You are on page 1of 12

141

Jaume Funes
Caries Sed
14 Educaci Social
Usos de drogues: realitats actuals
reocu acions futures
Encara caldra preocupar-se del tema
a I'any 2000?
Desprs de tants anys, de tanta gent , parlant , escri vint, vociferant, anatematit-
zant, ... Desprs de tantes formes humanes i inhumanes de tractar, ajudar,
curar, salvar els toxicomans .. . si ms no els qui escri vim aquest text sentim
un cert fasti c, un cert cansament del tema. Ens fa l' efecte que si continuem
parlant i escrivint potser afegirem ms lI enya a un foc que no compartim, a
una guerra en la que no hem lIuitat mai.
l a que s a punt d' arribar I' any 2000 Ua haura arribat quan aixo es publiqui )
podem tenir una bona excusa per a parl ar d' una altra manera de drogues o
per a deixar de fer-ho, per a oblidar-se potser deis tractaments i humanitzar
les nostres relacions amb les persones que, com nosaltres, consumeixen
drogues i amb les qui tenen problemes amb el seu S. En el nou mil leni que
podem arraconar el tema i deixar- Io com a fossil negatiu del passat,
podem pensar que no n' hi havia per tant i que en el futur n' hi haura per
menys. Pero si no ha de ser aix, si resulta que la vida i l' S de drogues
seguiran junts, ens agradari a suggerir un cert proposit d' es mena i intentar
recuperar el sentit com que les drogues ens han fet perdre sempre.
Molles excuses no calen. En qualsevol moment podem trobar arguments amb
escreix per fer patent la irracionalitat en que les drogues segueixen collocant-
nos. Sense anar ms lIuny, en les ltimes setmanes podem trobar a la premsa
perl es com ara la d' aquell adolescent de 16 anys (ianqui ) que denunciava i
feia detenir els seus pares per consumir marihuana. Pero tamb dades econo-
miques, com I' augment en espiral de la factura que la salut pblica ha de
pagar en psicof' armacs, o poltiques, com la formaci de I' enesima bri gada
militar d'elit a Colombi a per a combatre el narcotraFic. 19ualment, assistim
no j a a I' aparici de noves drogues o nous usos de vell es drogues, sin que
es parla de processos de drogoaddicci quan alguns esporti stes es reinjecten
la seva propi a sang o utilitzen substancies que no modifiquen la conducta,
pero s el seu rendiment fs ic o Malgrat que no volgussim recuperar la
sensatesa, potser la realitat ens obli gara a formul ar- nos com a mnim noves
preguntes.
Educaci Social 14 Drogoaddi cci ons: experi imcies en clau de fulur
Noves reflexions sobre conceptes i idees
que han fet crisi
Drogues i Poder
Vi st el que hem vist, sembl a que no tindrem ms remei que seguir parl ant
de drogues i poder. Hi ha molt poder, com a mnim economi c, en joco Pero
no noms en el gran mercat de les drogues avui il legals, sin especialment
en el de les legal s actuals o futures. En quines mans economiques hi ha
l' angoixa? Els prozacs i diacepans del presen! i del futur han de seguir
regint-se per la pura i dura ll ei de mercat en regim de monopoli global? Es
pot regul ar d'alguna altra manera el mercat de l' alcohol? Sn molts diners,
s mol! poder el que hi ha en j oco
Sigui per a el iminar guerrilles incomodes, sigui per a conquerir el poder, sigui
per a cohesionar la societat amb una proposta de croada moral, les drogues
sembl a que continuaran sent la tapadora, el subterfugi, la coartada de molts
altres assumptes. Ha estat l' excusa d'altres perversions inconfessables que
poden quedar al descobert si la qesti de la droga desapareix. A ms, aquest
afer ha emmascarat moltes altres di ficultats socials, ha servit per a carregar
sobre un boc expi atori simboli c molles de les tensions de les nostres societats,
del nostre conviure. Sense el toxicoman i la droga, a qui donarem la culpa
de tot all o dolent que ens passa? Ja hem pogut comprovar els despl ac;:aments
cap a altres persones diferents. Repensar el di scurs sobre les drogues ens obli ga
a construir nous di scursos sobre els culpables deIs nostres mals socials.
