You are on page 1of 3

EL TEXT EXPOSITIU

Definició:
Tipus de text que desenvolupa un tema de forma clara i ordenada amb la finalitat que
altres persones l’entenguin.

Tema:
El text expositiu tracta temes relacionats amb el saber i la cultura, d’aquí que sigui
freqüent en l’àmbit acadèmic, administratiu, jurídic, periodístic o en les disciplines
humanístiques.

Estructura:
No presenta una estructura fixa. L’organització dels continguts depèn de la intenció de
l’autor. Pot adoptar dues modalitats:
• Estructura deductiva o analitzant (del general al particular)
L’autor comença amb l’exposició de la idea principal o tema i, a continuació,
aporta dades concretes, exemples... que confirmen o verifiquen la idea.
• Estructura inductiva o sintetitzant (del particular al general)
L’autor parteix d’allò concret per acabar amb una conclusió que coincideix amb
el tema del text.

Tipus de textos expositius
Si tenim en compte la intenció de l’escriptor i el tipus de públic al qual es dirigeix,
podem parlar de dues modalitats:
a) Divulgativa: són textos adreçats a persones que no són especialistes en la
matèria. Per això cal que els continguts siguin clars i estiguin ordenats.
b) Especialitzada: van adreçats a un públic minoritari que té amplis coneixements
sobre la qüestió. El tema és tractat rigorosament, cosa que fa necessària la
presència de tecnicismes.

Caracterització lingüística
Els textos expositius presenten uns trets lingüístics comuns:

Nivell morfosintàctic - Ús de la 3ª persona gramatical i de la 1ª pers. plural.
- Oracions enunciatives.
- Preferència per estructures sintàctiques que matisen i
precisen conceptes (subordinades adjectives) o que indiquen
algun tipus de connexió lògica (adverbials causals,
consecutives...).
Nivell lèxic - Lèxic denotatiu, per aconseguir l’objectivitat.
- Substantius abstractes.
- Tecnicismes.
Nivell textual - Presentació ordenada de les idees aconseguida amb l’ús
adequat de connectors.
EL TEXT ARGUMENTATIU

Definició
Tipus de discurs que té la finalitat de convèncer, per via racional, mitjançant raonaments
lògics o per via emotiva (argumentació de tipus persuasiu, com per exemple la que
trobam a la publicitat).

Tema
Els textos argumentatius tracten temes polèmics o que duen controvèrsia. Per aquest
motiu, és la varietat de discurs habitual en l’assaig, en les disciplines humanístiques o
en els gèneres periodístics d’opinió (editorial, columna, article d’opinió).

Estructura
Segons l’organització dels elements bàsics, destaquen tres tipus d’estructura:

1) Estructura deductiva o analitzant. (TESI + ARGUMENTS)
La tesi (idea fonamental on es recull l’opinió de l’autor) figura al principi de
l’escrit i, a continuació, s’exposen raonadament tots aquells aspectes que
confirmen la idea inicial.
2) Estructura inductiva o sintetitzant. (ARGUMENTS + TESI)
El text comença amb una anàlisi raonada de fets concrets i acaba amb una
conclusió que és la tesi.
3) Estructura enquadrada (TESI + ARGUMENTS + TESI)
Es diferencia de la primera modalitat perquè conté una conclusió on l’autor es
reafirma en la tesi exposada a l’inici del text.

Tipus de textos argumentatius
Si tenim en compte l’àmbit d’actuació, poden distingir-se dos tipus de textos:
a) Argumentacions científiques
S’elaboren sobre fets que condueixen a una conclusió indiscutible, ja que la seva
veracitat pot comprovar-se a través de l’experiència.
b) Argumentacions subjectives
Versen sobre opinions, per la qual cosa fan servir arguments versemblants i
probables, però que no són evidències.

Classes d’arguments

Segons la funció Arguments de recolzament: serveixen per confirmar la tesi.
Contraarguments: s’usen per anul·lar els arguments que ha fet
servir l’adversari o per invalidar les objeccions plantejades a la
tesi.

Segons el contingut Arguments lògics d’autoritat: l’autor es recolza
en l’opinió de persones de
prestigi reconegut, i en fa cites
textuals.
exemplificació: demostren la
validesa d’una idea de caràcter
general citant casos concrets on
aquesta idea es compleix.

sentit general de la societat: es
sustenten en aquells valors,
creences o principis morals pels
quals es regeix la societat. Així,
quant més alt sigui l’índex
d’acceptació del valor en què es
recolza un argument, major
consistència tendrà.
Arguments analògics Es comparació
dedueix la veracitat d’un fet per
la seva semblança amb un altre
metàfora
fet, la certesa del qual en tenim
constància

Caracterització lingüística:

Argumentació científica Argumentació subjectiva
Nivell morfosintàctic - Ús de la 3ª persona - Ús de la 1ª persona.
gramatical i la 1ª pers. plural. - Oracions exclamatives i
- Oracions enunciatives. interrogatives.
- Oracions impersonals i - Recursos retòrics basats
passives. en la repetició de paraules
- Estructures sintàctiques que o estructures oracionals.
matisen i precisen conceptes i - Sintaxi complexa, amb
que indiquen algun tipus de freqüents incisos
connexió lògica. explicatius.
Nivell lexicosemàntic - Lèxic denotatiu. - Lèxic connotatiu.
- Substantius abstractes. - Substantius abstractes.
- Tecnicismes. - Tecnicismes.
Nivell textual - Presentació ordenada de les idees, per la qual cosa s’usen
connectors de naturalesa lògica: per afegir informació (a
més, fins i tot...); d’oposició (això no obstant, al contrari...);
de causa (per tant...), etc.