You are on page 1of 173

NDEX DELS CONTINGUTS GRAMATICALS Ortografia 1. Lalfabet (I1) .................................................................................................1 2. Les vocals (I1) ............................................................................................. 3 3.

................ 3 3. Les consonants (I1) .................................................................................... 5 4. Les sllabes (I1, S1) ................................................................................... 6 5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats (I2) ............................................. 8 6. La vocal neutra (I3, S1) ............................................................................... 11 7. La o tona (I3, S1) .......................................................................................14 8. Laccentuaci grfica (I1, S1) ...................................................................... 17 9. Els accents diacrtics (I1, S1) ...................................................................... 21 10. La diresi (I2, I3, S1) ................................................................................. 24 11. Lapstrof i les contraccions (I1, S1) ......................................................... 26 12. Les esses (s, ss, c, , z) (I1, S2) ............................................................... 28 13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g) (I2, S3) .......................................................... 32 14. La B i la V (I1, S2) ..................................................................................... 34 15. La M i la N (I2, S3) ................................................................................... 36 16. La H (I3) ................................................................................................... 38 17. La ela geminada (I3, S3) ......................................................................... 40 18. La R i la RR (I2, S2) .................................................................................. 42 19. La G i la J (I3, S3) ..................................................................................... 44 20. La TX i la IG (I3) ........................................................................................ 45 21. La IX i la X (I3, S2) ................................................................................... 47 22. Sons en contacte (S1, S3) ....................................................................... 49
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat

Morfosintaxi 1. Larticle (I1, S1) .......................................................................................... 53 2. El gnere de substantius i adjectius (I1, I3, S1) ......................................... 56 3. El nombre de substantius i adjectius (I1, I3, S1) ........................................ 61 4. Els adjectius demostratius (I1) .................................................................... 64 5. Els possessius (I1, S2) ............................................................................... 65 6. Els numerals (I1) ........................................................................................ 67 7. Els quantitatius i els indefinits (I2, S2) ........................................................ 70 8. Els interrogatius (I2) .................................................................................... 74 9. Loraci simple i loraci composta (I1, I2, I3, S1) ....................................... 75 10.Les oracions subordinades (S2, S3) ......................................................... 80 11. El subjecte (I1) .......................................................................................... 84 12. Els verbs (I1, I3, S1) ................................................................................. 86 13. Els temps verbals (I1) ............................................................................... 90 14. Les formes no personals del verb (I2, S2) ................................................ 94 15. Ls dels temps verbals (S3) ................................................................. 97

16. Les perfrasis verbals (I1, I2, S1) .............................................................. 98 17. Els verbs de la 1a conjugaci (I1) ........................................................ 100

18. Els verbs de la 2a conjugaci (I2) ............................................................. 102 19. Els verbs de la 3a conjugaci (I2) ............................................................. 105 20. Els verbs irregulars (I1, I3, S2, S3) ........................................................... 108 21. Els verbs ser i estar (S1) .......................................................................... 115 22. Latribut i el complement predicatiu (I3) .................................................... 117

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat

23. El complement directe (I2) ........................................................................ 120 24. El complement indirecte (I2) ..................................................................... 123 25. El complement preposicional (I3, S3) ....................................................... 124 26. El complement circumstancial (I2, I3) ....................................................... 126 27. El complement del nom (I2) ...................................................................... 128 28. Els pronoms personals forts (I1) ............................................................... 129 29. Els pronoms febles (I2, I3) ........................................................................ 131 30. La combinaci de pronoms (S3) ............................................................... 135 31. Els pronoms relatius (I3, S2) .................................................................... 137 32. Els adverbis (I1, I3, S2) ............................................................................. 141 33. Les conjuncions (I3, S1, S3) ..................................................................... 147 34. Les preposicions (I1, I2, S1, S2, S3) ......................................................... 151 35. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com (S2) .............................155

Lxic

1. El Lxic catal (I1) ....................................................................................... 157 2. Derivaci, composici, habilitaci (I2, I3, S2) ............................................. 160 3. Sinonmia i antonmia (I2, S2) ..................................................................... 163 4. Locucions i frases fetes (S1) ....................................................................... 164

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat

NDEX PER GRAUS


SUFICINCIA 1

Ortografia 5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats ................................................... 8 6. La vocal neutra ........................................................................................... 11 7. La o tona ................................................................................................... 14 8. Laccentuaci grfica .................................................................................. 17 9. Els accents diacrtics................................................................................... 21 10. La diresi .................................................................................................. 24 11. Lapstrof i les contraccions ..................................................................... 26 22. Sons en contacte ..................................................................................... 49

Morfosintaxi Lxic 4. Locucions i frases fetes ............................................................................... 164 1. Larticle ....................................................................................................... 53 2. El gnere de substantius i adjectius ........................................................... 56 3. El nombre de substantius i adjectius .......................................................... 61 9. Loraci simple i loraci composta ............................................................. 75 12. Els verbs ................................................................................................... 86 16. Les perfrasis verbals ................................................................................ 98 21. Els verbs ser i estar ................................................................................... 115 33. Les conjuncions ........................................................................................ 147 34. Les preposicions ....................................................................................... 151

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat

SUFICINCIA 2

Ortografia 12. Les esses (s, ss, c, , z) ........................................................................... 28 14. La B i la V ................................................................................................. 34 18. La R i la RR .............................................................................................. 42 21. La IX i la X ................................................................................................ 47

Morfosintaxi 5. Els possessius ............................................................................................ 65 7. Els quantitatius i els indefinits ..................................................................... 70 10. Les oracions subordinades ....................................................................... 80 14.Les formes no personals del verb ............................................................. 94 20. Els verbs irregulars ................................................................................... 108 31. Els pronoms relatius ................................................................................. 137 32. Els adverbis .............................................................................................. 141 34. Les preposicions ....................................................................................... 151 35. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com ................................ 155

Lxic 2. Derivaci, composici, habilitaci ............................................................... 160 3. Sinonmia i antonmia ................................................................................. 163

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat

SUFICINCIA 3

Ortografia 13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g) ....................................................................... 32 15. La M i la N ................................................................................................. 36 17. La ela geminada ....................................................................................... 40 19. La G i la J ................................................................................................. 44 22. Sons en contacte ...................................................................................... 49

Morfosintaxi 10. Les oracions subordinades ....................................................................... 80 15. Ls dels temps verbals ............................................................................ 97 20. Els verbs irregulars ................................................................................... 108 25. El complement preposicional .................................................................... 124 30. La combinaci de pronoms ....................................................................... 135 33. Les conjuncions ........................................................................................ 147 34. Les preposicions ....................................................................................... 151

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

1. Lalfabet
I1. Ortografia 1. Lalfabet. Teoria Lalfabet catal consta de vint-i-sis lletres o grafies, cinc de les quals sn vocals i la resta, les consonants. Grafia a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z Nom a be alta ce de e efa ge hac i llatina jota ca ela ema ena o pe cu erra essa te u ve baixa ve doble ics o eix i grega zeta Exemple alt buc cap / cel dau xit / ell fill got / gent ham indi / iogurt joc Kiwi lent m no ona / pot peu quan / que roc / cara sac / cosa te ull / cauen vi watt / web xai / taxi York / bany zel

Les lletres k i w noms es troben en mots dorigen estranger. La lletra y forma part del dgraf ny o es troba en mots dorigen estranger. La grafia (ce trencada) s una modificaci de c. La grafia ll (ela geminada) s una modificaci de l.

Sovint les grafies poden tenir ms dun so. Un exemple ns la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel. La grafia h no sona.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

A ms de les lletres anteriors, shan de tenir presents els dgrafs i les lletres modificades. Els dgrafs, que sn combinacions de dues lletres que formen un nic so, sn:
rr ss ll ny qu gu ix ig tx sorra tassa colla canya queixal guerra caixa (en catal oriental) passeig despatx

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

2. Les vocals
I1. Ortografia 2. Les vocals. Teoria La llengua catalana, en la seva varietat oriental, t vuit sons voclics. vocal neutra
roure agrair fitxa

a
arc llapis cant

e oberta
lletra moneda txtil

e tancada
festa regla desprs

i
fill cossor ans

o oberta
vmit home elogi

o tancada
secci bossa forn

u
msic puny ungla

En la varietat occidental del catal no hi ha vocal neutra. Les vocals

En posici tona la vocal o es pronuncia u i les vocals a i e tenen un so neutre. o/u corrent, lloguer a/e barca, llibre

La resta de sons voclics en sllaba tnica sn els segents: La a t un nic so ball, mal La e presenta dos sons diferents: e oberta i e tancada xit, fitxer La i t un nic so cam per, de vegades, sona com una consonant noia, iot La o presenta dos sons diferents: o oberta i o tancada histria, balc La u t un nic so ull per, de vegades, sona com una consonant mouen, creuats

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Quan la conjunci i va davant dun altre mot que comena amb i, no sha de canviar mai per e; has de dir, doncs: geografia i histria La conjunci o tampoc no l'has de canviar per u davant d'una altra o; per tant, has de dir: sol o ombra?

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

3. Les consonants
I1. Ortografia 3. Les consonants. Teoria Els sons consonntics es poden agrupar segons el comportament de les cordes vocals en pronunciar-los. sons sords les cordes vocals no vibren pet, taula, cuca, foc, sac, cel, caixa sons sonors les cordes vocals vibren boca, dit, gall, vi, rosa, pinzell, gerro, pala, lluna, coral, carro, m, nou, canya

Pots comprovar com vibren les cordes vocals posant-te un dit a lalada de la nou del coll. Digues aaa i nota com vibra. Digues fff i nota com no hi ha vibraci. Les consonants

1. Fixat en les alternances ortogrfiques segents, segons quina sigui la vocal que hi ha darrere del so consonntic: ca a ga ja que ce gue ge qui ci gui gi co o go jo cu u gu ju

2. Recorda que hi ha associacions de dues lletres que representen un sol so: sn els dgrafs. rr (carro) qu (quilo) tx (despatx) ss (bassa) gu (guila) ll (palla) ix (caixa) ny (llenya) ig (passeig)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

4. Les sllabes

I1. Ortografia 4. Les sllabes. Teoria Una sllaba s cada una de les emissions de veu amb qu podem pronunciar una paraula. Totes les paraules poden dividir-se en sllabes, excepte les monosllabes. Perqu hi hagi una sllaba com a mnim hi ha dhaver una vocal.

IN 1

CEN DI 2 3

Segons el nombre de sllabes les paraules sn: monosllabes: tenen una sllaba (llet, pal) polisllabes: tenen ms d'una sllaba (a-gru-pa-ment, a-ten-ci-) A lhora de separar les paraules per sllabes, cal tenir en compte els dgrafs, que sn un grup de dues lletres que representen un sol so. Hi ha dgrafs que se separen i daltres que no. Hem de saber quins dgrafs se separen, per exemple, per poder separar les paraules a final de ratlla.

Dgrafs que se separen


rr: tj: ss: tg: sc: tx: ix: ll: sor-ra plat-ja car-ros-sa met-ge a-do-les-cent cot-xe rei-xa til-la

Dgrafs que no se separen


gu: qu: ll: ny: se-guir pa-quet ba-llar ca-nya

Les paraules estan formades per una sllaba tnica i una o diverses sllabes tones. La sllaba tnica s on recau la major fora de veu. A la paraula IN-CEN-DI, -CEN- s la sllaba tnica i les restants, IN- i -DI, sn tones. Els adverbis acabats en -ment i les paraules compostes tenen dues sllabes tniques.
rpidament, parabrises

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Pel que fa als mots monosillbics, n'hi ha de tnics (la majoria) i d'tons, cosa que cal tenir en compte per a la pronunciaci. Els tons sn: els articles o pronoms el, la, els, les, en, na, un (indeterminat), uns, lo, los; els possessius mon, ton, son, ma, ta, sa, mes, tes, ses, mos, tos, sos; els pronoms febles em, ens, et, us, el, la, els, les, li, es, ho, en, hi; la partcula que (pronom relatiu o conjunci); les preposicions a, de, per (i les seves contraccions amb l'article), en, amb.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats


I2. Ortografia de sllabes, diftongs i hiats. Teoria Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula s una sllaba. En general, una paraula t tantes sllabes com vocals. Per hi ha casos en qu trobem dues vocals seguides. Per separar les paraules en sllabes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonntics (dgrafs o altres). Els diftongs sn grups de dues vocals, en qu una de les dues ha de ser i o u, que es pronuncien en una mateixa sllaba. Perqu hi hagi diftong una de les dues vocals ha de ser una i o una u, s a dir, una vocal dbil. Casos en qu hi ha diftong:

VOCAL + I ai: caire ei: reina ii*: novii oi: boina ui: buit au: caure eu: fareu iu: riu ou: bou uu*: duu

VOCAL + U

*combinacions molt poc freqents

GU + VOCAL gua: guanyar ge: aigera gi: ping guo: paraiguot

QU + VOCAL qua: quaranta qe: qestionari qi: adeqi quo: qurum

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

INICI DE MOT iode Ioga iogurt hiena reia reies joia duia

ENTRE VOCALS creuar treuen couen rieuen

S1. Ortografia de sllabes, diftongs i hiats. Teoria Els diftongs sn la uni de dues vocals en una mateixa sllaba. Els diftongs poden ser:

creixents
qu / gu + vocal 1) qua: pas-qua gua: llen-gua qe: se-qn-ci-a ge: un-gent qi: o-bli-qi-tat gi: pin-g quo: a-qus guo: ai-gus

decreixents
vocal + i / vocal + u ai: xer-rai-re ei: ser-vei ii: no-vii * oi: boi-na ui: bui-dar au: cau-re eu: neu iu: piu-lar ou: bou uu: duus

* nuvi, en la varietat balear.

En aquests dos casos la i i la u fan la funci de consonants: 2) La i o la hi a principi de mot seguida de vocal. io-gurt, hie-na 3) la i o la u entre vocals: no-ia, cre-uen

Fora dels diftongs del quadre anterior, les combinacions de vocals formen hiat, s a dir, no sn a la mateixa sllaba. Aix, cal comptar com a sllabes separades els grups:
a-vi-at, ri-e-ra, ca-mi-, du-a-na, pu-e-ril, su-or, far-m-ci-a

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Hi ha alguns mots en qu pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. s la combinaci dun diftong creixent i un de decreixent. Sn els triftongs:
iai ieu uai eu ueu iai f - ieu guai - ta li - qeu cre - ueu

Altres aspectes que cal tenir en compte alhora de separar paraules per sllabes: 1. Shan de respectar els elements que integren un mot compost.
a-les-ho-res an-h-dric ben-es-tar bes-a-vi con-hort in-ter-t-nic mil-ho-mes nos-al-tres sub-al-tern tot-ho-ra re-in-ci-dir trans-at-ln-tic

2. En un text no sha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la segent. Aix, podem separar la-vi per no a-vi o famli-a.

3. Quan hem de partir un mot amb ll a final de ratlla, el gui substitueix el punt volat.

4. Si has de separar un mot a final de ratlla, recorda que els diftongs i els triftongs no se separen mai.

5. Els diftongs depenen de la pronunciaci. Diem:


fei-na o fe--na? boi-na o bo--na? creu-re o cre--re? mo-uen o mo--en?

Fixat que la primera pronncia de cada parella s la bona: la i i la u no es pronuncien amb la fora dautntiques vocals, sn semivocals o semiconsonants.

En canvi, si marquem amb una diresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables vocals, s a dir, com a nucli de sllaba.
ve - - na, Llu - - sa, pe - c

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

10

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

6. La vocal neutra
I3. Ortografia 6. La vocal neutra. Teoria El so de la vocal neutra sescriu amb: a en els femenins, en general: dona, finestra, quadra e en els masculins, en general: home, assumpte, regne en els plurals amb -es: plomes, eines, dones en la penltima lletra dels verbs, en general: trenquen, menges, renten en lltima lletra dels infinitius de la 2a conjugaci: creure, prendre, coure

en lltima lletra dels verbs: copia, mira, parla en la sllaba tona del lexema de les formes conjugades dels verbs de doble arrel: jeure/jaure, treure/traure, nixer/nixer: jauria, trauria, naixia en les paraules acabades amb -a, -ma, -arca, -ista, -cida i -ta: teorema, monarca, accionista, insecticida, atleta, aristcrata

en les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire: cantaire, drapaire

1. A causa del canvi de a en e a l'hora de fer el plural, shan de tenir en compte altres canvis ortogrfics: finals -ca -a -ga -ja -gua -qua canvis -ques -ces -gues -ges -ges -qes singular vaca raa amiga platja aigua pasqua plural vaques races amigues platges aiges pasqes

2. Si es tracta de paraules derivades, per saber si cal escriure e o a sha de buscar l'arrel o una paraula de la mateixa famlia que tingui en posici tnica el so que ens fa dubtar: arrel terra ram tanca derivat terreny ramet tancar

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

11

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

A les formes verbals sha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu. Exemples: paguem - ell paga peguem - ell pega pesem - ell pesa passem - ell passa

3. Hi ha alguns mots que sn invariables pel que fa al gnere: les paraules acabades amb , -ta, -arca, -ista, -cida: atleta, monarca, anarquista, homicida les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire: drapaire, cantaire...

4. En les desinncies verbals el so de la vocal neutra: es representa amb a en l'ltima lletra dels verbs. copia, mira, parla es representa amb e en la penltima lletra dels verbs. trenquen, menges, renten Tamb sescriuen amb e final: les formes verbals corre, vine, obre, omple dels verbs crrer, venir, obrir i omplir. els infinitius de la 2a conjugaci que acaben en -re: moure, vendre, caure...

5. Observa la grafia de la vocal neutra en les paraules segents: enyorana, assemblea, monestir, verns, assass, avaria, treball, ambaixador i Empord.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

12

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

La vocal neutra: casos especials


S1. Ortografia 6. La vocal neutra. Teoria

El so de la vocal neutra es representa amb a o amb -e: 1. Hi ha un cert nombre de paraules femenines que acaben amb -e. base, febre, classe, fase, imatge, llebre, mare, frase, Matilde, Irene, Carme... I certes paraules masculines acaben amb -a: dia, gurdia, mapa, problema, papa, terra, titella...

2. Observa la grafia de la vocal neutra en les paraules segents: e alcsser ametista nec assemblea ebenista efeminat emparar Empord enyorar ermini esprrec estendard estella Esteve javelina Lltzer malenconia meravella monestir orfe orgue polseguera punxegut rfega rave resplendir sergent set sometent trfec treball verns

a ambaixada arravatar assass avaluar avaria davant davantal latrina ramat rancor sanefa Sardenya

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

13

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

7. La o tona
I3. Ortografia 7. La o tona. Teoria En catal oriental la o, quan es troba en sllaba tnica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en sllaba tona la lletra o es pronuncia u. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogrfics que es poden resoldre si tenim en compte les regles segents. Aix, per saber si una paraula s'escriu amb o o amb u pots seguir els criteris segents: Sha de buscar una paraula de la mateixa famlia en qu la vocal dubtosa sigui tnica. dotzena - dotze golafre - gola ullera - ull En les formes verbals sha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu. plorava ell plora jugava - ell juga A ms, hem de tenir en compte els casos segents: escrivim amb o la 1a persona del present dindicatiu sento, travesso, visito les formes tones dels verbs collir: collim escopir: escopim sortir: sortiu tossir: tossim cosir: cosiu els verbs poder i voler excepte poder: podrem, podent voler: voldria, volent les formes tniques dels verbs collir: cull escopir: escup sortir: surt tossir: tus cosir: cus les formes tniques i el present de subjuntiu i dimperatiu dels verbs poder i voler voler: vulgui, vulguem, vull poder: pugui, puguem, puc substantius masculins com: monjo, ferro, piano el plural dels mots acabats amb consonant textos, discos, avisos substantius com: correu, cacau, riu (plural: correus, cacaus, rius) en substantius invariables: un globus - dos globus un cactus - tres cactus escrivim amb u

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

14

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Finalment, hem de recordar els mots segents, a causa de la divergncia que hi ha entre el catal i el castell.

escrivim amb o captol joan joventut rtol ttol

escrivim amb u bufetada muntanya suportar

La o tona: casos especials


S1. Ortografia 7. La o tona. Teoria El lxic d'una llengua necessita ampliar-se, i a vegades per fer-ho es recorre a altres llenges. En catal, quan formem paraules a partir directament del llat tenim els anomenats pseudoderivats. Aquestes paraules s'aparten de l'evoluci normal de les paraules de la seva famlia i, tot i que s'hi assemblen, presenten alternances grfiques. derivat catal boqueta corba, corbat recrrer endolcir homenot jovent, joventut mocar plomall polsera espolsar pseudoderivat bucal curvatura, curvilini concurrncia, ocurrncia dulcificar hum, humanisme juvenil mucosa plumfer pulsaci expulsar

mot primitiu catal boca corb crrer dol home jove moc ploma pols (mascul) pols (femen)

Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i compostos s'escriuen

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

15

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

amb o en les formes tones i amb u en les formes tniques. -ocollim cosiu escopir ha tossit -ucullo cuses escup tus

Els verbs voler i poder s'escriuen amb o quan l'arrel s tona en totes les formes, excepte:

el present de subjuntiu: jo pugui, tu puguis, ell pugui, nosaltres puguem, vosaltres pugueu, ells puguin; jo vulgui, tu vulguis, ell vulgui, nosaltres vulguem, vosaltres vulgueu, ells vulguin l'imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Finalment, hem de recordar els mots segents, a causa de la divergncia que hi ha entre el castell i el catal.

s'escriuen amb o Joan aixovar joglar assortir mony avorrir-se nodrir bordell ordir botifarra pndol brixola podrir captol polir cartolina polvoritzar colobra rtol complimentar rob complir ro cnsol Romania embotir Empord rossinyol escapolir-se sofrir escodrinyar sorgir escrpol sospirar esdrixol sostreure governatiu ttol Hongria triomf

s'escriuen amb u Pompeu aqurium porus ateneu ritu bufetada riu butllet srum cacau sinus cuirassa subornar escullera sufocar estiu suprbia europeu suportar fetus ttanus focus tramuntana frum trofeu harmnium turment liceu vidu muntanya mussol

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

16

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

8. Laccentuaci grfica
I1. Ortografia 8. Laccentuaci grfica. Teoria En els mots polisllabs, la sllaba tnica s aquella en qu recau la major fora de veu. Segons la posici de la sllaba tnica la paraula ser: aguda (si el cop de veu recau en l'ltima sllaba): plana (si recau en la penltima sllaba): esdrixola (si recau en l'antepenltima sllaba): sec-ci- te-l-fon m-qui-na

esdrixoles (accent a lantepenltima sllaba) sectem-

planes (accent a la penltima sllaba) -ci-l-qui-

agudes (accent a lltima sllaba) - -fon -na

Saccentuen les paraules:


agudes quan acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in o-ca-si- pas-ts sor-prn c-lid p-blic o-r-gens -re-a m-ne-ga in-cg-ni-ta

planes quan no acaben amb:

esdrixoles: sempre

Com ja deus haver observat, en catal hi ha dues menes d'accent: el greu o obert, que correspon a la vocal oberta, i l'agut o tancat, que correspon a la vocal tancada. Les niques vocals que poden dur els dos accents sn la e i la o.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

17

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

1. Accentuaci de la e En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrixols, la e s oberta i, per tant, porta accent obert. caf, cinqu, angls, conixer, xit, perqu, pacincia Per porta accent tancat en els casos segents: Paraules agudes amb accent tancat els substantius abec, clix, consom, jaqu, peron, pur, quinqu, ximpanz els compostos de b (gaireb, malb, tamb), de t (cont, sost), de ve (conv, prov) la 1a persona del singular del futur simple: cantar, temer, dormir la 3a persona del singular del passat simple (2a conjugaci): perd, segu, digu els adverbis desprs, noms els noms i adjectius que fan el plural en -essos: accs, congrs, exprs... tret de xers, inters, esps la 1a i la 3a persona del singular del imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugaci): digus, cants la 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb encendre (encn) i dels verbs acabats amb -tendre (entn, estn, pretn)

Paraules planes i esdrixoles amb accent tancat els infinitius tmer, prmer, esprmer, crixer, nixer, sser les formes rem, reu, del verb sser les terminacions verbals digurem, digureu, cantssim, cantssiu els mots crvol, esglsia, ferstec, prssec, prstec

2. Accentuaci de la o En la majoria de mots aguts la o s tancada i, per tant, duu accent tancat. can, carb, naci, perills Per duen accent obert: els mots aix, all, per, de deb, reb, retr, ress, esps, reps, arrs,
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

18

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

terrs, tals els participis passats dels compostos del verb cloure: excls, incls, recls

En la majoria dels mots plans i esdrixols la o s oberta i, per tant, duu accent obert. prxim, glria, histria, pera Per duen accent tancat: estmac, furncol, escrpora, frmula, plvora, tmbola, trtora l'infinitiu crrer i els seus compostos (incrrer, recrrer...) les formes fra, frem, freu, fssim, fssiu, del verb sser Remarques: 1. Cal accentuar les lletres majscules quan les regles d'accentuaci ho exigeixin. s un pas de l' frica.

2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuaci del mot amb qu s'han format. rpidament (rpida + ment) fcilment (fcil + ment)

Laccentuaci grfica S1. Ortografia 8. Laccentuaci grfica. Teoria

Cal tenir en compte la pronncia dels mots que hi ha a continuaci perqu sovint fem recaure la sllaba tnica en una sllaba equivocada. Aix pot comportar, tamb, errors d'accentuaci. a) Sn mots aguts: alfil, comit, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, obo, oce, timp, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xasss, zenit b) Sn mots plans: pentagrama, cardac, mssil, monlit, neu, atmosfera, policac, rptil, torticoli, Kev, medulla, termstat, txtil, vking, amonac, omplat, leuccit, dinamo, austrac, prsper, magnetfon, intrfon c) Sn mots esdrixols: 19

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

aurola, perode, Trraco, diptria, elctrode, Etipia, czema, Himlaia, olimpada, Shara, pneumnia, Hlsinki

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

20

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

9. Els accents diacrtics


I1. Ortografia 9. Els accents diacrtics. Teoria L'accent diacrtic permet distingir el significat de paraules que tenen la mateixa grafia. Aqu tens els ms corrents:
b, bns (riquesa; adverbi) Aix est molt b. du (divinitat), adu, semidu... Mart s el du de la guerra. dna, dnes (verb donar) Dna-li les grcies. s (verb ser o sser) En Joan s enginyer. fra (verb ser o sser) Fra molt bonic per no pot ser. m (part del cos) Li fa mal la m. ms (quantitatiu) No en vull ms. be, bens (anyell; nom de lletra) Carn de be a la planxa. deu, deus (xifra; verb deure; font) T deu milions per men deu cinc. dona, dones (senyora) Vaig veure la teva dona es (pronom reflexiu) En Joan es complica la vida. fora (adverbi de lloc) Tesperen a fora. ma (possessiu) Mho ha dit ma mare. mes (perode de l'any; conjunci; possessiu) Tornar el mes que ve. mon (possessiu) Mho ha dit mon pare. net, neta, nets, netes (sense brutcia) Sempre va molt net. os, ossos (part de l'esquelet) Sha trencat un os. pel, pels (contracci per + el) Vas pel mal cam. que (conjunci; pronom relatiu ton) Que em deixis anar. se (pronom reflexiu) No se li pot dir res. si, sis (pronom reflexiu; conjunci, nota musical) Si vols, no vindr. soc (tronc, esclop) Dorm com un soc. sol, sols (astre solar; verb soler; adverbi; nota musical)

mn (la Terra), rodamn Cada casa s un mn. nt, nta, nts, ntes, rent, besnt... (parents) Ha tingut una nt. s, ssa, ssos, sses (animal) Un s de peluix. pl, pls (vellositat), repl, contrapl... Et caur el pl. qu (pronom relatiu tnic; interrogatiu) Qu vols? s (verb saber) Ja ho s. s, ss (adverbi d'afirmaci) S, noi, tens ra.

sc (verb ser o sser) Sc un geni. sl, sls (el terra); subsl, entresl

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

21

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Aquest sl s argils.

