You are on page 1of 33

Catalunya

> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Maig 2014 nm. 161 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Dipsit legal: B 36.887-1992
D
i
s
s
e
n
y
:

R
o
s
e
r

P
i
n
e
d
a
D
i
s
s
e
n
y
:

R
o
s
e
r

P
i
n
e
d
a
> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 161 Maig 2014 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat
Dipsit Legal: PM 1.177-2005
Maig de 2014 2 Editorial
EDITORIAL CONFEDERACI GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre
Los Almendros, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Delegaci Menorca
Plaa de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMIT CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)
Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS COMARCALS
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261
Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar -
maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet -
cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630
Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm. 1 Edifci
2, 3a Planta, 43005 Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona
fbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, fcgt_rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96
Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell -
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93
745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassaf@gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del
Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
Sort
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com
> ON ENS TROBEM?
Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton
T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,
Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofll, Paco Martn, Moiss Rial i Laura Rosich.
Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa, Artur Sard, Alba Caellas,
Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo,
Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Antonio
Gascn, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT.
Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta.
Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions:
catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i
subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n,
07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org
Web revista: www.revistacatalunya.cat.
No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i
collaboradors.
Drets dels subscriptors:
Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un ftxer
automatitzat degudament notifcat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de
la CGT de les Balears i la seva nica fnalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i con-
fdencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectifcaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals
mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni-
caci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especifcada per lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a fnalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets
dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
Facebook es lestafa ptica de lebullici
revolucionria
Carlos Taibo, escriptor, activista social i professor de
Cincia Poltica a la Universitat Autnoma de Madrid
>> Agurrelg
Seguim en lluita contra latur
i les retallades socials i en
defensa de la renda bsica
C
onsiderem que la mobilitzaci
s totalment imprescindible per
a denunciar la situaci demergncia
social que est sofrint la majoria de
la societat, per a generar conscin-
cia ciutadana que SI ES POT can-
viar el model de societat al que ens
tenen sotmeses, autoritari, repressiu
amb les llibertats i les protestes ciu-
tadanes, patriarcal, discriminatori,
corrupte, etc,i que aix solament
ser possible amb una mplia i deci-
dida mobilitzaci ciutadana, no amb
propostes electoralistes, que a ms
denganyoses, solament pretenen
alimentar carreres poltiques indivi-
duals i subjectar el model social que
ens t atrapades en la misria i en
lesclavitud laboral.
CGT considera molt positiu donar
continutat a la gran mobilitzaci ciu-
tadana que va tenir lloc el passat 22
de Mar a Madrid amb les Marxes de
la Dignitat, en el cam necessari de
construir, entre totes les persones i
organitzacions que lluiten, una Vaga
General, laboral, social, de consum,
etc, que resulti determinant per a
revertir el drama social que est vi-
vint la majoria de la societat i la clas-
se treballadora en particular.
En aix, posarem tots els nostres
esforos i energies, participant en
aquest moviment, en les diverses
plataformes locals i mobilitzant-nos
com organitzaci davant totes les
agressions que es porten a terme
per part dels poders econmics i po-
ltics contra les classes populars, des
dels diferents governs, els empresa-
ris, les institucions poltiques i fnan-
ceres, en defnitiva des del capitalis-
me i els seus nombrosos cmplices.
Per aix CGT va participar el 30
dabril en les accions en ofcines del
SOC/INEM contra latur i les retalla-
des, ens vam mobilitzar intensament
amb motiu del 1 de Maig, partici-
parem el 21 de Juny en les mobilit-
zacions davant els Parlaments au-
tonmics i, posteriorment, en el que
anem decidint collectivament de
cara a la propera tardor.
Perqu la lluita s lnic cam i
la defensa dels drets i llibertats
collectives el nostre objectiu.
Maig de 2014 Tema del mes 3
De qu va la Uni Europea?
TEMA DEL MES
Deute illegtim, ajustament estructural, rescat
de leuro i tractats comercials al servei de la UE
neoliberal, autoritria i patriarcal
CGT, Ecologistes en Acci i Baladre
Material amb les preguntes i respostes
que estem traient conjuntament CGT,
Ecologistes en Acci i Baladre sobre
la UE per difondre amb vista a que si-
gui un instrument molt pedaggic.
Qui pren les
decisions a la
UE?
A la UE 28, les decisions executives
sn preses per la Comissi Europea.
Elabora directives que sn dobligat
compliment per a tots els estats mem-
bres, si el tema est transferit a la UE.
Tamb estableix les prioritats generals
de despesa a llarg termini per a la Uni
en el que es denomina el marc fnan-
cer de la UE. I elabora el pressupost.
La Comissi est formada per 28 co-
missaris, un per cada pas de la UE,
que tenen un mandat de cinc anys.
No sn triats democrticament, sin
que els designa el Consell Europeu.
Lactual President de la Comissi Eu-
ropea s Jos Manuel Durao Barroso,
que va renovar per la seva segona ve-
gada el seu mandat al febrer de 2010.
Al seu torn, el Consell Europeu reu-
neix als caps dEstat o de Govern de
cada pas de la UE, al president de la
Comissi i al president del Consell
Europeu, que s qui presideix les reu-
nions. Recordem que els caps dEstat
sn triats amb sistemes electorals no
proporcionals i que solen comptar
amb el suport de menys de la meitat
de les seves poblacions. Actualment, i
fns a fnals de novembre de 2014, el
president del Consell s Herman Van
Rompuy. No cal confondrel amb el
Consell de la Uni Europea, format
pels ministres de cada temtica.
El fams Ecofn, per exemple, que
pren decisions econmiques que ens
afecten a totes i tots, s el Consell
de la Uni que reuneix als ministres
dEconomia i Hisenda. A ms, s molt
decisiva en les nostres vides la labor
del Banc Central Europeu (BCE), que
s qui gestiona la moneda i, per tant,
la poltica monetria. Aix ho fa sense
cap control pblic possible.
El Parlament Europeu, nic rgan
electoralment triat, no t iniciativa
legislativa (no pot proposar lleis) i
solament t potestat per a validar o
rebutjar les que li arriben de la Comis-
si o el Consell. Un exemple clar de
qui mana: La Comissi Europea in-
terv en els pressupostos de cada estat
membre, abans que arribin si ms no
als Parlaments estatals, per a vigilar
que compleixen amb les mesures neo-
liberals que emanen dels rgans de la
UE, segons dicten el Pacte de lEuro o
Pacte Fiscal. s el que es coneix com
Semestre europeu.
Les directives europees condicionen
tota la poltica dels estats: mercats de
treball, poltiques dimmigraci, des-
plaament de treballadores/s, mercats
interiors i exteriors, transports, com-
petncia, alimentaci, medi ambient,
agricultura, sobirania alimentria, etc.
No obstant aix, els pobles que patiran
aquestes poltiques no tenen oportuni-
tat de triar a qui ha delaborar-les.
Si a aquesta falta de democrcia afe-
gim la presncia molt activa de ms
de 15.000 lobbistes i 2.500 empreses
que pressionen de forma regular a les
institucions europees, s fcil adonar-
se que la poltica de la UE persegueix
afavorir interessos privats. Amb les
seves ingerncies, condicionen i ma-
nipulen les iniciatives legislatives de
la UE.
Abans de res, s necessari qestionar
novament el paper de la UE. Fins a
quin punt els lobbies han determinat
les poltiques de la Uni Europea? A
qui serveixen les institucions euro-
pees?
s legtim el
deute de la UE?
Des de les institucions europees
sinsisteix que el principal problema
de les economies de la UE s el deute
pblic, per quan sanalitzen les dades
del deute dels estats de la UE obser-
vem alguna cosa ben diferent. A la f
de 2011, el deute pblic dels estats de
la Zona Euro suposava noms 15%
del total del deute, mentre que el deute
privat (de les famlies, de les empreses
no fnanceres i de la banca) suposava
el 85% restant.
Davant aquest greu volum de sobreen-
deutament del sector privat, el que
ms preocupa als governs i banquers
s limpagament daquest deute. Per
aix, des del comenament de la crisi
fnancera, estan maldant per convertir
aquest deute privat en deute pblic. El
ms clar exemple ho tenim en el res-
cat de la banca espanyola que, ja des
dabans del comenament de la crisi,
ha rebut la xifra de 1,42 bilions de
dajudes pbliques.
Per a poder salvar a la banca, lEstat
espanyol sha hagut dendeutar ms
encara i ha hagut de fer dures reta-
llades en els serveis socials bsics
per a la poblaci com sn la sanitat,
leducaci o les pensions. I aix ma-
teix ha ocorregut en la major part dels
Estats de la UE, especialment els de
la perifria europea (Espanya, Grcia,
Irlanda, Itlia i Portugal). Aix doncs,
aquest deute, en origen privat i con-
vertit en pblic, s, sens dubte, un
deute illegtim, ja que lluny dajudar
a la poblaci a palliar els danys so-
cioeconmics de la crisi, els ha agu-
ditzat encara ms.
Per la perversi del deute no resideix
noms en la injustcia de fer-nos carre-
gar a totes les persones amb un deute
que no s nostre, sin en la seva utilit-
zaci per a sotmetre a les poblacions
europees als dictats dels mercats, als
interessos dels poders fnancers. Aix,
els rescats duen associats tot un seguit
de condicions que, amb lexcusa de
sanejar les economies dels pasos res-
catats, permeten a organismes tan poc
democrtics com la Comissi Euro-
pea, el Banc Central Europeu i el Fons
Monetari Internacional, coneguts com
la Troica, intervenir en les poltiques
nacionals i segrestar les seves sobira-
nies. Aquesta ingerncia ha provocat,
en el cas de lEstat espanyol, la refor-
ma de la Constituci en el seu article
135 per a prioritzar el pagament del
deute sobre la despesa social. Per tant,
aquest deute illegtim ha de ser repu-
diat i no pagat.
Per tot aix, diem: No devem, no pa-
guem!
Qu tenen
a veure les
reformes
laborals amb la
UE?
El Pacte de lEuro, o Pacte per la
Competitivitat, imposa unes polti-
ques econmiques dobligat compli-
ment que suposen un nou gir de rosca
sobre les condicions de vida de la ma-
joria. Aix, estableix diferents obliga-
cions en matria salarial, laboral, de
pensions, etc:
* Els salaris han de vincular-se a la
productivitat i deixar destar vincu-
lats a lndex de Preus. Aix suposa
canviar les regles de la negociaci
collectiva, desvinculant els salaris del
cost de la vida, a alhora que es limita
el nivell de centralitzaci dels conve-
nis col lectius
i sexigeix una fexibilitat interna. s
a dir, exigeix acabar amb el poder
contractual sindical en la fxaci de
les condicions de treball sobre jorna-
da (temps de treball), organitzaci de
treball (torns, sistemes de retribuci,
etc.) i acomiadaments. Soscava greu-
ment la negociaci collectiva.
* La UE planifca i exigeix reformes
laborals que abordin la fexibilitat i la
disponibilitat unilateral del contracte
per part de lempresari.
* El Pacte per lEuro i el Pacte Fiscal
recomanen laugment de la edat de
jubilaci i la reducci de la quantia de
la pensi. La UE fomenta els Plans
Privats de Pensions.
* Exigeix incloure en la legislaci del
pas amb rang constitucional (com ja
ha fet tota la classe poltica a Espanya)
lequilibri fnancer, s dir, el dfcit i
tamb el pagament del deute com a
prioritat. Amb aix es persegueix ga-
rantir que els creditors del deute co-
brin no noms el principal, sin tamb
els interessos. I endureix les penalitza-
cions per qui no compleixi.
* Incentiva la recapitalitzaci de la
banca. Aquesta s una mesura clara de
socialitzaci de les prdues causades
per lespeculaci i la mala praxi. En
canvi, els guanys segueixen sent ex-
clusivament privades.
* La Comissi Europea interv en els
Pressupostos de cada estat membre
per vigilar que compleixen amb totes
les poltiques acordades. Ho fa mit-
janant el procediment conegut com
Semestre europeu.
Ja havia desaparegut del Tractat de
Lisboa la possibilitat dexigir i exe-
cutar drets essencials (vaga, temps de
treball, negociaci collectiva, etc) Al
Pacte de lEuro no apareix el social,
ni tan sols com retrica. Est absent
qualsevol referncia mnima als gaire-
b 27 milions de daturades i les se-
ves condicions dinseguretat. El que
apareix, en canvi, s tota una poltica
antisocial i anti-treballadors/es, que es
converteixen en simples mercaderies
dun sol s, per garantir la taxa de be-
nefcis del capital.
Segons Eurostat, el gener de 2014 hi
havia a la UE-28, 26.231.000 de per-
sones en atur. Delles, el 23% es tro-
ben a lestat espanyol (6 milions). El
2 febrer de 2011 Govern, Sindicats i
Empresaris van pactar les poltiques
del Pacte de lEuro que sapliquen a
lestat espanyol, lanomenat Acord
Social i Econmic per al creixement,
locupaci i la garantia de les pen-
sions, enterrant aix les dinmiques
de mobilitzaci per a revertir les sorti-
des antisocials a la crisi.
A lEstat espanyol, la fexibilitat la-
boral havia quedat garantida amb la
Reforma Laboral plasmada en la Llei
35/2010 del govern Zapatero. Encara
ms greu ha estat la Reforma Labo-
ral del govern del PP 3/2012 . Flexi-
bilitat i disponibilitat unilateral per
lempresari, en tot el recorregut del
contracte, des de lentrada i la per-
manncia a la sortida. Les Pensions
van ser ajustades als criteris fxats
per la UE. El retard de ledat de ju-
bilaci i la disminuci garantida de la
quantia de la pensi sn aspectes que
queden fxats en les seves retallades
amb la Llei 27/2011 de PSOE, CEOE,
CCOO i UGT i amb la Llei 23/2013
del PP sobre lndex de revaloraci de
les pensions i el factor de sostenibili-
tat. Els ajustos per reduir el dfcit i
4 Tema del mes Maig de 2014
De qu va la Uni Europea?
el deute als criteris assenyalats per la
UE afecten tant al mercat privat (de-
valuaci massiva de salaris a travs
de la manca daplicaci dels convenis
o baixades directa dels salaris), com
al pblic: disminuci salarial a tot el
personal que treballa en les diferents
AAPP, acomiadaments collectius
per al personal laboral i reducci de
locupaci pblica, amb taxes de re-
posici 0.
I tot aix sobre la base de labsoluta
prioritat de crear les condicions labo-
rals, socials i poltiques per fomentar
la competitivitat. Aix ha comportat
la privatitzaci de serveis essencials
per a les poblacions. Alhora es pro-
dueix una reducci dels costos del
treball, a travs o per mitj de polti-
ques que incrementin la fexibilitat,
la mobilitat de la fora de treball i la
capacitat dajust (acomiadament, ho-
res extres ...) segons el cicle econmic
(recessi, crisi, estancament o creixe-
ment).
s la mort del treballador/a, com a as-
salariat i com a persona social, doncs
se li transforma la seva naturalesa po-
ltica / jurdica (persona amb drets) a
convertir-lo en un mer factor de pro-
ducci de capital.
s la UE el palad
de la lluita
contra el canvi
climtic?
La UE es fon parlant de la importncia
de lluitar contra lescalfament global.
Aix, la Comissi Europea, en les cites
internacionals, aposta per les reduc-
cions demissions de gasos defecte
hivernacle ms ambicioses. I la UE
no noms parla, sin que tamb actua:
ha complert els objectius marcats pel
Protocol de Kyoto.
No obstant aix, aix sha aconseguit
amb un exercici de comptabilitat
creativa basada fonamentalment en
el desplaament duna part de la pro-
ducci als pasos emergents i als ms
empobrits i, per tant, tamb shan des-
plaat les emissions de gasos defecte
hivernacle. Si es tenen en compte els
productes que la UE consumeix per
que es produeixen en altres llocs del
mn, el compte de les emissions de la
UE haurien daugmentar en un 30%
aproximadament, la qual cosa allunya
la UE del compliment real de Kyo-
to. En paral lel, podria semblar que
els sectors fnancers, essencials per a
la UE, consumeixen menys energia
comparativament, per aix suposa
oblidar que leconomia fnancera t
repercussions immediates sobre el
medi ambient, ja que infueix i pres-
siona a leconomia real.
La UE es fon parlant de la importncia
de lluitar contra el escalfament global.
Aix, la Comissi Europea, en les cites
internacionals, aposta per les reduc-
cions demissions de gasos defecte
hivernacle ms ambicioses. I la UE
no noms parla, sin que tamb actua:
ha complert els objectius marcats pel
Protocol de Kyoto.
Si es mesuren les emissions de gasos
defecte hivernacle a nivell mundial
comprova que no paren de crixer. Els
dos nics perodes recents en els que
sha produt una reducci en les emis-
sions de CO2 globals han estat provo-
cats per fortes crisis econmiques: el
collapse del bloc sovitic i la Gran
Recessi actual. Aix es deu al fet que
el consum denergia i el creixement
del PIB sinterrelacionen directament:
ms creixement del PIB implica un
consum denergia equivalent. I, un
major consum energtic implica una
major emissi de gasos defecte hi-
vernacle. En un mn globalitzat, els
comptes shan de calcular a nivell glo-
bal per no fer trampes.
La UE ha estat molt hbil per crear
nous nnxols de mercat aproftant el
canvi climtic. Entre aquests des-
taquen la compravenda de drets
demissi a les borses, o lextensi
del control de laigua per part de de
les multinacionals europeas.en aquells
llocs on s previsible que disminueixi
la seva disponibilitat a causa del canvi
climtic
En realitat a la UE noms li interessa
el creixement, la qual cosa, inevita-
blement, implica ms canvi climtic i
destrucci ambiental.
Quant inverteix
la UE en Defensa
i qui es benefcia
daix?
Sabies que la despesa militar dels
pasos de la UE supera els 200.000
milions deuros a lany? Sabies que
Regne Unit, Frana, Alemanya i Itlia
fguren entre els deu pasos amb major
despesa militar en lany 2012?
Sabies que, comptant els efectius dels
exrcits a Europa, de les forces para-
militars i de les forces de reservistes,
Europa compta amb ms de 6.000.000
de persones ensinistrades i amatents
per a la guerra i per a la intervenci
militar?
Sabies que 24 dels 28 pasos de la UE
coordinen la seva poltica militar sota
lOTAN?
Sabies que la UE ha participat fns a la
data en trenta-cinc operacions militars
en lexterior, contant amb forces mi-
litars prpies i dels Estats membres?
Sabies que pot desplegar entre 50-
60.000 soldats a ms de 4.000 km de
distncia en menys de seixanta dies i
mantenir-los durant un any en guerra?
Sabies que la UE mant el segon com-
plex militar industrial ms potent del
planeta i que la suma de les vendes
anuals darmes de les indstries mi-
litars de pasos de la UE superen els
115.000 milions de dlars anuals?
Et sonen dalguna cosa les empreses
BAE Systems, EADS, Finmeccani-
ca o Thales? BAE Systems factura a
lany en venda darmes 29.150 mi-
lions de dlars, EADS factura 16.390
milions; Finmeccanica, 14.560 i Tha-
les, 9480 milions.
Sabies que la UE compta amb estruc-
tures militars prpies que dupliquen
les dels Estats: un Estat Major de la
Defensa, una Agncia Europea de
Defensa, un Comit Militar, un servei
despionatge, casernes generals, cos-
sos dexrcit, entre uns altres?
Sabies que existeix una doctrina de
seguretat de la UE en la defnici de la
qual i del seu control no pinta res ni el
Parlament Europeu, ni cap dels rgans
representatius de la UE?
Sabies que la poltica del Frontex des-
envolupa un plantejament militar per
al tractament de les migracions?
La poltica de seguretat de la UE
est altament militaritzada i t un
enfocament ofensiu i intervencionis-
ta. Existeix un potent lobby militar
que infueix decisivament en aquesta
poltica i en la construcci dun pol
militar-industrial que promou la ven-
da darmes i lexportaci de confictes
internacionals.
Tota aquesta poltica es paga amb els
impostos de la ciutadania i es practica
desquena a la societat i sense comp-
tar amb la seva opini. s insolidria
amb les necessitats socials europees i
de la resta del mn i nicament busca
enfortir els interessos de loligarquia
del capital. Es pot aspirar a la desmi-
litaritzaci de la defensa a Europa i en
el planeta i a laposta per la seguretat
humana en comptes de la seguretat
militar. Per la UE no ho fa.
Com estan
evolucionant les
desigualtats en
la UE?
Una anlisi de les poltiques socials
seguides pels pasos industrialitzats
en la UE mostra tres moments dife-
renciats. El primer perode, dcada
dels 80 i primers 90, es caracteritza
pels canvis efectuats en les poltiques
socials. Les Institucions de la UE op-
ten per reformes que converteixen els
Sistemes de Protecci Social Univer-
sals i Pblics en Sistemes Mixts, s
a dir, aquells de fnanament pblic
per amb producci privada. A ms,
sn segmentats (contributius, no con-
tributius, assistencials, etc.) i es fxen
diferents nivells de protecci. Domina
la ideologia de els avantatges del pri-
vat, que serveix dexcusa per a posar
en mans del mercat el que abans es-
tava en lesfera pblica. Es passa de
la concepci ciutadana portadora de
drets a usuria consumidora de ser-
veis. En aquests moments, per para-
doxal que sembli, no solament no dis-
minueix la despesa pblica total, sin
que augmenta en uns 11 punts sobre el
PIB en els pasos industrialitzats. Les
partides amb el creixement ms fort
sn les de pensions i sanitat.
El segon perode, des de 1992 fns a
2008, va estar determinat per la rees-
tructuraci de poltiques econmi-
ques (entrada de leuro) i poltiques
fscals (reducci de despeses com
forma de compensar els dfcis, en
lloc daugmentar ingressos). Aix
accentua la vulnerabilitat del sistema
davant les fortes pressions del mercat
i els processos dintegraci econmica
supranacionals coneguts com globa-
litzaci. La unifcaci de les polti-
ques econmiques i fscals, amb dues
referncies clau, el Tractat de Maas-
tricht (93) i Pacte dEstabilitat (97),
suposa problemes comuns als siste-
mes de protecci social. Les matei-
xes poltiques en tots i cadascun dels
estats membres de la UE, produeixen
en aquest moment un estancament en
el volum de despesa social entorn del
26% del PIB.
El tercer perode, des de lesclat
daquesta crisi, s regit pel pacte de
lEuro i el Pacte Fiscal. El volum de
despesa social disminueix de manera
drstica i especialment en els pasos
del sud europeu, incrementant-se la
desigualtat fns a extrems insuporta-
bles.
Es retallen les despeses de prestacions
i especialment les pensions, la sanitat
i la prestaci datur. Sinstalla la idea
destat Assistencial davant situa-
cions de necessitat imperiosa, suplan-
tant a lestat de Benestar.
Les conseqncies daquestes polti-
ques es visibilitzen en lanlisi de ca-
dascuna de les partides de la despesa.
Augmenta la vulnerabilitat social, al
crixer la pobresa, lexclusi social, la
inseguretat i precarietat laboral i la so-
cietat de control (absncia de llibertat,
lleis especials destrangeria, majors
poblacions recloses).
Aquestes poltiques neoliberals des-
mantellen els serveis pblics afavorint
la privatitzaci. No corregeixen el des-
equilibri i el deute en matria de cures,
sin que els agreugen. Al transferir a
lesfera privada cures, com escoles
infantils, atenci a la dependncia, etc.
aquelles dones que no poden afrontar
els preus es veuen obligades a sobre-
carregar-se, ja que la societat segueix
sent profundament patriarcal i les cu-
res no estan repartides equitativament.
La majoria de les persones considera-
des pobres a Europa sn dones. Sn
les ms afectades per la discriminaci
en matria docupaci, salaris i salut.
Aquestes poltiques produeixen po-
bresa, desigualtat i exclusi social,
alhora que benefcien a uns pocs amb
les privatitzacions i els rescats. Les
ciutats i les regions perifriques del
mn veuen augmentar les borses de
pobresa. Noves formes dexclusi del
dret a la salut en els pasos de la UE es
relacionen amb la desigual distribuci
i accs als serveis i als recursos entre
nacions i territoris regionals i entre tre-
balladores/s autctons i extracomuni-
taris. La societat s cada vegada ms
desigual.
Pretenen estendre la idea que lnica
manera per a sortir de la crisi s tornar
al pur mercat com regulador de les re-
lacions econmiques i socials, dacord
amb les lleis de loferta i la demanda.
No obstant aix, aquest model capita-
lista ha causat 27 milions de persones
aturades en la UE; el 13% de la pobla-
ci ocupada en situaci precria; el
15% de la poblaci per sota dels llin-
dars de pobresa; milions dimmigrants
(m dobra barata, esclava), a qui sels
nega qualsevol dret de ciutadania i
sels utilitza com exrcit de reserva,
fomentant el racisme i la xenofbia en
les societats dacollida; societats cada
vegada ms desestructurades amb re-
gressi i desarrelament social; deterio-
raci ecolgica i mediambiental, pos-
siblement irreversible.
Quines sn
les poltiques
dimmigraci de
la UE i com es
prenen aquestes
mesures?
La Uni Europea aborda el tema de les