Drogues i autorregulaci del benestar
L'exempl e del dopatge esportiu ens condueix fins i tot a prendre seri osament
la refl exi sobre el mateix concepte de droga. Sempre hi ha hagut gent que
insisti a que en la nostra societat sn molts els productes que droguen, pero
a fi de no emboli car-ho ms i ha ver d' inc\ oure, per exempl e, la televisi,
sempre ens referem a substancies. Sembl a, tanmateix, que el futu r ms
immedi at ja no va per aqu i que podrem canviar a voluntat el nostre estat
d'anim o la nostra conducta per estimul acions, per exempl e, virtuals, que no
pode m catalogar com a substancies en el sentit qumi c de la paraul a. El
115
161
14 Educaci Social
mateix passa si, tot i parlar de substancies, no es tracta d'una, aliena al cos,
que modifica les se ves funcions. Que podem dir si es tracta de la nostra
propia sang o de les nostre hormones o neurotransmissors?
En aquestes situacions, si pretenem introduir limitacions, o criteris etics, o
propostes educatives en una o altra direcci, en que es basaran els nostres
arguments? En el dany per a I'individu que utilitza aquestes tecniques? En
I'avantatge que t sobre un competidor que no vol fer el mateix? En el primer
cas, haurem de definir a quins danys ens referim, si realment es tracta de
danys i per a qui ho sn. En el segon, potser haurem de parlar de regles de
joc i pactes de competencia. En qualsevol cas, apareixera no ja el debat sobre
el dret sobre el propi cos sin l' aprenentatge i el domini personal per a gestionar
el funcionament del propi cos i, per tant, de la propia vivencia de nosaltres
mateixos i mateixes com a ssers vius cada vegada ms autoregulables.
En la mateixa lni a, el tema deis usos de
drogues ens obliga a seguir pensant sobre
el malestar i el benestar psquics, sobre la
salut mental. Estarem ja al 2000, pero
seguim preguntant-nos: per que a vegades
ens trobem malament amb nosaltres i amb
els altres? Si introdu"im les drogues, les
preguntes que segueixen a aquesta sn
mol tes ms. D'entrada caldra que ens
preguntem si sempre hem d'estar b,
perque automaticament ens formularem la
segent: per que no consumir substancies
o productes per a no trobar-nos malament
o per a evitar trobar-nos-hi? Sense invocar
la necessitat de patir per anar al cel, caldra
estructurar de nou les argumentacions (si
s que hi sn) per a seguir patint quan tenim a la nostra ma bons remeis.
Caldra defensar que estiguin a les nostres mans i no a les d' un poder medie?
Tal i com comentem desprs, una part important deis can vis en els usos de
drogues tenen a veure amb canvis en les pautes d' oci. D'aquesta manera, els
interrogants hauran de seguir en la lnia de la retlexi sobre la gesti del temps,
sobre el temps disponible, el buit i el \Iiure, i sobre com els usos de drogues
poden omplir-Io. Un cop ms haurem de retornar a preguntar-nos sobre com
constru'tm les cultures de la diversi, les formes i els estats divertits o com
aprenem pautes per a gestionar tot tipus de consum en una societat del consumo
Educaci Social 14 Drogoaddiccions: experincies en clau de fulur
De la moral de la seguretat a I'tica del risc
La lli sta possible de qestions s fon;:a ms llarga, pero la deixarem aqu.
Tan sois en parlarem d' una ms: el futur de les relacions educatives amb els
adolescents i joves.
Les persones que ens dediquem a I'educaci (s part de la professi dei s
autors) sabem que els usos de drogues solen ser components significatius,
per absencia o presencia, en la vida de les persones joves. Els pares i les
mares encara consideren avui que un dei s pitjors mal s que els pot passar a
la seva descendencia s que es faci drogoaddicte. S'ha d'educar sobre les
drogues? En quina direcci es fa? Qui diu el que esta b i el que s dolent?