Sol de mar, set anys a la cara. Mhe quedat sol. son (possessiu; el fet o les ganes de dormir) Sempre t molta son. te (infusi; pronom feble; nom de la lletra te) Puc oferir-te te o caf. us (pronom feble) Aviat us ho diran. vens, venen (verb vendre) revens, revenen Em vens la moto? -vos (pronom feble) Porteu-vos b.

sn (verb ser o sser) Sn uns genis.

t (verb tenir) T una gran casa.

s (utilitzaci) Nha fet un mal s. vns, vnen (verb venir), revns, revnen Ara vns o ten vas? vs (tractament) Tractal de vs.

Els accents diacrtics


S1. Ortografia 9. Els accents diacrtics. Teoria Ms diacrtics:

bta, btes (recipient) Cll (poblaci de la Ribagora) d (1a persona del verb donar) fu (verb fer, pret. perfet), refu,... satisfu jc, jcs (lloc on dorm l'aviram) mu, mus (crit del gat) mlt, mlta, mlts, mltes (participi moltes verb moldre)

bota, botes (calat; verb botar) coll (part del cos) do (virtut; acte de donar; nota) feu (propietat); (verb fer, present; imperatiu) joc, jocs (de jugar) meu, meus (possessiu) molt, molta, molts,

remlta...

(quantitatiu) mora, mores (natural del Magrib)

mra, mres (fruit) Mra (nom de diverses poblacions) ns (plural majesttic) rs (oraci, pregria) sc, scs (plec del vestit) seure) su, sus (greix)

-nos (pronom feble) res (quantitatiu) sec, secs (adjectiu; verb seu, seus (possessiu; verb

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

22

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

seure) tt, tts (broc gros d'un cntir) vs (verb anar)

tot, tots (adjectiu; adverbi) ves (verb veure)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

23

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

10. La diresi
I2. Ortografia 10. La diresi. Teoria La diresi s un signe grfic que s'utilitza per indicar que: cal pronunciar la u dels grups gu- i qu-: eloqent, qesti, segent, aiges, lingista; cal pronunciar en sllabes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan: ram, vena, rons, llat, pec, dirn.

Ara b, si la paraula ha de dur accent segons les normes d'accentuaci, sempre l'accentuarem i no hi posarem diresi: Llus, pas, sus. Cal recordar que si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats: ve, vens, venat, venatge, encara que no en siguin la sllaba tnica. I3. Ortografia 10. La diresi. Teoria La diresi apareix tamb en tot un seguit de formes verbals: en el present de subjuntiu dels verbs de la primera conjugaci acabats en vocal + ar (canviar, situar, suar, menysprear, lloar, etc.): continu continus continu continuem continueu continun esqui esquis esqui esquiem esquieu esquin cre cres cre creem creeu cren

en limperfet dindicatiu dels verbs de la tercera conjugaci acabats en vocal + ir (seduir, beneir, trair, corroir, etc.): tradua tradues tradua traduem tradueu traduen malea malees malea maleem maleeu maleen paa paes paa paem paeu paen

aix mateix, sempre que dues vocals no formin diftong i no les puguem accentuar, hi posarem diresi: redum, reduu (present dindicatiu, present de subjuntiu, imperatiu) agrares, agraren (passat simple dindicatiu) construssis, construssin (imperfet de subjuntiu)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

24

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

S1. Ortografia 10. La diresi. Teoria Alguns derivats de paraules cultes porten diresi, encara que no la tingui la paraula de la qual provenen: formen diftong (no duen diresi) fluid, fluida trapezoide arcaic europeu heroi no formen diftong (duen diresi) fludesa, fludificar trapezodal arcatzant europetzar herona, herocitat

Recorda que els sufixos -itat i -itzar (i derivats), si sadjunten a un adjectiu acabat amb vocal, el derivat que en resulta sempre porta diresi: continutat, espontanetat, heterogenetat europetzar, homogenetzar, arcatzar A ms, porten diresi paraules com sucidi (i sucida, sucidar-se) i dirtic (i diresi), per raons etimolgiques.

Estalvi de la diresi Per no trobar-nos amb textos sobrecarregats de diresis, hi ha unes normes d'estalvi de la diresi, que sapliquen en els casos segents: A l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats amb vocal + ir agrair, agraint, agrair, agrairia conduir, conduint, conduirem, conduiries Tanmateix, cal tenir en compte que no apliquem lestalvi de la diresi en els derivats substantius daquests verbs, i, per tant, en duran: traci, trador, agrament, etc. En els sufixos -isme, -ista egoisme, europeista En les terminacions -us, -um harmnium, Pius Desprs dels prefixos anti-, intra-, co-, re-, contra-, pre-, autoantiimperialista, intrauter, coincidncia, reunificaci, contraindicaci, preinscripci, autoinducci

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

25

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

11. Lapstrof i les contraccions


I1. Ortografia 11. Lapstrof i les contraccions. Teoria Per indicar l'elisi de la a o la e tones en contacte amb una altra vocal, usem l'apstrof. Apostrofem noms els articles, els pronoms febles i la preposici de davant d'un mot que comenci amb vocal o h. L'article mascul el s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h: l'avi, l'home, l'estudiant... L'article femen la s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h: l'eina, l'via, l'hora. Per no sapostrofa quan les paraules comencen per i / hi o u / hu tones: la
infermera, la universitat, la humanitat...

La preposici de s'apostrofa sempre quan va davant d'una paraula comenada per vocal o h: d'hora, d'avui, d'histria... Els articles personals en / el i na / la s'apostrofen davant els noms comenats per vocal o per h: n'Esteve, lscar, n'Anna, l'Alba. Per no sapostrofen quan acompanyen noms femenins que comencen per i / hi o u / hu tones: na Isabel, la Irene, la Hiplita... Els pronoms s'apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al darrere del verb, l'apstrof ha d'anar al ms a la dreta possible de la combinaci. Aix: me'n vaig, te l'han duta, agafa'l, m'aixeco, compra'ls un llibre,
veure'ns...

categoria gramatical
article mascul el article femen la preposici de

forma apostrofada
l l (per no davant i/u tones) d m/m t/t s/s l/l n/n ns ls

exemples
larbre, lhivern, lOriol... lombra, lAnna, lhabitaci, la uni, la histria... sopa dall planta dhivern... magrada / portam... tobliga / dutxat... sestimen / veures... lanimo / animal... nagafo / menjan... veurens... explicals...

pronoms febles

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

26

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Quan es troben les preposicions a, de i per i la partcula ca (casa de) amb els articles el, en, els tenen lloc les contraccions segents:

contraccions
a+el=al a+els=als de+el=del de+els=dels per+el=pel per+els=pels ca+el=cal ca+els=cals ca+en=can

davant de consonant
He anat al banc. Tinc picor als ulls. Vinc del despatx. Cauen les fulles dels arbres. Passeja pel carrer. Caminava pels camps. Vaig a cal metge. Anir a cals avis. Han urbanitzat can Rull.

davant de vocal o h muda


Explica-ho a lamic.

Conec els gustos de lhome.

Camina per lavinguda. Vinc de ca ladroguer. A ca nEnric es menja b.

Tal com podem veure en els exemples del quadre, davant d'una paraula que comenci amb vocal o amb h, l'article i la preposici no es contrauen i s'apostrofen o no segons les regles d'apostrofaci.

Casos especials de la lapstrof i les contraccions


S1. Ortografia 11. Lapstrof i les contraccions. Teoria 1. S'apostrofa: davant de signes o mots que es pronuncien amb una vocal inicial: l'1,
l'11a fila, l'stop, d1.000.000...

2. Per no s'apostrofa: davant de i / hi o u / hu consonntiques: la iaia, el iode, la UEFA, de


iogurt, el hiat...

davant de les paraules segents: la host, la ira, la una ( la una de la


matinada) i la Haia

davant el nom de les lletres: la o, la efa...

3. El pronom feble li, l'adverbi no i la partcula que no s'apostrofen mai: li agrada, no escopiu, que entri. 4. Shan de fer les contraccions amb les preposicions compostes. Cap a: Des de: Fins a: Per a:
Vaig cap al despatx. Des del mat que no parla. Anirem fins als estables. s una carta per al director.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

27

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

12. S, SS, C, , Z
I1. Ortografia 12. Les esses (S, SS, C, , Z). Teoria Hi ha dos sons diferents de la essa: la essa sorda i la essa sonora. Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora, s que vibren. Per comprovar aquest fet el que pots fer s collocar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronuncies b notars la vibraci de les cordes vocals. En canvi, si pronuncies sopa, la essa s sorda perqu les cordes vocals no vibren. Caldr distingir els dos sons per escriure amb l'ortografia correcta les paraules que els contenen. El so de essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, . El so de essa sonora es pot representar amb les grafies s, z.

sorda
s
a principi de mot: sabata, sobre, sal darrere consonant: cansar, inserir a final de mot: progrs, pes, esbs

sonora
s
entre vocals: casa, msica, posar

ss
entre vocals: mossa, supressi, pessic

z
en posici inicial: zebra, zodac, zona entre consonant i vocals: onze, pinzell, colze, excepte els mots que contenen els formants dins-, -trans- i -fons-: endinsar, enfonsar, trnsit

c
davant de e, i: cel, calces, cirera en els finals -ncia i -ncia: importncia, cincia, elegncia

davant de a, o, u: traat, fora, braos a final de mot: esquin, bra, cal en els sufixos -ana i -ena: fiana, confiana, aparena, coneixena (no hi ha sufix en casos com cansa, dansa, pensa, defensa...)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

28

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

1. Les esses (s o ss) i les ces (c o ) formen dues famlies diferents que mai no es barregen. Aix, quan una paraula s'escriu amb s o ss, tots els seus derivats s'escriuen amb s o ss.
casa, caseta, casol gos, gossa, gossera

Aix mateix, quan una paraula s'escriu amb c o , els seus derivats s'escriuen amb c o .
lla, llaada, llacet

2. Per saber si una paraula que t el so sord s'ha d'escriure amb s (o ss) o b amb c (o ) has de tenir en compte que hi ha, en molts casos, una correspondncia amb les altres llenges romniques: castell / francs / itali... c, z, , t
nacin, nation fuerza, force

catal c/
naci fora

s
comisin, comission rosa, rose

s / ss
comissi rosa

Per, en canvi: castell


encina diciembre

catal
alzina desembre

En aquests ltims exemples ja no es dna la correspondncia.

Casos especials de la essa


S2. Ortografia 12. Les esses (S, SS, C, , Z). Teoria 1. Hi ha algunes paraules amb prefix que no s'escriuen amb ss, encara que la pronncia sigui sorda i que la essa vagi entre vocals:
a- (de negaci) antebicontraentremonoasptic antesala bisectriu contrasentit entresl monosllab
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

29

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

parapresobreteleultrauni-

parasinttic presocrtic sobresou telesella ultras unisexual

2. Encara que el so sigui sord, tampoc no es dobla la essa en compostos com:


fotosntesi, homosexual, dinosaure, psicosomtic, unson, vivisecci...

ni en els que duen guionet com:


para-sol, boca-sec, penya-segat, mare-selva...

3. Cal pronunciar amb el so de essa sorda: les paraules femenines acabades amb -essa:
abadessa, comtessa, metgessa, advocadessa... (per: princesa, marquesa i pagesa)

i les paraules acabades amb:


-gressi, -gressor: agressi, agressor... -missi, -missor: emissi, emissor... -pressi, -pressor: pressi, impressi, impressor...

4. En alguns mots cultes es fa servir la z per representar una essa sonora entre vocals: amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera,
espermatozou, esquizofrnia, bizant, oz, topazi, Ezequiel

5. Paraules en qu no t lloc la relaci amb les altres llenges romniques: c, , z (altres llenges romniques) c / (catal) Catal amb s o ss:
basa basar bescuit besnt cabs Cadis calabs camussa capats carrossa cartips cassola cervesa Crsega dansa disfressa drassana Eivissa embarassada esbs garsa gasela gaseta gaspatxo hissar Ignasi llapis masmorra massap masss

alcsser alferes Andalusia arrebossar arrissar arrs assot assutzena asteca barns

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

30

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

mesclar mesquita Monts mordassa mostassa pans pissarra plissa poliss pretensis quars regalssia ris salpar samarra sanefa Saragossa Sardenya sarr sarsuela

seds sentinella squia simbomba scol sofre sotsobrar sucre Sussa taps tassa tossut tros Tunis verns vescomte xers ximpanz

Catal amb z:
donzella dotze onze pinzell quinze senzill setze tretze zebra zfir zel zenit zero zinc

alzina benzina botzina bronze catorze

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

31

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

13. p/b, t/d, c/g


I2. Ortografia 13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g). Teoria Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a comenament de sllaba; aleshores la distinci entre les sordes p, t i c i les corresponents sonores b, d i g s clara, ja que la pronncia ens ho indica: pes / bes, trama / drama, cas / gas. A final de sllaba les consonants sonores b, d i g i les sordes p, t i c sonen igual. Aix: la p de cap sona igual que la b de tub la p de captar sona igual que la b de dissabte la t de set sona igual que la d de fred la t de setze sona igual que la d de cambodj la c de roc sona igual que la g de mag la c de tcnica sona igual que la g de digna Per saber si hem d'escriure p / t / c o b / d / g hem de tenir en compte les normes segents: Desprs de vocal o diftong tnics, escrivim p / t / c: rep, sap, llop salut, buit, menut amic, plec, abric Desprs de consonant o de vocal tona, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: esquerp / esquerpa llamp / llampec sort / sortejat esvelt / esvelta clssic / clssica banc / banca corb / corba balb / balba profund / profunditat sord / sordesa fang / fangueig cstig / castigar

A ms, cal recordar els casos segents: Els gerundis sescriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint..., encara que la t sigui muda. La primera persona del present dindicatiu dalguns verbs acaba amb p / t / c, tot i que trobem b / d / g en altres persones i temps: sap (per saber, sabia, sabr...), pot (poder, podeu, podr), tinc (per tingus, tingut...). De vegades, en posici final, i en contacte amb determinades

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

32

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

consonants, algunes daquestes lletres semmudeixen: o la t desprs de n i l: sant, innocent, molt, malalt... o la p i la b desprs de m: camp, temps, tomb, amb... o la d desprs de n: profund, rotund, vagabund... Ladjectiu gran sescriu sense d final, malgrat que els derivats en duguin: grandesa, engrandir... Sescriuen sense t final: collegi, api, premi, geni. La paraula codi es pronuncia i sescriu sense c / g final. Les paraules derivades amb els sufixos -itud i -etud sescriuen sempre amb d final: actitud, quietud

S3. Ortografia 13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g). Teoria Cal recordar les excepcions segents: Sescriuen amb b: Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob, etc. Sescriuen amb d: fred, sud, David, fluid, etc. Sescriuen amb g: tuareg, mag, estrateg, Hug, i els mots acabats amb els sufixos -leg i -gog: bileg, anleg, pedagog, demagog, etc.

A ms, conv recordar que els mots nec, crrec (i els seus derivats), cvec, esprrec, ferstec, llbrec, mnec, prssec, rnec, rssec, trfec, xfec, arbic i fstic sescriuen amb c tot i que en els seus derivats apareix la g: descarregar, esparreguera, presseguer... Recorda que no sn comprovables per derivaci els mots segents: sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang, mting, pding, etc. Aix mateix, s til recordar lortografia de les paraules segents: p apte baptisme capal escriptor pneumtic pneumnia opci captar ptim hipnosi clepsa t atleta atzar corretja atzavara espatlla ratlla cotna potser guitza c accent accelerat acceptar facsmil sacsejar conjectura sacs fcsia accepci b abdomen cabdal dissabte obsolet sobte dubte absolut obtenir d addicci admetre adscripci advocat g amgdala augmentar cognom digne impugnar magma regnar sagnar suggesti suggeriment

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

33

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

14. La b i la v
I1. Ortografia 14. La B i la V. Teoria En la majoria de parlars catalans no es fa la distinci entre el so de b alta i v baixa. Aquest fet origina alguns dubtes ortogrfics que es poden resoldre seguint les indicacions segents:

b
darrere de m:
embenar, timbal, ambivalent

v
darrere de n:
invlid, minva, canvi

excepte:
tramvia, triumvirat i derivats

alterna amb p:
sap - saber cap - caber rep - rebre

alterna amb u:
viu - viva blau - blavor haur - haver

davant de l i r:
bloqueig, blau, bromera

imperfet dels verbs de 1a conjugaci:


festejava, visitaves, escoltvem

Casos especials de la b i la v
S2. Ortografia 14. La B i la V. Teoria

A vegades, el lxic duna llengua necessita ampliar-se i per aix es recorre a la llengua dorigen, que en el cas del catal s el llat, a partir del qual es formen directament els anomenats pseudoderivats. Aix fa que sapartin de levoluci normal de les paraules de les seves famlies. Primitiu
calb cervell corb deure escriure llavi lliure moure provar

Derivat
calba cervellet corba devem escrivia llaviejar lliurement moviment provador

Pseudoderivat
calvcie cerebral/cerebel curvatura/curvilnia dbit escriba labial llibertat/liberal mbil probabilitat

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

34

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Cal recordar les paraules segents, que sovint s'escriuen malament perqu en catal tenen grafies diferents de les d'altres llenges romniques. S'escriuen amb b alta:
abans acabar laba arribar autombil baf bar basc bava beina bena (tira de fil) berbena (planta) berruga biga Biscaia bivac bolcar boleiar bufeta calb comboi corb corba desimbolt embenar mbil rebentar rebolcar riba ribera saba sab Srbia treballador trobador trobar

i els seus derivats.

S'escriuen amb v baixa:


advocat alcova almvar arravatar avall avet avi avorrir avortar canvi caravella cascavell cavall civada Crdova covard endvia envestir escovill escriv espavilar Esteve esvelt fava gavardina gleva govern gravar haver javelina lHavana llavi nvol pavell prevere provar raval raves rovell Savoia sivella tvec taverna travar trvol vaixell vedella verns Vesuvi vogar voltor vora

i els seus derivats.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

35

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

15. La m i la n
I2. Ortografia 15. La m i la n. Teoria Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogrfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronncia els sons m i n es confonen en algunes posicions. Escrivim m: davant de b: cambra, rambla, ambre... davant de p: company, compra, ampli... davant de f: simfonia, amfitri, triomf...

Escrivim n: davant de v: convit, invent, canvi...

S3. Ortografia 15. La m i la n. Teoria

m
davant de b:
cambra, rambla, ambre

n
davant de v:
convit, invent, canvi

tramvia, triumvirat

excepte

davant de p:
company, compra, ampli

excepte davant de m (so geminat):


immaculat, gamma, gemma

compostos amb ben-:


benparlant, benplantat

excepte davant de f:
simfonia, amfitri, triomf

compostos amb tan-, gran-, en-:


tanmateix, granment, enmig

excepte

paraules amb els prefixos con-, en-, in-:


conferncia, enfrontar, infermer,

i alguna altra:
fanfarr

davant de r, s i dels grups pc, pt:


somrs, premsa, assumpci, redempci, assumpte, atemptat, redemptor

derivats de circum-:
circumferncia, circumscripci

davant de n (so geminat):


Anna, innat, annex, connector, innocent, perenne

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

36

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Casos especials
Cal tenir en compte la grafia de les paraules segents:
comte (ttol nobiliari), impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, mnemotcnic.

Alerta amb la diferncia entre:


comte (ttol nobiliari) conte (rondalla) compte (clcul)

Hi ha paraules que contenen els grups -mpt- o -mpc-, en els quals la p s muda: Moltes paraules acabades amb -sumpte i amb -sumpci:
assumpte, assumpci, presumpte, presumpci...

I les paraules:
atemptat, compte, exempci, exempt, peremptori, redemptor, smptoma, temps, temptaci, prompte...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

37

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

16. La h
I3. Ortografia 16. La h. Teoria En catal, la h s muda i es conserva en mots provinents del llat, del grec i d'altres llenges. Sovint, quan una paraula s'escriu amb h coincideix amb les d'altres llenges romniques, per no hi ha normes que ens indiquin quan un mot s'escriu amb h i quan no. Per tant: Conv recordar que s'escriuen amb h totes les formes del verb haver. Cal fixar-se b en les paraules segents: ha: verb haver a: preposici ah: interjecci he: verb haver eh: interjecci hem: verb haver em: pronom feble hi: pronom feble i: nom de la lletra i ho: pronom feble o: nom de la lletra o oh: interjecci Ha arribat lavi. Vaig a casa. Ah, vols dir aix? Ja he acabat. Eh, Josep, com va? Avui hem sortit molt aviat. Dem em llevar a les vuit. Hi anir dem, a Vic. Treballa nit i dia. No mho crec. O blanc o negre. Oh, que b!

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

38

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

s convenient consultar aquestes llistes: Amb h inicial hbil haver hereu hivern ham herldic hrnia humil harmonia herba hissar... i tamb: hecatombe hegemonia hemisferi heterodox hectolitre hellnic hendecasllab hexgon hectmetre hemicicle heptgon hulla... Amb h intercalada adherir cohesi exhortar subtrahend aleshores cohibir inherent tothom alhora conhort inhibici tothora anihilar exhalar menhir vehicle aprehensi exhaurir subhasta... Sense h avui benaurat cacauet coet malaurat orfe orxata os ostatge ou tru... Bo Elisabet Ester Judit Ma Montblanc Tall Vic Montjuc... Ai! Apa Oi? Ui!...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

39

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

17. La ll (ela geminada)


I3. Ortografia 17. La ela geminada. Teoria La ela geminada s un so originari del llat representat per dues eles separades per un punt volat (ll). Hi ha fora paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i aix fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules. El fet que una paraula dugui ela geminada no est lligat a cap regla especfica, ja que depn de l'etimologia. Et donem, per, unes pautes que poden ajudar-te.

S'escriuen amb ll
Mots comenats amb: all: allrgia, allicient, allusi, alludir, allucinar, allot ill: illusi, illegal, ills, illuminar coll: collegi, colloqui, collapse, collaborar, collecci, collega, collocar gall: galls, gallicisme mill: millenari, millsima, millmetre sill: sillogisme, sllaba, sillabari Mots acabats amb: -ella: novella, aquarella, varicella, franella, mortadella, parcella -illa: gorilla, clorofilla, tranquilla, tilla, Camilla -illar: destillar, cavillar, vacillar, oscillar -ellir: impellir, expellir, repellir Paraules emparentades amb d'altres que porten ll: ampulls (ampolla) corall (corall) lulli (Llull) axilla (aixella) cristall (cristall) maxillar (maixella) cancellar (cancell) fallible (falla) metllic (metall) capillar (cabell) flagellar (flagell) mollcie (moll) cerebells (cervell) gallinaci (gallina)* pellcula (pell)

* Tamb saccepta la forma gallinaci.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

40

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Recorda que les paraules segents no duen ll: alegria aelebrar aolador colomar colnia color columna elaborar elegncia galant miler mili religi revelar selecci soluci

Sha de tenir en compte que el punt que separa les dues eles no s igual que el punt que indica el final duna frase o duna abreviatura. s un punt volat (una mica ms alt que la lnia de la base de lescriptura). Els teclats a vegades tenen una tecla especfica per a la ela geminada, i sempre tenen lopci de fer el punt volat (generalment prement la combinaci majscula + nmero 3). Observem la diferncia:
col.lecci / collecci il.lusi / illusi

En una pronncia molt acurada, el so de la ela i el de la ela geminada shaurien de distingir.

La ela geminada: casos a recordar


S3. Ortografia 17. La ela geminada. Teoria

Recorda les parelles segents de mots, que tenen un significat diferent segons que duguin o no ll:
allocuci (discurs) / elocuci (dicci) alludir (esmentar) / eludir (evitar) anullar (derogar) / anular (nom d'un dit; que t forma d'anell) villa (casa) / vila (poblaci)

s til recordar l'ortografia de les paraules segents:


apellar Avell bllic Brusselles calligrafia cllula circumvallaci constellaci corolla ellipsi estellar excellent falla fallera hellnic idilli imbecillitat installar intelligent interpellar libllula medulla miscellnia mollusc nulla pllid parallel pollen polluci putxinelli rebellia satllit sollicitar tranquillitat velletat violoncellista

i els seus derivats.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

41

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

18. La r i la rr
I2. Ortografia 18. La r i la rr. Teoria La lletra r representa dos sons diferents. el so simple el so mltiple Aquests sons a vegades depenen de la posici de la r dins el mot o dins la frase. s simple el so de:
mare, cara, pera, aritmtica, poruga

s mltiple el so de:
rata, Ramon, arrs, guitarra, torre

Pel que fa a la grafia, recorda que:

Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugaci s'escriuen amb -r final: 1a conj: parlar, mirar, cantar... 2a conj: crrer, tmer, crixer... (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre...) 3a conj.: dormir, patir, repartir...

Cal distingir les formes del passat simple de l'infinitiu: passat simple: ell estim (va estimar), ell dorm (va dormir) infinitiu: estimar, dormir

Els sufixos de derivaci -ar, -er, -or, -dor s'escriuen amb -r final muda. blau colom gris fusta moc blavor colomar grisor fuster mocador

Fixa't que quan pronunciem el mot arbre la primera r s muda. Tampoc pronunciem la -r de les formes d'infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara prendre, aprendre, reprendre...
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

42

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

Comprendrs que no pugui venir. Finalment la Maria va aprendre a conduir. Si ens ho expliquessis, ho entendrem.

