You are on page 1of 7

Beatriz Melgar EXPLORACI FSICA Guia pels alumnes MATERIAL NECESSARI Termmetre Fonendoscop Rellotge Esfigmomanmetre DESCRIPCI DEL

PROCEDIMENT 1.- Preparaci del material. 2.- Mesures dhigiene i aspsia. Rentat de mans higinic abans i desprs del procediment. No calen guants a excepci de si es tracta dun allament per contacte. 3.- Informar al malalt de la tcnica a realitzar. HOLA ME LLAMO BEATRIZ MELGAR Y SOY ESTUDIANTE DE ENFERMERIA Y LE REALIZARE UNA EXPLORACION FISICA. 4.- Resguardar la intimitat.

1. PARMETROS GENERALES
Examen general CONSCIENCIA: HACER PREGUNTAS: nombre, fecha, donde esta, hermanos. De ms a menys: - Alerta: Despert, conscient, orientat en el temps, lespai i les persones. - Letrgic: Dorm si no lestimulen, orientat, parla lentament. - Obnubilat: Dificultat per despertar, resposta verbal limitada. - Estupors: Es desperta als estmuls dolorosos, no resposta verbal. - Coma: No respon a estmuls dolorosos, absncia de to muscular.

deambulaci Hacer fuerza y decir que levante la pierna o brazo.

Parmetres generals pes

2. TENSI ARTERIAL Depn del cabal cardac i les resistncies


vasculars perifriques

Beatriz Melgar

Mtode de Korotkoff (5 sorolls): 1r soroll (TA sistlica o mxima); 5 soroll


(TA diastlica o mnima) NO RUIDO

PREGUNTARLE EN QUE BRAZO LE SULEN TOMAR LA P ARTERIAL. Si no


lo sabe tomar el de los dos y elegir el ms alto. Elecci del bra amb xifres tensionals ms altes.

Seleccionar el manegot adient proporcional al tamany de lextremitat (sin les


xifres poden resultar falsejades) PROCEDIMENT:

Collocar el manegot al bra uns 2cm per sobre


de la flexura del colze.

Vigilar que la roba no comprimeixi Tancar la vlvula de lesfigmomanmetre. Palpar lartria humeral, e inflar el esfingo para ver hasta cuando para el
pulso, y asi poder inflar sobre ese valor unos 30mmHg ms.

Collocar el fonendo a sobre de lartria humeral i mai a sota del manegot. Dirigir els auriculars del fonendo cap al canal auditiu. Inflar el manegot uns 30mmHg per sobre de les xifra habitual de TAS. Desinflar a poc a poc mentre sausculten els sorolls de Korotkoff. No quedar-se nicament amb valors que acabin en 0 o 5. Registrar el resultats. 3.- TEMPERATURA
Pot mesurar-se a nivell axillar, bucal, rectal o timpnica. Registrar els resultats

4.- FREQNCIA CARDACA: PALPACI DE POLS RADIAL.


No utilitzar el polze. Fer servir el dit ndex i mig Comprimir lartria radial (MUECA-PULGAR) sobre el radi. Mesurar durant 1 minut ritme i freqncia. Registrar els resultats

5.- FREQNCIA RESPIRATRIA


No avisar al malalt ja que podria modificar el ritme, la freqncia i el patr Mesurar-la durant 1 minut Registrar els resultats LE PONGO EL TERMOMETRO Y MIENTRAS LE TOMA EL PULSO RADIAL Y DESPUES HAGO
Factors influents en la FR. :

Beatriz Melgar QUE LE SIGO TOMANDO EL PULSO Y LE TOMO LA FRECUENCIA RESPIRATORIA.

6.- LEXPLORACI FSICA CONSTA DE: INSPECCI, PALPACI,


PERCUSSI i AUSCULTACI.

