You are on page 1of 12

Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC Hivern 2007-08 Núm. 13 1 euro www.intersindical-csc.

cat

Reclamem de nou al
sumari
El treball en
la neteja,
un subsector
ignorat i
carrer el dret a decidir
amb greus
deficiències
ACCIÓ SINDICAL pàg. 4

GDX, la
direcció
se’n va i els
treballadors
gestionen
l’empresa
ACCIÓ SINDICAL pàg. 7

La llei de
serveis
mínims,
insígnia de
la política
laboral > La Intersindical-CSC és l’únic > La marxa de la societat civil va
a l’Estat sindicat que va participar en la ser un èxit evidenciant la neces-
francès
manifestació de l’1-D pel caos sitat d’agents socials nacionals
ACCIÓ SINDICAL pàg. 7
de les infraestructures del país > pàg. 8

CCOO i UGT
pacten una
nova pèrdua
La secció europea
de poder
adquisitiu de la FSM es
AIXÒ ES MOU pàg. 6
reuneix a Barcelona
Entrevista > 15 delegacions internacionals
a Maria
convocades per la Intersindical-CSC
Soteras,
La secció europea de la Federació Sindical Mundial es va reunir els dies 23 i 24
sindicalista de novembre a Barcelona. Hi van assistir 50 representants d’una 15 de dele-
del PAS a la gacions internacionals, que van debatre sobre la feina i els objectius d’aquesta
internacional al nostre continent. També es va abordar, en una jornada mono-
UPF gràfica, la situació de la dona al mercat de treball. La Intersindical-CSC, que
encara no forma part de la FSM, aposta per implicar-se en aquesta internacio-
ENTREVISTA pàg. 12 nal, de la qual ja en formen part altres sindicats de nacions sense estat, com
el basc LAB, per fer sentir la veu del sindicalisme nacional i de classe a tots els
organismes internacional als quals la Federació hi té entrada. > pàg. 5
02 LaIntersindical
Hivern 2007-08

Els nostres locals

> El Barcelonès
Av. Portal de l’Àngel, 38, 1r

L’1-D sindical
Tel.: 934 813 660
Fax: 934 813 661
08002 BARCELONA

> El Segrià
Pl. Víctor Siurana, 1 (UdL) Un dels aspectes més comentats de la manifestació del dia 1 a entendre coses.
Tel. i fax: 973 703 171 ha estat l’absència de CCOO i UGT. El fons de la convocatòria, Els moviments sociopolítics ens afecten i el desplaçament de
25002 LLEIDA que no era altre que el dret a decidir, va quedar clar que no l’eix de la centralitat política cap al sobiranisme ens obliga
aixeca adhesions entre la direcció i els quadres d’aquestes a definir-nos. CCOO i UGT ja ho han fet (al marge de bona
centrals. Al contrari, els espanta tant com posar una sola part de la seva militància), i malgrat ridículs posicionaments o
> La Selva pega a l’Estatut o a la Constitució Europea. La defensa del adhesions de caràcter personal de qui vol i dol. Ja no s’hi val
Av. de la Pau govern espanyol de torn (bé perquè s’hi pacta amb devoció, tampoc a dir que tots els sindicats som “nacionals”. Afirmar-
8, baixos com feia CCOO amb el PP, bé perquè es lluita sense quarter ho és fugir d’estudi i caure en una actitud acomodatícia. Si bé
17300 BLANES per mantenir-lo al poder, com fa UGT amb el és cert que tots els sindicats som catalans,
del PSOE) sempre està entre les seves prio- > Cal que des no tots tenim les mateixes servituds ni fem
ritats. Potser el sistema sindical heretat de la el mateix: uns greixem les vies i els altres hi
> L’Alt Penedès Transició, que no s’entén sense subvencions
del catalanisme posen blocs de formigó.
C/ Santa Maria, 4 i prebendes astronòmiques, hi té molt, o tot, s’obri una A la Intersindical-CSC hem assumit que les
08720 VILAFRANCA DEL P. a veure. relacions laborals han canviat i ho segui-
Si no poden ni manifestar-se per temes que reflexió rigorosa ran fent. La globalització neoliberal, la ter-

> L’Anoia
generen ampli consens, val més no pensar
què faran a mesura que avanci el procés so-
per plantejar-se ciarització de l’economia i el fenomen de
la immigració en la seva forma actual ens
C/ del Pilar, 13 biranista que es planteja a casa nostra. La si, a l’hora de fer obliguen a posar-nos al dia. Avui, la de-
08786 CAPELLADES marxa, a la qual la Intersindical-CSC va ser fensa dels treballadors i treballadores no
l’únic sindicat a assistir-hi amb un bloc propi
un pas endavant, es pot basar en la simple gestió de les re-
(en tant que fundadora de la Plataforma), calen o no lacions laborals. Ha d’abastar assumptes
> El Rosselló deixa les coses clares. com ara la defensa del territori, la integra-
C/ Fàbriques Grans, 11 Però no n’hi ha prou amb la crítica a UGT sindicats propis ció dels immigrants (que comença al lloc
66000 PERPINYÀ i CCOO. Cal que des del catalanisme obrim de feina) i la lluita per un finançament just.
(provisional) una reflexió rigorosa plantejant-nos si, a l’hora de fer un pas Però també un sindicalisme que, sense complexos, defensi i
endavant, calen o no sindicats propis. El forner no farà pa reivindiqui el català com a llengua vehicular de les relacions
sense farina. laborals.
L’actual model sindical està esgotat. No dóna més de si, com Des del sindicalisme nacional entenem que la manifestació (en
> e-correu
tampoc ho fa el marc autonòmic. Quan els polítics parlen de això tenen raó els de Madrid) va molt més enllà d’una mostra
intersindical@intersindical-
desafecció, sempre poden pensar (trist consol) que n’hi ha de malestar de la societat catalana per la situació de la xarxa
csc.org
que estan pitjor, els sindicats. L’allunyament és alarmant. Pot- ferroviària. Obliga a clarificar projectes i renovar discursos. Cal
ser fets com ara que les centrals en qüestió fugin com de l’oli una renovació i cal dotar-nos de les eines necessàries, ja sigui
> web bullint de la manifestació per dir que n’estem fins al capda- la Intersindical-CSC o qualsevol altra, per saltar la paret o
www.intersindical-csc.cat munt del caos de Rodalies, però convoquin els treballadors de pujar les muntanyes que calguin i fer, d’una vegada per totes,
la Renfe a la vaga contra el seu traspàs a la Generalitat, ajuda que el dret a decidir sigui una realitat.

butlleta de contacte
La Intersindical Vull afiliar-me a la Intersindical-CSC
Òrgan d’expressió de la I-CSC
Vull rebre informació de forma periòdica

Consell de redacció Vull subscriure’m a La Intersindical (6 núm./5 euros)


Miquel Andreu, Jaume Clotet,
Jordi Espot, Marc Faustino,
Roger Gili, Ferran Casas, Joan Nom i cognoms Edat
Arimon i Carles Sastre.
Domicili Codi postal

Població Professió
Coordinació i disseny
Miquel Andreu Telèfon Correu electrònic

Tiratge Titular del compte Entitat


10.000 exemplars
Adreça de l’oficina Codi postal

Dipòsit legal Codi entitat Oficina DC Número de compte


B-41939-2002
LaIntersindical
Hivern 2007-08 acció sindical 03
> SALUT LABORAL

Prevenció de riscos: l’assignatura


pendent dels centres docents
Quan es parla de prevenció de riscos laborals, centres d’ensenyament públic no universitari. teritza per la poca experiència dels qui l’han de
aquesta no se sol relacionar amb espais com els Allí, la prevenció, igual de necessària, es carac- dur a terme i la manca de directrius i de temps.

