You are on page 1of 38

2

ndex
Introducci Una Europa en declivi en un mn turbulent Un projecte del capital La financiaritzaci en la Uni Europea i el seu impacte en els pasos membres Limpacte en la indstria espamyola Un fort cop pel treball Lorientaci neoliberal de la poltica econmica Conclusions

5 9 10 11 12 13 15 18

Introducci
n les condicions dinternacionalitzaci del mn actual, per entendre que passa a lEstat espanyol s necessari observar que est passant en leconomia mundial. A ms, leconomia espanyola est des de fa prcticament dues dcades integrada en una unitat supranacional, la Uni Europea (UE), que t una gran incidncia en el que succeeix en el pas. No obstant, a lEstat espanyol el debat i coneixement sobre la UE s escs. Per aix, ens proposem presentar aqu, tot i que breument, alguns dels aspectes que lactuaci daquestes institucions suposa, donat que considerem que noms aix podrem estudiar la situaci i evoluci de leconomia de lEstat espanyol. El Seminari dEconomia Crtica Taifa estem elaborant un informe sobre la influncia de la UE en leconomia i la societat. No hem pogut acabar linforme abans de les eleccions al Parlament europeu, per ens sembla que pot ser til presentar el que encara s un tractament limitat per que permetr conixer el veritable carcter de la UE, donat que la propaganda electoral sovint lamaga darrere de lemes buits de contingut. A ms, aquestes eleccions es plantegen sovint en clau de poltica interna a vegades es diria que sn ms aviat una primera volta per futures eleccions internes, aspecte que fa imprescindible una avaluaci de la UE, encara que sigui parcialment, basat en un treball actualment en curs. Aqu presentarem una breu sntesi de les idees principals que es perfilen en lInforme Desentranyant la Uni Europea abordant nicament els aspectes que ens semblen ms importants. En data propera presentarem lInforme nmero 10 en el que es substanciar amb detall els punts que es plantegen en aquest avanament. Recomanem vivament als lectors daquesta introducci que no deixin de llegir ms endavant lInforme complert que els ampliar la informaci sobre el

tema i documentar sobre els plantejaments que aqu presentem. Malgrat lenfocament crtic daquest informe, no es tracta de negar que la UE en determinats moments ha estat til per alguns pasos membres. Seria impensable que no fos aix durant un perode de ms de cinquanta anys. La UE ha proporcionat algunes ajudes econmiques a travs de la poltica agrria i els fons estructurals, principalment i ha contribut a consolidar la democrcia parlamentria. Algunes de les seves directrius han millorat drets dels habitants de la Uni i durant alguns anys sha donat una lleugera convergncia entre les economies dalguns dels pasos. Principalment, degut a les avantatges que suposen per un model capitalista gaudir dun mercat nic cada vegada major i a lexplotaci dels pasos externs mitjanant un ventall ampli de poltiques. Aix mateix, sha de considerar que si els pasos haguessin evolucionat independentment tamb s probable que haguessin avanat respecte de les seves situacions anteriors. No obstant aix, com es mostra a lInforme, la UE sempre ha tingut primordialment un objectiu econmic i els grans capitals de la Uni han marcat la seva dinmica i la seva poltica, el que ha portat a optar per estratgies i programes que han tingut un fort pes negatiu en les estructures productives, les economies dels pasos i la seva situaci social, especialment entre les classes ms vulnerables. Daqu sorgeix la necessitat duna revisi crtica de la UE. En el marc del present treball, no s possible abordar tots els aspectes de la UE des del seu inici fins a lactualitat. Es recullen els elements que ens semblen ms significatius, per queden a part altres molts que segueixen sent importants. I, com succeeix sempre amb els treballs de Taifa, sabem que el nostre enfocament s primordialment econmic,
4

quelcom que representa una limitaci significativa, per s el que creiem que podem fer amb ms rigor. Referir-se a la UE pot ser a vegades confs. Sovint, colloquialment, es fa referncia a Europa quan realment sest tractant de la UE. Per aix, cal apuntar que aquest treball tracta noms de la UE. Abordem principalment els elements que es refereixen a lanomenada perifria europea: Espanya, Grcia, Itlia, Portugal i Irlanda, presentant menor atenci als pasos de lest i i centrals. Afegir que, actualment no es pot fer una anlisi econmica vlida referint-se noms als pasos; no serveix, i cada vegada serveix menys. Per entendre el que est succeint cal situar els fets entre dos elements de referncia: els Estats i els capitals globals. Les decisions econmiques principals les prenen els grans capitals que operen a escala global, per aquests es mouen en mbits territorials especfics amb les seves respectives poblacions, amb sistemes poltics i formes concretes de regir-los, els Estats i els seus governs. Els grans capitals es recolzen en els seus corresponents Estats, i aquests recolzen el que consideren els seus capitals. Els governs han de combinar dalguna manera aquestes poderoses voluntats amb lexigncia del poder dins dels seus Estats i tamb necessiten justificar les seves actuacions davant les seves poblacions. Analitzar uns o altres daquests elements de forma allada condueix a una visi limitada. s

necessari combinar la dinmica dels capitals globals amb la de les economies especfiques i els seus respectius Estats. Metodolgicament, s necessari ser molt crtics amb la categoria pas. No noms pel que acabem dassenyalar, sin perqu aquest marc danlisi esbiaixa tamb el fet que dins dels pasos els costos i beneficis de lactivitat econmica es reparteix de forma molt desigual. Una anlisi adequada implica la consideraci de les classes socials, que en el sistema capitalista poden reduir-se essencialment a dues: la classe capitalista i la classe treballadora. Lanlisi que parteix de la idea pas acaba concloent que hi ha hagut pasos guanyadors i pasos perdedors, i aix oculta que en tots els pasos hi ha hagut una classe social, o part important della, que ha guanyat la capitalista i una altra que ha perdut els treballadors. Noms aix, per exemple, sentn el sentiment antieuropeu de bona part dels treballadors dels pasos centrals per exemple, la classe obrera alemanya que no sha beneficiat dels xits econmics del seu pas. Integrar aquests elements en lanlisi s una tasca complicada per intentarem fer-ho en les breus idees que presentam en aquest esbs.

Una Europa en declivi en un mn turbulent

Un sistema capitalista en crisi?


l sistema capitalista ha arribat a ocupar prcticament tots els espais de la societat. Actualment est sotms a grans turbulncies, per no sembla que assistim a la seva ensulsiada sin a una crisi molt greu. Es pot afirmar que socialment el capitalisme en la seva essncia no est en crisi i que la seva legitimitat es qestionada per minories, encara que aquestes sn creixents.

