You are on page 1of 387

TRACTAMENTS NATURALS CONTRA EL CÀNCER

::::
Alexis Rosell i Armengol © (Barcelona/Catalunya–2014) alexis.rosell@gmail.com

Text complemetari extret/segregat/corregit de:

PLANTES MEDICINALS CONTRA EL CÀNCER
APROXIMACIÓ A LA TEORIA I A LA PRÀCTICA DES DE DIVERSOS VESSANTS. ERRORS I NOVES PERSPECTIVES. — 3 de juny de 2012: Balaguer (La Noguera/ Catalunya) V Fira d’alimentació i salut per a un consum ètic, sostenible i solidari.

ÍNDEX
TRACTAMENTS NATURALS CONTRA EL CÀNCER
INTRODUCCIÓ...............................................................................4 HOMEOPATIA..................................................................................6 PREVENCIÓ......................................................................................8

TRACTAMENT HERBODIETÈTIC GENERAL........................9 PLANTES............................................................9 ALIMENTS........................................................14 COMPLEMENTS DIETÈTICS.........................15 PRINCIPIS ACTIUS..........................................20 LLISTA DE PLANTES ANTICANCEROSES................................30 LLISTA DE PLANTES ANTITUMORALS....................................61 ANTINEOPLASTONS.....................................................................76 CALONGE (NIGELLA SATIVA)...................................................76 CÚRCUMA.......................................................................................78 TE......................................................................................................85 UNGLA DE GAT (UNCARIA TOMENTOSA)..............................90 GRAVIOLA(ANNONA)..................................................................97 ALOE VERA....................................................................................99 KALANCHOE................................................................................111 ARTEMISIA ANNUA....................................................................114 MEDECINA AYURVÈDICA.........................................................118 QUADRES DE SHANTHI BLUSHAN MISHRA & SATISH SINGH KADIAN.. ...............................119

IMMUNITAT.................................................................................127 ACUPUNTURA...............................................136 INTERFERÓ I MELATONINA......................137 ALTRES SUPLEMENTS DIETÈTICS...........138 TRASTORNS AUTO-IMMUNES...................142 ALIMENTS I PLANTES..................................143

ECHINACEA....................................................146 PROLONGAR LA VIDA.................................154

TRACTAMENTS ESPECÍFICS..................................................161 BOCA..............................................................................................161 BUFETA DE L’ORINA..................................................................165 BUFETA DEL FEL.........................................................................170 CERVELL –SISTEMA NERVIÓS CENTRAL..............................174 CÒLON............................................................................................186 ESÒFAG..........................................................................................198 ESTÓMAC.......................................................................................202 LARINGE........................................................................................211 LEUCÈMIES –LIMFOMES –MIELOMES....................................214 MAMA.............................................................................................236 MATRIU –OVARIS – VAGINA –VULVA...................................249 MELANOMA..................................................................................261 OSSOS.............................................................................................267 PÀNCREES.....................................................................................270 PARÒTIDES...................................................................................277 PELL (NO MELANOMA).............................................................280 PRÒSTATA....................................................................................290 PULMÓ...........................................................................................305 SARCOMES (NO D’OSSOS)........................................................320 TIROIDES......................................................................................325 ALTRES AFECCIONS DE LA TIROIDE.....328 RONYONS.....................................................................................331 TESTICLES....................................................................................339

FONGS I CÀNCER......................................................................342

TRACTAMENTS GENERALS

INTRODUCCIÓ
De tractaments alternatius n’hi ha uns d’esperançadors, uns de dubtosos, i uns de fraudulents. Els canvis de dieta, l’acupuntura, l’homeopatia, el ioga, la reflexoteràpia, i la psicoteràpia poden ajudar tant la fitoteràpia com la medecina convencional (cirurgia + ràdioteràpia + quimioteràpia o bé teràpia humoral, implants de medul·la i d’altres tècniques biològiques com ara les retrovíriques). Això, sempre que s’agafi a temps. D’excepcions miraculoses també n’hi ha: pacients terminals que de sobte es curen (curacions espontànies?). Alguns centres alternatius s’han fet famosos per aplicar mètodes originals: GERSON, HAMMER, HOXSEY, KELLEY, LIVINGSTON, MOERMAN, etc. La teràpia de GERSON, entre d’altres coses, es basa en beure 2.5 litres de puré de verdures ecològiques bullides, amb pell, 2 hores (Pastanaga, Enciam, Api, Fonoll, Ceba, Patata, Julivert, Porros) i fruites (Poma, Plàtan, Maduixes, LLimona). Es donen lavatives de Cafè (5 al dia), que estimulen molt la glutatió-S-transferasa (pel nivell d’antioxidants). Es prohibeixen la sal, les grasses i les proteïnes. Es donen extractes de tiroide, de timus, i de fetge, i oli de fetge de bacallà; i complements amb Potassi. L’adreça del centre hospitalari que aplica aquesta teràpia és: Alternative Medicine Cancer Clinic. Tijuana. Chula Vista CA (USA) tel (gratis): 1-800788-9050. És a territori mexicà. Altres centres que apliquen teràpies clíniques alternatives que semblen tenir més èxits als EEUU són: “The North Carolina Institute of Technology” i “The Center for Cell Specific Therapy”. Alguns terapeutes alternatius han estat empresonats (HAMER), amb raó o sense. Els tractaments alternatius comprenen tècniques biològiques, immunològiques, fitoteràpiques, dietètiques, metabòliques, físiques (hipertèrmia, oxígeno-teràpia, electroteràpia) i psicològiques. Dins aquest darrer apartat, allò més important no és pas inhibir la ràbia, sinó tot el contrari, alternar el silenci i la meditació amb esclats de ràbia i fins violència física (encara que sigui cridant o donant cops a un coixí). Alguns estudis conclouen que el bon ànim no repercuteix en una milloria dels pacients afectats de càncer. Es diu, per altra banda, que alguns ioguis desenvolupen tumors cancerosos i els fan desaparèixer a voluntat en el lapse d’una sola setmana. Una sopa contra el dolor es prepara, segons el llibre de XAVIER URIARTE: “El alimento como medicamento: una guia para el paciente oncológico” (Ática Salud) amb llet de soja/civada,

canyella i nou moscada, pela de taronja, cacao, maizena, mel i cabdells de Maria (Cannabis indica x sativa). Recentment es ven en ditètiques una Maria sense gairebé poder al·lucinògen, especial contra els dolors. La foto-radiació (teràpia fotodinàmica) consisteix a irradiar amb làser o llum de LED vermella (750-900 nm) les cèl·lules que han absorbit selectivament un marcador, el NMP22 (*nuclear *matrix *protein 22) o derivats de l’hemorporfirina (porfimer-Na = Photofrim), que amb la llum deixa anar compostos molt tòxics per a les cèl·lules malignes (que apareixen de color rosa brillant). D’entre els fotosensibilitzadors hi ha alguns components majoritaris de plantes com Citrus, Hypericum, Tagetes. El blau de metilè actua sobre tot contra els lisosomes (quan hi ha fotosensibilització). L’ALA (àcid aminolevulínic), contra les mitocòndries. El clorur de m-(OH)4 fenil (=mTHPC), contra la membrana nuclear. Aquesta teràpia pot provocar nàusees i febre, com a efectes colaterals, i rarament pneumonitis, epididimitis, o uretritis, que es poden corregir amb cortisona/Evodia rutaecarpa i antibiòtics /Farigola. En general, s’injecta el contrast unes 24-72 hores abans del làser, i fins a 6 setmanes després del làser no es recomana no exposar-se el pacient a la llum del sol. La teràpia fotodinàmica és molt adient per a tractar el càncer d’esòfag, però experimentalment es pot aplicar a molts altres tipus, sempre que els tumors siguin petits i no hi hagi metàstasi. L’anticòs contra la malignina (una molècula típica de les cèl·lules malignes) es pot comprar (des d’un hospital), a través d’Internet a l’adreça segunet: http://www.amascancertest.com. Un efecte secundari important de la quimioteràpia és que retalla el sistema immunitari, ja de per sí anorreat en les persones que desenvolupen càncer. Els estudis de l’acció anticancerígena d’algunes plantes tenen una vessant epidemiològic. És fàcil dur-la a terme amb plantes que tradicionalment i en l’actualitat s’empren diàriament, com ara el Te al Japó. Les mostres haurien de ser almenys de 2000 persones. Hi pot haver, però, dos factors de distorsió: la mala fe d’alguns metges que volen desprestigiar a priori les plantes, i l’excessiva benevolència d’alguns malalts (especialment els japonesos) que serien incapaços de contrariar el més mínim desig o fantasia d’un metge. Cal veure l’efecte preventiu i l’efecte sobre el benestar de les persones ja afectades per tumoracions canceroses. I sempre tenir valors control o patrons en blanc per a poder calibrar-ne l’efecte.

HOMEOPATIA
http://www.vibracionalterapias.net/dolencias/homeopatia_cancer.htm Tractraments dels Drs. BANERJI. Un bon tractament homeopàtic millora molt o del tot un 20% dels casos de càncer. Però no pot salvar-ne un 55%. Els tractaments es donen en funció del teixit afectat. I es tracta tant el tumor original com la metàstasi. Així, si el tumor primari està localitzat en la mama i metastatiza cap als ossos, es dóna Phytolacca (per ésser de mama) + Symphytum (per localitzar-se la metàstasi als ossos). I si el tumor primari és al pulmó i després hi ha metàstasi al cervell, s'afegeixen al Kali carbonicum (medicament del càncer de pulmó) la Ruta i la Calcarea phosphorica (indicats en tumors intracraneals). La Ruta 6 CH prevé la mutagènesis, protegeix la cadena de l’ADN, i accelera l’apoptosi. Es dóna Lycopodium 30 CH quan hi ha retenció de líquids (edema cerebral, també) Per a enfortir el sistema immunitari, i també per a apaivagar els dolors, es dóna Carcinosinum 30CH en dies alterns; Hydrastis 200CH 1 v./ dia en processos abdominals. La Thuja es dóna contra tumors sòlids. En tumors tous (com ara als pulmons) es dóna Calcarea phosphorica. Si hi ha tos seca, es dóna Hepar Sulphur, i si hi ha hemoptisi, Ferrum phosphoricum. L’Arsenicum album es dóna tant contra les úlceres d’estómac (3CH) com contra la rinits (6CH), com contra les úlceres de la pell (200 CH). Symphytum (200CH) és el remei més comú per als ossos. La Camphora 200CH es dóna al començament per tal d’esborrar l’efecte dels tractaments anteriors. Quan ja hi ha hagut quimioteràpia i ràdioteràpia i aquests tractaments continuen, es pot donar remeis homeopàtics per tal d’alleugir els efectes colaterals de la quimio i la ràdio • • • • • • Adenopaties metastàsiques: Protocol del càncer primari + Hepar Sulfur 6CH 2 v. al dia + Calcarea fluorica 200CH 1 v. al dia o 3X si hi ha dolor agut o Silicea 30CH o Thuya 30CH Anèmia: Kalium Muriaticum 3X. Ferrum Phosphoricum 3X. Junts, dos pastilles de cada dos vegades al dia. Anorèxia: Colchicum 30CH 2 v. al dia. Chelidonium 6X, 2 v. al dia. Anorèxia en nens: Chelidonium 6X Aplàsia medul·lar: Kali muriaticum 3X+ Ferrum phosphoricum 3X junts, 2 v/dia. Astènia severa: Stanuum metallicum 200CH 2 v./dia + China 3X si hi ha anèmia, 2 v./día. Cistitis crònica: Staphysagria 200CH cada/48h . Si hi picor: Medorrhinum 200CH 2 v. al dia. En casos aguts, administrar cada 3 hores.

Debilitat a les cames: Calcarea phosphorica 3X + Rhus toxicodendron 30CH: 2 dosis o grànuls de cada, 2 v. al dia alternadament (Calc-Rhus-Calc-Rhus). En total, 4 dosis. Calcarea Phosphorica 3X. Rhus tox. 30CH: dos vegades al dia alterant-les. Camphor 200CH: una dosis única. També estimula el sistema immunitari i reforça l’energia del sistema. Va bé també contra l’astènia dels antibiòtics. • Debilitat general per la ràdio i/o quimio i/o diarrees: China 200CH: 4 grànuls a l’aixecar-se pel matí. Si el cansament té que veure amb el fetge: China 3DH: 5 gotes dos vegades al dia. Millora els nivells d’hemoglobina. Va bé en tots els casos d’ anèmia. Cansament o fatiga: Stannum Metallicum 200CH: dos vegades al dia • • • • • • • • • • • Diarrea líquida: Veratrm album 200CH, després de cada episodi. També Aloe 200CH Diarrea mucosa: Mercurius solubilis 6 CH Disnea: Lachesis 30CH 1 v. pel matí. Arsenicum album 6CH: 2 gotes en atacs puntuals, i si falla l’Arsenicum, administrar Ipeca 30CH en les crisis; si són greus, Ipeca cada ½ hora. Dolor: Bufo Rana 6X: posar en 100ml d’ aigua en una ampolla, i prendre segons dolors, 2 culleradetes. Magnesia Phosphorica 3X, 5 tabletes cada ½ hora, si hi ha dolors. Estrenyimient: Opium 30CH, 2 v. al dia. Si persisteix, combinar Lycopodium 200CH + Plumbum metallicum 200CH (2-3 v. al dia junts). Hematocrit baix: Kalium muriaticum 3 X + Ferrum phosphoricum 3 X ( 2 comprimits/ 2 v. al dia). Nàusees: Ipeca 30CH puntualment. Necrosis: Symphytum 200CH; Calcarea Phosphoric 3X. Necrosis òssia: Symphytum 200CH + Calcarea phosphorica 3X Neuropaties perifèriqus: Hypericum 200CH 1-2 v./dia. Picors generalitzats: Antimonium crudum 6CH. Parestèsies pel cisplatí: Hypericum 200CH: dos vegades al dia, o la combinació de: Hamamelis 200CH + Àrnica 3CH. junts, donar entre dos i tres vegades al dia. Bryonia 200CH. Plaquetopenia: Hammamelis 200CH + Arnica Montana 3CH. (2 grànuls de cada separats /2-3 v. al día.) Kalium Muriaticum 3X /Ferrum Phosphoricum 3X junts, dos pastilletes de cada dos vegades al dia. Hamamelis 200CH + Arnica 3CH. Proctitis (irritació al recte) per la ràdio: Nitricum Acidum com a tractament del tumor primari més Hamamelis T.M. 5 gotes si hi ha sangrat. Si falla, donar: Geranium T.M. Vòmits: Arsenicum album 3CH.

• •

Contra els efectes de la ràdio: Radium Bromatum 30CH. Ruta 30CH. Quan es forma necrosis: Symphytum 200CH. Calcarea Phosphorica 3X Per a millorar el sistema immunitari es dóna Hydrastis Canadensis 30CH o 200CH: 4 grànuls dos vegades/dia. Sobre tot si hi ha patologíia abdominal o càncer abdominal.

Per a disminuir la tasa de marcadors diversos específics del càncer es dóna Thuya 30CH: dos vegades al dia. És útil sobre tot en el càncer de pròstata quan augmenten els marcadors i encara no ha aparegut la tumoració. Contra l’augment de marcadors en càncer mama (CA 125): Hydrastis Canadensis 200CH: una vegada al dia. Contra l’augment de marcador 19.9: digestiu i pàncrees: Hydrastis Canadensis 200CH. Chelidonium 6DH: una vegada/dia de cada com a profilaxis. Donar dos vegades al dia si hi ha càncer del cert. També per a quan hi hagi un increment dels marcadors en general: Carcinosinum 200CH: a dies alterns.

PREVENCIÓ DEL CÀNCER
La prevenció passa per una dieta rica en vitamines i antioxidants, fibra i lactobacils. S’han avaluat les capacitats cancerígenes de molts aliments mitjançant la tècnica del PCR aplicada a oncògens (BELJANSKI), essent la velocitat de la replicació modulada pels aliments a testar. El crudivorisme, per sí sol, pot ajudar molt a evitar recaigudes del càncer, ja que estalvia energia al sistema immunitari. La dieta ideal hom diu ara que seria la neolítica (llevat de l’antropofàgia): molta fibra (tant de solubilitat lenta com ràpida), i sis fruites i sis verdures diferents cada dia, en sis menjades. Les Prunes i el Raïm tenen una gran capacitat de contrarestar els radicals d’ Oxigen lliure, i, quan s’han deshidratat, la tenen encara més concentrada (5770 i 2830 unitats, respectivament). La dieta macrobiòtica va tenir la seva màxima popularitat entre 1965 i 1975. El director de l’hospital metodista de Filadelfia, Dr. ANTHONY SATTILARO en va ser un gran exponent, puix que es va salvar d’un càncer del tot terminal. Era a les portes de la mort (càncer als testicles, pròstata, fetge, costelles, cervell) i el 9 d’agost del 1978, als 48 anys, va fer pujar uns joves hippies al cotxe que feien auto-stop a la carretera. Ja no podia perdre res en aquella que pensava seria la seva darrera setmana de vida. Al cap d’un any ja dominava i cuinava ell mateix el mejar macrobiòtic. Va donar conferències arreu del món explicant la seva curació. Al cap de 20 anys més, però, se’n va cansar, i en pocs mesos de menjar pastissos i nata amb sucre i cerveses es va morir. La macrobiòtica dóna molta importànica a l’arroç integral, a les prunes Meboshi, al Kudzu, a la salsa de Soja, al Miso, a les algues marines, i a d’altres cereals (mill, ordi, fajol, sègol, civada) al sèsam (oli, tahin), i als llegums (Soja, Llenties, Cigrons). El menjar és sempre molt cuit i amb força sal marina. Permet prendre Te sense cafeina (Te de Tres Anys), i tissana de rel de Dent de Lleó o de Bradana. I es racomana el Gingebre, el Nyame i la rel de Lotus, així com algunes barreges entre aquestes espècies i llegums cuits. El dejuni aporta tranquil·litat fisiòlgica pequè el cos es defensi millor contra el càncer.

TRACTAMENTS HERBODIETÈTICS

ANTIINLAMATORIS
o Com a antinflamatoris per a reduir el TNF-alfa i el NF-kappa-B hi ha alguns suplements: o Card Sant (Cnicus benedictus) o Curcumina o Esterol-esterolines o o o o Indol-3-carbinol N-acetil-cisteïna Ortiga Chrysanthemum partenium

o Quercetina o Resveratrol o Serrapeptase (enzim de Serratia) o Te Verd o Tocotrienols

PLANTES:
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Allium sativum Aloe vera AMARG SUEC (elixir) Andrographis paniculata Antrodia camphorata Argemone mexicana Artemisia annua Astragalus membranaceus Bacopa monniera Calendula sp. Camamilla Dolça (Matricaria chamomilla) Camamilla Amarga (Chamaemelum nobile) Card Marià (Silybum marianum) Celidònia (Chelidonium majus) Centella asiatica Cicuta* (Conium maculatum) Gnidia kraussiana (rel) Comins Castellans (Cuminum cyminum) Condurango (Marsedenia condurengo) Coptis chinensis

• • • • • • • • • • • • • • • • • •

Coriolus versicolor Croccus sativus (càncer de cè·lula esquamosa, sarcoma de teixits tous) Croton lechlerii Cúrcuma Echinacea (i melatonina) ESSIAC TEA (Arctium minus, Rumex acetosella, Ulmus fulva, Rehum palmatum) Eschisandra chinensis (E. sphenanthera) Galium aparine Ganoderma lucidum Ginkgo biloba Graviola (Annona squamosa) Herba de San Robert (Geranium robertianum) Hipericó (Hypericum perforatum) Hippophae rhamnoides Impatiens balsamita Inonotus obliquus Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum) Kalanchoe daigremontiana, K. gastonis, K. pinnata

• Lentinula edodes • Llentiscle (Pistacia lentiscus, terebinthus) • Maduixera (fulles) • • • • • • • • • • • • • • • Mai-Take (Grifola frondosa) Maytenus illicifolius Milfulles (Achillea millefolium) Mirobalà (Terminalia chebula) Mutamba (Guazuma ulmifolia) Neem (Azadirachta indica) Nothapodytes foetida Ortiga (Urtica dioica) Paeonia lactiflora Pau d’Arco (Tabebuia avellanedae) Pebrer Fals (Schinus molle) Pfaffia paniculata Phellinus linteus Phytolacca icosandra PHYTOXITODEZ: o Achillea millefolium 23 o Arctium majus 21 o Bidens tripartita 13 o Equisetum arvense 13 o Filipendula ulmaria 13 o Hippophae rhamnoides 16 o Inula helenium 15 o Leucanthemum vulgare 16 o Matricaria chamomilla 18 o Melilotus albus 17

• • • • • • • • • • •

o Mentha piperita 15 o Origanum vulgare 14 o Plantagao major 20 o Polygonum aviculare 19 o Potentilla tormentilla 19 o Pulmonaria officinalis 15 o Rosa canina 17 o Tanacetum vulgare 18 o Taraxacum officinale 19 o Urtica dioica 18 Plantatge (Plantago major) Regalèssia (Glycyrrhiza glabra, uralensis) Rhododendron caucasicum Salze (Salix alba) Securidaca longipedunculata Sègol (Secale cereale) Solanum carolinense Sutherlandia frutescens Tarongina (Melissa officinalis) Te Verd (i Negre) Terminalia arjuna, chebula + Emblica officinalis (Triphala)

Contra molts càncers es pren el suc transparent de l’ALOE VERA, i que es ven a dietètiques. També es pot fer un preparat casolà amb plantes que hagin patit sequera durant la setmana abans d’aprofitar-les. Les fulles s’agafen quan no els toqui el sol. Es liqüen 500 g de fulles pelades + 300 g de mel + 60 g vodka (o similar). Se’n pren una culleradeta petita de postres el primer dia i paulatinament s’augmenta la dosis fins a tres cullerades soperes al dia, mitja hora abans de les menjades. Una setmana pujant la dosis, una setmana amb la dosis màxima i una darrera baixant la dosis. Es pot repetir el tractament dues vegades, i descansar una setmana i tornar-hi. Alguns pensen que cal no guardar a la nevera el preparat. Una altra possible preparació barreja 150 g de fulla triturada amb 250 g de mel i 350 g de vi negre. És important pelar les fulles,ja que lapart verda provoca mal d’estómac. Per altra banda, de la UNCARIA TOMENTOSA se’n venen comprimits. Potser la part més efectiva de la planta sigui la rel, però si la mateixa planta ja és difícil de trobar, i sovint substituida per U. guianensis, la rel de la genuina U. tomentosa, encara ho és més. Si es disposa de l’escorça (de color taronja), es fa bullir uns 5 minuts amb aigua i una goteta de llet. Se’n pren com una culleradeta de postres (d’escorça triturada) al dia. ANDROGRAPHIS PANICULATA, de l’ Índia, i té propietats anticancerigenes, especialment front al càncer de mama, pròstata i fetge. ANNONA MURICATA (Graviola). La fulla té molta fama, recentment, com a remei contra càncer de de còlon, estómac, pàncrees, pròstata, mama, ronyons o pulmons. Un estudi a ls USA

va determinar que conté principis actius molt més potents que la adriamicina, per exemple. ANTRODIA CAMPHORATA. És dels bolets més anticancerígens, junt amb el Coriolus versicolor (i el Cordyceps sinensis i la Ganoderma lucidum i el Phellinus linteus). ARTEMISIA ANNUA. Té efectes sorprenents encara no massa coneguts. Càncer d’ossos, de mama, de fetge, etc. han respost en mesos. Es recomana prendre-la en dejú, sense antioxidants ni Ferro, i amb oli de fetge de bacallà, o amb àcid linoleic conjugat (CLA). El principi actiu principal es la artemisina. No actua contra la leucèmia de cèl·lules T, només contra la de les B. És planta perillosa i cal molta cura en les dossificacions, ja que pot ocasionar mal de cap molt fort, i anèmia (a la llarga). La rel d’ ASTRAGALUS MEBRANACEUS és un inmunoestimulant òptim. És eficaç en general contra el càncer, i, en particular, contra el pulmonar de cèl·lula petita. BACOPA MONNIERA. A més dels coneguts poders sobre la memòria i la intel·ligència, també s’empra contra el càncer. Les BIOFLAVONES del Card Marià (silimarina), Llimona, Ginkgo biloba, Nabiu, pell del raïm (antocianines), llavor del raïm (proantocianidines), escorça de Pi (proantocianidines) i Te Verd protegeixen especialment el fetge i tot el cos també de l’ expansió del càncer. COPTIS CHINENSIS, pel contingut elevat de berberina, actua com a protector hepàtic i del sistema limfàtic. És molt adient en càncer de còlon, fetge, tiroide i cervell, especialment quan estan afectats els ganglis propers. CORIOLUS VERSICOLOR és un bolet de soca eficaç per inhibir les cèl·lules mare als teixits cancerosos. Com a mínim al fetge. La CÚRCUMA, a més d’ immunoestimulant, sembla aturar el càncer. Els components actius són la curcumina, la demetoxi-curcumina i la bisdemetoxi-curcumina. Per a ser disponibles a través dels budells, cal que la Cúrcuma es prengui barrejada amb una mica de Pebre,i millor encara amb lecitina de Soja i enzims de la Pinya Americana o Ananàs. . Els beta-sitosterols del FENOGREC re-equilibren el sistema TH1 amb el TH2. El GINSENG només cal prendre’l com a preventiu de càncer (de pulmó i d’estómac), però no quan ja s’ha declarat. Aleshores, es poden prendre extractes purificats (aglicon-sapogenines). Sempre és millor combinar-lo amb vitamina C i Seleni. El JIAOGULAN (Gynostemma pentaphyllum) allarga la vida i prevé el desenvolupament del càncer. És una adaptogen similar al Ginseng (antioxidant, antiinsomníac, antihipertensiu,

cardiotònic, hipocolesterolèmic, antianèmic, immunoestimulant, antidiabètic, antihepatític, antibronquític). MAYTENUS ILLICIFOLIUS conté principis actius molt citotòxics contra cèl·lules canceroses de tumors sòlids. Es dóna principalment en càncer de pell i d’ovaris. Extractes de MUTAMBA (Guazuma ulmifolia), de la selva brasilera, inhibeixen el creixement de les cèl·lules canceroses (97% in vitro). Com que la planta sembla ser una panacea, no sembla poder fer cap mal. El NEEM (Azadirachta indica) (oli de llavors, fulles, escorça) ajuda a reduir els tumors cancerosos. El PHELLINUS LINTEUS és un fong de soca (Poliporàcies) que es cria al SE asiàtic. A Xina es coneix com a Sang-Hwang, i al Japó com a Meshimakobu. Es recomana contra càncer de boca, bufeta de l’orina, còlon, fetge, mama, melanoma, neuroblastoma, pròstata, i pulmó. El PHYSALIS ANGULATA té uns fruits petits àcids, grocs, que es mengen per prevenir i guarir el càncer de còlon, pulmó, matriu, leucèmia i melanoma. Són immunoestimulants i ajuden a combatre la SIDA, les micobactèries i els micoplasmes. El resveratrol de la pell del RAÏM roig té una relativa eficàcia reconduint les cèl·lules canceroses al tipus normal, reduint la promoció de tumors (metàstasis), inhibint la COX-1, algunes mutacions, la ribonucleòtido-reductasa (necessària perquè les cèl·lules es multipliquin). El RHODODENDRON CAUCASICUM inhibeix (90%) la hialuronidasa, co-responsable de molts càncers de còlon (i de l’artritis). L’àcid cafeic i l’àcid clorogènic que conté també inhibeixen l’acció d’altres cancerigens. Extractes de SCHINUS MOLLE (Fals Pebrer) també inhibeixen el creixement de les cèl·lules canceroses. El SÈGOL (extracte de planta) inhibeix principalment el càncer de mama i el de fetge. Les isoflavones de la SOJA recondueixen les cèl·lules canceroses al tipus normal i desintoxiquen els teixits de pesticides i d’altres cancerigens. El SOLANUM CAROLINENSE (*Sand Brier, *Horse-Nettle) té una gran acció anticancerígena quan s’aplica sobre la pell. Quan el càncer és de cèl·lula basal, l’eficàcia és del 80%. Quan és de cèl·lula esquamosa, del 100%. I quan és de queratosi, del 70%. És molt eficient també per a llevar les taques fosques de la pell. És originari d’ Austràlia. L’ escorça de la TERMINALIA ARJUNA, de l’Índia, inhibeix el càncer d’ossos i de cervell,

almenys en experiments de laboratori. En general, és anti-mutagènica, també. Solprendre’s combinada amb elsfruits de Terminalia belerica i amb Emblica officinalis, essent aquesta barreja coneguda com a TRIPHALA.

ALIMENTS recomanats en general contra el càncer:
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Alfals Algues marines (Durvillaea antartica) All Ametlles tendres Arròs integral (segó) Boniato Cacahuet Carbassa Ceba Col de Brussel·les ( i altres Cols) Figues (llet) Fruites vermelles: Aronia, Cireres, Gerds, Gogi, Groselles, Maduixes, Móres, Nabius Vermells. Graviola (Annona squamosa) Julivert Kudzu (Pueraria lobata) Llimona Maranyons (Bertholettia excelsa) Oli de llavors de Cotó Pastanaga Préssecs (amb pell) Physallis angulata Prunes Umeboshi Raïm (panses, etc.) Soja Taronja (pell) i altres cítrics (Aranja, Bergamota, Cidra, Llima, Llimona, Mandarina, Taronja Amarga) Tomàquet Tramusos Sucs de 300 g de Poma + 125 g de Pastanaga (se’n beu durant el dia fins a 2.5 L) + 200 g de Maduixots. Orxata de 1 L d’ aigua i 100 g de Ametlles + 50 g de Pinyons + 50 g de Cacauets + 25 g

de llavors de Card Marià + 25 g d’ Ortiga tendra + 25 g de Civada + 25 g d’ Alfals tendre (se’n beu durant el dia, en especial quan hi ha anèmia). • Axicòria – Agrassó (estómac –tiroide –cervell) - All - Ametlles (pell, pulmó) – Albergínies Api – Arònia – - Blat - Cacauet – calostre (excepte en leucèmia limfocítica) - Caputxina (ronyó) - Carxofes (fetge) – Ceballeta (estómac) – Ceba – Cireres (intestí) – Cogombres - Col (estómac, etc. etc.) – Créixens - Dàtils (matriu) – Dent de Lleó (esòfag) – Enciam - Espinacs – Figues (matriu) - Gavarres (ronyó) - Gerds - Ginebrons - Guanàbana (còlon, mama, pròstata) - Gínjols (ovaris, mama, abdomen) - Julivert - Kiwi (fetge, esòfag) – Llenties (boca) – Maduixes - Mandarina (matriu) –– Maranyons (pròstata, mama, etc.) – Meló (estómac) – Mill (mama) - Moniatos (gola) – Nabiu Vermell (mama) – Nous (mama) – Olives - Ordi (estómac, abdomen) - Papaia – Pastanaga (mama, leucèmia, pulmó, pell) - Plàtans (matriu) – Poma (leucèmia) – Préssec (esòfag) - Porros – Raïm – Remolatxa (pulmó, etc.) – Romes Síndria – Serves de Moixera de Guilla (recte) – Soja – Taronja (estómac, mama) - Tomàquet (boca, pulmó, pròstata). • El DEJUNI de 14 dies és molt depuratiu i a vegades a aconseguit remuntar les forces curatives. I d’ entre les espècies: • • • • • • • • CÀNCER EN GENERAL – CANYELLA – CEBA – NIGELLA SATIVA - COMÍ DE PRAT CÚRCUMA –GALANGA -GINGEBRE – ORENGA – SÈSAM CÀNCER DE BOCA – CUBEBA CÀNCER DE CÒLON - CITRONELLA – CÚRCUMA CÀNCER D’ ESTÓMAC – GINGEBRE CÀNCER DE MAMA - CÚRCUMA – GINGEBRE CÀNCER DE MATRIU – CANYELLA – NIGELLA SATIVA - CÚRCUMA – FONOLL CÀNCER DE PELL – CANYELLA – FENIGREC CÀNCER DE RONYÓ - FAVES TONKES

COMPLEMENTS DIETÈTICS ANTICANCERÍGENS:
• • • • • • • • Àcid linoleic (omega-6) amb omega-3 Arabinogalactà Arabinoxilà Argila UI / UE Beta-sitosterols Butirat Calostre Complex glucà-poliscàrid d’àcid muràmic

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Corall Blau Curcumina Enzims animals i vegetals Estatina C Hexafosfoinositol/inositol Indol-3-carbinol Isoflavones de la Soja Lactobacils Magnesi (quelat, òxid, carbonat) N-acetil-cisteïna Oli de fetge de bacallà Oli de fetge de tauró Oligoelements: Cu,Ge,Mg,Mn,Ni,Se,Si,V Pectina modificada Piridoxil-5-fosfat Pol·len PSK: polisacàrid (beta-glucà) del Coriolus versicolor. Quercetina-flavanan Resveratrol Sèrum de llet de cabra Vitamina A Vitamina C Vitamina D3

COMPLEMENTS DIETÈTICS ANTICANCERÍGENS MÉS EMPRATS
El butirat (o l’àcid butíric): inhibeix el càncer de còlon. És convenient prendre’l amb Lglutamina. De forma natural es crea amb ajuda dels probiòtics i de la fibra i d’altres prebiòtics. El corall blau antic esterilitzat i micronitzat és una font de calci que té un efecte retardat del càncer, en particular del de pulmó. Els enzims digestius animals (pancreatina, tripsina, quimotripsina) i vegetals (bromelaïna, papaïna) poden ajudar a dissoldre petits amuntegaments de cèl·lules canceroses. L’ indol-3-carbinol és el principi actiu més potent com a anticancerígen de les Cols i Coliflors crues. La pectina de les llavors de Llimona o d’ Aranja sembla aturar l’expansió del càncer, sempre que la cadena llarga s’hagi trencat (procediment de laboratori).

“Antigen Infused Dialyzable Bovine Whey/ Colostrum extract. aka Ai/E10™ (AIDBCWE)” es un preparat derivat del calostre de vaca patentat pel Dr. STOFF que sembla fer recuperar un 98% dels afectats per càncer i d’altres malalties degeneratives, en 2-12 mesos. La seva funció principal és la de multiplicar per 20 l’activitat dels NK. Cal emprar-lo amb Astragalus membranaceus. El sèrum de la llet de vaca o de cabra conté glutatió (poderós antioxidant) i ferritina (immunoestimulant). Fa minvar el progrés del càncer, i ajuda la quimioteràpia. Els lactobacils són protectors contra el càncer de forma indirecta (probiòtics): Lactobacillus rhamnosus, L. acidophilus, L. casei, L. delbrueckii, L. bulgaricus. També els Bifidobacterium: B. longum, B. breve. Oli de fetge de tauró de Grenlàndia: ric en esqualè, lípids omega-3, i derivats del glicerol-éter, a més de vitamines A, D i E. Els glicerol-éters també es troben a la llet materna. L’ esqualè prevé el càncer, fa encongir els tumors ja formats, i inhibeix la metàstasi de grau mitjà. Els olis més rics en àcids grassos poli-insaturats de la sèrie omega-3 (Llinosa 60% omega-3, 20% omega-6) poden compensar el desequilibri dietètic usual (1:30, quan hauria de ser 1:6) entre els omega-3 i els omega-6. Un correcte equilibri propicia una pressió no elevada, uns nivells adients de colesterol, retenció d’aigua, fluïdesa de la sang, interleucines, i inflamacióno excessiva. Una compensació dels excessos d’omega-6 minva també les possibilitats de contreure càncer, o de tenir atacs cardíacs. Els missatgers intercel·lulars i l’estructura de les membranes depenen dels àcids grassos essencials i de l’equilibri omega-6/omega-3. Als països on es consumeixen més omega-3 el càncer (i les malalties cardio-vasculars) hi són molt menys freqüents. De tota manera els omega-3 cal prendre’ls amb vitamina E, per a compensar llur efecte massa oxidant. Els isòmers 9 cis–11 trans i 10 trans–12 cis de l’ àcid linoleic, i el mateix àcid linoleic (omega-6) conjugat (CLA) (sedants), semblen prevenir, junt amb els omega-3 (excitants), el càncer. Els lignans de la mateixa llavor del gra de Lli ajuden molt a abaixar també la probabilitat de contraure càncer (almenys de mama, entre les dones). Una fórmula anticancerígena més o menys famosa es la composta de Reishi (Ganoderma lucidum) + Scutellaria baikalensis + Rhabdosia rubescens + Isatis indigotica + Dendrathema morifolium + Serenoa repens + Panax notoginseng + Glycyrrhiza uralensis. Caldria prendre’n uns 3 grams al dia, com a mínim, per a fer abaixar els indicadors de càncer: PSA, PAP, CEA, CGA, NSE. Com a efectes secundaris té l’ adoloriment i inflor dels pits, i, de vegades, l’espessiment excessiu de la sang. La famosa fórmula ESSIAC TEA consta de: rel de Bardana, R. acetosella, Slippery Elm (escorça), i Ruibarb, en la proporció respectiva de 50-15-5-1. Aquesta fórmula candenca ha tingut fama

d’haver ajudat a guarir alguns càncers. La estatina-C (proteoglicà) del Convolvulus arvensis inhibeix l’angiogènesi. És especialment eficient en els tumors de mama i d’ovari. Sol ajudar-se amb d’altres principis actius coadjuvants, que no tenen cap acció nociva sobre l’angiogènesi als teixits normals, com ara la barreja de curcumina, metoxicurcumina, bromelaïna, quercetina i vitamina E (succinat). El “carboxyethyl germanium sesquioxide” es un derivat del Germani no tòxic que estimula les defenses i alleuja molt el dolor del càncer terminal, a més d’evitar la proliferació del càncer en fases inicials.
Muramic Polysaccharide-Glycan complex (MPGC) actua estimulant i protegint l’activitat de les

cèl·lules dendrítiques. Estimula també els macròfags. Ambdues coses són essencials per a engrandir la resposta immunitària contra el càncer. Ve a ser el mateix que la vacuna de COLLEY, o el que es comerzialitza a Espanya com a Bio-bac. N-acetil-cisteïna / carboxicisteïnat de lisina inhibeixen especialment el desenvolupament del càncer de pulmó, a més de desintoxicar de metalls tòxics (Arsènic, Mercuri) i d’alguns medicaments (paracetamol); i a més de promoure les cèl·lules T, i d’actuar com a antioxidant (al mateix nivell que el glutatió). Els afectats per la SIDA poden prendre’n fins a 8 grams diaris (sense beta-carotè). És millor prendre-ho amb vitamina C natural, TMG (tri-metil-glicina), vitamines B, àcid fòlic (folats) i d’altres preventius de la formació d’homocisteïna. El piridoxil-5-fosfat inhibeix (25 % dels casos possibles) el càncer de pàncrees. La quercetina actua contra el càncer. És citotòxica (mata les cèl·lules dolentes) per la via de la inhibició del transport del lactat cap a fora. Els atura la fase G1/S i G2/M de la profase. Els atura la glicòlisis i la producció d’ ATP, el bombeig de ions i els senyals de transducció. Inhibeix la ADN-polimerasa. Bloca els receptors dels andrògens. La forma quercetina-flavanan és la hidrosoluble i més eficient. A dosis enormes seria cancerígena. El sulfo-raphanan, del Bròquil i la Mostaasa i moltes crucíferes es forma com una defensa de les plantes, contra els atacs (talls) externs, a partir del glicosinat glucorafanina, amb glucosa vora el C1. CH3-CH2-C4H2-CH2-CH2- NC1S. Té força eficàcia contra Helicobacter pylori , el càncer d’estómac. Actua de manera indirecta com a antioxidant, mitjançant l’activació de la quinonareuctasa i de la glutatió-S-transferasa. També activa la transcripció dels gens supressors de tumors TSP, i ho fa mitjançant la inhibició de la histona-deacetilasa HDAC1, cosa que fa incrementar el p21 i el p25. Ha demostrat eficàcia contra càncer de pell provocat per UV , contra càncer de mama, i contra càncer de bufeta del fel. La vitamina A (especialment si es combina amb la D3 i la E —inclosa la fracció gamma—) protegeix els pulmons, la pell, la pròstata, el còlon, la boca, leucòcits, i el pàncrees, del càncer.

En forma emulsionada es recomanaven 300.000 UI al dia com a dosis antitumorals. No convé, però, en càncer de tiroide. La vitamina C (àcid L-ascòrbic) prevé el càncer en general. Quan ja es pateix, se’n necessita o se’n pot metabolitzar grans dosis (fins a 10 g diaris). És millor combinar-la amb d’altres antioxidants. La vitamina C natural (àcid L-ascòrbic) o formes derivades (ascorbat càlcic) poden aturar el càncer segons alguns científics. Normalment, no es compra pura, sinó barrejada amb la forma D (nociva). Laforma L es troba als fruits del Camu-Camu de l' Amazones (Myrciaria dubia) o a l’ Atzeroler del Pacífic (Malpighia glabra) en concentracions màximes (15 % sobre matèria seca), i en els cítrics usuals, en força més baixes(0.4-0,5 %). La vitamina D3 (colecalciferol), especialment quan es combina amb l’ auxina (vitamina A), és eficient contra càncer d’ovaris, pàncrees, pròstata, mama, còlon, leucèmies i limfoma. El Coure és un quelador d’enzims i de proteïnes, per la qual cosa, inhibeix el creixement dels tumors. Es pot prendre com a oligoelement, o es pot aplicar en forma de compreses de sulfat diluït en aigua + vinagre + amoníac (de farmàcia), o bé en injeccions endovenoses preparades per algun laboratori farmacèutic especialitzat. El Magnesi és un oligoelement molt important a l’hora de prevenir el càncer, però potser no tant a l’hora de guarir-lo. El Molibdè sembla especialment indicat contra el càncer d’esòfag. Es pot prendre com a quelat (50 micrograms). El Seleni és un antioxidant poderós, a dosis ínfimes. Combinat amb d’altres antioxidants, com la vitamina C i la quercetina, encara ho és més. Té una especial tendència a acumular-se als testicles i a la pròstata. Però, a més de convenir com a preventiu d’aquests càncer, també actua contra el de còlon i el de pulmons. Cal prendre tres Nous del Brasil (Bertholletia excelsa) al dia com a anticancerigen. Forneixen els 200 micrograms necessaris.

PRINCIPIS ACTIUS NATURALS D’ACCIÓ FISIOLÒGICA ANTICANCEROSA
Els inhibidors de l’ alcohol-deshidrogenasa OH-DH eviten que l’ etanol passi a acetaldehid (abans de convertir-se en acetat). O també que el metanol passi a formol (molt tòxic). Són inhibidors de la OH-DH la allicina de la Ceba, i la inulina del Tupinambo (Helianthus tuberosus). [L’ acetaldehid és un dels principals contaminants del fum de tabac o dels cotxes, així com a les impremtes, i sol causar adenocarcinoma. Ajuden també a desintoxicar-se’n, els fitosterols, les vitamines B6 i B12, i el NADH.] Els inhibidors de la 5-alfa-reductasa poden millorar la hiperplàsia prostàtica. L’enzim passaria la testosterona a DHT (forma més activa). L’àcid alfa-linoleic, el linoleic, el palmític i d’altres grassos ajuden a inhibir la 5-alfa-reductasa. Els conté en proporció adient el dàtil de Sabal serrulata. L’ alfa-reductasa és inhibida per la biochanina-A de l’ Alfals, per l’àcid gamma-linoleic de l’oli d’ Onagra o de Borratja. I també per la genisteïna de la Soja. Els inhibidors de l’ arilamina-N-acetil-transferasa, apart de procurar menys resistència a la quimioteràpia, tenen èxit com a inhibidors del càncer de còlon. Exemple: berberina (Coptis chinensis). Els inhibidors de l’ aromatasa eviten que la testosterona passi a estradiol (o la androstenediona a estrona). Són adients per a prolongar el tractament antiestrogènic amb tamoxifen, en càncer de mama o de pròstata. La crisina de la Pastanaga, i la apigenina de la Camamilla o del Tribulus són inhibidors de l’ aromatasa. Els inhibidors de la AHH (aril-hidrocarboni-hidroxilasa) eviten que al pulmó es formin compostos encara més perillosos que els inhalats (aromàtics). La piperina del Pebre Negre és inhibidora de la AHH. Els inhibidors del citocrom P450-2E1 eviten que les proteïnes hepàtiques es combinin amb l’ etanol o l’ acetaldehid. Un exemple d’ inhibidor: el diallil-sulfur de la Ceba. Els inhibidors de la COX-2 (ciclo-oginenasa-2) inhibeixen l’ angiogènesi als tumors cancerosos així com la mitosis de les cèl·lules canceroses. Normalment, les inhibidores de la COX-2 són substàncies famoses com antiinflamatòries, que, a diferència de les de la COX-1, no irriten l’estómac. Les principals inhibidores de la COX-2 naturals són a la Evodia rutaecarpa (Wou-ChouYu) la rutaecarpina, amb ED 2,5 micrograms/ mL. Al segon rengle hi hauria trans-resveratrol (IC50 20 microM). Al tercer rengle, l’ apigenina, la berberina, la catequina, la curcumina, l’eugenol, el kaempferol, la quercetina (ED<40 microM). El Dr. J. DUKE recomana la tisana següent com a inhibidora de la COX-2: Alfàbrega + Camamilla + Clau + Cúrcuma + Espígol + Gingebre + Marduix + Orenga + Romaní + Sàlvia + Te Verd. Les COX fabriquen tromboxans.

Els inhibidors de la delta-9-desaturasa (=estearoil-CoA-desaturasa) eviten que es formi un doble enllaç en el Carboni 9 dels àcids grassos. Castiguen així el metabolisme de les cèl·lules canceroses de fetge (?), còlon i esòfag. És inhibidor de la delta-9-desaturasa l’àcid esterculínic del Cacauet o de les llavors del Kimbombó. Els inhibidors de la deshidrogenasa són importants, perquè castiguen el metabolisme exacerbat de les cèl·lules nervioses, en aquest cas, a nivell de les reaccions REDOX. Ho és la pentagaloil-glucosa de la Paeonia albiflora o del Geranium thunbergii. Els antagonistes naturals dels estrogens eviten (com el tamoxifen) l’acció humoral estimuladora sobre mama i pròstata, la qual cosa és convenient quan es presenta càncer en aquestes parts. Ho són la daidzeïna i la genisteïna de la Soja, i la biochanina-A del Trifolium pratense. També la luteolina i l’apigenina de la Camamilla, el beta-sitosterol de les llavors de Xirimoia, la biarcangel·licina de la Ruda, l’estriol i els àcids glicirrètics (i similars) de la Regalèssia, l’àcid ferúlic de l’Asafètida, la floretina de la fulla de pomera, la quercetina de la Ceba, el soforicòsid del llegum de la Sophora japonica, el gossipol de l’oli del gra de Cotó (i de la Soja), la jatamansona de la rel de Nard (Nardostachys), els lignans de la Llinosa, (i fins i tot la nicotina del Tabac). Els antagonistes naturals de la progesterona, com el gossipol de l’oli de llavor de Cotó, ajuden a aturar el càncer de matriu (leiomiomes, endometriosis), mama, i meningiomes, quan els receptors de la progesterona són molt actius. Els estimulants de la fosfo-inositol-3-kinasa tenen un efecte antitumoral i anticancerigen clar, particularment al pulmó. Ho són la epigalo-catequina-galat (EGCG) del Te Verd, i la teaflavina (TF) del Te Negre. Els inhibidors de la fosfolipasa-A2 (PLA2) ajuden a evitar el càncer, la pancreatitis, la malaltia de CROHN (i similars). Ho són la vitamina E (incloent el gamma-tocoferol) i la escutelarina de les Scutellaria, Serpoll i Taronja. Els inhibidors de les fosfolipases (en general) ajuden a fer recular el càncer. Ho són el partenòlid de l Tanarida o Parteni, i la quercetina (de les fulles d’ Onagra). Els inhibidors de la FPTasa (farnesil-proteïna-tranferasa) eviten que s’agregui aquesta cadena de 15 Carbonis al terminal del Ras, la qual cosa el tornaria oncogènic. Els inhibidors, enlloc de la farnesilació, formen geranil-geraniats, amb la qual cosa la transducció es fa molt més lenta a les cèl·lules canceroses. És inhibidor de la FPTasa el lupeol dels Tramussos, o de la llet de la Figa, o la curcumina. Els inductors dels inhibidors de la transcripció (ciclino-dependent) del gen p21 són anticancerigens. Ho és l’ apigenina (ED 40 microM) de la Camamilla.

L’ inhibidor principal del GTF (*growing-tumor-factor) és la quercetina, que es pot comprar com a suplement dietètic, o que és present a les fulles de l’ Onagra o a la Ceba. Els inhibidors del 5-HETE (àcid hidroxi-eicosatetraenoic) eviten el càncer de pròstata. El resveratrol és un gran inhibidor del 5-HETE. Les cèl·lules canceroses de la pròstata s’alimenten exclusivament de 5-HETE. El resveratrol s’aconsegueix com a producte dietètic. És, a més, al raïm, a l’escorça de la Morera i a la rel de Polygonum cuspidatum. Els inhibidors de la hialuronidasa ajuden a fer recular el càncer de còlon (i l’artritis). Ho són l’ echinacina de l’ Echinacea, l’àcid xicòric de la mateixa planta o de la Xicòria, l’ apigenina i la luteolina de la Camamilla, les proantocianidines i les cianidines del Raïm, l’ escina del Castanyer d’Índies. Els inhibidors de les hidroperoxidases ajuden a fer recular el càncer, a més de protegir les membranes cel·lulars dels radicals lliures hidroperòxid. Ho és el resveratrol del Raïm (o de l’escorça de la Morera). Els activadors de la 15-LOX són adients per tractar alguns càncers d’epiteli (pell, pulmons, pròstata), especialment el de pròstata. El gossipol de l’oli de llavors del Cotó és activador d’aquesta lipo-oxigenasa que passa l’àcid linoleic (isoenzim 1 típic de cèl·lules reticulars) al 15SHPETE. Les LOX fabriquen leucotriens. Els inhibidors de la MMP-9 (matriu-metal·loproteasa-9) eviten que es formi l’ amiloide-betapèptid com a degradació del col·lagen. Els inhibidors protegeixen del sarcoma i del càncer de mama i de pell. Ho són la luteolina de la Camamilla, la quercetina (de les fulles d’ Onagra) i l’ àcid ursòlic de la Salvia triloba. Els inhibidors de la ornitina-descarboxilasa aturen el càncer, doncs aquest enzim és molt actiu a les cèl·lules afectades, en particular a la pell i als limfomes. La naringenina de la pell de Taronja (que cal rentar bé) és inhibidora de la ornitina-descarboxilasa, com també ho són les antociandinies, l’ apigenina, l’àcid cafeic, el carnosol, l’ àcid clorogènic, la curcumina, l’ àcid ferúlic, la genisteïna, el llimonè, les pro-antocianidines, el resveratrol, l’àcid ursòlic i, en major grau, la quercetina (ED<10 microM). També el Seleni i la vitamina E. Els inhibidors de les peroxidases (dels peroxisomes) poden ser anticancerigens. Especialment als limfòcits, neutròfils, fetge, ronyons, pell i cor. Els ions peròxid es combinen amb el Clor i formen hipoclorit, poderós desinfectant, però també cancerigen (a la llarga). Són inhibidors d’aquests enzims el cumestrol de la Col de Brussel·les i la genisteïna de la Soja. Els inhibidors de la síntesis de les poliamines (espermina, putrescina, espermidina) eviten la mitosis (efecte citostàtic). Ho són l’ apigenina i el Seleni.

Inhibidors de la PKC (proteïna-kinasa-C). Les PKC acceleren l’angiogènesi, ajudades pel VEGF (*vascular-endothelial-growth-factor) i minven l’apoptosi produïda per la quimioteràpia. Els inhibidors minven la resistència als fàrmacs i ajuden a fer recular el càncer i la inflamació (al cor i a les articulacions). Ho són l’ apigenina (IC50 microM) de la Camamilla, la quercetina, la luteolina, el verbascòsid (Echinacea, Tripó, Olives) i el Seleni i la vitamina E. Els inhibidors de la PTK (proteïna-tirosina-kinasa) són eficients en el càncer de pell, de mama i de còlon per fer recular la neoplàsia. Ho són (ED10 microM) l’ apigenina, la genisteïna i la luteolina. També (ED0,4 microM) la quercetina. El resveratrol (110 microM). I també, molt menys, el piceid i l’ emodina. Els inductors de la quinona-reductasa són antioxidants i anticancerígens. Ho són l’ ukonan-A i l’ ukonan-B de la Eucommia ulmoides; i la brassicina i la ciclo-brassicina de la Col; el diallil-sulfur de l’All; l’ àcid elàgic de les fulles de Maduixera; i la gluco-rafanina i el fenil-isotiocianat de la Coliflor. Els inhibidors de la succinat-deshidrogenasa eviten que als mitocondris pulmonars es passi de succinat a fumarat. Inhibeixen aquest enzim la allicina de la Ceba, el malat (de les Pomes) i la fumarat-NADH-reductasa. Els inhibidors de la tiroido-peroxidasa poden evitar el càncer de tiroides. Ho són la vitexina (del Te, Arç Blanc, Cacau i Fenigrec), i la genisteïna i la daidzeïna (de la Soja). Els inhibidors de la tirosinasa són eficients contra el càncer d’epitelis. Eviten al transformació de tirosina a melanina. Ho són l’ anís-aldehid del Fonoll, l’ anisòlid de l’ Estragó, el benzaldehid de les Ametlles amargues, el cinnamaldehid de la Canyella, el citral del Gingebre, el cuminaldehid dels Comins Castellans, i l’alcohol p-hidroxi-benzílic de la Vainilla. I també algun component esteroide del Solanum carolinense. Els inhibidors de la TK (tirosina-kinasa) protegeixen també del càncer, perquè eviten l’activació (fosforilació) de la tirosinasa. Ho són la genisteïna de la Soja, la miricetina de les flors de Neem, i la quercetina de les fulles d’ Onagra. Els inhibidors de la topoisomerasa-I ajuden a aturar el càncer, ja que aquest enzim (que fa osques a l’ ADN per a començar la transcripció) està molt activat a les cèl·lules canceroses. Ho és l’àcid elàgic de la Maduxiera. Derivats semisintètics extrets de la Camptotheca acuminata s’empren en quimioteràpia com a inhibidors de la toposiomerasa-I. Els inhibidors de la topoisomerasa-II són adients per aturar el càncer a nivell de la replicació de l’ ADN. L’ enzim, a més de la replicació de l’ ADN, maneja l’estructuració, segregació i recombinació. I pot introduir-hi trossos aberrants, durant la profase-S. L’enzim és dependent de la tirosina, de l’ ATP i dels -SH. L’ arctigenina (de la Bardana) i la trachelogenina (del Card

Sant) inhibeixen aquesta topoisomerasa, molt més important que la topoisomerasa-I (que només hi fa osques a l’ ADN). Però els inhibidors més potents són (0,2 microM) la castalagina (del Castanyer), la casuarinina, l’ àcid chebúlic i la terchebina (les tres de la Terminalia chebula); i també la punicaflorina i la punicagalina de la pell de la Magrana; i la sanguinarina de la Sanguinaria canadensis. Els inhibidors del VEGF (vascular-endothelial-growth-factor) aminoren l’ angiogènesis o vascularització dels tumors cancerosos. Ho són la C-estatina del Convolvulus arvensis, el Seleni, i l’ àcid eicosopentanoic de l’ All o de la Verdolaga. Els inhibidors de la xantina-oxidasa (productora d’àcid úric) solen ser anti-tumorals i antimieloma. Ho són l’ àcid elàgic de les Maduixes, la luteolina, la quercetina i la penta-O-galoilbeta-D-glucosa de la Boixerola.

LLISTA DELS PRINCIPIS ACTIUS NATURALS ANTICANCERIGENS (GENERALS)
10-hidroxicamptotecina (Camptotheca acuminata) àcid aristolòquic (Aristolochia, Asarum) àcid butíric (llavor de Cogombre) àcid cafeic (rel de Mirabilis jalapa) àcid ferúlic (Asafètida, Angèlica, Pinya Americana, Sàlvia) àcid fític (Blat) àcid gàl·lic (Hamamelis) àcid ursòlic (Salvia triloba, Romaní) àcid vainíllic (Celiàndria) alfa-allicina (All) alfa-terpineol(OE Llimona) alfa-tocoferol (oli de Blat) alstonina (Rauwolfia, Catharanthus) antocianines (Karkadé, Raïm) 120 mg/ p.o. /dia/persona asperulòsid (Plantatge, Nabiu, Asperula odorata) benzaldehid (Canyella) benzil-isotiocianat (Alliaria, Caputxina, Lepidium) berberina (Coptis chinensis, Berberis, Hydrastis, Podophyllum) beta-carotè (Verdolaga) clorofil·la (Damiana) coixenòlid (Coix lacryma-jobis)

corituberina (Corydalis, Papaver somniferum) curcumenol (Cúrcuma) daïdzeïna (Soja) emodina (Ruibarb) falcarinol (Angelica archangelica, Pastanaga, Tomàquet) fitohemaglutinina (pèl de Panotxa) ginsenòsids (Ginseng) gossipol (Kimbombó, Girasol, Cotó: llavors) isoharringtonina (Cephalotaxus) isoquercitrina (Coca) kaempferol (Col) kaempferol-7-O-ramnòsid (Tagetes erecta) leucodelfinidina (Humulus lupulus) leucopelargonidina (Blat de Moro) lignina (Sorbus) llimonè (OE Llimona) naringenina (Taronja) neohesperidina (Taronja) partenòlid (Tanacetum, Parthenium) queleritrina (Argemone, Celidònia, Eschscholzia) resveratrol (Raïm, Morera, Polygonum cuspidatum) ramnetina (Estragó, Celiàndria, Clau) rheïna (Aloe, Ruibarb) robinina (Kudzu, Nelumbo, Vinca minor) rutina (Pensaments, Violetes) sanguinarina (Argemone mexicana, Eschscholzia) terpineol (Cúrcuma) thimidina (Fritillaria) vainillina (Vainilla)

ALGUNS PRINCIPIS ACTIUS (I PLANTES) CONTRA EL CÀNCER
PRINCIPI ACTIU DOSIS ÒRGANS AFECTATS INTERACCIÓ AMB LA MIOTERÀPIA
Ácid fòlic 200 micrograms =vitamina B9 =vitamina M / Dia PÀNCREES (només algunes persones) en RECTE, CÒLON Compensa efectes nocius metotrexate i quimioteràpia en general (pralatrexate 190 És hidrosoluble i abunda a la dieta (llevat de cervesa, rovell d’ou, verdures, llegums), però no és pas sintetitzada per la flora intestinal. Cal més a les

COMENTARIS

mg/mq: limfonma T, càncer de pulmó no de cèl·lula petita)

embarassades, nens de poc pes, ancians. Prevé (amb la vitamina C) l’ homocisetinèmia). Cal en hepatitis, abús de sedants,

antibiòticos o alcohol. Els cal als eritròcits i leucòcits, a l’ARN i a l’ ADN. Convé per a compensar efectes colaterals d’antibiòtics, barbitúrics, antiepilèptics, i

alcohol. Amb la vit. B12 ajuda a la regeneració de teixits i a

l’absorció del Fe (amb la vit. C també)

Àcid folínic

No administrar mai directament al cervell

CÒLON

Els colorectals

càncers amb

Factor de creixement intern del Leuconostoc (lactobacil). citrovorum

= leucovorin

molta expressió de la catepsina S són per la àcid 5-fluoro-

(lisosomes) reprimits combinació folínic/ uracil.

Evita l’afectació a la mucosa intestinal i a la medul·la òssia del metotrexate

PRINCIPI ACTIU

DOSIS

ÒRGANS AFECTATS

INTERACCIÓ

AMB

COMENTARIS

QUIMIOTERÀPIA Augmenten x 1000 l’eficàcia del taxol o de la mitoxanthrone. Lo millor és combinar els 3. Millors que l’extracte de Ginseng

Aglicon sapogenines de ginseng (Rb2, Rg3, Rh2 –gingenòsids)

CERVELL MELANOMA

AHCC de Shiitake Alkilglirecol de tauró Antineoplaston A10 fenilacetilamino 2,6piridindiona Arabinogalactans Metàstasis SNC

Astaxantina

FETGE, CÒLON, LIMFÀTIC S.

Beta-sitosterol de les llavors de Xirimoia Calostre

PRÒSTATA PRÒSTATA PULMÓ METÀSTATIS, Reverteix efectes

secundaris anèmia/ quimio

CLA + artemisia annua

FETGE OSSOS MAMA

Corall Blau (Heiopora coerulea) Coure Curcumina

PULMÓ MAMA PELL, MELANOMA, CÒLON FETGE, MEDUL·LA, ESTÓMAC, SARCOMA, RONYÓ Sinèrgica amb paclitaxel, taxol,

vinblastina, cisplatí, àcid 13-retinoic,

5-Fluorouracil, isoflavones,

catequina, segonet de Blat. Antagonista/desaconsellada doxorubicina, metotrexate, mecloretamina, fotodinàmic. amb

ciclofosfamida, camptotecina, tractament

Enzims proteolítics de la papaia Escualè Estatina-C MAMA, OVARI Fructooligoscàrdis de la xicòria

PRINCIPI ACTIU

DOSIS

ÒRGANS AFECTATS

INTERACCIÓ

AMB

COMENTARIS

QUIMIOTERÀPIA

Germani Glutatió Indi Indo-3-carbinol de la col (similar però millor que el tamoxifen, perquè amb el I3C el p53 i p21 i BRCA1 augmenten, i l’ADN queda protegit) Isoleucina Lactoferrina PÁNCREES, FETGE, PULMÓ

Licopè del tomàquet

PRÒSTATA, MATRIU, PULMÓ, CÒLON

Magnesi (ATP-asa inhibidor) Melatonina + echinàcea protector efectes

devastadors de la quimio Metilsulfonilmetà Molibdè (esóòfag) Nigella sativa (oli) 2-4 g al dia ESTÓMAC PELL, SARCOMA, FETGE, RONYÓ, CÒLON, PRÒSTATA Niquel Omega 6 Pectina cítrica modificada PRÒSTATA FETGE

PHY906: Glycyrrhiza uralenis Paeonia lactiflora Scutellaria baikalensis Zizizphus jujuba

COLORECTAL PÀNCREAS FETGE

Augmenta eficàcia i minva efectes dolents del 5-fluorouracil, irinotecan, leucovorin. Augmenta eficàcia de capecitabine contra càncer de pancreas i disminueix diarrees.

Afecta el MPP-2, el MDR i el NF-kappa B, la beta-glucuronidasa i els receptors del NK-1 i delta opioides

PRINCIPI ACTIU

DOSIS

ÒRGANS AFECTATS

INTERACCIÓ

AMB

COMENTARIS

QUIMIOTERÀPIA

Piridoxal-5-fosfat Proantocianidines oligomèriques Progesterona UE

(PÀNCREES)

MAMA, PRÒSTATA

Q10 + echinàcea Quercetina

(MAMA) CÒLON, SARCOMA MMP-9, MAMA, LEUCÈMIA, PELL, MELANOMA, FETGE AFLATOXINA, METÀSTASIS

Resveratrol Rutina Segonet de blat Segonet de civada Seleni CÒLON CÒLON CÒLON, TIROIDE, MAMA, PRÒSTATA, PULMÓ, PÁNCREAS, PELL Teanina Adjuvant adriamicina de l’ Interferó-gènica

LLISTA DE PLANTES ANTICANCERÍGENES –. *(= perilloses per ser tòxiques)
ANTICANCERÍGENES EN GENERAL

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51.

Abelmoschatus esculentus Abrus precatorius* Acacia farnesiana Acacia nilotica Achillea millefolium Aconitum napellus* Acorus calamus Adonis vernalis* Agaricus blazei Agaricus blazei Agrimonia eupatoria Agropyrum repens Agrosthema githago* Ajuga reptans Alliaria officinalis Allium cepa (ceba) Allium sativum (all) Alpinia galanga Althaea officinalis Anagallis arvensis Ananas comosus (pinya) Anchusa officinalis Anemone nemorosa* Angelica archangelica Anthemis arvensis Anthemis cotula* Anthriscus cerefolium Antrodia camphorata Arctium majus Argemone mexicana* Aristolochia clematitis* Aristolochia rotunda* Arnica montana* Arrhenatherum elatius Artemisia arborescens Artemisia dracunculus Arum italicum* Asclepias curassavica* Astragalus membranaceus Atropa belladona * Auricularia auricula-judae Avena fatua Azadirachta indica Bacopa monniera Bellis sylvestris, perennis Berberis vulgaris Betta vulgaris (bledes) Betula alba, pubescens Blackstonia perfoliata* Boswellia serrata (encens) Brassica oleracea (col)

52. Broussonetia papyrifera 53. Bryonia doica* 54. Calamintha nepeta 55. Calendula arvensis, officinalis 56. Calluna vulgaris 57. Calvatia lilacina 58. Cannabis indica* 59. Capsella bursa-pastoris 60. Carica papaia 61. Carlina acaulis* 62. Carum carvi 63. Cassia fistula 64. Cassia vera 65. Catharanthus roseus* 66. Cedrus libani (resina) 67. Centaurea scabiosa 68. Centranthus ruber 69. Cephalothaxus fortunei* 70. Cestrum parqui* 71. Chamaemelum nobile 72. Chelidonium majus* 73. Chionanthus virginica 74. Cichorium inthybus 75. Cinchona succirubra 76. Cinnamomum zeylanicum 77. Citrullus colocynthis* 78. Citrus aurantium (taronja) 79. Citrus limonium (llimona) 80. Clematis chinensis 81. Cnicus benedictus 82. Cochlearia officinalis 83. Cola acuminata 84. Colchicum autumnale* 85. Collybia velutipes 86. Commiphora myrrha 87. Conium maculatum* 88. Convolvulus arvensis 89. Convolvulus scamonia* 90. Coptis chinensis 91. Cordyceps sinensis (Dong Shong San Kao) 92. Coriandrum sativum 93. Coriolus versicolor (Kawaratake) 94. Coronopus didymus 95. Corydalis cava* 96. Cucurbita pepo (llavors de carbassó) 97. Cupressus sempervirens 98. Curcuma longa (+ Piper nigrum) 99. Curcuma zedoaria 100. Cuscuta sp. pl. 101. Cynoglossum officinale 102. Cyperus papyrus

103. Daphne gnidium * 104. Datura fastuosa* 105. Daucus carota 106. Dianthus sp. pl. 107. Drosera sp. pl. 108. Echinacea angustifolia 109. Elettaria cardamomum 110. Equisetum arvense, maximum 111. Eriobotrya japonica 112. Eriodictyon californicum 113. Erodium moschatum 114. Eryngium maritimum 115. Erythrina indica 116. Erythroxylon catuaba 117. Erythroxylon coca* 118. Eschisandra chinensis 119. Escrophularia nodosa 120. Eucaliptus globulus, sp.pl. 121. Eupatorium cannabinum 122. Eupatorium perfoliatum 123. Euphorbia amygdaloides* 124. Euphorbia helioscopia* 125. Euphorbia peplus* 126. Euphorbia verrucosa* 127. Euphrasia officinalis 128. Ficus carica (llet de figa) 129. Filago germanica 130. Filipendula ulmaria 131. Fistulina hepatica 132. Flamulina velutipes (Enoki) 133. Foeniculum vulgare 134. Forsythia suspensa 135. Fragaria vesca 136. Fumaria officinalis 137. Galeopsis tetrahit 138. Galium aparine 139. Galium verum 140. Ganoderma lucidum 141. Ganoderma lucidum (Reishi) 142. Genista tinctorium 143. Gentiana lutea, burseri 144. Geranium molle 145. Geranium pratense 146. Geranium robertianum 147. Ginkgo biloba 148. Glycine max 149. Glycyrrhiza glabra 150. Grifola frondosa (Maitake) 151. Guazuma ulmifolia 152. Gymnocladus dioicus 153. Gynostemma pentaphyllum (Jiaogulan) 154. Haematoxylon campechianum 155. Hamamelis virginica 156. Harpagophytum procumbens 157. Helianthus anuus 158. Heliotropium peruvianum 159. Helleborus niger* 160. Helleborus viridis 161. Hercinium erinaceus (Yamabushitake)

162. Hibiscus rosa-sinensis 163. Hibiscus sabdarifa 164. Humulus lupulus* 165. Hydrangea arborescens* 166. Hydrastis canadensis 167. Hysosciamus albus, niger* 168. Hyssopus officinalis 169. Imperata cylindrica 170. Imperatoria obstruthium 171. Iris florentina 172. Iris pseudacorus 173. Isatis tinctoria 174. Juniperus communis (ginebrons) 175. Juniperus oxycedrus 176. Juniperus phoenicea 177. Kniphofia uvaria 178. Lactuca virosa 179. Lavandula stoechas 180. Lavandula vera 181. Lentinula edodes (Shiitake) 182. Leontopodium alpinum 183. Leucanthemum vulgare 184. Levisticum officinale 185. Lilium martagon 186. Limonium vulgare 187. Linum usitatissimum (llinosa) 188. Litchi chinensis 189. Lobelia inflata* 190. Lonicera caprifolium 191. Lychnis dioica* 192. Lycopersicum esculentum (tomàquet) 193. Matricaria chamomilla 194. Maytenus illicifolia 195. Medicago sativa 196. Melilotus albus, officinalis 197. Melissa officinalis 198. Mentha sp. pl. 199. Menyanthes trifoliata 200. Mesembryanthemum chrystalinum, edule 201. Mirabilis jalapa (rels) 202. Miristica fragrans 203. Molopospermum peloponnesiacum* 204.Morus nigra 205. Mucuna pruriens 206. Musa sapientium (saba) 207. Narcissus sp.pl. 208. Nepeta cataria 209. Nothapodytes foetida 210. Oenothera biennis 211. Olea europaea 212. Ononis spinosa 213. Onopordon acanthium 214. Opoponax chironium 215. Opuntia ficus-indica 216. Origanum majorana 217. Origanum nitens 218. Orobanche major 219. Oxalis acetosella

220. Panax ginseng 221. Papaver somniferum * 222. Parietaria officinalis 223. Partenium integrifolium 224. Pastinaca sativa 225. Pelargonium graveolens 226. Petiveria alliacea 227. Petroselinum sativum 228. Peumus boldus 229. Pfaffia paniculata 230. Phellinus linteus (Song Gen / Meshimakobu) 231. Phillyrea latifolia 232. Phoenix dactylifera (dàtils) 233. Phytolacca americana* 234. Piper nigrum 235. Pistacia atlantica, lentiscus, terebinthus 236. Plantago lanceolata, major 237. Platanus occidentalis 238. Pleurotus eryngii,ostreatus, cornucopaie 239. Plumbago europea* 240.Podophyllum peltatum* 241. Polygonum aviculare 242. Polygonum bistorta 243. Polygonum cuspidatum 244. Polypodium vulgare 245. Polyporus umbellatus (Chuling) 246.Populus nigra 247. Poria cocos (Fuling) 248.Portulaca oleracea 249.Potamogeton crispus 250. Potentilla anserina 251. Potentilla reptans 252. Prunella grandiflora 253. Prunus armeniaca (albercocs) 254. Prunus laurocerassus* 255. Prunus mume (umeboshi) 256. Prunus persica 257. Prunus serotina 258. Prunus spinosa 259. Pueraria lobata (kudzu) 260. Pyrola rotundifolia 261. Pyrus malus (poma) 262. Quasia amara 263. Quercus robur 264.Ranunculus acer* 265. Reseda luteola 266. Rhamnus purshiana 267. Rheum palmatum 268. Rhus toxicodendron* 269. Ricinus communis * 270. Rosa canina 271. Rosmarinus officinalis 272. Rubus idaeus 273. Rumex acetosa, acetosella 274. Ruta chalepensis, graveolens 275. Salix babylonica 276. Salvia lavandulifolia 277. Salvia sclarea 278. Salvia verbenaca

279. Samolus valerandi 280. Sanguinaria officinalis 281. Saussurea lappa 282. Sceleranthus annuus 283. Schinus molle 284.Scrophularia nodosa 285. Sedum album 286. Sedum purpureum 287. Sempervivum tectorum 288. Senecio jacobea 289. Silybum marianum 290. Simmondsia chinensis 291. Sisymbrium orientale 292. Sizygium aromaticum 293. Smilax medica 294.Solanum dulcamara 295. Solanum melongena (albergínies) 296. Solanum nigrum 297. Sonchus oleraceus 298. Sorbus domestica, aucuparia 299. Stachys lanata 300. Stachys sylvatica 301. Stellaria holostea 302. Styrax benzoin 303. Symphytum officinale, tuberosum 304. Tabebuia impetiginosa 305.Tamarix gallica 306. Tanacetum vulgare 307. Taraxacum officinale, alpinum 308. Taxus baccata*, brevifolia* 309. Tecoma stans 310. Teucrium chamaedrys* 311. Thea sinensis 312. Thuja occidentalis* 313. Thymus hyemalis 314. Tremella fuciformis 315. Tribulus terrestris 316. Trifolium arvense 317. Trifolium pratense 318. Trifolium repens 319. Trigonella feonum-graecum 320. Triticum aestivum (germinat) 321. Tropaeolum majus 322. Turnera aphrodisiaca 323. Uncaria tomentosa 324. Urginea maritima 325. Urtica dioica, urens, pilulifera 326. Vanilla planifolia, mexicana 327. Verbena officinalis* 328. Veronica chamaedrys 329. Veronica officinalis 330. Veronica serpyllifolia 331. Viburnum opalus 332. Vinca minor 333. Viola alba 334. Viola tricolor 335. Viscum album* 336. Vitis vinifera (raïm) 337. Withania somnifera

338. Xanthium strumarium* 340. Zea mays (pèl de panotxa)

339. Zanthoxylum clava-herculis 341. Ziziphus jujuba

ANTICANCERÍGENES BUCALS (ÚS EXTERN) 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Agrimonia eupatoria Angelica archangelica Araucaria bidwillii Calceolaria thyrsifolia Campanula trachelium Carlina acaulis Cimicifuga racemosa Cinchona succirubra Citrus sinensis 15. Iris foetidissima 16. Juniperus macropoda 17. Levisticum officinale 18. Lycopersicum esculentum 19. Melittis melissophyllum 20. Myosotis arvensis 21. Myrtus communis 22. Piper cubeba 23. Pistacia terebinthus 24. Plantago major, lanceolata 25. Rosa centifolia 26. Salvia major 27. Salvia pratensis 28. Viola alba

10. Collinsonia canadensis 11. Geranium sanguineum 12. Hepatica nobilis 13. Hibiscus sabdarifa 14. Hydrangea arborescens

ANTICANCERÍGENES PER A LA CARA (ÚS EXTERN) 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Aloe vera Anemone coronaria Argemone mexicana Aristolochia clematitis Aristolochia longa Arum maculatum Calendula officinalis, arvensis Cinnamomum camphora Colocassia esculenta 11. Curcuma longa 12. Cynoglossum officinale 13. Galium aparine 14. Liriope spicata 15. Musa paradisiaca, sapientium 16. Piper nigrum 17. Pistacia lentiscus, atlantica 18. Quercua robur 19. Scutellaria baicalensis

10. Coptis teeta

ANTICANCERÍGENES CEREBRALS 8. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Aloea vera Ananas comosum Annona muricata Antrodia camphorata Astragalus membranaceus Bacopa monniera (planta) Berberis vulgaris 9. Bertholettia exelsa Brassica oleracea var. botryitis

10. Carapa guianensis 11. Catharanthus roseus* 12. Centella asiatica 13. Curcuma longa, zedoaria 14. Chamaemelum nobile 15. Chelidonium majus*

16. Citrus nobilis 17. Convolvulus arvensis 18. Coptis chinensis 19. Croton lechleri 20. Daphne gnidium UE 21. Echinacea angustifolia 22. Evodia rutaecarpa 23. Gentiana lutea 24. Glycine max 25. Hamamelis virginica 26. Hypericum perforatum 27. Larrea tridentata 28. Lentinula edodes 29. Mangifera indica 30. Matricaria chamomilla 31. Nothapodytes foetida 32. Miniquartia guianensis 33. Mirabilis jalapa 34. Ocimum sanctum 35. Panax nothoginseng 36. Paris quadrifolia 37. Perilla frutescens 38. Petiveria alliacea

39. Phellinus linteus 40. Physalis angulata 41. Picrorrhiza kurroa 42. Plantago major 43. Podophyllum hexandrum* 44. Podophyllum peltatum* 45. Polypodium calaguala 46. Polypodium calahuala 47. Punica granatum (rel)* 48. Quercus robur 49. Ruscus aculeatus, hypoglossum (rel) 50. Salvia triloba 51. Sanguisorba officinalis 52. Scoparia dulcis 53. Silybum marianum 54. Tabebuia avellandae 55. Taxus baccata* 56. Terminalia arjuna 57. Thea sinensis 58. Uncaria tomentosa 59. Urera caracasana 60. Urtica dioica, urens, pilulifera

ANTICANCERÍGENAES CÍSTIQUES (bufeta de l’orina)

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Alyssum maritimum Annona muricata, reticulata Arctostaphylos uva-ursi Asparagus officinalis Asphodelus fistulosus, albus (fruits) Barosma betulina Bertholettia excelsa Bertholettia excelsa Brassica oleracea (indol-3-carbinol, sulfo-rafanan)

14. Citrullus lanatus (síndria) 15. Citrus sinensis (hesperidina) 16. Collinsonia canadensis 17. Cucurbita pepo (pipes, polpa) 18. Cuminum cyminum 19. Curcuma longa 20. Daucus carota 21. Fragaria vesca (àcid el·làgic) 22. Gossypium herbaceum (oli de llavors de cotó) 23. Grifola frondosa (Maitake) 24. Hibiscus sabdarifa 25. Humulus Lupulus 26. Hydrastis canadenis

10. Brassica oleracea var. botrytis 11. Calendula arvensis, officinalis 12. Chamaemelum nobile 13. Chelidonium majus

27. Juniperus communis (ginebrons) 28. Lactobacillus casei 29. Lepidium draba, latifolium 30. Leuzea conifera, 31. Licopè (de la Síndria, la Pastanaga i el Tomàquet): quan el càncer és no invasiu. 32. Lycopersicum esculentum 33. Pinus pinea (pinyons) 34. Plantago major (cataplasmes) 35. Prunus domestica 36. Prunus mume (umeboshi)

37. Rhodiola rosea 38. Thea sinensis (te verd) 39. Trifolium pratense 40. Trifolium pratense. 41. Vaccinium macrocarpum 42. Vaccinium myrtillus 43. Verbena officinalis (cataplasmes) 44. Viscum album 45. Vitis vinifera (resveratrol: inhibidor de la 5-HETE, per privar-ne d’alimentació)

ANTICANCERÍGENES DE CÒLON 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Abelmoschatus esculentus Aesculus hippocastanum (fulla) Ailanthus altissima Ailanthus altissima Allium cepa Allium sativumjo Aloe vera Ananaás comosum Angelica archangelica 26. Cuminum cyminum 27. Cúrcuma longa 28. Cymbopogon citratus 29. Dionaea muscipula 30. Echinacea angustifolia 31. EQUIGUARD: Epimedium braevicornum/ Morinda officinalis/ Rosa laevigata/ Rubus chingii/ Schisandra chinesnsis/ Ligustrum lucidum/ Cuscuta chilensis/ Psoralea corylifolia/ Astragalus memebranaceus. 32. Eryngium creticum, foetidum 33. Fagopyrum esculentum 34. Ferula asa-foetida 35. Geissospermum velosii (Pao Pareira) 36. Ginkgo biloba 37. Grifola frondosa 38. Humulus lupulus 39. Hypericum perforatum 40. Impatiens balsamina 41. Impatiens glandulifera 42. Justicia pectoralis 43. Magnolia grandiflora 44. Manilkara zapota 45. Marsdenia condurango 46. Matricaria recutita

10. Annona squamosa, muricata 11. Aphelandra aurantiaca 12. Arctium majus 13. Bacopa monnierii 14. Brosimum acutifolium 15. Calendula arvensis, officinalis 16. Capraria biflora 17. Casearia sylvestris 18. Cassia fistula 19. Chamaemelum nobile 20. Chrysobalanus icaco 21. Cissampelos pareira 22. Coffea arabiga 23. Copaifera langsdorffii, officinalis 24. Coptis chinensis 25. Croton lechlerii

47. Minquartia guianensis 48. Mucuna pruriens 49. Myrciaria dubia (camu-camu) 50. Nigella sativa (llavors) 51. Panax ginseng 52. Perilla frutescens (oli) 53. Pffafia paniculata 54. Phyllanthus niruri (Chanca-Piedra) 55. Pimento officinalis 56. Pistacia terebinthus (màstic) 57. Plantago amjor 58. Plantago psyllium 59. Pteris multifida 60. Rhododendron caucassicum

61. Salvia triloba 62. Scutellaria barbata 63. Silybum marianum 64. Tabebuia avellandae, barbata 65. Thea sinensis (te verd) 66. Trapa natans 67. Trigonella foenum-graecum 68. Turnera aphrodisiaca 69. Uncaria tomentosa 70. Virola elongata 71. Viscum album 72. Vitis vinifera 73. Xanthium strumarium (compreses)

ANTICANCERÍGENES DENTALS

1. 2. 3. 4. 5.

Alpinia galanga Cnestis ferruginea Ferula asa-foetida Galium dregeanum Galium rotundifolium

6. 7. 8. 9.

Homonoia riparia Jatropha dioica Lens culinaria (llenties) Rhus virens

10. Trichosanthes nervifolia

ANTICANCERÍGENES DÈRMIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Alnus rubra Aloe vera Althaea officinalis Anagallis coerulea Ananaás comosum Anemone coronaria Argemone mexicana Aristolochia clematitis, longa Artemisia absinthium 17. Cinnamomum camphora (resina) 18. Cinnamomum zeylanicum 19. Citrus aurantium (Taronja: pericarpi) 20. Clematis bojeri 21. Coffea arabiga 22. Colocassia esculenta 23. Conium maculatum 24. Coptis teeta 25. Crocus sativus 26. Croton lechlerii (làtex) 27. Curcuma longa 28. Cycas circinalis 29. Cynoglossum officinale 30. Daucus carota 31. Dioscorea villosa 32. Equisetum maximum

10. Arum maculatum 11. Bellis perennis, sylvestris 12. Calendula arvensis, officinalis 13. Camomilla recutita 14. Centella asiatica (Gotu Kola) 15. Chelidonium majus 16. Chrysanthemum coronarium

33. Erythroxylon catuaba 34. Erythroxyloum cCatuaba 35. Euphorbia peplus (làtex) 36. Ferula aAsa-fo-etida 37. Galium aparine (suc) 38. Geranium robertianum 39. Gossypium herbaceum (oli de llavors) 40. Humulus lupulus (resina) 41. Hydrastis canadensis 42. Hypericun perforatum 43. Inula helenium 44. Jacaranda coerulea 45. Jacaranda mimosifolia 46. Kigellia pinnata: fruit UE 47. Knowltonia capensis 48. Larrea tridentata 49. Licopodium clavatum 50. Lilium martagon 51. Linum usitatissimum 52. Liriope spicata 53. Lycopodium sp. (espores) 54. Maytenus illicifolia 55. Maytenus illicifolius 56. Menyanthes trifoliataTrébol de Agua 57. Menyanthes trifoliata (rel) 58. Musa paradisiaca 59. Oenothera biennis (oli) 60. Pfaffia paniculata 61. Piper nigrum 62. Pistacia lentiscus 63. Pistacia terebinthus (resina) 64. Podophyllum peltatum

65. Polypodium leucotomos 66. Pongamia pinnata (oli) 67. Prunus dulcis: ametlles (pell blanca tendra) 68. Quercus rubra 69. Ranunculus parnassifolius 70. Rosmarinus officinalis 71. Rumex crispus (fulles) 72. Salvia lavandulifolia (OE) 73. Salvia triloba 74. Sanguinaria canadensis 75. Saponaria officinalis 76. Scutellaria baicalensis 77. Sedum album 78. Silybum marianum 79. Sisymbrium officinale 80. Sisymbrium officinale 81. Solanum carolinense (100% en càncer de cèl·lula esquamosa; 80% en càncer de cèl·lula basal; 70% de èxit en ceratosis) 82. Solanum nigrum 83. Tabebuia impetiginosa 84. Thea sinensis (te verd) 85. Thuja sp. 86. Thymus zygis 87. Trigonella foenum-graecum 88. Uncaria tomentosa 89. Vaccinium myrtillus 90. Viola tricolor 91. Viscum album 92. Withania somnifera 93. Zingiber officinale

ANTICANCERÍGENES DIGESTIVES 6. 1. 2. 3. 4. 5. Abelmoschus manihot Acacia farnesiana Acacia farnesiana Acacia macracantha Acaena splendens 7. 8. 9. Acanthopanax senticosus Agastache rugosa Agrimonia eupatoria Alisma plantago-aquatica

10. Allium cepa 11. Aloe vera

12. Amomum xanthioides 13. Ananas comosum 14. Andrographis paniculata 15. Angelica archangelica 16. Antrodia camphorata 17. Aquilegia vulgaris * 18. Aralia elata * 19. Arisaema amurense 20. Arisaema consanguineum 21. Arisaema heterophyllum 22. Arnica montana* 23. Artemisia absinthium 24. Artemisia annua* 25. Asarum sagittarioides 26. Astilbe chinensis 27. Atractylis ovata 28. Baccharis notosergila 29. Berberis vulgaris 30. Boswellia glabra 31. Brasenia schreberi 32. Brassica hirta 33. Brassica oleracea 34. Bursera simaruba 35. Calendula officinalis 36. Capsicum anuum (Guindilla) 37. Centaurium umbellatum 38. Chamaemelum nobile 39. Chelidonium majus* 40. Citrus aurantium 41. Coffea arabiga 42. Coix lacryma-jobis 43. Conandron ramondioides 44. Coptis chinensis, teeta 45. Coriolus versicolor 46. Cremastra variabilis 47. Croton lechleri (Sangre de Drago) 48. Croton morifolius * 49. Croton tiglium * 50. Cuminum cyminum (Comins Castellans)

51. Curcuma pallida 52. Curcuma petiolata 53. Cynara cardunculus (flors) 54. Dichroa febrifuga 55. Dioscorea bulbifera 56. Dryobalanops aromatica 57. Echinacea angustifolia 58. Equisetum bogotense 59. Erianthus officinarum 60. Erythrina crista-galli 61. Euphorbia cyparissias * 62. Euphorbia virgulosa* 63. Ferula asa-foetida 64. Galium aparine 65. Gentiana lutea 66. Geranium robertianum 67. Grindelia camporum 68. Grindelia cuneifolia 69. Grindelia squarrosa 70. Hedyotis diffusa 71. Hibiscus abelmoschus 72. Hordeum vulgare 73. Houttuynia cordata 74. Hypericum perforatum 75. Ilex aquifolium * 76. Impatiens balsamina 77. Imperata cylindrica 78. Juglans cinerea 79. Larrea tridentata 80. Levisticunm officinale 81. Lippia chilensis 82. Liriope spicata 83. Lycopodium sp. 84. Mallotus japonicus 85. Malva sylvestris 86. Manihot esculenta 87. Marsdenia condurango * 88. Matricaria aurea 89. Matricaria recutita 90. Mentha arvensis 91. Mentha spicata

92. Mentha viridis 93. Mesembryamthemum crystallinum 94. Mesembryamthemum edulis 95. Momordica cochinchinensis 96. Ocimum basilicum 97. Ocimum sanctum 98. Paeonia albiflora 99. Panax ginseng 100. Passiflora edulis 101. Petroselinum sativum 102. Pinellia ternata 103. Piper angustifolium 104. Piper nigrum 105. Piptadenia flava 106. Pistacia therebintus (resina) 107. Plantago major 108. Pleione bulbocodioides 109. Prunus mume 110. Pteris multifida 111. Quercus robur 112. Rehmannia glutinosa 113. Rheum officinale 114. Rheum palmatum 115. Rheum tanguticum 116. Ricinus communis

117. Rosmarinus officinalis 118. Salvia triloba 119. Samanea saman 120. Sambucus australis 121. Schizophyllum commune 122. Scutellaria baicalensis 123. Scutellaria barbata 124. Secale cereale 125. Sedum telephium 126. Silybum marianum 127. Solanum lyratum 128. Solanum nigrum 129. Sonchus oleraceus 130. Tetragonia expansa 131. Teucrium scordonia 132. Thea sinensis (te verd) 133. Tilia sp.pl. 134. Trapa natans 135. Trigonella foenum-graecum 136. Tulipa edulis 137. Turnera aphrodisiaca 138. Ulmus fulva 139. Urtica pilulifera 140. Wisteria floribunda* 141. Zingiber officinale 142. Ziziphus jujuba, spina-christi

ANTICANCERÍGENES ESOFÀGIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Aloe vera Angelica sinensis Coriolus versicolor Dianthus sp pl. Glycyrrhiza glabra Impatiens balsamita Imperata cylindrica Inula britanica Lentinula edodes 13. Panax ginseng 14. Pinellia ternata 15. Prunus persica 16. Rhabdosia rubescens 17. Saussurea lappa 18. Taraxacum officinale 19. Terminalia chebula 20. Thea sinensis (te verd) 21. Wisteria chinensis*

10. Lonicera japonica 11. Marsdenia condurango 12. Morus nigra

ANTICANCERÍGENES FARÍNGIES

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Aloe arborescens Araucaria bidwilli Aronia arbutifolia Azadirachta indica Calendula Ceterach officinarum Citrus sinensis (hesperidina) Coptis teeta Croton lechleri

17. Lycium sinense 18. Lycopersicum esculentum 19. Malpighia emarginata, glabra, puncifolia 20. Ocimum sanctum 21. Portulaca oleracea 22. Prunus mume 23. Ribes rubrum 24. Rubus idaeus 25. Rubus ulmifolius 26. Rumex acetosella 27. Scutellaria baicalensis 28. Spirulina 29. Thea sinensis (te verd) 30. Vaccinium macrocarpum 31. Vitis vinifera (resveratrol)

10. Curcuma longa 11. Evodia rutaecarpa 12. Fragaria vesca 13. Ginkgo biloba 14. Gynostemma pentaphyllum 15. Juniperus macropoda 16. Liriope spicata

ANTICANCERÍGENES GÀSTRIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Abelmoschus manihot Acacia farnesiana Acacia macracantha Acanthopanax senticosus Agastache rugosa Agrimonia eupatoria Alisma plantago-aquatica Allium cepa Allium sativum 20. Astilbe chinensis 21. Atractylis ovata 22. Berberis vulgaris 23. Boswellia glabra 24. Brasenia schreberi 25. Brassica hirta 26. Brassica oleracea 27. Bursera simaruba 28. Calendula officinalis 29. Capsicum anuum 30. Centaurium umbellatum 31. Chamaemelum nobile 32. Chelidonium majus 33. Citrus aurantium 34. Coffea arabiga 35. Coix lacryma-jobi 36. Conandron ramondioides 37. Coptis chinensis 38. Coriolus versicolor

10. Aloe vera 11. Amomum xanthioides 12. Ananas comosum 13. Angelica archangelica 14. Aquilegia vulgaris* 15. Aralia elata* 16. Arisaema amurense 17. Arisaema consanguineum 18. Arisaema heterophyllum 19. Asarum sagittarioides

39. Cremastra variabilis 40. Croton lechleri (Sangre de Drago) 41. Croton morifolius * 42. Croton tiglium * 43. Cuminum cyminum 44. Curcuma pallida, petiolata 45. Cynara cardunculus (flors) 46. Dichroa febrifuga 47. Dioscorea bulbifera 48. Dryobalanops aromatica 49. Erianthus officinarum 50. Erythrina crista-galli 51. Euphorbia cyparissias * 52. Ferula asa-foetida 53. Galium aparine 54. Gentiana lutea 55. Geranium robertianum 56. Glycyrrhiza glabra 57. Grindelia camporum, cuneifolia 58. Grindelia squarrosa* 59. Hedyotis diffusa 60. Hibiscus abelmoschus 61. Hipericum perforatum 62. Hordeum vulgare 63. Houttuynia cordata 64. Hypericum perforatum 65. Ilex aquifolium* 66. Imperata cylindrica 67. Juglans cinerea 68. Larrea tridentata 69. Levisticunm officinale 70. Lycopodium sp 71. Mallotus japonicus 72. Malva sylvestris 73. Marsdenia condurango* 74. Matricaria aurea 75. Mentha arvensis 76. Mentha spicata 77. Mentha viridis 78. Mesembryamthemum crystallinum, edulis

79. Momordica cochinchinensis 80. Nigella sativa 81. Ocimum basilicum (Lamiaceae) 82. Ocimum sanctum 83. Paeonia albiflora 84. Panax ginseng 85. Passiflora edulis 86. Petroselinum sativum 87. Pinellia ternata 88. Piper angustifolium 89. Piper nigrum 90. Piptadenia flava 91. Plantago major 92. Pleione bulbocodioides 93. Quercus ilex 94. Quercus robur 95. Rehmannia glutinosa 96. Rheum officinale 97. Rheum palmatum 98. Rheum tanguticum 99. Ricinus communis 100. Salvia triloba, lavandulifolia 101. Samanea saman 102. Sambucus australis 103. Schizophyllum commune 104. Scutellaria baikalensis 105. Scutellaria barbata 106. Sedum telephium 107. Sonchus oleraceus 108. Tetragonia expansa 109. Teucrium scorodonia 110. Thea sinensis (Te Verd) 111. Tilia sp.pl. 112. Trapa natans 113. Tulipa edulis 114. Urtica pilulifera 115. Zingiber officinale 116. Zingiber officinale 117. Ziziphus jujuba, spina-christi

ANTICANCERÍGENES GENITALS 118. Aconitum fischeri 119. Acorus calamus 120. Adenophora polymorpha 121. Allium fistulosum 122. Allium montanum 123. Allium volhynicum 124. Alysum maritimum 125. Amaranthus spinosus 126. Amomum costatum 127. Amomum xanthioides 128. Angelica sinensis 129. Arctotis sp 130. Aristolochia longa * 131. Artemisia pontica 132. Astilbe chinensis 133. Astragalus hoantchy 134. Atractylis sp 135. Atropa belladona 136. Bombax malabaricum 137. Boswellia serrata 138. Brosimum alicastrum 139. Bupleurum falcatum 140. Calendula arvensis 141. Castilla elastica 142. Chenopodium bonus-henricus 143. Cinnamomum sp 144. Cinnamomum verum 145. Convallaria officinalis* 146. Cordyceps sinensis 147. Cressa cretica 148. Cryptostemma sp 149. Cúrcuma longa 150. Cyperus rotundus 151. Daemonorops draco 152. Dimocarpus longan 153. Dimorphotheca sp 154. Dioscorea oppositifolia 155. Dipsacus fullonum 156. Dipsacus fullonum 157. Epimedium macranthum 158. Equisetum maximum 159. Euphorbia peplus 160. Ferula foetida 161. Filipendula hexapetala 162. Foeniculum vulgare 163. Geranium robertianum 164. Glycyrrhiza glabra 165. Guaiacum officinale 166. Ilex aquifolium* 167. Imperata cilíndrica 168. Isatis tinctoria 169. Juglans regia 170. Kohleria deppeanum 171. Lappa tomentosa 172. Lilium candidum 173. Lilium martagon 174. Liriope spicata 175. Liriope spicata 176. Lophanthus rugosus 177. Mimosa sensitiva 178. Mimosa sensitiva 179. Montanoa tomentosa 180. Myosotis arvensis 181. Narcissus * 182. Nelumbo nucifera 183. Nigella sativa, 184. Nuphar luteum 185. Orobanche ammophylla 186. Pachycereus pringlei 187. Papaver somniferum 188. Paris quadrifolia 189. Peganum harmala 190. Peonia alba 191. Phoenix dactylifera 192. Pistacia lentiscus 193. Pistacia terebinthus 194. Plantago major 195. Plantago psyllium

196. Platycerium bifurcatum 197. Polygonum maritimum 198. Potentilla reptans 199. Psoralea corylifolia 200. Rhinacanthus nasutus

208. 209.

Spondias mombin Taxus baccata *

210. Teucrium scorodonia 211. Thapsia garganica 212. Torilis japonica 213. Tournefortia capitata 214. Trigonella foenum-graecum 215. Viola tricolor 216. Vitis sp 217. Ziziphus vulgaris

201. Rhus coriaria 202. Rosa canina 203. Sapium sp 204.Schrankia sp 205. Scutellaria baicalensis 206. Seseli tortuosum

207. Solanum nigrum

ANTICANCERÍGENES HEPÀTIQUES

24. Brassica oleracea (col) /(kaempferol 3 ppm) 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Acaena splendens Achillea millefolium Achyrocline saturejoides Acmella oppositifolia Adiantus capillus-veneris Ajuga iva, Allium cepa /(quercetina 7 ppm) Alpinia zedoaria Ananaás comosum 25. Bupleurum chinense (rel), 26. Cafè /(cafeïna 4 ppm) 27. Capsicum anuum 28. Cassia fistula 29. Chelidonium majus* 30. Chenopodium ambrosioides 31. Cinchona officinalis 32. Cinnamomum zeylanicum /(oxi-metiloxicinamaldehid 6 ppm)/ (OE 1 per mil) 33. Coffea arabiga (Cafè: ènemes), 34. Croton lechleri 35. Cuminum cyminum /(OE a 1 per mil) 36. Cúrcuma longa /(curcumina 3 ppm) 37. Desmodium adscendens 38. Echinacea angustifolia 39. Elettaria cardamomum, 40. Emblica officinalis (fruits) 41. Equisetum bogotense 42. Equisetum maximum 43. Eschizandra chinensis 44. Euphorbia virgulosa* 45. Ferula asa-foetida 46. Fragaria vesca (maduixes) /(àcid el·làgic) 47. Ganoderma lucidum (blavosa)

10. Andrographis paniculata 11. Andropogon citratus /(citronel·lal 0.2 ppm) 12. Anetum graveolens /(flavona 0,5 ppm) 13. Angelica archangelica /(angelicin 0,3 ppm ) 14. Angelica polymorpha 15. Annona glabra 16. Annona muricata 17. Antrodia camphorata (*methylantcinate B; *antcin B) 18. Aristoloquia longa, 19. Artemisia absinthium 20. Artemisia annua 21. Astragalus membranaceus, 22. Baccharis notosergila 23. Benjuí /(àcid benzoic, benzoat sòdic 1 ppm)

48. Geum urbanum 49. Ginkgo biloba 50. Griffola frondosa, 51. Gynostemma pentaphyllum (Jiaogulan) 52. Hebanthe eriantha 53. Hepatica nobilis 54. Humulus lupulus 55. Hydratsis canadensis 56. Ilex aquifolium * 57. Ilex aquifolium (Aquifoliaceae) 58. Impatiens balsamina 59. Kalanchoe gastonis-bonnieri 60. Lactobacillus rhamnous 61. Larrea tridentata 62. Lentinula edodes (Shii-Take) 63. Lepidium meyenii 64. Lippia chilensis 65. Matricaria chamomilla 66. Melissa oficinalis 67. Mentha aquatica /(acacetina 2 ppm) 68. Myrciaria dubia 69. Ocimum basilicum, 70. Ocimum sanctum, 71. Origanum nitens /(OE a 1 per mil) 72. Panax ginseng 73. Pastinaca sativa /(imperatorina 0.7 ppm)/(xanthotoxina 0.5 ppm) 74. Paullinia cupana (guaranà), 75. Petiveria alliacea 76. Petroselinum sativum /(apigenina 3 ppm) 77. Peumus boldus 78. Peumus boldus 79. Pfaffia paniculata,

80. Phellinus linteus 81. Phyllanthus niruri (Chanca Piedra) 82. Picrorrhiza kurroa, 83. Pistacia terebinthus 84. Plantago major 85. Propionibacterium freudenreichii subsp. shermanii 86. Rabdosia rubescens, 87. Rosmarinus officinalis 88. Salvia miltiorrhiza, 89. Salvia triloba, lavandulifolia 90. Schinus molle 91. Schinus terebinthifolius 92. Scutellaria baikalensis, 93. Secale cereale 94. Silybum marianum 95. Spartium junceum /(crisina 2 ppm)* 96. Syzygium aromaticum /(rhamnetina 0.4 ppm)/ (OE al 1 per mil, però no actua sobre Aspergillus parasiticus) 97. Tabebuia avellandae 98. Tagetes minuta (Huacatay) /(beta-mircè) 99. Taraxacum officinale 100. Taronja (pell) /(naringenina 3 ppm) 101. Terminalia arjuna, 102. Thea sinensis (te verd) (EGCG), /Te Oolong (TF) 103. Thymus vulgaris /(OE a 1 per mil) 104. Trigonella foenum-graecum 105. Turnera aphrodisiaca 106. Uncaria tomentosa 107. Zingiber officinale /(geranial) /(Beta-mircè)

ANTICANCERÍGENES INTESTINALS 1. 2. 3. 4. 5. Abelmoschatus esculentus Aesculus hippocastanum (fulla) Agaricus blazei Ailanthus altissima Albatrellus confluens 6. 7. 8. 9. Aloe vera Alpinia zerumbet Andropogon citratus Angelica archangelica

10. Annona squamosa

11. Annona squamosa, muricata 12. Antrodia camphorata, 13. Aphelandra aurantiaca 14. Astragalus memebranaceus. 15. Bacopa monnierii 16. Brosimum acutifolium 17. Cafè (lavatives) 18. Calendula officinalis, arvensis 19. Capraria biflora 20. Casearia sylvestris 21. Cassia fistula 22. Chamaemelum nobile 23. Chrysobalanus icaco 24. Cissampelos pareira 25. Coffea arabiga 26. Copaifera langsdorffii, officinalis 27. Coptis chinensis 28. Cordyceps sinensis, 29. Coriolus versicolor, 30. Croton lechlerii 31. Cuminum cyminum 32. Curcuma longa, chilensis 33. Dionaea muscipula 34. Echinacea angustifolia 35. Epimedium braevicornum 36. Eryngium creticum, foetidum 37. Ferula asa-foetida 38. Fragaria vesca 39. Ganoderma lucidum, 40. Geissospermum velosii (Pao Pareira) 41. Ginkgo biloba 42. Grifola frondosa 43. Humulus lupulus 44. Hypericum perforatum 45. Ilex paraguaiensis 46. Impatiens balsamina 47. Justicia pectoralis 48. Lentinus edodes, 49. Ligustrum lucidum 50. Linum unsitatissimum

51. Magnolia grandiflora 52. Manilkara zapota 53. Marsedenia condurango 54. Matricaria recutita 55. Minquartia guianensis 56. Morinda officinalis 57. Mucuna pruriens 58. Myrciaria dubia 59. Nigella sativa (oli) 60. Panax ginseng 61. Perilla frutescens (oli) 62. Pffafia paniculata 63. Phyllanthus niruri 64. Physalis angulata 65. Pimenta officinalis 66. Pistacia terebinthus (màstic) 67. Plantago major 68. Plantago psyllium 69. Poria cocos 70. Psoralea corylifolia 71. Pteris multifida 72. Pueraria lobata (kudazu) 73. Rhododendron caucasicum 74. Rosa laevigata 75. Rubus chingii 76. Salvia triloba 77. Salvia triloba, lavandulifolia 78. Schisandra chinesnsis 79. Scutellaria barbata 80. Silybum marianum 81. Tabebuia avellandae 82. Tabebuia avellandae, barbata 83. Thea sinensis (te verd) 84. Trapa natans 85. Trigonella foenum-graecum 86. Turnera diffusa 87. Uncaria tomentosa 88. Virola elangata 89. Viscum album 90. Xanthium strumarium*

ANTICANCERÍGENAS LABIALS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Alnus serrulata Aloe vera Angelica archangelica Araucaria bidwillii Argemone mexicana Arum maculatum Calceolaria thyrsiflora Carlina acaulis Cimicifuga racemosa 17. Juniperus macropoda 18. Levísticum officinale 19. Litsea cubeba 20. Lycopersicum esculentum 21. Melittis melissophyllum 22. Myosotis arvensis 23. Myrtus communis 24. Ocimum sanctum (Tulsi), 25. Pistacia terebinthus (resina), 26. Plantago major 27. Polygonum bistorta 28. Quercus robur 29. Rosa centifolia 30. Salvia major 31. Salvia pratensis 32. Viola alba.

