You are on page 1of 4

UNITAT 2

CONTINGUTS

1. COMUNICACIÓ

- La comunicació oral i escrita


- El context comunicatiu en l’acte acadèmic

2. GÈNERES LITERARIS

- La poesia

3. TÈCNIQUES DE TREBALL

- Parlar per a informar

4. LLENGUA I SOCIETAT

- Resgistres lingüístics

5. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

- Palatals i dentals
- El verb i els complements
- Els doblets lèxics

OBJECTIUS

- Conéixer algunes especificitats de la comunicació oral


- Reconéixer els trets del context en l’àmbit acadèmic
- Saber què és i què no és poesia
- Representar els fonemes palatals
- Conéixer alguns complements del verb
- Saber què són els doblets lèxics
1. BLOC DE COMUNICACIÓ.
a) LA COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

Esquema dels elements de la comunicació.

MISSATGE
EMISSOR CANAL CANAL RECEPTOR
CODI

Emissor: qui emet el missatge


Receptor: qui rep el missatge
Canal: element físic pel qual discorre el missatge
Missatge: informació que es transmet
Codi: sistema de signes utilitzat per configurar el missatge

EXERCICIS: 1, 2 (pàgina 30), 4 (pàgina 31)

b) EL CONTEXT COMUNICATIU EN L’ÀMBIT ACADÈMIC

- Els tipus de text normalment seran expositius o explicatius.


- La relació entre els participants és de formalitat
- Els temes són especialitzats
- La varietat lingüística sol ser l’estàndard
- L’objectiu general és compartir informació

EXERCICIS: 1 (pàgina 32), 3 (pàgina 33)

2. BLOC D’EDUCACIÓ LITERÀRIA


LA POESIA

Definició: gènere literari, habitualment escrit en vers, en què més clarament es


manifesta la funció poètica (estètica) del llenguatge.

Tipologia

En funció de l’origen i la difusió: popular i culta


En funció de la temàtica i l’objectiu: èpica, didàctica i lírica

EXERCICIS: 1 (pàgina 34)


3. BLOC DE TÈCNIQUES DE TREBALL
PARLAR PER A INFORMAR

Els discursos orals no espontanis són aquells que preparem perquè els escolte un
públic determinat.

Procés: Documentació
Planificaicó
Producció
Avaluació

Capacitats: D’acció
Discursives
Lingüístiques

EXERCICIS: 1 (pàgina 37)

4. BLOC DE LLENGUA I SOCIETAT


ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS

Definició: model de llengua emprat segons el context comunicatiu definit per quatre
factors determinats.

Factors: A qui ens dirigim


De què parlem
Què volem aconseguir
Quin canal usem

Tipologia: Científicotècnic
Vulgar
Periodístic
Juridicoadministratiu
Col·loquial

EXERCICIS: 2 (pàgina 39), 6 (pàgina 41)


5. BLOC DE CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
a) FONÈTICA I ORTOGRAFIA. LES PALATALS I LES DENTALS

a.1) Hi ha tres consonants palatals.

* La palatal africada sonora (la de gel) s’escriu:


g  davant e, i (gel, enginy)
j  davant a, o, u (marjal, joc, conjunció)
tg  entre vocals, davant e, i (garatge)
tj  entre vocals, davant a, o, u (sutja, enutjós)
* La palatal africada sorda (la de xic) s’escriu:
x  a principi de paraula i darrere de consonant (xic, panxa)
tx  a principi de paraula, entre vocals, o a final de paraula (Txèquia, cotxe,
despatx)
ig  a final de paraula (roig)
g  a final de paraula, precedida d’una i que sona (mig)
* La palatal fricativa sorda (la de xarop) s’escriu:
x  a principi de paraula (Xeraco)
ix  darrere de vocal (caixa, reixa, moixa, cuixa)

EXERCICIS: 2, 3, 4 (pàgina 43)

a.2) La t i la d a final de mot

Les consonants dentals a final de mot sonen igual. Per saber quina haurem
d’escriure:
o si la paraula és aguda i acaba en vocal + dental, escriurem t (sabut)
o si la paraula té altres característiques, cal buscar derivats i escriure la
mateixa lletra que porten (àrida = àrid)

b) GRAMÀTICA. EL VERB I ELS SEUS COMPLEMENTS

CD  Designa l’entitat, animada o no, sobre la qual recau l’acció del verb
CI  Designa la persona a què va destinada l’acció
CC  Designa les circumstàncies de temps, lloc, manera, intrument, etc., que
envolten l’acció.

EXERCICIS: 5 (pàgina 45)

c) LÈXIC. ELS DOBLETS LÈXICS

Un doblet és un parell de paraules que tenen el mateix ètim però que tenen
significats diferents. (Ex.: CATEDRA > càtedra / cadira)

EXERCICIS: 1 (pàgina 46), 2 i 3 (pàgina 47)