You are on page 1of 6

DOSSIER BERNAT VILA

Els jaciments de Fumanya


L A PALEONTOLOGI A DE DINO-
SAURES, a Ca talun ya, va ini cia r-
sc a pri nci pi s dcl segle passa t a 111 b
cls desco!1r iment s de res tes oss i-
es i ni u a cll' s d'ous. De seguida es
va V \:tI re quc la zo na pirinenca
erLl un dds punts paleontologics
int ercssa nt s per a co neixer la
vida sobre el territori ca tala, de
rei a uns 70 l11ilions d'anys, i les
troba ll es es van a nal' succe int.
L' est udi deis dinosa ures sembla-
va , per('), es t a r ma n ca r a
Catalun ya de dades sobre les ic-
nitesopetjadesdedinosa ures. El
concixel1len t d'a qu es t as pecte
del regis tre rssil deis grans rep-
ti ls va romandre totall1l ent des-
conegllt fins a fin als de la deca-
da dds anys 70 quan es van rer
les pril1leres troba llesa la coma r-
ca de La Noguera ( 1). Pos terior-
men t, a mi tjans deis anys 80, va
sort ir a la lI um probablement el
jacilllent Ill s import ant de pct-
20 L' EROL
Figura 1.
Reconstrucci paleocontinental
de la zona mediterrania a finals
del Cretaci superior (Modificat de
http://jan.ucc.nau.edu/- rcb7/
latecretmed. j pg) .
jades de Ca ta lun ya : el jaciment
de Fumanya .
El que ha esdevingut el j aci-
melllms extens amb petjades de
dinosa ures de la Pennsula Iberi-
ca va se r descobe rt ga ireb pe r
casua li tat. Els miners del ca rb als
voltants de les zones on actual-
ment se sit uen els jaciment s es
poden considerar els culpables
indirectes que avui en dia es pu-
gui contemplar i es tud iar aques t
important registre fossil. Tal com
es narra al primer apartat del pre-
sent mo nografic. va se r gracies a
la rinali tzaci deis treball s de mi-
neria a la zona que les grans pa-
rets amb petjades van so rti r al
descobert.
L'estat actual de coneixe ment
de l jaciment s sufi ciemmen t
complet per avan<;ar seg uida-
ment alguns deis principa ls atrac-
tius i ca racterstiques. L'enorme
extensi del mateix, el descobri -
ment de noves superfcies alllb
petjades i altres res tes ran qu e
puguem afirma r que l' aven t u ra a
la rece rca deis dinosa ures del
Bergueda no ha fet Ill s que co-
Ill en<;a r.
Fumanya: un jaciment destacat
L'area de FUlllan ya rep rese nt a
una de les loca litat s Ill s idoni es
per a coneixer com vivien els di -
nosa ures fa uns 70 Illi lions d'anys
al nostre pas. Es tract a d' un jaci-
Ill ent cena ment peculi a r, ja que es
troba situat a una altitud conside-
rable (uns 1.500 metres) enlll ig
d'una zona d'a lt interes natural i
paisa tgstic. Aquesta situaci are-
geix interesa ljacilllent i en poten-
cia en bona pan la seva difusi i co-
neixelllent.
Ma lgrat que, de manera gene-
ri ca, sovint es ra referencia al ja-
cilll ent de FUlllanya, una aproxi -
Ill aci a I'a rea i l: 1 descobrilllent i
ca talogaci dl: noves superfcil: 5
pnml: t diferl:nciar diversosjaci-
ml: nts. Aq ues ts ml t ipl es jaci-
l1l ent s de la zo na de Fuman ya
han l:stat agrupats en un conj unt
paleont olgicque compart eix un
mateix contl: xt geologic i paleon-
tol gic i s per a ixo que es pot
parlar d' una Zona Paleont ologi-
ca clara ml:nt delimit ada i obliga-
da a Sl:r prot egida. El conjunt de
jaciment s dl: Fumanya es troben
di stribu s a I' l: st i al nord de la
Sl:r ra d'Ensij a principalment en-
tr e e ls t c rmcs muni cipa ls dc
Fgols i Va ll cebre, pn tamb a
I'ill"l: a vna dl: Sa ldes, hi han es-
tat rl: conegudl: s recentment tra-
ces dl: el in osau res.
