You are on page 1of 19

+HTTP://PONT ALAL TRAVORA.WORDPRESS.COM --1( ~ HTTP://CUL TURAIPAU.VICENTIT ATS.

CAT * *~ 4 ~

* iF

"Pont a l'altra Vora" es una iniciativa de l'Associacic Cultura, Pau i Solidaritat que te la finalitat d'establir vincles socials i politics amb aqueUs que han patit els conflictes bel-lies a l'altra vora del mediterrani i mostrar la solidaritat amb les capes mes desafavorides i abandonades com son refugiats, Vinculada al Festivallnterpueblos, aquesta iniciativa preten servir d'eina per a una major

:\ ~ c:~ensi6 i ;:~ent a l~~; dels pobles arabs,

f:t6ntre I" i elS d'octubre varen participar en aquesta iniciativa activistes socials, membres de diferents partits ~ _ politics com Jordi Pedret del PSC, Gracia Ferrer d'ERC, Arnau Funes i Arnau Marti d'ICV, escriptors i

((I~~lJ periodistes com Teresa Aranguren i Rita Marzoa, artistes com el music catala d'orfqen palesti Nabil Mansour

i metges com Anna Maria Ribas, directora del servei d'urqencies de la comarca catalana d'Osona.

.1 A traves d'aquests intensos dies els participants varen poder coneixer de primera rna la realitat dels rnes de __ .. 350 mil refugiats palestins que viuen al Lfban aixi com la realitat politics que pateixen en un pais on, cada

~ vegada rnes, se'ls rebutja.

~I' Eis catalans varen podervisitar els camps de refugiats de Nah. EI Bared, arrasat per l'exercit Ii banes durant

!I ~ el Maig de 2007 despres d'un greu conflicte amb l'orqanitzacio Fatah Alislam; 8adawi, camp que va acollir els rnes de 25 mil refugiats que varen sortir de Nahr El Bared i en el que el music catala d'oriqen palest! Nabil

r}~ Mansou r va oferir un concert salida ri: Chatila, on se'ls va recorda r la me moria dels assassi nats per les fa la nges libaneses l'any 1982 i que va esgarrifar ames d'un al veure com els responsables seguien fent carrera politica ~ totalment impunes i Ein EI Hilweh, el camp de refugiats rnes gran del Liban i que despres d'anys d'enfrontarnents .-r.1' entre les faccions islarniques i Fatah, semblava haver recuperat la pau.

~l r ,

HlTP://CUllURAIPAU.VICE.Nlll A lS.CA 1 HlTp:f /PONl AlAllRAVORA.WORDPRE.SS.COM

En aquests camps de refugiats, alguns membres de la delegaci6, es varen reunir amb les diferents organitzacions palestines amb la finalitat de coneixer de primera rna la seva posici6 politica respecte al conflicte palestfisraelia, a les que es va convidar a buscar punts d'unio que poguessin ser els eixos centrals d'una politica cornu davant la ocupaci6 d'israel. EL dret aL retorn de tots eLs refugiats, La LLuita davant deLs nous assentaments en territoris ocupats i eL desmanteLLament deLs que ja existeixen i, sobre tot, La LLuita des d'Europa contra

, L'Apartheid que promou La poLitica d'lsraeL respecte a La poblacic arab varen ser eLs temes mas reLLevants

~a J ~ que es varen tractar amb eL Moviment de ResistEmcia lslamica Hamas, eL Front PopuLar per L'ALLiberament ,~ de PaLestina, AL Fatah aixi com amb eLs diferents Comites PopuLars que gestionen eLs camps de refugiats i f"tIlti representats peLs membres de La OlP.

((I~~lJ La delegaci6 del "Pont a l'altra Vora" tarnbe va ser rebuda al Parlament l.ibanes pels partits politics que ~ '-11 conformen la Coalicio 8 de Mar" actualment ala oposicio politica, i pel partit socialista de .Jornblad. Hezbolla, :. .,~ AOUN i Jomblad varen fer una radiografia gens esperanc;:adora de la situaci6 dels refugiats palestins al Lfban.

