You are on page 1of 30

Curs de mon|tor

Crd|t 1

SICCLCGIA









UNI1A1 1
L'LS1kUC1UkA MUL1IDIMLNSICNAL DLL NLN



Introducc|
La prlmera unlLaL de pslcologla preLen oferlr a l'enLrenador una vlsl mes vasLa del [ove [ugador de
fuLbol l dels facLors que l'envolLen la prlmera presa de conLacLe amb l'esporL de compeLlcl. Ln
aquesL perlode lnlclal, l'lnfanL veu afecLaL el seu proces de crelxemenL, maduracl l
desenvolupamenL en les dlferenLs dlmenslons flslques, pslcolglques l soclals que lnLegren la seva
personallLaL.


La mu|t|d|mens|ona||tat de| [ugador
La pracLlca del fuLbol en l'eLapa d'lnlclacl l'hem de pensar com una elna a Lraves de la qual el nen
Le la posslblllLaL de conelxer-se mlllor a sl maLelx l en la qual aquesL poL vlvenclar l posar de
manlfesL dlferenLs capaclLaLs flslques, coordlnaLlves, cognlLlves, emoclonals, soclals, eLc, afecLanL
aquesLes dlmenslons sobre el seu proces de crelxemenL, maduracl l desenvolupamenL personal.


Ll nen o la nena no es unlcamenL un lndlvldu que fa esporL l compeLelx, l aquesLa vlsl
reducclonlsLa ens llmlLa l ens allunya LoLalmenL de la perspecLlva formaLlva l educaLlva que haurla
de Lenlr presenL un enLrenador en aquesLes prlmeres eLapes en les quals, com hem dlL abans, el
nen esLa crelxenL, maduranL l desenvolupanL-se personalmenL.


Cada nen es un sub[ecLe unlc l lrrepeLlble en LoLes l cadascuna de les seves dlmenslons
blolglques, moLrlus, cognlLlves, afecLlves, eLc. Les caracLerlsLlques flslques, geneLlques, l'enLorn
soclal l culLural on crelx, les experlencles vlscudes, el rlLme d'aprenenLaLge, de crelxemenL,
maduracl l desenvolupamenL a LoLs els nlvells el fan dlferenL de la resLa.


Ll nen desenvolupa hablllLaLs soclals, pslcolglques l flslques a Lraves de la pracLlca esporLlva l
promou el seu senLlL de compeLencla, a banda d'adopLar un esLll de vlda acLlu que a[uda al seu
benesLar flslc l pslcolglc. Ls un espal en el qual el nen apren a respecLar unes normes, a fer fronL
les seves frusLraclons l decepclons, a afronLar les adverslLaLs l a superar les seves prples
llmlLaclons, a assumlr responsablllLaLs, a resoldre confllcLes consLrucLlvamenL, a collaborar l
relaclonar-se amb els companys, a Lreballar en equlp, a prendre declslons, eLc.





!"#$%$ '
()*+$,!-$!,% .!($#/#.*"+#0"%( /*( "*" 123456 7 89 :;







Ln aquesLes prlmeres eLapes el [ove [ugador comena a elaborar una lmaLge del seu propl [o",
consLruelx el seu propl auLo concepLe l desenvolupa la seva auLoesLlma en el que podem
conslderar un proces permanenL en la formacl de la seva prpla personallLaL. AquesL proces es
desenvolupa en un conLexL concreL l en unes condlclons no nomes blolglques, sln Lambe
culLurals l soclals de forma que ambdues es relaclonen afavorlnL o condlclonanL el
desenvolupamenL del nen.


uan sabem que un nen]-a est preparat per |a prct|ca esport|va?
ulem que un nen esLa a punL per la pracLlca de l'esporL quan ha aconsegulL un deLermlnaL nlvell
en el seu proces de desenvolupamenL en quanL a l'adqulslcl de conelxemenLs especlflcs de
l'esporL que pracLlca, hablllLaLs, valors o comporLamenLs dlrlglLs a compeLlr.


AquesL aprenenLaLge es unlc l propl de cada sub[ecLe l el repLe de l'enLrenador en aquesLes eLapes
lnlclals es el d'adapLar els exerclcls a les dlferenLs caracLerlsLlques lndlvlduals de cada nen, LenlnL
en compLe el seu proces de crelxemenL, maduracl l desenvolupamenL.


1oL l que els nens s'organlLzen en les compeLlclons segons edaLs cronolglques, exlsLelxen grans
dlferencles en els processos de crelxemenL l maduracl blolglcs enLre els nens d'una maLelxa
edaL. AquesLes dlferencles es fan evldenLs enLre els 11 l 16 anys en nens l enLre els 9 l 14 anys en
nenes. er LanL, es poden apreclar dlferencles molL grans enLre nens l nenes de les maLelxes edaLs
cronolglques.


La dlferencla d'uns mesos d'edaL poden ser lmporLanLs pel que fa a l'exlsLencla de grans
dlferencles enLre els nens d'aquesLa prlmera eLapa. AquesLs rlLmes de crelxemenL l maduracl
dlferenLs, alxl com la seva parLlclpacl l hablllLaLs en el fuLbol, sn uLlllLzaLs pel nen per comparar-
se amb la resLa de companys l d'aquesLa forma saber quln es el seu esLaLus dlns el grup. Ls per
LanL un perlode de peLlLs l grans canvls en el qual l'esporL passara a Lenlr una connoLacl
lmporLanL en la vlda del [ove esporLlsLa, [a que sera en aquesLes edaLs quan aquesL comencl a
consLrulr el seu auLo concepLe (com es veu l que pensa de sl maLelx) l a desenvolupar la seva
auLoesLlma (relacl afecLlva que Le cap a sl maLelx) a Lraves de les experlencles que vlura l la
lnformacl que recolllra sobre qul es ell.


er conslderar sl un nen esLa preparaL o no per la pracLlca del fuLbol no podem LracLar de forma
aillada els facLors relaclonaLs amb el crelxemenL l maduracl sense Lenlr en compLe les condlclons
amblenLals, culLurals, soclals l famlllars amb les quals aquesL convlu, l que sens dubLe afavorlran o
dlflculLaran la posslblllLaL del nen a l'hora de pracLlcar aquesL esporL.




!"#$%$ '
()*+$,!-$!,% .!($#/#.*"+#0"%( /*( "*" 123456 : 89 :;







Les condlclons soclals que envolLen al nen s'lnLerrelaclonen amb el crelxemenL l maduracl
d'aquesL, de forma que no LoLs els nens respondran de la maLelxa forma a unes condlclons
amblenLals slmllars, per la qual cosa es lmpresclndlble que com a enLrenadors Llnguem sempre
presenL aquesLa perspecLlva blo-culLural, aLenenL que LoL l les edaLs semblanLs que poden Lenlr els
nens l nenes, cadascun Le un rlLme dlferenL no nomes de crelxemenL l maduracl, sln Lambe
d'aprenenLaLge, amb la qual cosa l'enLrenador haura d'adapLar-se a aquesLes condlclons LoL
respecLanL la dlferencla evoluLlva l adequanL l'enLrenamenL a les capaclLaLs l hablllLaLs de cada
sub[ecLe.


De qu|na forma pot |nf|u|r |'entorn en |'auto concepte | e| desenvo|upament de |'autoest|ma de|
nen?
Ln l'eLapa d'lnlclacl (al volLanL dels 7 anys) els nens l nenes comencen a desenvolupar senLlmenLs
d'auLovalua l d'auLoesLlma l cerquen acLlvamenL lnformacl sobre les seves prples compeLencles
mlL[ananL les dlferenLs relaclons soclals que es produelxen. Ls a parLlr d'aquesL proces que el nen
comena a consLrulr l desenvolupar l'auLo concepLe de sl maLelx.


Pem de Lenlr en compLe que aquesLa eLapa es molL lmporLanL pel nen sobreLoL pel que fa al seu
desenvolupamenL moLrlu, l que el feL de parLlclpar en compeLlclons comporLa una avaluacl soclal
conLlnua, parLlcularmenL lnLensa l lmporLanL sobre sl es o no compeLenL, es a dlr, sobre sl ho fa be
l es habll, o no.


Ln aquesLa eLapa lnlclal, els nens l nenes encara no han acumulaL molLes experlencles pel que fa a
la compeLlcl l per LanL no sn molL consclenLs de com compeLelxen. Ls per aquesLa ra que
encara s'observa cerLa dependencla a la lnformacl que LanL els adulLs (pares l enLrenadors) com
els companys els hl proporclonen LanL lmpllclLa com expllclLamenL.


odem dlferenclar claramenL Lres fonLs d'on el nen obLe aquesLa lnformacl:


1. La comparac| que fa en re|ac| a|s seus companys sobre |es seves hab|||tats.
AquesLa comparacl comena a ser rellevanL a parLlr dels 4-3 anys l es poLencla dels 6 als 9, l es
cenLra prlnclpalmenL en hablllLaLs moLrlus. Sl la percepcl que Le el [ove [ugador es la de ser una
persona compeLenL a nlvell flslc, repercuLlra poslLlvamenL la seva auLoesLlma, s'ho passara mes
be, l s'lnLeressara mes per les Lasques que reallLza l per les relaclons amb els companys.









!"#$%$ '
()*+$,!-$!,% .!($#/#.*"+#0"%( /*( "*" <=>> ? 89 :;







2. L| comportament que e|s entrenadors | pares mostren cap a e||.
Les persones rellevanLs del seu enLorn mes lmmedlaL, mlL[ananL els seus comenLarls,
comporLamenLs o reacclons (molLs cops de manera no lnLenclonada) com poden ser les de
saLlsfaccl, rebulg, vergonya, aprovacl, eLc., porLen al nen a avaluar-se de manera poslLlva o
negaLlva LoL repercuLlnL sobre el seu auLo concepLe l la seva auLoesLlma. AquesLes persones
slgnlflcaLlves de l'enLorn proper del [ugador, acosLumen a generar-se unes expecLaLlves sobre el
que ells conceben com a un resulLaL d'exlL o no l es en base a aquesLa valoracl que ll LransmeLen
al nen mlL[ananL comenLarls, comporLamenLs l reacclons, sl aquell ha esLaL un resulLaL esperaL o
no, de forma que el nen lnLerlorlLza el que es un resulLaL bo o dolenL, en funcl de les creences o
expecLaLlves d'aquesLes persones lmporLanLs del seu enLorn.