 de la prevenció que les han


Joan Arimon d’assumir “perquè els ha to-
cat”. Amb experiència o sense,
Un sector en què la prevenció però, en la immensa majoria
de riscos laborals passa gai- d’ocasions es trobaran, a més,
rebé desapercebuda és el de amb mitjans mínims o inexis-
l’ensenyament públic no uni- tents, sense unes directrius
versitari. Existeix un Servei de establertes i amb un temps in-
Prevenció Propi del Departa- suficient, ridícul, per dedicar a
ment d’Educació, amb secció la prevenció. En aquest sentit,
de prevenció de riscos labo- els centres poden donar a qui
rals en els serveis territorials. desenvolupi aquesta tasca una
Tancant aquest model, en els reducció de jornada de fins a
centres docents hi ha la figura tres hores, però no hi estan
del coordinador/a de preven- obligats. Així les coses, ens tro-
ció de riscos laborals, que és bem que el resultat no és altre
la persona encarregada de dur que el desencís, l’avorriment,
a terme la prevenció en cada la frustració, la desídia.
centre.
Reacció
La realitat Aquesta situació és un clar
En ocasions, el coordinador/a exemple del caràcter nomi-
de prevenció pot ser una per- nal que a vegades es dóna a
sona degudament qualificada, la prevenció, caracteritzat per
amb suficient coneixement del molta lletra i poques accions. I
centre, però aquesta circums- això no ens ho podem perme-
tància és l’excepció. Freqüent- tre, no ens podem conformar
ment passa que aquestes tas- amb un Servei de Prevenció Tampoc ens podem conformar per la voluntat i la bona feina tament d’Educació resolgui la
ques recauen en persones amb desbordat i unes unitats terri- amb una figura als centres que de les persones que la tenen situació i hi aboqui mitjans hu-
nul·la experiència en el camp torials que no donen l’abast. si no és del tot inoperant és assignada. Cal que el Depar- mans i materials.

Les propostes de la Intersindical-CSC


Davant de la precària situació actual de la prevenció als centres docents, el sindicat nacional i de classe vol donar a conèixer les propostes que farà arribar al Depar-
tament d’Educació per intentar millorar l’eficàcia de la figura del coordinador/a de prevenció de riscos laborals. Aquestes propostes concretes aniran acompanyades
del requeriment de molts més mitjans, tant materials com humans, per a la dotació suficient del Servei de Prevenció del Departament d’Educació.

EL PAPER DEL PAS REMUNERACIÓ REAL


El càrrec de coordinador/a ha de ser veritablement
És incomprensible com la coordinació de la pre- retribuït amb un complement anàleg al dels mem-
venció es planteja sense tenir en compte el Perso- bres de l’equip directiu, que superi àmpliament els
nal d’Administració i Serveis (PAS). Aquest, per les 30 € o poc més que es perceben actualment. És
seves funcions, coneix millor que ningú el centre, evident que si es vol aplicar una prevenció efectiva
les seves instal·lacions, sortides, zones de risc, etc. cal poder dedicar-hi molt més temps, amb una re-
Cal que la persona designada tingui una coordina- ducció suficient de l’horari lectiu.
ció periòdica i activa amb aquest col·lectiu.

PRESSUPOST
TOTS ELS SECTORS
En el pressupost dels centres ha d’existir una parti-
Cal que el/la coordinador/a de prevenció de riscos da específica per a la prevenció de riscos, diferen-
laborals promogui el funcionament d’una Comissió ciada de les de manteniment general, que permeti
de Prevenció, que ha de tenir les funcions d’anàlisi materialitzar totes les mesures preventives neces- FORMACIÓ
d’accidents laborals o de l’alumnat i altres aspectes sàries, el seu manteniment i la reposició de tots els
relacionats amb la coordinació de la prevenció en el elements de seguretat que calgui. La persona que exerceixi aquesta coordinació ha
centre, així com la planificació d’activitats educati- de poder comptar, si li cal, amb una formació su-
ves relacionades amb la prevenció i l’organització ficient que li ha de ser proporcionada pel Depar-
ELS SERVEIS TERRITORIALS tament d’Educació. Les hores de formació han de
D’aquesta comissió en formarien part el/la direc- tenir la consideració de temps de treball.
tor/a del centre, un/a representant del Claustre de S’han de fer reunions periòdiques de coordinació La formació ha de ser d’un mínim de 150 hores i
Professors/res, un/a representant de l’Associació de prevenció en l’àmbit dels Serveis Territorials, de ha d’abarcar tots els aspectes bàsics de la preven-
de Mares i Pares d’Alumnes, un/a representant forma que la Unitat de Prevenció de Riscos Labo- ció, llevat de la Medicina del Treball (Seguretat,
de l’alumnat, un/a representant del Personal rals tingui coneixement exhaustiu i actualitzat de Higiene, Ergonomia i Psicosociologia), fent èmfasi
d’Administració i Serveis i el propi coordinador/a la problemàtica dels centres i coordini accions de en la gestió de la prevenció, resolució de situacio-
de prevenció. La finalitat bàsica d’aquesta comissió foment de la prevenció en el seu àmbit respectiu, ns interpersonals conflictives, plans d’emergència i
ha de ser la participació de tots els sectors de la i alhora pugui traslladar a la persona responsable evacuació i formació en prevenció, de manera que
Comunitat Educativa en la gestió de la prevenció del Servei de Prevenció Propi les inquietuds i les totes les activitats preventives puguin ser contem-
en el centre. prioritats preventives dels centres. plades també des del seu vessant educatiu.
04 acció sindical LaIntersindical
Hivern 2007-08

> salut laboral

El sector de la neteja, entre els


que presenten més mala salut
Una feina sense reconeixement social, poc neteja, un sector que, a més, és tal vegada abunden les lesions i l’esgotament. Una si-
respectada, amb salaris baixos i sense cap el més feminitzat. Això, i l’edat de les treba- tuació intolerable si tenim en compte la im-
mena de formació. Així és el sector de la lladores fa que sigui també una feina on portància de la neteja als espais de feina.

 ma física. Unes problemàti- tos d’hidrocarburs que poden


Miquel Andreu ques, aquestes, que encara ser motiu d’alèrgies.
s’agreugen amb desavantatges D’altra banda, hi ha una part
Tot i ser una activitat gens professionals com la manca de del personal de neteja que,per
apreciada, físicament exi- respecte i reconeixement, els la seva activitat professional,
gent i sovint mal organitzada salaris baixos i la manca de s’exposa a riscos considera-
i gestionada, el servei de ne- formació. bles d’infecció. És el cas, per
teja és cabdal per a la salut D’entrada, les necessitats de exemple, dels encarregats
col·lectiva, sobretot pel que manteniment i neteja no solen d’evacuació de residus i des-
fa a instal·lacions mèdiques i comptar ni en el disseny dels contaminació a instal·lacions
quirúrgiques, laboratoris d’alta edificis ni en l’organització dels mèdiques i laboratoris o del
tecnologia, ambients per a la ritmes i normes de treball ni manteniment d’estacions de-
infància, serveis de cuina i hos- fins i tot en les condicions er- puradores i instal·lacions
taleria. Però també ho és per al gonòmiques de les millores als d’aigües residual. El contacte
conjunt dels centres de treball equips de neteja. Per contra, directe amb elements tòxics o
i establiments comercials. Això s’assignen espais de treball contaminats o amb elements
la converteix, en definitiva, en cada vegada més grans a cada que continguin virus fa que
una de les ocupacions més fre- treballador/a i s’intensifiquen l’aparició de malalties com al-
qüents a la Unió Europea. el ritme de treball i la deca- gunes hepatitis i la tuberculosi
De les persones que treballen dència de la funció cardiovas- o la infecció d’agents piògens,
a temps complert per empre- cular i la força muscular amb gèrmens i fongs no siguin es-
ses privades o públiques -que l’envelliment. tranyes.
no són totes-, quasi un 95%
són dones i, d’aquestes, la Riscos i lesions Solucions
meitat superen els 45 anys. I A tot això cal afegir-hi l’ús de La necessitat d’adoptar me-
és en aquesta franja en què tècniques humides en el tre- sures per evitar i minimitzar
les treballadores es veuen més ball, la poca utilització de me- aquesta situació és evident i
afectades per una progressiva sures de protecció i la baixa imperiosa. I això passa, a més
reducció de capacitat de treba- qualitat d’aquestes, cosa que de la implementació efectiva
ll i per la necessitat de recórrer incrementa el risc de malalties de les mesures de prevenció
amb més freqüència a consul- respiratòries (v. requadre) i corresponents, per la informa-
ta mèdica. En els darrers anys musculoesquelètiques. ció dels riscos laborals i de les
les baixes laborals s’han incre- L’ampli ventall de productes normes existents, així com per
mentat. utilitzats per a la neteja, bona la formació adequada al lloc de
part dels quals d’origen químic, feina, per una millor organitza-
Un subsector ignorat i la poca informació científica ció del treball i per un major
Les causes més comunes de sobre els riscos que comporten reconeixement de la professió.
baixa laboral són les lesio- per a la salut humana posen el En definitiva, si es treballa ade-
ns musculoesquelètiques, personal en una situació enca- quadament, el servei de nete-
erupcions cutànies en mans i ra més fràgil. fícil estar al dia en quant als millorar les propietats ambien- ja contribueix a aconseguir un
braços, esgotament extrem i Aquests productes evolucio- seus riscos i, per tant, aplicar tals dels agents netejadors, entorn laboral agradable i pro-
pèrdua general de salut i for- nen contínuament i es fa di- els procediments que permetin que sovint contenen compos- ductiu.

