NIE

Natura i esports













Equip delaboraci daquesta
versi de la unitat

Octavi Casellas
Montserrat Enrech
Luisa Herreras
Josep Olivella
Octavi Plana
Jaume Pont


Aquesta unitat s una revisi/ampliaci/modificaci dedicions anteriors
en les que han collaborat altres persones
Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies
Departament dEnsenyament
Barcelona 2013


NIE
Natura i esports








UNITAT 4. NATURA I
ESPORTS

ndex

Per qu una unitat anomenada Natura i
Esports? ......................................................... 1
1 Les cordes i lescalada................................ 3
1.1 Lescalada.............................................................. 3
1.2 Baixant en rpel..................................................... 4
1.3 Travessem un avenc............................................... 5
1.4 Les cordes han de ser elstiques............................ 7
2 Salts desqu ............................................... 9
3 El salt de bungee....................................... 13
4 Saltar i llanar........................................... 17
5 Lltima volta........................................... 21
5.1 Objectius .............................................................. 21
5.2 Activitats i qestions finals .................................. 22


NIE
Natura i esports
Per qu una unitat anomenada
Natura i Esports?
Investigacions recents, situen la nataci, el futbol i el bsquet (per aquest
ordre), com els esports ms practicats pels nostres joves esportistes en el
seu temps lliure. Tamb, en referncia al gnere, el nombre de joves
esportistes masculins segueix superant i de molt el nombre de joves
esportistes femenines, essent els primers gaireb el 70% dels esportistes
totals que tenen com a oci la prctica fsica i esportiva i les segones
noms el 30% restant. Destaca, a ms a ms, com a indicador fora
significatiu en el cas de les noies, la prctica majoritria daquestes,
desports individuals.
Aix, i tenint en compte les dades resultants de diferents estudis
desenvolupats a nivell de municipis, comarques, Catalunya, Europa,...,
ser bo que ens preguntem si a lhora de dissenyar els nostres projectes
esportius tenim o no en consideraci la realitat que est vivint el nostre
jovent, la seva formaci com a persones-esportistes i all que sovint ms
descuidem: les seves prpies motivacions!
De fet, per a canviar els plantejaments tradicionals ja caducats i que tan
desquena estan a la trista realitat, s del tot necessari afavorir el
desenvolupament en les diferents etapes de la infantesa (3 a 9 anys)
respectant les lleis evolutives, maduratives i educatives, mitjanant una
adequada educaci fsica de base, que fugi de lespecialitzaci esportiva
preco i que potenci el desenvolupament general de totes les capacitats.
s a partir daqu que sobrir un mn esportiu riqussim i inesgotable. De
fet, i fent una breu sntesi, a lhora de cercar lactivitat que ens pugui
motivar ms, avui en dia podem escollir entre esports collectius com el
bsquet o les curses de relleus, esports individuals com el tennis,
latletisme o el ciclisme... Tamb es pot optar per lesport tradicional o els
jocs populars: la pilota basca, els castellers, bitlles...
La recerca de noves activitats fsiques i esportives recreatives es dna tant
en espais urbans, com semi-naturals en parcs o platges, o naturals en el
medi terrestre, aeri o aqutic. Aqu shi desenvolupen les cada cop ms
sollicitades activitats fsiques i esportives en el medi natural. Unes
activitats que ens possibiliten la descoberta del medi que ha fet possible
la vida, que ens ajudaran a prendre conscincia de la necessitat del seu
respecte i cura, que ens apropen a la cultura ms genuna dels nostres
avantpassats i que poden aportar al nostre ple desenvolupament: estima,
responsabilitat i autonomia.
Aix, podem practicar: excursionisme, escalada, esqu, b.t.t., piragisme,
submarinisme, windsurf, orientaci, muntar a cavall, vols, tir amb arc, i
moltes altres activitats emocionants. Cal vigilar per, estar pendent en tot
moment dun medi que, com a viu, s canviant, la utilitzaci per a cada
prctica i per seguretat, de la vestimenta i materials tcnics adequats i la
necessitat de ser assessorats i conduts per tcnics i tcniques 100%
professionals.
Adaptaci de Obrim la porta a un ric i inesgotable mn esportiu,
publicat per Ignasi Caball, diari Sport (16-12-2005).



1


NIE
Fsica en context
2
Natura i aventura
Que vols viure experincies que t'apugin el nivell d'adrenalina? O b
t'estimes ms caminar tranquillament entre cingles i prats? Submergir-te
per a descobrir els secrets d'alta mar? Calar-te uns esqus i agafar
velocitat? Baixar per barrancs? Enfilar-te als cims? Llanar-te daltabaix
d'un pont amb una corda a la cintura? D'esports d'aventura a la natura n'hi
ha de tota mena, per a tots els gustos i pblics. Si t'interessa practicar-ne,
cerca el teu!
El portal jove.cat en la seva secci desports us mostra un munt
dinformaci.
http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/
Introducci dels principis i dels procediments fsics
En aquesta unitat aprofundireu en els conceptes de caracteritzaci del
moviment rectilini, estudi de forces i energia ja estudiats en les unitats 3 i
4, tot aplicant el que heu aprs a noves situacions. Aix, utilitzareu les
lleis de Newton per a estudiar situacions ms complexes com sn aquelles
en qu les forces implicades formen un cert angle amb la direcci del
moviment, fet que obligar a descomposar-les utilitzant la trigonometria.
Tamb aprofundireu en lestudi de la conservaci de lenergia introduint
una energia potencial associada a lelasticitat. Finalment utilitzareu tot el
que heu aprs per a analitzar el moviment que t lloc quan, per exemple,
una persona colpeja una pilota de futbol durant un dia desplai.


