You are on page 1of 8

PONT A L~AL TRA VORA

X X X X X X X X X X X

XX

X XX

Entre l'1 i el6 d'Octubre, un grup de persones pertanyents a la vida social, polftica i cultural de l'estat espanyol, varen participar en l'iniciativa denominada "Pont a l'altra vera" que pretenia explorar la situacio dels refugiats palestins residents al Uban. Aquesta iniciativa neix avalada per l'Ajuntament de Saida, al Uban, i de diferents ONG's palestines com Human Call Association i AIDOUN i libaneses com Al Quds Cultural Association.

Aquesta iniciativa sorgeix per la necessitat de trobar solucions a problemes que ens preocupen i, especialment, amb una clara finalitat: establir vincles amb aquells parses arabs de l'altra vora del mediterrani. Aquests vincles, facilitats pel Festivallnterpueblos, es proposaven no nornes a nivell cultural sino que tarnbe basats en una solidaritat necessaria, de societat civil a societat civil.

E.LS CAMPS DE. RE.fUGIATS PALE.STINS

X X X X X X X X X X X X X X X X X

X XX

A traves d'aquests dies, varem poder visitar eLs camps de refugiats d'Ein EL HiLweh, ChatiLa, Badawi i Nahr EL Bared per prendre el pols a la realitat dels refugiats i recollir diferents testimonis amb els quals poder completar un Informe i complir aixf amb el nostre compromfs de donar a coneixer, a la ciutadania europea, la seva realitat.

Al Uban existeixen dotze camps de refugiats reconeguts per la ONU i uns deu camps "illeqals" en terrenys ocupats.

No tots els camps funcionen de la mateixa manera encara que existeix un mateix patro organitzatiu que es vol respectar en tots. la gestio del camp en materia de sanitat i exercicis comuns recau sobre un Cornite Popular en el qual estan representats els partits pertanyents a la OlP; excloent d'aquests organs de decisio a grups com Yihad Islamica, Hamas 0 altres organitzacions del mateix caracter. Aquesta exclusio fa que no tots els comites populars siguin realment representatius de la pluralitat dels camps on, en rnes d'un, es poden trobar fins a quinze organitzacions diferents veient-se'n excloses fins a tretze d'elles.

INfORME. DE. LA INICIATIVA"PONT A LlIAL TRA VORA"

2

La llunyania dels territoris ocupats i La decidida voLuntat expressada per tots eLs grups de mantenir La unitat fa que la tensio que es pot viure a Gaza 0 a Cisjordania no es trobi en aquests camps, mantenint una tonica general d'assossec i de convivencia entre les diferents

orga n itzacions.

Els camps de refugiats de Nahr El Bared i Ein El Hilweh es troben rodejats per un mur de rnes de dos metres d'alcada amb filferro espinos en la seva part superior que fa que el transit entrant i sortint s'haqi de fer a traves de controls militars gestionats per l'exercit libanes, La intirnidacid diaria que suposen aquests controLs, juntament amb Les restriccions en eLs drets LaboraLs i civiLs que pateixen eLs refugiats paLestins aL Uban, fan que La majoria d'eLLs visquin una situacic de totaL aHLament a L'interior deLs camps sense perspectives de futur en eL terreny professionaL, sociaL i, senziLLament, huma,

Dins d'aquests camps, alguns dels membres de la deleqacio es varen reunir amb organitzacions polftiques palestines com el Moviment de Resistsncia Islamica Hamas, Al Fatah 0 el Front Popular per l'Alliberament de Palestina; les que ens varen escenificar les diferents percepcions que representen sobre un mateix conflicte i, tam be, el denominador cornu entre elles: el Dret al Retorn dels refugiats avalat per la resolucio 194 de les Nacions Unides i que, des de fa 61 anys, Israel es nega a complir.

En aquests camps varem ser testimonis de la insuficiencia de l'ajuda hurnanitaria que la UNRWA representa, ja que cada any hi ha mes retalls economics en les donacions que mantenen a l'Aqencia. Amb tot, La vitaLitat que La societat paLestina arreLa en una voLuntat ferma de "resistir" es fa patent en Les diverses activitats d'ONG's paLestines que venen sorgint en eLs camps com a una aLternativa LaboraL peLs rnes joves i que serveixen com a entitats canaLitzadores d'inquietuds que nornes a traves d'eLLes es poden veure cobertes: vaLors cuLturaLs, artistics, sociaLs, etc.

