You are on page 1of 15

MATEMTIQUES 3

LA

3.

La grca de la funci f(x) = 5x2 + 3 t la mateixa forma que la de f(x) = 5x2. Cert

15. Lantiimatge de 0 en la funci f(x) = x2 + 3x 4 s nica. Fals 16. La imatge de 0 en una funci de segon grau s nica.

4.

La parbola que s representaci grca de la funci f(x) = 3x2 + 7 t com a eix de simetria leix de les abscisses. Fals

Cert 17. Si leix de simetria duna parbola s leix dordenades, aquesta correspon a una funci del tipus f(x) = ax2 + c. Cert 18. Si desplacem cap avall 3 unitats la grca de la funci f(x) = x2 + 3, la nova funci s: f(x) = x2 3. Fals 19. El punt mitj del segment determinat per dos punts simtrics duna parbola t dabscissa la del vrtex de la parbola. Cert 20. La parbola que s representaci grca de la funci f( x) = x2 + x + 1 no talla cap punt de leix de les abscisses. Cert

5.

La grca de la funci f(x) = x2 + 7 t el seu mxim en el vrtex de la parbola. Cert

6.

Les parboles que sn grfiques de les funcions f(x) = 3x2 i f(x) = 3x2 sn simtriques respecte de leix de les abscisses. Fals

7.

Els punts (2, 0) i (2, 0) sn simtrics respecte de leix de les abscisses. Fals

8.

Les branques de la parbola de funci: f(x) = x2 + 3x + 5 sobren cap avall. Cert

9.

Les branques de la parbola y = 5x2 sn ms obertes que les de la parbola y = x2 + 5x + 8. Fals

Unitat 8. Estadstica
Coneixements previs
Les freqncies absolutes dels diferents valors duna variable estadstica sn: 4, 5, 8, 10, 7 i 6. Calcula cadascuna de les fregncies relatives i els tants per cent. n = 4 + 5 + 8 + 10 + 7 + 6 = 40 Les freqncies relatives sn: 4 5 8 10 7 6 = 0,1; = 0,125; = 0,2; = 0,25; = 0,175; = 0,15 40 40 40 40 40 40 Els tants per cent sn: 10 %; 12,5 %; 20 %; 25 %; 17,5 %; 15 % . Comprova que la suma de les freqncies relatives de lexercici anterior s 1. Quant val la suma dels tants per cent? Suma de les freqncies relatives: 0,1 + 0,125 + 0,2 + 0,25 + 0,175 + 0,15 = 1 La suma dels tants per cent s 100, tal com es detalla a continuaci: 10 + 12,5 + 20 + 25 + 17,5 + 15 = 100 Calcula la suma dels cinc, dels sis, dels set i dels vuit primers nombres naturals.

10. La grca de la funci f(x) = (x 2) talla leix de les abscisses en un sol punt.
2

Cert 11. La grca duna funci de segon grau pot tallar leix de les ordenades en dos punts. Fals 12. El vrtex duna parbola sempre s un mxim de la funci. Fals 13. Si el vrtex duna parbola s el punt V(3, 1), leix de simetria de la parbola s la recta x = 3. Cert 14. Totes les funcions f(x) = ax2 + c tenen deix de simetria de la seva grca la recta y = 0. Fals

89

LA

MATEMTIQUES 3

Dels cinc primers: 1 + 2 + 3 + 4 + 5 = 15. 14 8 8 6 6 2 22 2 [4,6) 8 8 6 = = c = = = 0,6 6 + 0,6 = 6,6 [6,8) 14 14 8 10 8 c 2 c 6 3 Dels sis primers: 15 + 6 = 21. 14 8 8 6 6 2 2 2 2 [4,6) 8 Dels set primers: 21 + 7 = 28. = = c = = = 0,6 6 + 0,6 = 6,6 14 10 8 c 2 c 6 3 Dels vuit primers: 28 + [6,8) 8 = 36. M = 6,6 min. Escriu en ordre creixent els quinze primers nombres parells i indica el nombre que ocupa la posici central. 2. Per qu no s possible elaborar una taula de freqn2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24, 26, 28, 30 cies acumulades en una variable qualitativa nominal? Justica la resposta. La posici central s el vuit lloc, i locupa el nombre 16.

} }

Calcula mentalment la mitjana dels deu primers nombres naturals. (10 + 1) 5 11 5 11 = = = 5,5 10 10 2 3.

Perqu els carcters de la variable qualitativa no es poden ordenar a partir de cap criteri, si aquesta s nominal. Representa el polgon de freqncies i el polgon de freqncies acumulades de la variable discreta donada en la taula segent: Nombre de germans Freqncia absoluta 0 7
Freqncia absoluta acumulada

Activitats
Proposades
1. A partir de lhistograma:
Freqncia absoluta Freqncia absoluta 6 5 4 3 2 13 11 7 6 3 0

1 13

2 11

3 6

4 3

40 37 31 20

10

12

Temps (min) 1 2 3 4 Nombre de germans

7 0 1 2 3 4 Nombre de germans

a) Representa lhistograma de freqncies acumulades. b) Determina les tres mesures de centralitzaci. 4. a)


Freqncia absoluta acumulada 20 18 14

Elabora la taula de freqncies i de tants per cent corresponent, aix com els acumulats, de la variable volum representada en lhistograma segent:
30 27

Freqncia absoluta acumulada

19

3 0 2 4 6 8 Temps (min) 10 12

10 4 0 10 20 30 40 50 Volum (L)

b) La classe modal s linterval [6, 8). Mitjana: Tenint en compte les corresponents marques de classe: 3, 5, 7, 9 i 11, obtenim:
Volum (L)

Freqncia absoluta

Freqncia Freqncia Freqncia absoluta relativa relativa acumulada acumulada

% acumulat

[0, 10) 3 3 + 5 5 + 7 6 + 9 4 + 11 2 9 + 25 + 42 + 36 + 22 134 = = = 6,7 [10, 20) 20 20 20 1 2 9 + 25 + 42 + 36 + 22 134 = = = 6,7 [20, 30) 20 20

4 10 19 27 30

4 6 9 8 3 30

0,13

0,2 0,3
0,2 6

0,13 0,33 0,63

13,3

20,0 30,0 26, 6

13,3 33,3 63,3

x = 6,7 min. Mediana: n = 20 lloc 10.

