2

Espai Jove de la Intersindical-CSC

Cap a un sindicalisme nacional i de classe:

Organitza’t i lluita!
“No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”
Vicent Andrés Estellés

nització, calia fer un salt endavant en la seva expansió

Espai Jove de la Intersindical-CSC
El passat mes de març celebràrem a Barcelona la sego-
na Assembla Nacional de l’Espai Jove de la Intersindi-
cal-CSC. En aquesta, més enllà dels relleus pertinents
al capdavant de l’estructura de la branca juvenil del sin-
dicat, fèrem balanç de la feina feta i ens fixàrem nous
reptes per als propers dos anys. A grans trets, i tal com
vam donar a conèixer, arribàrem a la conclusió que,
un cop interioritzades les tasques de la nostra orga-
i consolidació, una tasca que necessàriament passava
per augmentar la nostra presència i per fomentar la im-
plicació de l’afiliació de l’Espai Jove en la lluita sindical,
tant dins com fora dels seus centres de treball. Alhora,
consideràrem que es feia imprescindible extendre’s
territorialment i treballar per disposar d’una veritable
implantació al territori. Al nostre entendre, sols a partir
d’assolir aquests objectius podem acostar-nos al Marc
Català de Relacions Laborals.

les accions realitzades

2a Assemblea de Presentació document Recurs al Síndic de Manifestació dia del/la

l’Espai Jove municipalista i sopar Greuges (cas Xauxa) Treballador/a
Barcelona · 17 de març Barcelona ·21 d’abril Barcelona · 26 d’abril Barcelona ·1 de maig
 3
Amb aquesta finalitat, des de la branca juvenil de la
Intersindical-CSC comencem aquest curs amb molta
energia i amb ganes d’avançar en aquestes línies amb
tota aquella gent que ens hi vulgui acompanyar. Tot ple-
gat, respon a la percepció que ens mou a participar a
un sindicat de classe amb vocació nacional: La recerca i
generació d’eines útils per al conjunt de la classe treba-
lladora dels Països Catalans, una tasca gens senzilla que
no permet discursos autocomplaents ni passes en fals,
menys encara en una societat regida per un model
econòmic refractari a donar un protagonisme actiu a la
classe treballadora.
En aquest sentit, i més enllà de seguir potenciant
aquelles activitats com les escoles de formació sindi-
cal o el dia d’acció social que venim organitzant els
darrers anys, considerem imprescindible fomentar la
descentralització i territorialització de la nostra activi-
tat, com a millor forma d’acostar el sindicalisme a les
necessitats de cada realitat. Conseqüentment, poten-
ciarem l’organització de formacions sindicals de tot ti-
pus en diferents pobles i ciutats en contacte amb el seu
teixit associatiu, així com per donar a conèixer aquelles
problemàtiques que els i les joves ens trobem als nos-
tres centres de treball. De ben segur, aquesta serà una
feina de formigueta, allunyada del ressò mediàtic, però
que ens ha de servir per prendre impuls de cara a llui-
tes futures.
De la mateixa manera, i com hem vingut fent fins ara,
seguirem desenvolupant campanyes sectorials con-
cretes que enguany seguiran incidint inicialment en la
situació dels i les treballadores del lleure educatiu, tant
per la bona resposta rebuda com per les mancances que
es detecten davant de la imminent renovació del con-
veni d’aquest sector. Alhora, des de la plena conscièn-
cia que el model productiu i les relacions laborals es
troben supeditades a les polítiques socioeconòmiques
de torn, seguirem treballant des de la Comissió de
Polítiques Socials en l’ànalisi i generació de discurs al
voltant d’aquestes.
les accions realitzades
Xerrada sobre Deixada de fems a
Objecció Fiscal Inspecció de Treball
Barcelona · 15 de maig Barcelona ·17 de maig
I finalment, seguirem participant de forma activa en
les converses exploratòries i futures negociacions de
l’Acord per la Qualitat de la Ocupació Juvenil, que si
bé no es presenta com una política satisfactòria, per
les limitacions existents en matèria de polítiques juve-
nils, són un bon espai on aportar davant de la resta
d’organitzacions sindicals i patronals la nostra veu críti-
ca al seu anquilosament.
En definitiva, l’Espai Jove de la Intersindical-CSC vol
ser l’espai de trobada de tot aquell jovent compromès
amb la defensa dels seus drets laborals així com en
les diferents lluites en defensa dels nostres drets indi-
viduals i col·lectius. I, en aquest sentit, l’Espai Jove té
el deure d’esdevenir una via d’entrada al sindicalisme
de la Intersindical-CSC, alhora que de prestigiar l’acció
sindical dins de les noves fornades de joves del llarg i
ample dels Països Catalans.
Al nostre entendre, és tant sols disposant d’eines po-
tents, nacionals i sobiranes que els i les treballadores
d’aquest país podem avançar en la recerca d’una so-
cietat justa, lliure i solidària. En aquest sentit, ens em-
peny, entre d’altres, les experiències d’altres pobles
sense estat, absolutament partidaris de l’existència
d’un sindicalisme nacional i de classe.
