Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC

Hivern 2007-08

Núm. 13

1 euro

www.intersindical-csc.cat

sumari
El treball en la neteja, un subsector ignorat i amb greus deficiències
ACCIÓ SINDICAL pàg. 4

Reclamem de nou al carrer el dret a decidir

GDX, la direcció se’n va i els treballadors gestionen l’empresa
ACCIÓ SINDICAL pàg. 7

La llei de serveis mínims, insígnia de la política laboral a l’Estat francès
ACCIÓ SINDICAL pàg. 7

CCOO i UGT pacten una nova pèrdua de poder adquisitiu
AIXÒ ES MOU pàg. 6

> La Intersindical-CSC és l’únic sindicat que va participar en la manifestació de l’1-D pel caos de les infraestructures del país

> La marxa de la societat civil va ser un èxit evidenciant la necessitat d’agents socials nacionals
> pàg. 8

Entrevista a Maria Soteras, sindicalista del PAS a la UPF
ENTREVISTA pàg. 12

La secció europea de la FSM es reuneix a Barcelona
> 15 delegacions internacionals convocades per la Intersindical-CSC
La secció europea de la Federació Sindical Mundial es va reunir els dies 23 i 24 de novembre a Barcelona. Hi van assistir 50 representants d’una 15 de delegacions internacionals, que van debatre sobre la feina i els objectius d’aquesta internacional al nostre continent. També es va abordar, en una jornada monogràfica, la situació de la dona al mercat de treball. La Intersindical-CSC, que encara no forma part de la FSM, aposta per implicar-se en aquesta internacional, de la qual ja en formen part altres sindicats de nacions sense estat, com el basc LAB, per fer sentir la veu del sindicalisme nacional i de classe a tots els organismes internacional als quals la Federació hi té entrada. > pàg. 5

02

LaIntersindical Hivern 2007-08

Els nostres locals
> El Barcelonès Av. Portal de l’Àngel, 38, 1r Tel.: 934 813 660 Fax: 934 813 661 08002 BARCELONA > El Segrià Pl. Víctor Siurana, 1 (UdL) Tel. i fax: 973 703 171 25002 LLEIDA > La Selva Av. de la Pau 8, baixos 17300 BLANES > L’Alt Penedès C/ Santa Maria, 4 08720 VILAFRANCA DEL P. > L’Anoia C/ del Pilar, 13 08786 CAPELLADES > El Rosselló C/ Fàbriques Grans, 11 66000 PERPINYÀ (provisional)

L’1-D sindical
Un dels aspectes més comentats de la manifestació del dia 1 ha estat l’absència de CCOO i UGT. El fons de la convocatòria, que no era altre que el dret a decidir, va quedar clar que no aixeca adhesions entre la direcció i els quadres d’aquestes centrals. Al contrari, els espanta tant com posar una sola pega a l’Estatut o a la Constitució Europea. La defensa del govern espanyol de torn (bé perquè s’hi pacta amb devoció, com feia CCOO amb el PP, bé perquè es lluita sense quarter per mantenir-lo al poder, com fa UGT amb el del PSOE) sempre està entre les seves prioritats. Potser el sistema sindical heretat de la Transició, que no s’entén sense subvencions i prebendes astronòmiques, hi té molt, o tot, a veure. Si no poden ni manifestar-se per temes que generen ampli consens, val més no pensar què faran a mesura que avanci el procés sobiranista que es planteja a casa nostra. La marxa, a la qual la Intersindical-CSC va ser l’únic sindicat a assistir-hi amb un bloc propi (en tant que fundadora de la Plataforma), deixa les coses clares. Però no n’hi ha prou amb la crítica a UGT i CCOO. Cal que des del catalanisme obrim una reflexió rigorosa plantejant-nos si, a l’hora de fer un pas endavant, calen o no sindicats propis. El forner no farà pa sense farina. L’actual model sindical està esgotat. No dóna més de si, com tampoc ho fa el marc autonòmic. Quan els polítics parlen de desafecció, sempre poden pensar (trist consol) que n’hi ha que estan pitjor, els sindicats. L’allunyament és alarmant. Potser fets com ara que les centrals en qüestió fugin com de l’oli bullint de la manifestació per dir que n’estem fins al capdamunt del caos de Rodalies, però convoquin els treballadors de la Renfe a la vaga contra el seu traspàs a la Generalitat, ajuda

> Cal que des del catalanisme s’obri una reflexió rigorosa per plantejar-se si, a l’hora de fer un pas endavant, calen o no sindicats propis

> e-correu intersindical@intersindicalcsc.org > web www.intersindical-csc.cat

a entendre coses. Els moviments sociopolítics ens afecten i el desplaçament de l’eix de la centralitat política cap al sobiranisme ens obliga a definir-nos. CCOO i UGT ja ho han fet (al marge de bona part de la seva militància), i malgrat ridículs posicionaments o adhesions de caràcter personal de qui vol i dol. Ja no s’hi val tampoc a dir que tots els sindicats som “nacionals”. Afirmarho és fugir d’estudi i caure en una actitud acomodatícia. Si bé és cert que tots els sindicats som catalans, no tots tenim les mateixes servituds ni fem el mateix: uns greixem les vies i els altres hi posen blocs de formigó. A la Intersindical-CSC hem assumit que les relacions laborals han canviat i ho seguiran fent. La globalització neoliberal, la terciarització de l’economia i el fenomen de la immigració en la seva forma actual ens obliguen a posar-nos al dia. Avui, la defensa dels treballadors i treballadores no es pot basar en la simple gestió de les relacions laborals. Ha d’abastar assumptes com ara la defensa del territori, la integració dels immigrants (que comença al lloc de feina) i la lluita per un finançament just. Però també un sindicalisme que, sense complexos, defensi i reivindiqui el català com a llengua vehicular de les relacions laborals. Des del sindicalisme nacional entenem que la manifestació (en això tenen raó els de Madrid) va molt més enllà d’una mostra de malestar de la societat catalana per la situació de la xarxa ferroviària. Obliga a clarificar projectes i renovar discursos. Cal una renovació i cal dotar-nos de les eines necessàries, ja sigui la Intersindical-CSC o qualsevol altra, per saltar la paret o pujar les muntanyes que calguin i fer, d’una vegada per totes, que el dret a decidir sigui una realitat.

butlleta de contacte
La Intersindical Òrgan d’expressió de la I-CSC

Vull afiliar-me a la Intersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a La Intersindical (6 núm./5 euros) Nom i cognoms Domicili Població Professió Correu electrònic Entitat Codi postal
DC Número de compte

Consell de redacció Miquel Andreu, Jaume Clotet, Jordi Espot, Marc Faustino, Roger Gili, Ferran Casas, Joan Arimon i Carles Sastre.