L’asma i la feina
Un estudi recent realitzat per equips d’investigadors de diferents països europeus, coordinats La dona, la més malparada
pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de l’Hospital del Mar, a Barcelona,
revel·la que la utilització d’aerosols per a la neteja de la llar, almenys un cop per setmana, està A partir dels 20 anys l’asma afecta més el sexe femení que
associat a l’aparició de dificultats respiratòries i asma en adults. I això s’agreuja, evidentment, el masculí, fins al punt que dos de cada tres asmàtics són
si l’ús d’aquests productes -netejadors de vidres, mobles, ambientadors- s’incrementa a quatre dones, i el perfil del malalt és el d’una dona d’entre 30 i 50
cops o més per setmana. De fet, l’estudi posa de manifest que un 25% dels casos d’asma en anys, amb problemes d’obesitat, estat anímic baix i amb cà-
adults es deu a les condicions en el lloc de feina. rregues familiars.

D’entre els 250 agents que s’associen a l’asma, els coordinadors de l’estudi creuen que l’exposició Amb tot, un altre estudi del CREAL conclou que les dones
al làtex, el contacte amb alguns detergents i els incidents per inhalació de substàncies, com pot dels serveis de neteja -majoritàries en aquest sector- tenen
ser la barreja de dieferents productes, es troben entre els principals motius de l’aparició d’asma un 46% més de risc de patir asma que les dones d’altres
entre el personal de neteja. ocupacions.

La incidència de l’asma laboral sol subestimar-se pels sistemes de vigilància i generalment és in- En el cas de les embarassades, un mal control de l’asma pot
fradeclarada, fet a què contribueix la poca predisposició dels metges a recollir dades laborals. derivar en problemes per al fetus.
LaIntersindical
Hivern 2007-08 acció sindical 05
> ADMINISTRACIÓ

Operacions de maquillatge a la
Funció Pública catalana
Quin és el seu futur? Quines polítiques de polítics? Han passat més de 30 anys des del fi- han estat, com era de preveure, lents, buro-
desenvolupament tenen al cap els nostres nal de la dictadura i els canvis a l’Administració cratitzats i acolorits pel partit de torn al Govern.

 Una segona sèrie de mesu-


David Hereu res van ser purament econò-
miques, per tal d’aconseguir
La Intersindical-CSC sempre superàvit pressupostari, fita
ha estat partidària d’assolir un assolida ràpidament per l’Estat
règim propi en el marc de les espanyol i ara últimament per
Administracions Públiques ca- l’Estat alemany.
talanes. El nou desenvolupa- Un cop superat això, ara sem-
ment competencial que possi- bla que les Administracions se
bilita l’Estatut queda esvaït per centren en les polítiques de
normatives massa centralitza- qualitat, en una nova obertu-
dores com ara la Llei 07/2007 ra: una millora del rendiment,
de l’Estatut Bàsic de la Funció l’establiment de sistemes de
Pública (EBEP). Ara bé, un nou control i rendició de comptes,
model de funció pública cata- un redisseny organitzatiu, l’ús
lana ha de defugir els antics de mecanismes de mercat en
errors estatals centralistes i la provisió de serveis públics i,
uniformitzadors i ha de respec- finalment, la modernització de
tar i promoure l’autonomia de l’ocupació pública i la motiva-
les administracions local i uni- ció dels servidors públics.
versitària. En aquest sentit, el Un dels elements que intro-
Llibre blanc de la Funció Públi- dueix l’EBEP és el concepte
ca presentava aquest defecte. d’avaluació del desenvolupa-
ment del funcionari que inten-
Les mesures anunciades tarà afavorir una millora del cert marge d’actuació. Lligat quillatge no pot fer oblidar qui- de societat. Uns serveis públics
Un primer pas d’aquest camí rendiment i de la productivitat amb això, l’EBEP crea la figura na és la funció principal dels que han de servir com a eina
cap al canvi va ser l’eliminació a l’hora que potencia el control d’una direcció pública profes- serveis públics. Estem d’acord de construcció nacional, de co-
del llenguatge excessivament i l’avaluació de resultats. sional, defugint dels responsa- amb una millor eficiència i efi- hesió social, sense oblidar que
formalista, de certes taxes i D’altra banda, es vol ampliar bles polítics sense la suficient càcia de l’Administració, sem- una millora de les condicions
pòlisses que gravaven al ciuta- l’autonomia de les unitats de preparació i experiència. pre que no ignori el paper dife- laborals dels treballadors/es
dà per fer qualsevol tràmit ad- gestió, és a dir, l’exigència de renciador sobre altres models dels serveis públics sempre re-
ministratiu i un apropament de resultats només serà possi- Al servei del país més liberals, com l’americà, i percutirà en una millora de la
l’Administració a les persones. ble si el gestor disposa d’un Tota aquesta operació de ma- que sustenta el model europeu qualitat d’aquests serveis.

> internacional

La I-CSC obre
relacions
amb la FSM
Per la Intersindical-CSC l’acció sindical té una component
important de relació internacional, tant per raons de soli-
daritat com pel model econòmic en què estem immersos.

 cal-CSC com a amfitriona, la


Néstor Sastre reunió de la secció europea
d’aquesta federació mundial i
La Intersindical-CSC va parti- del comitè preparatori per po-
cipar, el 13 i 14 de setembre, sar en marxa el Congrés de la
a la Conferència Internacional Dona Treballadora que s’ha de
Sindical sobre la dona treba- celebrar el 2008. Així, els dies Té un estatut consultiu davant segueix mantenint posicions nació de les accions comunes.
lladora que va tenir lloc a la 23 i 24 de novembre es van re- de l’ONU i representació a coherents des d’una cons- Des de la Intersindical-
seu del Parlament Europeu unir a la capital catalana més l’Organització Internacional del ciència de classe i la defensa CSC veiem aquest procés
a Brussel·les. Ho va fer com de 50 delegats internacionals Treball, la FAO, la UNESCO i la de drets i llibertats laborals, i d’internacionalització i solida-
a convidada per la Federació d’una quinzena de països. Comissió de Drets Humans. A sempre ha mantingut la de- riat internacional com una eina
Sindical Mundial (FSM), amb través de la FSM, doncs, volem fensa al lliure exercici del dret important de consolidació del
una delegació encapçalada per Fer sentir la veu de les na- fer sentir la veu del sindicalis- a l’autodeterminació dels po- projecte sindical reivindicatiu,
la Secretària Confederal, Isa- cions sense Estat me de les nacions sense Estat bles. de classe, nacional i democrà-
bel Pallarès. La Federació Sindical Mundial en aquests organismes. L’FSM no fa dels àmbits territo- tic, sobretot per la necessitat
En relació directa amb això, (WFTU en anglès) és una or- A diferència d’altres organitza- rials estatals un principi de la d’actuar coordinadament en
al novembre es va celebrar a ganització sindical internacio- cions sindicals internacionals, seva actuació i sí que prioritza una economia globalitzada que
Barcelona, amb la Intersindi- nal fundada a París l’any 1945. la Federació Sindical Mundial els objectius socials i la coordi- ignora fronteres i distàncies.
06 acció sindical LaIntersindical
Hivern 2007-08

> ELECCIONS SINDICALS

I continuem avançant
Els darrers mesos s’han continuat celebrant per part dels treballadors i treballadores, la representació i l’afiliació al sindicalisme na-
eleccions a diverses empreses del nostre país. bona feina dels delegats i delegades, així com cional i de classe continuï creixent a tots els
El major coneixement de la Intersindical-CSC les actituds d’altres organitzacions, fa que la sectors. Aquests en són alguns exemples.