NIE
Natura i esports
1 Les cordes i lescalada
Enfrontar-se a la por ACTIVITAT 1
En aquest captol del programa Quequicom, us parlen de quines sn
les forces que han daguantar els cables dels telefrics o les cordes
dels escaladors.
Observeu atentament el vdeo i contesteu les preguntes.
3
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22997
1.1 Lescalada
Lescalador de la Figura 1 est clarament en equilibri. Lescalador t tres
punts de contacte amb la roca (les dues mans i la corda) que, juntament
amb el pes, produeixen quatre forces que actuen en diferents direccions.
Figura 1. Escalador en equilibri
(Font de la imatge ala [CC-BY-
0], via wikimedia comm SA 1. ons)
En la unitat Ms alt, ms rpid, ms fort, heu estudiat que les forces sn
vectors i heu vist com sumar-los i restar-los en el cas que estiguin en la
mateixa direcci. Buscar la resultant sobre lescalador de la Figura 1
esdev ms complicat que en les situacions estudiades abans. Ara b, el
fet que les forces siguin vectors, obre una porta a resoldre el problema de
manera grfica utilitzant la regla del parallelogram.
Considereu el diagrama de forces de la Figura 2a, que correspon a les
quatre forces que actuen sobre lescalador de la fotografia. Per a sumar
aquests vectors, es pot utilitzar un procs ben senzill que consisteix en
prendre un dels vectors com a punt de partida. Tot seguit sagafa un dels
altres dos vectors i es trasllada parallelament a ell mateix fins que el punt
dorigen daquest coincideixi amb lextrem del primer. Un cop fet aix, es
repeteix el procs amb el tercer vector i quart vector: lorigen de cada
vector ha de coincidir amb lextrem del vector anterior. Finalment, la
resultant de totes les forces ser el vector que uneix lorigen del primer
vector amb lextrem del darrer vector tal com indica la Figura 2b.
Aquest procs es pot generalitzar per a obtenir la resultant de qualsevol
nombre de vectors (2, 3, 4...).
Matemticament, la resultant seria

2 1
F F T P R + + + =
Com que lalpinista est en equilibri, la fora resultant ha de ser zero i per
tant:
Figures (2a) Diagrama de cos
lliure de lescalador de la Figura
1, i (2b) determinaci grfica de
la resultant
2 1
0 F F T P + + + =
En el cas de lescalador en equilibri, les forces defineixen un polgon
vectorial tancat.



NIE
Fsica en context
4
ACTIVITAT 2 La suma grfica de vectors.
La segent simulaci us permet veure la suma de vectors de manera
grfica.
http://www.walter-fendt.de/ph14s/resultant_s.htm
Qestions
1 Una escaladora satura en un sortint duna paret de roca. Amb
ajuda duna corda puja una motxilla amb material descalada de
2.500 N de pes fins on s ella. El paquet est sotms a un vent
molt fort que origina una fora horitzontal cap a la dreta de 500
N. Si la motxilla est en equilibri.
(a) Dibuixeu totes les forces que actuen sobre la motxilla.
(b) Dibuixeu tamb el triangle de forces que corresponen a
aquesta situaci. Escolliu una escala adient. Utilitzeu, per
comoditat, paper millimetrat.
(c) Amb tanta cura com pugueu, obteniu els valors de la tensi
de la corda i de langle que aquesta forma amb la vertical
Soluci: 2.550 N
Soluci: 11,31


1.2 Baixant en rpel
El rpel o descens en doble corda s una tcnica utilitzada en aquelles
activitats en qu s necessari un descens vertical: escalada, espeleologia,
barranquisme, descens des dhelicpters, etc.
Utilitzant aquesta tcnica, prcticament durant tot el descens, el cos forma
un angle de 90 amb la corda. Aquesta geometria permet una resoluci
analtica senzilla a partir del polgon vectorial. Les tres forces que actuen
sobre lalpinista que baixa en rpel defineixen, momentniament quan
aquest est en reps, un polgon vectorial tancat, en aquest cas, un
triangle, com el que es mostra en la Figura 5 en qu el pes s la
hipotenusa dun triangle rectangle, on la tensi i la normal sn els dos
catets. Aix,
0 = + + N P T
2 2 2
N T P + =

2 2
N T P + =
Qestions
2 La figura 6 mostra un escalador de 800 N de pes, sostingut per
una corda, fent rpel per una paret rocosa vertical. Dibuixeu les
forces que actuen sobre lescalador i, posteriorment, feu
lesquema del triangle de les forces quan est
momentniament en reps. Calculeu la intensitat de la fora
horitzontal exercida per la roca i la de la tensi de la corda.
Soluci: 320 N
Soluci: 861,6 N

Figu nt
a
ra 4. Escalador mostra
la tcnica del rpel (Imatge
daptada de Howcheng
[Public Domain], via
wikimedia commons)
Figura 5. Forces que actuen
sobre lalpinista i el triangle de
forces que mostra que la
resultant s nulla.
T
P
N
T
P
N
Figura 3: Imatge
corresponent a la Qesti 1


NIE
Natura i esports
Qestions
3 Mentre cau, un paracaigudista experimenta una fora neta
vertical de 500 N. Una rfega de vent lateral exerceix una fora
de 100 N. Quines sn la intensitat, la direcci i el sentit de la
fora resultant sobre el paracaigudista?
Figura 6. Esquema per a la
Qesti 2
Soluci: 510 N
Soluci: -78,69


1.3 Travessem un avenc
La tirolina s una tcnica per a creuar avencs profunds o esquerdes,
utilitzant una corda tal com es veu a la Figura 7. Sobre la persona o sobre
lobjecte que est en equilibri en la tirolina actuen tres forces: el pes i les
tensions de cada part de la corda. Lanlisi i resoluci daquesta situaci
es pot fer aplicant les lleis de Newton aix com la regla del parallelogram.
ACTIVITAT 3 Tensions en una corda
Una persona es pot penjar duna corda quan est en posici vertical,
per no quan aquesta est penjada horitzontalment. En el captol del
programa Quequicom dinici de la unitat, heu vist que la fora que cal
fer per alar un bloc amb lajuda dun cable pot variar. Amb ajuda duns
dinammetres i un bloc estudieu aquesta situaci.
El pes s vertical i per tant, cal una fora tamb vertical que el compensi
per mantenir lequilibri. Aquesta fora neix de la suma vectorial de les
tensions. Les tensions de la corda han de formar obligatriament uns certs
angles amb lhoritzontal i aquest fet permet utilitzar la trigonometria a
lhora de resoldre el problema.
Exemple resolt
Lescalador de la Figura 7 t una massa de 80 kg. En el moment de la
imatge, les dues parts de la corda formen un angle de 10 amb
lhoritzontal. Si suposem que lescalador es troba en reps en aquest
instant, calculeu el valor de la tensi de la corda.
Figura 7. Escalador penjant duna
tirolina (Font 7cims.com)
Resoluci.
Figura 8. Diagrama de forces
corresponent a la tirolina
La Figura 8 mostra el diagrama de forces. En el cas que es vol resoldre,
| u = .
Lescalador es troba en equilibri. Per tant, cal que la resultant de les
forces sigui nulla
0
2 1
= + + P T T
Per a resoldre lexemple proposat, treballarem amb components, fet que
obligar a descomposar els vectors fora. Per a fer la descomposici, cal
en primer lloc triar un origen i uns eixos de coordenades. Lorigen el