[30, 40) [40, 50)

0,9 1

90,0

0,1 1

10,0 100,0 100

90

MATEMTIQUES 3

LA

5. En lestudi de la variable nota obtinguda en una prova, shan observat els valors segents: 8, 6, 9, 7, 6, 5, 4, 6, 7, 9, 8, 5, 6, 4, 4, 7, 8, 6, 6, 7 i 9. a) Escriu la taula de freqncies i de tants per cent i les corresponents acumulacions. b) Calcula la mitjana de les tres maneres explicades en lactivitat resolta 5. c) Determina la mediana de dues maneres, ordenant prviament els 21 valors de la variable i a partir de la freqncia absoluta acumulada. a)
Freqncia Freqncia Freqncia Freqncia Nota absoluta relativa absoluta relativa acumulada acumulada % % acumulat

Clcul de la mitjana: 2 + ( 1) 2 + 5 + 2 8 + 3 6 + 4 3 + 5 2 = 30 2 2 + 5 + 16 + 18 + 12 + 10 57 = = = 1,9 30 30 La mitjana s: x = 1,9 oC. Clcul de la mediana: 11 1 Als dos llocs centrals 15 i 16, els correspon 19 2 el valor 2 de la variable. La mediana s M = 2 oC.

} }

7. A partir daquest polgon de freqncies duna variable discreta determina les mesures de centralitzaci.
8 7 6 4 2 1 0 4 5 6 7 8 9 10

5 6 7 8 9

2 6 4 3 3 21

5 11 15 18 21

0,095 0,286 0,19 0,143 0,143 1

0,238 0,524 0,714 0,857 1

9,5 28,6 19 14,3 14,3 100,0

23,8 52,4 71,4 85,7 100,0

La moda s 7, perqu s el valor de la variable que t ms freqncia absoluta. Clcul de la mitjana: 4 + 5 6 + 6 4 + 7 8 + 8 7 + 9 2 + 10 = 29 4 + 30 + 24 + 56 + 56 + 18 + 10 198 = = = 6,83 29 29 x= Clcul de la mediana:

b) Amb les freqncies absolutes: 4 3 + 52 + 6 6 + 7 4 + 8 3 + 9 3 = 21 2 + 6 6 + 7 4 + 8 3 + 9 3 12 + 10 + 36 + 24 + 24 + 27 137 = = = 6,524 21 21 21 x= Amb les freqncies relatives:

n + 1 29 + 1 30 n = 29 el lloc central s el 15, perqu = = = 15 2 2 2 n + 1 29 + 1 30 x = 4 0,143 + 5 0,095 + 6 0,286 + 7 0,19 + 8 0,143 + 9 0,143 = = = = 15, que li correspon el valor 7 de la variable; per 2 2 2 = 0,572 + 0,475 + 1,716 + 1,33 + 1,144 + 1,287 = 6,525 tant, la mediana s M = 7. Amb els tants per cent: 8. Calcula les mesures de centralitzaci de la variable de 4 14,3 + 5 9,5 + 6 28,6 + 7 19 + 8 14,3 + 9 14,3 lactivitat resolta 4. x= =
= 100 57,2 + 47,5 + 171,6 + 133 + 114,4 + 128,7 652,4 = = 6,524 100 100

La classe modal s linterval (86, 90]. Per calcular la mitjana, necessitem les marques de classe de cadascun dels intervals en qu sagrupen els diferents valors de la variable contnua, amb les corresponents freqncies absolutes, per la qual cosa considerem la taula segent:
Pulsacions per minut Marca de classe Freqncia absoluta

c) Primera manera: 4, 4, 4, 5, 5, 6, 6, 6, 6, 6, 6, 7, 7, 7, 7, 8, 8, 8, 9, 9, 9 M = 6. n + 1 22 Segona manera: n = 21 = = 11 ; 11 2 2 lloc M = 6. 6. La taula segent indica les temperatures mnimes que shan obtingut durant 30 dies consecutius. Temperatura (C) Freqncia absoluta 2 1 1 2 0 3 1 5 2 8 3 6 4 3 5 2

(70, 74] (74, 78] (78, 82] (82, 86] (86, 90] (90, 94]

Freqncia absoluta

0,143

0,143

14,3

14,3

72 76 80 84 88 92

3 4 7 10 12 9

Calcula les mesures de centralitzaci de la variable. La moda s m = 2 oC.

91

LA

MATEMTIQUES 3

Don obtenim: 72 3 + 76 4 + 80 7 + 84 10 + 88 12 + 92 9 = 45 216 + 304 + 560 + 840 + 1056 + 828 3 804 = = = 84,53 45 45 La mitjana s x = 84,53 pulsacions per minut. Clcul de la mediana: n = 45 el lloc central s el 23, perqu:

a) Calcula la mitjana de tres maneres diferents. b) Determina la mediana.


Hores Marca de classe Freqncia absoluta Freqncia absoluta acumulada Freqncia relativa Tant per cent

[2, 3) [3, 4) [4, 5) [5, 6) [6, 7) [7, 8)

2,5 3,5 4,5 5,5 6,5 7,5

2 5 6 8 9 2

2 7 13 21 30 32

0,0625 0,15625 0,1875 0,25 0,28125 0,0625

6,25 15,625 18,75 25 28,125 6,25

n + 1 45 + 1 46 = = = 23 2 2 2 14 82 24 86

86 - 82 10 4 94 = = c= = 3,6 82 + 3,6 = 85,6 c 9 c 10 La mediana s M = 85,6 pulsacions per minut. 9. Calcula la mitjana de la variable de la taula de lactivitat resolta 7 a partir de les freqncies relatives i a partir dels tants per cent. Necessitem les freqncies relatives i els tants per cent de la taula de lactivitat 7:
Pes en quilograms Marca de classe Freqncia absoluta Freqncia relativa Tant per cent

24 14 86 82 10 4 = = 23 14 c 9 c

a) Amb les freqncies absolutes: 2,5 2 + 3,5 5 + 4,5 6 + 5,5 8 + 6,5 9 + 7,5 2 = 32 = 5 + 17,5 + 27 + 44 + 58,5 + 15 = 167 = 5,21875 32 32 Amb les freqncies relatives: 2,5 0,0625 + 3,5 0,15625 + 4,5 0,1875 + 5,5 0,25 + + 6,5 0,28125 + 7,5 0,0625 = 0,15625 + 0,546875 + + 0,84375 + 1,375 + 1,828125 + 0,46875 = 5,21875 Amb els tants per cent: 2,5 6,25 + 3,5 15,625 + 4,5 18,75 + 5,5 25 + 6,5 28,125 + 7,5 6,25 = 100 15,625 + 54,6875 + 84,375 + 137,5 + 182,8125 + 46,875 = = 100 521,875 = = 5,21875 100 La mitjana s x = 5,21875 h. b) n = 32 16 lloc 13 5 21 6

[65, 70) [70, 75) [75, 80) [80, 85) [85, 90)

67,5 72,5 77,5 82,5 87,5

2 4 6 5 3

0,1 0,2 0,3 0,25 0,15

10 20 30 25 15

Amb les freqncies relatives:

67,5 0,1 + 72,5 0,2 + 77,5 0,3 + 82,5 0,25 + 87,5 0,15 = 21 13 6 5 8 1 3 (4,5] 13 = 6,75 + 14,5 + 23,25 + 20,625 + 13,125 = 78,25 = = c = = 0,375 5 + 0,375 = 5,375 (5,6] 21 16 13 c 3 c 8 Amb els tants per cent: La mediana s M = 5,375 h.