Edat Codi postal

Coordinació i disseny Miquel Andreu

Telèfon Titular del compte Adreça de l’oficina
Codi entitat Oficina

Tiratge 10.000 exemplars

Dipòsit legal B-41939-2002

LaIntersindical Hivern 2007-08

acció sindical

03

Prevenció de riscos: l’assignatura pendent dels centres docents
Quan es parla de prevenció de riscos laborals, aquesta no se sol relacionar amb espais com els  Joan Arimon Un sector en què la prevenció de riscos laborals passa gairebé desapercebuda és el de l’ensenyament públic no universitari. Existeix un Servei de Prevenció Propi del Departament d’Educació, amb secció de prevenció de riscos laborals en els serveis territorials. Tancant aquest model, en els centres docents hi ha la figura del coordinador/a de prevenció de riscos laborals, que és la persona encarregada de dur a terme la prevenció en cada centre. La realitat En ocasions, el coordinador/a de prevenció pot ser una persona degudament qualificada, amb suficient coneixement del centre, però aquesta circumstància és l’excepció. Freqüentment passa que aquestes tasques recauen en persones amb nul·la experiència en el camp centres d’ensenyament públic no universitari. Allí, la prevenció, igual de necessària, es caracteritza per la poca experiència dels qui l’han de dur a terme i la manca de directrius i de temps. de la prevenció que les han d’assumir “perquè els ha tocat”. Amb experiència o sense, però, en la immensa majoria d’ocasions es trobaran, a més, amb mitjans mínims o inexistents, sense unes directrius establertes i amb un temps insuficient, ridícul, per dedicar a la prevenció. En aquest sentit, els centres poden donar a qui desenvolupi aquesta tasca una reducció de jornada de fins a tres hores, però no hi estan obligats. Així les coses, ens trobem que el resultat no és altre que el desencís, l’avorriment, la frustració, la desídia. Reacció Aquesta situació és un clar exemple del caràcter nominal que a vegades es dóna a la prevenció, caracteritzat per molta lletra i poques accions. I això no ens ho podem permetre, no ens podem conformar amb un Servei de Prevenció desbordat i unes unitats territorials que no donen l’abast.

> SALUT LABORAL

Tampoc ens podem conformar amb una figura als centres que si no és del tot inoperant és

per la voluntat i la bona feina de les persones que la tenen assignada. Cal que el Depar-

tament d’Educació resolgui la situació i hi aboqui mitjans humans i materials.

Les propostes de la Intersindical-CSC
Davant de la precària situació actual de la prevenció als centres docents, el sindicat nacional i de classe vol donar a conèixer les propostes que farà arribar al Departament d’Educació per intentar millorar l’eficàcia de la figura del coordinador/a de prevenció de riscos laborals. Aquestes propostes concretes aniran acompanyades del requeriment de molts més mitjans, tant materials com humans, per a la dotació suficient del Servei de Prevenció del Departament d’Educació.

EL PAPER DEL PAS
És incomprensible com la coordinació de la prevenció es planteja sense tenir en compte el Personal d’Administració i Serveis (PAS). Aquest, per les seves funcions, coneix millor que ningú el centre, les seves instal·lacions, sortides, zones de risc, etc. Cal que la persona designada tingui una coordinació periòdica i activa amb aquest col·lectiu.

REMUNERACIÓ REAL
El càrrec de coordinador/a ha de ser veritablement retribuït amb un complement anàleg al dels membres de l’equip directiu, que superi àmpliament els 30 € o poc més que es perceben actualment. És evident que si es vol aplicar una prevenció efectiva cal poder dedicar-hi molt més temps, amb una reducció suficient de l’horari lectiu.

TOTS ELS SECTORS
Cal que el/la coordinador/a de prevenció de riscos laborals promogui el funcionament d’una Comissió de Prevenció, que ha de tenir les funcions d’anàlisi d’accidents laborals o de l’alumnat i altres aspectes relacionats amb la coordinació de la prevenció en el centre, així com la planificació d’activitats educatives relacionades amb la prevenció i l’organització D’aquesta comissió en formarien part el/la director/a del centre, un/a representant del Claustre de Professors/res, un/a representant de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, un/a representant de l’alumnat, un/a representant del Personal d’Administració i Serveis i el propi coordinador/a de prevenció. La finalitat bàsica d’aquesta comissió ha de ser la participació de tots els sectors de la Comunitat Educativa en la gestió de la prevenció en el centre.

PRESSUPOST
En el pressupost dels centres ha d’existir una partida específica per a la prevenció de riscos, diferenciada de les de manteniment general, que permeti materialitzar totes les mesures preventives necessàries, el seu manteniment i la reposició de tots els elements de seguretat que calgui.

FORMACIÓ
La persona que exerceixi aquesta coordinació ha de poder comptar, si li cal, amb una formació suficient que li ha de ser proporcionada pel Departament d’Educació. Les hores de formació han de tenir la consideració de temps de treball. La formació ha de ser d’un mínim de 150 hores i ha d’abarcar tots els aspectes bàsics de la prevenció, llevat de la Medicina del Treball (Seguretat, Higiene, Ergonomia i Psicosociologia), fent èmfasi en la gestió de la prevenció, resolució de situacions interpersonals conflictives, plans d’emergència i evacuació i formació en prevenció, de manera que totes les activitats preventives puguin ser contemplades també des del seu vessant educatiu.

ELS SERVEIS TERRITORIALS
S’han de fer reunions periòdiques de coordinació de prevenció en l’àmbit dels Serveis Territorials, de forma que la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals tingui coneixement exhaustiu i actualitzat de la problemàtica dels centres i coordini accions de foment de la prevenció en el seu àmbit respectiu, i alhora pugui traslladar a la persona responsable del Servei de Prevenció Propi les inquietuds i les prioritats preventives dels centres.

04
> SALUT LABORAL

acció sindical

LaIntersindical Hivern 2007-08

El sector de la neteja, entre els que presenten més mala salut
Una feina sense reconeixement social, poc respectada, amb salaris baixos i sense cap mena de formació. Així és el sector de la  Miquel Andreu Tot i ser una activitat gens apreciada, físicament exigent i sovint mal organitzada i gestionada, el servei de neteja és cabdal per a la salut col·lectiva, sobretot pel que fa a instal·lacions mèdiques i quirúrgiques, laboratoris d’alta tecnologia, ambients per a la infància, serveis de cuina i hostaleria. Però també ho és per al conjunt dels centres de treball i establiments comercials. Això la converteix, en definitiva, en una de les ocupacions més freqüents a la Unió Europea. De les persones que treballen a temps complert per empreses privades o públiques -que no són totes-, quasi un 95% són dones i, d’aquestes, la meitat superen els 45 anys. I és en aquesta franja en què les treballadores es veuen més afectades per una progressiva reducció de capacitat de treball i per la necessitat de recórrer amb més freqüència a consulta mèdica. En els darrers anys les baixes laborals s’han incrementat. Un subsector ignorat Les causes més comunes de baixa laboral són les lesions musculoesquelètiques, erupcions cutànies en mans i braços, esgotament extrem i pèrdua general de salut i forneteja, un sector que, a més, és tal vegada el més feminitzat. Això, i l’edat de les treballadores fa que sigui també una feina on abunden les lesions i l’esgotament. Una situació intolerable si tenim en compte la importància de la neteja als espais de feina. tos d’hidrocarburs que poden ser motiu d’alèrgies. D’altra banda, hi ha una part del personal de neteja que,per la seva activitat professional, s’exposa a riscos considerables d’infecció. És el cas, per exemple, dels encarregats d’evacuació de residus i descontaminació a instal·lacions mèdiques i laboratoris o del manteniment d’estacions depuradores i instal·lacions d’aigües residual. El contacte directe amb elements tòxics o contaminats o amb elements que continguin virus fa que l’aparició de malalties com algunes hepatitis i la tuberculosi o la infecció d’agents piògens, gèrmens i fongs no siguin estranyes. Solucions La necessitat d’adoptar mesures per evitar i minimitzar aquesta situació és evident i imperiosa. I això passa, a més de la implementació efectiva de les mesures de prevenció corresponents, per la informació dels riscos laborals i de les normes existents, així com per la formació adequada al lloc de feina, per una millor organització del treball i per un major reconeixement de la professió. En definitiva, si es treballa adequadament, el servei de neteja contribueix a aconseguir un entorn laboral agradable i productiu. ma física. Unes problemàtiques, aquestes, que encara s’agreugen amb desavantatges professionals com la manca de respecte i reconeixement, els salaris baixos i la manca de formació. D’entrada, les necessitats de manteniment i neteja no solen comptar ni en el disseny dels edificis ni en l’organització dels ritmes i normes de treball ni fins i tot en les condicions ergonòmiques de les millores als equips de neteja. Per contra, s’assignen espais de treball cada vegada més grans a cada treballador/a i s’intensifiquen el ritme de treball i la decadència de la funció cardiovascular i la força muscular amb l’envelliment. Riscos i lesions A tot això cal afegir-hi l’ús de tècniques humides en el treball, la poca utilització de mesures de protecció i la baixa qualitat d’aquestes, cosa que incrementa el risc de malalties respiratòries (v. requadre) i musculoesquelètiques. L’ampli ventall de productes utilitzats per a la neteja, bona part dels quals d’origen químic, i la poca informació científica sobre els riscos que comporten per a la salut humana posen el personal en una situació encara més fràgil. Aquests productes evolucionen contínuament i es fa di-