EDUCACIÓ PAPER CONSTRUCCIÓ


El sindicat creix i es consolida Obtenim tres representants Obtenim 6 dels 12 repre- El sindicat ha estat la tercera Els candidats de la Intersin-
a la Universitat Pompeu a la Junta de Personal Do- sentants entre el personal força més votada al col·legi dical-CSC a l’empresa muni-
Fabra, amb sis represen- cent i Investigador de la no docent de la Universi- d’especialistes de CELESA, cipal d’habitatge de Sabadell
tants al Comitè d’empresa i Universitat de Barcelona, tat Oberta de Catalun- a Tortosa (Baix Ebre), en la VIMUSA han estat els més
dos a la Junta de Personal esdevenint segona força a ya i som primera força en seva primera vegada que votats, obtenint així dos dels
Docent i Investigador, sent facultats com Econòmiques, aquest àmbit. Un delegat a s’hi presentava. tres delegats.
ja la segona força. Física, Química i Belles Arts. l’Escola Pia d’Olot.

AIGÜES PREMSA
A Font d’Or, de Sant Hi- Els i les treballadores de les La representació dels i les La Intersindical-CSC conti- Renovem representació del
lari de Sacalm (La Selva) seus d’Aqualia, empresa treballadores d’ADAMSA, nuarà representant els tre- personal del diari gratuït 20
comptem amb dos delegats. d’abastiment d’aigua a Tor- Aigües de l’Alt Empordà SA balladors i treballadores del Minutos i obtenim tres re-
Abans no hi teníem presèn- tosa i l’Ametlla de Mar (Baix torna a recaure en la Inter- setmanari El Temps, tal presentants a ADN, un altre
cia. S’afegeix al recentment Ebre) també han confiat en sindical-CSC, que veu am- com ha vingut fent en les dels gratuïts que es distri-
obtingut a Font Vella. la Intersindical-CSC. pliada la majoria al sector. darreres convocatòries. bueixen a Barcelona.

Els resultats de les eleccions sindicals a l’Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava,
l’empresa més gran del sector de depuradores, en què la Intersindical-CSC ha obtingut cinc dels ALTRES SECTORS
nou delegats del comitè, han permès consolidar la majoria en aquest àmbit a les comarques
gironines, amb més d’un 60% de representació que reforça la nostra posició de cara a la nego- Guanyem 4 dels 13 membres La Intersindical-CSC renova
ciació del conveni. del comitè d’Europastry, els tres delegats que tenia a
empresa del sector alimen- l’empresa Wrigley, del sec-
tari de Sarral (Conca de Bar- tor de la confiteria.
FUNCIÓ PÚBLICA berà), i la segona més gran
de la comarca, amb 450 em- Obtenim un representant
La Intersindical-CSC ha con- Superant alguna maniobra La Intersindical-CSC ha ob- pleats. Anteriorment no hi -el més votat- a l’empresa
solidat la majoria absoluta al de CCOO, la Intersindical- tingut també el delegat de teníem representació i hem Plàstic Array de Folgue-
Sincrotró, l’accelerador de CSC ha obtingut dos dels personal que representa aconseguit trencar el duo- roles, així com també a la
partícules magnètiques ubi- tres representants del per- els i les treballadores de poli que hi mantenien CCOO Federació Catalana de
cat a Cerdanyola del Vallès sonal de l’Ajuntament de l’Ajuntament de la Pobla i UGT. A la primera empresa Bàsquet. Tres a l’empresa
(Vallès Occidental), arribant Canyelles (Garraf). de Claramunt (Anoia). de la Conca, Frape-Behr, ja Triblond & Euroelastic
als cinc delegats. hi havíem doblat resultats. SL, de Mataró (Maresme)...

> negociació col·lectiva

CCOO i UGT tornen a pactar


rebaixes i ataquen l’Estatut
 manera que perdem més po- de 2007 ha estat l’oposició
Ferran Casas der adquisitiu. Una altra qüe- frontal a la transferència de la
stió a recordar és que en l’IPC Inspecció de Treball a la Gene-
Com cada any, i ja ens tenen no es contempla l’impacte de ralitat. la Inspecció és de les
acostumats, les cúpules sin- l’habitatge sobre les rendes competències executives de la
dicals i patronals espanyoles familiars, els diferencials de Generalitat contemplades en
(CCOO, UGT, CEOE i CEPYME) preus de compra no estan re- el nou Estatut. Era, juntament
ens feliciten el nou any amb flectits i no es tenen en compte amb Rodalies, Immigració i Co-
crides a la contenció salarial i els increments dels interessos municacions Electròniques, era
al refermament de la “unidad hipotecaris. al primer paquet de traspasos
de mercado”. El major component inflacio- de l’Estat a la Generalitat per
El nou Acord sobre Negocia- nista no ve dels salaris ni de desplegar el text aprovat fa un
ció Col·lectiva per al 2008 es- les propines als bars, ve dels any i mig. Però, ai làs, després
tableix una limitació del 2% beneficis empresarials i del ca- de demanar el sí al referèn-
en l’augment salarial, mentre pital pel seu comportament es- dum de l’Estatut, ara CCOO
la inflació, per exemple a Ca- peculatiu. El millor ajustament i UGT prefereixen que no es
talunya superarà ja el 4,3%, és un repartiment de la rique- compleixi i tot quedi en paper
abocant d’aquesta manera els s’han publicat dos estudis, un estem parlant, si en deu anys sa més equitatiu. mullat. De què valen doncs els
treballadors i treballadores a del Gabinet de Conjuntura de pràcticament som on érem? Amb acords com aquests els estatutets cuinats a Madrid i
una contínua pèrdua de poder Funcas i l’altre de l’IESE-Adec- A més, cal tenir en compte que sindicats signants renuncien a els referèndums?
adquisitiu, i deixant com a úni- co on, respectivament, situen normalment s’indexa sobre els utilitzar la negociació col·lectiva Cal tenir en compte, a més,
ca via de sortida les clàusules els increments de poder adqui- increments d’IPC estatal i que per plantejar alternatives i so- que l’actual redactat ja està
de revisió salarial. Això si, allà sitiu en els darrers deu anys en a Catalunya i a les Illes Balears lucions a la precarietat. retallat en matèria de drets
on es mantinguin. un 0,4% i un 1,4%. Per tant, normalment ens situem dues L’altra perla amb que ens han sociolaborals en relació al text
En el darrer semestre del 2007 de quina moderació salarial o tres dècimes per sobre, de obsequiat CCOO i UGT a final del Parlament.
LaIntersindical
Hivern 2007-08 acció sindical 07
> TANCAMENT D’EMPRESA