21 13 6 5 8 1 = = 16 13 c 3 c

67,5 10 + 72,5 20 + 77,5 30 + 82,5 25 + 87,5 15 = 100 675 + 1450 + 2 325 + 2 062,5 + 1312,5 7 825 = = = 78,25 100 100 En ambds casos dna el mateix; per tant, la mitjana s x = 78,25 kg.

11. Calcula les mesures de centralitzaci de la variable temps que hem representat en lhistograma segent:
10 Freqncia absoluta 8

10. Amb les dades de la taula:


Hores Freqncia absoluta

4 2 0 10 15 20 25 30 Temps (min)

[2, 3) [3, 4) [4, 5) [5, 6) [6, 7) [7, 8)

2 5 6 8 9 2

La classe modal s linterval [15, 20). 12,5 4 + 17,5 10 + 22,5 8 + 27,5 2 = 24 50 + 175 + 180 + 55 460 = = = 19,16 24 24

92

MATEMTIQUES 3
Mitjana: x = 19,16 min. n = 24 12 lloc. Com que [15, 20) 12, tenim que la mediana s M = 20 min.

LA

a) Calcula la mitjana i la mediana de gols marcats. b) Calcula la mitjana del temps jugat. c) Interpreta el resultat obtingut en lapartat anterior. a) Mitjana de la variable nombre de gols marcats: 9 + 12 + 11+ 5 + 6 + 7 + 10 + 4 + 3 67 = = 7, 4 9 9 x = 7, 4 gols. Si ordenem de ms petit a ms gran els valors de la variable nombre de gols marcats obtenim: 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 i 12. El valor que s just en el centre de la srie s el 7; per tant, la mediana s M = 7 gols. b) Mitjana de la variable temps jugat:

12. A les 3 de la matinada dun dia dhivern sha anotat la temperatura ambient en 15 poblacions duna mateixa comarca. Les dades obtingudes sn: 0 C, 2 C, 1 C, 0 C, 1 C, 2 C, 1 C, 2 C, 0 C, 2 C, 1 C, 2 C, 1 C, 3 C i 1 C. a) Fes-ne la taula de freqncies acumulades i de tants per cent acumulats. b) Calculan les tres mesures de centralitzaci. a)
Temp. C Freqncia absoluta Freqncia Freqncia Freqncia absoluta relativa relativa acumulada acumulada % % acumulat

3 2 1 0 1 2

1 3 4 3 2 2 15

1 4 8 11 13 15

5,8 + 6,2 + 6, 4 + 4,5 + 7,3 + 8, 4 + 5,2 + 3,5 + 2,7 50 = = 5,5 9 9 5,8 +6,2 + 6, 4 + 4,5 +7,3 + 8, 4+ 5,2 + 3,5 + 2,7 50 = = 5,5 y = 5,5 h. 0,0 6 0,0 6 6, 6 9 6, 6 9 0,2 20 0,2 6 26, 6 c) Entre tots els jugadors han jugat 50 hores. La mitjana anterior indica 0,2 6 0,53 26, 6 53,3 que si cadascun dels nou jugadors hagus jugat y = 5,5 hores la suma total dels temps jugats 0,2 20 0,73 73,3 tamb seria de 50 hores.
0,13 0,13 0,8 6

13,3 13,3

86, 6

100

1
o

100

14. Sabent que la mitjana de la variable discreta de la taula s x = 6,3 : Valors de la variable Freqncia absoluta 4 8 6 3 8 f 9 4

b) La moda s m = 1 C Mitjana:

a) Troba el valor de f. 3 + ( 2) 3 + ( 1) 4 + 2 + 2 2 3 6 4 + 2 + 4 7 = = = 0,46 b) Elabora la taula de freqncies i de tants per cent, i 15 15 15 els acumulats. 1) 4 + 2 + 2 2 3 6 4 + 2 + 4 7 = = = 0,46 x = 0, 46 oC 5 15 15 c) Determina la moda i la mediana. Mediana: 48 + 63 + 8f + 9 4 a) Sabem que: = 6,3 n = 15 8 lloc; la mediana s M = 1 oC. 15 + f 13. La taula segent ens dna el nom dels nou jugadors de camp dun equip de futbol sala, els gols marcats i el temps que ha jugat cadascun en tota la temporada.
Nom Gols Temps (h)

Don obtenim que aquesta equaci:

32 + 18 + 8f + 36 = 6,3 , i resolem 15 + f

Andreu Ramon Llus Miquel Jordi Albert Toni Carles Joan

9 12 11 5 6 7 10 4 3

5,8 6,2 6,4 4,5 7,3 8,4 5,2 3,5 2,7

b)
Valors

86 + 8f = 6,3(15 + f ) 86 + 8f = 94,5 + 6,3f 8,5 1,7f = 8,5 f = =5 1,7

Freqncia absoluta

Freqncia Freqncia Freqncia absoluta relativa relativa acumulada acumulada

% acumulat

4 6 8 9

8 3 5 4 20

8 11 16 20

0,4 0,15 0,25 0,2 1

0,4 0,55 0,8 1

40 15 25 20 100

40 55 80 100

93

LA

MATEMTIQUES 3

c) La moda s m = 4. n = 20 Als llocs 10 i 11 els correspon el mateix valor, que s 6; per tant, la mediana s M=6. 15. En una mostra amb un nombre parell dindividus, un dels dos valors centrals de la variable s 12,5 i la mediana s 13,25. Determina laltre valor central. Si anomenem a el valor central demanat, tenim que: 12,5 + a = 13,25 12,5 + a = 26,5 a = 14 2

Mitjana: 15 14 + 25 36 + 35 42 + 45 38 + 55 34 + 65 25 + 75 6 = 195 210 + 900 + 1470 + 1710 + 1870 + 1625 + 450 = = 195 8 235 = 42,23 195 x 42,23 anys.

Mediana: n = 195 lloc 98. Les freqncies absolutes acumulades sn 14, 50, 92, 130, 164, 189 i 195.

16. La distribuci per edats de les persones assistents a lestrena duna pellcula ens la dna la taula segent:
Edat Freqncia absoluta

[10, 20) [20, 30) [30, 40) [40, 50) [50, 60) [60, 70) [70, 80)

130 92 50 40 38 10 6 10 60 [30, 40) 92 92 40 = = c = = = 1,58 40 + 1,58 [40,50) 130 130 50 98 92 c 6 c 38 38 130 92 50 40 38 10 6 10 60 [30, 40) 92 = = c = = = 1,58 40 + 1,58 = 41,58 14 [40,50) 130 98 92 c 6 c 38 38

36 42 38 34 25 6

} }

M = 41,58 anys. 17. Les dades corresponents a un exercici de flexi de cames fet per 250 alumnes de 3r dESO sn a la taula segent:
Flexions Freqncia absoluta

a) Representa els dos tipus dhistograma amb els polgons de freqncies corresponents. b) Calcula les tres mesures de centralitzaci. a)
Freqncia absoluta 38 38 36 34 25 14 6 0 195 189 Freqncia absoluta acumulada 164 130 92 50 14 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Edat (anys) 10 20 30 40 50 60 70 80 Edat (anys)

[0, 5) [5, 10) [10, 15) [15, 20) [20, 25) [25, 30) [30, 35) [35, 40) [40, 45)

3 24 36 54 68 50 10 3 2

Calculan la mitjana i la mediana.