Us emplacem, doncs, a fer vostres les paraules d’en
malaguanyat V.A. Estellés, també des dels vostres cen-
tres de treball.
Escola de formació Parada per la Diada
Vilafranca del Penedès Arc del Triomf i Fossar
16 de juny (BCN) · 11 de setembre
 4
Educació en el lleure
monitor/a,
no ets un
David Soriano, portaveu
A finals d’aquest any venç l’actual (el primer) conveni
que regula el sector del lleure educatiu i sociocultural.
En un primer monent, el fet que s’estigués negociant
un conveni per regular aquest sector va ser valorat
positivament per l’Espai Jove de la Intersindical-CSC,
pel fet que existís voluntat de regular un sector pro-
fessional fins llavors oblidat per part dels grans sindi-
cats oficials espanyols. Enteníem que era un primer pas
perquè aquests i aquestes professionals comencessin a
sortir de la invisiblitat i de la manca de reconeixement
professional i social de les tasques que desenvolupen.
Després de molts mesos de negociació entre sindicats i
patronals (aquestes gens acostumades a parlar de drets)
sense consultar als directament interessades i interes-
sats (els i les treballadores), es va arribar a l’acord final.
Aquest acord, des d’un bon principi, va ser valorat nega-
ninot!
fes-te
respectar!
tivament per l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, entre
altres coses perquè creiem que l’àmbit funcional que
abarcava el nou conveni era massa gran i diferent entre
les diferents tasques desenvolupades per ser regulat
per un de sol, i enteníem també que no reconeixia la
tasca educativa realitzada per part d’aquestes i aquests
professionals, així com perquè aportava pocs avenços
en matèria de millores socials.
Tot i que ens vam trobar amb un acord de mínims, van
ser moltes les professionals que van veure com els seus
drets i contractes eren vulnerats sistemàticament. El
cas de l’empresa Xauxa és un clar exemple (una em-
presa, per cert, en la que el comité d’empresa era co-
pat íntegrament per la llista d’UGT, un comité que no
va moure un sol dit per les companyes que veien com
no sel’s hi respectava ni el pagament del salari).
Des de l’Espai Jove, vam iniciar una campanya de
denúncia de la situació que patien els i les treballadores
fent xerrades informatives arreu del territori (Mataró,
Cardedeu, Martorell, etc.), així com la interposició de
demandes a Inspecció de Treball, denunciant les irregu-
laritats (per més informació, vegeu el següent article).
Actualment, després del tancament d’algunes emp-
reses, la situació dels treballadors i de les treballadores
 5
agreujats/des segueix a l’aire. Així, iniciem un nou curs
escolar amb la intenció de seguir treballant per la dig-
nificació de la situació laboral i el reconeixement social
d’aquests/es treballadors/es. En aquest sentit, ens hem
proposat treballar en la sensibilització (amb la recollida
de signatures, trobades amb entitats educatives, etc.),
anant més enllà de les propostes de solucions a curt
termini, tot plantejant la necessitat de repensar quin
és el paper que juga i hauria de jugar l’educació en el
lleure dins els centres escolars, i quines són les millores
laborals a llarg termini necessàries per l’àmbit sociocul-
tural. D’aquesta manera, un dels reptes que ens mar-
quem és la consolidació de la comissió d’educació en
el lleure, integrada pels i les afiliades que provenen del
sector, amb la voluntat que siguin aquestes persones,
coneixedores de la realitat existent, les encarregades
de marcar les línies a seguir des de l’Espai Jove de la
Intersindical-CSC i la Intersindical-CSC.
Volem exigir respecte i rigor a les parts implicades en
la negociació del nou conveni del sector: A hores d’ara,
a menys de quatre mesos del venciment de l’acord
col·lectiu en vigor, cap dels sindicats que seuran a la
taula de negociació ha convocat cap assemblea de
treballadores i treballadors per tractar el tema i creiem
que ja va sent hora que ho facin o, com a mínim, que
informin de les seves intencions als i les treballadores.
Però, en parlar de lleure educatiu i sociocultural no
podem deixar d’assenyalar a les administracions pú-
bliques com el principal culpable d’aquesta situació.
Han estat aquestes, amb el seu afany liberalitzador dels
serveis públics, les que han convertit dos ambits com
l’educació en el lleure dins del món escolar i les activi-
tats socioculturals en el paradís de la subcontractació,
en què els i les treballadores són els i les afectades,
juntament amb els i les usuàries d’aquests serveis.
Reclamem a les administracions públiques que assu-
meixin les seves responsabilitats i acabin amb el negoci
en el que han convertit aquestes esferes de l’educació
i la cultura. D’aquesta mànera, exigim que el personal
encarregat de desenvolupar aquestes tasques passi a
dependre únicament de les administracions.
Mentre això no arribi, reclamem per part de les admi-
nistracions l’elaboració d’un còdi ètic a l’hora d’otorgar