No traspassarem ara i aqu tot allo que pensem sobre com educar, sobre els
usos de drogues, quan els nois i noies comencen a madurar i a ser autonoms,
quan entren en I'adolescencia, en la joventut. Tan sois apuntarem que en el
futur ja no sera possible treballar a partir de les moral s de la seguretat i que
caldra treballar a partir de les etiques deis riscs.
s a dir, sera, o no sera til, una llista exhaustiva de substancies i actes
etiquetats com a dolents, negatius, prohibits. No podrem tenir un catecisme
de les drogues com a referencia. Estarem obligats a educar per tal que les
persones joves aprenguin a regular la seva conducta d'acord amb criteris
etics, s a dir, amb referencia a valors que tinguin en compte la seva persona
i les altres persones. Adquirir una etica deIs riscs voldra dir sospesar pros i
contres, gestionar les satisfaccions i els dolors, cercar equilibris entre anar
fins al lmit i el saber esperar, coneixer formes saludables i malaltisses d'usar
drogues, valorar l' abstinencia d' uns usos o d' unes substancies, saber donar
a les drogues el seu modest lloc a la vida, etc.
Tamb tot aixo deIs usos de drogues s ben segur que seguira formant part
de les angoixes, les tensions i els contlictes que conformen i conformaran
la relaci adults-joves, adults-adolescents. Pero, igual que ara, no caldra
seguir enganyant-se: els usos de drogues no sn la principal qesti de la
relaci difcil i necessaria que hem de seguir mantenint amb els ciutadans i
ciutadanes ms joves. En qualsevol cas, abans, ara i en el futur I'estimulaci
i I'aj uda educatives noms tenen sentit des de propostes d'autonomi a i
responsabilitat.
L'estimulaci i
I'ajuda

noms tenen
sentit des de
propostes
d'autonomia i
responsabilitat
117
L'alcohol
segueix sent la
droga d'inici
181
14 Educaci Soci al
On som cap on van els usos de drogues
L'adu de I'hero"ina
L' heroina - i les drogues que Ii sn associades- ha quedat ara com un cas a
par!. Als anys 80 era la protagoni sta del carrer, deis centres penitenciaris,
de les respostes de tipus poli cial i assistencial, i de I' elaboraci de tot el
di scurs simbolic que -des d'aleshores- estara associat a la droga.
Ara, les sobredosis sn de I' all au d' informaci de les seves conseqencies
nefastes, pero ja no d' un excs de quantitat i/o puresa de la substancia. Les
persones que ara en fan s, o b sn ja d' edat v n ~ d i no acaben de sortir-
se' n, o b sn de barri s i zones molt desafavorides socialment que tenen
dinamiques subculturals de gueto. Ja no s de fkil accs, ni se'n parl a.
Queda, aixo s, tot I'entramat de la resposta assistencial amb realitats com
ara la metadona o el millor accs que t la pobl aci consumidora a materi al
hi gieni c de venopunci. 1 el desig que no triguem a tenir programes de
manteniment amb heroina, sales d' injecci o xeri ngues a les presons.
L' excepci esta en algunes persones de la resta que comencen a fumar
hero"ina en xinos per estar en condi cions per tornar a casa. Desprs del
cebolln de pastill es tipus extasi o cocaina, I'empraran per tornar a teni r una
cara passable -almenys per a la famli a-. Algunes d'aquestes persones s' hi
enganxaran, pero no respondran al patr c1assic de persona heroinomana.
Els inhalants -droga molt usada en altres moments deis 70 i 80- queda tamb
reservada a zones i grups molt concrets: j a no se' n veuen al carrer. Pero, si
sempre havia estat catalogada com la droga de la marginaci, ara encara ho
s ms. El seu s es contextualitzara en una realitat multi problematica
(difi cultat greu amb I'escola, manca de recursos socials i economics, etc.),
com ara el d'alguns j oves del Magreb, nouvinguts, que viuen al carrer i no
lenen cap possibili tat d'arrelar-se.
L'alcohol: igual i diferent
L' alcohol i els seu s usos segueixen en la mateixa tonica. Senl la droga per
excellencia, es veuen encara els quatre patrons c1assics de consum
Educaci Social 14 Drogoaddiccions: experilmcies en clau de fulur
problemilti c: el bevedor social (home adult de bar), la dona alcoholi ca
(associada a estats depressius i a la manca hi stori ca del reconeixement de la
feina domesti ca), la persona transent (sen se sostre i associada a patologia
mental greu), i el compul siu de j oves en caps de setmana (molta quantitat
en molt poc temps).