Noms la r mltiple presenta alguna dificultat, que ara comentem:

r
a comenament de paraula:
raig, rac, rumiar, rondinar

rr
entre vocals:
terra, arrunar, arriscar, errar

darrere de consonant:
conreu, enraonar, enrojolar

La r i la rr: casos especials


S2. Ortografia 18. La r i la rr. Teoria

Pel que fa a la grafia de la erra, tingues en compte que: En paraules comenades per erra aquesta no es dobla quan shi anteposa un prefix.
artmic antireligis autoretrat contrarplica extraradi monorail multiracial neorealisme semiremolc sobrerealitat ultrarpid

Si el prefix s i-, la erra s que es duplica: irreal, irrecuperable

Hi ha prefixos que acaben amb la lletra erra. Per tant, si hi adjuntem una paraula que tamb comenci amb aquesta lletra, la paraula resultant sescriur amb dues erres: hiperrealisme, superrpid

No dupliquem la erra si unim el prefix co- a una paraula que comenci amb aquesta lletra: coreferent, coresponsabilitat Ara b, es mant la dobla erra en les paraules que la tenien en llat: correlatiu, correlacionar, corrompre, correspondre

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

43

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

19. La G i la J
I3. Ortografia 19. La G i la J. Teoria

La g i la j sn dues grafies que poden representar el mateix so:


raja, gel, Gemma, mgic, jove

Per saber si has descriure g o j has de tenir en compte les regles segents:

g
davant de e, i
ginesta, geniva, gel

j
davant de a, o, u
jard, joventut, juliol

Aquesta norma tamb sha daplicar als grups consonntics tj, tg, dj:
fetge, platja, adjuntar

Hi ha, per, algunes excepcions. Sescriuen amb j, encara que vagin seguits de la vocal e: els grups -jecc- i -ject-:
injecci, injectar, adjectiu, objecte

el verb jeure:
jec, jeus

S3. Ortografia 19. La G i la J. Teoria

A part de les excepcions de les paraules formades per -jecc- i -ject- i el verb jeure, hi ha aquests altres mots que sescriuen en j:

noms propis i topnims hebreus:


Jerusalem, Jess, Jeric, Jeroni, Jehov

altres paraules:
majestat, jersei, jeroglfic, jet, jerarquia (i derivats)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

44

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

20. La tx i la ig
I3. Ortografia 20. La TX I la IG. Teoria Les grafies tx/ig representen el mateix so: maig, despatxar. Per qu, doncs, les escrivim d'una manera diferent? Fixa't en les normes segents i ho entendrs.

tx xx a principi de paraula:
txec, Txad

ig

enmig de paraula: cotxe, despatxar a final de mot, si els derivats tamb tenen tx:
empatxar, empatx

a final de mot, si els derivats tenen g/j, tg/tj:


roja, roig bogeria, boig

S'escriu tx: a principi de mot: Txetxnia, txapela... enmig de paraula: butxaca, totxo... a final de paraula, quan hi ha tx en els derivats:
cartutxera cartutx empatxar empatx esquitxar - esquitx

Fixa't que en tots els derivats aquest so s sord, s a dir, les cordes vocals no vibren. S'escriu -ig: Noms a final de mot quan hi ha les grafies g/j, tg/tj en els derivats. Podem dir, per tant, que escrivim -ig quan els derivats tenen un so sonor:
fageda - faig lletgesa - lleig

Fixa't que darrere de les vocals a, e, o, u, el so de qu parlem es representa amb -ig:


maig, lleig, enuig...

En canvi, desprs de i aquest so queda representat nicament per la


Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

45

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

g:
mig, desig

46
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

21. La ix i x
I3. Ortografia 21. La IX i la X. Teoria La lletra x i el dgraf ix sn dues grafies que poden representar el mateix so:
xop, reixa, panxa, peix...

Escrivim:

ix
darrere de les vocals a, e, o i u:
calaix, feix, coix, fluix

x
a principi de paraula:
xarop, xeringa, xarampi

darrere de consonant:
panxa, punxar

darrere de i:
enguixar

darrere de u semivocal (s a dir, que forma part duna sllaba on ja hi ha una altra vocal):
rauxa

S2. Ortografia 21. La IX i la X. Teoria

La x
1. La lletra x pot representar tres sons diferents:
a) rauxa, xocolata, planxar... b) Mxic, explicaci, taxi... c) examen, exercici, exasperar...

Fixat que en els dos ltims grups la x pot representar un so compost (la segona part del qual s una essa). Aquest so pot ser: sonor /gz/: en paraules comenades per ex- seguit de vocal o h:
exemple, exemplar, exasperar, exhaust...

sord /ks/:

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

47

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

en la resta de casos: entre vocals: luxe, sintaxi... a final de mot: fix, Flix... davant de consonant: explicaci, experimentar, expressi... 2. Fixa't en la manera com s'escriuen i es pronuncien els mots segents:
estendre, estrany, estranger, esprmer

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

48

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

22. Sons en contacte


S1. Ortografia 22. Sons en contacte Quan parlem els mots no estan allats, sin que es pronuncien enllaats els uns amb els altres dins tires fniques. Tant dins una paraula com en enllaar paraules, hi ha fenmens especfics que es produeixen pel contacte duns sons (voclics i/o consonntics) amb els altres en contextos determinats. Una de les constants de la llengua parlada s la tendncia al mnim esfor. Aix, quan parlem mirem destalviar emissions de veu suprimint sons (elisi) o b agrupant-ne (sinalefa). Els principals fenmens fontics sn els segents: elisi Supressi del so duna vocal tona quan est en contacte directe amb una altra vocal tona. Si les vocals en contacte sn iguals es redueixen a una de sola exemples obre el llibre amaga el tabac carro oblidat pronncia obrel llibre amagal tabac carrublidat

Si la vocal neutra est en contacte amb una altra vocal (tnica o tona), es perd la vocal neutra: exemples quina hora s? pronncia quinors

No totes les elisions que fem en parlar es reflecteixen ortogrficament en la contracci o amb lapstrof. Aix noms es fa servir lapstrof en el cas de larticle (el/la), la preposici de i els pronoms febles: LOriol duu unes ulleres destil noucentista que sha comprat en un antiquari. sinalefa Enlla de la vocal final duna paraula amb la vocal inicial de la segent, de manera que formen un diftong (sintctic). exemples ho ha fet lamiga hi va no hi tornis pronncia u fet lamigai va noi tornis

Cal tenir en compte que tant lelisi com la sinalefa no es produeixen si la pronunciaci s lenta o emftica i, per tant, hi ha pauses entre les paraules.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

49

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

sinresi Pronncia en la parla colloquial de vocals fossin part de la mateixa sllaba (s a dir, normativa indica que shan de pronunciar diferents. exemples pronncia colloquial riera rie-ra pacincia pa-cin-cia avi a-vi adient a-dient trador trai-dor contiges dun mot com si com a diftong) tot i que la com a vocals de sllabes pronncia normativa ri-e-ra pa-ci-n-ci-a a-vi- a-di-ent tra--dor

S3. Ortografia 22. Sons en contacte A ms dels fenmens voclics, nhi ha daltres que afecten el contacte de sons consonntics. assimilaci Canvi dun so propi duna consonant per un altre so o canvi del punt darticulaci dun so consonntic, tant si s dins un sol mot com si s lenlla entre el fi duna paraula i linici de la segent. canvis T + LL LL LL L + LL LL LL T+LLL T+ M M M T+NNN S + J/G J J / G G S+RRR S+XXX N + P MP N + B MB N + V MB N + F MF N + M MM sonoritzaci Conversi duna fricativa sorda ( s, x/ix, tx, f) en sonora quan es troba a final de mot i la paraula segent s una vocal o una consonant sonora. ortografia bitllet ametller el llapis el llom atlntic setmana cotna tres jugadors moltes girafes sis remeis uns ximplets quin pasts un bomb un viol un forat un mico pronncia billllet amellller ell llapis ell llom allntic semmana conna trej jugadors molteg girafes sir remeis unx ximplets quim pasts um bomb um viol um forat um mico

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

50

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

ortografia els avions pargraf ample unes gates les dones geminaci

pronncia elz avions pargrav ample unez gates lez dones

Duplicaci de sons consonntics: nn mm dd ll Anna, innoble, connectar-se immortal, Emma addenda, addicci allrgia, tranquillitat

Tanmateix, no totes les geminacions queden reflectides en la grafia: bl [bb] gl [gg] poble pobble, sensible sensibble arreglar arregglar, segle seggle

emmudiment
Dacord amb la variant geogrfica dels parlants, alguns sons consonntics, en posicions determinades, semmudeixen. exemples camp tant aquest gat pronncia cam tan aquedgat

sensibilitzaci Pronunciaci de certs sons consonntics emmudits a fi de mot perqu la paraula segent comena en vocal. exemples
va amb avi

pronncia
vambavi

agafant-ho Sant Andreu cent anys

agafantho santandreu centanys

En algunes varietats geogrfiques, com ara el catal central, no es pronuncien la t i d finals precedides de n o l: tant tan, molt mol, rotund rotun... En algunes varietats geogrfiques, tampoc no es pronuncia la s dels mots aquest i aquests: aquest llapis aquet llapis, aquests llapis aquets llapis. Per s que la pronunciem quan aquest va seguit dun mot que comena amb vocal: aquest aire,aquest home. En catal central, sovint la r no es pronuncia en posici final: mocador, 51

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Ortografia

flor, cendrer, sabater. Tampoc no es pronuncia la primera r del mot arbre (abre), ni la r de les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb prendre (pendre) i derivats (sorprendre, comprendre, reprendre...), tot i que sensibilitzem aquest so en els infinitius seguits de pronoms febles: anar-men, pensar-hi, comprar-li..., i en paraules com: cor, car, mar,motor, sospir, tresor, Vctor, etc.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

52

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

1. Larticle
I1. Morfosintaxi 1. Larticle. Teoria L'article s un element gramatical que informa sobre el gnere i el nombre del substantiu del qual depn. L'article tamb dna valor substantiu a expressions o paraules que no sn prpiament un substantiu. Les formes de l'article sn:

article determinat
mascul femen

sing.
el (l') la (l')

pl.
els les

article indeterminat
mascul femen

sing.
un una

pl.
uns unes

Excepte en usos formals, tendim a posar l'article davant dels noms de persona:
En Joan, en Pere i l'Albert han vingut a sopar. La Merc, l'Anna i la Isabel s'han quedat a casa.

A la zona de Barcelona s'acostuma a dir: l'Anna, el Joan, l'Albert i la Merc. A la resta de Catalunya se sol dir: l'Anna, en Joan, l'Albert i la Merc. A les Balears es diu: n'Anna, en Joan, n'Albert i na Merc. Al Pas Valenci se sol prescindir dels articles: Anna, Joan, Albert i Merc.

En usos formals prescindim de l'article davant dels noms de persona:


La conferncia que pronunciar Joan Maj s molt interessant. La directora de la pellcula s Rosa Vergs.

A les enumeracions es pot repetir l'article de cada element o b estalviar-se aquesta repetici.
A la fira vam anar a veure els pallassos, malabaristes i equilibristes. A la fira vam anar a veure els pallassos, els malabaristes i els equilibristes.

Per es considera imprescindible repetir l'article quan els elements de l'enumeraci tenen gneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d'identificar cada element:
A la fira vam anar a veure els pallassos, els equilibristes i les noies del grup de dansa.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

53

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

En el parlar de les Balears i en algun indret de la Costa Brava, s'usa com variant de el, la, els, les, l'article anomenat salat: es (es nin, s'home), sa (s'allota, sa ciutat), es (es papers), ses (ses dones). Cal que tinguis en compte que una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons el seu gnere (Ex. el clau/la clau, el canal/la canal, el fi/la fi, el llum/la llum, el son/la son).

Larticle
S1. Morfosintaxi 1. Larticle. Teoria Tingues en compte ls de larticle a les estructures segents: 1 Pel que fa als dies de la setmana: No duen article quan fan referncia a un dia concret, incls entre els set dies anteriors o posteriors al dia en qu es parla:
La reuni s dijous. ( dit, per exemple, el dilluns anterior)

Han de dur article si se'n parla en general o es refereixen a un dia que queda ms enll d'un marge de set dies abans o desprs del dia en qu es parla:
El dissabte s part del cap de setmana. ( tots els dissabtes ) El(s) divendres vaig al gimns. ( cada divendres) La reuni ser el dijous 27 de mar. (dit, per exemple, el dia 8 de mar)

2 Hi ha molts topnims que per tradici duen article. L'article dels topnims s'escriu en minscula (excepte a principi de frase) i segueix, dins d'un text, les regles normals de la contracci quan entra en contacte amb les preposicions a, per o de.
Estiueja a l'Hospitalet de l'Infant. Se'n va anar a l'Argentina. Tot seguit tens uns quants exemples de topnims que porten article:

el Montmell el Tibet el Port de la Selva el Ports el Prat de Llobregat les Borges el Vendrell les Olugues els Omells de na Gaia ses Salines el Bergued es Mercadal el Masnou els Banys dArles

lHospitalet lArmentera lAlguer lAldea lArany lEspunyola lArbo sAlqueria lEstany lEstartit sArenal les Planes les Avellanes lIlla

lArgentina la Xina lEscala lAmpolla el Priorat

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

54

Nivell Suficincia la Molina la Seu dUrgell la Garrotxa la Vilella Alta sa Pobla els Garidells els Masos lHavana

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

3 El catal no t un article neutre equivalent a l'article lo del castell, sin que t un conjunt de formes prpies que expressen el mateix. "a lo mejor" potser / segons com / si molt conv si no / altrament quant a / pel que fa a

"de lo contrario" "en lo referente a" "de lo lindo"

d'all ms b / molt b el que t de bo el cas / el ms bo del cas

"lo bueno del caso" "lo mismo da" "a lo loco"

tant s / tant me fa / tant se val

a la babal / de qualsevol manera ves per on!

"lo que son las cosas" "por lo menos" "por lo visto" "por lo cual"

almenys / si ms no / ben b pel que es veu / pel que sembla per la qual cosa / i per aix el que faltava / noms faltava aix

"lo que faltaba"

No has de confondre l'article mascul propi de la varietat nord-occidental (lo pare, los pares), ben correcte, amb el lo neutre castell.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

55

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

2. El gnere de substantius i adjectius


I1. Morfosintaxi 2. El gnere de substantius i adjectius. Teoria El substantiu s un mot variable (en gnere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes). Ladjectiu s una paraula que modifica el nom indicant-ne qualitats. Hi ha adjectius de dues terminacions (verd, verda) i adjectius duna sola terminaci (amable). Aquests ltims sn invariables pel que fa al gnere. Formaci del femen en els substantius

exemples
mascul + -a nt - nta, forner - fornera

observacions
canvis ortogrfics: ros - rossa, nou - nova, nul - nulla...

mascul -e / -o / -u tones femen -a mascul + -na / -ina / -essa = femen mascul -or / -leg femen -riu / -loga arrel diferent

mestre - mestra, monjo monja, europeu - europea rei - reina, ngel - Angelina, metge - metgessa actor - actriu, filleg - filloga canvis ortogrfics: ve - vena

home - dona, cavall - euga distinci de gnere afegint rossinyol mascle, rossinyol femella mascle o femella al nom femen + -ot = mascul bruixa - bruixot

Formaci del femen en els adjectius Encara que en els adjectius la formaci del femen segueix les mateixes normes que en la dels substantius, cal tenir present que hi ha molts adjectius duna sola terminaci, s a dir, que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen.

acabats amb
-ble -al / -el / -il -ar / -or

singular
mascul i femen amable, feble, possible normal, fidel, difcil escolar, superior

plural
mascul i femen amables, febles, possibles normals, fidels, difcils escolars, superiors

casos especials

anmal -a, parallel -a, tranquil -illa avar-a, rar-a, incolor-a

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

56

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

-ant / -ent -a -e

elegant, obedient agrcola, persa alegre, jove

elegants, obedients agrcoles, perses alegres, joves

sant -a, atent -a, content -a, lent -a negre -a, apte -a, agre -a, culte -a

I3. Morfosintaxi 2. El gnere de substantius i adjectius. Teoria

El gnere s totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gneres, el femen es forma de diverses maneres: 1. Generalment, afegint una -a al mascul:

substantius
nen - nena noi - noia gat - gata

adjectius
bonic - bonica prim - prima net - neta

Fem atenci als canvis ortogrfics que pot produir la formaci del femen afegint una -a al mascul:
gos - gossa Marcel - Marcella serf - serva enemic - enemiga llop - lloba nebot - neboda

2. Els substantius que no sn aguts i que acaben amb -e, -o, -u canvien aquesta vocal per -a:

substantius
alumne - alumna vidu - vdua Andreu - Andrea

adjectius
ample - ampla fondo - fonda ateu - atea

3. Afegint al mascul dalguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa:


cos - cosina gall - gallina abat - abadessa

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

57

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

4. Alguns substantius tenen unes terminacions prpies per al femen. Certs masculins acabats amb -or fan el femen en -riu i els acabats amb -leg fan el femen en -loga:
emperador - emperadriu socileg - sociloga

5. Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al mascul i per al femen:


amo / mestressa marit / muller ase / somera gall dindi / polla dndia marr / ovella

6. Hi ha substantius invariables; s a dir, que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen. Sn els acabats amb -aire, -cida, -ista:
el / la cantaire el / la homicida el / la trompetista

Hi ha substantius duna sola terminaci que provenen, moltes vegades, dadjectius:


persa, jove, salvatge, rab, mrtir...

7. Hi ha noms danimals que sn invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
la cadernera mascle / la cadernera femella

8. Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femen:


merla / merlot

9. Els adjectius acabats en -a, -i, -o tenen una sola terminaci en singular, per dues en plural.

singular mascul i femen


-a -i -o
capa feli velo

plural mascul
capaos felios veloos

plural femen
capaces felices veloces

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

58

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

10. Cal tenir en compte que el gnere d'alguns substantius catalans no coincideix amb el d'altres llenges romniques. Sn masculins:
els afores un anell un avantatge el compte el corrent el costum el deute el dubte un escafandre els espinacs un estratagema el front un full (de paper) un interviu el llegum el lleixiu el marge un orde religis el pebre el pendent el senyal els trmits un titella un bacteri

Sn femenins:
una amargor la claror una esplendor una olor la remor la resplendor la suor una anlisi una gape una ncora la marat una aroma la cercavila la dent la nespra les postres la sncope la sndrome la sida la vodka una allau

11. Hi ha alguns mots que admeten tant el mascul com el femen, com ara:
el mar / la mar un art / una art el vessant / la vessant 12. Hi ha substantius que tenen significat diferent segons el gnere: el canal (via d'aigua) un editorial (article) el fi (objectiu, finalitat) el llum (aparell) un ordre (contrari de desordre) el planeta (astre) el son (dormida) el terra (sl, paviment) el clau (de clavar) el clera (epidmia) el pols (batec) el pudor (modstia) el vall (excavaci) la canal (conducte, canonada) una editorial (empresa) la fi (acabament) la llum (claror, corrent elctric) una ordre (manament) la planeta (dest) la son (ganes de dormir) la Terra la clau (d'obrir portes) la clera (rbia) la pols (partcules) la pudor (mala olor) la vall (entre dues muntanyes)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

59

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

S1. Morfosintaxi 2. El gnere de substantius i adjectius. Teoria Altres casos: 1. Els substantius abstractes acabats en or poden tenir gnere mascul: amor, clamor, sabor... o femen: amargor, calor, resplendor...) 2. Fixat com fan la forma femenina els adjectius segents: 1 2 3 4 5 Mascul oblic innocu antic centrfug ambigu Femen obliqua inncua antiga centrfuga ambigua

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

60

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

3. El nombre de substantius i adjectius


I1. Morfosintaxi 3. El nombre de substantius i adjectius. Teoria

1. En general, el plural es forma afegint una -s al singular: substantius llibre llibres actriu actrius adjectius gran grans buit - buits

dit dits lloc llocs

verd verds viu vius

2. Si el mot acaba amb -a tona, el plural es fa amb la forma -es. Aix fa que hi hagi alguns canvis ortogrfics: substantius crrega crregues oca oques platja platges pasqua pasqes aigua aiges plaa places adjectius llarga llargues poca poques boja boges obliqua obliqes contigua contiges

3. La majoria dels noms acabats amb vocal tnica afegeixen -ns: substantius m mans cami camions pi pins adjectius hum humans buf bufons fi fins

4. Els masculins acabats amb -s, -, -x, -ix i -tx fan el plural amb -os: substantius vers versos comer comeros complex complexos feix feixos despatx despatxos adjectius fals falsos dol dolos perplex perplexos fluix fluixos gavatx gavatxos

5. Les paraules acabades amb -sc, -st, -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os: substantius disc discos o discs gust gustos o gusts text textos o texts desig desitjos o desigs passeig passejos o passeigs adjectius fresc frescos o frescs dol dolos trist tristos lleig lletjos roig rojos o roigs

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

61

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

6. Dupliquen la -s en el plural una srie de mots acabats amb: -s cabassos capatassos compassos domassos embarassos matalassos nassos -s / -s accessos excessos interessos progressos aiguavessos successos retrocessos
-s anissos passadissos tapissos vernissos canyissos vernissos postissos

-s / -s esbossos cossos mossos terrossos ssos calabossos esbossos

-s arcabussos barnussos bussos embussos pallussos tramussos cuscussos

Per no la dupliquen casos com: casos gimnasos francesos pagesos


permisos pasos

dosos

abusos nusos

I3. Morfosintaxi 3. El nombre de substantius i adjectius. Teoria

La majoria dadjectius sn de dues terminacions (una per al mascul i una altra per al femen) i tenen les formes plurals respectives, per hi ha un grup dadjectius que cal recordar: Sn invariables quant a gnere els adjectius acabats en -ble, -aire i -ista tamb tenen una nica forma per al plural: home egoista home afable home cridaire dona egoista dona afable dona cridaire homes egoistes homes afables homes cridaires dones egoistes dones afables dones cridaires

Els adjectius acabats en -al, -el, -il, -ant, -ar i -or, la major part dels quals sn invariables quant a gnere, sn tamb invariables en plural: vestit elegant home lleial camisa elegant dona lleial vestits elegants homes lleials camises elegants dones lleials

Cal tenir en compte, per, que els adjectius acabats en -a, -i i -o sn invariables en singular per fan plurals diferents, segons si sn masculins o femenins: home capa home feli animal atro dona capa dona feli fera atro homes capaos homes felios animals atroos dones capaces dones felices feres atroces

S1. Morfosintaxi 3. El nombre de substantius i adjectius. Teoria

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

62

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Sn substantius invariables (amb la mateixa forma per al singular i per al plural): Tots els mots no aguts que acaben amb -s: llapis, cactus, alferes, bceps Els femenins aguts que acaben amb -s: ics, urbs Els noms dels dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres Alguns altres: temps, bis, fons, plus, pus

Hi ha uns quants mots acabats amb -x o - que noms afegeixen una -s per formar el plural: apndixs, hlixs, traxs, vrtexs, ndexs, fals

Certs mots no tenen forma per al singular: les acaballes les bermudes les pessigolles els afores els calotets les postres les alicates les noces les setrilleres les beceroles els pantis els sostenidors

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

63

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

4. Els adjectius demostratius


I1. Morfosintaxi 4. Els adjectius demostratius. Teoria

Els demostratius indiquen la situaci de la cosa de qu es parla respecte de qui parla o escriu.

de proximitat
singular
aquest aquesta

de llunyania
singular
aquell aquella

plural
aquests aquestes

plural
aquells aquelles

neutre
aix

neutre
all

1. Els demostratius poden acompanyar un substantiu o poden substituir-lo. Segons la funci que fan sn, doncs, adjectius (quan lacompanyen) o pronoms (quan el substitueixen).
Aquell o aquest material s antiquat. (adjectiu) No s si triar aquest o aquell. (pronom)

Els determinants neutres noms fan la funci de pronoms i substitueixen un antecedent neutre, inconcret o genric. Aix s real. All no ho vull. 2. Per designar les coses o persones situades prop de la persona que rep el missatge, la llengua disposa de les formes a o o i aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes. Val a dir, per, que aquestes formes en alguns dialectes han caigut en dess. De tota manera, en determinats contextos aquest segon grau de proximitat pot ajudar a desfer ambigitats:
En aquesta oficina no tenim una maquinria tan bona com la que teniu en aqueixa vostra.

3. En lestndard oral, la -s- dels demostratius masculins noms es pronuncia quan acompanyen una paraula comenada amb vocal: No es pronuncia la -s-: Aque(s)t llapis no escriu. Es pronuncia la -s-: Aquest any han avisat que faria calor .

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

64

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

5. Els possessius
I1. Morfosintaxi 5. Els possessius. Teoria

Els possessius sn mots que acompanyen el nom o el substitueixen, i indiquen relacions de possessi o pertinena.

un sol possedor
1a persona tnics: meu, meva, meus, meves tons: mon, ma, mos, mes 2a persona tnics: teu, teva, teus, teves tons: ton, ta, tos, tes 3a persona tnics: seu, seva, seus, seves tons: son, sa, sos, ses

ms d'un possedor
nostre, nostra, nostres

vostre, vostra, vostres

seu, seva, seus, seves

Quan els possessius precedeixen el nom que acompanyen porten article.


El meu germ

Els possessius poden substituir els pronoms personals tnics quan van precedits de preposici.
davant meu (davant de mi) darrere seu (darrere d'ell)

Quan la relaci de possessi s evident pel context, prescindim del possessiu.


Mira'm els ulls (no: Mira'm els meus ulls). Introdueixi la targeta (no: Introdueixi la seva targeta).

s recomanable substituir els possessius pel pronom feble en en frases com:


He llegit aquest llibre, per no recordo el seu autor. He llegit aquest llibre, per no en recordo l'autor.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

65

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Els possessius
S2. Morfosintaxi 5. Els possessius. Teoria

En textos formals, quan el possedor s plural, per a la tercera persona es pot fer servir llur i llurs juntament amb el seu, la seva, els seus i les seves. Ara b, s incorrecte usar aquestes formes si el possedor s singular.
Els pares i llurs fills (hi ha ms d'una persona que t aquests fills ) Els pares i els seus fills

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

66

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

6. Els numerals
I1. Morfosintaxi 6. Els numerals. Teoria Els numerals expressen una quantitat exacta (cardinals), un ordre (ordinals), una fracci (partitius) o una multiplicitat (multiplicatius). cardinals
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 zero un / una (per indicar ordre) dos / dues tres quatre cinc sis set vuit nou deu onze dotze tretze catorze quinze setze

17 18 19
20 21 22 30 40 50 60 70

disset divuit dinou


vint vint-i-un / vint-i-una vint-i-dos / vint-i-dues trenta quaranta cinquanta seixanta setanta

80 90 100 200 300 [...] 1000

vuitanta noranta cent dos-cents / dues-centes tres-cents / tres-centes mil, miler

Per escriure b els numerals cardinals has de saber que el guionet susa entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. Per aix va b recordar la combinaci de lletres D-U-C (desenes-unitatscentenes) per usar correctament el guionet en les xifres escrites amb lletres. Exemples: quaranta-dos D U dos-cents U C

un mili quatre-cents cinquanta-quatre mil tres-cents U C D U U C

Entre el 21 i el 29, sintercala una i entre la desena i les unitats i, per tant, aquests numerals sescriuen amb guionets: vint-i-u, vint-i-quatre, vint-i-nou

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

67

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Quan fem servir els cardinals per indicar l'ordre, no prenen mai la forma femenina: la pgina dos hem de dir u i no un: l'u de gener, dia vint-i-u ordinals

Els numerals ordinals que tenen forma prpia sn:


1r 2n 3r 4t primer segon tercer quart 1a 2a 3a 4a primera segona tercera quarta

A partir del cinqu safegeix al cardinal la terminaci - als masculins i ena als femenins:
5 6 7 8 9 10 11 cinqu sis set vuit nov des onz dotz tretz catorz quinz 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a cinquena sisena setena vuitena novena desena onzena dotzena tretzena catorzena quinzena

12 13 14 15

12a 13a 14a 15a

Fixa't que les abreviatures dels ordinals s'escriuen en minscula i es posen al costat del nombre i a baix: 1r, 4a...