la gestió d’equipaments públics a empreses i fundacions.
Veiem aberrant que empreses que no compleixen amb
les seves treballadores i treballadors puguin optar a
gestionar aquests serveis.
Davant la negociació del nou conveni, l’Espai Jove
de la Intersindical-CSC reclamem la seva reformu-
lació, ja que entenem que fins que no arribi el dia en
que els i les pofessionals que desenvolupen les seves
tasques educatives en centres escolars públics passin
a formar del personal depenent de les administracions
públiques, aquestes i aquests professionals haurien de
passar a estar regulats per un subapartat dins del con-
veni de l’educació privada. Així mateix, els educadors
i les educadores que desenvolupen les seves tasques
en centres de titularitat privada haurien de ser regulats
per aquest mateix conveni, en l’actualitat i en el futur.
Per a les figures professionals que desenvolupen les
seves tasques en l’àmbit sociocultural, apostem per
l’existència d’un conveni exclusiu per aquestes i aquests
professionals.
Entenem que la lluita per a la millora de les condicions
laborals d’aquest sector professional, no és una lluita
laboral més: Al mateix temps, es converteix en una
lluita d’un model d’educació i serveis culturals.
 6
Esperant la
Inspecció
de Treball
Gerard Rabat, secretari d’Acció Sindical
Quan des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, en
el marc de la campanya de denúncia Està Tot Fatal
(www..estatotfatal.net), vam decidir anar a tirar fems
davant de la delegació d’Inspecció de Treball a Barce-
lona (17 d’abril de 2007) era per denunciar la passivitat
amb la qual havia actuat aquest cos de funcionaris i fun-
cionàries, encarregat de vetllar pel compliment de les
lleis laborals, davant d’un cas que estàvem gestionant
des de l’Espai Jove (cas Xauxa).
El cas Xauxa (per més informació: www.lespaijove.cat)
està protagonitzat per una empresa dedicada al lleure
educatiu, on els treballadors i les treballadores patien
abusos per part de l’empresa (nòmines endarrerides,
clàusules abusives, manca de drets, etc.). Entre d’altres
accions realitzades per poder solucionar la situació
dels i les treballadores, des de l’Espai Jove vam pre-
sentar fins a 3 denúncies a la Inspecció de treball de
Drets laborals
Barcelona. Davant el silenci o el mirar
cap a una altre costat d’aquest ens ad-
ministratiu cap a les diverses denúncies
presentades, vam decidir presentar una
queixa al Síndic de Greuges, exposant la
ineficàcia de la Inspecció de Treball. Així
mateix, per altra banda, vam realitzar un
acte de protesta davant de la Delegació
de la Inspecció de Treball a Barcelona.
La preparació de la protesta va servir
per estirar una mica el fil i, d’aquesta
manera, veure que no era només pas-
sivitat per un cas, sinó, desgraciadament, que és un fet
que quasi s’ha estandarditzat.
Durant l’acte, la sorpresa de la gent de l’Espai Jove de
la Intersindical-CSC que estàvem a la protesta es quan
se’ns van acostar alguns treballadors i treballadores
d’aquesta delegació a felicitar-nos per denunciar una
situació que feia temps que ja havien comunicat a Ma-
drid i que ha comportat la saturació de la Delegació
de la Inspecció de Treball de Barcelona (la manca
d’inspectors/es de treball està generalitzada arreu dels
Països Catalans al sud dels Pirineus).
Els treballadors i les treballadores ens van fer arribar
les seves preocupacions envers el desinterès del Mi-
nisteri, més preocupat només en canvis d’aparença que
en canvis profunds per donar solucions a la situacions
sociolaborals del segle XXI. De la mateixa manera, ens
van assegurar que faltava una voluntat real de millora
del servei .
 7
L’administració entén i ens vol fer entendre que la fun-
ció de la Inspecció de treball és la de “policia” social,
que vetlla perquè es respectin els drets i les facultats
establertes a l’ordenament jurídic. O, com és definei-
xen ells mateixos: “La Inspecció de Treball i Seguretat
Social és un servei públic al qual correspon exercir la
vigilància del compliment de les normes d’ordre so-
Madrid per poder defensar els drets dels treballadors
són ineficaços i totalment obsolets per les necessitats
que tenim al país (recordem que la Inspecció de Treball
és un cos que depèn de la capital del l’Estat espanyol,
malgrat acords de col·laboració amb el Departament
de Treball de la Generalitat).
La falta d’una major dotació d’Inspectors/res de treball
és una secret a crits. Fins i tot la Consellera de treball
actual, Mar Serna (de qui no es pot negar la seva afinitat
al govern de Madrid), s’ha manifesta a favor de la ne-
cessitat d’un major contingent d’aquest cos de funcio-
naris/àries. L’Espai Jove de la Intersindical-CSC valorem
aquestes actituds, però no volem només petits canvis
per salvar la imatge, no només és qüestió de més o
menys Inspectors/res, sinó del servei als treballadors
i a les treballadores del país, amb un salt qualitatiu a
l’actual.