~_~ La no concessi6 de la nacionalitat als rnes de 350 mil refugiats i la posici6 de no concessi6 de drets socials i • civils com poden ser la sanitat universal, l'educacio, el dret al treball, el dret ala propietat eren els punts en

~ cornu de la majoria de representants politics libanesos que mantenen a la majoria dels refugiats amuntegats

.11 J en 'quetos', en una situaci6 de pobresa extrema i, sobre tot, sense cap esperanc;:a ni de retornar ala seva terra

~ ~ ~ ni de poder arribar a estar en millors condicions, tal com han fet els seus germans refugiats a Sfria 0 .Jordania.

r ~ Durant el viatge, es va fer entrega en diversos camps de refugiats de joguines cedides per l'orqanitzacio _ vigatana Joguines sense Fronteres i samarretes cedides per diferents clubs de futbol que varen tenir una

~ euforica acollida per part dels infants. Els membres de la delegacio van assumir diferents compromisos en .-r.1' materia sanitaria, educativa i poLitica amb La finaLitat d'ajudar a paL·Liar La sltuacle en La que viuen eLs

refugiats. Tarnbe es te previst elaborar un informe final en el que es sol-licitara aLes autoritats competents ~ una poLitica mas agressiva davant d'lsraeL amb La finaLitat de retornar a aquest pais a La LegaLitat internacionaL ~ i que se L'obLigui a compLir Les resoLucions de La ONU, prioritzant La resolucio 194 que reconeix eL dret aL a' retorn i que eLs refugiats que, 60 anys despras de La seva redaccle, segueixen recLamant.

HTTP://CUlTURAIPAU.VICE.NTITATS.CAT HTTP://PONTAlAlTRAVORA.V/ORDPRE.SS.COM

Cultura, Paz y Solidaridad (Madrid)

L'assoclaclo CuLtura, Paz y Solidaridad Haydee Santamaria es un projecte compromes sociaLment i politicament. Neix L'any 1996 en eL municipi de Leganes. ALs seus origens estava formada per sindicalistes, activistes sociaLs i persones que, sense espais on poder reunir-se i organitzar-se, varen decidir crear aquesta iniciativa com eL component cornu de La Solidaritat Internacional. Aixi, s'ha treballat La sensibititzacic a Cuba, Chiapas a Mexic, luqoslavia, PaLestina i Irak. La nostra associacie tambe ha recoLzat La creaclo de grups de treball per a La dlfusio de projectes 0 activitats, organitzantse en xarxa amb altres entitats, com eL Foro por La Memoria. Les nostres propostes han estat acollides, tarnbe, en altres municipis com eL d'ALbacete, MutxameL, Petrer 0 Vic.

Cultura, Pau i Solidaritat (Catalunya)

L'associacio Cultura, Pau i Solidaritat Haydee Santamaria es una entitat sense anirn de Lucre que va neixer eL gener de 2009 amb seu a Vic iamb eL proposlt de treballar per La cultura de La pau i eL respecte deLs drets humans. Des de Vic, durant L'any 2009 hem denunciat La passada of ens iva militar a Gaza per part de l'exercit israelia que va ocasionar rnes de 1.400 morts, hem donat veu aLs refugiats iraquians en eL marc de La Setmana de La Ciutadania organitzada per L'Ajuntament de Vic, i hem obert diverses vies de col-laboraclo amb altres entitats com Joguines sense Fronteres, Poesia en Accio 0 eL Centre CulturaL lslarnic de Vic. EL treball en xarxa i La coordinacio amb altres entitats per arribar a assolir objectius comuns ha estat, durant La nostra curta trajectoria, peL que rnes s'ha destacat La nostra orqanltzaclo. La partlclpaclo en l'orqanltzacle de La iniciativa "Pont a L'altra Vora", vaLorada com un exit peLs participants i eL compromis amb La "Marxa per Gaza Lliure", que es celebrara eL proper mes de desembre, mostra La sensibilitat de La nostra orqanitzacio peL compromis vocacionaL amb La justicia sociaL, La defensa deLs drets humans i La rnedlaclo per a La resolucle de conflictes.

Objectius comuns

ImpuLsar eL diaLeg interculturaL i Les reLacions entre essers humans i pobLes per contribuir a La cornprensio, a La toterancia i a La solidaritat aixi com tarnbe aL desenvoLupament de La democracla participativa. Fomentar com a vaLors comuns de tota La societat eL respecte deLs Drets Humans i Les Llibertats fonamentaLs. Promoure entre Les diverses societats, cultures, pobLes i Estats unes reLacions que permetin L'establiment de Les condicions per a una Pau internacionaL autsntlca i duradora. Contribuir a l'eliminacie de Les causes de tenslo existents i afavorir un diaLeg cuLturaL entre eLs diferents pobLes. Sensibilitzar a La poblacle cataLana i europea per lluitar contra La pobresa i t'excluslc, en totes Les seves formes i maneres, i contribuir aL desenvoLupament huma sostenibLe. Afavorir La correccle de Les desigualtats economlques recoLzant eL cooperativisme en eLs sectors mes desafavorits a traves de projectes de cooperacle i solidaritat, prioritzant La nostra accle sobre eLs refugiats paLestins. Promoure La participacio i impticacio de tots eLs estats membres de La Comunitat Europea en eL desenvoLupament de programes d'educacie per a La Pau i La justicia sociaL recoLzant La comunicacic participativa i La lliure clrcutacle d'Informaclo i coneixement. Constitueixen eLs nostres objectius i donen sentit aL desenvoLupament deLs nostres projectes.