migracions des duna perspectiva eco-
nomicista: la lliure mobilitat de les per-
sones i les treballadores i treballadors
(comunitaris) per la Unin exigeix
suprimir les fronteres internes. Per
tamb exigeix aixecar controls ms
precisos en les fronteres exteriors, per
a totes aquelles persones extracomuni-
tries. Les persones estrangeres noms
sn tingudes en compte en la UE com
treballadores/es tils a les economies
nacionals. Per aix, tant el seu accs al
territori de la UE com la seva mobili-
tat per ell estan severament restringits.
Quant als seus drets ciutadans o la seva
integraci social, la UE simplement es
desentn. El territori de la Uni est
obert a la lliure circulaci de capitals
Maig de 2014 Tema del mes 5
De qu va la Uni Europea?
i persones. Qualsevol ciutadana/o de
la Unin podr lliurement installar-se,
treballar, invertir...i exigir el compli-
ment dels seus drets en qualsevol dels
estats pertanyents a la Uni.
Quin s el concepte poltic-jurdic de
ciutadania que sustenta la UE?: Tota
persona que ostenti la nacionalitat dun
Estat membre possex la ciutadania de
la Uni, que safegeix a la ciutadania
nacional sense substituir-la. Els ciu-
tadans de la Uni seran titulars dels
drets i subjectes dels deures previstos
en el Tractat de la Unin. Tenen el dret:
de circular i residir lliurement en el te-
rritori dels Estats membres; de sufragi
actiu i passiu en les eleccions al Parla-
ment Europeu i en les eleccions mu-
nicipals en lestat membre en el qual
resideixen... (Tractat de la Uni).
Des de la concepci que la nostra
civilitzaci occidental sustenta, ser
ciutad/ana signifca ser portador de
drets. Drets que sn universals (Carta
de NNUU), inalienables, inherents a la
persona i fora de les concretes polti-
ques, aix com de les lleis del mercat.
Tots els individus extra-comunita-
ris, s a dir, de fora dels estats de la
Uni i sense nacionalitat de qualsevol
daquests estats membres, manquen
del status de ciutadans. Sn conside-
rats de segona categoria, ja que es re-
geixen no pel dret Comunitari (Tractat
de la Uni, Carta de Drets Fonamen-
tals, etc.), sin pel dret destrangeria
vigent, b de forma unifcada -Espai
Schengen-, b de forma estatal lleis
destrangeria en cada estat-.
Els immigrants tenen drets com estran-
gers, per no com ciutadans. I si no
tenen papers, els seus drets es veuen
minvats al mnim, com ha ocorregut
amb el Reial decret-llei 16/2012 de re-
forma sanitria a lEstat Espanyol, que
ha posat f al dret a la sanitat universal.
En la poltica sobre migracions de la
UE s essencial lAcord de Schen-
gen, vigent des de 1995. Unifca el
control de les fronteres en un doble
sentit: duna banda, desaparici de
les fronteres interiors, i per una altra,
enfortiment de fronteres exteriors per
a impedir immigracions no funcionals
al mercat i per a controlar els fuxos
migratoris de tots els pasos de la UE,
llevat de Irlanda i Regne Unit. De
totes maneres, el propi espai Schen-
gen ha estat posat en dubte quan les
ampliacions de la UE propiciaven
les migracions de persones dels pa-
sos de lEst recent incorporats. Aix,
Bulgria, Romania i Xipre han vist
com la Comissi Europea els negava
lentrada en lespai Schengen, i per
tant, negava a les seves ciutadanes/
us la llibertat de moviments. Aix de-
mostra, una vegada ms, que els dis-
cursos paneuropeus i de fraternitat
no sn ms que retrica.
Lobjectiu que estableix la UE en ma-
tria migratria no persegueix fnali-
tats humanitries, ni vela pel benestar.
s un objectiu merament econmic.
La Uni desenvolupar una polti-
ca comuna dimmigraci destinada
a garantir, en tot moment, la gesti
efca dels fuxos migratoris (Arti-
cle III-267). Mitjanant lleis o lleis
marc europees es fxen les condicions
dentrada i de residncia, visats de
llarga durada i de permisos de residn-
cia, inclosos els destinats a la reagru-
paci familiar. Es defneixen els drets
daquestes persones de tercers pasos
que es trobin situaci regular. Tamb
dissenyen els processos dexpulsi i
repatriaci per a qui no estigui regula-
ritzat. Aquestes lleis permeten que es
repeteixin successos com la tragdia
de Lampedusa o el que est passant a
les fronteres de Ceuta i Melilla.
Qu s el MEDE?
Es coneix com MEDE al Mecanisme
Europeu dEstabilitat. s un organis-
me intergovernamental per als pasos
de lanomenada zona euro lobjectiu
exprs del qual s salvaguardar
lestabilitat fnancera de la moneda.
Per a aix, podr mobilitzar fons i
proporcionar suport a lestabilitat, sota
una estricta condicionalitat. Aix s,
far prstecs subjectes a condicions
neoliberals. Revisar peridicament
el compliment daquestes condicions
i comptar amb tota la fora de la UE
per a sancionar els incompliments.
Els fons del MEDE els aporten els
pasos subscrits de forma proporcio-
nal a la grandria de la seva poblaci.
I aquests fons sn els que atorguen la
capacitat de vot. Aix, entre Aleman-
ya, Frana i Itlia poden aconseguir la
majoria simple. Aquest organisme s
una mostra ms de la falta de demo-
crcia real en la UE, ja que est fora de
qualsevol dels tractats vigents i no ha
de sotmetres al control parlamentari.
El MEDE preveu cinc instruments
dassistncia fnancera. Un dells per-
metr rescatar pasos que ni tan sols
ho hagin sollicitat, en el cas que el
Consell de Governadors del MEDE
consideri que est en risc lestabilitat
de la zona euro. Un altre est pensat
per a rescatar directament a la banca
dun pas, sent el responsable ltim
del prstec (i de les condicionalitats)
dit pas i no el sector bancari. En al-
tres paraules, el MEDE t expressa-
ment previst un mecanisme de so-
cialitzaci de les prdues dels bancs.
Les activitats del MEDE estan lliures
dimpostos directes i els estats haurien
de retornar els impostos indirectes
que el MEDE hagus pagat. A aix
se suma que el personal del MEDE,
aix com els seus directius, gaudeixen
dimmunitat de jurisdicci en les se-
ves activitats ofcials.
El capital autoritzat del MEDE ascen-
deix a 700 000 milions deuros. Pot
semblar una xifra molt elevada, per
si la comparem amb el deute pblic
espanyol (952.014 milions deuros al
novembre de 2013) o itali (2.068.722
milions), constatem que no arriba
per a rescatar les fnances pbliques
daquests pasos, si fos necessari.
Llavors, per a qu serveix? Realment,
no persegueix acabar amb el problema
del deute, sin que pretn estabilit-
zar-lo, tornar-lo sostenible i, de
passada, garantir que els Estats apli-
quen les poltiques neoliberals. Ocupa
la mateixa funci que va tenir el FMI
en la crisi del deute dels anys 80. s un
exemple clar que la UE s un projecte
per a benefciar al capital i no per a les
persones.
Per qu el BCE
no pot prestar
diners als Estats?
Segons larticle 104 del Tractat de
Maastrich, el Banc Central Europeu
(BCE) no pot prestar directament als
Estats ni comprar el seu deute, de
manera que quan aquests necessiten
diners prestats ho han de demanar als
bancs privats o emetre deute pblic.
La diferncia estreba que obtenir els
diners directament del BCE no tindria
inters (o un inters baixssim) men-
tre que obtenir-lo de la banca privada
suposa pagar interessos molt ms ele-
vats. Aix reporta enormes benefcis
per als bancs privats, ja que reben els
diners prestats del BCE a un inters
que ronda el 1%, mentre que ho pres-
ten als Estats a interessos entorn del
5% (encara que en ocasions han arribat
al 15%).
En el cas de lEstat espanyol, si es cal-
cula la diferncia entre els interessos
que han vingut pagant les administra-
cions pbliques i el que haurien hagut
de pagar al tipus dinters ofcial amb
el qual el BCE presta els diners a les
entitats privades, noms en el perode
del 2008 al 2013 sobt un sobrecost de
ms de 100.000 milions deuros que ha
de desemborsar la poblaci espanyola
a la banca privada. Noms amb aques-
ta quantitat es podrien haver evitat la
major part de les retallades socials.
Una estimaci rpida del sobrecost de
fnanament per a tota la Zona Euro
tenint en compte el volum dels deutes
pblics de la resta dels estats i els tipus
dinteressos suportats, llana una xi-
fra superior al bili deuros des que va
comenar la crisi. El ms paradoxal s
que els diners que presten als Estats els
bancs prov en moltes ocasions dels
mateixos Estats, com ha ocorregut en
el cas dels rescats bancaris. Aquest s
un altre clar exemple de com la cons-
trucci de la UE sha fet pensant en els
interessos dels grans bancs i corpora-
cions i no en les seves ciutadanes. Ja
que el fet que el BCE no pugui prestar
diners als estats s una decisi polti-
ca (a EEUU, per exemple, la Reserva
Federal s pot prestar a les adminis-
tracions pbliques), que noms be-
nefcia els interessos particulars dels
grans bancs, perjudicant a la resta de
la poblaci, el deute derivat daquest
sobrecost s un deute odis, que ha de
repudiar-se.
Redueixen les
poltiques de la
UE la bretxa de
gnere?
La bretxa de gnere s la diferncia en-
tre la taxa masculina i femenina en la
categoria duna variable. Per exemple,
en la UE la bretxa salarial entre homes
i dones s del 16,2%. Aix vol dir que,
de mitjana, les dones cobren un 16,2%
menys que els seus companys, pel ma-
teix treball. Existeixen altres variables,
com la taxa datur, que presenta una
bretxa entre dones i homes del 10,9%;
el risc de pobresa (26,1% enfront del
24,2%), repartiment de tasques doms-
tiques i de cures (una mitjana de 6 ho-
res dedicades per les dones a aquestes
tasques, enfront de 2 hores i 20 minuts
dels homes). A ms, un 80% de les cui-
dadores sn dones. El treball a temps
parcial i precari senceba especialment
amb les dones (un 31,5% de les dones,
enfront dun 7,8% en els homes), men-
tre que les dones en llocs de Direcci
sn minoria (noms un 5% sn dones
responsables en entitats fnanceres eu-
ropees), etc.
La gran majoria daquestes dades de-
mostren la desigualtat en termes nega-
tius per a les dones.
Al costat de la bretxa de gnere susen
altres indicadors, com lndex de con-
centraci, de distribuci i de feminit-
zaci, tots ells per a indicar-nos que
les discriminacions i lopressi de les
dones segueixen existint dintre dels
pasos que formen la UE. Podem re-
crrer a qualsevol de les estadstiques
ofcials per a buscar i confrmar aques-
tes dades.
Com ha quedat clar en altres respos-
tes sobre les UE i les seves poltiques
i institucions, la UE s una supraorga-
nitzaci NO democrtica, basada en
els principis dacumulaci i benefci
dunes poques empreses i ens fnan-
cers. No obstant aix, per a aparentar
una imatge dinstituci democrtica,
crea algunes altres (com el Parlament
Europeu) o inclou dintre del Dret Co-
munitari alguns principis fonamentals,
com el de la igualtat entre homes i do-
nes o el de no discriminaci per ra de
sexe. Al seu torn, dintre del presumpte
compliment daquests principis gene-
rals digualtat i no discriminaci, la
UE ha instaurat algunes institucions
com lInstitut Europeu de la Igualtat de
Gnere, el Comit consultiu digualtat
doportunitats i la revisi de lequilibri
dels comits i els grups dexperts
creats per la Comissi. Realitza uns
Informes peridics i destina fons a pro-
jectes amb el supsit objectiu dacabar
amb la desigualtat i la discriminaci
(programes Progress, EQUAL, etc.).
Per tot aix comporta una enorme
contradicci: si la UE desemmascarada
es basa en els principis de leconomia
capitalista de mxim benefci duns
pocs, que utilitza a les dones m dobra
precaritzada, complementria, barata i
disciplinada. Aquests principis agudit-
zen i consoliden la divisi sexual del
treball que ens esclavitza i invisibi-
litza com dones, per de la qual tant
necessiten per a mantenir el model
denriquiment explotador. Lexemple
clar sn els ajustaments econmics
que ens vnen imposant des de la pr-
pia Comissi Europea i que estan pre-
caritzant ms encara les nostres vides.
Aquests ajustaments repercuteixen en
la disminuci del pressupost destinat
a desenvolupar o mantenir les insu-
fcients poltiques digualtat, el que
consolida i incrementa les desigualtats
existents, malgrat les altres poltiques
minscules de rentat de cara.
La lgica del capital i dels mercats
-que s el motor de la UE entra en ab-
soluta contradicci amb la lgica de les
cures, que t com fnalitat sostenir la
vida, satisfer necessitats i generar be-
nestar. La UE obvia totalment la esen-
cialitat de la cura de la vida pel simple
fet dhaver estat assignats histrica-
ment aquests papers a les dones i per
aix, haver estat reclosos en lmbit
del privat o domstic (laliana en-
tre el capitalisme i lheteropatriarcat).
El principi dacumulaci de la riquesa
per part dunes poques elits del capital
productiu i fnancer, que a ms s un
dels objectius de la UE, va de la m
de la insostenibilitat de la vida i no
trenca amb els esquemes dopressi i
desigualtat, sin que els consolida.
Que no ens enganyin!
6 Treball - Economia Maig de 2014
TREBALL - ECONOMIA
Cal treballar per a reforar la capacitat dacci
collectiva de la classe treballadora, tasca en la que
els i les anarcosindicalistes hem dabocar tots els
nostres esforos, amb el suport mutu i lacci directa
Resistir no s sufcient:
Construm lautogesti
Secretariat Permanent CGT
Catalunya
L
1 de maig s una data molt sig-
nifcativa per a totes i tots els
militants de la causa de la classe tre-
balladora. s una data en la qual, des
de lany 1889, les organitzacions del
moviment obrer de tot el mn sortim
a ocupar lespai pblic per a reivin-
dicar els nostres drets i per a honorar
la memria de tots i totes aquelles
companyes que han patit al llarg dels
segles la repressi a mans dels servi-
dors del Capital i de lEstat, per haver
lluitat contra lexplotaci i lalienaci
que ens imposa el seu sistema econ-
mic i social. s una data carregada
dhistria, vinculada a la lluita per la
jornada de vuit hores i a la memria
dels obrers ajusticiats lany 1887 a
Chicago, desprs de la revolta de Ha-
ymarket.
s per a nosaltres un moment pro-
pici per a visibilitzar la vigncia del
conficte de classes, per a reivindicar
el que som i el que hem estat, per a
exhibir pblicament el fl roig i ne-
gre que ens uneix amb totes i tots els
qui ens van precedir en la lluita per
lemancipaci social. Tanmateix, i
malgrat la intensa signifcaci associa-
da a aquest dia, l1 de maig no s sin
una data ms en el calendari.
Perqu per a nosaltres tots i cadas-
cun dels dies de lany sn 1 de maig,
tots i cadascun dels dies de lany
han de ser bons per a la lluita, per a
lorganitzaci, per a la prctica del
suport mutu, per a treballar per la de-
fensa dels drets de la nostra classe, per
a fer cam vers la revoluci social i
la construcci de la societat autoges-
tionria i antipatriarcal.
s per aix que aquest 1 de maig hem
de sortir al carrer no pas mirant al pas-
sat, sin amb una mirada projectada al
present i al futur. Estem vivint en una
poca caracteritzada per una agressi-
va ofensiva poltica i empresarial, per
la regressi de drets a tots els nivells.
Una poca en la qual sens ha fet pa-
gar un cop ms a les treballadores i al
conjunt de les classes populars tots els
efectes derivats de lesclat de la bom-
bolla especulativa que havia caracte-
ritzat el funcionament de leconomia
capitalista durant els ltims anys.
Dun temps en, hem assistit a la
conversi duna gegantina crisi fnan-
cera internacional en una crisi del deu-
te pblic, la qual est essent utilitzada,
sobretot als pasos del sud dEuropa,
com un mecanisme de despossessi
dels sectors ms vulnerables de la po-
blaci, dins duna estratgia conscient
de socialitzaci de prdues privades a
costa dels nostres salaris, les nostres
condicions de treball i els nostres drets
socials. Una estratgia la cara visible
de la qual han estat i sn les reformes
laborals, amb totes les seves conse-
qncies (major precaritzaci, afebli-
ment de la negociaci collectiva, ms
poder en mans dels empresaris...), les
retallades a lensenyament, la sanitat,
les pensions pbliques i els ajuts a la
dependncia, les privatitzacions, els
desnonaments, lenduriment de les
mesures repressives, i un llarg etcte-
ra.
Davant daix tamb han proliferat
en els darrers temps noves formes de
resistncia, algunes de les quals han
aconseguit un ampli suport social i
han arribat a posar en qesti pbli-
cament el discurs hegemnic dels
austericides que ens governen i de la
xarxa dinteressos meditics que els
serveix com a altaveu. Molta gent ha
reaccionat davant latac que estem pa-
tint, i ho ha fet organitzant-se i sortint
al carrer. Cal congratular-se daquest
fet, tot constatant, per, que la respos-
ta popular no ha aconseguit fns ara
aturar lofensiva, i que, si b ha assolit
victries, aquestes han estat victries
parcials.
En cap cas creiem que shagin de
menysprear, i menys encara quan han
sorgit de dinmiques organitzatives
que han constitut un marc al si del
qual moltes persones shan empoderat
i han pres conscincia de la seva fora
collectiva. Per comena a ser urgent
assumir que en els moments actuals
resistir, noms, ja no s sufcient. Ne-
cessitem assolir victries en les rees
fonamentals, que ens serveixin com a
exemple per a fer veure a tothom que
podem guanyar, victries que facin
trontollar el poder dels nostres ene-
mics de classe. Victries orientades a
fer que la por canvi, defnitivament,
de bndol.
I si hi ha algun mbit en el qual aix
resulta urgent s en lmbit laboral, el
qual s determinant per a totes i tots
aquells que no disposem, per a sobre-
viure, de res ms que de la nostra for-
a de treball. Sabem, perqu ho patim
cada dia, que ens trobem immersos
en un mn del treball extremadament
precaritzat, dins del qual assistim al
defnitiu naufragi del model de me-
diaci i pacifcaci dels confictes que
els sindicats del sistema shan enca-
rregat de gestionar des dels anys de la
mal anomenada transici poltica.
En aquest context, cal treballar in-
tensament per a reforar la capacitat
dacci collectiva de la classe tre-
balladora, i en aquesta tasca nosal-
tres, els i les anarcosindicalistes, hem
dabocar tots els nostres esforos, amb
els mtodes de lluita que ens caracte-
ritzen: el suport mutu i lacci directa.
s hora denfortir lautoorganitzaci
de les treballadores i dels treballadors
des de la base, darticular formes de
solidaritat activa amb les lluites de les
precries, de socialitzar i estendre les
vagues indefnides, dampliar la base
social de suport als confictes, ms en-
ll dels centres de treball. s hora de
persuadir a tothom que juntes podem,
no noms resistir o plantar cara, sin
tamb vncer, derrotar la patronal i els
seus servidors governamentals.
Aquesta s, ha de ser, la nostra tasca
en els temps que han de venir. Per-
qu si nosaltres no ho fem ning no
ho far per nosaltres. Prenem el carrer
i anem a les manifestacions, parti-
cipem en accions collectives, des-
obem! Amb una actitud de combat,
s hora dencadenar victries i que
loptimisme esborri el cansament de
les mirades.
L1 de Maig i tots els dies de lany,
lluitem per lemancipaci social.
El 1r de Maig de 2014,
dia de les treballadores
i els treballadors, la
CGT de Catalunya es va
manifestar, en solitari
o conjuntament amb
altres organitzacions i
collectius a Barcelona,
Vic, El Vendrell,
Reus, Granollers,
Tarragona, Igualada,
Matar, Girona, Lleida,
Terrassa, Vilanova i la
Geltr, Vilafranca del
Peneds, Mollet del
Valls i Badalona.
Maig de 2014 Treball - Economia 7
Pel repartiment del
treball i la riquesa, prou
corrupci, prou repressi!
Secretariat Permanent Comit
Confederal CGT
E
l 1r de Maig sempre ha de ser
un dia reivindicatiu i de reconei-
xement de la lluita com garantia dels
drets: al treball digne; a una jornada
laboral que possibiliti conciliar el tre-
ball obligatori amb la vida social; a un
salari i prestacions socials sufcients,
b quan es t ocupaci i tamb quan no
sen t; a pensions adequades per a viu-
re amb dignitat; a la llibertat sindical i
de negociaci collectiva, etc.
Drets que al sis any de la crisi-estafa
del sistema capitalista i, a dos anys de
les Lleis de Reforma Laboral i de la
Seguretat Social, han desaparegut amb
aquest cop destat que governs, pode-
rosos i empresaris han donat contra el
seu estat social i de dret i que ens ha
fet retrocedir laboral, social i poltica-
ment a temps del capitalisme caciquil i
medieval, situant-nos davant el mirall
que ens retorna a la realitat de lhorror,
on ja sens garanteix per la seva banda
que el futur encara ser pitjor per a la
majoria social.
Aquest s el futur-present que ens tenen
dissenyat a lEstat espanyol:
- Sis milions de persones en atur, desno-
nades de locupaci i negant-los el seu
dret ms essencial: el dret a guanyar-
se la vida. Per extensi ens neguen la
protecci davant estats de necessitat:
sense prestacions socials ni Rendes B-
siques sufcients per a viure dignament.
- Ms de mig mili docupacions p-
bliques destrudes, fent dels serveis
pblics organismes inefcaos, amb
les seves poltiques de retallades, de no
inversions, fns a dur-los a la desapa-
rici. Al no cobrir les necessitats bsi-
ques de les persones, troben lexcusa
perfecta per a traspassar al mercat i
als seus amics empresaris privats, mi-
lers i milers de milions, en un descarat
robatori del patrimoni pblic, del que s
de tots i totes.
- El dret a la Negociaci Collectiva i a
la Llibertat Sindical, han estat arrabas-
sats als treballadors i treballadores, a les
seves organitzacions sindicals, sacrif-
cats en laltar de lnica llibertat exis-
tent, la del capital, perqu la voluntat
unilateral dels empresaris sigui qui or-
ganitzi al seu antull, el treball i la vida,
convertint a la persona assalariada, en
una mera mercaderia dusar i llenar.
- Lempobriment material de milions de
treballadors i treballadores, a travs de
mecanismes com la retallada massiva
de les rendes salarials, est generant
una de les societats ms desiguals del
mn: 20 persones de lestat espanyol
acumulen tanta riquesa com el 20% de
la poblaci ms empobrida, s a dir ms
de 8 milions de persones.
- I quan les persones sortim al carrer en
defensa daquests drets bsics, essen-
cials per a una vida mnimament dig-
na, intenten emmordassar-nos i fer-
nos callar, amb successives lleis cada
vegada ms lliberticides (llei de segu-
retat ciutadana, llei de lavortament, llei
de vaga, llei de jurisdicci universal
etc..) i repressi policial absolutament
desproporcionada.
El 1r de Maig, ha de seguir sent el dia
que milions i milions de treballadors
i treballadores, diguem PROU i om-
plim les nostres vides quotidianes, no
de sofriment ni desesperaci, sin de
LLIBERTAT, imposant a governs, em-
presaris i poderosos, un altre Ordre So-
cial, un altre sistema, on el repartiment
del treball i de la riquesa, faci que una
VIDA DIGNA per a totes les persones
sigui possible aqu i ara.
Lluita i dignitat, cap a la vaga general
laboral i social
QUI PAGA MANA
Primer de
maig, ponts i
lemes
Emili Cortavitarte Carral
M
algrat el ritual en qu es poden
i es volen convertir els primers
de maig, tots i cadascun dells tenen
les seves circumstncies que els fan
singulars.
Des de 1889 es va establir com a
jornada de lluita, en commemoraci
dels anomenats mrtirs de Chicago
-1886-, com a reivindicaci de la jor-
nada de 8 hores o com a data dinici
duna vaga general que portaria a la
revoluci social.
En molts territoris del planeta conti-
nua essent prohibida, en altres ha estat
interrompuda al llarg dels anys (Sant
Josep Obrer a Espanya, durant la
llarga nit franquista), en molts altres
(de lrbita geopoltica occidental)
sintenta que formi part del conjunt
de dies de descans dels treballadors
i treballadores (no de tothom) i aix
amortir la seva fora reivindicativa.
B, tornant a la caracteritzaci
daquest any, una delles sens dubte
ha estat la de pont festiu. Els mitjans
dincomunicaci enlluernats amb la
magnfca campanya de vacances
i turisme de la Setmana Santa i amb
la no menys grandiosa recuperaci (
Cuan grande ser?, se preguntan en
Europa, Rajoy dixit) de leconomia
espanyola i catalana, han insistit fns
a la sacietat en la vessant festiva. To-
tes les seves portades, contraportades
i minuts escombraries han estat per
motivar-nos amb el bon clima, la fra
dabril de Barcelona i Sevilla, el dos
de maig madrileny, lincomparable
gastronomia de qualsevol rac, les
ciutats ms turstiques, les destina-
cions menys conegudes
Altra caracterstica destacable ha es-
tat lactitud prvia dels sindicats ins-
titucionals. El dia 30 dabril, els se-
cretaris generals de CCOO i UGT van
reunir-se amb el president del govern
central. Es pot intentar explicar per
all de la difcultat de trobar un forat
en agendes tant atapedes; per, qui-
na casualitat que desprs de mesos
de no tenir oportunitat de veurels, el
senyor Rajoy trobi forats pocs dies
abans de les marxes del 22 de mar
a Madrid i un dia abans del primer
de maig. Encara menys comprensi-
ble s que Mndez i Toxo perdin el
cul daquesta manera i en aquestes
dates.
El lema de les manifestacions dels
anomenats sindicats majoritaris no
es qued enrere: Sense ocupaci de
qualitat no hi ha recuperaci. Sem-
bla que aquests sindicats encara no
shan assabentat que el grau de des-
ocupaci s brutal (especialment en-
tre els joves), que una part molt im-
portant i signifcativa de locupaci
t molt poques garanties i gens de
qualitat, que bona part de la classe
treballadora actual est formada per
amplis sectors (aturades, pensionis-
tes, treball en leconomia submergi-
da, precries) que no poden sentir-
se representats per aquesta crida.
No obstant, milers de persones van
participar en altres manifestacions
i actes reivindicatius i alternatius
arreu.
8 Treball - Economia Maig de 2014
O els seus benefcis o la nostra
salut
Secretaria de Salut Laboral de la
CGT de Catalunya
U
n mantell de silenci loculta, per
les fredes dades ofcials confr-
men que milers de treballadors i tre-
balladores pateixen cada any malalties
i accidents a conseqncia dhaver de
treballar per guanyar-se la vida.
El 28 dabril, Dia Internacional de la
Seguretat i la Salut al Treball, ha estat
un moment ms de denncia i sensibi-
litzaci, una data fxada per la Organit-
zaci Internacional del Treball (OIT)
per intentar aturar aquesta veritable
sagnia. I els exemples sn masses en
el nostre entorn ms immediat. Com