Aquest es el cas del Centre de Desenvolupament Social d'Ein El Hilweh on es formen monitors d'entre 15 i 18 anys. Posteriorment son aquests joves els que programen activitats extraescolars pels rnes petits amb la finalitat d'allunyar-los dels perills que la rnarqinacio social que el fet de viure en un camp d'aquestes caracterfstiques genera: alcohol, drogues, violencia ...

TESTIMONIS

X X X X XX

Les nostres trobades no nornes varen ser amb organitzacions polftiques. Els residents dels camps de refugiats ens paraven pels carrers convidant-nos a explicar al men el que els hi havien fet i com els estaven exterminant. Aquest es el cas d'un ancia anomenat Hussein Hassan que ens recriminava, als europeus, una doble moral i el fet d'haver-los abandonat. Aquest senyor d'uns 86 anys, rnes 0 menys, [no va saber concretar la seva edatl iamb una targeta

INfORME. DE. LA INICIATIVA"PONT A LlIAL TRA VORA"

blava que la UNRWA concedeix als refugiats que ostenten aquest estatut, ens ensenyava la clau de la seva casa de San Juan de Arce; una casa que va haver d'abandonar l'any 1948 sota la promesa de tornar en menys de tres dies i que 61 anys despres seguia redamant el dret a rnonr a casa seva.

Hussein Hassan no va ser l'unic que ens varem trobar amb aquestes caracterfstiques. El camp d'Ein El Hilweh te milers de casos similars entre la seva poblaci6. Altres testimonis pretenien transrnetre'ns el que alla tothom te dar i es que els refugiats no volen ajuda hurnanitaria. l.'unica ajuda que necessiten es una mobilitzaci6 internacional que pressioni a l'Estat d'Israel a complir les resolucions de les Nacions Unides i que, a traves d'aquesta pressi6, s'arribi a trobar una soluci6 politics que posi fi a tants anys de patiment i exili.

Altres testimonis com el de Shiam Hussein Hassan ens retreien als europeus que els seus interlocutors politics sempre havien cornencat a caminar en l'esfera internacional amb l'etiqueta de terroristes i ens va fer una repassada histories fins als naixements de les dues organitzacions palestines rnes representatives: Al Fatah i Harnas: ambdues considerades terroristes 0 amigues, depenent de les preferencies occidentals, sense tenir en compte la decisi6 dernccratica del poble palesti, Shiam ens demanava que justifiquessirn d'alquna manera el fet de que Europa i EE.UU. haguessin dedarat al moviment de resistencia islarnica Hamas, una organitzaci6 terrorista si mai havia atemptat contra interessos occidentals i, molt menys, havia realitzat operacions militars fora de Palestina.

Jaber Suleiman, professor d'Antropologia i refugiat palest! des de l'any 1948, ens va fer un recorregut per la realitat dels refugiats palestins des d'una perspectiva acadernica. Ens va explicar la impossibilitat de treballar fins a un total de 73 professions, entre les que hi ha les derivades dels estudis de medicina 0 dret: ens va explicar les desenes de milers de refugiats que no ostenten aquest Estatut concedit per la UNRWA per haver sortit de Palestina en anys posteriors al 1948, i per aixo, no poden obtenir assistencia sanitaria, educaci6 0 estan condemnats a viure en la dandestinitat; ens va informar de les limitacions illeqals pels palestins al Uban com, per exemple, la restricci6 de tenir propietats 0 drets civils ... Tot el seu relat ens traslladava a imaginar una pres6 a l'aire lliure en la que uns viuen i els altres miren com passa la vida.

,

PARLAMENl LIBANES

X X X X XX X X X

XX

XX

XX

XX

En el parlament libanes ens varen rebre tres partits politics: Hezbollah, el Moviment Patriotic Lliure del general Michel Aoun i el Partit Socialista Progressista de Walid Joumblad.

Despres d'una exposici6 sobre el fallit sistema confessional que regeix el Uban cada un, des de la seva perspectiva, va entrar en materia sobre les polltiques libaneses amb els palestins.