Un context dintens creixement de la competncia mundial


es del final de la Segona Guerra Mundial els capitals i els Estats dEuropa occidental havien denfrontar-se a una creixent competncia internacional. Precisament les necessitats de reestructurar els capitals a escala europea per fer front a la competncia global van ser un dels motius ms importants per lestabliment el 1957 del que anys desprs sacabaria convertint en lactual UE. Aquesta competncia augmenta des de la crisi dels 70, amb la incorporaci dels tigres asitics, els capitals petroliers i ara amb els pasos anomenats emergents. Sorgeixen nous capitals que pretenen una posici en lespai econmic i en les decisions del capitalisme mundial que van influint en la conformaci daquest. Els capitals globals dels pasos anomenats centrals es troben immersos en una accentuada competncia amb la resta de capitals mundials, el que els produeix certs ensurts i greus dificultats, tot i que encara conserven molt de poder. Aquesta creixent competncia entre els principals Estats i rees econmiques del mn s un dels elements que ms defineixen la situaci actual del mn.
7

La Uni Europea en leconomia global


n aquest context, cada vegada s ms necessari i important el rol del suport pblic com rescatador dels capitals bancaris, les grans empreses i les respectives elits nacionals. Al internacionalitzar-se els capitals, la necessitat daquest recolzament pblic els portar a la formaci dinstitucions pbliques supranacionals. Aqu es troba una de les raons ms importants de lorigen de la UE. Entre els grans capitals globals, els capitals europeus experimenten dificultats creixents i van perdent la seva antiga hegemonia. Amb

la crisi de 2008 les dificultats sacumulen i el declivi europeu sagreuja. Europa esdev lepicentre de la crisi del capitalisme globalitzat. Una crisi profunda i multiforme, convulsa, previsiblement prolongada i dincert desenlla: crisi econmica, social, ecolgica, poltico institucional, crisi de civilitzaci... El somni dun espai compartit de drets i progrs es fa miques, dinamitat per la voracitat dels mercats financers (S. Dahan, Sadocapitalismo, p.9).

El capital europeu reacciona


ls capitals europeus dominants intenten millorar la seva situaci adoptant amb entusiasme els anys 80 les estratgies econmiques neoliberals. Desprs, expandint-se, primer cap al sud, posteriorment cap a lest. La competitivitat dels pasos del sud, sempre incerta, es va debilitar

i es van anar convertint progressivament en compradors dels productes del nord. Compres finanades amb els prstecs del capital financer del nord. La pertinena a leuro amplia els lmits a la tendncia estructural a lendeutament dels pasos del sud. En la crisi de 2008, els creditors europeus
8

plantegen la necessitat que els pasos endeutats paguin el deute aspecte reforat perqu sn els grans bancs europeus els principals creditors, el que fora aquests a demanar ajudes financeres a la UE. Per concedir-les, la UE exigir que simplantin durs programes dausteritat, la destrucci de lEstat del benestar per intentar (i aconseguir) desprendres de lEuropa social existent, i el debilitament de la democrcia, disminuint aix el nivell de vida de les classes populars. Queda clar lelement coercitiu daquestes directrius quan les ajudes concedides pel rescat bancari 100.000 milions deuros es van supeditar al compliment del pacte fiscal.

Lorigen de la UE s lajuda a la internacionalitzaci i reestructuraci del capital europeu, que reacciona davant la prdua dhegemonia i la creixent competncia.

Un projecte del capital

10

a UE ha estat des del seu origen una instituci orientada a impulsar els interessos del capital. La Comunitat Econmica Europea (CEE), creada desprs de la Segona Guerra Mundial, el 1957, tenia com objectius principals la reconstrucci material i la reestructuraci del capital per tornar a fer competitius els capitals en la part occidental del continent. Aix mateix, actuaria com contenci de la URSS en una Europa dividida artificialment en blocs en el marc de la Guerra

Freda. Des del principi, la CEE perseguia la creaci dun mercat com supraestatal que potencis les empreses europees dotant-les de les dimensions suficients per poder competir amb les grans empreses transnacionals estrangeres. En aquest sentit, la CEE fou un xit i els anys segents a la seva creaci es va produir a Europa un important creixement econmic. La CEE tenia per objectiu prioritari desenvolupar els interessos del capital. I segueix tenint el mateix objectiu avui.

El gran capital marca la poltica econmica de la Comunitat Econmica Europea


ls grans capitals privats han sigut sempre lestmul de la poltica econmica de la CEE. Des de la dcada dels 80 es va adoptar amb entusiasme el neoliberalisme com orientaci essencial de la poltica econmica i es va estimular la seva implantaci als pasos membres. El 1986 sestableix lActa nica que eliminava les fronteres als capitals, les mercaderies i, en menor mesura, les persones entre els pasos membres amb la creaci del Mercat Com. Amb leliminaci

daquests lmits va ser tamb necessari avanar cap a la unificaci de les monedes. Els grans negocis europeus no volien la incertesa, el risc i el cost que suposen les variacions monetries i prefereixen no haver de considerar monedes diferents. Aix, laltra etapa important en la marxa del qu des de 1986 fou la UE s lestabliment de la moneda nica: leuro. Des de 1992 amb el Tractat de Maastricht,

11

es van iniciar els trmits i les poltiques que conduirien a lestabliment de la moneda nica als pasos centrals de la UE. Sincloen entre elles mesures dures per la poblaci que portessin a una moneda nica forta i, sobretot, que impedissin la inflaci. Aquestes mesures es van convertir en permanents amb el Pacte dEstabilitat i Creixement de 1997. Tots els pasos que volien integrar-se en la moneda nica entre ells lEstat espanyol es van veure sotmesos a durs programa dajustament. Amb la moneda nica, leuro, els pasos han perdut importants instruments de poltica econmica: tipus de canvi, poltica monetria, poltica exterior, etc. El Mercat nic de 1986 i la Moneda nica de 1999, amb el seu corresponent Banc Central Europeu (BCE), sn els elements ms destacats per permetre que els capitals actun sense lmits. Desprs de la uni monetria, la UE va posar la competitivitat en el punt de mira. LEstratgia de Lisboa, aprovada lany 2000 tenia com objectiu, al menys retric, aconseguir abans de lany 2010 leconomia del coneixement ms competitiva i dinmica del mn, capa dun creixement econmic durable acompanyat duna millora quantitativa i qualitativa de locupaci i una millor cohesi social. La gesti cap aquesta economia del coneixement es va concentrar en la liberalitzaci i privatitzaci de les grans empreses pbliques i els sectors anomenats estratgics, com lenergia, els transports, les infraestruc-

tures i les telecomunicacions. A ms, la flexibilitzaci del mercat de treball que pretesament havia dafavorir la mobilitat laboral en

Els grans negocis europeus no volen la incertesa, el risc i el cost que suposen les variacions mentries. Per aix es va imposar la moneda nica.
aquest procs de transici va quedar en una burda (des)regularitzaci per abaratir el cost del treball i augmentar la precarietat laboral. LEstratgia de Lisboa, va servir per intensificar el carcter neoliberal de la UE, i aquesta dista molt dhaver-se convertit en leconomia del coneixement ms competitiva del mn. Malgrat tot, es mantenen vigents els mateixos principis en lEstratgia 2020. Es van voler consolidar tots els canvis realitzats durant la dcada dels 90 mitjanant lestabliment duna Constituci Europea, que va ser rebutjada en referndum per Frana i Holanda. No obstant aix, va ressorgir com Tractat de Lisboa el 2007, laprovaci del qual el 2009 es va aconseguir per una acusada voluntat poltica de la Uni que va eliminar els referndums i va manipular descaradament lnic pas que constitucionalment tenia lobligaci de convocar-lo (Irlanda).