5

NIE
Fsica en context
prendrem en el punt en qu la corda que aguanta lescalador contacta amb
la corda de la tirolina i prendrem leix y al llarg de la fora pes. Tenint en
compte aix, es pot escriure
u sin F F
y
=
u cos F F
x
=
Nota destudi
La trigonometria permet descomposar
un vector en les seves components i

x
F
y
F

on


x)

= 0
x
F
y)

= 0
y
F
Per simetria, el mdul de la tensi en les dues meitats de la corda ha
dsser el mateix. (Compte! Noms s cert si els dos angles sn iguals!).

2 1
T T =
Segons la direcci y, hom pot escriure
0 10 sin 10 sin = + mg T T
Allant
N
mg
T 44 , 2257
10 sin 2
80 , 9 80
10 sin 2
=

= =

Qestions
4 Quina s la tensi que suporta la corda duna tirolina en el punt
on hi ha penjat un escalador de 600 N de pes? Suposeu que
lescalador es troba momentniament en reps i, per
simplificar, que les dues parts de la corda duna tirolina formen
el mateix angle de 15 amb lhoritzontal. Qu passaria si
disminueix langle que forma la corda amb lhoritzontal?
Figura 9. Imatge per a la Qesti 6
Soluci: 1.159 N
5 Si la corda de lexercici anterior est dissenyada per suportar
una tensi mxima de 15 kN, quin s el menor angle que la
corda pot formar amb lhoritzontal per a aquest pes concret de
lescalador de la qesti anterior?
Soluci: 1,15
6 Laeri de la Figura 9 puja en condicions de calma. El cable que
lestira cap amunt forma un angle de 24 amb lhoritzontal i el
cable que va avall, cap a lestaci de la vall, en forma un de
23. El pes de la cabina de laeri s de 2,5 10
4
N.
(a) Determineu el valor de les tensions.
(b) Per qu s impossible que els dos angles siguin iguals?
Soluci: 1,3110
6
N
Soluci: 1,3210
6
N

6


NIE
Natura i esports
1.4 Les cordes han de ser elstiques
Les cordes descalada han dsser, bviament, resistents, s a dir, ha de
caldre una tensi molt gran per a trencar-les. En cas de caiguda, la corda
de seguretat ha dexercir una fora molt gran per a produir una forta
frenada sobre lescalador i aix aconseguir aturar-lo, aix comporta que en
aquesta situaci la tensi que ha de suportar la corda sigui vries vegades
ms gran que el propi pes de la persona que escala.
Les cordes descalada tamb sn elstiques, s a dir, sestiren quan les
sotmetem a tensi, i recuperen (no sempre totalment) la longitud original
quan la crrega es treu. Un concepte til per a comparar diferents tipus de
cordes s el de rigidesa: una corda s ms rgida que una altra si
experimenta un allargament menor quan se li aplica la mateixa fora. La
propietat oposada a la rigidesa s lelasticitat.
Qestions
7 Per qu un escalador, assegurat mentre senfila per una paret o
roca vertical, necessita que la seva corda, a ms de ser
resistent, no sigui rgida del tot?


Quan lallargament que experimenta una corda s proporcional a la fora
aplicada, F, es diu que la corda obeeix la llei de Hooke
(1) x k F A =
on s lallargament resultant de lacci de la fora aplicada i k s la
constant de proporcionalitat entre la fora aplicada i lallargament.
Aquesta constant sanomena constant de rigidesa i la unitat en el SI s el
Nm
-1
.
x A
Tensi i allargament ACTIVITAT 4
Amb ajuda dun muntatge experimental, utilitzeu diferents tipus de fils o
cordes per a obtenir grfics que mostrin com varia lallargament amb la
tensi. Determineu, tamb, la tensi de ruptura de cada fil.
Els resultats de lActivitat 4 indiquen que les cordes reals en la realitat no
segueixen exactament la llei de Hooke. El punt on el grfic comena a
desviar-se significativament de la llei de Hooke sanomena lmit
delasticitat del fil o de la corda.

7


NIE
Fsica en context
Qestions
8 Suposeu que una corda descalada de 2 m obeeix la llei de
Hooke i t una constant de rigidesa de 60 kNm
-1
.
(a) Si la corda suporta el pes dun escalador de 650 N, quin
ser el seu allargament?
(b) Si el mateix escalador s suportat per 4 m de la mateixa
corda, quin ser lallargament?
Soluci: 10,8 mm
Soluci: 21,7 mm
9 En una acampada, decidim penjar duna branca la bossa amb
els aliments. Si es penja una bossa de 20 kg, la branca
descendeix una distncia de 10 cm. Quant baixar la branca si
hi pengem 40 kg i suposem que compleix la llei de Hooke?
8
Soluci: 20 cm
10 Sha estudiat una corda descalada per veure si compleix la llei
de Hooke i shan obtingut les dades daquesta grfica.
Compleix la llei de Hooke? Quant val la constant elstica de la
corda?
Soluci: 1.250 Nm
-1
aproximadament
11 Una corda sallarga 0,020 m quan suporta un pes de 800 N i
0,012 m quan suporta un pes de 600 N. Obeeix la llei de Hooke
aquesta corda? En cas afirmatiu, calculeu la constant de
rigidesa.
Soluci: No