fícil estar al dia en quant als seus riscos i, per tant, aplicar els procediments que permetin

millorar les propietats ambientals dels agents netejadors, que sovint contenen compos-

L’asma i la feina
Un estudi recent realitzat per equips d’investigadors de diferents països europeus, coordinats pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de l’Hospital del Mar, a Barcelona, revel·la que la utilització d’aerosols per a la neteja de la llar, almenys un cop per setmana, està associat a l’aparició de dificultats respiratòries i asma en adults. I això s’agreuja, evidentment, si l’ús d’aquests productes -netejadors de vidres, mobles, ambientadors- s’incrementa a quatre cops o més per setmana. De fet, l’estudi posa de manifest que un 25% dels casos d’asma en adults es deu a les condicions en el lloc de feina. D’entre els 250 agents que s’associen a l’asma, els coordinadors de l’estudi creuen que l’exposició al làtex, el contacte amb alguns detergents i els incidents per inhalació de substàncies, com pot ser la barreja de dieferents productes, es troben entre els principals motius de l’aparició d’asma entre el personal de neteja. La incidència de l’asma laboral sol subestimar-se pels sistemes de vigilància i generalment és infradeclarada, fet a què contribueix la poca predisposició dels metges a recollir dades laborals.

La dona, la més malparada
A partir dels 20 anys l’asma afecta més el sexe femení que el masculí, fins al punt que dos de cada tres asmàtics són dones, i el perfil del malalt és el d’una dona d’entre 30 i 50 anys, amb problemes d’obesitat, estat anímic baix i amb càrregues familiars. Amb tot, un altre estudi del CREAL conclou que les dones dels serveis de neteja -majoritàries en aquest sector- tenen un 46% més de risc de patir asma que les dones d’altres ocupacions. En el cas de les embarassades, un mal control de l’asma pot derivar en problemes per al fetus.

LaIntersindical Hivern 2007-08

acció sindical

05

> ADMINISTRACIÓ

Operacions de maquillatge a la Funció Pública catalana
Quin és el seu futur? Quines polítiques de desenvolupament tenen al cap els nostres  David Hereu La Intersindical-CSC sempre ha estat partidària d’assolir un règim propi en el marc de les Administracions Públiques catalanes. El nou desenvolupament competencial que possibilita l’Estatut queda esvaït per normatives massa centralitzadores com ara la Llei 07/2007 de l’Estatut Bàsic de la Funció Pública (EBEP). Ara bé, un nou model de funció pública catalana ha de defugir els antics errors estatals centralistes i uniformitzadors i ha de respectar i promoure l’autonomia de les administracions local i universitària. En aquest sentit, el Llibre blanc de la Funció Pública presentava aquest defecte. Les mesures anunciades Un primer pas d’aquest camí cap al canvi va ser l’eliminació del llenguatge excessivament formalista, de certes taxes i pòlisses que gravaven al ciutadà per fer qualsevol tràmit administratiu i un apropament de l’Administració a les persones. polítics? Han passat més de 30 anys des del final de la dictadura i els canvis a l’Administració han estat, com era de preveure, lents, burocratitzats i acolorits pel partit de torn al Govern. Una segona sèrie de mesures van ser purament econòmiques, per tal d’aconseguir superàvit pressupostari, fita assolida ràpidament per l’Estat espanyol i ara últimament per l’Estat alemany. Un cop superat això, ara sembla que les Administracions se centren en les polítiques de qualitat, en una nova obertura: una millora del rendiment, l’establiment de sistemes de control i rendició de comptes, un redisseny organitzatiu, l’ús de mecanismes de mercat en la provisió de serveis públics i, finalment, la modernització de l’ocupació pública i la motivació dels servidors públics. Un dels elements que introdueix l’EBEP és el concepte d’avaluació del desenvolupament del funcionari que intentarà afavorir una millora del rendiment i de la productivitat a l’hora que potencia el control i l’avaluació de resultats. D’altra banda, es vol ampliar l’autonomia de les unitats de gestió, és a dir, l’exigència de resultats només serà possible si el gestor disposa d’un

cert marge d’actuació. Lligat amb això, l’EBEP crea la figura d’una direcció pública professional, defugint dels responsables polítics sense la suficient preparació i experiència. Al servei del país Tota aquesta operació de ma-

quillatge no pot fer oblidar quina és la funció principal dels serveis públics. Estem d’acord amb una millor eficiència i eficàcia de l’Administració, sempre que no ignori el paper diferenciador sobre altres models més liberals, com l’americà, i que sustenta el model europeu

de societat. Uns serveis públics que han de servir com a eina de construcció nacional, de cohesió social, sense oblidar que una millora de les condicions laborals dels treballadors/es dels serveis públics sempre repercutirà en una millora de la qualitat d’aquests serveis.

> INTERNACIONAL

La I-CSC obre relacions amb la FSM
Per la Intersindical-CSC l’acció sindical té una component important de relació internacional, tant per raons de solidaritat com pel model econòmic en què estem immersos.  Néstor Sastre La Intersindical-CSC va participar, el 13 i 14 de setembre, a la Conferència Internacional Sindical sobre la dona treballadora que va tenir lloc a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les. Ho va fer com a convidada per la Federació Sindical Mundial (FSM), amb una delegació encapçalada per la Secretària Confederal, Isabel Pallarès. En relació directa amb això, al novembre es va celebrar a Barcelona, amb la Intersindical-CSC com a amfitriona, la reunió de la secció europea d’aquesta federació mundial i del comitè preparatori per posar en marxa el Congrés de la Dona Treballadora que s’ha de celebrar el 2008. Així, els dies 23 i 24 de novembre es van reunir a la capital catalana més de 50 delegats internacionals d’una quinzena de països. Fer sentir la veu de les nacions sense Estat La Federació Sindical Mundial (WFTU en anglès) és una organització sindical internacional fundada a París l’any 1945.