La Uni Europea en la crisi


n lactual crisi, la UE va comenar a reaccionar quan a finals de 2009 lalt endeutament dels pasos anomenats perifrics podia posar en perill leuro. A canvi de les ajudes que els pasos endeutats necessitaven, es van disposar a adoptar severes mesures de poltica econmica. Des daquest moment, en collaboraci amb el

La UE, en collaboraci amb el BCE i el Fons Monetari Internacional (FMI) la Troika- no ha cessat dexigir la implantaci i compliment dels programes dausteritat.
12

BCE i el Fons Monetari Internacional (FMI) la Troika, la UE no ha deixat dexigir la implantaci i compliment de programes dausteritat i ajustament amb condicions molt dures per la poblaci. Programes que no estan solucionant els problemes econmics dels pasos endeutats, sin empitjorant-los, i alhora deteriorant les condicions de treball i de vida de

la poblaci, sotmetent a les classes populars al debilitament de les seves posicions socials i al sotmetiment, incls humiliant dels treballadors.

13

La nanciaritzaci de la Uni Europea i el seu impacte en els pasos europeus

14

Lhegemonia del capital nancer


ivim una etapa del capitalisme global en la qual el capital financer s dominant. La dinmica de concentraci i expansi inherent al capital, les noves tecnologies i les poltiques econmiques neoliberals, han portat a una enorme expansi del capital financer, que sha convertit en la faceta hegemnica del capital. En la seva intensa recerca de beneficis, aquests capitals sn els que han facilitat lexpansi i globalitzaci anterior a la crisi, han desenvolupat noves formes dactuaci la nova arquitectura financera, i han intensificat diverses vies de control de les finances. La UE es desenvolupa en aquest context de globalitzaci i financiaritzaci.

Des de la dcada dels 90, i especialment des dels anys 2000, la UE ha intentat mantenir-se com un dels eixos centrals del capital financer global. Per a aix, ha utilitzat estratgies i impulsat poltiques econmiques per promoure la liberalitzaci econmica i la desregulaci financera, utilitzant les institucions de la Uni i la introducci de la moneda nica per facilitar la inserci dels seus capitals en una economia internacional cada vegada ms competitiva. Com no pot ser daltra manera, aquestes estratgies i poltiques han tingut un fort impacte en els pasos que conformen la UE, entre ells lEstat espanyol.

Les nances en la Uni Europea


entramat financer europeu est protagonitzat pels grans grups de capital privat que operen en el mercat mundial i actuen activament a Europa. Disposen dun enorme poder que determinar en gran mesura el que succeeix en leconomia europea i tenen una forta incidncia en leconomia mundial. Hi ha, a ms, una relaci molt estreta entre aquests actors privats i els actors pblics. Els agents privats exerceixen pressi i captaci dels agents pblics per aplanar el cam cap als objectius dels primers mitjanant regulacions (o desregulacions). Daquesta manera sha generat en lmbit pblic un marc institucional i normatiu Uni Econmica i Monetria, BCE, Tractats de la UE molt favorable als interessos privats. La moneda nica leuro, amb la prdua de la sobirania monetria que suposava, juntament amb el paquet legislatiu imposat per

Brusselles, les restriccions marcades pel Pacte dEstabilitat i Creixement i lactuaci del BCE, sn els pilars de larquitectura institucional europea. Les contradiccions de laparell institucional shan fet evidents i insostenibles amb lactual crisi, doncs la idea dintegrar monetriament economies tant dispars en quant al seu model productiu, nivell dinflaci, mercat de treball i model social va ser un despropsit, agreujat pels lmits imposats per la cotilla institucional que representa la UE i lestructura de leuro. Amb la moneda nica els pasos de la zona euro van cedir les seves monedes i, per tant, van perdre la seva sobirania monetria, passant aquesta a dependre del BCE, instituci que exerceix una poltica monetria nica per tota la zona euro. Des de lentrada en vigor de leuro, lEstat espanyol no pot decidir sobre els tipus dinters, ni impulsar un grau determinat de liquiditat o fixar la taxa
15

de canvi de la seva moneda devaluar-la si s necessari. Per contra, amb lentrada de leuro, el dficit exterior no es percep com un problema apressant grcies a la fora de la moneda europea, el que facilitava dissimular lhistric problema dels desequilibris exteriors que ha afligit sempre leconomia espanyola. Sargumentava que amb la moneda nica i un cop desregulats els controls al capital, es facilitaria la seva mobilitat per dirigir-se als mbits on es poguessin invertir de manera ms eficient. Soblidaven de tenir en compte que el capital no es dirigeix all on s ms necessari o eficient sin on pot obtenir ms beneficis. Leuro i la poltica del BCE sn els dos principals pilars que han conformat la poltica econmica i financera de la UE els darrers anys. Representen lalternativa proposada pel capital europeu i els seus representants poltics per fer front a la competncia internacional i els problemes que plantejava la

globalitzaci. s el trampol a la nova internacionalitzaci dunes economies europees no competitives a causa de salaris i sistemes de protecci social encara resistents al deteriorament neoliberal. Aquestes poltiques obertament favorables al capital industrial i financer han tingut un fort impacte en les economies de la UE fins al punt dintensificar un esquema histric de centre i perifria, on les economies perifriques, entre elles lespanyola, han acabat accentuant models productius molt precaris, dependents de lexterior, alimentats grcies a grans dosis de deute exterior procedent majoritriament del capital financer central, alemany i francs especialment.