10. Cinchona succirubra 11. Collinsonia canadenis 12. Furcraea hexapetala 13. Geranium sanguineum 14. Hepatica nobilis 15. Hortensia arborescens 16. Iris foetidissima

ANTICANCERÍGENES LARÍNGEES 10. Hyptis mutabilis 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Aloe vera Auricularia auricula-judae Ceterach officinarum Chiococca alba Chromolaena odorata Croton lechleri Erianthus officinarum Euphorbia tithymaloides Fragaria vesca 11. Mikania guaco 12. Mimosa pudica 13. Nigella sativa 14. Pilocarpus jaborandi 15. Rumex acetosella 16. Sissymbrium officinale 17. Viola alba 18. Vitis vinifera

ANTICANCERÍGENES LINGUALS 6. 1. 2. 3. 4. 5. Angelica sylvestris Arabidospsis thaliana, Bixa orellana Carlina acaulis Cassia fistula, 7. 8. 9. Cassia occidentalis, Cimicifuga racemosa Cinchona succirubra Collinsonia canadensis,

10. Geranium sanguineum, robertianum, 11. Hydrangea arborescens *

12. Ipomoea batatas 13. Levisticum officinale, 14. Lycopersicum esculentum 15. Myosostis arvensis, 16. Pistacia lentiscus 17. Pistacia terebinthus (resina),

18. Planatago major, 19. Rosa centifolia (oli de maceració de flors), 20. Sisymbrium officinale, 21. Viola tricolor.

ANTICANCERÍGENES LIMFÀTIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Acanthopanax senticosus Achillea millefolium Acnistus arborescens Adenophora polymorpha, Agave americana (melat) Agrimonia eupatoria Ailanthus altissima Allamanda cathartica Aloe vera 32. Citrus amara (pell) 33. Conium maculatum 34. Copaifera officinalis 35. Coptis teeta 36. Cordyceps sinensis 37. Coriouls versicolor 38. Croton lechleri 39. Curcuma longa 40. Dioscorea villosa 41. Dracaena draco 42. Drimys winteri 43. Echinacea angustifolia (+ melatonina) 44. Emilia sonchifolia, 45. Eucharis castelneana 46. Euterpe oleracea 47. Feijoa sellowiana 48. Filipendula ulmaria 49. Flammulin avelutipes 50. Galeopsis ochroleuca 51. Ganoderma concinus 52. Ganoderma lucidum 53. Globularia alypum 54. Glycyrrhiza glabra 55. Gossypium barbadense 56. Guaiacum officinale 57. Hebanthe erinantha 58. Heliotropium indicum 59. Heracleum sphondylium 60. Hypericum perforatum 61. Hyptis verticillata 62. Inula graveolens*

10. Andrographis paniculata 11. Arctium minus (fr-) 12. Artemisia absintium 13. Atractylis ovata, 14. Azadirachta indica (flors) 15. Bidens pilosa 16. Blainvillea acmella 17. Boswellia serrata 18. Boswellia thurifera 19. Brosimum acutifolium 20. Bupleurum falcatum 21. Calamintha nepeta 22. Calendula arvensis, officinalis 23. Calophyllum brasiliense 24. Calvatia lilacina 25. Carapichea ipecacuanha 26. Carica papaya 27. Chamaecyse hirta 28. Chlorella (alga) 29. Chrysanthemium parthenium 30. Chrysobalanus icaco 31. Cissampelos pareira

63. Jatropha crucas 64. Juniperus phoenicea 65. Larrea tridentata 66. Lentinula edodes 67. Lepidium meyenii 68. Linum usitatissimum 69. Liriope spicata 70. Magnolia officinalis 71. Maytenus boaria, illicifolia 72. Momordica charantia 73. Morus alba (tronquets) 74. Mykana banisteriae 75. Myrcia multiflora 76. Nigella sativa 77. Oenothera biennis 78. Origanum majorana 79. Orobanche ammophyla 80. Panus conchatus 81. Petasites hybrida 82. Pfaffia paniculata 83. Phaseolus vulgaris var. mexicanus 84. Phyllanthus niruri 85. Physalis angulata 86. Picrasma excelsa 87. Pinellia tuberifera, 88. Pinus sylvestris (borrons) 89. Piscidia piscipula 90. Plantago laneolata 91. Plantago major 92. Plumeria rubra 93. Polyporus umbellatus

94. Poria cocos 95. Prunus mume 96. Pueraria lobata (udzu) 97. Quassia amara 98. Rhamnus purshiana 99. Rhamnus purshiana 100. Rollinia mucosa 101. Rosmarinus officinalis 102. Rumex japonicus, 103. Salvia miltiorrhiza, 104. Salvia triloba 105. Sambucus nigra 106. Scutellaria baikalensis 107. Silybum marianum 108. Simarouba glauca 109. Tabebuia avellandae 110. Taraxacum officinale 111. Thea sinensis 112. Thespesia (=Hibiscus) populnea 113. Thymus vulgaris 114. Trifolium subterraneum 115. Trigonella foenum-graecum 116. Uncaria tomentosa 117. Urticga dioica 118. Vinca minor 119. Viola diffusa 120. Viscum album 121. Withania somnifera 122. Xanthium spinosum 123. Zanthoxylum americanum 124. Zingiber officinalis

ANTICANCERÍGENES MAMÀRIES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Actaea racemosa Aegle marmelos Agaricus blazei, Allium cepa Amura rohitaka Andrographis paniculata Annona cherimola (llavors) Annona muricata 9. Annona squamosa

10. Antennaria dioica 11. Aquilegia vulgaris* 12. Arctium majus 13. Aristolochia clematitis* 14. Artemisia annua 15. Bupleurum falcatum 16. Calendula arvensis

17. Calendula arvensis, officinalis 18. Carthamus tinctorius 19. Catharanthus roseus 20. Cirsium eriophorum, costae 21. Citrullus lanatus (síndria) 22. Citrus auranthium 23. Citrus limonium 24. Commiphora gugul 25. Conium maculatum 26. Cordyceps sinensis, 27. Coriolus versicolor 28. Crocus sativus 29. Curcuma longa 30. Datura stramonium * 31. Daucus carota 32. Echinacea angustifolia 33. Eclipta erecta 34. Forsythia suspensa 35. Fritillaria verticillata* 36. Fucus vesiculosus 37. Ganoderma lucidum 38. Glycine max (soja) 39. Glycyrrhiza glabra 40. Gnaphalium arenarium 41. Gnaphalium luteo-album 42. Grifola frondosa 43. Guazuma ulmifolia 44. Gynostemma pentaphyllum 45. Hercinium erinaceus, 46. Hypericum perforatum 47. Hypochoeris radicata 48. Inonotus obliquuus 49. Juglans regia 50. Lamium album 51. Lentinula edodes, 52. Lepidium sativum 53. Lobelia inflata 54. Lonicera japonica 55. Lycium chinense 56. Lycopersicum esculentum

57. Matricartia chamomilla 58. Melaleuca viridiflora (niauli) 59. Momordica charantia 60. Narcissus * 61. Ocimum sanctum 62. Oenothera biennis (fulles) 63. Onopordon acanthium 64. Panax ginseng (preventiu) 65. Panax quinquefolia 66. Petiveria alliacea 67. Pfaffia paniculata 68. Phellinus linteus 69. Phyllanthus niruri 70. Phytolacca americana* 71. Pistacia lentiscus 72. Plantago major 73. Plantago ovata 74. Polyporus umbellatus 75. Poria cocos, 76. Pueraria lobata (kudzu) 77. Ranunculus bulbosus* 78. Rhodiola crenulata 79. Rhodiola rosea 80. Rhus coriaria 81. Rosmarinus officinalis 82. Rubia cordifolia 83. Rumex crispus 84. Schizandra chinensis 85. Secale cereale (verd) 86. Sedum reflexum 87. Semecarpus anacardium 88. Sida cordifolia 89. Silybum marianum 90. Sonchus oleraceus 91. Stellaria media 92. Taraxacum officinale 93. Taxus baccata * 94. Terminalia arjuna 95. Terminalia chebula 96. Thea sinensis

97. Thea sinensis (te verd) 98. Tinospora cordifolia 99. Tremella fuciformis, 100. Trifolium pratense 101. Trigonella foenum-graecum 102. Triticum aestivum (verd)

103. Uncaria tomentosa 104. Vaccinium macrocarpon, 105. Viscum album* 106. Vitex agnus-castus 107. Withania somnifera 108. Ziziphus jujuba

ANTICANCERÍGENES MEDUL·LARS

1. 2. 3. 4. 5.

Cotpis chinensis Curcuma longa

Morinda citrifolia (noni) Pistacia terebinthus Uncaria tomentosa

ANTICANCERÍGENES OFTÀLMIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Annona squamosa Astragalus oxyphysus Boheravia diffusa Centella asiatica Chelidonium majus* Coptis chinensis Dipteryx odorata (faves tonkes) Glycyrrhiza glabram, uralensis Guazuma ulmifolia 18. Pfaffia paniculata 19. Phellinus linteus 20. Plumeria rubra 21. Rheum palmatum 22. Rhodiola rosea 23. Rosmarinus officinalis 24. Scoparia dulcis 25. Terminalia chebula 26. Thalictrum hernandezii 27. Thea sinensis (te verd) 28. Uncaria tomentosa 29. Vaccicium myrtillus 30. Viola (flors) 31. Viscum album 32. Xanthium strumarium 33. Yucca glabra

10. Heliotropium indicum 11. Inonotus obliquus 12. Justicia pectoralis 13. Larrea tridentata (Xaparral) 14. Lippia dulcis 15. Maytenus illicifolia 16. Oxalis (Biophytum) sensitivum 17. Panax ginseng

ANTICANCERÍGENES ÒSSIES 1. 2. 3. Acorus calamus Agaricus blazei Albatrellus confluens 4. 5. 6. Alpinia galanga Artemisia annua Artemisia annua

7. 8. 9.

Brassica oleracea var. botrytis Carapa guianensis Cochlospermum vitifolium (tecomozote). Sideritis hirsuta

19. Pueraria lobata (kudzu) 20. Rosmarinus officinalis 21. Salvia triloba, lavandulifolia 22. Sambucus racemosa 23. Terminalia arjuna 24. Thymus hyemalis 25. Thymus membranaceus 26. Trigonella foenum-graecum 27. Ulmus fulva 28. Uncaria tomentosa 29. Xanthium strumarium

10. Commiphora myrrha 11. Equisetum arvense, maximum 12. Fucus vesiculosus 13. Glycyrrhiza glabra, uralensis 14. Juglans regia 15. Kalanchoe daigremontiana (aranto) 16. Micromeria fruticosa 17. Origanum nitens 18. Pinus pinea

ANTICANCERÍGENES OVÀRIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Achillea millefolium Astragalus membranaceus Bacopa monnieri Cinnamomon cassia Silybum marianum Cimicifuga racemosa Coriolus versicolor Eleutherococcus senticosus Gynostemma pentaphyllum (jiaogluan) 10. Petroselinum sativum 11. Lentinula edodes (Shii-Take) 12. Levisiticum officinale 13. Maytenus illicifolius 14. Nothapodytes foetida 15. Panax ginseng 16. Rhodiola rosea 17. Rubus idaeus 18. Semgmadermos emarginata 19. Taraxacum officinale (rel) 20. Taxus baccata* 21. Thea sinensis 22. Thea sinensis (te verd) 23. Trifolium pratense 24. Urtica dioica (rel) 25. Withania somnifera 26. Ziziphus jujuba

ANTICANCERÍGENES PANCREÀTIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Acantopanax senticosus Aegle marmelos Aloe vera Angelica archangelica Annona glabra, muricata, squamosa Antrodia camphorata Azadirachta indica Bauhinia forficata 9. Chelidonium majus*

10. Chionanthus virginicus 11. Chrysanthemum parthenium 12. Conyza canadenis 13. Coptis chinensis 14. Coriolus versicolor 15. Cuminum cyminum 16. Cymbopogon parkeri

17. Geranium robertianum 18. Gymnema sylvestre 19. Lagestroemia speciosa 20. Larrea tridentata (xaparral) 21. Marsdenia condurango 22. Matricaria recutita 23. Momordica charantia 24. Myrcia salicifolia 25. Nigella saltiva (oli) 26. Panax ginseng 27. Perilla frutescens 28. Phillanthus niruri

29. Rheum raponticum 30. Stevia rebaudiana 31. Tabebuia avellandae 32. Terminalia bellerica + Terminalia chebula + Phyllanthus emblica (=triphala) 33. Thea sinensis 34. Thymus vulgaris / quimipotipus geraniol (que es fa a uns 1000 m snm) 35. Viscum album 36. Zanthoxylum clava-herculis

ANTICANCERÍGENAS PROSTÀTIQUES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Abies spectabilis (pinyes) Acalypha betulina (rel) Acmella olearcea Acorus calamus Actaea racemosa (Black Cohosh) Agaricus blazei, Allium cepa Allium sativum Aloe vera 25. Blainvillea acmella 26. Borajgo officinalis 27. Brassica oleracea var. botrytis 28. Brassica rapa var. chinensis 29. Bryonia epigoea 30. Capsicum anuum 31. Celastrus paniculatus (llavors) 32. Chamaemelum nobile 33. Chelidonium majus 34. Chrysanthemum (=Dendranthema) morifolium 35. Cinnamomum zeylanicum 36. Citrullus lanatus (síndria) 37. Citrus auranthium 38. Citrus limonium 39. Clerodendrum serratam 40. Cocos nucifera 41. Commiphora mukul 42. Conyza canadensis 43. Copaifera brasiliensis 44. Coptis chinensis, 45. Cordyceps militaris, sinensis, 46. Coriolus versicolor (PSP) 47. Cucurbita pepo (polpa, pell, llavors, oli)

10. Alpina galanga 11. Alyssum maritimum 12. Andrographis paniculata 13. Andrographis paniculata 14. Annona cherimola (llavors) 15. Annona muricata 16. Annona squamosa (graviola) 17. Asperula odorata 18. Avena sativa (segonet) 19. Azima tetracantha 20. Barosma betulina 21. Barosma betulinum 22. Bertholettia excelsa 23. Bidens acmella 24. Bidens pilosa

48. Cuminum cyminum 49. Curcuma longa 50. Curcuma longa (curry + pinya americana + lecitina) 51. Daucus carota 52. Dipterix odorata (faves tonkes) 53. Dolichos biflorus 54. Dyperix odorata 55. Elettaria cardamomum 56. Embelia ribes 57. Epilobium parviflorum, alpinum, collinum, fleischeri, lanceolatum, montanum, obscurum, palustre, roseum 58. Erodium moschatum 59. Eryobotria japonica (orxata de pinyols) 60. Evodia rutaecarpa 61. Foeniculum azoricum 62. Foeniculum vulgare 63. Galium aparine 64. Ganoderma lucidum, 65. Geranium robertianum 66. Glycine max 67. Glycine max (soja) 68. Glycyne max (soja) 69. Glycyrrhiza glabra 70. Gossypoum herbaceum (oli de llavors) 71. Griffola frondosa 72. Guazuma ulmifolia 73. Harpagophytum procumbens 74. Hibiscus sabdarifa 75. Humulus lupulus 76. Humulus lupulus 77. Hydrastis canadensis 78. Hygrophila auriculata 79. Hymenaea courbaril 80. Ipomoea batatas 81. Isatis indigotica 82. Juniperus communis (ginebrons) 83. Kalanchoe brasiliensis 84. Leuzea conifera

85. Linum usitatissimum 86. Lycium chinense (Gogi) 87. Lycopersicum esculentum 88. Matricaria chamomilla, Chamemelum nobile 89. Matricaria recutita 90. Medicago sativa (rel) 91. Melilotus albus 92. Mikania hirsutissima 93. Monascus purpureus, 94. Morus nigra, alba (escorça) 95. Myristica fragrans (aril) 96. Nasturtium officinale 97. Nigella sativa 98. Nigella sativa 99. Nigella sativa (llavors, oli) 100. Ocimum sanctum 101. Oenothera biennis (oli) 102. Panax ginseng 103. Panax pseudoginseng 104. Perilla frutescens 105. Persea americana 106. Petiveria alliacea 107. Petroselinm sativum 108. Petroselinum sativum 109. Phellinus linteus (+ vitamina C), Pleurotus ostreatus, eryngi, 110. Piper longum 111. Piper nigrum 112. Pistacia terebinthus 113. Plantago major 114. Plumbago indica 115. Populus nigra 116. Poria cocos 117. Psoralea corylifolia 118. Punica granatum (suc, pell, llavors) 119. Pygeum africanum 120. Pygeum africanum (extracte glicèric) 121. Quercus infectoria (ballerucs) 122. Rabdosia rubescens

123. Rhodiola rosea 124. Ruscus aculeatus 125. Sabal serrulata (extracte glicèric) 126. Saussurea lappa 127. Schinus molle 128. Scoparia dulcis 129. Scutellaria baikalensis 130. Seguieria alliacea 131. Selenicereus grandiflorus (flor) 132. Semecarpus anacardium 133. Serenoa repens (dàtils) = Sabal serrulata 134. Sesamum indicum 135. Silybum marianum 136. Smilax chilensis 137. Solidago virgaurea 138. Spartium junceum (oli) ÚS EXTERN 139. Spiranthes oleracea 140. Spondias purpurea (maceració en aigua freda) 141. Strychnos nux-vomica * 142. Strychnos potatorium *

143. Swartzia polyphylla 144. Tabebuia impetiginosa 145. Terminalia chebula 146. Terminalia chebula (fruit) 147. Thea sinensis 148. Trachyspermum roxburghianum, 149. Tribulus terrestris 150. Tribulus terrestris 151. Trifolium pratense 152. Uncaria tomentosa 153. Urtica dioica (rels) 154. Vaccinium macrocarpon 155. Verbena officinalis 156. Verbena officinalis 157. Vernonia anthelmintica 158. Vitex agnus-castus 159. Vitis vinifera 160. Withania somnifera 161. Zingiber officinale 162. Zingiber officinale

ANTICANCERÍGENES PULMONARS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Agaricus blazei Allium cepa Aloe vera Annona cherimolla (llavors) Annona muricata, squamosa Antrodia camphorata Aristolochia debilis * Astragalus membranaceus Avena sativa

16. Coix lacryma-jobis 17. Cordycens sinensis 18. Coriolus versicolor 19. Cuminum cyminum 20. Curcuma longa 21. Curcuma longa 22. Dionaea muscipula 23. Fevillea cordifolia 24. Geranium robertianum 25. Griffola frondosa 26. Guaiacum officinale 27. Hebanthe erianthe 28. Jatropha gossipifolia 29. Larrea tridentata (80ºC) 30. Lentinula edodes

10. Betta vulgaris (remolatxa) 11. Bixa orellana 12. Boheravia diffusa 13. Brossimum acutifolium 14. Chelidonium majus 15. Citrus limon

31. Lilium candidum 32. Linum usitatissimum 33. Lippia dulcis (orozul) 34. Magnolia grandiflora (llavors) 35. Mentha aquatica 36. Minquartia guianensis 37. Nigella sativa 38. Ocimum sanctum 39. Panax ginseng 40. Phellinus linteus 41. Phyllanthus niruri 42. Physalis angulata 43. Piper nigrum 44. Plantago lanceolata, major 45. Plumeria rubra 46. Polygala calcarea, virginica 47. Polyporus umbellatus 48. Pyrus malus (poma)

49. Rhodiola rosea 50. Salvia lavandulifolia, triloba 51. Silybum marianum 52. Smegmadermos emarginata 53. Tabebuia avellanedae 54. Tabebuia barbata 55. Thaspesia populnea 56. Thea sinensis (te verd Long Jing) 57. Tropaeolum majus 58. Uncaria tomentosa 59. Viscum album 60. Vismia baccifera, jefensis, macrophylla 61. Withania somnifera 62. Xanthium strumarium * 63. Zingiber officinalis

ANTICANCERÍGENES RECTALS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Abelmoschatus esculentus Aesculus hippocastanum (fulla) Agaricus blazei, Ailanthus altissima Albatrellus confluens, Aloe vera Andropogon citratus Angelica archangelica Annona squamosa, muricata 21. Cissampelos pareira 22. Cocos nucifera (oli verge) 23. Coffea arabiga 24. Copaifera langsdorffii, officinalis 25. Coptis chinensis 26. Cordyceps sinensis, 27. Coriolus versicolor 28. Croton lechlerii 29. Cuminum cyminum 30. Curcuma longa 31. Dionaea muscipula 32. Echinacea angustifolia 33. Eryngium creticum, foetidum 34. Ferula asa-foetida 35. Ganoderma lucidum 36. Geissospermum velosii 37. Geissospermum velosii (Pao Pareira) 38. Ginkgo biloba 39. Grifola frondosa, 40. Humulus lupulus

10. Antrodia camphorata, 11. Aphelandra aurantiaca 12. Arctium majus 13. Bacopa monnierii 14. Brosimum acutifolium 15. Calendula officinalis, arvensis 16. Capraria biflora 17. Casearia sylvestris 18. Cassia fistula 19. Chamaemelum nobile 20. Chrysobalanus icaco

41. Hypericum perforatum 42. Impatiens balsamina 43. Justicia pectoralis 44. Lentinus edodes 45. Magnolia grandiflora 46. Manilkara zapota 47. Marsdenia condurango 48. Matricaria recutita 49. Minquartia guianensis 50. Mucuna pruriens 51. Myrciaria dubia 52. Nigella sativa (llavors) 53. Panax ginseng 54. Perilla frutescens (oli) 55. Pffafia paniculata 56. Phyllanthus niruri 57. Pimenta officinalis 58. Pistacia terebinthus (màstic)

59. Plantago major 60. Plantago psyllium 61. Poria cocos 62. Pteris multifida 63. Rhododendron caucasicum 64. Salvia triloba 65. Scutellaria barbata 66. Silybum marianum 67. Sorbus aucuparia 68. Tabebuia avellandae, T. barbata 69. Thea sinensis 70. Trapa natans 71. Trigonella foenum-graecum 72. Turnera aphrodisiaca (Damiana) 73. Uncaria tomentosa 74. Virola elongata* 75. Viscum album* 76. Xanthium strumarium* (compreses)

ANTICANCERÍGENES RENALS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Allium cepa Alyssum maritimum Annona squamosa Arctostaphylos uva-ursi Asperula odorata Cordyceps sinensis Cuminum cyminum Curcuma longa Cuscuta chinensis 20. Juniperus communis (ginebrons) 21. Lepidium draba 22. Lepidium latifolium 23. Ligustrum lucidum 24. Matricaria chamomilla 25. Morinda officinalis 26. Nigella sativa 27. Ocimum sanctum 28. Papaver roheas 29. Phyllanthus niruri 30. Physalis alquequenje 31. Pinus pinaster 32. Pinus sylvestris (flor) 33. Pircorrhiza kurroa 34. Plantago major 35. Psoralea bituminosa (rel) 36. Psoralea corylifolia 37. Rhodiola rosea 38. Rosa canina (fruits)

10. Durvillaea anctartica 11. Elettaria cardamomum 12. Epimedium braevicornum 13. Eschisandra chinensis 14. Foeniculum vulgare var. azoricum 15. Galium aparine 16. Geranium robertianum 17. Hibiscus sabdarifa 18. Hieracium pilosella (a 80º C) 19. Humulus lupulus

39. Rosa laevigata 40. Rubus chingii 41. Tabebuia avellandae 42. Terminalia arjuna

43. Thea sinensis (Te de Tres Anys) 44. Vaccinium macrocarpon

ANTICANCERÍGENES DE TESTICLE 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Acalypha wilkesiana Acorus calamus Artemisia pontica Artocarpus communis Bertholettia excelsa Citrus nobilis Cordyceps sinensis Crescentia cujete Dioscorea oppositifolia 11. Evodia rutaecarpa 12. Ficus pumila

)

13. Manihot esculenta 14. Pancratium caribaeum 15. Pancratium declinatum 16. Pistacia terebinthus 17. Sida acuta 18. Teucrium scorodonia 19. Thespesia populnea 20. Trema orientalis )

10. Dipsacus fullonum

ANTICANCERÍGENES TIROIDEES 21. Glycine max (soja) 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Aloe vera Annona squamosa Aquillaria agallocha Berberis vulgaris Bertholettia excelsa Bryonia dioica* Cephaelius/Carapichea ipecacuana 8. 9. Chelidonium majus* Coleus forskholii 24. Ligusticum acutifolium 25. Lindera strychnifolia 26. Liriope graminifolia, L. spicata 27. Liriope spicata 28. Lycopus europaeus 29. Melissa officinalis 30. Mentha spicata 31. Ophiopogon japonicus 32. Origanum majorana 33. Origanum nitens 34. Paeonia albiflora, suffruticosa 35. Prunus mume (umeboshi) 36. Rosmarinus officinalis 37. Salvia triloba 38. Scutellaria baikalensis 39. Terminalia belerica, arjuna, chebula 22. Ilex aquifolium 23. Lepidium draba

10. Conioselinum vaginatum 11. Conium maculatum* 12. Convolvulus arvensis 13. Coptis chinensis, C. teeta 14. Coptis teeta 15. Cordyceps sinensis 16. Crataegus monogyna 17. Fritillaria cirrhosa 18. Fritillaria verticillata 19. Galium aparine 20. Galium verum

40. Thea sinensis (te verd) 41. Theobroma cacao 42. Trigonella foenum-graecum

43. Vaccinium myrtillus, macrocarpon

ANTICANCERÍGENES UTERINES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Aconitum fischeri Adenophora polymorpha Allium fistulosum Allium montanum Allium volhynicum Alyssum maritimum Alysum maritimum Amaranthus spinosus Amomum costatum 37. Citrullus lanatus 38. Citrus nobilis 39. Citrus reticulata 40. Cnicus benedictus 41. Codonopsis pilosula 42. Codonopsis tangshen 43. Coix lacryma-jobi 44. Convallaria majalis * 45. Coriolus versicolir 46. Cressa cretica 47. Cryptostemma sp 48. Cúrcuma longa 49. Curcuma zedoaria 50. Cyperus rotundus 51. Daemonorops draco 52. Daucus carota 53. Dimocarpus longan 54. Dimorphotheca sp 55. Dioscorea bulbifera 56. Epimedium macranthum 57. Equisetum arvense, maximum 58. Equisetum maximum 59. Euchresta japonica 60. Euphorbia peplus* 61. Ferula asa-foetida 62. Filipendula hexapetala 63. Foeniculum vulgare 64. Geranium robertianum 65. Glycyrrhiza glabra 66. Guaiacum officinale 67. Hedyotis diffusa 68. Ilex aquifolium 69. Imperata cylindrica 70. Isatis tinctoria 71. Juglans regia 72. Juglans regia

10. Amomum xanthioides 11. Angelica glabra 12. Angelica sinensis 13. Angelica sinensis 14. Apium graveolens 15. Arctotis sp 16. Aristolochia longa * 17. Aster trinervius 18. Astilbe chinensis 19. Astilbe chinensis 20. Astilbe chinensis 21. Astragalus hoantchy 22. Atractylis ovata 23. Atractylis sp 24. Atractylodes henryi 25. Atropa belladona* 26. Bombax malabaricum 27. Boswellia glabra, serrata 28. Brosimum alicastrum 29. Bupleurum falcatum 30. Bupleurum falcatum 31. Calendula arvensis, officinalis 32. Castilla elastica 33. Chenopodium bonus-henricus 34. Cimicifuga racemosa 35. Cinnamomum loureirii 36. Cinnamomum verum

73. Kohleria deppeanum 74. Lappa tomentosa 75. Leonurus cardiaca 76. Ligusticum acutilobum 77. Lilium candidum 78. Lilium martagon 79. Liriope spicata 80. Lophanthus rugosus 81. Lycopersicum esculentum 82. Menispermum dauricum 83. Mimosa pudica 84. Mitchella repens 85. Montanoa tomentosa 86. Narcissus sp.pl. 87. Nelumbo nucifera 88. Nigella sativa, 89. Nuphar luteum 90. Orobanche ammophylla 91. Pachycereus pringlei 92. Paeonia lactiflora 93. Panax ginseng 94. Papaver somniferum 95. Paris quadrifolia 96. Peganum harmala 97. Peonia alba 98. Phellodendron amurense 99. Phoenix dactylifera 100. Pistacia lentiscus 101. Pistacia terebinthus 102. Plantago coronopus, major 103. Plantago major

104. Plantago psyllium 105. Platycerium bifurcatum 106. Polygonum maritimum 107. Polystichum falcatum 108. Potentilla reptans 109. Psoralea corylifolia 110. Rabdosia rubescens 111. Rheum officinale 112. Rhinacanthus nasutus 113. Rhus coriaria 114. Rosa canina 115. Rosmarinus officinalis 116. Salvia miltiorrhiza 117. Sapium sp 118. Schrankia sp 119. Scutellaria baicalensis 120. Scutellaria barbata 121. Seseli tortuosum 122. Solanum nigrum 123. Sophora subprostrata 124. Spondias mombin 125. Thapsia garganica 126. Thea sinensis (te verd) 127. Torilis japonica 128. Tournefortia capitata 129. Trigonella foenum-graceum 130. Viola tricolor 131. Vitis vinifera 132. Ziziphus jujuba 133. Ziziphus vulgaris

ANTICANCERÍGENES VAGINALS 1. 2. 3. 4. Ligustrum vulgare Panax ginseng

Pistacia terebinthus Solanum nigrum

ANTICANCERÍGENES VENOSES 1. 2. 3. Aesculus hippocastanum Cupressus sempervirens Menyanthes trifoliata 4. Viscum album

LLISTA DE PLANTES ANTITUMORALS
38. Baliospermum axillare 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Acacia farnesiana Acalypha indica Achillea ageratum Actaea spicata* Aegilops ovata Aegopodium podagraria Agave americana Ageratum conyzoides Agropyrum repens 39. Bambusa vulgaris 40. Baptisia tinctoria 41. Begonia acuminata 42. Bellis perennis, sylvestris 43. Beta vulgaris 44. Bixa orellana 45. Brassica oleracea 46. Brugmansia amesianum* 47. Buddleja americana, asiática 48. Buddleja asiatica 49. Caesalpinia pulcherrima 50. Canna indica 51. Cannabis indica*, sativa* 52. Capsicum anuum 53. Cardiospermum halicacabum 54. Carica papaiya 55. Carthamus tuinctorius 56. Cassia tora 57. Celosia argentea 58. Centaurea montana 59. Chenopodioum ambrosioides 60. Chrysanthemum moriifolium 61. Cinnamomum camphora 62. Circaea alpina 63. Citrus auranthium 64. Cola acuminata 65. Colocassia esculenta 66. Commiphora mukul 67. Conium maculatum* 68. Cucumis melo 69. Cucurbita pepo 70. Cuminum cyminum 71. Cupressus arizonica 72. Cyclamen europaeum 73. Cymbidium tenuifolium 74. Cynodon dactylon 75. Cynoglossum officinale

10. Ajuga reptans 11. Alchemilla vulgaris 12. Allium cepa 13. Allium sativum 14. Allium triquetrum 15. Alnus glutinosa 16. Aloe vera 17. Alpinia galanga 18. Althaea officinalis 19. Althaea rosea 20. Ambrosia maritima 21. Anchusa officinalis 22. Anethum graveolens 23. Anthriscus cerefolium 24. Anthriscus sylvestris 25. Antirrhinum majus 26. Apium graveolen 27. Arctium majus 28. Aristolochia clematitis* 29. Artemisia capillaris 30. Artemisia maritima 31. Asclepias syriaca 32. Aspeérula odorata 33. Asphodelus fistulosus, microcarpus 34. Asphodelus microcarpus 35. Astragalus hamosus 36. Atriplex hortensis 37. Avena sativa

76. Cyperus papyrus 77. Dactylis glomerata 78. Datura arborea* 79. Datura fastuosa* 80. Datura metel* 81. Datura stramonium* 82. Daucus carota 83. Dioscorea villosa 84. Diplotaxis erucoides 85. Dryopteris filix-mas* 86. Elettaria cardamomum 87. Epilobium angustifolium 88. Equisetum bogotense 89. Eryngium campestre, maritimum 90. Erythronium dens-canis 91. Euphorbia neriifolia* 92. Euphorbia pilulifera* 93. Euphorbia serpens* 94. Ficus carica 95. Ficus religiosa 96. Foeniculum vulgare 97. Galium palustre 98. Genipa americana 99. Geranium robertianum 100. Gladioluos segetum 101. Gloriosa superba* 102. Glycyrrhiza glabra 103. Gossypium herbaceum 104. Hamamelis virginica 105. Hedera helixHiedra 106. Heliotropium indicum 107. Hibiscus abelsmoschus 108. Hibiscus rosa-sinensis 109. Hieracium pilosella 110. Hipophae rhamnoides 111. Hyosciamus niger * 112. Hypericum perforatum, androsaemum 113. Hyssopus officinalis 114. Ipomoea batatas 115. Ipomoea pes-caprae

116. Isatis tinctoria 117. Jasminum grandiflorum 118. Jatropha curcas 119. Krameria triandra 120. Lactuva virosa 121. Lamium album 122. Lamium maculatum, purpureum 123. Lamium purpureum 124. Larrea nitida 125. Lawsonia inermis 126. Lilium candidum 127. Linum usitatissimum 128. Liquidambar styraciflua 129. Lonicera caprifolium 130. Lupinus albus 131. Lycopersicum esculentum, 132. Malva sylvestris 133. Mandraágora officinarum* 134. Marrubium vulgare 135. Matricaria aurea 136. Medicago arborea 137. Melaleuca leucadendra (cajeput) 138. Melilotus albus 139. Melissa officinalis 140. Mentha sp. pl. 141. Mirabilis jalapa 142. Momordica charantia 143. Moringa oleifera 144. Musa paradisiaca 145. Narcissus sp. pl. * 146. Nerium oleander* 147. Neslia paniculata* 148. Ocimum basilicum 149. Oenothera beinnis 150. Onobrychis viciifolia 151. Opuntia ficus-indica 152. Orchis mascula 153. Origanum nitens 154. Oryza sativa 155. Osmunda regalis

156. Paliurus spina-christi 157. Persea americana 158. Petiveria alliacea* 159. Petroselinumn sativum 160. Phlomys lychnitis, lanata 161. Phormium tenax 162. Physalis alquequenje 163. Phytolaca icosandra 164. Phytolacaca americana* 165. Picea abies 166. Pimpinella saxifraga 167. Pinguicula grandiflora 168. Piper betle 169. Pistacia lentiscus 170. Pistacia terebinthus 171. Plantago major 172. Plumbago zeylanica* 173. Polygonatum odoratum 174. Polygonum bistorta 175. Polygonum persicaria 176. Populus balsamifera 177. Populus nigra 178. Portulaca oleracea 179. Potamogeton natans 180. Potentilla reptans, rupestris 181. Potentilla rupestris 182. Prunus armeniaca 183. Prunus laurocerassus 184. Prunus mume 185. Psoralea bituminosa 186. Psychotria horizontalis 187. Pulmonaria officinalis 188. Pyrus communis 189. Pyrus malus 190. Quercus coccifera 191. Reseda luteola 192. Rhus coriaria 193. Ribes nigrum 194. Ricinus communis 195. Rosa gallica

196. Rumex acetosella 197. Rumex crispus 198. Ruscus aculeatus, hypoglossus 199. Salicornia sp. 200. Salix caprea, fragilis, pentandra,

viminalis 201. Salvadora persica 202. Salvia lavandulifolia, verbenaca 203. Salvia verbenaca 204.Santalum album 205. Saponaria officinalis 206. Sarothamnus scoparius*

207. Satureja montana 208. 209. Schinus molle Secale cereale

210. Sempervivum arboreum 211. Sesamum indicum 212. Sesbania aegyptiaca* 213. Smyrnium perfoliatum 214. Solanum dulcamara 215. Solanum nigrum 216. Solanum sodomeum* 217. Solanum tuberosum 218. Solidago virgaurea 219. Sonchus oleraceus 220. Stachys sylvatica 221. Strychnos nux-vomica* 222. Symphytum tuberosum 223. Taraxacum officinale 224. Taxodium distichum* 225. Tephrosia purpurea 226. Teucrium marum 227. Teucrium polium 228. Thuja occidentalis*, orientalis* 229. Thymus serpyllum 230. Thymus zygis 231. Thypha latifolia, angustifolia 232. Tillandsia usneoides 233. Tragopogon porrifolius 234. Trichocereus chiloensis

235. Trifolium incarnatum 237. Trigonella foenum-graecum 238. Trillium erectum 239. Tsuga canadensis 240.Ulmus fulva 241. Urginmea maritima 242. Urtica urens 243. Veratrum album* 244. Verbascum thapsus, sp.pl.

236. Trifolium pratense 245. Verbena officinalis* 246.Viburnum acerifolium 247. Viola tricolor 248.Viscum album 249.Withania somnifera 250. Xanthium spinosum 251. Xanthium strumarium* 252. Zea mays

ANTITUMORALS ABDOMINALS 27. Azadirachta indica 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Acacia catechu Achyranthes aspera Aconitum heterophyllum Acorus calamus Aegle marmelos Aglaia roxburghiana Ailanthus altissima Alangium hexapetalum Albizia lebbeck 28. Bambusa sp 29. Barleria cristata 30. Barringtonia acutangula 31. Bauhinia variegata 32. Berberis asiatica 33. Boerhaavia diffusa 34. Bombax malabaricum 35. Boswellia sp 36. Brassica hirta 37. Cajanus cajan 38. Calamus rotjang 39. Carum copticum 40. Cassia sophera 41. Cedrus deodora 42. Centella asiatica 43. Cinnamomum tamala 44. Cinnamomum verum 45. Citrullus colocynthis* 46. Citrus aurantiifolia 47. Citrus medica 48. Cleome felina 49. Clerodendrum infortunatum 50. Clitoria ternata 51. Coelogyne ovalis 52. Coptis chinensis 53. Cordia myxa

10. Alhagi pseudalhagi 11. Allium sativum 12. Allium ursinum 13. Ammi copticum 14. Amomum melegueta 15. Amoora rohitaka 16. Amorphophallus campanulatus 17. Andropogon schoenanthus 18. Anethum graveolens 19. Anthocephalus cadamba 20. Aquilaria agallocha 21. Areca catechu 22. Asclepias curassavica 23. Asclepias curassavica 24. Asparagus racemosus 25. Avena sativa 26. Avena sativa

54. Coriandrum sativum 55. Crateva religiosa 56. Crocus sativus 57. Cuminum cyminum 58. Curcuma domestica 59. Curcuma longa 60. Curcuma zerumbet 61. Cyperus rotundus 62. Cyperus rotundus 63. Cyperus scariosus 64. Desmodium gangeticum 65. Digitalis lutea* 66. Digitalis purpurea * 67. Dioscorea aculeata 68. Dioscorea globosa 69. Dolichos biflorus 70. Echites dichotoma 71. Elettaria cardamomum 72. Embelia ribes 73. Erianthus officinarum 74. Euphorbia neriifolia* 75. Feronia limonia 76. Ficus carica 77. Ficus heterophylla 78. Glycyrrhiza glabra 79. Gmelina arborea 80. Gossypium sp 81. Grewia asiatica 82. Gynandropsis pentaphylla 83. Hemidesmus indicus 84. Hiptage bengalensis 85. Holarrhena antidysenterica* 86. Hordeum vulgare 87. Hyssopus officinalis 88. Ichnocarpus frutescens 89. Indigofera tinctoria 90. Ipomoea digitata 91. Ipomoea reniformis 92. Ipomoea turpethum 93. Isatis tinctoria

94. Justicia adhatoda 95. Lens culinaris 96. Madhuca indica 97. Mallotus philippensis 98. Melia indica 99. Mesua ferrea 100. Michelia champaca 101. Moringa oleifera 102. Mucuna pruriens 103. Mussaenda cambodiana 104. Myrica nagi 105. Nardostachys jatamansi 106. Nelumbo nucifera 107. Nigella sativa 108. Nymphaea stellata 109. Ocimum sanctum 110. Oldenlandia biflora 111. Oldenlandia corymbosa 112. Oroxylum indicum 113. Oxalis corniculata 114. Papaver rhoeas 115. Papaver somniferum* 116. Pavonia odorata 117. Pentapetes phoenicea 118. Phyllanthus emblica 119. Phyllanthus niruri 120. Phyllanthus niruri 121. Pimpinella involucrata 122. Pinus palustris 123. Pinus roxburghii 124. Piper aurantiacum 125. Piper chaba 126. Piper nigrum 127. Plumbago indica 128. Plumbago zeylanica 129. Poa cynosuroides 130. Pongamia pinnata 131. Premna integrifolia 132. Pterocarpus indicus 133. Punica granatum

134. Raphanus sativus 135. Rhus succedanea 136. Ricinus communis 137. Rubia cordifolia 138. Ruellia longifolia 139. Rumex vesicarius 140. Sanguisorba officinalis 141. Sansevieria zeylanica 142. Saussurea hypoleuca 143. Semecarpus anacardium 144. Sesamum indicum 145. Seseli indicum 146. Sida cordifolia 147. Sida rhombifolia 148. Sida spinosa 149. Solanum indicum 150. Solanum xanthocarpum 151. Stephania hernandifolia * 152. Stereospermum suaveolens

153. Swertia cherayta 154. Swertia chirata 155. Tabernaemontana coronaria 156. Terminalia bellerica 157. Terminalia chebula 158. Tinospora cordifolia 159. Trichosanthes cucumerina 160. Trichosanthes dioica 161. Trigonella foenum-graecum 162. Uraria lagopodioides 163. Vanda roxburghii 164. Vetiveria zizanoides 165. Vigna mungo 166. Vitis sp 167. Withania somnifera 168. Woodfordia floribunda 169. Xanthium indicum 170. Zingiber officinale 171. Ziziphus jujuba

ANTITUMORALES D’ AIXELLA Euphorbia prostrata

ANTITUMORALS D’ AMÍGDALES 1. 2. 3. 4. 5. Aloe vera (polpa transparent) Anemone hepatica Calendula officinalis, arvensis, Capsicum anuum Galium aparine 6. 7. 8. 9. Malva officinalis var. maroccana Myrtus communis Plantago major Podophyllum peltatum

10. Terminalia chebula.

1.

ANTITUMORALS ANALS 2. 3. 4. Aloe vera

Cistus ladaniferus Gladoilus segetum

ANTITUMORALS D’ ARTICULACIONS 1. 2. 3. 4. Amyris elemifera Atropa belladona* Cayaponia ficifolia Commiphora africanum 5. 6. 7. 8. Commiphora myrrha Curcuma caesia Montrichardia arborescens Palicourea diuretica

9.

Palicourea rigida

14. Plumbago scandens 15. Psychotria tetraphylla* 16. Pueraria tuberosa 17. Sambucus ebulus

10. Philodendron grandifolium 11. Philodendron hederaceum 12. Philodendron imbe 13. Philodendron oblongum

ANTITUMORALS DE BOCA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Aloe vera Calendula arvensis, officinalis Citrullus lanatus (síndria) Citrus auranthium Curcuma longa Ginkgo biloba Gynostemma pentaphyllum Lycopersicum esculentum Malpighia emarginata, glabra, puncifolia 10. Morus nigra, alba 11. Ribes rubrum, nigrum, uva-crispa 12. Rubus caesius 13. Rubus idaeus 14. Spirulina sp. 15. Thea sinensis (te verd) 16. Vaccinium myrtillus, macrocarpon

ANTITUMORAL DE BRAÇ Sabal mexicanum

ANTITUMORALES DE BUFETA DE L’ORINA 1. 2. Asparagus acutifolius, officinalis Caléndula arvensis, officinalis 3. 4. 5. Pinus pinea Prunus mume Trifolium pratense

ANTITUMORALES DE CAMPANETA

1. 2. 3. 4.

Ammi majus Carum copticum Ligustrum vulgare Morus alba

5. 6. 7.

Pistacia lentiscus Rhus coriaria Vinca major, minor

ANTITUMORALS DE LA CARA Aloe vera Mesembryanthemum aequilaterale

ANTITUMORALS DE COLL 1. 2. Clematis graveolens Dioscorea aculeata 3. 4. Euphorbia lasiocaula Malva sylvestris 5. 6. Rhus coriaria Stellera chamaejasme

ANTITUMORALS DEL COR Papaver orientale Papaver rhoeas

ANTITUMORALS DE CUIXA 1. 2. 3. 4. 5. Actaea spicata* Byrsonima crassifolia Forsythia suspensa Palicourea rigida Sambucus ebulus 6. 7. 8. 9. Sempervivum tectorum Sphacele campanulata Taxodium mucronatum* Verbascum sp

ANTITUMORALS DEL DIAFRAGMA Ocimum basilicum, sanctum

Anacardia ANTITUMORALS DE L’ ENGONAL
1. 2. 3. 4. 5. Aster amellus Euphorbia lasiocaula Stellera chamaejasme Swertia chamaejasme Trifolium arvense

ANTITUMORALS D’ ESTÓMAC 1. 2. 3. 4. Andropogon schoenus Anemone coronaria Crinum asiaticum Geranium robertianum 5. 6. 7. 8. Montanoa tomentosa Pistacia lentiscus Punica granatum Tilia platyphyllos

ANTITUMORALS DEL FETGE 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Ajuga iva Amomum granum-paradisi Aristolochia longa Cephalanthera sp Chelidoniaum majus Coptis chinensis Costus arabicus Curcuma zedoaria 9. Cydonia oblonga

10. Epipactis sp 11. Geum urbanum 12. Humulus lupulus 13. Juncus sp 14. Lycopersicon esculentum 15. Myristica fragrans 16. Peumus boldus

17. Rosmarinus officinalis

ANTITUMORALES DE GANGLIS LIMFÀTICS 1. 2. 3. 4. 5. Apium graveolens Apium nodiflorum Galium verum Gossypium barbadense Hedera helix 6. 7. 8. 9. Melilotus albus Melilotus officinalis Sedum acre Tamarix gallica

ANTITUMORALS DE GENITALS 1. 2. 3. Paris quadrifolia Pistacia lentiscus Pistacia terebinthus 4. Rosa canina

ANTITUMORALES DE LA GENIVA 1. 2. 3. Lycium europaeum Psychotria rubra Rhus coriaria

ANTITUMORALS GLANDULARS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Acorus calamus Adhatoda vasica Alhagi maurorum Alstonia scholaris Arctium lappa Arctium majus, minus Cassia fistula Cinchona officinalis Citrus limon 12. Ichnocarpus frutescens 13. Jussiaea peruviana 14. Melilotus indica 15. Melilotus sp. 16. Nasturtium officinale 17. Pimpinella alba 18. Pimpinella saxifraga 19. Plumbago zeylanica 20. Prunus puddum 21. Pterocarpus erinaceus 22. Vitex trifolia

10. Holarrhena antidysenterica 11. Holarrhena antidysenterica

ANTITUMORALS DE GOLA 1. 2. 3. Belamcanda chinensis Brassica kaber Campanula medium, rapunculus, rotundifolia, trachelium 4. 5. 6. 7. Cytinus hipocistis Ipomoea batats Morus alba Peucedanum cervaria

8. 9.

Pistacia lentiscus Rhus coriaria

10. Succisa pratensis 11. Verbena officinalis

ANTITUMORALS DE LA GLÀNDULA PITUITARIA (HIPÒFISIS) 1. 2. Daphne gnidium Ocimum filamentosus

ANTITUMORALS INTESTINALS 1. Coptis chinensis 2. Eupatorium cannabinum 3. Matricaria chamomilla 4. Pistacia lentiscus

ANTITUMORALS DEL LLACRIMAL 1. Muscari comosum, racemosum 2. 3. 4. Pistacia lentiscus Terminalia chebula

Trigonella foenum-graecum 5. Vigna mungo

ANTITUMORAL DEL LLAMBRIC Glaucium flavum, corniculatum

ANTITUMORALS DE LA MA 1. 2. 3. 4. Ailanthus altissima Olea europaea Pinus edulis

Zingiber officinale

ANTITUMORALS MAMÀRIES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Ailanthus altissima Allium cepa Apium graveolens Artemisia absinthium Asphodelus ramosus Atropa belladona Basella alba Boswellia carteri Brassica oleracea 11. Conium maculatum 12. Cordia dichotoma 13. Cynanchum nigrum, vincetoxicum 14. Epimedium alpinum 15. Erysimum orientale 16. Eucalyptus globulus 17. Ferula communis 18. Galium aparine 19. Galium asprellum 20. Galium verum

10. Buplurum fruticosum

21. Gynura bulbosa 22. Gynura pseudo-china 23. Heliotropium sp 24. Hemerocalis fulva 25. Hemerocallis fulva, minor 26. Hibiscus mutabilis 27. Iresine celosia 28. Jasminum sambac 29. Leonurus macranthus, sibiricus 30. Lepidium sativum 31. Mentha crispa 32. Mentha gentilis 33. Microdesmis puberula 34. Narcissus poeticus

35. Newbouldia laevis 36. Oenanthe aquatica 37. Physalis minima 38. Ricinus communis 39. Saponaria baccata, vaccaria 40. Semiaquilegia adoxoides 41. Silene aprica 42. Solanum dulcamara 43. Sphaeranthus africanus 44. Sphaeranthus cochinchinensis 45. Sphenocentrum jollyanum 46. Taraxacum mongoliocum 47. Taraxacum officinale 48. Veratrum viride

ANTITUMORALS DE MELSA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Arctium majus Arisarum vulgare Carduus acanthoides Cnicus benedictus Daphne laureola Fraxinus excelsior Grindelia robusta Morus alba, nigra Myricaria germanica 10. Paeonia officinalis 11. Phyllitis hemionitis 12. Pistacia lentiscus 13. Pistacia terebinthus 14. Rheum palmatum, raponticum 15. Rheum ribes 16. Sabal mexicanum 17. Tamarix thuja 18. Zingiber amomum

ANTITUMORALS DEL NAS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Aloe vera Anemone coronaria* Angelica sinensis Gardenia jasminoides Hedyotis diffusa Imperata cylindrica Lobelia chinensis Magnolia liliflora Mentha arvensis 11. Momordica cochinchinensis 12. Neostenanthera bakuana, gabonensis 13. Rehmannia glutinosa 14. Salvadora persica 15. Taraxacum mongolicum 16. Tribulus terrestris 17. Vitex rotundifolia 18. Xanthium sibiricum, strumarium *

10. Mentha haplocalyx

ANTITUMORALES DE L’ OïDE 1. 2. 3. 4. Amyris hafa Arisarum vulgare Narcissus poeticus Narcissus tazetta

ANTITUMORALS DE LES PARÒTIDES 1. 2. 3. 4. 5. Althaea pallida Avena fatua Corylus avellana Hyosciamus niger* Lantana camara 6. 7. 8. 9. Pistacia lentiscus Rumex alpinus Styrax officinale Verbena supina

ANTITUMORALS DEL PENIS 1. 2. Allium nigrum

Cicer arietinum (cigrons) 3. Dipsacus fullonum 4. Eruca sativa

5.

Origanum heracleoticum

ANTITUMORALS DE LA PELL 1. Anemone sp 2. 3. Clematis bojeri Knowltonia

ANTITUMORALS DE PEUS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Alysicarpus glumaceus Chaerophyllum temulum Cryptolepis reticulata Datura stramonium* Lepidophyllum quadrangulare Lithraea molleoides Piper eucalyptiifolium 8. 9. Pisonia alba Plantago major

10. Portulaca meridiana, quadrifida 11. Schinus antarthriticus 12. Schinus terebinthifolius 13. Tilia sp.

ANTITUMORALS DE PRÒSTATA 1. 2. 3. 4. Agathosma betulinum Copaifera brasiliensis Cucurbita pepo Erodium moschatum 5. 6. 7. 8. Gallesia goraxema Glycirrhiza glabra Harpagophytum procumbens Juniperus communis

9.

Kalanchoe brasiliensis

17. Seguieria alliacea 18. Seguieria floribunda 19. Spilanthes oleracea 20. Uncaria tomentosa 21. Urtica dioica 22. Verbena officinalis 23. Vitex agnus-castus

10. Lycopersicum esculentum, 11. Medicago sativa 12. Plantago amjor 13. Pygeum africanum 14. Pygeum africanum 15. Ruscus aculeatus 16. Sabal serrulata

ANTITUMORALS DE PULMÓ 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Angelica sinensis Aquilaria agallocha Asarum sagittarioides Astragalus henryi Astragalus membranaceus Astragalus mongholicus Brucea javanica Codonopsis lanceolata Cordyline fruticosa 20. Lilium candidum 21. Liriope graminifolia 22. Morus alba 23. Ophiopogon japonicus 24. Paeonia albiflora 25. Paeonia lactiflora 26. Paeonia moutan 27. Pleione bulbocodioides 28. Prunella vulgaris 29. Pulsatilla chinensis 30. Quillaja saponaria 31. Saussurea lappa 32. Schisandra chinensis 33. Scrophularia ningpoensis 34. Scutellaria barbata 35. Solanum dulcamara 36. Solanum lyratum 37. Solanum nigrum 38. Tulipa edulis

10. Cremastra variabilis 11. Cycas revoluta 12. Énula Camapana 13. Fritillaria cirrhosa 14. Fritillaria delavayi 15. Fritillaria thunbergii 16. Gardenia jasminoides 17. Hedyotis diffusa 18. Houttuynia cordata 19. Inula helenium

ANTITUMORALS RECTALS 1. 2. 3. 4. Acorus calamus

Cupressus semprevirens Melaleuca viridiflora (naiulí) Santolina chamecyparissus

ANTITUMORALS DELS SINUS 1. 2. Apium graveolens Artemisia dracunculus

ANTITUMORALES DE TESTICLES I ESCROT 15. Hypoxis decumbens 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Acorus calamus Althaea ficifolia Artemisia pontica Artemisia tenuifolia Bertholettia excelsa Blighia sapida Caesalpinia bonducella Cicer arietinum (cigrons) Conium maculatum * 16. Mentha sativa 17. Montrichardia arborescens 18. Philodendron grandifolium, hederaceum, imbe, oblongum 19. Physalis angulata, pubescens 20. Pistacia lentiscus 21. Pisum stivum 22. Polypodium suspensum 23. Pterospermum glabrescens 24. Tetracera breyniana 25. Verbena officinalis

10. Davilla elliptica, rugosa 11. Dioscorea oppositifolia 12. Eupatorium cannabinum 13. Eurycles amboinensis 14. Hymenocallis declinata

ANTITUMORALES DE TIROIDES 1. 2. 3. 4. 5. 6. Conioselinum vaginatum Coptis teeta Fritillaria verticillata Galium verum Ilex aquifolium Ligusticum acutifolium ANTITUMORALES DE L’ ULL 1. 2. 3. 4. Centaurea cyanus Euphorbia candelabrum Euphorbia candelabrum Glaucium flavum, corniculatum 5. 6. 7. 8. Mimosa nilotica Plantago major Rhus coriaria (parpella) Rumex acetosella 7. 8. 9. Lindera strychnifolia Liriope graminifolia Lycopus europaeus

10. Paeonia albifloa

ANTITUMORALS UTERINES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Amaranthus spinosus Amomum krervanh Aristolochia clematitis Aristolochia longa Borassus flabellifer Boswellia serrata Caesalpinia thorelii Carica papaya 9. Cheiranthus cheiri

10. Chenopodium bonus-henricus 11. Cressa cretica 12. Elettaria cardamomum 13. Ficus carica 14. Mimosa casta 15. Montanoa tomentosa 16. Narcissus poeticus *

17. Narcissus pseudo-narcissus* 18. Origanum maru 19. Platycerium bifurcatum 20. Salvia calycina 21. Selinum monnieri

22. Seseli tortuosum 23. Thapsia garganica 24. Tordylium officinale 25. Torilis japonica 26. Torilis japónica

ANTITUMORALS VAGINALS 1. 2. Acorus calamus

Pulicaria capensis, scabra

ANTINEOPLASTONS
Són molècules similars als aminoàcids. Es troben en menor concentració de la normal en persones afectades per càncer. Són: • fenilacetil • fenilacetil-glutamina • fenitacetil-isoglutamina • fenilacetil-amino-2,6-piridin-diona Promouen l’activitat dels gens supressors de tumors i inhibeixen la dels pro-oncogens. Regulen en concet l’expressió dels gens p53 i p21, mitjançant la desmetilació de les seqüenències promotores i de l’acetilació de les histones. També inhibeixen la captació d’aminoàcids crítics per a les cèl·lules neoplàsiques (1-glutamina, 1-leucina). La concentració plasmàtica efectiva hauria de ser de 2 micrograms per mL, en el cas de la fenilacteilisoglutamina, i d’11 micrograms per mL, en el de la fenilacetilglutamina. S’arriben a injectar a raó de 150 mg/Kg/dia a la vena subclavia. A partir de 2011 ja es poden emprar com a cures experimentals clíniques, amb el suport de l’FDA als EEUU. Sembla ser que també actuarien com a simples preventius. S’han recomanat contra tumors cerebrals (astrocitomes neoplàstics, medul·loblastoma, neuroblastoma, glioma de tronc cerebral o d’altres), leucèmia aguda pro-mielocítica, limfoma de BURKITT, mielodisplàsia aguda, càncer de pròstata, càncer de còlon (adenocarcinoma), càncer de mama, melanoma, càncer de pulmó de cèl·lules no petites, i càncer de fetge. Els millors resultats es veuen amb nens amb gliomes de baixa intensitat, amb un 74% de curació definitiva. També en adults amb adenocarcinoma de còlon amb metàstatsis al fetge, amb una supervivència als 5 anys del 90% (tractaments estàndard amb supervivència del 40%). Tot plegat és un tractament descobert i patentat en part pel Dr. S.R. BURZYNSKI, de West Houstom, Texas. www.burzynskimovie.com

LLAVORS/ OLI DE CALONGE (Nigella sativa)
Les llavors de Calonge (Nigella sativa) mostren activitat quimiopreventiva contra l’estrès oxidatiu, proliferació cel·lular, i càncer als ronyons provocat pel nitriloactet fèrric. Provoquen també una disminució de la gamma-glutamil-transpeptidasa (GGTP), de la peroxidació lipídica (malondialehid), de la xantina oxidasa, de radicals peròxid, d’urea a la sang, de creatinina al sèrum, de la síntesis d’ ADN, i de la incidència de tumors. En canvi, augmenten el glutatió i els seus enzims antioxidants relacionats. La carcinogènesis induïda pel dimetilbenzantrazè a les mames (de rates) queda reduïda (nombre i mida) per la ingesta de llavors de Calonge, junt amb els nivells de marcadors tumorigènics (àcid siàlic sèric, àcid siàlic lligat a lípids), els desperfectes endocrins (prolactina, estradiol, progesterona), l’apoptosi (TNFalfa sèric, caspasa3, fragmentació de l’ ADN) i la peroxidació lipídica i l’òxid nítric. També promocionen (les llavors de Nigella sativa) la supervivència de les cèl·lules MCF-7 (de mama) amb o sense H2O2. Per altra banda, l’oli de les llavors redueix la incidència da les criptes aberrants al còlon provocades pel 1,2 dimetilhidrazina. L’oli de llavors de Calonge controla el creixement dels

tumors sòlids, inhibeix la metàstasis al fetge, i millora la supervivència (almenys a les rates de laboratori). Per altra banda, l’oli essencial (OE) o l’extracte fet amb etil-acetat resulten citotòxics contra les cèl·lules del mastocitoma P815 o les del ronyó verd (cèl·lules de VERO). El principal principi actiu de les llavors de Calonge és la timoquinona. Protegeix dels danys sobre l’ ADN causat per l’azoximetà, i també protegeix de la peroxidació lipídica. La timoquinona (*thymoquinone) actua contra les cèl·lules neoplàsiques de còlon SW-626 d’una manera similar a com ho fa el 5-fluorouracil, Val a dir que el seu preu és molt més econòmic. La timoquinona i l’alfa-hederina de la Nigella sativa (=Calonge) indueixen l’apoptosi i actuen com a citotòxics en cèl·lules humanes A549 (de càncer de pulmó). I contra les Hep-2 (de carcinoma de laringe epidermoide). I contra les HT-29 (d’adenocarcinoma de còlon). I contra les MIA PaCa-2 (de carcinoma de pàncrees). La timoquinona és una mica més activa que l’alfa-hederina. Curiosament, l’acció citotòxica de l’alfa-hederina és estimulada per la butionina sulfomixina (inhibidor de la síntesis de glutatió), sense que es vegin alterades les capacitats necròtica i apoptòtica. Al mateix temps, la butionina sulfomixina augmenta la inhibició dels nivells de GSH de la timoquinona. L’apoptosi promoguda per la timoquinona és mediada per la caspasa-3. I això queda demostrat pel fet de que els inhibidors de la caspasa-3 inhibeixen el poder apoptòtic de la timoquinona. La timoquinona suprimeix l’activació del NF-kappa-B induïda pel TNF-alfa i per diversos carcinògens i estímuls inflamatoris. També disminueix l’expressió regulada pel NF-kappa-B dels gens IAP1, IAP2, XIAP, Bcl-2, BclXL, survivina, i de gens proliferatius (ciclina D1, COX-2, c-Myc) i de gens angiogènics (MMP-9, VEGF). També inhibeix la síntesis d’ADN, la proliferació i la viabilitat de cèl·lules de càncers prostàtics (tant siguin andrògen-dependents com no). Però, no té aquesta acció sobre les cèl·lules no canceroses. La timoquinona inhibeix l’AR i el’E2F-1 (reguladors de la proliferació cel·lular). El tractament amb timoquinona fa pujar les nivells de p21 (Cip1), p27 (Kip1) i Bax, i retarda el pas de G1 a S, amb una davallada d’ AR i E2F-1 (i les proteïnes que regula, necessàries per al cicle de la mitosis). La timoquinona inhibeix també els tumors de les cèl·lules C4-2B de pròstata. Quan a la pròstata hi ha un creixement tumoral després de la teràpia d’ablació, això indica que ja no hi ha més dependència hormonal però sí encara del receptor androgènic. L’E2F-1 (regulador de la proliferació cel·lular) hi juga un paper important. La timoquinona inhibeix la proliferació cel·lular, viabilitat i síntesis d’ ADN de les cèl·lules canceroses (LNCaP, C4-B, DU145,l PC-3) però no de les no canceroses (BPH-1) de l’epiteli prostàtic. Ho fa reprimint l’AR i l’E2F-1. Resumint, doncs, la timoquinona inhibeix el desenvolupament del càncer de pròstata depengui o no de les hormones (andrògens). La timoquinona inhibeix la migració cel·lular de l’endoteli de la vena umbilical i el VEGF/AKT, però no actua sobre l’VEGF-R2. Inhibeix, doncs, l’ angiogènesi. Actua contra el poder mutagènic (incidència / multiplicació) del benzopirè, almenys a la part superior de l’estómac.

CURCUMINA
Farmacològicament, el pigment groc sintètic (E-100) s'empra per a donar color a preparats farmacèutics i a algunes begudes. El colorant groc de moltes mantegues és la curcumina sintètica (I-100), que susbtitueix al colorant cancerigen “groc de tartracina”. S'ha demostrat que la curcumina i molècules afins (demetoxi-, bis-, 5’-metoxi, dihidro-, cicle) són antioxidants naturals no nocius (actius com a anticancerígens i també antimutagènics) i antinflamatoris (fins i tot anti-histamínics). El poder antioxidant de la curcumina sembla una mica major fins i tot que el de la vitamina E o la SOD, i una mica menor que el de la vitamina C enfront de radicals O·, però major que ambdues vitamines enfront de radicals ·OH. Una barreja de Cúrcuma i Artemsia asbinthium (150 micrograms/ML) inhibeix el dany oxidant produït per metalls (Cu, Fe) en el fetge. Baixa els nivells de MDA i de radicals lliures i, en els lisosomes, de LDH, betagalactosidasa i fosfatasa àcida, i hi puja els del GSH. La prevenció del dany a l’ADN és major en l'extracte de Cúrcuma que en la curcumina sola. És molt interessant l'efecte antimutagènic sobre els fumadors (actius o passius), doncs el tractament amb Cúrcuma evita almenys l'expulsió per l'orina de molècules mutàgenes. També inhibeix la formació de nitrosamines en els pulmons, fins a cert punt. És eficaç, com anticancerígena, en càncer de mama, còlon, pulmó, pròstata, esòfag, boca i melanomes. La Cúrcuma afecta només alguna cosa a les cèl·lules canceroses. No fa cap miracle. Només és una mica millor que la quimioteràpia (a l'inici, al mig, o al final del procés cancerós). Com altres anticancerígens vegetals, la curcumina té una acció múltiple. L’acció més important és l'activació de l’apoptosi, actuant com a pro-oxidant (gràcies a la presència excitant de ions de Fe i de Cu que es troben milers de vegades més a les cèl·lules canceroses que en cèl·lules normals, amb producció de ROS i activació de les caspases 3 i 9, i del citocrom C, així com els gens pro-apoptòtics. Abans de l’apoptosis, activa el GADD153 (l'expressió de la proteïna i la de l’ARNm) —*growth *arrest *and *DNA *dammage *inducible *gene 153—-. La curcumina s'acumula en la membrana citoplasmàtica i en la nuclear, i en el reticle endoplasmàtic; però l’apoptosis comença a la membrana citoplasmàtica. S'han observat apoptosis induïdes per la curcumina en diverses línies cel·lulars malignes: • Fibroblasts immortalitzats NIH 3T (erbB2 modificats o no) • sarcoma S180 (ratolí) • HT-29 (càncer de còlon humà) • 293 (càncer renal humà) • Hep 62 (càncer humà hepato-cel·lular). • A7p5 (rates) • AK-5 (histiocitoma)

• melanoma B16F-10 De totes maneres, petites dosis (2 microM) de curcumina només provoquen una detenció de les mitosis en G0/G1/GS/S, però no l’apoptosis. En càncer de còlon COLO 205, dosis altes de curcumina (60 microM) només aconsegueixen aturar (en G1) les mitosis, però no provoquen apoptosis. La via principal per la qual la curcumina comença a provocar apoptosis és la del p53, de manera semblant (en timòcits) al que ocorre amb la dexametasona. Al costat de la depleció del Calci intracel·lular, la curcumina promou la inhibició del pro-oncogen p53 i activa les proteïnes de xoc de calor (Hsp 70). La inhibició del Calci intracel·lular sembla ser el primer pas. La curcumina inhibeix les endonucleasas quan depenen positivament de la concentració de Calci. Per aquest motiu, és recomanable prendre hexafosfo-inositol al costat de la dexametasona i a la curcumina en el tractament del càncer de còlon, almenys. Les incidències principals del principi de l’apoptosi són la major permeabilitat de la membrana citoplasmática, la major exposició a la fosfatidilserina, el canvi a una forma cel·lular arrugada i la disminució del potencial de membrana en les mitocòndries. La transducció dels senyals redox són dirigides per les caspases, activant-se la metil-glioxalcaspasa-3 i les desunions en la PARP (*poli-*ADP-*ribosa-*polimerasa), però inhibintse la JNK (c-*Jun *NH2-terminal-*kinasa/), una kinasa mitogen-activada. Amb ajuda del NADPH, la quinona passa a citocrom C, gràcies a la quinona-reductasa, que és activada per la curcumina. Això protegeix del càncer (via preventiva) i dels processos oxidatius en les cèl·lules normals o sanes. En timòcits (rata), la curcumina no provoca apoptosis en cèl·lules pre-tractades amb dexametasona quan són exposades a raigs UV, encara que es produeïxi una inhibició de L’AP-1. Els paràmetres activats per la curcumina, de transcendència en la lluita contra el càncer, són els següents: 1 . Apoptosi 2 . ATF-3 (factor activador de la transcripció pro-apoptòtic) 3 . Bax (gen pro-apoptòtic) 4 . Caspases 3, 9 5 . Citocrom C 6 . CL100 (fosfocinasa dual) 7 . Desunió de la PARP (poli ADP ribosa polimerasa) 8 . Detenció de la pre-profase en Go, G1, GS, S, o en G1 (en càncer de còlon COLO205)

9 . Endonucleases 10 . GADD153 (*growth *arrest *DNA *dammage *inducible *gene 153) 11 . Hsp (proteïnes de xoc tèrmic) 12 . MAD (contra el myc) (control de creixement) 13 . Metil-glioxal-caspasa-3 14 . MKPS (fosfocinasa dual) 15 . ROS contra cèl·lules canceroses (especialment per la dipiperoil-curcumina) 16 . Sinergisme amb la quimioteràpia (taxol, vinblastina) D'altra banda, els paràmetres inhibits per la curcumina són: 1 . Activadors de la transcripció, com l’AP-1 2 . Akt/fosfatidil-inositol-3’-cinasa 3 . Angiogènesi, intervinguda pel VEGF 4 . Bcl-2 (gen anti-apoptòtico) 5 . Ciclina D1 6 . c-Jun-NH2 terminal - cinasa- (senyal de transducció) (JNK) [llavors: MKPS / CL100 ] 7 . COX-2 8 . EGR-1 9 . Expressió dels gens anti-apoptòtics 10 . Expressió de pro-oncogens perillosos (com el gen tumor supresor/oncogen p53) 11 . Factors de creixement 12 . Farnesil-proteina-transferasa (FPTasa) 13 . K-Sam (queratòcits) 14 . MMP-9 15 . Molècules adhesives 16 . MRP-1

17 . Multiresistència química MDR 18 . NF-kappaB (activat, en canvi, per la doxorubicina) 19 . p38 20 . PK-C 21 . Proliferació cel·lular/ factors de transcripció: AP-1 / beta-catenina / Her-2 / Her-3 / K2F5 / MMP / NF-kappaB (p65/Re1A) /TCF-4 22 . Proteïna-serina-treonina-cinasa (PSTK) 23 . PTK 24 . Resitencia a la ràdioteràpia 25 . Tio-redoxin-reductasa-1 al citosol (TRxR1)[de manera irreversible] [ROS ] 26 . Urokinasa (tipus)-plasminògen activadora La FTPasa (*farnesil-*protein-*transferase) és inhibida també per la demetoxi-curcumina i la bis-demetoxi-curcuma. Aquest enzim afegiria el terminal farnesil de 15C al terminal Ras (factor de transducció sota la membrana),tornant-lo cancerigen. La bis-demetoxi-curcumina és el més eficaç de la Cúrcuma per a inhibir el MDR1. Així, actua fent més activa, per exemple, la vinblastina (quimioteràpia). Alguns derivats de la curcumina (dipiperoïl // diglicinoïl) tenen un gran efecte apoptòtic sobre les cèl·lules tumorals, amb gran producció de radicals ROS, amb activació de la caspasa-3, mantenint-se en general els nivells de GSH. La curcumina restringeix l'activitat del pro-oncogen p53, inhibint a la NADPH-quinonaoxireducatsa-1. La curcumina inhibeix factors de transcripció com diverses MMP i la AP-1. I inhibeix el p38. D'altra banda, multiplica per 4 el factor activador de la transcripció proapoptòcic 3 (ATF-3). La curcumina multiplica per 68 el Mad, un activador antagonista de la transcripció del myc (un regulador negatiu, o repressor, del control de creixement). Les fosfocinases duals CL100 i MKPS augmenten amb la curcumina, reduint l'activitat de les cinases del cJun-NH2. La curcumina restringeix l'expressió de diversos gens: el K-sam (lligat a la proliferació dels queraòcits), el HER3 i el TF K2F-5 (lligat a la proliferació cel·lular). La curcumina inhibeix, a dosis menors de 20 microgramos/mL, la creació de pigment retinià en cèl·lules epitelials de retina. La curcumina inhibeix l'enzim del citosol TRxR1 (tioredoxin-reductasa-1) de forma irreversible. L'enzim és una flavoproteïna amb seleno-cisteína que, amb ajuda del NADPH,

redueïx el tiosulfur a tioredoxina (IC50 3,5 microM). Al quedar inhibit aquest enzim, es passa de condicions antioxidants a pro-oxidativas, amb producció de ROS, amb clar perjudici per a les cèl·lules tumorals. La curcumina inhibeix el Egr-1, la MMP-9, el EGFR, la proteïna-tirosina-kinasa i la proteïna-serinatreonina-cinasa i el HER-2. La curcumina té un efecte apoptòtic potenciat pel Bax, però contrarestat pel Bcl-XL o el Ku-70 (gens anti-apoptòtics). Aquests protegeixen o eviten la pèrdua de citocrom C, de SMAC (*second *mytochondria *derived *activator of *caspase) i de l’AIF (*apoptosis *inducing *factor) i la formació de caspases 3, 8 i 9. L'acció antiapoptòtica dels gens Bcl-XL i Ku-70 podria ser inhibida per plàsmids (en transfecció estable o en transacció transitòria, respectivament). La curcumina inhibeix la transcripció del TCF-4 (factor de cèl·lula T) i la beta-catenina en diverses estirps de cèl·lules cancerígenes. La curcumina, i encara més la demetoxicurcumina i la bis-demetoxicurcumina, inhibeixen la MDRP1 (*multi-*drug-*resistence *protein). La angiogènesis i la metàstasi són activades per la manca de glutamina a través, almenys, de 17 mecanismes, dos d'ells el GRO1 i el CXCL1, per quimioatraients de neutròfils. Al costat de la manca de glutamina, la hipòxia promou la IL-8, pro-angiogènica. Ja que la curcumina inhibeix el NF-kappaB i la AP-1, i ja que aquests són els activadors de la IL-8, és lògic pensar que la curcumina deté l’ angiogènesis i la metàstasi per aquests mecanismes. La curcumina, en concret, inhibeix la subfracció p65/Re1A del NF-KappaB, creada pel gen Re1A. S'ha assajat amb resultats existosos, en general, el poder antitumoral i anticancerígen de la curcumina contra l'efecte de: • benz(a)pirè • 7,12 dimetil-benz(a)antracè (50% en leucèmies, però 0% en mama) • forbol-ésters • (3H) benz (a)pirè

INTERACCIONS DE LA CURCUMINA AMB LA QUIMIOTERÀPIA: [Nota: doxorubicina= adriamicina] La curcumina actua sinergísticament contra el càncer d'estómac al costat del 5fluorouracil. En càncer d'estómac la curcumina actua sinergísticament amb el 5-fluorouracil. En càncer de còlon, la curcumina (20 μM) reforça l'efecte del 5-fluoro-uracil. Una dosi diària en humans de 3600 mg de curcumina aconsegueix rebaixar la taxa d'adduïts oxidats d’ADN des del 5% al 2%. Es metaboliza en forma de sulfat o de glucurònid. La curcumina, i encara en major grau la quercetina, activen la apoptosis de criptes del còlon, per mitjà de la caspasa-9 i del Bax (de la família dels Bcl-2). La curcumina inhibeix el gen antiapoptòtic Bcl-XL i activa el pro-apoptòtic Smac (activador secundari mitocondrial de les

caspases). L'activació o fosforilació del terminal de la cJun-NH2-kinasa (JNK) sembla ser la principal responsable de l’apoptosis induïda per la curcumina en càncer de còlon (HC T116), a més de la inhibició del NFkappaB. L’ARNm del citocrom P450-3A4 és inhibit també per la curcumina. Les PKC i la TK, al costat del receptor de la vitamina D i la 1,25-OH-D3, estimulen l'expressió del gen del citocrom implicat. La ERK o el p38 no queden afectats en aquesta acció apoptòtica. La catequina actua sinergísticamente amb la curcumina per a prevenir la formació de criptes aberrants en el còlon. També el segó de Blat, podent-se calibrar el seu efecte sobre la inhibició de la MMP-1. La curcumina activa la PPAR*gamma (*peroxisome *proliferator* activated *receptor), cosa que facilita la detenció de la reproducció cel·lular en càncer de còlon. Una dieta preventiva del càncer de còlon hauria d'incloure curcumina, Omega-3, inhibidors de la COX-2 (resveratrol) i de la INOS (apigenina). Queda inhibida així la reproducció, en concret, de les cèl·lules de MOSER, almenys, per mitjà de la inhibició de la ciclina D1; i també s'inhibeix la fosforilació del receptor del EGF (*epithelial *growth *factor). En ascitis d’ EHRLICH, la curcumina promou l’apoptosis i inhibeix l’ angiogènesi. En càncer de bufeta, la curcumina, a partir de 10 mg/L promou l’apoptosi de les cèl·lules cancerosas, aturant la mitosi en la fase G1. Hi ha molt poques cèl·lules canceroses, llavors, en la fase S. La via d'actuació és la inhibició del NF-kappaB i de la ciclina D1. En càncer de pulmó, la IC50 per a la curcumina és de 18 microM/L. Bloqueja les cèl·lules en G2, amb signes de citotoxicitat (fragmentació de nuclelols) i apoptosis. La ràdioteràpia (2,5 Gy) és molt més eficaç en càncer pulmonar de cèl·lula esquamosa quan hi ha curcumina a concentracions al voltant de 3,5 microM. La curcumina inhibeix l'efecte devastador de la ciclofosfamida sobre l’epiteli dels alvèols pulmonars. La curcumina inhibeix l'activació del factor de transcripció NF-kappa-B per la doxorubicina. Un pre-tractament amb curcumina augmenta l'eficàcia de la vinorelbine de 40 a 60% (en apoptosi) en càncer de cèl·lula esquamosa H520. La curcumina (60 microM) augmenta el Bax, el Bcl-XS, el citocrom C apoptòtic, i les caspases 3 i 9; i disminueïx el p53, el Bcl-2 i el Bcl-X(L), en càncer de cèl·lula esquamosa. A 100 microM, la curcumina inhibeix l'expressió dels gens del Bak i les caspases. També disminueïx l’AP-1, el NF-kappa B i la COX-2. Amb tot, la curcumina no pot evitar l'efecte tumorigènic del fum del Tabac, encara que sí l'efecte inflamatori. La curcumina inhibeix l'acció dels radicals lliures sobre els epitelis pulmonars desencadenada per la ciclofosfamida. Per tant, interfereix en la seva acció. En càncer de fetge, les SOD o la CAT (catalasa), quan són inactivadas per la calor, no poden actuar contrarestant la inhibició de la curcumina sobre la histona-acil-transferasa (HAT). Les histones estan implicades en la transcripció. En tumors de WILSON, un 0,5% de curcumina augmenta els adduïts eteno (deoxi-adenosina, deoxi-citidina) en el nucli (x25) i en la mitocòndria (x4), en presència de ROS i de ions de Coure (causants de la malaltia). La migració invasiva de les cèl·lules de l’hepatoma altament maligne Sk-Hep-1 és inhibida per la curcumina. En càncer de fetge, la curcumina actua sinergísticament amb el cisplatí (i menys amb la doxorubicina). Contra el càncer de mama, és convenient associar la curcumina a les isoflavones i a l'àcid 13-cisretinoic. La inhibició de l'expressió nuclear dels oncogèns tan malignes com l’erb-2/neu en càncer de mama té lloc per la inhibició de la tirosina-cinasa p185neu i de la seva fosforilació i transfosforilació, amb el lligam de la proteina p185neu amb la GRP94 (*glucosa *regulated *protein), gràcies a l'acció de la curcumina. La curcumina millora l'eficàcia del 5-fluorouracil,

però redueïx la de la ciclofosfamida, in vivo. In vitro, pel que sembla, reduïx també l’acció de la camptotecina, la mecloretamina i la doxorubicina. En definitiva, donada la seva poca eficàcia contra aquest tipus de càncer (mama), hom desaconsella la curcumina (si el tractament és amb ciclofosfamida, doxorubicina o metotrexate), excepte quan el tractament sigui amb 5FU, taxol o vinblastina. La curcumina (5 microM) augmenta l'eficàcia del taxol (5 nanoM) en quimioterpia contra càncer de mama. La curcumina inhibeix el dany nefrotòxic i cardiotòxic de l’adriamicina. Però inhibeix fins al 70% l’apoptosis provocada per la doxorubicina, camptotecina o mecloretamina en diversos tumors cancerosos de mama (MEF-7, MDA MB 231, BT 474), inhibint també la reducció tumoral causada per la ciclofosfamida en ells. En càncer d’ovari, la curcumina inhibeix el Bcl-2 (gen anti-apoptòtic) i el p53 (pro-oncogen). En tumors de matriu (o cervicals) malignes, relacionats amb el papiloma-virus HPV-18, el factor de transcripció AP-1 està exacerbat, així com el c-Fos i el Jun-B. En canvi, el Fra-1 sembla estar disminuint. La curcumina inhibeix la transcripció de l’ HPV-18, de l‘ AP-1 i del c-Fos, però augmenta fins a valors normals la transcricpió del Fra-1, en cèl·lules HeLa. Això hauria de tenirse en compte com a teràpia preventiva. En càncer de pròstata, la curcumina (i la EGCG) desplaça o no deixa unir a les cèl·lules afectades més del 85% dels estradiols i, a més, promou l’apotosis i deté les mitosis en la fase G2. Estaria indicat, doncs, prendre Te Verd amb Cúrcuma. La curcumina sola no deixa fosforilar l’activador del NFkappaB (I-kappaB/-alfa), la qual cosa fa aturar el càncer de pròstata. També la curcumina deté la formació de butllofes en la membrana de les cèl·lules de l'epiteli cancerós i manté en bon estat els microfilaments interns cel·lulars, amb la qual cosa impedeix la metàstasi en càncer de pròstata (PC-3, LNCaP). També és important el paper inhibidor de la curcumina sobre la tirosina-cinasa i sobre l'auto-fosforilació/ del EGF-R i del CSF1-R, així com sobre la formació de nòduls ossis (metàstasis) en cèl·lules C4-2B. En càncer de cèl·lula esquamosa en coll i cap, la curcumina inhibeix, com sempre, el Bcl-2, la ciclina D1, la IL-6, la COX-2 i la MMP-9, aturant les mitosis en G1/S, activant les caspases i promovent la trencaments del PARP. En melanoma la curcumina actua on fins i tot l’adriamicina falla, doncs promou l’apoptosis i inhibeix l’angiogènesi. En melanoma, la inhibició de la MMP-2 i de la FAK (focal* adhesiion* kinase*), i conseqüentment, de la IMSTC (*integrin *mediated *signal*transduction *cascade), té lloc amb 15 microM de curcumina durant 15 dies, però encara segueix després d'un mes sense tractament. El seu efecte més potent en melanoma B16F-10 és sobre la colagenasa, podent inhibir així la metàstasi cap al pulmó. No obstant això, en càncer humà de pell A431, la curcumina inhibeix (com l’alfa-tocoferol i la histidina) el procés apoptòtic iniciat pel tractament fotodinàmic (O, JNK, citC,capsasa-3, p21kinasa-2). Encara que, en principi, la curcumina inhibeix la dermatitis activada pels UVA i el TPA (tissue* plasminogen* activator*) així com l'activació de l’ornitina-descarboxilasa promoguda pels UVA. La curcumina inhibeix la propagació del càncer naso-faríngi promovent l’apoptosis de les seves cèl·lules. Val a dir que l’ Aloe vera també. En neuroblastoma, la curcumina amb resveratrol activa la re-translocació en el p53 i activa

el Bax i el p21, amb la qual cosa la viabilitat de les cèl·lules disminueïx i l’apoptosis augmenta. En leuco-encefalopatia mesencefálica, la formació de quists subcorticals pot ser evitada per la curcumina, segurament per la seva capacitat inhibidora de la *Ca++-ATPasa. No obstant això, durant 2 hores després de la ingestió, la curcumina pot danyar l’ADN dels limfòcits perifèrics (i el de les cèl·lules de la mucosa gàstrica), si bé això pot interpretar-se com una neteja apoptótica benèfica. La curcumina promou l’apoptosi de les cèl·lules de RAJI (limfòcits B) en leucèmies mieloides. La curcumina pot inhibir la proliferació cel·lular i l’ARNm del STAT5 (*signal*transducer / *activation of *transcription) en pro-mielocits en leucèmia mieloide.

********

EL TE / ANTICANCERÓS GENERAL

Epidemiologia. Un estudi estadístic fet sobre una mostra de 8500 persones (japonesos) va demostrar que, epidemiològicament, el te quan es beuen d'ell 10 tasses al dia (450 ml), redueix significativament l'aparició del càncer i de malalties cardiovasculars. El Te actua així mateix millorant l'estat general de pacients afectats per tumors malignes en esòfag, mama, úter, recte, pàncrees, etc. (i amb tractament radioteràpic). Angiogènesis. Se puede comprobar que las catequinas del Té Verde inhiben la angiogénesis (parte muy importante que sigue a la metástasis). Concretamente, inhiben el VEGFR-2 (*vascular-endothelial-growth-factor-receptor-2), mediando la fosforilación de la tirosina. Angiogènesi. Es pot comprovar que les catequines del Te Verd inhibeixen l'angiogènesi (part molt important que segueix a la metàstasi). Concretament, inhibeixen el VEGFR-2 (* vascularendothelial-growth-factor-receptor-2), mitjançant la fosforilació de la tirosina. Esferoides. In vitro, els esferoides de cèl · lules canceroses es necrosen, en presència d'extractes de TV, a partir de 55 micres de diàmetre, essent el normal en el control, a partir de 220 micres de diàmetre. Els esferoides de cèl · lules canceroses, in vitro, just abans de necrosarse i perdre tot el seu GSH, tenen una pujada d'aquest antioxidant natural dominant. Aquest estrès oxidatiu amb abundància de radicals lliures és moderat pels polifenols del te. També in vitro, a partir de 20 micrograms / mL, els extractes de te inhibeixen la proliferació i la clonogenicitat de cèl · lules tumorals.

Protecció química. Els polifenols del Te es comporten bé tant al mitjà hidròfil (apolar) com hidròfug (polar). Tenen una gran afinitat pel grup NH-de la cafeïna / teïna. Tendeixen a segrestar-la. D'altra banda, l'efecte protector de l'ADN sembla tenir lloc gràcies als seus grups més neutrofílics, que són els metils en Carbonis veïns (en l'anell hexagonal) més propers als grups hidroxils. Els polifenols (incloses les teaflavinas) inhibeixen el sistema enzimàtic del citocrom P450, al fetge, protegint de la producció de substàncies cancerígenes. Enzims. La EGCG té un efecte inhibidor sobre la uroquinasa. Aquest enzim proteolític facilitaria la propagació del càncer d'una cèl · lula a una altra. L’ extracte de Te Verd inhibeix l'ornitinadescarboxilasa (promotora de tumors cancerosos). Apoptosi. El Te Verd, en provetes digestives, ocasiona l'apoptosi de cèl · lules U937 de limfoma humà. La EGCG (= epigalo-catequina-gal · lat), més que l'àcid gàl · lic, té un efecte, considerable sobre la concentració intracel · lular d'aminoàcids en les cèl · lules preapoptòtiques. L'arginina s'acumula a l'interior, tant si la concentració de EGCG és sub-letal o letal. En general, la concentració d'aminoàcids primer puja i després baixa, quan la concentració de EGCG és sub-letal, excepte per l'àcid glutàmic i l'àcid aspàrtic. En condicions ja letals, tots els aminoàcids disminueixen en l'interior de la cèl · lula. La EGCG estimula la caspasa3-proteasa. La EGCG determina una disminució de l'expressió dels gens anti-apoptosi Bcl-2 i BclXL. Alhora activa l'expressió del gen pro-apoptosi Bax, i l'activitat de la caspasa-9 (relacionada amb la destrucció apoptòtica de la memebrana mitocondrial). Les proteíno-kinases mitogenactivades JNK / SAPK i p38, sobretot, són inhibides per l'extracte de Te Verd, mentre que la ERK ½ pateix un canvi amb prou feines perceptible.

Tòxics cancerígens. L'efecte cancerigen del 7,12 dimetil-benzantracè pot ser inhibit durant mig any per extractes aquosos de Te, en rates, tant al nivell d'iniciació de la tumoració (60% d'eficàcia) com per allargar la vida (un 25%) dels animals afectats. En rates sanes també allarga la supervivència un 25% en general, però fins a un 50% entre les més grans. El TV no pot inhibir, però, el poder cancerigen de la 1,2 dimetil-hidrazina o de la 2,2 '-dihidroxi-din-propil-nitrosamina, que provoca, per exemple, tumors en còlon de rates. En teoria, els flavonols desactiven l'efecte cancerigen del 3-metil-colantrè, per exemple, per via indirecta (inducció electrofílica). O l'efecte cancerigen dels hidrocarburs policíclics, les nitrosamines o les aflatoxines, per via directa (al centre de l'ADN). El P450-1A1 activat per l'omeprazol, és desactivat per les teaflavinas.

EL TE COM ANTIMUTAGÈNIC Les teaflavines del Te Negre prevenen danys en l'ADN. El Te Verd i el Te Negre tenen poders antimutagènics quan es prenen sols, però, amb llet perden fins un 40% de la seva eficàcia. El Te Negre té una mica menys de poder antimutagènic. Això s'ha provat en assajos en provetes

digestives amb agent mutagènic MeIQx de Salmonella tiphimurinum, amb esmorzars holandesos estàndard. El poder antigenotòxic, assajat amb nitroarenas, dels diferents tipus de te es pot resumir en la següent escala: Oolong > Te Negre > Te Verd > Te Pu’Er. Els polifenols del Te Verd inhibeixen la capacitat mutagènica de les aflatoxines, l'extracte metanòlic de brea d'hulla i altres potents tòxics. El Te té la capacitat d'esborrar els efectes mutagènics i carcinogènics de substàncies com la 2-amino-3-metil-imidazol [4,5 f] quinolina (IQ) produïdes al rostir la carn i el peix, i que els no vegetarians ingereixen normalment en la seva dieta. La IQ es metabolitza a IQ-sulfamat o IQ sulfat o IQ 5-O-glucurònid (tres substàncies ja menys nocives o inactives). Amb la ingesta de Te, els seus valors es restableixen abans, o sigui, que l'eliminació és més ràpida. La N-OH-IQ sí que és cancerígena, a més de mutagènica, però es pot transformar en N-OH-IQ-N-glucurònid, que ja no és nociu. Aquesta transformació està accelerada en presència de Te Verd (en ratolins). El Te Negre, o les teaflavines i la tearubigina a part, inhibeixen el poder genotòxic de la ciclofosfamida o del dimetil-Benz [a]-antracè. Les teafulvines i les teaflavines del Te Negre, a dosi de 0,1-0,5 mg / ml, prevenen el dany sobre l'ADN causat per l’ amino 3-amino-1-metil-5H-pirido [4,3-b ] indol. Les catequines només són responables d'un 10% de l'acció total del Te com antigenotòxic.

EL TE CONTRA EL CÀNCER DE... PELL La EGCG té un paper molt important com inhibidora del càncer de pell. Via la senyalització del MAPK, els factors associats al AP1 determinen respostes que inhibeixen l'expressió dels gens cancerígens o que estimulen la dels pro-apoptòtics. En concret, la EGCG estimula els gens Fra-1, Fra-2, Fos-B, Jun-B, Jun-D, c-juny, i c-Fos. Involucra al Ras, l'MEKK1, al MEK3 i al p38 (delta), en l’ activació del AP1 pel factor aglutinant del gen hInV (human involucrin). Especialment, el greix dèrmic disminueix més, per aquesta via, en tumors com més grans siguin aquests. A més, s'activa la formació de la capa còrnia i es rebaixa la taxa de proliferació. En un altre experiment amb 2-O-metil-colantrè (substància cancerígena), els tumors subcutanis apareguts als 70 dies, en rates, només augmentaven del 8% al 12% amb 0.5% de catequines crues amb una mica d'alúmina, mentre que al control l'augment era del 18% al 50%. Els polifenols del te a 0,05-0,1% protegeixen les cèl · lules de la pell, el que es mesura per la menor producció de LDH i de MDA i l'increment de GSH peroxidasa (indicadora de creixement cel · lular), o del nombre de cèl · lules normals, així com prevenint l'apoptosi d'aquestes. En cèl · lules epidèrmiques JB6 (en ratolins), la EGCG i les teaflavinas inhibeixen les transformacions induïdes per 12-O-tetradecanoil-forbol-13-acetat, de manera directament proporcional a les dosis. També totes dues inhibeixen l'activitat de transcripció depenent de l'activador de la proteïna-1 / depenent de la quinasa N-terminal c-Jun, així com el re-enrotllat del DNA. La EGCG

no actua sobre el p57 de cèl · lules canceroses, però l'activa bastant en cèl · lules normals de la pell. Una activitat del p57 és la d'inhibir l'apoptosi. La cafeïna / teïna del Te Verd o del Te Negre determina una disminució de la grandària i de la virulència de tumors en pell de ratolins provocats per UVB. Extractes contenint catequines, i en particular la EGCG, de Te Verd, prevenen el dany causat a la pell per la radicació UVB amb producció de dímers de pirimidina-ciclobutà i immunosupressió tendent a l'aparició de càncer. Així que la EGCG és un bon filtre solar per prendre el sol. Es inhibeix al mateix temps la infiltració de cèl · lules (neutròfils i macròfags) CD11b +. Es redueix la concentració d'IL-10 (en pell i en nòduls limfàtics), i s'eleva la IL-12 (en nòduls limfàtics). Respecte al melanoma de cèl · lules B16-F3m, la EGCG és la catequina més inhibidora de la seva expansió (en fibronectina, laminina, col · lagen). Inhibeix tant la MMP-9 (matriu-metal·lo-proteïnasa-9) com la FAK (focaladhesió-quinasa).

MAMA Les catequines del te poden inhibir el desenvolupament de tumors de mama en rates que espontàniament tendeixen a crear-los, si se'ls administra abans de 60 dies després d'apareguts, però no quan la prova espera 180 dies. El Te Verd és un bon inhibidor del creixement dels tumors de mama invasius o de la metàstasi (en un 40-60%), excepte en estats ja avançats. S'ha comprovat que les catequines del Te Verd frenen la sobre-expressió del gen Her-2/neu tan lligat al pronòstic terminal de càncer de mama.

CÒLON - ASCITIS L'efecte del Te Verd és clar, però no suficient, com a inhibidor del càncer colon-rectal que afecta les criptes intestinals, quan és determinat per la 2-metil-hidrazida. El Te no provoca càncer d'estómac, segons estudis fets al Japó en una mostra de més de 700 persones afectades, sobre una població de 25.000. Per contra, les seves catequines (excepte la epicatequina) fan disminuir el creixement cel · lular i provoquen l'apoptosi en cèl · lules tumorals. En canvi, els polifenols del Te Verd no actuen significativament minvant el càncer de còlon en homes (sí en dones). De totes maneres, un cop detectat el càncer, el te no té efectes inhibidors significatives sobre la seva proliferació, com tampoc ho tenen l'aspirina, alguns isotiocianats o l'acetil-cisteïna. Sí, en canvi, el tindrien l'inositol (present en el Viscum album) combinat amb la dexametasona. El TV no pot inhibir el poder cancerigen de la 1,2 dimetilhidrazina o de la 2,2 '-dihidroxi-di-n-propil-nitrosamina, que provoca, per exemple, tumors en còlon de rates, tot i que s'ha descrit la inhibició de la peroxidació lipídica en colonòcits determinada pel Te Verd, que protegiria, no prou, la seqüència de l'ADN. Les catequines del te fins i tot afavoreixen el creixement d'aquest tumor causat per aquesta via. El TV inhibeix el desenvolupament de les cèl · lules afectades per l'ascites d’ EHRLICH

(especialment sobre les fraccions de l'extracte de PM 42.000 i 45.000) (reversible mitjançant la N-acetil-cisteïna i / o activant la fosforilació de la tirosina) sempre a càrrec del bloqueig dels ions sulfhídric en les proteïnes de les cèl · lules canceroses. És important el paper de la MAP-quinasa. L'acció anticancerosa va a càrrec tant de l'extracte total com de la EGC (epigalocatequina) sola.

PRÒSTATA El Te Verd inhibeix bé el creixement d'adenomes. En els de pròstata, l'apoptosi està intervinguda per una despolarització de les mitocòndries i un increment dels radicals d'oxigen. El càncer de pròstata és inhibit pel Te Negre, via el factor de creixement insulínic (IGF-I) i la seva transducció pel Akt. La EGCG és inhibidora de la 5a - alfa-reductasa (isoenzim I) i, per tant, podria convenir a hiperpalsia de pròstata. Substituint el grup èster-gal · lat per una cadena greix llarga, aquest efecte es multiplica molt. El Te Verd, epidemiològicament, redueix el càncer de pròstata.

PULMÓ El mateix passa en càncer d'esòfag, de mama, de pulmó, o pàncrees. Tant la EGCG com la TF estimulen la fosfo-inositol-3-cinasa, el que podria explicar l'efecte del Te contra el càncer de pulmó. El Te Negre fa recuperar, o protegeix, a ratolins tractats amb dietil-nitrosamina (un agent cancerigen sobre el pulmó). L'acció podria estar mediada pels enzims induïts del citocrom P450 i per les glucuronil-transferases, desintoxicants de les substàncies cancerígenes. També tenen un efecte protector contra algunes substàncies químicament nocives, fins i tot contra l’ Asbest. En resum, és la beguda popular que més efecte té per prevenir el càncer de pulmó, alhora que pot actuar sinergísticament amb antineoplàsics (per exemple: sulindac)

CERVELL La EGCG del Te Verd té una clara acció inhibitòria sobre la MT1-MMP en glioblastomes. La EGCG del Te Verd evita la desactivació dels fàrmacs antineoplàsics per la P-glicoproteïna. En retinoblastoma, la inhibició de la progressió provocant apotosis és intervinguda per l'estimulació de la presència de formes hipofosforiladas del gen pRb, alhora que s'inhibeix la presència de formes hiperfosforiladas. A més, s'inhibeix l'expressió proteica, també d'altres gens associats al pRb com el p130 i el p107, de manera proporcional a la dosi i al temps transcorregut. Es inhibeix així mateix a la família de factors de transcripció E2F (de l'1 al 5) i les parelles associades DP1 DP2 (heterodiméricas).

UNGLA DE GAT

(UNCARIA TOMENTOSA)

NOM CIENTÍFIC: Uncaria tomentosa DC. [Prodr. (DC.) 4: 349. 1830 [late Sep 1830] ] [2n=44] [Fam. Rubiàcies] Sinònims: —Castellà: Uña de Gato, Uña de Gavilán, Garabato Amarillo, Rangaya, Unganangui, Tua Juncara —Inglés: Cat’s Claw, Hawk’s Claw

HISTÒRIA

La Ungla de Gat era coneguda des de fa segles i segles pels Aguaruna, els Ashanika / Ashàninka, els Bora, els Campa, els Conibo, els Mashiguenga, els Pior, i els Shipibo, comunitats indígenes peruanes. Entre els pobles precolombins es considerava una planta màgica i saludable. Els indígenes actuals utilitzen l'escorça de les tiges, però també usaven la de les arrels, per curar tumors, indisposicions digestives, infeccions, artritis. Ells bullen l'escorça fins a obtenir un líquid molt amarg. També usen la maceració simple aquosa o alcohòlica. A més, els Ashànika fan servir les fulles contra les al · lèrgies o per les mateixes afeccions que l'arrel, però amb eficàcia atenuada. És d'ús general entre els camperols i arriba a trobar-se en qualsevol farmàcia de Lima. Es va donar a conèixer a Europa a través d’ ÒSCAR SCHULLER i d'alguns missioners que eren testimonis de curacions excepcionals de càncer de pulmó en ells mateixos. Els estudis sobre la Ungla de Gat començar amb les investigacions dutes a terme per RAYMOND-HAYER en 1952 sobre els alcaloides de la Uncaria guianensis. Posteriorment, el 1974, PHILLIPSON & HEMINGUAY (1974), varen aïllar els principals alcaloides de les dues Uncaria guianensis i Uncaria tomentosa. El 1976, ÒSCAR SCHULLER va portar a Roma una mostra d’ Uncaria. Va ser analitzada per la professora S. MONTENEGRO DE MATA qui juntament amb els seus col · laboradors va aïllar 5 alcaloides. A més, varen examinar alguns altres compostos d'aquesta planta que poguessin explicar les propietats anticancerígenes que se li atribuïen. A partir de llavors, s'ha produït una allau d'estudis sobre la Uncaria tomentosa. Destaquen els de KLAUS KEPLINGER a Àustria, H. WAGNER a Alemanya, FRANCESCO DE SIMONE a Itàlia, i OLGA LOCK DE Ugaz al Perú.

El professor H. WAGNER realitzà interessants experiments que varen demostrar "in vitro" les propietats immunoestimulants de la Uncaria tomentosa, especialment, varen demostrar que augmenta els leucòcits, i també les funcions del sistema reticle endotelial. En les seves experiències el professor WAGNER trobà que el conjunt de tots els alcaloides de la planta era superior a l’efecte de cada un d'ells per separat. D'altra banda, KLAUS KEPLINGER i els científics de la Universitat d'Insbruck i de Granz (Àustria) varen comprovar les propietats antiinflamatòries de la Uncaria tomentosa. A Itàlia, a més dels estudis del professor FRANCESCO PAULO IACCARINO, que varen despertar tota una onada d'investigacions, destaquen els treballs del grup dirigit per RENATO RIZZI de Milà. Els treballs d'aquest grup varen mostrar que els extractes d’ Uncaria tomentosa tenen una intensa acció anticancerígena i que, a més, no tenen activitat mutagènica, i són només dèbilment tòxics en molt elevades concentracions. PELUSO, LA CARA & DE FEO han pogut demostrar que aquest efecte es deu a l'acció directa dels extractes de la Uncaria tomentosa sobre diverses polimerases de l'ADN. Finalment, el grup de Nàpols dirigit per RITA AQUINO comprovà que la Uncaria tomentosa posseeix poderosa acció antiinflamatòria, però que és deguda no només als alcaloides de la planta estudiats pel professor WAGNER, sinó també als seus glucòsids quínics als seus triterpens (CABIESES , 1994). Un article publicat a El Universal de Mèxic el dia 15 de desembre de 1995, anunciava que la Uncaria tomentosa seria emprada per tractar les persones irradiades en l'accident de Txernòbil. A Perú està prohibit recol · lectar i comercialitzar l'arrel d'aquesta liana, i el seu similar Uncaria guianensis, per preservar l'existència d'aquestes espècies. L'escorça s'extreu curosament de les tiges tallades per sobre d'1 m sobre el terra. Al cap d'uns quatre anys, la liana pot haver regenerat. Per evitar possibles fraus, és millor fer analítiques de mostres. ÓSCAR SCHULER tenia a Lima una patent d'explotació de la planta, de manera que el producte elaborat pels seus successors té més probabilitats de ser autèntic. Es fan proves de cultiu intensiu en vivers, sempre més barates que els cultius cel · lulars in vitro. BOTÀNICA La Uncaria tomentosa és una liana (de fins a 20-30 m), de l'Amazònia peruana, encara que també es pot trobar a Colòmbia, Equador i Veneçuela. Es cria a la selva cap a uns 800 m sobre el nivell del mar (de 600 a 1000), especialment a la zona d'Iquitos. Les seves fulles són oposades, peciolades, aparellades, oval - (o oblongo) - acuminades. En els brots de la Uncaria tomentosa, la part superior de les estípules és densament tomentosa. Les fulles tenen consistència membranosa, amb l’anvers verd groguenc opac i el revers molt tomentós, almenys en els nervis, que són entre 7 i 10 parells. Les tiges terminals són una mica piloses. Les fulles gairebé no cobreixen els brots. A la base de les branques hi ha un parell d'espines en forma d'esperó, que recorden precisament les ungles dels gats. Aquestes espines estan dirigides cap avall, però no estan molt recargolades. Les espines són dretes, molt punxants, i no sensitives. A la base dels pecíols foliars hi ha un parell d'estípules senceres o bífides. Les inflorescències són capets esfèrics de 1.5 a 2 cm, pedunculats, solitàris, o, de vegades, racemosos, que neixen a les axil · les de la base dels pecíols. Les branques laterals de la inflorescència estan ramificades. Les flors, totalment glabres, són sèssils o curtament pedicel · lades, nombroses i petites. La part estreta dels tubs de la corol · la mesura 3.0-3.5 mm. El calze i la corol · la són tubulars infundibuliformes, i tenen cinc dents. El diminut calze té 0,6-0,8 mm (amb sèpals conglutinats a una mica mes de la meitat del seu tamany) i persisteix al cim del fruit. Hi ha cinc estams inserits a la corol · la. La corol · la completa està coberta densament per pèls curts a la part exterior. Els pèls en els fruits són igualment densos i persistents. Els fruits són càpsules fusiformes, bi-carpelars i biloculares, dehiscents. En el dens cap del fruit madur, la maceració de l'eix del cap fa que l'obertura de les

càpsules sigui possible. Les llavors són alades o bi-caudades, nombroses. Segons els qui la cpomercialitzen, segons l'època de l'any en què es culli l'escorça, aquesta pot ser blanquinosa, ataronjada fosca (colorida) o marró-groguenca. PARTS USADES I MODE D’ ADMINISTRACIÓ DE LA UNCARIA TOMENTOSA Es considera que els seus efectes comencen a notar-se als 5 dies, o a la setmana, de tractament. Evidentment, uns dolors artrítics necessiten de més temps -uns 3 mesos - per desaparèixer, gairebé totalment. -Es fan supositoris antiinflamatoris amb extractes de la Uncaria, idonis per a casos de reumatisme i dolors artrítics. -L'escorça triturada, prèvia inspecció sanitària, és útil per fer decoccions de fins a 10 g / L en casos greus de càncer. El normal és començar amb dosis menors (un polsim per tassa o 1 g) per assajar la tolerància individual. Un truc interessant per esmorteir el seu sabor amarg és afegir una gota de llet a la decocció, un cop feta. El temps que ha de bullir pot ser de 15 a 25 minuts. En origen, es bullia l'arrel 45 minuts, però queda extremadament amarga. -Es fan vins (afrodisíacs i cicatritzants), o maceracions aquoses. En tot cas, caldria tenir present un mínim criteri d'higiene. -Els efectes depuratius s'estimulen sotmetent-se a una sessió de sauna poques hores després d'haver pres una dosi. -Càpsules o comprimits d'extracte sec equivalents a 1-2 g d'escorça. COMPOSICIÓ DE LA UNCARIA TOMENTOSA Els principals principis actius són els glicòsids oxindólics, l'àcid quinòvic (derivat de l'àcid ursòlic amb carboxils en els carbonis 14 i 17), els alcaloides indòlics i oxindòlics / tetracíclics o pentacíclics: pteropodina, rincofilina, etc.), Els triterpens, els tanins; i els esterols (sitosterol, estigmasterol, campesterol).

Uncaria tomentosa ALCALOIDES OXINDÒLICS

ALCALOIDES PENTACÍCLICS Pteropodina Isopteropodina Especiofilina Uncarina F Mitrafilina Isomitrafilina

ALCALOIDES TETRACÍCLICS Rincofilina Isorincofilina Corinoxeina Isocorinoxeina

* ALCALOIDES INDÒLICS

* Acuamingina Tetrahidroalstonina Estonina Isoajmalicina

* Hirsutina Dihidrocorinanteína Hirsuteina Corinanteina Teïna

(CAST)
• • • • 3–ISO–19–EPI–AJMALACINA; 5ALFA-CARBOXISTRICTOSIDINA Planta: ÀCID 11– CETONÚRICO, ÀCID 23–NOR–24–OXOMETILEN–3,6,19–TRIHIDROXI– URS–12–EN–18–OICO 15. • • ÀCID 3, 6,19–TRIHIDROXI–URS–EN–OICO 13; ÀCID 3,6,19–TRIHIDROXI–23–OXO–URS–12–EN–18– OICO 14; • ACIDO 3BETA,6BETA,19ALFA-TRIHIDROXI-URS-12-EN28-OICO- Planta: • • • • • • • • • • ÀCID ACETIL-UNCÁRICO; ÀCID ADÍPICO; ÀCID CATECUTÁNICO, ACIDO DIHIDRO-BENZOICO, ÀCID DIHIDRO-GAMBIRTÁNICO, ÀCID ELÁGICO, ÀCID GÁLICO, ACIDO OLEANOLICO Planta: ÀCID QUINÓVICO, (GLUCÓSIDOS); ACIDO QUINOVICO-3BETA-O-(BETA-DGLUCOPIRANOSIL-(1->3)BETA-D-FUCOPIRANOSIL-(27>1)BETA-D-GLUCOPIRANOSIL-ESTER Corteza: • ACIDO QUINOVICO-3BETA-O-BETA-DFUCOPIRANOSIDO Corteza: • ACIDO QUINOVICO-3BETA-O-BETA-D-FUCOPIRANOSIL(27->1)BETA-D-GLUCOPIRANOSILESTER Corteza: • ACIDO QUINOVICO-3BETA-O-BETA-DQUINOVOPIRANOSIDO Corteza: • • • • • • • • • ÀCID UNCÁRICO; ACIDO URSOLICO Planta: ÀCIDS URSENO-CARBOXÍLICOS; ALMIDONES; ALOISOPTEROPODINA Raíz: ALOPTEROPODINA Raíz: ANGUSTINA Fulles: AZÚCARES DIVERSOS; BETA-SITOSTEROL; • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • CAMPESTEROL; CATECOLES; CATEQUINAS; CELULOSA; CERAS; CORINANTEÍNA; CORINOXEÍNA; DIHIDROCORINANTEINA Fulles: DIHIDROCORINANTEÍNA; DIHIDROCORINANTEINA-N-OXIDO Fulles: EPICATEQUINA (DERIVADOS) ESPECIOFILINA Corteza: ESTER DEL ACIDO QUINOVICO Β-D-GLUCOPIRANOSIL(28 1)- Β-D-GLUCOPYIRANOSIL ESTIGMASTEROL; ESTRICTOSAMIDA; GAMBIRDINA; GAMBIR-FLUORESCEÍNA; GAMBIRINAS; GAMBIRTANINO; HANADAMINA; HIPERINA; HIRSUTEINA Fulles: HIRSUTINA Fulles: HIRSUTINA-N-OXIDO Fulles: ISO-CORINOXEÍNA; ISO-GAMBIRDINA; ISOMITRAFILINA Raíz 12.9 ppm; ISOPTEROPODINA Raíz 19.3 ppm; ISORINCOFILINA Fulles: Raíz 45.5 ppm; ISORINCOFILINA-N-OXIDO Fulles: ISOROTUNDIFOLINA Tija METOXI-YOHIMBINA; MITRAFILINA Corteza: Fulles: Raíz 6.7 ppm; MUCÍLAGOS; N–OSIDO DE HIRSUTINA; OUROPARINA;

• •

OXIGAMBIRTANINO; POLIFENOLES PROCIANIDINAS A, B1, B2, B4 PSEUDO-YOHIMBINA; PTEROPODINA Corteza: Raíz 3.2 ppm; PTEROPODINA; QUERCITINA; RINCOFILINA Fulles: Raíz 23.3 ppm; RINCOFILINA-N-OXIDO Fulles:

• • • • • • • • •

ROTUNDIFOLINA Tija RUTINA; TANINOS; TRIFOLINA; TRITERPENOS UNCARENOS; UNCARINA Corteza: UNCARINA-F Planta: VALLESIA-COTAMINA

• • • • • •

PROPIEDATATS DE LA UNCARIA TOMENTOSA
Anafrodisíaca per l'home (útil en prostatitis / per la rincofilina, diürètica) i reguladora del cicle menstrual femení (útil en dismenorrea, etc.). La tintura pot ser que sigui afrodisíaca. Les corinanteínes amb la calor s’ oxidarien. La veritat és que les decoccions tenen un efecte anafrodisíac marcat. -Antiagregant plaquetària (rincofilina): Prevé apoplexies, atacs cardíacs, hipertensió, arteriosclerosi i aterosclerosi, trombes cerebrals, tromboflebitis, etc. -Antial · lèrgica: a les neurobronquitis, i al lupus. -Antidiabètica. -Antimutágena i citostàtica (isorincofilina): inhibeix les ADN polimerases alfa. Les mitosi de cèl · lules HL es redueixen, mentre que les dels fibroblasts normals no s'alteren. Eficaç en càncer, in vivo, evitant les metàstasis. -Antiinflamatòria (glucòsids quinòvics): un 15% superior a la indometacina. A utilitzar en artritis reumatoide, artritis diverses, bursitis, reuma, lupus, fibromiàlgies. -Antioxidant (anti-radicals lliures): Eficaç en processos inflamatoris, cancerosos, febrils, exposició a radiacions ionitzants. -Antivírica: especialment contra els ARN-virus encapsulats. Eficaç contra el virus de la SIDA HIV (combinada amb AZT), herpes genital i herpes zòster, refredat comú, sinusitis, otitis, virus de l'estomatitis vesicular, conjuntivitis. -Desintoxicant i resolutiva del tracte digestiu: D'utilitat quan han fallat els tractaments convencionals en la malaltia de Crohn, diverticulitis, colitis, hemorroides, fístules, gastritis, úlceres, paràsits intestinals, alteracions de la flora intestinal, degoteig anal. -Desintoxicant: de toxines ambientals. Eficaç en fatiga crònica, depressió orgànica. Contra l'acne. -Hipotensora (hirsutina, rincofilina) i diürètica (rincofilina). -Inmunoestimulant (alcaloides isomitrafilina i pteropodina): Augmenta l'activitat fagocítica dels granulòcits neutròfils i macròfags. Estimula la producció de linfoquines (substàncies d'intercomunicació limfocitària). Augmenta el nombre de monòcits en fases actives en la circulació perifèrica, fins a un 50%, almenys, al cap d'una setmana de tractament. Els granulòcits incrementen un 60% el seu poder fagocitari (test de BRANDT amb partícules Zimosan) en presència d'extractes al 0.01%. No hi ha alteració en la proliferació dels limfòcits T, en condicions normals, però sí que hi ha un augment en presència d'antígens. Eficaç en càncer, sida, candidiasi sistèmica, herpes diversos, sarcoma de KAPOSI. -Protectora d'eritròcits davant tòxics: Concentracions de 10-4 de mendoxon provoquen anisocitosis i poikilocitosis en un nombre apreciable d'eritròcits. Amb extractes hidroclorhídricos d'Ungla de Gat (240 ml / l) aquestes malformacions no tenen lloc.