5.1-CABEZA, CARA Y CUELLO: INSPECCIN: Cap, cara: ulls, celles, pestaes, conjuntives, cabell, cuero cabelludo, nas (simetra, forma, tamao, desviacin tabique), boca, labios, encas, mucosa bucal, dents Coll: mobilitat, cartida, distensi venes yugulars, desviaci traqueal, utilitzaci musculatura accessria durant la respiraci. Pell i faneres: color, turgncia, lesions. PALPACIN: Palpaci de polsos perifrics: temporal, carotid Detecci de ritme i freqncia

PERCUSSI: NO AUSCULTACI: NO 5.2-TORAX: INSPECCI: forma, postura i simetria. PALPACI: PERCUSSI: Fer servir el dit ndex i mig de la m no dominant i el dit ndex de la m dominant. Percutir sobre els rgans

Beatriz Melgar Timpanisme...aire Ressonncia...pulm Mate: rgans slid o presncia de lquid

AUSCULTACIN: Dels sons PULMONARS: anteriors i posteriors, de dalt a baix: Sons traqueals, bronquials i broncovesiculars

Del pols central o apical (CARDIO): ritme i freqncia (5 espai intercostal linea clavicular mitja) SONIDO1: tancament vlvules mitral i tricspide; INICIO SISTOLE SONIDO2: tancament vlvula artica I pulmonar; FINAL SISTOLE

PEZN S2
Bradicrdia Taquicrdia

S1

Beatriz Melgar 5.3-ABDOMEN: INSPECCI: simetria, presncia dhrnies, coloraci, ascitis AUSCULTACIN: Dividir labdomen en 4 quadrants. Auscultar en cada quadrant els sorolls intestinals durant 1 o 2 minuts. Cuando oyes ruido pasar al siguiente cuadrante.

PALPACI: Palpaci de labdomen(SEMPRE desprs de lauscultaci) palpaci del fetge.

PERCUSSI: Fer servir el dit ndex i mig de la m no dominant i el dit ndex de la m dominant. Percutir sobre els rgans Timpanisme...aire Ressonncia...pulm Mate: rgans slid o presncia de lquid -> hgado, musculo

Beatriz Melgar

5.4-EXTREMIDADES: INSPECCI: coloraci, edemes i dolor a les mobilitzacions.

PALPACI: Detecci de la temperatura i comparaci dextremitats. Palpaci de polsos perifrics: humeral (codo), radial (mueca-pulgar), cubital (mueca-meique), femoral (ingles), popliti (detrs rodilla), tibial posterior (pietalon), pedi (pie-supereir). Detecci de ritme i freqncia PERCUSSI AUSCULTACIN: NO

Beatriz Melgar 1.- Quines normes daspsia has dutilitzar per a prendre les constants a un malalt amb una malaltia infecciosa digestiva Utilitzar guants en tot moment mentre es prenen les constants per evitar el contacte. 2.- Quines tcniques fonamentals sutilitzen per a fer una exploraci fsica . Expliquen una Inspecci, palpaci, percussi i auscultaci. 3.- Exploraci fsica del abdomen: Com auscultaries el peristaltisme abdominal En el cas del abdomen es segueix un diferent ordre a lhora daplicar les tcniques fonamentals de lexploraci fsica: Inspecci, auscultaci, palpaci i percussi. Per fer lauscultaci del peristaltisme intestinal es divideix labdomen en quatre quadrants, i en cada quadrant sha descoltar els sorolls durant 1 o 2 minuts. 4.- Com anomenaries els diferents estats de conscincia. De ms a menys: 5.- De que depn la xifra de la T.A? Com sanomenen la mxima i la mnima i qu son? La tensi arterial depn de dos variables: despesa cardaca i resistncies perifriques. Segons el mtode de Korotkoff, la pressi mxima sanomena sistlica i la pressi mnima s la diastlica. Alerta: Despert, conscient, orientat en el temps, lespai i les persones. Letrgic: Dorm si no lestimulen, orientat, parla lentament. Obnubilat: Dificultat per despertar, resposta verbal limitada. Estupors: Es desperta als estmuls dolorosos, no resposta verbal. Coma: No respon a estmuls dolorosos, absncia de to muscular.