Té un estatut consultiu davant de l’ONU i representació a l’Organització Internacional del Treball, la FAO, la UNESCO i la Comissió de Drets Humans. A través de la FSM, doncs, volem fer sentir la veu del sindicalisme de les nacions sense Estat en aquests organismes. A diferència d’altres organitzacions sindicals internacionals, la Federació Sindical Mundial

segueix mantenint posicions coherents des d’una consciència de classe i la defensa de drets i llibertats laborals, i sempre ha mantingut la defensa al lliure exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles. L’FSM no fa dels àmbits territorials estatals un principi de la seva actuació i sí que prioritza els objectius socials i la coordi-

nació de les accions comunes. Des de la IntersindicalCSC veiem aquest procés d’internacionalització i solidariat internacional com una eina important de consolidació del projecte sindical reivindicatiu, de classe, nacional i democràtic, sobretot per la necessitat d’actuar coordinadament en una economia globalitzada que ignora fronteres i distàncies.

06
> ELECCIONS SINDICALS

acció sindical

LaIntersindical Hivern 2007-08

I continuem avançant
Els darrers mesos s’han continuat celebrant eleccions a diverses empreses del nostre país. El major coneixement de la Intersindical-CSC per part dels treballadors i treballadores, la bona feina dels delegats i delegades, així com les actituds d’altres organitzacions, fa que la representació i l’afiliació al sindicalisme nacional i de classe continuï creixent a tots els sectors. Aquests en són alguns exemples.

EDUCACIÓ
El sindicat creix i es consolida a la Universitat Pompeu Fabra, amb sis representants al Comitè d’empresa i dos a la Junta de Personal Docent i Investigador, sent ja la segona força. Obtenim tres representants a la Junta de Personal Docent i Investigador de la Universitat de Barcelona, esdevenint segona força a facultats com Econòmiques, Física, Química i Belles Arts. Obtenim 6 dels 12 representants entre el personal no docent de la Universitat Oberta de Catalunya i som primera força en aquest àmbit. Un delegat a l’Escola Pia d’Olot.

PAPER
El sindicat ha estat la tercera força més votada al col·legi d’especialistes de CELESA, a Tortosa (Baix Ebre), en la seva primera vegada que s’hi presentava.

CONSTRUCCIÓ
Els candidats de la Intersindical-CSC a l’empresa municipal d’habitatge de Sabadell VIMUSA han estat els més votats, obtenint així dos dels tres delegats.

AIGÜES
A Font d’Or, de Sant Hilari de Sacalm (La Selva) comptem amb dos delegats. Abans no hi teníem presència. S’afegeix al recentment obtingut a Font Vella. Els i les treballadores de les seus d’Aqualia, empresa d’abastiment d’aigua a Tortosa i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) també han confiat en la Intersindical-CSC. La representació dels i les treballadores d’ADAMSA, Aigües de l’Alt Empordà SA torna a recaure en la Intersindical-CSC, que veu ampliada la majoria al sector.

PREMSA
La Intersindical-CSC continuarà representant els treballadors i treballadores del setmanari El Temps, tal com ha vingut fent en les darreres convocatòries. Renovem representació del personal del diari gratuït 20 Minutos i obtenim tres representants a ADN, un altre dels gratuïts que es distribueixen a Barcelona.

Els resultats de les eleccions sindicals a l’Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava, l’empresa més gran del sector de depuradores, en què la Intersindical-CSC ha obtingut cinc dels nou delegats del comitè, han permès consolidar la majoria en aquest àmbit a les comarques gironines, amb més d’un 60% de representació que reforça la nostra posició de cara a la negociació del conveni.

ALTRES SECTORS
Guanyem 4 dels 13 membres del comitè d’Europastry, empresa del sector alimentari de Sarral (Conca de Barberà), i la segona més gran de la comarca, amb 450 empleats. Anteriorment no hi teníem representació i hem aconseguit trencar el duopoli que hi mantenien CCOO i UGT. A la primera empresa de la Conca, Frape-Behr, ja hi havíem doblat resultats. La Intersindical-CSC renova els tres delegats que tenia a l’empresa Wrigley, del sector de la confiteria. Obtenim un representant -el més votat- a l’empresa Plàstic Array de Folgueroles, així com també a la Federació Catalana de Bàsquet. Tres a l’empresa Triblond & Euroelastic SL, de Mataró (Maresme)...

FUNCIÓ PÚBLICA
La Intersindical-CSC ha consolidat la majoria absoluta al Sincrotró, l’accelerador de partícules magnètiques ubicat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), arribant als cinc delegats. Superant alguna maniobra de CCOO, la IntersindicalCSC ha obtingut dos dels tres representants del personal de l’Ajuntament de Canyelles (Garraf). La Intersindical-CSC ha obtingut també el delegat de personal que representa els i les treballadores de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt (Anoia).

> NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

CCOO i UGT tornen a pactar rebaixes i ataquen l’Estatut
 Ferran Casas Com cada any, i ja ens tenen acostumats, les cúpules sindicals i patronals espanyoles (CCOO, UGT, CEOE i CEPYME) ens feliciten el nou any amb crides a la contenció salarial i al refermament de la “unidad de mercado”. El nou Acord sobre Negociació Col·lectiva per al 2008 estableix una limitació del 2% en l’augment salarial, mentre la inflació, per exemple a Catalunya superarà ja el 4,3%, abocant d’aquesta manera els treballadors i treballadores a una contínua pèrdua de poder adquisitiu, i deixant com a única via de sortida les clàusules de revisió salarial. Això si, allà on es mantinguin. En el darrer semestre del 2007 manera que perdem més poder adquisitiu. Una altra qüestió a recordar és que en l’IPC no es contempla l’impacte de l’habitatge sobre les rendes familiars, els diferencials de preus de compra no estan reflectits i no es tenen en compte els increments dels interessos hipotecaris. El major component inflacionista no ve dels salaris ni de les propines als bars, ve dels beneficis empresarials i del capital pel seu comportament especulatiu. El millor ajustament és un repartiment de la riquesa més equitatiu. Amb acords com aquests els sindicats signants renuncien a utilitzar la negociació col·lectiva per plantejar alternatives i solucions a la precarietat. L’altra perla amb que ens han obsequiat CCOO i UGT a final de 2007 ha estat l’oposició frontal a la transferència de la Inspecció de Treball a la Generalitat. la Inspecció és de les competències executives de la Generalitat contemplades en el nou Estatut. Era, juntament amb Rodalies, Immigració i Comunicacions Electròniques, era al primer paquet de traspasos de l’Estat a la Generalitat per desplegar el text aprovat fa un any i mig. Però, ai làs, després de demanar el sí al referèndum de l’Estatut, ara CCOO i UGT prefereixen que no es compleixi i tot quedi en paper mullat. De què valen doncs els estatutets cuinats a Madrid i els referèndums? Cal tenir en compte, a més, que l’actual redactat ja està retallat en matèria de drets sociolaborals en relació al text del Parlament.

s’han publicat dos estudis, un del Gabinet de Conjuntura de Funcas i l’altre de l’IESE-Adecco on, respectivament, situen els increments de poder adquisitiu en els darrers deu anys en un 0,4% i un 1,4%. Per tant, de quina moderació salarial

estem parlant, si en deu anys pràcticament som on érem? A més, cal tenir en compte que normalment s’indexa sobre els increments d’IPC estatal i que a Catalunya i a les Illes Balears normalment ens situem dues o tres dècimes per sobre, de

