Panegíric del corrent mèdica Gustav Theodor Fechner Preliminar En el moment d'escriure aquest Schriftchens vas a la medicina pràctica

sovint en els vells metges d'anada i identificat un Kurmethode com un hipocràtic retratar com simplement racional sense ser el que sempre va ser !alomel" cianur d'hidrogen" entre d'altres va #ugar en aquell moment encara un paper diferent que ara El medicament es tro$a en un punt des del qual es pot mirar cap avall am$ orgull per tota l'època anterior i totes les altres ciències %om&s un petit pas" i no es tro$a la seva perfecci' no &s m&s que una mirada retrospectiva a aquesta edat (a llan)ant acordat provisionalment" el prop*sit de la seg+ent Specimina Primera mostra. ,ip*crates va ser un gran metge i es va assa$entar del seu temps" si" per* ara va tornar al m'n superior i ara estava pensant en voler seguir e-ercint la seva antiga funci'" per*" que ho faria sens du$te molt equivocat En tots els seus e-àmens" ell cauria a trav&s de les nostres universitats !om era de donar.li tre$all a una teoria dels seus propis aforismes" i despr&s l'acusen" ell no entenia res de grec" i no sa$ia res del mètode hipocràtic Per descomptat" am$ la seva mare grega v&nen en aquest moment en el nostre llenguatge mèdic artificial de l'art" no gaire llun/" i el que el seu petit oxymel " els seus vins i les seves preocupacions sagnies" que d'una altra manera va fer grans meravelles" de manera que nom&s es pot creure que un en l'estat actual de la medicina $ar$er nen s'avergon/iria de tenir tan pocs diners a la seva $ossa d'afaitar Sí" ells volien un corpulent matèria mèdicaespectacle nom&s el m&s necessari que ara s'n negocis mètode hipocràtic" pro$a$lement sospitaran que no sel$ige tots dos que porta el seu nom" com per domar un" els cavalls despr&s de l'etimologia seria capa) 0s gaire$& com aquí am$ aquesta antiguitat que havia estat tro$at a gui- i posar nous motlles dels motlles i una altra fins a l'1ltima meitat d'un peu s'havia tornat m&s grui-uda que l'estàtua original" i potser en altres llocs" tot i que encara va portar el matei- nom " vull veure molt diferents 2i-í tam$& la medicina hipocràtica llargarut t& el matei- arri$at a$ocant contínuament gradualment una o$esitat m&s sen/orial Els temps estan canviant algunes coses 3a medicina va ser el contrari una mala her$olari" en el moment adequat de la lluna estava $uscant les seves arrels i her$es de les muntan/es properes i aus4ochte a la cuina de casa" tot el saldo metge va tro$ar en la $arrera d'alimentaci' am$ l'espai 2ra ella t& una cuina en què fins i tot els nois de la cuina estan massa refinats per portar davantals" les cinc parts del m'n tenen en la presa dels lliuraments" i el re$ost" la matèria mèdica " &s ara proporcionat tan a$undants que no sa$en com es va a consumir tot l'estoc " i per tant alguns poden ser inusitat floridura en ell fins que" quan 2ndre l'cansat $usca un cop m&s En realitat" tots els amics de la humanitat ha alegrar quan els nostres matèria

mèdica presa en consideraci'" i tro$a les m&s certs sen/als en ella que la nostra medicina actual t& el pic de la seva progressi' quan encara no s'aconseguei-" per* aviat arri$arà Els antics eren afortunats si nom&s tenia un remei per a cada malaltia i per a molts no tenien cap 5uant m&s feli)os som6 Tenim no nom&s infinitament remei per a cada malaltia" sin' tam$& a cada agent individual ara cura malalties infinitament" i el que &s el triomf de la ciència" ara tenim nom&s contra les malalties m&s incura$les els mit#ans m&s i m&s forts" de manera que quan Si" per e-emple" una persona despr&s d'una lectura de la estora. Medicació en lli$ertat si ell preferiria tenir el fred o el consum" que" si &s nom&s una mica raona$le" sens du$te" l'1ltim serà triar contra qui ens veu dotat de tantes i admira$les mit#ans que" en cas d'una ia mig pulm' perseguit per la gola" per* l'altra meitat dels nostres recursos ha de ser tan fresc i saluda$le que pot su$stituir la funci' de perduda am$ Epilèpsia" la hidrof*$ia" etc" s'n ara nom&s coses c*miques7 perquè has desco$ert gaire$& cada dia nou remei i que" en la mesura que puc recordar" almen/s" fins al moment m&s fort inconfusi$le Podríem" de fet" #a se sentirà contents am$ el que tenim" ai-í com una visi' de la matalàs. mèdica ens ensen/en que hem de t&mer de qualsevol malaltia una mica" per* &s d'altra $anda un cop m&s lloa$le" si no volem parar en els passos ràpids" am$ la nostra ciència va a la tro$ada de la cimera de la perfecci'" i ai-í veiem 2ra la medicina impara$le accelerar el punt de vista m&s enllà d'ai-* com un o$#ectiu de la seva perfecci'" hi ha una progressi' m&s serà possi$le i es durà a terme quan ens ho van portar fins al moment en què qualsevol mit#à curar totes les malalties" i qualsevol malaltia es pot revertir la curaci' per qualsevol mit#à 2m$ algunes malalties i significa que #a estem fins al moment" am$ l'altra" esperem que els metges continu8n am$ el matei- 9el que a$ans" el medicament per e-pandir e-tensiva i intensivament" veuen el que va aviat 0s clar que d'aquesta manera el nostre tre$all en la teràpia i . estora medicació gradualment per aconseguir m&s grossos i associacions m&s ric" i finalment ha d'acceptar tal punt que #a no dei-ar que a trav&s de l'estudi i una maneres diferents fora despr&s haurà de complir per a#udar a cada un dels quals tam$& en l'actualitat un $on nom$re s'indiquen !om m&s crei- l'àm$it d'una ciència" com m&s es dividei- en parts separades" que despr&s es tracten nom&s les persones" i si la medicina en cas contrari" la cirurgia i la farmàcia operada per un su$#ecte i considera insepara$les" per* ara en un s'han separat tríada" &s d'esperar tam$& que si el medicament serà el $lanc proporcionats per mi tot #ust una mica m&s a prop" cada metge &s nom&s un dels mit#ans per estudiar i un doctorat pot" am$ la qual ell t& en cas contrari el la seva" aprendre totes les malalties es conrearan" com ,èrcules ha pogut enderrocar a tots els monstres am$ el matei- l*$ul: despr&s d'ai-*" per* el metge de mercuri al metge de la ;ina i el metge de l'opi ia la nau no pot caure &s Tam$& un #a comen)a ara" la necessitat d'aquesta separaci' de sentir urgència" i tot i que encara no està legalment autorit9ada" no s'n realment suficients aquests metges de mercuri i els metges -inesos i els metges agres $laus un mit#à capa) de fer qualsevol cosa am$ ella" i la un altre per cert necessita" com ara el m1sic que &s un virtu's d'un instrument" i permet per a les ocasions importants nom&s per escoltar ai-*" per* s'ent&n que e-ercir tam$& altres instruments a part <&s tard" per*" ai-* ha de ser a$olida" i es permetrà a qualsevol metge que es fiqui en un altre agent" #a que