El deute i les poltiques que ha generat


a gesti de la crisi per part dels governs ha perseguit des del primer moment el rescat dels capitals privats, sobretot del sector bancari, a costa dels contribuents i el deteriorament de les condicions de la poblaci treballadora. El recolzament incondicional dels governs ha fet vlida la idea de la privatitzaci dels beneficis i la socialitzaci de les prdues. A lEstat espanyol el deute pblic sha disparat fins nivells rcord 94% del PIB el gener de 2014. El cost que aix acabar suposant s encara incalculable, per es pot aproximar entre els 125.000 i els 250.000 milions deuros, entre les ajudes inicials del FAAF, el FROB, etc. i el posterior pla per rescatar la banca espanyola a travs

de lanomenada lnia de crdit oberta per la UE. El deute sha convertit en un mecanisme de distribuci de la riquesa de pobres a rics, doncs els diners dels contribuents, aportat duna manera u altra pel treball, es drena cap als capitals financers a travs del pagament dinteressos del deute. Un deute que es prolonga en el temps i que pel seu volum ser impagable, que ha forat els Estat endeutats a recrrer a les ajudes de la UE que les ha concedit imposant severes i cruels condicions. El deute ha perms a la UE establir i exigir el compliment de dures poltiques econmiques als pasos endeutats: estrictes programes
16

dajustament econmic i dausteritat retallades en els pressupostos pblics, reforma laboral, de les pensions, de convenis, privatitzacions dels drets socials. El deute sha convertit en el mecanisme per generalitzar lausteritat salarial i la privatitzaci del sector pblic com objectius principals de poltica econmica. I que ha portat a que la disminuci de lactivitat econmica, latur, la desigualtat i la pobresa es constitueixin en greus problemes econmics i socials als que sha denfrontar actualment la societat. Altres pasos de la perifria europea Grcia, Portugal, Irlanda i Itlia pateixen problemes molt semblants. Les ajudes de la UE van ser proporcionades, tericament, per poder prestar diner als pasos amb dificultats per aconseguir finanament a un preu raonable als mercats financers. Per en realitat les operacions de rescat no sn ms que mecanismes per protegir els bancs europeus creditors i el conjunt del sistema financer dels problemes que un impagament del deute generarien.

El BCE, que per llei no pot ajudar a lerari pblic, va posar enormes fons a molt baix tipus dinters a disposici de la banca privada. Aquesta est aprofitant per recapitalitzar els seus balanos i comprar bons de lEstat amb interessos ms alts aconseguint un ampli marge de beneficis. Noms en condicions excepcionals el BCE ha comprat bons dels Estats endeutats per a travs dels mercats secundaris, s a dir, utilitzant la intermediaci dels ens financers privats amb els beneficis que aquestes operacions els proporcionen.

Leuro i la poltica del BCE sn els dos principals pilars de la proposta del capital europeu i els seus representants poltics per front a la competncia internacional i als problemes que els hi plantejava la globalitzaci.
17

Noves orientacions
l reconeixement dels greus problemes generats per la crisi i el temor a un creixent euro escepticisme entre la ciutadania europea ha estimulat la presentaci per part de la UE de diverses iniciatives per millorar la seva operativitat. A destacar entre elles el projecte dUni Bancaria que es va presentar com una substancial millora. Malgrat que dins la inefica institucionalitat de la UE aquest projecte hagus pogut representar una millora, les imposicions dAlemanya i els seus aliats han portat a debilitar el projecte, que sha convertit en un mecanisme complicadssim que noms comenar a operar totalment el 2026. Un exemple ms de la doble moral de la potent burocrcia de la Uni que rebutja tota idea de solidaritat entre els problemes nacionals. Aix sembla ser lo mxim al que la UE actual pot arribar respecte als problemes financeres.

El debat sobre la sortida de leuro


es dificultats i desastres que estan generant les poltiques europees han portat alguns sectors crtics a advocar per una sortida de leuro i/o de la UE com a mesura imprescindible per sortir de la crisi. s evident que cal pensar i proposar alternatives a les poltiques dajust i austeritat que estan traslladant el pes de la crisi sobre les classes populars. Tamb s cert que darrere del sistema euro trobem importants causes de la gravetat de la crisi europea. Per aquesta dicotomia sortir o seguir dins leuro no t en compte la totalitat del problema i la seva complexitat. No creiem que nicament recuperant la sobirania monetria es pugui fer gaire en el marc del capitalisme, especialment si es compta amb un model

productiu tant escalabrat com lespanyol, amb alts nivells dendeutament i amb un niv-

En leconoma global actual, la sobirania econmica est lluny de labast dels pobles. No s tant un problema sortir de leuro sin dun suport popular cap a una poltica radicalment transformadora
ell dintegraci en leconomia global que fa que la sobirania econmica es trobi lluny de labast dels pobles sense una poltica radicalment transformadora. La viabilitat de les mesures assenyalades s poc ms que pa18

per mullat si no es posseeix un recolzament popular important. De qu serveix discutir si sortirem o no de leuro si no es t cap poder poltic, no per prendre tal decisi, sin per simplement defensar les conquestes socials i aconseguir que els efectes de lajustament no recaiguin sobre la poblaci? En qualsevol cas, no sembla el tema clau, i molt menys que constitueixi el debat crucial entre les forces que desitgem una altra societat. Es

necessita un canvi radical per avanar cap a una societat ms satisfactria. Per aix, a mig termini, sembla ms prctic i eficient plantejar-se la necessitat de lluitar amb els problemes del dia a dia, i que aquest canvi radical necessari per difcil vagi dirigit a transformar el sistema econmic en que vivim. No s tant un problema de moneda sin de sistema.

19

Limpacte en la indstria espanyola

20

l model productiu espanyol, ara com als anys 60, es fonamenta en els sectors de menor valor afegit, basats en una explotaci intensiva del treball i dels recursos naturals i ambientals. La integraci en la CEE i en lespai de la Uni Monetria Europea es va vendre per part de les elits espanyoles i transnacionals com el millor cam per transformar el model productiu cap a una producci amb ms valor afegit (en sector de ms alta tecnologia, major productivitat, m dobra ms qualificada i, per tant, millors

salaris). No obstant, la pertinena a la UE no sembla haver-ho aconseguit. s ms, tot indica que la pertinena a leuro ha reforat aquest model productiu de baix perfil i dualista. Durant tot aquest perode hem assistit a un procs de desindustrialitzaci que, certament tamb sha produt a la resta de pasos europeus, ha estat ms acusat a lEstat espanyol i que lactual crisi encara aguditza ms.