Les formes femenines dels ordinals s'usen com a collectius: mitja dotzena d'ous una desena de llibres Altres numerals collectius sn: 68

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

parell, centenar, miler...

Escrits amb xifres romanes i superiors a 10, es llegeixen com a cardinals: Llus XV (Llus quinze), per Joan Pau II (segon). Els segles, per, sempre sn llegits com a cardinals: segle II (dos), segle XIII (tretze)

partitius Les formes dels partitius sn les mateixes que les dels ordinals, excepte: mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat ter, tera, teros, terces o una tercera part quart o quarter... o una quarta part des o dcim, cent o centsim, mil o millsim multiplicatius Els numerals multiplicatius, a part de la seva forma prpia, doble, triple, qudruple, quntuple, sxtuple, sptuple, ctuple, nnuple, dcuple, cntuple

tamb es poden expressar amb sintagmes com: cent vegades ms... Llevat de doble, quan equivalen a x vegades ms, tenen forma femenina acabada amb -a: triple - tripla ...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

69

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

7. Els quantitatius i els indefinits


I2. Morfosintaxi 7. Els quantitatius i els indefinits. Teoria A. Els quantitatius sn formes lingstiques que indiquen una quantitat de manera global, imprecisa. 1. Hi ha quantitatius que tenen formes diferents per al mascul i el femen, i per al singular i el plural:
quant tant molt poc bastant quanta tanta molta poca *bastanta quants tants molts pocs bastants quantes tantes moltes poques *bastantes

formes acceptades a la segona edici del DIEC

2. D'altres, noms tenen singular i plural:


gaire gaires

3. Uns altres sempre tenen la mateixa forma i sn, per tant, invariables:
massa fora prou ms menys que

4. En les frases negatives, interrogatives i condicionals, sha demprar gaire quan volem indicar molt. 5. Hi ha una colla de locucions que tenen valor quantitatiu:
una colla de, un munt de, tot de, gens de, una mica de, un b de Du de...

B. Els indefinits sn formes lingstiques que determinen el nom amb el mnim de precisi. Fan funci dadjectiu o de pronom. adjectius
algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns, unes cap cada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna tot, tota, tots, totes

pronoms
alg, alguna cosa, res, quelcom un, una, un hom, hom ning, res o re, cap cosa, cap cadasc, cada u

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

70

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

altre, altra, altres qualsevol / qualsevulla, qualssevol / qualssevulla tal, tals cert, certa, certs, certes mateix, mateixa, mateixos, mateixes mant, manta... ambds, ambdues, tots dos, totes dues sengles qualque, qualcun

tot, tothom altri, altre, altra cosa qualsevol / qualsevulla, qualssevol / qualssevulla en tal, en tal i en tal altre

ambds, ambdues

qualc, qualque cosa


Exemples: Alg els va avisar. Cadasc pot expressar-se lliurement.

Exemples: Algun ve els va avisar. Cada tertuli pot expressar-se lliurement.

Casos a tenir en compte


S2. Morfosintaxi 7. Els quantitatius i els indefinits. Teoria
A.

Quantitatius Noteu que, en un registre formal, bastant no t forma femenina: Ex.: Hi ha bastant de feina. Recordeu que massa, prou i fora sn invariables.
Ex.: Hi ha massa cadires. Ja tenim prou llibres. Hi han assistit fora alumnes.

No confongueu ls de gens amb el de res (pronom que equival a cap cosa). Ex.:
No tinc gens de feina. ( no: No tinc res de feina) No em queda res per fer.

En les frases interrogatives, condicionals o negatives, conv reservar massa per a quan realment volem indicar excessivament, i emprar gaire quan volem indicar molt. Ex.:
No tinc massa feina (no tinc una feina excessiva, que superi les meves possibilitats, per tinc feina ). No tinc gaire feina (no tinc feina suficient, puc agafar ms feina )

B.

Indefinits El mot algo s incorrecte; en lloc seu, sha dusar: alguna cosa, quelcom (en textos de registre molt formal), res (en frases condicionals o interrogatives).

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

71

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Ex.:

Hi ha alguna cosa que no va b. En aquesta conferncia insinuar quelcom de nou. Vols res ms?

En lloc de el/els/les dems, shan de fer servir formes com ara: els altres, els restants... o, en sentit genric, la resta. Ex.:
Ja he fet tres exercicis; la resta els far dem.

Mateix, mateixa, mateixos, mateixes, sn adjectius i, per tant, acompanyen sempre el nom i no susen mai com a pronoms. Per evitar-ho es pot recrrer a diversos pronoms febles i al possessiu, o de vegades pots suprimir-los. 1. En lloc de: Va identificar el virus. Les caracterstiques del mateix sn... podem escriure: Va identificar el virus. Les seves caracterstiques sn... 2. En lloc de: Un any desprs de comprar el pis va vendre el mateix per gaireb el doble. podem escriure: Un any desprs de comprar el pis el
va vendre per gaireb el doble.

3. En lloc de: Han fet un teatre nou, i en la inauguraci del mateix hi va haver un problema. podem dir: Han fet un teatre nou, i en la inauguraci
hi va haver un problema.

Fem servir mateix i mateixa i no propi i prpia quan volem fer mfasi. Ex.: Va venir lalcalde mateix. (no: el propi alcalde) Fem servir el seu propi, la seva prpia..., quan volem fer mfasi en alg o alguna cosa que pertany o correspon a la persona de qui parlem: Ex.: Va incendiar la seva prpia casa.
Els seus propis fills els han denunciat.

Les formes varis o vries sn els plurals de ladjectiu qualificatiu vari i vria (que vol dir de carcter diferent, de distinta espcie o mena). Ex.: Una faldilla de colors varis. Per tant, no es poden utilitzar com a adjectius indefinits. Ex.: Hi havia uns quants alumnes suspesos ( o b: alguns, diversos,
diferents...).

Cada equival a tots els elements dun conjunt, no aquest o aquell en particular. Ex.: Cada ovella al seu corral. Generalment, es consideren preferibles les formes cada dia, cada setmana, cada mes, cada any en lloc de tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, tots els anys.

La forma hom, que s molt formal, equival a limpersonal es, o a les formes alg, hi ha qui, nhi ha que... Ex.: Hom creu que aquest producte s estimulant.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

72

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Es creu que aquest producte s estimulant. Nhi ha que creuen que aquest producte s estimulant.

Altri es refereix a persones, un altre, uns altres, el prosme, i sempre forma part dun complement preposicional.
Ex.: Els bns daltri. Treballar per altri.

Les formes ambds i ambdues corresponen a tots dos, totes dues; lun i laltre, luna i laltra. Ex.: Ambdues participants van guanyar medalles. Cada un, cada una equivalen a cadascun, cadascuna, i volen dir tota persona o tota cosa de les que formen part dun grup o duna collectivitat. Ex.: Van donar un certificat a cadascun dels alumnes. La forma qualsevols s incorrecta; recordeu que el plural de qualsevol i qualsevulla sn qualssevol i qualssevulla. Tot s una forma invariable quan va davant del nom duna ciutat, un pas..., sense article. Ex.: Ha viatjat per tot Europa. Qualque i qualcun sn formes que susen en els parlars balerics i en rossellons.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

73

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

8. Els interrogatius
I2. Morfosintaxi 8. Els interrrogatius. Teoria Els interrogatius sn pronoms, adjectius o adverbis que emprem per formular preguntes de manera directa o indirecta.

qui

qu quin, quina, quins, quines quant, quanta, quants, quantes on quan com

pronom invariable, equivalent a quina persona o quines persones pronom invariable, equivalent a quina cosa adjectiu pronom adjectiu pronom adverbi pronominal, equivalent a a quin lloc adverbi pronominal, equivalent a en quin moment adverbi pronominal, equivalent a de quina manera

Qui mha pres el bolgraf? No s pas qui sha cregut que s, aquesta. Qu puc fer per ajudar-vos? No s qu puc fer-hi. Quin programa prefereixes? Quin prefereixes? Quanta gent ha vingut? Quantes sn? On aneu? Em pregunto on deuen anar. Quan tornareu? Pregunta-li quan pensa tornar. Com tho has fet, aix? No s com sho deu haver fet.

La forma quant sol anar seguida de la preposici de:


Quant (de) sucre et poso, al caf?

On pot anar precedit de la preposici a:


A on et creus que vas, vestit aix? ( o b: On et creus que vas, vestit aix?)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

74

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

9. Loraci simple i loraci composta


I1. Morfosintaxi 9. Loraci simple i loraci composta. Teoria Una oraci o frase s un enunciat independent amb sentit complet.

sn oracions
- La Llusa menja un gelat. - Neva. - Havien proms un augment de sou. - Ha parlat amb tothom, en Pere. - Aquell xicot estranger s msic. - Qu fars diumenge? - I ara! - No.

no sn oracions
- Aquella noia rossa. - Laugment de sou. - Un miler de persones. - La gavardina al penja-robes. - Vaga dautobusos.

Loraci sol estar formada per un sintagma nominal (SN), que fa la funci de subjecte, i un sintagma verbal (SV), que fa la funci de predicat.

oraci
LAnna estudia grec. No t gaire gana, la nena. Dem plour. Estava molt contenta.

subjecte (SN)
lAnna la nena no n'hi ha elidit (ella)

predicat (SV)
Estudia grec. No t gaire gana. Dem plour. Estava molt contenta.

Les oracions s'estructuren en unitats ms petites que reben el nom de sintagmes. Un sintagma s un conjunt de mots agrupats a l'entorn d'un nucli. Si el nucli s un nom s'anomena sintagma nominal (SN). Si el nucli s un verb s'anomena sintagma verbal (SV).

Sn sintagmes nominals:
El teu pare. Un restaurant xins.

Sn sintagmes verbals:
Estudiava tota la nit. Va xiular una falta.

El SN pot fer la funci de subjecte. El subjecte designa ssers, coses, fets, etc. dels quals es diu alguna cosa.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

75

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

El SV fa la funci de predicat. El predicat expressa el comportament del subjecte o ens en dna alguna informaci.
En Jaume deixa l'abric a l'armari. En Jaume s el subjecte (SN) deixa l'abric a l'armari s el predicat (SV)

Hi ha dhaver una concordana de nombre i persona entre el subjecte i el predicat.


Les dones
3a pers. pl.

parlaven de poltica.
3a pers. pl.

Larbitre
3a pers. sing.

va xiular un penal.
3a pers. sing.

A vegades el subjecte es pot sobreentrendre i no aparixer a loraci. En aquests casos diem que el subjecte est elidit.
Estudieu poc. (vosaltres) Sempre menja fora de casa. (ell, ella)

I2. Morfosintaxi 9. Loraci simple i loraci composta. Teoria

Es distingeix entre diverses modalitats doraci: enunciativa, interrogativa, exclamativa i imperativa. Les modalitats de l'oraci depenen de l'actitud que mant l'emissor i de la intenci. L'oraci pot ser: Enunciativa: Formula una declaraci.
El periodista ha entrevistat el president. El periodista no ha entrevistat el president.

Interrogativa: Expressa una pregunta, una demanda.


On s el lavabo?

Exclamativa: Expressa sorpresa, alegria, tristesa...


Quina llstima!

Imperativa/Exhortativa: Formula una ordre, un consell...


Vine de seguida.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

76

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Va, digues qu et passa Votans!

Hi ha oracions que sn impersonals perqu el predicat ja ho expressa tot, i no tenen subjecte.


Plou. Hi ha contaminaci. Es parla catal.

I3. Morfosintaxi 9. Loraci simple i loraci composta. Teoria

A ms, podem distingir entre oracions simples i oracions compostes.

Quan dues oracions simples estan relacionades i formen una seqncia ms mplia, parlem d'oraci composta. Distingim: Les oracions coordinades, que estan unides per una conjunci:
La Ldia prepara el material i la Rosa revisa la feina.
oraci 1 oraci 2

Les oracions subordinades, en qu una oraci s la principal i l'altra o les altres s'hi relacionen com a complementries:
La Ldia prepara el material que la Rosa revisa.
principal subordinada

Hi ha dues classes fonamentals de frases, segons el tipus de verb: Frases de predicat nominal. Sn les frases construdes amb verbs atributius (ser, estar, semblar...)
En Joan s metge. LAnna sembla trista. Els fills estan malalts.

Frases de predicat verbal. Sn les frases construdes amb altres tipus de verbs, s a dir, amb verbs predicatius.
El conferenciant parlar daquest tema. LOriol escriu una carta a la Maria.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

77

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

S1. Morfosintaxi 9. Loraci simple i loraci composta. Teoria

Una oraci o frase s un enunciat independent amb sentit complet. Podem distingir entre oracions simples i oracions compostes.

Quan dues oracions simples estan relacionades i formen una seqncia ms mplia, parlem d'oraci composta.

Estructures oracionals
1. Hi ha oracions que sn impersonals perqu el predicat ja ho expressa tot, i no tenen subjecte.
Plou. Hi ha contaminaci. Es parla catal.

2. Un altre tipus doraci sn les oracions passives. Porten el verb en veu passiva, que es forma amb lauxiliar ser/sser i el participi del verb corresponent:
El delinqent va ser detingut per la policia.
verb veu passiva

Els exmens han estat corregits per la professora.


verb veu passiva

En catal, les oracions en veu passiva sn realment poc habituals, i en la llengua parlada colloquial no apareixen mai. Quan apareixen en la llengua ms formal, reflecteixen la voluntat expressiva de situar en el primer lloc de la frase all que es vol destacar. 3. Una altra estructura oracional s la interrogativa indirecta. Parlem doraci interrogativa quan el parlant-emissor demana per obtenir una resposta. Ex. Ho sap en Mart? Quan una daquestes preguntes es transforma en el complement directe duna altra oraci, aleshores parlem dinterrogatives indirectes, que van introdudes per la conjunci si (en el cas de les interrogatives totals) o per un pronom interrogatiu (en el cas de les parcials) i no presenten lentonaci ascendent que presenta la pregunta directa. Li demanar si ve al cinema.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

78

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Pregunten si ha acabat el partit. En Lluc no sap qu vols. Encara no han dit qui ha guanyat la partida descacs.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

79

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

10. Les oracions subordinades


S2. Morfosintaxi 10. Les oracions subordinades. Teoria

La classificaci tradicional de les oracions subordinades estableix la divisi entre subordinades substantives, subordinades adjectives i subordinades adverbials.

subordinades substantives (fan les mateixes funcions que un nom)


subjecte complement directe atribut complement preposicional complement del nom Cal que thi esforcis. The dit que vinguis. La intenci s que tot vagi b. Acostumeu-vos a deixar les coses endreades. Es planteja lobjectiu dacabar abans de Nadal.

subordinades adjectives (fan les mateixes funcions que un adjectiu)


especificatives explicatives Lassignatura que faig cada dilluns s apassionant. Lassignatura, que sempre he trobat apassionant, mocupa els dilluns.

subordinades adverbials (fan les mateixes funcions que un adverbi)


causals perqu, que, puix que, ja que, com que, per tal com... com ms, com menys, ms que, menys que... encara que, malgrat que, a pesar que, per ms que... si, mentre que, noms que, posat que... que, aix que, de manera que que, a fi que, perqu, per tal que segons, com, com si, aix com... quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com... Ho he fet perqu he volgut.

comparatives concessives condicionals consecutives finals modals temporals

Ms que amics, ens considerem germans. Encara que ja hi anava avisada, lespectacle em va sorprendre. Si plou, ens quedarem a casa. No em vull atabalar, aix que mho prendr amb calma. Treballa perqu ha de mantenir la seva mare. Treballa ms o menys segons lhumor que t. Quan acabi vindr.

Subordinades adjectives Les oracions especificatives (o restrictives), com el seu nom indica, especifiquen, concreten, un aspecte dins dun significat ms ampli, determinen un subconjunt dins dun conjunt. En canvi, les oracions explicatives expliquen, donen ms detalls sobre un aspecte, per no el concreten.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

80

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Els nens que miren massa la televisi solen ser menys imaginatius. (especificativa, perqu entre tot el conjunt de nens concretem quins sn els menys imaginatius: els que miren massa la televisi ) Els nens, que miren massa la televisi, cada vegada sn menys imaginatius. (explicativa, perqu diem que tots els nens, dels quals afirmem que miren massa la televisi, cada vegada sn menys imaginatius )

Fixat que la puntuaci de les oracions especificatives i de les explicatives s diferent: les subordinades especificatives no poden estar separades del seu antecedent amb coma, mentre que les explicatives van, precisament, entre comes.
Aquests ordinadors que ven el meu germ sn de marques conegudes. (especificativa) Aquests ordinadors, que mai no the volgut comprar, sn de marques desconegudes. (explicativa)

Els elements que serveixen per enllaar els substantius i les oracions subordinades adjectives sn els pronoms relatius. Per linters i la complexitat que tenen les estructures de relatiu, hi dediquem una unitat especfica (unitat 31).

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

81

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

S3. Morfosintaxi 10. Les oracions subordinades. Teoria

Subordinades substantives Les oracions subordinades substantives fan les mateixes funcions que pot fer el nom dins de la frase. Poden estar formades a partir dun verb en infinitiu:
Li agrada cridar latenci.

o b amb un verb en forma personal:


Li agrada que tothom sel miri.

Les subordinades amb funci de subjecte que es construeixen amb un infinitiu anteposat al verb de loraci principal no solen anar precedides darticle:
Menjar-se les ungles no s un bon costum. Donar consells quan no ten demanen tampoc s un bon costum.

No: El menjar-se les ungles..., El donar consells...

Les oracions completives (les que fan funci de complement directe) que es formen amb infinitiu admeten la preposici de (llevat de certs verbs, com ara fer, poder, saber, voler...).
Ens han proposat (de) fer-ho nosaltres. No volem fer-ho nosaltres. (no s possible: No volem de fer-ho nosaltres)

Un error freqent consisteix a ometre la forma que en aquest tipus doracions completives:
Us preguem que no us descuideu el que de les subordinades completives.

Subordinades adverbials Les subordinades adverbials poden formar-se: amb un verb en forma personal:
Quan hagis acabat, deixa la feina sobre la taula.

amb un infinitiu, un gerundi o un participi:

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

82

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

En adonar-se que no hi podia fer res, es rend. Treballant aix, segur que et tornen a contractar. Vista la gentada que hi havia, ens en vam anar.

A les subordinades adverbials, noteu que la conjunci perqu pot tenir ms dun valor:
Ho hem fet perqu hem volgut. (causal: verb de la subordinada en indicatiu ) Ho hem fet perqu us hi trobssiu b. ( final: verb de la subordinada en subjuntiu)

Un cas que provoca moltes confusions s la construcci per / per a + infinitiu o sintagma nominal, que pot tenir valor causal i valor final. Com que aquesta distribuci de les preposicions per i per a no sempre s fcil didentificar, alguns especialistas han proposat simplificar la normativa escrivint sempre per davant dinfinitius, adverbis i conjuncions, i mantenint la diferncia entre per (causa, motiu o mitj) i per a (finalitat o destinaci) davant dels sintagmes nominals.
Aquesta eina serveix per treure els claus. Aquesta eina serveix per a lextracci de claus.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

83

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

11. El subjecte
I1. Morfosintaxi 11. El subjecte. Teoria 1. El subjecte duna oraci designa la persona o la cosa a la qual satribueix el predicat, s a dir, lacci expressada pel verb.
En Joan estudia. Els nens ja dormen. poden fer de subjecte d'una oraci un pronom un nom un SN un SN coordinat una oraci d'infinitiu una oraci substantiva

exemples Nosaltres estudivem fsica. Nena, vine! Les classes de BUP estan molt plenes. Les sabates negres i la faldilla llarga fan conjunt. Cantar b no s fcil. Que sigui lent no vol dir que sigui ruc.

2. El subjecte sempre concorda amb el verb en persona i nombre:


Jo menjo pomes. Ells mengen peres.

3. Lordre usual duna frase s subjecte-predicat:


La Maria
subjecte

escriu cartes
predicat

Per, de vegades, invertim lordre i colloquem una coma per marcar aquest canvi dordre:
Escriu cartes, la Maria.
predicat subjecte

A les frases imperatives, el verb i el subjecte solen anar separats, tamb, per una coma:
Nens, veniu!

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

84

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

4. En una frase podem trobar el subjecte elidit quan ja sabem quin s pel context o, senzillament, quan no nhi ha, com passa amb els verbs impersonals:
Plou molt. ltimament em marejo molt. (impersonal) (elidit: jo)

5. El subjecte no admet cap preposici, llevat de la preposici entre.


Entre tu i jo solucionarem el problema.

6. El subjecte no es pot substituir quasi mai per un pronom. Quan s que es pot, ho fem amb el pronom en:
Aquest any, de maduixes en surten moltes. (Aquest any surten moltes maduixes)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

85

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

12. Els verbs. Introducci


I1. Morfosintaxi 12.Els verbs Introducci Teoria

Els verbs expressen accions, estats dnim, processos, etc. Els verbs estan formats per lexemes o arrels i per morfemes o desinncies. La forma verbal mirar, per exemple, es pot desglossar en: mir
lexema o arrel

ar
morfema o desinncia verbal

Lexema o arrel: ens aporta el significat lxic de la paraula. Morfemes o desinncies: ens aporten informaci sobre la conjugaci, el mode, el temps i la persona verbals.

1. Les conjugacions a) Regulars: es conjuguen segons uns verbs que es prenen com a models. 1a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -ar:
cantar, ruixar, apagar...

2a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -er o -re:
tmer, perdre...

3a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -ir:


dormir, servir...

b) Irregulars: no segueixen totalment la conjugaci dels verbs model:


anar, estar, ser, fer, tenir, dir, dur...

2. ELS MODES - Indicatiu: lacci o estat que expressa el verb s un fet real o expositiu duna idea.
estudiarem, parlo, cantava, han arribat...

- Imperatiu: expressa una ordre o un consell.


mengeu, estudia, redueix...

- Condicional: expressa una condici o suposici.


Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

86

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

treballaria, deduiria,cosiria...

- Subjuntiu: lacci o estat que expressa el verb s un fet imaginari, no real o desitjat.
concordi, vigilessin, vingussiu...

3. Els temps Els temps verbals expressen tres moments: passat, present i futur.

4. Les persones Les persones gramaticals sn:

singular
1a 2a 3a
jo tu ell / ella

plural
nosaltres vosaltres ells / elles

I3. Morfosintaxi 12.Els verbs Introducci Teoria

Classificaci dels verbs 1. Segons la seva morfologia: - Verbs regulars i irregulars: Anomenem verbs regulars els que segueixen un patr a lhora de conjugar-se i verbs irregulars els que sallunyen daquest patr per diferncies en la desinncia verbal o per canvis en larrel del verb. Els verbs de la 1a conjugaci sn tots regulars, excepte anar i estar i la majoria de verbs de la 2a conjugaci sn irregulars. Cal tenir en compte que els verbs de la 3a conjugaci tenen dos models de conjugaci (els incoatius, que afegeixen eix- en els presents, i els purs). - Verbs pronominals: afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte.
Aquests dies mhe cansat molt.

Els verbs caure, marxar i callar no sn pronominals.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

87

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

El gat va caure al pou. (no: El gat es va caure al pou.

2. Segons la relaci amb els complements. Verbs copulatius o atributius: enllacen un atribut amb el subjecte i poden ser-ho els verbs SER, ESTAR I SEMBLAR.
La pellcula era entretinguda. En Guillem, l'Anna i en Pau estan malalts

La resta de verbs sn predicatius.


S1. Morfosintaxi 12.Els verbs Introducci Teoria

Classificaci sintctica dels verbs 1. Segons la relaci amb el subjecte. -Verbs impersonals: formen oracions sense subjecte.
caldre, ploure, haver-hi

Alguns verbs sn sempre impersonals, com els que alludeixen a fenmens de la meteorologia, per exemple, o altres com "caldre" i similars. Un altre grup de verbs sn impersonals noms segons el context, com s el cas de "truquen a la porta" o "fa calor". Finalment, hi ha els casos on el pronom "es" determina la impersonalitat, com en "s'est molt b aqu"

Encara que en el llenguatge oral es faci la concordana entre el verb haver-hi i el complement directe, en el llenguatge escrit la normativa recomana no fer-la.
Hi havia cotxes mal aparcats. (no: Hi havien cotxes mal aparcats)

-Verbs personals: formen oracions amb subjecte, encara que, de vegades, no aparegui explcitament:
En Pere est de gurdia Vindran a reparar lantena (subjecte elidit)

Aquests verbs personals els podem trobar en veu activa o en veu passiva. Veu activa: el subjecte fa lacci expressada pel verb.
Lalumne estudia matemtiques.
subjecte

Veu passiva: lacci que expressa el verb recau sobre el que anomenem subjecte pacient.
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

88

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Les matemtiques sn estudiades per lalumne.


subjecte pacient

2. Segons la relaci amb els complements. -Verbs transitius: porten complement directe.
Compro patates. Llegeixo una novella.

-Verbs intransitius: no porten complement directe.