La import ancia del patrimoni
pa leon tolgic i na t u ra I ele Fu ma-
nya s excepciona l. Fumanya rc-
prl:sent a, probablement , el jaci-
ment amb pl:tj aeles de dinosau re
amb la major extensi de tot s els
qUl: , fin sa lmoml:nt , esconeixen
a Europa i el se u registre es col-
loca, amb l1lolt a probabilitat. en-
treels dl:u mS l:kvats, pel que fa
al nLlIllero, dl: petj ades represl:n-
talk s.
Aix mateix, I'a ut enti ca relle-
va ncia de Fumanya apa reix quan
s' ava luenles seves res tes en rela-
ci a jacimen ts de la seva mate i-
xa eela t arreu dl: lml> n. El registre
icnolgic mund ial de dinosaures
al Cretaci supe ri or s fOlsa escas o
Fixa nt-nos en jaciment s amb ic-
nit es de la matei xa tipologia que
les de Fumanya, principalment
del grup deis sa uropodes, es po-
den arribar a comptabilit za r ni -
ca ment uns sis jacimenrs, repar-
tit s principa lment entre Europa (
2jaciment s), America del Sud (3
j acimen ts) i As ia( I jaciment).
Acota nt una mica ms la correla-
ci entre jaciments simil a rs a
Fuma nya, trobem que noms la
meit at d' aquests corres ponen a
I' eelat elel Maastrichtia , una ele les
divi sions cronos trati grafiqu es
menors del perode Cretaci, sen t
el jacimen t ca ta la un deis des ta-
ca ts entre aqu ests quatre ja que
a mb els se us ga ireb 40 ras tres
represent a fin s a un 26% delto-
tal de rastres coneg ut s de la ma-
teixa tipologia i eda!.
Figura 2
Visi general de part del jaciment
de Fumanya Sud. La seva
superficie esdev la ms gran de
totes les que conformen el
conjunt paleontolgic de
Fumanya contenint el nmero
ms elevat d' icnites. ORIOL OMS.
A ms, a banda de les dades
estads tiques, ca l ten ir en comp-
te que, d'e ntrada, s ce rt ament
compli ca t que foss ilit zin restes
coml es petjades i, si a ms, hi afe-
gim el fet que apareixen en unes
superfcies extenses, ens adonem
de com d' imponant pOl arribar a
ser elj aciment de Fumanya. D'a l-
tra ba nda, I'estudi de les petj ades
en si mat eix proporciona als pa-
leont olegs una va luosa informa-
ci que amb les restes ossies no
poden obtenir. Tant s aix, que a
Fumanya s' han pogut cone ix er
les ca racterstiques locomot ores
deis ltimsgra ns dinosa ures que
van poblar el sud- oest d'Europa
abans d'ex tingir- se. Se n' ha po-
gut est imar la mida, la velocitat de
locomoci i les cond uctes socia Is,
entre alu'es aspectes.
Les icn it es tamb ha n esta t
importa n ts per sa ber q u i ns d ino-
sa ures va n existir a la zona piri-
nenca. Aix es coneixen algunes
peces a'dl ades d'a lguns ca rnvors
i el descobriment d' un rastre pre-
li minarment atri bu a un d'e ll s
permet confirmar- ne la prese n-
cia . Prava de I'excepcionalitat del
jaciment sel fetque recen tment
hagi es tat incl os en el ca taleg dei s
jacimen ts amb petjades de dino-
sa ures ms important s de la Pe-
nnsula Iberica per ta l de poder
se r declarades, per la UNESCQ,
Patrimoni Na tural de la Huma -
nit a!. Totes aq uestes caraCl.e rs-
tiques, a ms de les pu rament ge-
ologiques i pa leont ologiques ex-
posades ms endavan!. fa n de
Fuman ya un punt clau i impres-
cindi ble de visit a l' a I ' ho ra de co-
neixe r ms coses sobre els dino-
sa ures ca tala ns.