un &s suficient per a ell" i de cap manera millor en la simplicitat del tractament" que &s tan necessari requisit del metge" es pot aconseguir El centre" que ha estat la ma#or secta adquirit en si" &s sens du$te el calomel" i pots capítol d'ella en qualsevol format. mèdica recomana com una petita repetici' de tota la patologia" #a que s'ha amalgamat gradualment am$ totes les malalties i su$igiert ells" l'escor$ut potser e-ceptuats =&" seria una vergon/a per a la nostra època" quan el mercuri dol)" per* d'altra $anda ha portat les malalties m&s heterogenis sota un matei- sostre" el calomel" aquest heroi en els med Matèria que &s capa) d'ofegar tots els mals i els monstres en el cos humà quan ai-* no &s ni ha aquesta sola malaltia tam$& es pot fer" i no tinc realment en aquest sentit" la millor esperan)a %om&s dues o tres vegades molt recomanat" i que no s'n m&s que calomelanos en l'escor$ut 5uè direm de l'àcid cianhídric que s'ha fet #a en els seus an/s m&s #oves" com >avagen entre les malalties que la natura &s aviat so$re noves malalties perquè refle-ionem" perquè nom&s el cianur de tornar a fer alguna cosa perquè de velles malalties T& gaire$& #a cansat %o puc dei-ar d'insistir que ai-* significa la tornada de la moderna medicina nen una mica m&s de temps per posar els seus e-cel ? lents qualitats a la llum molt $rillant @ostè podria creure que el cianur era un mit#à encara m&s 1til fa algun temps" com ho &s ara Prèviament" a sa$er" que era el m&s e-cel ? lent agent en totes les malalties am$ el seu diagn*stic no va poder aconseguir en el pur" perquè &s precisament perquè ning1 sa$ia què fer am$ l'àcid cianhídric" pel que encai-a molt pel que fa a malalties per a les quin era incert el que podria encai-ar" el millor" i que va durar per tant" so$retot al principi d'aquest tipus de malalties verita$lement epidèmiques Per* ara sí que &s de les virtuts i els vicis de cianur sa$en aviat des de l'interior i des de l'e-terior" aviat es comptaran entre els mit#ans pels quals un escopir sa$en com" on i per què funcionen" i que un" per tant" fins a cert pot donar instruccions de quan i on han d'e-pressar la seva eficàcia" es podria o$tenir per tant" si es vol" el cianur d'una cadena d'indicis ha especificat que #a no s'n tan lliures de totes les malalties serà capa) de caminar al voltant de llavors" com a$ans . An no ha de t&mer ai-* %om&s la forma d'utilit9ar el cianur serà una mica inc*mode am$ els seus grillons en les indicacions dels metges Prèviament" a sa$er" que podien aplicar.se el matei- criteri quan i on volguessin" sense m&s que preguntar.se per la causa" per* ara van a demanar sempre que pensin a$ans de l'atenci' i han de fer les raons clares per les que creuen que el matei- índe-: per* van indicar que" per tant" es mantindran per a tots els casos Per les seves indicacions #a" en certa mesura tro$at per a les principals malalties de la sensi$ilitat" la irrita$ilitat i la reproducci'" i atès que aquestes s'n les tres persones que constituei-en la trinitat de l'organisme" i" com en l'antiguitat (1piter" %ept1 i Plut' en el govern del m'n" han compartit en el domini de totes les malalties" pel que &s cert" com $arat" crec encara m&s acuradament" si tal o qual malaltia que vostè t& el dret a que el cianur tolerar" per*" finalment" per* sempre v&nen a trav&s d'una revisi' e-haustiva dels efectes que s'ha d'atri$uir a una d'aquestes malalties su$#acents" i7 tro$ar l'àcid cianhídric com s'indica en el m&s alt grau . Ana discussi' m&s específica dels efectes ara comuns de cianur e-plicarà ai-* millor manera

3'àcid cianhídric &s un remei so$irà contra la inflamaci'" sin' tot e-cel ? lent" per* 1til m&s complet per aclarir la part posterior i l'esquerra darrere dels equipatges de la matei-a des del camp !om$at a trav&s de la seva naturalesa Basserstoffigen la prCvalierende en o-igen inflamaci' i el matei- passa am$ tots els que la inflamaci' de l'aigua" i fins i tot va fer una vegada va amena)ar am$ despla)ar a les palanques de l'armeria de la medicina" i #o crec que els han imposat" si vostè no &s un Per tant" la revolta s'havia interessat pels cirurgians7 a mesura que m&s podria ser" pro$a$lement" l'espan/ol la seva espasa" l'estudiant la seva estoc i els mahometans prendre la seva $ar$a a$ans que el cirurgià que les seves #oies i la seva ornamental Des d'ara vostè molt intel ? ligentment totes les malalties conegudes causats per condicions inflamat*ries en els 1ltims temps" i potser" en general" la malaltia com espècies sota el gènere ha portat la inflamaci'" com #a &s evident" per tant" que el cianur &s aplica$le a totes les malalties Per* no d'aquesta manera el cianur d'una manera molt men/sprea$les que siguin" on l'espasme &s tota la malaltia d'ovari7 la inflamaci' de l'espasme dels capil ? lars" la congesti' a l'espasme a$domen de la vena porta" l'espasme de l'apople-ia del cor" de l'epilèpsia en el cervell" etcE . 3'àcid cianhídric &s tam$& un remei so$irà contra l'espasme" fins i tot demostrar el que pot ser perquè pugui agafar am$ les mans !om que per mit#à d'ells" en el m&s alt grau naturalesa e-pansiva l'arrossega sí el m1scul" o el que sigui l'actuaci' m&s" nom&s a la part oposada a la contracci' en el m&s alt grau de rampes" i quan dos gossos $aralla per un tros de carn" i una despr&s d'ai-*" l'altra per estirar.lo apunta en aquesta direcci'" de manera que pro$a$lement va a aca$ar la forta tirada de la m&s fe$le de la $oca Tam$&" per a aquells metges pel que els seus sistemes es veuen afectats per l'epilèpsia convulsiva general o la histèria" el cianur serà una panacea" i hi ha una alta prova de la genialitat de la matei-a a partir que" en cas contrari l'espasme i la inflamaci' tenen peculiaritats que cada correu diàmetre s'n oposats" l'àcid cianhídric" tots dos d'una manera tan magistralment hà$il herum9u4riegen sa$ia" que ella ha arri$at a ser com ells agrada$le %o s& si un hagu&s mai aconseguida fins al moment en els primers temps" per tenir dues malalties com el gat i el gos es porten $& men#ar d'un recipient tranquil" per* l'art s& millor ara de conquerir la natura" i si una malaltia am$ les mans i els peus recol9ats en un agent" i seria vist pels gestos m&s horri$les i tics que no podia tolerar $& 2i-í que no hi ha metge honesta per* fins a ser dissuadits" ella" com un nen entremaliat" els crits es t& a l'entrar al centre no sent ein9u9Bingen medicina" i per demostrar am$ tota calma que no tenia els mit#ans per empassar $&" en cas contrari " no hi hauria cap medicina racional Tam$& tindrà a poc les entremaliadures que fa que una malaltia si han de prendre un medicament que no es veu" ai-í que acostumar.se a ser que a mesura que la matèria considerarà que pertan/en" i de tot cor satisfet am$ l'eficàcia del seu tractament allà Per*" per tornar a l'àcid cianhídric" que &s tercer" tam$& un remei principal per a totes les malalties que resulten de l'o$strucci' a l'a$domen Si realment es sospita que una gran quantitat d'impureses es queden asseguts en aquesta gran claveguera" i han gravat els tu$s han de ser retirats per tenir el matei-" de manera que envi8 primer un munt resolventia en què han de suavit9ar" o fins i tot tractar d' espantar a trav&s de la

gran pan/ de descàrrega alhora despr&s" per* pel fet que &s prèviament per un rentat" l'afluència d'ells ha promogut m&s que mai 3a res artero que s'n purgamenta #a tornar aspra" s'ha de llavors sovint el cianur ni l',èrcules ha de em$rutar els esta$les d'2ugies de per dins envia un corrent d'hidrogen" i per tant la @ertroc4netsten diu un líquid de tal manera que tot el nou per c'rrer i comen)a a posar.se en mar-a 2lhora" tam$& fa que els vasos limfàtics de nou tal gana que consumei-en carron/a en definitiva tot el que estava en l'organisme i es va contaminar Per descomptat" el cianur es tro$a en les formes a$ans esmentades #a no &s tan important" #a que una vegada van tenir en èpoques anteriors pot ser quan ella hauria estat conegut" encara que #a llavors en el aqua laurocerasi vorspu4te En Stoll i E-tinci' de temps'' s va anar a sa$er" la part m&s vulnera$le de la llar d'infants de totes les malalties de les que aquests es van originar despr&s de pit i el cap i despr&s" per descomptat" les seves flors i fruits verinosos sovint revelen nom&s en els *rgans superiors %o o$stant ai-*" si en aquest moment avergon/it m&s per fer que el ventre d'un d&u de la ciència" de manera que encara hi ha for)a que guarden en secret o p1$licament compromesos am$ la vella costum" i el cor i el cervell igual que un parell de petit apèndi- d'importància o a$ra)adores vuitè al $om$o del ventre quan &s sacse#ada" donen tons dissonants de" per* no a l'inrev&s matei-a vermFchten a tremolar . 2i-í tam$& per ai-* està disponi$le al cianur 2ra vaig a citar algunes malalties individuals" encara que" com &s natural" ha d'estar #a inclosa a les generalitats anteriors" per*" per* el cianur d'haver adquirit una e-cel lent reputaci' 2quí pertan/" so$retot" de la tos ferina" que sa$em ara" despr&s de llargues i acurades investigacions van determinar que sigui herr+hre l'a$domen" l'1nica virtut d'un cert sentiment de simpatia am$ el seu pro8sme" de mama" ai-* pot impartir alguns -ocs amistosos" o que una inflamat*ria irritaci' vascular en els *rgans respiratoris era el culpa$le de la malaltia" per tant" una cua en itis ha de tenir" o que els nervis i so$retot el nervi dissoluta" preferi$lement es veuen afectats" &s que per tant" la tos ferina &s molt d'esperar en qualsevol de les tres malalties principals !adascun dels tres punts de vista esmentats &s en realitat la matei-a irrefuta$le i cert @ostè aca$a de llegir els diversos tractaments en els quals es presenten" es va tro$ar que l'evidència per a cada individu els matei-os símptomes" l'impacte de les aut*psies dels fons" tot el curs de la malaltia en els m&s irrefraga$le" i entrar en un partit" el que no ho fa pot desit#ar un $ell" mentre que al matei- temps &s clarament la falsedat dels altres dos punts de vista en ment Des d'ara" aquest &s el cas de cada un" ai-í que vostè pot seleccionar una vista que desitgi" sempre es complei-" la veritat de cap du$te raona$le pot ser m&s e-posada . 3'àcid cianhídric pot ser el camí" no importa la vista que es tri8" romandrà sempre en un índe- per tant l'e-periència i les raons de sentit com1 De fet" tro$em tam$& que el cianur d'hidrogen per a la tos ferina sovint es cura am$ el temps no &s molt m&s llarg que els mit#ans" el que veiem per el m&s potent mai en totes les malalties" nom&s ai-* matei- potser prestar atenci' durant massa heroica" i molt" molt rar pot actuar" vull dir7 la natura @ostè pot decidir despr&s de les G a H