Ln base a aquesL feL, no podem desculdar alLres formes no Lan dlrecLes en les quals se ll esLa
proporclonanL al nen lnformacl sobre la seva valua, com per exemple amb el nlvell de
parLlclpacl en un parLlL o una compeLlcl, el feL de sl es LlLular o es queda a la banqueLa, eLc.


3. L|s comentar|s d|rectes que rea||tzen |es persones s|gn|f|cat|ves pe| nen en re|ac| a| que ha
estat |a seva actuac|.
Cuan el nen parLlclpa en una compeLlcl, quan mes sensacl real o percebuda d'avaluacl soclal hl
ha per parL d'aquesL, mes poL senLlr amenaada la seva auLoesLlma l generar-ll un exces d'esLres
pslcolglc que pugul acabar derlvanL en ansleLaL. uavanL d'aquesLes slLuaclons en les quals
l'avaluacl exLerna es amenaanL per l'auLoesLlma, el nen es proLegelx amb comporLamenLs com
per exemple comparanL-se amb companys menys hablls o compeLenLs que ell, per Lal d'assollr una
avaluacl favorable l proLeglr la seva prpla auLoesLlma.


una vlvencla negaLlva o de fracas, a no ser que aquesLa hagl esLaL humlllanL, no haurla d'afecLar al
nen sempre que aquesLa es donl de forma aillada, per una valoracl conLlnua d'aquesL en la qual
es repeLelxln el maLelx Llpus d'experlencles emoclonalmenL negaLlves, com sn les excesslves
crlLlques sobre la seva acLuacl, sl que repercuLlran en el desenvolupamenL de la seva auLoesLlma.


er LanL es en aquesLa eLapa quan pren lmporLancla que l'enLrenador ensenyl al nen a revlsar l
redeflnlr, sl cal, que enLen per exlL l fracas. AquesLa felna educaLlva respon a un Lreball cenLraL en
els valors de la cooperacl, l'amlsLaL, la relacl enLre lguals, la relacl amb adulLs, guanyar l perdre,
la culLura de l'esfor l el sacrlflcl, el respecLe per les regles de [oc, per l'arblLre l pel rlval, el [oc neL,
eLc., alxl com d'alLres aspecLes que repercuLelxln poslLlvamenL en el seu proces de crelxemenL
global com a persona.






!"#$%$ '
()*+$,!-$!,% .!($#/#.*"+#0"%( /*( "*" 123456 @ 89 :;







u|ns factors cons|derem que poden |nf|u|r en |a press| compet|t|va de| nen?
Les prlmeres vlvencles vlnculades amb l'esporL de compeLlcl Lenen una gran repercussl en la
vlda del nen l un gran efecLe sobre la seva auLoesLlma. AquesLes molLes vegades condlclonaran
que aquesL es planLegl l'abandonamenL de la pracLlca esporLlva.


un dels propslLs que ha de Lenlr LoL enLrenador en l'eLapa d'lnlclacl es el de dlsmlnulr la pressl
compeLlLlva del nen. Les consequencles negaLlves de l'esLres compeLlLlu l dels resulLaLs negaLlus
assoclaLs a aquesLs, lnclouen una balxa auLoesLlma, una elevada ansleLaL l un comporLamenL mes
lrrlLable l agresslu, a mes d'augmenLar el rlsc de lesl.


1anL els enLrenadors com els pares esdevenen models de comporLamenL per al nen, l exercelxen
una lnfluencla molL gran sobre aquesL. er alx es lmporLanL poder-ll oferlr al nen, en la nosLra
Lasca educaLlva, un model de comporLamenL adequaL als valors l acLlLuds que crelem sn
necessarls per al seu bon crelxemenL l que corresponguln a l'eLapa en la qual es Lroba el nen l no
en un exces de professlonallsme on el resulLaL slgul l'unlc lmporLanL, per damunL d'alLres valors
educaLlus.


Cal remarcar que els comporLamenLs dels enLrenadors l la manera com els nens els lnLerpreLln
condlclonara com aquesLs avaluin les seves experlencles esporLlves flns el punL de conLlnuar o
abandonar la pracLlca esporLlva.


Les avaluaclons de les que hem parlaL anLerlormenL sn un alLre facLor rellevanL en la pressl
compeLlLlva a la qual es veu abocaL el nen. MolLes de les valoraclons que es donen en un parLlL de
fuLbol amb nens d'aquesLes edaLs, acosLumen a ser crlLlques mes que no pas de suporL l amb
molLs mlssaLges confusos cap als nens en forma d'lnsLrucclons, correcclons l comenLarls dlferenLs
que poc Lenen a veure amb el [oc l la compeLlcl.


Cal remarcar que un enLorn que no donl suporL al nen o nena afecLara negaLlvamenL l'esLres
compeLlLlu del [ugador l per LanL el seu rendlmenL. A mes a mes, un enLorn excesslvamenL
proLecLor, llmlLara al nen a desenvolupar mecanlsmes lgualmenL esLressanLs per aquesL. Ln
ambds casos la pressl compeLlLlva ens porLara a dlsposar al camp de nens que no s'ho passen
be [uganL a fuLbol, amb exces de Lensl corporal, que comeLen consLanLs errors lnclus d'hablllLaLs
sobre les que Lenen cerL domlnl l que en condlclons sense pressl execuLarlen perfecLamenL.









!"#$%$ '
()*+$,!-$!,% .!($#/#.*"+#0"%( /*( "*" 123456 A 89 :;







A LoLs aquesLs facLors d'esLres compeLlLlu que hem comenLaL, cal sumar-ll l'esLres propl de
qualsevol nen en aquesLes edaLs com sn l'escola, les presslons dels companys a Lraves de bones o
males relaclons, la lncompaLlblllLaL d'acLlvlLaLs enLre l'esporL l d'alLres Lasques prples de l'edaL,
eLc.


u|nes sn |es mot|vac|ons que porten a| nen a cont|nuar [ugant a futbo| o a abandonar |a
prct|ca esport|va?
Cuan un nen s'lnlcla en un esporL ho fa per una declsl normalmenL consensuada amb els pares.
Ln la ma[orla dels casos sl pregunLesslm als [ugadors de fuLbol en eLapes d'lnlclacl el perque han
LrlaL el fuLbol en compLes de qualsevol alLre esporL, seguramenL la ma[orla d'aquesLs respondrlen
que el moLlu prlnclpal es perque els agrada.


Com sabem que a LoLs els nens el que realmenL els moLlva es el fuLbol en sl maLelx, sl acaben de
comenar a pracLlcar aquesL esporL?


odem aflrmar que en els nens menors de 10 anys l flns els 11 o 12 anys les prlnclpals moLlvaclons
sn passar-ho be, dlverLlr-se, enLreLenlr-se, l progressar en el domlnl de cerLes hablllLaLs, per a
mesura que es van fenL grans, els facLors moLlvaclonals es dlverslflquen.


ulversos esLudls demosLren que les moLlvaclons dels nens envers la pracLlca esporLlva sn molLes l
molL dlverses, l Lenen a veure amb d'alLres aspecLes que no esLan dlrecLamenL vlnculaLs al fuLbol,
com poL ser el feL de voler [ugar amb d'alLres nens, dlverLlr-se, superar-se (Skublc, 1936), aprendre
noves hablllLaLs, esLar en bon esLaL de forma o [ugar amb amlcs (Sapp l PaubensLrlcker, 1978). un
alLre esLudl amb una mosLra de 1.100 nens demosLra que les prlnclpals moLlvaclons dels [oves per
la pracLlca de l'esporL es vlnculen amb el superar-se, enLreLenlr-se, adqulrlr noves hablllLaLs
moLrlus, posar-se repLes l esLar en bon esLaL de forma (Clll l Cols., 1983).


Ln quanL als esLudls que LracLen els moLlus d'abandonamenL de la pracLlca esporLlva, aquesLs es
cenLren sobreLoL en el confllcLe d'lnLeressos (lry l Cols., 1981, Could l Cols., 1983, Mcherson l
Cols., 1980, Sapp l PaubensLrlcker, 1978), alx vol dlr que un gran nombre de nens decldelxen
provar d'alLres acLlvlLaLs o d'alLres esporLs, responenL a la prpla naLuralesa curlosa del nen que
s'apasslona per una acLlvlLaL duranL un breu perlode de Lemps, oblldanL-la posLerlormenL de
manera brusca. AlLres raons exposades pels nens a l'hora de [usLlflcar l'abandonamenL de la
pracLlca del fuLbol, es a causa del caracLer o enfocamenL massa serls o professlonallLzaL que
l'enLrenador ll dna als enLrenamenLs l parLlLs, fenL que el nen perdl l'lnLeres en no dlverLlr-se.
1ambe passa el maLelx quan el nen no es senL prou compeLenL a causa del Llpus de Lasques a
reallLzar, es a dlr, creu que no poL donar resposLa a all que se ll demana, repercuLlnL alx a la


!"#$%$ '
()*+$,!-$!,% .!($#/#.*"+#0"%( /*( "*" 123456 B 89 :;







seva auLoesLlma l reallLzanL comporLamenLs d'evlLacl l proLeccl on no s'hagl d'enfronLar a les
seves prples llmlLaclons, o be quan en el nen Le una sensacl de que no progressa o no mlllora.


er acabar, un alLre moLlu d'abandonamenL que caldra Lenlr molL en compLe sera l'exlsLencla
d'una mala relacl o de relaclons confllcLlves amb l'enLrenador.


no LoLs els nens que formen parL de l'equlp ho fan perque el fuLbol els hl agrada, sln que poL
haver-hl LanLs moLlus com nens hl ha a l'equlp. Alx requerelx per parL de l'enLrenador formador-
educador d'una vlsl global l amplla l d'una revlsl profunda de les seves prples expecLaLlves en
aquesL nou rol com a enLrenador, l alxl comprendre que esLa educanL l formanL no nomes a
[ugadors de fuLbol sln sobreLoL a persones l que el seu auLenLlc repLe no es nomes el d'assollr
bons resulLaLs, sln el d'aconsegulr que cada nen es dlverLelxl donanL el mlllor de sl maLelx LenlnL
en compLe les seves prples posslblllLaLs.