En qualsevol cas, la probleminica relacionada ms important no s tant la
dependencia o el consum, sin all o que es pot fer sota els seus efectes. El
tema de la conducci, accidents laboral s, agressivitat domesti ca o a entorns
de lI eure, sn prou coneguts. Potser la novetat la trobem en la sexualitat.
Aquesta, ha passat de ser font de pl aer, a ser font potencial de contagi de
malalti es infeccioses -com ara la VIH/sida-. Ai x, preocupa especialment
l' associaci entre el seu s, les relacions dit i fet (aqu te pillo, aqu te mato),
i practiques sexuals de ri sco
D' altra banda segueix sent la droga d' ini ci - per a les persones que fa ran
l' anomenada escalada- de la progressiva desconnexi de la realit at (o la
connexi progressiva a una altra cosmovisi (dirna i/o nocturna). Com a
punt espec ial d' atenci, hi ha alguns joves que fan usos compul sius de
substancies com ara la sangri a Don Simn, creient que all o que beuen ve del
ralm.
Chocolates i maries
El cannabi s segueix sent la droga illegal ms consumida, en el seu preparat
d' haixix - amb una puresa sovint menor a un 10%, per cert-. Tanmateix, la
marihuana fa la puj a, des de l' evidencia que s molt ms sana i interessant
que aquell a. En qualsevol cas, sembl a ser ms un luxe de persones que viuen
al camp, que tenen una mare ignorant que ajuda el fili o la fili a afer crixer
aquella planta tan. bonica.
Segueix sense donar- se casos de sobredosis i no hi ha gaire casos de
dependenci a. Pero el cini sme aznariano, que a perseguir I' s
d' aquesta droga com si es tracts d' alguna cosa molt perill osa, fa que molts
j oves - i \es seves fa mli es amb tot el munt de malentesos que dura- hagin
de teni r el primer contacte amb la justcia. A vegades, per en pbli c;
altres, de trafic per portar una postura a collegues .
1 19
201
14 Educaci Social
Les pastilles pugen i baixen, pero tornem a la natura
Les pastilles tipus ex tasi han sofert una certa davallada. No obstant aixo, i
per culpa del seu baix preu, segueixen sent mol! consumides en ambients
de festa pels ms joves. Com sempre, hi ha mol tes qualitats i preus. En
qual sevol cas, sembl a que hi ha un ms gran interes a consumir menys, pero
millor.
Pero el mn de les drogues de sntesi s el ms canviant amb diferencia.
Noves substancies com el GhB - mal anomenat ex tasi lquid-, I'oxid nitrs
-emprat ja per moderni stes- o la kelamina van entrant de mi ca en mica.
Aquesta, ha passat de raves (o free partys) selectes o sales perdudes de
msica trance, a ser molt ms accessible. Ja no es parla tanl de pastilles
espitoses o jama rosas. Aixo s, se segueixen buscant les capsules i totes
aquelles que sembl en tenir extasi , la substancia ms buscada entre els
buscadors.
El speed -droga curiosament associada a la kontracultura- va molt a la
baixa. Es t ja massa ciar que s la droga ms adulterada; de fet la majori a
de paperines o bosses analitzades de speed, directament no teni en ni un 0.5%
de puresa. Que pren la gent, doncs, quan creu que es nifa metamfetamina?
Els al lucinogens - lIevat de la keta que s d'ambients de festa- tenen la LSD
a I'avanr;:ada. El seu s seguei x sent popular pero amb mol tes menys dosis
que altres drogues. Trobarem ms o menys el mateix percentatge de joves
que han pres LSD i pastilles, pero d'aquestes n' han consumit moltes ms.
Segueix sent , potser per la tradici i potser per la perillositat que t associada,
la droga que millor mant el costum de prendre's com cal -des del punt de
vista de context, de sentit, de grup que la fa servi r-o La mescalina ha quedat
en el record de la canr;: de Los Rebeldes o en luxes de viatgers/es que se' n
van a Mexic.
