You are on page 1of 79

El Museu de les

Mines de Cercs
Un espai per entendre i sentir
Projecte museològic de la Mina Virtual
2
El passat
La mineria del carbó a la comarca del Berguedà:
de l’esplendor a la crisi (1851-1991)
El marc històric: Sant Corneli, una colònia minera
d’alt valor patrimonial
Els antecedents del Museu de les Mines de Cercs (MMCercs)
El present
El projecte arquitectònic i les fonts de finançament
L’exposició permanent
Els visitants del MMCercs
La radiografia de la gestió
Millora del producte turístic
El Museu de les Mines de Cercs, un element viu i integrador
Reptes de futur
La situació a les portes del 2008
Carbons Pedraforca
El futur: una proposta per comprendre i sentir
El concepte: què volem explicar?
La mineria del carbó al capdavant del coneixement tecnològic
Enginys que han accelerat el canvi
El missatge que volem transmetre
Com ho volem explicar? Característiques específiques del projecte
Objectius de l’actuació
Els valors de la proposta com a oferta
de turisme cultural i turisme industrial
Mina virtual. Proposta museològica
1. Com ho volem explicar? Característiques específiques del projecte
2. La proposta interpretativa
3. L’edifici
Mina virtual. Proposta museogràfica
4. Els temes i la seva distribució en l’espai de l’edifici
magatzem del MMCercs
Annex I
Plànols
Annex II
Pressupostos execució material
Passeig Pere III, 14-16, 4t 7a
08242 Manresa
Tel. 938729989 i 638039674
Fax. 93 8750105
rserra@transversalpc.com

Muntaner 200, àtic 8a
08036 Barcelona
Tel/Fax. 93 3630823
3
EL PASSAT
4
La comarca minera del Berguedà, situa-
da al nord de la província de Barcelona,
va ser la zona minera per excel·lència de
Catalunya. El carbó i l’aprofitament dels
recursos naturals –aigua, fusta, pedra
calcària– per a usos industrials des de
mitjan segle XIX van transformar, ràpida-
ment, una economia i una societat gai-
rebé medieval.
José Enrique de Olano y Loyzaga, engi-
nyer de mines i empresari basc, va com-
prar l’empresa l’any 1893 i va transfor-
mar la zona en una regió minera moder-
na; a les noves explotacions, modernes
instal·lacions industrials (rentador de
carbó, central elèctrica, central de gas
pobre, tallers, etc.), i a la construcció
del ferrocarril miner, s’hi ha d’afegir la
construcció de les colònies mineres de
Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació
(Cercs). En aquestes construccions es
va adaptar el model de colònia industri-
al ja experimentat pels industrials tèxtils
instal·lats a la comarca i implantat també
en altres zones mineres espanyoles com
Astúries, on destaca especialment el po-
ble miner de Bustiello, a prop de Mieres,
construït pel marquès de Comillas, pro-
pietari de la Sociedad Hullera Española,
a finals del segle XIX, entre altres.
En pocs anys, l’empresa d’Olano va
aconseguir figurar entre les més produc-
tives del país, i l’empresari va ser reco-
negut per Alfons XIII amb el títol nobiliari
de comte de Fígols quan, l’any 1908, el
monarca va visitar la conca minera. I és
que l’any 1904, quan el tren va arribar a
l’estació de Fígols-les Mines, tot estava
a punt: una impressionant xarxa de plans
inclinats i telefèrics portava el carbó des
de les mines situades a diferents nivells
(Sant Corneli, 952 metres d’altitud; Al-
fonso, 935 metres; Esteve, 876 metres;
Sant Josep, 815 metres, i la Consolació,
707 metres) fins a l’estació (643 metres
d’altitud). La galeria Sant Josep, electri-
ficada des de l’any 1905 amb una xarxa
que provenia de la central hidroelèctrica
del Collet i de la central del gas pobre,
era la més moderna, i va ser la que va
visitar el rei Alfons XIII l’any 1908 i la
infanta Isabel de Borbó l’any 1916. Els
antics llums d’oli van ser substituïts pro-
gressivament pels de carbur; els matxos
van començar a arrossegar fins a set
vagonetes plenes de carbó i a estalviar
aquesta feina als miners; les làmpades
de seguretat van substituir les gàbies
amb els ocells. Les galeries, cada cop
més fondes, en constant procés de mo-
dernització, expliquen l’elevat augment
de la producció i de miners ocupats.
La mineria del carbó a la comarca
del Berguedà (Barcelona): de l’època
d’esplendor a la crisi (1851-1991)
EL PASSAT
5
L’any 1911 va constituir una nova em-
presa, Carbones de Berga, SA, amb
un capital de sis milions de pessetes,
5.970.000 de les quals van ser aporta-
des per Olano i la resta pels socis (el
marquès de Castellflorite; Eusebi Ber-
trand i Serra, industrial cotoner i diputat;
Narcís de Olano y Loyzaga; Salvador
Vidal i Largacha, i Ramon Vila i Marqu-
és). Olano va cedir a la nova societat
cinquanta-tres concessions mineres,
les instal·lacions de les mines, màquines
i eines, oficines, magatzems, tallers i la
caserna de la Guàrdia Civil, els terrenys
situats al peu de l’estació del ferrocarril
a Manresa, les finques de la Vedella, el
Jou, Capdevila, el Far i Sant Corneli, i
la concessió d’aprofitament hidràulic del
Llobregat al Collet, a Guardiola de Ber-
guedà. Es va reservar per a ell i la seva
família la torre i els jardins que l’envol-
taven.
El procés de modernització va ser cons-
tant i el 1911 Olano va transformar la
seva empresa nominal en una socie-
tat anònima, Carbones de Berga, SA
(CBSA), que la família Olano va contro-
lar fins al 1965, quan la van vendre a la
gran empresa elèctrica catalana Fecsa.
Carbons de Berga SA, filial d’Endesa,
després, va mantenir l’explotació minera
en actiu fins al 1991.
De la mina i per a la mina han viscut mi-
lers de persones durant cent cinquanta
anys. L’empresa, que l’any 1965 comp-
tava amb tres mil treballadors directes,
era el principal motor i activitat econòmi-
ca del Berguedà, una comarca que mai
no va superar els 41.000 habitants (any
2007, 40.479, font Idescat). El tanca-
ment de l’activitat minera de CBSA l’any
1991 es va encadenar amb el de la in-
dústria tèxtil (1980-1995), i la comarca
se va enfonsar en un pou de decepció.
L’única explotació en actiu a la zona és la
de Carbones Pedraforca, SA (Saldes),
que amb un centenar de treballadors
resisteix titànicament fins al desembre
del 2007 i subministra carbó a la central
tèrmica de Cercs. Atur, emigració, en-
velliment de la població, crisi de valors
i d’identitat. El panorama era tan negre
com el carbó; i va ser en aquest context
que va néixer el projecte del Museu de
les Mines de Cercs (MMCercs).
EL PASSAT
6
El procés d’industrialització que van viu-
re les comarques interiors de Catalunya
des de mitjan segle XIX fins ben entrat
el segle XX va anar acompanyat d’un in-
tens procés d’urbanització del territori a
partir del sistema de colònies. Tot i que
les colònies tèxtils formen el grup més
important, intens i conegut del conjunt
de les colònies industrials existents al
nostre país, aquest sistema també va
ser adoptat per altres industrials, prin-
cipalment els miners i els metal·lúrgics,
i fins i tot per part d’aquells inversors
que veien en les colònies un bon model
per desenvolupar explotacions agrícoles
modernes. A tall d’exemple esmentarem
els següents:
Colònies agrícoles de Graugés (Avià,
Berguedà), la Casanovas (Prat del Llo-
bregat, Baix Llobregat) i fins i tot tan re-
cents com el procés de colonització im-
pulsat per la família Raventós-Codorniu,
a Raimat (Lleida, Segrià).
Colònies metal·lúrgiques com la Farga
Lacambra (Masies de Voltregà, Osona).
Colònies formades a l’entorn de fàbri-
ques de ciment com el Clot del Moro
(Castellar de N’Hug, Berguedà) o el Co-
llet (Guardiola de Berguedà, Berguedà).
Les colònies bastides per industrials i
empreses del sector químic com la peti-
ta colònia de Carburs Metàl·lics (Berga,
Berguedà) o la molt més gran dels ale-
manys a Flix (Ribera d’Ebre).
Les mineres, construïdes al peu de les
explotacions de potassa a la comarca
del Bages i als termes municipals de
Sallent, Balsareny, Súria i Cardona; la
colònia minera de Bellmunt del Priorat,
al peu de les mines de galena de plom,
o les colònies mineres construïdes al
Berguedà al peu de les explotacions de
carbó com la colònia la Vall de Peguera
(Fígols vell) o les de Sant Corneli, Sant
Josep i la Consolació (Cercs).
És justament a la colònia Sant Corneli, i
a partir del gran valor històric, arquitec-
tònic i urbanístic del conjunt i de les pos-
sibilitats que oferia una de les antigues
mines, on l’any 1999 es va inaugurar el
Museu de les Mines de Cercs, que té
com a objectiu esdevenir un centre d’in-
terpretació de la mineria del carbó a la
comarca i obrir nous camins de futur per
a la població que hi viu.
EL PASSAT
El marc històric: Sant Corneli, una colònia
minera d’alt valor patrimonial
7
EL PASSAT
José Enrique de Olano va construir les
colònies mineres de Sant Corneli, Sant
Josep i la Consolació adaptant el model,
plenament desenvolupat, de les colòni-
es tèxtils existents a les conques fluvials
del Llobregat i del Ter, i especialment al
Berguedà. L’objectiu era aconseguir mà
d’obra estable a partir del model de co-
lònia. L’aïllament de la zona hi ajudava i
el nucli de partida va ser Sant Corneli.
L’any 1911 la colònia minera de Sant
Corneli era formada per l’antiga masia
de Capdevila Vell amb el molí i l’escai-
rador de blat de moro, el conjunt d’ha-
bitatges del carrer de la Font, la cantina
i les noves construccions bastides per
Olano: els blocs d’habitatges de Santa
Bàrbara, el magatzem de comestibles
i un edifici anomenat l’hospitalillo que
constava d’un pis i un petit «hospital o
casa de socorros». A partir d’aquests
edificis inicials, la colònia de Sant Cor-
neli va créixer, sense oblidar mai que es
tractava d’allotjar miners.
Així, la torre, construïda pels volts de
1904, es va edificar no al costat dels
habitatges miners com havien fet els in-
dustrials de les colònies tèxtils, sinó molt
a prop de l’estació de tren, prou allu-
nyada per protegir-se de les contínues
revoltes d’un col·lectiu de treballadors
que arreu d’Europa es mostrava espe-
cialment reivindicatiu; i també, al costat
de la torre, i de l’estació, hi va construir,
abans de 1904, la caserna de la Guàr-
dia Civil, una caserna que durant molts
anys va allotjar el nombre més elevat de
números de tota la comarca, més fins i
tot que la de Berga. L’objectiu era clar:
més que vigilar els miners, la Guàrdia
Civil havia de protegir el propietari.
Entre 1905 i 1920 es van construir els
blocs d’habitatges dels carrers de San-
ta Bàrbara, els que formen el carrer Por-
venir i els del serrat dels Bous, coneguts
també amb el nom dels Tilos. Sota la
direcció de l’enginyer asturià Suárez del
Villar es van construir els edificis de ser-
veis: l’economat (un edifici on també es
va emplaçar la carnisseria, el forn de pa i
dos habitatges), l’edifici que acollia la re-
sidència de monges, l’escola, els menja-
dors i l’escorxador, convertit després de
1931 en Hogar del Minero i amb nous i
vells usos (habitatges per a encarregats,
cafè, biblioteca, sales de joc i d’esbar-
jo, aules escolars), el d’oficines amb els
habitatges per als facultatius, el teatre-
cinema i el camp de futbol.
Entre 1900 i 1910 es va construir tam-
bé la colònia de Sant Josep, a prop de
la mina del mateix nom; es tracta d’un
conjunt d’habitatges plurifamiliars allar-
gassats i penjats a la muntanya a prop
del qual es construeix l’escola i els sa-
faretjos, serveis que comparteix amb la
colònia veïna de la Consolació, el nucli
més modern. Tot i que a començament
del segle XX en aquest indret hi havia al-
guns serveis importants com el rentador
de carbó, magatzems i la casa-cantina
de ca l’Estanís (cantina, forn de pa, llau-
neria, etc.), és a partir de 1911 quan es
comencen a construir habitatges per als
miners; i a partir de 1926, amb l’ober-
tura de la mina nova, la de la Consola-
ció, aquesta es converteix en el centre
administratiu de l’empresa. Allà es tras-
lladaran les oficines, s’hi construirà un
gran dispensari, la cantina, la centraleta
de telèfons i totes les instal·lacions de
la mina: taller mecànic, elèctric, fusteria,
manyeria, magatzem, oficines, etc.
L’última etapa constructiva de Sant Cor-
neli, la més recent, és la de 1950-1955,
quan es van construir els dos últims
blocs d’habitatges del carrer de Santa
Cecília, destinats a facultatius i vigilants;
és l’exemple que a les colònies mineres,
com també a les tèxtils, es van aprofitar
les ajudes proporcionades pel govern
per a la construcció d’habitatges obrers
en plena eufòria del Congrés Eucarís-
tic celebrat a Barcelona. Aquests són
els anys en què s’inaugura la carretera
8
EL PASSAT
que enllaça les colònies mineres amb la
carretera C-1411 i que al llarg de tres
quilòmetres i mig salva gairebé quatre-
cents metres de desnivell.
Els habitatges aquí són sempre plurifa-
miliars, edificis casernaris fets amb ma-
terials molt sòlids: la pedra dels murs
que és de quaranta centímetres de gruix
procedeix de la mina, les bigues dels
edificis són fetes amb formigó, un mate-
rial totalment revolucionari en l’època en
què es van construir (1895-1920). Es
tracta d’edificis austers però sòlids, amb
habitatges de petites dimensions però
amb algunes de les comoditats que
aleshores eren totalment desconegudes
a l’Alt Berguedà. Els habitatges dispo-
saven de comuna exterior o interior, una
carbonera, cuina econòmica a totes les
llars i ventilació en totes les habitacions.
Els sostres alts garantien una bona cir-
culació de l’aire, si és que es podia dub-
tar que a mil metres d’altitud hi podia fal-
tar en algun moment de l’any aquell aire
sa que mancava als nuclis industrials
d’arreu d’Europa. Les famílies residents
a la colònia podien llogar una estufa a
l’empresa i sempre comptaven amb una
quantitat de carbó, l’ensacada, que els
permetia esclafar-se i cuinar, i fins i tot si
eren molt estalviadors, revendre’l.
Els habitatges no tenien aigua corrent;
les fonts eren i són abundants i aviat es
van construir uns safaretjos públics que
es van convertir en centre de reunió de
les dones que hi anaven a rentar roba
–roba de miner– tot l’any. Tot el que
podien necessitar els ho proporcionava
l’empresa; pel pla inclinat pujaven vago-
netes plenes d’aliments i tota mena de
productes que es venien a l’economat,
i que durant anys es pagaven amb vals
d’empresa. Aquest servei, però, era molt
mal vist entre els treballadors i això va fer
que l’empresa es decidís a donar a famí-
lies fidels la possibilitat de gestionar ne-
gocis a les colònies: es tractava de les
cantines, en realitat botigues on també
es venia de tot i es podia beure a preu
baix raig, alcohol barat però abundant. I
és que la gent s’estimava més quedar a
deure en una cantina que fer-ho a l’eco-
nomat de l’empresa; se sentien, sens
dubte, més lliures.
9
EL PASSAT
L’any 1989 l’empresa Carbons de Ber-
ga SA, la més important del sector a Ca-
talunya tant per la seva tradició –va ser
fundada l’any 1911– com per la seva
importància econòmica, anunciava pú-
blicament el final de la seva activitat. Va
començar un llarg i difícil procés que va
culminar el 31 de desembre de 1991.
L’economia del Berguedà va partir una
forta sotragada, ja que l’empresa era el
motor econòmic de l’Alt Berguedà des
de feia molts anys. Hi havia milers de
persones treballant-hi directament o in-
directa, i la plantilla va arribar a tres mil
treballadors l’any 1965.
