You are on page 1of 356

I ^

Hibrcra ^aubil | LIBIIOS ANTKJUOS


Bolcrs,

10BARCELUNA-2-(E8pana)

PURCHASED FOR THE

UNIVERSITY OF TORONTO LZBRARY FROM THE

CANAD COUNCIL SPECIAL GRANT


FOR

CATALAN LANGUAGE &

ITERATRE 68

*x>

Digitized by the Internet Archive


in

2010 with funding from


University of Toronto

http://www.archive.org/details/locatalanismemotOOalmi

LO CATALANISME

.^Iti-

Es propietat
Queda
ca

del autor, que se

reserva Us drets de traducci.


fet lo dipsit

que mar-

la lley.

Imprenta La Renaixensa, Xucl,

13,

baixos.

LO

CATALANISME
MOTIUS QUE
'l

LLEGITIMAN

FONAMENTS CIEXTIFICHS Y SOLUCIONS PRACTICAS

VALENT ALMIRALL
President dels Jochs Florals
d'

enguany.

'^^^^

BARCELONA
LLIBRERIA DE VERDAGUER
Rambla
del Miij n." 5

LLIBRERIA DE LPEZ
Rambla
del Mltj n.

20

1886

DP

ITTbr^^
.<^
'^f C

3 ,968

/L

JOVENT DEL "CENT[[E CATAL"

Entremitj del ensopiment que

s'

ha apoderat
t relaci

de

la

gent de

la

nostra terra, en quant

b los interessos morals

intellectuals,

veig en

vosaltres certs afany de saber

y ganas

d' estudiar.
la

Vos

ofereixo, donchs, aquest llibre,

no ab

pre-

tensi de

que

'1

prengueu com obra de


la

text del

Catalanisme particularista, sin ab

ms moun

desta de que vos fassi lo meteix servey que fa

programa

als

que cursan una assignatura.


L*

AlTOR.

QUATRE PARAULAS AL LECTOR

interessa dir quatre paaquest llibre, que t la seva historia, puig que la cosa mes insignificant no deixa de tenirla. A mitj Febrer poch ms menys, va ocrrens lo pensament de celebrar la diada dels Jochs Florals, que hem de presidir aquest any, ab la publicaci d' un llibre sobre Catalanisme. Concebut lo pensament, vam resoldre realisarlo, sens amidar las dificultats. La primera ab que vam topar, fou del ordre material. Necessitavam paper, y com no n' hi havia de a propsit en los magatzems, vam haver d' encarregarlo exprs. Aquesta petita dificultat nos va /er perdre quinze dias. A primers de Mars va rebre la imprenla los primers ori-

Avans de entrar en matria, uos

raulas sobre

com

s'

ha

fet

ginals, y al

corretjir las primeras probas. Haimpressor, que 1 dia 20 de Abril li entregariam lo final, fi de poder ell terminar la confecci del llibre en temps til; y efectivament, lo dia marcat, ha rebut las darreras fullas. Lo llibre queda fet y en disposici de ser donat llum, mes /Jo contingut se resent tal vegada d' aquestas pressas? No podem dirho, puig al estampar aquesta advertncia preliminar en lo primer full, qual impressi vam deixar pera r ltim, no hem tingut quasi ni temps de rellegir lo llibre. De segur que s' hi notaran vuits; de segur que s' hi trovarn repeticions. Nosaltres n' hem observat bastants dels primers y algunas de las darreras. Aqaeslas bi fan poch mal, puig

endem vam
lo

viam convingut ab

que

sls

sailas. Aquells

dependeix de la benevolensa dels lectors lo dispenno tenen ja lemey, per lo qual hem de redusi

hiruos consignar que,

ara fs fer,

desenrotllariam al-

gunas ideas que no hem

se 'ns ha Al rellegir ocorregut una observaci que no deixaran de ferse los que lo llegeixin. Lo carcter catal, dihem en ll, y en aquest fet

ms que indicar. molt per damunt lo nostre travall.


fet

basem una bona part dels rahonaments, es eminentment iinalisador y poch amich de generalisacion?, y nostre lliI

bre est generalisant quasi constantment. los nostres rahonaments falsos, 1 nostre
catal.

sn,

donchs,

llibre es

poch

Realment, generalisem bastant: per notis, que hem probasantnos sempre en los fets, comprobals per la observaci directa. No nos apartem, donchs, del criteri positivista que es 1' nich que escau al particularisme. Per altra part, no tenim cap inconvenient en confessar, que hem fet esforsos pera generalisar, no sls i de acomodarnos al gust que se 'ns ha empeltat, sin perqu lo particularisme te reunits ja prou elements pera poder fundarhi sa teoria. Las nostras generalisacions, adems, son dolentas bons. Si son dolenlas, confirman lo (jue dihem sobre '1 carcter del nostre poble, del qual lo nostre llibre ser una demostraci ms si fossin bons, no voldrian dir sin que, nosaltres som una excepci la recurat fugir de idealismes y abstraccions
, :

gla general,
tant,

que

la

confirmaria, que

la

matria

s'

hi presta

que

fins los

menys aptes trobem medi de condensar


'n

los

principis

que se

desprenen, fentlos servir de base

un

sistema.

Hem posat al nostre llibre lo ttol massa general de Lo Catalanisme. En lo subttol precisem ja ms lo pensament que hem procurat desenrotllar.
Barcelona 22 de Abril de 1886.

PART PRIMERA

MOTIUS DEL NOSTRE CATALANISME REGIONALISTA.

GAPITOL

I.

ESTAT ACTUAL DE LA NACI ESPANYOLA

Lo

programa del catalanisme es lo meteix en totas las manifestacions de acjuest. Exemples en los terrenos literari histrch Pobresa de la vida nacional d' avuy. Ignorncia inmoraiitat. Falta de solids en las institucions Vicis en qu la naci espanyola va al davant de totas las dems. Estat dels partits y collas polticas. Impotncia mostrada per I' unitarisme. Lo catalanisme regionalista ha de ser,adems d'un sentiment, una convicci. Sobra de negacions y falta de ideas po-

sitivas.

Lo programa
-no pot sser
la

del catalanisme en tolas

sas manifestacions

ms que un: rompre

las Iligaduras

que tenen

nostra Regi agarrotada y subjecta, substituhintlas per los

uaus y dolsos llassos del afecte que la germanor fa uaixer. Aquest programa t aplicaci al terreno politich social de
Ja

meteixa manera que

als

dems terrenos que

s'

han con-

reubat fins ara. Quan, anys enrera, va iniciarse lo Renaixe-

ment

literari,

va tendirse

tot seguit,

sens haverne esment

tal

vegada,

posar en prctica lo programa. Lo primer que va


travall
literari

compondre y publicar un
pre
las lligaduras

en catal, va rom-

ab qu nos

tenia agarrotals y subjectes la

literatura castellana, y, per lo sol fet de deixondar

una llenPennsula

gua que dormia, va


la possibilitat

oferir las altras regions

de

la

de substituhir aquellas lligaduras per los llassos


literria.

de

la

germanor

Lo meteix, exactament
lo

lo

meteix,

havia passat avans en

lo terreno hisfrich:

meteix, exac-

PART PRIMERA. CAP.

I.

lament

lo
s'

meieix, devia succehir

ms

tart

en altres camps
lots ells
s'

en que

ha anat entrant. Los cultivadors de


dels

han
la

deslligat

destorbs que

"Is

dificultavan

impedian

acci lliure:
la lligadura,

mes sempre,
han
lo

notis be, al acte meteix de

rompre
y
'Is

ofert las regions

germanas

lo desilj

medis

d'

extrnyer

bon

afecte

que

las uneix,

ab greu re-

cansa dels explotadors de totas, que jamay han logral intro-

duhir entre ellas

la

desuni deniliva.

Catalunya, a cada
allargat las alficat ja

nova manifestaci de son Renaixemeut, ha


tras grans

comarcas de
lo

la

Peniusula lo bras
fet

en

lo

nou

Has de carinyo, ab

nus

tot,

demanantlos que hi afe"1

gissen la baga que ha de impedir que

nus

s"

escorri.

Y
que
ni

notis be,
s'

adems, que
ha aumentat

la

cada nova manifestaci del Reriquesa general en la matria

naixement
s"

aplicava.
lo

Ab
la

trencament de

las lligaduras literarias,

ni la

prosa

poesia castellanas hi han perdut res, y en cambi, lo


artslich

moviment
nova
est
tal

general espanyol

s"

ha enriquit ab una

literatura,

que ha produhit

ja obras

vegada destinada
ab que

influir

de mrit, y que en las d' altras regions,

introduhinllii

nova sava que

las rejoveneixi.

Res ha perdut

lo teatre castell

lo nostre Soler

ne sostingui duranl

molts anys un altre ab sas produccions exuberants d" imaginaci y rublertas de vida, ja que probablement lo nostre

gran dramtich may hauria pensat en dedicarse


si

la

escena,

sols

hagus tingut mitj oberlas,

que
li

milj oberlas tot lo


las porlas
si

m.<las tenen los que fora de Madrid


la castellana.

viuhen,
oferia

de

Qu hauria
lo

fet

lo nostre

Verdaguer

no se

hagus trobat ab

Renaixement, que

camp amplexes,

ssim pera exalar en un llenguatge abunds sos sentiments


mistichs, y donar ormas arrodonidas la metafrica

pressi de son

amor
1"

las tradicions ptrias?


s"

Ben segar

que

ni

1"

un

ni

altre

haurian alsat damunt del nivell dels-

ESTAT ACTUAL DE LA N^Cl

que ab veu esmorluhida nos


produhit produheix

fan senlir

com un eco
's

lo

que ha

la literatura

en castell, essencialment
trovaria en la

cortesana. Ben segur es, que aquesta no


possibilitat en

que avuy se trova, de venir


la

refrescar

T at-

msfera de convencionalisme que


nostre teatre lo moviment,
sa,
la

envolta, aprofitant del


1

acci escnica que

caracteri-

espontnea franquesa y la llibertat en concebir y expressar los sentiments ideas, que forman la

y apropiantse

la

nota dominant aixs en

la

poesia

lrica
s'

y descriptiva,

com
en
lo

los

dems geners
lo

literaris

que

han conquistat

nostre Renaixement carta de naturalesa.

Ab
ferse
la

trencament de

las

Uigaduras ab que 'ns amarrava

la historia castellana,

ha sigut possible que comenss a re-

general d" Espanya, qu' avans del nostre Renaixe-

lent era tan


il

manca y coixa, que janiay hauria


li

lograt posarse

nivell

que

pertoca.

Al referse,

la

historia

general ha
d' orgull.

guanyat una riquesa que un dia

altre la

omplir

Espanya

ja

no es sols de
las

la terra

del Cid y de

Guzmn, sin
s'

jue al costat

grans figuras castellanas


las

alsan las no

menys grans aragonesas y de

dem

enorgullirnos d'

dems regions. Avuy poalguna cosa mes que dels cops d' esCastella,

pasa dels hroes llegendaris y del esprit de dominaci y de


conquista dels capitans histrichs de

puig

que
que

fnenlres

ells

devian concentrar tots

llurs esforsos

en contenir
los

ia invasi agarena

que amenassava

la

Europa,

vivian ms allunyats dels punts en que

la lluyta
la

era de mort

vida, podian ocupar una bona part de

seva activitat en

empresas martimas y colonisadoras, que van fer d" Arag una gran potencia mediterrnea, precursora del poder sens

exemple que van alcansar desprs


costat

las

regions unidas

al

obrir

las portas fins llavoras tancadas del Occe.


il

Avuy sabem que


basanlse

de

la

poltica castellana,

que pe

'I

carcter del poble

que

la dirigia

devia ser absorvent y dominadora,

14

PART PRIMERA. CAP.

I.

no mes que en
la

la

imposici y

la

conquista, se desenrolllav
de-

poltica

aragonesa,
lliure,

que conduLida per uns pobles


la unitat

temperament
la forsa, sin

debia ser menys brillant per molt

ms

slida, basantse

no en
la

de>plica que pot produhir


fa

en

uni expontnea que


ja lot

nixer

la

mtua
y,
ni

convenincia.

Avuy sabem

aix y molt ms,

ilo

nostre Renaixement histrich

no ha arrival encara
la

de

molt a

la plenitut

de sas forsas! Deixem que alcansi

edat
pera-

de

la virilitat,

y es ben segur que tindr vigor suficient

influhir directament en la

marxa no

sols

de

la

nostra Regi,

sin de toas las de

la

Pennsula.
si
"I

tQui, donchs, duptar de que

Renaixement
los

s'

exten-

gus

al

terreno politich-social,
I"

se produhirian

meteixos

fenmens que
que

han caracterisat en
ho necessita per

los altres terrenos?


lo

La

primera consecuencia seria aumentar


ideas,
tant
lo
tot

patrimoni nacional de
"s

molt atrassat que


lo

irova.

Tan endarrerits estem avuy en


inteleclual
efecte
se

que ab

la

vida moral

relaciona,
la

que,

causa efecte,

causa y

ensemps de

nostra decrepitut, aqueixa pobresa de


trisl d

vida es lo ms eloqent signe del estat


arrivat.

que havem

Per per ms que

tots lo

pera negarlo, per son examen


tasca, y la exhibici
los

coneguem y no tinguem ni esma^ hem de comensar la nostra


tenim destinats
d"
llibre.

de

las uostras miserias

primers captols

d' aquest

Avans

exposar

lo-

nostre programa y de entrar en sa defensa, bo es que tan-

tejem

la terra

que hem de
lo

Irepiljar.

Un

dels nostres objectes

es presentar
la

particularisme regionalista

com un remey
la

y pera poder judicar de d' un remey, lo que primer interessa es conixer


nostra situaci actual,

bondat
condi-

las

cions del malalt y

"Is

sintomas y efectes de
tant

la malaltia.

Serem, no obstant,

curts

com sabrem,

en aquesta.-

primera part. La situaci desesperada que ha arrival

ESTAT ACTL'AL DF LA NACI

la

Daci de que

formem
las

part,

no

la

ignora ning de dintre


d"

ni

de fora

d" ella.

Los que tenim

la fatalitat

haverhi de

viure,

ne toquem
fan

conseqencias cada moment, puig

que

ellas se

sentir

dolorosament en
s'

tots los actes

de

la

vida. Los que desde lluny

enteran de las nostras cosas,

se 'n riuhen 'ns tenen llstima.

He pogut comprobarho
ly
lo pitjor del cas

al

exlranger.

Ning'ns pren en
los
fa

serio,

es

que sobran

motius pera no pndrenshi!

Tot lo nostre porta, ja

anys

sigles,

lo

segell
"s

de

la

ignorncia y de la inmoralitat. Lo primer dato que


al

busca

estudiar un pays,

es saber quinas
la vritat

son

las

sevas instituni institucions

cions fonamentils, y

es

que

Espanya

vuy vivim per casualitat en monarquia, per ^.qui es capas de dirnos com viurem dem? La calaverada d" un de tants generals com tenim, va assentar la restauraci damunt de fonaments tan poch estables com lo pronunciament triunfant d" uns quants batallons, de mafonamentals
s"

hi troban.

nera que

regnat de don Alfons va ser tan casualitari,


sigut
las

com

casualitarias havian

quasidictaduras que se
es la regncia

havian anomenat repblica,


actual,
los

com casuaUlaria

que viu

tal

vegada no ms que perqu tothom, aixis


enemichs, convenen en que no pot viure.
la

amichs com

los

Si qualsevol

mat ns ve
lo

noticia

de que

hi

cambi radical en

que deuria ser

la instituci

ha hagut un ms perma-

nent, ning tindr la


puji
la

menor sorpresa. Tot

es qesti de

que

mosca

al

nas de mitja dotzena de generals... de

sargentos. descontents per qualsevol motiu, de que una

dotzena de banquers taruguistas de guants blanchs vul-

guin fer una bona jugada

1"

alsa la baixa.

;Tan

slits

son los fonaments de las que deurian

ser institucions fona-

mentals del Estat espanyol

iCom

pot

ning pendre en serio

la poltica

que

's

fa, si

^hir, per exemple,

un gobern restringia

lotas las

que aqui ne

,5

PART PRIMERA.- CAP.

I.

dihem

llibertats,

Constituci,

y avuy un altre gobern, ab la meteixa ab idnlicas lleys y ab igual organisaci del

fins quasi

pays, las deixa exercitar, encara que sigui sols interinament, confondres ab la llicencia? ^Pot ning pendre en

serio lo nostre sistema representatiu ab pretensions

de par-

lamentari,
partit

si

ara
'1

que

s'

acoslan eleccions sabem ja que lo


'I

que ocupa

poder obtindr igual majoria que

que

ahir r ocupava, disposant del meteix cs electoral


fassejant idnticas llisfas?

y manial

La naci espanyola

sols

en duas cosas va avuy


lo

davant

de las de Europa, y aquestas duas cosas son: Estat y 'Is oficials generals de son exrcit.

deute del

Lo primer puja en absolut ms que '1 de naiion tan ricas Alemania, y poderosas com los Estats-Units d' Amrica,
Austria-Hungria
rossmil,
Itlia,

inaguantable.

Poch

y relativament es exorbitant, invemanca al deute del Estat li


la

eepanyol pera importar los dos tersos del de


tanya, y
i

Gran Bre-

la

Gran Bretanya es
I

al

menys cinquanta vegadas

ms rica que nosaltres Aixs y tol, cada dia 'ns empenyem ms y ms, y cada nous pressupostos puja mes alta la
xifra, ja

astronmica, del capital y dels interessos.

Lo meteix succeheix ab los oficials generals. En absolut ne tenim ms que Fransa Inglaterra, doblem los de Itlia
y quasi 'Is de Alemania, y relativament estem tant per endavant de r ustria, que es la naci que ms se 'ns acosta,

que
fonts

si

aquesta

t disset

generals per cada mili de habisis,

tants, nosaltres

ne tenim trenta

segons datos

trets

de

genunament madrilenyas. Y,
I

fetas algunas

pocas ex-

cepcions,

quins generals!
la

Algunas frases clebres que se


nostra ciutat los retratan.
volia enviar per

recordan
d' ells,

capitania de
la

la

Un
re-

durant

guerra carlista,

mar

forsos Lleyda, y las mostras de cincia n' aquesta altura

son tant abundants, que

n' hi

hauria pera omplir un llibre.

ESTAT ACTUAL DE LA NACI


Del

'7

Irist

privilegi
tolas en

que

le

la

naci espanyola d' anar al

davant de
S3 'n

punt deute pblich y oficials generals, desprn que 'Is dos grans cncers de son cos gangrela

nat siguin

misria del tresor y

'1

militarisme.

La

sntessis

de la nostra historia

contempornea pot reduhirse pronunsigut

ciaments, quals nichs efectes han

devorar

lo

poch
des-

capital que 'ns quedava. Ja quasi res tenim.

Uns pronunciabens de
la

ments van empassarse ab pocas bocadas

los

amortisaci eclesistica; uns altres van engolir los de la


beneficncia; uns altres van rosegar los de propis, y entre
fer de manera que lo millor que teniam, com las anomenada universal, passessin mans d' extraogers que las explotan. Nos quedan alguns boscos, y ja estem

tots

van

minas

d'

cavilant

com nos ne desfarem, encara que ab

la tallada

aca-

bem

d' arrunar la agricultura,

y de convertir en payssalges

[lunars, sechs y erms,

grans trossos de terra, que posats en

altras

mans

serian verdaders
s'

poms de
fet lo

lors.

Ab

tot

y aix,

no
N'
los

's

cregui pas que

hagi ja

darrer pronunciament.

hem de veure encara


que
i

alguns ms. Ben clar nos ho diuhen

tot

sovint abortan.

Es inevitable que un dia

altre
tot lo

n' arri\

algun nixer ab prou vida pera ensorrar

<|ue

destorbi.
'us fora difcil trobar

No
si

alguna altra matria, en


d' ella

la

que,

no

tota la naci,

una bona p ^rt


la

va

al

davant de en efecte,

las

dems

del nostre Continent.

Cap

d' aquestas,

irriva

guanyar en

manifesta no sols en
ciutats y vilas

inmoralitat pblica y privada que se la capital, sin en la major part de

d' importncia.
lo

Madrid

fa

veure que viu de

que realment sost son luxo y satisf sos capritxos, elevats necessitats, no son pas los sous que espoltica,

per

curan
fan ab

los pressupostos, sin los chanchullos


tot lo

que ha de ser
lo

resolt

y traficas que se en sas oficinas. A Barcela trafica

lona, per exemple,

chanchullo y

d'

expedients

l8

PART PRIMERA.

CAP.

I.

oficials

no pot pas

lenir

lanla importncia

com

Madiid:

per en cambi, en mollas ocasions se treu de


dels americans que arriban ab
llicli, tant
la

la explotacifet

fortuna que han

en

meI

ms que de
y sempre
's

la

gran indstria, que dihem es

nostra vida,

confia
's

ms en

lo

joch

al

descubert
al

que

's

fa a la

Bolsa, ab lo que

ploma desvergonyidament
de
la

que

te la debilitat d'

atansarshi ab algun diner, que no pas en


las fabricas.

los barcos del port en los telers

Se

'ns dir

que aix

's

fa

per

tot

arreu; que

explotaci dels descui-

del

dats no es cosa exclusivament nostra, y que tolas las Bolsas mon son ms menys un joch no ja d' elzar, sin de

ventatja, en lo qual uns quants

completament
pas. Farem,
si,

las

foscas y desorientats.

van sobre segur, y Is dems No ho negarem


s

notar que tota aqueixa trafica no

fa

quasi
la

en lloch en tan gran escala com entre nosaltres. Aqu,

major part pretn per

tals

medis no

sols viurehi, sin enri-

quirshi en pochs mesos pocas horas.

Aqu, de

la

darrer
aquella
s'

bacanal burstil, en que hi va pendre part tothom;

d'

muni de
somiat

Societats mentida, quals capitals de farsa no


ni d

han

may

Londres, no

'n

queda

res,

absolutament res

ms que un cam de
cia,

ferro arrunat y alguns milers

de duros

en projectes impossibles.
quasi ning dels
tirar la
al

En punt a inmoralilat, per desgaque 's mouhen y agitan en la naci


si

podria

piimera pedra

algun dia

's

tracts d' ape-

dregar

inmoral,
las

com
la

la

adltera deia Biblia. Los diners

que passan per

mans

dels funcionaris del Estat se fonen

y s'evaporan, de

meteixa
la

manera que

'Is

que poden

abastar los funcionaris de

Provinci, dels Municipis y fins

de moltas Societats particulars.


richs, sens haver

Los ministres se retiran


'1

may guanyat ms que

sou de

sis

vuyt

mesos; de

la

meteixa manera que molts regidors diputats

se fincan desprs de desempenyar durant igual temporada un crrech que deuria ser gratuil y honorifich, essent la

ESTAT ACTUAL DE LA NACI

IQ

piljor del cas,


la

que

"1

sentiment que uns y altres inspiran

generalitat, no es

lo

de

la

indignaci repulsiva, sine lo de

la enveja mal dissimulada.

Giris la vista

cap ahont se vulgui en


se veur

lo

nostre pays, y

poca cosa

ms

que inmoralitat

ignorncia.

En

la

inmoralitat ignorncia generals se basan los que explotaa


la naci

en grau escala desde

"Is

alts llochs

del Estat.

Las

eleccions estan,

ms que

falsejadas, proslituhidas. gracias

que Is ministres troban


tructora tasca.
fer
altra

fins

en los ms arrecooats districtes


llur des-

un nmero de gent prou inmoral pera ajudarlos en

Los empleats prevarican, y quasi no poden cosa, puig si algun volgus mantenirse pur, los
tractar

particulars ab qui ha de

V obligarian optar entre

vendres perdre

lo lloch

que ocupa.

De

tal

situaci del pas n' es lo

resum V

estat dels partits

y collas pollicas. Tots estan formats no ms que per los que volen viure coslas de la generalitat de la naci, y cap
d' ells te arrel fonda en lo pays.

Lo qui

vol formarne un

de

nou, no

Madrid y arbolar bandera. Al punt li surtirn uns quants desesperats a cada poble que li serviran de Comits, y tot seguit se trobar en situaci d'ente

ms que anarsen

trar en joch

cridar

ms

fort

y de comensar fer equilibris. Lo gefe que sa[> que Is dems, es lo qne n treu ms profit.
lo

Al repartirse

boti,

pot

estar

ben segur

d"

endursen una

bona

part, en

forma

aixs d" actas

de diputat y de senador,
polticas actuals e*

com

de credencials d' estanquer mosso del correu.


partits

La organisaci dels
eloqent mostra de
la

collas

degeneraci que havem arrivat. Ni

un

sol d" ells

s"

avergonyeix de tenir un gefe, quals ordre


tal
I

despticas son acatadas per tots ab

de que creguin que


espectacle de que

portan cap

al

pressupost, y

dona

trist

una

pila

d'homens que volen passar per


de posici
social, se

seris illustrats

que

fins disfrutan

converteixin volun-

PART PRIMERA. CAP.

I.

tariament en soldats, y abdiquin del crileri propi, encarre-

gant

als

nous Paps de Madrid que pensin per

ells.

[Pobre
la ilus-

del pays, diu un clebre autor exlranger, en lo qual


<raci y
las

riquesas no donan independncia als que las


lo

disfrutan! ;Pobre del nostre, afegim nosaltres, en


(ois los

qual

que estan
la

afiliats

una fracci

politica ni tan sols se

feservan

independncia de judici!

lo piijor del cas es,


s

que dintre de
ni

la

organisaci actual

del nostre pays no


llora.
il

veu

un

sol raig

d esperansa de mi'ns havia portat

Desde

la

cayguda del absolutisme, que


la

extrem de

abjecci y de

<:ent

y una formas constitucionals.


sol dir,

cada bugada, com se

hem intentat hem probat, y havem perdut un llensol. Mala

decadncia,

Tot ho

lament estavam en los ltims temps del regnat de donya


Isabel de Borbon, quant
la

monarquia havia tornat quasi


los

al

absolutisme,
le la

malament estigurem en
la interinitat,

primers temps
lo curt

revoluci, aixis durant

com quan
la

regnat de don

Amadeo de Saboya. Va
rastre,

venir
la

repblica,

que no va deixar cap

y que per

seva impotncia
ni la

va poder ser tirada terra sens cap estrpit, per


interinitat ni la restauraci d miljas

nova

que va substituhirla, nos


ja pera ensajar dintre del

van

fer

guanyar

res.

Res nos queda

unitarisme. ^^o es ja, donchs, hora de que

probem un nou
lo

sistema

d"

organisaci?
la

La impotncia del unitarisme;


afany
d' unificaci

malehida sombra que


"I

ha tingut

pera nosaltres desde

fatal

moment

en que va nixer, foran argument de prou forsa en


d'

pr del nostre Regionalisme, expressi


fora nou en una gran part de
la

un sistema que no
puig que va ferlas

Pennsula,

nos relativament grans y

felissos,

quan, confederats ab
la

dems regions aragonesas, no s' havia encara fet ib Castella mes tal argument, purament negatiu,
:

uni

serviria

sols pera apoyar un sentiment negatiu tamb,

no pera ba-

ESTAT ACTUAL DE LA NACIO

sarlii

una convicci positiva, que

al

nostre entendre es i

precs produhir. Si
al

ns reduliissim ser catalanislas per odi


tal

unilarisme absorvenl del Estat


fins ara
la

com

I"

ba

constiluliil lo

grupo dominant
resultat (jue

en

la

naci, no conseguiriam altre

aumentar

perlurbaci en que vivim, afegint

una negaci ms

las cent

y una que son

la

proba ms forta

de

la

nostra poslraci actual.


"ns bastaria

No
lintlo

tampoch exlendre

fi

lo

catalanisme, conver-

lo moviment puguin dems regions de la Pennsula, si aquest sentiment hagus de nixer tamb en la forma negativa de

en regionalisme
laa

de que en

pndrehi part

odi
que
s

la

organisaci aclual.

Es precis

fer

ms:
lo

es precs

produheixi una convicci positiva,


si
"s

qual sols se

conseguir

logra que

"1

catalanisme regionalista tingui

per fonament
lo dia

lo

particularisme cienlfich. Sols serem forts


fins ara,

que, adems del sentiment que "ns ha mogui


la

tinguem

convicci arrelada de que,

al

pretendre afluixar
regions espa-

las lligaduras

que tenen amarradas

totas las la

nyolas, estem en lo lerreno ferra de


pel progrs y
lo
la

cincia, y travalln)

millora generals. Per tals motius


1

present llibre y

hem

dividit en varias parts.

hem emprs Eo la pri-

mera resumirem
lista

los

motius del nostre catalanisme regiona-

com

sentiment, y en las successivas tractarem de basaria


presentantla baix distints aspectes
al

en

la teoria partcularista,

y aplicant sas conseqencias


tents,

rgimen de

las

nacions exis-

en general, y

al

de

la

nostra, en particular.
lo teatre d'

Lo nostre pays

es

avuy

una infernal orgia de


excepticisme nos ins-

negacions. Lo cansament,

la fatiga,

1"

piran sols ideas negalivas. Fins en religi, prescindint dels


fantichs,

no trobarem ms que incrduls indiferents que

negau. Pregunteu
n; per
si "Is

molts

si
si

son catlichs, y vos diran que

demaneu

son protestants, vos respondrs

tamb ab un n com una

casa.

Cambieu

lo

tema de

la

pre-

PART PRIMERA. ^CAP

I.

gaiila; tracteu d' inquirir quinas ideas professan en poltica,

tanopoch republicans.

y vos trobareu ab que una bona part no son monrquichs ni Avuy se mostran en general contraris
la

de

monarquia, perqu es

la
"n

forma actual de gobern: dem


mostrarian contraris ab igual
religi; se

que

hi

hagus repblica, se

forsa.

La qesti es negar sempre. Se nega en


politica;

nega en

se nega en cincia. Qualsevol idea


altre aculliment

pro-

jecte positiu

no troba

que un chor de nega-

cions.
^,Qu volen,

donchs, los que no son catlichs, per tamni

poch protestants,

juheus, ni res que tingui forma positiva;

los que son antimonarquichs, per sense ser republicans;

ios

que negan V espiritualisme en ciencias y en


ni

arts,

per

sens ser raaterialistas

professar cap sistema intermedi?


tot
lo

No

volen res:

estan

cansats y aburrits de

que son inca-

passcs fins de probar. Los que vejetan pobrement en los poblets,

no tenen pena

ni glria,

ni

fan lo
d"

mes
la

lleuger esfors

pera sortir de
los

llur estat

miserable

ignorncia y de rutina;
misria dels
la

que viuhen en

las ciutats

grans, explotan

poblets, y uns y altres travallan pera sostenir

opulncia

fantasmagrica de
trat encara

la capital.

Lo verdader progrs no ha enpoble caduch, pl de vicis

Espanya.

Som un

ilimentats per la ignorncia, per


los tan sols apariencias
'1

ab pocas forsas pera dar-

brillants.

Lo desenrotllo
la

fatal

de

la

historia desde

comeusament de

edat

moderna nos ha

conduhit a una caducitat prematura, seus haver passat per


lo periodo de
lissos,
la

virilitat.

Som com

aquells individuos infe-

que corcats de cos y d' esprit, vint anys repapiejan y trenta moren de vells. Aixs s' explica T indiferentisme
iMussulma,
la

inmoralitat aterradora,
los carcters

la

ignorncia supina,
la

que son avuy

ms marcats de

hidalga y or-

gullosa naci espanyola.

CAPTOL

II.

LO CARCTER CASTELLA
Diferencias entre las regions de la Pennsula. Contenen varias rassas pobles, que s poden condensar en dos grupos Lo carcter castell es un dels ms marcats. Contraposici ab 1' anglo-sax. Encarnaci del tipo en don Quiiote. Gran epopeya castellana. Situaci pobre de Castella al enpndrela. Resum del descubrime it, conquista v assimi* laci de Amrica. Postraci en que va quedar lo poble castell. Desequilibri entre 'Is elements de son carcter. Predomini del idealisme generalisador y del esprit d' absorci y de imposici. Decahiment y degeneraci actual. Un ficacidel idioma. Autoritarisme y oligarquia fills del carcter castell. No es interessat, sin prdich. Auxiliars de la oligarquia dominant.- Dificultats que trovar lo catalanisme

regionalista.

Suposem que
per que no

la

hi

ha un extranger iluslral y esparvillat,


polilica.

te

cap noci de geografia

Suposem que

estaci de Irn pren lo carai de ferro espanyol, y apro-

fitant

un

d'

aqueixos vialjes circulars que donan dret delas

lurarse en

principals

poblacions, empleanlhi dos Ires

mesos,

visita las

provincias bascas y las duas Castellas, dod'

nant una escapada a Galicia y Asturias avans

arribar

Madrid, y desprs, fent fms Cdiz y Mlaga, se


surt d'
las

la
'n

volta

per

las

regions andalusas
Valenci,

torna per Alacant y


pas.sat

Espanya per Cerbre, havent

alguns dias en

poblacions catalanas.
vist

De

retorn a sa terra, pregunteuli

que ha

durant son vialje, y es ben segur que vos respondr que ha estat en tres quatre nacions distintas. Prosortit ni
ferli

cureu convnsel de que en son passeig no ha


instant d'

un sol

una meteixa naci, y no lograreu pas

creureho.

24
1"

PART PRIMERA.

CAP.

II.

Si

home

es una

mica

fillech,

vos dir que ha seolit


sin varias llenes

parlar,

no una llengua y
Pennsula

distints dialectes,

guas, alguna lan diversa de las altras

com bo

de

las

deella

ms de
dir,

la

la

gent que

la parla,

que forma per

sola una

de

las rassas

de

la

gran espcie mediterrnea. Vos


la

adems, que Gos prescindint de


las

llengua basca, inde-

pendent de totes
indo-europeus
,

que parlan

las

varietats y

grupos del*

ha sentit varias llenguas greco-romnicas

perfectament caracterisadas y sens mes relaci entre ella*

que r ayre de familia y

Is

efectes

de

la

comunitat d' origen

que distingeixen
en alguna
ritat

totas las llatinas, y

vos far observar que

d'

aqueixas llenguas hi ha notat alguna particulas

que suposa una influencia extranya que no


puig que sens dupie
li

nota en

las altras,

haur cridat

la

atenci lo

element semitich que van


castellanas y andalusas.
fillech, te algunas

deixar los moros en las region*


Si
"1

nostre

home, adems de ser


que no
sols la
li

nocions d' antropologia, etnografia y de-

ms brancas

similars de la cincia, vos afegir

llengua, sin moltas altras condicions fsicas y morals

han

demostrat que en los payssos recorreguts hi viuhen distints


pobles. Si avuy que estan en predicament, es aficionat la*

observacions folklricas, vos sostindr


ni

peu y cavall, que


mica
als

Isjochs bascos
'Is

se

semblan gens

ni

castellans,

ni

cants ni

la

poesia dels andalusos, voluptuoses fins quan

son devots, y empapats sempre del placivol allanguiment

que

"Is

convida
las

la

exuberncia de

la

naturalesa, res tenen

de

com ab
sos, ni
tinta

enrgicas manifestacions populars dels aragone-

ab
la

las dels gallegos,

qual suau melancola es tan distotas las del poble andals,


d'

de

que caracterisa

com

las plaljas, riberas

y raonlanyas

Andalusia son en aspecte,

recorts y misleriosas
Si
1

llegenda diferents de las

de Galicia.

viatjer

que suposem, ha volgut enterarse deia situaci

y condicions generals dels payssos recorreguts, haur sapigut que en algun d'
ells,

com

la

provinci de Barcelona,

la

LO CARCTER C^iTELLA

poblaci es tan espessa

com

d Inglaterra,

puig

f|iie

caJa ki-

lmelre quadrat cont cent


allras,

vuit

habitants,

menlres que en

com

las

provincias de Albacete,

Cceres,

Cuenca,

Guadalajara y Soria, la despoblaci est al nivell de Rssia, puig que no passan de quinze los habitants per kilmetre.

Haur
sament

vist,

que mentres

las regions
frtil,

pobladas, que son precise

las

de terreno menys
la

veulien
Is

obligadas
la agri-

emplear en
cultura, Jas
terra,

indstria los brassos

que

sobran de

menys pobladas, moltas de

las
la

quals tenen bona

han de deixar de conreuharla


"Is
1'

conreuhan

d"

una

manera rudimentria, puig que


no donan
abast pera
s'

brassos de que disposaii


tot lo

ferli

produhir

que podria.

Si lo

nostre viatjer

ha enterat del estat juridich,


al

haur quedat

profondament sorprs

veure que algunas regions, que te-

nen cossos de lleys completament sistemtichs, basats en los grans principis de la llibertat civil, los conservan en la raeteixa situaci en

que

"s

trobavan dos sigles endarrera, ab


actual petrificadas y
lo

grans institucions
cadas,

d' aplicaci
s"

momili-

com

si

per" ellas

hagus deturat

fos

vida; aixis

com

altras regions varian

moviment de la cada punt lo mes foprou absorvent


l'es.,

namental de

llur dret,

com
que

si
I"

jamay

Tot aix y molt ms diria en apoyo de sa opini V exlranger que s trobs en


inspira.

perit d" autoritarisme

r estat que suposem,

yab

perfecta llgica vos sostindria son

parer, de que lo que ha vist

en son vialje no es una naci,


fi,

sin

vrias nacions. Si a la

en presencia de las

cei.t

y una

Constitucions que s'han ensajat, y dels mil y un decrets, lleys,


ordres, circulars y
tota la

dems disposicions ab
la

las

que

s'

obliga

parL espanyola de

Pennsula, hagus de convencers,

de que real y efectivament los payssos que ha recorregut forman una sola naci, polticament unificada, es ben segur

que

s"

explicaria V estat de

notat per tot arreu, y compadeixeria

decahiment y retrs que hauria als que per forsa han

2f,

PART PRIMERA

CAP.

11.

de viure dins d' un sistema que no pot deixar de pesar damunt d" una grau part d" ells com una iusoportable tirania.

La discordancia,
(e sent la

millor encara,

la

oposici entre la natu-

ralesa y la organisaci del Estat

lia

sigut y segueix sens

dup-

causa principal de

la la

postraci

que han arrivat

las varias regions

que forman

naci espanyola.
lo

Las diferencias que hauria observat

viatjer extrauger

que suposem, indican, en efecte, que en la part espanyola de la Pennsula hi viu no un poble, sin varis pobles. Pera confirmar
la

indicaci,

no tenim que

fer

ms que examinar

los

ms marcats. Per poch que aprofondira en tal examen, ne sortirem completament convensuis de que dintre de la Espanya actual, las rassas diversas que van pocarcters dels grupos
blaria no
s'

han fs encara,

sin que, al contrari, lo desentfins

rotllo histrich las

ha portadas no sols mantenir sin

aumeutar

llurs diferencias caractersticas.


las

Agafarem no ms que
que ha

duas que ms directament nos


la

interessan: la nostra, sigui


la

que forma
de

'1

poble catal, y

lograt imposarsens, sigui la castellana.

No entra-

rem
pera
tres

estudiar la basca, ni

cap

altra

las

moltas que po-

driam
"1

classificar,

puig que 'ns sortiriam del nostre propsit,

dominadors

que 'm basta demostrar, que entre nosaltres y 'Is noshi ha prou diferencias pera ser considerats
pobles distints.

com dos
tudi

No farem tampoch un verdader es's

antropolgich,

elnogiafich ni etnolgich de Y un y del

altre, ni dels

individuos de que
la

forman. puig

lo

nostre

objecte no requereix sin


cias,

demostraci

d" aquellas diferenla

ab indicacions dels efectes que han produhit en


pays.
Es,

mar-

xa

histrica del nostre

adems, innegable, que

per ms que Espanya puguin trobarse moltas varietats,

grupos y subgrupos, los ms marcats per llurs carcters, ms que distints, diversos y fins oposats, son los dos de que

anem

ocuparnos. Los dems

s'

aproximan

1"

un

1"

altre

LO Carcter castell

27

lleis dos,

de

lo

qu
la

"n resulla

que mirats en globo de


la la

los

pobla-

dors actuals de
classificarse en

part espanyola

Pennsula, poden

duas grans agrupacions:


en
la

centralmeridiola

nal, personificada

gent castellana, y

pirenaica

nort-orienlal, de la

que formem part nosaltres. La agrupaci


s'

central meridional le per centre las duas Castellas y

extn

totas las regions que van

ser

reconquistadas dels moros

per

las arnias castellanas: la

agrupaci nort -oriental se com-

pon dels antichs


nesa-calalana,

Estats que formaren la Confederaci arago-

deventshi afegir tots los que ocupan las vesal

sants de part d' ens dels Pirineus, fins

golf de Cantbria.

Tols aquestos Estats y regions,


distinta,

fins

los

que parlan llengua


lo

tenen

mes punts de contacte ab


los

temperament y

carcter catal que ab

dels

habitants del centre y del

miljoru de

la

Pennsula.
castell

Lo poble
tre
"Is

es

un dels ms marcats que hi ha ens"

actuals pobladors d" Europa, ahont tant

han barrejat

confs las antiguas rassas, varietats y grupos. Per certas condicions, no lindriam cap reparo en col-locarlo en un dels
fins

extrems de

la escala, qual altre


la

extrem ocups

la

gent anglodel po-

saxona. Si aquesta es

mes completa representaci

sitivisme basat en lo sentit prctich individualista, aquell es la


lo ms inconstant Don Quijote y John Bull no s' han pogut compendre ni 's compendrn jamay. Sempre 's compadeixern r un 1" altre. A John Bull no li cap al mag qne Don

genuina expressi del idealisme, apoyat en


d' abstraccions.

afany

Quijote sospiri encara per lo recobro


res
li

de Gibraltar, que de

serviria, puig

que

li

sobran dotzenas los ports buyts

de barcos y
que
1'
"1

orfens de comers.

Desprs de tants anys com fa


1"

posseheix, no pot encara compendre

afany que sent


es,
tot

altre

pera recobrarlo; per positivista

com

arron-

sant las espatllas y sonrihent de compassi, va aumenlant cada

dia sas fortificacions inexpugnables, hi sost constantment

28

PART PRIMERA Cap.

II.

acudir
cervell

una guarnici que es quasi un exrcit, disposada lotas horas al toch de alarma. A Don Quijole no li entra at
que John Bull
fa

sigui
1'

caps de donar
ha deixada

Irlanda
al

la^

autonomia, com

la

anys ha

pendre

Canad,

Cap de Bona Esperansa y la majoria de 1" element europeu, y 1 comlas colonias en que hi abunda padeix desde "1 fons de la seva nima. Quan, fa pochs dias,
Austrlia,
al

ha

llegit,

que

tot

aquell garbuji dels carrers de Londres, ab

tota aquella trencadissa


rellotjes al crit

de vidres y desaparici de joyas y de socialisme, no ha donat lloch cap mida


algunas dotzenas
del ordre y dels grans principis ultratjats,

extraordinria ni pretext pera fusellarne


center^ars, en

nom
la

r ha pres verdaderament per boig rematat. Si Madrid ha-

gus succehit
terra,

cenissima part de

lo

de

la capital

de Ingla-

Don Quijote, armat de totas armasy ab veu tan pavorosa com la que feu en la Venia quan la cregu convertida en nou Campo de Agramante, no sols hauria proclamat
1'

estat

de

sili fins

en

las

disculidas Carolinas y omplert de


,

morts y

ferits

carrers y plassas

sin que hauria amenassat

cel y terra, pretenent que

las

dems nacions

seguissin lo

seu exemple y fessin grans escarments en prevenci de lo

que podria
mal
de

tal

vegada ocorre. Pera evitar

perills ideals

va

expulsar als julieus y moreschs, subjectantse


real

tot satisfet al
la

consumar

la

despoblaci del pays y


fet

ruina

del comers

y de las industrias, y lo que ha


est

no una sin

cent vegadas,

disposat repetirho cent y cent vegadas

ms. Don Quijote no

s' excarmenta may, y fins quan se veu macat pels blaus de las bastonadas rebudas en decaygut y fensa d' una donzella encantada, no espera sin que torni

semblarli que

la

meteixa una altra demana quart y


y anar
tot

aj'ida,

pera alsarse

com pugui
n"
lii

tintinejanl

cercar qui

lorni amidarli la esquena.

Puig que no

ha cap duple: un dels grans mrits de

LO CARCTER CASTELL*

29

la

celebrada concepci de Cervantes es haver encarnat en


liroe lo tipo

on

genuinament
las

castell.

Es desinteressat, ge-

bons fornaas y mirall de cortesia. Es ja dbil de cos, per ms encara d' inteliigencia, y no obstant
se sent ab prou
al

ners, amich

de

pera sortir combatre contra


S'

Is

mns
y se no la

visible invisible

ha

fet

una

lley

de

la cavalleria,

creu bonament destinat

imposaria qualsevol que

Te un arreplech de llochs comuns, y persuadit de que en ells s' enclou tota la erudici cientfica, los usa totas horas y 's veu caps de discutir ab
qui
1

vulgui admetre de bon grat.

contradigui, arrelantli aquesta ilusi


fer callar
los
s

la

facilitat

ab que

Jogra sempre sin convncer,

Sancho Pansa. Lo
la
escoltarlo,

discurs sobre armas y llelras y tots

dems que quan


prestan
las

ocasi

"s

presenta dirigeix
als

als

que

son molt ms semblants


las

que avuy fan

delicias

de
la

Corts

de

lo

que sembla
la

pimara

vista.

Tenen

meteixa

falla

de solids y
1"

meteixa eruberancia de paraulas.

Quatre llochs comuns, disfressats ab amples ropatjes de colors


llampants, fan
ofici d"

arguments, y

all

ahont aquestos no
tot

arrivin hi arrivar la llansa la espasa,

ab

y que

bras

no conservi

ja quasi forsa

ni

pera manejarlas.

Dou

Quijote

es lo lipo delgeneralisador sens base d" observacions propias


ni recullidas per estudi.

Creu que

tot

pot reduhirse una

frmula simple
pretn resoldre

indiscutible.
lo

Ab una

divagaci ben vestida

mes

intrincat

de imposar

la

soluci als dems.


castell?
s'

problema, y tracta tot seguit ^Por donarse un tipo mes

genuinament
in molt

Al dir aix, no
al

entengui que pretenguem rebaixarlo,

contrari.

Per aquella regla de que


las qualitats

cada qual
li

admira

al

que posseheix
d'

que

n' ell

mancan,
de

ning ha
castell,

admirar tant

las

bons condicions del carcter

com
Per

nosaltres los catalans,


la

que som

la

revers

la

oiedalla.

nostra

part

no

'ns dl

confessar, que las

PART PRIMERA. CAP.

II.

apreciem ea

lo

mes enmotlla
densa.

lo lipo la

que valen, y que "ns encantan laut nies, (juanE gran creaci literria que 1 conquijolisme podia donar

tQue mes que


rival

llocli la

sens-

epopeya castellana, que no ha sigut encara cantada per


la

cap dels 'poetas de


causa,
al
tal

decadncia de que va ser principal


lo

vegada perqu

dessangrament que va imposar

pays venia ploure sobre mullat? ^Quin poble sin un


la

de

tant idealista y divagador en


s'

generaliaaci

com

lo castell,

hauria trobat en aptitut d' empendre lo descubriment,


s'
"s

conquista, poblaci y assimilaci de las Amricas, ni


ria atrevit tal

hautro-

empresa en

las circunslancias

en que

bava?
lo
al

y puig la passi no ns treu coneixement, no tenim cap inconvenient en consignar que,


la justicia,

Som amichs de

nostre entendre, la epopeya castellana pot posarse al costat

al

menys de
de

las

ms grandiosas que
las

's

trovau en

la

hisloria^

que coneixem. Gran y de


al costat las

que presentan menys miserias


la

grandesas, es

epopeya de

las ciutats gregas,

baluart inexpugnable contra las

invasions de las extensas

unificacions assilicas; epopeya que

comensa per

los

heroichs

combats
per
las

murs de Troya, y desprs de passar maravellosas Uuytas en que un grapat d' homens lliual

voltant dels

res deturava aquells

aixams de milions
cor de

d' esclaus
lo

conduhits-

ns

llurs plaijas per

un amo, acaba ab
fins al

passeig triunfal

de
1"

la superioritat

grega
las

la ndia,
1'

extenentse

soD pas

fins

prop de

murallas xiuas per


1"

altre fins

mes eus de

Egipte.

un costat, y per Plena de grandesas, per


tari

tamb
la

de miserias, fou la lluyta

que mes

degu sostenir
"1

Europa

cristiana contra la forsa


als pobles; ni

espasmdica que

Koriv

comunicava
hadas.

Ujyta que va donar lloch


fets, ni altres

las

creu-

Mes

aquestos

de menos trascendencia
al

queViSadmiranen

la historia,
"Is

sobrepujan

culminant del po-

ble castell. Los grechs y

creuhats van mautecir, es veritat >

LO CARCTER CASTELLA

lo ceulre

de

la eivilisaci

y de la cultura en Europa; per lo

gnit castell va doblar de cop y volta llur imperi eu lo

mn.

No

hi

ha cap allre

fel

hum que pugui

compararseli en con-

seqencias.

la

epopeya americana va
porta de Castella,

realisarla
lo

la

gent castellana

fent lo Quijote

com jamay. Quan

desdonat Colombo va
per mes que altra

trucar

la

aquesta,

cosa

's

cregui, era una terra pobre y despoblada. La pintura

que

fan d' ella los

pochs

viatjers

de

la

poca, quals escrits


al

se conservan, es Iristissima.

Desde any liG3

liGI, lo
cen-

bar de Bohmia, Lle de Rosmital va visitar


trals d'

las regions

Espanya, Fransa, Inglaterra, Portugal


de son
llibre se 'n

Itlia, y

d5

totas las pginas


terial
tats

desprn

la inferiotat

ma-

en que

's

trobava Castella respecte dels altres esmen

payssos. Lo viatjant, anant cap

Portugal, va internarse

fins Segvia,

desde ahont va dirigirse ala frontera portu-

guesa per

lo

cam de Salamanca, y de retorn, va passar per


Per
arreu no va veure

Mrida, Madrid y Guaidalajara, y va retornar Fransa perla


via de Saragossa.
milj
tot

mes que
al

terras

ermas, plenas de salvias y romans, ab escassissims bos-

cos y arbredas, y no va trobar mes que misria, fins

extrem

de que en molts punts, com


dels animals
trista

fa

notar, empleavan los fems


>>

pera

ferlii

foch y courehi lo menjar


d'

(1).
fa

Tan
son
la

com
la

la

que acabem

apuntar es

la

relaci

que

Senat
qual se

embaixada veneciana de Vincenzo Quirini, en


que en
tots

aqueixos regnes y provincias de Castella podia haberhi unas trenta duas ciutats y cent cinfa const.ir

quanta poblacions tancadas (murate), entre grans y petitas, y uns dos mil pobles oberts (vilkgi) y encara que 1 pays
:

(i) Itineris a Leone de Rosmital, nobi Bohemo, annis i45-'467 per Germaniam, Angliam, Franciam, Hispaniam, Poriugaliam adque Italiam confecti. Bibliothek des literarischen Verein, tomo vii.

32

PART PRIMERA.

CAP.

II.

sigui moll gran,

com que

esl

moll poch poblal, no pol con-

cedirse que contingui


faQiilias.

mes de doscenls cinquanta mil fochs


es lan verdica, en

La

relaci de

la

embaixada veneciana
lo

quant continuaci de

transcrit,

fa

en pocas ratllas una

pintura del carcter castell que es de


tra lo molt

m de

mestre y

mosdiu.

que coneix

lo

pays. Tols

aquestos pobles,
contra 1

son per naturalesa inclinats alsarse


aixs

gelosia.

homens com Tenen ingeni

senyor, y donas son tan bruts de cos com plens de


natural, per no
l'

aplican doctrina ni

studi de cap mena. Viulien Iristamenl tancats casa perqu

entre ells hi ba molta

pobresa, y lot lo que poden estalviar en un any ho llensan en un dia pera aparixer mes grans de
lo

que son.

(li

La

veritat

de

las relacions qu'

acabem de transcriure ve

reforsada per testimonis posteriors, tant

ms dignes de
al

fe,

en quant escribian quan Castella havia ja arrival


la glria

cim de

y era la mestressa de mitj mon. Un altre embaixador veneci, Federico Badoero, va llegir sou Senat una
relaci

que confirma completament

la

de son antecessor.

Aquesta pro\incia, diu parlant de Castella, es molt rida.

Devegadas passa un any qne no


y endureix

lii

plou, y

la

terra

s'

asseca

No crech,
menys

fins al

punt de que

la rella

no

si

enfonza dos dits.

afegeix^ que hi hagi una

altra provinci

que

tingui

industrias y oficis, ja sigui per suprbia


lo

de no

voler exercir las arts, ja causa de

calors del clima, que


xElls, diu
al

no permet soportar grans fatigas.


pochs prrafos referintse
bresa, las monlanyas
forlalesas, puig

cap de
la

als castellans,
la

preteneu que

po-

esterilitat

de

la terra

son llurs
petit,

que

si s'

atrevs entrarhi

un exercit

(')

Relazieni deg'i Ambasciatori

Veneti

al

Senato. Srie

i."

vol-

men

I.

LO CARCTER CASTELLA

33

fcilient

se

"1

destruhiria,

si

fos

gran,

lo

malria

la

fam.

(1)
tal situaci,

Eq

puig

tots

los

indicis

confirmau que no
d' extractar,
si tal

pecan de molt exagerats


va comensar Castella
la

los judicis

que acav^m

seva gran empresa.

Mes

era

la

situaci del pays, lo carcter dels seus habitants estava en lo

mes
tra
tats.

brillant

de sos periodos. La lluyta de vuyt sigles conlos cossos

'is

moros havia endurit

La tendncia castellana estava


la

ja

y retrempat las volunimposada tots los

que en

reconquista havian sigut los auxiliars directes de

Castella, havent aquesta absorvit los diferents Estats

que se

havian anat formant, enmotllanllos


concentraci. La guerra contra
perit del poble en favor d'
Is

son afany

d" unitat
I"

infidels havia exaltat

es-

una

religi

que tan be

s"

avenia

ab son temperament y carcter, al meteix temps que la llicenciosa vida de campanya, si per uii costat 1' havia empobrit,

per altre

li

havia desperlat

1'

afany de riquesas, que no

sabia adquirir per medi del travall, puig que en tants sigles
le trastorns n'

ha\ia quasi

perdut

1'

agre.

La

religi

la

set

d' or,

en extrany per molt explicable maridatje, van


las difcils

acabar de decidirlo

empresas pera
al

las

quals se

sentia ab vigor sobrat.

La

iglesia,
la

dirse

catlica,

no

li

deixava dupte de que aspirava a

uniicaci religiosa del

genero hum, y no devia tardar

fer aplicaci del

exemple.
-

La tendncia generalisadora

castellana

prompte y lleugera
Castella.

ment va
lot arreu

fer la repartici del


la

mon. La direcci
portava
'I

espiritual to-

cava de dret Roma;

temporal
hi

Per aix per

ahont \a anar,

capitans y missioners.
catolicisme
religis; los

Los uns guanyavan nimas pera

altres conquista van terras y vassalls pera la corona,


Relazione delle persone, governo e
nota anterior.
stati

que era
de
Filip-

(I)

di

Cario V.

po

II, letta

ioSenato da Federico Badoero nel i557


la

En

la

metixa col-

lecci citada en

34

PART PRIMERA. CAP.

II.

lo

punt central,

lo

Papa del catolicisme polilich que somiava.


la

Y
bils

va comeusar
al

epopeya castellana Ileusautse

tres

d-

naus

Occe desconegut. Sols una gent com


al

la castella-

na de lla\oras podia compendre


sols ella podia darli

companys prou

gran visionari genovs, y decidits pera seguirlo


misteriosos

durant ms de seixanta dias per una mar, quals


perills preuian

cada moment proporcions


1"

ms pavorosas.
pochs dias de

Tots los que havian intentat

empresa, als

navegar havian reculat aterrats y milj morts de feresa. La primer vialje de Colombo, miris com se vulgui, es lo fet

mes

lierich

que

trovaen

la historia.

Realisat lo descubriment,

una verdadera febra va apode-

rarse del poble, que havia

comprs

al

gran

almirall.
forsas,

Sens

atendre sa debilitat interior, sens

amidar sas

que

molts anys desprs, y quan disposava ja de milj mon, no li permetian tenir fora de la Pennsula ms que vint mil ho-

mens pera defensar possessions

tan extensas, (1) va decidir

conquistar, convertir y assimilarse tot aquell nou


sols havia entre\ist. Al segon vialje,

mn que
com
volia
la

totas

las

embarcacions

del pays no haurian

pogut contenir
los

a tanta

gent

acompanyar
expedici
s'

Colombo. En

xabechs carabelas de

van encabir centenars de personas ms de


llur sortida del port, los ulls

las

designadas, y

de mils y mils

que
ab

pesar seu devian

quedarse

terra, los

acompanyavan

llurs

miradas envejosas.
viatjes
,

Y
s"

Is

descubriments y conquistas van multipli-

carse luego ab activitat vertiginosa. Al cap de pochs anys ja

havia pres possessi del continent americ, y mentres

que

los Pinzon, Ojeda, Nifio, Niecuesa y molts altres

anavan avanEspanya

ci

En

vint mil honcens evalua

totas las forsas que tenia


la

fora de la Pennsula, lo

ambaixador Badoero en
s'

relaci citada anterior-

ment, y affgeix que sols ab grans penas meytat.

haurian pogut aumentar de la

LO CARCTER CASTELLA

35

saut cami cada

dia Iravers de

perills

y privacions incoD-

cebibles, Ponce de

Len lograva encara

distingirse entre tots,

conquistant Puerto Rico y descubrint la Florida, y Vasoo NuTez de Balboa, ab un grapat no ms dels companys que

volgueren seguirlo, atravessava las raontanyas del istme de Panam, despit del clima morlifero y del terror que inspiravan las desconegudas tribus guerreras que hi vivian y
,

era

primer europeu que desde son cim veya


tal

las

ayguas del

PaciGcb, que

vegada amagava

altres

mns

tan importants

que estavan encara descubrintse, y sentava las bases del sistema que havia d' emplearse eu llur conquista.
lo

com

Mes
donar

totas aquestas figuras,

cada una de

las

quals podria

lloch

un poema,

van ser
la

luego eclipsadas per las

dels verdaders

hroes de

empresa. Corts llensantse ab


d"

alguns centenars d'

homens

a la conquista

un imperi pola terra

derosament organisat, que semblava que tregus de

exercits pera oposarse al invasor, y tenint prou pit pera cre-

mar

las

naus,
lo

tallantse

aixis

tota
1"

retirada

Pizarro fent lo

meteix eu

Per, y dominant
"is

Estat

mes

fort

de

la

Amrica

sens altres elements que


proporcionarli, y ([ae

que uns quants particulars podiaa


ser

ms de

pochs estavan sempre ma! que


tot lo

avinguts,

van col-locarse

tal

altura,
t

dems va
que no
"s

empetitirse.

La epopeya castellana

episodis

Irovan en cap altra. Aquells soldats aventurers,

operant eu

un

mon completament nou


lo

ab

los
la

auxilis cenlas mils

ileguas de distancia,

obrant per

intuhici del gnit, vao


las
si

endevinar

sistema nich que pot aplicarse

conquistas
Inglaterra

de payssos misteriosos, y avuy meteix encara,


es la primera potencia colonial y sap ferse
los pobles mitj civilisats,

respectar de tots
I"

no ho du sin

s dels recursos

diplomtichs y medis estratgichs y tctichs que va inventar

Hernn Corts en

la

conquista de Mjich,

;qun cop d" ull

leniaul Los punts escullils per ells

com

assieuto de las prime-

36

PART PRlMtRA. CAP. H.

ras colonias, son. encara los que


d"

avuy acaparan

tol lo

crners

America. Las primeras barracas construhidas per Corts


lo

portaren

nom de Vera
1

Cruz, y Vera Cruz


la

es lo

gran port
lo Pacificli

de

31jicli.

La metrpoli de

America del Sud en


fins

es Lima, y
ciutat son

emplassament de Lima y
la

los

plans de

la

obra de Pizarro. En tota

gran epopeya castellana


al interior

bi vessa la vida. D'

una de

las

expedicions parcials

del Per, realisada per Gonzalo Pizarro, se "n separa un capit

obscur,
d'

Francisco Orellana, y llensantse


consiruliit per sos
las alluras dels
d"

un

riu,

bordo
al mitj

un mal bergant
las soletats

meteixos soldats
segueix
la

de

de

Andes,

corrent,

y acompanyat sols
lo

algunas dotzenas d' homens, sens temor

desconegut
lo riu

ni las tribus
las

guerreras de que

t indicis,

emprn

Araazonas, y per entre milj de rocas, y de salvaljes enemichs, a punt cada moment de veures
arrossegat per las corrents cap a
la

de

ruina,

arriva ab

la

geni

famolenca y despullada la embocadura, y "s Irova novegant en r Allnlicb. Havia atravessat lot lo continent americ,

desde

1"

un

al altre
"1

mar, en condicions

tals,

que

ni
\

avans
imi-

bavia tingut qui

preceds, ni ha tingut desprs qui

s. lY aquest fet,

com

cent y cent d" altres, es sols un petit

<?pissod

de

la

gran epopeya casttllana!


fels s"

Veritat es

que tan brillants

entelan
lmit;

mollas vegadas
veritat es,

ab barbaritats y concupicencias sens per ms que Is exrcits conquistadors


sin

que

d"

Amrica no passeslot lo

jamay de

la

categoria de companyas
dels soldats,

mes de ba-

tallons per lo

nmero
un

deixavan quasi sempre


"Is

darrera d"

ells

rastre

com

lo

de

innumerables aixams

d" Atila; veritat es


lirse civilisacions

que aquella devastaci general va engolas


:

com

de .Mjich y del Per, que

tal

vetal

gada mereixian respecte


tocant als de qu "ns

per precs es reconeixe que

contrast es condici precisa de tots los fels

humans, y per
la

lo

ocupem,

fins

quan

negror es mes

LO CARCTER CAf.TELLA

profunda, no deixa de aparixer algun raig brillant que arriva


enlluhernar.

Lo protagonista de aquellas conquistas, Hernn Corts, elevant la india Donya Marina sin la categoria de muller llegtima, la de amiga respectada; donant
desde son altssim lloch V exemple de barrejar la sanch europea ab la americana, y honrant al fruit de lal uni al nivell
del respecte otorgal
la

mare, fou un precedent de tracen-

dencia pera
tot,

la

futura assimilaci: precedent que,

doras.

no han imitat gayre Pocas d' ellas poden tampoch presentar una figura
sovint las

mes lart y dems nacions colonisapare


las

tan simptica

y venerable com

lo del

Casas, lo de-

fensor infatigable dels indigenas, qual


fins al

amor

intens va cegarlo
als

punt de no deixarli veure,

que per afavorir

seu*

protegits, sacrificava un" altra rassa.

No tenim espay que hem tocat per


vulgui empndrela,

ni es

lo

nostre objecte detallar los

fets

incidncia.
la

Deixem de bon
la

grat al

que

tasca
fi

de cantar

exuberant epopeya

que ns proposem, nos basta haver del poble castell. Al envers unas empresas que sinlectors cridat la atenci dels
tetisan
las
1"

apogo de

la

rassa
las
la

abstraccions de totas
religis

ms idealista y apassionada per de Europa. Lo maridalje extrany


sed d' or;
1"

de r esprit

ab

afany de conquistar

totas las conciencias pera

Roma

y tots los
la

pobles del

mn
al

pera Castella,

no va reduhirse en
la

empresa americana

descubriraent y

conquista
:

L" idealisme castell

va pro-

posarse ms, moll ms encara

va voiguer unificar aquells

extensos continents, y assimilarse aquellas rassas innumerables.

Va imposarlos no

sols la religi,

sin

la
"Is

llengua, las
prejudicis;
1<>

costums, los usos, y

fins las

preocupacions y

va subjectarlo3

las sevas

lleys

als

seus goberns, ab

pretensi de tenirlos sempre fidels y sumisos pesar de la distancia. Pera conseguirho, va haver de dessangrarse, y

portant

al

nou mn

la

vida ja escassa

de que gosava en lo

^S

PART PRIMERA

CAP

II.

Qiu vell, lo poble castell va quedar tan ancinich y debilitat

que uo ha pogut encara restaurar sasforsas. La gran epopeya americana te per final la trista decadncia de Castella. Va
ucceliirli lo
d'

meteix que aquellas matronas,


fills

que

a copia
la

engendrar y criar

y mes
la

fills

hi

perden no sols
la salut
,

hermosura y
las forsas.

las gracias

de

juvenlut, sin tamb


d'

Quan

se veu

una

aquestas mares
d'

dbils

prematurament decaygudas, rodejada

una muni de

fills

fillas

que ab

llur alegre

bellugadissa y en lo brillejar dels


fer

ulls

moslran ben clar que arrivaran


lo

bon paper en

lo

mn,

sentiment general

la

acull ab veneraci y respecte,


la

iguals sentiments t dret exigir dels pobles civilisats


castellana.
Si alg pretn

gent

menysprearia per

la fatal

situaci

en que

troba, pot ben be alsar lo cap y mostrar ab orgull

sa prole,

ms numerosa; molt ms, que


si

la

de qualsevol

altre

poble del mn. Compadeixeume,


llstima,

voleu, y tingueume

pot dir ab

la

veu entera que usava en sos bons


y
fins

temps:

pei'O respecteu

venereu
la

la

debilitat y

pobresa
las

de vida en que nr ha deixat


presas dels temps

mes explendent de
estich

em-

moderns.
,

altra

banda dels mars


d"

la

caduca y postrada, vida de que 'm vaig despendre


Si

anima ms
all

nn continent. Una vintena de nacions parlan


,

la

meva llengua
las iradicions

encara

tenen las costums y usos, y guardan que de mi van rebre. Son carn de la

meva

carn,

y per

llurs

venas circula

la

sang que jo vaig

ransmtrels.

Vejeulas

avuy en

la

forsa

de

la

juventut, iuori-

quietas, volubles y bulliciosas,

no desmentint
fer

aixis llur

gen: per ideixeulas acabar de

sada! Per ara ab tota

llur

y arrivar la edat repobellugadissa, han logral ja establir

lo

nou mn
pervenir

institucions nova?, sosleninllas y arrelantlas


lo

copia de perlurbacions y sacrificis de tota mena. ^Qu sab

que

"1

las

reserva? Cent indicis diuhen que han de


la historia: la d"

cumplir una missi trasceudental en

armo-

3o

LO CARCTER CASTELLA
r individualisme sax ab autoritarisme
la

iiisar

llati,

unint

la

's y condensi una nova poca de civilisaci y de cultura. Mes si r esprit generalisador, idealista del poble castell

llibertat

democrcia en un admirable consorci en que

va

ferlo

1"

broe

d"

aqueixa epopeya, V estat de postraci en

que va quedar es lo que llogicament devia venir continuaci. En los temperaments de tal naturalesa, si la acci e
enrgica,
la

reacci es enervadora en grau relatiu.

Los

fe-

nmens de

la

vida moral y, per consegent,

los

sentiments

la lley fisica de y passions, estan en molts cassos subjectes de la pndula. Lo qui es capas de tenir grans plahers, no

pot escaparse de sentir grans dolors


riure,
los

al

que

es

propens
enters son
fets

no

li

costa gayre

plorar; los carcters

ms

que ms se deixan abatre pels desenganys. Los


quasi espasmdichs:
1'

assombrosos del periodo


vulsius,

brillant castell eran nerviosos, con-

abatimeut de

la

reacci no

podia deixar de ser abrumador y de trislissimas couseqiien-

das.

Quan
<lividuo

los

elements que forman


d'

lo

carcter aixis d" un inla

com

un poble estan desequilibrats,


1

decadncia

es sempre fatal. Si

desequilibri prov
reflexi,

del predomini de la
lo abstracte

imaginaci
preferncia

sobre

la

de

1'

afany de

ab

lo real,

rcter castellans, los

com es lo cas en lo temperament y caefectes de la decadncia no sols los exs"

perimenta
sentir als

lo

poble individuo que


ells units

bi troba, sin

que

"Is

fa

que estan ab

per relacions de qualsevol


lo abstracte es

espcie.

Lo carcter imaginatiu ab passi per

eminentment generalisador, y la generalisaci fa nixer fatalment lo desilj d" absorci y 1" afany de predomini. Lo qui
generalisa, donatotas las solucions que imagina
la

condici
la

de

veritats absolutas,

y quan

se creu en possessi
si

de

veri-

tat s' afigura fer

un favor

als altres

tracta d" imposrsela.

En

aix

distingeix del carcter oposat, sigui d" aquell en

40

PART PRIMERA.

CAP.

It.

que
la lo

lo desequilibri

prov del predomini de


lo real

la rele.vi

sobre

imaginaci, del afany de

y posiliu ab preferncia ideal y abstracte. Aquestos carcters, com veurem al anaai

lisar lo catal,

arrivar la decadncia,

sols ells experiells

mentaa sos
relacionals.

efectes,

sens ferlos sentir als que ab


,

estan

L' excepticisme

la

indiferncia los fa

tancar
s

dintre de casa

seva, y enlremilj

de sas parets vejetan y

consumen. Per desgracia de


rcter

las regioi>s

espanyolas, lo cala

del

grupo predominant pertanyia


al

classe del

desequilibrats per excessiva tendncia

idealisme abstracte,

y de son decahimenl

n"

han hagut de

patir totas.
lo carcter

Que no

'ns

equivoquem

al classificar

castell,

nos ho diu en totas y en cada una de llurs pginas sa historia

passada y ns ho confirma sa situaci actual.


ravils

Hem

vist ja los

que van produhir


s'

meleixos

seva gran epopeya, y per los explican tots sos dems fels. Ya empendre, per
la

exemple,
que
la

la

reconquista de

la

pennsula contra

"Is

morori

ocupavan, y en son afany d' absorci y de predomini, no sols venera als enemichs, sin que subjugava als auxiliars.

IIa\ian nascut distints Estats,

que lenian

los

meteixos

litols

pera
tret

la

independncia que
sa influencia,
1"

Castella, y tols los


altre,

que van estar


degueren aja-

de

un desprs del
regne.

nyirse ser

provincias de son

Una Confederaci
compte
armas
la
fi

d' altres Estats havia pres part en la reconquista per

propi, y havia adquirit prou poder pera no lemer las

de Castella, mes
sota

ni aix la va salvar

de caure

al

cap y

r afany absorvenl castell. La constncia,


Is

la

astcia va

suplir la forsa, y

Estats aragonesos, atrets per los cants

de sirena de

llur vehi,
lo

van acceptar joyosos


d"

la

uni qu se los

proposava baix
de conservar
la

una igualtat perfecta y condici autonomia y vida prpia: per tan bon punt
peu
la

qued consumada
a mirar
1'

uni, ja

1'

una de

las parts

va comensar

altra

com

inferior y obligada la dependncia.

LO CARCTER CASTELLA

De

lots los iucideDls

que

's

preseotavau va pendie peu Cas-

tella

pera couliuuar

la

seva obra. Si aquells Estats se moslra-

van quiets y tranquils, paulaliuament, de pas en pas, anavan avausant pel cam de la absorci. Si la irritaci los portava
desesperats
la

justa revolta, aquesta

li

douava pretext pera

mermar
no
s"

llurs atribucions

com

cslich.

Lo carcter
fort,

castell

ha

desmentit jamay. Quan se va creure


lo

volgu

dominar

mn: quan

la trista

realitat

va convensel de sa

impotncia pera portar terme tan irrealisable empresa, no va pas abdicar de sas pretensions: va limitarse reduhirlas,

y tots sos esforsos van concentrarse en dominar Espanya. Mentres hi hagu reys absoluts, 1" absolutisme era I" instru-

ment de

unificaci: desprs

de

la

cayguda

d" aquells, lo fals


la tasca.

parlamentarisme ha servit pera prosseguir

Avuy

la

gent castellana, considerada tant en son conjunt

formant poble,

com

individualment, est

completament

decayguda y degenerada, mes no ha perdut cap de sas condicions caractersticas. Los vicis que ha adquirit son los propis

de sou temperament, que no compensa cap

d" aquellas
virilitat

virtuts

que enlluhernavan en

-lo

perodo de sa

grandesa. Es tan idealista

com sempre; conserva


per
la

lo

meteix

amor

lo abstracte, y sa passi

absorci y lo predo-

mini es tan marcada

com en

sos millors temps. La diferencia

se nota sols en la qualitat de las aspiracions ydels medis

que

emplea pera conseguirlas. Sos ideals son tan raquitichs com sa imaginaci alroGada; sas abstraccions no passau de para-

empresa

doxas; los medis son bastos y de baixa Uey. Inepta pera tota positiva, vegeta en la misria moral y material, y

aquella rassa, una de las


la

mes simpticas de
de sas
lo

las

que poblan
ha baixat

Europa

pesar del desequilibri

facultats,

ocupar un dels darrers

Uochs en

mon

civilisat.

Es in-

descriptible la impresi que la situaci d" aquell poble causa


al

que

visita las vilas

secundarias, los poblets y las masas

42

PART PRIMERA.

CAP

II.

de

Castella.

La gent que
la finura

'Is

habita es fsicament interessant.


la pell,

Las douas, per


mas,
la

de

la regularitat

de

las for-

sedositat y

abundncia de

las cabelleras,

acusan una

de

las varietats

ms

perfectas de la rassa blanca. Los

homens
donan
a

son digna parella


llurs fesoniias y

d'

aquestas donas, y
tal

ells

ellas

moviments j

expressi, y parlan

un llen-

guatge tan cuit y fins elegant, que en poquissimas comarcas de las primeras nacions se troba res ques' Li sembli. Aqueixa
raeteixa gent, no obstant,

viu tan atrassada;


;

las

necessitats

que coneix son tan pocas

las

sevas casas

que quasi may

passan de cabanyas de caus sota terra,

desmarxadas, que difcilment se


civilisaci actual.

li

son tan pobres y pot assignar Uoch en la


las pla-

Sempre que hem hagut de recorre


al

nuras peladas castellanas,


populosas,

separarnos de

las ciutats

y vilas

hem

sentit

una impresi profonda de

tristesa,

Aquells pobres homens y donas,

que

'ns rebiau

dignament

'ns

parlanvan en un llenguatge tan pur y delicat que molts

cortesans envejarian, no podian oferirnos


raulas de cortesia,
i

ms que bons pala

Ni una cadira,
fins

perqu no
falta

tenian;

ni

un got

d'

aygua

perqu

T aygua

en moltssimas
hi hagi passat

d' aquellas localitats, per las quals

sembla que

una mala ventada destructora


Ja que

havem esmentat

lo

llenguatge,
s"

no podem deixar
confirmaci
altra llengua

de

fer notar
lo

que en sas condicions

hi trova la

de

que havem

dit del carcter castell.


la

Cap

europea demostra com


sador y absorvent en
lo

castellana
la

un esprit tan generaliparla.

poble que

No
s'

te

quasi dia-

lectes de localitats ni de classes.


lo castell,

All

ahont

ha introduhil
la

ab molt insignificants modificacions se sent

llengua de Castella.

Prop de vint nacions


s'

la

parlan en las

duas Amricas, y en cap d' ellas una varietat que pugui pretendre

ha arrivat

caracterisar

lo

nom de

dialecte,
la

com

tampoch

n'

ha nascut cap en

las

grans vilas de

Occeana,

LO CARCTER CASTELLA

ni en los punts de las coslas islas africanas en

que domina

encara Espanya. Ni

la

distancia de centas y centas lleguas


fa ja

de

mar,

ni la

emancipaci dels pobles que


la

prop
en
d'

d'

un sigle

van conquistarse
cients pera

independncia,

han sigut motius suGessencials


l'

introduhir diferencias

idioma.
la

La Acadmia de Madrid pot encara alabarse


seva autoritat influhencia a
resto
1'

extendre

altra part del

mn

y de ser un
la frase

que queda

d' aquells

temps en que, segons


a

in-

flada en s, lo sol
aixis

no arribava

pondres pera Espanya.


argots cals de

com no

t dialectes territorials, dintre

deia llengua geclasses

neral

tarapocb

hi

ha

dialectes,

socials, tan caracterisats

com

los

de moltas altras llenguas.

Lo ignorant pags
rencia
si

d'

un rac de Castella parla


'1

poca difela

be,

com com

lo

doctor de Salamanca

potentat de

Cort, y
las

es natural,

emplea moltas menys paraulas,

pronuncia y agrupa en frases d' una manera anloga. Entre 'I castell parlat pel poble y '1 literari, no hi ha quasi ms distinci

tura.

que '1 major adorno y pulids que requereix la escripLa llengua castellana es evidentment la mes unificada que avuy
se parlan en las nacions civilisadas.
la

de

las

Lo

carcter castell est retratat en


sin

llengua no sols per


sa

sa unificaci y generalitat

tamb per

forma externa.

La ortografia y fontica son de lasmessimplificadas, mentres que la abundncia de sinnims y la multiplicitat de giros li permeten presenlarse adornada y pomposa. Cap llengua de
las llatinas

se presta tant al f/isn-e/c'o, paraula intraductila

ble,

com

castellana.

Es

la

verdadera llengua

d' aquells

doctors,

que arrossegaran bayetas pels claustres de


en

las

universitats,

quals aulas, ms que cincia, apremian lo

modo
ha

elegant de dir las cosas, y als quals han vingnl subs-

tituhir los parlistas,

en quins llarchs discursos escrits hi

tanta riquesa de paraulas, giros y frases


d' ideas

ben trobadas com


la

pobresa

y conceptes. La passi per

forma se mos-

44
tra intol lerant en

PART PRIMERA. CiP.

II.

punl
ab
l'

al llenguatje.

nunciar

lo castell

accent pur dels

Lo qui no spiga profills de Castella, no


"s

logri, al escriurel, donarli los giros

que

tenen per castissos

esperar consideraci ni tan sols miseriy genuhins, no pot crdia. Encara que sos discursos escrits continguin grans

pensaments, no logranin

fer

cam. Lo castell es tan apa-

ssionat per las formas d'expressi, que fins un filosoph

un matemtich

lo

judica ms que pel fondo, pel

ropalge ab

que vesteix sas ideas.

De

lotas las condicions

que forman
1"

la

base dei carcter

castell

no

sols n" havia

de resultar

autoritarisme, sin

quo

dintre d" aquest havia de predominar una oligarquia, y aixis

ha suicehit en

tols los

periodos de

la historia.

Fins quan lo&


las lleys,

elements oligrquichs han quasi desaparegut de


dificadas en los
es

moque

temps moderns per


de
la

1'

esprit d" imitaci,

una de

las manifestacions

decadncia, han quedat


sent
I"

encarnats en las costums.

Un poble que

afany de

ma-

nar y predominar no pot viure sens gefesque "I conduheixin. Los temperaments generalisadors se subjectan de bon grata! que consideran representant de una abstracci que hagi fet
entre ells fortuna. Reparis

reconcentra en

alguns

com,
rcters

diferencia

com tota la historia castellana se homens que sobressurlen del nivell de la catalana, que com veurem en son
necessitan
tenir dols
n" hi

lloch, se Irova

condensada en algunas institucions. Los cacastell

com

lo

davant dels

quals cremar insens.


terreno.

Avuy meteix no
1"

Los mes venerats tenen


la

altar

mancan en cap Madrid per tal


;

motiu, Madrid es
tellana.

ciutat

santa,

la

Meca de
que

la

gent cas-

Judican malament
interessat y egoista.

lo carcter castell los

"I

tenen per

Fins en miij de sa decadncia; fias en-

fangat en tots los

vicis

com avuy

se troba,

es geners y
1'

desinteressat. Estudiant lo

temperament

castell eu

indi-

LO CARCTER CASTELLA

45
dadlvs,

viduo, veuriam que


io desprs.

'1

que ms
los

se

sembla es

lo

Aixs en
la

individuos

com en

los

pobles

la

tendncia

generalisaci y la abstracci es la

ms opo-

sada

al

egoisme. Quan un que per naturalesa es particulari-

sador y positivista degenera, cau en los vicis de la avarcia y de la enveja. Quan degenera lo generalisador idealista, cau

per

lo cant oposat,

's

torna prdicb, insolent y capritxs.

D" aqu prov que

la

gent castellana,

completament deagradable als

cayguda y degenerada,

se presenti encara tan

<jue la tractan de portas enfora.

Per aix los forasters y ess'

trangers que arri van Madrid,

hi

troban b

al

cap de

quatre dias y

'n

surten encantats

si

sols hi

han passat una


li

curta temporada. La companyia del prdch, pel que no


ii
li

va

ve,

molts ms atractius que


1'

la del

avaro.

Lo qui no
la

flo

pensa en dem, passa


ab los que
'1

avuy alegrement, compartint


pobresa y en

tlegria

rodejan.
la
la

Ni

'1

poble castell que vejeta en


ni

igno-

rncia lluny dels grans centres,


financiera que avuy

la

oligarquia poltica-

domina

tota la naci

desde Madrid, son,


lo

donchs egoistas
ssupost de
la

ni interessats.

Si

aqueixa agabella

pre-

naci,

y no tenintne ni pera
lo

comensar, ha

d' explotar en gran


fa

escala

chanchullo y

la trafica,

no ho

pera darse

gust del avaro que contempla embadalit los


li

tresors que de res

serveixen,

sin que ho accep'a

im-

pulsada per

la necessitat.

absorvirla.

Lo

tipo

Jamay 1' afany d' atresorar arriva castell, com lo lle que ha adoptat
passa moltas horas del dia sens
la

per smbol, no cassa per ganas de cassar, sin obligat per


la

gana. Lo

ms

traficant

pensar en

la trafica.

Quan

necessitat

T aprela, allarga

la

rpa y agafa lo que trova tret pera saiisferla. Un cop satisfeta no hi pensa fins que torna sentiria, y en V entreraitj
se presenta

com V home ms explndit y


al teatre

desinteressat. Llala Patli

voras

lo

veureu

saborejant los cants de

y de

46

PART PRIMERA. CAP.

II

en Gayarre, ponderant las escenas de 1' Echegaray y de r Ayala, 'I trovareu en lo cercle polilich, discutint ab calor
y vehemncia los grans problemas socials, lluhiut en an y altre cas sa facunda y Is quatre llocbs comuns y paradoxas

que forman
tirat

lot

son bagatje cientifich,

"1

contemplareu es-

en una butaca de casa seva... de alguna amiga, ea

luptuosa indolncia

una otomana del casino, mitj endormiscat y fumant ab vo1' aromtich habano, com regraciant la

naturalesa d' haverlo fet nixer en la millor terra del


destinat ser

mn y
's

membre important de
las

la

oligarquia que
la

creu

predestinada a gosar de tolas

dolsuras de

vida.

capritxosa es
lo

Aqueixa oligarquia tan prodiga y lleugera com insolent y la que mana absolutament en lo pays, y pesa
meteix sobre
las
1

com de
Te
1'

la

gent castellana

que sobre

la

de de

dems

regions.

afany de generalisaci y absorcia


al

propi de son temperamenl; per degenerada fins


la inmoralilat

extrem

y de

la

ignorncia,

no

li

quedan
's

forsas ni

elements pera combinar abstraccions que


brillanl enllubernadora.

presentin ab
la

Mana y disposa per

rah del
li

per qu

si,

y no

's

pren

ni la

molstia de pensar, puig que

basta fer traduhir malament del francs tot all que necessita

pera conservar
fins las

lo

predomini, desde

las

Constitucions ylleys,.

obras de text de las escolas.


auxiliars
te
la

Dos poderosos

oligarquia
L'

dominant pera
las

portar endavant sa tasca


regions, tan degeneraJas
pi collectiu

destructora.

ensopiment de
I'

inspira

y temperament absorvent y generalisador aquestas. All ahont hi ha un castell no hi manca

com

las castellanas,

amor pro-

que

"1

un representant de
tement y
tot, sost

las aspiracions del

grupo, que, inconcien-

y propaga. Per insignificant que sigui la posici que ocupi, no deixa de presenlarse com d' una rassa
superior, y forma una malla, tan petita

com

se vulgui,
"1

de

la

xarxa ab que

te

pres tot lo pays la oligarquia que

domi-

LO CARCTER CASTELLA

47
expalrian per pura

na. Fins las criadas

mes

ignorants, que

s'

misria, son un instrument de castelianisaci.