Figura 10. Imatge per a la Qesti 10

NIE
Natura i esports
2 Salts desqu
En la competici de salt olmpic latleta accelera pendent avall, es llena
al buit a una velocitat impressionant amb lobjectiu dabastar la mxima
distncia en aterrar. Inicialment latleta simpulsa i desprs adopta una
posici aerodinmica (Figura 11) que, a ms, li dna estabilitat i li
permetr assolir la mxima velocitat per iniciar el salt. Penseu que llisca
per una superfcie on la fricci s quasi nulla i tot el seu equipament est
dissenyat per minimitzar la resistncia amb laire. Com que labast del
salt depn de la velocitat inicial, el que s interessant saber s la velocitat
que assoleix al final de la rampa i, per a obtenir-la, primer ens cal trobar
lacceleraci de baixada.
Figura 11. Esquiadora baixant per la
rampa dacceleraci del salt, amb
les forces que actuen sobre ella

Per a simplificar, es considera que la rampa s perfectament llisa i no
presenta cap tipus de fricci. A ms, podem considerar que tampoc hi ha
fricci de lesquiadora amb laire. En aquestes condicions, sobre
lesquiadora noms actuen dues forces, el seu pes, P, i la fora normal, N,
que exerceix la rampa (Figura 11). Com que les dues forces no actuen en
la mateixa direcci, no es poden compensar i la saltadora accelera
parallelament al pla inclinat de la rampa.
Aplicant la 2a llei de Newton es troba lacceleraci de baixada. La
direcci i el sentit de les forces indica que es tracta dun problema de dues
dimensions i que cal un sistema de coordenades ortogonal per
descompondre les forces. Donat que la fora neta i lacceleraci sn
paralleles al pla inclinat, es pot triar un eix parallel al pla amb sentit
positiu cap avall (eix x) i laltre eix perpendicular al pla amb sentit positiu
cap amunt (eix y). La fora normal, N, noms t una component en leix y
i, en canvi, el pes t dues components, , i, . De lesquema de la
Figura 11, sobt que les components del pes sn
x
P
y
P

u u sin sin mg P P
x
= =

u u cos cos mg P P
y
= =

on m s la massa de lesquiadora (incloent-hi tot el seu equipament:
esqus, botes, casc, etc) i u s langle dinclinaci de la rampa. Com ja
sabeu, g s lacceleraci de la gravetat.
La segona llei de Newton aplicada a lesquiadora sescriuria en aquest cas
a m F =

Com que la fora neta en leix y s nulla, lacceleraci en aquesta
direcci tamb s nulla. Aix

= 0
y
F
Lacceleraci de lesquiadora noms es deu a la fora neta en leix x, de
manera que a a
x
=

9

NIE
Fsica en context

x
x
ma F =

; ma mg = u sin
Aquesta equaci permet obtenir lacceleraci de baixada
a g = u sin
Noteu que lacceleraci de baixada, , s constant i noms depn de
lacceleraci de la gravetat i de la inclinaci de la rampa. La velocitat de
lesquiadora en el moment de saltar es pot calcular amb lequaci de la
velocitat dun mrua si es coneix la llargada o laltura de la rampa.
x
a
El cotxe que puja per un trampol desqu
Aquest vdeo us mostra el making off de lanunci duna fbrica de
cotxes en qu fan pujar un dels seus vehicles per un trampol sesqui
finlands.
http://www.youtube.com/watch?v=nvKFtNRgyRQ

Qestions
12 A lanunci de lAudi A6 (1.520 kg), el cotxe puja per un trampol
desqu de Pitkvuori, a Kaipola, Finlandia que t un pendent
de 37,5. Els coeficients de fricci sn 0,2 i 0,1. Els enginyers,
que donen suport tcnic a lanunci, posen un cable de
seguretat des de la caseta fins el cotxe i han de...
(a) Dibuixar les forces que actuen sobre el cotxe
(b) Calcular la tensi del cable quan el cotxe arriba dalt de tot i
queda aturat.
(c) Resoldre la segent pregunta: si es trenqus el cable i el
cotxe caigus, amb quina acceleraci relliscaria pel
trampol?
(d) Amb quina velocitat arribar a la part inferior suposant
constant el pendent si cau des duna altura de 47 m?`
Soluci: 6.711 N
Soluci: 5,19 ms
-2

Soluci: 28,3 ms
-1

13 Un trineu que llisca per un pla horitzontal amb una velocitat de
15 ms
-1
es troba de sobte amb un pendent de 30.
(a) Si suposeu que no hi ha fregament, a quina altura arribar
el trineu?
(b) Si el coeficient de fregament del trineu amb la neu s de
0,1, a quina altura arribar ara?
Soluci: 11,47 m
Soluci: 9,79 m

Figura 12. Imatge per a la Qesti 12
10



NIE
Natura i esports
Qestions
14 Lesquiador de 80 kg de la Figura 13 surt des dA arriba a B
amb una velocitat de 30 ms
-1
, i quan passa per C la seva
velocitat s de 23 ms
-1
. La distncia entre B i C s de 30 m.
Figura 13. Esquema per a la Qesti 14
(a) Quant han variat les energies cintica i potencial de
l'esquiador en anar des de B fins a C?
(b) Quanta energia s'ha perdut per fregament en el tram recte
BC? Quant val la fora de fregament, suposada constant,
en aquest tram?
Soluci: -14.840 J , 11.760 J
Soluci: 3.080 J , 103 N
15 El trampol de salts desqu de lestadi olmpic de Bergisel. a
Insbruck (ustria) fou inaugurat el setembre de 2002 .El
responsable de lobra va ser Franz Fuchlueger . Aquest
trampol sutilitza tant a l hivern com a lestiu. El carril s de
plstic i a lhivern es cobreix amb una capa de neu gelada de
30 cm de gruix i a lestiu amb aigua que circula constantment.
T una llargada daproximadament 98 m i un pendent de 35.
Figura 14. Imatge del trampol de
lestadi olmpic de Bergisel
(http://www.absolutaustria.com/el-
trampolin-de-salto-de-bergisel-en-
innsbruck/)
(a) Quina creieu que podria ser lacceleraci de baixada dun
saltador i quina velocitat mxima podria assolir?
(b) Si salts duna rampa de diferent longitud i de la mateixa
inclinaci, variaria la seva acceleraci? I la velocitat de
salt? J ustifiqueu la resposta.
Soluci: 5,62 ms
-2