GDX, crònica d’una mort amagada


 port de Barcelona i amb grups En aquest cas, els més de 500 Mercedes, Chrysler... Els repre- des les garanties financeres, i
Carles Sastre inversors xinesos. Òbviament, treballadors de Palau no tin- sentants d’aquestes empreses en el context d’un Expedient de
l’operació no té cap lògica si drien, pràcticament, altra op- contacten amb el comitè, amb Regulació, s’arriba a un acord
A mitjans de l’any passat es realment es creu en la conti- ció que acollir-se al pagament l’amenaça del desallotjament de tancament progressiu amb
va anunciar el tancament de nuïtat de la planta. S’iniciava d’indemnitzacions mínimes per policial. indemnitzacions de 45 dies per
la planta de l’empresa GDX de així un primer pas de cara a la part de FOGASA. Mala peça al Hi ha produccions que són de any treballat amb topall de 42
Valls. Un tancament que s’ha descapitalització de la planta tel·ler. mensualitats i un linial de dos
concretar al setembre i que i quedava clar que el tanca- > La direcció trams, a més de dues primes
va suposar l’acomiadament de ment de Valls no tenia res a La plantilla controla la -productivitat i “permanència”
160 persones. veure amb la viabilitat de Pa- fàbrica desapareix i mentre duri la producció-.
Aquesta planta havia obert el lau. Les paraules, ni que siguin Davant d’aquesta perspectiva, els treballadors No es tracta, evidentment,
1997 amb la mateixa produc- d’executius de multinacional, a finals d’abril es convoca una d’un bon acord, però tampoc
ció que la resta de plantes de sovint se les emporta el vent. vaga intermitent, que la se- passen a d’un mal acord. El mal regust
GDX: juntes de cautxú per a
l’automoció, i un dels argu- Sense solució per als
gueix la totalitat de la plantilla.
La direcció de l’empresa, a la
gestionar la de boca hi és, sobretot pel con-
venciment que la planta podia
ments en el tancament va ser treballadors pràctica, desapareix, de ma- planta ser rendible si s’haguessin pres
el d’assegurar la continuïtat de Més enllà de motius econò- nera que durant uns dies és el les mesures adients en el seu
la planta de Palau-Solità i Ple- mics vinculats amb productivi- comitè qui gestiona la planta. fàcil i ràpida deslocalització, moment.
gamans (Vallès Occidental), la tats, competitivitats i carteres Es reprenen les activitats de però aquest no és el cas, de Però també, a nivell global, per
més important de Catalunya. de clients, la sensació era i és manera gradual i es controla manera que calia aprofitar la la pèrdua de pes específic de
que el grup Cerberus (vinculat tot el que entra i surt de la fà- situació per obligar l’empresa la indústria en el nostre teixit
Operació revel·ladora al Partit Republicà dels Estats brica. a negociar una sortida digna, productiu. No tenim unes po-
A inicis d’enguany, però, Units) volia abandonar les se- Seat de Martorell, depenent tenint en compte també els lítiques industrials ni econò-
l’empresa va vendre, qua- ves inversions en el subsector de GDX, no té altre remei que interessos de les grans empre- miques serioses, i mentre el
si d’amagat, el sòl d’aquesta del cautxú industrial i volia fer aturades tècniques impor- ses de l’automòbil. capitalisme especulatiu actua
planta del Vallès per 16 milio- fer-ho amb el menor cost pos- tants i cares; no hi ha estocs com a veritable depredador,
ns d’euros a un grup inversor sible, i així va posar sobre la i el pànic s’esté entre el sector Acord amb mal regust institucions i polítics miren a
vinculat amb l’explotació del taula la despatrimonialització. de l’automoció. Volkswagen, Finalment, un cop aconsegui- una altra banda.

> SERVEIS MÍNIMS

Sarkozy, disposat a escanyar


 és que el treballador doni un ball únic que ha d’agilitzar els mínim als 62 anys-. (el distribuïdor públic de gas)
Joan Alsina preavís sobre la seva partici- processos d’acomidament, de Però de l’augment del sou, una i, en definitiva, una conjuntura
pació a la protesta 48 hores altra promesa de Sarkozy, poc que no ofereix gaires esperan-
Nicolas Sarkozy ha complert abans. Què passarà, doncs, > La llei de en parla el seu govern. I és ces als treballadors i treballa-
una de les seves promeses: amb el qui, sense haver-se ins- que això no agrada al MEDEF dores de la Catalunya Nord i
instaurar un servei mínim pú- crit, es decideixi a última hora,
serveis mínims -la patronal-, a qui sobretot li de l’Estat francès en general,
blic -trens i metro- en jornades al fil de les negociacions? Serà prefigura la interessa obtenir encara més amb uns sindicats estatals
de vaga. Serà a partir del gener penat per exercici del seu dret rebaixes, així com ajudes a les completament enlluernats per
del 2008. A la pràctica, però, constitucional de fer vaga? política laboral empreses. Sigui com sigui, si un president de moltes pro-
no s’estableixen obligacions ni
requeriments de personal de Perspectives nefastes
del govern es fa alguna cosa en aquest
aspecte no serà si no nous
meses i que encara no s’han
despertat. A la Intersindical-
vaga, sinó que es farà només Aquesta mesura prefigura el ultraliberal atacs al dret del treball; aju- CSC no esperàvem pas res
amb el no vaguista, de manera que serà la política d’aquest go- des contínues a la part, ínfima, d’un president ultraliberal, el
que, sobre el paper, tot conti- vern, que té sobre la taula les manera que s’haurà de treba- més rica del país, reducció dels germà del qual havia estat el
nua igual. lleis sobre règims específics de llar més anys per una jubilació efectius dels diferents serveis vicepresident de la gran patro-
L’obligació que sí s’estableix jubilacions, el contracte de tre- a la baixa -es parla d’establir el públics, privatització de GDX nal francesa.
08 això es mou LaIntersindical
Hivern 2007-08

> dret de decidir

1 de desembre: un crit per la


sobirania i la dignitat del país
Des d’aquell 18 de febrer de 2006, en què també rotunda. Tot i el cansament amb què el procés pogut més i ha fet sortir massivament la gent
hi havia la Intersindical-CSC, que la societat civil estatutari va deixar els ciutadans d’aquest al carrer. No només per reclamar millores, sinó
catalana no es manifestava d’una manera tan país, la crisi actual de les infraestructures ha per expressar l’esgotament de la paciència.

 sindicat va fer un bloc propi amb nosaltres, decebudes per- mats per gent d’aquí però que classe treballadora.
Redacció situat a prop de la capçalera què les seves centrals sindicals tenen el cap a Madrid i actuen En segon lloc, la marxa va de-
i que va aplegar centenars de van girar l’esquena a la convo- en clau estatal. Són sindicats mostrar que els catalans i ca-
Milers de persones van sortir al persones, la majoria afiliats al catòria i, de retruc, a la classe més interessats en mantenir talanes estan arribant al límit
carrer l’1 de desembre en una treballadora d’aquest país. de la seva paciència. No és ja
gran manifestació convocada > Els > Hi ha dos tipus només que ens trobem ame-
per la Plataforma pel Dret de Els sentits de l’1-D naçats com a nació, sinó que
Decidir (PDD). La situació de
treballadors Precisament, la marxa, a ban-
de sindicats, els ara, a sobre, la nostra qualitat
trens, autopistes, aeroports i del país som da de ser un èxit conegut per qui pensen per de vida, aconseguida sobre
altres comunicacions ha tocat tothom, també va servir per la base del treball de moltes
fons i freguem el col.lapse, i els principals evidenciar una sèrie de coses. a la gent d’aquí generacions, està anant enre-
també és cert que els treba-
lladors i treballadores del país
perjudicats La primera és que a casa nos-
tra hi ha dues classes de sindi-
i els qui tenen re a marxes forçades. Ara es
viu pitjor que fa uns anys, i
som els principals perjudicats per la situació cats: d’una banda hi som no- el cap a Madrid segurament serem la primera
per aquesta situació dramàti- saltres, un sindicat format per generació que viurà pitjor que
ca. Per això, el nostre sindicat
de les gent d’aquí que pensa per a la
i actuen en clau l’anterior. Per això la reclama-
va fer seva la convocatòria des infraestructures gent d’aquí, que sabem que estatal ció de la sobirania està acom-
del primer moment i es va bol- és aquí on vivim i treballem i panyada, des de la manifes-
car en la preparació de la ma- sindicat. Val a dir que algunes on hem de millorar les nostres els privilegis i les connexions tació del dia 1 de desembre,
nifestació. persones afiliades a d’altres condicions laborals. De l’altra polítiques i ministerials que no d’un clam que també reclama
El dia de la marxa, el nostre sindicats també van fer pinya banda, hi ha els sindicats for- pas en sortir en defensa de la dignitat.
LaIntersindical
Hivern 2007-08 això es mou! 09
> LLENGUA I EDUCACIÓ

