You are on page 1of 1

de Harvard a Sant Benet

És interessant seguir els brainstorming que IESE i ESADE organitzen per definir com on ha
d’anar el nostre país. Vaig dir el que creia de l’anada a Harvard, i d’igual manera crec que
s’ha de dir de Sant Benet.
Ambdós casos és una llàstima no tenir accés a les intervencions i només accedir a la
informació del periodista. Per exemple, la intervenció de March l’acompanya el punt de vista
de l’escriptor de la crònica, dient que pot dir-ho pel fet de ser milionari. Comentari erroni. No
és qüestió de ser milionari, és qüestió de seny. Una altra cosa és que la feligresia escolti a
qui té una caixa de ressonància pel fet de ser milionari, aquí, i dir-se March, cosa que no li
passa a qui escriu aquest article per molt que tingui el mateix seny.
Majó diu que vol projectes, que aquests reptes ja generaran líders. No és encertat el seu punt
de vista, i permetin-me fer un viatge en el temps per explicar-ho.
Els enginyers de Telesincro (empresa que dirigia Majó) en els anys 70 estaven
desenvolupant una calculadora programable d’igual manera que feien els enginyers de
Sinclair., Heweltt-Packard, Texas Instruments i Commodore. Això es feia amb circuits
integrats normals i tota la quantitat connectada (200,300,o 400 necessaris per fer una o més
funcions [per exemple l’arrel quadrada]) es convertia en un circuit integrat nou fabricat en
centres de microelectrònica. La competència va treure el producte abans que Telesincro
perquè tenien accés a aquests centres. Quan Majó va ser ministre, va crear el CNM per
evitar que en el futur tornés a passar un fet similar a qualsevol empresa del país.
A finals de 1992 al tornar d’un congrés en els EE.UU., vaig escriure al que ser va professor
meu Joaquim Pujol i aleshores secretari de Presidència, sobre l’idea d’anellar Catalunya amb
fibra òptica. Recentment el Conseller Huguet feia anar la caixa de ressonància propagandista
per explicar la connexió de fibra amb ampla de banda per l’industria de l’automòbil.
Aquí hi ha més empreses Sr. Huguet, menys bombo. Li explico la raó. L’any 1996 Aigües de
Barcelona tancava el seu projecte de control de consum d’aigua en les vivendes de la Vila
Olímpica (196 racks comunicant per xarxa telefònica el consum) dient “no podem fer el
control per xarxa perquè no hi ha garanties del servei de telefonia”. O sigui, Aigües de
Barcelona ha de suportar uns costos d’explotació perquè Telefònica no funciona.
Catalunya necessita des de fa 17 anys una xarxa de fibra òptica amb ampla de banda,
finançada per la Generalitat, d’igual manera que va fer-ho l’estat de North Carolina (estat
amb igual nombre d’habitants que Catalunya però amb 4 vegades més de territori).
L’explotació a subhasta pública, i si passa com a Munich que s’ho va quedar Red Hat, millor,
així tindrem un servei més bo del que tenim (recomano llegir el meu article titulat Fibra
òptica).
Tornem al present. Sr. Majó el projecte hi és, el líder no; això no és com en matemàtiques
que la condició necessària és suficient. Lamentablement Catalunya ha generat un líder sense
ofici ni benefici, que va garantir a Telefònica que la Generalitat no construirà aquesta xarxa
de fibra òptica. Els cervells que van estar a Harvard somiaven fer el mateix que fa Boston,
però en els EE.UU. el seu govern ja havia fet els deures; aquí està la diferència.
Aquí té el projecte i enfrontis al líder Sr. Major, perquè aquesta eina generarà PIMEs, reduirà
la contaminació, reduirà la dependència de Catalunya amb aquestes sangonelles estatals
(Aena, Telefónica, Iberia, Renfe), millorarà del sistema educatiu, i crearà uns quants llocs de
treball fixes, per citar uns quants avantatges.
Ah!, de projectes en tinc més, si en vol un altre, en tinc un per Acesa que li pot donar més
diners que les barreres de les autopistes.