Enmig d’aquest panorama dur, de re-
conversió industrial, d’atur i d’indemnit-
zacions, l’Ajuntament de la vila de Cercs
va llançar la idea de crear un Museu de
les Mines i situar-lo en un dels espais
que, arran d’aquest procés de desman-
tellament, l’empresa minera cedia al mu-
nicipi. I és que l’Ajuntament tenia molt
clar que la història dels miners i de la
mina no podia quedar amagada a l’inte-
rior de les galeries. La idea va arribar al
Servei de Museus i d’aquí es va derivar
al Museu Nacional de la Ciència i de la
Tècnica, que des de l’any 1989 ha vetllat
per transformar una idea en un projecte,
i un projecte en una realitat. De totes
maneres, va caldre esperar molt temps,
tenir paciència, esperar el moment opor-
tú i, al mateix temps, madurar, retocar i
ajustar el projecte. Deu anys després
era una realitat. La primera fase del Mu-
seu de les Mines de Cercs és oberta al
públic des del mes de febrer de 1999, i
es va inaugurar oficialment el 19 de juny
d’aquell mateix any.

Impulsada per l’Ajuntament de la vila de
Cercs, el municipi miner per excel·lència
de la comarca, la idea de crear un museu
va ser presentada, el 1989, al Servei de
Museus de la Generalitat de Catalunya i
aquesta institució el va derivar al Museu
Nacional de la Ciència i de la Tècnica
(mNACTEC), que va tutelar el projecte.
L’Ajuntament va impulsar la creació del
Patronat Municipal Museu de les Mi-
nes de Cercs, que integra les empreses
mineres Carbones de Berga, SA i Car-
bones Pedraforca, SA al mNACTEC, i
l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Di-
putació de Barcelona, que presideix l’al-
calde de la vila de Cercs. El Patronat va
liderar el procés de transformació d’una
idea en un projecte i d’un projecte en
una realitat.
Una idea: salvar el patrimoni miner del
municipi i de la comarca
Un projecte basat en:
· un toma: la historia i l'ovolucio tocnica
de la mineria del carbó.
· un torritori: la conca minora dol Bor-
guedà.
· un omplaçamont d'alt valor patrimoni-
al i simbòlic: la colònia minera de Sant
Corneli.
· una aposta do rocuporacio do patri-
moni industrial: el Hogar del Minero, es-
collit com a seu central del MMCercs,
el cinema-teatre, l’església i els edificis
socials de la colònia minera.
Un repte: la consolidació, adaptació i
museïtzació de cinc-cents metres de la
galeria Sant Romà, una de les més anti-
gues i emblemàtiques de la conca, situ-
ada al peu de la colònia minera.
El concepte d’ecomuseu es valora-
va inicialment com el més adequat per
salvaguardar un conjunt patrimonial im-
portant. La situació de crisi econòmica
i social comentada, la mala premsa del
paisatge miner –central termoelèctrica
de Cercs, explotacions a cel obert, ter-
reres, dipòsits de runes, ruïnes industri-
als, maquinària en desús valorada com a
ferralla, etc.– i l’avançat procés de dete-
Els antecedents del Museu de les Mines de Cercs (MMCercs)
10
EL PASSAT
riorament del conjunt urbà de Sant Cor-
neli no convidaven a l’entusiasme. Com-
partíem amb els projectes espanyols i
europeus els mateixos problemes.
Va ser necessari adaptar el projecte: no
teníem patrimoni per salvar, investigar i
mostrar; l’ecomuseu havia desaparegut
abans de néixer. Valia la pena continuar?
Una anàlisi rigorosa del patrimoni exis-
tent, del seu valor històric i de les seves
enormes possibilitats didàctiques com
d’una font de coneixement d’un estil sin-
gular de vida i de treball, i les seves po-
tencialitats com a element dinamitzador
de l’economia de la zona van aconsellar
continuar i reajustar el projecte, i apren-
dre dels models europeus.
A Cercs no vam inventar res; vam adap-
tar a la nostra realitat les experiències
europees i vam aprendre molt. A l’Euro-
pa occidental, i molt especialment a la
Gran Bretanya, Alemanya, França i Bèl-
gica, existeixen grans exemples de mu-
seus dedicats a la mineria del carbó. La
gran majoria neixen com a conseqüèn-
cia de les crisis del sector i es plante-
gen conservar el patrimoni de la mina i
convertir-se en centres patrimonials de
turisme industrial.
Quan es va començar a treballar, l’any
1989, en el projecte museogràfic del
Museu de les Mines de Cercs es tenia
clar que calia fer un museu de tècnica
i d’història, un museu que esdevingués
la institució per conservar i donar a co-
nèixer l’important patrimoni de la mine-
ria del carbó al Berguedà, i que fos el
centre d’interpretació de tota la conca
minera berguedana. També, una oportu-
nitat per a la recuperació de l’autoestima
d’una comunitat maltractada per la crisi i
una oportunitat econòmica a l’entorn del
turisme cultural.
Situat a la colònia minera de Sant Cor-
neli, un dels pobles miners més ben
conservats de tot Catalunya i de l’Estat
espanyol, havia de mostrar als futurs vi-
sitants una mina real, l’evolució tècnica
de l’extracció i la vida. L’any 1997 es van
aconseguir les primeres subvencions,
que es van ampliar el 1998. Amb un total
de cent cinquanta milions de pessetes,
procedents dels fons miner del minis-
teri d’Indústria i Energia, del fons Feder
i Rechar de la UE, de la Diputació de
Barcelona, la Generalitat de Catalunya,
caixaManresa, el Museu Nacional de la
Ciència i de la Tècnica de Catalunya i
l’Ajuntament de Cercs, es van poder
executar les obres de la primera fase del
museu.
Al mateix temps es va posar fil a l’agulla
per dotar el museu de personalitat jurí-
dica. Es va constituir el Patronat del Mu-
seu de les Mines de Cercs, presidit per
l’alcalde, i del qual són membres el Mu-
seu Nacional de la Ciència i de la Tèc-
nica de Catalunya, la Diputació de Bar-
celona, i les empreses mineres Carbons
de Berga SA i Carbons Pedraforca SA.
L’any 1997 es va signar el conveni de
col·laboració amb el Museu Nacional de
la Ciència i de la Tècnica de Catalunya,
gràcies al qual el Museu de les Mines de
Cercs s’integrava al Sistema del MCTC;
d’aquesta manera culminava una llarga i
estreta col·laboració. Des de l’any 1999
el nostre museu també forma part de la
Xarxa de Museus Locals de l’Àrea de
Cultura de la Diputació de Barcelona.
11
EL PRESENT
12
EL PRESENT
Tots els esforços es van centrar a Sant
Corneli, una colònia minera única a Ca-
talunya, situada a mil metres d’altitud,
construïda a finals del segle XIX i amb
una comunitat minera viva, el principal
valor. El museu situat a la colònia es po-
dia convertir en alguna cosa més que un
projecte cultural: podia ser el motor de
la recuperació del conjunt arquitectònic
i urbanístic, d’una transformació demo-
gràfica i social, i en el vaixell insígnia del
turisme cultural de la comarca.
1a Fase constructiva (1997-1999):
amb una inversió de 150 M de PTA
(1997-1998) procedents dels fons
Miner, Feder, Rechar, de les subvenci-
ons proporcionades per la Diputació
de Barcelona, el mNACTEC, i d’una
partida pressupostària aportada per
l’Ajuntament de Cercs (30 M de PTA),
un municipi de 1.450 habitants, es van
ajustar les obres bàsiques de la primera
fase del projecte: recepció, dues sales
d’exposició permanents, sala d’audiovi-
suals, restauració de cinc-cents metres
de la galeria Sant Romà, i la restauració
El projecte arquitectònic
i les fonts de finançament
de la locomotora i dels vagons per faci-
litar l’accés dels visitants a l’interior de
la mina. El museu va obrir les portes el
febrer de 1999 i el va inaugurar oficial-
ment el 19 de juny de 1999 el president
de la Generalitat de Catalunya. Durant
el primer any de vida va rebre 24.600
visitants.
2a Fase constructiva (2000-2001): ur-
banització de la plaça de Sant Romà,
que incloïa la ubicació de l’exposició
permanent de maquinària pesant, l’am-
pliació de cinc-cents metres de via, la
construcció de l’edifici de serveis (ma-
gatzem, taller, sala d’exposicions tempo-
rals, aula per a tallers escolars) i nous
lavabos, amb un pressupost de 480.810
euros (80 M de pta) assumits per diver-
ses institucions i fons estructurals de la
Unió Europea.
3a Fase constructiva (2002-2003): res-
tauració del cinema-teatre i de l’església
de la colònia minera amb un pressupost
de 54.000 €, aportats por diverses ins-
titucions.
13
El projecte parteix d’una idea bàsica:
respectar al màxim les estructures ar-
quitectòniques dels edificis que acullen
el museu, i també la funcionalitat de l’es-
pai. Per aquest motiu, l’evolució tècnica
de l’explotació de carbó al llarg de cent
quaranta anys s’explica a l’interior de la
mina, i la vida quotidiana, en un pis mi-
ner. El tren que introdueix els visitants
a l’interior de la galeria és un ferrocarril
miner: vagons de carbó i locomotora di-
èsel.
Totes les imatges reproduïdes a les
sales són imatges d’arxiu procedents
dels fons de les empreses mineres co-
marcals o altres arxius de la comarca, i
fins i tot de moltes famílies mineres. Els
objectes que formen part de l’exposició
permanent i els molts que encara s’han
de restaurar, relacionats tots amb l’ex-
plotació de les mines, procedeixen de
les donacions efectuades per les em-
preses Carbons de Berga SA i Carbons
Pedraforca SA.
I, encara més important, el museu és a
la colònia minera de Sant Corneli, on
encara viuen cent vuitanta persones vin-
culades estretament a la mina, i a tot el
municipi de Cercs i als pobles veïns de
tot l’Alt Berguedà, la mina és molt més
El projecte museològic i l’exposició permanent
EL PRESENT
que un record nostàlgic. Els miners i
les seves famílies són els que fan que
el museu sigui viu, els que ens ajuden
proporcionant-nos objectes, fotografies,
documents de tot tipus, i la seva vivència
i la seva petita-gran història.
El museu consta, des de la inauguració
de la primera fase l’any 1999, dels se-
güents espais oberts al públic:
Recepció del museu: un espai de nova
construcció que uneix les dues sales
d’exposició permanent.
Àmbit 1: sala d’audiovisuals, on es
projecta «Les mines de Fígols, 140 anys
de carbó».
Àmbit 2: el carbó, on s’expliquen les
característiques i usos del carbó
Àmbit 3: la vida quotidiana al peu de la
mina, on se n’explica la part social
Àmbit 4: la mina Sant Romà
A la sala del carbó s’expliquen les carac-
terístiques del lignit, què és una conces-
sió minera i els tipus d’explotacions, la
importància dels tallers i els magatzems,
el transport i els usos i aplicacions del
carbó comarcal.
La sala de la vida quotidiana està dedi-
cada a donar a conèixer la vida de cada
dia a partir del model de la colònia in-
dustrial de Sant Corneli (la feina de les
dones, l’escola, el dispensari, l’empresa-
ri i l’empresa, les reivindicacions socials
i laborals). L’habitatge miner, un pis dels
anys quaranta, s’integra dins el circuit
de visita de la sala d’exposició dedicada
a la vida quotidiana.
La sala d’audiovisuals és on es pro-
jecta un muntatge de diapositives
que, amb el títol «Les mines de Fí-
gols: 140 anys d’història», fa un ho-
menatge als miners.
L’espai més emblemàtic i singular del
museu és la galeria Sant Romà. És
una mina original situada al costat
mateix del museu, on hem plantejat la
visita com un viatge en el temps. Els
visitants són introduïts a l’interior dels
quatre-cents cinquanta metres de la
galeria amb un ferrocarril miner (loco-
motora i vagons originals). Un cop al
fons, els visitants fan el recorregut de
tornada a peu i descobreixen, sempre
amb visita guiada, com s’ha transfor-
mat la mina des de mitjan segle XIX
fins a 1980, a partir de diferents es-
cenografies (maniquins, so ambiental
i objectes originals).
14
EL PRESENT
La segona fase del museu, executa-
da parcialment l’any 2001, correspon
a l’actuació urbanística de la plaça de
Sant Romà, que és al davant del museu.
És un gran espai de vuit mil metres qua-
drats format al llarg de gairebé setanta-
cinc anys amb el dipòsit de les runes de
la galeria Sant Romà.
El projecte d’urbanització d’aquesta
plaça, que comprèn una gran obra de
canalització d’aigües del torrent, preveu
destinar una part important de l’espai a
exposició permanent de la gran maqui-
nària de la mina (maquinària hidràulica,
mecànica, pneumàtica i elèctrica), com
també a l’exposició de les diferents ti-
pologies de locomotores i vagons i te-
lefèrics que van treballar a la mina sobre
trams de via morta. També, a ampliar el
circuit exterior del ferrocarril que intro-
dueix els visitants a l’interior de la mina
i a construir un nou edifici per a magat-
zem i tallers del museu.
A la plaça hi ha un espai d’aparcament
i una zona de bosc natural on es mos-
traran les diferents espècies d’arbres i
arbusts que hi ha a l’entorn de la colònia,
com també tots els aspectes relacionats
amb l’explotació del bosc des del segle
XVIII (carboneres, pega, olis vegetals, bo-
lets, fusta, etc.) i dels recursos naturals
(molí hidràulic medieval). La plaça ho es
també de la colònia, un espai obert a la
gent i a totes les activitats lúdiques i fes-
tives que es mantenen vives a la colònia
minera.
Amb l’objectiu de recuperar i conservar
tot el patrimoni urbanístic, arquitectònic
i antropològic de Sant Corneli, en fases
successives el projecte preveu restaurar
l’antic cinema-teatre de la colònia i l’es-
glésia parroquial, i senyalitzar tot el nucli
amb l’objectiu que es puguin fer itine-
raris lliures per tota la colònia i l’entorn,
tant el més proper com les possibles ru-
tes que connectin la colònia amb la res-
ta d’espais, conjunts i pobles miners de
l’Alt Berguedà.
El Museu de les Mines de Cercs, de-
dicat monogràficament al carbó, és un
museu de tècnica i d’història, i al mateix
temps vol ser un centre d’interpretació
per explicar i donar a conèixer les múl-
tiples i estretes relacions entre aquest
combustible fòssil i l’entorn geològic,
paisatgístic, econòmic i humà de l’Alt
Berguedà.
Per aquest motiu el museu és situat a la
colònia minera de Sant Corneli, un dels
nuclis miners més ben conservats de
Catalunya i de tot l’Estat espanyol. Es
tracta d’un poble fundat a finals del se-
gle XIX per allotjar els miners i les seves
famílies, pensat i organitzat per un em-
presari miner i gestionat amb els criteris
del paternalisme industrial que, tot i les
adaptacions pròpies del pas dels anys,
l’empresa va mantenir fins ben avançat
el segle XX.
La colònia és situada al bell mig de la
conca minera, al peu de les mines i en-
mig d’un paisatge natural que és una lli-
çó visual de geologia. Però el que dóna
autèntic valor al museu és l’estreta rela-
ció que manté amb la gent que ha viscut
de la mina i per la mina. A Sant Corneli
hi viuen famílies mineres i el museu ha
volgut integrar-se amb el paisatge urbà
de la colònia i amb el teixit social. Per
això participa activament de la vida de la
colònia com un col·lectiu més: col·labora
en l’organització de les activitats festives
i lúdiques i acull amb orgull la gent de la
colònia i de tot el terme municipal que
ens ajuda a ampliar el fons museogràfic
amb la donació d’objectes i tot tipus de
documentació.
15
EL PRESENT
Avui que l’activitat minera a la comarca
del Berguedà ha mort, es vol un museu
viu, i apostem per acostar-lo als nens i
nenes, nois i noies, amb plantejaments
didàctics i amb una clara aposta per la
interdisciplinarietat; també als adults, en
una proposta de turisme cultural i més
concretament de turisme industrial. Des
de la seva inauguració el 1999, el museu
es defineix com un centre d’interpretació
que relaciona tècnica i història.
Per analitzar el vessant tècnic, i en me-
nor grau el científic, el museu consta
d’una sala dedicada a explicar les carac-
terístiques del carbó, la seva explotació
a partir de la mineria subterrània i a cel
obert, la importància de les infraestruc-
tures mineres, el transport del producte
i el procés de classificació previ al seu
ús, tant com a combustible domèstic i
industrial com a font primària per a l’ob-
tenció d’electricitat.
El complex món de la mineria, és a dir,
el conjunt de tècniques emprades per a
la seva extracció, es mostren en un es-
pai singular i únic: els quatre-cents cin-
quanta metres de la mina Sant Romà.
És aquí on els visitants poden conèixer
in situ l’evolució tècnica i les condicions
de treball al llarg de cent cinquanta anys
d’explotació minera.
El vessant social de la mineria del carbó
s’analitza a la sala «La vida quotidiana al
peu de la mina», que té com a fil con-
ductor la colònia minera de Sant Corneli
i la seva gent a partir de temes mono-
gràfics: els serveis relacionats amb la
festa i l’esbarjo, el treball de les dones,
l’escola, el dispensari, l’empresari i l’em-
presa, els treballadors i les seves reivin-
dicacions socials i laborals, i l’habitatge
miner. El vessant importantíssim de les
condicions de treball, analitzat al llarg
del temps, es presenta a l’interior de la
mina Sant Romà.
