, *i *a per totes les ,arietats d'"ni#a i cos, sinó ta#4+ a tra,+s dels ter#es i condicions #olt i#portants ue són co#para4les o a#4dós franca#ent co#D a tots dos, i es tro4en al costat de uatre grapes en totes les criatures, sens du4te ani#ats, els +ssers *u#ans, els ani#als. El cos d'una "ni#a +s co# l'"ni#a #atei)a una cota unifor#e en for#a i contingut, indi,idu tancat, se#4lant, per> no igual ess-ncia relati,a#ent independent respecte al peu, a#4 e)citació i =it4esti##t*eit des de l'e)terior des de dins cap a fora la definició i desplega#ent, una inesgota4le ,arietat de certes P"gina <urAdica#ent segur, d'altres efectes i#predicti4les en la se,a no,a ri uesa i el poder de ge4Wrendes creació, proporcions de la cara(, so4re(i ue tanca la su4ordinació, a#4 e,olució progressi,a contAnua en un ,enci#ent peri>dic i un ascens i la caiguda de l'acti,itat 4egriffenes +ssers. Bo no#+s el cos de la gent est" d'acord en con<unt en totes a uestes "rees a#4 les condicions #+s i#portants de la se,a "ni#a, per> a#4 tota la ,arietat entre els ani#als i les persones ue co#partei)en tots els ani#als d'a uestes si#ilituds del cos a#4 l'"ni#a, a4ans ue les pedres, el ,idre, l'ona , sortir de l'aire, ue no pot ser causada raó per atri4uir una "ni#a. Els ter#es essencials d'a uests personatges a l'e)ist-ncia de l'"ni#a est" co#pleta#ent d'a uesta #anera de#ostrar ue el nostre i el cos ani#al tan sols el te#ps d'assistir a la se,a "ni#a, per contra perd si perd l'"ni#a, i ,ice,ersa, a#4 la desaparició d'a uests sA#pto#es, l'"ni#a al cos s'es,aei), uina relació de condicionalitat ue e)presse# en relació a#4 la proporció si#ilitud anterior curt pel fet ue es diu ue a uests signes fAsics no no#+s reflectei), sinó ue ta#4+ tenen les ualitats #+s co#uns i essencials de l'"ni#a. En la unió d'a uests personatges Nper desco#ptat, no en l'indi,iduM +s una indicació de l'e)ist-ncia d'una "ni#a #olt #+s general significat ue en l'e)ist-ncia d'un siste#a ner,iós, >rgan central, circuit tancat, >rgans dels sentits, especial#ent construUts, co# el ue no són #+s ue for#es especials en u- a a uells de car"cter general i essencial de la #enta e)ist-ncia de l'"ni#a en el cos, per> ue no e)clouen la possi4ilitat d'altres for#es i la se,a necessitat general de l'e)ist-ncia de l'"ni#a +s refutada pel fet ue es tro4en nor#al#ent nou ni tan sols en el regne ani#al. En conse !-ncia, ta#4+ es poden 4asar no#+s en les for#es especials o etapes de l'e)ist-ncia de l'"ni#a, per> no ,ist co# a car"cter essencial de l'e)ist-ncia de l'"ni#a

en general, i no es re uerei) ue a tot arreu. Pel general d'a uest signe *a de posar(se dret raona4le per al 'eneral de l'e)ist-ncia de l'"ni#a, i les se,es especials caracterAsti ues. Bo#+s per a l'e)pressió concreta de l'e)ist-ncia de l'"ni#a El nostre argu#ent inclou tant, en definiti,a, per l'e)ist-ncia de l'"ni#a en un cos natural no per la si#ilitud de la #atei)a a#4 el nostre i el cos d'un ani#al co# a tal o despr+s de tal o ual personatge su4<acent ar4itr"ria, per> a partir de la si#ilitud dels #atei)os en les condicions i durant el les relacions, segons el ual un organis#e de la se,a pr>pia "ni#a +s co#, i t+ al #atei) te#ps a#4 l'"ni#a i perd, i pren per al 'eneral de l'e)ist-ncia de l'"ni#a uni,ersal, per a les for#es especials de l'e)ist-ncia de l'"ni#a les for#es particulars d'a uests personatges per co#pletar. 9i)A ue no +s #+s ue l'analogia d'un cos a#4 un altre, per> a la ,egada, l'analogia del cos a#4 l'"ni#a, ue la nostra analogia <ustificada. 9lgD sap un principi triftigeres de l'analogia en a uesta pregunta tra#paE SA, ell sap ue en contra d'a uesta alguna cosa a dirE Per> ara el cos de la planta es tro4a en totes les condicions i per a totes a uelles relacions ue són atri4uU4les a l'9sse#4lea 'eneral de l'e)ist-ncia de l'"ni#a, el cos *u#" i dels ani#als de la #atei)a, i es diferencia no#+s en els d'ell, ue estan disponi4les en for#es especials o etapes de l'e)ist-ncia de l'"ni#a . 9i)A ue una raó per creure ue la planta, ai)A <uga "ni#a, co# les persones i els ani#als, no#+s una for#a diferent o ni,ell de l'"ni#a. Per>, de fet, una o4<ecció pot recollir, i ens afan&e# a anticipar els oponents de #anera erigint a si #atei). Vost- pot dir; Encara ue el cos *u#" i ani#al la sensació, la consci-ncia perd a#4 a uests personatges, per> no *a tingut la sensació necessitat, la consci-ncia a#4 a uests personatges, per u- són essencial#ent ta#4+ el dor#ent i l'e#4rió, ue no es pot atri4uir una sensació, per tant, ser" possi4le ue la planta ,a a portar al seu persist-ncia en un 4ai) ni,ell d'organitFació #+s ue a una ,ida dor#int o la ,ida e#4rion"ria, so4re la ual s'ai)eca fins ue la ,ida de ,igAlia de l'ani#al i la gent ( de fet, la ,ida de la planta +s gaire4+ uni,ersal#ent per la opositors de l'"ni#a ,egetal en co#paració a#4 una ,ida de dor#ir o la ,ida e#4rion"ria. I no +s real#ent tot el nostre argu#ent no#+s tan sofisticada present destruUt al #atei) te#psE ( Es ,eur" ue no +s per tant ser destruUda, per> ue era anterior#ent no#+s no co#pleta. En pri#er lloc, el seg!ent s'*a de tenir fora de les consideracions generals; lM L'estat d'e#4rió de l'*o#e i dels ani#als +s essencial#ent un precursor de la ,ida de ,igAlia #ental, i l'estat de son, un estat de can,i a#4 la ,ida #ental de ,igAlia dels ue tenen la deter#inació per preparar la ,ida de l'"ni#a despertar, a uest nou a#4 la deter#inació, la for5a e)*austa i la irrita4ilitat en la ,igAlia restaurar gu"rdies, tant als dos pertan&ent a una ,ida despert "ni#a, i de fet de la #atei)a criatura a la ual pertan&en a si #atei)os. Bo#+s en la #esura ue co#partei)en el car"cter general i essencial de la ,ida psA uica. PM 9 uestes caracterAsti ues poden ser tan essencial en la ,ida de ,igAlia de l'"ni#a #atei)a a#4 un, <a ue precedir, i ,a continuar re4ent a

tra,+s dels seus de can,i(estat, tenen, en tot cas, ai)A co# el car"cter #+s general i essencial de la planta a una ,ida espiritual senti#ent total#ent despert co# PartialFeic*en essencial i =it4edingungen la #atei)a aplicació. 9ra +s possi4le ue en si #atei) no pro4a4le ue es tro4i, ue del ue tant relacionats en ani#als i *u#ans co# a condició i condicional#ent, la planta no#+s un sense l'altre tenia, els a,antatges #+s i#portants i =it4edingungen despertar sense un despertar. Bo o4stant ai)>, a causa de la possi4ilitat ue seguei) sent conce4i4le i s'*a for#ulat en si assu#int filos>fica#ent la #anca d'"ni#a de la planta, l'argu#ent *aur" estat d'a uesta #anera co#pleta ni ue els signes planta de despertar, els PartialFeic*en i =it4edingungen despertar a tra,+s de l'encara falta o no e)plAcita#ent destacar signes de ,erita4le despertar i despertar ,a co#pletar, i s'aplicar" de nou per sortir l'essencial del ue no essencial. E# se#4la ue *i *a arts de pesca #+s prudent i #+s apropiada ue es tracta pot ser presa. $ots nosaltres no#+s pode# figuren els sA#4ols del siste#a d'"ni#a, en contra del principi ue +s raona4le#ent pro4a4le ue *i *agi cap o4<ecció, encara ue no +s pro4a4le, per> la possi4ilitat ue la ,ida de les plantes, el ue a uests personatges presents, una ,ida de so#ni perpetuierlic*en o la ,ida e#4rion"ria la #atei)a, lle,at ue lla,ors real#ent la #atei)a, i no #+s a,iat la #atei)a oposat. .n pot, per> no per la #era suposició ue la planta no es ,a despertar l'"ni#a, a difer-ncia de tots els signes pels uals el despertar i la ,igAlia es pot <ut<ar una "ni#a, i suggerei)en ue ella t+ un. 9ra ane# a ,eure. El despertar i la ,igAlia de l'"ni#a t+ dues parts, un cop con,ertint(se en l'interior conscient i els processos interns de la consci-ncia, en segon lloc, l'o4ertura de l'"ni#a contra l'e)terior i l'VerKe*t a#4 l'e)terior. Des de la pri#era p"gina, no *i *a signes ,isi4les e)terna#ent en el fAsic, e)cepte l'-)it, en el car"cter de la segona p"gina, per> el segon pot ser la part superior d'una "#plia dels >rgans del cos contra el #ón e)terior i el lliure al4ir, el transport dels #atei)os resultats reflectei)en, i es reflectei) en els +ssers *u#ans i ani#al no est" en ell, per> ta#4+ est" ,inculada a la #atei)a, *o ,a recolFar. 3o# una de les caracterAsti ues essencials d'un despertar de les criatures ue es presenten les caracterAsti ues generals de la instal Q lació d'una ,ida desperta "ni#a es#entats a dalt, pode# ,eure #+s enll", no +s ue els ulls dels ani#als ue es poden o4rir i parpelles, per u- a uestes són for#es especials de despertar, per> ue tenen una condició en la ue ,an ser separats de les relacions a#4 els estA#uls sensorials e)terns i a#4 altres criatures, i en les institucions, <a sigui no#+s i#aginats o la for5a esgotada reno,ats, a4andonats, i ualse,ol tipus de 4ai) a,an5 co4ertes o tanca#ent de l'o4ertura a#4 els estA#uls sensorials de la ,ida en relació, i en Es produei) el tr"nsit de ,ida general. La planta #ostra per> a uests car"cters essencials de despertar no no#+s una ,egada i d'una #anera, per> de dues #aneres, una ,egada i una ,egada per se#pre en els a,en5os de la co4erta de la lla,or i els g-r#ens d'e#erg-ncia de la terra, segon en repetides o4ertura de pas dels ca4dells. Dues ,egades, i fins i tot En dues ocasions, per> no +s #assaE 9i)A ue pro4a4le#ent ,ol dir ue no *i *a

,erita4le despertar. ( .n *a d'estar preparat per a totes les o4<eccions. Per> els ani#als ue ,eie# dues ,egades, no#+s ue d'una altra #anera, fins i tot des de l'estat e#4rionari, despr+s de repetides ocasions desperten del seu so#ni, no#+s a#4 la difer-ncia ue l'ani#al +s se#pre el #atei), la planta se#pre ataca nous, suscepti4les als estA#uls de llu#, els ulls. 9 uesta +s una difer-ncia for#al ue les difer-ncies generals entre la planta dels ani#als su4ordina ue la planta en totes les for#es posteriors de desen,olupa#ent de la se,a estructura i la ,ida a la continuació dels antics infligei) "#plia#ent el fo#ent i #illora, #entre ue la dels ani#als per a les for#es anteriors de la tarda per intern for#ació cancel intercan,iat a#4 ells. Per tant, l'arrel o la ti<a de la planta engrossides cada ,egada #+s, la conducció #+s i #+s 4ran ues i les fulles no es con,ertei)en en la flor, per> consu#ei)en prop d'ells, per>, l'eruga es transfor#a en papallona, la nina del canell. Bo o4stant ai)>, a uesta difer-ncia no es referei) a essencial per a l'e)ist-ncia de la funció de la ,ida psA uica, per>, pot ser ade uat, una for#a diferent de la #atei)a e)pressió ia la 4ase per ser,ir. Vaig a ,enir #+s enda,ant. Els sA#4ols llistats de despertar en la planta sense du4te significar" poc si en co#ptes ,orKW#en a4stracte per si #atei) en relació i les conse !-ncies del car"cter general del siste#a d'"ni#a. Pode# o4rir una gran uantitat de c"psules, .nfold #olt $ancat sense ni desperta l'"ni#a. 9ra, per>, cul#inar" el car"cter general discutit anterior#ent del siste#a d'"ni#a en el curs del desen,olupa#ent de la lla,or, el cultiu, no#+s en ella. Si al #atA es pot o4rir la 4otiga d'una casa, desen,olupe# un 4rot de la flor artificial, pel ue són les caracterAsti ues generals del siste#a d'"ni#a a casa, d'arrel artificial, no no#+s precedit i encara sensi4le, co# a la planta de ,igAlia. 9i)> fa ue la difer-ncia d'un sord 4uit i un sA#4ol co#plet de l'"ni#a despertar, +s a dir, de tal #anera ue, al #atei) te#ps porta el despertar de l'"ni#a, ue es reflectei). 9 uest aspecte ta#4+ ser" i#portant per a nosaltres. Per totes les caracterAsti ues indi,iduals i les circu#st"ncies dels sA#4ols de l'"ni#a in,isi4le ,ersinnlic*ende pot es4rinar el ue es reflectei)en en la Sol Q licitud. La naturalesa, l'art, les #ate#"ti ues, sA, el ue no proporciona tals representenE @s sA#4ols plens o 4uitsE Se#pre us de#anar" si ta#4+ reflectei)en l'atri4ut donat les altres propietats ue pertan&en a les caracterAsti ues generals de la ,ida de l'"ni#a i la ,ida de l'"ni#a. El sA#4ol #ate#"tic d'un cercle +s #olt ade uada per reflectir algunes condicions i#portants de l'"ni#a, la inclusió dels seus propis continguts, l'e)clusió dels continguts d'altres "ni#es, el ,incle Dnic de tot el contingut, el do4le efecte de dins a fora i de fora cap a dins Nen la direcció de #atri#oni en u- els radis es pot seguirM, etc, per> res es #ou en el cercle, res no can,ia, afecta res, res desen,olupat, no t+ periodicitat, i ell +s un sA#4ol 4uit. 9#4 el cos *u#", ani#al i ,egetal ue tot +s diferent, *o fan a#4 tot l'essencial, el ue caracteritFa la ,ida d'una "ni#a, cadascun Dnic en el seu propi ca#A, i fan ai)> ta#4+ inclou el seu despertar a#4, són sA#4ols poderosos, ta#4+ el nostre poder cap cos en e)*i4ir la nostra terra en la ual s'a<usta als personatges d'un sA#4ol ple, i a uesta deter#inació a#4 u- la planta per un principi perfecta#ent racional els sA#4ols co#plets cau sota la #atei)a certesa a#4

e)clusió de tot altre cos terrenal, intentant dir alguna cosa. Heu ue els #aterialistes o idealistes per distingir un principi triftigeres, els sA#4ols co#plets del 4uitE Per> si #ai podria ser unE I encara no t+ un, si ,ost- aca4a de fer un pas en la pregunta "ni#a o ,ol a,aluar una ,ista so4re ai)>E Pel #aterialista, puc ,eure tots els discursos de la for5a i la #at-ria no +s diferent de tot arreu per ,eure una icona en 4lanc on no *i *a cer,ell, el siste#a ner,iós o alguna cosa se#4lant. I els idealistes tenen tal, fins i tot autosuficients, tan poc ue, co# *e# ,ist, uan arri4a el #o#ent de sortir de la ,aguetat dels seus ter#es, de#anen prestat fins i tot els #aterialistes d'a uests als seus ene#ics, i ai)A +s co# es #ostra el principi si#ple d'una fal Q l"cia. El car"cter de la transició de la planta en una ,ida de ,igAlia esta4lert despr+s continua #+s enll" en el car"cter essencial de la ,ida desperta en si, donant(li a la planta es diferencia ni #+s ni #en&s ue l'ani#al desperta de dor#ir i e#4rió. 1M significa tota la ,ida i la posició en la ,ida del cultiu i planta de flor +s apropiat, calculat so4re la fotografia dels #atei)os estA#uls ue #antenen l'estat de ,igAlia ta#4+ en ani#als #it<an5ant l'esti#ulació de la sensació, fins i tot en el transport igual#ent ,i4rant es produei) de #anera ue, si 4+ tot el con<unt i la posició en la ,ida el dor#ent i l'e#4rió +s tan ade uada, calculada so4re la cele4ració dels estA#uls, la sensació pot despertar. PM La planta no no#+s en la #atei)a ,ida de ,igAlia regne, on ta#4+ *i *a els altres ,eure les criatures de la terra, sinó ta#4+ en transport din"#ica passa a#4 els a,en5os de les pet)ines de #anera ue, #entre ue la persona ue dor# i l'e#4rió de tota relació a#4 altres criatures de ,igAlia tant es co#pleta co# sigui possi4le. Bota4le#ent ocórrer flor i els insectes en els factors predo#inants co# iguals d'una relació d'intercan,i ,iu, per la ual cosa no *i *a cap analogia en la relació de la ,igAlia i el so#ni de ser. RM La planta t+ co# a o4<ectiu ni #+s ni #en&s ue l'ani#al, encara ue ta#4+ +s ai)A a#4 l'e,itació i superació dels o4stacles, les #illors condicions de ,ida e)terior i d'estA#ul en funció del can,i de les circu#st"ncies d'una for#a #odificada, fuig a tra,+s d'una deri,a cap a l'e)terior, i la desfa,ora4le a#4 les difer-ncies #era#ent for#als entre els dos ue no s'est" culti,ant en #ar)a dels ani#als en totes direccions i a#4 l'aconseguida per tots els #e#4res educats en tots els costats, on *i *a alguna cosa a guan&ar pel #atei), un no#4re il Q li#itat d'una ,egada per totes les plantes es conreen a#4 a uest for5a i#pulsora alli4erada es ,a estendre a tots els costats i les no,es unitats dels #e#4res en totes les direccions, on *i *a alguna cosa ue guan&ar per a ells, la loco#oció ani#al a tra,+s de la planta es retira en a4ordar els 4rots dels llocs incon,enients. =entre ue en un so4re co#pleta#ent aca4at, i el #+s a prop possi4le plegar e#4rió ni una cosa ni l'altre una #ica an"leg, per> no#+s un unifor#e, fins a un lA#it fi)at progressi,a, el desen,olupa#ent dins d'a uest so4re espectacles. Bo #en&s oferei) el llit, tot el contrari de les anteriors condicions donar. [M La planta li diu als ani#als el proc+s se)ual en la ual l'ani#al #+s llun& de son i estat e#4rionari, i les sensacions #+s fortes i els i#pulsos psicol>gics #anifesta. Bo e#4rió +s capa5 de reproduir(se. 9 #+s, la planta est" su4<ecta a

#oltes condicions especials si#ilars de despla5a#ent i e) post d'aconseguir el prop>sit, co# *o són en ani#als a#4 un <oc #ogut i final#ent aconseguit la satisfacció del desig senti#ents en la relació. NBanna S. PP7M 7M La planta #ostra, despr+s dels a,en5os de les co4ertes de les lla,ors, a l'arrel de les se,es ra#ificacions, d'una 4anda, i la ti<a a#4 les se,es 4ran ues, fulles i flors en l'altra #" un paral Q lel a#4 l'ani#al a difer-ncia dels >rgans ue es ,a enfonsar en les fos ues profunditats de l'e)terior estA#uls de ,ida co#plet ue no#+s ser,ei)en la dieta, i tal, ue se su4#ergei) en el regne de la llu# i l'aire, per ser co#ercialitFats a#4 els estA#uls sensorials, els ani#als ta#4+ tenen la deter#inació per treure d'a uesta sensació de tr"nsit de la #atei)a, #entre ue en l'e#4rió i el so#ni una possi4le finalitFació unifor#e de tots els >rgans dels estA#uls sensorials es porta a ter#e. =entrestant, per>, la planta despr+s ue els a,an5os de les co4ertes de les lla,ors i de la nostra partida els ca4dells 4astant an"legs als ani#als de ,igAlia #ostra, ella es #ostra a4ans de la #atei)a #anera an"loga al llit i l'e#4rió. Si un #ira el con<unt d'a uestes circu#st"ncies, se#4la difAcil de dir, de fet, el ue es repetei) els all2Wrts, da,ant se#pre de nou en contra de la sensi4ilitat de les plantes, la co#paració de tota la ,ida de la planta correspon a una do4le ,ida o la ,ida e#4rion"ria despr+s de la planta no no#+s +s el #+s signe caracterAstic de dei)ar un estat, sinó ta#4+ els personatges #olt oposats de la #atei)a, lla,ors, co# a4ans, tot l'anal>gic, regals. En lloc de la ,ida ,egetal i la ,ida ani#al eren t-cni ues co#ple#ent"ries co# e#4rió d'Tfrica la ,ida i de la ,ida despr+s del nai)e#ent, la ,ida del son i la ,igAlia, u- ,a ser ai)> un co# el precursor de l'altra, o apar-i)er co# un can,i d'un estat a un altre en les #atei)es criatures, ue no +s el cas, ,agi Per contra, les plantes i els ani#als d'a#4dós estats en paral Q lel, #entre ue estan en la #anera co# porten la se,a ,ida de ,igAlia, co#ple#ent, ue es porta en els aspectes seg!ents argu#ents per al llenguatge i la ,alidesa. Encara ue es podria des d'alguns punts de ,ista se#pre es pot dir; la planta t+ capacitat en relació a#4 les persones dels ani#als i es #antenen, tot i #a<or ,ida de l'"ni#a dor# en ella, o #illor dit, tots els car"cters d'una ,ida psA uica superior *an desaparegut, per> una ,ida #ental inferior, l'aug#ent en la sensació i el c"lcul dels 4rots, ser, co# s'*a assen&alat, la #atei)a intensitat ue un superior. I ,ost- confós untriftig els signes de son a la ,ida psA uica superior a#4 els sen&als de son de l'"ni#a en la ,ida en general. Bo es discutei), +s clar, on el concepte d'"ni#a planta 4uida, un cop esta4lert, on es produei) el seu es ue#a de la naturalesa d'a uesta condició, sense cap du4te la naturalesa per assegurar l'e)actitud de la #alaltia, co# són tots els personatges de la planta, del despertar i de la ,igAlia de l'"ni#a ue co#partei)en les plantes a#4 els ani#als i la gent #atei)a, igual ue la i#itació 4uit o 4uit presagi del statt*at en altres regnes, s'apli uen.Per> si dis#inuei) #era,elles el 4uit i 4uit ue fa ue a uests personatges ue el corresponent als ani#als i en l'*o#e, per> ,ost- pot tro4ar res #+s ue el 4uit i el 4uit de la condició.

Despr+s de tot ai)>, no puc ad#etre ue el ue ,ost- *a dit, ` M ue se#pre seguir" sent ar4itr"ria, uins són els sA#pto#es ue <o esperaria #+s per la inspiració ue el car"cter essencial de la #atei)a pot ser desco4ert per ualse,ol a4stracció e#pArica, ue s'origina no#+s d'una a4stracció e#pArica analogia dels +ssers *u#ans i els ani#als d'ara podria conduir a altres +ssers a res durador. Bo#+s fins ara l'*i dono a, igual ue no *i *a raó en l'a4stracció e#pArica. =en&s encara li dono la raó sense l'a4stracció e#pArica en a uest te#a a#4 tots els preter#inals so4re 8la naturalesa de l'e#oti,itat8, la 8energia en #o,i#ent de la unitat org"nica8, etc, ue una part filos>fica ue falta en el #eu tracta#ent de la !estió *a, `` M pot alinear res. 3rec ue els es#entats per un punt de ,ista raona4le a4stret ] del car"cter e#pAric ue a4streuen total#ent d'a uests ter#es fluctuants indefinits, per el #+s segur, pot tenir fins ara, a la ual cal ad*erir ai)A, fins ue potser una o esta4lir indicacions #+s precises donen suport 4lanc.
`M

Jall. $e#ps de refer-ncia. , 1O[9. S. \R7 9M NI4id., p \R\\R7\RO

``M 9M

3o#p. Bota O

Per u-, de fet, ni tan sols e# dono e)acta#ent. El grup de la #atei)a no es pot deter#inar a#4 definitud tan estricta, el cercle de la no #atei) tantes ganes de li#itar i, en particular, ue lla,ors no resultaria circuit a tra,+s de l'e)peri-ncia directa co# per de#anar la ci-ncia e)acta, per> es tro4a en el Be)us d'a uests signes en a4solut el reconei)e#ent planificació, ue no tot ai)> o no dret a l'e)tensió total, #+s del ue en tot el ue una filosofia a priori, d'una 4anda i e#pArica fisiologia altra 4anda, *o *a #anat. 3al no o4lidar ue a uest argu#ent +s no#+s un dels sis *o#es. 'aire4+ a tot <udici de la #e,a teoria de la !estió de l'"ni#a el ue necessito escoltar l'acusació ue el peu co#pleta#ent o gaire4+ co#pleta#ent en analogies, per>, encara #antinc els seg!ents argu#ents se#pre l'analogia a la reser,a, i fins i tot pro4a4le#ent esta4lir analogies per a<udar, per u- sense en la !estió de l'"ni#a s'alineen res, sA ue *i *a s>l +s guan&ar, per> de cap #anera representen l'aspecte principal de la #atei)a, ue es fa encara en els dos argu#ents #+s a,iat pel punt de ,ista de la di,ersitat de les plantes dels ani#als. I el ue els opositors es 4asen de #anera diferent a les analogies uan sostenen seus se#4lants i dels ani#als per a la inspiració, i u- #+s, si no es #antenen les plantes per una "ni#aE Ji *a analogies; Els ani#als necessiten ner,is de la sensi4ilitat, de #anera ue totes les criaturesE Si un p>lip pot sense sentir ner,iós, de #anera ue totes les criatures sensi4les sense ner,is *a de ser construUt co# els p>lipsE La planta es conrea co# un e#4rió a#4 la #are, i d'altra 4anda s'asse#4la a l'e#4rió Nencara ue s'asse#4la #+s a,iat el contrari d'ai)>M, de #anera ue ta#4+ es tro4a en la #atei)a insensi4ilitatE Per 4+ o per #al, l'ene#ic, per tal de refutar les #e,es analogies, agafa a tu #atei) a analogies. La pregunta "ni#a t+ un altre fona#ent. Per> ara e# se#4la a #i, el #eu Ds de l'analogia en a uesta !estió +s una

#ica #+s cautelós, prudent i #+s fina ue la de l'ene#ic, #+s t+ el seu principi rector i el punt general es #ant+ #+s fer#a, el ue i#porta. 9#4 tota #od-stia, e# se#4la a #i. Els oponents repli uen indiscuti4le; Es ,a utilitFar l'analogia si#ple#ent per il Q lustrar i donar suport a una ,isió general ue *e# pres de les raons #+s generals de la #anca d'"ni#a de la planta. ( Bo #'i#porta si en realitat no#+s ser,ei)en. 1ofern per> els opositors *an de oposar(se als #eus analogies no *i *a analogies con,incents ue les assen&alades ( i, de fet, tan a,iat co# puc recordar, fins i tot a altres per ser els #+s se#pre a4ordat de nou, tan po4re +s la negació de l'"ni#a ,egetal ( ue en caracteritFa prou la ,alidesa de la pr>pia opinió general d'e)plicació i suport ue estan destinats. %esu#i# final#ent l'argu#ent; la planta li diu a la gent i els ani#als d'organitFació indi,idual natiu i pro<ecte de ,ida, tenir el ue teni# raons per a considerar co# una e)pressió i portador del pla d'"ni#a indi,idual indi,idual i la ,ida de l'"ni#a en els +ssers *u#ans i els ani#als #atei)os, si les circu#st"ncies del 3os ue reflectei) no#+s les condicions #+s essencials de l'"ni#a i l'"ni#a *i són i desaparei)en, el ue podria, per>, estar en relació a#4 el ue tro4e# en l'e#4rió i *u#" per dor#ir, per encara du4ten si no #+s a,iat una #era condició pr-,ia =it4edingung, planta la ,ida de ,igAlia #ental, s'esta4lei) co# una ,ida de l'"ni#a real#ent despert a#4 ella. Per> ara co#partei) #+s a#4 els +ssers *u#ans i els ani#als, fins i tot els personatges als uals est" ,inculat a#4 a uest despertar de la ,ida de l'"ni#a, ue co#partei) a#4 ells i, final#ent, a uells als uals els construei) la ,igAlia de la pr>pia ,ida de l'"ni#a, per les di,erg-ncies realitFats a ai)> dels ani#als a la planta, no#+s la for#a, no afecta l'ess-ncia de l'e)pressió de la ,ida psA uica. Hór#ula de l'argu#ent de l'analogia. `M Si el ,isi4le 9 assistei) a una in,isi4le certa#ent una, pel ue pode# concloure ue fins i tot el ,isi4le 0 un 4 in,isi4le assistei), si 0 +s si#ilar a 9 en la totalitat dels punts essencials en els ue l'9 ,isi4le la in,isi4le un acte(si#ilar, i *o *a fet a#4 el a #atei) te#ps i perd. La planta +s si#ilar a la 0, per> 9 no +s Dnic ani#al a la totalitat de la conne)ió punts essencials ue una l'e)ist-ncia d'un general, sinó ta#4+ ue el despertar i la ,igAlia d'un particular, reflectei)en i contri4uei)en, ue es pot concloure ue la planta 0 no +s #en&s despertar i despertar 4 pertan&. En resu#, se#pre ue 9, a, 0 es donen en les condicions especificades de la se,a e)ist-ncia despr+s de la ual l'e)ist-ncia de 0 4 associada, se seguei) pel final.
`M

%ecorde# en a uesta i futures fór#ules del ue <a s'*a dit so4re la i#port"ncia de #a<Dscules i #inDscules.

9t-s ue so,int se'ns discuti# en la seg!ent e)plicació de les representacions es ue#"ti ues i si#4>li ues per a<udar, ai)A ue *e d'anar a la recerca d'Dtils algunes o4ser,acions generals so4re ai)>. Distingei)o entre es ue#a i el sA#4ol en a uest es ue#a d'una a4re,iatura o representació il Q lustrati,a d'una carretera principal donades les condicions en les

"rees de la fAsica +s facilitar la se,a concepció N#it<an5ant, per e)e#ple, la posició de l'*o#e per una ,ertical, representant l'ani#al per una lAnia *oritFontal M, Nper e)e#ple, el cercle en el sentit anterior, independent#ent de si ta#4+ contri4uei) independent#ent de si alguna cosa espiritual es reflectei) per ell, per> sA#4ol d'una representació espacial, fAsica, o fins i tot ,ersinnlic*ende, en la #esura ue reflectei) alguna cosa espiritual tal, pot per> l'es ue#a donat condicions principals d'un cos org"nic sigui possi4le#ent ade uat, al #atei) te#ps per ser,ir co# un sA#4ol de pertinen5a a les principals circu#st"ncies de la se,a "ni#a, si +s ue a sa4er els ue es recullen a la ,egada, i d'un sA#4ol pot portar a la propietat intel Q lectual o no fer ser,ir el ue faig un co#plet o un sA#4ol 4uit cridar. Est" en la naturalesa de les coses ue els es ue#es poden ser no#+s sA#4ols 4uits ue no porten l'espiritual, el ue reflectei)en, per> so,int Dtil, per facilitar la co#prensió dels sA#4ols co#plets per il Q lustratiu destacar les principals condicions del seu contingut intel Q lectual. Vost- pot trucar a tot l'Ds d'es ue#es i sA#4ols truc, i ta#4+ assegurar(se ue un truc de la #atei)a, si no s'*a pres l'aspecte greu, el su4<ecte, i no est" clar i seriós #ant+ un ull so4re ell. Els 4eneficis d'una representació es ue#"tica pres 4+ de les condicions fAsi ues, sinó ue <a es reconei) en la ci-ncia natural. El ue la representació si#4>lica de les relacions espirituals es referei), ue no poden tro4ar en el curs de ci-ncia fAsica, tall, per u- ai)> no t+ res a fer d'acord a#4 el concepte de representació de les condicions #entals, per>, s'aplica #etodol>gica#ent, no#+s la transfer-ncia de, en la ci-ncia, an*elen a#4 a,antatge ,i,esa i claredat utilitFats ano#enat #-tode gr"fic per a la representació de les condicions de te#ps i energia en les condicions intel Q lectuals, una trans#issió, la possi4ilitat ue dep-n del punt de ,ista de la discussió anterior, despr+s de la ual cosa el regne espiritual unsic*tlic*e co#partei) les se,es relacions #+s i#portants a#4 el clar, lla,ors per al #apatge , la si#4olitFació d'ells pot ser,ir. De totes #aneres, es ,a enlloc sense i#atges i co#paracions a#4 representació de les condicions #entals, no#+s ue tApica#ent no tenen el #-tode de tots els ter#es utilitFats per descriure les condicions #entals fins i tot diuen si#4>lica#ent, no es pot escapar, fins i tot si es ,ol, no#+s ue la co*er-ncia representació de les condicions #entals a tra,+s de sA#4ols continus no cal, +s #+s a,iat en la representació directa ree#pla5at per sA#4ols dispersos i pot ser ree#pla5at. $a#4+ seguei) sent cert, ue ta#4+ +s cert en les gr"fi ues de la ci-ncia e)acta, res pot ser pro,at a#4 la representació si#4>lica associada, ue no +s ella +s de#ostra4le. I ai)A ser" a#4 tots els es ue#es i sA#4ols, dels uals so# folgends fan Ds, pro,ar #+s res diferent del ue les o4ser,acions directes de#ostren la se,a e)plicació il Q lustrati,a ue estan destinats, i el ue +s ell, per> so,int poden pagar 4ons ser,eis. D'altra 4anda, totes les persones sense pre<udicis podr" apreciar el #olt ue el #atei) fet ue en l'analogia de la ual s'assen&alen les condicions en les "rees de Sol Q licitud necessari per a la ,isualitFació de les relacions en "rees intel Q lectuals unsic*tlic*en *a de contri4uir a aug#entar el pes del nostre argu#ent per analogia, a condició en el conei)e#ent de l'espiritual, per> no#+s ens assen&ala a la #atei)a cosa, ue *e# re4ut<at la #atei)a <a en la presentació. - +rgument del suplement.

Bo o4stant ai)>, l'argu#ent de la si#ilitud es 4asa en la si#ilitud de les plantes a#4 les persones i ani#als en a uells punts en u- l'e)pressió e)terna su4stancial de l'e)ist-ncia de l'"ni#a *a de ser 4uscat en tot, l'argu#ent del suple#ent es 4asa en a uests punts contrastants difer-ncia entre els dos, en la ual , pel #atei) principi, l'e)pressió e)terna d'un suple#ent de la se,a e)ist-ncia #Dtua "ni#a es 4uscar", punts ue, en proporcionar la de#anda de l'"ni#a central d'un costat, a la ,egada, per#eten una conclusió pel ue fa al seu car"cter co#ple#entari "ni#a ani#al. @s e,ident ue so4re la 4ase dels seg!ents oposats relacions entre ani#al i ,egetal a partir de; 1M En els +ssers *u#ans i els ani#als supera relati,a#ent espontaneUtat en les plantes recepti,itat, on les persones i els ani#als actuen en el #ón e)terior, en, can,iar les se,es relacions, do#inar, d'altra 4anda #it<an5ant la clad, pelut, plo#es, escates, calcificada, proporcionades a poc contingut superfAcie estesa general#ent els tei)its e)teriors i encants per#eten l'acc+s cada ,egada #en&s fre !ents, #entre ue la planta, per> al sofri#ent, fit)a, deter#inat co# l'acció, si tran uil poder i la se,a nuesa, a#4 ella en relació a#4 el contingut de la superfAcie #olt e)tensa, la tan arrels ra#ificades , les fulles en for#a de pla ues planes i la flor de copa o4erta #ostra de #anera ade uada per re4re els #aterials i els estA#uls e)terns i en els seus processos de ,ida influei) en la #atei)a seguei) i##ediata#ent. PM L'organis#e es desen,olupa, t+ un no#4re relati,a#ent #+s llargs tre4alls en els +ssers *u#ans i ani#als a la direcció cap a l'interior a la planta #+s en la direcció cap a fora des. Es pot dir ue els ani#als tot el possi4le es fa per tancar des del #ón e)terior, a e)cepció de les addicions, ue es necessiten per su4#inistrar el necessari per als #aterials de ,ida de processa#ent interns i estA#uls de la ,ida, per>, ,a in,ertir a la planta, per dir(*o ai)A, tot es fa contra el #ón e)terior propagació per des4lo ue<ar, fins ue contingut co# calia, el #anteni#ent superfAcie acti,a en directe, l'in,entari, per donar for#a. Iuan els #Dsculs ani#als, els ner,is, el cor i el cer,ell són l'interior del principal, la seu i el centre de la ,ida, per co#prendre so,int on no#+s una 4ossa o fins i tot no#+s una c"psula s>lida la pell de l'ani#al, a#4 una planta a l'interior no#+s s'utilitFa en els principals ue ausFustopfen crei)ent planta real en l'"rea de contacte a#4 el #ón e)terior, #or, llen&ós, podrit, #+s s'entra a l'interior, so,int sense ar4res 4uits, propietats tu4ulars, i la ,ida de la planta consistei) principal#ent no#+s en la #+s "#plia recollint les su4st"ncies de la ,ida i els encants de la ,ida a#4 la superfAcie e)terior del #ón e)terior i el processa#ent en el transport #+s directe en curs ella. RM L'e,olució de l'*o#e i la 4-stia, co# es ,a assen&alar anterior#ent ( pel contrast anterior es trasllada des del espacial del te#poral ( de for#a #+s intensi,a ue les condicions anteriors s'ai)e uen en el futur, per>, la planta +s #+s e)tensa desen,olupat encara #+s pel crei)e#ent e)tern a#4 un continu preser,ació de les etapes pri#eren ues del desen,olupa#ent. El cercle de l'ani#al conduei) 4ran ues, 4ran uetes, les fulles cap a l'interior, ue +s cada ,egada #+s i es ra#ifi uen 4+ i la 4ranca s'enreden cada ,egada #+s, a tra,+s i fer cr+i)er una a l'altra, si lliurar recAproca#ent 4arre<at, i per tant interna#ent,

intens, organitFar el cercle cada ,egada #+s, la organitFació interna i re<untat can,ia el fet, per>, ue s'e)pandei) cap a l'e)terior #olt poc i no#+s per un te#ps, #entre ue el cercle de les 4ran ues de les plantes, 4ran ues, fulles e#pen& cap a l'e)terior, ue ta#4+ s'estan tornant #+s i #+s fi es ra#ifi uen i 4ranca, enreden #+s i #+s, per> no crei)en <unts i l'un a l'altre no crei)en per u- se#pre tenen espai per a la con,i,-ncia, de #anera ue afegir no#+s l'un a l'altre, i d'a uesta #anera a#pliar el seu radi d', a la ,egada, s'a#plia contAnua#ent el cercle, de les ue crei)en en #a<or #esura. Les plantes i els ani#als tenen per dir(*o, +s la relació entre dues cor4es de la #atei)a #anera, les e uacions en el signe de l'e)pressió principal tot el contrari, i per tant encara entrar a la oposició en totes les condicions principals. [M =entrestant, la planta est" en construcció, ali#ent"ria, el desen,olupa#ent en l'e)terior i##ediat #+s cares aparei)en uan l'ani#al, el cercle i l'a4ast de les relacions a#4 el #ón e)terior, per> prou a#4 els ani#als pel per#etia #o,i#ents i la longitud d'arri4ar a dir, #+s enll" de la planta, se#pre córrer a tra,+s i per #esura, per>, co# #+s a prop de la planta est" total#ent esgotat per ella en ser co#pleta#ent penetrat per les arrels i cr+i)er d'ella al*ora no#+s despr+s de les direccions indi,iduals d'ell. $an penetrant i ,a decidir, per>, +s el contrast entre els ani#als i les plantes, per> un *a de tenir en co#pte; lM ue +s un #er sentit dels contraris, ue no s'*a de confondre a#4 un contrast uantitatiu de #a<or i #enor ,italitat. La ,ida funciona tan 4+, sA, si el suc s'est" cuinant en la floració, pro4a4le#ent #+s intensa ue en els ani#als a la planta, se#pre i uan *i *a passió i#pulsa la #atei)a, encara ue pot ser ue la intensitat de la ,ida a la planta, per> no tan alt capa5 ue en l'ani#al per aug#entar, i est" representat el #atei) en la totalitat de la #a<or propagació. `M
`M Des del punt de ,ista defensat en la #e,a teoria psicofAsica un podria ,oler interpretar ai)> en el sentit ue la for5a ,i,a de l'acti,itat psicofAsica decli,i per la se,a gran distri4ució en la planta per sota del llindar, i per tant podria no sensació d'entrar en la se,a e)ist-ncia. Per> res no <ustifica a uesta opinió. En la #atei)a doctrina es deri,a en can,i, ue una su#a gran de l'acti,itat #ental +s generat per una certa distri4ució de l'acti,itat psicofAsica a#4 una intensitat #+s petita ue els de ualse,ol #+s o #en&s concentració, i ai)A podria, en general, la planta a tra,+s de la distri4ució de l'acti,itat psicofAsica no#+s tots dos estan en un a,antatge co# un desa,antatge pel ue fa a la uantitat de poder psA uic de la 4-stia.%eal#ent la su#a de l'acti,itat #ental, la intensitat +s potser #it<ana #+s alta per a les plantes, #a<or en els ani#als. Per> ,aig posar a uesta idea no t+ pes, i #antenir la psicofAsica reconeguda#ent encara no #adures per respondre preguntes pert"n&er a uA.

