You are on page 1of 5

Projecte de formació del professorat en centres:

Projecte de formació:
Educar en competències bàsiques.

1. Anàlisi de la realitat del centre.


L’entorn

El centre IES La Malladeta de la Vila Joiosa té una antiguitat de 40 anys. És el primer institut que
es va establir en la comarca i l’únic de Batxillerat del poble fins que s’implantà el Batxillerat
LOGSE, el curs 2000-01.

El seu perfil oficial és de 24 unitats d’ESO, 6 de Batxillerat i 2 cicles formatius de la família Serveis
Socioculturals i a la Comunitat. Actualment. S’imparteix tota la secundària obligatòria, dues
modalitats de Batxillerat, un cicle formatiu de grau mitjà, un cicle de grau superior i un Programa
de Qualificació Professional Inicial, en aquests moments.

Els centres de primària adscrits a ell són tres: CP Mare Nostrum, CP Hispanitat i CP Dr. Álvaro
Esquerdo, tots ells de La Vila Joiosa. Cada escola aporta al centre, en primer d’ESO, una línia de
PIP i una de PEV.

Quasi tots els alumnes de Batxillerat han fet ESO en aquest mateix centre i viuen a la Vila Joiosa,

Pel que fa als cicles formatius, en estar la família implantada només a Ondara i Alacant, com a
municipis més propers, la procedència dels alumnes es diversifica molt. Hi ha alumnes fins i tot
d’Alacant, Benissa i Teulada, destacant Benidorm, Altea i El Campello.

L’alumnat

. Dades globals del curs 2008-09:

7 grups de 1r: 4 de PIP i 3 de PEV.


7 grups de 2n: 4 de PIP i 3 de PEV.
ESO
9 grups de 3r: 4 de PIP i 5 de PEV (amb un PDC).
6 grup de 4t: 2 de PIP i 4 de PEV (amb un PDC).
3 grups de 1r de Batxillerat: 1 de PIP i 2 de PEV.
Batxillerat
3 grups de 2n de Batxillerat: 1 de PIP i 2 de PEV.
PQPI 1 grup
Total matí 36 grups: 29 d'ESO i 6 de Batxillerat (+ 3 programes)
Cicles formatius 4 grups de grau superior i 2 grups de grau mitjà

Amb un total de 1112 alumnes en el centre.

El professorat

1
Segons Resolució 6-10-03, la plantilla del centre consta de 78 llocs. Actualment hi ha 70 professors
amb plaça definitiva i fent un total de 107 docents.

Si comparem la plantilla definitiva amb l' ”oficial”, tenim un 90% de llocs ocupats, es podria pensar
en una plantilla prou estable. Però el percentatge de definitius que s’hi troben treballant aquest curs
respecte el total de professors que hi treballen baixa fins al 57%, gràcies a les comissions de serveis,
els 5 grups d’ESO de més, els programes (PASE, PDC, PAE, PQPI) i un nou cicle formatiu, que es
va definir el mateix 2003 i s’implantà al centre el curs passat.

L’organització docent

Els problemes d’espai que comporta tenir 7 grups més d’aquells pels quals estava dissenyat el
centre han portat a usar com aules espais destinats als alumnes, als pares, magatzems, i, a més,
distribuir les aules per departaments en lloc de per grups.

Atenció a la diversitat

Hi destaquem el següent:
● Una àmplia oferta d’optatives, que va creixent des de 1r d’ESO, i itineraris per a 4t d’ESO
des de 2001. Cada any es fa una enquesta al tercer trimestre per ajustar aquesta oferta a la
demanda dels alumnes.
● Molts departaments utilitzen les seues hores de reforç o desdoblaments per impartir alhora
les classes de 2 o 3 grups, posant-hi 1 o 2 professors més. Així tenen menys alumnes a l’aula
i poden reagrupar-los per nivells. Es concentren principalment als grups de PIP del primer
cicle d’ESO.
● Adaptacions Curriculars Individuals Significatives (ACIS), que es concentren principalment
al primer cicle d’ESO. Els casos més greus són atesos per una i mitja MPT, hem arribat a
tenir-ne 2 a temps complet.
● Programa de Diversificació Curricular (PDC) de dos cursos.
● Programa de qualificació professional inicial (PQPI).
● Programa d’Acompanyament Escolar (PAE).
● Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE); mesura nova que implantem enguany.
Enguany hem d’adaptar el nostre Programa de Compensatòria al fet d’impartir aquest
programa.
● Suport de llengües oficials (compensatòria) per alumnes que només desconeixen el Valencià
o ixen del PASE. Tres professors dels departaments de Valencià i Castellà els imparteixen
classes de reforç en la llengua que desconeixen, preferentment mentre els companys del
grup fan matèries amb més exigència lingüística.
En el seu moment també tinguérem PACG i Mesures educatives complementàries per a repetidors.