Flexions Marca de classe Freqncia absoluta Freqncia absoluta acumulada

[0, 5) [5, 10) [10, 15) [15, 20) [20, 25) [25, 30) [30, 35) [35, 40)

2,5 7,5 12,5 17,5 22,5 27,5 32,5 37,5 42,5

3 24 36 54 68 50 10 3 2

3 27 63 117 185 235 245 248 250

b) La classe modal s linterval [30, 40).

[40, 45)

94

MATEMTIQUES 3

LA

Mitjana: 2,5 3 + 7,5 24 + 12,5 36 + 17,5 54 + 22,5 68 + 27,5 50 + 32,5 10 + 37,5 3 + 42,5 2 = 250 7,5 + 180 + 450 + 945 + 1 530 + 1 375 + 325 + 112,5 + 85 5 010 = = = 20,04 250 250 x = 20,04 exions. Mediana: n = 250 lloc 125.

4.

Els valors que pren una variable discreta sn: 6, 5, 1, 4, 5, 6, 4, 3, 2, 5, 5, 6, 4, 7, 3, 6, 7 i 5. Calcula les mesures de centralitzaci: A partir de la taula:
Valors Freqncia absoluta Freqncia absoluta acumulada

1 1

1 2 4 7 12 16 18

185 117 25 20 68 5 8 5 40 [15,20) 117 117 20 2 40,588 = = c = = 0,588 3 40 + 0,588 = [20,25) 185 185 25 125 117 c 8 c 68 68 4 3 185 117 25 20 68 5 8 5 40 = = c = = 0,588 40 + 0,588 = 40,588 5 5 125 117 c 8 c 68 68 M 40,588 anys.
6 7 4 2 18

} }

Activitats nals
Refor
1. En un mitj de comunicaci apareix la notcia segent: El 20,5% dels europeus no segueixen estudis quan nalitzen la secundria obligatria. En la mateixa notcia es fa referncia al fet que un de cada cinc europeus deixa els estudis quan acaba lensenyament secundari obligatori. Hi ha algun error en aquesta informaci? Justican la resposta. S, hi ha un error, ja que un de cada cinc europeus s 1 = 0,2 , i aix seria el 20%, i no el 20,5%. 5 2. Les freqncies absolutes dels diferents valors duna variable estadstica sn: 4, 6, 9, 11, 7 i 3. Calcula les freqncies relatives i els tants per cent. n = 4 + 6 + 9 + 11 + 7 + 3 = 40 Per calcular les freqncies relatives, cal dividir cada valor de la freqncia absoluta entre 40, don sobt:

Calculem les mesures de centralitzaci: La moda s m = 5. Clcul de la mitjana: 1+ 2 + 32 + 4 3 + 5 5 + 6 4 + 7 2 = 18 1 + 2 + 6 + 12 + 25 + 24 + 14 84 = = = 4,6 18 18 x= Mediana: n = 18 els llocs centrals sn el 9 i el 10. Per la tercera columna de la taula, sobserva que en tots dos llocs es correspon el valor 5; per tant, la mediana s M = 5. 5. Se sap que la moda de la variable s 8. Troba el valor de x i calculan la mitjana i la mediana de la variable de la segent taula: Valors de la variable 5 7 x 9 10

Freqncia absoluta 2 4 8 5 1 4 6 9 11 7 3 = 0,1; = 0,15; = 0,225; = 0,275; = 0,175; = 0,075 40 40 40 40 40 40 Si m = 8, per la taula sabem que x = 8, ja que s el que t 11 7 3 = 0,225; = 0,275; = 0,175; = 0,075 ms freqncia absoluta. 40 40 40 Per calcular els tants per cent, multipliquem cada valor de la freqncia relativa per 100, i obtenim: 10%; 15%; 22,5%; 27,5%; 17,5%; 7,5% 3. Per calcular la mitjana necessitem saber el nombre total dindividus de la mostra, per obtenir-lo sumem els valors de la freqncia absoluta: n = 2 + 4 + 8 + 5 + 1 = 20. Mitjana:

Prenent com a mostra 35 companys, fes un estudi so5 2 + 7 4 + 8 8 + 9 5 + 10 10 + 28 + 64 + 45 + 10 157 x= = = = 7,85 bre la variable nombre de telfons mbils que tenen 20 20 20 a casa: 5 2 + 7 4 + 8 8 + 9 5 + 10 10 + 28 + 64 + 45 + 10 157 x= = = = 7,85 20 20 20 a) Elaboran la taula de freqncies. b) Calcula la moda, la mitjana i la mediana. Sn respostes obertes, que depenen de la resposta de les persones enquestades. Mediana: n = 20 els llocs centrals sn el 10 i l11 M = 8.

95

LA

MATEMTIQUES 3

6. El nombre de punts anotats per un equip de voleibol en els ltims 15 sets que han disputat sn: 20, 25, 14, 21, 25, 23, 12, 20, 22, 25, 19, 12, 18, 25 i 21. Calcula: a) La mitjana de tres maneres diferents. b) La mediana de dues maneres diferents. La moda s m = 25 punts.

11 oC 4 oC = 7 oC; 10 oC (2 oC) = 12 oC ; 9 oC (2 oC) = = 11 oC; 10 oC 1 oC = 9 oC; 4 oC (4 oC) = 8 oC; 8 oC 0 oC = = 8 oC; 12 oC 2 oC = 10 oC 7 + 12 + 11+ 9 + 8 + 8 + 10 65 = 9,286 z 9,286 C 7 7

Tamb es pot calcular ms fcilment fent:


o o o z = y x 9,143 C (0,143 C) = 9,286 C 12 2 + 14 + 18 + 19 + 20 2 + 21 2 + 22 + 23 + 25 4 24 + 14 + 18 + 19 + 40 + 42 + 22 + 23 + 100 302 = = barres = 20,13 9. A partir del diagrama de segent: 15 15 15 + 21 2 + 22 + 23 + 25 4 24 + 14 + 18 + 19 + 40 + 42 + 22 + 23 + 100 302 = = = 20,13 15 15 La mitjana s x = 20,13 punts. n = 15 el lloc central s el 8 M = 21 punts.