LA UNCARIA TOMENTOSA S’EMPRA CONTRA: 1. abscessos 2. acné 3. alergies 4. 5. 6. 7. alteracions de la flora intestinal anèmias tóxiques angina de pit arterosclerosis

32. goteig anal 33. grip 34. hemiplegia 35. hemorràgies 36. hemorroides 37. herpes 38. herpes zoster 39. hipertensió 40. impureses de la pell 41. inflamació del sistema urinari 42. inflamacions 43. inmunodepresió 44. irregularitat menstrual 45. leucèmia 46. lupus 47. metàstasis 48. otitis 49. paràsits intestinals 50. prostatitis 51. recuperació del part lenta 52. refredat 53. reumatisme 54. sarcomes 55. sida 56. sinusitis 57. tromboflebitis 58. úlceres 59. úlceres gàstriques

8. artritis reumatoide 9. artrosis 10. asma 11. bursitis 12. càncer 13. candidiasis 14. colitis 15. conjuntivitis 16. 17. 18. 19. CROHN debilitat degeneració retiniana diabetis

20. diarrees 21. diverticulitis 22. dolor de la regla 23. efectes secundaris de la quimioterapia 24. espondiloartrosis 25. estomatitis vesicular 26. fatiga crònica 27. fibromialgia 28. febres 29. ferides 30. fístules 31. gastritis,

OBSERVACIONS La dosi letal mitjana LD50 de l'extracte sec, aproximadament, és d'uns 16 g / kg de pes. En ratolins, la dosi via externa de 5 g / kg o de 2 g / kg, via intra-peritoneal, durant 18 dies no desencadena comportaments anormals. Com la dosi terapèutica recomanada és d'uns 20 mg / kg de pes / dia, és d'esperar que no es produeixin intoxicacions. No obstant això, hi ha indicis que en alguns casos han aparegut símptomes de pancreatitis. Cal tenir en compte l'efecte contraceptiu en cas de voler un embaràs. La manca d'acidesa estomacal fa que no es solubilitzin els alcaloides. Per això la seva eficàcia s'inactiva en prendre antiàcids o blocadors

dels hidrogenions. L'administració de ciclosporina o medicació anti-rebuig en trasplantats d'òrgans fa que estigui contraindicat prendre Ungla de Gat, així com en els casos en què s'administrin injeccions de proteïnes exògenes (gammaglobulines, hormones proteiques). Els tractaments amb AZT o quimiotetàpics que provoquen nàusees o caiguda de cabell, a l’associar-se amb Uncaria tomentosa, veuen desaparèixer aquests efectes secundaris tan desagradables. No és recomanable ni a embarassades ni a mares que alleten. Si hi ha gastritis o úlcera, és millor fer servir la decocció suau, bullint la planta 5 minuts, i sempre ben colada després, abans de prendre l'aigua. Els antiàcids, els antihistamínics H2, i els inhibidors de la bomba de protons disminueixen l'absorció dels alcaloides de la Uncaria tomentosa, disminuint els seus efectes. És possible una disminució dels nivells d'estradiol i progesterona, així com trastorns gàstrics (si l'escorça no queda ben colada per una tela fina de cotó o per un paper de filtre). A vegades produeix restrenyiment. En molt rares ocasions pot provocar insuficiència renal. No es recomana en malalties autoimmunes, esclerosi múltiple o en tuberculosi. Per als diabètics, la Uncaria tomentosa pot fer canviar molt la pauta d'insulina necessària, de manera que, o cal abstenir d'ella, o cal regularitzar molt la seva ingesta, d'acord amb el criteri del metge que estigui vigilant el procés. ESPÈCIES AFINS A LA UNCARIA TOMENTOSA Una espècie afí és la Uncaria guianensis, d'àrea de distribució és més extensa. Arriba fins a algunes zones de Bolívia, Colòmbia i Equador. Es denomina també Tambor-Huasca. No té la isopteropodina, un alcaloide important en la inmunoestimulació. A la Xina hi ha la Uncaria rhyncophylla (Kou T'eng), que s'ha recomanat més contra trombosi, marejos, mals de cap, hipertensió, hemiplegies, i arteriosclerosi, a més d'estimular el sistema immunitari. La Uncaria gambir, també és del SE asiàtic, conté les mateixes pro-cianidines anticancerígenes que la Ungla de Gat peruana.

GRAVIOLA
Annona muricata Les acetogenines de les llavors i de les fulles tenen activitat citotòxica, almenys in vitro, contra dues línies d’hepatoma cel·lular. L’extracte alcohòlic (etanol) té activitat contra l’ HIV a 1000 ppm. Annona reticulata La esquamocina i l’ annonacina de l’extracte de llavors és citotòxic envers moltes línies cel·lulars de càncer. Aturen el càncer de bufeta de l’orina T24 a la fase G1 i causen citotoxicitat selectiva a la S. Annona squamosa Segons el Dr. DUKE (Medicinal Plants of Latin America), els fruits tenen propietats contra el càncer de mama, pàncrees, pròstata, pell, i leucèmia; i protegeixen de l’HIV i dels radicals lliures. De tota manera, un abús sembla ser responsable d’una afecció similar al Parkinson. La *bullacin B* tindria una potència un milió de vegades superior a la de l’adriamicina contra el càncer de mama MCF-7. La *squamotacin tindria una potència 100 milions de vegades superior a de l’adriamicina contra el càncer de pròstata PC-3. La *tetrahydrosquamone i la *bullatacinone també actuen contra el càncer de mama MCF-7. I diversos principis actius d’aquesta planta són actius front al càncer de pròstata PACA-2 també fins a 100 milions de vegades més que l’ adriamicina. Altres fonts recomanen de 1 a 5 g de fulles en pols (al dia) també contra càncer de còlon i càncer de pulmó. Tradicionalment s’ha emprat a Xina contra les úlceres malignes. De les llavors se n’extreuen acetogenines citotòxiques contra cèl·lules de l’hepatoma H22 (amb inhibició de fins el 70%). Les principals semblen ser la 12,15-cis-squamostatina-A i la bullatacina. També són citotòxiques contra càncer de mama MCF-7 a 0.3 ppm i contra càncer de fetge Hep G2 a 0.4 ppm. De les llavors o de la fulla se n’extrau: • àcid –(-)isokaur-15(16)-en-17,19-dioic • àcid -(-)-kauran 16 alfa-ol-19-oic • àcid (-)-kauran-19-al-17 oic • • • • • • • • • • àcid 16 alfa,17 dihidroxi-(-)- kauran-19 oic àcid 16 alfa-metoxi-(-)kauran-19-oic àcid 16 beta, 17 dihidroxi-(-)-kauran-19-oic àcid sachanoic annotemoyin-1 annotemoyin-2 anonaina bullatacinona cherimolin-1 cis-annotemoyin 1, 2

• • • • • • • • • • • • • •

cis-bulltecin daucosterol glabranin liriodenina molvizarin motrilin moupinamida reticulatain-2 squadiolin a, b, c squafosacin b, c, f, g squamocenin squamosamida squamostatin a, b, d, e squamotacin (= bullatacin, excepte pels anells annexes de bis-tetrahidrofuran, i pel canvi de posició de dos grups oh dos carbonis més cap a el grup gammalactona)

• uvariamicin i, ii, iii La squadiolin A i la B actuen contra hepatoma cel·lular Hep 2G i contra càncer de mama MDA-MB-231. La squafosacin B actua contra hepatoma cel·lular Hep 2G i hepatoma 3B, i contra càncer de mama MCF-7. Els extractes aquosos o els orgànics indueixen l’apoptosis (condensació nuclear, fragmentació de l’ ADN, inducció de les ROS, reducció dels nivells intracel·lulars de glutatió després d’un increment inicial, en MCF-7 i en K-562 però no en COLO-205. També provoquen inhibició del Bcl-2, ROS, i externalització de la fosfatidil-serina.

ALOE VERA
NOM CIENTÍFIC: Aloe vera (L.) Burm f. (Família de les Liliàcies o Asfodelàcies; subfamília de les Aloàcies) SINÒNIMS (* incorrectes) Aloe barbadensis Miller *Aloe chinensis Bak. (?) Aloe elongata Murria Aloe indica Royle

Aloe officinalis Forsk. Aloe perfoliata L. Aloe rubescens DC.

*Aloe succotrina Lam. Aloe vera Webb et Bernth. Aloe vulgaris Lamk.

ETIMOLOGIA LINNÉ va poder fixar-se en Aloos, el pare dels dos gegants que van encadenar a Mart, el déu de la guerra, durant uns quinze mesos. Les dents laterals de les fulles podrien recordar a aquelles cadenes, que després el déu Mercuri es va encarregar de trencar. A banda, "àloe", en llatí, significa: "d'amargor",. I en hebreu "hallal" significa brillant i amarg, el mateix que "alloeh" (de l'àrab). SINÒNIMS POPULARS • • • • • • • • • • • • • Castellà: Sábila, Sávila, Zábila, Zabira, Áloe de Barbados, Áloe de Curaçao, Áloe Soccotrino, Babosa, Pita Zadiba Català: Bàlsam de Canó, Sèver Galleg/ Portuguès: Aloès, Erva-Babosa, Azebre Aleman: Echte Aloe Àrabe: Çabira, Sabbara, Saber, Sabr, Saqual Francès: Laloi Sempervive Inglès: Sinkle Bible, Unguentuine Cactus Japonès: Itza Irazu Malai: Jadam Rus: Obiknovienni Sabir, Stoletnik Sànscrit: Ghrita-kumari Vasc: Belarrmintza Xinès: Lu Hui

HÀBITAT DE L’ ALOE VERA Prové de l'Àfrica del NE, concretament de l'illa de Socotra, situada a l'oceà Índic, entre Somàlia i el Iemen (país al qual pertany en l'actualitat). Es considera sub-espontània al nord d'Àfrica (incloses les illes Canàries) així com a les costes meridionals d'Europa. Però el seu cultiu és intensiu en les Antilles (illes d'Aruba i Bonaire), Curaçao, i en altres zones tropicals similars: Haití, Hawaii, etc. També es conrea en alguns països andins, Veneçuela, Mèxic, Texas, Florida, Arizona, i al nord d'Àfrica, des de les illes Madeira fins al Sudan. Es conrea també en jardins protegits del fred i en hivernacles, gairebé

sempre no gaire lluny del mar, en gran part dels països de les zones temperades. No obstant això, en les mateixes Barbados ja no s'explota el seu cultiu. A Àsia es troba des de l'Índia fins a Malàisia (Israel, Pakistan, Nepal, Xina, Tailàndia, Cambodja).

ANTECEDENTS HISTÒRICS A la Xina del segle XXVIII aC, a la cort de Fu-Hsi, hi havia gravats de l' Aloe chinensis mostrant la cura de ferides de guerra amb fulles d' Aloe. Hi ha dibuixos d'aloes en algunes tombes de faraons. En aquella època de l'antic Egipte es fabricaven elixirs de llarga vida contenint suc de Àloe (vegeu papir d'Ebers, del segle XVI abans de JC). Els assiris apreciaven el suc d' Aloe per tractar el meteorisme (gasos intestinals) i les indigestions. Molt probablement, la reina de Saba, al segle X abans de Crist, usava olis balsàmics amb suc de àloes del seu país per cuidar la seva pell i cabells, tan admirats precisament per Salomó. A Heliópolis hi havia una estàtua del déu Baal-zebú sostenint una mata d' Aloe com a símbol de la vida eterna. Al segle IV abans de JC, ALEXANDRE EL GRAN, aconsellat per ARISTÒTIL, va conquerir l'illa de Socotra per proveir més fàcilment de les fulles de l'àloe. Les empraven per curar les ferides dels soldats. Al segle I abans de JC, la famosa reina CLEÒPATRA tenia cura del seu cutis, tan admirat per MARC ANTONI, untant amb gel de aloes. El mateix cos de JESÚS va ser embolicat en rotlle de Mirra i àloes per NICODEM (JOAN: 19: 39), i, pel que sembla, no li va anar malament. Al segle I de la nostra era, DIOSCÓRIDES escrivia en el seu famós tractat De Matèria Medica, sobre moltes virtuts del Àloe, ja fos en ús intern (insomni, desordres estomacals, dolors localitzats, restrenyiment, mal de cap,) com en ús extern (pèrdua de cabell, ferides, mal de ronyons, malalties de la boca i genives, taques i cremades del sol). Al segle XIII, MARCO POLO va constatar l'ús i admiració dels xinesos per l’ Aloe chinensis. Al segle XV, en època dels Reis Catòlics, eren molt cultivats a Andalusia, ja que els àrabs ho apreciaven molt. El mateix CRISTÒFOR COLOM portava plantes d' Aloe en les seves embarcacions rumb a les Índies. Al segle XX MAHATMA GHANDI bevia suc de Àloe sovint. I després de les explosions atòmiques del Japó per acabar la segona guerra mundial, el suc d' Aloe es va servir per accelerar la curació de les cremades radioactives, cosa que ja s'havia provat en les explosions controlades d'Arizona.

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA DE L’ ALOE VERA Planta suculenta perenne, estolonífera, amb arrel fibrosa forta. Roseta compacta de fulles basals (fins a 20), sèssils, acintades, lanceolades, alguna cosa blavoses o verd gris, que poden virar a vermellós, sobretot a les vores i en les petites taques. Es dirigeixen cap amunt. Tenen de 20-50 cm de llarg per 6-7 d'ample a la base, i secció còncava en la part superior i convexa al revers. Sota l'epidermis, i molt enganxat a ella, està el parènquima polpós que ocupa la major part de l'espai carnós. A la base de les fulles hi ha vasos conductors plens de làtex de color groc-mel fosc i d'olor gairebé nauseabund i acre. L'epidermis té taques blanquinoses-, que poden tornar-se vermelloses, de contorns borrosos, i que són molt poc nombroses i estan disposades irregularment tant a l’anvers com en el reverss. Les fulles tenen marges una mica

rosats armats de petites (2 mm) dents espinoses, espaiades d'1 a 2 cm, no molt estretes, de color rosa ataronjat molt pàl · lid. Les fulles poden arribar a pesar fins a 0.75 Kg cadascuna. Les flors es disposen en espigues denses, de groc a porpra, de 0,4 m, algunes vegades blanques, amb flors que miren cap avall, al cim d'una tija florífera lateral, simple o amb una o dues ramificacions, en total, de 0.6 a 0.9 m, o fins a 1.5 m. La corol · la és tubular, gairebé cilíndrica, de 3 cm, i en el seu obertura té 6 lòbuls. Els estams, 6, estan adherits al receptacle. L'ovari, en canvi, és lliure. Hi ha molt nèctar, en general, a la base. El fruit és una càpsula triangular i conté nombroses llavors. Algunes varietats no produeixen llavors.

CONTINGUT DE L’ ALOE VERA Les plantes més exposades al sol fabriquen més làtex groc i menys polpa gelatinosa (encara que la suma de tots dos productes sigui menor) que no pas les plantes criades en condicions normals. El contingut qualitatiu varia segons també altres condicions de cultiu de la planta.

La planta o les fulles contenen, a més d’ aigua (99.5 %), els següents principis actius:
β-barbaloïna, β-carotè 3ppm en fulles, α-celulosa, β-sitosterol, 1,8-dihidroxiantracè, 2-metil-2-fenil-6-cromanol, 7-hidroxialoïna, 7-hidroxi-cromona, 8-metil-tocol, àcid aloètic, àcid aloetínic, àcid ascòrbic (=vitamina C) 6.260 ppm en fulles, àcid aspàrtic 3 % en fulles àcid cinàmic, àcid crisàmic, àcid D-galacturònic, àcid fòrmic, àcid glutàmic 4.3 % en fulles, àcid hexaurònic, àcid hidrocinàmic, àcid p-cumàric, àcid pèctic, àcid p-metoxi-hidrocinàmic, àcid pteroglutàmic, àcid urònic, alanina 15.770 ppm en fulles albúmina 1-5 ppm en fulles alcohol coniferílic, aldehid-M-protocatexuic, aleosona, aliinasa, alocutina-A, aloe-emodina, aloe-emodina-antranol, aloenina, aloesina, aloesol, aloesona, aloetina, aloïnes 27-30%, aloïnosa, aloïnòsid-A, Alumini 22 ppm en fulles, amilasa 20 ppm en fulles, antracè, antranols, antraquinones, antrol, arabinà, arginina 7.8 % en fulles barbaloïna 4.2 %, bencil-acetona, Calci 190-4.600 ppm en fulles, campesterol, casantranol-I, casantranol-II, catalasa,

Clor 10-110 ppm en fulles, Cobalt, colina, creatinina 1-15 ppm en fulles, crisofanol, Crom, cumarina, D-galactà, D-glucitol, di-(2-etilhexil)ftalat, emodina, Estany 11 ppm, fenil-alanina 0.7 % en fulles, Ferro 30-300 ppm en fulles, fibra 17.7 % en fulles, fitosterols 6-940 ppm en fulles, folacina 0.2 ppm en fulles, Fósfor 6-940 ppm en fulles, fructosa, galactosa, glicerol, glicina 0.5 % en fulles globulina 2 ppm en fulles, glucomanana, glucosa 280-1.030 ppm en fulles, glucosamina, glucòsid d’ antraquinona, glucòsid de crisofanol, glutamina 2 % en fulles, grasses 0.8 % en fulles, hecogenina, hidrats de Carboni 90% en fulles, hidroximetil-antraquinona, histidina 0.2 % en fulles homonataloína, iso-barbaloína, isoleucina 0.8 % en fulles L-asparagina 4.5 % en planta, leucina 0.7 % en fulles, lignina, lipasa 16 ppm en fulles, lisina 0.77 % en fulles, lupeol, Magnesi 930 ppm, Manganès 6 ppm, mannosa, mucílag, mucopolisacàrids, nataloïna, niacina(=àcid nicotínic), niacinamida,

oxalat càlcic, oxidases, p-metoxi-bencilacetona, polifenols, poliurònid, Potasi 100-850 ppm en fulles, prolina 0.34 % en fulles, proteïnas 0.1-5.7 % en fulles, proteïnasa, purina 1-56 ppm en fulles, quinona, ramnosa, reïna, resina, resitanols, riboflavina (= vitamina B2) salicilat de colina, sapogenina, saponines, Seleni, serina 2.3% en fulles, Sílice 22 ppm en fulles, Sodi 40-510 ppm en fulles, tiamina (=vitamina B1) 1 ppm, tirosina 0.5 % en fulles, treïtol, treonina 0.15 % en fulles, trihidroximetil-antraquinona, urea 10 ppm en fulles, valina 0.13 % en fulles, xilosa, Zinc 11-770 ppm en fulles,

El làtex elaborat o sèver conté: —derivats 1-8-dihidroxilats de l’ antraquinona (més de 28%), d’ efectes laxants irritants: -aloïnes A, B (aloïna B = barbaloïna: 10-C-D-glucosil- diaestero-isòmer d’ àloe-emodínantrona) 35-38% —hidroxialoïnes A i B (i llurs èsters 6-p-cumaroïl i feruloïl) 3% —àloe-emodín fins a 0.5 % —aloesina (8-c-glucosilcromona aloeresina B) —aloesona (sense sucres) —aloeresina A: 2'p-cumaroil-aloesina —aloeresinas B: resinotanols + àc. cinàmico o p-hidroxicinàmic (—2-0-cinamoïlaloeresina B: exclusiva d’ Aloe vera) —aloeresina C: 7-0- -D-glucòsid d’ aloeresina A —aloeresina D: p-cumaroil aloesina —aloesona (aglicó d’ aloeresina B) traces —aloetina —emodina —crisofalol (o àcid crisofànic) traces —7-hidroxialoïna i 8-O-metil-7-hidroxialoïna (exclusives d’ Aloe vera) —flavanones i flavanonola (en forma lliure o glucosídica) —alcaloides piperidínics Nota: Els aloïnòsidos i la 5-hidroxialoïna són típics del látex d’ A. capensis. La polpa, o gel, en estat natural conté: —95% d’ aigua —heteropolisacàrids glucomanànics (unions 1-6): amb glucosa, manosa y petites quantitats d’ arabinosa, galactosa, xilosa i àcids urònicos (unions 1-4) —colesterol —citosterol —proteïnes i aminoàcids (lisina, histidina, glutamina, arginina, àcid aspàrtic, asparagina, treonina, serina, àcid glutàmic, glicina, alanina, valina, metionina, isoleucina, leucina, tirosina, fenilalanina, triptòfan) —esteroides —àcid cítric, glutàmic, làctic, màlic, salicílic. —Polisacàrids mucilaginosos 60% del 5% de sòlids: • Acemanan (beta (1-4) -manans O acetilans) (És el polisacàrid principal) • Aloèrid (glucosa 37%, galactosa 24%, mannosa 20%, arabinosa 10%) PM 4.000.000-7.000.000. Es troba en la proporció d’ un 0.015% en el suc de les fulles. • Galacto-galacturonans • Galacto-gluco-arabinomanans • Gluco-galactomanans • Glucomanans acetilats • Glucomanans conjugats amb àcid glucurònic • Glucomanans neutres —Monosacàrids: • Àcids urònics

• Arabinosa • Galactosa • Glucosa • Mannosa • Ramnosa • Xilosa —enzims (celulasa, carboxipeptidasa, bradikinasa, catalasa, amilasa, oxidasa, tirosinasa) —lectines (glico-proteïnes) —vitamines (beta-carotè, B1, B2, B3, B6, C, E, colina, àcid fòlic) —alcaloides (traces) —oligoelements (Al, B, Ba, Ca, Cr, Cu, Fe, K, Mg, Mn, Na, P, Sr, Si) —triglicèrids —esterols —giberelines —lignines —tanins —derivats hidroxi-antracènics (traces): aleo-emodina, aloïna, hidroxialoïna, aloinòsids —derivats cromònics: aloesina, aloreresinas, iso-aloeresinas —derivats de la pirona: aloeninas [no desitjables]. L’ extracto de fulles conté, a més: fosfolípids, lípids polars i apolars, oligoelements i aminoàcids, glicoproteïnes (lectines), esterols, vitamines com la B12; escualè (antiancerígen); saponines; enzims, i altres proteïnes; giberelina.

CULTIU DE L’ ALOE VERA Normalment, es compren plantes reproduïdes vegetativament, ja que les varietats estàndard són estèrils. S'han fet així perquè sempre produeixin substàncies semblants. És fàcil fer créixer un Àloe petitó. Es posa en una caixa gran o test d'uns 40 cm de fons un fons de sorra barrejada amb una mica de torba. A sobre d'aquest fons d'uns 10 cm s'omple l'espai amb la barreja de sorra + torba + terra bona, rica en humus. Al centre es col · loca la planta i es rega abundantment tot. No convé que li toqui el sol directament durant molta estona. Si es prefereix col · locar la planta al terreny directament, abans caldrà fer un forat d'uns 50 cm d'ample per 40 de fons, en el qual es posarà la barreja de sorra + torba, barrejada amb la terra del voltant, i si aquesta no fos bona, terra extra. Potser és millor regar la planta abundantment però no molt sovint. Que no hi hagi altres plantes prop. Aviat, hi haurà plançons laterals. Caldrà esperar que tinguin almenys 15 cm d'alt per arrencar amb cura i fer-los viure independentment.

PROPIETATS PRINCIPALS DE L’ ALOE VERA -anestèsic local -anti-inflamatorio -antibiòtic -anticoagulante -antigripal -antineoplàsic -antipirètic -antisèptic

-antiulcerogènic -antiverinós (antídot de l’ estricnina i d’altres narcòtics) -antivíric -aperitiu -astringent -bactericida -bèquic -cicatritzant -colagog -colerètic -depuratiu -detergent de teixits -digestivo -emolient -epitelitzant -estimulant del creixement tisular -estomacal -fertilizant (tasa d’ embarassos i pes nedons )

-fungicida -hemostàtic -hepàtic -hidratant -hipoglucemiant -humectant -inmunostimulant -insecticida -larvicida -laxant -oftàlmic -peristaltisme (estimula) -protector solar -proteolític en ferides -regenerador de las mucoses -resolutiu -vasodilatador de capilars sanguíns -vermífug -vulnerari

ACCIONS FISIOLÒGIQUES DE L’ ALOE VERA L'efecte laxant és degut sobretot als antracenòsids. S'han testat fins a 23 compostos d'aquesta índole presents en l'àloe i semblen tenir un efecte acusat sobre el canal del Clor a la membrana, més que sobre la Na + / K + ATP-asa. De totes maneres, hi ha un bloqueig de la reabsorció d'electròlits a la mucosa de l'intestí gros, el que comporta un augment de la pressió i del peristaltisme intestinal. El sèver fa efecte unes 8 hores més tard de la ingestió p.o., quan la barbaloïna ha tingut temps de reduir-se en l'intestí, mitjançant eubacteris anaeròbics, a aloe-emodín-antrona. L'efecte antibacterià s'ha demostrat amb Bacillus subtilis, Serratia marcescens, Staphylocccus aureus, S. pyogenes, S. viridans, Klebsiella pneumoniae, Pseudomonas aeruginosa, Corynebacterium xerose, Salmonella paratyphi, Escherichia coli, Mycobacterium tuberculosis, Helicobacter pylori. L'activitat antivírica s'ha demostrat en els tipus I i II de l'herpes simple. En hepatitis B, en sero-positius amb reacció al antigen de superfície, s'han disminuït en un 85% les transaminases glutàmic-pirúviques (GPT). El gel d' Aloe vera millora l'estat general dels afectats per la sida. Respecte al seu efecte antifúngic, actua almenys contra Trichophyton mentagrophyes. Respecte al seu efecte hipoglicemiant, s'ha comprovat que el nivell de glucosa sèrica baixa després de la cinquena dosi diària en ratolins (500 gm / kg). Respecte al seu efecte hepatorpotector, l’ àloe-emodina, in vitro, estimula la síntesi d'ADN en al'hepatòcit de ratolí i la transformació fibroblástica de C3H/M2.

Respecte al seu efecte antitumoral, s'ha comprovat que l'àloe-emodín bloqueja la síntesi d'ADN en les cèl · lules tumorals, segons treballs realitzats amb Aloe arborescens en ratolins o en gats amb leucèmia. L’ acemanà, encara més (70% de supervivència amb dosis de 2 mg / kg de pes, a la setmana, i.p.). El gel té propietats anticancerígenes també en sarcomes tous. Les lectines s'ha demostrat que tenen també un efecte antitumoral. L'efecte tumorigènic del suc groc d' Aloe vera és reduït, però alertant. La 1-8-dihidroantraquinona produeix càncer en cèl · lules de l'intestí gros de rates, i càncer de fetge en ratolins. En pacients humans amb prolongat abús de laxants amb antracenòsids, amb pseudomelanosis coli, s'han detectat carcinomes de còlon. L’ àloe-emodina, el crisofanol i la 1-8-dihidro-antraquinona, mostren un efecte mutagen sobre l’ ADN bacterià. L’ aloe-emodina (present només com a màxim en un 0.5% en el sèver) té un efecte mutagen, demostrable in vitro, també sobre teixits de mamífers. Però, en aquests tests, l’ aloe-emodín-antrona no resulta ser mutàgena. En cosmètica s'usa el gel, desproveït de substàncies possiblement perilloses. Per tant, el perill, és mínim, ja que els hetero-polisacàrids són anodins. Només cal esperar alguna reacció al · lèrgica a algun conservant o alguna proteïna present en el mateix gel. Respecte a l'efecte anti-inflamtori, s'ha comprovat que molècules (flavanones, acemanà) de baix pes molecular contingudes las extractes frescos de gel tenen acció antiinflamatòria in vitro, ja que els leucòcits polimorfonuclears, estimulats per PMA, disminueixen. La infiltració leucoticaria polimorfonuclear queda inhibida fins i tot en diabètics. Però la seva capacitat fagocitària no s'altera. Proves in vivo amb conillets d'Índies van demostrar l'efecte antiinflamatori d'extractes de gel d'àloe sobre edemes provocats per gelatina o fins i tot oli de Croton. L’ acemanà es comporta bé per tractar les colitis ulceroses o la malaltia de Crohn. Les cromones i els esterols inhibeixen la síntesi de prostaglandines, redueixen la infiltració de leucòcits i inhibeixen l'alliberament d'histamina i de leucotriens. El lactat magnèsic inhibeix la histidnacarboxilasa. Els derivats salicílics inhibeixen les cicle-oxigenasas.

L 'acció inmunoestimulant del gel és deguda als hetero-polisacàrids, ja que en concentracions de 2.6 x 10-7 a 2.6 x 10 -9 activen la resposta al·lo-antigen dels limfòcitsprincipalment de l’ aloèrid i l’ acemanà-. Hi ha un consum (de fins al 40%) del factor de complement dels C3 en sèrum humà provocat mitjançant dosis de heteropolisacàrids de gel d' Aloe vera de 250 mg / mL. L’ acemanà s'administra al costat de les vacunes humanes per millorar llur efecte. Determina un increment en la producció d'anticossos, especialment contra les proteïnes del càpsida dels picornavirus sense embolcall, com els de la poliomielitis. És, així mateix, preventiu del dany dels UV amb tendència a formar neoplàsies, i pot actuar ajudant en la prevenció de grips, refredats, laringitis, especialment per la via del TH2. L’ aloèrid determina un increment en monòcits de l'expressió del NF-kappa-beta i, en macròfags, de la IL-1 beta i del TNFalfa. L’ acemanà contribueix significativament a la maduració de les cèl · lules dendrítiques. Respecte a l'efecte epitelitzant, s'ha comprovat que a concentracions de 90 mg / mL s'estimula el creixement normal de cèl · lules de teixits pulmonars fetals humans, però no el de cèl · lules de teixits de tumors cervicals (d'úter). Segurament té a veure en

aquesta acció, regeneradora de les cèl · lules benignes, la presència de lectines. També els derivats de l’ esqualè actuen en aquest sentit, tant preventivament com terapèutica. Extractes de gel s'han testat així mateix per demostrar el seu efecte protector de les necrosi cel · lular en congelació de teixits, que viuen un 28% més que els teixits control (d'orella de ratolí), així com el seu efecte cicatritzant en ferides quirúrgiques provocades, amb una reducció, respecte la ferida no tractada, del 60% del diàmetre de l'àrea danyada, després d'un temps determinat. El gel d' Aloe vera estimula l'angiogènesi en lesions pulmonars i dèrmiques. També estimula el correcte entrellaçat i aposició de noves fibres de col · lagen. Se suposa que els responsables de l'acció cicatritzant són les glico-proteïnes, l’ alantoïna i els compostos fenòlics, i d’altres de baix pes molecular.

USOS PRINCIPALS DE L’ ALOE VERA -àcne comú -acrocordomes (berrugues digitiformes) -aftes -alèrgies a plantes vesicantes -alopècia -amenorrees -amigdalitis -anèmia -apoplegia -arteriosclerosis -artritis -asma (suc amb clara d’ou) -berrugues planes i apendiculares -butllofes a la pell -càlculs renals -càncer en general -candidiasis -cataractes -cefalees rebels -ciàtica -cicatrius o ferides quirúrgiques -colesterol alt -còlics -colitis ulcerosa -còlon irritable -condilomes -congestió cerebral -conjuntivitis -convulsions -cremades de radioteràpia, químiques, pel sol -cucs intestinals -dermatosis -despigmentació a la pell -diabetis -dismenorrea -dispèpsia -distròfia muscular -dolors articulars -èczemes -enverinament de la sang -estomatitis -estrenyiment -ferides infectades -febre (locions amb alcohol al clatell, front, peus i esquena) -fissures rectals -fístules -flebitis -fongs a la pell -furóncols -gastritis -gingivitis -gota -grip -hemorràgies -hemorroides -hepatitis -herpes -herpes labial (pupes) -hidropesia -hiperacidesa gàstrica -hipertensió -hipoglucèmia -hipotiroidisme -icterícia -insomni

Irritació de mucoses: anus, boca,

estómac, fetge, laringe, nas, pit, pell, prepuci, úter, etc. -kraurosis -llagrimeig ocular -leishmaniosis cutània -leucèmia -mal als pits -mal d’ estómac -mal de coll -mal de queixal -meningitis -nervis seccionats parcialment -nòduls reumàtics articulars -otitis -paràlisis -pèrdua de tacte, o de sensibilitat al fred i/o a la calor -pirosi -pleuritis -psoriasi -queloides (prevé) -queratitis -rectitis -refredats

-reuma -rinitis -rubéola -sarampió -seborrea -sida -sinusitis -sobreexcitació -supuració ocular -taques a la piel -tendinitis -tiroiditis -tos de bronquitis (amb mel i Cúrcuma) -trastorns cardíacs -trastorns genitals femenins -trastorns renals -tuberculosi -tumors -úlceres a la boca -úlceres de decúbit -úlceres gastroduodenals (suc amb aigua de mar) -varius -vertigen -vessaments sinovials

POSSIBLES EFECTES NOCIUS O CONTRAINDICACIONS DE L’ ALOE VERA (ús intern) -apendicitis -asistolia -cistitis -colitis -Crohn -congestions viscerals -dolors abdominals indefinits -embaràs -gastroenteritis aguda -hemorroides sagnants (en u.i.) -hemorràgies -hipokalemia -lactància -metrorràgias -nefritis -nens (de fins 11 anys) -oclusió intestinal (hèrnia)

PREPARATS AMB ALOE VERA Usos interns —extracte fluïd 5-30 gotes al dia dissoltes en alguna beguda —hidromel: planta triturada 1.5 Kg (sense ser regada durant la semana anterior a la recolecció de les fulles) & mel 2.5 Kg & vi negre de 18 º 3.5 Kg. Es tritura i es deixa macerar a les fosques i ben tancat durant 5 dies. S'administra amb cura una culleradeta de moca dues hores abans dels àpats, tres vegades al dia. Pot augmentar-se la dosi gradualment fins a una cullerada sopera cada vegada, a l'arribar al segon mes, i alesmores es va abaixant la dosis una altra vegada gradualment -Sèver: 100 mg de sèver barrejats amb algun carminatiu (anís, p.ex.) i antiespasmòdic (belladona, p.ex.), en comprimits o càpsules (millor). 20 mg es prenen sense perill d'irritacions gastrointestinals. -Aloïna: 40 mg, 2-3 vegades al dia, en càpsules o comprimits -Polpa o gel preparat en xarop estabilitzat: una culleradeta al dia o més. -Xarop preparat amb sucre posat enmig del tall sagital de la fulla i deixant traspuar el líquid. A culleradetes durant el dia i la nit. -Extracte sec liofilitzat de gel (concentrat 200 vegades). Usos externs -Bafs amb trossos de polpa, per prevenir atacs d'asma -Rentats oculars i compreses de pell (en dermatosi rebels): 1/2 culleradeta de sèver en mig litre & una culleradeta d'acid bòric. Es guarda a la nevera. -Fulla aplicada partida sagitalment per la meitat. -Fulla punxada i escalfada al forn aplicada en nòduls reumàtics i vessaments sinovials, esquinços, etc. Ha de quedar adherida durant una setmana (fixada mitjançant embenat). -Polpa fresca o estabilitzada (hemorroides, etc.), De vegades aplicada molt freda per donar-li més consistència -Fulla triturada, per bafs. -Sèver (25 g) dissolt el clara d'ou muntada, aplicat al tòrax (pleuritis, bronquitis). -Tintura de polpa (tònic capil · lar). -Supositoris (trossets congelats). MESCLES AMB ALOE VERA Sol ser un dels ingredients constants en les pastilles laxants d'ús farmacèutic. En cosmètica, també sol barrejar-se amb molts altres ingredients en locions corporals i pomades. Sembla que no dóna bon resultat barrejar suc de Àloe amb lanolina. Sí, en canvi, amb cold cream o altres greixos més suaus. MÀGIA AMB ALOE VERA Es crema sèver en rituals de màgia negra. ESPÈCIES SIMILARS A ALOE VERA Hi ha unes 360 espècies de àloes que viuen en zones sub-tropicals i que es crien, i fins i tot s'hibriden, en molts jardins. La seva grandària va des de menys de 20 cm fins a una mica més de 20 m. En comú tenen l'estar adaptades a climes molt secs, tenir fulles suculentes o carnoses, punxegudes, amb algunes espines marginals laterals. Unes espècies només tenen una roseta basal de fulles (vera, aristata, saponaria, brevifolia) i

altres desenvolupen tiges amb fulles, agrupades en feixos apicals, sent la tija principal curta (succotrina, perfoliata, striulata, chinensis, bergerii) o bé desenvolupat i ramificat (ferox, arborea). Les més corrents són, a part de l' Aloe vera: A. arborescens i A. umbellata, almenys a Espanya. La majoria són oriünds de la zona de l'Est de l'Àfrica, des del Cap de Bona Esperança fins a la mateixa Aràbia. Aloe ferox és la font principal de sèver i de materials cosmètics. Aloe vera és molt conegut, emprant-se el seu suc (i en menor quantitat seva sèver, barrejat al d' Aloe ferox). Aloe succotrina i Aloe chinensis són les més emprades en medicina interna. -A. arborescens [Sayyan, en kone, Inkalane, en zulú]: Es cultiva en molts jardins espanyols, arriba fins a 3.5 m d'alçada. Té fulles bastant estretes i llargues. La tija pot ramificar-se molt. Té moltes virtuts contra: tumors (faringe, sarcomes tous), leucèmia, malalties de la pell, al · lèrgies, inflamacions, dèficit immunitari, etc. -A. capensis [Shubiri, en swahili]: Té fulles més blavoses i espines més patents als marges laterals. S'utilitza com a font de colorant fosc. El sèver és marró fosc, però amb reflexos verds. Prové del Cap, Lesotho, Natal (Sud-àfrica). -A. chinensis. Es pot considerar espècie a part o simplement una varietat asiàtica. -A. ferox [Bergaalwyin, en afrikan, Umhlaba, en zulú]. Originari d'Orange, Lesotho i Natal. S'usa com el capense. És l'Àloe del Cap, Àloe de Natal o Àloe Africà. -A. linguiformis (= A. lingua, = Glotiphyllum linguiformis): extensament present, per exemple, als jardins del castell rus de Calella de Palafrugell (Cap Roig). Es diu que el marino rus que va fugir de la Revolució el va conrear allí, ja que creia fermament que la planta era activa contra el càncer en humans. -A. perryi: pot substituir a l' A. vera, però es considera menys poderós. Prové de l'illa de Socotra. -A. plicatilis: del Cap de Bona Esperança. -A. succotrina Lam. (= A. Vera Miller, = A. purpurascens Haw.). Originari de Kapland, a Sud-àfrica. -A. tenuior: l'arrel s'utilitza al país d'origen (Sud-àfrica) contra els cèstodes (cucs intestinals de secció plana) -A. umbellata (= A. saponaria; = A. latifolia). [Icena, en zulu, Sereledi, en tswana]. S'utilitza en el país d'origen (Lesotho) per ferides, furóncols, i, internament, contra la tènia. Es fan banys preventius col · lectius en aigua contenint la seva infusió quan hi ha epidèmies de refredat. Els que han viatjat a Sud-àfrica afirmen que o els botànics europeus estan equivocats, o la planta ha evolucionat al Sud d'Europa cap a formes molt diferents de les natives. Té les fulles no molt llargues, una mica vermelloses i molt tacades molt allargades ataronjat-rosades, estretes, paral · leles. Les flors s'utilitzen en ungüent oliós per curar cremades. Tot i que pot suposar-se que tots els àloes són medicinals, TORKELSON, per exemple, s'afegeix a la llista anterior, els següents: A. boylei, A. bracteata, A. burgersfortensis, A. candelabrum, A. castanea, A. cooperi, A. davydana, A. dhufarensis, A. ecklonis, A. fosteri, A. humilis, A. krausii, A. macrantha, A. marlothii, A. mínima, A. succotrina, A. tomentosa, A. volkensii.

KALANCHOE
És un gènere de plantes crasses (Crassulàcies) força conreat als jardins i terrasses d’aquí. Solen ser plantes pluriannuals i reproduir-se per fulletes (propàguls) que creixen a la perifèria de les fulles. K. beharensis arriba a Madagascar a ser un arbre de fins a 6 m d’alçària. Obren les flors de dia i les tanquen de nit a un ritme que no es perd si hom retira les plantes de la llum exterior durant una setmana. El nom popular més conegut potser sigui el d’ ARANTO. http://www.medbook.es/profiles/blogs/luchas-alternativas-contra-en Les dosis estimades com a normals màximes són de 5 g/Kg de pes corporal. Dosis 4 vegades majors podrien ser perilloses. Un ús continuat a la llarga pot ser massa immunosupressor. En ús extern (oïda, ulls, ferides a la pell) no és perillós. En ús intern pot interactuar (augmentant-ne l’efecte) amb tònics cardíacs, antihistamínics, sedants, immunosupressors. Una manera de prendre la planta seria passar les fulles per la liquadora i afegir-hi una part igual d’aigua i vessar-ho a la glaçonera per guarda-ho al congelador. KALANCHOE DAIGREMONTIANA Conté àcid fumàric (antihepatocarcinogènic a IC100 a l’ 1% a la dieta), àcid màlic (antitumoral), àcid shikímic (anticàncer, antioxidant, antiROS) i àcid succínic (preventiu del càncer). KALANCHOE GASTONIS-BONNIERI Conté antocianines (anticàncer, antimutagènic, antioxidant, antitumoral a 120 mg/dia /persona, inhibidor de la COX1 i inhibidor de la COX2 a 120 mg/L), saponines (antihepatoma, antimutagèniques, antitumorals de pulmó i d’ovari). KALANCHOE PINNATA Conté alfa-amirina (antitumoral, citotòxica, hepatoprotectora), beta-sitosterol (antiadenòmic, antiandrogènic, anticàncer de mama, de matriu, de pulmó, entiestrogènic, antiuleucèmic, antilimfòmic, antimutagènic, antioxidant, antivíric, candidicida, àcid cafeic (anticàncer, antiadenoma hepàtic, antihepatotòxic, antileucèmia, antimelanòmic, antimutagènic, antirproliferatiu, antitumoral a 200 ppm a la dieta a les rates, inhibidor de la COX2, citotòxic a 200 ppm, hepatocarcinogènic a 400 ppm, inhibidor de l’ornitina-descarboxilasa, inhibidor de la xantina-oxidasa), àcid cítric (antitumoral, antimutagènic), àcid ferúlic (anticàncer de còlon, d’estómac i esòfag, de fetge, de pell, antiestrogènic, antihepatotòxic, antileucèmic a 50 ppm, antimitòtic, antimutagènic, antinitrosamines, antioxidant, candidicida, immunoestimulant, àcid fumàric (anticàncer de fetge, antioxidant, atitumoral), kaempferol ( antiaflatoxines a 4 ppm, anticàncer, antileucèmic a 4 ppm, antilimfocític, antimutagènic, antioxidant, antiROS, antivíric, apoptòtic a 60 microM, inhibidor de l’aromatasa a 1 microM, inhibidor de la COX2, inhibidor de la JNK, inductor de

la quinona reductasa, inhibidor de la topoisomerasa I i de la II, inhibidor de la tirosinasa), àcid màlic (antioxidant, antitumoral), mucílag (preventiu del càncer), àcid P-cumàric (anticlastogen, antihepatotòxic, antileucèmic, antinitrosamines, antitumoral, preventiu del càncer, citotòxic, fungicida, inhibidor de la tirosinasa), àcid p-hidroxi-benzoic (antimutagènic, antiROS, preventiu del càncer), àcid hidroxicinnàmic (antioxidant), quercetina (antiaflatoxines a 25 microM, antiangiogènica, anticàncer de mama, antiencefalítica, antiestrogènica, antifibrosarcoma, antihepatotòxica, antileucèmica a 30 microM o 10 ppm, antimelanòmica, antimetàstasis, antimutagènica, antinitrosamines, antioxidant, antiproliferativa, antiROS, antitumoral de còlon, de mama, de pulmó, de pell, antivírica, apoptòtica a 40 microM, inhibidora de l’ ATPasa, candidicida, carcinogènica al 4% a la dieta, inhibidora de la COX2, citotòxica a 70 ppm, inhibidora de la deiodinasa, fungicida, inhibidora de la MMP-9 a 20 microM, inhibidora de la NADH-oxidasa, inhibidora del NF-kappa-B, inhibidora de la NO-sintasa, inhibidora de l’ornitinadescarboxilasa a 5 microM, inductora del citocrom P450 a 5 microM o inhibidora a 100 microM, inhibidora de la fosfolipasa, inhibidora de la PKC, inductora de la quinona-reductasa a 12 microM, inhibidora del TNF-alfa a 3 microM, inhibidora de la topoisomerasa I i de la II, inhibidora de la tirosinasa a 70 microM, inhibidora de la TK, inhibidora de la xantina-oxidasa, inhibidora del VEGF), àcid succínic (preventiu del càncer), àcid siríngic (antiROS). Els seus flavonoides (derivats de la quercetina) inhibeixen la mitosis a les cèl·lules T (en rates) i la IL-2 i la IL-4. KALANCHOE SPATHULATA Conté campesterol (antioxidant), kaempferol (antiaflatoxines a 4 ppm, anticàncer, antileucèmic a 4 ppm, antilimfocític, antimutagènic, antioxidant, antiROS, antivíric, apoptòtic a 60 microM, inhibidor de l’aromatasa a 1 microM, inhibidor de la COX2, inhibidor de la JNK, inductor de la quinona reductasa, inhibidor de la topoisomerasa I i de la II, inhibidor de la tirosinasa), quercetina (antiaflatoxines a 25 microM, antiangiogènica, anticàncer de mama, antiencefalítica, antiestrogènica, antifibrosarcoma, antihepatotòxica, antileucèmica a 30 microM o 10 ppm, antimelanòmica, antimetàstasis, antimutagènica, antinitrosamines, antioxidant, antiproliferativa, antiROS, antitumoral de còlon, de mama, de pulmó, de pell, antivírica, apoptòtica a 40 microM, inhibidora de l’ ATPasa, candidicida, carcinogènica al 4% a la dieta, inhibidora de la COX2, citotòxica a 70 ppm, inhibidora de la deiodinasa, fungicida, inhibidora de la MMP-9 a 20 microM, inhibidora de la NADH-oxidasa, inhibidora del NF-kappa-B, inhibidora de la NO-sintasa, inhibidora de l’ornitinadescarboxilasa a 5 microM, inductora del citocrom P450 a 5 microM o inhibidora a 100 microM, inhibidora de la fosfolipasa, inhibidora de la PKC, inductora de la quinona-reductasa a 12 microM, inhibidora del TNF-alfa a 3 microM, inhibidora de la topoisomerasa I i de la II, inhibidora de la tirosinasa a 70 microM, inhibidora de la TK, inhibidora de la xantina-oxidasa, inhibidora del VEGF), stigmasterol (antihepatotòxic, antioxidant, preventiu del càncer)

A les fulles del K. pinnata i del K. daigremontiana (tubiflora) s’han trobat 5 bufadienòlids, i en especial la briofil·lina A (0.4 microM), que inhibeixen l’activació de l’antigen del virus EBV a les cèl·lules de RAJI (cèl·lules limfoblastoides derivades del limfoma de BURKITT) per l’agent tumorigen 12-O-tetradecanoil-forbol-13-acetat. En medecina popular, els Kalanchoe es consideren una ajuda per a combatre infeccions víriques, bacterianes i de fongs. I tant el suc com les fulles pelades es consideren antiinflamatòries, vulneràries, antiulceroses, diürètiques, emol·lients. Algunes persones el recomanen contra els càncers limfàtics. JESÚS YBARRA PALOMINO (1908-1994) el recomanava, junt amb Cochlospermum vitifolium o bé el Bidens pilosa, contra càncers d’ossos. Kalanchoe pinnata es fa a sudamèrica, com també el Kalanchoe brasiliensis. La resta de les 200 espècies del gènere es fan a Àsia i a Àfrica, però sobre tot a Madagascar (i Java). Les fulles a la brasa del Kalanchoe pinnata són emprades a l’Amazònia contra càncers. La infusió de la fulla s’empra en infusió contra l’epilèpsia. Les fulles tendres, entre d’altres molts usos allí s’empren contra úlceres a la pell. Els bufadienòlids s’assemblen als glicòsids cardiotònics com la digoxina i a més de ser anticancerigens tenen acció insecticida. El suc de les fulles diluït en infusió és eficaç contra la leishmaniosis, i té acció antihistamínica als pulmons i sedant al cervell (amb increment de producció de GABA). El S-nitrosoproteosoma del Kalanchoe pinnata té acció sobre la topoisomerasa-II. La kalanchosina-dimalat del Kalanchoe brasiliensis inhibeix molt el desenvolupament de les cèl·lules B al moll de l’os sense afectar el desenvolupament de la línia mieloide i sense afectar el nombre de limfòcits B madurs. L’efecte és reversible al deixar d’administrar aquest principi actiu i molt probablement afecta només la via de limfopoesis de la IL-7. Per tant, la planta o el principi actiu encara millor, estarien indicats contra la leucèmia limfocítica aguda de cèl·lules B. La briofil·lina B inhibeix la replicació del virus HIV als limfòcits H9 a més de resultar citotòxic per a moltes línies cel·lulars tumorals a dosis nanomolars. L’efecte immunosupressor o antiproliferatiu envers els limfòcits pot ser degut als àcids grassos de la fulla (del K. pinnata): àcid palmític 90%, àcid esteàtic 10% i traces d’àcid araquidònic. El Kalanchoe brasiliensis inhibeix la tiroido-peroxidasa (TPO) i actua com a carronyaire del H2O2. El seu consum a la llarga podria abocar a un hipotiroïdisme, especialment si manca el Iode a la dieta.

ARTEMISIA ANNUA
És fàcil de distingir, per exemple d’ Artemisia capillaris, per la seva forta aroma, agradable, en principi i similar a la de la Camamilla, però més pesada, i que a la llarga pot arribar a fer mal de cap. A. capillaris no fa olor i sol créixer més ajaguda. És una planta al·lòctona que va ser introduïda a Catalunya segurament per carregaments de cotó des d’Indonèsia cap els anys 1970. És fàcil de reproduir per llavors. Li cal un sòl una mica profund amb humitat mitjana i que no s’arribi a assecar del tot. Sol ferse als marges de pistes i carrers, ja que s’escampa amb les terres remogudes. Té efectes sorprenents encara no massa coneguts. S’empra contra càncer d’ossos, de mama, de fetge, de còlon, de pròstata, d’ovari, d’úvea, melanoma, glioblastoma, leucèmies limfocítiques de cèl·lules B, limfangiomes. Han respost en mesos. Es recomana prendre-la en dejú, sense antioxidants ni Ferro, i amb oli de fetge de bacallà o amb àcid linoleic conjugat. El principi actiu principal es l’ artemisina. No actua contra la leucèmia de cèl·lules T, només contra la de les B. És planta perillosa i cal molta cura en les dosificacions ja que pot ocasionar mal de cap molt fort i anèmia. L’ Artemisia annua conté els següents terpenoides/flavonoides: 1. Àcid artemisínic 2. 3. 4. 5. 6. 7. Artemetin Artemisinina Arteranuin-B Deoxoartemisinina Friedelan-3 beta-ol Friedelin

8. Quercetagetin 6,7,3’,4’ tetrametil-éter 9. Stigmasterol El compost 3 i el 8 tenen molta toxicitat envers les línies cel·lulars tumorals P.388, A-549, HT-29, MCF-7 i KB.

L’ artemisinina és el principi actiu més conegut de l’ Artemisia annua, sobre tot pel seu ús contra la malària. També s’empren derivats de l’artemisinina contra la malària. Entre els derivats semisintètics de l’artemisina (lactona sesquiterpènia camb un epòxid) destaquen: • Arteeter

• • •

Artemeter Artesunat Dihidroartemisinina

La dihidroartemisinina, per altra banda, inhibeix la proliferació cel·lular a l’hepatocarcinoma (BEL-7420). Atura el cicle cel·lular a G2/M (per la via de la inducció del p21 i de la inhibició de la ciclina B i del CDC25C) i indueix l’apoptosi per via mitocondrial (amb despolaritazació de la membrana, alliberament de citocrom C), l’activació de les caspases ( 3 i 9) i fragmentació de l’ ADN. El p53 actua cooperant amb la dihidroartemisinina. S’activen el Bak i el Noxa i s’inhibeixen el Mcl-1 i el Bcl-2. Al minvar el Mcl-1 augmenta el Bak. La dihidroartemisinina també inhibeix el càncer d’ovari (HO8910PM) i en concret, la proliferació cel·lular, l’adehsió cel·lular, la migració cel·lular i la invasió, a la vegada que inhibeix l’expressió del pFAK, MMP-2, vWF i la infiltració dels macròfags. En adenocarcinoma de pulmó ASTC-a-1 de dihidroartemisinina inhibeix la proliferació cel·lular i indueix l’apoptosi per la via de la caspasa-3 (via mitocondrial). La dihidroartemisinina a 10 ppm inhibeix les cèl·lules limfàtiques endotelials (de rates) a limfangiomes, que presenten trets apoptòtics. Inhibeix també la formació de pseudo- túbuls i inhibeix la migració cel·lular. Inhibeix l’ ARNm del Bcl-2 i augmenta l’ ARNm del Bax. Inhibeix molt l’ ARNm del VEGFR-3/Flt-4. La dihidroartemisinina actua contra el càncer de pulmó PC-14, augmentant la concentració de Ca++ i activant el p38. La dihidroartemisinina inhibeix el fibrosarcoma. La dihidroartemisinina inhibeix el càncer de pulmó (humà) SPC-A-1, inhibint l’ ARNm i l’expressió proteínica de la survivina (via apoptòtica del Calci). L’ artesunat (de l’ A. annua) indueix el dany oxidatiu de l’ ADN de les cèl·lules canceroses amb producció de 8-oxoguanina i de 1N6-eteno-adenina, almenys a cèl·lules LN-229 de glioblastoma (humà) . I a això segueixen els processos apoptòtics i la necrosis. El NAC inhibeix en part aquest procés oxidatiu. L’ artesunat és antiangiogènic, redueix els tumors i inhibeix els virus, a més d’actuar contra protozous de la sang (Plasmodium) o contra cucs paràsits com els Schistosoma. S’han sintetitzat una vintena més de compostos similars ben estables, per tal d’augmentar l’eficàica respecte a l’artemisinina i d’evitar la resitència biològica. L’ artesunat conté un pont epòxid o enmdoperòxid (igual que l’ artemisinina). Això facilita l’ alliberació de ROS (radicals lliures d’oxigen) que a la vegada indueixen ruptures a l’ ADN, apoptosis i necrosis. L’ artesunat d’alguna manera inactiva el BRCA2 i el XRCC2. El dany a la doble hèlix pot ser reparat per la via HR (recombinació homòloga) o NHEJ (*non-homologous end-joining). L’ artesunat inhibeix l’angiogènesis en càncer d’ovari HO-8910 de dona, disminuint l’expressió del VEGF i del KDR/flk-1 a les cèl·lules de l’endoteli i a les tumorals. La inhibició de la formació de nou endoteli venós a la vena umbilical a 50 microM és més forta que als teixits d’ Hela, JAR, HO-8910, NIH-3T3 (fibroblasts) i a cèl·lules de l’endometri. L’ artesunat també inhibeix l’angiogènesis al càncer de fetge SMMC-7721 a 300 ppm per dia (una setmana). In vitro la IC50 és a 2-2-5 ppm. In vivo combina bé amb el 5-fluorouracil i allarga la supervivència dels ratolins implantats amb tumor ascític H22 un 45%. L’ artesunat és actiu contra

leucèmia i càncer de còlon (1-2 microM). O contra càncer de pulmó altre que de cèl·lula petita (15-25 microM). O contra melanomes, càncer de mama, càncer d’ovaris, càncer de próstata, càncer de de SNC, i càncer de ronyó (a 5-10 microM). Les cepes de leucèmia resitents a la quimio (CEM) són sensibles a l’artesunat (especilamnet pel que fa a la detenció del cicle cel·lular). L’ artesunat inhibeix la leucèmia mieloide CLM K562. Inhibeix les nivells de VEGF fins i tot a 2 (3-12) microM. Inhibeix l’angiogènesis i això pot corroborar-se en un bocí d’ aorta mantinguda en gel de fibrina o en membrana corioal·lantoidea de gallina. L’ artesunat sembla eficaç tant contra leucèmia, càncer de còlon o melanoma, i millor encara combinat amb la quimio stàndard. En concret, en melanoma d’úvea. L’artesunat combinava bé amb la fotemustine (o amb dacarbazine), fins i tot fent retrocedir les metàstasis (melsa i pulmó).

Un derivat sintètic de l’artemisinina, l’ artemeter, a més d’actuar com agent contra la malària, actua contra el càncer d’estómac (G100), unduïnt l’apoptosi i la necrosi a 300 ppm. Té el mateix efecte als limfòcits.

L’extracte de l’ Artemisia annua amb diclorometà actua a IC50 a 55-275 ppm mentre que l’extracte amb etanol ho fa a 275-1540 ppm contra cèl·lules HeLa. La suposada resistència a l’artemisinina no implica resistència a altres principis actius de la planta similars o ben diferents amb activitat anticacnerigena. A l’ Artemisia annua s’hi troben sis p-alkil-cumarats: 1. Isomer-cis de C20 2. Isomer-cis de C22 3. Isomer-cis de C24 4. Isomer-trans de C20 5. Isomer-trans de C22 6. Isomer-trans de C24. Els compostos 4 i 6 inhibeixen la toposiomerasa-I, i els 2 i 5 inhibeixen la topoisomerasa-II. Els compostos 2, 4, 5 i 6 suprimeixen el creixement de la línia de càncer de còlon HCT116 (amb ajuda o sense del p53). El compost 5 (docosil-p-cumarat) és l’hinibidor més fort de la topoisomerasa-II i del càncer (HCT116). Indueix l’apoptosi i atura el cicle cel·lular a G2/M sempre i quan ajudi el p53. L’ artemisinina fa que la transferrina alliberi radicals de Ferro tòxics contra les cèl·lules MOLT-4 (leucèmia limfocítica aguda) però sense gaire acció envers les cèl·lules normals. L’ artemisinina (i derivats) inhibeix la producció de NO als macròfags afectant fins a 36 gens relacionats amb l’ NO i a la via mediada per l’ AMPc, i a la via Wnt/betacatenina, almenys a les cèl·lules RAW 264.7 (leucèmia de monòcits/macròfags a les rates). En càncer hepatocel·lular (humà) HepG2 o SMMC-7721, l’ artemisinina a 12 microM inhibeix la migració i la invasió. També inhibeix la metàstasi i redueix la MMP-2

i activant la CDC42 i (per tant) l’activitat de la E-caderina, la qual cosa activa la cohesió cel·lular. L’ artemisinina atura en G1 les cèl·lules MCF7 de càncer de mama, sensibles als estrogens. No altera, però, el creixement de les cèl·lules mamàries normals. Inhibeix la transcripció i els nivells de proteïna de les cinases dependents de la ciclina CDK2 i CDK4. També inhibeix la cilcina E, la ciclina D1 i el factor clau de transcripció E2F1. L’artemisinina és menys biodisponible que els altres compostos. A les cèl·lules dels ganglis del carcinoma de pròstata, l’ artemisinina atura el cicle en G1 amb davallada de CDK2 i CDK4 (transcripció i proteïnes). En cèl·lules MTLn3 (càncer de mama), i en cèl·lules DU 145 (càncer de pròstata), l’ artemisinina forma radicals ROS amb ajuda del Ferro (transferrina conjugada amb artemisinina), la qual cosa desencadena l’apoptosi per la via mitocondrial. L’ artemisinina prevé el càncer de mama induïble amb dimetilbenz [a]antracè en rates. Quan s’alimenten amb 200 ppm d’artemisinina durant 40 setmanes el 55% contrauen càncer de mama (de forma més suau), front al 95% de la població control (de forma més contundent). L’ artemisinina (20 microM) redueix la proliferació cel·lular de les cèl·lules MOLT-4 (leucèmia aguda limfocítica) fins a un 40% mentre que no afecta las limfòcitrs normals. Combinada (20 microM) amb butirat sòdic (1 mM) fa que la reducció sigui total (en 24 h), sense afactar els limfòcits normals. El butirat sol (1 mM) redueix el nombre de cèl·lules en un 30%.

Els flavonoides que acompanyen a l’artemisnina a la planta inhibeixen/suprimeixen l’alteració de l’absorció i el metabolisme per part del citocrom CYP450. També milloren la immunitat en malalties cròniques com el càncer. Els pèls de les arrels de l’ Artemisia annua contenen (Z)-7-acetoxi-metil-11-metil-3metilen-dodeca-1,6,10, trien. Aquest compost (AMDT) és moderadament citotòxic envers cè·lules HO8910 (càncer d’ovari), 95-D (càncer de pulmó), QGY (càncer de fetge, HeLa (càncer limfàtic de matriu) a 52 microM. A les cèl·lules 95-D de càncer de pulmó atura el cicle cel·lular a G1, augmenta les caspases 3 i 9 i abaixa el potencial de la membrana mitocondrial. Dins les arrels de l’ Artemisia annua sol haver-hi el bolet endoparàsit Myrothecium roridum. Conté el macròlid anomenat roritoxina E que inhibeix el carcinoma gàstric SGC-7901 ( a 0.25 ppm) i l’ hepatocarcinoma SMMC-7721 (a 10 ppm) d’una manera més eficient que el 5-fluorouracil.

MEDICINA AYURVÈDICA
Per a SUSHRUTA, “arbuda” significava “tumor”. Quan s’agreugen els tres doshes, especialment el Vata i el Kapha, aleshores el tumor es pot fer maligne. El tumor amb més probabilitat de ser maligne és una massa arrodonida, ferma, que provoca dolors, arrelada, de creixement lent, sense supurar cap a fora i que es va inflant, i de consistència carnosa. SUSHRUTA distingia 6 menes de tumors. Els 4 primers són benignes i els 2 darrers malignes. Els 3 primers corresponen a l’agreujament de cadascun dels 3 doshes i són el Vatika granthi, Paitika granthi i Kaphaja granthi. El quart seria el Medas granthi, que correspon al teixit adipós. Els dos més malignes són el Rakta arbuda, que afecta a la sang, i el Mamsa arbuda, que afecte al teixit muscular (sarcoma). Els símptomes del Vatika granthi són sensació de punxades variable, dolor agut, consistència dura, i massa mòbil. En canvi, els símptomes del Paittika granthi són sensació de cremor, enrogiment, i creixement ràpid. I els del Kaphaja granthi són absència de dolor, massa dura, freda, i picor. Per altra banda, els símptomes del Medas granthi són: massa mòbil, tova, greixosa i variable segons que el pacient guanyi o perdi pes. Els tumors que en principi són benignes (els 4 primers) poden tornar-se incurables si afecten als vasos sanguinis. Seran més malignes quan no facin mal i deixin de ser mòbils. Hi ha 3 maneres de fer metàstasis, segons SUSHRUTA: • Raktarbunda (tumor principal rodejat de tumorets) • Adhyarbuda (nou tumor al costat o sobre o on hi havia el vell) • Dviarbuda (dos tumors creixent al mateix temps) Els tumors més malignes són els que segreguen molts fluids, els que envaeixen la limfa o la sang i els fermament arrelats als teixits circumdants. Actualment es distingeixen els cists o tumors benignes petits com a granthi, i els malignes com a arbuda. Entre els arbuda es distingeixen: Vatarbuda, Pittarbuda, Kapharbuda, Raktarbuda, Mamsarbuda, Medarbuda. Però, a més, segons el teixit afectat, es distingeixen: • Rasarbuda (sistema limfàtic) • Majjarbuda (medul·la òssia) • Asthiarbuda (ossos) • Sukrarbuda (genitals) La inflor es pot classificar en: • Vidradhi (supuració) • Sopha (inflamació) • Gulma (sense supuració ni inflamació) En medecina ayurvèdia el càncer és degut a un agreujament crònic dels tres doshes i a descompensació als dhatus (teixits). Apareix quan hi ha un estil de vida que no s’avé amb la constitució congènita, l’ambient o les estacions. La dieta hi fa molt, així com les toxines que afecten tant la ment com el cos. Els canals (srotes), els doshes i els dhatus queden viciats. Els doshes canvien de localització principal. El Vata se’n va del còlon, el

Pitta del budell prim, i el Kapha de l’estómac. I això afecta tant la localització primària com la secundària. Els destorbs poden ser a: • Agni (digestió i metabolisme cel·lular) • Ama (acumulació de toxines) • Mala (excreció d’orina, femta, suor) • Dhatus (funció i vitalitat dels teixits) • Srota (canals de circulació de la sang, la limfa o l’energia) • Oja (interdependència saludable entre teixits i immunitat) La ment també queda afectada pel càncer. No és ni la saviesa pura (sattva) ni la passió (rajas) el que condueix al càncer normalment sinó la manca d’interès (tamas) en forma de depressió, letargia o indiferència, les quals s’associen al Kapha. La frustració també podria donar a lloc a hiperactivitat (Vata, Pitta). L’agreujament del Vata sol manifestarse amb inquietud, por, insomni i cansament. En canvi, el del Pitta sol manifestar-se amb ira, impaciència, irritació, odi, ressentiment. I el del Kpaha amb son i cansament.

Protocols de tractament per als tumours en medecina ayurvèdica SHANTI BHUSHAN MISHRA, SATISH SINGH KADIAN Tipus de (variant) tumor Procedimets del tractament clàssic Classical treatment procedures

Granthi (tumor que supura)

Vatika

Helloborus niger, Tinospora cordifolia, Clerodendron serratum, Aegle marmelos, Hoya viridiflora, Elephantopus scaber, Soymida febrifuga, Gynandropis pentaphyllawere. Aplicats Localment.

Paittika

Terminalia chebula en pols amb o bé suc de Raymi o de canya de sucre, per prendre. Pasta de Glycyrrhiza glabra, Eugenia jambolana, Terminalia arjuna , Calamus rotang. per Ús Extren.

Kapaja

Pasta de Capparis spinosa, Capparis sepiaria, Agati grandiflora, Lagenaria vulgaris, Premna herbacea, Pongamia glabra, Musa sapientum, Randia dumetorum. Aplicats Localment .

Arbuda (tumor que no supura)

Procediments Clàssics

Foments, cauterització, raspats, sagnies, ènemes, procedimets quirúrgics.

Tractament Traditional Vataja

Prendre habitualment Basella rubra o aplicar preparat alcalí de Musa paradisiaca, cendres de petxines, Elaeocarpus tuberculatus, Sulphur, carbonat potàssic, Embelia ribes i gingebre. Pasta de Benincasa cerifera, Cucumis memordica, Cocos nucifera, Eranda beeja, Ricinus communis aplicat amb mantega o llet. Tumors tractats amb fulles de Ficus glomerata, Tectona grandis, Elephantopus scaber repetidament i després s’aplica pasta fina de mel amb Aglaja roxburghiana, Caesalpinia sappa, Symplocos racemosa, Terminalia arjuna, Xanthium strumarium. Després de l’extracció quirúrgica del tumor, es buiden els dos extrems (vòmits, diarrees) . I s’acaba de purificar ambla decocció de la Clitoria ternatea. S’empra també Jasminum grandiflorum i Nerium odorum (fulles). Com a cura post-operativa,

Pittaja

Kaphaja

s’aplica oli on s’hagin cuit Premna herbacea, Embelia ribes, Cissampelos pareira . Medoja Es fa una pasta amb Curcuma domestica, Triticum sativum, Symplocos racemosa i s’aplica externamente, barrejada amb mel. Per ús inter s’empra també oli de Pongamia glabra.

Llista de plantes emprades normalment en tractaments ayurvèdics contra el càncer SHANTI BHUSHAN MISHRA, SATISH SINGH KADIAN

nº Nom dela planta 1 Vitis vinifera

Com s’usa Barreja de Terminalia chebula, most i suc de canya de sucre. El resveratrol, product derivat del suc de Raymi també té activitat anticancerígena. Pasta aplicada sobre els tumors, amb Baliospermum montanum, Plumbago zeylanica, Euphorbia neriifolia, Calotropis procera, Semecarpus anacardium. Aquesta pasta que s’aplica localmente es prepara amb escorça de Madhuca indica,Syzygium cumini, arjuna Terminalia Arjuna,, Salix caprea.

2 Baliospermum montanum 3 Madhuca indica

4 Pandanus odoratissimum 5 Pterospermum acerifolium 6 Raphanus sativus 7 Barleria prionitis 8 Prosopis cineraria

Pasta aplicada externament, de Pandanus odoratissimum amb sucre .

Les flors, amb sucre, aplicades localment, de Pterospermum acerifolium.

Pasta aplicada localment, de Raphanus sativus (rel i cendra) . Oli preparat amb Barleria prionitis (tota la planta) s’aplica externamente als estadis aguts d’hemagiomes.

Pasta de Prosopis cineraria (llavors), Raphanus sativa, Moringa oleifera, ordi, i mostassa,amb crema de llet, aplicada localment per a desfer els quists. El tubercle madur primer es crema i després es barreja amb mantega, sucre de palma, i s’aplica per a desfer el tumor.

9 Amorphopallus campanulatus 10 Oxoxylum indicum 11 Basella rubra

Oxoxylum indicum La planta i les fulles es molen amb mantega de llet i sal per fer una cataplasma.

12 Flacourtia romantchi La pasta de Flacourtia romantchi, Cassia fistula,Capparis sepiaria. 13 Moringa oleifera La pastya de Moringa oleifera seeds, Solanum xanthocarpum, Sinapis dichotoma, Holarrhena antidysenterica , Nerium odorum (arrels) es prepara amb mantega de llet. 14 Ficus bengalensis S’aplica la barreja de Ficus bengalensis i Saussurea lappa per fer minavr els tumors als ossos. Barreja de pols de Curcuma domestica amb Symplocos racemosa, Soymida febrifuga, amb mel, perús extern.

15 Curcuma domestica

Plantes emprades en medecina ayurvèdica contra el càncer, i, a més, científicament provades. SHANTI BHUSHAN MISHRA, SATISH SINGH KADIAN

Nom de la planta Abrus precatorius

Indicacions

Sarcoma de Yoshida (rates) Fibrosarcoma (ratolí) Tumor d’ascites

Albizzia lebbeck Sarcoma 180 (ratolí) Allium sativum Sarcoma (rata) Aloe vera Alstonia scholaries ascites de Yoshida AH-130 / hepatoma (tumor pleural) tumors humans neuroectodèrmics HSI sarcoma humà induït per benzo(a)pirè a l’esòmac

Amura rohitaka Leucèmia Anacardium occidentale Asparagus racemosa Bacopa monniera Berberis aristata Hepatoma 129

carcinoma humà epidermoide

carcinosarcoma 256 de WALKER

carcinoma humà epidèrmic dela nasofaringe, induït per N-nitrosodietilamina

Boswellia serrata

carcinoma humà epidèrmic de la nasofaringe, Leucèmia i tumors cerebrals

Calotropis gigantea

carcinoma humà epidèrmic de la nasofaringe

Curcuma longa Fibro-sarcoma

Datura metel Erythrina suberosa

carcinoma humà epidèrmic de la nasofaringe Sarcoma 180

Euphorbia hirta leucèmia del virus de FREUND Gynandropis pentaphylla Hepatoma 129

Heliotropium indicum Hygrophila spinosa

P-388 leucèmia limfocítica

limfoma de DALTON’S, ascites d’ EHRLICH, sarcoma-180

Ixora undulata P-388 leucèmia limfocítica Juniperus indica carcinoma humà epidèrmic de la nasofaringe Luffa cylindrica leucèmia de SCHWARTZ Melia azedarach Moringa oleifera carcinosarcoma 256 de WALKER

Leucèmia limfocítica humana epidermoide, papil·loma a la pell

Nerium indicum ascites d’ ERLICH Nigella sativa carcinoma pulmonar de LEWIS , càncer de còlon

Ocimum sanctum Paederia foetida Picrorrhiza kurroa Plumbago zeylanica

tumors de pell o de fetge

carcinoma humà epidèrmic de la nasofaringe

Càncer de fetge

Hepatoma

Rubia cordifolia P-388, L-1210, B-16 melanoma, còlon 388, carcinoma pulmonar de LEWIS , càncer de mama Taxus buccata Vinca rosea Withania somnifera diversos tumors P-1534, carcinoma de mama, matriu, ronyó, pulmó, ovari diversos tumors

Plantes ayurvèdiques que potencien la quimio SHANTI BHUSHAN MISHRA, SATISH SINGH KADIAN

Nom dela planta Allium sativum

Accions La S-allilmercaptocisteïna (SAMC) és una fracció hidrosoluble de l’All. Inhibeix la proliferació i el cicle cel·lular en dues línies cel·lulars de càncer de còlon humà –480 / HT-29–, de manera similar al sulfur de sulindac —de quimio—. L’administració conjunta dels dos components augmenta llur eficàcia.

Aloe vera

En una prova de doble cec que comparava el sabó neutre amb el gel d’ Aloe vera a la pell cremada per radioteràpia, cinc setmanes era el temps de protecció per a la barreja, mentre que això es reduïa a 3 setmanes si només s’emprava el sabó. L’efecte protector a l’afegir Aloe vera es manté també en tandes més llargues. Per altra banda, en tumors sòlids de pacients amb mal pronòstic la barreja de melatonina i Aloe vera augmentava la qualitat i l’esperança de vida.

Alstonia scholaris

Elpre-tractament amb extracte d’ Alstonia scholaris augmenta l’eficàcia de la ràido pel que fa a cèl·lules HeLa i KB, o HL60,MCF7,HePG2. Aquest pre-tractament també augmenta l’esperança de vidaen ratolins amb ascites d’ EHRLICH. La combinació d’aquest extracte amb ciclofosfamidamillora l’ eficàcia en aquesta ascites dela quimio sola. La ràdio té més eficàcia si es combina amb Curcuma longa contra cèl·lules HeLa, K-562, IM-9. La curcumina augmental’eficàcia del cisplatí i redueix la seva nefrotoxicitat en rates amb fibrosarcoma.

Curcuma longa

Heliotropium indicum La Indicina-N-òxid, un alcaloide de l’ Heliotropium indicum, mostra millores en melanoma de pell i carcinoa ovàric en pacients previamente tractats amb quimio i ràdio.

Moringa oleifera

El pre-tractament amb extracte de la fulla de M. oleifera palesa protecció contra la radiació, als cromosomes del moll de l’os de ratolins. En ratolins amb ascites d’ EHRLICH, la timoquinona, el principal principi actiu de l’oli de la Nigella sativa significativament augmenta l’eficàcia terapèutica de la ifosfamida . Tant pel que fa a l’efecte antitumoral com pel que fa a lareducció de la seva nefrotoxicitat. En ratolins, la combinació de les dues, comporta menys reducció de pes i menys mortalitat, respecte a la quimio sola.

Nigella sativa

Ocimum sanctum

L’ orientina i la vicenina, dos flavonols hidrosolubles extrects de les fulles de l’ Ocimum sanctum han palesat una protecció significativa dels limfòcits humans de l’efecte clastogènic de la radiació, i la letalitat de la radiació. Un estudi en la fase II del protocol amb taxol (de Taxus buccata), ifosfamida, i carboplatí s’ha vist que era actiu, segur i fàcil d’administrar en pacients en estadis avançats IIIB-IV de càncer de pulmó de no-cèl·lula petita. Per altra banda, la combinació del taxol amb herceptina augmenta significativament la resposta, i la supervivència en dones amb càncer de mama. Aquest efecte ésmés palès quan hi hauna sobre–expressió del gen HER/2 +++. El taxol també exerceix un lleuger efecte radiosensibilitzador en càncer de mama o de matriu.

Taxus buccata

Withania somnifera

W. somnifera administrada durant 4 dies abans del tractament amb paclitaxel, i també durant 12 diesmés, causa una reversió de la neutropèniadeguda a la quimio. La Withania prevé també la depressió del moll de l’os per la quimio. El seu principi actiu principal, la withaferina A (aïllada de l’extracte) té una activitat antitumoral significativa i també efecte radiosensibilitzador en tumors in vivo, sense que es palesin efectes sitèmics. EN l’ascites d’ EHRLICH, l’extracte té un efecte inhibidor sobre el creixement del carcinoma i augmenta la supervivència. La ràdio i l’extracte junts augmenten la supervivència i redueixen el creixement del tumor també. L’extracte redueix la leucopènia i la mielosupressió degudes a la ciclofosfamida.

Detalls farmacològics de les plantes ayurvèdiques anticancerígenes. SHANTI BHUSHAN MISHRA, SATISH SINGH KADIAN

Nom de la planta

Dosis terapèutica

Efectes secundaris/ contraindicacions

Interaccions amb altres plantes/ drogues
No conegudes

Abrus precatorius

Decocció de fulles: 56–112 mL, rel en pols: 0.5–1 g

Nàusea, mal d’estómac, coma, col·lapse circulatori

Allium sativum

2–5 g per dia, d’extracte sòlid: 0.3–1 g, oli: 0.03–0.12 mL t.i.d.

L’excés pot regirar l’estómac. Pot incrementar el risc d’hemorràgies

Pot interferir amb l’aspirina

Aloe vera

Extracte: 10–20 mL, pols: 0.05–0.2 g

A la llarga pot agreujar les úlcereso les hemorroides

Probablement interfereixi amb els glucòsid cardiacs i els diuretics

Alstonia scholaris

Extracte liquid: 4–8 mL

Letargia, congestió nasal, al·lèrgia

Interactúa amb l’Herba de Sant Joan (Hypericum) i amb anestèsics generals

Amorphopallus campanulatus

0.3–0.6 g

Cap, que se sàpiga

No conegudes

Anacardium occidentale Andrographis paniculata

Dosis indeterminada

Cap, que se sàpiga

No conegudes

Pols: 1.5–6 g, suc defulles i tiges: 1–4 mL t.i.d., andrografòlid: 4–6 mg

Naàusea, anorèxia, vòmits, urticària

Interactuen amb anticoagulants i amb antihipertensius

Asparagus racemosa Bacopa monniera

Pols: 20–30 g 5–10 g (0.4–0.5 g 8×) per dia

Cap, que se sàpiga Rarament causa dermatitis

No conegudes No conegudes

Berberis aristata

Pols: 1–3 g Podria resultar tòxica a dosis majors

Pot causar letargia, epistaxis, nàusea, vòmits, diarrea

Pot interferir amb l’assimilació de la vitamina B

Boswellia serrata

0.4 g/2–3 cops al dia, gomorsina: 2–3 g, oli:1–1.5 mL, decocció de l’escorça: 56–112 mL

Cap, que se sàpiga

No conegudes

Calotropis cylindric

0.5–1 g

Vòmits, diarrea,

Pot

interactuar

amb

plantes

bradicàrdia

cardioactives i amb la Cua de Cavall

Curcuma longa

1.5–3.0 g

No-tòxica Contraindicada en úlceres gàstriques

Cap interacció, que se sàpiga

Datura stramonium

0.05–0.1 g

Vòmits, hipertensió, Pèrdua de coneixement. Pot dur al coma

Pot interactuar amb anti–colinèrgics

Erythrina suberosa

28–32g

Se’n té poca informació

Informació disponible insuficient

Euphorbia hirta

Pols: 0.12–0.3 g, Extracte líquid: 0.1–0.3 mL

Nàusea, vòmits, dermatitis

Cap interacció, que se sàpiga

Ficus religiosa

Escroça en pols: 1–3 g, extracte líquid: 60–120 mL

Grans quantitats poden causar catarsis i al·lèrgies

Cap interacció,que se sàpiga

Gynandropis pentaphylla

2g

Se’n té poca informació

Informació disponible insuficinet

Hygrophila spinosa

Llavors en pols: 2–8 g, Extracte líquid: 40–50 mL

Se’n té poca informació

Informació disponible insuficinet

Ixora crocinea

2–2.5 g

Se’n té poca informació

Informació disponible insuficinet

Juniperus communis

2–10 g per dia

A la llarga pot espatllar els ronyons

Probablement interactuï amb anti– diürètics

Luffa cylindrica

1.3 –1.9 g

Cap, que se sàpiga

Cap interacció, que se sàpiga

Nerium indicum

0.25–0.4 g

Nàusea, vòmits, diarrea

Cap interacció, que se sàpiga

Ocimum sanctum

1–3 g, infusió deles fulles: 4–12 mL

Pot causar estrenyiment

Cap interacció, que se sàpiga

Phyllanthus niruri Picrorrhiza kurroa

Pols: 3–6 g 0.5–1 g

Cap, que se sàpiga Nàusea, diarrea, dermatitis (a grans dosis); contraindicada durant l’embaràs Pot tenir efecte contraceptiu; abstenir-se’n

Cap interacció, que se sàpiga Cap interacció, que se sàpigav

Piper longum

0.5–1 g

La piperina pot interactuar amb la transformació enzimàtica de

durant l’embaràs lactància

i

la

medicaments

Rubia cordifolia

Pols: 1–3 g, extracte líquid: 56–112 mL

Cap, que se sàpiga

Cap interacció, que se sàpiga

Tinospora cordifolia

Pols: 1–3 g, Extracte líquid: 56–112 mL

Nàusea

Una dosis excessiva pot l’assimilació de la vitamina B

inhibir

Vinca rosea

Dosis que varia molt segons la gravetat del càncer

colitis, hepatotòxica, nàusea, vòmits; pot causar hipoglucèmia

Cap interacció, que se sàpiga

Withania somnifera

2–6 g

Nàusea, dermatitis, Mal de panxa, diarrea

Pot potenciar l’acció dels barbiturats i deles benzodiazepines

http://pdayurvedatoday.com/ayurveda-and-cancer.pdf JOSÉ GABRIEL ANDRÉS ORTUÑO, metge especilitzat en medicina ayurvèdica. c/ Mediona, 22. Barcelona (93 417 83 50 - 231 64 04 – 212 06 25).
**************************************************************************

IMMUNITAT

SUPLEMENTS PER MILLORAR LA IMMUNITAT Per augmentar l’activitat (i el nombre) dels NK (NATURAL KILLERS) hi ha, a més de l’Arròs integral amb curri, i, el més important (x 20), extractes de calostre i d’Astragalus membranaceus. En segon lloc, els arabino-galactans de Larix (x 5). Inhibeixen, a més, la metàstasi, particularment des del fetge. També els bolets medicinals, i entre ells, el més assequible, el Shii-Take (Lentinula edodes) (x 3). La lactoferrina, els probiòtics (Lactobacillus) i la melatonina, combinats, també poden fer augmentar molt els NK en algunes persones. Els arabinoxilans multipliquen fins per 25 l’activitat dels NK i per 3 llur nombre. Es produeixen per la digestió enzimàtica, pel miceli de Shii-Take, del segó d’arròs (amb cel·lulosa B). L’arabinoxilà i el Lactobacillus brevis incrementen també els nivells d’ interferó i de TNF. Multiplica per 2 l’activitat de les cèl·lules T, i per 2,5 la de les B. Potencia també la IL-2. La mangiferina de la Gentiana lutea, augmenta, a més, les cèl·lules T CD4+ auxiliars (i les supressores). És important, en general, abstenir-se de prendre cafè, i de menjar verdures amb pesticides. I cal normalitzar la funció de la tiroide i la del budell (amb fibra). Els 1,3 ( i 1,6) beta-glucans de BOLETS medicinals: Antrodia camphorata, Auricularia auricula-judae, Cordyceps sinensis, Coriolus versicolor, Ganoderma lucidum, Grifola frondosa (càncer de còlon o de mama), Hericium erinaceus, Lentinula edodes, Polyporus umbellatus (càncer de pulmó i leucèmia), Poria cocos, Tremella fuciformis. El Shii-Take (L. edodes) és el bolet tradicionalment més emprat contra el càncer al Japó. Té, a més, efectes suavitzants sobre els bronquis, protegeix el fetge i és força antivíric. Agaricus blazei, del Brasil, és un bolet amb propietats anticancerígenes generals, testades al Japó amb una eficàcia del 90% pel que fa al retrocés dels tumors, i del 99% pel que fa a inhibició del creixement tumoral. Phellinus lintei té efectes similars. Els beta-glucans també es troben al llevat de cervesa i al segó de Civada.

Entre els principis actius vegetals testats, han demostrat actuar com a inmuno-estimulants, per exemple, els següents: 4-O-metil-glucuronoxilà: en Eupatorium perfoliatum i en Salix alba. àcid alfa-linolènic (0.12 ml/dia/persona); àcid araquidóònic: en el All, Don Quai (Angelica chinensis), Col de

Brusse·llas, Col Arriçada, Pastanaga, Morera Blanca, Valeriana jatamansi (Índia). àcid aristolòquic: en Aristolochia i Asarum. àcid ascòrbic àcid cafeic àcid cichòric (10 micrograms/ ml): en la Xicòria, Echinacea, Curcuma, Zedoaria, Gingebre. àcid clorogènic àcid ferúlic àcid gàlic àcid glicirrètic: en la Regalèssia àcid glicirretínic: en la Regalèssia. àcid glicirrízic: en la Regalèssia àcid protocatechuic en el Karkadé àcid rosmarínic: o Artemisia dracunculus o Nepeta cataria o Bettonica officinalis o Ocimum basilicum o Borago officinalis o Origanum majorana o Glechoma hederacea o Perilla frutescens o Hyssopus officinalis o Petroselinum sativum o Lavandula latifolia, o Prunella grandiflora angustifolia o Rosmarinus officinalis o Lycopus europaeus o Salvia lavandulifolia o Melissa officinalis o Salvia sclarea o Mentha aquatica o Satureja montana o Mentha pulegium o Symphytum officinale o Mentha rotundifolia o Teucrium scorodonia o Mentha sativa o Thymus hyemalis o Mentha spicata o Thymus serpyllum o Monarda dydima o Thymus vulgaris àcid tànic: en les escorses i rels secundàries. alantoïna: (tramusos) o Aesculus o Oryza sativa hippocastanum o Agrostemma githago o Pisum sativum o Arctostaphylos uvao Plantago lanceolata, ursi major o Beta vulgaris o Prunus cerassus o Borago officinalis o Solanum tuberosum o Brassica napus o Symphytum officinale o Coffea arabiga o Thea sinensis o Datura metel o Trifolium pratense o Glycyne max o Triticum aestivum o Lupinus albus o Zea mays alantolactona: en la Herba de l’Ala (Inula helenium). allicina: en Cebes i Alls. alliïna: en Cebollí, Ceba i All. alloisopteropodina: en la Ungla de Gat (Uncaria tomentosa). allopteropodina: en la Ungla de Gat. anetol: en l’ Anet, Estragó, Elemí, Coloquíntida, Regalèssia, Menta Piperita, Alvocat, Alfàbrega, Sassafràs, Farigola

arabinogalactà: en Malví, Tragacant, Echinacea, Soja i Pinus mugo. astragalina: o Adiantum capilluso Morus alba veneris, o Nicotiana sylvatica o Aesculus o Paeonia albiflora hippocastanum o Phyllanthus niruri o Amni visbnaga o Phytolacca americana o Arnica montana o Podophyllum peltatum o Centaurea calcitrapa o Sambucus nigra o Daucus carota o Solidago virgaurea o Eupatroium o Thea sinensis perfoliatum o Tilia europaea o Glycine max o Tribulus terrestris o Glycyrrhiza glabra o Vaccinium myrtillus o Hamamelis virginica o Viburnum opalus o Humulus lupulus o Zea mays o Melia azederach Benzaldehid en goma aràbiga, benjuí, i als anacards, ametlles amargues, civada, nispros, meló groc, tomàquets, préssecs, guaiaves, groselles, guindilla, papàia, i en: o Anabaena o Mentha sativa o Micromeria fruticosa rosaedendron o Andropogon citratus o Morus alba o Cananga odorata o Narcissus sp.pl. o Ocimum basilicum (Ýlang-Ýlang) o Carthamus tinctorius o Origanum nitens o Cassia vera o Petroselinum sativum o Cistus ladaniferus o Peumus boldus o Glycyrrhiza glabra o Pogostemon cablin o Hibiscus sabdarifa (patxulí) o Hyacinthus orientalis o Prunus laurocerassus o Hyssopus officinalis o Robinia pseudoacacia o Laurus nobilis o Rosa damascena o Leonurus cardiaca o Salvia sclarea o Ligustrum japonicum o Sizygium aromaticum o Melaleuca o Syringa vulgaris leucadendron o Thymbra capitata (cajeput) o Thymus aestivus o Melaleuca virdiflora o Vanilla mexicana (niaulí) o Zea mays o Melissa officinalis berbamina: a l’Agrassó i la Mahonia aquifolium. berberina en: Fragaria vesca o Adonis vernalis, o Agrimonia eupatoria, o Eschscholzia odorata californica, o Argemone mexicana, o Gossypium herbaceum o Berberis vulagris, o Hordeum vulgare o Chelidonium majus, o Humulus lupulus o Crataegus monogyna o Hydrastis canadensis, o Eleagnus angustifolia, o Mahonia aquifolium,

Melia azederach Olea europaea Papaver somniferum, Podophyllum peltatum, o Polygonum aviculare o Quercus robur o Rosa canina o Salix caprea o Salvia lavandulifolia, beta-carotè (180 mg/dia/persona) catechina en: o Agrimonia eupatoria, o Crataegus monogyna o Eleagnus angustifolia, o Fragaria vesca o Gossypium herbaceum o Hordeum vulgare o Humulus lupulus o Leonurus cardiaca o Melia azederach, o Olea europaea o Polygonum aviculare o o o o

o o o o o

triloba, officinalis Sanguinaria canadensis, Santolina chamaecyparissus Vaccinium myrtillus Vanilla mexicana Zanthoxylum clavaherculis,

Pyrus malus Quercus robur Rhamnus frangula Rosa canina Salix caprea Santolina chamaecyparissus o Thea sinensis o Vaccinium myrtillus o Vanilla mexicana o o o o o o

cheleritrina: en Argemone mexicana, Chelidonium, Eschscholzia californica, Glaucium flavum. Sanguinaria canadensis, Zanthoxylum. Cumarina: en la Asperula odorata, Melilotus. curcumina (40 mg/Kg/5 setmanes/PO/rata): en Cúrcuma. diallil-disulfur: en Ceba i All. Elagitaní: en la Cesalpinia pulcherrima, Fragaria vesca, Hamamelis, Palmera Datilera, Magrana, Roures. emetina (1 ppm): en Ipecacuana, Heura. emodina: Alnus glutinosa, Aloe vera, Cassia obovata, Rhamnus purshiana, Polygonum cuspidatum, Polygonum multiflorum (Fo Ti), Rheum palmatum, Rumex. epicatechina-galat: en el Te. escualè: en Albarcocs, Anacards, Anís, Arròs, Boniato, Blat de Moro, Cafè, Col-i-flor, Cogombre, Ensiam silvestre, Estragó, Festucs, Guinda, Llinosa, Olives, Pèsols, Pipes de Girasol, Raïm, Ricí, Romer, Soja, Te, Til·la, Tomàquet. I en Alliaria, Chimaphila, Fucus, Humulus lupulus, Papaver somniferum, Sorbus aucuparia. eufoliatina (ED27 =1 microMol): en Eupatorium perfoliatum. eufoliatorina (ED10= 1 microMol): en Eupatorium perfoliatum. euperfolina (ED42=1 microMol): en Eupatorium perfoliatum, Regalèssia, Regalèssia dels Urals. euperfolitina (ED12= 1 microMol) Fósfor forbol: en el Croton tiglium. glicirricina: en la Regalèssia, Polypodium, Abrus precatorius. gosipol: en Kimbombó, Soja, Cotonera, Girasol. helenalina (ED42= 1 microMol): en Arnica montana, Eupatorium perfoliatum, Inula helenium.

inulina: en o Achillea millefolium o Arctium minus o Arnica montana o Asparagus acutifolius o Calendula arvensis o Centaurea calcitrapa o Cichorium intybus o Cynara cardunculus o Echinacea angustifolia o Gentiana lutea

o o o o o o o o o o

Helianthus tuberosus Inula helenium Lactuca virosa Menyanthes trifoliata Petasites Punica granatum Solidago virgaurea Taraxacum officinale Tragopogon porrifolius Tussilago farfara

luteolol: en la Grindelia. mangiferina: en la Genciana. matrina: en la Sophora japonica. paeoniflorina: en la Paeonia. plumbagina: o Acacia nilotica, o Allium cepa o Allium sativum o Arachis hypogea o Artemisia absinthium o Artemisia dracunculus o Capsella bursa-pastoris o Catalpa o Cataranthus roseus o Curcuma longa o Dionaea muscipula o Dryopteris filix-mas o Erythraea centaurium o Eschisandra, o Eucalyptus globulus o Foeniculum vulgare o Fragaria vesca o Gentiana lutea o Glycyne max

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

Hibiscus sabdarifa Krameria triandra Malva sylvestris Melissa officinalis Menyanthes trifoliata Olea europaea Origanum vulgare Perilla frutescens Petroselinum sativum Pinus halepensis Pteridium aquilinum Punica granatum Ribes nigrum Schinus molle Sesamum indicum Sinapis arvensis Sorbus aucuparia Theobroma cacao Triticum aestivum Vaccinium myrtillus Vanilla mexicana Vinca minor Zea mays

ricina: en el Croton tiglium, Ricí. siringina: en la Llimona, Eleuterococ, Forsythia, Ligustrum japonicum, Truana, Plantatge, Robínia, Vesc, Te, Bossa de Pastor, Cimicifuga, Taronja Amarga, Cafè, Conyza canadensis, Cua de Cavallo, Eupatorium perfoliatum, Euphorbia hirta, Càscara Sagrada, Gaultheria, Hippophae rhamnoides, Kalmia, Menta de Llop, Myrica, Lotus de l’ IÍndia, Polygonum aviculare,Teix. teaflavina-digalat: en el Te. tocoferol: en el Kiwi, Anacard, Espàrrec, Nou del Brasil, Guindilla, Garrofa, Eleagnus angustifolia, Fajol (Fagopyrum esculentum), Fonoll, Girasol, Boniato, Ensiam, Llenties, Llinosa, Plàtan, Figues de Moro, Pèsols, Verdolaga, Ribes uva-crispa, Sorbus aucuparia, Blat, Pensaments. ubiquinona: en la Calèndula, Ordi, Pebre Negra. ukonan-A: en la Cúrcuma. Urusiol: en el Rhus toxicodendron. Zinc Per a més detalls sobre la informació que falta en la llista anterior vegi’s les taules que segueixen [traduïts de: http://www.ars-grin.gov/duke/highchem.html]

Plantes amb TOCOFEROL
Espècies amb ZINC

Espècie
Part Carya glabra Lactuca sativa Aloe vera Coptis chinensis Coptis japonica Coptis spp Valerianella radicata Carya ovata Juniperus virginiana Liquidambar styraciflua Prunus serotina subsp. serotina Rhus glabra L. Prunus serotina subsp. serotina Spinacia oleracea L. Quercus alba L. Petroselinum crispum Diospyros virginiana Brassica oleracea var. gemmifera Brassica oleracea var. viridis l. Cucumis sativus Lagenaria siceraria Anethum graveolens Phaseolus vulgaris subsp. var. vulgaris Cichorium endivia Quercus rubra Sassafras albidum Nyssa sylvatica Prunus domestica Papaver somniferum Rhus copallina Asparagus officinalis Lycopersicon esculentum Brassica oleracea var. botrytis Panax quinquefolius Abelmoschus manihot Amaranthus sp. Sesamum indicum Phaseolus lunatus Brots Fulla Fulla Rizoma Rizoma Rizoma Planta Brots Brots Tija Tija Tija Fulla Planta Tija Planta Tija Fulla Fulla Fruit Fruit Planta Fruit Fulla Tija Tija Tija Fruit Llavor Tija Brots Fruit Fulla Planta Fulla Fulla Llavor Llavor Quantitat 1.100 ppm 974 ppm 770 ppm 600 ppm 600 ppm 600 ppm 572-701 ppm 342 ppm 317 ppm 240 ppm 216 ppm 208 ppm 192 ppm 185 ppm 182 ppm 164 ppm 162 ppm 157 ppm 157 ppm 157 ppm 157 ppm 150 ppm 150 ppm 146 ppm 138 ppm 136 ppm 132 ppm 131 ppm 130 ppm 128 ppm 124 ppm 120 ppm 118 ppm 114 ppm 108 ppm 108 ppm 102 ppm 100 ppm

Parte Llavor Planta Llavor
Fulla

Quantitat 34.000 ppm 2.309 ppm 1.897 ppm 1.180 ppm 302 ppm 256 ppm 200 ppm 230-345 ppm 74-296 ppm

Helianthus annuus Portulaca oleracea Triticum aestivum Ipomoea aquatica Viola tricolor Asparagus officinalis Frangula alnus Panicum maximum Moringa oleifera Plantes amb FÓSFOR Espècie

Flor Brots Fruit
Fulla Fulla

Part Rel
Fulla

Quantitat 45.580 ppm 38.416 ppm 36.833 ppm 33.467 ppm 30.250 ppm 20.335 ppm 18.300 ppm 17.500 ppm 14.762 ppm 14.600 ppm 14.140 ppm 14.000 ppm 13.920 ppm 13.500 ppm 12.985 ppm 12.982 ppm

Beta vulgaris subsp. subsp. vulgaris Xanthosoma sagittifolium Chenopodium album Momordica charantia Physalis ixocarpa Linum usitatissimum Luffa aegyptiaca Lepidium sativum Equisetum arvense Citrullus lanatus Luffa aegyptiaca Sesamum indicum Lactuca sativa Phaseolus vulgaris subsp. var. vulgaris Sclerocarya caffra Cucurbita pepo

Fulla

Fulla

Fruit Llavor Llavor Llavor Planta Llavor
Fulla Fulla

Fulla

Fruit Llavor Llavor

Cucumis sativus Ipomoea aquatica Nasturtium officinale Cannabis sativa Phaseolus lunatus Raphanus sativus Asparagus officinalis Avena sativa Cucurbita pepo Amaranthus sp. Crescentia alata Arachis hypogaea Terminalia catappa Erythroxylum coca var. coca Elytrigia repens Sinapis alba Papaver somniferum Hordeum vulgare Brassica oleracea var. botrytis Phaseolus lunatus Sesamum indicum Avena sativa Phoenix dactylifera Prunus dulcis Lycopersicon esculentum

Fruit
Fulla

12.600 ppm 12.360 ppm 12.000 ppm 11.227 ppm 10.611 ppm 10.526 ppm 10.244 ppm 10.200 ppm 10.100 ppm 10.082 ppm 10.020 ppm 10.000 ppm 9.835 ppm 9.740 ppm 9.510 ppm 9.330 ppm 9.277 ppm 9.200 ppm 9.090 ppm 9.000 ppm 8.898 ppm 8.800 ppm 8.795 ppm 8.735 ppm 8.400 ppm

Plantes amb ÀCID GÀLIC Espècie Mangifera indica Hamamelis virginiana Phyllanthus emblica Punica granatum Quercus infectoria Fragaria spp Rheum rhabarbarum Part Flor
Fulla

Quantitat 90.000 ppm 54.400 ppm 50.000 ppm 40.000 ppm 40.000 ppm 121 ppm 53 ppm

Hierba Llavor Germinats Fruit Brots Llavor Flor Fulla Llavor Planta Llavor Fulla Planta Llavor Llavor Llavor Fulla Llavor Llavor Planta Fruit Llavor Fruit

Fruit Pericarpi Fruit Fruit Planta

Plantes amb ÀCID FERÚLIC Espècie Ferula assafoetida Salvia sp. Ananas comosus Malus domestica Part Aceite esencial Llavor Planta Fruit Quantitat 13.000 ppm 0-2.136 ppm 760 ppm 95 ppm

Plantes amb CUMARINA Espècie Dipteryx odorata Galium odoratum Myroxylon balsamum Zizyphus jujuba Melilotus officinalis Lavandula angust. Lycopus europeus Zea mays Ageratum conyzoides Part Llavor Planta Llavor Fulla Planta Planta Planta Fulla Brots Quantitat 35.000 ppm 13.000 ppm 4.000 ppm 3.000 ppm 2.000 ppm 1.500 ppm 1.200 ppm 2.000 ppm 0-1.040 ppm

Plantes amb ÀCID CLOROGÈNIC Espècie Coffea arabica L. Helianthus annuus Rosa damascena Vaccinium corymbosum Coriandrum sativum Teucrium chamaedrys Solanum tuberosum Lycopersicon esculentum Plantes amb BETA CAROTÈ Espècie Portulaca oleracea Morinda citrifolia Chrysanthemum coronarium Rumex acetosa Luffa aegyptiaca Mimosa pudica Zizyphus jujuba Basella alba Spinacia oleracea Daucus carota Tropaeolum majus Hordeum vulgare Symphytum officinale Acacia farnesiana Phytolacca americana Centella asiatica Nasturtium officinale Hibiscus sabdariffa Sonchus oleraceus Lepidium sativum Carica papaya Amaranthus sp. Artemisia absinthium Ipomoea aquatica Corchorus olitorius Chrysanthemum coronarium Spirulina pratensis Part Herba Fulla Poncella Fulla Fulla Fulla Fruit Fulla Planta Rel Brots Planta Rel Fulla Brots Fulla Herba Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla Planta Quantitat 4.650 ppm 1.615 ppm 1.183 ppm 1.100 ppm 933 ppm 930 ppm 700 ppm 695 ppm 690 ppm 673 ppm 665 ppm 660 ppm 660 ppm 646 ppm 621 ppm 615 ppm 560 ppm 555 ppm 545 ppm 526 ppm 514 ppm 508 ppm 500 ppm 500 ppm 495 ppm 485 ppm 478 ppm Part Llavor Llavor Polen Fruit Planta Planta Tubèrcul Fruit Quantitat 100.000 ppm 28.000 ppm 15.000 ppm 3.000 ppm 320 ppm 200 ppm 71 ppm 18 ppm

Ipomoea batatas Allium schoenoprasum Brassica nigra Capsicum annuum Peperomia pereskiifolia Tetragonia tetragonioides Beta vulgaris Lycium chinense Cnidoscolus chayamansa Boehmeria nivea Medicago sativa subsp. sativa Malva sylvestris Brassica chinensis Hibiscus rosa-sinensis Plantes amb BENZALDEHID Espècie Glycyrrhiza glabra Prunus dulcis Camellia sinensis Cistus ladaniferus Zea mays Prunus laurocerasus Aniba rosaeodora Umbellularia californica Cinnamomum verum Agastache foeniculum Part Rizoma essència Llavor Brots Fulla

Rel Fulla Fulla Fruit Fulla Fulla Raíz Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla

476 ppm 475 ppm 475 ppm 462 ppm 138-920 ppm 440 ppm 438 ppm 428 ppm 425 ppm 403 ppm 394 ppm 390 ppm 385 ppm 75-750 ppm

Quantitat 0-75.000 ppm 8.200 ppm 2.300 ppm 1.960 ppm 1.000 ppm 456 ppm 300 ppm 280 ppm

Estigmes essència Fulla Oli essencial Planta

Planta Planta

104 ppm 1-135 ppm

Plantes amb ÀCID ASCÒRBIC Espècie Myrciaria dubia Malpighia glabra Momordica charantia Phyllanthus emblica Rosa canina Part Fruit Fruit Fruit Fruit Fruit Quantitat 20.890499.000 ppm 172.231 ppm 36.447 ppm 27.293 ppm 25.000 ppm

Capsicum annuum Capsicum frutescens Armoracia rusticana Anacardium occidentale Phytolacca americana Juglans regia Basella alba Psidium guajava Nasturtium officinale Juglans regia Rosa rubiginosa Rosa spp Momordica charantia Rumex acetosa Cnidoscolus chayamansa Rumex acetosella Brassica oleracea var. botrytis Ribes nigrum Manihot esculenta Allium schoenoprasum Brassica chinensis Luffa aegyptiaca Medicago sativa subsp. sativa

Fruit Fruit Planta Fruit Brots Fruit Fulla Fruit Herba Fulla Llavor Fruit Fulla Fulla Fulla Fulla Fulla Fruit Fulla Fulla Fulla Fulla Planta

20.982 ppm 19.992 ppm 18.200 ppm 17.500 ppm 16.184 ppm 15.000 ppm 14.785 ppm 14.300 ppm 13.690 ppm 13.000 ppm 12.500 ppm 12.500 ppm 12.412 ppm 12.400 ppm 12.200 ppm 12.000 ppm 10.360 ppm 10.030 ppm 10.000 ppm 9.875 ppm 9.713 ppm 9.596 ppm 9.364 ppm

Cichorium endivia Brassica oleracea var. botrytis Chenopodium album Rosa gallica Phaseolus vulgaris subsp. var. vulgaris Sclerocarya caffra Equisetum arvense Raphanus sativus Brassica oleracea var. sabellica l. var. acephala Petroselinum crispum Spinacia oleracea Viscum album Ipomoea aquatica

Fulla Flor Planta Fruit Fulla Fruit Planta Fruit Fulla Planta Planta Fruit Fulla

9.302 ppm 9.300 ppm 9.000 ppm 8.470 ppm 8.333 ppm 8.190 ppm 7.937 ppm 7.822 ppm 7.720 ppm 7.695 ppm 7.595 ppm 7.500 ppm 7.300 ppm

Plantes amb ÀCID ALFA LINOLEIC

Espècie Oenothera biennis Datura metel Phaseolus lunatus

Part Llavor Llavor Llavor

Quantitat 58.000 ppm 28.260 ppm 4.570 ppm

ACUPUNTURA/ IMMUNITAT
L'acupuntura pot estimular els mecanismes de defensa immunològics. Pot activar els centres de control nerviós: formació rerticular, hipotàlem, tàlem, cos estriat, hipocamp, i l'escorça cerebral. També pot estimular els centres inhibidors del dolor en el tronc cerebral i ajudar a alliberar neuropèptids. Pot activar la hipòfisi (sector de les suprarenals i sector de la tiroide). I pot activar les citoquines i diverses prostaglandines. Els punts clau per a aquests efectes semblen ser: • 36 Estómac • 11 Budell Gros • 6 Melsa-Pàncrees • 39 Vessícula Biliar • 18 Bufeta de l’Orina • 14 TM

INTERFERÓ / MELATONINA
L'interferó és una citokina (glico-proteïna) produïda per les cèl·lules amb activitat immunològica, amb capacitat antivírica, antitumoral i antiparasitària. L'interferó activa a les cèl·lules assassines (NK), als macròfags i als limfòcits (presentació de l'antigen). Hi ha IFN-I (alfa, beta, omega), IFN-II (gamma), i IFN-III (IL-10 R2). El seu efecte principal és el de ser antivíric. Són abundants els possibles efectes negatius del tractament amb interferó (+ ribovirina). L'interferó pot provocar febre, fatiga (com de grip), anorèxia, nàusees, pèrdua de cabell, desorientació, insomni irregular, vertigen, deliris, ansietat, depressió, disminució del nombre de plaquetes, de leucòcits i de la taxa d'hematòcrit. També pot propiciar una major propensió a infeccions bacterianes, hiper-tiroïdisme, diabetis, liquen pla, anèmia hemolítica, lupus, i altres malalties auto-immunes. Algunes vegades pot provocar pulmonitis, proteïnúria, nefritis intersticial, arítmies, i empitjorament del fetge. Entre les plantes que estimulen la producció de inteferón estan el Ginseng i el Eleuterococ, pels gingenósidos. La Regalèssia, pels acids glicirrètic i glicirretínic, i la glicirrizina. L'oli de Llavors de Cotó, pel gosipol. El Larix, pels arabinogalactans. La Malpighia, per la vitamina C. La Camptotheca acuminata, per la comptotecina. El Cafè, per l'acid clorogènic. La Maduixera (fulles), per l’ elagitanina. L'interferó forma part d'un grup d'interleucines fabricades pels leucòcits, limfoblasts, fibroblasts, i encara altres cèl · lules. La seva naturalesa és (Glico-) peptídica. A. ISAACS I J. LINDENMANN descobriren el 1957 l’ interferó en la membrana cor-alantoidea en l'ou de gallina estimulat pel virus de la grip. Després, es va descobrir la seva producció en els leucòcits mitogen-activats, en limfoblasts i en altres cèl · lules. L'interferó (tipus 1) alfa i l'interferó (tipus I) beta, tots dos competeixen pel mateix receptor de membrana. L'interferó alfa és produït pels leucòcits perifèrics com a reacció a la presència de bacteris, virus i trossos d'ARN doble. L'interferó alfa conté 166 aminoàcids (PM = 18.000-20.000). L'interferó beta és produït pels fibroblasts com a reacció a la presència de virus i d'alguns trossos de polinucleòtids. Conté 166 aminoàcids i la seva PM és de 20.000. L'interferó tipus 1 té activitat antineoplásica, antivírica i immunomoduladora (antiinflamatòria). D'altra banda, l'interferó tipus 2 (gamma-interferó) (IFNc) és produït per les cèl · lules T. Té les mateixes activitats. Conté 143 aminoàcids. PM = 16.000-25.000. L'interferó alfa (IFN-a) s'empra com a medicament, a partir de la síntesi episomial, des de 1980, tant en injectables parar tractar de controlar el desenvolupament de l'hepatitis C, com en esprai per intentar controlar el refredat. Sembla que el seu paper principal és aniquilar els virus o coartar la seva reproducció dins de les cèl · lules. En tot cas, l'estratègia està intervinguda per cèl · lules auxiliars T/TH1. Forma part, doncs, de la lluita cos a cos, més que de la teledirigida (TH2). S'ha fet molta propaganda quant a la seva capacitat de revertir pacients amb sarcoma de KAPOSI, hepatitis B (a més de la C), leucèmia de cèl · lules piloses, papil · lomes veneris, càncer de medul · la, etc. Però, la realitat és que les expectatives eren massa optimistes. Teòricament, com sinergizante l'interferó hi ha el betacarotè, present, per exemple, a preu molt baix, a les Pastanagues. La melatonina (N-acetil-5-metoxi-triptamina) és una hormona de baix pes molecular segregada per la glàndula pineal (epífisi). És l'hormona o missatger

hormonal que regula i propicia el son. Amb la vellesa, l’ Alzheimer, o els trastorns cardíacs, el nivell de melatonina baixa, mentre que el de serotonina puja. És a dir, s'és més propens a l'insomni i al mal de cap. L'efecte rejovenidor de la melatonina afecta al timus, a la temperatura nocturna del cos (més baixa), a la desintoxicació de la radioactivitat (o de la quimioteràpia), a la menor propensió a contraure càncer de mama o de pròstata, al nivell (més baix) de radicals lliures hidroxil i l'estat immunitari millor. Després de només 10 dies prenent 10 mg de melatonina, els nivells de TNF, IFNc, i d'IL-2 van augmentar, respectivament, un 28%, 51%, 41%. També actua contra l'osteoporosi deguda a la menopausa i en colangiectasis. La melatonina també puja quan es practica la meditació. Els habitants d'altituds considerables tenen un nivell inferior de melatonina, així com els que pateixen d'una depressió cronificada. D'altra banda, no és aconsellable prendre melatonina quan es pateix alguna malaltia autoimmune o algun càncer limfàtic. A grans dosis, és contraceptiva. I per aquest motiu o altres estava prohibida a Europa. Un test molt ràpid pot detectar en saliva els nivells de melatonina, i la necessitat del tractament. Pot aconseguir-se per Internet des dels Estats Units o Andorra. L’ Alharma (Peganum harmala) potència segurament el nivell de la melatonina. Un altre potenciador de la formació de melatonina és el 5-metoxi-psoralé del Julivert. I en molt petita escala la Sàlvia, la Melissa i l'Hipèric.