En cadascun d’aquests àmbits hi troba-
reu els objectes específics que contex-
tualitzen el discurs científic, tècnic i his-
tòric. Hem donat molta importància a la
imatge fotogràfica d’arxiu, que es tracta
amb gran format, ja que considerem que
és una font primària excepcional que
ens ajuda a observar, comprendre i ana-
litzar processos productius, conceptes
tècnics i aspectes socials que, comple-
tats amb breus textos genèrics i gràfics,
reforcen els conceptes clau del discurs
museogràfic.
També es disposa de fulls de sala, mate-
rials que aposten per analitzar objectes
o documents singulars des del punt de
vista tècnic o social relacionats direc-
tament amb la mina, els miners i la co-
marca. Tractats amb clars criteris didàc-
tics, poden ser una eina de gran ajuda
per als professionals de l’ensenyament
i potencien els aspectes d’interdiscipli-
narietat en presentar la informació en
quatre llengües: català, castellà, anglès
i francès. També es disposa de materi-
als complementaris que relacionen l’in-
ventari de peces exposades i una breu
descripció.
Les visites al Museu de les Mines de
Cercs compten sempre amb el suport
d’un monitor o monitora que acompanya
els grups d’un màxim de trenta persones
durant tota la visita. I, cal no oblidar-ho,
una colla de materials didàctics.
Els últims anys, i un cop comprovat que
el 50% dels visitants del Museu de les
Mines de Cercs són públic individual/
familiar, el museu ha preparat l’edició de
l’audiovisual en castellà, anglès i fran-
cès. També s’ha avançat en la traducció
de tots els textos de sala a les llengües
esmentades i es treballa per oferir als in-
vidents la possibilitat de visitar el museu
amb el suport del llenguatge braille.
16
Els visitants del MMCercs
EL PRESENT
El MMC planteja al seu públic dues mo-
dalitats de visita. El públic individual fa
lliurement la visita a les sales d’exposi-
ció, i la visita a l’interior de la mina es fa
amb un monitor o monitora que compleix
diverses funcions: la d’acompanyant du-
rant tot el trajecte i la de guia. Els grups,
de tota mena i característiques, fan la
visita, prèvia concertació, a totes les
dependències del museu acompanyats
dels monitors (un monitor cada 30-35
persones), i per tant la visita sempre és
guiada. D’aquesta manera s’atén la di-
versitat, s’aconsegueix compaginar la
visita del públic individual i fer accions
preventives de conservació de la col-
lecció. Complementem l’oferta cultural
amb tallers, dirigits al públic escolar, i
material didàctic i visites guiades a es-
pais directament relacionats amb la
mina (central tèrmica, mines a cel obert,
etc.).
Aproximadament el 50% dels visitants
correspon a públic individual que visita
el museu els caps de setmana, els ponts
i durant els períodes de vacances (Set-
mana Santa i l’agost). El 50% del públic
restant correspon a grups (20% grups
escolars, 20% jubilats i 10% grups cul-
turals) que fan la visita els dies labora-
bles. Es tracta sempre de visitants de la
comarca i de Catalunya, molt especial-
ment de la gran àrea industrial de Bar-
celona.
El MMCercs forma part de dues es-
tructures museístiques importants: del
Sistema del mNACTEC (www.mnactec.
com) i de la Xarxa de Museus Locals de
la Diputació de Barcelona (www.diba.
es/opc/), i per tant participa en tots els
seus programes comuns (didàctic, difu-
sió, turisme cultural, conservació, inves-
tigació, formació, etc.). El programa de
difusió d’ambdues organitzacions és la
gran plataforma per donar a conèixer el
nostre equipament. El MMCercs comp-
ta amb materials propis de difusió (tríp-
tics, pòsters), pagines web (www.cercs.
com), www.rutaminera/diba.es), publici-
tat pròpia i actuacions de difusió espe-
cífiques d’àmbit local.
17
EL PRESENT
Fitxa resum de les característiques del MMCercs
Estructura
Superfície total
Superfície coberta
Superfície dedicada a exposicions permanents
Superfície dedicada a exposicions temporals
Superfície dedicada a reserves
Nombre de conservadors i tècnics superiors
Nombre de vigilants
Nombre d’altres treballadors
Personal total
Personal extern (monitors)
Personal mina
5.975 m2
475 m2
400 m2
150 m2
5.000 m2
1
0
2
3
5
2
Fons
Composició fons: tecnologia
etnografia
Nombre aproximat d’objectes
Objectes registrats
Pendents de registre
Fitxes inventari
Biblioteca especialitzada
73%
25%
816
816
40
816
97
Nombre d’aparells control climàtic
Sistemes d’alarma
Normativa de seguretat
2
Si
Si
Activitat
Activitats i tallers escolars oferts
Contractació absoluta d’activitats
Exposicions temporals
Nombre de visitants exposicions temporals
Dies anuals d’obertura al públic
Hores anuals d’obertura al públic
9
3.285 alumnes
2
19.498
300
1.493 hores
Públic 2007
Públic total (visitants)
Mitjana d’usuaris per dia d’obertura
Públic escolar
23.419
78,06
8.249
18
EL PRESENT
(exposició
permanent) 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2004 2.005 2.006 2.007 TOTAL
gener 45 631 613 856 638 834 506 295 228
febrer 186 1.927 1.696 2.524 1.855 2.145 2.018 1.911 2.206
març 672 2.079 3.052 4.156 3.143 2.913 4.127 2.989 3.126
abril 1.653 3.669 4.021 2.907 4.608 4.822 3.562 4.232 4.235
maig 1.866 2.477 2.907 4.126 4.030 3.178 3.007 2.400 3.126
juny 2.880 3.037 2.798 4.121 2.937 2.428 2.450 2.448 2.429
juliol 1.925 3.218 2.752 3.047 2.915 2.134 2.235 1.817 2.247
agost 4.035 6.029 5.656 7.388 5.502 4.755 5.127 4.493 4.680
setembre 2.404 3.890 2.935 2.906 2.733 2.311 1.707 1.948 2.540
octubre 3.432 4.997 4.045 4.294 3.355 4.509 3.375 3.399 2.871
novembre 3.630 4.876 3.583 3.854 3.357 3.525 2.968 3.175 2.928
desembre 1.538 2.773 1.342 1.846 1.381 2.461 2.093 2.606 1.803
TOTAL 24.266 39.603 35.400 42.025 36.454 36.015 33.175 31.713 32.419 311.070
Tallers 1.434 3.322 1.139 4.582 3.285
Exp. Temporals 863 895 2.232 3.260 19.498
24.266 39.603 35.400 42.025 38.751 40.232 36.546 39.555 55.202 351.908
Estadísitica visitants 1999-2007
19
EL PRESENT
Una radiografia de la gestió
El total de visitants de l’exposició per-
manent del Museu de les Mines de
Cercs fins a desembre del 2007 és de
311.077 visitants.
Aquestes són les xifres de visitants de
l’exposició permanent, que es divideix
en dos espais: el del carbó –caracte-
rístiques del lignit, formes d’extracció i
d’explotació, transports, aplicacions i
usos– i el de la vida quotidiana, centra-
da en temes socials que permet aproxi-
mar-nos a la vida de la colònia minera. El
visitant, a més a més, pot entrar i visitar
un habitatge miner, un pis de la colònia
tal com era als anys quaranta. La visita
es complementa amb la projecció d’un
interessant audiovisual sobre la conca
minera de l’Alt Berguedà i la història de
cent cinquanta anys d’explotació. La
mina és l’espai més emblemàtic: un tren
miner original ens endinsa quatre-cents
cinquanta metres a l’interior de la mina
Sant Romà, on es pot veure com era la
feina a l’interior de les galeries.
El Museu de les Mines de Cercs ofereix
com a complement de la visita a l’expo-
sició permanent diverses visites guiades
i tallers:
Cel obert de Fumanya amb 1.220 visi-
tants durant l’any 2007.
Com a exemple de visites a la indústria
viva tenim:
central tèrmica de Cercs amb 1.337
visitants durant l’any 2007
embassament de la Baells amb 1.117
visitants durant l’any 2007
Es tracta d’un projecte museogràfic
didàctic i comprensible, dirigit al gran
públic, que interrelaciona paisatge in-
dustrial i patrimoni industrial, edificis
i objectes, tècnica i societat i que es
plasma amb un projecte expositiu clar i
modern des que es va projectar fins a
l’actualitat. Una missió que el Patronat,
l’Ajuntament, les successives direccions
i l’empresa gestora volen mantenir.
Amb l’objectiu de conservar, investigar
i donar a conèixer el patrimoni miner
de la comarca, el Museu de les Mines
de Cercs és avui un punt de referència
d’àmbit comarcal i de la Catalunya cen-
tral. Amb una inversió des de 1998 fins
ara d’1.600.000 €, el museu ha execu-
tat les fases successives de la primera
part del projecte:
Any 1999: museografia de la mina
Sant Romà.
Any 2001: urbanització de la plaça de
Sant Romà.
Any 2002: construcció de l’edifici des-
tinat a taller, magatzem, aules per a ta-
llers i nous lavabos.
Any 2003: inauguració de les obres de
restauració del cinema-teatre i de l’es-
glésia de la colònia minera.
Any 2007: rehabilitació de la coberta
del museu.
20
Actualment s’està treballant per la millora
de la qualitat del producte turístic, grà-
cies al Pla de Dinamització de la Xarxa
de Turisme Industrial de Catalunya. L’any
2007 s’ha pogut fer l’adaptació idiomàti-
ca dels textos de les sales de l’exposició
permanent, una pàgina web (www.mm-
cercs.cat), i s’està treballant en la millora
de la museografia de la mina Sant Romà
i en la traducció de l’audiovisual «140
anys de carbó» a l’anglès i al francès.
S’han dissenyat i editat els nous materi-
als de difusió del museu: full de mà, tríp-
tic, oferta didàctica i oferta per a grups
no escolars
Millora del producte turístic
EL PRESENT
EL MUSEU DE LES MINES
DE CERCS, UN ELEMENT VIU
I INTEGRADOR
Avui que l’activitat minera de la comarca
del Berguedà ha desaparegut volem un
museu viu. La integració de tots els col-
lectius del municipi de Cercs –infants,
adolescents i jubilats– per part del Mu-
seu de les Mines de Cercs es porta a
terme amb diversos projectes en col-
laboració amb la Diputació de Barcelo-
na.
Octubre-desembre 2006 exposició
escènica al MMCercs titulada «Les
mines de carbó i una reina del Ber-
guedà», amb la col·laboració de l’ar-
tista multidisciplinària Empar Ros-
selló, del grup de teatre de la gent
gran de Cercs Sense Vergonya i del
MMCercs. Més endavant, el mes de
desembre, es va fer també al Museu
Marítim de Barcelona.
Maig 2007, taller de contes per a pú-
blic familiar titulat «Pells curtides»,
amb la col·laboració de Jordina Bios-
ca.
21
Octubre 2007-març 2008: «La mine-
ria del carbó el segle XXI: una propos-
ta audiovisual».
projecte museogràfic que contribuirà
a transmetre els valors de la mineria
del carbó en un territori amb un gran
patrimoni industrial miner, i dignifica-
rà i revaloritzarà el paper de la mineria
en la societat actual.
Novembre 2007-març 2008 «La fo-
tografia i la memòria històrica, un en-
contre a través de les fotografies».
Recuperació de la història oral minera a
partir de la trobada generacional entre
néts i avis a través de l’excusa d’un do-
cument gràfic com la fotografia.
Des del museu es col·labora en l’orga-
nització de les activitats festives i lúdi-
ques de la colònia:
Festa Major de Sant Corneli.
Festivitat de la patrona dels miners i
lliurament dels premis de Santa Bàr-
bara.
Arribada dels Reis d’Oient per anar a
buscar el carbó al MMCercs.
EL PRESENT
22
L’ACCESSIBILITAT
Tot i que el Museu de les Mines de Cercs
no té barreres arquitectòniques, la totali-
tat de la visita es garanteix al públic amb
mobilitat reduïda gràcies a l’adaptació
d’una vagoneta del tren miner que ac-
cedeix a la galeria Sant Romà, i s’ofereix
als invidents el material de les sales en
llenguatge braille.
Per tal de garantir canals de percepció
adequats per transmetre els continguts
del museu a un públic amb necessitats
receptives diverses s’implantaran mò-
duls multisensorials per assegurar els
continguts tàctils del museu.
Reptes de futur del Museu
de les Mines de Cercs
CENTRE PATRIMONIAL
DE REFERÈNCIA PER
A LA CONSERVACIÓ, ESTUDI I
DIFUSIÓ DEL PATRIMONI MINER
L’empresa elèctrica Endesa, propietària
de l’empresa minera Carbones de Ber-
ga, SA, ha cedit al Patronat del Museu
de les Mines de Cercs la documentació
de la que fou l’empresa més important
de Catalunya. Carbones de Berga, SA
es va constituir el 1911 a partir del pa-
trimoni aportat per l’empresa personal
de José E. de Olano y Loyzaga, nascu-
da el 1893,i que es va mantenir activa
fins al 1999. El Museu de les Mines
de Cercs projecta la rehabilitació de la
planta sotacoberta i planta primera de
l’edifici central per tal d’albergar tota la
valuosa documentació de l’empresa mi-
nera; d’aquesta manera dota el museu
de gran valor com a centre patrimonial
per a la conservació, estudi i difusió del
patrimoni miner.
EL PRESENT
23
La part més emblemàtica del museu és
sens dubte la mina Sant Romà. En un
tren miner, el visitant s’endinsa quatre-
cents cinquanta metres dins la mina de
galeria i es torna a l’exterior a peu mitjan-
çant una visita guiada en què s’explica
com va anar canviant la feina dels miners
des del segle XIX fins a la mecanització
dels fronts d’explotació.
Però molts dels visitants ens preguntem
com és en l’actualitat la feina dels mi-
ners, quina maquinària utilitzen, i un llarg
etcètera al voltant de la realitat minera
actual. Seria impossible amb la maqui-
nària de gran tonatge que actualment
fan servir fer una reconstrucció museo-
gràfica de les galeries de pou.
Tota aquesta realitat minera ens sembla
molt interessant poder-la donar a conèi-
xer a través d’un audiovisual que endinsi
el visitant per les galeries de carbó de la
zona minera de Saldes, ja que l’oportu-
nitat d’entrar a les mines berguedanes
s’acabava l’any 2007.
El 31 de desembre l’única empresa que
encara manté l’activitat extractiva en el
camp del carbó a Catalunya és la em-
presa Carbones Pedraforca, SA, que
tancarà les portes definitivament.
EL PRESENT
La situació a les portes del 2008
L’oportunitat de gravar el treball a l’in-
terior de les mines és única, ja que es
compta amb l’autorització de l’empre-
sa. L’enregistrament, per si sol, ja con-
tribuiria a la conservació de la història i
les tècniques d’explotació més recents,
però l’objectiu d’aquest projecte és molt
més ambiciós, ja que vol mostrar, amb
moderns sistemes audiovisuals, l’interi-
or d’una de les mines més modernes de
l’Estat espanyol: la de Saldes.
Però un simple enregistrament de l’ac-
tivitat extractiva no és suficient per con-
servar i explicar què significava arrencar
carbó a principis del segle XXI. Amb el
tancament de Carbons Pedraforca SA
s’haurà acabat per sempre la possibili-
tat de visitar una de les mines de carbó
més modernes d’Europa. L’audiovisual
es projectaria en l’espai de magatzem
del Museu de les Mines de Cercs, actu-
alment en desús.
24
LA REESTRUCTURACIÓ
DE LA MINERIA DEL CARBÓ
La reestructuració que ha patit la mine-
ria del carbó a Espanya en els succes-
sius plans de 1990-1994, 1995-1997
i 1998-2005, pel que fa als conceptes
de producció i plantilla ha suposat, en
relació al carbó CECA, passar de 234
empreses amb una producció de 19,32
milions de tones i 45.212 treballadors
l’any 1990 a disposar el 2005 de menys
de 28 empreses amb una producció de
12,1 milions de tones i 8.284 treballa-
dors i això representa una reducció del
88 per cent de les empreses, del 82 per
cent de la plantilla i del 37 per cent de
la producció.