Sn coneguLs els beneflcls saludables LanL flslcs com pslcolglcs que Le la pracLlca esporLlva. er
alx es lmporLanL que el nen conLlnui pracLlcanL esporL l que en cas d'abandonar-lo no slgul per
una vlsl massa professlonallLzada de l'enLrenador, nl deguL a una mala relacl d'aquesL amb el
[ugador o a haver generaL un cllma lnaproplaL de Lreball. Sl el nen decldelx abandonar l'esporL es
mlllor que slgul per aspecLes que no Llnguln a veure amb el comenLaL anLerlormenL l sl amb la
prpla curloslLaL del nen per provar d'alLres acLlvlLaLs que generln un confllcLe d'lnLeressos o
lncompaLlblllLaL horarla. Cal Lenlr en compLe que per molLs d'aquesLs nens l nenes aquesLa es la
prlmera presa de conLacLe que Lenen amb el que es la pracLlca compeLlLlva, l per LanL cal generar
una experlencla poslLlva en el nen/a a Lraves d'una relacl de respecLe cap a aquesL/a,
proporclonanL-ll una preparacl de quallLaL, adequanL l'enLrenamenL a les seves capaclLaLs,
dlssenyanL sesslons dlverLldes, LoL generanL un cllma de Lreball adequaL, sense crlLs nl casLlgs que
facln que el nen/a percebl l'error com una amenaa l ll generl por a Lornar-ho a repeLlr, en
compLes de donar-ll anlms l crear un cllma de conflana en el qual el nen senLl que l'error forma
parL del seu proces d'aprenenLaLge l experlmenLl l'error com un elemenL a superar l no com una
cosa a Lemer.
















!"#$%$ '
()*+$,!-$!,% .!($#/#.*"+#0"%( /*( "*" 123456 C 89 :;








UNI1A1 2
kCCLS DL DLSLNVCLUAMLN1 LVCLU1IU



Introducc|
Ln aquesLa unlLaL es LracLaran les dlferenLs eLapes evoluLlves per les que passa un nen flns arrlbar
a l'adolescencla, l comenLarem algunes de les caracLerlsLlques de crelxemenL, maduracl l
desenvolupamenL que Lenen lloc en la prlmera l segona lnfancla, alxl com en la puberLaL o lnlcl de
l'adolescencla, flns arrlbar a parlar de l'adolescenL com a Lal. L'ob[ecLlu que es perseguelx en
aquesLa unlLaL es que l'enLrenador conegul mlllor les necesslLaLs l caracLerlsLlques evoluLlves del
nen al que esLa enLrenanL per poder-ll proporclonar un enLrenamenL de quallLaL en funcl del
momenL evoluLlu en el que aquesL es Lroba.


u s e| procs evo|ut|u?
Ln LoLs els esLudls que parlen del desenvolupamenL del nen aparelxen els concepLes eLapes",
esLadls", perlodes" o fases" per fer referencla als processos evoluLlus del nen. el que fa al
proces evoluLlu, cal que dlferenclem alguns concepLes que s'uLlllLzen de manera hablLual l que
poden porLar-nos a confuslons.


- Cre|xement: fa referencla a un augmenL quanLlLaLlu de les esLrucLures corporals en els dlferenLs
momenLs evoluLlus.


- Madurac|: es referelx als canvls morfolglcs l de pauLes de conducLa produiLs per facLors
heredlLarls l amblenLals que succeelxen de forma naLural. Ls un canvl quallLaLlu de l'organlsme.


- Aprenentatge: es el canvl permanenL de conducLa produiL com a consequencla de la pracLlca,
resulLaL de la lnfluencla exerclda pels facLors amblenLals sobre la persona.


- Desenvo|upament: es l'lncremenL quallLaLlu que mosLra la persona en l'ordre flslc, cognlLlu,
soclal o moral. Ln ell s'lnclouen el crelxemenL, la maduracl l l'aprenenLaLge.


La pslcologla del desenvolupamenL esLudla els canvls de Llpus evoluLlu que Lenen lloc en l'esser
huma duranL LoLa la seva vlda, l aquesLs canvls poden ser flslcs, moLors, percepLlu-moLors l
lnLellecLuals.





!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 F 89 :;







er Lal de poder relaclonar cerLes caracLerlsLlques a unes edaLs deLermlnades, classlflquem el
crelxemenL en uns grans perlodes de desenvolupamenL, LenlnL en compLe que aquesLs perlodes
sn flexlbles l que depenen del propl desenvolupamenL de cada sub[ecLe. Les eLapes que
dlferenclem en el proces evoluLlu de l'esser huma sn:


Na|xement | per|ode post nata|


1 etapa f|ns a|s 6 anys (pr|mera |nfnc|a)
2 etapa de|s 6 a|s 11 anys (segona |nfnc|a)
3 etapa de|s 11 a|s 14 anys. re-Ado|escnc|a
4 etapa de|s 14 a|s 18 anys. Ado|escnc|a
S etapa de|s 18 a|s 2S anys. Ioventut
6 etapa de|s 2S a|s 60 anys. Maduresa
7 etapa de|s 60 anys endavant. Ve||esa


1 Ltapa. I|ns a|s 6 anys
Lls 2 prlmers anys es produelx un rapld crelxemenL del nen que, a banda d'augmenLar en alada l
pes, apren a camlnar l parlar. 1ambe es produelxen unes Lransformaclons que permeLen al nen
passar d'un esLaL de LoLal dependencla a un alLre de relaLlva lndependencla.


LnLre els 2 l 4 anys, a banda dels [ocs moLors, el nen s'lnLeressa pels [ocs slmbllcs (lageL, 1973),
que sn aquells [ocs en els quals la lmaglnacl Le un paper prlmordlal sense necesslLaL de que
l'ob[ecLe esLlgul presenL com en l'eLapa anLerlor dels 0 als 2 anys. Ln aquesLa eLapa el nen llmlLa
els concepLes a la seva experlencla personal lmmedlaLa, es Lorna molL egocenLrlc, parla en nom
seu l consldera el seu punL de vlsLa unlc l lrreverslble. A nlvell moLrlu la marxa, la cursa, els salLs,
els llanamenLs, el plcamenL de peus l el colpelg sn algunes hablllLaLs que el nen assolelx en
aquesLa eLapa l que necesslLa fer, reallLzanL-ho de forma exuberanL l esponLanla.


Ln canvl hl ha una falLa de desLresa com a consequencla de la lmmaduresa blolglca, per la qual
cosa cal descarLar l'aprenenLaLge de LoLa Lecnlca depurada alxl com la sub[eccl a qualsevol Llpus
de regles. Cal Lenlr en compLe que la seva capaclLaL de concenLracl es molL escassa l la seva
aLencl fora lnesLable, per la qual cosa les sesslons de Lreball hauran de ser curLes l molL
varlades.


Ll nen pren l'esporL com un [oc l el seu unlc ob[ecLlu es dlverLlr-se l no posseelx la ldea de
compeLlcl o cooperacl en equlp.




!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 '; 89 :;







Ll nen capLa en LoL momenL la reallLaL exLerlor l va a la recerca de noves sensaclons, per la qual
cosa l'enLrenador haura de gular al nen per descobrlr aquesLa nova reallLaL mlL[ananL la
presenLacl d'esLlmuls adequaLs.


SoclalmenL podem dlr que l'lnfanL de 2 anys presenLa una soclablllLaL molL baslca en la que apren
per lmlLacl de les persones adulLes mes slgnlflcaLlves esperanL a veure com aquesLes reacclonen.


Ll nen de 4 a 6-7 anys seguelx lmlLanL aquesLs referenLs desenvolupanL un segulL de paLrons
comporLamenLals adreaLs a lnLeracLuar amb a resLa. S'ldenLlflquen amb aquesLs esLabllnL un
marcaL vlncle emoclonal que conformara poc a poc la seva personallLaL.


Ln aquesLa nova eLapa, l'enLorn soclo-afecLlu del nen exerclra una gran lnfluencla sobre ells, de
forma que un enLorn massa permlsslu poL provocar que el nen aprengul que les coses es poden
aconsegulr sense un mlnlm esfor. u'alLra banda, un enLorn massa auLorlLarl en el qual no es
permeL res prlvara al nen de la posslblllLaL de descobrlr l d'aprendre. Ll prlmer cas poL resulLar
amb un nen que pels seus deslL[os lnsaclables l desmesuraLs enLra en conLradlccl amb l'enLorn
soclal, generanL-ll un senLlmenL gran de frusLracl quan les seves volunLaLs no sn saLlsfeLes,
desenvolupanL comporLamenLs Llranlcs cap a l'alLre del Llpus Lu has de.", com Lambe Lrobar-se
amb el rebulg dels companys, la qual cosa poL comporLar conducLes de reLraimenL l d'aillamenL
soclal. Ln el segon cas ens podem Lrobar amb un nen amb por a equlvocar-se o lnsegur. Ln els dos
casos els senLlmenLs soclals de cooperacl, auLonomla l solldarlLaL seran duLs a Lerme amb molLes
dlflculLaLs, converLlnL-se en un aspecLe rellevanL a Lreballar per parL del Lecnlc.


L'esLablllLaL afecLlva emoclonal que resulLa en un alL nlvell de Lolerancla a la frusLracl es
lmporLanL en el momenL d'lnLerlorlLzar les normes de conducLa. Com en aquesLes edaLs no s'ha
assollL del LoL el desenvolupamenL cognlLlu que porLa a l'adqulslcl de la consclencla moral de
l'lnfanL, sera lmporLanL LransmeLre els valors en base a acLlvlLaLs pracLlques l generanL hablLs de
comporLamenL que provoquln el desenvolupamenL d'aquesLa consclencla moral. Pem de pensar
que el nen d'aquesLa eLapa dlferencla el que esLa be del que esLa malamenL per les consequencles
flslques reals, com sn els casLlgs l les sanclons mes que per la lnLenclonallLaL d'aquell feL.


2 Ltapa: De|s 6 a|s 11 anys
L'eLapa que va dels 6 a|s 11 anys es de vlLal lmporLancla per assollr un desenvolupamenL flslc l
pslqulc regular en sub[ecLe.

LnLre els 6 | e|s 7 anys l'lnfanL experlmenLa un crelxemenL rapld que Lrenca l'equlllbrl esLaLuro-
ponderal.


!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 '' 89 :;







AquesL crelxemenL provoca una gran elasLlclLaL de l'esqueleL, una lnsuflclencla muscular
LranslLrla l una lnsegureLaL moLora l pslcolglca.


Al llarg dels 8 | 9 anys el nen s'engrelxa l resLablelx d'aquesLa forma un equlllbrl enLre l'alada l el
pes corporal. ensa de manera menys egocenLrlca l mes lglca, la qual cosa es reflecLelx Lambe en
la comunlcacl lnLerpersonal. Ls alxl com s'adona que vlu en un mn de relacl amb els alLres.