La integraci entre desiguals

a integraci europea durant les ltimes dcades ha tingut lloc en un context de globalitzaci del capital amb importants canvis en la redistribuci internacional i global de la producci i la competitivitat del treball, amb sries conseqncies internes. La integraci econmica en la UE associa

pasos i empreses amb sistemes productius i nivell de competitivitat molt variats. Europa sempre sha caracteritzat per un potent centre productiu i una perifria en bastants aspectes subordinada al centre. LEstat espanyol formaria part de les economies perifriques. Lespecialitzaci industrial de les

21

economies de la perifria europea sha basat principalment en mantenir la competitivitat a base de costos baixos el que suposa processos productius de baix valor afegit, tecnologia de segon nivell, molt pes del treball no qualificat i permissivitat laboral i ambiental. Aquest ha estat el model dindustrialitzaci espanyol. Els darrers anys, lespecialitzaci productiva basada en productes de baix valor afegit es trobava amb creixents dificultats en els pasos de la perifria sud de la UE Espanya, Itlia, Portugal, Grcia per una banda, per lentrada dels pasos de lest de la UE i, per altra banda, per la creixent competncia dels pasos exportadors de baixos ingressos Xina, ndia, etc.. Mentre els pasos centrals com Alemanya, Pasos Baixos i els

pasos nrdics, experimentaven un procs invers i els condua a ser altament competitius. La demanda creixent dels pasos perifrics, estimulada a base de crdit, va suposar una important sortida per la producci dels pasos centrals. Aix doncs, la perifria sud de la UE ha anat canviant dun espai amb indstria precria a convertir-se en la font duna abundant demanda pels pasos centrals, que, ms competitius, suposaven una forta competncia per les industries de les prpies economies perifriques. El resultat daquesta diversa dinmica dins la UE ha estat un desequilibri comercial i una creixent divergncia en competitivitat entre el centre i la perifria.

Cap a la devaluaci interna

mb lesclat de la crisi, les tradicionals poltiques per reactivar leconomia ja no eren possibles per la pertinena a la zona euro. La poltica canviaria que havia estat la palanca utilitzada per reactivar leconomia en totes les crisis anteriors ara no era possible. I la UE no ha dissenyat, i molt menys proporcionat, ajudes significatives pel desenvolupament dels sistemes productius

dels pasos membres. Al contrari, la UE ha imposat sobretot als pasos perifrics el criteri dausteritat i, en front de la impossibilitat de devaluaci externa, el resultat est sent una devaluaci interna reducci de salaris i augment de latur i una destrucci selectiva de la producci industrial inaudita en crisis anteriors. El que al mateix temps facilita lestratgia general de concentraci del capital.

22

La demanda creixent dels pasos perifrics, estimulada a base de crdit va suposar una important sortida per a les produccions dels pasos centrals.
Sense dubtes, el sistema productiu espanyol, conjuntament amb el daltres pasos rescatats, est sotms a una nova i catica reestructuraci i alhora suportant el pes de la crisi de lespai europeu del capital i de la seva integraci monetria, dins, tamb, duna crisi global de sobre acumulaci. En aquest context, les alternatives crtiques per la sortida de la crisi que han dominat el debat han estat dues. Per una banda, hi ha qui demana corregir els desequilibris en les balances comercials mitjanant poltiques destmul de la demanda domstica de les economies amb supervit comercial el nord dEuropa tals com la fi de la moder-

aci salarial i la relaxaci dels compromisos a lestabilitat de preus. No obstant, aquestes poltiques econmiques no semblen poder solucionar els problemes estructurals de la indstria espanyola i europea. Altres, han proposat la sortida de leuro. Per la possibilitat de depreciar la nova moneda nacional no garantiria escapar del desenvolupament desigual de les forces productives dins i fora de les economies nacionals, dels cicles de sobre acumulaci de capitals i, per tant, de les crisis. En particular, per lEstat espanyol, no garantiria una reestructuraci profunda de leconomia fora de la llarga dependncia dels fluxos de capital estranger, tant en la indstria com en el turisme o en el deute, ni un canvi cap a un model basat en una major productivitat i competitivitat global de la indstria.

23

Un fort cop pel treball

24

l principal problema econmic pels proper anys ser la incapacitat de generar suficients llocs de treball i de la qualitat necessria per assegurar laccs de la poblaci a la satisfacci de les seves necessitats. La UE experimenta el xoc ms dur en el mn del treball de la crisi mundial. La intensitat de la destrucci de llocs de treball els primers anys de la crisi s molt elevada,

per no ms intensa que en altres regions com els Estats Units. El 2010 i principis de 2011, locupaci es va recuperar, per a partir de llavors t un comportament molt pitjor que a la resta de grans economies. La UE s la nica gran regi del mn que no ha redut la seva taxa datur entre el 2010 i el 2013.

Un panorama desolador per locupaci


egons dades de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT), a nivell mundial, algunes grans regions han reactivat la producci i locupaci destrudes per la crisi, les emergents a penes havien sofert i van continuar creant ocupaci, fins i tot les economies ms pobres han anat avanant en ocupaci. La UE s una excepci. La destrucci de llocs de treball i les perspectives de futur sn especialment negatives en aquesta regi. Latur en la UE-27 va arribar a 26 milions de persones, xifra que suposa el 12% de la poblaci activa. Encara ms alarmant s el nmero i percentatge daturats de menys de 25 anys, en la UE-27 arriben a 5,7 milions, representant el 23% dels joves que

volen treballar. La crisi ha deixat un panorama desolador amb escasses opcions de regeneraci, especialment en les economies perifriques on la destrucci de locupaci no s conjuntural, limitada a certs processos passatgers, sin que ha afectat als llocs de treball estructurals, vinculats amb la seva capacitat productiva.

Les diferncias entre Estats en la taxa datur i levoluci dels salaris shan disparat i arriben a nivells sense precedents.

Latur i la devaluaci salarial arrasen la perifria europea

ada vegada est ms clar que la UE no s un bloc econmic homogeni i que la prdua de llocs de treball es concentra en la seva perifria. 10 de les 27 economies de la UE han continuat destruint ocupaci els ltims anys de crisi. Grcia, Portugal i lEstat espanyol conjuntament han causat el 64% del descens total de

locupaci en la UE i el 40% del creixement de latur durant la crisi sorigina a lEstat espanyol. A laltre extrem trobem que Alemanya, Blgica i ustria no han perdut ocupaci. En comptes daproximar-se, les distncies entre economies riques i pobres sn ms grans i les desigualtats samplien. En ocupaci, les diferncies entre Estats en quant
25

a la taxa datur i levoluci dels salaris sha disparat i arriba a nivells sense precedents. La bretxa entre el sud i el nord dEuropa en quant a nivells docupaci sest ampliant. Les disparitats tamb tenen lloc en levoluci dels salaris. El cost laboral unitari est caient en les economies amb majors taxes datur. Per contra, les economies centrals, actualment tenen un millor comportament laboral, estan registrant increments salarials. En les economies de la perifria europea, la caiguda dels salaris no est implicant un abaratiment dels preus en relaci amb altres pasos perqu la devaluaci salarial ha passat a augmentar els marges empresarials i, per tant, no millora la seva competitivitat exterior. Aixi mateix, la devaluaci salarial a part de latur est afectant fortament la demanda interna, el que al mateix temps condueix a efectes negatius sobre la producci i locupaci, generant un preocupant cercle vicis.