Això crea la necessitat de disposar d’un cos propi

d’Inspecció de Treball, una eina que pot servir per a
lluitar contra els abusos de la patronal i posar fre a la
degradació de les condicions laborals que estem patint.
Un cos d’Inspecció de Treball amb més personal i amb
un millor servei.

Desgraciadament, avui en dia encara no tenim les facul-

tats per poder disposar d’aquestes estructures pròpies,
independentment dels estats francès i espanyol.
Per aquesta raó, cal treballar per reclamar a aquest es-
tats que tinguin la dignitat per afrontar les necessitats
cial i exigir les responsabilitats corresponents en cas dels treballadors i les treballadores del segle XXI amb
d’infracció o incompliment.” la màxima preocupació i que responguin a les mancan-
ces que en matèria de protecció sociolaboral patim als
Però, malgrat aquestes definicions, actualment Ins- Països Catalans.
pecció de Treball deixa molt a desitjar. És un cos que
s’ha anat omplint de més competències, però amb els
mateixos recursos que, si ja
eren escassos, a l’actualitat
no donen l’abast, aconseguint
una saturació de les Delega-
cions d’Inspecció de Treball,
convertint-lo en un ens pú-
blic desbordat i amb una gran
manca de recursos per re-
spondre a les necessitats.

És arrel d’aquí que, des de

l’Espai Jove de la Intersindi-
cal-CSC, denunciem que els
mitjans que es donen des de
 8
ara, més que mai
Sobirania
Roger Tugas, secretari de Comunicació
Ha passat un període de reformes estatutàries als Països
Catalans i a bona part dels treballadors i de les treba-
lladores ens ha quedat clar que els avenços aconseguits
han estat tan escassos com insuficients. Així mateix,
la reivindicació d’un Marc Català de Relacions Labo-
rals i Protecció Social ha quedat censurada i oblidada
en aquest procés, apareixent només de forma nomi-
nal i buida de contingut real en algun dels casos. Si bé
s’han transferit algunes competències de gestió, l’Estat
s’ha reservat la capacitat legislativa en aspectes tan es-
sencials pel benestar col·lectiu com tot allò relacionat
amb la matèria laboral o la Seguretat Social (com de fet
era força previsible, per la simple raó que la “sagrada
Constitución” n’impedeix la transferència a les comuni-
tats autònomes).
Mentrestant, la precarietat laboral segueix instal·lant-
se còmoda entre les vides del jovent català treballador,
Països Catalans
nacional
laboral
que veu atònit com des de Madrid i París
s’impulsen unes polítiques de regulació
del món del treball que empitjoren encara
més la situació. Així, en el darrer any, des
del govern central espanyol s’han apro-
vat normes que abarateixen l’acomiadament (Reforma
Laboral), que rebaixen els impostos a les empreses i
els carreguen sobre les espatlles de les classes treba-
lladores (Reforma Fiscal) i que hipotequen el futur dels
assalariats i de les assalariades, dificultant-ne la jubilació
(Reforma del sistema de Pensions), amb la connivència
dels sindicats estatals i les felicitacions de la patronal.
Igualment, el nou govern francès ja ha anunciat mesures
encarades a desmuntar algunes de les conquestes
històriques dels treballadors i de les treballadores de la
Catalunya Nord i de la resta de l’estat.
L’experiència dels convenis col·lectius d’àmbit català
ens demostren que, quan les deci-sions es prenen a
prop dels treballadors i de les treballadores, aquestes
les hi són més beneficioses. És per això que ara, més
que mai, cal seguir lluitant per un Marc Català de Re-
lacions Laborals i Protecció Social, des del sindicalisme
nacional i de classe. A les teves mans està poder capgi-
rar les xifres següents...
 9
(si no s’indica el contrari, aquestes xifres fan referència a l’Estat espanyol)

13% de diferència entre els salaris de les dones

i dels homes (a més, les dones pateixen l’índex d’atur més entre 5 15 %i
alt de la UE-15) dels treballadors i les treballadores
font: Comissió Europea pateixen assetjament laboral
font: Observatorio Cisneros

24% de temporalitat entre

els treballadors i les treballadores del
Principat de Catalunya
52% dels treballadors i de les
34’5% de temporalitat en-
tre els treballadors i les treballadores
treballadores menors de 30 anys són
temporals (el 63% en el cas dels i les
menors de 25 anys)
del País Valencià font: Instituto Nacional de Estadística

28’3% de temporalitat en-

tre els treballadors i les treballadores
de les Illes Balears i Pitiüses
(la mitjana europea és del 14,9%)
font: Instituto Nacional de Estadística
30 - 40% de diferència entre
els salaris dels i les treballadores menors de 30
anys amb la mitjana salarial
font: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

5% s’incrementen les despeses laborals 66% és la quantitat de joves

treballadors/es que es troben en si-
al Principat de Catalunya, el darrer any
tuació precària (una xifra que dobla

3’2% s’incrementen les despeses la-

borals al País Valencià, el darrer any
la mitjana dels estats que composen
l’OCDE)
font: OCDE

2’9% s’incrementen les despeses la-

borals a les Illes Balears i Pitiüses, el darrer any
52% és el descens patit en el salari real dels
i de les treballadores, des del 1995 (a cap altre estat
de l’OCDE disminueixen els salaris reals)
(els beneficis empresarials van augmentar un
font: OCDE
13,4%, el 2006)
font: Instituto Nacional de Estadística