La supervivència del català a


l’escola, de nou amenaçada
 sura, s’espolsava les respon- tiu i de la situació sociolingüís-
Blanca Serra sabilitats de la seva aplicació tica del nostre país i van en la
descarregant-les en els cen- direcció d’ assegurar l’ús de la
Entre el juny i el setembre de tres i en el professorat i fent llengua catalana com a llengua
2007 l´STEC/Intersindical-CSC un ús pervers del concepte d’aprenentatge, de comunica-
ha treballat intensament per d’autonomia dels centres. ció i d’ús social en totes les ac-
impedir que l’anomenat De- La línia d’actuació de STEC/ tuacions docents, no docents
cret Maragall del nou conseller Intersindical-CSC ha estat fer i administratives dels centres i
d’Educació apliqués a les esco- pressió conjuntament amb al- l’elaboració de projectes edu-
les de Catalunya el decret del tres forces socials i sindicals al catius plurilingües en què el
govern espanyol que ordenava sí de la Plataforma pel Català a català, com a eix vertebrador,
la introducció d’una tercera l’Escola. El nostre treball i el de ha de ser al mateix temps ob-
hora de llengua espanyola en la Plataforma successivament jecte i eina d’aprenentatge de
el currículum de primària. ha aconseguit desmuntar els manera que sigui la base de
Hi havia la paradoxa que men- arguments jurídics, polítics i les relacions interlingüístiques
tre el govern català havia im- pedagògics del decret, defen- i d’aprenentatge de les dife-
pugnat el decret del govern sar no sols la immersió lin- rents àrees curriculars i de les
espanyol, que envaeix clara- güística a l’educació primària altres llengües. També aconse-
ment les competències cata- sinó també la seva extensió llem que les activitats previs-
lanes, per altra banda es dis- una actuació així és un atac en augment d’hores d’espanyol a l’educació secundària i, a la tes durant la franja horària de
posava a aplicar-lo, cosa que tota regla a la línia pedagògica és pedagògicament injustificat pràctica, hem aconseguit des- lliure disposició han de servir
evidencia la contraposició de i sociolingüística de la immer- i el català té problemes de fre- activar el decret elaborant unes per impulsar l’ús de la llengua
criteris al si del propi govern sió lingüística duta a les nos- qüència d’ús entre els joves, la “instruccions d’inici de curs” catalana a nivell oral.
català. El decret Maragall pre- tres escoles des de la mort del norma preveia que la llengua alternatives que s’han enviat a En definitiva, els centres han
tenia introduir aquesta tercera dictador amb un consens so- catalana pogués ser substituï- les escoles de cara a elaborar de dur a terme totes les me-
hora d’espanyol amb la possi- cial amplíssim i un èxit notable da a les hores de reforç per la els projectes lingüístics de cen- sures necessàries per tal de
bilitat d’impartir-la en contin- com a eina de cohesió social, llengua que, precisament, no tre que han d’estar enllestits el garantir que tot l’alumnat que
guts d’àrees no lingüístiques sobretot quan s’ha aplicat en necessita cap reforç i que és mes d’abril de 2008. acabi l’Educació primària do-
o en la realització d’activitats tota la seva potencialitat i sen- majoritària socialment als mi- mini la llengua catalana tant a
previstes en la franja horària se adulteracions ni reticències. tjans de comunicació i a l’oci Instruccions alternatives nivell oral com escrit.
de lliure disposició. La segona possibilitat ens duia dels joves. Aquestes instruccions alterna- Hem desactivat el decret però
a un altre despropòsit: mentre A tot això s’hi afegia que el tives plantegen unes prioritats aquest continua existint i, per
El català, sempre perdent el Consell d’Avaluació del Sis- decret Maragall, preveient lingüístiques des de la perspec- tant, no podem abaixar la
En el primer cas és evident que tema Educatiu avala que un l’oposició social a aquesta me- tiva global del sistema educa- guàrdia.

> PRECARIETAT LABORAL

L’Espai Jove denuncia la


inefectivitat de la Inspecció
la sinistralitat a la feina. En de- L’Espai Jove exigeix un aug-
finitiva, estant al servei de la ment del personal i la dotació
classe treballadora. econòmica a l’ITTS, la creació
El dèficit de recursos humans i d’un cos específic d’Inspectors
econòmics, així com la manca de Treball, sense necessitat de
de voluntat política per fer-la recórrer als Mossos d’Esquadra
una institució efectiva fan que per vetllar pel compliment
la ITTS quedi inutilitzada com de la LPRL, la realització
a ens públic. d’inspeccions exhaustives i per
L’Espai Jove, tal com recull el sorpresa i, una vegada més, el
manifest emès en una acció traspàs a la Generalitat de les
de denúncia d’aquesta situa- competències en matèria so-
ció -vegeu foto- a la mateixa ciolaboral.
seu de la Inspecció a Barcelo-
na, constata que “l’actuació de Campanya “Està tot fatal”
la ITTS només fa que ampliar L’acció que es va dur a terme a
la desconfiança dels treba- les portes de la Inspecció, i en
lladors i treballadores envers què es van abocar fems com a
l’Administració com a garant metàfora de la “pudor” que fa
de les condicions establertes la institució, s’emmarcava en
 llà de simples formalismes per sentit, una dels papers més en la legislació laboral que, si la setmana d’accions promo-
David Soriano tancar expedients i fer estadís- greus és el que protagonitza bé és del tot insuficient, ni tan gudes per la campanya “Està
tiques, generalment de la mà la Inspecció de Treball (ITTS). sols es compleix”. tot fatal” amb què una setan-
L’Administració té un paper de les patronals i de les cen- Aquesta hauria de servir per Per això, demana que la ITTS tena d’entitats han denunciat,
clau en la resolució dels con- trals sindicals estatals, tal com garantir una ocupació digna i adopti els principis que se li su- del 14 al 20 de maig, la pre-
flictes laborals, però sovint s’ha demostrat en els darrers de qualitat, combatent els ca- posen de celeritat, transparèn- carietat laboral i l’especulació
aquest es redueix a un tràmit casos de grans deslocalitza- sos més flagrants d’explotació cia, consistència i proporciona- enquè es basa l’actual model
burocràtic que no va més en- cions empresarials. En aquest laboral i sent expeditiva davant litat en les seves actuacions. econòmic.
10 això es mou! LaIntersindical
Hivern 2007-08