El mercat nic ha intensificat la competncia de la fora de treball, que empitjora les condicions i els salaris. Laccentuaci de la competncia entre les empreses pel mercat europeu sha traslladat al mercat laboral, quelcom que ha suposat la reducci de salaris i la precaritzaci de les plantilles. La poltica neomercantilista alemanya, basada en reduir els costos salarials a ms dels factors anteriorment comentats ha impulsat al mateix temps reduccions salarials en la resta deconomies de la UE com a resposta en la carrera de la competncia. Mentre sha centralitzat la capacitat de producci en un conjunt dempreses i de territoris, la devaluaci salarial sha ests arreu. La competncia entre economies venes s ms dura que mai i es porta a terme principalment a travs de la devaluaci dels salaris.

La poltica de la Uni Europea com a marc de la reestructuraci del treball


a integraci europea ha jugat un paper molt important en les transformacions dels models productius i laborals. El capitalisme de la UE ha buscat la seva supervivncia, en aquest mn globalitzat, mitjanant la transformaci del model de treball estable a treball precari. El deteriorament del treball s resultat de dinmiques que el procs dintegraci econmica ha reforat. Tot i que la UE sempre ha renunciat a tenir una poltica comuna en matria de treball, sota lexcusa de ser temes propis de la sobirania de cada Estat, s que ha tingut una ingerncia important en lorientaci neoliberal

de les poltiques laborals estatals a travs de variats instruments. Es diferencien dues vessants. Per una banda, la UE t una influncia directa en matria laboral al establir orientacions per les legislacions laborals dels Estats. Tot i determinar criteris concrets, es tracta duna influncia tova, perqu no sestableixen com orientacions dobligat compliment encara que en la prctica si ho sn, com s ho va ser leliminaci de les restriccions al moviment de mercaderies. No obstant, aquestes orientacions aconsegueixen canviar el rumb de les legislacions laborals cap a normes
26

de carcter neoliberal molt ms favorables als empresaris. La retrica europea tergiversa el concepte de poltiques de treball, que en comptes de prendre com objectiu les condicions macroeconmiques per la creaci de suficient ocupaci, culpabilitzen dels problemes de latur, la protecci laboral i la falta de formaci i de docilitat de la fora de treball. Per altra banda, la UE exerceix una influncia indirecta en lmbit laboral a travs de mesures regressives en matria comercial, monetria i fiscal amb conseqncies negatives per locupaci. Amb la crisi i les poltiques dausteritat, aquest tipus dinfluncia adquireix una importncia crucial. Amb els rescats de Grcia, Irlanda, Portugal i lEstat espanyol, la UE imposa els plans dajust i

austeritat, que suposen un conjunt de retallades de la despesa pblica. Aquest austericidi, els efectes del qual duraran anys, fins i tot dcades, fa recaure la gran part del cost de lajust en el treball i la reducci de salaris, i la realitzaci de reformes laborals que faciliten i abarateixen lacomiadament. La UE aconsegueix daquesta manera un enorme poder per imposar les seves recomanacions de poltica laboral de carcter marcadament neoliberal, que, a ms, aconsegueixen rearticular el conflicte en les relacions laborals culpabilitzant la protecci laboral del que realment s la incapacitat de leconomia de generar ocupaci suficient. El disseny neoliberal de la UE ha tancat les portes a que els Estats posessin en marxa poltiques correctores que modernitzin les
27

estructures productives dels seus pasos. La prohibici dutilitzar poltiques proteccionistes i de control de capitals ha impossibilitat que el sector pblic inverteixi en sectors i tecnologies estratgiques i protegeixi de la competncia internacional el desenvolupament dels sectors productius. I aix

ha perjudicat especialment les economies ms dbils. Mentrestant, sha anat centralitzant la capacitat de producci en un conjunt dempreses i de territoris ms potents.

Perspectives negatives per a locupaci


esprs de ms de cinc anys de destrucci docupaci, sintensifiquen les devaluacions salarials en la perifria europea a un ritme accelerat, i es preveu que continun. Lincrement de latur de llarga durada i lexclusi del treball de la poblaci jove signifiquen un deteriorament de la fora de treball, amb unes conseqncies socials molt greus. Per altra banda, fins i tot els pasos que han frenat la destrucci de locupaci ho han aconseguit potenciant frmules de subocupaci i precarietat. Les taxes de creixement econmic que sesperen per la UE sn totalment insuficients per revertir aquesta situaci, i tenint en compte tots els mecanismes que operen desvinculant el treball de

lactivitat econmica, s molt probable que aquesta recuperaci no vagi acompanyada de millores en locupaci i els salaris. El desequilibri productiu i comercial de les economies perifriques est traient a la llum les seves debilitats productives i ampliant les diferncies en quant a latur i levoluci dels salaris. Per lintent de reequilibrar aquesta situaci no est suposant una millora de la competitivitat i, per tant, de la capacitat de mantenir o generar ocupaci, sin una devastaci selectiva de molts sectors i empreses, que comporta una cronificaci de latur.

Leconomia espanyola, de les ms afectades


a devastaci del treball ha portat a triplicar la xifra de persones aturades, que arriba a quasi 6 milions. La taxa datur ha passat del 8,26% al 26,36%. Ms de 2 milions de persones es troben en situaci datur de llarga durada i la taxa datur es duplica entre la poblaci jove: 56%. Les condicions laborals shan deteriorat amb

la crisi. El treball a temps complert i de duraci indefinida sest substituint per altres formes de subocupaci, s a dir, dutilitzaci de la fora productiva per sota de les seves possibilitats. Quasi 2,7 milions de persones tenen un treball a temps parcial i hi ha 2,4 milions de persones en situaci de subocupaci en treballs de nivell formatiu inferior a
28

la seva titulaci. I lEstat espanyol continua registrant la temporalitat ms elevada de la UE. La crisi econmica i el conjunt destratgies que han desenvolupat la UE durant les tres ltimes dcades han desencadenat una greu devaluaci dels salaris i les condicions laborals. Linforme del tercer Observatori de Seguiment de la reforma laboral de 2012 indica que els salaris han caigut un 10% els dos ltims anys. Un trist balan de quasi

trenta anys de la integraci europea 19862024 per a la classe treballadora.

29

Lorientaci neoliberal de la poltica econmica

30

La globalitzaci i les institucions internacionals


ins fa uns anys, la poltica econmica quedava limitada a lactuaci dels Estats, per a mesura que leconomia sha anat internacionalitzant ms i ms i els capitals convertint-se en globals, han estat necessries institucions pbliques que gestionessin la internacionalitzaci. Al final de la Segona Guerra Mundial es va iniciar un perode de construcci dinstitucions

pbliques internacionals FMI, Banc Mundial, GATT per gestionar una economia mundial en creixent internacionalitzaci. Els capitals globals necessiten institucions internacionals i les creen. La UE s una daquestes institucions, establida el 1957 per gestionar les economies dels pasos europeus ms importants i sha anat ampliant gradualment.