ALTRES SUPLEMENTS IMMUNOESTIMULANTS

La fallada en el sistema immunitari repercuteix en l'aparició gairebé de totes les malalties. El sistema immunitari és l'encarregat d'expulsar del nostre cos elements indesitjables com alguns bacteris, virus, fongs, cèl · lules canceroses i cèl · lules estranyes en general. Una immunitat perfecta és una cosa del quual només pot vanagloriar-se un 10% de la població humana actual. El nombre de cèl · lules assassines, a causa de la contaminació atmosfèrica i l'alimentació poc sana, ha anat decreixent un 3% cada any durant l'última dècada. Amb un sistema immunitari deficient, els refredats duren molt més del normal, les sinusitis es cronifiquen, i hi ha major perill que apareguin pulmonies i bronquitis. Els processos pre-cancerosos es tornen perillosos. En un 10% de les persones, el sistema immunitari funciona contra el mateix cos, de manera paranoica, donant lloc a artritis reumatoide, esclerosi, lupus, psoriasi, al · lèrgies, fibromiàlgia, anèmia, etc. La nutrició qualitativament insuficient és la primera baula que pot conduir a una fallada immunitari. Vitamines com l'A i la C o oligoelements com el Zinc, el Ferro, el Seleni i el Coure són essencials per mantenir-nos en forma.

La segon baula que sol conduir a una immunitat dèbil és la presència massa abundant de virus, bacteris, fongs, o altres paràsits. Cal abstenir-se de fomentar el contacte abusiu amb ambients criminals (en sentit ayurvèdic) per evitar anar a la presó (de la malaltia). Les armes contra aquestes males companyies són plantes o extractes que ens defensen.

Contra els virus hi ha: All (Allium sativum) Ananàs (=Pinya Americana) Calostre (de vaca sana) Camu-Camu (Myrciaria dubia) Chanca-Piedra (=Phyllanthus niruri) Cúrcuma longa / Curry Erythroxylon catuaba Hypericum perforatum Neem (Azadirachta indica) Orenga (Origanum nitens, vulgare) Regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Saüquer (Sambucus nigra) (fruits) Ungla de Gat (Uncaria tomentosa) Vitis vinifera - Raïm (pell)

Contra les micoplasmes: Achyrocline satureoides Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) Mirabilis jalapa Olivera (fulles, olives) Orenga (Origanum nitens, vulgare) Petiveria alliacea Physalis angulata Regalèssia (Glycyrrhiza glabra, uralensis) Schinus molle

Contra les bacteries en general hi ha : Ananàs (= Pinya Americana) Artemisia annua Calonge (Nigella sativa)(llavors) Maná (excreció de Fraxinus ornus) Neem (Azadirachta indica) Olivera (fulles, olives) Orenga (Origanum nitens, vulgare) Vitis vinifera – Raïm (pell) Contra els fongs hi ha : All (Allium sativum) Bedoll – Betula alba, pubescens (tanins rojos) Calonge (Nigella sativa) (llavors)

Cassia occidentalis Cnidium monnieri Hymenaea courbaril Mirabilis jalapa Neem (Azadirachta indica) Olivera (fulles, olives) Orenga (Origanum nitens, vulgare) Pseudowinteria colorata (Horopito) Schinus molle Tabebuia impetignosa Vitis vinifera - Raïm (pell) Contra els paràsits hi ha: Olivera (fulles, olives) Artemisia annua Coptis chinensis All (Allium sativum) Vitis vinifera – Raïm (pell) Per facilitar l'efecte antivíric, antibacterià, antimicoplasmatal, antifúngic o

antiparasitari dels diversos extractes, s'haurien de prendre enzims digestius, com els animals i els de la Papaia (papaïna) i el Ananàs (bromelaïna). Amb ells, és més fàcil arribar a l'enemic. La tercera baula que podria conduir a una minva en la nostra capacitat immunitària és la presència de toxines. Moltes provenen de l'activitat industrial, agrícola, automobilística o fins i tot domèstica (habitatge). Alguns medicaments ajuden també a intoxicar: antiinflamatoris, antibiòtics, etc. La acetil-cistaïna, el NADH, el glutatió reduït i la vitamina C poden ajudar-nos a desintoxicar. La quarta baula consisteix en les radiacions ja provinguin de l'espai, d'aparells de radiologia o d'altres proves clíniques. Antioxidants i anti-radicals lliures són importants per protegir-nos d'aquesta radiació. Òptim és el suc d' Aloe vera. També uhn complex de vitamines en general i l’àcid nicotínico en concret. La sauna de vapor també ajuda. La cinquena baula és l'estrès o tensió nerviosa excessiva. Aquesta determina l'alliberament de cortisol, que és immuno-depressor. Les plantes adaptògenes com el Ginseng, la Rhodiola rosea, Eleuterococ, Eschisandra, Gynostemma pentaphyllum, Rhaponticum carthamoides poden ajudar molt. La teanina + GABA també.

Per activar el sistema immunitari podem recórrer a set vies: La primera via és l'estimulació de l'activitat i del nombre de macròfags i de NK. Això s'aconsegueix amb suplements d’ Echinacea angustifolia, Astragalus membranaceus,

arabino-galactans (l' Aloe vera o directament), beta-galactans (dels bolets immunoestimulants i de l’ Ungla de Gat (Uncaria tomentosa) o la Civada (Avena sativa), extracte de fulles d'Olivera, i el PF-2 de la Calèndula. Extractes de Rhododendrum caucassicum, Boswellia serrata, Ortiga o Alfals són convenients per estimular en general la nostra immunitat. La combinació d' Astragalus membranaceus (pols d'arrel) amb extractes de calostre resulta molt eficaç també. Determina un increment del les cèl · lules NK de fins a un 2000%, mentre que extractes de segó d'arròs (arabino-galactans) només incrementen aquesta taxa en un 540%; el Shiitake o l’ Echinacea en un 40%; i l' Aloe vera o en Noni en un 15%. La segona via consisteix en l'administració d'extractes de la glàndula timus (i tiroide), ja que les cèl · lules auxiliars T, produïdes per la medul · la òssia, necessiten un període d'instrucció enel timus. L'atròfia del timus pot ser accelerada per un alletament artificial. És important mantenir en bon funcionament el tiroide. Quan aquest flaqueja, la temperatura corporal baixa. Cal proveir prou de Potassi, i de proteïnes, descontaminar de metalls pesants (N-acetil-cisteïna) i prendre Caiena, soviet, o Llavor de Card Marià, per restablir la temperatura normal del cos. La tercera via fa recuperar les citoquines, incloent factors de transferència i infopèptids. Extractes de calostre (ferritina), de placenta i de cèl · lules sanguínies (factor de transferència) o de sèrum (immunoglobulines) suplementen els nivells propis d'aquestes substàncies. A més, la Rhodiola, la Gynostemma pentaphyllum, la dimetil-glicina, la Uncaria gambir, la proteïna de la llet de cabra, la N-acetil-cisteïna, el Calonge (Llavors o oli de Nigella sativa), el Germani, el coenzim Q10, la melatonina, la vitamina A, extracte de fetge de tauró de Groenlàndia, Andrographis paniculata (vegeu quadre més avall), Sègol, Dioanea muscipula, cordó umbilical boví i Lactobacillus (de més de deu varietats diferents) poden ajudar indirectament a elevar el nivell de citoquines . La quarta via és la L-glutamina. És un aminoàcid essencial per mantenir actiu el sistema immunitari. La cinquena via és l'hormona de creixement. N'hi ha en forma homeopàtica, més barata. Sol barrejar-se amb calostre i amb plantes estimulants (Eschisandra) o amb Aloe vera. La sisena via consisteix a equilibrar en la dieta els acids grassos insaturats, concretament, els omega-3 amb els omega-6. Els omega-3 es troben en l'oli de peix, de Borratja, de Perilla, o de Llinosa. Determinen la producció de citoquines antiinflamatòries o de PGE1 i de PGE3. En canvi, els omega-6, presents en els olis de Llavors en general, determinen l'aparició de citoquines inflamatòries o de PGE2, TN-

alfa, IL-6, IL-1beta, leucotriè B4. L'ideal seria que en la dieta hagués només setze vegades més d'omega-6 que d'omega-3. Cal evitar un excés de sucres concentrats, ja que aquests determinen l'aparició de processos inflamatoris. La setena via és el bon ànim, el descans i el menjar (absència d'obesitat i d'alcohol, excepte en quantitats mínimes); i dormir bé; i la suplementació amb L-carnitina (des regula la inhibició sobre la divisió dels leucòcits exercida per la presència excessiva de colesterol). En el dinar hauria d'haver cereals (fajols, arròs integral, civada, blat de moro, germen de blat), llegums (llenties, soja, soja vermella), verdures (bledes, all, bròquil, ceba, cebollí, col, col de Brussel · les, espàrrecs , espinacs, nap, patates amb pell), espècies (alfàbrega, api, canyella, cúrcuma, estragó, fonoll, bitxos, orenga, julivert), grans i Fruits secs (açai, ametlles, anacards, llinosa, panses), làctics (iogurt, quefir), fruites (ananàs, baies de saüc, maduixes, magranes, kiwis, poma, cogombre, aranja, síndria, tomàquet) i alguns bolets (gírgoles, xampinyons, xiitake) i te.

TRASTORNS AUTOIMMUNES

Podrien ser deguts a una filtració indeguda de partícules del tub digestiu al torrent sanguini, que no han estat ben digerides encara. La resposta immune es dispara contra aquestes partícules anòmales i contra parts de teixits que s’els assemblin al nostre cos. La betaïna estimula la producció d'àcid clorhídric a l'estómac, facilitant així una bona digestió en les persones afectades de hipoclorhidria. La L-glutamina prevé l'obertura de porus en els intestins, i sembla més eficaç combinada amb coenzim Q10. Els complexos enzimàtics (papaïna, bromelaïna, quimio-tripsina, lipasa, tripsina, etc.) ajuden a digerir directament el nostre contingut del tub digestiu. Una altra teoria indica que la causa podria ser la presència de virus i de micoplasmes en els teixits afectats. Una mala comunicació entre les cèl · lules T supressores / assassines CD8 + i les cèl · lules T auxiliars CD4 + (TH1, TH2) podria també ser una altra causa determinant dels trastorns autoimmunes. Les TH1 produeixen gamma-interferó, i la interleucina 2 (IL-2). Sense aquests, les cèl · lules CD8 + assassines no actuen i pot aparèixer el càncer o la proliferació de virus. Això podria corregir-se amb extractes de calostre. Les cèl · lules TH2 activen i maduren les cèl · lules B (productores d'anticossos). Quan predominen molt, llavors les cèl · lules TH1 no actuen. Les cèl · lules

TH2 produeixen moltes intercleucines (IL-4, IL-5, IL-6, IL-10). En general, si es produeixen en quantitats excessives, determinen una inflamació autoimmune i fins i tot danys als teixits. El seu sobre-produccció està també relacionada amb les infeccions cronificades i el càncer. Els sitosterols de la Hypoxis, Fenigrec, Ginseng, Eleuterococ, Harpago, Sabal serrulata, Ginkgo, etc. poden reequilibrar les TH1 amb les TH2. Extractes de glàndules suprarenals ovines, o la etanolamina fosfat-càlcica, o la colina bitartrat, poden ser d'ajuda en trastorns autoimmunes també.

ALIMENTS I PLANTES IMMUNOESTIMULANTS

ALGUNS BOLETS IMMUNO-ESTIMULANTS Hi ha un grup de fongs comercialitzats com a suplements dietètics amb propietats anticancerígenes, antioxidants, anti-al · lèrgiques, antiasmàtiques, immunoestimulants, antidiabètiques i protectores cardíaques i hepàtiques, en general. Altres espècies encara no es comercilizen gaire (cf. www.iherb.com). Entre les principals, es troben: 1. Agaricus blazei: gran promesa brasilera estudiada al Japó i venuda als Estats Units contra tot tipus de càncer. 2. Antrodia camphorata: gran bolet de Taiwan que sembla ser el més potent contra tot tipus de càncers. 3. Auricularia auricula-judae: immuno-estimulant, hipocolesterolemiant, rebaixa els triglicèrids, seda el pulmó quan està afectat per càncer. 4. Calvatia gigantea: in vitro i in vivo (Orelles de Rates) va demostrar tenir un gran poder anticancerigen, segons el CSMT del CNR de Torí. 5. Cordyceps sinensis (Dong Shonga Sant Kao): restaura l'energia dels afectats per la quimioteràpia, especialment en ronyó i pulmó. Antioxidant (antienvelliment),

afrodisíac, tònica (atletisme), hipocolesterolemiant, antiespasmòdica bronquiolar (asma), immunoestimulant, antiarítmics, antiacúfens, hepato-protectora. 6. Coriolus versicolor (Kawaratake): immunoestimulant, antivírica (HIV), antitumoral, antioxidant, antibiòtica. 7. Flamulina velutipes (Enoki): sembla gran descobriment xinès recent contra el càncer. 8. Ganoderma lucidum (Reishi): antitumoral, antibacteriana, antioxidant, cardiotònica, immunoestimulant, estimuladora de les cèl · lules assassines i auxiliars, antivírica (HIV), antihistamínica, incrementadora de les interleucines, desintoxicant hepàtica, anticolesterolémica, antiradiacions, anti mal d'alçada, sedant, expectorant. 9. Grifola frondosa (Maitake): antitumoral (mama, còlon), protectora hepàtica, hipotensora, tònica per a les cèl · lules auxiliars T, hipoglicemiant. 10. Hercinium erinaceus (Yamabushitake): digestiva, vigoritzant, anticancerígena. 11. Lentinula edodes (Shiitake): antitumoral, immunoestimulant, immunoreguladora, antivírica, protectora hepàtica, hipocolesterolemiant, hipoglicemiante, antiinflamatòria bronquial, accelera opsonización, tonifica Th1/Th2, macròfags, reguladora de la incontinència. 12. Pleurotus eryngii (ostreatus, cornucopaie, etc.). La Gírgola, a més d'un exquisit menjar tradicional català, pot ajudar en general als afectats per càncer. 13. Polyporus umbellatus (Chuling): immunoestimulant, antitumoral (càncer de pulmó, leucèmia), diürètica. 14. Poria cocos (Fuling): antitumoral, antimutagènica. 15. Tremella fuciformis: immunoestimulant, cardiotònica, hipocolesterolemiant, antiinflamatòria, hipoglicemiante, protectora hepàtica, antienvelliment (incrementa superòxid-dismutasa i inhibeix monoamino-oxidasa-B)

ANDROGRAPHIS PANICULATA (Gramínia) •-hepatoprotectora contra toxines que afecten el parènquima hepàtic. Estimula enzims del citrocrom P-450.

•-antibacteriana: in vivo eficaç en diarreas, i millora l'estat general quan hi ha infecció bacteriana. •-colerètic: fluïdifica la bilis. •-antipirètica: baixa la febre produïda per tòxics o per diverses infeccions •-immunoestimulant: incrementa la fagocitosi, inhibeix la replicació de virus com l'HIV, millora la taxa (30%) de cèl · lules auxiliars T (limfòcits) i T CD4 +. Incrementa la producció d'anticossos i la resposta immune no específica. •-antiinflamatòria: redueix l'exsudació pels capil · lars, i actua mitjançant les suprarenals rebaixant la inflamació. •-anticancerosa (mama, fetge, pròstata): inhibeix el gen que determina la proliferació de cèl · lules del múscul llis. •-cardio-protectora, antihelmíntica, sedant, anticonceptiva, anti-ateroscleròtica •-antigripal: redueix la febre i la inflamació, el cansament (30%), els calfreds (50%), els dolors musculars (50%) i el mal de cap (30%)

ASTRAGALUS MEMBRANACEUS (Lleguminosa) - Immunoestimulant molt útil per compensar la quimioteràpia i la radioteràpia. Restableix la taxa normal de cèl · lules T. Millor prendre-ho amb extracte de calostre. -Anti-SIDA: restableix l'estat seronegatiu. Millora els símptomes generals de la immunodepressió. - Cardioprotectora. - Adaptògena (estrès, manca de rendiment laboral i atlètic).

ECHINACEA

(IMMUNOESTMULANT)

NOM CIENTÍFIC Echinacea angustifolia DC. (=Rudbeckia angustifolia) (=Brauneria angustifolia) (Família de les Compostes o Asteràcies; subfamília de les Corimbíferes)

HÀBITAT Són plantes silvestres a la zona nord dels Apalatxes, als Estats Units, des de Pennsilvània a Nova York, especialment abundant a Ohio i present també a Texas, Kansas, Nebraska, Wyoming, Montana i Saskatchewan. Es poden veure en marges de camins i carreteres. Cap a l'est sol hibridar amb E. pallida. VOGEL la va conrear a Suïssa i són diversos els països europeus on es conrea per a extreure’n extractes immunoestimulants. DESCRIPCIÓ BOTÀNICA Planta herbàcia vivaç, de fins a 50 cm d'alçada, amb tija una mica ramificada, peluda i blanquinosa, amb fulles lanceolades de color verd fosc, amb 3-5 nervis gairebé paral · lels, també peludes, només les inferiors llargament peciolades. Capítols florals d'uns 3.5 cm només, amb 12-20 bràctees d'un color porpra molt clar. Flors tubulars del centre de color més fosc. Aquenis quadrangulars en secció, molt allargats i estrets. CONTINGUT DE L’ ECHINACEA Sembla que l'acció fisiològica més gran és la que impulsen els polisacàrids i en menor grau els fitosterols. Però la seva composició està encara en gran part per determinar. Només es coneix una mica bé la dels polisacàrids d' E. pallida.

PRINCIPIS ACTIUS A L’ECHINACEA [a la rel] [Echinacea angustifolia, i híbrids]
(Z)-1,8-pentadecadiè, 6-O-cafeoil-echinacòsid, β-carotè 2 ppm, Oli essencial 50-40.000 ppm:  borneol,  acetat de borneol,  pentadeca 8(Z)-en-2-ona,  germacrè,  cariofil·lè,  epoxicariofil·lè  metil-P-hidroxicinamat àcid ascòrbic (=vitamina C) 840 ppm, àcid clorogènic, àcid deca-(2E,4E,6E)-trienoico, àcid dodeca 2E,4E,8Z,10 E/Z tetraenoico, àcid eiclòric, àcid palmític, alcaloides pirrolicidínics 0.006 % (no tòxics per al fetge ja que els falta l‘ anell 1,2 insaturat necínic):  isotussilagina  tussilagina alcohol germacrènic alquilamides 40-1.510 ppm, Alumini 790-12.900 ppm, arabinogalactans, betaïna, Calci 0.3-0.78 %, carbonats 0.71 %, cariofil·lè 42 ppm, cariofil·lè-epòxido 26 ppm, cinarina (àcid 1,5 di-O-cafeoil-quínic) Clor 760 ppm, Cobalt 148 ppm, Crom 19 ppm, des-ramnosil-verbascòsid, dodeca-2,4,-dien-1-il-isovalerat, echinaceïna 10-100 ppm, echinacín-B, echinacòsid 0.3-1.7 %, echinolona, Estany 17 ppm, èster del àcid cafeic 0.3-1.3 %

etil èster del àcid behènic, Ferro 700-4.800 ppm, fibra 11 %, fitosterols, Fósfor 790 ppm, germacrè-D, grassa 1.3 %, heptadeca-(8Z,11Z)-dien-2-ona, heteroxilà 800 ppm, humulè 8-12 ppm, inulina 5.9-20 %, isobutilamida del àcid dodeca-(2E,4E)-dienoic, isobutilamida del àcid dodeca-(2E,6Z,8E,10E) tetraeònic, isobutilamines (echinaceïna), L-pentadecè 400 ppm, Magnesi 1.170-1.860 ppm, Manganès 100 ppm, Niacina (=àcid nicotínic), penta-(1,8Z)-diè 400 ppm, pentadeca-(8Z)-en-11,13-diïn-2-ona, pentadeca-(8Z)-en-2-ona 0.4 %, pentadeca-(8Z,11Z)-dien-2-ona,

pentadeca-(8Z,13Z)-dien-11-in-2-ona, pentadeca-8-en-2-ona, poliacetilens 20 ppm, polisacàrids, pontica-epòxid, Potasi 0.31-8.1 %, proteïnes 9.2 %, ramno-arabinogalactósido, riboflavina (=vitamina B2) 12 ppm (a l’escorça de la rel) Seleni, silicats 1.53 %, Sílice, Sodi 90 ppm, sulfats 0.245 %, tetradeca-(8Z)-en-11,13-diïn-2-ona, tiamina (=vitamina B1) 2.6 ppm, trideca-1-en-3,5,7,9,10-pentaïna, tusilagina 15-60 ppm, verbascòsid, xiloglucans, Zinc 50 ppm.

[a la planta]
(E)-10-hidroxi-4,10-dimetil-4,11-dodecadien-2ona, 2-metil-tetradeca-5,12-diè, 2-metil-tetradeca-6,12-diè, 2-O-cafeoil-3-(5-(α-carboxi-β-(3,4dihidroxifenil) polímer àcid ferúlic, àcid(+)-tartàric, àcid 3,5-dicafeoil-quínic, àcid 4,5-O-dicafeoil-quínic, àcid cafeic, borneol, bornil-acetat, isotusilagina 15 ppm, vainillina,

[a la tija]
àcid 13-hidroxi-octadeca-(9Z,11E,15Z)- trienoic, àcid 2-O-cafeoil-3-O-cumaroil-tartàric, àcid clorogènic, àcid isoclorogènic, β-sitosterol, N-triacontanol, estigmasterol, sitosterol-3-β-O-glucòsid,

[a les fulles]
Oli essencial 100-6.000 ppm, àcid 2,3-O-diferuloil-tartàric, àcid 2-O-cafeoil-3-O-feruloil-tartàric, àcid 2-O-cafeoil-3-O-feruloil-tartàric, àcid 2-O-cafeoil-tartàric, àcid 2-O-feruloil-tartàric, àcid ascòrbic (=vitamina C) 2.140 ppm, apigenina, flavonoides 0.38-0.48 %,, isoramnetina-rutòsid kaempferol, kaempferol-3-O-glucòsid¡, kaempferol-3-O-glucòsid, kaempferol-3-O-rutinòsid, luteolina, luteolina-7-glucòsid, quercetagetín-7-glucòsid, quercetina, quercetín-3’-glucòsid, quercetín3-O-galactòsid, quercetín-3-O-xilòsid, quercetín-3-robinòsid, quercetín-3-xilosil-galactòsid, rutina, rutòsid

[a les llavors]
α-pinè, β-farnesè, β-pinè, epishiobunol, llimonè, mircè,

[a les flors]
Oli essencial 600-6.000 ppm, cianidín-3-O-(β-D-glucopiranòsid),

[principis actius típics de l’ Echinacea. purpurea]
àcid chicòric èsters sesquiterpènics, isobutilamida de l’ àcid undeca-2E,4Z-dien-8,10 diinoic isobutilamida de l’ àcid undeca-2E,4Z-dien-8,10 diinoic polisacàrids:  PS-I (4-O-metil-glucurono-arabino-xilan Mr kP),  PS-II (ác. ramno-arabino-galactànic Mr 450 kD); trideca-1 eno-3,5,7,9,10 pentaïn verbascòsid

[principis actius típics de l’ Echinacea. angustifolia]
cinarina isobutilamida de l’ àcid dodeca- 2E,4E,8Z,10Z/E tetraenoic

[principis actius típics de l’ Echinacea pallida]
àcid chicpòric (àcid 2,3 dicafeoil-artàric) (0.6-2.1 % a la rel), alquins, antocians:  3-0-6-0-malonil-beta-D-glucopiranòsid,  3-0-beta-D-glucopiranòsid; cetoalquins, echinacòsid & 6-O-cafeoil-echinacòsid metil-èster de l’ àcid chicòric (0.6-2.1 % a la rel)

[oli essencial]
butanals & propanals (50% a les rels, 25% a les fulles, 10 % a les flors) terpinoïdes (85% a les flors i tiges, 50 % a les fulles, 15 % a les rels)

[Oli essencial a les rels ]
2-metilbutanal 2-metilpropanal 2-propanal 3-metilbutanal acetaldehid alfa-felandrè (E. purpurea & E. angustifolia) camfè dimetilsulfur llimonè

[Oli essencial a les parts aèries]
2-metil-4-pentenal 3-hexen-1-ol alfa-pinè beta-mircè beta-pinè camfè llimonè trans-ocimè

[Oli essencial a tota la planta]
acetaldehid beta-pinè camfè diemtilsulfur hexanal llimonè

CULTIU DE L‘ Echinacea La germinació de les Llavors pot ser molt lenta i escassa (20%). Cal collir les arrels a mà. Es conrea a Anglaterra, a Suïssa, a Catalunya i a França. El millor és deixar les llavors en calaixos, convenientment protegides d'aus i gats, perquè el fred, la neu i la intempèrie facilitin més la seva germinació, en un mes i mig. Després es porten a l'hivernacle perquè segueixin creixent millor. Així que apareixen les segones fulles cal

trasplantar les plantetes al terreny definitiu. Prefereixen un sòl solt, ben drenat, de pH 6-7. E. purpurea és millor per a llocs baixos, mentre que l'espècie tipus s'adapta bé a les muntanyes. No irrigar massa les plantes, ja que es pansirien llurs flors, quan hi ha massa sals a l'aigua. Si es vol incrementar el contingut en amides polifíliques, aleshores cal ruixar les plantes amb metil-jasmonat (100 ppm). Per fer florir les plantes es pot interrompre el cicle de 16 hores nocturnes amb 10-60 minuts de llum. La floració augmenta quan el fotoperíode de 16 hores de llum és pobra a la franja 7000-8000 Angstrom de l'infra-roig.

PROPIETATS DE L’ ECHINACEA Tenen propietats antisèptiques contra bacteris –per l’ echinacòsid i els poliacetilens– fins i tot contra Listeria monocytogenes. Contra fongs –pels poliacetilens, especialment pel trideca-1 eno-3, 5,7,9,10 pentaïno, amb ajuda de la llum (ultraviolada) – fins i tot les més rebels càndides. Contra virus –per la echinacina, l'acid cafeic i l'àcid cichòric–. L'activitat antivírica també va per la via de l'estimulació de l'interferó. I fins i tot contra protozous (Leishmania). La Echinacea pallida var. sanguinia és la més efectiva contra herpes-virus simple (HSV-1), almenys en fracció d'etanol al 70%. Les Echinàcees en general tenen un clar efecte contra l'antigen del virus d' EPSTEIN-BARR causant de la mononucleosi. Es recomanen per a afavorir l'acció dels fibroblasts i dels fagòcits –per l'acid cafeic i les amides lipofíliques–. O sigui, per augmentar la capacitat defensiva del sistema immunitari-pels polisacàrids, echinacina i àcid chicòric, –que inhibeixen la hialuronidasa–, i pels arabinogalactans, –que estimulen l'activitat fagocitària dels macròfags–, i per la inulina, –que accelera la resposta immunològica via la properdina–. Augmenten les citoquines antiinflamatòries, especialment el gamma interferó i la capacitat de fagocitosi dels macròfags alveolars (però no la de monòcits ni la de polimorfonuclears). (Tampoc augmenta la producció pels monòcits de TNF-alfa, d'IL-1beta). Augmenta lleugerament l'activitat dels NK, encara que aquesta estimulació es dispara (x 2.5) quan es combina la planta amb melatonina. Els arabinogalactans de la part aèria de l’ Echinacea purpurea tenen un efecte clar com estimulants del complement (en el sistema immunitari). (El complement és una proteïna que aglutina els microbis ja debilitats i els aniquila). Aquest efecte minva molt si, a propòsit, es treuen branques laterals de la molècula (amb una branca principal). Té un efecte corrector sobre la leucopènia induïda per quimioteràpia. Només combinada amb melatonina té un efecte beneficiós sobre la maduració dels mielòcits, tan alterats en les leucèmies mieloides. És a dir, augmenta el nombre de cèl · lules progenitores, però disminueix el de cèl · lules madures. Extractes d’ Echinacea purpurea són clarament inhibidors de la COX-2. Per tant, antiinflamatoris i anticancerígens. Les vacunes preparades amb cèl · lules tumorals mortes són més eficaces quan van seguides d'un tractament amb Echinacea. L'activitat

antitumoral se suposa encapçalada pel Z-pentadeca-1 ,8-diè. Les fraccions de l'extracte de planta solubles en pentà són les més anticancerígenes. Inhibeixen les proteïnases neutres i àcides dels hepatomas, pel que fan recuperar al fetge afectat pel càncer. D'altra banda, interfereix amb les ampicilines, elevant el seu IC (com l'All o el Zinc). S'usa com a depuratiu de la sang, per descontaminar. També té propietats depuratives i digestives. Facilita la digestió sobretot, en cas de flatulències. Combat la febre. Contra les febres tifoides, s'empra combinada amb Mirra. Prevé refredats, amigdalitis, bronquitis. Externament, s'usa per tractar èczema, acne, furóncols, gingivitis, ferides –per la echinacina B i els polisacàrids–. S'usa també per tractar edemes lèrgics, infestació d'insectes paràsits –per les isobutilamides que augmenten les hormones juvenils dels insectes–.

-afrodisíaca -alterativa -analgèsica -antifúngica -antinflamatòria (inhibeix la hialuronidasa) -anti-radicals lliures -antisèptica -antivírica (promou la producció d’ interferó)

PROPIETATS DE L’ ECHINACEA -bacteriostàtica -depurativa -digestiva -immunoestimulant (activitat dels fibroblasts / fagòcits, macròfags, ILI; però sense efecte en limfòcits-T o en monòcits, i molt poc en limfòcits-B; bastant efecte en macròfags

assessins, quan es combina amb melatonina) -re-epitelitzant (E. pallida) -sialagoga -sudorífica

USOS DE L’ ECHINACEA Es una de les plantes més usades als Estats Units, després del Te, la Camamilla, el Ginkgo i el Ginseng. -furónculs -cistitis - malaltia de LYME -galteres -cremades -Crohn -ganglis limfàtics inflamats -abcessos -gasos -diabetis -acne -gastritis -al·lèrgies -diarrea -gingivitis -diftèria -amigdalitis -goll -disenteria -artritis -dolor al pit -gonorrea -asma -grip -èczema -bronquitis -hemorroides -edemes al·lèrgics -càncer de còlon -herpes simple -càncer de fetge -erisipela -hipertròfia prostàtica -escarlatina -càncer de mama benigna -estomatitis -candidiasis -indigestions -faringitis -cansanci agreujat al -infeccions (virus, -febre menjar i pel fred bactèries) -carbuncle -ferides -infeccions recidivants -fongs -caspa

-infeccions urinaries -inflamació del teixit conjuntiu -intoxicació de la sang -leucèmia mieloide (+ melatonina) -leucopènia -mal d’orella -mal de cap -mal de coll -mal de queixal -meningitis -migranya

-mononucleosis -mossegades de serps -picadures d’ aranyes -psoriasis -quimioteràpia (leucopènia) -rampes -refredoats -rinitis -septicèmia -sequera als ulls -SIDA (excepte en fases avançades)

-sífilis -sinusitis -tifus [+Mirra] -tos -tos ferina -tricomones -tuberculosis -tumors -úlceres purulentes -úlceres varicoses -vaginitis -varius -vessícula biliar inflamada

PREPARATS AMB L’ ECHINACEA - extracte sec (1 g/ dia, amb 4% de - tintura (2 g/ dia) - comprimits echinacòsid) - extracte tou - infusió (6 g/ dia) - xarops - extracte fluid (6 g/ dia) Normalment, s'usa l'arrel i el rizoma, però també podrien usar-se les sumitats florides. Les espècies afins del gènere tenen propietats molt semblants. En polvoritzar les arrels les alkilamides es tornen més termolàbils, mentre que en preparar l'extracte hidroalcohòlic amb arrels enteres o trossejades, és l'acid chicòric el que trona més termolàbil. Sembla que sigui convenient fer sèries de 9-13 dies i descansar entre elles. Excepte en el tractament de la boca (dentifrici) i ferides, perquè així s'evita que el cos s'habituï a la Echinacea. MESCLES -[Farigola + pròpolis + Echinacea]: contramal de coll, com a tractament o prevenció. -Echinacea + All + Julivert (estimulant de l’ interferó, via el 5-metoxi-psoralè) POSSIBLES EFECTES NOCIUS En mastegar l'arrel es nota la llengua adormida i amb picor. L'oli essencial pot provocar lleugers marejos, nàusees i trastorns intestinals, pel que és millor fer servir extractes que la maceració freda, la infusió o comprimits. És millor no fer el tractament amb aquesta planta a persones amb tuberculosi, sida, o amb malalties autoimmunes (col · lagenosis, artritis reumatoide, lupus, esclerosi múltiple), ja que podria accelerar aquestes afeccions quan estan en fases agudes o avançades. Per via parenteral (injeccions) podria provocar nàusees, febre passatgera, i potser reaccions al · lèrgiques, així com reaccions adverses a diabètics. Abstenir d'aquesta planta durant l'embaràs. A la llarga podria provocar leucopènia. Els extractes fan baixar una mica la ferritina sèrica. Pot ocórrer un fenomen d'al · lèrgia creuada en algunes persones a l'exposar-se o prendre la planta. Asma, xoc anafilàctic i urticària papulosa o eritema nodós poden ser les reaccions que es presentin. En rates femelles, els extractes en dosis massives poden actuar paradoxalment com immunosupressors. Alguns quimiotipos podrien contenir alcaloides pirrolicidínicos amb anell lactònic tancat, el que podria danyar el fetge.

MÀGIA Per protegir-se la ferida de bala cal portar un saquet sobre el pit, fet amb tela de Lli, amb una arrel d' Echinacea collida en un divendres amb lluna plena.

ESPÈCIES SIMILARS -Echinacea pallida. Flors de color rosa molt pàl · lid. Tija no ramificada de fins a 90 cm d'alçada. Alterativa, diaforètica, i contra el càncer de mama. -Echinacea purpurea. Planta més robusta, fulles amb limbe oval molt peciolat. Flors grans amb bràctees d'un color vermell clar. Flors tubuliformes fosques. Contra mossegades de serps, ràbia, depurativa, malalties de la pell, sífilis. -Parthenium integrifolium. [American Fever-Few] Es dóna com a succedani quan manca la planta original. L'arrel no dóna sensació de formigueig passatgera en ser tastada. No conté àcid chicòric. - Llista d’ espècies d’ Echinacea angustifolia (ver. tennessensis, var. strigosa ) atrorrubens (var. graminifolia) chrysantha dicksoni dubia gloriosa heterophylla hybrida intermedia laevigata napifolia pallida (f. albida, var. angustifolia, var. sanguínea) paradoxa porteri purpurea (var. arkansana, var. laevigata, var. serotina) sanguínea serotina simulata speciosa tennessensis

ACTIVITAT IMMUNOREGULADORA DE L’ ECHINACEA PER PRINCIPIS ACTIUS (a més dels citats anteriorment)

- Alfa-pinè (Fruit): antibacterià, antrigripal, antivíric. - Apigenina (Fulla): antial·lèrgica, antibacteriana, anticomplement, antiherpética, antileucèmica 20-50 microM, antimelanòmica 1-50 microM, antimetàstasis, antitumoral (mama, pell, pulmó), inhibidora de la hialuronidasa 50-200 microM, - Arabinogalactans (arrel): anticomplement, anti-Leishmania 250 microg / ml, immunoestimulants 4-500 microg / ml, interferongènics, fagocitòtics. -Borneol (planta): antibacterià (E. coli) MIC 125 microg / ml, antiestafilocòcic MIC 250 microg / mL, antillevats, candidicida. - Bornil-acetat (planta): antibacterià, antivíric. - Àcid cafeic (planta): antiadenovirus, antibacterià, anticancerós, enti- Escherichia, antigripal, antiherpètic, anti HIV EC50 50 micrograms / mL, antisèptic, antiestafilocòcic, antitumoral 200 ppm en dieta oral, antivíric IC50 63 microg / mL, fungicida MIC 0.4 microg / mL. - Cariofil·lè (arrel 40 ppm): antibacterià, antiestafilocòcic, antiestreptocòcic. - Àcid clorogènic (Tija): antibacterià, anticàncer (còlon, estómac, fetge, pell), anti EBV, antiherpètic, anti HIV, antipoliomielitis, antitumoral, antivíric, fungicida. -Àcid chicòric (flors 20.000 ppm - arrels 13.000 ppm): antigripal, anti HIV, bacteriostàtic, inhibidor de la hialuronidasa, immunoestimulant 10-100 microg / ml, fagocitòcic. -Cinarina (arrel): antibacteriana, antiestafilocócica, antiestreptocòcica. -Echinacina (arrels): inhibidor de la hialuronidasa. -Echinacòsid (arrels 10.000 ppm): antibacterià, antigripal, antiestafilocòcic, antivíric. -Àcid ferúlic (planta): antibacterià, anticàncer (còlon, estómac, fetge, pell), antitumoral, antivíric, candidicida, fungicida, immunoestimulant, fagocitòtic. -Inulina (arrels 130.000 ppm): preventiu càncer químicament (mama, còlon), immunoestimulant, probiòtica. - Isoramnetina-3-rutòsid (Fulla): antibacteriana. -Kaempferol (Fulla): antibacterià IC50 9 microM, antibacterià 20 microg / ml, anticancerós, antileucemia IC50 3 microg / mL, antilinfocític, antiestafilocòcic, antitumoral, antivíric, HIV-RT inhibidor. -Llimonè (Fruit): antibacterià, antisèptic, antigripal, antitumoral (mama, pàncrees, pròstata), antivíric, canidistàtic, fungistàtic. -Luteolina (Fulla): antibacteriana IC50 0.5 microM, antibacteriana mIC 500 microg / mL, anticomplement, antiherpes, anti HIV, antileucèmia, anti-poliomielitis, antitumoral (pell, tiroide), preventiu de càncer químicament, inhibidor de la hialuronidasa. -Luteolina-7-glucòsid (Fulla): antivírica, antiherpética. -Mircè (Fruit): antibacterià, fungicida. -Quercetina (Fulla): antibacteriana, anti-càncer (mama), antiencefalítica, anti-fibrosarcoma, antigripal, antiherpètica, anti HIV, antirràbica, antileucèmica, antimalàrica, antimelanómica, anti-poliomielitis, antiestreptocòcica, ID50 120 microg / mL, antitumoral (mama, bufeta , còlon, pulmó, ovari, pell), antivírica, bacteriostàtica, candidicida, fungicida, HIV-RT inhibidor IC 50 0.5 microg / mL, estabilitzador dels mastòcits o cèl·lules encebades, -Quercetina-3'-glucòsid (Fulla): antibacteriana. -Rutina (Fulla): antibacteriana, anti-càncer, antiherpètica, anti-malaria, antivírica, preventiva de càncer. -Vainillina (planta): anti-poliomielitis, antivírica, antitumoral, preventiva de càncer, fungicida, immunosupressora. -Verbascòsid (arrels): antibacteriana, antileucèmica, antiestafilocòcica, antitumoral, fungicida, immunosupressora.

PROLONGAR LA VIDA MITJANÇANT L’ESTIMULACIÓ DE LA IMMUNITAT

L’ "elixir de llarga vida" s'ha elaborat des de temps de l'antic Egipte, no només amb la finalitat de promoure la longevitat, sinó una bona qualitat de vida, que la guerra sovint s'encarregava d'escurçar i malmetre. De moment només un rejoveniment de ciència-ficció en les pel · lícules permet als adults tornar a ser nens una altra vegada. És clar que els bacteris, encara que moltes morin pel camí per contingències de la vida, es mantenen joves des de fa milers i milers d'anys, especialment mitjançant l'intercanvi genètic entre elles. Plantes que no tenen reproducción sexual sinó només vegetativa com ara les Possidonia oceanica all tram de mar entre Eivissa i Formentera, poden arribar a viure 100.000 anys. O en altres casos, com ara la Lomatia tasmanica, uns 43.000 anys. Es tracta d’un exemplar que ocupa prop d'un quilòmetre quadrat. Entre els humans s'explica que a l'Índia viuen persones de gairebé dos-cents anys, però resulta difícil de comprovar-ho, degut a la manca de documentació. L'esperança de vida més gran correspon actualment als japonesos, segurament per la seva dieta especial que incorpora productes marins, algues, derivats de la Soja i Te Verd. Això exceptuant els morts per radioactivitat o per maremotos. Després ja vindrien els mediterranis, amb dieta molt rica en oli d'oliva, tomàquet, i altres fruites i verdures. Fa temps estava de moda parlar d'una vall del nord de l'Índia (Hunza), prop del Caixmir, on els habitants viuen molts anys. Mengen molts albercocs i només molen els grans necessaris per utilitzar la seva farina en molt pocs dies. No mengen productes foranis. Només el que ells produeixen. També a Geòrgia, gràcies als productes apícoles, es deia que l'esperança de vida abans era més gran que la mitjana. A Vilcabamba, als Andes, també hi ha una petita población molt longeva. Molts passen dels cent anys. Potser és el clima. Allí s’hi es desfan les bromes de les muntanyes. O potser sigui una espècie de nap de color violeta que solen menjar. Alguns experiments per intentar rejovenir i allargar la vida als humans han fallat. Per exemple, es diu que PERÓN, per uns mesos va aconseguir rejovenir, però la cura li va segar la vida. Els complexos de carotens i bioflavonoides poden ocasionar trastorns circulatoris, i accelerar els processos cancerosos. La dehidro-epiandrosterona (DHEA), tot i que no es pot negar que té efectes rejovenidors, comporta un major risc per contraure càncer de pròstata en homes o de mama en dones. La melatonina, tan de moda fa uns anys, pot procurar somnis i malsons desagradables, i a dosis de dos mil · ligrams pot deixar-vos grogui, o no. Podria incorporar-se d'una manera més "natural" per reimplantació d'una nova glàndula pineal (fetal). El coenzim Q10 i el Seleni poden deixar-vos ensopits. La vitamina C sol prendre’s en la forma racèmica que incorpora, a la natural o forma L, la forma artificial o D, segurament la responsable de les diarrees, mal de cap, i potser acceleració del càncer. Els extractes de Ginseng poden resultar depressius per a persones poc eufòriques en la seva conducta habitual. Un excés de vitamines

pot tenir conseqüències variables. Les liposolubles intoxiquen el fetge, com la majoria dels oligoelements. Les del grup B disparen els neurotransmissors, però poden produir ressaca amb ganes de suïcidar-se. Els famosos hidrolats coneguts com "flors de Bach" també poden desencadenar un efecte semblant (almenys dues de les dones del famós metge anglès es van suïcidar). El picnogenol, potser a causa d'una modificació de l’ esteroisomeria durant el procés d’ extractat, potser en lloc de resultar anticancerigen com seria d'esperar, encara accelerés els processos cancerosos. La lecitina de soja igual. La iohimbina rejoveneix certament, però desencadena dolors cardíacs i fins infart, en cures prolongades, i pot provocar desmais en cures puntuals massives. Finalment, el major fracàs mèdic està, a part de ser la professió mèdica la que comporta menys longevitat, en no poder fer res per aturar la vellesa prematura coneguda com a síndrome de WERNER (amb esperança de vida de 40 anys) o com progèria (amb només 20 anys d'esperança de vida). Així que el que sembla més segur és arreglar-se amb productes cosmètics que continguin lisosomes, greixos marines, coenzim Q-10, AHA (àcid acetohidroxàmic), esqualè (present al gel de Àloe), vitamina C (per exemple del suc de llimona) , acid hialurònic i questamida H, i descansar i dormir una mica mésdel normal, a més de dedicar-se en tot moment al que a us agradi de veritat. En teoria hi ha diversos esculls a l'hora d'assajar amb productes que allarguin la vida i alhora rejoveneixin. Per exemple, la telomerasa és un enzim que prevé o repara l'escurçament dels telòmers o puntes dels cromosomes, es troba només en les cèl · lules germinals i en organismes unicel · lulars, però també en cèl · lules de tumors cancerosos. Per tant, si s'aconseguís imbuir aquest enzim en les cèl · lules normals, hauria de trobar el mecanisme per controlar la proliferació de cèl · lules anormals. Potser l'enzim helicasa podria facilitar les coses, ja que manté més temps oberta la doble cadena de l'ADN mentre s'està replicant. Mitjançant retrovirus podrien incorporar gens que promouen la longevitat, com el GenClock-1, però de moment la tècnica i els resultats no són reeixits. Hauria de poder-se incorporar l'enzim pimagedina, que evita l'aparició de lipofuscina en les cèl · lules de teixits d'organismes d'edat avançada, per caramel · lització de les proteïnes. La carnosina també evita això. Dels nombrosos casos de longevitat humana es podrien extreure algunes conclusions provisionals, sense cap garantia d'èxit. Els russos són molt aficionats a relatar la història del cavaller de Samarcanda, que va trobar allí a la dama de la mort després d'haver -ladefugit a Moscou i de tractar d'anar el més lluny possible per no trobar-la mai més. I ella li endinyà allò de “Si era aquí on t’esperava”. A Europa va destacar la francesa JEANNE CALMET, que va viure fins als 124 anys, després d'haver fumat fins als 100 anys. En canvi, a un veí de Sarrià, el Sr. ARGENTE, la Tabacalera Espanyola li regalava tot el tabac que fumés a partir dels 100 anys, i va viure fins als 114. I no va viure més, perquè el varen atropellar, i

a partir d’aleshores va quedar força malparat. El seu nebot només va viure fins als 102, però va estar molt en forma gairebé fins al final. El Sr. JOAN RIUDAVETS MOLL, a Menorca, l'any 2004 comptava amb 114 anys ja. Va morir d'un refredat, però, fins aquest any, anava en bicicleta, segons algunes versions. Era molt amant de la tranquil · litat, de la xerrada interminable, i dels cigrons. La predisposició genètica és molt important, gairebé tant com la qualitat de vida. Encara que en el seu cas, la seva mare va morir als 25 anys. El Sr. SANTIAGO SANTIVERI I MARGARIT (fill del fundador de l’empresa Casa Santiveri) fins els cent anys ha anat comsumint productes naturals. Especialment Vigor Total (lecitina, llevat de cervesa, germen de blat, pol·len i algues Kelp i Sílice)., Antiox (Zinc, vitamines, pigments antioxidants i SOD), i quelat magnèsic. També cal destacar la seva fe en les maduixes, la llimona, l’all, la poma, la ceba i la malta torrada (succedani de cafè fet amb ordi germinat). Per millorar la qualitat i esperança de vida, s'haurien de tenir en compte els següents consells: 1. No fer grans tiberis. Sopar frugalment. No beure molt durant els àpats o menjar molts greixos, per no fatigar al cor. Practicar el dejuni de tant en tant, sense intentar compensar-lo després. 2. Menjar fruites, verdures, cereals, llegums i, en gran part, productes vegetarians. Incorporar a la dieta vitamines antioxidants (almenys la E i la C), i a ser possible octacosanol, Magnesi, Seleni, astaxantina i àcid linoleic conjugat. No menjar res en mal estat o amb floridures. No abusar dels bolets. Ni de les verdures de creixement accelerat forçat amb urea (perquè contenen nitrits). Enriquir la flora intestinal amb Lactobacillus. No menysprear els productes del mar (peix o algues). No prendre excitants forts. Prendre diàriament, o abans de fer exercici, germinats o llavors amb el seu germen. 3. Reduir la tensió nerviosa al mínim durant tot el temps, sense tenir pressa mai. No acceptar reptes impossibles o intentar esgotar-se per posar a prova el nostre organisme. Saber fer pauses. Allunyar-se dels ambients irrespirables. No deixar-se manar per persones irracionals, ni burlar-se dels que pateixen. 4. Tenir aficions que desenvolupin la nostra ment i mantinguin el nostre cos. Practicar estiraments, massatges, petits exercicis divertits. Mantenir el llit el més net possible així com la nostra roba. 5. Evitar la sobre-exposició a la calor, al fred, al sol, o al vent. Deixar que respiri la nostra pell lliurement, almenys en l'època calorosa. No deixar que les sabates ens oprimeixin els peus. 6. Adequar l'activitat sexual a les nostres necessitats, o millor encara, una mica per sota d'elles (els sacerdots en general viuen més)

7. Prendre elixir de llarga vida, de tant en tant almenys. Desintoxica l'organisme i augmenta les nostres defenses. Fins i tot pot rejovenir, encara que una sobredosi podria produir efectes desagradables. 8. Evitar mutilar el cos. Mantenir-lo net. Aturar les afeccions així que es presentin, sense abusar dels medicaments. Entre els complements dietètics contra l'envelliment destaquen • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Àcid hialurònic / questamida H (ús extern) Àcids grasos poli-insaturats Omega-3 AHCC (active hexose correlated compound) ALA (àcid alfa-lipoic) Alfa-PSP (alfa-glucans=pèptido-polisacàrids) Antineoplastona A10 (3-fenil-acetil-amino-2,6-piperidiona) L-carnitina/ acetil-carnitina Carnosina Clorofil·lina Coenzim A (acetil-L-carnitina, àcid pantotènic, ATP, cisteïna, piruvat) Coenzim Q10 / idebenona Creatina Curcumina DHEA Fosfatidil-serina Extracte de Pasuchaca (Geranium dielsianum) Extracte de plantes adaptògenes (en especial: Gynostemma pentaphyllum, Polygonum multiflorum) Extractes de plantes que milloren la circulació: Ginkgo, Nabius Gerovital/procaïna (GH-3): PABA + dietil-amino-etanol glutatió Lecitina de Soja Llevat de cerveza Melatonina MSM (metil-sulfonil-metà) Momiyo NAC (N-acetil-cisteïna) NADH Nicotinamida Octacosanol Proantocianidines oligomèriques (picnogenol) Quercetina

• • • • • • • • • •

Resveratrol SAMe SOD (super-òxid-dismutasa) + gliadina Succinat sòdic Taurina TMG (tri-metil-glicina) Vitamina B1 (benfotiamina) Vitamina B2 Vitamina C (ascorbil-palmitat) Vitamina E (alfa/beta/gamma tocoferol)

Per a més informació consultar: www.netriceuticals.com www.lef.org

ELIXIR DE LARGA VIDA
[Fórmula pròpia de l’autor, que reagrupa altres fórmules clàssiques i hi afegeix altres ingredients. Alguns ingeredients ara no es poden trobar. D’altres es podrien substituir per altres encara millors.]

Es va arribar a elaborar almenys dues vegades. Es maceren tots els ingredients en una habitació fosca durant un mes. Cada dia es va agitant una miqueta, a ser possible en sortir el sol i a la posta del sol. Després es filtra el líquid per un paper de filtre en un embut i es van omplint flascons de vidre fosc. La dosi recomanable, en principi es deia que era de 40 gotes, però després es va passar a 10 gotes cada dia o bé 40 gotes de tant en tant, especialment barrejat amb suc de Taronja. Si hi va haver alguna queixa dels que ho van provar va ser que durant els primers dies es nota un lleuger mal de cap. Per la resta, encara que alguns paranoics creien que l'elixir era un verí, la majoria de les persones que ho varen provar se sentien millor. Qui escriu aquestes ratlles durant dos anys el va prendre diàriament i no va emmalaltir durant aquest temps, cosa poc habitual en tan de temps (especialment pels refredats). INGREDIENTS: (lo més frescos o lo més recentment elaborats que es pugui) • 8 Litres d’aigua de mina de bona qualitat. (En el meu cas era de la Font del Lleó de Pedralbes). • 3 Litres d’alcohol de 95 º de bona qualitat (per ús intern o de boca, sense aditius. El • • • • el meu cas era de la casa Montplet) 2 Litres de licor d’ Anís (de Tomelloso) 400 grams de prunes Umeboshi 30 grams de flors de Gessamí 30 grams de Marasmius oreades (bolets)

• • • • • • • • • • • • • • • •

30 grams de Ruda 30 grams de baies de Saüquer escaldats 30 grams de Fonoll silvestre 30 grams de Polipodi (podria ser susbtituit per Coptis chinensis) 30 grams de Espígol 30 grams de Quina 30 grams de Benjuí (resina) 30 grams de Mirra (resina) 30 grams de flor de Taronger 30 grams de Romer 30 grams de Comins Castellans 30 grams de Coriandre 30 grams de Marduix 60 grams de Anís Verd 30 grams de Regalèssia 30 grams d’ Hydrastis canadensis

Olis essencials / extractes hidroalcohòlics: • 15 grams OE Cedre de Virgínia • • • • • • 50 grams EHA Fumaria 59 grams EHA Trèbol d’ Aigua 50 grams extracte sòlid, al 30% de gingenòsids, de Ginseng 25 grams AHA Arç Blanc 30 grams OE Angèlica 30 grams OE Bergamota altres plantes: • 600 grams de rels tendres de Gentiana lutea • 20 grams de Zedoaria • • • • • • • • • • • 20 grams de Cardamom 20 grams de Canyella en rama 20 grams de Macis (envoltura floral de la Nou Moscada) 20 grams de Nou Moscada 20 grams de Ginebrons 20 grams de Galanga 40 grams de Farigola 20 grams de Clau 5 grams de Safrà , en brins 20 grams de Sarsaparrilla (Smilax officinalis) 20 grams de Agaric Blanc (Polyporus officinalis)

• • • • • • • • • • • • •

20 grams de Ruibarb 10 grams de Sèver (Aloe vera) (podria ser substituït pel suc liofilitzat blanc) 20 grams de Gingebre 40 grams de Bistorta (Polygonum bistorta) (podria ser substituït per l’extracte de Polygonum multiflorum) 40 grams d’escorça/pell de Taronja amarga 20 grams de Freixe 20 grams de Melissa 20 grams de Sàlvia 20 grams d’ Herba de l’Ala (Inula helenium), rel 10 grams de summitats florides de Lonicera japonica 10 grams de Celidònia 20 grams d’ Efedra sense flors (podria ser substituït per Eschscholzia californica) 30 grams de Ginseng en rel tendra.

TRACTAMENTS ESPECÍFICS PER A CADA TIPUS DE CÀNCER

CÀNCER DE BOCA
TUMORS DE LA BOCA EN GENERAL Abstenir-se de: • Acetaldehid • Alcohol • Betel • Huacatay • Marihuana • Mossegar-se les ungles. • Nitrosamines • Nou d’Areca • Pasta adhesiva de la dentadura • Tabac • Uretà • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Collinsonia canadensis Coptis chinensis Croton lechlerii (làtex vermell o Sangre de Drago) Curcuma longa Evodia rutaecarpa Feijoa Geranium sanguineum Ginkgo biloba Gynostemma pentaphyllum Hepatica nobilis Hibiscus sabdarifa Hydrangea arborescens Iris foetidissima Juniperus macropoda Levisticum officinale Malpighia (emarginata, glabra, puncifolia) Melittis melissophyllum Melittis melissophyllum Myosotis arvensis Myrtus communis Ocimum sanctum Piper cubeba Pistacia terebinthus Plantago major, lanceolata

Plantes que convenen: • Agrimonia eupatoria • Aloe vera • Angelica archangelica • • • • • • • • Araucaria bidwillii Azadirachta indoca Calceolaria thyrsifolia Calendula arvensis, officinalis Campanula trachelium Carlina acaulis Cimicifuga racemosa Cinchona succirubra

• • • • • • • •

Ribes rubrum, nigrum, uva-crispa Rosa centifolia Salvia major Salvia pratensis Spirulina sp. Thea sinensis (Te verd) Vaccinium (myrtillus, macrocarpon) Viola alba

Bolets que convenen: • Phellinus linteus Complements dietètics que convenen: • Amarg suec (Carlina angelica, Gentiana lutea) • Astaxantina • Curcumina • EGCG (Te Verd) • Fenetil-éster de l’àcid cafeic • Hesperidina • Licopè • Magnesi • N-acetil-cisteïna • Pròpolis • Resveratrol • Spirulina • Vitamina A • Vitamina B2 • Vitamina C • Vitamina D3 • Vitamina E • Zinc (amb moderació)

Aliments que convenen: • All • Ametlles amargues • Arònia • Ceba • Cireres Llimona • Civada (segonet) • Gerds • Groselles • Llenties • Maduixes • Moniatos • Móres (Morus alba, Morus nigra, Rubus ulmifolius, Rubus caesius) • Nabius • Nyàmeres (Helianthus tuberosus) • Pastanaga • Síndria • Soja • Taronges • Tomàquet • Verdolaga Psicologia: caldria ser més flexible, obrir-se a idees noves i no sentir-se tant culpable. A això ajudarien infusions de Murtra, Sàlvia Romana i Xiprer, així com les “noves flors de Bach” de l’Atlàntida (Gualda) o d’Austràlia (Pimelea linifolia).

• • • • • • • • • • •

Alnus serrulata Aloe vera Angelica archangelica Araucaria bidwillii Argemone mexicana Arum maculatum Calceolaria thyrsiflora Carlina acaulis Cimicifuga racemosa Cinchona succirubra Collinsonia canadenis

TUMORS AL LLAVI • Furcraea hexapetala • Geranium sanguineum • Hepatica nobilis • Hortensia arborescens • Iris foetidissima • Juniperus macropoda • Levísticum officinale • Litsea cubeba • Lycopersicum esculentum • Melittis melissophyllum • Myosotis arvensis

• • • • • • •

Myrtus communis Ocimum sanctum (Tulsi), Pistacia terebinthus (resina), Plantago major Polygonum bistorta Quercus robur Rosa centifolia

• • •

Salvia major Salvia pratensis Viola alba.

TUMORS A LA LLENGUA Plantes: • Rosa centifolia (oli de maceració de • Aloe vera flors) • Sisymbrium officinale, • Angelica sylvestris • Terminalia chebula(fruits) • Arabidospsis thaliana, • Viola tricolor. • Bixa orellana • Clendula arvensis, officinalis Complements dietètics: • Carlina acaulis • curcumina • Cassia fistula, • hidroxitoluè butilat • Cassia occidentalis, • Seleni • Cimicifuga racemosa • silimarina (del Card Marià) • Cinchona succirubra • vitamina A • Collinsonia canadensis • Zinc • Galium aparine • Geranium sanguineum, robertianum, • Hydrangea arborescens * Aliments: • Ipomoea batatas • Capsicum anuum (Guindilla) • Levisticum officinale, • Lycopersicum esculentum • Malva officinalis, maroccana • Myosostis arvensis, Homeopatia: • Pistacia lentiscus • Nitricum acidum 3CH, cada 6/8 • Pistacia terebinthus (resina), hores. • Planatago major, • Hepar sulfur, 6 CH cada 8-12 hores • Podophyllum peltatum (resina) (si hi ha adenopatia)

• • • •

Ammi majus Carum copticum Ligustrum vulgare Morus alba

TUMORS A LA CAMPANETA • Pistacia lentiscus • Rhus coriaria • Vinca major, min

• • •

TUMORS A LES AMÍGDALES Aloe vera (polpa transparent) • Capsicum anuum Anemone hepatica • Galium aparine Calendula officinalis, arvensis, • Malva officinalis var. maroccana

• • •

Myrtus communis Plantago major Podophyllum peltatum

Terminalia chebula.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

TUMORS A LA FARINGE Aloe arborescens • Malpighia emarginata, glabra, puncifolia Araucaria bidwilli • Morus alba Aronia arbutifolia • Ocimum sanctum Azadirachta indica • Peucedanum cervaria Belamcanda chinensis • Pistacia lentiscus Brassica kaber • Portulaca oleracea Calendula • Prunus mume (Prunes Umeboshi) Campanula medium, rapunculus, rotundifolia, trachelium • Rhus coriaria Ceterach officinarum • Ribes rubrum Citrus sinensis (hesperidina) • Rubus idaeus Coptis teeta • Rubus ulmifolius Croton lechleri • Rumex acetosella Curcuma longa • Scutellaria baicalensis Cytinus hipocistis • Spirulina Evodia rutaecarpa • Succisa pratensis Fragaria vesca • Thea sinensis (Te verd) Ginkgo biloba • Vaccinium macrocarpum Gynostemma pentaphyllum • Verbena officinalis Ipomoea batats • Vitis vinifera (resveratrol) Juniperus macropoda Homeopatia: Liriope spicata • Nitricum Acidum 3CH: dos gotes 4 v. Lycium sinense al dia. Lycopersicum esculentum • Hypericum 200CH: cada 3h.

CÀNCER A LA BUFETA DE L’ORINA
La teràpia biològica consisteix a instil·lar el bacil de CALMETTE-GUÉRIN (en els càncers superficials). El bacil s’empra també per a fabricar la vacuna contra la tuberculosi, i per a tractar el càncer colorectal, la diabetes I, la cistitis dolorosa, l’esclerosi múltiple i el Parkinson. El BCG provoca una inflamació, acompanyada d’una resposta immune, de les parets de la bufeta, i acaba provocant la destrucció (apoptosi) de les cèl·lules canceroses, sempre que estiguin en un estat no massa avançat de càncer. El tractament per la uretra amb BCG és usual per a evitar recidives, quan el càncer no és invasiu (fases I o II), i després d’una remoció quirúrgica transuretral. Abans del tractament, cal estar 4 hores sense beure res. Durant les 2 hores que dura, caldrà anar canviant de posició corporal, cada quart d’hora, per tal que el líquid instil·lat toqui tot l’interior de la bufeta. Després del tractament, cada vegada que s’orini durant 6 hores, caldrà rentar amb sabó dermatològic diluït la zona genital propera, per tal d’evitar irritacions. El tractament se sol fer en sèries de sis setmanes, un cop per setmana. Pot arribar a durar un parell d’anys, amb descansos entremig. La foto - radiació (teràpia fotodinàmica) consisteix a irradiar amb làser (verd/blau) les cèl·lules que han absorbit selectivament un marcador, el NMP22 (*nuclear *matrix *protein 22) o derivats de l’ hemoporfirina, que, amb la llum, deixa anar compostos molt tòxics per a les cèl·lules malignes (que apareixen de color rosa brillant). Pot provocar nàusees i febre, com a efectes col·laterals, i, rarament, pneumonitis, epididimitis o uretritis. Aquestes irritacions es poden corregir amb cortisona/Evodia rutaecarpa i antibiòtics /Farigola. Per altra banda, la curcumina torna menys eficaç la teràpia fotodinàmica. Però una irrigació amb curcumina 10mg/L transuretral ja promou l’ apoptosi de les cèl·lules canceroses, fins i tot del tipus esquamós. En càncer de bufeta, la curcumina, a partir de 10 mg/L, promou l’apoptosi de les cèl·lules canceroses, aturant la mitosi en la fase G1. Llavors hi ha molt poques cèl·lules canceroses, i en la fase S. La via d'actuació és la inhibició del NF-kappaB i de la ciclina D1. Per altra banda, tots els inhibidores de l’ornitina-descarboxilasa fan alguna cosa contra el càncer de bufeta. Aquest enzim és molt actiu a les cèl·lules canceroses. La naringenina de la pell de Taronja (que cal rentar bé) n’és inhibidora, com també ho són les antociandinies, l’ apigenina, l’àcid cafeic, el carnosol, l’ àcid clorogènic, la curcumina, l’ àcid ferúlic, la genisteïna, el llimonè, les pro-antocianidines, el resveratrol, l’àcid ursòlic i, en major grau, la quercetina (ED<10 microM = 3 mg/L). També són inhibidors de l’ornitina-descarboxilasa el Seleni i la vitamina E. El tractament natural contra la irritació de la bufeta pot ser a base de: • • • Àcid D-glutàric Àcid nicotínic Aigua mineral (almenys 1.5 L al dia).

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Alyssum maritimum en decocció de planta ben seca. Asphodelus fistulosus, albus (fruits) Astaxanthina Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) Bròquil Calèndula Carabassa (pipes, polpa) Centaurea/Leuzea conifera, Chamaemelum nobile Chelidonium majus Col (indol-3-carbinol, sulfo-rafanan) Coliflor Collinsonia canadensis (Stone Root), Comins Castellans (Cuminum cyminum) Coquets del Brasil (Bertholletia excelsa) Cotó (oli de llavors de ric en gossipol): com activador de la 15-LOX, Curcumina (Cúrcuma) Diosmina (Barosma betulina) Espàrrecs Garviola (Annona muricata. A. reticulata), Ginebrons (fruits de Juniperus communis) Hydrastis canadenis inositol Karkadé (calzes d’ Hibiscus sabdarifa), Lactobacillus casei Lepidium draba i Lepidium latifolium Licopè (de la Síndria, la Pastanaga i el Tomàquet): quan el càncer és no - invasiu. Maduixes (àcid el·làgic) Maitake (Grifola frondosa), Nabiu (Vaccinium myrtillus) Nabiu Vermell (Vaccinium macrocarpum), N-acetil-cisteïna Pastanagues pinyes de Pinus pinea, pinyons Plantago major / Verbena officinalis (cataplasmes) Prunes Resveratrol: inhibidor de la 5-HETE, per privar-ne d’alimentació. Rhodiola rosea Seleni Taronges (hesperidina) Te Verd (EGCG). Tomàquets Trifolium pratense. Viscum album Vitamina A Vitamina C

Vitamina E

TRACTAMENT HOMEOPÀTIC Thuya 30CH 2-3 v./dia. Si hi ha molta hematúria: 4-5 v/dia, i s’hi afegeix GeraniumTM: 5-10 gotes 2-3 v./dia o Ferrum Phosphoricum. I contra la irritació: Staphysagria 200CH cada/48h. O, si hi ha molta picor: Medorrhinum 200CH 2 v. al dia. En casos aguts, administrar cada 3 hores. Contra els dolors: Cantharis. També Thuya 30CH: dos vegades al dia (si hi ha poca sang). Si hi ha molta hematúria, 4-5 vegades al dia. Si hi ha hematúria també: Ferrum Phosphoricum. Si hi ha molta sang, de forma puntual donar: Genarum T.M.: 5 gotes 2 a 3 vegades al dia. Frena la hemorràgia uretral. Si hi ha molt dolor: Cantharis.

El factor psicològic més associat al càncer de bufeta de l’orina és la por per conflictes de marcatge territorial, i l’angoixa per sentir-se intimidat, o la por de deixar d’estar aferrat a les velles idees, així com la irritació per no sentir-se segur.

PLANTES CONVENIENTS: • • • • • • • • • • • • • Alyssum maritimum Annona muricata, reticulata (llavors) Arctostaphylos uva-ursi Asphodelus fistulosus, albus (fruits) Barosma betulina Brassica oleracea var. botrytis Calendula arvensis, officinalis Chamaemelum nobile Chelidonium majus Collinsonia canadensis Cuminum cyminum Curcuma longa Gossypium herbaceum (oli de llavors de cotó) • • • • • • • • • • • •

Hibiscus sabdarifa Humulus Lupulus Hydrastis canadenis Juniperus communis (ginebrons) Lepidium draba, latifolium Leuzea conifera, Plantago major (cataplasmes) Rhodiola rosea (rel) Thea sinensis (te verd) Trifolium pratense Verbena officinalis (cataplasmes) Viscum album

• • • • • •

ALIMENTS: Asparagus officinalis, acutifolius • ESPÀRRECS • Bertholettia excelsa NOUS DE BRASIL Brassica oleracea (indol-3-carbinol, • sulfo-rafanan) COL • Citrullus lanatus (SÍNDRIA) • Citrus sinensis TARONJA (hesperidina) • Cucurbita pepo CARABASSA (pipes, • polpa)

Daucus carota PASTANAGA Fragaria vesca MADUIXES (àcid el·làgic) Lycopersicum esculentum TOMÀQUET Pinus pinea (PINYONS) Prunus domestica PRUNES Prunus mume (PRUNES UMEBOSHI) Vaccinium macrocarpum NABIU VERMELL

Vaccinium myrtillus NABIU

• • • • • • •

Àcid cafeic Àcid clorogènic Àcid ferúlic Àcid ursòlic Antocianidines Apigenina Carnosol

PRINCIPIS ACTIUS VEGETALS • Curcumina • Genisteïna • Llimonè • Pro-antocianidines • Quercetina • Resveratrol

BOLETS • • Grifola frondosa (Maitake) Phellinus linteus COMPLEMENTS DIETÈTICS • • • • • • • Àcid glutàric Àcid nicotínic Astaxantina Indol-3-carbinmol (+sulfo-rafan) Inositol Lactobacillus casei Licopè (de la Síndria, la Pastanaga i el Tomàquet): quan el càncer és no invasiu. • • • • • • • N-acetil-cisteïna Oli de llavors de Cotó Resveratrol: inhibidor de la 5-HETE Seleni Vitamina A Vitamina C Vitamina E

ABSTENIR-SE DE... • • • • • • • Alcohol etílic Anilines Arsènic Ciclofosfamida Crom Dissolvents orgànics Ibuprofè • • • • Naftilamines Paracetamol Schistosoma (paràssit tropical de les aigües) Tabac

HOMEOPATIA: • • • Thuya 30CH 2-3 v./dia. Si hi ha molta hematúria: 4-5 v/dia, i s’hi afegeix Geranium TM: 5-10 gotes 2-3 v./dia o Ferrum Phosphoricum. Contra la irritació: Staphysagria 200CH cada/48h. O, si hi ha molta picor: Medorrhinum 200CH 2 v. al dia. En casos aguts, administrar cada 3 hores. Contra els dolors: Cantharis. També Thuya 30CH: dos vegades al dia (si hi ha poca sang). Si hi ha molt dolor: Cantharis.

Si hi ha molta hematúria, 4-5 vegades al dia. Si hi ha hematúria també: Ferrum Phosphoricum. Si hi ha molta sang, de forma puntual donar: Genarum T.M.: 5 gotes 2 a 3 vegades al dia. Frena la hemorràgia uretral.

PSICOLOGIA Promoure una vida d’acontentament i senzillesa per foragitar els conflictes territorials, la inseguretat i la irritació i l’angoixa (per haver estat intimidat), i la por a deslliurar-se de l’estil de vida i les idees que prevalien fins el moment de la crisi. Unes gotes de Rock Rose (Flors de Bach) i oli essencial de Lavandí poden millorar l’estat mental.

CÀNCER A LA BUFETA DEL FEL
Pot assajar-se la barreja de Boldo, Calèndula, Celidònia, Condurango, Coptis. I prendre l’orxata de Cacauet, suc de Mangostan (Garcinia mangostana), i molt segonet de Civada (amb betaglucans). Rhodiola rosea (rel), sulforafan (del Bròquil, Coliflor, Col de Brussel·les, etc., tendres), i l’N-acetil-cisteïna han estat testats amb èxit clínic contra càncer de bufeta. Sembla ser que prendre cafè (o fer-ne lavatives) fa alguna cosa contra el càncer de fetge/bufeta del fel. En tot cas, també convindria afegir llavors d’Api i de Comí Castellà als caldos. El sulforafan ve a ser un butà amb una cua isotiocianat en un extrem i un metilsulfonil a l’altre. Però totes les plantes hepàtiques/i colagogues estan indicades per ajudar el metabolisme normal dels voltants de la zona afectada. En concret, s’han recomanat contra el càncer de fetge/bufeta del fel: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Agaricus blazei Aloe vera Andrographis paniculata Angelica polymorpha Annona muricata Astragalus membranaceus Calendula officinalis Centaurium erythraea Chamaemelum nobile Chelidonium majus Cichorium intybus Coptis chinensis Coriolus versicolor Curcuma longa Cynara scolymus Emblica officinalis Eschizandra chinensis Fumaria capreolata Ganoderma lucidum Gentiana lutea Ginkgo biloba Glycyrrhiza glabra, uralensis Grifola frondosa • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Gynostemma pentaphyllum Hepatica nobilis Impatiens glandulifera Lentinula edodes Magnolia grandiflora, officinalis Marsdenia condurango Ocimum sanctum Panax ginseng Paullinia cupana Peumus boldus Pfaffia paniculata Picrorrhiza kurroa Rabdosia rubescens Rhemannia glutinosa Rosmarinus officinalis Salvia miltiorrhiza Silybum marianum Taraxacum officinale Terminalia arjuna, chebula Trigonella foenumgraecum Vaccinium macrocarpum Xanthium spinosum

I els suplements dietètics: • • • • • • Àcid D-glutàric Àcif fòlic Aminoàcids ramificats (leucina, isoleucina, valina) Arginina Berberina Bifidobacterium longum • • • • • • • Cartílag de Tauró /Te Verd Carnitina Carnitina colina DHEA Genisteïna Germani

• • • • • • • • • • • •

glicina Glicirrizina Glutatió Hexafosfoinositol Hidroxitoluè-butirat Indol-3-carbinol inositol Lípids (omega-3, DHA, EPA, gamma linoleic, alfa-linoleic, oli verge de Coco) Luteolina Magnesi Melatonina metionina

• • • • • • • • • • • •

N-acetl-cisteïna nobiletina OE Llimona (llimonè) Pròpolis Resveratrol SAMe Seleni Sulfo-rafanan Taurina Te Verd (polifenols) Vi (polifenols) Vitamines: A, B6, C, D, E,

I, donada la fama de l’elixir suec, no estaria de més provar-lo tant internament com externament. Remeis homeopàtics recomanats contra el colangiocarcinoma són el Carduus marianus T.M. cada 8 hores, i Belladonna 3CH de forma puntual (quan apareguin els dolors). Quan hi hagi metàstasi, es recomana Carduus Marianus TM., 5 gotes 2 vegades al dia, o cada 15 minuts si hi ha molt de dolor. Conium 3CH. Chelidonium 6X 2 vegades/dia. Hydrastis T.M. 5 gotes 2 v/dia o 200CH 4 gr. 2 vegades/dia.

Externament, es poden provar els cataplasmes d’argila gruixuts (tota la nit), o compreses de Camamilla Noble amb Donzell, Plantatge i Cua de Cavall. O els cataplasmes de Fenigrec, Llinosa, Plantatge, Donzell i Camamilla Noble. O els cataplasmes de segonet de Civada.

Psicològicament el càncer de vesícula està associat a conflictes territorials amb ira, queixes
continuades amb crítica exigent dels altres, amargura, imaginació de crueltat, orgull i condemna dels altres.

ABSTENIR-SE DE... • Àcid oròtic (suplements dietètics) • Cadmi • Aflatoxines • Cautxú • Alcaloides pirrolizidínics • Clorur de vinil (compostes: Petasites, Senecio, • Crom Symphytum) • Cuir (sabates) • Alcohol etílic, metílic • Diclorodifenil-tricloroetè • Amines heterocícliques • Estrògens (sobre-medicació) aromàtiques • Fluor • Anabolitzants esteroïdes • Helicobacter pylori • Anticonceptius • Hexaclorobenzè

• • • • • • • • •

INH (isoniazida maleica) Insulina (molt alta) Metabisulfit potàssic (papereres) Metil-Dopa Neurofibromatosis I Nitrosamines Obesitat Ocratoxines Pesticides organofosforats

• • • • • •

Petroli Plom PVC Radioactivitat (mines) Tamoxifen

PLANTES MEDICINALS: o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o Aloe vera Andrographis paniculata Angelica polymorpha Annona muricata Apium graveolens (llavors) Astragalus membranaceus Calendula officinalis Centaurium erythraea Chamaemelum nobile Chelidonium majus Cichorium intybus Coptis chinensis Cuminum cyminum Curcuma longa Emblica officinalis Eschizandra chinensis Fumaria capreolata Gentiana lutea Ginkgo biloba Glycyrrhiza glabra, uralensis Gynostemma pentaphyllum Hepatica nobilis Impatiens glandulifera Magnolia grandiflora, officinalis Marsdenia condurango Ocimum sanctum o o o o o o o o o o o o o o o Panax ginseng Paullinia cupana Peumus boldus Pfaffia paniculata Picrorrhiza kurroa Rabdosia rubescens Rhemannia glutinosa Rhodiola rosea Rosmarinus officinalis Salvia miltiorrhiza Silybum marianum Taraxacum officinale Terminalia arjuna, chebula Trigonella foenumgraecum Xanthium spinosum

Externament: cataplasmes d’argila gruixuts (tota la nit), i compreses de Camamilla Noble amb Donzell, Plantatge i Cua de Cavall. I cataplasmes de Fenigrec, Llinosa, Plantatge, Donzell i Camamilla Noble. I cataplasmes de segonet de Civada.

BOLETS MEDICINALS: o o o o Agaricus blazei Antrodia camphorata Coriolus versicolor Ganoderma lucidum o Grifola frondosa o Lentinula edodes

ALIMENTS: o o o o o Bròquil Cacauets Carxofera Civada Colde Brussel·les o Col-i-flor o Vaccinium macrocarpum o Mangostan

SUPLEMENTS DIETÈTICS: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Àcid D-glutàric Àcif fòl·lic Amarg suec (elixir) Aminoàcids ramificats (leucina, isoleucina, valina) Arginina Berberina Bifidobacterium longum Cartílag de Tauró /Te Verd Carnitina colina DHEA Genisteïna Germani glicina Glicirrizina Glutatió Hexafosfoinositol Hidroxitoluè-butirat Indol-3-carbinol inositol • • • • • • • • • • • • • • • • • Lípids (omega-3, DHA, EPA, gamma linoleic, alfa-linoleic, oli verge de Coco) Luteolina Magnesi Melatonina metionina N-acetl-cisteïna nobiletina OE Llimona (llimonè) Pròpolis Resveratrol SAMe Seleni Sulfo-rafanan Taurina Te Verd (polifenols) Vi (polifenols) Vitamines: A, B6, C, D, E,

HOMEOPATIA: Carduus marianus T.M. cada 8 hores, i Belladonna 3CH de forma puntual (quan apareguin els dolors). Quan hi hagi metàstasi, es recomana Carduus Marianus TM., 5 gotes 2 vegades al dia, o cada 15 minuts, si hi ha molt de dolor. Conium 3CH. Chelidonium 6X 2 vegades/dia. Hydrastis T.M. 5 gotes 2 v/dia o 200CH 4 gr. 2 vegades/dia. PSICOLOGIA:

Caldria oblidar els conflictes territorials i la ira associada, les queixes continuades amb crítica exigent dels altres, l’amargura, la imaginació de crueltats, l’orgull i la condemna dels altres. Convindria prendre com a Flors de Bach el Holly (Ilex aquifolium) i, com a Flors de l’Himàlaia, Erysimum melicentae (Wellbeing).

CÀNCER DE CERVELL I SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
TRACTAMENTS CONTRA ELS TUMORS DEL SNC
Com a principis actius naturals antiangiogènics, a provar, hi ha els següents: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Àcid gàl·lic (pell de la Magrana, ballarucs dels Roures, fulles d’Hamamelis) Apigenina (Camamilla) Berberina (Celidònia, Coptis, Berberis) Bis-desmetoxi-cumarina (Cúrcuma, Zedoària) Crisina (Passiflora) Curcumina (Cúrcuma) EGCG (Te Verd): disminueix la proliferació, augmenta l’apoptosi Emodina (Podofil·le) Ergosterol (Blat, Sègol) Estatina C (Convolvulus arvensis) Evodiamina (Evodia rutaecarpa) Genisteïna (Soja): disminueix adhesió, migració. invasió Licopè (Tomàquet): disminueix mobilitat Lupeol (Mango) Luteolina (Espinacs, Api) Polifenols (Te Negre/Te Verd) Quercetina (Ceba) Resveratrol (llavors del raïm) Seleni (Coquets del Brasil) Sanguiïna-H-6 (Sanguisorba officinalis) Taxol (Teix) Vicenina-2 (Ocimum sanctum) Zinc (Enciam, Herba del Canonge, Aloe vera, Coptis)

En general, la cirurgia, la quimioteràpia i la irradiació, o la hipertèrmia amb sonda, no aconsegueixen allargar gaire la supervivència de les persones amb tumors cerebrals malignes. La punció lumbar està molt contraindicada, en general, perquè descompensa sobtadament la pressió cranial. Per abaixar la pressió cranial, hi ha el mannitol (25-100 g i.v.), i la dexametasona, o la prednisona (p.o.). La melatonina, a dosis molt altes (200 mg/dia), arriba a fer encongir molt els astrocitomes, especialment quan deriven d’un melanoma (metàstasi). Es recomana combinar-la amb Echinacea. Contra els gliomes malignes, a més, és adient la nitrosurea (200 mg/m2 IV) o els seus derivats com la lombustina (130 mg/m2 p.o.), de 6-8 setmanes. La quimioteràpia que creua fàcilment la barrera hematoencefàlica és la que es fa amb cisplatí, etopòsid,

citarabine, o paclitaxel. Però, contra tumors cerebrals solen emprar-se, sobre tot, la lomustina, la procarbazina, la temozolamida i la vincristina, a més dels inhibidors de la RAFK (sorafenib, vemurafenib) o l’inhibidor de la MEK, el selumetinib. Un derivat de la camptotecina, el CKD-602 és molt eficaç contra gliomes i no causa neutropènia. Exactament és la 7-[2-N-(isopropil-amino)-etil]-(20S)-camptotecina. Contra els gliomes, s’han assajat, i algunes vegades amb èxit, dues plantes sud-americanes: Physalis angulata i Tabebuia avellandae (Pau d’Arco), a més del Chaparral (Larrea tidentata) i del mateix Pericó (Hypercium perforatum). El resveratrol és força eficaç contra els gliomes C6. I contra els gliomes amb hipòxia, ho és la Picrorrhiza kurroa. La tangeretina i la nobiletina dels cítrics inhibeixen les MMP-2 i MMP-9, la qual cosa fa disminuir l’adhesió cel·lular als gliomes, i la capacitat migratòria i d’invasió de llurs cèl·lules. Més tractaments complementaris són amb : • • • • • • • • • • • • • • • • Àcid gamma linolènic Àcid nor-dihidro-guaierètic Antineoplastons A2/A5 Curcumina Fenetil-éster de l’àcid cafeic Hypericum peforatum Larrea tridentata (Chaparral) Nobiletina (cítrics) Physalis angulata Picrorrhiza kurroa Pròpolis Resveratrol Tabebuia avellandae (Pau d’Arco) Tangeretina (cítrics) Vitamina D3 Vitamina E

Contra el glioblastoma, pot donar-se l’EGCG del Te Verd, o bé administrar-se la molècula sintètica (creada per Novartis/Schering) PTK787/ZK222584. Contra els neuroblastomes, s’ha assajat, amb un cert èxit, l’epoxiazadiradione, de la Carapa guianensis (Meliàcia), i l’àcid miriquartinoic, de la Miniquartia guianensis (Oleàcia). També, extractes de Plantago major han fet alguna cosa contra els neuroblastomes. Menjar All (S-allil-cisteïna) i Col (iberina) prevé tenir neuroblastomes. La fucoxantina de les algues marines Wakame, per exemple, també té un efecte cert contra el neuroblastoma. Per a tractar-los, a més de menjar això, recomanen etoposide (derivat de la Camptotheca), vincristina (derivada del Cataranthus o de l’Impatiens) i la daunorubicina (del Streptomyces peuceticus). I també el Podophyllum hexandrum. La genisteïna (de la Soja) actua contra els neuroblastomes. També l’alga Wakame (Undaria pinnatifida), i el famós bolet Phellinus linteus.

Estan indicats, en els casos més greus, els antineoplastons. Els antineoplastons de BURZYNSKI (clínica Houston, Texas: www.burzynskimovie.com http://www.youtube.com/watch?v=Be1ihuZNg84 arriben a inhibir, amb més o menys força, el 80% dels càncers encefàlics. Ho fan mitjançant l’estimulació dels gens tumor – supressors, i de la inhibició d’alguns pro-oncogens. La fenil-acetil-isoleucina i la fenilacetil-leucina (i.v.) sembla que actuen molt bé (fins a 50% de supervivència, o, com a mínim, en el 30% dels casos) contra medul·loblastomes, gliomes, astrocitomes anaplàstics, neuroblastoma i, en general, contra els tumors més malignes i inoperables, com ara els que afecten al tronc cerebral. La concentració plasmàtica eficient ha de mantenir-se en 11 micrograms/mL de fenilacetil-glutamina, i 2 micrograms de fenilacetil-isoglutamina. La quercetina inhibeix el creixement dels tumors cerebrals, en general, a dosis del voltant de 4 mg/L. En canvi, seria cancerígena a dosis de 40 g/L. També es pot dir que el cartílag de tauró ha pogut ocasionar la remissió d’alguns tumors encefàlics. L’àcid retinoic està en via experimental II, contra els càncers encefàlics. Altres inhibidors de la MMP-9 es podrien provar també contra tumors cerebrals, ja que solen inhibir el VEGF: • • • • • • • Àcid ursòlic (Salvia, Sambucus ebulus) Curcumina (Cúrcuma) Emodina (Podophyllum) Hiperforina (Hypericum) Luteolina (Api, Camamilla) Quercetina (Ceba) Sulforafan (Bròquil)

Es podria dir que els antineuropàtics ajuden al sistema nerviós a tenir un millor funcionament i, per tant, a evitar necrosis. Ho són, sempre que es prenguin amb mesura: • • • • • • • folacina /àcid fòlic inositol naringina Vitamina B1 Vitamina B6 Vitamina E Zinc

Les plantes següents també estan indicades contra tumors cerebrals: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Aloe vera (gel) Astragalus membranaceus (rel) Bacopa monniera (planta) Berberis vulgaris Calaguala (rel) (Polypodium calahuala) Camamilla (Matricaria chamomilla, Chamaemelum nobile) Centella asiatica Citrus nobilis (nobiletina): millora mobilitat Col (iberin): fa minvar els tumors Coptis chinensis Croton lechleri (làtex) Daphne gnidium UE Evodia rutaecarpa Gentiana lutea Mirabilis jalapa (rel) Ortiga Panax nothoginseng: protegeix circulació (sang/limfa/líquid cefaloraquidi) Paris quadrifolia Petiveria alliacea Podophyllum hexandrum Quercus rubra Ruscus acuelatus (rel) Scoparia dulcis Te Verd Terminalia arjuna Uncaria tomentosa Urera caracasana

A la dieta, hom recomanen entre d’altres aliments menjar: • Alficòs (Cucumis melo var. flexuosus) • Alga Chlorella • Alga Wakame (Undaria pinnatifida) • All • Bròquil (sulforafan): inhibeix la MMP-9. • Card Marià (pecíol de la fulla) • Coco (oli de coco verge, ric en inositol) • Cohombres (Cucumis sativus) • Crèixens (Nasturtium officinale) • Cucurbita pepo (polpa de Carabassa, rica en mannitol) • Dàtils • Espinacs • Flammulina velutipes • Fruites del bosc: Arònies, Gerds, Goji, Groselles, Maduixes, Móres, Nabius • Gelea reial • Guanàvana (Annona squamosa) • Liquen Caragahen (Chondrus crispus)

• • • • • • • • • • • • •

Magrana (amb l’escorça). Mandarines Maranyons (Seleni) (Bertholletia excelsa) Olives Physalis angulata Pinya Americana o Ananàs Pol·len Shii-Take (Lentinula edodes) Síndria (Citrullus lanatus) Soja Tapioca Taronja (pell) (tangeretin): millora mobilitat Xicòria (Cichorium intybus)

En general, es consideren plantes neuroprotectores, i per tant, es poden donar per a millorar el SNC, les següents: • Pticopetalum olacoides (Muira-Puama) • Schoenocaulon officinale (Sabadilla) • Scoparia dulcis • Sonchus oleraceus • Stachytarpheta jamaicensis • Theobroma cacao (Cacau) • Tillandsia usneoides (Clavell d’Aire).

L’homeopatia recomana, contra tumors del sistema nerviós, tres remeis bàsics: Ruta
6CH 4 grànuls /2 v. al dia; Carcinosinum 30 CH; Calcarea phosphorica 3 x 2/dia. A més, si apareixen símptomes especials, Ipeca 30CH (nàusees), Lycopodium 30 CH (edema cerebral), Magnesia phosphorica (fins a un grànul cada 1/2: dolors), Rhus toxicodendron (debilitat a les cames), Nux vomica (poca digestió, intoxicació per la quimio), Stramonium (fase terminal). Cas de que es tracti d’un adenoma hipofisari, l’homeopatia recomana prendre Antimonium crudum 200CH. Per als tumors més sòlids Thuja 30 CH.

Psicològicament, els tumors encefàlics s’associen a les obstinacions, i a no
voler/poder canviar els models de creences antics, i a no voler canviar de mentalitat. Són carcinògens, per a l’encèfal, el PVC (plàstic) i l’aspartame (edulcorant). El clorur de vinil predisposa als gliomes. I el virus d’Epstein-Barr (EPV), que predisposa als limfomes, igual que el VIH.

*******************************************************************

MENINGIOMA INTERSTICIAL
Teràpies hospitalaries/ mèdiques • STI 571: teràpia mèdica recent. Ús intern. Nom comercial: Gleevec (Novartis). Sinònim del principi actiu: iminib mesilat. Cada dia, les dosis recomanades pel neuròleg. Rebaixar les dosis a la meitat, si apareguessin nàusees. • Tipatge de l’ADN cerebral normal, i de l’ADN tumoral. Experimentar amb gen anormal, mitjançant còpies (PCR) tractades amb diversos fàrmacs. O bé introduir retrovirus amb gen que inhibeixi l’acció del gen tumorigen. Cal fer biòpsia i arriscar-se molt, ja que la majora de pacients, fins ara, han mort de seguida després de la prova, potser degut a un xoc immunològic. • Dexametasona (1-2 mil·ligrams) amb hexafosfoinositol i colina. És un bon antitumoral. Vigilar l’estómac. Compensar descalcificació, prenent extracte de Regalèssia, i Magnesi (carbonat) i carbonat de Calç. Hi ha una cosa molt important a saber: si es menja formatge, o es pren qualsevol líquid o sòlid que contingui Calç, menys de 4 hores després de prendre l’hexafosfoinositol, o menys de mitja hora abans, l’hexafosfoinositol no tindrà cap efecte. Per tant, cal esperar quatre hores a prendre llet, iogurt, llet de soja o el que sigui que contingui Calç (abundat). Després, i millor encara després de 8 hores, es pot compensar la descalcificació amb les sals de Calci. L’hexafosfoinositol s’aconsegueix al mercat negre espanyol de molt baixa qualitat (fa úlcera d’estómac) o de molt bona qualitat i baix preu a l’ UK: MyProtein. • Calor per ones hertzianes aplicades a sonda / antena col·locada dins del tumor, feta d’Or. Cal operar-se en el centre que practiqui aquesta tècnica. Teràpies casolanes (EXTERNES, principalment) / MENINGIOMA INTERSTICIAL Berberina. (IC91=150 µg / mL). La conté (en un 9 % sobre pes sec) el rizoma del Coptis chinensis (Huan-Lian). Prendre’n 10 gotes d’extracte fluid al dia (descansant els caps de setmana) i posar-ne una gota al pols. Cura de dues setmanes, i descansar una tercera. Si no es pot aconseguir Coptis, es pot substituir per la Celidònia (Chelidonium majus). Podofil·lí. Molt important. Bon antitumoral i antivíric. Diluir els 5 grams de resina (podofilino-emodi) en vinagre de sidra (mig got). Aplicar als polsos, una vegada al dia. No prendre en ús intern, sense recepta del metge. Pot ajudar, també, aplicar, després, polpa de Tomàquet.

Sulfat de Coure hidratat, diluït en aigua i amoníac/vinagre. Compreses als polsos amb un mocador de paper, durant uns 10 minuts al dia. Beure simultàniament decocció (una hora) de fulles de Card Marià. Pararel sulfat de Coure si apareixen mareigs o diarrees. La cura combinada pot fer-se una vegada a la setmana. Banys de peus amb decocció d'escorça de Roure, sola, o amb les altres astringents (Quassia amara, Paronychia argentea, Plantago major). Posar uns 50 grams en un litre d'aigua freda. Quan comença a bullir, esperar uns segons i retirar del foc per a abocarlo sobre el bidet, per a fer banys de peus ben calents abans d'anar-se a ficar al llit cada dia.

Instil·lar oli preparat amb Ruda, escorça de Daphne gnidium, Ceba, All, Santolina chamaecyparissus, Hypericum perforayum, Matricaria chamomila, escalfat 3 minuts, bullint-ho; i, un cop fred, afegir-hi oli essencial (ecològic) de Clau i de Sàlvia lavandulifolia o S. triloba.

Teràpies casolanes per a ús INTERN / MENINGIOMA INTERSTICIAL • Amanides de Poma, Enciam, Pastanaga, Ananàs i Tomàquet. Cada dia, una amanida almenys. Afegir-hi Magrana, quan sigui la temporada, perquè és un bon antivíric de les meninges. També convenen els Coquets (Nous) del Brasil (4), pel Seleni. Annona squamosa (Graviola). Fer bullir 5 minuts una culleradeta (5 g) per tassa de la pols de la fulla, i beure’n l’aigua colada cada dia. La dieta crudívora pot ajudar molt (fruita, verdures, i, en especial, les de color vermell o ataronjat). Shii-Take. Cuinar-lo durant una hora i quart, amb All, Ceba i Julivert, a més d’oli i aigua. Una dotzena d’aquest bolets a la setmana. Es poden barrejar amb o substituir per les Gírgoles (Pleurotus ostreatus). Caldo de plantes xineses: Angelica polymorpha, Astragalus membranaceus, Codonopsis pilosula, Glycyrrhiza uralensis, Lisgusticum wallichii, Paeonia lactiflora, Poria cocos, Rehmannia glutinosa. Bullir les arrels durant 20 minuts. Beure el líquid calent. Prendre’n una vegada al dia. Decocció d’arrels de Coptis chinensis. Es bull mitja culleradeta per tassa, durant 5 minuts. Es pren amb mel, perquè no sigui tan amarga. És eficaç contra el creixement tumoral, i millora les funcions cerebrals també. Arrels de Galzeran (Ruscus aculeatus). Bullir 20 g en mig litre d’aigua, durant 3 minuts. Prevé trombosis cerebral. Una vegada cada quinze dies. Calaguala. És un antitrombòtic fort. Bullida 9 minuts. Una cullerada per tassa. Prendre-ho a glopets, durant una hora. Una vegada cada quinze dies. Si baixa massa la pressió, corregir-ho amb una cullerada de llavors de Card Marià, ben mastegades amb oli. Te Verd de Tres Anys. Beure’n una tassa al dia, fora dels menjars. Evita el creixement de tumors cerebrals. No cal que l’aigua arribi als 100 graus; amb que arribi a 90 ja n’hi hauria prou. S’hi pot afegir llet o crema de llet per a que no provoqui gens d’anèmia. Podria combinar-se amb Murtra i Tarongina. Sopa de Carabassa (amb Canyella i crema de llet). Pot menjar-se a pleret. I encara millor combinar-la amb Soja Verda (Vigna mungo), per a compensar les pèrdues de ions de Potassi. És un diürètic (pel mannitol), que desinfla l’edema cerebral). Aloe vera: uns 10 grams de suc purificat al dia, amb suc de Llimona o de Taronja. Anar augmentant la dosi fins a 40 g, o l’equivalent (en càpsules). I després anar baixant fins a arribar als 10 g un altre cop. Una setmana pujant, i una baixant. Després d’aquesta sèrie, descansar una setmana i tornar a començar. Sangre de Drago = Croton lechlerii (10 gotes al dia). Es pot combinar amb la cura d’ Aloe vera. Començar amb 3 gotes, i anar pujant fins a 10, i després anar baixant fins a 3 un altre cop. Una setmana de pujada, una de baixada, i una de descans.

• • • •

• • •

Uño de Gato (UNCARIA TOMENTOSA) (6 grams bullits 6 minuts en aigua, i afegir una gota de llet al final). Es pot alternar amb la cura de l’Aloe + Sangre de Drago. Lo ideal seria fer sauna quan s’ acabi de prendre la dosi d’Uña-de-Gato. Convé menjar ametlles i pastanagues. La llàstima és que ja no es troba al mercat la rel de l’ Uncaria tomentosa. El que es troba és escorça d’ Uncaria guiannensis, que no és tan eficient. Pot afegir-s’hi també Picrorrhiza kurroa. Pastilles de bolets anti - cancerígens barrejats, com al RM10 (ultra) o el que es trobi al mercat internacional (Pilzshop). 1. Agaricus blazei 2. Antrodia camphorata 3. Auricularia auricula-judae 4. Calvatia lilacina 5. Collybia velutipes 6. Cordyceps sinensis (Dong Shong San Kao) 7. Coriolus versicolor (Kawaratake) 8. Fistulina hepatica 9. Flamulina velutipes (Enoki) 10. Ganoderma lucidum (Reishi) 11. Grifola frondosa (Maitake) 12. Hercinium erinaceus (Yamabushitake) 13. Lentinula edodes (Shiitake) 14. Phellinus linteus (Song Gen / Meshimakobu) 15. Pleurotus eryngii (ostreatus, cornucopaie, etc.) 16. Polyporus umbellatus (Chuling) 17. Poria cocos (Fuling) 18. Tremella fuciformis

Adreça útil: • Mèxic: Tractament holístic (Teràpia GERSON): Alternative Medicine Cancer Clinic (50 centres hospitalaris). Tijuana. Chula Vista CA (USA) Telèfon (gratis): 1-800788-9050. Empren lavatives de cafè, i fan beure molt de suc d’enciam ben verd i pomes. Tots els pacients milloren. Abstenir-se de: • Menjar carn. • Aplicar argila a la zona del crani. • Estar a la vora d’aparells de ràdio, televisió, o telèfon mòbil en funcionament. • Deixar la medicació (antitumoral i anticonvulsiva) • Mantenir situacions de estrès. • Fumar o respirar aire contaminat. • Respirar insecticides • Menjar verdures amb pesticides o herbicides selectius. La cura més senzilla: • Aplicar tomàquet obert, sense líquid ni llavors, als polsos, cada dia, durant 10 minuts, 3 vegades al dia. • Instil·lar oli de Ruda a les oïdes, cada dia una vegada. • Menjar una Figa de Moro cada dia, mentre en sigui la temporada. • Menjar com una cullerada d’Oli verge de Coco cada dia.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------PLANTES MEDICINALS CONTRA EL CÀNCER DE CERVELL/ SNC:

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Aloe vera (gel) Annona muricata Artemisia annua Astragalus membranaceus (rel) Bacopa monniera (planta) Berberis vulgaris Calaguala (rel) (Polypodium calahuala) Camamilla (Matricaria chamomilla, Chamaemelum nobile) Carapa guianensis Catharanthus roseus* Centella asiatica Chamaemelum nobile Chelidonium majus* Citrus nobilis (nobiletina): millora mobilitat Col (iberin): fa minvar els tumors Convolvulus arvensis Coptis chinensis Croton lechleri (làtex) Curcuma longa, zedoaria Daphne gnidium UE Echinacea angustifolia Evodia rutaecarpa Gentiana lutea Hamamelis virginica Hypericum perforatum Larrea tridentata Matricaria chamomilla Mirabilis jalapa (rel)

• • • •

Ocimum sanctum Ortiga Panax nothoginseng Panax nothoginseng: protegeix circulació (sang/limfa/líquid cefaloraquidi) Paris quadrifolia Perilla frutescens Petiveria alliacea Physalis angulata Picrorrhiza kurroa Plantago major Podophyllum hexandrum*, peltatum* Polypodium calaguala Punica granatum (rel)* Quercus robur,rubra Ruscus aculeatus, hypoglossum (rel) Ruta chalepensis Salvia triloba Sanguisorba officinalis Scoparia dulcis Silybum marianum Tabebuia avellandae Taxus baccata* Te Verd Terminalia arjuna Thea sinensis Uncaria tomentosa Undaria pinnatifida Urera caracasana Urtica dioica, urens, pilulifera

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • • • •

ALIMENTS • Fruites del bosc: Arònies, Gerds, Goji, Groselles, Maduixes, Móres, Nabius Alficòs (Cucumis melo var. flexuosus) • Gelea reial Alga Chlorella • Glycine max (Soja) Alga Wakame (Undaria pinnatifida) • Guanàvana (Annona squamosa) All • Liquen Caragahen (Chondrus Ananàs (Pinya Americana) crispus) • Magrana (amb l’escorça). Brassica oleracea var. botryitis Bròquil (sulforafan): inhibeix la • Mandarines Citrus nobilis MMP-9. • Mango Carabassa (polpa) • Nous del Brasil (Bertholettia exelsa) Card Marià (pecíol de la fulla) • Oli de Coco Coco (oli de coco verge, ric en • Olives inositol) • Physalis angulata Cohombres (Cucumis sativus) • Pinya Americana o Ananàs Crèixens (Nasturtium officinale) • Pol·len Cucurbita pepo (polpa de Carabassa, • Síndria (Citrullus lanatus) rica en mannitol) • Soja Dàtils • Tapioca Espinacs • Taronja (pell) (tangeretin): millora Figues de Moro (Opuntia) mobilitat • Xicòria (Cichorium intybus) BOLETS

• • • • • • • • • •

Agaricus blazei Antrodia camphorata Auricularia auricula-judae Calvatia lilacina Collybia velutipes Cordyceps sinensis (Dong Shong San Kao) Coriolus versicolor (Kawaratake) Fistulina hepatica Flamulina velutipes (Enoki) Ganoderma lucidum (Reishi)

• • • • • • • •

Grifola frondosa (Maitake) Hercinium erinaceus (Yamabushitake) Lentinula edodes (Shiitake) Phellinus linteus (Song Gen / Meshimakobu) Pleurotus eryngii (ostreatus, cornucopaie, etc.) Polyporus umbellatus (Chuling) Poria cocos (Fuling) Tremella fuciformis

• •

COMPLEMENTS DIETÈTICS • Àcid gamma linolènic àcid cafeic • àcid miriquartinoic (Miniquartia Àcid gàl·lic (pell de la Magrana, guianensis) ballarucs dels Roures, fulles • Àcid nor-dihidro-guaierètic d’Hamamelis) • Àcid retinoic

• •

Àcid ursòlic ebulus)

(Salvia,

Sambucus • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

disminueix adhesió, migració. invasió Hiperforina (Hypericum) Iberina (Col) Licopè (Tomàquet): disminueix mobilitat Lupeol (Mango) Luteolina (Espinacs, Api) melatonina 20 mg/dia (+ Echinacea) Nobiletina (cítrics) perillil alcohol Polifenols (Te Negre/Te Verd) pròpolis Quercetina (Ceba) 4 ppm Resveratrol (llavors del raïm) S-allil-cisteïna Sanguiïna-H-6 (Sanguisorba officinalis) Seleni (Coquets del Brasil) Sulforafan (Bròquil) Tangeretina (cítrics) Taxol (Teix) Vicenina-2 (Ocimum sanctum) vitamina A 100.000 UI Vitamina D3 4000 UI Vitamina E Vitamina K3 Zinc (Enciam, Herba del Canonge, Aloe vera, Coptis)

Antineoplastons i.v.