LaIntersindical Hivern 2007-08

acció sindical

07

GDX, crònica d’una mort amagada
 Carles Sastre A mitjans de l’any passat es va anunciar el tancament de la planta de l’empresa GDX de Valls. Un tancament que s’ha concretar al setembre i que va suposar l’acomiadament de 160 persones. Aquesta planta havia obert el 1997 amb la mateixa producció que la resta de plantes de GDX: juntes de cautxú per a l’automoció, i un dels arguments en el tancament va ser el d’assegurar la continuïtat de la planta de Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental), la més important de Catalunya. Operació revel·ladora A inicis d’enguany, però, l’empresa va vendre, quasi d’amagat, el sòl d’aquesta planta del Vallès per 16 milions d’euros a un grup inversor vinculat amb l’explotació del port de Barcelona i amb grups inversors xinesos. Òbviament, l’operació no té cap lògica si realment es creu en la continuïtat de la planta. S’iniciava així un primer pas de cara a la descapitalització de la planta i quedava clar que el tancament de Valls no tenia res a veure amb la viabilitat de Palau. Les paraules, ni que siguin d’executius de multinacional, sovint se les emporta el vent. Sense solució per als treballadors Més enllà de motius econòmics vinculats amb productivitats, competitivitats i carteres de clients, la sensació era i és que el grup Cerberus (vinculat al Partit Republicà dels Estats Units) volia abandonar les seves inversions en el subsector del cautxú industrial i volia fer-ho amb el menor cost possible, i així va posar sobre la taula la despatrimonialització. En aquest cas, els més de 500 treballadors de Palau no tindrien, pràcticament, altra opció que acollir-se al pagament d’indemnitzacions mínimes per part de FOGASA. Mala peça al tel·ler. La plantilla controla la fàbrica Davant d’aquesta perspectiva, a finals d’abril es convoca una vaga intermitent, que la segueix la totalitat de la plantilla. La direcció de l’empresa, a la pràctica, desapareix, de manera que durant uns dies és el comitè qui gestiona la planta. Es reprenen les activitats de manera gradual i es controla tot el que entra i surt de la fàbrica. Seat de Martorell, depenent de GDX, no té altre remei que fer aturades tècniques importants i cares; no hi ha estocs i el pànic s’esté entre el sector de l’automoció. Volkswagen, Mercedes, Chrysler... Els representants d’aquestes empreses contacten amb el comitè, amb l’amenaça del desallotjament policial. Hi ha produccions que són de

> TANCAMENT D’EMPRESA

> La direcció desapareix i els treballadors passen a gestionar la planta
fàcil i ràpida deslocalització, però aquest no és el cas, de manera que calia aprofitar la situació per obligar l’empresa a negociar una sortida digna, tenint en compte també els interessos de les grans empreses de l’automòbil. Acord amb mal regust Finalment, un cop aconsegui-

des les garanties financeres, i en el context d’un Expedient de Regulació, s’arriba a un acord de tancament progressiu amb indemnitzacions de 45 dies per any treballat amb topall de 42 mensualitats i un linial de dos trams, a més de dues primes -productivitat i “permanència” mentre duri la producció-. No es tracta, evidentment, d’un bon acord, però tampoc d’un mal acord. El mal regust de boca hi és, sobretot pel convenciment que la planta podia ser rendible si s’haguessin pres les mesures adients en el seu moment. Però també, a nivell global, per la pèrdua de pes específic de la indústria en el nostre teixit productiu. No tenim unes polítiques industrials ni econòmiques serioses, i mentre el capitalisme especulatiu actua com a veritable depredador, institucions i polítics miren a una altra banda.

> SERVEIS MÍNIMS

Sarkozy, disposat a escanyar
 Joan Alsina Nicolas Sarkozy ha complert una de les seves promeses: instaurar un servei mínim públic -trens i metro- en jornades de vaga. Serà a partir del gener del 2008. A la pràctica, però, no s’estableixen obligacions ni requeriments de personal de vaga, sinó que es farà només amb el no vaguista, de manera que, sobre el paper, tot continua igual. L’obligació que sí s’estableix és que el treballador doni un preavís sobre la seva participació a la protesta 48 hores abans. Què passarà, doncs, amb el qui, sense haver-se inscrit, es decideixi a última hora, al fil de les negociacions? Serà penat per exercici del seu dret constitucional de fer vaga? Perspectives nefastes Aquesta mesura prefigura el que serà la política d’aquest govern, que té sobre la taula les lleis sobre règims específics de jubilacions, el contracte de treball únic que ha d’agilitzar els processos d’acomidament, de

> La llei de serveis mínims prefigura la política laboral del govern ultraliberal
manera que s’haurà de treballar més anys per una jubilació a la baixa -es parla d’establir el

mínim als 62 anys-. Però de l’augment del sou, una altra promesa de Sarkozy, poc en parla el seu govern. I és que això no agrada al MEDEF -la patronal-, a qui sobretot li interessa obtenir encara més rebaixes, així com ajudes a les empreses. Sigui com sigui, si es fa alguna cosa en aquest aspecte no serà si no nous atacs al dret del treball; ajudes contínues a la part, ínfima, més rica del país, reducció dels efectius dels diferents serveis públics, privatització de GDX

(el distribuïdor públic de gas) i, en definitiva, una conjuntura que no ofereix gaires esperances als treballadors i treballadores de la Catalunya Nord i de l’Estat francès en general, amb uns sindicats estatals completament enlluernats per un president de moltes promeses i que encara no s’han despertat. A la IntersindicalCSC no esperàvem pas res d’un president ultraliberal, el germà del qual havia estat el vicepresident de la gran patronal francesa.

08
> DRET DE DECIDIR

això es mou

LaIntersindical Hivern 2007-08

1 de desembre: un crit per la sobirania i la dignitat del país
Des d’aquell 18 de febrer de 2006, en què també hi havia la Intersindical-CSC, que la societat civil catalana no es manifestava d’una manera tan rotunda. Tot i el cansament amb què el procés estatutari va deixar els ciutadans d’aquest país, la crisi actual de les infraestructures ha pogut més i ha fet sortir massivament la gent al carrer. No només per reclamar millores, sinó per expressar l’esgotament de la paciència.

 Redacció Milers de persones van sortir al carrer l’1 de desembre en una gran manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD). La situació de trens, autopistes, aeroports i altres comunicacions ha tocat fons i freguem el col.lapse, i també és cert que els treballadors i treballadores del país som els principals perjudicats per aquesta situació dramàtica. Per això, el nostre sindicat va fer seva la convocatòria des del primer moment i es va bolcar en la preparació de la manifestació. El dia de la marxa, el nostre

sindicat va fer un bloc propi situat a prop de la capçalera i que va aplegar centenars de persones, la majoria afiliats al

> Els treballadors del país som els principals perjudicats per la situació de les infraestructures
sindicat. Val a dir que algunes persones afiliades a d’altres sindicats també van fer pinya

amb nosaltres, decebudes perquè les seves centrals sindicals van girar l’esquena a la convocatòria i, de retruc, a la classe treballadora d’aquest país. Els sentits de l’1-D Precisament, la marxa, a banda de ser un èxit conegut per tothom, també va servir per evidenciar una sèrie de coses. La primera és que a casa nostra hi ha dues classes de sindicats: d’una banda hi som nosaltres, un sindicat format per gent d’aquí que pensa per a la gent d’aquí, que sabem que és aquí on vivim i treballem i on hem de millorar les nostres condicions laborals. De l’altra banda, hi ha els sindicats for-

mats per gent d’aquí però que tenen el cap a Madrid i actuen en clau estatal. Són sindicats més interessats en mantenir

> Hi ha dos tipus de sindicats, els qui pensen per a la gent d’aquí i els qui tenen el cap a Madrid i actuen en clau estatal
els privilegis i les connexions polítiques i ministerials que no pas en sortir en defensa de la

classe treballadora. En segon lloc, la marxa va demostrar que els catalans i catalanes estan arribant al límit de la seva paciència. No és ja només que ens trobem amenaçats com a nació, sinó que ara, a sobre, la nostra qualitat de vida, aconseguida sobre la base del treball de moltes generacions, està anant enrere a marxes forçades. Ara es viu pitjor que fa uns anys, i segurament serem la primera generació que viurà pitjor que l’anterior. Per això la reclamació de la sobirania està acompanyada, des de la manifestació del dia 1 de desembre, d’un clam que també reclama dignitat.