La Uni Europea com a palad del neoliberalisme


a UE ha exercit sempre una poltica econmica respecte als pasos membres. Des dels anys vuitanta, ha estat un palad de les idees neoliberals pressionant per a que aquestes simplantin en els pasos membres. Amb la crisi de 2008, la UE ha intensificat la seva poltica econmica amb formes de neoliberalisme asimtric, amb les que mentre ha recolzat fortament els interessos del capital, ha practicat una poltica accentuadament neoliberal respecte les poblacions, un neoliberalisme cap els davall. Laparici dimportants deutes als pasos de la perifria de la UE li ha facilitat i perms exigir-los el compliment de condicions molt drstiques. s en el marc daquesta intensa corrent neoliberal cap els davall on deuen situar-se les mesures econmiques que comentem. En una primera etapa de la crisi fins 2009 la UE no va tenir gran incidncia en la poltica econmica dels Estats membres. s una caracterstica de la UE que en les crisis considera que cada pas ha de resoldre els

seus propis problemes, no li interessa sentirse responsable de la problemtica que presenten els pasos membres. Per a finals de 2009, els pasos de la perifria presentaven unes molt altes xifres de deute i els mercats financers no estaven disposats a prestar-los diners, el que podia portar-los a la fallida. Els grans bancs europeus que havien prestat diners a aquests pasos es van inquietar per les possibilitats de recuperaci dels prstecs, i tot aix podia posar en perill lestabilitat de leuro, aspecte que va alarmar la UE fent-la

Amb la crisi de 2008, la UE ha intensificat la seva poltica econmica amb formes de neoliberalisme asimtric: ha donat un fot suport als interessos del capital, i ha accentuat la poltica restrictiva respecte a les poblacions.
canviar drsticament dactitud.
31

El deute, un fals argument per lausteritat


a UE va concedir lajuda financera als pasos deutors que la sollicitaven a canvi de lacceptaci duna srie de condicions. A partir de 2010, la UE, juntament amb el FMI i el BCE conjunt que ha passat a conixer-se amb el nom de la Troika, es van constituir en lagent principal de la poltica econmica, especialment pels pasos perifrics endeutats. Van establir un sistema a travs del qual els pasos que obtenen ajudes considerats pasos rescatats i altres que incomplien les normes del dficit i el deute pblic lEstat espanyol entre altres, sn sotmesos a molt dures exigncies que els seus governs devien complir. Les seves economies han estat des de llavors subjectes a un estret control de la Troika i els seus homes de negre. La filosofia de la UE i de la Troika respecte als pasos endeutats consisteix en considerar que la responsabilitat del deute s noms dels deutors, que aquests pasos han

estat vivint per sobre dels seus lmits i que han de ser ms competitius per poder exportar ms i pagar el deute. s a dir, que tot el pes del deute es carrega sobre els pasos endeutats i els creditors no reconeixen cap responsabilitat per les seves desastroses inversions. Lobjectiu principal de la UE consistia, i consisteix, en que aquests pasos paguin el deute. A canvi de les ajudes, la UE exigeix als pasos endeutats unes condicions clau. Una, que disminueixi el dficit pblic fins situar-lo, juntament amb el nivell de deute, dins dels lmits que permet el Pacte dEstabilitat i Creixement: 3% de dficit i 60% de deute respecte el PIB. Aquests lmits sendureixen encara ms a partir de 2020. I dos, que acceptin implantar programes dausteritat i ajustament. A travs de les retallades dels pressupostos pblics, establint la reforma laboral i modificant la llei de convenis, disminuint els serveis pblics, reduint les pen-

32

sions i privatitzant tot el que es pugui privatitzar. En el text ms ampli que presentarem es trobaran breument les ajudes que la UE va posar a disposici dels pasos endeutats, consistents totes elles en ajudes financeres,

i les exigncies que aquestes han suposat, afectant totes negativament les condicions de vida de la poblaci.

Poltiques socials que no milloren el benestar


n el debat europeu s freqent utilitzar els termes Estat Social i Estat del Benestar com virtualment sinnims, per el segon s molt ms ampli que el primer, perqu tamb inclou qualsevol intervenci des de lEstat en leconomia i en la planificaci estratgica per aconseguir un millor repartiment de la riquesa i un major benestar pel conjunt de la poblaci del pas. Aquesta precisi s important perqu en la UE mai sha treballat per construir conjuntament un Estat de Benestar com, deixant la possibilitat daquest eventual objectiu i les poltiques per aconseguir-lo en mas dels Estas membres. Tamb cal saber fins a quin punt existeix un Model Social Europeu, tal com anuncia la retrica de la Comissi Europea. La creaci de bens pblics que contribueixen a facilitat la igualtat doportunitats i un desenvolupament social ms equitatiu, per exemple mitjanant el manteniment de sistemes universals deducaci i salut, ha constitut un aspecte rellevant del mencionat Model Social Europeu que conv no menysprear. Per aquestes funcions sempre les han assumit els Estats membres i no la UE com instituci comuna. Fins ara, les orientacions que proporciona la UE sobre les poltiques socials es fonamenten en la creena segons la qual lactivitat econmica deixada al seu lliure albir i la integraci segons els termes preestablerts pels socis ms poderosos serien els motors del desenvolupament i la con-

vergncia entre els pasos membres. En el context de la globalitzaci i de lauge del neoliberalisme, tot el procs dintegraci ha tingut conseqncies negatives molt importants pels sistemes productius i per lorganitzaci social dels pasos de la UE, amb el resultat dun notable augment de les desigualtats internes i de les divergncies entre pasos. Aix ltim s important considerarho en front de lauge de les mal anomenades poltiques dausteritat o de consolidaci fiscal i les greus conseqncies que estan generant les exigncies als Estats membres en quant a la reducci de la despesa pblica, amb especial afecci en el captol social. Tamb perqu en el debat actual sobre els dficits fiscals i laugment del deute pblic no es mencionen les tendncies regressives i a favor dels ms rics que tenen les poltiques fiscals, amb conseqncies en la disminuci dels ingressos pblics. En canvi, sinsisteix enormement en el carcter excessiu i costs de les poltiques socials, mentre que a penes sassenyala la creixent porci de la despesa pblica que es destina al pagament del deute dels pasos. En les dades de desigualtat i pobresa s interessant observar que, abans de laplicaci de les poltiques socials, en tots els pasos existien ndexs de desigualtat. s a dir, s el propi sistema de producci i distribuci el que genera una desigualtat estructural. Lexistncia de diferents poltiques socials
33