Uns paràmetres que, en ocupació direc-
ta, ha suposat la pèrdua de 36.928 llocs
de treball, que s’incrementa per tres i per
cinc si es considera l’ocupació indirecta
i la induïda perduda, respectivament, ar-
ribant a les xifres de 110.784 i 184.640
llocs de treball menys en els darrers 16
anys. La reestructuració d’aquest sector
continua amb la aprovació del nou pla del
carbó de 2006-2012 que té dos fases:
La primera fins el 31 de desembre de
2007, on la reducció de la producció
serà de 1,674 Mtn. Aquesta reducció es
realitzarà mitjançant el tancament de les
unitats de producció, el cost d’explota-
ció de les quals sigui superior a 120 ¤/
TEC en mineria subterrània i 90 ¤/TEC
a cel obert. No s’inclouen en aquest su-
pòsit de tancament, per raons socials i
regionals, les majors empreses, que re-
bassen la xifra indicada de cost per TEC.
Aquestes empreses hauran de reduir la
seva capacitat fins completar, junt amb
les restants, proporcionalment, la reduc-
ció prevista pel període (1,674 Mtn.). La
mina de Carbones Pedraforca ha hagut
d’acollir-se a aquesta fase del pla i això
farà que tanqui les seves portes a finals
d’aquest any.
La segona fase, fins el 31 de desembre
de 2012, es continuarà amb la reducció
selectiva de la producció al ritme que
requereix la producció objectiu, tant en
mineria subterrània com a cel obert. En
total, en mineria subterrània la reducció
serà de 0,79 milions de tones i de 0,43
a cel obert, per completar una reducció
d’1,2 milions de tones durant el període.
LA HISTÒRIA DEL CARBÓ
DEL BERGUEDÀ
Una de les zones més importants de
Catalunya, pel que fa a la seva tradició
minera, passada generalment de gene-
ració en generació, són els carbons del
Garumnià a l’alt Berguedà, que afloren
al sud de la Pobla de Lillet i segueixen
en direcció Est-Oest, formant petites
conques fins Aspà i Gosol. En aques-
tes zones trobem tot un rosari de masi-
es alineades al llarg dels afloraments on,
gràcies a petits túnels, els veïns treien el
carbó necessari pel seu propi consum.
Més tard i simultàniament, en el segle
passat, comença l’explotació sistemàti-
ca obrint-se diverses mines a La Nou,
Peguera, Cercs, Aspà, Saldes, El Mollet,
Fígols i Vallcebre.
Finalment l’entrada massiva d’hidrocar-
burs que constitueixen la principal font
energètica actual, fan tancar la majo-
ria d’aquestes mines. Tot i que la vida
d’aquestes explotacions no ha estat mai
esplendorosa, sí que ha servit per aug-
mentar el nivell de vida de la comarca,
amb èpoques bones, especialment du-
rant les dues guerres mundials. A partir
d’aleshores la rendibilitat va decréixer,
arribant a situacions límit, on la manca
de demanda de carbó feia imminent el
tancament de les mines, fins que a finals
de la dècada dels 60, FECSA constru-
eix la central tèrmica a peu de la mina de
Fígols, absorbint la quasi totalitat de la
producció de CARBONES DE BERGA,
S.A. i CARBONES DE PEDRAFORCA,
Carbons Pedraforca
EL PRESENT
25
S.A., essent aquesta la única solució vi-
able per a que milers de famílies no es
quedessin sense feina.
A finals dels anys 80 del segle passat,
degut a la política energètica europea
lliberalitzadora i l’aposta per altres fonts
energètiques, així com a la manca de
competitivitat dels carbons catalans
pel que fa al seu poder calorífic, tant
per cent de sofre i preus amb respecte
del carbó d’importació, fa que es tanqui
l’empesa Carbones de Berga, S.A., que
va fer, juntament amb la crisi tèxtil, que
la comarca del Berguedà visqués mo-
ments molt delicats.
La única mina de carbó que existeix ara
a la comarca és la de l’empresa Carbo-
nes Pedraforca, S.A., que tot i la gran
crisi de la mineria del carbó que hem
viscut durant els últims 20 anys ha so-
breviscut gràcies al gran esforç realitzat
per la seva direcció, pels seus tècnics i
pels seus treballadors, i també gràcies a
un ambiciós pla de mecanització integral
i canvi de mètode d’explotació; però, la
reducció de les ajudes a la producció
del carbó nacional deguda a la política
energètica europea, el previst tanca-
ment de la central tèrmica de Cercs amb
més de 30 anys d’antiguitat i els con-
dicionaments mediambientals produïts
per la combustió d’aquest carbó amb
tan alt contingut en sofre fan que el tan-
cament d’aquesta mina sigui inevitable,
tot i les reserves de carbó que queden
en aquesta conca carbonífera Aquesta
explotació, en el nou pla del carbó apro-
vat pel Ministeri d’Indústria durant l’any
2006, podrà continuar explotant-se fins
finals de l’any 2007, amb una producció
màxima amb ajudes a la producció (cup)
de 150.000 tn/any.
La mina tenia en el moment del seu tan-
cament 29 treballadors en plantilla de la
pròpia empresa i altres 23 d’una empre-
sa subcontractada. El tancament de la
mina va afectar, a més, uns 40 o 50 llocs
de treball indirectes.
DESCRIPCIÓ DEL MÈTODE
D’EXPLOTACIÓ DE CARBONES
PEDRAFORCA, S.A.
Introducció
Carbones Pedraforca S.A. és una em-
presa carbonífera dedicada a l’extracció
subterrània d’hulla subbituminosa des
de l’any 1933 a la zona del municipi de
Saldes (Barcelona), que correspon a
l’extrem nord de la conca lignitífera que
a l’Inventari de Recursos de Carbó ela-
borat el 1979 per l’ITGE, es denomina
conca de Berga-Tuixent.
Les capes explotades a la zona de Sal-
des són continuació de les que més al
sud ha explotat fins a dates recents a la
zona de Fígols l’empresa Carbones de
Berga S.A.
Tanmateix, aquesta zona nord de la con-
ca està molt afectada pel moviment alpí
i, en especial, pel gran cavalcament que
té la seva manifestació més marcada en
la gran mola del massís del Pedraforca,
figura emblemàtica de la comarca i del
qual l’empresa n’ha pres el nom.
La tectònica de la zona fa que les capes
de carbó que al sud de la conca apa-
reixien amb poca pendent (uns 15º) i
petits espessors, distribuïdes en quatre
paquets amb estrats intermedis de mar-
gues i calcàries, aquí apareixen agrupa-
des en capes de major potència (entre 2
i 5 m) més o menys homogènies, i amb
una gran pendent (uns 70º). La presèn-
cia d’intercalacions d’estèrils no és tan
evident com a la zona sud de la conca,
però es tradueix tanmateix en una gran
duresa de les capes de carbó.
El jaciment està compost per dos paquets:
· Nord, quo inclou los capos "Ouartos",
"Sogonos", "Gonoral" i "volla".
· Sud, lormat por los capos "Cinquonos"
i "Sisonos".
EL PRESENT
26
En l’actualitat les explotacions es centren
al paquet Nord i, a efectes d’explotació,
en el aquest es consideren tres capes ja
quo los anomonados "Gonoral" i "volla"
es minen conjuntament ja que estan se-
parades per una alternança d’estrats de
calcària i carbó.
Descripció de mètode d’explotació
l’existència d’aquestes capes amb po-
tències importants i amb gran pendent
va permetre a mitjan la dècada dels 80
passar del tradicional mètode d’explo-
tació per testeres al de subnivells ho-
ritzontals amb enfonsament (extracció).
La implantació d’aquest nou mètode va
suposar un pas important al comença-
ment de la mecanització i electrificació
de les explotacions de la zona de Sal-
des, la qual cosa va permetre assolir en
poc temps un gran apogeu i va ajudar
considerablement a millorar la produc-
tivitat i les condicions de seguretat del
personal en l’explotació d’aquest tipus
de capes.
No obstant això, l’alt cost d’execució
dels pous inclinats d’accés als sub-
nivells i la necessitat de disminuir els
temps morts associats al desmuntatge i
trasllat d’equips entre subnivells, fa que
la reducció del nombre de pous o, el que
és igual, la prolongació en longitud dels
subnivells hagi estat un objectiu priorita-
ri per a la millora dels resultats.
En aquest sentit al principi de la dècada
dels 90 es va idear i es va posar en mar-
xa la preparació de la nova mina de Car-
bones Pedraforca S.A., que va suposar
un pas definitiu cap a la total mecanitza-
ció i modernització del sistema d’explo-
tació mitjançant subnivells horitzontals
amb enfonsament. Es va realitzar un es-
tudi complet d’estabilitat de les tasques
i es va decidir l’aplicació del mètode de
subnivells ampliant l’alçada de la banda
o massís d’explotació a 183 m en lloc
dels 86 m preexistents en el mètode
tradicionalment emprat fins aleshores, i
partint de la construcció (juny 1993 –
gener 1995) d’un únic pou a mur que
serveix com a comunicació entre els dos
pisos i que és l’única infrastructura de
suport –al costat dels seus retalls– per
a l’explotació del nou camp.
Labors d’infrastructura:
pou i retalls a capes
una de les importants contrapartides als
avantatges del mètode tradicional de
subnivells rau en la necessitat de realit-
zar una gran quantitat d’obra en estèril
per tona de carbó extret. A més el traçat
dels pous de mur sol ser una tasca poc
mecanitzada, amb necessitat de molta
mà d’obra i que es realitza i condicions
d’elevada dificultat, amb seccions de
treball reduïdes (10-12 m
2
) i longituds
que difícilment arriben als 150 m.
Les seccions reduïdes constitueixen un
fre a la mecanització de les tasques, des-
torben l’aportació de materials al front,
dificulten l’obtenció de cabals suficients
per a la dilució del grisú, impedint, en
molts casos, assolir una major eficàcia
en l’explotació. La limitació de longitud
comporta, per la seva part, un increment
de l’obra en estèril (en galeries de base
i cap) per tona extreta en reduir-se en la
mateixa proporció l’alçada de la banda
d’explotació.
Amb la finalitat de superar les anteriors
limitacions, per a la construcció de l’ac-
tual pou-plànol (Santa Bàrbara V) d’unió
entre els pisos 2n i 3r, es va utilitzar una
trepadora ALIMAKLINDE (model STH-5
L), complementada amb un ascensor
e servei ALICAB, ja que l’objectiu era
construir un pou amb na secció aproxi-
mada de 25 m
2
.
El pou es va construir de baix cap a dalt
mitjançant la utilització d’explosius amb
una secció de 9 m
2
, amb 43º d’inclina-
ció i assolint una longitud de 275 m, que
equivalen a una banda d’explotació de
EL PRESENT
27
183 m (diferència de cota). Una vegada
realitzada la calada amb el pis superior
(pis 3r), es va procedir amb l’estatja de
dalt cap a baix, evacuant el material pel
pou construït, obtenint la secció desitja-
da de 24 m
2
. Com a sosteniment es van
utilitzar bolons de 2,5 m i gunita projec-
tada amb fibra d’acer DRAMIX, amb una
espessor mitja d’uns 18 cm.
Des del pou construït (Pou Santa Bàr-
bara V), parteixen 9 retalls a capes de
140 m de longitud, construïts igualment
mitjançant explosius, i amb una secció i
sosteniment similars als emprats al pou.
Construcció i explotació
dels subnivells en capa
En el nou mètode concebut per a la nova
mina es plantejava l’execució de subni-
vells de fins 2.300 m de longitud, des
d’un únic pou que va ser construït com
s’indica en l’apartat anterior.
A la zona de Saldes es donen dues cir-
cumstàncies favorables per poder realit-
zar aquests subnivells de gran longitud,
els quals no tenen precedents en la mi-
neria espanyola:
D’una banda, la pròpia duresa del carbó
i la qualitat de les parets laterals per-
meten l’execució de galeries en capa
molt estables i amb importants secci-
ons, amb un cost de sosteniment reduït.
D’altra banda, la relativa regularitat de
les capes permet realitzar aquestes ga-
leries amb un traçat rectilini, de manera
que poden instal·lar-se cintes transpor-
tadores després dels minadors, essent
aquest mètode de transport l’únic rao-
nable en aquestes longituds i després
d’un minador.
Aquests subnivells de gran longitud i
rectilinis han de tenir variacions de pen-
dent per adaptar-se a les curvatures i a
les irregularitats a petita escala de les
capes, però aquestes pendents no su-
posen en principi majors dificultats per a
les cintes i els minadors. Així mateix, es
realitza un canvi de direcció en els sub-
nivells, més o menys en el seu punt mig,
per adaptar-se a la curvatura de major
escala de les capes.
Això implica la utilització de, almenys, 2
cintes transportadores en cada subni-
vell.
La separació entre subnivells successius
és, com a conseqüència de l’esmen-
tada curvatura de les capes, variable,
oscil·lant entre un mínim fixat per raons
de seguretat en 8 m i un màxim proper
als 30 m, sent la seva separació mitja
en l’origen (entroncament de retalls amb
capes) de 15 m.
Avançament de subnivells
S’empren minadors d’atac puntual (TAIM
MT-75). La secció oberta és d’uns 20 m
2
que, una vegada apuntalada, es redueix
a uns 17 m
2
. El sosteniment es realitza
amb quadres metàl·lics de tipus TH-N i
16,5 Kg/m, separats entre si 1 m o 1,5 m
en funció dels requeriments del terreny.
Cada minador va connectat a una cinta
pont suspesa de monocarril que alimen-
ta a un transportador blindat del tipus
PF-1 i que és precís allargar, aproxima-
dament cada dos dies i en trams de 18
m per acomodar-lo a l’avançament del
minador. Aquest transportador aboca el
carbó a una matxucadora de rodets que
el redueix a una mida màxima de 120
mm A partir de la matxucadora, el carbó
s’extreu amb cinta transportadora fins el
retall corresponent. Quan el transporta-
dor arriba una longitud de 150 m es pro-
cedeix al trasllat del seu cap motor i de
la matxucadora fins les proximitats del
front, allargant simultàniament la cinta
transportadora en la mateixa mesura. La
ventilació és soplant, emprant-se lones
de 1000 m de diàmetre i un o dos ven-
tiladors de 22 Kw de potència unitària
segons la longitud del subnivell.
EL PRESENT
28
L’avanç es realitza en tres relleus diaris i
cada equip humà està format per quatre
persones al front i una persona al mo-
nocarril, la qual es comparteix per dos
nivells en avançament.
Enfonsament o extracció de subnivells
Una vegada acabat l’avançament del
subnivell, es procedeix la segona fase
de l’explotació que consisteix en l’ex-
tracció arrencada per enfonsament o
extracció parcial del massís de carbó
existent entre el subnivell corresponent i
l’immediatament superior. L’arrencada de
l’esmentat massís es realitza mitjançant
explosiu. Per això es retira el minador la
cinta pont, mantenint la resta d’instal·-
lacions, i s’introdueixen un minijumbo
electrohidràulic per a la perforació de les
barrines i una pala carregadora Salzgit-
ter d’abast variable i descàrrega lateral
per a la càrrega i extracció del tot-un en-
fonsat o extret. Els perforació es realitza
en ventall dins de la capa des del nivell
inferior fins al superior; aquestes barri-
nes tenen unes longituds variables, però
s’intenta que no es comuniquin amb el
nivell superior.
L’alçada mitjana del massís enfonsat és
d’uns 10 m, i en ocasions pot arribar als
18 m Durant la càrrega i extracció del
carbó, l’operari de la pala carregadora
romandrà a la seva cabina fins que la
seva posició durant la càrrega es situï
entre el penúltim i l’últim quadre de sos-
teniment; moment en el qual es proce-
deix a la col·locació del comandament a
distància introduint en el buit enfonsat
únicament la màquina i l’operari roman
amb els seus comandaments a la zona
protegida de la galeria.
Es retiren les instal·lacions a mesura
que es retrocedeix en l’enfonsament del
subnivell. Es retiren 2 trams de transpor-
tador blindat cada dia aproximadament
(correspon als 3 m de longitud de mas-
sís que s’enfonsa amb cada voladura),
fins que s’ha retirat la totalitat del trans-
portador. En aquell moment es trasllada
la matxucadora uns 150 m aproximada-
ment en direcció al retall, s’escurça la
cinta transportadora en la mateixa lon-
gitud i es procedeix a muntar de nou tot
el transportador (150 m) fins el front de
treball. De la mateixa forma es retiren
també la resta d’instal·lacions (biguetes
de monocarril, lones de ventilació, cano-
nades d’aire comprimit i aigua, etc.).
La totalitat de les tasques a cada front
d’extracció, excepte la perforació de
barrines, es realitza amb tres relleus
diaris, formats per equips de dues per-
sones per relleu. El barrinat l’efectua de
forma independent a l’extracció de car-
bó un altre equip constituït també per
dues persones i que treballa a un ritme
d’un relleu per dia; aquesta operació es
fa amb anticipació, respecte a l’enfons-
ament, uns cinquanta metres, mesurats
sobre el subnivell, entubant les barrines
amb PVC quan es preveu el seu tanca-
ment.