PM ue l'oposició, no afecta en res el car"cter co#D ue l'organitFació i les

condicions de ,ida entre els ani#als i les plantes, ue proporcionen l'e)pressió #+s general de l'e)ist-ncia de l'"ni#a, en general, d'acord a#4 els argu#ents anteriors, per> no#+s una #olt dr"stica i ,a decidir contrastar e)pressió representa la #atei)a interlocut>ria en u- 9i)A ue fins i tot despr+s ue el principi esta4lert no#+s ser un contrast, per> no el contrast de la inspiració i Bic*t4eseelung poden estar ,inculats a l'e)pressió del tipus d'ani#ació. RM ue encara no esta4lei) un contrast a4solut entre els ani#als i les plantes, per> no#+s un contrast relatiu #+s separats cele4rar el #atei) car"cter, co# el tro4e# en #olts casos <a e)pressades en el regne ani#al i *u#ana a#4 la i#port"ncia #entals, tant entre les diferents criatures, co# entre les diferents p"gines l'organitFació i la ,ida de la #atei)a criatura, el ue facilita la interpretació psicol>gica d'a uestes difer-ncies entre ani#als i plantes, recolFats i controlats. De fet, pensar en contrast espontaneUtat relati,a#ent #+s pre,alent i la recepti,itat, el desen,olupa#ent intensiu i e)tensiu #+s, etc no #en&s en el regne *u#" i ani#al en diferents parts o aspectes de la #atei)a, <a ue el #atei) en el regne org"nic de les dues parts principals, e)cepte ue *i *a #+s relacions de su4ordinació es referei), per>, e)plica la principal difer-ncia entre els ani#als i les plantes. Per tal d'e)plicar a l'es ue#a; En l'e uació de les cor4es de l'+sser *u#" i l'ani#al s'interposa entre cadascun dels ele#ents secundaris de l'e uació +s el #atei) contrast entre el signe al front, ue es tro4a entre els principals ele#ents de les cor4es de la planta i l'ani#al. 9i)A ue ane# a fer un contrast de car"cter si#ilar, <a ue no *i *a claredat entre els ani#als i les plantes, es tro4a entre els dos se)es en l'ani#al i *u#". Per resu#ir una altra ,egada, pri#er sense tenir en co#pte cap conclusió, alguna e uació punts clau en a uest sentit als ulls. El pressupost de la gent +s ta#4+ no#+s la interacció co#ple#ent"ria dels seus dos, d'acord a#4 les relacions #+s generals, de for#a si#ilar, d'acord a#4 les relacions peculiars di,ersos factors antit-tics, d'a#4dós se)es, <a ue el pressupost de tot el regne org"nic a tra,+s dels seus dos factors, l'ani#al i la planta . 9 uA l'*o#e co# l'ani#al +s el paper de l'espontaneUtat #+s gran, la dona co# la planta ue la #a<or recepti,itat en tots els aspectes, el pri#er +s la tasca #+s general en la ,ida, l'altra esfera, a uesta Dlti#a la tasca #+s li#itada en la ,ida, la Fuerteilt "#4it #+s estret per l'*o#e, el ani#al +s e)terior, crea, destruei), s'endinsa en la dist"ncia, la dona, la planta est" 4en pensat per a la toler"ncia i el tre4all pacAfic en els cercles #+s propers, ro#an fi) a terra, i en lloc de destruir no#+s el s>l es consolida, en la ual est" fona#entada. La i#port"ncia ue l'*o#e, l'ani#al descansa relati,a#ent #+s a l'interior ue la dona, de la planta, on, per>, la 4ellesa de la representació e)terior de l'o4tenció d'una #a<or i#port"ncia relati,a. `M Les funcions auton>#i ues en l'*o#e, els ani#als de #enor desen,olupa#ent relatiu ue en la fe#ella , la collita, i #entrestant, el crei)e#ent final#ent ,a cul#inar en el pri#er cas, l'esposa, la planta es deter#ina, se#pre nous 4rots Nnens, ca4dellsM de *er,orFutrei4en. El tre4all de la ,ida de la dona, la planta se situa principal#ent en el co#pli#ent del prop>sit per a l'*o#e, l'ani#al, al %eif#ac*ung, la nutrició i la cura dels fills, ue ,a aca4ar no#+s en les dones infinita#ent #+s ue els ani#als, per>, per a l'*o#e, l'ani#al el se)e i el

ue est" relacionat a#4 ell en a4solut, +s una tasca #enor. Insectes i flors es produei)en gaire4+ en una condicions de can,i anal>gi ues, co# a *o#es i dones, per la flor d'espera, fins i tot uns sedentaris papallones de tre4all no #olt diferent ``M +s ,isitat per l'insecte alat l'a<uda se sot#et durant els processos de fertilitFació, el #atei) <a ue +s el #en<ar dol5, i el nen i l'eruga lar,a s'ali#enta, i pesa.
`M

8=entre ue la planta en si, <a ue contri4uei) a la de#ostració oa tra,+s d'un reco4ri#ent o4ert dels seus cossos atreu la #irada ue correspon a la satisfacció i el plaer en les 4elles lAnies i superfAcies d'intercan,i *ar#oniós, l'ani#al tanca les eines per u- les di,erses e)pressions són de ,ida lligada a la part interior., la )ifra +s el ue se#4la, la filial, no#+s al ser,ei dels tre4alls interns, no l'Dnic resultat de la #atei)a. I si 4+ pot ser considerat, en general, tota la di,ersitat de for#es de plantes co# el pl"stic, pel ue *a de +s pro4a4le ue die# de les for#es ani#als, ue són les ade uades. tant ta#4+ estudi no estricta#ent cientAfic dels fen>#ens e)terns del #ón de les plantes pot capti,ar per u- la sensació est-tica d'a uest lloc seu co#pte en un alt grau, per> a#4 prou feines capa5 de les #eres for#es ani#als i al nostre inter-s #+s profund en aprofitar, si +s ue no es co#prenen en la se,a relació insepara4le a#4 l'organis#e intern 8. NG. Sc*#idt, cf. 9nato#ia. 1O77M. .n pot ,eure co# l'autor de la planta gaire4+ considerat co# el se)e fe4le en el regne de l'org"nic, d'acord a#4 l'anterior, i es referei) a l'interior de la i#port"ncia dels ani#als. 10M
``M

9lguns, co# les ano#enades flors de papallona i #oltes or uAdies #atei)os, fins i tot papallones engan&osa#ent.
10M

El tAtol co#plet de l'o4ra citada a uA +s; Eduard Gscar Sc*#idt, =anual de l'anato#ia co#parada. 'uia en

confer-ncies acad-#i ues i per als alu#nes. Els tercers so,int edició re,isada, 6ena 1O77.

3rec ue ai)> es resu#ei) <ustifica uan ,aig dir ue *i *a un contrast de car"cter si#ilar entre els dos se)es entre els ani#als i les plantes. Bo#+s ue els certs factors en contra, els ani#als i les plantes, en tots els aspectes di,ergei)en encara #+s co# a #arit i dona. La planta est" relati,a#ent dissipat gran part de receptiu en relació als ani#als co# a la dona per a l'*o#e, en un cercle #olt #+s estret, #+s estret de la ,ida, per ro#andre assegut #olt #+s tran uil, etc, sense ser sense ,ida a#4 tot ai)>. 9ra, per>, no no#+s fAsica#ent sinó ta#4+ #ental#ent co#ple#entar #arit i dona so4re la 4ase de ,ida d'una altra for#a co#una, co# a #e#4res d'una oposició, la fe#ella recepti,a percep principal#ent i se sent, per>, l'*o#e ,ol predo#inant i +s pel ue no est" clar per u- en els ani#als i les plantes l'Dnica oposició *a de descansar en un costat de la #atei)a naturalesa en la fAsica, el contrast #ental +s #+s a,iat no#+s co# el fAsic #+s separats #antingut entre l'ani#al i la planta entre els dos se)es. So# l'"ni#a ani#al #+s #asculA pot #antenir en co#paració a#4 una "ni#a central fe#enina, no#+s ue l'"ni#a ani#al +s #olt #+s #asculA i l'"ni#a ,egetal in,ertir en relació a#4 l'"ni#a ,egetal relati,a#ent #olt #+s fe#enina ue la de l'*o#e i la dona entre si. G un podria pensar ue el contrast psicol>gic entre l'*o#e i la dona <a est" tan llun& ue cap altra en el #atei) sentit +s conce4i4leE Vull dir, per contra, ell +s prou a prop, fins i tot tan estret ue els car"cters dels *o#es i les dones en #olts indi,idus gaire4+ confosos so,int, i en refle)ionar ani#als i ,egetals un contrast encara #+s en el fAsic, *a de ser co# a #Ani# els idealistes ( a causa de l' #aterialistes no ,ull parlar ( la confian5a espiritual ue no es uedar" a#4 la se,a oposició darrere de la del cos, o

s'enfonsa en l'inconscient ta#4+ *o far". De fet, tant els desit<os i la dona +s encara, en uina #esura els aug#ents en la se,a so,int encara el poder +sser espiritual, fins a uin punt +s capa5 d'ele,ar encara en les tas ues de se)e: La planta so4re ell seguei) sent l'*o#e 4astant. Bo seria un +sser possi4le, l'"ni#a el car"cter de recepti,itat encara #+s pura desco4ert ue s'ele,a encara #+s pura i #+s i##ediata en les tas ues de se)eE La planta oferei) un +sser ai)A +s e)tern, sinó ue ta#4+ representen interna#ent. =+s enll" de l'analogia dels se)es, a #anera d'e)plicació no#+s es produei) tan 4onica co# l'afir#ati,a, el sA#4ol d'un antagonis#e tal #entals poden, en la representació e)terior d'ani#als i plantes, en pri#er lloc, +s possi4le tro4ar ue una sola "ni#a a#4 el segell ,or2iegende# d'espontaneUtat en un costat de tal s'enfronta a#4 car"cter ,or2iegende# de recepti,itat en l'altre, una "ni#a ue es crea relati,a#ent #+s en el desen,olupa#ent d'una ,ida interior i intens desen,olupa#ent d'a uesta ,ida, co# a4andonar la se,a ,ida pura en les relacions a#4 el #ón e)terior, i el desen,olupa#ent del cercle de relacions deter#inat +s un "ni#a a#4 un a#pli cercle de relacions de tocar a#4 el #ón e)terior, una a#4 una #+s estreta, per> #+s plena#ent e)*austi,a cercles a uestes relacions. 3o# ens tro4e# a#4 ue l'ani#al a uest costat d'a uesta antagonis#es psicol>gics i la col Q loca en el seu 0uild corporal i la ,ida, reflectei), en realitat porta un sA#4ol poderós ue +s el #atei), no pode# du4tar ue la planta, en la ual s'aplicar" el costat oposat antAtesi es reflectei) en la se,a estructura fAsica i de la ,ida, co# ta#4+ #'a<uda, al seu torn, no no#+s un sA#4ol 4uit, un #irall 4uit de la #atei)a, per a la ual *an estat disposats a gastar, d'una altra #anera; lM *i *a co*er-ncia en la relació entre el fAsic i el psA uic dels ani#als a consistiria planta, PM faltaria als ani#als en l'addició ps&c*isc*erseits, per> la p*&sisc*erseits tro4a a la planta i es reflectei) en la fAsica de la planta, i u- tant ,a en contra d'una consideració racional. .na altra seria si el contrast, tro4e# pronunciat tan decidida#ent en la part fAsica entre els ani#als i les plantes, no a difer-ncia de les Fones psA ui ues correspon en a4solut, lla,ors podrAe# tro4ar un no reflectit a tal pels oposats i *a de for5osa#ent el contrast del psA uic contacte i no #ental per a ai)>. 9ra, per>, un "ni#a dels oposats +s no no#+s conce4i4le sinó ta#4+ <a present en l'ani#al i el #atei) regne *u#", per> a uA no tan llun& ue no +s altre t*inK podria ser, i el ue pensar ue es pogu+s de#ostrar ue co# #+s en contrast entre ani#als i plantes es poden tro4ar. I <a ue real#ent tro4e# a uA l'e)pressió fAsica d'a uesta altra "ni#a el contrast a causa del signe de l'"ni#a en general, de #anera ue fins i tot se'ns per#et #antenir tro4at. 9i)> e# se#4la ue si co#4ine# a uests aspectes, l'"ni#a ,egetal tan 4+ capturat, co# un ocell al Sena o una g"4ia. Bo s+ co# ,a a escapar encara. Per desco#ptat, pertan& a alguna estructura del circuit, a#4 un si#ple gir de canell pro4a4le#ent pot espantar les aus, per> no capturar, i l'oponent faci a uest gest. Per donar suport encara #+s l'especulació ue dei)e# l'altra 4e#erKlic*e en la naturalesa tend-ncia a e)plotar la ,arietat de les condicions e)ternes per una ,arietat associada a les criatures per #it<" d'una ,ariació ade uada de la se,a organitFació, la posició en la ,ida i l'estil de ,ida #ental#ent esgotat, +s tro4ar no#+s la #eitat

co#pleta faria si no#+s la u4icació de can,iar constant#ent els ani#als, no pro*i4it en cercles s>lids de plantes de ,ida ,an ser dotats d'una "ni#a, #entre ue si tots dos estan dotats d'una "ni#a, ue en el regne ani#al clara#ent #arcat, per> no#+s la tend-ncia #it<ana co#plert pot co#pleta#ent co#plert, per tant ade uat l'ani#al despr+s de la se,a creació, i la se,a for#a de ,ida +s, els parents llun&ans de la natura per prendre possessió de sintiente i esfor5ar(se i fer fins i tot els ue tenen la se,a "ni#a entre la dist"ncia #it<an5ant l'e)ecució de tant en tant, la planta +s ade uada, el cercle de certes condicions, en u- est" pro*i4it, sensi4le i tractant d'esgotar per durc*2urFelt ell i crei). .n podria entendre el punt de ,ista d'a uesta consideració dolenta si el ,an reduir; 9 causa ue els ani#als es dei)en una #ica d'espai per u- els +ssers sensi4les a l'es uerra, per la ual cosa *an de ser considerats a4sor4it per les plantes. De fet, un *a ent-s ai)A. Per> co# #+s a prop est" a uesta consideració una co#4inació dels seg!ents aspectes co#ple#entaris; la naturalesa es #ostra en el regne ani#al una certa tend-ncia ue afecta la salut fAsica i #ental, en conne)ió, co# ara ,eie# la continuació d'a uesta tend-ncia a la part fAsica, en el regne ,egetal, de #anera ue teni# la raó a acceptar(fins i tot al costat psA uic, si el #atei) lloc fAsic +s real#ent el #irall d'un suple#ent tan #ental. %eduUt a una sola entrada en a uests aspectes consideració, l'argu#ent +s inco#plet. Despr+s de tot, es pot ,eure co# tan gran la di,ersitat, fins i tot oposades de les plantes pels ani#als, ue per a la pri#era ,ista d'una sola inst"ncia contra la inspiració de la #atei)a se#4la,a ser capa5 de for#ar, despr+s de la co#pilació co*erent i discussió de les si#ilituds no#+s contri4uei) a l'ani#ació parlar de la planta. .n es 4arre<a suposat tot clar <unts i es ueda a#4 el ,isionat estDpid són; Les plantes són en con<unt #assa diferent dels ani#als, ue no s'e)ecuten, no #engen, tenen ai)> i all> altre no +s on la ,ida #ental dels ani#als e)pressa el ue dep-n, en definiti,a, es re uerei) de nou per ,eure ani#als en ells, ai)A ue no *i *a "ni#a de la planta. L'autoritFació de l'"ni#a ,egetal es tro4a #+s a,iat en la di,ersitat de l'"ni#a ani#al. Per una "ni#a diferent, per> ta#4+ t+ un cos diferent. 9 8Banna8, p"g R70, ue assen&ala ue, si la tasca(lloc co# 4astant en si #atei) ,a resultar, en el ual una de les seccions c>ni ues, la for#a ani#al, i so4re les uals la for#a de la planta Na#4 les 4ran ues cap a#unt di,ergents i flors, sota arrels di,ergentsM i atri4uU4les #it<a de #it<ana a#4 la #a<or apro)i#ació possi4le, un podria tro4ar la *ip-r4ola per a l'ani#al for#a l'el Q lipse per les plantes. 9 uestes )ifres es poden considerar tan si#ple co# sigui possi4le es ue#es d'ani#als i for#a de la planta, co# per u- les se,es e uacions diferei)en entre si no#+s pel signe oposat d'una #ida del cap. 9#4 la di,ersitat de for#a, ta#4+ representen el #a<or aUlla#ent de l'ani#al, l'o4ertura #+s gran de la planta a#4 el #ón e)terior, les 4arreres de crei)e#ent #+s flui) de la #atei)a i la #a<or independ-ncia de les se,es parts entre si. $ot, per desco#ptat, no#+s s'apro)i#en, o #+s a,iat e)agerant. I ta#4+ la for#a de la planta real en ualse,ol #o#ent, la for#a ani#al seguei) sent tan 4o final#ent en la data ue la for#a ani#al, i, <unta#ent a#4 els seus dos #eitats, per>, in,ertei)en els seus o4ertures cap al #ón e)terior i la se,a profunda, so4retot en els insectes, gaire4+ fins al intersecció t+ talls continus. L'es ue#a

representa les difer-ncies +s a4soluta, la relació no#+s es produei)en en els ani#als i les plantes. 9 uests es ue#es es prenen co# a sA#4ols, ta#4+ #olt ade uat, l'el Q lipse 1 co#pleta#ent tancat contra l'e)terior de la *ip-r4ola 1 co#pleta#ent o4erta des de l'e)terior per representar "ni#a. .n total#ent o4erta contra l'"ni#a e)terior +s, per desco#ptat, no +s possi4le, per> igual de poc Nsi es tracta d'"ni#es a#4 el car"cter de la finitudM total#ent aut>no#. L'el Q lipse t+ en a uest sentit a4ans de la *ip-r4ola no assu#ir res. Per> cal recordar ue el contrast a4solut +s al*ora necessari traduir a un fa#iliar per u- sigui aplica4le a la realitat. Bo o4stant ai)>, sota a uest punt de ,ista, no s+ per u- una c>nica #en&s dret a la representació d'una "ni#a d'un deter#inat personatge *auria de l'altre. El seu ei) i els seus punts focals, la *ip-r4ola, ai)A co# l'el Q lipse, i dep-n tant org"nica per una e uació <unts. #órmula del argument del complement . Si 9 +s a 0 en oposats co#ple#enten condicions, i si 9 +s un 1 a la ,egada reflectei) i contri4uei) a la 0 0 reflectei) el contrast, +s pro4a4le ue ta#4+ t+ la #atei)a.L'associat a 0 e)ist-ncia d'4 són, per tant, 9, 0, un fet en u- les condicions dels oposats, se seguei) pel final. . +l / legat de la gradació. 9 uest argu#ent ue l'anterior so4re la 4ase de la difer-ncia entre els ani#als i les plantes, lle,at ue es referei) #+s a,iat a una difer-ncia de grau co# una relació contra(corrent, o #+s a una relació de superioritat i su4ordinació co# els Estatuts Socials. Bo o4stant ai)>, es contradiu a si #atei)a, no si teni# en co#pte ue la planta l'ani#al, a la ,egada su4ordinat a co# co#ple#entaris i <u)taposats present, lle,at ue la relació ocupador(e#pleat statt*at des d'altres punts de ,ista ue la dels Estatuts, co# supos",e#, la dona a l'*o#e, al costat es uerre de la gent de la 6ust en el #atei) co#ple#ent ,egada <u)taposats des d'alguns punts de ,ista, consulteu suple#ent su4ordinat dels altres. Podria ser a uest argu#ent co# la postura anterior, per u- nosaltres, co# un #irall del espiritual dels castells corporals so4re ai)>. Per> a uA la #ar)a enrere es ,a a prendre. En pri#er lloc es <ustifica l'afir#ació de l'etapa "ni#a de la planta en l'"#4it espiritual i despr+s #ostre# el co#pli#ent d'a uest re uisit en l'e)pressió, ue tro4a a tra,+s de la fAsica. Les etapes de la ,ida espiritual de la gent de rastreig aig!es a,all, ,eie# co# l'*o#e ,a #+s enll" dels ani#als per la raó, consci-ncia de si #atei), els conceptes a4stractes, idees, la idea de l'infinit. Els ani#als ue no tenen de tot ai)>, per> no t+, fins on pode# <ut<ar per les se,es declaracions, ni els records, la pre,isió cap al futur, la ,ista o#nidireccional en l'espai, les representacions o4<ecti,es d'un #ón e)tern, i una ,inculació associació racional de tot ai)>, ue pren el lloc de la #ent . I a#4 tot ai)>, ue ,a #+s enll" de l'etapa d'un sentit pur de la ,ida #+s enll". 3o# el ni,ell #+s 4ai), final#ent, ,a dei)ar l'escenari, una "ni#a ue sense #e#>ria, pre,isió, ,isió o#nidireccional, idees o4<ecti,es i <oc d'associació d'idea encertada en un flu) i intercan,i de sensacions sensuals i els i#pulsos, tal co# ell l'oscil Q lació de la ,ida sota l'e)citació oscil Q lant pel di,ers i can,iant e)terior estA#uls porta 4astant pu<ades, una "ni#a ue ,iu i #or, #entre ue en l'"ni#a ani#al co#ple#ent"ria i

anticipació, i en l'"ni#a de l'*o#e #+s consci-ncia del passat i el futur, en a uest Dlti# fins i tot #+s enll" de la to#4a en i a#4 els #o#ents caigudes. Sense l'"ni#a ,egetal ue falta en a uest ni,ell de l'"ni#a #+s 4ai). Les plantes dels ani#als s'acosten a a uest ni,ell i for#en una transició al ue gefuVt en el seg!ent argu#ent. Per> ells no co#plei)en a#4 la se,a #atei)a #esura ue encara #ostren el car"cter ani#al. El p>lip per retalls de presa, sinó una necessitat si l'anticipació psicol>gica se#pre tan fosc de tenir el ue no t+, ue ,a #+s enll" del ni,ell d'a4sorció pura en pres-ncia sensual. La planta, per>, entgegenFustrecKen sostenir els 4ra5os d'un 4otA futur crei), ai)A ue parlar despr+s dels estA#uls igual ue ella es tro4a a#4 el seu senti#ent i l'esfor5 no#+s se seguei) l'acció d'estA#uls, per>, per da,ant de la #atei)a idea i la recerca de l'ani#al. Bo o4stant ai)>, la pregunta +s, +s un ni,ell tal "ni#a, co# l'ano#ena a uA a la planta i la planta, fins i tot conce4i4leE S'*an d'ai)ecar en pura sensualitat, en un riu i can,iar feno#en intern, per> ue pot *a,er una "ni#a, ue e)igei) al#en&s l'enlla5 unificat d'a uest riu i el can,i, ue +s una #ica #+s gran ue a uest flu) i can,i. Sens du4te, sens du4te, per> +s la planta en a uesta unitat d'"ni#a no es perd, el con<unt de la unitat org"nica en general, reflectit per i recolFat. La difer-ncia de la planta de l'ani#al +s #+s ue l'+sser no#+s ai)> a la planta de la sensual ,a i##ediata#ent <unts en la unitat d'"ni#a, per>, trans#et la sensual en els ani#als superiors en les persones a#4 les #+s altes co#4inacions d'idees, els conceptes, les idees a#4 la unitat d'"ni#a #atei)a. I ai)> +s el ue fa ue fins l'ani#al i l'"ni#a *u#ana. Per> de#anar #+s; Pot ser 4lo ue<at directa#ent a la unitat central i la Sensual, aug#entar" la unitat d'"ni#a directa#ent en la sensi4ilitat, no *o necessita en lloc de ,incular el sensual a tot arreu a la #ediació a#4 la unitatE Per> l'*o#e #atei) de#ostra la possi4ilitat d'una profunda a uestes declaracions financeres de l'"ni#a, una #anera i##ediata de desco#pri#ir la unitat d'"ni#a en la sensi4ilitat, co# ens *o prene# de for#a contAnua durant l'"ni#a ,egetal per co#pletar, el fet ue el te#ps d'esta4li#ent de si #atei) pot per#etre ue tal a4sorció en l'estat, #+s curt d'acord a les circu#st"ncies, #+s llarg, #+s rara#ent, #+s so,int, inco#pleta, co#pleta, ( el #+s llarg, el #+s so,int la #+s co#pleta, per> tan 4ai)a ue <a +s la se,a "ni#a. L'e)tre#a seria ue es tracta de ro#andre en a uest estat se#pre del tot, per> lla,ors la se,a "ni#a seria no#+s una sola "ni#a de la planta, el ue no +s i ue *a de ser, prou, +s possi4le l'a<ust de enfonsar(se en un estat tal pro,a, per> en general, la possi4ilitat ue el te#ps de l'*o#e d'a uest, i el ni,ell #+s profund de l'"ni#a +s ara #atei) fet distingi4le de ualse,ol superior, constant#ent i co#pleta#ent seguei) sent, no t+ la capacitat d'ele,ar per so4re d'ella, per>, un ni,ell #+s ele,at de l'"ni#a, encara ue no se#pre de peu en tota la se,a al5ada, i a<ust de te#ps pro4a4le#ent fins i tot per co#plet, o apro)i#ada#ent fins al ni,ell #+s 4ai) ue s'enfonsa de nou, per> conser,a la capacitat d'ai)ecar, i en condicions nor#als, a uesta *a4ilitat ta#4+ s'e)pressa de #anera segura. 3ada ni,ell #+s ele,at de l'"ni#a es tanca a tots els 4+ns de la part inferior d'una certa #anera a#4 un, i no no#+s t+ la capacitat d'atenuar te#poral#ent fora de ser,ei

a la part inferior, per> ta#4+ plante<a el seu desen,olupa#ent, des de la #+s 4ai)a fins no#+s de for#a gradual al #+s alt, per assolir la se,a possi4le ,orFusc*reiten. 9i)> ens per#et considerar un #en&s fins a certs lA#its idea ade uada de l'estat de l'"ni#a ,egetal i a#4 ai)> o4teni# la idea de la se,a possi4ilitat i la realitat a uA, en una lAnia si#ilar a l'a<uda, <a ue +s la dels argu#ents anteriors al referir a l'"ni#a de la dona ,a passar l'*o#e oposat uan se#pre *a concedir ue un partit co#plet l'estat d'una "ni#a, ue +s un desen,olupa#ent #a<or capacitat possi4le cap -poca i #o#ent de les se,es ,ides a#4 una ue no pot tenir lloc. Bo o4stant ai)>, si la condició del nen nounat, les pu<ades #olt receptius en un riu i can,iar sensacions sensuals i els instints, ni pre,isió cap al futur, un llun&" record d'un passat ue encara t+ nocions o4<ecti,es d'un #ón e)tern, el ue suposa #+s a,iat un principi no#+s la i#pressió d'un pot fer ue el panell de colors sensuals, el #+s ade uat a la condició de ro#andre se#pre nen a tornar sensual planta. Si per>, la dona, ue es ,an co#parar fr!*er*in la planta des d'alguns punts de ,ista se#pre nen, de #anera ue l'analogia no#+s es ,eu refor5ada per la co#4inació dels dos aspectes de la co#paració. 3erta#ent, la co#paració de la planta a#4 el nadó +s #+s apropiat ue la co#paració de la planta a#4 un pen<oll en l'e#4rió de la #are en tots els aspectes #aterials. $a#4+, el nen nounat est" encara pen<at a la fe#ella i la )ucla el #en<ar fora d'ell, per> t+ al #atei) te#ps tots els sentits per als estA#uls de la ,ida o4erta co# la planta. I si +s ad#etre ue la naturalesa de l'arrela#ent de la planta a terra, si ai)> no significar" la #are de la planta, l'arrela#ent de l'e#4rió a la #are despr+s de relació superficial +s #+s si#ilar a la for#a en u- el nen nounat dep-n de la #are de #anera ue la planta aug#enta de so4re la terra lliure#ent en la llu# i l'aire ue s'estenen allun&ant parts tan 4rusc so4re ualse,ol se#4lan5a a#4 l'e#4rió a, i aparei)en d'ara ta#4+ el seu arrela#ent igual ue un de la terra #aterna #+s fort ue un *u#" de la =are cele4rar, nascut a la llu# i l'aire infantil. Bo#+s el ger#en de la lla,or, el te#ps ue t+ el #aniguet i la terra no pot ser trencat de #anera con,incent en co#paració a#4 l'e#4rió. D'altra 4anda, la terra +s co# una #are de no#+s la planta des d'un punt de ,ista #olt li#itat. El nen *u#" no crei) en un +sser co# la planta #are, sinó a una planta. 9lguns sA#4ols a4stractes poden arri4ar a e)plicar el nostre argu#ent al rescat de nou. Vole# una i#atge espacial o sA#4ol, a uesta seria la i#atge d'un PftanFenseele;

La i#atge d'un ni,ell i##ediata#ent superior "ni#a ai)>;

La i#atge d'una "ni#a *u#ana seria so4re l'aug#ent d'enlla5os *a de ser representat per una construcció #olt #+s alta a la ue a uest no seria el ca#A constant, per> depenent del ni,ell te#poral i organitFació de can,i de consci-ncia. Bo o4stant ai)>, no cal utilitFar en el desen,olupa#ent de tals sA#4ols dilig-ncia, per> a causa de ue no#+s poden proporcionar un sensualisation #olt apro)i#ada de l'a4ast li#itat de la for5a, +s clar. =algrat la se,a 4rutalitat ue ara poden aportar alguna cosa per fer co#prendre una idea de l'"ni#a ,egetal i l'o4ligació de proporcionar la #atei)a pel ue +s clar ue *i *a un ni,ell d'"ni#a profunda, ue es tro4en en el regne *u#" i ani#al no#+s els ni,ells #+s alts . 9 causa de ue l'ani#al es co#4ina per> diferents sensacions, les percepcions, els i#pulsos en diferents direccions en diferents intencions, des de di,ersos punts de ,ista, i la unitat de l'"ni#a es produei) co# VerKn!pfendes #+s altes en a uests enlla5os. Bo#+s l'"ni#a planta pode# tro4ar una conciliació de sensacions sensuals i els i#pulsos a tra,+s de la unitat d'"ni#a, i en lloc de ree#pla5ar l'"ni#a de plantes, ani#als l'"ni#a de les plantes, incloent els ani#als plantes *auria de su4stituir a la se,a organitFació i les condicions de ,ida, no#+s +s apropiat per tornar a co# #ostre# en els seg!ents argu#ents. .n sA#4ol #+s a4stracte pot ser el seg!ent, ,eure; .n con<unt de no#4res es pot concloure i##ediata#ent per una relació id-ntica unifor#e entre tots els nD#eros indi,iduals, o o#pli no#+s a#4 una relació entre les relacions. .n e)e#ple del pri#er tipus +s el rang de no#4re natural lPR[7X.. ue aca4a i##ediata#ent a#4 la difer-ncia l co# una relació co#una entre tots ser no#4res seg!ents. .n e)e#ple del segon tipus, la #en&s si#ple tipus de no#4res He4rer 1 7 a4r 1\ no,e#4re . . del ue se#4la a pri#era ,ista no tenen conclusió id-ntica, per u- ,ost- pren les difer-ncies entre no#4res consecutius, s'o4t+ un nou con<unt de no#4res diferents. lPR[7X.. 9ra, per>, inclou ai)> a#4 la difer-ncia id-ntica de l, i per tant trans#et a uA la realitFació de les figures 4"si ues en una relació id-ntica, el ue i##ediata#ent s'*a,ia cele4rat a la s-rie anterior, per una interrelació #a<or.3o# se sap, la difer-ncia de la s-rie arit#-tica de pri#er i segon ordre. Es pot #illorar l'ordre desit<at, i ai)A, per e)e#ple, l P [ O 17 P\ [P . .

una s-rie de tercer ordre, on einsc*ie4t encara una #ediació #+s ue el no#4re de segon ordre. L'"ni#a planta ara +s una s-rie de la pri#era, l'ani#al i l'"ni#a *u#ana de tal alt i #+s alt en l'ordre respeKti, $erra. Per> per u- no *auria d'*a,er cap pri#era ordre en la s-rie psA uica, uan *i *a files d'ordre superior en la psi ueE Ent+n ue l'"ni#a pot ser representat per la i#atge #+s ue la relació entre el #enor i #a<or, no el can,i i la lli4ertat, i per la i#atge d'a uest tipus no tenen "ni#a, per tant tal, no es pot negar. .na i#atge seguei) sent una i#atge. 3orner co#-s la possi4ilitat d'un si#ple <oc d'"ni#a sensual, pot continuar a discutir; Iu- +sE En els +ssers *u#ans i els ani#als, el sentit de la ,ida +s la ,ida #ental superior no#+s als ser,eis i t+ o*nede# ni sentit ni prop>sit ni significat. .na ,ida #ental superior no consistei) en una unitat si#ple d'un partit "ni#a sensual, per> en un entorn can,iant, per pu<ar i 4ai)ar a les "rees d'accessos directes #+s alts. Iu- +s una unitat d'"ni#a ue res ,inculat co# Paranor#al, en un sentit raona4le i l'ordre #undial a prop>sitE De fet, el ue *aurien d'estar(*iE ( Es podria respondre ue una ,egada ue un a#4 prou feines podia plante<ar una pregunta #en&s greu ue <a estan en el respecte a les "ni#es dels ani#als; Iu- +s una "ni#a ani#al irracional en un ordre #undial raona4le, prop>sit i significatE Per> *i *a "ni#es ani#als irracionals. En segon lloc, ue la !estió de si alguna cosa +s, no la !estió del ue +s, *a de dependre. Sa4e# #olt poc del ue són les coses. =entrestant, crec ue es tracta d'una regió en la ual pot decidir igual#ent e)acta#ent d'acord a#4 els fets, la !estió del ser, igual ue en altres regions, i despr+s de la ,ista 4"sica, un cop #+s co#post d'un ordre #undial raona4le, prop>sit i significat, per> les preguntes i e)igei) ue la sentits es col Q lo uen tal ordre a tenir en co#pte si *i *a *agut cap declaració per fer(*o, per> un *a de lla,ors ta#4+ per#etre ue la resposta en a uest sentit. I <o responc; @s per u- no no#+s plantes "ni#es, per> les "ni#es dels ani#als farien uns +ssers sense sentit en el seu relati,a#ent 4ai) a4ans i el seu aUlla#ent, ,ull dir, <o encara tinc les #e,es #oltes altres raons per les uals tots a uests estats 4ai)os d'"ni#, i fins i tot la totalitat d'a uest #ón els estats d'"ni# de les persones ue pertan&en no#+s a la 4ase de la ,ida superior d'un superior i final#ent Esperit Supre#, en u- les #ediacions i els ,incles entre la totalitat de la ,ida de l'"ni#a, indi,idu, fins i tot d'un ni,ell co#pleta#ent diferent i un can,i cap a#unt i a,all d'escalada a la Fona del #atei) lloc d'un significat co#pleta#ent diferent, ue en l'esperit *u#" indi,idual. Per> la creació i e)ecució dels #atei)os no t+ ca4uda en la doctrina ue l'"ni#a de la planta. El punt de ,ista de la nostra argu#ent correspon a tot l'edifici, tota la posició en la ,ida i la ,ida de la planta. Ella *a de di4ui)ar no *i *a ulls i orelles per orientar(se al #ón e)terior i les idees o4<ecti,es d'ella, no t+ peus, per #oure en l'espai i el te#ps llun& fins #entida, no +s ai)A. La circulació de les idees en l'*o#e i els ani#als, ue se#pre porta de nou passat, necessita un terren& co#D co# a 4ase d'un circuit fAsic, la planta pot perdre a#4 l'una a l'altra. 9i)A ue ta#4+ t+ cer,ell, ue es propaga en els estA#uls de sensacions ani#als de diferents costats dels seus efectes per tal ue la pell en la se !ela ordenada i ue s'utilitFar" per a les co#4inacions #+s altes, ella ni tan sols els ganglis, ue en els ani#als inferiors a acostar(se a l'actuació de la concedir cer,ell, ella per tant no t+ ner,iós per u- <a no *a de igualar les pistes a#4

l'eli#inació de Zo#4inationsFentra. Ella no +s #+s, per> t+ en alguna altra for#a o tant co# el p>lip sense ner,is t+ ta#4+, en la ual no *a arri4at per la diferenciació dels ner,is, ,asos sanguinis, #Dsculs, ossos, etc, i tot i ai)A se sent. 9l #ig #entre ue la planta d'a uesta estructura interna general i el desen,olupa#ent dels >rgans i funcions, ue ser,ei)en a les facultats superiors de l'"ni#a, se li nega, s'esfor5a i ,iu i es ,a ai)A successi,a#ent tots a#4 nadó inesgota4le, suscepti4le a la influ-ncia dels >rgans dels estA#uls sensorials en les relacions a#4 la #ón e)terior, *a desen,olupat una e)tensió, la lli4ertat, la di,ersitat tal acte(gradació #atei) ue els *u#ans i els ani#als a#4 el seu 4en tancats, sense e)tensió *a4ilitades, el ue significa ue circu#da l'usuari no co#plei) a#4 la dist"ncia. Bo no#+s s'oferei)en per als ulls de la petita dels ani#als a la llu# d'a#ple, receptiu als estA#uls de llu#, ergr!nende a la llu#, a la llu# de les superfAcies de re,ersions i en la flor d'un >rgan encara #+s gran per posar a la presa de, +s a#4 la carn freda tiges, la fulles erFitterungsfW*igen ade uats per propagar les crisis a tra,+s de tota la se,a #assa, <a ue l'ani#al no#+s als regals la petita ti#p", per> ta#4+ dei)a la se,a frag"ncia en el #o#ent del sospitós #aduresa se)ual ue ,ost- no ,a d'una #ent recepti,a per a ella, ,ost- pot des del fet ue el seu con<unt ,ida cul#ina en el proc+s se)ual Nen si #atei) pot prorro#pre e,olució de calor i estA#ul de #o,i#ent en a uest casM, prop ue fins i tot la sensació cul#ina a uA, i considere# ue +s pro4a4le ue el refresc de rosada i la plu<a, i el toc, )uclant l'insecte sense rendi#ent ser per la sensació d'estar. 9i)A, #entre ue la planta no t+ la ,ia4ilitat d'*o#e i ani#al a la #+s alta, ue es desen,olupa, per>, el ni,ell #+s 4ai) de l'organitFació i de la ,ida, en el ual es deter#ina per a uedar(se, p*&sisc*erseits #+s ri ues i #+s "#plies, i per tant ta#poc en ps&c*isc*erseits disputa el ue una en un sentit co#pensació per la fallida ad<udicació, i proporciona ai)A, en relació als ani#als co# si fos una pir"#ide 4ai)a per> "#plia en relació a#4 un donar d'alta, per> estreta. En lloc ue l'"ni#a de la planta, l'argu#ent del pas #ant+ a#4 filosofia en el seg!ent torn en contra de la #atei)a per ser afir#at, i fins i tot crec ue a uest +s el principal punt de ,ista, a la ual la filosofia es 4asa encara en la negació de l'"ni#a ,egetal; Els +ssers *u#ans tenen el ni,ell del racional, als ani#als, l'"ni#a de la ,ida sensual, pel ue ueda per a la planta, no#+s l'etapa d'una ,ida insensi4le per pura ,italitat. 9 uest pas +s necessari en un pla raona4le de les etapes de l'organitFació i de la ,ida co# la #+s 4ai)a i la planta ue representa Per> arri4a, co# es #ostra, els ani#als no són #era sensualitat, i proporciona el ni,ell de l'"ni#a #+s 4ai) ue pugui ser necess"ria en un pla raona4le de les etapes d'organitFació i de ,ida, per>, no representa, i ,ost- tiri en a4solut en u- els tres ni,ells de l'"ni#a line(up ue es poden distingir dos untriftig <unts, i en segon lloc, el concepte d'una ,ida insensi4le i una for5a de ,ida insensi4le +s portar *i *a claredat, i el segon ,a arri4ar en el descr-dit #erescut per un ter#e de #ala reputació clar poden re uerir cap representants especials a #es. 11M a representació d'una insensi4ilitat per#anent són el cos del regne inorg"nic, ,idres, pedres, etc des de lla,ors. El ue

seguei) ta#4+ pot representar un estat sense la sensació ue la planta no est" a la ,ista. $ot i ue el dor#ir i l'e#4rió de#ostra ue *i *a alguna cosa entre la #ort del regne inorg"nic, i la ,ida de ,igAlia dels +ssers org"nics en el #edi, per> ai)> no +s #+s ue l'oportunitat de despertar, i per a la se,a representació són, precisa#ent, la Dor#ir i e#4rions all". 9ra les plantes són encara ta#4+ representen a uest estat de possi4ilitat sota la for#a d'i#possi4ilitat: De fet, la for5a de la ,ida insensi4le cau entera#ent dins dels ue l'aigua en la ual la filosofia d'a,ui fa les se,es e)pedicions de pesca, i en el seu lloc es ,a construir so4re la condició d'insensi4ilitat de la planta, per> ue ai)> podria 4asar(se en ella.
El concepte de for5a de la ,ida en els seus inno#4ra4les for#es de la entel- uia aristot-lica del 8i#puls for#atiu8 uan 0lu#en4ac* i 'oet*e es tro4a en el descr-dit ,+nen especial#ent per la crAtica #orda5 d'Jer#ann LotFe %udolp* 1agner =anual de Hisiologia, Volu# l, 0runs2icK 1O[P, Narticle 8 ,ida, for5a de la ,ida 8M, ue ,a proporcionar e,id-ncia ue el concepte de for5a en la fisiologia de tots no#+s tenia les caracterAsti ues ue es ,an fer d'una altra #anera el seu Ds de #anera fructAfera. 9ra el contrari, ,a insistir en l'aplicació co*erent dels postulats #ecanicistes; 8Becessite# ue l'Dlti# re uisit en ualse,ol teoria a uest pro4le#a; ue tot i les idees la ,iol-ncia de la naturalesa ,or4esti##ender legitati,e reconei)en ai)> per> #ai creure en si #atei)os, per> no#+s en la #esura dels poders e)ecutius, ue <a estan esta4lerts el #aterial en les condicions #ec"ni ues donades, ue a #+s #ai es #iren als estats onArics fos ues de l'ess-ncia de l'"ni#a fosca de la font de la llu#inositat en les e)plicacions fisiol>gi ues, per> ad#eten ue la ue per#et l'e)terior
11M

de la ,oluntat conscient i pels efectes de tal principi de#anda d'un #ecanis#e rigorLsen es produei) de nou. 8