Fumanya fa uns
70 milions d'anys
Per comenc;-a r a com pre nd re com
es va produir una quantit at tant
important de petjades, en quin
substrat i, so bretot, en qu in es
condici ons, ca l endinsa r-nos en el
mn de fa 70 mi li ons d'a nys i cen-
trar I'a tenci a la zona que actu-
a lment s Ca talun ya . Degut a l
moviment de les plaques tectni -
ques terrestres la dist ribuci de les
masses cont inent a Is era lI eugera-
ment diferent de com la conei-
xem av ui en di a. Aques t fet, ex-
pli ca t en les teori es de tectni ca
de plaques i deriva continent al.
condi ciona enormementl a di st ri -
buci ocea ni ca, els corrent s ma-
rins, la sit uaci de les lni es de
costa i conquesadjacent s i en con-
seqe ncia la c1 imatologia deis
continents.
La si tua ci al Cretaci superior
ve ni a condi cionada pe r les pri -
meres fases d' una orogeni a im-
portant, I' alpina, que va aixecar
I'act ual serra lada deis Pirineus,
L' EROL 21
enlre d' ahres, Pa leogeograrri ca-
menl, el conlinenl europeu mos-
I rava poques ar ees eme rgides
(Figllra 1); en general, al Crel aci
slIperi or el nivell del mar havi a
eSl al proll ah per afavori r el des-
envolupamenl d' i mportanl s pl a-
l a formes ca rbona I i q ues que pocs
mi l i ons d 'a nys ms l ard van do-
nar pas a ambienl s continenlal s,
Aquesles arees amb sed imenl s
conlinenl al s de final s del Crelaci
superi or foren principalmenlles
zo nes de I' act ual Roman i a i l a
cOll ca pirinenca, composl a pel s
aCluals afl oramenl s meridi onal s
de la snralada ai x com les arees
francescs del nord i nord -esl pi -
rinen e.
A l a zona pirinenca es produ -
'I'a una import an l regressi mari -
n a que re li rava el ma r ca p a
l ' Oes l en direcci al go lf de
Biscaia, Ex i sl, per l an l , un gran
sol c mar que s' obri a ca p a l ' Oesl
i qll e for111 ava la conca on es di -
posil arien el s sed imenl s que,
ms l ard , formar i en la serralada,
La rel irada marina va possibi li -
l ar que es dese n volupessin im-
pOrl an l s si SI emes deposici onal s
conl i nen I a 15 on aCl ua Imen l apa-
rei xen les resles fssi l s de dino-
sa ures, El clima humil i ca lid va
afavorir I'abundanci a de vegcl a-
ci en zones panl an oses on el s
dinosa urcs i allres an imal s podi -
22 L' ROL
Figura 3
Detall d' un deis rastres de
saurpode titanosaurid del
jaciment de Fumanya Sud
(Setembre de 2002), Observeu
les distintives morfologies de
mans i peus al lIarg del rastre
aix com les marques d'ungles
en el peu de dalt a I' esquerra,
BERNATVILA
Figura 4
A: Visi de detall del rastre de
saurpode titanosaurid constitu'it
per mans al jaciment de Mina
Esquirol. B: detall d' una de les
petjades de manso C: exemple
d' una de les fulles fssils
identificades. ANGEL GALOBART
en Irobar aliment i zones de pas-
tura pero tamb una major acr i-
v itat dei s cursos fluvi al s que
transportaven sedimenl. Prova
de I'abundancia de resl es vegetal s
sn el s ni vell s de ca rb que, per
exemple, es troben al sjacimenl s
de Fumanya i que indi rect ament
van permelreconei xer- Ios, Alt res
ambi ent s cont inentals de I'epoca
de ben segur fo ren pobl at s per
dinosa u res, pero l es most res de la
seva aCli vi tat noms s' han con-
se rvat en aquests subslral s,
El conjunt de jaciments
de Fumanya
El conj u n t de j acimen ts es d i st ri-
buei x alllarg de prop d' un qui l -