INfORME. DE. LA INICIATIVA"PONT A LlIAL TRA VORA"

El 'tautln' 0, dit d'una altra manera, la nacionalitzaci6 dels refugiats palestins ha estat i es una questio molt sensible en la vida politics libanesa. La memoria de l'atroc guerra civil que va dessagnar el pafs i en la que els palestins es varen veure implicats, ja que formaven part d'una de les parts, est a molt present per uns i altres. La hipotetica nacionalitzaci6 de rnes de 300 mil palestins, rnajoritariarnent musulmans sunfs, es percep com a un perill que pod ria fer reviure les ferides de la guerra ja que afectaria greument al fraqil equilibri confessional que regeix la vida social i polftica del Uban. De fet, tots els partits libanesos ho refusen i cap partit ni organitzaci6 palestina ho reclama. El que si reclamen es l'abolicio de les lleis que restringeixen els drets laborals i civils [hi ha 73 professions que els palestins no paden exercir fora dels camps; tenen prohibit adquirir terres a vivenda en territori libanesl i es en aquest tema on es manifesten les diferents sensibilitats de les formacions politiques libaneses.

Encara que, en teoria, cap d'ells nega que "s'haqin de rnillorar" les condicions de vida dels refugiats palestins, a la practice el tema aixeca massa recel per part d'alquns sectors de la societat libanesa, especialment els partits tradicionals de la dreta cristiana maronita, com per figurar a la seva agenda. Per exemple, el representant del Moviment Patriotic Lliure que lidera el cristia General Aoun, aliat de Hezbollah en les passades eleccions, va anar rnes enlla del cornu rebuig a la nacionalitzaci6 dels refugiats iva manifestar els seus dubtes al fet d'atorqar plens drets als palestins ja que, segons ell, els porta ria a acomodar-se en la seva situaci6 al Uban i restaria forca al seu reclam pel dret al retorn a Palestina. Aquesta posici6 del partit d'Aoun en el fet de fer diffcilla vida dels refugiats al Uban no es queda aquf. La reconstrucci6 del camp de refugiats de Nahr El Bared, pel que es compta amb grans inversions de la Uni6 Europea i, en concret, de l'Estat Espanyol, porta mesas paralitzada per un requeriment d'aquest partit a la cart suprema alDlegant que s'han trobat unes restes historiques a la zona i, pertant, no es pot excavar ni realitzar cap feina d'edificacio en el camp. Mentrestant, rnes de 25 mil refugiats, les cases dels quals varen ser totalment destruldes durant el2007, continuen estant precariarnent allotjats en altres camps a en cases prefabricades subministrades per la UNRWA a l'espera de que es compleixi la promesa de la reconstrucci6 de les seves llars.

Hezbollah va ser el partit que va defensar la causa palestina amb rnes energia. El diputat Mohamed Raed va defensar obertament un bloqueig arab davant d'Israel i la concessi6 de drets civils i socials als palestins mentre duri el seu perfode com a refugiats, ja que amb aquests beneficis els palestins guanyarien en qualitat de vida i podrien passar de preocuparse per sobreviure diariarnent a poder organitzar-se per a poder defensar millor els seus drets nacionals i aconseguir aixf el seu anhelat dret al retorno Sense cap mena de dubte, Hezbollah es el partit libanes amb el que rnes simpatitzen els palestins qracies a la seva terrae, i en certa mesura exitosa, resistencia davant d'lsrael.

El partit socialista progressista de Joumblad, l'altre partit que ens va rebre, apostava per a una unitat arab davant d'lsrael: de la mateixa manera que Hezbollah. De tradici6 socialista, preten ser un pont entre els dos pols que representen el pars: la coalici6 del8 de Marc i la coalici6 del 14 de Marc, Aparentment, clars defensors de la causa palestina, reconeixien estar en contra de la nacionalitzaci6 perc no de la concessi6 de drets civils durant el refugi dels palestins.

INfORME. DE. LA INICIATIVA"PONT A LlIAL TRA VORA"

5

En qualsevol cas, aquestes trobades nornes ens varen servir com a orientacio de les diferents posicions sobre la causa palestina representades en el Govern libanes. Tots els partits varen respondre ales nostres preguntes, fins i tot les rnes incomodes referides al respecte dels drets humans dels refugiats, pel que des d'aqui els aqraim la seva atencio.