masses sn els centenars de treballa-
dors i treballadores mortes i afectades
de greus patologies conseqncia de
lamiant noms a Castelldefels, Cer-
danyola del Valls i el Prat de Llobre-
gat. Com impossibles dassumir sn
els tres treballadors/es morts cada dia
a lEstat espanyol al 2013, xifra que
arriba a un mort cada tres dies a Ca-
talunya. I com terribles sn els cente-
nars daccidentats que han quedat amb
greus patologies.
Des de la CGT de Catalunya som cons-
cients que les xifres ofcials noms sn
la punta de liceberg i que refecteixen
noms una petita part duna proble-
mtica que es conseqncia de la in-
saciable cobdcia de la nostra burgesia,
obsessionada en obtenir cada cop ms
benefcis, en el seu deliri a la recerca
de la mxima productivitat, a pesar
daconseguir-los a costa de la vida dels
treballadors i treballadores.
En aquests moments dextensi de la
precarietat laboral, on les lleis perme-
ten a molts empresaris no complir els
convenis collectius i on sn moltes les
que es veuen obligades a fer hores ex-
tres i a treballar en condicions poc sa-
ludables, la sinistralitat laboral no para
daugmentar.
I continuar augmentant desgraciada-
ment si no diem prou. Si no cm ca-
paces dorganitzar-nos, plantar cara i
lluitar per a que la Prevenci de Riscos
entri a tots els centres de treball, des del
ms petit al ms gran, a travs duna
lluita sindical coherent i combativa,
aconseguint que la vida de les perso-
nes passi per davant dels interessos del
capital.Ens hi juguem molt. Des de la
CGT de Catalunya considerem que sn
masses companys i companyes les que
han pagat un preu massa alt per tanta
avarcia capitalista. El dilema s clar: o
els seus benefcis o la nostra vida.
Organitzem-nos per lluitar! Prou deliri
productivista a costa de la nostra salut!
Les seves crisis ens emmalalteixen encara ms: no
tempassis el que sigui, en el lloc de treball
SP Comit Confederal CGT
L
a declaraci dels Drets Universals
de NNUU de 1948, proclama el
dret a la vida, el dret al treball, el dret
a la salut i el dret a un habitatge digne,
com drets fonamentals o inalienables
de tots els ssers humans.
La primera pregunta que plantegem
s que no existeix aquesta igualtat
proclamada constitucionalment, i la
desigualtat de tracte, per a les per-
sones assalariades (la majoria de la
societat), es converteix en norma en
aquests temps destafa social, deno-
minada pels poderosos i empresaris,
crisi econmica o recessi.
Els ssers humans no tenim un tracta-
ment igualitari per a lexercici efectiu
dels drets reconeguts a tots i totes. Per
contra, els ssers humans ni naixem
iguals, ni tots som portadors dels ma-
teixos drets, a pesar que el mn del
dret formal insisteixi una vegada i una
altra (que ho fa) a proclamar el con-
trari.
La sortida a la crisi econmica
sest fent sobre una major precarit-
zaci de les condicions docupaci i,
alhora, sobre les condicions de vida
al desprotegir a la classe treballadora
de serveis pblics essencials per a una
bona salut: prestacions datur, rendes
bsiques que assegurin un mnim vi-
tal, habitatge i hbitat accessible amb
elements essencials (aigua, energia
elctrica, etc.), accs a cures i sanitat
sufcient i efcient, alhora que educa-
ci lliure, i clar, els costos en termes
de salut sn i seran elevats.
Un treballador, una treballadora preca-
ris, on la temporalitat del seu contracte
s una caracterstica, i el contracte a
temps complet i fx sha convertit en
una anomalia, s un treballador o tre-
balladora ms vulnerable, que ocupa
amb major freqncia un lloc de tre-
ball amb pitjors condicions de treball,
i que amb la condici de treballar
es veu impellit a empassar-se el que
sigui.
La seva capacitat per a exercir el seu
dret de protecci a la salut, es veu dis-
minuda, quan no anullada. La cade-
na de conseqncies, tant per la frgil
seguretat jurdica del contracte, com
per labsoluta llibertat de desprendres
del mateix, no noms disciplina al tre-
ballador i a la treballadora, sin que
li crea una conscincia on el treballar
en qualsevol condici: accidentabili-
tat, ansietat, dissociaci, sinistralitat,
agressions a la seva salut mental social
i biolgica, considera que limportant
s treballar i la seva seguretat fsica, la
seva salut, passa al plnol de la cau-
salitat, a veure si hi ha sort i no em
toca a mi.
Els collectius ms vulnerables a
lefecte de la crisi sn els treballa-
dors i treballadores joves nascuts en
les dcades dels 80 i els 90 del passat
segle, que mai han sofert una conjun-
tura econmica com lactual. No estan
acostumats a viure sota pressi i molt
sensibles a la conciliaci de la vida
laboral, social i familiar, es veuen im-
mersos en la perplexitat dun sense
futur i sense diners. Dissociacions,
agressivitat, ansietat, depressions
Els treballadors i les treballadores
immigrants, generalment en llocs de
baixa qualifcaci professional, amb
contractes temporals
o simplement sen-
se contracte, en atur
fonamentalment i
amb rebuig latent.
Manquen duna xar-
xa familiar i social, a
lestar lluny del seu
pas, que els aporti su-
port emocional, ajuda
i assistncia tant en
lemocional com en el
no emocional. I negat
el seu dret fonamental
a la lliure circulaci
i a lassistncia sani-
tria, els seus nivells
de salut es degraden
integralment.
En el cas dels treba-
lladors i treballadores
majors de 45 anys, i especialment els
que estan prop de la jubilaci, la pos-
sibilitat de perdre locupaci i la cer-
tesa de no tornar a ingressar al mer-
cat de treball, si es perd locupaci,
fa aparixer conseqncies derivades
daquesta prdua, salut mental, an-
sietat, depressions, dissociaci, etc. i
alhora, les conseqncies derivades en
un descens en les cotitzacions socials i
per tant en la consegent pensi. Per-
ceben i viuen la realitat com una ame-
naa, paralitzant la seva voluntat.
La desigualtat de tracte ha empitjorat
dramticament a lEstat Espanyol amb
les poltiques dels governs i els pode-
rosos anti-crisis. Les persones po-
bres: assalariats i assalariades, exclo-
ses, pensionistes, joves, dones, som
cada vegada ms pobres i les persones
riques i poderoses, menys del 10% de
la poblaci de lestat espanyol, no han
notat les seves crisis i, han traslladat
a la majoria de la poblaci una pitjor
salut laboral, social i mental.
Una bona salut s acabar amb aquest
sistema, el Capitalisme. Ens hi va la
Vida!
Maig de 2014 Treball - Economia 9
La Renda Bsica de les iguals,
una eina per a la transformaci
social
Secretaria dAcci Social Comit
Confederal CGT
L
a CGT acorda assumir la Ren-
da Bsica de les Iguals com
una eina vlida per a la transformaci
social i el repartiment efectiu de la
riquesa. Reivindiquem el dret a una
renda sufcient de subsistncia per a
totes les persones (per tant individual
i universal), sense condicions (ni con-
trapartides) i en quantia sufcient, de
manera que permeti lautonomia de
les de baix. (Acords XVII Congrs
Confederal de la CGT).
La RBis s una eina ms dintre dun
llarg cam de lluites contra el capi-
tal protagonitzades des de baix, una
proposta transformadora perqu tren-
ca amb la lgica capitalista i porta
lempremta llibertria puix que busca
eliminar la desigualtat com base per
a una societat diguals, perqu distri-
bueix la riquesa fora de les lgiques de
locupaci i lexplotaci, perqu esta-
bleix un recorregut basat en lacci
directa de qui patim al sistema i recla-
mem el dret a una vida digna i perqu
sorganitza des de lhoritzontalitat i
la recerca de solucions collectives a
problemes individuals com mtode
per a construir alternatives.
La Renda Bsica de
les Iguals (RBis),
autonomia per a
les de baix
- Es tracta dun dret individual a di-
ferncia de la majoria de les ajudes
que estan destinades a la unitat fami-
liar. En aquest sentit est dirigida a
lemancipaci de les persones, amb
les seves necessries implicacions en
la igualtat de gnere o lautonomia de
la joventut.
- Parlem dun dret universal puix que
qualsevol persona que visqui en el lloc
t dret a percebre-la, sense cap altra li-
mitaci. Aquesta condici ens iguala a
totes respecte a aquest dret i facilita la
tramitaci de la RBis, eliminant buro-
crcia innecessria, la fscalitzaci de
lesfera privada per part dels serveis
socials, la culpabilitzaci de les per-
sones aturades i la criminalitzaci de
la pobresa.
- s un dret incondicional que no re-
quereix de cap requisit ni contrapres-
taci, tampoc sn necessries la recer-
ca activa docupaci i altres poltiques
de reinserci destinades a exercir de
contenci social i situar a les persones
empobrides com objecte dintervenci
de lEstat i el capital.
- Limport s el sufcient per a satis-
fer les necessitats bsiques i es fxa en
lequivalent al llindar de la pobresa
(calculat com el 50% de la renda per
cpita). La RBis ha de ser una quan-
titat sufcient per a no haver de tornar
al mercat de locupaci, parlem del
treball productiu en mans de lEstat
o la patronal, a locupaci que no es
destina a sostenir la vida o avanar cap
al benestar del conjunt de la societat,
sin al lucre o el control social. Partim
de la base, des duna concepci cla-
rament llibertria, que tota persona al
llarg de la seva vida, de forma natural
i lliure aporta a la societat, cures, re-
producci de la vida, amistat, suport
mutu. Si a ms t els recursos suf-
cients per a viure dignament, podr
contribuir a la comunitat amb treball
creatiu, la reconstrucci dels llaos
comunitaris. El posar en com sens
dubte donar lautonomia necessria
per a construir processos socials de
sortida del sistema, demancipaci en-
front de lEstat.
Fons de la Renda
Bsica
El fons es nodreix de les aportacions
individuals de totes les persones que
conviuen en el mateix barri o poble.
La quantitat que cada persona apor-
ta al fons s dun 20% del que li co-
rrespon, el 80% ho percep la persona
inicialment amb tendncia a arribar
a zero. El Fons de la Renda Bsica
sautogestiona des del barri, venat o
poble a travs de les assemblees de
vens i venes per a cobrir les neces-
sitats collectives, parlaem daplicar
la democrcia directa en la presa de
decisions que afecten a la comuni-
tat. El model proposa que en fases
successives el percentatge collectiu
sincrementi fns a arribar al 100%,
moment que la riquesa produda en el
territori seria de propietat comunal i
autogestionada per lassemblea.
La RBis neix de baix per a les de baix
com una eina ms de lluita social.
La Renda Bsica de les Iguals, s
sobretot, una eina que pot possibili-
tar lautonomia de les gents de baix,
autonomia per a experimentar noves
formes individuals i collectives de
viure sense la necessitat de ser explo-
tades per un rgim que tendeix a la
plena precarietat laboral i existencial,
a ms trenca amb lexclusi social i
lexrcit de reserva, redundant en ne-
cessria millora i poder de negociaci
de la gent front en les relacions labo-
rals. Aquesta autonomia ens perme-
tria decidir si s necessari (tic, sos-
tenible...) o no anar a treballar en la
construcci de pantans, dautombils,
daeroports, darmament, etc, s per
aix que parlem dincondicional pel
que fa a lEstat i les seves poltiques
dinclusi. Sobre el que s convenient
aportar, ho discutirem i debatrem, des
de la pedagogia, des de la llibertat i no
des de la imposici de lestat i del ca-
pital, s a dir, analitzant des de la base
de la societat, amb la gent, quins sn
les necessitats i els recursos disponi-
bles.
Per qu la Renda
Bsica de les
Iguals?
La crisi ha accentuat lexplotaci, to-
tes les mesures, lleis i reformes estan
encaminades a traspassar rendes del
treball al capital, a travs del benefci
empresarial, la privatitzaci del pblic
i del sistema fnancer, devoradors in-
cansables de recursos amb la compli-
citat de lEstat.
Locupaci es planteja com un proble-
ma irresoluble des de lptica capita-
lista, el propi sistema sembla incapa
dabsorbir ms m dobra, mentre ur-
geix un debat seris sobre el mite del
creixement i la importncia de reduir
drsticament la producci industrial,
particularment la ms contaminant,
innecessria o perjudicial per al sos-
teniment de la vida, parlem de milions
de llocs de treball intils i de la impos-
sibilitat manifesta darribar a la plena
ocupaci.
Daltra banda el treball s una realitat
diversa, en absolut unvoca: enfront de
la concepci de la primacia del treball
remunerat (o ocupaci), trobem mol-
tes altres realitats considerables com
treball, sobre les quals destaca el que
algunes autores agrupen sota el nom
de treballs de cures, majoritriament
realitzats per dones. Aquest treball,
com la resta de treballs considerats
no productius pel sistema, no reben
una contrapartida en forma de salari, a
pesar que sense ells no es reproduiria
la m dobra que requereixen i soste-
nen al capitalisme i a lEstat, o com di-
ria Kropotkin, el treball individual s
la conseqncia dels treballs anteriors
i presents de tota la societat.
Per a Bakunin, vendre la fora de tre-
ball no s una transacci lliure. Les
persones hem dassolir lautonomia
del capital.
Les que viuen de la seva capacitat
doferir fora de treball han de deixar
de dependre daquelles que viuen de
la fora de treball de les altres. Men-
tre una minoria sigui a qui se li ator-
gui la capacitat de crear ocupaci i,
daquesta manera, controlar la renda
que arriba a la gent, no hi haur possi-
bilitat dassolir la millora de vida de la
immensa majoria de persones.
En el capitalisme seguir demanant tre-
ball (assalariat) o ocupaci s conti-
nuar depenent de la minoria de privile-
giats que viuen a costa de lexplotaci
de les altres.
Si volem avanar en la justcia social i
la llibertat de les persones hem de pen-
sar en mecanismes de distribuci de la
riquesa que no depenguin del mercat
de treball, que no depenguin de cap
mercat.
Exigim un dret (la RBis) que ha de
fnanar-se a travs dimpostos sobre
el benefci del capital i el lucre i aix
acabar amb lacumulaci capitalista.
10 Treball - Economia Maig de 2014
La vaga a lFNAC El Triangle
esdev tamb vaga viral
Una vaga de desprestigi de la marca FNAC amb limpuls de xarxes socials i vaga de
signatures de 80 escriptors/es el 23 dabril a Barcelona
Moiss Rial (@llibertats)
Secretari de Comunicaci CGT
Catalunya
F
ins ara, les vagues es convocaven
amb lobjectiu central dafectar la
capacitat de producci als centres de
treball, mesurat exclusivament amb
el seguiment dels treballadors/es en
la convocatries de vaga, en el lloc
de treball i la prdua de capacitat pro-
ductiva, com a forma de protesta per
la millora de les condicions de treball,
i en els darrers temps, a resistir la di-
lapidaci de condicions de treball o de
prdua de llocs de treball.
El cas de la vaga de lFNAC El Trian-
gle, ha trencat el rol de vaga indus-
trial, primerament perqu al ser sector
de serveis, i per tant que depenen de
les vendes que puguin fer als consu-
midors, que en bona part tenien be-
nefcis amb el consum econmic que
feien consumidors, que majoritria-
ment eren en defnitiva treballadors/es
darreu, i que tenien un element ms
en com: majoritriament els consu-
midors sn precaris/es (a Catalunya
92% nous contractes sn precaris).
I la situaci de por que impera el tre-
ball precari, el passat 23 dabril, alho-
ra ha estat el catalitzador duna corrent
dempatia, amb un crit de dignitat de
precaris del mn uniu-vos a la lluita de
les precries de lFNAC i no hi com-
preu a un dels dies de ms facturaci:
el 23 dabril, dita diada de Sant Jordi.
La vaga trenca el que li conv a tota
empresa, que quedi dins el si de les
parets del centre de treball i es va di-
rigir als consumidors i sovint treballa-
dors precaris, amb jornades prvies de
vaga i aqu comena la vaga viral de
desprestigi de marca, fruit de publi-
citar la degradaci de les condicions
de treball, amb una pancarta davant
FNAC de vaguistes cobrar 500 euros
al mes s violncia, que va crear una
corrent dempatia a milers i milers de
persones que van compartir imatge via
Twitter, whattsapp, telegram, Flickr,
Instagram, etc. El desconeixement del
director de la Razn Paco Marhuenda
en rplica a lactivista de la PAH Ada
Colau sobre les condicions de treball
a lFNAC a La Sexta, van rebre una
rplica sindical Contundent de CGT i
un estat de conscincia de lexplotaci
laboral , desconeixedora del grau de
precarietat concreta a FNAC.
El treball comunicatiu coordinat amb
la secci sindical de CGT FNAC
Triangle, que tot i no ser majoritari
al comit, CGT va mantenir la vaga
en solitari, a la qual hi va renunciar
UGT afavorint els dictats de la mul-
tinacional. CGT posant els arguments
de salaris nfms, les denncies per
utilitzar sistemticament incapacitat
temporal dels treballadors com a cau-
sa dacomiadament, moobing, etc, a
mitjans de comunicaci que tamb pa-
teixen onada de precarietat i acomia-
daments, va fer que mitjans pblics
com TV3, 3/24, Catalunya Rdio,
entre altres, en fessin difusi a dies
previs al 23 dabril, i lelement clau
s tenir el coneixement de la relaci
dels 80 escriptors que havia convidat
a signar llibres als estands de lFNAC
El Triangle vora Plaa Catalunya,
iniciant des de Twitter piulades de-
manant posicionament individualitzat
escriptor a escriptor, si pensaven anar
a signar i vendre llibres a un centre
de treball amb vaga registrada per
la CGT, el 23 dabril. La reacci fou
duna massa de precaris, moviments
socials, gent annima solidria i no
oblidem, tamb lectors, demanant als
mateixos escriptors/es a favor de qui
estaven, o amb les precries FNAC o
amb els explotadors de lFNAC que
els rebaixen un 15% els salaris apli-
cant reforma laboral aprovada per PP i
CIU, i a ms els retiren lassegurana
mdica, entre altres.
I comenant per lescriptor Toni
Alb(@tonialba) dient que no signaria
a FNAC es van anar afegint via Twit-
ter els escriptors/es @millonariorojo,
@roccasagran, @mpsierra, @vedell-
consagrat,@amoragacarmen, @jau-
mebarbera, @pepbras, @pgaguado,
@whistplayers, @modernetdemerda,
@thenewraemon, @paufarras, @bue-
nafuente (amb la signifcativa xifra
de 1.697.055 seguidors/es a Twitter
que van rebre avs que no signaria a
FNAC), @czanon, @alfredbosch,
@juangomezjurado, @ristomejide
(1.689.340 seguidors/es), @migue-
lnoguera, @paulaboneti, @ricRuiz-
Garzon, @joanridao, @mikiesparbe,
@sorluciacaram, @m_atelier, @
lavolatil, @lyona_ivanova, @maxi-
mhuerta, @cskliar, @ibanyarza, @
blackiebooks, @edcandaya, @jordi-
mataviadiu, @patriciperezof, @cristi-
na_pardo a ms dels escriptors que ho
van comunicar via e-mail o a travs de
tercers a xarxes com David Castillo,
Antonio Baos, lex Hinojo als que
cal agrair a tots ells/es ladhesi a una
vaga laboral en un dia tant signifcatiu
i que la seva conscincia a favor de
que la gent que treballa en la cultura
no pot ser amb explotaci laboral com
a lFNAC i que els seus lectors, de ben
segur, tamb ho van agrair.
Es va reforar la campanya amb eti-
quetes twitter #vagaFNAC i #nosig-
nisalFNAC reforat amb eina cola-
borativa Titanpad per relacionar els
escriptors que es van anar afegint va
crear una viralitat i un impuls de la
vaga laboral a vaga social viral, que
cada nova adhesi descriptor/a publi-
citava la vaga als respectius seguidors/
es i que hi havia alternatives de com-
prar llibres en altres llibreries i coope-
ratives que a lFNAC.
El salt a vaga viral defnitiu fou el con-
tinu de vdeos virals que demanaven
no comprar a lFNAC i solidaritzant-
se amb la vaga de les precries de
lFNAC com El Sobrino del Diablo,
Fernando, del grup Reincidentes, Mi-
guel Costas, de Siniestro Total, David
Fernndez (CUP), Joan Tard (ERC),
David Cao (poeta), Daniel Higinico
(Cantautor), Pau Llonch (PAHC Sa-
badell i Seminari Taifa), Cesc Freixas
(Cantautor) i Ada Colau (PAH) que va
donar empenta fnal perqu 23 dabril
FNAC El Triangle fos la vaga dels pre-
caris amb #FNACexplota, perqu als
seus llocs de treball encara no shan
organitzat sindicalment tot i patir con-
dicions similars, per hi havia una pre-
sa de conscincia social en nom de tots
els precaris, de donar-hi recolzament
a all que FNAC li feia ms pnic,
enfonsar la recaptaci econmica de
venda de llibres i daltres productes
via vaga de consum social, en un dels
dies de ms vendes, el 23 dabril mas-
sivament compartida via missatges
amb mbil amb Whattsapp i resta de
xarxes socials, essent Trending Topic a
lEstat en un dia clau com el 23 dabril.
Les treballadores de lFNAC, ja fa
massa anys que pateixen rotaci cons-
tant, precaritzaci condicions de tre-
ball, pressions per fer socis i venda
dassegurances i productes, a canvi de
sous prxims al Salari Mnim Inter-
professional, que fa que actualment un
60% de la plantilla cobri al voltant de
500 euros en jornada a temps parcial, a
7,75 euros lhora.
La CGT lFNAC ja ha dut denncies a
inspecci de treball per moobing, per
acomiadaments per escrit per baixa
laboral, rotaci per impedir estabilitat
de plantilla i sotmesos a un conveni de
grans superfcies signat per sindicats
grocs majoritaris FASGA i FETICO,
que van ampliar 28 hores anuals de tre-
ball sense pagar-les, fet que a FNAC
laboralitza diumenges i festius gratis,
a ms deliminar plusos de festius, i
grcies a la dignitat de la CGT FNAC,
sha fet trontollar a aquesta multina-
cional francesa, que t com a mxim
accionista a Franois Pinault, una de
les 100 fortunes ms grans del mn, a
base de precaritzar i retallar salaris a
treballadors.
I el passat 23 dabril, qui va poder-hi
ser va poder observar el centre de tre-
ball buit de compradors, signifcatiu
seguiment de plantilla, noms tapada
amb directius daltres tendes aquell
dia, i que la resta dels 80 escriptors/
es que tenien previst assistir-hi, durant
lhorari de vaga de CGT no varen sig-
nar llibres, fent el buit a la multinacio-
nal FNAC, no assistint a la signatura
dels seus propis llibres en solidaritat
amb la vaga com s el cas de @Arca-
di42, @juditmasco, @GabiMartnez,
@Episodios_AG, @CarlaMonteroM,
@forges, @Rocioramos_paul, @Ri-
vasbarrs, @CoiaValls, @jaumeclotet,
@elsapunset, @ben_brooks, @martal-
tes, @DoloBeltran, @ManuelCuyas,
@BolinchesIPAB, @LUJAN_AR,
@BeaRoqueT, @AmandaLPostre,
@martigironell, @SimoClara , @
albertvillaro , @ChristianG_7, @fr-
miralles, @DiazCortesJorge, @kra-
polis, @Marc_Cornet, @JoelDicker,
@SaraRattaro, @FlaviaCompany, @
marcoschicot, @nadalrafel, @mparo-
diazll, @josefajram i @JVidalBiosca
entre altres, una exitosa vaga de frmes
descriptors, que va tenir daltres que
van assistir a concentraci en solida-
ritat com Juli de Jodar i Manuel Del-
gado.
I ara els directius de lFNAC ja sa-
ben que botigues buides el 23 dabril
i baixada de vendes, que la vaga de
consum encara continua perqu men-
tre no es faci un gir, el desprestigi de
marca FNAC ja est associada a la
precarietat i lexplotaci laboral per la
pressa de conscincia que a lFNAC
i a qualsevol lloc on hi hagi condi-
cions dexplotaci laboral sabstenen
de comprar-hi i que comprar-hi s
sinnim de consumir a qui fomenta la
precarietat i condicions indignes. La
nica alternativa viable que tenen s
acceptar reunir-se amb els represen-
tants de CGT FNAC per revertir les
condicions actuals per recuperar drets
laborals i salaris dignes a ple Segle
XXI i fer que els i les treballadores de
lFNAC surtin de la pobresa laboral
que sels sotmet.
La millor inversi per FNAC s tenir
treballadors estables, amb salaris i
condicions molt superiors al conve-
ni de grans superfcies, el preu m-
nim que exigeixen els qui han deixat
danar a comprar a lFNAC i milers de
persones que han seguit i participat en
aquesta vaga viral, que de ben segur,
nhi haur daltres arreu on hi hagi pre-
carietat i explotaci laboral .
Maig de 2014 Treball - Economia 11
Per qu vam colpejar lFNAC
C
GT es pregunta i li planteja a la
societat, de quina recuperaci
parlen govern i empresaris, davant un
mercat de treball que destrueix diria-
ment 2000 llocs de treball i ms de
500.000 persones que shan donat de
baixa del mercat de treball per des-
esperaci i emigraci .
LEPA del primer trimestre del 2014
ens mostra el desastre que tenim els
treballadors i treballadores des de fa
6 anys , data de linici de lestafa so-
cial, que ells anomenen crisi, per obra
i desgrcia de lleis dimpunitat per
als empresaris, rics i poderosos (la
Reforma Laboral, la Reforma de les
Pensions, etc).
La desolaci del mercat de treball a
lEstat espanyol s pattica:
- Es destrueix ocupaci a 184.600 per-
sones en aquest trimestre, alhora que
ms de 187.000 persones abandonen
la poblaci activa i, en conseqncia,
latur baixa en 2.300 persones.
- Per en disminuir la poblaci ac-
tiva, la poblaci ocupada cau fns al
nivell ms baix conegut des del 2002.
Noms estan amb treball 16.950.600
persones i, per tant, la taxa datur
augmenta tres dcimes, el 25,93%.
- En els tres ltims trimestres que ha
crescut el PIB (suposadament hem
sortit de la recessi) shan destrut
210.000 llocs de treball i locupaci
que es destrueix s fx i a jornada
completa. La contractaci indefnida
torna a caure un 1,2%, mentre que
la contractaci temporal augmenta,
situant la taxa de temporalitat en el
27,1%.
- Locupaci a temps complet noms
aquest trimestre ha baixat en 176.800
persones, mentre que laugment de
la contractaci a temps parcial conti-
nua incrementant en 7.800 persones,
situant-se ja en el 16,2% de tota la
contractaci.
- Latur juvenil, encara amb lexili
obligatori de milers i milers de jo-
ves, ha augmentat en sis dcimes
en aquest trimestre, situant-se en el
54,88%.
- El drama augmenta i augmenta: gai-
reb 2 milions de llars tenen tots els
seus membres aturats i latur de llarga
durada ja suposa ms de 3,4 milions i
lempobriment absolut arriba a gaire-
b 800.000 persones que no reben cap
tipus de prestaci.
- La cobertura per prestacions
datur noms arriben al 32,5% dels
5.935.359 aturats i aturades , la qual
cosa signifca que hi ha 3.997.656
persones que no perceben prestacions
per desocupaci.
Per a CGT les sortides a aquesta es-
tafa -crisi no poden ser tornar als
anys 50 del segle passat : emigraci,
fam, manca de llibertat i de justcia
social. Aqu ens estan portant gover-
nants i empresaris.
Per a CGT noms hi ha un cam: el
Repartiment del Treball i de la Rique-
sa, i aquest cam noms ho garanteix
la lluita, al carrer i a les empreses.