metre en quatre gr ans superfci -
es vert i ca ls. Aquestes grans pa rets
const ituei xen a fl or amen t s a'dl a ts
que en conjunt conformen elj a-
cimen t de Fuman ya i que poden
al t rament ser eSl ud i at s de ma ne-
ra indi vidual. A continuaci es
prese nt en l es ca r acl ersliques
ms dest acades de cadascun dei s
jaciments de Fuman ya,
Fumanya Sud s el jaciment
ms ext ens i coneguI de la zona de
Fumanya, Situal a I'a nti ga zona
d'ex plotaci minera de li gni tsa cel
obert amb elmateix nom, elj aci -
ment de Fumanya Sud s format
per dos afl orame1ll s c01lli nus dc
superfcies inclinades (Fi gura 2),
Fou el primeren serdonat a conei -
xer i la seva ex tensi s de prop de
14,000 m
2
en el s qual s hi ha cli s-
tribu'ldes u n tOla I de ms de 2,000
icn i tes de petjades de di nosa ure,
Aquesl s el recompte ms recent
d' icnit es realitzat a Fumanya i re-
presenta una primera aproxima-
ci al destaca t regi stre de la zona,
La gran superfci e que conforma
la parel oest de I' antiga ex pl ol aci
s formada per ca Ica ries sobre l es
qual s van dei xarel s seus rastres els
dinosaures,
El jaci ment va ser i ni ci al menl
donat a conei xer el 1986 en el
nLlmero 18 d'aq ues ta revi sta, on
Llus Vi l adri ch (2) ex posava l es
seves primeres apreciacions sobre
"un seguil de e/OIS que presenfa ven
una cena ordenaci", Anys ms
t a rd equips d' investi gadors fran-
cesos i holandesos van rea l i l zar
el s primers treball s ci en l f i cs so-
bre el jacimenl. Es Iracl a de l es
primeres descr ipci ons ci entfi-
ques del j aciment amb inl eres-
sa nl s det all s de l es petjades dei s
dinosa ures (3),
Acw alment es conei xen algu-
nes dades noves respect e al regi s-
tre del jaciment. La gran maj ori a
de l es icnites o petj ades que s'ob-
se rven a la superfci e de ca lca ri a
s'a tribuei xen al pas de dinosa u-
r es saur opodes, per o, r ece nt -
menl, es va descobrir un lini c ras-
tre d' un dinosa ure t eropode, Les
petjades de dinosa ures sa uropo-
des formen el s pri nci pal s rastres,
prop de 30 (4), que s'observen a
la parel. En el s mill ors rastres es
poden observa r dos "t rens" pa ra 1 -
lel s de petj ades qu e define ixe n
precisa ment el ras tre. S' hi pot
apreciar clara ment una situaci
a Inb dobl es ga mbades a It ernades,
indi ca nt e l pas d' un animal qua-
En una obse rvaci ms
det a li ada qua Isevol observador
pot di fe re ncia r d ues ti pol ogies de
petjades Ill a rcades a la pare \.
Aquesta eliferen t morfol ogia de
les petj ades en una di sposici6 si-
met ri ca de rast re s el que permet
determin J r que el raS lre va se r
produ'lt per un animal quadrLq)e-
de . ontrari ament , el rastre de l
dinosa ure tni'lpode s d' un ani-
Illa l bpede amb un ra st re ms
cst rct format noms per les se ves
ex t remit a ts posteriors. s for<;a
co m obsl'I' va r una associa ci<
icnolllgica dc sa uropodes i teri'>-
podes en la majoria de gransjaci-
Illcnt s d' ambients ca rbonat ats.
l O obsta nt a ixi'>, fin s fa poe. a
FUlll anya nOlll s s' hi coneixien
els sa urpodes. Aquest nou ras-
t lT id entifi ca t pnlll e\, doncs, es-
tahli r I'associaci tamb al jaci-
Illcnt bcr gued a. El ras t re e n
concret most ra u na peculi a r for-
Ill a de locomoci, condi cionada
per les condi cions del substrat , on
el di nosa 1I re proba blement ava n-
,ava de forma len la.