i mentrestant ...
81% s’incrementen els beneficis empresarials des del 1999 (en el mateix període, la mitjana de la UE-15
és del 33,2%)
font: UE i OCDE
30% s’incrementen el sou els directius de les empreses de l’Íbex-35, durant el 2006
font: Comissió Nacional del Mercat de Valors
6% ha augmentat el nombre d’espanyols rics, el 2006 (ric=posseïdor d’un patrimoni de més d’un milió de dòlars)
font: Merrill Lynch Banca Privada i Capgemini
 10
Opinió
Les obres del TAV
maten
Roger Bujons, secretari d’Organització
Al setembre coneixíem l’enèsim accident arran de les
obres del TAV, en aquest cas a Martorell (Baix Llobre-
gat), quan un treballador moria i dos més resultaven
ferits de diversa consideració. Coses de la probabilitat,
la víctima s’adequava al perfil característic: Home, jove
(en aquest cas relativament jove), d’origen immigrant
i treballador d’una empresa subcontractada del sector
de la construcció. La causa? A dia d’avui s’apunta al mal
estat d’una vagoneta a la qual va cedir la roda. Les cau-
ses? Mal manteniment de la maquinària laboral, manca
de formació dels i les treballadores, manca de control
envers les empreses subcontractades, explotació labo-
ral per tal d’acomplir terminis i un llarg etcètera.
Amb aquesta mort, i si ens fixem amb les dades que
maneguen els grans mitjans de comunicació, gens sus-
ceptibles d’inflar xifres com ara aquestes, i tant sols
a nivell de Catalunya, un mínim d’onze persones han
perdut la vida treballant en aquestes obres, des de que
varen començar, sense tenir en compte la xifra similar
de persones que han patit ferides greus. Finalment, un
altre diari aportava que, sols a l’àrea de Barcelona, en-
guany s’havien registrat més de 50 accidents laborals
lleus.
Cal, doncs, que exigim explicacions davant d’aquesta
realitat: Les obres del TAV maten. O això, o assumir
que podem considerar com un fet “normal” que mori
un treballador per cada 50 kilòmetres de rail construït
en ple segle XXI. O, canviant d’exemple, que con-
siderem “normal” que poden morir operaris al 22@
barceloní i que mesos després encara no s’hagin pogut
identificar tots els cadàvers (joves, immigrants, explo-
tats per empresa subcontractada...). O, més encara,
arribar a veure com fa quatre dies uns empresaris a
Terrassa “abandonaven” a les portes de l’hospital a un
operari accidentat mentre treballava (jove, immigrant,
treballant en situació irregular). Actualment, es troben
en llibertat “amb càrrecs” acusats de delicte “contra
els drets dels treballadors” i de “lesions imprudents”.
El jove mentrestant seguia inconscient i hospitalitzat.
Cal dir que tots aquests exemples són públics i han sor-
tit al llarg del darrer mes a diferents mitjans informatius,
pel que no és molt agosarat afirmar que la realitat és
encara més dura. En d’altres paraules, estem interio-
ritzant un seguit d’actuacions que haurien de suposar
veritables escàndols a qui en tingui un o altre tipus de
responsabilitat. A principis de setembre, Catalunya ja
porta més de 70 persones mortes als seus centres de
treball.
Així doncs, cal que l’administració passi a ser expeditiva,
sigui des del departament de treball com des del depar-
tament de justícia, posant-se al costat de les persones
que veuen com es vulneren els seus drets i no pas de
qui els trepitja. En aquest sentit, legislant i promovent
normatives on l’empresariat es pot desentendre cada
vegada més dels seus treballadors i treballadores (sub-
contractacions, autònoms, per no parlar de l’economia
submergida) estem fomentant la sinistralitat.
Des de l’Estat espanyol es llençava recentment un Plan
de Choque para la Siniestralidad que té com a punta