7. Calcula la mitjana dels valors 2, 3, 4, 6, 7, 9 i 10. Multiplica cadascun dels valors per 5 i calcula la nova mitjana. Qu observes? 2 + 3 + 4 + 6 + 7 + 9 + 10 41 x= = 5,857 7 7 Si multipliquem tots els valors per 5, obtenim uns nous valors que sn: 10, 15, 20, 30, 35, 45 i 50, la mitjana dels quals s: y= 10 + 15 + 20 + 30 + 35 + 45 + 50 205 = 29,285 7 7

a) Elabora la taula de freqncies, de freqncies acumulades, de tants per cent i de tants per cent acumulats. b) Calcula la mitjana de tres maneres diferents. c) Determina la mediana. a)
Freqncia absoluta Freqncia Freqncia Freqncia absoluta relativa relativa acumulada acumulada % % acumulat

La mitjana tamb queda multiplicada per 5, ja que y = 5 x .

5 10 15 8 4 42

5 15 30 38 42

0,119 0,238 0,357 0,191 0,095 1

0,119 0,357 0,714 0,905 1

11,9 23,8 35,7 19,1 9,5 100,0

11,9 35,7 71,4 90,5 100,0

8. Les temperatures que ha marcat un termmetre els diferents dies de la setmana han estat:
Temperatura mnima (C) Temperatura mxima (C)

2 3 4 5

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

4 2 2 1 4 0 2

11 10 9 10 4 8 12

b) Amb les freqncies absolutes: 1 5 + 2 10 + 3 15 + 4 8 + 5 4 = 42 5 + 20 + 45 + 32 + 20 122 = = 2,91 42 42 x= x = 1 0,119 + 2 0,238 + 3 0,357 + 4 0,191+ 5 0,095 = = 0,119 + 0,476 + 1,071 + 0,764 + 0,475 2,91 1 11,9 + 2 23,8 + 3 35,7 + 4 19,1+ 5 9,5 = 100 11,9 + 47,6 + 107,1 + 76,4 + 47,5 = = 100 290,5 = 2,91 100 x=

Amb les freqncies relatives: Troba: a) La temperatura mitjana mnima. b) La temperatura mitjana mxima. c) La mitjana de les oscillacions trmiques diries. 4 + ( 2) + ( 2) + 1+ ( 4) + 2 1 = 0,143 x 0,143 C 7 7 11+ 10 + 9 + 10 + 4 + 8 + 12 64 b) = 9,143 y 9,143 C 7 7 a) c) Les oscillacions trmiques sn:

Amb els tants per cent:

c) n = 42 llocs 21 i 22 M = 3 .

96

MATEMTIQUES 3

LA

Freqncia absoluta

10. Sha llanat un dau 80 vegades i shan obtingut els resultats segents: Punts Freqncia absoluta 1 11 2 12 3 14 4 18 5 10 6 15

8 7 5 3 2 50 70 90 110 130 150 Punts

Troba la mitjana i la mediana. 11 + 2 12 + 3 14 + 4 18 + 5 10 + 6 15 = 80 11 + 24 + 42 + 72 + 50 + 90 289 = = = 3,6125 80 80 La mitjana s x = 3,6125 punts. n = 80 llocs 40 i 41 la mediana s M = 4 punts.

a) Calcula la mitjana. b) Determina la mediana. a) 60 3 + 80 5 + 100 8 + 120 7 + 140 2 = 25 180 + 400 + 800 + 840 + 280 2 500 = = = 100 25 25

11. Els pesos de 100 joves aspirants a mosso desquadra es reecteixen a la taula: Pes (kg) [60, 65) [65, 70) [70, 75) [75, 80) [80, 85) [85, 90) Freqncia absoluta 10 24 26 18 12 10 a) Representa lhistograma de freqncies amb el polgon corresponent. b) Calculan les tres mesures de centralitzaci. a)
Freqncia absoluta 26 24

La mitjana s x = 100 punts. b) n = 25 lloc 13. 90 + 12,5 = 102,5 16 8 110 90 8 20 20 5 = = c = = 12,5 13 8 c 5 c 8

La mediana s M = 102,5 punts. 13. Les dades segents corresponen a les mesures del trax, en cm, de 100 adults: Mesura (cm) [80, 85) [85, 90) [90, 95) [95, 100) [100, 105) [105, 110) Freqncia absoluta 4 10 24 32 22 8 a) Dibuixa els dos histogrames amb els corresponents polgons de freqncies. b) Determina la classe modal, la mitjana i la mediana. a)
32

18

12 10

b) La classe modal s linterval [70, 75). 62,5 10 + 67,5 24 + 72,5 26 + 77,5 18 + 82,5 12 + 87,5 10 = 100 625 + 1620 + 1885 + 1395 + 990 + 875 7 390 = = = 73,9 100 100

Freqncia absoluta

60

65

70 75 80 Pes (kg)

85

90 24 22

10 8 4 80 85 90 95 100 105 110 Mesura (cm)

La mitjana s x = 73,9 kg. n = 100 lloc 50. 60 34 75 70 26 5 16 5 = = c = 3,077 50 34 c 16 c 26 70 + 3,077 = 73,077


100 92 Freqncia absoluta acumulada

70

La mediana s M 73,077 kg 12. Les puntuacions obtingudes per 25 alumnes en un test es recullen en lhistograma segent:

38

14 4 80 85 90 95 100 105 110 Mesura (cm)

97

LA

MATEMTIQUES 3

b) La classe modal s linterval [95, 100). 82,5 4 + 87,5 10 + 92,5 24 + 97,5 32 + 102,5 22 + 107,5 8 = 100 330 + 875 + 2 220 + 3 120 + 2 255 + 860 9 660 = = 96,6 100 100

a) Els valors de la variable que sn ms petits que la mitjana tenen ms freqncia absoluta. b) Aqu passa al revs, els valors ms grans de x tenen la freqncia absoluta ms gran. c) Els valors ms grans i ms petits que la mitjana estan equilibrats. 2. s possible que la mitjana dels valors duna variable sigui 0? Si la resposta s armativa indica quina condici han de vericar els diferents valors de la variable i posan un exemple. S que s possible; perqu aix passi, la variable ha de prendre valors positius i negatius. Per exemple, la mitjana dels valors 2, 1, 1 i 2 s 0.

Mitjana: x = 96,6 cm. n = 100 lloc 50. 95 + 1,875 = 96,875 70 38 100 95 32 5 12 5 = = c = = 1,875 50 38 c 12 c 32

Mediana: M = 96,875 cm. 14. LAnna ha obtingut una mitjana de 5,6 punts en les quatre proves escrites que ha fet aquest mes. Les dues ltimes notes van ser 6,5 i 4,8; i recorda que la primera nota era mig punt ms alta que la segona. Quina nota va treure en les dues primeres proves? Indicant amb x la segona nota, de lenunciat del problema obtenim: x + 0,5 + x + 6,5 + 4,8 2 x + 11,8 = 5,6 = 5,6 4 4 10,6 2 x + 11,8 = 22, 4 2 x = 10,6 x = = 5,3 2 En la primera prova va treure un 5,8, i en la segona, un 5,3.