Despr+s de la filosofia d'a,ui, la s-rie proporcionaria la seg!ent #anera; el cos se#pre i co#pleta#ent ador#it, la del regne inorg"nic, ni tan sols se#pre i cos co#pleta#ent ador#it, les plantes, el cos alternati,a#ent despert i dor#ir, els ani#als i els +ssers *u#ans i els ani#als a#4 un so#ni constant de la #+s alta actius. Vaig posar el no#4re co#; Se#pre co#pleta#ent el cos dor#, el del regne inorg"nic? cos alternati,a#ent despert i ador#it, la del regne org"nic, les plantes a#4 un so#ni constant dels ani#als superiors a#4 un so#ni constant de la #+s alta capacitat. D+u i els seus "ngels ,euen se#pre. 3rec ue a uesta s-rie ser" una #ica #illor ue l'anterior, <a ue el per> no pot decidir, *aur" de 4uscar el ue els fets estan d'acord #illor, i tots els nostres argu#ents es 4asen en la de#ostració a continuació els fets associats. Per>, diuen els opositors, en espectacles de fet, per> la planta, esta,en 4uscant on i co# ,ol, no *i *a >rgans i funcions, ue estan relacionats a#4 els ani#als, fins i tot a#4 el feno#en de l'"ni#a #+s 4ai), per>, est" construUt Antegra#ent de les ue e)clusi,a#ent dels ani#als ,Acti#es costat inconscient de la ,ida i ser,ir, i ue un no#+s per u- la planta es co#pon no#+s dels ano#enats ,egetatiu, <a ue les institucions i les funcions de nutrició, el #eta4olis#e, el suc de funciona#ent, la respiració, el crei)e#ent. Per> +s l'Dnica planta de les parts entu#ides de l'ani#al, per u- se sentenE SA, uan Hec*ner esta,a satisfet, la planta atri4uU4le a un pl"stic, una "ni#a ,egetati,a, ue +s l'aco4la#ent i rector dels processos del tipus es#entat, i ,ides, de #anera ue podria fer ue s'apli uen, per> un +sser sensi4leE Bo, lla,ors la planta *auria de fer alguna cosa #+s ue cr+i)er i ali#entar(se. La planta #+s a,iat representa el ni,ell d'una ,ida pura#ent ,egetati,a per si #atei)os, i so4re els

ani#als i tot en el ani#al superior, ue es caracteritFa per sensacions i l'ar4itrarietat de la ,ida. Per> ara ( per tal dels Dlti#s a co#en5ar ( per u- l'*o#e +s despr+s d'a uest 4ell e)e#ple del ue li dóna la natura, ni tan sols a#4 els seus est"tues so4re pedestals encara pedestals tant 4uits, a#4 els seus aparta#ents a fundacions encara co# fundacions #olt sense cases a punt d'anarE G per u- s'escriu la naturalesa co# la sa,iesa per al ue es cridaria #+s 4ogeria en els +ssers *u#ansE L'o4<ecció #atei)a reconei) la ,egetati,a t+ en els ani#als #era#ent co# una su4estructura d'una "ni#a sensi4le, <a ue entra a la planta per ser #al,at per retratar a continuacióE En ,eritat, no#+s t+ a uest significat. 9 #+s de ue tot Vegetatiu *ar#onitFa els ani#als all" per fer el cos co# a portador d'una "ni#a sensi4le i o4tenir ser,ir als principals >rgans ,egetatius fins i tot directa#ent ni sensacions especials, co# la ,egada ue e)*ala, e)tre# d'entrada i sentir la pell o cul#inar en co# el tracte digestiu en la llengua degustació i el tast del paladar, els >rgans de la respiració al nas ue fa olor. SPer uels >rgans ,egetatius de la planta a la de cap utilitat, per als ue són 4ons en els ani#alsE I a uA *i *a els ani#als en general, el #ón e)terior per a l'interior s'enfronta una part dels >rgans ,egetatius, ue #ostren la capacitat de sentir, per> el enfonsat en les parts fos ues profunditats ue no tenen a uest tipus, o t+ dret a no#+s una certa contri4ució als senti#ents co#uns. 9ra, per>, la planta es tro4a en la en les fos ues profunditats de l'arrel enfonsada per una 4anda, i la lliure s'ai)eca al clar #ón e)terior tiges a#4 fulles lliure en ella s'estenen i la cul#inació de la flor o4erta d'altra 4anda el #atei) contrast de parts ,egetati,es, en la ual el en el ual els ani#als 9 difer-ncia d'una sensació i sensi4ilitat lla5os, no#+s encara #+s sorprenent. L'arrel +s un pedestal real, la planta, independent#ent de peu al costat dels ani#als, no *o +s. L'*o#e respon, per> tot el regne ,egetal +s encara, i per ai)> no pedestal 4uit "ni#a, per u- el regne ani#al soul es construei) so4re ella. El regne de les plantes *a de preparar els nutrients per a la ,ida sil,estre ue no podria e)istir o*nede# i ,iure. Bo es discutei), ai)A co# la co#unitat agrAcola de l'estat dels erudits i no4les ue no o*nede# e)istei)en i ue poden ,iure, co#, no podria e)istir la o*nede# els *er4A,ors als carnA,ors i ,iure. I no o4stant ai)>, els agricultors senten l'esfor5 i gaudir dels fruits del seu tre4all, ai)A co# els erudits i no4les, no senten la #atei)a uantitat, per> a#4 la #atei)a pot-ncia, per> sap co# l'escor5a del tr-,ol, ai)A co# el 4ou al lleó, i se sent +s la por dels lleons al#en&s tan forts co# a uesta co4dAcia de l'escor5a. El contra(argu#ent parla de la planta al #atei) te#ps, el lleó i l'escor5a de l'"ni#a. Se#pre seguei) sent cert, la planta es construei) des de la 4ase fisiol>gica#ent no#+s dels >rgans i processos de la ,ida ,egetati,a, sencers seus esde,eni#ents en relació a#4 el #ón e)terior, l'o4ertura de les flors, son i la ,igAlia, la frag"ncia, proc+s se)ual fisiol>gica#ent no#+s resultants processos ,egetatius. Bo #en&s, per> es pot en els ani#als i els +ssers *u#ans co#prendre les acti,itats de #a<or fisiol>gica#ent no#+s co# resultants peculiar processos nutricionals uA#ica disponierter o. Hins i tot la lliure loco#oció dep-n d'a uest tipus de processos, i per e)igir ue de l'electricitat, s'*a de co#prar a#4 un resultat. L'*o#e funciona des

d'a uest punt fisiol>gica#ent no +s diferent de la loco#otora est" en #ar)a, i despr+s, per desco#ptat, la planta no gira de #anera diferent a la llu# uan els #ascles te#ps sota la influ-ncia de les condicions #eteorol>gi ues. De fet, si un no sa4ia per e)peri-ncia personal ue una persona sent, pensa, es podria co#ptar a#4 ell d'acord al ue +s fisiol>gica#ent erfaVlic* i rastre<a4le d'ell, no #en&s des del principi fins al final i ci# en la se,a totalitat dels >rgans i processos de l'auton>#ica ,ida, #ediacions i les resultants de tals processos tenen ,alidesa co# la planta, pel ue es ,eu #+s +s precisa#ent no#+s el fisiol>gica#ent ErfaVlic*e i rastre<a4le el ue no ,ol ,eure a la planta i es pot ,eure per u- l'Dnic ull fisiologia per e#portar, per>, necessita un lloc per a l'ani#al i l'+sser *u#". Per ai)> *a d'*a,er algun ingredient d'es ue#es i sA#4ols. Es ue#"tica#ent, es pot dir a#4 no#+s un gir lleugera#ent alterada ualse,ol es ue#a utilitFat anterior#ent; L'ani#al +s un sac tancat sensi4le en el ual in,aginate parts, i a uestes in,aginacions in,aginacions no,a 4ranca cap a l'interior de si #atei). La planta +s un sac tancat sensi4le de la ual e,aginar parts, i a uestes protu4er"ncies no,es protu4er"ncies sucursals de si #atei). 9ra 4+, els fen>#ens psA uics superiors en l'*o#e i els ani#als passen l'estona ue les in,aginacions interiors es presenten <untes en una relació co#ple)a, la planta no t+ a uesta condició fen>#ens superiors de l'"ni#a i la 4orsa ue sent s'a4sor4ei) co#pleta#ent a les oficines e)teriors, ue no#+s ser,ei)en per 4ai)ar sensual, en el co#er5, s'o4tenen a#4 el #ón e)terior, per> per tenir #+s lli4ertat per desen,olupar(se. 9 uest es ue#a +s el tot a4ans no#+s relati,a i cum grano salis d'entendre. L'ani#al ta#4+ #ostra algunes protu4er"ncies lla,ors ta#4+ Nels >rgans dels sentits receptius, els #e#4res actiusM destinats per al tr"nsit a#4 el #ón e)terior, <a ue e)plica possi4le la planta #ostra, so4retot en la fructificació, alguns in,aginacions, in,olucions, i tinc Np Banna. R[PM, i encara crec ue +s possi4le ue en a uesta la se,a edat #adura un rastre de la funció #ental superior desperta en ella. Per> ai)> no +s #+s ue una con<ectura fosc. Pot ani#als i plantes en les se,es for#es superiors es ue#atitFar des d'un altre punt de ,ista encara. L'ani#al +s diferent desen,olupats, ue són designats per la direcció de la colu#na ,erte4ral i les se,es e)tensions per tres direccions perpendiculars entre si. La direcció de la longitud de la colu#na correspon a la direcció principal, el prop>sit d'a uesta adre5a principal, les parts disposades a#4 un dissen& diferent i significat a l'altra al ,oltant. 3o# es definei) en la direcció trans,ersal indicada per la direcció dels processos trans,ersals si#-tri ues t+ lloc si#etria 4ilateral. En ter#es de la direcció de la profunditat des de la part posterior cap al costat da,anter o posterior d'acord a#4 el costat ,entral, indicat per les ap>fisis espinoses si#ples, #ostra una construcció si#ple. La planta +s la direcció principal entre si so4re co# sol Q licitar peces ,ertical#ent des de la direcció principal de l'ani#al, de #anera paral Q lela a la direcció principal del po4le, en les altres dues direccions #Dtua#ent perpendiculars de l'ani#al o +sser *u#", per> la planta t+ el cercle perpendicular a la direcció ,ertical principal totes les direccions són indiferents a ells, i la direcció principal lineal i el cercle, final#ent es fonen en una espiral, en

funció del seu tipus ue es conei), tota la planta es construei). 9 uesta #alla fusionant les tres di#ensions espacials en el siste#a principal de la planta, ue la distinció es pret+n en l'es ue#a de l'ani#al, ta#4+ ens pot si#4olitFar les relacions espacials .ntersc*eidungslosigKeit en l'"ni#a de la planta. #órmula del argument del pas . Si tres ni,ells d'organitFació fAsica 9, 0, 3 Nplanta, ani#al, organis#e *u#"M, c a#4 els passos de l'"ni#a corresponents 4 donat, i ai)> encara pot ser a ni,ell de l'"ni#a una ,irtut +s l'es uerra, ue es reflectei) en confor#itat d'9, 0 i 3 de 0 i 3 es reflectei)en, es pot suposar ue es fa c"rrec ta#4+ d'acord a#4 ella. Per tant, si 9, 0 , corresponent a l'e)ist-ncia d'un 3 a, 4, c ue figura en a uesta relació despr+s de la se,a e)ist-ncia, se seguei) per l'e)tre#. 0 +rgument de la relació. Els argu#ents anteriors so4re la situació de la igualtat i la di,ersitat entre les for#es o4erts de planta de suport regne Indes ani#als i, ai)> es 4asa en les proporcions de la transició o de la relació entre els dos i#peris per un regne inter#edi en el ual les condicions d'igualtat i di,ersitat entre els dos #+s o 4arre<ar i difu#inar #en&s. 3o# se sap, a sa4er li#ita regne ani#al i ,egetal a tra,+s d'un regne inter#edi con<unt, les criatures en part sens du4te un lloc en un costat o l'altre t+ ni tan sols dei)ar ue instruir, #entre ue en altres, l'asseguran5a cessionaris tal o ual regne, per> els personatges ,ers"til ,essa#ent de #+s en l'altre regne, creuar, 4arre<ar, 4arre<ar. 3o# #+s el regne ani#al calcula ano#enades plantes ani#als ue <a s'*a pensat di,erses ,egades, d'acord, per> en la si#plicitat de l'estructura, la #anca d'un >rgan central, circuit tancat, i Nen partM dels ner,is, en for#a ra#ificada, ells so,int a#4 les principals parts flor(co#, la s'engan)i, la unió dels dos se)es en un #atei) indi,idu N*er#afroditis#eM, l'oportunitat de reproduir pels 4rots, ai)A co# per la di,isió artificial, el can,i generacional`M , fins i tot algunes particularitats de la constitució uA#ica, en #olts casos, l'un d'ells, l'altre dels 4anda, alguns per una associació de gaire4+ tots a uests punts corresponen a les plantes, per>, #olts dels regnes ,egetal 3riatures calculats d'inter#-dia I#peri a l'altra 4anda per #it<" de loco#oció lliure en la se,a anterior Ent2icKelungsFustWnden, co# un ei)a#, Foosporas, segons un estudi recent realitFat per si#ilituds #olt nota4les processos de fertilitFació NPrings*ei#M, acostant(se als ani#als. 1PM
`M

La planta s'*a codificat a la se !-ncia de fulles, flors i fruits d'un an"leg de l'ano#enada can,i generacional dels ani#als inferiors, no#+s, d'acord a#4 l'o4ser,at difer-ncia pr-,ia#ent general en les plantes pels ani#als, a#4 la super,i,-ncia de les pri#eres etapes de desen,olupa#ent durant l'ocurr-ncia #+s tard. Batan Prings*ei# N1OPR(1O9[M, pri#er en els ,egetals de la 4arre<a d'ele#ents #ascle i fe#ella de fertilitFació. Les se,es percepcions es recullen en l'estudi; 89 la fecundació i ger#inació de les algues i de la
1PM

naturalesa de l'acte de la procreació8.Infor#es =ensuals de l'9cad-#ia de 0erlAn 1O77(1O77.

Hins al #o#ent <a sacse<ar signe co#D de l'ani#ació en els regnes inter#edis,

no#+s ,eie# un ni,ell #+s 4ai), no una dis#inució en la intensitat de la ,ida psA uica indicat per lloc els ani#als plantes donen fins i tot el #atei) fer# i fort car"cter de la percepció sensorial i la unitat sensorial a tra,+s de la di,ersitat, ,italitat i la for#a dels seus #o,i#ents, la se,a sensi4ilitat als estA#uls sensorials, les se,es preses i la co4dAcia es #anifesta co# ani#als superiors de peu N,egeu cap. VM, i des ue es ,a i#ple#entar el regne ,egetal decisi,a la unitat de #o,i#ent, sinó en un #otor de crei)e#ent igual de ,i4rant en les transicions, teni# en les transicions d'altra 4anda prou graduals de tots dos regnes despr+s de les relacions fAsi ues ta#4+ *i *a raons per creure en una secció so4tada de les relacions psA ui ues entre els dos i#peris, ue +s tal, des on la intensitat psicol>gica detenir o dis#inuir so4tada#ent. So4retot, si ens adone# ue l'organitFació i posició en la ,ida a tra,+s del regne de les plantes co#en5a a pu<ar no#+s en la no,a direcció de les criatures del regne inter#edi nou, de #anera ue les instal Q lacions per#anents #+s alts, ar4usts, ar4res estan #olt per so4re de les criatures del regne inter#edi, si <a est" en tota l'organitFació en el regne ,egetal d'acord a#4 les caracterAsti ues d'acord a la ual un est" acostu#at a #esurar la uantitat dels #atei)os no s'ele,a, co# en el regne ani#al. El regne inter#edi sorgei) en una paraula donar. =+s a,iat co# un pont entre dos regnes de les "ni#es diferents, <a ue co# una 4ret)a entre una "ni#a rica i el regne de la #ort 9 uest argu#ent esta4lei) el circuit ue fa ue ens #antingue# fer#s en el regne *u#" per tot el regne ani#al a tra,+s de la fe en l'ani#ació inconscient i in,olunt"ria#ent, continuU no#+s a#4 la consci-ncia del regne ani#al ta#4+. El cuc +s tan diferent de la gent ue an",e# a du4tar de les 4aules inter#edis entre l'*o#e i el cuc a la se,a inspiració. 9ra, per>, tant i tan e#p-n&er poc a poc una de les #odificacions 4aules inter#edis entre els dos, ue enlloc es tro4en un lA#it en u- es podia tallar per i#ple#entar, #antenint no#+s l'"ni#a #+s general #arca el signe de #anifestació especial de la ,ida espiritual d'un en un en un altre, per a la gent ue el cuc *i +s. 9ra tots els car"cters especials de l'ani#ació ani#al *an en els ani#als plantes final#ent *an su4stituUt per les de la planta, a e)cepció de la loco#oció, i, final#ent, per a l'intercan,i d'a uests a#4 el crei)e#ent de 4rots i la planta co#pleta +s all". #órmula de la discussió de la relació . Si 9 i 0 estan connectades per una transició gradual, i es preser,a intacta a les transicions, +s 4 no ser res al*ora, sinó ue es relaciona a#4 la a 4. 9i)A ue si 9, 0, un es dóna en circu#st"ncies ue la se,a e)ist-ncia despr+s, pel ue +s l'associat a l'e)ist-ncia de 0 4 per tro4ar al final. 1 +rgument de la causalitat. 9 uest argu#ent es referei) a les relacions de causalitat o d'origen. .na de les raons per acceptar la inspiració d'un +sser, encara ue no +s l'Dnic, per> en con<unció a#4 altres raons, el fet ue +s produUt per +ssers ani#ats concedides i capa5 de generar a uests, un argu#ent en contra es pot 4uscar no no#+s en u- el producte +s inani#at, sinó ta#4+ ue +s no#+s un precursor d'ani#ació conscient de co# l'e#4rió. 0+, el fet ue els +ssers *u#ans i ani#als a#4 "ni#a reconegudes *an crescut fora de la naturalesa, ai)A co# la raó de la naturalesa 'ott4eseelung in,ocar

a#4 altres raons, i a uesta naturalesa inspirada per D+u ser" lla,ors capa5 de crear plantes ani#ades, ue a partir d'a uA no *i *a dificultat. Per> si la ,ida de les plantes es co#porten si#ple#ent co# a precursor e#4rionari, de #anera ue podria ser considerat si#ple#ent co# a precursor e#4rionari de la ,ida ani#al, per> ta#poc *o +s tot el regne ani#al des del principi fins des sorgir el regne ,egetal, per> els dos de la #atei)a data en la *ist>ria de la creació i un curs paral Q lel de desen,olupa#ent dels #+s senFills for#es d'aug#entar fins als ni,ells de l'organitFació, ni es produei) a,ui en dia l'ani#al indi,idual de la planta, per> de nou tots dos seguei)en des d'un estat an"leg d'un curs paral Q lel de desen,olupa#ent a tra,+s d'aug#ent dels ni,ells de l'organitFació. 9ra, si l'e,olució dels ani#als despr+s de la p"gina fAsica despr+s d'un esde,eni#ent relacionat 4anda psi ui"trica no no#+s reflectei), sinó ue ta#4+ contri4uei), *aure# d'assu#ir ue el desen,olupa#ent paral Q lel d'ani#als de la planta porten igual#ent el desen,olupa#ent psicol>gic despr+s de l'aspecte fAsic, <a ue la se,a e)pressió, #irall, sA#4ol ue es pot ,eure. Es ue#"tica#ent, es pot dir ue el regne ,egetal i el regne ani#al proporcionen P, no a part superat, per> en con<unt la se,a arrel en el regne inorg"nic, d'un node co#D a la ual el regne inter#edi, di,ergint 4ran ues representen un dels uals +s #+s alt i despr+s ue el costat oposat es ,a desen,olupar #+s a#pla ue l'altra, situat a prop de la terra ue ret+ i #+s opaca, es dispara, ue co# #+s gran +s el costat #+s actiu, #+s espiritual, #+s sensual del reFepti,ere de la ,ida de l'"ni#a terrenal tant especular i de suport. #órmula de l'argument de la causalitat . En a uest sentit, tant el regne co# els indi,idus de l'ani#al 9 i la planta 0, en lloc d'*a,er sorgit de dist"ncia, un curs paral Q lel ,eUna de desen,olupa#ent, #ostren a#4 origen co#D original dels regnes terrenals 3, sinó ue es ,a desen,olupar a#4 la 9 la una, ,ost- ta#4+ no es ,eu en un precursor 0 d'9, per> per a l'e,olució paral Q lela de 0 a#4 9 i l'e,olució paral Q lela de 4 d'acceptar a#4 un. 2 +rgument de la teleologia o la conveni3ncia. 9 uest argu#ent es referei) a la finalitat de les relacions en u- la planta #ostra a si #atei) l'*o#e i els ani#als, anal>gics, i poden estar su4ordinades des d'a uest punt de ,ista, per tant, els argu#ents d'analogia o si#ilitud s'*a ela4orat <a filial a ai)>, per> ta#4+ pot, si un dels punt de ,ista es resu#ei) la utilitat co# el principal punt de la ,ista, co# un especial, de la seg!ent #anera, es presenten. Ens tro4e# per l'e)peri-ncia, induKtorisc* ue +s funcional en els +ssers *u#ans i els ani#als de tot l'edifici, la totalitat de la ,ida, i tot el proc+s de la ,ida a fa,or d'una "ni#a, ue totes les eines d'organitFació es co#4inen de #anera entre si i a#4 les condicions e)ternes ue una "ni#a consistei)en de poden desen,olupar i fer ue la creació de no,es "ni#es, no i#porta co# s'interpreti la relació entre cos i "ni#a, en a uest cas, de la ual es ,ol fer de l'e)ist-ncia de les institucions per a fins propis dependents, en definiti,a, l'e)peri-ncia ensen&a. Per> la #esura ue nosaltres, els esde,eni#ents si#ilars, les instal Q lacions, una co#4inació si#ilar de recursos de l'organitFació per reunir(se entre ells i a#4 les coses e)ternes de les plantes, pode#

suposar ta#4+ per analogia, ue ta#4+ e)istei)en en fa,or d'una "ni#a. De fet, per>, les plantes són iguals en el ue ,eie# ue consider",e# esde,eni#ent apropiat, dispositiu, co#4inació en *u#ans i ani#als i ser,ir a una ,ida espiritual, els ani#als no no#+s en general, sinó fins i tot despr+s de di,erses disposicions especials, ue en si #atei) les finalitats especAfi ues d'una ,ida desperta "ni#a relaten co# ai)> s'aplica so4retot a partir de la posició ade uada, la torsió, la digestió dels >rgans ade uats als estA#uls sensorials e)terns i les condicions de reproducció. $otes les relacions se)uals en els regnes *u#ans i ani#als ,oten efecti,a#ent a#4 la funció en con<unt, co# propagar encara #+s al ci# d'una ,ida desperta l'"ni#a, +s possi4le ue, per analogia, assu#ir ue el no #en&s acurada#ent fetes i esde,eni#ents an"legs en el #ón de les plantes no són #en&s decidits a tals propagar encara #+s al ci# d'una ,ida desperta l'"ni#a. #órmula l'argument de la teleologia . Si 0 +s an"loga a 9 en unes instal Q lacions d'Ds tals ue estan en 9, a#4 l'e)ist-ncia d'una relació d'una, pode# ta#4+ una relació de 0 re uerei) la #atei)a a una 4. 9i)> seria #eus sis argu#ents positius per a l'e)ist-ncia d'una "ni#a central i el cercle de raonar d'a uesta #anera tancat, pel ue <o era capa5 de tancar(la. $ota l'organitFació, tota la ,ida i tota la situació de ,ida de la planta en la se,a relació a#4 l'ani#al, l'*o#e, a tota la naturalesa cap a l'e)terior en tots els aspectes generals ue poden en a uest cas ser considerats, en la se#4lan5a, la disse#4lan5a, la relació, etc, condicions generals de la pr>pia e)ist-ncia de l'"ni#a, els seus ni,ells de contrast i r"tios, ,an entrar en la discussió a#4 un. 3o# es pot aprendre enlloc, <a ue fins i tot l'e)ist-ncia de l'"ni#a en nosaltres, ,a# tenir l',isi4le a tot arreu co# un sen&al, co# un #irall, co# un sA#4ol de l'in,isi4le aplicar, per> no content a#4 #irall del ,isi4le a ,eure l'in,isi4le, teni# a tot arreu fins al punt de ,isitat, el ue ens pot assegurar ue +s usat per ell. 6o en dic un tros de la filosofia natural i al #atei) te#ps un tros d'a uesta filosofia ue de la filosofia, tal co# e)istei) de #it<ana a,ui en contra de l'ag-ncia? contrari a ell i#aginar ue, en lloc de filosofar so4re els fets, <a ue la filosofia d'a,ui fa, a partir dels fets fora filosofa ue dóna suport a les nocions so4re la real en ai)>, i per la generalitFació, la ,inculació, l'an"lisi de la nostra refer-ncia a sinó ue tracta de no arri4ar a nosaltres, sinó en la naturalesa de les coses donat, els nostres caps e)trali#itació e)peri-ncia li#itada i respecte als ele,ats, per tant, a la #+s general La #+s alta per penetrar alti#es cer ues, respecte constant per a la preser,ació de la nostra #+s alta i els interessos pr"ctics. @s el ca#A de l'e#piris#e, per> un e#piris#e racional. La doctrina de l'"ni#a planta +s no#+s un petit e)e#ple del ue porta d'a uesta #anera. Ell ens conduir" a una #a<or i #+s coses encara. En cas ue, co# ,ost- pot, els argu#ents anteriors sis- pri#era, pel ue no poden desigual als uals es reduei)en els cinc argu#ents, per la present es, en co#paració a#4 els cinc dits d'una #", su4<ecti el seu su4<ecte en una relació ue <ustifica,a d'alguna +s el ue *i *a darrere de la persona, i uan els 4rots són per #irar. 9 uesta +s la ,ista des de darrere d'una 'ott4eseelung el #ón. El pri#er argu#ent +s el dit principal, actuant pel seu co#pte a#4 la #a<or energia, i *a d'a<udar a#4 ualse,ol

altre, sinó ue l'a<ud+s de nou. 9 la tercera, l'argu#ent cul#ina, la uarta i cin uena són per al dit #+s fe4le, a l'atFar tot, co# a la #" real. Les fór#ules en u- es ,an a<untar els argu#ents per de#ostrar ue les conclusions a les uals *e peu d'ella, són 4"sica#ent #olt si#ple i s'*a e)ercit en el sup>sit de fets e#pArics per a la se,a de#ostració de la discussió pr-,ia es poden resu#ir de for#a pronunciada en po ues paraules. Sense #ate#"ti ues per estar, per> s'estan acostant en certa #esura la for#a de la #ate#"tica, o4re, per dir(*o d'al#en&s tres #e#4res d'una proporció associada a#4 un procedi#ent especAfic, de fet en lloc de no#+s la uarta relació de ,elocitat. Plantes Su4stituint i ani#als dues lAnies rectes iguals, lla,ors es tanca el pri#er argu#ent Na#4 la inclusió de la sisenaM de la coincid-ncia parcial dels dos uan es superposen, el segon i tercer de les difer-ncies entre els dos, ue +s en a uest cas l'es uerra, +s a dir, la segon, si es col Q lo uen una a so4re de l'altra, ue en la pe5a de coincidencing so4resurten en direccions oposades, la tercera, uan se superposen de #anera ue la lAnia de planta coincidei) a#4 la pe5a inferior de la lAnia dels ani#als, per>, ai)> s'est+n a la part superior d'ai)>. El uart argu#ent e)clou el conte)t, tant uan estan en continu poden posar <unts? cin u- des del paral Q lelis#e dels dos uan es col Q lo uen en paral Q lel entre si. En el #eu escrit anterior NBannaM els argu#ents anteriors no són ni s'enu#eren en no# especial ni estricta#ent separats, encara for#ular en a4stracte, sinó en relació Ent2icKelungen co*erent, d'acord, <a ue era una oportunitat per assu#ir una o altra refer-ncia. En ess-ncia, *i *a a uA i all" #atei), #+s nAtida i a4stracta e)posada no#+s a uA certa #antingut separats, d'una 4anda, d'altra 4anda a<untar siste#"tica#ent, i durant #+s dirigit intenció, ells actuen a tra,+s del seu co#pro#As i el seu suport #utu, ue s'e)ecuti en un sol per sortir, #entre ue el contrari +s cert en el tre4all anterior. Hins i tot a uest Dlti# tenia a,antatges ue ,an *a,er de ser a4andonats a uA. En general, per>, una segona #irada se#pre dei)en algun aspecte #+s nAtid ue el pri#er, per> uan el pri#er era correcta, en cas contrari. 9 uesta +s la relació de l'argu#ent en a uest i en el tre4all anterior. '&& principis e)peri3ncia de 4e. La creen5a en les plantes d'"ni#a no significa #olt. El ue ,e de si ,ost- creu en ella o noE .n t+ la #olt a,an5at i e# ,a dir ue #'*a,ia donat #olta #ol-stia per alguna cosa ue no ,alia la pena. La fe +s l'"ni#a ,egetal, sinó si#ple#ent una petita #ostra de la creen5a en coses ue no es pot pro,ar a#4 e)actitud, en general, i no no#+s una petita #ostra, per> #+s petit i #+s gran es #ant+ unida en tota a uesta !estió, i la #anera de fer un gran pot prendre pot en un petit #"nec #+s lleuger ue en la se,a gran pan)a, de #anera ue ,aig ,oler dir *a,er tro4at en l'"ni#a petita planta d'un petit #"nec, a#4 la ual la fe per#eten ai)ecar les coses #+s grans so4re leic*tsten en el gran pedestal. L'-)it, no +s, per desco#ptat. L'a4do#en es tro4a #assa gran, #assa petit per #ane<ar i cuinar a les olles ,elles, de #anera col Q lecti,a als ,ells #"necs, ,a continuar. Jauria de ser. En tot cas podria ser, <a ue +s no#+s una #ica en l'"ni#a central (

al#en&s relati,a#ent, per u- en el fons d'una sel,a 4rasilera plena d'"ni#es, per> no +s poca cosa ( fins i tot relati,a#ent f"cil i r"pid per tractar a#4 ell. Bo +s ai)A a#4 els o4<ectes #+s grans i #+s alts de la fe. Per tant, l'a4ast de la Cend 9,esta, el seu contingut no puc reproduir a uA. Per> els principis ue considero a#4 autoritat en a uestes #at-ries i ue *an estat all" pugui #+s, <o a uA li donar" una indicació clara, i s'e)plica per alguns argu#ents de suport. @s indiscuti4le autoritat *ist>rica i necessitat pr"ctica seguir" sent se#pre les principals fonts i el suport de la fe en les coses #+s altes i l'Dlti#a, i *auria de fer(*o ta#4+. Per> tenen els du4tes no poden defensar(se a si #atei)os, i cap e#presa pot esta4lir el dissen& co*erent clara i raona4le de la fe a#4 el ue sa4e# de la naturalesa de les coses. $an poc, ue +s gaire4+ se#pre en el du4te si s'*a de sacrificar la tradició *ist>rica de la fe a la raó i la ci-ncia, o ,ice,ersa, t+ pro4a4le#ent <ustificat fins i tot un forat o un antin>#ia entre els dos en la #atei)a naturalesa de les coses. Vost- #atei) ue les fonts de la fe o suports no *an estat capa5os de satisfer, per una tercera fluir despreocupat, no es recolFin en un tercer, sense la fe +s *ist>rica i totes les necessitats Fusagend fi)os, sent #+s a,iat argu#enten ue les religions i les religions les confessions. 9i)A ue pot ser segur ue no fa a#4 els docu#ents de la fe. De fet, no es fi)a en dos H!ssen, ue est" decidit a aturar(se en tres. =+s a,iat, s'aplicar" a la 4ase de la fe en la naturalesa de les coses a#4 u- ai)ecar el seu o4<ecció a la naturalesa de les coses, i per tant al #atei) te#ps per criar els seus conflictes a#4 les necessitats de les persones i entre les for#es *ist>ri ues de la fe. Per al pri#er, les necessitats ue tenen les se,es arrels fins i tot en la #atei)a naturalesa general de les coses, la se,a #+s alta i l'Dlti# són els o4<ectes de la fe, i *an de 4asar la se,a satisfacció en ell, i les for#es Dlti#es, *ist>rics de la fe, pregunta't a tu #atei) tal co# diferents #aneres de un punt de partida co#D +s als o4<ectius co#uns, ue es tro4a en la satisfacció un"ni#e de les necessitats *u#anes #+s co#uns i #+s alts. I ai)A un pot considerar #+s de prop els seg!ents principis en consideració ue, en lloc de contradir a l'altra d'a#ple docu#ents de fe, ,olen potser per l'addició de la 4ase, el ue resulta en el retroc+s est" en la naturalesa de les coses no#+s pot aug#entar, i ai)A aportar alguna cosa ue la fe contr"ria a cr+i)er els seus o4<ectius. De fet, no enderrocar del ue +s co#D i 4eneficiós, per> no#+s per al crei)e#ent so4re una 4ase #+s "#plia, es far". Viu *i *a un sol D+u, i el ue +s, +s a tra,+s de D+u, no +s una ,ida d'un altre #ón, de la ,ida de la pena, la reco#pensa i el ni,ell superior, *i *a un ordre #undial sagrat, en el sentit de la ,ict>ria final del 4+ so4re el #al, ue són la fundacions ue s'*an con,ertit en fi) ia tra,+s de la runa de la decad-ncia i cada ,egada #+s el paganis#e d'esti4a, no *i *a res #+s ue fer ai)> i res #+s fer ai)> ue el ue la for5a i l'aug#ent de la construcció respecte. Per> e# referei)o a real#ent, ue els principis als uals ens interessen a uA són capa5os de fer alguna cosa en a uest sentit. Ji *a principis e#pArics, tot el ue +s real#ent *a de de#ostrar la se,a realitat per e)periencea4ilit& o efecte en el percepti4le. Els articles de la fe, per> ,olen i *an de ser els #+s alts realitats #+s co#uns. Lla,ors, co# podria ser pri,at de la e)periencea4ilit& se,a e)ist-nciaE

$a#4+ un #olt de te#ps de l'e)peri-ncia religiosa parla co# a font de fe. I, certa#ent, es ,an assa4entar del ue ells ano#enen als seus #illors fonts, per> no co4rei)en tot l'assu#pte, el ue ,ull dir. G en realitat *auria d'estar en l'e)peri-ncia de sentir la depend-ncia, una necessitat supre#a i Dlti#a, la satisfacció de sentir al 4arret de D+u, l'esperan5a d'un a<ust de totes les i#perfeccions d'a uest #ón en el #+s enll", ,a decidir tot el ue aprene# a partir d'a uestes realitats o prop d'e)peri#entats potE En les nostres relacions a#4 el pare i la #are ue teni# senti#ents, no la #atei)a al5ada, per> co# a personatge en relació a#4 D+u, per> no sa4e# res de pare i #areE 9ra, +s ,eritat prou en D+u i en la ,ida despr+s de l'e)peri-ncia de la #ort no +s el #atei) ue directa#ent el pare i la #are i la nostra ,ida uotidiana, per> si +s #assa llun&, no#+s per arri4ar(*i, per u- el nostre poder aconseguir res en el seu darrereE .n roure pot cr+i)er a partir d'una gla, per> no cr+i)er sense el gland. L'astr>no# ,eu tot el cel no#+s petits trossos, els punts #+s petits, i tot un cel ple de grans planetes i sols ue +s seu. Per> no#+s a partir del ue ,eu, el ue no es ,eu al 3el +s se,a. Sens du4te, tot el nostre conei)e#ent 4asat en l'e)peri-ncia de la realitat a tot arreu no#+s a un cercle relati,a#ent petit de la realitat, sinó ue ta#4+ s'*a de 4asar en tal persona. I ai)A ta#4+ el nostre principi ser" la realitFació de les realitats #+s ele,ades i finals ue transcendei)en la nostra e)peri-ncia ara, en can,i, a confiar en el ue est" #+s de si #atei) del ue *i *a en ells. %a2, per desco#ptat, frag#ent"ria, <a ue e#4rionari, ,a ser a uest principi s'*a aplicat se#pre, in,olunt"ria#ent, fins i tot per a uells ue *o re4utgen. Per u- tots este# sota la se,a coacció. Per u- no *i *a religió ue no es crearia D+u en la i#atge de l'*o#e, el #+s enll" de la i#atge d'a uest #ón. L'*o#e pot ara fins i tot el contrari, pel ue fa al ue no ,eu, del ue ,eu, tancar o el seu pensa#ent ro#andria 4uida. Per> o4ligats a tancar co# se#4la o4ligat #al per tancar. D+u no +s ai)A, l'altra ,ida no +s ai)A, co# es pot tro4ar en a uest tipus de circuits. @s a uest principi per re4ut<arE Per> el ue despr+s s'o#ple els pensa#ents de D+u i el #+s enll"E S'*a d'aplicar a ella, per> una ,egada, de #anera ue no#+s s'aplica a l'elecció de si pri#a, de #anera ue es perd el car"cter de principi, o en un sentit raona4le. 9 tot arreu *i *a una ue no#+s un art seriós e)pert i e)peri#entat pocs, del ue donat a la no co#partit en cercles fins a les coses #+s properes a tancar 4+. Bo seria ara dep-n dels siste#es teol>gics i filos>fics, el #atei) art difAcil, a tra,+s de la se,a for#ació, la ci-ncia s'*a plante<at so4re la superstició en assu#ptes terrenals relati,es a entrenar les coses #+s altes i l'Dlti#a per ensen&ar i la pr"ctica per a l'ensen&a#ent d'a uests recollir les coses so4re la superstició, en definiti,a, de 4uscar l'addició de principi *ist>ric i pr"ctic pel principi de la conclusió correcta del ue +s en l'e)peri-ncia, al ue est" #+s enll" de l'e)peri-nciaE En can,i, un d'ells 4usca en els circuits del ue fos, so4re, darrere de l'e)peri-ncia del ue i fins al ue *i *a. Per>, argu#enta un, el seu principi +s un error fona#ental. Iuins són el nostre agent de tanca#ent de la donada a co#partit(no l'E Les induccions, analogies, deduccions #ate#"ti ues. 9i)A ue +s pro4a4le ue pugui concloure del finit al finit, i per tant +s so,int 4astant confós, per> de cap #anera li#itada a l'infinit, i per tot

arreu *i *a fe en Supre# i alti# de coses ue reflectei)en el car"cter d'infinitud. 0+ pot ser, sA, +s pro4a4le ue *i *agi i#aginar l'infinit sota i#atges finits, el ,a posar en el conte)t d'ordre finit en a4solut per prendre alguna cosa d'ell, per> seguei) sent una #esura pro,isional, i se#pre *a de ser conscient ue tal restes, i ,etllar per u- la idea ue un *a fet en les condicions del finit de l'infinit, correcte. Sa4er ue D+u +s inco#para4le a#4 tot el ue +s finit, ue +s l'Dnic D+u ,erita4le i digne ,isió ue pode# tenir d'ell. Bi tan sols en les #ate#"ti ues es t+ en co#pte el finit a#4 l'infinit co#para4le, per no parlar ue podria, en a uestes coses. .n d'ells +s correcte, el finit +s inco#para4le a#4 l'infinit, per> no en tots els aspectes, i est" #+s a prop del rellotge en el ual. .n d'ells +s per reaccionar r"pida#ent a#4 la inco#para4ilitat. .na lAnia recta infinita +s certa#ent inco#para4le de #ida a#4 cada lAnia recta finita, per> tots dos encara tenen les caracterAsti ues co#pletes de la lAnia recta, i el ue el ue fa ue els altres a. I ta#4+ +s un esperit infinit i infinita#ent alta ( per> D+u no ser" un fantas#aE ( 9l5ada i a#plada poden ser inco#para4le a#4 ualse,ol esperit finit, per> #olt si#ilar, 4astant igual a la de totes les coses, per u- un esperit a esperit. Lla,ors per u- tot i ai)A cridar EsperitE 8D+u ,a 4ufar l'al- de ,ida a un *o#e en el seu nas, i ,a ser l'*o#e un +sser ,i,ent. 1RM Pot la #ent, ue +s una alenada de l'Esperit de D+u, a4soluta#ent inco#para4le ai)A sigui, i nosaltres sere# no dir res del ,ent pot, el ue +s cert de la respiracióE
l =os. II, 7 ( $ot el capAtol cont+ les lla,ors de la seg!ent font #+s gran de Hec*ner; 8Els tres #otius i les raons de la fe.8 LeipFig 1O\R. En ella, ell porta les Dni ues es4ossades a uA tres principis; la *ist>rica, te>rica i
1RM

pr"ctica de #+s uan ell ano#ena particular#ent per a l'aug#ent de l'espai d'a uest Dlti#.

Bo +s el nostre PrinFipe, per> l'o4<ecció +s un error fona#ental so4re el ual est" tan arrelat ue no#+s la #atei)a circulació, ue desarraigue la ,isió del #ón actual li arrencar d'arrel, per u- a uest error +s encara una de les se,es arrels #+s fer#es. @s ue la finitud infinita *a aca4at, per so4re, #+s enll", #+s enll", #+s enll", potser fins i tot una enor#e 4ret)a entre els dos con<unts, <a ue podrien ni tan sols acostar(se, per>, ells no #entei)en part, sinó #+s a,iat el finit l'infinit contingut +s, i cap altre tipus de relació entre els dos +s raona4le#ent facti4le, <a ue no#+s ai)>, ue el finit del contingut infinit. 9i)A ta#4+ l'infinit no +s inco#prensi4le, per> inno#4ra4les #aneig del co#prensi4le finitud, no#+s unu#faVlic* ue +s, per> la confiscació de tant les p"gines a tants e)tre#s, <a ue *i *a un sol costat i finitud, ue despr+s a#4 la suficient fre !-ncia co#pten pel tot, un .n altre error, per> el pri#er no fa la ,eritat. G #ire# al nostre ,oltant, per> si pode# tro4ar una relació diferent del finit a l'infinit en algun lloc, <a ue un dels altres continguts ue +sE La lAnia recta era potser no#+s una e)cepció d'estran&. 0+, *i *a al ,oltant d'un espai infinit #+s enll" dels espais finits, un te#ps infinit #+s enll" dels te#ps finits, un #ón infinit dels cossos, la naturalesa, #+s enll" del ca#p finitE Bo#+s *i *a infinits, ue inclouen els casos de la finitud de la se,a classe. El d+u de l'opinió d'a,ui, per> +s un esperit infinit, ue no inclou els casos

d'esperits finits, per> e)clou, t+ e)terna#ent so4re, so4re ( per a #a<or claredat i certesa, no +s ue es tro4en a uA, es contradiu a si #atei)a des de les segones paraules ( co# un #ent finita a un altre, i la ,ida eterna, segons l'opinió actual no +s una cosa tan nostra ,ida finita en el seu con<unt, la part ue inclou, per> est" so4renatural#ent es uin5ats cap a fora en un #+s enll" inaccessi4le. .n esperit ,erita4le#ent infinit, per>, inclou en la se,a ,ida, la ,ida de tots els esperits, i una ,ida ,erita4le#ent eterna es tanca i l'altra ,ida no#+s dos de for#a natural ia part en les seg!ents etapes de la #atei)a ,ida un. Vull dir, ai)> +s raona4le, per> ue no ,olen cap raó en a uestes coses. Vost- tira el gani,et sense #"nec i la fulla. La #ent infinita sense els car"cters de la infinitat i la #ent. Infinit ue +s, per> t+ la finitud al seu costat, un esperit ue +s, per> i##uta4le i etern, co# cap esperit, ,iu i es #ou en nosaltres i nosaltres en ell, per> *o fa a nosaltres i nosaltres a ell. @s #illor ue les #ans so4re els seus caps <untes so4re l'ateis#e, les #ents finites pensin i##anent en D+u. Si preferei) ferir el seu front i li ,a preguntar co# ri#a tals contradiccions. 0+, +s clar, no +s d'estran&ar ue uan *i *a tan indulgent entre si, un irreconcilia4le a#4 la idea ue es plante<a +s, les contradiccions #+s flagrants. L'aparició de la #aldat pot ressaltar 4+, a uestes contradiccions no es poden ai)ecar. Entre els fil>sofs es tracta,a so4retot de Zant, ue t+ una .nprWdiFier4arKeit a4soluta a tra,+s de totes les categories, ue ta#4+ for#en part de l'aplicació finita, recla#at per D+u. Bo o4stant ai)>, tan poc co# un altre un *a estat capa5 de fer ,aler el seu dret en l'e)ecució. Per u- sense l'e,id-ncia de parlar a#4 el finit de D+u no significa res per parlar de, o es contradiuen. De fet, despr+s de Zant col Q locat a la 3rAtica de la raó pura ue l'afir#ació, suposada#ent <ustificada i ai)A el pensa#ent de D+u eli#ina tota la raó, fins i tot en els seus Dlti#s dos e)"#ens ue se seguei) produint el #otiu di4ui)at portar per la #oral i et*iKot*eologisc*en s'e,idencia D+u entre categories i propietats su#es ue es prenen a partir de l'o4ser,ació de les relacions finites. Es diu ue el ue ,ol, pot ser con,incent per una #ida finit, per> D+u +s infinita#ent #+s gran ue nosaltres, <a ue no encai)a. En la se,a infinita al5ada per so4re de nosaltres, ell se#pre estar" a#4 nosaltres 4astant inco#prensi4le i 4astant inco#para4le a#4 nosaltres. Per> s'aplica a l'altura e)acta#ent el #atei) principi ue per l'a#ple. .n infinita#ent alta torre +s tan i#possi4le sense plantes inferiors, ue inclou, l'e)ist-ncia, co# un espai infinita#ent gran sense rostre ue els inclou. Ji *a tant graons de pu<ar en D+u en #anipular per atrapar, e)cepte ue pode# ele,ar(nos a l'altura co#pleta #ai, co# #ai pode# co4rir(*o tot. La torre +s, per desco#ptat, no#+s una i#atge, per> d'alta +s no#+s una i#atge #+s general, i si es pot de#ostrar l'o4<ecció, sense un di4ui) per a #i, ai)A ue ,aig a respondre(*i sense una i#atge. I el ue +s recolFat per la idea d'un infinit #+s enll" de la finitudE Per e)peri-ncia, de raonar, d'inter-s pr"cticE En tot #iV,erstandener2eise Dreies, i els tres, ell contradiu 4astant entesa legal#ent. I la inco#prensió, ue dep-nE per a desesperació de ser capa5 de prendre a D+u per co#plet, co# si es tract+s de la #atei)a, a#4 D+u

ara i no donar res, i en l'altre =iV,erstande co# si l'infinit podria estar li#itada per la ella finita, per>, el finit +s no#+s li#itada #" altern, un tros de la lAnia infinita de l'altre, per> cap de la lAnia infinita. Per un error, una altra es relaciona. 9i)A co# l'infinit perd el seu contingut en el finit, i per tant la ca,itat 4uida, fins i tot les paraules 4uides, +s el finit el seu 4uc, la se,a co*esió, la se,a 4anda ,a perdre en l'infinit del seu recinte, un, es ,a ensorrar, es ,a aUllar, es di,idei). Les "ni#es cauen #onodicall& 1[M separats, en lloc d'una "ni#a del #ón *i *a un #ón de Pols d'"ni#a; el cos de les "ni#es, parts de la naturalesa, la naturalesa s'enfronten, l'indi,idu ,ol tenir la se,a lli4ertat de #anera aUllada per si #atei)os. 3o# ue un encara, per> la cinta no es pot perdre, es el ree#pla5a pel concepte dial-ctic, la #at-ria ue fluei), un infinit su4stancial, ai)> o all> altre su4stitut de la #ent, o fona#entada per les realitats darrere de la realitat.
1[M

3f Bota RM .