de llança La Estrategia de Seguridad y Salud Laboral
2007-2012 aprovada aquest mes de juny amb el suport
de diferents administracions i patronals, així com de
les dues grans centrals sindicals espanyoles. Fent una
ullada ràpida, un es queda frapat en veure que el pri-
mer que es ressalta és que els accidents laborals costen
12.000 milions d’euros a l’any a nivell estatal i no pas
el nombre de morts, i que les primeres mesures pas-
sen per a fomentar les bonificacions a qui tingui bones
pràctiques (és a dir, les empreses on els seus treballa-
dors es “matin” menys que en d’altres del seu sector)
o bé per incentivar que les empreses no subcontractin
els serveis de prevenció de riscos laborals.
A aquestes alçades de la pel·lícula, cal començar a acla-
rir qui vol formar part de la solució i qui del problema.
 11 Opinió
que no ens marquin
les festes !
per un calendari laboral propi!
Gerard Rabat, secretari d’Acció Sindical
Els dies festius que vénen marcats per llei, dels que en
podem gaudir els treballadors i treballadores dels Paï-
sos Catalans, són sovint aliens a la nostra realitat social i
cultural. El nostre calendari festiu ens obliga a celebrar
dies de nefast record, com poden ser el 12 d’octubre
(dia de la Hispanitat), el 14 de juliol (dia de la República
francesa) o el 6 de desembre (dia de la Constitució es-
panyola). Dies, tots ells, de reafirmació dels estats es-
panyol i francès i de la nostra negació com a poble.
Malgrat tot, els catalans i catalanes tenim un calendari
de festes que, malgrat no el marca la llei, responen a
l’evidència de la nostra història i realitat nacional (el 23
d’abril, el 25 d’abril o el 7 de novembre ). La justícia
xoca amb la legalitat i els treballadors i les treballadores
no podem gaudir d’aquestes jornades com a dies fes-
tius.
La pèrdua de les nostres llibertats, fa 300 anys, ha sig-
nificat l’intent d’assimilació a Comunitats Autònomes o
Departaments de l’estructura administrativa dels estats
espanyols i francès. Això comporta que coses tan sen-
zilles com l’elecció dels dies festius que podem fer com
a treballadors i treballadores siguin un dret no reco-
negut i sobre el qual no tenim capacitat de decisió.
En la lluita per poder desenvolupar una estructura so-
cial i laboral pròpia i un espai socioeconòmic català, la
determinació d’un calendari laboral propi no és, en cap
cas, una banalitat. Algú pot argumentar que una de-
manda com aquesta no influeix directament en la mi-
llora de les condicions laborals dels treballadors i de les
treballadores, però és un element més d’un canvi més
profund en la necessària estructuració pròpia.
Des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC no volem ce-
lebrar, ni homenatjar ni molt menys commemorar dates
de nefast record per al poble català. En aquestes dates
no hi ha res a celebrar, ja que es tracten de jornades
d’imposició estrangera. No demanem res que no tingui
cap altre país del planeta, només demanem un Calendari
Laboral Propi, adequat a la realitat catalana.
Davant d’aquest panorama, són cada com més els que
escullen, dins de les possibilitats laborals, treballar en
aquestes dates, fent d’aquest fet una resistència a la im-
posició de festius. Per aquesta raó, des de l’Espai Jove
de la Intersindical-CSC ens comprometem a impulsar
i cridem a desenvolupar dinàmiques de desobediència
simbòlica, ja sigui des de la realització de tallers de for-
mació laboral, com tallers de sensibilització davant la
necessitat d’una estructura laboral pròpia, etc..., per
fer visible el rebuig dels catalans i de les catalanes a
celebrar aquest tipus de festius.
 12
Noms propis