LaIntersindical Hivern 2007-08

això es mou!

09

> LLENGUA I EDUCACIÓ

La supervivència del català a l’escola, de nou amenaçada
 Blanca Serra Entre el juny i el setembre de 2007 l´STEC/Intersindical-CSC ha treballat intensament per impedir que l’anomenat Decret Maragall del nou conseller d’Educació apliqués a les escoles de Catalunya el decret del govern espanyol que ordenava la introducció d’una tercera hora de llengua espanyola en el currículum de primària. Hi havia la paradoxa que mentre el govern català havia impugnat el decret del govern espanyol, que envaeix clarament les competències catalanes, per altra banda es disposava a aplicar-lo, cosa que evidencia la contraposició de criteris al si del propi govern català. El decret Maragall pretenia introduir aquesta tercera hora d’espanyol amb la possibilitat d’impartir-la en continguts d’àrees no lingüístiques o en la realització d’activitats previstes en la franja horària de lliure disposició. El català, sempre perdent En el primer cas és evident que sura, s’espolsava les responsabilitats de la seva aplicació descarregant-les en els centres i en el professorat i fent un ús pervers del concepte d’autonomia dels centres. La línia d’actuació de STEC/ Intersindical-CSC ha estat fer pressió conjuntament amb altres forces socials i sindicals al sí de la Plataforma pel Català a l’Escola. El nostre treball i el de la Plataforma successivament ha aconseguit desmuntar els arguments jurídics, polítics i pedagògics del decret, defensar no sols la immersió lingüística a l’educació primària sinó també la seva extensió a l’educació secundària i, a la pràctica, hem aconseguit desactivar el decret elaborant unes “instruccions d’inici de curs” alternatives que s’han enviat a les escoles de cara a elaborar els projectes lingüístics de centre que han d’estar enllestits el mes d’abril de 2008. Instruccions alternatives Aquestes instruccions alternatives plantegen unes prioritats lingüístiques des de la perspectiva global del sistema educatiu i de la situació sociolingüística del nostre país i van en la direcció d’ assegurar l’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge, de comunicació i d’ús social en totes les actuacions docents, no docents i administratives dels centres i l’elaboració de projectes educatius plurilingües en què el català, com a eix vertebrador, ha de ser al mateix temps objecte i eina d’aprenentatge de manera que sigui la base de les relacions interlingüístiques i d’aprenentatge de les diferents àrees curriculars i de les altres llengües. També aconsellem que les activitats previstes durant la franja horària de lliure disposició han de servir per impulsar l’ús de la llengua catalana a nivell oral. En definitiva, els centres han de dur a terme totes les mesures necessàries per tal de garantir que tot l’alumnat que acabi l’Educació primària domini la llengua catalana tant a nivell oral com escrit. Hem desactivat el decret però aquest continua existint i, per tant, no podem abaixar la guàrdia.

una actuació així és un atac en tota regla a la línia pedagògica i sociolingüística de la immersió lingüística duta a les nostres escoles des de la mort del dictador amb un consens social amplíssim i un èxit notable com a eina de cohesió social, sobretot quan s’ha aplicat en tota la seva potencialitat i sense adulteracions ni reticències. La segona possibilitat ens duia a un altre despropòsit: mentre el Consell d’Avaluació del Sistema Educatiu avala que un

augment d’hores d’espanyol és pedagògicament injustificat i el català té problemes de freqüència d’ús entre els joves, la norma preveia que la llengua catalana pogués ser substituïda a les hores de reforç per la llengua que, precisament, no necessita cap reforç i que és majoritària socialment als mitjans de comunicació i a l’oci dels joves. A tot això s’hi afegia que el decret Maragall, preveient l’oposició social a aquesta me-

> PRECARIETAT LABORAL

L’Espai Jove denuncia la inefectivitat de la Inspecció
la sinistralitat a la feina. En definitiva, estant al servei de la classe treballadora. El dèficit de recursos humans i econòmics, així com la manca de voluntat política per fer-la una institució efectiva fan que la ITTS quedi inutilitzada com a ens públic. L’Espai Jove, tal com recull el manifest emès en una acció de denúncia d’aquesta situació -vegeu foto- a la mateixa seu de la Inspecció a Barcelona, constata que “l’actuació de la ITTS només fa que ampliar la desconfiança dels treballadors i treballadores envers l’Administració com a garant de les condicions establertes en la legislació laboral que, si bé és del tot insuficient, ni tan sols es compleix”. Per això, demana que la ITTS adopti els principis que se li suposen de celeritat, transparència, consistència i proporcionalitat en les seves actuacions. L’Espai Jove exigeix un augment del personal i la dotació econòmica a l’ITTS, la creació d’un cos específic d’Inspectors de Treball, sense necessitat de recórrer als Mossos d’Esquadra per vetllar pel compliment de la LPRL, la realització d’inspeccions exhaustives i per sorpresa i, una vegada més, el traspàs a la Generalitat de les competències en matèria sociolaboral. Campanya “Està tot fatal” L’acció que es va dur a terme a les portes de la Inspecció, i en què es van abocar fems com a metàfora de la “pudor” que fa la institució, s’emmarcava en la setmana d’accions promogudes per la campanya “Està tot fatal” amb què una setantena d’entitats han denunciat, del 14 al 20 de maig, la precarietat laboral i l’especulació enquè es basa l’actual model econòmic.

 David Soriano L’Administració té un paper clau en la resolució dels conflictes laborals, però sovint aquest es redueix a un tràmit burocràtic que no va més en-

llà de simples formalismes per tancar expedients i fer estadístiques, generalment de la mà de les patronals i de les centrals sindicals estatals, tal com s’ha demostrat en els darrers casos de grans deslocalitzacions empresarials. En aquest

sentit, una dels papers més greus és el que protagonitza la Inspecció de Treball (ITTS). Aquesta hauria de servir per garantir una ocupació digna i de qualitat, combatent els casos més flagrants d’explotació laboral i sent expeditiva davant

10

això es mou!