Pero, i en la Inia del nord d'Europa on no noms es valora I' euro sin
l' origen natural i no alterat de les drogues, cada vegada hi ha ms persones
enteses en aHucinogens natural s: basicament bolets i plantes. El primer premi
cau en Heuskal Herri a amb els monguis i en Jonatan Ott i companyia que
fan un esforr;: per a informar a potencials consumidors sobre com fer-ho. Ja
s' hi comencen a trobar capsules amb concentrats de bolets.
Educaci Social 14 Drogoaddiccions: experiencies en clau de futur
Prestigi de coca'ina en un milleni conformista
La coca'lna segueix arrossegant el prestigi deIs 80 i la fama de segura i neta
-que no tenen les pastilles-. Droga per excellencia deIs pobles que no tenen
massa oferta cultural, ha tingut una alt;ada molt potent pel que fa al seu
consumo Abans era una droga de puretes; ara esta present a tot arreu i les
persones ms joves tamb en fan S. De la mateixa manera que la revi sta
Hola! transporta les marujas al seu mn ideal , sembla que la coca'lna fa el
mateix als joves, creient que les seves paperines amb un bitllet d'un mnim
de 5.000 ptes. et fa ser ms ... (?). El seu alt potencial addictiu junt amb el
fet que qual sevol moment i 1I0c s bo per a prendre' n -si aquesta s la
decisi- fa que possiblement augmenti ms encara la problematica associada.
Hi ha qui s'enganxa tamb als es feroides per omplir-se de musculitos que,
per desgracia, va associat a una perdua progressiva de la massa cerebral (al
menys la necessaria per pensar) i a un s compulsiu de danones i televisi.
L1evat del tabac -que en general no colloca, pero insisteixen a anomenar-
la droga- i de I'hero'lna, de totes les altres, la majoria de persones consumi-
dores de drogues no sn addictes, ni el seu s distorsiona massa la normalitat
de la seva vida. D' aqu ve que cada vegada sigui ms important parlar d' usos
de drogues -el majoritari- i no tant de drogoaddiccions -la minoria-.
Acabara el mil leni -i coment;ara el segent- amb una pujada del consum
sintetic o qumic, amb una varietat cada vegada ms gran de noves
substancies. Anem cap a un perfil relativament nou de persona consumidora;
en sabra molt de drogues i encara en voldra saber ms, mantindra la feina il
o els estudis, se' n riura de les campanyes antidrogues des d' una visi crtica
i explicara a professional s de I'antic camp de les drogoadiccions, que pren i
com ho fa. Arns, i a excepci del cannabis i drogues natural s, sembla que
sera cada vegada menor la hi storica associaci entre usos de drogues i crtica
social: neoliberali sme i pensament nic (millor dit, manca col lectiva de
pensament), i tachum- tachum musical buit d' ideologia.
121
Elconsens
sobre la
reducci de
danys haura
de ser la base
per a qualsevol
intervenci
teraputica
22 1
14 Educaci Soci al
Una proposta d'objectius raonables
Com que d'alguna manera j a hem deixat ciar que caldra seguir ocupant -se
(com de tantes al tres coses de la vida) deis usos de drogues, no tenim ms
remei que acabar aquest articl e suggerint alguns obj ectius raonabl es per a
aquesta ocupaci.
Discursos coherents i pro postes realistes
Si la realitat ha anat canvi ant , o si nosaltres hem estat c p ~ o s de veure la
realit at d' una altra manera, el que s sembl a import ant s que creem o
consolidem nous di scursos sobre les drogues. Aquests discursos, s a dir,
aquestes formes de percebre, comprendre i actuar, han de ser difosos, creats
i compartits per ampli s collectius, han de ser di scursos ve"lnals, socials, a fi
que maj oritari ament es tingui una preocupaci raonabl e sobre el tema.
Encara hi ha per a anul lar gran part del di scurs criminogen que va nixer
amb la cri si de drogues que amb I'heroYna es va crear a la nostra societat.