Repareu

a las

que serveixen en
repugnan usar

las nostras casas.

Per anys que hi passin,


apendrel,
las

lo catal, si es

que arrivan

y nos
cria-

obligan parlarlos en la seva llengua. Es que Qns

das participan del amor propi collectiu

fill

del

temperament
contribuhei-

y carcter castellans, y en llur modesta esfera

xen

al

predomini del grupo que pertanyen.


al

Molt, moltssim ha de costar


trarestar
la

nostre

regionalisme con-

influhencia

qual predomini 'ns ha portat ran


idealista castell,
'1

del precipici.
fins

Lo carcter generalisador
"1

decaygut, presenta punts brillants que


,

fan simplich

temperament particularista y mentres que y agradable positiu de las regions supeditadas, en sa degeneraci 's presenta repulsiu y poch tentador. Si la lluyla sorda en que viuhen las distintas regions deia part espanyola de la penn1'

sula arrivs esclatar, fora la lluyta del prdich ab

avaro,

y nosaltres nos tocaria iNo es donchs poch


posaria lo catalanisme,
social
ni
si

lo

paper

d' aquest.

gayre

difcil la

empresa que

's

pro-

entrs de

pl en lo terreno pollich

captol

III.

LO CARCTER CATAL
Motius que'ns ob'igii ser justos imoarcials Fals catalanisme dels que troban tot lo nostre inmiliorable L' inters nos aconsella no viure de illusions. Manifestacions contradicterias del carcter catal. Aquest es lo oposat del castell. Causa determinant de la nostra decadncia. Lo poble catal era genuhinament mediterrnich.-No va pendre part activa en lo descubriment y conquista d' Amrica. Sa supeditaci Castella y prdua de sa personalitat Lo positivisme particnlarisador es la base de son carcter. Desequilibri entre sas facultats. Incapacitat pera la poltica castellana. Menysprea del refinament de las formis. Preferncia que dona las institucions per damunt delshomens. Catalunya es la terra de la mitiana. -poca de complet decahiment. Era nova que port lo periodo constitucional Lo moviment que produh, pos en descubert los nostres defectes propis y 'is empeltats. Enumeraci d' alguns d" aquestos. Exageracions perjudicials. Desequilibri entre la vida material y la moral c intel-lectuil -Energia de la primera y ensopiment de las altras. Indiferentisme ignorncia. Lo nostre estat actual motiva y llegtiraa las aspiracions del catala-

nisme.

Tots aquells que

al

parlar de las cosas de

la

nostra

terra

no consenten sin Ilahors y grandesas, poden girar full y no llegir lo present captol. Eu ell nos proposem ser tan justos
imparcials
tell,

com hem

procurat serho

al pintar lo

carcter cas-

y no amagarem cop

dels defectes

que

'ns

ensenya
la

la

liistoria del

nostre poble, ni deixarem

de pintar

degene-

raci de sas bons qualitats, per trista


la

que hagi de resultar

pintura. Tractantse de nosaltres


lo

meteixos, no podr atri-

buhirse d passi
al

formular

lo judici

que diguem, y la serenitat que mostrem de lo nostre, ser prova y penyora de


al

que no ns ha mancat

judicar lo dels altres.

Al fer

lo

re-

5o

PART PRIMERA.

CAP.
de

lli.

Irato del

grupo

castell, al costat

las tiotas foscas

uo

hem
nosal

deixat de posarhi los tochs de colors brillants que "ns ha dat


lo natural: al
tra imatge,

posarnos davant del mirall pera copiar


d'

la

no deixarem pas
ab
los

emplear

los tons

negrenchs

costat barrejats
ressurti

ms

vius, encara

que

la

pintura nos
la

ab

la

entonaci obscura de molts quadros de

es-

cola flamenca.

Precisament
en
lo

lo

sentiment catalanista
al

s'

apoya y Ilegitima
portat.

decahiment

que una muni de causas nos ha


si

Si fssim

avuy un poble exemplar;


al nivell

estigussim individual

y collectivament
la civilisaci

dels
si
1

que portan V estandart de


moral, innostra envejable
la?

la

cultura;
lo

nostre desenrotllo
la

lel-lectual

y material fos

que requereix

posici en lo
cions, lleys

mn, lluny de poder renegar de

institu-

influencias

que estem subjectes, deuriam

benehirlas y procurar ab totas las nostras forsas conservarlas y auarlas perfeccionant encara. Com que per molt que

nos pesi distem molt de ser un poble exemplar;

com que

lo

nostre nivell moral, intellectual y material no es ni


lo

de tros

que deuria, y

trova molt
lo lo

ms baix que
es molt

de molts altres

pobles qual posici en


la nostra,

mn

menys favorable que

tenim no sols

dret sin fins

deber de renegar

de

Iss iluencias

imposicions que han contribuhit


la

fernos

decaure, y han impedit que segussim en

via de

progr*

en que haviam lograt ficarnos en altras pocas.

Un

dels vicis

que ms indica
la

la

decadncia y retrs en
y que

que ns trovem es
tre inmillorable.

petulant pretensi de trovar tot lo nosn' hi

Molts

ha encara, ab
's

tot

n-

mero ha disminuhit bastant, que no


catalanistas
si

creurian catalans ni

caJa punt

no

fessin constar,
tot

que
"s

Catalunya
produhei.^

es lo primer pays del

mon, y

lo

que aqui
tal

superior

lo

que

's fa

fora. Los

que

diuheu, demostran
Pera
ells,

una vanitat estpida

una ignorncia deplorable.

LO CARCTER CATAL

Barceloua es tan grau


dstica
li

com Madrid,
la

pesar de

que

la

esta-

meytat de poblaci, y lo nmero de uaixemeats, defuncions y matrimonis conrmi


la estadstica:

dongui poch ms de

al establir

comparacions, jamay pensan en


ciutat

Marsella, Burdeus, Miln qualsevol altra

de condiParis

cions semblants

la

nostra, sin

que

s'

enfilan

fins

y Londres. Pera
viure
sin

Is tals, la

nostra gran indstria, que no pot


artificial
la

formantli

una atmosfera

aranzelria

>

dona productes millors y ms ben acavats que


vol altra naci; pera ells
la

de qualse-

nostra riquesa

es

inmensament

ms gran que
que
arts,
las

la

de poblacions que

tenen moltas ms fonts

rajan, aixs

veutatja

Los

tals

com los nostres monuments, y las nostras dems manifestacions de cultura poden sufrir ab la comparaci ab los ms celebrats de per tot arreu. falsos catalanistas no logran ms que posar en ridQuan van

cul Catalunya y al catalanisme.


Paris, per

Madrid a

exemple, y troban que la Plassa Major no es ms gran que la Real de Barcelona y molt menys monumental,
y tenen
la

barra de comparar

la
1

Porta del Sol ab lo que

diuhen plassa de Catalunya,


la

Boulevard dels
al

Italians

ab

nostra Rambla, avergonyeixen

verdader patriota que los

mes encara ne queda molt per desgracia. Aqueixa petulant vanitat es la que ompleix las nostras botigas d" aquells ltols en que "s llegeix primera nica d" Espanya, y la que sempre que s tracta
escolta.
dit
1

Hem

que

vici

va disminuhint,

de ostentar riquesa nos convereix en veritables guapos de


Andalusia. Tan arrelat est encara
1

vici,

que

s'

han

vist sus-

cripcions en las que qualsevol fabricant mercader de

se-

gona y tercera fila, desprs de sostenir en son interior una tremenda lluyta entre son temperament, naturalment interessat, hi

la

vanitat
hi lo

empeltada de treure

al

sol

ms que no
la
la

ha

la

ombra,

ha posat quantitats superiors

que se
llista

ha cregut obligat

prmpcep de Gales

al

iniciar

52

PART PRIMtRA. CAP.

III.

oberla pera socorre

la

misria de Londres, ab
lo

tot

y que

alguns d'
tal

ells, lo

meteix dia que fcyan tant

guapo, devian

vegada desatendre sagrats compromisos del negoci. Sols


deixar vuits los teatres
d"

lo fals catalanisme pot


la

pera, quan

entrada es

pujar las
la

y barallar.se pera omplirlos, quan fa bulacas deu duros una notabilitat que se 'n va
sis rals,

posta recorrent y explotant las ciutats secundarias d"

Eula

ropa, que havia mirat ab menyspreu

quan

las corts se

disputaven.

No
ram
culls.

tot lo

nostre es inmillorable, ni

estem quasi en cap


dels

la altura

que han alcansat

la

major part

payssos

aix, ning

ms

alt

que que

"Is

ha de reconeixeho y de proclamarho que tenim honra dirnos catalanistas. Lo retrovem;


la la

trs en

'ns

degeneraci del

nostre

carcter;
la

la debilitat

de

nostra vida intellectual

moral son

llegilimaci del nostre catalanisme. Si no eslssim retrassats,

degenerats y dbils, no tindriam cap necessitat de proposar-

nos emplear medis

extraordinaris

quasi

extrems pera

avansar, regenerarnos y enfortirnos. Lo catalanisme regionalista

no

s satisf

ab un senzill cambi de gobern

ni

d" insti-

tucions, sin

que aspira molt ms. Lo sentiment catalanista


la

nos diu, que


las

organisaci actual del Estat espanyol, siguin

que siguin

la

forma de son gobern y

las institucions

que

lo regeixin,

no permetr jamay

las regions,

en general, y
'1

Catalunya, en particular, recobrar lo Uoch que

deber

las

crida en lo concert dels pobles avansats, y aspira deslruhir

aquella organisaci,

suplintla

per un'

altra als

que

"s

basi en
la

fonaments no sols
tenen.

distints, sin oposats

que avuy

sos-

Per

lo dit se

veur, donchs,

que

presentarnos
d"

tal

com
y de

som, nos

hi

convida no sols V esperit

imparcialitat

juslicia, sin

tamb

1"

inters Uegilim de la nostra causa. Si lo

unitarisme intolerant y absorvent que "ns ha dominat y nos

LO CARCTER CATAL

domina, nos ha portal a una situaci insostenible, es evident


(jue

som

llgiclis los

que volem rompre


fet

molllo,

que

cop

d'apretarlo, nos ha
fins al

perdre

carcter que 'ns

distingia

extrem de
1"

fer

moll

dificil la

empresa de recobrarlo.
d" estudiar

Un que en
lo lipo catal,

estal actual

de Catalunya hagus

sens conixer sos antecedents ni las vicissituls


s'

de sa historia,

hi veuria

de segur

miij

perdut

al

punt que

comenss

recullir fets,

puig que se

n" hi

presentarian dels
tal

mes
d" d'

contradictoris.

De sopte

se trovaria

ab una barreja

avens y de retrs; de costums suaus y Gns afeminadas, y instints de feresa y de barbarisme, que no sabria pas com
tal

conjuminarho. Pera trobar


rar la
las

contrast no

hauria de

compa-

montanya,
civils,

d'

ahont surten las patuleyas que sostenen


a la

guerras
las

incapassas de subjectarse

regularitat

de

forsas

organisadas, y disposadas sempre a


salvatjes,

cometre

barbaritats propias de tribus

ab

las

ciutats, qual

jovent no

s'

ocupa quasi ms que del reGnament dels


meteixa manera sens sortir de ciutat,
la

vicis

Lo contrast nascut de tan incoherent barreja, podria observarlo de


la

que sens

moures de
la vista

montanya. Veuria
sentir

tot

sovint,

que un grupo

que esta reunit pera

una pessa de msica gosar de


s

d un quadro en un aparador,

adona de que un

lladregof vol apoderarse d" un rellolje, y al punt se transfor-

ma, y

al crit

esgarrifs de imatulo! vol ferse

la justcia,

la

injustcia, per sa

prpia m, y a cops de puny, punladas de


al lladregot,
1

peu y bastouadas deixa quasi mort... no


acosts a molts dels que

moltas

vegadas, sin a qualsevol indefens ab qui


Si
s"

ha etiuivocat.

ms elegants

se presentan

ab

pretensions de formar lo jovent daurat, sentiria i\ue d" aquellas

ses dignas

bocas ne surten no paraulas melosas, sin renechs y frad" un carreter mal criat. Las causas d" aquest

contrast, d' afjueixa barr'ja que no

hem

fet

mes que

indicar,

apareixeran claras ms avall en aquest metcix capitol.

54

PART PRIMERA CAP.

III.

Lo

carcter catal es lo revers de la medalla

del f;enulii

castell.

En

los

bons temps, aquest era

lo tipo del

generaElls se

lisador, y nosaltres

eram eminentment analisadors.


nosaltres

xaltavan per una abstracci idealista:

buscavam
eran

sempre
mas,
las

ventaljas positivas. Pel castell, apasionat de las for-

condicions
la

que dava
la

capital importncia,

la finura,

elegncia,
las

magnificncia; pel catal, poch


la

cuidads de
defecte,

apariencias,

brusquetat no era un gran

aixs

com ho

era lo pecar poch molt pel cant

oposat. La mirada d" aquell,

com que abrassava un

vast

camp,

no veya be
detalls,

'Is

detalls dels objectes: la

nostra veya be los


reduhit.
Ells,

mes en contra abrassava un camp


realisar las

donchs, pogueren

epopeyas que van assombrar

A
ni

lot lo

mon, tenint en cambi caigudas de no menys ress


molt menys brillants,

conseqencias, mentres que nosaltres degurem reduhirfets

nos
slits.

per en

cambi molt ms
en gran escala

Lo
'1

gnit castell no va desenrotllarse

fins

que

mn

se va aixamplar:

I'

esperit catal va trovarse

fora de son

centre al punt

meteix en que va tenir lloch un

aconteixement de tanta trascendencia.

Per

lo

evidentment que proba

la

contraposici entre los


es
al

carcters y condicions dels dos pobles que estudihem,

digne de ser observat, que


castell, fou lo

'I

meteix
la

fet

que va enlairar

determinant de

nostra decadncia. Nosaltres


lo

teniam qualitats de vlua mentres

mn

estava encls en

los voltants del Mediterrani, y per aix los Estats de la Con-

federaci
ratlla

aragonesa catalana
'Is

s'

havian collocat en primera

entre

pobles del mar


lo

grech-llat

La nostra mirada

io

dominava be, y com

de que principalment se tractava


en los interessos comercials,
mercantils que
tot
al

era de fonamentar

la poltica

pera poder competir ab


igual

las ciutats lliures

de

las nostras s'

havian anat formant per

arreu, lo

nostre carcter analisador y positivista

se trobava

de ple

LO CARCTER CaTALA

55

dintre de son element


terrnich,

propi. Mentres lo

mn

va ser medi-

Castella no va sobressortir.
la

unificaci de

peuinsula
la

la

La reconquista y la ocupavan, en tant que las em-

presas mercantils de

cpoca atreyan poch sa atenci, puig


lo

que no feyan pera son carcter. Mes


er

mn
1"

va deixar de
altra part del

mediterrnicli; los descubrimeuts fets


1"

Occea per

un costal, y per I" altre los que voltant i" frica vau obrir un nou cami cap las Indias, van deixar lo mar
relativament

grecli-llat reduhit las

modestas proporcions

d"

un mar
la

interior.

Las qualitats que srequerian pera entrar


la

en

nova via que davant de


distintas de las

humanitat
los

s'

havia obert,

eran molt

que en

darrers temos medi-

terranichs servian pera dar la preeminncia als pobles. S" en-

devinava que
per
las
la

'1

mn podia
dificil

doblarse mes que doblarse,


dificil,

empresa era

y aventurada. Era

perqu

novas terras estavan separadas de

las vellas

per un Occe

ple encara de misteris y de terrors: era aventurada perqu se

tractava de lo desconegut.

De

res servia,

donchs,

lo positi-

visme analitich

d'

un poble com

lo nostre, ni la nostra

mira-

da que
visi,

distingia
lo

be

tols

los

detalls en

un camp reduhit de

que

's

necesitava eran temperaments idealistas,


llensarse lo

generalisadors y disposats, per tant,

incert

en alas de

la f

alentada per

la

esperansa

Havia

arri val la

bava en circunstancias adequadas pera ser


cia occenica.
tres

poca de Castella, que tenia condicions de carcter y 's trola primera poten-

Quan ella va comensar la seva epopeya, vam comensar baixar de la altura que haviam
cal

nosallograt

arrivar copia de Iravalls y de constncia.

No

que

"ns

empenyem,

portats per aquell

catalanisme

mal ents de que hem parlat avans, en regirar arxius y pergamins pera demostrar la nostra intervenci en lo descubriment y conquista de
las

Amricas. L' estudi del n

istre

carcter y qualitats nos diuhen ben clar que hi

vam pendre

PART PRIMERA. CAP

III.

Ud poca
deviam

pari con se desprn de la historia.

No

sls

no hr

figurar

activament, sin que no podiam compendre


confederats castellans
Is Is
s'

que

"Is

nostres

hi arrisquessin.

De

segur que
ris,

fins los

exaltats
s'

compadeixiam y per un pobre boig que

tractavam de visiona-

duya cap
nostra
viatje.

la

ruhina.

Aixis

explica lo silenci dels nostres

minuciosos dielaris
ciutat desprs

sobre
d'

la

vinguda de Colombo

la

haber desembarcat de son

primer

Los autors de
d"

tals recorts, fet

positivistas incrduls
al

fins

desprs
la

haverse

uDa expedici

nou mn, pensavan que


la

cosa no valia

tant la

pena com una disputa de carrer


de Gnova, no
s

arrivada d" un

baixell

volian carregar la

conciencia

alenlant una empresa que creyan una bojeria.

No

s"

oposa

lo

que dihem
hi anessin

lo fet

de que a

la

segona ex-

pedici de
garit y
"1

Colombo

alguns catalans,

com en Marconfirma

frare Boil, sin que, al contrari, aquest fet

las nostras apreciacions.

Los dos
lo

citats

"Is

dems que va
"Is

embarcarse, no anavan ja

desconegut, sin que sabian


hi

perfectament ahont anavan, y objecte que

portava

no era pas corre aventuras, sin explotar crrechs lucratius

que

Is

havia conferit

la

corona. Aixis lo caballer y

frare
al

esmentats com alguns altres catalans que van acompanyar

genovs en son segon

vialje, erau gent cortesana,


la

llur curt

nmero

indica ben be lo poch eco que

empresa havia

tro-

vat Catalunya.

En

las

regions castellanas, en cambi, havia


'1

despertat entusiasme, y
s"

nmero

dels
al

expedicionaris que

havia determinat, va resultar doble

moment

d'

embar-

carse, posant en perill lo resultat per lo molt carregats

qne
lo ms

van

sortir los

barcos.

Y
un

si

aix va ocorre en la segona ex-

pedici, durant lo Uarch periodo de las conquislas difcils


hi

veyem aparixer
quan
las

ni

sol catal en

primera

fila.

Sols

tart,

Amricas van formar definitivament part del

mon

conegut, van anar comerciarhi y explotaries.

LO CARCTER CATAL

-^7

No

s'

oposa tampoch

las

noslras apreciacions
la

lo fel

de

que en Santngel,

ab diners propis de

corona aragos"

nesa, contribuhs als gastes deldescubriment, ni


ria

hi

oposa-

tampoch

lo

de que alguns diners haguessin

sortit

de par-

ticulars

dels

de la nostra terra. En Santangel fou evidentment n ms ferms puntals de Colombo, mes sa f v exaltaci
las relacions
la

provenia sens dupte de

en que vivia ab

la

cort

castellana y especialment ab

nera representava

la

reyna Isabel, y de cap maopini general de la seva terra. No sols

en

Santangel, sin molls altres catalans y aragonesos van


fet aislat,
la

mostrarse entusiasmats: mes llur entusiasme era un

una excepci entre mitj de

la

fredor
la

fins

coDjpasiva ab

que mirava

la

cosa

la

generalitat de

gent

de

las

regions
la

no castellanas. Si d' aquestas van sortir diners pera


presa, lo nostre temperament y carcter no
pas. Preslavam no als visionaris, sin als
"s

em-

desmenteixen
Is

que

protegian y

tenian prou responsabilitat pera respondre de loenmalllevar.


Positius y negociants, tryam ventatjas dels
tregats

rarnos lo

que cryam enempresas bojas, y tenam bon cuidado de assegurecobro no en lo probablemtich or de las Indias,

sin en lo crdit dels deutors.

Hem
tendre
la

entrat en tots aquestos detalls,


lo

perqu
lo

al

nostre

enva

descubriment
la

d"

America os
si

punt de partida de
fet

decadncia de

nostra terra,

be que aquell gran

influir contra nosaltres


lla.

de distinta manera que contra Caste-

An'

aquesta, va dessangrarla directament,

com hem

vist

en lo captol anterior,

la

energia de

la
s"

acci

va produhir

una reacci de decahiment de que no


Catalunya
la

ha alsal encara.

importncia del

fet

y de

sas conseqiiencias va

supeditaria

completament, y aquesta supeditaci va consuvaris Estats espanyols

mar

sa decadncia.
s'

Si la uni dels

hagus verificat
la

durant

lo

periodo mediterranich, es probable que

direcci

58

PART PRIMERA

CAP.

III.

de

la

ova agrupaci hauria correspost

las regions

arago-

iiesas.

Lo positivisme,
civilisat.

1'

esperit analitich

que

las distingia,

eran los ms adequats


lo

la situaci

en que Uavoras se trobava

mn

la

uni, nosaltres hi hauriam portat una


'ns havia obert

poltica mercantil,

que

mercats y donat pos-

sessions y escalas fins las portas del Orient, que teniam en


front,

mentres que

'Is

castellans hi haurian

aportat sols

lo

temperament guerrer y caballeresch que havian adquirit en


la

continuada lluyta y consegents tractes ab los moros, per

sens cap poltica decidida.


fet

En

tdl

supsit, la uni
"1

s'

hauria

baix

la

base particularista aragonesa, y


pel

temperament

castell, contingut

nostre positivisme,
'1

hauria sigut ua

raagnch auxiliar pera

desenrotllo de la poltica mercantil,

que

'ns hauria portat ser los aixs.

verdaders amos del mar

llat.

Mes no fou
y com
tot lo

La uni dels Estats espanyols va coinci-

dir ab la conversi del

mn, de mediterrnich en occeuich,


la

que nosaltres vam portar


la

uni result intil


1"

poch menys,
castell va

Ugica dels
lo

fets

va imposarse;

element
lo
la

primer lloch, y nosaltres vam abaixar cap, reconeixent son predomini y acceptant enlluhernats ocupar

nova

poltica

que ab
desde

1"

aixamplament del mn va iuaugurarse.


la

Desde aquell moment vrem perdre

nostra personalitat,

que

ja avans,

la batalla

de Muret, havia sufert fortas


la

sotragadas. Reduhits ocupar dins de

naci un lloch se-

cundari, va comeusar en lo ms ntim del nostre ser aquella


lluyta,

que dura encara, entre

lo

temperament y

la

voluntat.

Volgurem uniicarnos, per


ter
s'

las

condicions del nostre carclo

hi
la

oposavan, y avuy per avuy seguim volent


meteixa manera segueix oposantshi
lo

melex,

y de

carcter del
tenir

qual no

podem despudrens. Tot


resultat: lo nostre

aix

no podia

mes

que un

decahimenl, y aixis fou. Avuy es-

tem completament degenerats.

la

nostra degeneraci es molt

ms complicada y

difcil

LO CARCTER CATAL*

)g

d' explicar

que

la

del carcter castell. Aquest est decaygut

y degenerat, per no desnaturalisat. En la Iristssima situaci que ha arrivat, conserva las condicions que li son propias,

la

evoluci que ha

fet

se 'ns presenta senzilla y perfectament


dit

llgica.

De geners, com havem

en

1'

altre

capitol,

s'

ha

convertit en prdich; de generalisadory autoritari, ha passat

lo

ser insolent y capritxs.


tant per fets propis

Lo nostre carcter ha degenerat


influhencias extranyas, de
la

no

com per
la

que

'n resulta

que en

actualidad, havent perdut

jor part de las slidas condicions que 'us distingian,

mahem

conservat los vicis que

las

entelavan, y n

hem

adquirit alguns

que

se 'ns

han empeltat.

La uni ab Castella va produhir en nosaltres, com primer


efecte fatal
,

lo

de fernos olvidar los ideals de

llibertat

particularisme en
llur

que

's

basava

la

poltica

aragonesa. Per
slits

prpia naturalesa, aquestos ideals eran molt ms


brillants,

que

y positiu no acut jamay als adornos llampants, y nosaltres vam caure en T erro de crurels
lo til
la

puig

indignes de ser oposats


llana.

enlluhernadora poltica casteproposat

Probablement

encara que 'ns hagussim

entrar en competncia, no 'ns hauriam sortit de prompte ab


lo nostre intent,

puig

las circunstancias

eran totalment favo-

rables las tendencias generalisadoras idealistas que sintetisava


la

poltica

castellana, y

1"

esclat

de sas epopeyas en
arraconar las nos-

America y en Europa nos hauria obligat


Iras pretensions:

mes en aquest

cas,

encara que hagussim


la

5gut vensuts, hauriam conservat en lo nostre poder

ban-

dera, quedant en disposici de tornar

issarla

tant

prompte

com hagus comensal


sentarse.

la

reacci,

que no podia tardar pre-

Per desgracia, nosaltres eram llavoras un poble

modest, y vrem deixarnos enlluhernar. No comprengurem que la organisaci de la Confederaci aragonesa-catalana


jCODlenia

un ideal molt ms positiu que

tots los

somnis dels

5o

PART PRIMERA

CAP.

ITI.

que

'ns dirigian,

puig que podia produhir


prosperitat
:

la

uaci un boi>

periodo de tranquila
influhir en la

ideal

que podia adems

marxa general de
la via

la

humanitat civilisada, emllibertat, font las

penyentla cap

de

la

verdadera

de vida

pels pobles, y salvantla

tal

vegada de caure en

urpas del

autoritarisme, que asseca tot lo que besa ab sa mortfera ale-

nada.
l'n

poble ab

la

personalitat perduda,
distint sin oposat,

subjecte un

altre

de carcter no sols de son ser durant


tat

sigles

y sostenint en lo ntim una lluyta tremenda entre la volunfins al


al

"1

temperament, per forsa ha de decaure


llstima, y aix es lo
dirigint la

extrem

de causar
l.

que ha succehil

poble cata-

Comprobemho,
Seguim sent

mirada

sa situaci actual.

tan analitichs y particularisadors

com sempre.
generalisa-

Per molts esforsos que fem, no comprenem


cions abslractas, y en cambi, quan

las

obrem ab

expontaneitat,.

sabem fixarnos en
la poltica

los detalls.

Prou hem intentat ficarnos en


per no hn

que

's fa

Madrid,

hem

lograt pas.

copia de molt travally de molla constncia, conquistem en

ella

algun lloch

en

las

segonas y terceras
las

filas,

y encara

pera ocuparlos tenim de perdre


raclersticas,

nostras qualitats ca's

suplinllas

per altras que sempre

veu que

son postissas.

Dels centenars de

ministres que hi ha hagut


tol lo

durant los darrers temps del absolutisme y


fills

periodo

de Catalunya y de las dems regions constitucional, los aragonesa*, no passan tal vegada antigua de la Confederaci
d'

una dotzena, y aquestos pochs encara han surat quasi sempre en temps de revoltas. Y no diguem que es perqu
se 'ns aparti sistemticament del poder: es

que no produhim
dintre

nig que

logri

sobressorlir

del nivell

com
:

de

la

poltica castellana.

No

n' hi
s' hi

ha cap dupte
oposan.

las

condicions
aquells

del nostre temperament

No servim pera
fetas

jochs de abstraccions y

d'

entremaliaduras

ab finura

LO CARCTER CATAL

y
<le

elegncia de formas, que constitubeixen avuy


lo

la

essncia
la

que
si

s"

anomena

poltica.

Sols

servirem pera
lo

vida
lo

pblica,

algun

dia, ficantse
,

de pl

Renaixement en
eu
la

terreno politich-social

logra influhir
las

marxa general
,

de

la

naci.

Pera entrar en

Corts ab xit
la

es

precs

que

'us hi

obrim una porta com

que ha

servit als irlanli

<lesos pera introduhirse

en lo Parlament ingls. Al catal

ser ms

fcil

produhir un Parnell un O'Connell que no


tot y que las figuras alguns metres mes altas per llurs condicions

pas un Pidal un Romero Robledo, ab


d" aquells estan

de

serietat

y mrit

real,

que no pas

las d"

aquestos

grans

homens de
Tota
lo
la

la poltica

madrilenya.
'1

nostra historia diu que

carcter catal te per base

positivisme particularisador, que en los temps en que no


lo bon sentit ab Jamay hauria lo nostre una epopeya com la castellana, per

stava degenerat encara, donava per resultat

que mirava y

resolia las qestions.

poble portat efecte

jamay tampoch hauria


lids cap la millora y

deixat d' avansar cam ab pausa y so1"

avens,

si

hagus pogut seguir diri"ns

gint

la poltica

del pays.
lo

Aquesta no

hauria portal fer


arreglat

molt soroll en

mn, per en cambi nos hauria


la

dintre de casa. Lo tipo del nostre Estat era

Confederaci,

y la llibertat que tal organisaci suposa s" hauria encarregat de fernos prosperar constantment. Si la sobra de vida interior nos

hagus aconsellat seguir


la

las

expedicions llunyanas,
ellas

hauriam conservat
fonts de

tradici

de veure en

ms

aviat

comers que no pas instruments de dominaci. Prola

bablement hauriam precedit Inglaterra en


convertirlas en pobles
1"

via d" establir

colonias no pel capritxo de manarlas, sin ab lo propsit de

autnoms tan bon punt com ho exigs


y cultura.

estat avansat

de

llur civilisaci

Lo carcter
pochs
n' hi

catal

no es un carcter arraonisat com alguns


n' hi

ha hagut y

ha en

lo

mn.

Es tamb des-

PART PRIMERA.

CAP.

III.

equilibrat,

com
'1

lo castell, si

be que peca pel costat oposat.


per

En

lo

temperament

d"

aquest predominan las facultats imala

ginativas que

fan idealista y apassionat


las

abstracci,
las

en tant que en lo nostre

relexivas se

sobreposan

iraaginativas, y aquest desequilibri nos fa propensos presen-

com interessats y mesquins. Las facultals reflexiva', adems, sempre han pres en nosaltres un aspecte pocli agratarnos
dable, puig que 'ns han portal mirar ab indiferncia, sin

ab menyspreu,
de

las

qestions de forma.

Jamay hem donat

gran importncia
ni

las

vestiduras ni de las noslras persona

las uostras ideas.

De

las

continuadas deliberacions dels


ns ne queda

nostres cossos representatius, no

quasi ni

discurs que
Si "n

s'

hagi

fet

popular per las pompas de


tals

la oratria.

conservem alguns ab
no
cap cronista de

condicions,

com

lo

que va

pronunciar en Pau Claris en moments solemnes, demne gracias

la

terra,

sin al foraster Melo,

qual inventiva deu aquella

pompa

potser

ms que

la elo-

qncia del canonge de


los nostres distintiu
brietat,

la

Seu. Tan poca importncia donavan


la

passats
tots los

al

puliment de

forma, que

carcter
es la so-

de

monuments que van deixarnos


molts casos
la

que arriva en
edifici

sequedat y arids.
d"
las

Alsavan un gros

y no

cuidavan
la Llotja,

adornarlo ni

quasi de decorarlo.

Las parets de
se
ni

de

la

Cate-

dral, las del Sal de Cent

presenlan

una lpida,

ni

un sepulcre,

nuas y peladas. Ni una pintura mural distreuhen

la atenci del

que

las

contempla. Uns domassos tapisseria*


"s

eran lo guarniment que

permelian en
la

las

grans

festivitats.

Aquesta sobrietat, vehina de


talunya.

arids,

es general tot

Ca-

En cap de

sas ciutats, vilas ni castells

coneixem un

sol edifici

ab decoracions permanents.

Si algun se "n trova,

pot quasi assegurarse avans de vurel, que la decoraci es

obra posterior

la

uni ab Castella.
d" atenci

es tant

mes digna

aqueixa sobrietat severa^

LO CARCTER CATAL

f3

en quan las ciutats lliures catalanas havian arrivat

al

cim del

explendor y del poder en la poca en que ms lorian las arts en los pobles ab quins estaban en ms directe y continuat
contacte. Barcelona sabia lo que en aquest punt feyan
cia,

Venquals

Gnova,

Pisa,

Florncia y

dems
"1

ciutats ab

las

competia, per jamay va venirli


ta es la

I desilj d'imitarlas.

Aquesben

proba eloqent de que

nostre

carcter era

marcat y ns dava personalitat prpia. Altra circunstancia molt digna de notarse en

lo

tempera-

ment del nostre poble

es sa repulsi enlayrar
fets

homens y

son afany en arrelar institucions. Los


la

mes grandiosos de

nostra historia y fins de la

nostra

llegenda son apa-

reixen ser producte de


la Generalitat, lo

la col-lectivitat.

Las Corts catalanas,

Concell de Cent, los Senats y Corporacions


los Consulats y

de

las ciutats
la

vilas,

Gremis: veus aqui los


poltica

heroes de

nostra historia.

Una organisaci
la llibertat

modelo;

un cos de

lleys

basadas en

civil

y fomeutadoras
"Is

del comers, la marina y la civilisaci: veus aqu

monula

ments que van deixarnos


sell

los passats en herncia.


d' aquella instituci

Del Con-

de Cent, per exemple;


la

famosa a
tot,

qual tant deu


se n destaca

nostra

terra

la

cultura

general y

no

quasi ni una sola figura que


si

sobressurti

ex-

traordinriament, y fins

alguna sobrepuja del nivell com,

ho deu
en

algun

fet

temperament era dels ms aptes pera


la llibertat.
tot la

purament de circunstancias. Lo nostre la democrcia basada


reflexiu individualista,

Com

apreciava

ms

que
en

independncia
llatins,

personal.

Igualatari

com

tots los

temperaments

las institucions

que en

y desconfiat per natural, tenia ms f los homens. Avuy meteix, exagela

rada fquesla tendncia per


tat la

nostra degeneraci,

hem por-

extrem, y si un pretn enlayrarse damunt dels dems, no tardem gayre tallarli las alas. Si
suspiccia
fins al
alt,

alg se sent ab mrits y al pera pujar molt

y vol treu-

r)4

PART PRIMERA.

CAP.

III.

reu

la

recompensa en

glria,

honors riquesa, no
li

ms

recurs que expalriarse, puig entre nosaltres

fora

comple-

tament impossible realisar sos projectes


Induptablement que aquesta condici del nostre car:ler
llaur contribuhit
iia.

que Catalunya

sigui la terra

de

la

milja-

Lo com de

la

gent es intelligent y activa; tenim molts,


la

moltissims que desempenyan

carrera, art ofici ab lluhi-

raent y regularitat, per rarament, molt rarament, se presenta alg

que

arrivi

merixer
la

la calificaci

de gran home. Los

pochs que conslituheixen


patriats.

excepci

s'

han

fet lo

En compensaci, tamb son molt escassos pletament negats. Las classes ms ignorants tenen
vesa natural que
las fa

los

nom excom-

certa vi-

aptas pera executar regularment feynas


intelligncia.
la facilitat

que requereixen certa


lo

Lo

fet

(jue
s'

examinem
una

veyem comprobat en
s'

ab que

estableix

indstria en lo nostre pays. Al mitj d' una comarca purament

agrcola

hi

posa una fbrica

al

moment meteix
han
'Is

hi

naixen

los travalladors.

Aquells pagesos que oo


s'

vist

res

ms

que

'1

tros

de

mn que

abarca desde

turons dels en-

contorns, y que no han rebut instrucci de cap mena, no necessitau ms que uns quants dias pera conduhir una m-

quina

teler
la

ab

lo

meteix desembrs ah que manejavan


lo regular
la

lo

cbech

podadora Arrivar
fcil:

en indstria,

com

en

tot,

nos es molt

alcansar

perfecci, quasi impos-

sible.

Si talsson las condicions del nostre carcter, clar se

pre-

senta quin

hauria sigut

lo

nostre

dest

si

'Is

fets histrichs

no

'ns

haguessin supeditat una rassa tan absorvent y dola

minadora com

castellana. Si hagussim pogut desenrotllar

aquellas condicions dins de

la atmosfera del3 temps moderns, hauriam conslituhit un poble modest y adiu, que s" hauria cuidat molt d" arreglarse dintre de casa, sens afany d' im-

posarse als dems que no

s'

haguessin barrejat ab

ell.

No

LO CARCTER CATAL

65

liauriam probablement

aJmirat

al

convulsions quals efectes son tan


bles;

intensos

mn ab cap d" aqiiellas com poch durala

per en

la

prctica hauriam portat

nostra pedra

al

edifici del

progrs general, sens voler forsar sa marxa.

Los

carcters generalisadors son

com

los

nvols tempestuosos:
la

algunas vegadas engendran


fera,

lo
la

llamp que purifica

atmos-

per moltas ms, tota


d" istiu

seva forsa amenasadora se ne

va en llampechs

que

sols logran
los

aumentar

la

xafagor.

Los carcters analisadors fan com


produbir jamay cap espetech
ni fer

suhaus rosadas: sens


soroll,

gens de
y ab

mantenen

contnuament

la

sabor de

la terra,

llurs

imperceptibles

gotas d' aygua alimentan

la

vida de las plantas.


distint. Verifica-

Mes
da
en
la

las cosas

van anar per un cam molt ab

uni dels Estats aragonesos

Castella

precisament

lo

periodo de

la

major brillantor

d" aquesta,

vam deixar-

nos sedubir y enlluhernat, y quan ms tart vrem refernos uos fou ja imposible desfer lo cam que haviam fet, ni tant
sols deturar
la

marxa.

Vam

frem irresistiblement arrossegats


la

quedar amarrats y subjectes, y la decadncia general de

naci,

altres.

Desde

quedant ms abatuts y degenerats encara que 'Is la caiguda definitiva de sa nacionalitat, que no
esfors

pogu
a

evitar lo darrer

de

sa

desesiieraci, fins ja

bastant

entrat lo sigle actual,

Catalunya va viure redubida

la nullitat

completa. Totas sas manifestacions de vida no

passavan de respondre com un debilssim y esmortuhit eco las rebaixadas llaliors, que las oligartiuias y Is frares, amos

de

tot,

entonavan

al aliar

al

trono, y las malediccions

que

(iravan las novetats que no coneixia, per (jue atribuhian

las arts del diable.

Aquella lluyta de que

hem

parlat avans,

entre la voluntat

que ns portava cap


lo

la unificaci

ab

las

regions caslellauas y

temperament que pesar nostre nos


que
cor

ne apartava; lluyta que havia produhit actes desesperats de


resistncia y rius de sauch algunas vegadas
1

s'

im-

PART PRIMERA. CAP.

III.

posava
si

al

cap, nos havia deixal tan abututs y aclaparats,


lo

que

durant

March perodo de
filla

la

nostra nu-llitat alguna cosa


la

va ferse, no era

de

la

nostra iniciativa, sin de

d al-

gun

rey, tan absolut per

menys ignorant que


que

Is altres.

La trontollada que va experimentar


pis del sigle; la invasi napolenica,
milj patritica milj fantica
la

tota la naci princi-

pesar de

la

defensa

que va oposrseli en una part de


francesa,
los
'Is

Pennsula, introduhia entre nosaltres las ideas revolucio-

oarias,

que prenian
la

la

forma de constitucions

a la

van ser pera

naci lo principi d" una nova era.

No frem

catalans los que

ms nos entusiasmrem de prompte, per


qualsevol altra. Las paraulas

efectes produhits foren en definitiva tan intensos en las


tras regions

nos-

com en

'<

llibertat,

igualtat

y fraternitat no podian deixar


"s

d' afalhagar

un po-

ble que

trovava

lligat,

subjecte y tractat

com un extrany

per sos propis germans.

De
la

la

divisa

francesa, lo tempera-

ment

castell

>a pendren

part abstracta, y va generalisar


la

jasas conseqiiencias en

las

primeras Corts

moderna. Lo
va somiar

temperament
sentit

catal va volguer entendre aquellas paraulas en

ms

positiu,

y desprs de
darli lo

meditrlas,

tal

vegada que podian


expresava. Per
sa

que

llur

significaci

gramatical
venir lo

desgracia no

devia

tardar en

desengany.

Mes

sigui

com

se vulgui,
las

la

nova era ho ha sigut de mopogueren temps y


la

viment y agitaci pera


van tornar
vures los

regions espanyolas. Totas ellas


vida,

com de mort

al

lornarhi,

destrosses y desperfectes

ab que

"1

marxa dels successos havian malms

lo carcter catal.

No
sat.

sols est

Conserva algunas de
is

decaygut y degenerat, sin tamb desnaturalidistinlas bons condicions que


1

gian, per

defectes propis del temperament que


los

1'

entela-

van,

s'

han aumentat ab

que

li

ha empeltat
la

la

supeditaci

en que ha viscut. La continuada lluyta entre

voluntat y las

LO CARCTER CATAL

hj

aptituts

naturals ha donat per producte una

barreja

monsban

truosa, quals conseqiiencias nos ban

sigut ja funeslas y

de srnosho ms encara.

Avuy
lo vici

lo

catal conserva

I'

esperit d" individualisme,


sigui
1"

mes

que d aquest esperit se deri\a,

egoisme,

traspassant los llinder* del inters llegitim, se presenta molt

sovint baix la repugnant forma de la enveja y mesquindat.

Avuy, com bavem

dit,

es completament

impossible a alg
carrera

que valgui per sas condicions


nostre pays. Basta que
nivell
"s

slidas, fer

en lo

vegi que va a posarse


al

damunt def

general,

pera que

punt cent mans se repenjin en


(juedar encongit.
tenir (iguras,

sas espalllas

pera obligarlo

Mes com, a
Is

imitaci dels castellans,


vulgaritats

volem

enlayrem a las

que no causan enveja.


des\aneixerlas.
fassi

aquestas se

crema

in-

sens fins

De

tan tracendental defecte


tot

prov

que Catalunya

un paper desairat quasi per

arreu. Lo<5

enlayrats en polilica, ab molt pocas excepcions, son los

ms

negats de cada partit. Si


tificb
rit

pren part en algun Congrs cienenvia jamay d cap

internacional, no

s"

bi

bome de mvan res ms

real, sin

nullitats

ridculs,
fa

que no

iii

que

llubir una vanitat

que

formar pobrissim concepte de

nosaltres.

Avuy seguim menyspreubant


no ns deturem en
nos presentem a
del nostre
plicaci.
la

lo

refinament de

la

forma, pera

arids severa dels nostres passats, sin

que dominats per inlluencias estranyas y volenlbo disfressar tall de rsticbs pretenciosos. Lo distintiu
gust artistich es avuy lo recarregament,
Is

la

com-

Desde

llibres jue publican los editors

per entre-

gas, plens de

tapas que son un pa d

cromos llampants y clixt-s de quinta m, y ab or fals y de colorainas, fms als vestits


trensillas y (lochs
fets,

de

las

donas, que copia de sarrells,


ni

no

deixan veure

un

pam de

la

roba de que son

totas las

manifestacions artsticas industrials lluytan pera veure quina


68

PART PRIMERA. CAP.

III.

se presentar

ms recarregadament complicada. Es que


la

lo

afany
aris,

d' imitaci 'ns

porta exagerar lo que no sentim en las


severitat

en lioch de reduhirnos

que oslentan

los

nostres

monuments

histrichs.
tan

Avuy, seguim sent


mirada continua sent

analtichs

com sempre. La

nostra

fina

pera apreciar los detalls, per

pocli llarga y extensa pera

dominar un gran camp de

visi,

y aix no obsiant, la habitut contreta en lo incessant esfors que ha estat fent la nostra voluntat pera contrariar lo nostre

temperament, nos porta


lo

voler competir ab los castellans en

terreno de las abstraccions y dels

idealismes.

No

'ns

re-

duhim
lisar

a particularisar y concretar, sin

que volem genera'u surt

y divagar.

Es inductable que alg se

perfecta-

ment, puig que no mancan individualitats que siguin excepcions del carcter general, per la major part no logra altre
resultat

que

fer

malb

aplituts

que podrian dar graus resuldegeneraci del nostre

tats si fossin

ben aplicada*.
vicis,

Aquestos

no nascuts de

la

carcter, sin postissos y empeltats, son precisament los

que

ms
lo

perjudicis

nos causan. Si

'1

desitj

de castellauisarnos

pesar del nostre temperament, fentnos aficionar als toros y sens haber lograt ab tot aix ms que proflamench,

duhir algun torero

d"

bivern y algun cantador de estiu,

no

'ns

ha produbit efectes visiblement desastrosos, en con-

tra, del afany


tell, n"

de voler imitar
'n

lo

prdich desprendiment cas-

estem tocant ja, y

tocarem ms encara per desgracia


lo

las

conseqencias. Contrariant

nostre carcter positivista,


las

bem

caygut en exageracions que sobrepujan


las

ms sona-

das de

llegendas andalusas.
'ns

Tot ho trobem

petit; tot ra-

qutich.
sigui la

No

volem avenir que Barcelona, per sa poblaci,


d'

segona ciutat

Espanya, sin que

hem de

dir

que

primera, y pera dar una mica ms de verosimilitut lo que dihem, estem disposats fins aguantar los perjudicis que
la

LO CARCTER CaTALA

h()

ha de portaruos
nas.

la

agregaci forsada de las poblacions vehitrovarnos estrets dins de


la ciutat

Un

dia

vam

anligua

y volgurem aixamplarla, com era de rah: per en lloch de donarli I" esbargo prudent, vam projectar una exageraci de
las

ms eslupendas.
la ciutat vella,

D" un kilmetre y mitj escs, que ocu-

pava

vam

passar no

al

doble

al

triple,

que

hauria sigut
tres,

lo racional,
la

sin trenta trenta cinch

kilme-

que de

manera que ediGquem, podrian contenir ms


tot

habitants que no hi ha en

Catalunya.

Avuy

tot

aquest

gran espay no es
plirlo

ciutat ni es
ni

camp, puig quo no podem omoposa

de ediicacions

conreuharlo, y las vias no son carrers


s'

ni son carreteras: lo

que no

que haguem exagerat


la oferta

tant los preus,

nominals pel desequilibri entre

la

demanda, que puja

una pila de milions

la

riquesa ficticia

que representan los terrenos, fent inevitable, ms menys tardar, una tremenda crisis territorial que acabi d' aclapararnos.
Si
s tracta

de construhir un

edifici

pera

las

euse-

nyansas provincials, no tenim pera res en compte


de
lo
la

los posibles

corporaci que ha de pagarlo, sin que 'ns permetem


milions de duros,

luxo de pressuposarlo en
sols

ab lo quat

conseguim
tissa d'

no poder passar del propsit. La mania pos-

sar

aparentar opulncia y grandesa nos porta no realiquasi res de lo que projectem. Per suscripci pblica
reunir una quantitat

vam

ms que

suficient pera alsar

Co-

lombo un monument digne y adequat a las nostras forsas, y r afany d' apariencias va enterrar lo cost de tota 1" obra en
sostindran

uns fonaments, que per ara y per molts anys, no sostenen ni res mes que 1 vuit d" una vanitat ridcula. Lo
lo

meteix passa en

dems que projectem, y

tot fent

plans

presuposits de milions y milions de duros, tenim grans hospitals

y manicomis, superbo palau de justieia, escorxador modelo y una muni ms d" edificis monumentals, al nivell,

dihem, dels de Paris, Londres y Viena,... per per desgracia

Part PhIMF.RA

cap

III.

los lenim

sols

en

lo

paper,
estat

puig que en

realitat

no te-

nim

res

ho tenim eH un
tal

que

'ns fa

vergonya. La exa"ns

geraci es

vegada

lo vici

ms

funest

que se

ha enco-

manat, y ho es tant ms en quant hem arrival sobrepujar a quells de quins hem aprs. Al port, per exemple, hi teniam

una maxina antiquada pera


sos,

la

carga y descarga de grans pe-

tot lo restant del trafech se feya

ab

la

ajuda de quatre

sis petitas

maquinetasde propietat de

las collas

de

la

Riba.

Al tractar de reformar lo servey, no

hem

passat de una
n'

xina autigua tres quatre de modernas, sin que

mahem

posat una renglera tan llarga y espessa, que sumant totas las

que hem

vst

en los ports ms importants de las costas del


arrivaria a igualaria.
la

continent, no
as

s'

Naturalment, qne tan-

y tantas mquinas estan


si

major part del temps paradas,

y que

per punt volem ferlas marxar, haurem d" imposar

als barcos

las pera la crrega

novas gavellas y perjudicis, obligautlos utilisary descrrega en que menys las necessitin.
la

Nos hem exts en aquest punt, perqu

vanitosa exage-

raci ab que tractem avuy las qestions que

ms nos

intere-

san, es un vici de falalissimas conseqencias, y dels que


<Jesnaturalisan lo nostre

ms

son natural,

temperament, positiu y prctich de extirparlo d' arrel ha de tendir lo verdader

catalanisme, posantlo en evidencia y combatenllo per tots


los

medis de que disposi.


situaci

La
de

especial en que

s'

ha trobat Catalunya dintre


la

la nacionalitat

espanyola, supeditada a
la falta d'

direcci absorals del


la

vent castellana;

ideals

pera oposar

grupo

predominant;

lo

defalliment que 'ns ha portat


la

lluyta du-

fant sigles entre


la posibilitat d'

nostra voluntat y

"1

nostre temperament;

explotar

los recursos naturals del pays,


lo

que

nos ha abandonat poch menys


tell,

rebaixat idealisme cas-

junt ab mollas altras y

complicadas causas,

nos han

portat un desequilibri alarmador entre la nostra vida


terial

ma-

la

moral

intellectual.

LO Carcter catal

yt

La nostra vida material


posant
d"

es relativament molt enrgica. Distant


la

una terra que no val de molt


la

com

la d' altras
1'

regions de
feta

Pennsula, T actiu travall de


la

agricultura

ha

de

las

ms productivas. Avuy que


las nostras
tot

riquesa surt del vi,

alguuas de

comarcas son

las

que ms ne pro's

dueixen, y per
especials,

areu aliont lo lerreno

presta cultius

produhim

fruyts en quantitat suficient pera exporla

tarne.

La espessor de
nixer

poblaci feu, que desprs d' haber

plantat fins las moutanyas, nos quedessin brassos sobrants,

y
y

vam
que

fer

la

gran indstria: y

la

aglomeraci industrial,

tenint per centre Barcelona, se extn moltas ciutats

vilas secundarias

y aprofita

tots los saltants


lo

que poden

darli

rius tan

pochs caudalosos com

Llobregat, lo Cardoner y lo

Ter, es una de las que mes elements de travall


reunir de las del continent.

ha lograt
nicions

En

la

major part de

las

d'aquest, no tenen agrupats en una sola reduhida comarca

una muni
ira

d"
la

obrers tan numerosa

com

la

que en

la

nos-

forma

base de las manufacturas


1"

cotonera y llanera.

Las primeras materias son


Barcelona,

aliment principal del port de

Is

vapors que portan cot y carb de pedra


animaci".

bastarian per ells sols pera darli

Lo

travall porta

riquesa. Verdaderament a Catalunya n" hi ha


lo restant d'

mes que en

las ciutats grans,


la indstria

Espanya, y aquesta riquesa "s veu no tant en com en las vilas y poblels que ha arrivat
la

que tenen fruits explotables de

agricultura.

En tots ells, 1" obrer viu, sin ab luxo, ab decncia, y en lo ms insignificant s" hi trovan elements que indican cert benestar. Qualsevol

que vingui del

interior d"
lo

Espanya nota

la

diferencia tan bon punt

com posa
la

peu Catalunya.
la

Mes, iquna diferencia entre


intellectual,

vida material y
las classes

moral

sobre

tot si s'

examina en

que volea

passar per directivas! La opini pblica est tan ensopida que sembla morta. Apassionats per las riquesas, no mirem

72

PART PRIMERA.

CAP

lli.

quin preu nos costa


transigim ab
tra dignitat.
las
lo

lo

que se

que creyem que ha d'aumenlarlas, y 'ns demana, encara que trossegi la nos-

Moltas cosas que podriam exigir


grcia, y las

com de
tota

justicia,

demanem com

cent comissions que van

Madrid no tenen reparo en subjectarse

espcie de

baixesas davant dels ministres y altres poderosos. Pera conservar un monopoli obtenir una concessi, quasi

may

se
la

va per las vas

legals y obertas,
la

sin

per las tortas de

corrupci y de
tegritat moral,

traQca. Tan degenerada


la

est la nostra in"s

que

divisa de moltssims sembla que

re-

duheixi aquell adagi vulgarissim que diu:

donam menjar y
la

digam moro. Tranzigim ab


pblica; permetem que
Is

tot;

deixem abandonada

vida

districtes catalans sigan presa del


ni conviccions,
la

cunerisme; fem gala de no tenir opinions


cambiarlas cada vegada que 'ns

de de ha

mudem

camisa, cambi
la caritat

de que

las oligarquas

madrilenyas nos fassin

conservar alguns cntims en los aranzels de cerfasindustrias,

aulorisin alguna empresa de moralitat duptosa.


sin que procurem

Se

"ns

arreconat completament, y nosaltres no sols nos hi resignem,

arreconarnos encara ms. Per


las

la

vida

material; per satisfer

necessitats

que

'ns

permet sentir
fer olor

r estat de

la

nostra cultura,

donem

tol lo

que pugui

de vida moral.
Y, ^qu direm de
del nivell baix
la

vida intellectual? Pera ferse carrecli


arrivat,

que ha

no

hi

ha ms que vurer Fent excepcia

lo nostre periodisme y las nostras llibrerias.

de poquissims, no

cal cercar en los nostres diaris articles

me-

ditats ni tan sols noticiasd' inters general.

S'omplen de retalls

atrassats, y fins lo que passa miija hora de la localitat no ho sabrian si no Is ho diguessin desde Madrid. Es molt freqent que desde la cort nos fassin saber alguna cosa d' im-

portncia

ocorreguda dos dias avans Sans Badalona.


noticias telegraficas del exlranger, ni se "n resa.

En punt

LO CARCTER CATAL

73

fernos saber la pujada

sols un diari de Barcelona va poder dels lliberals ioglesos, y un sol tamb va darnos noticia del alborot socialista de Londres, Tots los dems ho copian al endem, y prou fan, puig
al
'Is

Recordem, com exemple, que

lectors no volen ms que trapasseras de poca subsy barallas de carrer. Aix si; la nostra prempsa nos permet saber per endavant quin temps far cada lluna nova, puig que alguns diaris protejeixen astrlech pera dar

que

tncia

satisfacci sos suscriptors,

altres con Han la secci [que n

diuhen

cientfica!, al Saragoss.

La

llibreria

de fondo pot dirse que no existeix,

ni
s

Bar-

celona.

Passat de las obras per entregas,

que

compran

pels cromos y grabats de quarta quinta ma ab qual auxili s' explota la vauitosa ignorncia, no 's veu en cap aparador de
llibreter

ms que

'Is

versos de moda, novelas iosustancials y


d' estudi, originals
al

quaderns pornogrfichs. Las pocas obras


nostre pblich.

traduccions, que fora d' aqu 'sproduheixen, no arrivan

De

las

tcnicas especials d' una carrera,

extrangeras mal tradubidas, sols los que las necessitan per


precisi arrivan tenirne noticia.

Una gran
ignorncia
llibre
til

part de la nostra

classe

mitja no sols viu en la

ms

supina, sin que arriva prestarhi cuit.


tres pessetas
li

Lo
en-

de duas

fa

horror y no

te

trada en sas llibreras d' adorno. Los que

una llibreria dona

to senyoril

voluminosos dels editors

d'

's creuhen que omplan dels tomos estampas, y dels que pera 1' ob-

una casa,

la

jecte estan enquadernats ab tapas d' or fals y coloraynas. Tant


la classe mitja presta cuit

la ignorncia,

que

si

un dia un

dels diaris que est suscrita fa la francesilla de donar


article substancis en lloch

un
lo

de

las xafarderas

de costum,

Uensa ab menyspreu y 's fa '1 propsit de deixar la suscripci la primera reincidncia. Lo nivell intellectual est tan
baix, que
I'

aficionat la discussi seri

y trascendental no

74

PAT PRIMERA.- CAP.

III.

troba UQ sol punt de reuni que valgui la pena. Los pochs que s' ocupan d' especulacions cientficas han de tancarse

casa seva, y

's

consideran felissos

si

alguna que altra vegada

escoltin. No cal que se troban un parell d' general vegetan y no en puig que academias, refihin de las

amichs que se

'Is

fan

ms que

lo precs

pera que no se
'ns

las consideri disoltas.


la

Tal es la situaci

que

ha portat

naturalisaci del nostre carcter.

degeneraci y desLa exacervaci dels vicis


'ns

que

li

son peculiars,
la

agravada pels que


'1

ha empeltat

lo

contacte ab
taria,
rit d'

rassa predominant y

nostre afany d' imi-

independncia individual,
s'

ha arrivat a pendre proporcions alarmadoras. L' espefill del nostre temperament


ha extremat
fins
al

analisador y positivista, cada hu vagi la seva,

punt de que

agrupaci que

's

y de que no pugui subsistir cap proposi un objecte serio. La enveja y las


tot.

prevencions injustificadas ho corcan


ara
la relativa

Veritat es,

que

fins

prosperitat material nos ha

perms presentarha de ressenlirse

nos baix un aspecte agradable,


desgracia, la vida material,
del defalliment de la
tart

per es evident que, per


dejorn,

moral

intellectual,

Avuy no som

ja

en temps de miracles, y Catalunya no ha de ser una excepci la regla general. Mantenir 1' avens y prosperitat materials sens moralitat y estudi seria un verdader miracle.

Com

se

compendr, molls dels defectes empellats que ha-

vem enumerat se troban principalment en los habitants dels grans centres de poblaci y no han arrivat encara ferse
alarmants entre
xa, per contra,
raci del nostre
la

gent del

se notan

carcter

camp y de la montanya. En aqueims los vicisfills.de la degenepropi. Los que havem indicat fan

estragos en las vilas curtas y poblets. La enveja. I' esperit de mesquinesa, la ignorncia supina, lo menyspreu de la
elegncia y puliment de las formas, los fan poch

menys que

inhabitables, essent lo pitjor que, no havent encara refinat la

LO CARCTER CATAL

vida material,

la falta

de

la intellectual

y moral no

cap
en

compensaci. No

cal,

donchs, esperar
s,
l'

d' ells la iniciativa

lo Renaixement: seguiran,

impuls que desde

las ciutats

y centres grans
Pera
la
tot

se

Is

comuniqui.
Barcelona es
las
la capital,
la

Catalunya,
t

directora,

que dona 4

s"

totas

manifestacions catalanas.
la

Sas

virtuts y sos vicis

espargeixen per tota

regi.

Fins los

ms

difcils

d" imitar,

com

la

exageraci de que 'ns

hem
si

ocupat, troban deixebles.


construhit

Tarragona, per exemple, han


tots

un

torn en

que hi cabrian

sos habitants,

haguessin lograt acabarlo, y cosas semblants han fet altras ciutats y vilas. Ni Is metexos poblets s' escaparan de tal influhencia, y moltas de las obras queprojectan y no acaban,

comensan
Per
tals

ja presentar iguals pretencions.

motius,

al

estudiar lo carcter catal,


1'

nos

hem

fixat d"

una manera especial en

estat dels

grans centres de

poblaci, y principalment en lo de Barcelona. La pintura que acabem de fer de la nostra situaci, moti-

va y

llegitima
lo

las

aspiracions catalanistas.

Los que

esti-

pays en que vam nixer y sentim que 1 nostre amor es tant ms intens, comins grans son los defectes y vicis

mem

n que

veyem sumit, tenim

lo

deber de

fer tots los esfor-

os pera alsarlo. No
mal, puig que

hem de

voler desconixer ni atenuar lo


fora impossible fins
l'

d" altra

manera nos

intent

de

curarlo aliviarlo. Fer lo contrari es ser falsos catalanistas.

Y
no

puig coneixem

lo

mal y sabem quinas son sas causas,


las arrels
la

ataquem sens compassi


'ns fass

meteixas
la

d' aquestas,

tremolar

lo

pols

magnitut de

operaci. Per

fortuna, entre mitj de tots los vicis y defectes naturals


quirits,
lo

ad-

carcter

catal

conserva encara sas condicions

bons ms menys eusopidas. Encara som actius y estem dopodem trurensels de damunt ab sols aspirar de deb la restauraci de la nostra
tats d' energia. Los defectes adquirits

jS

PART PRIMKRA. CAP.

III.

personalilal poltica.

Proposemnos
las

ideals,

pertarnos.

Precisament lotas
la activitat

manifestacions

y tornarem desms accen-

luadas de

dels nostres temps tendeixen cap

positivisme particularista. Positiva y parlicularista es avuy la cincia, ms amiga de fets que d' abstraccions; positivas y
particularistas son las arts; cap
al

risme caminan

la sociologia

la poltica.

positivisme y particulaAvuy, donchs, pot


si

tornar fer un bon paper lo poble catal,


rarse.

logra regene-

obtenirho aspira lo nostre catalanisme regionalista,

sentiment que va perfectament d" acort ab las corrents positivas y particularistas d' avuy segona d' aquest llibre.

com demostrarem en

la

part

CAPITOL

IV.

LO RENAIXEMENT
Explicaci del nostre Renaixement. Invasi francesa prmc:pis del sigle. Cadiz. Us del llenguatje catal. Era nova comensada en las Corts de Epocas de lluv ta y de uni. Despertament y restauraci de la histori a.
literari. Era una protesta y una reivindicaci Son origen en las ideas modernas.- Obstacles. Federalisme en 1868. Retirada dels iniciadors del Renaixement. Estat de postraci que va venir luego. Nou deoartameni. Tendncia poltica social del catalanisme regionalista. D ficultats que trobar en aquest terreno. Constncia en la restauraci y propagaci de la llengua. Importncia de Forsa actual del Renaixement. aquest fet

Renaixement

Es evident que dos pobles de condicions y carcter tan


distints

y fins oposats com lo castell y lo catal, per ms que's vulgui, no podran arrivar jamay fondres ai unilicarse. Encara que V un d' ells se fes lo ferm propsit de deixarse
absorvir y dominar per
I'

altre,

no

's

conseguiria

la fusi unificaci,

puig

la

forsa del

temperament ne prola
's

testaria

sempre. Lo resultat no podria ser ms que


completa y
la

degedeixs

neraci

la

desnaturalisaci

del que

dominar, com per

nostra desgracia n' es un


te jurisdicci

eloquent
sobre
'Is

exemple Catalunya. La voluntat no


sentiments, y
ferlos
si

copia de constncia logra algunas vegadas

pendre una direcci forsada, tan bon punt com se presenta una circunstancia favorable, se li rebelan y reclaman
Jo dret

que

'Is

correspon en justcia.
la

Per aquest cami trobarem

explicaci del nostre

renai-

xement. Mentres vam

viure ensopits;

m entres

1'

estat

de

jS
degradaci en que

PART PRIMERA. CAP.

IV.

1'

absolutisme intol-leraut havia reduhir


la

lotas las regions espanyolas, tenia


nullitat;

nostra sumida en la
al

mentres

ni hi

havia horisonts,

menys no podian

descubrirlos los nostres ulls als que

la debilitat havia deixat

quasi cegos, no va acudirnos cap pensament de regeneraci.

La nostra malaltia era tan grave, que fins nos treva 1 coneixement de sa gravetat. Vegetavam sens pena ni glria, y

com que no teniam esment de cap


lavam ab
lo nostre.

estat millor,

nos aconso-

Ya venir la sacsejada de principis del sigle, y Catalunya, com las dems regions de la Pennsula, va experimentarne la
conmoci. Al sentir
lo

pes de

la

invasi francesa, van

des-

pertarse sos instints blichs y son

esperit d' independncia^

que
de
fer

aprofitats

apassionadament

pels.

que Uavoras eran amos

las conciencias,

van produhir aquella resistncia que va


dels invasors no

tremolar

al

prepotent imperi napolenich.


sols consistia

Mes com

la forsa

en los

canons y bayonetas de

llurs exrcits, sin


llur

tamb en

las ideas

novas que espargian pertot arreu,

poder era

irresistible.

Res los feya que una divisi hagus de recular del Bruch, ni

que un exercit hagus de rendir

las

armas en Bailn, puig


res davant

que aqueixos contratemps materials no eran


la

de

gran ventatja moral que alcansavan

al

reunirse las
la

Corts

de Cdiz. Desde aquest moment, encara que

fortuna los

hagus sigut contraria en de abandonar


lo

tolas las batallas y haguessin


la victori

hagut

pays fugitius y destrossats,

de

las-

ideas quedava assegurada, puig no hi havia ja forsa

humana

caps de evitar que comeoss pera Espanya una nova era.

Prou va probar de impedirho de Fransa; prou van emplear


llas

"1

rey absolut sa tornada

los

partidaris de las ideas ve1"

tols

los

medis que va sugerirlos


la

afany de

mantenir

llur

predomini; prou va bessarse


la

sanch doll: res


s'

pogu

deturar

marxa dels successos. Los pobles

haviao des-

LO RENAIXEMENT

-JQ

pertat, y per

ms que

trovessin dbils, do volian deixarse


la

tornar

al

ensopiment. Las ideas que avans de

invasi

francesa havian sigut patrimoni d' uns poqussims escuUits,

que
per

las
la

debian professar ab por y recel,


totas

s"

havian espargit

naci, y enlusiasmavan

las

personas il-lus-

tradas.

Desde
necessitat
aixis
los
'1

'I

moment que

"s

va despertar

lo

poble, devia per

Tan b ho van compendre invasors francesos, que un dels primers medis


venir lo Renaixement.

que

va ocorre pera captarse simpatias, fou lo de ressucitar

la nostra llengua catalana,

imposantla,

al nivell

de

la

francees

sa, als

diaris

ms

autorisats
sols alguns
'1

de Catalunya.
mesos, (1)
tal

Vritat

que
la

r ensaig va durar
imposici que

volta

perqu

ocasi no era propicia y


d'
1

fet

quedava desvirtuat pel


tot

sagell

marcava, per ab
la atenci,

y aix no deixa de
autoritats invasoras

ser digne

de cridar

que

las

creguessin que podrian afalhagar als catalans parlantlos en


llur

prpia llengua.

Sens dupte tenian estudiat

lo

nostre

carcter y sabian que es oposat al castell.

Lo Renaixement

posterior acredita

la

perspiccia de que, encara que inopor-

tunameut, dongueren mostra.

Es verdaderament notable, que

tols los

extrangers que nos

han estudiat desapassionadament hagin sempre donat importancis aqueixa diferencia de carcters

entre

'Is

dos grupos

de
tra

las regions

espanyolas de

la
s'

Pennsula, despertant la nos-

llengua avans de que

hagus

iniciat

obertament lo

Renaixement. Fa cinquanta anys ning escrivia en prosa catalana,

creyent que

y aix no obstant, la Societat Bblica de Londres, la ocasi era oportuna pera propagar son protes-

tantisme entre nosaltres, va estampar ja llavoras

una edici

(I)

Lo
y
1'

Diari de Barceloaa va publicarse i duas columnas, la una eata-

iaja

altra fraacesa,

desde

el

dia 23 de

Mars

fins al i3 d'

Agost de iSlo.

8o

PART PBIMERA. CAP.

IV.

del

Societat inglesa,

Nou Testament, traduhit en llengua catalana. (1) La com avans las autoritats francesas de Catala historia

lunya, donaren probas de conixer


situaci del nostre pays ab

mes

claretat potser

y de veure la que no la co-

neixiam y veyam nosaltres meteixos en aquellas pocas.

Mes

lo

Renaixement va tardar molts anys manifestarse

y pendre formas, desprs del despertament del nostre poble. Lo extraordinari ress que van tenir per tot arreu las
ideas y principis de
la

revoluci francesa

s'

hi

oposava. Las
los

aspiracions cosmopolitas dels que


drets del

havian
d"

popularisat

home, debian

tenir

un perodo

explendor, avans

de que

'Is

pobles descubrissin llurs punts dbils.

La quinta
's

essncia depurada del moviment va semblar que

conden-

sava, en lo social, en V adveniment al poder de las classes


fins llavoras subjectas las privilegiadas,

y en

lo politich, al

constitucionalisme

parlamentari.

Las
la

regions

espanyolas,

donchs, se deixaren portar per

corrent impetuosa,

lo

sistema constitucional y las aspiracions igualatarias van con-

densar totas

llurs aspiracions.
d" ideas lo

En

aquells

moments passava

una riuhada

d' exaltaci,

deturar ni torsar
los catalans

curs d'

y no hi ha forsa caps de una riuhada. Mentres va passar,

van

fer

com

tots los

dems: seguir

lo

moviment
humanitat

general.
la era

Van

olvidar tot lo passat, puig que van creure que

nova regeneraria, no

un poble, sin

la

en ps.
Per son carcter y temperament,
trobarse
pis.
la

gent castellana debia

com en son

propi element dintre dels nous princila

La

brillantor, lo cosmopolitisme,

generalitat de las

concepcions que havian popularisat los francesos,


atrurela tant

debian

com

las

que havia

ella

concebut en sa bona
Jesucrist, traluit de la vul-

(I)

Lo Xou Testameat de Nostre Senyor

gata llatiaa en llengua catalana, ab presencia del text original. Londres,

estampa de Richard Watts; tS3.

LO REVAIXEMEST

8I

poca, y va apropirselas ab

facilitat

pasmosa. La Constituci
tot

de Cdiz que

las

condensava, va trovar ress en

Europa,

y va ser imitada per varias nacions. Va semblar durant un moment, que al desperlarse Espanya havia recobrat las forsas del perodo da sa virilitat, com si 'Is anys d" ensopiment no
li

haguessin produhit cap desperfecte.

No

va tenir res

d'

ex-

traordinari, doncbs,

que

'Is

catalans nos deixssim enlluher-

ci del nou

nar altra vegada, y cedssim sens cap repugnncia la direcmoviment la gent que tan b semblava que lo

comprenia

No va
ab

tardar en venir

la

poca de proba. La Constituci

tants travalls elaborada, va caure estrepitosament tan


lo rey,

bon
de-

punt com va tornar son palau

que

tal

vegada

li

via lo haver pogut conservar lo trono. Las persecucions van

extendres

als

avansats de totas las regions,


unirlos. Uuits,

la

desgracia

comuna va acabar de

en

efecte,

van presenni

tarse durant las difcils lluytas

que no van parar

quan va
unia als
la

aclucar los ulls lo rey Ferran.

la

lluyta

no

sols

avansats per
victori, sin

las

ganas que

tots

ells

tenian

de conseguir

que mantenia tamb units


la

als

partidaris del

absolutisme, per

necesilat
la

de

la resistncia.

Va comensar luego

negra guerra

civil,

en

la

que no

sols

se disputavan drets diustichs, sin que

las

duas ideas opo'1

sadas se donavan crudel batalla. L' absolutisme y


tncionalisme estavan davant
folls d" ira,
I"

consti

un de T

altre,

cegos de furor,

y disposats tenyir de sanch

los rius

de

la ptria.

Durant

tot

aquest perodo no podia ferse popular

lo

Renaila

xement
bandera

regional, \ky del


particularista!

que hagus intentat enarbolar


crit

Un

general d' execraci hauria

xafat al element perturbador y de discrdia.

Los que havian

entrevist que

Is

nous dols que

la

multitut adorava eran una

hermosa esttua ab peus de fanch, no tenian ms recurs que


esperar que passs
la

riuhada del entusiasme, puig

la

co-

82

PART PRIMERA. CAP.

IV.

rreot los hauria arrossegat, per


al iotentar lluytar

ms

forsa

que haguessin

tret

coutra d'

ella.

No per
laruos,

aix

's

perdia

'i

temps. Al punt que

vam desperla

\a recordarse alg dels temps passats. Visitant los


va adonarse de que
s'

arxius,
historia,
referia,

havia de completar

nostra

y ab

tot

proposantse sols completaria, vatravallar pera


qual va comensarse
los

lo

minar, encara que per


las teorias

via indirecta,

punts flanchs de

que, havent

enderrocat
lollerants

1"

absolutisme, se mostravan tan absorvents inaquest,


la
si

com

b que en

sentit contrari.

Los que
gloriosas,

van ressucitar
sigut y fet los

nostra historia, fentnos saber lo que bavian

nostres passats ea las pocas

mes
Is

no foren apstols del Renaixement, puig no


los

ho permetian
si,

temps

ni las

circunstaucias en que vivian: foren,

sos

precursors.

La riuhada va passar, y
va veures que,
n'

lo

desencantament va seguir

la

exaltaci. Al dirigir llavoras la mirada la situaci del pays,


si s'

havia ensorrat

1'

absolutisme dels reys,


la

havia nascut un altre.

La comensada restauraci de
's

historia permetia ja

que

repars que algunas regions no


Is

ocupavan pas
se ci per los
ci
llur

lo

lloch

que
llur

pertocava, mentres que altras

veyan afalhagadas en
produhida per

afany de predomini y d" absor's

nous dominadors, que


las ideas

prevalian de la exalta-

y teorias que havian despertat de

ensopiment tolas
"1

ellas.

Va comensarse

entreveure

que

constitucionalisme representatiu havia entrat ja falsi-

ficat;

que

"1

parlamentarisme era una-capa apedassada ab

la

qual pretenian cubrirse los ambiciosos, y que las paraulas llibertat igualtat passavan poch de las dents dels que ms las baladrejavan. Alg va recordarse de que las Corts de Cadiz

havian ja amenassat Catalunya ab consumar


Felips d' ustria y de Borbon,

la

obra dels
lli-

ireyentnos las

darreras

hertats civils conlingudas en las lleys especials que conser-

LO RENAIXEMENT

83

vavam, y davant de

la

continuada absorci que,

prenent la

pomps nom de
dir que,

uni, no trobava jamay


1

ms que unas meteila

xas victimas pera

sacrifici,

va creure arrivada

hora de
d' altras

adems de

las regions castellanas, n' hi

ha

emplear
literari

dignas de respecte, y pera dirho feolse entendre millor, va la nostra llengua catalana. D' aix al Renaixement

do

hi

havia ms que un pas, y no vrem tardar

darlo.
Intil es cercar

qui

va dar, puig quan una idea nova

passa per un Uarch perodo de preparaci y de duptes, es

ben

difcil distingir

entre
es

Is

darrers precursors y

'Is

primers
passos

apstols.

Lo que

.'si

iaduplable,

que

Is

'primers

foren apocats, y las primeras

veus no van tenir gran ress.

gus

Van passar alguns anys avans de que lo Renaixement prenla volada que "s va mostrar ms tart en la fundaci dels Jochs Florals, per un costat, y del Teatre y del Cant popular,

per r

altre.

No hem de
pera
1"

fer la historia

completa del Renaixement, puig

objecte del present travall nos bastar entrar en son


via de demostraci d' algunas

camp incidentalment y per


las apreciacions

de

que fem. No contarem, donchs. com van


la

reixe y desenrotllarse las tres manifestacions de


era,

nova

y consignarem sols, que desde "1 primer dia van posar en evidencia los dos principals impulsos que debian la

Lo Renaixement era una protesta y una reivindicaci: una part negativa y altra positiva; devia destruhir y reedificar. L" impuls negatiu era ms fort que 1 positiu, y
vida.
tenia

per aix va sentirse


dida que
la

la

protesta molt avans y moll

ms deci-

reivindicaci.

La poesia

lirica

va comensar plo-

rant y malehint. Plorava la trista situaci de la terra; maleha


la imposici,

que segons creya,


cap dupte y
Is

n' era la causa.


la

De

tot

aixa

BO

n' hi cabia

d'

aqu

decisi ah que ho

ma-

nifestava.

Lo Teatre y

Cants populars no podian ser taa

84

PART PRIMERA.

CAP.

IV.

acceatuats, per las diferents condicions en

que havian de

viure, y pel pblich especial que 's dirigian; per, aix no obstant, la nota de protesta dominava damunt de la de rei-

vindicaci. L" us del llenguatge catal

las

formas y proce-

diments

arlslichs

que

s"

empleavan,

distints

y oposats
's

als

castellans,

eran manifestaci del temperament que

rebel-

lava contra tota imposici, y volia


lo tenian

rompre

las

Uigaduras que

amarrat y subjecte.
aqu indicat se
'n

De

lo fins

desprn, que

'1

nostre Renai-

xement

fou produhit,

directa indirectament, pel desperta-

ment general de

las regions

espanyolas
la

al

introduhirse entre

nosaltres las ideas que Lavian fet

revoluci

en

la

naci

vehina. Si hagussim seguit ensopits y enmodorrats baix lo

jou del absolutisme, que en


misria,

lo

nostre pays es sinnim de

de fanatisme, de ignorncia y de degradaci, no


que, eco dbil de las
la

hauriam tingut esma pera protestar contra cap imposici, ni


pera reivindicar res de
lo nostre, sin

oligarquias explotadoras, hauriam seguit malehint

funesta

mania de peusar*, y llepant sumisos la ma que 'ns bufetejava. Lo Renaixement, donchs, es fill llegtim y natural de
las ideas
li

han

d' aconsellar

moderuas, y la gratitut, d' acort ab l' inters propi, no renegar jamay de son origen. Hem de
lo sigle, si

anar sempre ab

volem arrivar

fer

alguna cosa.

ideas novas los hi correspon portar vestits nous.

Lo nostre Renaixement,
literari,

fins

mentres ha sigut purament

no ha pogut pas
un

fer lo
1"

seu cam desembrassadament.

Duas

classes d" entrebanchs


1"

han

fet

ensopegar ms

d'
'Is

una

vegada. Per

costat,

ha tingut de lluytar contra


'Is

ad-

versaris naturals; per V altra, contra

vicis

y defectes dels
sa creixensa.
I'

que devian

ser

sos partidaris decidits.

Aquestos, per des-

gracia, son los que fins ara

ms han
quan

retardat

Un cop
van
tirar

fatalssim va rebre

los fets

de

any 1868

per terra las institucions fonamentals del E^tat es-

LO RENAIXEMENT

8b

paoyol. La protesta formulada pel Renaixement desde lo*

primers moments, havia trobat eco en bona part del jovent

de Catalunya, y la nova situaci lo convidava donar forma y cos la? reivindicacions. Lo poder central eslava tan dbil, que ab prou feynas podia aguantarse; la tribuna estava
oberta pera tothom; los drets de reuni y d" associaci se

exercian sens cap limitaci ni traba; fins los comicis convi-

davan

tots los catalans influhir en

la

cosa pblica, sens

privilegis de classes ni de fortunas.

La opini pblica estava


la

momentneament
la

exilada,

s"

havia enarbolat

bandera de

reivindicaci. La frmula del Renaixement, que no havian


la

sapigut volgut precisar los que bavian extremat


testa, s'

pro-

havia condensat en una senzilla frmula.

<<Ni unifi-

caci, ni independncia; ni separaci, ni absorci.

Desde
junts

avuy, deya

1'

esperit del poble catal,

podrem viure

felissoslos que, distints

y diversos per naturalesa y carcter,,


las imposicions de
la forsa,

hem

resistit

mentres

hem pogut

protestantne quan no 'ns era perms fer altra cosa.


nificarnos, per
si

No volem

unirnos. La uni pels fins comuns, ba1"

sada en

lo

respecte mtuo, es

nich cam de regeneraci

pera

las regions
la idea del

espanyolas.
federalisme va apoderarse de tots los cors.

Y
lo
fet

Descontant aquells pocbs catalans qu" eslavan engolfats e


joch de
la

poltica madrilenya, los

dems, se

n' haviait

declaradament partidaris y sostenedors, la miravaa ab simpatia com la darrera esperansa. Durant un moment

pogu

dirse

ben b que regnava

la

unanimitat Catalunya.

Mes,

per desditxa, la degeneraci y desnaluralisaci del


la

carcter catal va reduhir

esterilitat

aquella explosi

sens exemple. Los que havian sigut fins llavoras los capitostos del
llur

Renaixement van espantarse de


y no
sols

las conseqiiencias

de

prpia obra,

van deturarse, sin que van relo jovent,

trocedir.

Lo poble, en general, y

en particular^

86

PART PRIMERA. CAP.

IV.

csperavan

escoltar

que

llurs

veus aulorisadas
llurs

los dirigissin

en

la

lluyla que comensava, y

veus aulorisadas no vau

deixarse sentir. Quan,

restablerta
'\s

un poch

la

calma, van

tornar presenlarse, no se

va veure en

lo lloch d'

honor

que

'Is

pertocava, sin que posats als peus de aquell Madrid


aliats

que aborriau;
liavian
dirigit
llur afany

ab aquell centralisme contra


enrgicas protestas,
la

'1

qual se
tot

llurs

concentravan

en oposarse

frmula,

que no era

altra cosa

que

la

conseqncia de

las

premisas per

ells establertas.

moviment espontani y geners, per falta de sa direcci natural, va convertirse en un motiu ms de perturbaci, que va sumarse als moltissims que ja hi havia. La
aquell
forsa

que

'Is

que havian

fet

nixer no sapigueren no
aprofitada per altres que
partit

volgueren conduhir
la

bons

fins, fou

emplearen per

altras miras.

Los directors del

repu-

blic la madrilenya ne

van

fer festa major,

y disfressantse

de

federalistas,

van emportarsen una bona part dels que


lo

haviam pres part en


palUas
s'

enlairaren.
'1

Fou un desengany ms pera


'Is

moviment, y damunt de nostras es'Is verdadisfressats

ders catalans, y

descrdit que

van

fer

caure

damunt
sici

del sistema federatiu ab llurs calaveradas en la


llur

opofatal

y ab
'1

impotncia en lo poder, va ser un cop


regionalista.

pera

Renaixement

Lo sotrach va deixarlo xafat durant una bona temporada. Segurem escribint versos, per no 'Is animava 1' enrgich esperit de protesta dels temps anteriors, ni s" avansava un
sol pas

cap

al

cam de
si
s'

las reivindicacions.

Los Jochs Florals


llur falta

meteixos,

com

avergonyissin de profanar ab

d' al las parets dels salons histriclrs

de
y

las uostras glorias,


si
1

se refugiavan en las salas dels teatres,

movimect en
Faltat

general guanyava en extensi, perdia en intensitat.


d'

un

ideal,
la

totas sas manifestacions


filla

marxavau desliigadas,
degeneraci, no

quan

mesquina enveja,

de

la nostra

LO RENAIXEMENT

87

las convertia

en enemigas implacables. Hi havia molts falsos

catalanistas

aquells se redahia

y molts pochs catalans, Lo catalanisme pera la afeminada exageraci d" adular tot lo
ulls dels

nostre, presentantnos ridculs y menyspreables als

que anavan seguint


ganas
d' entrar

lo

moviment.
fa

Per fortuna, desde

una temporada sembla que


slit

hi

ha

en lerrenc ms

y ms
la

frtil.

S'

han ja

alsat ja algunas

veus que han intentat plantejar

los

proble-

mas

politichs

socials

que naixen de

situaci de la nostra
las

terra, aixis

en sa vida interior com en relaci ab


la

dems

regions de

Pennsula, y aqueixas veus van trobant ress

en

lot

Catalunya.
lo

Sens abandonar
la

lo

camp de

la

poesia, se
la

ha entrat en

de

prosa.

No

ns reduhim ja

protesta

ineOcs, sin que aspirem darli conseqencias, proposatnos

solucions positivas.

Lo nostre Renaixement ha declarat qu

havia arrivat
tes als

major edat, y 's prepara demanar compque sens cap dret s' han convertit en tutors de Cala

talunya, reivindicantnlos los bens que han ocupat indeguda-

ment malversat.
pueril de dirse
si

Com

major d' edat,

no sent ja

lo
"s

goig

meteix bonich y sabi, sin que


tots

pre-

senta tal

com

es,

ab totas sas virtuts y ab ab

sos vicis; ab

totas sas gracias y

tots sos defectes imperfeccions,

y no

demana

ja grcia sin justcia.

Per tot aix, nosaltres


d' intentar fer

hem

cregut que

era arrivat lo

moment

un alegat de

bona proba.