Corren molt. Parlaven del dficit pblic.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

89

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

13. Els temps verbals


I1. Morfosintaxi 13. Els temps verbals. Teoria 1. Aspectes generals Els temps verbals situen lacci verbal en el temps. Sn present (ara), passat o pretrit (abans) i futur (desprs).
TEMPS PRESENT Indicatiu present: jo canto Subjuntiu present: jo canti Imperatiu canta (tu)

TEMPS PASSAT Indicatiu imperfet: cantava passat simple: cant passat perifrstic: vaig cantar perfet: he cantat plusquamperfet: havia cantat passat anterior: hagu cantat passat anterior perifrstic: vaig haver cantat Subjuntiu imperfet: cants perfet: hagi cantat plusquamperfet: hagus cantat

TEMPS FUTUR Indicatiu futur simple: cantar futur compost: haur cantat condicional: cantaria condicional compost: hauria cantat

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

90

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Els temps simples i els temps compostos


simples Tenen una sola forma verbal. canto, mirar, pintaria, anava... compostos Tenen ms d'una forma verbal. Verb auxiliar haver i el participi del verb que es conjuga: he jugat, havia pensat, hauria vist... Verb auxiliar anar i l'infinitiu del verb que es conjuga (forma perifrstica): vaig llegir, vaig fer, vaig escriure...

Els temps perfectius i els temps imperfectius


perfectius imperfectius

Expressen una acci comenada i Expressen una acci comenada, acabada. per no acabada. he menjat, vaig pensar, havia fet... menjava, treballo, cantar...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

91

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

B. Aspectes concrets Present


present habitual Indica que l'acci expressada pel verb s habitual. Cada dia agafa el metro. present histric Es refereix a fets passats, per traslladant-nos a aquell moment. Miquel Mart i Pol neix l'any 1929. present futur Expressa una acci futura. Dem es casa la Maria.

Passat perifrstic i passat simple, i perfet


passat perifrstic Expressa una acci passada en un temps acabat. Temps fa dies l'any passat ahir a la tarda la setmana passada fa anys Acci (auxiliar anar + infinitiu) vaig cantar vas cantar va cantar vam / vrem cantar vau / vreu cantar van cantar perfet Expressa una acci passada en un temps no acabat. Temps fa un moment avui aquest mat enguany aquesta tarda Acci (auxiliar haver + participi) he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat

El passat perifrstic i el passat simple expressen exactament el mateix temps i el seu s varia segons les zones i segons els registres. El conferenciant es va adrear al pblic en francs. El conferenciant s'adre al pblic en francs.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

92

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Imperfet d'indicatiu i imperfet de subjuntiu Cal tenir en compte que en limperfet dindicatiu i en limperfet de subjuntiu la terminaci pot ser diferent segons la conjugaci del verb.

imperfet d'indicatiu 1a conjugaci cantava cantaves cantava cantvem cantveu cantaven 2a i 3a conjugaci dormia dormies dormia dormem dormeu dormien

imperfet de subjuntiu 1a i 2a conjugaci cants cantessis cants cantssim cantssiu cantessin 3a conjugaci dorms dormissis dorms dormssim dormssiu dormissin

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

93

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

14. Les formes no personals del verb


I2. Morfosintaxi 14. Les formes no personals del verb Les formes no personals del verb sn linfintiu, el gerundi i el participi. 1. L'infinitiu dels verbs acaba amb -ar, -er o -re i -ir segons la conjugaci a qu pertanyen. Aquesta forma s'utilitza en el perfet perifrstic:
vaig cantar, vas tmer, va perdre, vam servir

Linfinitiu s el la forma principal del verb, per la qual els busquem en els diccionaris, i equival a un substantiu. El trobem formant oracions dinfinitiu i en les perfrasis verbals.
M'agrada regar. (substantiu) Preferiria escriure a mquina. (oraci) Comena a ploure. (perfrasi)

La -r final de linfinitiu, tot i que normalment s muda, es pronuncia davant dun pronom feble:
vaig fer-ho, van cantar-li

Sn incorrectes tots els infinitius acabats amb -guer (no sha de dir ni escriure poguer, sapiguer, volguer...). Les formes dinfinitiu dels verbs de la 3a conjugaci acabats amb vocal seguida de -ir no duen diresi a la desinncia verbal:
reduir, conduir...

2. Les terminacions prpies del gerundi sn -ant, -ent i -int, les quals es corresponen amb les terminacions de cada conjugaci:
cantant, corrent, dormint

El gerundi s lequivalent a un adverbi i el trobem en oracions subordinades i en perfrasis verbals.


Caminava pensant. (adverbi) Qui vols que et senti, parlant tan baix? (oraci) Estic menjant un peix bonssim. (perfrasi)

Els gerundis que acaben amb -guent sn vulgarismes i no sn correctes. Conv recordar els segents:
podent, volent, cabent, sabent, havent, valent, tenint

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

94

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Les formes de gerundi no duen mai diresi a la terminaci:


obeint, conduint...

La -t final del gerundi, tot i que normalment s muda i no es pronuncia, se sensibilitza davant dun pronom feble:
anant-hi, comprant-ho...

3. El participi equival a un adjectiu i apareix en oracions subordinades i en algunes perfrasis verbals:


The deixat la factura preparada. (adjectiu) Acabada aquesta feina me nanir a dinar. ( oraci) La porta ha quedat oberta. (perfrasi)

Juntament amb el verb haver, el participi serveix per formar els temps compostos dels verbs:
he cantat, haurien pres, hagis dormit, havem temut

Les formes del participi dels verbs de la tercera conjugaci acabats amb vocal seguida de -ir sempre duen diresi a la terminaci:
condut, redut, reduda...

El quadre segent recull, a mode de resum, les particularitats de cada forma no personal: formes infinitiu gerundi funci substantiu
Parlar s bo.

diresi (3a conj.) mai no en duu


reduir, conduir...

irregularitat -gno en t
poder, valer...

adverbi
Treballa xiulant.

mai no en duu
introduint, obeint...

no en t
sabent, volent...

participi adjectiu
Tinc la carn cuita.

sempre en duu
agrat, seduda...

sovint en t
begut, conegut...

S2. Morfosintaxi 14. Les formes no personals del verb El gerundi noms pot expressar un temps simultani o anterior al del verb de l'acci principal. Se sap si se'n fa un s adequat perqu es pot canviar de posici dins de la frase sense que el significat canvi.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

95

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

podem dir perqu diem Entrava cantant una can. Cantant una can, entrava. Van renunciar-hi deixant de banda Deixant de banda tota la resta, van tota la resta. renunciar-hi. En canvi, mai no s correcte si lacci que sexpressa s posterior. Aix, no podem dir: Va caure portant-lo a lhospital en una ambulncia, sin que hem de dir: Va caure i el van portar a lhospital en una ambulncia. Remarques sobre el participi s recomanable fer concordar el participi quan el complement directe ha estat pronominalitzat per les formes la, els, les i en.
Ja he menjat la poma. He trams les cartes. Ja l'he menjada. Les he trameses.

Cal tenir molt en compte les formes irregulars de participi segents:


absoldre absolt admetre adms aparixer aparegut atendre ats atnyer ats cabre cabut cloure clos cobrir cobert crixer crescut dir dit empnyer emps encendre encs escriure escrit establir establert estrnyer estret fer fet fondre fos imprimir imprs merixer merescut moldre mlt morir mort nixer nascut obrir obert ofendre ofs oferir ofert omplir omplert pertnyer pertangut / pertanyut plnyer planyut plaure plagut pondre post prendre pres resoldre resolt respondre respost romandre roms saber sabut seure segut suplir suplert trcer tort treure tret vendre venut veure vist viure viscut

Daltra banda, cal tenir en compte que hi ha un cert nombre de verbs de la segona conjugaci que, per influncia del castell, es fan acabar amb -ir com si fossin de la tercera. Cal evitar aquest error en casos com:
admetre combatre concebre debatre decebre descriure difondre emetre excloure incloure inscriure interrompre ocrrer ometre percebre pertnyer rebatre transcrrer

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

96

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

15. L's dels temps verbals


S3. Morfosintaxi 15. Ls dels temps verbals El temps del verb de loraci subordinada depn del temps del verb de loraci principal. Tingues en compte les combinacions segents: temps verbal oraci principal oraci subordinada
present dindicatiu imperatiu futur simple present dindicatiu futur simple present dindicatiu present de subjuntiu present dindicatiu futur simple present de subjuntiu present de subjuntiu futur simple condicional simple imperfet de subjuntiu condicional simple imperfet de subjuntiu passat perifrstic imperfet de subjuntiu plusquamperfet de subjuntiu

exemples
Estudio perqu vull. Diuen que vindran. Fes-ho si vols. Fes-ho quan puguis. Direu que sn barruts. Ho farem quan podrem. Vindran quan acabin. Mha demanat que vingui. Mha dit que vindr dissabte. Ha avisat que arribareu tard. Ha volgut que vingussim. Va creure que perdrem. Va dir que calls. Va dir el que va voler. Voldrien que hi anessis. Si haguessis treballat ms, ja hauries acabat.

perfet

passat perifrstic

condicional simple condicional compost

Recorda que, pel que fa als condicionals: 1. La combinaci del condicional simple (oraci principal) amb imperfet dindicatiu (oraci subordinada), encara que no sigui gaire usual, tamb s correcta. Si llegies el diari, estaries informat. 2. Les oracions subordinades condicionals es construeixen amb limperfet el plusquamperfet de subjuntiu: oraci principal Ho faria Hauries tret bona nota oraci subordinada si pogus. si haguessis estudiat.

temps simple temps compost

Recorda que a les oracions condicionals construdes amb temps compost, el temps que cal usar a loraci principal s el condicional compost i no pas el plusquamperfet de subjuntiu. La frase segent s, doncs, incorrecta: Si haguessis estudiat, haguessis tret bona nota. La correcta s: Si haguessis estudiat, hauries tret bona nota.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

97

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

16. Les perfrasis verbals


I1. Morfosintaxi 16. Les perfrasis verbals. Teoria Les perfrasis verbals sn la uni de dos verbs, un dauxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma dinfinitiu, gerundi o participi. La uni de tots dos expressa una idea nica. Hauria d'acceptar la feina. Hauria s lauxiliar, que hi aporta el temps i la persona, i linfinitiu acceptar s el verb principal, que hi aporta el significat. Les perfrasis d'obligaci Si es vol indicar qui t l'obligaci o la necessitat podem usar haver de + infinitiu en qualsevol temps verbal. Has de dormir ms. Si no es vol indicar qui t la necessitat o l'obligaci podem usar s'ha de + infinitiu en qualsevol temps verbal. Per ser un bon cambrer s'ha de ser rpid.

Evita l's de tenir que + infinitiu, deure de + infinitiu, haver-hi que + infinitiu i ser precs que+ verb conjugat. I2. Morfosintaxi 16. Les perfrasis verbals. Teoria Les perfrasis de probabilitat Per expressar una idea de probabilitat podem usar deure + infinitiu, que equival a un verb acompanyat dun adverbi com probablement, segurament o potser. Potser / segurament / probablement t 40 anys = Deu tenir 40 anys Per expressar la probabilitat en present usem deure + infinitiu en present. Deu ser bona persona. Per expressar la probabilitat en passat usem deure + infinitiu en passat. Devien tenir gana. Per expressar la probabilitat en futur podem hem d'usar el verb en futur i un adverbi. Probablement no vindran.

Evita l's del futur, el condicional i de la paraula igual per expressar la probabilitat.
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

98

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Les perfrasis d'imminncia Per expressar la imminncia d'un fet en passat podem usar anar a + infinitiu. Just en el moment en qu t'anava a trucar va sonar el telfon.

S1. Morfosintaxi 16. Les perfrasis verbals. Teoria Les perfrasis d'obligaci A ms de l'estructura haver de + infinitiu tamb podem usar caldre + infinitiu i caldre + que + verb conjugat. Has de dormir ms. Cal que dormis ms hores al dia. Caldria fer cursos ms intensius.

Les perfrasis d'imminncia Per expressar la imminncia d'un fet en present podem usar estar a punt de + infinitiu. El tren est a punt d'arribar a l'estaci.

Recorda: A continuaci tens una graella que recull totes les formes que podem usar en les perfrasis d'obligaci, probabilitat i d'imminncia i les formes que no podem usar i que haurem d'evitar: Perfrasis d'obligaci Haver de + infinitiu Caldre + infinitiu Caldre que + verb conjugat *Tenir que + infinitiu *Haver-hi que + infinitiu *Ser precs que + verb conjugat Perfrasis de probabilitat Deure + infinitiu *Verb en futur *Verb en condicional *Igual

Haurem d'afanyar-nos si no volem fer tard. Cal donar les instruccions correctament. Caldria que arribessis d'hora. *Tens que fer els deures cada dia. *Hi ha que fer moltes coses. *s precs que facis els deures.

Deu ser el Mart. *No tinc rellotge, seran les deu. *Va trucar perqu voldria alguna cosa. *Igual no vinc perqu tinc feina.

Perfrasis d'imminncia T'ho anava a explicar, per em van interrompre. Anar a + infinitiu (passat) Estar a punt de + infinitiu Estic a punt d'enllestir la feina. (present)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

99

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

17. Els verbs de la 1a conjugaci


I1. Morfosintaxi 17.Els verbs de la primera conjugaci

verb badar
infinitiu: badar infinitiu passat: haver badat gerundi: badant gerundi passat: havent badat participi passat: badat, badats, badada, badades

indicatiu
present passat simple imperfet futur perfet passat perifrstic

bado bades bada badem badeu baden

bad badares bad badrem badreu badaren

badava badaves badava badvem badveu badaven

badar badars badar badarem badareu badaran

he badat has badat ha badat hem badat heu badat han badat

vaig badar vas badar va badar vam badar vau badar van badar

plusquamperfet

futur perfet

passat anterior

passat anterior compost

havia badat havies badat havia badat havem badat haveu badat havien badat

haur badat haurs badat haur badat haurem badat haureu badat hauran badat

hagu badat hagueres badat hagu badat hagurem badat hagureu badat hagueren badat

vaig haver badat vas haver badat va haver badat vam haver badat vau haver badat van haver badat

subjuntiu
present pret. imperfet perfet plusquamperfet

badi badis badi badem badeu badin

bads badessis bads badssim badssiu badessin

hagi badat hagis badat hagi badat hgim badat hgiu badat hagin badat

hagus badat haguessis badat hagus badat hagussim badat hagussiu badat haguessin badat

condicional
cond. simple cond. compost

imperatiu

badaria badaries badaria badarem badareu

hauria badat hauries badat hauria badat haurem badat haureu badat

bada badi badem badeu

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

100

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

badarien

haurien badat

badin

No segueixen la conjugaci model:

anar
ind.: vaig, vas, va, anem, aneu, van subj.: vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin imp.: vs, vagi, anem, aneu, vagin fut.: anir, anirs, anir, anirem, anireu, aniran cond.: aniria, aniries, aniria, anirem, anireu, anirien

estar
ind.: estic, ests, est, estem, esteu, estan subj.: estigui, estiguis, estigui, estiguem, estigueu, estiguin imp.: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin fut.: estar, estars, estar, estarem, estareu, estaran cond.: estaria, estaries, estaria, estarem, estareu, estarien

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

101

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

18. Els verbs de la 2a conjugaci


I2. Morfosintaxi 18.Els verbs de la segona conjugaci Teoria

verb perdre
infinitiu: perdre infinitiu passat: haver perdut gerundi: perdent gerundi passat: havent perdut participi passat: perdut, perduts, perduda, perdudes

indicatiu
present perdo perds perd perdem perdeu perden passat simple perd perderes perd perdrem perdreu perderen imperfet perdia perdies perdia perdem perdeu perdien futur perdr perdrs perdr perdrem perdreu perdran perfet he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut passat perifr. vaig perdre vas pedre va perdre vam perdre vau perdre van perdre

plusquamperfet havia perdut havies perdut havia perdut havem perdut haveu perdut havien perdut

futur perfet haur perdut haurs perdut haur perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut

passat anterior hagu perdut hagueres perdut hagu perdut hagurem perdut hagureu perdut hagueren perdut

passat anterior compost

vaig haver perdut vas haver perdut va haver perdut vam haver perdut vau haver perdut van haver perdut

subjuntiu
present perdi perdis perdi perdem perdeu perdin imperfet perds perdessis perds perdssim perdssiu perdessin perfet. hagi perdut hagis perdut hagi perdut hgim perdut hgiu perdut hagin perdut plusquamperfet hagus perdut haguessis perdut hagus perdut hagussim perdut hagussiu perdut haguessin perdut

condicional
condicional perdria perdries perdria perdrem perdreu perdrien Condicional perfet hauria perdut hauries perdut hauria perdut haurem perdut haureu perdut haurien perdut

imperatiu

perd perdi perdem perdeu perdin

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

102

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

verb crrer
infinitiu: crrer infinitiu passat: haver corregut gerundi: corrent gerundi passat: havent corregut participi passat: corregut, correguts, correguda, corregudes

indicatiu
present corro corres corre correm correu corren passat simple corr corregueres corregu corregurem corregureu corregueren imperfet corria corries corria correm correu corrien futur correr corrers correr correrem correreu correran perfet he corregut has corregut ha corregut hem corregut heu corregut han corregut passat perifr. vaig crrer vas crrer va crrer vam crrer vau crrer van crrer

plusquamperfet havia corregut havies corregut havia corregut havem corregut haveu corregut havien corregut

futur perfet haur corregut haurs corregut haur corregut haurem corregut haureu corregut hauran corregut

passat anterior simple hagu corregut hagueres corregut hagu corregut hagurem corregut hagureu corregut hagueren corregut

passat anterior compost

vaig haver corregut vas haver corregut va haver corregut vam haver corregut vau haver corregut van haver corregut

subjuntiu
present corri corris corri correm correu corrin imperfet corregus correguessis corregus corregussim corregussiu correguessin perfet hagi corregut hagis corregut hagi corregut hgim corregut hgiu corregut hagin corregut plusquamperfet hagus corregut haguessis corregut hagus corregut hagussim corregut hagussiu corregut haguessin corregut

condicional
condicional correria correries correria correrem correreu correrien cond. perfet hauria corregut hauries corregut hauria corregut haurem corregut haureu corregut haurien corregut

imperatiu

corre corri correm correu corrin

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

103

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Els verbs de la 2a conjugaci


Poder
ind.: puc, pots, pot, podem, podeu, poden subj.: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin imp.: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin fut.: podr, podrs, podr, podrem, podreu, podran cond.: podria, podries, podria, podrem, podreu, podrien

voler
ind.: vull, vols, vol, volem, voleu, volen subj.: vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin imp.: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin fut.: voldr, voldrs, voldr, voldrem, voldreu, voldran cond.: voldria, voldries, voldria, voldrem, voldreu, voldrien

fer
ind.: faig, fas, fa, fem, feu, fan subj.: faci, facis, faci, fem, feu, fan imp.: fes, faci, fem, feu, facin fut.: far, fars, far, farem, fareu, faran cond.: faria, faries, faria, farem, fareu, farien

haver
ind.: he (haig), has, ha, hem (havem), heu (haveu), han subj.: hagi, hagis, hagi, haguem (hgim), hagueu (hgiu), hagin imp.: hages, hagi, hgim, hgiu, hagin fut.: haur, haurs, haur, haurem, haureu, hauran cond.: hauria (haguera), hauries (hagueres), hauria (haguera), haurem (hagurem),
haureu (hagureu), haurien (hagueren).

saber
ind.: s, saps, sap, sabem, sabeu, saben subj.: spiga, spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spiguen imp.: spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spiguen fut.: sabr, sabrs, sabr, sabrem, sabreu, sabran cond.: sabria, sabries, sabria, sabrem, sabreu, sabrien

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

104

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

19. Els verbs de la 3a conjugaci


I2. Morfosintaxi 19.Els verbs de la tercera conjugaci Teoria

verb patir
infinitiu: patir infinitiu passat: haver patit gerundi: patint gerundi passat: havent patit participi passat: patit, patits, patida, patides

indicatiu
present pateixo pateixes pateix patim patiu pateixen
passat simple

pat patires pat patrem patreu patiren

imperfet patia paties patia patem pateu patien


futur perfet

futur patir patirs patir patirem patireu patiran

perfet he patit has patit ha patit hem patit heu patit han patit

passat perifrstic

vaig patir vas patir va patir vam patir vau patir van patir
passat ant. compost

plusquamperfet havia patit havies patit havia patit havem patit haveu patit havien patit

passat ant. simple

haur patit haurs patit haur patit haurem patit haureu patit hauran patit

hagu patit hagueres patit hagu patit hagurem patit hagureu patit hagueren patit

vaig haver patit vas haver patit va haver patit vam haver patit vau haver patit van haver patit

subjuntiu
present pateixi pateixis pateixi patim patiu pateixin imperfet pats patissis pats patssim patssiu patissin perfet hagi patit hagis patit hagi patit hgim patit hgiu patit hagin patit plusquamperfet hagus patit haguessis patit hagus patit hagussim patit hagussiu patit haguessin patit

condicional
condicional patiria patiries patiria patirem patireu patirien
condicional perfet

imperatiu

hauria patit hauries patit hauria patit haurem patit haureu patit haurien patit

pateix pateixi patim patiu pateixin

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

105

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

verb dormir
infinitiu: dormir infinitiu passat: haver dormit gerundi: dormint gerundi passat: havent dormit participi passat: dormit, dormits, dormida, dormides

indicatiu
present dormo dorms dorm dormim dormiu dormen
passat simple

dorm dormires dorm dormrem dormreu dormiren

imperfet dormia dormies dormia dormem dormeu dormien futur haur dormit haurs dormit haur dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit

futur dormir dormirs dormir dormirem dormireu dormiran

perfet he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

passat perifrstic

vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir

plusquamperfet havia dormit havies dormit havia dormit havem dormit haveu dormit havien dormit

passat ant. simple

passat ant. compost

hagu dormit hagueres dormit hagu dormit hagurem dormit hagureu dormit hagueren dormit

vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit

subjuntiu
present dormi dormis dormi dormim dormiu dormin imperfet dorms dormissis dorms dormssim dormssiu dormissin perfet hagi dormit hagis dormit hagi dormit hgim dormit hgiu dormit hagin dormit plusquamperfet hagus dormit haguessis dormit hagus dormit hagussim dormit hagussiu dormit haguessin dormit

condicional
condicional dormiria dormiries dormiria dormirem dormireu dormirien
condicional perfet

imperatiu

hauria dormit hauries dormit hauria dormit haurem dormit haureu dormit haurien dormit

dorm dormi dormim dormiu dormin

Els verbs que es conjuguen seguint el model de servir afegeixen, en algunes persones i temps, lincrement -eixentre larrel i la desinncia. Aquests verbs sanomenen incoatius. Els temps en qu hi ha lincrement sn els segents:

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

106

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

present dindicatiu
serv-eix-o serv-eix-es serv-eix servim serviu serv-eix-en

present de subjuntiu
serv-eix-i serv-eix-is serv-eix-i servim serviu serv-eix-in

imperatiu
serv-eix serv-eix-i servim serviu serv-eix-in

Els que es conjuguen com dormir sanomenen purs. La majoria de verbs de la 3a conjugaci sn incoatius (afegeixen lincrement -eix- en els presents). Cal vigilar, per, de no conjugar com a incoatius els verbs que no ho sn. Aix, hem de tenir en compte que adopten la forma pura i, per tant, no sn incoatius els verbs segents:
ajupir-se jo majupo bullir bullo cosir cuso consentir consento cruixir cruixo escollir escullo escopir escupo grunyir grunyo munyir munyo recollir recullo ressentir ressento pressentir pressento sortir surto

Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs:


mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

107

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

20. Els verbs irregulars


I1. Morfosintaxi 20. Els verbs irregulars. Teoria

Els verbs de la primera conjugaci


Els verbs de la primera conjugaci sn els acabats en ar i gaireb tots sn regulars, s a dir, segueixen el model cantar . Els verbs estar i anar sn els nics verbs irregulars de la primera conjugaci ja que saparten del model. El verb anar t diverses arrels: anar ind.: vaig, vas, va, anem, aneu, van subj.: vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin imp.: vs, vagi, anem, aneu, vagin fut.: anir, anirs, anir, anirem, anireu, aniran cond.: aniria, aniries, aniria, anirem, anireu, anirien El verb estar no segueix el model a la primera persona del present dindicatiu (estic) i en altres formes que shi relacionen. estar ind.: estic, ests, est, estem, esteu, estan subj.: estigui, estiguis, estigui, estiguem, estigueu, estiguin imp.: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin

Els verbs ser i haver


El verb ser o sser (de la 2a conjugaci) s un dels ms utilitzats i tamb un dels ms irregulars. Fixat en les irregularitats ms importants del verb ser:

Present dindicatiu

Pretrit imperfet dindicatiu

Present de subjuntiu

Pretrit imperfet de subjuntiu

sc ets s som sou sn

era eres era rem reu eren

sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

fos fossis fos fssim fssiu fossin

El verb haver actualment t tres utilitzacions: Forma part del verb haver-hi; verb impersonal que es fa servir sempre en
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

108

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

tercera persona dels singular i que significa existir. Ex. Hi ha moltes cadires. s un verb auxiliar que serveix per formar els temps compostos segents:
Futur compost Jo haur cantat, tu haurs cantat, etc. Condicional compost Jo hauria cantat, tu hauries cantat, etc. Perfet de subjuntiu Jo hagi cantat, tu hagis cantat, etc. Plusquamperfet de subjuntiu Jo hagus cantat, tu haguessis cantat, etc.

Perfet dindicatiu Jo he cantat, tu has cantat, etc. Plusquamperfet dindicatiu Jo havia cantat, tu havies cantat, etc.

Tamb forma part de la perfrasi verbal dobligaci: HAVER DE + INFINITIU (vegeu la perfrasi dobligaci a la unitat 16 de morfosintaxi)

Ex. Has danar a comprar. I3. Morfosintaxi 20. Els verbs irregulars. Teoria Formes ms corrents dels verbs irregulars. 1. Irregularitats ortogrfiques

1a conjugaci
verbs acabats amb:

alternances ortogrfiques/ diresi


canvien la consonant de lltima sllaba a causa de la vocal segent: toques, piqueu... comencen, forcen, ragen, apuges,... pagueu, reguem duen diresi en el present de subjuntiu: copi, estudin, sus...

-car: tocar, picar... -ar: comenar, forar... -jar: rajar, apujar... -gar: pagar, regar... verbs acabats amb -iar / -uar: copiar, estudiar, suar ...