Secretariat Permanent del Comit
Confederal
La CGT davant la situaci del Mercat de Treball i lEPA
del 1er Trimestre 2014
scar Murciano, Secretari dAcci
Social CGT Catalunya
P
rendre com a objectiu estrat-
gic uns quants petits confictes
en mbits especialment precaritzats,
sobretot al sector serveis, i dedicar-
hi especial atenci amb campanyes
de suport concretes. Aquests no te-
nen perqu donar-se necessriament
en petites empreses, sin tamb en
establiments o centres de treball de
grans empreses, o multinacionals.
Aquest va ser un dels acords apro-
vats en el X Congrs de la CGT de
Catalunya el passat 11 i 12 dAbril.
Noms 5 dies desprs, lorganitzaci
inicia una de les ms fortes campan-
yes socials de denncia realitzades
contra una empresa i, segurament,
la de major intensitat en 7 dies de
vertigen.
La CGT hauria recolzat el confic-
te, com sempre, per hi vam afegir
el plus de dedicar la especial aten-
ci estratgica que indicava lacord
pres i no donar ni una hora de des-
cans a lempresa.
En el cas de la FNAC el seu tal
dAquiles era, clarament, lexposici
pblica de les seves prctiques ex-
plotadores i comparar-les amb la fal-
sa imatge creada a cop de mrketing.
El que va passar s prou conegut:
Un corrent de solidaritat i militn-
cia que va anar pujant dia rere dia
fns a convertir-se en tsunami de
pressi. Cada dia llenvem a la
xarxa elements nous de la campan-
ya. Tots els canals socials sanaven
saturant dindignaci i recolzament
a les reivindicacions de la plantilla,
missatges de Whatsapp que dona-
ven la volta a tot Catalunya, videos
de companys i companyes solidries
que van atiar ms la resposta social,
escriptors/es que sanaven sumant
al boicot de frmes de llibres i una
traca fnal amb uns piquets potents i
nombrosos el dia de la vaga que van
garantir un dany econmic directe i
indirecte molt elevat.
Sense la militncia i complicitat de
molts activistes socials el resultat
hagus estat molt menor. La vaga
en s va tenir una bona participaci
tot i que va haver de vncer moltes
difcultats: la por associada a la in-
seguretat laboral, pressions directes
de lempresa i el treball dUGT en
contra de la vaga.
Ara b, tornem a la pregunta que
dna ttol al text: Per qu es va fer?
Per qu es va redactar aquell acord
de congrs?
Les persones amb condicions de
precarietat sn ja la majoria de la
classe treballadora a lestat espan-
yol. Lestructura clssica sindical
basada en les seccions sindicals
dempresa no s sufcient pel model
datomitzaci i inseguretat que ge-
nera la precarietat: Canvis continus
dempresa, feblesa sindical, manca
de relacions personals, alts nivells
de coacci empresarial.
Fins ara, el sindicalisme donava una
resposta genrica o b debatia com
s que els precaris no saflien.
Potser perque lestructura no era
prou efectiva per una realitat que ja
sest estenent com a norma. Aix
doncs, cal fer algunes adaptacions.
Primer de tot, cal trencar el cercle
vicis de la impunitat. Les empreses
es senten molt segures amb tantes ar-
mes a la m i tantes febleses de la part
dels i les treballadores en condicions
de precarietat. Lultraexplotaci ra-
rament deriva a un conficte laboral
obert i, quan ho fa, s molt difcil
que arrenqui amb fora. Aix pa-
ralitza a les persones treballadores,
que cauen en el pesimisme i la re-
signaci de no veure sortida. Volem,
per comenar, un toc datenci que
demostrs que cap partida est pre-
determinada i que cap empresa est
lliure de rebre una resposta propor-
cional a les seves prctiques.
Segon, les persones que treballen en
condicions precries han de veure
que hi ha resposta en el sindicalisme,
en el nostre cas lanarcosindicalisme,
per a organitzar-se i plantar cara.
Que donant i rebent solidaritat es
poden crear xarxes de recolzament
mutu que minvin lallament que
generen les condicions de treball i
canvis continus dempresa. Si ens ho
creiem, comenarem a organitzar-
nos, decidir i actuar.
Si pensem ms en termes de sector
productiu i territori per donar res-
posta, canalitzarem la solidaritat que
han cortocircuitat amb lallament i
fragmentaci. Com fan els i les com-
panyes de Reus visitant un i altre
cop el restaurant La Ferreteria que
acomiada, precaritza i assetja.
All on la secci sindical s feble, o
directament no existeix, el sindicat
sectorial ha dactuar, el territori ha
de respondre. Estenent i buscant la
complicitat dels moviments socials
solidaris, socialitzant els confictes
laborals doncs, com no ens cansem
de repetir, les lluites socials i labo-
rals sn la mateixa lluita. Daquesta
forma afegim una potncia que per-
met equilibrar la relaci de forces i
comenar a guanyar confictes.
La campanya contra les prctiques
explotadores dFNAC va ser un acte
de suport mutu. Per especialment,
va ser una crida a les persones que
treballen en condicions precries a
organitzar-se, a deixar clar que les
barreres que han aixecat entre no-
saltres poden ser tirades a terra amb
all que sempre ens ha fet fortes: la
solidaritat.
12 Treball - Economia Maig de 2014
Decret de Plantilles: comentaris
crtics a unes onades meditiques
Josep Ma Casass Rod
S
embla que el Departament
dEnsenyament de la Consellera
Rigau ha entrat en campanya, en de-
fensa del recent Decret de Plantilles
(que refora aix ara tant popular del
dret a decidir: el dret a decidir, en
aquest cas, no pas de la Comunitat
Educativa ni tan sols de lEquip Di-
rectiu, sin nicament del Director
del centre educatiu). Des del Depar-
tament shan mobilitzat tots els efec-
tius possibles, si ms no a les planes
del diari ms cool, lAra, per tal de
convncer-nos de la substancial millo-
ra que aix implicar per als nostres
centres, i per a esvair les pors que es
proclamen des de certs collectius (co-
menant pels ms afectats en primera
instncia, els interins i substituts, tot
i que el decret afecta a fons a tots els
docents pblics).
Rigau es fa la foto
amb el Bassas
Dimecres 26 de mar, la Consellera
Rigau es feia la foto amb el Bassas
a les planes de lAra i es vantava de
modernitzaci. Ja li va b una mica
daparador, desprs de les baralles
dialctiques amb la Fundaci Bofll i
la FAPAC, les quals van gosar criticar
una poltica de retallades que ha incre-
mentat les desigualtats i afavoreix la
concertada. A la pregunta del periodis-
ta en qu es feia ress de les queixes
dels sindicats, la consellera responia;
Els sindicats tindran el mateix con-
trol que ara. Afrmaci molt certa, s,
perqu actualment, en el procs que
porta un substitut o inter a ocupar una
plaa vacant en un centre, ara per ara,
no hi han intervingut mai directament
els sindicats. Per tant, els sindicats tin-
dran en lassignaci el mateix control
que fns ara: comprovar si sapliquen
les normes del joc. Per les noves
normes del joc comporten unes zones
obscures de possibles arbitrarietats, a
les quals els sindicats ja no hi podran
objectar incompliment de la norma. El
nou Decret de de Plantilles, en defni-
tiva, debilita el paper dels sindicats.
Per s que de fet la Consellera Rigau
no recull el veritable temor: els que hi
surten perdent, molt ms que els sindi-
cats, sn els claustres de professors i
les comunitats educatives (incloent-hi
els pares representats al Consell Esco-
lar).
Ara parla un
director
Dijous 27 de mar, novament lAra,
convertit en una mena de plataforma
pro-Rigau, publicava una entrevista
amb un director favorable al Decret.
Al ttol hi havia daparixer una de les
paraules fetitxe : lideratge. El lector
shavia de convncer que el director
ara podr animar i orientar els com-
panys i els alumne. Quanta feina se li
ha girat al director, oi? Com sho far,
per, aquest SuperDirector, per ani-
mar i orientar centenars dalumnes?
Que no s el que ja fem, dia a dia, els
mestres i professors que estem a les
aules? Daltra banda, com a profes-
sional de lensenyament, no em sento
desorientat, i sols em desanima pensar
que a partir dara sols sesperar de
mi una acceptaci, sense veu ni vot,
al projecte unipersonal dun director.
Delata aquest desig danimar i orien-
tar un paternalisme poc conseqent
amb els valors democrtics i amb una
educaci que posi veritablement al
centre lafany daconseguir que els
nois i noies siguin ciutadans autnoms
i crtics. Lnic inconvenient que hi
veu aquest director al Decret de Plan-
tilles, s que se li gira molta feina, i
tanmateix sha de conformar amb una
remuneraci (horria i dinerria) de fa
vint anys! I sobretot, ens diu que no
patim pel risc darbitrarietats: la co-
munitat escolar el controlar (soblida,
per, aquest senyor director, que amb
els canvis legislatius, especialment
de la LOMQE, el paper del consell
escolar, on sn representats famlies,
alumnes i treballadors passa a ser me-
rament consultiu...).
La veu duna
mscara
Ens envaeixen, doncs, onades suc-
cessives de mobilitzaci meditica
a favor del Decret de Plantilles, per
tal de convncer la ciutadania de les
seves bondats (han desistit, em penso,
de guanyar-se el convenciment i la
complicitat del gruix dels professio-
nals). Nova traca: article dopini en
ledici del dissabte 20 de mar, a c-
rrec de Carles Mata i Clavell. Lautor
del text es presenta com a expert
directiu de centres docents pblics.
Aparentment, doncs, parla una veu
objectiva, un expert (una altra de les
paraules fetitxe, aix s, una paraulota
enganyosa). El lector li suposa, doncs,
un mnim dimparcialitat, de distan-
ciament, car no s directament una de
les parts afectades pel Decret. Sha
oblidat, per, la redacci del diari Ara,
dassenyalar una dada molt rellevant:
Carles Mata i Clavell s tamb el pre-
sident dAXIA, lassociaci de direc-
tors que ha promogut, i segons algu-
nes veus prcticament ha dissenyat a
la mida dels seus desigs, el Decret
de marres. Cal insistir que aquest de-
cret sallunya dels valors democrtics
tant pel que fa als continguts (sentn
lautonomia dels centres, cadascun
amb complexes i plurals Comunitats
Educatives, exclusivament com a
autonomia del Director) com per la
forma en qu sha cuinat. Se sospita
que en la seva elaboraci hi han tingut
ms pes certs lobbys, com AXIA, que
les institucions prpies dun estat de
dret democrtic, com per exemple els
sindicats. En qualsevol cas, per tal de
defensar les oportunitats del Decret,
Carles Mata i Clavell evita presentar-
se sota el rostre dAXIA, i samaga
rere la mscara dexpert.
Faramalla
dialctica
Llegim-lo, tanmateix, amb bon nim,
sense suspiccies, confant que si Car-
les Mata i Clavell est convenut de
les bondats del Decret de Plantilles, hi
trobarem al seu text els aspectes posi-
tius que potser aquells que som crtics
no sabem reconixer...Fem balan,
per, duna primera lectura. En pri-
mer lloc , empatx de la paraula feti-
txe, liderar. En segon lloc, molta
frase bonica per poc concreta, com
els eslgans publicitaris: sistema
educatiu dexcellncia i de qualitat,
lalumnat s el gran protagonista,
condicions de plena equitat...Algu-
na frase, fns i tot, sembla mancada
de sentit: ens calen [...] centres que
aprenguin... Amb el nou decret, els
centres, i no pas els alumnes, passa-
ran a aprendre?! I aix grcies al fet
que el director decideixi qui en forma
part com a docent?! Cal fer, doncs,
una segona lectura, daclariment de
signifcats, a la manera de la saviesa
tradicional de Confuci...
De lautonomia
de centre a
lautonomia del
director
Abans de comenar, cal recordar que
et Decret de Plantilles determina que
el Director, de forma unipersonal, s
qui planteja un projecte, i en funci
daquest, assumir responsabilitats de
Cap de Personal, de manera que mar-
car perfls professionals i consegen-
tment decidir, desprs dun mnim
de tres entrevistes, quin professional
ocupar la plaa. Ara b, Carles Mata
i Clavell, al llarg del seu text, sols a
un parell de pargrafs parla del direc-
tor com a responsable ltim i indivi-
dual, i prefereix anar colant un ambi-
gu les direccions. Per a mostra un
bot. Les direccions participaran en
la selecci del candidat. Fals! A qu
es refereix amb les direccions? Als
Equips Directius? No! No s lEquip
Directiu sobre qui recau la respon-
sabilitat, sin exclusivament en el
Director,aix en singular, sense cap
mena dacompanyament. Per qu en
la defensa del Decret lautor utilitza
un enganys terme en plural (les di-
reccions)? Per qu no diu clarament
el que determina el decret : El direc-
tor participar (decisivament) en la
selecci del candidat? Aventuro la
hiptesi que la ra s que s difcil-
ment defensable que fer recaure en
una nica fgura dentre tota la Co-
munitat Educativa (el director) tot el
pes de disseny del projecte educatiu i
la confguraci de lequip de profes-
sors, sigui veritablement un mecanis-
me per a incrementar lautonomia i
lautoorganitzaci dels centres do-
cents pblics. Amb aquest decret
sha restringit lautonomia dels cen-
tres docents (amb unes Comunitats
Educatives complexes i plurals), a
lautonomia duna sola persona. I a
mi, aix em sona ms a autoritarisme
que a lautoorganitzaci dels centres
que satreveix a esmentar, com a es-
quer per a convncer-nos, Carles Mata
i Clavell al seu text.
Els burcrates
irresponsables
Ens diu que el director, a partir dara,
deixa de ser un burcrata sense res-
ponsabilitats. Est clar que el sis-
tema actual no s ptim i hi ha pro-
blemtiques que requereixen nous
instruments. I que en lexercici pro-
fessional de les funcions respectives
sempre hi podem trobar diferents
Maig de 2014 Treball - Economia 13
graus dimplicaci o efcincia Per si
dilluns, en arribar a linstitut li digus-
sim al director de qualsevol centre, en-
cara que sigui amb un cert to de broma,
que s un burcrata sense responsabi-
litats, o fns i tot, posats a fer grossa
la broma, burcrata irresponsable,
com creieu que sho prendria? Haurem
daclarir-li tot seguit que s la descrip-
ci que ens dna del collectiu actual
de directors Carles Mata i Calvell, pre-
sident duna associaci de directius!
Imaginem, a ms a ms, que el director
a qui ens adrecssim vingus duna
reuni als Serveis Territorials, en la
qual no ha aconseguit ms professorat
per al curs vinent, o ha sabut que se li
retallar encara ms la dotaci pressu-
postria; aleshores ens podria etzibar,
enfadat i amb tota la ra del mn, que
els burcrates i els irresponsables sn
uns altres!
Professionalitzem!
Una altra daquelles expressions que
enlluernen i fan cool : professiona-
litzant les direccions. Vol dir, doncs,
Carles Mata i Clavell, que les actuals
direccions no sn professionals? s
que resulta que els centres docents ac-
tuals estan dirigits per amateurs, o
per voluntaris de bona fe (equivalents
als monitors desplai, dit amb tot el
respecte i admiraci envers els moni-
tors)? Jo em pensava que els directors
sortien duns claustres formats per do-
cents professionals, amb una formaci
degudament acreditada per a accedir
al lloc de treball, i que a ms a ms,
molts dells han passat com a mnim
unes oposicions. De professionals, ja
ho som, tots. Ni els directors ni la resta
de treballadors de lensenyament som
amateurs. Qu samaga, doncs, da-
rrera daquesta professionalitzaci?
Potser haurem de dir-ne privatitza-
ci encoberta, en tant que es copien
els models de funcionament i de mer-
cat laboral de les empreses privades,
els quals, amb lexcusa duna mtica
i mai no demostrada efccia, preca-
ritzen els treballadors i eliminen les
condicions de possibilitat de lexercici
de la refexi crtica i l de a participa-
ci democrtica a la societat. Profes-
sionalitzar est conjugat aqu com a
verb neoliberal. I ni lautonomia ni
lautoorganitzaci reals caben en el
marc del neoliberalisme. Mentre els
uns es professionalitzen (els director
passen a ser gestors empresarials),
els alumnes es converteixen en mers
clients o usuaris.
Lapoteosi del
director
Larticle de Carles Mata i Clavell
acaba de forma apotesica (apoteosi
del director, vull dir). Necessitem el
sorgiment dun nou tipus de directors
que potencin el treball en xarxa,
s a dir, que els mestres i professors
collaborin i intercanvin experin-
cies. Aix s com la quadratura del
cercle: el model de presa de decisions
basat en la fgura forta dun director s
tot el contrari del que es pretn acon-
seguir, aix s, el treball en xarxa i en
collaboraci dels professionals. Sn
dos models incompatibles. Tamb es
demana a aquesta nova onada de direc-
tors que impliquin famlies i agents
educatius en les noves necessitats pe-
daggiques. Des del moment que ni
famlies ni agents educatius no tenen
prcticament cap mena de poder deci-
sori en el disseny del projecte educatiu,
com sespera que desprs shi impli-
quin? Aqu fa aparixer la paraula m-
gica, aquesta mena delixir anomenat
lideratge, el qual faria crixer mira-
culosament la implicaci all on sha
exterminat de bell antuvi de soca-rel.
Cap a on anem?
En defnitiva, aquest expert con-
venut a mi no em conven. Dit duna
altra manera: no em ven la moto. El seu
text est calculat per fer colar un decret
autoritari i antidemocrtic, dinspiraci
empresarial, embolcallant-lo amb tot
all que de fet elimina del sistema
educatiu (la participaci democrtica
en la confguraci dels projectes, el
treball en equip). Si volem incremen-
tar lautonomia i autoorganitzaci dels
centres, si ens prenem seriosament
que volem uns instituts on mestres,
professors i directors treballin de bra-
cet (Carles Mata i Clavell dixit), amb
aquest Decret ens nestem allunyant en
direcci totalment oposada a velocitats
supersniques.
* Josep Ma Casass Rod s Professor
de lINS Manolo Hugu de Caldes de
Montbui
La regressi creixent del sistema fscal
Francisco Navarro
E
l govern del regne dEspanya
prepara pel fnal daquesta legis-
latura una reforma fscal que hem de
contextualitzar en un procs iniciat fa
dcades i caracteritzat per una profun-
da regressi, s a dir, per laugment de
la pressi tributria sobre les classes
populars envers als ms rics. s un fet
fagrant que la prpia dinmica capi-
talista genera creixents desigualtats
socials i que un sistema fscal que fun-
cioni amb un criteri de justcia social
podria corregir parcialment aquest
escenari. Per contra, el sistema de re-
captaci actual no noms no obeeix
a aquest criteri sin que funciona de
manera inversa i, per tant, genera per
s mateix pobresa i desigualtat. En
aquest sentit, han sigut determinants
tant les reformes realitzades en ma-
tria fscal com lutilitzaci del deute
pblic com a mecanisme per a socia-
litzar les prdues de la crisi.
En un sistema fscal progressiu
una major capacitat econmica ha
dimplicar un major esfor fscal.
En canvi, les principals poltiques
que han determinat la tendncia de
lactual sistema impositiu tenen una
direcci totalment inversa.
Un dels puntals daquesta tendncia
s laugment de la importncia dels
impostos indirectes envers de la tribu-
taci directa. Els primers es concen-
tren principalment en lImpost sobre
el Valor Afegit (IVA) i altres impostos
que graven el consum de benzina, ta-
bac, alcohol, etc. Els impostos direc-
tes es corresponen principalment amb
lImpost sobre la Renda de les Perso-
nes Fsiques (IRPF) i lImpost de So-
cietats (IS), que grava els benefcis de
les empreses. No sha de ser un expert
en economia per entendre que un aug-
ment de lIVA suposa un major esfor
quant menor s la renta de la perso-
na que paga limpost. I que, per tant,
els continus i substancials augments
daquests impostos han representat un
major sacrifci fscal per a les classes
populars.
Daltra banda, les reformes sobre la
recaptaci directa shan basat, per un
costat, en la reducci des dels anys
80 dels trams ms elevats de lIRPF,
que gravava les rentes ms altes, i en
subvencions per inversions en plans
de pensions i serveis sanitaris privats
que res tenen a veure amb un criteri de
justcia fscal dun impost progressiu
com aquest. s veritat que hi ha hagut
daltres aspectes de lIRPF avanta-
tjosos per les rentes ms baixes, per
en general aquest impost ha patit una
regressi durant les tres ltimes dca-
des.
Ms regressives han sigut les refor-
mes aplicades sobre lIS de les grans
empreses, que a travs de mltiples
deduccions, desgravacions i altres
tipus de mecanismes denginyeria
fscal, gaudeixen dun tipus efectiu
molt favorable al voltant del 10%. A
tot aix cal sumar que grans capitals
tributen un 1% a travs de les societats
dinversi SICAV i que, segons els
mateixos inspectors dhisenda, ms
del 70% del frau fscal es concentra en
les grans empreses i fortunes, la qual
cosa es manifesta, per exemple, en
qu 33 de les 35 empreses espanyo-
les de lIBEX tenen fons a paradisos
fscals. Sense oblidar-nos dimpostos
fscalment eliminats com el de Patri-
moni que afectava principalment a les
grans propietats. Cal advertir que totes
aquestes reformes regressives tamb
han suposat una reducci important
en els ingressos de lEstat causant un
problema de subfnanciaci pblica.
Com a suport, el govern t sobre la
taula la proposta de nou tecncra-
tes triats per locasi que pertanyen
al mn acadmic ms ortodox. Sn
propostes que segueixen la mateixa
orientaci daugmentar la pressi fs-
cal sobre les classes populars i que ge-
neraran ms desigualtats, a saber, aug-
mentar lIVA dels productes que sn
importants en la cistella de la compra
com el transport pblic o lhabitatge,
reduir impostos directes com lIS i
lIRPF sobre tots els nivells de renta
o, incls, que es consideri lhabitatge
habitual com una propietat ms a
lhora de fer la declaraci de la renta.
Veurem qu acaba aplicant el govern
per almenys ja t unes recomana-
cions a gust del client.
Per concloure, a tot aquest anlisi cal
incorporar el fet que els ingressos
pblics fnancen cada vegada ms un
deute illegtim creixent degut en gran
part al rescat bancari, a uns interessos
elevadssims causats per lespeculaci
del deute, que permet una estructu-
ra institucional al servei del capital
fnancer, i una pressi fscal substan-
cialment menor a la mitjana de la Uni
Europea degut al ridcul esfor fscal
que fan els ms rics. Tot plegat t com
a resultat un sistema fscal greument
regressiu i on el deute pblic es con-
verteix en un efcient mecanisme de
transferncia de renda de les classes
treballadores als ms rics.
* Francisco Navarro s economis-
ta del Seminari dEconomia Crtica
Taifa. Article publicat al setmanari
Directa.
Conveni del
metall de
Barcelona:
nova traici
de CCOO i
UGT
FEMEC-CGT
C
GT donvem el nostre suport a la
vaga del metall a la provncia de
Barcelona dels dies 29 dabril i 6 de
maig, per UGT i CCOO, els sindi-
cats que tenen el privilegi de seure a
la taula negociadora de conveni amb
la patronal, van tornar a desconvocar
una vaga a canvi de misria, en un
escenari en que ens acostem als 500
dies sense conveni. Deien que calia fer
vaga per defensar el marc de nego-
ciaci, recuperar els endarreriments i
poc ms.
La CGT manifestem que hi ha 1000
motius per fer vaga en el metall per
que no cridarem als treballadors a
lluitar perqu aquests sindicats se sen-
tin cmodes en les negociacions. No
volem que el salari de dos dies es des-
aprofts amb lacord menys dolent
possible, sense comptar amb els que
treballen i ens fessin tornar als tallers
i centres de treball amb lamenaa de
labisme, si volem seguir lluitant.
No s el mateix remoure el galliner
perqu la patronal accedeixi a alguna
cosa que els mantingui en la negocia-
ci, que organitzar una resposta con-
tundent de tot el metall per parar els
peus a les sangoneres que ens explo-
ten, ens retallen drets i ens acomiaden.
CGT hauria secundat la vaga i conti-
nuat reclamant assemblees unitries
del metall amb tots els sindicats, en
tots els comits, amb treballadores i
aturats, amb reivindicacions clares i
aprovades per la gent disposada a llui-
tar. En defnitiva, el cam difcil, per
lnic que pot fer tremolar a aquests
empresaris que estan aproftant la crisi
per augmentar els seus benefcis i pre-
caritzar a les plantilles.
Per de nou sindicats majoritaris han
tornat a desconvocar la vaga dient, en
un comunicat pattic, haver aconseguit
recuperar les prdues dIPC , grcies
a la mobilitzaci dels seus delegats i
de les plantilles i a lacci jurdica.
No s la primera que desconvoquen
aix. La realitat per s que noms
negocien misria. Amb una sentncia
guanyada davant el Tribunal Superior
de Justcia que contempla el pagament
immediat dels endarreriments des de
2013, lhi faciliten a les empreses que
ho paguin en tres anys! 507 que sn
nostres sho queden els empresaris i
ens ho aniran pagant en comodssims
terminis mensuals de 18 el 2014 i 9
el 2015 i 2016.
La CGT ens comprometem a fer el
que est a les nostres mans per acon-
seguir un conveni digne i perqu
aquesta nova claudicaci no quedi
sense resposta. Per aix vam convocar
el 9 de maig una concentraci davant
de Foment del Treball, la patronal de
Catalunya, que serveixi de punt de
partida per aixecar un moviment de
rebuig tant als empresaris esclavistes
que dirigeixen el metall, com a les ne-
gociacions que dilapiden els sous i les
condicions laborals guanyades durant
decennis de lluites exemplars entre els
metallrgics/ques.
14 Treball - Economia Maig de 2014
Notcies sindicals
La Farinera
10 SL de Reus
explota, assetja
i acomiada les
treballadores
El conficte amb el restaurant La Fe-
rreteria de Reus per explotar, assetjar
i acomiadar els treballadors, i, a ms,
no pagar a alguns els salaris que els
deu, es va estenent. Desprs de les tres
concentracions-escrache de ms de 20
persones cada una a les portes del res-
taurant realitzades les ltimes setma-
nes repartint octavetes i demanant a
la gent que no hi consumeixi i els faci
boicot, i de lacci durant la manifes-
taci del passat 30 dabril amb motiu
del 1r de Maig, el 9 de maig ms de
30 persones es van concentrar repar-
tint octavetes al restaurant La Nau de
Tarragona, propietat, a ligual que La
Ferreteria, de la societat La Farinera
10 SL. Altres accions estan previstes a
Reus als restaurants Arrels i Vinatxo,
propietat de ladministrador i del se-
cretari respectivament de La Farinera
10 SL. Tamb sn propietat de la so-
cietat les caves i restaurant Sim de
Palau de lEspluga de Francol.
La precarietat laboral sha vist accen-
tuada amb la ltima reforma laboral
i altres lleis aprovades pel govern
espanyol, que comporten retallades
salarials i de tot tipus, i un mercat de