Alt res reSlCS intel' cssa nt s de l
jacimcnt s< n grans tmncs fi'ss il s
quc va n qllcda r a lrapats en el
fa ng ca rhon J ta t. Algu ns d'cll s
a rribcn a rcrri ns a 4 mel res ele lI a r-
gada i es tan associat s a restes ele
vegeta Is f( ssi 15. Com plemen ta ri -
J lllent s' observcn detall s, tamb
intl'l'essa nt s, de pl ant es fossil s
ent re les petjades . En algun cas,
fin s i to\, es pot observar com la
petjada del dinosaure ai xa fa una
anti ga pl ant a diposil ael a sobre el
fango Rece ntlll ent s' han rea lil za t
!llollles d 'a lgun es de les restes
vegetals msespeclacul ars, ex po-
sa ts a I' exposici M.A. (mili ons
d'a nys) de Va ll cebre.
Tornant a les petj ades de dino-
sa ure, a I' afl oramentms sept en-
triona l es poden obse rvar segu-
ra lll entles petjades mill orconser-
vaelesdel conjunt dejacimenl s. Es
tI'acta de la part fin al d' un rastrede
prop de 60 Illet res de Il argada on
les icnil es mOSlren acuradament
L'l s dctall s de la forma del peu i la
ll1 a del di ll osa u re. Ta nI s aix q ue
s'ar riben a elistingir quatre mar-
ques d' ungles corresponent s a les
potes del da rrera o peus. Igual-
ment queda ben marcada la forma
que les potes davant eres va n dei-
xa r en cont acta r amb el substrat
(Figura 3).
Seguint pel coll de Fumanya
trobem la segona de les parets si-
t uades a I'est de la Serra d'Ensij a.
Es tracta del j aciment de Mina
Esquirol, un a superfcie d'uns
2.500 m
2
situada a I'esquerra de
la pi sta que porta a Vall cebre i on
t robe m nova menl imponants
evidencies de res tes el e di nosa u-
res. Ha es tat a nomenada Mina
Esq uirol en referencia al toponim
que rebia aq uell a area en I'epoca
de I'expl otaci. Mal grat ser un
j ac ime nt menor e n e xt ensi,
Mina Esqu irol ha res ult at se r un
punt pal eoicnologic molt rell e-
van\, ja que s' hi ha observat un
ras tre ben peculi ar, entre al t res
evid encies (Fi gura 4) (5)
Es tracta d ' un ra stre eI ' un es
qu i nze petj ades de les ext remit.ats
anleri ors eI ' un dinosaure sa ur-
pode. Aques t tipus de rastressn
molt poc comuns i de fet, el que
es troba aqu a Fumanya repre-
sen!a , fins almoment, el rastre
ms mode rn d'aquesta ti pologia
a tot elmn. La incogn it a sorgeix
en no observar cap petj aela de les
potes posteri ors, els peus. Aques-
ta disposici tant curi osa de les
icni les havia pl antejatla hipotesi
que els dinosa ures qu e les van
prod uir es ta ve n neda nl i qu e
ava n<;ave n noms recolzant les
potes davan!eres (6). Pero, conei-
xe nt la mor fologia oss ia de les
mans i els pe us eI 'a quests grans
dinosaures quadrpedes i amb
I'aj uda el ' a It res consideracions de
ca i re prese rvaciona l-sediment o-
Figura 5
Les dues hiptesis proposades
per explicar els rastres de
saurpodes formats per manso
L' estudi de les evidncies de
Mina Esquirol ha perms aportar
nous arguments que suggereixen
un origen de subtraces (cas A).
BERNAT VILA I ORIOL OMS
logie. es va proposar una int er-
pretaci men ys rebuscada, en la
qual la diferencia de ca rrega en les
extremitats de I'a nimal en trepit -
jar sobre ce rt s tipu s de scelimen ts
podi a donaraquesta tipologia de
ra st res (7). L' es tu di deta ll at de
I'evidencia de Mina Esq uirol i la
compa raci a mb rast res complets
i ben conegut s de lmat eix j aci-
ment de Fumanya han contribu -
'It a refor<;ar aq ues ta segona idea
(Figura 5) . Una altra vegada , el
j ac ime nt de Min a Esq uir o l a
Fumanya pren importancia en
havercon tribu en I'a port aci de
noves evidencies en un deba t
obert en elmn ele la paleoicno-
logia.