No
gar
lo

se

ns amagan pas las dificultats ab que ha d" ensope-

Renaixement en aquesta nova via que ha emprs


decaigut,

vol empendre. L' adversari,

degenerat y

tot,

com

havem

vist

en

lo

capitol segon, es encara

terrible. Si

veges

qae nosaltres nos anem


al darrer

fent forts, y arrivssim darli cuida's

do, redoblaria las sevas forsas y

disposaria a resistir

fins

moment. No

es qesti de

que

"ns

fem

il-lusions.

La gent dominadora

d'

Espanya

te

una gran arma

en son

JJg

PART PRIMERA. CAP.

IV.

esperit idealista

y absorvent y en son amor propi

col-lectiu.

Pobre, arruinada, vejetant en la ignorncia, ha sigut encara caps de fer pera la conservaci de Caba sacrificis que no
liauria soportat

cap altra naci

d'

Europa. No defensava

all

interessos materials,
los

sin la idea abstracta que reasumia en


ella

mots

'integrilat

deia ptria: mots pera


totas las

sinnims de

predomini de sa rassa en
agrupaci espanyola.

regions que forman la

encara las dificultats que ms

temem no son

las

que

'ns

hagin de oposar los adversaris. Las que ms cuidado nos donan, son las que provindran de la degeneraci y desnaturalisaci del nostre carcter.

Aqnestas son

las

que

fins aia

han imprs
ha portat.

al

catalanisme

la

marxa duptosa
la

indecisa

que

las

mefeixas se deu, que

protesta no hagi

sigut encara

tan enrgica

com

podria, y que las reivindica-

cions no hagin pres formas nelas y concretas, sens las quals


es imposible ni pensar en ferlas efectivas.

Ea un punt, no

obstant,

s'

ha mostat constantment
1"

lo

Re-

naixement decidit intranzigent, y aquest punt es


tuada contra
riodo d'

s deia

nostra llengua. Aixis en sos primers temps de protesta accenla

imposici castellana;

com durant

aquell pe-

encongiment que va seguir ala trontallada del 1868;


entrar en la nova via que ha de portarlo la vida

com

al

pblica activa, no ha deixat ni un sol


catal,

moment de propagar

lo

y aquesta constncia ha donat fruits ab veritable abundncia. S' ha arrivat qu en catal s' hi escrigui no
sols versos,

sin prosa, y prosa cientfica, y


hi redactin

s'

hi fassin dis-

cursos, y

s'

documents

d'

importncia. Lo
lo referent al

Re-

naixement

s'

imposa

ja

ab tanta forsa en

s del

nostre idioma, que algunas vegadasque

shan
s"

reunit las cor.

poracions activas pera ocuparse de punts trascendentals, en


catal

han deliberat, y en igual llengua

han

dirigit al

p-

blich. fins algun dels partits de la

poltica general, creyentse

LO RENAIXEMENT

8q

que

tal

medi

d'

expressi es lo cam de fer prossiits Caal

talunya, r emplea

propagar sas ideasy en sas solemnitats


restauraci y propagaci de la llengua
ull al ferse

feslas.

Tal constncia en

la

indica que 4 Renaixement ha tingut bon

carrech

de

la situaci

actual del pays.

Verdaderament

la

llengua no

es pas lo ble, puig

ms important element de
que
l

la personalitat d'
la

un po-

sens dupte major importncia


filla

comunitat

d" interessos

morals y materials, per sens ser

de

la

naturalesa crea.
es lo
fer,

da per
visible.

la historia;

lo

mes important,

mes
que

Los interessos morals materials poden


s

agrupacion

que parlin de
lo

la

meteixa manera constituheixin

pobles distints, de

qual ne son bon exemple los americans

que parlan

l'ingls, y Isbelgas y suissos


Is

que parlan francs;


distiotas
"s

per no logran jamay que

que parlan llenguas


tal

formin un meteix poble. Los que en

situaci

troban,
als

poden,

si,

agruparse en Estat nacional,

com succeheix
la

esmentats suissos y belgas, y als distints grupos que forman

avuy no

la

Confederaci

austro-hngara, en qual cas


sol

naci

est

formada per un

sin per varis pobles.

Sempre

que

aixis se fo

rma un conjunt

nacional, la forsa de las cosas

lo porta

no poder viure en Estat simple. Sa organisaci pr-

pia, la

que

s'

arriva tart dejorn, es


te

la

del Estat composi.

La
per

varietat
lo

de llenguatje

importncia extraordinria no
lo

que es realment, sin per


suposa un
respon
al

que suposa. L'na llengua

distinta

distint carcter.

La forma d'expressar

las

ideas,
d'

modo de

concebirlas.

Lo pensar y
de
la

sentir

un poble son correlatius

las condicions

llengua que

emplea.
Si,

donchs, los catalans tenim distint idioma que


encara que sortidas
las

"Is

caste-

llans; si,

duas llenguas

d"

un tronch

com, tenen gnit diferent y condicions variadas, no hi ha necessitat de demostrar que ells y nosaltres no formem un
7

90
sol poble.

PART PRIMERA.

CAP.

IV.

enrotUats en

Los interessos morals y materials, naturals desla historia, podran aconsellarnos formar un

conjunt nacional, per jamay confndrens. Alli ahont hi ha


varis pobles,

no

hi

cap

la

uniformitat. Si hi existeix, pot as-

segurarse que es
nia.

filla

de

la

imposici y producte de

la tira-

Aixis ho han comprs encertadament tots los que han

dirigit la nostra

Renaixensa, y aixis tamb ho han comprs

sos naturals adversaris.

Aquestos nos ho perdonan

tot

ms

fcilment que no pas que parlem y escribim en catal. Pera

separarnos Je

la

via

empresa han empleat


la

tots los recursos.

Primerament van desterrar

nostra llengua de tot lo oficial;


lo teatre,

desprs van intentar impossibilitaria en

obligant-

nos per un acte desptich, que en totas las produccions hi


entrs poch molt lo
ressortia,
castell.

Yeyent que

fet

aix no los

van idear

la

conspiraci del silenci, no dihent ni

una paraula de tot lo que produhiam, de la meteixa manera que si LO exists, al meteix temps que procuravan afalhagar als escriptors de ms vlua, deixatlos entreveure hermosos
triunfos
si

cambiavan de
la

llenguatje. Per fortuna, lo Renaixes'

ment ha comprs
ni persuadir. d' usarlo
fins

maniobra y no

ha deixat convncer

Parlem y escribim en catal, y no deixarem y tant que haguem obtingut las grans reparala

cions que se 'ns deuhen. L' s de


nifestaci

nostra llengua es la

ma-

mes eloqent de
la

la

nostra personalitat y un argula justicia

ment incontestable en pro de


Mentres visqui
tat efecte

de

la

nostra causa.

llengua catalana, tot acte d' unificaci, por-

en cualsevol terreno, ser un acte de veritable

tirania.

de

Aqueix afany constant del nostre Renaixement es la base la forsa de que avuy disposa; forsa que es molt ms important de lo que aparenta. Avuy se presenta poch unida,
los

poch compacta;
ho negarem,
sa

vicis del

carcter
la

catal dificultan,

no

marxa expedita;

falta

de

vida cientfica fa

LO RENAIXEUENT

gi

que no pugui obtenir


cussi;
1'

brillants viclorias

en

lo

camp de

la dis-:

excs de enveja y prevencions no li permeten per ara darse la organisaci que necessitaria pera influhir deci-

sivament en
tant,
la

la

marxa de

la

cosa pblica. La forsa, no obs-

existeix y es poderosa.

Lo catalanisme
als indiferents

regionalista es

nica idea que


la

conmou
la

forman
las
s'

majoria en

nostra societat.

y excplichs que En lo moment en que


'Is

circunstancias

se

presentin favorables, y

elements
lo

agrupin, y
la

"1

moviment prengui formas decididas,

n-

amidis y als adversaris. Si en aquell moment surt alg que las porti al

mero y

qualitat de las forsas sorprendran als

combat y
sin
carcter,

las

dirigeixi,

s'

obtindran resultats apreciables,


Si

la victori

completa.

no

surt,
li

'Is

vicis del
la

nostre
las

no regenerat encara,

impedeixen

acci,

forsas se dispersaran

y aniran

engroixir los partits extrems

que vulguin aprofitarsen.


Tal es
la situaci

actual del nostre Renaixement. Las sevas


lo

forsas son

poderosas, per no pesan

rian per falta de cohessi y de organisaci.

que podrian y deuMeditem sobre

aix tots

los

ci de posar
esterilisan.

que d'ellas formem part, y prenguem la resoluesmena als vicis y defectes que las debilitan Lo primer inters del Renaixement es la regene-

raci del nostre carcter.

captol V.
AGRAVIS Y RECLAMACIONS
del nostre catalanisme regionalista. Responsabilitat de la nos* tra postraci. Situaci actual de Catalunya. Imposici de la llengua. Estat del nostre dret civil. nica soluci. Administraci gobern

Amplitut

justicia. Imposicions en la instrucci y educaci. Estat econmich. y maiavolensa envers la nostra producci. Agravis histrichs. Comparaci de las nostras queixas ab las contingudas en la Declaraci de independncia dels Estats Units d' Amrica. Maior gravetat de las nostras. Falta de aspiracions reflexivament separatistas. Desitj de uni. .Motius que s' oposan al separatisme. Resumen de la part primera d' aquest llibre,

y Enveja

Ab

lo fins

aqu exposat, tenim ja prou base pera expli-

car lo nostre catalanisme regionalista

com
de

sentiment. La si-

tuaci trista y vergonyosa de la naci en general; lo rebaixa-

ment del carcter


turalisaci

castell, incaps ja

dirigiria; la

desna-

y degeneraci del catal, son motius ms que uficients pera que volguem separarnos del cami que tal
punt nos ha portat. Res nos queda ja per perdre, y per cambi sols nos exposem guanyarbi.
lo

tant, en qualsevol

T adems

encara,

podem demostrar que


al costat

las solucions

que
de

aconsellarem portan alguna cosa ms que un acte


desesperaci,

puig que

de

la

negaci

pensem pre-

terminants y concretas. Lo nostre catalanisme regionalista va nixer com sentiment, per pot tamb reclamar sos drets com convicci apoyada en fonaments
sentar afirmacions
cientifichs.

Notis b, que

la

paraula catalanisme que no

expressa

04

PART PRIMERA, CAP.

V.

ms que
lo qual
li

la

idea d' un sentiment de carinyo y afici a las

cosas de Catalunya, hi afegim lo caliicatiu de regionalista^


treu lot sabor d' exclusivisme y de interesada

mes-

quinesa. Lo que desiljem pera Catalunya, en efecte,

volem
en

extendrebo
neral

las

dems

regions, lo qual dona ja carcter ge-

las nostras ideas. Qualsevol regi


la

que

"s

trobi

condicions semblants

nostra,

pot aspirar lo meteix

que

que aspirem nosaltres, y nosaltres nos toca alentarla. Pera las nostras pretensions puguin realisarse ab desembrs y

nisaci dintre d' Espanya,

donguin per resultat un sistema complet y armnich d' organecesitem que tolas las regions-

que

la

forman aspirin

lo

meteix que

la nostra, y logrin

rea-

lisar juntas llurs aspiracions.

no

"ns

parem aqui encara. No


no
sols

sols

som

catalanistas

regionalistas, es dir:
pi las lligaduras las

aspirem

que Catalunya rom-

que

la

tenen agarrotada y subjecta, y que


la

dems regions de

Peninsula fassin lo meteix,


totas

fi

de

que puguin luego unirse

ab

los

suaus llassos de la

germanor y del inters mtuo, sin que tal resultat hi aspirem perqu es conseqncia d' un ordre general de ideas
que coustituheix
es
los
fill

tot

un sistema. Lo catalanisme regionalista

en nosaltres dels principis particularistas, que creyem


civilisadors y fomentadors de la cultura
la

mes

general.

La
la

reconeixement del particularisme es


llibertat,

consagraci de

la llibertat es

no

sols

la

font

mes abundosa de

progrs y de millora, sin que eleva

la dignitat del

home y
de-

de

las societats

Ents ab

tal

y pobles. amplitut lo nostre catalanisme,

anem

mostrar que es un sentiment no sols explicable, sin perfec-

tament Uegtim; que tenim dret perfecte

ser catalanistas,

que no reclamem grcia, sin


Del
trist estat

justcia.
la

que ha arrivat

naci en general, no en
la

som

tan responsables

com

los

que van pendres

direcci y

agravis y reclamacions

95

la

ban manlinguda. Si alguna pari de culpa


la

"ns

toca, es in-

significant relativament

que correspon

altres.

Xo hem
al

de demostrar aquesta afirmaci, puig que queda probada

anunciaria. La responsabilitat es correlativa ala llibertat, y lo

que viu
gida.

dirigit

per un altre

t la llibertat

al

menys
la

restrin-

La

responsabilitat
la

que

'ns alcansa

en

la actual

postraci

de

las

regions de

Pennsula, en general, y de
si

nostra, en
lo

particular, naixer

per cas, de no haber


la

fet tot

que po-

diam pera treure


plir

la

direcci als que

portavan. i,Vam
la

cum-

ab

las

revoltas en

que protestavam de

subjecci en

que se/ns tenia?

^\di bastar la

sanch derramada deixarnos


resoldre aquest problema, y,

nets de tota culpa?

No volem
la

culpables no, carregarem ab una part de la responsabilitat.

Nos basta saber que


petita

nostra part

es molt, moltssim

ms

que
la

la

dels que 'ns dirigian y ns dirijeixen encara.

De

meteixa manera que no acceptem ms que una peti1"

tssima part de responsabilitat en

estat

de postraci que

ha arrivat

la

naci en general, volem tamb trurens de


part de culpa en la

datin-

munt una bona

degeneraci y corrupci

del nostre propi carcter. D' alguns sigles ens, no

hem

gut iniciativa ni pera


la

las

nostras cosas. Los que van agafar


la forsa

direcci general,

empleant tan aviat

com
Is

la ast-

cia,

y aprofitant totas las circunstancias que se


fins a

oferian,

no van parar
fats.

deixarnos completament subjectes y xalo

Al comensar Europa

Renaixement que va conmoure

tots los pobles, nosaltres


tal

situaci

lligats de mans, y en degurem presenciar com desprs prenia volada

estavam ja

la

Reforma, y mes
la

lart se

preparava

la

Revoluci que debia


directiva

continuar
la

transformaci comensada. La gent

de
al

agrupaci espanyola, portada per son carcter oposat

nostre y per las circunstancias en que 's trobava, va veure aquells fets trascendentals ab molts distint ulls que no los

bauriam

vist nosaltres.

Lo nostre carcter propi, no

tenint

g6

PART PRIMERA.

CAP.

V.

camp
tacles

d' acci,

es lley de la naturalesa

va haver de deturarse en son desenrotllo, y que quan un ser que viu troba obss'

invencibles que impedeixen sa creixensa,

enmala-

teix y degenera.

De

la nostra malaltia

y degeneraci, donchs,

no

'n

som responsables

nosaltres sols.

Gran part de
altre

la

culpa,

sin tota, toca als que 'ns tenian subjectes y lligats

quan ab
cami que

ms vigor hauriam hagut de


quedar. Per aix, desde

crixer.

No teniam

debilitarnos y corrmprens, y debilitats y corromputs


fa

vrem

alguns sigles se nota en Catalunya

fius

aquella barreja de avens y de retrs; de costums suaus y afeminadas y d' instints de feresa y de barbarisme. Quan
fent

Cervantes ab sa fina penetraci va ja notarho,

que los

peus

d"

uns bandolers penjats per collas, deixessin conixer

D. Quijote que habia arrivat prop de Barcelona, en qual


ciutat havia

de trobar, en cambi, obsequis reGuadssims; quan


lo contrast
tal

va condensar

y barreja en

la

persona

d"

en Roch

Guinart, no va atinar

vegada que de aquella situaci ne

tocava una bona part de culpa sos compatricis,

que em-

penyats en
oposat
sarlo,
al d"

dominar un poble de temperament y carcter ells, no habian lograt mes que espatUarlo y torlo

com

espatlla y tors lo clau

que

s'

empenya en

ferlo

entrar cops de martell per la cabota.

Las consideracions que acabem de

fer, bastarian llegiti-

sentiment catalanista. Per decaiguts y postrats que estiguem, nos sentim encara ab forsas pera regenerarnos
lo nostre

mar

es,

per consegent, just y natural que volguem rompre las

lligaduras que no 'ns deixan moure.

Mes no son aqueixas


la

consideracions las nicas que as donan

rah. N' hi ha de

molt ms decisivas encara.

Pera adquirirne
rada
la

lo pl

convenciment, basta dirigir

la

mise

nostra situaci actual.

La imposici castellana
se 'ns tracta

fa sentir tant

ms que may, puig que

com

un

poble vensut. Al que consexva una mica no ms de Y esperit

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

97
tracle

de

dignitat
li

d' indepeadencia, al veure

'I

que se

'as

dooa,

surt las gallas la vermellor

de

la ira

de la ver-

gonya.

Lo signe
amo, y
tra llengua

del esclau era

tenir

que parlar
al

la

llengua del

nosaltres portem

aquest estigma

damunt. La nosla

may

s"

ha mort, puig encara que


los sabis

hagin durant
1'

Uarch temps olvidada


servada
'1

y gent de
d"

lletras,

ha con-

poble viva en son tracte, parlantla sempre. Aix


tot lo oficial

no obstant, en
la llengua

hem

emplearne un'

altra.

En
fills

dels vencedors se 'ns mana, se 'ns judica, se 'ns


la autoritat, lo jutje

ensenya. Fins quan

'I

mestre son

de de

la terra,

no poden exercir

llurs funcions sin

empleant

lo

CJStell.
la

La imposici del llenguatje


desde

es

un recort constant

nostra subjecci. Ell es lo que marca


'Is

ms durament

la

distancia que hi ha

que manan
que
"s

als

que obeheixen.

La llengua

es lo distintiu

dels
li

creuhen ser de rassa'

superior, y la inferior no

correspon res ms, que abai-

xar lo cap y llepar encara la ma que 's digna fuhetejarla. Adverteixis que al consignar aquestas apreciacions, 1" autor se creu en condicions de ser considerat testimoni major

de

tota excepci.

No

ns tenim per un escriptor de primera


lo castell

forsa ni molt

menys, per sabem que podem usar

poca diferencia

com

lo

catal,

y coneixent poch molt

alguna de
las

las

principals

Uenguas europeas, aprofitem totas


correspondncia
ptria.

ocasions que se 'us presentan pera poderlas practicar,

sostenint

ah

llur auxili

als

que ab

ella

nos

honran desde fora de nostra


dol pas confessar que
fectes,
la

Mes

hi

ha encara: no 'ns

llengua castellana,

ab

tots sos

de-

y pesar de que no ha pres encara aquell sagell especial que las necessitats y 'I cosmopolitisme dels temps moderns
tian estampat

en

las

que parlan

las

nacions ms cultas,

es

que ms nos encantan y captivan, haventla conreuhada ab gust baix aspecte purament literari. Tampoch

ona de

las

PART PRIMERA. CAP.

V.

nos dol confessar, que

si

no

fos qesti

de dignitat,

la

usariam

molt mes sovint, y sobre tot, ab molt ms carinyo que no la fem servir avuy. Mes, al punt que agafem la ploma y posem en
ella las
la

primeras paraulas, no
la esclavitut

podem
1'

deixar de recordar
la

que es

marca de
si

estigma de

nostra de-

generaci, y
lo

no es per pura necessitat, fem cent bossins


si

paper,

com

volgussim que no
est

'n

queds

ni rastre.
la llengua.

Tot

lo nostre

en

la

meteixa situaci que

Lo primer Borbou va deixarnos com per


llegislaci civil,

caritat la nostra
la trista

que desde llavoras ba viscut en


que captan. Jamay
s'

coa-

dici dels pobres

han dignat

los nostres

dominadors

tenirla present

pera res.

Quan han introduhit


s'

alguna modificaci

la castellana,

ban manat que

apliqus
si li

tamb
de

la catalana,

sens pendres la pena d' averiguar

era no aplicable. Donantse de menys, ab vanits desdeny,


dirigir

ona ullada

al

nostre estat legal, tant atendible

com

lo d" ells

per estar vigent, y cent vegadas ms respetable per


fill

son origen, puig que en general es


d"

no de

las

mercs
1'

un rey, sin de

la

organisaci lliure d' un

poble,

han

anat sempre minant y esmotxant en lleys secundarias, reals

ordres y decrets, circulars de centres directius, y fins en


seutencias d" un
tribunal

suprem, en que no
'Is

hi

entran

ms

elements components que

que representan

lo sentit jur-

dicb de

la

rassa

dominadora. Desde

nostre dret est inmvil y sech

fa mes de dos sigles lo com una mmia. Las institu-

cions, perfectament acomodadas moltas d" ellas al nostre temperament y carcter, no han pogut fer la evoluci que requereixen las novas necessitats que ha creat en ?on moviment la vida moderna, y 's presentan antiquadas y no donan
los fruits
llur

que podrian dar encara. Aixis


s'

los reys,

quan en

absolutisme

atribubian

la potestat llegislativa,

com
1'

las

Corts, fiUas dels ministres, que han vingut substituhir

ab-

solutisme dels reys, fent

com

lo

gos del hortol, ni

s'

haa

AGRAVIS T RECLAMACIONS

99

pres

la

pena de cuidarse de

lo nostre ni

han deixat que nos


si 'Is

ne cuidessim.

;encara graciasl, puig que

escoltem,

uns y altres debem estarlos agrahits de que no 'ns hagin pres lo que conservem, y si alguna vegada nos hem atrevit
fer alguna reclamaci vergonyant tan sols una indicaci,
se 'ns ha respost ab la amenassa de destruhir de cop y volta
lo

poch que

'ns

queda. En

la actualitat est
si

pendent de disseria lo

cussi lo cdich civil, que

arrivs plautejarse,

cp de grcia

la nostra llegislaci especial.

Desde

la

caiguda de Catalunya a principis del sigle passat,


la

per no dir desde molt avaus,


civil es tan

nostra situaci juridica en lo

anmada

irregular,

que hem de conservar

antiquada y que no basta pera algunas de las necessitats del poble catal actual, 'ns hem de resignar
llegislaci

una

que
que

sigui suplantada per un' altra,

ho tan

sols distinta, sin

basada en principis contraris. La gent castellana, per postrada


estigui,

no transigueixab res que


fet lo

s'

oposi sos punts de


la

mira. S" ha
la,

propsit de que las regions de

Pennsu-

siguin las que siguin llurs procedncia y condicions,

han

d' uniicarse

baix sa direcci suprema, y no hi ha medi de

feria
s'

cedir de booas en bons.


fins

Sa tenacitat y tosuderia
enrgi-

aguantaran

que

'ns vegi decidits reivindicar

cament

tot lo nostre.

Intil es,

donchs, que

'1

catalanisme busqui termes mitjos^

pera arrivar un acomodo. Mentres nos mostrem indecisos,


la

gent del centre nos creur dbils, y avansar cada dia


la via fa

ms
ca-

passos en
rcter
la

de

la

absorci.

La degeneraci de son ca'Is

insolent y capritxosa, y la insolncia y


"Is

pritxos sols se deturan davant de qui


nitat

planta cara ab dig-

y enteresa.
la

Hem

de ser decidits y Ilgichs. Si volem

conservar

nostra situaci jurdica especial, precs es

que

reclamem

tot lo

necessari pera conseguirho: y lo necessari

pera assegurar una llegislaci separada, es un cos llegisla-

PART PRIMERA.

CAP.

V.

tiu separat,

ab tribunals tamb separats, y ab autoritat exeencara que sigui comuna, goberni

cutiva que,

separada-

ment

cada

una de

las

regions de dret especial.


lo
la

En aquest
que desadminis-

punt ha de ser intransigent

catalanisme.

Nos reservem

completar
tinarem

la

demostraci en

part d' aquest llibre

las solucions prcticas particularistas.

En

igual situaci

que

la

llengua y lo dret estan

la

traci, lo

gobern y

la justcia.

Pera

la

primera se

'us

conce-

deixen, es veritat, corporacions provincials y locals, per se


le

bon cuidado de

tancarias

dins nn crcol de ferro, que no


lo sentit

las deixa

moure ms que en

que conv

las oligar-

quias deia poltica castellana. La lley fonamental organi-

sadora se diu general pera tota

la naci,

per en realitat

jamay

es res

ms que

la

expressi de

la part d' ella

que est

imposada a
y juridich.
tant se val

las altras,

y respon sempre
es
la

son estat politich


la
's

L" autoritarisme
si
1'

base de

organisaci,

estableix una oligarquia que


s'

digui consercastell

vadora,

com una que

anomeni

lliberal. L' esperit

d" absorci y de predomini, al adoptar lo rgimen falsament

representatiu y parlamentari, no va fer ms que cambiar r absolutisme d' un rey per lo d' uns ministres, y las corpo-

racions administrativas depeudeixen de llur voluntat insolent

y capritxosa. Un ministre,
tarli

auxiliat
ell

en cas necessari per los

tribunals que dependeixen d"

sumisos,

y que, per tant, han d' essuspn y destiluheix las que donan la ms

insignificant mostra no ja d' independncia, sin de dignitat,

is

individuos que las formavan se veuhen encausats y ex-

posats una condempna.

no

's

cregui

pas que en llurs

funcions normals tinguin las corporacions administrativas

ms independncia.

la

V
1'

agent del ministre, gobernador civil


rbitre.

alcalde, es

sempre

La

lley

ha tingut prou cuida-

do en fermarlas molt
aguanta
lo

curtas, y la poca corda

que

"Is

dona,

representant de Madrid.

Quan

lo

gobern cen-

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

tra se

diu

mes

lliberal, las

corporacions provincials y muniaucell

cipals son tan


vigilat

lliures

com un

tancat en una gbia y


si s'

de ms ms per un gat, que est espiant


pera clavarli Jas unglas.

acosta

als ferros

Los agents del gobern nos recordan continuament


tra subjecci.

la

nos-

Ab

pocas excepcions, del mes

alt

al

mes baix
y
fer

son forasters, de rassa y llengua distintas que nosaltres,

posebits quasi sempre del menyspreu sin del odi que tot
lo nostre

inspira

als

que

'ns

dominan. Fins quan volen


'ns aplican

justcia

no logran

feria,

puig que

un

criteri

que
ha

DO

s'

av ab cap de

las nostras
al

condicions.
la

Jamay
al

se

'Is

exigit

que entenguessin
de
1"

menys

nostra llengua y conecontrari:

guessin las nostras costums,

sin al

empleat
si

que es

fill

la

terra

obligan parlar y obrar

com
al

no

ho
que

fs.

Insolents, per regla general, y petulants,

veure

"Is som inferiors en soltura de llenguatje, y que no comprenem moltas vegadas llurs apreciacions y conceptes, ho

atribuheixen superioritat de rassa, y acaban de ferse capritxosos inaguantables.

Lo meteix

poca diferencia

se nota en lo

que se

'n diit

administraci de justcia. Los tribunals no sols estan formats

per forasters, siuo que oficialment iguoran totalment


tre dret.

lo

nos-

Las nostras vidas, bens y honras estan en mans de magistrats y juljes que no coneixen las nostras costums, ni
participan del nostre

modo de

ser, ni estan units


1

ab

lo

pays
de la
la in-

poble per cap Has ms que

purament

artificial

nacionalitat.

La movilitat de

las situacions politicas

seguretat dels carrechs judicials no permeten als que

'Is

de-

sempenyan enfonsar cap arrel en la nostra terra, y passan per r empleo com un cometa pel nostre firmament. Pochs d ells
se prenen la molstia de profundisar las nostras lleys,

que son,
fallan los

DO obstant, completament
en
las universitats

distintas

de

las

que han estudiat


y

practicat en altras regions,

PART PRIMERA. CAP

V.

procesos

com

los pot fallar

un passavolant, que sab que


1'

al
la

cap de pochs mesos pot ser trasladat


Pennsula.

altra

banda de

Lo nostre
favorir lo

dret

especial no

s"

ensenya en cap establiment


1'

dels que dependeixeu del centre. Aquest porta

esperit de
la

predomini castell
de Barcelona
s'

al

extrem de que en
'1

meteixa

universitat

ensenya, no

dret civil catal^

que

es V nich

que

legalment aplicaci las nostras coni

marcas, sin 4 castell, que


cat en las lluytas judicials

com

supletori pot ser invo-

que en

ellas

han de

fallarse. i,Pot

imaginarse res ms absorvent ni ms tirnich?

Mes

tal

absurdo no

's

veu exclusivament en

la

ensenyansa
explicar en
'Is

del dret,

sin en totas las dems, comensant per la que se

dona en
castell
tres
fills

las escolas

de criaturas. Lo mestre
'Is

te d'

encara que

deixebles no
los

1'

entenguin, y

nos-

han de perdre

anys de

la

vida millors pera lo


'1

desenrotllo de las potencias intelectuals.

mestre sigui catal, puig


nir que fer
1"

la lley del

No hi fa res que que mana 1' obliga teque no


si
li

esfors de parlar una llengua

es natu"1

ral, al sol efecte

de

ferse ininteligible:
ell

quan

no se

obli-

gus ferlo, lo que

explicaria ab facilitat, seria clarameni

ents per sos oyents, ab grans ventaljas pera un y altres. La


vanitosa petulncia dels nostres dominadors
s'

ofendria de
fills

que

la

seva llengua hagus de ser ensenyada als nostres

com
nim

un' altra qualsevol de las forasteras,

y suposan que

te-

obligaci de coneixeria avans y lot de haverla aprs.

Y
rassa

encara no para en aix T esperit d' imposici de

la

dominant en
"s

lo referent

escolas.

No
la

li

basta que la

instrucci

dougui en
castellana.

castell,

sin que

educaci ha de

ser

tamb

Las oracions han

de recitarse en

llengua forastera,

'Is

jochs y entreteniments
extichs

han de ser Res hi

pera
fa

'Is

nostres noys
'Is

tan

com

las oracions.

que aquestas no

puguin

sortir

may

del cor, puig

han

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

I03

de xarrotejarlas com los lloros, ni que aquells no Is puguin donar la expansi que fant necessita la infncia. Han tingut la desditxa de nixer en un pays supeditat, y han de sentirne
los

efectes

desde

'Is

primers anys de

la

vida.

jAixis

estaran ja acostumats al jou al arribar homeus!

No hem

passat encara del

comensament de

las

justas

queixas, y ,\qui se atrevir ja negar la llegitimitat del nostre catalanisme? Encara que 's reduhs la protesta, sens fer

cap

reN indicaci, t.quiu jutje


s'

imparcial no fallaria que

la

rab

nos sobra? Per molt que


nisme, jamay se posaria
talunya.

extrems

la

actitut del catalaiuferits

al nivell dels agravis

Ca-

^Se

"n

volen ms probas? Separemnosdel terreno politicbI"

social y entrem en
fos

econmich.

Com

si

'1

nostre positivisme

un

delicte,

no

"s

pensa sin en cercar

lo

modo ms

efics

pera castigarlo. Las manifestacions del nostre travall no

podels

den contar ms que ab que


'ns

llurs

propias forsas. De part

manan, no

cal

que n'esperin ms que entrebanchs y


garantia de estabilitat poltica, y ni
la tranquilitat

vexacions.
tan sols se

No tenen cap
'Is

assegura

y seguretat, que son


los

la

primera necessitat de
los poders pblichs

tot

productor. L' nich medi que usan

pera

comunicarse ab

que travallan,

pot ben dirse que

es lo de ferlos visitar

per famoleuchs in-

vestigadors y repugnants comissionats d' apremis.

Lo que
de

s'

ha

fet

en indstria y arts
en que

tils, s"

ha

fet

pesar

las circunstancias

hem

viscut y seus poder utilisar

quasi cap dels medis ab los quals los Estats previsors aju-

dan

llurs

membres
s"

sostenir la
al

competncia per
airosos.

la

vida y
uostras

sortirne ab victori
contrarietats,

menys

Lluylant ab tantas
las

ha lograt reunir en algunas de


d'

comarcas

la

aglomeraci

elements industrials de que

hem
nos-

partat en lo captol anterior.


tres

Mes, tan bon punt com


estat

los

dominadors

la

han

vista en

de

fer goig,

lluny de

104

PART PRIMERA. CAP.

V.

senlirne orgull,
darli la

li

han posat enveja y

la la

miran ab odi. Res de


perfecci que
li

ma

pera que pugui arrivar a

man-

ca, sin tot lo contrari.

ab

las

La miran com enemiga, y al tractar nacions extranjeras procuran ferli tot lo mal que po'I

den. iNi

dret de queixarnos

nos concedeixen! Basta que


la

sentin la nostra veu pera

que

motejin de veu del egoisme.


la

En aquest
y
esperit
d'

terreno no tenen ni
abstracci,

excusa del seu idealisme


"Is

puig sempre que


la

conv saben

prescindirne.
tractar

No

's

prenen
'Is

molstia d' amagar que al

de

lo

nostre no

guia

ms que

la

malavolensa.

Quan van creure que


Gran Bretanya,
lo

ns' darian

un cop
'Is

fatal tractant

ab

la

gobern captava

vots dels diputats cas-

tellans contra la protecci la nostra indstria, prometentlos

protegir los seus productes agrcols. Tot son afany es deixar-

nos

aislats,

especialment dels que ms units deurian estar ab

nosaltres per historia y per carcter. Als culliters valencians

se

'Is

ofereix protecci ab tal de que combatin

la

que nos

favorix nosaltres.

En aquestas
marca
sigui la

qestions no respectan
fet

cap consideraci per

atendible que sigui. Res los diu lo

de que

la

nostra co-

mes poblada, y que per sobra de brassos no


la terra

pugui viure del cultiu de


la
lliss
al
'Is
'1

exclusivament.

No aprenen

saludable, procurant extndrela altras regions,


contrari.

sin

Inspirantse en las passions y prejudicis


los

que
que

pobres senten contra

que no ho son

tant,

saben

nostre travall

nos dona algunas ventatjas materials,

'Is

fem nosa. No podent igualarnos en aquest punt, volells.

drian que nosaltres nos igualssim ab

Per fortuna nostra, fassin pas lo que


's

lo

que vulguin no conseguirn


d'

proposan. Quan una aglomeraci

elements

de

travall

ha lograt formarse, es quasi impossible disldrela.


hagi de

Caminar ab mes ab menys desembres, per caminar. Lo

que conseguirn

tal

vegada ser que

nostre travall

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

Io5

transformarse, y lluny de fernos un mal, nos faran un be en


definitiva.

Adems,

pel cam

que portan
treure
'Is

las oligarquias

do-

minants, no arrivarn pas

may

aranzels.
tal

La partida
la

de aduanas es una de

las

mes importants y
s'

vegada

ms

sanejada dels presupostos de que

alimentan. La necessitat

la

codicia las obligar ser proteccionistas, fins contra llur

voluntat y pesar de llur malavolensa envers nosaltres.

Mes, precindint de

tals

consideracions, ^pot haberhi motiu


1

ms

fort

y ben fundat pera


's

catalanisme que
las

la

conducta
la

econmica que

nostra regi son diferents de las de moltas allras, y fan inevitablement necessari que las nostras necessitats hagin de ser tamdistintas, lo nich

ve seguint? Si

condicions de

b
d'

procedent fora que

busqus
ui

lo

modo

armonisar

las

diferencias.

^Poden Catalunya

cap altra

regi cambiar lo temperament y carcter de llurs habitants?

tPot aquella millorar sa terra despendres dels brassos que lisobran pera son cultiu, poden las altras aumentar de
sopte
la

poblaci que

Is

manca? Lo

natural, lo convenient,

lo just, fora

que unas y

altras,

convensudas de que estan de-

caigudas y dbils,

procuressin darse mtuament las

mans
al

pera ajudarse. Si las unas los sobran productes de


las allras
los

la terra,

ne sobrsn de

la

indstria,

lo

que convida
la

cambi en benefici de
haguessin considerat

lotas. Si las regions

de

Pennsula se

com germanas, sens voler las unas sobreposarse y dominar las dems, avuy foran totas molt menys pobres que no son, y no tindria rah de ser ni '1 catalanisme ni cap altra manifestaci de protesta.

Podriam omplir centenars de pginas


talanistas. Si entrssim en lo terreno
d'

si

vulgussim sols

indicar los agravis que llegitiman los nostres sentiments ca-

de

la historia,

hauriam

anar vuidant
'n

fet

per

fet tots los

quasi no

trobariam ni

coneixem, y un que no fs un anell de la cadena


d' ella
s'

que

ab que se

'ns
8

ha anat amarrant. Veuriam que tan aviat

ha

I06

PART PRIMERA, CAP.

V.

empleat

la forsa

com

la astcia,

puig que

la rassa

dominant

ha

usat tota classe d' arraas pera combtrens,


1'

riatn

estat

caure.

Ab

lo

explicay de degeneraci y postraci en que se 'ns ba fet llibre de la bistoria obert la m, podem anar
'ns als

demanar comptes
caiguda.

que han sigut

la

primera causa de

la

Tals son los agravis que pot alegar Catalunya, que

llegiti-

man no

ja lo catalanisme sin qualsevol altre sentiment

ms

accentuat y enrgicb. Moltas vegadas, llegint ab fredor y perfecta tranquilitat la memorable Declaraci de independncia que van fer los representants de las Colonias inglesas al

rompre solemnement ab
Units,

la

metrpoli y declararse Estats

hem comparat
las

las

queixas estampadas en aquell docu-

ment solemne ab

que podriam alegar nosaltres, y hem


la nostra
la

hagut de convencerns de que

Declaraci resultaria

molt mes contundent y fundada que


son.

redactada per Jefferla

Ab

tanta rah

com

los

que rompian ab

Gran Breta-

nya, podriam estampar: que, sempre y quan una forma de gobern, sigui la que sigui, va parar destruhir lo fi pera la

que fou
la,

establerta, lo poble te
instituir

'I

dret de cambiarla abolir-

un nou gobern, fundantlo en los principis y organisant sos poders en la forma que 'Is sembli ms prpia

y de

pera proporcionarse

la tranquilitat

la felicitat.

La prudncia,

en
ras

veritat, aconsella

que per motius


cambiar
los

petits

y causas pasatje-

no deuhen
de

los pobles

goberns, quan aquestos

estan establerts desde algun temps: per tamb la experincia


tots los

temps ensenya, que


llur propi

'Is

homens
la

estan

ms

dis-

posats sufrir,

mentres los mals siguin soportables, que no


dret,

pas

fer us

de

destruhint

forma de gollarga

bern que estan acostumats. Per quan una

srie

de

abusos y d' usurpacions ab tendencias un meteix fi, revela en tota sa realitat lo propsit de junyir un poble al jou
d'

un despotisme absolut, aquest poble

'I

dret y fins lo

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

roy

deber de

tirar terra tal

gobern, y de subvenir ab Qovas

garantias sa seguretat en lo pervenir.

Y podriam

estamparho ab tanta rah com


ells,

ells,

millor,
ells

ab molta mes rah que


se queixavan, los

puig

tots los agravis

de qu

hem

de moltssim. Creyem

rebut nosaltres aumentats y agravals que ser interessant fer una lleugera

comparaci entre uns y allres agravis. Los primers capitols que formula la Declaraci americana, se refereixen abusos comesos per la potestat real en la marxa del poder llegislatiu. Si nosaltres nos referssim als temps
passats, trovaram
tas
lo

nostre poder

llegislatiu

atacat

mol-

vegadas

Fins acceptant

ma ayrada y disolt ab completa ilegalitat. com legal lo Decret de Nova Planta, lo

nostre poder llegislatiu debia conservarse. Basta llegir aquet decret funest, pera veure que "s refereix principalment lo
judicial

sobre Corts

y administratiu, y que res, absolutament res prev ni poder llegislatiu: y com que '1 meteix decret
tot lo

prev que en

no previngut en sos
hi

articles s'observin

las Constitucions

que avans

havia

Catalunya, lluny de

destruhir aquell poder, lo confirma. Histricament, donchs,


sols la ilegalitat

mes

irrtant

sencial de

la personalitat d"

pogu prvarnos del atrbut mes un poble.

Si volgussim prescindir de la histora

y referrnos

al

po-

der

llegislatiu

creat

per las Constitucions

contemporneas,

las queixas

graves que

las

que podram formular foran cent vegadas mes de las colonias americanas. Aquestas estavan

agraviadas per abusos extralimitacions de la corona, per la ventat del poder llegislatiu se conservava en sa essncia.

Lo rey manava so^pendre


Cossos

los efectes

de

la lley fins

que ob-

tinguessin son consentiment, que

may

arrvava;

convocava

poch cmodos; Cmaras de representants, y passava algun temps sense ferne elegir de novas. Tot aix que forma la base dels
disolvia

llegislatius en llochs extraordinaris

I08

PART PRIMERA. CAP.

V.

agravis de

la

Declaraci americana, es pecata minuta

comla

parat ab lo que passa en lo nostre pays.


situaci

Basta recordar

que hem

pintat en lo captol primer.

Lo sistema

re-

presentatiu est convertit en una farsa grotesca.

Entra luego
rits

la

Declaraci

americana en los agravis infefet als jufjes,

en lo terreno judicial y administratiu. Ha


al

diu referinlse sempre


luntat,

poder

real,

dependents de sa voaixis

disposant sa manera d' aqueixos empleos,

com de Ha
ris

y havers. creat una muni d' empleos


llurs dotacions

fins als

nostres temps

desconeguts, y ha enviat aquest pays aixams de funciona-

pera oprimir

al

nostre poble y devorar sa substncia.


entre
nosaltres en temps de pau exercits

Ha mantingut
Ha
y

permanents sens consentiment dels nostres llegisladors.


intentat fer al soldat independent

de

la autoritat civil

fins superior ella.

D' aquestas queixas no hauriam de modificarne ni una


tra, sin fs

lle-

pera donarhi tochs mes foscos y accentuats. Las


al

hem

traduhit

peu de

la

lletra

y resultan com

si

fossin

originals nostras.

Entra luego

la

Declaraci formular los agravis rebuts

del poder real en

combinaci ab
'Is

lo

Parlament, qual juridiclos.

ci sobre las Colonias nega, y

captols principals son

segents:

Que havian pretengut


Pera inundar
Pera protegir
als lo

Uegislar:

los quartels

de numerosos cossos d' exercit.

soldats
"s

y gent

d'

armas ab procedi-

ments
sin

irrisoris

en

que

refereix assessinats que hagues-

coms en habitants

d' aquells Estats.


lo

Pera interceptar y destruhir


parts del

nostre omers ab totas las

mn.
lo nostre

Pera imposarnos tributs sens

consentiment.

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

OQ

(vPera privarnos ea molts casos de la ioslituci y ventatjas

del judici per jurats.

Pera transportar ciutadans V


processarlos
all

altra part dels

mars, y

per delictes suposats.


las nostras

Pera derogar

Cartas,

abolir las nostras


las

mes

preciosas lleys, y destruhir fundamentalment nostres goberns.

formas dels

Pera suspendre

las nostras

piopias Assambleas, y decla-

rarse ells meteixos revestits del poder de dictar lleys obligatorias pera las Colonias,

en
fa

tots los casos


la

y circunstancias.
d" agravis

Ab

las variacions

que

necessarias

diferencia de temps,

lloch y condicions, aquesta part de la

llista

po-

dria servirnos tamb perfectament.


captols de la Declaraci americana

Sols los quatre darrers


d" aplicaci al

no serian

nostre estat actual, puig que


la

's

refereixen
la

la

conducta de

Gran Bretanya desprs de declarada


'I

guerra entre son

poder y
pera
gions de

de

las
s'

que eran sas Colonias. Afortunadament


la

tots,

no

ha quebrantat

pau material entre


actuals ni

las
's

re-

la

Pennsula, y en los

moments

de-

vastan los nostres mars,


se 'ns

ni se 'ns
's

saquejan las costas, ni

creman

las ciutats, ni
tals

degolla als nostres conciuda-

dans, usant pera


trangers.
fets

objectes exrcits de mercenaris ex-

No

s'

obliga,

tampoch,

als nostres

conciutadans

presoners en los mars, fer armas contra llur ptria;

convertirse en bulxins de llurs amich y germans, caure, en cas contrari, vctimas dels cops de llurs propis germans

y amichs,

ni s'

han fomentat entre nosaltres excicions do-

mslicas. Avans d" estar en guerra oberta, las Colonias

americanas tenian motius de queixa suficients pera basarhi


llur resoluci

de emanciparse, y

tots
la

aquells motius, agra-

bats encara, trobariam nosaltres en

nostra situaci actual,

sens necesitat de recorre

als agravis histri:hs.


al

Podram, donchs, exposar y declarar

mn

enter.

PART PRIMERA CAP.

V.

eom
la

feren los americans, la


'1

llista

copiada de llurs agravis, ea

seguretat de que

mn

enter trobaria llegitima la nostra


la

Declaraci,

com
la

rompre ab

justa y santa va Irovar Gran Bretanya. Tant mes

de

las

Colonias

al

llegitima la trobaria,,

en quant nosaltres podriam afegirhi una pila de capitol*

que no degueren formular


Units baix
valia tant

los

fundadors dels Estats Units.

Entre mollssimas allras cosas, podriam afegir nosaltres:


la

base de

la igualtat perfecta

ab un poble que
nosaltres,

com
d'

nosaltres, per no

ms que

y funcons-

dada

la

uni en lo consentiment lliure y

la utilitat recproca,,

per forsa

armas unas vegadas y copia


la

d" insidiosa

tncia sempre:

Se

'ns

ha pres

nostra llengua, obligantnos en tots los

actes de trascendencia usarne un' altra

que no

s'

av ab

lo

nostre temperament y carcter.

Se
das
al

'ns

han pres

las nostras

Ueys, perfectament acpmodatot lo referent

nostre

modo de

ser,

en

materias

po-

liticas,

penals, mercantils, procediments y allras y altras, y desprs d' habrsens minat per sa base lo
admiuistrativas,
lo

poqussim que conservavam, sigui


saci de la
familia

referent la organi-

y regulaci de la propietat, se 'us amenassa encara contnuament ab sa destrucci completa, y ab


subjectarnos una llegislaci que
traris als
's

basa en principis cony vida.

que davan
ha pres
la

la nostra robustes

Se
sobre

'ns

nostra historia, obligatnos considerar


la

oficialment
la

com

prpia

de unas regions que no tenian

nostra cap predomini.

S' ha procurat enlluhernarnos ab ventatjas del ordre material,

pera fernos olvidar completament los interesos morals,


se 'ns

y un cop

ha considerat prou distrets y axafats, se


aquellas ventatjas,
contrariant
lo

disposan arrancarnos

nostre comers y destruhint las nostras industrias.

Se

'ns

ha apariat sistemticament de

la

direcci dels

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

negocis pblichs que interessau


regioDS espanyolas, privant aixis
sitivista
al

la

agregaci

de totas

las

conjunt del element potots,

que devia temperar en b de

V idealista domi-

nant.

Se

'ns tracta

com

pays conquistat, enviatnos agents del

poder central que


ilcits,

'ns
la

explotan per tols los medis,

lcits

y encarregant

decisi de las uoslras qestions

do-

msticas jutjes forasters, que ni tenen cap arrel en lo pays,


ni

coneixen

lo nostre dret especial.^)

Per

tots los

medis

dits y

molts altres que fora llarch con-

densar, empleats ab constant tenacitat durant un llarch perode histrich, no sols


s'

ha rebaixat
al

lo

nostre

carcter,

sin que se V ha desnaturalisat fins

extrem de que no se
de
organisa-

veu cap esperansa de millora sin en una cnmoci tan


forta,

que

fassi

trontollar fins los fonaments

la

ci nacional

que estem subjectes.


relaci d" agravis,

desprs d' aquesta

podriam tornar

copiar la Declaraci americana, y acabar dihent:

Cada vegada que ha pujat un grau


manat
justcia

la

opressi,

hem de-

de

la

manera mes humil. Las nostras repetidas

peticions no han tingut^Ura resposta que repetits|insults.

Un

prncep qual carcter esta marcat ab

tots los actes

que qua-

lQcan un tyr, es inepte pera dirigir un poble lliure.

No hem
ci

faltat

nostres germans.

jamay las consideracions degudas als En distintas ocasions hem cridat llur aten-

envers las tentativas que feyan llurs Cmaras pera ex-

tendre sobre nosoltres una jurisdicci ijuslificable.


recordat llur memria las
circunstancias

Hem
nostra

de

la

d'

Hem apellat llurs naturals justcia y grandesa nima, y per los llassos de la sanch que "ns lligan, los hem conjurat pera que desaprobessin aquellas usurpacions.
uni (I).
(ij

Lo

tetx americ diu:

o/our emigration and

settlement here.

PART PRIMERA. CAP.

V.

que havian de portarnos inevilablement rompre nostras relacions y comers mtuo. Ells lamb han sigut ssorts la
veu de
la juslicia

lant, cedir

y de la consanguineilat. Devem, per lo y consentir en la necesilat que 'ns imposa la se'Is

paraci, y considerarlos, al igual que

dems pobles, eneLo document


tot lo

raichs en la guerra y sls amidis en la pau. (1)

Mes no volem
civilisat

seguir en aquest terreno.


d'

americ es una declaraci


ha reconegut

independncia que

mn

com
la

suficientment fonamentat, y no-

saltres

no aspirem
los

independncia.

Per molts y grossos

que siguin

ms degenerats que nos vejem per culpa en gran part d' altres, no hi ha avuy Catalunya qui sigui reflexivament separatista, ni ho serem sin
agravis rebuts; per
al darrer

extrem. La lluyta constant sostinguda entre


'1

la

vo-

luntat

temperament es bona proba de que no


aqueslas afirmacions.
si,

'ns

equi-

voquem

al fer

Lo catalanisme regiouniformadora que nos

nalista aspira,

rompre

la unitat

ofega, per ab igual forsa desitja la uni que ha de darnos


salut y fortalesa.

Volem viure no amarrats y


dems regions de
la

lligats,

per

si

enllassats ab las

Tals son, y no altras, las aspiracions y desitjs que procurar convertir


Pennsula.

en

realitats lo catalanisme

regionalista,

si

arriva arrelar y

ferse vigors.

La separaci de
nir

la nostra regi d' la

Espanya
la

sls podria te-

dos objectes:

independncia,
I'

uni ab un' altra

naci, y ni la una soluci ni

altra

podrian convenir Cata-

lunya. Las nacions pelitas sls poden conservar llur inde-

pendncia en condicions especialissimas. La nica que

la t

ben assegurada
(I)

Europa es

la

Confederaci suissa, per

document americ, los haThe unanimous Declaration ofthe thirteen united States of America, feta per lo Congrs, en
Tots
los trossos transcrits del clebre
la

vem

traduhit literalment de

edici oficial de

4 Juliol de 1776.

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

Il3

coDstituhir

enlre mitj de quatre


'is

de

las

grans potencias ua

espay neutral, que

evita

molts

fregaments y motius de
1'

complicacions. Si Espanya fos avuy una naci forta que po-

gus fer sombra Fransa,

tal

vegada

una y

la altra los

convindria crear una faixa neutral, que

Is fes lo

meteix ser-

vey que
sici

fa

Suissa las nacions vehinas, y en aquesta supo-

podria Catalunya aspirar una independncia,

tindria sa millor garantia en la gelosia


sos. Essent

que mtua de dos podero-

Espanya dbil com


lo cas

es,

y debent encara quedarho

molt ms en

suposat de que se separs d' ella Catalu-

nya y
las

tota la faixa dels Pirineus,

no existeixen pera nosaltres

condicions especialissimas que/s necessitarian pera garancreats

lirnos la independncia. Per altra part, los interessos

durant los sigles transcorreguts d' ens de

la uni; los

prece-

dents que quan aquesta va realisarse ja existian; lo comers

ab

las

Colonias espanyolas consumidoras de molts dels nos-

tres productes; lo

coneixement de

la

llengua castellana, ge-

ueralisat

entre

nosaltres, y

que durant molt temps no pola

driam suplir per cap

altra;

exuberncia de

la

nostra

producci industrial y manufacturera, qual mercat natural y quasi nich son las regions agricolas de la Pennsula, y cent
altres llassos

que

'ns lligan la nacionalitat

de que formem

part, serian altres tants obstacles la nostra independncia.

La naturalesa
no est en
lesa,

'ns

ha

situat la part d'

lo nostre

poder

lo corretjir la

ens dels Pirineus, y obra de la natura-

per molt que hagi resultat en nostre perjudici.

La separaci de Catalunya pera entrar


una naci que no
fos possible,

formar part de

sigui

Espanya, es absurda y, encara que

no

'ns convindria gens.

No llindem ms que ab
atendible pera una

Fransa y,

cap inters moral

ni material

uni, nos lliga ab los nostres

vehins.

Lo carcter que entre

aquestos predomina es tan


lo castell,

diferent y oposat al nostre


forts

com

y com que son avuy ms

que

'Is

que ara nos

114

PART PRIMERA.

CAP.

V.

manao,
pleta. sonalitat

la

subjecci que se "ns condemnaria fora

ms comla

Los catalans del Rossell han perdut molt mes


que
'Is

per-

de

la

banda

d'

ens dels Pirineus, y llur

exemple no pot pas tentarnos. Lo temperament francs,

menys idealista que castell, es tan absorvent intolerant com aquest, y avuy per avuy molt ms exigent, puig conser"1

va encara
naci del
la

la il-lusi

de que

la

Fransa es

mn

civilisat.

La

necessitat

la primera y nica deia resistncia contra


trist

absorci castellana va portarnos en un

periodo de la

nostra historia posarnos baix la protecci del rey de Fransa; reconeixentlo

com sober de Catalunya. Lo seu domini


molt anormals, per aixs
surtit

fou curtssim y en circunstancias

tot, ja

pogurem veure que haviam

del foch pera

caure en las brasas.


arrivat

Uavoras

la

naci francesa no havia

encara

la

unificaci

que havia de pesar luego daregionalista

munt
cap

d' elta.

Lo catalanisme
la

no pot

desitjar per
la

islil la

uni ab

Fransa, que es avuy la terra de

con-

centraci, del uniformisme y de la exageraci de la autoritat

del Estat, y ho porta fins al delirant extrem de


li

no deixar-

veure,

que

la

malaltissa
"1

debilitat

quals primers efectes

han
es

sigut ferli perdre


la

lloch

preeminent que ocupava, no


la falta d' iniciativas

ms que

conseqncia de

particufa

lars, sacrificadas al

somni igualatari que avuy encara


altres dels revolucionaris

des-

variejar als blauchs y als roigs, hereus los uns dels reys
hi

que

van perdre

cap, y
la

'Is

que vol-

gueren imposarse
Consti, donchs,

humanitat en ps canonadas.
al

que

comparar

las

queixas que pot pre-

sentar Catalunya pels agravis rebuts de sos dominadors^ab


lo

document monumental de
'n

la

independncia americana,

no

volem treure
si,

totas las

conseqencias que podriam. Vonostre catalanisme regionalista te


al

lem,

que

's

vegi,
si
's

que

'1

tanta rah,

que

detura eu un punt que no arriva


falta

se-

paratisme, no es per

de dret, sin perqu no creu con-

venient exercitarlo.

AGRAVIS y RECLAMACIONS

Il5

Y
son

al

obrar aixis, las rahos de convenincia indicadas no

las

que ms nos mouhen, sin que

"n

tenim

d" allras

d' ordre

ms

elevat.

Lo nos're catalanisme

regionalista, adefilla

ms
d'

d'

un sentiment, es en nosaltres una convicci,

un sistema general de ideas y de principis. Som catalanislas perqu creyem en lo particularisme y en la llibertat
que
n' es la

ms hermosa conseqncia.
la

Al queixarnos y protestar de no "ns mou la mesquina enveja

subjecci en que se 'os t,

als

que suran,

ni

aspirem
aixis pera

cambiar
nosaltres

los respectius papers.

Volem

la llibertat

com pera
fer

los nostres adversaris,

y encara que las

circunstancias nos portessin poder pendre la revenja,

no

voldriam

ab

ells lo

que

ells

han

fet

ab nosaltres. Profeprincipis

ssem

lo

particularisme per sistema, y

som per

ex-

pansius y generosos. Las teorias en que 'ns apoyem son de tracendencia general, y de llur aplicaci pot esperarsen

un cambi venlaljs en

la

orgauisaci de las societats.

No creyem
que

en

la

uniformitat,

que

sols

pot nixer de la

imposici y de

la tirania,

y ho esperem

tot

de

la

llibertat,

es la consagraci de las varietats.


la

Lo nostre

ideal es la

uni y

bona amistat entre


y de totas

tots los

individuos dintre de una

collectivitat,

las collectivitats dintre

de

las

grans

no pera aislarnos y tancarnos dins murallas de sospitas y envejas, sin pera utilisarla agrupant lo major nmero possible d' homens y pobles pera
agregacions.
la llibertat,

Volem

los grans

fins

del avens y de la perfecci.

llegenda, separem pera unir.

Com la antigua Com ms amidis ms clars,


clars

diu un adagi de
tots los

la terra.

Volem, donchs, anar molt


al

ab

que tenen interessos comuns ab nosaltres,

objecte

de poder ser ben amichs.


Per sa
elasticitat, lo

sistema particularisla es lo que

ms

pot contribuhir

la realisaci

de

las

tendencias que enno-

bleixen

la civilisaci

dels nostres

temps. La uni lliure y

Il6

PART PRiMERA. CAP.

V.

expontnea pot tenir graus mes menys


siguin los interessos

estrets,

segons quins

comuns

las

agrupacions collectivitats

que

s'

uneixen. Las que tenen comunitat d' historia, de ten-

deacias,

d llengua, de necesitats,
ab

d' aspiracions,

de dret,

elc, etc, constituheixen regions,

que

s'

enllassan luego

menys estretament ab
interessos comuns,
poltica.

altras,

las

quals tenen tamb alguns


nacionalitat societat

formant ab

ellas

Las dislintas nacionalitats senten adems necessitats


altras

comunas ab

que

"s

troban en estat similar de cultura,

y pera satisferlas ab ventatja de totas, poden tamb unirse, per menys estretament que las regions d^ un meteix Estat,

lintas

y sens arrivar formar societat permanent poltica. Las disrassashumanas, en quant han sortit del estat salvatje de barbarisme, tenen sens dupte interessos generals
los satisfarn millor
si s"

totas,

associan,

lligantse sols molt dbil-

ment. Lo sistema particularista, donchs, es V nich que pot


arrivar agermanar la humanitat y enllassar totas las na-

cions y rassas de

la terra.

Lo nostre sistema
la regi lo

es complet

y no desmenteix
's

sa basse

fonamental en cap dels graus en que


Has
d'

manifesta.

Dius de

uni es

la llibertat

individual y corporati-

va, que

's

traduheix en un sistema de gobern verdaderament

representatiu dels interessos variats que en

son interior tela

nen
la

vida.

En

la

regi

"s

veu

la unitat, filla

de

uni, no de

imposici. Las distintas regions que poden formar un Estat


ell se

nacional, se federan confederan, y en

veu

la

unitat

no en
Las

tot,

siuo

sls en los

comuns

interessos permanents.

distintas

nacionalitats fan lligas, y

expontaneament se
conviagudas

subjectan reglas de 'dret internacional sancionadas d' una

manera
mitan
la

efectiva y eQcs, y aquestas reglas

li-

soberana de totas y de cada una. Las diversas ra-

ssas lligas de nacions tractan entre ellas, y


realisaci dels grans

convenen en

la

projectes d' inters

hum. Los

distints

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

II7

graus de obligacions contretas prenen los noms de lleys,


constitucions, concordats, tractats aliansas, segons sigui la

extenci que
tenir
lo

"s

dongui

llurs

preceptes, per tots han de


Is

carcter

obligatori

que

dona

la

expontaneitat

dels contractants al limitar llur llibertat natural.

Mes no volem avansar


la

ideas qual explanaci correspon

part segona d' aquest llibre. Al objecte del present capitol


la

basta haber indicat quina es

naturalesa del nostre catalatota

nisme regionalista, apartant

d" ell

sospita de

mesqui-

nesa y de petitesa de miras. Al defensar los nostres drets y cercar reparaci als agravis de que podem queixarnos,

no ns volem tancar dins

d"

un encongiment impropi dels


al

temps expansius en que vivim. Volem,

contrari, fomentar

y afavorir aquesta expansi, de la qual no sols som partidaris, sin que 'ns sentiriam orgullosos de poder contribuhirbi
en
la

mida de

las nostras escassas forsas.

Arrivats aquest punt,

podem

ja reasumir los motius del

nostre catalanisme regionalista.


part,
est

La naci de que formem


li

en general tan decaiguda y postrada, que no


fatal desenrotllo

queda quasi res per perdre. Lo


ria

de

la histo-

ha
lo

fet d" ella

una agrupaci caduca, sens haver passat


la virilitat.

per

periodo de

Tot ho

hem

probat dins del

unitarisme, y res nos ha donat cap millora.

Los carcters dels dos pobles grupos principals en que se


divideixen los habitants de
la

Pennsula,

estan igualment

degenerats y decaiguis. La rassa que ha sigut y segueix sent


la

predominant, es impotent pera realsar


fins ara, est

la

naci.

L' altra

rassa, supeditada y subjecta

adems de degehan sigut emtot

nerada, desnaturalisada. Molts dels defectes que mostra no


son propis de son temperament, sin que
peltats.
lo posts
li

Pera regenerarse, ha de comeusar desfentse de

que

li

ha

sigut

encomanat. D" aqu ve que

"1

pri-

mer mvil

del nostre

catalanisme sigui V afany de rege-

Il8

PART PRIMERA.

CAP
hem

V.

nerarnos. Desde

'1

moment que

'ns

despertat, no

podem

resignamos

al

paper passiu que se

'ns

ha obligat repre-

sentar fins ara.

Hem

dit

que

I'

afany de regenerarnos es lo primer mvil


s'

del nostre catalanisme, y ho repetim pera que


la atenci. Per

hi

fixi

be

que sentim aqueix afany,


sigut tan crusos
las
la

al

examinar

lo ca-

rcter catal
fectes,

hem

en

la

exhibici dels de-

y no hem extremat

alabansas las bons qualinostra degeneraci es


la falta

tats. Si la

causa principal de

d' expontaneitat en lo desenrotllo del nostre poble, subjecte

supeditat un altre de temperament oposat, al punt

me-

teix

que recobrs

la

personalitat

se

trobaria en condicions

de entrar en millora. No 's notarian tal vegada grans efectes de moment. Tal vegada, al principi no sabriam avenirnos
murens sens caminadors, y fins fariam alguns disbarats tonlerias. Lo qui surt de tutela necessita algun temps pera acostumarse las responsabilitats y obligacions que sa nova
situaci
li

imposa. Mes, de poch en poch nos hi aniriam

acostumant, y mida que anssim perdent los defectes


peltats, milloraria lo nostre carcter.

em-

Lo nostre passat respon


personalitat

del pervenir, y

si

avans de perdre

la

vam saber

crear institucions y fer Ileys que sn eloqent testimoni del

bon

sentit del nostre poble; si

sapigurem arreglarnos dintre

de casa de tan bona manera, que ocupavam un lloch bonrosissim en lo concert dels pobles

ms

civilisats, es

segur que

recobrada
fitosa.

la

personalitat,

toruariam fer alguna cosa pro-

Quan una

naci, en general, una regi, en particular, se


la actual d'

troban en situaci tan dolenta com

Espanya y de

Catalunya, sols una saccejada que remogui tots los elements

que
aix

las constituheixen, pt ser lo principi


lo

de

la millora. jPer

catalanisme regionalista se proposa cambiar fins


la

la

base de

organisaci del Estat, reconstituhintlo baix prin-

AGRAVIS Y RECLAMACIONS

Ig

cipis
vit

no

sols distints sin oposats als

que

fins ara
la

li

han ser-

de guia. La varietat ha de substituhir

uniformitat; la

llibertat al autoritarisme.

Lo que ment
mitj es

lius

ara

s"

ha

fet

en

lo

cam del nostre Renaixe-

proba de

la

bondat dels nostres principis. Entre


intellectual en

del

decahiment moral
literarias
'1

que vivim,

las

produccions

en catal son raigs de llum que 'ns

diuhen que

pervenir no ser tan fosch


s'

com temem,

si i

Renaixement
rari

estn altres terrenos. Al entrar en

lo lite-

ha produhit un moviment veritablement regenerador,

despertantnos del ensopiment en que viviam, y permetentnos peudre lloch en lo concert dels pobles que cullivan las
arts bellas:
si

logra entrar en lo pollich social actiu, inlula

hir sens dupte en

millor

marxa de

la

cosa pblica.
sls lo desitj

Al voler pendre part en aquesta nos

mou no

de que

'1

nostre temperament positivista y analitich arribi


lo

armonisar ab

que

fins ara.'ns

ha portat cap

las

abs-

traccions idealistas, siuo tamb lo dret perfecte que tenim


fer sentir la nostra influencia.

Vam

entrar en la uni nacional

baix

la

base de

la

igualtat,

y no fem

ms que reclamar
'Is

lo

cumplimeut de

lo paclat.

Los agravis que hem rebut constantment y


tan amenassant encara, sou la Uegitimaci

que

'ns es-

mes completa del


naturalesa que
'ns

nostre catalanisme. Sn aqueixos de


autorisarian fins proclamar
la

tal

separaci.

Mes oo volem pas


'Is

anar tan

all

mentres no se
"1

'ns posi

en situaci de no tenir
nos-

altra sortida. Ni

nostre inters nos ho aconsella, ni

tres principis ideals nos

ho permeten.
de
los

Si algun dia la

pura

necessitat

nos obligus pensar en


"1

tal

extrem,

la

tristesa

'I

dolor ompliria

pit

tots

catalans reflexius.

Lo

nostre ideal es que Catalunya visqui agermanada ab totas


las

dems regions de

la

Pennsula.

Lo catalanisme regiona-

PART PRIMERA. CAP.

V.

lista

no aspira ms que rompre

las lligaduras

de

la

unifor-

mitat, substituhintlas per los Uassos de la uni.

Tals son los


gionalista
los

principals motius del nostre catalanisme re-

com

sentiment.

En

loscapitols prxims exposarem

fonaments cientifichs de

las nostras

conviccions particu-

laristas.

PART SEGONA

FONAMENTS CIENTIFICHS DEL PARIfCLARISME.

CAPTOL

GENERALITATS.

indicacions preliminars. Catalanisme, regionalisme, particu'arisme. Essncia ael particularisme. Es un sistema positiu y prctich. Classificacions del Estat. La llibertat es medi 3- fi social. Necessitat de la llujta enire varietats, Observacions en 1' ordre materiil y en lo politich social Missi y fins del Estat agrupaci poltica, en sa vida exterior interior. Regulaci de la lluyta entre varietats. Armonisaci d' elements contradictoris.

Avans

d' entrar

en

la

matria prpia de aquesta segona

part no estaran de sobras algunas indicacions.

No

'ns

proposem escriure un estudi complet sobre


La matria
es tan

"I

par-

abundant y ha sigut fins ara tan poch tractada, que per mica que deixssim corre la
ticularisme.

ploma, traspassariam

los limits

nostre objecte es molt


<ieixar demostrat,

que "ns havem imposat. Lo ms modest, puig no passa de voler


"1

que

particularisme no es una aspiraci


cientifich,

purament emprica, sin un sistema perfectament

que

conforma ms que cap


's

alire

ab

los principis

y punts

de mira que

tenen avuy per ms avansats y civilisadors.


lo nostre

Pera conseguir

propsit nos bastar exposar alguns

dels fonaments del sistema.

Dedicat aquest llibre no als que fan professi de sabis,


sin
la

generalitat del pblich, tant

com procurarem que

las

nostras apreciacions siguin rigurosameut cienlilicas, fugirem

124

PART SEGONA.

CAP.

I.

forma tcnica, y usarem un llenguatje tan clar y nalura com nos sigui possible. Lo catalanisme ha anat guanyant los

de

la

cors de una bona part dels nostres compatricis, y, trovant ja


estrets los lmits literaris

y artistichs, vol entrar enloterreno

politich

social.

Pera avansar ab seguretat en quest cami,


las intelligencias.

ha de conquistarse

Lo sentiment
Si

se refor-

sar ab la convicci.
la

produhir convicci va encaminada

part del nostre llibre que

comensem.

en

ella hi

troban

los nostres

compatricis algunas rahons que fortifiquin llur


la

sentiment y puguin servirlos d' arma, que en


sia los ajudi portar lo

controvr-

convenciment
s'

als

que encara negan

duplan, los nostres propsits

hauran ms que cumplert.


tot

Y
hem nom

entrant ja en

matria,

avans que

diguem perqu
de donar
conviccions,

adoptat
al

la

paraula particularisme,
's

al tractar

sistema en que
lo sentit

basan

las

nostras

precisem

y amplitut que t aqueixa paraula. Las terminacions en isme, isla, etc, indican la idea de
carinyo y'preferencia per
afejeixen.
la

afici,

que expressa
la

la

paraula

que

s'

Aixis,

donchs, de

meteixa manera que

catalanisme

vol dir afici, carinyo, preferncia lo catal,,

regionalisme

suposa iguals sentiments simplichs lo


la

regional en general,
dir
afici,

paraula composta, particularisme, vol


es

carinyo,
las

preferncia tot lo que

particular.

Notis

com

tres paraulas
si

que acabem
dantli

d' analisar

enclou-

hen

la

meteixa idea,

be que

diferent

extensi.

Lo
un

catalanista esparticularista, per reduheix lo seu

particula-

risme

la

nostra regi

sola:

lo

regionalista

professa

y no pot deixar de ser tamb catalanista, puig que qui vol lo ms, vol lo menys: lo particularista eleva sas preferencias y aficions la categoria de
particularisme mes
general,
sistema, y al ser igualment regionalista, y, per conseqncia,
catalanista,

no

fa

ms que

aplicar casos

concrets un ordre-

general de ideas.

GENERALITATS

125.

Anem
iarista.

aclarar

ms encara

aqiieslas definicions.

Lo qui

s merament

catalanista, pot

no ser regionalista

ni particula

Impulsat per motius referents exclusivament

nostra regi;

motius que poden ser histrichs, geogrficlis,


la

tnografichs etc, etc, pot desitjar

autonomia de Catalula

nya sens aspirar

la

de

las

dems regions de
que
's

Pennsula,
la

fins voler

que

la

organisaci

dongus
la

nostra

regi autnoma, fos, no parlicularista, sin

que naix del


meteixos

istema oposat. Lo regionalista no pot deixar de reconixer


totas las regions
<lrets

que tinguin personalitat prpia

los

que reclama pera Catalunya, per pot tamb no aspi-

rar a una organisaci parlicularista dintre de cada regi.

Lo

qui adems profesa


nixer totas

lo

particularisme,

no sols ha de reco-

las regions

que

's

trobin en las circunstancias

dilas, los meteixos drets

que Catalunya, sin que ha de ass'

pirar que cada una d' ellas

organisi

de conformitat ab
lo

V ordre general de ideas que conslituheix


larista.

sistema particu-

Com

ordre general

d' ideas, aquest sistema

ha de

tenir aplicaci totas las manifestacions de la activitat, aixis

dels

individuos,

com de

las

agrupacions y collectivitats

<jue forman.

De aqueslas
nalista

lleugeras indicacions se 'n desprn, que


ser perfectament llegtim,

'I

ca-

talanisme, pera

ha de ser regio-

neral de ideas y no manifestantse exclusivista, los

y particularista. Basantse en un sistema ordre gettols en


sas reclamacions son respectables y

que apoya
de ser

mereixedors

atesos.

Lo catalanisme

particularista

no es una reivinI'

dicaci que, pesar de tota sa justcia, degui tmer

acu-

saci de interessada y mesquina. Es tol lo contrari: es una

aspiraci eminentment generosa y que s' apoya en las conclusions cienlficas mes avansadas y civilisadoras.

Lo sistema

parlicularista

no es en

sa essncia

ms que

lo

reconeixement de

la varietat y,

com conseqncia

llgica, la

126

PART SEGONA. CAP

I.

consagraci de

la

llibertat.

No

's

concebeix

la

llibertat

eu

acci scDs que dongui per resultat efectes distints en cada


ser lliure. Si
Is

efectes

resultan
Is

iguals en sers

distints, es

per pura coincidncia: es que


sigut los meteixos,

mvils de

la

resoluci han

que mvils variats han produhit una

resultant idntica. Per notis b,

que

fins

en aquestos casos

de coincidncia, lo ser agent


taneitat:

s'

ha resolt ab perfecta expon-

en

la

resoluci no hi ha influhit cap mvil d"

im-

posici directa,

y no

es

sistemtica, puig
la varietat.

un nou acte exLa


unitat

pontani del ser agent restableix

siste-

mtica

no

"s

concebeix sens imposici. Fins quan distints


voluntats;

sers lliures hi arrivan per acte expontani de llurs

quan armonisan

llurs

distints interessos en benefici

mtuo,

no ho cousegueixen seus imposici. Tot contracte entre ser


lliures

suposa limitaci
puig
la

de

la

llibertat

de cada un dels

cantractauts,

limitaci

no deixa de serho per ms


la

que
L'
lat

sigui voluntria eu los

que se

imposan.
ais-

home

es

un ser naturalment sociable. L" individuo


la terra.
la

no pot cumplir sa misi en

La naturalesa ha sela lli-

parat los sexos, de manera que ni


sarse per

reproducci pot reali-

un individuo

sol.

No

concebeix, donchs,

bertat absoluta.

La

llibertat

eu exercici se converteix en dret

pera
latiu.

1'

home en
facultat
la facultat

societat,

La

y no hi ha dret sens deber correde obrar de cada hu acaba all ahont cosemblant
d'

mensa
de
la

un

altre.

La

lley

ms general

naturalesa es la de compensaci.
es sens dupte la llibertat, se
la

hum, que
cessitat

Lo major b del ser compensa ab la ne-

de

limitaci;

1"

exercici

del dret es impossible

sens lo reconeixement del deber. Quan una societat

humana
ter-

arriva pendre la forma d" Estat, unint un poble y un


ritori,

y creant una entitat

representativa del inters


la

com

als associats,

cada un

d"

aquestos aumenta

garantia de sa

llibertat

y de sos drets, per no ho consegueix sin cambi

GENERALITATS

127

de subjectarse lantas limitacions com son


s'

los debers

que
col-

imposa. Lo conflicte entre

l'

inters

individual

"1

iectiu naix

temas que
los

s'

del fet necessari de la associaci, y tots los sishan ideat no tenen altre objecte que armonisar

dos interessos contradictoris.

Sens anar ms endavant, podem ja treure de lo exposat ona conseqncia trascendental. Si la llibertat es lo major

b del home; s las limitacions que la societat li imposa no deuhen tenir altre objecte que fer possible 1' exercici de
la

llibertat

y de cada hu, es innegable que es preferible aquell sistema que ms favoreixi la llibertat y reduheixi
tots

de

ms
tas

las limitacions.

Lo particularisme no reconeix

d' aqueslo tant,

sin las estrictament necessarias,


als

y porta, per

grans ventatjas

sistemas oposats.

A
s'

la senzilla

enunciaci d" aquesta tendncia queda cali-

ficat lo

particularisme
ni

com

imagina un home

sistema positiu y prciich. No una societat ideals, sin que arrenca

dels fets tals


luts,

com

se manifestan.

No

aspira objectius abso-

's

reduheix

la relativitat,

que es condici precisa


la

de

tot lo

hum. Aplicant sos principis


ni la
ni la

organisaci so-

cial,

no pretn arrivar

sos

membres

independncia de cada un de omnipotenciadela autoritat col-lectiva.

qualitats bons y dolende virtuts y vicis; sap que Is conjunts de sers participan de las condicions dolentas y bons dels components, y las pren totas en consideraci, las contrabalanceja, y procura aproitarlas, G y efecte d' obtenir, no la perfecci absoluta, sin la major suma de benestar possible en los temps y circunstancias dels pobles que s' aplica. Positiu
tas,

Sap que cada ser es una barreja de

prciich lo

positivisme, no tem

las

varietats,

sin que, al

contrari, las Uegitima y fomenta, puig t la seguretat

de que

son signe de vida y font de progrs y de millora, y tot son afany se reduheix armonisarlas y ulilisar los productes de
la

competncia.

128

PART SEGONA.

CAP.
s'

I.

De
que,

totas las clasificacions

que

han imaginat pera

distin-

gir los Estats segons llur

organisaci, la
los

ms

positiva es la

marcant dos extrems,

declara impracticables, y

afirma que tota societat organisada ha de trovarse en

un

terme mitj. La independncia del individuo,

la

llibertat

completa forma un dels extrems, y pren lo nom de an-arquia sigui de nogobern. Laomnipotencia de la collectivitat,

r autoritarisme absolut forma

l'

altre

extrem, y

s'

ano-

mena comunisme. Jamay s' ha practicat ni 's practicar l' un d r altre, puig I' home t de moures sempre dintre de lo
relatiu.

Los dos forman

los

polos de la terra poltica, que

com

los geogrfichs

son inhabitables. Los terrenos aptes pera


ixis
1'

la vida dels

homes,
1'

en geografia com

en poltica

se

trovan entre

un y

altre polo.

es la que

Dihem que aquesta clasificaci es la ms positiva, perqu ms se presta la varietat de matisos y de combil'

nacions. Segons siguin las condicions de cada poble,


tat s'

Es-

acostar

ms
la

l'

un

al

altre polo, puig

lo

metex que
si

succeheix en
pot arrivar
al

distribuci
s'

de

la

terra habitable,

no se

polo meteix,
d' energia

hi pot anar
lo

molt

la

vora.
I'

A
de

copia de virtut y
acostarse molt
al

moral en

pohle, pot

Estat

polo de

la llibertat,

aixis

com

forsa

ensopiment y de

debilitat

moral pot arrivarse

als llindars
fa

del polo del autoritarisme. La escola particularista

ruta

cap

al

polo de

la

llibertat,

y sens pretendre arrivarhi, ten-

deix acostarshi tant com sigui possible.

Sobre
en
la

las altras

que

s'

han

ideat,

aqueixa clasificaci,
t la

adems de
lo

la ventatja

de son positivisme,

de basar se

fondo de

las

cosas.

Las clasificacions que atenen


1'

manera

d' estar

organisada en
lo defecte

Estat la representaci de
sls

la soberana,

tenen
darli

de basarse

en

la

forma,

al

menys de

exagerada importncia. Tant


antiguas, que

si s'

adopta
entre

qualsevol de las divisions

distingeixen

GENERALITATS

I2C)

repblica, gobern de tots de molls, y monarquia, gobern de

un

sol, afeginthi

algunas

lo

terme mitj de
acepta

la aristocrcia,

go-

bern dels notables; com

si s'

la divisi

de Montesquieu,
la

que admet

tres espcies
lo

de gobern, siguin

repblica, la

monarquia y

despotisme, es poch menys que imposible evi-

tar caure en confusi.

Per molt que

la

forma indiqui moltas


la

vegadas quin es

lo fondo, hi

ha tantas excepcions que

re-

gla general queda desvirtuada. Pot haberhi, en efecte,

go-

berns

d'

un

sol

d' uns quants que


tots

s'

acostin molt al extrem


s'

de
al

la llibertat,

y goberns de

de molts que

aproximin

extrem oposat del absolutisme desptich. Tant pot suc-

cehir aix,

que es regla quasi sens excepci,


la

que

tot

sistema que conQa


entitat

representaci de

la

soberana una

collectivitat irresponsable y nica,

degenera en

absolut y tirnich.

Quan no
lo

s'

estableixen limitacions y
la

comla

pensacions, succeheix
repblica, no habenthi

meteix en

monarquia que en

ms

diferencia que la de ser lo des-

potisme practicat per un rey per una majoria.

Lo particularisme no dona importncia


tas divisions,

decisiva aques-

puig son ideal es acostarse tant

com pugui
las

al

polo de
tats

la llibertat.

La armona ha de nixer de
la llibertat,
fi,

varie-

reconegudas y en exercici. vol acostarse lo ms que pugui

no perqu

consideri aquesta exclusivament

com un

sin perqu veu

tamb en

ella

un medi pera

realisar los

ms trascendentals
fi

objectes de la societat poltica. La llibertat es


es la expressi de lo que

social,
1'

puig

ms deu estimar y estima


medi, puig
sols
lo

home,
la ini-

sigui

sa prpia

dignitat: es

per

ciativa de la llibertat

en exercici pot alcansarse


la civilisaci

progrs

lo

millorament constant de
s'

y de

la cultura.

Per poch que

examini

la

marxa que han


tots los
la
11

seguit

aques-

tas en la historia, se
la

veur que
fills

passos que ha donat


bertat. Tota innova-

humanitat han sigut

del us de

l3o

PART SEGONA CAP.

I.

ci,

per petita que sigui, suposa un cambi, y


s'

"1

cambi suposa

una varietat que


varietat,

ha alsat contra una uniformitat. Sens la

que no

es

ms que

la

manifistaci da

la llibertat, la

humanitat

estaria estacionada,

las ideas creencias

que ha-

guessin obtingut lo consentiment general foran articles de f

inmutables. Tot invent en ordre material; tota innovaci

en r ordre moral, comensan per una afirmaci que contradiu

alguna de

las

ideas creencias admesas, y es, per lo tant,


la

una protesta contra

general ignorncia.

Fins quan

l'

in-

vent innovaci son demostrables per experimentaci directa,

no
la

s'

imposan sens
inrcia

contra
sorlirne
trables
terrible.
cificats.

travall, y han de lluytar al menys explotada per los interessos que han de
1"

perjudicats. Si

invent innovaci no son demosla lluyta

per

experimentaci directa,
s

acostuma ser

No

diu en

va que

Is

redentors acaban cru-

Si tal es la

condici del progrs, que no logra realisarse


la lluyta,

sin per

medi de

no podr negarse qne


lo

"1

sistema
pica-

que ms

la favoreixi

ha de ser

ms

civilisador.

Un

fochs y una pedra foguera poden produbir

espurnas,
"Is

mes

pera que las produheixin es necessari que se

fassi

topar

r un ab r

altre:

si

se

Is

mant separats jamay arrivarn


fomentant la

dar calor ni llum. Lo sistema parlicularisla,


varietats,
fer

acosta
la

los

elements que han de conbinarse pera

nixer

corrent elctrica: lo sistema uniformista intenta


"ts

apartarlos, y

deixa consumir sens dar cap resultat, fent

que quedin

latents moltas aptiluts

que podrian ser eminentpunt de serne lo

ment productoras.
La
signe
lluyta es essencial la vida, fins
al

mes

caraclerstich, y

s'

estableix sovint entre elements


es

desiguals.

La vida del ser organisat. no


contrarias,
1'

ms que

la

lluyta

entre forsas

de

las

quals las uuas tendeixen


las altras

gastar y destruhir

organisme y

repararlo y re-

GENERALITATS

l3l

fer las

prduas. Mentres

las forsas

reparadoras sn superiors

las deslrucloras, lo ser viu: tan

bon punt com

las

llimas

logran sobreposarse las primeras,

deixa de existir lo ser,

y 'Is elements que '1 componen comensan una nova lluyla. La vida del ser inorgnich esmes lenta y menys activa, pera no deixa d' estar ni un sol instant subjecta la lluyla que
incessantment transforma
la

matria.
fets

La observaci constant dels


politich social passa lo meteix

nos diu que en lo terreno


lo material.

que en

Com ms

activa es la vida,
la civilisaci

ms marcada y

forta es la lluyta, la qual

donan

lo

y cultura treuhen lo carcter aspre de batalla y li noble de competncia. Las societats alrassadas ca-

ducas, los pobles primitius decadents, son los que viuhen

ms

quiets;

per pocas necessitats los uns, per estar enmoL' avens

dorrats los altres.


se manifesta per
1'

de

la civilisaci

y de

la

cultura
1'

aument de

necessitats, aixs en

ordre

moral com en

lo fsich,
y,

major complicaci
teressos.

y cada necessitat nova produheix per conseqncia, ms varietat d' inmeteixa agrupaci social se
la

Quan
la

dintre d' una

compara
uns
als

vida dels grans centres ab

dels petits poblets,

se nota la grandissima diferencia


altres.

de

activitat

que
Pera

hi

ha dels

En

los grans centres lots viviu afanyats, nos


las

fallan

horas; nos deslorbau


s"

distancias.

guanyar

temps

estableixen camins de

ferro interiors, trauvias, coi-

xos. Pels carrers sembla que 'ns atropellem los uns als altres,

la

muni de gent que


afal-lerada.
las

Is

ompla
los

totas

horas,

va

sempre depressa y
tranquilital;

En

petits

poblets tot es

horas sohran; los pochs que van pel carrer

portan pas de passeig. Es que en aquells


viva, puig
la

que

las necessitats

y aspiracions son

vida

ms

difcil. la

Tot aquell

ms ms grans y moviment y trag no es ms


la lluyla es la

que efecte de

competncia. Cada hu va

seva,

procu-

rant surtir victoris en la lluyla per la millora en

que esl

32

PART SEGONA.