3. Esbrina el valor de la mediana en cadascun dels casos segents, en qu el primer nombre s el valor de la variable i el segon, la seva freqncia absoluta acumulada. Tingues en compte que entre els dos valors que shi indiquen, la variable no en pren cap altre: a) 12 21 13 30 n = 50 b) 7 18 9 25 n = 31 c) 2 10 1 16

n = 20

a) n = 50 llocs 25 i 26 M = 13. b) n = 31 lloc 16 M = 7. c) n = 20 llocs 10 i 11 M = 2 + ( 1) 3 = = 1,5. 2 2

15. Han arribat a la meta set dels vuit participants en una cursa de 100 m llisos. Els temps aconseguits, en segons, sn: 11,3; 12,1; 11,5; 12,4; 10,8; 11,7; i 11,2. Calcula la mediana daquests temps. Si latleta que encara no havia arribat a la meta va fer un temps de 2,2 s ms que el guanyador, quin s el valor de la mediana nal? Si ordenem de ms petit a ms gran els diferents temps: 10,8; 11,2; 11,3; 11,5; 11,7; 12,1; 12,4 Sobserva que el valor central s 11,5; per tant, la mediana s: M1 = 11,5 s. Lltim atleta en arribar ha fet un temps de 10,8 s + 2,2 s = =13 s. De manera que els nous temps ara sn: 10,8; 11,2; 11,3; 11,5; 11,7; 12,1; 12,4; 13 Hi ha dos valors centrals; tenim, doncs: 11,5 + 11,7 23,2 = = 11,6 M2 = 11,6 s. 2 2

4. La mediana dels valors de la variable alada en una mostra de 50 individus s de 1,72 m. Sabem que no hi ha cap persona de la mostra que mesuri el valor de la mediana. Aix vol dir que hi ha 25 persones amb una alada inferior a 1,72 m i 25 persones ms amb una alada superior a 1,72 m. s certa aquesta armaci? Justican la resposta. S, ja que si n = 50, la mediana ser la mitjana dels valors corresponents als individus 25 i 26. Si cap individu mesura 1,72 m, vol dir que x25 < 1,72 m i x26 > 1,72 m i, per tant, just la meitat dels individus de la mostra mesuren menys d1,72 m, i laltra meitat mesuren ms d1,72 m.

5. En David est molt content perqu ha aprovat el curs de 3r dESO. Les qualicacions que ha obtingut sn: tres excellents, quatre notables i tres bns. Calcula les possibles notes mitjanes que poden gurar en el seu expedient. Recorda que excellent s 9 o 10, notable 7 o 8 i b 6. Mxima puntuaci mitjana: 10 3 + 8 4 + 6 3 30 + 32 + 18 80 = = =8 10 10 10 Mnima puntuaci mitjana: 9 3 + 7 4 + 6 3 27 + 28 + 18 73 = = = 7,3 10 10 10 Per tant, les possibles notes mitjanes sn: 7,3; 7,4; 7,5; 7,6; 7,7; 7,8; 7,9 o 8.

Ampliaci
1. A partir de la relaci entre la mitjana x i la mediana M indicada en cada cas, dedueix quina informaci ens dna sobre la distribuci de les freqncies absolutes dels valors de la variable. a) x > M b) x < M c) x = M

98

MATEMTIQUES 3

LA

6. Un tren t lhora darribada a les 9 h 37 min. Durant 16 dies seguits anotem els minuts de retard que t: 4, 8, 10, 12, 2, 1, 1, 2, 15, 9, 10, 2, 4, 8, 7 i 1. Calcula lhora mitjana darribada del tren en els 16 dies. 4 + 8 + 10 + 12 + 2 + 1+ ( 1) + 2 + 15 + 9 + 10 + ( 2) + 4 + 8 + 7 + ( 1) 88 = = 5,5 16 16 2 + 15 + 9 + 10 + ( 2) + 4 + 8 + 7 + ( 1) 88 = = 5,5 16 16 La mitjana dels retards s x = 5,5 min = 5 min 30 s. Don obtenim lhora mitjana darribada que s: 9 h 37 min + 5 min 30 s = 9 h 42 min 30 s.

Si es multiplica per 100 cada freqncia relativa acumulada, sobtenen els diferents tants per cent acumulats; aix, obtenim la taula:
Freqncia absoluta Freqncia absoluta acumulada Freqncia relativa acumulada % acumulat

Suma

2 3 4 5 6 7

4 5 8 12 13 19 11 9 9 8 2 100

4 9 17 29 42 61 72 81 90 98 100

0,04 0,09 0,17 0,29 0,42 0,61 0,72 0,81 0,9 0,98 1

4 9 17 29 42 61 72 81 90 98 100

7. Les sumes de punts obtinguts en llanar dos daus han estat:


Suma Freqncia absoluta

8 9 10 11 12

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

4 5 8 12 13

2 4 + 3 5 + 4 8 + 5 12 + 6 13 + 7 19 + 8 11+ 9 9 + 10 9 + 11 8 + 12 2 8 + 15 + 32 + 60 + 78 + 13 = 100 10 19 2 4 + 3 5 + 4 8 + 5 12 + 6 13 + 7 19 + 8 11+ 9 9 + 10 9 + 11 8 + 12 2 8 + 15 + 32 + 60 + 78 + 133 + 88 + 81+ 90 + 88 + 24 697 = = = 6,97 11 100 100 100 c)
9 9 8 2

La mitjana s x = 6,97 punts. n = 100 llocs 50 i 51 M = 7 punts. 8. A la taula segent hi falten algunes freqncies:
Valors Freqncia absoluta Freqncia relativa

a) Representa el polgon de freqncies. b) Completa la taula amb les freqncies relatives acumulades i els tants per cent acumulats sense calcular prviament les freqncies relatives ni els tants per cent. c) Calcula la mitjana i determinan la mediana. a)

[2,75; 3) [3; 3,25) [3,25; 3,5) [3,5; 3,75) [3,75; 4)

4 0,36 0,4 6

19

50


Freqncia absoluta 13 12 11 9 8 5 4 2 0 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Suma de punts

Completa la taula, i calculan les mesures de centralitzaci. Primer valor de la freqncia relativa: 4 = 0,08 . 50

Segon valor de la freqncia absoluta: 0,36 50 = 18. Tercer valor de la freqncia absoluta: 0, 4 50 = 20. Quart valor de la freqncia relativa: 6 = 0,12 . 50

b) Les freqncies relatives acumulades es poden obtenir dividint cada freqncia absoluta acumulada pel nombre total dindividus; en aquest, cas per n = 100.