Descendin t cap a l pl a el e la
Barraca, lrobem I'an ti ga zo na
eI'expl otaci de Fumanya Nord,
amb una impr ess iona nt visi
d'alt es parets vertica ls que con-
formen eljaciment amb el mat eix
nom. Igua l qu e e l j aciment de
Fumanya Sud, les gra ns superf -
cies aqu ex posa des pcrmeten
observar una gra n quant it at ele
ras! res i petjades a'ill aeles (Figu ra
6) . Amb una extensiaproxima-
da d' uns 15.000 m' aqucs t punt
represen ta el segon jaci mcn t ms
extens de la zona i les res tes fs-
sil s com les petjades s' h i di sposen
en diferen ts superfcies. Aquest s
el tret diferencial rcspccte a la
resta el e jaciment s ja qu e aq u a
practi ca ment cada es tral o ca pa
afl orant s' hi id entifiqucn traces
de vert ebrats. A I'espera de rea-
lit za r una ca rt ografia de detal l ele
tOles les superfcies, d'a ltra ban-
da una tasca realment molt com-
pl exa, es pot identifi ca r tamb
una quantit at import ant de ras-
t res de grans d i nosa u res sa u ropo-
des. El nLlmero total eI ' icnit es o
petj ades com pt abi lit zades a I jaci-
ment s, fin sa lmomen \, de 1.038
i entre les evidencies ms curio-
ses documentades rece ntment hi
ha la presencia de pctjades de
gra nssa uropodesq ue va n trepi t-
jar sobre una acumul aci eI 'os-
tre'icls . El jaciment de Fu manya
Nord s tamb important per ha-
ve r Iliural la, fin s a l mome nt ,
mil lor posta d'ous el e dinosa ure
de la zona. L' es t ud i de is onze ous
recupera ls ha permes cone ixer
que la posta a la mateixa loca lit at
va se r recorrent duran t dive rsos
episodi s de nidifi caci. Els ous de
Fuman ya Nord van ser preparats
amb diversos tractament s qu-
mi cs per se r. fin almen\, exami -
nat s per escanner a fi i decte d' ob-
tenir-ne una reconstrucci en 3D.
L' s d'a questa tecni ca es deu a la
possibi lit at que a lgun deis ous
pod ien have r cont ingut res tes
embri ona ri es fos sil s (8).
Finalment trobem un darrcr
jaciment a la zona de Fumanya
situat a I'antiga zona d'cxpl otaci
minera de Tum i que rep el nom
de Mina Tum. Es tracta eI ' una
paret tamb vertical al nord de la
Ser ra d'Ensij a en la qual s' hi ha
pogut dislingi r ta mb ele dos a tres
rastres de dinosa ures quadrLlpe-
des. El se u es t udi i preservaci<
esdevenen, sense elubte, un dc ls
pr incipals reptes el e futur de la
zona. El jacimen t de Mina Tum
pot considerar- se una loca lit a l
privil egiadaja que sembl a que els
ra stres identifi ca ts a ll a no han
patit un procs ele degra daci tan
acusa t co m el del jaciment de
FUlllanya Sud.
Aquesta riquesa icnologica de
la zona ha queda! reccn tment de
nou constatada en observar un
int eressa ntss im registre en su-
L' EROL 23
pcrfcies dif'eren ts a les de Fu-
l1l anya. Es traCIa d' un jaciment
proper a Fgols que cont pelj a -
des d' un altre gr up el e el inosa u-
res , els haurosa ures, i d'una 10-
ca lit at almun icipi de Sa ldes. En
el primer pun t s'obse rva que la
deis anima Is que les va n prod u i r
i els aspectes ele locomoci de-
riva ts.