C4P.

I.

ficat.

Lo

qui te

ms

aplituls y coadicions

pera realisar los


lo

seus propsits aprofitant las circunstancias, es


fila

que

s'

en-

damunt

dels altres en lo
s'

ram

que

s'

aplica.
'1

Per ara no

ha trobat res que supleixi

mvil del inte-

rs particular, efecte del

amor

un meteix, que es innat en

r individuo y en las colectivitats, y fins pot quasi assegurarse que no 's trobar jamay, puig que aquell mvil es
io principal

element de

la

Uuyta sens

la

qual

la

societat

no

pot viure.

La missi
gir
la lluyta

del Estat no es altra,

precisament, que dirila

individual de manera que, produhint

major

suma
tat,

possible de beneficis, reduheixi tant

com

se pugui los
1'

desastres. Examninse tots los fins que ha de realisar

Esde

's

veur confirmada aquesta afirmaci.


necessitat del Estat societat poltica es la

La primera

viure, y d' aquesta necessitat se 'n desprn que son


fi

primer

es defensarse contra qualsevol


sa

que V ataqui, podent arriatach,

var llegitimament

vegada

al

sempre que ho
I'

fassi

necessari lo dret de defensa. Considerat, donchs,


relaci ab los altres Estats, sigui
fi

Estat en

en sa vida exterior, son

de lluyta es tan evident y

clar,

que

fa tota

demostraci

intil.

En
ta

sa vida interior, sos fins

ms culminants tenen

la lluy-

per punt de arrencada y de mira. L' Estat defineix y fixa lo

dret, traduhintlo en lleys positivasyobligatorias per

medi de
al-

sanci efectiva, y
tre objecte

la definici

y fixaci del dret no tenen


'Is
'1

que

dirigir la lluyta entre

elements

compoI'

nents del Estat. La lley no es mes que


collectiu

lmit

que

inters

posa

la

independncia individual. Ella diu

cada hu
los

fins

quin punt podr arrivar en sa competncia ab

dems, y sols quan alg traspasa '1 punt fixat, interv r Estat pera mantenir restablir 1' ordre interromput.

'1

dret,

com

manifestaci social,

fa la

seva evoluci

GENERALITATS

33

passant de lo seDzill lo complicat mida que van avansant


la civilisaci

la cultura.

Eo

los

pobles primitius,

la lley

est reduhida la autoritat del

patriarca del jefe.

En

los

ms avansats, 1' organisme llegislatiu se descompn en varis membres, cada un dels quals se confian funcions especials. En los primers, com que la Uuyta es poch activa, per 's manifesta en

cambi, dura,

la

intervenci social ba de ser poch

freqent per enrgica y brusca.

En

los segons, la acci del

Estat pert en intensitat lo que guanya en extensi. Es que la


lluyta
la
s"

ha generalisat entre

tots los

membres

la

mida de
al

generalisaci y
lo carcter

aument de

las necessitats,

perdent
lo

meteix

temps

de guerra oberta pera pendre

de

la

com-

petncia.
positiu al

La idea abstracta de justicia, traduhida en dret punt que la defineix una agregaci social, est subque presideix
vida material.
al

jecta la lley de evoluci

desenrotllo aixis

de

la

vida moral

com de

la

Per aix, en un

Estat avansal en cultura, la lley ha de ser complicada, fun-

dada en sos preceptes, y suau en L' Estat cumpleix sa missi de


tanta

la

sanci.

definir

y aplicar

lo dret

ah

mes

venlalja pera sos elements, en quant

ms

respecta

la llibertat

y fomenta

la iniciativa

de

tots aquestos.

En un
al

agrupaci politica ben organisada, cada individuo,

des-

pendres

d"

una part de

la

seva independncia en pr del

conjunt, ha de rebre en cambi molt


seguretat

ms de

lo

que dona. La

de son dret y la garantia de las llibertats que se reserva, han de deixarlo de fet molt ms lliure que no fora
sens haverse imposat aquellas limitacions. Los debers socials

que

"s

contreuhen, en una paraula, han


la

d" estar

exuberants

ment compensats ab
La
de
lley

seguretat
la

r exercici dels drets y en

y facilitat que expansi de totas las


's

trobin en

iniciativas.

ms

perfecta es la que
la

basa en

lo

fecundo principi

llibertat;
'\

que no posa

al dret de cada hu

ms

lmit

que

deber correlatiu de respectar

lo dret dels altres.

34

PART SEGONA. CAP.

I.

La branca del dret ms

difcil

de
la

fixar y definir

es

la

que

's

refereix la organisaci de

familia y regulaci de

a propietat,

que son
si

las

bases de
n'

la llegislaci civil.

Contats,

contadssims,

es

que algun

ha

existit,

son los pobles en

que

s'

hagi ofegat
individual.

la societat familiar

pietat

y prescindint de la proBaix los rgimens ms| tirnichs, la llar


fins
s'

domestica ha merescut cert respecte, y


livitat,

quan

la

col-lec-

representada per uu per molts,

ha cregut rbitra

de disposar son capritxo dels bens dels sbdits ciutadans,


s'

ha deixat

aquestos

la potestat

de

fer entre

ells

transac-

cions y contractes. Pot haverse establert lo sistema de castas;

pot haverse fundat del major nmero:


tat

la

organisaci del Estat en

la

esclavitut

la classe priviligiada, la

que ha represenllibertat

r element actiu, ha gosat sempre


li

d'

un grau de

que

ha perms establir

la

competncia entre sos membres.

Moltas vegadas, las institucions polticas han estat en contradicci ab las de dret civil, establint las unas lo despotisme y

reconeixent las altras

la llibertat,

vice versa, per fins ara

DO

hi

ha hagut en cap Estat un poder prou potent pera ofegar

totas las iniciativas.

Sempre

s'

ha hagut de deixar oberta una


la llibertat,

vlvula per

la

qual pogus escaparse lo vapor de

producte
tat

fatal

y necessari de

la

naturalesa del home. L'

Es-

pot contrariar

la lley natural,

per no destruhirla. en
la

Si la missi prpia del Estat

definici y apUcaci
fi

del dret, sigui en lo cumpliment de son


altra
tints

jurdich,

no es

que presidir y regular


y
fins

la lluyta entre ;ls interessos dis-

oposats dels elements associats, un cop lo meteix

y la cultura general, no deu redhirse presidir y regular la lluyta, sin que ha de pendre en ella part activa. Al establir serveys pblichs,
Estat entra fomentar la civilisaci

com per exemple

los

de correus, telgrafos, etc, etc, tota

la forsa social se utilisa

com element

actiu de

competncia.

Si crea universitats y escolas, y organisa museus, y subven-

GENERALITATS

35

ciona institucions cienticas, artsiicas, de beneGcencia de


qualsevol altra classe, no porta altre objecte que aumentar
las aptituts

de sos elements pera que puguin obtenir victori


al

defensarse

menys en
y
la

la

gran lluyta de

la

vida.

Al des-

empenyar
no

1'

Estat las funcions


cultura,

que tenen per objecte fomenreparis


la

tar la civilisaci
's

com moltas vegadas

reduheix pendre part en

competncia entaulada,

sin que la provoca. Pera

provehir los empleos, convoca d

oposici, es dir, lluyia; pera adjudicar travalls pblichs,

posa en competncia

als

que poden executarlos, y


Si vol
t altre

n'

enca-

rrega als que surten victoriosos.


las ciencias, crida

protegir las arts

certamen.
surt

No

cami que

la lluyta.

Tot

lo

que sens

ella naix,

a poder viure. Lo que no es


ci,

fill

anmich y difcilment arriva de lluyta ho es de la imposial

la

imposici es lo ms contrari

progrs y

la

mi-

llora.

Lo
ia, al

fins

aqu indicat basta pera demostrar que

la

missi

altssima del Estat no es pas suprimir la lluyta, sin regular-

objecte de que sos resultats

siguin

civilisadors

y proy

gressius.

Aquestos estan en relaci directa de


la lluyta,

la activitat

energia de
tringiria

per qual motiu

1"

Estat,

lluny de res-

contrariaria, ha de procurar per tols sos medis


la

fomentaria y extndrela. Per medi de


cions exteriors, ha de darli
finici, fixaci

direcci de las relala

camp

franch; per medi de


d' evitar
la

de-

y aplicaci del dret, ha

que degeneri
competncia;
pera
la

en batalla, mantenintla dins dels lmits de

per medi de

las atribucions
la

que se

li

concedeixen

producci y aument de
activa,

cultura, ha de jpendre en ella part

provocantla,

avivantla

y extenentla

tots los terre-

nos civilisadors.

Cumplir

1"

Estat sa missi tant

ms perfectament, quanta
de
la

ras importncia dongui al element


tres lermens,

varietat, , en alla

quant ms

s'

acosti al

extrem de

llibertat.

36

PART SEGONA.

CAP.

I.

Mes, puig volem estar sempre dins del terreno positiu, reco-

igualtat,

neixem de bon gral que 1' element contrari, sigui 1 de al ha de ser tamb tingut en compte, y se li ha de resli

pectar lo lloch que

pertoca.

La armonisaci dels dos elecontrarihi al altre, sin

ments en
de
la

tal

forma que V un no
resulti

que

combinaci dels dos

V avens

social,

es precisa-

ment r objecte del particularisme.

En

lo

present

captol

no hem
las

fel

ms que presentar desfer aplicaci

lligadas, generalitats

de

que pensem

en lo

curs del nostre travall. Al arribar precisar las bases en las


quals ha de apoyarse
la

organisaci particularisla, aquellas

generalitats aniran lligantsey combinantse de

manera que se

presentin formant un sistema complet.

captol

II.

TENDNCIA CIENTFICA ACTUAL.

Procediment cientfich. Lo especialisme. Mtodode observaci directa Decahiment dels arguments de autoritat. Positivisme en las bran-' cas isicas de la cienoa.-L' exemple es imitat per las metafsicas AJiansa entre unas y altras. Exemples trets de varias d' ellas, Uni entre totas pel cam deia varietat.-Dos grupos de sistemas filosfichs.-.LoDforrnitat del nostre particularisme ab la tendncia cientfica actual. Dificultats que ha de trovar en son cam.

com nos proposem, demostrar que Js nospunts de mira son perfectament cientfichs, hem de donar una ullada las manifestacions de la cincia en lo punt
Proposantnos,
tres

en que avuy se trova.

camp

La primera observaci que salta la vista al dirigiria al cientfich, es que sos procediments actuals son emi-

listas.

nentment particularistas. Vivim en plena poca dels especiaLa cincia se divideix y subdivideix: lo qui la
tota
la

Gultiva concentra

activitat

no

ja en

una de sas cent


mil brots de
facilitat

braucas, sin en un punt concret d' un

dels
l

ab que cada qual disposa de tots los elements d' estudi desitjables,
los

que aquestas est^n formadas.

pesar de

homens enciclopdichs, que van


temps.

caracterisar lo perioda

del renaixement filosfich, van sent ja


tres

rara avis en los noscincia fsitan


sls

Agafis una branca qualsevol de la


si 's

ca metafsica, y

volen recordar los

noms

de

l38

PART SHGONA. CAP.

It.

las especialitats

que donaa naixensa, se necessita una meL' especialisme

mria prodigiosa.
sions cientificas.

iavadeix totas

las

profe-

Lo metje
1'

se reduheix

estudiar una sola

classe d' enfermetats;

advocat se dedica uua sola espcie


fixa
sis
lo

de qestions;

lo

filosoph se

en un ordre reduhit

d" especulacions. Dels

que estudian
los

Uenguatje, per
liugistas,
los

exemlos

ple, los uns son fillechs,

altres

de ms

enll poliglotas,

etc,

etc.

Tan
I'

particularistas son

avuy

procediments cientQchs, que

especialisme arriva potser

constituhir lo defecte de la poca.

Los procediments son sempre


particularista ha de ser

fills

del mtodo, de manera

que pot ben assegurarse que sent aquells particularistas, tamb aquest. Yen
efecte, lo
al

mtodo

cientGch tendeix avuy directament cap

particularisme.

La observaci directa ha vingut


aixis de las
las

ser la base de las ciencias,

que buscan
lo

las lleys dels sers materials,

com de

que estudian
real

mn

metafsich. Las hiptesis

sens fona-

ment
cias.

en

fets

demostrats no caplivan avuy

las intelligen-

Los

llibres
"Is

de

filosofia d'

en que

I'

autor no hi va vuidar

ms que

productes

una admirable gimnstica de cervell,


de que han gosat en
altras

han perdut quasi


vensen.

tota la autoritat

pocas. Tals esforsos d" intelligncia admiran per no con-

Lo procediment
recta

especialista

y U mtodo
al
fi,

d'

observaci di-

portan directament cap

positivisme cientifich. La
I'

varietat es la regla y lo medi: lo


tats.

enlls entre las

varie-

La observaci

directa, practicada per


fills

especialislas, fa

qe^"ls judicis hagin de ser

de

la realitat,

y que
tal

's

tenes

deixi presentar tot lo que es objecte d' estudi

com

y
al

no
la

tal

com podria
cientifich lo

imaginarse. Alguns exemples nos donaran


la

demostraci completa de

tranformaci que ha portat

camp

procediment actualment empleat, en conen altras pocas.

traposici al que ha estat en predicament

TENDNCIA CIENTFICA ACTUAL

Sq

Fixemnos en
n

las

brancas de

la

cincia

que tenen per

objecte lo coneixement del

home

aixis en sa part fsica

com

sas parts moral intellectual.


lo

En

los

temps en que prey en que totas


aben quatre prin-

dominava

procediment de

las abstraccions,

las qestions estavan implcitament resoltas

cipis brillants,

que eran considerats

altras tantas veritats

solutas

indiscutibles, lo
fisich

organisme
cia,

coneixement exacte y precis del del home no tenia cap inters pera la cin-

que temerosa y encongida no s' hauria atrevit obrir un cadver per temor la profanaci. Lo principi uniforma-

dor del autoritarisme era


tfich,

la

base de
textos

tot

procediment cienautors
predilectes,

y dant torment

als

dels

girantlos y capgirantlos,

se
s'

lograva ab penas

ab dolors

aplicarlos la qesti que

havia de resoldre de conformitat

ab

los

prejudicis admesos.
la

Lo

fet

real

y observat no feya
devia callar y

cap pes, y
Aristteles.

observaci directa y repetida


llat

prosternarse devant de una cita en

de Sant Toms de
concentraci y era

La cincia llavoras tendia


particularisme.
se

la

oposada
Si

tot

de

tal

manera

resolvian

las

qestions

referents al

home
moral

fisich,

consideris

com debian

tractarse las del ordre

intellectual.
'Is

Los que

las cultivavan,

acepfavan los

davan com inmulables, y llurs afanys se reduhian acomodarhi las conseqencias. Tot particularisme era un absurdo cientch, y per mica que 's acosts al terprincipis que se

reno teolgich era caliOcat d" heretgia, en qual cas son autor havia de tmer fins per sa prpia persona.

Las brancas
feren
la

fisicas

de
al

la

cincia

foren

las

primeras que
molt temps
molts anys

evoluci cap

positivisme,

tardant

seguir llurs passos las metafsicas. Havian passat

desde que Leonard de


cent altres

Vinci, Copruich, Galilo,


la

havian ja restaurat

observaci
1

directa

Newton y com

base del estudi del

mn

material, v

moral seguia encara

140

PART SEGONA. CAP.

II.

regulat cienliGcament per prejudicis y abstraccions sens base

comprftbada.
d'

En va

fou que

la

teologia

ms ortodoxa hagus
es, d' autoritat

acabar per reconeixe que

la Biblia, si

in-

discutible en lo terreno relligis,

no prejutj cap qesti en

lo cientifich, enlregat la investigaci del

home; puig

pe-

sar de la protesta

de molts,
las
lo

las

classes

predominants vaa

seguir aprotantse de
hintse
iuters.

cambiarlos en

abstraccions y prejudicis, reduprecs pera acomodarlos llur

Lo moviment

filosfich

que va precedir

la

revoluci

francesa va declararlos guerra mort;

per tan prompte

com
d'
ris,

los

hagu destruhit, no

Is

va suplir per los principis


per los prejudicis contra-

un ordre oposat

d' ideas, sin

dins del meteix ordre. Precindint de tota observaci di-

recta, va acceptar la uniformitat

com

base de son sistema,

y cap
voler
la

la

uniformitat va encaminar sas novas teoras.

Al

revoluci, per exemple,

aplicar sas Constitucions

radicalment igualatarias lo meteix als habitants de Paris

de

Ly que

als

negres de las Guayanas,


d'

formats d' esclaus en ciutadans


sens repararho
al

de cop y volta transuna democrcia, obehia

meteix principi que havia impulsat sigles

avans

als castellans

comlemnar com
prpia de
la

heretje al Inca peru

per practicar

la relligi

seva terra.

En

lo terre-

no

pollich social los dos

extrems no podian deixar de tro-

varse en un resultat semblant.

imposici autoritria.

Un y altre eran fills de la Los pobles no havian fet jues que


del absolutisme d'

cambiar

d"

amo, passant

un rey

al

de una

massa; de

la intolerncia teolgica la intolerncia filosfica.

Avuy,

si las

brancas de

la

cincia

que

esl.udian

la

vida

material, persistint en lo cam que venen seguint fa ja sigles,

van perfeccionant y ampliant cada dia lo sistema de la observaci directa, las que s" ocupan de la vida moral han
adoptat per
aliansa,
fi

aquesta via, y establint unas


ja grans ventatjas

altras

estreta

han obtingut

y prometen .avansar

TENDNCIA CIENTFICA ACTUAL

141

molt ms encara. L' escarpell y

la

balansa son los instrula

ments

capitals del observador,

que pera multiplicar

potota

tencia y finura dels seus sentits disposa d' aparells de


clase.

Ab

tan poderosos

medis
s'

s"

ha proseguit

1'

estudi

del

home, y

cada pas que


las ideas

avansa en son coneixement se

van modificant

que p-edominavan, pronunciantse

ms y ms en pro del particularisme. En efecte: com mes se divideixen y subdivideixen las brancas de la cincia; com ms se multiplican los camps
<i"

observaci,
la

ms

se va posant

de manifest, que

la

varietat
la

s regla de

naturalesa y condici necessria de

vida.

Fixantnos sols en los estudis que ms directament nos interessan, siguin los que
s'

ocupan del home,

aixis considerat

aisladament,

com en

relaci ab los

dems

sers,

veurem que
La

cada pas que s' avansa se van descubrint en los punts en que ms s' havia afirmat la
antropologia, per exemple, amidant las

diferencias fins
uniformitat.

cavitats del crani

pesant y examinant

la

massa del cervell,

y nos ensenya ca-

racterisar y classificar las varietats

cada una

d"

aquestas lloch distint en


la

la escala

y rassas, assignant de la perfecci,

per medi de
grafia

observaci individual comparada.

La etno-

la
al

etnologia, brots

de

la

branca de

la cincia que

estudia

home

en general, lo consideran formant agrupa-

cions y pobles, y tot llur afany es cercar las diferencias que caracterisan cada grupo collectivitat al objecte de poder
classificarlos y distingirlos.

La

lingista ve en auxili d' aques-

tos estudis, y fixantse en las transformacions que ha anat

experimentant

la

expressi de las ideas, acaba de posar de

relleu las diferencias establertas per las brancas similars


la cincia. Gracias

de

aqueix conjunt

d'

observacions,

sabem

avuy que cada agrupaci d' homens t sa personalitat prpia, que per herncia se transmet de generaci en generaci, y
<jue las circuntancias de lloch y temps que las envoltaa tenen

142

PART SEGONA. CAP.

II.

en
ab

ellas ioluhencia inconlraslable.


tot

Los avensos

fets fins ara,,

molt encara al punt que la y que no s' ha arrivat de sistema de observaci directa dels fels pot portar totas la* brancas de la historia natural, nos demoslran ja que es ab-

surdo
sers

tot

sistema que pretengui subjectar reglas

idnticas

collectivitats

que viuhen en tan

dislintas condicions,.

's

trovan en tan diferents estats de desenrotllo y de cultu-

ra.

Avuy,

lo

sentimentalisme extraviat que vol igualar


del frica de las islas occenicas
las
al

al sal-

vatje del cor

home

blanch refinat de
se presenta ja

grans poblacions europeas americanas,


esbravat y passat de imperfecta^

com un romanticisme
la

moda, y
de
la

lo

qui pretengus portar las societats

Terra de Foch de

Micronessia las llibertats y dret&

de que disfruta un nort americ senzillament lo ms incult proletari del Estat ms atrassat d' Europa, no lograria altra
cosa que
fer

esclafir
'Is

en

una riallada general


la

als

que han

aprs no ms que

rudiments de

cincia sociolgica.
lo

Essent absurdo

lo

ms, ha de serho tamb

menys dins del


la escala

meteix ordre

d' ideas.
s

De

igual

manera, donchs, que los


del

grupos

d"

homens que

troban molt separats en

desenrotllo han de regirse per reglas dislintas,

dislintas
las

han
re-

de ser tamb, encara que no en grau tan marcat,


geixin als que
's

que

troban mes acostats,. puig

tota diferencia,

per petita que sigui, es atendible, y necessitats variadas han-

de ser

satisfetas

per medis variats.


la

Aqueix moviment cap

observaci directa no es ex-

clussiu de las brancas de la cincia

que estudian
fins

la

vida del
s"

home y
pan de
la

dels pobles, sin


las materias
la

que influheix

en

las

que

ocu-

mes

abslractas.
s'

La
fet

esitica, la psicologia,

moral,

meleixa teologia

han

tamb observadoras y
un patr
fixo,

experimentals. La bellesa no
sin

est ja subjecta

que es admesa

sigui la

que

sigui la vestidura ab

que se

adorni. La obra artstica no ha de enmotllarse a reglas arbi-

TENDNCIA CIENTFICA ACTUAL

143

que Irova una nova manera de fer originalitat es sentir impressions, mereix general aplauso. La no originalitat la estiman, s' ms que y una de las qualitats psicologia La varietat. la de consagraci es res ms que la
Irarias

preconcebuda?, y

dona cada dia major importncia las sensacions, sigui mn exterior, y si la la comunicaci de V nima ab lo subjecta la lley tamb est que reconixer moral ha de
de
la

evoluci, essent

ms menys

perfecta

segons

lo

grau

de desenrotllo y de cultura dels sers capassos de practicaria, corrent general, la teologia mes ortodoxa, influhida per la

no pot

evitar lo entrar en
fet

estudis

comparatius,

reconeixent

per aquest sol

los

drets de la varietat

com element de
de

progrs y de millora.

La
la

estreta aliansa establerta entre las brancas materials

altras

unas y cincia y las abstractas, es la que ha produhil que treyentne analisant, prenguessin lo carcter que estem
la

que ha donat totas las maavuy las disnifestacions cientificas T aspecte positivista que de la varieelement L^ las fa progressar depressa. tingeix,
abduas gran benefici. Ella es
y
tat del

que

la

cincia

s"

havia privat en altras


es la

pocas, la vi-

vifica

y vigorisa.

La

llibertat cientfica

mes hermosa y
no pren en
ni

traceudeutal conquista dels temps moderns.

Y
lo

notis be

que

la varietat, filla

de

la llibertat,

camp

de la cincia cap aspecte

de mesquinesa

condu-

estreta esheix al exclussivisme, sin al contrari. La aliansa rompres tablerta entre las brancas del saber, lluny de que las va fent tolas ms particularistas, se va refer-

mida

mant y estrenyent, fins al punt de que avuy, mes que aliangeneral cientfich es sa, es ja germanor perfecta. Lo carcter en lo precisament la unitat de propsits entre Is elements que

moviment prenen
lo terreno

part.

Cada

especialista travalla afanys en


lo

que

cultiva, per

jamay abandona

punt de mira

que lo de contribuhir resultats de iracendencia general. Es

144
particularisme es
1"

PART SEGONA.

CAP.

11.

nich cam que porta cap


la

la

uni ver-

dadera. Pel cam de

experimentaci,

la

cincia ha arribat

ja entreveure la identitat de la matria per entremij de las

inumerables varietats de forma ab que


lluny de poder fixar, al
filosofia

's

presenta, y no est

menys en
Tals

sos carcters generals, la

de

la historia, la

sigui

la lley

constant que presideix

la
fills

marxa de

humanitat.

llegtims y naturals del

y esperansas son mtodo cienlQch que 's basa en


resultats

lo particularisme.

Tots

los

sistemas

filosfichs

que

fins

ara ha concebut

r home y tots los que concebir mentres sols disposi de las facultats que actualment lo posan en relaci ab los mns exteriors,

poden ben b

calificarse

en dos grans grupos: idea-

lisme y positivisme. Quan se precindeix de la realitat, y las qestions se resoleu en virtut de teoras preconcebudas y
fillas

de generalisacions autoritarias,
s'

los resultats
la

han de ser
imaginaci

puraments convencionals, y que la rah. Quan s' atn


probada,
s'

imposan ms
realitat

la
la

y no

se

avansa un

pas que no pugui fundarse en


las

observaci directa y
brillants

com-

conseqencias,
la

menys
la

que

slidas,

imposan

rah ms que

imaginaci.

Los sistemas

idealislas

per lo meteix que son molt intensos, no tardau decaure. Los sisllurs efectes

produheixen entusiasme, per

temas positivistas no arrivau quasi jamay entusiasmar, per en cambi son d' efectes mes durables, puig que satisfan
la rah

n gran

perill

y donan convenciment. Uns y altres sistemas tenen en 1' exclusivisme. L' idealisme arriva moltas
fets, aixis

vegadas pres:indir completament dels

com

lo

positivisme precindeix moltas altras de las abstraccions. Re-

duhitnos

als

sistemas basats en
lo

la

observaci, afegirem que

sols es Uegtim
t

positivisme,
las

quan pera sas resolucions


las

en compte totas

impressions de que son capassas

variadas facultats del home, aixis las reflexivas


ginativas.

com

las

ima-

TENDNCIA CIENTFICA ACTUAL

145

Lo positivisme ms cienlGch y
aquell,

filosfich,

douchs,

es

que partint de
t

la

base de

la

observaci directa
la

comprobada,

per objectiu arrivar


si

geoeralisaci. Per
tal

fortuna aquest carcter,

be que no prou marcat

vegada

encara, es lo distintiu de

la

cieacia en la nostra poca.

Baix aquest punt de

vista, lo particularisme

que defenpositivista,

sem
all

es

perfectament

cientfioh.

Eminentment
jla

ahont trova una varietat, no sols

respecta, sin que

la

fomenta pera que arrivi a ser un element de progrs. Esfet

tudia y observa cuidadosament lo

particular,

per ab

r objectiu de agrupar
uni. Posa en

tot lo estudiat
la

tema general. Arrenca de

y observat en un sisllibertat, y camina cap ala


interessos,

moviment
cap
la

tots los
la

per

al

meteix
la

temps
ralesa,

los dirigeix

armonia, imitant aixis

natu-

que donant

matria innumerables formas, y do-

tant als sers

de facultats y aptituts indefinidament variadas y


si

variables, assenta en aquesta varietat las lleys generals de la

vida.

La naturalesa,
te

se 'ns permet eopiar una frase antigua


la

de

la fsica,

horror

uniformitat.

Dels

milions y mi-

lions

d'

homens que poblan y han poblat


tant,
s'

la terra,

no

n" hi
falta

ha dos que siguin idntichs;


d' identitat

que en aquesta

apoya

la

personalitat

de cada individuo, que


la la

fora impossible de reconixer


rietat,

sens

may desmentida
naturalesa.

va-

que

es la major maravella

de

Tots los
la

homens,

pesar de llurs diferencias individual?,


's 's

forman

humanitat, ab virtuts y vicis generals que no

reuneixen

en cap de sos membres, com en cap


io prototipo

d' ells

no

condensa

general

hum, y
lo

tots plegats estan


d"
la

subjectes
espcie.

lleys fatals,

que son com


de

Has

uni de tota
uniformitat,

la

Lo

positivisme t tamb horror


fidel imitador
la

essent

aixis

naturalesa.

Lo nostre sistema, doncbs,


fill

acomoda probada, que es lo


sols
s'

no

al

positivisme,

de

la

observaci

comac-

distintiu

de

la

cincia en sa evoluci

1^6

PART SEGONA. CAP.

II.

lual,

sin

que

1'

esperit

cienlifich
la

que

1'

anima

se

posar

ms y ms de
cam en
lo

relleu

mida que

cincia

anir avansant

descubrimenl de laslleys naturals y purificant lo


lo

seu positivisme.

Per desgracia

positivisme

particularista

ha de trobar

grans dificultats pera poder avansar cam en lo


lich social,

camp

pol-

Los que

cultivan
la

estan impulsats per V inters

propi, y

al

ocuparse de

cosa pblica los va molt be lo

sistema de las generalisacions y dels idealismes.


tichs d' ofici

Los poli-

no tenen ms objectiu que

la

possessi del po-

der, y quantas
utilitats

ms

facultats

en aquest se concentrin,

ms

treurn d'

ell al

exercirlo.
lo

Dificil,

donchs, ha de ser substituhir


"1

empirsme que

avuy ocupa
hi

lloch

dels verdaders principis cientfichs.


1

No

ha

pitjor sort

que

que no

hi vol sentir,

la

gent pol-

tica es

sorda per convenincia.


es

No

estrany,

donchs,

que

'1

particularisme,

ab

tot

y
no

basarse en los principis ms rigurosament cientfichs,


hagi lograt per ara influir directament en
jor part de las nacions.
la

marxa de

la

ma-

Mes no per aix hem de desanimarnos. Comensm per


demostrar que tenim rah: un dia
altre

lograrem que se

nos reconegui, pesar dels interessos illegilims que han de


sortirne perjudicats.

CAPITOL

lli.

LA LLIBERTAT
Dificultat de definir la llibertar, y facilitat de explicar sos efectes -Distints conceptes de la meteixa segons los graus de civilisaciy cultura.

Concepte en

sa. Definicions

los pobles c'ssichs. Concepte oficials dadas per aquesta.

en la revoluci france-

Concepte modern de

la

self governmentho self-government institucional. Caracierisacio de la llibertat moderna. Lluyta entre '1 poder y las iniciativas particulars. Armonisaci dels interessos contradictoris. Garantas solidas d' equilibri.

llibertat. Escolas francesa y anglc-saxona Llibertat personal, civil medi. Lo y poltica. Aquesta ltima es no sls un fi sin tamb un

Comensem

ja

baixar de las alturas que

hem degut

enfllarnos, y acostemnos
^.que es la llibertat?

ms

ran de terra, preguntantnos

Lo ms
tim. dels
tres

difcil

de definir es quasi sempre

lo

que

tots

sen-

En aquest cas deu trovarse la idea de llibertat, quan un mes illustres representants de la rassa que en los nostemps millor la comprn en la prctica, comensa un
Molni
s'

captol destinat explicaria ab las segents paraulas:


tas definicions

han donat de

la llibertat.

La major part

mencionarse mereixen. (1)

Mes,

si

es difcil definir la llibertat,

no ho es de molt

tant

explicar sos efectes. Aquestos sn los que


nostre punt de vista positivista.

ms

interessan al

[O

Lord John Russell. History ofthe English Government and Cons-

titution.

I4S

PART SEGOMA.- CAP.

III.

Pera basar
la Uiberlat,

lo

sistema pollich social del particularisme ea

no tenim cap necessitat de desentranyar lo concepte metafsich d' aqueixa paraula. Deixem de bon grat que 'Is telechs moralistas fassin esforsos de penetraci intelectual

pera agermanar

la la

responsabilitat

humana, sanci

de

tot

sistema religis, ab

omnipotencia y preciencia de
la

la divinitat,

sens las quals cap teologia tindria base. Deixem


'Is

enhorabona que

filosops

de

escola idealista

imaginin

com

nich subjecte digu de


existit

la llibertat,

una abstracci que

jamay ha
las

en

lo
1'

verdaderament

lliure

mn real, y considerin que sls es home que no est subjecte cap de


'1

pasions inherents a sa naturalesa. Pera


contar ab
1"

nostre objecte

hem de
tuts,

home

tal

com

es,

ab

tots sos vicis

y vir-

ab sas pasions bons y dolentas, y dadas aquestas con-

dicions, ferlo tan

amo de
un

si

meteix

com

sigui possible.
al hoilie

La

llibertat es

desitj,

un sentiment imposat
'1

per

sa prpia naturalesa. Desde

moment que
llibertat es

'1

home

pot fer us

de sas
tat,

facultats intellectuals, t idea de sa prpia personalid' ella.

y vol disposar

La

una aspiraci tan


cent altras del

humana com

la justcia,

meteix ordre, y sa

com la noci, com

bellesa,
la

com

de totas aquestas aspira


al

cions, va aclarintse, perfeccionantse y complicantse

mida

que

las facultats intel-lecluals

que

'n

donan esment

home

van cullivantse y progressant. L" objecte de qualsevol aspiraci en r ordre moral intellectual es una de las forsas
conservadoras de
vida
fsica,
la

naturalesa, que

com

las

que regulan

la

estan

latents

y no
te

's

mostran

la

mirada del

home,
tit la

fins

que aquesta

aprofitarlas.

En

la naturalesa,

prou forsa pera descubrirlas y per exemple, sempre ha exisde


la electricitat;

forsa del vapor y la aptilut llumoica

per durant molts sigles han estat ocultas

als ulls del


la

home,
ocu-

que

ni tenia idea

de que fossin aprofitables. De

meteixa
'os

manera han

existit

sempre

las forsas

morals de que

LA LLIBFRTaT

149
1"

pern,
fins

encare que do
1

hagi

arrivat

home
li

aproGiarlas

que

deseDrollIo

de sas facultats

ha perms descu-

brir llur utilitat y ventaljas. Las manifestacions

de

las forsas

naturals son indifinidamenl variadas, y per mollas


1

que

arrivi

home

descubrirne,

sempre

"n

quedaran de

latents

ocullas sa mirada: d" aqu que

la

evoluci de las ideas haI"

gu de ser constant indefinida, aixis en

ordre fisich

com

en r intellectual y moral.
Bastan aquestas indicacions pera explicar los distints conceptes que
estats
s"

han dat

la

idea de llibertat en los diferents


los

de civilisaci y de cultura que han atravessat


I"

po-

bles. Pera

assilich,

subjecte

al

rgimen de caslas,

la lli-

bertat no vol dir

mes que pertnyer

una de

las

superiors,

y que aquestas meteixas visquin baix lo jou del despotisme. Pel negre de Cuba, la llibertat es sls qesti de

ab

tot

color,
ilotas

puig que pera

ell. lo

blanch no esclau es

lliure.
al

Lo*

de

la

repblica de Esparta consideravan lliure

po-

ble de Lacedemonia, a pesar de que estigus subjecte la voluntat dels ciutadans de la capital, puig

que en

ell hi

veyan

un grau menys de subjecci.

la

antigua

Roma, durant

molt temps, llibertat no volgu dir mes que gobern republic y abolici de la monarquia; sentit

que per reminicencia

donan avuy per avuy encara


que ab
tal

aquella paraula molts sectaris,


I'

de no viure baix

autoritat d"

un rey, no tenen

reparo en reconixer

com amos

absoluts un dictador
la llibertat

una Camara. La revoluci francesa va confondre

ab

la igualtat,

fins al

extrem de que en un diccionari poli-

tich se defineixi aquella paraula dihent: 'dliberlat e* igualtat;

igualtat es llibertat. Portada per aquest afany,

no es

d"

ex-

Iranyar que hagui destruhit


qrie

tols los

elements de varietat
establint

ha pogut arrivar en sa fria destructora,


las

da-

munt de

ruinas T autoritarisme del Estat omnipotent.


lot

Avuy encara

Europa

se ressent d" aquest fals concepte

de

l5o

PART SEGONA.

CAP.

Ui.

la llibertat,

que va formarse ea circunslaocias anormals y


cosa en conjunt,
s'

extraordinarias.

Mirant
tenian de

la

observa que

'1

pobles antichs
distinta

la llibertat

una idea completament


la

que

'Is

modern?. Las repblicas gregas son


la

ms
la

alta

expressi de
1"

cultura clssica,
la

y en

ellas

se

considerava que
noblesa y de

home
per-

arribava
fecci,

major altura possible de


'1

la

quan se

considerava

membre

d'

un Estat societat

poltica. Pera tots los


la la

ciutadania era la manifestaci

homens eminents en aquella civilisaci, ms refinada del avens de


1'

humanitat. L' ideal era


la collectivitat.

absorci completa del individuo

per

Per aix deya Aristteles, que Y Estat est


per
aix
la

molt per damunt de qualsevol de sos membres;

repblica d' Esparta, que ofegava tota llibertat individusri


dintre del

comunisme de
de
la

sas institucions,

y produbia en sos

bons temps actes

d" estich

de

las

lleys

y ferstech heroisme en contra naturalesa, era la repblica exemple,


tots los

qual imitaci recomanavan

grans filosophs y poetas; per aix quan Plat tractava de pintar 1' Estat tipo, lo fun-

dava en

la

destrucci completa de las iniciativas y afeccions

particulars, y la classe dels guerrers, que ocupavan lo lloch preeminent en aquella organisaci imaginaria, fins se 'Is pri-

vava

'I

sentiment del amor individual, obligantlos tenir en


las

com

donas,
la
la

rebaixadas aixis
conservaci de
llibertat

la

msera categoria de

instruments de
L' ideal

la rassa.

de

en

los

temps antichs pot dirse


en
lo

que

's

redubia

la participaci

material

gobern del
si

Estat de la ciutat.

Lo ciutad

se considerava lliure
la situaci

alter-

nativa y consecutivament passava de

de gobernant
si

la

la

de gobernat y vice-versa. Los que gobernavan, tant

eran

majoria,

com

si

no passavan

d"

un cos

escullit,

exercian un

poder ilimitat y despticb, sens que cap dret particular tingus garantia de cap classe. Pera Is'pobles grechs, la perfec-

LA.

LLIBERTAT

ta llibertat consistia

en

la igualtat absoluta,

yper aix
no
's

diu lo

ja citat

Aristteles, que en una repblica

lipo

te

de con-

cedir cap diferencia per rahons de virtut de talent, essent


lo sorteig la
terstica
la

forma de designaci pera


la

Is

crrechs mes carac-

de

democrcia.

Y
las

en efecte, en molts Estats de


magistraluras politicas, sin

Grcia anligua, no sols


fins los

moltas vegadas
la sort.

generals y oradors, eran designats per

D" aquesta concepci de

la llibertat,

tan renyida ab las enI'

senyansas de

la

naturalesa,

n" era

conseqncia

exclussilo

visme que era son signe caracterstich. Lo goig de


resava poch ni gens ab

que
no

se "n deya llibertat anava unit la condici de ciutad, y


lo restant dels

homens. Lo no ciutad,
fet

per aquesta sola circunstancia, era considerat enemich


esclau. Fins lo meteis

ciutad perdia sas preeminencias al


las

punt meteix que sortia del Estat en que


la igualtat

gosava.

Com que

completa contraria

las lleys naturals, los llegisla-

dors de

las ciutats

gregas, filsophs que havian avansat molt


la

en poltica per que desconeixian completament

sociologia,

no havian pogut
artificials,

fer altra

cosa que crear entitats purament


las

donantlos per base

aberracions que eran con-

seqncia Ugica de llurs sistemas.

La concepci moderna deia


L'

llibertat es

molt ms humana.

home

es considerat un ser respectable per sa prpia natu-

ralesa,

y sa condici de

membre
La

d'

un Estat es

sols

una cir-

cunstancia accessria.
sal

aixamplar
al

la estreta
,

romana havia ja comenconcepci grega, de manera que


filosofia

Cicer

preguntarse:
<(

que es

la llibertat?*,

havia ja po-

gut respondres:

la

potestat de viure

com
es

vulguis

1. Lo
tot

cristianisme, al extendre lo seu imperi,

va propagar per

arreu

la

idea de que cada ser

hum

un ser responsable,

(I,

Q.^'t est libertcis? PotestJS vivenJi

iit

velis.

Cicer

l52

PART SEGONA. CAP.

III.

institucions romanas,

ab drets y debers tracendenlals: de manera que al caure las pogu fundarse 1" Estat damunt de novas
bases, per

ms que en
la

ellas hi influhissin

las

ideas del

mQ

clssich. Durant

edat

mitjana, al

costat

del

feudalisme,
contenia ja
la veri-

que

despit dels seus horrors y desorganisaci,

algunas llavors que ben cultivadas podian produhir


table llibertat, van nixer las ciutats lliures,

que
per

n contenian
1'

ms encara, y que no pogueren


en que
las circunstancias las

frucliQcar

aislament

obligaren viure, fentlas passar

per un llarch periodo de turbacions y guerras, que no acabaren fins que foren engolidas per los Estats grans, fundats

damunt de
tenirse sin

las

runas del feudalisme.


la

Per desgracia,

fundaci d" aquestos Estats no pogu ob-

mediant una lluyta terrible y prolongada, y la corrent absorvent y centralisadora va emportarsen totas las
llavors de llibertat

que

"s

contenian en lo feudalisme y espes"

cialment en las lligas de ciutats lliures. Lo poder real

havia

apevat en los pobles pera combatre

cop obtinguda

la victori

enemich com, y ua va emplear tota la forsa de que


al

disposava en subjugar d sos auxiliars.

Va

venir

la
la

poca que
centrali-

Niebuhr anomena

del poder real absorvent,

de

saci y del absolutisme monarquich, dels gobernsd' Estat, y la llibertat va sofrir un llarch eclipse. Pe fortuna, lo movi-

ment de

las ideas,

que es
lo

la

nota caracterstica dels temps

moderns, apoyada en

Renaixement y en sas cojiseqencias, y auxiliada per los assombrosos descubriments que s' havian fet en totas las brancas de la cincia, al punt meque va creures
solidat
la

teix

lo

despotisme real que pretenia

concentrar V Estat en
minarlo,

persona del monarca, va comensar

las

revolucions de Inglaterra. primer; de Fransa


las

y de

la

major part de
's

nacions civilisadas desprs,

feren

saber als que

creyan amos absoluis, per medis tan elo-

qents

com

lo patbul,

que

Is

pobles

s'

havian despertat y

LA LLIBERTAT

l53

comensavan

la lluyla

per recobrar llurs drels, millor, per

realisar la llibertat segons la concepci

moderna.

Aquesta concepci ha pres en los nostres temps diferents


formas, que, pera explicarlas ab ciaretat,

condensarem en
al

dos sistemas, dels quals anomenarem francs sax


al altre.

un y anglo-

Comensem
gunas de
donat de
las

aquesta compendiosa explicaci, exposant aldefinicions que per la escola francesa


s'

hao

la llibertat

moderna.
las

Aquesta escola no ha sapigul suslreures


cias,

reminicenla

y desde

la

agitaci intellectual

que va preparar

re-

voluci d' ltims del sigle passat, confon quasi tant


antichs grechs
la llibertat

ab

la igualtat.

com los Per incidncia bem


pera quin

citat ja la definici

d" aquell diccionari

poltich,

autors llibertat es igualtat,


qual, al meteix temps

igualtat es llibertat:
la divisa

ab lo

que confirman

de

totas las

repblicas francesas,

condensada en aquellas duas paraulas,


posan en dupte
si

seguidas de .fraternitat,

la

competncia
las tres

gramatical dels que van adoptaria, puig


paraulas expressan
la

duas de

meleixa idea, ab una sola

n' hi

havia

prou, y r altra sobra.


Aficionada
d' estrany
la

escola francesa las definicions, no te res


la

que estamps

de

la llibertat

en

las

Constitucions

revolucionarias.

La primera
la

d'

aquestas en ordre cronolgich, feta quan


la

Fransa vivia encara en monarquia, don

segent
tot lo

La

llibertat consisteix

en lo dret de cada h fer

que no

causa perjudici als altres. La prctica dels drets naturals de

cada h no
ran als

t,

per lo tant, altres limits, que


la societat

Is

que assegu-

dems membres de

en V exercici dels

me-

teixos drets. Aquestos limits

poden

sls ser determinats per

lalley.(l)
11)

Constituci francesa de 3 setembre de ijgr.Prrafo


11

4.

l54

PART SEGONA.

CAP.

HI.

La segona Constituci francesa, republicana y


perodo de major forsa de
del
la

feta

en

lo

revoluci, al declarar los drets

home,

defineix la llibertat ab las segents paraulas:

La
al

llibertat es aquella facultat

en virtut de

la

qual eorrespn

home

fer tot all

que no contraria
per regla,
la

los drets dels altres.


la juslicia;

T
lo

per base,
la lley,

la naturalesa;

per protecei,

y per

limit

moral

mxima: no
't

fassis

un

altre

que no vulguis que un


francesa,

altre

fassi tu. (1)


la llibertat la

Aquestas definicions caraclerisan ben be

que

's

paga molt de

las
la

paraulas y descuida las


discressi de la lley, per

garantias slidas. Tot ho deixa

no diu qui ha de
d'

feria ni fixa fins

ahonl pot arrivar. Dintre

aqueixas definicions pomposas,


la tirania.

donchs, hi cap no sols


Basta per' aix que la

r absolutisme, sin tamb

lley sigui absolutista tirnica.

es

que

la

escola francesa

en son afany d' innovar pel


las llavors

cami de

la destrucci,

va destrossar totas

de

lli-

bertat que estavan punt de grillar, y no va trobar res que


las

substituhs. Partidria dels Estats grans


forts

degu crear poders molt


va deixar
litat

y dominadors, y

al

y concentrats, davant d'ells

als

individuos molt lliures en teoria, per en rea-

sls

aislats,

puig que

'Is

nichs llassos que podian

unirlos y agruparlos eran los que I' Estat meteix los oferia. La situaci creada al ciutad per la escola francesa es molt

semblant
antich.

la fet,

que
1'

tenia en las repblicas gregas

del temps

De

Estat

ho

es tot y

I'

individuo no es res. Los


la iniciativas.

poders concentrats absorveixen totas


Per fortuna de
la

humanitat,

al costat

de

la

escola france-

sa, millor, avans

que aquesta, va formarse

la

anglo-saxona,

que

ideas molt

ms

claras y slidas de la llibertat. Prctica

(I)

Constitici francesa de 24 juny 1793. Prrafo 6 de

la

Declaraci de

drets.

LA LLIBERTAT

55

y realista aquesta escola, prefereix los fets las teorias, y es ms amiga de las garantias positivas que de las defioicions abstractas. Ni uoa se 'n trova en sos documents ms solemnes, desde la Magna Charta del rey Joan d' Inglaterra, que porta
la

fetxa

de 1215,

fins

la

Constituci

dels Estats-Units

d' Amrica, ledactada

en 1787. La escola anglo-saxona no


si

vol imposicions innecessarias, y tant las aborreix

son fiUas

de
d'

la

voluntat d' un rey,

com procedents

del autoritarisme

rantirse contra

una Cmara. Lo seu sistema es establir limitacions y gaI' esperit absorvent del poder, sigui '1 que si-

gui, y pera conseguir lo seu objecte, la frmula que ha trovat ms efics, es la casustica negativa. Lo poder no podr fer
ileys referents tal

matria; los
;

ciutadans no podran

ser

privats de

tal

qual dret

tal

qual disposici procedi-

ment seran nuls y de cap valor ni efecte.-'^ tals son las frases que ms freqentment se Irovan en los documents constitucionals de la
Units.

Gran Bretanya, de
pagan de
la

sas Colonias

y dels

Estats-

No

's

forma,

sin que van al fons de las

cosas. Per aix la gent anglosaxona es avuy lo mestre de la


llibertat.

Lo seu sistema
la forsa d'

positivista y prctich no t la brillantor ni expansi del generalisador y terich de la escola


s'

francesa, per en cambi,

apodera de

las inteligencias

dels

que arrivan

conixel.

Los meleixos francesos que per exceplo calor

ci r estudian, se n'

enamoran y 'Ipropagan ab
bon exemple, y
ratlla

pro-

pi de llur temperament. Tockeville, Laboulaye, Michel


ralier y alguns altres ne son
si

Cheobras

llurs

han

lograt posarse en primera

entre las

que tractan
al

cienlificament la poltica,

ho deuhen en bona part


parlicularista

vigor

del sistema

ms

menys

que propagan. Los


'Is

arguments qne emplean son ms convincents que

Uochs

comuns y
La

abstraccions dels generalisadors unilaristas.

llibertat

anglosaxona se manifesta en

distints

camps,

y.

l56

PART SEGONA.

CAP

111.

pren

los

noms de

llibertat personal, llibertat civil,

llibertat

poltica, etc.

La

llibertat

personal esf asegurada no sols per disposicions

expressas, en general redactadas en forma de prohibici'ons al

la

poder, sin tamb y principalment per la costum arrelada en conciencia del poble. La vida, la seguritat, la iniciativa

individuals, no

poden

ser atacadas per lo

poder

ni

per la

majoria,

sin en la forma y en los casos determinats en la

lley fonamental.

La

inviolabilitat

de

las

personas, garantida

per

lo judici

per jurats en cas de delicte penat ab anteriori-

tat sa

comissi,

y per

las formalitats

y requisits necessaris
la inviolavilitat

pera

la

pres preventiva, se completa ab

del

domicili.
s'

Ma

casa es

mon

castell, es la

mxima en que
personal,
essencials
la terra:

enclou una de las ms fortas bases de


'Is

la llibertat

que

anglo-saxons veneran

com un
lo

dels

ms

principis de la

common

lau

lley consueludinaria de

li

donan tanta importncia, que

inculcan als noys desde


las escolas
1'

llurs

primers anys, fentlos repetir en

eloqent

prrafo de Lord Chatham, que diu: La casa de cada h se

anomena

lo

seu castell. iVer qu? ^Est

tal

vegada voltada

per un fosso defensada per una muralla? No. La casa pot


ser una cabanya feta de palla,

y no resguardar del vent;

la

pluja pol entrarhi, per

rey no pot.
la lliber-

La
tat

llibertat civil es

poch menys tracendental que


la

personal. Per la llibertat civil se subjecta


milicia,

forsa

ar-

mada, exercit
en perillosa. Per
eclesistica

la

dependncia de

las autoritats

ordinarias, treyentli tota preeminncia que pugui convertiria


la

meteixa

llibertat

separan

la jurisdicci

de

la

que es prpia dels poders

polticbs, als

quals fan independents de tot esperit de secta y de proselitisme. Per las Constitucions, general y particulars americanas, las autoritats aixis de la Confederaci com dels Estats,

BO poden

dictar lleys

que estableixin una

relligi ni

que pro-

LA LLIBERTAT

DJ

bibeixin V exercici de cap d' ellas. Perla llibertat

civil, los

anglo-saxons han establert mollssims principis de dret indiscutibles, que baix lo

nom de common
la

law, lley

comuna

consuetudinaria, son superiors y preferents tota lley escrita,

y
en

contra
lo

'Is

quals

s'

estrellaria

voluntat dels Parlaments,

cas que volguessin contrariarlos.

Per

tal

llibertat, la

familia es una entitat respectable, y son jefe gosa de tota la


iniciativa

compatible ab
lo

la

tranquilitat y

1'

ordre pblichs,

puig per

que respecta

als

bens, sa voluntat no est subt

jecta cap limitaci

externa y
als sers

per nica regla lo sentila

ment natural
Per

del

amor

ab quins

sanch

lo lliga.

la llibertai civil, los

individuos poden associarse y crear


la lley,

corporacions, reconegudas y fomentadas per

que ad-

quireixen drets y obligacions, y forman verdaderas personas


jurdicas,

que interposadas enire


I'

1'

Estat y

'Is

ciutadans, son

pera aquestos

escut que

'Is

salva de veres engolits per la


llibertat
la

forsa absorvent de la coleclivitat poltica. Per la

de
ex-

que tractem,

la lley

no contraria, per regla general,


reduheix

ponlaneitat individual corporativa, ni es un motllo dins lo

qual hagin tots d' encongirse, sin que

's

al

mo-

dest paper de supletria de las voluntats particulars, que fa

cumplir y respectar sempre que


tat

s'

han obligat ab
cada h
fa

la

solemnilo

deguda. Per
li

la

meteixa

llibertat,

de

seu lo

que millor

sembla, tractant y contractant


la

la

mida de son
moral

gust y fins de son caprilxo, en


trobar cap entrabanch ab
las
tal

seguretat de que no ha de
falti

de que no

la

ni

conveniencias socials, reduhidas, en lo relatiu

al dret,

ala menor expressi possible. La


llibertat

poltica es lo

allras llibertats qual naturalesa


fi,

complement y garantia de las acabem d' indicar. No es un


les drets

com en

la

escola francesa, sin un medi. L' anglo-sax


la

vol tenir
poltichs,

intervenci en

cosa pblica y exercir


fer diputats

no pel mer capritxo de

de poder

58

PART SEGONA. CAP.

III.

manifestar sas ideas per escrit y de paraula, sin perqu per


tals

medis se garanlisa

la poltica

pren

la

las llibertats personal y civil. Pera ell, ha de produhir efectes visibles y positius, y si se pena d' ocuparse en la gobernaci del Estat, es perla gesti
li

qu vol treure ventatjas de

encertada desencerta-

da dels interessos pblichs. No

basta tenir dret electoral

y poder reunirse, associarse, peticionar y queixarse per medi de la imprenta de la oratria: vol, adems, que sos
esforsos tinguin conseqencias. Pera ferlas possibles,
al la

or-

ganisar lo mecanisme gubernamental, no atn tant


fecci de cada

per-

una de

las

pessas aisladament consideradas,

com

la eficcia dels engranaljes


altras.

que han de relacionar


politicb es lo

las

unas ab las

Lo seu sistema

de

las

limi-

tacions mluas entre tots los elements del poder.

Al conjunt de las manifestacions de


anglo- saxona
las
li

la

llibertat la

gent

dona un nom que es quasi inlraductible

dems
del

llenguas.
la

Lo

self

government,
s

que aproximadameteix, es
s'

ment expressa
tssis

idea de gobern per

la

sin-

seu sistema. Lo self government

aplica tota
al

las personalitats

que tenen vida, desde V Estat


la

individuo.

Pel self government,

naci es independent, las corporaI'

cions gosan de vida prpia y


tantse

individuo es lliure, respec-

mtuament

los drets y practicant la tolerncia,

que es
diu

essencial la llibertat.

La ausencia de

la

tolerncia,
1'

perfectament un escriptor nort americ (1), es


absolutisme, y
la llibertat.
l'

estigma del
la

establiment de las oposicions es

glria

de

La

llibertat se

complau en

la varietat: la tirania,

aixis la d' un sol

com

la d'

una multitut, considera heretje


elements del Estat guardan
llegislativa.

qualsevol que pensi senti de diferent manera que ella.

En

lo self

government

tols los

en ms en menys

la potestat

L' individuo es

(I)

Francis Lieber

Ou

civil

Liberty and self government.

LA LLIBERTAT

lo llegislador

de sas propias accions en quant

llurs efectes

no perjudican

un

altre,

y V us del dret es

la

manifestaci
los

de son poder. Las corporacions gobernan dins


llur objecte

lmits de'

y de

las

obligacions contrelas per los

membres

associats, y llurs decisions,

que en termes jurdicbs anglo


sigui lleys

saxons reben lo

nom

expressiu de by-laws,
llur

locals, son tan efectivas en

prpia esfera

com

las

dis-

posicions dels poders pblichs, venint los tribunals

obligats'

respectarlas y aplicarlas. Aixislos drets del individuo

com

las decisions corporativas constituheixen

limitacions pera la

potestat llegislativa del Estat,

qne no pot precindir dels res-

pelablee interessos que


rantisa y rebusteix,

la

prctica general de la llibertat ga-

Mes

tot lo fins

aqui indicat no basta eiicara


la

la

escola

anglo saxona pera fer efectiva

llibertat

individual y corinstitutional

porativa. La tendncia es cap lo que

anomena

self government, sigui cap fer nixer institucions oficials

y de carcter pblich entremitj del Estat y del individuo Aquesta tendncia, portada ja ,i la prctica en los EstatsUnits y en
la

major part de

las

que

"s

manifesta cada dia ab

ms

Colonias quasi autnomas, y forsa fios en las islas mees la

tropolitanas de la

Gran Bretanya,

que ms radicalment

separa

la

escola que

calificat

de francesa.

anomenem anglo-saxona de la que hem Aquesta, com hem dit mes amunt, coly
sol

loca al individuo aislat


tralisat,

davant del Estat uniQcat y cenllibertats

de

lo

que

resulta,

que per drets y


la

que pro-

clami en favor d' aquell, en


la collectivitat,

prctica lo deixa absorvit per

ms ben

dit, pel

poder que

la

representa.

Aquella, establint distints graus d" associacions de carcter

pblich entre V individuo y V Estat, posa

al

poder represengaran-

tant d" aquest en la impossibilitat d' extralimilarse, y


tisa

eficasment V exercici dels drets y llibertats


cada

que corres-

ponen

un dels components de

la

collectivitat.

Lo

ibO

PART SEGONA.

CAP.

III.

inslilHcional self governwent es, donchs,


particularista; lo

la

base del sistema


'Is

que

li

dona grans ventaljas [sobre

siste-

mas

contraris.

No

insistim

ms sobre aquest punt, perqu


pr-

tindrem ocasi de desenrotllarlo en algun dels captols


xims.

Ab
sentit

los indicats,

tenim ja prou datos pera determinar lo


la llibertat

que ba de donarse

en

lo

terreno politich-

social.

En

aquest, ha de reconeixers que la

missi capital

del Estat agrupaci poltica, aixis pera realisar son objecte


jurdich,

com pera fomentar

lo

progrs y

l'

avens de
1'

la civili-

saci y deia cultura, no es altra que favorir


tat

s de la lliberla

y r exercici de
lo

las iniciativas

de

tots los

components de
la

agrupaci. Pera

cumpliment

d'

aquesta missi,

procla-

maci de drets no es de
L' Estat no es

tros tant important


l'

com

llur garantia.

ms que

armonisaci dels interessos oposats

dels individuos y de la collectivitat,

que

sols se

consegueix

mediant un ben combinat lligament de

las forsas distiutas

y
en

contrarias que dins de la agrupaci se desenrotllan; lligament

que DO permeti que cap


Per ab

d' ellas

converteixi sa acci

til

perjudicial y destructora.
tot

y que

1'

Estat sigui la armonisaci entre

dos

interessos oposats, bo deu

jamay olvidarse, que


sagrat y al

'1

que repre-

senta

la llibertat es lo

ms

que principalment deu


llegtim en quant es

atendres. L' inters collectiu no es altra cosa que lo resultant


dels individuals,

y es

sls perfectament

garantia d' aquestos.

Podem

ja, sin definir la llibertat, caracterisarla

en

lo ter'Is

reno poltich social. Lo poble ms


interessos individuals tenen de fer
iectiu,

lliure es aquell

en que

menys concessions
sacrificis

al col-

quedant no obstant eScasment garantits; aquell en


exijeix

que r ordre general


aquell en que

menys

particulars;

ms
La

varietats
llibertat

poden manifestarse sens perjuoo consisteix solzament en drets

clicar la uni.

LA LLIBERTAT

l6l

poltichs reconeguts

aixs al individuo

com
de

la

agrupaci,

sin que requereix altres

drets que

garantisin la iniciativa
la activitat.

exponlnea en

totas las manifestacions

La in-

tervenci directa indirecta en la gesti

de

la

cosa pblica
al

que

'Is

drets

poltichs
'1

donan
de

al

individuo y

conjuet de

aquestos, ms que
taria,

fi

la llibertat, es lo

medi de conquis-

conservaria y perfeccionaria.
1'

Vivint en societat,

home ha

d'

abdicar forsosament una

part de la seva independncia individual en pr del Estat,

aquest,

mediant

tals

abdicacions, ha de assegurar a tots y


lo ple
1' altra y perfecte goig de donchs, suposa menor

cada un de sos membres


part que conservan.

Major

llibertat,

limitaci de la independncia individual.

Y com
la

la

limitaci

naix de

la lley

disposici obligatria y de carcter general,

puig que
inters

tal es la

forma de manifestarse
conferida
al

representaci del

collectiu

poder del Estat, resulta que


quals lleys y disposicions

gosa de major

llibertat aquell poble,

obligatorias en totas las brancas y en llur conjunt deixan

ms
que

lalitut la
la

independncia individual,

al

meteix temps

garantisan contra tota invasi de part del Estat y de

tot atach

de part dels dems individuosy

entitats

que 'Icons-

tituheixen.

No

basta, donchs, que la poltica

sigui expansilegals,

va, sin que han

de serho

las

dems prescripcions

aixis las de dret pblich, en sas brancas

administrativa, in-

ternacional, etc, etc,


civil,

com

las

de dret privat en sas parts


Hi ha

penal,

mercantil, de procediments, etc, etc.


's

molts pobles que

diuhen

lliures

perqu qualsevol individuo


'Is

pot desfogarse en peridichs y reunions contra

que exer-

ceixen

no

s'

poder y malehir de las institucions fonamentals, y adonan de que sn esclaus del ms nfim agent dels
lo
la

tribunals de
tots los casos

policia,

que trovan cada moment y en


dels

medi

legal d' inmiscuhirse en las accions


la

ciutadans, recordantlos

enfarfagosa tutela en que viuhen.

102

PART SEGONA. CAP.

III.

Los interessos iodividuals y '1 col-leclia no arrivan armoDsarse sens sostenir avans tremendas batallas, y fins quan
han arrivat ja
y
1'

la

desitjada armona,

la

oposici entre

1'

un

altre

tendeix constantment tornar

al

desequilibri. L' in-

ters collectiu,

representat pels poders pblichs, acusa als

y egoistas, y aquestos acusan aquell de absorvent y tirnich. Lo primer, encara que de fet, fins en las democracias ms puras, s' encarni

interessos individuals de interessats

sempre

sols en

una part del poble,

sigui en los
la

que exer-

ceixen crrechs y empleos, t en favor seu

r esperit de cos, y pot lluytar contra '1 sigui r inters de la totalitat. L' inters collectiu se presenta

organisaci y segon, pesar de que

com
quan

lo

campe geners
ho
fa

del progrs y de las milloras, y fins


s'

tot

anar en renou,

anomena defensor
al

del ordre.

Dicta autoritriament una disposici manant

poble que

fet

avensi en una matria determinada, y queda orgulls y satiscom si r avens s' hagus ja realisat. Gracias la orga'1

nisaci dels funcionaris que

representan,
l'

est

sempre

al

aguait de la

menor

falta

que cometi

inters

contrari,

totas treu substncia pera engolir nova; atribucions.

y de La or-

ganisaci

li

permet aprofitarse de
1'

lotas las

circunstancias

que

's

presentan pera aumentar

autoritarisme. ^Se comet,

per exemple, un crim horrors que

indigna

la

conciencia

pblica? All est amatent lo poder pera arrancar, en


del sagrat inters collectiu,

nom

disposicions draconianas que


la llibertat
s'

imposin novas limitacions


epidmia, y
\

individual.

^Ve una
tarda lo

poble,

com

es natural,

alarma?

No

poder en invocar

los furs

suprems de

la salut

pblica, y au-

menta son exrcit ab batallons de metjes sense feyna, que


privaran
al

individuo fins del dret d' estar malalt sens per-

ms del Estat.
debilitats

per

tals

medis, explotant constantment las

del poble, y aprofitantse

de sos apassionaments
inters col-

tranzitoris, la burocrcia,

en representaci del

LA LLIBERTAT

l63

leclu,

va avan&ant sempre cam y minant

las llibertats

indi-

viduals, las

que deixa

sols

1'

infantil

goig de creures asse-

guradas, perqu poden desfogarse en articles virulents y discursos tribunicis, prenent part en unas eleccions, que
arrivan fer caure un gobern, n' aixecan
si

un

altre

que no

pot deixar de sentir iguals desitjs d' absorci y d' autoritarisme, ni de moures dins del meteix ordre de ideas, mentres
los interessos individuals estiguin desorganisats, disgregats
aislats

davant de

la

organisaci forta y concentrada del inte-

rs collectiu y del poder

que

representa.
llibertats

Es

fcil, facilissim,

proclamar

y reconixer

drets;

assegurarlas y garantirlos de tal per es difcil, '1 arrivar, en nom del inters pugui poder no manera que
diQcilssim,
collectiu, traspassar los lmits

que

marcats. Pera impe-

dirho, la llibertat no te
organisarse.

ms medi que

imitar la autoritat
d'

Davant per davant del Estat, ha

baverhi

agrupacions dels interessos individuals disposadas resistir


las absorcions y extralimitacions del poder. L'

nich sistema

que dona organisaci


major suma
d'

la llibertat es lo

particularisme. Dins
l' li

del particularisme, donchs,

pot disfrular

individuo de la

independncia natural que

permeti

I'

estat

y cultura en que "s trobi, tenint son exercici perfectament assegurat per lo conjunt d' institucions que 'i

de

cvilisaci

sistema dona vida. Sols ab


ble r equilibri entre
la
Is

1'

ajuda d' aquestas pot ser estala

oposats interessos que son

base de

agrupaci poltica. Pera jutjar dels graus de llibertat de que disfruta un po-

ble, hi

ha una pedra de toch que no

falla.

Basta examinar la

situaci en

que

's

troban las minoras, especialment aquellas


las corrents

que van ms contra

dominants. Quan las mino-

ras tenen los drets y llibertats respectats y

poden

travallar

pera convertirse en majoras,


aquestas pera conservarse,

ab

lo

meteix desembrs que


assentada en base

la llibertat est

64

PART SEGONA. CAP.

III.

slida.

Estat

La ms

llibertat

de uadar ab

la

corrent existeix fins en lo

absolutista; la qesti est

en poder nadar contra cada h ha de tenir

d' aquella.

Dins de una societat


lo dret ser

lliure,

reconegut

extravagant, essent sa extravagncia


la

respectada. ^Qui es caps de dir que

extravagncia d'avuy
lerancia es la millor
al

no ser dem un gran pensament? La


mostra del avens de
progrs y
la

tol

las

costums y

'1

cam ms dret cap

millora.
s'

Lo moviment que
pr dels drets de
las

ha despertat en algunas nacions en


las
la

minoras;

associacions que

s'

han

fundat Europa y Amrica pera

proporcionalitat de la reells siti

presentaci en los cossos directius, donant en

las

minoras en proporci
indici pera
'1

la

forsa

que tinguin, sn un bon


Los resultats comensan
representaci propor-

pervenir de

la llibertat.

ja tocarse en los Estats que han ensajal algun dels inginyosos medis que
cional.
s'

han ideat pera

la

captol

IV.

LA IGUALTAT

La

igualtat es la expressi del inters collectiu. Camp propi de la igual-

Necessitat que deia imposici. Es condici de la llibertat. Conseqencias perillosas que '1 poder treu del principi de igualtat. Materias en que es beneficiosa la intervenci igualitria del Estat. Argument capital dels unificadors. Demostraci de sa falta de base. La armonia entre la varietat y la igualtat es imposible dins dels sisstemas unitaris. Evoluci de las escolas socialistas cap al particularisme. L' equilibri entre la llibertat y 1' autoritarisme es 1' objecte de
tat.

ia orgaaisaci particularista.

Desprs de

lo

que acabem dexposar en


pera caracterisar

lo captol anterior^

poch haurem

d' afegir

la igualtat

com

ele-

ment La

del Estat agrupaci poltica.


igualtat es la expresi del inters col-lectiu en contra-

posici als interessos individuals. Aquestos tendeixen


llur prpia naturalesa

per

cap

la varietat:

aquell se veu arrola forsa la

ssegat cap la uniformitat.

Los uns son

impulsiva:

r
la

altre es lo fr

que

per oGci contenir

impetuositat

de
la

marxa.
L' Estat, en

bona

teoria,

no ha de representar ms que

equilibrada armonia entre


dictoris.

Is

dos interessos oposats y contraI

Lo poder pblich que

representa hauria de man-

tenirse en lo piu de la balansa, impedint

que
la

decants cap

r un ni V altre costat. Tal es


tfica

al

menys

concepci cien-

del Estat.
aixis,

Mes no succeheix

per desgracia. Lo representant deJ

l66

PART SEGONA. CAP.

IV.

Estat se converteix en poder, y


autoritari

'1

poder es per sa naturalesa


dificultat

trova

la

y absorvent. D' aix prov la gran llibertat en triunfar y desenrolllarse.


'1

que

La La

igualtat t

seu

camp
ell,

propi, de la mateixa manera que


essencial de aquesta.
d'

la llibertat, y dintre d'

es condici
'Is

llibertat,

ha de ser igual pera

membres

una agruforsas del

paci. Tots han de tenir iguals drets iguals debers: cada un


d' ells

ha de poder aprofitarse igualment de


la realisaci

las

conjunt pera

dels fins

que

's

proposi.

Dintre de son

camp

propi, la igualtat es tant respectable


difcil

com

la

varietat,

per es molt

que

's

mantingui sens
la

traspassar sos lmits. Sls pot contenirla en ells


ci de la llibertat de que

organisa-

hem

parlat en lo captol anterior y

que desenrotllarem en
Essent
la llibertat

los

prxims.

expansiva per son propi carcter, no hi


reglas

ha necessitat de

fixarli

pera que

's

manifesti.

Basta

deixarli lo cam expedit y sens entrabanchs pera

que proajuda per

duheixi tots los beneficis que d'


igualtat es restrictiva,

ella

poden esperarse. La
la

y no

's

manifesta sin se

medis postissos. La
Aquella es
ta
filla

llibertat es natural; la igualtat artificial.

de

las facultats

ms nobles

del

home; aquesLa primera


la

conseqncia

fatal
la

de

sas imperfeccions.

es

sempre expontnea;
Tant

segona no existeix sin per

impoque

sici interna externa.


artificial es la igualtat
'1

en

lo

camp

poltich social,
d'

pera que

poder del Estat pugui produhirla, ha


irresistibles.
civil

armrsel
prohiefics,

de medis coercitius
bitiva,
la

La

lley, dispositiva
la fassi

ha de tenir sanci

penal que
civil,

sanci, fins
'I

quan

es

purament
que

es

y una contrarietat
s'

pera

qui ha de sufrirla,
'1

sls per forsa

hi subjecta.

D" aqui, que


sisfencias.
cia,

poder, pera feria efectiva, hagi de vncer relas

Los tribunals,

penas,

la forsa

armada,

la

poli-

etc, son instrument de igualtat. Sensdisposar


establiria.

d' ells, lo

poder no lograria segurament

LA IGUALTAT

167
hagi d' efectuar sempre
la

No

vol aix dir que la igualtat

s'

per medis materials. Una forsa purament moral


molts casos. La moda, per exemple, uniforma
lisat,

imposa en
civi-

al

home

las lleys

que dicta

1'

obligan

ms que

las

sanciona-

das ab fortas penas. Impulsats per una corrent


tots

irresistible,

nos igualem davant de sos capritxos. Las lleys del honor,

las exigencias

de

la

opini y cent allras trabas que volun-

triament nos imposem, produheixen

ment per
tot

la igualtat que intilcamins se busca. Observis, no obstant, que ajunyintnos ab expontaneitat y fins ab goig tals imposi-

altres

cions, las considerem y


sacrificis

anomenem

tiranias.

Sn en

realitat

que

l'

individuo

fa la societat

ab

la idea

de poder

per sa part disfrutar de sas venlatjas: sn tranzaccions de la independncia de cada h ab la dels dems, fi de que la
societat sigui possible.

La observaci dels casos en que V home expontneament imposa limitacions, confirma la idea que havem donat de la igualtat en lo camp poltich social. Es un element necessari, per que ha de tancarse dins dels lmits que li son propis,
s'

puig per poch que

'Is

traspassi
'1

se

converteix en causa de

perturbaci y obstacle pera desllindar aquestos lmits.

progrs. Tractem, donchs, de

La

igualtat

es condici
s'

de

la llibertat.

Desde 4 moment

que varias

agrupan y han de manifestarse al meteix temps, per forsa han de subjeclarse reglas generals que determinin fius quin punt pot arrivar cada una de ellas.
iniciativas

Al Estat

li

correspon fixar aquestas reglas, pera


criteri

las

quals no

pt tenir altre
las entitats

que

'1

de

la igualtat,

puig que iguals sn

que deu

aplicarlas.

La

lley ha

de ser general

igualataria, seus concedir preferencias cap individualitat en

perjudici de las altras.

La

igualtat

davant

la lley es

una de
's

las

ms preciosas con-

quistas dels nostres temps. Si

reconeix una llibertat, ha de

[68

PART SEGONA.

CAP.

IV.

reconeixers pera tolhora:

si s'

imposa una

limitaci,

tothom

ha de obligar. La

lley

de rassas va fentse completament im-

possible en las societats civilisadas. La igualtat de drets y de

obligacions es una de las condicions caracteristicas de

la

vida

moderna.
Mes, aquesta igualtat de drets y
d' obligacions; aquesta

co-

munitat de llibertats y de limitacions, lluny de cohibir las


iniciativas particulars, las favoreixen.

Lo

dret la llibertat
las

no

es

ms que

'1

reconeixement de facultats de

quals cada

individuo pot usar

com

millor

li

sembli, dintre de las limi-

tacions que regulan llur exercici al sol objecte de ferlo


ssible.

po-

La

igualtat en los

medis de que pot usar cada h, no

vol dir que hagin de ser iguals los productes

que

'n resultin, la

sin
retat

al contrari.

Res fomenta

tant las

varietats

com

segu-

de que ning dins de


"Is

la societat

gosa de majors

ni

me-

nors drets que

altres.

La
de
la

igualtat

garantia

de drets y de debers es la forma ms perfecta que deu donar 1' Estat las llibertats indivis'

duals.

Cada qual

av veure

la

seva iniciativa limitada,

condici de qu las dels dems estiguin subjectas idntica


limitaci.

D' aquest principi de

la igualtat

del dret y del deber,


tots los principis

que

es condici de la llibertat,

com de

que naiha

xen del

inters col-lectiu, se n' ha volgut treure

conseqens'

cias perillosas. Si la llibertat

ha de ser igual,

dit,

lo

ideal de la humanitat es tenir

una sola
la

lley: tota unificaci,

per conseqncia, es un pas cap

perfecci.
dia

La
la

igualtat

davant

la lley sls

ser

una

veritat lo

que

lley siguj

igual pera tots los

homens.
la

D' aqui
ci; d"

la

tendncia de tots los poders cap

concentras'

aqui que tolas las manifestacions de vida local

ha-

gin presentat

com

obstacles

al

progrs; d' aqu, en una pa-

raula, r origen y la excusa de totas las liranias.

LA.

IGUALTAT

169

Lo absurdo de
sat en evidencia.

lals

conseqencias uo es

difcil

de ser po-

Lo

principi de la igualtat de dret


tenir la Uey.

no pre-

jutja la extensi

que hagi de

La

lley

ha de ser

igual pera

tots
si

aquells qui obligui, per d' aix no se ne


los obligats. Pera fixar

deduheix

han de ser|molts pochs


de
la lley,

la extensi
la

en altres trmens, pera determinar

mida que han de


captols.

tenir los Estats, es precis atendre altras

consideracions, que 'ns

proposem examinar en un

dels

pr-

xims

Pera T objecte que en lo present tractem nos bastar afir-

mar, que

la igualtat

es

un dels carcters de

tota lley, sigui la

que
siva

sigui la extensi d' aquesta.

Si la lley es local
los

exclu-

de una comarca, sos efectes han de ser


elements d' aquesta;
si

meteixos pera
tots los

tots los

es nacional,
si

de

la

naci han de ser igualment obligats:

es internacional,

no

ha de
das.
tat

fer diferencia

en pr de cap de

las

nacions convingula

En com

aquest sentit y no en altre ha de ser presa


condici de llibertat.

igual-

La

igualtat,

adems, es element necessari


lo

al

Estat pera
la cultura.

poder cumplir sa missi de fomentar

progrs y

La

protecci que otorgui als interessos dels associats, ha de

ser igual pera tots, y tots


vol disposici
d' altres

han de poder aproitarsen. Qualsetirnica. Si

que favoreixi un inters particular en perjudici


es illegilima

interessos,
s'

1'

Estat, per

exemple,

encarrega de serveys pblichs, las condicions

pera utilisarlos han de ser iguals pera tots los associats.

Lo correu,

lo lelgrafo, lo giro,

etc, etc, han

d' estar la

disposici de tols los que cumpleixin las condicions fixadas

pera servirsen.

No

hi

ha dupte que

la igualtat

es

element necessari en

quant r Estat hagi de manifestarse


cultura, per

com fomentador de
que
d'

la

conv no perdre de

vista,

aquesta missi

se n' ha abusat molt, y


12

que

sa exageraci

ha causat grans per-

170

PART SEGONA.

CAP,

IV.

judicis la llibertat,
traris als

produhnt efectes completament con-

que

s'

esperavan.

Ab

la

excusa

d'

aumentar

lo

be-

nestar y fomentar lo progrs, los poders pblichs van exte-

nent llur acci totas las manifestacions de


perjudicantlas a lotas. L' un dia invocan
la

la

vida social,

higiene,

y nos
la

subjectan cent vexacions, que tot ho produheixen menys


millora de
d'
la salut

pblica;

1'

endem

's

conmouhen davant

una desgracia accidental causada per un vapor un cam


ferro, iraposan
als

de

viatjers

cent entrabanchs y obliga-

cions,

que sens aumentar ni una mica llur seguretat, difila

cultan

expedici de llurs negocis.

Y
la

pera cada nova branca

de

la activitat

en que intervenen, crean nous cossos de funla forsa

cionaris,

que aumentant

de

burocrcia organisada,

fan que las intrussions hagin de crixer en progressi geo-

mtrica, y elevan los gastos del Estat xifras impossibles de


sostenirse baix pena de

condemnar

las

nacions
la

la ruina.

No negarem que hi
latara

ha materias en que

intervenci iguaPrescindint
dels

del Estat hagi de ser beneficiosa.


la unificaci

serveys pblichs,

de

la

moneda, dels pesos y


del

mesuras y algunas
dret,

altras favoreixen y simplifican las transac-

cions, aumentant lo

moviment general. En alguns punts


la lley

conv

tal

vegada que

exfengui
al

la

seva acci

igualataria

no

sls

una naci, sin

major nmero de na-

cions possible, com, per exemple, en los referents als actes

de comers, que ordinriament se practican desde parts distintas del globo. Lo que si negarem, es que 1' afany unificador

que
gada

tant fa travallar als poders

quan no

se

'Is

ferma

molt

curts, respongui la
al Estat. lo

missi de foment y de cultura encarre-

Quan

rgimen general
ab

d"

aquest se separa de

la

com-

binaci armnica dels interessos particulars ab lo general,


sigui de la llibertat
la igualtat,

forsosament ha de caure
altres. Si se 'n

en un extrem perjudicial

uns

separa per

LA IGUALTAT

I7I

iDclinarse cap al costat de la llibertat, lo perjudici es petit:

si

va a parar

al altre

extrem,

com succeheix

quasi sempre per

desgracia, los perjudicis sn


unificador no
blant
'n

de trascendencia. Del afany

pot resultar ms que una organisaci

sem-

la militar. la

Las voluntats individuals han de inclinar-

se davant de

cles per tot arreu,

ordenansa, y las iniciativas, trovant obstahan de encongirse y enervarse. Quan una


tal

naci est subjecta

rgimen,

tot

s'

espera del Estat;

mes com

aquest, quan deixa de ser la sintsis de las iniciatilo

vas particulars, es inepte pera produhir cap millora,


tural inevitable es

na-

que porti
la

la

naci cap la decadncia.

Miris

com

se vulgui,

igualtat

no es un element de prola llibertat.

grs sin en quant es condici de

Aquesta es
la

la

que produheix
renciaci,

1"

avens y
lo tant,

la millora, fills

sempre de

dife-

y per

l'

inters general

ha de ser sempre
Aixis ho considera

considerat
lo sistema

com

la

suma

dels particulars.

particularista,
la resistncia

quals grans ventatjas poden con-

densarse en

organisada que oposa las inva-

sions del igualatarisme.

w
la

L' argument capital dels unificadors es que ells favoreixen marxa de la civilisaci que, diuhen, camina cap la unitat.
ells,
1"

Pera

ideal de la humanitat es un sol Estat, ah


relligi,

un

sol

poder, una sola lley, una sola


etc. Llur

una sola llengua etc,


de no
sols

objectiu es la simplicitat portada al extrem

ser
la

possible la

mes

petita

diferenciaci.
la

Somian no
pau entre

en

pau de naci naci, sin tamb en

tots los

elements que avuy estan en competncia. Las iniciativas


particulars losdestorban, y voldrian suplirlasper una reglamentaci uniforme, que previngus tots los casos y s' esten-

gueu per
rian

tot
I"

arreu. Sols en cas de realisarse llur somni creuarrivat al estat

que

home ha

de perfecci, que fan

consistir en la igualtat absoluta.

Admetem

en suposici que s'ha realisat aquest somni

PART SEGONA.

CAP.

IV.

ique lindriam? Tindriam avans que tot, que 'Is homeus que formessin aqueixa societat ideal no foran pas com los que

avuy corren. Los que coneixem tenen voluntat prpia, y no 's decideixen cap acci, ni la ms insignificant, sens haber pesat los mvils en pr y en contra. Los veyem subjectes passions y desitjs, y capassos de grans virtuts y

de

grans vicis. Los mirem amants de llur dignitat personal, y estimant ms que tot
la

independncia. Sn, en una paraula,

sers intelligents, sensibles

lliures.

Tindriam, adems,

la

societat estancada, petrificada, inmvil. Aixafadas las iniciativas individuals;

contrariats los desitjs;

empresonadas

las

passions; enervats los carcters per la regimentaci,


ta fora tan

la lluy-

morta que no podria produhir cap millora. En


hi
la

la

societat

somiada pels uniformistas

regnaria verdadera-

ment
y de
la

la

pau y
mal,

la quielut,

per fora

pau y quietut dels ceaplicarse

menteris. Seria una societat d' autmatas, incaps de tot be


tot

la qual podria ab molta propietat

imprecaci del Dante.

No

valdria la pena de parlar d" ella:

bastaria miraria

y passar.
en
lo

L' ideal de la nostra societat basada

particularisme

es tota una

altra cosa.

Lliures

los

individuos, lliures las

corporacions, lliures las regions, lliures las nacions y rassas,

per units

lots

per los suaus Uassos de

la

germanor y del

afecte; essent lo
fort

poder productor de
afinitat

la igualtat

mes
las

menys

segons

la

que

exists

entre

'Is

elements que
iniciati-

degus regular; en

activitat constant

y creixent
millora,
la

vas; Uuytant tolas per lo pogrs

la

per contin

gudas per
las

l'

inters

com

dins dels lmits de

competncia;

agregacions d' individuos y de familias formant regions;

las regions, Estats confederats; los Estats confederats, Lligas,

las Lligas estant

enllassadas

entre ellas per los principis

del dret internacional, traduhils en concordats


livas, la

lleys

posi-

humanitat entera estaria organisada de conformitat

LA IGUALTAT

lyS

ab

las

en&enyansas de

la naturalesa.

Las mil varietats que se

mostrarian foran no sols reconegudas, sin fomentadas, y per la uni exponlnea formarian la gran unitat de la espcie

humana, agermanada per

la

llibertat.

Dintre d' aquest

gran conjunt, cada agrupaci, cada poble, cada rassa aniria


desenrotllanse en consonncia ab sos propis interessos y aspiracions, y
's

donaria

las

institucioLS y
civilisaci

lleys

que ms se
lo

acomodessin
senzill lo

al estat

de sa

y cultura, passant de

complicat segons fossin pocas

moltas las ne-

cessitats de

cada collectivitat de

las unidas.