Soluci: 33,19 ms
-1

16 Es llana per un pla inclinat 10 i cap amunt, un cos de 0.2 kg
amb una velocitat inicial de 2 m/s. Sobserva que el cos fa 1 m
sobre el pla i torna a baixar fins al punt de partida. Calculeu,
amb aquestes dades, el coeficient de fregament del cos sobre
el pla, i la velocitat amb qu arriba de nou a la posici de
sortida.
Soluci: 0,03, 1,67 ms
-1



11

NIE
Natura i esports
3 El salt de bungee
Figura 15. Persona executant un salt de
bungee (Font CHG [Public Domain],
via wikimedia Commons)
Figura 16. Grfic duna fora
constant en funci de la
distncia que actua. Lrea
coincideix amb el treball dut a
terme per a aquesta fora.
La persona de la Figura 15, que executa el salt de bungee, est lligada
pels peus per una o ms cordes fortament elstiques. Inicialment, quan la
corda encara no ha assolit la seva longitud natural, la caiguda s lliure
per, tant bon punt comena a estirar-se la corda, les coses canvien ja que
comena a actuar la tensi que, com que la corda s elstica, ja no s una
fora constant i obeeix, en principi, la llei de Hooke. Com que aquesta
tensi varia amb lallargament, la fora neta sobre la persona que ha saltat
no s constant, fet que fa difcil aplicar les equacions del moviment i la
segona llei de Newton.
Tanmateix el problema es pot enfocar, com sabeu, duna altra manera,
aplicant el concepte denergia. En el punt de llanament, el sistema
saltador-Terra t una certa energia potencial gravitatria que durant la
baixada es va transferint al saltador, en forma denergia cintica. Ara b,
quan la corda comena a estirar-se, canvia la seva configuraci, de
manera que part de lenergia potencial gravitatria inicial es transfereix a
la corda, emmagatzemant-se en ella en forma duna energia potencial
elstica.
En la unitat 2 heu vist com els grfics sn eines molt importants a lhora
dobtenir diferents parmetres fsics. Si recordeu, lrea del grfic
velocitat-temps donava un valor numric que coincidia amb el
desplaament. El treball s una magnitud que depn de la fora i del
desplaament. Considereu la Figura 16 on es pot veure el grfic fora-
distncia per a una fora constant. Si calculeu lrea, observareu que
numricament dna un valor que coincideix amb el treball que ha fet la
fora.
En el cas de la corda elstica, la fora ve donada per la Llei de Hooke. Tal
com mostra la Figura 17, lrea s triangular, fet que permet calcular el
treball associat

2
) (
2
1
2 2
x k
x x k x F
W A =
A A
=
A
=
Si la corda est situada horitzontalment, el treball que es fa en estirar-la es
transfereix a la corda i en canvia la seva configuraci, s a dir, la seva
longitud. Aquesta energia transferida semmagatzema en la corda en
forma denergia potencial elstica

2
) (
2
1
x k E
el
A = (2)
Figura 17. rea triangular: la
fora donada per la llei de
Hooke defineix amb
lallargament
En el cas de la persona que salta, lenergia potencial gravitatria inicial
del saltador es transfereix en part a la corda, on semmagatzema en forma
denergia potencial elstica, i en part es transfereix al saltador com a
energia cintica daquest, de forma que es pot continuar aplicant el
principi de conservaci de lenergia mecnica, tal com heu vist a la unitat
3.


13

NIE
Fsica en context
14
El repte del salt de bungee ACTIVITAT 5
Prepareu un model de salt de bungee fent servir un tros de goma
elstica. Calculeu lenergia elstica a partir del grfic fora-allargament
de la goma. Podeu obtenir laltura des de la qual un determinat objecte
lligat a un tros donat de goma elstica pot saltar de manera que just
arribi a terra.

Salt de bungee des dun helicpter
http://www.youtube.com/watch?v=OrhwHvK6Yvw&feature=related

QESTIONS
17 Un cable aeri delectricitat entre dues pilones sestira uns 50 cm
pel seu propi pes. Quanta energia elstica emmagatzema?
(Assumiu que el cable obeeix la llei de Hooke i que t una
constant de fora k =10
7
Nm
-1
)
Soluci: 1,2510
6
J
18 En el tir amb arc, el fil metllic sestira uns 60 cm quan es
tensa larc. Si la constant de fora del fil s de 40Nm
-1
, quina
quantitat denergia elstica emmagatzema el fil?
Soluci: 7,2 J
19 En molts salts de bungee, el saltador est lligat amb vries
cordes per si alguna falla. El nombre de cordes depn del pes
corporal del saltador. Expliqueu qu significa aquesta frase.
20 El salt de bungee ms elevat el va fer Curtis Rivers des dun
globus a 15200 ft el 5 de maig del 2002 amb 35ft de corda
que es van allargar fins a 100 ft. El saltador duia un
paracaigudes per seguretat. Calculeu la constant de rigidesa de
la corda emprada suposant que compls la llei de Hooke. La
massa del saltador s 86 kg. (Dada: 1ft =1 peu =30,48 cm
Soluci: 130,92 Nm
-1

21 La Figura 18 mostra un saltador saltant des dun helicpter que
est a 500 m daltura. La corda que porta lligada als peus t
una longitud de 250 m de longitud i, en el salt, sallarg fins als
450 m. Calculeu:
(a) Lenergia potencial gravitatria perduda en la caiguda
(preneu com a massa del saltador 75 kg),
(b) La constant delasticitat de la corda assumint que obeeix la
llei de Hooke.
(c) La longitud de la corda quan, desprs de tots els rebots, el
saltador queda penjat en reps.
Soluci: -330.750 J
Soluci: 16,54 Nm-
1