> sectors de la intersindical-csc

Objectiu: créixer i ser eina útil i


eficaç per al jovent treballador
 anat organitzant en els dar- rebuda com per les mancances
Roger Bujons rers anys, a l’Espai Jove de la que es detecten davant la im-
Intersindical-CSC considerem minent renovació del conveni
Comencem aquest curs amb imprescindible fomentar la d’aquest sector.
molta energia i amb ganes descentralització i territorial-
d’avançar amb tota aquella ització de la nostra activitat, ja Polítiques socials
gent que ens hi vulgui acom- que entenem que és la millor Des de la plena consciència
panyar. Tot plegat, respon a la manera d’acostar el sindical- que el model productiu i les
percepció que ens mou a par- isme a les necessitats de cada relacions laborals es troben
ticipar a un sindicat de classe realitat. Conseqüentment, po- supeditades a les polítiques
i amb vocació nacional: la re- tenciarem l’organització de socioeconòmiques de torn,
cerca i generació d’eines útils formacions sindicals de tot ti- seguirem treballant des de la
per al conjunt de la classe pus a diferents pobles i ciutats, Comissió de Polítiques Socials
treballadora dels Països Cata- en contacte amb el seu teixit en l’anàlisi i generació de dis-
lans. Una tasca gens senzilla, associatiu, així com per donar curs al voltant d’aquestes.
que no permet discursos auto- a conèixer aquelles problemà-
complaents ni passos en fals; tiques que els i les joves ens Espai Jove, espai de troba-
menys encara en una societat trobem als nostres centres de da
regida per un model econòmic treball. Ens hem proposat augmentar
refractari a donar un protago- la nostra presència i la impli-
nisme actiu a la classe trebal- Atenció al lleure educatiu cació de l’afiliació de l’Espai
ladora. De la mateixa manera, i com Jove en la lluita sindical, tant
hem fet fins ara, continuarem dins com fora dels seus centres
Sindicalisme des del terri- desenvolupant campanyes de treball, així com territorial- Intersindical-CSC vol ser l’espai individuals i col·lectius. Només
tori sectorials concretes, que en- ment. Al nostre entendre, sols de trobada de tot aquell jovent si disposem d’eines potents,
Més enllà de seguir potenciant guany seguiran incidint, inicial- a partir d’aquesta feina podem compromès amb la defensa nacionals i sobiranes els i les
aquelles activitats com les Es- ment, en la situació dels i les acostar-nos al Marc Català de dels seus drets laborals així treballadores d’aquest país
coles de formació sindical o treballadores del lleure educa- Relacions Laborals. com amb les diferents lluites avançarem cap a una societat
el Dia d’acció social que hem tiu, tant per la bona resposta En definitiva, l’Espai Jove de la en defensa dels nostres drets justa, lliure i solidària.

L’Escola Itinerant de Solidaritat,


un projecte innovador de Solidara
 la seva pròpia realitat, història
Violant Agut i circumstàncies que l’envolten,
i la resta de pobles i persones
del món seran indispensables
La Intersindical-CSC, junta- en aquesta lluita local, ja que
ment amb Solidara -Solidaritat configurarà una transformació
Catalana per a la Cooperació i global.
els Drets Humans- ha endegat Tot plegat, doncs, configura
aquest 2007 un projecte inno- l’EIS com el compromís de la
vador dins l’àmbit de la solida- Intersindical-CSC entorn de
ritat i la sensibilització a nivell la solidaritat. Per una banda,
nacional. l’Escola dóna suport a inicia-
Seguint els eixos d’actuació en tives transformadores a dife-
aquest camp, l’Escola Itinerant rents pobles de l’Amèrica del
de Solidaritat (EIS) sorgeix com Sud i Central. Per una altra, i
a eina que esdevé clau a l’hora de manera més incident, foca-
de transmetre, difondre i con- litza aquest compromís a casa
cebre altres realitats del món. nostra en la tasca de difusió i
A través de les seves sessions, sensibilització, amb el qüestio-
l’EIS pretèn incidir i potenciar nament de les desigualtats en-
els valors humans i fraternals, tre els pobles del món i entre
massa vegades oblidats. les persones que hi conviuen
El treball de la solidaritat ha com a punta de llança.
de vetllar per la pau, sempre
que aquesta es concebi a par- Solidaritat transformadora i d’una realitat. ta a d’altres realitats del món, a terme projectes de formació
tir de la justícia social; no es i no assistencialista L’EIS rebutja la solidaritat as- però sobretot com a espai de sindical- endegaran un projec-
pot parlar d’una pau real si les L’EIS vol ser un espai de debat, sistencialista, la que afavoreix trobada entre persones que te d’enfortiment del paper de
desigualtats socials i les opres- de diàleg i de reflexió que aju- una dependència cada vegada vulguin construir, a través de la dona a les comunitats, vi-
sions nacionals són un fet im- di a analitzar el context global més gran dels pobles del sud la solidaritat, un món amb jus- sualitzant-la com a protectora
modificable. actual. A partir d’aquesta con- vers els del nord, sinó que tícia social i pau. i transmissora dels sabers de
És per això que cada poble ha cepció, la solidaritat pot esde- aposta per l’esperit crític, per Seguitn aquesta tasca soli- la terra i, per tant, com a en-
de ser l’encarregat de fer els venir una eina transformadora, la participació social, per la so- dària, aquest mes de setem- degadora de la defensa de la
passos que el meni cap a una ja que estarà tenint en compte lidaritat entre els pobles opri- bre les dones de la FENOCIN sobirania alimentària.
pau amb justícia social. Tot po- totes les dimensions que confi- mits socialment i nacional. -sindicat amb què fa dos anys
ble és el màxim coneixedor de gura la complexitat d’un poble L’EIS vol ser una finestra ober- que la Intersindical-CSC porta www.solidara.cat
LaIntersindical
Hivern 2007-08 calaix de sastre 11

> EL LLIBRE > EL LLIBRE > L’INFORME > EL DOCUMENTAL > EL WEB

Diagnòstic lúcid Usuaris estafats Discriminacions Racons laborals Dèficit fiscal


“El preu de ser catalans” “Renfe. La Vergonya” “Igualtat a la feina [...]” “Workingman’s Death” http://www.
Autora: Patrícia Gabancho Autora: Elena Martínez Edita: Organització Internacio- Direcció: Michael Glawogger financamentcatalunya.cat
Edita: Meteora Edita: Ara llibres nal del Treball (OIT) Durada: 122 minuts
Pàg.: 248 Pàg.: 112 Any: 2007 Any: 2006
Any: 2007 Any: 2007

De memorials de greuges so- Abans que la macroapagada Malgrat alguns avenços, és Més que racons, són autèntics Catalunya tenia l’any 2005 un
bre l’estat de la llengua i cul- que va patir Barcelona el mes evident que la igualtat encara forats negres. Espais que exis- dèficit fiscal de prop de 19.177
tura catalanes i el futur que de juliol i del caos puntual a és lluny de ser una realitat en teixen però que són invisibles milions d’euros amb l’Estat
els espera se n’han fet molts. l’aeroport del Prat, el símpto- el món laboral. En aquest se- a la societat, perquè en són espanyol, xifra que equival a
Amb aquest de Patrícia Ga- ma més clar i evident del gon informe de l’OIT sobre el la vergonya global. Els miners 2.704 euros per habitant.
bancho, argentina de naixe- mal funcionament i la manca tema s’hi examinen aspectes ucranians, els miners indone- Per evitar i denunciar dades com
ment, periodista i escriptora, d’inversions a Catalunya l’ha que comencen a sorgir en les sis, els escorxadors nigerians, aquestes neixia l’Observatori
són moltes les veus que han representat, i continua fent- pautes de discriminació i des- els siderúrgics xinesos o pa- del Finançament de Catalunya,
coincidit a qualificar-lo d’un ho, el servei de ferrocarril a igualtat al lloc de feina. Així, a quistanesos... Tots existeixen, que informa sobre el desple-
dels més lúcids i que ofereix casa nostra que no gestiona la la persistència de les desigual- i el neoliberalisme els necessi- gament de l’Estatut en ma-
una mirada més encertada. Generalitat, tant el de rodalies tats de gènere i raça o ètnia, ta, però lluny de les pantalles. tèria de finançament i analitza
Potser s’hi aborden els dubtes com el regional. Aquest llibre, hi ha formes de discriminació Hi ha qui diu que l’excel·lència els resultats obtinguts en el
de sempre, però l’autora, a reivindicatiu, exposa sense pèls -edat, orientació sexual, disca- de Glawogger en les imatges procés de negociació. El web,
més d’assenyalar culpabilitats a la llengua, què està passant i pacitat, sida, genètica- que tot -realment fascinants- és per molt clarificador, també fa un
i enumerar crítiques i queixes, qui són els responsables d’una just comencen a aflorar. fer-ho més digerible. Sigui seguiment de les inversions de
aporta unes vies de solució situació que dia a dia perjudi- com sigui, és una batzegada a l’Estat i recull “mentides ofi-
que tothom hauria d’aplicar. ca, sobretot, els treballadors. http://www.ilo.org la consciència occidental. cials”.