CognlLlvamenL aquesL perlode es conelx com l'eLapa de la ra", [a que el nen presenLa un
pensamenL mes esLable l coherenL, raonanL amb lglca sobre les coses l els feLs que observen o
han experlmenLaL. Alx els permeL lnLeracclonar l adapLar-se mlllor a l'enLorn (lageL,1973). Ll nen
dlferencla mes be la dreLa de l'esquerra l ublca en el Lemps els esdevenlmenLs presenLs, passaLs l
fuLurs.


A banda dels [ocs slmbllcs l de dramaLlLzacl, van sorglnL cada cop mes els [ocs de consLruccl l
els [ocs amb regles baslques de funclonamenL, donanL lloc a que es puguln produlr els prlmers [ocs
collecLlus organlLzaLs.


La memrla selecLlva de l'lnfanL mlllora de forma slsLemaLlca (8ugenLal l cols., 1992) l alx provoca
que el nen no es dlsLregul LanL l augmenLl la concenLracl en la lnformacl lmporLanL (Mlller l cols.,
1986) l per LanL apren de forma mes eflclenL.


Ln aquesLes edaLs es produelx molL la rlvallLaL l la comparacl [a que es la manera a Lraves de la
qual el nen avalua les seves prples compeLencles en relacl a les dels seus companys (Aboud,
1983, 8uble, 1983), la qual cosa permeL una ma[or reallLaL en les seves valoraclons l Lambe una
ma[or lnsegureLaL, [a que una auLoavaluacl negaLlva poL Lenlr efecLe sobre la moLlvacl l l'enfoc
que pren el seu esfor, l Lendlr a evlLar els repLes en els quals poL fracassar, la qual cosa
represenLa una manca d'adapLacl de dlflcll canvl (Cweck y LeggeLL, 1988).


Al prlnclpl, quan el nen comeL errors, aquesLs no acosLumen a Lenlr gran lmporLancla sempre que
no hl hagl un adulL pel mlg, per a mesura que el nen es fa gran, els fracassos repeLlLs esdevenen
mes perlllosos perque el nen comena a lnLerlorlLzar els senLlmenLs de fracas l sorgelxen els
senLlmenLs de frusLracl assoclaLs a experlencles negaLlves anLerlors.











!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 '7 89 :;







Ls per aquesLa fraglllLaL" que en aquesLa 2 eLapa sera rellevanL provocar en el nen experlencles
poslLlves que a[udln a la formacl d'una sana auLoesLlma, a mlL[ananL una relacl de respecLe cap
a la seva persona l cap a les seves lnlclaLlves, acompanyanL-lo en els encerLs l en els errors,
generanL un cllma de conflana cap a sl maLelx l cap a l'enLrenador que afavorelxl el seu proces
d'aprenenLaLge.


Ll progres cognlLlu l del llenguaLge, fan que el nen pugul comunlcar-se adequadamenL amb l'alLre l
comprendre's mlllor a sl maLelx. Comencen a enLendre alxl les dlferenLs moLlvaclons, necesslLaLs l
emoclons que porLen a comporLar-se d'una forma concreLa alxl com les seves consequencles. A
mesura que el nen es va fenL mes gran va adqulrlnL una ma[or auLonomla l lndependencla, l
comena a prendre les seves prples declslons l a orlenLar el seu comporLamenL.


La relacl enLre lguals a[uda a l'lnfanL per madurar soclalmenL [a que ha d'aprendre a negoclar,
pacLar, comparLlr, l defensar els seus propls lnLeressos, desenvolupanL senLlmenLs de reclproclLaL,
de solldarlLaL, de [usLlcla l de cooperacl (8eymond, 1977). Ll nen d'aquesLa eLapa uLlllLza encara
el recurs de l'lnsulL, l'amenaa l flns l LoL l'agressl flslca per Lal d'lmposar la seva llel. er alx es
convenlenL aproflLar les oporLunlLaLs que ens oferelxen aquesLes slLuaclons per dur a Lerme
lnLervenclons educaLlves l formaLlves de resolucl de confllcLes que ll servelxln al nen de
referencla l el gulin a resoldre aquesL Llpus de slLuaclons de forma dlferenL.


Ll concepLe amlsLaL" evoluclona Lambe amb el pas del Lemps l comena a cenLrar-se mes en la
lmaLge, el comporLamenL l el nlvell de compeLencla, per mes endavanL fer-ho en aspecLes de Llpus
mes afecLlu com la fldellLaL, la lnLlmlLaL, els lnLeressos l les acLlvlLaLs comparLldes (8lgelow, 1977,
8oLemberg l Sllz, 1988), mlnvanL amb l'edaL el nombre d'amlcs a un o dos mlllors amlcs dels quals
depenen (Cllllgan l cols., 1990).


Ln aquesL 2n perlode els nens es van lndependlLzanL de la ldea que Lenen els adulLs sobre el que
esLa be o malamenL, l [a no [uLgen en funcl de les consequencles dels seus feLs sln que ho fan en
base a la seva prpla lnLenclonallLaL. Les normes" de l'enLorn soclal ll oferlra al nen lnformacl
sobre el que esLa be o no en forma d'aprovacl o rebulg. Les flgures parenLals sn lnLerlorlLzades
de forma que aquesLes lmaLges afecLlves el gulen en la seva manera de comporLar-se l de pensar.
uels 7 als 12 anys es produelx un canvl morfolglc lmporLanL per progresslu. Ll nen mlllora la
seva coordlnacl, equlllbrl l el conLrol sobre el seu propl cos. Crelx la seva fora l capaclLaL cardlaca
l pulmonar donanL-ll la reslsLencla necessarla per augmenLar el seu rendlmenL.







!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 ': 89 :;







Als 7 anys el nen es menys lnquleL que en l'anLerlor eLapa, als 8 mlllora el seu rlLme pslcomoLor,
als 9 [uga lncansablemenL l als 10 la seva esLrucLura corporal es veu modlflcada l el proces de
crelxemenL s'accelera prevenlnL-se per a la puberLaL.


Ll nen Lroba l'alegrla en l'acLlvlLaL l fa una despesa d'energla gran. Als 11 anys el nen es mou sense
parar, menLre que als 12 anys el nen es calma mes l apren a orlenLar la seva fora cap a un
ob[ecLlu concreL, enLreganL-se a les Lasques que du a Lerme.


La fora augmenLa de regularmenL dels 6 als 9 anys, edaL en la qual fa consLanLs demosLraclons de
fora.


Cuan fem referencla a la funcl moLrlu, cal dlr que aquesLa no serla res sense l'aspecLe pslqulc que
fa que el movlmenL slgul un movlmenL lnLenclonal l amb slgnlflcaL. MlL[ananL aquesLa moLrlclLaL
el nen es relaclona amb sl maLelx (esquema corporal), amb el seu conLexL (espal-Lemps) l amb el
mn dels alLres (de les relaclons soclals).


Ln aquesLa eLapa la represenLacl que ens fem del nosLre propl cos es consLruelx en base a les
relaclons l lnformaclons sensorlals afecLlves, cognlLlves, moLrlus, eLc., que percebem LanL del
nosLre mn lnLern com exLern. La lmaLge menLal del propl cos s'acaba de consLrulr en aquesLa
eLapa, l es un aspecLe elemenLal en la consLruccl de la personallLaL.


3 Ltapa: De|s 11 a|s 14 anys (re-ado|escnc|a)
L'arrlbada de l'adolescencla colncldelx amb la puberLaL, que s'ublca enLre els 11 l 14 anys l es
caracLerlLza per unes modlflcaclons rellevanLs a nlvell blolglc l flslc que derlven en un cos adulL
amb capaclLaLs reproducLlves. u'alLra banda, cal dlr que la pre-adolescencla o adolescencla, sn
els processos parallels lnLellecLuals l cognlLlus, l a les muLaclons profundes de la vlda afecLlva de
l'adolescenL.


La puberLaL s'ldenLlflca per una serle de modlflcaclons corporals rellevanLs LanL en nols com en
noles. MenLre que en les noles es produelx la prlmera regla (menarqula) l el plL es desenvolupa, en
els nols hl ha una maduracl dels rgans sexuals l aparlcl de velloslLaL en la barba l el blgoLl. Ln
LoLs dos casos comenara a canvlar la veu l a aparelxer velloslLaL en el publs l les axllles. L'acne fa
les seves prlmeres aparlclons l les olors del cos es fan molL mes forLes. Ls un perlode de grans
modlflcaclons hormonals en els quals la pulsl sexual Lambe anlra crelxenL.







!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 '? 89 :;







Cal desLacar que en aquesL perlode ens Lrobarem amb l'exlsLencla de grans dlferencles lndlvlduals,
[a que no LoLs els nens l nenes gaudelxen del maLelx rlLme de crelxemenL, maduracl l
desenvolupamenL, l pel que per uns es un proces evoluLlu rapld, per d'alLres es un proces lenL.
odem aflrmar per, que menLre que en el perlode anLerlor el crelxemenL l l'evolucl del cos dels
nens l les nenes s'equlparava l Lenla un rlLme molL slmllar, a la puberLaL el desenvolupamenL de les
noles es molL mes rapld l al flnal de la pre-adolescencla, els dos sexes esLan compleLamenL
dlferenclaLs.


uuranL aquesL perlode el pes dels pulmons es mulLlpllca per Lres l el del cor per dos, la qual cosa
permeL a l'adolescenL resplrar mes profunda l lenLamenL l dlsmlnulr la frequencla cardlaca
crelxenL alxl la reslsLencla flslca duranL l'exerclcl l per LanL la seva capaclLaL d'enLrenamenL.


1ambe es produelx un augmenL acceleraL de la Lalla que poL durar enLre 3 l 3 anys. Ll
desenvolupamenL morfolglc no es slncronlLzaL de manera que es produelx un desequlllbrl
passaLger enLre el que sn les exLremlLaLs l el Lronc que sol afecLar la seva lmaLge corporal l poL
generar senLlmenLs d'lnsegureLaL. A la vegada que els ossos es comencen a allargar, el puber va
guanyanL pes, la grassa comena a acumular-se, l a conLlnuacl augmenLa en alada, per [a al cap
d'un any aproxlmadamenL comenar a guanyar massa muscular. Ln els nols la reslsLencla, la fora,
l la poLencla augmenLen gradualmenL, menLre que la flexlblllLaL, pel feL de ser una capaclLaL
lnvoluLlva, s'haura de segulr exerclnL perque no dlsmlnuelxl progresslvamenL. Ln les noles, en
canvl, l'afecLacl hormonal l els canvls que ll suposa a nlvell de desenvolupamenL poden redulr,
amb el Lemps, algunes apLlLuds flslques com la fora, la poLencla l la veloclLaL, en comparacl al
nol.
A causa de LoLes aquesLes varlaclons flslques que es van produlnL l que no acaba de conLrolar, el
prlnclpal ob[ecLlu que se ll planLe[a a aquesL adolescenL, es el de reconelxer-se en el seu nou cos,
la qual cosa provoca la necesslLaL de comparar-se amb l'alLre per poder accepLar la seva nova
lmaLge. Ln cas de senLlr rebulg per parL de l'alLre es fara una vlsl negaLlva del seu propl cos que
acabara afecLanL la seva auLoesLlma.