(fenilacetilamino 2,6-piridindiona / fenilacetil-isoleucina / fenil-acetil-leucina)(la concentració plasmàtica eficient ha de mantenir-se en 11 micrograms/mL de fenilacetil-glutamina, i 2 micrograms de fenilacetil-isoglutamina). • Apigenina (Camamilla) • Berberina (Celidònia, Coptis, • • • • • • • • • • • • • • Berberis) Bis-desmetoxi-cumarina (Cúrcuma, Zedoària) Cartílag de tauró cartílag de vedella 9 g/dia Crisina (Passiflora) Curcumina (Cúrcuma) EGCG (Te Verd): disminueix la proliferació, augmenta l’apoptosi Emodina (Podofil·le) Emodina (Podophyllum) Epoxiazadiradione (Carapa guianensis) Ergosterol (Blat, Sègol) Estatina C (Convolvulus arvensis) Evodiamina (Evodia rutaecarpa) Fenetil-éster de l’àcid cafeic Genisteïna (50 mg/dia) (Soja): • • • • • • • • • •

ABSTENIR-SE DE... Amiant Arsènic Aspartame Clorur de vinil i PVC Compostos nitrosos emprats a l’agricultura Derivats del petroli Dissolvents Herbicides Mercuri Pesticides

• • • • • • •

Pintures Pols de fusta Pols de metalls Pols de plàstics Pols de suro Radiacions ionitzants Tirosina

• • • • • • • •

HOMEOPATIA Ruta 6CH 4 grànuls /2 v. al dia; Carcinosinum 30 CH; Calcarea phosphorica 3 x 2/dia. Ipeca 30CH (nàusees) Lycopodium 30 CH (edema cerebral) Magnesia phosphorica (fins a un grànul cada 1/2: dolors), Rhus toxicodendron (debilitat a les cames) Nux vomica (poca digestió, intoxicació per la quimio) Stramonium (fase terminal). Antimonium crudum 200CH (adenoma hipofisari). Thuja 30 CH (tumors sòlids).

PSICOLOGIA Cal fomentar la flexibilitat mental. Cal oblidar l’estrès. I oblidar les obstinacions i ser capaç de canviar els models de creences antics. Per a això poden ajudar les ”noves flors” d’ Austràlia (Lysiphyllum cunninghamii, Wahlenbergia), de les Canàries (Atlàntida) (Reseda luteola) o de l’ Himàlaia (Rosa webbiana).

CÀNCER DE CÒLON I/O RECTE
És molt important, per prevenir-lo, menjar aliments no refinats (amb fibra poc soluble), i no menjar proteïnes d’origen animals (carn de vedella, en especial), ni massa grassa animal, ni massa sucre refinat. Potser els inhibidors de la COX2, com l’aspirina (o el celecoxib), previnguin també el càncer colorectal. L’antihistamínic cimetidine, o la mateixa vacuna de la tuberculosi (BCG), semblen tenir algun efecte beneficiós per a tractar o prevenir el càncer colorectal. També es podrà donar (2014, tot i que se’n parla des de 1979) la vacuna feta amb Streptomyces olivoreticuli contra el càncer colorectal (i contra gairebé tots els altres càncers). Actua, potser en la major part d’ells, com a inhibidora de les proteases. Són molt importants els probiòtics (Lactobacilus acidophilus, L. rhamnoides / Bifidobacterium bifidus, B. bulgaricus, B. longum) i els prebiòtics (Te Verd, inulina). També el Seleni (3 Nous del Brasil diàriament). També la vitamina A i la D3 semblen importants com a preventius. Com a pal·liatius, són importants els inhibidors de la delta-9-desaturasa (com l’àcid esterculínic dels Cacauets), els inhibidors de la hialuronidasa (com l’echinacín de l’ Echinacea), i els inhibidors de les PTK (com la genisteína de la Soja). A part, Physalis angulata, Rhododendron caucasicum i Grifola frondosa semblen les plantes més importants per lluitar contra aquest càncer. També el Plantatge i els Fajols. L’ escorça de l’ Ailant té uns lignans especialment eficaços com a antitumorals de budell que poden ajudar a aturar el càncer. Els principis actius naturals, i els aliments anti-cancerígens específics contra el càncer de còlon (i de recte) són els següents: —acetoxichavicol (Galanga) —àcid +- 13 dihidroxi 10-oxo-trans-11-octadecenoic (germen de Blat de Moro) —àcid butíric (mantega de llet) —àcid butíric + glutamina + coenzim Q10 —àcid cafeic (rel de Ipomoea purga = Jalapa/ Pera/ Alfàbrega/ Farigola) —àcid clorogènic (Cafè) —àcid D-glutàric —àcid el·làgic (Maduixa, fulla i Maduixera) —àcid esterculínic (Cacauet) —àcid ferúlic (Asafètida, Pinya Americana, Sàlvia) —àcid fòlic (Llenties, Espinacs) —ácid maslínic (Olives) —àcid oleanòlic —àcid ursòlic (Salvia triloba) —ajoene —astaxantina —auraptene (cítrics) IC80 500 ppm —beta 1,6 glucans (segonet de Cibada)

—beta-carotene ic43=45 microg/mL —beta-sitosterol (Alvocat, oli de segonet d’Arròs) —bullatacin (Annona squamosa 1 mg/L) —camptothecin ED50=0.047 microg/mL —capsaïcina (Guindilla) —carotens —chitosan —chrysin —cianidina (baies de Saüquer) —citral —clorofil·la i clorofil·lina —coenzim Q10 —colchicine ED50=0.0071 microg/mL —collinin (cítrics, Ruda) —crocina —curcumina (Cúrcuma) —cyanidin-3-o-glucoside IC40=158 microg/mL —DHEA —diallil-sulfur (All, Ceba) —diallil-disulfide >10 microM —diallil-sulfide >10 microM —diindolil-metà (Bròquil) —diosmina (Cicuta, Hisop) —echinacín (Echinacea) + melatonina —enterolactona (producció estimulada pel DHEA i per l’estriol) —escina (del Castanyer d’Índies, fulla) —escualè (oli de tauró) —farnesol (Comins Castellans) —fructooligosacàrids —genisteïna (Soja) —geranial —geranil-geraniol (herba de Sant Robert, Llinosa) —harringtonine ED50=0.014 microg/mL —hexafosfoinositol —10-hidroxicamptothecin ED50=0.14 microg/mL —homoharringtonine ED50=0.0076 ug/ml —indicine-n-oxide ED50=>40 microg/mL —indol-3-carbinol (Coliflor) —inhibidors de les proteases —inositol-hexafosfat —inulina

—isotiocianats (allil-, benzil–, fenetil-, iberin) —lactoferrina (calostre) —lentinan (Lentinus edodes) —levamisole (antiparasitari químic) —licopè —lignans (Ailanthus/ Llinosa gra) —limonene —lípids: omega-3, àcid gamma-linolènic, CLA (àcid linoleic conjugat/ oli de Càrtam), EPA, DHA —luteïna —luteolin —melatonina + echinacina —melatonina 20 mg —minerals: Ca (+ vit. D3 + folats), Cu, Fe, Ge, Mg, Se, Zn —N-acetil-cisteïna —*muramic-*polysaccharide-*glycan *complex —nobilina (cítrics) —pectina —perillil alcohol (Perilla frutescens) —podophyllotoxin ed50=0.011 microg/mL —protocatechuic-acid —puerarin —quercetina (Ceba), quercetina-flavanan —resveratrol (raïm) —rutina (Viola flors, Sophora fruit) —secoisolariciresinol (gra de Llinosa) —silimarina (Card Marià) —sulforaphan (Bròquil) IC50 15 microM —vitamines A B1 B2 B6 B12 C D3 E K —zeaxanthina —zerumbone (Alpinia zerumbet)

El sulforafan del Bròquil, Cols de Brussel·les, Coliflor, etc., actua inhibint la histonadeacetilasa HDAC (i, per tant, protegint la bona transcripció de l’ADN). També inhibeix al NFkappa-B, un factor de transcripció que a la vegada inhibeix el p65, p50, ciclinD1, VEGF, Bcl XL, COX-2, MMP-9. En principi, per prevenir el càncer de còlon, són més eficients les verdures; i per a prevenir el càncer de recte, la fruita. L’oli de Coco (verge) fa abaixar el pH de la femta, cosa que dificulta la progressió del càncer de còlon. A més, l’oli de Coco (verge) afavoreix l’apoptosi a les cèl·lules del càncer rectal. També ho fan les baies del Sorbus aucuparia.

Els aliments més adients com a preventius del càncer colorectal són: Alga Wakame (Undaria pinnatifida) All Alvocat Ametlles Ananàs Arròs integral (o segonet) Axiote (Bixa orellana) Blat (germen, segonet, fulles tendres) Blat de Moro (Zea mays) Bolets: Agaricus blazei, Albatrellus confluens, Antrodia camphorata, Cordyceps sinensis, Coriolus versicolor, Ganoderma lucidum, Grifola frondosa, Lentinus edodes, Poria cocos Boniato (Ipomoea batatas) Bròquil Cacao (fibra) Cacauet Ceba Chía (llavors) Civada (segonet) Col Col de Brussel·les Coliflor Espinacs Fasols Figues Gingebre Guanàbana Guindilla (Capsicum anuum) Kudzu (Pueraria lobata) Llevat de cervesa revivificable Llinosa (Linum usitatissimum) (gra) Magrana Mangostan Miso (de Soja) Momordica charantia (Cundeamor) Nabius Nous comunes Nous del Brasil (Bertholettia excelsa) Oli: de Coco (càncer de recte), de Cotó, de Llinosa, de Mostassa, d’Oliva, de Perilla frutescens, de Tauró. Ordi (fulles tendres, germinats) Panses Pastanaga Physalis angulata Plàtans/Bananes Pleurotus ostreatus Poma Pomelo Porros Pròpolis Prunes (seques) Prunes Umeboshi Quefir Raïm (madur, panses, extracte de llavors) Remolatxa Secale cereale (pa de Sègol) Soja Spirulina Tamarindus indica Taronja Tauró (oli, cartílag) Tomàquet Xicoira Ximenia americana (fruita)

Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de recte: bany de seient amb aigua freda 15 minuts, seguit de compresa al baix ventre d’aigua calenta durant 25 minuts. I menjar Ananàs, Taronja, Prunes seques, Maduixes, Raïm, Meló, Poma, Préssec,

Pera, Llimona, Bleda, Borratja, Verdolaga, Ceba, All, Pastanaga, Remolatxa, Naps, Api. -Les plantes més adients per a intentar tractar el càncer colorectal serien: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Abelmoschatus esculentus (càncer de recte) Ailanthus altissima Aloe vera Angèlica Aphelandra aurantiaca Asafètida Bacopa monnierii Bardana Brosimum acutifolium Cafè (lavatives) Calèndula Camamilla Capraria biflora (biflorin) Card Marià Casearia sylvestris Cassia fistula Castanyer d’Índies (fulla) Chamaemelum nobile Chrysobalanus icaco Cissampelos pareira Citronel·la Comins Castellans (Cuminum cyminum) Condurango Copaifera langsdorffii, C. officinalis Coptis chinensis Croton lechlerii Cúrcuma Damiana Dionaea muscipula Echinacea Rosa laevigata/ Rubus chingii/ Schisandra chinesnsis/ Ligustrum lucidum/ Cuscuta chilensis/ Psoralea corylifolia/ Astragalus memebranaceus. • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Eryngium creticum Eryngyum foetidum Geissospermum velosii (Pao Pareira) Ginkgo biloba Ginseng Graviola (Annona squamosa, muricata) Humulus lupulus Hypericum perforatum Impatiens balsamina Justicia pectoralis Magnolia grandiflora Manilkara zapota Minquartia guianensis Mucuna pruriens Myrciaria dubia Nigella sativa (llavors) Pau d’Arco (Tabebuia) Perilla frutescens (oli) Pffafia paniculata Pimenta officinalis Pistacia terebinthus (màstic) Phyllanthus niruri (ChancaPiedra) Plantago major Psyllium (Llavor de Pusa) Pteris multifida Rhododendron caucasicum Salvia triloba Scutellaria barbata Tabebuia avellandae, T. barbata Te Verd Trapa natans (Castanya d’Aigua)

EQUIGUARD: Epimedium braevicornum/ Morinda officinalis/

• • • •

Trigonella foenumgraecum Uncaria tomentosa Virola elangata Viscum album

Xanthium strumarium (compreses)

Per evitar la metàstasi al fetge caldria prendre arabinogalactans de Larix i ANTITUMORALS DE FETGE: Ajuga iva Aristolochia longa Cardamom Major Celidònia Codonyat Coptis chinensis Herba de Sant Benet Acaena splendens Allium cepa Llúpol Nou Moscada Romaní Tomàquet Zedoaria

ANTICANCERÍGENES HEPÀTIQUES: Ferula asafètida Ilex aquifolia Impatiens balsamina Lippia chilensis Matricaria recutita Panax ginseng Pistacia therebintus (resina) Rosmarinus officinalis Salvia triloba Secale cereale (Sègol /segó) Silybum marianum Thea sinensis (Te Verd) Trigonella foenum-graecum

Ananas comosa (Pinya) Andrographis paniculata Artemisia absinthium Artemisia annua Baccharis notosergila Chelidonium majus Coffea arabiga Coptis chinensis Echinacea angustifolia Equisetum bogotense Euphorbia virgulosa Turnera aphrodisiaca (Damiana)

Contra els efectes debilitants de la quimioteràpia, hom pot recórrer a prendre Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum) i carbobenzoxi-beta-alanil-taurina. El primer complement restaura el nombre de plaquetes, i el segon minva la fatiga. També, i a un preu exorbitant, les aglicon-sapogenines del Ginseng milloren l’estat general, i combaten la progressió del càncer. Convé prendre oli de Llinosa (ric en lignans) i de fetge de tauró de Grenlàndia (ric en alquil-glicerols). La pectina d’Aranja modificada realment és eficaç contra molts tipus de càncers. (La no modificada no té activitat potent). Extractes de timus de porc són immuno-estimulants adients. També els de melsa (Polyerga). Els polipèptids que manquen a la sang dels afectats pel càncer poden ser-hi refornits prenent antineoplaston A10 (fenil-acetil-amino 2,6-piridin-diona). El calostre té una versió més eficaç contra el càncer, per la via de l’augment de l’activitat de les cèl·lules NK, amb el preparat Biomune OSF del Dr. STOFF. El Dr. NIEPPER prefereix emprar els iridodials

com a quimioteràpia local natural. El Dr. BELJANSKI preferia la flavopererina del Geissospermum velosii o Pao Pareira. D’altres han preferit la Dionaea muscipula, la Uña de Gato o l’ Agaricus blazei. El *muramic-*polysaccharide-*glycan *complex té fama de mantenir en vida i en bones condicions afectats en fase 3 i 4. (vies de l’acció apoptòtica /transducció dels triterpens pentacíclics de les olives sobre el càncer de còlon)

TOXICITAT. Els antracenòsids de la Fràngula, Aloe vera (sèver), Càscara Sagrada, etc., a la llarga, poden afavorir l’aparició de càncer de còlon. El fet és que els qui en prenen (pastilles laxants) tenen una probabilitat 3 vegades major del normal de patir càncer de còlon.

Psicològicament, el càncer de còlon té que veure amb la por a desfer-se d’allò que jo no és
necessari i està caducat. La teoria persa creu que té que veure amb una acumulació de calor i de bilis negra.

En HOMEOPATIA, contra el CÀNCER DE CÒLON (càncer de recte, càncer d’ anus) es recomanen: Conium 3CH / Hydrastis TM. 5 gotes 2 vegades/dia (o a la 200CH, una dosi 2 vegades/dia). Alternar els remeis cada 3 hores en casos aguts. Si hi ha obstrucció: Staphysagria 200CH cada 12 hores. Si hi ha hemorràgies: Hamamelis TM 5 gotes 3 vegades/dia. Si no n’hi ha prou, canviar a Geranium TM 3 vegades/dia. Si hi ha metàstasis al fetge: Chelidonium 6X. Si hi ha metàstasis al pulmó: Kali carbonicum 200CH. Per altra banda, contra el CÀNCER PRIMARI RECTAL en fase aguda, el tractament és amb Nitricum acidum 3CH, 3 gotes cada 3 hores. La dosi pot repetir-se fins a 6 vegades/dia, al principi, quan hi hagi sang a la femta, fins a 15 vegades/dia. En cas de proctitis hemorràgica, es dóna també Hamamelis T.M. 5 gotes. Si l’ Hamamelis no alleuja prou, canviar a T.M. de Geranium, 10 gotes 2-3 vegades/dia. En general, com a dosis de manteniment es pot donar Nitricum Acidum 200CH: dos vegades al dia. Si hi ha metàstasis òssies (infiltració al sacre etc.), Symphytum 200CH: dos vegades al dia. Calcarea Phosphorica 3X: dos vegades al dia. Contra el CÀNCER D’APÈNIX recomanen ORNITHOGALUM Q-o-6 (cada 3 hores).

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Ailanthus altissima

PLANTES CONTRA CÀNCER DE CÒLON Rosa laevigata/ Rubus chingii/ Schisandra chinensis/ Ligustrum lucidum/ Cuscuta chilensis/ Psoralea corylifolia/ Astragalus memebranaceus. • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Ferula asa-foetida Geissospermum velosii (Pao Pareira) Ginkgo biloba Humulus lupulus Hypericum perforatum Impatiens balsamina Impatiens glandulifera Justicia pectoralis Kalanchoe pinnata Magnolia grandiflora Marsdenia condurango Matricaria recutita Mucuna pruriens Myrciaria dubia (Camu-Camu) Nigella sativa (llavors,oli) Panax ginseng Perilla frutescens (oli) Pffafia paniculata Phyllanthus niruri (Chanca-Piedra) Pistacia terebinthus (màstic) Plantago major

Aloe vera Angelica archangelica Annona squamosa, muricata Arctium majus Artemisia annua Bacopa monnierii Calendula arvensis, officinalis Camamilla Cassia fistula Castanyer d’Índies Chamaemelum nobile Cissampelos pareira Coffea arabiga Copaifera langsdorffii, officinalis Coptis chinensis Coptis chinensis Croton lechlerii Cuminum cyminum Curcuma longa Cymbopogon citratus Dionaea muscipula Echinacea Echinacea angustifolia EQUIGUARD: Epimedium braevicornum/ Morinda officinalis/

• • • • • • •

Plantago psyllium Pteris multifida Rhododendron caucasicum Rubia cordifolia Salvia triloba Silybum marianum Tabebuia avellandae, barbata BOLETS

• • • • • • •

Thea sinensis (Te Verd) Trigonella foenum-graecum Turnera aphrodisiaca Uncaria tomentosa Viscum album Xanthium strumarium (compreses) Xicòria

• • • • •

Agaricus blazei Albatrellus confluens Antrodia camphorata Cordyceps sinensis Coriolus versicolor ALIMENTS • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Alga Wakame (Undaria pinnatifida) All Alvocat Ametlles Ananàs (Pinya Americana) Api Arròs integral (o segonet) Axiote (Bixa orellana) Blat (germen, segonet, fulles tendres) Blat de Moro (Zea mays) Bleda Borratja Bròquil Cacao (fibra) Cacauets Castanya d’Aigua (Trapa natans) Ceba Chia (llavors) Citronel·la Civada (segonet) Col

• • • • •

Ganoderma lucidum Griffola frondosa Lentinus edodes Phellinus linteus Poria cocos

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Col de Brussel·les Coliflor Cúrcuma Espinacs Fajols Figues Gingebre Guanàbana (Annona muricata) Guindilla (Capsicum anuum) Kimbombó Kudzu (Pueraria lobata) Llevat de cervesa revivificable Llimona Llinosa (Linum usitatissimum) Maduixes Magrana Mangostan Meló Miso (de Soja) Momordica charantia (Cundeamor) Moniato (Ipomoea batatas) Nabius Naps

• • • •

Nous comunes Nous del Brasil (Bertholettia excelsa) Oli de Calonge (Nigella sativa) Oli: de Coco (càncer de recte), de Cotó, de Llinosa, de Mostassa, d’Oliva, de Perilla frutescens, de tauró. Ordi (fulles tendres, germinats) Panses Pastanaga Pebre de Jamaica Pera Physalis angulata Plàtans/Bananes Pleurotus ostreatus Poma Pomelo Porros Préssec Pròpolis

• • • • • • Sègol) • • • • • • • • • • •

Prunes (seques) Prunes Umeboshi Quefir Raïm (madur, panses, extracte de llavors) Remolatxa Secale cereale (pa de Segonet (Blat, Civada) Soja Sorbus aucuparia (fruits) Spirulina Tamarindus indica Taronja Tauró (oli, cartílag) Tomàquet Verdolaga Xicoira Ximenia americana (fruita)

• • • • • • • • • • • • •

NOTA: les verdures prevenen el càncer de còlon. La fruita prevé el càncer de recte.

• • • • • • • • •

Àcid clorogènic Àcid ferúlic Àcid fòl·lic Àcid fol·línic Astaxantina Berberina inulina Licopè Prebiòtics (inulina)

SUPLEMENTS DIETÈTICS • Probiòtics (Lactobacilus acidophilus, L. rhamnoides / Bifidobacterium bifidus, B. bulgaricus, B. longum) • Quercetina-flavanan • Seleni • • Vitamina A Vitamina D3

PRINCIPIS ACTIUS • • acetoxichavicol (Galanga) àcid +– 13 dihidroxi 10-oxo-trans-11octadecenoic (germen de Blat de Moro) • • • àcid butíric (mantega de llet) àcid butíric + glutamina + coenzim Q10 àcid cafeic (rel de Ipomoea purga) Jalapa/ Pera/ Alfàbrega/ Farigola)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

àcid clorogènic (Cafè) àcid D-glutàric àcid el·làgic (Maduixa, fulla i Maduixera) àcid esterculínic (Cacauet) àcid ferúlic (Asafètida, Pinya Americana, Sàlvia) àcid fòl·lic (Llenties, Espinacs) ácid maslínic (Olives) àcid oleanòlic àcid ursòlic (Salvia triloba) ajoene (Allium sativum) Antineoplastons (fenil-acetil-amino– 2,6-piridin-diona) astaxantina (Haematococcus pluvialis) auraptene (cítrics) IC80 500 ppm beta 1,6 glucans (segonet de Cibada) beta-carotene IC43=45 microg/mL beta-sitosterol (Alvocat, oli de segonet d’Arròs) bullatacin (Annona squamosa 1 mg/L) camptothecin ED50=0.047 microg/mL capsaïcina (Guindilla) carotens chitosan chrysin cianidina (baies de Saüquer) citral clorofil·la i clorofil·lina coenzim Q10 colchicine ED50=0.0071 microg/mL collinin (cítrics, Ruda) crocina curcumina (Cúrcuma) cyanidin-3-o-glucoside IC40=158 microg/mL DHEA diallil-sulfur (All, Ceba) diallil-disulfur >10 microM diallil-sulfur >10 microM

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

diindolil-metà (Bròquil) diosmina (Cicuta, Hisop) echinacín (Echinacea) + melatonina enterolactona (producció estimulada pel DHEA i per l’estriol) escina (del Castanyer d’Índies, fulla) escualè (oli de tauró) farnesol (Comins Castellans) fructooligosacàrids genisteïna (Soja) geranial geranil-geraniol (herba de Sant Robert, Llinosa) harringtonine ED50=0.014 microg/mL hexafosfoinositol 10-hidroxicamptothecin ED50=0.14 microg/mL homoharringtonine ED50=0.0076 ug/ml indicine-n-oxide ED50=>40 microg/mL indol-3-carbinol (Coliflor) inhibidors de les proteases (Fenigrec) inositol-hexafosfat inulina isotiocianats (allil–, benzil–, fenetil-, iberin) lactoferrina (calostre) lentinan (Lentinus edodes) levamisole (antiparasitari químic) licopè lignans (Ailanthus/ Llinosa gra) limonene lípids: omega-3, àcid gamma-linolènic, CLA (àcid linoleic conjugat/ oli de Càrtam), EPA, DHA luteïna luteolin melatonina + echinacina melatonina 20 mg minerals: Ca (+ vit. D3 + fol·lats), Cu,

• • • • •

Fe, Ge, Mg, Se, Zn • • • • • • • • N-acetil-cisteïna *muramic-*polysaccharide-*glycan *complex nobilina (cítrics) pectina perillil alcohol (Perilla frutescens) podophyllotoxin ED50=0.011 microg/mL protocatechuic-acid puerarin

• • • • • • • • •

quercetina (Ceba), quercetinaflavanan resveratrol (raïm) rutina (Viola flors, Sophora fruit) secoisolariciresinol (gra de Llinosa) silimarina (Card Marià) sulforaphan (Bròquil) IC50 15 microM vitamines A B1 B2 B6 B12 C D3 E K zeaxanthina zerumbone (Alpinia zerumbet)

ABSTENIR-SE DE... Excés de grassa a la dieta Carn o peix a la dieta Trihalometans a l’aigua potable HOMEOPATIA: —CÀNCER DE CÒLON. Conium 3CH / Hydrastis TM. 5 gotes 2 vegades/dia (o a la 200CH, una dosi 2 vegades/dia). Alternar els remeis cada 3 hores en casos aguts. Si hi ha obstrucció: Staphysagria 200CH cada 12 hores. Si hi ha hemorràgies: Hamamelis TM 5 gotes 3 vegades/dia. Si no n’hi ha prou, canviar a Geranium TM 3 vegades/dia. Si hi ha metàstasis al fetge: Chelidonium 6X. Si hi ha metàstasis al pulmó: Kali carbonicum 200CH. —CÀNCER PRIMARI RECTAL en fase aguda, el tractament és amb Nitricum acidum 3CH, 3 gotes cada 3 hores. La dosi pot repetir-se fins a 6 vegades/dia, al principi, quan hi hagi sang a la femta, fins a 15 vegades/dia. En cas de proctitis hemorràgica, es dóna també Hamamelis T.M. 5 gotes. Si l’ Hamamelis no alleuja prou, canviar a T.M. de Geranium, 10 gotes 2-3 vegades/dia. En general, com a dosis de manteniment es pot donar Nitricum Acidum 200CH: dos vegades al dia. Si hi ha metàstasis òssies (infiltració al sacre etc.), Symphytum 200CH: dos vegades al dia. Calcarea Phosphorica 3X: dos vegades al dia. —CÀNCER D’APÈNIX. Ornithogalum Q-o-6 (cada 3 hores). PSICOLOGIA Caldria alliberar-se de les coses inútils, tot i veient que ja no són una autoritat per sobre nostre. Caldria aprimar-se o no menjar tant. Si pot ser, caldria fer un règim quasi vegetarià. Ajudaria prendreflors del’Himàlaia: Hackelia uncinata, Tillandsia stricta.

CÀNCER D’ESÒFAG
Principis actius adients contra el càncer d’esòfag: —àcid clorogènic (Cafè) —àcid el·làgic (fulla Maduixera) —aspirina 80 mg/dia —berberina (Chelidonium majus, Coptis chinensis) —carotè (Pastanaga, Moniato) —Cobalt —curcumina (Cúrcuma) —diallil-sulfur (All, Ceba) —diosmina (Cicuta, Hisop) —ditiol-tiones —Germani —hesperidina (Taronja) —kuretha (pèptido-manà) —isotiocianatas (iberin, sulforafan) —licopè (Tomàquet) —Molibdè (Carya alba) —PSP (proteoglicà/pèptido-manà) —resveratrol —Seleni —trigonel·lina (Fenigrec) —vitamines: A, C. E, àcid fòlic —Zinc Plantes preventives de càncer esofàgic: —Aloe vera —Coriolus versicolor —Lentinula edodes —Marsdenia condurango —Panax ginseng —Rhabdosia rubescens —Taraxacum officinale —Thea sinensis (Te Verd) Aliments: —All —Bròquil —cartílag de tauró

—Ceba —Civada (segonet) —Dent de Lleó —Kiwi —Préssec —pròpolis —Taronja —Gerds —Maduixes —Tomàquet Coses perjudicials per a l’esòfag i que podrien propiciar-hi el càncer: • Beure alcohol (vi, cervesa, licor) • Menjar papaia en excés (podria perforar-lo) • Menjar aliments contaminats amb Fusarium moniliforme (cancerigen) • Menjar picants confitats en vinagre, perquè, a la llarga, això propicia la metaplàsia. • No menjar ni fruites ni verdures ni fibra, perquè aquesta abstinència, a la llarga, propicia la metaplàsia. • Empassar-se llavors de Llinosa o de Ispagula (Llavors de Puça), perquè podrien bloquejar el pas.

En homeopatia es recomana contra el CÀNCER ESOFÀGIC: Condurango 30CH, 2 gotes 2v/dia. I si hi ha estenosis, afegir la Staphysagria 200CH.

Psicològicament el càncer d’esòfag s’associa a l’odi envers les noves idees que hom no
vol empassar-se, degut al’angoixa per haver passat situacions emocionals molt tenses. Caldria emprar oli essencial de Neroli o la flor d’Austràlia Rough Blue Bell (Trichodesma zeylanicum).

Psicològicament el càncer d’esòfag s’associa a l’odi envers les noves idees que hom no
vol empassar-se, degut al’angoixa per haver passat situacions emocionals molt tenses. Caldria empraroli essencial de Neroli o la flor d’Austràlia Rough Blue Bell (Trichodesma zeylanicum).

• • • • • • • •

PRINCIPIS ACTIUS CONTRA CÀNCER D’ESÒFAG àcid clorogènic (Cafè) • diosmina (Cicuta, Hisop) àcid el·làgic (fulla Maduixera) • ditiol-tiones aspirina 80 mg/dia berberina (Chelidonium majus, Coptis chinensis) carotè (Pastanaga, Moniato) Cobalt curcumina (Cúrcuma) diallil-sulfur (All, Ceba) • • • • • • • EGCG (Te Verd) Germani hesperidina (Taronja) kuretha (pèptido-manà) isotiocianatas (iberin, sulforafan) licopè (Tomàquet) Molibdè (Carya alba)

• • • • • • • • •

PSP (proteoglicà/pèptido-manà) resveratrol Seleni trigonel·lina (Fenigrec)

• •

vitamines: A, C. E, àcid fòlic Zinc

PLANTES: Aloe vera Coffea arabiga Hibiscus sabdarifa Kalanchoe pinnata Marsdenia condurango BOLETS: • Antrodia camphorata • Coriolus versicolor • Lentinula edodes • • • • Panax ginseng Rhabdosia rubescens Taraxacum officinale Thea sinensis (Te Verd)

ALIMENTS: • • • • • • • • • All Bròquil Cacauets cartílag de tauró Ceba Civada (segonet) Col de Brussel·les Coliflor Dent de Lleó • • • • • • • • Gerds Kimbombó Kiwi Maduixes Préssec pròpolis Taronja Tomàquet

ABSTENIR-SE DE... • • • • • • • • • • • Menjar massa salat Menjar massa (obesitat) Beure aigua clorada Embotits amb nitrits Beure (o menjar) líquids massa calents Fumar tabac Beure alcohol (vi, cervesa, licor) Prendre salsa de Soja (tamari) Menjar papaia en excés (podria perforar-lo) Menjar aliments contaminats amb Fusarium moniliforme (cancerigen) Menjar picants confitats en vinagre, perquè, a la llarga, això propicia la metaplàsia.

• • •

No menjar ni fruites, ni verdures, ni fibra, perquè aquesta abstinència, a la llarga, propicia la metaplàsia. Empassar-se llavors de Llinosa o de Ispagula (Llavors de Puça), perquè podrien bloquejar el pas. Crotalaria (lleguminosa africana), Huacatay (Tagetes minuta)

HOMEOPATIA Condurango 30CH, 2 gotes 2v/dia. Si hi ha estenosis, afegir Staphysagria 200CH.

CÀNCER D’ESTÓMAC
Entre els tractaments naturals contra el càncer d’estómac, la planta més adient sembla ser l’Herba de Sant Robert. Cal prendre-la xafada, crua, barrejada amb un rovell d’ou de gallina (sana) i, a més, en un got o dos d’infusió fet amb una altra cullerada de la planta tendra. La planta crua es pren pel matí, i la infusió durant el dia, a glopets. Un altre remei és la decocció de Plantatge o la de Galium aparine (collit en una zona de pocs pesticides). La Ceba també sembla molt adient, així com el làtex vermell de la Sang de Dragó (Croton lechleri), que caldrà prendre-la en dosis progressives. Primer es posen a la boca unes poques gotes i s’espera a ensalivar-les bé abans d’empassar-s’ho. La Celidònia i el Condurango, bullits 4 minuts, en dosis petites, durant el dia, almenys calmen ràpidament el dolor. Alguns han trobat una cura molt bona bevent suc de Mesembryanthemum (que alguns anomenen Llengua de Dona o Peüngla de Lleó). També d’altres plantes crasses semblen haver actuat molt bé, com ara les del gènere Sedum. La barreja de Camamilla de Sòria, Angèlica, Camamilla Dolça, Condurango i Celidònia, ha anat força bé quan el càncer era incipient. L’oli de Ricí s’aplica calent, per fora, en compreses, amb una mica d’oli essencial (ben natural) de Càmfora. El Ginseng sempre actua millor com a preventiu, com també el Te, que no pas com a pal·liatiu. L’oli de Calonge (Nigella sativa) és adient fins i tot contra el fibrosarcoma d’estómac. Contra els dolors, senzillament, el carbó actiu pot anar molt bé. La magnàsia calcinada ben diluïda també pot ajudar contra els dolors i les possibles hemorràgies. Plantes que es recomanen contra el càncer d’estómac són les següents (moltes de la base de dades del Dr. DUKE): 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. Abelmoschus manihot (Malvaceae) Acacia farnesiana (Fabaceae) Acacia macracantha (Fabaceae) Acanthopanax senticosus Agastache rugosa (Lamiaceae) Agrimonia eupatoria (Rosaceae) Alisma plantago-aquatica (Alismataceae) Aloe vera (Aloaceae) Amomum xanthioides (Zingiberaceae) Angelica archangelica (Apiaceae) Aquilegia vulgaris (Ranunculaceae) Aralia elata (Araliaceae) Arisaema amurense (Araceae) Arisaema consanguineum (Araceae) Arisaema heterophyllum (Araceae) Asarum sagittarioides (Aristolochiaceae) Astilbe chinensis (Saxifragaceae) Atractylis ovata (Asteraceae)

19. Berberis vulgaris (Berberidaceae) 20. Boswellia glabra (Burseraceae) 21. Brasenia schreberi (Cabombaceae) 22. Brassica hirta (Brassicaceae) 23. Brassica oleracea (Brassicaceae) 24. Bursera simaruba (Burseraceae) 25. Calendula officinalis 26. Capsicum anuum (Guindilla) 27. Centaurium umbellatum (Gentianaceae) 28. Chamaemelum nobile (Camamilla de Sòria) 29. Chelidonium majus (Papaveraceae) 30. Citrus aurantium (Rutaceae) 31. Coix lacryma-jobi (Poaceae) 32. Conandron ramondioides (Gesneriaceae) 33. Coptis chinensis (Ranunculaceae) 34. Coriolus versicolor 35. Cremastra variabilis (Orchidaceae) 36. Croton lechleri (Sangre de Drago) 37. Croton morifolius (Euphorbiaceae) 38. Croton tiglium (Euphorbiaceae) 39. Cuminum cyminum (Comins Castellans) 40. Curcuma pallida (Zingiberaceae) 41. Curcuma petiolata (Zingiberaceae) 42. Cynara cardunculus (flors) 43. Dichroa febrifuga (Hydrangeaceae) 44. Dioscorea bulbifera (Dioscoreaceae) 45. Dryobalanops aromatica (Dipterocarpaceae) 46. Erianthus officinarum (Poaceae) 47. Erythrina crista-galli (Fabaceae) 48. Euphorbia cyparissias (Euphorbiaceae) 49. Galium aparine (Llevamans) 50. Gentiana lutea 51. Geranium robertianum (Herba de Sant Robert) 52. Grindelia camporum (Asteraceae) 53. Grindelia cuneifolia (Asteraceae) 54. Grindelia squarrosa (Asteraceae) 55. Hedyotis diffusa (Rubiaceae) 56. Hibiscus abelmoschus (Malvaceae) 57. Hordeum vulgare (Poaceae) 58. Houttuynia cordata (Saururaceae) 59. Hypericum perforatum (Clusiaceae) 60. Ilex aquifolium (Aquifoliaceae) 61. Imperata cylindrica (Poaceae) 62. Juglans cinerea (Juglandaceae) 63. Larrea tridentata (Zygophyllaceae) 64. Levisticunm officinale

65. Lycopodium sp (Lycopodiaceae) 66. Mallotus japonicus (Euphorbiaceae) 67. Malva sylvestris (Malvaceae) 68. Marsdenia condurango (Asclepiadaceae) 69. Matricaria aurea 70. Mentha arvensis (Lamiaceae) 71. Mentha spicata (Lamiaceae) 72. Mentha viridis 73. Mesembryamthemum crystallinum, 74. Mesembryamthemum edulis 75. Momordica cochinchinensis (Cucurbitaceae) 76. Ocimum basilicum (Lamiaceae) 77. Ocimum sanctum 78. Paeonia albiflora (Paeoniaceae) 79. Panax ginseng 80. Panax ginseng (Araliaceae) 81. Passiflora edulis (Passifloraceae) 82. Petroselinum sativum (Julivert) 83. Pinellia ternata (Araceae) 84. Piper angustifolium (Piperaceae) 85. Piper nigrum (Piperaceae) 86. Piptadenia flava (Fabaceae) 87. Plantago major 88. Pleione bulbocodioides (Orchidaceae) 89. Quercus robur (Fagaceae) 90. Rehmannia glutinosa (Scrophulariaceae) 91. Rheum officinale (Polygonaceae) 92. Rheum palmatum (Polygonaceae) 93. Rheum tanguticum (Polygonaceae) 94. Ricinus communis (Euphorbiaceae) 95. Samanea saman (Fabaceae) 96. Sambucus australis (Caprifoliaceae) 97. Schizophyllum commune 98. Scutellaria baicalensis (Lamiaceae) 99. Scutellaria barbata (Lamiaceae) 100. Sedum telephium (Crassulaceae) 101. Sonchus oleraceus (Asteraceae) 102. Tetragonia expansa (Aizoaceae) 103. Teucrium scordonia (Lamiaceae) 104. Thea sinensis (Te Verd) 105. Tilia europaea (Tiliaceae) 106. Trapa natans (Trapaceae) 107. Tulipa edulis (Liliaceae) Urtica pilulifera 108. 109. Zingiber officinale (Gingebre) (rel cuita al forn és antihemorràgica també) 110. Ziziphus jujuba, Z. spina-christi

Els principis actius naturals anticancerígens específics per l’estómac són els següents: — IL-2 (i promotors com la NAC/ hGH/ CLA/DHEA) —àcid clorogènic (Cafè) —àcid ferúlic (Asafètida, Salvia, Pinya Americana) —àcid fòl·lic —alfa i beta carotè —allil-metil-disulfur (All) —allil-metil-trisulfur (All) —allil-nitril —apigenina (Julivert) —aspirina (80 mg/dia) —astaxantina —capsaïcina —cartílag de tauró (amb precaució) —catequina: 0,4 g prevenció/ 2 g tractament —cimetidine (antihistamínic químic) —clorofil·la / clorofil·lina —criptoficina (Nostoc elipsosporum) —curcumina: 1 g prevenció/ 4 g tractament —diallil sulfur (Ceba) —diallil-sulfur (Ceba, Cebollí, Raves) —diallil-trisulfur (All, Ceba) —EGCG (Te Verd) —genisteïna 50 mg/dia preventiva (pot afectar als timòcits, i protegeix massa de la radioactivitat quan es fa radioteràpia) (Kudzu, Soja) —Germani —isotiocianats (aril-, benzil-, fenetil-) —kureha (pèptido-manan) —lentinan (Lentinula edodes) —licopè —llimonè —melatonina —Molibdè —nobiletina (Mandarina) —oleuropeïna —proantocianidines oligomèriques (picnogenol del Pi Marímti, pigment del vi negre, llavors del Raïm) —PSP (polisacàrido-pèptids) —quercetina (Levístic) —Seleni

—sulforaphan (Bròquil) —tangeretina + nobiletina (cítrics) —timoquinona (Nigella sativa) —vitamina A —vitamina C —vitamina E —vitamina K I els aliments més adients: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Aegle marmelos (fruits de Bael) Agrassó (fruits) All Api Ceba Cebollí (Allium fistulosum) Chlorella (per reduir metàstasis) Cigrons Cogombres Coix lachryma-jobis Col Goji (fruits) Gelea reial Ginseng Coreà Guindilles Hippophae rhamnoides (fruits de l’Arç Groc) Julivert Liquen Caragahen (Chondrus crispus) (per reduir metàstasis) Llenties Maracuià (Passiflora edulis) Matico (Piper aduncum) Meló Miso (Soja) Ordi Papaia (3 mesos menjat Papaia i iogurt i res mes). Pastanagues Pèsols Pol·len Porros Quefir Raïm Raves Remolatxa roja Tapioca Taronja (Imperial) Tomàquet Vigna unguiculata, radiata

Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer d’estómac, calen: banys locals d’aigua calenta i freda alternativament cada 6 minuts mentre es fan inspiracions profundes. I menjar Taronja, Cíndria, Meló, Maduixa, Tomàquet, All, Ceba, Col, Bledes, Naps, Fonoll, Api, Ceba, Pastanaga, Llimona, caldo de verdures, Api, Remolatxa, All, Borratja. El que no va bé per a prevenir el càncer d’estómac o el que el pot empitjorar-lo és: • • • • • • • • • • Agaritina amb diazoni Amines heterocícliques aromàtiques Begudes alcohòliques Bolets mal cuits (Agaricus, Morchella) EPSTEIN-BARR virus Nitrit sòdic o potàssic Nitrosamines Sal en excés Sucre en excés Variants conservats en vinagre

En homeopatia es recomana contra en càncer d’estómac: Arsenicum album 3CH, 2 gotes abans de cada menjar, fins 4-5 vegades/dia (si hi ha molta úlcera). Hydrastis T.M. 5 gotes, fins a 4-5 vegades/dia. Pot substituir-se la T.M. per la 200CH, 4 gr. 3 vegades/dia. Si hi ha hemorràgia, afegir Hamamelis T.M. o la menor dilució possible. Si hi ha vòmits sovint amb líquid negre: Cadmium sulph. 30CH cada 3 hores. Condurango 30 CH-o- 200 CH (cada 3 hores) si hi ha a més úlceres a la comissura dels llavis.

Psicològicament els problemes d’estómac es relacionen amb la por per allò nou o per
no poder assimilar les situacions noves.

ALIMENTS CONTRA EL CÀNCER D’ESTÓMAC • • • • • • • • • • • • • Aegle marmelos (fruits de Bael) Agrassó (Berberis vulgaris) (fruits) All Api Bledes Borratja Calostre de vaca (cru, congelat) Cards (flor) (Cynara cardunculus) Carxofes Castanyes d’Aigua Ceba Ceballeta Cebollí (Allium fistulosum) • • • • • • • • • • • • • • • Chlorella (per reduir metàstasis) Cigrons Cogombres Coix lachryma-jobis (Llàgrimes de Job) Col Fonoll Gelea reial Gingebre Gínjols Ginseng Coreà Goji (fruits) Guindilles Hippophae rhamnoides (fruits de l’Arç Groc) Julivert Kudzu (Pueraria hirsuta)

• • • • • • • • • • • •

Liquen Caragahen (Chondrus crispus) (per reduir metàstasis) Llenties Llimona Maduixa Magrana Maracuià (Passiflora edulis) Matico (Piper aduncum) Meló Naps Ordi Ordi (Hordeum vulgare) Papaia (3 mesos menjat Papaia i iogurt i res mes).

• • • • • • • • • • • • • •

Pastanagues Pèsols Pol·len Porros Quefir Raïm Raves Remolatxa Remolatxa roja Síndria Tapioca Taronja (Imperial) Tomàquet Vigna unguiculata, radiata (Soja Roja, Verda)

BOLETS • Coriolus versicolor • Schizophyllum commune

PLANTES • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Agrimonia eupatoria Alisma plantago-aquatica Aloe vera Anemone coronaria Angelica archangelica (oli essencial/ UE Annona muricata Aquilegia vulgaris Artemisia annua Astilbe chinensis Atractylis ovata Berberis vulgaris Boswellia glabra Brassica hirta, oleracea Bursera simaruba Calendula officinalis, arvensis Capsicum anuum Centaurium umbellatum Chamaemelum nobile (Camamilla de Sòria) Chelidonium majus Coptis chinensis Croton lechlerii • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Cuminum cyminum (Comins Castellans) Curcuma pallida, petiolata Dichroa febrifuga Erythrina crista-galli Euphorbia cyparissias* Galium aparine (Llevamans) Gentiana lutea Geranium robertianum (Herba de Sant Robert) Glycyrrhiza glabra (extracte) Grindelia squarrosa Houttuynia cordata Hypericum perforatum Ilex aquifolium Imperata cylindrica Larrea tridentata (Chaparral) Laurus nobilis Levisticum officinale Lycopodium sp. Malva sylvestris Marsdenia condurango Matricaria aurea Mentha arvensis, spicata, viridis

• • • • • • • • • • • • • •

Mesembryamthemum edulis, chrystallinum Montanoa tomentosa Nigella sativa (oli) Ocimum basilicum, sanctum Paeonia albiflora Paliurus spina-christi Panax ginseng Passiflora edulis Petroselinum sativum (Julivert) Piper nigrum Pistacia lentiscus Plantago major Quercus robur Rehmannia glutinosa

• • • • • • • • • • • • •

Rheum officinale, palmatum, tanguticum Ricinus communis (oli purificat UE) Schoenus nigricans Scutellaria baikalensis Sedum telephium Sonchus oleraceus Taraxacum officinale Tetragonia expansa Teucrium scorodonia Thea sinensis (Te Verd) Tilia europaea, platyphyllos Tulipa edulis Urtica pilulifera

SUPLEMENTS DIETÈTICS • • Sulfo raphanan Curcumina PRINCIPIS ACTIUS • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • àcid clorogènic (Cafè) àcid ferúlic (Asafètida, Salvia, Pinya Americana) àcid fòl·lic alfa i beta carotè allil-metil-disulfur (All) allil-metil-trisulfur (All) allil-nitril apigenina (Julivert) aspirina (80 mg/dia) astaxantina capsaïcina cartílag de tauró (amb precaució) catequina: 0,4 g prevenció/ 2 g tractament cimetidine (antihistamínic químic) clorofil·la / clorofil·lina criptoficina (Nostoc elipsosporum) Curcumina curcumina: 1 g prevenció/ 4 g tractament diallil sulfur (Ceba) diallil-sulfur (Ceba, Cebollí, Raves) diallil-trisulfur (All, Ceba) EGCG (Te Verd) • genisteïna 50 mg/dia preventiva (pot afectar als timòcits, i protegeix massa de la radioactivitat quan es fa radioteràpia) (Kudzu, Soja) Germani IL-2 (i promotors com la NAC/ hGH/ CLA/DHEA) isotiocianats (aril-, benzil-, fenetil-) kureha (pèptido-manan) lentinan (Lentinula edodes) licopè llimonè melatonina Molibdè nobiletina (Mandarina) oleuropeïna proantocianidines oligomèriques (picnogenol del Pi Marímti, pigment del vi negre, llavors del Raïm) PSP (polisacàrido-pèptids) quercetina (Ceba, Levístic) Seleni sulforaphan (Bròquil) tangeretina + nobiletina (cítrics) timoquinona (Nigella sativa)

• • • • • • • • • • • • • • • • • •

• •

vitamina A vitamina C

• •

vitamina E vitamina K

ABSTENIR-SE DE... • • • • • • • • • • • • • • • •

Agaritina amb diazoni Amines heterocícliques aromàtiques (carn i peix mig cremats) Begudes alcohòliques Bolets mal cuits (Agaricus, Morchella) Dieta amb carn Excés de sal a la dieta Helicobacter pylorii

Nata (grassa de Palma) Nitrit sòdic o potàssic Nitrosamines (fum de tabac) Peix fumat Pteridium aquilinum (rizoma) Sal en excés Sucre blanc en excés Tamari (salsa de Soja) Variants conservats en vinagre

• • • • •

HOMEOPATIA Arsenicum album 3CH, 2 gotes abans de cada menjar, fins 4-5 vegades/dia (si hi ha molta úlcera). Hydrastis T.M. 5 gotes, fins a 4-5 vegades/dia. Es pot substituir la T.M. per la 200CH, 4 gr. 3 vegades/dia. Si hi ha hemorràgia, afegir Hamamelis T.M. o la menor dilució possible. Si hi ha vòmits sovint amb líquid negre: Cadmium sulph. 30CH cada 3 hores. Condurango 30 CH-o- 200 CH (cada 3 hores) si hi ha a més úlceres a la comissura dels llavis. PSICOLOGIA

Cal oblidar la ira per conflictes territorials. Cal retornar a l’estimació del nen petit que duem a dins tota la vida. Cal reconèixer el bé que pot haver-hi en situacions noves. Poden ajudar les flors d’Austràlia (Suneiria rubra), Deva (Zinnia elegans), Bach (Rock Rose).

CÀNCER DE LARINGE

Com a tractament alternatius estarien les plantes: • • • • • • • • • • • • Aloe vera Chiococca alba Chromolaena odorata Croton lechleri Euphorbia tithymaloides Fragaria vesca (Maduixera - fulles) Hyptis mutabilis Mikania guaco Mimosa pudica Pilocarpus jaborandi Sisymbrium officinale Viola alba (Violeta -flors)

I els aliments: • • • • • • • • • • • All Auricularia auricula-judae Civada (Avena sativa, segonet) Guaiabes Cacau Moniatos Nigella sativa (oli) Peretes de Sant Joan Pipes de Girasol (Helianthus anuus) pròpolis Tomàquets

WONG HONG SU: aigua de Coco, mandarines, fetge mig cuit, i, després, a més, suc de canya de sucre, llevat de cervesa, papaïna, mel, i, finalment, respirar la rosada. Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de laringe: Llimona, Taronja, Raïm, mel, Api, Col, Bledes, Naps, Ceba, All, caldo de verdures (bullides 20 minuts amb sal i oli). Gargarismes amb aigua de Farigola i fulles de Llimoner. Cataplasma de farina de Llinosa amb oli de fregir Esbargínies (1 hora 3 vegades al dia). Prendre el sol (amb lupa dirigida a la gola). Banys freds, a l’estiu, i calents, a l’ivern. Hi ha una tradició esotèrica que assegura que si es mengen al ritme de les campanades de la vigília de Sant Soant les peretes de l’Atzaroler (Crataegus azarolus), es cura el càncer de gola. L’ homeopatia recomana: Nitricum acidum 3 CH 2-4 vegades/dia. Si és greu, al principi cada 3 hores, i espaiar més quan millori. Si queden afectats als ganglis limfàtics: Hepar Sulfur 6 CH, 2 vegades al dia. Si hi ha disfagia: Mercurius cyanatus 200CH cada 8-12 hores.

Psicològicament té que veure amb ressentiment envers algun autoritat, amb la por a fer-se
valer, i amb estar tant emprenyat a que no es pot ni parlar

PLANTES CONTRA EL CÀNCER DE LARINGE • • • • • Aloe vera Llinosa: Cataplasma de farina de Llinosa amb oli de fregir Albergínies (1 hora: 3 vegades al dia). Croton lechleri Farigola(+fulles de Llimoner) (gàrgares) Fragaria vesca (Maduixera - fulles) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Mimosa pudica Oli de Calonge (Nigella sativa) Pilocarpus jaborandi Sisymbrium officinale Viola alba (Violeta -flors)

OLIS ESSENCIALS Arbre del Te Cajeput Camamilla ALIMENTS aigua de Coco All Api Arç Blanc (fruits de Crataegus azarolus) Bledes Cacau Ceba Civada (Avena sativa, segonet) Col fetge mig cuit, i després, a més, suc de Canya de Sucre. Guaiabes Llevat de cervesa Llimona • • • • • • • • • • • • • Mandarines Mel Moniatos Naps Nigella sativa (oli) Papaïna Peretes de Sant Joan Pipes de Girasol (Helianthus anuus) pròpolis Raïm Taronja Tomàquets • • • Menta Piperita Salvia Sàndal

BOLETS Auricularia auricula-judae HIGIENISME

• • •

Banys freds a l’estiu i calents a l’ hivern. Prendre el sol (amb lupa). Respirar la rosada. ABSTENIR-SE DE... • Alcohol • Betel Dissolvents orgànics (respirats) • Huacatay • Nou d’Areca • Tabac

PSICOLOGIA Cal perdre el terror a la pèrdua del domini territorial. Pot ajudar el Rock Rose (flor de Bach). Caldria oblidar el ressentiment envers alguna autoritat, i la por a fer-se valer. Poden ajudar també les flors de l’ Amazones (Cattleya trianae), les d’Austràlia (Hakea teretifolia, Epacris longiflora) i les de Bach (Willow), l’Atlàntida (Holoschoenus) o de Califòrnia (Garlic). HOMEOPATIA • • • Nitricum acidum 3 CH 2-4 vegades/dia. Si és greu, al principi cada 3 hores, i espaiar més quan millori. Si queden afectats als ganglis limfàtics: Hepar Sulfur 6 CH, 2 vegades al dia. Si hi ha disfagia: Mercurius cyanatus 200CH cada 8-12 hores.

LEUCÈMIES, LIMFOMES, MIELOMES

AML ALL característiques sarcoma a les genives; AUER “rods” als mieloblasts tractament citosinarabinòsid; artemisinina Agave americana extr. tipus 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, característiques cervell, anèmia, hemorràgies Grampositius, febre, tractament prednisona + vincristina + L-asparaginasa quercetina + artemisinina Scutellaria baikalensis Croton lechleri Oli de fetge de bacallà / tauró tipus 1,2, 3 (nucli) CALLA +, — TA adults nens CML CLL característiques tractament ossos, SNC, pell, ganglis medul·la, fetge, melsa fases A): 50.000, fosfatasa alcalina leucòcits baixa B): Philapdelphia (9 a 22), 200.000 – 1.000.000 C): basòfils alts, anèmia, fosfatasa amb nucli 60 anys 40 anys M L tractament general L L tractament general alcalina en leucòcits altíssima, eritròcits cromosoma tipus afectació 98% afecten cèl·lules B 2% cèl·lules T citosinaarabinòsid + IFN alfa + OH urea característiqus Ig anèmia baja, tractament citosin-arabinòsid + prednisona + fudarabina artemisinina (cèl.lules B) tipus 1,2,3,4 BRCSH +, —

Gingebre: 6-paradol, 6-gingerol Resveratrol calostre Echinacea + melatonina Heliotropium indicum Inula graveolens àcid fòlic + vitamina B12 Alpinia oxyphylla

calostre + hexafosfoinositol Echinacea + melatonina Simaruba Campanumaea pilosula Atractylis ovata luteolina + quercetina + artemisinina etopòsid ciclofosfamida metotrexat + leucovirina metotrexat + mercaptopurina (2-3 años)

CAUSES generals LUCÈMIES EBV (ADN virus) virus limfocític (ARN) al Carib Mycoplasma pneumoniae Anèmia de FALCON, síndrome de DOWN Antibiòtics (cloramfenicol, doxorubicina), testosterona, anabolitzants, periodontits, transmissió mare-fetus, heptaclor, clordane, aspartame

ANALÍTICA general LEUCÈMIES àcid úric alt fosfatases altes Potasi alt LDH alta

TRACTAMENTS ESPECÍFICS D’AFECCIONS CONCOMITANTS A LES LEUCÈMIES ANÈMIA GANGLIS MEDUL·LA Liriope, Noni Calendula, citrifolia) SNC (mal de cap, vòmits, (Morinda irritació) Xicoira torrada Carabassa metotrexat citosina-arabinòsid, prednisona

àcid fòlic + vitamina Coptis, B12 + prednisona alquilglicerol

Cicuta, Bardana, Pao inositolhexafosfat d’Arco, Kudzu, resina de terebint Polyporus umbellatus, Scutellaria baikalensis curcumina + vit. A + vit. D3

MELSA cataplasma

HEMORRÀGIES de

PELL

TESTICLES

Cicuta bullida amb Plantatge, Ratania, alquilglicerol llet Milifulles, Alfals, Aloe vera Cacauets, Pinyons, Donzell fulles de Castanyer Galium aparine d’ Indies RONYONS (A. Galium aparine Sucs de Poma, Cogombre, Pastanaga

radioteràpia -Se

GENIVES OSSOS Plantatge. Ratania, Ginesta Farigola (flor), artemisinina annua) colxicina (Colchicum) Agave u.e. Coure

TUMORS Oli de llavors de Cotó Galium aparine Sedum acre Ceba Dent de Lleó Ruda

LEUCÈMIA (MIELOIDE)
PLANTES MEDICINALS Acanthopanax senticosus Agave americana Agrimònia eupatoria Ailanthus altissima Aloe vera Andrographis paniculata Arctium majus Artemisia absintium Azadirachta indica (Neem) (flors) Boswellia serrata Boswellia thurifera (Incens Olíban) Calendula arvensis Chlorella (alga) Chrysanthemium parthenium Citrus amara (escorça) Curcuma longa Dioscorea villosa Echinacea angustifolia (+ melatonina) Feijoa sellowiana Filipendula ulmaria Globularia alypum Glycyrrhiza glabra Regalèssia Heliotropum indicum Heracleum sphondylium Hypericum perforatum Inula graveolens Juniperus phoenicea (Savina) Lentinula edodes Linum usitatissimum Magnolia officinalis Morus alba (tronquets) Oenothera biennis (Onagra) (fulles) Origanum majorana Petasites hybrida Pfaffia paniculata Pinus sylvestris (borrons) Plantago laneolata Rosmarinus officinalis Salvia triloba Sambucus nigra

Scutellaria baikalensis Taraxacum officinale Thea sinensis Trifolium subterraneum Trigonella foenum-graecum

Vinca minor Viscum album Withania somnifera Zanthoxylum americanum

BOLETS Calvatia lilacina Cordyceps sinensis Flammulina velutipes Ganoderma lucidum Lentinula edodes Polyporus umbellatus Poria cocos

ALIMENTS All Aranja (Citrus reticulata) Bròquil Calostre (excepte en ALL) Ceba Civada Cogombre Gelea reial Mangostan Momordica charantia Olives Pastanaga Pinya Americana Physalis angulata (fruits) Pol·len Poma Propolis Sèsam Soja Xirimoia

ESPÈCIES Anet Canyella Cerfull Comins Castellans Cúrcuma Estragó

ESTIMULANTS DE LA PRODUCCIÓ DE L’INTERFERÓ

Cafè Camptotheca acuminata Ginseng Kimbombó Lactobacillus brevis Malví

Regalèssia Roure Soja Tragacant

El tractament pal·liatiu natural general contra les leucèmies sol fer-se amb infusió de Calèndula officinalis /arvensis, amb decocció d'Ortiga i de Plantatge i de Foixarda (Globularia alypum). El Card Marià es pren amb oli (les llavors triturades) o bé amb aigua (decocció lleugera dels cards). Dues plantes rares s’han donat a França contra les leucèmies: Galeopsis ochroleuca i Inula graveolens. Aquesta darrera és molt aromàtica. No cal prendre l’oli essencial. L’efecte de la planta per minvar el recompte leucocitari és molt fort. Les hemorràgies es poden controlar prenent Ortigues i Plantantge; i, a la boca, glopejant aigua de Ratània o de flors de Ginesta. La meningitis es pot intentar controlar amb aigua de closca de Magrana o amb cereals i Xicoira torrats, o amb decocció de rel de Mirabilis jalapao de la planta Paris quadrifolia (dessecada) L’edema cerebral, prenent sopa de Carabassa. Contra l' esplenomegàlia van bé els cataplasmes de Cicuta bullida amb llet. Per les úlceres a les genives, caldria glopejar sovint aigua de Ratània o de flors de Ginesta (Spartium junceum). Pels dolors d’ossos es poden fer pegats amb Atzavara fregida (pelada) i prendre homeopatia (Colocynthis, Colchicum) i prendre Artemisia annua (escaldad en llet) amb Coure (oligoelement) i CLA (àcid linoleic conjugat). Pel dolor de ronyons, prendre Galium aparine i fer cataplasmes amb fulles triturades d' Alisma plantago-aquatica o amb la mateixa Cua de Cavall (i Fenigrec). Convé menjar All, Poma, Pastanaga, Cogombres, Nous. Per les afeccions a la pell, es recomana Aloe vera, Galium aparine, Artemisia absinthium i Inula helenium. A la Xina, empren la Campanumaea pilosula en casos de leucèmia infantil aguda. D'altres plantes adients per les leucèmies, en general.

• • • • • • • • • • • •

Achillea millefolium Acnistus arborescens Adenophora polymorpha, Agave americana (melat) Allamanda cathartica Andrographis paniculata Arctium minus (fr-) Atractylis ovata, Bidens pilosa Blainvillea acmella Brosimum acutifolium Bupleurum falcatum

• • • • • • • • • • • •

Calamintha nepeta Calendula officinalis Calophyllum brasiliense Calvatia lilacina Carapichea ipecacuanha Chamaecyse hirta Chlorella Chrysanthemum parthenium Chrysobalanus icaco Cissampelos pareira Copaifera officinalis Coptis teeta,

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Cordyceps sinensis Coriouls versicolor Croton lechleri Curcuma longa Dioscorea villosa Dracaena draco Drimys winteri Echinacea angustifolia Emilia sonchifolia, Eucharis castelneana Euterpe oleracea Flammulin avelutipes Ganoderma concinus Ganoderma lucidum Globularia alypum Gossypium barbadense Guaiacum officinale Hebanthe erinantha Heliotropium indicum Hypericum perforatum Hyptis verticillata Inula graveolens Jatropha crucas Larrea tridentata Lentinula edodes Lepidium meyenii Liriope spicata, Magnolia officinalis, Maytenus boaria Maytenus ilicifolia

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Momordica charantia Mykana banisteriae Myrcia multiflora Nigella sativa Orobanche ammophyla Panus conchatus Phaseolus vulgaris var. mexicanus Phyllanthus niruri Physalis angulata Picrasma excelsa Pinellia tuberifera, Piscidia piscipula Plantago major Plumeria rubra Polyporus umbellatus Quassia amara Rollinia mucosa Rumex japonicus, Salvia miltiorrhiza, Scutellaria baikalensis Simarouba glauca Tabebuia avellandae Thea sinensis Thespesia (=Hibiscus) populnea Thymus vulgaris Uncaria tomentosa Viola diffusa Xanthium spinosum Zingiber officinalis

Els principis

actius antileucèmics (en anglès) següents es troben a les plantes

(entre parèntesi) corresponents: 1,6-cineole (Calamintha nepeta) 2-hydroxy-methyl-anthraquinone ED50=2.6 micrograms/mL (Curcuma longa) 4-(methylthio)butil-isothyocyanate 6-alpha-tigloyloxychaparrine (Simaba cuspidata) 6-alpha-tigloyloxychaparrone (Simaba cuspidata) 6-dimethoxybenzoquinone (Quercus rubra, Rauwolfia serpentina, Caesalpinia pulcherrima) 10-hydroxi-decenoic-acid (gelea reial) abrin (Abrus precatorius) acetoxyscispenediol (Cordyceps chinensis) acetyl-beta-boswellic-acid (Boswellia sacra) acteoside (Stachys sieboldii) ailanthinone (Ailanthus altissima) ajoene 40 microM (Allium sativum)

alizarin (Morinda citrifolia) allicin 31+ microM (Allium cepa, Allium sativum) alkyl-glycerol (oli de tauró de Grenlàndia) allyl-isothiocyanate allyl-mercaptocystine aloe-emodin (Aloe vera) alpha-hederin (Nigella sativa) amentoflavone IC50=10 microM (Ginkgo biloba, Viburnum prunifolium) apigenin 20-50 microM (Achillea millefolium) arctigenin IC50=0.067-0.53 micrograms/mL (Arctium lappa) aristolochic-acid-i (Aristolochia serpentaria) asarinin IC50=2.9 micrograms/mL (Sesamum indicum) asparaginase ALL (Withania somnifera) astragalin (Humulus lupulus) azelaic-acid (Lycopodium clavatum) baicalein IC50=0.26 micrograms/mL (Scutellaria baikalensis) benzyl-isothiocyanate (Brassica) beta-3-glucan (llevat de cervesa) beta-sitosterol (Annona cherimola, llavors /Ametlles / oli de segó d’Arroç) beta-sitosterol-beta-d-glucoside (Mirabilis jalapa) boswellic acid (Boswellia serrata, B. sacra) bromelain (Ananas comosus) bryostatins (Bugula neritina) bullatacin l1210 138% t/c —50 ppb (Annona squamosa) butyric-acid (mantega de llet) camptothecin 0.5-4 mg/kg (Camptotheca acuminata) canthin-6-one (Ailanthus altissima) carnosol (Rosmarinus officinalis) casimiroedine (Casimiroa edulis) castanospermine (Castanospermum australe) catechin IC50=>10 micrograms/mL (Agrimonia eupatoria) cephalomannine (Cephalotaxus mannii) cephalotaxine (Cephalotaxus fortunei) cinnamaldehyde (Cinnamomum aromaticum) colchicine (Colchicum autumnale) cucurbitacin-i (Cucumis sativus, Bryonia alba) curcumin (Curcuma longa) daidzein IC50=>10 micrograms/mL (Glycine max) daucosterol (Daucus carota) demecolcine (Colchicum autumnale) deoxyharringtonine (Cephalotaxus harringtonii) deoxypodophyllotoxin 4.7 ppb (Anthriscus cerefolium) desmethylcolchicine (Gloriosa superba) digallic-acid (Oenothera biennis) dimethyl-sulphide (Allium sativum) docosahexahenoic-acid DHE eicosapentaenoic-acid 10 microM (Allium sativum, Portulaca oleracea) elagic acid (Fragaria vesca) emetine (Hedera helix, Cephaelis ipecacuanha) emodin (Aloe vera) epigallocatechin (Thea sinensis var. viridis)

epigallocatechingallate (Thea sinensis var. viridis) epicatechin IC50=>10 micrograms /mL (Thea sinensis var. viridis) farnesol (Cuminum cyminum) flavone IC50=4.4 micrograms/mL (Anethum graveolens) genistein >50 micrograms/mL (185 um) IC50=0.010 micrograms/mL (Glycine max) genkwadaphnin 0.1-0.8 mg/kg (Daphne genkwa) geranyl-geraniol (Linum usitatissimum) Germanium Gingerol (Zingiber officinale) glaucarubinone (Simarouba galuca) haemanthamine (Narcissus tazetta) hainanolide (Cephalotaxus fortunei) harringtonine (2 ppm), 2-4 mg (Cephalotaxus) heliotrine (Heliotropium indicum, H. europaeus) hidrazine sulphate (additiu combustible coets espacials) homoharringtonine 1 ppm (Cephalotaxus) honokiol IC50=0.034 micrograms/mL (Magnolia officinalis) hydroxycamptothecin 0.5-4 mg/kg (Camptotheca acuminata) hydroxidecenol acid (gelea real) hypericin indicine-n-oxide (Heliotropium indicum) indol-3-carbinol (Brassica oleracea v. botrytis) ingenol-3,20-dibenzoate (Croton tiglium) isofraxidin ED50=1.7 microM (Artemsia dracunculus) isoharringtonine (Cephalotaxus) kaempferol IC50=3.1 micrograms/mL (Brassica oleracea var. capitata) kaempferol-3-o-beta-d-glucopyranoside 12.5 mg/kg (Ricinus communis, fulles) limonin IC50=>10 micrograms/mL (Citrus limon) liquiritigenin IC50=0.29 micrograms/mL (Glycyrrhiza glabra) luteolin 20-50 um (Matricaria chamomilla) lycopene (Tomàquet) metairesinol IC50=0.041 micrograms/mL Arctium lappa/ Linum usitatissium, gra) mesaconitine IC50=>10 micrograms/mL (Aconitum napellus) methyl-gallate (Prunus persica flor) mezerein (Daphne mezereum) monocrotaline (Crotalaria retusa) naringenin IC50=>10 micrograms/mL (Citrus auranthium) nitidine 30-50 ppm (Zanthoxylum americanum) nobiletin (Chamaemellum nobile) panepoxidone (Panus conchatus) petidomanans (kureha) phenetyl-isothiocyanate (Nastutium) phenylhexyl isothiocyanate piceatannol (Tsuga canadensis, Morus alba) pinocembrin (Pinus cembra, Pinus mugo, Pinus sylvestris) plumbagin ED=4 (Dionaea muscipula) podophyllotoxin 5.4 ppm (Juniperus sabina, Podophyllum peltatum ) Potassium (Prunus dulcis) pretazettine 20 mg/kg (Narcissus tazetta) protoanemonin (Clematis vitalba) protocatechuic-acid (Hibiscus sabdarifa)

pseudohypericin (Hypericum perforatum) pseudolycorine (Narcissus tazetta) pycnogenol (Pinus pinaster) quercetin 5.5-60 microM IC50=10 microM IC50=>10 micrograms/mL (Oenothera biennis) reserpine (Rauwolfia serpentina) resistomycin (Streptomyces resitomycifus) resveratrol 15-30 microM (Vitis vinifera, Morus alba) retinoic-acid ricin (Ricinus communis) scutellarein IC50=10 microM (Scutellaria galericulata) Selenium 1.6 mg/kg ipr mus (Bertholettia excelsa) sesamin IC50=2.9 micrograms/mL (Sesamum indicum) sulforaphane (Brassica oleracea var. botrytis) tangeretin (Citrus) thymidine (Fritillaria thumbergii) timosin (timus) tocopherol 100-250 um trachelogenin (Arctium lappa) tricin 6-12 mg/kg (Medicago sativa) triptolide (Tripterygium wilfordii) ursolic-acid (Salvia triloba) verbascoside ED50=2.6 micrograms/mL (Echinacea, Verbascum) vinblastine (Catharanthus roseus) vincristine 25-150 micrograms/kg/setmana/ivn/home (Catharanthus roseus) withaferin-a (Withania somnifera) wogonin IC50=0.160 micrograms/mL (Scutellaria baikalensis) yuanhuacine 0.8 mg/kg (Daphne genkwa) Zinc (Galium) Entre els

PRODUCTES DIETÈTICS ANTILEUCÈMICS

destaquen dos bolets:

Polyporus umbellatus i Coriolus versicorlor. Almenys els demanen molt. L’oli de tauró de Grenlàndia, i en concret l' alquilglicerol, sembla molt potent per restaurar el nombre de plaquetes, com a antiinflamatori (baixa la PKC), i per combatre afeccions de la pell. Convenen també les vitamines A i D3 (almenys per la leucèmia associada a limfomes). La curcumina puja la potència del pro-oncògen p53, és a dir, n’evita la transformació a pRb i el manté funcionant com a supressor de tumors. L' Echinacea i la Simarouba amara són adients contra la leucèmia limfocítica. En general, Physalis angulata i Maytenus illicifolius són adients per les leucèmies. El paper de l' artemisina de l' Artemisia annua sembla ser la de combatre el metabolisme de les cèl·lules afectades, en concret atacant el Ferro (1000 vegades més present del normal - a les vares d' AUER). El principi actiu indol-3-carbinol (de la Coliflor, bròquil, etc.) prevé o atura la leucèmia. L’ inositol-hexafosfat millora la qualitat de la medul·la quan està afectada per la leucèmia. L'extracte de fulla d'olivera combat almenys un parell de tipus de leucèmia a les rates (MOLONEY, RAUSHCHER). El resveratrol de la pell del Raïm, és adient contra la leucèmia promielocítica. I el calostre contra la leucèmia mielocítica. També diuen que 80 mg d’aspirina al dia prevenen la leucèmia o les

seves complicacions almenys. Entre els aliments que convenen per a lluitar contra les leucèmies hi ha els següents: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

All Arròs integral Bròquil Bròquil Ceba Civada (segonet, amb betaglucans) Cogombre curry Espàrrecs tendres crus Feijoa sellowiana (actua per la via caspases – p16/p21- TRAIL (TNFalfa). Gelea reial Gingebre Gogi (Lycium sinense) Graviola (Annona squamosa, glabra) Guaiaba Hippophae rhamnoides Julivert Llevat de cervesa Llimona Magrana

Mandarina Mangostan Mantega de llet Noni Oli de tauró, de Llinosa, d e peix (DHE) olives Papaia Pastanaga Physalis angulata (fruits) Pinya Americana (Ananas) Pol·len Pomelo Pròpolis Raïm Sèsam Soja Taronja Tomàquet Verdolaga Wakame (ALGA) (Undaria pinnatifida) Xirimoia

************************************************************** L’ HOMEOPATIA recomana contra el limfoma de Hodgking: Thuya 30 CH, 2 vegades al dia. Kalium muriaticum 3X + Ferrum Phosphoricum 3X, administrats junts , 2 vegades/dia. Carcinosinum 30 CH cada 48h. Per a millorar el sistema immunològic. Contra la leucèmia mielocítica: Natrum Muriaticum 30 CH 1 dosis/ al dia, en casos greus. S’administra per l’afectació de la melsa. Kalium Muriaticum 3 X + Ferrum Phosphoricum. 3 X ,junts 2 vegades/dia. Si és aguda: augmentar la freqüència de les dosis. Si hi ha febre = Chininum Sulfuricum 3X cada 3h. alternant amb els anteriors. Si la melsa està augmentant = Ceanothus TM., 5 gotes 2 vegades al dia. Si hi ha suors nocturns = Carbo Vegetalis. 200CH per la nit. Contra leucèmia limfocítica: Thuya 30 CH 2 vegades al dia. No es dóna Natrum muriaticum ja que això només és per quan la melsa està afectada. Afegir si la analítica està alterada: Kalium Muriaticum 3 X + Ferrum Phosphoricum 3X , junts, 2 vegades al dia. Si hi ha anèmia, afegir: China Officinalis 3 X, 5 gotes 2 vegades al dia.

Contra la leucèmia limfoblàstica aguda: Natrum Muriaticum 30 CH, una vegada al dia. Kalium Muriaticum 6 X i Ferrum Phosphoricum 6 CH, 2 grànuls de cadascun junts. Si hi ha febre, afegir Eupatorium perfoliatum 30 CH. Si hi ha pneumònia, Hepar Sulfur 6 X, 2 vegades al dia. Si hi ha adenopaties metastàtiques als ganglis limfàtics, s’empra el protocol primari segons el tumor més altres específics per a ganglis: Hepar sulfur 6CH, 2-4 vegades/dia durant 4 dies. Si no s’observa milloria, canviar a: Calcarea fluorica: a la 3X si hi ha dolor. Preses amb certa freqüència (2 vegades/dia). A la 200CH en situacions més lleus, segons símptomes del pacient. Altres medicaments: Silicea 30CH, Thuya 30CH cada 3 hores. I si tot això no va bé, donar Hydrastis 200CH. Contra el dolor als ossos: Colocynthis 5CH, Colchicum 5CH, Carcinosium 9CH, Magnesia Phosphorica 3X: si el dolor és molt fort, 5 pastilles o fins a una cada ½ hora.

Psicològicament la leucèmia té que veure amb el sentit de la inutilitat universal, amb la
manca d’inspiració i de creativitat, i amb la manca d’autoestima. *************************************************************************

LEUCÈMIES

• • •

Calostre (mielocítica) Llard de porc Pastanaga

ALIMENTS CONVENIENTS • Physalis angulata • Poma

BOLETS • • • • • Calvatia lilacina (mieloide) Coriouls versicolor Cordyceps sinensis (mieloide) Flammulina velutipes (mieloide) Ganoderma lucidum (mieloide) • • • • Lentinula edodes (mieloide) Panus conchatus Polyporus umbellatus (mieloide) Poria cocos (mieloide)

PLANTES

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Acanthopanax senticosus (mieloide) Achillea millefolium Adenophora polymorpha Agave americana (melat) Agave americana (mielocítica aguda) (mieloide) Agrimònia eupatoria (mieloide) Ailanthus altissima (mieloide) Aloe arborescens Aloe vera (mieloide) Alpinia oxyphylla (mielocítica) Amura rohitaka Andrographis paniculata (mieloide) Annona squamosa Arctium majus (mieloide) Arctium minus (fr-) Artemisia absintium(mieloide) Artemisia annua ( leucèmia limfocítica crònica de cè·lules B, limfangioma, mielocítica aguda) Atractylis ovata (limfocítica) Azadirachta indica (Neem) (flors) (mieloide) Bidens pilosa Boswellia serrata(mieloide) Boswellia thurifera (Incens Olíban) (mieloide) Bupleurum falcatum Calamintha nepeta Calendula arvensis (mieloide) Calendula officinalis Calophyllum brasiliense Campanumaea pilosula (limfocítica) Carapichea ipecacuanha Chamaecyse hirta Chelidonium majus Chlorella (alga) (mieloide) Chrysanthemium parthenium (mieloide) Cissampelos pareira Citrus amara (escorça) (mieloide) Copaifera officinalis Coptis teeta Croton lechleri (limfocítica aguda) Curcuma longa (mieloide) Dioscorea villosa (mieloide)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Dracaena draco Echinacea (+melatonina) (mieloide) (limfocítica) Echinacea angustifolia Euphorbia hirta (del virus de FREUND) Feijoa sellowiana(mieloide) (actua per la via caspases – p16/p21- TRAIL (TNFalfa). Filipendula ulmaria (mieloide) Galeopsis ochroleuca Ganoderma concinus Gingebre: 6-paradol, 6-gingerol (mielocítica) Globularia alypum (mieloide) Glycyrrhiza glabra (mieloide) Gossypium barbadense Guaiacum officinale Heliotropium indicum (limfocítica) (mielocítica) Heracleum sphondylium Hypericum perforatum Inula graveolens (mielocítica) Jatropha crucas Juniperus phoenicea (Savina) Kalanchoe pinnata Larrea tridentata Lepidium meyenii Linum usitatissimum Liriope spicata Luffa cylindirca (de SCHWARTZ) Magnolia officinalis Maytenus ilicifolia Momordica charantia Moringa oleifera (limfocítica epidermoide) Morus alba (tronquets) Nigella sativa Oenothera biennis (Onagra) (fulles) Origanum majorana Orobanche ammophyla Petasites officinalis Pfaffia paniculata Phyllanthus niruri Picrasma excelsa Pinus sylvestris (borrons) Piscidia piscipula Plantago laneolata

• • • • • • • • • • • • • •

Plantago major Plumeria rubra Quassia amara Rosmarinus officinalis Rumex japonicus, Salvia miltiorrhiza Salvia triloba Sambucus nigra Scutellaria baikalensis (limfocítica aguda) Silybum marianum (llavors) Simarouba glauca (limfocítica) Tabebuia avellandae Taraxacum officinale Thea sinensis ALIMENTS

• • • • • • • • • • • • •

Thespesia (=Hibiscus) populnea Thymus vulgaris Trifolium subterraneum Trigonella foenum-graecum Uncaria tomentosa Urtica dioica (flors) Vinca minor Viola diffusa Viscum album Withania somnifera Xanthium spinosum Zanthoxylum americanum Zingiber officinalis

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

All (mieloide) Aranja (Citrus reticulata) (mieloide) Arròs integral Bròquil (mieloide) Calostre (excepte en ALL) (mieloide) Ceba (mieloide) Civada (mieloide) Civada (segonet, amb betaglucans) Cogombre (mieloide) curry Espàrrecs tendres crus Gelea reial (mieloide) Gingebre Gogi (Lycium sinense) Graviola (Annona squamosa, glabra) Guaiaba Hippophae rhamnoides Julivert Llevat de cervesa Llimona Magrana Mandarina Mangostan (mieloide)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Mantega de llet Momordica charantia (mieloide) Noni Oli de tauró, de Llinosa, d e peix (DHE) Olives (mieloide) Papaia Pastanaga (mieloide) Phaseolus vulgaris var. mexicanus Physalis angulata (fruits) (mieloide) Pinya Americana (mieloide) Pol·len (mieloide) Poma (mieloide) Pomelo Propolis (mieloide) Raïm Sèsam (mieloide) Soja (mieloide) Taronja Tomàquet Verdolaga Wakame (ALGA) (Undaria pinnatifida) Xirimoia (mieloide)

ESPÈCIES • Anet (mieloide) • Canyella (mieloide)

• •

Cerfull (mieloide) Cúrcuma (mieloide)

• •

Estragó (mieloide) Comins Castellans (mieloide)

ESTIMULANTS DE LA PRODUCCIÓ DE L’INTERFERÓ • • • • • Cafè (mieloide) Camptotheca acuminata* (mieloide) Ginseng (mieloide) Kimbombó (mieloide) Lactobacillus brevis (mieloide) • • • • • Malví (mieloide) Regalèssia (mieloide) Roure (mieloide) Soja (mieloide) Tragacant (mieloide)

• • • • • • • • • • • • • •

SUPLEMENTS DIETÈTICS àcid fòlic + vitamina B12 (mielocítica) Antineoplastons (leucèmia aguda pro-mielocítica, limfoma de BURKITT, mielodisplàsia aguda) Apigenina calostre + hexafosfoinositol (limfocítica) Curcumina Indol-3-carbinol luteolina + quercetina + artemisinina (limfocítica) Oli de fetge de bacallà / tauró (limfocítica aguda) Olivera (extracte de fulla) Quercetina Quercetina + artemisinina (limfocítica aguda) Resveratrol (mielocítica) Verbascòsid Vitamina D3

• • • • • • • • • • • •

PRINCIPIS ACTIUS ANTILEUCÈMICS 1,6-cineole (Calamintha nepeta) 2-hydroxy-methyl-anthraquinone ED50=2.6 micrograms/mL (Curcuma longa) 4-(methylthio)butil-isothyocyanate 6-alpha-tigloyloxychaparrine (Simaba cuspidata) 6-alpha-tigloyloxychaparrone (Simaba cuspidata) 6-dimethoxybenzoquinone (Quercus rubra, Rauwolfia serpentina, Caesalpinia pulcherrima) 10-hydroxi-decenoic-acid (gelea reial) abrin (Abrus precatorius) acetoxyscispenediol (Cordyceps chinensis) acetyl-beta-boswellic-acid (Boswellia sacra) acteoside (Stachys sieboldii) ailanthinone (Ailanthus altissima)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

ajoene 40 microM (Allium sativum) alizarin (Morinda citrifolia) allicin 31+ microM (Allium cepa, Allium sativum) alkyl-glycerol (oli de tauró de Grenlàndia) allyl-isothiocyanate allyl-mercaptocystine aloe-emodin (Aloe vera) alpha-hederin (Nigella sativa) amentoflavone IC50=10 microM (Ginkgo biloba, Viburnum prunifolium) apigenin 20-50 microM (Achillea millefolium) arctigenin IC50=0.067-0.53 micrograms/mL (Arctium lappa) aristolochic-acid-i (Aristolochia serpentaria) asarinin IC50=2.9 micrograms/mL (Sesamum indicum) asparaginase ALL (Withania somnifera) astragalin (Humulus lupulus) azelaic-acid (Lycopodium clavatum) baicalein IC50=0.26 micrograms/mL (Scutellaria baikalensis) benzyl-isothiocyanate (Brassica) beta-3-glucan (llevat de cervesa) beta-sitosterol (Annona cherimola, llavors /Ametlles / oli de segó d’Arroç) beta-sitosterol-beta-d-glucoside (Mirabilis jalapa) boswellic acid (Boswellia serrata, B. sacra) bromelain (Ananas comosus) bryostatins (Bugula neritina) bullatacin l1210 138% t/c —50 ppb (Annona squamosa) butyric-acid (mantega de llet) camptothecin 0.5-4 mg/kg (Camptotheca acuminata) canthin-6-one (Ailanthus altissima) carnosol (Rosmarinus officinalis) casimiroedine (Casimiroa edulis) castanospermine (Castanospermum australe) catechin IC50=>10 micrograms/mL (Agrimonia eupatoria) cephalomannine (Cephalotaxus mannii) cephalotaxine (Cephalotaxus fortunei) cinnamaldehyde (Cinnamomum aromaticum) colchicine (Colchicum autumnale) cucurbitacin-i (Cucumis sativus, Bryonia alba) curcumin (Curcuma longa) daidzein IC50=>10 micrograms/mL (Glycine max) daucosterol (Daucus carota) demecolcine (Colchicum autumnale) deoxyharringtonine (Cephalotaxus harringtonii) deoxypodophyllotoxin 4.7 ppb (Anthriscus cerefolium) desmethylcolchicine (Gloriosa superba) digallic-acid (Oenothera biennis) dimethyl-sulphide (Allium sativum) docosahexahenoic-acid DHE

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

eicosapentaenoic-acid 10 microM (Allium sativum, Portulaca oleracea) elagic acid (Fragaria vesca) emetine (Hedera helix, Cephaelis ipecacuanha) emodin (Aloe vera) epigallocatechin (Thea sinensis var. viridis) epigallocatechingallate (Thea sinensis var. viridis) epicatechin IC50=>10 micrograms /mL (Thea sinensis var. viridis) farnesol (Cuminum cyminum) flavone IC50=4.4 micrograms/mL (Anethum graveolens) genistein >50 micrograms/mL (185 um) IC50=0.010 micrograms/mL (Glycine max) genkwadaphnin 0.1-0.8 mg/kg (Daphne genkwa) geranyl-geraniol (Linum usitatissimum) Germanium Gingerol (Zingiber officinale) glaucarubinone (Simarouba galuca) haemanthamine (Narcissus tazetta) hainanolide (Cephalotaxus fortunei) harringtonine (2 ppm), 2-4 mg (Cephalotaxus) heliotrine (Heliotropium indicum, H. europaeus) hidrazine sulphate (additiu combustible coets espacials) homoharringtonine 1 ppm (Cephalotaxus) honokiol IC50=0.034 micrograms/mL (Magnolia officinalis) hydroxycamptothecin 0.5-4 mg/kg (Camptotheca acuminata) hydroxidecenol acid (gelea real) hypericin indicine-n-oxide (Heliotropium indicum) indol-3-carbinol (Brassica oleracea v. botrytis) ingenol-3,20-dibenzoate (Croton tiglium) isofraxidin ED50=1.7 microM (Artemsia dracunculus) isoharringtonine (Cephalotaxus) kaempferol IC50=3.1 micrograms/mL (Brassica oleracea var. capitata) kaempferol-3-o-beta-d-glucopyranoside 12.5 mg/kg (Ricinus communis, fulles) limonin IC50=>10 micrograms/mL (Citrus limon) liquiritigenin IC50=0.29 micrograms/mL (Glycyrrhiza glabra) luteolin 20-50 um (Matricaria chamomilla) lycopene (Tomàquet) metairesinol IC50=0.041 micrograms/mL Arctium lappa/ Linum usitatissium, gra) mesaconitine IC50=>10 micrograms/mL (Aconitum napellus) methyl-gallate (Prunus persica flor) mezerein (Daphne mezereum) monocrotaline (Crotalaria retusa) naringenin IC50=>10 micrograms/mL (Citrus auranthium) nitidine 30-50 ppm (Zanthoxylum americanum) nobiletin (Chamaemellum nobile) panepoxidone (Panus conchatus) petidomanans (kureha) phenetyl-isothiocyanate (Nastutium)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

phenylhexyl isothiocyanate piceatannol (Tsuga canadensis, Morus alba) pinocembrin (Pinus cembra, Pinus mugo, Pinus sylvestris) plumbagin ED=4 (Dionaea muscipula) podophyllotoxin 5.4 ppm (Juniperus sabina, Podophyllum peltatum ) Potassium (Prunus dulcis) pretazettine 20 mg/kg (Narcissus tazetta) protoanemonin (Clematis vitalba) protocatechuic-acid (Hibiscus sabdarifa) pseudohypericin (Hypericum perforatum) pseudolycorine (Narcissus tazetta) pycnogenol (Pinus pinaster) quercetin 5.5-60 microM IC50=10 microM IC50=>10 micrograms/mL (Oenothera biennis) reserpine (Rauwolfia serpentina) resistomycin (Streptomyces resitomycifus) resveratrol 15-30 microM (Vitis vinifera, Morus alba) retinoic-acid ricin (Ricinus communis) scutellarein IC50=10 microM (Scutellaria galericulata) Selenium 1.6 mg/kg ipr mus (Bertholettia excelsa) sesamin IC50=2.9 micrograms/mL (Sesamum indicum) sulforaphane (Brassica oleracea var. botrytis) tangeretin (Citrus) thymidine (Fritillaria thumbergii) timosin (timus) tocopherol 100-250 um trachelogenin (Arctium lappa) tricin 6-12 mg/kg (Medicago sativa) triptolide (Tripterygium wilfordii) ursolic-acid (Salvia triloba) verbascoside ED50=2.6 micrograms/mL (Echinacea, Verbascum) vinblastine (Catharanthus roseus) vincristine 25-150 micrograms/kg/setmana/ivn/home (Catharanthus roseus) withaferin-a (Withania somnifera) wogonin IC50=0.160 micrograms/mL (Scutellaria baikalensis) yuanhuacine 0.8 mg/kg (Daphne genkwa) Zinc (Galium)

• • • • •

7,12 dimetil-benz(a)antracè Adriamicina Aspartame Benzè i derivats del petroli Cloramfenicol

ABSTENIR-SE DE... • • • • •

Clordane Cola (vapors) Estronci Radiocativitat Tabac

• •

Testosterona Tints del cabell

Vernís (vapors)

HOMEOPATIA • Leucèmia mielocítica: Natrum Muriaticum 30 CH 1 dosis/ al dia, en casos greus. S’administra per l’afectació de la melsa. Kalium Muriaticum 3 X + Ferrum Phosphoricum. 3 X ,junts 2 vegades/dia. Si és aguda: augmentar la freqüència de les dosis. Si hi ha febre = Chininum Sulfuricum 3X cada 3h. alternant amb els anteriors. Si la melsa està augmentant = Ceanothus TM., 5 gotes 2 vegades al dia. Si hi ha suors nocturns = Carbo Vegetalis. 200CH per la nit. Leucèmia limfocítica: Thuya 30 CH 2 vegades al dia. No es dóna Natrum muriaticum ja que això només és per quan la melsa està afectada. Afegir si la analítica està alterada: Kalium Muriaticum 3 X + Ferrum Phosphoricum 3X , junts, 2 vegades al dia. Si hi ha anèmia, afegir: China Officinalis 3 X, 5 gotes 2 vegades al dia. Leucèmia limfoblàstica aguda: Natrum Muriaticum 30 CH, una vegada al dia. Kalium Muriaticum 6 X i Ferrum Phosphoricum 6 CH, 2 grànuls de cadascun junts. Si hi ha febre, afegir Eupatorium perfoliatum 30 CH. Si hi ha pneumònia, Hepar Sulfur 6 X, 2 vegades al dia. Adenopaties metastàtiques als ganglis limfàtics: s’empra el protocol primari segons el tumor més altres específics per a ganglis: Hepar sulfur 6CH, 2-4 vegades/dia durant 4 dies. Si no s’observa milloria, canviar a: Calcarea fluorica: a la 3X si hi ha dolor. Preses amb certa freqüència (2 vegades/dia). A la 200CH en situacions més lleus, segons símptomes del pacient. Altres medicaments: Silicea 30CH, Thuya 30CH cada 3 hores. I si tot això no va bé, donar Hydrastis 200CH. Dolor als ossos: Colocynthis 5CH, Colchicum 5CH, Carcinosium 9CH, Magnesia Phosphorica 3X: si el dolor és molt fort, 5 pastilles o fins a una cada ½ hora. Limfoma de HODGKING: Thuya 30 CH, 2 vegades al dia. Kalium muriaticum 3X + Ferrum Phosphoricum 3X, administrats junts , 2 vegades/dia. Carcinosinum 30 CH cada 48h. Per a millorar el sistema immunològic.

• •

PSICOLOGIA La leucèmia té que veure amb el sentit de la inutilitat universal, amb la manca d’inspiració i de creativitat, i amb la manca d’autoestima. Tot això es pot corregir amb una bona convivència. A més, per treure’s el sentiment de inutilitat,convé la flor de l’Himàlaia: Iris kemaonensis. Per fomentar la creativitat convenen els olis essencials de Citronel·la, Gerani, Menta i Neroli. I les flors de DEVA: Capsicum anuum i Ferula linkii; i les de Califòrnia: Aloe vera, Castilleja miniata, Iris douglasiana; i la d’Austràlia: Calytrix exstipulata (Turkey Bush); i les flor de Bach: Wild Oat (Bromus ramosus), i el Larch (Larix decidua). Per a fomentar l’autoestima, convenen els olis essencials de Romaní, Taronja, Vetiver i Ýlang-Ýlang. I les flors de Califòrnia: Ranunculus occidentalis i Helianthus anuus; i les d’Austràlia: Styphelia triflora i Clianthus formosus; i la de DEVA: Jasminum officinale. Per fer venir la inspiració

convenen en preparats de flors: Iris germanica (Califòrnia), Clematis (Bach), Farigola (Atlàntida=Canarias).

TRACTAMENTS ESPECÍFICS D’AFECCIONS CONCOMITANTS A LES LEUCÈMIES
ANÈMIA àcid fòlic + vitamina B12 + prednisona alquilglicerol GANGLIS Coptis, Liriope, Cicuta, Calendula, Bardana, Pau d’Arco, Kudzu, Polyporus umbellatus, Scutellaria baikalensis curcumina + vit. A + vit. D3 HEMORRÀGIES Plantatge, Ratania, Milifulles, Alfals, Cacauets, Pinyons, fulles de Castanyer d’ Indies MEDUL·LA Noni (Morinda citrifolia) inositolhexafosfat resina de terebint SNC (mal de cap, vòmits, irritació) Xicoira torrada Carabassa Suc de Magrana Rel de Mirabilis Paris quadrifolia TESTICLES radioteràpia -Se

MELSA (esplenomegàlia) Cicuta (cataplasma, bullida amb llet)

PELL alquilglicerol Aloe vera Artemisia absitnhium Galium aparine Inula helenium RONYONS Galium aparine Equisetum Trigonella Sucs de: Poma, Cogombre, Pastanaga

GENIVES Plantago. Urtica. Ratania, Ginesta (flor), Farigola

OSSOS Colocynthis (Hª) artemisinina (A. annua) colxicina (Colchicum) Agave americana u.e. Coure +CLA

TUMORS Oli de llavors de Cotó Galium aparine Sedum acre Ceba Dent de Lleó Ruda

LIMFOMES
Recomanen contra tots els limfomes en general, o contra els Hodgkin (H) o no Hodgkin (nH) els següents suplements: • • • • • • • • • • • All Api DHEA Galium aparine Galium verum Ganoderma lucidum Hedera helix Hexafosfoinositol Melilotus Oli de fetge de bacallà Oli de llavors de Cotó • • • • • • • • • • • Peix (nH) Picnogenol Sedum acre Segonet de Civada (nH) Seleni nH Sulfat d’hidrazina Tamarix gallica Viscum album Vi negre (pigments) (nH) Vitamina D o similars (nH) Zn (nH)

L’ HOMEOPATIA recomana contra els limfomes de HODGKIN: Thuya 30 CH, 2 vegades al dia. Kalium muriaticum 3X + Ferrum Phosphoricum 3X, administrats junts, 2 vegades/dia. Carcinosinum 30 CH cada 48h. Això, per a millorar el sistema immunitari.

PLANTES Galium aparine Ganoderma lucidum Heracleum sphondylium Origanum majorana (OE) Petasites officinalis Plantago major

SUPLEMENTS DIETÈTICS • • • • • • • • • • • All Api DHEA Hedera helix Hexafosfoinositol Melilotus Oli de fetge de bacallà Oli de llavors de Cotó Peix (nH) Picnogenol • • • • • • • • • Sedum acre Segonet de Civada (nH) Seleni nH Sulfat d’hidrazina Tamarix gallica Viscum album Vi negre (pigments) (nH) Vitamina D o similars (nH) Zn (nH)

HOMEOPATIA Limfomes de Hodgkin: Thuya 30 CH, 2 vegades al dia. Kalium muriaticum 3X + Ferrum Phosphoricum 3X, administrats junts, 2 vegades/dia. Carcinosinum 30 CH cada 48h.

MIELOMES
TRACTAMENTS NATURALS. La única planta específica contra el MIELOMA sembla ser l’ Heliotropium indicum. Conté indicine-N-oxide, un mielosupressor. Una altra, recomanada pel Dr. DUKE és la Tabebuia sp. (Pau d’Arco). Pot ajudar també l’ àcid fòlic o la folacina (5 mg al dia) com a desintoxicant. El resveratrol i les vitamines C, D (sense abusar, si hi ha hipercalcèmia) i K, i l’oli de fetge de bacallà i la papaïna, i la fibra de l’arròs integral també poden ajudar a allargar la vida dels que pateixen un mieloma. I el Ganoderma lucidum i el Shii-Take (Lentinula edodes), i

la Cúrcuma (curcumina). De la Brucea antidysenterica s’extrau la bruceantina, que té una acció contra el gen C-myc, interessant en molts càncers i, en particular, en el mieloma. Com a diürètic, es pot emprar l’ Api i el Julivert, o les flors de Freixe. Com a antigoagulant i protector dels ronyons, la Polygala calcarea. Contra l’anèmia, una orxata d’ Ametlles amb Alfals, Panses, Pinyons, Ortiga, Cacauets, i Civada i llavors de Card Marià. Per combatre la lisis òssia, Magnesi i la Regalàssia. Pot ajudar també, en general, l’ Artemisia annua, i la reïna de Pistacia terebinthus. L’ HOMEOPATIA recomana contra els MIELOMES: Symphytum 200CH 2 vegades/dia + Thuya 30CH (si hi ha lesions òssies). Calcarea phosphorica 3X 2 vegades/dia. Cada 3 h si és molt greu. Si fan molt mal els ossos, donar durant l’episodi de dolor: Carcinosinum: 30 CH 1 dosis/48 h i Hypericum 200 CH. Si hi ha afectació cerebral, Ruta 6CH, 2 vegades al dia, a més de la Calcarea phosphorica i el Symphytum. Si hi ha anèmia, Kali muriaticum 3X + Ferrum phosphoricum. Si hi ha insuficiència renal, es tracta diferent, amb tractaments pel ronyó: Thuya 30 CH 2 vegades/dia, Hydrastis T.M. 2 vegades/dia.

o o o o o o o o o

PLANTES Apium graveolens Artemisia annua Brucea antidysenterica Helitropium indicum Petroselinum sativum Polygala calcarea Regalèssia Silybum marianum Tabebuia avellandae

• • • • •

Àcid fòl·lic /fol·lacina Corall marí Curcumina Oli de fetge de bacallà Resveratrol

SUPLEMENTS DIETÈTICS • • • •

Segonet d’arroç Vitamina C Vitamina D Vitamina K

BOLETS Ganoderma lucidum Lentinula edodes PRINCIPIS ACTIUS Els inhibidors de la xantina-oxidasa (productora d’àcid úric) solen ser anti-tumorals i antimieloma. Ho són l’ àcid elàgic de les Maduixes, la luteolina, la quercetina i la penta-Ogaloil-beta-D-glucosa de la Boixerola. • HOMEOPATIA: Symphytum 200CH 2 vegades/dia + Thuya 30CH (si hi ha lesions òssies). Calcarea phosphorica 3X 2 vegades/dia. Cada 3 h si és molt greu.

• • • •

Si fan molt mal els ossos, durant l’episodi de dolor: Carcinosinum: 30 CH 1 dosis/48 h i Hypericum 200 CH. Si hi ha afectació cerebral, Ruta 6CH, 2 vegades al dia, a més de la Calcarea phosphorica i el Symphytum. Si hi ha anèmia, Kali muriaticum 3X + Ferrum phosphoricum. Si hi ha insuficiència renal, es tracta diferent, amb tractaments pel ronyó: Thuya 30 CH 2 vegades/dia, Hydrastis T.M. 2 vegades/dia.

CÀNCER DE MAMA
Pot ajudar prendre inhibidors de l’aromatasa que eviten que passi l’androstenediona a estrona, com ara la crisina de la Pastanaga, o l’ apigenina de la Camamilla i el Julivert. Els inhibidors de la ornitina-descarboxilasa podrien ajudar a aturar el càncer. La naringenina de la pell de Taronja (que cal rentar bé) és inhibidora de la ornitina-descarboxilasa, com també ho són les antociandinies, l’ apigenina, l’àcid cafeic, el carnosol, l’ àcid clorogènic, la curcumina, l’ àcid ferúlic, la genisteïna, el llimonè, les pro-antocianidines, el resveratrol, l’àcid ursòlic i, en major grau, la quercetina (ED<10 microM). També inhibeixen l’ornitinadescarboxilasa el Seleni i la vitamina E. Els inhibidors del VEGF (*vascular-*endothelial*growth-*factor) aminoren l’ angiogènesis o vascularització dels tumors cancerosos. Ho són la C-estatina del Convolvulus arvensis, el Seleni, i l’ àcid eicosopentanoic de l’ All o de la Verdolaga. Els inhibidors de la PTK (proteïna-tirosina-kinasa) són eficients en el càncer de mama. Fan recular la neoplàsia. Ho són (ED10 microM) l’ apigenina, la genisteïna i la luteolina. També (ED0,4 microM) la quercetina i el resveratrol (110 microM). I també, molt menys, el piceid i l’ emodina. Els inhibidors de la MMP-9 (matriu-metal·loproteasa-9) eviten que es formi l’amiloide-beta-pèptid com a degradació del col·lagen. Els inhibidors protegeixen del sarcoma i del càncer de mama. Ho són la luteolina de la Camamilla, la quercetina (de la Ceba o de les fulles d’ Onagra) i l’ àcid ursòlic de la Salvia triloba. Els antagonistes naturals de la progesterona, com el gossipol de l’oli de gra de Cotó, ajuden a aturar el càncer de mama quan els receptors de la progesterona són molt actius. Els antagonistes naturals dels estrògens eviten (com el tamoxifen) l’acció humoral estimulant sobre la mama (o la pròstata), la qual cosa és convenient quan es presenta càncer en aquestes parts. Ho són la daidzeïna i la genisteïna de la Soja, i la biochanina-A del Trifolium pratense. També la luteolina i l’apigenina de la Camamilla, el beta-sitosterol de les llavors de Xirimoia, la biarcangel·licina de la Ruda, l’estriol i els àcids glicirrètics (i similars) de la Regalèssia, l’àcid ferúlic de l’Asafètida, la floretina de la fulla de Pomera, la quercetina de la Ceba, el soforicòsid del llegum de la Sophora japonica, el gossipol de l’oli del gra de Cotó (i de la Soja), la jatamansona de la rel de Nard (Nardostachys), i els lignans de la Llinosa. Els inhibidors de la topoisomerasa-I ajuden a aturar el càncer, ja que aquest enzim (que fa osques a l’ ADN per a començar la transcripció) està molt activat a les cèl·lules canceroses. Ho és l’àcid el·làgic de les fulles de la Maduxiera. Derivats semisintètics extrets de la Camptotheca acuminata s’empren en quimioteràpia com a inhibidors de la toposiomerasa-I. Els inhibidors de la topoisomerasa-II són adients per aturar el càncer a nivell de la replicació de l’ ADN. L’ enzim, a més de la replicació de l’ ADN, maneja l’estructuració, segregació i recombinació. I pot introduir-hi trossos aberrants, durant la profase-S. És dependent de la tirosina, de l’ ATP i dels -SH. L’ arctigenina (de la Bardana) i la trachelogenina (del Card Sant) inhibeixen aquesta topoisomerasa, molt més important que la topoisomerasa-I (que només fa osques a l’

ADN). Però els inhibidors més potents són (0,2 microM) la castalagina (del Castanyer), la casuarinina, l’ àcid chebúlic i la terchebina (les tres de la Terminalia chebula); i també la punicaflorina i la punicagalina de la pell de la Magrana; i la sanguinarina de la Sanguinaria canadensis. Un excés de isoflavones de la Soja o del Don Quai (Angelica sinensis) podria propiciar el càncer, de la mateixa manera que ho pot fer una carència d’isoflavones també. El règim de vida pot implicar menys per a no tenir càncer de mama a les xineses (20%) que a les anglosaxones (40%). El nivell econòmic alt es realciona amb més incidència i menys mortalitat. Les portadores de mutacions als gens BRCA ténen 5 vegades més probabilitats de patir càncer de amama que les no portadores. Els canvis d’horaris a la feina solen incidir en una major morbilitat. També, l’exposició a radiacions ionitzants. La malaltia no autoimmuitza. Si s’ha tingut un tumor cancerós en una mama (o ovari), és més probabale que en el futur se’n tingui un altre. Si es tenen tumors benignes (hiperplàsia atípica, carcinoma lobular in situ, fibroadenoma) també hi ha més probabilitats de tenir en el futur un càncer de mama. Les dones que amb l’edat es van engreixant tenen moltes més probabilitats de patir càncer de mama que les que es mantenen primes.

D’entre les teràpies naturals contra el càncer de mama destaca el Coure. Es pot emprar externament, però és molt eficient en ús intern (oligoteràpia), o fins i tot en injeccions endovenoses. En segon lloc, l’estatina-C (sempre separada dels components tòxics de la planta mare, el Convolvulus arvensis), dos mesos després de la mastectomia, i els arabino-galactans de Larix (que inhibeixen la metàstasi). En tercer lloc, el Polyporus umbellatus, l’ Andrographis paniculata, l’ Artemisia annua, les fulles de Sègol, la Llinosa, i els inhibidors de l’ aromatasa, dels estrògens, de la MMP-9 i de les PTK, així com la vitamina D3 (combinada amb la E). La Ceba, el Kudzu, el Card Marià, l’ Herba Gallinera (Stellaria media) i el Plantatge també poden ser molt eficients. Per a curar la úlcera purulenta del tumor de mama s’aplica una fulla tendra ben neta, i per al part de baix, traient-li abans el nervi, de Rumex crispus. Cal no oblidar els tractament generals amb bolets: Agaricus blazei, Antrdia camphorata, Cordyceps sinensis, Coriolus versicolor Ganoderma lucidum, Grifola frondosa, També són importants: fulla de Sègol, vitamina D3 o oli de fetge de tauró de Grenlàndia o de fetge de bacallà, extracte de paret bacteriana (complex d’àcid muràmic-glucà – Hercinium erinaceus, Lentinula edodes, Polyporus umbellatus, Poria cocos, Tremella fuciformis,

polisacàrid) amb Lacobacillus; gra de Llinosa, Guazuma ulmifolia, Kudzu, Soja, Pastanaga, Tomàquet, Síndria, enzims digestius, i la tan coneguda ara Ungla de Gat (Uncaria tomentosa). Són adients també la Guanàvana, els Gínjols, els Maranyons, el Mill, els Nabius Vermells, les Nous, la Pastanaga i la Taronja (amb pell).