Dins de

la

organisaci que naix del sistema particularista,


al

r element d" igualtat, tan essencial


bertat, no ha de presenlarse de

Estat

com

lo

de

lli-

molt tan absorvent y


filla

tir-

nich

com

dins de la organisaci

dels oposats

sisteraas.

Variant las manifestacions de

la llibertat

garantisa de comarca comarca, de

y del dret que la regi regi, de poble


y soporReduhit

poble,

lo

principi igualatari se manifestaria suau

lable, puig

que sos beneficis estarian

la vista.

forsa reguladora, en

compte de posar trabas


la varietat
'Is

al

progrs, con-

tribuhiria fomentarlo.

La armonia entre

la igualtat;

entre la llibertat

y r autoritarisme; entre
ta.

interessos individuals

'Is

col-

leclius, sls pot realisarse dins

de

la

organisaci particularisSi
s'

En

tota organisaci
las atribucions

unificadora es impossible.

es-

motxan

's

mina

la forsa

de

la autoritat,

ve

lo desordre,

1"

exercici dels drets de la llibertat


s'

se

fa

imha

practicable per r abs meteix d' aquesta. Si

arma ab gran
rgi-

poder

la autoritat, aquesta,

que per

sa prpia naturalesa

de ser absorvent

invasora, atropella la llibertat,

'I

men
no
hi

del Estat se converteix en tirnich. Dins del unilarisme

cap

lo

terme mitj, y

la

vida normal del Estat concen-

trat es

passar de las revolucions esbojarradas las reaccions


I'

miserables.

element igualatari romp

lo fr

s'

engoleix

174
son contrari,

PART SEGONA.

CAP.

IV.

1'

element

lliberal, trencant tota lligadura


falta

privantse del concurs del altre, se suicida per


tncia reguladora.

de resis-

De

rs serveixen las
's

componendas que se

han

proclamin drets y garantas. Si 's deixa al individuo aislat al davant del poder concentrat y organisat, aquest acaba indefectiblement per ser T amo, desensajat;

de rs que

prs de deslruhir directament aquells drets y garantas, de deixarlos completament irrisoris pera ms befa. Si no se

deixa

al

individuo

aislat, sin

que se

'1

agrupa en corpora-

cions que siguin verdaderas institucions moderadoras y ar-

monisadoras,

1'

nnilarisme

's

desnaturalisa

invadeix
s'

lo-

camp

propi del sistema oposat.

Las ventatjas que

obtinparti-

guin en las organisacions mixtas, naixen


cularista

del element

que tempera

1'

uniQcador.

Fins las escolas que sostenen que una de las missions det
Estat es la de amparar
al

dbil contra

fort, fentlo

inter-

venir en

la

distribuci dels medis morals

y materials de beIs

nestar y de perfecci, per

ms que
que per

's

diguin igualatarias, na

pretenen de
socials

fet

sin consagrar la desigualtat. Si


als
llars

recursos

han de favorir

condicions no tenen

prou forsas propias pera


existncia, los medis

sortir vicioriosos en la lluyta per la


s'

que
fent

emplebiu han de ser desiguals.


socialistas,

La evoluci que van


del

las escolas

apartantse

comunisme

igualatari
la

visme anrquich, es
element
llibertat

y declarantse en pr del col lectimillor proba de las ventaijas que lo


espera ja

va guanyant sobre V element igualtat La


s'

regeneraci social no
tria,

de

la

regimentaci autoris

que convertiria

als

pobles en ramats, sin que


la

busca

pel cam de conservar y fomentar

lliure iniciativa indivi-

dual y corporativa.

Las reformas ms tracendentals que insn


las referents
al

dican aquellas escolas,


organisaci de
la

dret civil, la
lo

propietat

moble inmoble. Eo

terrena

pollich, la escola collecti vista en mitj

de sas vaguetats ten-

deix

la

exageraci del particularisme.

LA IGUALTAT

lyb

Resumint

ja las ideas

exposadas en aquest captol, direm


al

que

la igualtat es

un element tan necessari


ella

Estat

com

la

varietat,
lectiu,

puig que sls per

pot
l'

regularse

i'

inters

col-

igualment

Uegtim que
la llibertat
al

individual.

La

igualtat

es

condici essencial de
la garantisa,

en exercici y del dret que


llur

per es

meteix temps

major

perill,

sin
la

se la reduheix lmits
varietat

que no pugui traspassar. Essent

y la igualtat dos principis contradictoris, y debent descansar en los dos las societats, la missi del Estat es armonisarlos de manera, que aunats contribuheixin
secuci dels fins socials.
la

con-

Sempre que un
prov

dels dos principis

logra predominar, naix lo desordre, y V Estat sufreix


malaltia grave.
tat,

una

Si
I

'\

desequilibri
la

d'

excs de lliber-

se manifesta
s'

mal per

exuberncia de moviment, lo

progrs

atropella,

y entre ensopegadas y caigudas, lluny


si

de avansar, retrocedeix:
igualatari,
1"

prov

d'

excs d' autoritarisme

anmia dona iguals conseqencias. Las orgaestablir


la

nisacions unitarias son impotents pera

y conservar

r equilibri, que
ticularista.

es,

en cambi,

la

base de

organisaci par-

CAPTOL V.
DIMENSIONS DEL ESTAT
La
multiplicitat d' Estats es un fet necessari. La resistncia la unificaci es Itey de la historia. Ventatias dels Estats reduhits.Generalisaci de la educaci poltica. Intensitat del patriotisme. Adaptaci de la lley las necessitats del poble. Energia de la acci social pera Jo progrs. Ventatias del Estat gran. Extensi de la lley. Dificultat de las faccions locals y de ias petitas guerras. La guerra es en ells

associaci

d'

Estats, baix la base del particularisme

La humanitat no forma
ltich.

ni

ha format jamay un
tots los

sol tot

po-

Per ms que ho hagin intentat


la historia;

ambiciosos que
ideas novas y
'Is

menciona

per ms

que

totas

las

generosas hagin tingut pretensions guanyarse


intel-ligtncias

cors las
tots

de

la

humanitat entera; per ms que

los

pobles que han passat per pocas de sobra de vida hagin aspirat ser los

vidida en Estats

amos de la terra, aquesta ha estat sempre dims menys grans, y 'Is homes que la habitan han format sempre innumerables agrupacions
pobles.

La

resistncia la

unificaci;

la

rebelda del

esperit

de

independncia de cada agrupaci constiluhida contra qualsevol imposici, es pot ser la lley ms constant que 's desprn

de

las

ensenyansas de

la historia.

La obra de
la

tots

los unifi-

cadors, lo domini de totas las


ics pobles absorvents,

ideas,

inluhencia
sls

de
s'

tots

han

durat tan

mentres

han

PART SEGONA. CAP.

V.

conservat
forsas

las forsas

que

las sostenian. Al

punt meteix que las

han minvat,

los uniGcats, los dominats, los inluhits

han

alsat lo

cap y procurat recobrar llur personalitat independncia. Contra las unificacions naixen las revoltas; contra

las ideas, los cismas; contra las influencias, la protesta.

Los

imperis d' Alexandre, de Carles V, de Napoleon, se desfan

s'

esmicolan

al

aclucar los ulls los conquistadors.


1'

Alguns

d' aquestos

han hagut de presenciar en vida

enderrocade Santa
si

ment de

llur obra,

com Bonaparte desde


si
's

1'

isla

Elena. Las aglomeracions, tant

basan en ideas com

son degudas influhencias predominants, no resisteixen

ms

que

'Is

imperis.

La idea
pas

cristiana arriva

conquistar las

conciencias de tot Europa y d' una gran part del


lisat,

mon

civi-

per no

logra

mantenirse compacta. Desprs de

haverse dividit en duas grans seccions, cada una d' aquestas


se subdivideix en diferents sectas; y
si la

iglesia oriental gre-

ga ha de contemplar
preeminncia,

com

varis jefes poderosos se disputan la

la iglesia occidental llatina

degu

sufrir adolo-

rida las amputacions operadas pel protestantisme, al separar

de sa obedincia nacions poderosssimas. La aglomeraci


romana, portada terme per
la

major constncia que

fins

ara ha demostrat cap poble, no va durar pas

ms que

lo

que

dur

la forsa dels

aglomeradors. Al minvar aquesta, cada


la acci

provinci va alsarse naci, y

unificadora de Ro-

ma

va seguir

la

reacci del esmicolament deslligat del feuda-

lisme.

La

resistncia la unificaci

com

lley

de

la

historia

es

tan constant, narias;

que

's
s'

nota no sls en las ocasions extraordi-

com quan

ha format en gran imperi per


la

la

forsa,

s'

ha imposat una idea,

potencia poltica d' un poble

ha

fet sentir altres

pobles sa influhencia, sin

tamb en

la

marxa natural y ordinria ds las societats. Dins de las agrupacions nacionals ms antiguas y unidas per comunitat de

DIMENSIONS DEL ESTAT

JQ

interessos

morals y materials,

las

regions

personalitat prpia no

deixan jamay de travallar

y comarcas ab per 1" au-

ment de
distinta

llurs drets

y atribucions. Si tenen llengua especial,


si

la cultivan

la

extenen;

alguna de

las

brancas del dret es


la

de

las similars
'1

en altras regions,
llurs

guardan ab res-

pecte; pera

cuidado de

interessos particulars,

no

's

fian d" altres, sin

que volen directament adminislrarlos.


resistint
la

mida que un poble avansa, va


ficaci.

ms y ms

la

uni-

Se comensa per demanar


y
s'

decentralisaci adminis-

tratira

acaba per exigir

la

diferenciaci poltica.

La
tats

divisi

de

la

humanitat es agrupacions polticas Esla

no es ms que V efecte de

Uey histrica que estem


fatal

analisant.

Es un

fet necessari,
1'

conseqncia
la

de)

desilj

de

llibertat

encarnat en
la

home, y

forsa

que V impulsa na
politich
social

es altra cosa que

manifestaci en lo
la

camp

del horror

la la

uniformitat que sent

naturalesa.

Puig que

humanitat ha de viure dividida en agrupas"

cions polticas, natural es que


tensi

hagi volgut esbrinar la ex-

que han de

tenir

aquestas.

Plantejem

la

qesti

en

termens concrets, praguntantnos quinas son

las

ventatjas

quins los inconvenients dels Estats grans y dels petits res-

pectivament.

Entenguis be, que

al dir

Estats grans y Estats petits par-

lem

sls

de una manera

relativa.

En

la

Grcia antigua, ahont

lo tipo del Estat era la ciutat, la

aglomeraci d' alguns cenEstat grands-

tenars de mils ciutadans era considerada un

sim, mentres que


peris desptichs,

al

cor del Assia,

al costat dels

grans im-

una naci
'Is

d' alguns

milions d' habitants

ab prou feynas mereixia


poltica.

honors de ser atesa com entitat


's

En

los

temps moderns T Estat no

condensa en
s'

una

ciutat ni

tampoch en una comarca, sin que

extn

moltas y comprn, per regla general, alguns

milions d" in-

dividuos. La extensi d' un Estat, adems, es relativa als

PART SEGONA.

CAP.

V.

medis de comunicaci entre

las parts

que

'1

forman. Avuy
la

que
los

'1

telgrafo

ha suprimit
las

las dislancias

pera
'1

paraula, y

camins de ferro

han escursadas pera

transport
s'

ma-

terial

de personas y objectes, un Estat que


reduhian

estengui

cents kilraetres

quadrats de territori es ms petit que los


se

que en temps no molt llunyans


Ueguas. Entre
'Is

poquissimas
als

Estats grans, donchs,


los

comprenem
civilisat,

que
'is

ho sn comparats ab
petits hi
llur

majors del
ni

mn

y entre
ni

contem

als

que

per

la

extensi del territori


dels grans, tant

per

poblaci poden posarse


d'

al costat

si 's for-

man no ms que
de
vista

una

ciutat,

com
lo

si

comprenen adems una


punt
d'

comarca gran varias de

petitas. L' Estat gran, baix lo

que estem examinant, es

forsa pera fer sentir son pes al

elements y exterior: l'Estat petit es lo que,


la la

que disposa

per no disposar de
terior.

tals
la

medis, ha de reduhirse
la

vida in-

La Fransa,

Gran Bretanya,

Rssia,
la

meteixa
la

Espanya, son en aquest


Alemania,
petits.

sentit Estats grans:


las

Blgica,

Holanda, los Cantons suissos, Andorra,


consideradas

ciutats lliures

de

en

llur

vida interior, son Estats

La primera
extenen
la

ventatja

que

's

nota en los Estats petits es que

tots

educaci poltica

los ciutadans,

estant sa

extensi en rah inversa de llur grandria. Los assumptos de


la

vida pblica estan tret de tots los


'Is

membres
han

del Estat,

com que
Tant
si
'1

tocan d' aprop, per

forsa

d' interessarshi.

poder es exercit per

la generalitat,

com

si

est con-

centrat en una sola en pocas mans,

sas decisions

son co-

mentadas y disculidas, y sa execuci minuciosament vigilada. Tothom est enterat dels assumptos que 's tractan, y sobre
'1

ms insigniQcant

se forma opini.

Los arguments que


's

se donan en pr y en
la

contra de cada qesti que


l'

posa
las

ordre del dia, son pesats y criticats en

interior de

familias y en las reunions

de

tota espcie, essent aquest

ex-

DIMENSIONS DEL ESTAT

l8l

men y

crtica

una verdadera escola

poltica.

Si

s'

examina

als palors

ms ignorants de

la vall d"

Aadorra de qualse'Is

vol dels

Cantons primitius suissos, se


piiblich

trovar al corrent

dels problemas d' inters


llur pays,

que

s"

han plantejat en
contra de
la

y disposats donar rahons en pr en

una soluci determinada. que


se "n separi cau en la

Lo poder no pot separarse de


la

opini pblica sens merixer

reprobaci general. Per pocb

tirania,

puig aixis son calificats

moltissims actes, que en un Estat gran passarien


sius y serian rebuts

com

inofen-

ab

la

major indiferncia.
educaci poltica
petits siguin
fa

La generalisaci de de circunstancias,
lliures

la

que, en igualtat

los Estats

interiorment

ms
que

que
t

Is

Estats grans.
la

La

tirania troba

en

l'

inters

tothom

en

cosa pblica un

obstacle quasi insuperable


li

pera establirse, y

encara que ho consegueixi,

es difcil
la

aguan:arse. Si alguna tirania arriva imposarse, no es

de

un home sin
en
las ciutats

la

de una facci, com


la

succehia quasi sempre

que durant

edat mitja gosavan de indepensi

dncia. Mes, notis be, que

en

tals ciutats era

"1

cas de que era


la

nos ocupem molt freqent, sa causa principal no


titesa del Estat, sin
1

pe-

temperament de
la

la

poca. Las cos-

tums eran llavoras duras;


las societats,

cultura no havia pulit encara


's

I'

esperit de facci

mostrava de

la

meteixa

manera en

las las

grans agrupacions que en las ciutats lliures.

A
ne

mida que

costums van anar suavisantse va anar desapase

reixent aquella tendncia, y avuy los Estats petits

veuhen quasi
estragos

lliures,

de

la

meteixa manera que no

fa ja

tants

com

feya en los Estats grans.

Altra ventalja dels petits Estats, y de las


es sens duple la intensitat ab

ms importants,
humans,
que
1'

que

tols los

ciutadans senten lo
se

patriotisme. Aquest sentiment,

com
l'

tots los

mou

dins d' un crcol, qual centre es

individuo

experi-

menta, y va perdent en forsa

lo

que guanya en extensi.

l82

PART SEGONA. CAP.

V.

Dintre de las grans aglomeracions y

tot,

cada hu estima ms
la

sa familia que al poble;


molt, moltssim ms
la

ms

al

poble, que
la

comarca;

comarca, que

aaci.

la

fa-

milia la estima perqu es sa prpia sanch; al


bi te
'Is

poble, perqu
la

parents, las amistats, las coneixensas;


la

comarca
molts

perqu
dels

veu y
ella

la

toca y est en relaci constant ab


'1

que en

viuhen. La familia,

poble,

la

comarca son
co-

agrupacions naturals, quals individuos components se presan serveys muluos

y tenen interessos

reals y

efectius
aixs
lo

muns. La
lo

vila viu

directament del

camp comarca,
al

com
que que que
un

camp
li

viu de

la vila.

Aquesta proveheix

pags de

no

dona

la terra,

'1

pags, en cambi, porta d

la vila lo

aquesta no pot produhir.


d'

En

cas d' una calamitat pblica


's

un

perill general, los

que cada dia

tractan sn los

principalment han d' ajudarse. La naci grau es una agrupaci artificial

que no

's

veu

ni

's

toca.

Se necessita

fer

gran esfors d' imaginaci pera persuadirse de que Andalusia Galicia

forman una sola ptria ab Catalunya. No


ab
los d' all,

'ns coi

neixem

los d' aqu

y rarssimament ve

cas

de que poguem prestarnos serveys mutuos. A menys que ho sapiguem pels llibres, y en aquest cas succeheix lo meteix ab las comarcas de las nacions ms separadas de nosaltres, no tenim idea ni de llurs ciutats, ni de llurs monuments,
ni

de llurs costums y festas. Ni


las

las aspiracions que]ells

tenen

nos conmouhen, ni
n' ells.

que tenim nosaltres

los

conmouhen

Es que estan massa separats pera que '1 sentiment de patriotisme hi arrivi ab intensitat. La distancia li fa perdre
la forsa,
1'

quasi tota

Efecte del patriotisme que inspira


tificaci dels ciutadans

Estat petit es la idend' ells, aixs se

ab

tot lo

que es propi

tracti de lleys, institucions, costums, etc, etc,

com de mo defen-

numents, milloras y
Aquesta identificaci
sarho en
tots los

altres

medis de benestar material.

los porta trobarse disposats

moments

y circunstancias.

DIMENSIONS DEL ESTAT

8?

Mes, DO es cap de
petit.

las

indicadas

la

major ventalja del Estat

La primera,

la

ms

positiva, es

que en

ell la

definici

y aplicaci del dret pot

ser molt

cions del poble y del territori

ms ajustada las condique no pas en un Estat gran.


til,

Una

lley.

pera ser
al

al

meteix temps justa y


las

ha de

atendre tant

element histrich com

tendencias filos-

ficas, tant als fets

com

las aspiracions.

Ha de conformarse

ab

las necessitats reals

y positivas d' aquells pera quins se

dicta, per sens apartarse dels principis generals dejusticia.

La

definici d" aquest per

medi de

la lley

ha de ser sempre

relativa.

Las necessitats socials varian

d'

poca en poca y de colas

marca

comarca. En
1'

ellas hi influheixen

condicions de
la qualitat

carcter del poble,

estat

de

la

seva cultura,

dels

medis naturals de que disposa,

la latitut

geogrfica, y altras,

altras. Sls,

senten necessitats comunas.

donchs, petitas agrupacions y petits territoris que puguin ser satisfetas per
's

unas meteixas

lleys. Si

vol extendre aquestas


s'

un

poble
sols

nmeros y
fillas

un

territori

molt gran,

acomodaran
las altras,

las necessitats

de una fracci, sacrificant

seran

cap

de tranzacci entre interessos variats, y no satisfarn En una naci gran, per exemple, hi ha comarcas industrials y agrcolas, comercials y mineras, etc;
d' aquestos.

il quins

de ms y de menys avansadas en cultura ilustraci. interessos ha d" atendre la lley, posada entre mitj de tants igualment atendibles? <,Ne sacrificar alguns en benefin' hi

ci dels altres? ^.Pendr

per norma las comarcas ms cultas


las

ilastradas y reconeixer drets que

ms atrassadas seran
la

incapassas d" exercitar, , subjectantse


tas, restringir las llibertats

situaci d" aquesini-

deaquellas, ofegant aixs llur

ciativa?

La

lley sls pot ser justa

til al

meteix temps, quan

se dicta pera

una agrupaci quals membres senten necessitats


cir-

semblants y gosan de semblant estat de cultura. Aquestas

184

PART SEGONA.

CAP.

V.

cuustancias sols se troban en grau

ms menys
'1

perfecte ea

r Estat

petit.

En

aquest, adems, la acci social pera

foment del pro-

grs pot ser molt

mes enrgica que en

1'

Estat gran.

Lo go-

bern est en relaci constant y directa ab los gobernats, y per poch que s' ocupi d' estudiar las tendencias que 's manifestin, tindr

medi de fomentar

las tils y

de combatr

las

perjudicials.

Los serveys generals poden desempenyarse ab

tota regularitat, essent pera ells

un esper constant de
'Is

millo-

ra la vigilncia inmediata del

pblich sobre

encarregats

de prestarlos. En

1'

Estat petit hi ha entre tots los elements


es

components una compenetraci que


sible en los Estats grans, y
si

completament impos entrarhi la no-

en

ells arriva

ble emulaci en alguna de las manifestacions de la activitat,


!os resultats son

assombrosos.
la

Testimoni d' aix

'n

son las

poca clssica y las petitas repblicas italianas del Renaixement. ^Quin Estat gran pot alabarse de
ciutats gregas

de

haver

fet tant

com

la

ms

insignificant d' aquellas

ciutats

repblicas, en pr del avens de la humanitat?

Totas las ventaljas que pot alegar

1'

Estat gran

s'

en-

clouhen

la d'

extendre

la

unitat artificial

una agrupaci

numerosa
es general

d'

homens y

un gran espay de

territori.

La

lley

y una, y davant d' ella han de proslernarse totas


interessos particulars.

las varietats locals, tots los

Aquesta

y de poder dona al Estat gran forsas y medis pera no tenir que reduhirse la vida interior y poder exerunitat de lley
cir pressi influhencia
al

exterior
s'

sobre

'Is

altres

Estats

ms

dbils. L' Estat gran,

adems,

alaba de corretjir al-

guns dels defectes y perills del Estat petit. Lo poder central, disposant de poderosos recursos, y no estant en contacte directe ab la major part dels gobernats, ofega la acritut de
las faccions locals,

y en cas de que

's

manifesti, la
'Is

repri-

meix ab duresa.

En

ell,

las disputas entre

partits

son

DIMENSIONS DEL ESTAT

l85

menys
qual
fa

a?pres, puig que estan espargits per un gran espay, lo

que

las
si

ocasions de guerra civil interior siguin


evita las guerras civils locals,

ms

escassas.

tamb

fa quasi

impossibles las lluylas armadas de ciutat a ciutat, de poble


a poble,

que son freqents quan cada un


fcil al Estat

d' aquestos

gosa

de sa autonomia absoluta.

La ventatja de ser ms
conservaci de
la

gran que

al

petit
al

la

independncia, es

sols

relativa

poder
ell

dels vehins y muls. Si aquestos son

ms poderosos que
1"

pot ser supeditat de

la

meteixa manera que

Estat petit.
d"

Resumint
tats,

las ventaijas

de cada un dels dos grupos


Is

Esla

que acabem de enumerar, resulta que


la igualtat

grans donan
en
tant

preeminncia d

sobre

la llibertat,

que ea

los petits aquesta

predomina sobre aquella. Los primers, pera


la tranquilitat,

conseguir

la

pauy

tenen de comprimir lasini-

ciativas particulars, contrariant aixis diGcultant lo progrs.

Los segons donan expansi


forsa pera regularlas,
lmits
s'

las inicialivas,

per mancantlos

no logran contenirlas dins dels justos


lley,

de

la

competncia pacifica. La
las

en

1'

Estat petit,
aplica, y es

enmotlla
lo tant

necessitats

del

poble que

s'

per

relativament

ms

justa; per te

menys

garantias de

poderse aplicar pacfica y ordenadament. En l'Estat gran, las necessitats de una part del poble de sa totalitat no poden ser

escrupulosament atesas en
t

la lley;

per, en cambi, aquesta

ms

seguretat de ser aplicada, puig que en cas de nece-

ssitat

passa per damunt de totas las resistencias locals que

puguin opos rseli.

Sens negar que

Is

inconvenients dels Estats petits siguin


importncia, que arrivan desvirtuar

verdaderament de
llurs

tal

ventaijas

incontestables, farem notar que en los Estats

graus los inconvenients no estan compensats per las ventaijas,

puig

la

major part de

las

de que

s'

envaneixen son purament


alaban, no es

il-lusorias.
13

La unitat de que

tant

s'

ms que

la

86

PART SEGONA.

CAP.
per

V.

disfressa de la tirania,

que

sols

la forsa

pot

aguantarse.

Vegis sin los medis que


nar
tat

t d'

emplear

lo

poder pera domi-

la

manifestaci de las varietats locals. Reunint per un cosd'

empleats y per altre un de gent armada, porta cada comarca los agents que ha tret de las altras, y ab

un exercit

la

ajuda d' aquesta

combinaci maquiavlica
las varietats,

las

domina
y
si

lotas.

No armonisa
que per
tal

sin

que

las ofega,

es

veritat

medi mant

la

pau material, no bo logra

sin costa de debilitar los carcters.


L' Estat gran
evita
la

freqncia de las pelitas guerras;

per
das.

fa terribles las

que no pot evitar provoca moltas veganormal del Estat gran; per los que

No

es la guerra la situaci

efectes d' una sola

'n tingui
'Is

no

s'

esborran durant molts

anys, Adems,

la

pau en que

Estats grans viuben, es de una

naturalesa molt especial y poch civilisadora. Plens los uns envers los altres de recels y suspicacias, han d' estar cons-

tantment preparats

la

guerra, convertintse las nacions en


los millors

inmensos quartels, ahont se consumen


rgimen dels Estats unitaris en que

anys del

jovent y lo ms sanejat dels pressupostos. Lo militarisme es


lo
's

divideix la Europa

actual,

'I

militarisme es incompatible ab la llibertat.

Tan
que
s"

artificial es la unitat

produhida per

las

aglomeracions

anomenan grans
'Is

Estats,

que

al

moment que han de


L' element

posaria proba se

desf entre las mans.

de

la

varietat es tan essencial las societats,

que ha de manifestarsentit

se en una altra
esclata en

forma.
s'

Si

se

"I

comprimeix en un

un

altre; si

impedeix contraria sa expansi na-

tural, se presenta

en un' altra forma, y causa perjudicis molt


"Is

ms
no

efectius
n"

que

que

tractava d' evitar.

Bon exemple

d' aix
hi

es la Fransa, la naci

exemple pels
local ni

unitaristas. All

ha reconeguda cap varietat

d' interessos.
s"

Un

sol poder,

una sola llengua, una sola

lley,

extenen una

aglomeraci de trenta milions

d' habitants.

La administraci

DIMENSIONS DEL ESTAT

l'Sy

uniforme, y desde

'1

cenlre de Paris t una xarxa

extesa

damunt de tol lo territori nacional. Res se mou sens que lo gobern ho permeti, y gobern no permet res que no sigui
'I

dintre de

la

uniformitat. La opini pblica, preparada en unas

universitats y collegis, en
tos,

que

s'

ensenyan

los

mateixos tex-

en igual nmero d' anys y dantse las classes en idnticas boras, y fomentada per tots los medis de que disposa I' Estat
concentrat, est tamb favor de
la

uniformitat, y auxilia po-

derosament en aquesta
Desprs de
tots

via al gobern, sigui 4

qne

sigui.

aquestos esforsos verdaderament extraordiuni?

naris, i,qu ha conseguit la Fransa en lo lerreno de la

Res ms que seria naci realment ms desunida. Entre mitj de tanta uniformitat hi ha molta menys compactibilitat que en
la

Confederaci germnica en los Estats-Units

d'

Amrica.

L" element de varietat,


llegtimas,

comprimit en
los

totas sas manifestacions

ha reventat en
tenir

partits,
las

la

Fransa

's

trova
vitals.

avuy sens
L' Estat

cap soluci pera

qestions

ms

est

politica

completa en
ci hi

tot lo oficial,

y socialment uniformat; la igualtat es y aix no obstant, dintre de la napogus, destruhiria


naci republi-

ha quatre cinch nacions enemigas irreconciliables.


llegitimista,
si

La naci

la

cana, y vice versa, y cada fracci aceptaria Gns T ajuda d' en

Bismark pera aniquilar


tncia en

las contrarias.

Al

veure

la

impo-

pays dividit y enemistat se troba, los unificadors francesos haurian d' avergonyirse de llur obra. Si haguesI

que

sin respectat las varietats llegtimas, seria

un

fet la

uni que

avuy

los

manca.

Las consideracions exposadas baslan pera demostrar, que


si 's

planteja

la

qesti de quina ha de ser la extensi dels


decidirse en pr dels grans ni dels petits.
t las

Estats, es

ben

difcil

Cada una de

las

duas espcies

sevas ventatjas propias,


la

compensadas pels seus inconvenients. La resoluci de


qesti est eo un sistema que pugui produhir
la

educaci

PART SEGONA

CAP.
y

V.

poltica, la inlensitat del patriotisme

la

adaptaci de
la

la lley

las necessitats d" aquells

qui hagi de regir, sens

dures
entre

de

las faccions locals

"Is

terribles efectes

de

la gelosia

poble y poble, propis de la divisi extremada, al meteix temps que la unitat de miras y la perfecci d' alguns serveys
pblichs que
s'

alcansan per medi de las grans agrupacions.

Aquesta sintessis no es impossible, per fortuna, y "s trova en la aplicaci del sistema particularis'.a, que reconeixent y fomentant
las varietats

llegilimas,

las

uneix pera

la realisaci-

dels fins socials que siguin

comuns

lotas.

Al euuQierar los inconvenients dels Estats reduhils haur

pogut observarse, que

tots ells

naixen no de
"Is

llur

prpia natu-

ralesa, sin del aislament en

que

hem

imaginat. Trobis un

medi qualsevol pera agruparlos y

enllassarlos, y aquells in-

convenients desapareixen. Suposem un nmero dEslats petits


en possesi de llur soberana, limitada sls per un poder superior als de cada un d'
ells,

encarregat de impedir que

la

ge-

losia se converteixi en guerra oberta, y tenim ja guanyada la

part

ms important de
s"

la

nostra causa.

Suposem que
1"

meteix

poder superior

encarrega de assegurar
petits associats,

ordre interior dins

de cada un dels Estats


tristos efectes

Is

hem

salvat ja dels

de

la

virulncia de las faccions locals. Afegim


's

las atribucions

que

concedeixin

al

poder superior pera

'Is

indicats objectes,

algunas altras pera dirigir certs serveys


la

generals eu los quals

concentraci sigui
'ns

til

necessria, y
resolt.

tindrem

lo

problema de que

ocupem completament

Units alguns Estats petits, lo conjunt resulta tan fort

com

si

formessin un
tir

compacte, y "strovan en disposici de resis qualsevol Estat gran, quals forsas no passin de las del
tot la

conjunt dels units, en lo cas de que tingus

pretensi
la lliga.

de
ne-

apoderarse

d' atacar

algun

alguns dels de

Encara que concedssim,

y lluny de concedirho, ho

guem rodonament, que

1"

ideal del progrs sigui la agrupa-

DIMENSIONS DEL ESTAT

8q

ci de tota
trar

la

humanitat en uq sol

tot,

nos fora

fcil

demoslo

que

la

existncia de grans Estats, lluny


ideal, lo contraria

de

facilitar

cam cap aqueix

y y enveja? no son patrimoni exclusiu dels Estats reduhits, sin <|ue ho son encara ms dels grans. Cap d" aquestos se resignaria

dificulta.

Las

rivalitats

jamay

sa extensi

un

sol

dominar per un altre, y com que per amenassat tindria forsas y medis pera resistir, ni pas cap la agrupaci podria donarse sin per la guerra
deixarse
1'

y la conquista. Los efectes per tals medis alcansats no sn may definitius, y duran sls tant com dura la forsa dels victo riosos conquistadors. L' ideal del progrs

no es

la

unifor-

maci sin
la

la

uni: es,
la

com havem
y

ja dit en altres

prrafos,

armonia entre

llibertat

la igualtat.

Aquesta armona

sols pot produhirla lo

rgimen particularista. L'Estat compost,

la

agregaci d' Estats petits


lligas, es la

y variats dintre de grans


la

agrupacions
prctica.

traducci del particularisme

Molt se pondera
cions.
Si 'ns

la forsa

expansiva de
unitaristas,

las

grans
idea

agrupagenerosa

escoltem

als

cap

hauria arrivat ferse popular sin hagus tingut en son apo-

yo

tots los

medis de que

las

grans nacions disposan. Segons

ells, lo

progrs necessita moltas vegadas ser imposat fins


la

contra
jas.

voluntat dels que han d' aprofitarse de sas ventat'Is

Als pobles, diuhen, se


sigui per forsa,

ha de
los

fer

caminar encara

que

y per aix

grans Estats centralisats

sn los ms civilisadors. Deixeu, afegeixen, alsindividuos


llur prpia y petitas agrupacions entregats exclusivament iniciativa, y raraaient los veureu donar un pas cap enda-

vant. Pera

'Is

tals lo

creure morir dels mahometans es lo


civilisadoras.
hi

millor sistema pera la propagaci de las ideas

Aix

sol fa la seva apologia.

Realment,

no

ha dupte,
ells los

que

si 's

prenen per exemple, los pobles


'Is

tals

com

te-

nen, sols bastonadas se

pot fer

caminar.

Desprs que

igO

PART SEGONA.

CAP.

V.

los

han
estat

tret tota iniciativa,

Is

bao ajunyit

la tiraoa (1&

un

omnipotent, es natural que estiguin ensopits y no

tinguin ni

esma pera mures. Mes,

dixisels en

llibertat;,

despertintse las iniciativas; acostumisels tenir confiansa en

meteixos, y no se 'Is haur d' empnyer, puig que expontaneament avansarn. La situaci en que hem posat als
ells

pobles y als individuos es precisament lo ms grave crrech que pot ferse al unitarisme. Per tals motius presentem lo
particularisme,

com un

sistema regenerador de las societats.

Ab

los antecedents exposats

podem

ja sistematisar las nos-

tras ideas.

Anem, donchs,
y polilicas.

sentar la teoria

de

1'

associaci

de

Estats, sntesis del positivisme cientfich aplicat las


rias socials

mate-

CAPITOL

VI.

ESTAT COMPOST.

La

Frros produhits per las corrents upiperfecci suposa complicaci tarias. Las escoias filosfica histrica Llur impotncia dms 1 EsL' associaci d' tat simple.

Esiats. ^Es federalisme? Significaci de

aquest, segons Montesquieu, Ham Iton y Freeman. Naturalesa y carcters de la organisaci federativa. Divisi de la soberana entre Is Estats federats y 'i conjunt. Estudi fet per los fundadors deia Uniu americana. Distints graus del federalisme. Lliga, Confederaci y Estat federatiu. Diferencias entre aquestos graus. Classificaci adoptada pels millors tractadistas de dret pol icH federal.

*Totas
principi,
t

las

cosas nobles son dificils y complicadas. Aquest

que repetia conslanlment Scrates als seus deixebles, aplicaci inmediata las materias de que tractem. La or-

ganisaci noble de las societats polilicas ha de ser difcil y

complicada.

La naturalesa nos ho ensenya en


nobles son
sats
las
1"

totas sas obras.


lo

Las ms

menys

senzillas.
lo

En

mn

dels sers organi-

Uoch preeminent, y I' organisme de que per sigles de sigles que duri la humanitat, perfeccionant constantment sas facultats y medis de observaci y d' anlisis, jamay arrivar ferne un estudi
ocupa

home

home

es tant complicat,

complet. Vagis baixant en

la escala

dels organismes, y

mida

que anir disminuhint

llur

noblesa, se veur aumentar la


si

simplicitat. Igual resultat


ral intellectual.

obtindrem

observem

lo

mn moea

Es un error buscar

lo

perfeccionament de

las societats

192

PART SEGONA.

CAP.

VI.

la simplificaci

de

llurs

organismes. Si major complicaci en

los sers naturals es signe de un estat

ms

perfecte, equina rah

hi

ha pera que
'ns

las

agrupacions polticas se separin deia regla


naturalesa? Pera persuadirnos de que no

que

ensenya

la

se 'n separan, basta recordar los fels


toria.

ms elementals de

la his-

Aquesta nos diu en lotas sas pginas, que

las

so-

com los sers inferiors, tenen ab prou finas organismes. En ellas la unitat simple triunfa, puig si '1
cietats atrassadas,

jefe

mana y disposa sens cap complicaci, los subordinats obeheixen ab igual senzillesa. Mes, la societat avansa, y la organisaci se complica.

Del Estat civilisat d' avuy

la

tribu

errant semi-salvatje hi ha tanta diferencia

com
all

del animal su-

perior

al

rudimentari. lY encara no

som

ahont anem!.
la

mida que

la societat se perfeccioni, s'

aumentar

complirgans

caci, puig cada progrs, cada millora, requereixen

nous encarregats de resalisarlos, de manera que pot ben b


donarse com axioma social, que major perfecci corres-

pon major complexitat.


L' ideal del Estat, donchs,

no pot seria
'Is

unitat simple, sin

que ha de ser
vol, pera

la varietat

complexa, y

que pretenen haver

trobat lo motUo, en lo qual basta ficarhi una societat qualse-

que

'n surti

radicalment transformada y regenerada,


las

b somian desperts, b explotan


cions populars.

Per igual motiu,

lo

passions y preocupaqui predica que unas


d' escola, bastan

pocas reglas, fiUas de principis abstractes


pera gobernar totas
las nacions,

ignora los rudiments de

la cincia poltica-sociolgica.

De
las

tals errors

allucinaments han sigut vctimas las escof s'

que de bona

han proposat cambiarla manera de ser


per
lo

de

las societats polticas

medi

senzill

de dotarlas de una

Constituci que desenrotlli aquells principis en algunas dot-

zenas centenars

d' articles.
's

La prctica ha sigut un desenLas ui-

gany complet que

podia ja preveure en teoria.

l'

estat compost

iqS

cas Constitucions que tenen vida llarga y robusta, sou las que
s'

acomodan
s'

las necessitats

interessos particulars dels po-

bles que

aplican, y tenen prou elasticitat pera anar seguint


las variacions

paulatiuament

que

's

manifestan.
tot

La corrent
monarquias
tart, si

unitria

que van determinar en


contra
'1

Europa
dongu

las

al lluytar

feudalisme,

extremada ms
's

b que en
filosfica,

altre sentit,

per

la

escola que

lo

nom de
la est

va agafar tanta forsa, que avuy meteix que

perdent en molts altres camps, segueix encara sent

irresistible

en

lo

que

's

refereix la organisaci de las socie-

tats polticas.'La escola histrica,

ab totas sas pretensions de


tenir
la

antagonista de
sel,

la filosfica,

no va

prou

pit

pera oposr-

obertament, y

tot

portant

exageraci los detalls,

(ranzigia en los punts

ms

essencials. Influhida per la corrent


l'ideal

que

tot

ho arrossegava, no negava

de uniformitat, que

cop y volta sa contraria, distingintse d' aquesta tant sls en lo procediment pera arrivarhi. Als
volia

alcansar de

arguments

brillants y aparatosas generalisacions


hi

filosficas,

la escola histrica

oposava sls rahons de oportunitat y

convenincia, que eran interpretadas

com

manifestacions del
la

egoisme. Concedia que

las

aspiracions de
si

escola contraria

eran perfectament cientGcas,


lisables encara, lo qual era

be que per desgracia no reala

prou y massa pera reduhirla


las
lo

impotncia quan se tractava de crear. En


mentals no tenia ms que ideas negativas, portava i tenir que extremar
las

qestions fonaqual de retop


la

solucions las qestions se-

cundarias en sentit purament tradicionalista. Se titulava histrica, y dels tres

moments de

la historia,

passat, present y

futur, n' olvidava dos,

millor:

n'

olvidava un, lo present,

ytranzigiaen un

altre, lo futur.

En

tal

situaci no es d' extranyar,

que en

lo terreno poltich

social mostressin igual impotncia las

duas escolas. Convenian de


la

en que

la

uniformitat es

1'

ideal filosfich

humanitat, y

194

PART SEGONA. CAP.

VI.

celebravan

com un progrs

las

concentracions que havian lo-

grat reasar alguns Estats, junlant grans territoris y

numero-

sos pobles baix la direcci de poders nicbs, per qual motiu


tots los esforsos

que una y
d'

altra

poguessin

fer,
fet

devian quecent ensaigs,

dar tancats dintre

un crcol

estret. S'

han

'I

problema

d'

armonisar

la llibertat

ab V autoritarisme no

ha trovat soluci en cap de


nent
d'

las

nacions unificadas del conti-

Europa.
1

En

efecte, ni
ni

radicalisme democratich de
la

la

escola

filo-

sfica,

doctrinarisme de

anomenada
la la

histrica
la

sn

tals solucions.

Lo primer ha anat de

repblica

monar-

quia y de
ni

la

monarquia ha tornat

repblica, sens avansar

un

sol pas, sin al revs, retrocedinlne alguns.


li

Ha

lograt

deslruhir quasi tot lo que


crear,
s'

feya sombra; mes,


trista

al tractar

de

ha trobat en

la

ms

impotncia. Excitant las

concupicencias, y fent majorias accidentals y apassionada


rbilras de la direcci dets Estats, lo resultat ha sigut
peri, la dictadura,
poltica
'1

l'

imla

domini de oligarquias, que han pres

com un
s'

ofici

ms

lucratiu

que

"Is

altres.

Lo segon,

trovantse sens forsas reals y efectivas en


quins

la

massa dels pobles

ha imposat, no ha conseguit res ms que elevar


inmoralitat y

sistema

la

produhir

1'

indiferentisme. L"
fe

un

I'

altre

van comensar cercant de bona


'1

una soluci. Lluy-

tant contra

poder

real, sin
\

van destruhirlo, van rodejaria


la

de limitacions que
cia;

reduhian poch menys que

impotn-

y comensanl pel sistema representatiu, tan bon punt com se va evidenciar sa ineGcacia, van transformarlo en rgimen
parlamentari, ab tan

dolent xit,
lo

que avuy per avuy pesa


descrdit,

damunt

d'

un y

altre

ms complet
que
s'

no per

llurs culpas sin per

las dels

han empenyat en feroe


agravada

instruments de imposici. Las nacions graus d'Europa viu-

hen constantment en plena


extrem alarmador per
hisenda pblica.
1'

crisis poltica,

fins

un

estat

ruins en que totas tenen la

l'

estat compost

ig3

Las duas escolas, en


cegar tant per
la

tots llurs matisos,

s'

haa deixat enhan sapigut

corrent de uniformitat, que ni


Estats,

veure

lo

que passava en alguns pochs


Estats Units d'
la

que per

llur

fortuna havian seguit la corrent contraria. Pera ellas, ha si-

gut en va que

Is

Amrica hagin trobat en


's

lo

sistema particularisla

soluci que

busca intilment dins


lo

del unitarisme, y en va ha sigut


d'

tamb que en

meteix cor

Europa algunas

petitas agrupacions hagin

obtingut iguals

ventaijas pel meteix

carai

que

la

Uni americana. L' afany


la unitat

de concentraci y
exigeix
la

prejudici

de que

dels

Estats

destrucci de totas las varietats organisadas,

sn

pera una y altra escola Uigaduras que


del crcol en

no

las

deixan sortir

que

s'

poden

ferse sin baix la base del Estat simple.

han tancat. Llurs ensaigs y probas na La idea del

Estat compost, format per

medi de

la

agrupaci d' Estats

simples, es pera
ni los

"Is

politichs d"

Europa tan disbaratada, que


concedeixen. Los tractadista*
al

honors de

la

discussi

li

de dret pblich acostuman dedicar


unas pocas
renta
ratllas,

sistema federatiu sols


las

com
als

d"

almoyna, en

quals se transpa1

sempre

lo

menyspreu y compassi ab que


tractadistas

miran.

mal que pesi

y politichs
"Is

d'

Europa,

aqueix sistema es
davant dels quals
ticament,
1"

T nich que pt resoldre


ells s"

problemas

han

vist
1'

impotents. Terica y prctots

Estat

compost es

nich que equilibra


la igualtat,

los
als

interessos, armonisa la llibertat y

impulsa

pobles cap
L" Estat

al

progrs y

la

millora.

compost

es la frmula

prctica del

particularis-

me. Anem, donchs, examinar en que consisteix, y quina


es sa naturalesa. L" Estat

compost no es

res

ms que

la associaci

de varis

Estats simples. Aquestos, per llur prpia


dels drets inherents la soberania, y son

naturalesa,

gosan

amos de

llars ac-

cions. Al associarse, realisan lo meteix acte juridich

que los

196

PART SEGONA. CAP.

VI.

individuos
ral

al

formar companyia. Limitan

llur llibertat

natu-

en

tol lo

que es matria de

la associaci,
s'

obligintse
la

complir

las

obligacions socials que

imposan. Pera
gerent, de
la

bona

marxa

del conjunt,
las

nombran tamb un

meteixa

manera que

atribucions que

companyas particulars, y 1' investeixen de li donan personalitat prpia. Aquest gerent


associats

es lo representant dels

en

tots

aquells actes que

son matria de

1'

associaci, y porta la
altras

firma social quan t

de relacionarse ab
las

entitats

associacions.

Davant de
t la

nacions

exlrangeras, lo gerent del Estat compost

categoria de naci, y tracta d' igual igual ab totas ellas.

Essent

1'

Estat

compost una associaci


llur

d' Estats simples,


al

debent aquestos limitar


evident que
la divisi
la la

independncia

associarse, es

condici essencial del sistema consisteix en


soberana. Los Estats simples,
al

de

tractar de

formar una
dre
la

associaci,

han de comensar per descomponpuig


reb
lo

soberania en sas diferents atribucions, y fixar ben b


's

aquellas de que
cial,

desprenen,
pollich

en

la

escriptura soConstituci,

que en llenguatje

nom de
al

han de constarhi ben claras y determinadas,


tar duptes.

objecte d'evi-

La associaci

d' Estats

pot ser

ms

menys

extreta,
's

se-

gons siguin majors menors


tin los

las limitacions

que

subjec-

manent que
tots los
la

components, y segons lo carcter ms menys per"s dongui las meteixas. Desde la unificaci de

membres

d'

un Estat simple unitat poltica,


d' ells, bi

fins

independncia de cada un

van distints graus que


'1

en conjunt forman un sistema. Desde

punt que

la unitat

poltica entre varias regions deixa d" existir, fins aquell

en

que

s'

arriva

rompre

tol

lligament entre las meteixas, conla


'I

vertintse cada una en personalitat poltica completa,

agresiste-

gaci reb

lo

nom

genrich de associaci

d' Estats,

ma

's

diu federalisme particularisme. Aquest mot es lo que

l'

estat compost

97

havem adoptat
tre llibre,

nosaltres al dar litol


l'

aquesta pari del nosprecs y propi,

no perqu

jutjem

lo

ms

sin

per rahons de oportunitat y convenincia. Entenguis ben b,

DO obstant, que
tot

al

parlar de organisaci particularista, ab

de la frase sigui ms ample, la usem com sinnima de associaci d" Estats y de federalisme. En efecte, desde "1 moment que varis Estats regions
y que
lo significat

deixen de estar unificats sens arrivar ser independents,


forsosament han de estar
treta.
ral,

lligats

en aliansa ms

menys es-

Fcedus no vol dir ms que aliansa, y per lo tant fedefederalisme y tots los dems derivats y compostos de

aquella paraula llatina expressan ideas referents

aliansa

Gobern
aixis

federal, donchs, es lo

gobern fundat en

la aliansa,

com

federalisme,

federalista,

etc, etc, no volen dir

sin afici aficionat la organisaci federal.

Suposem que
las

"Is

nostres lectors voldran saber quinas son


"ns

rahons de oportunitat y convenincia que


aspiracions un

obligan

adoptar pera las nostras

qualificatiu

menys

precs y propi que altres que podriam emplear, y "ns sembla


ja sentir
d' aquell

que
que

"ns
te

diuhen: Si desde
"1

1'

Estat unitari, sigui

poder concentrat,

fins la
"I

independncia

completa dels varis trossos regions que

forman, no hi ha
la

ms que
pendre
1

federalisme;

si la

forma federal es

nica que

pot

particularisme regionalista quan no arriva

la se-

paraci, t-per qu no

hem de

usar lo

nom que
d"

tcnicament
dir lo

expressa

la

nostra idea? Perqu

hem

amagarnos de

que som

tothom que vulgui saberho?


tals

Pera respondre
lo

preguntas, nos

reduhirem copiar

que estamprem en unas cartas que publicrem en La Re la

iiaixenm, referents

matria

Fentnos en
'ns

ellas la
lo

teixa pregunta, nos conlestavam:

No

dem

menom que

(I) Cartas d mon estimat amich C. Publicadas en La Renaixensa, durant los mesos de Juny, Juliol y Agost de i885.

IC,8

PART SEGONA.

CAP.

VI.

nos pertany, perqu vivim


f y la ignorncia

Espanya, y

Espanya,
partit

la

mala

ho

falsifican lot.

Perqu un
nostras

de May

drid

s'

ha apoderat del

nom de

las

aspiracions,

sens haverlas jamay sentit, las han desacreditat y

malms.
's

Perqu
silji

Espanya, anomenarse federal no vol dir que

de-

r aplicaci dels principis del particularisme regionalista


organisaci del Estat,
las

la

sin

que

's

aspira

exaltar

una part de
sapercebut

massas ab

las

divagacions negativas que va


si

vuidar Proudhon en un opscul, que

va passar quasi de-

pera

aquesta terra

Europa y Amrica, ha produhit en dels vce-versas un partit, que no pot arrivar


lot
ni tan sls

a entendre aquellas divagacions, que

en teoria do-

nan soluci

al

problema de

la
si

organisaci poltica.
fins

Perqu

som

Espanya, repeteixo, y
las

en los payssos organi-

sats federativament, la nica oposici

que troba

'1

federaliss'

me
s'

prov de

massas que volen dirse radicals, aqui

ha

pres r aspiraci federativa

ha volgut encarnaria en

com sinnima de radicalisme, y la part mes radical de la massa

plebeya. Perqu

som

paraula federalisme va unida ab

Espanya, torno repetir, y aqu, la lo recort d' un periodo de

incapacitat gubernamenlal y de miserias tals, que sa possi-

ble tornada aterra fins als que


situaci misrrima
lins y altres,

ms persuadits estem de
arribat. Per tols aquets

la

que havem
lo

monos

no volem usar
n"

nom que
que ab
tot

cienlificament

correspon, y

usem

d' altres,
la

ser

menys prela

cisos, expressan

ab clarelat

nostra idea.
federals

Per

rab del

vice-versa espanyol, los que

som

no podem dirnnsserho van bala-

ho, mentres que


drejanl
la

'Is

que

ni

ho sn

ni volen

paraula per aquestos carrers y plassas. Deixemlos, donchs, la paraula, ja que la fatalitat aixis ho vol, y que-

demnos ab

la

cosa,

que

es lo

que

'ns interessa.
citar,
lo

!>>

Consti, desprs de lo que

acabem de

que usem

drelas un llenguatje poch

precs.

Al dar

nom

d' Estat

l'

estat compost

99

compost
apliquem

lots los
tot lo

graus del federalisme, sabem tamb

que

al

que en rigor correspon

sls

una

part,

com veurem
ticularisla la

luego, aixs

com

al calificar

de organisaci parlo

que estem estudiant, donem una part


extens.

nom

d'

un

tot

ms

En

efecte, lo

federalisme no es altra
particularis-

cosa que una de las manifestacions del sistema


ta.

Aquest es molt ms ample per sa prpia naturalesa, puig


las pelitas

que

'1 separatisme y la independncia completa de agrupacions eotran tamb dins del particularisme.

Entenguis be, adems, que


larista

al

dar

la

organisaci particu-

que aspirem

la

calificaci d' Estat


tols los

compost no ho fem
lo

tontas ni cegas.

De

graus de federalisme,

que

trobem mes perfecte y adequat pera fomentar lo progrs dels pobles, es lo que porta especialment aquell nom. Yerdader
terme mitj entre
y
llur separaci
la

unificaci de las varias parts d'

un Estat
las

completa, es V nich que reuneix


altra,

venla

taljas

de una y
y

y que pot produhir


que, segons

la

armonia entre

llibertat

la igualtat,
la

havem demostrat,
y
al

es la

missi de

societat poltica.

Desprs

d' aquestas explicacions


la

objecte d" aclarir

ms

lo

concepte de

associaci d' Estats, passem desendel sistema federatiu.


los

tranyar

la significaci

Lo primer que en
trascendencia de
la

temps moderns ha endevinat

la

organisaci particularista, es

sens dupte
s"

Montesquieu. En

la

seva obra

De V

esprit des Lots,

hi lle-

geixen los segents parrafos:


Si una repblica es petita, es deslruhida per una forsa extrangera:
si

es gran,

se destruheix per

un

vici

inte-

rior.

Aquest doble inconvenient afecta igualment


cracias

a las

demosi

las aristocracias, tant

si

son bons

com

son

dolentas.

Lo mal

est en la cosa meteixa:

no

hi

ha cap forma

de posarhi remey.

PART SEGONA. CAP.

VI.

Aixs,

donchs,
al

es

molt
fi

probable,

que

Is

homens

se
lo

haurian vist

cap y
sol,

la

obligats viure

sempre baix
del

gobern

d'

un

sin

hagussim

imagioat una forma de


interiors

Constituci,

que

t totas las ventaijas

goberu

republic y

la forsa

exterior de la monarquia. Parlo de la re-

pblica federativa.

Aquesta forma de gobern es una convenci, per medi de


la

qual molls cossos politichs consenten en ferse ciutadans

d'

un Estat ms gran, que forman expontneament. Es una

societat de societats,

que

n'

estableixen una de nova, que

pot engrandirse ab nous associats, fins y tant que son po-

der basti pera

la

seguretat dels que

s'

han unit...
resistir
i'

Aquesta classe de repblica, caps de


exterior, pot mantenirse en sa grandesa
se corrompi.

la forsa

sens que

interior

La forma de aqueixa societat prev

tols los

in-

convenients.
Si un sl pretengus usurpar lo gobern, no podria segu-

rament estar igualment acreditat en


rats. Si logrs ferse

tots

los Estats confeded' ells, tots

massa poders en un
si

los

dems

s'

alarmarian:
la

arrivs ajunyir una part de la


lliure

Confederaci,

que

seria encara

podria resistir ab

forsas independents de las

que

ell

hauria usurpat, y enfon-

zarlo avans de

que hagus acabat de eslablirse.


l'

Si esclata una sedici en

interior d' algun dels

membres
pau.

confederats, los altres poden dominaria y


Si

restablir la

en una de
per

las parts

s'

inlroduheixen alguns abusos, son

corretjils

las parts sanas.

La

classe d' Estat

de que nos
al-

ocupem, pot morirse de V un


tre.

costat, sens disolta,

que
Is

"s

mori de V

La Confederaci pot ser

confederats que-

dar soberans.

Compost de

petitas repblicas, disfruta


d' ellas,

de

la

bondat del
1'

gobern interior de cada una

y en

relaci ab

exte-

ESTAT COMPOST

rior,
latjas

per

la forsa

de

la

associaci, disposa de

totas las

ven-

de

las

grans monarquias

1).

Los prrafos que acabem de traduhir contenen


da tota
lisnue.
la teoria poltica

condensafedera-

de

la

associaci d' Estats

despit de llur Iracendencia, los compatricis del au-

tor jaraay

han sapigut aprofitar

la lliss,

que,

en cambi, va

servir de guia als fundadors de la gran Uni americana.

En
lo

efecte, al tractar

de explicar y basar
pensador francs
transcrit,
1"

lo

federalisme,

clebre dogmatisador de aquella Confederaci, Alexandre


al

Hamilton, va prestar
duhirli los prrafos

homenalje de Irabasant en
ells
'1

que havem

sa
fe-

argumentaci. De conformitat ab los meteixos, definia


deralisme dihent
:

Es una agregaci de societats, una


Estats dins d' un
Estat

associaci de dos

mes

ms gran,

afegia:

ritat

La extensi, modificacions y objectes de la autogeneral, del Estat ms gran), son merament matria
la

de discressi. En tant que

organisaci separada dels

mem-

bres no estigui abolida, y subsisteixi


tucional pera objectes locals, per

com
de

necessitat constiestar en per-

ms que degui
la

fecta subordinaci la autoritat general

Uni, subsistir

de

fet

y en teoria

la

associaci d" Estats Confederaci. (2)


es

Sensdupte que aquesta explicaci


que en
la

poch concreta, puig

prctica es verdaderament difcil precisar en quin


la

punt pot dirse que queda abolida

organisaci separada dels

membres

d'

un Estat pera objectes

locals.

De

fet

no

s"

ha prepoltica

sentat ni pot presentarse

un

sol

exemple de agrupaci

basada purament en un sistema determinat. L' Estat ms


unitarista igualatari, per

exemple, no pot deixar de


sigui als

fer al-

guna concessi
ristas, aixis

la varietat,

elements particula-

com

la organisaci

ms

parlicularista ha de conca-

(1)

De

l'

esprit des Lois,

par Montesquieu. \o\nm

\,

llibre IX,

ptol I.

The Federalist, nmero IX, redactat per Alexandre Hamilton, y publicat en 21 Novembre de 1787.
(2)

14

PART SEGONA.- CAP.

VI.

cedir molt al principi de unitat.

De

la

meleixa manera que


realisar

en

la

historia
d'

no

s'

ha realisal jamay, ni jamay se

r ideal
ta,

una monarquia pura de una democrcia compleexistit

tampoch ha
unitarias.
la

ni existir ni

un exemple

d' unitaris-

rae sens barreja rrejas

de federalisme,
Precs
fi

un federalisme sens ba-

es,

donchs, que profundisem una


la

mica mes

matria

de deixar ben caracterisat en

prctica lo sistema

que analisem.
I'

Un

dels autors que

ha estudiat ms de deb,

1'

ingls

Freeman, en sa History of federal Government, desprs de


ferse crrech de la dificultat de dar

una definici perfecta,


en
lo

diu:

Lo nom de gobern
pot

federal,

sentit

amplement

prctich,

aplicarse qualsevol
ells

uni,

quals

membres

components tinguin entre


del de na
disfrutin

un grau de cohessi que passi


molt ntima que
s' imagini, y independncia que

mera

aliansa, per

particularment d' un grau de

passi

d'

una mera franqucia municipal.

Afegeix

luego,

tractant de caracterisar lo sistema:

Dos requisits semblan

indispensables pera constituhir un gobern federal en sa for-

ma ms
rias

perfecta. Per un costat, cada

un dels membres de

la

Uni deu ser completament independent en aquellas male-

que exclusivament

li

interessan:

per

altre,

un poder

com deu
pon
en
ideas, diu
la

tenir atribucions completas pera tot lo

que corres-

la collectivitat.

pera

acabar de aclarir aquestas

ms endavant: La

existncia de distints

membres
las nalo

Uni deu ser diplomticament desconeguda pera

cions extrangeras, que jamay han de tractar sin ab

go-

bern central. Una Uni federal, en resum, ha de formar un


sol Estat en

quant se relaciona ab los poders extrangers,

per ha de compondres de varis Estats en quant llur administraci interior.


(D
to!
(1"'

History offederal Government, per Eiivard A. Freeman. Capi'


introduction.

prm^T, General

l'

estat compost

20?

Podem
quina
la

ja

naturalesa del Estat particularista


la divisi

determinar ab precisi quins son los carcters y federatiu. La

base es
^ntre
'Is

de

las atribucions propias


s'

de
1'

ia

soberana

Estats particulars que


lo

associan, y
la

Estat general

que crean pera representar


tribuci de atribucions,
1'

conjunt de

Uni.

En

la dis-

Estat

general adquireix tan sols


'Is

^quellas que se
tats particulars

li

encarregan clara y definidament, y


las

Es-

conservan tolas

de que no

desprenen.
territori

La Uni y sos membres coexisteixen en un meteix

en iguals pobles, sens que

pugui dirse que

la

una

sigui

superior

als altres ni vice-versa.

Las atribucions estan deslas

llindadas, y cada entitat exerceix

que

li

corresponen ab
se troban y tolo

<?ompleta independncia de las altras.

Quan

pan, una autoritat independent


.aplicant las reglas constitucionals,

ha de decidir

conflicte,

y obligant la que preten-

gui entrar en terreno que no

li

pertany, deturarse tor-

rar son camp propi.

De

lo dil se 'n

desprn clarament que


la distribuci,

las

duas parts de

la

soberana que resultan de


distinta espcie.

son desiguals y de
al

La part que correspon


que

Estat general

se

compon de
Jars sn en

atribucions pocas en
la

nmero per de gran imreservan los Estats particu-

portncia, menlres que

nmero

indefinit,

per de menor tracendencia


del primer es delegada;
la

nioltas d' ellas.


la

La part de soberania

dels darrers, originaria.

Lo gobern de
d" aquesta,

Uni es un versi

dader apoderat dels membres

be que disposa

de medis pera
delegants.

ferse respectar la delegaci fins pels meteixos

L'Estat general, baix certs punts de vista, no passa de ser


un sr abstracte,
ri

una

ficci legal. S'

extn a un gran territo-

poble pobles que T babitan, per aquell y aquestos y sn los meteixos que forman los Estats particulars, qual soal

berania es natural, expontnea,

y per consegent

forta

204
robusta.

PART SEGONA.

CAP.

VI.

La soberana dels
s'

Estats,

com

diu

perfectament

Tocqueville,

apoya en

los recorts, en

las

babituts, en lo*

prejudicis locals, en V egoisme de proviucia y de familia:

un mot, en

tolas las cosas

que donan

al

instint

de

la

ptria

tanta potencia en lo cor del


tatjas? (1)

home. ^Cm duptar de


que

sas ven-

La soberana

del conjunt es obra del art y reprela


's

senta una ptria


petit Estat.

ms llunyana que

veu y toca en

lo-

Lo sentiment que inspira

es vagors indefinit.

Se

la

estima mes per reflexi que per entussiasme.


la

Tots los que han estudiat

naturalesa y
la

carcters de

la>

organisaci particularista, donan


la divisi

importncia que mereix

de

la

soberana que es sa base. L' esmentat Toc-

queville,

desprs d' explicaria,

condensa algunas de sas

ventatjas en lo segent prrafo:

Ning
serveix
al

diria fins quin

punt

la divisi

de

la

soberana
la.

ben

estar de cada

un dels Estats que forman

Uni.

En aquestas
la

petilas societats,

que no
ni

s'
1'

han de preoafany d" en-

cupar per

la necessitat

de defensarse

per
la

grandirse, tota

potencia social y tota

energia individual
cada.

se concentran en las milloras interiors.


Estat, collocat al costat meteix

Lo gobern de
fan sentir.

dels gobernats,

reb consAixis
es,,

tantment r avs de

las necessitats

que

's

que cada any se presentan projectes nous, que discutits en


las

assambleas comunals en
la

produhits luego per


lo zel

la llegislatura del Estat, y reprempsa, exitan V inters universal y dels ciutadans. Aquest afany de milloras agita sens

parar las repblicas americanas, y no las perturba: V


bici de poder deixa en ellas
lloch
1'

am-

afany de ben estar,

passi

ms vulgar, per menys

perillosa.
la

Es opini general-

ment admesa en Amrica, que

existncia y duraci de las


la existen-

formas republicanas en aquell continent depn de


ii)
I,

De

la

Dmocratie en Ameriqiie^ per Alexis de Tocqueville. Tomo-

captol

VJI

l'

estat compost

205

<:ia

erias en que
dional,
s'

y duraci del sistema federatiu. Una gran part de las mi's negan los nous Estats de la Amrica meriatribuheixen que
s'

ha volgut establir
la

alli

grans

fepblicas, en compte de fraccionarhi

soberana.

(1)

Determinada
particularista,
ta frase:

la

naturalesa

carcter de la organisaci

que 4 meteix Tocqueville resumeix en aques-

La Uoi es

gloriosa y forta

orador dels

lliure y felis com una naci petita; com una de gran, y de la que '1 primer Estats-Units, Daniel Webster, en un moment sola

lemne va deixaruos
rencias entre
'Is

definici potica, pintsninos las dife-

distints pobles

que forman

la

Confederaci
d'

americana com una agradable varietat en


general de familia y resumintla en
lo

mitj

un

aire

vers

llati:

Faties, non omnibus una,

Nee diversa tamen, qualem decet

esse sororum.y> [t]

anem ja
pendre.

veure los distints graus que pot tenir la organisa'ns

ci de que

ocupem, y

las

diferents formas

q'ie

pot

Al tractar
ral

d' establirse

en Nort-Amrica un gobern geneColonias que havian lograt emancilo floret d'


la

que uns
la

las varias

parsede

Gran Bretanya,

homens eminents que


profitosa

va produhir aquella revoluci,

ms

y fecunda

dels temps moderns, va'escorcollar tots los antecedents que


oferia la historia dels diversos pobles,
la
al

objecte de treuren

ensenyansa que Durant


lo

fs aplicable la organisaci
la

de

llur
la

pays.
inde-

periodo que va preparar

guerra de

pendncia y lot lo temps que va durar aquesta, las Colonias formavan una Lliga, que no arribava tenir organisaci per-

manent, puig
|i|

tots los

assumptos

d' inters

com

fe tractavao

Obra
1S45,

An adress

Juny de

V captol citats en la aata anterior. delivsred on Bu^i/rer /////, per Daniel Webster, en 17 al inaugurarse lo monument que sintetisa la iadependen-

cia americana.

>0b

PART SEGONA. CAP.

VI.

en un Coogrs, millor Dila, que

reunia accidenlalmentr

y quals resolucions no tenian ms fcrsa que la que Is concedian los poders de cada Colnia, ms meoys efectiva

segons fossin ms menys apremianls


defensa que cada una sentia.

las

necessitats de la

Prompte degueren
que va redactar

las

Colonias convencers, de que una


is

Lligapurament accidental no
la

bastava, y lo>eleix Congrs

clebre Declaraci de Independncia, va

preparar un projecte de Confederaci, que va ser aprobat al

cap de poch ms

d'

un any. Mes, per moltas esperansas que


la

hagus

fel

concebir,

nova forma de uni no va pas

satisfer

las necessitats

que

s senlian.

Lo Congrs que creava podia


fer practichs

tenir iniciativa,

per no disposava de medis pera


li

sos resultats. Se
li

havian encarregat atribucions, per no se


1

havia dat poder pera exercirlas. Las lleys que


sanci efectiva,

Congrs

dictava no tenian

puig los encarregats de

executarlas y aplicarlas eran los poders dels Estats particulars. Si

algun d' aquestos se negava feyal'orni, lo Congre


fer res

no podia

ms que reclamar
si "Is

la

ajuda de

las forsas
s'

dels

dems confederats, y
van, declarar
federaci,
la

poders

d'

aquestos

hi

presla-

guerra

al

desobedient descuidat. La Consi

com deya peifectament Hamilton,

havia de fer
la

cumplir rigorosament sas disposicions, devia substituliir

violenta y sanguinria acci de la espasa, la suau intluhencia

de

la

magistratura. (1)

En
de
las

vista

de

tal

situaci, tota la

muni

d'

homens eminents

Colonias va dedicarse
al

al travall la

que hem indicat ms

amunt. Agrupats

entorn de

gran figura de Washington,

y alentats per la honradissima experincia de Franklin, van proposarse dotar llur pays d' una organisaci ms estable,

que garants

totas las llibertats

compatibles ab

las

funcions

(i)

Jhe Federalits, nmero XV, redactat per Alexandre Hamilton.

I.

ESTAT COMPOST

dessembrassadas del gobern, y


l'Estat compost,
tal

resultat

de

llurs Iravalls fou

com

se cont en la Constituci

que porta

avuy ja un
en

sigle

de vida. Pera arrivar


la

tal resultat,

degue-

ren ferse grans esforsos, y mentres en


las

Convenci federal y dels diversos dels Estats se davan mostras notables de

sentit y de coneixement de la historia per Lomens com. Madison, Wilson, Hamilton, Morris, Rufo King, Randolf,

bon

MarsLall y altres, dos d" aquestos, Hamilton y Madison, junt

ab Jay, logravan condensar


llibertat

la

essncia de las doctrinas de

y particularisme en los vuitanta cinch nmeros de The Federalist, que forman lo ms complet tractat de dret

politich federal, y son mirats encara


tica

avuy com

la Biblia pol-

la historia, y Confederacions que na que Lligas no trobavan altra cosa y bavian arrivat sistematisarse. Examinavan las Lligas de la

deia Uni americana. Tots

ells

consultavan

hi

antigua

Grcia, especialment la Aquea, las Confederacions

dels Cantons suissos y de las set Provincias unidas dels Pasos

Baixos, las agrupacions de las Ciutats anseticas y de alguna

de
fit

las

germnicas italianas, y no
la

Is

satisfeyan; dirigian

de

fit

mirada

al

feudalisme, y sens fer cas de las preocu-

pacions de

la filosofia d"

Europa, inspirada
ell

tal

volta per

mo-

narcas poderosos, veyan en


se, las recullian

llavors

que podian aprofilartots


la

ab amors cuidado, y ab
L'n

aquestos datos

preparavan una organisaci nova.


tada, ab tot y

cop

tingueren embas-

que

conjunt era un agregat de tranzaccions

entre

"Is

distints punts
tots lo

de mira dels que havian contribuhit

formarlo,

defensaren ab calor. Pera dar idea de

aquestas defensas,

tradubirm

lo final

d'

un dels discursos

que James Wilson va


^<Per

dirigir la

Convenci dePennsylvania.

ma

part, digu, al

contemplar aquest sistema,

me perdo
lAm-

admirat de sa grandesa. Al adoptar aquesta organisaci alsem


temples
la llibertat

en tota

la terra.

Del xit que logri

rica en aquest

combat per

la llibertat,

dependeixen

los esfor-

08

PART SEGONA. CAP.

Vr.

SOS dels

homeos
's

valents illustrats dels

dems payssos. Las


la llibertat.

ventaljas no

reduhirn als Eslats-nits, sin que enlairaran

los cors nobles

que en Europa suspiran per

Los

princeps, pera conservar llurs sbdits, se veuran obligats

concedirlos una part dels dreis que

'Is

tenen usurpats desde


als
alls

molls sigles, y d' aquest


la

modo servirem
la

designis de

Providencia, afavorint

multiplicaci dels homens, y llur


llur

progrs en intelligncia y

avens en
'n

felicitat. (1)

De

lo

que acabem
la

d'

exposar se

desprn, que 4s fundalos distints

dors de

Uni americana veyan ben clars

graus

diferents formas
la

que pot

tenir la organisaci particularista,


la

compresa desde

separaci total de diversos Estats-, fins

unificaci completa. Llurs. ideas,

no obstant, van tenir ben

poca ressonncia en Europa, exaltada pels somnis y desvaris de la revoluci francesa. De moment van ferse algunas traduccions al francs de The Federalst: mes, encara que 4 clebre

Talleyrand

s'

hi

enlussiames fins
al

el

punt de recomanar calod'

rosament son estudi

Duch

d'
la

Aranda, embaixador

Espa-

nya

Paris, (2)

no va tenir

menor

influencia en la

marxa
Europa

dels successos. La revoluci francesa havia posat tot

en una pendent, en
plirse la

que no podia deturarse, y devia cumprofecia de "Washington, que no feya ms que exla

pressar

la

idea de sos

ms

illustres compatricis, al escriure


la

en octubre de 1789, quan encara en


la via

revoluci no havia entrat


las

de

las

exageracions que devian ofegaria,


si

segents

paraulas: Desiljo enganyarme; per

no he comprs mala-

ment ala naci francesa,


haber
(

se vessar molta sanch,


pitjor

sent vctima d' un despotisme


tirat

que

'1

que

s'

y acabar alaba de

per terra. (3)

The Debats in the Convention ofthe State of Pennsylvania; colJonatham Elliot. Tomo H. Conversa citada en lo prlech de la edici de The Federalst, feta per John C. Hamilton, fill de principal autor del meteix. Carta de Washington Governor Morris. i3j
i)

leccio de
12)

'I

l'

estat compost

209

Passada

la

revoluci, vaesludiarse seriamenl


la

la

organisa-

ci americana, al ser restaurada

Confederaci germnica
lo

en 1813. Llavoras va sistematisarse


federaci d' Estats (Staatenbund), y
post (Staatenstaat).

particularisme, distinla Lliga, la

gilselres graus de concentraci, siguin:


I'

Estat federatiu

Concom-

La

Lliga,

no pot pendres com forma

purament temporal y pera objectes determinats, definitiva de una organisaci naindependncia. Los que forman una Lliga
'Is

cional, puig que es prpia d'Estats que no vulguin limitar

permanentment

llur

poden abandonaria sempre que


<le llur

convingui vulguin, en us
d" Estats

autonomia. La Confederaci

1'

Estat fede-

ratiu sou las duas formas propias dels pobles

que volen viure

nits y formant un conjunt nacional, sens unificarse ni abdicar

ms que una petita part de llur independncia. Una y altra sn formas definilivas de organisaci, y segons los autors alemanys que van fer los estudis de que acabem de parlar, la
diferencia que va de
ratiu, consisteix en
la

Confederaci
la

d" Estats al Estat

fede-

que

primera

per

fi

essencial y exclu-

siu la llibertat exterior independncia del conjunt dsls


tats confederats,

Es-

en tant que

'I

segon

s'

exten materias de

poltica interior dels distints Estats.

Aquesta

classificaci, trasplantada
la

de

Alemania Suissa

per L. Snell, va ser


la

que

's

tingu en

compte
un

al

convertir

antigua Confederaci dels Cantons en Estat federatiu.

La
molt

latitut

de

la definici

d"

aquest

fa

possible

grau

avansat de centralisaci, y per aix sens dupte va acceptarla ab afany lo partit que s' anomenava radical y s" inspirava
en las leorias autoritaris dels

revolucionaris francesos.

Moll millor que


matisar
lo

'Is

alemanys y radicals sussos, va siste1'

particularisme

avans

citat

Freeman, que no

sls va interpretar ab molta fidelitat los punts de vista

ame-

ricans, sin

que va

fer

directament

un

tstudi

profundo de

PART SEGON*.

CAP.

VI.

totas las
historia,

organisacioDs

parlicularislas

que as presenta

la

per

las

comensant per laslligas fenicias y gregas, y acabant Confederacions que avuy subsisteixen. Segons 1' au-

tor ingls, los dos graus de federalisme,

que anomena Confe-

deraci d' Estats y Estat compost, se distingeixen no sols en


la

essncia de las atribucions que

confereixen

al

represen-

tant del conjunt, sin

tamb en

la

forma

d' exercirlas.

En

la

Confederaci,

lo

poder general

tracta

sols

ab los goberns
la

dels Estats particulars,

que estan encarregats de

execuci

de sas disposicions, y en V Estat compost, lo poder general no sls tracta ab los goberns particulars, sin que exerceix
jurisdic:i sobre
"Is

ciutadans, y pot fer executar sas dispo-

sicions directament, disposant al efecte de poder executiu y

tribunals organisats. Aquesta classificaci est completament


d' acort

ab

los autors

de Lo Federalista y ab

tots los tractala

distas notables

de dret poltich de Norl Amrica y de

mor

derna Suissa.

Sabem
la

ja quina es la naturalesa y quins los carcters de organisaci particularisl en los diversos graus de coheIs

ssi entre

membres que

la

forman.

De

lots

ells, lo

ms

perfecte es V Estat compost federatiu, que conservant totas


las ventatjas als Estats petits, los fa tan

com

los grans, tenint

sobre d' aquesto?

poderosos y gloriosos la venlaija de que

pot extendres indefinidament.

De
r
pot
la

tol lo

que acabem

d'

exposar se

'n

desprn, que desde

Estat unitari fins la separaci completa

de

las

regions,

organisaci poltica
llur conjunt

tenir
los

distints

graus de cohessi

que en

prenen

noms de

associaci d' Eslals,

y tenen per base lo federalisme particularisme. Quan lo grau de cohessi no passa de una aliansa temporal y dependent de
lo
la

voluntat dels que

la

forman,

lo

nom

de. Lliga es
tenir

que correspon

una agregaci que no arriva

ca-

rcter de nacionalilat.

Quan

la

aliansa

es definitiva y crea

ESTAT COMPOST

rgans que represenlin

lo

poder del conjunt, ms ab relaci

ab

las necessitats

de defensa que no pas pera qestions de

ordre interior, no tenint aqueix poder jurisdicci directa so-

bre

Is

individuos, ab los quals sols

pot

comunicarse
lo

per

intermediaci dels poders dels Estats

associats,

conjunt

reb lo

nom de

Confederaci

d" Estats.
lo

Quan

los

rgans creats

per

la aliansa definitiva

representan
la

poder del conjunt, ab

relaci aixs las necessitats de


la

defensa exterior

com de

garantia de certs drets y llibertats en lo interior, y estan

aqueixos rgans del

poder central prou desenrolllals pera


materias que tenen encarregadas juris-

poder exercir en
dicci sobre
'Is

las

Estats particulars

y directament sobre
la

Is

individuos de que aquestos se componen,


lo

agrupaci porta

nom de

Estat

compost Estat federatiu.


"s

Per poch que


veutaijas

reflexioni, apareixer
fillas

clar,
la

que

totas las
la
-

que havem indicat son

de

conformitat de
la

organisaci particularista ab las ensenyansas de


sa. Aspirant,

naturale

no

la

uniformitat, sin la uni, 3mplea los


los

medis que portan aquesta, y rebutja


hir aquella.

qpe poden produtot

No

cerca res per

la

imposici, y ho espera

de r associaci. 'Essent lo contrari del sistema de opressi,

que segons grfica expressi de Herbert Spencer, surt del


militarisme, sa forsa principal es
1'

industrialisme, y

fugint
la

del rgimen de cooperaci forsada, que va

acompanyat de

desigualtat de

classes,

tendeix

la

cooperaci voluntria

basada en

llur igualtat legal.

La associaci, aplicada

a la organisaci del
la

Estat,

produ"Is

heix los meteixos beneficis que

companyia entre

indi-

viduos. Aixis ho vegeren los reys absoluts, quan


fensar llur poder amenassat establiren

pera de-

entre ells los que 'n

digueren santas aliansas. Lo meteix que feren los reys pera


robustir
1'

absolutisme, poden fer los pobles

pera garantir
aquesta
la

llurs llibertats.

Lo

difcil

era trobar la manera, y

PART SEGONA.

CAP.

VI.

dona

la

organisaci parlicularista. Lo

particularisme es

la

verdadera sanla aliansa, puig que establint y garantint los drets y llibertats de totas las individualitats y agrupacions

que en
cap

1'

Estat se contenen,

desembrassa

'1

cam que porta

la perfecci

de

las societats

y pobles.

captol

VII.

FLEXIBILITAT DEL PARTiCrLARISME.

La organisaci

particularista pot adoptar qualsevol sistema de gobern. Pera decidirse, atn las circunstsncias en que 's troban los pobles. Necessitat que t '1 particularisme de distints matissos. Los distints matissos son id forsa del unitarisme.L' Estat compost pot emplear totas las garantas de que disposa 1' Estat simple, y adems las especials del sistema en que 's basa. Exemples trets de Confederacions existents. Estat compost de dos graus y de ms de dos. Regla que han de acomodarse los Estats compostos de ms de dos graus.

Lo sistema

particularista, aplicat la organisaci poltica

que pot acomodarse qualsevols moments y circunstancias. La associaci d' Estats lo meteix se pot establir entre repblicas que entre monarquas: lo poder
social, es tan flexible,

general gerncia pot ser desempenyat per un rey per

una aristocrcia; per un


tots.

sol per molts en representaci

de

Basat lo sistema en un ordre de ideas completament

distint del

que inspira

al

unitarisme, t aplitut pera pendre

no

sls totas las

formas en que aquest se manifesta, sin

mollas ms encara. Pera convencers basta recordar que son principi directiu es lo reconeixement y consagraci de la
varietat.

Lo vigor y robustes
precisament en
olvida jamay
la

del sistema particularista consisteixen


tots

armonisaci de

los

interessos.

No
i

los precedents histrichs, y n' ells


's

enmotUa

dret en cada pays. Si

troba ab una monarquia

forta, arre-

214
lada en

PART SEGONA.

CAP. VH.
troba ab que predomina

la

conciencia popular, y caps, per tant, de ser eleSi


's

ment de
la

cultura, la respecta.
li

tendncia republicana,

dona medis pera organisarse smoltas ms


facilitats d'

lidament.
ci

En aquest punt

adapta'Is

que r unitarisme, puig mentres aquest no respecta

fets

sin quan no se sent prou fort pera destruhirlos, lo particu-

larisme t per principi aproGtarlos y ferlos contribuir al resultat

que

's

proposa.
positivista,

Lo nostre sistema, eminentment prctich y


pot dir

no

may

per endavant quin rgiraen adoptar, puig que


lo

aquest ha de ser sempre


D' aqui ve, que en lo

que lascircunstancias aconsellin.


catalanista nos hi

camp

juntem

los

que

de ms distinta manera opinem en


uni es
lo

altras materias.

Lo Ilsde

particularisme,

dins del qual hi caben molts

ms

matisos que dins del unitarisme causa de sa major elasticitat.

La

diferencia de matisos

no
li

sls

cap dins del nostre ordre

general de ideas, sin que

es

completament necessari. Po-

driam apoyar aquesta afirmaci en multitut de rahons, per


DOS redubirem exposar
las

ms culminants.
sistema,

Avans del
no
fan

triunfo del nostre

necessitem

la dife-

rencia de matisos pera prepararlo. Las grans transformacions


's

passos contals.

jamay de cop y volta, sin que venen per llurs A mida que las nostras ideas avansarn, apolas inlel-ligencias,
s'

derantse dels cors y de

aniran traduhint

en

fets practichs

introduhintse en las institucions. Pera in-

fluhir

en

lo

cambi,

necessitem

tenir

adeptes en lots los


toca la

camps. Mentres
cam

hi hagi

monarquia,

sos partidaris

part ms visible de
tar lo
las

la tasca. Ells

sn los que han de facilihi

innovacions.

Dem que

hagus repbliLas socie-

ca, la iniciativa 'ns correspondria als republicans.


tats

no avansan jamay

salts.

Los que fan en circunstancias

anormals en temps de revollas, han de tornarlos luego en-

FLEXIBILITAT DEL PARTICULARISME

2l5

darrera.

Lo progrs va conquistant

lo

lerreno

pam

pam,

caminant passos curts, y sols quan ha assentat be 'Ipeu pot soslenirse en la nova posici guanyada.
Desprs del triunfo necessitariam aixs meteix
matisos pera
la

los diferents

conservaci de las institucions

parlicularis-

tas. Es Uey de la historia, que una acci enrgica vagi seguida de una reacci equivalent. Lo desengany segueix sempre

la

possessi

de

lo

que ms

s'

ha

desitjat.

Sn, donchs,
la

precisos distints matisos pera poder anar seguint

opini

en sos entussiasraes y defalliments. Quan vulgui avansar depressa, ha d' haverhi particularistas revolucionaris que 's
trobin en aptitut de satisfer aquest desitj de
la

opini; quan,

cansada del esfors, vulgui reposar,


ristas lo

han de venir particulafetas

conservadors

consolidar las conquistas

durant

perido del entussiasme.


Aixis ho
fa

r unitarisme, que en

la

diferencia

de matisos

troba
la

que V aguanta durant sigles. Sap ben b que nostra poca est caraclerisada per V afany de novetats,
la forsa

disposa d" elements pera procurriashi.

Mentres

la

monar-

condicions de vida, 1' unitarisme pren la forma de monrquichs, conservadors y avansats, que rellevantse quan es necessari, van enmotllantse las exigencias del mot

quia

partits

ment. Si veu que

la

monarquia
la

decau, no

li

faltan

partits

republicans que proclamaran


ella

avansarn retrocediran

repblica, y que dintre de segons convinga. Tots aquei-

xos matisos, monrquichs y republicans, conservadors y avansats, convenen en lo punt de vista com, de la unitat del Estat y de la tendncia la igualtat. Aixis veyem que 1' Estat

passa de

la

una

I'

altra

forma de gobern;

dels

uns

als

altres principis directius, sens sortirse

jamay del ordre ge'is

neral de las ideas unitaristas, que sn lolls d' uni entre

que ms discordants
secundari.

se

presenlan

en

materias

d'

inters

2l6

PART SEGONA.