L'adolescenL puber lnverLelx molL de Lemps pensanL en com el veuen els alLres, es cenLra molL en
sl maLelx l es consldera unlc en els seus pensamenLs, les seves experlencles, eLc. ren molLes
declslons lnfluides per quesLlons d'auLo lmaLge, d'ldenLlLaL, de pressl dels companys l d'emoclons
lnLenses.


Ls produelx un cerL dlsLanclamenL pslcolglc dels pares, menLre que els amlcs l companys
comencen a prendre cerLa rellevancla, sobreLoL quan esLan comenanL a accepLar els canvls flslcs l
emoclonals en les seves vldes. AquesL proLagonlsme que van prenenL els amlcs encara no afecLa la


!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 '@ 89 :;







seva relacl amb els pares, sln que les complemenLa. Cap als 12-14 anys van aparelxenL les
amlsLaLs lnLlmes, l poc a poc els delxen de ser lmporLanLs l passen a ser percebuLs com auLorlLarls.
CognlLlvamenL Lambe es produelxen varlaclons lmporLanLs, [a que l'adolescenL d'aquesLa eLapa
comena a pensar l raonar de forma mes absLracLa l es capa de fer hlpLesls sobre feLs o
posslbles consequencles abans de que aquesLes succeelxln. Alx, [unLamenL amb l'augmenL de les
capaclLaLs coordlnaLlves prples d'aquesLa eLapa, fan que slgul una bona eLapa per a segulr
LreballanL les hablllLaLs especlflques esporLlves.


er acabar cal dlr que la compeLlcl provoca slLuaclons que ll servelxen al fuLur adolescenL per
manlfesLar hablllLaLs l capaclLaLs que esLa desenvolupanL en l'elaboracl de la seva ldenLlLaL com
sn: la lnlclaLlva prpla (reflecLlda prlnclpalmenL en la presa de declslons per resoldre slLuaclons
de [oc), donar el mlllor de sl maLelx per superar al rlval l alxl reaflrmar-se davanL de l'alLre, l'esfor
l sacrlflcl en l'assollmenL d'uns ob[ecLlus, el respecLe cap a unes normes, l'arblLre l els [ugadors
adversarls, el Lreball en equlp, la responsablllLaL, el conLrol de les emoclons davanL slLuaclons
frusLranLs, eLc.


4 Ltapa: L'ado| escnc
| a
L'adolescencla es consldera una eLapa de pas enLre la lnfancla que encara no ha acabaL l una
maduresa que encara no s'ha assumlL.


un dels LreLs caracLerlsLlcs de l'adolescencla, com [a hem comenLaL, es el de consLrulr la prpla
ldenLlLaL, assollnL la lnLegracl dels dlferenLs aspecLes del [o flslc o corporal, cognlLlu, afecLlu,
soclal, moral, eLc. AquesL momenL es consldera el de la prlmera gran crlsl de l'lndlvldu: la crlsl
d'ldenLlLaL. Ls una eLapa confosa, d'lncomprensl l de varlaclons consLanLs en la qual l'adolescenL
cerca la seva condlcl d'adulL, l en la qual a mes, ha de prendre declslons rellevanLs que Llndran
consequencles a llarg Lermlnl en la seva vlda.


Ll desenvolupamenL d'una ldenLlLaL personal esLable l per LanL, les posslblllLaLs de superar aquesLa
eLapa de forma exlLosa, es veura afavorlda per les experlencles poslLlves vlscudes en anLerlors
eLapes.


L'adolescenL es mou enLre el que ell pensa sobre sl maLelx l el com senL que els alLres el
conslderen l esperen d'ell, enLre el que ell es l el que voldrla ser. Ls d'aquesLa forma com
l'adolescenL va consLrulnL el seu propl concepLe, es a dlr, el conelxemenL que Le sobre sl maLelx a
nlvell corporal, pslcolglc, soclal, afecLlu l moral. Ls, en deflnlLlva, l'oplnl que Le sobre la seva
prpla personallLaL l conducLa.



!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 'A 89 :;







Lls facLors que lnfluelxen en la formacl de l'auLo concepLe sn:


! Ll Llpus de pensamenL absLracLe que ha desenvolupaL.

! La relacl que Le amb els alLres l la lmporLancla de l'oplnl d'aquesLs.

! Com es comporLa en dlferenLs conLexLos l els dlferenLs rols que assumelx per fer fronL
les demandes de cada nova slLuacl.

! La capaclLaL que Le per a reflexlonar sobre sl maLelx

! La naLuralesa de les relaclons famlllars

Al llarg d'aquesL perlode, un dels ob[ecLlus de l'adolescenL soclaL sera adqulrlr el ma[or nombre
d'experlencles graLlflcanLs al maLelx Lemps que lnLenLar evlLar al maxlm les frusLraclons.


Ln aquesL perlode, els vlncles d'ldenLlflcacl amb els pares queda enrere l l'amlsLaL assolelx una
rellevancla que no Lenla abans. 1anL el grup com els amlcs passen a ocupar una poslcl prlorlLarla
per a l'adolescenL, el qual Le una gran necesslLaL de reconelxemenL per parL d'aquesLs que ll
assegurl un concepLe poslLlu de sl maLelx.


Lls amlcs Lenen per LanL un paper molL rellevanL en aquesLa eLapa, sobreLoL pel que fa al
desenvolupamenL de la personallLaL, per les vlvencles que es comparLelxen l l'enforLlmenL de
l'esLlma l conflana muLua. Ll feL que els adolescenLs Llnguln problemaLlques semblanLs genera un
amblenL enLre ells de comprensl, acolllda l a[uda muLua que perpeLua la lmporLancla del grup en
aquesLs.


Ll que vol l'adolescenL es dlferenclar-se dels pares l senLlr-se cada cop mes auLnom l mes
lndependenL l que poL prendre les seves prples declslons, per alx l la seva slLuacl de
dependencla respecLe a aquesLs o a d'alLres persones adulLes ll provoca un senLlmenL amblvalenL
que es converLlra en el seu cavall de baLalla al llarg de LoLa aquesL eLapa.


Aparelx una Lendencla clara a rebuL[ar els crlLerls morals de l'adulL, alxl com una gran volunLaL de
desenvolupar el seu propl [udlcl personal per Lal de prendre declslons sobre el que esLa be o no.
uescobrelx que hl ha una doble moral enLre el que es dlu l el que es fa , la qual cosa produelx una
rupLura de l'adolescenL amb aquella vlsl que el nen Lenla del funclonamenL [usL l perfecLe del
mn soclal en el que vlvla.




!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 'B 89 :;







Ls produelx una reorganlLzacl del seu mn emoclonal, els senLlmenLs assolelxen noves formes
d'expressl l es Lorna mes reservaL l lnLlm. Sorgelx un senLlmenL de LrlsLor sense causa aparenL.
una alLra caracLerlsLlca prpla d'aquesL perlode es la de Lenlr les emoclons a flor de pell, amb
canvls raplds d'humor que molLes vegades descolloquen a l'adulL.


Ln quanL als esLudls aquesLs [a no el saLlsfan. no obsLanL, poden senLlr lnLeres sl se'ls dna la
posslblllLaL de reflexlonar sobre slLuaclons l problemes que els afecLen l se'ls proposen models
aLracLlus l lmlLables.


Ln aquesLes edaLs l'enLrenador es converLelx en un model o referenL que orlenLa, gula l
acompanya a l'adolescenL en aquesL proces de consLruccl de la seva prpla ldenLlLaL. ues
d'aquesL punL de vlsLa, l'acLuacl del Lecnlc poL orlenLar-se cap a un enfocamenL en el Lreball amb
adolescenLs en els seguenLs aspecLes:


! Aclarlr al nol les seves moLlvaclons, els ob[ecLlus que vol assollr l que esLa fenL per a
aconsegulr-ho.

! ConLrlbulr a generar en el grup un cllma que permeLl la durada de l'experlencla en la
pracLlca esporLlva.

! Conslderar-se com un mlL[a que esLa al servel del grup.

! Cercar les elnes l les condlclons mes ldnles per faclllLar l moLlvar els conLlnguLs de
l'esporLlsLa en l'aprenenLaLge.

! AccepLar els conLlnguLs emoclonals dels adolescenLs.

! ComparLlr els senLlmenLs l pensamenLs propls amb els del grup.





















!"#$%$ 7
1,0-D+ /* /*+*"E0(!1%.*"$ *E0(!$#! 123456 'C 89 :;








UNI1A1 3
LL kCCLS D'AkLNLN1A1GL



Introducc|

Ln aquesLa unlLaL preLenem aclarlr alguns dels aspecLes rellevanLs relaclonaLs amb el que es
l'aprenenLaLge l com aprenem. Comenarem fenL un breu recorreguL per les dlferenLs Leorles, per
despres cenLrar-nos en aquells aspecLes l procedlmenLs que poden ser de gran uLlllLaL per
l'enLrenador-educador, l alxl afavorlr el proces d'aprenenLaLge del nen.

A qu ens estem refer|nt amb |'aprenentatge?

Cuan parlem d'aprenenLaLge ens referlm a !" $%"&' ()* + (,"-* .,/(%","0 1, $+"1!$0% 2!, ,*
./+1!,'3 $+( % /,*!40%0 1, 4% ./5$0'$%" (klmble, 1971, 8elLrn, 1984). AquesLa deflnlcl conLe Lres
aspecLes lmporLanLs, la conducta o comportament que es modlflca, un canvl que es produelx per
la reallLzacl d'una pracLlca o acLlvlLaL, l un canvl que es manLe en el Lemps de manera mes o
menys esLable, per enLre la conducLa lnlclal l la conducLa flnal hl ha un proces lnvlslble que fa que
l'aprenenLaLge es produelxl, l el qual Lambe esLudlarem al llarg d'aquesLa unlLaL.

u|ns sn e|s d|ferents enfocs ter|cs referents a |'aprenentatge?