Soluci: 294,44 m

Figura 18. Imatge per a la
Qesti 21




NIE
Natura i esports
15
Qestions
Figura 19. Persona executant un salt de
bungee des de la plataforma Nevis (Font
Che010 [Public Domain], via wikimedia
Commons)
22 A lilla sud de Nova Zelanda hi ha unes muntanyes conegudes
amb el nom dels Alps del Sud. En ells es pot trobar la tercera
plataforma ms alta del mn de salt de bungee: la plataforma
Nevis que es troba a 134 m del terra. En un dels salts, un
saltador de 77 kg es lliga a les cames una corda de 50 m de
longitud. Quin ha de ser el valor de la constant elstica de la
corda per qu, desprs de tots els rebots, quedi a 1 m del
terra?
Soluci: 9,1 Nm
-1

23 El pont Royal George sobre el riu Arkansas t una altura
aproximada de 310 m. Un saltador de 60 kg t una corda
elstica de longitud 50 m lligada als peus que se suposa que es
comporta com una molla de constant de fora 5.40 Nm
-1
. El
saltador es llana, frega laigua i desprs de moltes pujades i
baixades satura a una altura h sobre laigua.
(a) Expliqueu les transformacions denergia que es produeixen
durant el salt.
(b) Calculeu la velocitat abans de que la corda comenci a
estirar-se.
(c) Trobeu laltura h.
(d) En quin punt assoleix el saltador la velocitat mxima?
Trobeu aquesta velocitat.
Soluci: 31,30 ms
-1

Soluci: 151,11 m
Soluci: 45,25 ms
-1




NIE
Natura i esports
4 Saltar i llanar
A banda dels esports en contacte directe amb la natura, tamb hi ha
loportunitat de fer esport a la pista com, per exemple, el salt daltura, o
un bon partit de bsquet.
Fins ara haveu estudiat moviments unidimensionals, per si sobserva
amb cura el moviment duna atleta que executa un salt daltura, s fcil
adonar-se que el moviment que realitza s un moviment en dues
dimensions.
ACTIVITAT 6 Moviment dun projectil
Deixeu caure dues boles una al costat de laltra i al mateix temps.
Arriben a terra al mateix temps? Repetiu lexperincia, per, aquest cop
llanceu una de les boles horitzontalment. Arriben a terra al mateix
temps?
La segent simulaci dInteractive Physics us permetr respondre a
aquesta pregunta.
LActivitat 6 us mostra, entre daltres coses, que les components
horitzontal i vertical del moviment sn independents luna de laltra i, per
tant, es poden tractar de manera separada. El moviment de latleta es pot
entendre com la superposici, s a dir, la suma, de dos moviments
unidimensionals. Quan latleta salta va endavant a la vegada puja o
baixa. Galileu fou el primer en adonar-se que un moviment com aquest
es podia estudiar daquesta manera.
ACTIVITAT 7 El moviment duna pilota de bsquet
El moviment de llanament duna pilota, mentre s a laire i el fregament
s negligible, s un exemple del moviment anomenat tir parablic. Nota destudi
La trigonometria permet determinar les
components del vector velocitat




u cos
0 0
v v
x
=
u sin
0 0
v v
y
=
LActivitat 7 mostra que el moviment de la pilota de bsquet, suposant
que no hi ha fregament amb laire, ve descrit per dos moviments
rectilinis: un mru en la direcci horitzontal i un mrua en la vertical. Les
equacions que descriuen aquests moviments vnen donades per:
x ) t v x x
x 0 0
+ =
) y
2
0
2
1
t a t v y y
y oy
+ + =
on i sn les components del vector velocitat inicial, components
que es poden determinar amb ajuda de la trigonometria. En la direcci y,
lnica fora que actua s el pes i per tant, tenint en compte el conveni de
signes habitual, lacceleraci vertical s la de caiguda lliure,

x
v
0
=
y
v
0
80 , m
2
9

s a
y

17

NIE
Fsica en context
Tal com heu vist en lActivitat 6, el moviment parablic es pot analitzar
utilitzant les lleis de la dinmica. Ara b, per tot el que heu estudiat fins
ara, sabeu que hi ha una manera alternativa danalitzar situacions com
aquesta: lenergia.
Exemple resolt
Un cotxe cau per un penya-segat de 100 m daltura i va a parar a 80 m del
peu del penya-segat. La velocitat lmit que indicava la senyalitzaci de la
carretera era de 50 km h
1
. Anava el conductor massa rpid? Preneu
g = 9,80 ms
2

Resoluci. Negligint la resistncia de laire, el component horitzontal de
la velocitat no varia mentre el cotxe est caient. Es pot saber la velocitat
horitzontal del cotxe dividint la distncia horitzontal de 80 m pel temps
que el cotxe ha estat a laire.
Per a determinar el temps que el cotxe ha estat a laire, cal analitzar el
moviment en la direcci vertical.
Desplaament vertical:
y
0
= + 100 m (prenent lorigen de coordenades al peu del precipici)
Velocitat inicial vertical: v
0y
= 0 ms
1
.
A partir de lequaci de la posici, allant el temps

2
2
1
0 gt y
o
=
g
y
t
0
2
=
i substituint les dades de la qesti sobt el temps de vol, s a dir, el
temps durant el qual el cotxe ha estat a laire
s 4,52 =

=
80 , 9
) 100 ( 2
t
Ara es pot trobar la velocitat horitzontal allant-la de lequaci de la
posici horitzontal
v
ox
t

1
s m

= = = 70 , 17
52 , 4
80
t
x
v
ox

x =
Aquesta velocitat en correspon a 63,72 kmh
-1
. Per tant, el conductor
anava ms rpid del perms i, potser, per aix va sortir de la carretera.
18


NIE
Natura i esports

ACTIVITAT 8 Abast dun projectil
Feu servir un full de clcul per a trobar com varia l'abast en un tir en un
camp pla en variar el mdul de la velocitat per a un angle donat.
Analitzeu tamb com varia labast en variar el mdul de la velocitat si
langle no varia.