VI

EL FestivaLlnterpuebLos es un projecte que, per La propla naturaLesa deL seu origen, esta associat a La ternatica sociaL i aL compromis.

Impulsat per l'associacio Cultura, Paz y Solidaridad amb seu a Leganes, l'any 1999 va neixer el Festival Interpueblos. Despres de les dues primeres edicions el festival va travessar uns anys d'absencia obligada perc va tornar amb torca l'any 2005 amb el proposit de mantenir-se i creixer en continguts i qualitat perque la den uncia social, que la propia existencia del festival treia a la llum, pedes fer-se d'una forma efectiva i real arribant directament a la ciutadania.

Pel Festivallnterpueblos han passat, a l'area de Tribuna, persones del calat de Rene Aquarone; director de Relacions Externes de la UNRWA, Anis Al Qasem; advocat palesti de reputat prestigi, Nasser Aruri; professor ernerit de la Universitat de Massachusses, Raquel Marti; directora del Cornite Espanyol de

la UNRWA, Javier Couse: qerrna del defallit camera de Tele 5 Jose Couso, Fadel Al Rubaie; escriptor expert en Islam Xli, Hana al Bayati; directora iraquiana de cine, Jaber Suleiman; coordinador de la ONG palestina AIDOUN, entre altres. En l'area musical, artistes com Habeas Corpus, Potato, Gilad Atzmon, Che Sudaka, Fuckop Family, Dusminguet 0 el grup palesti Dam han fet arribar les seves composicions a milers de joves de la zona sud de Madrid. D'altra banda, el Festivallnterpueblos ha facilitat un espai al Teatre i al Cinema amb caracter social habilitant diferents espais per a la seva realitzacio.

El Festivallnterpueblos preten, durant l'any 2010, traslladar-se al Uban durant el mes de marc per a portar el seu recolzament i la solidaritat activa als refugiats palestins; seguint amb la seva politica de ser un instrument util i eficac. Que el Festival deslocalitzi internacionalment les seves activitats implica la seva seria vocacio de ser un instrument de dialeq per a la resolucio de conflictes i per a la prornocio d'un intercanvi cultural que apropi ales diferents comunitats del Mediterrani: l'europea i l'arab,

El Festivallnterpueblos te com a objectius:

1.Sensibilitzar ala poblacio en general sobre temes que directament 0 indirectament ens afecten, prioritzant les consequencies dels conflictes armats sobre la poblacio civil.

2.0brir forums de trobada i de debat per a la cornprensio de l'oriqen dels conflictes, prioritzant el debat sobre els que es troben actius al Pr oxirn Orient.

3.Estendre valors de solidaritat, cooperacio, respecte dels DD.HH., igualtat de qenere, de justfcia social i de lluita contra l'exclusio social prioritzant, en aquesta ocasio, als refugiats palestins i iraquians i la defensa dels seus drets.

4.Afavorir un apropament intercultural per tal d'aconsequir un millor i major coneixement cap a les cultures del Pr oxirn Orient des de les diferents arts, dins del marc de la recerca d'una Alianc;:a de Civilitzacions.

ELS REfUGIATS

Son considerats per la UNRWA com a "Refugiats de Palestine" aquelles persones residents a Palestina entre el juny de l'any 1946 i el maig del 1948, que varen perdre les seves llars i els seus mitjans de vida com a resultat de la guerra Arab-Israeliana de 1948, aixi com els seus descendents.

El nurnero de refugiats de Palestina ha passat de 914.000 l'any 1950 a 4.700.000 el2009, degut al creixement natural de la poblacio.

En el transcurs d'aquests 60 anys, els refugiats de Palestina han passat a constituir el grup de poblacio que ha estat a l'exili durant rnes temps.

Aproximadament una tercera part dels refugiats del mon son palestins. Actualment, la xifra de refugiats, lluny de reduir-se, ha augmentat considerablement. El registre de la UNRWA com pta amb 4.618.141 persones, dels que 1.363.469 continuen vivint en un dels camps de refugiats assistits per aquesta Aqencia,

Es calcula que centenars de milers de persones rnes varen ser desplacats durant l'any 1967.