El repte s com crear una preocupaci oberta, mantinguda, sobre un element
entre d'altres de la nostra compl exa realitat social. s de suposar que els
responsables socials i polti cs renunciaran ja aviat a alimentar alarmes socials
o a seguir utilitzant les drogues com a element de confrontac i electoral
(obviament s de di scussi polti ca serena). Pero tamb caldra suposar que
la pl eiade de professionals que es dediquen al tema seran c p ~ o s d'aportar
altres refl exions, d'abandonar formes inhabilitadores de relaci amb els
usuaris.
Hi hagi o no problematiques de malalti es afegides, probl emes com ara la
sida, s de suposar que es consolidaran propostes terapeutiques reali stes que
parteixen sempre de reduir, primer, qualsevol dany afegit a una manera
d' utilitzar drogues. El consens sobre la reducci de danys haura de ser la
base per a qualsevol intervenci terapeuti ca. Abans de tot evitar morts, danys
greus, dificultats previsibl es. Hauri a de quedar descartada j a la ll ei del tot o
res (programes lliures de drogues o res) j a que les relacions d' s poden ser
mltipl es i el que ens interessa s que es mantinguin les menys problema-
tiques. Reali sme que no signifi ca, com hem repetit mol tes vegades, resignaci
a una mena de consum sistemati c inevit abl e. Es tracta de positi visme
respectus que aspira a proposar, a les persones que tenen probl emes amb
Educaci Social 14 Drogoaddi ccions: experinci es en clau de fulur
els usos de drogues, fites indi viduals s personalitzadores tant com es pugui ,
sense provocar amb la nostra actuaci encara ms ri scs.
Haura d'assumi r-se que els usos problemati cs de drogues no sempre poden
ser considerats com una malalti a, ni la persona amb di ficultats com un
pacient. Estem parl ant d'altres relacions d'ajuda, d'altres influencies que
neixen en la proximitat de la relaci humana, en els espais normali tzats
d'ajuda i d'atenci.
Drogues i societat del benestar
En general, amb els usos de drogues, hem tendit sempre a identi ficar-l os amb
all o problematic, amb el malestar. Pero, com hem vist, sembl a que ms aviat
haurem de situar- los entre el benestar. En uns casos perque la regla magica
de la vida s el fruir, tant se val como En d'altres, perque el malestar de la
vida obliga a cercar formes d' obten ir el benestar. Imaginari a o real, els usos
de drogues sembl en situar-se entre tot all o que la nostra societat del benestar
considera formes d'obtenir-Io.
Com hem dit tantes vegades, les drogues sn problema perque poden produir
pl aer, perque formen part de la panopli a de remeis que els ciutadans i
ciutadanes poden tenir al seu abast per a resoldre les seves di ficultats per
existir. Arns, aquest accs ja no s minoritari , no s noms per als poderosos
i per als iniciats. Ben o mal conegudes, sn a I' abast - si ms no simboli c,
ja que suposen diners- de tothom.
Els usos de drogues seguiran conduint- nos a la recerca de formes per a
trobar-nos b amb nosaltres, sense que ens domini l' ansietat, l' angoixa,
I' ac laparament, el buit , .. . En les formes de viure amb si mateix, amb si
mateixa, haurem de sospesar les raons per a usar o no substancies, usar-les
d' una forma o d'alt ra. Necessitem les drogues per a suportar-nos, per a
atordir-nos, per a calmar-nos?
Per un costat haurem de continuar gesti onant respostes, per a nosaltres i per
a la gent amb la que treballem (si ens ho de manen) sobre la utilitat o inutilitat
d' aconseguir el benestar qumicament (o amb altres mitj ans). Per un altre,
amb les persones que pateixen en la seva vida, haurem de tornar a tenir
present que la primera obligac i s que la puguin viure en condi cions
raonables. Caldra recordar el seu dret a una vida di gna, a un mnim de
123
24 1
El gran
problema del
nou mil leni
seguira sent
I'exclusi
14 Educaci Social
sati sfaccions vitals . Desprs, evitarem introduir moral si tamb utilitzen
drogues. s la seva opci i no podem fer de jutges des de la nostra situaci
ms o menys saludable i sati sfactoria. Atenci amb seguir imposant sempre
la sobrietat als pobres.