treball totalment fexible i desregulat,
facilitant lexplotaci i els acomia-
daments i deixant a les treballadores
indefenses en mans de la patronal. Un
exemple de precarietat generalitzada
el tenim en el sector de lhoteleria,
i una mostra s el que est passant a
restaurants propietat de La Farinera 10
SL, com La Ferreteria de Reus o La
Nau de Tarragona.
Si treballes en aquests establiments, et
trobes que:
- Et fan fer funcions que no es corres-
ponen amb el teu contracte i ms ho-
res de les marcades, i a ms no te les
paguen.
- No disposes de calendari laboral,
realitzes jornades maratonianes i et
canvien lhorari dun dia per laltre.
- No es respecten els descansos mar-
cats pel conveni, tant pel que fa a les
jornades de descans com a les pauses
per menjar.
- Lempresa pressiona i assetja els
treballadors per tal que signin baixes
voluntries o acordin acomiadaments
sense percebre la indemnitzaci que
els correspon.
- Si reclames els teus drets i no et so-
tmets a les pressions de lempresa, ets
acomiadat/da, com li ha passat recen-
tment a una afliada de la CGT treba-
lladora de La Ferreteria que es troba a
lespera del judici per lacomiadament
i limpagament de 13000 en concep-
te de salaris, o a dos treballadors de La
Nau, que tot i haver aconseguit en el
judici una sentncia dacomiadament
improcedent, desprs de 9 mesos de
tenir la sentncia judicial per la qual
sels havien de pagar 10000, a dia
davui encara no han cobrat ni un euro.
Lobjectiu de lempresa: fer pagar a
la plantilla la seva mala gesti empre-
sarial i substituir les actuals treballa-
dores per altres amb condicions ms
precries i pitjors salaris, utilitzant a
ms contractaci fraudulenta.
Demanem que no shi consumeixi fns
que no respectin la normativa laboral
vigent i paguin els salaris que deuen
als treballadors acomiadats.
Amb la solidaritat i el suport mutu,
amb la combinaci dacci sindical i
acci social, hem de guanyar aquest
conficte.
CGT Reus
Protesta contra
la privatitzaci
de la sanitat
el 7 dabril a
Tarragona
Ms de dues-centes persones es van
manifestar la tarda del 7 dabril pel
centre de Tarragona sota el lema Pri-
vatitzar la sanitat mata. La convo-
catria, organitzada pel Grup de Tre-
ball en Defensa de la Sanitat Pblica
de Tarragona, integrat pels sindicats
CGT, Co.Bas i la CUP, comptava amb
el suport duna desena de collectius
locals i organitzacions diverses i
semmarcava en el conjunt de convo-
catries promogudes a nivell estatal
per la Red Autogestionada Anti-priva-
tizacin de la Sanidad.
La manifestaci va sortir de lesttua
dels Despullats i va fnalitzar a la plaa
de la Font. Al llarg del recorregut es
van cridar consignes en contra de la
privatitzaci de la sanitat, aix com del
pagament del deute. La manifestaci
es va aturar davant de lHospital Santa
Tecla, on on es cridaren lemes contra
la teclaritzaci i el director general
de la Xarxa, Joan Maria Adser.
La convocatria va fnalitzar davant
de lAjuntament, on una delegada de
la CGT a lHospital Joan XXIII va
llegir el manifest. Les reclamacions
que es van fer, entre daltres, han es-
tat la derogaci de la Llei 15/97 i el
RD 16/2012 com a mesures per a llui-
tar contra la privatitzaci de la sanitat
pblica i contra lexclusi sanitria,
respectivament.
Grup de Treball en Defensa de la Sa-
nitat Pblica de Tarragona
Una altra
sentncia
guanyada a
Caprabo per
discriminaci i
persecuci a la
CGT
El text de la sentncia del mes dabril
no deixa cap dubte: hi ha hagut dis-
criminaci, vulneraci de drets, i per-
secuci a la CGT. Per aix no noms
condemna a lempresa per discrimi-
naci i obliga a retornar a la com-
panya Vanessa a la seva botiga, sin
que condemna lempresa a 19.000
dindemnitzaci pels motius anteriors
i com a prevenci perqu lempresa
deixi dactuar contra la CGT.
Lempresa ha recorregut i cal espe-
rar la sentncia en uns mesos, per
la sentncia deixa clar que lactuaci
de lempresa ha estat un clar atemptat
contra la CGT.
Lempresa va aplicar el trasllat una de-
legada del Comit com rebequeria per
haver hagut dacceptar per via judicial
un horari compatible per a latenci
a la seva flla, com a famlia mono-
parental. En el mateix acte de judici,
fnalitzat amb acord, lempresa va
lliurar la comunicaci de trasllat for-
s, davant la presncia de la jutgessa.
El jutge que ha sentenciat en aquest
segon judici, no ha dubtat de lacci
contra el dret a la indemnitat i com a
represlia, assetjament empresarial i
discriminaci.
Esperem que pugui servir a ms com-
panyes i companys que es troben en
situacions similars.
CGT Caprabo
Situaci
confictiva als
remolcadors
del port de
Barcelona. La
resistncia
contnua
El passat mes de novembre la part so-
cial va evitar, en els remolcadors de
Barcelona, laplicaci de les empre-
ses de la UTE REBARSA-SAR duna
Modifcaci Substancial de les Con-
dicions de Treball que va pretendre
eliminar un ter dels llocs de treball
i posar a la resta de treballadors, als
que haguessin quedat, en condicions
desclavitud. I aix amb les empreses
obtenint encara substanciosos benef-
cis. Per els nmeros semblen ser el
de menys; les empreses entenien que
calia aproftar locasi, i per a ells el
moment propici s lactual, benet i
abonat per la seva ltima i infame re-
forma laboral. La part social, desprs
de desconvocar una vaga, va acon-
seguir que les negociacions es tras-
lladessin a gener de 2014, en el que
havia de ser el marc normal de discus-
si dun nou conveni col lectiu. Es
va pactar entre les parts, negociar les
condicions dels treballadors de fota
abans del 7 abril 2014, i aqu estem,
encallats:
La proposta empresarial dinici
daquesta negociaci ha consistit sim-
plement en la pretensi que amb males
arts van intentar el passat Octubre: que
els treballadors que quedin desprs de
leliminaci dun ter dels llocs de tre-
ball, ho facin en rgim desclavitud:
14 dies consecutius de gurdia i 14
dies de descans, quedant eliminades
les seves vacances. Daquesta postura
de principi, prcticament no shan mo-
gut; durant els ltims tres mesos ni-
cament han arribat a variar el nombre
consecutiu de dies en qu es realitza-
rien les gurdies i poc ms. Lltima
proposta de les empreses consisteix
aix, en un rgim de treball que supo-
saria una cadncia de treball de 6 dies
consecutius de gurdia alternats amb
6 dies de descans seguits de 6 dies de
treball ms i 12 dies de descans.
Seguint aquesta seqncia de forma
indefnida, 6-6-6-12 ... arribarien a to-
talitzar, segons les empreses, dentre
144 i 132 gurdies a lany (sobre les
109 actuals), sent el nombre exacte de
gurdies en funci que es prescindeixi
o no del remolcador que es tripula
eventualment per treballar a 12 ho-
res en els mesos de vacances, i de si
seliminen 12 o 15 llocs de treball. En
el cas que es prescinds de contractar
personal eventual per al remolcador
de 12 hores, i a ms seliminaran 15
llocs de treball en lloc de 12, les em-
preses consideren que llavors hi hau-
ria la possibilitat de gaudir de trenta
dies consecutius de vacances a lany,
encara que no saben precisar en quins
mesos i no acaben de garantir de for-
ma segura aquesta possibilitat. No cal,
per descomptat, el caramel per als
bons nois; ofereixen uns 4 euros per
lhora que fssim de ms sobre les ac-
tuals, i noms per als treballadors que
ara estan, mai per als nous ... sempre
s bo - per a ells - crear diferncies que
divideixin els treballadors per fer-nos
aix ms vulnerables.
La proposta empresarial s inaccepta-
ble a totes vistes, per fonamentalment
perqu, a ms dillegal, implicaria,
donada la forma en qu es desenvolu-
pa lactivitat del remolc a Barcelona,
un rgim extenuant de treball i jorna-
da que posaria en risc injustifcable la
seguretat de les tripulacions i els vai-
xells, efecte que a ms tindria la ten-
dncia a accentuar-se, ja que ja sest
constatant en lltim trimestre un aug-
ment de la crrega de treball durant
tot el perode de gurdia. Sargumenta
tamb, des de la majoria dels treballa-
dors, la impossibilitat de la conciliaci
familiar que suposaria el canvi de r-
gim de treball, conciliaci que sha es-
tablert sobre la base del rgim i cadn-
cia actual de gurdies amb el qual els
treballadors van ser contractats en el
seu moment. A ms, ens consta que
tal tipus de jornada, no faria ms que
afavorir la introducci de competidors
estrangers que intenten aplicar-la, amb
dues tripulacions per vaixell, manten-
int durant molts dies consecutius fent
vida a bord, de forma alterna.
En defnitiva; la introducci en els
nostres ports duna precarietat laboral
i dun dfcit de seguretat a nivell ter-
cermundista, tan sols en benefci de la
cobdcia ms abjecta dels grups inver-
sors que, al seu dia, van absorbir les
nostres companyies. Per ja s sabut:
la cobdcia produeix el que laigua de
mar ... quanta ms es beu della ms s
la set que dna.
Tanmateix, encara en contra de tanta
pertincia i obstinaci, la part social,
de bona fe i en mira darribar a un
acord que procuri certa estabilitat la-
boral a la plantilla, ha mostrat una fe-
xibilitat ms que raonable, presentant
en el transcurs de la negociaci diver-
ses alternatives: congelaci salarial
i fns i tot frmules per a la reducci
salarial de fns a un -4% anual en el
cas que la facturaci continus baixant
respecte de lany 2013, parada even-
tual dun remolcador (de set que ope-
ren actualment) fns que la facturaci
es recuperi a valors anteriors sempre
que aix no impliqus acomiadaments
forosos, sin baixes incentivades i
voluntries. Aix mateix, sacceptaria
realitzar un nombre aproximat de tres
gurdies de 24 hores ms a lany per
cada tripulant.
La resposta de les empreses s que no
acceptaran cap altra alternativa de la
nostra part que no passi per realitzar
un mnim de 132 gurdies anuals.
A ms han deixat clar que qualsevol
canvi i reestructuraci del sistema de
treball ha de ser permanent i irrever-
sible de cara al futur i tot en el cas
que els marges de benefci es recu-
perin a valors superiors als dabans
Maig de 2014 Treball - Economia 15
de la crisi. Tot aix deixa entreveure
un rerefons ideolgic en el fet de pre-
tendre rebaixar fns al vergonys, les
condicions laborals dels treballadors,
simplement refecteix mala fe, no hi
ha una justifcaci econmica real. A
tot aix cal afegir que ja sest consta-
tant en la facturaci de lltim trimes-
tre un increment constant respecte del
mateix trimestre de lany anterior. Els
mateixos treballadors sn testimonis
dia a dia, que la crrega de treball no
para daugmentar, mentre el port de
Barcelona no deixa dengrandir les
seves installacions en previsi duna
major activitat.
Dentrada, per als seus plantejaments
de cadncia i nombre de gurdies, les
empreses es basen en la comparaci a
rgims de jornada en altres ports es-
panyols de molt inferior activitat al
de Barcelona (Tarragona, Santander,
Mlaga, etc) i on ja incompleixen la
llei de jornades especials Reial De-
cret 1561/95, de 21 de Setembre, so-
bre Jornades Especials de Treball en
el Mar duna forma escandalosa.
Nosaltres, davant les previsions de
precarietat laboral, prdua de quali-
tat del servei i falta de seguretat en la
tripulaci i al port de Barcelona i la
prpia ciutat, que suposaria el arribar
a aquesta extenuant jornada de treball,
i per sentit de la responsabilitat davant
tot, ens veiem obligats a promoure per
dur a terme com ms aviat millor, la
iniciativa que es va prendre des de la
Plataforma de Treballadors de Re-
molcadors Portuaris i dEmbarcacions
de Trfc Interior de lEstat Espan-
yol: la denncia a lautoritat laboral
corresponent de tots aquells rgims de
jornada que en les fotes de remolca-
dors que operen en qualsevol port es-
panyol, de forma explcita i fagrant,
vagin en contra de llei.
Aix doncs, la situaci a la qual ens
est conduint la pertincia de les em-
preses, s la de la confictivitat, tant en
el pla legal com el sindical, ats que
aquesta part social no est disposada a
acceptar rgims de treball que incorrin
de manera extrema en illegalitat. Si
es permet la precarietat a Barcelona,
els altres ports importants cauran tam-
b. Des de lassemblea de treballadors
sens manifesta una creixent impa-
cincia i sens reclama, cada vegada
ms, linici daccions sindicals ms
dures, dacord amb la tossuderia i obs-
tinaci de laltra part. Sense descartar
qualsevol mesura legal que de forma
parallela pogus acabar per adoptar,
dantuvi des del comit, acabat prcti-
cament el termini de negociaci, i do-
nada la distncia entre posicions, ens
preparem per defensar la nostra pos-
tura en un procs arbitral (o judicial si
fos necessari) que esperem dictamini
una soluci raonable i, en major part
favorable per als treballadors, i alhora,
serveixi de model i referncia.
CGT Remolcadors Barcelona
Concentraci
el 6 de maig a
Barcelona contra
lacomiadament
per part de SITEL
de dos afliats de
CGT
Des que el 8 dabril del 2014 lempresa
SITEL va aplicar el seu ERO/ERTO i
ens ha deixat clar que no li va agradar
gens el paper que la CGT ha ocupat en
les negociacions.
La CGT, estvem demostrant en la ne-
gociaci linnecessari del ERO/ERTO
i lempresa ha reaccionat acomiadant
a aquells que lluiten i estan en les ne-
gociacions per a no permetre que ju-
guin amb els treballadors.
Als nostres companys de CGT Da-
vid Daz i Oriol Romero (delegat en
el Comit) els han atrapat en una tra-
ma digna dun culebrn. Han estat
acusats per lempresa de lladres i han
estat comminats a que signin la baixa
voluntria del seu lloc de treball, a
canvi de no ser denunciats pel penal.
Per a la CGT aquesta acusaci no s
certa i la seva recomanaci es pot
considerar un xantatge. Els fets que
van succeir sn els segents:
El passat 27 de mar lempresa estava
rebutjant material Informtic amb la
mateixa empresa que ja havia realitzat
treballs per a SITEL. Els companys li
van preguntar al transportista qu feia
amb el material ja que ho estava es-
tavellant contra el fons del cami. El
mateix transportista, vam recalcar que
estaven fora de lempresa, els va do-
nar perms per a quedar-se el que vol-
guessin. David i Oriol van entrar dues
caixes de PC de nou a lempresa pu-
jant-los al despatx de Seccions Sindi-
cals en la 4 Planta. Una hora ms tard
lempresa els va citar i els va comenar
a acusar de ROBATORI i a recomanar
que si no volien ser denunciats davant
els mossos desquadra signessin la
baixa voluntria de lempresa.
La CGT considerem intolerable
aquesta actitud de lempresa que ms
sembla un xantatge que una recoma-
naci. Curiosament i desprs de ser
acusats, els nostres companys, van
sortir per a parlar amb el transportista
i que es reafrms en el que els havia
dit anteriorment, que podien agafar el
que volguessin. En aquest mateix mo-
ment es van trobar amb que lempresa
els va interrompre per a convidar al
transportista a que marxs. Amb pos-
terioritat el transportista ha canviat la
seva versi.
Qui pot creures que alg amb 6 anys
antiguitat en lempresa cometr un
robatori davant de les cmeres de se-
guretat, passant per davant de la re-
cepcionista, a ple dia i retornant el ma-
terial robat a linterior de lempresa?
Aquests acomiadaments sn indub-
tablement conseqncia directa de
lacci sindical de la CGT a SITEL
contrria a lERO. Ms concretament,
sn una agressi a un delegat que ha
estat implicat en la negociaci i en la
defensa dels drets dels seus companys
i companyes i que ha fet pblic durant
lltim mes les diferncies de posi-
cions en les negociacions amb UGT i
CCOO.
Aquesta agressi de SITEL es que-
dar sense resposta. Anem a lluitar
pels seus llocs de treball amb tots els
mitjans jurdics i sindicals a la seva
disposici. Com a inici de la campan-
ya de suport, un centenar de persones
ens vam concentrar el 6 de maig a la
seu de SITEL a Barcelona repartint
octavetes i passejant-nos per linterior
cridant consignes contra el seu aco-
miadament.
CGT Transports Barcelona
ATLL vol
subcontractar
una gran part
de lactivitat,
el manteniment
i loperaci,
a lempresa
Operadora ATLL
S.A. (ACCIONA)
La Secci sindical de CGT a Aigues
del Ter-Llobregat hem advertit als tre-
balladors i treballadores dels plans de
lempresa de segregar el negoci de
laigua en una altre empresa del grup
ACCIONA creada ad hoc. La Di-
recci dATLL Concessionria de la
Generalitat de Catalunya, S.A. ha co-
municat al comit dempresa la inten-
ci de subcontractar una gran part de
lactivitat, el manteniment i loperaci,
a lEmpresa Operadora ATLL, S.A. de
capital cent per cent ACCIONA. En
aquesta maniobra sinclou tamb el
trasps de 200 treballadors i treballa-
dores dels 223 que hi ha actualment a
ATLL Concessionria.
ATLL Concessionria est a lespera
de la corresponent autoritzaci per
part del Govern i tan bon punt la Ge-
neralitat doni el seu vist i plau ho po-
saran en prctica.
Entre els impactes que tindran aques-
tes maniobres en la gesti dun recurs
tan bsic com laigua (un negoci per
a ells) hi haur el de generar ms be-
nefcis per al grup ACCIONA, cobrant
de la concessionria els serveis pres-
tats amb el consegent augment de les
despeses que desprs repercutiran a
les tarifes de laigua. No faltar el de
la inestabilitat laboral amb acomiada-
ments i importants rebaixes salarials i
condicions laborals.
Per comenar, la trajectria labo-
ral dACCIONA s una llarga llista
dacomiadaments massius i retallades
en salaris i en drets laborals. Les em-
preses que sn adquirides per ACCIO-
NA canvien radicalment el seu model
de negoci, passen de crear bns a ofe-
rir serveis i en aquesta conversi la
qualitat i la seguretat davant lusuari
o client es volatilitza i el manteniment
i les renovacions sn despeses que
volen evitar (TRANSMEDITERRA-
NIA, 2002-2012).
Amb lanlisi de la poca documenta-
ci qu disposem (noms la que hi ha
pblica, lempresa es nega a lliurar el
contracte de concessi), alguns econo-
mistes alerten dels riscos als quals ens
enfrontem.
Els/les companys subrogats/des passa-
ran a ser assalariats/des duna empresa
cent per cent ACCIONA, on no hi ha
res, no tindr infraestructures i no ser
lexplotadora dels actius dels quals
disposa la concessionria, ja que els
plecs diuen que noms hi pot haver una
nica concessionria. Els nous actius
que generi la concessionria tampoc
no seran gestionats per lOperadora.
Finalment, tots els actius tornaran a la
Generalitat al fnalitzar la concessi.
Totes les informacions apunten que
segurament lOperadora cobrar de la
Concessionria el servei qu li pres-
tar, ms el marge de benefci indus-
trial i lIVA, cosa que pot provocar un
increment major en el preu de laigua
per a la ciutadania.
Els/les companyes qu siguin subro-
gats/des a ATLL Operadora poden
trobar-se amb diverses situacions
per el ms fcil per estalviar costos
a lempresa s la implantaci dun
ERO, i ja hem explicat el tarann
dACCIONA.
Altre aspecte a considerar s la pug-
na en els tribunals de les dos empre-
ses que es van presentar al concurs
de privatitzaci dAiges Ter Llobre-
gat. Si els tribunals es pronuncien en
contra de ladjudicaci a ACCIONA,
probablement Concessionria i Ope-
radora demanaran les seves indem-
nitzacions, una per la rescissi del
contracte i laltra subsidiriament. El
Govern amb els diners de tots els/les
ciutadanes, hauria de desemborsar a
les privades una important quantitat
d. Una mesura fora impopular que
no es poden permetre, la qual cosa ens
fa pensar que donaran facilitats a AC-
CIONA per a la consecuci dels seus
plans de negoci i molt possiblement
lAdministraci doni el seu vist i plau
per a que es produeixi la subcontrac-
taci del servei, ja que com hem dit
abans els hi va de molts milions d.
En qualsevol circumstncia als/les tre-
balladors/es sempre ens toca perdre, si
no s a curt termini ser a mitj perqu
els anys de permanncia que creieu
que tenim sn de la concessionria
per no pas de lOperadora. No sabem
quina quantitat de temps sha incls
en el contracte entre Generalitat i AC-
CIONA, els 50 anys de loferta o els
20 mesos dels plecs?
Per tot aix convidem a refexionar del
perqu ens subrogaran a 200 treballa-
dores a una empresa quan no hi ha ne-
cessitat pel servei.
Pel que fa a la part social els que ne-
gocien les nostres condicions laborals,
sn dues de les persones que van nego-
ciar els 20 mesos de garantia i el NO
retorn a lAdministraci.
Lnica sortida segons nosaltres s
loposici ferma a que ATLL Conces-
sionria subcontracti el servei i amb ell
a 200 companys/es.
Secci Sindical CGT ATLL
Ocupaci de seus
INEM/SOC el 30
dabril
En el marc de la mobilitzaci estatal
contra latur, les retallades socials i per
la renda bsica, continuitat de la din-
mica de les Marxes de la Dignitat del
22 de mar, el 30 dabril es van ocupar
seus del SOC/INEM a diverses ciutats
de Catalunya i de la resta de lEstat es-
panyol, accions a les quals des de la
CGT es va donar suport i participar,
com a Barcelona, Tarragona, Mollet o
Rub entre altres.
A Barcelona la CGT va participar en
lokupaci duna ofcina de lINEM-
SOC al c/Seplveda conjuntament
amb organitzacions daturats, la PAH,
i altres grups socials i sindicals de la
ciutat a partir de les 11 hores, tallant
tamb el trfc al carrer.
Considerem que la mobilitzaci s to-
talment imprescindible per denunciar
la situaci demergncia social que
est patint la majoria de la societat, per
generar conscincia ciutadana que SI
ES POT canviar el model de societat a
qu ens tenen sotmesos.
16 LEntrevista Maig de 2014
Parlem amb...
Glria Ochoa, Sara Alcina, Cristina Esteve, ex-treballadores precries de la Fnac Illa Diagonal i membres secci sindical CGT: comproms i passi en la lluita
Txema Bofll
Grfc, Roser Pineda
LFNAC s una pea ms de la mfa econmica i fnancera mundial
Entrevista collectiva a ex treballado-
res de la FNAC. Ens donen testimoni
del seu comproms personal i poltic. I
ens mostren que sense mitjans es pot
plantar cara als abusos i maltrac-
tes de les multinacionals. Una lluita
exemplar.
El propietari de la FNAC s el multi-
milionari Pinault, el tercer home ms
ric de Frana, especialista en la des-
localitzaci dempreses, fnanament
deleccions (a les dretes i als socialis-
tes), s a dir, en comprar-se poltics,
evitar impostos a base dels paradisos
fscals i en crear ONGs per a desgra-
var. Pinault te una ONG en defensa
de les dones maltractades, fet que no
li impedeix dexplotar, maltractar o
acomiadar a milers de les seves treba-
lladores. s dels que aprofta la crisi
per acomiadar i reduir sous.
Nosaltres hem de ser implacables con-
tra la multinacional FNAC. Per tant,
boicots i sabotatges permanents a les
FNAC, que segueix agredint impune-
ment als treballadors. s el mnim que
es mereixen les treballadores en llui-
ta. Solidaritat i continutat a les lluites
iniciades.
Grcies per aquest aire fresc en
lentrevista. Un exemple de treball
collectiu i vitalisme.
- Quin ha sigut el vostre recorregut
laboral a FNAC?
Glria Ochoa: Vaig entrar a lFnac fa
gaireb dos anys, com a venedora al
departament de llibres i papereria.
Sara Alcina: Jo em vaig incorporar al
2009 tamb a Llibres, per vaig estar
gaireb dos anys dexcedncia per
maternitat, reincorporant-me al febrer
del 2013.
Cristina Esteve: Vaig entrar al 2010 a
Llibres tamb.
- Com ha anat la vaga anunciada pel
23 dabril?
El 23 dabril va ser una jornada de
vaga que culminava un seguit de va-
gues parcials i mobilitzacions convo-
cades des del mar, com a resposta
a laplicaci unilateral per part de
lempresa duna nova retallada de les
nostres condicions laborals. La pro-
posta de vagues es va plantejar en una
assemblea de tots els Fnacs de Barce-
lona, sobretot, des de les seccions de
CGT lIlla i CGT Triangle, i les va-
loracions i ganes eren molt diverses.
Finalment, noms es van convocar
en aquests dos centres. Desprs dun
seguit daturades parcials els dissab-
tes, patint tot tipus de boicots per part
dUGT (desconvocatries unilaterals,
criminalitzacions, votacions a petici
de lempresa) i pressions constants
per part dels capatassos i directors de
botiga dFnac, la vaga del 23 dAbril
es va mantenir noms a la botiga del
Triangle.
- Com us ha tractat els mitjans de
comunicaci? Heu rebut suport i
solidaritat daltres empreses i fbri-
ques en lluita, de ciutadans i movi-
ments socials?
Amb la vaga del 23A el conficte la-
boral a lFnac ha fet un salt a lespai
pblic. Ha estat una vaga que, si b el
seguiment de la plantilla ha demos-
trat les difcultats, pressions i reptes
de mobilitzaci interna, tamb ha es-
tat una prova de foc de vaga social i
solidria. El dany cap a lempresa es
va vehicular a travs duna campanya
meditica de desprestigi mitjanant
xarxes socials com twitter, amb la qual
es va aconseguir que gaireb el com-
plet de les escriptores i escriptors que
havien danar a frmar a les paradetes
dFnac no hi assistissin. Cal afegir
una inslita cobertura meditica, un
missatge viral a travs de watsup fent
crida al boicot i nombrosos vdeos de
solidaritat per part de fgures polti-
ques i del mn de la cultura, la majo-
ria vinculades als moviments socials.
Durant gaireb tot el dia, es van con-
centrar un centenar de persones a les
portes dFnac-Triangle, principalment
companyes i companys de CGT, per
tamb companyes i companys daltres
empreses en lluita, com Panrico, i
daltres sindicats combatius, aix com
persones vinculades als moviments
socials.
- Els amos de la FNAC son una mul-
tinacional francesa, kering (abans
PPR). Qu pretenen amb les reta-
llades, maltractes i acomiadaments?
La multinacional Fnac s una pea
ms de la mfa econmica i fnancera
mundial. Els plans destalvi, els mo-
dels de contractaci, les poltiques de
recursos humans sn clculs cremats-
tics aplicats amb total impunitat per la
maximitzaci de benefcis, executats
per un aparell jerrquic infnit que,
tanmateix, arriba a la nostra realitat
humana en forma de condicions labo-
rals abusives, acomiadaments i mal-
tractes. Tot i que parlem de condicions
laborals, aquestes situacions penetren
en el terreny quotidi i emocional,
en all personal que hem intentat fer
poltic no amb poques difcultats. I s
que a lFnac, com a moltes grans em-
preses, la no menys patriarcal gran
famlia Fnac, amb el seu corporati-
visme pseudoprogressista, pretn dis-
sociar la vivncia laboral de la realitat
de multinacional depredadora.