Revista El Cuele juliol –setembre 2007
MANUEL GARCÍA PRIETO
Inginyer Tècnic de Mines
(adaptat a l’actualitat)
EL PRESENT
29
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
30
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
1. El concepte: què volem explicar?
1.1. EL CARBÓ
Des de mitjan segle XVIII, quan els an-
glesos van començar a desenvolupar la
moderna mineria del carbó, aquest com-
bustible mineral ha esdevingut un dels
recursos més explotats del nostre plane-
ta. De sis milions de tones estimades a
mitjan segle XVIII, quan James Watt enca-
ra estava treballant amb la seva màquina
de vapor, es va passar als 65 milions de
tones el 1856 quan arreu a la industrial
Gran Bretanya es va començar a obte-
nir acer pel procediment Bessemer. Al
final del segle XIX s’havia arribat a la xifra
record de 220 milions de tones. Al llarg
del segle xx, tot i la competència d’altres
fonts d’energia, el carbó continua sent
una important font d’energia i els seus
usos i aplicacions són múltiples.
Catalunya és un país pobre en carbó i
l’explotació de les conques catalanes
no va ser mai suficient per satisfer la de-
manda, per la qual cosa va ser neces-
sari, sempre, dependre de les importa-
cions de carbó anglès i d’Astúries. De
totes maneres, el lignit del Berguedà va
ser present en molts sectors de la indús-
tria catalana i també en moltes llars del
país. Avui encara les últimes mines de
carbó que s’exploten a Catalunya són a
la comarca del Berguedà, concretament
al poble de Saldes.
La mineria del carbó, testimonial i re-
sidual a l’Europa occidental, és enca-
ra una important activitat econòmica
a l’Europa de l’Est, als EUA i en molts
països en vies de desenvolupament dels
continents asiàtic (la Xina, l’Índia) i africà
(Sud-àfrica). Gràcies a la més recent in-
vestigació s’està obrint un nou camp per
a aquest combustible, per la qual cosa
podem dir que el futur del carbó no és
tan negre com el pinten!
Encara avui, i durant molt temps del nos-
tre futur immediat, el carbó és i serà un
dels recursos més explotats del planeta.
De la quantitat de sis milions de tones
de carbó extretes, segons les estimaci-
ons, a mitjan segle XVIII es va passar a
65 milions de tones el 1856, quan es va
començar a obtenir acer gràcies al pro-
cediment Bessemer; a final del segle XIX,
s’havia arribat a la xifra de 220 milions
de tones, i al llarg del segle xx, tot i la
competència d’altres fonts d’energia, el
carbó continua sent el combustible més
important. A final del ssgle xx, cobria en-
cara el 26,2% de la demanda energètica
mundial (4.399,8 milions de tones equi-
valents de carbó l’any 2006), i el que és
31
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
més important és que el carbó extret fins
ara és insignificant comparat amb el que
queda amagat sota terra.
Pel que fa a les reserves, les de carbó
(909.064 x 10
6
tones) són superiors a les
de petroli (164,4 x10
9
tones). Les reser-
ves de carbó són suficients per a més de
dos-cents anys. El fet que avui dia l’extra-
cció de carbó sigui molt menor a l’Europa
occidental no ens pot fer perdre de vista
que continua sent una activitat econòmica
molt important als països de l’Europa de
l’est i als EUA, on se n’extreuen, anual-
ment, 842,3.106 tones, que proporcionen
més de les tres quartes parts de l’energia
elèctrica de la primera potència econò-
mica mundial. També n’hi ha importants
reserves i es consumeix molt en països
en vies de desenvolupament del conti-
nent asiàtic (especialment l’Índia i la Xina,
que tenen una producció de 299,6 x 10
6
i
1731,8 x 10
6
tones, respectivament), i afri-
cà (República de Sud-àfrica). El fet que hi
hagi països que produeixen carbó a molt
baix preu fa que resulti més barat importar
aquest combustible que explotar el de les
reserves europees.
Però el carbó no és només un recurs
energètic; és indispensable per a la pro-
ducció de ferro i acer, i els residus de
quitrà de les plantes siderúrgiques són
el material necessari per a la indústria de
la química orgànica. Amb els moderns
avenços tecnològics de la indústria i,
especialment, en els processos de ma-
nipulació, s’han aconseguit dos-cents
compostos químics derivats del carbó,
la qual cosa fa pensar a químics i eco-
nomistes que el menys apropiat que es
pot fer amb el carbó és cremar-lo, i que
en un futur proper s’esdevindrà una nova
era del carbó.
L’extracció del carbó ha transformat i
transforma molts paisatges arreu del
món i ha obligat, els últims anys, a bus-
car solucions als greus problemes ambi-
entals que ha generat. L’ús i el consum
del carbó també provoca efectes nega-
tius. És per això que, els darrers anys,
la legislació dels països de la Unió Eu-
ropea té com a objectiu pal·liar i evitar
els efectes negatius d’aquesta activitat
extractiva i de consum.
32
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
1.2. CARBÓ, FONT D’ENERGIA
La generació i utilització de qualsevol
tipus d’energia suposa un efecte so-
bre el medi en totes les fases del seu
cicle –des de la generació fins al con-
sum final, passant per la transformació
i el transport–. L’impacte ambiental ge-
nerat dependrà bàsicament del procés
d’obtenció de l’energia i de la tecnologia
emprada per consumir-la i transformar-
la. Per minimitzar l’impacte ambiental del
cicle energètic, cal aprofitar al màxim els
recursos energètics, tant en la produc-
ció, com en la transformació i el trans-
port.
L’energia que fem servir per a la indús-
tria, l’agricultura, les activitats comerci-
als, el transport, la calefacció i la refrige-
ració de cases i oficines, per il·luminar i
per cuinar deriva principalment de com-
bustibles fòssils com el petroli, el carbó
i el gas natural, i, en menor mesura, dels
combustibles nuclears. Aquests com-
bustibles provenen de fonts d’energia
que es poden exhaurir i constitueixen les
anomenades energies no renovables.
En canvi, l’energia del sol, la geotèrmi-
ca, la del vent o eòlica, la hidràulica, la
derivada del moviment onejant del mar,
la de la biomassa i dels residus forestals
(se n’aprofita la calor que desprenen en
cremar-los) etcètera són exemples típics
d’energia que s’obté de fonts inesgota-
bles o que es poden renovar, i s’anome-
nen energies renovables. Segons dades
recents, de tota l’energia consumida al
món, el 85% prové de cremar combus-
tibles fòssils, és a dir, la major part de
l’energia consumida és majoritàriament
energia no renovable.
La producció d’energia elèctrica a Cata-
lunya té diferents orígens segons la font
d’energia inicial. L’any 2000, el 2% pro-
cedia de centrals tèrmiques de carbó, el
4,4%, de les centrals tèrmiques de fuel,
gas i gasoil, enfront del 10,1% proce-
dent de centrals hidràuliques, el 62,3%,
de centrals nuclears i el 21,2%, d’auto-
productors (inclosa l’energia produïda a
les plantes de cogeneració i altres).
33
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
1.3. PER QUÈ CREMA EL CARBÓ?
El carbó crema perquè és format per
elements com el carboni, l’hidrogen i
el sofre (C, H i S), que són pròpiament
combustibles i que reaccionen amb
l’oxigen atmosfèric. La combustió és la
reacció d’una substància anomenada
combustible amb l’oxigen, que anome-
nem comburent, de la manera següent:
Combustible + O
2
(comburent) = calor + fums + cendres
Concretament, en la combustió del car-
bó es dóna una barreja dels tres proces-
sos següents:
C (carboni) + O
2
(oxigen) ---------- CO
2
(diòxid de carboni) + calor
2 H
2
(hidrogen) + O
2
(oxigen) ------ 2 H
2
O (aigua) + calor
S (sofre) + O
2
(oxigen) ------------- SO
2
(diòxid de sofre) + calor
Cada combustible es caracteritza per
un índex de qualitat que s’anomena po-
der calorífic, que mesura la quantitat de
calor que desprèn una unitat de massa
d’aquest combustible en una combustió
completa. Com més elevat és el poder
calorífic, més apreciat és el combusti-
ble.

34
1.4. ON ÉS EL CARBÓ?
Les reserves mundials de carbó s’es-
timen a l’entorn de 984.000 milions
de tones, la qual cosa vol dir que hi ha
prou carbó per als propers cent noranta
anys. Hi ha carbó a tots les continents,
en més de setanta països, i les reserves
més grans són als EUA, Rússia, la Xina
i a l’Índia.
Recursos i reserves carboníferes
El recurs carbó es defineix com la quan-
titat de carbó que pot contenir un dipò-
sit o conca carbonífera. Aquest valor no
té en compte el fet que en sigui o no
rendible l’extracció. No tots els recursos
es poden extreure utilitzant la tecnologia
actual.
Les reserves, però, es poden definir en
termes de reserves demostrades, que
es consideren extraïbles i rendibles eco-
nòmicament, un criteri que avalua l’ús de
la tecnologia d’extracció i la rendibilitat
d’extracció: depenen directament del
preu del carbó en els mercats mundials.
Si el preu del carbó es baix, les reserves
demostrades disminueixen.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
35
1.5. LES CONQUES MINERES ESPANYOLES
Conca del BIERZO-VILLABLINO
CONCA EMPRESA EXPLOTACIÓ
BIERZO-
VILLABLINO
Alto Bierzo, S.A.
Alto Bierzo
Malabá
Navaleo
Viloria
Campomanes Hermanos, S.A. Única
Carbones Arlanza, S.A. Solita y Bravo
Hijos de Baldomero García, S.A. Mina La Escondida
Hullas del Coto Cortés, S.A.
Hullas del Coto Cortés (C.A.)
Hullas del Coto Cortés (Sub.)
Mina La Sierra, S.L. Mina La Sierra
Minas de Valdeloso, S.L. Primera Josefina i altres
Minero Siderúrgica
de Ponferrada, S.A.
Ibias (C.A.)
Ibias (Sub.)
Villablino (C.A.)
Villablino (Sub.)
Unión Minera del Norte, S.A.
Bierzo-Alto
Fabero-Sil
Lleó
Villablino
Virgilio Riesco, S.A. Virgilio Riesco (Sub.)
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
36
Conca minera CENTRAL ASTURIANA
CONCA EMPRESA EXPLOTACIÓ
CENTRAL
ASTURIANA
Carbones de Linares, S.L.
Mina recuperada
Coto Minero Jove, S.A.
Mina Carmina
Carbones Arlanza, S.A.
Solita y Bravo
Hulleras del Norte, S.A.
(HUNOSA)
Aller
Candín
Carrio
Ma Luisa
Montsacro
San Nicolás
Sotón
Mina La Camocha, S.A.
Pozo Camocha
Minas del Principado, S.A.
Minas del Principado
Conca minera de NARCEA (Astúries)
CONCA EMPRESA EXPLOTACIÓ
NARCEA
Carbonar, S.A.
Coto Sur
González y Díez, S.A.
Sector Buseiro
Sector Sorriba
Unión Minera del Norte, S.A.
Narcea
Tineo
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
37
Conca del NORD-OEST
CONCA EMPRESA EXPLOTACIÓ
NORD-OEST
Lignitos de Meirama, S.A.
Limeisa
Puentes de García Rodríguez
(Endesa, S.A.) Puentes (Endesa)
Conca del NORD DE LLEÓ
CONCA EMPRESA EXPLOTACIÓ
NORD DE LLEÓ
Hullera Vasco Leonesa, S.A.
Hullera Vasco Leonesa (C.A.)
Hullera Vasco Leonesa (Sub.)
Conca PIRENAICA
CONCA
EMPRESA
EXPLOTACIÓ
PIRENAICA
Carbones de Pedraforca
Carbones Pedraforca, S.A.
Conca de SABERO-GUARDO
CONCA EMPRESA EXPLOTACIÓ
SABERO-GUARDO
Carbones del Puerto, S.A. (CARPU-
SA)
Esmeralda i altres
Carbones San Isidro y María, S.L.
San Isidro y Otras
Unión Minera del Norte, S.A.
Guardo
Palència
Conca SUD
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
38
CONCA EMPRESA EXPLOTACIÓ
SUD
Empresa Carbonífera del Sur, (EN-
CASUR, S.A.) Peñarroya
Cel obert Peñarroya (A)
Cel obert Peñarroya (H)
Empresa Carbonífera del Sur,
(Encasur, S.A.), Puertollano
Emma
Conca de TEROL-MEQUINENÇA
CONCA EMPRESA EXPLOTACIÓ
TEROL-
MEQUINENÇA
Compañía General Minera
de Teruel, S.A.
Elvira
Endesa Generación, S.A.
Andorra (C.A.)
La Carbonífera del Ebro, S.A.
Sant Jordi
Tres Amigos
Virgen del Pilar
Minera del Bajo Segre, S.A.
Separada-Canota
S.A. Minera Catalano-Aragonesa
SAMCA (C.A.)
SAMCA (Sub.)
Unión Minera Ebro Segre, S.A.
(UMESA)
Grupo Europa
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
39
1.6. ELS PREUS DEL CARBÓ
S’ha considerar que una part molt im-
portant del preu del carbó, que de vega-
des assoleix el 70%, correspon al preu
del transport, el 90% del qual és trans-
port marítim.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
Resumen McCloskey 2000 - 2001 - 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007- 2008 ($/t)
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
07-ene 05-ene 04-ene 03-ene 02-ene 07-ene 06-ene 05-ene 12-ene 19-ene 26-ene 04-ene 11-ene 18-ene 25-ene
Enero 30,15 Enero 42,21 34,34 35,94 64,75 72,20 53,05 Enero 66,71 66,55 69,90 70,70 Enero 128,90 132,60 131,25 127,65
04-feb 02-feb 01-feb 07-feb 06-feb 04-feb 03-feb 02-feb 09-feb 16-feb 23-feb 01-feb 08-feb 15-feb 22-feb 29-feb
Febrero 33,85 Febrero 40,88 34,06 35,95 70,55 64,60 60,30 Febrero 70,02 68,72 68,60 68,70 Febrero 137,80 138,25 147,00 146,30 147,90
03-mar 02-mar 04-mar 07-mar 05-mar 04-mar 03-mar 02-mar 09-mar 16-mar 23-mar 30-mar 07-mar 14-mar 20-mar 28-mar
Marzo 33,85 Marzo 42,24 34,27 34,28 67,95 66,05 62,10 Marzo 69,58 70,90 71,20 74,85 75,20 Marzo 146,20 141,90 137,50 131,50
07-abr 06-abr 05-abr 04-abr 02-abr 01-abr 07-abr 05-abr 13-abr 20-abr 27-abr 04-abr 11-abr 18-abr 25-abr
Abril 34,67 Abril 41,07 32,94 32,90 63,80 67,06 63,85 Abril 73,60 70,95 71,05 71,95 Abril 129,05 136,70 145,10 146,25
05-may 04-may 03-may 02-may 07-may 06-may 05-may 04-may 11-may 18-may 25-may 02-may 09-may 16-may 23-may 30-may
Mayo 34,39 Mayo 41,85 31,90 32,85 65,55 66,78 60,10 Mayo 72,00 72,95 72,10 72,14 Mayo 146,55 150,80 156,75
02-jun 08-jun 07-jun 06-jun 04-jun 03-jun 02-jun 01-jun 08-jun 15-jun 22-jun 29-jun
Junio 35,13 Junio 41,51 28,90 37,10 69,90 61,50 61,90 Junio 74,30 75,60 76,60 79,30 80,10
07-jul 06-jul 05-jul 04-jul 02-jul 01-jul 07-jul 06-jul 12-jul 20-jul 27-jul
Julio 36,16 Julio 40,94 27,45 39,10 78,70 60,80 61,70 Julio 76,35 77,77 80,40 80,06
04-ago 03-ago 02-ago 01-ago 06-ago 05-ago 04-ago 03-ago 10-ago 17-ago 24-ago 31-ago
Agosto 36,20 Agosto 38,90 25,88 41,15 77,85 58,30 69,75 Agosto 83,90 86,50 87,80 86,10 89,15
01-sep 07-sep 06-sep 05-sep 03-sep 02-sep 01-sep 07-sep 14-sep 21-sep 28-sep
Septiembre 36,37 Septiembre 36,72 26,55 44,40 75,45 57,85 69,15 Septiembre 92,30 93,00 96,50 101,15
06-oct 05-oct 04-oct 03-oct 01-oct 07-oct 06-oct 05-oct 12-oct 19-oct 26-oct
Octubre 39,56 Octubre 35,89 34,40 52,85 71,60 54,90 64,70 Octubre 103,30 110,25 120,65 126,75
02-nov 02-nov 01-nov 07-nov 05-nov 04-nov 03-nov 02-nov 09-nov 16-nov 23-nov 30-nov
Noviembre 41,73 Noviembre 35,62 34,55 62,55 78,05 51,75 68,00 Noviembre 129,75 129,10 125,50 126,00 128,50
01-dic 07-dic 06-dic 05-dic 03-dic 02-dic 01-dic 07-dic 14-dic 21-dic 28-dic
Diciembre 43,07 Diciembre 33,65 34,52 61,15 78,70 51,10 69,45 Diciembre 127,40 130,10 127,25 125,05
40
1.7. EL PROCÉS D’EXTRACCIÓ
DEL CARBÓ I LA PROBLEMÀTICA
AMBIENTAL QUE COMPORTA
Per poder explotar els recursos mine-
rals del subsòl, i també els jaciments de
carbó, les empreses mineres i els parti-
culars han de sol·licitar a l’Administració
competent la concessió d’una explota-
ció minera, és a dir, la facultat d’explota-
ció del carbó.