3ontra per u- l'infinit t+ tot el finit d'acontentar a#4 el fet ue tot el finit 1 contingut infinit no *i de for#a aUllada, ni el poder *a d'e)istir, i encara ue sA +s una cosa, per> un gran s'*a produUt, un poder superior se#pre su4ordinat ro#an costats del seu su4st"ncia, d'acord a#4 la part de la se,a pro,id-ncia, per les p"gines del seu poder, per les p"gines de la se,a llei, d'acord a#4 la part de la se,a lli4ertat. 3ada lAnia recta +s part d'una lAnia recta infinita, i cada ,egada +s una pe5a d'un te#ps infinit, i cada *a4itació +s tros d'espai infinit, cada cos +s part d'un #ón infinit de cossos, cada #e#4re del cos d'un organis#e infinit, cada #ent una fracció de la unitat infinita de tots els esperits , cada ,egada ue una ,ida onades a la ,ida eterna, cada su4ordinat llei Dnica a una lleis #+s generals, tota la lli4ertat de l'indi,idu un raig de sol de la lli4ertat d'un, pel ue no +s pit<or ni #en&s lli4ertat. 9i)A ue no s'e ui,o uin, ue els articles de la fe tenen el car"cter de l'infinit, <a ue no podia acostar(s'*i a#4 la nostra e)peri-ncia, <a ue este# #+s 4en conce4uts a#4 la nostra e)peri-ncia 4astant en ell, i ens porten no#+s el car"cter de l'infinit declaració de la dreta +s ue #ai ens confone# finit a#4 l'infinit, per> no#+s co# a part d', #o#ent, p"gina, linK, prene# el #atei) identificador. Bo +s el #+s alt ue pense# ele,at l'infinit en el finit, per> co# #+s aprofundi# en el conei)e#ent dels seus continguts finits, a#pliar, aug#entar, #+s profund i #+s su4li# i <ustificat, #+s co#pleta i #+s rica al*ora ser" la idea de l'infinit, ue a#4 el co#plet. I #ai podre# esgotar la infinita a#4 la nostra e)peri-ncia, pode# di4ui)ar l'infinit d'ell. Per> co# ue no +s suficient, per> les nostres e)peri-ncies so4re el contingut de l'infinit en l'infinit, i ni tan sols #assa llun& en el finit s'estenen, de #anera ue *an de 4uscar el principi a#4 el ual, onse,ulla ue sigui suficient per aconseguir el possi4le i tot per aconseguir el prop>sit i la tend-ncia de la totalitat de contri4uir a tra,+s del nostre +sser finit, pensar, actuar, en a uest sentit, fins i tot una #ica del seu co#pli#ent. En a uest sentit, e# poso el seg!ent en; $s important comen%ar des dels m&s amplis cercles possibles d'e'peri(ncia moderant en el regne de l'e'ist(ncia, per generalit)ació, e'tensió i augment dels factors ue es presenten a uí, aneu a la vista del ue passa m&s enllà de les altres

noves i m&s altes regions de l'e'ist(ncia, a les uals, per la seva distància, la nostra e'peri(ncia no &s suficient, o l'amplada i al%ada presenta la nostra e'peri(ncia i supera a fer amb la cura, la generalit)ació, l'e'tensió i augment de la superfície del perceptible, nom&s en el sentit i la direcció *a dins la pr+pia ,erceptible estigui trencada, de manera ue nom&s necessita per u( l'altre, m&s alt, àrees m&s àmplies afirmen considerar com a vàlid, ue generalit)a el m&s est(s, augmenta com m&s lluny i m&s alt establim seu enfocament en el camp de l'e'peri(ncia, i el punt de vista de la difer(ncia ue es presenta a causa de la ma*or distància, amplada, al%ada de la )ona per prendre factura completa. Si, efecti,a#ent, un sentit ,a all2altend tra,+s de tot l'assu#pte, una relació de l'+sser, l'acti,itat, i estar" co#post lleis a tra,+s de tota la regió de l'e)ist-ncia, des del #+s general, l'9ltAssi#, recent a la #+s especial, .lti#ates suficients, i si la realitat +s diferent, a#4 no#+s e)periencea4ilit& o relacionats cosa ue es pot e)peri#entar, pot pro,ar, a uest principi re uerei) cap pro,a de la se,a ,alidesa, <a ue el #atei) conte)t ta#4+ est" d'acord a#4 el principi, <a ue fluei) natural#ent d'ella. D+u +s un esperit, ue +s Esperit, pode# aprendre de nosaltres, per> ell +s un esperit infinit i infinita#ent alta, doncs 4+, fins i tot en les nostres #ents i els nostres esperits en el regne, són "rees #olt #+s estrets i, graus d'altura. 9#pliar i aug#ente# encara #+s en a uesta direcció, este# a#pliant i l'aug#ent fins ue no ,a #+s enll", de #anera ue D+u se#pre ro#an un esperit co# el nostre esperit, despr+s de tot, el ue fa ue una #ent a#4 l'esperit, i per pu<ar infinita#ent llun& i per so4re de tot, el ue la finitud i la *u#ilitat, l'estretor, l'estretor de les nostres #ents dep-n: 9i)A ue no ane# a arri4ar a un su4li# constant, sense te#ps, en tot espai, D+u; i ue tal, incloent tot can,i, tot el te#ps, tot l'espai en el #atei) sentit ue la nostra #ent can,iU, el te#ps, l'espai co# a for#es del seu pensa#ent , el conei)e#ent, totes les se,es pertinences de les coses ue inclou. El ue teni# en a uestes for#es de les coses ue ens estan les coses, el ue D+u *a en a uestes for#es de les coses, a uestes són les coses, i el ue teni# en ell, ue participa en l'+sser i l'ess-ncia de les coses. D+u co# Esperit d'una relació a#4 el #ón #aterial, la relació de l'espiritual al corporal, pode# aprendre de nosaltres, sinó a D+u co# el #+s general, #+s gran, #+s alt esperit d'una relació a#4 el #+s general, #+s gran, #+s alt del #ón corporal pode# aprendre de nosaltres co# e)pansió de l'esfera, aug#entant el ni,ell de la #ent s'e)pandei) la relació de la #ent a#4 el #ón fAsic i aug#enta la uantitat #+s gran entre l'esperit a#4 el suport d'un organis#e alta#ent desen,olupat, i el porta #+s a#unt pel ue parlar a#4 ell. 9#pliar i aug#ente# encara #+s en a uesta direcció, ens tro4are# a#4 ue l'esperit #+s llarg i #+s alt +s recolFat per l'organis#e #+s a#pli i #+s desen,olupada ue +s el #ón #atei), no *o inorg"nic, per> el con<unt, a#4 l'origen i totes les *ist>ries i destinacions dels po4les. D+u co# Esperit i una relació a#4 els esperits. Per la se,a 4anda els fantas#esE 9i)A no tindrAe# real#ent aug#entat. El D+u de ,eritat i no#+s uns pocs no no#+s tolera cap D+u, i ell no tolera esperit al seu costat, per u- cada #ent en si +s un petit d+u. =+s a,iat, ens fi)e# en nosaltres #atei)os, i prop del petit d+u en les grans. El #eu ull ,eu res del ue escolta la #e,a oUda, la #e,a oUda no sent res del

ue ,euen els #eus ulls, cada un d'a uests #e#4res +s a#4 els seus senti#ents en contra de l'altra es ,a co#pletar, per> tots <unts o4erta a tot el #eu esperit, sap al #atei) te#ps, sa4er tot el ue els seus ulls i les orelles i tots els altres sentits en #i de #anera indi,idual, i encara recull a relacions #+s generals so4re. 9#pliar i aug#ente# encara #+s en a uesta direcció, ai)A ue +s tot ser un a#4 els seus senti#ents, i so4re el pensa#ent, ,oluntat, contra l'altre est" aca4ant, per> estar" o4erta de nou tots <unts en contra de tot l'esperit, i ell ta#4+ sa4r" tot sa4en indi,idual#ent, i encara es dedi uen a les relacions infinita#ent superiors a uns. G no creie# en D+uE *a,er els altres dos PrinFipe negat el seu poderE doncs 4+, co# una tercera pot ser,ir per a<udar i co#ple#entar. El ue ens fa creure en l'"ni#a dels nostres se#4lants, i per a l'"ni#a del cuc, pot en e)tensió correcta i #illora de l'"ni#a del con<unt, ue els esglaons i peces són de tots nosaltres, ane# a fer(nos creure NcapAtol I/M. Bo o4stant ai)>, si l'altura de D+u so4re el #ón tenen lloc en un aug#ent infinit en la uantitat ue teni# la nostra #ent so4re la #at-ria i so4re els sentits inferiors esferes poden ad<untar des del punt e)periencial de ,ista en si #atei) ( i no o4stant ai)>, continua sent la paraula l'altura d'un so sense sentit ( uan es col Q loca en una sufici-ncia de D+u so4re el #ón, als uals s'aplica cap punt de ,ista ia l'e)peri-ncia, de #anera ue el principi +s a4andonat, i per a uesta cancel Q lar el pont de la idea i de la conclusió ue ell, i tots parlen de D+u seguei) sent un 4al4oteig inco#prensi4le. L'*o#e can,ia de dia en dia part d'aspecte, total#ent en els Dlti#s an&s, el seu cos, torna al #ón e)terior, i treu d'ella una no,a, i l'"ni#a no +s no#+s un ,erKn!pfendes, sinó ta#4+ #aterial i la for#a de la relació can,iant, principi de cos, #+s r"pid els can,is 4iol>gics, tan ,A,id +s l'"ni#a en el cos de l'*o#e can,iant aug#enta gradual#ent d'una etapa de la ,ida a un altre, est-s, el cos es desen,olupa, i a#4 el cos de l'esperit. 9#pliar i aug#ente# encara #+s en a uesta direcció, a continuació, s'o4re la possi4ilitat ue la #ort en lloc d'un no#+s un can,i #+s r"pid i plLtFlic*erer gradual i parcial del cos i per tant el r"pid ascens d'una no,a etapa de la ,ida +s. L'"ni#a est" ara no no#+s s'inserei)en en un punt del #ón #aterial, per> el principi conscient i a#4 cinta ad*esi,a un cercle d'acti,itats fAsi ues ue pugen i 4ai)en, s'e)pandei)en i contreuen, i per u- no es pot anar d'e)cursió. Et uedes ador#it sota el llindar, llu#s de la consci-ncia, s'ai)e uen en les gu"rdies so4re ell, i ara són #+s cars a uA, i l'*o#e +s tota ull, ara ue ell +s tot orelles, per> ara *o fan de punta co# en un punt , lla,ors l'"ni#a est" total#ent centrat en un punt, i ara s'estan estenent, lla,ors este# separats, i ara es retira co#pleta#ent a l'interior, i l'"ni#a es perd en els seus pensa#ents, i ara estan tornant a la part e)terior, i respecta,a #+s el #ón e)terior. 9i)A, l'"ni#a seguei) cada gir i tornada de la ,inculat a tra,+s de les se,es acti,itats, o dire# al re,+s, seguei)en cada gir de l'"ni#a? 4"sica#ent seguei) cap dels altres, per> un ,a a#4 l'altra, i uan i on el ci# d'a uestes acti,itats, cul#ina al #atei) te#ps la ,ida de l'"ni#a, ue es pot deno#inar al seient respectiu de l'"ni#a. 9#pliar i aug#ente# encara #+s en a uesta direcció, <a ue l'opinió ue, si

l'"ni#a t+ d'a uest costat ,iat<a d'a uesta #anera en una petita part d'un tot, ue ,a passar #igrar la #atei)a en la #ort no#+s en una part #+s gran i en enda,ant no du4ti en o4rir a la #atei)a ',agar ll. Pode# destruir ualse,ol part del nostre cos, fins i tot el cer,ell, no +s #assa al*ora, de #anera ue l'"ni#a no #or, ella fins i tot no patei) #entre la resta del cos encara t+ els seus #it<ans de representació. La destrucció de la part dan&ada +s encara la #illor #anera de destruir el #al uan els #it<ans de representació es tro4en en ,igor. 9#pliar i aug#ente# encara #+s en a uesta direcció, a continuació, s'o4re la possi4ilitat ue fins i tot si el nostre cos sencer a la destrucció cau, no #or, la nostra "ni#a, de #anera ue no patiran pel cos #+s gran de la nostra part del cos, co# el nostre "ni#a +s una part de l'"ni#a d'a uest cos, ta#4+ significa ue l'organis#e *aur" de garantir la se,a conser,ació, i ue a uesta ser" l'Dlti#a, segons el ue disposa la naturalesa de les coses, significa destruir tots els dan&s de l'edat i la #alaltia. Penseu en la possi4ilitat d'una i#atge en la nostra #ent. El cos +s l'esta4li#ent de les su4st"ncies, els sucs, les forces, la sensació de l'"ni#a. La i#atge s'apaga, els #aterials, els sucs, les forces de dispersió de nou en el cos, es recullen ue, sense la sensació entra en el record de la sensació, entra en una no,a i #+s alta esfera de la ual els conceptes i les idees tei)ei)en, un, tro4ar en ella a#4 els records de tots els altres i anteriors i#atges i els a<uda a la ,ida superior fins i tot tei)ir a#4. 9#pliar i aug#ente# encara #+s en a uesta direcció, per la ual s'o4re la perspecti,a ue, fins i tot si la nostra i#atge de cos sencer desaparei) i les se,es teles, els sucs, les forces de nou es dispersa en el cos gran, ue es presta,en a no#+s Erinnerungsnac*Klang a uesta ,ida la ,ida de passar" Esperit ue *a donat al nostre cos, l'"ni#a, i a#4 tots els ecos d'altres i ue *an partit a4ans la gent, +s a dir, les se,es "ni#es d'un altre #ón, la ,ida superior d'a uest esperit a<udar" a tei)ir. I co# ue el Erinnerungsnac*Klang la i#atge s'aferra a nosaltres en un 1irKungsnac*Klang, la i#atge fAsica *a dei)at despr+s de la dispersió en nosaltres, el Erinnerungsnac*Klang nostres ,ides a un 1irKungsnac*Klang, dei)ar la nostra ,ida fAsica d'a uest #ón al #ón. Iui ,ulgui ergr!4eln e)acta#ent on tro4ar al #ón, el cos del 'ran Esperit, la no,a seu de la nostra "ni#a, i co# dissen&ar la pri#era ,entrada ( i a4ans ue ell *a ergr!4elt ai)>, ta#4+, +s ue no ergr!4eln ( on en el cos de la petita #ent, les parts de la gran, per tro4ar el seient de la #e#>ria, i co# *a,ia dissen&at, per> si pot ser #olt de te#ps a4ans ue ergr!4eln l'un i l'altre, i la !estió <a no es tro4a a#4 l'G4, conei) no#+s per> on i co#. I per on i co# l'e,id-ncia de la idea i la conclusió són suficients per tro4ar a la nostra PrinFipe. N3f. Cend 9,esta. $. III.M El nen a4ans de n+i)er es ,a tancar *er#-tica#ent a l'Dter, a#4 l'es uin5a#ent de tota la ,ella colla ,ida ( se#4la,a ue la se,a #ort ( ue surt en un nou lliure, no arrencada de l'anterior, per> la #atei)a en,oltant, I#peri, i corre lliure#ent a#4 els ue ,an arri4ar a la #atei)a etapa de la ,ida. ( 9#pliar i aug#ente# encara #+s en a uesta direcció, co# la ,ista ue a#4 l'es uin5 del nostre present colla ,ida ens o4re ( de nou, pel ue se#4la la nostra #ort ( en una encara #+s lliure, a estrenar, i no

arrencada de l'anterior, per> la #atei)a a#4 #a<or cercles de tanca#ent, regne, i tot i ai)A tenir la lli4ertat d'associar a#4 a uells ue esta,en en la #atei)a etapa de la ,ida. I ai)A pode# co#en5ar des dels #+s di,ersos punts, i no re uerei) res, co# l'a#pliació i #illora d'acord a#4 el nostre principi, ens tro4e# en l'a uA i en el #+s all" fora, no en oposició, sinó so4re la 4ase dels fets de la ,ida en si, res *o necessiten, <a ue dei)en el principi d'anar per l'"ni#a #+s enll" de la rede#pció o sal,ats per inco#prensi4ilidades i contradiccions a la ,ista. En la #atei)a fundació ta#4+ la creen5a en +ssers superiors s'ele,a. 9i)> ,a a #ostrar 'I en un capAtol seg!ent. NI/.M Ells diuen; Per> ual tu construir una *ip>tesi, de l'altra, la se,a *ip>tesi de la ,ida futura en la *ip>tesi ue el #ón ue ens en,olta el cos d'un esperit, i el nostre cos +s la part del seu cos i de la nostra #ent una part del seu esperit. 9i)A +s, e)cepte ue el con<unt d'a uestes *ip>tesis ue fluei) d'un PrinFipe ue cap *ip>tesi. Bo o4stant ai)>, per u- donin suport de #anera recAproca, no dis#inuUt, per> ,an co#pletar la se,a ad*er-ncia. I a uA entra en consideració, ue en realitat seria e,ident per si #atei), encara ue ningD *o ,a pensar, <a ue no depenen de ue el principi ue, uan es tracta de l'ensen&a#ent dels #+s co#uns, #+s alts, els Dlti#s detalls al principi de la generalitFació , e)tensió, aug#entar el suport de la part inferior de l'e)peri-ncia, no indi,idual#ent, i #+s ta#4+, per> *a de e)pandir tot en la conne)ió en la direcció apuntada per l'e)peri-ncia i #illorar, no *auria d'*a,er una correlació de la #+s alta, els Dlti#s detalls, fins i tot la de fet, no#+s e)istei), i per u- +s, de fet, no#+s en conne)ió. La nostra ,ida d'un altre #ón es pot tro4ar per a uests #it<ans no#+s uan ens tro4e# a#4 D+u i els +ssers superiors de la #atei)a #anera, i les idees de D+u i els +ssers #+s alts pot ser dissen&at i desen,olupat no#+s 4astant d'a uesta #anera uan este# en relació a#4 la idea desen,olupar des de la nostra ,ida futura. @s el #ón, la terra per donar(nos una to#4a, es perdr" a la #ort de l'"ni#a a#4 el cos d'a uesta to#4a, +s el #ón ue ens en,olta +s el cos ,iu de D+u, i la terra per donar( nos una part d+u ani#ada d'a uest 3os, +s l'alt =+s 4ai) en el i, final#ent, tot el eingetan a uA, <a ue en D+u, de #anera ue +s la nostra #ort si#ple#ent sent un cas especial del #eta4olis#e i el can,i seu espiritual en el cos ,iu de D+u, una ca#inada de l'estreta cel Q la a l'altra casa. Des de l'altre costat de la ,ida de D+u i les se,es criatures e)altades perdria #a<or contingut sense la nostra altra ,ida s'in,ertei). Si no són *u#ans, ani#als, plantes a#4 les "ni#es en a uest costat sense ressons de la se,a e)ist-ncia en una ,ida superior d'un altre #ón, +s per a D+u i la natura entre ell i nosaltres el #atei) ue seria per a nosaltres si no est" en nosaltres, pro4a4le#ent l'ull ue ,eu escoltant les orelles, les #ans a les palpentes eren, per> el ue ,an ,eure, escoltar, s'*an introduUt ue no supri#ir" en uns regnes superiors, ,an continuar. El cel indefinida a partir del ual els po4les de so#ni, a uest regne superior en D+u. 9i)A ue tot estigui 4en connectat pres, i tot el ue es pot fer. Per> ai)> *o fa al principi tan difAcil de guan&ar arrels ue tot es pot fer no#+s en a uest conte)t. La

consci-ncia co#una cau 4astant difAcil en una direcció per so4re del nor#al per aug#entar, ue tots en conne)ió, i la #ent es #antindr" co# est" la gent i no o4stant ai)>, +s no#+s en a uesta #ent la #illora contAnua. Per tant, el nostre principi +s desesperadaE Per contra, l'aco#pli#ent de les se,es perspecti,es es tracta no#+s de la #+s llun&ana, <a ue són el #+s llun&", el #+s gran. En ,eritat, a uest principi no +s ni #+s ni #en&s ue un principi fant"stic, i un principi per a les fantasies, sinó ue +s l'Dnic ue pot crear les fantasies en a uest ca#p, fre i regnes, si totes les fantasies en el ca#p de la creen5a 4asada no#+s en el fet ue dei)a. Bo o4stant ai)>, es pot dei)ar en dues for#es, una ,egada a#4 el fet ue l'ela4oració de punts de ,ista dels #+s alts, les coses Dlti#es, encara ue prenen la sortida de l'e)peri-ncia con,incent, per> en can,i li prenen no#+s co# a punt de partida, s'atura all", per la el ue est" en els do#inis acotats finits de la nostra e)peri-ncia, i per tant co4rei)en analogies crues ,olen el #+s alt, passat, #+s general, de #anera ue els punts de ,ista dels #aterialistes i els gentils. Per>, en segon lloc, el fet ue ,ost- di4ui)a les ,istes de les coses ue sostenen el punt #+s de ,ista general, l'9ltAssi#, Darrera con,incent en la #ent, sinó #+s a,iat per prendre(*o co# el #+s general, #+s alt, l'Dlti# del ue es ,iu, +s el transcendental , inco#prensi4le, inconce4i4le a,ergon&it, arrencar de tot, pro4a4le#ent posaria en contradicció fona#ental a#4 tot, de #anera ue la idea pot <ustificar ter#ini i final, de #anera ue els punts de ,ista dels te>legs #+s dog#"ti ues i fil>sofs idealistes. 9 la pri#era for#a d'o4tenir a 4ai), li#itat, indigne, #ai rics, lluitant a#4 altres punts de ,ista de partAcules, punts de ,ista de les coses ue cau al antropo#orfis#e cru, Hetit)is#e, o 4+, ue ,+nen co#pleta#ent perduts.En el seu Dlti# ,iatge un arri4a a sense sentit, ,aga, inco#prensi4le, sense fona#ent, al Q legant en si #atei)a i a#4 la naturalesa de l'e)peri-ncia de les coses, pel ue fa a l'o4<ecte de cap decisió presa co#preses diferent fetes, ,istes de la #+s alta i els Dlti#s detalls. En lloc d'idees i pensa#ents clars ueden no#+s paraules 4uides duren. Iuant a la pri#era ,ariació +s la idolatria crua dels gentils, per la ual D+u +s no#+s una persona #+s gran o #+s fort, o fins i tot #en&s ue un *o#e, un i4is, una serp, un tros de fusta, una pedra, despr+s de les uals precisa#ent en el #+s enll" pendent, co# en a uest #ón, ni #+s ni #en&s, per> la incredulitat dels #aterialistes ue no creuen en D+u i les "ni#es de l'altre #ón, per u- no ,euen res d'ella, i la se,a opinió ue, per u- ells #atei)os necessiten un cer,ell per al seu petit cercle de pensa#ent, un pensa#ent entre el les coses no poden ser i#aginats sense cer,ell. El #aterialis#e *a d'*a,er ni un sol fet ue es ,a #oure les nostres relacions a#4 els principis de l'e)pansió i aug#entar la for#a, tots els seus fets són contraris als punts de partida del ca#A ue conduei) a ella. Per> es contradiu si#ple#ent a#4 el principi de no per#etre l'e)pansió i l'aug#ent de la societat del ue +s *u#". Iuant a la segona ,ariació són a uells punts de ,ista ue tenen ualse,ol de les categories ue s'apli uen a nosaltres, els esperits finits a D+u, l'Esperit Supre# +s

aplica4le, a#4 la ual no can,ia, #+s enll" de l'*a4itació en una situació total#ent diferent, ate#poral al #ón +s, co# despr+s de l'e)peri-ncia ue ualse,ol #ent a#4 el #ón fAsic t+, en una situació total#ent diferent als esperits, co# per l'e)peri-ncia i per pensa4le tenir algun tipus de fantas#es esperits i les ,istes ue es tro4en la naturalesa de D+u o la #at-ria de la a4andonen l'esperit ue li donen a les "ni#es una e)ist-ncia sense cos en el #+s enll", poden #igrar a planetes distants o en un cel indeter#inat aca4at. $ot ai)> tinc per cert entre les fantasies dels fil>sofs i dels te>legs, ue no poden e)istir si no e)istei) el nostre principi. El nostre principi ,a concedir el pas entre dos pen&a(segats, #entre ue el ,ai)ell de la fe, <a ue co#una#ent +s a,ui, l'Dnic ue e,itar )ocar contra l'altre, i est" re4otant entre els dos. Bo#+s una #ica la intenció de fer tot pel d+u, ue pot aplicar( se so4re tots els sentits i pensa#ents su4li#s, el ue +s ,eritat de l'*o#e finit, i despr+s torne# a caure en les i#atges i co#paracions, i ens sot#ete# a D+u #otius ue causen la *u#anitat #+s co#uns són. .na 4ellesa del principi rau en la se,a claredat, la claredat de la se,a e)pressió, la claredat del ca#A ue conduei) a ella, la claredat de les idees a les ue conduei). Gn +s alguna cosa ue no ent+nE D+u, el #+s enll", les criatures #+s altes, tot no es produei) despr+s de prendre co#D, per> total#ent clara o e,id-ncia del co#D clara#ent d'a uesta ,iolació, idees i conceptes. 9#pliació i #illora del fa#iliar +s tota la se,a secret. .na altra 4ellesa d'a uest principi +s ue ens fa independent de les disputes filos>fi ues en l'Dlti#a ess-ncia, l'origen, els principis 4"sics de les coses, el ue ara podria ser fins ara no aporta claredat i confor#itat, no est" en discussió per u- una ess-ncia de les coses darrere de les coses estudiades. Les conclusions despr+s del nostre PrinFipe #antenen ade uada#ent, es podria interpretar els fets en l'"#4it de les relacions de l'"ni#a i del cos en un sentit o un altre, no#+s ue un se#pre recolFen les conclusions so4re el f"ctic, co# les conclusions dels astr>no#s ro#andre fidel no i#porta on estiguis la naturalesa de la recerca de la #at-ria. Per> el principi no +s capa5 d'e,ocar la ,eritat, i no a respondre per si #atei)os. @s un principi de l'operació ue est" en confor#itat a#4 f-rtils, la contAnua i co*erent i perspica5 ue s'opera en la #atei)a direcció. La consideració indi,idual i l'indi,idu pot estar #ala#ent, +s incorrecte, *a d'estar e ui,ocat, pel #+s segur i #+s difAcil co# #+s te#ps es 4asa en l'Dnica ,isió unilateral de la naturalesa de les coses, #ai descuidada ue s'e)pandei) i aug#enta co# #+s a la fi a#4 el seu PrinFipe ,ol aUllar( se del PrinFipe *ist>ric i pr"ctic. Per u- ell +s d'una altra #anera als seus o4<ectes, co# el naturalista a la se,a, ue la lli4ertat condicional su4stituUda per l'e)peri-ncia de ualse,ol altre control, l'acceptació *ist>rica i l'Ds pr"ctic seguir els seus desco4ri#ents per tu #atei). Per> en les coses #+s altes i l'Dlti#a són ells #atei)os a#4 lli4ertat condicional. El ue +s capa5 d'aconseguir cap ,alidesa *ist>rica, no #erei)en guan&ar a uests, i on la coincid-ncia *ist>rica seguei) desaparegut, per> els frag#ents del partit o la tend-ncia *a de ser a la de#ostra4le. El ue no pot la sal,ació religiosa de la *u#anitat, seguei) sent eterna#ent #ala#ent. 9 uest enlla5

seria i el suport #utu dels tres #olt PrinFipe #+s a dir, per> seria #assa per e)plicar a uA. '&&& Una di4icultat. .na de les dificultats, +s so4retot so4re la ual no es pot superar. Ha ue les orelles sordes a la nostra doctrina, i les lleng!es talKing fet en contra de la #atei)a. 9i)A ue ara +s #olt <a ,aig dir en el #eu escrit anterior, ` Mdissoldre l'aparició d'a uesta dificultat, per>, +s co# si <o no *agu+s dit res. I ai)A #'ai)eco de nou la llengua per predicar a fer cas.
`M

Cend 9,esta I. R00ff., R9\ff.

.na sensació d'anar a tra,+s d'a uest lli4re, <a ue *a,ia Zassandra ue tota la ,eritat ue ,an dir, es parla,a al ,ent. Per> uan arri4ar" el #o#ent en u- el #al2are s'infiltra el ,ell punt de ,ista, el ,ent ue 4ufa ara gratuUta#ent, un cop al foc. So# part de la naturalesa de D+u, co# pot la nostra independ-ncia i la lli4ertat consistei)enE I no caigueu nostres pecats i i#perfeccions en ellE Si a uesta relació entre la #ent i l'"ni# +s possi4leE La se,a independ-ncia i lli4ertat, ningD ni tan sols li agrada el sacrifici a l'9ltAssi#, lle,at ue se sacrifi uen a ell ,olunt"ria#ent. 8='agradaria respondre als seus punts de ,ista8, un a#ic e# ,a dir, 8per> crec ue estic una #ica per #i #atei), i no un altre.8 Sigui D+u, i ser lliure, ,ost- sost+ un. Het a4o#ina4le a4o#inació a tra,+s de cada dia al #ón a tra,+s de la ,oluntat *u#ana, en cas ue ai)> sigui de D+u, i a#4 l'esperit de l'*o#e +s la ,oluntat de l'*o#e, u- ser" del D+u santE @s cert, a uA *i *a un pro4le#a, i no no#+s un si#ple, do4le, refor5at per la se,a dificultat de conne)ió. Per> +s no#+s en el #it<"(ent-s i #ig, no en el ent-s perfecta#ent i totes les conse !-ncies del nostre ensen&a#ent. La principal dificultat +s #+s a,iat ue ningD +s tan f"cil d'aconseguir ue per tirar co#pleta#ent i total#ent. I ta#4+ ue no sap el ue la nostra doctrina, en la #a<oria dels casos ,ostno sap el ue ,ol, fins i tot en a uestes coses. BingD ue ,ol i recla#a un D+u ue recla#a una independ-ncia a4soluta del po4le de D+u. Iu- #+s un d+uE 9ra no +s #+s ue en un interior traduir la p"gina de la depend-ncia i la independ-ncia de la ,oluntat de D+u ue nosaltres reconei)e# co# e)tern, i tot el ue en ell *i *a pit<or per al nostre desig de lli4ertat, per> #illor. .n sen&or tenia #olta terra, i en un gran no#4re de serfs, ue ,a *a,er editar el s>l. I ell ,a dir; 6o us dei)ar+ anar lliure, cadascD *a d'assu#ir l'ad#inistració i l'inter-s de la finca, d'acord a#4 la se,a ,isió i la se,a uota de tre4all, i <o e# reser,o no#+s la lAnia superior. Bo, ,an dir els serfs, ara ens afegei) al seu poder, per> si la se,a 4ona pert"n&er a#4 nosaltres, de #anera ue no#+s podria ordenar

seus productes i la se,a audi-ncia fidel. 9 uests ser,ents insensats són els esperits dels *o#es, #illor +s la se,a lli4ertat contra D+u, per u- #antenir respectat co# un soci del seu +sser espiritual. Per al gran 4+ +s l'esperit di,A i el Sen&or dels 4+ns de la ,oluntat di,ina. 9 la nostra #ent, la ,oluntat +s #era#ent els #+s alts, no els Dnics actius auto#"ti ues. Iuants pensa#ents sorgei)en, uantes unitats d'anar sense, de #anera ue es resistei)en a la nostra ,oluntat, en cas ue no #+s encara en l'esperit #olt #+s alt i #+s di,A pot encara ser una gran uantitat d'auto(acti,itat sota la se,a supre#a ,oluntatE G +s D+u consistir en una altra cosa ue la #+s alta ,oluntatE L'*o#e es posa so4re l'esglaó superior de l'escala, secretada per la ,oluntat di,ina les cares de criatura. 9i)A ue era un alt, ue encara *an de tenir #+s profunda en les #atei)es escales en lloc. La ,oluntat *u#ana a la ,oluntat di,ina en l'esperit di,A, a uests ni,ells #+s 4ai)os. Encara ue no est" disponi4le a la ,oluntat del rei, la ,oluntat inferior dels seus sD4dits e)terna#ent so4re, i D+u no +s el rei supre#E ( =+s a,iat, D+u est" en ell #+s ue tots els reis ue cada relació dels Estatuts Socials als seus sD4dits ue no en tenen. Per> lla,ors pot el seu do#ini so4re ells no, co# la d'un rei *u#", una co#4inació e)terna, per> no#+s un +sser interior. La ,oluntat del rei da,ant de tots l'energia e)terna per dur a ter#e un intern en la se,a #ent, *a de ser una ,eritat real de superar la ,oluntat dels su4<ectes en a#plada, al5ada, ualitat d'a uesta nor#a interna. I no#+s per u- el rei +s al*ora se#4lant a D+u i ser,ent preferit de D+u, ue reflectei) l'estat intern de l'infinit, del tot, l'esperit d'a uesta for5a interior del seu Esperit, i a#4 a uest poder interior el lAder e)tern, D+u a<uda a portar la se,a nor#a interna a<udant a adonar(se la dirigida a la #illor de tota la ,oluntat de tota la #ent, pel ue en ell, per> se#pre D+u diferent, ue el seu regnat +s no#+s un no#4re finit i en part e)terna, D+u +s un +sser infinit i una co#pleta#ent intern. El rei, a uesta posició +s en D+u en contra de D+u +s conscient, a la ,egada, la #+s alta dignitat i el #+s alt deure conscient del rei, ue +s el prop>sit d'a uesta posició +s el ,erita4le representant de D+u a la terra, el regne est" en terra fer#a en a uest sentit, i no#+s en a uest sentit, per> pel ue pot ser ai)A, el rei no *a de peu al costat, sinó en D+u, i D+u no ser" un rei en el sentit en u- el %ei no +s D+u. Es diu; 3o# pot la relació entre la ,oluntat de D+u i la nostra ser" co#parada a#4 la relació entre la nostra ,oluntat i els nostres instintsE Bo +s la relació entre la #oti,ació i la ,oluntat se#pre inco#para4le a#4 la relació entre la ,oluntat i l'instintE Si la ,oluntat no +s una cosa indescripti4le#ent superiors als 4rotsE Sens du4te, per> no *o són per u-, si no recla#a #+s ue la ,oluntat de D+u co# una cosa e)traordin"ria#ent #+s alta ue la nostra ,oluntat +sE El #atei) no# no pot estar e ui,ocat a#4 nosaltres, i la desigualtat s'*a de confondre. I res no i#pedei) ue en a4solut inco#para4ilitat nostres instints a#4 la nostra ,oluntat i de la nostra ,oluntat a#4 la ,oluntat di,ina, sinó la relació entre l'aug#ent de la #atei)a, de #anera ue, si es ,ol, la inco#para4ilitat de cada 4ai)a +s co#para4le a la se,a

pr>pia i#portant. Lla,ors, uin +s el nostre ca#A a la nostra ,oluntat inco#para4le#ent superior, la nostra ,oluntat a la de D+u inco#para4le#ent #+s alt ser" capa5, per>, ue +s del #atei) esperit. Per la present, per> la nostra ,oluntat +s lliure, un est" 4uscant per a ell, per> D+u, co# 4+ li se#4li, per u-, +s la capacitat de les retic-ncies contra la ,oluntat de D+u i no la #illor cara, per> el #+s segur signe de la lli4ertat i la independ-ncia d'a uesta ,oluntat. .n fort desig <ust en nosaltres, per> pot tot el ue ,a en contra de #anera interna, per>, final#ent, dirigir les se,es fins i o4<ectius i per ,otar. 9 uesta +s la ,oluntat di,ina ta#4+, final#ent, a#4 tota la ,oluntat *u#ana, fins i tot #illor i #+s segur ue ualse,ol ,oluntat *u#ana a#4 el ue t+ sota de si #atei). 9#4 a uesta finalitat, l'educació, el c"stig i la reco#pensa en a uest #ón i l'altre #ón est" all". 9i)> no +s un te#or, sinó una esperan5a i un consol. Ells diuen; Per> *i *a una ,oluntat *i *a ,oluntat i tot i ai)A no pot e)istir en un #atei) esperit. =+s a,iat, la ,oluntat +s una ,egada per se#pre una Supre#a, per tant, en l'ess-ncia de $e)as, el ue t+. =olt cert, per> i#pedei) ue un +sser supre# t+ a uesta entitat en si #atei)a, i ara fins i tot t+ una ,oluntat superior ta#4+ en si #atei), ue ara no#+s t+ el car"cter de la ,erita4le ,oluntat d'a uest +sser superiorE La part superior d'una torre a la torre +s, tot i pert"n&er a la torre, per> no la part superior d'a uesta torre, i no +s un pic #+s alt i #+s alt en el ca#A, pot ser #+s a,iat en el #atei) sentit, de #anera ue el <utge. I ta#4+ *o +s la nostra ,oluntat, tot i ue se#pre +s D+u, sinó la ,oluntat de D+u i no la ,oluntat del nostre D+u, encara ue potser no +s pro4a4le ue d'acord a la ,oluntat de D+u i *auria. Pode# certa#ent no crec ue en l'*o#e t+ una ,oluntat, #+s d'un altre lloc, +s clar, per u- ell #atei) +s el seu concepte i naturalesa d'un passat en la consci-ncia de la unitat de l'*o#e arrela#ent, a#4 3onstituent, acord final, i per tant una . Dos, per> no un, i dues ,oluntats donarien necessiten dues persones. Bo pode# pensar ue sota la nostra ,oluntat, un altre tindr" #+s espai, +s clar, per u- +s ter#es i la naturalesa de l'Dlti#a font, la punta final de tota l'auto(acti,itat conscient en l'*o#e, una cosa ue tot el territori consci-ncia del #atei) 'o,ern per a uest #it<" en si El #+s alt +s al po4le, #entre ell es tro4a sota l'9ltAssi#, <a no seria el #+s alt, i per tant <a no +s la ,oluntat d'a uest po4le. Per> totes a uestes dificultats ue fan ue un +sser *u#" es al costat o sota de la ,oluntat *u#ana en la #atei)a i#possi4le per als *o#es per#eten ue la ,oluntat *u#ana, a #+s de la ,oluntat *u#ana a la ,oluntat di,ina en el #atei) D+u, +s a dir, sota un sol cap de tots els autors acti,itat conscient en el D+u ue ens certa#ent no una ,egada #+s pro4a4le ue tru ui si ,olAe# el concepte i l'ess-ncia de la esperar" la se,a *u#ilitat i la finitud i 4arreres en nosaltres. Les 4otigues es di,idei)en en D+u, la preocupació per l'indi,idu es dei)a a l'indi,idu, i els regi#ents dels indi,idus són indi,iduals per portar al regi#ent. La ,oluntat #+s alta pot ser la persona no li i#porta, e)cepte en la #esura ue s'aco4la a#4 el con<unt. Iui espera ue la ,oluntat supre#a, de #anera ue un testa#ent +s ue *i *a sota d'ell, esperar en ,a. $an poc li#itat l'In4egriffensein de la nostra ,oluntat a#4 la ,oluntat de D+u #+s alt en el #atei) esperit, l'acti,itat pr>pia, la

lli4ertat de la nostra ,oluntat, sinó ue l'Esperit de D+u +s fins i tot ,a assen&alar a a uesta acti,itat lliure dels indi,idus en detall. Per a tots i per a tots la se,a #+s alta proporcionar", per> no#+s per a tot i per a tots en relació; cada *o#e pertan& a ai)>, i per tant ta#4+ proporciona la #+s alta ,oluntat de cada indi,idu, ai)A co# #illor s'adapti a ella en el conte)t general, l'indi,idu pot actuar co# li plagui, per> si no *o fa, al seu torn, ta#4+ *o far" i actua de la #illor for#a el seu interior, la cura general de D+u anir" all" per portar(lo fins all", i final#ent for5ar el c"stig de D+u per fer( *o. 9ra no tolerar alguna cosa a una idea a4strusa de l'a#or de la lli4ertat, per desco#ptat, ai)> ta#4+, final#ent, tota la for5a con,incent del #al. Per> *i *a nens entre#aliats, i una ,egada ue agraei)en al Pare, per> si se'ls o4liga. Per>, diuen, +s de l'opinió ue so# part de la naturalesa de D+u, no no#+s a la su4#issió de la nostra ,oluntat a la ,oluntat de D+u, i no la fusió de tota la nostra persona en D+u. L'ascens d'una persona en una altra persona, per> contrari als ter#es de la personalitat. ( La crei)ent per desco#ptat, per> no incórrer en ella. ( La presa no #en&s, sinó de co#pro#etre a#4 una altra persona, la persona es tanca auto#"tica#ent i ualse,ol altra persona. ( .n cercle no #en&s altres cercles, per> i#pedei) ue esta,a en,oltat a#4 ells a la ,egada per un cercle #+s granE ( .n cercle no +s una persona. ( Per>, per>, ue tan uin d'una persona, ai)A ue per u- la persona u#sc*lieV4ar #enor ue el cercleE 0+, ,ost- ser" capa5 de fer ue el concepte de la personalitat de #anera ue fins i tot l'entrada co#una en una personalitat #+s alt per no encai)a. Per> +s 4astant ar4itr"ria, de #anera ue un ,ol fer d'ell encai)a, un fil>sof i te>leg cada li ,a 4+ per al seu siste#a, l'Dnica !estió +s no#+s si el ,ostre siste#a ta#4+ s'adapta. Dic, un ter#e de la personalitat, pro*i4ei) prendre en una personalitat superior, pel ue +s no#+s inade uada, <a ue no per#et la relació ade uada entre el nostre i la personalitat di,ina, i per a uest #it<" cap siste#a teol>gic i filos>fic satisfactori. Per a uesta sola raó, no per u- sigui una persona a#4 el car"cter d'infinitud al costat de les persones a#4 el car"cter de la finitud, per> el finit a l'infinit no#+s classificar, no, a #+s d'assignar. I ta#4+ per #oltes altres raons ue no. Per> ara a l'altra 4anda de la !estió en contactar a#4 nosaltres; De uina #anera la santedat de D+u +s co#pati4le a#4 el fet ue ell t+ a#4 els nostres esperits i els nostres pecats i i#perfeccions(*iE 3o# els dos costats del pro4le#a, incloent tant l'e)ecució pen<a <unts. I#agineu no#+s els ter#es de la santedat de D+u pel ue, no +s ue res, per> ue tot ,a a la #anera co# *o ,eie# passar al #ón, i al #atei) te#ps per u- pugue# tenir l'esperan5a ue ,a a les 4ones #etes. Et poses #atei)a escala de la santedat de D+u no#+s l'a#pliació i la #illora de les dades pels uals #esure# el po4le ( els ordene# ue sA, per> a la in,ersa, per #esurar el po4le de D+u; una cosa de#ana l'altra, ( i ,ost- no tro4ar" cap contradicció a#4 la santedat de D+u #olt #+s. Per> ue ta#4+ col Q loca el concepte de la santedat de D+u en la co#para4ilitat a#4 tot el ue +s *u#", óssos culpar a si #atei) ue es tro4a el contingut del seu ter#e no#+s en lots ter#ini, i ue la santedat de l'+sser *u#" en si <a no +s un #odel a seguir en el sant D+u.