- Com est la situaci de la FNAC i
com shi ha arribat?
Des del 2010-2011 lempresa aposta
per la reducci de plantilla i la con-
tractaci a temps parcial i temporal.
Aix doncs, sha arribat a un 60% de la
plantilla treballant a temps parcial, en
jornades de 14, 20 o 26 hores setma-
nals. Molts treballadors i treballadores
porten anys, demanant augmentar la
jornada i sels ha denegat. Fins i tot, hi
ha casos a Inspecci de Treball de per-
sones que els van prcticament obligar
a signar una reducci de la seva jor-
nada. Aix ha implicat un augment de
la crrega fsica i mental del treball.
Malgrat la minsa jornada laboral, les
responsabilitats, objectius i pressions
van augmentant sota largument de la
crisi i la caiguda de vendes. Tot aix,
es garanteix mitjanant la tutela i el
control obsessiu dels teus moviments,
eliminant estones de descans (cal re-
marcar que el dret a descans est fxat
passades les 6 hores - un quart dhora-
i forant una acceleraci del ritme de
treball.

- Alguna denuncia en concret de
mobbing, de maltracte de treballa-
dores?
Ja el 2008 una inspectora detecta un
cas de mobbing i la seva conclusi
s que lFnac porta a les seves treba-
lladores a situacions lmit, i aquestes
acaben marxant de lempresa. La ro-
taci a lFnac s molt alta, la plantilla
majoritriament compleix un perfl
duniversitria, jove, que al cap dun
temps es crema i marxa. Daquesta
manera lFnac sassegura una plantilla
barata, qualifcada, aplicada, submisa
i amb difcultats per organitzar-se sin-
dicalment. Amb la difcultat abans es-
mentada per augmentar les hores, i el
context datur estructural i massiu ac-
tual, fa ja uns anys que aquest perfl es
resisteix a rotar, i es queda a lempresa
amb por i resignaci, o b, practicant
un corporativisme agressiu. Daquesta
manera, podem veure com creixen els
acomiadaments (200 a tot lestat en el
que portem de 2013/14) aix com els
casos de moobing, destrs, dansietat
i de depressi.