La legislació minera espanyola és de
l’any 1973 (Llei 22/1973 de 21 de juliol,
de mines); va ser modificada l’any 1980
(Llei 54/1980, de 5 de novembre) pel
que fa als recursos minerals energètics,
i, per tant, al carbó, i va ser revisada l’any
1986 (Reial Decret 1303 de 28 de juny
de 1986) per adequar-la a l’ordenament
jurídic de la Comunitat Econòmica Euro-
pea i a tota la legislació ambiental elabo-
rada pel Parlament espanyol.
La legislació catalana és de l’any 1981
(Llei12/1981, de 24 de desembre), per
la qual es van establir normes addicio-
nals de protecció dels espais d’interès
natural afectats per activitats extracti-
ves, i del seu decret de desplegament,
el Decret 343/1983, de 15 de juliol.
Segons l’article 7 de la Llei 12/1981, la
competència per autoritzar l’activitat ex-
tractiva correspon als Serveis Territorials
d’Indústria. L’autorització ha d’imposar, a
més a més del que sigui procedent se-
gons la Llei de mines, les condicions de
preservació del medi ambient i de res-
tauració que s’hagin d’aplicar segons el
que disposa l’article 6 de la present Llei.
L’administració concedeix o renova el
permís d’explotació amb l’informe tècnic
previ d’explotació, que inclou les reser-
ves, el sistemes de fortificació, les carac-
terístiques geològiques del terreny, les
característiques del carbó i tots els ele-
ments tècnics, ambientals i econòmics
que justifiquen la viabilitat de l’explotació.
És aleshores, i especialment a partir dels
informes tècnics, que es determina quin
és el tipus d’explotació més adequat.
L’explotació pot ser per:
Mineria d’exterior o a cel obert:
Consisteix a iniciar l’explotació eliminant
el recobriment de materials no aprofi-
tables i deixar el carbó al descobert. A
l’Estat espanyol, es va començar a ex-
plotar el coure ja a finals del segle XIX, en
canvi l’explotació del carbó es va iniciar
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
41
molt més tard. Els lignits de la comarca
del Berguedà es van explotar a cel obert
durant un curt període de temps, entre
1975 i 1985. L’extracció de recursos
minerals a cel obert, com el carbó, les
sorres, les graves, les roques calcàries,
les margues, les argiles i els guixos, ha
disminuït considerablement les despe-
ses d’explotació, però ha degradat més
l’entorn. L’extracció de carbó a cel obert
és possible quan les capes de carbó
són superficials, i llavors s’extreuen amb
grans pales excavadores. Per arribar a
les capes de carbó, cal tallar prèviament
el bosc i treure tones de terra –fèrtil o
erma– que es diposita a prop de l’ex-
plotació. El moviment de terres és molt
gran, i els canvis en el paisatge són no-
tables; no solament s’excava el subsòl
i es degrada el relleu, sinó que també
es formen muntanyes que creixen a me-
sura que s’hi acumulen els materials no
aprofitables. L’extraordinari moviment de
terres que comporta aquest tipus d’ex-
plotació juntament amb la rapidesa amb
què es modifica el paisatge són molt im-
portants.
L’impacte ambiental produït
per l’extracció d’un mineral
es valora pels factors següents:
Morfològic i geològic: modificació es-
tructural i pèrdua de materials conso-
lidats i estratificats.
Edàfic: destrucció del sòl.
Biològic: destrucció de la coberta ve-
getal i desaparició de la fauna.
Climàtic: canvis de microclimes, és a
dir, en petits espais.
Paisatgístic i estètic: degradació ne-
gativa del paisatge.
Patrimonial: destrucció d’elements
valuosos o singulars (formacions ge-
ològiques, vegetals, etc.).
Sanitari: contaminació i degradació
ambiental.
Socioeconòmic: modificació socioe-
conòmica de l’entorn pel canvi d’ús
del territori.
Quan es va autoritzar les empreses mi-
neres berguedanes a explotar el carbó a
cel obert no hi havia cap tipus de legis-
lació ambiental; tampoc se sabia com
s’havia de dur a terme la restauració
del paisatge; és a dir, de quina mane-
ra s’havien de retornar els materials no
aprofitables extrets al seu lloc d’origen
i, sobretot, com s’aconseguiria que, un
cop restaurat el terreny, la vegetació re-
plantada tornés a créixer i recuperés les
condicions ambientals del lloc.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
42
Tot aquest procés de restauració ha es-
tat llarg, difícil, discutit i no exempt de
polèmica. A l’Alt Berguedà, queden en-
cara explotacions a cel obert en procés
de restauració, tot i que moltes han estat
restaurades d’acord amb la normativa
ambiental. D’entre les mines a cel obert
restaurades, la del Pedraforca n’és un
exemple que volem destacar.
Mineria d’interior o subterrània:
Consisteix a construir galeries horitzon-
tals o pous per extreure els recursos mi-
nerals naturals. Per les característiques
geomorfològiques de la conca minera de
l’Alt Berguedà (estretes capes de carbó
poc inclinades i separades per grans
capes d’altres materials no aprofitables
anomenats estèrils) es va utilitzar el sis-
tema de galeries horitzontals, de manera
generalitzada, des de 1851 fins a 1991.
Al llarg del segle XX, l’empresa Carbo-
nes de Berga, SA va desenvolupar un
sistema de galeries complex i cada cop
més tecnificat fins al tancament de l’em-
presa, l’any 1991.
De totes maneres, a la subzona de Sal-
des, on les capes de carbó són molt in-
clinades, s’aplicava el sistema d’explo-
tació vertical mitjançant pous. Des de
l’any 1985, i fruit d’un constant procés
de modernització i mecanització, l’l’em-
presa Carbons Pedraforca SA, l’última
empresa que ha mantingut la seva ac-
tivitat a l’Alt Berguedà fins al 24 de de-
sembre de 2007, explotava els recursos
carbonífers situats en capes verticals
mitjançant un complex sistema d’explo-
tació de galeries.
Al Berguedà, les activitats d’extracció
del carbó van provocar efectes negatius
al seu entorn. Fins fa vint anys, al peu de
la mina, es va degradar el paisatge per
la construcció d’instal·lacions mineres,
per la formació de grans zones de ru-
nams, on es dipositaven els materials no
aprofitables trets de la mina, per l’acu-
mulació de muntanyes de carbó, que
s’emmagatzemaven al peu de la mina, i
per la creació d’una xarxa de transport
complexa –ferrocarrils, telefèrics, plans
inclinats, parc de camions, etc.–, neces-
sària per transportar el carbó.
Des de 1981, la promulgació de la nor-
mativa ambiental i la seva aplicació ha
produït un canvi espectacular i ha obli-
gat les empreses a restaurar aquests
espais degradats per minimitzar l’efecte
de l’activitat extractiva en el seu entorn.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
43
1.8. LES CENTRALS TERMOELÈC-
TRIQUES: L’EXEMPLE
DE LA TÈRMICA DE CERCS
La majoria dels productes energètics
que es consumeixen en la vida quotidi-
ana, com per exemple el butà o l’elec-
tricitat, provenen d’algun dels recursos
energètics que s’obtenen de la Terra,
com el petroli, el gas natural, el carbó,
etcètera, i que anomenem energia pri-
mària.
Aquestes fonts d’energia són tractades
en plantes o instal·lacions, on es trans-
formen en productes derivats o en elec-
tricitat, i aquestes instal·lacions també
tenen un impacte sobre el medi que les
envolta.
Una central tèrmica o termoelèctrica
és una central elèctrica que transforma
l’energia tèrmica d’un combustible en
energia elèctrica. La nova central tèrmi-
ca va ser una iniciativa de la companyia
elèctrica Fecsa i es va posar en funci-
onament l’any 1971. Amb una potència
de 160 MW, és una central termoelèctri-
ca clàssica que encara continua activa.
La seva construcció, i també la de l’em-
bassament de la Baells, van ser les dues
obres d’enginyeria més espectaculars
que es van construir a la comarca al llarg
del segle XX. El seu emplaçament es jus-
tifica no tan sols per la proximitat als
centres d’extracció del combustible –la
central es va construir a prop de la mina
la Consolació–, sinó també perquè era
l’indret més adequat per poder obtenir
grans quantitats d’aigua per al seu funci-
onament. Amb tot, van caldre importants
obres de cimentació i moviments de ter-
ra per fer una esplanada artificial en un
punt amb una orografia especialment
complexa. En la seva construcció, hi van
treballar prop de vuit-centes persones,
gran part de les quals van ser allotjades
en campaments construïts amb aquesta
finalitat. La maquinària va arribar al port
de Barcelona procedent d’Alemanya, i,
durant molts mesos, la vella carretera
C-1411, estreta i amb un trajecte sinu-
ós, i els pobles i ciutats que travessava
van ser testimonis de llargs combois que
bloquejaven els accessos a la comarca.
Des de l’any 2002 la central tèrmica de
Cercs és de Viesgo Grupo Enel.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
44
Algunes dades tècniques:
La xemeneia té una alçada de 120 m; el
vent provoca una oscil·lació màxima de 20
cm a la seva part més alta.
La torre de refrigeració té una altura de
103 m i el diàmetre de la base és de 68
m.
A ple funcionament, la central consumeix
2.500 tones de carbó diàries, que
produeixen 1.200 tones diàries de
cendres.
La central necessita, a ple rendiment,
500 t/h d’aigua procedent del torrent de la
Garganta, 350 de les quals s’alliberen a
l’atmosfera en forma de vapor d’aigua.
Al parc de carbó de la central, s’hi
emmagatzemen 100.000 tones de carbó.
Funcionament
de la central tèrmica
A la central termoelèctrica de Cercs es
transforma l’energia primària proporcio-
nada pel carbó en energia secundària,
l’electricitat. El carbó té energia química
continguda en els enllaços de les seves
molècules que, en produir-se la reacció
amb l’oxigen en el procés de la combus-
tió, s’allibera en forma d’energia tèrmica
o calor, que serveix per escalfar aigua i
obtenir-ne vapor. Aquest vapor acciona
una turbina que, en girar, transmet el seu
moviment a través d’un eix a l’alternador
que produeix un corrent elèctric.
El funcionament de la central tèrmica és
complex. El carbó i l’aigua són les prime-
res matèries bàsiques:
El carbó: fins l’any 1985 la totalitat del
carbó consumit a la central de Cercs
era lignit de la conca minera del Ber-
guedà. Arribava a la central mitjançant
dos sistemes de transport: el de l’em-
presa Carbons de Berga SA ho feia
–gràcies a la seva proximitat– mitjan-
çant cintes transportadores, mentre
que el carbó de Saldes, explotat per
l’empresa Carbons Pedraforca SA, hi
arribava amb camions. En transportar
el carbó també poden haver-hi emis-
sions de pols. El carbó hi arribava
rentat i triturat, i s’emmagatzemava al
parc de la central, que té capacitat
per contenir cent mil tones. A partir
del 1985, la central va començar a
cremar carbons d’importació, so-
bretot hulla sud-africana, que tenia
una proporció de sofre inferior, amb
l’objectiu de reduir les emissions de
diòxid de sofre que podien contribuir
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
a la pluja àcida. Des de 1991, i com
a conseqüència del final de l’activi-
tat extractiva de l’empresa Carbons
de Berga SA, la central consumeix
el 60% de lignit proporcionat per
Carbons Pedraforca SA (Saldes) i
el 40% d’hulla sud-africana. Des de
l’any 1998 aproximadament, con-
sumeixen més carbó d’importació i
menys de nacional en quantitats pro-
peres al 55% de Sud-àfrica i la resta,
lignits de l’Alt Berguedà.
Composició química dels carbons
cremats a la central de Cercs.
45
Lignit Saldes
(Berguedà)
Hulla (República
Sud-africana)
Humitat
Cendres
Carboni
Hidrogen
Nitrogen
Sofre
Oxigen
5,40%
42,19%
37’37%
2,08%
0,66%
3,03%
9,27%
7,60%
14,42%
66,06%
3,61%
1,66%
0,46%
6,19%
*Poder calorífic
Lignit de Saldes
Hulla de Sud-àfrica
Poder calorífic
superior
Poder calorífic
inferior
3.099 kcal/kg
2.944 kcal/kg
6.231 kcal/kg
5.990 kcal/kg
*El poder calorífic d’un carbó és variable, per això es prenen
els valors màxim i mínim de les mostres analitzades.
La central tèrmica realitza diàriament anàlisis dels carbons que arriben al seu
laboratori amb l’objectiu de determinar la humitat, les cendres i els gasos volà-
tils dels diferents carbons, el poder calorífic i els continguts de sofre, carboni,
hidrogen i nitrogen.
L’aigua, imprescindible per poder ob-
tenir vapor d’aigua, es consumeix en
grans quantitats (500 t/h) i procedeix
del pou natural conegut com el Fo-
rat Negre, al torrent de la Garganta.
Captada en aquest punt, s’emma-
gatzema en un tanc de 10.000 m
3
i, abans d’entrar en el circuit de la
central, és tractada a la planta depu-
radora per tal d’eliminar-ne les sals
dissoltes, especialment sulfats i sili-
cats. Aquest procés és complex i car,
per la qual cosa la central n’aprofita
150 t/h en circuit tancat (les 350 t/h
restants s’eliminen en forma de vapor
per la torre de refrigeració).
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
46
1.9. QUÈ ÉS LA CONTAMINACIÓ
ATMOSFÈRICA
És la presència de substàncies a l’at-
mosfera en unes concentracions supe-
riors a les habituals, tant si són naturals
com si són alienes a la seva composició
normal. Les fonts que poden contribuir
a la contaminació atmosfèrica procedei-
xen de la indústria, el trànsit, les explosi-
ons nuclears, les erupcions volcàniques,
la putrefacció d’animals o vegetals entre
altres.
En general, els contaminants són alli-
berats per una font (emissió) i, en l’at-
mosfera, es desplacen, es transformen,
s’acumulen... Com a resultat d’aquests
processos, en un punt determinat es
dóna una determinada concentració de
cada contaminant. Aquesta concentra-
ció (quantitat de contaminant per metre
cúbic d’aire), que és independent de la
font de procedència, s’anomena nivell
d’immissió.
Aquests nivells d’un contaminant con-
cret a l’atmosfera són els que poden
provocar l’efecte sobre la salut o el medi
ambient. Emissió i immissió no són equi-
valents, perquè entre els dos hi ha un
procés de transport, dispersió i en al-
guns casos transformació a l’atmosfera,
que pot diluir o concentrar els contami-
nants o fins i tot modificar-ne la natura-
lesa.
Quins contaminants poden
procedir de la central tèrmica?
Òxids de sofre (SO
x
), principalment
diòxid de sofre (SO
2
) que és un gas
incolor i d’olor forta i sufocant. En
una atmosfera humida es transforma
en àcid sulfúric i causa la deposició
àcida. A partir de concentracions
>0.1 ppm es produeix una important
reducció de la visibilitat
Òxids de nitrogen, principalment mo-
nòxid de nitrogen (NO) i diòxid de ni-
trogen (NO
2
), (ambdós òxids s’acos-
tumen a designar per NO
x
). El segon
és un gas de color amarronat i d’olor
irritant, és tòxic en altes concentraci-
ons i intervé en la formació de la boira
fotoquímica.
Monòxid de carboni (CO): és un gas
inodor i incolor, és tòxic en altes con-
centracions i a exposicions curtes
de temps i és un gran indicador del
trànsit.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
47
Diòxid de carboni: gas que s’allibe-
ra en més quantitat en els processos
de combustió, sobretot a les centrals
tèrmiques convencionals. Aquest gas
contribueix a l’efecte d’hivernacle.
Partícules en suspensió.