Abast i altura mxima
La segent pgina web de Educaplus us permet veure amb ms detall
com varia labast i laltura mxima al canviar langle. Fixeu-vos molt
atentament en la direcci i sentit dels diferents vectors.
http://www.educaplus.org/play-305-Alcance-y-altura-
m%C3%A1xima.html

Errors
En una experincia qualsevol, les mesures experimentals duna magnitud
fsica sempre estan sotmeses a errors. LEscola Politcnica Superior
dEnginyeria de Manresa us parla dels tipus derror que hi ha.
http://www.epsem.upc.edu/~practiquesfisica/part2/dades/propagacio.htm


ACTIVITAT 9 Tir amb resistncia amb laire
Generalment calculem els moviments dels objectes en tir lliure negligint
la influncia de la resistncia de l'aire. Els clculs, incloent la resistncia
de l'aire, sn molt complicats, per podem obtenir resultats aproximats
utilitzant programes de simulaci.

19


NIE
Fsica en context
Qestions
24 La Figura 20 s dun llibre del segle XVI on es mostra la
suposada trajectria duna bala de can.
Figura 20. Dibuix de 1561
amb la suposada trajectria
duna bala de can
(a) Quina evidncia experimental us permet dir que aquesta
trajectria s incorrecta?
(b) Dibuixeu una trajectria ms realista per a la bala de can
(no tingueu en compte la resistncia de laire)
(c) Si la bala surt del can amb una velocitat de 50 ms
-1
,
calculeu labast mxim per a angles de 30, 45 i 60
(d) Quina altura mxima assoleix la bala en cada cas?
(e) Amb quina velocitat arriba al terra en cada cas?
(f) Quina conclusi traieu dels resultats de lapartat (e)?
Soluci: Podeu comprovar la soluci amb lapplet de FisLab.net
http://www.xtec.cat/~ocasella/applets/movparab/appletsol.htm
25 Una persona est enfilada damunt duna plataforma de 5 m
daltura. Des daquest punt llana una pilota cap al mar que
impacta en laigua a 20 m de la plataforma. Quina s la
velocitat inicial de la pilota?
Soluci: 19,80 ms
-1

26 Una esquiadora salta dun trampol deixant la rampa amb una
velocitat horitzontal de 20 ms
-1
. Si impacta en la neu en un
punt situat 20 m per sota del punt en que lesquiadora deixa el
trampol:
(a) Calculeu el temps de vol
(b) Calculeu la distncia horitzontal mxima assolida en el salt.
Soluci: Podeu comprovar la soluci amb lapplet de FisLab.net
http://www.xtec.cat/~ocasella/applets/movparab/appletsol.htm
27 Si llanceu una pilota de bsquet a 8,48 ms
-1
amb un angle de
50, sabent que la cistella est a 3,05 m del terra i que el
jugador fa 2,05 m, calculeu:
(a) El temps que triga en arribar a cistella.
(b) La distncia des don sha llanat i la velocitat a la que hi
arriba.
(c) Si llanceu des de 6,25 m amb angles de 60 i 70, amb
quina velocitat haureu de llanar?
(d) Si disminum langle, disminueix la velocitat necessria per
fer bsquet?
Soluci: 1,15 s
Soluci: 6,27 m, 7,24 ms
-1

Soluci:

8,80 ms
-1
, 10,09 ms
-1

28 Llanceu una pilota amb un cert angle. Un cop a laire, i
menyspreant la fricci amb laire, quina s lacceleraci vertical
de la pilota? Quina s lacceleraci horitzontal?


20

NIE
Natura i esports
5 Lltima volta
En aquesta unitat heu estudiat alguns aspectes del moviment, de forces en
equilibri i forces que produeixen. Heu vist el treball que realitza una
fora i la seva relaci amb lenergia. La finalitat daquest apartat s donar
una ullada a tota la unitat sencera a fi dentendre-la en conjunt i
consolidar el continguts tractats.
ACTIVITAT 10 Lefecte Magnus
Des del punt de vista de la Biomecnica per estudiar el moviment de la
pilota en el mn real hem de tenir en compte que la trajectria del vol
depn de molts parmetres que, per simplificar, no hem tingut en
compte fins ara. La rotaci de la pilota i la resistncia de l'aire juguen un
paper decisiu en la trajectria del vol que segueix el bal. La rotaci
exerceix una doble influncia sobre el vol.

5.1 Objectius
Desprs destudiar aquesta unitat haureu de ser capaos de:
Descompondre un vector en dos components rectangulars i trobar
el valor de les components grficament i matemticament.
Sumar vectors de manera grfica i matemtica amb ajuda de la
trigonometria.
Recordar i utilitzar lefecte independent dels components
rectangulars duna fora.
Recordar i utilitzar les expressions que defineixen les magnituds
cinemtiques.
Conixer i utilitzar les equacions cinemtiques (posici i
velocitat) per al moviment en una dimensi amb velocitat
constant o acceleraci constant.
Conixer i fer s de la independncia dels moviments horitzontal i
vertical dun projectil que es mou sota lacci de la fora de la
gravetat.
i Recordar i utilitzar lexpress E
c
=
1
2
mv
2
per a lenergia
cintica dun cos.
Recordar i utilitzar lexpressi E
p
=mgh per a lenergia potencial
gravitatria en les proximitats de la superfcie terrestre.
Utilitzar lexpressi E
el
=1/2k(x)
2
per a lenergia potencial
elstica
Aplicar el principi de conservaci de lenergia mecnica a casos
que impliquin lenergia potencial i lenergia cintica.

21


22
5.2 Activitats i qestions finals

ACTIVITAT 11 Una corda descalada real
Al laboratori hem realitzat un experiment amb una corda descalada de
3 mm de dimetre d1 metre de llargada, lligat al sostre amb el sensor
de fora i estirant-lo cap a la taula on hi ha el sensor de distncia.