2a conjugaci
verbs: nixer, pixer, treure, jeure, haver, fer, saber

alternana a/e en el radical


larrel tona sescriu amb a: naixer, paixia, traurem, jaieu, fars... larrel tnica, segons la pronncia: neix, treus, jeuen, fa / fet, hem / has ...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

109

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

3a conjugaci
verbs: collir, cosir, escopir, sortir i tossir

alternana o/u en el radical


larrel tona sescriu amb o: collir, escopia, sortirem...
larrel tnica sescriu amb u:

Irregularitats morfolgiques La principal irregularitat morfolgica s la velaritzaci de larrel: arrel reforada amb una consonant velar (-c, -gu-). Si apareix el so [k] a la 1a persona del present dindicatiu, la velaritzaci es conserva en una srie de temps:

present indicatiu
jo aprenc bec conec desaparec duc resolc vinc visc

pret. perfet simple


aprengu begu conegu desaparegu dugu resolgu vingu visqu

pres. subjuntiu
aprengui begui conegui desaparegu i dugui resolgui vingui visqui

imperf. subjuntiu
aprengus begus conegus desaparegu s dugus resolgus vingus visqus

Pel que fa a limperatiu , sn sempre velars la 3 persona del singular i la 1 i la 3 del plural.; si la segona persona del singular s velar (gu-), tamb ho ser la segona del plural. tu ell / ella nosaltres vosaltres ells /elles beu -coneix conegui- begui coneguembeguem coneixeubeveu coneguin-beguin

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

110

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Apectes a tenir en compte 1. Els verbs poder i voler alternen la o i la u al radical igual que collir, cosir, escopir, sortir i tossir, per, a ms, fan tot el present de subjuntiu i limperatiu amb u (tant si larrel s tnica com si s tona): pugui, puguem, vulguis, vulguem, vulgueu...

2. Linfinitiu i el gerundi no es velaritzen mai: poder, podent saber, sabent... Sn, doncs, formes: incorrectes les

"poguer", "poguent" "sapiguer", "sapiguent"... 3. Els verbs poder i voler alternen la o i la u al radical igual que collir, cosir, escopir, sortir i tossir, per, a ms, fan tot el present de subjuntiu i limperatiu amb u (tant si larrel s tnica com si s tona): pugui, puguem, vulguis, vulguem, vulgueu...

4. En el present d'indicatiu, l'accent prosdic dels verbs acabats amb -iar recau a la penltima sllaba. canvia, estudia, elogia, pronuncia . 5. El present d'imperatiu noms s'utilitza en frases afirmatives. beveu vi veniu de seguida apagueu el foc A les frases negatives, s'utilitza el present de subjuntiu. no begueu no cal que vingueu no encengueu foc

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

111

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

6. Els verbs acabats amb -ldre, -ler, -ndre, -ure i -xer i els verbs poder, dir i dur fan la 1a persona del singular del present d'indicatiu acabada amb -c. moldre - molc valer - valc prendre - prenc moure - moc conixer - conec creure - crec poder - puc dir - dic dur - duc

S2. Morfosintaxi 20. Els verbs irregulars. Teoria Verbs amb formes velaritzades Un bon nombre de verbs (sobretot de la segona conjugaci) tenen el radical velaritzat, s a dir, la primera persona del present de lindicatiu acaba amb el so velar (K), representat per la lletra C:jo aprenc. Aquesta consonant velar es transforma en g (o gu) en els temps segents: present de subjuntiu ( aprengui), imperfet de subjuntiu ( aprengus), passat simple (aprengui) i algunes persones ( o totes , segons el verb) de limperatiu. A vegades, la velaritzaci tamb es troba en el participi. Presenten aquesta caracterstica els verbs acabats amb -ldre, -ler, -ndre, -ure i -ixer i els verbs poder, dir i dur fan la 1a persona del singular del present d'indicatiu acabada amb -c. moldre -molc valer -valc prendre -prenc moure -moc conixer -conec creure- crec poder -puc dir -dic dur duc

En el cas de limperatiu, sn sempre velars i sescriuen amb -gu- la 3 persona del singular i la 1 i la 3 del plural; pel que fa a la segona persona del plural, s velar (-gu-) quan tamb ho s la segona del singular. Fixeu-vos en els verbs DIR i CONIXER: Imperatiu: Digues tu Digui ell Diduem nosaltres Digueu vosaltres Diguin ells coneix tu conegui ell coneguem nosaltres coneixeu vosaltres coneguin ells

El verb escriure saparta una mica dels models velaritzats en els temps segents: pret. perfet dindicatiu: escriv, escrivires... (per tamb: escrigu, escrigueres...)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

112

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

pret. imperfet de subjuntiu: escrivs, escrivissis... ( per tamb: escrigus, escriguessis...)

Interferncies entre la segona i la tercera conjugaci Sn de la segona conjugaci (i no de la tercera conjugaci) els verbs segents i els seus derivats: Batre (abatre, debatre, rebatre...) Cloure (concloure,excloure, incloure...) Crrer (concrrer, recrrer,transcrrer,ocrrer...) Concebre Fondre ( refondre, infondre, confondre...) Percebre Rompre (irrompre, prorrompre...) Admetre( emetre, ometre, permetre, transmetre) Per aix, les formes correctes del present daquests verbs sn: bato, debato, rebato, cloc, concloc, excloc, incloc, corro, concebo, fonc, infonc, refonc, rompo , irrompo, emeto, ometo, transmeto... Els participis irregulars Algunes formes irregulars de participi que cal tenir en compte sn: Absoldre- absolt dissoldre- dissolt Admetre- adms doldre- dolgut Aparixer- aparegut dur- dut Atendre- ats emetre- ems Beure- begut empnyer- emps Caldre- calgut escriure- escrit Caure- caigut establir- establert Cloure- clos sser- estar (segut) Cobrir- cobert fondre- fos Complir- complert haver- hagut Compondre- compost imprimir- imprs Comprometre- comproms interrompre- interromput Conixer- conegut jeure- jagut Confondre- confs merixer- merescut Crrer- corregut moldre- mlt Coure- cuit o *cogut morir- mort Creure- cregut moure- mogut Deure- degut obrir- obert Dir- dit oferir- ofert
*cogut: sensaci dolorosa

omplir- omplert permetre- perms pertnyer- pertangut/-nyut plnyer- plangut/-nyut poder- pogut prendre- pres resoldre- resolt romandre- roms rompre- romput sofrir- sofert soler- solgut sotmetre- sotms tenir- tingut trcer- torut o tort trametre- trams valer- valgut vendre- venut viure- viscut voler- volgut

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

113

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

S3. Morfosintaxi 20. Els verbs irregulars. Teoria Remarques sobre la conjugaci dalguns verbs

Cabre: Fixat en les formes cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben (present dindicatiu); cpiga, cpigues, capiguem... (present de subjuntiu); cabs, cabessis, cabssim... (imperfet de subjuntiu). Caldre: En present de subjuntiu s calgui i en imperfet de subjuntiu s calgus. Conixer: Cal anar amb compte amb les formes conec (present dindicatiu); conegui (present de subjuntiu); conegus (imperfet de subjuntiu); coneixent (gerundi). No sn correctes les formes *coneixo, *coneixi, *coneixs, *coneguent. Crrer: Fixat en les formes corregus, correguessis... (imperfet de subjuntiu); corrent (gerundi). No sn correctes les formes *corrs, *corressis..., *correguent. Donar: Fixat en les formes dono (present dindicatiu); doni... (present de subjuntiu); dons... (imperfet de subjuntiu). No sn correctes les formes *donc, *dongui, *dongus. Estar: Les formes dimperfet de subjuntiu sn estigus, estiguessis... No sn correctes les formes *ests, *estessis... Fer: Limperfet de subjuntiu s faci, facis... No sn correctes les formes *fagi, *fagis... Saber: Les formes dimperfet de subjuntiu sn sabs, sabessis, sabssim... i el gerundi s sabent. No sn correctes les formes *sapigus, *sapiguessis, *sapigussim..., *sapiguent. Ser: Limperfet de subjuntiu s fos, fossis, fos, fssim, fssiu i fossin. Veure: La primera persona del present dindicatiu s veig (bec correspon al verb beure). No shan de confondre la 1a i 2a persona del plural del present dindicatiu (veiem, veieu) amb la 1a i 2a persona del plural del present de subjuntiu (vegem, vegeu).

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

114

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

21. Els verbs ser i estar


S1. Morfosintaxi 21. Els verbs ser i estar. Teoria

Els verbs ser i estar sn verbs molt usuals que, de vegades, usem malament perqu en catal tenen un funcionament diferent dels verbs equivalents de les llenges venes. Verb ser o Verb ser + complement de lloc (= trobar-se): En Pere s al bar. Els gossos sn fora de casa. Montclar s a la comarca del Bergued. o Per expressar qualitats permanents o definidores: La Maria s bona noia. En Jaume s boig. Aquest pis s bonic. La neu s freda. La bombeta s fluixa (fa poca llum). La biga s torta. o Si el subjecte s inanimat i sexpressen qualitats transitries (per definitries daquell moment): La porta s oberta. (ara) La sopa s calenta. (ara) o Quan volem expressar el temps en qu ha de passar (passa o passar) un esdeveniment: La reuni ser dilluns.

Verb estar o Verb estar + complement circumstancial de lloc (= residir o viure en un lloc, treballar-hi): Quan estaves (o testaves) a Sussa guanyaves ms diners. ( vivies) La Maria est al tercer pis. (viu, resideix) En Jaume est en una empresa alemanya. (treballa) o Per expressar qualitats transitries: La Maria est malalta. Avui estic trista. En Jaume est boig. (avui) La bombeta est fluixa. (mal collocada) La biga est torta. (mal collocada) o Quan volem expressar el temps que dediquem a fer una cosa:

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

115

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Estic tot el dia estudiant. Estarem dues tardes per acabar el treball. Remarques 1. Els verbs estar i estar-se sn sinnims quan volen dir viure o residir en un lloc. Quan el verb estar s sinnim de treballar no es pot substituir per estar-se. Jo estic a Barcelona / Jo mestic a Barcelona. ( hi visc) Jo estic a la Diputaci. (hi treballo) 2. Amb els adjectius solter/casat, viu/mort, vidu/vdua se sol fer servir el verb ser: Sc solter. s viva. Tamb saccepta, per, ls del verb estar quan es matisa alguna cosa ms enll de la qualitat: Estic casada amb el fill del metge.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

116

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

22. L'atribut i el complement predicatiu


I3. Morfosintaxi 22. L'atribut i el complement predicatiu. Teoria Latribut s el complement introdut pels verbs ser, estar i semblar. Aquests verbs tenen poc contingut semntic i fan de nexe (lligam o cpula) entre el subjecte i el complement. s per aix que sen diu verbs copulatius. Latribut concorda en gnere i nombre amb el SN ubjecte: La ciutat de Barcelona s bonica. Els pobles del Pirineu sn bonics.

El predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o b el verb i el complement directe. Si s un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gnere i nombre. La Marta va arribar a casa cansada.
Subjecte c. predicatiu

Els alumnes troben la lli difcil.


c. directe c. predicatiu

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu sn: tornar-se quedar-se fer-se trobar-se romandre presentar-se aparixer anar resultar considerar trobar elegir nomenar arribar El vi sha tornat agre. En Jaume sha quedat dret al passads. Aquest xicot es fa gran. Avui em trobo lletja. El gos romania quiet al costat de lamo. La situaci es presenta complicada. La pilota va aparixer desinflada. El mecnic sempre va brut. Aix resulta perills. El professor consider el treball bonssim. Trobo lAnna estranya. Han elegit la Nria delegada. Nomenaran lEmma presidenta del club Els jerseis arribaran rebregats a la botiga.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

117

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Estructures Les estructures que poden fer d'atribut sn:


atribut un nom un pronom un adjectiu un sintagma nominal un sintagma preposicional exemples En Joan ser pare. El culpable s ell. La Clara est malalta. Aquest dibuix sembla una gran obra dart. Aquesta noia s del Bara.

El complement predicatiu es pot trobar en les estructures segents:


predicatiu un adjectiu un sintagma nominal un sintagma preposicional exemples Els corredors van arribar cansats a la meta. LAnna l'han nomenada presidenta del club. Li han fet la foto de perfil.

Pronominalitzaci de latribut Quan latribut va introdut per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella...), el pronom que el substitueix s el, la, els, les (i variants). LAntoni s el millor cap. LAntoni ls. Van ser les millors vacances. Les van ser. Quan latribut no duu cap element que el determini (ni article determinat, ni demostratiu), el substitum per ho: s un bon noi. Ho s. s metge. Ho s. Si volem emfasitzar latribut, s a dir, ressaltar all que diem del subjecte, el substitum pel pronom en i repetim latribut introduint-lo amb la preposici de i separat per una coma de la resta de la frase. Que nets, de maca. De beneita, nera molt.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

118

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Pronominalitzaci del predicatiu Els verbs predicatius com trobar-se, substitueixen el complement pel pronom hi: presentar-se, tornar-se...,

En Joan sha tornat molt brut. En Joan shi ha tornat. Per el complement predicatiu dels verbs fer-se, dir-se, elegir i nomenar se substitueix per en: Thas fet actor? Te nhas fet? Si volem emfasitzar el que expressa el predicatiu, el substitum per en i repetim el complement, precedit de la preposici de i separat per una coma de la resta de la frase: En Joan en va molt, de brut.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

119

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

23. El complement directe


I2. Morfosintaxi 23. El complement directe. Teoria 1. El complement directe (CD) s el complement sobre el qual recau lacci expressada pel verb; quan un verb s transitiu, sense CD no t un sentit complet ja que els verbs transitius necessiten el CD per tenir significat ple: Si alg diu veig, a aquest verb li falta el CD perqu tingui sentit:
Veig un avi!

Quan el verb no necessita el CD diem que s un verb intransitiu:


LAnna dorm molt. LEmma corre cada dia dues hores.

2. Per reconixer el CD pots passar la frase a veu passiva:


Voto el president. El president s votat per mi. En Joan cada dia pentina la Neus. La Neus cada dia s pentinada per en Joan.

3. Sobre el CD recau directament lacci, el fet, la circumstncia, el moviment, lactivitat... que expressa el verb transitiu, i suneix al verb generalment sense cap mena de preposici. Per tant, no posarem la preposici a entre el verb i el CD:
La Gemma estima la Maria La Gemma veu cada dia la Marta.

Encara que el CD normalment no va introdut per cap preposici, en alguns casos s que hi va: Quan el CD s un pronom personal fort:
Testimo a tu.

Davant els pronoms tothom, tots, totes i ning:


Ahir us vaig mirar a tots.

En oracions recproques:
Es volien lun a laltre.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

120

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Saconsella posar la preposici a quan la frase pot resultar ambigua:


Qui va trobar a la Maria? (la frase Qui va trobar la Maria no permetria saber si la Maria s CD o subjecte)

4. Els pronoms febles que poden substituir el complement directe sn:

complement directe pronoms febles


1a persona em / ens Em pentino. Ens pentinem. 2a persona et / us Et pentines. Us pentineu. 3a persona es Es pentina. Es pentinen. CD determinat (introdut per un article determinat, un demostratiu o un possessiu) el / la / els / les

exemples

Llegeixo el diari / aquest diari / el meu diari... = el llegeixo. Llegeixo la revista / aquesta revista / la meva revista... = la llegeixo. Llegeixo els diaris / aquests diaris / els meus diaris... = els llegeixo. Llegeixo les revistes / aquestes revistes / les meves revistes... = les llegeixo.

CD indeterminat (no est introdut per un article determinat, un demostratiu o un possessiu)

en

Llegeixo revistes / diaris = en llegeixo. Llegeixo moltes revistes = en llegeixo moltes. Llegeixo quatre revistes = en llegeixo quatre.

CD neutre (aix, all o una frase subordinada)

ho

Llegeixo aix / all / el que m'has dit = ho llegeixo.

Tingues en compte que no podem elidir el CD duna oraci si no el substitum pel pronom corresponent:
En Pere demana que callis.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

121

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

En Pere ho demana.

Per no: En Pere demana, perqu no hi ha CD i la frase no t sentit complet.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

122

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

24. El complement indirecte


I2. Morfosintaxi 24. El complement indirecte. Teoria 1. El complement indirecte (CI) s el destinatari de lacci del verb. s a dir, la persona o la cosa que rep lacci del verb. Va introdut per les preposicions a o per a.

complement indirecte
un sintagma nominal un pronom fort un pronom feble una oraci

exemples
Faig un jersei al Jordi. Regalarem trencaclosques als nens. Tho dedico a tu. Ho direm a ells. Cada dia li telefono. Llegeix-me el llibre. Regalaran roses als que siguin homenatjats. Portaran postres a qui en demani.

2. Els pronoms que poden substituir el CI sn: complement directe pronoms febles
1a persona em / ens

exemples
Em canta una can (a mi). Ens expliquen un conte (a nosaltres).

2a persona

et / us

Et canta una can (a tu). Us expliquen un conte (a vosaltres).

3a persona

li els

Li canta una can (a ell o a ella). Els expliquen un conte (a ells o a elles).

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

123

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

25. El complement preposicional


I3. Morfosintaxi 25. El complement preposicional. Teoria El complement preposicional o de rgim verbal sempre s introdut per una de les preposicions segents:
a:

de: en: amb: per:

Contribum a la reconstrucci del campanar amb un donatiu. No et descuidis davisar-me. Sempre penso en vosaltres, quan hi aneu. No sha fet mai amb gent com aquella. Em preocupo per vosaltres.

Laparici duna preposici o duna altra depn del verb. A continuaci, tens una llista dalguns verbs que normalment van amb preposici. preposici a accedir acostumar-se afanyar-se atrevir-se contribuir preposici en entossudir-se exercitar-se pensar preposici de adonar-se burlar-se descuidar-se dubtar oblidar-se preposici amb avenir-se collaborar conformar-se

dedicar-se exposar-se obligar procedir renunciar tenir inters vacillar

parlar penedir-se recordar-se riures queixar-se estar dacord fer-se preposici per atabalar-se interessar-se preocupar-se

Sovint el complement preposicional sadjunta a verbs que formen una expressi conjunta amb un nom o un adjectiu: Estic dacord amb la proposta de celebrar el comiat divendres. Avui estem segurs dhaver encertat el plantejament. La substituci pronominal del complement preposicional es pot fer amb les formes hi o en, segons la preposici que lencapali: quan va introdut per a, en, amb o per, se substitueix amb hi: La Joana pensa en lAina. La Joana hi pensa. quan va introdut per de, se substitueix amb en: Sempre parlen de poltica. Sempre en parlen. Cal tenir en compte que hi ha verbs que canvien de sentit (o prenen un mats especial) quan susen amb preposici: Fer-se amb alg. tractar-hi, parlar-hi ( fer) Entendre en informtica. ser especialista en, saber-ne ( entendre)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

124

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

S3. Morfosintaxi 25. El complement preposicional. Teoria Canvi i caiguda de preposicions Conv recordar que quan el complement preposicional s introdut per la preposici en, aquesta preposici s'ha de substituir per a o de si darrere hi ha un infinitiu. Es complauen en la preparaci de grans festes. Es complauen a preparar grans festes. Pensa en una resoluci provisional. Pensa de resoldre-ho provisionalment. Quan el complement preposicional s una oraci introduda per la forma que, la preposici se suprimeix. No estic dacord amb aquesta idea. No estic dacord que defensis aquesta idea. Estem segurs de la decisi que hem pres. Estem segurs que lhem encertat amb aquesta decisi.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

125

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

26. El complement circumstancial


I2. Morfosintaxi 26. El complement circumstancial. Teoria El complement circumstancial (CC) s un complement que indica la circumstncia en qu t lloc l'acci del verb. Un d'aquests complements pot ser el CC de lloc, que indica el lloc on es produeix l'acci verbal. Treballo a Sucia. Visc en un poble petit de muntanya. Torna del dentista. Ve de casa del Joan. Si el CC de lloc indica origen o procedncia (va introdut per la preposici de) el substitum pel pronom en. En canvi, si indica situaci o direcci (no va introdut per la preposici de) se substitueix pel pronom hi. Treballes a Sucia? S, hi treballo. Vius en un poble petit? No hi visc. Tornes del dentista? S, en torno. Vns de casa del Joan? No en vinc. I3. Morfosintaxi 26. El complement circumstancial. Teoria El complement circumstancial s un complement que indica la circumstncia en qu t lloc l'acci del verb. Aquestes circumstncies poden ser: De lloc: Dinarem a Barcelona. De temps: Dinarem a les dues. De manera: Caminava a poc a poc. De quantitat: Estudien molt. De companyia: Anir a Madrid amb en Josep. Dinstrument: Hem trencat el vidre amb una pedra.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

126

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Pel que fa a la substituci pronominal del complement circumstancial, hem de tenir en compte la preposici que l'introdueix: Els introduts per la preposici de se substitueixen amb el pronom en (excepte el CC de manera que sempre se substitueix per hi, encara que vagi introdut per de).

Vns de casa? S, en vinc (CC de lloc) Caminava de pressa? S, hi caminava (CC de manera) Els introduts per altres preposicions que no siguin de se substitueixen amb el pronom hi. Vas cap a casa? S que hi vaig. Has trencat el vidre amb la pedra? No hi trencat el vidre. Vindrs amb la Joana? S, hi vindr.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

127

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

27. El complement del nom


I2. Morfosintaxi 27. El complement del nom. Teoria El complement del nom s un complement que acompanya un nom i en precisa el significat. Aquest complement pot estar format per diferents elements: complement del nom un o ms adjectius una preposici + sintagma nominal una combinaci de les dues anteriors una oraci de relatiu exemples un vestit nou una pellcula de por una dona jove i bonica de deb lhome que viu al pis de dalt

El complement del nom format mitjanant la preposici de es pot substituir amb el pronom en. Se sap el secret daquest programa Sen sap el secret

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

128

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

28. Els pronoms personals forts I1. Morfosintaxi 28. Els pronoms personals forts. Teoria
Els pronoms personals forts sn:

singular
1a persona 2a persona 3a persona reflexiu jo, mi* tu ell, ella, vost si* ell mateix, ella

plural
nosaltres, ns** vosaltres, vs ells, elles, vosts si* ells mateixos, elles

* mi i si sempre van precedits de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense i envers. ** ns correspon al tractament majesttic que antigament usaven els representants de certs estaments, com el clero i la noblesa.

Els pronoms personals forts substitueixen noms de persona, duen accent tnic i podem pronunciar-los sols. Es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs: qui parla: jo, nosaltres. qui escolta: tu, vosaltres. ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles.

- A part daquestes formes tenim els pronoms vost -s i la forma vs: La forma vost -s es refereix a persones que escolten, per utilitzant el verb en 3a persona: Vosts mengin i callin. Tri vost mateix. El pronom vs tamb es refereix a una persona que escolta, per utilitzant el verb en 2a persona del plural: Senyor Andreu, vs compreu el diari cada dia? - Tamb tenim el pronom reflexiu si (ell mateix, ella mateixa, ells mateixos,

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

129

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

elles mateixes), que va precedit de preposici i, sovint, reforat amb el mot mateix: La noblesa i els pagesos lluitaven entre si. Pensa per si mateix. La Maria est fora de si. - La forma mi susa en lloc de jo darrere de les preposicions a, amb, en, per, contra, entre, sense i envers: Vols sortir amb mi aquesta nit? - La forma ns correspon al tractament majesttic que antigament usaven els representants de certs estaments, com el clero i la noblesa. Ns, rei daquest territori, decretens la llibertat per a tots els empresonats.

Qestions a tenir en compte:


A lhora descriure una carta has de tenir en compte el grau de formalitat que t i decidir amb quina forma de tractament lescriurs: De tu, si amb el destinatari hi ha intimitat, franquesa, familiaritat. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 2a persona del singular. De vost, quan hi ha una relaci de respecte, fredor i distncia. Tota la carta sha descriure posant els verbs en 3a persona. De vs, quan hi ha una relaci de respecte cordial i amistosa. Tota la carta sha descriure posant els verbs en 2a persona del plural. Aquest tractament s el que es recomana en el llenguatge administratiu, oficial i comercial. De vegades utilitzem la forma del possessiu, en comptes del pronom personal fort, darrere dalgunes preposicions: Collocat davant meu. (no: Collocat davant mi.)

El pronom personal fort nosaltres es pot utilitzar com a plural de modstia (o dautor): Creiem que aquesta poca En lloc de: Crec que aquesta poca...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

130

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

29. Els pronoms febles


I2. Morfosintaxi 29. Els pronoms febles Els pronoms febles sn elements gramaticals tons que assenyalen la substituci de certs elements de loraci. Els pronoms febles presenten grafies diferents segons si van davant o darrere del verb. Cal, a ms, tenir en compte el gnere i el nombre del complement que substitueixen perqu la substituci sigui adequada. Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts sn els segents: davant del verb comenat per consonant vocal
em diu et parla es vesteix ens canta us renya es dutxen mafaito taixeques senganya ens amaguem us alceu sabracen

darrere del verb acabat per vocal consonant


cantam banyat llevis regans veure-us van asseures vau obligar-me vaig telefonar-te va adormir-se deixeu-nos preneu-vos van examinar-se

Els pronoms febles van al davant de qualsevol forma verbal conjugada, per limperatiu, el gerundi i linfinitiu sempre els duen al darrere:
canta-la, cantant-la, cantar-la

En les formes perifrstiques el pronom tant pot anar al davant (estil ms informal) com al darrere (estil ms formal):
la va menjar / va menjar-la

Els que substitueixen els complements directe o indirecte sn els segents:


davant del verb comenat per consonant vocal
el veig els faig la tinc les deso ho porto li telefono els renyo en vull lescolto els agafo lobro les aviso ho aixeco li ordeno els aviso nalo

darrere del verb acabat per vocal consonant


miral llegeixils aguanta-la porta-les deixa-ho telefona-li telefonals cantan escolteu-lo cremeu-los regaleu-la vaig portar-les vaig fer-ho digues-li vaig telefonar-los pren-ne

El complement directe (CD) es pot substituir per diversos pronoms: el, la, els, les (i variants), ho i en (i variants). 1. Si el CD s determinat, s a dir, va introdut per un article determinat (el, la, els, les), un demostratiu (aquest, aquesta...) o un possessiu (el meu, el teu...), el pronom que el substituir ser el, la, els, les (i

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

131

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

variants):
La nena menja la poma. La nena la menja. La nena menja el pernil. La nena el menja. Menja la poma. Menja-la. Menja el pernil. Menjal. Mengeu el pernil. Mengeu-lo. Mengeu la poma. Mengeu-la.

Cal recordar que lapostrofaci dels pronoms determinats el i la segueix la mateixa normativa ortogrfica que larticle:
Lestudio (la lli) La invento (aquesta histria)

2. Si el CD t com a nucli un substantiu indeterminat (s a dir, sense article determinat) o introdut per un quantitatiu (molt, molta, poc, poca...) o un numeral (un, dos...), el pronom que el substituir ser en.
Tinc llibres. En tinc. Tinc dos fills. En tinc dos. Tinc molta gana. En tinc molta. La nena menja pomes. La nena en menja. La nena agafa pomes. La nena n'agafa. Menja pomes. Menjan. Mengeu pomes. Mengeu-ne.

3. Quan el CD s tota una oraci o est representat pels mots aix o all, el podem substituir pel pronom ho.
Creia que tothom era bo. Ho creia. Vull aix. Ho vull. Ella menja all. Ho menja. Menja aix. Menja-ho. Menja el que vulguis. Menja-ho.

