PROGENITORS I CRIATURES, LA INFLUNCIA GENERACIONAL Com s el vostre arbre genealgic?

Descobreix quines pautes de relaci i funcionament passen duna generaci a una altra. ARBRE GENEALGIC Un arbre genealgic s el resultat dun esquema grfic que representa les relacions familiars entre persones. Cada persona t un arbre genealgic nic, i aquest ens permetr visualitzar duna manera rpida i senzilla qui sn els nostres ascendents i els nostres descendents.

Qu s la genealogia? La genealogia sentn com la suma de: Lorigen de quelcom. Lestudi daquest origen. Els documents resultants daquest estudi.

De fet, la paraula genealogia est composta per dues paraules dorigen grec: geneos + logos. La primera, significa raa, naixement, descendncia. La segona vol dir cincia, estudi. Per tant, resulta evident que la genealogia s la cincia o lestudi del naixement, la raa i la descendncia. Una de les maneres de representar aquesta genealogia s mitjanant els arbres genealgics. Arbre genealgic De manera senzilla podrem dir que larbre genealgic s la representaci grfica de les relacions familiars que existeixen entre les persones, tal i com hem comentat a linici daquest dossier, i s important tenir en compte que els arbres genealgics no sempre tenen forma darbre, tot i que aquest sigui el nom que sels hi dna. Tipus de taules Cal tenir en compte que hi ha dues taules diferents a lhora de crear un arbre genealgic, i la diferncia entre ambdues s la informaci que contenen:

Taula dascendents Es remunta a les generacions anteriors. Sinicia en els pares i es continua amb avis, besavis, etc. Taula de descendents Aquest tipus de taula ens mostra quantes persones procedeixen dun individu en concret, per tant, inclou fills, nets, besnts, etc.
Relacions de parentesc ms freqents A partir dels pares ens podem trobar amb: Avi avantpassat de 2a generaci.

Besavi avantpassat de 3a generaci. Rebesavi avantpassat de 4a generaci. Cosins germans cosins que comparteixen una parella davis. Cosins germans dobles cosins que comparteixen dues parelles davi. Nebots segons Fills de cosins germans.

Tiastre Germanastre del pare o de la mare. Net descendent de 2a generaci. Besnt Descendent de 3a generaci.

Representaci grfica Larbre genealgic es pot representar de diverses formes:

Mtode perpendicular o en arbre s la representaci tradicional i es fa servir des de lAntiguitat, ja que shan trobat dibuixos daquest estil en restes arqueolgiques egpcies, gregues i romanes. Aquest tipus de representaci acostuma a ser molt senzilla i gaireb no es fa servir (excepte com a mtode decoratiu) ja que no permet ampliar molt el nmero dascendents o de descendents.

Mtode horitzontal Aquest tipus de representaci ens permet visualitzar de manera ms clara les genealogies ascendents, ja que classifica les generacions desquerra a dreta.

Mtode geomtric Dins del mtode geomtric, que evidentment es tracta de la representaci grfica de les relacions familiars en forma de figura geomtrica, ens trobem amb: o Forma rectangular Resulta un mtode molt efectiu perqu ens permet incloure ms dades sobre cada persona. Aquest tipus darbre genealgic acostuma a numerar-se amb el sistema inventat per el genealogista espanyol Jernimo de Sosa.

semicircular o de ventall Aquest tipus de forma s molt popular a lmbit anglosax, sobretot a Estats Units, i es tracta duna diversificaci grfica de la forma darbre. A lexemple tamb sha fet servir la numeraci de Sosa en comptes dinserir els noms dels individus.

Forma

o Forma circular Els arbres genealgics circulars diverses variants:

tenen

Esquema circular rotatiu les generacions sorganitzen de forma descendent a linterior dun sector circular. Esquema circular divergent les generacions sorganitzen de forma concntrica, s a dir, a partir dun ascendent que se situa al centre, i les dades de cada persona es detallen a les lnies que surten de les circumferncies. Esquema circular convergent es va servir per a arbres de dos costats (a un costat els ascendents paterns i a laltre els materns).

Curiositat!
Sabeu que lEsglsia mormona disposa de la major base de dades genealgica a la xarxa? Inclou ms de mil milions de noms extrets darxius darreu del mn i estan en una base de dades situada a dos-cents metres sota terra, en una cripta cuirassada de la muntanya de granit dUtah (Estats Units), a 40 quilmetres de la ciutat mormona de Salt Lake City. Qualsevol persona inclosa en aquest llistat podr conixer de manera gratuta els seus orgens i els dels seus avantpassats grcies a la investigaci dels arbres genealgics.

Fonts utilitzades:

Genealoga y herldica : conoce tu rbol genelogico y escudo de armas. Barcelona : Libros Cpula, cop. 2006. 196 p. ISBN 8448047303. Arbol genealgico [en lnia]. Geenom. 2012. Disponible genealogico/que-es-arbol-genealogico>. [Consultat 06/02/2012]. a: <http://www.genoom.com/es/arbol-

Vols ms informaci?
Recorda que a la Biblioteca Can Mul posem a la teva disposici tot un seguit de documents relacionats amb el tema tractat a la tertuliana davui.

Genealoga y herldica : conoce tu rbol genelogico y escudo de armas. Barcelona : Libros Cpula, cop. 2006. Albaigs i Olivart, Josep M. El Gran llibre dels cognoms catalans. Barcelona : Edicions 62, 2005. Dancourt, Daniel. Luces y sombras del rbol genealgico : la importancia de los ancestros en nuestro desarrollo personal. Madrid : Librera Argentina, DL 2005. Faure, Roberto. Diccionario de apellidos espaoles. Madrid : Espasa, cop. 2001. Fluvi, Armand de. A la recerca dels avantpassats : manual de genealogia. Barcelona : Curial, 1995. Jodorowsky, Alejandro. Metagenealoga : el rbol genealgico como arte, terapia y bsqueda del Yo esencial. Madrid : Siruela, cop. 2011. Roca, Nria. 1 arbre familiar. Barcelona : Edeb, 2007. Sols Miranda, Jos Antonio. Realice su propio rbol genealgico. La Corua : El arca de papel, 2002. Sols Miranda, Jos Antonio. El Origen de su apellido. La Corua : El arca de papel, 2003.

No us oblideu el carnet de la biblioteca! I si no el teniu, no passa res. Us recordem que s un servei gratut i que per a fer-sel noms cal presentar el DNI/NIE o el passaport.

Dades de la biblioteca Can Mul

C/Alsina, 1 (Parc de Can Mul) 08100 Mollet del Valls Telf: 93/570-16-17 a/e: b.mollet.cm@diba.cat http://bibliotecacanmula.weebly.com

Horari

Matins: de dimarts a dissabte de 10 a 14 h. Tardes: de dilluns a divendres de 16 a 20.30 h.