PLANTES CONTRA EL CÀNCER DE MAMA • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Actaea racemosa Aegle marmelos Agaricus blazei, Amura rohitaka Andrographis paniculata Annona muricata Annona squamosa Antrodia camphorata Arctium majus Artemisia annua Calendula arvensis Carthamus tinctorius Catharanthus roseus Cirsium eriophorum Commiphora gugul Cordyceps sinensis, Coriolus versicolor) Crocus sativus Eclipta erecta Fucus vesiculosus Ganoderma lucidum Glycyrrhiza glabra Grifola frondosa Grifola frondosa, Guazuma ulmifolia Gynostemma pentaphyllum Hercinium erinaceus, Hypericum perforatum Inonotus obliquuus Lentinula edodes, Lepidium sativum Matricartia chamomilla Ocimum sanctum • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Panax ginseng Panax quinquefolia Pfaffia paniculata Phellinus linteus Phyllanthus niruri Plantago ovata Polyporus umbellatus Polyporus umbellatus, Poria cocos, Rhodiola crenulata Rhodiola rosea Rosmarinus officinalis Rubia cordifolia Rumex crispus Schizandra chinensis Semacarpus anacardium Sida cordifolia Silybym marianum Stellaria media Taraxacum officinale Taxus baccata Terminalia arjuna Terminalia chebula Thea sinensis Tinospora cordifolia Tremella fuciformis, Trifolium pratense Trigonella foenum-graecum Uncaria tomentosa Viscum album Vitex agnus-castus Withania somnifera

ALIMENTS CONTRA EL CÀNCER DE MAMA • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • All Annona muricata Api Aranja Arròs integral Asafetida Bifidobacterium infantis Bròquil Cartílag de vedella 9 g/d Ceba Col Coure Cúrcuma Fruita en general Fulla verda de Sègol Gingebre Goji Grasses (poques) Grifola frondosa Iogurt Gingebre Jínjols (Ziziphus jujuba) Julivert Kudzu Lactobacillus acidophilus Lentinula edodes (Shii-Take) Llevat de cervesa (Saccharomyces cerevisiae) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Llinosa Magrana Mangostan Mill Momordica charantia Nabius Vermells (Vaccinium macrocarpum) Noni (Morinda citrifolia) Nous Nous dels Brasil Oli d’Oliva, Ous Pa integral Pastanaga Phellinus linteus Pleurotus ostreatus (Gírgola) Pomelo Prunes Umeboshi (inhibeixen l’aurora-A, aurora-B) Quèfir Saüquer (confitura) Segonet de Blat 9 g /d Soja (llet, miso, tofu) Taronja Tomàquet Wakame Xampinyó (ben cuit)

SUPLEMENTS DIETÈTICS CONTRA EL CÀNCER DE MAMA • • • • • • • • • • • • • • • Arabinogalactans de Larix Cartílag de tauró (+ Te Verd) Chlorella complex d’àcid muràmic-glucà –polisacàrid / Bio-bac Cordyceps militaris Coure C-statina (Convolvulus arvensis) Dunaliella Ganoderma lucidum Grifola frondosa Metil-sulfonil-metà Oli d’Onagra Oli de Borratja Oli de fetge de bacallà Oli de llavors de Ribes Nigrum (Groseller)

• • • • • • • •

Oli de Llinosa Oli de tauró de Grenlandia Pigment del vi negre Pròpolis Resveratrol Taronja Vitamina D3 Vitamina E

PRINCIPIS ACTIUS CONTRA EL CÀNCER DE MAMA —allil-isotiocianat —arabinogalactans —benzil-isotiocianats —beta-sitosterol (llavor de Xirimoia, flor d’Arç Blanc, llavor de Nigella) —bullatecin (EF50 7 microg/mL)(escorça d’ Annona squamosa) —catecol (Te Verd) —citral (1,7 dimetil-2,6 octadien-1-al (Aegle marmelos) —curcumina (Cúrcuma) (50 mg/ Kg) —D-llimonè (OE Llimona) —diosgenin (Trigonella foenum-graecum) —erucin-isotiocianats —fenetil-isotiocianats (Créixens) —fructosaminoàcids —galangin (Alpinia galanga) —genisteïna (3-6 micrograms/mL)(Soja) —6-gingerol (Gingebre) —iberin-isotiocianats (Col) —indol-3-carbinol (Bròquil, Coliflor) [inhibeix el receptor estrogènic] —luteïna (Ruibarb, Nabiu) —licopè (Síndria, Tomàquet, Pastanaga) —naringenin —pectina cítrica modificada —pirocatecol (Ceba) —proantocianidines oligomèriques —quercetina (1,5 microM)(fulles d’ Onagra, Ceba) —sulforaphane (Bròquil) —tocoferol (alfa + beta + gamma) —1,25 (OH)2 vit.D3 —zeaxantina (Taronja)

Les crucíferes (Col, Bròquil, Coliflor, Col de Brussel·les, etc.) contenen indols que poden actuar com a lligams dels receptors dels aril-hidrocarbons. Estudis experimentals han demostrat que l’indol-3-carbinol i el seu metabolit 3,3-di-indoil-metà modulen l’expressió dels gens BRCA, l’estrés del reticle endoplasmàtic, la activitat de la kinasa ciclin-dependenta, l’activació de les caspases i la via del Akt-NFkB. Els indols de les crucíferes indueixen les apoptosis de les cèl·lules canceroses, pre-canceroses o mutants. Amb aquests indols es generen formes menys agressives d’estradiol. La diosgenina (esteroide/sapogenina) del Fenigrec inhibeix l’osteoclastogènesis induïda pel lligam del receptor del NFkappaB, suprimeix la invasió induïda pel TNF, i bloqueja la proliferació de les cèl·lules tumorals. Suprimeix l’activació del NFkappaB induïda pel TNF a través de la inhibició de l’activació de l’Akt. La diosgenina aboleix l’expressió del gen reporter depenent del NFkappaB. La diosgenina aboleix l’expressió induïda pel TNF dels productes dels gens regulats pel NFkappaB implicats en la proliferació cel·lular: ciclina, D1, COX-2, C.myc. La diosgenina aminora els gens antiapoptòtics: (IAP1, Bcl-2, Bcl-XL), Bfl-1/A1, TRAF1, cFLIP. La disogenina aminora la invasió cel·lular o la MMP-9. LES CRUCÍFERES Contenen principis actius anticancerigens com ara: fibra, folats, carotenoids, vitamina C, clorfil·la i glucosinats. Els glucosinats formen isotiocianats i indols, gràcies a l’enzim mirosinasa, que les mateixes cèl·lules vegetals contenen. Els glucosinats i els indols de les Crucíferes actuen contra en desenvolupament del càncer de mama. D’isotiocianatas se n’han identificat més de 100 diferents a les plantes, principlament a les Crucíferes. Destaca el sulforaphane, per lo molt que s’ha estudiat. Es troba principalment al Bròquil. El fenetil-isotiocianat es troba als Crèixens i als Raves. El benzil-isotiocianat es troba a la Col i al Lepidium sativum (Murritort). L’allilisotiocianat es troba a la Mostassa. El glucobrassican es troba a les Brassica. Forma isotiocianats, que es descomponen per donar lloc a l’indol-3-carbinol. La cocció desactiva força la mirosinasa, però no del tot. De tota manera, és millor consumir el Bròquil cru si es pot, o el suc de Col cru. Els isotiocianatas es metaboltizen i donen lloc a l’excreció, per l’ orina, de conjugats de N-acetilcisteïna (àcids mercaptúrics). Les mamelles acumulen, de seguida després d’haver ingerit Bròquil cru, petites quantitas d’isotiocianats. L’ingestió de Bròquil, Col, i verdures similars, disminueix la quantitat de tumors en una població, així com la mida dels tumors. Tant els isotiocianats com l’indol-3-carbinol inhibeixen les fases I i II dels enzims metabòlics. Per exemple, l’indol-3-carbinol indueix el CYP1A1, que és la fase I de la 2-hidroxilació de l’estradiol. Però, en canvi, el sulforaphane inhibeix el CYP1A1. La 16-alfa-hidroxisterona és estrogènica, mentre que la 2-hidroxisterona no, i és aquesta segona la que és més activada per l’ingesta de Bròquil (durant un mes). O també és activada per la ingesta de l’indol-3-carbinol (0.4 g/dia/ 2 mesos) en dones post-menopàusiques. Al rehuir l’exposició als estrògens, la mamella s’estalvia de patir càncer en la majoria dels casos. Les verdures com el Bròquil modulen també altres enzims implicats en el metabolisme dels estrogens, com ara el CYP1B1, i el CYP3A4. El CYP1A2 és induït, i sobre tot quan no hi ha al genotip (del consumidor de Bròquil) GSTM1. Les dones amb CYP1A2*FAC tenen menys 2-hidroxisterona respecte a la 16hidroxisterona. El sulforaphane suprimeix l’activitat de l’ezim CYP3A4, responsable de la hidoxilació del C16 de l’estogen. El CYP1B1 està implicat en la conversió de l’estradiol en el més

agressiu i carcinogènic 4-hidroxiestrona. El Rave Negre l’abaixa, com també als CYP1A1 i CYP1A2. Els enzims de la fase II (glutatión-S-transferasa, NDPH-quinona-oxireductasa, UDP-glucuronosiltransferasa, heme-oxidasa) són els responsables de desactivar l’acció dels carcinogens i de protegir l’ADN, tot i suprimint l’estrés oxidatiu. El sulforapahne activa els gens que els activen, i, amb això, disminueixen els radicals oxigen reactius (ROS) i s’incrementa el GST-alfa plasmàtic, a tots els homes i a les dones sense GSTM1. Dones i homes amb el GSTM1 no es beneficien de la Col de Brussel·les o el Bròquil (sulforaphane). En general, els fumadors sí que es beneficien de l’ingesta de Créixens (170 g/dia/3 dies), cosa que es demostra amb l’excreció de metabolits glucuronidats de la nicotina a l’orina. Dones que anaven a tenir una reducció parcial de mama augmentaven l’activitat dels enzims NQO1 i HO1 a la mamella al consumir Bròquil abans de l’extirpació. Això seguramnet (amb animals està ben demostrat) era degut al sulforaphane. El sulforaphane té efecte antiproliferatiu sobre les cèl·lules canceroses de mama i, junt amb el 3indol-carbinol, afavoreix l’apoptosi, inhibeix l’angiogènesi i la histona deacetilasa. Les dones amb el GSTA1 *B/*B tenen més risc de patir càncer de mama del normal, però la ingesta de verdures/Crucíferes ho compensa. El càncer de mama és el més inhibit pels glucosinats i productes de lisis (isotiocianats, nitrils i indols) del Bròquil i verdures de la família de les Crucíuferes. Glucosinolats: Alifàtics: Glucorafanin - Progoitrin/epi-Progoitrin - Sinigrin -Glucoiberin – Glucoerucin Indòlics: Glucobrassicin Aromàtics: Gluconasturtiin - Glucotropaeolin --------------------Productes d’hidròlisi – -Isotiocianats (SCN) Alifàtics: Sulforaphane (del glucorafanin) - Allil isotiocianat (del sinigirn) -Iberin (del glucoiberin) – Erucin (del glucoerucin) Aromàtics: Fenetil isotiocianat (del gluconasturtiin) - Benzil isotiocianat (del glucoytopaeolin) -----------------Nitrils: Sulforaphane nitril (del glucorafanin) - Crambene (del pro/epipro goitrin) - Allil nitril (del sinigrin) -------- Indols: Indol-3-carbinol (de la glucobrassicina)

SULFOBufeta orina Mama Colon Leucèmia Fetge Pulmó Pàncrees Próstata Esògaf Neuroblastoma Osteosarcoma Melanoma Ovaris X X X X X X X X

ALLIL X X X X X

FENETIL SCN X X

BENZIL SCN X X X X

IBERIN SCN X X

ERUCIN SCN X

RAPHANE SCN

X X

X X X X X

X X X X

Els FLAVONOIDS tenen propietats antioxidants sobre l’ADN i la cèl·lula, en genral, (inhibint els ROS); i prooxidants sobre la transducció, per propiciar l’apotposi de cèl·lules mutades o canceroses. No cal tenir por de combinar-los amb el tamoxifen, perquè actuen sinergísticament. Poden ser flavonols, favonones, antocianidines (cereals, maduixes, raïm, vi), flavanols, flavanones (cítrics, i sucs de fruita), o isoflavones; i es troben a diversos aliments. Els flavanols del Te Verd, Albercocs, o Xocolata, actuen sobre les cèl·lules HBC de càncer de mama, inhibint-ne el creixement i la proliferació. Ho fan per medi de la inhibició de les vies de transducció de l’ERK, de la cinasa inductora del NFkappaB, i de les proteinocinases apoptòtiques. També actuen sobre les cèl·lules canceroses MCF7, activant-ne les vies apoptòtiques. Inhibeixen la inhibició de l’apoptosi, tot inhibint el Bcl-2 (proteïna antiapoptòtica), incrementant el Bax (proteïna pro-apoptòtica), i l’activant la caspases 8 i 10. L’EGCG frena l’expressió del gen Her-2/neu. Per altra banda, les flavones com l’apigenina, o la luteolina dels cereals, verdures verdes, o del Julivert, inhibeixen la proliferació de les cèl·lules MCF7 de mama, perquè inhibeixen, quan n’hi ha poques, el receptor estrogènic. I, quan n’hi ha moltes, la síntesis d’ADN per la via de la PKA (proteïna-cinasa-A). I els flavonols, com ara la quercetina, el kaempferol, la miricetina de fruita (Maduixes, Pomes, Cireres) i verdures (Ceba, Bròquil) i vi, activen l’apoptosi de les cèl·lules MCF7 a través de l’activació del MAPK i de les caspases; i de la inhibiicó del gen antiapoptòtic Bcl-2. Les isoflavones de la Soja (genisteïna, daidzeïna, gliciteïna) activen l’apoptosi, redueixen en nombre de tumors, inhibeixen la proliferació cel·lular activada per les proteïno-cinases o induïda pels estrògens. La galangina de la Galanga inhibeix molt la cilcina D3; i, força, les cilcines A i E. Del Ginseng Coreà (Panax ginseng), el RH2 actua contra les cèl·lules canceroses de mama resistents al paclitaxel (=tamoxifen). El Ginseg Americà (Panax quinquefolia) millora el rendicment del cisplatí a la vegada que evita força el basqueig.

L’homeopatia recomana contra el CÀNCER DE MAMA, sigui el tumor primari o secundari:
Phytolacca 200CH: 2 vegades/dia. Carcinosinum 30CH: 2 vegades/dia; pot variar la posologia i administrar-se cada 48 hores. Si el tumor està ulcerat: Nitricum acidum 3 CH, 2 vegades/dia. Revisar al mes el tractament; si no millora, afegir Conium 3CH 2 vegades/dia. Per a prevenir recidives, com a preventiu pot prendre’s Phytolacca 200CH 2 vegades/setmana. En casos severs, i si el tumor és molt dur o hi ha infiltració ganglionar, Conium Maculatum 3CH: dos vegades al dia.

Psicològicament el càncer de mama té que veure amb l’actitud de no voler sentir a parlar
d’alguns temes, amb la sobreprotecció maternal, amb el despotisme, amb odis i ressentiment profunds, i amb el sentiment d’inutilitat. A part, hi ha l’impacte psicològic del diagnòstic d’una malaltia que pot ser la darrera i per això hi ha grups d’ajuda. L’extirpació del pit (i dels ovaris, i de la matriu), i la quimio antihormonal, tot això pot portar a una menopausa prematura. Això pot ser una dificultat afegida psicològica important. L’estat d’ànim sol ser inferior al precedent al tràngol. Teories tradicionals explicaven el càncer de mama com un càstic diví contra la naturalesa pecadora de la dona, o com un càstic per un excés o per una absència d’activitat sexual, o per la pressió de les faixes, sostenidors o altres peces de roba per a ressaltar el bust de la dona, o pel contagi mental de les històries familiars de càncers de mama.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

PLANTES CONTRA CÀNCER DE MAMA (dosis petites) Actaea racemosa • Guazuma ulmifolia Aegle marmelos • Gynostemma pentaphyllum Amura rohitaka • Hypericum perforatum Andrographis paniculata • Kalanchoe pinnata, spathulata Andrographis paniculata • Lentinula edodes, Angelica sinensis • Lepidium sativum Annona cherimola (llavors) • Matricaria chamomilla (amb tamoxifen) Annona muricata, squamosa • Momordica charantia Arctium majus • Nigella sativa Artemisia annua (+ CLA) • Ocimum sanctum Calendula arvensis • Panax ginseng Carthamus tinctorius • Panax quinquefolia Catharanthus roseus • Pfaffia paniculata Cirsium eriophorum • Phyllanthus niruri Cnicus benedictus • Plantago major Commiphora gugul • Plantago ovata Convolvulus arvensis (estatina–C) • Pyrus malus (fulles) Echinacea hybrida, pallida • Rhodiola rosea Eclipta erecta • Rosmarinus officinalis Ferula asa-foetida • Rubia cordifolia Fucus vesiculosus • Rumex crispus Glycyrrhiza glabra

• • • • • • • • • • • • •

Ruta graveolens Salvia triloba Sanguinaria canadensis Schizandra chinensis Semecarpus anacardium Sida cordifolia Silybum marianum Sophora japonica (llegum) Stellaria media Taraxacum officinale Viscum album Vitex agnus-castus Withania somnifera ALIMENTS

• • • • • • • • • •

Taxus baccata Terminalia arjuna Terminalia chebula Thea sinensis Tinospora cordifolia Tribulus terrestris (amb tamoxifen) Trifolium pratense Trigonella foenum-graecum Uncaria tomentosa Vinca rosea

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Albercoc All Anous Api Aranja Arròs integral Bròquil Cartílag de vedella 9 g/d Castanyes Ceba Cireres Col Coliflor Crèixens Fruita en general Fulla verda de Sègol Gínjols Goji Grasses (poques) Guanàbana (Annona muricata) Iogurt Julivert Kudzu Llevat de cervesa (Saccharomyces cerevisiae) Llimona Llinosa Maduixes

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Magrana (amb pell) Mangostan Maranyons Mill Nabius Vermells (Vaccinium macrocarpum) Noni (Morinda citrifolia) Nyàmeres Oli d’Oliva, Ous Pa integral Pastanaga Poma Pomelo Prunes Umeboshi (inhibeixen l’aurora-A, aurora-B) Quèfir Raves Saüquer (confitura) Sègol Segonet de Blat 9 g /d Síndria Soja (llet, oli, tofu) Taronja (amb pell) Tomàquet Verdolaga Wakame Xampinyó (ben cuit) Xocolata

CONDIMENTS • • • • Asafetida Cúrcuma Galanga Gingebre • • • Mostassa Murritort (Lepidium sativum) Safrà

BOLETS • • • • • • • Agaricus blazei, Antrodia camphorata, Cordyceps sinensis, Coriolus versicolor Ganoderma lucidum, Griffola frondosa Hercinium erinaceus, • • • • • • • Inonotus obliquuus Lentinula edodes, Phellinus linteus Pleurotus ostreatus (Gírgola) Polyporus umbellatus, Poria cocos, Tremella fuciformis,

SUPLEMENTS DIETÈTICS • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Melatonina Metil-sulfonil-metà Oli d’Onagra Oli de Borratja Oli de fetge de bacallà Oli de llavors de Cotó Oli de llavors de Ribes Nigrum (Groseller) Oli de Llinosa Oli de tauró de Grenlandia pectina cítrica modificada Pigment del vi negre Pròpolis Quercetina Resveratrol Seleni sulforaphane Taronja Vitamina D3 Vitamina E

• •

Antineoplastons Arabinogalactans de Larix Bifidobacterium infantis Cartílag de tauró (+ Te Verd) Chlorella Coenzim Q10 -+ Echinacea complex d’àcid muràmicglucà –polisacàrid Coure C-statina (Convolvulus arvensis) Curcumina + isoflavones+àcid 13-cis-retinoic [incompatible amb camptotecina / ciclofosfamida, + doxorubicina + metotrexate] [compatible amb 5-fluorouracil + taxol + vinblastina] Dunaliella Lactobacillus acidophilus

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

PRINCIPIS ACTIUS 1,25 (OH)2 vit.D3 • 6-gingerol (Gingebre) • Àcid cafeic • Àcid chebúlic • Àcid clorogènic • Àcid eicosopentanoic • Àcid el·làgic • Àcid ferúlic • Àcid glicirrètic • Àcid ursòlic • allil-isotiocianat • Antocianidines • Apigenina • arabinogalactans Arctigenina • benzil-isotiocianats • Beta-sitosterol beta-sitosterol (llavor de Xirimoia, • flor d’Arç Blanc, • Bi-arcangel·licina • Biochanina-A • bullatecin (EF50 7 • microg/mL)(escorça d’ Annona squamosa) • Carnosol • Castalagina • Casuarinina • catecol (Te Verd) • citral (1,7 dimetil-2,6 octadien-1-al • (Aegle marmelos) Crisina • Curcumina • curcumina (Cúrcuma) (50 mg/ Kg) • Daizdeïna • diosgenin (Trigonella foenum• graecum)

D-llimonè (OE Llimona) erucin-isotiocianats Estatina-C Estriol fenetil-isotiocianats (Créixens) Florentina fructosaminoàcids galangin (Alpinia galanga) Genisteïna genisteïna (3-6 micrograms/mL)(Soja) Gosipol iberin-isotiocianats (Col) indol-3-carbinol (Bròquil, Coliflor) [inhibeix el receptor estrogènic] Jatamansona licopè (Síndria, Tomàquet, Pastanaga) Lignans Llimonè luteïna (Ruibarb, Nabiu) naringenin pirocatecol (Ceba) proantocianidines oligomèriques Punicaflorina Punicagalina quercetina (1,5 microM)(fulles d’ Onagra, Ceba) Resveratrol Sanguinarina Soforicòsid sulforaphane (Bròquil) tocoferol (alfa + beta + gamma) Trachelogenina zeaxantina (Taronja)

• • • • •

Aspartame Canvis d’horaris dia/nit Carn vermella Contraceptius DHEA

ABSTENIR-SE DE... • • • •

Estrògens Excés d’alcohol Menjar masa (obessitat) Radiacions ionitzants (desencadenants)

HOMEOPATIA • • • • • • Phytolacca sigui el tumor primari o secundari: Phytolacca 200CH: 2 vegades/dia. Carcinosinum 30CH: 2 vegades/dia; pot variar la posologia i administrar-se cada 48 hores. Si el tumor està ulcerat: Nitricum acidum 3 CH, 2 vegades/dia. Revisar al mes el tractament; si no millora, afegir Conium 3CH 2 vegades/dia. Per a prevenir recidives, com a preventiu pot prendre’s Phytolacca 200CH 2 vegades/setmana. En casos severs, i si el tumor és molt dur o hi ha infiltració ganglionar, Conium Maculatum 3CH: dos vegades al dia. Contra l’augment de marcadors en càncer mama (CA 125): Hydrastis Canadensis 200CH: una vegada al dia.

PSICOLOGIA El càncer de mama té que veure amb l’actitud de no voler sentir a parlar d’alguns temes, amb la sobreprotecció maternal, amb el despotisme, amb odis i ressentiment profunds, i amb el sentiment d’inutilitat. No voler ni a sentir a parlard’algun assumpte, enlloc de ser positiu, empitjora el càncer de mama. Contra el tancament mental i emocional poden ajudar les següents “flors”. De Califòrnia: Viola odorata i Rhus diversifolia. D’Austràlia: Wahlenbergia i Primula linifolia. De l’Himàlaia: Primula glutinosa. Contra la sobreprotecció envers els familiars, podria prendre’s Isopogon anethifolius (flor d’Austràlia). Contra el sentiment d’inutilitat: Iris kemaonensis (flor de l’Himàlaia). Contra el ressentiment: Willow (flor de Bach) i Hakea teretifolia (flor d’Austràlia).

CÀNCER DE MATRIU / OVARIS / VAGINA / VULVA
TERÀPIES NATURALS CONTRA CÀNCER DE GÒNADES FEMENINES

Els principis actius que combaten el CÀNCER DE MATRIU, i que han de ser-ne preventius, són els següents: —beta-elemè (Api) —curdiona (Cúrcuma) —licopè (Síndria, Tomàquet, Pastanaga) —trigonel·lina (Fenigrec) També són adients contra el CÀNCER DE MATRIU en general, les plantes • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Aconitum fischeri (Ranunculaceae) Adenophora polymorpha (Campanulaceae) Allium fistulosum (Liliaceae) Allium montanum (Liliaceae) Allium volhynicum (Liliaceae) Alysum maritimum Amaranthus spinosus Amomum costatum (Zingiberaceae) Amomum xanthioides (Zingiberaceae) Angelica sinensis Arctotis sp (Asteraceae) Aristolochia longa (?) Astilbe chinensis Astilbe chinensis (Saxifragaceae) Astragalus hoantchy (Fabaceae) Atractylis sp (Asteraceae) Atropa belladona Atropa belladonna (Solanaceae) Bombax malabaricum (Bombacaceae) Boswellia serrata (Burseraceae) Brosimum alicastrum (Moraceae) Bupléurum falcatum Calendula arvensis Castilla elastica (Moraceae) Chenopodium bonus-henricus Cinnamomum sp (Lauraceae) Cinnamomum verum (Lauraceae) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Convallaria officinalis Cressa cretica Cryptostemma sp (Asteraceae) Cúrcuma longa Cyperus rotundus Daemonorops draco (Arecaceae) Dimocarpus longan (Sapindaceae) Dimorphotheca sp (Asteraceae) Epimedium macranthum Epimedium macranthum (Berberidaceae) Equisetum maximum Euphorbia peplus (Euphorbiaceae) Ferula foetida (Apiaceae) Filipéndula hexapetala Filipendula hexapetala (Rosaceae) Foeniculum vulgare (Apiaceae) Geranium robertianum Glycyrrhiza glabra (Fabaceae) Guaiacum officinale Ilex aquifolium Imperata cilíndrica Isatis tinctoria Juglans regia Kohleria deppeanum (Gesneriaceae) Lappa tomentosa (Asteraceae) Lilium candidum Lilium candidum (Liliaceae) Lilium martagon Liriope spicata

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Liriope spicata (Liliaceae) Lophanthus rugosus (Lamiaceae) Mimosa sensitiva Mimosa sensitiva (Fabaceae) Montanoa tomentosa Narcissus Nelumbo nucifera Nigella sativa, Nuphar luteum (Nymphaeaceae) Orobanche ammophylla (Orobanchaceae) Pachycereus pringlei (Cactaceae) Papaver somniferum (Papaveraceae) Paris quadrifolia Peganum harmala (Zygophyllaceae) Peonia alba Phoenix dactylifera (Arecaceae) Pistacia lentiscus Pistacia terebinthus Pistacia terebinthus (Anacardiaceae) Plantago major Plantago major (Plantaginaceae) Plantago psyllium (Plantaginaceae) Platycerium bifurcatum

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Polygonum maritimum (Polygonaceae) Potentilla reptans Psoralea corylifolia (Fabaceae) Rhinacanthus nasutus (Acanthaceae) Rhus coriaria (Anacardiaceae) Rosa canina Sapium sp (Euphorbiaceae) Schrankia sp (Fabaceae) Scutellaria baicalensis Seseli tortuosum Solanum nigrum Solanum nigrum Solanum nigrum (Solanaceae) Spondias mombin (Anacardiaceae) Thapsia garganica Torilis japonica Tournefortia capitata (Boraginaceae) Trigonella foenum-graceum Viola tricolor Vitis sp (Vitaceae) Ziziphus vulgaris (Rhamnaceae)

I convé menjar els aliments, contra càncer de matriu, en general: • • • • • • • • Api Canyella Coix lacryma-jobis Cúrcuma Dàtils Figues Fonoll Mandarina • • • • • • Pastanaga Plàtans. Papaia Raïm Tomàquet Síndria

Contra el CÀNCER DE COLL DE MATRIU convé menjar: • • • • • • • All Alvocat (beta-sitosterol) Api (beta-elemè) Bròquil Col Espinacs Llimona • • • • • • Maduixes Papaia Pastanaga Taronja Tomàquet Xirimoia (beta-sitoserol, llavors)

Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de matriu: primer de tot combatre la obesitat. Prendre caldo de Prunes seques, menjar frugívorament, compreses de tronc alternatiovament amb aigua calenta i freda, i prendre el sol. I menjar Enciam, All, Ceba, Tomàquets. Convé prendre suplements dietètics contra el CÀNCER DE COLL DE MATRIU: • • • • • • • • • • • • • • • • Àcid el·làgic Àcid ursòlic Ascorbigen (vit. C – indol-3-carbinol) Cartílag boví Cartílag de tauró Coenzim Q10 Criptoxantina Curcumina Diindol-metà Indol-3-carbinol Licopè Oligoelements: Gerani, Seleni, Zinc. Polisacàrid-pèptids Pròpolis Silimarina Vitamines: A, B1-2-6-12, C, D, E, àcid fòlic

I prendre les plantes contra CÀNCER DE COLL DE MATRIU: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Angelica glabra (Apiaceae) Angelica sinensis (Apiaceae) Aster trinervius (Asteraceae) Atractylis ovata (Asteraceae) Atractylodes henryi (Asteraceae) Boswellia glabra (Burseraceae) Bupleurum falcatum (Apiaceae) Cimicifuga racemosa Cinnamomum loureirii (Lauraceae) Citrus nobilis (Rutaceae) Cnicus benedictus Codonopsis pilosula (Campanulaceae) Codonopsis tangshen (Campanulaceae) Coix lacryma-jobi (Poaceae) Coriolus versicolir Cyperus rotundus (Cyperaceae) Dioscorea bulbifera (Dioscoreaceae) Essiac Tea: Arctium lappa + Rheum palmatum + Rumex acetosa + Ulmus rubra Euchresta japonica (Fabaceae) Fenigrec (trigonel·lina)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Ferula asa-foetida Guaiacum officinale (Zygophyllaceae) Hedyotis diffusa (Rubiaceae) Imperata cylindrica (Poaceae) Isatis tinctoria (Brassicaceae) Juglans regia (Juglandaceae) Leonurus cardiaca Ligusticum acutilobum (Apiaceae) Menispermum dauricum (Menispermaceae) Mitchella repens Nelumbo nucifera (Nelumbonaceae) Paeonia albiflora (Paeoniaceae) Paeonia lactiflora (Paeoniaceae) Panax ginseng Phellodendron amurense (Rutaceae) Polystichum falcatum (Dryopteridaceae) Rabdosia rubescens Rheum officinale (Polygonaceae) Rosmarinus officinalis Salvia miltiorrhiza (Lamiaceae) Scutellaria baicalensis (Lamiaceae) Scutellaria baikalensis Scutellaria barbata (Lamiaceae) Sophora subprostrata (Fabaceae) Te Verd Zedoaria (curcumol, curdione)

I no fumar, i evitar MTS (vacuna del papil·loma virus). Els inhibidors de la ornitina-descarboxilasa aturen el CÀNCER DE COLL DE MATRIU, ja que aquest enzim és molt actiu a les cèl·lules afectades. La naringenina de la pell de Taronja (que cal rentar bé) és inhibidora de la ornitina-descarboxilasa, com també ho són les antociandinies, l’ apigenina, l’àcid cafeic, el carnosol, l’ àcid clorogènic, la curcumina, l’ àcid ferúlic, la genisteïna, el llimonè, les pro-antocianidines, el resveratrol, l’àcid ursòlic i, en major grau, la quercetina (ED<10 microM). També el Seleni i la vitamina E.

Contra CÀNCER D’OVARIS: Es recomana prendre molt poc sucre blanc, llet, mantega de llet, carns vermelles, àcids grassos saturats, embotits (amb nitrits).Tampoc són recomabables les teràpies hormonals (estrògens, androstenediona), o estar obesa, o posar-se pólvores de talc al ventre o prendre *clomiphene (promotor de la fertilitat). Tampoc és convenient exposarse als raigs X.

Sí que es recomana, en canvi, menjar una dieta amb no massa calories i hidrats de carboni d’índex glicèmic alt, amb fruites i verdures. Prendre el sol al baix ventre. I menjar els aliments: • • • • • • • All Bròquil Card Marià (tronxos) Col Vermella Cúrcuma Gingebre Jínjols • • • • • • Levístic Pastanaga Sambucus nigra (fruits) Shii Take (Lentinula edodes) Soja Vi negre

I els suplements dietètics o principis actius contra CÀNCER D’OVARIS: • Àcid fòlic • Melatonina • Aspirina 80 mg/dia • Polisacàrid-pèptids de Coriolus versicolor • Beta-carotè • Quercetina • Bromelaïna 0.6 g/dia • Resveratrol • Cartílag boví 9g/dia • Seleni • Curcumina • Silimarina de Card Marià • Estatina C (després de la cirurgia) • SOD • Fenetil isotiocianats • Sulforaphane • Genisteïna • Teanina • Indol-3-carbinol • Vacuna de COLEY • Iode • Vitaminas A, C, E, D, K, àcid fòlic • Kaempferol • Vitamina 1,25 (HO)2 D3 • Lentinan • Magnesi I les plantes conta CÀNCER D’OVARIS: Achillea millefolium Antrodia camphorata Astragalus membranaceus Bacopa monnieri Canyella (Cinnamomon cassia) Card Marià Cimicifuga racemosa Coriolus versicolor (Karawatake) Eleutherococcus senticosus Gynostemma pentaphyllum (Jiaogluan) • Julivert • Lentinula edodes (Shii-Take) • Levísitic • Maytenus illicifolius Contra el CÀNCER DE VAGINA: • Beta carotè (Pastanaga) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Nothapodytes foetida Panax ginseng Rhodiola rosea Rubus iadeus Semgmadermos emarginata Taraxacum officinale (rel) Taxus baccata Thea sinensis Thea sinensis (Te Verd) Trifolium pratense Urtica dioica (rel) Withania somnifera

• • • •

Panax ginseng Pistacia terebinthus Retinil-palmitat UE Vitamina A

Contra el CÀNCER de VULVA: • • • Ligustrum vulgare UE Solanum nigrum Vacunes Hepatits B i papil·loma virus

********************************************************************* L’ HOMEOPATIA recomana contra el CÀNCER DE MATRIU en general: Carbo Animalis 200CH: dos vegades al dia, o, fins a 4 vegades, si hi ha molt de dolor. Alleuja els dolors i altres símptomes. És un excel·lent remei anticàncer, que augmenta la immunitat. Complementar-lo amb altres tractaments simptomàtics. Si hi ha molta sang afegir: Arnica 3CH i Hamamelis 200 CH junts, 2 vagades al dia. Si no funcionen, canviar a Kreosotum 200CH: 3 o 4 dosis al dia. Contra el càncer de coll de matriu, si sagna amb facilitat i hi ha la sensació d’aigua bullent a l’esquena, Ustilago 1 -o- 6 (cada 3 hores). Contra els MIOMES/FIBROMES, Conium Maculatum 3CH 2 vegades al dia durant 3 mesos. S’interromp el tractament durant la menstruació. Es continua el tractament durant 6 mesos a un any. Si hi ha pèrdues de sang importants, Arnica Montana 3 CH 2-3-4 vegades al dia, o cada 3 hores si sagna molt; administrar també durant la menstruació. Teucrium M-V 30 cada 4 hores. Contra el CÀNCER VULVAR: Kreosotum 200CH 2 vegades al dia o Nitricum acidum 200CH cada 8-12 hores. El Nitricum acidum és un medicament que es pot utilitzar en tots els tumors de membranes mucoses. Arsenicum album 200 CH 2 vegades al dia, si hi ha picors. Contra el CÀNCER d’OVARIS, si hi ha els marcadors tumorals alts (CEA 25-35): Hydrastis 200CH una vegada/dia, durant un mes. Comprovar amb analítica els marcadors al cap d’un mes. Apis 6CH, 2 vegades/da, contra el dolor. Si hi ha metàstasis, Conium maculatum 3CH, 2 vegades/dia. Si són als pulmons, Kalium carbonicum 200 CH 1/setmana. Si són als ossos, Symphytum 200 CH 2/dia. Si hi ha molt dolor, Hypericum 200 CH 2/dia. Si hi ha hemorràgies, Hydrastis TM, 5 gotes 2 vegades/dia. Si hi ha retenció de líquids o ascites: Lycopodium 30CH, dos gotes cada 8 hores. Carcinosinum 30CH: a dies alterns.

Psicològicament, la matriu i els ovaris venen a ser la llar de la creativitat. Una manca de creativitat per un excés de ressentiment pot donar lloc a càncer de matriu. També una manca de joia i un excés de còlera. Els fibromes tenen que veure amb el ressentiment envers la parella. I, en general, els problemes ginecològics tenen que veure amb la sensació de ser inútil. ILa vulva té que veure amb el sentiment de vulnerabilitat.

CÀNCER DE MATRIU PLANTES • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Allium fistulosum (Liliaceae) Alysum maritimum Amaranthus spinosus Amomum costatum (Zingiberaceae) Angelica glabra (Apiaceae) Angelica sinensis (Apiaceae) Aristolochia longa Artemisia annua (rels) Aster trinervius (Asteraceae) Astilbe chinensis (Saxifragaceae) Atractylis ovata (Asteraceae) Atractylodes henryi (Asteraceae) Atropa belladonna (Solanaceae) Bombax malabaricum (Bombacaceae) Boswellia glabra , serrata (Burseraceae) Bupleurum falcatum (Apiaceae) Calendula arvensis Cataranthus roseus Chenopodium bonus-henricus Cimicifuga racemosa Cinnamomum verum (Lauraceae) Citrus nobilis (Rutaceae) Cnicus benedictus Codonopsis pilosula (Campanulaceae) Codonopsis tangshen (Campanulaceae) Convallaria officinalis Cressa cretica Cyperus rotundus Cyperus rotundus (Cyperaceae) Dimorphotheca sp (Asteraceae) Dioscorea bulbifera (Dioscoreaceae) Epimedium macranthum (Berberidaceae) Equisetum maximum Essiac Tea: Arctium lappa + Rheum palmatum + Rumex acetosa + Ulmus rubra Euphorbia peplus (Euphorbiaceae) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Fenigrec (trigonel·lina) Ferula asa-foetida Filipendula hexapetala (Rosaceae) Geranium robertianum Glycyrrhiza glabra (Fabaceae) Guaiacum officinale (Zygophyllaceae) Ilex aquifolium Imperata cylindrica (Poaceae) Isatis tinctoria (Brassicaceae) Juglans regia (Juglandaceae) Kalanchoe pinnata Leonurus cardiaca Ligusticum acutilobum (Apiaceae) Lilium candidum (Liliaceae) Lilium martagon Liriope spicata (Liliaceae) Mimosa sensitiva (Fabaceae) Montanoa tomentosa Narcissus Nelumbo nucifera (Nelumbonaceae) Nigella sativa Nuphar luteum (Nymphaeaceae) Orobanche ammophylla (Orobanchaceae) Pachycereus pringlei (Cactaceae) Paeonia albiflora (Paeoniaceae) Paeonia lactiflora (Paeoniaceae) Panax ginseng Papaver somniferum (Papaveraceae) Paris quadrifolia Peganum harmala (Zygophyllaceae) Peonia alba Phellodendron amurense (Rutaceae) Pistacia lentiscus Pistacia terebinthus (Anacardiaceae) Plantago major (Plantaginaceae) Plantago psyllium (Plantaginaceae) Polygonum maritimum (Polygonaceae) Polystichum falcatum (Dryopteridaceae)

• • • • • • • • • • •

Potentilla reptans Psoralea corylifolia (Fabaceae) Rabdosia rubescens Rheum officinale (Polygonaceae) Rhus coriaria (Anacardiaceae) Rosa canina Rosmarinus officinalis Salvia miltiorrhiza (Lamiaceae) Sapium sp (Euphorbiaceae) Scutellaria baikalensis (Lamiaceae) Scutellaria barbata (Lamiaceae)

• • • • • • • • • • •

Seseli tortuosum Solanum nigrum (Solanaceae) Taxus baccata Te Verd Thapsia garganica Torilis japonica Trigonella foenum-graceum Viola tricolor Vitis sp (Vitaceae) Zedoaria (curcumol, curdione) Ziziphus vulgaris (Rhamnaceae)

ALIMENTS • • • • • • • • • • • • • All Alvocat (beta-sitosterol) Api (beta-elemè) Bròquil Ceba Coix lacryma-jobis Col Cotó (oli de llavors) Cúrcuma Dàtils Espinacs Figues Fonoll CONDIMENTS • Canyella • Cúrcuma • Fonoll BOLETS • Coriolus versicolor • • • • • • • • • • • PRINCIPIS ACTIUS • genisteïna • licopè (Síndria, Tomàquet, Pastanaga) • llimonè • naringenina • pro-antocianidines • quercetina • resveratrol • trigonel·lina (Fenigrec) • • • • • • • • • • • • Llimona Maduixes Mandarina Papaia Pastanaga Plàtans Prunes seques Raïm Síndria Taronja Tomàquet Xirimoia (beta-sitoserol, llavors)

àcid cafeic àcid clorogènic àcid el·làgic àcid ferúlic àcid ursòlic antocianidines apigenina beta-elemè (Api) carnosol curcumina curdiona (Cúrcuma)

• • • • • • • • •

SUPLEMENTS DIETÈTICS Ascorbigen (vit. C – indol-3-carbinol) • Oligoelements: Germani, Seleni, Zinc. Cartílag boví • Polisacàrid-pèptids Cartílag de tauró • Pròpolis Coenzim Q10 • Seleni Criptoxantina • Silimarina Curcumina • Vitamines: A, B1-2-6-12, C, D, E, àcid Diindol-metà fòlic Indol-3-carbinol Licopè • • • • • • HIGIENISME Absteniur-se de fumar (activament o passiva) Combatre la obseitat Compreses de tronc calentes i fredes alternant-se Menjar frugalment Prendre el sol (nua) Vacuna contra el virus del papil·loma

• • • •

HOMEOPATIA En general: Carbo Animalis 200CH: dos vegades al dia, o, fins a 4 vegades, si hi ha molt de dolor. Alleuja els dolors i altres símptomes. És un excel·lent remei anticàncer, que augmenta la immunitat. Complementar-lo amb altres tractaments simptomàtics. Si hi ha molta sang afegir: Arnica 3CH i Hamamelis 200 CH junts, 2 vagades al dia. Si no funcionen, canviar a Kreosotum 200CH: 3 o 4 dosis al dia. Contra el càncer de coll de matriu, si sagna amb facilitat i hi ha la sensació d’aigua bullent a l’esquena, Ustilago 1 -o- 6 (cada 3 hores). Contra els MIOMES/FIBROMES, Conium Maculatum 3CH 2 vegades al dia durant 3 mesos. S’interromp el tractament durant la menstruació. Es continua el tractament durant 6 mesos a un any. Si hi ha pèrdues de sang importants, Arnica Montana 3 CH 2-3-4 vegades al dia, o cada 3 hores si sagna molt; administrar també durant la menstruació. Teucrium M-V 30 cada 4 hores.

PSICOLOGIA La matriu i els ovaris venen a ser la llar de la creativitat. Una manca de creativitat per un excés de ressentiment pot donar lloc a càncer de matriu. També una manca de joia i un excés de còlera. Els fibromes tenen que veure amb el ressentiment envers la parella. Els problemes ginecològics tenen que veure amb la sensació de ser inútil. I la vulva té que veure amb el sentiment de vulnerabilitat. Per afavorir la creativitat caldria prendreles següents preparacions. Entre les flors de Bach: WildOat (Bromus ramosus) i Larch (Larix decidua). Entre les flors d’Austràlia: Turkey Brush (Clytrix exstuipulata). I entre les de Califòrnia: Aloe vera, Castilleja miniata, Iris douglasii. Per afavorir el

sentiment de joia, caldria prendre, entre les flors de Bach: Mustard, Wild Rose. Entre les flors d’Austràlia: Banksia robur, Suneiria rubra. Contra l’excés de còlera, caldria prendre elsolis essencials de Bergamota, Canyella, Eucaliptus, Menta piperita, Niaulí, Ravensara, Sàlvia. I la flor de Deva: Mimulus cardinalis. Contra el resentiment: Allium cepa (Deva), o també Willow (flor de Bach) o Hakea teretifolia (flor d’Austràlia). Contra el sentiment d’ inutilitat: Iris kemaonensis (flor del’Himàlaia). Contra el sentiment de vulnerabilitat caldria prendre: Achilleamillefolium(flor de Califòrnia), Miltonea phalenopsis (orquídies de l’Amazones).

CÀNCER D’OVARIS

• • • • • •

ABSTENIT-SE DE... àcids grassos saturats • obesitat carns vermelles • pólvores de talc al ventre clomiphene (promotor de la • raigs X. fertilitat) • sucre blanc embotits (amb nitrits) • teràpies hormonals (estrògens, llet androstenediona) mantega de llet HIGIENISME Prtendre el sol nua

ALIMENTS Menjar poc Hidratas de Carboni amb índex glicèmi baix • • • • • • • • • • • • •

All Bròquil Card Marià (tronxos) Col Vermella Cúrcuma Gingebre Jínjols BOLETS

Levístic Pastanaga Sambucus nigra (fruits) Shii Take (Lentinula edodes) Soja Vi negre

• Antrodia camphorata • Lentinula edodes (Shii-Take) • Coriolus versicolor

SUPLEMENTS O PRINCIPIS ACTIUS

• • • • • • • • • • • • • •

Àcid fòlic Aspirina 80 mg/dia Beta-carotè Bromelaïna 0.6 g/dia Cartílag boví 9g/dia Curcumina Estatina C (després de la cirurgia) Fenetil isotiocianats Genisteïna Indol-3-carbinol Iode Kaempferol Lentinan Magnesi

• • • • • • • • • • • •

Melatonina Polisacàrid-pèptids de Coriolus versicolor Quercetina Resveratrol Seleni Silimarina de Card Marià SOD Sulforaphane Teanina Vacuna de Coley Vitaminas A, C, E, D, K, àcid fòlic Vitamina 1,25 (HO)2 D3

PLANTES • • • • • • • • • • • Achillea millefolium Astragalus membranaceus Bacopa monnieri Canyella (Cinnamomon cassia) Card Marià Cimicifuga racemosa Eleutherococcus senticosus Gynostemma pentaphyllum (Jiaogluan) Julivert Levísitic Maytenus illicifolius • • • • • • • • • • • Nothapodytes foetida Panax ginseng Rhodiola rosea Rubus iadeus Semgmadermos emarginata Taraxacum officinale (rel) Taxus baccata Thea sinensis (Te Verd) Trifolium pratense Urtica dioica (rel) Withania somnifera

• • • • • •

HOMEOPATIA Si hi ha els marcadors tumorals alts (CEA 25-35): Hydrastis 200CH una vegada/dia, durant un mes. Comprovar amb analítica els marcadors al cap d’un mes. Apis 6CH, 2 vegades/da, contra el dolor. Si hi ha metàstasis, Conium maculatum 3CH, 2 vegades/dia. Si són als pulmons, Kalium carbonicum 200 CH 1/setmana. Si són als ossos, Symphytum 200 CH 2/dia. Si hi ha molt dolor, Hypericum 200 CH 2/dia. Si hi ha hemorràgies, Hydrastis TM, 5 gotes 2 vegades/dia. Si hi ha retenció de líquids o ascites: Lycopodium 30CH, dos gotes cada 8 hores. Carcinosinum 30CH: a dies alterns.

CÀNCER DE VAGINA

Beta carotè (Pastanaga) • Panax ginseng • Pistacia terebinthus • Retinil-palmitat UE • Vitamina A

CÀNCER DE VULVA Ligustrum vulgare UE • Solanum nigrum Vacunes Hepatits B i papil·loma virus •

HOMEOPATIA Kreosotum 200CH 2 vegades al dia o Nitricum acidum 200CH cada 8-12 hores. El Nitricum acidum és un medicament que es pot utilitzar en tots els tumors de membranes mucoses. Arsenicum album 200 CH 2 vegades al dia, si hi ha picors.

MELANOMA

Un remei molt més senzill contra el MELANOMA D’ÚVEA és posar-se Ulva lactuca (Enciam de Mar) sobre els ulls mentre es pren el sol a la platja, o, millor encara, posar-lo una hora sobre els ulls a l’ombra i mitja hora sobre els ulls a ple sol. Un remei protector dels ulls és la decocció dels fruits de Ligustrum lucidum (10g/0.25 L/dia). Però no estaria de més prendre confitura de Nabius. Les antocianidines dels Nabius actuen com a prooxidants front a cèl·lules canceroses, i tenen una especial afinitat pels ulls. Hi ha unes gotes de carnosina (contra cataractes) que poden servir per anar posant i evitant l’acumulació de lipofuscina. La Uncaria tomentosa té una afinitat especial per la úvea i, com a anti-cancerígena, caldria provar-la. Una altra prova a fer serien els banys amb hidrolat de Chenopodium ambrosioides. Thalictrum hernandezii és un antitumoral d’ull a provar també. L’ artesunat (derivat de l’artemisinina de l’ Artemisia annua) sembla eficaç també contra el melanoma d’úvea. L’artesunat combina bé amb la fotemustine (o amb dacarbazine), fins i tot fent retrocedir les metàstasis (melsa i pulmó). Els principis actius antimelanòmics són els següents —entre parèntesi la planta que el conté en major proporció—: Principis actius naturals anti-melanòmics (anglès*). 10-hidroxycamptothecin ED50 0,1 micrograms/mL (Camptotheca acuminata) aglycon sapogenins (R-gingenosids) 40 microM (Ginseng) apigenin 1-50 microM azelaic-acid (Lycopodium clavatum) beta-ionone IC50 140 microM (fulla de Blat de Moro) betulinic-acid (Diospyros peregrina) (rel de Menyanthes trifoliata) camptothecin ED50 0,14 micrograms/mL (Camptotheca acuminata, Nothapodytes foetida) carvacrol IC 120 microM (Thymus vulgaris) colchicine ED50 0,18 micrograms/mL (Colchicum autumnale) coumarin 50 mg/dia (Dipteryx odorata = Faves Tonkes) (=1,5 g llavor) curcumin 200 nanoM (Cúrcuma) D-limonene IC50 450 microM (Llimona, Aranja) daidzein (Soja) dehydrofalcarindiol 1,33 mg/Kg (Estragó) eicosapentaenoic-acid IC50 1 microM (All, Verdolaga) falcarinol 3 mg/Kg (Pastanaga) farnesol IC50 50 microM (Comins Castellans) genistein (Soja) geraniol IC50 50 microM (Monarda fistulosa, Geranium robertianum) glycyrrhetic-acid (Regalèssia) glycyrrhetinic-acid (Regalèssia) harringtonine ED50 0,077 micrograms/ mL (Cephalotaxus fortunei) homoharringtonine ED50 0,045 microgrms/mL (Cephalotaxus fortunei) hydroquinone (Nabius, fulla) indicine-N-oxide ED50 40 micrograms/mL (Heliotropium indicum) mimosine (Mimosa pudica) perillaldehyde IC50 120 microM (Cymbopogon nardus) perillyl-alcohol IC50 120 microM (Cymbopogon martinii) podophyllotoxin ED50 20 micrograma/mL (Podophyllum peltatum) Juniperus sabina)

quercetin (fulles d’ Oenothera biennis) Selenium 480 micrograms/Kg (Bertholletia excelsa) solasodine (Solanum carolinense) (Solanum nigrum) taxol (Taxus baccata) thymol IC50 120 microM (Thymus vulgaris) Les aglicon-sapogenines són molt més eficaces que el Ginseng en extracte total. I, a més, multipliquen ben bé per milers de vegades l’efectivitat del taxol o de la mitoxanthrone. És molt adient aquesta combinació pel melanoma (aglicon sapogenines del Ginseng + taxol + mitoxanthrone). Dues plantes semblen tenir força èxit pels melanomes: Physalis angulata i Solanum carolinense. De tota manera, el suc de les flors de Calendula officinalis, en algunes ocasions, ha donat resultats, amb paciència, molt bons. Tres bolets contra melanomes destaquen Antrodia camphorata, Inonotus obliquus i Phellinus linteus. En general, als afectats per algun tipus de melanoma no els convé abusar de les begudes alcohòliques, ni prendre medicaments o suplements amb tirosina, fenil-alanina, L-dopa o antihistamínics (excepte cetrizine i la doxilamina que no fan mal, en principi). Caldrà evitar, per sistema, l’exposició a la llum directe del sol. No valen els protectors solars. I tampoc és bo estar a la vora un llum fluorescent encesa moltes hores. O estar a la vora qualsevol focus de llum ultraviolada (làmpades per posar-se moreno, arc de soldadura). I millor dur ulleres de sol amb filtre de polarització. Entre els aliments que convé menjar està: • • • • • • • • • • • All Bròquil Ceba fesols Grifola frondosa Iuca Julivert Llinosa Moniatos Nabius (vermells, negres) Nous del Brasil • • • • • • • • • Nyames (Dioscorea) Oli de coco verge Papaia Pastanagues Physalis angulata Raïm Raves Negres Segonet de Civada Taronges

I entre els suplements dietètics que convenen contra el melanoma hi ha: • • • • • • • • • 1,3 beta glucans Àcid cafeic Apigenina carnosina carnosol cartílag de tauró Catequina CLA Coriolus versicolor • • • • • • • • • Curcumina DHA dimetilglicina EGCG Epicatequina Fructosaminoàcids Gingenòsids Rb2, Rg3, Rh2 glicirrizina Griffola frondosa

• • • • • • • • • •

Inonotus obliquus Inosina Kureha (de Coriolus versicolor) Melatonina Naringenina Naringina PABA Phellinus linteus Piperina pròpolis

• • • • • • • •

Quercetina resveratrol Rutina Seleni Sulforaphane Tangeretina Urea Vitamina A, B6, C, D

I entre les ingredients a aplicar per ús tòpic: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Àcid azelaic Calendula officinalis Carnosol* Centella asiatica Chelidonium majus Coco (oli verge) Copaiba (bàlsam de Copaifera officinalis) Delta-tocotrienol Eugenol (OE Clau) Fructosaminoàcids Galium aparine (suc cru)* Gamma-tocotrienol Glicirrizina Grifolan Heliotropium indicum Imiquimod (5%)* Inonotus obliquuus* Kigelia africana fruits (pasta) Oli de Perilla • • • • • • • • • • • • • • • • • • Pongamia pinnata (oli) Papaïna Pectina cítrica modificada Piperina Phellinus linteus* Podofil·lina Pròpolis Retinan-A* Rhodiola* S-allil-cisteïna Solanum carolinense Sulfat d’hidrazina Sulforaphane Swainsonina Te Verd Tocoferol-succinat Urea Vitaletina

I entre les plantes que convé prendre contra el melanoma: • • • • • • • • • • • Annona squamosa Astragalus oxyphysus Boheravia diffusa Centella asiatica* Chelidonium majus Coptis chinensis Dipteryx odorata (Faves Tonkes) Guazuma ulmifolia* Heliotropium indicum Inonotus obliquus Justicia pectoralis • • • • • • • • • • • Larrea tridentata (Xaparral) Lippia dulcis Maytenus illicifolia Oxalis (Biophytum) sensitivum Panax ginseng* Pfaffia paniculata Phellinus linteus Plumeria rubra Regalèssia Rheum palmatum Rhodiola rosea*

• • • • • •

Rosmarinus officinalis Scoparia dulcis Terminalia chebula Thea sinensis (Te Verd)* Uncaria tomentosa Vaccicium myrtillus

• • • •

Viola (flors) Viscum album Xanthium strumarium Yucca glabra

Entre les vacunes recomanades contra el melanoma hi ha: • • • Bestatina 10 mg/dia per altre (Streptomyces olivoreticuli) CGB (bacil de CALMETTE-GUÉRIN, tuberculosi) Toxina de COLEY

L’ HOMEOPATIA recomana contra el MELANOMA: Antimonium Crudum 200CH diari o cada 48 hores, 5 grànuls. Tractament entre 2-3 mesos. També en tots els tumors de pell. Si hi ha metàstasis cerebral: Ruta 6CH + Calcarea phosphorica 3x, una vegada al dia. Si hi ha metàstasis als ossos: Symphytum 200CH, una vegada al dia.

Psicològicament els problemes epitelials estan relacionats amb la sensació de sentir-se
amenaçat, i amb els sentiments de por, angoixa o repugnància. El càncer sempre està relacionat amb el ressentiment. Els problemes de la vista, en concret, es relacionen amb el sentiment desagradable arran de tot allò que hom veu a la vida. http://www.moffitt.org/moffittapps/ccj/v5n4/article1.html

• • • •

Alcohol ALIMENTS Antihistamínics Fenil-alanina

CONTRA EL MELANOMA ABSTENIR-SE DE... • L-dopa • Physalis angulata • Tirosina • UVA

• • • • • • •

PLANTES CONTRA EL MELANOMA Annona squamosa • Coptis chinensis Artemisia annua • Curcuma Boheravia diffusa • Dipteryx odorata (Faves Tonkes) Calendula arvensis,officinanlis • Galium aparine Centella asiatica • Guazuma ulmifolia ChEnopodium ambrosioides (úvea) • Heliotropium indicum Chelidonium majus • Justicia pectoralis

• • • • • • • • • • • •

Larrea tridentata (Xaparral) Ligustrum lucidum (úvea) Lippia dulcis Maytenus illicifolia Panax ginseng* Pfaffia paniculata Plumeria rubra Regalèssia Rheum palmatum Rhodiola rosea Rosmarinus officinalis Rubia cordifolia ALIMENTS Moniatos Nabius Pastanaga BOLETS • • • Antrodia camphorata Coriolus versicolor Griffola frondosa

• • • • • • • • • • •

Scoparia dulcis Solanum carolinense Terminalia chebula Thalictrum hernandezii (úvea) Thea sinensis (Te Verd)* Uncaria tomentosa Vaccicium myrtillus Viola (flors) Viscum album Xanthium strumarium Yucca glabra

• •

Inonotus obliquus Phellinus linteus

• • • • • • • • • • • • • • • •

SUPLEMENTS DIETÈTICS 1,3 beta glucans • Gingenòsids Rb2, Rg3, Rh2 Àcid cafeic • glicirrizina Aglicon sapogenines de ginseng • Inosina (Rb2, Rg3, Rh2 –gingenòsids) (+ • Kureha (de Coriolus versicolor) taxol + mitoxanthrone) • Melatonina (+ Echinacea) Antineoplastons • Naringina Apigenina • PABA carnosina • Piperina carnosol • pròpolis cartílag de tauró • Quercetina (flavanan) Catequina • resveratrol CLA (àcid linoleic conjugat) • Rutina Curcumina • Seleni DHA • Sulforaphane dimetilglicina • Tangeretina EGCG (Te Verd) • Urea Epicatequina (Te Verd) • Vitamina A, B6, C, D Fructosaminoàcids

VACUNES • Bestatina 10 mg/dia per altre (Streptomyces olivoreticuli)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

CGB (bacil de Calmette-Guérin, tuberculosi) Toxina de Coley ÚS TÒPIC Àcid azelaic Calendula officinalis Carnosol* Centella asiatica Chelidonium majus Coco (oli verge) Copaiba (bàlsam de Copaifera officinalis) Delta-tocotrienol Eugenol (OE Clau) Fructosaminoàcids Galium aparine (suc cru)* Gamma-tocotrienol Glicirrizina Grifolan Heliotropium indicum Imiquimod (5%)* Inonotus obliquuus* Kigelia africana fruits (pasta) Oli de Perilla • • • • • • • • • • • • • • • • • • Pongamia pinnata (oli) Papaïna Pectina cítrica modificada Piperina Phellinus linteus* Podofil·lina Pròpolis Retinan-A* Rhodiola* S-allil-cisteïna Solanum carolinense Sulfat d’hidrazina Sulforaphane Swainsonina Te Verd Tocoferol-succinat Urea Vitaletina

CONDIMENTS Cúrcuma / curry

• • •

HOMEOPATIA Antimonium Crudum 200CH diari o cada 48 hores, 5 grànuls. Tractament entre 2-3 mesos. També en tots els tumors de pell. Si hi ha metàstasis cerebral: Ruta 6CH + Calcarea phosphorica 3x, una vegada al dia. Si hi ha metàstasis als ossos: Symphytum 200CH, una vegada al dia.

PSICOLOGIA Els problemes epitelials estan relacionats amb la sensació de sentir-se amenaçat, i amb els sentiments de por, angoixa o repugnància. I el càncer sempre està relacionat amb el ressentiment. Els problemes de la vista (úvea), en concret, es relacionen amb el sentiment desagradable arran de tot allò que hom veu a la vida. Contra el sentiment d’estar amenaçat caldria prendre la Flor de Califòrnia: Berberis aquifolium, o bé l’oli essencial de Lavandín. Contra el sentiment de repugnància: Actinotus helianthi (flor d’Austràlia), Crab Apple (Malus pumila, flor de Bach). Contra l’angoixa: olis essencials de Lavandín, Marduix i Neroli; i la flor de Bach: Sweet Chestnut.

CÀNCER D’OSSOS

Plantes com la Farigola, l’Orenga, el Romaní i la Sàlvia tenen diosmetina, un principi actiu osteoblastogènic. I el Kudzu (Pueraria montana) conté puerarina, un principi actiu osteogènic. Contra el càncer d’ossos, és famós el tractament a Mèxic amb Kalanchoe daigrementiana (Aranto) i Bidens pilosa (Tecomozote). A Andalusia, tenen molta fe contra el càncer en general, i el d’ossos en particular, en la Sideritis hirsuta (d’allí) i el Thymus membranaceus. Contra el càncer d’ossos, al Nepal, fan servir Xanthium strumarium aplicat per fora, —matxucat—, i pres per dins. I s’ha dit que, a Xina, empren l’Artemisia annua contra el càncer d’ossos i de fetge. I, a Amèrica central i Brasil, recomanen la Carapa guianensis. La diosgenina del Fenigrec actua contra l’osteosarcoma; i també la grifolina de l’ Albatrellus confluens, i el sulforaphane del Bròquil. De l’ Albatrellus confluens, la grifolina suprimeix la fosforilació de l’ Akt i els seus substrats de l’osteosarcoma (U2OS i MG63). El polisacàrid ABP-Ia de l’ Agaricus blazei a 400 micrograms/mL propicia l’apoptosi de les cèl·lules de l’osteosarcoma. L’ HOMEOTPATIA recomana contra el càncer d’ossos: — Si és als ossos llargs, Phosphorus 30 CH/ 200 CH cada 3 hores. I, si és als ossos petits, Symphytum 5 CH/ 30 CH cada 3 hores. Contra l’OSTEOSARCOMA, del tractament homeopàtic, la 1ª línia de tractament és amb Carcinosinum 30 CH, 4 grànuls a dies alterns + Hypericum 200CH (per a calmar el dolor, al ritme del dolor). La 2ª línia de tractament és amb Symphytum, i, si no funciona, amb Ruta 200CH. La 3ª línia de tractament, si la Ruta tampoc funciona, substituir-la per Hekla lava 200CH. Hekla és especial contra càncer d’ossos amb metàstasis, 5 dosis/dia.

Psicològicament, almenys la fractura d’ossos, té que veure amb la rebel·lió contra l’autoritat
externa. I el càncer sempre té que veure amb el ressentiment. ABSTENIR-SE DE... • Estronci • Fluor

BOLETS CONTRA EL CÀNCER D’OSSOS • Agaricus blazei • Albatrellus confluens • Antrodia camphorata • Coriolus versicolor

ALIMENTS • Bròquil • Kudzu • Prunes umeboshi

PLANTES • Alpinia galanga (per l’acetat d’acetoxi-eugenol) • Artemisia annua (compte si fa mal de cap)

• • • • • • • • • • • •

Bidens pilosa Carapa guianesnis Fenigrec UE/ UI Farigola Kalanchoe daigremontiana Orenga Regalèssia Romaní

• • • • • • •

Roses (destil·lat UE contra els dolors) Sàlvia Sideritis hirsuta Symphytum officinale Terminalia arjuna (Triphala) Thymus membranaceus Xanthium strumarium

Coure (quelat) Extracte de Regalèssia Muda de serp picarol (UI) Oli de fetge de bacallà + CLA + Artemisis annua (en dejú)

COMPLEMENTS DIETÈTICS • Sufo-raphane • Tripèptid muràmic

MEDICACIÓ • • • • • • Adriamicina Advaxis (vacuna) Aleudronat Cisplatí (arterial) Colxicina Etopòsid • • • • • Ifosfamida + mesna (si hi ha poca necrosi) Làser apSTAR —polímer Leucovirina Metotrexat Pamidronat

• • • • • • • • • •

HOMEOPATIA(1/cada 3 hores) Carcinosinum 9 CH 5gr./ cada 2 dies (osteosarcoma) Coclchicum 5CH Colocynthis 5CH Hekla lava 9 CH (5 gr. /dia) Hypericum 5 CH (1 gr. Cada ½ hora) Magnesia Phosphorica 5 CH Phosphorus 9 CH (quan afecta els ossos llargs) Phytolacca 5 CH + Symphytum 5 CH (quan deriva de càncer de mama) Ruta Symphytum 5 CH (quan afecta ossos curts)

• •

PSICOLOGIA Cal recuperar autoavaluació. Posar-se olis essencials de Romaní, Taronja, Vetiver, Ýlang. Flors de Califòrnia: Butter cup (Ranunculus occidentalis), Sunflower (Helianthus anuus). Flors d’Austràlia: Five Corners (Styphelia triflora), Surt Desert Rose (Gossypium strutiatum). Cal deixar de rebel·lar-se contra l’autoritat externa. Flors d’Austràlia: Tall Mulla Mulla (Ptilotus helipteroides). Cal saber aguantar el dolor durant dos mesos. Flors d’Austràlia: Spinifex (Triodia)

CÀNCER DE PÀNCREES
Pel que fa als TRACTAMENTS NATURALS, poques plantes s’apliquen als càncers de

pàncrees. L’ Herba de Sant Robert (Geranium robertianum) en infusió, i barrejada (crua) amb un rovell d’ou, en dejú, pot ajudar en els casos on l’estómac hi estigui també implicat. El Chionanthus virginicus (“Fringe-Tree”) sembla ser la única planta específica pels tumors de pàncrees. Es dona la decocció (2 minuts) de l’escorça. La Camamilla pot prevenir el creixement dels tumors ja existents, i en especial, pot fer remetre la gastritis. És molt convenient barrejar-la amb Comins Castellans (Cuminum cyminum), rics en farnesol, amb Monarda fistulosa (rica en geraniol), i amb Palma-Rosa (Cymbopogon martinii =Palma-Rosa) (2 per mil de perillil alcohol), Comí de Prat (160 ppm), Menta Comuna (25 ppm) i Camamilla Amarga (Chamaemulum nobile). El perillil-alcohol actua a 290 microM. Un altre suplement pot ser la Perilla frutescens (l’herba i l’oli). Com anticancerigens pancreàtics, hi ha d’altres principis actius (dosis a IC50): — antroquinolol (Antrodia camphorata) — farnesol (a 39 micromols), que es troba als Comins Castellans (800 ppm) i al Boldo (100 ppm). — geraniol (a 265 micromols), que es troba a la Monarda fistulosa (3 %) i a la Farigola (1%). — geranil-geraniol (a 25 micromols), a la Llinosa i segurament al Geranium robertianum — isotiocianats (fenetil, benzil) (Bròquil) — llimonè (70% de l’ OE de pell de Llimona) — perillil-alcohol — timoquinona (Nigella sativa, llavors, oli) Les Llavors de Calonge (Nigella sativa) i la timoquinona que contenen han estat titllades de tòxiques pel llibre principal sobre plantes medicinals de FONT QUER i pel mateix Dr. JAMES A. DUKE. Segurament això no és degut al propi Dr. FONT sinó a una introducció subreptícia dels editors o promotors de l’obra. El profeta MAHOMA a l’Alcorà manifestava que el Senush era capaç de guarir totes les malalties, tret de la darrera. I OMAR SAID, HILAL ZAID i BASHAR SAAD (2011) manifesten que la Nigella sativa incrementa l’apoptosi de les cèl·lules canceroses del pàncrees, i n’inhibeix la metàstasi i la inflamació i la angiogènesi. L’oli de Senush seria, si més no, un bon remei, almenys per a combatre l’esgotament derivat del càncer pancreàtic. Suposadament, la Papàia, el Zantoxylum clava-herculis, i el Ruibarb, tenen també efectes lleugerament antitumorals sobre el pàncrees. Com a inhibidors de la fosfolipasa A2, hi ha la escutelarina (de la Scutellaria baikalensis, del Serpoll i de la Taronja). Aquestes plantes, doncs, són antitumorals pancreàtiques. Els inhibidors de la FPTasa (farnesil-protein-tranferasa) eviten que s’agregui aquesta cadena de 15 Carbonis al terminal del Ras, la qual cosa el tornaria oncogènic. Els inhibidors, enlloc de la farnesilació, formen geranil-geraniats, amb la qual cosa la transducció es fa molt més lenta a les cèl·lules canceroses. El lupeol dels Tramussos o de la llet de la Figa és

inhibidor de la FPTasa. Contra les diarrees, no hi ha planta com la Ratània. Se’n couen les arrels en aigua durant 1-2 minuts, i es pren la decocció ben calenta; si convé, 3-5 cops al dia. En general, també convé el llevat de cervesa (amb llevat làctic i Rhodotorula). Externament, contra el dolor pancreàtic convenen molt els cataplasmes de farina de Fenigrec, Llinosa (rica en geranilgeraniol) i Camamilla, ja sigui pel davant o pel darrera. O si més no, les compreses d’aigua de Camamilla amb Fenigrec (granes). Contra la inflor de l’estómac, convenen les compreses (o el bany) amb aigua de Cua de Cavall. No convé menjar grasses espesses. Els enzims de Papaia i de Pinya Americana es poden trobar (wobenzyme) combinats amb els d’origen animal, per alleujar la funció digestiva del pàncrees. La Travalera (Centaurea aspera), la Gymnema silvestre i la Lagestroemia speciosa poden ajudar a alleujar la funció endocrina (insulina). La rel d’ Angelica archangelica pot ajudar a corregir la hipoglicèmia, a més dels menjars dolços quan s’escaigui. Convé menjar l’alga “Cochayuyo” (Durvillaea anctartica), efectiva contra alguns virus que afecten el pàncrees, i les fulles de Neem (Azadirachta indica) o el seu oli; com a antivírics i antitumorals. Contra la diabetis i les diarrees hi ha la Myrcia salicifolia (“Pedra Hume–Caa”), de l’Amazònia. També ajuden al pàncrees d’altres d’aquesta regió: Stevia rebaudiana (edulcorant natural), Phillanthus niruri (Chanca-Piedra) i Bauhinia forficata (Pota de Vaca), a més del suc de la Momordica charantia. Pels problemes biliars col·laterals, la millor herba és el Boldo. Es pot ajudar amb el Coptis. Pels dolors, la combinació de Condurango amb Celidònia (bullits 4 minuts) és eficient, però té el perill de deixar grogui (no tant com la morfina). És convenient prendre quercetina hidrosoluble junt amb d’altres antioxidants (fenols del Té Verd, Seleni, vitamina E, resveratrol, coenzim Q10, etc.). Abans de prendre la combinació fatal de codeïna/morfina amb prometazina, es podrien provar els cataplasmes de Cicuta (bullida amb llet). La vitamina A (300.000 UI al dia), combinada amb la vitamina E (fraccions alfa, beta i gamma) es pot donar com a antitumoral pancreàtica. També el piridoxil-5-fosfat, almenys amb una eficàcia inhibitòria en el 25% dels casos. En definitiva, als qui pateixin d’un càncer pancreàtic els convindria menjar poca carn, bastant de peix, molta verdura i fruits, i poc sucres. Però sí que els convindria prendre els aliments: • Bifidobacterius bifidus • Guindilla • Bròquil • Llimona • Cacao • Llinosa (gra) • Calostre de vaca • Nous del Brasil • Cartílag boví • Pastanagues • Cochayuyo (Durvillaea • Shii-Take (Lentinula edodes) anctartica) • Soja • Figues (amb pell) • Tomàquets

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Tramusos

Xirimoies

I, a més, els convenen els suplements dietètics següents: N-acetil-cisteïna • Licopè Àcid fòlic • Oli de Perilla frutescens Alfa-carotè • Oli de Nigella sativa Cartílag de tauró • Perillil-alcohol Coenzim Q10 • Piridoxal-5-fosfat Curcumina • Quercetina DHEA • Resveratrol Ezims proteolítics • Sangre de Drago (Croton lechleri) Genisteïna • Seleni Glicirrizina (extracte de Regalèssia) • Sulforaphane Hexafosfoinositol • Vitamines A, B6, C, D, E, K Lactoferrina I les plantes: Aegle marmelos Aloe vera Angelica archangelica Annona glabra, A. muricata, A. squamosa Antrodia camphorata Azadirachta indica Bauhinia forficata Chelidonium majus Chionanthus virginicus Chrysanthemum parthenium Conyza canadenis Coptis chinensis Cordyceps sinensis (+ Panax nothoginseng) Cuminum cyminum Cymbopogon parkeri Farigola que es fa a uns 900 1200 m snm (amb geraniol) • • • • • • • • • • • • • • • • Ginseng Coreà (Panax ginseng) Ginseng Siberià (Acantopanax senticosus) Gymnema sylvestre Lagestroemia speciosa Larrea tridentata (Xaparral) Marsdenia condurango Momordica charantia Myrcia salicifolia Phillanthus niruri Rheum raponticum Stevia rebaudiana Tabebuia (Pau d’Arco) Te Verd Terminalia bellerica, T. chebula + Phyllanthus emblica (=triphala) Viscum album Zanthoxylum clava-herculi

L’ HOMEPATIA recomana contra el CÀNCER DE PÀNCREES, primer de tot: Hydrastis TM 5 gotes 2 vegades al dia + Chelidonium 6 X, 2 vegades al dia (reforça el fetge) + Conium 3 CH si hi ha bonys abdominals. Si no disposem de T.M. d’ Hydrastis, podem substituir-la per la 200CH, 2 vegades/dia. Segonament, si hi ha metàstasis al fetge o no hi ha milloria amb el tractament anterior, afegir Carduus marianus T.M. una dosi (5 gotes ) cada 12 hores abans del dinar i del sopar i mantenir el Chelidonium 6X. Contra el cansament, en cas d’afeccions canceroses hepatobiliars, China 3DH en gotes, 5 gotes 3 v/dia. Va bé per a tot tipus d’anèmies i millora l’estat general. Si l’estat general és dolent, es pot alternar Hydrastis TM i Chelidonium 6DH 2 dies cada 3 hores els primers 2 dies, i després només 2 cops al dia. Conium 3CH també serveix quan el tumor principal és molt gran. Si hi ha metàstasi als ossos, afegir Symphytum 200CH: dos

vegades al dia. Hypericum 200CH: contra el dolor, cada 2h. o si cal , més seguit. Quan els indicadors estiguin disparats, Hydrastis 200 CH i Phosphorus 30CH cada 3 hores.

Psicològicament els problemes de pàncrees tenen que veure amb la sensació de que la vida
ja no és dolça; i amb la còlera, frustració i rebuig derivats d’això.

CONTRA EL CÀNCER PANCREÀTIC ABSTENIR-SE DE... • • • • Alcohol Carn vermella Helicobacter pylori Patates amb uretà (anti-grillada) • • • Sucre blanc refinat Tabac Vapors de dissolvents (pintura)

• • • • • • • •

• •

• • •

PLANTES CONTRACÀNCER DE PÀNCREES • Cordyceps sinensis (+ Panax nothoginseng) Aegle marmelos Aloe vera • Cuminum cyminum Angelica archangelica • Cymbopogon parkeri Annona glabra, A. muricata, A. • Farigola que es fa a uns 900 - 1200 squamosa (Graviola) m snm (amb geraniol) Antrodia camphorata • Geranium robertianum (Herba de Sant Robert) en infusió, i Azadirachta indica barrejada (crua) amb un rovell Bauhinia forficata d’ou, en dejú, pot ajudar en els Camamilla (Matricaria casos on l’estómac hi estigui chamomilla) pot prevenir el també implicat. creixement dels tumors ja • Ginseng Coreà (Panax ginseng) existents, i en especial, pot fer • Ginseng Siberià (Acantopanax remetre la gastritis. És molt senticosus) convenient barrejar-la amb Cuminum cyminum), Monarda • Gymnema sylvestre fistulosa, Cymbopogon martinii, • Lagestroemia speciosa Carum carvi, Mentha spicata, • Larrea tridentata (Xaparral) Chamaemulum nobile. • Marsdenia condurango Chelidonium majus • Momordica charantia Chionanthus virginicus (“Fringe• Myrcia salicifolia Tree”) sembla ser la única planta • Nigella sativa incrementa específica pels tumors de l’apoptosi de les cèl·lules pàncrees. Decocció (2 minuts) de canceroses del pàncrees, i l’escorça. n’inhibeix la metàstasi i la Chrysanthemum parthenium inflamació i la angiogènesi. Conyza canadenis • Phillanthus niruri Coptis chinensis • Rheum raponticum • Scutellaria baikalensis

• • • •

Stevia rebaudiana Tabebuia (Pau d’Arco) Te Verd Terminalia bellerica, T. chebula + Phyllanthus emblica (=triphala)

• • •

Thymus serpyllum Viscum album Zanthoxylum clava-herculi

• • • • • •

• •

Contra les diarrees, no hi ha planta com la Ratània. Se’n couen les arrels en aigua durant 1-2 minuts, i es pren la decocció ben calenta; si convé, 3-5 cops al dia. En general, també convé el llevat de cervesa (amb llevat làctic i Rhodotorula). Contra el dolor pancreàtic convenen molt els cataplasmes de farina de Fenigrec, Llinosa (rica en geranil-geraniol) i Camamilla, ja sigui pel davant o pel darrera. O si més no, les compreses d’aigua de Camamilla amb Fenigrec (granes). Contra la inflor de l’estómac, convenen les compreses (o el bany) amb aigua de Cua de Cavall. No convé menjar grasses espesses. Centaurea aspera, Gymnema silvestre i Lagestroemia speciosa poden ajudar a alleujar la funció endocrina (insulina). La rel d’ Angelica archangelica pot ajudar a corregir la hipoglicèmia, a més dels menjars dolços quan s’escaigui. Contra tumors concomitants amb diabetis i diarrees hi ha la Myrcia salicifolia (“Pedra Hume–Caa”), de l’Amazònia. També ajuden al pàncrees d’altres d’aquesta regió: Stevia rebaudiana (edulcorant natural), Phillanthus niruri (Chanca-Piedra) i Bauhinia forficata (Pota de Vaca), a més del suc de la Momordica charantia. Pels problemes biliars col·laterals, la millor herba és el Boldo. Es pot ajudar amb el Coptis. Pels dolors, la combinació de Condurango amb Celidònia (bullits 4 minuts) és eficient, però té el perill de deixar grogui (no tant com la morfina). Abans de prendre la combinació fatal de codeïna/morfina amb prometazina, es podrien provar els cataplasmes de Cicuta (bullida amb llet).

ALIMENTS • • • • • • • • Bròquil Cacao Calostre de vaca Cartílag boví Cochayuyo (Durvillaea anctartica) Figues (amb pell o llet de la base) Guindilla Llinosa (gra) • • • • • • • • Nous del Brasil Papaia Pastanagues Soja Taronja Tomàquets Tramusos Xirimoies

BOLETS Antrodia camphorata Cordyceps chinensis Coriolus versicolor Lentinula edodes) SUPLEMENTS DIETÈTICS CONTRA CÀNCER DE PÀNCREES

• • • • • • • • • • • • • • • • • •

Àcid fòlic Alfa-carotè Benzil-isotiocianat Bifidobacterius bifidus Cartílag de tauró coenzim Q10 Curcumina DHEA Ezims proteolítics Fenetil-isotiocianat fenols del Té Verd Genisteïna Glicirrizina (extracte de Regalèssia) Hexafosfoinositol Lactoferrina Licopè N-acetil-cisteïna Oli d’ Azadirachta indica (Neem)

• • • • • • • • • • • • • • • • •

Oli de Calonge (Nigella sativa) Oli de Nigella sativa Oli de Perilla frutescens Perillil-alcohol Piridoxal-5-fosfat Quercetina Resveratrol Sangre de Drago (Croton lechleri) Seleni Sulforaphane Vitamina A (300.000 UI al dia), Vitamina B6 Vitamina B12 Vitamina C Vitamina D3 vitamina E (fraccions alfa, beta i gamma) Vitamina K

• • • • • • •

• •

PRINCIPIS ACTIUS (dosis a IC50): antroquinolol (Antrodia camphorata) farnesol (a 39 micromols), que es troba als Comins Castellans (800 ppm) i al Boldo (100 ppm). geraniol (a 265 micromols), que es troba a la Monarda fistulosa (3 %) i a la Farigola (1%). geranil-geraniol (a 25 micromols), a la Llinosa i segurament al Geranium robertianum isotiocianats (fenetil, benzil) (Bròquil) llimonè (70% de l’ OE de pell de Llimona) lupeol (Tramussos o llet de la Figa): inhibidor de la FPTasa (farnesil-proteintranferasa). Evita que s’agregui aquesta cadena de 15 Carbonis al terminal del Ras, la qual cosa el tornaria oncogènic. Enlloc de la farnesilació, forma geranilgeraniats, amb la qual cosa la transducció es fa molt més lenta a les cèl·lules canceroses. perillil-alcohol (290 microM) de la Perilla frutescens (oli). timoquinona (Nigella sativa, llavors, oli)

HIGIENISME Ioga: Mayurasana HOMEOPATIA • Contra l’augment de marcador 19.9: digestiu i pàncrees: Hydrastis Canadensis 200CH. Chelidonium 6DH: una vegada/dia de cada com a profilaxis. Dues vegades al dia, si hi ha càncer del cert. També per a quan hi hagi un increment dels marcadors en general:

• •

• • •

Carcinosinum 200CH: a dies alterns. Quan els indicadors estiguin molt disparats, Hydrastis 200 CH i Phosphorus 30CH cada 3 hores. En general,contra tumors pancreàtics: Hydrastis TM 5 gotes 2 vegades al dia + Chelidonium 6 X, 2 vegades al dia (reforça el fetge) + Conium 3 CH si hi ha bonys abdominals. Si no disposem de T.M. d’ Hydrastis, podem substituir-la per la 200CH, 2 vegades/dia. Si hi ha metàstasis al fetge o no hi ha milloria amb el tractament anterior, afegir Carduus marianus T.M. una dosi (5 gotes ) cada 12 hores abans del dinar i del sopar i mantenir el Chelidonium 6X. Contra el cansament, en cas d’afeccions canceroses hepatobiliars, China 3DH en gotes, 5 gotes 3 v/dia. Va bé per a tot tipus d’anèmies i millora l’estat general. Si l’estat general és dolent, es pot alternar Hydrastis TM i Chelidonium 6DH 2 dies cada 3 hores els primers 2 dies, i després només 2 cops al dia. Conium 3CH també serveix quan el tumor principal és molt gran. Si hi ha metàstasi als ossos, afegir Symphytum 200CH: dos vegades al dia. Hypericum 200CH: contra el dolor, cada 2h. o si cal , més seguit.

PSICOLOGIA La ira per conflictes territorials pot desencadenar càncer pancreàtic. Els problemes de pàncrees tenen que veure amb la sensació de que la vida ja no és dolça; i amb la còlera, frustració i rebuig derivats d’això. Per apaivagar aquesta ira, caldria prendre flors de l’Himàlaia (Well Being=Erysimum melicentae/ Pluto = Arisaema propinquum), flors de Califòrnia (Scarlet Monkey=Mimulus cardinalis), i flors de Bach (Holly= ilex aquifolium). Pera a veure un altre cop que la vida és dolça: Actinotus helianthi (flor d’Austràlia) o Apricot (flors de Califòrnia, sèrie especial). Contra el sentiment de frustració: Banksia robur i Banksia serrata (flors d’Austràlia); Iris douglasiana, Solanum quadriloculatum (flors de Califòrnia). O també els olis essencials de Bergamota, Pebre Negre, Pomelo.

CÀNCER DE PARÒTIDES
Entre les plantes antitumorals més adients contra els tumors de les paròtides hi ha: • Althaea pallida

• • • • • • •

Avena fatua Corylus avellana Hyosciamus niger Mesembryanthemum aequilaterale Pistacia lentiscus Rumex alpinus Viburnum lantana

Contra el carcinoma de cèl·lula esquamosa a la mucosa bucal funciona el Tulsi (Ocimum sanctum), la Feijoa (pell), el Neem (Azadirachta indica), i les protoantocianidines oligomèriques de l’extracte de llavors de Raïm. I la 1,25 dihidroxi-calciferol (vitamina D3), que modera el p21 i el p53. A més, contra els diversos tipus de càncer de la mucosa bucal, s’han recomanat aquest suplements o plantes: • Astaxanthina • Calèndula (crema) • Curcumina • Extracte de llavors de panses • Fenetil - éster de l’àcid cafeic (30 mg/Kg) • Ginkgo biloba • Hesperidina • Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum) • Licopè • Maduixes i fruites del bosc (Gerds, Groselles, Móres, Nabius) • Magnesi • Malpighia (emarginata, glabra, puncifolia) • N-acetil-cisteïna • Polifenols del vi • Proantocianidines oligomèriques • Pròpolis • Spirulina • Te Verd (catequina i epigalocatequinagalat) • Vitamina A • Vitamina B2 • Vitamina C • Vitamina E • Zinc (amb moderació)

Psicològicament els problemes de la boca es relacionen amb el sentit de culpabilitat, però
també amb la rigidesa i falta de capacitat d’acceptar idees noves. CONTRA EL CÀNCER DE PARÒTIDES ABSTENIR-SE DE...

Citomegalovirus

• • • • • • • • •

PLANTES CONTRA EL CÀNCER DE PARÒTIDES Althaea pallida • Malpighia (emarginata, glabra, puncifolia) Avena fatua • Mesembryanthemum aequilaterale Azadirachta indica (Neem) • Ocimum sanctum (Tulsi) Corylus avellana • Pistacia lentiscus Feijoa • Rumex alpinus Ginkgo biloba • Styrax officinale Hyosciamus niger* • Te Verd (catequina i Jiaogulan (Gynostemma epigalocatequinagalat) pentaphyllum) • Verbena supina Lantana camara ALIMENTS • • • • Arònia Maduixes Gerds Goji • • • Groselles Móres Nabius

• • • • • • • • •

SUPLEMENTS DIETÈTICS Proantocianidines oligomèriques del • Polifenols del vi raïm • Proantocianidines oligomèriques Astaxanthina • Pròpolis Calèndula (crema) • Spirulina Curcumina • Vitamina A Fenetil - éster de l’àcid cafeic (30 • Vitamina B2 mg/Kg) • Vitamina C Hesperidina • Vitamina D3 Licopè • Vitamina E Magnesi • Zinc (amb moderació) N-acetil-cisteïna • • HOMEOPATIA Nitricum Acidum 3CH: dos gotes 4 v. al dia. Hypericum 200CH: cada 3h.

PSICOLOGIA Els problemes de la boca es relacionen amb el sentit de culpabilitat, però també amb la rigidesa i falta de capacitat d’acceptar idees noves. Per tal de corregir tot això, caldria prendre: Reseda lutea (flors de l’Atlàntida), Suneiria rubra i Gossypium strutianum (flors d’Austràlia), Hyssopus officinalis (flor de Deva), i olis essencials de: Arbre del Te, Ginebrons, Pi, Ýlang-Ýlang.

CÀNCER DE PELL (NO–MELANOMA)
TRACTAMENTS NATURALS CONTRA EL CÀNCER DE PELL EN GENERAL

Els principis actius més adients contra EL CÀNCER DE PELL EN GENERAL són: —àcid cafeic —àcid clorogènic (Cafè) —àcid ferúlic (Asafètida, Pinya Americana, Sàlvia) —àcid glicòlic —àcid-D-glucàric —alfa/beta-carotè —apigenina —crocetina (Safrà) —curcumina (Cúrcuma) —EGCG (Te Verd) —fucoxantina —gamma-orizanol —genisteïna —hidroxitoluè butilat —indol-3carbinol —inositol-hexafosfat —resveratrol —retin-A —sanguinarina (Sanguinaria canadensis) —Seleni —silimarina (Card Marià) —solasodina (Solanum carolinense) En general, hom sospita que la crema feta amb llard de porc ecològic i suc de Calendula officinalis (extret prement les flors i les fulles sota un got de cul gruixut sobre un plat fort) va molt bé contra el càncer de pell. També el suc tendre de Galium aparine dóna excel·lents resultats quan el càncer és incipient, però agressiu. Un altre mètode casolà explicats per caçadors de la província de Lleó, consisteix en aplicar un bistec de vedella cru sobre el càncer. Es nota que la picor va minvant. Després d’uns dies d’anar-lo canviant a diari, s’afegeix verí (estricnina) al bistec. Es refereixen ja a sarcomes que afecten també la pell. NICOLÀS CAPO recomanava prendre el sol pel matí, a primera i última hora, i aplicar suc de Llimona a la lesió cancerosa de la pell, amb aigua freda. I, també, aplicar-hi suc de Ceba i d’All, i infusió de Farigola.

PLANTES PER A ÚS EXTERN (=UE) CONTRA CÀNCER DE PELL • Aloe vera • Althaea officinalis

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Anagallis coerulea Anemone coronaria Argemone mexicana Aristolochia clematitis Aristolochia longa Artemisia absinthium (Donzell) Arum maculatum Calendula arvensis, C. officinalis (Bojacs) Camomilla recutita AE (Camamilla) Centella asiatica (Gotu Kola) Chelidonium majus (Celidònia) Chrysanthemum coronarium Cinnamomum camphora (resina) Cinnamomum zeylanicum (Canyella) Citrus aurantium (Taronja: pericarpi) Clematis bojeri Colocassia esculenta Conium maculatum Coptis teeta Croton lechlerii (làtex) Curcuma longa (Cúrcuma) Cynoglossum officinale Daucus carota (Pastanaga AE) Dioscorea villosa (Nyame Silvestre) Equisetum maximum Erythroxylon catuaba Euphorbia peplus (làtex) Galium aparine (Apegalós): suc Geranium robertianum (Herba de Sant Robert) Gossypium herbaceum (Cotó): oli de llavors Humulus lupulus (Llobet): resina Hydrastis canadensis Hypericun perforatum Inula helenium (Herba de l’Ala): rel Jacaranda mimosifolia Kigellia pinnata: fruit UE Knowltonia capensis Larrea tridentata (Xaparral) Lilium martagon Linum usitatissimum Liriope spicata Lycopodium sp. (espores) Maytenus illicifolia Menyanthes trifoliata (rel)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Musa paradisiaca Oenothera biennis: oli (Onagra) Pfaffia paniculata (Suma) Piper nigrum Pistacia terebinthus (resina) Podophyllum peltatum Polypodium leucotomos (Calaguala) UI/UE Pongamia pinnata (oli) Prunus dulcis: ametlles (pell blanca tendra) Quercus rubra Ranunculus parnassifolius (raíz) Rosmarinus officinalis (Romer) Rumex crispus (Romassa): fulles Salvia lavandulifolia (OE, brots tendres) Saponaria officinalis Scutellaria baicalensis Sedum album Silybum marianum (Card Marià) Sisymbrium officinale Solanum carolinense (100% en càncer de cèl·lula esquamosa; 80% en càncer de cèl·lula basal; 70% de èxit en ceratosis) Solanum nigrum (Flix) Tabebuia impetiginosa (Pau d’Arco) Thea sinensis (Te Verd) Thuja sp. Thymus zygis Trigonella foenum-graecum (Fenigrec) Uncaria tomentosa (Ungla de Gat) Vaccinium myrtillus (Nabius: fulla) Viola tricolor Viscum album (Viscarsí) Withania somnifera (Ashwagandha) Zingiber officinale (Gingebre: beta-ionona, farnesol, geraniol)

PRODUCTES PER A ÚS EXTERN CONTRA CÀNCER DE PELL 1. 2. 3. 4. 5. Àcid azelaic Àcid cafeic Àcid clorogènic Àcid el·làgic Àcid glicòlic 6. 7. 8. 9. 10. Apigenina Benzaldehid Berberina Cantaxantina Capsantina

11. Crocetina 12. Curcumina 13. DHEA 14. Fucoxantina 15. Gamma orizanol 16. Genisteïna 17. Grassa de porc ecològica 18. H-11 19. Imiquimod (5%) 20. inosina-dialdehid 21. Inositol-hexafosfat 22. niacinamida 23. oli d’All 24. oli d’Oliva verge 25. oli de llavors de Raïm 26. papaïna 27. pectina cítrica modificada

28. podofil·lina (resina de Podophyllum peltatum) 29. Proantocianidines oligomèriques 30. pròpolis 31. resorcinol (amb goma Tragacant i cocaïna) 32. retin-A 33. segonet de Civada 34. sanguinarina 35. Silimarina 36. SOD (Mn) 37. sulfat d’hidrazina 38. tangeretina 39. urea 40. vitamina E (tocotrienol delta i tocotrienol gamma) 41. Vitamina B6

MEDICAMENTS PER A UI CONTRA CÀNCER DE PELL • • • • • • Autovacunes (cèl·lules dendrítiques) Interferó Alfa (INF alpha b) N-acetil-cisteïna (sense beta-carotè) Vacuna de COLEY Vacuna placentària de GOVALLO Vacuna de la tuberculosis (CGB)

PRODUCTES DE PARAFARMÀCIA PER A PRENDRE CONTRA CÀNCER DE PELL: 1. àcid glucàric 2. aglicon-sapogenines (Rb2, Rg3, Rh2 -gingenòsids) 3. arginina 4. alfa/beta-carotè 5. cantaxantina 6. carctol: • Hemidesmus indicus - 20 mg • Tribulus terrestris - 20 mg • Piper cubeba - 120 mg • Ammani vesicatoria - 20 mg • Lepidium sativum - 20 mg • Blepharis edulis - 200 mg • Smilax china - 80 mg • Rheum emodi - 20 mg 7. carnosol 8. cartílag de tauró 9. CLA (àcid linoleic conjugat) 10. curcumina 1-4 g /dia 11. 12. 13. 14. DHA (àcid decosohexanoic) DHEA Dimetil glicina EGCG (epigal·locatequinagal·lat, del Tè Verd) 15. EPA (àcid eicosopentanoic) 16. Glicirrizina 17. Indol-3-carbinol 18. lactoferrina 19. Llimonè 20. Mak-4 (amrit) 21. Melatonina 22. NAC (N-acetil-cisteïna) 23. PABA 24. Podophyllum hexandrum 25. PSK (polisacàrid Kureha) 26. Quercetina (flavanan) 27. retinil-palmitat 28. Seleni (L-Seleni-metionina)

29. SOD (Mn) 30. transresveratrol 31. Vitamina A 32. Vitamina B6 33. Vitamina B17

34. Vitamina C 35. vitamina D 36. Vitamina E 37. zerumbone (Alpinia zerumbet) 38. Zinc

Shichimotsu-koka-to

ALIMENTS PREVENTIUS DEL CÀNCER DE PELL • • • • • • • • • • • • • • • • Agaricus blazei All Ametlles Bròquil Canyella Ceba Col Comins Coriandre Fenigrec Gerds Graviola (Annona squamosa) Groselles Negres Llinosa (llavors) Magranes Momordica charantia • • • • • • • • • • • • • • Móres Orenga Pastanaga Pebre Pròpolis Raïm Remolatxa Ruibarb Safrà Segonet de Civada o de Blat Shii-Take (Lentinula edades) Shichimotsu-koka-to Soja Te Verd

PRECAUCIONS - Abstenir-se de: • Cumarines (furo-cumarines = psoralens)

• • • • • • • • • •

Estrògens (al menys en UE) Fenilalanina L-Dopa Tirosina begudes alcohòliques. antihistamínics (astemizol, loratidina) fluorescents, televisors de TRC o aparells de microones engegats contraceptius (femenins) cremes amb diòxid de Titani (molt blanques, com la crema Nivea) margarina o grasses trans (microones)

RECOMANACIONS GENERALS • • • • • • Teràpia GERSON Usar: protectors solars (hidroxitoluè butilat= BHT) Criocirurgia (evitant l’efecte dels esquitxos amb protectors adients). Amb melanomes cal parar molt de compte i millor seria una cirurgia més agressiva. Electroteràpia (9 V, amb pol positiu al tumor i el negatiu a la pell normal) Psicoteràpia contra el sentiment de sentir-se embrutat, sollat. Esport (sempre que no impliqui pressionar les lesions)

HOMEOPATIA contra el càncer de pell: Manganum Aceticum 30 CH (cada 4 hores)
CONTRA EL CÀNCER DE PELL ABSTENIR-SE DE.... • margarina o grasses trans (microones) antihistamínics (astemizol, loratidina) • Medicació immunosupressora begudes alcohòliques. (excepte sirolimus) contraceptius (femenins) • Operar sense extreure els voltants de la lesió (cal la tècnica de Mohs) Cremar les lesions sense protegir el • Prendre el sol a les hores de més voltant (amb paper) calor, o després d’haver près cremes amb diòxid de Titani (molt antibiòtics o flors de Ginesta. blanques, com la crema Nivea) • Pressionar les lesions (tira de la Cumarines (furo-cumarines = motxilla, bossa) psoralens) • Radiacions ionitzants Estrògens (al menys en UE) • Tirosina Fenilalanina • UVB (especialment per la tarda) fluorescents, televisors de TRC o aparells de microones engegats Fumar tabac L-Dopa ALIMENTS CONTRA EL CÀNCER DE PELL • Ametlles • Annona squamosa

• • • • • • • • • • •

All

• • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Bròquil Castanyes Ceba Col Col de Brussel·les Fenigrec Gerds Graviola (Annona squamosa) Groselles Negres Llinosa (llavors) Magrana (amb pell) Malanga (Colocassia esculenta) Momordica charantia Móres Orenga CONDIMENTS Calonge (Nigella sativa) Canyella Comins Coriandre

• • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Pastanaga Pebre Pinya Americana (Ananàs) Plàtanas /bananes Pròpolis Raïm Remolatxa Ruibarb Safrà Segonet de Civada o de Blat Shichimotsu-koka-to Shii-Take (Lentinula edades) Soja Taronja (pell) Te Verd

Crocus sativus Cúrcuma /curry Gingebre Pebre Negra

BOLETS • Agaricus blazei • Antrodia camphorata • Phellinus linteus

• • • • • • • • • • • • • • • • •

PLANTES Aloe vera Althaea officinalis Anagallis coerulea Anemone coronaria Annona squamosa Argemone mexicana Aristolochia clematitis, longa Artemisia absinthium (Donzell) Arum maculatum Bellis perennis, sylvestris Calendula arvensis, C. officinalis (Bojacs) Centella asiatica (Gotu Kola) Chelidonium majus (Celidònia)(làtex) Chrysanthemum coronarium Cinnamomum camphora (resina) Citrus aurantium (Taronja: pericarpi) Conium maculatum

• • • • • • • • • • • • • • • • •

Coptis teeta Croton lechlerii (làtex) Curcuma longa (Cúrcuma) Cycas circinalis Cynoglossum officinale Daucus carota (Pastanaga OE) Dioscorea villosa (Nyame Silvestre) Equisetum maximum Erythroxylon catuaba Euphorbia peplus (làtex) Ferula asa-foetida Galium aparine (Apegalós): suc Geranium robertianum (Herba de Sant Robert) Gossypium herbaceum (Cotó): oli de llavors Heliotropium indicum Humulus lupulus (Llobet): resina Hydrastis canadensis

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Hypericun perforatum Inula helenium (Herba de l’Ala): rel Jacaranda mimosifolia Kalanchoe daigremontiana Kigellia pinnata: fruit UE Knowltonia capensis Larrea tridentata (Xaparral) Lilium martagon Linum usitatissimum Liriope spicata Lycopodium sp. (espores) Malva sylvestris Matricaria chamomilla Maytenus illicifolius Menyanthes trifoliata (rel) Musa paradisiaca Nigella sativa (oli) Ocimum sanctum Oenothera biennis: oli (Onagra) Pfaffia paniculata (Suma) Piper nigrum Pistacia lentiscus Pistacia terebinthus (resina) Plantago major Podophyllum peltatum Polypodium leucotomos (Calaguala) UI/UE Pongamia pinnata (oli) Prunus dulcis: ametlles (pell blanca tendra) Quercus rubra Ranunculus parnassifolius (rel)

• • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • •

Rosmarinus officinalis (Romaní) Rumex crispus (Romassa): fulles Salvia lavandulifolia (OE, brots tendres) Salvia triloba Sanguinaria canadensis Saponaria officinalis Scutellaria baikalensis Sedum album Silybum marianum (Card Marià) Sisymbrium officinale Solanum carolinense (100% en càncer de cèl·lula esquamosa; 80% en càncer de cèl·lula basal; 70% de èxit en ceratosis) Solanum nigrum (Flix) Tabebuia impetiginosa (Pau d’Arco) Terminalia chebula Thea sinensis (Te Verd) Thuja sp. Thymus zygis Trigonella foenum-graecum (Fenigrec) Uncaria tomentosa (Ungla de Gat) Vaccinium myrtillus (Nabius: fulla) Viola tricolor Viscum album (Viscarsí) Withania somnifera (Ashwagandha) Zingiber officinale (Gingebre: betaionona, farnesol, geraniol)

• • • • • • • • • •

SUPLEMENTS DIETÈTICS I PRINCIPIS ACTIUS PER A ÚS EXTERN • Apigenina Àcid azelaic • Benzaldehid Àcid cafeic • Berberina Àcid clorogènic (Cafè) • Cantaxantina Àcid el·làgic • Capsantina Àcid ferúlic (Asafètida, Pinya • Carnosol Americana, Sàlvia) • Crocetina (Safrà) Àcid glicòlic • Curcumina (Cúrcuma) Àcid ursòlic • DHEA Àcid-D-glucàric • EGCG (Te Verd) Alfa/beta-carotè • Fucoxantina Antociandinies • Gamma orizanol

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Genisteïna Glicoalcaloids Grassa de porc ecològica H-11 Hidroxitoluè butilat Imiquimod (5%) Indol-3carbinol inosina-dialdehid Inositol-hexafosfat Llimonè Luteol niacinamida oli d’All oli d’Oliva verge Oli de llavors de cotó oli de llavors de Raïm Oli de tauró (alquil-glicerol) papaïna pectina cítrica modificada podofil·lina (resina de Podophyllum peltatum) Proantocianidines oligomèriques pròpolis

• • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Quercetina resorcinol (amb goma Tragacant i cocaïna) Resveratrol retin-A Retin-A sanguinarina Sanguinarina (Sanguinaria canadensis) segonet de Civada Seleni Silimarina (Card Marià) SOD (Mn) Solasodina (Solanum carolinense) sulfat d’hidrazina Sulfo-raphanan tangeretina urea Vitamina A Vitamina B6 vitamina E (tocotrienol delta i tocotrienol gamma)

SUPLEMENTS PER A ÚS INTERN • • • • • • • • • • • • • • • • • • • àcid glucàric aglicon-sapogenines (Rb2, Rg3, Rh2 gingenòsids) alfa/beta-carotè Ammani vesicatoria - 20 mg arginina Blepharis edulis - 200 mg cantaxantina carctol: carnosol cartílag de tauró CLA (àcid linoleic conjugat) curcumina 1-4 g /dia DHA (àcid decosohexanoic) DHEA Dimetil glicina EGCG (epigal·locatequinagal·lat, del Tè Verd) EPA (àcid eicosopentanoic) Glicirrizina Hemidesmus indicus - 20 mg • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Indol-3-carbinol lactoferrina Lepidium sativum - 20 mg Llimonè Mak-4 (amrit) Melatonina NAC (N-acetil-cisteïna) PABA Piper cubeba - 120 mg Podophyllum hexandrum PSK (polisacàrid Kureha) Quercetina (flavanan) retinil-palmitat Rheum emodi - 20 mg Seleni (L-Seleni-metionina) Smilax china - 80 mg SOD (Mn) transresveratrol Tribulus terrestris - 20 mg Vitamina A Vitamina B17

• • •

Vitamina B6 Vitamina C vitamina D HIGIENISME •

• • •

Vitamina E zerumbone (Alpinia zerumbet) Zinc

o Autovacunes (cèl·lules dendrítiques) Cremes protectores de grau superior al 40 o Interferó Alfa (INF alpha b) o Vacuna de Coley o Vacuna de la tuberculosis (CGB) Vacuna del papil·loma –virus humà o Vacuna placentària de Govallo

HOMEOPATIA Manganum Aceticum 30 CH (cada 4 hores) PSICOLOGIA El càncer de pell sol seguir als conflictes per separació. Separació arrel de la por que l’altre ens domini. També s’associa al sentiment d’estar sollat, brut. Caldria prendre, pels conflictes de la separació: Crataegus oxyacantha (Deva). I, contra el sentiment d’estar brut: Malus pumila (flor de Bach).

CÀNCER DE PRÒSTATA

TRACTAMENTS GENERALS DEL CÀNCER DE PRÒSTATA
El tractament mèdic clàssic dels càncers de pròstata, en general, és la prostectomia, quan la ràdio no funciona. La resecció és recomanable en joves menors de 50 anys, ja que només un 2% solen tenir després problemes d’incontinència, i només veuen reduïda la seva potència erèctil en un 50%. En canvi, no és recomanable en ancians que puguin sucumbir als efectes secundaris de l’anestèsia. L’operació sol fer-se amb l’ajuda de sonda i amb aire líquid, que crema els teixits. La ràdio és més indicada per quan hi hagi metàstasi, o per quan els valors del PSA siguin poc elevats. Se sol irradiar amb un raig ben dirigit, amb ajuda dels escàners, uns 1000 rads a la setmana, set setmanes seguides. Una darrera teràpia és la hormonal, o millor dit, antihormonal, amb antagonistes de la testosterona, antiandrogens o amb hormona luteïnitzant LH. Com a preventius de la hiperplàsia hi ha la vitamina A, la D3 i el Karkadé. El Te Verd inhibeix la 5alfa-reductasa-I (via la EGCG) i propicia l’ apoptosi (per la via la despolarització de la membrana mitocondrial externa); o sigui que inhibeix el creixement dels adenomes. El Te Negre també, via el factor de creixement insulínic IGF-I (lligat al factor de transducció Akt). Un derivat semisintètic de la EGCG, que s’obté substituint el grup éster-galat per una cadena llarga grassa, té un efecte apoptòtic molt més gran que el Te Verd sol, o que l’ EGCG en els adenomes de pròstata. A més, els inhibidors de l’ aromatasa i del 5-HETE, així com els antagonistes dels estrògens i els activadors de la 15-LOX, poden ajudar a refrenar el càncer de pròstata. Cal no oblidar el Seleni, antioxidant/prooxidant (a dosis ínfimes només) que s’acumula amb preferència als òrgans sexuals masculins. Diàriament, menjar tres Nous del Brasil (200 micrograms) serien suficients com a preventiu. Principis actius adients contra el càncer de pròstata en general són la cumarina (Faves Tonkes, Asperula odorata) i el licopè (Tomàquet, Síndria, Pastanaga). Per a reduir l’adenoma prostàtic ve molt bé aplicar un cataplasma de Verbena officinalis i Plantago major, agafats tendres i fets bullir amb poca aigua durant 2 minuts. El tractament cal fer-lo durant una setmana, una hora cada vegada. Per prendre, s’ ha dit que la Lobularia (=Alyssum) maritima pot aturar el càncer de vies urinàries, fins i tot de la pròstata, però hi ha més evidències respecte a l’extracte glicèric de la rel del Pygeum africanum, i sobre tot, del dels dàtils del Sabal serrulata. Pot donar bons resultats canviar l’acidesa de la dieta. Per exemple, suprimir la Llimona i prendre aigua d’ OMg (magnèsia calcinada). Els antiandrogènics i els inhibidors de la 5-alfa-reductasa són els principis actius millors per a prevenir el càncer de pròstata, que se sàpiga. El finasteride evita un 30% dels casos, però no pot fer que els que no pot inhibir deixin de ser malignes. El dutasteride (bloquejant no selectiu de la 5-alfa-reductasa) té una incidència similar al finasteride. Abaixa un 23 % el PSA i no augmenta (es queda en 7 %) el risc de malignitat com podria fer el finasteride.