CONCLUSIONS X X X X XX

Complint amb els compromisos adoptats amb les contraparts palestines i libaneses de transmetre la nostra experiencia i elaborar una resolucio final, les persones que varen participar a la iniciativa "Pont a l'altre Vera" volen posar de manifest el sequent:

Que la situacio dels refugiats palestins al Uban es responsabilitat no nornes del pais d'acollida sino, primordialment, de la Comunitat Internacional.

Que aquesta situacio es intolerable des del punt de vista del respecte dels Drets Humans i requereix una accio urgent, especialment de la Unio Europea, davant del Govern l.ibanes perque abordi les reformes legals pertinents amb la finalitat de retornar als refugiats palestins els drets civils, socials i laborals que ara tenen restrinqits.

Que recollint els testimonis dels refugiats en la nostra visita als seus camps, assumim que la solucio al conflicte palest! no es hurnanitaria sino politica i que aconseguir una pau duradora a la zona passa per l'acabarnent de la ocupacio israeliana i la creacio d'un estat palest! sobira en les fronteres del67"

Recordem que es responsabilitat de la Comunitat Internacional, i en especial dels paisos membres del Consell de Seguretat, imposar el respecte de la legalitat internacional i, pertant, exigir a Israel el compliment de totes les resolucions de la ONU referents al conflicte palesti-israelia, inclosa la 194 que estableix el dret dels refugiats palestins al retorn i a la indernnitzacio per les seves propietats destruides.

Convidem al President del Govern Espanyol, Jose LUIs Rodriguez Zapatero, que en breu qaudira de la presidencia europea, a que el seu mandat es signifiqui per una politics clara de recolzament a la justfcia que el poble palest! mereix i que els acords preferencials que la UE rnante amb Israel, en qualsevol de les seves rnateries, quedin condicionades al respecte als drets humans del poble palest].

INfORME. DE. LA INICIATIVA"PONT A LlIAL TRA VORA"

6

Firmen aquest document:

ManueL TapiaL, president de l'Associacio Cultura, Pau i Solidaritat de Catalunya. Laura Arau, membre de l'Associacio Cultura, Pau i Solidaritat de Catalunya. NabiL Mansour, music.

Rita Marzoa, periodista.

Teresa Aranguren, periodista i escriptora.

Arnau Funes, diputat d'ICV a la Diputaci6 de Barcelona. Arnau Marti, assessor d'ICV a la Diputaci6 de Barcelona.

Jordi Pedret, coordinador de l'lntergrup per Palestina i diputat del PSC al Conqres dels Diputats. ManueL Espinar, president de l'Asociaci6n Cultura, Paz y Solidaridad de Madrid.

Patricia Diez, membre de l'Asociaci6n Cultura, Paz y Solidaridad de Madrid.

Alicia ALonso, presidenta de l'ONG SODEPAZ de Valladolid.

Marcos Perez Bernardo, membre de l'ONG SODEPAZ de Valladolid.

Jaime Pastor, professor de Ciencies Polftiques per la UNED i membre d'lzquierda Anticapitalista. ManueL Campos, director del gabinet d'alcaldia de l'Ajuntament de l.eqanes.

InmacuLada Munoz, directora de Cooperaci6 Internacional de l'Ajuntament de l.eqanes. Gracia Ferrer, regidora de Cooperaci6 Internacional de l'Ajuntament de Vic.

Anna Maria Ribas, directora del Servei dUrqencies de la comarca d'Osona a Catalunya. ELia lraLa Marin, activista pels drets humans.

Jesus Sanchez, activista pels drets humans.

AngeL deL OLmo, activista pels drets humans.

PiLar Gomez Garcia, activista pels drets humans.

Shahinez Hadj Zoubir, portaveu de l'Acadernia Civil Argelina de Madrid.

Cultura, Paz y Solidaridad (Madrid) www.culturaypaz.org culturaypaz@culturaypaz.org

916 898 162

Cultura, Pau i Solidaritat (Catalunya) http:// culturaip au.vicentitats. cat culturaipau@ gmail.com

636 003 601