La lli4ertat de la nostra ,oluntat pr>pia per deter#inar independent#ent de la ,oluntat supre#a i ue fins i tot tot el contrari, est" en la se,a relació a#4 un in,oluntari per D+u. La ualitat d'una persona, per> <utge# Dnica#ent confor#e a la se,a ,oluntat, <a ue la sola font #+s alta i Dlti#a de la se,a pr>pia acti,itat conscient, no despr+s del ue in,oluntari, ai)A ue el ue al seu partit, aparei) en un #enor "rees de la se,a #ent i se'n ,a.Prou, si la ,oluntat +s tant en ella, ue es dirigei) en el sentit del 4+, s'adre5a als 4ons o4<ectius. Per> a uest sentit t+ l'ordre del #ón, ue +s ta#4+ l'ordre de l'esperit di,A. Es seguei)en <unts si#ple; si la nostra ,oluntat no +s la ,oluntat de D+u, per> no#+s una #ica profunda#ent a la ,oluntat de D+u(de peu o fins i tot el #atei) funciona#ent delin !ent, ta#4+ *o +s el nostre pecat no +s el pecat de D+u, pel pecat d'un +sser +s de la ,oluntat d'a uesta naturalesa i d'altra 4anda, no el pecat d'a uesta naturalesa. E)pli ueu a D+u per pecadors, per u- el nostre pecat +s en el ue e)plicaria la #atei)a cosa, co# una si#fonia per #iVKlingend per u- disc>rdies s'inclouen en ella. Ella estar" all", si no la #atei)a resolució contingut en el #atei). De tal #anera ue espere# de D+u per tot el #al per la se,a pr>pia ,oluntat i sens du4te pode# oferir una esperan5a segura de sanació finita i la reconciliació de tots els #als, si D+u t+ co# resoldre una disc>rdia a les Fones #+s 4ai)es de la se,a ,ida en una *ar#onia superior, si se#4la una disc>rdia cap a fora s'enfronta a ell. Per co#parar la transició #undial a una si#fonia, +s un Ds fre !ent, i tan so,int sorprenent, i#atge. Bo#+s ue no pot gaudir d'a uell en el ual una i#atge finita del tot infinit no pot colpe<ar. 9 les nostres can5ons s'espera ue la resolució d'un acord dissonant de cada costat, o una progressió d'acords in*ar#>nic de la se#pre pr>)i#a. El #arc estret de la finitud, en u- es pren la pe5a, la conclusió en el finit, ue es fi)a a ell ( tot *a de ser tan co#pleta en una *ora escassa, ( e)igei) ue ai)A sigui. Per> en el #ón passant les des*ar#onies es pot arri4ar a tra,+s d'un #il Q lenni per tro4ar no#+s en un segon de la se,a resolució, a tra,+s de tota una ,ida per tro4ar no#+s en un segon la se,a resolució, i poc a poc en el te#ps ue ,e a no,es i a,an5ades graus continuar" en l'eternitat. Per>, uant es dissol en poc te#ps, el petit en una petita escala, el 'ran en el gran d'espai i te#ps: La resolució del pro4le#a es produei) i +s ue es produei) en l'ordre de les coses, la ual cosa +s counteractions reticents en contra, ue crei)en a#4 els #als i, final#ent, co4ert de #ala *er4a, de #anera ue +s no no#+s ,a ai)ecar, per> fins i tot a4olida en el 4+, sA a una no,a font ue +s 4o, ue no#+s es distingei) del 4o ue ai)> es ,a girar i es con,ertei) en la no,a font de 4+ entre els 3ol Q la4oracions pro#ocionals l'ordre general de la font del 4+ superior, ue, al contrari efectes. La necessitat +s #are de la in,enció, i la #are pecat no,a ,irtut con uistat. 9 uesta resolució del pro4le#a no ,a ,onstatten cec, per> co# el #al no#+s t+ sentit en l'"#4it del conscient, de #anera ue a uesta +s ta#4+ la #atei)a resolució pels efectes so4re la consci-ncia i sota la influ-ncia de ,onstatten consci-ncia. El dret *u#" portar" a la consci-ncia en l'ordre *u#" dep-n d'ell, ai)> dep-n d'ell per a la realitFació de la resolució finita de tots els #als. Iui creu en D+u *a de creure

ue la ,oluntat di,ina a#4 tot +s !estió d'arri4ar a la consci-ncia de la persona a c"rrec d'ell l'ordre di,A, tant d'ell ue contri4uir" el #+s alt, #+s general, i l'Dlti#a a, i ue l'ordre *u#" <ust fins i tot una part #enor de l'ordre di,ina era. El po4re *o#e es resistei) a a uesta finalitat, i no es pot resistir, per> en el llarg ter#ini. 9 uells ue creuen en una ,ida eterna, ta#4+ *a de creure ue l'altra ,ida en a uest aspecte no#+s ser" l'acte final de la present, si la part de darrere colpe<ant als nois dolents en els pr>)i#s conse !-ncies de ,ida de les se,es accions i acti,itats #undanes final#ent l'o4ligar" per>, en a uest cedir ordre. I encara ue +s possi4le ue l'un i l'altre a creure, per u- *e# de trucar a la direcció en l'ordre i ,eure en l'a uA i ara. =illorar la generalitFació, i aug#ente# no#+s el ue ,eie#, per u- +s el #+s general, cada ,egada #+s alt del ue ,eie#, i pel ue ,eie#, les #+s generalitFades <a fins i tot en a uest sentit, s'estenia, els aug#ents co# #+s ens #ire# en general, l'a#plada, l'al5ada. 9 uest +s el principi de l'e)peri-ncia de fe. Per desco#ptat, si pogu+ssi# pensar i esperar ue D+u ens desit<a a la #anera dels *o#es, ,ole# pensar de #anera diferent i desit<a, co# +s co#pati4le a#4 els punts de ,ista del #ón, +s ue pense# ue e)terna#ent dependent o inclosos en el #atei) per ell ,a ser , li agradaria a nosaltres pensar tot el seu +sser l'*ar#onia interior tan perfecte, ue ,ulgueu tro4ar l'e)pressió e)terior d'a uesta *ar#onia en el #ón dep-n ue el s2ing i l'estat del #ón, i el desig de la perspecti,a d'una resolució distant de tots els #als de tot el #al igual a si #atei) allun&at del #ón. En ,a, D+u no +s co# seria a uest tipus de pensa#ents i desit<os en #ent. El pro4le#a +s ue ,a per a uA co# un Leue rugent, i no a<uda a parar les orelles a4ans d'ella, i per tancar els ulls. 9ra ens pregunte#, co# tot D+u, creador del cel i de la terra i de l'*o#e i de l'esperit *u#" ( un pot tenir la creació co# e)terna o interna ( el #al en el #ón, i a uest tre#end tre4all per ele,ar de nou no#+s per redi#ir(nos, per conciliarE SD+u ,a crear el #al gust, ell ,a ad#etre de 4on grat, o es tracta d'un aspecte in,oluntari de la se,a e)ist-nciaEBo#+s ueda a uesta opció. Per il Q li#itada causa de la 4ondat de D+u, re4utge# la pri#era, per l'a#or il Q li#itat o#nipot-ncia de D+u el tercer. 9i)A ue t+ el #al, el pecat, ,a ad#etre. Per u-E Per la lli4ertat creatural de dei)ar espai, sA, pro4a4le#ent, per u- a fi de tenir tan sols pel 4+ de les criatures d'a#or ue ell pogu+s esti#ar, pel ue ,an *a,er de ser ell la lli4ertat igual. 3o# es pot esti#ar el ue +s co# una #" uinaE 9#4 a uestes i altres raons ue ,ost- est" 4uscant a la persona l'ad#issió del pecat per D+u per fer(los entendre. 9 #en&s, +s clar, l'educació, la llei i el costu# rics del po4le, en la #esura en u- s'apli uen a la dreta, ue per#eten a la gent la lli4ertat no#+s en el 4+, i si s'escau, la for5a i en la #esura del possi4le, les #atei)es persones en a uest sentit. Bo#+s D+u, ue ell no pot pecar o ,ol pro,ar(se a si #atei) no#+s la lli4ertat o 4+ s'*a reser,at el dret de 4ona gana a la gent, la se,a pr>pia i#atge, de la #atei)a lli4ertat, *an dei)at al ue pro*i4ei) a la se,a llei i #ana#entsE Per u- no se li per#etr" tenir la lli4ertat no#+s en el 4+E .n *o ,eu; $a#4+ *i *a una lli4ertat tan uiet. ( Per>, diuen, ue no co#pliria el concepte de lli4ertat plena. ( Jo +s, per> D+u ai)A ue li ,a lle,ar la #ala #it<ana uan la #eitat *o o#plia. ( Per> no *o era, a#4 una lli4ertat de la criatura dep-n de la naturalesa de la se,a finitud i l'altra al

llarg de su4stancial#ent. ( 0+, co# diuen la #atei)a cosa ue <o dic; Ji *a alguna cosa en contra de la ,oluntat de D+u pot ni tan sols, de #anera ue un t+ per> D+u Dlti#a e)cusa a#4 u-, uan fer(*o 4+ inicial#ent acusat residus, a tota la disculpa ,a fer innecessari, +s a dir, la El #al +s despr+s d'una in,olunt"ria, li, per una necessitat #etafAsica all". Seria ,eritat ue el pecat D+u, el #al #oral, ,a ad#etre a la lli4ertat d'a#or de la criatura, on, per u- el #al fAsic indescripti4le, ue respon a les criatures lliures sense lli4ertatE ( 9 uest +s el c"stig dels seus pecats all". ( Per> castiga un *o#e a causa del ue per#etE $a#4+ infern etern pels pecats te#poralsE Si dei)a ue els nens porten el c"stig de la culpa dels paresE Ell ta#4+ ,a i#posar una de,astació sense distinció so4re els <ustos i els in<ustosE Si es ,ol e)plicar a#4 +ssers *u#ans, pel ue *a de tenir el #+s alt, #+s no4le i el #illor ue *i *a a la *u#anitat, en D+u l'e,id-ncia, i si ,ost- no ,ol ue l'*i e)pli ui, per u- D+u est" #+s enll" de tots els #otius *u#ans, pel ue *a de no esti#ar(lo, sancionar i dei)ar la ,en<an5a, co# la gent ue ni tan sols utilitFen la se,a superioritat a la *u#anitat, #anca d'*u#anitat ue se'ls atri4uei)en, en u- el tir" *u#" +s un patró de 4en,inguda. I el pati#ent dels ani#als ue no poden pecar, per u- són ta#4+ a la pena del pecat, o per a la ue <a estiguin encara all"E ( 9 uest +s un dels #isteris insonda4les de D+u. ( 3o# durar" tota l'e)plicació d'un #isteri inescruta4le, +s no#+s un 4ri, ue tanca el seu ca#A a tra,+s de la confessió de no tenir sortida des del liderat al nostre ,oltant en una ca#4ra fosca. Despr+s de tot ai)>, <o preferei)o <ust a4ans a causa de la se,a claredat si#ple co# $rLstlic*Keit, co# a conse !-ncia natural del nostre principi, l'altre punt de ,ista, ue el principi general del #al, fins al punt tal ue *i *a al #ón, sense tenir en co#pte, no de D+u, sinó de la se,a ,oluntat +s , la se,a ,oluntat i no no#+s t+ la tend-ncia +s #illorar cada ,egada #+s i ue sigui el #it<" d'un #illor cot)e, no +s diferent a les persones ade uades es, no#+s en l'altre, el ue fa ue el concepte del Supre# la resta d'ell +s ue no es co#plei) en el #o#ent, no t+ cap #al indi,idual, #+s a,iat, +s infinit co# +s, no#+s en l'infinit de l'espai i el te#ps en tota la relació del ue +s en ella s'identifica, en a uest sentit, tracta d'arri4ar i, final#ent, *a for5a ue tot *o con uesta . Bo es discutei) ue significa alguna cosa de l'o#nipot-ncia, no D+u ( per u- tot el ue passa se#pre passa no#+s per D+u, en D+u, per> sacrifica una #ica de l'o#nipot-ncia de la se,a ,oluntat supre#a. Per> no#+s significa sacrificar tant ue este# possi4le la confian5a ,erita4le en la se,a ,oluntat a cada estació #+s alta i Dlti#a ( #enor per a cada un, per> ta#4+ *i *a #enor #oti,ació i forces inferiors en D+u ( per recordar. Els ue fan el #al, <a sigui causat per D+u el lliure al4ir o entrada gratuUta, pot e)istir, per la ual cosa res ser" pri,at de la se,a ue ,eu en el seu testa#ent en fer(*o una #ica #al,at ,ol o per#et ue de 4ona gana. Iui ,a crear el #al independent#ent de la ,oluntat de D+u en D+u pot e)istir ue no retenen a uest desig, co# a les persones ade uades, co# un #al pura#ent antag>nica, i confiar a#4 plena confian5a ue, encara ue el dret *u#" a ,oluntat tant poder, el #al en els petits cercles del ue dep-n d'ell per can,iar per a #illor Nen l'actualitat no +s

possi4le, +s clarM, la ,oluntat di,ina, arri4ant a gaire4+ tot, final#ent tot +s capa5 en a uest sentit, i Nell ta#4+ li agrada una eternitat la necessitat de refor#ar el #al infinit d'un #ón infinit i curarM, per> ta#4+ tro4aran #it<ans finits de la correcció i la curació en la plenitud infinita dels seus recursos finits, per cada #al,ats +ssers finits finits. $an#atei), la #illora i la curació de tots els #als al #ón pot ser un ideal, per> la realitat ,a a la tro4ada #+s i #+s en el ca#A de la finitud. $+ per> el caos <a es ,a aclarir en l'esplendor del cel 4lau, les estrelles 4rillants, la terra en flor, les idees cristianes *an trio#fat so4re el paganis#e cru, i <a no e)istei)en les tortures de la cort? podrien estar en la #ar)a de les coses un cop les tortures naturalesa pot reduir o parar. =irant a la totalitat, i el progr+s +s encara ,isi4le. I suposant ue no fos ai)A, tindrAe# *onrar D+u #+s per la creen5a ue un #ón ue capa5, de#ostrat cap #illora despr+s ue ell ,a ser capa5 de crear, #illor encara, uan in,olunt"ria#ent desgast tals(*iE G dit ue darrere de la #al curada i reconciliada se#pre nou #al ,a sorgir de la raó de les coses, de #anera ue l'o4ra de D+u no no#+s no aca4a,a #ai, per> #ai dis#inuiria, ( 6o no dic ue *e penetrat el secret final al respecte ( +s reduir a con-i)er el consol del ue es ,eu afectat pel #al, ue no no#+s el seu #al, sinó ta#4+ per tot el #al ue est" crei)ent darrere d'ell, la curació i la reconciliació co# el seu Dnic dia ue passi ue ens ,eie#E Són totes les criatures en D+u, sent a D+u dins seu tot el #al, #oral, fAsica, el porten, uin no# ,ol se#pre, incloent la #e,a, i ue se sent co# la se,a pr>pia #aldat, sinó la se,a 4ondat i la satisfacció s'indica en la resolució conne)a tot el ue ell sent co# discordant a les regions #+s 4ai)es del seu +sser, les accions, i no porta el seu ,estit dirigei) al respecte la certesa del co#pli#ent en si #atei). Pot ser el #eu no +s dolent el #atei) ascensor, ue no pot estar sol ta#4+, per> ell pot ai)ecar un #en&s ue pot fer a#4 altres coses, per l'Ds continu dels seus recursos per fi ai)ecar i final#ent *a d'ai)ecar, en cas contrari, continua sent seu. 9 #+s fer#a i #+s forta al #atei) te#ps no *i *a consol en el pit<or sofri#ent, i crec ue una #ica de te#ps en u- el ,aig tro4ar. Per a ell pode# cr+i)er si no +s suficient, per u- ell ,a so4retot, co# D+u s'est+n so4re tots, i la nostra altra ,ida en a uest #ón en el de l'etern D+u, ell lliura la #ort de el co#en5a#ent d'una no,a ,ida eterna en el seu La ,ida porta un nou #it<" ue co#encen. Per> no#+s per la posició en D+u, i no #+s de D+u, a uest consol pot ser tro4at, no#+s per u- es col Q loca sota una o#nipot-ncia ue pot ai)ecar tots els #als i, final#ent, en relació, i una ,oluntat ue es destina per als fins d'a uesta o#nipot-ncia, la forces d'a uesta o#nipot-ncia es dirigei), no sota una o#nipot-ncia ue podria tot #al entrin co#en5ant i##ediata#ent o pu<ar de for#a indi,idual i una ,oluntat ue no ,ol el ue ,a poder a#4 a uesta o#nipot-ncia. 9 partir de la creen5a co#una a,ui dia +s la confian5a fer#a una necessitat, ue sens du4te +s tan gran ue supera les #a<ors parado)es dep-n de D+u no#+s a les necessitats d'a uesta confian5a, per> alguns desesperats fins i tot a#4 a uestes contradiccions. Dóna(li la ,oluntat de D+u d'acord a#4 el nostre principi de no #+s ni #en&s ue el ue un ,oluntat supre#a so4retot *u#", les sortides de la

consideració de la ,oluntat *u#ana, +s, i es tro4aran per superar *i *a #+s contradiccions, +s la ,ista #+s ric consoladora de la ,oluntat de D+u pot construir, i ,euran en aug#entar la claredat de ,isió per il Q lu#inar #+s i #+s. Ells ,olen posar #+s de la ,oluntat de D+u, i ,ost- ,eur" contradicció a#4 aug#ent contradicció, i no#+s es tro4en en l'enfos ui#ent de la #irada encara rescat de confian5a. 0+, cal dir ue D+u pot fer el ue ,ulgui, per> ell no#+s ,ol el ue pot, i *i *a #olt ue ell no pot, ell pot ,oler ni el #al, ni pot ele,ar a la ,egada, per> ,ol ai)ecar tan llun& i tan r"pid i tan co#pleta#ent co# li sigui possi4le, per> en a uest e)*austi,itat escoltat una eternitat. .n 4usca la o#nipot-ncia de la di,initat ser" igual en cada cullerada, i descansa la ,olta de la tassa. BingD pot ,eure D+u, i tants negar D+u. .na de les raons #+s co#uns i #+s forts ue *o neguen, per> +s ue no puc ,eure adaptada al #ón ue ta#4+ corresponen a l'assu#pció d'una 4ondat sense lA#its i l'o#nipot-ncia il Q li#itada d'un D+u fet( ue #ane<a, per> despr+s d'estar ensen&at tant per co#4inar les condicions en la #ent de D+u. Dei)eu ue la condició de l'o#nipot-ncia de D+u caigui sense fons, i la raó en contra de D+u caur" a#4 ell. 9 continuació podr" ,eure l'ordre del #ón, <a ue correspon a l'e)ig-ncia d'un 4on esperit ue go,erna el #ón d'acord a#4 les lleis en el sentit de prop>sits dins del significat de les idees. Encara 0+, co#, ue es ,a perdre la lli4ertat del regne *u#", ta#4+ estan a4sents en l'ad#inistració del #ón, per> pel poc ue li poden negar l'esperit *u#" i seran, per tant, ue tro4a a faltar la lli4ertat d'ells, ell +s la #ent di,ina i seran, per tant, pot negar. Per>, ui es tro4a la lli4ertat de la persona, +s tro4ar co# una #a<or lli4ertat en la creació i la *ist>ria del po4le, i una depend-ncia pot recon-i)er a partir d'una lliure co# la d'un no(lliure al4ir de la #atei)a. $a#4+ pot ser una tercera, ue t+ lloc l'Dlti# punt de la unitat de la llei i la lli4ertat en la ,oluntat de D+u #atei). 9i)A ue la !estió de l'e)ist-ncia d'una #ent i de la ,oluntat di,ina i regnar al #ón no dep-n de la !estió de la lli4ertat. I ens agrada dei)ar a uesta !estió fosca ue 4arre<a la se,a foscor en tot el ue ells #atei)os 2orein #escles despr+s aparei)en, no *an d'interferir a uA. 1underlic*, per>, ue per so4re de tot all> ue la ,oluntat del po4le li ,a negar la lli4ertat sense poder negar ai)A l'e)ist-ncia i el tre4all de la ,oluntat *u#ana, sinó el fet ue ells neguen el #ón la lli4ertat de negar l'e)ist-ncia i el funciona#ent d'una ,oluntat di,ina en pot significar. I u- +s diferent el passat tota l'o4<ecció ue *e# considerat el #+s pesat potser en contra de tota la nostra doctrina, co# una o4<ecció a la paraula #+s 4onica en la doctrina 4A4lica ue ,i,i# en D+u, i ens #o,e#, i són, i ell en nosaltresE 17M ue d'una altra #anera la nostra doctrina, co# la clara interpretació d'a uesta paraula, una paraula ue porta la paraula fidel, pro4a4le#ent, a la 4oca, per> no al cap i el corE En cas contrari, podrien portar als continguts d'a uesta doctrina al cap i el cor, ue +s si#ple#ent res #+s ue l'e)plicació i conclusió d'a uesta paraula.
17M

Hets 17, PO

@s una paraula, la #atei)a fructAfer per als senti#ents, pensa#ents i accions, la

#atei)a saluda4le i igual#ent 4ella, igual de si#ple, clara i ,erita4le uan es pren tal co# +s, #entre ue la #ent *a portat tots els poders, per la ual cosa s'ent+n #ala#ent, ue es #arcei)en i s'asse uen seu fruit i la se,a claredat s'apaga. Per> +s no#+s la paraula cap d'un teore#a #+s general. Poden els esperits dels *o#es ue ,iuen en el #+s alt esperit, ar#adura, sigui ai)A, fins i tot #+s alt ue els esperits dels *o#es en el #+s alt esperit pot ,iure i #oure, ser, i poden 4ai)ar al superior, per tant, en el #+s alt de ser. I ue ai)> no +s conce4i4le ue en realitat +s ai)A, +s el ue ara considere#, co# ,eie# reflectei) els esperits celestials en els seus cossos, co# reflectir les proporcions dels esperits celestials en les proporcions dels seus cossos, i co# a#4 la realitFació relacionada de refle). &5. !'ànima de les estrelles i el món. -. /i /a cossos celestials, i cossos terrenals. ,er+ una altra la gl+ria del cel i el terrenal &s una altra.- (. Cor. 01, 23) L'opinió ue els cossos celestes in2o*nen ta#4+ "ni#es celestials, el #ón d'a,ui se#4la tan estran& ue no pots dei)ar de preguntar(se co# podia un #ón anterior pot se#4lar tan natural i no#+s ser capa5 d'aturar, +s preguntar si una Spa$een #ón tornar" a apar-i)er co# a natural. $otes les raons ue ara es pot esta4lir per al re4ot i la dispersió en les ro ues de l'opinió petrificat ue la terra +s una pedra. 9 uests ona e,anescent tindr" a uest destA, per> la roca +s final#ent sota la 4ugada i la tardor, i un #ar ple de ,ida fer(*o. .n no pot doncs fer llistes ue s'agita l'ar4re, les po#es, ue la tardor passada per si #atei) en l'Dter, cal posar <ust a sota de l'ar4re. Per> e# nego se#pre 'de nou per ,eure si alguna cosa est" #adur. Les fulles <uguen al roure, i pensen ue no era #+s ue el agafador regular per al seu <oc. Per tant, el #eu po4le encara a,ui a#4 la terra, i són tan cecs co# les fulles. El petit punt en el pastAs +s en ,a de la se,a posició, i la persona a la terra +s tan ,a de la se,a posició, i +s un so#ni igual de ociós, ue estan per so4re d'a uell en u- es tro4en. L'ull *u#" +s una part de #ires d'un ,ident +s ta#4+ una part de #ires d'un ,ident, per> ell no *o ,eu. 9,ui la ,isió del #ón t+ l'ull de la pu5a en els toros, la pu5a #antindria el toro per la ,ida uan ,a pu<ar co# una pu5a a#4 les puces. El toro, per> est" can,iant a poc a poc a#4 els 4ous de la ra#aderia, seguint o4edient#ent la lletra dels pastors. El Hic*te anci" ,a dir una ,egada; 8$ot el ca#A de la realitFació de la *u#anitat a uA a la terra, no +s altra cosa ue una ue es re#unta als punts en u- es ,a situar en el pri#er #o#ent, i es proposa no +s #+s ue un retorn al seu origen no#+s a la *u#anitat. per a uest ca#A pel seu propi peu, pels seus propis #it<ans, *an de tornar a fa#iliaritFar(se a#4 el ue *an estat sense culpa de la se,a part tot, i per tant, ,an *a,er de dei)ar de ser(*i 8. NI' a,et, Els principis de l'era actual, on tot tipus. G4res

VII p 1PM Hic*te diu present, per u- a uells fe natural, ue nei) per ai)A dir(*o, el #ón ue <a no e)istei) en el #ón ue sorgei)i, i diu a la ,egada, de #anera ue *i *aur" en el #ón dels adults de nou. Va sorgir a partir dels ni,ells #+s profunds de la naturalesa aparent raó, re,elada en el seu cas, no#+s *a anat a un dia de nou en pri#er lloc anar a#4 #+s 4rillant, #+s clara, #+s alt, de la *u#anitat #atei)a interna#ent no #eritats, la consci-ncia, la consci-ncia de les se,es raons, la totalitat del seu contingut ric i les se,es conse !-ncies i, a continuació, en ,irtut d'una filosofia i de la teologia persistir ue són rics a#4 la se,a recent#ent ad uirit a la #", #entre ue ell +s ara, *a,ent ocupat per les forces a#4 les ue interactuen la #" per la cele4ració dels uns als altres. Encara ue no tant ue l'esperan5a del seu nou despertar seguiria sent total#ent dependent d'un futur re#ot. Bo *a <a llan5at despr+s d'un so#ni llarg i profund en la #e,a fe un ull 4rillant de nou, i el sol es lle,a, i un altre ull seguir". I uan e# #iro a#4 i#paci-ncia tot sol, estic tractant de despertar per dor#ir, si +s ai)A s'agita a uA i all". Infor#ació general '<os', reco#pte de 19' i de, ai)A ue real#ent no *e protestes. Per contra, lM El superintendent de la policia ,ienesa, PM un colon ale#an&, ue s'*a traslladat als Estats .nits, i RM un co#erciant de les bndies Gccidentals, ue ,iu a ParAs, tenir Na#4 pres-ncia aleat>riaM personal#ent sense reser,es a#4 #i als ensen&a#ents del Cend( 9,esta l'"ni#a de les estrelles conegudes, lle,at ue l'a#eric" del nord d'9le#an&a es ,a dur a ter#e la posició de l'*o#e en l'esperit de la terra #olt poc de#ocr"tic, i e# ,a suggerir i#portants can,is constitucionals, ue e# ,a agradar per> no ,aig re4re. Iuines són les perspecti,es per a una ,ista nadó el #atei) 4at les pri#eres arrels a tra,+s de les terres i els #ars re#ots: I uina ,ergon&a per als fil>sofs i te>legs, per precedir els consells de la policia, colons i co#erciants d'una idea d'a uestes coses per ,eure: =+s ue en to de 4ro#a, per> de#ostren els e)e#ples anteriors, als uals encara podien afegir alguna cosa ue la ,ella fe #atei)a naturalesa, des de la filosofia i la teologia, co# *o +s a,ui en dia, a principis de ,ista co# a ,erita4le per tot arreu, no est" en contradicció a#4 tanta for5a no en el ue ueda de natur2!c*sige# 4"sica#ent el ue +s sens du4te prou petit per ser capa5 de fer arrels en el necessari llaurar de nou. I ai)A aprofito de nou l'arada per llaurar a terra recalcitrant, el #+s profund i #+s profund a la inte#p-rie, sota la influ-ncia del cel, per desco#ptat, +s el conreu #+s efica5 i fruc*t4ringendste, a la final ta#4+ dep-n de l'-)it de l'apro,ació d'a uest arada. 8L'*o#e +s la #esura i el di"#etre de la creació.8 9i)A co# la inspiració de l'*o#e de la sortida i la 4ase per a la ,ista de la inspiració de totes les altres criatures ue *a4iten a la #atei)a terra a#4 ell for#es, t+ l'ani#ació de la terra de la sortida i la 4ase per a la ,ista de la inspiració de totes les

altres estrelles, u- fer a#4 la terra al #atei) te#ps *a4itar el #atei) cel, per a l'ani#ació de la pr>pia terra, per> la inspiració de l'*o#e t+ de nou per for#ar la sortida i la 4ase. 9i)A ue +s a uA, el fet de la nostra pr>pia inspiració, a la final dep-n tota l'estructura del circuit. Per desco#ptat, ,olen encara #+s recent#ent alguna analogia de la terra tan poc per#As a#4 altres cossos celestes ue ni tan sols els agrada ad#etre l'*a4ita4ilitat d'altres cossos celestes so4re la 4ase d'a uesta analogia. I de fet, la conclusió d'un cos celeste no es ,a atre,ir a totsE Per> *e# de recordar ue tot +sser *u#" ni un sol licitacions casos +s esta4lir la conclusió pel ue fa a la inspiració de totes les altres persones i ani#als fora de la cai)a, la inspiració del seu propi cos. 9ra ta#4+ *i *a alguns ue no els agrada ad#etre l'ani#ació dels ani#als so4re la 4ase d'a uesta analogia, per> ,ole# ue el te#ps per fer #al4+ #+s del ue refutar ue ai)>. D'altra 4anda, +s possi4le ue *i *agi cad",ers i e)cre#ents al cel. Bo#+s ue no +s tot el cel era un ce#entiri. Despr+s de la ,ista co#D d'a,ui de co# la ci-ncia, la filosofia i la teologia, per>, +s, i pel ue s'aplicar", a4ans ue les nostres raons per les ue no *o +s, les raons per les uals ell est" all" per escoltar. La doctrina ue l'"ni#a de les estrelles di,idei) en enda,ant co# la de l'"ni#a de la planta a prop de la refutació dels argu#ents en contra i en l'esta4li#ent de les raons positi,es per a ai)>, dels uals el pri#er *a si#ple#ent per ser considerat co# una preparació per al segon. 9 uA, tant sols en la #esura ue els punts principals es desta uen clara#ent a la llu#. Iui esti#a no s'oposa en particular, es pot #illorar la refutació co#pleta dels c"rrecs, i #antenir no#+s els argu#ents positius, ue ro#anen al final punc* a uA; ue pen<a d'una i##igració pot #irar a ai)ecar(se so4re la seg!ent, i guardar(lo, fins i tot a#4 ue es tro4a no +s sorprenent, lluitant en si. Per cert, tots depenen no#+s d'unes po ues arrels, a#4 la se,a intersecció tots cauen. 6ls arguments en contra. El uart 3apAtol discutir els generals contra(argu#ents contra ualse,ol e)tensió del regne de l'"ni#a del #ón *u#" i ani#al ta#4+ constituei)en el nucli i el suport de tota l'especial, fins i tot a#4 la !estió de l'"ni#a de les estrelles. El punt de ,ista co#D, en particular, es #ostra reticent, pel ue de seca, sense rastre d'ar4itrarietat lliure for#ació de traUció a pensar en la naturalesa co# la terra ,a inspirar. La ci(ncia , #+s profund, ,eu la $erra co# un pura#ent astron>#ics, geol>gics, #eteorol>gics, +ssers fAsics ta#4+ lleis pures astron>#ics, geol>gics, #eteorol>gics i fAsics per o4eir, ue ella tro4a un lloc d'una "ni#a, ni una pista, co# un tre4all de l'"ni#a. Elmaterialisme , a les espatlles de la ci-ncia cel plu<a d'idees, ue es tro4a a la refutació estricta anat>#ica i fets fisiol>gics d'una "ni#a de la terra, <a ue lla,ors l'"ni#a no +s #+s ue un producte del siste#a ner,iós. Elidealisme , co# l'"guila #irant cap al sol i la terra durant el ,ol a#4 la cua, s'ele,a dificultats ideacionals des del punt de ,ista de les idees de la independ-ncia, la lli4ertat, la indi,idualitat, la personalitat, etc L' teologia a#4 garantia oficial de seguretat 's de la tinen5a del #atei) cel, tro4a la l'ani#ació de les estrelles no els dog#es ue *an

assegurat el seu patri#oni, d+us pagans no per#etran l'entrada al cel i construir cap #ur entre nosaltres i D+u. $otes a uestes dificultats es presenten co# els caps de la Jidra de nou, a#4 la fre !-ncia ue el pri#er cop de for#a indi,idual, fins i tot la totalitat, el ca#p de la #ent esclerosados, J&dra ser" tirat a,all, ue +s la ,isió ue D+u ai)eca en unaturalesa i #orts dei)a enrere a les se,es ordres. Per> si la tasca *ercDlia falla del #atei), decore# la se,a part a#4 els caps tallats de l'*a4itació. $ota la dificultat de l'opinió co#una, i la ci-ncia natural dep-n ta#4+ no#+s ue el s>l en lloc del ue +s, co# un, el desen,olupa#ent de la totalitat dels seus organis#es per ,erKn!pfendes i #irar els punts d'unió en el #atei) de tro4ar el siste#a, #aterial co*esiu , sinó #+s a,iat entesa co# una cosa ue els seus organis#es e)terns, co# una cosa ue el #atei) oponent, el ue no astron+micament +s per u- es #ou co# un tot indi,isi4le a#4 la se,a gent, els ani#als, les plantes al ,oltant del sol, i la persona ue porta co# la pedra per la se,a gra,etat en el seu centre de gra,etat, ( encara geol+gicament , per u- els regnes org"nics *an arri4at a#4 desen,olupada en relació a les -po ues de desen,olupa#ent de la terra, i les se,es restes estan sent enterrats en el #atei), ( per>, meteorol+gicament , per l'aire de la $erra +s ta#4+ l'alde la gent, la se,a pressió #ant+ la sang a les ,enes i el cap del f-#ur en el seu panell de l'es uena, ( fins i tot físicament , per u- la llei de la conser,ació de les forces ,i,es de la terra +s no#+s en el conte)t de l'*o#e i de la terra ( per> uímicament , <a ue tot l'*o#e +s de la terra i estar" de tornada a la terra, ( ni, final#ent, teleol+gica , per u- tot est" co4ert a uA, inclosa la ue no aparei) a la llista, +s tan Dtil per a un con<unt aco4lat i acusat de res en el nostre petit ,entre, per la present entra fins i tot con,enient en un con<unt #+s gran. Vull donar una i#atge, per desco#ptat, +s no#+s una i#atge. I#agine# un gran disc rodó ue es relaciona 4+ i suficient integritat estructural. Ji *a algD ,e a#4 una gD4ia i ponc*a petites rodan)es i col Q locar en una pila de 4anda. 3o# ane# a trucar a la gran disc rodó despr+sE ( Horats. ( I la casa tre4allen els discos rodons petitsE ( .na pe5a de tre4all. El gran disc sencer rodona +s la terra ue real#ent tot el ue signi i contAnua Anti#a#ent en si #atei) regne terrenal, i els discos rodons petits són els organis#es ue colpe<a cap a fora, i co# a persones, ani#als, plantes si #atei) en la pila del regne org"nic #anco#unada#ent. Bo +s real#ent pun)at el regne terrenal uan les persones, els ani#als, les plantes es porta a ter#e de la #atei)a de les associacions, no es pot #ostrar els forats a#4 els dits, i no són real#ent els organis#es ue no#+s un grapat de pecesE Per u-, de fet, la #anera co# contri4uei)en a la relació del regne terrenal, pengen des de l'altre costat d'a uesta #anera <unts, tots dos dels uals els separen, ta#4+ significa separar el conte)t de cada un de la se,a pr>pia. Per a cada porció li dóna la se,a "ni#a, per> co# es pot fer el correcte per al disc foradat "ni#aE Per desco#ptat ue no, per> el ue es de#ana, fan forats en ellsE 3o# pot el tot disc per #en&s "ni#a recla#ar, co# a part dels seus discos, <a

ue a uests in4egreift a,antat<osa no#+s en un sentit #+s alt ue ai)> in4egreifen seus propis contingutsE Per desco#ptat, un es ue#a, una i#atge pot no satisfer a tots els efectes. 9i)> +s no#+s en la for#a #+s general i ro*ster, per> potser per ai)> #atei) tan 4+, la for#a en cru representa co#. 3onsiderades i tractades de la terra i el #ón, en un sentit #+s a#pli El #ón, la terra no +s el disc unifor#e. 0+, lla,ors, distingir, per> no es diferencia en diferenciar no#+s: Iu- *i *a en nosaltres per distingir, ue no est" di,orciat: Són els +ssers *u#ans, ani#als, plantes, caigut a la terra, ue poden ser e)terna#ent co# una cosa #era#ent indicatiu despr+s actuarE G les persones, els ani#als, les plantes s'*an allun&at de la terra, ue puguin ser considerats co# una cosa separat d'o separa4leE G +s la se,a acció en la secreció de les uals no#+s conce4i4leE 3ap de les anteriors. Vost- +s un assu#pte de l'e,olució interna de la terra, peces d'in,entari en el seu ,orgegangenen, co#pletats per les se,es pr>pies forces, l'estructura, ta#4+ a,ui en dia no#+s co# a tals in,entari i ,ia4ilitat. Iue des del principi co# a siste#a su4terrani ara contigua en si #atei), una de les de per si tancat en for#a, ara surant a part, els siste#es #aterials del cel, t+ en el curs del seu desen,olupa#ent en general, el con<unt integrat de fronteres, tota la en,oltant i tot l'e)ecutiu, relati,a#ent si#ple, su4siste#es, s>l, aigua, aire, i #+s petits en for#a tancada, co#posta per a uests siste#es, ue són els organis#es indi,iduals, articulats, i ai)> seguei) el #atei) principi ue en general, la totalitat de cada organis#e integrat frontera , en,oltant i la #igració, su4siste#es relati,a#ent si#ples, els ossos, els cuirs, els ner,is, les ,enes i els #+s petits en for#a tancada, co#posta per a uests siste#es, ue són els >rgans indi,iduals, sota di,idida. I a partir de la pri#era a l'Dlti#a etapa de l'es ue#a *i *a separació en tei)its, tei)it de punt, a#4 fins ,isi4les. 3o# succeei) a#4 l'organitFació, +s a#4 la ,ida. Els grans perAodes del dia i l'an& #it<an5ant el control de la ,ida de tota la terra, regulen per la present de la #anera #+s general els tots els seus organis#es en el so#ni i la ,igAlia, acti,itat i descans, i es di,idei)en en cada un d'ells en #enors, intrAnseca#ent perAodes . Les fulles i les flors d'una planta pen<ant fora a la ti<a? carn i ner,is d'un pen<oll ani#al de l'os, i tot el regne ,egetal i el regne ani#al dep-n de nou a terra fora. 9 uA *i *a una contrapart e)terna. Per> les fulles, flors i tiges de ,incular els #aterials, l'actuació, a prop>sit de la planta, la planta sencera t+ totes a uestes peces no#+s un dins d'un altre? carn, ner,is i ossos enlla5 al #aterial, l'actuació, a prop>sit dels ani#als, tot l'ani#al t+ totes a uestes no#+s peces internes entre si? regne ani#al, el regne ,egetal i el s>l per fi ens adone# ue en tota la terra ta#4+ t+ totes a uestes parts no#+s interior#ent contrari, si es pot, per> conceptual#ent enfrontar cada con<unt co# a tal, les se,es parts co# a tals. 9 uesta +s la contrapart interior. Bo #+s ue ualse,ol altra cosa +s el po4le de la terra e)terna#ent #+s ue ell ,a a#4 lli4ertat so4re les se,es terres. Bo#+s el s>l so4re el ual es ,a, per> no el s>l en el ue es rep a#4 el s>l, s'enfronta, igual ue el ue est" sota la influ-ncia de la lli4ertat en l'*o#e #atei), Ni el ue ueda encara en el seu cap: M, +s a dir, a uell en

u- el pas lliure en l'*o#e pren la resta, per> no a les persones, incloent a dues cares. La 4ranca, assegut en el full i la flor +s #+s f"cil <unts co# a full i la flor, la tri4u a la ual les for uilles assegut +s, <unta#ent f"cil ue les 4ran ues i la terra +s el lloc on totes les tri4us ue se senti a la ual donar suport tots els siste#es ossis, +s de nou f"cil de #untar co# la fusta i l'os, no con,ertir la fusta o os, per> ta#4+ *o ordenat ue la fusta i l'os són #olt a<ustats es 4asa fer#a#ent per u- el pot fer un tot connectat a prop>sit de la #atei)a. $ot ai)> no +s en sentit figurat, no +s una *ip>tesi. @s #olt senFill i, de fet, ,a dir, tal co# +s. La relació del #e#4re a#4 el cos en l'*o#e torna no no#+s co#parati,a#ent en la relació de l'*o#e a#4 la terra una altra ,egada, ( el no#4re de carreres, per> en contra de la co#paració: ( S'esta4lei) en lloc real#ent en e)pansió i la #illora d'una contAnua en l'altre. En ,a, tot el ue *e dit a uA, <a *e dit en el Cend(9,esta, #entre girs i for#es ue seria suficient si #ai ,erfinge alguna cosa, per> el ue els cecs i les persones a#4 ulls de dilig-ncia no es tanca per ,eient ue els sost+ a la llu# encara tan a prop i tan #olt girs sota dels ulls, el #antenen si#ple a partir de si #atei) ni conce4en #+s ue el s-u i diuen ue ai)> encara no *i *a llu#. Despr+s ue afegiu tots o no agregat, i seguei) estant disponi4le, en els +ssers *u#ans i els ani#als alguna cosa en el fals fora de s>l, en les plantes d'alguna cosa en ella En inserit i en la !estió de l'"ni#a de la terra, la !estió de l'"ni#a d'un glo4us o de la roda circular per ,eure. 9l*ora, la 4ase i el nucli i els errors de gaire4+ totes les o4<eccions al nostre punt de ,ista de la terra des ue 4anda ta#4+ s'*an anat i ta#4+ ,indr" +s ue ue un s'enfronta en realitat la terra sense organis#es als organis#es i per perdre en a uest el ue tenen, i el car"cter de l'"ni#a ue falten, ue tenen, #entre ue la terra a#4 el organis#es tot el ue tenen, t+, i pel #atei) no#+s en un sentit #+s ele,at, <a ue estan ,inculats a#4 ells ta#4+ l'enlla5 , algD en les ofertes anteriors, pel ue +s l'organis#e i el present es designa al portador d'"ni#a. 9ug#enta a uest error pel segon, ue el portador d'una "ni#a, i alt so4re tota la terra, per> no#+s una repetició, en lloc de l'e)pansió i l'aug#ent del ue terrenals cossos reflectei)en la se,a "ni#a i porten, de#andes, i ualse,ol En tan co#ptador de reproducció considerat. $eni# un lli4re ue porta el no# del #ón de la ue +s, un recull dels #+s co#uns, ue es pot tro4ar en tots els ensen&a#ents indi,iduals d'a uest #ón, un lli4re sc*WtF4ares. 1\M Per> el #ón no +s una col Q lecció. I ai)A 'alt 8 ue fins i tot un cos#os ue a tra,+s de tots els ensen&a#ents particulars de la natura, la colla lligat de nou ia fons, ue s'*an tallat a tra,+s dels talls entre els ensen&a#ents ue es talla, no +s en el pri#er #ón del conei)e#ent encara e)istit, s'*a con,ertit cada ,egada #+s necess"ria, la superposició i particular, la necessitat de la di,isió del tre4all, i, final#ent, +s considerat a,ui dia co# una secció de la cosa. I a uest cos#os, on es tro4aE Per a 4uscar la cai)a forta en la filosofia. Hins i tot se sap el no# de la filosofia natural, ue fins i tot t+ una estructura de la filosofia natural a les orgulloses paraules. Per> per u- la filosofia de con,ertir ara les o4<eccions de la ci-ncia, ,eie# ue el ue tro4e# el ue necessita.

.n fil>sof idealista ` M tro4a les opinions i raons del Cend(9,esta contra, senFilla#ent, un 8 potitio principii 8+s ue espero ue la gent co# un #e#4re de la $erra, #+s a,iat8 en un sentit #olt diferent al #era#ent d'electricitat( corrents #agn-ti ues durc*Kreiste terra, 4astant co##o,edora e)ist-ncia +s 8.
`M
1\M

El diari de Hic*te. En 1O7[. Pp R19, 17M

al Q ludei) a l'o4ra d'9le)ander ,on Ju#4oldt; 83os#os, Es4ós d'una descripció fAsica.8 Vol 1(R, Stuttgart 1O[7(1O7P, Vol [, 1O7O. Vol 7 de la finca 1O\P. ( Zos#os N/G c oeM Y #ón.
17M

6J Hic*te 6ournal of P*ilosop*& and P*ilosop*ical 3rAtica 1O7[ p PO7(RP1 porta un 'estudi de la literatura

filos>fica 8per 6. 1irt*, entre altres coses, una crAtica de Hec*ner8 cont+ Cend 9,esta 8.