dels pasos membres modifica aquesta situaci amb major o menor intensitat. Aix, abans de lesclat de la crisi, en tots els pasos de la UE com a mnim un de cada quatre ciutadans es trobava en una situaci bastant precria per sota del llindar del risc de pobresa o exclusi. Aquesta situaci sha agreujat amb laplicaci de les retallades en unes poltiques socials que contribueixen a palliar les desigualtats. s evident que existeixen diferncies importants en el tractament de les desigualtats socials en alguns pasos del nord i del centre dEuropa en comparaci amb la resta. Principalment perqu els primers tenen uns

mecanismes de protecci social ms amplis i consolidats, mentre que en els pasos del sud o de lest europeu lamenaa de collapse social s major, perqu els mecanismes de protecci han estat ms dbils i, a ms, han estat durament afectats per les poltiques dausteritat. Aquesta apreciaci es veu al comparar les dades de pobresa o exclusi abans i desprs daplicar les transferncies socials. En aquest aspecte tamb es pot afirmar que hi ha una bretxa entre el centre i la perifria europea.

Uns resultats nefastos


otes aquestes mesures de competitivitat-austeritat de les poltiques de la UE han portat a lestancament econmic, no han suposat cap millora substancial en les economies dels pasos endeutats, i han

augmentat greument el seu deute, aspecte que suposadament es volia corregir. Respecte a lEstat espanyol, en tots els captols daquest treball estan apareixent amb claredat les molt negatives conseqncies de les
34

mesures exigides per la UE. s ms, a pesar que les autoritats de la Uni cnicament afirmen que sinicia una recuperaci, encara en 2014 estan insistint en la necessitat de ms reformes estructurals per millorar, diuen, la nostra situaci. I aix, que a vegades la prpia Comissi i el FMI es veuen obligats a reconixer que no havien calibrat adequadament les severes conseqncies de lausteritat. En qualsevol cas, no s necessari abundar gaire en les tremendes conseqncies socials que estan tenint les poltiques de la UE en la vida de les classes populars europees: augment de latur, precarietat laboral, disminuci de salaris, deteriorament de lEstat de benestar, disminuci de pensions, augment de les desigualtats i terrible situaci de pobresa, amb conseqncies de desequilibris psicolgics, ansietat i fins i tot episodis de desesperaci i sucidi. Com s possible que les poltiques de la UE tinguin aquests resultats? Perqu els objectius mai han estat solucionar els problemes econmics dels pasos ms pobres de la Uni i millorar la vida dels seus habitants. Els objectius reals sn altres: que els grans negocis puguin obtenir importants beneficis amb el deute, apoderant-se i

controlant la riquesa real dels pasos de la perifria a travs de privatitzar tots aquells elements que es poden privatitzar, dominar ms els treballadors amb les reformes laborals, destruir lEstat de benestar i avanar en el domini del capital

Les orientacions que proporciona la UE sobre les poltiques socials es fonamenten en la creena que el lliure mercat seria el motor del desenvolupament i la convergncia entre els pasos membres.
privat convertint els drets socials en mercaderies sanitat, educaci, assistncia social, etc., debilitar i controlar la democrcia i facilitar la reestructuraci del gran capital europeu. En sntesi, les poltiques exigides per la UE tenen com objectiu principal reforar el poder del capital en la lluita de classes, com va assenyalar Warren Buffet un dels majors milionaris dels Estats Units quan va dir: existeix la lluita de classes i s la nostra classe la que est guanyant. En tot aix est cooperant significativament la UE.

35

Conclusions

36

n aquest text hem volgut deixar clar que les estratgies actuals del capital global, i les consegents poltiques, no noms no resolen els problemes econmics, sin que, sobretot, causen un greu deteriorament de la situaci de les poblacions. I s precisament la UE un dels mbits ms importants darticulaci daquestes estratgies. Proporciona una conjuntura nica i favorable a les forces conservadores en la histria de la lluita de classes, les quals han decidit aprofitar el poder que els brinden les circumstncies actuals, ja no per legitimar-se, com durant la segona meitat del darrer segle, sin per continuar subjugant la classe treballadora. La reacci del capital europeu per millorar la seva situaci davant la competncia fero dels nous espais econmics en auge, ha marcat el rumb de la UE. Per no shan resolt els problemes ms importants del continent, i menys encara dels Estats ms vulnerables. La construcci de la UE consolida problemes de gran envergadura: destrucci de parts significatives del sistema productiu, enfrontaments entre diferents interessos, endeutament massiu, dficits fiscals i comercials, alts nivells datur, etc. La UE es converteix en un escut infranquejable per les demandes socials de la ciutadania. Amb la crisi, la orientaci neoliberal de la UE ha arribat a noves dimensions ms ineficients i cruels que mai per les poblacions. Els rescats de la Troika de les economies en fallida sn veritables mecanismes de destrucci de sectors productius i sotmetiment a Grcia, Portugal, Irlanda i lEstat espanyol, en favor de la recomposici del capital. La perifria europea es veu expulsada de les seves aspiracions i somnis de ser membres de lanomenat primer mn. Tot i que les institucions ens estan explicant que, grcies als deures que han fet aquests governs, sest reactivant leconomia, el cert s que lausteritat est enfonsant els sistemes productius i debilitant els drets socials. La competitivitat i els beneficis van en direcci in-

versa de lenfonsament dels drets laborals i els salaris, i la distncia entre les economies ms potents i les ms dbils sn ms amplies que mai. Si observem les diferncies en el PIB per cpita, en el consum per cpita o en el poder adquisitiu, el resultat mostra clarament que hi ha una profunda divisi Centre-Perifria a Europa. A ms, les diferncies socials internes en cada economia sn tamb accentuades. A la majoria de pasos no es perceben solucions estructurals en les poltiques econmiques aplicades que permetin als ciutadans aconseguir llocs de treball de major qualitat i ms remunerats, que sn la base fonamental de la renda per la gran majoria de la poblaci. La falta de treball de qualitat mostra la tendncia a la degradaci social als pasos de la UE perqu, juntament amb laugment de latur, es detecta un creixement de la subocupaci per la via del treball a temps parcial i temporal. En definitiva, entre les rebaixes salarials i les noves regulacions laborals que afavoreixen la precaritzaci del treball, tamb sest produint en tots els pasos de la UE un increment del percentatge de treballadors ocupats pobres. LEuropa en declivi evidencia un sistema capitalista inestable i turbulent i, al mateix temps, per, un gran poder econmic dels seus capitals i una llarga histria de dominaci com a punta de llana del capitalisme al mn. Per aix nicament pot aconseguirho amb el deteriorament de la situaci de les classes populars. Noms aix es pot entendre la UE i les seves poltiques.

37

38