CAP.

VII.

La necessitat dels diversos matisos nos


perincia de successos

la

confirma

la
la

ex-

ocorreguts

fa

pochs anys en

nos-

tra naci meteixa. Afavorit per las circunstancias, va arrivar


al

poder un partit que 's deya federal y que, per lo tant, devia representar un dels matisos del particularisme. Aquest partit
tenia lo defecte

de ser exclusivista. No admetia que pogussiu


'Is

ser federalistas sin

revolucionaris avansats, y no
d'

prola

posava ms que ferse eco


societat.

una sola de

las classes

de

Arrivat
veure. La

al

poder, va succehirli
la

lo

que hauria degut preva sentir prompte


als

opini, cansada de

acci,

necessitat de reaccionarse, y ni temps va dar

que

de-

yan federals pera

intentar plantejar

alguna instituci de
la

Us
li

que tenian en
la restauraci,

lo

programa. La impotncia de
y
si

repblica

feya anyorar la monarquia,

una mililarada va preparar

un pronunciament va consumaria. Al caure, la


caiguda
hi
fins la

partit federal exclusivista va arrossegar en sa

esperansa de

tot

particularisme.

Com que no
la

havia cap
la

matis d' aquest que represents

reacci ni

la

monarquia,
la
la

revoluci y la repblica van ser substituhidas per


monrquica-unitarista. iQuan diferent hauria sigut
si lo

reaccid-

soluci,
1"

particularisme hagus tingut tants matisos


la reacci;
la

com

unitati-

risme! Podria haver vingut

podria haver sigut

rada terra

la

repblica, per

tendncia de sos destructors

no

s'

hauria separat del ordre general de ideas

que hauria

enllassat als diversos matisos del particularisme.

La reacci
la

monrquica hauria sigut


acci republicana',

tal

vegada ms afortunada que


lo

y hauria entrat en

cam que aquesta

no va saber no va poder empendre.


Per
lo dit se

pot veure ben clar

quina ha de ser

la

situa([ue

ci dels particularislas dins del ordre general

de ideas

uneix
rias.

als

que de ms

distinta
t

manera pensan en

allras mateli

Ning de nosaltres

d'

abdicar de las que millor

FLEXIBILITAT DEL PARTICULARISME

-J

semblin pera
sevas lo

b del pays, com no abdica de cap de


no
abdicar d" ellas, sin que
fer prosslits.

las

qui milita en

qualsevol dels cent y un matisos del


te d'
1

unitarisme.

No
lo

sls

de-

ber seu es

de propagarlas y

Lo que

hi ha,

es que t de considerarse
famlia ab tots los
tat, ni

com formant
la

part d' una

meleixa

que aspiran

nova organisaci del Es-

ms

ni

taristas. Aixis

materias, se

menys que 'n forman tamb una sola los unicom aquestos, pensin com vulguin en altras troban ms aprop dels que tenen lo matis ms
tamb nosaltres hem de trobarnos ms aprop
que no pas dels
unitaristas

oposat que dels particularistas que en altras materias pensan

com
lo

ells, aixis

dels que participan del nostre ordre general de ideas, sigui

que

sigui llur mats,

que en

al-

tras qestions

coincideixen ab los nostres punts de vista.


fer notar,

Mes, avans de prosseguir, no podem deixar de que entre


'Is

varis matisos particularistas, las diferencias


'Is

han

de ser precisament menys fondas que entre

unitaristas.

Aquestos, tenint per guia lo principi que n diuhen Glosfich

de

la

uniformitat absorveut,
Is

han de ser ms intranzigenls


la llibertat

que

que tenim per norma

productora de va-

rietats.

Los particularistas dem importncia secundaria


"Is

cosas que

unitaristas

consideran capitals. Pera nosaltres,


lo

en tota organisaci poltica social,


puig sabem que
ells la

essencial

es lo fondo,

forma es Olla sempre de

las circuustancias:

douan

tanta importncia la forma,

que

fins lo

fondo
la

l'hi

sacrifican moltas vegadas.


tat,

Nosaltres, partidaris de

variela

som per

principis tol-lerants: ells, apassionats de

unir

formitat, per forsa

hao

d'

aburrir la lol-lerancia.

Lo verdader
ellas

particularista respecta y aplaudeix las


activitat

manifestacions de la
ele-

ms oposadas
tot lo

la prpia,
lo

puig veu en
1'

ments de Uuyta que favoreixen

progrs:

uuiformsta ha

de venre en

que

s'

oposa sos ideals una protesta,

que

te d'

ofegar avans de que prengui consistncia.

2l8

PART SEGONA.

CAP.

VII.

D' aqu prov que enlre nosaltres

poguem entendrens

los

que ms separats sembla que

'ns

trobem, veyent moltas ve-

gadas ab sorpresa que coincidim en apreciacions y desitjs; cosa que no pot succehir jamay als unificadors. Mes, si 'I fet
nos sorprn, no es pas perqu no sigui
llgich;

es perqu

estem acostumats mirar


Carista.

las

cosas travs del prisma unial

La

llibertat es

una aspiraci natural


t d' estrany,

home,

es

un

sentiment general. ^Qu


tat

donchs, que

la lliber-

nos uneixi?

Deixant ja aquesta digressi, que


al

hem

cregut nessessaria
la flexibili-

menys

til

per contribuhir

la

demostraci de
'1

tat del particularisme,

tornem

a
la

pendre

fil,

y seguim pre-

sentant las probas direclas de

meteixa.

La

elasticitat

de

la

organisaci particularista no sols se


especials,
tots los

troba en sas condicions

sin en

sa aptitut

pera

adaptarse de ms

ms

recursos del unitarisme. La

associaci d' Estats, en general, y V Estat compost, en particular,

emplean ab
I'

xit

complet totas
al

las

garantas que

ha

imaginat

unitarisme
's
1'

objecte d' armonisar los interessos

contradictoris que

manifestan en tota agrupaci social.


Estat compost

Recordis que en

associaci d' Estats,

cada un dels membres conserva


rana de que no
s'

las atribucions

de

la

sobelo

ha desprs en pr del conjunt, per


un adoptar
la

qual

al

organisarse, pot cada


1'

tots

los

medis de

que disposa

unitarisme pera
's

garantia de

del ordre. Si

creu que
's

la divisi

la llibertat y de poders es convenient,


s'

se divideixen;
si las

si

vol

lo

sistema representatiu,

emplea;

condicions del pays y sos interessos histrichs recoma-

nan
lo.

lo

parlamentarisme, cap inconvenient hi ha en establird'

Los membres

un Estat compost poden ser monarquas

absolutas constitucionals, repblicas aristocrticas de-

mocrticas.

En

la

Confederaci

imperial

germnica,

per

exemple,

hi

ha monarquas constitucionals, com Prussi.

FLEXIBILITAT DEL PARTICULAttl SME

2ig

Baviera,

Wurtenberg, etc, y

ciutats

lliures

repblicas

com Hamburg, Brema y Lubeck:

en

la

Confederaci republi-

cana suissa, hi ha Cantons de democrcia pura,

com

Uri,

Unterwalden, Glarus y Appenzell, en los quals lot lo poble se reuneix com 1' gora grega al Foro de Roma, pera
darse directament
tiu

las lleys;

Cantons de rgimen representa-

com
la

lo

Tessino y Friburg, y Cantons de gobern entremitj

de

democrcia pura y '1 sistema representatiu, vivint en una y altra Confederaci perfectament units tots los membres
tals diferencias.

pesar de

La
tat

flexibilitat

de que disposa
li

1'

associaci

d' Estats

Es-

compost, no sls

permet emplear
1'

rantas de

que disposa
li

medis y gaEstat simple, sin que sa prpia


tots los
facilitats

organisaci

dona moltas ms
ahont
s'

que no

aquest.

Suissa, per exemple,

han volgut perfeccionar

las

prcticas democriicas, lo poble de molts Cantons

interv

directament en

la

confecci de las lleys y en


lo Veto, lo

lo

gobern per
la Iniciati-

medis tan eficassos com


va y
^\

Referndum,
llegislatius

dret

de revocar

los

Consells

execu-

tius. (1) Alli, la autoritat

executiva
las

acostuma estar confiada


rae-

a un cos

collegiat,

que

resol

qestions de gobern
la

diant deliberaci y votaci, mentres que en

Uniamerica-

(i)

Lo Veto

consisteix en la facultat que

's

reserva

'1

poble de opola

sarse que entri en vigor ina Uey desprs de votada per


actius.

Cmara, y

la

exerceix per medi de votaci en que poden pendre part tots los ciutadans
dits ciutadans la lley
es lo dret que t '1 poble revisar en votaci dels que ha preparat la Cmara, y pot ser obligatori pera totas las lleys, condicional, sigui, que sls t lloch la votaci si la demana lo nmero de ciutadans actius que marca la Constituci. La Inicia' tiva es lo dret de presentar projectes de lley decrets, reconegut un nmero de ciutadans actius marcat en la Constituci, debent la Cmara discutirlos y resoldre. Lo dret de revocar los Consells, Uegislatiu executiu, s' exercita petici del nmero de ciutadans fixat en la Constituci, tamb per votaci popular. Si la revocaci triunfa, se procedeix elegir

Lo Referndum

Consells nous.

PART SEGONA.

CAP.

VII.

Tia lo

poder executiu de cada Estat, imitaci del gobern

general, es exercit per un Gobernador.

En

los Estats

de las

Confederacions germnica, austro-hngara y nort-americana^


la regla

pera

'Is

poders

llegislatius es lo sistema

de duas Clo

maras, en tant que en los Cantons suissos predomina

de

la

Cmara

nica.

Los diferents medis que


las

s'

han ideat pera

donar representaci proporcional


ssos oficials,
s'

minoras en los coy eficcia en los

eusajan ab molta

ms

facilitat

Estats compostos que en los simples.

Gracias principalment
poclis

las

Confederacions existents,
lo

podrem saber dins

anys quin resultat donan

quocient electoral, lo vot acumu-

latiu, las llistas electorals de partit, lo vot limitat,

y algu-

nas altras combinacions que preocupan avuy


dian aquesfas materias. (1)
la

als

que estu-

proba, y

's

fa

ab

serietat:

En alguns d' ells s' est ja fent no com la que, per ben parixer
intentat
la

davant de

las

dems nacions, han

los poltichs

de

Madrid ab
en
fes

lo vot limitat establert

pera

elecci de diputat*
si al

las circunscripcions,

logrant sls que,

extranger se
descrdit

cas de las farsas que represenlan, caigus lo


d' aquella

damunt

combinaci, que pot contribuhir sol-

ventar lo problema de donar representaci proporcional


lotas las manifestacions

de

la

vida dels paysos.

La organisaci de

las associacions d' Estats

permet que se
dels

garanlisin eficasment los principis directius

meteixos.

Quan
li)

s'

associavan los reys, asseguravan llur absolutisme

electors partit per lo de representants.

nmero deLo eandidat que reuneix lo quocient, obt la representaci. Lo vot acumulatiu consisteix en fer las eleccions per llista, podent cada elector repetir un meteix nom tantas veLo quocient electoral
coasisteix en lo que dona lo

tants vols

gadas com noms hagi de tenir la llista, contantse en favor del candidat com repeticions de son nom hagi obtingut. Las llistas eleco~ rals Je partit sn una modificaci al sistema de qoeient, y lo vot limitat es lo que estableix la lley electoral espanyola de diputats pera las circunscripcions.

FLEXfBILITAT DEL PARTICULARISME

preslautse los uns als altres la forsa de que aislats no dispo-

saran. Quan

s'

extengui

1'

associaci dels pobles, ge solidas'

ran las llibertats de lots aquells que

aprofitin

d'
1'

aqueix
antich

sistema de organisaci.
adagi, y
cularisla.
la

La uni

fa

la

forsa, diu

uni no*s consegueix sin per lo sistema parliunitat forsada,

La

lluny de produhirla,

enerva

las

voluntats: la unificaci aniquila la virilitat

d' aquells

sobre

quins pesa.

La potencia de

la

associaci aplicada al Estat es tan gran,


los principis

que siguin

los

que siguin

que vulguin assegu-

rarse, se fan ab sa ajuda forts

y robustos.

La Confederaci

germnica va formarse principalment ab miras guerreras, y s la agrupaci ms forta del continent. Los Estats Units de

America van associarse pera engrandirse pacficament y garantir la llibertat de sos pobladors, y avuy s' extenen ja del
Allntich al Pacfich, y del Canad Mjich,
-cions lliures

son

la

regla de tota aquella


la

part

y las institude mn. Los

Cantons suissos cercan avuy en


fer un ensaig

agrupaci

la possibilitat

de

de democrcia, y las prcticas d' aquesta s' han portat un extrem inconcebible pera 'Is Estats unitaris. Lo
principi es lo meteix en tots aquestes exemples. Los resultats

son

fills

de

la

forsa de la associaci aplicada

la

organisa

i poltica.

La

flexibilitat

de V associaci

d' Estats,

adems de per-

metre y favorir que cada un dels associats pugui emplear en non rgimen interior totas las garantas que s' han ideat en
r Estat simple, y algunas ms que aquest jamay podr n' tant sls ensajar, t la facilitat de poderlas establir en lo po-

der general de V associaci. Aquest, en


en
las

efecte, pot dividirse

trestrancas. llegislativa, executiva y judicial, fent cada una distinta independent de las dems, y pot aplicar
totas los principis

ms avansats

del

art

de gobernar ics

pobles.

PART SEG0N4.

CAP.

VII.

La separaci del poder


s'
1'

llegislatiu

en duas Cmaras qaast

imposa per la naturalesa


Estat compost se

meteixa de V associaci.
interessos ben

En

mouhen sempre dos


la

des-

llindats:

T inters de

generalitat, y
la

'Is

especials dels
las

memnacio-

bres associats; quals interessos son

base de

duas C-

maras, de las quals


nals, y

la

una representa

los generals

altra, los particulars dels distints Estats.


filla

La Cmara

general popular pot ser


sal

lo

meteix del sufragi univer-

que del

limitat, dantse

no en sa composici represenqualsevol

taci

proporcional

las

minorias per

de

las

combinacions que havem indicat. La Cmara especial ha de


ser la expressi de las corporacions

organisadas,

dantse

si

se vol, sls representaci las oficials, extenense las


totas classes.

de

Lo poder executiu,
sigui irresponsable

lo

meteix pot ser exercit per un


'1

em-

perador monarca que ocupi

y de sos* acles, que per un president


votaci

lloch per dret hereditari

consell

responsables, designats temporalment per

directa indirecta.

De

tot se 'n

presentan exemples, y cada


s'

pays pot imitar aquell que ms

avingui ab sa
's

historia

millor respongui sas necessitats. Si


sentatiu, se fan los
las autoritats

vol lo sistema repre1"

poders independents T un de
d' ells

altre,

de cada un
"s

sn directa indirectament
s"

responsables. Si

vol lo lgimen parlamentari,


"Is

estableial

xen

las relacions

convenients entre
s'

distints

poders, y

davant del executiu

hi

posa una entitat irresponsable, em-

perador, rey president, que desempenyi las funcions del

gobern per medi de secretaris ministres subjectes


ponsabilitat.

res-

lo

meteix podriam dir del poder judicial que ha d' apli-

car las lleys que obligan als


associats.

membres de

tots

los

Estats

Lo meteix pot

estar representat per

tribunals

de

dret responsables, que per jurats que

resolguin

segons llur

FLEXIBILITAT DEL PA V TICULAR ISME

conciencia, sens deure compte


elecci d" uns altres, tant pot

cap poder de
confiarse
al

la terra,

y la

poble directad'

ment, com
llegislatiu,

al

poder executiu ab aprobaci

una part del

com

las

Cmaras

d' aquest.

Tot cap dins de la

organisaci particularista sens alteraria essencialment. Filla


del reconeixement de las
varietats,

en res renega de son

origen.

encara no

's

detura aqui

la

flexibilitat

del

sistema de

associaci d'

Estats. Aquesta pot tenir sls dos graus, con


la

succeheix per regla general, dividintse las atribucions de


soberania entre
pot lenirne
'Is

Estats particulars y

conjunt d" aquestos,


instituci

ms de

dos.

Comparantla ab una

de

dret caracterstica de la nostra terra, direm que en los casos

en que convingui, en

la

organisaci particularista,

com en
y

enfitusis de Barcelona,

ademes de

las senyorias directa

til,
li

pot havernhi de mitjanas. Si algun dels Estats associats


fer

conv

nous establiments en favor de agrupacions ms


fa

reduhidas,

com l'enGtuta

barcelon, y las sub-estableix.

Aixis succehia, per exemple, Suissa, ahont lo

Cant dels
,

Grisous era un compost de varias Lligas, y

del Valais

de
re-

varias deceaas; aixis tendeix ferse en cada un dels

mem-

bres del imperi de

Austria-Hungria, quals respectivas


la relativa

gions desitjan aumentar

autonomia de que gosan.


la

En

los casos

en que existeixi dins de

associaci V Estat la

que anomenarem soberania


cada

mitjana, las divisions interiors de

membre han de

ser oficialment desconegudas del


las

con-

junt, de la meteixa

manera que

divisions interiors de la

associaci en general sn diplomticament ignoradas per las

potencias extrangeras.
s s"

organisa de

cessitats

Cada un dels Estats a&sociats de per manera que millor s" acomoda ab las neinteressos de sos elements, y ab tal de que ab sa
la la

organisaci no destruheixi cap de las clusulas de


tuci general, ni aquesta ni ning t
1

Consti-

dret de fiscalisar sos

224
actes. Basta

PART SEGONA.

CAP.

VII.

que

al

davant de sos co-associats se presenti

lo

Estat formant un tot als efectes constitucionals, pera que pu-

gui funcionar ab desembrs


Intil es

i' '1

associaci.

que diguem que

sistema particularista ser tant


civilisadors, quant
li

ms fecundo y abunds en
aprofiti la flexibilitat

fruyts

ms

que sas condicions naturals


formas que
si

permeten

pera acomodarse
na. Per
la

las

la

cincia poltica

recomanostra
al

nostra part,

hagus
la

d' establirse
's

la

terra, travallariam pera

que

organisaci que
los

ds

par-

ticularisme

se

bass en tots
las

avensos poltichs socials

compatibles ab
entenent per

condicions histricas del nostre poble,

tals

condicions, sos antecedents, son estat ac'1

tual y sas aspiracions pera

pervenir.

captol

VIII.

DIVISI

DE LA SOBERANIA

La

divisi de la soberana es la base del Estat compost. Duas missions capitals del Estat. Vida exterior y vida interior. Lo referent la

primera correspon al poder general. Guerra y diplomcia. Garantia de las llibertats y de llur ordenat exercissi. Difererents maneras de exercir lo poder general aquesta garantia. Serveys generals. Diferents sistemas pera la concentraci de algunas brancas del dret privat. Atribucions dels Estats particulars. Tenen totas las de que no se han desprs en pro del Estat general.

Hem

dit

que
la

la

base del sistema de associaci

d' Estats es

la divisi

de

soberana, que t de destriarse en las varias


la

atribucions que

componen, encarregantne algunas

al

Estat

general gerent del conjunt, y quedantse 'Is Estats particulars ab las restants. Anem veure si poden donarse algunas
reglas pera fer
la tria

y repartici.

Un Estat, com tots los sers naturals jurdichs, desde lo moment que gosa de personalitat prpia, t duas missions capitals

que cumplir. La primera comprn que


la possibilitat

tot lo
's

que

's

refe-

reix sa vida intima; la segona tot

que veure ab
la

sa vida exterior. Negada


nitat

de que tota

huma-

tota la terra formin

un

sol Estat,
d'

han de coexistirne

varis, y puig
ria y

que 4s Estats son conjunts

homens, necess-

precisament han de relacionarse los uns ab los altres.

Aixis

com no

's

concebeix T individuo sin formant societat

220

PART EGONA. CAP.

VIII.

ab altres individuos, lampoch se pol imaginar un Estat

aislat

de

tots los altres.

^ La associaci

d' Estats t

com un de

sos objectes donar al

conjunt de molls de petits las condicions d' un de gran, sens

que hagin de renunciar

las ventatjas

que

'Is

sn propias, y

perdent, per contra, las desvenlatjas que de llur petitesa se


originan. Los Estats associats van ferse forts per
la uni.

medi de

Pera alcansar aquest resultat,

al

dividirse las atribual

cions de la soberana, deuhen encarregarse

conjunt Estat
la

general totas las que son indispensables pera


rior

vida exte-

Confederaci. Aquesta ba de presentarse unida y compacta davant de las altras nacions, que ban d' ignorar

de

la

diplomticament

la

existncia de las varietats interiors.

Tan

essencial es

que

'1

poder general
la

estigui encarregat

de

tot lo referent la

vida exterior de

associaci d' Estats,

que d'altra manera no

com no

's

's compendria la existncia daquesla, compren una companyia entre individuos sens

gerent que
utilisar la

la

representi.

Lo primer dels objectes


la

socials es

potencia que resulta de


la

concentraci dels esfor's

sos dels associats pera

consecuci dels fins comuns que

proposan, vencent
deturar dificultar
ssin aislats.

las
la

resislencias

exteriors que lograriaa


si

marxa dels meleixos elements


al

este-

La idea de associaci no acut jamay


se sent

entenila

ment del que

prou

fort

pera sortir victoris en

lluyta per la vida: los

que tenen conciencia de

llur debilitat

son los que pensan en associarse.

Tota associaci, donchs,

naix ab lo propsit de vncer obstacles de dominar resislencias, y la associaci d' Estats

no es pas una excepci de


uneixen pera imposar res-

aquesta regla. Los Estats petits

s'

pecte als Estats grans, evitant aixis que puguin engolrsels

imposrsels.

La concentraci de
terior corretgeix,

las atribucions
lo

relalivas la vida

ex-

adems,

ms

perillosos defectes dels

DIVISI

BE LA SOBERANIA

227

Estats petits.
riors,

Aquestos son propensos criar faccions inteellas


s"

que lluytant entre

apassonan moltas vegadas


l'

fins encegarse.

Pera cada una d" ellas


las

inters

suprem del
ab objecte

mn

se

reduheix dominar

contrarias, y

de conseguirho no tindrian reparo en buscar auxiliars en los


extrangers.

Aquestos, sobre

tot si

sn poderosos, coneixent

los defectes dels Estats petits,

estan

sempre amatents
'Is

lo

que passa en

llur interior,

y no perden ocasi que

per-

meti intervenirhi. Si las faccions vensudas

no pensessin en
desespe-

demanar ajuda

als

poders vehins, aquestos trobarian medi


la

de insinuarsels. Aprofitant los moments en que


raci treu lo coneixement, los farian caure en lo

comensant per quebrantar


rian per imposarse

la

forsa

de

1'

parany, y associaci, acabalas Lligas

tots sos

membres. Totas

Confederacions qne no han tingut concentradas


general las atribucions relativas
aquellas que han
la

en V Estat
totas

vida exterior;

deixat

llurs

membres en

disposici de

tractar directament

ab los poders extrangers, han sigut vcunions que


havian format en
sls

timas d' aquestos. Aixs van acabar las Lligas gregas; aixs

van ser dominadas


edat mitjana.
varse
la

las

s"

la

De

las

que existian Europa

pogu salestat cent

Confederaci suissa, gracias un conjunt extraordi-

nari de circunstancias favorables,

no sens haver

vegadas ran de

la

perdici.

Avuy, per fortuna, aquesta


que ha de resguardaria de
un
tot

Confederaci ha entrat ja en
tals perills,

la via

y desde

fa ja

anys se presenta formant

nacional davant de las potencias extrangeras, tenint assegu-

rada sa independncia per

la

concentraci de las atribucions


I'

relativas la vida exterior en

Estat federal,

representaci

de

tots los

Cantons que
d"

constituheixen.

La vida exserior
riats

un Estat

presenta aspectes

molt

va-

que dependeixen de
Estats.

la classe

de relacions que sost ab

]os

dems

Desde

la situaci

de guerra oberta,

fins

228

PART SEGONA.- CAP. VIU.

la

que

's

condensa eu

las

frmulas de bona cortesia diplom-

tica,

poden aquellas relacions presentarse de cent maneras


avens del dret internacional, que sab ja
civil dels

distintas. Gracias al

respectar

al

element

pobles que estan en guerra,


tot los llassos inter-

ni durant aquesta arriban

rompres del

nacionals.

En temps de

pau, los Estats independents tenen

constantment necessitat de tractar y contractar entre ells, y avuy fan convenis comercials, dem de propietat literria
artstica, passat

dem de

extradici de criminals,

etc.,etc.

Si las posicions respectivas ho aconsellan, cootreuhen aliansas ofensivas defensivas, y pera aumentar lo
neral, se posan d' acort pera
las
'1

benestar ge-

comunicacions internaciocurs de
la

nals, postals y telegrficas, pera


lo respecte

moneda, pera

y pera cent altres objectes, que van aumentant mida que '1 progrs avansa.
llurs ciutadans,

mtuo de

De

totas aquestas relacions

La de cuidar lo poder general


ha de ser nich encarregat
pau,
dirigint
al

en una associaci

d' Estats. Ell

de declarar

la

guerra y de

fer la

efecte

la

diplomcia, y cuidant dels medis que han de fer respectar


sas decisions.

n' ell

li

toca

exclusivament

la

facultat

de

tractar y contractar, podent

entrar en convenis, aliansas y

convencions, siguin de

la classe que siguin. La direcci y organisaci de la forsa armada, aixis de mar com de terra; la recepci dels enviats extrangers y la desig-

naci y direcci dels que T Estat tingui prop de las nacions


extrangeras;
la

regulaci del comers exterior


s'

aquellas materias que


ci,

hagin de cuidar per ms


las

y de totas d' una nahan de


1'

sn atribucions de

que

'Is

Estats associats

despendres en favor de

llar representant.
tots

Aquest es

nich
tras-

que ha de portar

la

veu de

quan aquesta veu ha de

passar las fronteras.

No

vol aix dir que

'Is

Estats associats no puguin imposar


dir, si,

limitacions al geieral en aquestas materias: vol

que

DIVISI DE LA SOBERANIA

22q

aqueslas limitacions han de ser purament interiors.

Poden,

per exemple, restringir

al

Estat general

la facultat

de tenir

grans exercits y poderosas esquadras, arrivant flns prohibirli que 'Is sostingui permanents, com succeheix en la Confederaci suissa,

amidanlli
fixarli las

Is

recursos,

com

fa

la

Uni

americana. Poden
nal

bases de

la poltica

internaciola

que ha de seguir, reservantse


ella

los Estats
llurs
la

associats

in-

tervenci directa en

per medi de

representants,

com

fa la

mentada Uni, que subjecta

acci

diplomtica

del President a la aprobaci

mat per
Estats.

los

y consentiment del Senat, fordelegats dols cossos llegislatius de cada un dels


las

Poden voler que

decisions que

comprometen

deguin pendres ab gran solemnitat y desprs de madurssim examen. Las ditas y cent altras garantota la associaci
tias

poden

establir los
tracti

Estats

particulars de una
la

associaci

menlres se

de preparar

acci exterior del gerent del

conjunt: per un cop aquest

fa sentir la

seva

veu ms enll
d'

de

las fronteras, totas las altras

veus del interior

aquestas

deuhen

callar,

G de

que

la

que parla en nom com tingui

ms forsa y ressonncia. Adems d' aquest feix


pera
la

d' atribucions, las

ms

essencials

conservaci de

la

vida,

1"

Estat general, en una asso-

ciaci d' Estats, ha de tenirne

d" altras delegadas.

Las refe-

rents la garantia de las llibertats

y conservaci del ordre

interior constituheixen lo segon feix grupo.

La

acritut

de

las faccions locals es


ell,

un

altre

dels inconve-

nients dels Estats petits, y n"

per

lo tant,

ha de portar
s"

remey

1"

associaci. Al formaria,
al

los

Estats

que

uneixen

han de confiar

poder general

los

recursos necessaris pera

corretgir aquell defecte.


se fixa lo

En
"1

la

Constituci escriptura social

minimum de

llibertat

y drets de que volen disfrus"

tar tots los associats, y

gerent

ha de cuidar de ferlos

respectar per tothora, y de defensarlos contra qui sigui que

3o

PART SEGONA. CAP.

Vltl.

vulgui alacarlos. Aixs, donchs, lo poder general ha de tenir


atribucions pera sostenir als

goberns dels Estats particulars


ilegals,

en

lo cas

de veures amenassalsper turbulencias


faccions interiors, al meteix temps

pro-

mogudas per
amparar

que ha de
encara que

a qualsevol

ciutad

quals drets y llibertat siguin

desconeguts per
aquesta sigui
la

qualsevol entitat autoritat,

suprema del Estat


1'

particular.

Pera cumplir
la forsa

aquestas missions

Estat general disposa de

pblicas de

ca dels Estats Gdels y de sos tribunals


revolta, la

especials.

En

domina ab
la

autors ab

primera y castiga sos ajuda dels ltims. Eq cas de desconeixement de


1'

auxili

de

la

algun dret llibertat


ran
al

llegtiraa, los tribunals


la

generals

ampa-

agraviat

li

otorgan

reparaci justa.
'ns

Lo grupo

feix

de atribucions de que

ocupem poden
de
llur

los Estats particulars conferirlo al representant

con-

junt de varias maneras. Poden encarregarli


lleys constitulivas,

la

garantia de las

com ho

fa la

Confederaci suissa. Poden

constituhirlo en una

espcie de tribunal de apellaci,


fer

com
la

succeheix

en

la

Uni americana. Poden


tol lo

matria de
la

competncia del conjunt

que

's

refereix

garantia

dels drets y llibertats, en qual cas se consignan

expressa-

ment en
seguir,

la

Constituci general

Poden
1"

mes no volem prosd' Estats


'Is

puig basta saber que

associaci

lo

particularisme per base, pera deduhirne que

medis que
las

pot emplear son

tan

variats,

com

variadas

poden ser

condicions y necessitats dels pobles que s'aplica. La nica


regla directiva essencial es que las atribucions de rania se reparteixin entre
ciaci y llur
"Is

la

sobe-

membres

particulars de la asso-

conjunt,
als

desllindantse clara

y terminanlment

quinas corresponen

Assegurada

la

uns y quinas al altre. independncia nacional y garantits los drets


individuos
d"

llibertats aixs dels

com de

llurs

agrupacions
indi-

per medi dels dos feixos

atribucions que

acabem de

DIVISI DE LA SOBERANIA

23

car, es encara convenienl la associaci

encarregarne un

tercer feix

al

Estat general.
1'

Tots aquells serveys pblichs


utilitat

que guanyan ab
si 's

uniformitat y logran auraentar en


direcci nica, se

prestan baix una

poden confiar

al

conjunt.
i'

Lo comers
,

d' Estat Estat

y tots los elements que

auxiliaa

com

vias generals

de comunicaci, correus, te-

lgrafos, regulaci de pesos y mesuras, fixaci de la


la

Uey de

moneda, etc, etc, ban de


associaci. Los Estats
s'

ser atribucions de las autoritats

de r
llur

uneixen no sls pera mantenir


las llibertats,

independncia y garantir
lo

sin

tamb pera

aumentar

benestar y

la felicitat

de llurs membres. Tot lo

que pot contribuhir

donar aquest resultat sens perjudicar

als altres objectes socials,

ha de ser matria del contracte de


confiada
al

associaci, y sa gerncia
senta.

conjunt que

la

repre-

En algun

dels captols anteriors

hem

indicat

que certas

brancas del dret privat poden ser concentradas ab benefici de


tots aquells

quins han de obligar, puig per llur naturalesa

especial no afectan una sola comarca, ni una sola agrupaci nacional, sin totas las societats civilisadas. Molts contractes mercantils se troban en

aquest cas. Se pot, donchs, conGar sens inconvenient algunas atribucions relativas tals malerias als poders generals de
1'

associaci d' Estats.


s'

Pera

la

concessi de aquestas atribucions

han probat

diferents sistemas.

En

las

se tendeix destriar la

Confederacions germnica y suissa llegislaci en sas diferents brancas,

algunas de

las quals se

reservan los Estats particulars, con-

fiantse las altras al Estat general.

Alguna cosa semblant es-

tableix la Constituci

dels

Estats Units, al ectregar al

Con-

grs federal
contra
1

la llegislaci

sobre quebras, piraterias y ofensas

dret de gents.

Aquest sistema es complicat y perills. Posat V Estat central en la pendent, li ha de ser molt difcil resistir al afany

2 32

PART SEGONA. CAP.

VIII.

d' absorci

que es condici de
tocant

tot

poder, y sos resultats do-

leots

s'

estan ja

en algunas de las
d'

Confederacions

esmentadas. L" Estat federal sus, desprs

haver promul-

gat un cdich conaplet de obligacions, fa grans esforsos pera

apoderarse de altras brancas del dret

civil,

y es de
en

teraer

que

arribi conseguirho.

Al nostre entendre es cent vegala

das preferible un altre sistema, que est indicat


tituci nort-americana.

Cons-

Aquest sistema consisteix en que

1"

Estat general,

sens

entrar a Hegislar concretament en cap braiica


vat, estableixi alguns

del dret pri-

principis directius als


particulars

que hagin de
La esla

acomodarse

las llegislacions

dels Estats.

mentada Constituci americana prev que cap dels de


Uni podr declarar que
altra cosa

que

la

moneda
ni fer
alteri

d' or y

de

plata degui ser aceptada en paga de deutes; ni dictar decrets

de proscripci infamatoria {of atlainder);


efectes retroactius

cap lley de

debiliti

ex post facto,

que

(hnparnjj las obligacions dels contractes. (1)


pis directius

Tals princi-

no perjudican

la

potestat llegislativa dels Estats


llibertat

particulars, y sn en
tots los

cambi una garantia de


ab

pera

membres de

la

Uni. Induptablement aquest sistema


la

est perfectament

d' acort

naturatesa del particula-

risme.

Desllindadas las atribucions de

la

soberana que

s'

encaral

regan

al

conjunt social, totas las restants corresponen

Es-

tat particular. Aquest, en s de las

que

's

reserva, se orgamillor, sa

nisa interiorment de la

manera que creu


poltica

y dins de

aquesta organisaci dirigeix sa

administraci
s'

pblica. Totas las brancas del dret de que no

ha desprs,
la

son matria de sa llegislaci especial, que basa

famlia

(I)

Constituci dels Estats Units de Amrica; Article


2.

I,

secci

X,

prrafo

DIVISI DE LA SOBERANIA

233

regula
sitats

la

propietat de conformitat ab los antecedent,

neces-

y aspiracions de sas comarcas.

En

1'

exercici

de las

atribucions sberanas que conserva, sa llibertat es completa.

Ni cap altre dels Estats associats ni


lo conjunt tenen

'1

poder que representa

cap dret de intervenir en sa vida interior.


s'

En

totas

las

materias que no

ha exts

la

limitaci

al

constituhir V Estat compost, cada un de sos

membres

es so-

ber y autnom.

De

tot lo dit resulta

ben

clar,

que

al destriar

y distribuhir
"1

las atribucions

de

la

soberania entre las parts y

tot

de'

Estat compost, la flexibilitat prpia del sistema fa

que puEstre

guin ser atesas totas


r Estat general y
"Is

las

necessitats y

conveniencias.

particulars han de exercirlas totas, puig


al

que
das

las

que no

s'

han encarregat

primer quedan

reserva-

als ltims.

Aquestos son
la

los

originriament soberans,
la

per qual motiu, sigui

que

sigui

part de

soberania de

qne

"s

desprenguin, en

la restant

segueixen senlho.

En aix
la

consisteix la essncia del sistema particuarista

quan pren

forma de associaci

d' Estats.

Las reglas que havem indicat

en aquest captol contribuheixen

que

"Is

resultats
las

siguin

los ms favorables possibles, en relaci

condicions en

que

"s

trobin los pobles que adoptin lo sistema.

GAPITOL

IX.

VENTATJAS POSITIVAS DEL ESTAT COMPOST


Marxa
regular y desembrassada del Estat compost Los membres de aquest disposan de tota llur iniciativa pera la millora interior. Possibilitat de fer probas difcils sens perill. Resultats que per aquest cam

se obtenen. Exemples prctichs trets del dret poltich sus Exemples trets del dret civil. Lo Homestead en los Estats americans lley Torrens en las colonias britnicas. Exemple tret de la nostra historia. Lo Recognoverunt Proceres. Funcionament del Estat compost en la garantia de llibertats y drets Limita la autoritat la quantitat, no la qualitat. Garantas fillas de la combinaci dels poders y de llur gelosia mtua. La federal //er/y- Possibilitat de la puresa del sistema representatiu sens barrejas de prcticas parlamentarias Combinaci de la representaci general ab la especial. Possibilitat de viure agrupadas entitats que 's trobin en condicions disiintas. Bona distribuci de la poblaci en tot lo territori, Regeneraci dels carcters decaiguts.

La

Coneixent ja

la

la naturalesa y carcters del Estat compost, forma y manera de distribuhirse las atribucions de la
'Is

soberana entre

membres components

y llur conjunt,

po-

dem

ja destinar alguns parrafos estudiar son

funcionament,

fjue ha d' ensenyarnos las ventatjas posilivas del sistema.

Pera aquest estudi pendrera


d' Estats, en la

com

model una associaci


tot lo

que

lo

poder general tingui encarregat


la

referent

la

vida exterior,

garantia

del

ordenat exercici

cle las llibertats


ilta

individuals y corporalivas en lo interior, y la

direcci d' alguns assumptos d' inters reconegudament

com, y quals membres components Estats particulars conservin tolas las dems atribucions de la soberana. Suposarem, adems, que
la tal

associaci forma un veritable Estat

federatiu compost, y que, per lo tant, la autoritat represen-

236

PART SEGONA.

CAP.

IX.

tant del conjunt exerceix jurisdicci directa sobre

"Is

indivi-

duosy agrupacions, en
de

totas las atribucionsde sa


1'

competncia.

Sense profundisar gaire


tal

estudi

veurem

ja

que

la

marxa

agrupaci ha de ser regular y desembrassada. Las autogenerals se cuidan de tot lo que es vida exterior, y en
la interior fan

ritats

quant

poca cosa ms que servir de garantia


d'

y donar impuls un nmero reduhit qual se 'n desprn que ban d' atendre
que
"1

assumptos, de

lo

moltas menys cosas


lo

poder de un Estat
fer al

unificat.

Tot

que en aquestos
la

dona ms que
cia

poder suprem, est fora de

competn-

de

las autoritats

generals en un Estat compost. Lo gobern

y administraci de
de dret privat;
la

las provincias; la llegislaci

en materias

organisaci de tribunals pera resoldre las

qestions civils y fallar las

causas criminals;
lo

las

eleccions

pera corporacions provincials y municipals;

nombrament

y separaci dels empleats y funcionaris peltichs y administratius que no desempeuyin serveys generals; la organisaci
y direcci de
la

ensenyansa, deia beneficncia, etc, etc,


llur atenci,

no han distreure

que poden concentrar entera-

ment en

las altissimas atribucions

que tenen confiadas. Po-

den, donchs, exercirlas ab verdader coneixement de causa


y ab perfecta imparcialitat. Cap inters mesqu, cap mira egois*
ta

ha de

alterar la serenitat

de

la poltica la interior,

internacional ni de

la alta

direcci de una part de


"Is

que condensan
fets al

los

encrrechs que
tant

Estats particulars tenen

represenlliure dfr

de

llur conjunt.

Aquest, per regla general, est

tenir
ulls

que pendre midas odiosas. Pot presentarse sempre


tots los confederats

als

de

baix V aspecte

d'

un poder verimantenir

tablement protector, no
la popularitat,

sentli

gens

ni

mica

difcil

y rodejarse de aquella atmosfera de respecte y


es la sola

d" estimaci,

que

que dona

als

goberns forsa real y


en cambi, se troba

prestigi.

Los goberns dels Estats particulars,

VENTATJAS POSITIVAS DEL ESTAT COMPOST

2.-17

clesembrassats de tolas las qestions que acostuman pendre


io carcter

de emitjosas. No hau

d'

atendre gens

la poltica la

exterior, que un altre cuida per llur compte.

Tenen

vida

perfectament assegurada, y per lo tant, no han de pensar en res ms que en disfrutar d' ella y feria agradable. Respecte

poltica interior,

lo

ms

essencial
la

tampoch ha de daries
legalitat,
las

cap cuidado. Tancantse dins de


garanteix
1"

tenen qui

'is

exercici de llurs atribucions, y

qestions de

ordre pblich,

que

tant

perturban
ni gens.

als

poders unitaris, no
cas de disturbis,
si

han de preocuparlos poch


reprimirlos,

En

las forsas del Estat particular


all

no bastan pera corretjirlos


n'

est lo

poder general que se


de

encarregar,

utilisant en cas necessari las

tots los confederats.

Es incalculable

la

suma de

beneficis que pot

produhir un
Tota sa ini-

gobern

collocat en tant favorables

condicions.

<;iativa, lots los

recursos de que disposa, poden ser empleats

en milloras

interiors, y en lo

perfeccionament de

las

lleys.

Las qestions

d' inters local s'

han

d'

examinar minuciosaexecugran

ment, puig que

ellas

sn las que

ocupan quasi exclussivalas autoritats

meut r atenci dels gobernants. Aixs


tivas

com

los

cossos llegislatius han de mirarlas ab

inters, encara

que no vulguin, puig que no


tolas
llurs

sls

s'

enclou
'Is

hen en

ellas quasi
s'

atribucions,
la

sin que

ulls

del pblich

hi fixan y

'Is

donan

importncia de grans prola

blemas. Los Estats particulars se trovan dins de

Confede-

raci en la situaci en que estaria un individuo que tingus

assegurada

la

de cada

dia,

vida y no hagus de pensar en las necessitats que ms amohinan al com de la gent. Aquest

individuo, en lo ram

que

's

dediqus,

obtindria resultats
'1

extraordinaris, puig no hi hauria res que

distregus de son
s'

objecte, ni deuria tmer los perills, per molt que

arrisqus

a empresas

difcils.
's

La situaci desembrassada en que

trobao los Estats par-

238

PART SEGONA.

CAP.

IX.

ticulars dintre

de una Confederaci ben organisada,

los
"Is

perEs-

met

travallar pel progrs

ab molta ms energia que

"I

tats unificats.

Poden enlregarse

probas

difcils,
'1

sens temor

las conseqencias, puig sigui

que

sigui

resultat

que

obtinguin, ni

posar en perill llur independncia, ni V or-

dre

s'

alterar fins al punt de produhir perturbacions desas-

trosas.

En

los

membres

d"

un Estat compost poden ferse tota

classe
fins
tat

d' ensaigs

pollichs-socials, estudiantse prcticament


s'

reformas quinas ventatjas tericas no


la

han subjecla

encara

pedra de toch de
lo

la

experincia, en
1'

segu-

retat

de que durant

perodo que

ensaig duri,

y sigui
impulsats

quins siguin los resultats, los grans interessos generals no


se 'n resentirn, y seguiran llur curs magestus,

per los poders federals. La

facilitat

de
las

fer

probas y ensaigs
obtenen de
los

en los Estats particulars es una de


del sistema que sostenim. Si
Is

ms grans ventatjas
que
s'

resultats

una reforma no son pas


priva de
tornaria

los

que sos autors esperavan, res


Aixis

endarrera.
al

com cap gran


la lley,

inters

general

s"

ha ressentit

establiment de
al

aixis
al

lamestat

poch

se

conmour cap

derogaria

pera tornar

legal anterior. Si la reforma ensajada, en cambi,


resultats,
tiva, sin

dona bous
la

no

s!s se solida en V Estat


"Is

que ha pres

inicia-

que

dems

associats la imitan, fenthi las modifi-

cacions que llurs circunstancias especials los aconsellan, y


entre tots la perfeccionan.

Tal vegada molts los semblar que aquesta ventaija del


Estat compost es molt bona pera ser exposada

en

teoria,

no creuran que pugui manifestarse en


los

fels

prctichs.

Si tal

sembls aix creguessin,

s'

enganyarian completament.
la prctica,

No

sls aquellas ventatjas se manifestan en

sina

que son conseqncia precisa


rista.

de

la

organisaci

partcula

^Se

'n

volen exemples?

No hem de

fer

ms que

girar la vista

VENTATJAS POSITIVAS TEL ESTAT COMPOST

Bq

cap qualsevol de de
tota classe.

las associacions d' Estats,


"n

trovarera

^Se

volen en lo terreno del dret poltich?


la

Suissa tenim lo Veto, lo Referndum,


s'

Iniciativa,
la

elc,

quinas institucions

han anat introduhint en

majoria

dels Cantons, en vista dels bons resultats obtinguts per lo

que

primer va ferne
des per
lars

la

proba. Lo dret de revisar las lleys dictaper medi de votacions popu-

la autoritat llegislativa

ad Referndum va nixer en los Cantons del Valais


havia d' antich
la

dels Grisons, en los quals hi


referir donar

costum de

compte de

las lleys felas


fi

per

lo

Concell las

decenas municipalitats,
d' ellas

y efecte que resolguessin sobre


la tradici

en definitiva. Al acomodar los Cantons


van modernisar
la instituci,

ab

las aspiracions,

y copiantla los
la

que no

la

havian encara adoptada dels que ja


al

tenian, van

anarla perfeccionant y extenent fins

punt, de que avuy for-

ma

ja part del dret federal, puig

que

las lleys

que diclan

las

autoritats representatives del conjunt


la revisi

han de ser subjectades

popular de tota

la

Confedereci,

sempre que

constitucionelment ho
vuit dels

demanen

trenta mil ciutadans actius


tot

Cantons confederats.

passant dels uns Cantons


veriadas,

als altres, la instituci

ha anat prenent formes ten


lo

que mentres en alguns es


totas las lleys, en altres

Referndum
sls pera
las

obligatori

pera

ho es

que importin un

gasto que passi d' una quantitat fixede, y en eltres es pure-

ment

facultatiu condicional,
lo

no tenint efecte sin que ho

nmero de ciutedens actius que est fixet en les lleys fonamentals. De la meteixa manera que "I Referndum han anat extenentse las dems institucions que havem citat y
demani
moltas eltres.
(,Se "n
le

volen exemples en
le

lo

camp

del

dret

civil?

Girem

mirade d

Confederaci americana,
desiljerse.

"n

trobarem un
Estats va

dels

ms marcets que pugui

Un

dels

idear una Uey eminentment prctica, que responia perfecta-


2 4<^

PART SEGOKA.

CAP.

IX.

ment
Iley
xili

al

carcter

emprenedor y febrosencament

actiu

de

aciuclls pobles.

que

'ns

Lo Homestead, nom ab que es coneguda la referim, y que no vol dir ms que ajuda, aula

de

la llar

de

casa,

(la

paraula es composta de

Home;

casa,

llar,

duo

la

dona cada indiviy de SteacI; ajuda, auxili,) facultat de suslreure la casa que ocupa sa familia y una

gleba de terreno, tota responsabilitat y execuci per deutes.

Lo

qui vol ulilisar aquest benefici no ha de fer res


la autoritat

ms que
districte

declararho davant de

competent del seu

municipalitat, y aquesta
tablerta.

autoritat ne pren nota en lo registre

oficial destinat al efecte, y

ho publica en

la

forma que est


ni lliura,

es-

La declaraci no

t efecte retroactiu,

per

lo (ant, la

propietat assegurada de responsabilitats anterior1

ment

contretas: per desde

moment de
si

la

anotaci, lo
lo

qui

utilisa lo

Homestead queda com

no possehis res de

que

ha declarat voler reservarse, y 'Is que Iractan ab ell no poden dir jamay que han sigut enganyats, puig sabeu per endavant quina es
la

seva situaci.
d' aquesta

La tracendencia

instituci es
las

incalculable.

Lo

que
luts

t la seguretat

de que, siguin

que siguin

las vicissi-

que

li

sobrevinguin, sa familia ha de quedar ab casa

ahont acuUirse y un tros de terra pera menjar, s' entrega ab energia als negocis ms arriscats y dificils. Si fa fortuna, be;
sin la
fa, t

sempre
fill

la

retirada assegurada.

Lo Homestead,

del

sistema particularista,
la

ha

passat

d' Estat Estat tots quasi tots los de

Uni, acomo's

dantlo cada un las condicions especials en que

troba,

y variant
ci.

la

quantitat assegurable y la forma de fer

la

inscrip-

Eq r

Estat de Maryland, lo valor de lo assegurat no pot

passar de cent dollars, mentres que en

de Nevada pot arrivar


los quals es probable

de Califrnia y dos exaquestos ciuch mil. Entre


los los

trems tenen T Homestead

dems

Estats americans, desde

que

s'

extengui tots los pobles de rassa

VENTATJAS POSITIVAS DEL ESTAT COMPOST

24

anglo-saxona, imitanllo ja en alguua de las Colonias britoicas, y estudianllo sriament en la meleixa metrpoli.

^Se

' vol

un altre exemple no menys tracendenlal en


civil?

lo

meteix terreno del dret

Aqu
las

est la

auomenada

lley
la

Act Torrens, que desde una de


la Austrlia

Colonias brinicas,

de

meridional, ahont va ser promulgada en


altras

1858,

va passar luego moltas

Colonias y Estats, haventse


la

arrivat presentar un projecte de lley

Cmara

dels Co-

muns pera la aplicaci de la lley d Inglaterra; projecte que de moment va fracassar, per no sens produhir indirectament alguna millora en
sa.
la

transmissi de

la

propietat
las

ingle-

La

lley

Torrens ha sigut adoptada en

Colonias de

de de

Queensland, de Victoria, de Nova Gales, y en la occidental la Austrlia; en la Tasmnia, en la Nova Zelanda, en una
las

proviucias del Canad, en

la

Colmbia britnica, en

ias Islas

y ha entrat ja en la Uni americana per lo Estat de Iowa, desde '1 qual passar als altres. En virtut de
Fidj,
la flexibilitat

de

del particularisme, cada un


la lley sas

d'

aquestos Estats

Colonias va adaptant
especials, conservant

condicions y necessitats
la

emper

lo

fondo de
lo

meteixa.

La

lley

Act Torrens, que porta

uom de
fill

son autor, Sir

Robert Torrens (tal vegada una glria catalana

que ignodescendent
la

rem, puig r apellido indica que ha de ser


al

menys de

la

nostra terra,)

per objecte movilisar

propietat inmoble, y ho consegueix pels medis

ms

senzills.

Lo

qui vol collocar sa propietat baix lo rgimen de la lley,


es obligatria, y otorga sas ventatjas

puig que aquesta no

sls als que las volen disfrutar,

envia
troba

un plan de

la

finca,

una descripci y 'Is titols de la meteixa, la oficina encarregada del registre. Aquesta examina 'Is ttols com si hagus
de comprar
la propietat,
's

si

'Is

corrents,

ho anuncia

al pblich. Si

presentan reclamacions, las ha de resoldre

lo propietari:

si

no se

'u

presentan,

una volta resoltas

las

242

PART SEGONA. CAP.

IX.

presenladas,

la oficina inscriu lo

ttol

en un llibre talonari

en que hi conslan totas las cargas y gravmens, y dona 1 tal al propietari. Desde aquest moment la propietat est collocada
al

amparo de

la

lley

Torrens, y

la

administraci la

garanteix contra qualsevol reclamaci qne pugui venir, en-

carrcgantse de sostenir los plets y de pagar las indemnizacions que procedeixin, cobrant
raci
al efecte

un dret de assegu-

que no passa jamay del dos per mil. Las operacions


la

sobre

propietat garantida son de^de aquell

moment

faci-

lssimas

's

fan totas sobre

'1

tal.

Aquest es endossable,
meteix que un docus'

divisible, hipotecable, etc, etc,

lo

ment de comers. Totas


meteix
ttol,

las

operacions

escriuben en lo

com en una

lletra

de cambi.

Ab

aquesta senzi-

llesa, la lley

Torrens reemplassa
per

lo registre

engorrs y comttol

plicat dels contractes,

lo registre
'Is

de un

en

lo

qual

est

empenyos curt plasso, ni tant sls se n' ha de pendre nota. Lo propietari deixa lo tal en poder del prestador, y aquest t la seguretat de
condensada
la

propietat. Pera

que aquell no
crdit, puig

far

cap operaci nova que comprometi M seu


tal,

que no disposant del


la

no pot contreure cap

obligaci que afecti


tia (1).

propietat que ha donat en garan-

Mes, no cal anar cercar

los

exemples
la

fora de casa,
la

puig

ne tenim prous casa nostra, en


ficaci.

poca anterior

uni-

Lo particularisme de
que no ab
la

la

Confederaci aragonesa-cata-

lana, encara

amplitut que ha alcansal lo sistema

en son desenrotllo modern,

produhia efectes semblants als

que hem presentat com exemple.


Aixs tenim, que las costums conegudas baix lo

nom de

(I)

Los que vulguin estudiar

fondo aquesta

instituci,

poden con-

suliar lo llibre de ^ir Robert Torrens, titolat A71 E-say of the transfer registration. y uns articles de Mr. Ives Gujot en lo Journal des Economistes, jieaz.)

ofland by

VENTATJAS POSITIV'AS DEL ESTAT COMPOST

243

ciulat

Recognoverunt Proceres, conlirmadas y reconegudas pera la de Barcelona a ttol de privilegi en 1283, van anar

'uego extenentse allras ciutats, vilas y comarcas de


lunya,

Cata-

com Gerona,

Granollers, Igualada,
del

districtes

de las

Franquesas del Valls,


altres, essen la ltima

Maresme y Vilamajor y alguns

en adquirirlas Vilafranca del Panads

ab tota sa vegueria, en virtut del privilegi expedit en 1510

desde Mons per

ms
d'

tart,

lo rey Ferran, y confirmat prop d' un sigle en 1399 per don Felip, tercer de Castella y segQ

Arag. Aquest procediment

per extensi tenia molt de

particularista,
tat

ab

que

la divisi

y que no gosava encara de la flexibilide la soberania dona avuy al Estat comtot


si

post, y es un indici de que,

hagus pogut seguir desen-

rotUantse
s'

la polilica

de

la

Confederaci aragonesa-catalana,
la

hauria lograt

la unitat

de

Pennsula per medi de

la
la

uni

de

las distintas regions,


la

molt ms forta y fecunda que

que

s'ha volgut fundar en

uniformitat pel cam deia imposici

absorvent de una

d' aquellas.
1'

Passem
quant

ja

examinar com funciona


ab
la

Estat

compost en

t relaci

garantia dels drets y

llibertats indivi-

duals y corporatius.

Dividida

la

representaci de

la

soberania, y co-existint los

dos poders, general


associats, lo

y particulars de cada un dels Estats


's

primer efecte que

logra, es

que

la

limitaci

del un per

1"

altre sigui efectiva, sens

que per aix cap de

ells se debiliti.

Dins del Estat


las

unificat, y notis be aquesta

diferencia,

que es de

ms importants,
's

per moltas divibrancas


tot

sions y subdivisions que

fassin entre las diferents

del poder, totas han d' estar

lligadas

entre ellas per rela-

cions de dependen:ia, puig que


tenir

forman un

que ha de
au-

un cap.

Si en

1"

Estat unificat

predomina

lo principi

toritari, lo

cap es

lo

rey president, y sa voluntat estan en

definitiva subjectas las autoritats totas, per

ms que vulguin

244
separarse
las

PART SEGONA. CAP.

IX.

aliibucions de cada una. Si predomina lo prin-

cipi democrlicli, la

Cmara

es la
la

que

s'

imposa y

lio

diri-

geix

tot

en

la

prctica.

Dins de

orf^anisaci

unitar-ia

no
per

pot deixar de condensarse lo poder en

un cap, format

una per varias personas, puig per moltas limitacions que


s'

imaginin, sempre ha d' anarse parar

un poder sens

superior, que resolgui las qestions sens apellaci.

De

lo qual

ne resulta, que en

1"

Estat simple tota limitaci

al poder, fassis

com

se fassi, lo desmillora

en qualitat y
tal

li

Ireu forsa.

Lo

principi lliberal se troba, donchs, en

orga-

nisaci tancat dins de un crcol vicis del que no pot sortirse. Si


's

vol impedir

que

'1

poder pugui destruhir perjudihi

<?ar las llibertats

y drets, no

ha

altre

medi que

debilitarlo,

si

's
'1

fa, se

'1

deixa inepte pera cumplir sa missi prpia.

Si se

vol robustir pera

que pugui exercir ab desembres


y drets

sas funcions, aquellas llibertats

quedan desarmats
que devia

mercs del poder, y moren


ser llur garantia.

mans
1"

del meteix

En

I'

un y

altre

cas ve lo desordre,

essent los perturbadors

la llicencia

'1

despotisme.
lo

D' aqui

que

las

nacions unitarias no estiguin jamay en


y
la

just medi:
"1

la llibertat

autoritat son en ellas inconciliableS', y

de1"

sequilibri es permanent,

no

fent

ms que cambiar de
social

un

plat ai altre de la balansa.

Es un error creure, que en una organisaci u


lo principi

basada
forsa.

de

llibertat,

1"

autoritat ha

de tenir poca

Precisament, ne necessita ms que en las organisacions ba-

sadas en

lo principi contrari.

Lo que

hi

ha, es

que aquesta

forsa ha de concentrarse en los punts en

que deu obrar, sens


es necessria.

poder aplicarse en aquells en que


clar: a la autoritat

no

Mes

han de regatejarseli atribucions, no dis-

fuinuhirseli

la

energia.

Ha de

limitrsela

no en

la

qualitat,

sin en la quantitat.

Dins del sistema unitari es

fcil

perjudicar

la

qualitat;

VENTATJAS POSITIVAS DEL ESTAT COMPOST

24D

impossible limitar efectivament

la

quantitat.

Sent

lo

poder
li

nich

(,(\m

"I

deturar quan invadeixi


"s

atribucions que no

corresponen? Al punl meteix que

tracta

de ferbo de una
n ressent, y que-

manera

eficas, la qualitat

de

la autoritat se

dan perjudicadas
L' Estat
qualitat.

las atribucions

que

li

son propias.
sens desmillorar
la

compost

limita

la

quantitat

Sa condici essencial es que co-exisleixin dos po"Is

ders entre

quals han de reparlirse las atribucions de


la repartici

la

soberania. Fassis

com

se vulgui, no pot deixar

de nixer
conjunt

la

limitaci

de quantitat. Lo poder general del


las atribucions

marcadas

que

se

li

confian, y ha
lo

de reduhirse

llur exercici

baix pena d' invadir

camp

propi dels poders dels Estats particulars.


atribucions que han
conferit

Pera aquestos, las


limitacions no

a ajuell, sn

menys

efeclivas.

Al punt meleix que intentan traspassarne


lo

alguna, topan ab

poder general. Los dos poders son rodas


s'

que engranan y mtuament


lo

obligan

la

regularitat
l'

Cap de
mentres

lasduas pot anar ms ni menys depressa que


engranatje
's

altra

conservi.
la

Aquest mecanisme es
L' indi>iduo y las

veritable garantia de
aislals

la llibertat.

agrupacions no estan
altre fr

davant per
li

davant

d'

un poder sens

que

"Is

qu' ells meteixos

posin, sin de poders enfrenats per llur raeteixa combinaci.

Lo poder
cions
lisa

(jue de ms aprop los toca; lo que regula las relams importants de la vida quotidiana; lo que garanllurs llibertats;
la

directament

lo

que

est

encarregat de
regulaci de
la

traduhir en Ueys los drets de


propietat,

famlia
ni

la

no es un poder absolut
que

irresponsable.

Per da-

munt
ria

d' ell esta lo

poder general, que en quant sigui matt

de

las atribucions

confiadas, pot obligar

al

de cada

Estat particular cumplir lo seu deber.

Quant un particular

corporaci veu atacats desconeguts los seus drets, no


sols t
1

medi de reclamar

las autoritats del Estat particu-

246
lar, sin

PART SEGONA.

CAP

IX.

que, en cas de no trobarhi justcia, pot


tant
d'

ap-pelar al

poder general. Lo poder general no toca


tenen relaci ab las atribucions que

aprop

als

individuos y llurs agrupacions sin en los casos contats que


t

confiadas, y fins en
aislats.

aquestos casos no
general
s'

's

presenlan tampoch

Si

'I

poder

extralimita,

poden demanar
medis de

auxili al

poder del Estat

particular,

y aquest

resistir la

extralimitaci.

Y
tot

no

's

temi que no
est gels

la resisteixi

en los casos graves,

puig

poder

deixrselas
larista se

cisar.

de sas atribucions y no est jamay disposat La virtualitat de la organisaci particula

funda precisament en posar costat per costat


la

gelosia de dos poders. L' individuo troba en ella

garantia

de
ria.

sa llibertat,

que cerca intilment en


liberly,
's

la

organisaci unitIractadistas

La federal

com diuhen alguns


1'

ame-

ricans, es la

que no
I'

trova jamay desarmada y sola davant atach


la la

del poder que

amenassa. Contra
I"

de

la

autoritat
la

particular del Estat, t

ajuda efectiva de
I'

general de

associaci: contra
ticular.

'I

d' aquesta,

ampara

del Estat par-

La organisaci met que


'I

particularista,

adems, es

la

nica que per-

sistema representatiu se mantingui pur y sens


'1

barrejas que
.

desnaturalisin.

En primer
la

lloch, la divisi

de

la

soberana es una gran

base pera

representaci en lo poder general. Per medi de

la associaci, distints Estats petits,

sens perdre llur carcter


d' estar-

de

tals,

ne fan un de gran. En aquest, donchs, ban

hi representadas la varietat y la unitat, lo qual, traduhit la

prctica, fa que

'1

poder

llegislatiu general se

formi

de dos

cossos Cmaras ab

atribucions iguals.
la

L'

un

d'
1'

aquestos
altre
fill

cossos La de representar

llibertat
lo

individual,

la

soberana dels Estats associats:

primer ha de ser

de

la

majoria del poble de tota


ria

la

associaci, lo segon de la
la forraan:

majorepre-

de cada un dels Estats que

en aquell

la

ventatj.as positivas del estat compost

247
igual

seotaci ha de ser proporcional

al

nmero, en aquest
'1

pera totas

las

entitats

autnomas. L' un representa


'I

con-

junt y r altre las parts organisadas que

forman, y sens lo

concurs de

tots

dos no ha
Si
'1

d' haverhi lley

que arribi alcanla

sar forsa obligatria.

cs representant de

totalitat

volgus atentar

las

soberanas dels Estats particulars, lo


s'

cos representant d' aquestos

hi oposaria.

Si

'1

cos que re-

presenta las soberanas particulars se proposs destruhir la

uni cisar

las

llibertats

individuals,

ho impediria

1'

altre

cos que las representa. Tenint los dos cossos iguals atribucions y necessitant
la lley la
'Is

aprobaci

dels dos cossos, en


d" ells

cas de conflicte entre


presenta, no
lo hi

interessos

que cada un
I'

re-

ha ms que un cam, que es

nich llgich;

cam de tranzacci,

que resolgui
soberana

'1

conflicte armonisant

las diffirencias.

La meteixa
tos de

divisi de

la

facilita

la

representa-

ci en los Estats associats. Encarregats los poders d' aques-

una part sola de


al

las atribucions

soberanas,

al

donar

formas

poder que ha

d' exercirlas,

poden tamb atendre


una de
corpo-

als distints interessos

que dins del Estat se manifestin, enduas Camaras,


1'

carregant
las quals

la potestat llegislativa

1'

representi'l

nmero y

altra

las

forsas

rativas.

Al tractar

I'

Estat

compost de

constituliir lo

poder execu-

liu, aixis 3n lo

conjunt

com

en cada un dels

membres

assodels

ciats,

pot ben b donarli vida prpia independent


llegislatius.

poders

La

limitaci,
fa

que es
's

la

condici essencial
ti-

del sistema particularisla,


rania tant

que uo

tingui de tmer la

com en

1'

unitari.

Las autoritats execulivas del poders


fixats,

tonjunt tenen los lmits de

llurs

y son vigiladas

per

las dels Estats particulars, las

que, llur vegada, estan

contingudas

altras disposan

per aquellas dins de llur crcol propi. Unas y de menor quantitat de poder que las de un

Estat centralisat, y sn, per lo tant,

menys

perillosas.

248

PART SEGONA. CAP.

IX.

E segon
tria

lloch, la organisaci

parlicularista,

monrquica
la

republicana, est en condicions molt dislinlas que per


lo

uni-

que respecta

las

causas que ban impulsat als

Estats simples adoptar las prcticas parlamentarias. L' Estat

simple, especialment

si

est regit per la


lo

monarquia hereparlamentarisme,

ditria, quasi
si

forsosament ha d' adoptar

vol fugir del rgimen absolut.

Lo rey

es sagrat inviola-

ble, y est, per lo tant, excent

de
1'

tota responsabilitat.

Encarsin

naci del poder executiu,

no

exerceix directament,

per

la

intermediaci de secretaris ministres responsables,

que nombra y separa lliurement, sens subjecci cap regla


establerta en la lley fonamental del Estat.
Si
s

deixa

al

po-

der
li

real

en possessi plena d" aquesta prerogativa, sens dar-

ni tant sols

una indicaci sobre


fet
1'

la

cirla,

imperar de

absolutisme.

forma y manera dexerLo poder real no t


de
la

altre

medi de conixer
las eleccions

las fluctuacions

opini del pays


las

que

parlamentarias, y d' acort ab


la

manifes-

tacions d" aquestas ha de exercir

potestat

de nombrar y

separar als ministres. Adoptada aquesta premisa, las

dems

conseqencias del parlamentarisme venen

tot

naturalment.

Lo rey pot

tenir duptes sobre la

verdadera opini del pays,

posaria proba y pera desvaneixerlos no t altre re:urs que en unas eleccions generals. Pera ferlas, necessita 1 rey po.

der disoldre

Parlament.

que

representant del

Dada aquesta potestat, y acceptat poder executiu, rey president,


los

sigui irresponsable y

nombri lliurament
hi

secretaris
s"

mi*
triar

nistres responsables, ni

ha terme
"1

mi(j, y

ha de

entre la dictadura absolutista y

parlamentarisme ab

tots los

seus inconvenients y viciosas prcticas.


L' Estat

compost pot

tenir

lo

sistema

verdaderament repuig que pot


I"

presentatiu sens regirse pel parlamentarisme,

marxar ab

los

poders ben desllndats sens caure en


1

abso-

lutisme. Si la organisaci es republicana, y

poder executiu

VENTATJAS POSITIVAS DEL ESTaT COMPOST

249
opiui

es

responsable

temporal, las flucluacious de


al

la

publica iofiulieixen en aquest poder,


part directa indirecta. La duraci

pendre en sa elecci

dels carrechs est


lo

mardos

cada y res

que veure ab

ella

Parlament.

Si

Is

poders se posan en desacort, per endavant se


pot durar aquest, y
"Is

sap quant
ferlo

electors meleixos se preparan


I"

cessar quan siguin cridats renovar loscrrecLsde

un y de

r altre. Si
hi

la

organisaci es monrquica imperial,


als

tampoch
soberasubla

ha inconvenient en deixar
1"

poders executiu

y llegislala

tiu deslligals

un de

I"

altre.

Las atribucions d
y,

nia

que exerceixen sn reduhidas,

adems, estan
la

tots

jectes la limitaci essencial

que naix de

divisi

de

meleixa'soberania.

La organisaci
en
lo

particularista

no sls pot basarse purament


de cap de
las

sistema representatiu, sens barreja

vi-

ciosas prcticas del parlamentarisme, sin que depura aquell

sistema y

salva

de caure en cap dels dos extrems que


perill.
s"

poden posarlo en
tota

Hem

dit

en altres captols, que eo


d" interessos:

agrupaci social
"Is

a^jitan

duas classes

lo

general y

particulars. Si la representaci se

dona

sls al

inters general,
rias dels

com acostuma
los

succehir en las nacions unitainteressos


particulars

nostres temps,

(juedao

desatesos. Si en cambi sls aquestos son los representats, lo

general ne surt sacrificat.

La exclusi

d"

un

qualsevol dels

dos interessos contradictoris es causa


tema. Si
tricte
Is

del descrdit del sis-

representants ho son de
classe

la

naci

no del dis-

de

la

que

"Is

nombra,

se cau en un generalistirnich.

me

abstracte,

que no pot deixar de ser


entitat

Estat se

absorvent y destructora, y en nom de principis de que tothom parla y en (juins ning creu,
presenta
atropella tot lo

com una

que

li

fa

sombra.
districte
lo

Si

Is

representants ho sn

del inters d' un

petit

d' una classe social, lo


mvil que
"Is

egoisme y

la
17

mesquinesa son

porta,

y en

PART SEGONA. CAP.

IX.

nom

dols interessos particulars perjudican


fe

al

general

Fins

suposant bona

y desitj
del

d'

encertar en

tals

representants, no

poden despendres

esperit

exclusivista

de cos, y

'Is

efectes son tant tirnichs

com

los del

predomini dels gene-

ralisadors que viuhen d' abstraccions.


L' exclusivisme dels especialislas los fa temibles

com
llurs

go-

bernanls.

No miran cap
DO
's

qesti sin per lo prisma de llur esfins

pecialitat, y

paran

que han logral imposar

punts

y encongits. Poseu un melje, com metje, per exemple, en situaci de dirigir qualsevol societat, y no

de mira

estrets

veur res ms que problemas de


voldr resoldre obligant

fisiologia

de higiene, que
medicarse

lots los associats

guardar

lo

rgimen de sa escola. Posuhi un pags, y no


s'

estar satisfet sin

entregan lots los recursos


y tindr
la

la

agricullot

tura. Posuhi un fabricant,

pretensi
la
1'

de que

se sacrifiqui davant de
ra,
cial

la

especialitat

de

seva manufactu-

que proclamar en

tots los

tons
's

com
lo

nich inters so-

digne de ser ats, encara que

degui perjudicar altres


conjunt de
la

que representin cent vegadas ms en


sa pblica.

rique-

La organisaci particularista se posa en

lo just

terme milj,

y reconeix
parlar de

igual representaci al inters general

que

als

inal

teressos particulars.
la

Hem

ja indicat los
las

medis que emplea,

base en que funda

duas Cmaras

llegislati-

vas

perfectament iguals en atribucions, y qual concurs es igualment necessari pera que un projecte arrivi adquirir

forsa de

Uey

obligatria.

Un

dels punts de vista

ms hermosos que presenta

lo par-

licularisme es lo que prov de la aplicaci prctica de


flexibilitat.

sa

Gracias aquesta condici poden viure agrupats

y agermanats, formant un tot nacional, pobles distints de relligi, de llengua, de costums, de r ssa, y fins en graus
Qiolt distants

de civilisaci y de cultura.

Suissa, per

exem-

VENTATJAS POSITIVAS DEL ESTAT COMPOST

25

ple, hi ha quasi tanls callichs

com

protestants;
d' altras

hi

ha un
llati-

gran nmero de francesos,

italians y

brancas

nas, al costat de la majoria germnica; hi ha comarcas pura-

ment
lot lo

pastorals,

que confinan ab
la

altras en

que ha entrat

ja

refinament que porta

gran indstria, y aix no obs-

tant, totas

aqueixas varietats plegadas forman conjunt.

Dins

de
da

la flexibilitat

de

las lleys generals,

cada varietat

acomointe-

las particulars sas

propias

condicions, creencias,

ressos y graus de cultura.


tots

Lo unitarisme, volent

fer passar
altres.

per un meteix adressador, perjudica

uns

Lo

particularisme, disposant de distints adressadors, deixa que

cada grupo
si es

utilisi

aquell que

ms

li

convingui. La lley nica,

avansadd, no conv als que no estan tan avansals


y
si

com

lla,

es atrassada, lliga als


1"

que voldrian avansar. Usant


al

de una

comparaci,

unitarisme junyeix
al

carro del pro-

grs un cavall corredor


portin lo meteix pas.
corri y

costat

de una tortuga, y vol que


'1

Lo particularisme deixa que

cavall
'Is

que

la

tortuga camini ab pausa, puig que no

ju-

nyeix

al

meteix carro.
captol
si

Deuriam allargar extraordinriament aquest


gussim indicar, encara que
ventatjas positivas

vol-

fs molt lleugerament,

totas las
Si

de

la

organisaci particularisla.
la

po-

gussim extndrens sobre


tralisaci

importncia

que

la

ex-cen-

que es

sa

conseqncia

inmediata, veuriam que,


'I

sls lo sistema

que sostenim, pot resoldre

problema de
la facilitat

correijir las exessivas

aglomeracions urban.is, que


generalisaci y
las

de comunicacions y
tats

la

aument de

las necessi-

han creat en totas


ser

nacions grans: aglomeracions que


las

poden arrivar

un poders agent de degeneraci de

rassas, per las malas condicions en

que viuhen

la

major part

dels que en las ciutats estan apilats y encufurnals, respirant

ayre viciat y nulrintse imperfectament

causa de

la

carestia

falsificacions

de

las

materias alimenticias. Veuriam que la

252

PART SEGONA. CAP.

IX.

organisaci particularisla tendeix

la

bona distribuci de

la

poblaci entre las ciutats y


centrant
fa
la

la

campinya, puig que no con-

vida eo un centre, sin espargintla per tot arreu,

que

fins

en los ms apartats

extrems no hi

falti

res de lo

necessari pera la vida moral y material. Pera comprobarho,

fariam notar,

que

la

rica

aglomeraci nort-americana,

eo

un

sigle

de portentosa

creixensa y contant ja avuy

ms
la

de cinquanta milions de

pobladors, no ha

fet

arrivar

capital Washington cent cinquanta mil nimas, (1) mentres

que Madrid, centre de una naci pobre que no exedeix de


divuit milions d' habitants, passa ja
es dir,
rica:
s'

arrima

al mitj

mili,

que
la

fa tres

quatre vegadas
la

la capital

de Nort Am-

de

meteixa manera que

ciutat

de Berna, centre
Confederaci, no
la

dels tres millions de suissos que forman la

passa de quaranta mil nimas, sigui, poch ms de

sp-

tima part dels habitants de Barcelona, centre natural, encara

que no

politich,

de

la

aglomeraci catalana, que no arriva

dos milions.
Si segussim

indicant las ventaljas de

la

organisaci de
la llibertat
s'

que

'ns

ocupem, veuriam que, per medi de


trempar
los

que
estan

garanteix tots los individuos y agrupacions que

uneixen,

tendeix

carcters,

regenerantlos quan

degenerats. Los carcters decauben en la generalitat de

ud
so-

poble, quan en

la

determinaci dels actes voluntaris indiviforsa pera

duals no hi interv un mvil que tingui prou

breposarse als dems que

's

posan en lluyta cada vegada


tal

que
tat

la

voluntat va entrar en acci. Per

motiu,

la lliber-

que crea aquell mvil en consonncia ab


fins

las aspiracions
lo

de cada agrupaci y

de cada individuo, es

ms pode-

rs restaurador dels carcters. Encara que no tingussim cap

ms motiu, aquest
Segons

sol

bastaria

pera fernos particularistas

(i)

lo cens de 1880, t 147^:93 habitants.

VENTATJAS POSITIVAS DEL ESTAT COMPOST

253

coDvensuts. Per desgracia,

lo nostre

carcter catal est com-

pletament degenerat y desnaluralisat, com


la part

primera, y afany de regenerarlo es


al

vam demostrar en lo que ms nos


que podriam

impulsa cap

particularisme.
altras ventatjas

Mes, no volem seguir buscant


descubrir en
lo

sistema particularista. Las finsaqui indicadas


lo

sn prou importants pera portar

convenciment de sa bon-

dat als nims dels que no tenen partit pres en contra.

En

lo

primer captol

d"

aquesta part

vam

dir
"1

que no

'ns

proposa-

vam

escriure un estudi complet sobre


'ns

particularisme, y las

dimensions que
paraula.

havem imposat nos obligan

cumplir

la

Anem, donchs,

posar punt final ala segona part,

ab un

captol de pocas planas.

CAPTOL X.

LO CRITERI HISTORICH.

Lo particularisme
histrica

porta un criteri amolement histrich. No es fill de Exageracions de las anomenadas filosfica d' escola. una olvidava lo passat y 1' altra '1 pervenir, y cap de las duas estava en lo present. Lo particularisme no es tradicionalista Resposta ni idealisador, sin armonisadordels fets ab las aspiracions. una pregunta que 's sol fer al catalanisme regionalista. Sentit en que 's diu, que volem ser lo que frem.

cap exclusivisme

La

Tot estudiant

lo

particularisme desde un punt de vista

eminentment
de

positivista, y
"i

no havent avansat un sol pas en lo


lo tcrreno

nostre cam, que no


la

pogussim apoyar en

ferm

observaci directa y comprobada, nos


criteri

hem
al

trobat sens

cap esfors dins del


alguns parrafos
d' ull

amplement

histrich.

Dediquem
primer cop

analisar aquest resultat,

que

ha de causar un tantd' extranyesa.


"ns

Se

ha acostumat tant considerar aquell


al filosfich;

criteri

com

antagnich y oposat

hem
los
la

vist als sectaris

de las

duas escolas que respectivament


de que son irreconciliables, que

sostenen, tan persuadit

extranyesa es perfecta-

ment motivada.

t,Es

que son

falsos los

rahonaments en que'ns

havem apoyat, es que son n' havem deduhit?


Ni
la

illegtimas las conseqencias

que

una cosa

ni

1"

altra.

Es senzillament que 1 sistema


d' escola.

particularista

no es

fill

de cap exclusivisme

Acla-

25''

PART SEGONA. CAP

X.

rinl aquesta

meteixa idea, en

la

Memria en defensa
hi

dels in-

teressos morals y materials de Catalunya,


lo segent:

vam

consignar

encara, lo nou giro experimental y

la

tendncia

ms
dis-

prctica,

que han pres

las ciencias

polticas, jurdicas

y so-

cials en los nostres dias, han allisat molt los grops de

la

puta entre las duas escolas.


tat
la

Avuy no busquem
y
al

sin la reali-

en

las

cosas y en los

fels,

estudiar

la societat,

no nos

imaginem formada per

sers fanlaslichs, sin

perhomensde
no. tin-

carn y ossos, y
ichs.

tals societats

apliquem

los principis cienti-

Avuy, no considerem
la historia,

fiiosfich

un sistema que
als

gui sa base en

que no limitem
'1

temps passats,

puig que no se

'ns

amaga que
n'

present es tamb un

moment
fols

histrich, ni que se

aniran formant d' altres lo


la

pervenir.

Aplicant aquestos principis

cincia de

la llegislaci,

concedim

los

honors de

filosfica la lley

que, inspirantseen
la relativa,
s'

los principis de justicia

absoluta y dins de

sens

topar ab los interessos respectables del passat,


las necessitats

acomoda
'1

y condicions actuals del poble pera

que se

y no contradiu sos ideals. Lo moment histrich actual es sempre lo ms important en tolas las manifestacions indidicta,

viduals collectivas del

home

De manera, que
respondre
la historia
las

tela lley positiva,

pera ser relativament

justa y secundar la missi civilisadora del Estat, ha de

cor-

condicions hstricas de cada pays.

Y com

ra un altre,

enclou dos temps, pretrit y present, y 'n prepaque es lo futur, la lley, pera enmotllarse en la

historia, ha de respectar lo passat, respondre las necessitats

del present y no contrariar lo pervenir. La lley, donchs,

ha

de variar

tant

com

siguin variats los interessos, necessitats


'I

aspiracions del grupo social pera

que

's

dicti. (1)

(I) Memria en defensa dels interessos morals y materials de Cata~ lunya. Part quarta, n." (.

LO CRITERI HISTORICH

267

Quau

las

duas escolas estavan eo


costat.

lo forl

de

la Iluyta,

cada
en

una exagerava per son

La anomenada
s'

filosfica,

alas de las generalisacions abstractas

enfilava als
'1

nvols y
salta la

arribava perdre de vista

la terra.
,

Desde

punt en que ha-

via collocat lo seu observatori


vista,

no veya

lo

que ms

sigui, que

las ciencias socials


'Is

caci inmediata, y que


ral y d" esttica

y pollicasson de apliprincipis en que 's fundin han de


al

raduhirse en fets reals. Enhorabona que


s'

ocuparse de

mo-

imagini
'Is

ideals, tals

com

ella
s'

un univers y un home voldria, puig que 'Is principis que en


la

cincia

estableixen, no son regla obligatria, exemple pera aquell que aspiri acostarse la perfecci. La sociologia, lo dret, la poltica y totas las dems
sin guia y

aquellas materias

brancas de

la

cincia, quals principis han

de donar naixensa
abserra-

institucions, no poden
tracci, sin

considerar

al

que han

d' estudiarlo tal

home com una com es, puig tota

da en aquestos punts
tas. Notis

fora de conseqencias fatalment funes-

be que

las

brancas de
las

la cincia

purament abstrac.
gust de

tas

no fan legalment exigibles


llur

sevas reglas consells, sin


al

que deixan

aplicaci

la

conciencia

cada

individuo, mentres que las brancas de aplicaci converteixen


llurs reglas en lleys positivas, sancionant

ab penas

las

transaplica-

gressions. La sociologia y
ci

la poltica,

donchs,

com de

inmediata, no poden

separarse dels

fets,

y sls seran

verdaderament

filosficas en

quant

los tinguin

en compte.

La escola anomenada histrica va exagerar pel costat oposat.

Enamorada

dels fels, volia reduhir

las

brancas de

la

cincia de

aplicaci

inmediata a

la

condici de no fer
li

ms
de

que pendren

inventari. Tot lo

existent
ella,

agradava en rah
castell

directa de sa anliguetat.
la

Pera
fet

un desmarxat

edat mitjana, per lo sol

de contar alguns cents anys de

vida,

contenia

cam de

ferro, plena

ms elements de bellesa que una estaci de de moviment y rublerta d' enginys que

258

PART SEGONA. CAP.

X.

moslian

la

polenl

inveuliva del home.


ella

Encongida per la

pobre paper
s'

que

meleixa

s'

havia condempnat,

no

atrevia posarse

directament cara a cara de sa contraria,

y tranzigint en los punts

ms

essencials,

com havem

indicat

en un altre captol, creya afirmar sa personalitat exagerant


los

punts secundaris. Feya

com

aquells carcters dbils,

que

acostumats posarse encorbats davant dels que

consideran

superiors iguals, se revenjan en lo infelis ms petit que cau

en llurs mans, y sn ab ellrefinadament crudels. Per tals camins, la escola histrica va convertirse en purament arqueolgica.
sat

Sa antagonista

al

ocuparse de historia olvidava


lo

"1

pas-

sls atenia lo

que creya ser

pervenir, mentres
s"

que

ella,

olvidant
Ni

lo
1'

pervenir, que no
ni

s'

atrevia negar,
lo

atenia

al passat.

una
s

V altra estavan en

present, que es lo

moment

que

deu atendre ab preferncia.


als tres

Lo particularisme atn ba dins del


es

moments, y per aix


Pera
"1

"s

tro-

criteri filosficament histrich.

ell, lo

present

sempre

lo

punt

d' enlls
la

entre

passat y

pervenir, y

no
ge-

descuida per tant

tradici ni las aspiracions.


la

Totas

las

neracions han de conlribnhir


plir la
la

gran tasca que ha de


d' ellas pot

cum-

humanitat en

la terra,

y cap
lo

deixar de fer
la

part

que

li

pertoca,

portant

seu granet

obra del

progrs, que sls ha de resultar del Iravall combinat de totas

Lo present no ha de rompre jamay ab

lo

passat ni ab lo futur:

sa missi es enllassarlos y armonissarlos.

Per aix lo particularisme no es tradicionalista


dor, sin

ni idealisalas

amplement

positivista.

Sos propsits sn, que

institucions dels pobles, guardant la tradici, responguin


las

necessitats d" avuy y preparin la millora de dem. La base de llibertat permet que Is interessos histrichs vagin

evolucionant, sens las grans sacsejadas que ha produhit la

compressi en que

s'

ha tingui moltas vegadas

las collecti-

vitats y als individuos.