Amb tot, podem afi rma r q ue la
riquesa pa leontol ogica pe l que fa
al registre ele petjaeles de el inosau-
res compren una ampli a zo na
morfologia ele les icni tes el ifereix amb una continuall al que per-
cla ra mcnt de l exemp les de les
paret s de Fumanya i I'esludi de-
tall at de la loca lit at aport ara no-
ves de gran int eres bioes trat igra-
fi e. La loca lit at ele Sa ld es, tot i no
esdeve nir ta n ex te ns com les
gra ns superfcies de Fuma nya,
represe nta un registre int e res-
sa nt ja que perme l co ne ixe r
no us ambicn ts on van viure els
dinosa ures. El se u es tudi futur
perl1l c tr a de sc riur e I'a utori a
met coneixer aspectes moll diver-
sos de la vida deis dinosa ures a
t ravs de I'espa i i el temps. Les
evidencies di sponibles i estudia-
des fin s al moment han aporta t
informaci sobre la se va locomo-
ci, veloeitats, condueles soeials,
habilat s preferenls, etc. , pero
la mb eoneixemen IS ms espec-
fes en aspeCles morfologies de les
se ves extremitals. El nombre de
pelj ades eomptabilitza des i I'ex-
Jardineria Santacreu
Josep Santacreu i Costal
Mestre jardi ner- Diplomat en Edafologia per la
facultat de Biologia a Barcelona - SenadorJGI
Jard Santacreu S. L.
Grt . Ribes 16 2
08698 Gercs
Figura 6
Visi parcial de la gran super-
ficie principal que conforma
el jaciment de Fumanya Nord
(setembre de 2002). A: detall
d' un deis rastres que afloren
en superficies suprajacents.
ORIOL OMS I BERNAT VILA.
tens i de is jacimenls pose n de
manifesl que futurs est ud is d' am-
bil genera l i de delall aj udaran a
complemenla r els nostres conei-
xemenlS sobre els darrers dino-
sa ures que va n pobla r els Piri-
neus.
Els dinosaures de Fumanya
Amb I'obse rvaei i es tudi de is
ras tres del jaeiment , juntament
amb altres restes foss jl s conegu-
des als Pirineus, s' han pogut de-
terminar els prineipa ls gr ups de
dinosau res que habit a ven la zona
de Fuman ya fa un s 70 mi li ons
d'a nys i s per aixo que, rot seguil,
ens podem fer una idea el e quins
van ser els responsables de la pro-
AJUNTAMENT
DE SALDES
Tel. : 93 824 80 99
Fax: 93 824 85 46
mbil : 629 52 42 43
E-mail : jsantacr@readysoft. es
Web: jardi -santacreu.com
Membre del Consorci
BAR
Cal a ~ t r e
Vine a tastar
els millors entrepans
Tel. 93 822 70 36
VALLCEBRE
24 L' EROL
Ruta Minera
uucci(.) d' una qua nl ilall anl gran
u' icniles f()ssil s.
En pri mer Iloc I robem els grans
uinosa u res del grup deis sa u rpo-
des. Els sa urpodes sn un grup
de dinosa ures que va ren aparei-
xer dura nl el Jurass ic infer ior-
milj a, i la prese ncia del gr up es va
all a rga r fin s fa uns 65 mili ons
d' anys, !nomenl en el qua l desa-
pa rci xen . Ex isleixen diversos
grups dins c1 s sa uropodes, pero
els que es I roben a Fumanya sn
els qu e van esdeve nir ms co-
munsa fin als del Crelaci. Es Irac-
la dei s anomenats lil anosa ures
(Urepli ls til ans
U
) que represenl en
el darrer esgla evoluli u del grup
a ba ns de la se va eXlin ci. Els
lil anosa ures es ca racleril zen per
possc ir qualre eXl remil als loco-
mOlores que cls proporciona ven
una poslura quacl rpeda ilmb les
pOles clava nl eres mts cu rt es que
les pnsle ri ors, un coll i una cua
cOll1para li va mcnll largs i un cra-
ni cOll1para li vamen l pClil. Les
eXI rcmil a ls posleri ors d'a quesls
anima ls (e ls peus) prese nl en una
eSlruclu ra clara menl planlgrada
amb un granl al menlre quc les
anl eriors (les mans) sembl en pos-
scir una pos lura digilgrada o
semi -pl anl grada. Aquesla di spo-
sici es Ill anifes la en els seus ras-
Ires i pelj ades i d'aq u sorge ix la
nOl able difere ncia enlre la fo rma
i profun dil al de les mans i de is
peus. Es I racla d' animals fil fags
(herbvors) als qua ls sovinl se' ls
ha suposa l un cOlllponalllen l
grcgari , en ramal S. A Fumanya
esdcvenen els responsables de la
gra nlll ajo ri a de raslres i pelj ades.