Cinqu valor de la freqncia absoluta: 50 (4 + 18 + 20 + 6) = 50 48 = 2. Cinqu valor de la freqncia relativa: 2 = 0,04 . 50

99

LA

MATEMTIQUES 3

Ja podem completar la taula:


Valors Freqncia absoluta Freqncia relativa

c) La classe modal s linterval [4, 6). Clcul de la mediana: n = 50 lloc 25. 29 11 6 4 18 2 14 2 = = c = = 1,5 25 11 c 14 c 18 M = 4 + 1,5 = 5,5

[2,75; 3) [3; 3,25) [3,25; 3,5) [3,5; 3,75) [3,75; 4)

4 18 20 6 2 50

0,08 0,36 0,4 0,12 0,04

d) A partir de les freqncies absolutes: x=

1+ 3 10 + 5 18 + 7 11+ 9 10 1+ 30 + 90 + 77 + 90 288 = = = 5,76 50 50 50 A continuaci calculem les mesures de centralitzaci: 1+ 3 10 + 5 18 + 7 11+ 9 10 1+ 30 + 90 + 77 + 90 288 x= = = = 5,76 La classe modal s linterval [3,25; 3,5) 50 50 50 Clcul de la mitjana: A partir de les freqncies relatives: x=

2,875 4 + 3,125 18 + 3,375 20 + 3,625 6 + 3,875 2 11,5 + 56,25 + 67,5 + 21,75 + 7,75 164,75 = x = 0,02 + 3 0,2 += 5 0,36 += 7 3,295 0,22 + 9 0,2 = 0,02 + 0,6 + 1,8 + 1,54 + 1,8 = 5,76 50 50 50 x = 0,02 + 3 0,2 + 5 0,36 + 7 0,22 + 9 0,2 = 0,02 + 0,6 + 1,8 + 1,54 + 1,8 = 5,76 20 + 3,625 6 + 3,875 2 11,5 + 56,25 + 67,5 + 21,75 + 7,75 164,75 = = = 3,295 50 50 10. A partir de lhistograma: Clcul de la mediana: 42 22 3,5 3,25 20 0,25 3 0,25 = = c = = 0,0375 25 22 c 3 c 20 M = 3,25 + 0,0375 = 3,2875 9. Les qualicacions obtingudes per un grup dalumnes en una prova de matemtiques sn les segents: 8,8; 3,1; 4,7; 6,3; 4,5; 9,6; 8,8; 8,3; 3,3; 7,2; 2; 8,4; 4,4; 8,7; 5,6; 2,2; 7,3; 2,4; 7,6; 5,5; 6,3; 4,5; 3,8; 7,5; 5,4; 8; 3,9; 4,6; 8,4; 6,8; 5,3; 3,4; 4,3; 2,5; 7,2; 5; 3,6; 5,6; 7,2; 9,2; 1,8; 4,4; 6; 5,4; 5,5; 5,8; 4; 5,9; 8,2 i 7,6. a) Agrupa les dades en els intervals [0, 2), [2, 4), [4, 6), [6, 8) i [8, 10) i troban les freqncies. b) Representa lhistograma de freqncies acumulades i dibuixa el polgon de freqncies. c) Indica la classe modal, i determinan la mediana. d) Calcula la mitjana de dues maneres diferents. a) Qualicacions Freqncia absoluta b)
Freqncia absoluta acumulada 50 40 Freqncia absoluta acumulada

n = 50 lloc 25.

100 90 78 60 34 10 60 65 70 75 80 Pes (kg) 85 90

a) Elabora la taula de freqncies i tants per cent i els acumulats. b) Representa laltre histograma. c) Calcula les tres mesures de centralitzaci. a)
Pes (kg) Freqncia Freqncia Freqncia Freqncia absoluta relativa absoluta relativa acumulada acumulada % % acumulat

[0, 2) 1

[2, 4) 10

[4, 6) 18

[6, 8) [8, 10) 11 10

[60, 65) [65, 70) [70, 75) [75, 80) [80, 85) [85, 90)

10 34 60 78 90 100

10 24 26 18 12 10 100

0,1 0,24 0,26 0,18 0,12 0,1 1

0,1 0,34 0,6 0,78 0,9 1

10 24 26 18 12 10 100

10 34 60 78 90 100

29

11 1 0

4 6 Notes

10

100

MATEMTIQUES 3

LA

b)
Freqncia absoluta

26 24

a)
Alada (cm) Marca de Freqncia classe absoluta Freqncia absoluta acumulada Freqncia relativa Freqncia relativa acumulada

18

[150, 154)
12 10

152 156 160 164 168 172 176 180 184

2 4 8 16 19 12 5 3 1 70

2 6 14 30 49 61 66 69 70

0,02857 0,05715 0,11428 0,22856 0,27143 0,17144 0,07143 0,04286 0,01428 1

0,02857 0,08572 0,2 0,42856 0,7 0,87144 0,94286 0,98572 1

[154, 158) [158, 162) [162, 166) [166, 170)


60 65 70 75 80 Pes (kg) 85 90

[170, 174) [174, 178) [178, 182) [182, 186)

c) Classe modal: [70, 75) Mitjana: 62,5 10 + 67,5 24 + 72,5 26 + 77,5 18 + 82,5 12 + 87,5 10 = 100 625 + 1620 + 1885 + 1395 + 990 + 875 7 390 = = = 73,9 100 100 x = 73,9 kg

b) Clcul de la mitjana: 152 2 + 156 4 + 160 8 + 164 16 + 168 19 + 172 12 + 176 5 + 180 3 + 184 = 70 304 + 624 + 1 280 + 2 624 + 3192 + 2 064 + 880 + 540 + 184 11 692 = = 167,03 70 70 x 167,03 cm

Mediana: n = 100 lloc 50. 60 34 75 70 26 5 16 5 = = c = 3,077 50 34 c 16 c 26 70 + 3,077 = 73,077 M 73,077 kg 11. Per dur a terme un estudi estadstic de la talla dels alumnes duna escola, sha pres una mostra de 70 alumnes i se nha anotat lalada. Els resultats obtinguts, sexpressen en la taula:
Alada en cm Nmero

Clcul de la mediana: n = 70 lloc 35.

49 30 170 166 19 4 5 4 = = c = 1,053 35 30 c 5 c 19 166 + 1,053 = 167,053 M 167,053 cm 12. Els resultats duna mateixa prova destadstica en dos grups diferents de 3r dESO, han estat: Grup A: 3, 7, 10, 5, 6, 6, 4, 7, 3, 6, 7, 8, 9, 5, 6, 4, 8, 7, 6 i 3. Grup B: 4, 3, 5, 6, 5, 4, 6, 5, 6, 7, 9, 7, 5, 9, 3, 3, 5, 8, 9 i 10 a) Comparan les mitjanes i les medianes. Qu observes? b) Aconsegueix que tinguin la mateixa mitjana i la mateixa mediana, noms canviant una nota dels dos grups. a) Grup A
Nota Freqncia absoluta Freqncia absoluta acumulada

[150, 154) [154, 158) [158, 162) [162, 166) [166, 170) [170, 174) [174, 178) [178, 182) [182, 186)

2 4 8 16 19 12 5 3 1

3 4 5 6 7 8 9 10

3 2 2 5 4 2 1 1 20

3 5 7 12 16 18 19 20

a) Fes la taula de freqncies absolutes, relatives i acumulades. b) Calcula la mitjana i la mediana.