En la substituci del complement indirecte (CI), introdut per la preposici a, els pronoms de 1a i 2a persona tenen les mateixes formes pronominals que en la substituci del CD: em, et, ens, us.
Em rento. Em rento les dents. Us veig. Us veig la cara.

Pel que fa a la 3a persona, tenim noms dos pronoms per substituir el CI, li (que no sapostrofa mai) i els, que varien pel que fa al nombre per sn invariables pel que fa al gnere:
Telefona a la Maria. Li telefona. Telefona a en Joan. Li telefona.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

132

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Ha explicat la lli a les alumnes. Els ha explicat la lli. Ha explicat la lli als alumnes. Els ha explicat la lli.

Has danar en compte a lhora de substituir el CI, ja que de vegades el substitum per les formes incorrectes lis o les, en lloc de els, -los o ls, segons que el trobem davant o darrere del verb:
Compra el diari al pare. Compra el diari a la mare. Escriuen una carta als nens. Escriuen una carta a les nenes. Escriu una carta a les nenes. Escriu una carta als nens. Canta una can a les nenes. Canta una can als nens. Compra-li el diari. Els escriuen una carta. Escriu-los una carta. Cantals una can.

Si latribut va introdut per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella...), el pronom que el substitueix s el, la, els, les (i variants).
LAntoni s el millor cap. LAntoni ls. Van ser les millors vacances. Les van ser.

Per quan latribut no duu cap element que el determini (ni article determinat, ni demostratiu), el substitum per ho:
s un bon noi. Ho s. s metge. Ho s.

El complement del nom se substitueix per en.


Saps lorigen daix? En saps lorigen?

El subjecte, quan es pot substituir, se substitueix per en.


Arriba un autocar. Narriba un.

I3. Morfosintaxi 29. Els pronoms febles Els complements circumstancials, els predicatius i els preposicionals se substitueixen per hi o per en, segons la preposici que els introdueixi: si la preposici s de, el pronom ser en; si la preposici s qualsevol altra, aleshores hem de substituir el complement pel pronom hi:
Van a Madrid. Hi van. Vnen de lHospitalet. En vnen. Amagueu la maleta sota el llit. Amagueu-hi la maleta. Pensa en ella. Hi pensa.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

133

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Es va descuidar de fer-ho. Sen va descuidar. Corren esverades. Hi corren. Tamb es diu Joan. Tamb sen diu.

Cal tenir en compte, per, que quan el complement circumstancial s de manera, el pronom que el substitueix s hi:
Camina de pressa. Hi camina.

Els verbs predicatius com trobar-se, substitueixen el complement pel pronom hi:

presentar-se,

tornar-se,

etc.,

En Joan sha tornat molt brut. En Joan shi ha tornat.

Per el complement predicatiu dels verbs fer-se, dir-se, elegir i nomenar se substitueix per en:
Thas fet mal? Te nhas fet?

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

134

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

30. La combinaci de pronoms


S3. Morfosintaxi 30. La combinaci de pronoms. Teoria

1. Ordre de collocaci dels pronoms febles quan es combinen entre ells:

reflexiu 1a pers. 2a pers. 3a pers.


se em, ens et, us

adverbials

CI: CD o atribut: li, els el, la, els, les, en, ho en, hi

Sel volia endur.


reflexiu+CD determinat

Ja tho explicar dem.


2a persona+CD neutre

Porta-lhi.
CD+adverbial

2. En cas dhaver-los dapostrofar, lapstrof va tan a la dreta com sigui possible:


Mel dna / Me lobre Sen riu / Se noblida Tel comprar / Te lenviar.

Els pronoms us, li, hi i ho no sapostrofen mai, ni tampoc les combinacions se us, li ho ni la hi. 3. Combinaci de CD + CI: Quan el complement indirecte s singular: A la major part del domini lingstic, quan el complement indirecte singular li es combina amb el complement directe determinat el, la, els, les es transforma en hi i sinverteix lordre de collocaci:
li + el = lhi li + la = la hi li + els = els hi les = les hi Dna el llapis al noi. Dna la ploma al pare. Dna els llibres a lAnna. Dna les plomes a lEva. Lhi dna. La hi dna. Els hi dna. Les hi dna.

En algunes zones, especialment del Pas Valenci, la combinaci s la segent:


li + el = lil li + la = li la li + els = lils li + les = li les Dna el llapis al noi. Dna la ploma al pare. Dna els llibres a lAnna. Dna les plomes a lEva. Li'l dna. Li la dna. Li'ls dna. Li les dna

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

135

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Quan el complement indirecte s plural la combinaci es fa seguint els criteris generals CI + CD:
Trameto l'informe als tcnics. Trameto el que vaig escriure als tcnics. Els el trameto. Els ho trameto.

La uni dun pronom amb funci de complement indirecte i un pronom de 1a o 2a persona forma les combinacions segents.
els + em = mhi li + et = t'hi els + ens = ens hi Em va presentar als sogres. Et van adrear al president. Ens recomanaren als consellers. Mhi va presentar. Thi van adrear. Ens hi recomanaren.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

136

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

31. Els pronoms relatius


I3. Morfosintaxi 31. Els pronoms relatius. Teoria No sha de confondre la conjunci que, que fa denlla entre dues oracions (introdueix una oraci subordinada) i no t funci sintctica, amb el pronom relatiu que. En tots dos casos sha de pronunciar amb vocal neutra en el catal oriental. Observacions sobre el QUE conjunci o No es pot suprimir: Mhan demanat que compri dues garrafes daigua. (mai: Mhan demanat compri) Espero que vinguis aviat. (mai: Espero vinguis aviat.) o No sha dometre darrere de ladverbi dafirmaci s: Jo no ho crec, per ell s que ho pensa. (i no: ell s ho pensa.) o No pot anar precedida de preposici: Espero que vinguis. (i no: Espero de que vinguis.)

Observacions sobre el QUE pronom relatiu Com tots els pronoms relatius, duna banda, substitueix un element (lantecedent) de loraci que ha aparegut abans; de laltra, fa denlla entre dues oracions. Pot fer les funcions de subjecte, complement directe i circumstancial de temps). Vegeu-ne alguns exemples a continuaci: El meu germ, que acaba darribar, fa cara denfadat. El llapis que ests fent servir s meu. Ens podem trobar el dia que vulguis. En totes tres frases, lantecedent apareix dins el requadre. En el primer cas, la funci del relatiu s la de subjecte (s com dir: el meu germ acaba darribar). En el segon, fa de complement directe ([tu] ests fent servir el llapis), mentre que en lltim, la funci del pronom s de circumstancial de temps.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

137

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

S2. Morfosintaxi 31. Els pronoms relatius. Teoria Els pronoms relatius enllacen dues oracions s ubstitueixen un element de la primera oraci: Els pronoms relatius sn: feble forts
que qu, referit a coses qui, referit a persones

al

mateix

temps

Lhome que riu s suec. La ploma amb qu escriu s dor. El noi de qui et parlava sespera fora. Ha arribat la carta de la qual ens va parlar. El poble on vaig nixer s molt petit. molt, cosa que ens impedir Plou sortir.

compost adverbial neutre

el qual / la qual, els quals / les quals


on la qual cosa / cosa que

El pronom relatiu t una funci sintctica dins la seva oraci. En el quadre segent, trobareu un resum de les funcions que pot fer cada pronom (loraci de relatiu apareix subratllada i lantecedent, emmarcat): pronom que
funcions exemples

subjecte CD circumstancial de temps

El noi que va venir s rus. Compra la nina que em va demanar. Es va casar lany que va comenar la guerra. El bar en qu dina no tanca a lagost. El tema de qu parla s apassionant. Qui parli sortir de classe. Lhome a qui entrevistava tenia un tic. La dona en qui penses no s aqu. Els nois amb qui sorties eren vens dels Vidal. Els obrers, els quals se sentien ofesos, callaven. No els han donat el perms, la qual cosa s injusta. Aquesta s la sala on ens reunim.

qu

circumstancial complement preposicional

qui

subjecte CI complement preposicional circumstancial

el qual totes la qual els quals les quals on

circumstancial de lloc

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

138

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Algunes remarques
QUE Les oracions especificatives no porten coma davant del pronom. En canvi, si van entre comes, es pot canviar pel relatiu compost. Aix, per, no s possible en les circumstancials de temps ni quan lantecedent s un pronom personal: Ell, que era un bon home, va fer una mala acci. El teu cos, que era un bon home, va fer una mala acci. El teu cos, el qual era un bon home, va fer una mala acci. QU Aquest pronom relatiu s tnic i es pronuncia amb e oberta i sempre va precedit de preposici i es pot substituir pel pronom relatiu compost el qual, la qual... No lhas de confondre amb el pronom interrogatiu qu, que vol dir quina cosa o quina causa: No s qu vol. (interrogatiu: quina cosa) No s per qu no calla. (interrogatiu: quina causa) La feina en qu treballo mapassiona. ( relatiu) Errors que has devitar quan construeixis oracions de relatiu 1. Fer servir el que, la que, els que, les que darrere de preposici, en lloc de el qual, la qual, els quals, les quals o b qu. Aquesta s la ploma amb la que escric ( incorrecte) Aquesta s la ploma amb la qual / amb qu escric. (correcte) Les formes el que, la que, els que, les que noms sn correctes quan entre larticle i el pronom shi pot sobreentendre un substantiu: Aquest problema s com el que vam fer ahir. Aquest problema s com el problema que vam fer ahir. 2. En la llengua escrita, enllaar dues oracions per mitj del relatiu feble que, com si fos una conjunci.
s una fusta que sen fan mobles ( no recomanable en lestndard escrit ) s una fusta de la qual / de qu es fan mobles. (prpies de lestndard escrit)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

139

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

3. Representar lantecedent en loraci subordinada per mitj del pronom relatiu i, a ms, dun pronom feble. s una forma pleonstica innecessria i incorrecta. s un tema que ja el s de memria. ( incorrecta) s un tema que ja s de memria. (correcta) Lescola on hi vaig estudiar magradava molt ( incorrecta) Lescola on vaig estudiar magradava molt. (correcta) 4. Usar incorrectament el relatiu possessiu. Duia un llibre que lautor s amic meu. (incorrecta) Duia un llibre lautor del qual s amic meu. (correcta) 5. Fer servir lo que quan lantecedent s una oraci sencera. Es lleva dhora, lo que el posa de mal humor. ( incorrecta) Es lleva dhora, la qual cosa / cosa que el posa de mal humor. (correcta)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

140

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

32. Els adverbis


I1. Morfosintaxi 32. Els adverbis. Teoria

Els adverbis sn mots invariables i etimolgicament, el terme adverbi significa al costat del verb. La seva funci bsica s complementar el verb, per tamb pot acompanyar un adjectiu o un altre adverbi. En Marc menja molt per dinar. (complementa el verb) Fa uns dibuixos molt bonics. (complementa un adjectiu) Treballa molt tranquillament. (complementa un altre adverbi) 1. De manera b, ben, com, aix, millor, pitjor, alhora, noms, almenys, corrents, gaireb, quasi, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix,... La majoria dadverbis de manera es formen afegint -ment a la forma de femen singular dun adjectiu: Feli :feliment Dola:dolament 2. De temps ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, desprs, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, dem, alhora, encara...

3. De lloc on, aqu, all, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, amunt, en, on...

4. De quantitat almenys, molt, poc, ms, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gaireb, fora, prou, gens, res... 5. D'afirmaci s, oi, tamb, prou, dhuc, cert, efectivament...

6. De negaci no, ni, tampoc...


Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

141

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

7. De dubte potser,probablement...

I3. Morfosintaxi 32. Els adverbis. Teoria

Els adverbis sn mots invariables que modifiquen altres elements gramaticals, com verbs, adjectius i adverbis. Ex. Llegeix sovint No sho ha passat b Avui tenim orxata fora bona La Carme s ms aviat esquerpa Si la funci dadverbi la fa ms duna paraula, parlem de locuci adverbial. Ex. Sempre parla a poc a poc. Hi havia gent a tot arreu. La funci primordial de ladverbi i de les locucions adverbials dins de loraci s la de complement circumstancial, que pot ser de manera, quantitat, lloc, temps...

Adverbis i locucions adverbials de manera La majoria dels adverbis daquest tipus es formen afegint ment a la forma femenina de ladjectiu qualificatiu (tranquillament, fcilment...). Ara b, no tots els adverbis en -ment sn de manera. Tamb poden ser: de temps: immediatament, actualment... de lloc: externament, localment... de quantitat: totalment, aproximadament... dafirmaci: evidentment, certament... de dubte: possiblement, segurament... Vegem un petit recull dadverbis de manera:
Aix (0) B/ben Mal/malament (1) Millor Pitjor Corrents De pressa A corre-cuita Amb una esgarrapada A les palpentes A les fosques A la babal damagatotis Expressament A peu coix A coll A collib Damagat A la gatzoneta De bracet De puntetes De quatre grapes De rell A lengrs Al detall En dej De franc A compte En un tres i no res Endebades De deb certament Quasi Gaireb (2) Si fa no fa Sols/solament/noms (3) Tot Sobretot (4) Dempeus ...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

142

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Observacions: (0) Les formes aixs, aixins, aixina, que sempren colloquialment, sn incorrectes. (1) Els adverbis mal i ben van davant de lelement que modifiquen, mentre que malament i b van al darrere. Ex. Aix est mal fet. Ho has fet malament. (2) No sha de confondre gaireb (quasi) amb gaire b (poc b): Ex. No em trobo gaire b. Ja gaireb he acabat el treball. (3) Sols i solament sn formes sinnimes (solsament s una incorrecci). (4) No sha de confondre sobretot (principalment, per damunt de tot) amb sobre tot (damunt de tot). Ex. No s qu dir sobre tot aix que ha passat... Sobretot no toblidis de trucar-me! Quan hi ha dos adverbis o ms amb la terminaci ment, es pot optar per no suprimir-ne mai el sufix (opci preferible) o suprimir el de lltim adverbi i deixar-hi el primer. Ex. Va llegir tranquillament i serenament Va llegir tranquillament i serena.

Adverbis i locucions adverbials de quantitat

Quant (1) Molt Poc Bastant Gaire Massa Fora Ms a ms a ms Menys Gens (2) Mica Ni mica Ni gota Prou (suficientment)

Amb prou feines Mig A mitges Mig mig Gaireb / quasi (tamb poden ser de manera) Almenys Pel cap baix Com a mnim Si ms no Tant (3) Tan (3) ...

Observacions: (1) Cal no confondre quan (de temps) i quant (de quantitat). Ex. No recordo quan vam anar a Sussa. Has vist quant de sucre he comprat? (2) Cal distingir entre gens i res (pronom equivalent a cap cosa). Ex. No vull saber res daix!
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

143

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

No t gens de pacincia. (3) Ladverbi tant sescriu tan davant dun adjectiu, un altre adverbi o una locuci adverbial. Ex. Tinc tants diners que no s qu fer-ne. Vine tan aviat com puguis./ s tan simptic com tu.

Adverbis i locucions adverbials de lloc


Aqu/ac Cap aqu All/all Cap all Enll Dalt A dalt Dalt de tot Amunt/enlaire (1) Baix De baix estant Avall/davall (1) Al voltant Darrere/rere Davant Arran/ran Arreu/pertot Pertot arreu Per totes bandes Damunt Al capdamunt Al capdavall Al capdavant A sobre Sota/dessota/davall Dins/dintre Adins/a dintre Enfora Endins/endintre Endavant/avant Endarrere/enrere/darrere Enlloc (2) Entremig Fora/defora Enfora Enlaire (3) Lluny On A on Prop A prop ...

Observacions: (1) Els adverbis amunt i avall indiquen direcci i a dalt i a baix indiquen reps, situaci. Ex. Segueix aquest carrer cap amunt fins que trobis una plaa. Quan arribis a dalt de tot del carrer trobars una plaa. (2) No sha de confondre enlloc ( a cap lloc) i en lloc ((en comptes de). Ex. No lhe trobada enlloc. En lloc de salsitxes he comprat botifarres. (3) Cal no confondre enlaire (amunt) amb en laire (volant, per laire). Ex. Llana la pilota ben enlaire i desprs mira dentomar-la. Mentre lavi era en laire tenia una sensaci de mareig.

Adverbis i locucions adverbials de temps

Avui/hui Avui dia Dem Dem passat Abans Abans-dahir Anit Anit passada Sempre/tothora Mai Sovint

Ara com ara Ara per ara Fins ara Des dara Per ara De tant en tant Llavors/aleshores (1) i (2) Abans Primer De primer Aviat/prompte

De tard en tard Tard o dhora Desprs Havent + participi (Ex. havent dinat) En acabat De seguida Tot seguit Alhora/ensems (3) Ja Encara

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

144

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Quan Ara/suara Enguany Antany

Dhora Tard A deshora Cap al tard

Encara ara Mentrestant(entretant) Al mat, a la tarda... (sempre amb la preposici A)

Observacions: (1) Sn incorrectes les formes llavrens, allavores, llavonses que sutilitzen colloquialment. (2) No sha de confondre aleshores (en aquell moment) amb a les hores (en aquelles hores concretes). Ex. Van arribar al mig del bosc i aleshores van adonar-se que shavien perdut. No et recomano agafar el metro a les hores de ms afluncia. (3) Cal no confondre alhora (al mateix temps) amb a lhora (puntualment, en el moment assenyalat). Ex. Vols que ens llancem a laigua alhora? Arribaran a lhora de dinar.

S2. Morfosintaxi 32. Els adverbis. Teoria Els adverbis sn mots invariables que modifiquen altres elements gramaticals, com verbs, adjectius i adverbis. Ex. Menja sovint No sho ha passat malament Avui tenim cervesa fora bona La Carme s ms aviat prima Adverbis i locucions de negaci Els principals adverbis i locucions adverbials de negaci sn: no, tampoc, poc, no...pas, no pas, de cap manera, no gens, i ara! s de la doble negaci Els mots ning, res, cap, gens, enlloc i mai, poden tenir sentit negatiu o sentit positiu, segons el context. Quan tenen sentit negatiu i van davant del verb s recomanable de reforar-los amb la partcula no. Ning no vindr. Gens, no en volia. Enlloc no es diu. Aix mai no ho he
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

145

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

dit. Les oracions que sintrodueixen amb la partcula sense no admeten el refor de no, perqu sense ja dna el sentit negatiu a la frase. Ex Van portar-li un regal sense que ning no els ho hagus demanat. Sentit positiu Aquests mateixos mots tenen un sentit positiu en oracions hipottiques o interrogatives. Que tens gens de gana? (= tens gana?) Si mai mho dius... (= si alguna vegada mho dius...) Que hi ha ning? (= hi ha alg?) Que en vols gens? (= una mica)

s de la partcula Pas La partcula pas es fa servir en comptes del no a la Catalunya nord: S pas qui vindr En comptes de : No s qui vindr o No s pas qui vindr. En la resta del territori el pas lutilitzem per matisar o reforar la negaci en la llengua escrita. La utilitzarem en frases per expressar prohibici ( No vingueu pas avui!) , negaci ( no arribarem pas a temps si condueixes tan a poc a poc) , comparaci ( magrada ms el vestit vermell que no pas el taronja) i probabilitat o dubte ( no voleu pas venir a casa meva?). Adverbis i locucions de probabilitat La probabilitat pot expressar-se amb adverbis i locucions adverbials com ara potser, possiblement, potser, potser s, potser no, tal vegada, tal volta, a la millor, qui sap, qui sap si, si molt conv...
. No

hem de confondre ladverbi de probabilitat potser amb la perfrasi verbal pot ser : La Maria ahir es trobava malament i potser avui no vindr No pot ser que encara no hagis acabat els deures.

Cal evitar el castellanisme igual : cal substituir-lo per un adverbi de dubte o per la perfrasi de probabilitat o possibilitat.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

146

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

33. Les conjuncions


I3. Morfosintaxi 33. Les conjuncions Les conjuncions sn mots invariables que serveixen per enllaar dues oracions o dos sintagmes.

conjuncions de coordinaci
copulatives simplement uneixen els elements disjuntives indiquen opci obligada distributives indiquen alternativa entre dues oracions adversatives expressen contrarietat o oposici continuatives indiquen successi consecutives o illatives introdueixen una oraci, conseqncia de lanterior i, ni o, o b ara...ara..., ads...ads..., aix... com..., ni...ni..., mig... mig..., tant... com..., qui...qui... per, tanmateix, altrament, ans al contrari, amb tot, aix i tot, sin que, ms aviat, en canvi, per aix, emper... encara ms, a ms, aix mateix, i tot, d'altra banda, fins i tot, encara millor, encara pitjor... doncs, aix, consegentment, per tant, en conseqncia, per consegent, de manera que, aix que...

1. La conjunci copulativa i mai no pren la forma e davant duna altra i:


Hem visitat Espanya i Itlia.

2. La conjunci disjuntiva o mai no pren la forma u davant duna altra o:


El gos menja carn o ossos?

S1. Morfosintaxi 33. Les conjuncions Recorda que: 1. La conjunci copulativa i mai no pren la forma e davant duna altra i:
Hem visitat Espanya i Itlia.

2. La conjunci disjuntiva o mai no pren la forma u davant duna altra o:


El gos menja carn o ossos?

3. No has de confondre sin i si no, ja que tenen significats diferents: sin: expressa una oposici entre els elements que uneix:

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

147

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

No magrada el jazz, sin el blues. No tinc gana, sin set. No vinguis ara, sin desprs.

Fixat que en aquestes oracions podem prescindir de la forma sin i repetir el verb:
No magrada el jazz. Magrada el blues. No tinc gana. Tinc set. No vinguis ara. Vine desprs.

Tamb equival a ms que:


No feia sin plorar.

si no: s la uni de la conjunci condicional i de ladverbi de negaci:


Si no vns ara, ja ens veurem dem. (en cas que no vinguis ara...) Estudia. Si no, suspendrs. (altrament)

Tamb pot ser una conjunci concessiva ms ladverbi de negaci:


Et vaig esperar tres hores, si no ms. (o ms i tot)

4. La conjunci consecutiva doncs indica conseqncia o opini, i mai no t un sentit causal. Aix, doncs vol dir per tant o tant s com no i mai no es pot substituir per ja que o perqu:
Fa bo; doncs podem anar a la platja. ( per tant)

5. En catal no podem prescindir de la conjunci que quan fa dintroductora duna oraci subordinada:
Li demano que tingui pacincia. Li agram que sigui tan amable.

S3. Morfosintaxi 33. Les conjuncions Les conjuncions sn mots invariables que serveixen per enllaar dues oracions o dos sintagmes.

conjuncions de subordinaci
causals condicionals perqu, que, car, puix, puix que, ja que, com que, vist que, per tal com... si, mentre, segons, ats que, mentre que, noms que, sols que, amb que, en cas que, posat que, a condici que...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

148

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

finals concessives temporals

perqu, que, a fi que, per tal que... malgrat que, mal que, encara que, b que, si b, per...que, per b que, per ms que, tot i que, amb tot i que, ni que... quan, ara que, aleshores que, llavors que, aix que, tan aviat com, com si, tot seguit que, de seguida que, mentre, mentre que, des que, abans que, desprs que, fins que... aix com, tal com, com si, segons, segons que, per por que...

modals

s de les conjuncions ms conflictives 1. La forma degut a correspon al participi passat del verb deure:
El mal de cap s degut a laltura.

De vegades usem malament aquesta construcci per influncia de la construcci castellana debido a, que t un sentit causal:
Sha enfadat degut al teu mal humor.

Aquesta frase s incorrecta i sha de canviar per expressions que indiquin ra o causa dalguna cosa: per culpa de, a causa de.
Sha enfadat per culpa del teu mal humor.

2. La conjunci perqu pot ser causal (el verb va en indicatiu) o final (el verb va en subjuntiu): Causal:
Ho dic perqu vull. (com que ho vull dir, ho dic = motiu)

Final:
Ho dic perqu em facis cas. (per tal que em facis cas = finalitat)

No confonguis la conjunci final o causal perqu, amb per qu i per a qu. Per qu i per a qu sn interrogatius que apareixen en preguntes directes o indirectes. Per qu s la preposici per ms el pronom interrogatiu qu.
Em vols dir per qu plores? (interrogatiu = per quin motiu)

Per a qu s la preposici composta per a ms linterrogatiu qu.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

149

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Per a qu ho vols, aix? (per a quina cosa ho vols, aix? )

A ms, per qu pot ser un relatiu que equival a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals.
Magradaria saber les raons per qu ests enfadada. (per les quals, relatiu)

3. La locuci conjuntiva posat que s condicional (equivalent a si), i no pas causal:


Posat que callis podrem escoltar la rdio.

4. No confonguis la locuci conjuntiva adversativa ms aviat amb lexpressi ms b (que vol dir millor):
No s simptic; ms aviat s fora antiptic. Ho hauries de fer ms b. (millor)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

150

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

34. Les preposicions


I1. Morfosintaxi 34. Les preposicions Les preposicions sn mots invariables que serveixen per relacionar parts de loraci. Podem classificar-les en els grups segents: preposicions febles o tones: a, amb, de, en, per preposicions fortes o tniques o simples: contra, devers, entre, envers, malgrat, segons, sense (o sens), ultra, vers; o compostes: cap a, des de, fins a, per a.

preposici a Introdueix el complement indirecte: Dna la m a la mare. Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposici: Sha acostumat a la calor. No satreveix a dir-ho. Apareix desprs de res i seguit dinfinitiu: No hi ha res a fer. Ocasionalment, sutilitza davant del complement directe (que normalment va sense preposici): o davant dels pronoms tothom, ning, tots, etc.: Estimava a tothom. o davant de pronoms personals forts: No els va escriure, ni a ell ni a ella. preposici en Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposici: No tenen inters en els estudis. Pensava en ells. preposici amb Expressa companyia, mitj, instrument, manera: Vine amb el teu germ. Escriu amb el llapis. Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposici: Lamenacen amb lespasa. Estic dacord amb tu. preposici de Expressa una circumstncia de lloc: Tornveu de lestaci. Sutilitza a les indicacions de carrers i places: la plaa de Catalunya, el carrer de lHospital. Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

151

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

preposici: No es recorden daquell xicot. Parleu de literatura. Introdueix infinitius que fan funci de subjecte o de CD quan van darrere del verb principal: Magrada de saber-ho. Va decidir de deixar-la. Sutilitza en les expressions: olor de, gust de, de quadres, de ratlles, etc. preposici per Introdueix el complement agent de les oracions passives: Va ser detingut per la policia. Indica una circumstncia de lloc (de pas): Va entrar per la finestra. Indica la part o parts dun indret on sesdev una cosa: Tinc llibres escampats per tot el pis. Indica una circumstncia de temps: Per Pasqua farem vacances. Indica relacions equivalents a a causa de, amb la intenci de, a favor de, en qualitat de: Ho he fet per tu (per causa teva). Van tallar les carreteres per la nevada. preposici per a Expressa destinaci o beneficiari: Aquest llibre s per a infants. Va cantar una ria per al seu professor. Expressa temps (termini fix): Ho hem de tenir per al 14 de novembre.