Projectes Educatiu i Curriculars

Tenim elaborats els següents documents:


➢ Reglament de Règim Intern (amb unes modificacions pendents d’aprovar, o no)
➢ Pla d’Autoprotecció (esperem informe d’Ajuntament i Servei de Bombers)
➢ Pla de convivència
● Pla d’Atenció a la Diversitat
● Pla d’Acció Tutorial d’ESO
● Programa de Compensació Educativa (que cal adaptar al PASE, i PAE?)
● Procés d’Avaluació en ESO
➢ Disseny Particular dels Programes d’Educació Bilingüe

2
● Programa Base del PDC
I estem treballant en:
➢ Programa de normalització lingüística (PNL).
● Objectius Generals d’ESO
● Opcionalitat en Batxillerat.
● Criteris per a la confecció dels horaris.

2. Temàtica del treball.


Davant de la situació actual de l'aula amb una gran diversitat cultural, el professorat es troba
situacions complicades que ha de resoldre. Si la resolució és eficaç, aquest procés facilitarà
l'aprenentatge del nostre alumnat. S`ha pogut comprovar que l'alumne amb baix rendiment
acadèmic té més possibilitats de produir disrupció a l'aula, aleshores, la millora de les estratègies
didàctiques pot afavorir la disminució d'aquest tipus de conflicte.

A més d'això, la LOE en el seu Artícle 7 fa referència a les competències bàsiques que els alumnes
hauran d'haver adquirit al final de l'ESO, i que els currículums dels projectes educatius, s'orientaran
per a falicitar l'adquisició de dites competències, així com l'organització i funcionament dels
centres, les activitats docents, les formes de relació entre els integrants de la comunitat educativa i
les activitats complementàries i extraescolar.

Durant el curs 08/09 vint professors d'aquest centre van formar part d' un grup de treball amb la
intenció d'adequar el PEC per a millorar la convivència. El treball realitzat ha estat molt enriquidor i
com a conclusió del treball es va deduir la necessitat de millorar el coneiximent de com treballar a
l'aula de forma que l'alumnat adquirisca les competències bàsiques, i de pas, amb aquesta forma
s'aprenen noves formes de treballar a l'aula.

Hi ha una idea que s'ha generalitzat: educar per competències és fer útils a les persones, en parlar de
competències ens referim a la capacitat de realitzar certes tasques, però de fer-ho des d'una
concepció global integral, que inclou un desempenyorament ètic i la idoneïtat “el millor que podem
fer en eixa i per a eixa circumstància” (Hager i Beckett, 1996).

Quan l'alumne és educat per competències és fà explícit allò que s'aprén i, a més, ser capaç
d'avaluar-lo. La competència es funda en un concepte de formació que inclou l'actitud i els valors
d'una cultura. La competència prové d'un exercici d'aplicació de coneiximents en circunstàncies
crítiques o que les fan necessaries, al menys, en tres àmbits: l'entorn, la comunicació i organització
social i l'us dels recursos. Aleshores, educar per competències suposa una figura docent cap a la que
hauríem tendir.

3. Objectius del projecte.

El objectiu general d'aquest projecte és plantejar vies reals d'aplicació de les competències en la
formació de l'alumnat al nostre centre. Les accions concretes serien:

● Incorporació de les competències bàsiques a les programacions i comprensió de les seues


característiques.
● Formar al professorat per a realitzar tasques i recursos útils per l'aula i el centre.
● Incorporació a la pràctica educativa de les accions que afavorixen el desenvolupament d'un
currículum integrat basat en competències.
● Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb

3
diferents tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els resulte necessaris en
situacions i contexts diversos.
● Millorar els resultats acadèmics i competències dels nostres alumnes.