Segons Mayer (1992), l'aprenenLaLge es poL concebre com l'adqulslcl de resposLes, l'adqulslcl
de conelxemenL, o be com la consLruccl de slgnlflcaL.

L'enfoc conductua|

AquesL enfoc fa referencla a un aprenenLaLge basaL en la resposLa conducLual, es a dlr, el sub[ecLe
que apren es una especle de reclplenL en el qual s'emmagaLzema el saber que l'enLrenador o
educador prevlamenL ll ha Lransmes mlL[ananL la lnsLruccl l la lnformacl de com esLa reallLzanL
o ha reallLzaL l'acLlvlLaL (feedback).

L'lnfanL no processa la lnformacl, slmplemenL sap que un comporLamenL en una slLuacl
concreLa, comporLa deLermlnades resposLes del conLexL. osem per cas un exemple que succeelx
frequenLmenL en el fuLbol formaLlu. Ln flnallLzar un parLlL l'equlp guanya l l'enLrenador esLa molL
conLenL l proper als nens LoL premlanL als seus [ugadors amb algun refresc o algun alLre preml de
Llpus maLerlal, menLre que quan l'equlp perd, LoL l que aquesLs s'hagln poguL esforar al maxlm l
que aquesL slgul un valor que vol ensenyar als nens, l'enLrenador s'enfada, crlda, lgnora l no
premla als [ugadors. LnfronL aquesL Llpus de conducLes el nen relaclona el resulLaL del parLlL l no

"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 'F 89 :;







pas el valor de l'esfor amb el comporLamenL de l'enLrenador, de forma que l'assoclacl flnal que
fa el nen es: guanyar es el mes lmporLanL". ensem en aquesLa maLelxa slLuacl amb un
enLrenador que vlu el verlLable exlL del nen no en el resulLaL, sln en el feL d'oferlr el mlllor de sl
maLelx, LenlnL en compLe les seves prples posslblllLaLs. AquesL enLrenador valoranL l'esfor
reallLzaL pels seus [ugadors al llarg del parLlL, duranL el qual han donaL el mlllor de sl maLelxos LoL l
haver perduL, es mosLra conLenL l premla als seus [ugadors amb algun refresc o algun alLre preml
de Llpus maLerlal, l es mosLra mes prxlm als nens (refor poslLlu), menLre que quan l'equlp no
s'esfora o no oferelx el mlllor de sl maLelx LoL l haver guanyaL, l'enLrenador no proporclona cap
refor poslLlu a l'equlp. Ll sub[ecLe, en aquesL cas, relaclonara la reaccl de l'enLrenador a l'esfor l
a donar el mlllor de sl maLelx lndependenLmenL del resulLaL flnal l en aquesL cas l'aprenenLaLge del
nen es que l'exlL esLa en donar el mlllor de ml maLelx".

er LanL, podem aflrmar que en base a aquesL enfoc, l'enLrenador es qul conLrola mlL[ananL la
presenLacl de l'esLlmul o lnsLruccl, el que el nen A8Ln, converLlnL-se aquesL en un sub[ecLe
passlu que reacclona l respon davanL l'esLlmul presenLaL sense que vlncull aquesLa conducLa a
conelxemenLs prevls. els conducLlsLes, el proces menLal enLre el lnpuL (esLlmul lnlclal o
lnsLruccl) l el ouLpuL (resposLa del nen), no exlsLelx. L'aprenenLaLge es reduelx senzlllamenL a la
resposLa conducLual del nen enfronL de l'esLlmul que se ll presenLa sense haver-hl res enLremlg
d'aquesL proces.

ues d'aquesLa vessanL no afavorlm la lnlclaLlva del nen nl els seus deslL[os de saber o conelxer, l
per LanL no moblllLzem els seus recursos. Ll paper de l'enLrenador segulnL aquesL model
conducLlsLa es prlnclpalmenL el de donar lnformacl al nen sobre el que fa a Lraves de la reparLlcl
de reforos, casLlgs o exLlnclons, per Lal de crear l modelar alxl la conducLa del nen. er Lal
d'uLlllLzar de forma correcLa els reforos l els casLlgs cal que observem el seguenL quadre:



"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7; 89 :;







!"#$% '( )*+'+*,(-+. /%' $%0"$1 2"3+*+)

! ManLe l enforLelx els comporLamenLs que l'enLrenador vol que reallLzl el [ugador.

! 8efora la cohesl del grup l afavorelx un cllma d'aprenenLaLge.

! La vla de submlnlsLramenL del refor varla en funcl de cada [ugador

! Ll momenL l lloc en que es proporclona el refor poslLlu poL ser vlscuL de dlferenL forma
segons cada [ugador.

! Ls poL submlnlsLrar mlL[ananL una mlrada, un gesL, un conLacLe flslc, una verballLzacl,
una conducLa o un preml maLerlal.

! S'ha d'oferlr lmmedlaLamenL despres del comporLamenL que es vol reforar l descrlure la
conducLa que esLem reforanL, per exemple: molL be la conduccl de plloLa" [a que alxl no
nomes dlrlglm la seva aLencl, sln que Lambe ll recordem la lnsLruccl.

! 8eforar consLanLmenL conducLes o hablllLaLs quan encara esLan senL apreses l no es
domlnen, menLre que quan aquesLa [a esLa consolldada fer-ho de forma varlable per
manLenlr la moLlvacl l l'execucl del [ugador.

! 8eforar gradualmenL comporLamenLs que s'aproxlmen a la conducLa flnal deslL[ada.

!"#$% '( )*+'+*,(-+. /%' -43*+5

! Ls basa en l'acLlvacl de la por.

! roduelx por al fracas l el repLe es Lransforma en amenaa.

! Ls recomana apllcar-lo nomes quan s'hagl avlsaL amb anLerlorlLaL l davanL d'una conducLa
Lransgressora lnLolerable.

! La lnLenclonallLaL ha de ser nomes lnsLrucclonal o dlsclpllnarla.

! Pa d'anar en proporcl a la conducLa Lransgressora.

! Ls mlllor suprlmlr alguna cosa que agrada, que no reallLzar una acLlvlLaL que no agrada.

! L'us lndlscrlmlnaL del casLlg provoca un amblenL de Lreball desagradable en el qual
augmenLa el ressenLlmenL l l'enulg cap a l'enLrenador.





"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7' 89 :;







!"#$% '6%7*+8-+. /% '( -"8/)-*(

! lgnora les conducLes que conslderem com a no deslL[ables.

! no es poL conslderar com un casLlg.

! oL resulLar cosLs de cara a ellmlnar deLermlnades conducLes.

L' en f oc co gn| t|u

L'enfoc cognlLlu sorgelx enfronL la necesslLaL de donar expllcacl al que hl ha enLre l'lnpuL l
l'ouLpuL. Ls poden dlferenclar dues Lendencles dlns d'aquesL punL de vlsLa: una enLen
l'aprenenLaLge com l'adqulslcl del conelxemenL l l'alLra ho fa com a consLruccl del conelxemenL.

9:(2$%8%8*(*5% -"; (/<)+3+-+. /%' -"8%+7%;%8*

A dlferencla de l'enfoc conducLlsLa, des d'aquesLa nova proposLa cognlLlva d'adqulslcl de
conelxemenL, l'lnfanL passa a ser un sub[ecLe mes acLlu en el seu aprenenLaLge, es a dlr, organlLza l
relaclona enLre sl LoL un con[unL d'esLlmuls que aparelxen a causa de la seva semblana, amb
experlencles vlscudes anLerlormenL, la qual cosa ll servelx per ordenar la gran quanLlLaL
d'lnformacl que rep.

Ln aquesL enfoc, l'enLrenador es pregunLa que es el que poL fer perque la lnformacl que LransmeL
al nen la reLlngul l no la oblldl: Ll dna lnformacl per parLs, la qual el nen va relaclonanL l
consLrulnL el seu conelxemenL, per la qual cosa el nen encara no es qul conLrola el seu proces
d'aprenenLaLge. L'avaluacl seguelx senL quanLlLaLlva, es a dlr, es valora l'aprenenLaLge del nen
pels conelxemenLs que ha adqulrlL.

9:(2$%8%8*(*5% -"; ( -"83*$)--+. /%' -"8%+7%;%8*

Ll nen es un sub[ecLe acLlu que genera nous conelxemenLs en base a l'experlencla prevla. L'lnfanL
es el prlnclpal proLagonlsLa del proces d'aprenenLaLge, es a dlr, l'aprenenLaLge s'lnlcla l flnallLza en
ell l l'avaluacl que es fa en aquesL cas es quallLaLlva, es a dlr, no lmporLa la quanLlLaL de
conelxemenLs adqulrlLs sln la quallLaL d'aquesLs conelxemenLs l com els ha apres. Ll nen
esLrucLura, organlLza l lnLerpreLa la lnformacl que se ll envla, l la converLelx en nous
conelxemenLs. Ln resum, el nen sap com ha d'aprendre, conelx els seus processos d'aprenenLaLge
l Le el conLrol del seu aprenenLaLge.








"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 77 89 :;








Lls nens aprenen de formes dlferenLs, [a que cadascun Le la seva comprensl personal del que
s'esLa ensenyanL, per la qual cosa es lmpresclndlble deLecLar qulns sn els dlferenLs rlLmes
d'aprenenLaLge de cada nen per Lal d'adapLar-nos a les seves caracLerlsLlques lndlvlduals l afavorlr
el seu proces d'aprenenLaLge. L'aprenenLaLge no es produelx per la lnsLruccl lnpuL-ouLpuL, sln
pels processos d'aprenenLaLge que acLlvem en el nen, obllganL-lo a consLrulr nou conelxemenL.

ensem sobre el que acabem de lleglr l pregunLem-nos: com puc fer per acLlvar el nen de forma
que ell generl el seu conelxemenL? ensem, per exemple, en un equlp de nens sense enLrenador,
com creleu que s'organlLzarlen els nens en un lnlcl?