- Quina s la situaci actual en
lempresa? En quins punts no ce-
deixen els capatassos de la FNAC
dEspanya?
Aquesta hiperexigncia i vigilncia
constants de la que parlvem compor-
ten una destrucci del teixit relacional
al lloc de treball. Les conseqncies
daix sn dramtiques, perqu im-
pliquen la deshumanitzaci de les re-
lacions i lenorme difcultat de portar
lethos poltic en aquest espai, que
esdev una terra erma i robotitzada,
camp de cultiu per lalienaci. Un
dels llegats ms potents del feminis-
me ha estat, precisament, assenyalar
que s daquesta poltica relacional
de la que depn la llibertat, i aix
val tant pels homes com per les do-
nes. I daqu la gravetat daquest
model dorganitzaci laboral, que
t conseqncies radicals no sola-
ment de carcter material en termes
dexplotaci-, sin tamb de carcter
simblic.
No cedeixen en res, al gener daquest
any vam consensuar una carta amb 22
reivindicacions amb la resta de sindi-
cats que es va fer arribar a la Direcci.
La seva resposta ha estat un no ro-
tund a cedir en cap sentit, fns I tot en
mesures que no impliquen cap tipus
dinversi ni de prdua en termes eco-
nomics. Per tant el pols s molt fort.

- Quines relacions teniu amb els sin-
dicats ofcials?
Amb la frma del darrer Conveni de
Grans Magatzems 2013-2016, demo-
lidor en retallades de salaris i drets, els
principals sindicats de la patronal, FE-
TICCO i FAGSA, es guanyen el def-
nitu descrdit de la plantilla. En aquell
moment, UGT aprofta per ocupar el
nnxol deixat per aquests i intensifca
el seu paper destreta collaboraci
amb lempresa per aconseguir la pau
social dins les botigues. A la nostra
botiga, per exemple, ens han aplicat
una estratgia molt agressiva de gue-
rra bruta basada en el desgast, eviden-
tment dictada pel director i recursos
humans, arribant a presentar-se en
una citaci a Inspecci de Treball per
una denncia interposada per la nos-
tra secci per defensar lempresa, o
passejar-se per la botiga hores abans
duna aturada parcial dient als treba-
lladors i treballadores que la vaga era
illegal, i un llarg etctera de perse-
cucions, campanyes de difamaci,
cooptaci de les lluites i orquestraci
duna autntica caa de bruixes contra
qualsevol que es desplas del discurs
corporatiu. CCOO, per la seva banda,
va una mica de la maneta amb UGT.
Per hi ha de tot, a la nostra botiga hi
ha hagut companys i companyes de
lUGT que, desobent la Direcci del
seu sindicat, han seguit les aturades i
han estat amb nosaltres repartint octa-
vetes i cridant consignes.

- Com i quan van comenar les llui-
tes i vagues a FNAC?
Les lluites a Fnac comenen entorn al
febrer del 2013, quan lempresa fa una
primera amenaa dERTO salvatge en
el que apliquen la doctrina del xoc per
imposar les seves retallades. Al mar
daquest any repeteixen la jugada. Les
retallades no sn tan grans, per es-
candalitza que no es basin en prdues
reals, sin en futuribles (una porta
oberta per la darrera reforma laboral),
cosa que a ms, senta un precedent pe-
rills, el primer en el sector. La plan-
tilla ja t lexperincia de lany ante-
rior i la moBilitzaci sescampa ms
rpidament, tot i que acaba cooptada
pels sindicats grocs que, un cop ms,
actuen dapagafocs. Observem per
Maig de 2014 Laboral - Economia 17
Parlem amb...
Glria Ochoa, Sara Alcina, Cristina Esteve, ex-treballadores precries de la Fnac Illa Diagonal i membres secci sindical CGT: comproms i passi en la lluita
>> LES FRASES...
LFNAC s una pea ms de la mfa econmica i fnancera mundial
que les bases daquests sindicats estn
cada cop ms indignades. Ha estat un
procs molt interessant.

- Alguna relaci entre les lluites dels
diferents FNACs dEspanya? i amb
les de France, Portugal, Alemanya,
etc?
La coordinaci ha estat noms entre
botigues dFnac Espanya, sobretot,
mitjanant les xarxes socials a nivell
general i com a CGT, amb els com-
panys de Fnac Madrid. A Frana por-
ten fent concentracions i acci directa,
com la retenci o segrest de direc-
tors i recursos humans des del 2009.
Podria resultar molt interessant el con-
tacte internacional, entrar en contacte
amb altres formes de lluita anima i
ajuda a prendre conscincia de la di-
mensi real del conficte.

- Com us heu organitzat? En assem-
blea de treballadors?
Des de lFnac Illa hem intentat fun-
cionar, sobretot, mitjanant assem-
blees, ja siguin de secci sindical com
assemblees dafliats i afliades i tam-
b de treballadors i treballadores. Ha
estat un factor que ens ha comportat
molt desgast. La destrucci del teixit
relacional comentada, comporta la
progressiva desaparici dels espais de
confana informals que reivindiquem
com el lloc des don fer una poltica
basada en lafnitat i la cura, i sn im-
portants per construir un sindicalisme
de base i participatiu. Ens ha costat
mantenir un ritme propi que hem in-
tentat respectar al marge dels tempos
marcats per un model molt androcn-
tric dhiperactivisme, per una banda, i
les exigncies dacceleraci del capi-
talisme salvatge per una altra.
Malgrat aquestes difcultats, funcionar
en assemblees ha donat espai a que
participin de forma activa en el con-
ficte treballadores i treballadors, a
ms de les delegades sindicals, inten-
tant dessacralitzar el comit per posar
el focus de decisi i acci en la secci
i les assemblees.
- Quines son les represlies i abu-
sos des que heu comenat les pro-
testes i lluites?
Les treballadores ms actives de la
secci de CGT hem sofert una crimi-
nalitzaci oberta de cara a la resta de
la plantilla, pressions psicolgiques
fortes, utilitzant tan aspectes de dis-
tribuci del treball (rotaci constant
de secci daquestes persones), com
aspectes personals (enfrontaments
entre treballadors i treballadores, dis-
cussions a botiga, traves per aconse-
guir reduccions per guarda i custdia
-arribant a amenaar veladament a
una de nosaltres amb lacomiadament
si sagafava els dos dies de perms
per hospitalitzaci del seu fll-) i tot
tipus de coaccions. Han jugat al des-
gast psicolgic.
- La multinacional FNAC fomen-
ta lesquirolatge intern, i la divisi
dels treballadors?
S, des de que apareix la secci sin-
dical de CGT a lIlla sha fomentat
la divisi dels treballadors i treballa-
dores allant i criminalitzant totes les
persones vinculades o afns a CGT,
tamb sha seguit un procs semblant
a Triangle. Per posar un exemple,
el passat novembre del 2013, des-
prs de les eleccions sindicals en les
quals CGT vam treure tres delegades,
shavia contractat una persona a lli-
bres encadenant contractes temporals
de tres mesos, que en el moment que
va demostrar afnitat amb les perso-
nes de CGT se li va deixar de renovar
el contracte, avisant-la dun dia per
laltre sense motiu justifcat.

- Com fomenta la multinacional la
cultura de la por?
En la darrera aturada parcial que
vam fer a lIlla Diagonal vam poder
veure al director de la botiga i la cap
de recursos humans a la porta de la
botiga amb una llibreta i un boli a la
m, apuntant qui sortia amb nosal-
tres. Conductes com aquestes, junta-
ment amb el cstig exemplaritzant (la
criminalitzaci i el mobbing al que
sotmeten a tot qui sala contra els
abusos, els 200 acomiadaments que
han realitzat noms durant el darrer
any alegant baixada de rendiment i
altres estratgies ms subtils.

- Hi ha discriminaci sexista a la
FNAC? Com tracten a les dones?
Fnac presumeix dun Pla dIgualtat
completament buit, mentres impe-
deix de facto a les seves treballado-
res conciliar la vida laboral i familiar
mitjanant uns horaris completament
irregulars i el treball en diumenges i
festius (sense cobrar cap incentiu, pel
mateix preu). A nivell macro tamb
ens trobem que aquest model laboral
que va cap al mini-job de la Mer-
kel, a Alemanya, on est ja implantat,
est afectant especialment les dones,
empobrint-les i incrementant la de-
pendncia respecte a lEstat, la fami-
lia o, el que s tant o ms alarmant:
la parella. Si a aquest model laboral
li sumem el desvallestament dels
serveis pblics i socials i que aquest
treball de cures est recaient en les
dones, ens trobem amb un panora-
ma esfereidor i duna gran violncia
patriarcal, estructural i programada.
Iniciatives tan potents com la Vaga
de dones, apunten tamb en aquest
sentit.

- Per qu heu deixat lempresa?
A la secci sindical de CGT Illa hem
marxat les primeres integrants ms
o menys en bloc, les cinc dones que
hem estat el nucli dur durant el da-
rrer any a la nostra botiga. No podiem
ms, ha estat un procs molt cru i a
la vegada molt frtil en el que hem
batallat amb ungles i dents per trac-
tar de plantar la llavor de la dignitat
a la Fnac i, en conseqncia, hem
rebut de valent per totes bandes. No
hem fet distincions entre all perso-
nal i all poltic, no hem escatimat
en hores dassemblees, feina fns a
la matinada, converses, rialles, troba-
des, organitzaci, relacions, afnitats,
discussions, plors, pors i esperanes.
Aquest s un tarann molt nostre, de
les dones i sobretot de les feministes,
una intensitat i un plaer que tenen el
cost que, quan el desig desapareix, s
molt difcil continuar.
Per sort, pensem que la llavor ja ha
estat plantada i que sempre que hi
hagi alg que la regui, seguir crei-
xent. A lIlla deixem una secci amb
relleu, nosaltres seguim actives sindi-
calment, per des de fora del centre
de treball, i a Triangle, per la seva
banda, continuen amb molta fora,
per tant estem contentes.

- Quines son les perspectives de la
lluita a FNAC? Qu penseu acon-
seguir?
Hem de continuar amb la campanya
sostinguda de boicot, difonent la si-
tuaci i mantenint el pols, treient el
conficte, com sha fet amb el 23A,
dels lmits del estrictament sindical
per seguir teixint llaos de solida-
ritat. Hi ha un objectiu estratgic,
que s canviar lequilibri de fores
perqu lempresa es vegi forada a
asseures a escoltar les nostres rei-
vindicacions. Per laltra banda hi ha
un objectiu ms tctic de donar ei-
nes dempoderament als treballadors
i treballadores, tractant dapropar
lassemblearisme, lautogesti, la so-
lidaritat i el suport mutu de forma que
es percebin com un cam transitable
cap a la dignitat, potser lnic que ens
queda (que no s poc).
- Quines son les coses bones que us
han passat?
Aconseguir que la vaga del 23A fos un
xit social. El recolzament dels com-
panys i companyes, ex-treballadors i
treballadores i el sindicat en conjunt,
en especial les amigues i companyes
del grup de Dones Llibertries de la
CGT, la Llum, la Roser, lElena, la
Isa... Haver viscut lexperincia duna
secci formada per dones, el plaer de
lluitar, dabandonar lallament per
recuperar all collectiu.
- Quines son les experincies dolen-
tes?
La pressi, lassetjament, la violn-
cia. Lesquirolatge intern. El patriar-
cat dins lentorn sindical, que encara
s una assignatura pendent.
- Qu heu aprs de la lluita fns
ara?
Hem aprs moltssim. Destacar la ne-
cessitat datendre ms el treball invi-
sible de suport i de cura en lentorn
de lluita, no noms en termes estrat-
gics, sin aportant una visi feminis-
ta que posi laccent en les necessitats
emocionals i de teixit de la persona.
No com un afegit, sin com un eix
central de la prpia lluita.