Organisadas

las societats

baix

la

base

LO CRITERI HISTORICH

sSq

del particularisme, lo Qioment hislrich actual fora constant-

ment

la

resultant de las forsasproductivas


la

que en

llur

seno se

manifestan y desenrotllan: fora sempre


passat y lo futur, entre
"Is

transacci entre lo
"Is

interessos

que venen y

que se

ne van.
Dintre del amplssim concepte hislrich que t format lo
particularisme, pert tota sa malicia la pregunta que
las
's fa

mol-

vegaJas

al

catalanisme regionalista, sigui equina poca


la

de

la historia

de

nostra terra voldria restaurar?


s"

Eq
volem
d'

vers y en prosa
es ser
lo

ha

dit

moltas vegadas que lo


la

que

que frem, y de

falsa

interpretaci

aquestos desitjs naix aquella pregunta, de que abusau los

nostres contraris, y que arriba perturbar molls regionalistas que no han estndiat prou la matria. Desprs de las

explicacions que acabem


llissima.

de

donar,

la

resposta

es

senzi-

Volem

ser lo

que frem, per no ressuscitar res que na

sigui propi dels nostres temps.


la personalitat

Volem que Catalunya recobri


tenia,

que enaltras pocas


poble.

per pera fer d'ella

r us que 'ns aconsellin las circunslancias en

que

"s

troba

avuy

lo nostre

No volem
lot lo

fer

una restauraci purament

arqueolgica, siuo que de


sls lo

que tingurem aprofitarem

que pugui sernos de

utilitat actual.

Volem Corts

cata-

lanas, per no las Corts de la edat mitjana ni las de la

poca

en que las va enterrar en las runas de Barcelona lexrcit del

primer Borbn. De
aplicable
las

llur organisaci anligua,


lo

veurem

lo

que es

Corts d' avuy, y

mateix farem ab

lo

Consell

de Cent y dems institucions que tan b esqueyan ala nostra terra. A la organisaci parlicularista de Catalunya quan hagi
recobrat sos drets, hi aplicarem l'amplissim criteri hislrich

que acabem dexplicar en


al sigle

lo

present capitol. Ni volem tornar


vuit del

quinze, ni molt
saltar

menys al any

que encara corre,

ni

volem

tampoch

al sigle vint.

La nostra aspiraci es

26o

PART SEGONA.

CAP.

X.

viure eo los temps que'ns t destinats


las

la

naturalesa, aprofitant
los nostres

ensenyansas que

'ns

van deixar com patrimoni

passats quau savian ser lliures, millorantlo ab lo nostre Iravall y

ab

las

nostras llums,

fi

de deixarlo aumentat

als

nostres

fills,

que

llur

torn lo milloraran pera las generacions

que darrera
vejable

d' ells vinguin, contribuhint entre lots fer

en-

la historia

de

la

nostra ptria catalana.

PART TERCERA
SOLUCIONS PRACTICAS.

CAPTOL

I.

SOLUCIONS MONARQUICAS.
l'

imperi critanich.

Cam que seguirem


part-cularistas.
tat metropoli;.

en aquesta dar-era part. Classificaci de las solucions -Extensi del imperi britnich. Organisaci del Esllibertats britnicas. La Common law Llegisy la Uey escrita reconeixen varietats. Llegislacl separada laci temporal. Organisaci colonial britnica. Las Colonias prpiament ditas tenen llegislatura especial. Classificaci d' aquestas Colonias. Federalisme en algunas d' ellas. Organisaci federal del Canad. Resultats que dona. Ressenya del moviment particularista La soluci, en general, es incompleta. en las Colonias britnicas Tracendencia del projecte de fer renaixer lo Parlament de Irlanda Possibilitat de que porti completar la soluci per medi d" un Parla-

Bises de las

ment general de atribucions reduhidas.

En aquesta
solucions

darrera part

hem

d"

ocuparnosde

las diferents
la

prcticas que pot arrivar lo particularisme en

organisaci dels Estats. Pera darne una idea, recorrerem, encara que moll a
la

lleugera, las agrupacions nacionals


s"

que en

una

altra

forma

apartan del unitarisme y tenen institulo

cions que

"Is

donan ms menys perfectament


se desprenguin, la aplicaci
las

carcter de

associacions d'Estats, passant luego fer de las ensenyansas

que del examen


virnos pera
la

que pugui ser-

determinaci de

aspiracions del catala-

nisme regionalista.
Disposant
mostrat en
lo

particularisme de

la flexibilitat

que hem de-

lo capitol

Vil de

la

part

segona, las solucions

que dona
s'

iloch

son extraordinriament variadas, Algunas


s"

aparlan poch del unitarisme, y atras

acoslan molt a

la

se-

264

PART TERCERA. CAP,

I,

paraci completa de las parts, esseut en molts casos


decidir
rista.
si
I'

difcil

elemeot predominant es

lo unitari lo particulala

Recordis, que en lo captol VI de


fet

meteixa part segoni pot

na,

hem

notar que no

s'

ha presentat

presentarse

en

la prctica

un

sol

exemple de agrupaci

poltica

basada
tant, lo

purament en un sistema determinat. Adoptem, per


criteri

de considerar particularistas totas


la

las

solucions pol-

ticas

que reconeixeu

existncia de cossos Uegislalius se-

parats, quals atribucions siguin limitadas per institucions

que

serveixin de Has d' uni entre las distinlas parts que, dins

de

la

agrupaci nacional, exerceixin algunas de


la

las

atribu-

cions caractersticas de

soberania.
lo

Las solucions particularistas, sigui


cohessi entre
tant
si s' si Is

que

sigui lo grau

de

membres components del Estat general, y han de compendre entre las Lligas Confederacions,
compostos fededavant del
classificarse, atenent la

com

se arrivan formar veritables Estats

ratius,

poden

forma de Uurgobern

general, en monrquicas y republicanas.

Quan

al

poder del conjunt

hi

ha una sola persona inamovible irresla soluci es

ponsable, rey emperador,


los interessos generals son

monrquica: quan
si

regits per molts, tant

forman

una Dieta com

si

estan organisats en Cmaras, essent tempo-

rals las autoritats executivas, la soluci es republicana.

Notis be, que

al fer

aquesta classificaci atenem sls

al

po-

der general.

Aixis, donchs, una Confederaci

que

t al

da-

vant un rey emperador, no deixa de ser monrquica, encara que alguns de sos

membres

se regeixin republicanamenl,

com succeheix en

las

ciutats lliures del

Imperi alemany; ni

deixaria de ser republicana aquella que, regit lo conjunt per


molts, tingues entre sos components algun Estat monrquich.

Fins al any 1857, la Confederaci suissa va contar entre sos

Cantons
Prusia.

lo principal

deNeuchatel, quedependia del rey de

La

varietat es conseqncia precisa del particularis-

SOLUCIONS MONARQUICAS.

IMPERI BRITANICH.

2Gb

me, y dins
tot

d' aquest sistema

son possibles combinacions de


re-

genero. Al passar revista als Estats que ms menys


lo particularisme,

coneixen

farem notar

las

ms generals y
tasca,

freqents.

sens ms prembul
l'

emprenem

la

nostra

comen-

sant per
teixen.

examen de
's

las solucions

monrquicas que exis-

La primera que
nya
y
la

presenta

naturalment

la vista la

es la

grandissima agregaci britnica. L' imperi de


s'

Gran Bretalas

extn totas las parts del mn, y sumant

Colonias

Metrpoli comprn una part importanlissima dels habi-

tants de la terra.

Res donar idea de sa extensi com

los se-

gents datos estadistichs de son territori y dels habitants quel


poblan:
Millas

quadradas.

(i)

Habitants.

L'Estat metrpoli, (Inglaterra, Ir-

landa, Esccia y Gales), cont. Possessions de la ndia. Altras possessions de Llevant. Domini en Nort-Amrica. Domini en V Australassia Occeania Possessions en la Amrica me. . .
.

121.115 1.538,234 30,000 3 620,500


3.181,344

36.400,000 260.000,000 7.000,000 4.650,000


3.300,000

ridional y central

100,000
13.750 270.000

260,000
1.350,000 2.350,000

en las Indias occidentals (Amrica) Possessions en frica. Gibraltar, Malta y altras possessions en Europa Establiments y factorias..
Islas
.

120 96,171
8.991,254

175,000 200,000

Totals.

315.885,000

tre

La milla lineal irglesa t log'So metres, sigui ms d' un kilmey mitj. La milla quadrada, per lo tant, passa de dos kilmetres y mitj quadrats.
()

18

266

PART TERCERA. CAP.

I.

Aquesta aglomeraci,
d'ens que
hi

la

ms gran que Gns


la

ara

s'

ha lograt

ha recorts histrichs, uo forma pas un Estat

compacte, sin que est regida de Has de uni es


agregaci, y
lo

manera ms variada. Lo
la

rey de

la

Gran Bretanya, emperador de


soberania que

las

possessions y dominis, en general, no exerla

ceixen altras atribucions de


interior.

las

del ordre

Lo Parlament de

la

metrpoli y V emperador son los


l'

rgans per medi dels quals se manifesta


exterior.
L' Estat metropolit, formal per la
terra, Esccia y Gales), y la Irlanda
1'

imperi en sa vida

Gran Bretanya (Inglafet unificat.

no est de

Es

exemple del rgimen constitucional, y no t Constituci en lo sentit que acostuma darse aquesta paraula. Ab lo sigle dotze comens lo perodo que
's

podria anomenar de las Cartas,

en

las

que successivament se van anar donant y confirmant


las llibertats

tenen llur origen

britnicas.

En

lo

sigle

tret-

ze (1263) van reunirse per primera vegada los diputats


rals al costat dels caballers dels las vilas. y la

ru-

comptats y dels ciutadans de con\ocaci de Parlaments va pendre formas

definitivas
tat

y regulars en 1293. La base de organisaci del Esque Uavoras va eslablirse, es la que subsisteix encara avuy y
las llibertats del

dia,

pays han

anat solidantse y

complede De-

lanse per Actes del Parlament. Entre aquestos,


los

sn celebres
lo

de Petici de dret, (Petition ofrght), de 1627;


[Bill of rights) de 1689,

claraci de Drets.

lo

de Establi-

ment, (Act of setllement^, de 1701. Ademes

d'

aquestos son

de trascendencia extraordinria
act for tke
better

l'Acte del

Habeas corpus (An


tlie

securing the Liberly of

Subject and

far Prevention of Imprisonments beyond the seas), de 1679;


los de uni deinglaterra y d' Esccia, de

Bretanya

Irlanda,

de 1800;

lo

1707, y de la Gran de emancipaci dels catlichs,

de 1829, y los diversos 57/s de reforma electoral, extenent cada vegada ms lo sufragi. Lo darrer d' aquestos Bllh, y lo

SOLUCIONS MONARQUICAS.

IMPERI BRITANICH.
moments pera

ibj

tjue

s'

est discutint en los actuals

retornar

Irlanda son Parlament

una bona part de sa autonomia,


disposicions escritas en que se
Irlanda.

completaran

la

collecci de
la

basa

lo dret
la

pblich de

Gran Bretanya
las

Mes,
pas

base ms forta de
sin
la

llibertats

brilanicas no es
que' pren
all lo

la lley escrita,

consueludinaria,

nom
lleys

de

Common

la'. Aquesta,

com

la

defineix lo gran trac-

tadista Blackstone,

compren no

sols las

costums generals
las

comunas prpiament

ditas, sin

tamb

costums par-

ticulars

de algunas regions, y fins las especials que s' observan sls en determinats tribunals jurisdiccions (l),y s'aplica de dret privat com
per
la

tant las malerias

las

de dret pblich.
's

La costum,
per

lo fet aquilatat

experincia, que

demostra

las seniencias dels tribunals

y las opinions dels juriscousistema juridich anglo-sax,

sults, estan tan

encarnats en
's

lo

que encara que


perden gens de

codifiquin compilin las lleys escritas, no

llur vigor, sin


la lley

que conservan

tota la vitalitat.

La Common law es
cions que
escrita,

vivent, que paulalinament


las
t

graus se va acomodant
's

novas necessitats
la

y per condila lley

presentan.

No

duresa inflexible de

y, manifestaci constant de la conciencia pblica,

jamay
litat,

se fa vella,

's

troba sempre en lo perodo de


las

la virila

na naci en que
y de dret son

ms trascendenlals garantas de
de
la lley

llibertat

fillas

consueludinaria y no
lo prin-

de una Constituci
cipi

escrita, per forsa

ha de reconixer

de varietat.
en efecte, en
1'

Estat metropolit de

la

Gran Bretanya
varietat es
fr

Irlanda, no hi ha unitat de llegislaci, ni de tribunals, ni

de adminstraci. La manera de manifeslarse


originalissiraa.

la

Uu Parlament nich y que no reconeix cap


Law ofEngland,

(I

Commentaries on the

per Sir William Black-

stone.

268

PART TERCERA. CAP,

I.

legal;

un Parlameot del que

s'

ha

dit

que pol ferho

tot,

menys

convertir un

home

en dona; un Parlament qual poder est


la

secundat per un monarca que extn son imperi


raci

aglomellegisla

ms important que han

creat

may

los

homens,

separadament pera cada una de

las

agrupacions que forman


s'

r Estat metropolit. Lo dret privat escrit ingles no

aplica

ms que

la

Inglaterra prpiament dita, sens extendres al


la

pays de Gales,
dret especial.
d'

Esccia ni
es

la

Irlanda, que tenen lo seu

La Common law

tamb especial pera cada un


llurs fronte-

aquestos paysos, y no sls est circunscrita

ras, sin

que dintre
tal

d' ellas est

subjecta

cent variacions

locals.

Per

motiu, los Actes del Parlament son moltas velas

gadas aplicables sIs una de

agrupacions que forman la

naci metropolitana, en qual cas aixis ho declaran en un de


llurs articles.

Lo Parlament britnich
llegislar

lo

ms poders de

la

terra,

no

's

dona de menys de

no ja pera un dels an-

tichs regnes, sin pera

una sola

ciutat, vila districte.

En

r Estat metropolit britnich un poder nich produheix la


varietat per

medi de

la llegislaci

separada.
la

Dintre meteix del Estat metropolit dona

Gran Bretanya

una

altra

forma

al

particularisme per medi de la llegislacid


la llegislaci
s'

temporal. Per medi de

separada,
la

com

diu un

autor dels que darrerament

han ocupat de
un error en
1'

matria, (1)

remedia los inconvenients


de
la llegislaci

d'

espay: per medi

temporal, tracta de atenuarlos en lo temps.


la

Las

lleys

que en

Gran Bretanya se subjectan

aquesla es-

pcie de novicitat proba, sn bastants pera que cada any lo

Parlament degui votar un Acte important, que no


jecte

mes ob-

que prorogar
s'

las lleys

qual terme expira (2), entre las


la

quals

hi trova la

que cont

ordenansa del exrcit, que^

(0
(2)

Len Donnat: La Poliique experimentale,

captol

XXI.

An Act

to

continu various expiring laws.

SOLUCIONS MONARQUICAS, IMPERI BRITANICH.


desde

269

fa ms de dos sigles, es presentada cada any al Parlament pera que la prorogui, y lo Parlament no la proroga may ms que per un any. Si uo any deixs de prorogarse la lley,

que 6ns

al

auy 1879 va portar


s'

lo

nom de

Miitiny act, y que

desde llavoras
armas.

anomena Army

discipline act, la corona de

Inglaterra no podria tenir ni un soldat ni un oficial sobre las

particularisme

Per tant bon punt com se surt del Estat metropolit, lo t ja rgans propis pera manifestarse. La isla
las

de Man y

normandas

del Canal, (Channel islands)


las lleys del

no sn

ja ordinriament gobernadas per


la isla

Parlament bri-

tnich, sin que tenen llurs Cossos llegislatius especials.

En

de Man,
la

la llegislaci

es elaborada per duas Cmaras,


la isla

composta
-del

una del gobernador de


la

y dels

membres

corona britnica, y 1' altra de diputats designats per sufragi, ab la particularitat de que las <lonas caps de famlia y propietarias d' inmobles gosan de
<iret eletoral.

Consell nombrats per

Las islas del Canal estan divididas en dos grupos, en cada un dels quals lo poder llegislatiu es exercit per un Consell format en part per funcionaris membres de la

iglesia, y
lnicli

y en part per delegats del poble. Lo Parlament bris'

no

ocupa de res que


islas.

sigui d' inters particular

de

cap

d' aquestas

Sols las

obligan las disposicions de


-

carcter general pera tot

1' imperi, y aquellas en que 'I Par lament diu expressament que han de obligarlas. Si entrem examinar la organisaci colonial britnica, la

trobarem regulada per


Acte de 1865 defineix
en
la

los principis
la

ms
:

particularistas.

Uo
de

Colnia dihent

es

tota possessi
la isla

qual existeix una llegislatura,


y de las del Canal, de quina

excepci de

Man

definici se

n deduheix

innegablement, que avuy V imperi britnich es particularista

per sistema.

en efecte, tots lo dominis y possessions en que hi predo-

PART TERCERA. CAP,

I.

mina

1'

element

civilisat

y no son fortaleses com Gibraltar,

gosan de Uegislaci separada y de poder llegislatiu pera cuidar d' ella. Algunas possessions petitas poch colonisadas^

com Ceylan,
de

la

Costa

d' or, las islas

Falkland, Fidji y algunas


llegisla

las Autillas,

Hongkong, etc, etc, no tenen poder


si

latiu especial,

per

Uegislaci separada, de

la

que cuida

Metrpoli ab
d' ellas,

1'

ajuda d' un Consell especial pera cada una


la

uombrat per
poder

corona. Respecte de alguna de aquesla

tas possessions es
tat

de notar, que habentsels otorgat


llegislatiu indgena,

potes-

de

tenir

van renunciarloal cap


mostra de que
del particu las

de pochs anys de proba, per trobarse incapassas de dirigirse


ellas meleixas:
lo

qual es eloqentissima

l'imperi britnich ha entrat tant de pl en


larisme, que no sols sanciona, sin que
cessitats locals.
s'

la via

adelanla

ne-

Las Colonias prpiament ditas poden classiGcarse en lo* dos grupos segents:
l.^""

Colonias que posseheixen institucions representali-

vas, per sens

gobern responsable, tenint

la

Metrpoli
la

lo

dret de veto llegislatiu y exercint vigilncia sobre Iota

ad-

mislraci, y 2.0^ Colonias que posseheixen institucions represenlati-

vas y gobern responsable, ms menys vigilat per lo de la Metrpoli per medi de un gobernador.

De

las

Colonias de

la

primera

classe,

las

unas tenen lo
lle-

Parlament especial format per duas Cmaras: un Consell


gislatiu

nombrat per

la

corona y una Assamblea

d' elecci

popular. Aixis estan organisadas las Bahamas, las

Bermudas

y una de las islas del Vent, (la Barbada). Las allras tenen lo Parlament format per una sola Cmara, nombrada en part
per elecci popular y en part per
la

corona. Tal es

la

orga-

nisaci de la Austrlia occidental, de la Guayana,

de Malta,

de Natal, del poder federal de

las

Islas

sola

Vent, y dels

SOLUCIONS MONARQUICAS.

IMPERI BRITANICH.
islas, (la

27

poders particulars de duas d;aqueslas


Dominica).

Anligua y

la

De
mara

las alta

Colonias de

la

segona classe,
la

las

uoas tenen
lo

la

C-

nombrada per
la

corona, y sn:

poder federal

del Canad,

nova Gales del Sud, laNova-Zelanda, Queensla

land y Terranova. Las altras tenen

y sn:
sa,

la

Austrlia meridional,

la

del

dita Cmara electiva, Cap de Bona Esperan-

Tasmnia y Victoria.
lo dit

Per

pot veures, que


1

l'

imperi
oferint

brilnich est fonaal

mentat sobre

particularisme,

observador uoa

riquesa de varietats que no t ni ha

tingut

jamay cap agru-

paci nacional. Tota part del imperi que sent necessitats especials, gosa de llegislaci separada.

encara no

detura en

^lo

exposat

lo

particularisme

brilnich, sin

que

moltas de sas

Colonias estan divididas

interiorment en varis Estats, formant no un tot unificat, sin

una agregaci federal. Pera dar una idea


sacions

d' aquestas organi-

pendrem per exemple


la

lo

Canad.
es una federalas

Lo domini imperi (dominion) del Canad


ci

que va comensar per

uni en

1867 de

provincias

de Ontario, Qaebec, Nova Esccia y Nou Brunswick, la qual ms tart s' han anat agregant voluntriament las de Manitoba, Colmbia,
territoris
Isla del

Primer Eduard y

tots los

dems

britnichs

de

la

America del Nort, excepci de


est

Terra Nova.

La Constituci federal del Canad


rgimen parlamentari Lo poder

calcada

sobre

la

inglesa y estableix, per lo tant, lo sistema representatiu y lo


llegislatiu t

duas Cmaras.
represen-

Lo Senat
tant

est format per personas elegidas per lo

de

la

Corona

d" entre las

que reuneixen

las circunstancias

que marca

la lley,

y tenen propietats que valguin

ms de

vint mil pessetas.

La Cmara dels

Lo nmero normal de senadors es de 76. Comuns popular se compon de represen-

11%

PART TERCERA,

CAP.
la

I.

tanls elegits per sufragi universal, rah d' un per cada disset mil habitants. Pel cens

de 1881,

Cmara

dels

Comuns
corona

comprn 213 diputats. Lo poder executiu correspon


gobernador general, que
1'

al

representant de
la

la

exerceix ab

ajuda de un

Consell de tretze ministres (conseil priv), que nombra y separa lliurement, per acomodantse las exigencias del r-

gimen parlamentari.
Los Estats particulars provincias gosan dins de
raci de una gran autonomia. Al davant de cada
la

fede-

nombral per

lo

gobernador general,

hi

y ha un tinent de go-

un

d' ells

bernador, que exerceix lo poder executiu. La organisaci


del llegislatiu varia en cada provinci.
la

Colmbia britnica
la

hi

En las de Ontario y de ha una Cmara sola de 88 diputats;


la

en

de Quebec hi ha duas Cmaras,

una de senadors

vi

lalicis,

nombrats per

lo tinent

de gobernador, yl'

altra elechi
la

tiva; en las

ha un Consell
isla del

de Nou Brunsvyick, Nova Esccia y Manitoba llegislatiu y una Assamblea popular, y en


las

Primpcep Eduard,

duas Cmaras sn electivas.


'I

La distribuci de
federal y
iiich
'Is

las atribucions llegislativas entre


1'

poder

provincials, feta en

Acte del Parlament britla Iley

de 20 Mars de 1867, que es

fonamental del Ca-

nad, es tan prctica y encertada, que pot quasi donarse

com

exemple de organisaci
(los

particularista.

En dos

sls articles,

91 y 92), se detallan y classiQcan


's

las principals

atribu-

cions que ha de tenir un gobern, y

reparteixen

taxativa-

ment. Als poders provincials se

'Is

fa

una bona part, puig


ells

que, entre moltas altras cosas, cada un d'


^amen.-

cuida

exchm-

de contribucions y emprstits de la provinci; de administrar sos bens, ab facultat pera vendre y empenyar; de presons, hospitals y altres establiments benchs; de

las institucions

municipals; de

travalls

pblichs d' inters

iocal; de

la

incorporaci de las companyias provincials;


SOLUCIONS MONARQUICAS. IMPERI BRITANICH.

27?

de

la
la

propietat y dels drets civils dintre

de

la

provinci;

de

administraci de justcia dins de


la

la

meteixa,

compre-

nentshi

creaci,

manteniment y organisaci de tribunals


criminal;

pera

la

provinci, tenint jurisdicci civil y


la

del

procediment; de

sanci penal de totas las lleys sobre

materias de competncia provincial per medi de multa, pres

altres csticbs,

y generalment de totas

las

materias de nala

turalesa purament local de dret privat en


L' Acte

provinci.
las

que hem hagut de consultar pera extractar


inglesa.

ditas atribucions, ab tot y ser del

Parlament britnich, est

oGcialment redactat en llenguas francesa


ta circunstancia es
ticle, lo

AquesCmaras
la
la

deguda

que en

lo

meteix

bi

ha un ar-

133, que traduhit literalment, diu: En

las

del Parlament del Canad

provinci de Quebec,

1'

y en las de la llegislatura de s de la llengua francesa de


la

llengua inglesa ser facultatiu: per, en

redacci dels ar1'

xius, actas y diaris respectius d! aqueixas Cmaras,


las duas llenguas ser
obligatori.

s de

En
baix

los alegats

verbals

escrits y en tots los actes de procediment davant dels tribu-

nals del

Canad que

s'

establiran

1'

autoritat del

pre-

sent Acte, y dels de la provinci de Quebec, se podr fer s

a voluntat de

la

una de

I'

altra

d'

aqueixas llenguas.
la

Las

actas del Parlament del Canad y de

llegislatura

de Que-

bec deuran ser impresas y publicadas en las duas llenguas. Ab una organisaci poltica particularista tan encertada,

no es de
sos

d' estranyar

que

las

Colonias del

Canad prosperin y
al costat

avensin ab una energia que pasma. Situadas


la

meteix

las

grau Confederaci nort americana,

uo tenen enveja
ja
tal

membres

ni desitjan entrarhi. Disfrutan


's

de totas

venlatjas del particularisme, y

troban b

com

estan.

Lo moviment

particularista britnich
1'

en

lo

referent

las

olonias va comensar

any 1840, y

la

primera que va dis-

frutar de sas ventaijas fou la Barbada.

En 1842, va exten-

2 74

PART TERCERA. CAP.

I,

(Ires lo

sistema Terranova;
al

en 1848, Natal;

en 1849,
Austrlia;

Malta; en 1830,

Cap de Bona Esperansa y

la

Nova Zelanda, etc, etc. Y es digne d' observarse en ellas, com la prctica conGrma las teorias particulaen 1832,
la

ristas. Pel

cami de

la varietat

caminan

totas
la

cap

la

uni.

Las varias Colonias del Canad forman

Confederaci que
las

havem

descrit; confederadas

estan las

de

Islas

sola

Vent desde 1871;

las del frica

meridional no tardaran

confederarse, puig que haventne manifestat desitjs, ja en

1877
las

lo

Parlament britanich va adoptar un Acte que cont


la

bases de
fent

uni (1), y las de


lliga

la
s'

Austrlia esln

actual-

ment

una

comercial, que

extendr luego altres


uni

objectes.

Un

dia altre ser un fet

la

de totas

las

re-

gions brilnicas, inclosas las islas metropolitanas, dintre de

una gran agrupaci particularista. Aquell dia,


general

la

civilisaci

haur guanyat

la

ms trascendental
de
la

victori

que

contar Gns llavoras

la historia

humanitat.
es

La soluci particularista del imperi brilnich


completa. Las Colonias gosan de una gran

avuy in-

llibertat interior,
lo

per en cambi no intervenen pera res en


del imperi.

gobern general
tenen represen-

En

lo

Parlament metropolit

hi

taci sls los Estats

de
s

la

metrpoli. Per fluixa

que

sigui

la

dependncia en que
dependents, y sens
carcter general que

troban las Colonias, no deixan de ser

llur

concurs se resolen
las

las

qestions de

ms menys

interessan.

En

rigor

totas las parts del gran imperi tenen per


la

nich Has de uni

corona, que

sa

vegada est limitada pel Parlament. La


completar

organisaci sls se

quan

lo

Has

s'

extengui

(() AnActforthe Union under one government ofsuchof he south A/rica Colnies and States as may agree thereto, and for the government ofsuch Union, and for purposes connected therewiih. jiActe pera la Uni baix un gobern de totas iquellas Colonias y Estats del frica meridional que ni convinguin, y pera lo gobern de tal Uni, y pera los objectes relacionats ab la meteixa). Aquest ttol per si sol es tot ua programa de llibertat prctica. Per tal motiu 1' hem copiat y traduhit.

SOLUCIONS MONARQUICAS.

IMPERI BRITANICH.

ayS

ferlas participar del

poder

liegislaliu general,

reduhidas que

siguin las atribucions d


inters

aquest purament las materias de

com.
s'

Per fortuna, actualment


aquest sentit. Lo

est preparant

un gran

pas en

projecte presentat per Mr. Gladslone, fent

renaixer lo Parlament irlands y reconeixent Irlanda ua

grau avansat de autonomia, pesar de haberho buscat per

camins mollas vegadas reprobables, inevitablement ha de


tenir conseqencias trascendentalissimas. Pot ser
lo projecte actual

ben b que

no sigui aprobat de moment, en qual cas


Si la opini
lo

no far ms que retardarse.


de semblant ser
Renascut
lo

no esl encara prou

preparada, bo estar dem, y


lley

meteix projecte un altre

pesar de tols los obstacles.

Parlament irlands, no tardar renaixer lo


en
lo

d' Esccia, ni establirsen

pays de Gales y dems reinclosa


s

gions que tenen personalitat prpia,

tal

vegada

la

aglomeraci urbana de Londres, que es per

sola

una gran
Parla-

regi. Llavoras, per la forsa meteixa de las cosas, lo

ment britnich quedaria reduhit ocuparse


terias d" inters general
tot
1'

sls
la

de

las

ma-

imperi,

convenincia,

sin la necessitat,

1"

obligarian cridar son seno totas las


la civilisaci

Colonias en que hi predomina


ca.

de

la

rassa blan-

Aquell dia triunfaria


la

al

mn

lo

sistema particularista, que


fa ja

gracias

meteixa gent anglo-saxona

un

sigle

que ha

triunfat en lo continent americ.

Ning extranyar, que


britnich. Veritat es,

al fer la

ressenya de las solucions


1"

particularistas monrquicas,

haguem comensat per


arrivat
las

imperi
en
la

que Lsislema no ha

ni

Metrpoli ni en

lo

conjunt de

Colonias alcansar

tot

son

desenrotllo, per en llur terreno es


la

sembrada

la

llavor

de

que ha de nixer

la

planta de quins fruits

s'

aprofitaran

tots los pobles.

no tardaran

tant

com podria tmers

ser

madurs. Lo

276

PART TERCERA.

CAP.

I.

projecte particularista en pro de las llibertats irlaudesas ser


la fita

que marcar
'I

lo

comens

d'
s'

una nova poca. Preciodim


aprofitar de la millora n'es
si t

de
<i

si

poble que directament

no mereixedor; precindim de

no condicions

que

'1

fassin digne de las simpatas de tots los cors generosos, y

ti-

rem un

vel

damunt de

certs
la

procediments qu' ha empleat. Pera

nosaltres, al
la Irlanda

examinar

qesti irlandesa, fem cas oms de

y de son poble msero y retrassat, y no hi veyem ms que la tracendencia civilisadora de la soluci que ha
lloch. Permtissens,

donat

donchs, que acabem


la

lo

present
del

captol descubrintnos

davant de
'Is

figura

venerable
la

eminent home
al precursor

d' Estat, qui


1'

anys no han robat

ener-

gia, ni refredat

amor

la llibertat.

Saludem en Gladstone
costat

de

la

regeneraci de las caducas societats euroreserva sens dupte un lloch


al
's

peas, qui

la historia

de Washington y ab tota la boca lo


impulsadors de

d' aquells altres

pochs,

als

qui

pot dar

nom de

benefactors de la

humanitat y de

la civilisaci.

captol

II.

SOLUCIONS MONARQUICAS.
ALEHANU, AUSTRIA-HUNGRIA, SUCIA Y NORUEGA.
Membres deia Confederaci germnica. Organisaci dels poders fede rals Distribuci de las atribucions de la soberana. Tendncia del
d'
la

elements. Carcter feudal de organisaci. imperi. Barreja Comparaci del federalisme ab lo feudalisme. ns prrafos de The
Federalist.

Antecedents legals del actual imperi austro-hngar. Soluci per medi del dualisme. L' imperi ms que una Confederaci es una Lliga. Escs poder llegislatiu de las autoritats comunas sas duas parts. ^Varietat dins de cada una de aquestas. Llibertats provincials. Reconeixement de drets las distintas rassas v Henguas. Indicacions sobre la organisaci interior de cada una de las parts del imperi. Sucia y Noruega. L' nich Has de uni es la corona. Drets d' aquesta. Inutilitat de las teutativas fetas pera estrnyer la uni. Resum.

L" imperi alemany, per la Constituci de 16 de Abril

de
la

1871, es una veritable Confederaci.

Los membres que

forman son

los segents: los Estats

de Prussi, Baviera, Sa-

xonia, VVrtemberg, Baden, Hesse, Mecklemburg-Schwerin,

Saxouia-Weimar-Eisenach
burg,

Mecklemburg-Strelilz,
Saxonia-Meiningen,

Olden-

Brunswick-Luneburg,

SaxoniaReuss

Allenburg, Saxonia-Coburg-Golha, Anhalt, Schwarzburg-Rudolstadt,

Schwarzburg-Sondershausen,

Waldeck,

(branca primognita), Reuss (branca externa), SchaumburgLippe, Lippe, Lbeck, Brema, Hamburg, y
perial de Alsaci Lorena.
lo territori

im-

Aquestos vint y

sis

molt distinta. Los uns,

membres tenen organisaci interior com Prussi, Baviera, Wrtemberg y

278

PART TERCERA.

CAP.

II.

Saxonia, sn monarquas constitucionals;

altres,

com Baden,

Hesse, Mecklemburg-Schwerin

Saxona-Weimar-Eisenach,

Meckiemburg
altres,

Slrelitz y

Oldemburg, son grans ducats; uns

com Brunswick-Luneburg, Saxonia-Meinnigen, Saxocom Schwarzburg-Sondernhausen, Schwarzburg-

nia-Altenburg, Saxonia-Coburg-Golha y Anhalt, son ducats;

uns

altres,

Rudolsladt, Waldeck, los dos Reuss, Schaumburg-Lippe, y Lippe, son principats; Liibeck, Brema y Hamburg son ciutats lliures,

constitubidas interiorment en

Alsacia-Lorena,

com

Territori, es

repblicas, y la gobernada directament per


alli

las autoritats del imperi,

que tenen

un Uochtinenl del
distribuhidas entre

emperador.
Las atribucions de
lo
la

soberania estan

poder federal y
se

'Is

poders parculars dels Estats. Lo pri-

mer

compon

dels rgans segents:


s'

La potestat

llegislativa

exerceix per lo Consell federal,

(Bundesrath), y la Dieta del imperi, (Reichstag ), que tenen per regla general atribucions iguals, necessitantse las majoras d'

una y

altra

Cmara pera

tota

Uey imperial (Art.


se

5,

de

la Conslituci).

Lo Consell

federal

sentants de cada un dels Estats

58, repartits desigualment entre


tres

compon de repreconfederats, en nmero de aqueixos Estats, puig men-

que

la

Prussi t 17 vots, y
d' aquells

cada una, disset

la Babiera y la Saxonia sis no disposan ms que de un vot.

Los vots dels representants de cada Estat han de donarse en

un meteix

sentit,

sigui en lo que

la

majoria d'

ells

acordi.

La Reichsag
Reichstag hi
la lley

se

compon avuy de prop de 400


representaci
la

diputats, elela

gits per sufragi universal


t

y directe en votaci secreta. En

Alsacia-Lorena, que, segons

de 15 Juny de 1873, nombra 13 diputats, que junts

ab

tots los dels


al

arrivan

dems Estats confederats menys Prussi, no nmero dels d' aquesta, que 'n nombra 236. La

Reichstag es nombrada per tres anys, per pot ser disolta

SOLUCIONS MONARQUICaS

ALr.MANIA, USTRIA,
la Constituci.)
la

ETC.

279

per decisi del Consell federal, ab lo cousetiment del


perador. (Ttols III y

emal

de

La presidncia (proesidium] de
rey de Prussi, que porta lo
nia,

Confederaci pertany

nom de emperador
acort de restablir
1'

de Alema-

desde

lo

18 Janer de 1871, en qual dia fou coronat en


1'

Versailles, acceptant aixis

imperi que

havia pres

la

Reichstag lo dia

10 del Desembre anterior,


al efecte.

havent sigut convocada extraordinriament

L'

em-

perador representa
declara
la

1'

imperi en sas relacions internacionals;


lo

guerra

ab

consentiment del Consell federal,

que

necessita,

menys

que'l territori las costas del imperi

siguin objecte d' un atach; fa la pau,


tractats, debent, pera los

y estableix aliansas y

que

's

refereixin objectes perta-

nyents

al

domini de

la llegislaci

del imperi, obtenir lo conllur conclusi,

sentiment del Consell federal pera


baci de
la

la

apro-

Reichstag pera llur valids. L' emperador, ade-

solut ni suspensiu,

ms, promulga y publica las lleys del imperi, sens veto aby convoca, obra, proroga y tanca las
la

reunions del Consell federal y de

Reichstag, podent lo

primer ser convocat sens serho


serho aquesta sens que

la

segona,

per no podent
lo

igualment ho sigui

primer.

La
del

presidncia y direcci dels travalls del Consell federal cor-

responen

al

Canciller del imperi, que es de

nombrament

emperador. (Titol
Entre

IV

de

la

Constituci).

lots los Estats confederats hi

ha un indigenat com, un dels Estats


imperi

es dir, que qualsevol ciutad


t
'1

sbdit de

dret de comportarse en qualsevol

altre dels del

com

sos ciutadans sbdits, debent obtenir igual

protecci

que aquestos, y podenthi exercir


pleos
pblichs,
adquirirhi

sa professi, obtenirhi
los

em-

inmobles, guanyarhi

drets

de burgesia, y ferhi las reclamacions en dret en iguals condicions que 'Is naturals. (Art. 3/ de la Constituci.)

En

la

distribuci de

las

atribucions de la soberana,

lo

280

PART TERCERA.

CAP.
al

11.

imperi va ferse ja

la

pari del lle

establir la

Consliluci,

y desprs ha anat aumentntsela encara. En efecte, al poder federal, li corresponen avuy entre altras las segents: 1.^
Prescripcions relativas
al la lliure

circulaci,

al la

indigcnat

establiment dels ciutadans de un Estat de


2.a

Confederaci

en un

altre... als passaports, la policia dels estrangers, et-

ctera;

La

llegislaci

de aduanas,
del imperi.

comers
3.^

impostos

aplicables

las

necessitats

Lo sistema de

la

monedas, pesos y mesuras, y la fixaci dels principis sobre emissi de paper moneda garantit per valors mobles inpropietat de las obras de

mobles. 4. Las prescripcions generals sobre banchs. 5 y 6.

La protecci de
mers alemany
consular

la

V esperit, y

los privilegis d' invenci. 7.3


al

La protecci comuna del cola

estranger y de
la
1"

navegaci alemanya y de

son pabell martim, y

constituci

de una representaci

camins

imperi y pagada per aquest. 8.'' Los de ferro y las vias generals de comunicaci es tot

comuna

tratgicas y

comercials. 9.^ Prescripcions sobre navegaci


10. ^ Cor-

per cursos de aigua comuns varis Estats, etc.


reus

telgrafos,

ab algunas restriccions respecte Bala

viera y

Wrtemberg. 11* Las prescripcions sobre


de
las decisions

execu-

ci recproca

en matria

civil

sobre cum-

pliment de requisitorias d'Estat Estat. 12. ^ (Complement de

r anterior). 13. * La
saci de

llegislaci
'Is

comuna sobre

lo conjunt del

dret civil, lo dret penal, y


1'

procediments. 14.* La organi15.* Los reglaments

exercit y marina del imperi.


la

referents

medicina y veterinria, y

16* Las

prescrip-

cions sobre la prempsa y


Constituci, y lley de

7 dret de

associaci. (Ttol II de la.

20 Desembre de 1873.)
'n

D' aquesta lleugera ressenya se


deraci alemanya, ms que

desprn, que

la

Confe-

garantir los drets

individuals y corporatius en lo interior, y la

y llibertats independncia
gran poder

dels Estats en lo exterior, tendeix establir un

SOLUCIONS MONARQUICAS.-^ALEMANIA, USTRIA, ETC.

28

basat en lo militarisme. Los

ttols

de

la

Constituci referents

exrcit y marina esborran tot dupte que pogus quedar en

r animo dels que

los estudian.
la

Totas

las

forsas

vivas del

pays quedan supeditadas d


aixis

organisaci militar, y aquesta,

en temps de pau com en temps de guerra, est las or-

dres del emperador (Art. 63), debentlas obehir sens condicions, y estant aquesta obligaci
la

compresa en

lo

jurament

bandera (Art. 64).


Collocats baix la pressi de la

m
als

de ferro del imperi


Estats
particulars.

Estat general, poca cosa


llur fortuna, aquell

queda

Per

no ha

arrivat encara fer s


li

de totas las

atribucions que la Constituci

reconeix,

y segueixen los
los

darrers gosant de moltas de las que tenian avans de las grans


victorias sobre Fransa,

que van portar

tots

alemanys

voler estrnyer
justa.

la

uni, exposantlos excedirse de la


passat lo perido del
la

mida
orga-

Tal vegada,

major enlluhernala

ment, sabran contenirse en

pendent, y puriGcant

nisaci particularista, de la qual tenen ja establerta la base,


se posaran en

cam

d' aprofitar totas sas ventatjas.

l' imperi alemany dista molt encara de un Estat uniGcat, y si no fs lo militarisme que '1 aixafa, estaria en disposici de ser una agregaci de pobles lliures.

Mes,

sigui

com

sigui,

ser

Si

s'

examinessin
s'

las

verdaderas causas de

la

prosperitat

creixent que

ha anat desenrrotUant desde


las

fa

algues anys,

sens dupte
altra

's

trobaria que una de

ms importants no es

que

'1

particularisme, que imperfecte y tot, no pot dei-

xar de produhir sos benchs efectes.


"*

Per

la

lleugera ressenya que

acabem de
vist,

fer

de

la

organisa-

ci del imperi

alemany

s'

haur

que

es

un Estat format
la petita

per elements tant diferents en forma de gobern y en importncia,

com

la

poderosa monarquia prussiana y


la

ciu-

tat lliure

de Liibeck. No es

uni de varias regions per lo

llas

personal d' un sol monarca, puig que molts dels


19

membres

282

PART TERCERA.- CAP.

II.

la forman sn verdaders Estats monrquichs ab un rey 6 princep hereditari, qual poder est ms menys limitat per institucions constitucionals. En la Confederaci germnica,

que

donchs, no sls
territoris

hi

ha dos poders coexistint en

los

meteixos

y sobre iguals pobles, sin que hi ha prnceps monarcas de dos graus, estant un d' ells collocat en sili
molt ms
imperi de
a
alt

que

'Is

dems. Es

real

la

edat mitjana, restaurat y

y verdaderament lo sacre ms menys acomodat


de
la

las necessitats interessos nascuts

vida moderna.
limitat

Al

dessota d'

un emperador, qual poder suprem est

en

sa extensi

per una Constituci, y en son exercici per las


hi
li-

atribucions d' un Consell federal y una Cmara popular,

ha

varis monarcas, princeps


sa extensi

y duchs ab poder igualment


las

mitat en

y en son exercici per

institucions

constitucionals que al costat de cada un d' ellsfuncionan. La

Confederaci germnica es
1'

Estat

lo trasps entre 4 feudalisme y compost dels nostres temps. Los Estats particulars
1'

representan las baronas:

Estat general es lo meteix imperi

que
de

las enllassava
's

dominantlas.

No

cregui que al fer notar lo carcter baix certs punts

vista feudal

de

la

Confederaci germnica, pretenguem per

aquesta sola circunstancia coudempnarla. En un dels captols


anteriors,

hem

indicat

que

'1

/eudalisme contenia algunas


moltas ms las ciu-

llavors de llibertat, y que 'n contenian


tats lliures, essent llstima

fitadas, cullivautlas en lo

que unas y altras no fossin aproterreno de las modernas societats,

pera que poguessin grillar y produhir plantas fecundas. Aix tal vegada intenta laorgauisac del imperi alemany, y no

hem de
cultiu.

precipilarnos en jutjar los fruits que podr donar lo

De moment, veyem
lo

ja

que

'1

poder general ha gua-

nyat en eficcia

que ha perdut en extensi de atribucions

y en la forma absoluta d' exercirlas. L' antich imperi, ah son poder absolut nominal, era impotent pera contenir als feu-

SOLUCIONS MONARQUICAS.

ALEMANIA, USTRIA,

ETC.

283

dataris,

que destruhian

llurs Eslats

y sacrificavan llurs po-

bles en coDtinuas guerras locals: lo

modern imperi, ab menys


lots sos

poder nominal,
bres en
llur

prou forsa pera contenir

mem-

deber, y evita, per tant, los ms desastrosos in-

convenients del feudalisme. Lo mal d'aquest no consistia pre-

cisament en

la divisi,

com volen

dir los unitaristas, sin en


las varietats

la ineficcia del lls

que debia unir

que

la divi-

si produha.

Lo feudalisme, precisament,
als
1'

fou

fill

del tempe-

rament independent que caracterisava

pobles del noit,

que varen invadir

imperi rom; y

'Is

mals qne va porlar a


la

Europa no eran
poca cultura de

efecte tant
la

de sos propis defectes com de

poca en que va establirse.

Aixs es, donchs, que lo particularisme

modern no ha de

tenir cap inconvenient en veure son precedent hislrich en la


la meteixa manera que '1 centralisme que ms vol alabarse de progressiu y democrtich, no posa

organisaci feudal, de

cap reparo en confessar que es successor del absolutisme


regi,
la

que va formar
tot

las

nacions grans que avuy se parteixen


la historia

Europa, ab

y que

del

absolutisme est tan

plena de horrors y tacada de sanch com la del feudalisme. Pot ser que la afirmaci terminant que acabem de fer, espantar molts, que no sabran despendres las preocupacions

que
los

'Is

envoltan. Pera convensels de que no han de tmer las


dirigirlos los

acusacions que puguin

amicbs del unitari^me,

direm que

la

afirmaci no es original nostra, sin que van


tan

ja feria un sigle enrera lliberals tan ferms y republicans

convensuts com los autors de TheFederallst. Sguins perms


Iraduhirne alguns prrafos, que noslscomprobarn las nostras apreciacions, sin

que donaran mostra del vigor de ra

honament qne distingeix


larisme.

aquella obra mestra

del particu-

Encara que
lon,

1'

antich sistema feudal, diu lo clebre Hamillo sentit estricte

uo constitnhia Confederacions, en

de

la

284

PART TERCERA. CAP.

II.

paraula, participava, no obstant, de

la

naturalesa d' aquesta

espcie de associaci. En
jefe sober,

lo

feudalisme hi bavia un cap com,


s'

quina autoritat

extenia

tota la

naci.

Uq

nmero de

vassalls

subordinats feudataris,

que teniaa

grans porcions de terreno subjectas llur domini y


rosa colla de vassalls inferiors,

numesub-

que cultibavan
la

la terra

enfeudada que possehian baix

obligaci del homenatje,

prestavan obedincia als senyors de quins dependian.


vassall principal era

Cada
eran

una espcie de rey sober dintre de


Los
resultats

son particular domini.

de

tal

situaci

una oposici continuada


seqents guerras entre
'Is

la autoritat

del sober, y las

connaci

grans barons jefes feudals que se


la

destrossavan los uns als altres. Lo poder del cap de

era per regla general massa dbil, tant pera conservar la pau

pblica

com pera
Europa

presservar

al

poble de cada baronia contra


la

las opressions

de son senyor inmediat. Aqueix perodo de


es

historia d'

anomenat en termens enftichs per


la

los

historiadors, lo

temps de

anarquia feudal...

Los Estats particulars en una Confederaci poden ser


perfectament comparats ab las baronas feudals, tenint, na
obstant, en llur favor la ventatja de que, per las rahons ex-

posadas, possehirn generalment

la

confiansa y bonavolensa

dels pobles, y que ab sa ajuda podran oposarse eicasment las extralimitacions invasions del gobern general de la naci.

'Is

resultats seran bons,

si las

distintas parts

no poden ardel
1

rivar destruhir la llegitima y necessria

autoritat

con-

junt. Los punts de semblansa entre lo federalisme y

feuda-

lisme consisteixen en

la

rivalitat

concentraci d' una gran part de

la forsa

de dos poders, y en la de la comunitat en


la de

depositaras particulars, estant en elhs la disposici en uns^

casos de las individualitats, y en


nitat poltica. (1)

altres,

la

comu-

(I)

The Federalista nmero XVIT,

redactat per Hamilton.

SOLUCIONS MONARQUICAS.

ALEMANMA,

USTRIA, ETC.

285

Deixem, donchs, que

la

Confederaci germnica vagi fent

son cam, y seguim ab inters los esforsos que est fent pera modernisar lo feudalisme. Lo temps dir si las llavors de llibertat que aquest contenia, arrivarn convertirse en planlas

que donguin
Desprs
d'

fruits

haber

abundants y saborosos. fixat la vista en l' imperi germnich,

hem

de

dirigiria al autro-bngar,

que

's

basa tamb en una orga-

oisaci

BO

unitria.
los antecedents

Comensem per condensar

legals

de

la si-

tuaci actual d' aquest imperi.

La Pracmlica sanci de 19 de Abril de 1713, aprobada unnimement per la Dieta hngara en 1723, va arrivar ser Uey fonamental, comuna als paysos hngars y austriachs.
Aqueix acte important fixava
las

reglas pera la successi

al

trono y proclamava la uni indisoluble de lots los Estats units baix la corona de Habsburg.

re-

Mes, aquesta uni va conservar durant molt temps un ca rcler purament personal, puig que cada provinci de la moy sa organisaci poltica rgimen veritablement d'un gosava Hungra independent. La representatiu, fundat en institucions seculars, cnidadosament
narquia
tenia sa Constituci prpia

conservadas, mentres que

'Is

altres

paysos subjectes

la

do-

minaci de

la

casa d' ustria no tenian

ms que

Dilas locals,

que

'1

gobern imperial va anar deixant de convocar de mica


tot

en mica, subsliluhint per

arreu las vellas Constitucions

per son poder absolut y centralisador. La Patent de Agost de 1804, per la qual

1'

emperador de
hngars y los
la

Aiemania va pendre
solidar lo Has

lo ttol d"
'Is

emperador de ustria, va conceptre de

que unia

Estats hereditaris
lo

paysos de

la

coronQ de Sant Esteve baix


la

casa

de Habsburg, per no va modificar

existncia

autnoma

de

las

duas grans fraccions del imperi.

La

agitaci

que

's

va produhir eo tot Europa en 1848 fou

286

PART TERCERA.

CAP.

II.

la

seoyal de reformas constitucionals de gi'.n tracendencia ea V imperi de que 'ns ocupem. La Patent de 25 Abril de 1848 va promulgar uoa Constituci pera las provincias austriacas
slavas:

mes, aquesta Constituci, imitada de

la

Carta de

Blgica,

va quedar sens efecte, puig que una nova Patent,

expedida en 13 del mes de Maig segent, va convocar una


Constituyent
al efecte

de ocuparse de

la

revisi

y reforma de

la Constituci

promulgada.
de
la

Los
cap

travalls

Assamblea constituyent no van donar


1'

resultat,

puig que

emperador
al

la

va disoldre en Mars

del any

1849, expedint
la

meteix temps una nova Patent,,

per medi de

que va promulgar una Constituci otorgada


in-

atentatoria la autonomia hngara. Aquesta Constituci

corporava

la

Hungraal conjunt del imperi, destruha


la

lo

Has

que

la

unia ab

Croacia, y no conservava la Constituci

hngara sin com Estatut provincial. Tot seguit van publicarse una muni d' ordenansas sobre las Constitucions provincials,

que no tenian

altre

objecte que ajudar al ensaig

que

's

feya d' un gobern constitucional centralisat.

L' ensaig va durar

poch temps. Una ordre del ministeri

imperial, dictada en Agost de 1831, va sometre la Constituci

examen del Consell de ministres y del del impeexamen fou, declarar queia Constituci no era aplicable, y una Patent de 31 de Desembre del meteix
otorgada
al
ri.

Lo

resultat del

any va declararia pura y senzillament abrogada. austrach va tornar ser una monarquia absoluta.
Fins r any 1860 no va tornar entrarse en

L" imperi

la via

de las
dit

reformas constitucionals. Una Patent del d de Mars de

any

va reorganisar
hinlhi alguns
elegits per
1"

lo Consell del

Imperi {Reichsrath], iutrodurepresentacions provincials,


'Is

membres de

las

emperador

d' entre

noms que

se

li

presen-

tavan en
lo

llislas.

Una Assamblea

preparatria, reunida durant


las

mes de Maig, va sometre proposicions de reforma de

SOLUCIONS MONARQUICAS.

ALEMANIA, USTRIA,

ETC.

287

institucions locals y generals al Irono, y aquest

va anunciar
las

en un Manifest, publicat

lo dia

20 de Octubre, que

prenia

en consideraci. Un Diploma, expedit aquest meteix dia, y que es trascendental en la historia constitucional del imperi,

va establir

las

bases de las reformas,


'Is

creant un Parlament
tot

central, (Reichsrath), pera


ri,

assumptos comuns

l'impe-

y donant atribucions

las

Assambleas provincials \Landsatisfer las pretensions

tag) pera resoldre totaslas

dems qestions.
de las

Aquestas reformas no devian

distintas nacionalitats del imperi.

Algunas

d' aquestas,.

y esllurs

pecialment

la

Hungra, van

veure en

ellas

un atach

tradicions de autonomia,

y van abstenirse
la

d' enviar llurs dilo 2

putats al feJc^s/Yi/i. La Dieta hngara, convocada

de

Abril de 1861, va protestar contra


sant reconixer lo Parlament

nova organisaci, refu-

central.
la Dieta.

Un

Rescriple imperial

va pronunciar

la disoluci

de

Lo

conflicte dur fins V

any 1863. Un Manifest y una Pala

tent del

20 de Setembre van obrir


la lley

porta
la

la conciliaci,

suspenent
las

fonamental, y somelentla

deliberaci de

Assambleas de Hungra y de Croacia. La Dieta hngara lo principi de una llegislaci y de una administraci comunas pera "Is negocis que interessessin al conjunt
va admetre
del imperi.
la

Quan

lo terreno

va semblar prou preparat pera

conciliaci entre las duas parts d' aqueix,


lo

una patent del


pays cisleith
Reischralh or-

primer de Janer de 1867 va convocar en


austrach, una

Assamblea constituyent extraordinria, que no


en cambi
lo

va arrivar
dinari,
al

funcionar, reunintse

qual varen ser somesos los projectes de reforma

constitucional. Al meteix temps, V


tuhit

emperador havia consti-

un ministeri hngar independent, fentse luego coronar


va arrivarse
la

rey de Hungria en 8 de Juny del meteix any.

al

acort entre las duas grans

fraccions del

imperi baix

base del dualisme, fixada en duas lleys

im-

288
poitanls, austraca

PART TERCERA. CAP.

II.

porta

'1

ttol

la una y hngara 1' altra. La primera relativa als negocis comuns tols los Lley de:

payssos de
los, y la

la

monarquia austraca y
lo de:

la

manera de tractarcorona de

segona

Lley relativa
'Is

als objectes d' inters


la

com que
gra y
'Is

existeixen entre
altres

payssos de
la

Hun-

payssos subjectes
tractaries.

la

manera de

Una

soberania de S. M., y y altra lley son del any 1867.


Dieta hngara pera fixar las

conseqncia

d' aquestas

Ueys, van reunirse delegacions


la

del Reischratli austriach y de

bases financieras y econmicas del comproms, dant par resultat tres Ueys, que son fonamentals del imperi, per ms

que

sls

se

promulguessin ab carcter temporal, puig que

sls devian durar

deu anys,
l'

sigui fins al

1877.
la

Desde

llavoras,

imperi de ustria va pendre


l'

denomilo

uaci de Imperi de ustria -Hungria y


ttol

emperador usa

de Emperador de ustria y rey catlich de Hungria. austraca, Cislethania, se compon de las provincias part La
germanicas-slavas, que avans se deyan payssos hereditaris: la
part hngara, Transleithnnia,
la

comprn
sls

tots los

payssos de

corona de Sant Estebe.

Hem

dit

que

'Is

compromisos

devian durar

fins

al

any 1877, y en

efecte, en aquesta fetxa

degueren ser renovats.

La renovaci va

ser laboriosa y difcil,

ms desprs de

tres

prrogas successivas va arrivarse una intelligncia, que va


Iraduhirse en set Ueys austriacas y altras
tantas hngaras

corresponents, promulgadas en 27 de Juny de


aquestas Ueys no
s'

1878. Totas

ocupan ms que
las

d' arreglos financiers


las

econmichs, regulant
nas de
las

contribucions comunas,
lo

adua-

duas fraccions del imperi,


la

deute general, lo

banch austro-hngar, y
tes entre Trieste

explotaci d'alguns serveys direc-

las Indias orientals, prestats

per

la

com-

panyia de navegaci del Lloyd anstro-hungar. Per


lo indicat

pot veures, que

l'

imperi austro-hungar, ms

SOLUCIONS MONARQUICAS

ALEMANIA, USTRIA, ETC.

289
entre

que una Cenfederaci


duas Dacions, unidas per
efecte,

Estat compost, es
lo

una Lliga

Has personal

d'

un monarca. En

cada una de

las
la

duas parts del imperi gosa de autogesti de sos assumptes interiors, teas-

nomia completa pera


nint Parlaments

y ministeris distints. Sls son considerats sumptos comuns, los diplomlichs, l' exrcit, la marina y
gastos del imperi.

los

aquestos assumptos

comuns

estan

encara subjectes

moltas restriccions y desconfiansas. Dels assumptos extrangers, los tractats internacionals necessitan 1' aprobaci dels

Parlaments de cada una de


los casos en

las

duas parts del imperi, en

tots

que

las Constitucions respeclivas

ho exigeixin.

En
est
la

lo referent al exrcit

excluhit de votar lo

y marina de guerra, lo poder com contingent; de la llegislaci sobre


servey militar; de pendre disposial

manera de cumplirse
al

lo

cions relalivas
cit,

repartiment local y
la

sosteniment de l'exr-

y de reglamentar

condici civil dels militars y llurs drets

en lo que no afecta
hre de
,

al

servey {Lley cisleithana de 21 Desin-

1861 y tmnsleithana corresponent.)


1'

escs poder llegislatiu de que gosa

imperi en los as-

sumptos comuns,

es exercit per delegacions

de

las llegisla-

turas de las duas nacions que'l forman, convocadas per l'em'

perador y rey. Las duas delegacions acostuman deliberar


separadament, y
delegaci usa
's

comunican mtuament

llurs decisions

y los

motius en que las fundan. En aquestas comunicacions, cada


la

llengua del seu pays,


la

per deu acompa-

nyarhi una traducci en


t
'i

del altre.

Emper, cada delegaci


com,
1'

dret de proposar que una qesti sigui resolta en

tal

proposici no pot ser refusada per


d'

altra

delegaci

desprs

haverse cambiat tres comunicacions per escrit sens

arrivar entendres. Los dos presidents fixan de


lo sitiy
'1

com
ells.

acort

dia de la reuni de las duas delegacions en

com,

la

presidncia correspon per torn cada un d'

290

PART TERCERA.

CAP.

II.

Pera poder acordar,

la

Assamblea comuna ha de reunir


absoluta de vots, y en

al

menys

los

dos tersos dels membres de cada delegaci. Las


lo

decisions son presas per majoria

cas de que una de las duas delegacions tingui

ms membres

presents que

1'

altra, la igualtat

de forsas se restableix per

medi de
bres de

las

abstencions que siguin necessarias eutre'ls

memque

la

delegaci

ms numerosa. La

sort designa

als

deuhen abstenirse. (Articles 6 y segents de


lleij

la avans citada

cisleithana y corresponents de la frantleithana.)


1'

Pera
teri

administraci dels negocis comuns, hi ha un minis-

com
la

responsable,

al

qual est prohibit dirigir

al

meleix

temps

administraci dels

assumptos particulars de cada


Las disposicions referents
tot
l'

una de

las parts del imperi.

la

direcci y organisaci interior del exercit de

imperi
de dita

corresponen
lley austraca

exclussivament

al

emperador.
la

[Art.

y corresponent de

hngara.)

Lo dualisme
li

es tan marcat entre las


t

duas parts del imperi,

que r emperador
confian
las

sobre cada una


lleys

d' ellas las potestats

que
es

respectivas
si s'

fonamentals.

Ni

'1

ttol

com, puig que

anomena emperador de

ustria,

no es

ms que rey de Hungria.


Dintre de cada una de las duas nacions no hi
unitat.

ha tampoch

r ustria, desde

1'

any 1815, en que va comensar


absorvent que
s'

la reacci contra la centralisaci

havia anat

establint sobre las ruinas de las antiguas


ticulars

Constitucions par-

de

las

diversas regions,

van anarse reconstituhint


al

los Estats provincials,


zia, Salzburg, etc.

donantse Estatuts

Tirol, la Galit-

de

las

Desprs de varias reformas parcials, y tentalivas fetas en la Constituci de 1849, que no va

arrivar regir, lo

Diploma imperial de Octubre de 1860 va


las

restablir definitivament

Landtag provincials,
tota

al la

meteix
naci.

temps que creava un Parlament general pera

Cada regi va

tenir llavoras sa Constituci especial, (Landes-

SOLUCIONS MONARQUICAS

ALKMANIA, USTRIA, ETC.

2qi

ordniing), y sa lley electoral (Landtags-Wahlordnung). Las

regions reconegudas foren quinze, basaulse generalment la


divisi

en los interessos histrichs.

Sis lleys fonamentals,


la

(Staatsgnindgesetz.e),

promulgadas en 1867, van completar

organisaci de las regions austriacas, havent luego sigut


dificadas per las lleys electorals
articles

mo-

de 1873, alguns de quals

han sigut

alterats en
la

1882.
la

Pera donar idea de

organisaci interior de
I'

part aus-

traca del imperi, traduhirem

article

19 de

la

lley consti-

tucional de 1867,
los

Sobre

"is

drets generals dels ciutadans en

regnes y payssos representats en lo Reichsrath.


los

Diu

aixis:

Tots

pobles del Estat provenients de rassas diversas


t
'1

sn iguals en drets. Cada rassa


tenir y cultivar sa nacionalitat

dret inviolable de

manpayslas

L' Estat reconeix tolas

y sa llengua. las llenguas en s en


ser

los

sos de la monarquia, un dret igual


escolas, en
1'

empleadas en

exercici de las funcions

y en

los diversos actes

de

la

vida pblica.

En

los

payssos habitats per poblacions

pertanyents ms de una rassa, los establiments de instrucci pblica

deuhen

estar organisats

de

tal

manera, que cada

hu, sens ser obligat


rebre en
la

apendre una segona llengua, pugui

prpia los elements necessaris sa instrucci.

Las Constitucions provincials


atribucions que passan de
la

reconeixen

cada regi

descentralisaci administrativa.

Las Landtag, assambleas regionals, son en cerlas materias


cossos veritablement llegislalius.
Vegis, per exemple,

com
arti-

comensa
cle

lo Estatut provincial

pera

la

regi

que porta lo
1'

Dom de Arxiducat de

ustria. Lo Arxiducat, diu


la

IJ, es representat per

Landlag en
pays.

tot lo

que correspon
d'

als interessos particulars del

La Landlag

aquesta

regi se

compon de 68 membres,
Is

dels quals uns pochs


elegits,

ho

sn per dret propi, y

restants

per classes

corporacions, per districtes.

202

PART TERCERA.

CAP.

II.

Eq

la

monarquia hngara

hi

ha tantas varietats com en


'Is

lo

imperi austriach. La divisi ms important es entre

pays-

sos que forman la Hungria prpiament dita y 'Is de la Croada, Slavonia y Dalmacia. Per un compromis poltich entre uns y altres paysos, s'establi en 1868 la forma de tractaries assumptos comuns, qual efecte tots tenen participaci en
la Dieta

general de Hungria, que

's

reuneix Pest.
s'

Hungria,

com

la

Gran Bretanya, no
tot.

ha escrit

may

la Constituci,

formant un

Una
'n

srie

de lleys y disposi-

cions histricas, que comensan en lo Contracte de sanch,


del qual no
's

coneix

lo text

y se

tenen sls noticias per


y acaban en las lleys que fonamentals, forman

anlissis

que

'n fan los cronistes,


lo

actualment se dictan ab

carcter de

lo dret constitucional del pays.

se conserva, es

La

Butlla

d'

Lo document ms antich que or, del rey Andreu II, del


comparable
s'

any 1222. Aquest document


Chai'ta inglesa,
privilegis

es molt

la

Magna

y en sos 31 articles
la aristocrcia.

estableixen los drets

que tenia

Moltas de sas disposi-

cions no sn avuy aplicables, per en son conjunt fixa encara


los principis directius de las llibertats hngaras.

Al ocuparnos del imperi austro-hungar en general,


vist las

hem

diversas vicicituts
la

constitucionals per
los

las

que ha

passat

Hungria. Son

ben coneguts

esforsos fets per

aquesta naci pera mantenir sa autonomia, y las terribles

guerras ab que

1'

ha defensada. La que va esclatar conse-

qncia de

las

reformas constitucionals centralisadoras vota1'

das per
la

la

Dieta y sancionadas per

emperador, va portar

Hungria proclamar sa independncia y establir un gobern republic. Vensuda luego per lo gobern imperial, ajudat per las arma? russas, va quedar subjecta durant

una

vintena d' anys


la resistncia

al

absolutisme, sens que per aix

s'

ofegus
la

ms menys

oberta. Sls logr restablir

pau

lo sistema dualista, establert

per

la

srie

de lleys promul-

SOLUCIONS MONAHQUICAS.

ALEMANIA,

USTRIA, ETC.

293

gadas en 1867, y completat per la coronaci del emperador com rey de Hungria, de quins fets havem ja parlat.
Per
tot lo

exposat se veu ben clar, que

l'

imperi austro-

hngar no forma un Estat compost,


raci d' Estats.
tria,

ni tan sls

una Confede-

Lo conjunt

t sls

una organisaci rudimen-

que no pot considerarse sin com un modiis vvendi

entre duas nacionalitats, que llur vegada forman duas

Con-

federacions imperfectes.
cia

Aixs y

tot,

no obstant,

la

existn-

y sosteniment del imperi, ab sa varietat y diversitat de de


se
1'

rassas, de lleys, de costums, de llenguas, etc, etc, es proba

patent

la

virtualitat

poderosa del particularisme. Fins

quan
que

aplica tan imperfectament


la tranquilitat

com
la

en

1'

imperi de

'ns

ocupem, porta

pau elements que

d' altra

manera

's

destrossarian entre
nacional, que,
d'

mar una agregaci


rar, pot influhir
las

ells, y 'Is permet foradems de viure y prospe-

en los destins

Europa, tenint lloch entre

grans potencias.
la

Pochs prrafos dedicarem

soluci

que representa

la

uni de Sucia y Noruega, que estan


del 6 de Agost
altras relacions

encara molt menys

enllassadas que ustria y Hungria. L' Acte de uni,

quedat

de 1813, no estableix entre

"Is

dos regnes
ser regidas-

que

las

que

fa precisas lo fet

de

per un meteix monarca. Aixis


fereix pocas cosas

es,

que V Acte de uni se rede successia

ms que

fixar las reglas

la

corona, las d' elegir nova dinastia en

lo cas

de que se dos

extings la regnant, y las de regir los dos

regnes durant las


enire

'Is

menorias dels reys. Tots


regnes se reduheixen

los

punts

d" enlls
"1

als drets

que

rey

com

convola

car las tropas d' un y altre; declarar la guerra y fer

pauj

contractar y rompre aansas, y enviar y rebre agents di-

plomticbs {Art. A de V Acte de w.]


Pera declarar
la

guerra, lo rey ha de comunicar sas inten-

cions als goberns dels dos regnes,

y reunir

al

ministre

de

294

PART TERCERA.

CAP.

II.

Estat y concellers d' Estat noraechs ab

los

de Sucia, for-

mant Consell

d' Estat extraordinari,

fi

de

que

li

donguin

parer avans de pendre resoluci definitiva.


sos, los representants de

En aquestos ca-

Noruega deuhen rebre instruccions

de llurs companys de gobern que no formin part del Consell extraordinari, menys que la urgncia del assumpto no doagui temps pera
la

consulta. [Art.
s'

5 de

la dita

Acta.]
la

En
entre

distintas ocasions,
'Is

ha intentat
s'

fer

ms intima

uni

dos regnes, per no

ha arrivat conseguirho.
la

Totas

las

proposicions presentadas per

Sucia han sigut

rebuljadas per la Cmara de Noruega, [Storthing), que ha

temut sempre que,

accedinthi,

posava son pays en

lo

cam de
poblada.

ser engolit per la Sucia,

que es ms poderosa y
la

Ab
Desde

lo dit

donem per terminada

ressenya de las solula

cions prciicas particularistas dins de


la

forma monrquica.

uni merament personal entre Sucia y Noruega,


d'

per medi
ria del
la

un rey com,

fins la organisaci
la llegislaci

quasi unit-

imperi alemany, y
'Is

separada que emplea

Gran Bretanya pera

Estats metropolitanls, hi

ha prou

matisos pera acomodar


los interessos.
fins ara lo

lo

sistema tots los temps y tots

Cap de

las solucions

monrquicas ha alcansat
tal

grau de perfecci del geouh Estat compost,


exposat
la teoria:

com

n'

hem

mes, aix no vol


hi

dir,

que no

pugui arrivarhi. Induptablement, no


invensible que
s'

ha cap inconvenient

hi oposi,
la

lo

meteix que han lograt los

Estats Units, baix

direcci d' un president temporal,

po-

dria realisar una altra Confederaci dins del sistema


tucional, coronat per

consti-

un emperador monarca.

captol

lli.

SOLUCIONS REPUBLICANAS.
LOS ESTATS UNITS BE AMERICA:

Resum de

la historia constitucional del Estats Units fins llur organisaci definitiva. Lliga, Confederaci y Estat compost. Distribuci de atri" bucions, Conformitat de la Constituci ab la teoria particularista. Divisi del poder federal en tres brancas. Poder llegislatiu. Forma ci del Congrs. Poder executiu. Elecci del President Poder ju dicial. Independncia y enlls dels tres poders. Impossibilitat del parlamentarisme. Alta missi conservadora del Tribunal federal. Organisaci interior dels Estats particulars, Poders Uegislatiu, exe* cutiu y judicial. Decentralisaci dintre de cada Estat. Objectes capitals de la Uni americana. Son vigor pera cumpiirlos.

Si volgussim estudiar fons la organisaci


tal

parlicularisla

com

I'

han desenrotllada

las

duas Confederacions repu-

blicanas que solen ser presenladas

com exemple

del sistema;
's

hauram
forma

d'

omplir volums. Tots los problemas que


la distribuci

poden
la

presentar, aixis en

de atribucions, com en

d' organisar los

poders y

las autoritats

que

'Is

repre-

sentan,

com en

la

intervenci del poble en lo gobern ge-

neral y en los locals, etc, etc; han sigut estudiats cientfica-

ment, y quasi
bliografia
tant

tots ells

han obtingut resoluci

legal.

La

bi-

sls

dels tractadistas americans y

suissos,

ocuparia centenars de pginas. La jurisprudncia constitucional sentada


pel Tribunal
la

en Suissa, per

Dieta primer y

Suprem en los Estats Units y ms tart per las autoritats

296

PART TERCERA. CAP.

IH.

federals que han viugut substituhirla omple tomos en nmero suficient pera formar una gran biblioteca. Nos reduhirem, donchs, fer algunas indicacions generals,

remetent

ticias,

als lectors que vulguin tenir algunas ms nouna obreta que acabem de publicar, comparant la
la

organisaci de la Confederaci suissa ab


ricana. (1)

de

la

Uni ame-

aquesta destinem lo present captol.


la

Los Estats Units de America van comensar


fa

vida de naci

poch ms

d'

un

sigle.

Lo

dia 4 de Juliol de 1776, las fins

llavoras Colonias britnicas van proclamar llur


cia per

independnocupat per

medi de
la

la

Declaraci de que
d'

"ns

hem

incidncia en

primera part

aquest llibre, y los tretze

Estats que van firmaria han aumentat en

nmero

fins al

punt

de ser ja avuy trenta

vuit,

adems de nou

Territoris

que no
presenta

tardaran convertirse tamb en Estats. La creixensa de

aquesta Confederaci es
la historia.

la

ms portentosa que

'ns

Quan va

ferse lo

primer empadronament, en 1790,

sa poblaci total era de 3.929,213 nimas,


verificat

y en

lo

darrer,

T any 1880, ha sigut ja de 30. 133, 783. Los quatre


la

milions escassos han aumentat en

proporci increble de

hu

tretze en

1'

espay de noranta anys.


s'

Y
los

aquesta creixensa no

ha repartit per igual entre

tots

membres de la Confederaci, per lo qual en alguns d'ells ha sigut ms gran encara. Serveixin d' exemple, I' Estat de
Califrnia,
al ferse
1'

que cedit

als Estats Units

per Mxich en 1*^8,


tenia sls

empadronament de 1850,

92,397 habi-

y en trenta anys ha pujat 864,694, y lo Territori de Dacota, que havent comensat figurar ea lo cens de 1860
tants,

ab 4,837 nimas, va donarne 133,177 en


Pera dar idea de com se forman
las

lo

de 1880.

graus ciutats en los

(I)

La Confederacin

sui^a y l^

Unin americayia. Estudio pol-

tico comparativo, por V. Almirall.

SOLUCIONS REPUBLICANAS.

LOS

ESTATS UNITS DE AMERICA. 2q7

Estats Units, nos bastar recordar los coneguts datosdel

moea

viment de

la

poblaci de Chicago. Avans del 1830, lo

siti

que

est collocada la metrpoli del interior

de Amrica, na
edii-

tenia encara pobladors europeus.

En aqueix any van


y
'Is

carse las primeras casas barracas,

70 habitants qne en

formaren

lo

centre de la futura poblaci, van convertirse

4,853, en 1840; en 29,963, en 1830; en 112,172, en 1860,

y en 298,977, en 1870. Al ferse lo darrer cens, en 1880, la poblaci de Chicago havia ja passat del mitj mili, puig que
contava 303,183 nimas.

En quant
de
la

organisaci poltica,
la

los

Estats Units
la

no van
guerra

arrivar de cop y volta

que avuy tenen. Durant


Colonias,
;

independncia de
sa

las

cada una

d'

aquestas

tenia

administraci especial
tal obrava,

se

considerava indepen-

dent, y
lliure

com

en quan lograva tenir son territori

de

las tropas inglesas.

La necessitat de reunir

las for-

sas

de

totas las Colonias alsadas en


la

armas, aixs pera Tatach

com pera

defensa, va porlarlas seguir la

costum que ja
Congressos

tenian de reunirse en Congrs, y un d" aquestos

fou lo que va publicar la Declaraci de iadependencia.


tal situaci, las

En

Colonias unidas no passavan de formar una

Lliga d' Estats independents,


jecte de provehir la defensa

ab T nich y exclussiu oblas forsas

comuna contra
"1

eneunia

migas.

Prompte van veure


van convertir
tretze Estats

los

nous Estats, que

Has que
la

"Is

era massa fluix, y al cap


la Lliga^)

de dos anys de
en Confederaci.

Declaraci
los

En 1778,
Articles

avans Colonias formaren una aliansa perptua,


lo

que formularen en 13 captols, ab

nom de

de

Confederaci y perptua uni entre los Estats de shire, Massachussetts, etc, etc.

New Ham-

Aquestos articles van resultar luego insuficients, cayent en


descrdit davant de
20
la

opini illustrada del pays. La Confe-

20S

PART TERCERA.

CAP,

III,

deraci tenia en verilal lo seu rgan, representant del conjtnt, en lo Congrs; per aquest no disposava de medis pera
fer

cumplir sas decisions, y dependia, per


las autoritats

lo tant,

de

la

bona

mala voluntat de
falta

de cada Estat particular. La


al

de atribucions executivas y judicials deixava


opini del pays
d'

poder

llegislaliu general reduhit la impotncia.

Mes,

si la

s'

anava pronunciant cada dia


la

ms en pr
de

una uni ms

estreta,
1'

empresa era
13 dels de
la

difcil

ser portada efecte.

Segons

article

Conni es-

federaci, no podia ferse en aquesta cap modificaci

mena

si

no

's

posava

d' acort lo

Congrs, y no venian luego

confirmar

la decisi las llegislaturas particulars

de cada un

dels Estats units. Llavoras van comensar ja

dibuixarse los

dos

partits, dels quals

1'

un, dirigit per Hamilton y patroci-

nat per Washington, aspirava convertir la Confederaci en

un veritable Estat tompost


cia dels Estats,

federatiu, y

1'

altre,
la

en

lo

que

figurava Jefferson, defensant exageradament

independn-

y volent convertir cada un d' aquestos en

una repblica
la francesa, se

tallada pel patr

que ms endavant va adoptar

negava

tot

lo

que pogus constituhir una


triunfo

uni ms perfecta.

La necessitat va imposar
devia dar als Estats Units
encara, y baix
la

lo

dels federalistas.

principis de 1787, va reunirse Filadlfia la Convenci que


la

Constituci que

'Is

regeix

avuy

presidncia de Washington va deixar aca-

bat son travall avans de terminar any. La nova Constituci

va ser firmada

lo dia

17 de Setembre.
reciprocas,
los

copia de constncia y de concessions


la

honrats patriotas que formavan


conseguir
la

Convenci havian arrivat

unanimitat de
'I

las

representacions dels Estats,


la

per aquest no era sin

primer pas. Faltava


llegislaturas

ratificaci

de

la

Constituci

per
la

las

particulars

de nou

d' aqueixos,

puig

Constituci no

podia entrar en vigor

SOLUCIONS REPUBLICANAS.

LOS ESTATS UNITS DE AMERICA.


lo dels

2qg
Confe-

fins

que arrivs
la

tal

nmero
al

membres de

la

deraci que
rias tretze

haguessin acceptada.

Eran, donchs, necessaaltres

discussions y

menys nou votacions en

tants Cossos deliberants.

Llavoras van comensar los travalls actius dels federalistas,


distinguintse entre tots Hamilton, Madison

dar llum

los

85

articles

Federalist, publicant lo

que forman primer en 2"

la

collecci

y Jay, que van de The

d'

Octubre de 1787.

En

los cossos deliberants


la

de cada un dels Estats se multipli's

caren los aniichs de


llurs esforsos foren
Juliol

nova organisaci que


1'

projectava,

recompensats ab
la

xit
la

ms complet. En
essent

de 1788,

al

adoptar
la

Virgnia

Constituci,

ja onze los Estats que

havian

ratificat,

va

declararse en

vigor, y procedirse la votaci del Congrs y la elecci del President. Lo dia 4 de Mars de 1789, va reunirse lo

primer Congrs, y '1 Senat va proclamar que Washington babia sigut elegit primer President, quedant aixis organisat
lo sistema federal

en V Estat compost dels Estats Units de


coincidncia!
la

Amrica.

;Notable

meleix dia en que

Al meteix any y quasi al gran Confederaci americana terminava

son gloriosssim periodo de lluyia y de oiganisaci per medi

de

la

Constituci

ms

lliure

y ms slida que

s'

ha conegut

fins ara,

comensava

Fransa aquella srie de convulsions,


tot lo continent d" Europa, bessar

que devian exlendres


la

sanch rius, y acabar sens haver encertat la soluci definitiva. La revoluci americana va inspirarse en lo particularisme y va ser fecunda:
la

francesa,

exaltada pels somnis

de

igualtat y

de uniformitat, no- ha logral res ms que suspera ferlas caure en una


I'

treure las nacions de una tirania


altra, suplint

de

fet

I"

absolutisme dels reys per

autorita-

risme no menys absolut de unas Cmaras burocrlicas.

La organisaci americana es avuy


post.

lo tipo

del

Estat

com-

Comeusa per

la

distribuci de

las

atribucions de la

PART TERCERA.

CAP.

III.

soberana entre
fa

de

la

forman, y la 1 1 conjunt y "Is membres que manera ms rahonada. Las facultats no delegadas
1"

la Uni, diu

article

deu de

las

adicions

esmenas, ni

prohibidas per
tos al

la

Constituci als Estats, se reservan aques-

poble respectivament.
del Estat compost, sigui la divisi de la soberala

La base
na, est

escrupolosament guardada. L' Estat particular

originaria, y conserva totas las atribucions de

que no

"s

des-

prn. Lo conjunt no es ms que


t

'1

gerent de

la associaci,

sls

las

que se

li

delegan.

Anem

veure quinas sn

aquestas, y sabrem
totas las

quinas cada Estat se reserva, que sn

no delegadas.
se delegan al conjunt totas las necessariasla

En primer Uoch,
pera
la

vida exterior de
ella

Uni.

Las nacions extrangeras


las

que ab

tractan,

ignoran diplomticament
la

varietats

interiors.

La Uni cuida de
de cada Eslat;

guerra y de
al

la

pau.

Arma

exercits y

mant esquadras; crida

servey actiu general

las milicias

fa aliansas

tractats;

nombra em-

baixadors y reb los de altras nacions; imposa y recauda las


contribucions generals, y pren diners empenyo sobre "1 En aquest punt, douchs, la Consti's

crdit dels Estats Units.

tuci

conforma perfectament ab

la

teoria

del

Estat

com-

post, exposada en la segona part d" aquest llibre.

En segon Uoch,

se

li

concedeixen totas

las

atribucions

convenients pera garantir las llibertats individuals y corporativas. Tots los Estats

particulars

han de constituhirse en

forma republicana, y lo conjunt se la garantisa. Garantisa, adems, als ciutadans las llibertats consignadas en la Constituci,

no en

la

forma declamatria de

las

de

la

escola fran-

cesa, sin en forma per regla general negativa. Moltas llibertats

americanas naixen de limitacions imposadas, no

als

ciu-

tadans, sin als poders.

En

tercer Uoch, se n' hi concedeixen algunas pera

aumen-

SOLUCIONS REPUBLICANAS.

LOS ESTATS UNITS DE AMERICA.


Lo conjunt,
interior

3o

tar lo benestar general.

siguin

las

autoritats

generals, regulan

lo

de

la

moneda y

la

y exterior; fixan la Uey encunyan; donan lo tipo de pesos y mecomers

suras; estableixen casas de correus


nerals;

y vias de comunicaci getils,

promouhen

lo

progrs de las ciencias y arts


als autors

assegurant per temps limitat

artistas

un dret ex-

clusiu sobre llurs escrits obras, etc.

Tals sn las principals atribucions que tenen los poders


federals. Totas las restants de la soberana los estan vedadas,

corresponen

als Estats particulars.

Al establir lo poder federal, la Constituci americana desilinda sas distintas brancas, y fentlas independents entre ellas

en

lo principal,

las

posa en relaci pera que


resultat

llur

marxa
Hi ha,

combinada dongui per


donchs, en
lo

un bon gobern.

conjunt poders llegislatiu, executiu y judicial.


resideix

Lo poder
Lo Senat

llegislatiu

en

lo

Congrs dels Estats

Units, compost del Senat y de la


es la expressi

Cmara de representants.
soberana dels Estats parti-

de

la

culars, cada un dels quals, sigui quina sigui sa extensi territorial y sa poblaji, hi t

un nmero igual de vots. Dos senalos

dors per cada Estat, elegits per


latius, lo constituheixen.

respectius cossos llegisdels senadors dura sis

Lo crrech

anys y se 'n renova la tercera part cada dos. Lo Senat es en la Uni americana lo deposilari de la tradici poltica nacional.

La renovaci paulatina de sos membres

lo

converteix
est petrili

quasi en un Cos permanent, que,


ficat ui

no obstant, no

nmvil. Cada dos anys reb sava nova, que

permet

<inar seguint los

moviments de

la

opini y acomodantse las

novas necessitats

interessos, sens fer

jamay un

salt soptat.
l'

Es

la

veritable representaci de la historia: es

sempre

avuy,

enllassant lo ahir ab lo

dem.
es

La Cmara de representants ho
agrupaci nacional, y
's

de

la

generalitat de la

compon

dels diputats elegits cada

302

PART TERCERA. CAP.

III.

dos anys pel poble dels Estats Units, cada un dels quals elegeix
lo

nmero que

li

correspon
la

proporci de sa poblaci.
1

Aquesta proporci es avuy


habitants.

de un diputat per cada


va nombrar en relaci

54,325
cen&

La primera Cmara que

's

al

de poblaci, tenia un diputat per cada 33.000 habitants, y desde llavoras cada nou empadronament s' ha anat aumentant la proporcionalitat.