4. Els continguts del treball i la seua relació amb el Projecte Educatiu i les
programacions didàctiques:
Davant d'unes limitacions de l'escola tradicional, creiem la necessitat de trobar noves ferramentes
que siguen capaces de transformar el sistema escolar: treballar per competències bàsiques.
Aclariment del terme competència, així com les 8 competències bàsiques, i la seua relació amb els
coneixements conceptuals, habilitats i actituds. També s'hauria d'assimilar el que comprén la
formació en competències, ja que han de ser sempre funcionals.

Una vegada aclarit el terme es buscarien situacions problemàtiques on aplicar l'educació en


competències bàsiques en les programacions didàctiques, activitats programades i com afectaria
aquests problemes a la visió disciplinar del coneixement de l'ensenyament clàssic.

Realitzades aquestes experiències s'avaluaria l'aplicació d'aquests processos en l'educació de


l'alumnat. Una vegada feta l'avaluació es proposarien diferents canvis en el PEC del centre, per a
incloure la formació en competències en les programacions.

A més inclourien conferències de diferents experts com Antoni Zabala en competències, o en


aplicacions de competències concretes com Natacha Palomo.

5. Proposta del pla de treball:


1. Metodologia de treball:

● Sessions amb els experts:


En aquestes sessions els experts es dedicaran a resoldre els possibles dubtes plantejats en el
grup de treball i a assessorar en aquest tipus de formació.
● Sessions de treball en grup:
La metodologia d'aquesta part serien sessions dialògiques horitzontals.

1. Organització interna dels participants:

44 professors han demostrat el seu interés en participar en aquest projecte de formació en


centres.

Amb aquest professors es formaran grups de treball que es reuniran 1 vegada a la setmana
durant el curs escolar on treballaran l'aplicació de les competències en certs nivells o amb una
finalitat comuna, com pot ser la millora de les aplicacions de les TIC.

Una vegada cada mes i mig es realitzarà una reunió de tot el grup per a una formació amb un
expert, on, a més, comentarem l'evolució o dificultats plantejades en l'aprenentatge i l'aplicació
d'una educació en competències.

➔ Coordinador del projecte: Jorge Sánchez Coronado.

1. Temporalització i seqüenciació:

4
Inici de la formació: octubre.
Concreció del projecte: octubre-desembre.
Desenvolupament: desembre-juny.
Conclusions del projecte: juny.
Elaboració de la memòria final: 30 de juny del 2010.

8 reunions del gran grup de 3 hores cada una. Total: 24 hores.


20 reunions dels subgrups de 1 de duració. Total: 20 hores

2. Activitats:

Primerament s'establiríem les línies d'actuació més adequades amb l'objectiu:


● Identificar les competències claus en educació secundària a partir de la situació del nostre
centre.
● Detecció dels factors que intervenen en el desenvolupament d'un equip de treball, així com
els rols que intervenen en la configuració d'un equip.
● Autoanàlisi dels punts forts, possibles millores i estratègies de canvi pel que afecta a les
competències claus.

En cada reunió es farà un seguiment del treball del grup general i dels subgrups. De tots aquests
informes s'elaborarà una memòria final

6. Avaluació del desenrotllament del projecte.


Els criteris que s'utilitzaran per valorar els resultats del projecte tenen com a marc de referència els
objectius proposats. La concreció d'aquests objectius en cada u dels àmbits de treball fa necessari
diferenciar els procediments a seguir en el procés d'avaluació.

Es realitzarà un seguiment de les sessions de treball per escrit que s'inclourà en la memòria i que
servirà d'instrument d'anàlisi del desenvolupament d'aquestes sessions, dels continguts tractats, els
materials elaborats, el clima relacional, la participació dels membres del grup, la consecució dels
objectius i de les tasques proposades en cada sessió.

Aquesta informació permetrà una avaluació contínua del projecte.

Durant les sessions s'establiran activitats i procediments d'avaluació perquè el professor/a les
aplique a la seua aula. El resultat d'aquestes avaluacions es tractarà en les sessions setmanals del
grup de professors.

Cal assenyalar que l'interès principal de l'avaluació estarà centrat en tot moment en la utilitat en el
procés d'aprenentatge dels alumnes. Aquests coneixeran el models i material i en faran ús que té
cada u dels models o materials elaborats i també la seua influència en la resta d'assignatures.