Miquel
Porter i
Moix
“Tot aquest benestar material
que tenim, i que no havíem
tingut mai, sembla que sigui
xarop d’opiaci.

I això m’empipa, em revolta.

Jo sóc l’invers d’això, voldria
una agitació contínua.”

Anna Albareda, secretària de Polítiques Socials

Miquel Porter i Moix (1930 – 2004) va ser historiador,
catedràtic universitari, sindicalista, crític cinematogrà-
fic i divulgador de cinema català de qualitat.
Tot i que tota la seva vida va estar lligada al cinema,
també va protagonitzar altres facetes com la d’actor de
teatre, cantant, guionista, cineclubista, diputat del Parla-
ment, etc. Va ser el principal estudiós de la història del
cinema català i un dels fundadors de la Nova Cançó.
Va ser professor de la Universitat de Barcelona des del
1969 i catedràtic des del 1992. Es va dedicar a recu-
perar material fílmic del començaments del segle XX.
Va ser un especialista reconegut en cinema soviètic,
fent-ne diversos estudis i publicacions.
Entre 1977 i 1986 va ser director de cinematografia de
la Generalitat de Catalunya, i va impulsar la Filmoteca
de la Generalitat.

Al 1961 va fundar el grup dels setze jutges, juntament
amb Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. La intenció
del grup era impulsar el moviment de la Nova Cançó
i reivindicar la normalització del català en el món de la
música moderna.
Va realitzar una gran tasca d’investigació sobre el ci-
nema català, i va ser impulsor del cineclubisme. De
fet, al 1957 va fundar el primer cineclub infantil de Ca-
talunya. Aquest fet, unit a la creació d’una Col·lecció
Cinematogràfica Catalana va impulsar el cinema a Ca-
talunya.
Des del 1996 va ser rector de la Universitat Catalana
d’Estiu de Prada, i des del 2001 va ser-ne president del
patronat.
A nivell sindical va estar lligat sempre al sindicalisme
nacional i de classe des de l’època del SOC (Solidaritat
Obrera de Catalunya) fins a la Intersindical-CSC. Ferm
defensor de la necessitat d’una estructura sindical prò-
pia pel país. Al 1990 va ser nomenat Secretari General
de la Intersidnical-CSC; entre 1993 i 1998 va ser-ne
Secretari Confederal; i entre el 1998 i el 2004 va ser el
president emèrit.

www.lespaijove.cat
espaijove@intersindical-csc.cat