Altres impactes ambientals que produeix
la central tèrmica són el consum d’aigua
i la producció de vapor d’aigua:
De les torres de refrigeració en surt
vapor d’aigua que augmenta la for-
mació de boires, les precipitacions i
la humitat de l’entorn.
Les necessitats d’aigua de refrige-
ració en aquest tipus de centrals fa
que siguin una font de contaminació
sobre els rius i els seus afluents, es-
pecialment per l’augment de tempe-
ratura que pateixen.
Els anys 80, la central tèrmica de Cercs
va ser objecte de la primera denúncia
per delicte ecològic de l’Estat espanyol
causat per la deposició àcida sobre ex-
tenses zones boscoses del Berguedà,
ocasionada per cremar carbó amb gran
contingut en sofre.

La sentència va obligar l’empresa Fecsa
a adoptar mesures per a la disminució de
les emissions de diòxid de sofre. L’em-
presa Fecsa, conscient de la necessitat
de complir la legislació ambiental vigent
i restablir l’equilibri entre el desenvolu-
pament de les activitats industrials i la
protecció de l’entorn natural, treballa per
minimitzar els problemes mediambien-
tals que genera la central.
Emissions atmosfèriques de les centrals tèrmiques catalanes

Les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2) i de diòxid de sofre
(SO2) de les centrals tèrmiques varien en funció del combustible que s’utilitza;
així, segons les dades proporcionades per l’Institut Català d’Energia, l’any 1995
les emissions eren les següents:
Combustible CO
2
SO
2
Lignit (CT de Cercs) 4,7
0,31
Altres carbons (CT de Cercs) 5,9
0,03
Fuel 1 (Badalona 1, Badalona 2,
Besòs, Sant Adrià i Foix)
3,2
0,06
Fuel 2 (Badalona 1, Badalona 2,
Besòs, Sant Adrià i Foix)
3,2
0,07
Gas natural (Badalona 1, Badalona
2, Besòs, Sant Adrià
i Foix)
2,04
0
Els efectes de la contaminació de l’aire poden ser crònics o aguts. Els primers
estan associats a l’impacte de nivells d’immissió moderats durant llargs perío-
des de temps. Els segons són els produïts per l’impacte de nivells d’immissió
molt alts durant períodes de temps curts, el que s’anomena episodi de con-
taminació. La valoració dels efectes de cada contaminant és un dels criteris
fonamentals a l’hora d’establir les normes de qualitat o els nivells permesos.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
48
1.10. COM ES REDUEIXEN ELS
EFECTES DELS CONTAMINATS
DE LES TÈRMIQUES: EL CAS DE
CERCS
Actualment s’estan realitzant esforços
amb l’objectiu de minimitzar els impac-
tes de les centrals tèrmiques. Es pre-
processa el combustible, s’esmicola i es
renta per eliminar la major quantitat pos-
sible de sofre i així disminuir els compo-
nents sofrats dels gasos de combustió
emesos.
L’aplicació de filtres electrostàtics o pre-
cipitadors que retinguin una bona part
de les partícules en suspensió també
és un mètode molt utilitzat. L’alçada de
la xemeneia també influeix en l’impacte
de les emissions, ja que és l’alçada i les
condicions meteorològiques el que de-
termina la dispersió i dilució dels con-
taminants emesos. En relació amb la
contaminació tèrmica generada en les
centrals, s’instal·len torres de refrigera-
ció que disminueixen la temperatura de
l’aigua abans de ser retornada al curs hí-
dric original. Per fer disminuir la presèn-
cia d’òxids de nitrogen es poden utilitzar
tècniques de combustió que minimitzin
les condicions favorables per a la seva
formació. El problema més difícil de re-
soldre amb el carbó és l’alta taxa de pro-
ducció de CO
2
per unitat d’energia.
Per reduir els efectes dels contaminants
de la central tèrmica de Cercs es fa el
següent:
Les impureses sòlides fruit de la com-
bustió, les cendres i l’escòria es ve-
nen a l’empresa CABISA, que les
transforma en materials de construc-
ció.
Les observacions via satèl·lit són molt
útils per avaluar els impactes ambi-
entals que, en el cas de la central de
Cercs, permeten determinar correc-
tament quin efecte tenen les emissi-
ons de gasos sobre la massa forestal
en un radi de trenta quilòmetres. Així,
gràcies a la informació que proporci-
ona el satèl·lit Landsat i al tractament
informàtic del programa Detecta,
s’ha pogut conèixer el decaïment de
la massa forestal a la zona de la cen-
tral tèrmica.
De les inevitables emissions de fums
de la central tèrmica, se n’han mi-
nimitzat les emissions de contami-
nants, especialment el diòxid de so-
fre (SO
2
), que, emès a l’atmosfera en
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
49
estat gasós, retorna al sòl en forma
de l’anomenada pluja àcida. La cen-
tral disposa d’una planta de dessul-
furació per tractar els gasos abans
d’expulsar-los, amb una capacitat de
tractament de fums de 100.000 kg/h.
La planta consisteix bàsicament en
un reactor de reactivació de 13 m
d’altura i 5,8 m de diàmetre on es
polvoritza aigua per refredar els fums
fins a 90º C i, d’aquesta manera, el
calci de les cendres es reactiva, es
combina amb l’SO
2
i forma sulfats.
L’aigua s’evapora totalment en el
reactor i els fums surten secs a l’at-
mosfera. Aquest procés ha resultat
particularment eficaç a Cercs, on les
cendres dels lignits emprats com a
combustible són molt riques en calci
i produeixen una retenció natural de
SO
2
en la caldera de l’ordre del 20%.
La injecció posterior d’aigua calenta
trenca la capa exterior del sulfat de
les cendres i allibera més calci, que
reacciona amb l’SO
2
. D’aquesta ma-
nera, s’aconsegueix complir amb la
Directiva 88/609/CEE, que estableix
una reducció de les emissions glo-
bals de SO
2
del 40%.
L’emissió de partícules també ha
estat disminuïda mitjançant la instal-
lació d’un electrofiltre.
S’utilitza un sistema informàtic (IM-
PACT II) per avaluar la qualitat de
l’aire de la zona propera a la cen-
tral. Aquest sistema permet al centre
operador de la central conèixer en
cada moment quina és la situació de
la contaminació al seu entorn en ter-
mes de contaminació. La Xarxa de Vi-
gilància i Previsió de la Contaminació
Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
és un sistema de vigilància i detecció
dels nivells d’immissió dels principals
contaminants. Va ser creada per la
Llei 22/1983, de 21 de novembre,
de protecció de l’ambient atmosfèric
i definida per l’Ordre de 20 de juny
de 1986, per la qual s’establia la
seva estructura, el seu funcionament
i va ser adscrita administrativament al
Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
50
La mineria del carbó ha despertat l’in-
terès de moltes experiències des de
l’òptica museogràfica. Moltes mines
abandonades s’han convertit en espais
museístics on es plantegen temes tec-
nològics sobre el carbó com a mineral,
els sistemes d’extracció i les condicions
socials dels miners. De totes maneres,
no sembla que hi hagi cap experiència
museística que expliqui, d’una manera
clara i amena, sense complexos que:
La mineria ha estat i continua sent la
indústria capdavantera en el desen-
volupament tecnològic.
La mineria actual representa un dels
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
2. La mineria del carbó al capdavant
del coneixement tecnològic
reptes més importants de la societat
humana per conjurar els perills; avui
la mineria disposa de la tecnologia
mes precisa per conjurar els riscos
laborals.
La mineria moderna, en les zones
desenvolupades, és l’exemplificació
més perfecta de la mecanització; tots
els processos s’han automatitzat.
Aquesta alta tecnologia aplicada a l’ex-
tracció de recursos en el medi terrestre
o subaquàtic representa una de les quo-
tes de productivitat humana més altes
mai assolides.
51
De la mateixa manera que en el pas-
sat la mineria va desenvolupar enginys
que van accelerar els grans canvis de
la història, avui les explotacions mineres
continuen sent la punta de llança de la
tecnologia. En efecte, va ser a les mines
on es van desenvolupar els primers sis-
temes de rails i vagonetes que després
es van aplicar als transports terrestres,
en especial al ferrocarril. Igualment, amb
el vapor o amb els sistemes d’extracció
d’aigua; potents minadors es van aplicar
posteriorment a la perforació de túnels,
etc. Les evidències de la mineria com a
factor de canvis tecnològics són molt
grans.
3. Enginys que han accelerat el canvi
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
52
Volem transmetre els missatges se-
güents:
a. La mineria actual és un sistema alta-
ment tecnificat.
b. La mineria actual desenvolupa soluci-
ons tecnològiques que posteriorment
s’aplicaran en altres camps.
c. La mineria actual ha desenvolupat
uns sistemes de seguretat molt so-
fisticats.
d. La mineria actual és molt productiva.
e. En la mineria actual les màquines han
substituït les persones en les tasques
extractives més dures.
4. El missatge que volem transmetre
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
53
La millor manera d’explicar aquests
conceptes no és el mètode clàssic o
discursiu sinó el llenguatge audiovisu-
al, concretament sistemes que han de
combinar la projecció, la retroprojecció,
la realitat virtual, els simuladors de sen-
sacions i un sistema de sonorització efi-
caç i sofisticat.
Es tracta d’ampliar els continguts
conceptuals i l’espai físic del Museu
de les Mines de Cercs a partir d’una
proposta innovadora.
L’espai escollit és la planta baixa de
l’edifici taller-magatzem situat a la
plaça de Sant Romà i davant mateix
de les sales d’exposició permanent
del museu i a prop de la mina Sant
Romà.
Cal convertir l’espai del taller-magat-
zem en un espai de projeccions de
gran format amb un sistema progra-
mat d’àudio i vídeo que pugui repro-
duir amb la màxima fidelitat possible
l’explotació minera de Carbones Pe-
draforca, SA.
La projecció tindria una durada màxi-
ma de vint minuts (trenta minuts si es
comptabilitza el temps d’entrada i de
sortida) i complementaria molt bé el
circuit de visita del museu:
· sala d'audiovisuals.
· salos d'oxposicio pormanont
· visita a l'intorior do la mina
S’aconseguiria ampliar el circuit de
visita sense haver de construir cap
edifici nou, sinó aprofitant al màxim
els espais actuals.
La proposta, que no és la d’un au-
diovisual convencional, representaria
una novetat important que estimula-
ria l’interès per la visita a partir de la
introducció de les noves tecnologies
al museu
Tema: explicar la mineria del carbó a
començament del segle XXI a partir
de l’exemple de Carbones Pedrafor-
ca, SA i amb moderns sistemes au-
diovisuals.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
5. Com ho volem explicar?
Característiques específiques del projecte
54
OBJECTIUS DE L’ACTUACIÓ
1. Conservar una part de la història de
la nostra comarca que està a punt
d’acabar-se i, a través de la histò-
ria oral, recollir el testimoniatge dels
nostres protagonistes, els miners, i
d’un ofici que està a punt de deixar
d’existir a la comarca i que ha estat
present en la vida de moltes genera-
cions de berguedans.
2. Donar a conèixer el sistema d’explota-
ció vertical a partir de pous que s’uti-
litza a la zona de Saldes per explotar
les capes de carbó més inclinades.
Al Museu de les Mines de Cercs, per
les característiques geològiques del
terreny, només hi ha l’oportunitat de
conèixer in situ el sistema d’explota-
ció de galeries horitzontals a la mina
Sant Romà i el sistema d’explotació a
cel obert al jaciment de Fumanya.
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
3. Donar l’oportunitat al públic que ja
hagi visitat el Museu de les Mines de
Cercs de tornar-lo a visitar, ja que
amb aquesta novetat audiovisual es
tornaria a fer atractiva la visita.

4. Revaloritzar l’objectiu fundacional del
Museu de les Mines quant a conser-
vació, investigació i difusió del patri-
moni miner en el seu sentit més ampli,
i incorporar al discurs museogràfic la
mineria del carbó més moderna.
5. Contribuir a la conservació del patri-
moni històric de la comarca.

6. Contribuir al coneixement del patri-
moni històric de Catalunya.
55
EL FUTUR
Una proposta
per comprendre i sentir
ELS VALORS DE LA PROPOSTA COM A OFERTA
DE TURISME CULTURAL I TURISME INDUSTRIAL
D’impacte, capaç de sorprendre i emocionar el visitant
Creativa, instructiva i comprensiva
Didàctica, amb un missatge clar
Resistent i antivandàlica
Amb condicions de seguretat
Amb components tecnològics de mercat
De fàcil manteniment i actualització
Polivalent, que permeti la lliure visita individual, la visita
programada per grups i fins i tot la visita amb monitor
Reversible i respectuosa amb el conjunt arquitectònic
56
MINA VIRTUAL
Proposta museològica

57
MINA VIRTUAL
Proposta museològica
La millor manera d’explicar aquets con-
ceptes no és el mètode clàssic o dis-
cursiu sinó el llenguatge audiovisual,
concretament sistemes que han de
combinar la projecció, la retroprojecció,
la realitat virtual, els simuladors de sen-
sacions i un sistema de sonorització efi-
caç i sofisticat.
Es tracta d’ampliar els continguts
conceptuals i l’espai físic del Museu
de les Mines de Cercs a partir d’una
proposta innovadora.
L’espai escollit és la planta baixa de
l’edifici taller-magatzem, situat a la
plaça de Sant Romà i davant mateix
de les sales d’exposició permanent
del museu i a prop de la mina Sant
Romà.
Cal convertir l’espai del taller-magat-
zem en un espai de projeccions de
gran format amb un sistema progra-
mat d’àudio i vídeo que pugui repro-
duir amb la major fidelitat possible
l’explotació minera de Carbones Pe-
draforca, SA.
1. Com ho volem explicar? Característiques específiques del projecte
La projecció tindria una durada mà-
xima de vint minuts (trenta si es
comptabilitzen els temps d’entrada i
sortida) i complementaria molt bé el
circuit de visita del museu:
· sala d'audiovisuals
· salos d'oxposicio pormanont
· visita a l'intorior do la mina
S’aconseguiria ampliar el circuit de
visita sense haver de construir cap
edifici nou, només caldria aprofitar al
màxim els espais actuals.
La proposta, que no és la d’un au-
diovisual convencional, representaria
una novetat important, que estimula-
ria l’interès per la visita a partir de la
introducció de les noves tecnologies
al museu
Tema: explicar la mineria del carbó a
començament del segle XXI a partir
de l’exemple de Carbones Pedrafor-
ca, SA, quant a mineria d’interior, i de
les explotacions mineres d’Endesa
Generación, pel que fa a les explo-
tacions a cel obert, tot això amb mo-
derns sistemes audiovisuals.
LA NOVA MUSEOGRAFIA
DE LA VIRTUALITAT
Els darrers temps, el món de la muse-
ografia està vivint un procés de moder-
nització determinat per la introducció de
les noves tecnologies dins els projectes
de museïtzació. En aquest sentit, les
noves tecnologies han estat percebu-
des com una eina didàctica molt eficaç,
però també com una eina per donar més
atractiu a les propostes de museïtzació.
L’espectacularitat i la versatilitat dels
recursos nous han comportat, a més a
més, una gran transformació en la con-
cepció museològica mateixa de les pro-
postes. Si es parla de museografia inte-
ractiva per al·ludir a les noves propostes,
la interacció s’esdevé cada vegada més
en el camp de l’espectacularitat, de l’im-
pacte, més que en la el de la interacti-
vitat clàssica determinada pel joc amb
pantalles interactives (àmbit en el qual
internet és l’espai natural per a aquesta
interactivitat-joc personal).
58
MINA VIRTUAL
Proposta museològica
Transversal ha desenvolupat els dar-
rers temps diversos projectes basats en
aquest concepte nou de la museogra-
fia virtual o la museografia interactiva.
El cas de Sant Benet de Bages és la
mostra més agosarada i més potent dins
aquesta línia de nova museografia. És,
de fet, com ha estat recollit per la prem-
sa i manifestat per diversos especialistes
en museografia, una de les mostres més
avançades entre les que s’han portat a
terme a la península els darrers anys.
La proposta que s’ha preparat per al Mu-
seu de les Mines de Cercs es mou dins
els mateixos paràmetres formals: fer viu-
re una experiència al visitant, basada en
la voluntat de traslladar-lo en l’espai en
una mena de viatge virtual pel món de
la mineria. D’aquesta manera, projecci-
ons, una sonorització complexa, efectes
de llum, efectes especials (de fum, olors,
etc.) es combinen per aconseguir un iti-
nerari ric en sensacions i alhora rigorós
en els continguts, que sigui un veritable
homenatge al món de la mineria, però
també una manera per entendre la im-
portància del món del carbó, no només a
la península, sinó també arreu del món.