El licopè i el beta-carotè són caretonoides que es troben als Tomàquets i a la Cíndria. Protegeixen l’ ADN protegint a la 2-deoxi-guanosina contra els radicals lliures d’oxigen. També suprimeixen la proliferació cel·lular estimulada pel factor insulinoide de creixement. El licopè es troba en altes concentracions en el teixit prostàtic i, a la vegada, el licopè redueix, en la pròstata afectada pel càncer, el tiol i el creixement cel·lular per les proteïnes bretxa, i el senyal del factor de creixement. I el mateix passa, enlloc de amb el licopè, amb el Tomàquet. La ingesta de 15 mg/dia de licopè sembla suficient. Això equival a 300 g de Tomàquets al dia. La ingesta de Tomàquets en aquesta dosis redueix el risc de patir càncer de pròstata en un 40%. La vitamina A actua modulant el creixement i la diferenciació de les cèl·lules canceroses mitjançant l’activació de la transcripció de gens per la via dels receptors alfa, beta i gamma de l’àcid retinoic. El fenretenide (un retinoide similar a la vitamina A) abaixa la incidència tumoral en un 50% aproximadament. Els retinoides inhibeixen la proliferació cel·lular, activen l’apoptosi, i aturen el cicle cel·lular. Almenys, es pot assegurar que una ingesta moderada de retinol és inversament proporcional a la incidència de càncers malignes prostàtics. En canvi, una dosi elevada de beta-carotè purificat (30 mg/dia) pot empitjorar les coses, sol o amb retinil-palmitat. Dosis diàries de vitamina E (400 UI) i vitamina C (500 mg) no semblen afectar la incidència del càncer de pròstata. Prendre el sol s’associa a una menor incidència del càncer de pròstata. Una menor concentració de 1,25-dihidro-vitamina D3 (=calcitriol) s’associa a una major incidència a Amèrica, però no a Europa. La vitamina E, i, en particular, la forma alfa-tocoferol, redueix, en 6 anys, en un 40% la mortalitat per càncer de pròstata i el 30% l’aparició / morbiditat. En canvi, uns nivells baixos d’alfa tocoferol s’associen a una major incidència. Una sobredosis de vitamina E podria afectar negativament el cor. El Seleni, a dosis de 200 micrograms diaris (en llevat de cervesa), redueix a la meitat el risc de patir càncer de pròstata. Això només segons alguns estudis (KLEIN, 2001). Però, segons d’altres (LIPPMAN, 2009), no hi hauria cap incidència i, a més, la vitamina E seria contraproduent. El Zinc, segons uns, no fa res, i, segons els altres, prevé el càncer de pròstata. Entre els flavonoids antioxidants (i prooxidants) més estudiats hi ha: • Apigenina • Catequines del Te Verd o Te Negre • Isoflavones de la Soja (daidzeïna, genisteïna) • Proantocianidines oligomèriques (de les llavors de Raïm) • Resveratrol • Silimarina (del Card Marià) La genisteïna és un fitoestrogen que va cap als receptors estrogènics i androgènics. La concentració plasmàtica en els japonesos està inversament relacionada amb el risc de patir càncer de pròstata. Però, les isoflavones de la Soja no redueixen el PSA als canadencs. El consum de Te redueix, almenys, la proporció de càncer de pròstata agressiu. El Te Verd inhibeix el creixement d’adenomes prostàtics. Hi afavoreix l’apoptosi mtijançant la despolarització de les mitocòndries i l’increment dels radicals lliures d’oxigen (ROS). Del Te

Verd o la EGCG inhibeixen la 5-alfa-reductasa (isoenzim I) i la hiperplàsia. L’efecte es multiplica, com s’ha dit abans, administrant una molècula de semisíntesis, al substituir el grup éster-gal·lat per una cadena grassa llarga. Però també el Te Negre inhibeix el càncer de pròstata, i ho fa per la via de l’IGF-1 /Akt. El resveratrol, amb apigenina, suprimeix el càncer de pròstata en rates infectades amb SV-40 Tag. Els indols de les crucíferes (indol-3-carbinol) promouen l’apoptosis, inhibeixen la proliferació cel·lular, i el PSA, i actuen com antiandrogènics, almenys en tests in vitro. Els isotiocianats del Bròquil, Coliflor, etc., disminueixen el risc de patir càncer de pròstata als qui en mengen. La curcumina inhibeix la proliferació cel·lular, tant dels tumors sensibles, com als no sensibles, als androgens. En càncer de pròstata, la curcumina (i la EGCG) desplaça o no deixa unir les cèl·lules afectades més del 85% dels estradiols i, a més, promou l’apoptosis, i atura les mitosis en la fase G2. Estaria indicat, doncs, prendre Te Verd amb Cúrcuma. La curcumina no deixa fosforilar l’activador del NFkappaB (I-kappaB/alfa), la qual cosa fa aturar el càncer de pròstata. També la curcumina atura la formació de butllofes en la membrana de les cèl·lules de l'epiteli cancerós, i manté en bon estat els microfil·laments interns cel·lulars, amb la qual cosa impedeix la metàstasi en càncer de pròstata (PC-3, LNCaP). També és important el paper inhibidor de la curcumina sobre la tirosina-cinasa i sobre l'auto-fosforilació de l’ EGF-R i del CSF1-R, així com sobre la formació de nòduls ossis (metàstasis) en cèl·lules C4-2B. Els compostos sulfurats de l’All i la Ceba, el Porro, i el Cebollí inhibeixen el càncer de pròstata, almenys si no l’inici el seu desenvolupament. Els dàtils de la Serenoa repens inhibeixen la 5-alfa-reductasa però no el PSA, en principi. El RASAGENTHI LEHYAM (medicina ayurvèdica) actua bé (sola, a raó de 4 microg/mL; o en extracte de cloroform, a raó de 0.07 microg/mL) contra les cèl·lules del càncer de pròstata (PC3). La fórmula és força complexa (quantitats en g): • Abies spectabilis pinyes 10 • Acalypha betulina rel 10 • Acorus calamus rizoma 10 • Alpina galanga rizoma 10 • Arsènic trifosfat 10 • Azima tetracantha rel 10 • Bryonia epigoea tubercle 10 • Calamus verus tubercle 10 • Celastrus paniculatus llavors 10 • Cinnamomum zeylanicum escorça 10 • Clerodendrum serratam rel i fulla 10 • clorur mercúric 10 • Cocos nucifera part carnosa 10 • Coure sulfat 10 • Cuminum cyminum Cumin llavors 10 • Curcuma longa rizoma 10

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Dolichos biflorus llavors 10 Elelttaria cardamomum llavors 10 Embelia ribes baia 10 Ferro (magnesita) 10 Foeniculum vulgare llavors 10 Hygrophila auriculata llavors 10 Mercuri 10 Myristica fragrans aril 10 Nigella sativa llavors 10 ou de gallina 400 Piper longum escorça 10 Piper longum llavors 10 Piper nigrum Pepper llavors 10 Plom òxid 10 Plumbago indica escorça de rel 10 Psoralea corylifolia llavors 10 Quercus infectoria ballerucs 10 Saussurea lappa rel 10 Semecarpus anacardium anou 10 Sesamum indicum llavors 10 Smilax chilensis &S. china rizoma i escorça 10 Sofre 10 Strychnos nux-vomica llavors 10 Strychnos potatorium llavors 10 sucre de palma 400 Terminalia chebula anou 10 Trachyspermum roxburghianum & T. ammi rizoma 10 Vernonia anthelmintica llavors 10 Vitis vinifera fruit 10 Withania somnifera tubercle 10 Zinc sulfat 10 Zingiber officinale rizoma sec 10

Dels exercicis de contraccions repetides del múscul pubococcini (PC), hom diu que poden reforçar tant la pròstata que prevenen hiperplàsies i adenomes. Aquest múscul és el que pot estroncar la pixada i va des de prop del recte fins a la base del penis. També es diu que és convenient dormir de panxa avall (bocaterrosa) per fer pressió sobre la pròstata.

Els ALIMENTS I COMPLEMENTS DIETÈTICS i herbes adients contra el càncer de pròstata són: 1. àcid betulínic 2. àcid D- glutàric 3. àcid el·làgic (Maduixes)

4. àcid ferúlic 5. àcid fític (1 g, lluny, en el temps, de les begudes com la de llet o d’aliments amb Calç)** = hexafosfoinositol 6. àcid gamma-linoleic 7. àcid làuric 8. àcid miristoleic (oli de Coco verge)** 9. àcid nor-dihidro-guaiarètic 10. Acmella olearcea 11. Actaea racemosa (Black Cohosh) 12. adiponectina 13. Alfals (arrel) 14. Algues Kelp 15. alkilglicerol (oli de tauró)** 600mg/d 16. All 17. allil-isotiocianat 18. Aloe vera 19. Alvocat (Persea americana) 20. Alyssum maritimum** 21. Andrographis paniculata 22. Annona squamosa (Graviola)** 23. Annona squarrosa (*tetrahidrosquamone, *bullatacinone, *quamotacine) 24. apigenina (Julivert) 25. Arròs integral 26. Asperula odorata (infusió estricta, sense arribar a bullir) 27. aspirina (80 mg/d) 28. astaxantina (Haematococcus fluviatilis, salmó) 29. berberina (Chelidonium majus, Coptis chinensis, Hydrastis canadensis)** 30. Bertholletia excelsa (Maranyons)** (4/d) 31. beta-glucanns (1,3/1,6) del Maitake (Griffola frondosa) (fracció D) 32. beta-sitosterol (llavors de Xirimoia) 33. Bidens acmella 34. Bidens pilosa 35. biochanin A (Trifolium pratensis) 36. Blainvillea acmella 37. bolets**: Agaricus blazei, Antrodia camphorata, Cordyceps militaris, Cordyceps sinensis, Ganoderma lucidum, Grifola frondosa, Monascus purpureus, Phellinus linteus (+ vitamina C), Pleurotus, Poria cocos 38. Bor 6 mg/d 39. Borraja 40. bromocriptina 10 mg/d 41. Bròquil (sulforaphane, fenetilisotiocianat, benzilisotiocianat, indol-3-carbinol) 42. Buchú (Barosma betulina) 43. Camamilla (Matricaria chamomilla, Chamemelum nobile) 44. capsaicina (Bitxos Picants) 45. Carabassa (polpa, pell, llavors, oli) 46. Card Marià 47. carotens (alfa, beta) 48. Ceba 49. Chelidonium majus

50. Crhysanthemum (=Dendranthema) morifolium 51. criptoxantina (Dunaliella salina) 52. CLA (àcid linoleic conjugat) 53. clinoptilolita (mineral) 54. Col de la Xina 55. Coliflor 56. Comins Castellans (Cuminum cyminum) 57. Conyza canadensis 58. Copaifera brasiliensis 59. Coenzim Q10 60. Coriolus versicolor (PSP) 61. Créixens 62. criptoxantina 63. cumarina (Dyperix odorata) 64. curcumina (curry + pinya americana + lecitina) 65. daidzeina (Soja) 66. DHA 67. DHEA (dehidroepiandrosterona) 68. diindolmetà 69. Dipterix odorata (Faves Tonkes) 70. doxiciclina (antiparasitari i antibiòtic) 71. EGC (Te Verd) 72. EGCG (Te Verd) 73. EPA 74. Epilobium gr. parviflorum (alpinum, collinum, fleischeri, lanceolatum, montanum, obscurum, palustre, roseum) 75. equiguard (de llevat de cervesa) 76. equol (Trifolium pratense, Soja/intestí) 77. Erodium moschatum 78. Espinacs 79. Evodia rutaecarpa 80. fenetil-SCN 81. fibra (segonet, Pèsols, Faves) 82. finasteride 83. fitosterols (Ginseng, Ginkgo) 84. flutamida 85. Fonoll (Foeniculum azoricum) 86. fucoxantina 87. Galium aparine** 88. gelatina bovina (9 g/d)** 89. genisteïna (50 mg/d) 90. Ginebrons 91. Ginesta (flors) Spartium junceum (oli) 92. gingebre (Zingiber officinale) 93. Ginseng 94. GLA (àcid gamma linolènic) 95. glucosamina 96. Gogi (Lycium chinense) 97. Guanàbana

98. Guazuma ulmifolia** 99. gugulípid (Commiphora mukul) 100. Harpagophytum procumbens 101. Herba de Sant Robert (Geranium robertianum) 102. 2-hidroxisterona 103. Hymenaea courbaril** 104. IL-2 105. indol-3-carbinol (Coliflor) 106. Isatis indigotica 107. Kalanchoe brasiliensis** 108. Karkadé (Hibiscus sabdarifa) 109. Leuzea conifera** 110. licopè (Tomàquet, Síndria) 111. liganans: enterodiol, enterolactona, matairesinol, secoirilariciresinol (Llinosa) 112. llimonè (sinèrgia amb docetaxel contra les perilloses DU145) 113. Llobet (Humulus lupulus) ** 114.luteïna (Dunaliella salina) 115. luteolina (Julivert) 116. Magrana (suc, pell, llavors) 117. melatonina 118. Melilotus albus 119.Mikania hirsutissima 120. miricetina (Fonoll fulles) 121. Moniatos 122. Morera (escorça) 123. Nabiu Vermell** 124. naringenina (cítrics amb pell) (antiestrogènica) 125. neoxantina (Espinacs) 126. Nigella sativa (llavors, oli) (timoquinona, alfa-hederina) 127. Nispros (orxata de pinyols)** 128. nobiletina (Chamaemelum nobile) 129. oli de llavors de Cotó 130. oli de Llinosa (15 g/d) 131. oli d’oliva verge 132. oli d’Onagra 133. oli de Senush (Calonge, Nigella sativa) 134. Oligoelements: Bor, Seleni, Iode, Seleni, Zinc (mai més de 50 mg/d) 135. Ortiga (arrels) 136. Pa integral 137. Panax psuedoginseng 138. panses (i extracte de llavors) 139. Pastanaga 140. Patata 141.pectina cítrica modificada (extracte de llavor d’aranja)** 142. Perilla frutescens (perillil-alcohol) 143. Petiveria alliacea 144. Pistacia terebinthus** 145. Plantago major** 146. Porros

147. proantocianidines oligomèriques 148. progesterona /testosterona 149. pròpolis 150. Pygeum africanum (extracte glicèric)** 151. quercetina (flavanan) (contra PC-3, DU-145, LNCaP) 152. Rabdosia rubescens 153. Regalèssia 154. Remolatxa 155. resveratrol (Panses) 156. Rhodiola rosea 157. Ruscus aculeatus 158. Sabal serrulata (extracte glicèric)** 159. S-allil-mercaptocisteïna 160. SAMC 161. sanguinarina 162. Schinus molle (resina, fruits)** 163. Scoparia dulcis 164. Scutellaria baikalensis 165. Sègol 166. segonet de Civada** 167. Seguieria alliacea 168. Seleni (sleniometionina) 200 microg/d 169. Selenicereus grandiflorus (flor) 170. Serenoa repens (dàtils) = Sabal serrulata 171. silimarina (Card Marià) 172. Síndria 173. Soja: gra, miso, proteïna, tempeh, tofu... (isoflavones) 174. Solidago virgaurea 175. SPES PC 176. Spiranthes oleracea 177. Spondias purpurea (maceració en aigua freda) 178. sulforaphane 179. Swartzia polyphylla 180. Tabebuia impetiginosa 181. Te (Verd / Negre) * El Te Verd inhibeix bé el creixement d’adenomes. En els de pròstata, l’apoptosi està facilitada per una despolarització de les mitocòndries i un increment dels radicals oxigen. El càncer de pròstata és inhibit pel Te Negre, via el factor de creixement insulínic (IGF-I) i la seva transducció per l’ Akt. L’ EGCG és inhibidora de la 5-α-reductasa (isoenzima I) i, per tant, podria convenir en hiperplàsia de pròstata. Substituint el grup éster-gal·lat per una cadena grassa llarga, quest efecte se multiplica molt. El Te Verd, epidemiològicament, redueix el càncer de pròstata. 182. Terminalia chebula (fruit)** 183. testosterona/progesterona 184. Tomàquets** 185. Tribulus terrestris** 186. Trifolium pratense 187. Tulsi (Ocimum sanctum) sobre algunes línies (A549) però no sobre d’altres (DU145) 188. Uncaria tomentosa 189. UV (prendre el sol)

190. Verbena officinalis** 191.vi negre 192. Vitamines: àcid fòlic, A, B1, B2, B6, B17, C, D3, 1OH, 25-OH-D3, K 193. Vitex agnus-castus 194. Xop (borrons, Populus nigra) SPES PC = Dendrantherma moriifolia, Glycyrrhiza glabra, Ganoderma lucidum, Insatis indigotica, Panax pseudogindeng, Rhabdosia rubescens, Scutellaria baickalensis, Serenoia repens. Les llavors de Calonge (Nigella sativa) mostren activitat quimiopreventiva contra l’estrès oxidatiu, proliferació cel·lular i càncer provocat pel nitriloacetat fèrric. Provoquen també una disminució de la gamma-glutamil-transpeptidasa (GGTP), de la peroxidació lipídica (malondialehid), de la xantina oxidasa, de radicals peròxid, d’urea a la sang, de creatinina al sèrum, de la síntesis d’ ADN, i de la incidència de tumors. En canvi, augmenten el glutatió i els seus enzims antioxidants relacionats. L’oli de llavors de Calonge controla el creixement dels tumors sòlids, inhibeix la metàstasis al fetge i millora la supervivència. El principal principi actiu principal de les llavors de Calonge és la timoquinona. Protegeix dels danys sobre l’ ADN causat per l’azoximetà i també de la peroxidació lipídica. La timoquinona és una mica més activa que l’alfa-hederina. Curiosament, l’acció citotòxica de l’alfa-hederina és estimulada per la butionina sulfomixina (inhibidor de la síntesis de glutatió), sense que es vegin alterades les capacitats necròtica i apoptòtica. I, al mateix temps, la butionina sulfomixina augmenta la inhibició dels nivells de GSH de la timoquinona. L’apoptosi promoguda per la timoquinona és mediada per la caspasa-3, ja que els inhibidors de la caspasa-3 inhibeixen el poder apoptòtic de la timoquinona. La timoquinona suprimeix l’activació del NF-kappa-B induïda pel TNF-alfa i per diversos carcinògens i estímuls inflamatoris. També disminueix l’expressió regulada pel NF-kappa-B dels gens IAP1, IAP2, XIAP, Bcl-2, BclXL, i survivina; així com de gens proliferatius (ciclina D1, COX-2, cMyc) i de gens angiogènics (MMP-9, VEGF). També inhibeix la síntesis d’ADN, la proliferació, i la viabilitat de cèl·lules de càncers prostàtics, tant siguin andrògen-dependents com no. Però, no té aquesta acció sobre les cèl·lules no canceroses. La timoquinona inhibeix l’AR i el’E2F-1 (reguladors de la proliferació cel·lular). El tractament amb timoquinona fa pujar les nivells de p21 (Cip1), p27 (Kip1) i Bax, i retarda el pas de G1 a S, amb una davallada de AR i E2F-1 (i les proteïnes que regula, necessàries per al cicle de la mitosis). La timoquinona inhibeix també els tumors de les cèl·lules C4-2B de pròstata. Quan a la pròstata hi ha un creixement tumoral després de la teràpia d’ablació, això indica que ja no hi ha més dependència hormonal, però sí encara hi ha dependència del receptor androgènic. L’E2F-1 (regulador de la proliferació cel·lular) hi juga un paper important. La timoquinona inhibeix la proliferació cel·lular, la viabilitat i la síntesis d’ ADN de les cèl·lules canceroses (LNCaP, C4-B, DU145,l PC-3) però no aquestes activitats a les no canceroses (BPH-1) de l’epiteli prostàtic. Ho fa reprimint l’AR i l’E2F1. Resumint, doncs, la timoquinona inhibeix el desenvolupament del càncer de pròstata, depengui o no de les hormones (andrògens). La timoquinona inhibeix la migració cel·lular de l’endoteli de la vena umbilical i el VEGF/AKT, però no actua sobre l’VEGF-R2. Inhibeix, doncs, l’ angiogènesi. ****************************************************************** L’ HOMEOPATIA contra l’augment del PSA recomana Thuya 30 CH 2 vegades al dia. Si la PSA puja més, augmentar la Thuya a 4 vegades/dia. En general, contra el càncer de pròstata

recomana Ferrum phosphoricum 3 X, 2 vegades/dia, si hi ha hematúria. Si sagna molt, de forma puntual donar Geranium T.M. 10 gotes 2-3 vegades/dia. Si no es pot controlar l’orina i drena constantment, donar Kreosote 30 CH cada 3 hores.

Psicològicament el càncer de pròstata té que veure amb la por que debilita la masculinitat. I
amb la renúncia, la culpabilitat, la pressió sexual, i la por a envellir. CONTRA EL CÀNCER DE PRÒSTATA ABSTENIR-SE DE... Canvis d’horaris dia/nit • Menjar carn vermella DHEA • Obesitat Fumar tabac • Testosterona (medicaió) PLANTES • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Acmella olearcea Actaea racemosa (Black Cohosh) Agathosma betulinum Alfals (arrel) Aloe vera Alyssum maritimum Andrographis paniculata Annona muricata Annona squamosa (Graviola) Annona squarrosa (*tetrahidrosquamone, *bullatacinone, *quamotacine) Artemisia annua Asperula odorata (infusió estricta, sense arribar a bullir) Bidens acmella Bidens pilosa Buchú (Barosma betulina) Camamilla (Matricaria chamomilla, Chamemelum nobile) Card Marià (Sylibum marianum) Chelidonium majus Chrysanthemum (=Dendranthema) morifolium Conyza canadensis Copaifera brasiliensis Eclipta latifolia Epilobium gr. parviflorum (alpinum, collinum, fleischeri, lanceolatum, montanum, obscurum, palustre, roseum) Erodium moschatum • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• • •

Evodia rutaecarpa Galium aparine Ginesta (flors) Spartium junceum (oli UE) Ginseng Glycirrhiza glabra Gogi (Lycium chinense) Guazuma ulmifolia Harpagophytum procumbens Herba de Sant Robert (Geranium robertianum) Hibiscus sabdarifa (Karkadé) Humulus lupulus Hymenaea courbaril Isatis indigotica Juniperus communis Kalanchoe brasiliensis Leuzea conifera Medicago sativa Melilotus albus Mikania hirsutissima Morera (escorça) Nigella sativa (llavors, oli) (timoquinona, alfa-hederina) Ortiga (arrels) Panax pseudoginseng Perilla frutescens (perillil-alcohol) Petiveria alliacea Pistacia terebinthus Plantago major Populus nigra (borrons)

Pygeum africanum (extracte glicèric) • Rabdosia rubescens • Regalèssia • Rhodiola rosea • Ruscus aculeatus • Sabal serrulata (extracte glicèric) • Schinus molle (resina, fruits) • Scoparia dulcis • Scutellaria baikalensis • Seguieria alliacea • Seguieria floribunda • Selenicereus grandiflorus (flor) • Serenoa repens (dàtils) = Sabal serrulata • Solidago virgaurea • Spilanthes oleracea • Spondias purpurea (maceració en aigua freda) • Swartzia polyphylla • Tabebuia impetiginosa • Te (Verd / Negre) — El Te Verd inhibeix bé el creixement d’adenomes. En els de pròstata, l’apoptosi està facilitada per una despolarització de les mitocòndries i

un increment dels radicals oxigen. El càncer de pròstata és inhibit pel Te Negre, per la via del factor de creixement insulínic (IGF-I) i la seva transducció per l’ Akt. L’ EGCG és inhibidora de la 5-α-reductasa (isoenzima I) i, per tant, podria convenir en hiperplàsia de pròstata. Substituint el grup éster-gal·lat per una cadena grassa llarga, quest efecte se multiplicaria molt. El Te Verd, epidemiològicament, redueix el càncer de pròstata. • Terminalia chebula (fruit) • • • • • • • Tribulus terrestris Trifolium pratense Tulsi (Ocimum sanctum)— sobre algunes línies (A549), però no sobre d’altres (DU145) Uncaria tomentosa Urtica dioica (rel) Verbena officinalis (+ Plantago major UE) Vitex agnus-castus

SPES PC (contra càncer de pròstata)
• • • • Dendrantherma moriifolia Glycyrrhiza glabra Ganoderma lucidum Isatis indigotica • • • • Panax pseudoginseng Rhabdosia rubescens Scutellaria baikalensis Serenoa repens

RASAGENTHI LEHYAM (medicina ayurvèdica)
• • • • • • • • • • • • • • Abies spectabilis /pinyes 10 Acalypha betulina /rel 10 Acorus calamus /rizoma 10 Alpina galanga /rizoma 10 Arsènic trifosfat 10 Azima tetracantha /rel 10 Bryonia epigoea /tubercle 10 Calamus verus /tubercle 10 Celastrus paniculatus /llavors 10 Cinnamomum zeylanicum /escorça 10 Clerodendrum serratum /rel i fulla 10 clorur mercúric 10 Cocos nucifera /part carnosa 10 Coure sulfat 10 • • • • • • • • • • • • • • Cuminum cyminum / llavors 10 Curcuma longa /rizoma 10 Dolichos biflorus /llavors 10 Elelttaria cardamomum /llavors 10 Embelia ribes /baia 10 Ferro (magnesita) 10 Foeniculum vulgare /llavors 10 Hygrophila auriculata /llavors 10 Mercuri 10 Myristica fragrans /aril 10 Nigella sativa /llavors 10 ou de gallina 400 Piper longum /escorça 10 Piper longum / llavors 10

• • • • • • • • • •

Piper nigrum Pepper /llavors 10 Plom òxid 10 Plumbago indica /escorça de rel 10 Psoralea corylifolia /llavors 10 Quercus infectoria /ballerucs 10 Saussurea lappa /rel 10 Semecarpus anacardium /anou 10 Sesamum indicum /llavors 10 Smilax chilensis &S. china /rizoma i escorça 10 Sofre 10

• • • • • • • • • •

Strychnos nux-vomica /llavors 10 Strychnos potatorium /llavors 10 sucre de palma 400 Terminalia chebula /anou 10 Trachyspermum roxburghianum & T. ammi rizoma 10 Vernonia anthelmintica /llavors 10 Vitis vinifera /fruit 10 Withania somnifera /tubercle 10 Zinc sulfat 10 Zingiber officinale /rizoma sec 10

BOLETS • • • • • • Agaricus blazei Antrodia camphorata Coriolus versicolor (PSP) Cordyceps militaris Cordyceps sinensis Ganoderma lucidum ALIMENTS • • • • • • All Alvocat (Persea americana) Ananàs Arròs integral Borraja Bròquil (sulforaphane, fenetilisotiocianat, benzilisotiocianat, indol-3carbinol) Calostre de vaca Carabassa (polpa, pell, llavors, oli) Ceba Cebollí Cireres Col de la Xina Coliflor Créixens Espinacs Fonoll (Foeniculum azoricum) Guanàbana Llimona Maduixes • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Magrana (suc, pell, llavors) Maranyons (4 al dia) Meló Moniatos Nabius Vermells Níspros (i orxata dels pinyols) Panses Pastanaga Patata Porro Préssecs Raïm Remolatxa Sègol (pa integral) Segonet de Civada Síndria Soja: gra, miso, proteïna, tempeh, tofu... (isoflavones) Taronja Tomàquet Vi negre • • • • • Grifola frondosa Monascus purpureus Phellinus linteus (+ vitamina C) Pleurotus Poria cocos

• • • • • • • • • • • • •

CONDIMENTS • Cúrcuma /curry Comins Castellans (Cuminum cyminum)

Faves Tonkes (Dipterix odorata) • Gingebre (Zingiber officinale) • Ginebrons

• • • • • • • • • • • • • •

SUPLEMENTS DIETÈTICS Adiponectina • Oli d’oliva verge Algues Kelp • Oli d’Onagra Alkilglicerol (oli de tauró) 600mg/d • Oli de llavors de Cotó Antineoplastons • Oli de Llinosa (15 g/d) Astaxantina (Haematococcus • Oli de Nigella sativa fluviatilis, salmó) • Oligoelements: Bor, Seleni, Iode, CLA (àcid linoleic conjugat) Seleni, Zinc (mai més de 50 mg/d) Clinoptilolita (mineral) • Pectina cítrica modificada Coenzim Q10 • Propolis Criptoxantina (Dunaliella salina) • Resveratrol Gelatina bovina (9 g/d)** • Seleni GLA (àcid gamma linolènic) • Sulfo-raphanan Glucosamina • Vitamines: àcid fòlic, A, B1, B2, B6, B17, C, D3, 1OH, 25-OH-D3, E, K Gugulípid (Commiphora mukul) Magnèsia calcinada

PRINCIPIS ACTIUS (contra càncer de pròstata) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Beta-sitosterol (llavors de xirimoia) Biarcangel·licina (ruda) Biochanin A (Trifolium pratensis) Bor 6 mg/d Bromocriptina 10 mg/d Capsaicina (Bitxos Picants) Carotens (alfa, beta) Criptoxantina Crisina (pastanaga) Cumarina (Dyperix odorata) Curcumina (curry + pinya americana + lecitina) Daidzeïna (Soja) DHEA (dehidroepiandrosterona) Diindolmetà Doxiciclina (antiparasitari i antibiòtic) EGC (Te Verd) EGCG (Te Verd) EPA Equiguard (de llevat de cervesa)

• • • • • • • • • •

Àcid betulínic Àcid d- glutàric Àcid el·làgic (maduixes) Àcid ferúlic (asafètida) Àcid fític (1 g, lluny, en el temps, de les begudes com la de llet o d’aliments amb Calci) = hexafosfoinositol Àcid gamma-linoleic Àcid làuric Àcid miristoleic (oli de coco verge)** Àcid nor-dihidro-guaiarètic Àcids glicirrètics (regalèssia) Allil-isotiocianat Apigenina (Camamilla, Julivert) Aspirina (80 mg/d) Berberina (Chelidonium majus, Coptis chinensis, Hydrastis canadensis) Beta-glucanns (1,3/1,6) del Maitake (Griffola frondosa) (fracció D)

Equol (Trifolium pratense, Soja/intestí) Estriol (regalèssia) Fenetil-SCN Fibra (segonet, Pèsols, Faves) Finasteride Fitosterols (Ginseng, Ginkgo) Floretina (fulla de pomera) Flutamida Fucoxantina Genisteïna (soja) Gossipol (oli del gra de cotó,o soja) IL-2 Indol-3-carbinol (Coliflor) Isoctiocianats (bròquil, coliflor) Jatamansona (nardostachys) Licopè (Tomàquet, Síndria) Liganans: enterodiol, enterolactona, matairesinol, secoirilariciresinol (Llinosa) Llimonè (sinèrgia amb docetaxel contra les línies DU145)

• • • • • • • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • • • • • •

Luteïna (Dunaliella salina) Luteolina (Julivert) Melatonina Miricetina (Fonoll fulles) Naringenina (cítrics amb pell) (antiestrogènica) Neoxantina (Espinacs) Nobiletina (Chamaemelum nobile) Proantocianidines oligomèriques Progesterona UE Quercetina (flavanan) (contra PC-3, DU-145, lncap) Resveratrol (Panses) S-allil-mercaptocisteïna Sanguinarina Seleni (sleniometionina) 200 microg/d Silimarina (Card Marià) Soforicòsid (llegum de sophora japonica) Sulfo-raphane Tamoxifen (antiestrogènic)

• • • • • •

HIGIENISME Banys del baix ventre (durant 2 hores) alternant aigua calenta i freda cada 6 minuts Dormir de boca-terosa Prendre el sol nu Practicar contraccions repetides (sèries de 200) del múscul pubo-coccini. Vacuna (bestatina) a base de Streptomyces olivoreticuli Vacuna: Sipuleucel-T (Provenge®) — produïda per Dendreon

• • • •

HOMEOPATIA Thuya 30CH: dos vegades al dia (quan han augmentat ja els marcadors (PSA, etc.) Si la PSA puja més, augmentar la Thuya a 4 vegades/dia. En general, Ferrum phosphoricum 3 X, 2 vegades/dia, si hi ha hematúria. Si sagna molt, donar Geranium T.M. 10 gotes 2-3 vegades/dia. Si no es pot controlar l’orina i drena constantment, donar Kreosote 30 CH cada 3 hores.

PSICOLOGIA

Els problemes de la pròstata tenen que veure amb la pèrdua d’autovaloració. Psicològicament el càncer de pròstata té que veure amb la por que debilita la masculinitat. I amb la renúncia, la culpabilitat, la pressió sexual, i la por a envellir. Contra la manca d’autoestima caldria prendre Helianthus annuus o Jasminum officinale (Deva). Per assegurarels entiment de masculinitat: Wisteria (flor de Califòrnia). Contra la por a envellir: Crysanthemum morifolium (for de Califòrnia) o Prunus amygdalus (Deva). Contra el sentiment de culpabilitat: Pinus sylvestris (flor de Bach).

CÀNCER DE PULMÓ
TRACTAMENT PER A LA LLEUGERA INTOXICACIÓ AMB ACETALDEHID. El Fenigrec conté trigonelina, que, per la bilis, es descompon, mitjançant un enzim, en àcid nicotínic. Aquest àcid podrà donar lloc a NADH, essencial per a l'enzim que converteix l’acetaldheid en àcid acètic. El pol·len pot evitar efectes cromosòmics aberrants en limfòcits. Extractes de Passiflora, flor del Taronger, Valeriana i Llúpol poden calmar la taquicàrdia. El bicarbonat sòdic pot reposar

les pèrdues de Sodi que la hiperventilació tracta de compensar en part traient CO2 de l'organisme. L’alga Espirulina ajuda, amb la seva vitamina B6, a desintoxicar, com ho fa amb l'alcohol etílic. La irritació als ulls i fosses nasales pot contrarestar-se amb compreses amb mocador de paper amb tisana de Camamilla aplicades sobre els ulls o als costats del nas. Poden estimular-se els limfòcits prenent tisana de Thymus hyemalis. Pot intentar disminuir-se l'efecte sobre els ossos prenent tisana d'arrel de Regalèssia. Convé prendre una mica oli verge de Coco, o bé hexafosfoinositol al costat d'algun substitut de la cortisona, com el Chanca-Pedra, com a preventiu de l’adeno-carcinoma. Per a evitar danys a esquelet, caldria prendre pastilles de Calci amb vitamines. Per a alleujar la depressió: Ortiga Verda (ús extern) i prendre una mica d’ Eleuterococo i Nou de Kola. TRACTAMENT PER A LA LLEUGERA INTOXICACIÓ AMB ACETONITRIL: Per a prevenir hemorràgies cerebrals i pulmonars: vitamina C (autèntica o forma L, sense barrejar amb la forma D), o bé fruites que la continguin abundantment: Camu-Camu (Myrciaria dubia) (270.000 ppm), Acerola (Malpighia glabra) (170.ooo ppm), Cayena o fruits de Roser Silvetsre (20.000 ppm). Per a combatre la tensió baixa, quan es presenti: llavors de Card Marià (en pols, mastegada una culleradeta). Com a inici del tractament paliatiu és important beure molt aigua. Externament, convé el tractament contra el cianhídric: comprese de blau de metilè (al 2 per mil) amb d'aigua freda i unes gotes d'amoníac de farmàcia, aplicades al clatell. També val el bicarbonat sòdic pres directament, per a combatre l’acidosis. El tractament mèdic de la intoxicació aguda amb acetonitril seria amb sals de Sodi (tiosulfat, nitrit) productores de NO. S'injecta nitrit o tiosulfat sòdics, amb molta cura, i molt a poc a poc. També va bé l’oxigenoteràpia intensiva i inhalació del vasodilatador nitrit d’amil, com a bon donador de NO, que després passa a nitrit (N2O). L’arginina és un aminoàcid productor de NO; i, per tant, convindria en processos semiaguts. Per a compensar l'efecte negatiu dels metabolits de l’acetonitril sobre el citocrom P-450, podrien valer el 1,8 cineol (50 ppm en la Nepta), la beta-ionona (2900 ppm en el Te), el deltaèn (17600 ppm en la Cubeba), o el safrol (en el perillós Sasafrás, o en la Nou Moscada). Aquesta última és millor en friccions externes (en ungüents balsàmics com ara el Vick’s Vapor’ups), per a evitar efecte secundari en ús intern (vertigen). Com a neuroprotectores, poden escollirse diverses plantes, segons els seus principis actius. El Kava-Kava conté metisticina, dihidrokawaína i dihidrometisticina. El Safrà conté crocetina i crocina. El Ginkgo biloba conté bilobàlid (eficaç a dosi de 5 mg/Kg), ginkgòlid A, ginkgòlid B. D'altra banda, es troben altres principis actius neuroprotectores en diferents plantes. El kaempferol en la Col Vermella (300 ppm) i en la flor del Nim (2000 ppm). La quercetina es troba en les fulles de l’Onagra (200.000 ppm) i en la Ceba (48000 ppm). TRACTAMENT PER A LA LLEUGERA INTOXICACIÓ AMB ACRILONITRIL: El tractament contra la intoxicació per cianhídric pot servir aquí. Mèdicament: sals de Sodi (tiosulfat, nitrit) productores de NO, així com oxigenoteràpia intensiva i inhalació del vasodilatador nitrit d’amil, com a bon donador de NO, que després passa a nitrit (N2 O). En medicina alternativa: comprimides d'aigua freda amb blau de metilè al 2 per mil, amb unes gotes d'amoníac de farmàcia, aplicades al clatell. També val el bicarbonat sòdic pres directament, per a combatre l’acidosi. Arginina, com aminoàcid donador de NO (òxid nítric). Per a compensar l'efecte negatiu del cianhídric sobre el citocrom P-450, podrien valer el 1,8 cineol (50 ppm en la Nepta), la beta-ionona (2900 ppm en el Te), el delta-cadinè (17600 ppm en la Cubeba), o el safrol (en el perillós Sasafrás, o en la Nou Moscada). Aquesta última és millor en friccions externes (en ungüents balsàmicos). Per a compensar els efectes neurotòxics hom podria recórrer a la Verbena officinalis, presa en quantitats petites, o en compreses poc duradores.

Altres neuroprotectors: Kava-Kava, Col Vermella, Safrà, Ceba. El Safrà és tòxic, però, a dosis ínfimes (un bri per dia) restaura molt la memòria i el bon funcionament neuronal. Entre els moltíssims principis actius antimutagènics, destaquen la quercitina (en la fulla de l’Onagra, en la Ceba i en el Te), la miricetina (en les flors de Nim) i el falcarindiol (de l’ Angelica sinensis o Don Quai, de la Pastanaga i del Tomàquet). Per a facilitar el treball de l'oxigen és ideal el Ginseng. A més, ajuda a descontaminar de productes principis actius prooxidants químics ofensius, en general. I, després, estan el 2,3 dihidrobezofurà de la Regalèssia; l’allicina de l'All i la Ceba; el beta-carotè de la Verdolaga, del Noni, dels Espinacs i les Pastanagues; l'àcid cafeic dels tubèrculs de la Jalapa, o de la Pera, l'Alfàbrega i la Farigola; la cianidina de la Nou de Kola, el Cafè, el Llúpol, la Llinosa, el Llorer, la Nou Moscada, la delfinidina del Karkadé, el Llúpol, el Trèbol de Prat, el Nabiu, la Llinosa; el linalol de la pell de la Llimona i de la Canyella; la luteína del Ruibarb, el Nabiu, les Grosellas, l'Alvocat i la Pera; el licopè de la Síndria i també de la Pastanaga i del Tomàquet; la malvidina de la Malva, el Raïm, el Nabiu, el Trèbol de Prat i la Magrana; i la pelargonidina del Mentastre, el Raïm, i els estigmes de Blat de Moro. TRACTAMENT NATURAL DEL CÀNCER DE PULMÓ Alguns casos de càncer de pulmó remeten miraculosament. Això fa pensar en el poder de la ment religiosa, de l’ ajuda dels grups d’ oració, o del simple fet de que algú et desitgi bé et pot ajudar. També la dieta macrobiòtica força estricta o el crudivorisme vegetarià hi poden ajudar molt. La llet de vaca criada en llibertat, presa sense bullir, ha ajudat a persones afectades de malalties greus de pulmó. Si no es pot aconseguir, o es tem per l’ higiene, es pot recórrer a l ‘extracte de calostre de cabra, o bé de vaca (MyProtein, UK). Finalment, la Fevillea cordifolia té fama a Veneçuela contra el càncer de pulmó. Més d’ una persona ha allargat molt la seva vida bevent orina fresca del matí (=amaroli). La millor és la del mig de la pixada, ni la primera part, ni la darrera. Contra els dolors, l’opi o els seus derivats poden ajudar a fer-los suportablea quan siguin molt intensos. La Marihuana també. A més de la quimioteràpia, quan s’escaigui, va sempre bé respirar aire humit enriquit amb Oxigen. La dexametasona (1-4 mg), combinada amb hexafosfoinositol (2-8 g) [MyProtein, UK], o amb aquest i inositol (o, a més, colina), va molt bé, segons alguns metges austríacs. Cal parar atenció a l’estómac, que no aparegui una úlcera. Per això, caldrà prendre els corticoides sempre enmig del menjar, o, com a mínim, amb suc de fruita. L’hexafosfoinostiol no té cap efecte si es pren amb llet de Soja o altres llets com la genuina de vaca, ja que el Calci allí present l’inutilitza del tot. Cal estar-se almenys unes 4 hores sense prendre ni formatge ni llet ni iogurt després d’haver pres l’hexafosfoinositol (amb la dexametasona amb suc de fruita). La teaflavina del Té Verd estimula la fosfo-inositol-3-kinasa, la funció de la qual és activar la producció de fosfoinostol al cos. La N-acetil-cisteïna (fins 4 g) es ven amb beta-carotè, la qual combinació pot fer pujar la homocisteïna. Milllor comprar-la, però, sense beta-carotè (colorant carabassa) o substituïr-la per carboxicisteïnat de lisina. Caldria combinar-ho amb àcid fòlic i vitamines B, o amb quercetina i Seleni, o almenys amb vitamina C, i donar-la 6 hores a part del tractament quimioteràpic o prooxidant. El beta-caroté purificat de

per sí (potser perquè està alterat pel mètode d’extracció) podria ser carcinogènic, malgrat el que s’ havia dit fa anys. És molt recomanable prendre enzims digestius vegetals i animals per facilitar la feina del sistema immunitari al pulmó. El Chanca-Piedra (Phyllanthus niruri) sembla poder fer recular els adeno-carcinomes pulmonars. Vegi’s la llista més endavant de plantes anticancerígenes pulmonars. La fosfo-inositol-3-kinasa és estimulada tant per la EGCG del Te Verd com per la TF del Te Negre. El Te Verd que es diu que és més eficient per combatre les nitrosamines és de Liu-Ching (Houzou). Es pot deixar reposar fins a 10 minuts, llevat de si és al vespre, ja que donaria insomni. El Te Negre pot fer enrere l’efecte cancerigen de la dietilnitrosamina (via el citocrom P450 i les glucoronil-transferases). També és eficient contra l’efecte carcinogènic de l’ asbest. Els inhibidors de l’aril-hidrocarboni-hidroxilasa (AHH), com la piperina del Pebre Negre, també poden ajudar contra els productes de degradació de les gasolines. I el Seleni també. Els habitants més nòrdics d’ Europa, malgrat fumar, no solen patir de càncer de pulmó. Es creu que és degut a que prenen molt oli de peix, ric en vitamines A, E i D3. Per altra banda, d’ entre els bolets, el Shii-Take (Lentinula edodes) és el que té més fama, almenys al Japó, d’ ajudar en la lluita contra el càncer de pulmó. És seguit de molt a prop pel Phellinus linteus, posat recentment de moda a Xina contra el càncer i perl’ Antrodia camphorata (de Taiwan). El Shii-Take es cou una mica més d’una hora, amb All i Ceba i Julivert, per exemple. També sembla molt eficient el Polyporus umbellatus, més difícil d’ aconseguir, o l’ Agaricus blazei. La línia de recerca sobre bolets anticancerígens és encara incipient. A Torino, l’ equip del Dr. CERUTI deia que Calvatia lilacina tenia principis actius molt potents contra el càncer. La pols de Corall antic, esterilitzada amb UV i amb ozó, es pren en càpsules per accelerar la lluita contra el càncer de pulmó. Els fruits de Physalis angulata, de sabor àcid i fàcils d’ aconseguir al mercat de fruites especialitzat, s’ ha dit que milloren l’ estat general de les persones afectades per càncer de pulmó. El Ginseng també, però caldria combinar-lo amb Liriope graminifolia, Astragalus membranaceus, Paeonia albiflora, i Angelica sinensis, ja que, sol, podria actuar accelerant el càncer. Un altre recurs és prendre només les aglicon-sapogenines del Ginseng. Entre les plantes exòtiques que actuen contra la formació de tumors als pulmons hi ha: Achillaria agallocha, Cycas revoluta, Solanum lyratum, Gardenia jasminoides, Tulipa edulis, a més del Lilium candidum —les tres darreres són ben conegudes dels jardins—. S’hi podria afegir la Quillaja (Smegmadermos emarginata), l’escorça blanquinosa de la qual far estornudar i està carregada de saponines, adients contra els càncers pulmonars. Les cebes de l’ Assutzena (Lilium candidum) s’ empren tant per fer cataplasmes sobre les zones més afectades, com per prendre, preferentment bullides amb llet. D’ entre les anti-tumorals pulmonars pròpies d’ Europa hi ha: Inula helenium, Prunella hastifolia, Solanum dulcamara, Solanum nigrum, Saussurea lappa. Tradicionalment, a Turquia, es creu que menjar moltes Remolatxes (Betta vulgaris) fa molt de bé als qui pateixen de càncer al pulmó. La Ceba i la Poma també tenen molta fama contra el càncer de pulmó. Una recepta escocesa combina tres Pomes i una Ceba, fetes bullir mitja hora, per millorar els pulmons de qualsevol malaltia. El Guaiac, amb Plantatge (Plantago major) o rel de Malví (Althaea officinalis) també té molta fama per guarir qualsevol malaltia dels pulmons.

Una planta que es demana molt contra el càncer de pulmó és el Coix lacryma-jobi. I els Comins Castellans (Cuminum cyminum) no són mai prou valorats arran del seu potencial anticancerígen. En aquest cas, es podrien combinar amb Camamilla (Chamaemelum nobile) i Herba de Sant Robert. OSCAR SCHULLER va fer famosa la Uncaria tomentosa arran d’ haver-se guarit del càncer de pulmó que patia. • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • PRINCIPIS ACTIUS ANTIEOPLÀSICS DE PULMÓ Àcid el·làgic Àcid fòlic (només per als homes) Àcid glutàric Àcid ursòlic (Salvia triloba) Allil-nitril Alquilglicerols (oli de fetge de tauró) Aspirina (àcid acetil-salicílic) 80 mg/dia ATP Benzil-isotiocianats Bestatin (vacuna derivada de Streptomyces olivoreticuli) Bromelaïna (pinya americana) Capsaïcina Carotens (alfa/beta) Coenzim Q10 Colxicina Criptoxantina Curcumina DHEA Diallil-sulfur i triallil-sulfur (Alls i Cebes) EGCG Erucina-isotiocianat Escualè Fenetil-iso-tiocianat (Coliflor) Fucoidan Genisteïna Germani Harringtonina i homoharringtonina (Cephalotaxus) Hidrazina, sulfat Hidroxianisol-butilat IL-2 Indicina-N-òxid (Heliotropium indicum) Indol-3-carbinol Inositol Inositol-hexafosfat (=àcid fític) Kureha (peptidomanan) Lecitina Lentinan (Lentinula edodes) Licopè Llimoné Luteïna

• Melatonina • N-acetil-cisteïna • Naringina • Neriifolina (Thevetia) • Perillil-alcohol • Picnogenol • Piperina (Piper nigrum) • Podofil·lotaxina (Savina, Podofil) • Proantocianidines oligomèriques • PSP (proteoglican-peptidomanan) • Quercetina (fulles d’ Onagra, Ceba) • Resveratrol • Saponines (Saponària, Palo Jabón) • Seleni • Silimarina • SOD • Sulforaphane • Taxol (Cephalotaxus i Taxus) • Tetrandrina (Pareira Brava) • Vacuna Maruyama (de Mycobacterium tuberculosis) • Vitamina A • Vitamina B6 • Vitamina B12 • Vitamina C • Vitamina 1,25 (OH)2 D3 • Vitamina E • Vitamina K • Zeaxantina Les vitamines semblen protegir del càncer de pulmó i més als fumadors que no pas als no fumadors. No convé prendre ni massa Ferro ni massa Calç, ja que això podria agravar el càncer de pulmó.

LICOR TÒNIC PEL AFECTATS DE CÀNCER DE PULMÓ Vi (de malvasia o semisec del Penedès) (+ algun licor més concentrat) deixat reposar setmanes amb plantes xineses: • Angelica sinensis • Astragalus membranaceus • Canyella Xinesa • Clau • Cordyceps sinensis • Eschisandra • Ginseng • Glycyrrhiza sinensis

• • •

Liriope muscari Paeonia albiflora Poria cocos

XAROP PER ALS PULMONS • Andrographis paniculata • Cyperus rotundus • Ocimum sanctum • Tinospora cordifolia • Vitex negundo • Zingiber officinale ALIMENTS ADIENTS PELS AFECTATS DE CÀNCER DE PULMÓ 1. Albercocs 2. alga Wakame (Undaria pinnatifida) 3. All 4. Ametlles 5. Ananàs 200g/70 Kg de pes corporal 6. Annona muricata (Graviola) 7. Anous (Juglans regia, llavors) 8. Bledes 9. Bròquil 10. Cacau 11. Carabassa 12. Ceba 13. Codony (Cydonia oblonga) 14. Col de Brussel·les 15. Col Lombarda 16. Coliflor 17. Empetrum hermaphroditum 18. Gerds (Rubus idaeus) 19. Gingebre 20. Groselles Negres (Ribes nigrum) 21. Guacatonga (Caesaria sylvestris) (fins i tot contra el sarcoma) 22. Guanàbana (Annona squamosa) 23. Guïra (Crescentia cujete) (medul·la interna d’una carabassa bullida en 2 L d’aigua per ½ h amb sucre (2 cullerades) i se’n pren 6 cullerades al dia. 24. Julivert 25. Kudzu 26. Maduixes 27. Magrana 28. Maranyons 29. Mirciaria dubia (fruits) 30. Moniato 31. Móres 32. Nabius Vermells (Vaccinium macrocarpum) 33. Nectarines 34. Nyame 35. Noni (suc de Morinda citrifolia)

36. Panses 37. Pastanaga 38. Peres 39. Physalis angulata 40. Pinyons 41. Poma 42. Pomelo 43. Préssecs 44. Prunes 45. Raïm 46. Remolatxa 47. Rosa canina (fruits) 48. Shii-Take (=Lentinula edodes) (bullit una hora amb All, Ceba i Julivert, aigua, vi i oli) 49. Slippery Elm (papilla de pols d’escorça) (Ulmus rubra) 50. Soja 51. Soja Verda 52. Tomàquet En canvi, no convenen els menjars fumats o a la barbacoa, ni que siguin els calçots. I, sobre tot, no convenen els menjars amb floridures. Sembla ser que la dieta protectora (moniatos, nectarines, nyames, peres, pomes) ho és més per als homes que per a les dones. PLANTES/TISANES ADIENTS PELS AFECTATS DE CÀNCER DE PULMÓ EN GENERAL 1. Annona muricata 2. Artrodia camphorata 3. Astragalus membranaceus (amb suc de llimona) 4. Brossimum acutifolium 5. Chelidonium majus 6. Coix lacryma-jobis 7. Coriolus versicolor 8. Cuminum cyminum (Comins Castellans) 9. Curcuma longa 10. Fevillea cordifolia 11. Griffola frondosa 12. Hebanthe erianthe 13. Jatropha gossipifolia 14. Larrea tridentata (80ºC) 15. Magnolia grandiflora (llavors) 16. Mentha aquatica 17. Minquartia guianensis 18. Nigella sativa 19. Ocimum sanctum 20. Panax ginseng 21. Pau d’Arco (Tabebuia sp. pl.) 22. Phellinus linteus 23. Phyllanthus niruri (Chanca-Piedra) 24. Piper nigrum 25. Plumeria rubra 26. Polygala calcarea, P. virginica 27. Polyporus umbellatus

28. Rhodiola rosea 29. Salvia lavandulifolia, S. triloba 30. Silybum mariuanum (Card Marià) 31. Te Verd (Long Jing de Huan Zou) 32. Thaspesia populnea 33. Thea sinensis (Te Negre, Te Verd) 34. Tropaeolum majus (càncer al pulmó esquerra) 35. Viscum album 36. Vismia baccifera, jefensis, macrophylla 37. Withania somnifera (Aswagandha) 38. Zingiber officinalis (Gingebre) SUPLEMENTS DIETÈTICS ADIENTS PER ALS AFECTATS DE CÀNCER DE PULMÓ 1. Agaricus blazei (als EEUU, amb un complexa de bolets digerits: RM-10) 2. aglicon-sapogenin (de Ginseng) (als EEUU) 3. Aloe vera 4. Cordycens sinensis 5. Coriolus versicolor 6. extracte de calostre i sèrum (del Dr. Stoff) (als EEUU) 7. gelea reial 8. Griffola frondosa 9. Haelan (beguda de Soja fermentada) 10. hexafosfoinositol + colina 1-4 g de cada al dia 11. lactoferrina 12. Miso (Soja fermentada) 13. oli de fetge de bacallà 14. oli d’oliva verge 15. oli de fetge de tauró de Grenlàndia (o de bacallà) (als EEUU) 16. Phellinus linteus 17. Pol·len 18. Polyporus umbellatus (als EEUU) RM-10 19. Pròpolis 20. Seleni 21. sèrum de llet 22. Quercetina-flavanan (hidrosoluble) (als EEUU) 23. Uña de Gato (Uncaria tomentosa) 24. segonet de Civada, o d’Arrós (ecològic) ADENOCARCINOMA DE PULMÓ —FACTORS GENÈTICS: en l’adenocarcinoma hi estan implicats els ras-H, ras-K i ras-N, com a factors de transducció alterats. El ras-K és el més potent. També solen estar alterats els gens supressors de tumors com ara el c-myc, c-raf. Rb, i p53. —SUBTIPUS: Acinar, Papil·lar, Bronco-alveolar, Segregant de moc. —CARACTERÍSTIQUES DE L’A.C. DE PULMÓ: Hi ha formació glandular. Tos, dispnea, derrames i dolor pleural. Hipercoagulació (síndrome de TROUSEAU) afectant pulmons, cervell, cames, etc. Artropatia. —PLANTES CONTRA ADENOCARCINOMA PULMONAR: • Annona cherimolla (llavors) • Annona squamosa

• • • • • • • • • • • • • • • • •

Aristolochia debilis Bixa orellana Boheravia diffusa Brosimum acutifolium Citrus limon Cuminum cyminum Curcuma longa Fevillea cordifolia CABALONGA Geranium robertianum HERBA DE SANT ROBERT Linum usitatissimum LLINOSA Nigella sativa LLAVORS DE CALONGE (oli) Phyllanthus niruri CHANCAPIEDRA Physalis angulata SACABUCHE Tabebuia avellanedae PAU D’ARCO Tabebuia barbata Whitania somnifera BUFERA Xanthium strumarium CATXURRERA MAJOR

CÀNCER DE CÈL·LULA GRAN DE PULMÓ —Hi ha necrosis focal. Hi ha fulls de cèl·lules atípiques. Sol haver-hi ginecomàstia i galactorrea. CÀNCER DE CÈL·LULA ESQUAMOSA DE PULMÓ —Hi ha queratinització (reactiu periòdic de SCHIFF positiu). Apareixen perles de queratina que es van exfoliant. Hi ha tos, dispnea, estornuts, hemoptisi. Cal no donar Avastine, que podria matar el pacient (30%). CÀNCER DE CÈL·LULA PETITA Astragalus membranaceus, Caesalpinia pulcherrima (esc. arrel), Eupatorium brachiatum. De la Caesalpinia pulcherrima hi ha dos cassan-furano-diterpenoids de l’extracte de les arrels: (1) el *6beta-benzoyl-7 beta-hydroxyvouacapen-5 alpha-ol i (2) el *6-beta-cinnamoyl-7betahydroxyvouacapen-5 alpha-ol, que són citotòxics contra les cèl·lules NCl-H187 (de càncer de pulmó de cèl·lula petita); a més (2) actua a ICm = 6.25 μg/mL contra el bacil de la tuberculosi. L’acacetina de la Chromolaena odorata actua a 24 mciroM contra aquest càncer. També la luteolina a 19 microM.

L’ HOMEOPATIA recomana contra el CÀNCER DE PULMÓ També en els produïts per asbest, tabaquisme, etc: Kalium Carbonicum 200CH, dos gotes tres vegades/setmana. Ferrum phosphoricum 3X, 2 mesures 2 vegades/dia, atura la hemoptisi. Altres remeis a considerar per a afegir als anteriors: Hepar sulfur 200CH 2 gotes 2 vegades/dia, si hi ha tos seca. Suspendre o espaiar quan millori la tos. El Kali carbonicum no es pot repetir massa, por això es dóna Hepar sulfur contra la tos seca. Thuja 30CH 2 vegades/dia: si hi ha masses sòlides en el pulmó (consolidació) o metàstasi en el pulmó amb forma de bala de canó. Lycopodium 30CH 2 vegades/dia, si hi ha presència de líquid als pulmons. Fa de drenador. Si hi hagués molt de líquid, es donaria Lycopodium 30CH alternant amb Silicea 30CH, 4 gr. de cadascuna, cada 3 hores. Espaiar segons millori. Si amb el Kali carbonicum no hi ha milloria, substituir-lo per Lachesis 200CH, 2 gotes a dies alterns. Si hi ha una massa molt sòlida, consolidació o col·lapse

del pulmó: Thuya 30CH: dos dosis al dia. També es pot donar Thuya quan la imatge Rx del tumor pulmonar és en forma de bola de canó.

Psicològicament els problemes de pulmó tenen que veure amb la tristesa, l’enyorança, el
dol, i la por a viure la vida plenament, potser per sentir-se indigne. El càncer, sempre té que veure amb el ressentiment. Segons una teoria esotèrica, el càncer de pulmó és degut a un excés d’ orgull. I no hi ha com l’ Aswagandha (Withania somnifera), planta adaptògena, per llevar la por que dóna lloc a l’ orgull. A més a més, té fama d’ actuar contra el càncer de pulmó. CONTRA EL CÀNCER DE PULMÓ ABSTENIR-SE DE... Acroleïna • Pols d’amiant Berili • Pols d’Arsènic Beta-carotè purificat • Pols d’asbest Beure massa alcohol • Pols de fibrociment Cadmi • Radioactivitat Contaminació industrial • Radó (gas de les roques granítiques) Crom (valència 6) • Rebaixar l’acid úric —l’àcid úric protegeix els pulmons Dioxines • Respirar pols d’amiant Estirè • Respirar pols de fusta Fumar tabac o similars • Vapors d’hexà i dissolvents orgànics Gasos del tub d’escapament de forts motors a gasoil • Vapors de Clor Hidrocarburs policíclics • Vapors de cola d’enganxar Menjar carn vermella • Vapors de dissolvents de plàstics Menjar florit (amb floridures/fongs) • Vapors de pintura Menjars fumats (calçots, peix) • Vapors de vernissos Metalls de transició • Vapors d’olis minerals Monòxid de Carboni • Virus: BKV (transplantaments), Níquel (vapors soldadura) citomegalovirus, HPV (berrugues), Nitrit sòdic (conservant del greix de JCV (aigües fecals), SV40 (simis, la carn) vacuna de la polio) Nitrosamines Òxid nítric ALIMENTS • • • • • • • • • • Albercocs alga Wakame (Undaria pinnatifida) All Ametlles Ananàs 200g/70 Kg de pes corporal Annona muricata (Graviola) Anous (Juglans regia, llavors) Bledes Bròquil Cacau • • • • • • • • • • Calostre Carabassa Ceba Codony (Cydonia oblonga) Coix lachryma-jobis Col de Brussel·les Col Lombarda Coliflor Créixens Empetrum hermaphroditum

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• • • • • •

• • • • • • • • • • •

Fruites i verdures Gerds (Rubus idaeus) Groselles Negres (Ribes nigrum) Guacatonga (Caesaria sylvestris) (fins i tot contra el sarcoma) Guanàbana (Annona squamosa) Guïra (Crescentia cujete) (medul·la interna d’una carabassa bullida en 2 L d’aigua per ½ h amb sucre (2 cullerades) i se’n pren 6 cullerades al dia. Haelan (beguda de Soja) Kudzu Maduixes Magrana Maranyons Mirciaria dubia (fruits) Moniato Móres Nabius Vermells (Vaccinium macrocarpum) Nectarines Noni (suc de Morinda citrifolia) CONDIMENTS • • • • All Ceba Comins Castellans (Cuminum cyminum) Cúrcuma / curry BOLETS

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Nyame Panses Pastanaga Peres Physalis angulata Pinyons Pol·len Poma Pomelo Préssecs Prunes Raïm Remolatxa Rosa canina (fruits) Segonet de Civada Sèrum de llet Slippery Elm (papilla de pols d’escorça) (Ulmus rubra) Soja Soja Verda Tomàquets

• • • •

Gingebre Guindilla Julivert Pebre Negre

• • • • •

Agaricus blazei Antrodia camphorata Auricularia auricula-judae Cordyceps sinensis Coriolus versicolor

• •

Lentinula edodes Shii-Take (=Lentinula edodes) (bullit una hora amb All, Ceba i Julivert, aigua, vi i oli) Olyporus umbellatus Phellinus linteus

PLANTES • • • • • • Aloe vera Althaea officinalis Andrographis paniculata Angelica sinensis Annona muricata Annona squamosa • • • • • • Aquilaria agallocha Artemisia annua Asarum sagittarioides Astragalus henryi Astragalus membranaceus (amb suc de llimona), mongholicus Brossimum acutifolium

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Brucea javanica Catharanthus roseus Chamaemelum nobile Chelidonium majus Codonopsis lanceolata Copaifera officinalis Cordyline fruticosa Cremastra variabilis Curcuma longa Cycas revoluta Cyperus rotundus Énula camapana Fevillea cordifolia Fritillaria cirrhosa, delavayi, thunbergii Gardenia jasminoides Geranium robertianum Guaiacum officinale Hebanthe erianthe Hedyotis diffusa Heliotropium indicum Houttuynia cordata Inula helenium Jatropha gossipifolia Kalanchoe gastonis-bonnieri, pinnata, spathulata Larrea tridentata (80ºC) Lilium candidum Liriope graminifolia Magnolia grandiflora (llavors) Mentha aquatica Minquartia guianensis Morinda citrifolia Morus alba Nigella sativa Ocimum sanctum Ophiopogon japonicus

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Paeonia albiflora, lactiflora, moutan Panax ginseng (preventiu) Pau d’Arco (Tabebuia sp. pl.) Phyllanthus niruri (Chanca-Piedra) Plantago major Pleione bulbocodioides Plumeria rubra Polygala calcarea, virginica Prunella vulgaris Pulsatilla chinensis Quillaja saponaria Rhodiola rosea Salvia lavandulifolia, triloba Saussurea lappa Schisandra chinensis Scrophularia ningpoensis Scutellaria barbata Silybum marianum (Card Marià) Solanum dulcamara, lyratum, nigrum Taxus baccata Thaspesia populnea Thea sinensis (Te Negre) Thea sinensis (Te Verd Liu-Ching (Houzou)/ Long Jing de Huan Zou) Tinospora cordifolia Tropaeolum majus (càncer al pulmó esquerra) Tulipa edulis Turnera aphrodisiaca Uncaria tomentosa Viscum album Vismia baccifera, jefensis, macrophylla Vitex negundo Withania somnifera (Aswagandha)

o o o o o o o o

—PLANTES CONTRA ADENOCARCINOMA PULMONAR: Annona cherimolla (llavors) o Curcuma longa Annona squamosa o Fevillea cordifolia CABALONGA Aristolochia debilis o Geranium robertianum HERBA Bixa orellana DE SANT ROBERT Boheravia diffusa o Linum usitatissimum LLINOSA Brosimum acutifolium o Nigella sativa LLAVORS DE Citrus limon CALONGE (oli) Cuminum cyminum

o Phyllanthus niruri CHANCAPIEDRA o Physalis angulata SACABUCHE o Tabebuia avellandae PAU D’ARCO

o Tabebuia barbata o Whitania somnifera BUFERA o Xanthium strumarium CATXURRERA MAJOR

—PLANTES CONTRA EL CÀNCER DE CÈL·LULA PETITA o Astragalus membranaceus o Caesalpinia pulcherrima (esc. arrel) o Chromolaena odorata o Eupatorium brachiatum

SUPLEMENTS DIETÈTICS / PRINCIPIS ACTIUS CONTRA CÀNCER DE PULMÓ EN GENERAL • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Àcid el·làgic Àcid fòlic (només per als homes) Àcid glutàric Àcid ursòlic (Salvia triloba) Aglicon-sapogenines de Ginseng + Seleni +Vitamina C Allil-nitril Alquilglicerols (oli de fetge de tauró) Antineoplastons Apigenina Aspirina (àcid acetil-salicílic) 80 mg/dia ATP Benzil-isotiocianats Bromelaïna (pinya americana) Capsaïcina Carboxi-cisteïnat de lisina Carotens (alfa/beta) Coenzim Q10 Colxicina Corall Blau (Heiopora coerulea) Criptoxantina Curcumina (Cúrcuma) DHEA Diallil-sulfur i triallil-sulfur (Alls i Cebes) EGCG (epigal·lo-catequina-gal·lat) (Te Verd) Erucin-isotiocianat Escualè Farnesol Fenetil-isotiocianat (Coliflor) • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Fucoidan Gelea reial (20 g/dia) Genisteïna Germani Harringtonina i homoharringtonina (Cephalotaxus) Hexafosfo-inositol Hidrazina, sulfat Hidroxianisol-butilat IL-2 Indicina-N-òxid (Heliotropium indicum) Indol-3-carbinol Inositol Inositol-hexafosfat (=àcid fític) Kureha (peptidomanan) Lactoferrina Lecitina Lentinan (Lentinula edodes) Licopè (Tomàquet, Síndria) Llimoné Luteïna Melatonina N-acetil-cisteïna Naringina Neriifolina (Thevetia) Oli de fetge de bacallà Oli de Nigella sativa Oli de tauró Perillil-alcohol Picnogenol Piperina (Pebre Negre)

• • • • • • • • • • • •

Piperina (Piper nigrum) • Taxol (Cephalotaxus i Taxus) Podofil·lotaxina (Savina, Podofil) • Teaflavina (Te Negre, Oolong) Proantocianidines oligomèriques • Tetrandrina (Pareira Brava) Propolis • Vitamina 1,25 (OH)2 D3 PSP (proteoglican-peptidomanan) • Vitamina A Quercetina (Ceba) • Vitamina B6 Resveratrol • Vitamina B12 Saponines (Saponària, Palo Jabón) • Vitamina C Seleni • Vitamina D3 Silimarina • Vitamina E SOD • Vitamina K Sulfo-raphane • Zeaxantina HIGIENISME • Bestatin (vacuna derivada de Streptomyces olivoreticuli) • Vacuna Maruyama (de Mycobacterium tuberculosis) • Respirar en una mina de sal o vaporitzar aigua de mar.

HOMEOPATIA • Kali carbonicum 200CH dos gotes tres vegades/setmana. El Kali carbonicum no es pot repetir massa, por això es dóna Hepar sulfur contra la tos seca. Si amb el Kali carbonicum no hi ha milloria, substituir-lo per Lachesis 200CH, 2 gotes a dies alterns. • Ferrum phosphoricum 3X, 2 mesures 2 vegades/dia, atura la hemoptisi. • Hepar sulfur 200CH 2 gotes 2 vegades/dia, si hi ha tos seca. Suspendre o espaiar quan millori la tos. • Thuja 30CH 2 vegades/dia: si hi ha masses sòlides en el pulmó (consolidació) o metàstasi en el pulmó amb forma de bala de canó. • Lycopodium 30CH 2 vegades/dia, si hi ha presència de líquid als pulmons. Fa de drenador. • Lycopodium 30CH alternant amb Silicea 30CH, 4 gr. de cadascuna, cada 3 hores, si hi hagués molt de líquid. Espaiar segons millori.

PSICOLOGIA El càncer de pulmó es relaciona amb la por a morir, o amb no voler tenir present que la vida personal un dia finirà. Els problemes de pulmó tenen que veure amb la tristesa, l’enyorança, el dol, i la por a viure la vida plenament, potser per sentir-se indigne. El càncer, sempre té que veure amb el ressentiment. Segons una teoria esotèrica, els problemes de pulmó són deguts a un excés d’ orgull. I no hi ha com l’ Aswagandha (Withania somnifera), planta adaptògena, per llevar la por que dóna lloc a l’orgull. A més a més, té fama d’ actuar contra el càncer de pulmó. Contra la por a morir, caldira prendre: Chrysanthemum morifolium (flor de Califòrnia), Datura candida (Angel’s Trumpet: flor de Califòrnia), Erysismum melicentae (Well Being: Flor de l’Himàlaia), Patersonia longifolia (Bush Iris: Flor d’Austràlia), Rock Rose (Flor de Bach). Contra la tristesa, caldria emprar olis essencials de: Benjuí, Canyella, Lavandí, Llimona, Pebre Negra, Rosa damascena. O bé prendre flors de Deva: Borrago officinalis, Zinnia

elegans. O flors d’Austràlia: Gossypium strutiatum, Suneiria rubra. O la Psolarea bituminosa (flor de l’Atlàntida). Contra la por a viure per sentir-se indigne, les flors de Bach: Pine, Crab Apple, Larch, Willow.

SARCOMES (NO CÀNCER D’OSSOS)
Els principis actius contra el sarcoma, en general, són els que segueixen: • • • • • 1’-acetoxi-eugenol-acetat: es troba a la rel de Galanga (Alpinia galanga) 10-hidroxicamptotecina ED50 0,01 microgram/mL: es troba a la Camptotheca acuminata Àdic retinoic Àcid ursòlic: es troba a la Salvia lavandulifolia i al Sambucus ebulus. acemannan

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Agrimoniïna: es troba a l’ Agrimonia eupatoria allicina es troba als Alls i les Cebes alliina es troba als Alls i Cebes arginina beta-solamarine: es troba a les Patateres i al Solanum dulcamara comptotecina ED50 0,01 micrograms/mL: es troba a la Camptotheca acuminata chaparrinone*: es troba a la Simaba colchicine* ED50 0,05 micrograms/mL: es troba al Colchicum curcumol: es troba a la rel de Zedoària curdione: es troba a la Cúrcuma i a la rel de Zedoària diosgenina (osteosarcoma) emodina: es troba al Podophyllum peltatum esqualè (oli de tauró) estricnina glaucarubolone: es troba a la Simarouba grifolina (Albatrellus confluens) (osteosarcoma) harringtonine* ED50 0,01 microgram/mL: es troba al Cephalotaxus homoharringtonine* ED50 2,15 micrograms/mL Cephalotaxus indicine-N-oxide* ED50 40 micrograms/mL: es troba al Heliotropium indicum lapachol 200 mg/Kg (Tabebuia sp.) lawsone: es troba a la Henna (Lawsonia inermis) luteolina oleanolic-acid: es troba en major proporció al Clau orientina (Ocimum sanctum) podophyllotoxin* ED50 0,012 micrgrams/mL: es troba al Podophyllum peltatum i al Juniperus sabina. quercetina roaialisina (gelea reial) rugosin-D: es troba a Rosa rugosa sulforaphane* timoquinona (Nigella sativa) vicenina (Ocimum sanctum)

Plantes contra els sarcomes són:
• • • • • • • • • • • Annona muricata Antrodia camphorata Bacopa monnieri Bursera graveolens (fibrosarcoma) Bursera simaruba Caesaria sylvestris Carapa guianensis (osteosarcoma) Cassia fistula Cepahaelis ipecacuanha Croton lechleri Jatropha gossypifolia

• • • • • • • • • • • • • • • •

Marsdenia condurango Maytenus illicifolia Ocimum sanctum Picraena excelsa Plumeria rubra (fibrosarcoma) Poria cocos Quassia amara Rabdosia rubescens Rhodiola quadrifolia Rhodiola rosea (fibrosarcoma, limfosarcoma) Rhodiola sachaliensis (fibrosarcoma) Scutellaria baikalensis Tabebuia rosea Uncaria tomentosa Withania somnifera Xanthium strumarium

Aliments contra el sarcoma són:
• • • • • • • Albatrellus confluens Boletus edulis Bròquil Cartílag de tauró Geleia reial Oli de tauró Prunes Umeboshi

L’ imatinib* mesylate* és un inhibidor de la tirosinasa força efectiu pels sarcomes neuroectodèrmics o que afecten cèl·lules nervioses. Els inhibidors de la MMP-9 tenen també un efecte cert, però no tant fort, contra els sarcomes. Ho són la luetolina, la quercetina i l’ àcid ursòlic. Alguns caçadors de la província de Lleó (Espanya) empren carn de vedella crua aplicada directament al sarcoma. De primer l’hi posen sense res més, i després l’adoben amb estricnina, amb resultats espectacularment bons.

L’ homeopatia recomana contra el SARCOMA de teixits tous: Symphytum Off. 200CH: dos dosis al dia. Calcarea Phosphorica 3X: dos grànuls dos vegades al dia, contra els dolors. Carcinosinum 30CH: una dosis a dies alterns. Contra l’OSTEOSARCOMA, la 1ª línia de tractament és amb Carcinosinum 30 CH, 4 grànuls a dies alterns + Hypericum 200CH (per a calmar el dolor, al ritme del dolor). La 2ª línia de tractament és amb Symphytum, i si no funciona, amb Ruta 200CH. La 3ª línia de tractament: si la Ruta tampoc funciona, substituir-la per Hekla lava 200CH. Hekla és especial contra càncer d’ossos amb metàstasis, 5 dosis/dia.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

CONTRA ELS SARCOMES ABSTENIR-SE DE... Clorur de vinil • Plaguicides Estronci-90 • Radioactivitat Hormona de creixmeent • Tori Metralla (Tungstè, Níquel, Cobalt) PLANTES CONTRA ELS SARCOMES Abrus precatorius • Marsdenia condurango Albizzia lebbeck • Maytenus illicifolia Aloe arborescens • Melia azederach Aloe vera • Nigella sativa (oli) Alstonia scholaries (estómac) • Ocimum sanctum Annona muricata • Picraena excelsa Artemisia annua • Plumeria rubra (fibrosarcoma) Bacopa monnieri • Quassia amara Bursera graveolens (fibrosarcoma) • Rabdosia rubescens Bursera simaruba • Rhodiola quadrifolia Caesaria sylvestris • Rhodiola rosea (fibrosarcoma, limfosarcoma) Caesaria sylvestris (Guacatonga) • Rhodiola sachaliensis (fibrosarcoma) Carapa guianensis (osteosarcoma) • Scutellaria baikalensis Cassia fistula • Tabebuia rosea Cepahaelis ipecacuanha • Uncaria tomentosa Croton lechleri • Withania somnifera Erythrina suberosa • Xanthium strumarium Hygrophila spinosa Jatropha gossypifolia Kalanchoe pinnata, spathulata

ALIMENTS • Bròquil • Cartílag de tauró • Geleia reial • Oli de tauró • Prunes Umeboshi BOLETS • Albatrellus confluens • Antrodia camphorata • Boletus edulis • Poria cocos CONDIMENTS All Cúrcuma Safrà

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

PRINCIPIS ACTIUS 1’-acetoxi-eugenol-acetat: es troba a la rel de Galanga (Alpinia galanga) 10-hidroxicamptotecina ED50 0,01 microgram/mL: es troba a la Camptotheca acuminata acemannan àcid ursòlic àcid ursòlic: es troba a la Salvia lavandulifolia i al Sambucus ebulus. àdic retinoic agrimoniïna: es troba a l’ Agrimonia eupatoria allicina es troba als Alls i les Cebes alliina es troba als Alls i Cebes arginina beta-solamarine: es troba a les Patateres i al Solanum dulcamara chaparrinone*: es troba a la Simaba colchicine* ED50 0,05 micrograms/mL: es troba al Colchicum comptotecina ED50 0,01 micrograms/mL: es troba a la Camptotheca acuminata curcumina curcumol: es troba a la rel de Zedoària curdione: es troba a la Cúrcuma i a la rel de Zedoària diosgenina (osteosarcoma) emodina: es troba al Podophyllum peltatum esqualè (oli de tauró) estricnina glaucarubolone: es troba a la Simarouba grifolina (Albatrellus confluens) (osteosarcoma) harringtonine* ED50 0,01 microgram/mL: es troba al Cephalotaxus homoharringtonine* ED50 2,15 micrograms/mL Cephalotaxus indicine-N-oxide* ED50 40 micrograms/mL: es troba al Heliotropium indicum lapachol 200 mg/Kg (Tabebuia sp.) lawsone: es troba a la Henna (Lawsonia inermis) luteolina oleanolic-acid: es troba en major proporció al Clau orientina (Ocimum sanctum) podophyllotoxin* ED50 0,012 micrgrams/mL: es troba al Podophyllum peltatum i al Juniperus sabina. quercetina roaialisina (gelea reial) rugosin-D: es troba a Rosa rugosa sulforaphane* timoquinona (Nigella sativa) vicenina (Ocimum sanctum)

HOMEOPATIA Symphytum Off. 200CH: dos dosis al dia. Calcarea Phosphorica 3X: dos grànuls dos vegades al dia, contra els dolors. Carcinosinum 30CH: una dosis a dies alterns

CÀNCER DE TIROIDE
TERÀPIES NATURALS CONTRA EL CÀNCER DE TIROIDE En principi, el millor és una dieta que faci que l’índex glicèmic no sigui massa alt. I fer prou exercici com per a que no hi hagi obesitat, i menjar cereals integrals. Tot això ajuda a que el càncer de tiroide no sigui tant agressiu. Uns pocs principis actius es consideren anti– TSH i, per tant, poden frenar el càncer de tiroide. Són el catecol (de la Ceba), la dopamina (del Cacau), la forskolina (del Coleus forskholii), la hidroquinona (del Nabiu), i l’ àcid rosmarínic (de l’Orenga o el Romaní). Els inhibidors de la tiroido-peroxidasa són bons contra el càncer de tiroide. Ho són la vitexina (de l’Arç Blanc, el Te, el Cacau, el Fenigrec i la Llinosa), i la genisteïna i daidzeïna (de la Soja). Tradicionalment, s’ha emprat el Coptis teeta i el Liriope graminifolia (les rels), a Xina, així com els fruits de l’Agrassó (Berberis) contra els càncers de tiroide. També el Cordyceps sinensis. Cal emprar-les amb mesura. En medecina ayurvèdica, s’empra la Terminalia arjuna / belerica /chebul contra el càncer de tiroide. Per prevenir el creixement d’un nòdul va molt bé aplicar-se una compresa amb

sulfat de Coure diluït (en vinagre i amoníac), o bé prendre llevat de cervesa enriquit amb Coure (1/4 de comprimit comercial), a més de menjar fulles sense punxes o el mateix pecíol de les fulles de Card Marià (i el caldo). És molt recomanable repassar que se n’hagin tret (amb estisores) absolutament totes les punxes del marge de les fulles. Es pot fer bullir una hora o una mica més. Com a antivomitiu, val més prevenir-se i prendre una mica de Gingebre unes hores abans de prendre el Coure en oligoelement. Un mètode més lent —especialment recomanat contra el HASHIMOTO— és aplicar un cataplasma de fulla de Noguera i Fucus (en pols, sense bullir). D’altres cataplasmes que han anat molt bé en algunes ocasions es fan amb Ceba i clara d’ou batuda. O amb planta trinxada de Galium aparine i Malves. O amb fulles de Cicuta, bullides amb llet. Segons SANTA HILDEGARDA, va bé, contra el càncer de tiroide, el Galium verum. O també el Galium aparine. Caldria, però, que no tingués floridures velles (cancerígenes). Per abaixar el metabolisme de la tiroide, però amb l’inconvenient de tendir a fer més gran el goll per hipotiroidisme, convenen la Soja, els Raves, els Espinacs, els Cacauets, All, Ceba, Porros, Col, Tapioca. Per altra banda, sempre convenen els Coquets del Brasil (Bertholettia) per llur Seleni (antioxidant i anticancerós). Convé mantenir un estat d’ ànim amb poc nerviosisme. Això pot ajudar-se amb GABA + teanina, o amb Mixtract-2 (Passiflora, flor de Taronger, Arç Blanc, Llobet, Valeriana) o amb Scutellaria baikalensis. O, en casos extrems, amb Bryonia a la 9 CH. Convé prendre una tisana depurativa dels ronyons amb fulles de Lepidium draba (o L. latifolium sec). L’escorça de l’ Ailanthus altissima conté 1-metoxicantin-6-ona, que, a 40 microM, és eficaç contra almenys les línies ARO i NPA de càncer de tiroide. Ja s’ha comentat abans que el Cordyceps sinensis està indicat contra el càncer fol·licular. El Magnesi (quelat, òxid, clorur) ajuda a normalitzar el metabolisme del Calci, regulat per les paratiroides. El Zinc és un mineral que els Galium assimilen i concentren selectivament i afavoreix l’ apoptosi a la tiroide, sempre que els enzims adients hi col·laborin. El cartílag da tauró, el resveratrol, l’apigenina, la luteolina i la vitamina D3 ajuden a apaivagar el càncer de tiroide. En canvi, l’exacerbarien la vitamina A i el Fluor.

ANTITUMORALS DE TIROIDE Conioselinum vaginatum Coptis teeta Fritillaria verticillata Galium aparine Galium verum Ilex aquifolium Ligusticum acutifolium Lindera strychnifolia Liriope graminifolia Lycopus europaeus

ANTICANCERÍGENES TIROIDEES Ailanthus altissima (escorça) Liriope spicata Aquillaria agallocha Ophiopogon japonicus Cacau Peonía suffruticosa Coptis teeta Prunus mume Fenigrec Scutellaria baikalensis Fritillaria cirrhosa Soja Galium aparine Te Verd Galium verum Theobroma cacao Liriope graminifolia

********************************************************************** L’ HOMEOPATIA, contra el càncer de tiroide, recomana Bromium 6CH: dos vegades al dia. Si la tiroide està molt engrandida, afegir Thuya 30CH, dos vegades al dia. Thyreoidea comp. (-Heel) (ampolletes de 2.2 cc): una ampolleta 1-3 cops a la setmana, per via intramuscular, subcutània, intradèrmica o, en cas necessari, endovenosa. També es pot prendre en dejú, sublingual. Pot donar palpitacions, o davallada de la pressió arterial. Conté, entre els productes vegetals: • Colchicum autumnale D6, • Conium maculatum D4, • Fucus vesiculosus D6, • Galium aparine D4, • Pusatilla D8, • Sedum acre D6, • Sempervivum tectorum D6, • Viscum album D3, Està indicat, a més, contra hipotiroïdisme lleuger i tiroïditis limfocítica.

*****************************************************************

Psicològicament, el càncer de tiroide sol anar associat al sentiment de coerció, de no
poder-se expressar, de ser sempre humiliat, i de que a un/una no li toca mai el torn. Caldria saltar-se tabús i animar-se a expressar, amb art, tot allò que es té dins.

CONTRA EL CÀNCER DE TIROIDE ABSTENIR-SE DE.... • • • • Algues marines Flúor Metil-tiouracil (carn estovada químicament) Vitamina A purificada

• • • • •

ALIMENTS CONTRAEL CÀNCER DE TIROIDE Agrassons (fruits de Berberis • Nabius (vermells, negres) vulgaris) • Pa integral Cacau (ecològic) • Panses Ceba (ecològica) • Prunes Umeboshi Coquets del Brasil o Maranyons • Soja (llet) Llinosa (gra) BOLETS (Mushromnutrition)

• Antrodia camphorata • Cordyceps chinensis • Coriolus versicolor • Ganoderma lucidum COMPLEMENTS DIETÈTICS • Cartílag de tauró • Magnesi • Vitamina D3 • Zinc

• • • • • •

PLANTES PRINCIPALS Ailanthus altissima (escorça macerada en vi blanc/ una cullerada amb els menjars) Aloe vera (suc blanc) Coptis teeta, chinensis (2 g/dia una setmana per altra) Croton lechleri (5 gotes ala boca ensalivades i empassades/2 cops al dia...sempre que no faci mal el fetge) Graviola (4 g /dia) Terminalia arjuna, bellerica, chebula (Triphala)

ALTRES PLANTES • Arç Blanc • Malva (flor): gargarismes i compreses • Camamilla • Marduix • Celidònia • Paeonia albiflora (rel) • Fenigrec (UI/UE) • Romaní • Galium aparine (suc congelat+ • Sàlvia calostre) • Lycopus europaeus (suc) • Scutellaria baikalensis • Te Verd (ecològic) HOMEOPATIA • Bromium 9 CH (1 al matí) • Bryonia 9CH (1 a la nit) • Conium 5 CH (1 al migdia) • Thyroidea comp. (1 a la setmana)

PSICOLOGIA • Fomentar creativitat. Orquídies del’Amazones: Oncidium lanceanum. Flors de l’ Himàlaia: Strength (Caltha himalaiensis), Well Being (Erysimum melicentae) • Lliurar-se de compromisos. Chesnut bud (flors de Bach). • Saltar-se tabús. Asinetas superba (Orquídies del’Amazones), Nirjara (Primula denticulata: flors de l’ Himàlaia). • Trobar vies d’expressió. Strength (Caltha palustris: flors de l’ Himàlaia)

ALTRES AFECCIONS DE LA TIROIDE El goll és un engrandiment de la glàndula tiroide. Això tendeix a compensar la seva
manca de funcionalitat. Minerals contenint Arsènic, Cobalt o Fluor poden engrandir el goll. Additius de les gasolines també. Els àcids húmics continguts en l'aigua (d'algunes zones de Galícia, per exemple) també són afavoridors del goll. Un consum excessiu de Soja o aliments de la llista d’ hipotiroidals (Alls, Cacauets, Cebes, Cols, Espinacs, Guaiaves, Nous, Porros, Raves, Soja, Tapioca) —o de plantes amb SCN (Crèixens, etc.)— tendeix a engrandir el goll. En canvi, quantitats molt moderades de Iode, Seleni, vitamina A (natural) i vitamina C (natural), a més del Julivert, tendeixen a reduir el goll. La Melissa, el Marduix i el Mill del Sol (Lithospermum officinale) s'ha dit que redueixen el goll. De fet, hi ha diversos tipus de goll, si bé tots tenen en comú la hiperplàsia. TRACTAMENT DEL GOLL A més de les plantes i vitamines dalt citades, en casos més concrets, poden afegir-se altres tractaments: -Goll endèmic (hipotiroïdisme, apareix a la pubertat): Farigola, Fucus, germen de blat, gelea reial, Molsa de Còrsega, llavors de Card Mariano. -Goll nodular o asimètric (activitat normal o alta, perillós, apareix en la joventut madura): escorça d'Alzina, fulles de Noguera, salvat, Coure, Cicuta (UE cataplasma d'uns minuts de Cicuta bullida en llet), fulls de Card Marià (verdura, sense punxes). Les antitumorals tiroïdals poden prevenir, així com un nivell baix d'estrès (i superar la sensació de coerció i falta de llibertat o creativitat), problemes majors:

Alfa-galactans Aloe vera Aquillaria agallocha Berberis vulgaris Bryonia dioica Cacau calostre Celidonia Coleus forskholii Coptis chinensis, C. teeta Conioselinum vaginatum, Convolvulus arvensis (estatina C). Coquets del Brasil (Seleni) Cordyceps sinensis Croton lechlerii Fritillaria verticillata

GABA + teanina (contra l’estrès) Galium verum Genisteïna (Soja) Ilex aquifolium Ipecacuana Lepidium draba Ligusticum acutifolium Lindera strychnifolia Liriope graminifolia, L. spicata Magnesi Marduix Melissa Menta Nabius Noguera + Fucus (cataplasma) Orenga Peonia alba

Propolis Prunus nume Romer Sàlvia

Scutellaria baikalensis Vitexina (Te de Tres Anys, Cacau, Arç Blanc, Fenigrec)

- El GOLL NODULAR TÒXIC (GNT) o malaltia de PLUMMER és, després de la de GRAVES (malaltia autoimmune), la causa més comuna d'hipertiroïdisme. En àrees amb deficiència endèmica de Iode, el GNT representa el 60 % dels casos de goll. Pot presentar-se com un únic adenoma (dins d'una tiroide multinodular) o com una sèrie de nòduls hipersecretors. Pot donar lloc (aquesta segona variable) a hemorràgies i àrees de fibrosi (amb calcificació). Els símptomes més freqüents són poca tolerància a la calor, palpitacions (i dispnea), tremolors, pèrdua de pes (en persones grans), fam excessiva, o anorèxia, i restrenyiment (en persones grans), apatia, disfàgia, veu ronca. Normalment, la TSH és gairebé nul·la i la T4 normal. En principi, el factor desencadenant és una deficiència de Iode (que pot seguir a un excés). Això condueix a baixar la T4. I això determina l'aparició de la hiperplàsia, per a compensar la poca productivitat (de T4). La hiperplàsia predisposa o comporta mutacions en el receptor de la TSH. Això desencadena més creixement anòmal (clons nodulògens). Les vies del fosfoinostol (activades per l'AMPc) són activades per aquestes mutacions del receptor de la TSH i per la proteïna alfaG. Això facilita una certa autonomia de les cèl·lules. Alguns gens propicien l'aparició del GNT, però no són determinants (D727E ). I algunes mutacions del receptor de la TSH no són exclusives del GNT (cua de –COOH ). L'endotelina ET -1, el factor insulinoide GF -1, i els factors de creixement endotelial i fibroblàstic poden intervenir en la proliferació cel·lular en el BNT. En canvi, són nivells baixos de TGF beta-1 (o resistència a l'acció d'aquest factor de creixement transformant) els que s'associen a aquesta proliferació cel·lular. Segons MARIA TREBEN, per curar el goll nodular perillós, caldria fer gargarismes amb la decocció de Galium verum / aparine i de Malva sylvestris, tendres. També aplicar aixafades, en compresa, soles o amb farina de Ordi. També fer compreses amb Cua de Cavall (decocció) durant unes 2 hores al dia. I amb amarg suec unes 4 hores. I beure una tisana d'Ortiga, Milfulles i Calèndula a parts iguals, mitja hora abans i després dels àpats. - El GOLL EXOFTÀLMIC O BASSEDOW (hipertiroïdisme, apareix a la primera joventut): Duboisia, Lycopus, Veratrum album (100 mgm), Cicuta , Galium verum , Galium aparine , argila, Lepidium draba , Guaiava. Alls, Ceba, Porro, Nous, Tapioca, Espinacs, Col, Raves, Soja, Cacauets. - El GOLL LINFADENOIDEU O HASHIMOTO (poca activitat, precedida de pics d'alta, en la pre-menopausa o en homes; pot degenerar a càncer en alguns casos): Fucus UI, Alzina (escorça) UE , Molsa de Còrsega UI, fulles de Noguera UE, segonet UE, Veronica officinalis UI, Veronica urticifolia UI. Seleni (200 micrograms al dia). Vitamina D. No convé prendre ni aliments amb gluten ni llet de Soja o Soja. S'agreuja amb infecció per Helicobacter pylori a l'estómac i amb l'estrès nerviós. Per això podrien valer el Gingebre i la Passiflora, respectivament. És una malaltia autoimmune. Els anticossos es disparen (anti TPO, anti Tg ) . La T4 i la T3 pugen al destruir-se els tiròcits.

La tiroïditis limfocítica es caracteritza per un engrandiment de la tiroide i per un lleuger hipotiroïdisme. És típica de dones joves. Pot ser considerada com una fase prèvia al HASHIMOTO. Però, els canvis oxifílics en l'epiteli fol·licular típics del HASHIMOTO no apareixen a la tiroïditis limfocítica. Tractament: alga Cochayuyo, Aloe vera, Solanum lyratum. Cicuta (UE), Terminalia chebula UI, Coptis sinensis UI , Annona muricata (fulles) . Levotiroxina , prednisona .

CÀNCER DE RONYONS
Segons CÉSAR FERNÁNDEZ DE LA PRADILLA, el ronyó és l’òrgan que més queda afectat actualment, per estar associat a la por i a l’estrès de la vida moderna; i per tenir que filtrar cada vegada major quantitat de productes tòxics. Si fallen els ronyons, a continuació, solen fallar els pulmons. Aquest missioner que viu a Burkina Fasso i a Navarra, recomana, en general, cures curtes amb Jatropha curcas, o cures llargues amb Holarrhena africana, o bé un tractament extern amb pomada de Ziziphus mucronata (rels), en cas d’abscés renal. En canvi, per a MAURICE MESSEGUÉ, la cura millor seria aplicar compreses de plantes diürètiques com ara: Cynodon dactylon, Chamaespartium saggitale, Malva sylvestris, Papaver roheas, Ranunculus bulbosus, Solidago virgaurea, Zea mays (estigmes). Per altra banda, per a JOSEP FERRAN COMAS, la cura seria aplicar cataplasmes emol·lients a base de Fenigrec, Llinosa i Camamilla en pols (precedits d’aplicació de vinagre de vi negre quan hi hagi tumoracions, o de suc de Col quan hi hagi hagut necrosis). Aquesta cura donaria calor i desinflamaria la zona. També recomanava cataplasmes de pasta d’argila per a desinflamar, depurar i refrescar la zona (normalment, pel matí).

Segons JOSÉ JAÉN OTERO, la cura principal per als ronyons seria a base de Lepidium draba, rel de Canya Comuna (Arundo donax), rel de Julivert, rel de Psoralea bituminosa, rel de Tarongina (Melissa officinalis), Dauradella (Ceterach officinarum), Nuadella (Polygonum aviculare), Cua de Cavall (Equisetum maximum), Ceba i algunes altres plantes més especials de les Illes Canàries. Per a posar remei a la fallada renal aguda, hi ha les fulles de Hieracium pilosilla (Orella de Rata), bastant tendres i preparades amb aigua a només 80 º C. Entre les aigües minerals més afamades per a mantenir els ronyons en bon estat hi ha disponibles a Catalunya: Benasal, Bezoya, Évian, Lanjarón, Solán de Cabras. L’ aigua de Vichy (Catalán) té bastant Liti, lo que fa augmentar el volum d’orina, cosa útil quan hi ha càlculs. Quan hi ha nàusees, és recomanable mesclar aquesta aigua amb alguna altra mineral sense gas. Aliments favorables a la funció renal són: • Api (rel, llavors i fulles) • Canya de Sucre • Carabassa • Ceba • Cireres • Créixens (una mica irritants) • Dent de Lleó • Enciam • Espàrrecs • Fesols (caldo) • Julivert • Llavors de Cànem (orxata)

• • • • • • • • • • •

Llimona Llinosa Maduixes Meló Nabius Pèsols Plàtan Porros Síndria Tomàquet Xirivia

Les llavors d’ Api són irritants per al ronyó, mentre que les fulles no ho són tant, i la rel de la varietat célery resulta molt més suau. Per a les afeccions Vata, és millor el Fonoll de les Açores (carnós blanc); per a les Pitta, l’ Ortiga; i per a les Vatta, la rel de Célery (Api), carnosa. La Malta (Ordi torrat) tendeix a inhibir o irritar els ronyons.

Com a tractament complementari per al TUMOR DE WILMS hom pot emprar per prendre: • • • • • • • • • • Cuminum cyminum Elettaria cardamomum Foeniculum vulgare var. azoricum Geranium robertianum Hieracium pilosella (a 80º C) Lepidium latifolium Matricaria chamomilla Papaver roheas Physalis alquequenje Pinus sylvestris (flor)

• •

Plantago major Thea sinensis (Te de Tres Anys)

Externament, aplicar primer vinagre fosc de Mòdena i suc d’ Aloe vera, i, després, cataplasma de farina de Llinosa i Fenigrec amb llavor de Fonoll i flor de Camamilla en pols, tot plegat lligat amb llet. O això, o banys o compreses amb decocció de Cua de Cavalla (Equisetum maximum) i Trèfola (Trifolium pratensis), o amb decocció de Xanthium spinosum i rel de Polygonum bistorta. Convé que el nen mengi Ceba i All i xarop de Pita (Agave americana).

TRACTAMENTS GENERALS CONTRA ELS CÀNCERS RENALS El tractament principal és l’extirpació del tumor i el voraviu del voltant, i també la dels ganglis limfàtics propers. La psicoteràpia de grup pot ajudar. La hormonoteràpia feminitzant també. Entre els principis actius vegetals contra el càncer renal hi ha la cumarina (Asperula odorata, Dipteryx odorata, Melilotus). Tradicionalmnet, s’han emprat contra el càncer de ronyons les plantes medicinals: • Alyssum maritimum • Arctostaphylos uva-ursi • Hibiscus sabdarifa • Lepidium draba • Lepidium latifolium • Papaver roheas • Pinus pinaster • Pircorrhiza kurroa • Plantago major • Rosa canina (fruits) • Tabebuia avellandae • Terminalia arjuna Contra la hematúria, va molt bé el preparat amb Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). S’asseca una mica la planta i se’n fa pols (amb un molinet de cafè). Després es deixa remullar amb una mica de licor del fort durant 2 hores i al final es fa bullir aquesta pasta en aigua abundant durant 10 minuts. Entre els suplements dietètics que ajuden contra el càncer de ronyons hi ha: • Antiox aterol (Santiveri) • Cartílag boví • Cartílag de tauró • DHA • Melatonina (10 mg) • Resveratrol • Vi i pigments del vi • Vitamina D

Vitamina E

Per a desintoxicar els ronyons, va bé prendre molta aigua d’una bona deu, i Folre de banya d’ant (de Nova Zelanda). I a més a més: • acetil-carnitina • àcid alfa-lipoic • Chanca-Piedra (Phyllanthus niruri) • coenzima Q10 (o idebenona) • Cordyceps sinensis • Cúrcuma longa • Cuscuta chinensis • Epimedium braevicornum • Eschisandra chinensis • factors de creixement CSE3 (homeopatia) • glutatió • Harpagophytum • Lactobacillus • Ligustrum lucidum • mannitol • Morinda officinalis • N-acetil-cisteïna • Nigella sativa • Ocimum sanctum • Plantago major • pròpolis • Psoralea bituminosa (rel) • Psoralea corylifolia • quelat magnèsic • quercetina • Quercetina (xalcona-, flavanan-) • Rhodiola rosea • Rosa laevigata • Rubus chingii • Rutina • SAMe • TMG (trimetil-glicina) • vitamina C Els aliments que més convenen contra el carcinoma renal són: • Anous • Maduixes • Aranyons • Ortigues • Castanyes • Porros • Ceba • Préssecs • Col • Tapaculs (Rosa canina, fruits) • Fasols

La obesitat no ajuda els ronyons. Sí que ajuda menjar cereals integrals. NO CONVENEN ni el Coure, ni els anabolitzants esteroides, ni els estrògens. El consum d’aliments amb ocratoxines (Blat de Moro contaminat amb Aspergillus ochraceus i carn d’animals que n’hagin menjat), o haver menjat molts Rovellons (Lactarius deliciosus, L. anguifluus), són factors de risc, així com l’exposició a la pols d’amiant, o treballar en alts forns de carbó, o estar exposat a radiacions ionitzants.

MANTENIMENT PREVENTIU DE CÀNCER (INTERSTICIAL) Menjar ELS ALIMENTS: 1. Alga Cochayuyo 2. All 3. Arròs integral 4. Bròquil cru 5. Carabassa (bullida, en sopa, compota, etc.) 6. Ceba (crua) 7. Cireres 8. Escarola 9. Espàrrecs (silvestres, crusos) 10. Galium aparine (suc, a la liquadora) 11. Maduixes 12. Melmelada de Ginebrons 13. Mongetes 14. Nabius Vermells (suc) 15. Panses 16. Pastanaga (de tota manera) 17. Physalis peruviana (Tomàquets) 18. Pinya Americana (Ananàs) — suc o fruits 19. Pinyons — 20. Pipes de Carbassa — herbolari, fruits secs 21. Prunes seques — 22. Shii-Take —: bullir una hora amb Ceba i Julivert. 23. Síndria 24. Soja (llet). Un got al dia. 25. Taronja dolça 26. Tomàquet Plantes (tisanes) 1. Alyssum maritimum —herbolari: 2 g al día màxim 2. Calèndula — herbolari: 5-10 g al dia o més (excepte si hi ha hemorràgies) 3. Collinsonia canadensis (rel) —herbolari molt especialitzat. Bullir 1 minuts. 2 g al día. Un cop a la setmana (excepte si hi ha hemorroides). 4. Coptis sinensis — Armonía asiàtica: Comte Borrell, nº 116: 0,5 g al dia, bullit 4 minuts. Gust molt fort i amarg. Mínim un cop cada 15 dies. 5. Karkadé — herbolari: 2 g per tassa, escaldat. Cada dia, excepte si fa molt fred. Es pot barrejar amb totes les herbes. 6. Lepidium draba: herbolari: 2 g al dia. Bullir 1 minut. Preventiu infeccions. Almenys un cop a la setmana.

7. Llobet (Humuls lupulus) — herbolair. Bullir 4 minuts. 0,5 g al dia. Baixa la pressió. Almenys un cop cada 15 dies. 8. Roselles — herbolari: cada dia 0,5 g, excepte si hi ha molta somnolència. Suplements dietètics 1. Aloe vera – 0,5 g al dia d’extracte sec 2. Calostre (colostum) — 0,5 g al dia 3. Co Q10 200 mg al dia 4. Curcumina 1 g al dia (si no se’n trova, CURRY als menjars, dues cullerades al dia) 5. Hexafosfo-inositol — dietètica, farmàcia; 1 g al dia 6. Lactobacillus — farmàcia: 0,5 g al dia, en cures d’una setmana al mes. 7. Oli de llavors de Cotó (farmàcia)— 1 g al dia, cura d’una setmana al mes 8. Plantatge — herbolari : suc Schoenengerger (una cullerada al dia) 9. RM-10 120's (garden of Life) (o, almenys, Codyceps sinensis) 10. Terminalia arjuna (escorça) — 0,5-1 g d’extracte al dia (comprimits marca Himalaya USA)

L’ HOMEOPATIA recomana contra el càncer de ronyons: Thuya 30 CH 2 vegades/ dia. Hydrastis T.M. 2 vegades/dia. I si no hi ha millora: Conium 3CH cada 3 hores + Hydrastis T.M 3 vegades/dia. Si hi ha milloria, s’abaixa la freqüència de les dosis. La Thuya 30CH va bé per als ganglis en cas de càncer de ronyó o bufeta amb adenopaties metastàtiques. Contra el carcinoma intersticial o urotelial papil·lar convé prendre Thuya occidentalis 30CH: dos vegades/dia. Cada 3h si hi ha molta hemorràgia. Si no funciona: Conium maculatum 3CH: 3 dosis //Hydrastis T.M.: tres dosis al dia. Si millora es va espaiant. També funciona a vegades: Thuya 30CH i Berberis vulgaris. Si hi ha càncer renal operat, amb metàstasis a la bufeta i als ossos: Thuya 30CH: dos vegades/dia. Symphytum 200CH: dos vegads/dia. Calcarea Phosphorica 3X: dos vegades/dia. Si hi ha molta hemorràgia vesical: Geranium T.M.

Psicològicament el càncer de ronyó, a més de amb el ressentiment, té que veure amb
la reacció exagerada davant el fracàs i la decepció. Psicològicament, els ronyons estan lligats a la por, ja sigui per les crítiques, grans decepcions, fracassos, vergonya, ensurts, etc. Els psicòlegs del New Wage recomanen creure, per a superar problemes renals, en que el resultat de cada experiència és el bé, al menys en part, i en que no hi ha perill en créixer i en madurar, deixant que l’ esperit superior operi en un/-a mateix/-a.

• • • • • •

CONTRA EL CÀNCER DE RONYÓ ABTSENIR-SE DE... Acrilo-nitril (fum de tabac, fum de • Carboplatí cotxes, fum d’avions) • Cisplatí Amiant • Coure Anabolitzants • estrògens Anti-inflamatorisno esteroideus • Nitrilo-acetat fèrric (AINS) • Radiacions ionitzants Aspergillus ochraceus • Rovellons (Lactarius) Aspirina

Whisky ALIMENTS CONTRA EL CÀNCER DE RONYÓ • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Alga Cochayuyo All Anous Api (rel) Aranyons Arròs integral Bròquil cru Canya de Sucre Carabassa (bullida, en sopa, compota, etc.) Castanyes Ceba Ceba (crua) Cireres Cogombre Col Col de Brussel·les Créixens (una mica irritants) Dent de Lleó Escarola Espàrrecs (silvestres, crusos) Fesols (caldo) Fonoll deles Açores Galium aparine (suc, a la liquadora) Julivert Llavors de Cànem (orxata) Llimona Llinosa Maduixes • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Meló Mongetes Nabius Nabius Vermells (suc) Ortigues Panses Pastanaga Pastanaga (de tota manera) Pèsols Physalis alquequenje Physalis peruviana (Tomàquets) Pinya Americana (Ananàs) suc o fruits Pinyons Pipes de Carbassa Plàtan Poma Porros Préssecs Prunes seques Rosa canina (fruits) Shii-Take (Lentinula edodes) : bullir una hora amb Ceba i Julivert. Síndria Soja (llet). Un got al dia. Taronja dolça Tomàquet Xirivia

CONDIMENTS • Cardamom • Cuminum cyminum • Cúrcuma • Julivert BOLETS Cordyceps sinensis PLANTES • • Aloe vera – 0,5 g al dia d’extracte sec • • Alyssum maritimum: 2 g al día màxim Annona muricata Arctostaphylos uva-ursi

• •

• • • • • • • • • • • • •

• •

Calèndula: 5-10 g al dia o més (excepte si hi ha hemorràgies) Collinsonia canadensis (rel): Bullir 1 minut. 2 g al día. Un cop a la setmana (excepte si hi ha hemorroides). Coptis sinensis: 0,5 g al dia, bullit 4 minuts. Gust molt fort i amarg. Mínim un cop cada 15 dies. Cuscuta chinensis Epimedium braevicornum Eschisandra chinensis Galium aparine Geranium robertianum Harpagophytum procumbens Heliotropium indicum Hibiscus sabdarifa Hieracium pilosella (a 80º C) Karkadé: 2 g per tassa, escaldat. Cada dia, excepte si fa molt fred. Lamium album Lepidium draba/latifolia: 2 g al dia. Bullir 1 minut. Preventiu infeccions. Almenys un cop a la setmana. Ligustrum lucidum Llobet (Humuls lupulus): Bullir 4 minuts. 0,5 g al dia. Baixa la

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

pressió. Almenys un cop cada 15 dies. Matricaria chamomilla Morinda officinalis /citrifolia Nigella sativa Ocimum sanctum Papaver roheas Phyllanthus niruri (Chanca-Piedra) Pinus pinaster Pinus sylvestris (flor) Pircorrhiza kurroa Plantago major Polygala calcarea Psoralea bituminosa (rel) Psoralea corylifolia Rhodiola rosea Rosa canina (fruits) Rosa laevigata Roselles: cada dia 0,5 g, excepte si hi ha molta somnolència. Rubus chingii Solidago virgaurea Tabebuia avellandae Terminalia arjuna (escorça) — 0,51 g d’extracte al dia Thea sinensis (Te de Tres Anys)

• • • • • • • • • • • • • •

SUPLEMENTS DIETÈTICS acetil-carnitina • Lactobacillus àcid alfa-lipoic • Lactobacillus — farmàcia: 0,5 g al dia, en cures d’una setmana al Antiox aterol (Santiveri) mes. Calostre (colostum) — 0,5 g al dia • mannitol cartílag boví • melatonina (10 mg) cartílag de tauró • N-acetil-cisteïna Co Q10 200 mg al dia • Oli de llavors de Cotó coenzima Q10 (o idebenona) (farmàcia)— 1 g al dia, cura d’una Cumarina setmana al mes Curcumina 1 g al dia (si no se’n • Plantatge — herbolari : suc (una trova, CURRY als menjars, dues cullerada al dia) cullerades al dia) • pròpolis DHA • quelat magnèsic factors de creixement CSE3 • Quercetina (xalcona-, flavanan-) (homeopatia) • resveratrol glutatió • RM-10 120's (garden of Life) (o, Hexafosfo-inositol — dietètica, almenys, Codyceps sinensis) farmàcia; 1 g al dia

• • • •

Rutina SAMe TMG (trimetil-glicina) vi i pigments del vi

• • •

vitamina C Vitamina D Vitamina E

HOMEOPATIA • Contra el carcinoma intersticial o urotelial papil·lar convé prendre Thuya occidentalis 30CH: dos vegades/dia. Cada 3h si hi ha molta hemorràgia. Si no funciona: Conium maculatum 3CH: 3 dosis //Hydrastis T.M.: tres dosis al dia. Si millora es va espaiant. També funciona a vegades: Thuya 30CH i Berberis vulgaris. Si hi ha càncer renal operat, amb metàstasis a la bufeta i als ossos: Thuya 30CH: dos vegades/dia. Symphytum 200CH: dos vegads/dia. Calcarea Phosphorica 3X: dos vegades/dia. Si hi ha molta hemorràgia vesical: Geranium T.M. PSICOLOGIA A més de amb el ressentiment, té que veure amb la reacció exagerada davant el fracàs i la decepció. Psicològicament, els ronyons estan lligats a la por, ja sigui per les crítiques, grans decepcions, fracassos, vergonya, ensurts, etc. Els psicòlegs del New Wage,com ara Louise Hay, recomanen creure, per a superar problemes renals, que el resultat de cada experiència és el bé, al menys en part. I que no hi ha perill en créixer i en madurar, deixant que l’ esperit superior operi en un/-a mateix/-a. Contra la por al fracàs: olis essencials de Lavandín, Neroli i Sàndal.O la flor de Bach: Larch (Larix decidua) i Willow (Salix caprea).