CAMPS DE REfUGIATS VISITATS PER LA

, ,

DELEGACIO AL LIBAN

Nahr El Bared

Aquest camp de refugiats palestins esta situat al nord del Lfban, a 16 quilbmetres de la ciutat de Tripoli. Uns 30.000 palestins desplacats, i els seus descendents, viuen dins i ales rodalies del camp que porta el nom del riu que hi ha al sud del camp: Nahr El Bared [Riu Fredl, l.'exercit libanes tenia prohibida l'entrada a tots els campaments palestins en el marc de l'Acord d'El Caire 1969.

El camp es va establir el desembre de 1949 per la Lliga de Societats de la Creu Roja amb la finalitat d'acorncdar als refugiats palestins que pateixen les diffcils condicions de l'hivern a la Vall de Bekaa i als suburbis de Tripoli. Degut a la seva posicio, a la carretera principal de Siria, i la seva proximitat a la frontera aquest campament va arribar a ser un centre comercial pels locals libanesos de la regia d'Akkar,

l.'any 2007, despres d'una intervencio de l'exercit libanes, l'antic campament va quedar completament arrasat i la majoria de la seva poblacio, al voltant de 25.000 persones, va haver de refugiar-se en camps propers com el de Badawi 0 en cases d'arnics 0 familiars.

Al Badawi

Aquest es elsegon camp rnes gran que es troba al nord del l.iban: situ at en front a la ciutat de Tripoli. En el camp hi viuen 31.591 refugiats registrats [16.591 refugiats i 15.000 refugiats provinents de Nahr El Bared]. Te dues entrades, una alsud de la reqio d'Al-qobi i l'altre cap al nord de la ciutat de Beddawi. Va estar establert l'any 1955 en 1 km2.

El camp esta dividit en quatre sectors. En els tres primers sectors s'hi establiren els refugiats palestins segons el poble d'on procedien i en el quart sector hi ha residents temporals que provenen del camp de Nahr El Bared.

Chatila

Aquest es un camp de refugiats de llarga durada pels refugiats palestins. Creat per la GNU el 1949, el camp esta situat a la capitallibanesa de Beirut. Actualment, en el camp hi ha 8.645 refugiats registrats. Es conegut, principalment, per la massacre de Sabra i Chatila delsetembre de 1982 i, tarnbe, com el camp que va desenvolupar un paper important a la guerra del Uban de 1982 i la guerra dels camps entre el 1985 i el 1987.

El camp de Chatila va patir un intens bombardeig de les forces militars israelianes durant l'estiu de 1982. Durant una of ens iva de l'exercit israelia a Beirut oest, les Falanges Libaneses, aliades dels israelians, varen portar a terme una amplia serie d'intervencions al barri de Sabra i en el camp de refugiats de Chatila. Els atacs varen provocar la rnatanca d'entre 700 a 3.500 persones, principalment civils.

Ein El Hilweh

Aquest es el camp amb rnes nombre de refugiats palestins al Uban ja que aglutina a 85.000 refugiats. El camp, creat des de la Nakba al 1948, esta situ at als afores del port de Saida. Controlat per les Forces Armades del Uban, no es permet entrar ni sortir lliurement als palestins del camp d'Ein El Hilweh; el que els mitjans de cornunicacio libanesos han anomenat una "zona sense llei", Es creu que moltes persones en situacio de busca i captura per l'exercit libanes es troben refugiades al camp degut a la falta d'autoritat del Uban.

Ein El Hilweh es el camp amb rnes historia interior dels dotze que hi ha en total. Durant la Primera Guerra del Uban [1982]les Forces de Defensa d'Israel van aterrar al nord de la ciutat de Saida i el camp va estar sotrnes a un gran bombardeig per part de la torca aeria, causant nombroses vfctimes entre

la poblacio civil.

Ala decada dels 80 la majoria de camps de refugiats palestins al Uban varen ser dominats pels grups palestins, recolzats per Sfria. A finals de 1980 els membres del moviment Fatah de Vasser Arafat, varen passar a controlar Ein El Hilweh. Des de llabors, s'hi ha viscut diferents moments de tensio entre aquest grup i els grups minoritaris de corrents islarniques causant desenes de ferits i morts.

MATERIAL

,

GRAflC

,

LIBAN

La delegaci6 rebuda per l'Embaixador de l'Estat Espanyol al Lfban a la seva residencia

La delegaci6 amb el portaveu de Hezbolla en el parlament libanes, Mohamed Raed

El vicepresident del Partit Socialista de Jomblad, mostrant el regal que la delegaci6 feia a tots els interlocutors

Tomas Alcoverro, periodista de La Vanguardia, va acompanyar a la deleqacio a la seva visita als camps de refugiats del nord del Liban

Teresa Aranguren i Rita Marzoa al sud del Liban

Les dones de la deleqacio davant la balla de la frontera israeliana reclamant el dret al retorn dels refugiats palestins