8$u ta#4+, 0rutusE8 Voldria cridar ara, per als idealistes ue tindria una ,isió #+s ideal de la terra i una ,isió #+s co*erent de la relació esperada per a les persones ue ue es tracta d'un aparell fAsic del #atei) so4re.Per> a#4 tots els pro4le#es a#4 el #aterialis#e i sufici-ncia de l'opinió co#una en les paraules d'idealis#e d'a,ui #ant+ una si#ilitud desesperada a#4 el #aterialis#e en l'assu#pte i dóna a llu# a les altes #untan&es de la filosofia idealista de la natura a#4 els seus enor#es cercles no#+s el =Wuslein la ,isió co#una de nou. Per la #e,a 4anda, s+ ue els prilicipii petitio ue espero la gent co# un #e#4re de la $erra ( +s ara fins i tot ue el 9ufFeigung f"ctica mendicitat aplicar ( no#+s a#4 la corresponent demanant a de#anar disculpes, ue co#pro#et la oponent, fins i tot si ell sinó ta#4+ les cordes co#ptats co# a part del ,iolA, i no co# una cosa igual al llarg su#es, de totes #aneres, ue són una #ica 4astant so #+s ric ue el uadre de la i#atge de soroll si#ple#ent pri#a del ,iolA. Les cordes estan, per desco#ptat, si#ple#ent su4<ectats e)terna#ent al ,iolA i cap a ualse,ol part de nou a#4 ell, el cos *u#" *a de desen,olupar en el curs del desen,olupa#ent del siste#a terrestre i a4soluta#ent no s'assu#ei) separa4le, i en el present docu#ent co# una profunditat idealista, ue de fet se#pre tan rara pot co#plir, tro4ar raons per esperar les cordes en lloc de les parts del ,iolA, per u- la gent co# a parts de la terra. .n altre dels oponents idealistes, el #eu principal ri,al a !estions de la !estió de l'"ni#a perduda de la terra, ai)A co# a la planta ue la independ-ncia de la resta de la naturalesa so4re la ual el poder per suportar una "ni#a Dnica, i e)plica ` M despr+s de tots els pro4le#es ue e# ,a donar encara #a<or independ-ncia i autono#ia de la #atei)a, <a ue l'*o#e *a de de#ostrar; 8Per> +s a uesta no la independ-ncia, ue la terra #atei)a lluita per, per e)e#ple, no real, en-rgic, la depend-ncia de superar, sinó #+s a,iat un proc+s de #orts solta, a4stracte per tant. El ue el Cend 9,esta ,eu co# un signe d'una #a<or autono#ia, sinó #+s a,iat +s l'aparició d'una i#perfecta, no es porta a ter#e el proc+s de la ,ida. 8
`M
1OM

9lllge#. =onatssc*r. , 1O7P. S. 107[. 1OM

El 8'eneral =ensual Diari de la 3i-ncia i la Literatura8, editat per 6o*n 'ust. Dro&sen, Jalle i 0raunsc*2eig, [ ^, 1O7P, pp 10R7(107O cont+ una re,isió de la 8Cend 9,esta8 de 6ulius Sc*aller sota el tAtol; 8. =it<an5ant l'e#oti,itat de les estrelles8

6o, d'altra 4anda, se#4la ue el ue diu l'ene#ic, per ser un signe d'una i#perfecta, no ,a dur a ter#e, ,ista de la terra, i d'una retAcula perfecta del ue el Cend(9,esta ,eu co# un signe del seu +sser superior i *a #ostrat, uan encara la totalitat pri#era creació, tota l'e,olució ulterior, tot el proc+s de la ,ida de l'*o#e, co# de totes les altres criatures terrestres ( i tot el ue s'e)ecuta #ostra ( en l'auto(desen,olupa#ent de la $erra +s cofundador, *a estat guan&at per si #atei), dep-n d'ella. El #ort, a4stracte, el i#perfecte no es porta a ter#e els processos ,itals s'asse#4lenE L'ene#ic aparent#ent ,a confondre terra a#4 la $erra. %ecuperació de l'altre costat idealista s'o4ser,a a #i ue, at-s ue les persones i els ani#als, sens du4te inspirats per #oure lliure#ent, sense du4te, a la terra no era el cas, de #anera ue els personatges principals tenen lli4ertat d'una "ni#a. 9ra, per>, cau tota la lli4ertat es #anifesta en la *ist>ria i el tr"fic de tota la *u#anitat, co# en els a,en5os i accions de l'indi,idu, a la terra, per no perdre la terra. I despr+s ue l'idealista parlat tant d'un esperit de la *u#anitat, ue *auria ta#4+ es perdi la lli4ertat del seu go,ern. Iui pot dir ue no es <ustifica en ter#es d'un Stufen4aues ascendents ue la lli4ertat interior crei) a costa de l'e)terior, so4retot es pot ,eure, ai)> +s ai)A. Per u- al cap de l'*o#e en si +s e)traordin"ria#ent lliure enrere, uan l'*o#e cosit al llarg de la se,a a terra, lligat a les lleis de la palanca i els peus de p-ndol pot estar associada e)terna#ent, i per u- la gent a tornar indescripti4le#ent lliure al cap de la terra ( ,ol 3o#pari l'espai superior de la terra a#4 ell, ( aco#pan&at, <a ue poden fins i tot durant aco#pan&ada e)terna#ent. Per> <a ue es pot produir un efecte directe so4re la lliure circulació dins de la terra, no t+ a4soluta#ent cap sentit per 4uscar signes de la #atei)a en sol o fallar #o,i#ent lliure e)tern, per u- no#+s en ue tracta de la !estió de `M . Esta,a assegut un *o#e per se#pre en el seu Stic*le fi) i ani#a '+s no#+s lliure a l'interior, ue podrien, per tant, dir ue ell no estaria inspiratE Bo o4stant ai)>, la $erra no es tro4a ni tan sols co# un *o#e a4sort en una cadira o si#ilar, no +s #en&s inspirada, p>lips a la roca s>lida, sinó ue es #ou al llarg de la lli4ertat fAsica no#+s en les regnes d'una gran llei ue pel ue tota la fa#Alia del cel regula ue al #atei) te#ps la se,a pr>pia seguretat i a#4 seguretat all".
`M

8Es re uerei) de se#pre estran&, ( diu Jer4art ,egada ( si ,ost- ,ol alguna cosa ue est" i##ediata#ent da,ant dels nostres ulls, no#+s e)clou altres, ue ni tan sols poden tenir el #atei) grau de claredat.8 NJer4art, per L. ,ost- Hreedo# %ing. P. P\M 19M 6o*n Hregit. Jer4art, a la doctrina de la lli4ertat de la ,oluntat *u#ana. 3artes al professor 'riepenKerl. 'Lttingen 1OR\. ( Iui +s el tercer oponents idealistes s'es#enten a continuació, no puc
19M

deter#inar. $ot el conte)t despr+s ue se#4la ue el Cend 9,esta ( a actuar d'una re,isió d'una Jer4artianers.

El curs de les criatures d'arri4ar a constituir(se en funció de les se,es circu#st"ncies i necessitats. $an si#ple totes les condicions del cel, de #anera ue si#ple#ent el pas de les criatures celestials a tra,+s del cel, les condicions terrenals

i#plicades de #anera i#predicti4le, per la i#predicti4les in,olucrats el pas de les criatures terrestres a la terra. Iu- seria de la terra, la criatura celestial ue #irar al cel tingut a#4 algD ue no sigui alli4erat fAsica#ent en #ar)aE Bo tot el ue les criatures de #irar(la. =+s a,iat, el ue la terra per si #atei)os i ue necessiten, la #illor #anera d'aconseguir(, fins i tot a soles a#4 el seu progr+s constant, la ual, #it<an5ant la regulació de les estacions i *ores del dia, regula la se,a ,ida interior con<unt. Per tant, els fil>sofs antics considera,en l'ordre in,iola4le en u- les estrelles es transfor#en, ue ells #atei)os són decisius per a l'ordre general de les relacions espacials i te#porals, e,itant ai)A ue no tot con,ergei) en l'aleatorietat, co# un dels signes de la se,a gran di,initat. Iui t+ raó, l'9ntic o BouE els ue ,an treure les se,es concepcions de la di,initat en la naturalesa de la naturalesa, o les ue desterrar a#4 els seus conceptes so4re la naturalesa de la naturalesa di,inaE P0M
P0M

9 uA So4re Hec*ner es detalla en un article a la re,ista Hic*te Vol P1, 1O7P; 8So4re el conei)e#ent de D+u

en la naturalesa de la natura.8

Dient ue la terra tan perfecta#ent ordenat a la 4anda de la llei natural s>lid en el siste#a general de les estrelles de#ostrar" ue s'ele,a dependent en la naturalesa, i de#ostrar un cop #+s tan fora dels ter#es ue l'oposat directa#ent en a uest Dlti# *o de#ostra. Encara ue la terra +s una de les relacions e)teriors en la legalitat general de la naturalesa, <a ue final#ent l'*o#e, per> ue no són aug#ents en depenen, ai)> es nota en el fet ue la se,a posició i ca#A de pas al cel, ue les relacions de la fre !-ncia, se,eritat, de la calor, la llu#, el siste#a de la #eteorologia, tot el desen,olupa#ent, tot el desen,olupa#ent i l'e)pansió del seu regne inorg"nic i org"nic ue són peculiars naturalesa, for5a diferents i es ,a ordenar ue en ualse,ol altre cos celeste, i fins i tot per u- no pot re#unerat co# *o#e a pu<ar a la natura, per u- ell #atei) +s un dels #o#ents ue fan ue els ele,a de for#a indi,idual i de for#a auto#"tica a partir de la naturalesa. 6a n'*i *a prou de les o4<eccions dels idealistes ue són tan poc idealista. I#possi4le, +s clar, per u- infinit, ue seria, tot pre,eure i tenir en co#pte ue encara es poguessin carregar per e)e#ple, i sense fruit, per u- ser" d'ells se#pre +s possi4le definir ualse,ol ter#e a un i#port front, i se#pre ser" lliure, per no preocupar(se per la presentació de la cosa, o un tal pregunta mendicitat d'e)plicar. El #aterialista es ,a perdre de for#a natural a la terra co# a la planta, el siste#a ner,iós i l'>rgan central de l'"ni#a. =entre ue el cer,ell i el siste#a ner,iós ue tenien suficient pels nostres propis óssos en si #atei), per> no estan ,inculats en si de nou per les fi4res ner,ioses, i per desco#ptat els #aterialistes re uerei)en fi4res ner,ioses. Per u-E <a ue es necessiten en els +ssers *u#ans per connectar els ganglis 4oles dels ganglis i el propi gangli. Per contra, per>, pel fet ue les fi4res ner,ioses s'utilitFen per connectar les 4oles dels ganglis i els ganglis en l'*o#e, no seran capa5os de ser,ir de nou per connectar el siste#a ner,iós de diferents persones en unes criatures superiors a uns +ssers superiors, <a ue d'una altra #anera no#+s un

+sser *u#" #+s gran faria. Per>, diuen, *a d'*a,er alguna cosa per connectar des de lla,ors, per>, i u- seriaE 0+, puc dir ue els #aterialistes per so4re del ue real#ent est" unificant les 4oles ganglionars en els propis siste#es ner,iososE Les cadenes de proteUnes co# #ort, no poden ser i no són tan #orts. @s, crec, per u-, 4"sica#ent, sa4e# de ser un #+s ue l'altre, la #atei)a ,i4ració -ter ue unei) el sol, i en part lliure i en part a les ,i4racions de pondera4le a Kettend, a#4 cada un de #irades, paraules, cada tro4ada i acció entre les persones de tant en tant anar d'un siste#es ner,iosos en l'altre, l'i#puls dels senti#ents i pensa#ents so4re suport. Per u*aurien d'estar entre els siste#es ner,iós al*ora desacti,at, ue trans#eten en uns siste#es #+s grans i de portar el ue ells ensen&a,en per e)peri-ncia dins de l'+sser *u#", els óssos i les transfer-ncies entre els diferents siste#es *u#ansE @s un *o#e #en&s ani#a uan es treu la faldilla per #oure #+s lliure#entE Els ner,is no són #+s ue les faldilles ue són e##agatFe#ats per la ,i4ració e#oti,a fora de #o,i#ent lliure. El #aterialista a,orrei) gaire4+ res #+s de #isticis#e, i +s el #+s gran #Astics, per creure en una for5a #Astica ue per#et la ,i4ració et-rica en *u#ans per donar suport a la sensació conscient, no ualificat e)terior. Bo es discutei), +s clar ,er#Lc*ten les ,i4racions cap enrere i tornar a e)ecutar entre les persones, res i no significa res sense les persones ue es connecten al siste#a per ser ella #atei)a connectada no#+s a tra,+s de la #atei)a en el siste#a, i ue fins i tot no e)istAs, tal co# e)istei)en, sense la gent; per> si en cas contrari a#4 les ,i4racions, co# l'es uena i tornar a e)ecutar entre els ganglisE i es realitFin per una sola "ni#a en la #a<oria d'a uests petits, ,inculat al siste#a, la centralitFació, per u- entre la #a<oria dels grans no lligada #en&s entre les ,i4racions contAnues anar un 4uit #entalE Per desco#ptat, les 4oles dels ganglis són fi)os i la gent i els ani#als són #>4ils, per> ue de4ilita i no aflui)en, per> a#plifi uen i reproduei)en l'enlla5. En tot ai)> no *i *a cap pro,a, per> ara no es tracta de pro,es, per> no#+s en l'aparent e,id-ncia del contrari. $ota la terra +s cada ,egada un Dnic i co*erent en si #atei), tal co# i#pregnat d'-ter co# su4#ergit en ella, siste#a ordenat, i per tant ta#4+ dep-n de tots els #o,i#ents de l'-ter en ell un dels seus pares, no#+s una #a<or lli4ertat ue a nosaltres, per#etent siste#es. Les #atei)es criatures org"ni ues són no#+s els centres #+s i#portants d'a uesta relació. 9ra els #aterialistes poden e)plicar, al#en&s, l'esgl+sia, l'estat, la ci-ncia, l'art, el co#er5, el co#er5 de productes de la #at-ria, per> en fer(*o, confessen per dir(*o ai)A, els siste#es ner,iosos *u#ans són #at-ria con,ertei)en taller connectats per alguna cosa i en alguna cosa ue dóna suport o ( ,olen tan esti#ada ( productor de les relacions espirituals #+s ele,ats, ue es produei)en en l'indi,idu. 3o# si no podria entendre l'altra no#+s un *o#eE Per> si un *o#e pot co#prendre a l'altra per #ediació e)terna de la llengua i l'escriptura, per u- no l'ess-ncia, ue co#pr-n totes les persones a#4 totes les se,es lleng!es i escriptures en un, s'ent+n a l'interiorE =aterialis#e co#pta a#4 el seu pas segur s>lid en terra fer#a, i de fet ,a *o#e recte i correcte de la part inferior plana de fins ue arri4a a una #untan&a, per> en a uest cas, diu, el #ón arri4a a la se,a fi.

@s co# l'ostra, ue es tanca *er#-tica#ent a#4 un glop de la #ar, la closca, i diu ue a uest +s el #ar. Per>, ta#4+ es pot adoptar la terra l'>rgan central despr+s ue ,eie#, sinó el contrari, ue un >rgan central de la ,ida conscient +s el representant de la unitat de tota "ni#a superiorE Igual ue els p>lips estan perdent el cer,ell, per> l'escara4at *a estat del ,oltant durant els p>lips *an pei), aus, gossos i +ssers *u#ans e)*i4ei)en un cer,ell desen,olupat cada ,egada #+s ric i #+s poderós co# una 4ase per a la crei)ent al5ada espiritual en ordre. Si la terra porten un ni,ell de 4o#4olla en tots a uests passos en si #atei)os, *auran de tenir un #otor #+s potent, #+s desen,olupat ue l'>rgan central de tots. I on, per> seria alguna cosa ue el cer,ell en a4solut co# el ue es tro4a a la terraE =olt f"cil, si ta#4+ per#ete# no#+s el co#pli#ent de la #atei)a de#anda, ue aca4e# de presentat, +s a dir, no en el cer,ell *u#", un cop #+s, per> l'e)pansió, la #illora, l'educació superior i el desen,olupa#ent del ue ,eie# en el cer,ell *u#", des del re uerir la terra. =assa petita petició, no est" en condicions de satisfer, per> no#+s una #olt gran, per u- no#+s ai)> real#ent ,a arri4ar. Vege# pri#er no#+s el cer,ell en l'*o#e #atei) 4astant a. El cer,ell +s ta#4+ en nosaltres, no t+ sentit, no *i *a espai petit, sinó #+s a,iat una "#plia Fona a#4 ner,is, ,enes, pells, no pren el #edi, per> l'estan5a alt en un *o#e. S'*a con,ertit en relati,a#ent #+s ue en altres criatures de la ,ida conscient estufa apin&ats no#+s en els +ssers *u#ans en l'"rea particular del cer,ell, #entre ue en el cuc, els p>lips tot <ust una pe5a a4ans ue l'altre t+ una prefer-ncia. 9ra, per>, en el #atei) sentit, no#+s les relacions #+s fortes ue en el ual l'*o#e cuc e)cedei) al seu costat, la terra e)cedei) e)traordin"ria#ent el nai)ent al seu po4le de tota la ,ida conscient *a estat relati,a#ent #olt #+s estret i #+s estricte reunit a la sala superior de la $erra . 9 uA *i *a el #arge de l'esgl+sia, l'estat, la ci-ncia, l'art, el co#er5 i el co#er5, i fins i tot tot el sentit de la ,ida dels ani#als i les plantes t+, en lloc d'encara irradien en els ner,is grui)uts co# a#4 nosaltres en la profunditat, en a uesta sala central superior a#4 els in,olucrats. 3ap criatura de la terra est" centralitFada en la #atei)a #esura ue la terra. Si ,olia encara per tro4ar un sol punts centrals en a uest espai, de la ual tot e#ana, per ui tot *instra*ltE E# #ostres el pr-,ia#ent en el propi cer,ell *u#" SA, #ostrar no#+s una cosa ue *a eli#inat a uest tipus. La unitat espiritual no ,incula ara de nou a un punt, per> l'Esperit #atei) +s la ,inculació de la #ultiplicitat fAsica. I si un =onadolog P1M "ni#a certa#ent far" ue un punt, per u- *auria d'estar en #a<or ,ergon&a de ,eure la terra ue en l'*o#e un punt per a despr+s de ,eure de nou un sol pel seu engin& i la se,a *ip>tesi sense 9n*alt, i una confir#ació en l'e)peri-ncia +s `M. La dificultat teol>gica anlangend final#ent, crec ue la #atei)a no#+s a l'estiu a la #atei)a teologia. La creen5a en la inspiració de les estrelles no es tro4a entre els seus dog#es, per> per u- no es tro4a entre ells, per> despr+s de la 0A4lia, co# <a sa4e#, identifica en #+s d'un lloc ``M Els "ngels i els estelsE La raó +s, per desco#ptat,

es4orrar la creen5a ue les estrelles són els "ngels, no +s cert per als siste#es de les altres creences, per> ai)> no#+s de#ostra la dificultat del siste#a teol>gic. 9ra 4+, no +s 4o si la teologia als uals anar al ,oltant de la pedra de ensopegada 4+, per> no es pot nete<ar, fins i tot es4orra llan5ar a una ,ista ue ,a al seu costat ca#A lliure.
`M

.na discussió en profunditat pot ,eure el no#4re R7 3ap. En els #eus psicofAsica, pp R9P i ss p Cend 9,esta $ . @S P[[ ff 3f Bota RM. La part especAfica de la 8Ps,c*op*&siK8 s'ocupa principal#ent de la doctrina LotFe del seient

``M
P1M

"ni#a senFilla.

E)istei)en els "ngels, lla,ors per a ells en a4solut cap espai ue es tro4en, ue ualse,ol d'altres estrelles, on sinó, #+s a,iat, es ,an a la #atei)a ess-ncia a#4 nosaltres co# a +ssers inter#edis entre D+u i nosaltres, ni al cel, on <a s'*a 4uscat se#pre , on poden ser una altra cosa, per> igual ue les estrelles. 9i)A ue no caigue# en les idees paganes de tornada, per> ens tro4e# a#4 ai)>, i <a ue la identificació de l'"ngel a#4 els cossos celestes en la #atei)a 0A4lia original#ent associada a#4 idees paganes, ai)A ue ai)> +s ta#4+ una #" teol>gica, no aco#iadat per #inisteri de la llei. SA, si *agu+s d'esperar alguna #anera en a uest ca#p en la i#parcialitat, ai)A ue <o crec ue la tro4ada d'a uesta fe en general, 4astant pri#itiu, <a ue +s la creen5a pagana en D+u soulfulness de les estrelles, a#4 la creen5a cristiana en "ngels *a de pesar una #ica, i Veure un pro4le#a de pes ue es 4asa no#+s els nodes ue es tro4en. En el seu lloc, preferei) e#p-n&er la creen5a en la di,initat de les estrelles en una confusió de sA#4ols e)ist-ncia espiritual a#4 els transportistes e)ist-ncia espiritual, i per proporcionar als "ngels les idees ni*ilistes del preu o fins i tot ella re,ela tot. Despr+s de tot, ue a,ui encara creuen en els "ngelsE 0+, ui pot creure en els ar4res, si no ,ol ,eure el 4osc, i #+s a,iat 4usca entre o per so4re dels ar4res, doncsE 9ngel s>lid glo4ular nosaltres ,ole# sens du4te li agrada, per> ai)> +s no#+s la nostra indesit<a4les es ,an co#portar en el glo4us idea de la cosa. Vaig ser en un #atA de pri#a,era fora, les lla,ors eren ,erdes, els ocells canta,en, la rosada 4rilla,a, el fu# s'ele,a,en a uA i all", un *o#e, una llu# transfigura esta,a en tot, era no#+s un petit tros de terra, ue era no#+s un petit #o#ent se,a e)ist-ncia, i no o4stant ai)>, co# *e conce4ut ue, a#4 cada ,egada #+s a 2eitende# #irades, e# ,a se#4lar no no#+s tan 4ella, per> tan cert i clar ue *i *a un "ngel tan ric, fresc, floració, i no o4stant ai)>, tan fer# i en units al cel ,a, ani#ar cara tot el cel i, girant(se cap a #i a#4 autosuficient en a uest cel, ue e# pregunta,a co# els punts de ,ista de les persones #ai podrien pupar ai)A, a la terra no#+s uns terrossos secs, i els "ngels per so4re o al costat 3ercar en el 4uidatge del cel per tro4ar(los en ualse,ol lloc. Per> a uest punt de ,ista es diu fantasia. La terra +s un glo4us, i el ue #+s *i *a, es pot tro4ar en els ar#aris ,ells naturals. El ue se#4la ue la ,ella creen5a ranci i els altres s'aferren tan desesperada#ent per u- les #ans sagnen, per u- tro4en el #"nec de #o#ent, #it<an5ant la creació d'a uells a#4 els #"necs. 9 uA *i *a una creen5a, gran, enor#e, antic i a,ui un altre

cop <o,e i fresc, a#4 un #iler de caure en el seu propi #aneig de les #ans. Si#ple#ent es aufFutun un cor fresc per a a uesta creen5a a prendre una #" fresca seu #aneig. Per> a uests són ranci a#4 la fe i el poder de la fe, i els ,euen en les ferides pintant les se,es #ans als testi#onis de la ,eritat de la se,a pr>pia fe Iue el nostre In4egriffensein en un esperit de la terra ,a ai)ecar un #ur entre nosaltres i D+u, ai)A untriftig d'ai)> l'*a4itació era una di,isió entre <o i la casa on ,iu, tren. @s la terra de D+u, so# D+u per ser de la terra. @s no#+s el In4egriffensein nostra indi,idualitat en una indi,idualitat superior, ue final#ent es ,a incloure en D+u, una raó #+s ue pode# parlar al nostre D+u per ualse,ol indiferent l'aug#ent en si. Despr+s de tan diferents o4<eccions de tantes parts diferents ro#an co# l'aparent#ent #+s i#portant ue ueda a les uals dura co# els opositors es reunei)en des de totes 4andes de l'argu#ent ue no cal la cosa a la ual +s, <a ue +s suficient per u- la paraula a necessitar. I per u- no espiritual a#4 les paraules de l'Esperit Esperit #ata a#4 les paraules de la ,ida la ,ida. De fet, ad#et de 4on grat un dels *o#es o de la totalitat d'ells tanca regnes terrenals sol Esperit, un sol principi ideacional o un fet( ue #ane<a i la idea creati,a, l'organitFació i la ,ida, no#+s ue a#4 tot ai)> no, en la consci-ncia dels esperits ue a les parts del $erra estan ,inculats, creu, l'organis#e do#inant i ,igoritFant, la consci-ncia. Preferei)o la paraula esperit, els idealistes, la paraula d'Ds de la ,ida dels #aterialistes, la idea de la paraula a tots els ue li agrada la paraula 4onica. I tot +s un, la closca d'ou l'ou, el tAtol sense els #it<ans. L'esperit ue no#+s nosaltres podAe# for#ar el concepte de la #ent ue la nostra ,inculada en cap cas els seus #o#ents de consci-ncia en una unitat superior general de la consci-ncia, no un esperit i #o#ents inconscient o conscient no#+s per als #o#ents indi,iduals de la unitat, i no#+s en la #esura ue es diu d'un esperit . 9ra les nostres #ents no estan en disputa conscient en un sentit #+s ele,at ue els #o#ents de la nostra #ent, sinó #+s a,iat a la conclusió ue els nostres esperits ue unei), a si #atei), co# a #o#ents, l'Esperit de la ual parle#, *a de ser conscient en un sentit superior de nou ue ai)> els seus #o#ents conscients de parlar d'ell co# esperit i d'ells co# a #o#ents d'un esperit pot, se#4la co# si fins i tot una consci-ncia ade uada, <a ue t+ la nostra #ent per ser capa5os d'adoptar per co#plet, i tot i ai)A, ue el acc+s directe inconscient #ent conscient o Cuspiegeln #utu de la se,a consci-ncia, o una idea de la se,a conne)ió a#4 sa4er ue ningD ue els esperits indi,iduals, per> el no# de l'Esperit, i la concatenació d'acti,itats terrenals fAsics no# de la ,ida i#partei) *a,er ai)ecat la ,ista #+s su4li#. Bo o4stant ai)>, una #ent ai)A +s no#+s una col Q lecció o cercles entrella5ats, en lloc del cercle dels cercles? a uesta ,ida +s no#+s un altre no# per a la #ort d'a uell en u- ,i,i#. 6a sigui ue la terra era des del principi en un so#ni inconscient i ,a despertar a tots els esperits no#+s l'inconscient en ella. Despert, per> en realitat totes les persones de tal #anera, #il sensacions en despertar a tra,+s del #ón ( o #+s a,iat li diguis a ui el seu esperit co#prensiu del #ón ( indAgena des de l'e)terior en la se,a

consci-ncia, en lloc d'*a,er nascut d'ella, per> no *i *auria 'no *i *a #ent *u#ana si no estan en unifor#e, ue ,an n+i)er en tot integral, la consci-ncia, i ai)> no sa4rien a produir a partir de l'Entrada a n+i)er nou i especial de nou. Els esperits de la terra, sinó per despertar en l'esperit de la terra, dor#int per se#pre. $a#4+ parle# ue la ,ida d'un e#4rió i dor#ir, en u- la consci-ncia est" ador#ida, per> no#+s per u- est" destinat a un dia per despertar a la consci-ncia, ai)> se#pre ue desperte# nou a la terra, sinó a ,iure sense fi de despertar. .na altra seria si ,ost- tenia cap causa, per un esperit, principi idealista, la ,ida a la terra, o de la *u#anitat en el seu con<unt, el ue +s no#+s a tra,+s de la terra per parlar. Per> el fet ue els opositors de totes les classes se senten i#pel Q lits a ad#etre en la paraula per al ue cal usar per u- *o neguen +s no#+s d'interpretar de #anera ue l'assu#pte en les se,es pr>pies paraules argu#entant en contra d'ells. 0+ una #ica de terra poder real#ent consci-ncia concedei)en, per> no#+s un con<unt Jendes en la consci-ncia de D+u, no un indi,idu contra un altre co#pletada, l'esfera de la consci-ncia, <a ue +s *u#ana contra l'"ni#a *u#ana. Per> ara la terra est" clara#ent en cada respectar altres organis#es #undials aut>no#s purs so4re ue el ue est" a#4 les altres persones en les se,es su4st"ncies total#ent tei)ides, *o#e les altres persones, i dels signes e,idents de la se,a personalitFació #+s profunda, #entre ue els d'una indi,idualitat superior , <a ,a ser dit. Iu- *a lla,ors a la conclusió ue la terra es reflectei) geistigerseits en contradicció a#4 tota la sol Q licitud procedei), per> ,a ser no#+s en l'estreta =ental unsic*tlic* a#4 ellaE Iu-E ( Vost- conei) la paraula infa#e d'un polAtic notori, ue el llenguatge de la gent +s el #it<" per ocultar els seus pensa#ents. Pel ue se#4la, ,ost- s'atre,ei) a a uesta llengua al #ón i per tant assu#ei) el contrari del ue parla. Bo#+s ue a uesta contrare,olució polAtica pot tenir una polAtica contra el #ón, ue no +s tan poc in,entari, co# totes les polAti ues, de les ue la paraula ue +s la 4lasf-#ia de la paraula fluir. Es creu real#ent ( el ue +s, per desco#ptat, co# tot en a uesta #at-ria, per tal ue se sent co# la paraula no +s la cosa, o co# s'ent+n ue significa el contrari de la cosa ( ue D+u en el seu #ón +s o#nipresent i reina, es tracta ta#4+ de creure tenen ue a#4 la se,a naturalesa i el tre4all ue l'*o#e per entrar a la terra d'una #anera diferent ue en ualse,ol altra esfera #undial, i despr+s d'un contra el seu propi cos i la se,a "ni#a t+ l'e)e#ple de co# D+u ,iu indi,idual#ent en algunes parts del seu #ón, i ens #o,e#, i possi4le per recon-i)er els signes de la indi,idualitat superior i sa4er recon-i)er en can,i ue s'est" ara fent tot el possi4le per no recon-i)er(los. I altres, co# des d'un punt de ,ista inferior i#aginen de la terra a#4 la se,a gent, els ani#als, les plantes, co# un p>lip, ue i#pulsa a uests #e#4res i sense ue els i#porta #olt l'un de l'altre, i per tant, co# a #olt una "ni#a des del ni,ell de l'"ni#a p>lips en Per#etre la terra, o per u- la se,a gent, els ani#als, les plantes no tan relacionats, co# els #e#4res del p>lip, a continuació, el #atei) lloc no *o faria. Per> la terra s'est+n a la se,a gent, els ani#als i no plantes indiferents l'un a l'altre al cel co# el p>lip seus #e#4res, sinó ue consistei) en la relació se)ual #Dtua de la

#atei)a #+s gran ue la sola unificador i so4re els uals l'addició indi,idual, integral, la ,ida, <a ue no est" entre el #e#4res de la p>lip e)istei), i contri4uei) no no#+s unifor#e i >rgans si#ilars, co# el p>lip, per> una ,arietat i gradació d'organis#es, i a uests no depenen #en&s fer#a#ent <unts un a#4 l'altre, co# els #e#4res de la p>lip, per> s>lida, per als #e#4res de la Els p>lips es poden separar l'un de l'altre, no a les persones, els ani#als, les plantes entre si, <a ue no del tronc co#D de la terra. I final#ent, l'"ni#a de la terra no no#+s ser un ni,ell de l'"ni#a p>lips, per u- la uantitat d'unitat psA uica dep-n del ue tenen entre si, i ue ,a cul#inar en si #atei); a uests són els p>lips sensacions #era#ent sensorials i els i#pulsos, al $erra de tot el desen,olupa#ent i tot el tr"nsit dels esperits terrenals. $a#4+ ,ol en ter#es d'una co#paració anterior ( si alguna ,egada a uest tipus de co#paracions en a4solut se#pre poden co#plir no#+s parcial#ent ( la gent, els ani#als, les plantes con,incents co# els centres i 4aules centrals d'una relació se)ual anal>gica a la Fona alta de la terra, co# es porta a ter#e en els nostres caps, se#4len co# si a#4 les grans e)tre#itats e)teriors d'un *u#" o ani#al per co#parar, encara ue d'acord a#4 els altres aspectes d'a uesta co#paració #ant+ la se,a con,incent, s'aca4a aconseguint co#parar el #atei). 9parei) sinó ta#4+ el nostre cer,ell igual ue un 2esentlic*st al crani de la pell de prop plegada, i uantitats a poca #assa a la #assa de tota la persona. 9ra, la principal difer-ncia entre la terra de la gent d'a uest costat no#+s ue l'>rgan corresponent de la terra, en lloc de ser incl>s arrugada al crani de la terra, so4re la propagació i per tant o4ert al #atei) cel, ue el nostre cer,ell i la se,a c"psula s'enfronta, i ue tota la se,a e)tensió, ue consistei) en l'aire i el #ar, el s>l f-rtil, 4oscos, ca#ps, ciutats, po4les, carreteres, rius, articles, ,ai)ells, cartes, tel-grafs, lli4res, diners, persones, ani#als, plantes, relati,a#ent #olt #en&s encara est" en contra de la #assa de tota la terra, co# la del cer,ell en contra de la de tot l'*o#e, #entre ue ella +s ta#4+ l'a4ast d'un #o,i#ent conscient per guan&ar la se,a 4ase i suport no#+s en relació de la totalitat. Per prendre l'interior de la terra, i tot s'ensorra i cau a trossos, co# si es pren a partir de tot el po4le les agalles fet ai)A no treus si#ple#ent la reafir#ació i el farci#ent de #assa, es pren la pesadesa ue tot al ,oltant del centre de ue unei) la terra, les arrels de les plantes i els rius són la direcció, les ciutats i el peu dret *u#" i l'e uili4ri són, des de la terra. =entrestant, un #er unilateral i #assa a#pli gir tals co#paracions no#+s conduei)en a la igual#ent gran .ntriftigKeiten, ue els ue lluite#. =+s a,iat, l'*e #ostrat fr!*er*in NCend(9,esta, cap. R i 17M, co# *o de#ostra la co#paració de la terra pot dur(se a ter#e a#4 la gent en diferents direccions dins de certs lA#its, sense contradir(se en els fets, i no o4stant ai)> #ai es pot dur co#pleta#ent a ter#e pel fet ue la terra no +s el #atei), per> el #+s, #+s alt i la ,inculació dels seus organis#es. Les dificultats anteriors es tro4a,en a la superfAcie, i a#4 uns pocs tra5os de llu# ue són arrossegades, encara ue <o no *o esta,a i#aginant, de #anera ue els #oros d'opinió crea per als 4lancs o fins i tot ser capa5 de donar sentit ue ell, ue surten de la pell ,ella. 9lgunes o4<eccions ,+nen a la #ent en entrar en profunda i despr+s d'ai)ecar no#+s en entrar en encara #+s profund. SA en tots els costats ele,ar dificultats insupera4les uan, de confor#itat a#4 les fulles del principi d'a#pliació i #illora, el ue ens ,a fer superar les pri#eres dificultats estan darrere, i transferi# els

aspectes i di#ensions de la fisiologia i la psicologia *u#anes estretes directa#ent en l'+sser superior ,ol en lloc de li#itar(se a la indicació i co#en5ant a ,eure l'e)pansió i l'aug#ent en el #atei). 9 %o#a es tro4a el Papa a 3onstantine Gpel Sult", al $i4et, el Dalai La#a. .na creen5a #aleir als altres. Jegel i Jer4art, uines són a uestes contradiccions: 9 tot arreu la guerra de les nacions. Podria si#ilars <unts +s una "ni#a *u#ana integradaE 3erta#ent no en un +sser *u#". Per> despr+s ue l'"ni#a *u#ana s'*a re,elat ue les sensacions contradict>ries, senti#ents, idees, aspiracions poden tro4ar un lloc en un recinte tancat per una unitat d'"ni#a conscient, cap o4stacle +s creure ue es pot tro4ar un lloc en l'"ni#a de l'*u#" i de les contradiccions entre les "ni#es *u#anes . Les contradiccions ue encara e)istei)en dese uili4rada en la nostra "ni#a no ,an entrar per la nostra ,oluntat en la nostra "ni#a, en lloc d'encorat<ar a la se,a ,oluntat, per e uili4rar, reconciliar, i si <a +s so,int #olt en a uesta ,ida, pro4a4le#ent no ,a tenir -)it en ai)>, per> l'*o#e no t+ #+s la pau ue *an tingut -)it. 9i)A ta#4+ tota la contradicció ue e)istei) entre l'"ni#a *u#ana, no de la ,oluntat de la #ent superior, sinó s+ in,olunt"ria per a ell en el #atei) sentit, co# *o discuti# anterior#ent en relació a D+u. Per> ell ,a a esti#ular la ,oluntat de la #ent superior, per ai)ecar(lo. @s, co# es tro4en en confor#itat a#4 les contradiccions #+s grans, #+s poderosos i anar #+s profund, ta#4+ re uerei)en #+s te#ps per ai)ecar(lo, per> l'Esperit de la $erra ta#poc a fer la pau fins ue s'ai)e uin. I 4+ sa4e# la direcció per fer(*o. La religió, la ci-ncia, la polAtica #ostren clara#ent la tend-ncia a una ,ersió cada ,egada #+s unificat i einsti##igeren. 9 la regió en la ual la consci-ncia d'a uest esfor5 +s unifor#e, no pode# penetrar, per> pode# i *e# de nosaltres ser suficient per perce4re el car"cter d'a uestes rendes. D'alguna #anera, es procedir" a la psicologia de la #ent per so4re de nosaltres, ai)A co# una e)peri-ncia en l'ensen&a#ent, co# la nostra, despr+s dels nostres propis fantas#es +ssers peces i el transport e)tern nostres esperits +s una part del tr"nsit intern de la #ent superior. En lloc de preguntar, co# pot anar en tan gran "ni#aE 9ne# a ,eure co# ,a real#ent en a uesta gran "ni#a, aprene# no#+s ai)A, co# pot anar en a uestes grans "ni#es. 3o# pode# ,eure les coses de #anera diferent del ue pens",e# d'a4ans en la nostra petita "ni#a, per> despr+s ue el ,a# ,eure, corregir i a#pliar el ue pens",e#. Per> *e# ta#4+ a#4 el ue pode# ,eure directa#ent, no a tra,+s de nosaltres #anteni# tot el regne de l'esperit. Iui #+s ue resu#ei) en a uest can,i de ,ida i les generacions de pasturatge dels *o#es i els ani#als a l'ull, pro4a4le#ent proporciona els ulls i orelles a#4 els ue di4ui)a l'esperit #+s ele,at en la profunditat interior i, i ue ell #atei) inspirits de nou des de l'interior, per> no la profunditat #a<oria de la ,ida Anti#a de la pr>pia #ent superior, es tanca per dalt nostre a uA i ara, co# la co*erent en si #atei) regne dels nostres records i pensa#ents so4re els nostres punts de ,ista. 9 uA #+s, per> e# referei)o a la tercera part del Cend 9,esta, ue es dedica a a uest te#a sol. !es raons positives.

Les pedres es posen de dist"ncia, i la rei)a de l'arada poden ara co#en5ar a tallar. 9nterior#ent, era la paci-ncia, ara +s la nitidesa, la #esura ue tenen dret als argu#ents de la fe. Iu- +s l'"ni#a de les estrelles +s so4re l'"ni#a de la planta, per> tots dos estan sota el #atei) concepte de l'"ni#a, i les raons generals per a l'e)ist-ncia d'un i altre són els #atei)os. 3ontacte no#+s diferent per l'un i l'altre, i la se,a proporció en pes en peculiar +s una altra. 9i)A ue en pri#er lloc pot ser tot, repetir respecte a la terra en l'argu#ent de l'analogia o se#4lan5a a#4 la planta afir#ar aspectes literal#ent, i tro4ar tots ells 4asats en el car"cter general del siste#a d'"ni#a no#+s en un sentit superior i #+s estricte a#4 ella. Despr+s de tot, una cota unifor#e en for#a i contingut, els siste#es tancats, si#ilars, per> no id-ntics, indi,iduals no +s la terra, ai)A co# el nostre cos i ta#4+ el cos de la planta i l'ani#al, relati,a#ent independent respecte al peu, a#4 e)citació i =it4esti##t*eit e)terna#ent des dins cap a fora la definició i desplega#ent, una inesgota4le ,arietat de cert costat <urAdica#ent segur, d'altres nous efectes i#predicti4les de la se,a pr>pia ri uesa i el poder de ge4Wrendes creació, les proporcions de la su4(, al llarg i tanca la su4ordinació, i en contAnua e,olució en un ,enci#ent peri>dic i una escalada atrapa les acti,itats 4egriffenes +ssersE En tots a uests personatges, en un cos d'una "ni#a capa5 de la #atei)a ue t+ el nostre propi cos, a#4 la se,a "ni#a i perd, la terra no +s de 4ai), per> per so4re de la se,a gent, els ani#als, les plantes, tot el ue aca4a d'e)pansió inefa4le i #illora. 9ra tot el ue ,ulgui en els personatges, igual ue a#4 la planta, per u- fins i tot a#4 la gent ue real#ent despert encara sense "ni#a, sinó no#+s el siste#a per una "ni#a desperta, els principals a,antatges i =it4edingungen a la ,igAlia signifi uen. Els signes de despertar i sinó d'estar despert, de #anera ue l'argu#ent no t+ #+s de seguir co#plint i per a uest #it<" per o#plir el sA#4ol de l'"ni#a, ue un t+ a la terra, fins i tot #olt #+s directe ue a la planta, en el despertar de totes les criatures terrenals i la ,igAlia en si, per u- uan una persona no pot significar el son, despertar per la ,ista i l'oUda, pel ue fa a la terra, arran dels #ilers i #ilers d'ulls i oUdes, el con<unt de ,igil"ncia del tr"fic *u#" i ani#al. 9 la planta, *e# estat capa5os d'o4rir la ,igAlia no#+s per analogia, a la terra, per> teni# part en la ,igAlia i el present ta#4+ una part de l'e)peri-ncia directa d'a uest despertar en si res ens falta, <a ue l'e)peri-ncia i##ediata i l'aUlla#ent d'a uest con<unt de ,igAlia continguts #entals i la ,ida #ental en una unitat corresponent en el ual ens senti# co# la nostra "ni#a, la nostra ,ida contingut "ni#a co#pleta. 9 uesta e)peri-ncia ue no pot tenir, per> no re uerei), <a ue a uesta conclusió +s el nostre #+s a#unt i ue tindrAe# tot l'"ni#a de la terra #atei)a, per tenir la se,a finalitFació unifor#e en nosaltres, ue ens prene# no#+s una part del seu contingut de cercle #+s petit concloure en els seus #a<ors cercles. En a uest es tro4en en el car"cter general del siste#a d'"ni#a, de #anera ue la terra coincidei) no no#+s a#4 nosaltres, per> ens supera, fins i tot el signe de la unitat corresponent de l'"ni#a a#4 incl>s, i l'e)peri-ncia directa de despertar i despertar la nostra en els seus ser,eis no#+s el

conclusió so4re, no no#+s aplica en despertar, per> real#ent desperta per co#pletar "ni#a. $a#4+, ,eie# on se#pre ens ,a# posar en el seu enfoca#ent so4re el pre,ist, #entre ue la terra so4repassa a la conclusió del nostre propi siste#a 4iol>gic en un grau #+s alt i #+s pur, plane<at, per> el seg!ent s'*a d'aplicar a nosaltres co# un sen&al de Bo en e)ist-ncies. En els +ssers *u#ans i els ani#als, i plantes, cada part es classifica apropiada#ent en si #atei), per> a uesta utilitat +s no#+s en la #esura ue entra si#ult"nia#ent con,enient en a#4 altres parts en el tot #+s gran, a#4 prop>sit enlla5ada de tota la criatura ue ,a recollir totes les parts i siste#es en conne)ió en si #atei) t+. $ota la *u#ana i ani#al i el regne ,egetal, per> són ells #atei)os no#+s a siste#es ue deguda#ent ordenats, se#pre ue es re4en ade uada#ent entre si i a#4 els siste#es de s>l, l'aigua, l'aire en el tot #+s gran prop>sit relacionat de la terra, totes les criatures i dels siste#es de conne)ió *a di4ui)at en ell. Les criatures de la terra entre si no#+s en el prop>sit de les relacions e)teriors, per la terra, totes a uestes relacions prop>sit intern i aca4ar en el #atei). Les criatures terrenals indi,iduals passen, les creacions terrenals indi,iduals passen, un darrere l'altre, al final no els fa duradors, al igual ue e)istei) la terra co# una font eterna de totes a uestes criatures i creacions, i el can,i ue destruei) l'un a l'altre, pertan& a la plenitud de la decisió en la se,a ,ida. En els +ssers *u#ans i ani#als, *i *a un cicle de su4st"ncies ue es ra#ifica 4ucles #+s petits de si #atei), el #+s petit es ra#ifi uen de nou per si #atei), per> tots els circuits de les su4st"ncies en els +ssers *u#ans i en ani#als són en si #atei)os no#+s 4ucles ra#ificats de la circulació general #+s gran so4re les su4st"ncies entre org"nica i regnes unorganisc*e# de la terra. 9 la terra, sinó totes les su4st"ncies giren e)clusi,a#ent per a si #atei)os, no són res i rep res #+s ue la llu# i la calor del cel. Bo#+s tu, no l'*o#e, +s una entitat en si #atei)a, i gira pura#ent ,oltant i tanca tots els circuits de persones i ani#als en ella. La se,a conclusió +s no#+s relati,a, per> a ni,ell de la naturalesa +s la terra +s e)traordin"ria#ent per so4re de les persones, ue tanca. La #" de l'*o#e est" en el seu 4ra5 #ogut, el 4ra5 de l'*o#e seguei) sent lliure per #oure en el seu casc, tot l'*o#e seguei) sent lliure per #oure so4re la terra, i no o4stant ai)>, encara lligat tan fer#a#ent, o #illor dit, a#4 #+s for5a a ella, i a#4 la se,a Dnic pressiona contra els altres. Bo#+s el tot de l'*o#e i la terra est" o4ligat a res, plana lliure#ent al cel, i no#+s un acte i##aterial s'unei) el pas de la terra i pot lligar, per u- tota lli4ertat +s la #atei)a. Iuant *e dit en el #eu anterior escrit en el #atei) sentit: L'argu#ent del suple#ent pot fer(se sentir, ue despr+s de tots els ele#ents tenen les se,es criatures ue s'esta4lei)en en la ,ida en ell, l'-ter no t+ si no són les estrelles, sinó ue es creen, de fet tot el ,ida en ella . NLa resta del Cend 9,esta @S