setmanes prometen una acci' $astant segur del cianur" i fa que sens du$te tant com la $elladona" l'opi" ,/osciamus" ;ina" la valeriana" la asafètida" l'almesc" cantharides" lluent'" etc I am$ ai-*" etc em referei-o als altres mètodes que tot i que sempre han tro$at en l'índe- d'un tapet med o Farmacopea i no es pot llegir de l'2 a la JK i els que sí mostren un efecte tan meravell's contra la tos ferina El fet que l'àcid pr1ssic i l'agull' de la irrita$ilitat en la tos catarral ordinària roms e-cel ? lent" &s conegut En realitat" encara que aquesta malaltia t& el ,/osciamus al cos" la $oca i l'est'mac metge" que mant& el matí ia la tarda visitar una vegada" sovint m&s d'un famulus" la Kermes acompan/at Per*" que no pot dei-ar d'una vegada" llavors si tam$& enviada $& despr&s d'un altre gran metge" que es va perdre el poder de guarir totes les malalties" i vet aquí que l'àcid cianhídric es fins i tot se superi guapo en una $ella faldilla $lanca Tam$& a la tisi" l'àcid cianhídric s'ha guan/at una e-cel lent reputaci' que" de fet" la ma#or part dels que estan malalts" #a que necessiten els $eneficis m&s nota$les al final i se sent la millora diàriament 2i-í matei-" &s un agent important en gaire$& totes les malalties orgàniques" especialment les del cor" i potser farà que els digitàlics m&s $arat ,e estat m&s ampli en el cianur per mostrar am$ un e-emple del prop nostre present #a s'ha mogut fins al punt de destinaci' especificada del meu medicina Si el cianur" un agent tan #ove #a ha adquirit una gran influència" pel que podem m&s pels agents m&s antics esperar que a poc a poc s'han relacionat am$ totes les malalties conegudes 2quest va ser" per*" nom&s una $anda de la perfecci'" la medicina tendei-" per* tam$& han d'entendre l'altre costat cada malaltia per curar" per qualsevol mit#à" i que gaire$& s'ha arri$at al cim" tam$& es pot e-plicar per un e-emple !erca Estic en una pèrdua" el que la malaltia he seleccionarE . Tots tenen el matei- dret a ell . vull no m'agrada la in#ustícia" per ferrocarril puc restaurar.la =&" ara" tinc el !ons$ruch estan en el meu repositori" com el que em assessori 3'home fornit curt a qui el grandi's Kieser" que se situa al costat d'ell Ia m&s dels dos mem$res de cap del vell #utge S4olopenderBer4e que encara es comporten am$ mi tota la meva Medicam Collegium K" sens du$te es veu llun/ un tros gran so$re les seves espatlles" preguntant L" per* despr&s d'un temps tan llarg que #o no he vingut a ell" vol un cop m&s a ell" . Proposo que la primera millor mà per7 . escròfula . $o perquè perquè l'at9ar ha volgut" pot servir com el S4rophel4ran4heit En primer lloc em permet fer algunes o$servacions a la qual el !ons$ruch perquè em mentei- una vegada" d'na lloc" haurien pagar.me algunes de les fites que #o" per*" s'o$lidi de tornar a posar a l'ull ,ome que sost& la clínica !ons$ruchs gaire$& universalment per a realit9ar raona$lement @ademecum per a un metge que no fa precisament en la Sublimiora vol fer la demanda m&s recent Per* el que porta m&s i fa que molts vergon/a d'haver ho usi en el seu haver" &s que ell encara està per tal que em servei-in una e-pressi' dels estudiants indecent que desprèn Mhaver fet $oicot esteniaM i astènia en " i pot" per descomptat que no s'ofengui" que molts passis am$ un somriure despectiva en ell =roBn volia medicina sense du$te posar en dues cames" per* no podia aconseguir

les maneres dreta i finalment va caure cap endavant" en un ter)" pel que s'n gaire$& universalment sost& en els temps moderns per a un animal de tres potes 2ra =roBn t& molt proscri$iert i tots els seus seguidors li va e-plicar a la nit" i la gent necessita nom&s un $ot' o encai- de =roBns Descomptes !ondicions d'un a$ric de veure" l'home està destrossat sense pietat 3a medicina t& molt de temps ha de prendre tant $roBniana que ella ara creu tenir un peculiar" fundada en la naturalesa" la idiosincràsia" per*" i quan veu que el nen cridat pel nom correcte" pu#a" i #a no el vol <etges prudents sa$en sin' per a#udar Tindrà sense mercuri o opi m&s pacient" de manera que escriuen am$ un nom diferent en les receptes" i el pacient sempre es porta l'agent d'edat" mentre que ell pensa" es pregunta què regalar.li a un medicament diferent @a am$ el estenia i astènia igualment i encara s'n els principals ingredients de molts dels nostres nous sistemes" per* fins canviat de nom i em$olicada de manera que no &s igual a la herausriecht =roBn 3a nina &s un altre nom del dispositiu ad#unt a" perquè en el fons el vestit tam$& es considera nom&s el m&s important d'ai-* &s" les persones no s'adonen que encara t& el vell man-a enfront d'ell" si algun està en ell Per* per tornar" què tenim realment a la escròfula per una malaltiaE Ella &s una germana de la sífilis" d'acord am$ alguns fins i tot un fill de puta el matei- !onsisteien una certa mandra del sistema limfàtic i els ganglis particulars" el fer una parada en la seva maduresa per al <ar >oig fins a la vora del camí conglo$ierten glàndules i no pensa que el seu descans sigui capa) de mantenir" de fet" pro$a$lement continuaran asseguts fins i tot completament en ella" de manera que molts mit#ans aplicar especialment per fer les cames de nou En realitat" per tant" perquè fins i tot despr&s d'un altre el S4rophel4ran4heit no" . 0s fàcil arri$ar a la conclusi' de l'analogia am$ altres malalties" que aquest no &s l'1nic tipus d'e-plicaci'" per* que per tal de prendre en qualsevol cas" els drets" contra es pret&n $asat en un sopor" per* en una gran activitat i la dominaci' del sistema limfàtic" que tots els altres sistemes" el seu codi d'imposar so$re i tot el cos en comptes feta fins i tot a un sol gangli limfàtic gran 2i-í que despr&s d'una mica de patiment de la reproducci'" que t& lloc al S4rophel4ran4heit" l'arrel de la matei-a" d'acord am$ els altres la fruita" segons altres una llavor" de la qual van sorgir" i ella està portant de nou en $reu" es pot veure d'ai-* que la malaltia #a ha estat considerat $astant per tots els costats" i" no o$stant ai-*" d'altra $anda molt molt unilateral En gaire$& totes les altres malalties de sa$er que un ha anat a poc a poc a trav&s despr&s de gaire$& tots els sistemes i *rgans en els quals han de tenir la seva seu" i &s molt pr*pia" que s'ha mantingut tan o$stinadament es destaquen pel sistema limfàtic al S4rophel4ran4heit" i puc %o e-plicar aquest fenomen meravell's" de fet" el contrari del que #o crec que &s nom&s el fet que un no ha tro$at en altres malalties prou com per fer que inventar noves teories" i per tant no tenia temps per venir a la escr*fula @ull" per tant" per fer.se digne de la ciència i la propera vegada que llueix Clarius provar que la escr*fula $asada en una activitat predominant del sistema arterial" etc i ai-* nom&s demostrar tan clarament am$ els símptomes" evoluci' de la malaltia" l'è-it del tractament" que altres en cada han fet una altra teoria de la malaltia De tant en tant" a continuaci'" tam$&" pro$a$lement" un que torna la escr*fula en el sistema nervi's" de manera que encara han passat pel seu cicle en el litigi principal