> l’entitat

Els usuaris catalans de sistemes


operatius lliures, una referència
 gui introduir en el món Linux
Quim Perelló sense que això li suposi una
gran dificultat o un trauma.
Afiliat a la Intersindical-CSC i
membre de l’Equip Català de Un referent en el món
Linux La Comunitat catalana
d’usuaris d’Ubuntu, anomena-
A l’hora de treballar amb da també LoCo Team -no per
l’ordinador, cada vegada són l’estat mental del grup sinó per
més els usuaris que es plan- la referència de LOcal COm-
tegen un canvi de sistema munity Team-, és la comunitat
operatiu i aposten pel lliure, amb més activitat del món. El
l’anomenat GNU/Linux. I la grup ara mateix és la referèn-
distribució més utilitzada és cia mundial de la comunitat de
Ubuntu, gràcies a la seva faci- parla catalana, i hi ha membres
litat d’instal·lació i ús, així com i voluntaris a les Illes, la Cata-
l’alta qualitat dels programes lunya Nord, el País Valencià -
que s’utilitzen. tot i les enormes dificultats que
En el procés de migració de hem tingut per aconseguir-ho-
sistema operatiu, sovint sor- , la Franja de Ponent i l’Alguer.
geixen dubtes i pors, i la quan- En aquest sentit, l’equip ha
titat d’informació pot atabalar estat preparant un mapa amb
l’interessat. És per això que ja la ubicació de cadascun dels
fa un temps que va néixer la ubuntaires catalans, en el qual d’espai web o d’infraestructura aquelles que estiguin cansats seu sistema operatiu. A més,
Comunitat catalana d’usuaris hi podeu constar si envieu un tecnològica, la Comunitat ca- de treballar amb un sistema ofereix la possibilitat de con-
d’Ubuntu [https://wiki.ubuntu. correu amb el nom (pot ser un talana d’usuaris d’Ubuntu dis- operatiu que només ofereix vivència entre dos sistemes
com/CatalanTeam], tant per sobrenom) i la vostra adreça posa d’un fòrum i d’una llista problemes (virus, publicitat operatius en un mateix ordina-
difondre aquest sistema ope- (por ser aproximada). de correu a través dels quals constant), que no es troba al dor, de manera que si es té pot
ratiu -el 100% del qual està es poden consultar els dub- complet en la seva llengua i d’esborrar l’antic, no cal elimi-
disponible en català- com per Serveis tes que es tinguin en relació a que busquin una instal·lació nar-lo.
ser un grup que pugui ajudar a Entre d’altres serveis, com la aquest sistema. que no requereixi un nive-
tot aquell i aquella que es vul- traducció d’aplicacions, l’oferta En definitiva, per aquells i ll tècnic elevat, Ubuntu és el www.ubuntu.cat
12 gent de la intersindical LaIntersindical
Hivern 2007-08

Maria Soteras Afiliada a la Intersindical-CSC i presidenta de la Junta del PAS a la UPF

“A l’Administració encara es
veuen les persones com un cost”
que la requalificació arribi als com hem dit, ha estat nul·la. adequats i a l’abast de tot el
equips de base. Ha estat un procés que s’ha personal. I és que cal comptar
Era necessari revisar funcions, portat des de la Gerència i de amb el personal intern i el seu
competències i processos, però portes endins i s’ha presentat talent per proveir llocs de tre-
cal fer-ho pensant en les per- sense haver-nos passat ni un ball que es van creant abans
sones, aprofitant la seva expe- informe motivat sobre els can- de seleccionar-lo en el mercat
vis proposats. laboral extern.
> “La Gerència La Llei 7/2007 de l’Estatut bà-
sic de l’empleat públic (EBEP) Què ofereix o significa la
de la universitat disposa en el seu article 37.1.c Intersindical-CSC respecte
vol reestructurar que seran objecte de nego- d’altres opcions?
ciació en el seu àmbit respec- Entenem que els bons resul-
el personal sense tiu “les normes que fixin els tats del 2003, molt similars
col·laborar ni criteris generals en matèria
d’accés, carrera, provisió, sis-
a CCOO i UGT en nombre de
vots i de representants, es van
negociar amb temes de classificació de llocs produir perquè el nostre es
de treball i plans i instruments va identificar com un sindicat
el seu òrgan de de planificació de recursos hu- català, amb una visió pròpia
representació” mans”. Queda clar que estem de la problemàtica laboral. A
dins d’aquest concepte. diferència d’altres sindicats, a

riència professional, el seu co- Quines són les principals > “Per
neixement de l’organització, la demandes de la Intersindi-
seva formació. La UPF no pot cal-CSC?
aconseguir
La Maria Soteras és tècnica de gestió de la Universitat Pompeu malbaratar el coneixement del Estem en el primer estadi de la plantilles de
Fabra (Barcelona) des de l’any 1991. Graduada social, llicen- personal que conforma la seva reestructuració i, de moment,
ciada en Ciències del Treball i amb un màster en Relacions plantilla de recursos humans. no ha estat l’inici que es- major qualitat
Industrials, des del 2003 és delegada sindical a la UPF per la
Intersindical-CSC i actualment presidenta de la Junta de Perso-
D’altra banda, les condicions
laborals no han estat negocia-
peràvem. Cal que la Gerència
faci un gir i vegi en la repre-
cal invertir en
nal d’Administració i Serveis d’aquesta universitat. des ni consensuades amb els sentació del personal un òrgan formació”
perjudicats. necessari per col·laborar.
A finals de juny es va anu- col·laboració de la Junta de Quan la tendència a les noves Demanem que es defineixin més, hem apostat per treballar
ciar una reestructuració Personal d’Administració i Ser- organitzacions és la de consi- tots els llocs de treball i que des de l’òrgan de representa-
administrativa a la UPF. veis (PAS) i a finals de juny derar les persones com l’actiu això s’acabi abans de finals de ció del personal, la Junta del
Quines conseqüències pot va anunciar el nou desplega- principal de l’empresa i es veu 2007, de manera que els efec- PAS, i no des d’altres òrgans
tenir? ment. el capital humà com una in- tes de la descripció s’activin l’1 negociadors que proposen els
El rector ja ho tenia com a pro- Una de les primeres mesures versió i no com un cost, a les de gener de 2008. qui es consideren majoritaris i
jecte prioritari i des de la re- ha estat la reestructuració administracions públiques això D’altra banda, per aconseguir amb què volen apartar la In-
presentació del personal, cons- d’una part de la plantilla, en encara no ha arribat. Hem de plantilles més tècniques i de tersindical-CSC del diàleg i la
cients de la seva importància, línia amb les noves tendències fer molt camí per incorporar major qualitat cal invertir en negociació, en contra dels re-
hem insistit en la necessitat de de les orfanitzacions. Estem aquests valors. formació. La plantilla ha de sultats de les eleccions.
treballar conjuntament amb la d’acord en elevar les catego- conèixer els àmbits que fan També valorem molt positiva-
Gerència per obtenir un resul- ries i tecnificar els llocs de tre- I què hi diu la llei sobre referència als processos pro- ment la relació Secció Sindical i
tat amb garanties d’èxit, però ball, però demanem que això aquesta manca de nego- pis de la Universitat. Des de sindicat, ja que aquest es posa
no ha estat així. La Gerència no es quedi únicament en els ciació i col·laboració? la Intersindical-CSC dema- al servei de la problemàtica
no ha recollit la proposta de comandaments intermedis i La negociació i la col·laboració, nem, doncs, plans de formació sense imposicions.