PR[ff.M L'argu#ent de la classificació es tro4a l'"ni#a de les estrelles co# un pas inter#edi entre nosaltres i D+u, o co# una continuació d'un Stufen4aues en nosaltres o, final#ent, en co#parar l'interior i e)terior de l'escala de les criatures en funció del seu torn. lM La terra est" KLrperlic*erseits una etapa inter#-dia indi,idual entre el cos *u#" i el #ón, se#pre ue sigui a,antat<ós in4egreift el cos *u#", ue es ,eu d'alguna #anera del #ón i altres organis#es #undials encara s'enfronta a un indi,idu, co# un +sser *u#". 9ra Si la part superior i inferior dels ni,ells corporals de l'espiritual ue reflectei) i trans#et, s'*a de concloure ue cap inter#ediari #en&s fAsic de l'espiritual, ue es reflectei), ta#4+, i ue per tant la terra una etapa espiritual inter#edi entre l'esperit ue +s el cos *u#", i l'esperit ue pertan& al #ón pertan&. Iue la terra un ni,ell #ental indi,idual reflectei), +s a partir dels argu#ents de la si#ilitud en ai)> a#4 aug#ent, e)acer4ant l'Dnica e)istent es produei) #anera a ai)>. 9i)> ,an treure la conclusió ue la $erra real#ent porta l'e)ist-ncia espiritual, el ue reflectei), des del fet ue reflectei) en els #atei)os personatges clau, en u- el cos *u#" ue co#porta l'e)ist-ncia de l'"ni#a reflectei) l'actual refor5a la conclusió pel fet ue la terra en l'e)ist-ncia de l'"ni#a, el ue reflectei) una etapa inter#-dia entre l'indi,idu a ni,ell de l'"ni#a inferior i superior es reflectei), i a uests ta#4+ són usats pels ni,ells del cos, de les ue es reflectei)en. 9 uesta conclusió +s contr"ria a la necessitat ue la gent se#pre s'*an perce4ut a acceptar +ssers indi,iduals inter#edis entre l'*o#e i D+u i ai)A po4lar el cel. En resu#, si el cos dels ni,ells 9, 3, la #ent els passos a, c es reflectei)en al #atei) te#ps i gastat, ai)A ue *aur" d'assu#ir ue l'inter#ediari 0 fAsic, el ue reflectei) un 4 intel Q lectual, co# ta#4+ contri4uei). En a uest can,i d'argu#ent un D+u al #ón <a est" disponi4le ( i uantes raons per les ue encara teni#, co# la <a pressuposar: ( L'Esperit de la $erra passa no#+s a uA a l'enor#e 4ret)a ue d'una altra #anera ro#anen entre la #ent *u#ana i l'esperit di,A, un #ediador. Si ,ol, pel ue pot ser tan alt so4re la terra, pensa e)altat co# D+u so4re el #ón, no#+s ue un *a de pensar en el #atei) efecte, lla,ors l'esperit de l'*o#e so4re el seu propi cos su4li#. ( En la seg!ent ,ersió de l'argu#ent d'una cria de ni,ell inferior, ens tro4e# #+s a,iat l'esperit de la terra co# un ni,ell de D+u. PM Els di,ersos >rgans dels sentits en l'+sser *u#" els ulls, orelles, nas, llengua, #" desta uen indi,idual#ent a cada costat de l'estructura corp>ria co# la for#a del seu senti#ent cap? diferents persones, els ani#als, les plantes són indi,idual#ent d'acord a#4 aspectes de la se,a estructura corp>ria co# la for#a ella, la sensual inclusi,a#ent, la ,ida espiritual en contra dels di,ersos cossos celestes es co#paren indi,idual#ent per les p"gines de la se,a estructura corporal, i <a ue ta#4+ fAsica#ent la se,a gent, els ani#als, les plantes, <a ue de nou els ulls, les orelles, a uests inclouen, etc, i la gent ani#als, plantes inclouen les se,es esferes dels sentits, no no#+s fAsica#ent, sinó ta#4+ espiritual#ent a una #a<or i #+s esfera +s la #atei)a en,oltant dels cossos celestes en relació a#4 l'"rea tancada per ells, a uest

sentit esferes, pressuposant esferes. En resu#, si el en les pro)i#itats del circuit fAsic fases 9, 0, ue no no#+s es reflectei) en l'o4ser,ació, sinó ta#4+ ser usat per circu#dant #entals a, 4, pode# concloure ue el tercer ni,ell de circuit fAsic 3 tanca ta#4+ contri4uei) ue e##ar ui c intel Q lectual, refle)iona. RM L'escala interna de l'ull, *o#e, terra, #ón, on cada ni,ell superior inclou la inferior +s, indiscuti4le#ent, una #olt diferent co# l'e)terior de la planta, ani#al, *u#", on la 4ai)a es tro4a al costat de la #+s alta, per> no *o faria poden utilitFar el #atei) punt de ,ista d'una gradació d'altitud per a tots dos, si no alguna cosa possi4le en tant en a uest sentit, i d'ai)> la tercera ,olta el nostre argu#ent es 4asa. Iu- +s el ue el ue l'*o#e i els ani#als superiors i##>4ils destacar de la propera per> #+s a,all les criatures per les p"gines de l'organitFacióE El #a<or no#4re d'>rgans dispars ue i#pulsats encara #+s la classificació i la su4di,isió, el circuit tancat a#4 #+s nusos i 4ucles i su4(4ucles, i la periodicitat #+s co#plicat a#4 perAodes #e*rerlei i su4(perAodes, la centralitFació decisiu no en un punt, per> en una "rea d'i#port"ncia central. 9#4 el desen,olupa#ent i la #illora d'a uests sA#pto#es fAsics, sinó en relació ,eie# a la ,egada el desen,olupa#ent intel Q lectual i aug#ent de l'altura. Per> la terra so4repassa en tots a uests personatges inco#para4le#ent totes les criatures terrenals, a condició ue ells #atei)os contri4uei)en a la uantitat de cossos dissA#ils i estructura esglaonada, ai)A co# a tra,+s dels seus cicles i perAodes de les dificultats i co#ple)itats de la se,a ,ida, lle,at ue la ca#4ra superior de la $erra co# un lloc org"nic, tot la ,ida i l'acti,itat *u#ana +s un #olt #+s enfocat i significatiu en una #a<or solera sentit d'una interacció #+s gran i #+s lliure, <a ue el cer,ell d'un +sser *u#". En resu#, si teni# dos crei)ents stepladders fAsi ues 9, 0, 3 N,egetal, ani#al, *u#"M, i 9 ', 0', 3 'Null, *u#", terraM tenen, i si el pri#er +s una escala espiritual a, 4, c no no#+s reflectei), sinó ue ta#4+ contri4uei), per> la segona, a#4 els pri#ers partits a les proporcions de refle) del ni,ell espiritual, pode# concloure ue a <oc ai)A les r"tios de desgast, de #anera ue una escala espiritual a ', 4', c 'óssos despr+s de les etapes a', 4 '<a donada per l'o4ser,ació, i no#+s la tercera c' encara es poden tro4ar al final, ue est" ta#4+ present, es considera ue es tro4en. L'argu#ent de la relació es pot afir#ar ue els #it<ans pels uals les persones ,inculades a la *u#anitat, es produei)en les relacions #entals entre ells, el so, la llu#, les carreteres, el transport, etc tots són de naturalesa fAsica, ue #+s a,iat una 4ret)a entre els esperits esta4lei) co# un tindria 4anda a realitFar, si no podien ser conce4uts co# a co#ponents de a#4 tota l'"ni#a de l'+sser, igual ue la conne)ió fAsica de les institucions a les ue s'unei)en a nosaltres a la ,ista, l'oUda, etc, no#+s en la #esura proporcionar un ,incle espiritual entre ells, <a ue entra en a#4 ells en a#4 tota l'"ni#a en un conte)t. 9i)A pode# o4ser,ar la #a<or unitat dels nostres esperits no directa#ent, al#en&s un enlla5, el ue pressuposa ue la unitat. 9 #+s, totes les relacions ,i,encials ue ,an portar als fil>sofs a parlar d'un esperit

de la *u#anitat, i el ue ens estal,ien un cop #+s per parlar(ne, poden fer tota l'afir#ació #+s con,incent per a un esperit de la terra, els esperits de tots els *o#es a#4 els de totes les altres criatures terrenals, a la ,egada ,inculat unifor#e per u- no el po4le per a si #atei), sinó no#+s pel conte)t de la terra, el in4egreift totes les altres criatures al*ora relacionats, i el ni,ell dels esperits *u#ans en l'esperit #+s ele,at continua sent necess"ria ni,ells 4ai)os, la pode# tro4ar a les "ni#es de plantes i ani#als, si la nostra #ent no +s #+s ue una su#a de #o#ents conscients inconscients si#ilars, per> una ,inculació conscient #+s alt d'a uestes unifor#e d'un ni,ell de consci-ncia #+s alt i #+s profund. Per a altres aspectes es pot afir#ar ue entre els regnes de les "ni#es dels di,ersos cossos celestes correlació seria si no les estrelles esta,en encara en les "ni#es indi,iduals de les se,es criatures a les "ni#es a ui *e# de confiar a uest tipus de tr"fic, parle# l'un a l'altre a tra,+s de les ,i4racions de l'aire, en u- ,i,i#, les criatures #+s altes estan parlant l'un a l'altre per les ,i4racions de l'-ter, en u,iuen. N3f. Cend 9,esta @S 1\\.177.17\ II P1\.PRR ff ffM $ot i ue ara +s la de#anda d'una relació tan alt cap pro,a, per> la satisfacció de la #atei)a fa ue el resultat de les pro,es encara #+s satisfactori. L'argu#ent de la causalitat 4asat en el fet ue, pel ue fa a e)peri-ncia se'n ,a, el contingut ani#at no pot sorgir de l'inani#at, i teni#, per> incloent tots els ani#als ani#ar a #irar l'"ni#a co# nosaltres els productes en el siste#a terrestre. .n pot lla,ors preguntar(se la possi4ilitat del do4le ue la $erra est" ,i,a a#4 l'aparició dels +ssers org"nics en pri#er lloc, #entre ue a4ans era en el so#ni e#4rionari, o ue l'origen dels +ssers org"nics ue <a cau en les produccions internes de la se,a ,ida de ,igAlia en si. L'e,id-ncia ue ai)> no cal decidir si +s del tot <ust no#+s una !estió de si la terra es tro4a ara en un estat d'ani#ació alerta. NVersió d'a uest argu#ent en Cend 9,esta IS PP\ i seg!entsM L'argu#ent teleol>gic pot considerar co# les plantes de l'"ni#a co# una 4ranca de l'argu#ent de la si#ilitud. $ro4e# no#+s en #olt #+s sentit i l'escala #a<or, per al #anteni#ent i desen,olupa#ent de la terra en tota la llar terrenal ta#4+ pres consideracions fi co*erents pel ue fa al #anteni#ent i desen,olupa#ent del nostre cos i el seu pressupost intern pel ue fa a l'e)ist-ncia de la nostra "ni#a feta són, pel ue pode# pressuposar una refer-ncia corresponent a l'e)ist-ncia d'una "ni#a al #ón. Hins i tot *e# de notar, i <a *e# adonat ue la nostra Fona o4<ectiu +s un fill de la terra en tots els aspectes. La terra t+, pel ue pode# pre,eure ue, un in,entari per#anent, sorgei)en i els nostres cossos. NEls co#entaris en Cend 9,esta I. 1ROff.M 9 uests argu#ents te>rics per a la creen5a en els esperits de les estrelles podrien estar d'acord a#4 el conte)t, el 4ell i el 4o, a#4 la ,eritat ni els aspectes de la 4ellesa i 'edei*lic*Keit afegir a uesta fe. D+u *o diferent al5ada i rica ara, el ue porta a les *u#anitats so4re les etapes #entals en si #atei), en el ue +s una llu# diferent ara tots a la ,erita4le ,italitat ens se#4la despertar, terra, en uines altres coses, a#4 legions d'"ngels en lloc d'un <oc

de pilota #orta plena de cel , el diferent ue la nostra relació a#4 D+u i el proUs#e, co# el tro4e# en l'Esperit en nosaltres, l'"ngel de la terra, la #ediació co#D a D+u i un ,incle espiritual entre nosaltres, #olt #+s 4rillant dels nostres punts de ,ista en el #+s enll", <a ue en la #ort de nosaltres la ,ida filos>fica d'a uest esperit pode# pensar a4olit a#4 tots els nostres +ssers esti#ats en la se,a ,ida la #e#>ria, co# inesgota4le, final#ent, el nou e)a#en de ca#p i el circuit inferior: Bo ens agrada a tots a creure, <a ue +s per la feE Per> ara pode# utilitFar en la 4ase dels argu#ents anteriors uant a creure ue la se,a no conclou la se,a ,eritat de la 4ellesa i de la 4ondat de la fe, per>, la 4ellesa i la 4ondat de la #atei)a, assegureu( ,os de seguir no#+s la se,a ,eritat i pel present, per> ta#4+ pot contri4uir a l'e,id-ncia de la se,a ,eritat. 9ra done# una #irada retrospecti,a al nostre punt de partida i la transició fins ara. El cos *u#" reflectei) les propietats essencials d'una "ni#a? ( so4ra eren ell, el repetit #ai en a uest sentit ,a tornar a insistir. El cos d'un ani#al, es reflectei) de la #atei)a #anera. El cos de la planta, es reflectei) de la #atei)a #anera. La terra es reflectei) de la #atei)a #anera. $ots els cossos celestes, ue reflectei)en de la #atei)a #anera. 9ltra#ent, no conei)e# cap cos al #ón ue les propietats #+s essencials d'una "ni#a en a uest reflectir la #atei)a #anera. El cos *u#" porta l'"ni#a a la ,egada, refle)iona. Des del cos d'un ani#al ue creie# en enda,ant, ue porta ni #+s ni #en&s ue l'"ni#a, ue refle)iona. 3reie# ue despr+s de #udar(se, l'articulació de la dreta i seguir el curs de tota la classe del cos de l'"ni#a ue reflectei). 3reie# ue +s degut a la igualtat de tot ai)> i cap altre cos en el di4ui), en el ual un cos d'una "ni#a pot ser el #atei) en tots, i t+ el nostre propi cos, a#4 la se,a "ni#a, a la ,egada i perd. Ens se#4la ue, en la do4le analogia del cos a#4 l'"ni#a i a uest cos refor5at a#4 la nostra creen5a 4asada en el cos ue les de#andes del co#ple#ent intern, gradació, de la relació, la causalitat de la teleologia de tot el cos i l'espiritual, per la present ualse,ol cosa ue pugui ,enir en l'e uili4ri de la ,eritat de la fe en !estió correspon. I final#ent ,eie# el guiat de tots a uells aspectes i conclusió satisfact>ria de la ,eritat de la fe, ni la 4ellesa i 'edei*lic*Keit #atei) pas per dur a ter#e all> a#4 el ue *a de satisfer a la gent. En el cercle d'a uesta conclusió +s, per desco#ptat, incl>s a#4 ue l'ani#al +s un #enor i la planta t+ una "ni#a encara #+s 4ai)a, a #+s de la *u#ana ue la terra t+ una "ni#a superior del ue +s *u#", i, final#ent, ue l'"ni#a de la terra, la gent, ani#als, plantes t+ no no#+s entre ells, sinó ta#4+ en si #atei)os. 9t-s ue *i *a al ,oltant dels cossos celestes cap cos reflectei) una "ni#a, de #anera ue seguei) sent el #ón so4re ell, reflectei) una "ni#a so4re l'"ni#a de tot el seu cos, no#+s ue en lloc d'una "ni#a indi,idual, a #+s de les "ni#es indi,iduals

d'una "ni#a, tot al #atei) te#ps *a caigut en i per si #atei)a. I ue el #ón a uesta "ni#a #+s alta no no#+s reflectei), sinó ue ta#4+ contri4uei), arri4e# a la conclusió ue el cos al #ón porten el ni,ell de l'"ni#a ue reflectei)en, i els altres #otius associats. De fet, tots els argu#ents ue tro4e# no#+s per a les plantes i "ni#a en un sentit #+s ele,at per l'"ni#a de les estrelles, en general, ,an argu#entar a fa,or de totes les "ni#es en el #ón, final#ent, per a la #ent, l'"ni#a del #ón en si #atei), en lloc. Iui creu so4re la 4ase dels nostres argu#ents l'"ni#a a la planta, a causa dels #atei)os argu#ents ue creure en un D+u per al #ón, i el ue creu en un D+u al #ón, ue creure en una "ni#a a la planta. 9 uesta relació +s #olt 4onic, per>, +s no#+s una de les 4elleses d'a uesta doctrina. Per> e# ,aig a córrer en una sola no per u- <o ,olia en lloc de so4res per l'e)ecució dels e)e#ples #+s petits de l'e)ecució de la tasca #+s alta d'acord a#4 el nostre principi, i la conclusió +s e,ident per si #atei) despr+s ue es ,a fer la transició a ell. 9#4 negacions 4usca donar suport a la ,ella doctrina, *o#e ,a necessita posicions, a uA *i *a posicions. I a uestes posicions poden tot el ,erita4le#ent positiu all" des de lla,ors en la ci-ncia i la religió, ue no no#+s est" en la naturalesa de les coses real#ent fundada, per a la sal,ació de l'*o#e essencial#ent necessari, sinó ta#4+ les se,es #ediacions *ist>ri ues Einge4urt en la consci-ncia i la ,ida de la e)istei) la *u#anitat, si persistei)en durant la ,ida d'a uesta addició. El cristianis#e durar" per se#pre, i per se#pre +s a tra,+s de la se,a congregació a seguir ,i,int a cos de 3rist ` M persistei)en. 9 uesta +s ta#4+ una paraula ue tro4a la se,a ,eritat no#+s en el nostre ensen&a#ent NCend 9,esta III. P"g. R\R i ss.M Per> parlar de la 0estande del cristianis#e pot, +s i#portant sa4er on +s, u- +s el ue 3rist *a anat #+s enll" de tot el passat i per tant la producció no no#+s(estat, per> encara des de #+s enll" de l'a uA i ara en l'actuació Jirt Jort i un ra#at +s, a la ual un di!rn *a de reunir tot per co#plir a#4 la idea del cristianis#e. Jo tinc, en esperit, no el pri#er, tan 4reu#ent co# ,aig poder, el ,aig resu#ir `` M ; 8El fet ue s'*a esta4lert el #+s alt co# l'unificador i 1eitste *a configurat el <oc *a d'unificar i el #illor co# el #+s alt.8 9nd',e *o ,a aconseguir despr+s e)plica; 89i)> li *a donat la idea de la unificació de tots des del punt de ,ista des del ual no#+s una unió de totes les possi4les pri#er lloc en la consci-ncia del #ón terrenal a#4 la consci-ncia, i per #it<" de l'ensen&a#ent i de ,iure l'i#puls d'estar a la difusió i en pr+#er a uest idea ue tot persones co# a fills de la #atei)a, aca4ant algunes coses 4ones de D+u, se senten un a l'altre co# a ciutadans d'una, arri4ant #+s enll" d'a uest #ón, el regne celestial, i co# a ger#ans 4us uen en a uest sentit, i per actuar. 8
`M I 3or. 1P, 1P(17. P0 P7 ( I 3or. \, 17, 17 (%o#ans . 1P, [ 7 ( Ef . l, PP PR ( Ef. R, P0, P1 ( Ef [, 11(1R. ( Ef. [,

17 1\ ( Ef. 7, P9(R1. (3ol. 1, P[, ( 3ol fe4rer 19 ( 'al. P, P0
44)

Cend 9,esta II S. RO R9

9nd',e final#ent continuar" funcionant al 1R i R0 3apAtol del Cend 9,esta. Gn ara seria una contradicció de totes les nostres ensen&a#ents pre,is a#4 a uesta idea, en u- el con<unt de la sal,ació i per la present el car"cter sagrat del cristianis#e dep-nE 9llied nostre ensen&a#ent a#4 el #aterialis#e d'a4olir a D+u, ella ren&a a la ,ista en un #+s enll" de l'estupidesa, ue +s, per ,eure la part superior i el 4lanc, l'ull es #ant+ pre#ut, a#4 ulls intel Q ligents, la gent es faci c"rrec d'ai)> i despr+s d'a uesta ,ida el ca#A en a uest #ón 4uscantE ( G es idolatra,en a#4 Heuer4ac* el po4le, ue diuen a#4 Sc*open*auer di#itir l'"ni#a, ue s'e,apora a#4 Jegel el di,A en el ter#e, ue la ,a co4rir a#4 Sc*elling en el #isticis#e ,ague, ue es rui)a a#4 Jer4art en un e)-rcit de puntsE ( G +s un ser#ó per a les co#unitats ue ,an nodrir pel #aterialis#e, a,i,at per l'idealis#e, l'orgull en l'Ds de la raó, ue tro4a a la 4anda en la #anca d'una 4anda dir lliureEPPM
El #o,i#ent religiós lliures per u- Hec*ner Q ludei) a uA un ress> de les idees racionalistes, 4usca un dog#a(lliure, de peu en lAnia a#4 la ci-ncia #oderna la religió i la lliure deter#inació de tots els assu#ptes religiosos. 9 #esura ue ,a cr+i)er fora de la difer-ncia de la reacció, no s'*a anat, fins i tot so4re les posicions negati,es. 1O[1, al pa,elló de l'alian5a dels 8a#ics protestants8 <ustificats, i el po4le els ano#enats 89#ics de la Llu#8. Els lAders del #o,i#ent popular al nord d'9le#an&a eren '9 1islicenus a Jalle, 6. %upp en ZLnigs4erg i L. .*lic* a =agde4urg. Per a #+s infor#ació, consulteu JerFog, %ealenF&KlopWdie f
PPM

prot. $*eol. i l'esgl+sia. Vol /I. S. [\7 i seg!ents de l'article; 9#ics de la Llu#.

=+s a,iat, per a tots els suports ue no pode# prescindir, sense caure ta#poc en el paganis#e o pit<or ,Acti#a ue cau, ue afegei) no#+s +s co#pati4le a#4 a uests suports, i en lloc de dir ue 3rist no +s el ca#A de la sal,ació i de la ,ida, ella ,a sentir la se,a #", la #anera de . anar Si s'afegei), per desco#ptat, al cristianis#e tanta fe en la 9pfel4iss al paradAs a#4 els seus efectes #Astics so4re la destrucció irre,ersi4le dels no elegits, en els #iracles ,iolen les lleis de la naturalesa a la ual 94gerissensein D+u del seu #ón, a tots els .ner4aulic*e, ue co#una#ent a#pliar els te>legs del cristianis#e, si dels ue la construei)en, +s la doctrina ue a uA es presenta, no cristi". Per> tinc per cert tot ai)>, cap dels uals es pot tro4ar a la pr>pia ensen&a#ent de 3rist, ue no fa la *u#anitat #illor, no +s feli5, no +s sa,i, ells #atei)os, la naturalesa de les coses i de l'*o#e contradiu enfos uei) la #ent, la ci-ncia angoi)ada, una t-r4ola 4arre<ar(se en la ,ida, en fi, tot la possi4ilitat d'una e,entual unificació de tots els reticents, en lloc de pro#oure, a#4 ai)>, la idea 4"sica del cristianis#e reticents al ue *a de caure per u- la doctrina de 3rist est". 6a aug#entat el cristianis#e en la se,a e)pansió so4re la terra i en lloc guan&a un nou espai en el ual #ata les persones, <a ue es con,ertei)en. Iuant als <ueus, #usul#ans, *indDs, els pagans són els ue co#pten un an& co# con,ersosE I co# Fer2orfen +s el cristianis#e en si #atei): En lloc de cristians ue estan en una cosa

de 3rist, no#+s *i *a protestants, cat>lics, grecs i sectaris ue lluiten en no# de 3rist. @s perspecti,a a uA i all", ser" diferentE Els ue no estan engan&ats, diu ue no. El cristianis#e +s la #esura penetrat pel ue +s en ella 3rist, penetrar en ell no es pot, se#pre ue no +s tan plena ue l'e)creció de #olts ,a escoltar, a#4 la ual ara es co#plei). 94ans el cristianis#e no es con,ertei) en si, con,ertit al ue ana,a a ser deter#inat d'acord a#4 la se,a idea a4ans ue no t+ el #+s co#D, la #+s alta, una durada de les necessitats de la *u#anitat, no con,ertir" el #ón i no en si #atei)os d'acord pot ser. La dita ue no es pot fer ai)> ara, i si seguei) co# est", no +s el fons d'asseguran5a despr+s de la pre,isió de#ostra ue seguei) sense tenir ai)> en co#pte les necessitats de la *u#anitat. NE,id-ncia des del principi *ist>ric.M PRM I el ue +s no#+s la idea del cristianis#e a prendre per tal ue, en ,irtut del ue a,ui en dia no +s capa5 de prendre el sentit ue ells ,an fer a#4 la idea de la religió co# una 4anda co#una #+s alts i l'Dlti# punt de ,ista de la fe, el conei)e#ent, i la ,ida #atei)a, ,an coincidir. D'un cristianis#e el fet ue a uesta idea de 3rist ,a portar per pri#era ,egada a la consci-ncia del #ón, a#4 la paraula i a#4 les o4res, i final#ent es ,a actuar, ni la ,ida de la ,Acti#a en la ,ida d'a uest #ón, i ( co# *o percep l'altre costat, despr+s de la conne)ió de l'altra ,ida seguei) ,i,int a#4 ell, el ,a portar a ella ( a#4 a uest #ón, continua ,i,int a la se,a co#unitat.
PRM

En l'e)ecució d'a uest principi, ,egeu la nota 1RM .

Per> el ue, despr+s ue la fe dels cristians de tot el seu contingut es 4uida al incredi4ilities, l'ensen&a#ent, la predicació o#plirE Ser" %o#andre descans en a uesta idea a4stractaE Bo en a4stracte, ,a i#pactar contra la fe i la pr"ctica, i ue t+ a #+s una idea efecte. La interpretació de les paraules #+s i#portants de la pr>pia doctrina cristiana, ue són ara els te)tos no#+s es creu despr+s de, digue# d'acord a#4 la se,a ,eritat, ue col Q loca ai)A en la declaració conte)t del 4+ supre# i el desplega#ent del seu contingut, el retorn del cristianis#e a 3rist, l'Esperit Sant o la Esperit de la sal,ació en 3rist, per 3rist en D+u i per D+u en 3rist +s l'ensen&a#ent i la predicació de farci#ent ` M . 9i)> no +s esgotar? arrencar un full i l'ar4re de la doctrina i#pulsa una 4ran ueta. I si la purificació interior, el desen,olupa#ent i l'aprofundi#ent de la for#a e)terna de la cristiandat contra l'a,ui *an de can,iar per co#plet, no#+s ser" per u- el nou desen,olupa#ent en si #atei), el nou, l'altre #+s tancat, #+s ele,at, for#a, edificant, #+s pura i #+s 4ella all". Per a ai)>, el cel +s la llar ue ser" estrelles a les sales dels nous rics de D+u, encara en el contingut, per u- ,a ai)ecar per so4re de tot el pensa4le, sura en el 4uit, a uesta +s la pri#era re,elació de la Di,ina a la *u#anitat en la fe de la inf"ncia dels gentils, en lloc de ser re4ut<at es tro4en a l'antic i el nou derogada federal, i per tant ser capa5 de totes les nacions de 4anda en el pacte a#4.
`M

3o#p. 3ap. O a uest docu#ent. ( 3ap. \ 1P 1R PO R0 Cend 9,esta. ( 8. 9 tra,+s del #a<or 4+8 P[M

Hec*ner font petita; 8Pel 4+ supre#8, LeipFig, 1O[\, +s el principi -tic; 8L'*o#e *auria, pel ue en ell el plaer #+s gran, la #a<or felicitat per portar al #ón a ualse,ol recerca, en el con<unt de la te#ps i l'espai per
P[M

portar a 4uscar 8. La secció /IV s'analitFa la relació d'a uest principi als #+s alts preceptes #orals cristians.

9 uesta +s la resposta a la pregunta de l'"ni#a en a uest sentit en el ual es ,a col Q locar, a#4 les se,es conse !-ncies i conte)tos. Despr+s de tot, seguei) sent, co# *e dit, una !estió de fe, i per tant ,a recolFar ta#4+ la resposta a #otius religiosos, i no en raons de conei)e#ents e)actes. Per> no era una !estió de la in,estigació e)acta, pel ue no contradiu, sinó el principi de la in,estigació e)acta. La l>gica i l'e)peri-ncia de tan llarg a4ast, ue ,an posar en ella, i s'apaga sol en el #atei) sentit ue la ,a #ostrar en la #anera assoli4le, so4re el #atei). Per ai)> era el principi pel ual entre# a co#pletar a#4 el ue es re uerei), si no estigu+s inter,ingut. En lloc de sortir al principi de l'e)peri-ncia de circuit, +s no#+s l'e)tensió i la #illora d'a uest principi so4re l'"rea de conei)e#ent cap a fora en la fe. Iui #en&sprea a uesta e)tensió i aug#ent, ,an re4ut<ar fe o l'acord dels conei)e#ents a#4 la fe. Pot a uesta doctrina pro4a4le#ent relacionat a#4 una teoria e)acta en contradicció, <a ue la idea d'una teoria e)acta general de les relacions del cos i de l'"ni#a del seu ,entre ,a n+i)er `M , i els pri#ers passos del punt de la teoria e)acta enda,ant <a en el #atei) sentit, ue la doctrina de l' a uest docu#ent a#4 ales de llarg a4ast *a tra,essat r"pida#entE ``M
`M 3f Ele#ents de PsicofAsica. $. II, p 77R P7M ``M E4endas. S. 7[1 7[\
P7M

So4re la relació de prioritat entre la #etafAsica de Hec*ner i els seus psicofAsica e)actes ,egi les e)plicacions

en profunditat 1. 1undt en el discurs es#entat a ani,ersari centenari de Hec*ner.

=+s a,iat, <o tanco la #e,a paraula de la fe a#4 la creen5a ue la teoria e)acta donar" fruit, un cop #+s, de la ual ,an sorgir no#+s, pot ta#4+ són llargues, fins ue #aduren. 5. !a vista bàsica. 8Per> +s terri4le de la part inferior, i l'*o#e no ,a tractar dels D+us 8 sent ue est" tractant de cridar a ualse,ol persona ue ,ulgui su4#ergir(se en les profunditats d'una ,isió 4"sica de les coses, per detectar a uesta Dlti#a +s la #atei)a. L'*o#e se su4#ergei) en la ,ida a la foscor de la gola i no tornar" a la ,ida resultant. I +s per ai)> ue tinc el #illor e# ,a #antenir nac*Fust!rFen la copa a les profunditats fins despr+s de 4uidat co#pleta#ent ple. Per a una ,ista 4"sica de les coses pro4a4le#ent pot inferir, per> es pot concloure

res. Encara ue a uest con<unt +s co# la #a<oria *ingesproc*enen r"pida no#+s una ,eritat a #itges, per> +s #assa f"cil per u- tot es faci realitat. En lloc d'apartar pel ue ell +s en a4solut cert, i fins a uin punt no +s ai)A, ,aig a donar una pista per <ut<ar(la. I cada ,ista filos>fic +s una indicació per fer(*o. .n pot deduir tot des de Fero i +s tot res es conclou. .n pot inferir res del si#ple, per> la unitat de l'uni,ers seguei) sent ungefolgert. .n pot inferir res de la #at-ria, si#ple#ent no cal o4lidar ue la #at-ria s'inferei) Dnica#ent de les sensacions de la #ent. .n pot inferir res de l'Esperit, no#+s ue no cal o4lidar per ele,ar l'esperit de l'uni,ers +s, i no#+s a partir de la pr>pia pu<ada fins a ell. E)peri-ncia defecte ue teni# del ue e)istei), no#+s el ue cau dins de la nostra consci-ncia, no#+s la nostra percepció, sensació, pensa#ent, ,oluntat. La consci-ncia +s un fet, la se,a unitat +s un fet, el seu contingut +s de fet, la raó de la se,a unitat i el seu contingut +s de fet, tot el ue +s de#ostra4le en nosaltres, i co# es pot de#ostrar, +s, fora de la consci-ncia, est" darrere de la consci-ncia no de#ostra4le. 3onsci-ncia en la se,a unitat i el seu contingut prendre'l co# +s, +s la #+s pura, l'e)peri-ncia #+s directa ue pode# fer de l'e)istent. La consci-ncia +s un +sser ue sap el ue +s, i tan +s la for#a en u- sap ue +s.Seg!ent, per> no *i *a un +sser, dels uals el #atei) es podria dir. 9 uA t+ lloc la identitat e)periencial de l'+sser i del conei)e#ent. Despr+s de l'e)peri-ncia directa no *i *a a4soluta#ent res #+s ue la consci-ncia, unitat de la consci-ncia, el contingut de la consci-ncia i els resu#s del ue +s la consci-ncia o la consci-ncia, ,a guan&ar a#4 la consci-ncia, tornar a caure en la consci-ncia. Est" en el cercle de la consci-ncia, en el ue ,a de l'e)peri-ncia directa, no sortir. L'e)peri-ncia en si +s una !estió de consci-ncia. Insistir en l'e)peri-ncia sense insistir en a uesta e)peri-ncia 4"sica, +s a dir, insistei)en en un plat en l'aire. Per> l'*o#e t+ raons, ue cau #+s enll" de l'e)ist-ncia de la se,a consci-ncia, fins i tot en alguna cosa #+s de #entida per creure en un #ón e)tern, i les raons internes, su4<ecti,es, ue *an actuat en el seu contingut de la consci-ncia, i e)terns raons o4<ecti,es ue *an contri4uUt, d'acceptar. BingD pot dei)ar ue no#+s la se,a consci-ncia del ue e)istei), e)istei). 3o# ue la consci-ncia per estar #antinguts dels seus continguts, es tro4a ta#4+ en els senti#ents i##ediats, a la ,egada perce4en ue no totes les pro,isions d'a uests continguts pro,enen del contingut prescrit, del punt de ,ista pr"ctic o4liga les persones a creure en un #ón e)tern, per <ut<ar les se,es accions en , el ue es produei) l'acord *ist>ric de tots els te#ps i dels po4les. Bo o4stant ai)>, de #anera ue no#+s el ue cau en la nostra consci-ncia tenen de tota l'e)ist-ncia, per> a uesta no +s la !estió de si *e# d'assu#ir alguna cosa so4re la nostra consci-ncia #+s enll" e)istei), per> sigui el ue sigui el ue supose#, a #+s tenir.

Ji *a dues possi4ilitats, i co#pleta#ent co#4inats, no#+s dues opcions, dos ca#ins de pensa#ent, un el l'Jades, l'altre conduei) a la llu#. 3al dei)ar clar ue no no#+s són a uestes dues #aneres, i en el seu lloc clar a fluctuar entre ells ni a ningD a anar #ig de triar entre ells i constant#ent anar fins a les Dlti#es conse !-ncies, despr+s de realitFat una ,isió clara de cada ,aset . L'Dnic pensa#ent +s ue, lle,at del ue porte# de les coses en la nostra consci-ncia #+s enll" de la nostra percepció, sensació, poe#es, pensa#ents, ,oluntat, no no#+s estal,ien nostre, e)cepte la consci-ncia en alguna cosa incognosci4le fosc en si #atei) o #ultiplicitat d'a uestes coses ad#etre ue generen la consci-ncia en el ue t+ de les coses o de generar a tra,+s de la se,a pr>pia consci-ncia la interacció, i tota la resta +s co#pleta#ent diferent a tot el ue t+. En la #a<oria dels casos, la foscor, ni les coses fos ues es presenten co# una cosa s>lida darrere de la ,aria4ilitat, co# una cosa si#ple darrere de la #ultiplicitat de fen>#ens, fins i tot a les fos ues. L'"ni#a #atei)a +s en si #atei) una si#ple criatura i##uta4le de posar oculta darrere dels fen>#ens can,iants de la consci-ncia, en si sense sa4er #ai per a a uest per la se,a pr>pia naturalesa, sinó #+s a,iat a si #atei) de ser l'"ni#a fosca de la consci-ncia #+s 4rillant no +s #+s ue la resplendor 4rillant de la eterna#ent enig#"tic. P\M
La teoria de les #>nades, al ual la crAtica Kantiana de la raó *a,ia apel Q lat en-rgica#ent als 8paralogis#es de la raó pura8, co#4ina en la se,a for#a #oderna necess"ria#ent a#4 la doctrina Kantiana del car"cter intel Q ligi4le, +s a dir, des d'un punt darrere del incognosci4le fen>#ens #entals en si #atei), el s'indica a
P\M

continuació, pels diferents siste#es en for#a #annigfac*ster.

9i)> +s un pensa#ent. L'altra idea +s ue, e)cepte la nostra consci-ncia altra consci-ncia, estan so4retot la consci-ncia indi,idual encara #+s alt contingut de la consci-ncia, una consci-ncia #a<or i una consci-ncia #+s ele,ada i #+s enll" i ue, despr+s de les p"gines d'all> a#4 el ue est" #+s enll" de la nostra consci-ncia indi,idual i presentar, l'e)tern, ue la nostra consci-ncia est" deter#inada representa, i tota consci-ncia indi,idual unida per punts co#uns i les relacions causa(efecte, de les uals la #+s alta unitat +s l'Dlti# node. El pri#er pensa#ent ens allun&a de tota e)peri-ncia i tot el ue +s conce4i4le i 4e2W*r4ar tra,+s de l'e)peri-ncia despr+s de l'e)peri-ncia, en la foscor, per u- de les coses o les coses en si darrere de la consci-ncia i el seu efecte so4re la consci-ncia o l'efecte de generació de consci-ncia, de fet, no tenen ni l'e)peri-ncia ni d'una idea de l'e)peri-ncia, ni la perspecti,a de la il Q lu#inació a tra,+s de l'e)peri-ncia, i la segona porta a ter#e a la llu# de l'e)peri-ncia co#una no#+s en una llu# #+s alta si la nostra pr>pia consci-ncia en si 4rillant a#4 nosaltres a#4 les se,es disposicions i##anents, condicions i lleis, la 9n*alt als pensa#ents d'una altra, #+s general, de llun&, #+s alt i lic*teres consci-ncia i #ig de la conclusió ue oferei). En ualse,ol cas, no crec ue el #ón en D+u per so4re de tot la consci-ncia indi,idual i t+ raons *ist>ri ues, te>ri ues i pr"cti ues per creure(*i. $ot el fosc, per>

est" inactiu, uan aca4a,en de creure en D+u, si, la creen5a correcta en D+u +s no#+s el ue fa la cosa fosca de 4ra5os creuats pel ue fa a co# una acció de D+u #+s enll" de nosaltres en nosaltres el ue nosaltres co# ue ,ulgui #irar a efecte de coses fos ues darrere nostre i D+u per lloc transparent en D+u, u- *i *a darrere ro#andria opac a les coses fos ues, al*ora ue la fe correcta en la foscor, ni les coses fos ues darrere de la consci-ncia de D+u ,a o per coses fos ues? per u- la cosa fosca +s lla,ors la raó i creador del ue se#4la. Per> si ,ost- ,ol tenir una consci-ncia di,ina dels fen>#ens i les coses fos ues darrere de les aparences en con<unt, pel ue t+ dos #ig i no un con<unt. 1underlic* ue l'idealis#e conte#porani no#+s el ue +s la #a<or a,antatge d'idealis#e, al no necessitar coses fos ues darrere dels fen>#ens, re,elar, i tot el profund de les coses fos ues #irar. El ter#e a4ans de pensar, no(res, l'@sser, l'94solut, l'ess-ncia del ue est" darrere dels fen>#ens co# un plug 4"sica d'ells, s'*a de treure pri#er la naturalesa, l'esperit conscient, u- són co# coses fos uesE Les #>nades, i l'altre #irant darrere de les consci-ncies per>, u- són les coses tan fos uesE Per> la !estió dels #aterialistes darrere de les aparences de les coses, el ue +s #+s ue una cosa foscaE 3ap d'a uestes coses fos ues ens *a con,ertit en la claredat e)istent en si de la consci-ncia clara o e)plicat, per> cada un, fosc, <a ue +s en si, no#+s enfos uit. Despr+s d'ai)> e# tir les coses fos ues de 4anda, i el lloc, sense els #it<ans per portar els #e#4res de la conclusió de tot arreu, les seg!ents frases i punts de ,ista so4re; Ji *a una unitat general i supre# de la consci-ncia, el di,A, i li dóna al seu fill i en la se,a presentació con<unta de ger#ans entre si consci-ncies, a la ual la part *u#ana, no +s ta#4+ el nostre pare, D+u consci-ncies su4ordinats. La unitat de la consci-ncia Supre#a supera totes les unitats de consci-ncia inferiors, i proporciona un ,incle, un ,incle entre ells a un altre, de la ual +s conscient, per la In4egreifen en la consci-ncia a la ,egada de la 4anda dels inclosos +s, #entre ue les consci-ncies #+s 4ai)es a les In4egriffenseins en el #+s alt i #+s alta no són conscients i##ediata#ent, per> cada un no#+s a la i##ediata#ent sap el ue ells #atei)os entenen. 94ans, a#4 l'e)cepció, #+s enll", darrere, d'acord a#4 la consci-ncia #+s general i #+s alt i el seu contingut, a la part de la nostra consci-ncia, no *i *a res tro4ar. El ue ni en el nostre ni cau un altre, la consci-ncia encara #+s alta o #+s alta, dels uals un pot parlar, per> ser" no#+s no#+s parla de. Bo#+s una possi4ilitat ue ,e la consci-ncia i la realitat infinita +s una altra consci-ncia darrere de cada present i cada consci-ncia indi,idual, per> a uesta possi4ilitat no est" fora de la consci-ncia, per> no#+s co# una a4stracció de fets de consci-ncia, no#+s +s d'i#port"ncia per a la consci-ncia i es detindrien da,ant de res i lle,at consci-ncia. $ot fosc, el ue ,as posar en a uesta cosa darrere *i *a la consci-ncia no#+s en la foscor de la consci-ncia so4re el ue no +s part de la se,a pres-ncia, sinó una consci-ncia ue ,e o l'altre.