Ho fem

notar, perqu es una mostra

eloqent del esperit prctich y positivista de la gent nortamericana. Sab perfectament que una Cmara massa numerosa actua ab grans dificultats y acostuma donar pochs resultats profitoses,

aumenlar

lo

y pera evitar tals perills, en Uoch de nmero de diputats, mida que la poblaci ha
la

anat creixent, ha anat pujant

proporcionalitat.

Per aquest

medi

la

Cmara que representa avuy

cinquanta milions de

ciutadans, se

compon sls de 325 diputats. Lo poder executiu del conjunt de la Uni


la

es exercit per lo

President dels Estats Units. Es de elecci popular,

per

de

segon grau. Cada Estat, en


latura,

forma prescrita per

sa llegis-

nombra un nmero
'I

d' electors

igual al total de senaal

dors y representants que

meteix Estat envi

Congrs,

Aquestos electors sn

los

que, sens tenir que sortir del Estat


al
'Is

en que vuhen, elegeixen


Estats Units.
tat

President y Vice-president
electors

dels

Dihem que

no han de
la

sortir del

Es-

en que viuhen, puig que pera fer

elecci se reuneixen

nan

en alguna de sas poblacions, y per medi de butlletins desiglos dos ciutadans quins votan respectivament pera
Dels vots emesos en

President y Vice-president.
se 'n forman llistas,

cada Estat
envian ai

que,

firmadas y selladas,

s'

president del Senat federal.


llistas

en presencia de las

Lo president del Senat obra las duas Cmaras del Congrs, y sa


la

proclamats elegits los que han alcansat


dels votants.

majoria absoluta
la

En

lo cas

de que cap dels canditats reuneixi

SOLUCIONS REPUBLICAN'AS.

LOS

ESTATS UNITS DE AMERICA.

3o3

majoria absoluta,

la

Cmara de representants designar per


'Is

votaci qui ha de ser President Yice-president d' entre


tres

que hagin oblingut


la

la

majoria relativa.

Pera aquestai

designaci,

Cmara vota per


de cada un

Estats, tenint sls


d' aquestos
,

un vot

tot

los representants

y debent estar

presents un ms dels de las duas terceras parts dels


teixos Estats.

me-

Lo poder

judicial

de

la

Uni est encarregat un Tribunal'

suprem y

altres

de

inferiors.

Uns y

altres estan formats

per

magistrats jutjes inamovibles mentres tinguin bona con^ ducta. Los membres del poder judicial sn nombrats pel

President dels Estats Units ab lo


Senat. Sls se
'Is

concurs y aprobaci del

pot separar acusantlos la Cmara de repre-

sentants y condemnanlos lo Senat, en lo


blerts en la Constituci y en las

modo

y forma esta-

Ueys orgnicas.
perfecta-

Los

tres

poders tenen

las atribucions respectivas


lo suslancial

ment desllindadas, y en
dependents r un del
llegisla, lo

sn completament inlo

altre.

En

la
Is

Uni americana,

Congrs,
al*

President goberna y
's

Tribunals aplican

la lley

casos particulars que

subjectan llur decisi.

Lo sistema es

purament representatiu sens cap barreja de prcticas parlamentarias. Lo President no


taris,
t

verdader Ministeri, sin secre-

ni

aquestos

ni ell

meteix poden ser senadors ni di-

putats.

pleats

Sn considerats funcionaris empleats, y 'Is emtenen las portas del Congrs tancadas. Lo poder

executiu se comunica ab lo llegislaliu per medi de missaljes.

Las prcticas parlamentarias sn impossibles no sls per


la

circunstanca que

acabem de

fer notar, sin

tamb perqu
fixat.:

tots los

crrechs y funcions son conferits per temps


sis los

Lo President dura quatre anys,


presentants en
la

senadors, y dos los re-

Cmara, y no

hi
Is

ha medi constitucional de
dos poders se posan en

excursar aquestos lrmens. Si

desacort, segueixen funcionant cada un en sa esfera propia>.

304

PART TERCERA. CAP.

III.

fins

tant

que venen novas eleccions. Llavoras,


diferencias, fent

si

'Is

elec-

tors volen, arreglan las

recaure los

nomsens

bramenls en
vista. Si

autoritats

que tinguin

los

meteixos punts de
lo

no volen, no poden, segueix


la

desacort,

que

la

mquina gubernamental deturi


si

seva marxa.
del poder

Mes,
tenen
las

en

lo

fonamental

las

distintas brancas
la

las atribucions

ben desUindadas,
fi

Constituci lliga

unas ab

las altras
la

y efecte de que, del lligament

m-

tuo ne resulti

garantia de las llibertats y drets de tots los


atribucions del
aliansas,

membres que forman la Uni. Algunas de las President, com per exemple, los tractats y
nombraments de
jutje

certs

funcionaris, etc, etc,

ha

d' exercirlas

de

acort y ab lo consentiment del Senat. Aquest, adems, es lo

de

tots los alts

empleats, comensant pel


d' ell los
t

meteix Presiacusa
la

dent dels Estats Units, quan davant


ra.

Cama-

Lo President, per
al serli

contra,

si

no
lo

lo

veto

pera deixar

sens efecte una lley votada per


jeccions

Congrs, pot posarhi oblo

presentada pera saaprobaci; en qual cas

Senat y la Cmara estan obligats tornar discutir la lley, que no adquireix forsa obligatria si no la conGrman las

duas terceras parts dels membres en un y


cossos.

altre

dels dos

Ni

'Is

meteixos tribunals federals, estan deslligats dels deDintre del mecanisme general de
los fidels
la

ms poders.
tenen
1'

Confederaci
la in-

honrs encrrech de ser

guardians de

tegritat y puresa constitucional:

encrrech que es una de

las

ms grans
bunals de

originalitats
la

de

la

organisaci americana. Los trila

Uni han de veure en

Constituci la regla su-

prema

del Estat,

y sempre que

hi hagi

una

lley en conflicte

ab algun precepte constitucional, aquest ha de ser aplicat ab


preferncia aquella. D' aqu 'n resulta, que tota extralimitaci dels poders Uegislatiu executiu es
fics en la prctica.

completament ine-

Los tribunals noladerogan, puig que no

^s

tal llur

missi, per deixaa de ferne aplicaci.

SOLUCtOMS REPUBLICANAS.

LOS ESTATS UNITS DE AMERICA.


als tribunals es
la

3ob

Aquesta missi confiada

no

sls

una de

las

ms grans
basta per

originalitats
s

de

organisaci americana, sin que


lo

sola

pera acreditar

profundo

sentit

politich

dels Uegisladors que

van establiria. No van posaran poder


altres,

davant per davant dels

exposantlos tots^ conflictes


'1

de

soroll

y de resultats funestos pera


's

pays, per van oble-

Dir lo resultat que

proposavan. La

lley decret inconslitu-

cionals no son derogats, per llurs disposicions quedan seni

Uetras mortas quan deuhen ser aplicadas

casos

particulars

concrets. Los poders llegislatiu executiu no quedan des-

autorisals; lo pblich s'apercibeix

poch de

lo

que passa, puig


lley

que una sentencia no

jamaytania ressonncia com una


la

decret,

y no obstant,

Constituci est garantida contra


lo

qualsevol extralimitaci en que puguin incorre


Jas autoritats executivas.

Congrs

Los bons

resultats d' aquest

sistema judicial
d' exaltaci

s'

han tocat

principalment en los perodos

produhida per

qualsevol causa. Los cossos llegislatius,


portar per los sentiments populars,
la lley lo carcter
s'

deixantse llavoras

apasionan, y no donan
las

ser que; deu distingiria;

autoritats

xecutivas se veuhen dominadas per interessos tranzitoris y solen exagerarse los perills, que pretenen evitar ab midas
extraordinarias.

berta per un vel

En tals perodos, la Constituci quedaria cucom los Cristos durant la setmana santa, si
que
est en millors condicions pera tal
's

no

hi

hagus una autoritat encarregada de impedirho. La au-

toritat judicial es la

objecte. La atmosfera en que

mou

est

damunt de

las

pa-

ssions populars y dels temors exagerats produhits per causas


tranzitorias; los magistrats y jutjes tenen lo crrech pera tota
la

vida ab
sls en

tal
1'

de que no

's

portin malament, y han de pensar


lo

no

avuy sin en
la

dem,

y, per
la

totas

aquestas y

cent altras rahons,

salvaguardia de

Constituci americana

onflada als tribunals es real y efics.

3o6

PART TERCERA CAP.

III,

Tal es en resum
la

la

organisaci dels poders del conjunt de


los Estats particulars

Uni americana. En
la llibertat.

no es menys fa-

vorable

Tolas las Constitucions d' aquestos contenen una declaraci dels drets

y garantas de que disfrutan llurs ciutadans 6


las majoras.
s"

residents, y

que han de ser respectats per

Al organisar lo poder pblich, totasellas


divisi en brancas,
ritats llegislativa,

acomodan

la

generalment adoptada, y estableixen auto-

tiva

executiva y judicial. Encarnan la llegislaen una Assamblea formada per dos cossos: Senat y C

mara de representants,
confereixen
la
la judicial es
1

imitaci

del

Congrs federal;

executiva un gobernador, elegit pel poble,

exercida per Tribunals de distint ordre, desal

de

municipal de pau fins

superior del Estat.

Generalment en cada Estat


de
lo

se fixa

un dia pera
dia, al

la

elecci
"s

tots los

crrechs generals.

En aquest

que

dona

nom de
"Is

Elecl'mrs day, se elegeixen los senadors y repre-

sentants, lo gobernador y

dems

oficials superiors del

gobern,

jutjes del Tribunal

superior, en los Estats en que llur

nombrament
de
la

est confiat al vot popular.


's

Las prcticas particularistas no

reduheixen

la

divisi6

Uni en Estats, sin que aquestos se subdivideixen en


vegada estan formats

Districtes Comptats, los quals a llur

per Municipis, dels quals los urbans

s'

rurals Toivnships. Totas aquestas subdivisions

anomenan Cilys y lo no tenen aullibertats y fran-

tonomia com r Estat, per gosan de moltas


quicias.

Los Municipis urbans, com

los

Comptats

districtes^

se rejeixen

ordinriament pel sistema representatiu, y una


llurs interessos.

assamblea ajuntament administra

En molts

dels Municipis rurals, los funcionaris elegits per lo vot popular

tenen atribucions limitadas, puig tots los assumptos imla

portants son resolts per

comunitat dels vebins, reunits e


vilas,

Meeting. Las grans ciutats y

consideradas

com corpo-

SOLUCIONS REPUBLICANAS.

LOS ESTATS UNITS DE AMERICA.


que se
'Is

.^07

racions, teneo olorgadas Cartas en las

reconeixea

drets y franquicias excepcionals, que converteixen en veritables poders las autoritats que estan al cap del municipi.

Tal es en resum

la

organisaci de

la

Confederaci america-

na. Veritable Estat compost, t las atribucions de la soberana

distribuhidas entre

"Is

membres que
li

forman y

"1

conjunt

que porta

la

representaci de tots los associats, exercint lo


confian en la Constituci, y con-

segon sls aquellas que se


servant los primers

totas las restants

de que no

s"

han des-

prs. Veritable organisaci particularista.no sols divideix las


autoritats, aixis generals

com

particulars, en mollas brancas,

sin que dona llibertat totas las varietats individuals cor-

porativas que s presentan. Tol va de lo particular lo general.

Cada qual veu


d" ell

sa ptria

en

lo

poble en que viu, puig

que

reb majors beneficis que de las altras agrupacions

ms
que

extensas, las quals porta no obstant bon afecte, puig


totas
li

donan protecci y ajuda quan de


la

llur

auxili

ne-

cessita.

En

organisaci particularista, los poders generals

son protectors del individuo y de las petitas agrupacions


contra las extralimitacions dels poders
estan en relaci inmediata y directa.

ms reduhits ab quins

Los poders federals 6

generals son
ciats

la

garantia suprema, y d' aqu que tots los asso-

los mirin

ab veneraci amorosa, y estiguin disposats

dispensarlos alguns defectes y errors, inseparables de tota


instituci representada per

homens.
la

Los objectes capitals de


llibertats en lo interior, y

Uni americana son: garantir las


tot lo

extendres pacficament

con-

tinent

de Amrica en

lo exterior.

L" objecte interior se

con-

seguex pel sistema de limitacions mutuas entre tots los poders,


aixis

federals

com

particulars

dels
la

Estats;

per

la

encertada distribuci de las atribucions de


la

soberana;

per

excentralsaci elevada la categoria de sistema, fins al


la

punt de que, aixis com

capital

de

la

Uni es una ciutat

3o8

PART TERCERA. CAP.

III.

secundaria com Washington, de molts Estats particulars ho


es una petita vila ciutat (1); per las facilitats que
's

donan

la

vida corporativa y
's

al

exercici de tots los drets: per la


la lley,

idea que
sidera

formada del carcter de

que no's con-

ms que com
's

supletria de las voluntats individuals

quan no

manifestan explcitasetc, etc. L' objecte eslerior

se logra per

medi deia
la

forsa expansiva,

qne es

lo resultat del

sistema basat en
ple

uni pel cam del particularisme. L'exemlos

de prosperitat que ofereixen


'Is

Estats

associats

als

que

voltan; la potencia de que


al

gosan sens necessitat de


1'

tancar en quartels

aument constant de la no menys assombrs poblaci en progressi assombrosa, y


jovent
actiu;
'1

desenrotllo de totas las manifestacions


material;
la

de

la

vida moral y

abundncia,

la

riquesa que

s'

espargeix fins las

ms apartadas comarcas, son


que
's

tentaci irresistible

pera los
ventat-

troban en situaci de poder participar de

tals

jas. Gracias al particularisme,

queda

ja quasi realisat lo pro-

grama
vida

del que fou lo quint President dels Estats-Unils,

James
dona

Monroe. La Amrica

es dels americans, y la llibertat

aquells continents, que amenassan ja

Europa ab pensi

^reli lo ceptre de la civilisaci y de la cultura,

no

's

deci-

deix trencar del cam del centralisme autoritari que

la

em-

peny cap

la decadncia.

(0 Segons los resultats del darrer cens federal, Washington es sls la dcima quarta poblaci dels Estats-Units pel nmero de sos habitants. Com exemple de la poca importncia de las capitals d' Estats, direm que la del de Nova-York es Albany; la del de Califrnia, ahont hi ha S. Francisco, es Sacramento; la del de Lusiana, ahont hi ha Nova Orleans, es Baton Rouge, etc.

CAPTOL

IV.

SOLUCIONS REPUBLICANAS.
sussa
,

REPUBLICAS HISPANO

AMEEICANAS.

Alguns datos estadistichs de

la Suissa. Punts culminants de la historia de sa Confederaci Sa organisaci ac ual es la del Estat compost. Poders generals suissos. Autoritats llegislativas, executivas y judicials. Objectes de la Confederaci suissa en los temps actuals. Or ganisaci interior dels Cantons. Repblicas hispano-americanas. Llurs Constitucions sn cpia de la nort-americana. Falta del element hisirich. Algunas noticias sobre Mxich y la Argentina. Missi histrica de las repblicas hispanoamericanas.

Si la

Uni

americana es una proba en gran


la

escala

de

sistema parlicularista,

Confederaci suissa es un experiinteressant. Situats los Cantons

ment de laboratori no menys


que
la

forman

al

cor deia Europa, y rodejats pels Estats


lograt conservar la
las

ms

poderosos, no sIs han

independncia

durant sigles y entre mitj de

pertorbacions de tota

mena
s'

que han

agitat al nostre

continent, sin que en los nostres

temps, donant

llur activitat

una direcci ben marcada,


lo

han

proposat y conseguit plantejar

rgimen de
tot, es lo

la

democrcia.

Lo

territori sus, petit.

en son conjunt y

corresponent

un Estat

Sa superfcie

total es

de 41.389 kilmetres

quadrats, dels quals encara se n' han

de descontar ms do
las

onze mil, que son improductius, per formar part de

con-

gestas de neu y altas soletats dels Alpes. La poblaci de fet

3 10

PART TERCERA.

CAP.

IV.

de

tots los
lo

Cantons plegats es

la

de 2.846,102 habitants, se-

gons

darrer empadronament federal, de 1880.


territori

Aquestos

y poblaci estan avuy distribubits en

vint y dos Cantons, dels quals tres se subdivideixen en mit-

jos Cantons, donant per resultat vint y cinch Estats diferents.

La poblaci no

es uniforme ni

per rassa, ni per

relligi, ni

per costums, ni per temperament. Dels habitants, 2.030,782


parlan r alemany

com

llengua nativa; 608,017,


lo ladin

lo

francs;

161,923,

lo itali;

38,705,

romanxe, y 6,675, altras y 10.838

llenguas. Baix lo punt de vista relligis, 1.668,109 sn protestants;

1.160,782, callichs; 7.313,


'

israelilas,

professan altras relligions no

tenen cap.

La Confederaci
tit,

suissa va tenir

un comensaraenl molt pe-

per desde

'1

primer dia

fins

avuy ha anat aumentant


set

sempre. En son desenrotllo poden distingirse


minants que anem resumir.
l.e""

punts cul-

La Confederaci

dels tres Cantons.


la fetxa

Lo primer docufa ja

ment

federal

que

's

coneix porta

de 1291, per

alusi antiguas aliansas.

2."

La Confederaci dels vuit Cantons. Als

tres primitius,

pastorals y quasi sens vilas grans, van anarshi juntant durant lo sigle catorze lo quart Cant rural, (Lucerna), y las vilas

imperials de Berna y Zurich, Glarus y Zug.


dels vuit Cantons enclou la edat heroica de
S.^^ cia
ta

La Confederaci
la

Suissa.

La Confederaci

dels tretze Cantons.

conseqn-

de difereucias entre

'is

confederats, arregladas en la Dielo llegendari

de Stauz, en 1481, per


la

venerable Nicolau de

Flue, van entrar en

associaci las ciutats de Friburg


glas,

y de
llur

Soleure, y, romput lo

no van

tardar en seguir
lo

exemple

las

de Bassilea y de Schaffhouse, y
la

pays de Appenest

zell.Lo perodo de

Confederaci dels tretze Cantons

caracterisat per las guerras de relligi

las revoltes

socials

de

la

gent del camp.

SOLUCIONS REPUBLICANAS.

SUSSA, REP.

HISPANO- AMERICANAS 3ll

4.^

V
la

Estat Unitari helvlich, que ve ser

la

Gla

que
en
ni
la

separa

poca anligua de
las

la

moderna, y fou establert en

1798 per

armas

de

la

repblica francesa. Aquesta,

son desvari de imposici y d' unitarisme, no va perdonar las democracias dels Cantons suissos, consagradas per
historia

y va voler unificarlas baix lo rgimen de una Constituci, estargida de las que havia imde tants de
sigles,

posat a Fransa.

Mes, com V unitarisme no convenia Suissa,


riodo de cinch anys que logr soslenirse ab
la

lo curt

pe-

ajuda extrau-

gera, fou un seguit de perturbacions y revoltas. Tan arrelat

estava lo particularisme en

la

conciencia dels Cantons, que lo

meteix Bonaparte, primer Cnsul llavoras, va compendre

que

la situaci

era

insostenible.
visibles

Va

cridar Paris una

Con-

sulta dels

homens ms
d' ells,

de molts

de Suissa, y pesar del parer que estavan influhits per las ideas revolu-

cionarias francesas, en contra de las que

dominavan en

llur

pays, va restablir
5.t
Zy'

lo

federalisme.

Acta de mediaci. Aquesta, donada per Bonaparte


la

desprs de
sin

Consulta, no sols va restablir lo federalisme,


lo

que va aumentar

nmero

dels Cantons fins al de

dinou. Los novament entrats foren: Sant Gall, los Grisons,

Argovia, Turgovia, Tessino, y Vaud. Alguns d' aquestos for-

mavan
ris,

ja part

de

la

Suissa

com payssos

subjectes Territo-

y elevats la categoria d' Estats autnoms en r Acta de mediaci, que va durar fins a la cayguda
lliberats

quedant

del mediador.
6.^

La Confederaci

dels vint y dos Cantons,

que se es-

tabl al venir en

18to

la

restauraci tot Europa. Als


lo Valais, lo

Can-

tons de TActa de mediaci van afegirshi

principat

de Neuchatel y Ginevra.
7.^

Estat compost federatiu, creat perla Constituci

federal de

1848, revisada en 1874, y havent sufert ms

3 12

PART TERCERA.

CAP.

III.

tart

algunas petifas modificacions.

va ferse cap innovaci

territorial, si

En aquesta nova forma no no 's conta com tal la


que dependia de

transformaci del principat de Neuchatel,


la
tal

corona de Prusia,

en

repblica lliure, reconeguda

com

en 1837 per lo que era son prncep.

Avuy, donchs,

la

Confederaci suissa es un Estat compost,


la

organisat en lo substancial de una manera anloga

Uni

americana. Las atribucions de

la

soberania estan distribuhillur conjunt, exercint

das entre los Estats particulars y

aquest

per delegaci

las

que

te

confiadas, y disfrutant aquells per

dret originari totas las de

que no

s'

han desprs. La
la

distrisi

buci est

feta

baix

la

mateixa base que

americana,

be

que

las autoritats generals suissas

gosa pot ser de mes atriacci pera exercirlas direc-

bucions, per de
tament.

menys medis de

En
ritats,

lo

poder federal se distingeixen

tres classes
las

de autolas altras

que no esin lant desllindadas


los Estats

unas de

com en ms de

Units.

La Assamblea federal
es

suissa,

ade-

ser la autoritat llegislativa,

superior baix certs

punts de vista de las executiva y judicial. La Assamblea federal est formada per dos cossos C-

maras, com

la

'americana. Lo que representa


la

Is

interessos

generals de tota
nal; la

Confederaci,
la

s'

anomena Consell nacio-

que representa

autonomia dels Cantons confederats,

porta

"1

nom de

Consell dels Estats.

Lo primer
d'

se

compon

de diputats elegits pel poble, rab

un per cada vint mil

habitants fracci que passi de deu mil, y llur crrech dura


tres anys.
tats dels

Lo segon

est format per quaranta

quatre dipu-

Cantons, dos per cada un, xich gran, elegits en


sa Constituci particular determina,
fixa.

lo

modo y forma que

durant llurs fuHcions lo temps que cada Cant

Los dos
t forsa

Consells son iguals en atribucions, y una lley no


obligatria
si

n es aprobada per los dos.

SOLUCIONS REPUBLICANAS.

SUSSA,

REP. HISPANO AMERICANAS.

3l3

La

autoritat executiva

Consell federal, format

y administrativa es exercida per lo per set membres, elegits cada tres


la

anys per los dos cossos de


r objecte. Cada

Assamblea federal reunits pera

membre

senyalat un departament pera la

preparaci dels assumptos, que sn resolts en consell.


President y
1

Lo

Vice-president del Consell sn


"1

nombrats cada
Confedera-

any per

la

Assamblea de entre

smembres

del meteix y sn
la

respectivament President y Vice-president de


ci.

Lo crrech, emper, no

Is lliura

de tenir encarregat un

departament,

com

los

dems

consellers.

La
1'

autoritat judical est confiada al Tribunal federal,

comper

post de nou

membres y

altres tants

suplents, elegits

Assamblea reunida, y quins crrechs duran sis anys. Cada dos, r Assamblea designa d' entre 'Is membres lo President
y Vice-president del Tribunal.

La resenya que acabem de


ders generals suissos, diu ben

fer

de

la

organisaci dels po-

clar quins

son los objectes

que

"s

proposa

la

Confederaci en los nostres

temps. Son

ideal es lo perfeccionament de las prcticas democrticas,

y
de

per lo tant no es d' extranyar, que

la

meteixa Assamblea,
certs punts

que ms que
vista

autoritat llegislativa
estigui

es baix

una Convenci,

subjecta en V exercici de sas

funcions propias

la fiscalisaci

lley decret federal

y vigilncia del poble. Tota que no sn de carcter urgent declarat,


fins

no entran en vigor

noranta dias desprs de publicats.

Si durant aquest terme vuit

Cantons trenta mil ciutadans


llurs irmas

electors de tota la Suissa


lley sigui objecte del

demanan baix
1"

que

la

Referndum, se

ha de subjectar
la

vo-

taci popular pera la acceptaci

no acceptaci. Si

majoria

dels votants se pronuncia en contra, la lley

queda retirada.
's

Sls entra en vigor, quan durant los noranta dias no

deli

mana

lo

Referndum, quan

lo resultat

de

la

votaci

ha

sigut favorable.
21

14

PART TERCERA.

CAP.

IV.

La organisaci
riada,
si

interior dels

Cantons es eminentment vaclassificats

be que en general poden ser

en tres
los

classes grupos. Hi ha Cantons

de democrcia pura, en
en
lo

quals lo

poder

llegislatiu

resideix
la

poble reunit en
dia marcat en
la

Landsgemeinde (Reuni de
Constituci,
tots los

terra).

Lo

ciutadans actius se reuneixen, ordinaal

rirment

al

aire
all

lliure,

mitj del

camp

al

repeu de una

montanya, y
al Cant.

deliberan y votan las lleys que han de regir


las

Hi ha Cantons degobern representatiu, basat en

reglas propias d' aquest sistema en los

temps

actuals, y n' hi
las lleys

ha de gobern intermedi, consistent en que, fentse


tament en
llur

per

un cos de representants, la totalitat del poble interv direcaprobaci.

En

la

segona part
lo

d'

aquest

llibre
la

vam

indicar en que
'1

consistia

Veto, lo

Referndum,

Iniciativa, y
cutius:

dret de revocar los Consells llegislatius exe-

que
'ns

tals

sn los medis que


al

s'

emplean en

los

Cantons

de que
en
la

ocupem pera donar


la lley.

poble intervenci directa

confecci de

Intil es dir

que en Suissa,

lo

meteix que en
la

la

Uni amela

ricana, la excentralisaci no

's

detura en

que forma
que

base del sistema. Dins de cada Cant se manifestan cent varietats,

que son atesas y respectadas, lograntse


'1

aixis

la

vida y

moviment

se reparteixin per tol lo pays.


la

Suissa,

donchs,

organisaci particularista dona los


tot
la

meteixos bons resultats. que per


basa. Los Cantons que forman

arreu ahon

1'

Estat

s'

hi

Confederaci han volgut


la

per medi de
crcia, y

la

uni perfeccionar las prcticas de


fins al

demoinstitu-

ho han alcansat

punt que diuhen las


icosa

cions que acabem de indicar.


cant
la

admirable!

Tot cer-

perfecci de la democrcia, signi del gobern de las


los

majorias,

suissos han

trobat la llibertat, que 4s resulta

del conjunt de garautas y limitacions mutuas entre totas las


manifestacions del poder: garantas y limitacions, que en llur

SOLUCIONS REPUBLICANAS.

SUISA,
1'

REP. HISPANO AMERICANAS.

3l5

xercici han produliil


lectius y
'Is

armona entre

los

interessos col-

individuals.
repetir lo

No volem
que hem

que acabem

d' escriure

en

lo libre

aludil en
la

un dels passats captols. Al nostre estudi


Confederaci suissa y
la

comparatiu entre

Uni americana

remetem
tria,

als

que

desiljin datos
fer

que no podem

ms complets sobre una mams que tocar per damunt en

aquesta part del nostre travall.

" Pera completar


bre
la

lo captol,

hem de

dir quatre paraulas so-

organisaci de algunas de las repblicas hispano-

americanas.

Entre

ellas, la

Argentina, Mxich, Venezuela,

Colmbia y pocas ms, portan lo nom de federals, tenen alguna instituci que tira cap al sistema particularisla.

Lo federalisme de
s sin un

las

repblicas hispano-americanas no
organisaci nort-americana,

relexo de

la

mal

aplicada en general, y desnaturalisada en moltas de las Constitucions de aquellas repblicas.

No han

troval pas encara lo

centre. Fins ara han estat Uuytant constantment pera donarse

una organisaci
revollas.

definitiva,
la

pot condensarse en

y la historia de moltas d' ellas enumeraci dels pronunciaments y

Aix no vol

dir

que no hagin avansat cam. Mxich, per


prosperant de una

exemple, y

la

Argentina estan avuy

ma-

nera notable.

Han

lograt establir certa regularitat en la dela

signaci dels funcionaris superiors,


las

que era causa de totas

que estavan subjectas, y la organisaci particularisla, copiada y tot, y mal aplicada, los impulsa cap
perturbacions
al

avens.

A
molta

las

repblicas hispano-americanas los ha


1"

fet

fins

ara

falta

element histrich pera basarhi


la

lo

federalisme.
la

Al conquistarse

independncia, sortiren de
lo

dominaci
las

espanyola, absorvent y cenlralisadora


louias

meleix en

Co-

que en

la

Metrpoli. La divisi en Estats, per lo tant.

3l6

PART TERCERA.

CAP.

IV.

ba degut ferse en

ellas

de una manera

arbitraria, diferen-

cia dels Estats Units,

que degueren pendre per base del feorganisaci nort-americana lo for-

deralisme las Colonias ab vida prpia que per llur uni van
establirlo.

Lo moll de
tretze

la

man

los

Estats

primitius,
llur
al

veritables
s'

personalitats

juridicas histricas,
Estats,
los

quals,

si

y be

antorn

han anat creant nou*

nixer no tenian personalitat,


s'

ha anat adquirintla mida que


cials als

han creat interessos espeConfederaci,

meteixos. L' esperit regional de las Colonias bri-

tnicas
fet

que van unirse pera formar


falta las

la

ha

molta

repblicas de que 'ns estem ocupant.

regeixen, puig

No farem un resumen detallat de las Constitucions que las I' hem fet ja de la que "Is ha servit de model,
dir quatre

que han copiat espatUantlo. Nos reduhirem


raulas sobre

pa-

Mxich y la Argentina, que sn no sls las ms importants sin tamb las que en aquestos darrers temps, y entre las repblicas de origen Espanyol, ms fixesa han
lograt dins de la organisaci

ms menys perfectament
las nacions

fe-

derativa de quedisfrutan.

Mxich,

la

ms poblada de

americanas
d'

d' ori-

gen espanyol, puig passa de deu milions

habitants, es

una Confederaci de vint y set Estats, un Districte federal y un Territori. La Constituci actual fou feta 1' any 1837, y si

be

als

pochs mesos de nascuda ja va ser arraconada per

las

dictaduras de Comonfort y de Juarez,

essent luego tirada

obertameut terra per V imperi de Maximili. imposat per


las

armas francesas,

al

ser executat

r imperi en 1867,

lo

1' emperador y destruhit vencedor Juarez va restablir la dita

Constituci que ha seguit estant en vigor fins ara, exepcia


feta d'

alguns curts perodos de guerra

civil.

Desde son res-

tabliment, la Constituci ha sufert algunas modificacions per

medi de quatre actes de reforma, dels quals


tant es lo

lo

mes impordel

de Setembre de 1873, que va separar

la Iglesia

Estat.

SOLUCIONS RKPUBLICANAS. sussa, REP HISPANO AMERICANAS.

3lJ

Lo

principal defecte de
las

la

Constituci mexicana es que


s'

no
als

desUinda clarament

atribucions que
fet

encarregan

poders generals, que de

invadeixen tols los terrenos que


d'

be

'Is

semblan. Los poders federals se componen


Ilegislaliu

un

Congrs

copiat del dels Estats Units, ab Senat y


d'

Cmara de representants;

un President, encarnaci del

poder executiu, nombrat per elecci de segon grau, y de Tribunals Suprem, de districte y de circuit, dels quals lo pri-

mer

se

forma de magistrats designats per elecci indirecta

de segon grau y quinas funcions duran sis anys. La Confederaci Argentina, altra de las agrupacions de
origen espanol que mes prosperan, y quina poblaci de ms de tres milions d' habitants va creixent de dia en dia, gracias

no

sols als recursos del pays, sin

tamb

la

incessant

inmigraci que de totas las nacions de Europa se dirigeix


sas plafjas, est

formada per catorze Estats, cuatre Territoris

'1

Districte federal en

que

la capital
la

ha sigut darrerament
meteixa que va ferse

convertida. La Constituci actual es

nl853, reformada radicalment en 1860, y habent desde aquesta fetxasufert algunas modificacions menys importants.
La organisaci dels poders federals
tats Units,

es la meteixa

que

als

Es-

ab lleugeras variants. Un Congrs, format per un

Senat y una Cmara; un President, designat per elecci indirecta, y un Tribunal Suprem, quals magistrats son nombrats
pel President ab lo consentiment del Senat y exerceixen
llurs

crrechs mentres observin bona conducta, sn las au-

toritats generals

que estableix
las

la

Constituci. Aquesta, al fer

la

distribuci de

atribucions de la soberana, se separa

de son model Nort-americ, y converteix la Confederaci en un Estat quasi unitari, si be que decentralisat. En efecte, en
son
article

67, entre moltas


al

altras imporlantssimas atribuhi

cions que confereix

Congrs general,

ha

la

de fer un

cdich

civil,

un de comers, un de penal y un de minas, y

3l8

PART TERCERA. CAP.

IV.

encara que

lo

meleix article segueixi dibeot, que tals


alterar las jurisdiccions locals,

c-

dichs no podran

correfpo-

Dent llur aplicaci als tribunals .federals provincials, se-

gons que

las

personas

las

cosas caiguin baix


la

la

una

1'

al-

tra jurisdicci,

no es menys cert que

organisaci federativa

queda desnaturalisada.
Mes, sigui com sigui, la generalitat de las repbiicas bispano-americanas ha entrat ms menys perfectament en la
via del particularisme, y 'n tocan ja certs resultats favorables^

que aniran essent millors de dia en

dia.

Avuy per avuy,

Mexich

t ja construhits 4,500

kilmetres de cam de ferro

y 27,000 de fils lelegrfichs, y la Argentina disposa ja est punt de disposar, de 4,000 kilmetres dels primers y
d'

una xarxa de ms de 15,000 dels segons: datos que pre1'

sentem sls com indici de


s'

activitat

que en

tots

los

rams

ba despertat en aquells payssos.


Las repbiicas bispano-americanas ban comensal assenen bona part dels afanys que
llur

tarse,

lliures
la

ja

"Is

ba

produhit

lluyta

que desde

independncia han hagut

de sostenir pera dotar de institucions novas aquells Estat*


sens historia, y pera esborrar los tristos efectes da la dominaci castellana, estan en lo bon cam que Is portar
fer

alguna cosa de profit pera

la civilisaci
's

general.

No

cal

fer cas dels judicis

apassionats que
la

fan d' aquells payssos

per los que encara anyoran

explotaci de que en altres

temps
que

los feyan vctimas.

Per

llur fortuna, las repbiicas

de
de-

'ns

ocupem,
la

estan situadas en uns continents en los que

predomina

influencia particularista. Deixemlas


si

que

's

han comensal per imitacions y copias de la senrotllin, y encara que espatantla y desnanorl-americana, Constituci
luralisantla,
llur
si la

no tardaran

tal

vegada imprimirhi

lo sagell

de

personalitat.

^Qui sap, com dibem en un

altre captol,

missi histrica d' aquells pobles jvens y bulliciosos

SOLUCIONS REPUBLICANAS.^SUISSA, REP. HISPANO AMERICAN AS.

3l9

se condensa
i'

en arrivar

la sotessis
1'

que ha de armonisar
igualatari

individualisme anglo-saxo ab

autorilarisme

llali?

Als esforsos fels per las repblicas hispan-americanas

la civilisaci

deu

ja

que en
porta

lo

nou mn no
la

s'

hi

puguin arre1"

lar institucions caducas.

Desprs de
la

negaci vindr
la

afir-

maci. Tancada

la

monarquia,

repblica no pola

dr viure sin respirant los purs aires de


particularisme.

llibertat

y del

GAPITOL V.

SOLUCIONS ESPANYOLAS

Las solu:ions espanyolas podran ser monrquicas republicanas. Solucions monrquicas en general. Existncia de na dinastia nacional y de cap de regional. Impossibilitat prctica del sistema alemany. So-

lusions possibles. Llas personal per la corona, Confederaci y Estat compost. Anieceacnts histrichs de las nostras Corts. Dieta general formada per las delegacions de aquestas. Poder executiu regional. Diferents formas que pot pendre. Punts de organisaci comuns las solucions monrquicas y republicanas. Las grans regions son las pedras angulars del edifici. Sistema dualista. Rgimen concordatari. Solucions republicanas. Utilitat de comensar per una Confederaci pera arrivar ms tart al Estat compost. Dieta general. Vigor del esperit regional. Enfortiment del afecte de ptria.

Hem
car

arri\ at ja als captols fioals.

lo seguir
tot lo

ah

lo llol

En lo present y en lo que de Solucions catalanas haurem de aplila

que deixem explicat y alegal


la

organisaci que

desiljem pera

nostra terra.

La tasca no ser difcil y podrem feria eo pocas pginas. Los dos captols ms interesants pera 'Is nostres compatricis seran segurament dels ms curts del llibre. Es natural que
aixis resultin, puig la aplicaci dels sistemas

que havem exala vista

minat, de segur que


tor

s'

ha anat presentant
la

del lec-

mida que anava seguint

exposici dels meteixos.


entrar en la via del particu-

Si algun dia arriba

Espanya

larisme, pera organisarse de conformitat ab los principis que

habem

exposat, deur atendre avans que tot las institucions

fonamentals que en aquell

moment condensin

sa vida pbli-

PART TERCERA.

CAP

V,

ca. Si segueix la oionarqua, la soluci

haur de ser acomometeixa manera que


1

dada

aquesta

forma de gobern, de
la

la
si

deuria enmolilarse

republicana,
la

particularisme vin-

gus ab

la

repblica dintre de

repblica.

En

lo

primer
si

cas, lo rey estaria al

davant dels poders generals, tant

fosi

ssin aquestos los propis

de una Confederaci Lliga com


1"

fossin los
ralesa.

que requereix
lo

Estat

compost per

sa prpia natu-

En

segon, lo poder general executiu fora exercit

per un president, Consell comissi de gobern.

Comensem per

l'

examen de

las

solucions monrquicas que

foran aplicables al conjunt de

la

naci espanyola, y lo primer

que farem, ser deserabrassar


Espanya.

lo nostre

cam descartant al-

gunas solucions inaplicables las circunstancias actuals

d&
per

La monarquia en aquesta
habitants.

n^ci

est sls representada

una dinastia que regna sobre

tot lo territori

y sobre tots sos


altras

Cap regi
la

particilar

de
t

las

que en

pocas

van disfrutar de
ja sigles

independncia,
las

avuy
no

dinastia prpia.

Fa

han desaparegut

que regnaren en Arag, en Nas"

varra, etc, etc.

Y com

las dinastias

improvisan, ni

'Is

temps actuals estan pera


que
1

fer

monarcas per elecci, es evident


pendre
ni ser

particularisme en Espanya no podr jamay

r aspecte semi-feudal del imperi alemany,


ca jefe propi en cada un d'
tal

una Confe-

deraci de distints regnes, principats senyorios ab monarells.

Totas las solucions que en

aspecte

"s

basan

sn completament inaplicables las


la

condicions histricas actuals de

naci espanyola.
d" escullir entre
Is

Lo particularisme, donchs, hauria

de-

ms aspectes que pot presentar


la

la

organisaci federativa

mo-

nrquica. Podria constituhirse una Uni que tingus per Uns

corona, be establirse una veritable Confederaci, quins

Estats particulars fossin interiorment gobernats per molts,

quin poder general estigus representat en sa branca execu-

SOLUCIONS ESPANYOLAS

32

tiva

per

lo

monarca. Aquesta Confederaci podria ser ms


si 's

menys

estreta, arrivant,
al

volgus tenir las condicions


Si
"1

quecaracterisan

Estat

compost federatiu.

poder ge-

neral Uegislatiu, Dila Cmara, nich mltiple,

yU monar-

ca

com
als

jefe del

poder executiu, no poguessin dirigirse ms

que

poders particulars dels Estats, sens manar directallurs habitants, la organisaci fora

ment

una Confederaci

d' Estats: si llurs disposicions

poguessin obligar directament

als habitants

de

tots los Estats, tenint lo

poder general rgans

y medis propis pera fer efectius sos acorts, lo sistema constituhiria un veritable Estat compost federatiu.
Las condicions histricas del nostre pays indican
la

Uni

que tingus per Has


totas las

la

corona,

com

la

soluci preferible entre


las nostras
las

monrquicas. Los antecedents de

Corts

sn que aqueslas siguin particulars pera cada una de


regions antichs Estats. Pera formar
ral,
lo

grans

cos Uegislatiu gene-

podrian

las

Corts especials nombrar delegacions que foral costat

messin una Dieta

del
s"

monarca, deliberant reunidas


haguessin declarat d" inters
la

sobre tots los assumptes que

com. La
que

Dieta, per

exemple, revisaria

poltica exterior

monarca, y deliberaria sobre 'Is tractats, aliansas y relacions en general ab las potencias extrangeras; fixaria las bases constitutives de laforsa pblica general; votaria
inicis lo

losgastos nacionals, repartint

lo

contingent entre

"Is

diversos
a tota la

Estats; iniciaria las obras pblicas d' inters

com

naci; regularia lo

comers

interior y exterior y tots los ele-

ments que r auxilian, y


ta

dirigiria los serveys generals,

com

correus, telgrafos, telfonos interregionals ctc, etc. La Die-

junt ab lo monarca faran los suprems guardadors del ordre


la

mediant

ferma garantia de

las llibertats

individuals y cor-

poratives, en tant que tribunals generals se cuidarian d'apli-

car laslleys
tessin

comunas y de resoldre
d'

las diferencies

que afec-

ms

un Estat y

las

qestions en que un d'aquestos

fos part interessada.

324

PART TERCERA.- CAP.

V.

Cada Estat particular

tindria las sevas Coris

que exerciriau
no

lo poder llegislatiu en totas


s'

aquellas

materias de que

haguessin desprs en pro del Conjunt, y aqueixas Corts


lo

podrian basarse en
cuidarian de
ltica interior

sistema purament representatiu. EUas


dret privat, y dirigirian la

tot lo referent

po-

del Estat y

la

administraci de sos interessos

dintre de las lleys fonamentals del meteix, puig que es intil

afegir,

que cada un

d'

aquestos hauria de tenir

la

seva

Constituci prpia, feta de nou, recopilada de las lleys y costums antiguas, acomodadas las necessitats interessos
d' avuy.

Lo poder executiu pera cada Estat podria de duas maneras. La autoritat Consell que
per
la

estar

organisat

estes al davant

de cada un, podrian ser nombrats be pel meteix Estat be


Corona.

En

lo

primer cas,

lo

nombrament podrian
la

ferlo las

Corts, podria

encarregarse

elecci popular,

directa indirecta, de primer de segon ters grau.

Los antecedents histrichs


cutiva dels Estats particular

d'

Espanya recomanan poch

la

primera manera de organisaci. La autoritat regional exerecordaria


'Is

Yireys, per molt

que se

li

dongus un

altre ttol,
tal

'Is

Yireys no han deixat


la

massa bons recorts,

vegada per culpa ms de


llur

poca en
poders

que van

existir,

que de

propias culpas.

Si

'Is

executius dels Estats haguessin de ser nombrats perla

Co-

rona y ser llochtinents d' aquesta, creyem que lo ms eneertat fora no encarregarlos una persona, sin un Con-

Los Consells son simptichs Espanya, encara que moltas vegadas no hagin dat bons resultats, sin al contrari.
sell.

Ai.xs

meteix creyem que un Consell fora

la

millor forma dels


lo cas

poders executius particulars dels Estats en


Corts
'1

de que

las

poble d' aquestos deguessin nombrarlos.

Molts punts essencials de organisaci haurian de ser resolts

de

la meleiXtt

manera

si la

soluci fs monrquica que

SOLUCIONS ESPANYOLAS.

si

fos republicaa.

La divisi de Espanya en Estals grans


la

regions deuria ser igual en

repblica que en

la

monarque viulots

quia. Los antecedents histricbs, las condicions en

ben, los sentiments, los interessos morals y materials y


los

dems datos que serveixen pera determinar


las

las

persona-

litats politicas,

nos diuben eloqentment que aquestas son


grans regions que havian gosat de vida inde-

en Espanya

pendent en

altras pocas.

La divisi actual en provincias e&


aquellas
personalitats,

purament una
yan nosa.

arbitrarietat del unitarisme, perpetrada preci-

cisament pera destrubir

que

li

fe-

Las grans regions, doncbs, deurian ser


lars del edifici del particularisme.
tota la

las

pedras angu-

En

ellas

podria carregarse
s"

obra que

"s

construhs.

Llur personalitat

aguanta
arreu ba

ferma y robusta entre milj de


fet

las

runas que per

tot
la

r unitarisme.

Las grans regions que formaren

antigua

Confederaci aragonesa se conservan en tan bon


ni tant sls fora necessari procedir fitarlas
la

estat,

que

de nou.

Las de

corona castellana, veritat es que no estan tan desllindadas

ni

van

gosan de tanta salut y robustes; per, aixis y tot, conserlos aparells y conductes necessaris pera que per ells
la

pugui tornar circularhi

sancb,

al

recobrar

la

vida que

avuy

los

manca.
lo

Mes, en
las

cas de que lo temperament dels habitants de


las

regions castellanas las ports no accedir


si

solucions
la

particularistas;

no volguessin rompre
tots los

la

uniformitat

que estan

ja

acostumadas en

terrenos, y creguessin

que un

sol

poder,

un

sol

cdicb,

una sola administraci,


no per aix fora
ni

y una sola poltica ban de


impossible

fer llur felicitat,

lo particularisme,

dins de

la

monarquia
la

dins

de

la

repblica.

Llavoras, en Uoch de basar

organisaci
la

eii la

Confederaci de Estats en V Estat compost,


lo

basaDels

riam en

dualisme,

com

1'

imperi austro-bngar.

326

PART TERCERA.

CAP.

V.

dos membres,
la se

lo

format per

la

part castellana de la Pennsu-

mantindria unificat y tan concentrat

com

volgus, en

tant
la

que

'1

formal per

la

part aragonesa

se

organisaria baix

base parlicuiarista, y reconeixeria las personalitats de las


'1

grans regions ben marcadas que


Tot
lo

componen.
lo
I'

que acabem
ia

d'

exposar es aplicable
la

meteix
altra

la

monarquia que

repblica, y
lo

una y

forma

de gobern ho
bons
resultats

fora

tamb

rgimen concordatari, que tan


Confederaci suissa. Lo rgimen
la

ha donat

la

concordatari respon perfectament


rista.

organisaci partcula-

Quan

distints Estats regions

estan units per llassos

generals suaus y poch estrets, alguns senten la necessitat la convenincia d" estrnyer y enfortir aquells llassos, en
tant

que

'Is

restants

no

las senten.

En

tals

casos se resol

la

qesti per medi

de Concordats.

Los Estats regions que


expontnea

bo

desiljan, los estableixen entre ells per acte d'


'Is

voluntat, y

dems quedan
s'

tan lliures

com

erau. Los Con-

c'ordals particulars

poden ser posats baix

la

garantia dels

poders federals, que

encarregan de fer cumplir lotas llurs

clusulas pels concordataris durant lo temps pel


obligat.

que

s'

han

Lo rgimen concordatari pot


administrativas,

aplicarse materias

juridicas,

comercials,

etc,

etc.

Per son

medi

los Estats

ms

afins

deserapenyan en com alguns serells.

veys, en benefici de tots

Si

's

realiss la

Confederaci
la anti-

espanyola, monrquica republicana, los Estats de

gua agregaci aragonesa-catalana podrian treure gran


del rgimen concordatari.

profit

Passem
al conjunt

ja

examinar

las solucions

republicanes aplicables

de

la

naci espanyola.

Al exposar los

fonaments cienlfich? del particularisme,


millor los representa es lo

hem

vist

que

la

organisaci que
federatiu.
Si

Estat compost

aquest fs possible, aquest

voldriam.

SOLUCIONS E PANYOLAS,

:t27

Mes, donada

la situaci

de decahiment y degeneraci en

que 's troban las regions lotas de la Pennsula, si s' entrs de sople en tal organisaci, lal vegada los resultats foran
contraproduhents. L' Estat compost federatiu requereix

que

'1

poder

llegislatiu

general sigui exercit per una gran

Assamblea, formada per duas Cmaras, y es de tmer que 'Is poltichs la madrilenya logressin falsificaria desde sa naixensa.

En

ella hi trovarian

sens dupte lo medi de seguir do-

minant y de desacreditar

lo

nou rgimen. Es propi, adems,


porta

de un Estat compost un poder executiu, president Consell,


fort y

armat de grans atribucions, que fora una

altra

falsa per la qual aquells lograrian tal


la

vegada introduhirse en

nova organisaci.
Per
tols

aquestos motius y molts altres de semblants,

si

Espanya hagus de constituhirse una Confederaci republicana,


lo millor fora

que de prompte

lo

poder general queds

reduhit una Dita de


la

delegacions dels Estats particulars,


execulivas y establs las juI"

qual designs las autoritats

dicials.

Baix sa direcci fariam

apreuentalje, y un cop estal

tssim en disposici de ser fadrins, que

vegada no tarda-

riam massa, podriam fcilment millorar


vertintla en la

la organisaci,

conLas

prpia del Estat compost federatiu.


las

reglas que aquest esta subjecte


altres captols, y
ria

hem

ja

exposadas en
lals reglas

no hem de reproduhirlas.
la

deu-

acomodarse

organisaci

espanyola,

en quant fossin

compatibles ab
la

las

condicions, necessitats y

modo de

ser de

naci en lo

moment en que hagus de


haur pogut veue, que

aplicarlas.

Per

lo dit

s'

las solucions

particu-

laristas aplicables

Espanya en general, sn eminentment


la

variadas, aixis baix

forma republicana com baix

la

forma

monrquica. Totas

ellas,

emper, coincideixen en un punt

culminant: totas arrencan del principi de reconixer las per^


sonalitats de las distintas regions en

que

la historia,

la

geo-

328

PART TERCERA.

CAP. V.
han dividit
la

grafia

'1

carcter dels habitants


i'

Peninsala.

L' esperit regional es

nich element de regeneraci que


estigui esmortuhit,

nos queda. Res hi


taria

fa

que
forta

puig que bas


lo

una conmoci

pera

deixondarlo. Mirem

que

passa en la vida real. Fins aquells que

ms degenerats
crit

estan,

tenen latent

1'

amor

la regi, y

son

responen quasi

faria

sempre. Lo ms embrutit dels catalans estima Catalunya y algun sacriGci pera vurela dignificada per la llibertat.

Iguals sentiments experimentan los GUs de la major part


las regions espanyolas.

de

L' afecte de ptria,


tan

ms

intens,

com havem dit en altres prrafos, es com ms reduhit sigui crcol que s" ex[

tengui. L'

amor

la ptria gran es tan dbil,

que

hi

ha molts

altres sentiments

que

'\

sobrepujan. Lo republic catal, per


lligat

exemple, se sent molt ms

ab

lo

republic francs

rs que ab lo monrquich de Andaluca y vice-versa. Lo llegitimista francs, rebria

mans besadas
si

1'

auxili del

enemich

ms implacable de Fransa,
tria directa

aquest enemich, alemany, rs


la

ingls ans tirar per terra la repblica. Sols quan


es petita.
I'

p-

afecte
'1

que inspira pot sobreposarse


es-

als

sentiments contraris que

debilitan.
1'

Totas las solucions que havem exposat fortiicarian


perit regional; totas reduhirian
la

ptria inmediala, y vigo-

risarian lo patriotisme. Qualsevol d" ellas,

donchs, seria lo

primer pas cap

la

regeneraci. Establert lo particularisme,

encara que fos per medi de una organisaci imperfecta, prou^

nos cuidariam desprs de perfeccionarlo, cada h de conformitat ab sas aficions especials.

La

forsa expansiva del siste la situaci del pays fossin,

ma
las

faria

que

las

ms convenients
definitiva.

que triunfessin en

CAPTOL

VI.

SOLUCIONS CATALANAS.

La organisaci particular de Catalunya no pot ser monrqnica. Catalunya formaria un sol tot, per no compacte unificat. Delegacfd'atribueions las comarcas y municipis. Error dels que volen poca divisi administrativa Exemples de la divisi interior dels Estats dins del particularisme. Solucions que pot donar lo particularisme moltas qestions que no sap resoldre 1' unitarisme. Sistema de Cartas municipals. Organisaci de las Corts catalanas. Tendncia histrica cap la Cmara nica. Projecte de organisaci. Encari echs ca pitals de la Corts catalanas. Importncia de las llibertats civil y personal. Poders executiu y judicial catalans. Uni dins del particularisme. Preguntas finals.

Essent un
es evident

fel

que
la

la

regi catalana no t dinastia


interior

prpia,

que

organisaci
personalitat

que

dongus quan
la

hagus recobrat

la

no podria estar basada en


agrupaci espanyola,

monarquia. Formant part de

la

encara

que

la

soluci general

fs

Confederaci, Estat compost

monrquica, y al davant de la dualisme que s" establs, hi


haurian de

hagus un rey,

las nostras institucions particulars

ser representadas per

ms

d" un, sigui, republicanas.

No

tenim, donchs, necessitat de preveure los distints casos


lo captol

que hem hagut de analisar en


rgimen particularista,
la

precedent.

Dins del
Catalunya
es-

organisaci interior de
si
1"

fora substancialment la meteixa, tant

Estat general

panyol fs una monarquia,


lo cas

com

si

fs

una repblica. Sls en

que hem previst de que


22

la

uni fos personal, teinl

330

PART TERCERA.

CAP.

VI,

per Has

la

corona, y de que aquesla envis un


las regions Estats, hi

Uochtinent

cada una de

hauria algana diferencia

en

lo

poder executiu.
la

Qualsevol que fs

soluci

Catalunya formaria un

tot
s'

ab
ha-

personalitat y vida prpia. Dins de las limitacions que

gus imposat per

la

uni, y exepci
lo

feta

de

las

atribucions

que hagus delegat en


totas las

poder general, exerciria lliurement


la

dems que son propias de

soberana. Ella, donchs,

cuidaria exclusivament de son dret privat, de sa llengua, de


sa administraci, de son gobern, etc. etc, en

quant fs de

S6n inters particular. Las unicas


rian, foran las

lleys generals

que

la

obliga-

referents las

pocas materias que

s'

haurian

confiat als poders generals de la naci.

Mes, del

fet

de que Catalunya forms nn


tot

sol tot,

no se

'n

desprn que hagus de ser un

compacte

ni unificat,

puig

que en aquest cas no


tema, y
'1

s'

organisaria de conformitat ab los


's

pjincipis del particularisme. Llavoras no


territori catal junt d"

cambiaria

'1

sis-

ab sos habitants no farian ms

que cambiar

amo, puig en compte de dependir de Made Barcelona. Catalunya formaria un sol


y fora una entitat autnoma:
la

drid, dependirian

tol; tindria personalitat poltica,

mes, aixs com pera

la

uni ab las dems regions de

Pe-

nnsula delegaria una part de las atribucions de la soberana

en

los

poders generals, aixs tamb

n' encarregaria d' altras


la

entitats inferiors, y aquestas delegacions pendrian

forma

de

llibertats

y drets, individuals y corporatius. Notis be, que


las encarregaria, lo
,

dihem que
la

qual vol dir que ella

'n fora

mestressa

y conservaria sempre lo dret de regularlas. La


edifici parlicularista
1'

pedra angular del

sn las regions, de

qual soberana surt aixs


locals,
altres

Estat

general

com

las llibertats

y en aix se distingeix lo nostre sistema de certs que pretenen basar la organisaci en la autonomia in-

dividual, formant per pacte

unnim y esprs

1'

Estat primari,

solucion catalanas.

33i

que consideraQ ser lo Municipi, del qual derivan los organismes ms extensos, creats tamb per pacte exprs y unfiim.

Dins de Catalunya hi hauria

d'

haver una gran decentrali-

saci administrativa, podent las comarcas y municipis exercir per

delegaci algunas atribucions politicas. La hauria de


ser

divisi

idministraliva
cias,

ben pronunciada. Las provinlo

comarcas, departaments, districtes,


la

que fossin,

pera

administraci del pays, hauriau de ser molt reduhits.

Las provincias actuals, creaci del centralisme, sn de molt

massa grans.
Ja que toquem aquest punt,
cia que van

hem de

fer notar

per incidnvolen

molt errats los que dins del unitarisme

disminuhir

las actuals provincias.

Los que

tal

demanan, consi

fonen duas qestions completament dislintas, puig


vincias

las

pro-

modernas son efectivament massa numerosas pera


Estats, son en

onstituhir entitats politicas

camb molt

massa grans com

entitats adminislralivas.

Com ms pronunhi

ciada sigui la divisi administrativa,


llibertats,

ms

guanyaran

las

y ms s' interessar marxa de la cosa pblica.


Vegis, sin,
Ja
lo

lo

com

dels ciutadans en la

que fan

totas

las

nacions organisadas baix


la

base particularisla. Los Estats particulars de

Uni ame-

ricana estan dividit en CondatsfCoi/7//'sj Parroquias fParishes),

ms

petits

y entre lots ells ne contan uns dos mil doscents. Los Cantons suissos y Estats alemanys estan dividits

iistrictes

y subdividits, y contan tamb un nmero extraordinari de crcols. Mes, no sortim de casa nostra, y veurem, que avans de sernos imposada
la unificaci, la

divisi

administrativa era ben pronunciada. Las comarcas naturals,

corregiments veguerias, han de ser

la

base que pera sa


si

administraci y rgimen interior adopt Catalunya,

algun

dia recobra

la

personalitat poltica.

PART TERCERA. CAP.

VI.

La

flexibilitat del

sistema particularista

li

permet resoldre
las

encertadament n munt de qestions davant de

quals ha

de declararse impotent V unitarisme. Una

d' aquestas

qes-

tions es la referent la organisaci municipal.

Lo unitarisme
que
de

s'

fica

ell

meteix en un crcol del que no

pot sortirse. Se trova ab gran aglomeracions urbanas, en las


los habitants se

tots

contan per centenars de mils y gosao los refinaments de la civilisaci y de la cultura, al

costal dels municipis rurals, quinas casas y masas espargi-

das no arrivan
sar

ni

formar poble, y

s'

empenya en

fer

pas-

en lo

unas y altres pel meteix adressador, volentlos fondre meteix motllo de una lley municipal comuna. Los re's

sultats sou desastrosos.

donan moltas

llibertats,
's

'Is

po-

bles atrassats, no sabent usarne, n'abusan,


aquells, y las grans aglomeracions
s' hi

restringeixen

troban oprimidas,

y han de acabar produhint un gran espatech. Lo sistema particularista atn la naturalesa de las agrupacions y se

acomoda
sempre

llurs

circunstancias. Si fa una lley general,


estreta, corretjeix luego sos efectes

que

es

poch

per me-

di d' excepcions
tas,

las

grans ciutats y vilas las dota de Car-

que responguin

llurs necessitats,

y siguin relativas

llur estat

las tracta.

de cultura. Las considera corporacions, y com tals Lo sistema de Cartas municipals, que avuy dona

en los payssos anglo-saxons los meteixos bons resultats que en altre temps va donarnos nosaltres
lo lo dels privilegis, es

que deuria emplear Catalunya


Debent Catalunya formar un

lo dia

que disposs de sa
soluci

personalitat.
sol lot, tant
si la

ge-

neral fs republicana
nisar son poder

com

si

fs

monrquica, hauria de orga-

Ilegislatiu.

Las Corts catalanas haurian de^

reviure dins de

qualsevol de los formas del particularisme

que

s'

adopts.
la

Mes, iquina hauria de ser

organisaci de las Corts?

solucion catalanas.

illaurian
sos,
tats

de compondres dels represeulanls dels


las anliguas,

tres

bras-

com

haurian de ser una reuni de diputenir

nombrats directament per sufragi? ^^Daurian de

una

sola

ms de una Cmara?
la

Algunas de aquestas preguntas tenen ben natural


posta, aixs

res-

com

altras

de

las

que nos hem

fet

podriam

fernos en lo referent

Corts, sn
's

mes

difcils

de respondre,
ser

puig que
variadas.

las

solucions que

preslan

poden

molt

Que

las Corts catalanas

no podrian estar formadas por

los

representants dels tres brassos antichs es evident,

puig qne

no existeixen

ja tals brassos.

Lo

militar aristocrtich

no es

avuy element del Eslat separat dels


en condicions molt distinlas de
las

altres; lo eclesislich viu

en (jue vivia, y las ciutats


la

vilas reals

no caben dins del modo de ser actual de

nostra societat.
Si las Corts catalanas haurian

de compondres de una sola

de ms de una Cmara, es qesti que deuria resoldres en

un
que

altre

sentit

segons aconsellesin

las circunstancias.

Per

regla general, ha donat millors resultats lo sistema bicameral


lo

de

la

Cmara

nica.

La tendncia
i

histrica,

no obstant, porta
lo

al

nostre pays cap

aquesta darrera forma. Tal vegada

ms

encertat fora

que

las Corts catalanas se formessin

ab elements variats, constitu-

hint no obstant un sol tot. Podrian, per exemple,

compondres

no de dos, sin de
sin separadament,

tres cossos,

que deliberessin junts y votesmajoria dels representants de

formant

la

cada cos

lo

vot general d' aquest, y necessitant toia lley lo vot


tres

de dos dels cossos pera adquirir forsa obligatria. Los


cossos,

seguint

1"

exemple, podrian estar formats:


elegits

I'

un de

representants populars,

per votaci directa en pro-

porci a

la

poblaci

total

de Catalunya; altre de represen-

tants dels districtes,

designats en

nmero

igual per cada

un

34

PART TERCERA.

CAP,

VI.

d' aquestos, y lo tercer

de representants de corporacions,,

nombrats per
cions que
s'

las

que entre aquestas reunissin certas condide consemblant se corretji1'

establissin.

Per lo
ria tal

dit

medi per un
la

altre

vegada

corrupci que
la

unitarisme ha portat fins

als

racons ms apartats de

naci per medi de sas farsa&


fossin

electorals,

que foran grotescas sin

de tan destructor

efectes. Si la soluci

que proposem no agrada, poden buscar'Is

sen cent d' altras. que seran bons pera

temps

d'

avuy

si

reuneixin las duas condicions segents:


paci
el sufragi al

la

de donar partici-

popular directe, y
parlamentarisme.

la

de contrabalansejar son
li

poder,

objecte de anarlo depurant dels vicis que


fals

ha

empeltat lo

Intil es dir,

que

la

organisaci poltica catalana, republilo

cana monrquica, hauria de basarse en


sentatiu, fugint de las

sistema repre-

anomenadas prclicas parlamentarias.


fixo,
lo-

Las Corts haurian de ser nombradas pera perodo


meteix que
la

autoritat executiva,

si

hagus de ser directa-

ment nombrada per Catalunya, essent perfectament independents r un poder de


l'

altre,

y no debentse comunicar sin per

medi de
de

missaljes.

Las Corts catalanas haurian de ocuparse molt especialment


la

administraci y del foment dels interessos morals y

maci-

terials del pays. Pera'l

foment dels primers, haurian de cuydar


la

molt especialment del nostre dret privat, no sls en


vil, que

part

ms menys mutilada conservem,

sin en las

dems

parts

que deurian entrar en

llurs atribucions.

Y com
la

que dins
part ci-

meteix de Catalunya no teniam ni tenim avuy en


vil unitat llegislativa, las

Corts catalanas modernas, inspirant-

se en las antiguas, imitant al Parlament britnich, podriai>

adoptar

lo

procediment de

la llegislaci

separada. Per aquest


especialitats,,
etc.
,

medi no

sIs lo dret

general
la

catal,

sin sas

com

las

de Tortosa,

Vall de Aran, Barcelona,

etc.

SOLLCIONS CATALANA^.

335

aniriaD deseorolllantse y posautse eu armoQa ab las necessitats interessos dels

temps.

Lo dret
la

privat es sens dupte un dels primers elements

de

vida dels pobles.

civil,

que son

las

En ell que ms

se

basan

las llibertats

personal y

interessan y digniQcan al
y al

home.
lo

La

llibertat poltica es lo

complement,

meteix

temps

medi de adquirir y conservar aquellas


unitarisme
la

altras

llibertats.

Lo

considera

geix als pobles tota


llibertats.

com mena de

fi

exclussiu, y en son

nom exilas altras


li

sacrificis, incls lo
la

de

Lo particularisme
de

reduheix

al lloch

que

per-

toca, y lluny

sacrificar las llibertats

personal y civil la
la

potitica; lluny

de voler separar

aquesta de

economia y

administraci, la constituheix en llur servidora.


poltica, dins del particularisme, es lo

La

llibertat

medi de cercar y obla

tenir las

dems

llibertats,

cionament de

tots los

y junt ab ellas elements del pays.

millora y perfec-

Lo poder executiu

catal deuria conferirse, al nostre enten

dre, no una autoritat personal, sin

un Consell de pochs

membres,
s'

(tres, cinch, lot lo


la

ms

set).

Lo nostre carcter
la

oposa

elevaci de personas y tendeix sempre

crea-

ci

de

institucions.

Lo Consell executiu no
la

tardaria con-

quislarse la popularitat de que gosavan lo dels Consellers

de

Barcelona y

los

de altras ciutats de

nostra terra.

Lo poder
blissin,

judicial estaria confiat als Tribunals


tots los

que
'Is

s'

esta-

debent haberni de
fins al

graus, desde

de pau

municipals
dicials

Suprem

catal.

Las nostras qestions juen quant no


als
's

no haurian de sortir

may de Catalunya
s"

referissin las materias

que

haguessin

confiat

poders

generals de

la

naci.

Ab

lo dit n' hi

ha prou pera formar concepte de lo que

fora Catalunya

regida pel particularisme.


I'

No hem

tocat las

qestions de detall perqu no enlran en


llibrC;

objecte d' ajuest


las

per que sn

fcils

de resoldre aplicant

que se

336

PART TERCERA.

CAP.

VI.

presenlin lo criteri que

havem exposat.

Partint de la base
histrichs,

del reconeixement dels fets y dels interessos


es difcil armonisarlos ab las aspiracions.
pl,
si

no

L'

avjy es sempre
dem.

no vol rompre ab
als

lo ahir ni precipitar lo

Segur es que
dar

lectors que hauran tingut pacincia pera


cri^

seguirnos en los nostres rahonaments y apreciacions, los


la

atenci

lo

lloch

secundari en que quedan moltas

qestions que apareixen de importncia capital dins del unilarisme.


Si Catalunya

logrs tenir una organisaci partcu-

larisla, se constitubiria quasi

de

la

meteixa manera

si al

da-

vant del conjunt nacional hi hagus un rey un president


Consell.

Aquesta consideraci val

la

meditada, puig que indica una de


nostre sistema, y confirma una vegada

las

pena de ser pesada y grans venlaijas del


lo

ms

que hem vingut


la llibertat,

dihent, sigui: que

'I

particularisme, pel cam de


pel cam de
la

uneix, en tant que V unilarisme,


del autoritarisme, no logra

imposici y

ms que

dividir als

que cauhen

baix son domini.

Anem
pregunta

acabar
final.

qualsevol de las

la tasca que 'ns habem imposat ab una ^Es possible la nostra terra una soluci que havem indicat? ^Pot Espanya convertirse

en una Confederaci Estat compost, pol Catalunya aspirar recobrar sa personalitat dins d' un dualisme per
1'

istil

del de Austria-Hungra, ja baix la forma repub'icana, ja baix


la

monrquica?

la

pregunta contestarem
Si
'1

sls,

que

la
si

cosa dependeix de
arri va

nosaltres.

catalanisme pren peu;


si

moures

la

opini pblica;

las noslras

solucions logran apoderarse


la

de

las inlel ligencias

y dels cors de

majoria del pays, po-

dran ser ms menys grans


riunfo definitiu es segur.

las dificultats

y obstacles, per

'I

Mes
tindr

tinguis
ni
's

ben present que cap soluci particularista


1'

solidar per

esfors d' un sol partit,

per pode-

SOLUCIONS CATALANAS.

337

rs que se

'I

suposi.
tot lo

Sls pot portaria una

explossi de los
la

sentiments de
ni.

poble; un moviment
lo

general de

opi-

Per

tal

motiu estem en

camp

catalanista los

que de
motiu

mes

distinta

manera pensem en

altras materias; per tal

entre nosaltres hi ha qui vol anar endavant molt depressa, y qui vol estar deturat avansar ab molta calma; per tal motiu
los

que com nosaltres tenen arreladas

las ideas

republicanas,

no troban inconvenient en presentar


risme no sls dintre de
oposat, ab
la

lo

cuadro del particula-

llur sistema,

sin

tamb dintre del

imparcialitat que

hem

procurat conservar en tots

los captols d" aquest llibre.

FI.

sxjosj: J^i^i

PART PRIMERA
MOTIUS DEL NOSTEE CATALANISME REGIONALISTA.

CAPTOL

1. Estat actual de la naci espanyola. Lo programa del catalanisme es lo meteix en totas las manifestacions de aquest. Exemples en los terrenos literari hisirich. Pobresa de la vida nacional d avuy. Ignorncia inmoralitat. Falta de solids en las institucions, Vicis en que la naci espanyola va al davant de totas las dems. Estat dels partits y collas polticas. Impotncia mostrada per 1' unitarisme. Lo catalanisme regionalista ha de ser, adems d' un sentiment, una convicci. Sobra de negacions y falta de ideas positivas.

captol

ir.-Lo carcter castell. T)\trtnc\3.s entre las regions de la Pennsula. Contenen varias rassas pobles, que 's poden condensar en dos grupos. Lo carcter castell es un dels ms marcats. Contraposici ab 1' anglo-sax. Encarnaci del tioo en don Quiiote.-Gran epopeya castellana. Situaci pobre de Castella al empndrela. Resum del descubriment, conquista y assimilaci de Amrica.- Postraci en que va quedar lo poble castell Desequilibri entre 'Is elements de son carcter.- Predomini del idealisme generalisador y del esperit de absorci y de imposici. Decahiment y degeneraci actual. Unificaci del idioma. Autoritarisme y oligarquia fills del carcter castell. No es interessat, sin prdich. Auxiliars de la oligarquia dominant. Dificultats que trovar lo catalanisme regionalista.
III. Lo carcter cja/i. Motius que'ns obligan ser )ustos imparcials. Fals catalanisme dels que troban tol lo nostre inmillorab'e.- L' inters nos aconsella no viure de il-luslons. Manifestacions contradictorias del carcter catal. -aquest es lo oposat del castell. Causa determinant de la nostra decadncia. Lo poble catal era genuhinament medierrnich. Xo va pendre part activa en lo descubriment y conquista d' America. Sa supeditaci Castella y prdua de sa personalitat. Lo positivisme particularisador es la base de son carcter. Desequilibri entre sas facultats. Incapacitat pera la poltica castellana. Menysprea del refinament de las formas. Preferncia que dona las institucions per damunt dels homens. Catalunya es la terra de la mujana. poca de complet decahiment. Era nova que port lo per do constitucional. Lo moviment que produh, pos en descube.'t los nostres defectes propis y 'Is empeltats. Enumeraci de alguns d' aquestos. E.tageracions perjudicials. Desequilibri entre la vida material y la moral intellectual. Energia de la primera y ensopiment de las altras. Indiferentisme ignorncia. Lo nostre estat actual motiva y llegtima las aspiracions del catalanisme.

C.\PITOL

340

LO CATALANI ME

captol IV. Lo

/?c;^Aewff!. Explicaci del nostre Renaixement. Invasi francesa principis del sigle. Us del llenguatje catal. Era nova comenssda en las Corts de Cdiz. Epocas de Uuyta y de uni. Despertament y restauraci de la historia. Renaixement literari. Era una protesta y una reivindicaci. Son origen en las ideas modernas. Obstacles. Federalisme en 1868. Retirada dels inic adors del Renaixement. Estat de postrac que va venir luego. Nou despertament. Tendncia poltica social del catalanisme regionalista. Dificultats que trobar en aquest terreno. Constncia en la restauraci y Forsa actual propagaci de la llengua Importncia de aquest fet

del Reaaixement.

captol Y.Agravis
me

y reclamacions. kmp itut del nostre catalanisregionalista. Responsabilitat de la nostra postraci6. Situaci actual de Catalunya. Imposici de la llengua. Estat de' nostre dret civil nica soluci Administraci, gobern y justcia Imposicions en la instrucci y educaci Estat econmich. Enveja v nnalavolensa envers la nostra producci. Agravs histrichs. Comparaci de las nostras queixas ab las contingudas en la Declaraci de independncia dels Estats Units d' Amrica. Major gravetat de Desitj las nostras. Falta de aspiracions reflexivament separatistas de uni. Motius que s' oposaii al separatisme. Resumen de la part primera d' aquest llibre.

PART SEGONA
FONAMENTS CIENTIFICHS DEL PARTICULARISME.
captol
Gsneralitos Indicacions preliminars. Catalanisme, i. regionalisme, parteu arisme. Essncia del particularisme. Es uq sistema psit u y prctich. Classificacions dsl Estat. La llibertat es Necessitat de la Uuyta entre varietats. Observamedi y fi social cions ea 1' ordre material v en lo politch social. Missi y fins del Estat agrupaci poltica, en sa vida exterior interior.- Regulaci de la Uuyta entre varietats. Armonisaci d' elements contradictoris.

captol

II Tendncia cientfica j<r/!<.i/. Procediment cientfich. Lo especialisme. Mtodo de observaci directa. Decahiment dels arguments de autoritat. Positivisme en las brancas fisicas de la cinL' exemple es imitat per las metafsicas. Aliansa entre unas y cia. altras. Uni entre totas pel caExemples trets de varias d' el as m de la varietat. Dos grupos d sistemas filosfichs. Conformitat

del nostre particularisme ab la tendncia cientfica actual. Dificultats que ha de trovar en son cam.

un fi sin tamb un medi. Lo selfgovenunent Lo self govern ment institucional. C^racterisaci de la llibertat moderna. Lluyta
sls

entre '1 poder y las iniciativas particulais. .Vrmonisaci dels inters sos contradictoris. Garantias sl das d' equilibri.

lVMRI

.>4l

captol IV. La Ig,ua!tat. La. igualtat es la expressi del inters collectiu. Camp propi de la igualtat. Necessitat que ' de la imposici.

Es

condici de la llibertat. Conseqencias perillosas que '1 poder treu del principi de igualtat. Materias en que es beneficiosa la intervenci igualitria del Estat. Argument capital dels unificadors. Demostraci de sa falta de base. La armona entre la varietat y la igualtat es impossible dins dels sistemas unitaris. Evoluci de las L' equilibri entre la llibertat escolas socialistas cap al particularisme. y r autoritarisme es r objecte de la organisacio pariicularista.

CAPTOL V. Dimensions
fet necessari.

del Estat. l.a multiplicitat d' Estats es ua La resistncia la unificaci es lley de la historia. Ventatias dels Estats reduhits.-Generalisaci de la educaci poltica. Intensitat del patriotisme. Adaptaci de la lley las necessitats del poble. Energia de la acci social pera lo progrs. Ventatjas del Estat gran. Extensi de la lley. Dificultat de las faccions locals y de las La guerra es en ells menys freqent, per ms terripetitas guerras. ble. Ineficcia de la unificaci forsada. Divisi interior dels france1' Esiat gran ni 'I petit resolen lo prob'ema de la organisaci sos. Ni de las societats. La soluci est en la aESociaci d' Estats, baix la base del particularisme.

CAPTOL VI. L'


histrica.

Estat compost. La perfecci suposa complicaci. Erros produhits per las corrents unitarias. Las escolas filosfica L'associaci d' EsLlur impotncia dins 1" Estbt simple. ^Es federalisme? Significaci de aquest, segons Montesquieu, tats. Hamilton y Freeman. Naturalesa y carcters de la organisaci federativa. Divisi de la soberania entre 'Is Estats federats y 'i conjunt. Estudi fet per los fundadors de la Uni americana. Distints graus Lliga, Confederaci y Es'at feJeratu. Diferencias del federalisme. entre aquestos graus. Classificaci adoptada pels millors tractadistas de dret poltich federal.

CAPTOL
atn

Flexibilitat del particularisme. La organisaci partiVil. cularista pot adoptar qualsevol sistema de gobern. Pera decidirse, Necessitat que las circunstancias en que 's iroban los pobles. t '1 particularisme de distints mat'ssos. Los distints matissosson la forsa del unitarisme. L' Estat compost pot emplear totas las garantas de que disposa 1' Estat simple, y adems las especials del sistema en que 's basa. Exemples trets de Confederacions exis'ents. Estat compost de dos graus y de ms de dos. Regla que han de acomodarse los Esta's compostos de ms de dos graus.

captol viu. Divisi

de la soberania. La divisi de la oberana es Duas missions capitals del Estat. Vida la base del Estat compost. exterior y vida interior. Lo referent la primera correspon al poder general. Guerra y diplomcia. Garantia de las llibertats y de llur ordenat exercissi. Difererents maneras de exercir lo poder general aquesta garantia. Serveys generals. Diferents sistemas pera la concentraci de algunas brancas del dret privat. Atribucions dels Estats particulars. Tenen totas las de que no se han desprs en pro del Estat general.

captol W. Ventatjas positivas del

Estat cow/jo.s-/. Marxa regular y desembrassada del Estat compost Los membres de aquest disposan de tota llur iniciativa pera la millora interior. Possibilitat de fer probas difcils sens perill Resultats que per aquest cam se obtenen. Exemples prctichs trets del dret poltich sus Exemples trets del dret civil. Lo Homestead en los Estats americans La lley Torrens en las colonias britnicas. Exemple tret de la nostra historia. Lo Reco^noverunt Proceres. Funcionament del Estat compost en la garantia de llibertats y drets. Limita la autoritat la quan-

42

LO CATALANISME

litat, no la qualitat. Garantas fillas de la combinaci dels poders y de llur gelosia mtua. La federal /zery . Possibilitat de la puresa del sistema representatiu sens barrejas de prcticas parlameniarias Combinaci de la representaci general ab la especial. Possibilitat de viure agrupadas entitats que 's trobin en condicions disiintas. Bona distribuci de la poblaci en tot lo territori. Regeneraci dels carcters decaiguis.

CAPTOL X.Lo
amplement

criteri histrich. Lo particularisme porta un criteri histrich. No es fill de cap esclusivisme d' escola. Exauna olvidava lo geracions de las anomenadas filosfica histrica passat y 1' altra '1 pervenir, y cap de las duas estava en lo present. Lo particularisme no es tradicionalista ni idealisador, sin armonisadordels fets ab las aspiracions. Resposta una pregunta que's sol fer al catalanisme regionalista. Sentit en que 's diu, que volem ser lo que

La

frem.

PART TERCERA

SOLUCI N
captol

fe

PRACTICA S.

1. Soluciois mondrquicas.L Imperi britdnich. Cam

que seguirem en aquesta darf-era part. Classificaci de las solucions particularistas.Extensi del imperi britnich. Organisaci del EsBases de las llibertats britnicas. La Common law tat metropolit. Llegisy la lley escrita reconeixen varietats. Llegislaci separada Organisaci colonial britnica. Las Colonias prlaci temporal. llegislatura Classificaci d' aquestas tenen especial. piament ditas Colonias. Federalisme en algunas d' ellas. Organisaci federal del Canad. Resultats que dona. Ressenya del moviment particularista La soluci, en general, es incompleta. en las Colonias britnicas Tracendencia delprojecte ae fer renaixer lo Parlament de Irlanda porti completar la soluci per medi d' un Parlade que Possibilitat ment general de atribucions reduhidas.

CAPTOL

U.Solticions mondrquicas.Alemania, ustria- Hungra, Sucia y Norueg'a. Membres ds la Confederaci germnica. --Orga-

D'stribuci de las atribucions de la nisaci dels poders fede'als soberanfa. Tendncia del imperi. Barreja d' elements. Carcter feudal de la organisaci Comparaci del federalisme ab lo feudalisme. Uns prrafos de The Federalist. Antecedents legals del actual imperi austro-hngar. Soluci per medi del dualisme. L' imperi ms que una Confederaci es una Lliga. Escs poder llegislatiu de las autoritats comunas sas duas parts. Varietat dins de cada una de aquestas. Llibertats provincials. Reconeixement de drets las distintes rassas y llenguas. Indicacions sobre la organisaci interior de cada una de las parts del imperi. Sucia y Noruega. L" nich iias de uni es la corona. Drets d aquesta. Inutilitat de las teutativas fetas pera estrnyer la uni. Resum.

CAPTOL IIL So/uc/on

Resum de la historia constitucional del Estats Units fins llur organisaci definitiva. Lliga, Confederaci y Estat compost. Distribuci de Constituci ab la teoria particularista. atribucions. Conformitat de
la

republicanas.Los Estats Units de Amrica.

Divisi del poder federal en tres brancas. Poder llegislatiu. For-

SUMARI

343

del Congres. Poder executiu. Elecci del President. Poder judicial. Independncia y enllas dels tres poders. Impossibilitat del parlamentarisme. Alta missi conservadora del Tribunal federal. Organisaci interior dels Estats particulars, Poders llegislatiu, exe* cuiiu y judicial. Decentralisaci dintre de cada Estat. Objectes capitals de la Uni americana. Son vigor pera cumplirlos.

maci

captol

IV. Solucions republicanas.Suissa, Repblicas hispanoaynericanas..\g\in% datos estadstichs de la Suissa. Punts culminants de la historia de sa Confederaci Sa organisaci actual es la del Estat compost. Poders generals suissos. .autoritats Uegislativas, exetutivas y judicials. Objectes de la Confederaci suissa en los temps actuals. Organisaci interior dels Cantons. Repblicas hispano-americanas. Llurs Constitucions sa cpia de la nort-americana. Falta del element hisirich. Algunas noticias sobre Mxich y la Argentiaa.Missi histrica de las repblicas hispanoamericanas.

captol V. Solucions

espanyolas. Las solucions espanyolas podran

Existncia de na

ser monrquicas republicanas. "solucions monrquicas en general. dinastia nacional y de cap de regional. Impossibilitat prctica del sistema alemany. Solucions possibles. Llas personal per la corona, Confederaci y Estat compost. Antecedents histrichs de las nostras Corts. Dieta general formada per las delegacions de aquestas. Poder executiu regional,- Diferents formas que

pot pendre. Punts de organisaci comuns las solucions monrquicas republicanas. Las grans regions son las pedras angulars del edifici.

Sistema dualista. Rgimen concordatari. Solucions republicanas. Utilitat de comensar per una Confederaci pera arrivar ms tart al Estat compost. Dieta general. Vigor del esperit regional. Enfor-

timent del afecte de ptria.

captol VI. Solucions catalanas.L^

organisaci particular de Ca*

talunyano potser moarqaica. Catalunya formaria un sol tot, per no compicte unificat. Delegaci d'atribucions las comarcas y municiis.- Error dels que volen poca divisi administrativa. Exemples de la divisi interior dels Estats dins del particularisme. Solucions que pot donar lo particularisme moUas qestions que no sap resoldre 1' unitarisme. Sistema de Cartas municipals. Organisaci de las Corts calalanis. Tendenci histrica cap la Cimara nica. Projecte de organisaci. Encrrechs capitals de las Corts catalanas. Importncia de las llibertats civil y personal. Poders executiu yjuiicial catalans. Uni dins del particularisme.

^reguntas finals.

FE D'

ERMTAS Y

RECTIFICACIONS

Pg.

Ratlla

Diu

Deu

dir.

83

2
6

uni
posats als peus

unitat
posats a'guns
peus.
d' ells

86

als

103
141

32
2(3

lo captol

un

dels captols.

la lingista
d'

la lingstica

183

10

aquest

del dret.

190
193

hem
r Estat
historia de la
1748

ha
oposarseli
d' Estats.

12yl3 oposarsel
24
17

223 274
296

humanitat

historia
1848.

contempornea

25

= ibros ^Kntiquos =

DP ^^^
C6164.

Almirall y Llozer, Valentn Lo catalanisme motius que'l llegitiman fonaments cientifichs y solucions practicas

PLEASE

DO NOT REMOVE
FROM
THIS

CARDS OR

SLIPS

POCKET

UNIVERSITY

OF TORONTO

LIBRARY

O
s
i

to

<1

li

11 H
H
I

^ UJ > z o Q h<
(/)

III oo != 7^

"^

O D.
U1

Oi rt

en

o
1^

<
ANGE

>

3
11

-I 1-

nr

_
co

liill

iiJliiiiiljjli

>

! I ;

ir.lj!})?!