I2. Morfosintaxi 34. Les preposicions A ms de les preposicions, tamb hi ha locucions prepositives, que estan compostes per una preposici, un altre element i una altra preposici. Les ms habituals sn les segents: a causa de a excepci de a travs de a despit de al llarg de a desgrat de per por de al peu de al costat de a partir de a favor de en contra de amb vista a en virtut de a fi de per tal de per culpa de dacord amb per mitj de etc.

En els casos de per tal de i a fi de i altres preposicions que formen part duna preposici composta (des de, grcies a, etc.) cal tenir en compte que si van seguides duna oraci introduda per que, la preposici cau o desapareix: Estem treballant per tal dactualitzar la base de dades, per Estem treballant per tal que tingueu la base de dades actualitzada al ms aviat possible. A fi de garantir la vostra assistncia..., per A fi que puguem garantir la vostra assistncia...

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

152

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

Des dahir que lesperem. Des que ens ho van dir, estem ms animats. Aquesta caiguda de la preposici no noms afecta aquestes locucions, sin que s general a tots els verbs preposicionals quan tenen el complement introdut per que: Sacostuma a la bona vida. No sadona de la seva presncia. Estic dacord amb tu. Pensa en lexamen. Sacostuma que el temps torna a ser fred. No sadona que no sen surt tot sol. Estic dacord que ho fem. Pensa que pot canviar les coses.

S1. Morfosintaxi 34. Les preposicions Un altre grup de preposicions sn les que procedeixen dadverbis o de gerundis, algunes de les quals han danar seguides de la preposici de, daltres, poden dur la preposici de optativament, i un tercer grup que no lha de dur: + de abans enmig arran entorn desprs fora enfora lluny enfront prop (de) dalt dins damunt dintre darrere sobre davant sota dessota vora (sense de) com durant com a mitjanant quant a no obstant en tant que tocant a

S2. Morfosintaxi 34. Les preposicions Un dels usos de la preposici de s el valor partitiu, que sesdev en els dos casos segents: davant dadjectius, amb el nom sobreents: Durem dos paquets grossos i un de petit. davant de substantius anticipats o repetits pel pronom feble en: En tinc molt, de pa.

S3. Morfosintaxi 34. Les preposicions Per expressar el valor locatiu i temporal, cal tenir en compte les observacions segents sobre les preposicions a i en: preposici a Expressa una circumstncia de lloc o davant els topnims: Vivim a Tarragona.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

153

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

o expressa moviment: Sen van a lestranger. o expressa reps: rem a casa. o davant larticle determinat: Hi ha un bar a la cantonada. o davant linterrogatiu quin: A quin carrer viu? Sutilitza en les expressions de temps o de manera: A la nit, al vespre, faves a la catalana.

preposici en Expressa una circumstncia de lloc, davant els demostratius i indefinits: Viuen en aquesta casa. Passarem la nit en algun lloc. Sutilitza en expressions de temps de perodes acabats: Ha crescut en quatre dies. Davant dinfinitiu, apareix en complements circumstancials de temps: En entrar el director, tothom es va posar dret. (=quan va entrar el director)

En els verbs que exigeixen un complement preposicional, com ara dedicar-se a, pensar en, adonar-se de, avenir-se amb, interessar-se per, etc., cal tenir en compte les observacions segents: Les preposicions en i amb, quan introdueixen un complement preposicional, se substitueixen per a o de davant dinfinitiu i cauen o desapareixen davant la partcula que. Les preposicions a i de, soles o formant una preposici composta (grcies a, des de...) cauen davant la partcula que. construcci bsica davant dinfinitiu: davant que (sense (amb preposici) noms a o de preposici)
Tinc dret que em passin una pensi. Sexposa que lacomiadin. Mhe cansat desperar Mhe adonat que ell DE M'he adonat de tot. Parleu danar al teatre. hi era present. Parleu dall. Parleu que cal una soluci. Pensa que vindr. Pensa en mi. Pensa a / de venir. EN Es complauen en les Es complauen a/de fer Es complauen que els invitin. festes. festes. L'amenacen a / Lamenacen que el AMB L'amenacen amb dexpulsar-lo. trauran. lexpulsi. Estic d'acord a/de fer- Estic d'acord que ho Estic d'acord amb tu. ho. fem.

Tinc dret a una pensi. Tinc dret a cobrar Sexposa a un perill. Sexposa a caure.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

154

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

35. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com S2. Morfosintaxi 35
cap a / cap
Expressa direcci, proximitat relativa o proximitat en el temps i sescriu davant de noms, adjectius, numerals, articles i infinitius:
Anvem cap a les roques. Cap a les vuit ja haurem acabat. Cap al tard vindr en Jaume. Vaig arribar cap a les deu. Vaig cap a comprar.

La preposici cap a es redueix a la preposici simple cap quan, si no hi hagus la forma cap, no escriurem la preposici a:
Anvem cap all. (si no hi hagus cap, escriurem Anvem all)

fins a / fins
Expressa direcci cap a un lloc o un temps i sescriu davant de noms, adjectius, numerals, articles i infinitius:
Fins al dia 12 teniu temps de presentar- vos-hi. Anem fins a Manlleu. Comptarem fins a deu.

La preposici fins a es redueix a la preposici simple fins quan, si no hi hagus la forma fins, no escriurem la preposici a, o b davant que:
Fins avui tenim temps. (Avui encara tenim temps) Fins que arribem a Manlleu no pararem. Vindran fins aqu. (perqu diem vindran aqu)

Les frases en les quals hi ha la preposici composta des de demanen la preposici composta fins a. Tamb s parallel ls de les preposicions de... i a...:
Viatjo des de Vencia fins a Pars. Viatjo de Vencia a Pars.

No es recomana combinar aquestes formes:


Viatjo des de Vencia a Pars.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

155

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Morfosintaxi

com a / com
com a i com tenen significats diferents: com a equival a en quantitat de, en concepte de; en canvi, com s equivalent a igual que:
Com a professional no puc admetre aix. Com a presidenta, declaro inaugurada la sessi. s tan alt com en Pere. s tan blanc com la neu.

La preposici composta com a es redueix a com:


davant de larticle determinat el, la, els, les davant de larticle indeterminat un, una, uns, unes davant els demostratius aquest, aquell...
Et considero com la millor professional. Definim lhepatitis com aquella malaltia que... Va proposar-ho com una gran soluci. Mel van presentar com el substitut de la Maria.

Recorda la diferncia entre ls comparatiu i ls conjuntiu:


s tan bo com el seu pare. (comparatiu) Com que s tan tard, ens nanem. ( conjunci)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

156

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

1. El lxic catal
I1. Lxic 1. El lxic catal Els recursos de qu disposem els parlants duna llengua per formar-ne i ampliar-ne el cabal lxic sn molt diversos, i sovint els apliquem sense ser-ne conscients. Alguns dels ms importants podrien ser: heretar duna altra llengua (en el cas del catal, del llat vulgar) incorporar lxic (cultismes) a partir duna llengua considerada de cultura (el llat clssic) incorporar llenges lxic daltres incorporacions diacrniques (histriques) incorporacions sincrniques (actuals) adaptacions adopcions barbarismes donar a una paraula una categoria gramatical diferent: habilitaci (vegeu la unitat 2 de lxic) derivar paraules amb sufixos i prefixos (vegeu la unitat 2 de lxic) fer paraules compostes de dues o ms paraules existents (vegeu la unitat 2 de lxic) La majoria del lxic catal prov del llat vulgar, el llat que parlava el poble, en certs aspectes diferent del llat literari. Aix, de MATER tenim mare, de DORMIRE tenim dormir, etc. Tamb es recorre al llat en determinats mots dorigen culte (en aquests casos es recorre al llat clssic o literari). Aix, per exemple, del llat CATHEDRA tenim el mot habitual cadira i el cultisme ctedra. La incorporaci de mots daltres llenges s un recurs molt habitual. Ho ha estat tamb histricament, de manera que hi ha hagut incorporacions de totes les llenges que han estat en contacte amb el catal (sn incorporacions diacrniques). Exemples: sintagma (del grec), safata (de lrab), guerra (de les llenges germniques), ambaixada (de loccit), etc. A part daquestes incorporacions histriques, avui tamb sincorporen a la llengua una bona colla de mots provinents daltres llenges, normalment per designar conceptes nous (incorporacions sincrniques). Quan sincorpora a la llengua una paraula estrangera es poden donar dues situacions: que sadapti la paraula a la grafia o a la fontica catalana (mrqueting; burocrcia, tresillo...); que sadopti la paraula tal com sescriu en la llengua original (whisky,

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

157

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

croissant...). Quan es considera que la incorporaci dun mot duna llengua estrangera no s necessria (perqu ja hi ha algun mot tradicional catal per designar el concepte) es parla de barbarisme. Per exemple: bueno (en lloc de dacord o de b), almeja (en lloc de clossa), etc. Entre els recursos de qu disposa una llengua per formar paraules noves sense recrrer a les llenges venes podem destacar lhabilitaci, la derivaci i la composici (vegeu la unitat 2 de lxic, que dediquem especficament a aquests tres recursos). Els elements lingstics duna altra llengua que shan incorporat i adaptat al catal sn anomenats manlleus o prstecs, de manera genrica. Per, a part daquest nom genric, segons la llengua dorigen els donem un nom especfic: hellenismes (del grec clssic), llatinismes, basquismes, germanismes (de les llenges germniques o de lalemany), arabismes (de lrab), mossarabismes (dels dialectes mossrabs), occitanismes, castellanismes, gallicismes (del francs), anglicismes, italianismes, etc. La llengua es transforma imperceptiblement i molt lentament. Una forma lingstica que shagi incorporat fa cent anys a la llengua es pot considerar encara una forma jove, poc tradicional. Per aix no ens ha de sorprendre que els diccionaris no recullin formes lingstiques actuals molt usuals (sostenibilitat, trekking...): hauran de passar uns quants anys perqu sen pugui valorar la necessitat, la vigncia ds real, etc. Un diccionari normatiu en el cas del catal, el Diccionari de la llengua catalana, de lInstitut dEstudis Catalans (en lnia a http://dlc.iec.cat) pretn recollir el lxic consolidat. Aix vol dir que si hi trobem un mot, el podem considerar normal i caracterstic de la llengua, i usar-lo all on el context el demani. Per tamb vol dir que hi ha un bon nombre de formes lingstiques que el diccionari no recull (perqu no shan considerat prou usuals, perqu sn mots estrangers per als quals ja hi ha equivalncia catalana, perqu sn massa recents, etc.). Si volem, podem usar una daquestes formes que el diccionari no recull, per ens conv estar molt convenuts de la necessitat del terme, de ladequaci al context (to, registre), de la inexistncia dun equivalent ms habitual, etc. Tot i que les llenges evolucionen, hi ha tamb una tendncia ben natural a intentar protegir-les dun excs dincorporacions (lxiques, per sobretot sintctiques i fontiques) que en poden arribar a desvirtuar la fesomia caracterstica. En el cas del catal, una llengua envoltada de llenges ms poderoses demogrficament, aquest esfor pren ms relleu. Per aix es recomana una prudncia especial en el moment dadmetre formes daltres llenges, i sinsisteix en la necessitat de conservar ls dels mots ms habituals (genuns).

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

158

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

Les incorporacions necessries de lmbit tcnic o cientfiques necessiten una fixaci formal. Lorganisme que sencarrega daquesta fixaci en el cas del catal s el Termcat, Centre de Terminologia: mitjanant el servei de consultes (adrea electrnica: informacio@termcat.cat) i els altres serveis de qu disposa difon la terminologia normalitzada.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

159

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

2. Derivaci, composici i habilitaci


I2. Lxic. Derivaci, composici i habilitaci A part de la incorporaci de formes lingstiques daltres llenges, cada llengua t uns recursos propis que permeten ampliar-ne el cabal lxic. derivaci
formaci de mots nous a partir dun radical o dun mot afegint-hi sufixos o prefixos formaci de mots nous a partir de la uni de dos o ms radicals o mots adquisici duna nova categoria gramatical noi noiet groc grogor cansar cansament illa illenc fil+ferro filferro hispano+argent hispanoargent cara+girat caragirat rosa (nom) rosa (adj.) dinar (verb) dinar (nom) mirador (adj.) mirador (nom)

composici

habilitaci

El procs de derivaci ms habitual s ladjunci dun sufix a un radical o a un mot de la llengua. Hi ha determinats sufixos que tenen una crrega semntica, s a dir, que incorporen un significat concret a la forma que acompanyen. Aix, hi ha sufixos que indiquen una idea de petitesa (diminutius) com -et o - (cotxet, carrer); sufixos que indiquen una idea de grandria (augmentatius) com ara -s o -ot (xicots, vestidot); sufixos que indiquen lestabliment on es fa una activitat com -eria (fusteria, sabateria), etc. Aquesta incorporaci de significat ens permet inventar paraules noves i que la resta dels parlants interpretin rpidament a qu ens referim (si alg sinvents la forma disccompacteria podrem deduir que parla dun lloc on venen discos compactes). A continuaci tens una llista amb els sufixos ms freqents, que permeten formar noms, adjectius i verbs: Noms derivats de substantius:
-et, -eta: noiet, noieta -ol, -ola: fillol, fillola -, -ona: carrer, pepona -er, -era: caixer, caixera -atge: fullatge -eria: fusteria, ferreria -isme: liberalisme -ada: gentada

derivats d'adjectius:
-or: grogor -ia: alegria -itud: esclavitud -tat, -dat: crueltat, bondat

derivats de verbs: 160

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

-ci: aprovaci -ment: cansament

-dor, -dora: mocador, rentadora -alla: troballa

Adjectius derivats de noms:


-er, -era: brasiler, brasilera -, -ina: alacant, alacantina -, -ana: ciutad, ciutadana -ut, -uda: cabut, cabuda -enc, -enca: castellonenc, illenca -s, -esa: japons, japonesa

derivats d'adjectius:
-s, -osa: grogs, grogosa -ot, -ota: lletjot, lletjota -et, -eta: nuet, nueta -ssim, -ssima: negrssim, negrssima

derivats de verbs:
-s, -osa: abunds, abundosa -tori, -tria: giratori, giratria -dor, -dora: menjador, menjadora -ble: amable

Verbs derivats de noms:


-ar, -ir: arrelar, penedir -ificar: exemplificar -ejar: senyorejar -itzar: martiritzar

derivats d'adjectius:
-ar, -ir: indignar, emblanquir -ificar: fortificar -itzar: modernitzar -ejar: netejar

Tamb s freqent ladjunci de prefixos, com ara pre- (preescolar, preromntic), vice- (viceministra, vicerector), plus- (plusvlua, plusmarca), sots- (sotspresident, sotsintendent), etc. Com en el cas dels sufixos, els prefixos que incorporen un valor semntic: el prefix in- denota negaci (inatacable, innegable), el prefix des- denota la idea contrria (desafectat, desabrigat), ex- indica que alg era i ja no s tal cosa (exalcalde, expresidenta), etc. Les paraules amb prefix no porten mai guionet, excepte els substantius que es formen amb el prefix no-: la no-violncia, per persona no catalanoparlant. Finalment, lhabilitaci consisteix a donar a un mot determinat una categoria gramatical diferent de la que tenia, sense afegir-li cap sufix o prefix. Per

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

161

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

exemple: del substantiu rosa en fem un adjectiu: una camisa de color rosa; del verb esmorzar en fem un substantiu: quin esmorzar ms abundant; etc. Un tipus de formaci fora recent s el de les paraules creades a partir duna forma abreujada: aix, de la forma RADAR, corresponent a RAdio Detecting And Ranging, sha passat a la paraula de la llengua radar; de SIDA, corresponent a Sndrome dImmunoDeficincia Adquirida, sha passat a la paraula de la llengua sida, etc. Altres mots que shan format d'una manera semblant sn lser, mdem, vip, pime, etc. (els dos ltims exemples no sn recollits pel diccionari, i, per tant, en textos formals pot ser convenient escriurels en majuscules, com a sigles).

I3. Lxic. Derivaci, composici i habilitaci Un altre procs com de qu disposa el catal per formar paraules s la composici. La majoria de les paraules compostes sescriu com un sol mot (compravenda, blaugrana, sordmut, pocavergonya, maldecap, grecorom, politicosocial, etc.), per posem un guionet per separar els dos formants del compost en els casos segents: en els numerals (vint-i-quatre, tres-cents cinquant, etc.); en els compostos formats per dos mots catalans, quan el primer formant acaba amb vocal i el segon comena amb r, s o x (para-sol, comptarevolucions, para-xocs); en els compostos en qu apareix el nom dun punt cardinal (nord-oest, sud-afric); en els compostos formats amb una voluntat expressiva o repetitiva (nyigo-nyigo, poti-poti, ping-pong).

S2. Lxic. Derivaci, composici i habilitaci Aix mateix, tamb escrivim guionet en les paraules compostes en els casos segents: quan conv evitar possibles lectures errnies (pit-roig, Bell-lloc); quan el primer element del compost s una paraula amb accent grfic (m-llarg, pl-roig); els compostos adu-siau, abans-dahir i cul-de-sac.

Tamb hi ha compostos formats amb elements daltres llenges, bsicament, del grec i del llat, que sn molt comuns i habituals en certs mbits cientfics i tcnics: cumulonimbus, cuneforme, inosclerosi, higrmetre, oftalmoscpia, etc. Aquests compostos no sescriuen mai amb guionet.

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

162

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

3. Sinonmia i antonmia
I2. Lxic 3. Sinonmia i antonmia sinonmia
relaci que sestableix entre dos mots o expressions que comparteixen un significat com relaci que sestableix entre dos mots o expressions que denoten un significat oposat reuni trobada menystenir menysprear gel gla gran petit dret estirat viu mort

antonmia

Llevat dels sinnims dialectals escombra granera, diners doblers, sortida eixida, etc., en molt pocs casos es pot considerar que dues paraules sn totalment sinnimes. Normalment, cada paraula t un mats que la pot fer ms adequada que una altra en un determinat context. Aix, es poden considerar sinnims got i vas, per a ning se li acudir parlar de els gots sanguinis. Per tant, conv ser prudents en ls dels mots, evitar ls de paraules jquer com cosa, fer, fotre, dallonses, etc., ser tan precisos com sigui possible en la tria lxica i buscar sempre ladequaci al missatge. Tamb entre les formes antnimes s francament difcil trobar un mot el significat del qual sigui exactament i en qualsevol context el contrari del dun altre. Aix, fi i gruixut es poden considerar antnims, per el contrari de s un noi molt fi no s s un noi molt gruixut. S2. Lxic 3. Sinonmia i antonmia Una altra caracterstica que tenen les paraules s la polismia, que es produeix quan tenen ms dun significat, com passa amb paraules com boca (duna persona, del metro, del port), banc (seient, destalvis), ull (duna persona, duna agulla, de lescala), ulleres (instrument ptic, taques sota els ulls, pasts).

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

163

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

4. Locucions i frases fetes


S1. Lxic 1. Locucions i frases fetes Les locucions i les frases fetes sn expressions estereotipades que no admeten gaire variaci i que tenen un significat que no correspon al significat recte dels seus components. Aix, quan diem aquell xicot ha perdut el cap per la Carme, evidentment no volem dir que ha perdut la part superior del cos, sin que est enamorat, que es comporta de manera estranya per lenamorament, o una cosa per lestil. Les frases fetes sn fruit de la saviesa popular, i reflecteixen el carcter, els costums, la histria dun poble. Sovint fan referncia a realitats que amb el pas del temps han anat perdent vigncia, i aix s fcil veure-hi moltes referncies a la vida de pags, al paper que tradicionalment es donava a cada membre de la famlia, etc. Les frases fetes sn molt sovint intradubles, perqu juguen amb el doble sentit i amb la ironia. El missatge que transmeten s molt efica, i aix explica el fet que actualment un dels camps en qu es mant fora viu ls de les locucions i de les frases fetes s el de la publicitat, on sempre es busca limpacte. Frase feta
acabar la corda aixafar la guitarra aixecar la camisa altra feina hi ha amb tots els ets i uts anar a la deriva anar a pams anar a tota brida anar amb compte anar amb mitges tintes anar cua dreta anar de blit anar fora de cam anar lluny d'osques anar peix anar-se'n a can Pistraus anar-se'n al diable anar-se'n en fum ara hi corro arribar i moldre arronsar les espatlles baixar del cel beure's l'enteniment buidar el pap calar pocs punts cantar victria clavar un juli

Significat
callar; perdre la pacincia estroncar els plans d'alg enganyar desentendre's del que no interessa amb detall no tenir futur; anar desorientat -ada explicar d'una manera ordenada i clara anar amb rapidesa fixar-se; parar atenci ser ambigu -igua mostrar alegria i satisfacci tenir ms feina de la que es pot fer anar equivocat -ada anar equivocat -ada no ser ents -esa en una matria perdre's perdre's; fer-se malb perdre sense haver obtingut resultats me'n desentenc aconseguir amb rapidesa una fita desentendre's; mostrar desconeixement no estar al cas tenir poc seny retreure o dir el que es t ganes de dir ser ignorant celebrar el triomf, sovint abans d'hora donar una bufetada

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

164

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

com ara plouen figues comptar les bigues cremar-se les celles deixar garratibat deixar amb un pam de nas dem m'afaitars donar gat per llebre dormir a la palla en un tres i no res ensenyar les dents estar a la lluna estar a la que salta estar al cel de les osques estar tocat del bolet estirar les orelles fer beure a galet fer com si res fer divendres fer el paper de met fer el sord fer festa grossa fer festa fer l'angelot fer l'orni fer l'ull viu fer orelles de marxant fer sortir del mapa fer un bunyol fer un cap nou fer un cop de cap fer un nyap fer un pa com unes hsties fer un salt el cor fer un ull de vellut fer una cara nova fer una planxa fer uns ulls com unes taronges fer-se'n creus ficar l'olla xica dins la grossa ficar-hi el nas ficar-se de peus a la galleda ficar-se en bucs ficar-se alg a la butxaca fugir de fam i de feina perdre la carta de navegar jugar una mala partida llanar les campanes al vol llaurar dret mamar-se el dit matar el vedell gras estar ms content que unes pasqes mossegar-se la llengua nedar entre dues aiges no cabre una cosa a la barretina no estar per brocs

no creure's una cosa estar distret -a posar-hi tot l'esfor sorprendre riure's de les expectatives d'alg no m'ho crec enganyar ignorar un fet, no adonar-se'n molt de pressa amenaar estar distret -a ser susceptible; estar nervis -osa estar distret -a no tenir gaire seny renyar enganyar dissimular dejunar desentendre's no escoltar el que no interessa celebrar sentir alegria i satisfacci desentendre's desentendre's intentar ser ms llest -a que els altres desentendre's apallissar; fer fora alg equivocar-se; fer una cosa poc polida apallissar decidir-se; arriscar-se equivocar-se no fer negoci rebre una sorpresa apallissar apallissar equivocar-se mostrar-se sorprs -esa sorprendre's; no entendre el que passa celebrar tafanejar equivocar-se equivocar-se convncer desentendre's anar desorientat -ada enganyar celebrar abans d'hora portar-se b no adonar-se del que passa celebrar mostrar alegria i satisfacci no dir el que es t ganes de dir ser hipcrita; no comprometre's no poder entendre una cosa no voler perdre el temps

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

165

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

no estar per orgues no piular no saber ni la a no saber on es t la cara no ser ni carn ni peix no ser-hi tot no tenir de qu fer estelles no tenir dos dits de front no tenir sang a les venes no tenir un clau no tocar de peus a terra no tocar pilota no valer un clau no veure-hi ms enll del nas ofegar-se en un vas d'aigua passar l'arada davant dels bous passar-la magra pensar amb els peus perdre bous i esquelles perdre el cap perdre el fil perdre el quest perdre el senderi perdre el seny perdre l'oremus peti qui peti picar ferro fred pintar la cigonya posar els dits a la boca posar els punts sobre les is posar fil a l'agulla posar-hi el coll posar-s'hi amb quatre salts posar-se les mans al cap prendre el pl a alg prometre la lluna en un cove pujar la mosca al nas rebre un fart de llenya rentar-se'n les mans saber fer totes les cares sembrar a l'arena sentir ploure sentir-se al set cel ser coix del front ser curt de gambals ser ms trempat que un gnjol ser de cot fluix ser de la pell de Satans ser del que no hi ha ser predicador en el desert ser tot orelles ser un baliga-balaga ser un cap de carbassa ser un tros de pa benet ser un zero a l'esquerra

no voler perdre el temps no parlar gens ni mica ser un -a ignorant anar desorientat -ada ser ambigu -igua; estar poc definit -ida ser una mica boig/boja ser pobre -a obrar de manera poc assenyada no indignar-se per res ser pobre -a ser un -a somiador -a no encertar-ne ni una no tenir cap valor tenir poca capacitat d'anlisi deixar-se atabalar per no-res fer les coses sense seguir l'ordre lgic passar-ho malament no tenir seny quedar-se sense res actuar sense seny distreure's anar desorientat -ada tenir poc seny actuar de manera imprudent actuar sense seny fer alguna cosa malgrat les conseqncies ser intil fer creure el que no s obligar alg a parlar deixar les coses clares anar per feina posar-hi tot l'esfor aconseguir una cosa amb rapidesa sorprendre's; desesperar-se enganyar-lo prometre l'impossible perdre la pacincia; irritar-se ser apallissat desentendre's d'un assumpte ser un -a hipcrita fer una cosa intil fer-se el/la despistat -ada sentir-se molt a gust no tenir gaire seny no tenir gaire seny ser molt eixerit -ida ser molt feble o delicat -ada ser dolent -a tenir dolenteria; ser entremaliat -ada parlar sense que ning en faci cas escoltar amb molta atenci no tenir formalitat en res ser un -a ignorant tenir molta bondat no comptar per a res

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

166

Nivell Suficincia

Teoria Gramatical - Lxic

ser una nima de cntir ser una llengua d'escur tenir el cap ple de pardals tenir estmac tenir la m foradada tenir llana al clatell tenir mala pea al teler tenir un cervell de pardal tenir-hi la m trencada tirar la pedra i amagar la m treure els drapets al sol treure'n el suc trobar-se com el peix a l'aigua vendre garses per perdius venir d'Arbeca voler fer entrar el clau per la cabota voler tocar el cel amb la m

ser curt -a d'enteniment malparlar amb tradoria actuar amb poca maduresa ser capa de tot malbaratar els diners ser fcil d'enganyar tenir un problema de difcil soluci tenir poc seny saber fer una cosa amb molta traa causar un dany i amagar-ho criticar saber treure la substncia d'una cosa estar a gust enganyar no estar al corrent del que passa voler tenir ra de totes maneres voler fer una cosa impossible

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

167