COl1lp lemen lar iame nl , s' ha
reconcgul un raSlre d' un dino-
sa u re del grup de is leropodes. Els
lerpodes es ca racleril ze n per scr
a n i ma 15 bpedes, agi 15 i aCI i us de-
predadors. -1 se u di sseny corpo-
ral eSla especialmcnl pensa l per
l la predaci6 i aix s' evidencia en
els seus cran is lI eugers per ro-
buSIOS, amb grans oberl u res per
a ls rgans se nso ri a ls i den l s
asse rrades, o les seves eXI rem il als
especfi cl menl adapl ades a una
locomoci agil. Finalmenl han
eSlall a mb reconegudes en a I"'es
punl s de Fumanya, algunes icni-
les de dinosa ures ornil tl podes
(had rosa u res). c1s conegu IS d ino-
sa ures herbvors de ubec d' anec
u
i de ca lllinar bpede, Ill oh comuns
al relaci su perior.
NOTES
( 1) Llolllpan, C. ( 1979). " YacilIli cnt o
de huell as de pisadas de rcpti l en el
Cretcico superior prepi rcnaico".
AaaGe% gicaHispnica, 14: 333-336.
(2) Vi ladrich, L. ( 1986). "Les pCljadcs
fossi l s ele l Co lI de Fumanya".
CEro/, 18: 7-1 2.
(3) Le Loeuff, J. i Man ncz, A. ( 1997).
" Afloramient o de i cni tas de Tit a-
nosa uridae en la zona de Fuma-
Il)'a ( Maas tri chli ense, Pirinco
or i ellt al): es tud i o prel i mi na r ",
Geogace/a, 21: 151-53.
SChlllp, A. i /3rokx , W. ( 1999).
" MaJstri chti an sa uropod foot-
print s from the a sit e, /3e rgucda,
Spai n". I dilIOS, 6 (4): 239-250
(4) Schulp, A. i /3ro kx, W. ( 1999),
uMaastrichtian sa uropod foot-
print s from the a site, /3ergueda,
Spain".lcJ1I7os, 6 (4): 239 250
(5) Vil a, /3., Oms, O. i Ca l aban, A.
(2002 ). " Fi rst europea n occun:nce
of a sa uropod manus dominated
trackwa y in a Maastri chti an sit c
(Fumanya, SouthEastern Pyre-
nees)". I Congreso Inrernacioll a/ so
bre Dill osaurios yo/ros rp/i/es me
sOloicos de Espa/1a. ResLJmenes.
(6) /3i rd, R.T. ( 1944). " Did BronlOsau
rus ever walk on land?" Na/ura/
His/O/y, 53 (2): 60-7.
(7) Lockl ey, M.C. ( 199 1). Tracking
Dinosaurs: a new /ook a/ an anciel1l
wor/d. ew York : Ca mbri dge
Uni versit y Press.
(8) Ga loba rL A" Oms, O" Gaetc, R"
/3l1scal i oni. A" /3 ravo, A.M" Val,
S .. Mu ll c r, G. & Pc ll egc r o, 1.
(2002). "Prelilll inar y stlld y of a
elinosa llregg nest froJl1t he MJas
t ri chti an of FlImanya ( Cata lan
Pyrcnees)". COllgreso i nrw/(/ciallal
sobre Dinosallrios y otros rpliles
mesozoicos de Espa/1a. Res llms.
Bernat Vila i Ginest
Pa leon tleg
Bar - Restaurant
Santa
'"
BARBARA
Tels. 93 824 82 09
9382481 79
Fax 93 824 82 09
Sta Barbara 1 a, 1
BAR
DEL MUSEU
DE LES MINES
DECERCS
Tel. 93 824 86 32 - Oficines s/n
Sant Corneli (Cercs) Barcelona
stabarbara@wanadoo.es
L' EROL 25