101

LA

MATEMTIQUES 3

Per la taula tenim que:

Mediana: M1 = 6 3 3 + 4 2 + 5 2 + 6 5 + 7 4 + 8 2 + 9 + 10 9 + 8 + 10 + 30 + 28 + 16 + 9 + 10 120 Fals = = =6 Mitjana: x = 20 20 20 6 5 + 7 4 + 8 2 + 9 + 10 9 + 8 + 10 + 30 + 28 + 16 + 9 + 10 120 4. Els histogrames sn grcs estadstics que noms es = = =6 20 20 20 poden utilitzar per variables numriques contnues. Grup B
Nota Freqncia absoluta Freqncia absoluta acumulada

3. Les mesures de centralitzaci es poden calcular per qualsevol variable estadstica.

Cert

3 4 5 6 7 8 9 10

3 2 5 3 2 1 3 1 20

3 5 10 13 15 16 19 20

5. Una variable numrica discreta, no pot prendre valors negatius. Fals

6. Els tants per cent de cadascun dels sis valors duna variable numrica sn: 3,5%; 12%; 35%; 25,5%; 15% i 10%. Fals

7. La mitjana duna variable numrica pot ser 0. Cert

Mediana: M2 =

8. Hi ha variables estadstiques que tenen ms duna 3 3 + 4 2 + 5 5 + 6 3 + 7 2 + 8 + 9 3 + 10 9 + 8 + 25 +moda. 18 + 14 + 8 + 27 + 10 119 Mitjana: y = = = = 5,95 20 20 20 Cert 6 3 + 7 2 + 8 + 9 3 + 10 9 + 8 + 25 + 18 + 14 + 8 + 27 + 10 119 = = = 5,95 20 20 20 9. La mitjana dels 25 primers nombres naturals s 12,5. Observem que les mitjanes sn prcticament iguals, i que les medianes difereixen noms en 0,5 punts. Per Fals tant, si en el grup B canviem un 5 per un 6, aconseguim que: 10. Per calcular les freqncies absolutes acumulades, cal Mediana: M3 = 6 ordenar prviament els valors de la variable. 3 3 + 4 2 + 5 4 + 6 4 + 7 2 + 8 + 9 3 + 10 9 + 8 + 20 + 24 + 14 + 8 + 27 + 10 120 = = =6 Mitjana: z = Cert 20 20 20 6 4 + 7 2 + 8 + 9 3 + 10 9 + 8 + 20 + 24 + 14 + 8 + 27 + 10 120 = = =6 20 20 20 Contesta a, b, c o d segons convingui: Amb el canvi indicat, tenen la mateixa mitjana i la mateixa mediana. 11. La variable color dels ulls s una:

5 + 6 11 = = 5,5 2 2

Davaluaci
Digues si s certa o falsa cadascuna de les armacions segents: 1. Si tots els valors duna variable numrica estan compresos entre 4 i 9, la mitjana no pot ser 3. Cert

a) variable numrica b) variable qualitativa nominal c) variable qualitativa ordinal d) cap de les anteriors b) variable qualitativa nominal.

2. La mediana duna variable numrica discreta que pren els valors: 2, 0, 1, 0, 3, 4, 4, 5, 3, 2, 1, 1, 6 i 4 s 2. Fals

12. La mitjana dels valors: 2, 1, 3, 4, 2, 4, 3, 1, 2 i 3 s: a) 2 c) 2,5. b) 3 c) 2,5 d) cap de les anteriors

102

MATEMTIQUES 3

LA

13. El polgon de freqncies es pot representar noms per a variables: a) numriques discretes b) numriques contnues c) qualitatives d) cap de les anteriors d) cap de les anteriors. 14. La mediana de la variable numrica contnua de la taula segent:
Intervals Freqncia absoluta

20. La mediana dels valors de la variable de lapartat 12 s: a) 2,5 a) 2,5. b) 2,4 c) 2,6 d) cap de les anteriors

Unitat 9. Probabilitat
Coneixements previs
Una bossa cont 20 caramels, 8 dels quals sn de xocolata. Dels 10 caramels que hi ha en una altra bossa, 4 sn de xocolata. Si sense mirar has dagafar un caramel duna de les dues bosses, de quina lagafaries per tenir ms possibilitats que fos de xocolata? Per qu? En les dues bosses hi ha la mateixa proporci de caramels de xocolata. s indiferent la bossa que es tri. Quants resultats diferents es poden obtenir en llanar enlaire dues monedes? Es consideren resultats el fet que surti cara i creu, creu i cara, creu i creu, etc. En quants daquests resultats apareix una cara com a mnim? I cap cara? I tres creus? En llanar enlaire dues monedes hi ha 4 resultats possibles. En 3 resultats apareix una cara com a mnim. No apareix cap cara en un resultat. I no poden aparixer mai tres creus. Es llana un dau cbic damunt duna taula i sobserva la cara superior del dau. Calcula la probabilitat de cadascun daquests successos: a) Obtenir el nombre 6. b) Obtenir un nombre parell. c) No obtenir un nombre primer. d) Obtenir un nombre ms petit que 6. e) Obtenir el nombre 8. Les probabilitats sn: a) 1 6 b) 1 2 c) 1 2 d) 5 6 e) 0

(1, 4] (4, 7] (7, 10] (10, 13]

6 10 9 5

s: a) 6,7 a) 6,7. b) 6,8

c) 6,7

d) cap de les anteriors

15. La marca de classe de linterval [2,5; 3,2) s: a) 2,8 c) 2,85. 16. La mitjana de la variable de la taula de lapartat 14 s: a) 6,9 b) 6,8 . 17. El tant per cent dun dels valors duna variable estadstica, en una mostra de 75 individus, s 12%. La freqncia absoluta daquest valor s: a) 0,12 b) 16 c) 12 d) cap de les anteriors b) 6,8 c) 6, 8 b) 2,9 c) 2,85 d) cap de les anteriors

d) cap de les anteriors

d) cap de les anteriors. 18. Tenint en compte que els diferents valors de les freqncies absolutes duna variable numrica sn: 12, 25, 38, 31, 20, 14 i 9; aleshores, el valor de la penltima freqncia absoluta acumulada s: a) 149 b) 140. 19. Sabent que els 10 valors diferents que pren una variable numrica estan compresos entre 35 i 40, ambds inclosos, la mitjana pot ser: a) 35 c) 38. b) 40 c) 38 d) cap de les anteriors b) 140 c) 126 d) cap de les anteriors

Activitats
Proposades
1. Es considera lexperiment aleatori dextreure una bola duna urna. Si en aquesta urna hi ha nou boles numerades de l1 al 9: a) Escriu els elements de lespai mostral E. b) Escriu els elements dels successos A: obtenir nombre parell, B: obtenir nombre primer i C: obtenir un mltiple de 3. a) E = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9} b) A = {2, 4, 6, 8} B = {2, 3, 5, 7} C = {3, 6, 9}

103