UN SISTEMA PROGRAMAT
Una de les claus del muntatge es basa
en la programació dels efectes sobre
una línia de temps. És per això que po-
dem afirmar que la visita dura trenta mi-
nuts, perquè serà el temps programat
dins el qual s’activaran i desactivaran
tots els ressorts museogràfics. Així, el
temps encén i apaga la il·luminació, ac-
tiva projeccions, engega la sonorització
dels espais. La programació relliga tots
els efectes per garantir que funcionen,
que impacten en el visitant. La progra-
mació és la forma de conducció dels vi-
sitants, a través de la llum i del so: la llum
ens crida, la foscor ens escombra, ens
fa avançar; el so ens atreu i ens fa mou-
re, el silenci ens expulsa. Aquests són
els criteris bàsics que motiven el movi-
ment de les persones dins el muntatge
(que ha de funcionar amb acompanya-
ment per motius de seguretat, però no
per guiar els continguts).
59
El Museu de les Mines de Cercs, que
l’any 2009 celebrarà deu anys, ha con-
servat i posat en valor el patrimoni miner
del passat; la col·lecció de peces, el guió
museogràfic, la proposta museològica
compleixen l’objectiu que la institució es
va fixar el 1996.
Després del tancament de les explota-
cions mineres de Carbones Pedraforca,
SA el 24 de desembre de 2007, el Mu-
seu de les Mines de Cercs es planteja
ampliar els seus continguts conceptuals
i, reforçant els objectius fundacionals,
incorporar en el seu discurs museogrà-
fic la que ja és història de l’explotació
minera de Saldes a partir de la història
empresarial i tècnica de Carbones Pe-
draforca, SA i el seus sistemes d’explo-
tació per capes.
2. La proposta interpretativa
MINA VIRTUAL
Proposta museològica
60
MINA VIRTUAL
Proposta museològica
El taller-magatzem del MMCercs és un
edifici de petites dimensions (21x7 m)
que es va construir l’any 2001 com un
espai polivalent per acollir les funcions
bàsiques de magatzem, petit taller i es-
pai d’exposicions temporals.
És l’espai escollit per acollir la proposta
de mina virtual que presentem pels mo-
tius següents:
Per la seva posició estratègica
en relació amb la recepció del museu –i
de les sales d’exposició permanent– i de
la mina Sant Romà, posició que permet
ampliar l’itinerari de visita conservant la
filosofia de funcionament del museu, que
durant gairebé deu anys s’ha demostrat
reeixida: la rotació dels visitants.
La superfície total del museu és petita,
complexa, però l’organització de l’espai
en temps permet que pugui acollir, en
moments punta, fins a dues-centes per-
sones en un temps mitjà de dues hores
de visita.
3. L’edifici
Aquesta capacitat de càrrega alta en
relació amb l’espai real de l’equipament
s’explica a partir de la bona combinació
entre quatre elements clau, totalment in-
tegrats:
a.- L’aplicació del concepte d’orga-
nització de la visita en grups, espe-
cialment i concretament en el cas de
l’audiovisual i de la visita a la mina
Sant Romà, que són els dos punts on
es marquen ritmes temporals fixos.
b.- La circulació de visitants s’orga-
nitza a partir del concepte de rotació:
el museu és pot visitar en diferents
sentits i sempre de manera compren-
sible.
· Opcio 1. Audiovisual (la la luncio
d’introducció), sales d’exposició per-
manent; exterior i mina Sant Romà.
· Opcio 2. Salos d'oxposicio porma-
nent, exterior i mina Sant Romà, audi-
ovisual (fa la funció de síntesi).
· Opcio 3. Extorior i mina Sant Poma,
audiovisual (fa de pont conceptual) i
sales d’exposició permanent.

En el cas de grups organitzats i en
dies de màxima afluència de visitants,
fins i tot es pot subdividir la visita a
les sales d’exposició permanent i
aleshores la rotació de visitants s’or-
ganitza a partir de quatre grups i qua-
tre espais:
· Sala dol carbo
· Sala do la vida quotidiana
· Audiovisual
· Extorior i mina Sant Poma
c.- L’equip humà del museu, que or-
ganitza els grups i gestiona el temps
d’ocupació dels espais ponderant
equilibradament afluència amb quali-
tat i interès dels visitants.
Es tracta que, degudament condu-
ïdes en grups d’un màxim de qua-
ranta persones per l’equip humà del
museu, visitin ordenadament els dife-
rents espais del museu en un temps
mitjà de dues hores:
· 1. Salos d'oxposicio pormanont
(Carbó i Vida quotidiana): 25 minuts
· 2. Audiovisual (140 anys do minos):
20 minuts
· 3. Espai oxtorior (maquinaria do
mina): 10 minuts
· 4. Mina Sant Poma: 35 minuts
61
MINA VIRTUAL
Proposta museològica
La proposta d’introduir un nou espai de
visita permet ampliar en trenta minuts el
temps de la visita total.
La proposta d’introduir un nou espai per-
met oferir als visitants del Museu de les
Mines de Cercs tres opcions bàsiques:
· La visita complota, quo inclouria los
sales d’exposició permanent, l’audio-
visual, la mina Sant Romà i la mina
virtual
· La visita classica, quo inclouria los
sales d’exposició permanent, l’audio-
visual i la mina Sant Romà
· La visita a la mina virtual, quo in-
clouria l’entrada únicament a aquest
espai
Per la facilitat d’ampliació
que presenta
L’edifici té, per les seves estructures
senzilles de planta rectangular, facilitat
d’ampliació tècnica, i amb una reduïda
inversió econòmica pot guanyar en es-
pectacularitat tot i que amb elements
reversibles, materials fàcilment instal-
lables i que respectin l’estètica de l’en-
torn. Es proposa:
Allargar 9,10 metres la nau pel sec-
tor est de l’edifici: passar de 23 me-
tres a 32,10 metres.
Aixecar un metre l’alçada de l’edi-
fici per fer útil a l’accés de visitants
l’entresolat superior i ampliar-ne la
capacitat: d’1,42 metres a 2,42 me-
tres al segon nivell.
Construir un accés normatiu exteri-
or a la façana nord.
Instal·lar elements de climatització.
Característiques de la proposta
arquitectònica:
L’ampliació en alçada es proposa que
sigui amb els mateixos materials de
l’edifici actual i que respecti també la
forma i les característiques de la co-
berta (un sol vessant amb la mateixa
inclinació, estructura tècnica i mate-
rials).
L’ampliació en llargada es proposa
que es faci amb planxa metàl·lica,
d’estructura lleugera i amb materials
totalment reversibles.
Escala exterior d’accés a la primera
planta d’estructura metàl·lica tipus
industrial.
Per la bona funcionalitat
de la circulació
L’accés a l’espai de la mina virtual
es planteja per l’escala exterior, que
ha de permetre arribar a la primera
planta, on comença la visita.
Mitjançant una escala i un rampa
interior s’accedeix a la planta baixa,
el segon espai de visita.
La porta de sortida és a la façana
nord, situada frontalment a l’entrada
del museu.
L’accés per a les persones minus-
vàlides es garanteix amb la construc-
ció d’una porta oberta a la façana de
migdia que, a prop de la rampa, per-
met arribar fàcilment al primer pis, on
comença la visita.
62
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica

63
ÀMBIT 1.- L’ESPAI DE CONTROL
DE LA MINA
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
4. Els temes i la seva distribució en l’espai
de l’edifici magatzem del MMCercs
64
ÀMBIT 1.1. AVANTSALA: LA
INFORMACIÓ BÀSICA
I GENÈRICA
El carbó, el combustible de la Revolu-
ció Industrial, combustible fòssil.
Usos i aplicacions històriques del car-
bó.
Per què crema el carbó?
El carbó, font d’energia a les centrals
termoelèctriques.
Recursos i sistemes expositius
El plantejament d’aquest espai, a tall de
presentació del muntatge museogràfic,
és començar a immergir el visitant en
aquest viatge pels espais de la mineria.
Diverses pantalles de plasma, sense lo-
cució, ens aporten una visió general de
l’ús i funció del carbó en el nostre temps,
i de la importància d’aquest per a la pro-
ducció d’energia. El muntatge ens situa
en un espai de control i informació d’una
central d’operacions. I ho fa mitjançant
una decoració de l’espai moderna, fre-
da, aparentment funcional.
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
65
ÀMBIT 1.2. SALA DE CONTROL
DE LA MINA: LA INFORMACIÓ
ESPECÍFICA
On és el carbó?
Recursos i reserves mundials.
Les conques mineres espanyoles.
Els preus del carbó i el mercat mun-
dial.
Els sistemes d’extracció: mines a cel
obert i mines d’interior.
Recursos i sistemes expositius
Aquí ens trobem, clarament, dins la
sala de control d’una instal·lació minera
avançada. L’espai es planteja com una
escenografia, com una simulació d’una
sala de control des de la qual s’obté in-
formació de les explotacions mineres.
En tant que escenografia, no pretén ser
una reproducció mimètica de cap sala
de control específica, sinó un recurs per
fer notar al visitant la importància del
carbó a escala mundial. Diverses pan-
talles de plasma s’activen per traspas-
sar-nos informació visual (silenciosa):
on són les grans explotacions arreu del
món, els preus, però també els sistemes
d’extracció i el control sobre la seguretat
d’aquests processos...
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
Finalment, una pantalla de més grans di-
mensions (en realitat és una projecció)
ens aporta una informació més intencio-
nada (la que tothom ha d’entendre) i ens
situa en el viatge que tot seguit inicia-
rem: la visió d’una mina a cel obert, i el
viatge a l’interior d’una mina d’interior.
Aquest espai és ambientat amb la remor
sobre les explotacions mineres que ve-
iem a través de les pantalles. I el dar-
rer audiovisual de més gran format ens
comença a introduir en una proposta de
sonorització més complexa: ens parla un
responsable de la central, que ens im-
mergeix en l’aventura que estem a punt
d’iniciar, i genera una expectativa en el
visitant que es completarà seguint l’iti-
nerari pels espais que segueixen. S’obre
automàticament una porta, i el públic
passa a la sala següent.
66
67
68
ÀMBIT 2.- LA MINA A CEL OBERT
Temes:
La cubicació de les reserves
El pla de treball
L’excavació del cel obert
L’organització dels materials i els seus
dipòsits
El transport del carbó
La recuperació mediambiental
Recursos i sistemes expositius
El públic ha passat a un espai plantejat
com un mirador, tancat per una barana,
que ens aboca al doble espai de l’edifi-
ci. Aquí la sonorització és potent. Sentim
tota la remor de la megamaquinària que
està treballant en un cel obert. Sentim
tots els sorolls de l’explotació, però tam-
bé notem la pols que hi ha (efecte de
fum). Abocats al mirador, i a través d’una
projecció de gran format (5 x 8 metres
aproximadament), contemplem una mina
a cel obert. Incialment, la imatge ens
mostra l’operatiu: les immenses excava-
dores extreuen carbó, amb el qual om-
plen els camions banyera immensos (te-
nim elements de proporció, per entendre
la magnitud, bàsicament persones que
se situen al costat de la maquinària).
Aquesta vista a vol d’ocell es torna més
complexa quan passa del dia a la nit, i
sofreix un procés d’acceleració, de ma-
nera que per la superposició ràpida de
dies i nits contemplem com avança l’ex-
plotació. Finalment, també contemplem
el procés de restauració de l’espai, que
es torna altra vegada verd, i reintegrat en
el paisatge.
L’elaboració d’aquest audiovisual com-
bina vídeo i animació virtual, per acon-
seguir els efectes volguts.
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
69
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
ÀMBIT 3.- CAP A L’INTERIOR
DE LA MINA
Temes:
Un itinerari conceptual i físic: el camí
cap a la mina d’interior
L’esquema gràfic d’una mina d’interior
Recursos expositius i/o interpretatius:
· Plalons intorprotatius i do con-
textualització
· vitrinos por als objoctos

Recursos i sistemes expositius
Aquest és un espai de transició. Hem
vist com es desenvolupa una explotació
a cel obert. Ara farem el descens a una
mina d’interior. Per això baixem primer
a través d’una escala i després per una
rampa lleu. A l’esquerra s’obre un gran
mural que mostra un tall de la mina d’in-
terior, on s’observen les instal·lacions
de superfície i les galeries subterrànies.
Aquest mural disposa d’un tractament
d’il·luminació escenogràfica (exterior, a
través de focus de puntuació; i interi-
or, amb leds que simulen la mateixa il-
luminació interior de la mina). El tall de la
mina s’hauria de basar en una recreació
amb imatge 3D de la mina de Carbons
Pedraforca, convenientment adaptada
per a la comprensió del visitant.
70
71
ÀMBIT 4.- LA LAMPISTERIA
Temes:
La seguretat en el treball
L’equip de treball: roba, botes, làmpa-
da, grisòmetre
Recursos i sistemes expositius
El final de la rampa ja ens ha portat a
la mina. Ens trobem als vestidors, on els
miners s’equipen per davallar a la mina.
Aquí, trobem una reproducció d’una
sala com es mostra en el render. Quan
el grup ja es troba dins la sala, s’activa
al fons d’aquesta una projecció que juga
amb la perspectiva mateixa de l’espai,
ens engrandeix la sala i veiem com els
miners s’equipen. Parlen de seguretat,
s’equipen, i ens assenyalen que tot se-
guit iniciarem el viatge cap a dins l’ex-
plotació.
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
72
73
ÀMBIT 5.- L’ENTRADA A LA MINA
Temes:
L’accés a l’interior de la mina i la seva
complexitat

Recursos i sistemes expositius
El visitant fa un salt en el temps: ja és
dins la mina. En aquest moment sentim
l’explosió provocada per les barrines
que han fet saltar material. Notem pols.
Llavors s’il·lumina davant seu una galeria
de la mina. Es tracta d’una galeria amb
una cinta transportadora que funciona
(aparentment) i genera l’estrèpit carac-
terístic d’aquest mecanisme. Notem el
sistema de ventilació (corrent d’aire), i la
il·luminació escenogràfica ens genera un
espai suggestiu. Aquest espai presenta
un muntatge escenogràfic complex, que
reprodueix la sensació de l’interior de
les galeries (vegeu les imatges 3D). En
aquest espai la sonorització comença a
cobrar importància escenogràfica i volu-
mètrica (afegida a l’efecte de moviment
de la cinta transportadora, la sensació
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
74
75
de vent de la ventilació forçada, etc.). ÀMBIT 6.- LA FORTIFICACIÓ
DE LA GALERIA
Temes:
Els sistemes de fortificació
La seguretat a la mina
Recursos i sistemes expositius
El breu trajecte per l’interior de la mina
ens ha portat a una primera galeria se-
cundària. No hi podem entrar, perquè di-
versos materials ens barren el pas. Però
des del nostre punt de visió privilegiat
podem contemplar, al fons, com s’estan
portant a terme els treballs de fortifica-
ció de la mina. Un equip està treballant, i
el veiem a través d’una projecció que si-
mula una gran perspectiva sobre la mina.
Aquí, i les projeccions que segueixen
estan plantejades escenogràficament:
són com finestres que ens mostren vir-
tualment grans creixements, extensions,
de la mina (encara que siguin només
efectes de virtualitat).
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
76
77
ÀMBIT 7.- EL FRONT
D’EXPLOTACIÓ
Temes:
L’arrencada de carbó amb el minador
La fortificació del front d’arrencada
Recursos i sistemes expositius
En aquest espai (hem arribat al doble
espai de l’edifici) ens trobem al cor de
l’explotació minera. L’attrezzo, seguint la
línia estilística dels espais anteriors, ens
emmarca clarament dins la mina. L’am-
plitud de l’espai cobra les proporcions
pròpies d’una mina de debò. Aleshores
comença la projecció central, que és
l’explotació del mineral. Tenim davant
nostre un minador que arrenca el mine-
ral. L’espai s’omple de pols (fum), men-
tre sentim el brogit de la màquina. La
projecció està tractada amb animació
en 3D per tal d’obtenir una imatge cla-
ra de l’explotació (impossible de captar
filmant).
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica
78
79
ÀMBIT 8.- LA SORTIDA
Temes:
La sortida del carbó a l’exterior de la
mina amb la cinta transportadora
Recursos i sistemes expositius
El visitant ha acabat el periple dins la
mina. A la paret esquerra de la sala co-
mença una projecció que és la sortida
de la mina. Com fan els miners, sortirem
com el carbó a través de la cinta trans-
portadora. Tenim sensació de vent (pro-
vocat pel moviment de la cinta on hem
pujat) (efecte de ventiladors), i veiem al
fons l’obertura de la galeria a la superfí-
cie. Quan la projecció arriba al punt àlgid
de la sortida, unes portes s’obren auto-
màticament i sortim de l’edifici (aquest
és un efecte de sincronisme: fer coinci-
dir la sortida a la superfície amb l’ober-
tura de la porta).
MINA VIRTUAL
Proposta museogràfica