%o o$stant ai-*" cal esmentar que alguns tenen un deus ex machina han portat am$ el S4rophel4ran4heit d'imposar res als altres causes immediates no estan !apa$el" $lanc d'aconseguir" em referei-o a la de l'o-igen El S4rophel4ran4heit degut en part a l'o-igenaci' e-cessiva de la limfa @ull especificar com arri$ar so$re el conei-ement d'aquest D&u Tots els agents es poden dividir en quatre classes7 sauerstoffige" Basserstoffige" 4ohlenstoffige i stic4stoffige El nas fina dels classificadors es conei-en rastre#ar molt fàcilment" en la qual els mit#ans s'n aquestes su$stàncies respectives i per predominen" i la química potser no" per descomptat" molt per ficar.se en ella" o que arri$in a la matei-a vegada a la $oca" dient7 la meva ra' su$til &s segurament serà capa) d'e-plorar m&s dels seus gresols i retortes tFpfernen que et servei-en una eina d'investigaci' De fet" aquestes persones han de tenir un sentit químic especial" en l'o$ertura de la resta de nosaltres" am$ la qual castiguen la química en si es tro$a" i de vegades s'n capa)os de desco$rir realment l'incomprensi$le T& vostè ara en els mit#ans" que vanar contra l'escr'fula" que es tro$a una gran quantitat d'hidrogen em$olicat" ara" per descomptat" no pot actuar d'una altra manera que deso-/dierend en els nostres cossos Per tant" tota seu programa &s el seg+ent7 En primer lloc" pels mit#ans de què un llegei- en els lli$res que es curen l'escr'fula" es su$sumei-en" no sigui que en realitat s'n capa)os" de la qual #a es pot veure que s'n persones que tre$allen dur en tu matei- parada taula d'estudi" m&s encara" su$sumei-en que prevaldrà en aquestes composicions d'hidrogen" . tot i que es de diversosantiscrophulosis matei-os admeten que hi ha mit#ans sauerstoffige" per*" d'aquests" poden sí" sempre i quan estan ocupats am$ la seva teoria de l'educaci'" a$stracte mentrestant . 2 continuaci' es su$sumei-en que aquest Basserstoffigen significa que nom&s per mit#à conf's el poder de.o-idaci' d'hidrogen" de manera que vindran despr&s" les persones auda)os" aquestes altres petites escales transl1cids perillosos $ai-ar $astant alegrement" o quan les mesures estaven desapareguts" han saltat" feli) a la conclusi' que ara realment el S4rophel4ran4heit s'ha de $asar en un e-c&s d'o-igen està en el sistema limfàtic 2tès que" d'altra $anda" els nens escrofulosos sovint no tenen l'àcid a l'est'mac" de manera que es pot veure d'aquesta manera el de l'antiga en deductiva $ellament interpretada per una inducci' de circuit confirmar Per* ara que la cosa en si" que la cura de la escr*fula Per ara" els camins en el cos han de ser degudament escom$rats perquè la process' dels d&us de la curaci' que us guiarà gradualment a trav&s" tro$ar el pas lliure An ha de N escom$res" una de les quals les escom$raries per la porta principal" l'altra aus4ehrt per la porta del darrere 5ue un encara no ha recomanat la sagnia per @or$ereitungs4ur de escr'fula" mostra com fins i tot alguns prèviament humite#ada a l'adoptada en contra dels d'altres malalties" en realitat estem sent pocs avan)os en la teoria i la cura de l'escr'fula" i #o" $àsicament" un s'han reunit e-emples m&s inoportuns per documentar la meua sentència" molt m&s es pot suposar que el que val per a la escr*fula" &s a dir de les altres malalties en un grau molt m&s alt 5uina malaltia &s pro$a$lement un altre lloc on vostè vol tenir la gent sovint no aprofitat per dei-ar sortir el verí" que funciona en qualsevol lloc en el cos per causar

desordreE !ertament" si un nom&s el seu sistema arterial i deu vegades m&s el seu sistema ven's podria preparar una mica del cos" han de ser les persones m&s saluda$les del m'n Per què" el metge nom&s fer la seva part per lliurar el po$le de la Er$quelle tots els mals que figura en ell" i la natura &s llavors tam$& fan la seva $anda" i la formaci' de $om$olles" $ullint el $rou vermell per un raig d'aigua suau i silenci's reempla)ar" que el pacient quan ell era fins i tot a$ans de la inclinaci'" mira grui-ut i a$undant" i no tenen m&s que quei-ar.se de la manca pan-ells i les cames molt $& tallades An nota$le e-emple de l'e-cel ? lent efecte de vessament de sang en malalties espasm*diques" on" per* d'una altra manera simplement no ho recomano" et puc dir com ell matei- testimoni An molt fam's metge va ser convocat a un malalt" el dia diverses vegades aconseguir l'epilèpsia El metge es va adonar immediatament que el malvat dimoni assegut a la sang" i li permetrà o$rir ràpidament la porta perquè pogu&s sortir corrent Tan aviat com el ca$le lligat de nou" la dona va caure en tot tipus cl*nics i espasmes t*nics tan violents que mai havien estat a$ans" i mai he vist el contrari Es va pensar en un moment" seria l'1ltima <ira que $&" va dir el doctor am$ un aire satisfet de si matei- a mi" que es va limitar a o$servar l'espectacle am$ ell" era el difícil aquest atac actualE 5uè tan $o &s que estem encara tan $en fets per al moment adequat sagnia era infal ? li$lement la resta en aquest atac va morir tam$& la dona <ai o$lidar& aquesta salvar una vida es quedarà am$ mi a trav&s del vessament de sang . 2hir" un amic em va dir i m'omple d'alegria quan un pacient que va mossegar massa parlant d'una fe$re nerviosa" perquè els vasos del cervell havien indicat per un vessament de sang capa) de resta ha estat massa ple" que am$ prou feines murmurar en veu alta Em vaig adonar d'ai-* unes hist*ries seg+ents El p % ciutadà una vegada va veure cr&i-er alguns full d'her$a de l'her$a a la seva torre de l'esgl&sia 2i-í que ara no seria motiu de qualsevol disputa so$re els drets de propietat" van decidir men#ar pels $ous comunitat Ells van posar el mateiuna corda al voltant del seu coll" i am$ gran esfor)" malgrat els seus molts rugit" ell va ser tret a la torre 5uan ell era" ell estava completament en silenci i la llengua fora llun/ P =astant el que es va posar dret i va o$servar" ara aplaudir i cridar7 o veure el $o que sap a ell fins on s'est&n fins i tot la llengua a partir de llavors6 Ell els ha di$ui-at en ell" per descomptat" una altra vegada no 2vui en dia" el meu amic va tornar i va dir am$ sem$lant trist" el seu pacient havia mort" es va posar tot i el vessament de sang i les sangoneres" que encara el tenim avui d'ahir" per* seria una altra #a en negreta" i tot i ai-í dei-ar m&s sang" que tenia veure el $o que era per arri$ar.hi =&" la escr*fula sempre m'agrada Baffnen tam$& contra els fiadors" i ell mai vindrà a ells" i qui sap si encara tant nens escrofulosos veurem corrent 2ra que ,r !ons$ruch donada la @or$ereitungs4ur de escr'fula" diu7 M2lguns dels remeis m&s importants per a la escr*fula ara s'ha d'especificar M Els pares" als seus fills so$re els seus caps malvades i ulls plorosos i ventres grossos i nodes s'n om$rívoles al coll" llegir aquestes poques paraules" el posterior es compara am$ ella" i que seran consolats anar d'aquí !ons$ruch simplement ressalta

les maneres m&s importants" i gaire$& esgotat tota la matèria mèdica " ara tenim la resta de la important i els mit#ans men/s importants que fer que no s'esmenta !ons$ruch" ara veiem que el tresor infinit de nosaltres" a#udes contra la escr*fula a manaments &s" i si aquesta malaltia tan tremendament augmenta" per*" en els 1ltims temps a la mà" de manera que aquest nom&s pot pro$a$lement ser degut que la reacci' de l'acci' &s sempre la matei-a" i l'efecte admira$le de la nostra ntiscrophulosa per tant" provoca una resistència corresponent de la S4rophel4ran4heit en general Des d'aquest punt de vista m&s alt &s l'agreu#ament de S4rophel4ran4heit nom&s ha de parlar pels nostres agents per a la seva eficàcia" i #o de fet demostrar d'aquesta manera la matei-a ma#oria 3a llista dels especificats !ons$ruch alguns mit#ans importants &s la seg+ent7 (alappe" àloe" rui$ar$re" ntimonialia " Mercarialia " muriato de terra pesada i la sal de llimona" aca$at d'espr&mer sucs a $ase d'her$es" fi-a i sals alcalines volàtils #untament am$ espon#a cremada i sa$onosa" terr's i agents a$sor$ents" Gummiresinen" ,uflattig" t*nic" agents astringents i amargues" Martialia " aromàtic" despertar significa narcòtics @ostè veu" el $on home ha de nom&s fins a cert punt" am$ la seva promesa de donar.nos alguns dels m&s importants antiscrophulosis a reunir.se per donar a conèi-er" i per concedir tots unes paraules com $elo$endes Testimoni ha de contenir els matei-os quadres #unts en tots els clans" cadascun dels quals gaire$& recuperat cont& una gran quantitat de recursos Per a aquest prop*sit" ara v&nen" a m&s dels mit#ans !ons$ruch ha malversat una quantitat enorme externa " que" #untament am$ el internista s'aplica" el S4rophel4ran4heit entre dos focs porten m&s composita que es va enderrocar per dir.ho com $ales de cadena o granades contra la malaltia" i despr&s que s'n for)a arri$a al est'mac" i despr&s separar.se despr&s de cada rac'" i ai-í matar l'escr'fula en els ossos" la pell" els nervis i els vasos alhora En resum" el metge nom&s ha d'anar a una farmàcia" i de donar el primer millor rifle" pot estar segur que &s un efica) antiscrophulosum el prendrà Si" per algun mit#à" per* preferi$lement a$ans que altres s'aplica" per e-emple" l'empresa antimonialia " de manera que ai-* es deu" de fet" simplement per la moda aquí" i els puc assegurar que vostè tingui tot #ust vista per qualsevol altre mit#à d'e-cel ? lents efectes El (odine" aquest nen nascut fa poc.de quedar em$arassada matèria mèdica t&" fins i tot am$ la seva inclusi' en la comunitat dels remeis cristianes sota una altra llei molt Pate presenta una virtus antiscrophulosa aconseguir" i si ells co$ert d'aquesta quilos de m&s" pel que poden potser fins i tot m&s tard molt respecta$le $otigues fer am$ ell !rec que els e-emples anteriors s'n suficients per demostrar el poc que en la teràpia i matalàs. mèdica de fer es dei-a als portaran a la seva mà-ima perfecci' 2lhora tam$& es veu" el seu el difícil l'estudi e-haustiu d'aquestes ciències per la seva incre8$le i crei-ent riquesa i tots els an/s ha d'estar en un ma#or grau 2ra he vingut per a un pensament molt feli) o$viar aquesta dificultat En la recent creaci' dels nostres lli$res de te-t de tots aquests an/s va haver de cr&i-er en volum i #a no durar llegir" despr&s de la meva organit9aci'" el lli$re de te-t serà m&s prim i que com

m&s augmenta la ciència de la riquesa" i" finalment" quan ha arri$at al seu punt mà-im" en una o dues línies que fusionen Penseu en el que &s un gran avantatge a l'hora d'estudiar la mesura en guan/s en la facilitat" i sa$eu d'on m&s podria e-aminar la $i$lioteca" en poques línies" nom&s per tro$ar tanta incl*s Per tant" vaig a donar. me per la meva empresa un e-cel ? lent è-it ,o far& sa$er" la propera vegada que una matèria mèdica pro$lema pel qual no em her9Chle a cada agent" el que les malalties que cura" sin' nom&s el que no es cura" designated'm fent" i crec que pel que ara en una cinta molt prima per ser capa) de simplement dir tant d'una altra grui-uda en molts 2questa cinta serà m&s prim am$ cada nova emissi' per qualsevol mit#à aprèn gradualment a curar despr&s de diverses malalties 3a matei-a transici' que portarà a terme en la teràpia" i m&s tard" a causa que cada ciència per si sola no hi ha m&s cintes omplirà" s'unei-en en una de sola 3'1ltim &s el títol" encara que s'c de ment per di$ui-ar fins i tot ai-* Short per un proc&s anàleg" #a que la fà$rica on la màrfega. med i la teràpia a una pàgina fluei-en #unts i surten del meu tre$all en la seg+ent figura" que ara està patint la seva pr*pia naturalesa" no hi ha m&s canvis Títol de la pàgina7 =i$lioteca de tota la matèria mèdica i Teràpia de D <ises <em$res de totes les societats científiques" am$ l'e-cepci' de la i de la El tre$all en si s'inclou ara res m&s que els dos #a tocat f'rmules anteriors matèria mèdica !ada agent de cura totes les malalties Teràpia !ada malaltia es cura per qualsevol mit#à Tan fresc" els seus metges" fort va continuar en el camí recorregut am$ tanta felicitat" i la medicina &s despr&s d'algunes dècades no pot ser m&s perfecta 3a meva feina serà capa) de servir com un term*metre real del seu progr&s Esperem que aviat estarà als 9ero punts a$ans e-posats" i despr&s recuperar el seu lloc en una ciència d'ona en moviment fluctuant d'una empresa" on el peu sec pot caminar en qualsevol lloc Segona mostra. 3'estat natural dels primers <edicina demostrat" entre altres coses" $astant sorprenent en el fet que s'utilit9en per aplicar tots els medicaments" primeres7 l'arrel" #a que va ser e-cavat a la terra" va e-pressar el suc fresc" la flor o l'her$a aca$ada de recollida 2tès que la medicina era un art" un aprendre la millor vista %o nom&s un va tenir el $ell principi d',oraci" !ecimum prematur en any " am$ la matèria mèdica altra vegada" i ara no t& valor arran de l'aplicaci'" que no t& un an/ envoltat d'almen/s a la cai-a" per* per cuinar" coure" pF4elt" ensucrar i s/rupt tam$& cada medicament tam$& va enviar un" com l'art consumat de cuinar am$ els seus o$#ectes" nom&s &s capa) de fer" i en un medicament en lloc artístic preparat moderadament ha heraus9uschmec4en ni els components reals dels actius" com en un despr&s de la gota de la pell plats preparats El medicament" #a que pot cr&i-er la natura" ara donen encara -arlatans que s'n culpa$les de desacatament a tots els savis doctors i el càstig als llocs m&s alts dignes

El que no ha passat pel lloc de men#ar de la medicina" i s'ha despullat en el purgatori seva naturalesa hereditària de la individualitat" ara ha d'arri$ar a cap #unta de salut En els antics sím$ols sem$len #a han endevinat aquesta gran veritat fosca" que &s ara tan victoriosament esclata en tot el nostre art de curar" de manera que es promociona com la m*mia del remei m&s gran per El que no s'ha convertit en una m*mia" &s in1til com un remei %o es tro$a a la planta viva" per* en el seu resseca" la carcassa 9ermFrselten un ha de $uscar la caiguda" que estan disminuint l'arrel de la nova for)a de la vida" i enverina la ment rosegant cuc Tot el que la naturalesa ha fet a una cura ha de primer per destil ? laci' o chemisiert a$ans que sigui art per als seus fins 1tils" i la farmàcia del metge no t& res m&s que fer que el que la farmàcia de la naturalesa dels fons ha espatllat departament" i per portar a la forma correcta" el que &s" per*" sovint ha d'aplicar la ma#or for)a i els mecanismes m&s engin/osos . "aturam expellas furca# tamen usque redibit <olt pro$a$lement" la medicina veu l'un" i pel fet que per si sola no voldrà anar am$ la forquilla de manera que encara s'està ai-ecant el ganivet i el morter i el gresol i la retorta i l'aigua i el foc" en fi" tot tipus d'armes" que nom&s poden fer.se am$ a#uda" perquè l'esperit immund &s el poder natural finalment sortiran dels fons" i l'efecte pur de l'art #a no interposat en el camí (o ni tan sols s& el que la gent pensa que la demanda allà" un era utilit9ar els fons" #a que s'n naturals per a nosaltres" encara que aquests s'n nom&s petits nerds que serien de preguntar so$re >ousseau en una classe" sin' que tam$& preferei-en hauria vist si hagu&ssim retrocedit en pells d'animals i glans primeres van ser men#ats 3'estat en què ens naturalesa hinstellt" per* en veritat &s sempre la m&s patètica" que nom&s pot donar !om ser d'una altra maneraE 3a naturalesa ha fet mai dei-a que sigui es fiqui al llit a escoltar qualsevol Aniversitat de dispensaci' o els primers conceptes $àsics d'una química farmacèutica o alguna cosa m&s" llavors la trama de conformaci' 2ra em pregunto com ella vol portar $euratges formes en què l'associat de mescla #unts constituentibus# corrigentibus# ad$uvantibus " etc" i la corrigentibus i ad$uvantibus la corrigentium i ad$uvantium i es porta a terme immediatamentE %u" #a que provenen de la seva gran ventre" ella ens llan)a els mit#ans per anar" i el dei-a al nostre cura" es vestei-en am$ ro$a decent Si la naturalesa hagu&s sa$ut el que anàvem a necessitar" de manera que hauria pres la llimona am$ àcid cítric i àcid màlic per omplir alguns de la nostra fe$re $iliosa" ella am$ un $ell Ertractsolution despr&s de les receptes . %xtr & 'arax gram. (ast)s aa *++. past)s. ,SS. qu. font. ,- farcit" i cr&i-er en el 3iquiri9ien$aume Salmia44uchen7 per* si veiem que ni tan sols sa$ien com $arre#ar la recepta m&s fàcil raona$le An agent per si sol mai &s $o" sí una mica" &s massa fort o massa fe$le per mossegar o esgarrapar" a e-pectorant o taponament" massa dol) o massa amarg" i deu" per tant" cada agent d'una com$inaci' d'acord am$ les regles de la medicina l'art nom&s tornarà a tenir un mit#à pel qual els seus defectes es curen a$ans de poder aventurar.se a la curaci' de les nostres malalties" igual que d'una manera anàloga" cada metge ha de mantenir al seu metge" perquè ell m&s podria ser saluda$le per a la curaci' Per* si fins a la naturalesa estaria en condicions realment tan $onics $euratges" pols i pastilles" a les quals hem arri$at a trav&s d'un m&s d'un miler d'an/s d'estudi per donar a llum" per*" estic conven)ut de la e-cel ? lència de la nostra medicina de manera que crec que ho farien descremada naturalesa de nou" i si l'ar$re

del pe$re en lloc de grans de pe$re" per e-emple" pastilles de med .ripau# reuma# fel 'auri# amon)ac goma# portava" pur& aquests al seu torn nom&s i formes d'un altre compost am$ una mit#a dot9ena de tant material significa que una nova massa de pastilla7 per ara &s un cert sentit" transcendental i compon la seva composita nova !ompositis i aquests al seu torn" i despr&s es va almen/s en alguns 2mpolla de la medicina O Microcosmus gaire$& tota la seva una farmàcia" i si mires naxàgores vol introduir '!aos dels seus homoeomeries" una ampolla d'aquest tipus ha certament donar la imatge alleranschaulichste d'ella per les partícules de la petita mineral" vegetal i animal units aquí sota un altre nedant al voltant de la Terra despr&s $ai-a a la terra per la seva gravetat" etc ,a de ser divertit" de vegades com d'espectacle entre els diferents agents que estan tancats en una gà$ia" ai-eca't" i m'hagu&s agradat que posseei- nom&s una cara química cap a la dreta fins que el rellotge pot Es tractaria com si es $loquegen tots els animals possi$les #unts en un esta$le" que llavors comen)aria m1tuament Kat9 force#ament" i mengeu els uns als altres fins que al final nom&s els m&s forts es van quedar Sí una $roma fa que la medicina" la natura ha portat encara" ni un sol tan $ons acudits 0s cert" molts seguei-en desapareguts nostres farmàcies a la seva verita$le perfecci' Els mit#ans estan compostos $astant preparats sense especial sistema i l'ordre 2i-* podria evitar d'una manera molt avantat#osa per a tots els nostres metges El farmacèutic ha de tenir $arat individualment qualsevol mit#à" com quan un agricultor o $& una persona ignorant" per e-emple" van demanar un simple te de valeriana o camamilla per al c*lic" . pel fet que els metges no caldria . llavors ell $urilles sempre dos" tres " quatre cada agent #unts" perquè a la fi tot ai-* composita un medicament principal" un Compositissimum destaquen que tots els mit#ans en poques paraules#cont&" i que ha de tenir tant de peu a les píndoles en forma de pols i es $arre#a forma original 3'avantatge d'un dispositiu d'aquest tipus no seria $ai-a 2m$ quina freq+ència no passa que un metge els símptomes de gaire$& totes les malalties es veu en una malaltia" i el que el temps i paper en el qual no ha de perdre de vegades tam$& per esta$lir l'agent a la recepta per a cada símptoma" pel que escriu el mateimit#à " i durant aquesta una dot9ena" per*" si estem composita volíem anar am$ la nostra recepta pensar descompost" en general no volen ric" am$ un nom en si" el pacient &s un home ric" perquè el metge en el comen)ament de la malaltia en tots els casos possi$les" la píndola universal d'entrar i sortir del seu 1s per continuar a trav&s de tot el curs de la malaltia" que crea un mètode molt simple i alhora convenient de sanaci'" i fins i tot una $ona per#udici despertaria el pacient" que" quan es curar am$ un medicament veu" pensa que el metge hauria d'haver pres l'essència matei-a del dret de la malaltia El pacient seguei- morir a l'at9ar" de manera que llavors el metge am$ ra' va poder dir arronsant les espatlles7 l'a#uda de l'art s'havia esgotat" un terme que ara està sent a$usat sovint pel metge t& la intenci' de #ustificar" #a que sovint no sap molt so$re la meitat dels fons que estan per aquí" ha aplicat en la malaltia en q+esti' i potser m&s de la meitat d'una ametlla en un moment" per*" la malaltia potser no hauria estat capa) de resistir si fos el seu traslladar am$ tota la farmàcia alhora al cos D'altra $anda" seria per* tam$& altament desit#a$le que els metges O7PP anhielte a

m&s ordre en Kurplane Prenguem" per e-emple" la gota i la hipocondria !om desordenat entre si" l'agent podrà col ? locar aquí 0s cert" en general" aquestes malalties poden no ser descuidat7 el pacient en general es posa poc a poc tots els recursos que hi ha en el nostre tresor" i perquè d'altra manera no podrien o$tenir a trav&s d'" en general una $ona quantitat #unts" per* tot passa sense una norma específica El metge ha de fer d'ai-* un pla de tractament s*lid" que seguia a trav&s de tota la malaltia" i per evitar la repetici'" donen peu a la farmàcia significa qualsevol dels alfa$ets o despr&s de la fila com els rifles" de manera que sempre es pot sa$er què mit#ans es sintonit9a estat" i anirem a trav&s de la malaltia del seu curs normal !om està ara" el pacient tracta d'alguns verita$lement significa el mer fet que el metge" am$ les seves nom$roses $otigues" per* no es reflectei- immediatament en tots els agents s'n (o no s'c tan vanit's com per voler passar aquesta proposta com una millora significativa de la nostra medicina actual" per* potser hauria d'e-ercir la matei-a com ho &s ara" fer m&s sistemàtica %o o$stant ai-*" &s cert" parlar en temps m&s recents" e-cel ? lents metges en veu molt alta i am$ for)a en contra de la com$inaci' de molts recurs i per la simplicitat de Kurmethode Per* un ha d'esta$lir en la relativitat dels conceptes molt i sen9illesa molt en contacte" i podria portar a vegades quan un -imple les receptes sen9illes i KurplCne aquests metges van veure ho va intentar de nou sentien" en contra de la com$inaci' de molts agents i conduir per en Kurplane" de la qual fins i tot els metges m&s eminents del nostre temps seria lliure" no ponchar An avantatge important de la part davantera m&s recent de l'antiga medicina consistei- en els seus e-tractes i aigua pelat El primer &s l'art de la medicina so$re el matei- que en l'art de sucre i -arop de cocci' 0s a dir" aquestes dues arts oposats tam$& tenen efectes oposats" l'art de cuinar per produir el mà-im possi$le el sa$or dels aliments" el qual teniu s'utilit9a nom&s el sucre i el -arop" i l'art de la medicina" per*" ai-í degustaci' atro) va crear la medicina" #a que &s nom&s cada vegada que sigui possi$le" el que &s de fet en es veu la vida ordinària com el criteri de la medicina Per a aquest prop*sit" ara servir e-quisidament els e-tractes %aturalesa ha de tenir cap su$stància en tota la seva @orrate que tenia el mal necessari per al gust la medicina" fins i tot ai-* &s nom&s una preferència de la matèria 0s aquí de nou" o$serveu com l'home intel ? ligent" educat en la els salvatges animals crus i es diferencia avantat#osament" nom&s has de seguir els instints cecs de la natura" i quan estan malalts" aca$a de prendre els fons per a si matei- per què inclinaci' irresisti$le gana i l'insta @a prendre les ments profundament vist de persones a desco$rir el verita$le poder de curaci' en all* del que un repugnància gaire$& insupera$le ens atura per adonar.se que els po$res" assedegat despr&s pacient refresc que requerei-i una espon#a am$ vinagre" tenia ric li va amarar am$ a$senta 0s cert" si el pacient es tro$a atrapat entre dos mals" la mort fantasmal d'una $anda" i l'ampolla de la medicina amarga de l'altra" va dir sovint a si matei-os" triar el mal menor" i llan)ant el cadàver en $ra)os" davant seu estremir men/s Per* es requerei- ara una vegada que la gravetat de la medicina" i que no pot ser d'altra manera Si el medicament &s una eina de tortura per al paladar" &s de totes maneres #ust que un tam$& seran castigats am$ les parts" que ha pecat 3a medicina &s una $arra que sens du$te per#udica el nen" sin'

tam$& el mal costum de conduir fora d'ell" i quan un salvatge creu que un capellà ha de ser una cosa meravellosa Bohltue pacient i dei-ar sentir alleu#ament ell alhora" es mostra ara sí precisament a trav&s d'aquest tipus de termes grollers" que no tenia la m&s mínima cultura D'aquesta manera" l'essència principal de la medicina s'esta$leigeneralment pels metges en el mal gust de la matei-a" #a es pot concloure que" si un metge vol prescriure un medicament" i no nom&s de tenir un prop*sit específic . han receptar medicaments" per* tots els metges . en general es compon d'una porci' e-treu una $arre#a d'aquest tipus i no nom&s al pacient en secretorum locum Gosse" #a que nom&s es pot e-ecutar mit#an)ant la filtrum seu cos allà En una d'aquestes medicines que" com es fa a$stracci' de totes les condicions empíriques d'una malaltia" encara s'ha de reconèi-er la seva essència pura quan irgends >ealment no es dispensi als e-tractes a la dreta en el gust medicina" i fins i tot produir alguns agrada$le medicina color negr's fosc que pot fer que fins i tot convergei-en a la $oca de reg Ells s'n el pa de cada dia del pacient" a la qual" com aquest" no ha d'estar cansat durant tota la vida al llarg de la malaltia" i portar am$ qualsevol altra malaltia de men#ar pa" fins all* que ha de alimentar soles quan no tenen res m&s es $arre#a am$ m&s d'una mica de sal 2quest consum immoderat" que ha estat àmpliament copiada necessari" l'anomenat extracta leviora de les quals es fa referència aquí a preparar no nom&s d'una planta" per evidentment seria el 'araxacum i 'riticum repens " perquè fa molt temps eradicat" per* no t& a$solutament una gran quantitat de males her$es presa al llarg de la manera i al #ardí per potser fins i tot" per a restringir am$ ai-* gradualment la seva propagaci' i per evitar al matei- temps que mai falta als e-tractes dels materials . @egeu tam$& les aig+es s'han retirat en el seu $enefici particular =anda" que el perfum de la medicina" am$ alè fètid sovint molt que ho necessiti" #a que la gent" i en part tam$& s'n una forma de veure el paper del segell en què la medicina de la reproducci' a causa de >even+en" ha d'estar registrada" &s a dir ordinària podria el malalts nom&s la prestaci' dels serveis" per* certament no &s el farmacèutic @ostè" tots aquests avantatges <ind" ara he elogiat per la nostra medicina" s'apliquen nom&s per a la verita$le hipocràtic" l'1nic verita$le Per* Mel m'n estima a ennegrir el radiant i arrossegueu el su$lim en la polsM" i pel que fa a l'edat moderna ha produ8t una sàtira escandalosa d'aquest sistema diví" em referei-o al sistema ,ahnemannianische De de$*" crec que massa sovint s'ent&n malament de la matei-a tendència De fet" &s en general" que ,ahnemann no va caure al cap" com es pot creure que ell realment aufstellte seu sistema de de$* %o" &s una guineu astut que nom&s vol tirar d'una manera $astant picant nostra medicina perquè la sàtira està ara m&s $en pagat com una veritat seriosa" i ell pot ser #ust riure en la seva màniga quan et vegi des de totes $andes d'ell s'apaga quan va dir am$ tota serietat de tot el camí que ho diu" i com altres fins i tot pedra i os la veritat #uro el matei- que SBift tindria al seu torn" sens du$te va riure de $ona gana" si el va tenir am$ moltes raons físiques i filos*fiques tractat de demostrar que el seu 3iliputer i =ro$dignac4er no podrien e-istir" i altres encara en la seva autoritat a trav&s dels viatges de la$orioses als seus pa8sos havien fet !om #a he dit" ha de fer ,ahnemann diversi' sense fi El hipocràtic s'n persones d'aprenentatge integral" la cura de vistes racionals" donar als seus fons

en llaunes hinlCnglichen i com$inar degudament d'acord am$ els casos que es produei-en entre ells An d'aquests metges plat*nics >ep1$lica preveu l'$urlador un oposat andre de persones que rationis i expertes planificació intellectus siguin" tan aviat com Sensus han vist els símptomes" sentir" olorar" agradar i sentir" i que no &s altra cosa tres càrrecs pot ser necessària si no haurien d'incloure una gran quantitat símptomes tals: m&s res conei-ement previ ha hagut de llegir per ser correcte referir. s'hi en la =í$lia de ,ahnemann en què ocorren casos: lleng+es han hagut de entendre nom&s l'aleman/ que consistei- en l'e-amen doctoral ( " que donen els mit#ans m&s simples" tot i la ma#oria dels símptomes del compositor o millor curar la gent sense recursos" com infinitament petit m&s que res &s" i no o$stant ai-*" fer les cures m&s meravelloses" a les quals les persones de apreses" els metges hipocràtics racionals corren munts i la cura en Q setmanes mals am$ què aquests sovint an/s lluitaven en va En veritat" la sàtira no va poder ser escrit crassa quan ella va venir a la vida" i per tant &s $astant que un ha ca)at el Pasquillanten l'e-ili !'rrer fins a alguns dels seus m&s e-cel ? lents estudiants entre el nostre voltant ai-í que ai-* succeei- fins i tot en altres $romistes que els seus millors acudits" m&s sarcàstics despr&s de tenir fins i tot suprimir.los" encara circula per un temps" i com a tal $roma satírica espurnes am$ la qual ,ahnemann nostra medicina i els metges volen fer ridícul" pot ser cert sentit" els estudiants" els quals ell va formar a considerar Els farmacèutics poden $& al ,ahnemann diversions ensurt dret s'introduei- en el cos" tots dos" s'n alhora en el nostre present oh medicina que pot a$stenir.se de el fet que el primer fundador de la matei-a ha agrupat els farmacèutics i els metges en una sola persona tenir Lgual que la perruca de decisions en el moment del fam's desastre" com el m&s venera$le va ser de cap de l'home" que nom&s li va donar la verita$le fama" ast1cia" serien caminar sense pa" l'època de l'antiga medicina d'or de nou am$ ganes" si alguna vegada el sistema d',ahnemann guan/ar la mà (a es $urlen ,ahnemannians farmacèutic en tots els sentits" i #a que sens du$te vol esperar a haver de cuinar a les olles dels 1ltims dels seus fons" de manera que ells escriuen per a receptes de la coca com les seg+ents7 &. /xymell. simpl. ,++. crema de past)s. grvi. M. f pulvis Per descomptat" pot ser una tasca àcida per al farmacèutic per convertir.lo en una pols" per* simplement passa a tre$allar descuidadament ell Ana altra vegada li molesta a la manera que siguin capa)os de vendre per e-treure una $arre#a" on el farmacèutic pensa que almen/s R a Q dracmes" R Gran extr. 'araxaci pot posar I res no fictae K i" pro$a$lement" am$ un aire" com si temessin per enverinar als malalts En veritat" el sistema compta am$ m&s de trencar" ai-í que la propera vegada que tingui una epidèmia de fe$re $iliosa entre els farmacèutics Per* no tenen res a t&mer 3es veritats de la nostra medicina actual tenen arrels profundes roure mil ? lenari" el terratrèmol m&s que desperta tota la ra'" per* no moure la $roma rient d'un compacte El metge" el farmacèutic" el farmacèutic" tots s'n de fet tan $& en la nostra medicina" que ha d'a$andonar" perquè potser nom&s una persona" em referei-o als malalts" tan dolent &sE 5ui &s tan in#ust demanar ai-*E 3a nostra medicina &s per si matei- m&s i m&s la formaci' de capital !om petits doctors podien viure a$ans d'ells" i ara" despr&s que el medicament ha estat portat a una alta cimera d'aquest tipus" tro$ar legions de metges del seu pa en

la contractaci' de les malalties %om&s en cot-e" valent que curarà" i la part posterior crei-erà encara m&s" i quan l'art diví haurà augmentat el m&s alt" llavors espero que el m'n sigui un hospital militar" on el metge va al voltant autocràtic" i la en general Speisehaus sigui la farmàcia" i vostè serà la mort a$ans que l'escara$at de la mort. rellotge" un pot de medicina a la mà" perquè sàpiga quan l'hora 1ltim tancament En tercer espècimen. Sem$la estran/" per* per què &s rampant" so$retot en la nostra època" l'estudi de la medicina en una relaci' en tot ai-ecament contra altres titulacions de ciències 2i-*" per*" inherent am$ la nostra cultura progressiva @eiem cada vegada m&s una quina &s la verita$le ciència de la vida" i pel que la recerca &s llavors tam$& m&s universal Tot un gremi ha ara m&s estretament relacionada am$ la medicina actual !ada $otiga de $ar$er &s ara una escola per als futurs metges en formaci'" i com diuen" que et porti a l'infern en un ca$ell" i ell ha a tots per les necessitats d'ara tam$& un perruquer per empacar nom&s la $ar$a humana" i ho farà en $reu $uscar per tot el cos >ealment la $ar$eria &s una preparaci' molt m&s digna que l'escola secundària" el que tam$&" #a que ara t& la reputaci'" ara generalment apreciada" i el metge adoptarà seu torn les escoles" caldrà" per* que ell havia après a la $otiga de G an/s de $ar$er !om vulgui" perquè Beg$e4ommen en la disciplina escolar estricta i al voltant colpe#ant am$ trossos d'2mèrica" l'articulaci' de la dreta en la llengua i la Pli pràctica associada" que no o$stant ai-* es tro$en entre els principals requisits del metge" i certament no &s millor que ser après en una $ar$eria Per tant" es pot veure perquè fins i tot que el metge que ha estat preparant digna en aquest 1ltim als seus estudis" sempre deu vegades m&s i m&s pràctica o$t& quan un altre" que va venir com un home culte de l'escola despr&s de la universitat" de manera que les ha$itualment associades a pot practicar per desafiar les seves despeses d'estudi #a 2m$ quina freq+ència no succeei-" a m&s" que es va assa$entar dels metges" quan comencen a curar" de tot #ust dues i tres vegades a la vena vist $atre" i aca$a d'allun/ar molt per atacar l'instrument perquè funcioni com un home salvatge de les armes de foc dels europeus %om&s per ai-* vostè ha geBesenen el $ar$er" al qual aquest instrument &s conegut com el ganivet del pa" preferei- el savi doctor 2quest 1s &s #a la seva erudici' sovint res <olts s'n massa maldestre" per portar l'home" i si l'estat de la barba mputator " que estava comen)ant una anatomia de la universitat per escoltar els seus antics clients li va dir que #a conei-en les malalties perilloses esternoclidomasto0dal i coracobrachioideus de curar" ai-í com contra un Tal volum " el llatí com els flu-os d'aigua de la $oca" l'escola es va assa$entar dels metges suport vegades $astant ignorant que sem$la ser capa) de parlar nom&s a curar malalties aleman/s i aleman/es Em deriva aquesta aquí per ensen/ar algunes regles en general" com el metge" i especialment als #oves a comportar en iniciar la seva pràctica" que s'a$streu de la vida d'e-cel ? lents mestres" i per tant tam$& poden tro$ar un lloc en un panegíric El primer que un estudiant ha de fer quan es comen)a a fer la pràctica &s que proporciona el seu Jiegenhainer en un angle" o un nouvinguts -ulpecula fa un regal d'ella" i per un $ast' a la mà porta" a la qual ell matei-" si vol fer.ho molt $&" no pot

donar suport en caminar" per* nom&s la part posterior de manera que triomfa en l'aire 5uan ell se'n va anar a$ans que el coll nu" es va lligar una $ufanda al voltant d'ara" i la roca que fa mig metre m&s llarg depèn" en definitiva" ell preferei- el vell 2dam va fer del tot" i entra en una nova fase de pupa Tam$& pas i aprovar el canvi" el primer ha d'acceptar una certa quantitat de pressa" com si no es podia fer" l'1ltim un $e ne sais quoi " que no es pot descriure" per* el que el conei-edor com un signe patognom*nic del metge" i en particular la #ove" que encara està molt conven)ut de la importància de la seva professi'" una vegada que es pot tro$ar Si el mant& premut al carrer i li pregunta7 Sn tanta pressaE . Ell ha de respondre nom&s7 la pràctica6 Practiqui6 i empen/ ràpidament" o fer com molta impressi'7 es queda mit#a hora de peu" i li diu a l'entrevistador com ha de convocar tots els minuts de moure nom&s am$ els seus pacients Preus que recomanaria a qualsevol que van demanar prestat d'un vell hores practicant o almen/s davant diligent del mirall practicant per produir l'encongiment d'espatlles dret i que l'e-pressi' seriosa que t& cada dia cal que el metge ara" i el #ove seri's so$retot despr&s de les sortides" l'1ltim a al comen)ament de la malaltia 3'art m&s gran" ha de mostrar el moment de sentir el pols En l'aire" que l'accepta" la felicitat de la seva pràctica pot pen#ar 2m$ una investigaci' seriosa" mirada fi-a que ha de ser.hi" com si nom&s va treure el vel de la malaltia isishaften i els seus secrets m&s íntims s'o$ririen davant seu 3'e-amen mèdic" ha de" si #a ha adquirit certa reputaci'" el lloguer" com si hagu&s olorat tota la malaltia #a a la porta" i nom&s de la tradici' perquè el pacient seguei- en du$te" per* d'altra $anda es deu" si ell no sap res del que en realitat ha de demanar per anar a trav&s d'un error e-cusa$le en els metges #oves" un curs patol*gic de totes les parts am$ el pacient" i no hi ha cap mal si el pacient t& un mal de cap" se li pregunta so$re la ungla de la petita FuT9ehe" el pacient admirat <&s aviat" el metge" el totes les relacions i simpaties dels mem$res s'n importants En el diagn*stic" el metge ha de ser ferma i segura" &s a dir" s'ha de reconèi-er immediatament el nom de la malaltia a partir dels símptomes" i esta$lir per aquesta la seva recepta El pron*stic" que es col ? loca al pacient ha de ser escrit en una oraci' hipotètica" i aquí el metge ha de certificar la seva e-cel ? lent relaci' am$ el >ei de tots els metges" el 2pol ? lo Pitio" pel que els seus dits els oracles sem$lants en alguns aspectes Tot el que ha estat passant so$re la malaltia" el metge ha de tenir el matei- principi de preveure la matei-a" ni tan sols amaguen el pacient el dia en què ha passat" 3a mort del pacient" que era incura$le" i cap àngel podria haver salvat" sí" sense la medicina que ell hauria mort fa temps <olt el metge ha de tenir cura de no agrupar tots els pacients en el tractament en el matei- sac" per* ell ha de individualit9ar correctament Ell ha d'assistir a l'hora d'esmor9ar per veure el que ell els ha donat a prescriure nova per al dia i perquè siguin com un metge de família per als esmor9ars" que gaudei- d'aquesta oportunitat" per* tam$& un plaer imperis pacients cada an/ per enviar a un altre $an/ =ra)os pacients que necessita" perquè no depèn molt de la seva malaltia" encara que rares vegades per visitar" per* potser per a la medicina" que s'est&n al llarg prescripci' 3a malaltia" per* no tova" pel que t& el pacient per venir grui-" llavors a vegades a#uda que ai-* no pot tornar Lgual que les regles podrien encara ser moltes" per* #o volia afegir dels quals nom&s

alguns e-emple de reengan-ament" i ara per fi em sento encara una mica e-cel ? lent diagn*stic i indicaci' Per* puc pensar en dues hist*ries que recordo haver llegit als diaris p1$lics" i cadascuna d'elles per si sola podria fer un panegíric tan perfecta en aquest sentit que crec que puc aca$ar el meu discurs d'acceptaci' no &s digne" com si realment herset9e" i en aquest 1ltim contingut de la pe)a m&s ric que tots previous'm fent M2 l'hospital" una gran ciutat va morir un home malalt Els metges que l'havien tractat am$ molta cura" va dir davant del que mostraria l'aut*psia de qualsevol part del cos Es va prendre la secci'" i els metges van tro$ar el seu diagn*stic fins al m&s $ai- particularitats confirmades <entrestant es va tro$ar despr&s que havia disseccionat per error un molt diferent i van morir en un cos malaltia totalment diferent que en el diagn*stic de la constataci' de cadàver es va fer realitat M Si tan $onic" el diagn*stic va ser confirmat en el cadàver equivocat7 el $onica que ha de tenir no nom&s va confirmar si hagu&s fet la canal dret" i el present la hist*ria &s sens du$te la prova m&s clara que un metge mai tan fàcil en el seu diagn*stic pot equivocar.se" i &s un fet que la certesa de la seguretat del medicament s'eleva per so$re de tot du$te Per cert" no &s d'estran/ar quan es veu fins ara ve en el diagn*stic 2ra sa$em a trav&s de tots els sentits" aquesta ciència a inculcar al metge" tot i que nom&s arri$a a un llit d'hospital %o n'hi ha prou que les malalties" de manera que molts es pot o$tenir un celler de #ocs en alcohol i 3ac4firniT" de manera que pintar $& ara tan $& fora" que cada un &s una imatge perfecta de la matei-a" en el sentit m&s verita$le de la paraula" es pot o$tenir Especialment ai-* &s el que va fer am$ les malalties dels ulls" i en una dissertaci'" que es veurà alguna cosa honett" vostè tam$& tro$areu generalment un est'mac corro8t o l'es*fag" un vedell de la lluna" un a$sc&s de la medul ? la o similar mostra" perquè despr&s ho reconei- en la naturalesa una altra vegada: pel que l'altre dia vaig veure alguns molt $ells retrats $en fets de la fe$re groga i les fulles negres Segurament alg1 #a ha fet el pla d'emetre una patologia am$ gravats" en els quals cada malaltia es descriu en ella s'ha de mostrar en grandària natural Tam$& ha estat tre$allant despr&s de posar la malaltia en la m1sica" i els va estudiar a$9ulauschen seus sons a trav&s ,FrrFhre de manera que vostè serà capa) d'e-pressar en el temps" fins i tot am$ notes i reproduir al piano 3es propostes s'han presentat tam$& per a la fa$ricaci' de sa$or i olor fantasmes de la malaltia per mit#ans químics" ia aquest li falta llavors res m&s que ai-* encara pot tallar per la pedra" per tal de tenir alguna cosa per al sentit del tacte En resum" un canvia la malaltia en tots els costats am$ tant -ar-es de diagn*stic que sens du$te no serà capa) de lliscar a trav&s de Per* l'altra hist*ria6 MEn un hospital de 3ondres.era un pacient que patia d'am$d's peus 3'un li va dir als metges en la consulta de forma irrecupera$le" i va encarregar degudament designat a#udant del metge perquè el su$stituei-i" l'altre peu" per* tenien l'esperan)a de seguir sent 2mputaci' es va dur a terme manca de comprensi' dels peus men/s dan/ada" i de fet condemnat per tallar convalecido despr&s d'unes setmanes M 3a verita$le clau per a aquesta hist*ria em va donar nom&s un amic a qui #o vaig dir

el matei- 0s clar" va dir" seria el peu malalt no està gesundet si ai-* hagu&s estat saluda$le no su$stituei- 3'amputaci' es mostra ai-í fins a tal punt que fins i tot es van dur a terme a les potes ad#acents" m&s sanes" la curaci' dels malalts podria plasmar en la realitat als canals fabula Si vera " esta$lei- el full de p1$lic afegit a la hist*ria Sens du$te" &s difícil creure que un home podia portar fins a un grau d'art tals Per* en realitat s'ha de seguir per fer la prova" i torni a posar sempre la cama sana" de manera que els malalts podien ser curat