LaIntersindical Hivern 2007-08

> SECTORS DE LA INTERSINDICAL-CSC

Objectiu: créixer i ser eina útil i eficaç per al jovent treballador
 Roger Bujons Comencem aquest curs amb molta energia i amb ganes d’avançar amb tota aquella gent que ens hi vulgui acompanyar. Tot plegat, respon a la percepció que ens mou a participar a un sindicat de classe i amb vocació nacional: la recerca i generació d’eines útils per al conjunt de la classe treballadora dels Països Catalans. Una tasca gens senzilla, que no permet discursos autocomplaents ni passos en fals; menys encara en una societat regida per un model econòmic refractari a donar un protagonisme actiu a la classe treballadora. Sindicalisme des del territori Més enllà de seguir potenciant aquelles activitats com les Escoles de formació sindical o el Dia d’acció social que hem anat organitzant en els darrers anys, a l’Espai Jove de la Intersindical-CSC considerem imprescindible fomentar la descentralització i territorialització de la nostra activitat, ja que entenem que és la millor manera d’acostar el sindicalisme a les necessitats de cada realitat. Conseqüentment, potenciarem l’organització de formacions sindicals de tot tipus a diferents pobles i ciutats, en contacte amb el seu teixit associatiu, així com per donar a conèixer aquelles problemàtiques que els i les joves ens trobem als nostres centres de treball. Atenció al lleure educatiu De la mateixa manera, i com hem fet fins ara, continuarem desenvolupant campanyes sectorials concretes, que enguany seguiran incidint, inicialment, en la situació dels i les treballadores del lleure educatiu, tant per la bona resposta rebuda com per les mancances que es detecten davant la imminent renovació del conveni d’aquest sector. Polítiques socials Des de la plena consciència que el model productiu i les relacions laborals es troben supeditades a les polítiques socioeconòmiques de torn, seguirem treballant des de la Comissió de Polítiques Socials en l’anàlisi i generació de discurs al voltant d’aquestes. Espai Jove, espai de trobada Ens hem proposat augmentar la nostra presència i la implicació de l’afiliació de l’Espai Jove en la lluita sindical, tant dins com fora dels seus centres de treball, així com territorialment. Al nostre entendre, sols a partir d’aquesta feina podem acostar-nos al Marc Català de Relacions Laborals. En definitiva, l’Espai Jove de la

Intersindical-CSC vol ser l’espai de trobada de tot aquell jovent compromès amb la defensa dels seus drets laborals així com amb les diferents lluites en defensa dels nostres drets

individuals i col·lectius. Només si disposem d’eines potents, nacionals i sobiranes els i les treballadores d’aquest país avançarem cap a una societat justa, lliure i solidària.

L’Escola Itinerant de Solidaritat, un projecte innovador de Solidara
 Violant Agut La Intersindical-CSC, juntament amb Solidara -Solidaritat Catalana per a la Cooperació i els Drets Humans- ha endegat aquest 2007 un projecte innovador dins l’àmbit de la solidaritat i la sensibilització a nivell nacional. Seguint els eixos d’actuació en aquest camp, l’Escola Itinerant de Solidaritat (EIS) sorgeix com a eina que esdevé clau a l’hora de transmetre, difondre i concebre altres realitats del món. A través de les seves sessions, l’EIS pretèn incidir i potenciar els valors humans i fraternals, massa vegades oblidats. El treball de la solidaritat ha de vetllar per la pau, sempre que aquesta es concebi a partir de la justícia social; no es pot parlar d’una pau real si les desigualtats socials i les opressions nacionals són un fet immodificable. És per això que cada poble ha de ser l’encarregat de fer els passos que el meni cap a una pau amb justícia social. Tot poble és el màxim coneixedor de la seva pròpia realitat, història i circumstàncies que l’envolten, i la resta de pobles i persones del món seran indispensables en aquesta lluita local, ja que configurarà una transformació global. Tot plegat, doncs, configura l’EIS com el compromís de la Intersindical-CSC entorn de la solidaritat. Per una banda, l’Escola dóna suport a iniciatives transformadores a diferents pobles de l’Amèrica del Sud i Central. Per una altra, i de manera més incident, focalitza aquest compromís a casa nostra en la tasca de difusió i sensibilització, amb el qüestionament de les desigualtats entre els pobles del món i entre les persones que hi conviuen com a punta de llança. Solidaritat transformadora i no assistencialista L’EIS vol ser un espai de debat, de diàleg i de reflexió que ajudi a analitzar el context global actual. A partir d’aquesta concepció, la solidaritat pot esdevenir una eina transformadora, ja que estarà tenint en compte totes les dimensions que configura la complexitat d’un poble i d’una realitat. L’EIS rebutja la solidaritat assistencialista, la que afavoreix una dependència cada vegada més gran dels pobles del sud vers els del nord, sinó que aposta per l’esperit crític, per la participació social, per la solidaritat entre els pobles oprimits socialment i nacional. L’EIS vol ser una finestra oberta a d’altres realitats del món, però sobretot com a espai de trobada entre persones que vulguin construir, a través de la solidaritat, un món amb justícia social i pau. Seguitn aquesta tasca solidària, aquest mes de setembre les dones de la FENOCIN -sindicat amb què fa dos anys que la Intersindical-CSC porta a terme projectes de formació sindical- endegaran un projecte d’enfortiment del paper de la dona a les comunitats, visualitzant-la com a protectora i transmissora dels sabers de la terra i, per tant, com a endegadora de la defensa de la sobirania alimentària. www.solidara.cat

LaIntersindical Hivern 2007-08

calaix de sastre

11

> EL LLIBRE

> EL LLIBRE

> L’INFORME

> EL DOCUMENTAL

> EL WEB

Diagnòstic lúcid

“El preu de ser catalans” Autora: Patrícia Gabancho Edita: Meteora Pàg.: 248 Any: 2007 De memorials de greuges sobre l’estat de la llengua i cultura catalanes i el futur que els espera se n’han fet molts. Amb aquest de Patrícia Gabancho, argentina de naixement, periodista i escriptora, són moltes les veus que han coincidit a qualificar-lo d’un dels més lúcids i que ofereix una mirada més encertada. Potser s’hi aborden els dubtes de sempre, però l’autora, a més d’assenyalar culpabilitats i enumerar crítiques i queixes, aporta unes vies de solució que tothom hauria d’aplicar.

Usuaris estafats

“Renfe. La Vergonya” Autora: Elena Martínez Edita: Ara llibres Pàg.: 112 Any: 2007 Abans que la macroapagada que va patir Barcelona el mes de juliol i del caos puntual a l’aeroport del Prat, el símptoma més clar i evident del mal funcionament i la manca d’inversions a Catalunya l’ha representat, i continua fentho, el servei de ferrocarril a casa nostra que no gestiona la Generalitat, tant el de rodalies com el regional. Aquest llibre, reivindicatiu, exposa sense pèls a la llengua, què està passant i qui són els responsables d’una situació que dia a dia perjudica, sobretot, els treballadors.

Discriminacions

“Igualtat a la feina [...]” Edita: Organització Internacional del Treball (OIT) Any: 2007 Malgrat alguns avenços, és evident que la igualtat encara és lluny de ser una realitat en el món laboral. En aquest segon informe de l’OIT sobre el tema s’hi examinen aspectes que comencen a sorgir en les pautes de discriminació i desigualtat al lloc de feina. Així, a la persistència de les desigualtats de gènere i raça o ètnia, hi ha formes de discriminació -edat, orientació sexual, discapacitat, sida, genètica- que tot just comencen a aflorar. http://www.ilo.org

Racons laborals

“Workingman’s Death” Direcció: Michael Glawogger Durada: 122 minuts Any: 2006 Més que racons, són autèntics forats negres. Espais que existeixen però que són invisibles a la societat, perquè en són la vergonya global. Els miners ucranians, els miners indonesis, els escorxadors nigerians, els siderúrgics xinesos o paquistanesos... Tots existeixen, i el neoliberalisme els necessita, però lluny de les pantalles. Hi ha qui diu que l’excel·lència de Glawogger en les imatges -realment fascinants- és per fer-ho més digerible. Sigui com sigui, és una batzegada a la consciència occidental.