Sabem que fer gols es all que dlverLelx al nen en el fuLbol, per la qual cosa podem pensar que en
aquesL equlp LoLs els nens voldrlen anar a l'aLac a fer gol... per anar LoLs a fer gol, Le els seus
lnconvenlenLs, no? osem per cas que l'equlp conLrarl els comences a fer molLs gols, com creleu
que reacclonarlen sl els hl fem la seguenL pregunLa: Cue podem fer per que no ens facln LanLs
gols? Com ens podem organlLzar? SeguramenL alx provocarla una reflexl sobre el que esLa
passanL l els nens conLesLarlen alguna cosa de l'esLll necesslLem mes defenses" l poLser
proposarlen organlLzar-se de forma dlferenL a com ho han feL flns aquell momenL. MlL[ananL
aquesLes quesLlons, el que haurlem aconsegulL serla que reflexlonessln sobre el que els esLa
succelnL l les dlferenLs opclons per Lal de resoldre aquella slLuacl, de forma que esLarlem
afavorlnL que generessln nova lnformacl, m'esLan fenL gols, alguna cosa falla, no ho fem be, que
podem fer nosalLres per arreglar-ho, provem a posar mes defenses a veure sl alguna cosa canvla".

AquesL enfoc parLelx de la ldea de que el nen no nomes es recepLor de conelxemenL, sln que es
parL acLlva del seu proces d'aprenenLaLge. ue feL, es el prlnclpal proLagonlsLa l la lnLervencl de
l'enLrenador ha de ser la de provocar un conLexL adequaL amb l'ob[ecLlu de desperLar la curloslLaL
del nen en l'aprenenLaLge de les Lasques que du a Lerme.

La consLruccl de slgnlflcaL parLelx del que [a sap flns all que apren, es a dlr, enLre un
conelxemenL anLerlor l un de nou que esLa asslmllanL. er exemple: quan aLaquem LoLs ens
marquen molLs gols, sl poso mes defenses no me'n marquen LanLs". llns que el nen no es capa de
consLrulr aquesL nou conelxemenL va provanL dlferenLs opclons per Lal de resoldre el problema, de
forma que a l'lnlcl es poden produlr molLes errades, per l'error ha de ser vlsL per l'enLrenador no
com un fracas del nen sln com a una gran oporLunlLaL d'enrlqulr el seu aprenenLaLge.
L'enLrenador a[uda al nen a deLecLar que alguna cosa no ha funclonaL l el gula per buscar
l'alLernaLlva mes adequada per modlflcar aquella resposLa l correglr-la. Ls aqul quan la lnLervencl
de l'enLrenador esdeve rellevanL, l es lmporLanL que manLlngul la calma l no mosLrl desesperacl o
crldl de forma osLenslble, [a que alx bloque[a al nen en el seu aprenenLaLge l crea en l'lnfanL les




"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7: 89 :;







condlclons d'ansleLaL necessarles per a que comeLl encara mes errades l l'enLrenador es posl
encara mes nervls, de forma que crea un cercle vlcls del qual es molL dlflcll sorLlr-ne l en el qual
es genera un cllma de Lreball que no beneflcla gens l'aprenenLaLge del nen.

Ll que es preLen amb aquesL enfoc no es el conelxemenL nl l'hablllLaL, sln la comprensl, que es
el fenomen que ens dura cap al verlLable aprenenLaLge (erklns, 1992, 1997). La consLruccl l
comprensl del qul apren a[uda a poder acLuar de manera flexlble en dlferenLs slLuaclons, LoL
enrlqulnL la seva capaclLaL creaLlva a l'hora de prendre declslons, l per LanL, d'adapLar-se.

Cenerar enLorns d'aprenenLaLge amb caracLerlsLlques especlals en els que el nen hagl de fer fronL
a slLuaclons-problema que el compromeLln en la comprensl, LoL obllganL-lo a apllcar
aprenenLaLges prevls en formes cada cop mes complexes per que esLlguln lnLerrelaclonades, l
que el forcln a pensar l confronLar ldees amb els companys per Lal d'aconsegulr donar resposLa a
les slLuaclons que se ll planLegen, es converLlra en una Lasca lmporLanL de l'enLrenador de fuLbol
en aquesLes edaLs.

u|ns aspectes ca| ten|r en compte en e| procs d'aprenentatge de| nen que [uga a futbo|?

Algunes de les quesLlons que caldra Lenlr en compLe per parL de l'enLrenador en el proces
d'aprenenLaLge del nen que [uga a fuLbol en aquesLes eLapes lnlclals, fan referencla a:

! Les caracLerlsLlques del nen que esLa aprenenL.

! Ll Llpus d'acLlvlLaL esporLlva que esLa reallLzanL.

! Lls ob[ecLlus que preLenem.

! Lls planLe[amenLs pedagglcs o meLodes dldacLlcs que preLenem uLlllLzar.

9%3 -($(-*%$=3*+<)%3 /% '( 2%$3"8( <)% %3*4 (2$%8%8*

una de les prlnclpals funclons dels enLrenadors es conelxer les caracLerlsLlques de la persona que
esLa aprenenL per Lal de poder-nos adapLar a les seves caracLerlsLlques. er Lal de fer alx es
lmporLanL que coneguem alguns aspecLes del nen a qul enLrenem (SLarosLa, 1982) com per
exemple:

! Les capaclLaLs flslques baslques l de saluL del nen.

! L'eLapa evoluLlva en la que es Lroba.

! La seva personallLaL l comporLamenL, alxl com l'enLorn en el que vlu.

! La seva moLlvacl o moLlu pel qual pracLlca aquesL esporL.

! La seva capaclLaL d'aprenenLaLge.

"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7? 89 :;







Ls lmpresclndlble conslderar l'lnfanL que enLrenem com a un sub[ecLe amb LreLs slngulars l
lrrepeLlbles, per LanL no hl ha dos lndlvldus lguals l les experlencles vlscudes amb anLerlorlLaL, la
seva manera de percebre el mn, el seu conLexL l les seves caracLerlsLlques personals condlclonen
el seu proces d'aprenenLaLge en l'adqulslcl de noves experlencles.

>' *+2)3 /6(-*+?+*(* %32"$*+?( <)% %3 $%('+*,(

er poder ensenyar un esporL correcLamenL el prlmer que es requerelx de la persona que ensenya
es el de conelxer profundamenL el que s'anomena l'essencla d'aquell esporL. Amb alx no ens
referlm a saber mes o menys de LacLlques, d'aspecLes Lecnlcs, flslcs o pslcopedagglcs, sln que
quan parlem de conelxer l'esporL volem dlr conelxer l'essencla d'aquesL, la seva lglca lnLerna o
marc concepLual, es a dlr, de que LracLa realmenL aquesL esporL. Cue el fa dlferenL d'alLres
esporLs? Cue vol dlr que es un esporL d'equlp? Cue slgnlflca que es un esporL d'assoclacl on hl ha
l'oposlcl d'un rlval?. AquesLes sn algunes de les quesLlons que ens han de gular sobre el que
volem ensenyar al nen.

>'3 "#@%-*+)3 <)% %3 2$%*%8%8

una alLra de les quesLlons que hem de Lenlr en compLe l que es baslca per donar senLlL a la nosLra
Lasca com a enLrenadors/educadors, es la de conelxer l Lenlr molL clar qulns sn els ob[ecLlus que
em proposo ensenyar, sl aquesLs s'adequen a la reallLaL de l'eLapa evoluLlva l de maduracl dels
meus [ugadors l els meLodes d'ensenyamenL que uLlllLzo depenenL de les caracLerlsLlques
lndlvlduals l del grup que dlsposo. Lls ob[ecLlus que persegulm en l'eLapa d'lnlclacl no
s'assemblen gens amb els del fuLbol professlonal l com a enLrenadors/educadors aquesL es un
aspecLe que hem de Lenlr sempre molL presenL.

>'3 2'(8*%@(;%8*3 2%/(5A5+-3 " ;B*"/%3 /+/4-*+-3

1oL aprenenLaLge provoca unes modlflcaclons en les esLrucLures del nosLre organlsme, els quals
anomenem canvls neuronals l canvls percepLlus-moLors. Sl el nen evoluclona en el domlnl d'una
hablllLaL concreLa es probable que es produelxln canvls en les propleLaLs de la musculaLura
lmpllcada, provocanL en les eLapes lnlclals alLeraclons moLors osLenslbles.

Cuan l'lnfanL apren Lambe es donen canvls en el seu esLaL emoclonal l en la seva capaclLaL de fer
fronL a slLuaclons desconegudes l resoldre problemes que se ll presenLln, la qual cosa el du a
exLreure unes consequencles envers el seu comporLamenL l a avaluar-se, augmenLanL o dlsmlnulnL
d'aquesLa forma la seva conflana, provocanL que mosLrl molL mes lnLeres per aprendre o es
desmoLlvl per aprendre noves coses.




"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7@ 89 :;







A aquesLes alLeraclons que hem comenLaL cal afeglr els canvls que es produelxen en relacl al
propl enLorn esLabllnL-se noves relaclons amb aquesL l podenL aLendre un ma[or nombre
d'esLlmuls (8lera, 1994).




u|ns sn e|s d|ferents processos d'aprenentatge?




Aprenentatge per assoc|ac| de conseqnc|es

Ll nen poL aprendre hablllLaLs com a resulLaL de les assoclaclons que facl de les consequencles que
Le el seu comporLamenL. Sl duenL a Lerme una deLermlnada conducLa aconseguelx una
consequencla deslL[ada o n'evlLa una de no deslL[ada, aquesLa conducLa augmenLara, menLre que
sl provoca una consequencla no deslL[ada o no assolelx la consequencla deslL[ada, aquell
comporLamenL dlsmlnulra.

Aquell lnfanL que esLa en proces d'aprendre una hablllLaL l se ll reforcen poslLlvamenL les
aproxlmaclons a la conducLa deslL[ada [usLamenL despres de que aquesL la execuLl, es molL
probable que la frequencla d'aquell comporLamenL augmenLl. 1anmaLelx, augmenLara la
frequencla d'aquesLa conducLa sl el nen aconseguelx evlLar una consequencla negaLlva.

no obsLanL, sl el nen fa be l'acLlvlLaL que esLa aprenenL l no se ll refora poslLlvamenL, poL passar
que la frequencla d'aquesLa dlsmlnuelxl flns al punL que podrla flns l LoL desaparelxer. 1ambe
dlsmlnulran aquells comporLamenLs que van lmmedlaLamenL segulLs d'una consequencla no
deslL[ada, com es el cas d'un casLlg en forma de crlL.