• • •

CÀNCER DE TESTICLES
Entre els tractaments naturals hi ha prendre vitamina A, Seleni (o Maranyons), cartílag de tauró i cartílag boví; i Cordyceps sinensis. I fer banys amb Pistacia terebinthus (i prendre’n) i Artemisia pontica, Acorus calamus, Dioscorea oppositifolia, Dipsacus fullonum, Teucrium scorodonia.

Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de testicle, cal fer banys locals amb aigua calenta i freda alternativament durant 30 minuts, dues vegades al dia. I prendre el sol 2 hores, llevat de a les hores centrals del dia. I fer-se cataplasmes de Llinosa, banys amb aigua de Farigola, cataplasma d’argila verge tèbia, tota la nit (fins a 10 hores). Si supura, aleshores és bona senyal. Hom recomana no menjar embotits amb nitrit sòdic.

L’ HOMEOPATIA recomana contra el càncer de testicle, quan és molt greu i molt dur el tumor: Conium 3 CH + Hydrastis TM de forma alterna cada 3 hores. Per millorar la immunitat: Hydrastis. Si la consistència és tova: Thuja 30CH + Hydratsis T.M. cada 8 hores de forma alterna. Thuya també millora la condició quan hi ha ganglis afectats. Un altre remei: Cadmium phosphoricum 30 CH cada 3 hores.

Psicològicament el càncer de testicle s’associa a la por a perdre el poder, a perdre la
virilitat, i a la por de no saber protegir els éssers estimats. Un cas molt especial (1996) de càncer testicular (amb metàstasis al cervell i als pulmons) va ser el del ciclista LANCE ARMSTRONG, qui va guanyar, després de recuperar-se del càncer, i de la quimio molt agressiva (però que li va respectar els pulmons), set Tours de França. http://www.lancearmstrong.com/bio. Això, sí,va guanyar amb l’ajuda d’EPO, cortisona, testosterona, hormona de creixement, i autotransfusions de sang. CONTRA EL CÀNCER DE TESTICLES ABSTENIR-SE DE... • • • • Menjar molta carn Nitrit sòdic (embotits) Remenar sutge (escura-xemenies) Testosterona HIGIENISME • • • • Banys locals amb aigua calenta i freda, alternativament, durant 30 minuts, dues vegades al dia. Prendre el sol nu 2 hores, llevat de a les hores centrals del dia. Cataplasmes de Llinosa, banys amb aigua de Farigola, cataplasma d’argila verge tèbia, tota la nit (fins a 10 hores). Si supura, és bona senyal. Dieta macrobiòtica ALIMENTS CONTRA EL CÀNCER DE TESTICLE Cigrons • Mandarines • Mandioca • Maranyons Physalis angulata, pubescens BOLETS Cordyceps sinensis PLANTES (UE) •

• • • • • • • • • • • • • • • • •

Acalypha wilkesiana Acorus calamus(Càlam Aromàtic) Althaea ficifolia Artemisia pontica Artemisia tenuifolia Artocarpus communis (Arbre del Pa) Blighia sapida Caesalpinia bonducella Conium maculatum (Cicuta) Crescentia cujete Davilla elliptica, rugosa Dioscorea oppositifolia Dipsacus fullonum Eupatorium cannabinum (Lladracà) Eurycles amboinensis Evodia rutaecarpa Ficus pumila

• • • • • • • • • • • • • • • • •

Hymenocallis declinata Hypoxis decumbens Mentha sativa Montrichardia arborescens Pancratium caribaeum Pancratium declinatum Philodendron grandifolium, hederaceum, imbe, oblongum Pistacia lentiscus Pistacia terebinthus Polypodium suspensum Pterospermum glabrescens Sida acuta Tetracera breyniana Teucrium scorodonia Thespesia populnea Trema orientalis Verbena officinalis

SUPLEMENTS DIETÈTICS Cartílag boví • Cartílag de tauró • Seleni • Vitamina A •

HOMEOPATIA • • • • Quan és molt greu i molt dur el tumor: Conium 3 CH + Hydrastis TM de forma alterna cada 3 hores. Per millorar la immunitat: Hydrastis. Si la consistència és tova: Thuja 30CH + Hydratsis T.M. cada 8 hores de forma alterna. Thuya també millora la condició quan hi ha ganglis afectats. Un altre remei: Cadmium phosphoricum 30 CH cada 3 hores.

PSICOLOGIA Psicològicament el càncer de testicle s’associa a la pèrdua inesperada d’un ésser estimat o a la por a perdre el poder i la virilitat, i a la por de no saber protegir els éssers estimats. Olsi essencials de Lavandín, Neroli, Sàndal. Flor de l’ Atlàntida: Holoschoenus. Flor d’Austràlia: Wisteria.

FONGS I CÀNCER

Per augmentar l’activitat (i el nombre) dels NK (NATURAL KILLERS) hi ha, a més de l’Arròs integral amb curri, i extractes de calostre i d’Astragalus membranaceus, i dels arabinogalactans de Larix (x 5) que inhibeixen la metàstasi, particularment des del fetge, els bolets medicinals. Entre ells, el més assequible, el Shii-Take (Lentinula edodes) (x 3). La lactoferrina, els probiòtics (Lactobacillus) i la melatonina, combinats, també poden fer augmentar molt els NK en algunes persones. Els arabinoxilans multipliquen fins per 25 l’activitat dels NK i per 3 llur nombre. Es produeixen per la digestió enzimàtica, pel miceli de Shii-Take, del segó d’arròs (amb cel·lulosa B). L’arabinoxilà i el Lactobacillus brevis incrementen també els nivells d’ interferó i de TNF. Multiplica per 2 l’activitat de les cèl·lules T, i per 2,5 la de les B. Potencia també la IL-2. La mangiferina de la Gentiana lutea, augmenta, a més, les cèl·lules T CD4+

auxiliars (i les supressores). És important, en general, abstenir-se de prendre cafè, de menjar verdures amb pesticides. I cal normalitzar la funció de la tiroides i la del budell (amb fibra). Els 1,3 (i 1,6) beta-glucans de BOLETS medicinals: Auricularia auricula-judae, Cordyceps sinensis, Coriolus versicolor, Ganoderma lucidum, Grifola frondosa (càncer de còlon o de mama), Hericium erinaceus, Lentinula edodes, Polyporus umbellatus (càncer de pulmó i leucèmia), Poria cocos, Tremella fuciformis. El Shii-Take (L. edodes) és el bolet tradicionalment més emprat contra el càncer al Japó. Té, a més, efectes suavitzants sobre els bronquis, protegeix el fetge i és força antivíric. Agaricus blazei, del Brasil, és un bolet amb propietats anticancerígenes generals, testades al Japó amb una eficàcia del 90% pel que fa al retrocés dels tumors, i del 99% pel que fa a inhibició del creixement tumoral. Phellinus lintei té efectes similars. Els betaglucans també es troben al llevat de cervesa i al segó de Civada.

Dels bolets que després s’han anat investigant, se’n poden formar dos grups, segons tinguin principis actius anticancerigens de pes molecular molt alt, o molt baix. Els principis actius d’alt pes molecular (lentinan, PSK, etc.), més que actuar contra les cèl·lules canceroses, el que fan és estimular el sistema immunitari. La inflamació crònica és el portal per a 1 de cada 4 càncers. Es pot detectar pels nivells elevats de les especies reactives de Nitrogen i Oxigen, IL-1, IL-6, IL15 i TNF-alfa, cosa que en un curt termini de temps és força tolerable. El NF-kappa-B és un factor de transcripció lligat a la inflamació crònica i al càncer. Diversos estímuls activen el NFkappa-B a través de la cinasa de la I-kappa-B que el fosforila, la qual cosa ocasiona la degradació, mediada per un proteasoma o per la ubiquitina, de la proteïna inhibitòria I-kappaB-alfa. També els dímers del NF-kappa-B sofreixen una translocació al nucli on indueixen la transcripció de gens diana relacionats amb la proliferació cel·lular i creixement tumoral (BclXL, GADD45-alfa, BFL1, ciclina D1), en les respostes inflamatòries (COX-1, iNOS, amb el resultat de la producció de PGE2 i NO) i en l’adhesió cel·lular. Els estímuls inicials del procés poden ser els LPS (lipopolisacàrids de les bactèries), les proteïnes víriques, el TNF-alfa, l’ IL-1 i els agents que danyen l’ ADN. Molts bolets testats com anticancerigens inhibeixen el NF-kappa-B entre d’altres vies de transducció que activen almenys la inflamació, com ara la via de les proteïnocinases mitogen-activades (MAPK) que comprèn el JNK (= cinasa c-Jun-N-terminal), el p38 MAPK, i l’ ERK (cinasa regulada per senyals extracel·lulars).

INFLAMACIÓ Pel que fa a Marasmius oreades, per exemple, s’ha estudiat bé el seu efecte inhibitori del NFkappa-B i la inhibició de la fosforilació del I-kappaB-alfa, i també el bloqueig de la translocació del p65 al nucli.

El famós (a Xina) Phellinus linteus, a més de semblar una panacea contra tot tipus de càncer, segons els relats dels qui en consumeixen, s’ha demostrat que és antiinflamatori. Almenys, als macròfags els estalvia la producció de NO i de ROS, quan se sotmeten a l’estímul de LPS. El Phellinus linteus inhibeix el creixement del càncer de mama agressiu (MDA-MB-231) en la fase S i ho fa tot augmentant l’expressió del p27; i aturant l’expressió de la CDK4 i de la ciclina D1, cosa que inhibeix també el càncer pulmonar. La Dedalea gibbosa, segons alguns estudis, és eficaç contra la leucèmia crònica meilocítica. Els seus efectes antiinflamatoris segueixen els patrons anteriors (de l‘ Inonotus), aproximadament, però actua més sobre el fosfo-p38 que no pas sobre el p65. Del Panus rudis, Panus conchatus i del Lentinus crinitus es pot extreure la panepoxidona, antiinflamatoria per la via de la inhibició del NF-kappa-B, TNF-alfa, IL-8, especialment en leucèmia monocítica aguda. La panepoxidona és capaç d’inihibr uns 33 gens depenedents del NF-kappa-B (IL-1alfa, IL-6, TNF-alfa, IL-8, CCL3, COX-2, etc.). De diferents espècies de Penicillium també se n’extrauen principis actius almenys antiinflamatoris: sporogen, S 14-95, i S-curvularin. Actuen inhibint la producció de NO i l’expressió de la iNOS per la regulació sobre la via IFN-gamma-JAK-STAT. Del Cordyceps militaris s’extrau (amb butanol) la cordycepin (3’-deoxiadenosina), que resulta antiinflamatoòria, afectant el NF-kappa-B, NO, iNOS. COX-2, TNF-alfa, i la fosforilació del p38. L’ergosterol del Claviceps també actua com a antiinflamatori inhibint als macròfags l’expressió de: IL-1alfa, IL-1beta, TNF-alfa, NF-kappa-B, p38, JNK, ERK/MAPK.

LLISTA DE FONGS MACROSCÒPICS ANTICANCERIGENS o o o o o o o o o o o o o o o o o o Agaricus blazei Agrocybe aegerita (Pollancró) Albatrellus confluens Albatrellus cristatus Antrodia camphorata Armilariella mellea Boletus edulis Calvatia craniformis Calvatia lilacina (leucèmia) Calvatia maxima Collybia tenacella Coprinellus sp. Coprinus comatus Cordiceps militaris Cordyceps sinensis (Dong Shong San Kao) Coriolus pubescens Coriolus versicolor (Kawaratake) Crepidotus sp.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

Crinipellus stipitarius Daedalea quercina Favolus alveolarius Fistulina hepatica Flammulina velutipes (Enoki) Fomes betulinus Fomes fomentarius Fomes igniarius Fomes officinalis Ganoderma applanatum Ganoderma lucidum (Reishi) Ganoderma valesiacum Grifola frondosa (Maitake) Haloyphina villosa Hercinium erinaceus (Yamabushitake) Inonotus obliquuus (melanoma) Hypsizigus marmoreus Lampteromyces japonicus Lentinula edodes (Shiitake) Lyophyllum agreggatum Marasmius scorodonius Merulius tremellosus Microporus affinis Monaschus purpureus (ovari) Phellinus linteus (Song Gen / Meshimakobu) Pholiota nameko Pleurotus eryngii (ostreatus, cornucopaie, etc.) Polyporus officinalis Polyporus umbellatus (Chuling) Poria cocos (Fuling) Poria corticola Saccharomyces cerevisiae Schyzophyllum commune Trametes dickinsii Tremella fuciformis Tricholoma matsutake

LLISTA DE FONGS MICROSCÒPICS ANTICANCERIGENS: • • • • • • • Alternaria alternata Aspergillus deflectus Aspergillus repens Aspergillus restrictus Aureobasidium pullulans Curvularia lunata Drechslera siccans

• • • • • • • • • • • •

Epicoccum purpurascens Penicillium brefeldianum Penicillium cyaneum Penicillium decumbens Penicillium ducaluxi Penicillium stipitatum Penicillium vermiculatum Saccharomyces cerevisiae Stemphyllium illicis Verticillium chlamidosporium Verticillium lecanii Zygosporium masonii

És anti-tumoral el fong MICROSCÒPIC: Helminthosporium.

DISRUPCIÓ DEL CICLE CEL·LULAR Hi ha uns quants principis actius trobats als bolets medicinals que són capaços d’interferir l’autosuficiència en els senyals de creixement i disrupció de la regulació del cicle cel·lular. De les fases del cilce cel·lular, la S és la de síntesis d’ ADN nou. La M és la de mitosis o segregació dels cromosomes en dos rengles filials. La G-1 és de creixement (de les proteïnes que embolcallen l’ ADN) abans del començament de la divisió d l’ ADN o fase S (de síntesis). La G2 és la fase prèvia a la fase M. Deixant a part la interfase, que s’anomena G0, aquest cicle de quatre fases (G1 – S – G2 – M) és regulat per les ciclines (A, B, D, E), per les cinases ciclinodependents (CDK), pels inhibidors d’aquestes (p21, p27, p16) i per la proteïna Rb. En tot el cicle, si les coses no surten bé, els controladors aturen el progrés o indueixen l’apoptosi o destrucció cel·lular progaramada. Però, als tumors cancerosos, els controladors són desactivats d’alguna manera, i la proliferació cel·lular deixa de tenir fre. Alguns principis actius de bolets medicinals retornen el control del cicle cel·lular i limiten de nou la proliferació. La regulació o control a la fase G0/G1 per diversos bolets (Albatrellus confluens, Antrodia camphorate, Inonotus obliquus, Pleurotus ostreatus, Ganoderma lucidum) és concomitant amb la regulació de la fosfo-Rb, de les ciclines D1, D2, E i de l’expressió de les CDK 2, 4 i 6; i amb un increment del p21. Respecte al p27, no hi ha unanimitat: és rebaixat per l’ Inonotus obliquus i augmentat per l ‘ Antrodia camphorata. El Coriolus versicolor atura en fase G1/S i en G2/M la leucèmia (HL-60), amb inhibició dels nivells de la Rb. L’acció d’aturar el cicle en fase S per part del Lentinus edodes i el Phellinus linteus és

concomitant amb la supressió de la CDK4 i la ciclina D1, i amb l’activació de l’expressió del p21 i el p27. I l’acció d’aturar el cicle en la fase G2/M per part de l’ Agaricus blazei i la Volvariella volvacea és concomitant amb la davallada dels nivells de la ciclina B1 i la CDC2 i amb l’augment dels nivells del p21, p27 i Rb. Els extractes del Pleurotus ostreatus aturen el cicle en G0/G1 al càncer de mama (MCF-7) i al càncer de còlon (HT-29) amb inhibició de la fosfo-Rb i activació del p21 (un inhibidor de la CDK).

L’extracte amb etil-acetat de Lentinus edodes (Shiitake) atura el cicle en fase S al càncer de mama (MDA-MB-453, MCF-7) i al mieloma (RPMI-8226, IM-9), amb increment del p21 (inhibiodor de la CDK) i supressió de l’activitat de la DCK4 i de la ciclina D1. El Ganoderma lucidum atura en fase G1 el càncer de pròstata (LNCaP) frenant l’expressió de la ciclina D1, la qual cosa fa que es desfosforili la fosfo-Rb. Agaricus blazei inhibeix el creixement de l’epiteli estomacal del càncer (AGS), aturant el cicle en G2/M amb davallada de la ciclina B1 i de la CDC2. Extractes de Grifola frondosa (fracció D) aturen, junt amb l’ IFN-alfa, en fase G1 el cicle amb davallada dels reguladors CDK2, CDK4, CDK6, ciclina D1 i ciclina E al càncer de pròstata (PC-3). De l’ Antrodia camphorata se n’ha extret el *4,7-dimethoxy-5-methyl-1,3-benzodioxole, que resulta molt eficaç contra el càncer de còlon (COLO 205), aturant el cicle en fase G0/G1 amb augment del p21/Cip1 i del p27/Kip1. La grifolina de l’ Albatrellus confluens inhibeix el carcinoma nasofaringi (CNE1) aturant el cicle en fase G1 i inhibibt la ciclina D1, la ciclina E, i l’expressió de la CDK4, amb reducció de la fosforilació de la Rb. El principi actiu anticancerigen de la Volvariella volvacea és una lectina que activa l’expressió dels inhibidors de la ciclina-cinasa, del p21, del p27 i de la Rb, aturant el cicle en fase G2/M. La proliferació cel·lular i l’apoptosis depenen de la interacció entre els senyals externs i els receptors de la membrana i les vies de transducció de senyals. Els reguladors principals de la transducció són pro-oncogens, que al mutar poden esdevenir gens cancerigens que desencadenen la proliferació cel·lular. Un d’aquests pro-oncogens, que potser sigui el més estudiat, és el Ras, o la família del Ras. Queden anorreats amb extractes de Ganoderma lucidum. L’àcid ganodèrmic (Ganoderma lucidum) inhibeix la proliferació cel·lular depenent del Ras. L’àdic clavàric (Hypholoma sublateritium) és un potent inhibidor de la farnesil-transferasa del Ras. L’ ERK (*extracellular signal-regulated protein cinase) és una cinasa de la família de la MAPK, i forma part de la via en cascada Ras-Raf-MEK-ERK, que controla la proliferació cel·lular. A les cèl·lules HL-60, el Coriolus versicolor augmenta la família de factors de

transcripció STAT1, però disminueix l’expressió de la forma activada de l’ ERK. Per altra banda, l’ Inonotus obliquus redueix la fosforilació del l ‘ERK ½ i de les proteïnocinases p38 (d’epiteli de fetge de rata WB-F344). La grifolina (Albatrellus confluens) inhibeix la via del MEK-ERK , el MEKK3, el MEK1, el MEK5 a les cèl·lules CNE1 del càncer nasofaringi, i això és concomitant amb la davallada en la fosfo-ERK1/2, la diana sota el MEK1. També regula la proliferació cel·lular la tirosina-cinasa i el c-Abl (un NO–receptor de tirosina-cinasa). La forma oncogènica Bcr-Abl s’origina gràcies a la translocació entre els cromosomes 9 i 22, i és la principal responsable de les leucèmies mielocítiques cròniques. L’expressió del BcrAbl queda molt disminuïda amb extractes de Trametes zonata o de Pleurotus eryngii o de Daedalea gibbosa, almenys en les cèl·lules K562/CML. Aquesta inhibició és concomitant amb la de la MAPK / p38. La Daedalea gibbosa fins i tot retorna la vulnerabilitat a l’ iminatib anulada per la mutació T3151. Hi ha tres vies principals per a dur a terme l’apoptosi: la via de la transducció des del receptor de membrana, la via mitocondrial, i l’augment exagerat dels calcions dins la cèl·lula. Sempre hi intervenen entre molts altres, el Bcl-2, el p53, les caspases, i la via de la PI3K/Akt. La via mitocondrial és regulada majorment per la família Bcl-2, sobre tot amb control sobre el citocrom-C. La família inclou factors pro-apoptòtics (Bax, Bak) i factors antiapoptòtics (Bcl-2, Bcl-XL). I resumint més, la relació entre Bcl-2/Bax és cabdal. El PSP del Coriolus versicolor redueix molt l’expressió dels gens antiapoptòtics Bcl-2 i survivina, a la vegada que augmenta l’expressió del gen pro-apoptòtic Bax. Un extracte del Coryceps militaris modula la família del Bcl-2 vers més apoptosi, i activa la caspasa-3, almenys en càncer de mama (MDA-MB-231). El Cordyceps militaris també (extracte aquós) fa minvar l’activació de la via del fosfatidil-inositol-cinasa/Akt i, per tant, augmenta l’apoptosi. Del Cordyceps sinensis, l’ acetoxiscirpenediol indueix l’apoptosi el leucèmies. L’ Agaricus blazei indueix l’apoptosi de les cèl·lules dels tumors cancerosos d’estómac (MKN45) per l’activació de l’expressió del ARNm de la caspasa-3 i per la inhibició de l’expressió del Bcl-2. Extractes de Pleurotus ostreatus activen l’expressió bona del p53 en càncer de còlon (HT-29) i en càncer de mama, amb una disminució molt significativa de l’expressió de l’ ARNm del p53 mutat. La Ganoderma lucidum indueix l’apoptosi en càncer de pròstata no hormono-dependent (PC-3) i també en càncer de mama (MDA-MD-231) inhibint la via Akt/NF-kappa-B. Del Ganoderma concinus, els triterpens indueixen l’apoptosi de les cèl·lules HL-60. De l’ Albatrellus confluens, la grifolina suprimeix la fosforilació de l’ Akt i els seus substractes de l’osteosarcoma (U2OS i MG63). El mateix bolet actua també contra el càncer nasofaringi, càncer de coll de matriu, càncer de mama, i càncer de còlon, alterant la relació Bcl-2/Bax. De l’ Antrodia camphorata els PS d’alt pes molecular propicien l’apoptosis i augmenten l’expresssió bona del p53 en càncer de còlon (COLO 205). De la Grifola frondosa un determinat polisacàrid (GFPPS1b) indueix l’apoptosi augmentant el Bax i disminuint el Bcl-2 i activant la caspasa-3.

ANGIOGÈNESI Respecte a l’angiogènesi, s’ha trobat que els factors que més l’estimulen són el VEGF (*vascular endothelial growth factor), el bFGF (*basic fibroblastic growth factor), el TGHalfa (*transforming growth factor), i el PDGF (*platelet derived growth factor). La Grifola frondosa (extracte aquós) inhibeix la proliferació induïda pel VEGF, la migració quimiotàctica i la formació de cèl·lules endotelials de pseudocapil·lars a la vena umbilical.

Ganoderma lucidum inhibeix la morfogènesis capil·lar de les cèl·lules de l’endoteli de l’aorta, per inhibició del VEGF i del TGF-alfa1. De l’ Agaricus blazei els polisacàrids inhibeixen l’ ARNm del VEGF i l’expressió de la proteïna.

METÀSTASI En la metàstasi hi ha implicades algunes proteïnes com ara les integrines, les molècules d’adhesió cel·lular, i proteases. Les integrines són receptors de trans-membrana que es lliguen a diverses molècules de la matriu extracel·lular i faciliten le pas de cèl·lules tumorals cap a la matriu externa. Les molècules d’adhesió cel·lular són de la família de les immunoglobulines i de les cadherines calcio-dependents. Fan de missatgeres entre cèl·lula i cèl·lula. La cadherina E només s’expressa als epitelis facilitant l’intercanvi de senyals entre cèl·lula i cèl·lula. Queda interferida/inhibida en càncer. Les proteases dissolen la làmina basal (col·lagen, proteoglicans, glicosaminoglicans) i la matriu extracel·lular. La MMP-2 i la MMP-9 solen ser molt actives en tumors cancerosos, i tenen la missió de dissoldre el col·lagen IV (làmina basal). L’activador plasminogen del tipus de la proteasa de la serina urocinasa (uPA) està molt exarcebat en cèl·lules canceroses a l’hepatoma humà (HepG2). Els extractes de Ganoderma lucidum inhibeixen l’expressió de la MMP-9. En experiments amb tumors humans, transplantats a rates, inhibeix la MMP-9 i també la MMP-2. Phellinus linteus inhibeix l’agregació plaquetària induïda pel melanoma invasiu B16BL6 i n’inhibeix també el poder invasiu. I també inhibeix les colònies metastàtiques (en ratolins C57BL/6) originades a partir de cèl·lules del mateix melanoma invasiu per via endovenosa. També inhibeix la uPA. El creixement i el poder invasiu de les cèl·lules MDAMB-231 de càncer de mama (molt maligne) queda força inhibit per diversos principis actius de Ganoderma lucidum (àcids ganodèrics A, F, H) a través de la inhibició dels factors de transcripció AP-1 i NF-kappa-B i subseqüentment, de l’expressió Cdk-4 i la supressió de la uPA. Almenys, a Xina i al Japó, s’empren diversos polisacàrids (lentinan, esquizofilan, PSK) aïllats de bolets anticancerigens. Hom creu que lluiten contra el càncer reforçant la immunitat. ********************************************************************* AGARICUS BISPORUS. Xampinyó. Estimula els macròfags derivats del moll de l’os. El 4hidroxi-metil-benzen-diazoni és cancerigen, però es desintegra al cuinar-se. ********************************************************************* AGARICUS BLAZEI (= A. brasiliensis). “Cogumelo do Sol“, “Himematsutake”. És un bolet silvestre de la selva brasilera que es cultiva també al Japó. Té fama al Brasil de curar molts tipus de càncer, i en especial el de fetge. La dosis diària recomanada és de 5 g/3 vegades al dia. Però hi ha persones (9%) que no el toleren bé (basqueig, diarrees). Caldria rentar-lo bé després de deixar-lo en remull uns minuts i abans de cuinar-lo. Conté beta

glucans amb enllaços 1,3 - 1,4 - 1,6; i ergosterol. I dos derivats del fenilhexà, i benzoïlergostà, i metil éster de N-benzoïl-L-leucina, i ergostans, i incisterol (molt degradat). L’ Agaricus blazei atura el cicle cel·lular de les cèl·lules canceroses en la fase G2/M, de manera concomitant amb la davallada dels nivells de la ciclina B1 i la CDC2, i amb l’augment dels nivells del p21, p27 i Rb. Inhibeix el creixement de l’epiteli estomacal del càncer (AGS) aturant el cicle en G2/M, amb davallada de la ciclina B1 i de la CDC2. Indueix l’apoptosi de les cèl·lules dels tumors cancerosos d’estómac (MKN45), per l’activació de l’expressió del ARNm de la caspasa-3, i per la inhibició de l’expressió del Bcl-2. La blazeïna indueix l’apoptosis, cosa que palesa l’aparició de fragments oligonucleosomals al cap de 3 dies in vitro, en cèl·lules de càncer de pulmó LU99, o de càncer d’estómac KATO III. Els polisacàrids de l’ Agaricus blazei inhibeixen l’ ARNm del VEGF i l’expressió de la proteïna associada. I, en concret, el polisacàrid ABP-Ia de 420 KD (amb glucosa, mannosa, galactosa i traces de ramnosa) afavoreix l’apoptosi en cèl·lules d’osteosarcoma humà, a concentracions entre 100 i 400 ppm, sense afectar, en canvi els osteoblasts normals. L’ Agaricus blazei millora el sistema immunitari, estimulant els monòcits, les NK, les cèl·lules dendrítiques, i equilibrant la relació Th1/Th2 i la inflamació. Després de 12 setmanes d’alimentació amb A. blazei, les rates mostren més molècules d’activació de la transcripció, concomitants amb l’activació dels macròfags (CD36, TLR4), la quimiotaxis dels neutròfils (CXCL1), i l’adhesió leucocitària (VCAM-1). Per altra banda, l’alimentació amb A. blazei a rates 2g/Kg pot revertir o prevenir la necrosis i fibrosis provocada pel tetraclorur de carboni al fetge. Combat el càncer de còlon (HT-29) humà trasplantat a ratolins immunodeficients o, millor dit, allarga la supervivència. Almenys, 9 cepes de càncer de còlon queden inhibides per alguns extractes (metanol/ diclorometà, hexà) d’ A. blazei. Però no passa el mateix amb altres extractes (aigua, metanol, etil-acetat, n-butanol). L’alimentació amb el 5 % del bolet no fa minvar el nombre de criptes aberrants al còlon (provocades per dimetilhidrazina). Contra l’ascites d’ EHRLICH l’exopolisacàrid PB03 a raó de 20 mg/mL té una eficàcia d’1/3. L’extracte d’ A. blazei té activitat estrogènica i inhibeix l’activació (estimulada per la LDL oxidada) de l’ Erk ½, de l’ Akt i del p38 en cèl·lules derivades de macròfags (TIB-67), i en cèl·lules epitelials de la vena umbilical. També estimula la transcripció dels gens de la glutatió-peroxidasa GPX-3, de l‘ alfa sinucleïna, i de la NO-sintasa endotelial. [I redueix l’aterosclerosis en conills (però l’incrementa en rates)]. L’ Agaricus blazei combat també l’hepatoma (Smmu 7721) i les metàstasis al pulmó del melanoma (BF16F10) (en ratolins empeltats). O, més concretament, el blaziespirol A (de la fermentació alcohòlica del bolet) actua contra l’hepatoma Hep 3B, aturant el cicle cel·lular a la fase G1, i també fragmentant l’ ADN, activant les capsaes 3 i 9, degradant la poli-ADPribosa-polimerasa (PAP), inhibint els gens antiapotpòtics Bcl-2 i Bcl-XL, i incrementant l’expressió del pro-apoptòtic Bax, interrompint el potencial de membrana mitocondrial, i

estimulant la lliberació d’ HtrA2/Omi i del factor inductor de l’apoptosis de la mitocòndria al citosol. És a dir, promovent l’apoptosis, amb, o sense, caspases. Millora l’eficàcia de la doxorubicina contra l’hepatocarcinoma, potser gràcies a la inhibició del NF-kappa-B. El seu metil éster de N-benzoïl-L-leucina és molt citotòxic envers les cèl·lules de l’hepatoma G2 a 1 microM. La fermentació d’ A. blazei amb Soja Negra dóna lloc a un producte eficaç (24 mg/L)(IC50 2-4 ppm) contra el càncer de fetge (Hep 3B, Hep G2). I això es deu als blazeispirols A i C, que es produeixen al màxim el dia 12 de la fermentació. Els polisacàrids de l’ A. blazei inhibeixen en tumors implantats la migració de cèl·lules de càncer de fetge (BEL-7402) (o en cèl·lules de melanoma B16), a través, almenys, de la inhibició de la MMP9 i de l’estimulació de l’ ARNm nm23H1 i la seva expressió. Contra el càncer de mama (MDA-MB-231) la barreja d’ Agaricus blazei amb alguns altres bolets medicinals inhibeix l’expressió dels gens recugaldors del cicle cel·lular: ANAPC2, BIRC5, ciclina B1, cilcina H, CDC20, CDK2, CKS1B, cullin 1, E2F1, KPNA2, PKMYT1, TFDP1. Inhibeix també l’adhesió cel·lular, la migració i la divisió. Això és concomitant amb la supressió de la segregació de la urocinasa activadora del plasminogen. Els altres components de la barreja eficaç són: Cordyceps sinensis, Coriolus versicolor, Ganoderma lucidum, Grifola frondosa, Polyporus umbellatus i beta-(1,3)-glucans de llevat de cervesa. L’ Agariucs blazei en injecció intraperotoneal d’extracte liofil·litzat inhibeix el desenvolupament del sarcoma-180. Si del bolet cru s’extrau l’endotoxina i es substitueix per un lipopolisacàrid, aleshores no augmenten la IL-6 i el TNF-alfa. L’endotoxina contaminant es podria extraure amb una columna d’afinitat amb l’endotoxina, amb polimixina-B conjugada. El polisacàrid de baix pes molecular actua sobre el sarcoma 180 a raó del 30% d’inhibició, quan s’administra 200 mg/kg/dia per 15 dies, i hofa com a antiangiogènic (en membrana corioal·latoica d’embrió de pollastre). Directament, in vitro, els polisacàrids (beta glucans 1-4, 1-6) no tenen cap efecte sobre les cèl·lules del sarcoma 180, però in vivo, gràcies a mecanismes de l’organsime (immunitat) sí. La barreja comercialitzada com a M-8 (A. blazei + Armillaria mellea + Grifoloa frondosa + Ganoderma frondosa + Cordyceps militaris + Hericium erinaceus + Coriolus versicolor + Lycium chinense = Gogi) conté majoritàriament beta-glucans i paquiman, i inhibeix les metàstasis als pulmons, almenys després d’introduir-hi cèl·lules COLO 26-L5. A la vegada, fa augmentar els estímuls mitogènics de les cèl·lules T i de les cèl·lules B, i el nombre de CD3+, CD19+, CD4+, CD8+ (però no les Mac-1+ ni les NK 1.1+). I fa incrementar l’ IFNgamma i el IL-4 als esplenòcits. En cèl·lules leucèmiques U937, l’agaritina de l’ Agaricus blazei promou l’apoptosis mitjançant les caspases 3 i 9 i per la via mitocondrial, amb ajuda del citocrom C. L’agaritina de l’ Agaricus blazei és la beta-N-(gamma-l(+)-glutamil-4-(hidroximetil) fenilhidrazida, amb pes molecular 276. Inhibeix la proliferació de cèl·lules leucèmiques de les línies U937, MOLT4, HL60, K562, amb IC50 de 3, 9 i 13 ppm aproximadament, mentre que sembla no tenir cap efecte (negatiu) sobre les cèl·lules limfàtiques normals (fins a 40 ppm). La fracció FA-2-b-ss indueix l’apoptosis de les cèl·lules HL-60, mitjançant la inhibició de la telomerasa i l’extimulació de l’expressió de l’ ARNm de la caspasa-3. El mieloma Sp2 respon força a la combinació de fosfolípids marins i A. blazei. En la leucèmia (humana) U937, l’efecte inhibidor de l’ A. blazei, en part, és degut al Bcl-2 (inhibit), a la caspas-3 (estimula), i a la desfosforilació de la via (de transducció) de l’ Akt.

L’ A. balzei estimula les cèl·lules dendrítiques. Amb l’ajuda del GM-CSF i de la IL-4 (6 dies) s’aconsegueixen cèl·lules dendrítiques derivades de monòcits, que posades en contacte amb l’ A. blazei (extracte), veuen augmentar llurs nivells de IL-8, G-CDF, TNF-alfa, IL-1 beta, IL-6, i MIP-1 beta. Així, doncs, no fa augmentar el Th2, ni la IL-12 del Th1, però sí algunes altres del Th1 inflamatòries i estimulants de la quimiotaxis. El mecanisme apoptòtic promogut per l’ A. balzei és el mitocondrial, amb intervenció de les ROS i activació de la JNK, acumulació de Citrocom C al citoplasma, augment de les caspases, del Bax i del Bak, i disminució del NF-kappa-B i els gens associats IAP-1, IAP-2. L’ A. balzei inhibeix el càncer de pròstata tant de les cèl·lules hormono-dependents com de les no-hormono-dependents. Fa augmentar la LDH en algunes línies cel·lulars, i, en les no-hormono-dependents (PC3) fa augmentar la caspasa-3 i la fragmentació de l’ ADN. En tumors implantats (PC3), el caldo d’ A. blazei fa disminuir els antigens PSA i la vascularització. Els esplenòcits, en resposta a l’anticòs monoclonals anti CD3, produeixen molt més IFNgamma quan han estat en contacte previ amb A. balzei. Amb aquest paràmetre, i d’altres, (CDC69+, CD49d+, IgG1-, IgE-, IL-5-) equilibra la relació Th1/Th2. L’augment de l’activitat de les NK, en gran part, va per la via de la IL-12, que estimula l’ IFN-gamma. Un dels betaglucans 1-3 de l’ A. blazei és anomenat LMPAB. Augmenta les NK a la melsa, la IL-12 i IL-18, el TNF-alfa, i l’expressió de l’ IFN-gamma.

COMPONENTS DE L’AGARICUS BLAZEI D’agaritina, almenys a la cepa KA21, i un cop comerzialtzada, només se n’hi troba en 15 ppm (mg/kg). El Plom, el Mercuri i els pesticides més coneguts (300) són sempre gairebé indetectables. Els beta-glucans s’hi troben a raó de 124 g/Kg. Sembla ser que el polisacàrdi més actiu sigui el beta 1,6 amb moltes branques beta 1-3. Conté vitamina D, a raó de 567 micrograms /Kg (=22500 UI/Kg), sempre que s’hagi cultivat amb llum solar. Efecte antitumoral d’ A. brasiliensis (extracte) envers la froma sòlida del sarcoma 180 en ratolins ICR Nom Control Beta-glucà estandard Control Extr. aigua freda Extr. aigua calenta 2 2 35 35 0.1 3 i.p. Dosis (mg) Vegades Via n/N Pes mitjà del tumor (g) % Inhibició 0.0 95 0 36 47

0/12 8.6 ± 4.3 7/11 0.4 ± 1.1

0/10 15.0 ± 6.5 p.o. 0/10 9.6 ± 6.5 p.o. 0/10 7.9 ± 2.5

Composició d’ A. brasiliensis KA21 per 100g de matèria seca

Energia Proteïna Grassa Carbohidrats β-glucans Fibra Sodi Calci Ferro Potassi Fósfor Magnesi Zinc Coure Manganès Iode Seleni Arsènic Cadmi Plom Mercuri Crom Vitamina A Vitamin B1 (Tiamina)

288.00 kcal 38.50 g 2.60 g 27.70 g 12.4 g 20.60 g 8.40 mg 22.50 mg 10.10 mg 2920.00 mg 952.00 mg 96.50 mg 7.87 mg 7.67 mg 0.825 mg 0 88.00 μg 0 .48 ppm 2.01 ppm 0.13 ppm 0.18 ppm 0 μg 0 0.63 mg

Vitamina B2 (Riboflavina) 3.04 mg Vitamina B6 Vitamina B12 Niacina Àcid Pantotènic Àcid Fòlic Biotina vitamina C Vitamina D 0.54 mg 0 μg 33.50 mg 22.90 mg 230.00 μg 123.00 μg 0 mg 56.7 μg

Vitamina E Vitamina K1 Agaritina

0 0 15.3 ppm

L’activitat de les cèl·lules NK (CD3-, CD16+, CD56+), mesurada al cap de 4 hores usant

Cè·lules tumorals K562 com a diana, amb relacions efector /diana (E/T) de 10 o de 20, en persones que s’empassaven 1,5 g (x 2 cops al dia) d’ A. blazei durant una setmana, augmentant significativament a la sang perifèrica. ****************************************************************** AGROCYBE AEGERITA.

Una lectina (galectina) de l’ Agrocybe aegerita s’acopla amb l’ antigen de THOMSEN-FRIEDENREICH (present al 90% de les lesions precanceroses). L’activitat proapoptòtica de la galectina pot ser inhibida per la lactosa. La proteïna a1, similar al factor de mortalitat 4 (MRG15), és un factor que s’acopla en les cèl·lules HeLa a la galectina. Quan la galectina es troba al nucli cel·lular, propicia molt més l’apoptosi. Alguns mutants del dímer de la lectina no poden penetrar pels porus de l’envoltura nuclear i no són actius, però no totes les formes que hi poden penetrar són actives tampoc.

*********************************************************************** ALBATRELLUS CONFLUENS. Tot i no ser comestible, en principi, té virtuts medicinals. L’efecte de la grifolina sobre les cèl·lules del carcinoma nasofarigni (CNF1) majoritàriament és per la inhibició de la via ERK1/2. Només a altes dosis queda afectada també l’ ERK5. El cicle cel·lular s’atura a G1, amb inhibició concomitant de la ciclina D1, de

la ciclina E, de l’expressió CDK4, i de la reducció de la fosforilació del Rb. Inhibeix també la via del MEK-ERK, el MEKK3, el MEK1, el MEK5. En canvi, estimula la CKI (p19INK4D). La grifolina suprimeix la fosforilació de l’ Akt i els seus substractes de l’osteosarcoma (U2OS i MG63). Actua també contra càncer de coll de matriu, càncer de mama, i càncer de còlon, alterant la relació Bcl-2/Bax. La grifolina inhibeix el creixement de les cè·lules CNE1, HeLa, MCF7, SW480, (Raji, B-95-8). La via apoptòtica mitocondrial s’activa amb la grifolina (12 hores) a les cè·lules CNE1. Normalmnet s’activen també les caspases 3, 8, 9 i s’inhibeix el Bcl-2 i s’activa el Bax. La grifolina propicia l’apoptosi en les cèl·lules de l’osteosarcoma U2OS i MG63. Actua tant per la via del citocrom-C com de les caspases (3, 9) i de la fragmentació del PARP. El mecanisme principal és el de la caspasa-3. També inhibeix la fosforilació de l’ Akt i del factor de transcripció FOXO, i la glicogen-sintasa-cinasa 3 (GSK3). I també inhibeix la IAP. La grifolina inhibeix la germinació d’espores de Fusarium graminearum (fong cancerigen) a 12 ppm. Un derivat de la piridina present a l’ Albaterllus confluens estimula la producció de melanina a les cèl·lules del melanoma B16. A més de la grifolina, altres prenilfenols (neogrifolina, confluentina, scutigeral, albaconol) modulen el receptor vainilloide-1, i per tant, calmen el dolor i la sensació de cremor.

ALBATRELLUS CONFLUENS

L’ albaconol (un resorcinol prenilat) inhibeix la leucèmia crònica mielògena K562, de l’adenocarcinoma de pulmó A 549, de l’adenocarcinoma d’estómac BGC-823 i del carcinoma de mama Bcap-37 a concentracions entre 3 i 7 micromolar (= entre 1 i 3 ppm). Incrementa l’activitat de la toposiomerasa II, però no altera la de la topoisomerasa I. A concentracions més altes, trenca l’ADN pBR322 (excepte en les cèl·lules K562). La inhibició dels tumors és concomitant amb la maduració de les cèl·lules dendrítiques. A concentracions properes a 1 microgram/mL inhibeix la proliferació de les cèl·lules RAW264.7; i, a concentracions majors a 8 ppm, provoca l’apoptosis. A concentracions intermèdies, inhibeix la producció de TNF-alfa induïda per LPS, i també la IL-6, la IL-1 beta, i la producció de NO en aquestes cèl·lules murines similars a macrogafs. Els macrofags estimulats per LPS inhibeixen la producció de NF-kappa-B i estimulen la de SOCS1, gràcies a l’albaconol, que actua com antiinflamatori i immunoregulador. L’ Albatrellus confluens conté: Diterpens del tipus del cleistantà: • àcid 3 alfa, 5 alfa, 8 beta, trihidroxi-cleistant-13(17),15-dien-18-oic • 8 beta-hidroxi-18-norcleistant-4(5),13(17),15-tiren-3-ona

Isocumarines: • 3R-(2R-hidroxipropil)-8-hidroxil-7-metil-3,4-dihidro-isocumarina • 3R-6-hidroximelleïna I tres aurovertines (pirones polièniques): • Aurovertina B • Aurovertina C • Aurovertina E I quatre poliésters: • Orbuticina • BK223A • BK223B • 15G256 alfa-2-Me Un farnseil-fenol / meroterpineoide dimèric: • (+)-(R)-grifolinona C Albatrellina (citotòxica contra HepG2 carcinoma pulmonar a 2 mg/L) Grifolinona B Grifolina Grifolinona A

ANTRODIA CAMPHORATA “Niu-chang-chih” “Chang-chih” “Niu-chang-ku” “Chang-ku

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3095428/?tool=pubmed És un bolet típic de Taiwan (Formosa) que es fa als troncs de Cinnamomum kanehirai. Va bé contra hipertensió, inflamacions, estrés oxidatiu, tumors, i immuno-deficiència. Conté polisacàrids, terpenoides, esteroides, lignans, derivats de la benzoquinona, benzenoides, i derivats dels àcids maleic i succínic. Tradicionalment s’ha emprat a Taiwan contra: • borratxera • cansament • carnesqueixats • • •

cirrosis hepàtica cop de calor dermatitis

• • • • • • • • • • •

diabetis diarrea distensió de lligaments esquistosomiasis estomatitis febre grip hepatitis B hepatoma hipertensió mal de cap

• • • • • • • •

mal de panxa mareig del cotxe nefritis por proteïnúria refredat úlcera d’estómac per Helicobacter. virus

Es ven també en forma de beguda alcohòlica fermentada, com a miceli pur en pols, o en pastilles, a més de com a bocins de cos fructifer (cultivat o silvestre). La fracció (etanol) de triterpenoides provoca ruptura de l’ ADN a les cèl·lules HL60 de la leucèmia, i apoptosis (augment de la desunió per la PARP, capsasa-3). Els triterpenoides principals semblen ser: antcin K, antcin C, àcid zhankuic C, àcid zhankuic A, àcid dehidroeburicoic (-és el més actiu i inhibeix la topoisomerasa II-). El *4,7-dimethoxy-5-methyl-1,3-benzodioxole a 1-15-30 mg/Kg en injeccions peritoneals (3 per setmana) redueix molt els tumors COLO-205 implantats (en ratolins). Les dosis més baixes indueixen la proteïna p27/Kip1 mediada pel p53, però no canvien els nivells de la p21/Cip1. L’extracte del bolet a 5 g/Kg, sense resultar tòxic, té efectes antitumorals. El cicle cel·lular queda aturat en les fases G0/G1, amb una davallada de les ciclines D1, D3 i A. Per al càncer colorectal sembla ser que els extractes del bolet actuen encara millor més que sols, amb amfotericina B (un antifúngic molt potent). L’ Antrodia camphorata (cos fructífer) també té efectes neuroprotectors contra l’Alzheimer (formació de beta-amiloide). El metilantcinat B i l’ antcin indueixen l’apoptosis en cèl·lules HepG2 (carcinoma hepatocel·lular) amb fragmentació de l’ ADN, desunions del PARP, predomini del G1, condensació de la cromatina, pèrdua del potencial de membrana a la mitocòndria, i alliberació del citocrom C, i augment de les caspases 2, 3, 8, 9. Les caspases en conformen la via apoptòtica principal. Hi ha també molt Fas i lligam del Fas, Bax (i menys Bcl-XL i menys Bcl-2). També la creació de ROS és cabdal, ja que els inhibidors dels ROS inhibeixen l’actuació proapoptòtica dels triterpenoides, que activen la NADPH oxidasa. Per al càncer d’ovaris actua encara millor amb paclitaxel. L’ antroquinolol (un derivat de la ubiquinona) inhibeix la proliferació cel·lular en càncer pancreàtic PANC-1 i AsPC-1 i atura el cicle en G1, la fosforilació de l’ Akt (a Ser 473), i la diana de la rapamicina (mTOR) (a Ser 2448). Inhibeix els antiapoptòtics. A l’ augmentar molt l’associació K-Ras i Bcl-XL, això està indicant més apoptosis. L’ antroquinolol augmenta el K-Ras i el p21 (Waf1/Cip1). Augmenta la senescència i l’autofàgia. En resum, inhibeix les vies de la PI3-cinasa/Akt/mTOR.

L’extracte alcohòlic (etanol) de l’ Antrodia camphorata actua contra el càncer de pulmó altre que de cèl·lula petita H441GL. En l ’hepatoma cel·lular, el bolet (cos fructífer) i el miceli sòlid incrementen l’expressió de l’ ARNm del TNF-alfa i la de les proteïnes apoptòtiques afavorides pels medis condiconats pels macròfags, mentre que els polisacàrids indueixen l’activitat antitumoral dels macròfags, amb activació de la IL-1beta i l’ Akt. L’antrocin (PM=234) actua molt (a 0.6 microM) contra les metàstasis del càncer de mama MDA-MB-231, sense resultar tòxica per a les cèl·lules dels teixits no afectats pel càncer. Actua per la capsasa-3, la desunió del PARP, la davallada dels Bcl-2, Bcl-XL, de la survivina i del seu ARNm; i per l’augment del Bax i el citocrom C al citosol. Suprimeix la fosforilació de l’ Akt i inhibeix la via PI3K/Akt/mTOR. L’ Antrodia camphorata seria un bon coadjuvant de les vacunes contra el càncer de mama amb ADN de HER-2/neu, ja que la combinació de les dues coses incrementa l’expressió de l’ ARNm del gamma-IFN a les cèl·lules T CD4+ dels ganglis limfàtics inguinals. L’ Antrodia camphorata activa el sistema Th1 (IL-12, alfa-IFN), activant així la proliferació de cèl·lules T i la producció de gamma-IFN. La gamma-dodeca-lactona (convertida després, al citoplasma, en àcid hidroxidodecanoic) activa les NK, la qual cosa es nota pel marcador CD69, el FasL, i el granzim-B; i el TNF-alfa i el gamma-IFN. El metil antcinat actua contra les cèl·lules Huh7, HepG2 i Hep3B de càncer de fetge a 30 microM. Fa augmentar el Bax, el Bak i el PUMA, i fa disminuir el Bcl-XL, el Bcl-2 i el potencial de membrana mitocondrial; i promou l’alliberació al citosol del citocrom C. Incrementa les caspases 2, 3, 9 i les ROS. Les vies principals semblen ser l’activació depenent de les ROS de la cofilina i la via mitocondrial desencadenada pel Bax L’ Antrodia camphorata indueix la fosforilació de l’ ERK i del JNK/MAPKs, però no la fosforilació de les p38MAPK a les cèl·lules OVC2 del càncer de boca.

Principis actius de l’ Atrodia camphorata i llurs activitats.
F: COS FRUCTÍFER; M:MICELI; B: BROU DE CULTIU.

Activitat biològica No. Nom (*en anglès) Origen (*en anglès)

Terpenoids

1 2 3

Antrocin 19-Hydroxylabda-8(17)-en-16,15-olide 3β,19-Dihydroxylabda-8(17),11E-dien-16,15-olide

F F F In vitro neuroprotective In vitro neuroprotective

Activitat biològica No. 4 5 6 7 8 Nom (*en anglès)
13-epi-3β,19-Dihydroxylabda-8(17),11E-dien-16,15-olide 19-Hydroxylabda-8(17),13-dien-16,15-olide 14-Deoxy-11,12- didehydroandrographolide 14-Deoxyandrographolide Pinusolidic acid

Origen
F F F F F

(*en anglès)
In vitro neuroprotective In vitro neuroprotective In vitro neuroprotective

In vitro anti-inflammatory, anti-

9

Antcin A

F

insecticidal and cytotoxic In vitro anti-inflammatory, anti-

10

Antcin B (Zhankuic acid A)

F

insecticidal and cytotoxic In vitro anti-inflammatory and

11 12 13 14 15

Antcin C Antcin D (Zhankuic acid F) Antcin E Antcin F Antcin G

F F F F F

cytotoxic

In vitro anti-inflammatory, anti-

16 17 18 19

Antcin H (Zhankuic acid C) Antcin I (Zhankuic acid B) Antcin K Methyl antcinate A

F F F F

insecticidal and cytotoxic In vitro anti-inflammatory In vitro anti-inflammatory

In vitro anti-insecticidal and

20 21 22 23 24

Methyl antcinate B Zhankuic acid D Methyl antcinate G Methyl antcinate H Zhankuic acid E

F F F F F

cytotoxic

In vitro anti-inflammatory, anti-

25 26

Dehydroeburicoic acid Dehydrosulphurenic acid

F F

insecticidal In vitro anti-insecticidal and

Activitat biològica No. Nom (*en anglès) Origen
cytotoxic In vitro anti-insecticidal and

(*en anglès)

27

15α-Acetyl-dehydrosulphurenic acid

F

cytotoxic In vitro anti-insecticidal and

28

Eburicoic acid

F

cytotoxic In vitro anti-insecticidal and

29 30 31

Sulphurenic acid Versisponic acid D Eburicol (24-methylenedihydrolanosterol)

F F F

cytotoxic

In vitro anti-inflammatory In vitro anti-insecticidal and

32 33 34 35 36 37 38 39

3β, 15α-Dihydroxy lanosta-7,9(11),24-triene-21-oic acid 3β-Hydroxy lanostaβ-Sitosterol β-Sitostenone Stigmasterol Ergosterol Ergosta-4,6,8(14)22-tetraen-3-on3 epi-Friedelinol

F F F F F F F F

cytotoxic

Benzenoids

40 41 42 43 44 45 46 47

1,4-Dimethoxy-2,3-methylenedioxy-5-methylbenzene 1,4-Dimethoxy-2,3-methylenedioxy-5-benzoate 1,6-Dimethoxy-2,3-methylenedioxy-4-benzoic acid Antrocamphin A Antrocamphin B 2,3,4,5-Tetramethoxybenzoyl chloride Antrodioxolanone Isobutylphenol

F F F F F F F

In vitro cytotoxic

In vitro anti-inflammatory

Activitat biològica No. Nom (*en anglès) Origen (*en anglès)

Lignans

48 49 50

(+) Sesamin 4-Hydroxy sesamin (−) Sesamin

F F F

Benzoquinone derivatives

51 52 53

5-Methyl-benzo(1,3)-dioxole-4,7-dione 2-Methoxy-5-methyl(1,4)benzoquinone 2,3-Dimethoxy-5-methyl(1,4)benzoquinone

M M M In vitro anti-oxidant In vitro anti-inflammatory

Succinic and Maleic derivatives
trans-3-Isobutyl-4-[4-(3-methyl-2-butenyloxy)phenyl]pyrrolidine-

54 55

2,5-dione trans-1-Hydroxy-3-(4-hydoxyphenyl)-4-isobutylpyrrolidine-2,5-dione 3R*,4S*-1-Hydroxy-3-isobutyl-4-[4-(3-methyl-2butenyloxy)phenyl]pyrrolidine-2,5-dione (antrodin D or

F F

In vitro anti-inflammatory In vitro anti-inflammatory

In vitro anti-inflammatory, antiF, M F F HBV and anti-HCV In vitro anti-inflammatory In vitro anti-inflammatory

56 57 58

Camphorataimide E) cis-3-(4-Hydroxyphenyl)-4-isobutyldihydrofuran-2,5-dione 3-(4-Hydroxyphenyl)-4-isobutyl-1H-pyrrole-2,5-dione 3-(4-Hydroxyphenyl)-4-isobutylfuran-2,5-dione (Antrocinnamomin

59

C) 3-Isobutyl-4-[4-(3-methyl-2-butenyloxy)phenyl]furan-2,5-dione

F

In vitro anti-inflammatory

60 61

(antrodin A or Camphorataanhydride A) Dimethyl 2-(4-hydroxyphenyl)-3-isobutylmaleate 3-Isobutyl-4-[4-(3-methyl-2-butenyloxy)phenyl]-1H-pyrrole-2,5-

M F

In vitro anti-HBV and anti-HCV In vitro anti-inflammatory In vitro anti-inflammatory, anti-

62 63 64

dione (Antrodin B or Camphorataimide B) Antrocinnamomin D 3-Isobutyl-4-[4-(3-methyl-2-nyloxy)phenyl]-1H-pyrrol-1-ol-2,5-dione

M, B M M

HBV and anti-HCV

In vitro anti-inflammatory, anti-

Activitat biològica No. Nom (*en anglès)
(antrodin C or) Camphorataimide C)

Origen

(*en anglès)
HBV and anti-HCV

65

Antrocinnamomins A 3R*,4R*-1-Hydroxy-3-isobutyl-4-[4-(3-methyl-2butenyloxy)phenyl]pyrrolidine-2,5-dione (Antrodin E or

M

In vitro anti-inflammatory

66 67

Camphorataimide D) Antrocinnamomins B

M M

In vitro anti-HBV and anti-HCV In vitro anti-inflammatory

Miscellaneous compounds
2,2′,5,5′-Tetramethoxy-3,4,3′,4′-bi-methylenedioxy-6,6′-

68 69 70

dimethylbiphenyl α-Tocospiro B Methyl oleate

F F F

In vitro anti-HBV

In vitro cytotoxic, anti-

71 72 73 74 75 76 77 78

Antroquinonol Adenosine Cordycepin 2,4,5-trimethoxybenzaldehyde Antroquinonol B 4-acetyl-antroquinonol B 2,3-(methylenedioxy)-6-methylbenzene-1,4-diol 2,4-dimethoxy-6-methylbenzene-1,3-diol

M, F M M M M M M M

inflammatory, anti-HBV Prevention of PC 12 cells apoptosis

Prevention of PC 12 cells apoptosis In vitro anti-inflammatory In vitro anti-inflammatory In vitro anti-inflammatory In vitro anti-inflammatory

Tant el miceli com el cos fructífer de l’ Antrodia camphorata tenen una activitat marcada contra la proliferació cel·lular en diversos càncers, tant in vitro com in vivo. L’extracte cru amb metanoil/triclorometà del bolet és citotòxic envers cèl·lules de leucèmia murina P388 a 4 ppm. L’extracte amb etil-acteat del bolet afavoreix l’apoptosi en cèl·lules de càncer de fetge HepG2 i PLC/PRF/5 per la via mitocondrial, Bcl-2, Bcl-XL, citocrom C i caspasa-9, I-kappa-alfa, NF-kappa-B. També disminueix l’angiogènesis i la metàstasi al càncer de fetge PLC/PRF/5. Al càncer de fetge de cèl·lules Hep 3B, l’apopotis promoguda per l’ Artrodia camphorata va per la via Calci – calpaïna – mitocòndria. L’extracte (del cos fructífer) fet amb triclorometà és citotòxic envers línies cel·lulars diverses: Jurkat, Hep G2, COLO 205, MCF 7, amb un rendiment mità a 20-150-65-95 ppm, respectivament. L’extracte

(del cos fructífer) fet amb metanol és citotòxic envers les cèl·lules Jurkat a 40 ppm de mitjana. En hepatoma C3A i PLC/PRF/5, el miceli pulveitzat actua, amb cisplatí (10 microM) o amb mitomicina (10 microM), a concentracions molt baixes (1 microgram/mL), inhibint el gen MDR i la fosforilació de l’ Akt dependent del COX-2. L’extracte alcohòlic (etanol) del cos fructífer del bolet silvestre promou l’apoptosi de les cèl·lules premielocítiques HL-60, per la via de la hipoacetilació, estimulació de la de-acetil-tranferasa-1 de la histona i la inhibició de les activitats de la acetiltransferasa de la histona. L’ extracte aquós del miceli submergit és molt citotòxic envers HL-60 (però no envers cèl·lules endotelials humanes), a concentracions de 25 – 150 ppm, la qual cosa es nota per la pèrdua de la viabilitat cel·lular, la condesnació de la cromatina, la fragmentació de l’ ADN (nucleosomes), alliberament de citocrom C, activació de la caspasa-3, les desunions al PARP, i la davallada del Bcl-2. L’extracte alcohòlic (etanol) del miceli és eficaç contra el càncer de pulmó altre que de cèl·lula petita A459 (però actua sobre fibroblasts de la línia pulmonar fetal). L’extracte del miceli fet amb metanol és citotòxic en el càncer de fetge envers les cèl·lules Hep G2 (amb p53 salvatge) i Hep 3B (sense p53) a 50-60 ppm, respectivament (en 48 hores). El cicle s’atura a G0/G1 (caspases-3, 8). El brou fermentat a 25-150 ppm indueix l’apoptosi i inhibeix la proliferació cel·lular a la línia MCF-7 de càncer de mama (i la MDAMB-231), amb activació de la capsasa-3, desunions al PARP, translocació de citocrom C, desregulació del Bcl-2. El brou fermentat inhibeix la COX-2 i la PGE2 de les cèl·lules MDAMB-231. L’extracte cru del cos fructífer combat la metàstasi i atura el cilce a G2/M aturant la MMP-9 al càncer de bufeta de l’orina T24 a 50 ppm. A 100 ppm inhibeix la proliferació cel·lular en càncers de cèl·lula de transció RT4, TSGH-8301, T24. A les RT4 provoca una sobreexpressió del p21 (no dependent del p53), i això seguit d’una inhibició del pRb. L’extracte cru, a 50 ppm, inhibeix els CDC2 i la cilcina B1, a les línies cel·lulars TSGH-8301 i T24. L’extracte cru, a 150 ppm, actua contra la línia cel·lular de càncer de pròstata LNCaP (androgènica) per la via Akt – p53 – p21 – CDK4 /ciclina D1 – aturada a G1/S – apoptosi. També inhibeix (però menys) la línia no androgènica-dependent PC-3, per aturada a G2/M per la via p21 – ciclina B1/CDC2. A 50 ppm. l’extracte cru no afecta massa la línia PC3, però a 150 sí. El miceli en pols, a 150 ppm, minva la viabilitat de les cèl·lules de l’ osteosarcoma MG63 humà per la inhibició de la fosforilació de l’ ERK/MAPK.

Constituients aïllats d’ Artrodia camphorata.
(a) Sesqui- i di- terpenoides. (b) Ergostan i tri-terpenoides. (c) Pseudo lanostan- tri-terpenoides. (d) Compostos relacionats amb triterpenoides.

(e) Benzenoides. (f) Lignans i derivats de la benzoquinona. (g) Derivats de l’ àcid succínic i maleic. (h) Miscel·lània (pàgina següent).

Triterpenoids. Alguns són citotòxics envers les cèl·lules tumorals (però no envers les normals). Els àcids zhankuic A i C són citotòxics envers les cèl·lules de la leucèmia murina P-388 a 4 ppm. Els àcids zhankuics a 25-75 ppm són eficaços contra alguns càncers de còlon, mama, fetge i pulmó. El metil antcinat B és un dels triterpenoides més actius. Els compostos de la llista de més amunt 10, 16 i 20 indueixen l’apoptosi en cèl·lules HT-29, aturant el cicle en G1. L’extracte fet amb cloroformo inhibeix el càncer de còlon. Els principis actius 9, 10 i 31 (de la llista de més amunt) són antiinflamatoris inhibint la formació de superòxid per la formil-metionil-leucil-fenilalanina als neutròfils a 9 ppm (9, 10) o 50 ppm (31). Els principis actius 10, 16, 17, 18 inhibeixem també la formació de ROS als leucòcits de la matexia manera. O als neutròfils pel TPA (*tissue plasminogen activator). Els principis actius 11, 25 i 28 actuen com a immunomoduladors a 15, 145 i 45 ppm respectivament. Derivats dels àcids maleic i succínic. Els principis actius 62 i 64 són citotòxics a 8 i 4 ppm respectivament. Polisacàrids. La majoria dels més actius són beta-(1-3)-D-glucopirans, amb branques beta(1-6)-D-glucosil. Una fracció una mica purificada inhibeix la leucèmia U937 per l’activació de les cèl·lules monoclonals. Intraperitonealment inhibeix al 60% el sarcoma S-180 a 200 ppm. Són també antiangiogènics, per la inhibició sobre la ciclina D1 / VEGFR . Conté també polisacàrids hepatoprotectors i antiinflamatoris i antioxidants. Els polisacàrids del miceli de cultiu modulen les citoquines inflamatòries mitjançant la inducció de les citoquines del Th1 a dosis diàries de 2.5 mg durant 3 mesos. A 200 ppm reduexien els danys de les ROS a l’ ADN als hepatòcits. Polisacàrids sulfatats inhibeixen l’angiogènesis per la inhibició dels tubs de matrigel. Miscel·lània. L’antroquinolol és citotòxic contra MCF-7, MDA-MB-231, Hep 3B, Hep G2, DU145, LNCaP a dosis entre 01 i 6 microM. El compost nº 40 a 50-150 microM inhibeix la

proliferació de les cèl·lules COLO 205 amb aturada a G0/G1 i a més de 150 mircoM activa l’apoptosis, puja el p53, p21/Cip1, p27/Kip1, i abaixa les cilines D1, D3 i A.

ASTRAEUS HYGROMETRICUS (EARTH-STAR) El polisacàrdi extrect amb àlcalis i aigua conté D-mannosa, D-glucosa i Lfructosa en proporcions de 1-2-1. L’ AE2 és un heteroglucà (de l’ Astraeus hygrometricus) que és estimulant dels macròfags, indueix la fosforilació del p38MAPK, ½ ERK, MEK (MAPK/ERK cinasa), JNK (c-Jun-N-terminal-cinasa). En resum, activa els macròfags per la via de la transducció del MAPK. Els macròfags estimulats produeixen més NO i IL-1, i activen més la fagocitosi. També s’activen les NK i el TH1. L’ AE2 actua sobre els tumors, inhibint la inhibició de la immunitat. Activa la presentació del MHC-II als macròfags. El Th2 minva. El limfoma de DALTON queda inhibit. La proteïna CBAEP (extreta també d’altres fongs com ara Calocybe indica,Termitomyces clypeatus, Volvariella volvacea), a 10-100 ppm, inhibeix la proliferació de diverses línies de cèl·lules tumorals. Estimula els timus i la medul·la òssia. Activa les NK. I la producció de NO pels macròfags. ****************************************************** AURICULARIA AURICULA-JUDAE. (KIKURAGE). Inmunoestimulant i hipocolesterolemiant. Rebaixa els triglicèrids i la glicèmia. Es anticoagulant, antiàlgica, digestiva, astringent (disenteries, metrorràgies), antihemorroidal, estomacal, antibiòtica (infeccions génitourinàries), diürètica (en vi, contra hidropesia). Hom la recomana contra la ronquera (laringitis suau) i afeccions pulmonars així com a antitumoral. És anticonceptiva. Externament, s’empra en traumatismes i hemorràgias, i contra amigdalitis (en gargarismes amb llet o vinagre). Els beta (1-3)-D-glucans (hidrosolubles) inhibeixen molt les cèl·lules del sarcoma S-180, però no actuen, en canvi, els insolubles (en àlcalis), a menys que es transformin posant-los en contacte amb àcids (hidròlisis).

L’ AURICULARIA POLYTRICHA (extracte AAPS-2) inhibeix in vivo el sarcoma. És molt anticoagulant i eficaç per a desfer la placa ateromatosa de l’aorta.

********************************************************************* BOLETUS EDULIS Conté la lectina BEL, que inhibeix diverses línies cel·lulars malignes o neoplàsiques, i que copa l’antigen específic (disacàrid) Gal-beta1-3Gal NAc, que atacaria les cèl·lules T.

************************************************************ CALVATIA LILACINA. Basidiomicet. El seu àcid calvàtic o àcid 4(ciano-NNO-azoxi)-benzoic és eficaç contra la leucèmia L1210, a 10-40 mg/Kg i.p. en ratolins. S’empra com a hemostàtica, com a apòsit en ferides, i contra el dolor de gola. És tòxica per a les abelles. Una proteïna seva inhibeix el càncer colorectal (SW 480), sense danyar els hapatòcits. La NAC o el glutatió poden evitar l’efecte apoptòric, però no la vitamina C. La proteïna activa el Bax, sense que sigui la via principal apoptòtica. Pot inhibir la síntesis de GSH, i aquesta sembla ser la via principal apoptòtica, més que la de les ROS. Junt amb Pleurotus ostreatus i Volvariella volvacea, inhibeix (extractes proteínics), a més del càncer colorectal SW480, la leucèmia monocìtica THP-1. Les vies apòptòtiques impliquen la creació de ROS, la depleció del GSH i la pèrdua del potencial de transmembrana mitocondrial (a les cèl·lules SW480).

******************************************************************** COLLYBIA (=FLAMMULINA) VELUTIPES (Enoki) A més de la fama com a anticancerigena, s’ha pogut demostrar que la seva acció antitirosinasa és deguda al 1’,3’dilinolenoil-2’-linolenoil-glicerol, un metabolit del bolet quan creix

sobre glucosa, extret amb etil acetat, amb una IC50 de 16 ppm. De fet, hi ha més de 80 gens amb activitat anti-tirosinasa, si bé 72 semblen homòlegs. Hi ha altres compostos (ergotioneïna, ) que, enlloc d’emblanquir, enfosqueixen els teixits o, almenys, conserven el color. El polisacàrid FVP2C (PM=27.300) conté glucosa (100), galactosa (14), mannosa (7) i fucosa (4). Té enllaços alfa-D-(1...4)-glucan, amb moltes branques alfa-D-(1...6) glucosil residuals. Cada 12 cues té una galactosa, o mannosa, o fucosa, al C6. Indueix la formació de NO, incrementa la IL-1 i el TNF-alfa, almenys als macrofags in vitro. Els altres polisacàrids (FVP2A, FVP2B) també tenen el mateix efecte immunomodulador. La proteïna FIP-fve activa les cè·lules Th1 alliberadores de gamma-IFN i indeuix una eleveació ràpida de la concentració de calcions. Incrementa l’expressió i la producció de l’ ARNm del gamma-IFN i l’activació de la proteïna-cinasa C-alfa (PKC-alfa); i això és concomitant amb la producció de gamma-IFN. Activa els limfòcits T. La ingesta de 10 mg/Kg incrementa (en ratolins) la supervivència (i disminueix la mida del tumor), en cas de patir hepatocarcinoma cel·lular BNL. També disminueix l’angiogènesis. Ratolins immunitzats amb HPV-16ET i Fve produeixen molts més anticossos contra el papil·lomavirus humà i cèl·lules T CD4+, i CD8+, productores de gamma-IFN. Pèro no quan han estat immunitzats només amb l’ HPV-16ET. I, amb la doble immunització, el 60% viuen sense tumors després d’estar en contacte amb cè·lules tumorals. La proteïna Fve estimula, a més, la maduració de les cèl·lules dendrítiques esplèniques i també incrementa la resposta dels CD8+ (auxiliars). És a dir, augmenta el Th1 i el Th2. Podria donar-se com a vacuna contra el càncer. La FIP-fve estimula les mitosis als limfòcits perifèrics induint sobre tot la fase G1/S. Els limfòcits activats produeixen gamma-IFN, expressen IAM-1 (mol·lècula d’adhesió intercel·lular) i segreguen poca IL-4. La producció de gamma-IFN queda abolida per una proteïna (SB203580) inhibidora de la p38-MAPK. Així, l’efecte immunoprofil·làctic de la FIP-fve en anafilaxis per Th2 és concomitant a l’habilitat de la FIP-fve per activar les cèl·lules Th1 productores de gamma-IFN. La fosfodiesterasa EC3.1.4.1 de la Flammulina velutipes hidrolizta els oligoribonucleòtids externament des del terminal 3’ al 5’. És a dir, in vivo, funciona com la EC 3.3.13.3, que converteix dins la cèl·lula els oligonucleòtids en mononucleòtids 5’. Per altra banda, pot nombrar-se “flammina” a una fracció de PM 30.000, i “velina” a una altra de 19.000. Ambdues proteïnes inhibeixen, a uns 2 nanoMols (IC50), l’activitat dels ribosomes, i s’assemblen a la tricosantina, alfa-momorcarina o a la beta-momorcarina de les angiospermes. No tenen activitat directa com a proteases o ribonucleases. El complex proteïna/polisacàrid EA3 és un beta glucà (1-3). El polisacàrid més antitumoral és el EA501, amb glucosa (42%), galactosa (17%), mannosa (12%), xilosa (8%) i arabinosa 15%). L’extracte aquós (fracció de polisacàrids) EA6 inhibeix el sarcoma S-180 i això ajuda molt a la recuperació després de l’extirpació amb criocirurgia. La fracció de polisacàrids de la FV activa els esplenòcits i les cèl·lules exsudatives peritoneals, incrementa el TNF-alfa, la IL-2 i el gamma-IFN. Tot això, en ratolins afectats pel sarcoma S-180, i a uns 100 micrograms/ mL. La proteïna /polisacàrid EA6, injectada (40 mg/Kg) després de la vacuna de la leucèmia murina L 1210, dobla l’esperança de vida. A 13 microM, ja té una IC50. Aquesta

lectina té un PM (12000) similar a la FIP-fve (extreta amb àcid acètic i 2–mercaptoetanol a 50 mM) o a la lectina extreta amb buffer de fosfat. La seva activitat aglutinadora de la sang és estable a pH entre 4 i 11 però perd eficàcia per sobre els 60 ºC. A 80 ºC, queda totalment inutilitzada. A la llarga, el bolet podria resultar cardiotòxic i produir anèmia, per la seva flammutoxina (concentrada al peu del cos fructífer) que provoca lisis als glòbuls rojos humans i d’alguns altres animals (rata, conillet d’Índies, ratolí, gat, gos). És una lectina de PM 32000, rica en triptòfan, serina i glicina, però pobre en aminoàcids sulfurats. Una estratègia perquè no contingui flammulotoxina és cultivar-lo totalment sense llum. Aleshores creix ben blanc i sense la toxina. Una proteïna amb una mica de carbohidrats (10%), de PM entre 9000 i 17000, anomenada proflamina, actua contra el melanoma B16, i contra l’ adenocarcinoma Ca-755 a dosis de 10 mg/Kg p.o., en ratolins, incrementant-ne la supervivència un 85% i sense efectes col·laterals nocius. Flammulina velutipes (i Coprinellus sp., i Coprinus comatus) és eficaç contra càncer de mama. Inhibeix tant el creixement dependent dels estrogens com l’independent. De la mateixa manera, activa l’apoptosi. Inhibeix el MCF-7 (factor estimulador de les colònies de macròfags) a 30 ppm (en cèl·lules BT-20, MDA-MB-231) en 5 hores, en un 99%. Les cèl·lules de la leucèmia U937 queden inhibides per cèl·lules mononucleades estimulades per extracte amb aigua freda de Flammulina velutipes (i Agrocybe aegerita, i Hypsizigus marmoreus), o millor dit, pel medi condicionat per aquelles cèl·lules a raó de 800 micrograms /mL. La velutina no té efectes nocius sobre la organogènesis dels embrions de ratolí. La FV (miceli) conté també: *cyclo-(R-pro-R-leu), *cyclo-(R-isoleu-R-leu), *phenylalanine, * alanine, *leucine, *guanosine, *adenosine.
************************************************************************

COPRINUS COMATUS. Inhibeix alguns adenocarcinomes. Als càncers de mama inhibeix (a 75 ppm) tant el creixement dependent dels estrogens com l’independent. De la mateixa manera, activa l’apoptosi. Inhibeix el MCF-7 (factor estimulador de les colònies de macròfags) a 30 ppm (extracte amb etil-acetat) (en cèl·lules BT-20, MDA-MB-231) en 5 hores, en un 99%. La via principal sembla ser la inhibició de la fosforilació del NF-kappa-B.

************************************************

CORDYCEPS (=Ophiocordyceps) SINENSIS El nom popular xinès significa “el bolet que creix a les erugues que creixen a l’herba que creix quan es fon la neu” (Dong-Shong-San-Kao). Es troba per sobre els 3500 m snm. És un ascomicet peculiar, perquè agafa la forma de l’eruga que parassita i mata (Hepialus = Thitarodes varians). Cordyceps unilateralis parassita les formigues i les condiciona perquè abans de morir quedin anclades a un tronc sobresurtint després d’haver elles mateixes cercat una zona elevada des d’on el fong pugui dispersar millor les seves espores després. Hi ha unes 400 espècies a l’ Àsia típica. Les forma no sexuada de Cordyceps subsessilis és el famós Tolypocladium inflatum, productor de ciclosporina (essencial com a medicament per evitar el refús d’òrgans implantats). Algunes espècies més conegudes, a part les dues principals, són: C. bassiana, C. gunni, C. indigotica, C. ophioglossioides. Hom empra C. militaris com a subsitut de C. sinensis i a l’inrevés. Al Nepal es coneix com a Yarsa-Gumba (entre d’altres denominacions), des de l’edat mitjana. El donen com a tònic general i per a gairebé tot; però quan volen tractar un tumor cancerós l’acompanyen amb Ginseng i amb fulles de Taxus. S’han trobat Cordyceps fòssils de fa 48 milions d’anys. És un bon antioxidant (antienvelliment), afrodisíac, tònic (atletisme), hipocolesterolemiant, antiespasmòdic bronquiolar (asma), inmuno-estimulant, antiarítmic, antiacúfens, i hepato-protector. Tradicionalment s’ha emprat com a antídot contra verins (opi), i contra icterícia, tuberculosi, i depresió. Hom el recomana per a donar més energia al ronyó i al pulmó. Una part es recol·lecta silvestre, i l’altra part de cultiu. El cultiu es pot fer sobre Soja (gra) i sobre Mill. Amb la Soja el bolet produeix més cordicepina. Es manté a les fosques dues setmanes i es fa la collita entre les setmanes 6 i 7. És antioxidant, tònica dels pacients debilitats per la quimio o la ràdio, immunoestimulant, antiarítmica, i dóna energia als ronyons (genitals) i al fetge. Ajuda a no crear reservoris de grassa. Compensa els efectes nocius de l’opi i dels sedants i de la radioteràpia. Ajuda als diabètics insulinoresistents, i ajuda a recuparar-se de les depressions i de les intoxicacions del fetge. Es pot donar fins i tot a transplantats que prenguin immunosupressors i sempre seguint recomanacions d’especialistes, o mantenint la ciclosporina a dosis molt baixes. Els Cordyceps militaris activen la producció de NO, ROS, TNF-alfa i fagocitosis als macrofags peritoneals. L’activació sembla tenir lloc per la via del NF-kappa-B i els MAPK a través de la dectina-1 i del TLR-2 (receptors als macrofags). L’ acetoxi-scirpenediol del Cordyceps sinensis, indueix l’apoptosi en leucèmies. La cordicepina és antibacteriana, antivírica i antitumoral. Propicia l’apopotis en cèl·lules de leucèmia, però no la necrosi. A les cèl·lules de la leucèmia activa l’apototis però no la necrosi. Activa la producció de ROS, caspases, disfunció a les mitocòndries, desunions a la poli-ADP-ribosa polimerasa. Sembla ser que la via principal sigui la de les caspases (citoplasma). La N-acetil-cisteïna inhibeix el procés apoptòtic iniciat per la cordicepina.

Del Cordyceps militaris & C. sinensis se n’extrau (amb butanol) la cordicepina (3’deoxiadenosina), que resulta antiinflamatòria, afectant el NF-kappa-B, NO, iNOS. COX-2, TNFalfa, i la fosforilació del p38. El Cordyceps militaris (extracte aquós) també fa minvar l’activació de la via del fosfatidilinositol-3-cinasa/Akt, tot i augmentant l’apoptosi (via caspases). Ho fa, del cert, a les cèl·lules MDA-MB-231 de càncer de mama. La cordicepina inhibeix el càncer de mama MDA-MB-231, MCF-7 tant pel que fa al creixement cel·lular com a la viabilitat cel·lular. A les cèl·lules MDA-MB-231, activa l’apoptosi per la via mitocondrial (ADM mitocondrial fragmentat, Bax translocat, citocrom C al citosol) i l’ activació de la caspasa 3 i 9. A les cèl·lules MCF-7, augmenta molt els autofagosomes. I aquestes accions no depenen dels receptors dels estrogens.

La cordicepina (= 3’-deoxiadenosina) incrementa la vulnerabilitat de les cèl·lules atacades pel TNF-alfa, a la vegada que fa minvar el NF-kappa-B mitjançant el receptor A3 de l’adenosina. De fet, fosforila el factor inicial de traslació 2 alfa (F2alfa) i això té un efecte similar a la inhibició directa del NF-kappa-B. la qual cosa estimula la sensibilitat al TNF-alfa. La cordicepina estimula l’apoptosis a les cèl·lules de LEYDIG MA-10 canceroses (de ratolins). Estimula també la producció d’esteroides, si bé no de manera immediata (o pel StAR) i també la proteïna cinasa C de la fosfolipasa C, la PKK, ERK1/2, c-JNK. En canvi, no estimula la PKA, ni la PI3K, ni el p38. Resumint, estimula les vies de transducció PKC/PLC i MAPK incrementant la producció d’esteroides, però també l’apoptosi. El Cordyceps militaris inhibeix les cèl·lules del càncer de còlon HT-29, almenys quan s’ha cultivat en Soja germinada. Atura el cicle en la fase G2/M i fa que hi hagi menys ciclina B1 i CDC25. La cordicepina és antiaterogènica. Inhibeix el VSMCGF (*vascular smooth muscle cells growth factor). Indueix l’atur a la fase G1, abaixa les ciclines i l’expressió de les cinases dependents de les ciclines (CDK), i activa, en canvi, l’expressió del p27KiP1 en les VSMC; i activa el JNK, el p38MAPK i el ½ ERK. L’ ERK sembla ser una de les vies principals, ja que si s’inhibeix, queden inhibides les altres. La cordicepina també activa el Ras. El Ras/ ERK1 participa el l’atur en fase G1 pel p27HIP1/cordicepina, mentre minva la ciclina/CDK a les VSMC. La cordicepina inhibeix el creixement del càncer de pròstata (LNCaP), pel que fa al poder invasiu, la motilitat i les unions intercel·lulars. La cordicepina fa minvar el nivell proteix de claudina (transport paracel·lular). També inhibeix l’expressió de la MMP-2 i de la MMP-9, mentre que activa els nivells dels inhibidors tissulars de la metal·loproteïnasa TIMP-1 i TIMP-2. Això és concomitant amb la inactivació de la PI3K/Akt. El Cordyceps militaris (extracte aquós) suprimeix l’activitat de la tirosinasa i el contingut total de melanina al melanoma B16F0, sense afectar la proliferació cel·lular.

La barreja de Panax notoginseng i Cordyceps militaris millora els pacients amb adenocarcinoma pancreàtic i limfoma associat. El Cordyceps sinensis inhibeix el càncer de pulmó altre que de cèl·lula petita NSCLC, millor que el cisplatí sol, pel que fa a viabilitat, VEGF i creixement de fibroblasts (bFGF). To això almenys a les cèl·lules H157. Per tant, hem de creure que és un bon coadjuvant al cisplatí. L’extracte de Cordyceps sinensis anomenat PAECILOMYCES HEPIALI minva la proliferació cel·lular, a 2 mg/mL, de les cèl·luls de l’adenocarcinoma pulmonar A549; i, aleshores, es troben molt poques cèl·lules en S, i moltes en G0/G1/G2>; i l’expressió de l’ ARNm del TNFalfa és molt alta. L’ ergona (*Ergosta-4,6,8(14),22-tetraen-3-one) és un esteroide que es troba al Polyporus umbellatus, a la Russula cyanoxantha i al Cordyceps sinensis. És anticancerigen o citotòxic; almenys contra l’hepatoma cel·lular HepG2. Propicia la parada del cicle cel·lula a G2/M, la condensació de la cromatina, la fragmentació nuclear, l’exposició de la fosfatidilserina, desunió al PARP, activació de les caspases 3, 8, i 9, activació del Bax, inhibició del Bcl-2, activació del p53. Una fracció polisacàrida de PM 27.600 del Cordyceps sinensis que conté majoritàriament mannosa i galactosa actua com a antioxidant cel·lular i protector dels ROS, amb inhibició de la esfingomielina-fosfodiesterasa i reducció dels nivells de ceramides C16 i C18. El Cordyceps actua (2100 ppm) com a preventiu de la formació de dímers de la primidinaciclobutà, a rel de l’exposició de raigs UVB (290-320 nm). És, doncs, eficaç per a prevenir almenys el càncer de cèl·lula basal a la pell. La cordicepina inhibeix la poliadenilació, almenys a les cèl·lules del carcinoma fol·licular de tiroide, a les quals causa apoptosi, però no necrosi, incrementant el Calci intracel·lular (per la calpaïna) i propiciant la desunió de la caspasa 7 i la 7-PARP. L’extracte aquós del Cordyceps sinensis inhibeix el creixement i el poder invasiu de les cèl·lules del melanoma B16-F0 (als ratolins), inhibint el factor de creixement dels hepatòcits. **********************************************************************

CORIOLUS VERSICOLOR. YUN ZHI. KARAWATAKE. Turkey Tail. Basidiomicet. Coriolus versicolor afavoriex l’augment del nombre de NK. En dos mesos de prendre’n fa doblar llur nombre.

És inmuno-estimulant, antivíric (HIV), antitumoral, antioxidant, i antibiòtic. Allarga la vida (10%) dels afectats per càncer de fetge, càncer de mama, càncer d’estómac, i càncer colorectal (tots amb quimio, a més a més). Però, no té aquest efecte sobre càncer nasofaringi o d’esòfag. L’ extracte de Coriolus versicolor, cultivat sobre extracte de cítrics, inhibeix el neuroblastoma SK-N-MC, per la caspasa-3 i el Bax i el p53. El PSK (proteino-polisacarid-K) del Coriolus versicolor és actiu contra el càncer gastrointestinal i el càncer de cèl·lula petita de pulmó. Modula la resposta immune. Actua força contra les cèl·lules HL-60 (leucèmia) i contra les WiDr, HT29, SW480, KATOIII, AGS, U937. Almenys hi està implicada la caspasa-3. El PSP (proteoglican-peptidomannan) del Coriolus versicolor és actiu contra les cèl·lules mare del càncer de pròstata PC-3. Inibeix els marcadors CD133 i CD44, la formació d’esferoides, i llur capacitat tumoral. L’alimentació oral amb PSP inhibeix del tot la presència de càncer de pròstata en ratolins modificats genèticament perquè desenvolupin sempre càncer de pròstata (en condicions normals). També inhibeix el càncer de coll de matriu, el càncer d’esòfag i el càncer de pulmó. El PSP incrementa la sensibilitat de les cèl·lules HL-60 (leucèmia) a la camptotecina, aturant el cicle a la fase S (o a la G2). El PSP corregeix l’activació /proliferació anòmala dels limfòcits T, reduint l’expressió CD3+/CD25+ però no la del Th2, implicant a les vies de la MAPKp38 i el STAT5 (*signal transducer and activator of transcription-5). Pot coadjuvar, doncs, a la ciclosporina. Nombrosos estudis mostren el poder immunoestimulant, immunomodulador i antitumoral de diversos extractes de Coriolus versicolor. L’extracte amb metanol conté terpenoides i polifenols. A 200 ppm, inhibeix la viabilitat de les cèl·lules del melanoma B16 (en ratolins). Atura el cicle en G0/G1 i provoca apoptosis i necrosis. In vivo, a 50 mg/Kg durant 2 setmanes, inhibeix el creixement tumoral C57BL/6 i activa la capacitat dels macròfags. El PSP coadjuva amb la doxorubicina i l’ etopòsid (però no amb la citarabina) contra el càncer de mama (ZR-75-30). Redueix la relació Bcl-X/Bax.

Efecte del PSK del Coriolus versicolor sobre diverses línies tumorals: B16, A549, Hela, AGS, Jurkat, B9, Ando-2 tractades o no amb 50 μg/mL o 100 μg/mL de PSK durant 72–96 h. Les cèl·lules tumorals (2.5 - 5 × 104) varen ser col·locades en plaques per quadruplicat (96). La proliferació va ser determinada pel BrdU i per l’absorbància. Totes les cè·lules testades eren inhibides. (Cada columna representa la mitjana de 5 proves).

La DICTYOPOHORA INDUSIATA (=PHALLUS INDUSIATUS) conté dictioforina A, B (factors de crexiement neuronal), dictioquinazol A, B, C (neuroprotector), ribonucleases, inhibidors de la tirosinasa, i agents antiinflamatoris i antimicrobians. L’agent antitirosinasa principal sembla ser el 5–(hidroximetil)–2– furfural.

********************************************************* FOMES FOMENTARIUS (TINDER CONK) S’en poden extreure, amb ultrasons (1/2 hora a 80 º C) i aigua calenta (2 hores), els polisacàrdis amb funció immunoestimulant. Aquests polisacàrids incrementen la producció de TNF-alfa, IL-2 i l’activitat fagocítica dels macròfags. Són també antiinflamatoris. Des de la prehistòria que s’empren bocins del bolet com a hemostàtic i com a ble (moxibustió). El filtrat del miceli cultivat és

antitumoral.

**************************************************************** GANODERMA LUCIDUM (G. APPLANATUM, G. RESINACEUM, G. TSUGAE) (Reishi / Lingzhi). “PIPES”. Basidiomicet. Espècie antitumoral, antibacteriana, antioxidant, cardiotònica, immunoestimulant (estimuladora de les cèl·lules assasines i de les cèl·lules auxiliars), antivírica (HIV), antihistamínica, incrementadora de les interleucines, desintoxicant hepàtica, anticolesterolèmica, antiulcerosa, antiagregant plaquetària, hipoglicemiant, hipotensora, antiradiacions, sedant, expectorant. Va bé contra el mal d’ altura als alpinistes. Pot allargar la vida, alleugir l’ insomni, calmar les palpitacions, calmar l’ estrès, corregir la falta de energia (sexual, mental). La varietat groga, dolça es recomana per a la melsa. La varietat blavosa àcida, per als nervis, el fetge i els ulls. La varietat púrpura dolça, contra afeccions musculars i articulars. La varietat blanca picant, contra afeccions pulmonars. La varietat fosca salada, contra afeccions renals. La varietat vermella amarga, contra la falta de memòria i de vitalitat. Se la considera preventiva de bronquitis (no asmàtiques), antinflamatòria lleu, estimulant suprarenal, anti-ulcerosa gastro-duodenal, anti-anèmica, anti-alèrgica (pel seu àcid ganodèrmic), i inmunoreguladora (pels seus polisacàrids i ergosterols).

àcid ganodèrmic

Ganoderma lucidum inhibeix el càncer, les metàstasis i l’angiogènesis. L’extracte més comercialitzat contra el càncer s’anomena MC-S. És útil contra el càncer de fetge, càncer de còlon, càncer de pròstata, càncer d’ovaris, mieloma. Tant els polisacàrids com els triterpens tenen efectes quimioprotectors i tumoricides, en animlas, i en l’home. En tumors de l’home implantats en animals, tenen efectes antiangiogènics i antimetastàsics. D’uns 60 basidiomicets testats, Ganoderma lucidum sembla ser el més potent contra el càncer. És efectiu, per exemple, contra: • càncer de bufeta de l’orina MTC-11, i l’uriepitelial HUC-PC

• • • • • • • • • • • • •

càncer de coll de matriu humà HeLa; càncer de còlon humà HT-29, SW 480; càncer de fetge: hepatoma humà PLC/PRF/5, KB, Hep G2, Hep 3B, Huh-7, SMMC7721; càncer de mama humà MDA-MB-123, MCF-7, T-47D; càncer d’ ovaris humà SKOV4; càncer de pròstata humà PC-3; càncer de pulmó humà PG, D 95, NCI-H69, VPA; carcinoma de LEWIS (pulmó) leucèmia humana HL-60, U937, K562, Blin-1, Nalm-6, i RPMI8226; leucèmia limfocítica L1210 sarcoma L-II, sarcoma Meth-A, sarcoma S-180;

Resulta curiós com no sempre el cicle cel·lular queda aturat a la mateixa fase degut a l’acció citostàtica de la Ganoderma lucidum. A vegades és en G1 i a vegades en G2. Les vies apoptòtiques tampoc són sempre les mateixes. A tall d’exemple, a l’ hepatoma Hep-G2 sembla ser que és l’àcid lucidènic de la Ganoderma lucidum el que suprimeix la fosforilació de l’ ERK ½ i la via Akt, que inhibeix el NF-kappa-B i la c-Jun i c-Fos (pro-onocogens), afavorint així l’apoptosi. En canvi, en el càncer de cèl·lula de transcició HUC-PC, els triterpens indueixen l’apoptosi progressivament, per l’increment de l’ annexina-V (3 hores); al cap de 8 hores, la meitat de les cèl·lules són mortes; i al cap de 24 hores totes queden mortes, principalment per inhibició directa sobre la telomerasa. I, en càncer de còlon humà HT-29, l’extracte alcohòlic (etanol) inhibeix la COX-2, i augmenta la síntesis de NO. En canvi, en el càncer de pulmó 95-D, l’àcid ganodèric malmet les mitocòndries a l’estimular el p53 i el Bax. I, en càncer de mama MCF-7 (i en càncer de pulmó H69-SCLC), el bolet activa les caspases 7 i 9. En cèl·lules de càncer de pròstata, o de càncer de pulmó, la Ganoderma lucidum suprimeix els factors angiogènics VEGF i el TGF-beta-1, mitjançant la inhibició de la via del Ras/ERK ½ i Akt. Les espores inhibeixen molt la PI3 i NF-kappa-B en càncer de mama o càncer de pròstata invasius. En càncer de bufeta, l’extracte alcohòlic (etanol) modifica la proporció entre les actines F i G, de manera que queda inhibida la formació de fibres d’estrès i la migració i la cohesió cel·lular. La medicació amb Ganopoly (extracte de Ganoderma lucidum ric en GL-PS), a dosis de 1.8 g al dia durant 3 mesos, a més de 100 pacients amb càncer en estat avançat ha millorat llur immunitat en un 80 % d’ells (IL-2, IL-6, gamma-IFN, NK, CD4/CD8); i la qualitat de vida va millorar en 2 de cada 3 d’ells. L’efecte immunoestimulant sembla més important i regular que el citotòxic. Diferents extractes fan que madurin més de pressa les cèl·lules B i les T , els esplenòcits mononuclears, les NK i les cèl·lules dendrítiques, in vitro i in vivo. El mateix extracte activa las cèl·lules assassines, induïdes per citocines (CIK), amb més expressió de la perforina i del granzim B (induït per la IL-2). A més d’induïr la IL-2, activa la producció de TNF-alfa, de l’ ARNm del granzim B i de la perforina a les CIK. El Ganoderma lucidum, com a antioxidant, prevé danys a l’ ADN de les cèl·lules dels teixits fixs i de les cèl·lules immunitàries. L’acció pro-oxidant contra les cèl·lules cancersoses s’activa quan les condicions de consum d’oxigen es disparen.

El Ganoderma lucidum és antivíric contra el virus de l’herpes HSV-1, HV-2, el virus de la estomatitis vesicular, sense resultar tòxic per als teixits normals i coadjuvant amb anitvirics (ribovirina IFN-alfa, aciclovir). Ganoderma lucidum, o alguns triterpens del bolet, actuen contra el virus HIV i el virus HBV. I contra el virus de la varicel·la o de l’ herpes genital; i, per tant, serien preventius d’alguns tumors concomitants amb aquestes afeccions víriques. ****************************************************************** HYPSIZIGUS MARMOREUS Combinant extracte d’ Hypsizigus marmoreus amb extracte d’ Agrocybe aegerita a 200 ppm de cada s’inhibeixen més d’ un 80% les cèl·lules U937 diferenciades cap a monòcits/macròfags (CD11b, CD14, CD68). L’ Hypsizigus marmoreus és antitumoral i activa el TNF-alfa i la IL-1beta. Però, la hipsina (Hypsizigus marmoreus) té diversos efectes teratogenics sobre l’embrió de ratolins. De l’ Hypsizigus marmoreus s’han separat una proteïna (marmorina) inactivadora dels ribosomes (per eliminació edels redisus d’adenosina del ARNr). La marmorina inactiva la proliferació de les cèl·lules de l’hepatoma G2 (0.15 microM) i del càncer de mama MCF-7 (5 microM). La marmorina no és antifúngica, ni és una proteasa, ni una ARNasa, ni és mitogènica o antimitogència, ni inductora d’NO, ni hemaglutinant, ni inhibidora de la tripsina.

***************************************************************** GRIFOLA FRONDOSA (Maitake). Basidiomicet. Es antitumoral (mama, còlon, sarcomes), anti–sida, protectora hepàtica, hipotensora, tònica per a les cèl·lules auxiliars-T, hipoglicemiant. Hom la recomana en afeccions estomacals, de la melsa, nervis, i contra hemorroides. Aprima, i és diürètica i astringent (diarrea). El seu consum és força popular a la Xina.

*********************************************************************

HERICIUM ERINACEUS. Basidiomicet. Espècie digestiva, vigoritzant, anticancerígena.

********************************************************************* INONOTUS OBLIQUUS (CAHAGA) Emprat tradicionalment a Rússia des del segle XVI, i citat com a medicinal per ALEKSANDR SOLZHENITSYN. A Rússia se’n ven un extracte conegut com a “Befungin”. És un anticancerigen general. Inonotusobliquus, és un bolet comú als Plataners d’Ombra, és a més d’anticancerigen i antimelanòmic, antinociceptiu (=analgèsic), antiinflamatori. Conté estirilpirones, i betulina. Quadruplica la supervivència en melanomes. Estalvia la producció de NO i de PGE2 i de TNF-alfa als macròfags, quan reben l’estímul del LPS. I això per la via del NF-kappa-B, del AKT / JNK. Inhibeix el melanoma (B16-F10) aturant el cicle a G0/G1, i inhibint l’expressió de la fosfo-Rb i del p27. Inhibeix també en G0/G1 a l’ hepatoma (HepG2, Hep3B) amb inhibició de les ciclines D1, D2, E, i de l’expressió de les cinases ciclinodependents CDK2 i CDK4 i CDK6.

****************************************************************

LENTINUS (=LENTINULA) EDODES (SHIITAKE). És un bolet (basidiomicete) antitumoral (sarcoma), inmuno-regulador, inmunoestimulant (macrofags, T4, NK, LAK, opsonització), antivíric, protector hepàtic, hipo-colesterolemiant, hipo-glicemiant, anti-agregant plaquetari, antinflamatori bronquial, regulador de la incontinència (d’orina). Millora l’ ànim, treu la febre, alleuja els resfredats (si es pren les primeres 6 hores del començament dels símptomes) i millora la circulació. Pot allargar la vida. És especialment eficaç com a preventiu de la grip B, però també en menor grau, de la A i la C. Protegeix el fetge del d l’ etanol i del paracetamol. Convé als qui pateixen la síndrome de fatiga crònica o sensibilitat química múltiple, o espasmofília. Ajuda en hepatitis B, i en el sida. Alleuja el cansament als esports de ressitència (caldo del bolet com a a beguda, durant l’exercici).

*************************************************************** PHELLINUS LINTEUS Potser és el més famós d’entre els bolets anticancerignes, almenys a Corea. Conté: *caffeic acid, *davallia-lactone, *ellagic acid, *hispidin, *hispolon, *hypholomine B, *inoscavina A. *interfungins A, *phellinins A1/A2, *phellinstatin, *protocatechualdehyde, *protocatechuic acid, *styrylpyrone-class compounds, Les interfungines A són uns potents inhibidors de la glicació. En general, el miceli es pren cru i en extracte (ambdues coses a la vegada), i fa minvar els tumors cancerosos i la metàstasis. Segons la informació que aporten els consumidors, ve a ser una mena de panacea contra molts tipus de càncer. http://www.phellinus-research.com/

**************************************************************

PIPTOPORUS BETULINUS Els seus extractes fets amb éter amb etanol inhibeixen la proliferació, viabilitat i adhesió cel·lular, almenys en les cèl·lules adenocarcinoma de còlon LS180. L’efecte nociu sobre els colonòcits normals només es presenta a concentracions molt altes. El bolet conté inhibidors de MMP, de la hialuronat-liasa i dels processos inflamatoris. o

d’

la

PLEUROTUS CITRINO-PILEATUS/ CORNUCOPAIE / DJAMOR / EOUS / ERYNGII/ OSTREATUS/ PULMONARIUS (GÍRGOLES). En general, hom recomana les Gírgoles, que són un bon comestible, en: hepatitis, pielonefritis, gastroenteritis, febre, i sarampió. • • • Pleurotus ostreatus és ric en vitamina C (100 mg por 100 g de p.s.). i en proteïnes (20% sobre p.s.). P. citrinopetalus és recomanable contra l‘enfisema pulmonar. P. ostreatus ajuda a abaixar el colesterol LDL mitjançant la seva lovastatina (natural).

Pleurotus osteratus (del Japó)

Pleurotus djamor és una espècie pantropical molt poc cultivada encara. És molt vistent per la seva coloració asalmonada. És, com a mínim antioxidant, i preventiva del càncer. Entre els principis actius antioxidants destaquen els derivats del ciclopentà-fenantrè com ara l’ estigmast-24(28)-en-3beta-ol.

S’hi ha trobat també una ribonucleasa, de PKM aproximat de 15000, que inhibeix l’ hepatoma i el càncer de mama. És molt inhibida, però, pels ions de Ferro.

********************************************************************* POLYPORUS (= LARICIFOMES, =AGARICUS) OFFICINALIS. Basidiomicet. S’ emprava en la confecció de l’elixir de llarga vida, com a laxant suau. També és anti-sudorífic. I té molta reputació com a remei contra la verola i la tuberculosi.

PAUL STAMETS acapara pràcticament aquesta espècie als USA.

**********************************************************

POLYPORUS UMBELLATUS. Es inmunoestimulant, antitumoral (càncer de pulmó, leucèmia), protectora hepàtica i diürética.

******************************************************************** PORIA COCOS. (Fu Ling). Basidiomicet. Aquesta espècie ès antitumoral, antimutagènica. Tradicionalment s’ ha emprat contra les aprehensions, insomni, nàusees, amnèsia, ansietat, palpitacions. I també contra diabetis, congestió pulmonar, diarrees, inflamació de la melsa, tumors, disúria, i edemes.

****************************************

SPARASSIS CRISPA. Anticancerosa i immunomoduladora.

****************************************

TREMELLA FUCIFORMIS. Basidiomicet. Espècie inmuno-estimulant, cardiotònica, hipocolesterolemiant, antinflamatòria, hipoglicemiant, protectora hepàtica, antienvelliment (incrementa la SOD i inhibeix la MAO-B)

*************************************************************** TREMELLA MESENTERICA És un bolet gelatinós força emprat als països asiàtics com a tònic pulmonar. L’extracte alcohòlic (etanol) inhibeix les cèl·lules A549 de càncer de pulmó. Augmenta l’annexina V(+)/PI(-) un 30%, interromp el potencial de membrana mitocondrial, activa la caspasa 3, i augmenta les ROS en aquestes cèl·lules malignes.

******************************************************************** TRICHOLOMA MATSUTAKE. És un bolet bo de sabor, i molt consumit a la Xina, Japó i Corea. Els polisacàrids tenen un acció immunomodulant clara. Incrementen la producció de NO i de TNF-alfa. Activen els macrofags, el monòcits, i els limfòcits esplènics. Incrementen l’activitat fagocítica i la producció de NO. Incrementen l’adhesió entre monòcits CD29 però inhibeixen l’adhesió entre CD43. L’activació del gamma-IFN sembla mediada per l’activació intracel·lular de la via PI3K/Akt i MAPK (ERK i p38), i per l’actuació dels receptors de superfície dectina-1 i TLR-2. En resum, resulta immunoestimulant en persones immunodeprimides. La davallada del nombre i activitat de les NKJ, en ratolins encaixonats, pot recupar-se amb extractes de miceli del Tricholoma matsukake sense afectar els nivells d’ ACTH, peroxidació lipídica o corticosterona.

VOLVARIELLA VOLVACEA Atura el cicle cel·lular en fase G2/M, i inhibeix diverses línies cel·lulars com ara del càncer colorectal i de la leucèmia monocítica. Activa les NK i i la producció de NO pels macròfags. La lectina, de PM 32.000, augmenta l’expressió de les citocines Th1 i l’activitat proliferativa dels esplenòcits (e ratolins). Augmenta ràpidament l’expressió de CD69, CD25, NFAT, IL-2 i PCNA, la qual cosa és concomitant amb la proliferació limfocitària; i això amb ajuda de les vies dependents del Calci. En canvi, a les cèl·lules del sarcoma S180 actua com a antirpoliferativa. Entre 0.3 i 0.8 microM provoca butllofes a la membrana cel·lular i grans vacuols al citoplasma. Activa l’expressió dels inhibidors de la cinasa de les ciclines (p21, p27, p53, Rb). També estimula la IL-2 i el gamma-IFN. Els glucans (1-3)beta-D amb branques O-6 amb grups glucosil-beta (1-6)–diglucosil inhibeixen els tumors implantats. S’extrauen amb aigua i sosa.

LLISTA DE BOLETS ANTICANCERIGENS COMESTIBLES
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

3.1 Agaricus bisporus (Portobello, white button, champignon, crimini) 3.2 Agaricus subrufescens (A. blazei, A. brasiliensis, A. sylvaticus) 3.3 Agrocybe aegerita (Pioppino mushroom) 3.4 Auricularia auricula-judae (Jelly ear, kikurage) 3.5 Auricularia polytricha (Cloud ear) 3.6 Boletus edulis (Porcini, cep, borovik, steinpilz, herrenpilz) 3.7 Coprinus comatus (Shaggy mane, ink cap) 3.8 Dictyophora indusiata (Phallus indusiatus) 3.9 Flammulina velutipes (Enokitake, winter mushroom) 3.10 Grifola frondosa (Maitake, hen of the woods) 3.11 Lentinula edodes (Shiitake, black forest mushroom) 3.12 Lignosus rhinocerus (Tiger milk mushroom) 3.13 Morchella esculenta (Morel) 3.14 Phallus impudicus (Stinkhorn) 3.15 Pholiota nameko 3.16 Pleurotus djamor (Pink oyster mushroom) 3.17 Pleurotus eryngii (King oyster mushroom, eringi) 3.18 Pleurotus ostreatus (Oyster mushroom, hiratake) 3.19 Sparassis crispa (Cauliflower mushroom) 3.20 Tremella fuciformis (White jelly fungus) 3.21 Tremella mesenterica (Golden jelly fungus)

o o o o

3.22 Tricholoma matsutake (Matsutake) 3.23 Ustilago maydis (Huitlacoche) 3.24 Volvariella volvacea (Paddy straw mushroom)

LLISTA DE BOLETS ANTICANCERIGENS PER LLURS EXTRACTES
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

4.1 Antrodia camphorata (Zhang-zhī) 4.2 Astraeus hygrometricus (Earthstar) 4.3 Cordyceps 4.4 Cyathus stercoreus (Bird's nest) 4.5 Cyathus striatus (Splash cups) 4.6 Fomes fomentarius (Amadou, tinder conk) 4.7 Ganoderma lucidum (Mannentake, língzhī, reishi) 4.8 Hydnellum peckii (Red-juice tooth) 4.9 Inonotus obliquus (Chaga) 4.10 Peziza vesiculosa (Orange fairy-cup) 4.11 Phellinus linteus (Meshimakobu, sang-hwang) 4.12 Piptoporus betulinus (Birch polypore) 4.13 Polyporus umbellatus (Zhu-ling) 4.14 Poria cocos (Fu-ling, hoelen) 4.15 Schizophyllum commune (Split gill) 4.16 Sclerotinia sclerotiorum 4.17 Sclerotium rolfsii 4.18 Trametes gibbosa (Daedalea gibbosa) 4.19 Trametes versicolor (Coriolus versicolor, turkey tail, yun-zhī, kawaratake)

http://en.wikipedia.org/wiki/Medicinal_mushrooms NOTES FINALS SOBRE BOLETS ANTICANCERIGENS Omphalotus nidiformis, Cordyceps gunni i Cordyceps cranstounii són força citotòxics envers les cèl·lules de sarcoma, càncer renal, adenocarcinoma gàstric, adenocarcinoma mamari, adenocarcinoma colorectal. En canvi, altres bolets resulten més selectivament citotòxics (Agaricus bitorquis, Coprinospis atramentaria, Coprinus comatus, Cordyceps

hawkesii, Hypholoma fasciculare, Lepista nuda, Leratiomyces ceres, Ophiocordyceps robertsii, Psatyrella aspersopora, Russula clelandii, Xerula mundroola). •

El RM-10 és un preparat que es pot aconseguir de Netriceuticals. Conté Aloe vera, Uncaria tomentosa, i preparats hidrolizats especialment d’uns quants bolets medicinals: o Agaricus blazei o Cordyceps sinensis o Coriolus versicolor o Ganoderma lucidum o Grifola frondosa o Hericium erinaceus o Lentinula edodes o Polyporus umbellatus o Poria cocos o Tremella fuciformis (fórmula del Dr. JORDAN S. RUBIN)

Com a dosis de manteniment, se’n recomana 1 càpsula al dia, però, en casos greus, fins a 5 càpsules al dia. • “My Community TM Capsules” és una barreja de 17 bolets immunoestimulants, pensada per PAUL STAMETS, en venda a fungiperfecti. El pot de 120 càpsules surt a unes 70 $. www.mushroomnutrition.com és una empresa al Regne Unit (UK) distribuïdora d’uns quants bolets anticancerígens, sols o barrejats, entre els que destaca Antrodia camphorata.

ESTABLIMENTS RECOMANATS: • Armonia Asiatica • Herbolari Llobet • Manantial de Salud