Dèficit fiscal

http://www. financamentcatalunya.cat

Catalunya tenia l’any 2005 un dèficit fiscal de prop de 19.177 milions d’euros amb l’Estat espanyol, xifra que equival a 2.704 euros per habitant. Per evitar i denunciar dades com aquestes neixia l’Observatori del Finançament de Catalunya, que informa sobre el desplegament de l’Estatut en matèria de finançament i analitza els resultats obtinguts en el procés de negociació. El web, molt clarificador, també fa un seguiment de les inversions de l’Estat i recull “mentides oficials”.

> L’ENTITAT

Els usuaris catalans de sistemes operatius lliures, una referència
 Quim Perelló
Afiliat a la Intersindical-CSC i membre de l’Equip Català de Linux

gui introduir en el món Linux sense que això li suposi una gran dificultat o un trauma. Un referent en el món La Comunitat catalana d’usuaris d’Ubuntu, anomenada també LoCo Team -no per l’estat mental del grup sinó per la referència de LOcal COmmunity Team-, és la comunitat amb més activitat del món. El grup ara mateix és la referència mundial de la comunitat de parla catalana, i hi ha membres i voluntaris a les Illes, la Catalunya Nord, el País Valencià tot i les enormes dificultats que hem tingut per aconseguir-ho, la Franja de Ponent i l’Alguer. En aquest sentit, l’equip ha estat preparant un mapa amb la ubicació de cadascun dels ubuntaires catalans, en el qual hi podeu constar si envieu un correu amb el nom (pot ser un sobrenom) i la vostra adreça (por ser aproximada). Serveis Entre d’altres serveis, com la traducció d’aplicacions, l’oferta

A l’hora de treballar amb l’ordinador, cada vegada són més els usuaris que es plantegen un canvi de sistema operatiu i aposten pel lliure, l’anomenat GNU/Linux. I la distribució més utilitzada és Ubuntu, gràcies a la seva facilitat d’instal·lació i ús, així com l’alta qualitat dels programes que s’utilitzen. En el procés de migració de sistema operatiu, sovint sorgeixen dubtes i pors, i la quantitat d’informació pot atabalar l’interessat. És per això que ja fa un temps que va néixer la Comunitat catalana d’usuaris d’Ubuntu [https://wiki.ubuntu. com/CatalanTeam], tant per difondre aquest sistema operatiu -el 100% del qual està disponible en català- com per ser un grup que pugui ajudar a tot aquell i aquella que es vul-

d’espai web o d’infraestructura tecnològica, la Comunitat catalana d’usuaris d’Ubuntu disposa d’un fòrum i d’una llista de correu a través dels quals es poden consultar els dubtes que es tinguin en relació a aquest sistema. En definitiva, per aquells i

aquelles que estiguin cansats de treballar amb un sistema operatiu que només ofereix problemes (virus, publicitat constant), que no es troba al complet en la seva llengua i que busquin una instal·lació que no requereixi un nivell tècnic elevat, Ubuntu és el

seu sistema operatiu. A més, ofereix la possibilitat de convivència entre dos sistemes operatius en un mateix ordinador, de manera que si es té pot d’esborrar l’antic, no cal eliminar-lo. www.ubuntu.cat

12
Maria Soteras

gent de la intersindical
Afiliada a la Intersindical-CSC i presidenta de la Junta del PAS a la UPF

LaIntersindical Hivern 2007-08

“A l’Administració encara es
que la requalificació arribi als equips de base. Era necessari revisar funcions, competències i processos, però cal fer-ho pensant en les persones, aprofitant la seva expecom hem dit, ha estat nul·la. Ha estat un procés que s’ha portat des de la Gerència i de portes endins i s’ha presentat sense haver-nos passat ni un informe motivat sobre els canvis proposats. La Llei 7/2007 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) disposa en el seu article 37.1.c que seran objecte de negociació en el seu àmbit respectiu “les normes que fixin els criteris generals en matèria d’accés, carrera, provisió, sistemes de classificació de llocs de treball i plans i instruments de planificació de recursos humans”. Queda clar que estem dins d’aquest concepte. Quines són les principals demandes de la Intersindical-CSC? Estem en el primer estadi de la reestructuració i, de moment, no ha estat l’inici que esperàvem. Cal que la Gerència faci un gir i vegi en la representació del personal un òrgan necessari per col·laborar. Demanem que es defineixin tots els llocs de treball i que això s’acabi abans de finals de 2007, de manera que els efectes de la descripció s’activin l’1 de gener de 2008. D’altra banda, per aconseguir plantilles més tècniques i de major qualitat cal invertir en formació. La plantilla ha de conèixer els àmbits que fan referència als processos propis de la Universitat. Des de la Intersindical-CSC demanem, doncs, plans de formació

veuen les persones com un cost”
> “La Gerència de la universitat vol reestructurar el personal sense col·laborar ni negociar amb el seu òrgan de representació”
riència professional, el seu coneixement de l’organització, la seva formació. La UPF no pot malbaratar el coneixement del personal que conforma la seva plantilla de recursos humans. D’altra banda, les condicions laborals no han estat negociades ni consensuades amb els perjudicats. Quan la tendència a les noves organitzacions és la de considerar les persones com l’actiu principal de l’empresa i es veu el capital humà com una inversió i no com un cost, a les administracions públiques això encara no ha arribat. Hem de fer molt camí per incorporar aquests valors. I què hi diu la llei sobre aquesta manca de negociació i col·laboració? La negociació i la col·laboració, adequats i a l’abast de tot el personal. I és que cal comptar amb el personal intern i el seu talent per proveir llocs de treball que es van creant abans de seleccionar-lo en el mercat laboral extern. Què ofereix o significa la Intersindical-CSC respecte d’altres opcions? Entenem que els bons resultats del 2003, molt similars a CCOO i UGT en nombre de vots i de representants, es van produir perquè el nostre es va identificar com un sindicat català, amb una visió pròpia de la problemàtica laboral. A diferència d’altres sindicats, a

La Maria Soteras és tècnica de gestió de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) des de l’any 1991. Graduada social, llicenciada en Ciències del Treball i amb un màster en Relacions Industrials, des del 2003 és delegada sindical a la UPF per la Intersindical-CSC i actualment presidenta de la Junta de Personal d’Administració i Serveis d’aquesta universitat. A finals de juny es va anuciar una reestructuració administrativa a la UPF. Quines conseqüències pot tenir? El rector ja ho tenia com a projecte prioritari i des de la representació del personal, conscients de la seva importància, hem insistit en la necessitat de treballar conjuntament amb la Gerència per obtenir un resultat amb garanties d’èxit, però no ha estat així. La Gerència no ha recollit la proposta de col·laboració de la Junta de Personal d’Administració i Serveis (PAS) i a finals de juny va anunciar el nou desplegament. Una de les primeres mesures ha estat la reestructuració d’una part de la plantilla, en línia amb les noves tendències de les orfanitzacions. Estem d’acord en elevar les categories i tecnificar els llocs de treball, però demanem que això no es quedi únicament en els comandaments intermedis i

> “Per aconseguir plantilles de major qualitat cal invertir en formació”
més, hem apostat per treballar des de l’òrgan de representació del personal, la Junta del PAS, i no des d’altres òrgans negociadors que proposen els qui es consideren majoritaris i amb què volen apartar la Intersindical-CSC del diàleg i la negociació, en contra dels resultats de les eleccions. També valorem molt positivament la relació Secció Sindical i sindicat, ja que aquest es posa al servei de la problemàtica sense imposicions.