Sl el nosLre [ugador esLa aprenenL una hablllLaL que no domlna compleLamenL l nosalLres el
crldem, el que seguramenL aconsegulrem es que el nen experlmenLl aquella conducLa com
amenaanL, l ll esLem generanL por a comeLre aquella errada un alLra vegada, de forma que no
nomes aconsegulrem un nen en exces de Lensl muscular l bloque[aL emoclonalmenL, sln que a
mes esLem cenLranL la seva aLencl en el no Lornar-ho a repeLlr" en lloc de enfocar la seva
aLencl cap a la propera vegada sorLlra mlllor".

Ln el prlmer cas l'aLencl es cenLra en l'amenaa de no Lornar a repeLlr aquell comporLamenL l en
el segon cas en el repLe de poder-ho fer mlllor el prxlm cop. valorar la lnLencl, assenyalar-ll
l'error que ha comes, oferlr-ll una correccl l anlmar-lo per fer-ho mlllor la prxlma vegada,
enrlqulra l'aprenenLaLge del nen provocanL que es cenLrl en els esLlmuls adequaLs, a banda de
generar en aquesL un cllma adlenL de moLlvacl l conflana pLlm pel seu proces d'aprenenLaLge.


"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7A 89 :;







u'alLra banda, sl deLecLem que el nen comeL errades en hablllLaLs que a prlorl esLan ben
consolldades, s'haurla de pregunLar sobre l'errada comesa l cenLrar el focus aLenclonal en aquell
elemenL que ha feL que comeLl aquell error. Sl es Lorna a equlvocar cal que ll recordem el que hem
comenLaL amb anLerlorlLaL, ll redlrlglm l'aLencl l l'anlmem.

Les hablllLaLs o comporLamenLs que s'esLan aprenenL l sobre els quals l'lnfanL no domlna
plenamenL es reforaran sempre que aquesLes es produelxln l de forma lmmedlaLamenL posLerlor
a l'accl. Mes endavanL, quan el nen [a ha adqulrlL l'aprenenLaLge, les reforarem lnLermlLenLmenL
o de LanL en LanL, [a que en aquesL cas, el refor poslLlu acabarla perdenL valor en el nen l delxarla
de Lenlr l'efecLe deslL[aL.

Aprenentatge per |m|tac|

AquesL aprenenLaLge es produelx per lmlLacl d'un model (8andura, 1982) l per LanL es lmporLanL
el Llpus de model al que es fa referencla. un model excesslvamenL experL poL arrlbar a ser
conLraproduenL per l'aprenenLaLge del nen, [a que exlsLelx massa dlferencla enLre els dos. Al
prlnclpl el nen poL senLlr aLraccl per aquesL Llpus de model, el qual el moLlva per aprendre, per a
mesura que lnLenLa aprendre aquella hablllLaL deLecLa que hl ha massa dlferencla l poL perdre LoL
l'lnLeres arrlbanL a percebre que mal podra aprendre-ho. u'alLra banda, un model mes proper,
com es el cas d'un company que domlnl aspecLes baslcs d'aquella hablllLaL afavorlra el seu lnLeres
l el manLlndra en l'lnLenL de voler aconsegulr aquell aprenenLaLge, LoL pensanL sl el company ho ha
aconsegulL, [o Lambe puc fer-ho".

Aprenentatge per ref|ex|

La lnLerpreLacl de les consequencles que ens han porLaL a aconsegulr l'exlL o el fracas en una
compeLlcl, molLes vegades ens provoca a fer les alLeraclons oporLunes per a que la prxlma
vegada no comeLem les maLelxos errades o per manLenlr aquelles conducLes que ens han porLaL a
un bon resulLaL, un bon parLlL, eLc. LnLendre que ens ha succeiL l per que hem obLlnguL
deLermlnaLs resulLaLs o rendlmenL, ens a[udara en prxlmes ocaslons a escolllr mlllor l'esLraLegla a
uLlllLzar per assollr el nosLre ob[ecLlu.

Aprenentatges que es reco|zen en d'a|tres hab|||tats

Ln l'adqulslcl d'una nova hablllLaL hem de Lenlr en compLe que molLes vegades el nen no parLelx
de zero, sln que aquesL [a gaudelx d'alLres hablllLaLs o compeLencles sobre les quals
desenvolupar nous aprenenLaLges.






"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7B 89 :;







u|ns sn e|s proced|ments per ta| d'afavor|r e|s processos d'aprenentatge de| nen?

Lls processos d'aprenenLaLge es relaclonen molL amb el Llpus de procedlmenLs que uLlllLza
l'enLrenador per ensenyar (!oan 8lera,1994). L'enLrenador gula l'aprenenLaLge de l'lnfanL, per al
flnal sempre es el nen el que apren o no. er aquesL moLlu l per Lal d'afavorlr aquesL proces,
l'enLrenador es qul ha de generar les condlclons pLlmes perque el propl nen pugul poLenclar
aquells processos que el conduelxen a aprendre per sl maLelx. ComenLarem 3 procedlmenLs que
l'enLrenador poL uLlllLzar:

Ier ref|ex|onar

rovocar la reflexl del nen perque descobrelxl noves alLernaLlves d'acLuacl l anLlclpl posslbles
consequencles d'aquella declsl o accl. AquesLa reflexl s'assolelx fenL pensar al nen posslbles
soluclons per Lal de resoldre problemes concreLs. Ls lmporLanL poder desperLar la curloslLaL del
nen, la qual cosa podrem fer de les seguenLs formes:

! regunLanL per Lal d'esbrlnar el que els nens saben, enLenen l poden fer.

! 8eallLzanL la pregunLa adequada en el momenL oporLu.

! LscolLanL acLlvamenL les resposLes l les pregunLes que fan els [ugadors amb l'ob[ecLlu de
descobrlr el que saben, enLenen l poden fer.

! uLlllLzanL les seves pregunLes per proporclonar reflexl l comprensl.

! CferlnL plsLes mlllor que resposLes.

L'ob[ecLlu de l'enLrenador en la consLruccl d'aquesL conelxemenL sera:

! uLlllLzar quanLes menys l mlllors pregunLes posslbles.

! Cercar les mlllors resposLes.

! laclllLar l anlmar al nen que facl les seves prples pregunLes.

Algunes de les pregunLes que podem uLlllLzar sn del Llpus:

! Ln que s'assembla l qulna es la dlferencla ...?

! Com resoldrles Lu.?

! Com expllcarles que.?

! Cue no funclona amb...?

! Pl ha alguna alLre posslblllLaL per...?

! Cue es el que penses/creus succelra despres.?

"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7C 89 :;







u'aquesLa forma aconsegulrem que en la mesura en que el nen lnLerpreLl mlllor les slLuaclons,
mlllorl la seva capaclLaL d'adapLacl a conLexLos slmllars que es pugul Lrobar en el fuLur. er dur a
Lerme aquesL procedlmenL es baslc adapLar-nos a les capaclLaLs d'lnLerpreLacl de l'eLapa
evoluLlva en la que es Lroba el nen que esLem enLrenanL.




Donar pautes

uonar pauLes envers com assollr un deLermlnaL ob[ecLlu o hablllLaL, donar consells, suggerlr que
fer o que obvlar davanL deLermlnades slLuaclons, sn alguns processos que Lambe podem usar per
a provocar aprenenLaLge. Acordar les pauLes a dur a Lerme es un bon pas lnLermedl per a que en
un fuLur prxlm el nen pugul generar les seves prples pauLes. L'enLrenador, mlL[ananL aquesL
procedlmenL, preLen dlsmlnulr el Lemps que poL Lardar el nen a aprendre una hablllLaL concreLa a
parLlr d'una pauLa d'acLuacl. Ll mes lmporLanL es que el nen no nomes enLengul, sln que execuLl
una deLermlnada conducLa. La comprensl del que s'ha apres sempre es produelx quan [a es Le ple
domlnl d'aquella hablllLaL.




Mostrar

MosLrar com s'execuLa una hablllLaL perque el nen la lmlLl, converLlnL-se en model del nen o
demananL que es flxl en com execuLa l'hablllLaL un company. L'enLrenador poL faclllLar aquesL
aprenenLaLge lnvolucranL LoLs els senLlLs per a que el nen capLl mes deLalls de la Lasca que esLa
reallLzanL l assocli les bones execuclons amb unes sensaclons concreLes, [a slguln del movlmenL del
cos, del conLacLe amb la plloLa, del soroll produiL en reallLzar aquella accl, eLc.

Augmentar e| feedback

La proporcl d'lnformacl addlclonal (feedback) duranL l despres d'una execucl, com poL ser
fellclLar-lo, proporclonar-ll lnformacl sobre el que esLa fenL be l el que no o renyar-lo, poL oferlr-ll
al nen lnformacl rellevanL que ll servelxl per relaclonar el que fa amb les consequencles que
s'obLenen, de forma que el que aconsegulrem es que lncremenLl o dlsmlnuelxl la frequencla
d'aquell comporLamenL en funcl del que preLenguem. Sl volem que asslmlll una hablllLaL
assoclada a una que [a ha esLaL consolldada, reforarem poslLlvamenL els comporLamenLs que
s'aproxlmln a la nova hablllLaL deslL[ada. Cuan deLecLem que l'aprenenLaLge avana de forma
correcLa l es comena a Lenlr cerL domlnl, es reforara de forma mes lnLermlLenL. 1anmaLelx es
cenLrara l'aLencl del nen en alguns aspecLes concreLs de la conducLa perque aquesL cerqul
lnformacl per sl maLelx l Llngul ma[or conLrol sobre el seu proces d'aprenenLaLge.

"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 7F 89 :;







Adequar |es cond|c|ons de |a prct|ca

AdapLar les condlclons a les caracLerlsLlques especlflques del nen es un alLre procedlmenL que
l'enLrenador uLlllLzara per afavorlr l'aprenenLaLge. Adequar les condlclons slgnlflca anar adapLanL
les Lasques de forma progresslva de la mes senzllla a la mes complexa, alxl com l'us a l'lnlcl de
poques normes, senzllles, l faclls de comprendre l d'apllcar.

Al llarg de les sesslons d'enLrenamenL, l'enLrenador normalmenL uLlllLza LoLs aquesL procedlmenLs
dldacLlcs per faclllLar el proces d'aprenenLaLge del nen, per es lmporLanL que els comblnl de
forma eflclenL, eflca l efecLlva, proporclonanL-ll al nen una lnformacl que slgul:

! Clara en funcl del seu nlvell de comprensl.

! Lll per a que pugul valorar el seu propl aprenenLaLge.

! AdapLada al seu nlvell.

! LlmlLada per a que Lregul la seva prpla lnformacl.





































"
!"#$%$ :
*( 1,0-D+ /G%1,*"*"$%$H* 123456 :; 89 :;