Qestions
29 Els escaladors i escaladores poden utilitzar les seves aptituds
per a fer tasques a lexterior en gratacels i edificis molt alts.
Loperari de la Figura 21 treballa a lexterior dun gratacels
netejant els vidres. Utilitza una corda que t una tensi de
ruptura de 300 N. Si loperari t un pes de 500 N, com s que la
corda no es trenca en la figura 21a? Qu passa si es penja de
la corda tal com mostra la figura 21b?
30 La Figura 22 mostra un escalador que penja duna corda. Si la
corda est a punt de trencar-se, quin costat s mes probable
que ho faci?
31 Lequilibrista de la Figura 23 t una massa de 60 kg i est
quieta sobre la corda.
(a) Dibuixeu el diagrama de forces que actuen sobre el punt a
de la corda i indiqueu qui fa cada fora.
(b) Calculeu el valor de les tensions a banda i banda de la
corda.
Soluci: 432,35 N
Soluci: 527,47 N
32 Una escaladora de 54 kg llisca per una corda vertical amb una
acceleraci de 4 ms
-2
. Quina s la fora de fricci entre la
corda i lescaladora?
Soluci: 313,2 N
33 Acabem de comprar una corda de 40 metres semiesttica tipus
A (despeleologia per exemple) que, segons la norma EN1891,
ha daguantar sense trencar-se 22 kN de fora i ha dallargar-se
menys del 5% per a qualsevol crrega que no sigui inferior als
50 kg ni superi els 150 kg (condicions normals de treball).
(a) Quin ser el seu allargament mxim en condicions
normals?
(b) Calculeu tamb la longitud de la corda en aquesta situaci.
(c) Quin ser el coeficient de rigidesa mxim de la corda?
(d) Suposem que anem carregant la corda fins que es trenca,
quina seria aleshores, suposant que es compleix la llei de
Hooke, la longitud de la corda?
Soluci: 2 m
Soluci: 42 m
Soluci: 735 Nm
-1

Soluci: 69,93 m

Figura 21. Imatge
corresponent a la Qesti
29
Figura 22. Imatge per a la
Qesti 30
Figura 23. Imatge per a la Qesti 31

NIE
Natura i esports
Qestions
34 Quan un avi aterra sobre la pista daterratge, pot ser aturat per
un cable lligat al seu darrera. Un avi de 20 t de massa aterra a
50 ms
-1
i el cable que latura t una constant de fora k=3,310
4

Nm
-1
. Determineu:
(a) Lenergia cintica de lavi.
(b) Lallargament que experimentar el cable suposant que
compleix la llei de Hooke.
Soluci: 2,510
7
J
Soluci: 38,92 m

35 Una corda descalada fa 40 metres de llarg i quan se li aplica
una fora de 400 N sallarga 0,8 m. Un escalador de 60 kg est
acabant de fer el llarg de la corda i est assegurat per un
mosquet que est 5 metres per sota seu. En aquest moment
cau.
(a) Quan sallargar la corda desprs que el saltador hagi fet
tots els rebots i hagi quedat aturat?
(b) Podeu calcular la velocitat mxima de lescalador en la
caiguda?
(c) Quin ser doncs el punt ms baix on arribar lescalador
abans daturar-se?
Soluci: 1,2 m
Soluci: 14,4 ms
-1

Soluci: 11,2 m per sota del mosquet
36 Una mquina dentrenar dispara pilotes de tennis de 56,8 g. La
mquina t una molla de constant 558 Nm
-1
que al
descomprimir-se llana una pilota verticalment cada dos
segons fins a una altura de 50,0 m del terra. No tingueu en
compte el fregament amb laire.
(a) Quin treball fa la mquina en llenar la pilota?
(b) Quina s la potncia de la mquina?
(c) Quina s la compressi de la molla abans de llanar la
pilota?
(d) Si la pilota perds 7 J degut a la fricci, quina hauria de ser
aleshores la compressi de la molla?
Soluci: 27,8 J
Soluci: 13,9 W
Soluci: 0,3 m
Soluci: 0,4 m
37 Un avi vola horitzontalment amb una velocitat de 1000 kmh
-1

quan li cau una caixa que duia a la bodega. Si la caixa tarda
30 s en arribar al terra,
(a) a quina altura vola lavi?
(b) quina distncia recorrer lavi mentre la caixa cau?
Soluci: 4.410 m
Soluci: 8.333 m
38 En un experiment al laboratori, un grup dalumnes mesuren la
velocitat duna bola dacer quan surt horitzontalment duna taula
i obtenen un valor de 4,0 ms
-1
. Si la superfcie de la taula est
a 1,5 m del terra, on han de posar un contenidor de 30 cm de
costat i 20 cm daltura per atrapar la bola?
Soluci: 2,06 m




23


Qestions
39 El rcord femen de javelina s de 71,24 m. Si suposem que
laltura de latleta s de 1,75 m i langle de llanament s de
37, calculeu:
(a) El temps de vol de la javelina.
(b) Laltura mxima que assolir la javelina en el seu
recorregut.
(c) La velocitat de la javelina en el punt ms alt i tamb quan
cau a terra.
Soluci: 3,36 s, 26,55 ms
-1

Soluci: 14,77 m
Soluci: 21,20 ms
-1
, 27,14 ms
-1


40 Un arquer tensa el seu arc i dispara una sageta de 32 g cap a
una diana . La sageta descriu una parbola, que en el punt ms
alt arriba als 5 m daltura sobre el punt de llanament i impacta
a la diana, al mateix nivell que larquer.
Figura 24. Imatge per a la Qesti 41
(a) Feu un esquema de la trajectria i descriviu les
transferncies i les transformacions denergia que hi ha al
llarg daquest procs. Considereu que pot negligir-se la
fricci amb laire durant el vol i que la velocitat de la sageta
en el moment de sortir de larc s de 20m/s.
(b) Quina velocitat t la sageta en el punt ms alt del seu vol? I
en el moment dimpactar amb la diana?
(c) Calculeu lenergia potencial elstica de larc en el moment
de mxima tensi i el treball que ha hagut de fer larquer
per a tensar-lo.
Soluci: 17,38 ms
-1
; 20 ms
-1
Soluci: 6,4 J
41 A la Figura 24 apareixen les imatges successives, cada 0,2
segons, de dues boles que shan llanat horitzontalment i de
manera simultnia.
(a) Quina relaci numrica hi ha entre la velocitat inicial de la
bola A i la de la bola B?
(b) Quina bola arriba abans al terra? Per qu s aix?
(c) Quina relaci hi ha entre la v
x
de B inicial i la v
x
de la
mateixa bola just abans de tocar el terra?
(d) Com canvia la v
y
de cada bola mentre va caient?
(e) Dibuixeu el vector acceleraci en les imatges que tenen
una creu .



24