El benestar, pero, tamb t a veure amb estar b amb els altres, compartir
pertinences i benestars collecti us, patir el malestar de I'exclusi. El gran
problema del nou mil leni seguira sent I' exclusi i el s usos de drogues se
seguiran prestant per Si perduren les concepcions criminalitza-
dores de les drogues, seguiran aportant la seva bona dosi d' estigma i margi-
naci. Si continuen sent una potent economi a illegal, continuaran sent una
font economica per a la subsistencia de qui ha estat exclos del mercat laboral.
Tamb haurem de gesti onar d' una altra forma I' agregaci i la dissidenci a,
la diversitat i I'homogenei"tat social. Ser i pertanyer, amb formes di verses
d' entendre el mn, seguiran sent qestions c1aus de les nostres formes
humanes de societat. Quan aquestes es compliquen o quan no tinguin
respostes faci ls s possible que segueixi n entrant en joc, de manera complexa,
els usos de drogues.
Jaume Funes
Psicleg i periodista
Especialista en adolescencia i dificultats social s
Caries Sed
Pedagog i treballador social
Responsable deis programes de prevenci de drogodependencies a
l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)
Bibliografia
Daz, Aurelio. ( 1998). Hoja. pas/(l. polvo y
roca. El COIISII1110 de los derivados de la coca.
Publicacions d' Antropologia Cultural. Uni-
versit at Autonoma de Barcelona. Sant Cugat.
Funes, Jaume ( 1996). Drogas y Adolescellles.
Edit orial Agui lar. Madrid.
Gamella, Juan F. ; lvarez Roldn, Arturo
( 1997) Drogas de sll lesis ell ESf'C/lia. Palro-
Il es y de adquisicin y consumo.
Delegacin del Gobierno para el Pl an Nacional
sobre Drogas. Ediciones Doce Call es. Madrid.
Roman, Oriol ( 1999). Las drogas. Sue/i os y
razones. Editorial Ari el. Barcelona.
Sed, Caries. ( 1999). Treballalll COIII a edu-
cadora o edllcador social. Col lecci Animaci
Socio-Cult ural. Edicions Pleni luni . Barcelona.
Educaci Soci al 14 Drogoaddi ccions: experincies en clau de futur
Usos de drogues: realitats actuals i preocupacions
futures
Usos de drogas: Realidades
actuales y preocupaciones
futuras
El artculo describe algunos de los principales
cambios que se estn produciendo en el pano-
rama de los usos de drogas, especialmente
elllre la poblacin ms joven. Partiendo de las
contradicciones y errores que el discurso
sobre las drogas ha tenido, de manera domi-
nallle, en las dcadas pasadas formula la
revisin de conceptos y el establecimiento de
objeti vos realistas y sensatos para las actua-
ciones en este campo. De manera especial
insiste en estimular educativamellle una tica
del consumo asociada a la gestin de los ries-
gos, capacitando a las personas para estable-
cer relaciones no destructoras con substancias
o conductas con capacidad de modificar la
realidad personal o colectiva, que seguirn
presentes en la sociedad. La excusa del cam-
bio del milenio sirve a los autores para suge-
rir una reorientacin en las preocupaciones
sociales sobre los usos de drogas.
Autors: Jaume Funes, Caries Sed
Drug Use: Current Realities
and Future Concerns
The article describes some of the principal
changes that the panorama of drug use is
undergoing, especially among the younger
population. Starting off IVi th the contradictions
and errors that the dialogue on drugs has
suffered, predominantly in past decades, for-
mulates the revision of eoncepts and the
establishmelll of realistie and sensible objec-
tives for the behaviour in this fleld. It insists
particularly on educationally stimulatill g the
ethics of consumption associated with risk
management, enabling people to establish
lIon-destructive relationships with substallees
or behaviours that enable the change ill per-
sonal or colleetive reality, whieh will eontillue
in society. The change of the millenniwll ser-
ves as the excuse for the authors' suggesting
a reorielllation of social cOllcems On drug use.
Article: Usos de drogues: realitats actuals i preocupacions futures
Referencia: Educaci Social nm. 14 pp. 14-25
Adrec;:a professional:
Escala Universitaria d' Educaci Social- Pere Tarrs (URL)
CI Carolinas, 10
08012 Barcelona
Tel. 934 152551
125