Ji *a un #ón e)tern no#+s per al finit, no infinit, la consci-ncia i el #ón e)terior no +s la consci-ncia de la part e)terior, per> no#+s el llun& i #+s alt del ue t+ cada consci-ncia indi,idual en si #atei), i la consci-ncia indi,idual al seu torn contri4uei) a la plenitud i la etapes en a uest llun& i #+s alt. En la consci-ncia no +s d'acord a l'e)peri-ncia d'un flu) constant, l'intercan,i, un can,i etern el ue aparei) en ella. Per> el #ón no es dissol en un e#4olic i la trans#issió dels fen>#ens sense necessitat de #anteni#ent, a causa de la #a<or unitat i##uta4le de consci-ncia seguei) sent la 4anda de tots els fen>#ens(a caure, per u- a uesta consci-ncia es di,idei) en unitats persistents su4ordinats per u- *i *a condicions persistents en la ,aria4ilitat dels fen>#ens, per u- seu can,i est" do#inat per lleis fi)es, per u- els punts d'unió indestructi4les i els punts de destinació són ,isi4les en ella. 6a ue teni# un #unt de festi,als, incloent ara una cosa s>lid fosc darrere d'ai)>E El fi)a en si #atei), no necessita estar engan)at a la festa. El #+s alt i l'Dlti# de tots, en tot, so4retot, se#pre +s la #+s alta unitat de la consci-ncia. @s la ,eritat eterna, i##uta4le, 9, +s se#pre la #atei)a, a tra,+s de tots els can,is, en tots els can,is i tota la #atei)a #ultiplicitat d'acciona#ent, i no o4stant ai)> no ser capa5 de funcionar sense el can,i i la di,ersitat. Es tracta de l'ungla, de la ual dep-n el #ón, i darrere de la ual un no al costat de ,ost- no *a de 4uscar altres ungles per a una no,a ungla i. Sota la #")i#a unitat, per>, el cercle especial de fen>#ens peculiars unitats i lleis fi)es ue unei) el agarren. La llei +s una paraula gran, 4en reconeguda pels seus ,alors en l'estat, en les ci-ncies naturals, per> poc en la filosofia d'a,ui. Iue ella ,ol go,ernar a#4 paraules en lloc de per les lleis, +s la principal causa de la se,a decad-ncia. Darrere de l'estat no *i *a cosa fosca fi) en el ue la se,a for5a frontissa, en u- ell est" tan fer#a#entE Per la llei, se#pre ue la llei +s en si #atei)a fi)a. Les lleis de les coses, +s a dir, la relació de les aparences de les coses, per> es #antenen fer#s per se#pre. Per u-, lla,ors, seguei) sent necess"ria la cosa s>lida darrere de les aparencesE Pot fer so4re la llei o fer innecess"ria o e)plicarE Per> la llei en si +s no#+s pensa#ents #ica e)cessiu, conscient#ent a4stretes dels continguts de la consci-ncia, i en si #atei), ue s'a4streu d'ella, la ual cosa de#ostra ue es tracta d'una !estió de consci-ncia. 3o# a uesta persona es co#portar" de#"E Iuan se li ,a preguntar co# es co#porta a,ui en dia, s'*a co#portat d'a*ir i el dia i des del seu nai)e#ent. Vegi si pot desco4rir una llei en les accions de l'*o#e. Iu- es pot ende,inar pel po4le, ue ,a despr+s de la se,a llei con<ectura, o *aur" d'ende,inar res. Per>, +s clar, cap llei +s rica, la gent, i #en&s encara d'ende,inar a#4 D+u per a tot*o#. La llei +s una gran paraula, per> la lli4ertat ta#4+ +s una paraula gran, i encara ue la llei *o go,erna tot, dei)a una resta indeter#inat co# la lli4ertat, per> no s'e)ecuta en contra de les lleis, sinó ue ta#4+ s'e)ecuta <ust so4re totes les lleis, es presenten les lleis en el #atei) sentit co# de infinit tot el ue es presenta finit. La llei no +s un deus e' mac/ina , per> la mac/ina de 5eus . Per> D+u encara est"

en la mac/ina. Iualse,ol ue estigui fa#iliaritFat a#4 la llei de la conne)ió i del curs dels fen>#ens, sap tot el ue el #+s sa,i pot sa4er so4re les raons de l'acció, lle,at ue totes les lleis, a#4 el conei)e#ent ue ell pot fer(*o, les raons de l'acció no són e)*austi,es, i ue e)cepte per les causes i els efectes s'aplica fins i tot a la ,ista. En totes les !estions de causalitat; Per u-E +s respondre a#4 la llei, o ue dir, <o no *o s+. 3o#, per u- +s la lleiE Iui t+ una resposta, diuen. Per> si ell t+ una resposta o no, les lleis de les coses fet de no ser afectat per la incertesa so4re la naturalesa d'a uest fet. 3o# ue no *i *a res esta4le en el #ón, a e)cepció del ue +s i##uta4le en el contingut de la consci-ncia, no *i *a ess-ncia de les coses, e)cepte all> ue +s i##uta4le cal. El i##uta4le llei o de #anera relacionada ue un pot tenir un de sol d'acord a#4, co# ,ost- ta#4+ t+ l'altra, o pot tenir, +s una !estió de la #atei)a ess-ncia, i a uest conte)t, el nucli s>lid, l'ess-ncia de l'+sser. En a uest sentit, fe# una crida a D+u, la consci-ncia supre#a, a#4 raó, l'+sser supre#, i per u- en la unitat de la se,a consci-ncia tot est" condicionat relacionada un, el ue +s de les aparences de les coses, i per tant ta#4+ de les coses ue són no#+s les relacions d'aspecte #atei)os. Per> <a ue D+u +s l'@sser Supre# per so4re de totes les coses, es re uerei) no *i *a criatures #+s fos ues darrere de les aparences de les coses. Del ue ano#ene# "ni#a, la #ent, res +s e#pArica#ent de#ostra4le i no +s #+s ue un lligat per una unitat de conte)t consci-ncia i 9useinanderfluV de fen>#ens ue ano#eno fen>#ens independents, se#pre ue cada unitat de la consci-ncia de l'altra en contra de tal no#+s t+ per si #atei). Bo o4stant ai)>, per> l'altre en contra d'a uesta no#+s *a per a si #atei), ue porta, sot#-s a la #+s alta unitat de la consci-ncia, els ue en la plenitud dels seus propis sA#pto#es. El conte)t i la se !-ncia de di,erg-ncia de les "ni#es o per co#pte propi efectes +s confor#e a les lleis psicol>gi ues. Iu- poden fer una cosa fosca, el no# de la #>nada, l'+sser real si#ple d'e)plicar la unitat o les lleis dels fen>#ens de l'"ni#a a<udarE Del ue ano#ene# cos, +s per e)peri-ncia no +s #+s de#ostra4le i no +s #+s ue un si#ple enlla5 i 9useinanderfluV dels fen>#ens, ue consistei) en la solidaritat al #atei) te#ps per diferents "ni#es, consci-ncies Nsi +s diferent al #atei) te#ps ,eure el #atei) cos, es pot sentirM per i entre els passa per u-, a la ,egada, realitats i oportunitats per a altres "ni#es s'a<usten a#4 la realitat i dels fen>#ens possi4ilitat at-s ue un cos per una "ni#a. Per a nosaltres, l'o4<ectiu, l'e)ist-ncia e)terna del cos es caracteritFa. El resu# d'a uesta uantitat constant pu4licació respecte de la #at-ria no +s sinó l'e)pressió d'una constant possi4ilitat de recurr-ncia dels fen>#ens e)terns d'una deter#inació uantitati,a donat. La relació i 9useinanderfluV l'ano#enat fen>#ens e)terns es regei) per les lleis de la naturalesa. Iu- pot a<udar a coses

fos uesE Bo#+s +s se#pre l'e)ist-ncia o4<ecti,a de tot el #ón corporal e)periencial #ostrar res d'aprofitar ue el de la solidaritat, do#inat per les lleis e)peri#entals, la relació entre els fen>#ens, ue consistei) en #+s d'una unitat de la consci-ncia, a la ,egada, teni# per tant ta#4+ per l'e)peri-ncia sense raó, una #ica #+s llun& del #ón #aterial s'*a de considerar co# e)istent. Bo els fen>#ens fAsics indi,iduals en les "ni#es indi,iduals for#en el #ón fAsic, per> el so4re totes les "ni#es indi,iduals ue ,an #+s enll", fundat en la #a<or conne)ió de l'"ni#a entre a uests fen>#ens, no no#+s per tota la se,a realitat, per> despr+s de tot el seu ca#A legal#ent <ustificat. La #at-ria en el sentit dels #aterialistes +s una *ip>tesi inDtil 4uit, la #at-ria en el sentit ue el fAsic +s un concepte necessari. 9 causa de la !estió dels #aterialistes, les coses fos ues darrere de la consci-ncia, +s la consci-ncia clara dep-n co# a conse !-ncia secund"ria dels fets #+s a,iat, +s no#+s els resu#s, per>, l'Dnic punt de conne)ió refle)i,a fi)a #oderada dels fen>#ens <urAdics en el sentit del fAsic ue en la #at-ria caure #oltes "ni#es, i les se,es disposicions s'a4strauen ue no#+s a partir d'una e)peri-ncia ue e)istei) en Dlti#a inst"ncia, no#+s en la #ent i la consci-ncia. El #aterialista afir#a estar no#+s en l'e)peri-ncia, i on +s l'e)peri-ncia ue li ensen&a una #ica de l'e)ist-ncia de la #at-ria darrere, a#4 e)cepció, sense consci-ncia, independent de la consci-nciaE El ue t+ per e)peri-ncia de la #at-ria i 4lanc, +s una !estió de consci-ncia. 0+, per desco#ptat ue +s f"cil de produir consci-ncia de la co#pilació de la #at-ria, despr+s ue un fins i tot *a produUt l'assu#pte no#+s d'un con<unt de sensacions en la consci-ncia, no +s difAcil de fer d'or d'or. 9i)> no ,ol dir ue no *i *a consci-ncia sense #at-ria, o uan un espectacleE I són les 4ases #aterialistes. Per> la creació d'un punt de ,ista 4"sic, cal arri4ar al fons, i la raó +s se#pre la i#portant des del contingut de la consci-ncia s'a4streu. Bo#+s ue l'e)ist-ncia de la consci-ncia #atei)a est" lligada tan essencial per a tals a4stracta4ilit& ue no es pot tenir un sense l'altre. Per tant, no *i *a organis#e *u#" *a,ia cap estructura >ssia fi)a, per> no +s l'organis#e +s una resultant d'a uest #arc >ssia. E)peri-ncia defecte +s part de l'e)ist-ncia de tot +sser un espai creat per l'aparen5a e)terna del cos, en ,irtut de la ual l'"ni#a a#4 altres "ni#es es relaciona, i entra en i s'aco4la a la ,ida en general i el tei)it, el ue so4retot l'addició esperits indi,iduals, en el #+s alt esperit del lloc. En altres paraules, la possi4ilitat d'una relació dels fen>#ens d'auto dep-n en solidaritat a#4 la possi4ilitat d'una relació d'aspecte als altres. Per tant, preferei)o la relació dels efectes espirituals o per co#pte propi, ai)A conce4re per si #atei) co# les aparences fAsi ues e)ternes, i a#4dues relacions tenen el seu punt de ,ista particular i les se,es lleis especials, ta#4+ es pot parlar d'un +sser de la #ent i l'+sser del cos especial#ent. Per> en la #esura relacionada a#4 els

conte)tos en una proporció de la condicionalitat de can,i i la de#anda de solidaritat, se'ls pot donar fins i tot inferior a una naturalesa co#una, i el cos de trucar al costat de l'aparen5a e)terior, l'"ni#a d'un costat de l'auto(#anifestació d'a uesta ess-ncia. 9i)> no es produei) un dels cercles de l'e)peri-ncia i la lli4ertat per#esa de definicions. La #atei)a naturalesa co#una del cos i de l'"ni#a +s una altra cosa ue la condicionalitat d'intercan,i solidari d'auto(#anifestacions de l'"ni#a i l'aparen5a e)terna del cos. .n no pot tenir alguna cosa ue no aparei) darrere d'ell, no es pot tro4ar un sense l'altre. 9i)A ue una altra ,ida +s la raó Dlti#a de la conne)ió entre el cos i l'"ni#a, no +s altre ue la causa Dlti#a de la relació, el cor i l'"ni#a tenen cada un per si #atei)os. 3adascun al seu torn representa un conte)t de les aparences, ue +s possi4le i real no#+s en un #")i#, la unitat general de la consci-ncia, i el #atei) +s cert en la conne)ió dels dos conte)tos. Per al conei)e#ent de les lleis per les uals es relacionen en cos i "ni#a, es fa #olt poc, 4us uen ser" #+s Dtil ue la disputa entre l'idealis#e i el #aterialis#e. 6o en dic la psicofAsica doctrina. La llei general +s la seg!ent; Iue res pot e)istir en esperit, ai)eca't i sense res all" a#4 el cos sorgei) +s el ue est+n els seus efectes i conse !-ncies a la Fona i el futur de l'organitFació #undial en el #atei). Pots dir(*o en po ues paraules per u- tot l'e)pressió espiritual en el seu ,e*icle o alguna cosa corpori i per tant t+ els seus altres efectes i conse !-ncies en el fAsic. Per u-, si 4+ cadascuna de les unitats su4ordinades de consci-ncia #+s ele,at t+ un conte)t aspecte per si #atei), ue co#partei) a#4 cap altre, cada conte)t d'auto( fen>#ens tot i ai)A a#4 l'aspecte general de la conne)ió en una relació ue ta#4+ no es pot fer el #+s petit en una "ni#a sense ella al inter,+ relacionats feno#en general, ue consistei) en totes les "ni#es i totes les "ni#es entre el #a<or i l'Tni#a Supre#a. La inter,enció i##ediata de l'"ni#a en el #ón #aterial, a uest #it<" de la se,a e)pressió fAsica i##ediata, tot i ue no pot ser o4ser,ada per l'interior de cada cos s'oculta des de l'e)terior, sinó ue afecta, so4re ai)> indirecta#ent dependent, relació aparen5a, i poden a uests en ,irtut de les lleis generals de la co#ple#entar #ón de l'aparen5a fAsica a tra,+s de la i#aginació i la conclusió a la ue cauria en l'o4ser,ació si podien ficar la #" a l'interior a#4 l'eli#inació dels o4stacles. Despr+s d'ai)> arri4e# a la conclusió ue, en la psicofAsica e)teriors per ser ,istos i#pressions indirectes e)terna#ent percepti4les de l'esperit en el #ón #aterial a la psicofAsica interior al ocult a l'interior del cos directa#ent, sinó ,orFustellenden encara sota la for#a de for#a e)terna percepti4le a les lleis, fAsica co# es despr-n del ue corpori a preser,ar, i per co#ple#entar el car"cter inco#plet del feno#en ideol>gic relació a tra,+s del conte)t noció. .na altra llei fona#ental +s ai)>, ue l'espiritual t+ el car"cter de la unitat fa#iliar o la si#plicitat en contra de la fAsica, ue *a de considerar co# l'e)pressió ue, si no

no#+s cada unitat de consci-ncia essencial per a tot un conte)t i 9useinanderfluV de la fAsica, sinó ta#4+ tota consci-ncia indi,idual per deter#inar el #+s si#ple la sensació +s encara directa#ent ,inculada als #atei)os, i al re,+s, la se !-ncia de #untatge i des#untatge fAsic, ue est" ,inculat a#4 una unitat de la consci-ncia, no pot e)istir sense tal. N3o#pareu el capAtol R7. Els Ele#ents de PsicofAsica.M 9i)> es pot representar per l'e)pressió, ue l'Esperit +s el principi de la ,inculació de la co#posició fAsica i la se !-ncia de di,erg-ncia. Per> ai)> +s no#+s suposa ue es diu res #+s ue la llei de relacions de facto. El concepte de la realitat, la realitat +s, segons l'Ds #+s a#pli i #+s estret i definició. Ell, el #+s efA#er, l'aparició ,erge4lic*ste #+s si#ple, una #atei)a factura su4<ecti,a engan&osa, t+ la se,a realitat, una realitat d'una classe superior, per> uan tot es presenta co# un feno#en Dnic, t+ el ue els fen>#ens indi,idu #ant+ <unts, o co# a sortida, pista, cul#inació la introducció i la conclusió *an de ser pensats per ,incular els fen>#ens del pensa#ent i o4rir(se al desconegut de la fa#iliar, encara ue #ai aparei) per si #atei), si no#+s en a4stracte en si pot ser agafat. 9 causa ue els fen>#ens tro4ats no a part de consci-ncia, el pensa#ent ue se cele4ra, per> no#+s en els #atei)os. Iuin +s, lla,ors, de la conne)ió dels fen>#ens en el pensa#ent +s a4stracte o per a la conne)ió dels fen>#ens en el pensa#ent ue cal +s real#ent a ser considerat co# un VerKn!pfendes i pel present real en un sentit #+s ele,at. $al a4stracció ue ara <a *i *a el pensa#ent co#D en la #at-ria, a uesta necessitat s'unei) fins i tot la consci-ncia co#una pel ue fa al cercle #+s proper dels fen>#ens i conduei) a la all2Wrts suposició co#una de les coses, una relacionada unei) la #ent superior pel ue fa a tot el cercle dels fen>#ens , i conduei) a la ,isió de les coses #+s altes i l'Dlti#, els principis generals i els Dlti#s ele#ents del #ón. %ealitats de la pri#era classe, ue <a superen la realitat ue es recolFa en l'e)peri-ncia i##ediata, per>, la consci-ncia co#una seguei)en sent 4astant co#uns, són l'"ni#a i el cos. En lloc d'una "ni#a o un cos sencer se#pre ocorren no#+s les p"gines indi,iduals o #o#ents d'a uests al*ora en el feno#en, i tota la possi4ilitat dels fen>#ens ue es poden donar, no +s esgota4le, per> el conte)t de solidaritat en u- la possi4ilitat ue a uests fen>#ens sota es tro4a, i el <o es dóna co#pte en la unitat de la consci-ncia de l'"ni#a, es resu#ei) per nosaltres en les coses del pensa#ent d'un cos unitari, una sola "ni#a, i a uesta cosa de pensa#ent #ant+ tant de te#ps co# la se,a ,eritat i ,alidesa, la se,a realitat #+s alta ue la conne)ió dels fen>#ens de #anera con,incent en la realitat ordin"ria representada, i les idees ue ens fe# so4re la naturalesa 4"sica de l'"ni#a i del cos i de la naturalesa de la se,a relació, *an de ser di#ensionada en enda,ant. Vost- est" d'acord a#4 la ,erita4le i con,incent, <a ue representen la relació dels fen>#ens reals són pr>pies. Encara ue un recent an"lisi, tant de l'"ni#a co# el cos desco#post en una su#a de fen>#ens indi,iduals, per> l'"ni#a +s al*ora el cos #+s ue la su#a dels fen>#ens, <a ue proporcionen la #atei)a no e)istei)en en a uesta desco#posició, per> co# VerKn!pfendes i enlla5at. 9 uesta an"lisi +s #+s a,iat d'una #anera si#ilar, una destrucció del seu ter#e dret, co# l'an"lisi d'una planta en els ingredients ue cont+ real#ent, sinó a una destrucció de la planta, la destrucció d'una eina en les parts ue cont+ una destrucció de l'eina +s . Bo no#+s el detall dels fen>#ens, sinó

ta#4+ la 4anda t+ la #atei)a realitat, de fet la #+s alta realitat. Pel ue t+ el concepte de l'"ni#a i del cos i tot el pren i utilitFa en la se,a unitat i totalitat. $an poc ue a la ,ida e)terna en co#ptes de taules, cadires, ani#als, plantes, poden a#4 l'*idrogen, el car4oni, el nitrogen, l'o)igen ue cont+, operar, *auria d'*a,er una ,ida en a4solut, tan poc en el pensa#ent a#4 els constituents d'aparen5a indi,iduals de les coses . Bo o4stant ai)>, a uA i all", +s l'an"lisi d'a uests Dlti#s co#ponents necessaris en els uals s'aplica no#+s an"lisi. So4re la for#a en u- les realitats #+s ele,ades i finals ( ue podrAe# ano#enar #etafAsic ( la idea +s no#+s parcial#ent pres de la consci-ncia co#una o total#ent #+s enll" dels rangs, s'*an de prendre, *i *a una disputa encara indecisos entre els siste#es filos>fics. Despr+s de nosaltres, ue es produei)en despr+s de les p"gines de l'espiritual en la unitat superior i Dlti#a de la consci-ncia, de l'esperit di,A, per les p"gines del corporal en "to#s si#ples, co# els Dlti#s ele#ents del #ón #aterial. Ell, el pensa#ent, la unitat #+s co#una #+s alt de ,iure co# el concepte #arginal #+s alta de l'e)ist-ncia +s el #+s f"cil, el ser #+s indi,iduals, el ue es pot conce4re co# el concepte #+s 4ai) lA#it de so4re i entre dos ter#es de lA#its de la realitat s'est" #o,ent la se,a ,inguda. 9 la unitat de la consci-ncia di,ina, per fi <unts i de tota #ena, i per la naturalesa de l'infinit, ue porta, +s un car"cter i#pre,isi4le dels esde,eni#ents, ue resu#i# co# la lli4ertat, a causa del fet, per>, el si#ple "to#, encara ue, co# a tal, cap de pu4licació capa5, per> a4stret de la totalitat dels fen>#ens fAsics co# el punt final de la se,a conne)ió, i l'Dlti# punt de partida per a tot el c"lcul e)acte del ue en el #ón +s predicti4le en l'indi,idu representa. Per al pensa#ent de la pri#era unitat, teni# el fet ue es generalitFa a tota l'esfera dels fen>#ens, l'a#pliació i la #illora d'a#pliar un sol enlla5, tal co# el tro4e# en la nostra #ent finita per a les Fones especials de l'aparen5a, a la idea dels Dlti#s detalls, sere# portats a la ue fins al seu Dlti# lA#it per continuar a#4 l'an"lisi dels fen>#ens fAsics, a#4 a uestes coses si#ples ro#ane# en Dlti# pro,es necess"ries de ,inculació i el c"lcul dels fen>#ens. N3f. a uA so4re la #e,a teoria at>#ica.M P7M
P7M

8So4re la teoria at>#ica fAsica i filos>fica8, LeipFig 1O77. 9 l'ap-ndi), p"g 1O1 Secció VII; 8. Jip>tesi so4re

la llei de la pot-ncia general de la naturalesa8

La pro,a de la realitat dels "to#s rau en la necessitat #ate#"tica per usar(los. I si <a +s a la deli !esc-ncia filosofia conce4uda de fluir en ter#es d'a uesta necessitat es ,egi no#+s una #esura pro,isional, de #anera ue a uest +s l'Dlti# recurs pro,isional pr>pia en els seus pro4le#es. Idealistes d'a,ui ,olen sa4er dels "to#s de res per u- sa4en ue els ue no recollida en la #ent, <a sigui per u- ,euen alguna cosa fora de la #ent o alguna cosa ue el flu) del curt recorregut Esperit +s en can,i ue l'esperit es referei)in Dnica#ent a les preocupacions i l'an"lisi dels seus propis continguts e)peri-ncies reconei) co# un enfoca#ent s>lid final, per> necess"ria i els punts de ruptura de la relació i recel relacionat d'a uest cercle feno#en en el ual els esperits indi,iduals *an de tro4ar.

9 uest +s el fet pur i la ,ista pura d'a uest fet la ,eritat idealista dels "to#s, ue la fAsica no es contradiu, encara ue potser no surtin a la llu# en la for#a despr+s de la tasca de la fAsica en a uest, des de l'idealis#e, sinó dels conductes de la HAsica 9i)A pro#ouria e)*u#at ell e)plotar idealista, en lloc ue s'ofegui. 9 uesta ,eritat guan&a #+s profund significat en u- els esperits finits ue es tro4en els "to#s #it<an5ant l'an"lisi del seu contingut de l'e)peri-ncia, fins i tot les eines internes de l'Esperit Infinit són tro4ar la 9llerendlic*ste el ue cont+ en si #atei). La #onadologia #+s recent *a donat els "to#s si#ples co# l'Dlti#a parada i punts de la si#ple ess-ncia darrere dels "to#s no guan&ats per Dlti#a an"lisi del #ón de l'aparen5a, sinó de la destrucció d'a uest #ón co# un certificat, ( un #ón fantas#al darrere del #ón real. La fAsica, per> t+ por dels fantas#es. Els #aterialistes ,olen sa4er res de D+u, per u- ,euen la #ent co# el producte d'una constel Q lació fa,ora4le de la #at-ria. Per u- +s, per> #antenir la constel Q lació general de la #at-ria, ue inclou i connecta tots els cer,ells *u#ans i ani#als fa,ora4les per #en&s ue la d'un sol cer,ell *u#" i dels ani#als, *i *a ue es pregunten a nosaltres #atei)os i estar content a#4 la resposta frugal a guan&ar el pre#i principal del #aterialis#e, de portar(se 4+ a#4 tan poc esperit al #ón no perdre de nou. En principi, predicti4le, u- i on alguna cosa dep-n de les condicions del finit al finit, per> cada "to# i cada cos i cada pensa#ent i cada esperit finit s'inclouen a,antat<osa#ent en un tot infinit, i ai)A tot el co#puta4le d'alguna cosa incalcula4le es presenta, a tra,+s d'ell es del #ón, +s una cosa ue ,e de la totalitat a la totalitat, i tots els co#ptes, en tots els si#ulacres de pro4a4ilitat, cosa ue +s contrari a ualse,ol llei, resta, calcular els -)its despr+s de l'astrono#ia, la fAsica, la fisiologia, la psicologia, sinó al contrari, d'acord a#4 la #+s general, infinita a#4 "#plia, ,ersió d'a uestes lleis, fins i tot la predicti4ilitat d'-)it ue pen<a en la relació del finit a l'infinit e)cedei) `M .
`M

En relació a#4 el #ón #aterial ue a uA no +s pensar #en&s el fet ue cada partAcula de l'altra en ,irtut de les forces 4in"ries conegudes patei) un efecte i ue s'e)pressa, i ue, en rigor, a causa del no#4re infinit de partAcules del #atei) per a cadascuna resultant de, per te#ps indefinit #agnitud i la direcció es pot ,eure, ue +s no#+s en la #esura una deter#inació apro)i#ada capa5, co# prene# els efectes principals, +s a dir, els propers partAcules entre si en co#pte, ( per> a partir d'una #a<or i crec ue, el #+s i#portant de la ,ista ta#4+ estaran pensant en ai)>, ue Nsegons consideracions en l'9p-ndi) a la #e,a teoria at>#ica pp. 1O1 i ssM, P7M a e)cepció de la for5a e)peri#entada per una partAcula co# un co#ponent d'un co#post 4inari i e)pressa, fins i tot un peculiars lleis -)it, la for5a +s #assa statuieren ue s'e)peri#enta co# a part d'un co#post ternari i e)pressa, i ta#4+ un ue l'e)peri#enta co# a part d'un co#post uaternari, etc, i e)pressa, i, final#ent, un ue l'e)peri#enta co# a part de la totalitat infinita i e)pressa, de #anera ue els efectes de les energies #+s altes, en co#ptes de des ue co#ponen la part inferior, en lloc de seure a#4 ells. Je tractat de #ostrar co# a uesta d'acord a#4 el principi de l'e)pansió i l'incre#ent o4tingut en els resultats de l'e)peri-ncia, el principi general de la for5a de la naturalesa ,e a satisfer necessitats sentides llarg de la fAsica i la uA#ica, i <a s'utilitFa en algunes "rees fins a certs lA#its.
P7M

8En el ato#is#e fAsic i filos>fic8 LeipFig 1O77. 9 l'ap-ndi), p"g 1O1 Secció VII; 8*ip>tesi so4re la llei de la

pot-ncia general de la naturalesa8

Per a la ,ersió #+s general de la llei sota la ual s'unei)en totes les lleis indi,iduals, +s ue uan i on repetir" les #atei)es circu#st"ncies i ue se#pre pot ser a uestes circu#st"ncies es repetei)en els #atei)os -)its, en altres circu#st"ncies, per> altres -)its `M . 9ra el tot infinit no t+ altra 4anda el seu con<unt i no en funció d'un #atei) tot, per al #ón de de#" +s una altra, co# *o ,a ser a,ui i *a,ia estat #ai. Pel ue +s de#" una altra ,egada a produir altres -)its, <a ue produei)en a,ui en dia, per> pot ser de cap llei ue digui ue produir" de#", fins al #o#ent, <a ue despr+s, el con<unt de tota la !estió, el punt de ,ista d'un de#" diferent del ue +s a,ui i co# se#pre era a4ans.
`M

3o#p. la discussió d'a uesta llei en Cend 9,esta II.S.P7O ff

D+u, ue t+ la plenitud de tota la ,ida als continguts, afecta la totalitat en el con<unt a#4 la #a<or lli4ertat, <a ue a uesta coincidei) a#4 el costat i#pre,isi4le principi de l'e)ist-ncia, i ai)> +s, per llei pura#ent esgota4le de la finitud, la lli4ertat d'auto( conscient. $ots finit t+ relacions a#4 un altre finit, per> el #atei) +s ta#4+ una relació a#4 l'Infinit co# a part i co# a tal 4anda ta#4+ assistei)en a la se,a lli4ertat, la consci-ncia s'ele,a a ,egades en la consci-ncia general de la lli4ertat, uasi contra un altre ,a re4re el #atei). 9i)A les unitats finites ue actuen sota la di,ina concloure una part d'un tot en general conscient#ent contra l'altra consci-ncia, ta#4+ en ,irtut de la se,a participació ade uada de passar a tra,+s de la lli4ertat infinita en la se,a totalitat, per ualse,ol llei de la finitud, per analogia a#4 altres esperits deter#ina4le, #anera de sortir del tot en el seu con<unt, el ue conclouen del tot en general, i són conscients d'a uesta lli4ertat autoconscient. La Lli4ertat Di,ina no ,ol dir ue la su#a de la lli4ertat ue els +ssers indi,iduals són conscients, per> ai)> no#+s constituei) #otius, a #+s, la lli4ertat creuada di,ina i pot en les criatures indi,iduals tenen una altra direcció en el seu con<unt, co# l'onada del riu del riu pot anar a la tro4ada `M . $ot ,e des de l'infinit o les condicions a les operacions gratis infinits de D+u i de les se,es criatures seure per fi a#4 el ual es produei)en despr+s ue les lleis ue es referei)en a les circu#st"ncies del finit al finit, i crear un finit +s o4ligat a altres despr+s de i per <ut<ar a4ans.
`M

Potser el seg!ent pot ser,ir per il Q lustrar; un ,alor 9 Nlli4ertat di,inaM pot #olt 4+ ser una funció dels ,alors de a, 4, c, etc Nlli4ertat creatural ue for#a #otius de la se,a condició di,inaM, sense ue cap d'a uests ,alors, en particular, coincidei) a#4 el signe de 9, i sense ue 9 +s la su#a d'a uests ,alors, o fins i tot col Q locat deter#inat, uan tots els ,alors indi,iduals d'una, es dóna 4, c, <a ue en co#ptes #+s en la for#a de ,inculació de la #atei)a ,e a descansar en detall.Per tant, es li#ita a un contingut de no#+s dos ele#ents, els
1 ,alors de 9 per ser 9 d 0, 90, 09, 90, , , 9 4 , 0 , un registre 4 4 a llen&a, un pecat 0, 0 pecat 1, etc etc $a#4+ ,e en consideració, ue, a #+s de la #ida contingut encara *a de statuieren un contingut de 9 dels

,alors a, 4, el ue significa conscient indi,idual#ent, ue s'ele,a en la consci-ncia de la totalitat.

Si tot +s co#pleta#ent clara en el ue s'e)plica per la lli4ertat a uAE ( Per> on +s la doctrina de la lli4ertat, en u- tot est" del tot clar el ue es diu, o tots es diu i el ue es necessita per aconseguir la claredatE Iui ,ol el ue +s una !estió de l'infinit, en funció del tot clar recon-i)erE Bo#+s s'aplica, al#en&s recon-i)er(*o.

9 uest punt de ,ista 4"sic +s 4astant idealista, se#pre ue tota l'e)ist-ncia descansa despr+s d'ella en una #+s general, en la consci-ncia di,ina, no#+s ue no en el sentit de l'idealis#e ordin"ria, la #at-ria, la natura, ue +s dependent d'un producte nac*ge4ornes de la #ent, o en un costat d'ell per> ue ,al per a una condició i##anent de la se,a e)ist-ncia. La conne)ió dels fen>#ens, el ue representa per a nosaltres per naturalesa, pertan& en si a l'estructura essencial i a#4 el suport de la general, el #+s alt esperit. 9 uest punt de ,ista +s #olt #aterialista, en per#etre la possi4ilitat de ualse,ol pensa#ent *u#" sense cer,ell i un #o,i#ent en el cer,ell, i ue fins i tot #aterialista, ue per#etr" l'esta4li#ent de pensa#ents di,ins sense un #ón fAsic i sense #o,i#ents en a uest #ón, e)cepte ue sinó un sol D+u i els pensa#ents di,ins per#esos. 9 uest punt de ,ista +s total#ent dualista, pel cos i l'"ni#a despr+s de dos(no successi,a#ent recicla4le, 4"sica#ent i essencial#ent diferents, per> relacionats, als costats de l'e)ist-ncia són, no#+s ue la se,a relació, en lloc de ser #era#ent e)terna, est" inter,inguda per la unitat de la consci-ncia di,ina en u- el passat tota HAsica i =ental aparei) i per a uest #it<" +s. 9 uest punt de ,ista +s la ,ista la identitat del tot, en #antenir el cos i l'"ni#a, no#+s dues #anifestacions diferents de la #atei)a ess-ncia, la ue est" a l'interior, i l'altre per guan&ar en posició e)terior, no#+s ue l'ess-ncia del ue els dos #odes est" su4<ecta <unts en res co# el can,i insepara4le condicionalitat de les dues #aneres, i l'Dlti# estat de la insepara4ilitat de la unitat de la consci-ncia di,ina ,eu. Sc*roff contradiu no#+s el =onadologAa, a#4 a uesta ue +s una lluita a #ort. Ha #era,elles per tenir tot en una sola consci-ncia, o per fondre un #Ani# detallE 9 uesta +s l'Dlti#a opció. L'ós for#iguer de,ora o 4+ les for#igues o +s de,orat per ells. Iue la ,ida, a uest +s el #ort. 9posto pels ,ius. El #eu pol-#ica contra la #onadologia *er4artiana est" en un tractat en el Ceitsc*rift de Hic*te. 1O7R, en contra de la LotFesc*e la R7a 3ap. passant #eus psicofAsica, i for#a el suport al ue es diu a uA de tant en tant i fuga5#ent en direcció contr"ria al #onadológico. POM
POM

3f Bota R i P1

9i)> contradiu la nostra ,isió de tota la filosofia actual ue re4ut<a tots cauen darrere de l'e)peri-ncia i de la transcend-ncia de tot so4re l'e)peri-ncia, per>, el #+s alt de generalitFació, l'articulació #+s co*erent, recents an"lisi de l'e)peri-ncia, i li de#ana a la conclusió de #a<or a4ast pel ue fa a per u- l'e)peri-ncia. I u-, per u- fins ara ,an guan&ar a#4 a uesta dis#inució, ue la transcend-nciaE .na lluita fDtil era ue entri al cercle de l'e)peri-ncia de la #oderació de la transfor#ació no#+s ,aluós fruit crescut, o un pas cap enrere o des de dalt, sense un principi per a #+s enda,ant.

5&. 'isió del món. D+u +s el tot o l'esperit de l'uni,ers, depenent de si un ,ol creure. La difer-ncia d'a uesta ,ersió fa <usta#ent la paraula, no la cosa. 3o# es pot reflectir, encara ue tot el con<unt unifor#e de cos i #ent, o si#ple#ent a l'Dlti#a co# la #+s essencial de tot a uest *o#e en la se,a paraula, +s D+u a#4 les paraules. N3f. Cend 9,esta. IS RP7 i seg!entsM L'estructura <er"r uica fAsica del #ón correspon a una estructura <er"r uica espiritual ue es reflectei) i dóna suport en el fAsic. Per sota dels #iralls i l'Ds d'entendre, +s e,ident a partir dels de4ats cele4rats al 3ap. VI. $a#4+ +s preocupant el principi operatiu de 8Ele#ents de PsicofAsica8 $. II S. RO0 L'estructura <er"r uica del #ón +s essencial per u- cada ni,ell superior inclou la #a<oria dels altres ele#ents del #atei) ni,ell de ni,ell inferior, tant fAsica co# #ental#ent, el ue, en la consci-ncia atrapat superior co#D contra l'altra es co#pleta a#4 el suport d'una for#a #+s o #en&s tancada cos. Bo o4stant ai)>, el ni,ell #+s alt pot ser ni fAsica ni #ental#ent considerat co# una si#ple su#a d'a uests #e#4res conscients indi,iduals, sinó #+s a,iat lligada a la #atei)a per un #+s enll" a4ast fAsic i contingut de la consci-ncia. 3o# un es ue#a de la fAsica i al #atei) te#ps co# un sA#4ol de Stufen4aues intel Q lectuals N,eure Zap.VIM ue pot utilitFar la i#atge d'un cercle gran, ue inclou la #a<oria dels cercles #+s petits, ue inclouen per> els te#ps de cercles #+s petits, o una cresta de l'onada gran, la #a<oria dels #+s petits onada crestes óssos, cadascun dels uals trans#et no,a#ent pics #+s petits. 9 uest Dlti# +s el #o#ent despr+s de la distorsió no#+s el #atei) es ue#a en les ele,acions, ue +s la pri#era ,egada en els pl"nols de planta. Des del patró d'ona en el #eu psicofAsica es fa Ds?, el diagra#a del circuit +s #+s popular. 9 partir de lla,ors, uan un cercle 9ls cercles <u)taponierten a, 4, c .... inclou, <a ue no s'o#ple pel #atei), i per tant no s'*a de considerar co# la su#a de la #atei)a, per> presenta tots a#4 un, tots els enlla5os, el contingut. 9ra pot desco#pondre els diferents lAnia 4anda els pares #e#4res a, 4, c .... diferent anar llun&, fins i tot a4sent en alguns, i d'ai)>, una s-rie si#ilar de passos de ger#ans co# si *aguessin estat #e#4res disposats, dels uals a uells en u- la su4di,isió ue est" passant, ue a#4 l'altre, <a ue la posició superior *a de ser considerada. N3o#parar Zap.I/M Des d'inici d'*u#ans, i el te#ps ue inclou no#+s una de cada porta fase interna pu<ar no#enar, pot fer ue l'escala interior ai)A; fi4ra ner,iosa sensiti,a in-rcia, ull, *u#", terra, cada un ue inclou els siste#es del #ón, =ón. Per> pot se#4lar du4tós en uina #esura els siste#es del #ón, ue inclouen la terra i es tro4en atrapats pel #ón, per>, les persones espirituals co#plets so4re la terra, reflectei)en per sota de la unitat di,ina, i per tant ta#4+ si s'estan portant a a uests, per>, i per tant realitFen etapes tan especials són. 9 uesta fosca i un inter-s atractiu pri#era pregunta er#angelnde es dei)a en totes les anteriors, per tant, a un costat. El circuit de detecció de l'ull <a no est" co#pleta#ent ple pels cercles de fi4res de

la retina sensi4les discrets, tota la retina est" 4en incrustat en altres pells i cont+, a #+s dels ner,is ni Fellge2e4iges i gots. El cercle de la gent no est" co#pleta#ent ple pels cercles sensorials dels ulls, les orelles, etc, el cercle de la terra no del tot dels cercles de les persones, els ani#als, les plantes, el #ón, no tots els ue l'organis#e #undial, <a ue en el #it<" +s, final#ent, sent l'-ter . En l'escala e)terior són els ulls, orelles, i >rgan t"ctil #+s alt ue l'olfacte i l'>rgan gust per u- els ue contenen una su4di,isió en les fi4res ner,ioses sensi4les discrets `M no es tracta, els *u#ans i els ani#als #+s ue les plantes per u- a uests >rgans sensorials a#a4les indi,idual#ent contenen, ue discreta#ent de nou contenir els ner,is sensi4les, no *o fan. $a#4+ entre els cossos celestes, pot ser a uells en uel producte de su4di,isió o #en&s llun&ans de la terra, i el #+s enll" a l'efecte de l'escala e)terior són #+s alts o #en&s alt. Potser *i *a cossos celestes NasteroidesEM, Iue, encara ue e)terior#ent a ella en una situació si#ilar a la planta i el p>lip es tro4en en el #atei) ni,ell intern a#4 la terra, per> a la gent, #entre ue el sol pot ser #+s alt en el conductor e)tern, <a ue el terra, si no +s en a4solut tot el siste#a solar, duta a ter#e d'acord a#4 el Cend(9,esta en $. S II, P[1 ss idea ue una criatura +s a la ,ista, per> el ue pertan& a les preguntes fos ues ue es pot dei)ar de 4anda per ara .
`M

El fet ue ai)> +s #olt pro4a4le ue ta#4+ per a l'oUda, $. II, pp PO\ i ss dels #eus psicofAsica #ostra.

Es podria conce4re, en un desen,olupa#ent addicional de la patró, ue cada un dels grups a, 4, c .... cercles d'ona al ,oltant de si produei)en ue tot el cercle 9 sense cert lA#it Ni fins i tot a#4 la refle)ió de l'escala enM ,a co#plir, per> no#+s a causa de la se,a sortida creuat des de diferents punts, en lloc de col.lapsar. 9 uesta for#a es ue#"tica ( idea si#4>lica ue ,aig posar els records su4<acents ue e,olucionen a partir dels nostres punts de ,ista, ai)A co# la ,ida #+s enll" dels cercles ue es desen,olupen a partir de la nostra #undana. 9 #esura ue els circuits de #e#>ria no#+s es fan conscients uan els circuits de percepció estan apagades, +s a#4 la ,ida #+s enll" dels cercles. L'e)ecució del present ,eure a la tercera Parts del Cend 9,esta. 3onsistei) relacions !estió taller #" i geistigerseits ue enllacen en el #+s alt unifor#e i geistigerseits co#pletes conscient#ent entre els #e#4res d'una etapa concreta. En ells, no als continguts dels ni,ells #+s 4ai)os, cada etapa superior +s per ,eure la se,a i#port"ncia per la #a<oria de contingut popular. Per tant, el significat dels ulls no els senti#ents de les fi4res de la retina indi,iduals, sinó les relacions de for#a i color ue sorgei)en de les relacions d'a uestes sensacions, i finalitFar" en la percepció glo4al de la ,ista, el significat preciós. 9i)A ue per a les persones ue no els cercles sensorials dels sentits indi,iduals, sinó conceptes i idees, el #atei) resultat de les relacions i entrar en la consci-ncia de tot l'*o#e, de #anera ue la terra no són els pensa#ents i els circuits dels sentits dels +ssers *u#ans indi,iduals, els ani#als, les plantes, per> una #a<or "#4it de les relacions espirituals a l'esgl+sia, l'estat, la ci-ncia, l'art, la ,ida ue +s

conscient en l'esperit unitari de la terra, i entri conscient en ell. I ai)A ser" una ,egada #+s entre els esperits de les relacions corporals #undials ue e)istei)en co# conscient de la i#port"ncia del #ón preciós a D+u i entrar en consci-ncia(*i. La #anca de reconei)e#ent d'a uest principi s'*a traduUt en una direcció #+s recent de la filosofia a la deUficació de l'*o#e, ue la ci#era de la creació es pot tro4ar en la consci-ncia de la persona o les idees conscients dels fil>sofs indi,iduals d'una relació inconscient de la *u#anitat, #+s ue en la consci-ncia de l'indi,idu conscient superior estendre les relacions en una consci-ncia general. Les relacions entre els #e#4res indi,iduals d'una etapa al seu torn poden ser diferents en altura, se#pre ue *i *agi relacions entre les relacions en l'espiritual pertinen5a i un terren& co#D en el fAsic, l'espiritual ue reflectei) i es fa ser,ir. 9i)> +s seguit per un tercer pas es 4asa les criatures. 9i)A l'+sser *u#", encara ue a#4 els ani#als a la #atei)a al5ada de l'escala interior i e)terior, per> en a uesta tercera consideració +s superior a la dels ani#als, co# ara a uesta so4re la planta, a condició ue en l'*o#e un #a<or "#4it de les relacions conscients en conceptes i idees so4re les relacions de la consci-ncia si#ples ue tro4en el seu lloc en l'"ni#a de les pu<ades dels ani#als, per> ue no o4stant ai)> encara est" per so4re de la planta, en con<unt ,an directa#ent a la unitat central a les antigues disposicions de la consci-ncia. N3o#parar Zap.VIM Bo tots els ni,ells dels conductors interns de consci-ncia capa5 se#pre conscient, per> en el #+s profund can,ia un estat d'inconsci-ncia, son, per tal consci-ncia, despertar, #entre ue al superior a gu"rdies constants es 4asa en el fet ue, per>, una certa porció de les e)tre#itats ni,ell inferior dor#, un altre desperta, o ue les relacions, se superposen #+s alts ocorren en la #atei)a consci-ncia. L'estat d'inconsci-ncia, ue separa les -po ues de la consci-ncia de ,igAlia d'una e)tre#itat donat fase un altre, i ue separa els cercles conscients de di,ersos #e#4res dep-n KLrperlic*erseits en una #atei)a raó, el fet ue les acti,itats fAsi ues ue el desgast #ental, e)istei) entre les -po ues caure a uA entre els cercles de la ,ida conscient sota una certa grand"ria NllindarM per so4re del ual la consci-ncia co#en5a a 4rillar no#+s. 9 uesta frase es tro4a a la [7a 3ap. discutit #eus psicofAsica i desen,olupat. La relació de l'"ni#a a#4 el cos pot ser portat sota dues fór#ules. Es pot dir ue l'"ni#a +s la #anifestació de la #atei)a ess-ncia, el ue aparei) e)terna#ent co# un cos, i l'"ni#a +s el principi de la ,inculació del cos, la se,a co#posició i la se !-ncia de di,erg-ncia. 9#4dues fór#ules estan relacionats pel fet ue en l'auto(aparen5a +s contractes unifor#es i si#plificats, ue auseinander4reitet en l'aspecte e)tern en un col Q lector. NVegeu a uest dissen& en el cap. L, R7 i [7 de la psicofAsica.M L'Infinit no est" #+s enll" del finit, sinó ue el finit +s el contingut de l'infinit, i l'e)peri-ncia en els cercles de l'oferta finita a#4 el suport d'una conclusió cada ,egada #+s glo4al i se#pre #+s segur final alternatiu, per> #ai esgotar fins a l'infinit. L'e)peri-ncia #+s co#una, #+s segur i #+s segur ue pode# fer +s ue tot el ue

no +s la consci-ncia co# a espai, te#ps, #at-ria, "to#, la llei, o no#+s en la consci-ncia del ue aparei) a la consci-ncia +s a4streta. I una consci-ncia #+s ele,ada i Dlti#a, per tant, tot el recinte i la se,a unitat l'Dlti# node i el pic #+s alt del ue +s ser. Del ue prene# de o darrere de la consci-ncia i el contingut de la consci-ncia, no *i *a res directa#ent per e)peri-ncia, per> tot el ue fos i darrere d'ella +s *ip>tesis no#+s pode# statuieren, si cal. Si per> els fet e)periencial ue un de l'e)ist-ncia no sap res i t+, co# la consci-ncia de la necessitat de prendre del tot en el sentit de l'e)pansió i la #illora principi, +s possi4le ue perdi la *ip>tesi, tots els docu#ents foscos i les raons de l'e)ist-ncia fora de la consci-ncia caure, i reduir tot a les relacions, ,incles, regles, lleis, realitats i possi4ilitats de la consci-ncia i del seu contingut. 5&&. 'ista 4inal. Ceterum censeo, Cartago, men*ar delendam . Sota el 3art*ago per> entenc ue la filosofia ue sorgei) so4re les coses sense la #atei)a raó, ue ,a ser la punta.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful