You are on page 1of 9

VICENT ANDRS ESTELLS (1924-1993)

http://lletra.uoc.edu/especials/folch/estelles.htm#amants Llibre de les meravelles

ELS AMANTS La carn vol carn (Ausis March) No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres. Feroment ens amvem del mat a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraos i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacfic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic). Es desperta, de sobte, com un vell hurac, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i desprs el peo d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorana amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer. Desprs, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som brbars, i que aixno deu ser, que no estem en l'edat, i tot aix i all. No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

PROPIETATS DE LA PENA Assumirs la veu d'un poble, i ser la veu del teu poble, i sers, per a sempre, poble, i patirs, i esperars, i anirs sempre entre la pols, et seguir una polseguera.

I tindrs fam i tindrs set, no podrs escriure els poemes i callars tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estars despert, i tu estars despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble. Tu sers la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sin l'home assumint la pena del seu poble, i s un silenci. Deixars de comptar les sl.labes, de fer-te el nus de la corbata: sers un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condici. No tot ser, per, silenci. Car dirs la paraula justa, la dirs en el moment just. No dirs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la dirs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se'n riguen, potser et delaten; tot aix son banalitats. All que val s la conscincia de no ser res sino s's poble. I tu, greument, has escollit. Desprs del teu silenci estricte, camines decididament.

Horacianes

[I] res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el piment torrat, tallat en tires. cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra. m'agrada molt el piment torrat, mes no massa torrat, que el desgracia,

sin amb aquella carn mollar que t en llevar-li la crosta socarrada. l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que t sal i ha pres una sabor del piment torrat. desprs, en un pessic del dit gros i el dit ndex, amb un tros de pa, agafe un tros de piment, l'enlaire vidament, eucarsticament, me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'xtasi, a l'orgasme. cloc els ulls i me'l fot.

Canoneret de Ripoll

No m'han privat de cap experincia; i aix em veig, viu encara, ja mort, amb els voltors d'ala negra al voltant, sinistre el bec de massa antiga fam, llest el tat per al mnim cadver. Amb ulls oberts els he vist avanar per damunt meu, com d'apressat designi, amb dits molt llargs i bruts de nicotina d'escarbotar l'aixovar enyorat, sempre cercant, entre els llenols, la plata.

No sap pilot, ni ho sap qui du el tim, el vent que fa, i segueixen per un antic costum els camins de la mar. Aix vaig jo, com perdut en les hores, com navegant que busca far enlloc que el pot guiar; per la meua nau sent els embats dels vents contradictoris, i un cansament de fusta l'escomet.

Enyore un temps que no s vingut encara com un passat d'accelerada lluita, de combatius balcons i d'estendards, irat de punys, pacfic de corbelles, nou de canons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer rac. Em morir, per l'enyore ja, aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta.

BALLARINA NEGRA Jo toque en tu la rpida creixena de l'arbre que ets, uns principis de selva, ritus lunars, celeritats de fusta, la sang velo en allaus successives, la saba en fils de nervis, de tendons pertot arreu florint inesperats. I encara ms: com qui veu en el coure el cor del llum, jo toque en tu la msica, contagiat i desbordat de sobte, l'ull ancestral, l'originari riu, la noci terrestre de la festa, l'atracci de corrents o vertgens, tu, ritme sols i d'una pell que crema tan sols tocant amb la punta dels dits.

En temps antics, gravats minuciosos, hi havia amants, i torres, i merlets, i amor intens de plant irreversible, i rius molt grans, i florestes propcies. Creuava els anys el renill d'un cavall com una font oculta entre les fulles o com un nu de faig sota la lluna. Aquest amor que per tu jo sent, fondo, t en aquell temps l'arrel convulsa encara.

TOT A QUE JA NO POT SER Et besaria lentament, et soltaria els cabells, t'acariciaria els muscles, t'agafaria el cap per a besar-te dolament, estimada meua, dola meua, i sentir-te, encara ms nina, ms nina encara sota les mans, dessota els pls del meu pit i sota els pls de l'engonal, i sentir-te sota el meu cos, amb els grans ulls oberts, ms que entregada confiada, feli dins els meus abraos. Et veuria anar, tota nua, anant i tornant per la casa, tot a que ja no pot ser. Sc a punt de dir el teu nom, sc a punt de plorar-lo i d'escriure'l per les parets, adorada meua, petita. Si em desperte, a les nits, em desperte pensant en tu, en el teu daurat i petit cos. T'estimaria, t'adoraria fins a emplenar la teua pell, fins a emplenar tot el teu cos de petites besades cremants. s un amor total i trist el que sent per tu, criatura, un amor que m'emplena les hores totalement amb el record de la teua figura alegre i gil. No deixe de pensar en tu, em pregunte on estars, voldria saber qu fas, i arribe a la desesperaci. Com t'estime! Em destrosses, t'acariciaria lentament, amb una infinita tendresa, i no deixaria al teu cos cap lloc sense la meua carcia, petita meua, dola meua, aliena probablement a l'amor que jo sent per tu, tan adorable! T'imagine tbia i nua, encara innocent, vacil.lant, i ja decidida,

amb les meues mans als teus muscles, revoltant-te els cabells, agafant-te per la cintura o obrint-te les cames, fins a fer-te arribar, alhora, amb gemecs i retrocessos, a l'espasme lent del vici; fins a sentir-te enfollir, una instantnia follia: tot a que ja no pot ser, petita meua, dola meua. Et recorde i estic plorant i sent una tristesa enorme, voldria sser ara al llit, sentir el teu cos prop del meu, el cos teu, dol i fredolic, amb un fred de col.legiala, encollida, espantada; vull estar amb tu mentre dorms, el teu cul gracis i dur, la teua adorable proximitat, fregar-te a penes, despertar-te, despertar-me damunt el teu cos, tot a que ja no pot ser. Et mire, i sense que tu ho spies, mentre et tinc al meu davant i t'estrenyc, potser, la m, t'evoque en altres territoris on mai havem estat; contestant les teues paraules, visc una gloga dolcssima, amb el teu cos damunt una catifa, damunt els taulells del pis, a la butaca d'un sal de reestrena, amb la teua m petita dintre la meua, infinitament feli, contemplant-te en l'obscuritat, dos punts de llum als teus ulls, fins que al final em sorprens i sens dubte em ruboritzes, i ja no mires la pantalla, abaixes llargament els ulls. No s possible seguir aix, jo b ho comprenc, per ocorre, tot a que ja no pot ser. Revisc els dolos instants de la meua vida, per amb tu. s una flama, s una mort, una llarga mort, aquesta vida,

no s per qu t'he conegut, jo no volia conixer-te... A qualsevol part de la terra, a qualsevol part de la nit, mor un home d'amor per tu mentre cuses, mentre contemples un serial de televisi, mentre parles amb una amiga, per telfon, d'algun amic; mentre que et fiques al llit, mentre compres en el mercat, mentre veus, al teu mirall, el desenvolupament dels teus pits, mentre vas en motocicleta, mentre l'aire et despentina, mentre dorms, mentre orines, mentre mires la primavera, mentre espoles les estovalles, mor un home d'amor per tu, tot a que ja no pot ser. Que jo me muir d'amor per tu.

Altres poemes

GOIG DEL CARRER La joia pura del carrer ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua i ens riem, bovament ens riem, i a tots els msculs era l'aigua viva del goig, vinguda entre les herbes i les llebres. Anvem sense cap motiu, desitjant bona nit al matrimoni vell i prement nostres cossos calladament, en veure aquella jove mare, donant el pit al fill .... Viure ens era un regal, un teulad de fang amb dos plomes pintades de fugina, un cavalcar corsers de cart, grocs i verds, com en una sardana de joguet, fent-nos senyals, dient-nos: Adu, adu, amor! Mai no t'oblidar! La vida ens era una sorpresa, una granota viva a la butxaca, una cpula enorme de cristall, un silenci, un desig rabent, un estupor, un rellotge parat, que Alg ens havia donat perqu a la fi el pogussim obrir,

com des de nins volem, i no tenia res interessant a dins ... I ens tornrem a riure! El temps estava en l'aire. I allargvem les mans cercant grapats de temps. Per el temps tampoc no era ... Noms era la joia del carrer. I els crits - Gol! Gol! dels infants que jugaven al futbol en sortir de l'escola ...

M'ACLAME A TU M'aclame a tu mare de Terra sola, arrape als teus genolls amb ungles brutes, invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperana. Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix foscos camins, m'agafe a tu, al que ms estimava, i cante el jorn del mat il.limitat. El clar cam, el pregon idioma, un alfabet fosforescent de pedres, un alfabet sempre amb la clau al pany, el net dest, la sendera de llum. Sempre a la nit il.luminat enter, un bell futur, una augusta contrada, sers el rent que fa pujar el pa, sers el sol i sers la collita. Sers la fe i la medalla oculta, sers l'amor i la ferocitat, sers la clau que obri tots els panys, sers la llum, la llum il.limitada. Seras conf on l'aurora comena sers forment, escala il.luminada. Sers l'ocell i sers la bandera, l'himne fecund del retorn de la ptria, tot esquinat de l'emblema que puja, sers l'ocell i sers la bandera. Jo pujar piament els graons i en arribar al terme entonar el prec dels vents que em retornaves sempre.

TOT ESPERANT ULISSES Ones que vnen, mar que s'allunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que s'enceten, riures que es moren, quan creus que tens tot s'esmuny. Verd el cel i fresc l'estiu,

jove el gran i cec l'altiu, una taula fa de llit. Desescric tot el que he escrit! Un ocell baixa l'amor, mils d'amors senten l'enyor, un enyor se sent ferit. Desescric tot el que he escrit! Ones que vnen, mar que s'allunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que s'enceten, riures que es moren, quan creus que tens tot s'esmuny. Plou de baix i ens mulla el cap; juga i guanya qui menys sap; el cor no vol dir el pit. Desescric tot el que he escrit! La ra es un moble vell; manar vol qui duu el martell. Amb el cap estabornit, desescric tot el que he escrit! Ones que vnen, mar que s'allunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que s'enceten, riures que es moren, quan creus que tens tot s'esmuny. 5 i 5 mai no en fan 10; una esglsia et marc el preu; un can apunta amb el dit. Desescric tot el que he escrit! Plora, plora, no hi ha draps; ben i canta i trenca els plats; l'estratgia es cou de nit. Desescric tot el que he escrit! Ones que vnen, mar que s'allunya, tot s ben prop, tot s lluny. Plors que s'enceten, riures que es moren, quan creus que tens tot s'esmuny. Que ms puc cantar-vos ja? si la festa no t pa; el meu cap s un neguit. Desescric tot el que he escrit! La tristesa guanya el cant, l'esperana s un infant, llibertat: nom imparit. Desescric tot el que he escrit!