- Per qu us vareu sindicar a la
CGT?
En primer lloc, per un sentiment lli-
bertari compartit i, desprs, perqu
coneixem lexcellent tasca que por-
tava fent en Ferran Molt a la Fnac de
Triangle amb la resta de la secci, que
ens van acollir molt b.

- Quines han sigut les infuncies
importants en la vostra vida?
Som molt heterognies, esmentem
alguns dels bagatges i les diverses
experincies activistes que confuei-
xen en la nostra secci, per que no
totes compartim o no en la mateixa
mesura: lesquerra independentista,
el feminisme, lokupaci i els espais
autnoms o el pensament llibertari,
per esmentar alguns exemples.
A lFnac els plans destalvi, els
models de contractaci i les
poltiques de recursos humans
sn clculs crematstics aplicats
amb total impunitat per la
maximitzaci de benefcis
Amb el seu corporativisme
pseudoprogressista lFnac
pretn dissociar la vivncia
laboral de la realitat de
multinacional depredadora
Funcionar en assemblees ha
donat espai a que participin
de forma activa en el conficte
treballadores i treballadors
El patriarcat dins lentorn
sindical encara s una
assignatura pendent
18 Sense fronteres Maig de 2014
SENSE FRONTERES
Cal obrir una investigaci rigorosa per aclarir labast
de la tragdia i determinar el grau de responsabilitat
de lagressi espanyola en els bombardejos qumics
al Rif (Marroc) entre 1921 i 1927
Bombardejos qumics en el Rif
Gas Mostassa espanyol o napalm marroqu: un error no justifca un altre
E
l 21 de juny de 2008, el diputat
republic Joan Tard, per pro-
blemes burocrtics en el pas fronte-
rer, no va aconseguir entrar a Nador
(Marroc) per participar en el Segon
Colloqui Internacional sobre la gue-
rra qumica contra el Rif organitzat
pel Congrs Mundial Amazigh, la
Confederaci dAssociacions Cultu-
rals Amazigh del Nord del Marroc i
el diari el Mn Amazigh.
Sota el lema Reconeixement, Res-
ponsabilitat i Reparaci, aquest se-
gon Colloqui donava continutat al
realitzat el 2004 amb lobjectiu de
posar sobre la taula la responsabilitat
moral, jurdica i poltica de les ins-
titucions espanyoles i franceses de
lpoca, per lmpliament demostra-
da utilitzaci darmament qumic en
la guerra del Marroc. Alhora, en els
dos col loquis, sexigia la realitza-
ci duna rigorosa investigaci capa
didentifcar i determinar si lalt n-
dex de cncer existent a la zona del
Rif guardava relaci causa -efecte
amb els bombardejos amb armament
qumic realitzats per lexrcit espan-
yol entre 1921 i 1927. Tamb es re-
clamava que, en cas de demostrar-se
la relaci, el govern espanyol adopts
mesures de suport a les vctimes.
Com sha dit, el diputat republic no
va aconseguir participar en el segon
Colloqui Internacional, per s ho
van aconseguir membres de la Pla-
taforma contra el complex qumic
militar de La Maraosa, potent grup
antimilitarista del sud de Madrid que
des de 1994 desenvolupa una pertina
campanya oposant-se a lampliaci i
existncia de la fbrica darmament
qumic La Maraosa don van sortir
les bombes de gas mostassa que van
ser llanades sobre el Rif. Grcies a
la presncia de membres de la Plata-
forma, la gent amazic va aconseguir
escoltar veus que, des de la pennsu-
la, denunciaven latrocitat comesa al
Rif i evidenciaven el seu comproms
a seguir lluitant per clausurar la fbri-
ca dhorrors La Maraosa. Joan Tar-
M. Gabriela Serra,
Centre Dels dEstudis per la Pau
(http://www.centredelas.org/)
d no tenia bones notcies a compartir
en aquest eegon Colloqui. Abans
al contrari. Era portador de males
noves: la Proposici no de Llei que
Esquerra Republicana de Catalunya
havia presentat al Congrs de Dipu-
tats a lagost de 2005- entre el primer
(2004) i el segon Colloqui Interna-
cional (2008) -desprs de gaireb dos
anys va ser denegada per la Comis-
si Constitucional del Congrs el 14
de juliol de 2007.
La proposta De reconeixement
de responsabilitats i reparaci de
danys com a conseqncia de ls
darmament qumic en el Rif, insta-
va el govern espanyol a:
1. - Reconixer la responsabilitat de
lEstat espanyol per les accions mi-
litars desenvolupades per lexrcit
espanyol contra la poblaci civil del
Rif per ordre de la seva mxima au-
toritat, el rei Alfons XIII, durant els
anys 1922-1927.
2. - Comprometre lorganitzaci i ce-
lebraci dactes de reconciliaci, de
fraternitat i de solidaritat envers les
vctimes, els seus descendents i el
conjunt de la ciutadana rifenya, com a
forma dexpressar la petici de perd
per part de lEstat espanyol.
3. - Facilitar lobra investigadora
dels historiadors i de tots aquells in-
teressats en aprofundir en el conei-
xement dels fets histrics mitjanant
ladequaci dels arxius militars als
protocols que regeixen avui dia
larxivstica actual.
4. - Procedir a la revisi de les anota-
cions, referncies i captols relatius a
les campanyes militars portades a ter-
me per lexrcit espanyol, contingu-
des en museus, monuments, casernes
militars, llibres de text, manuals mi-
litars... que ocultin ls darmament
qumic i/o tergiversin la veracitat
histrica.
5. - Recolzar aquelles associacions
culturals, acadmiques i cientfques
espanyoles i marroquines dedicades
a la tasca dinvestigaci dels efectes
i conseqncies de lus darmament
qumic al Rif.
6. - Assumir les possibles compen-
sacions econmiques de carcter
individual que puguin reclamar pels
danys causats.
7. - Contribuir en el marc de la coo-
peraci hispano- marroqu, a la repa-
raci dels danys collectius i a la com-
pensaci del deute histric a travs
duna activaci i increment dels plans
de cooperaci econmica...
8. - Dotar els hospitals del Rif, i es-
pecialment els de les provncies de
Nador i Alhucemas, dunitats sani-
tries especialitzades en el tractament
oncolgic que contribueixin a dismi-
nuir els alts percentatges de malalties
cancergenes.
Malgrat que en lexposici de mo-
tius, sargumentava amb rigor que,
des dinicis del segle XX, lEstat es-
panyol va desenvolupar una guerra
dagressi contra la poblaci rifenya
utilitzant armes no convencionals
expressament prohibides per la Con-
venci de lHaia de 1899 i 1907 i ra-
tifcades a Versalles el 1919; aquest
armament qumic es va utilitzar indis-
criminadament contra poblaci com-
batent i civil. Per si fos poc, Espanya
que el 1925 en el perode ms lgid
de la seva ofensiva amb armament
qumic, ja havia subscrit lacord de
Versalles, es va adherir al protocol de
Ginebra sobre la Prohibici darmes
qumiques i bacteriolgiques. Mal-
grat tot aix, el PSOE -llavors al go-
vern- i el PP -a loposici- van votar
en contra de la proposta. Esquerra
Unida i PNB van votar al
costat dEsquerra Republicana 33 en
contra i 3 a favor.
Aix s, no es va qestionar la vera-
citat de les atrocitats comeses contra
el poble amazic, ni lexistncia de
La CGT i la solidaritat amb el poble amazigh

Mouatamid
El Centre Dlas dEstudis per a la Pau, en la seva revista n49 Materials de
Treball, publica un article de Gabriela Serra sobre ls darmes qumiques per
part de lexrcit espanyol contra la poblaci civil rifea. Un pas, el Rif, que des-
prs de sofrir locupaci de lexrcit espanyol, en lpoca del Protectorat, i ser
la primera poblaci civil en la histria sobre la qual es va descarregar armes
qumiques des de laire, va anar al seu torn ocupat pel sult del Marroc, sofrint
al seu torn les bombes de napalm, llanades per lexrcit marroqu, dirigit per
Hassan II. Des del grup de treball per al nord dfrica de la CGT, la solidaritat
amb el poble amazigh ha estat un criteri a seguir i a estendre en lestat espan-
yol, que va anar el responsable de ls darmes qumiques contra la poblaci
rifea. Mai hem ents lescassa existncia dassociacions de solidaritat amb el
RIF comparada amb la nombrosa existncia dassociacions de solidaritat amb
el poble saharaui. I la seva escassa visi crtica amb una Repblica rab
saharaui democrtica que nega el component amazigh del poble saharaui ac-
ceptant aquesta imposici de la ideologia opressora del nacionalisme rab,
dominant a Algria, i la seva dependncia dun rgim dictatorial com lalgeri.
Considerem totalment justa la solidaritat amb el poble saharaui per tamb
considerem que ha danar unida a la solidaritat amb tots els pobles oprimits
per la monarquia alauita, pel Makzen. La solidaritat amb el poble saharaui,
amb el poble rifeny i, en general, amb el poble amazigh, amb el qual convivim
molts segles, ha de ser un component essencial de la solidaritat internacional
en lestat espanyol.
Maig de 2014 Sense fronteres 19
lacord germano-espanyol per a la
compravenda darmes qumiques a
linici de la contesa del Marroc i el
suport tecnolgic per la seva pos-
terior fabricaci a Espanya. No es
va negar lexistncia de la fbrica
darmament qumic de la Maraosa,
ni va objectar que laviaci bom-
bardegs poblats, mercats, pobles,
camps de cultiu... en el que seria el
primer bombardeig sobre poblaci
civil indefensa de la histria. No
van desmentir les afrmacions que
lexrcit espanyol va cometre aquest
abs veient que lefecte esperat amb
el gas mostassa no era lesperat en el
seu s contra les tropes i per aix va
comenar a bombardejar els socs se-
tmanals de les diferents cabiles, llocs
concorreguts per nens, dones i an-
cians (a ms de per suposats homes a
reclutar per les forces rifenyes).
Ni tan sols es va objectar la veraci-
tat de les afrmacions aportades en
els ltims anys, per diversos experts
en investigaci histrica, espanyols
(Joan Pando, Maria Rosa Madarioa-
ga, ngel Vias, Carlos Lazaro...) i
internacionals (els alemanys Rudi-
bert Kunz i Rolf-Dieter Mller, el
britnic Sebasti Balfour...). Dos van
ser els elements de discrdia: el fet
de demanar perd -punt 1 de la
Proposici no de Llei- i el dhaver
dacceptar la responsabilitat per
lincrement de mortalitat i morbiditat
pel carcter cancerigen i mutagen de
larmament qumic emprat -punt 6 de
la Proposici no de Llei.
Pel que fa a demanar perd, tant el
PSOE com el PP es van oposar amb
vehemncia. El Sr. Diputat Fernn-
dez Daz va argumentar [...] com
a diputat espanyol, no estic disposat
a acceptar que el poble espanyol, al
qual jo com els altres collegues que
estem aqu representats, haguem de
demanar perd per un crim contra la
humanitat que suposadament hgim
coms fa vuitanta anys [] i si vo-
len lhi consulten vosts a la resta
de ciutadans espanyols, tamb a Ca-
talunya, i diguin-los a ms de quina
partida pressupostria pensen deduir
la dotaci corresponent per fer front
a aquest deute histric[...].
Per la seva banda el Sr. Diputat Gala-
che Corts desprs de deixar clar que,
en aquells anys, el Partit Socialista
va mantenir una forta oposici a la
guerra colonial dfrica i que Indale-
cio Prieto es va destacar per les seves
contundents denncies a les Corts, va
precisar que la actuaci dEspanya
al Rif va estar motivada, des del punt
de vista jurdic i cal dir-ho, per la
seva responsabilitat a la zona del pro-
tectorat del Marroc davant la rebellia
dunes tribus, que lhabitaven, contra
el sult del Marroc, ja ho hem dit.
mai va ser una guerra dagressi, i si
no que lhi diguin als caiguts a An-
nual i Monte Arruit .
Vet aqu una transmutaci concep-
tual de forta oposici a la guerra
colonial dfrica a Mai va ser una
guerra dagressi.
No van ser millors les argumenta-
cions abocades sobre el punt sis: As-
sumir les possibles com pensacions
econmiques de carcter individual
que puguin reclamar pels danys cau-
sats. El Sr. Diputat del grup socialista
va adduir que, segons una conversa
telefnica mantinguda amb el pro-
fessor Brahim el Gueddari, director
de lInstitut Nacional dOncologia a
Rabat, aquest reconeixia que lndex
de lactivitat cancergena era ms
elevat al nord rifeny que en el res-
ta del Marroc, per que no es podia
establir cien tfcament quina era la
ra. A ms el Sr. Diputat recordava
la Cambra que, posteriorment a ls
de gas mostassa per part de lexrcit
espanyol, Hassan II -llavors prncep
alauita- havia atacat la mateixa zona
amb napalm entre 1956 i 1959, pel
que cabia deduir que la responsabi-
litat sobre els alts percentatges de
malalties cancergenes es relacions
amb el napalm i no amb el gas mos-
tassa. Per la seva banda el diputat
Fernndez Daz es va sumar a les
argumentacions socialistes: Enca-
ra que noms fos des dun punt de
vista cronolgic semblaria raonable
plantejar-se si no tindran ms proba-
bilitats de ser les causants daquest
increment de la morbiditat i de la
mortaldat les revoltes del Rif dels
anys 1958 i 1959, quan el general
Ufkir va es tar bombardejant la zona
amb bombes de napalm.
Malgrat el descrrec de culpa
dels diputats socialista i popular, les
bombes X o bombes especials
-com les anomenaven lofcialitat de
lexrcit colonial espanyol- elabo-
rades a partir de diversos materials
(fosgen, difosgeno, cloropicrina i
fonamentalment iperita, ms cone-
guda per gas mostassa), van ser
llanades sobre la poblaci en quan-
titats difcilment calculable. Ara b,
el general daviaci militar, Hidalgo
de Cisneros, en la seva autobiografa
titulada Camio de rumbo afrma:
En aquells dies em va tocar fer una
feina veritablement canallesca, que
em va atorgar el vergonys i trist pri-
vilegi de ser el primer aviador que va
tirar iperita des un avi.
Des de el seu Farman F60 Goliath,
noms en lestiu de 1924, va llanar
100 quilograms de bombes de gas
mostassa. Altres clculs apunten que,
durant la campanya militar al Rif, es
van arribar a utilitzar uns 127 bom-
barders, que van llanar unes 1.680
bombes diries, generalitzant els
bombardejos qumics fns sufocar
la revolta rifenya. Els bombardejos
van ser tan constants que segons
lhistoriador Joan Pando: ...les pr-
pies tropes espanyoles van patir gai-
reb tantes baixes de iperitats com
les rifenyes, i els partes ofcials sn
ben explcits, amb noms i cognoms
dels espanyols gasejats.
La guerra colonial va acabar el 1927,
i van cessar els atacs. Per es va aca-
bar tamb amb la vida de milers de
vctimes innocents gasejades, es va
afectar a altres milers de rifenys, es
van contaminar els territoris bom-
bardejats i es van afectar les aiges
que van seguir provocant mort tot
desprs de la retirada de les tropes
espanyoles.
Els actuals governs dEspanya i el
Marroc, per diferents motius, per
davant un enemic com, el rebel
poble amazic, no tenen cap inters
a reconixer, responsabilitzar-se
i reparar el dany causat. No cal dir
que seria un imperatiu moral que el
govern espanyol reconegus la seva
responsabilitat ms enll de les con-
seqncies que pogus comportar
aquest reconeixement. Aix com
meritaria que els Protocols, Conven-
cions i instncies que, tericament,
vetllen pel control de larmament
qumic fossin determinants i contun-
dents en el seu actuar. I, responent a
la preocupaci del diputat Fernndez
Daz, sobre don obtenir els fons per
al rescabalament a les vctimes, su-
ggerim que dels pressupostos mili-
tars, ja que militar va ser lagressi,
que des dels fons militars es solucio-
nin les conseqncies. I bviament
no cal escudar-se en les atrocitats
comeses per el napalm marroqu,
per eludir les responsabilitats dels
gasejats espanyols: un error no jus-
tifca un altre. Tal i com reclama la
lAssociaci de Defensa de les Vc-
times de la Guerra del Gas Qumic
al Rif, creada el 1999 i menyspreada
pel rgim de Mohamed VI, cal obrir
una investigaci rigorosa i realitzada
per autoritats competents per aclarir
labast de la tragdia i determinar el
grau de responsabilitat de lagressi
espanyola. Reconixer la culpabilitat
i demanar perd, s tan obvi....
Documental Arrhash (Veneno)
Es un documental de Javier Rada i Tarik El Idrissi so-
bri la massacre qumica en la guerra del Rif. Arrhash
(Veneno) neix de lobstinada voluntat dun jove rifeny,
Tarik El Idrissi, per recuperar la memria esborrada
del seu poble.
Entre 1923 i 1927, lexrcit espanyol va bombardejar
amb gas mostaza a poblaci civil durant la guerra del
Rif. Espanya es va convertir en una de les primeres
potncies a utilitzar aquests mtodes dextermini. I va
aconseguir que el seu crim romangus en un conve-
nient oblit.
El productor i realitzador de documentals Tarik El
Idrissi va voler investigar si era cert el que es murmu-
rava en el seu poble (Alhoceima/Axdir). Per a aix es
va posar en contacte amb el periodista Javier Rada.
I va sorgir lobjectiu com de treballar com ms aviat
en aix, ja que les ltimes persones amb record eren
massa ancianes com per a permetres ms lapsus
histrics.
Dcades abans que la localitat basca de Guernica fos
atacada per laviaci nazi durant la guerra civil espan-
yola (1937), els pobles rifenys ja coneixien en les se-
ves carns lhorror de ser bombardejats. Coneixien la
grotesca imatge de veure als nens, els ancians, i les
dones morir al pas dels avions. A lhorror de Guernica
hem de sumar-li, no obstant aix, un fet ms sinistre.
Els rifenys van ser atacats per la major arma des-
tructiva de lpoca: els gasos txics. Un armament
prohibit entre els anomenats pobles civilitzats per
utilitzat contra els anomenats salvatges. Les potn-
cies occidentals van germanar a lhum amb la rata i
la panerola. I els van rociar fns a la mort.
Guernica acabaria convertida en un smbol interna-
cional de lhorror, al ser considerat com el primer lloc
en el qual es va bombardejar massivament des de
laire a poblaci civil. I el Rif, per aquella ra que la
memria lescriuen els rics, es va sumir en loblit, pro-
piciat, en part, pels governs dEspanya i el Marroc.
Fins a ara. Gaireb un segle desprs, un jove rifeny,
resident a Madrid, iniciava una carrera contra rellotge
per a salvaguardar la memria dels ltims testimonis
daquella guerra. El Govern espanyol mai ha adms
tals crims. I les vctimes, molt ancianes, amenacen
amb morir sense haver explicat qu va ocrrer durant
aquells anys dasfxia i mort.
Aquest documental intenta posar la histria en el
seu lloc. Emplenar labsncia en els llibres de text.
Recuperar la veu dels que van sofrir aquesta guerra
qumica. No hi ha pitjor crim que el qual queda en
loblit. La memria s patrimoni de les vctimes, no
dels botxins. Arrhash no hauria estat possible sen-
se la veu i el record de les persones que van sofrir
aquesta guerra. Sn els ltims testimonis dun crim
contra la humanitat.
Ms informaci al web del documental http://www.
arrhash.com/index.html i al blog http://venenodelrif.
blogspot.com.es/
20 Social Maig de 2012
SOCIAL
El sindicalisme no pot estar absent de la problemtica
social i nacional i ha de dissenyar un programa que
li permeti prendre la iniciativa a la burgesia en la
representaci dels canvis que es produiran
Enfortir la classe, marcar el canvi
Procs Embat
Aquests temps de crisi econmica i
poltica requereixen duna resposta
contundent, tant en el front social com
en el laboral. I, malauradament, estem
lluny de donar-la.
Crear-la passa per construir la unitat
dacci ms enll de les estructures
tradicionals. No per innecessries,
sin per la imperiosa urgncia de ge-
nerar un programa conjunt i enfortidor
de la classe treballadora, en la seva
ms mplia diversitat (precries, pen-
sionistes, aturades,...), que ultrapassi
les diferents estratgies sindicals.
Considerem que la unitat en les lluites
concretes s una necessitat objectiva,
que tamb sha de traslladar a les llui-
tes socials. No obstant aix, la unitat
orgnica del sindicalisme combatiu no
s un objectiu realista ni el plantegem
per les difcultats que entranya. Per
no ens hem daturar per, des de les ba-
ses, fomentar:
- Espais de debat entre militants sin-
dicals que apostin per una visi de
conjunt, en una perspectiva de classe
i combativa.
- Fomentar la unitat prctica del movi-
ment obrer all on sigui possible, per
poder encarar les tasques locals que
sens presentin.
De la mateixa manera, promoure un
programa com que pugui convertir el
sindicalisme combatiu, a lesquerra de
CCOO-UGT, en un agent actiu i pro-
positiu aqu i ara, i li doti de lentitat
necessria per fer capgirar les polti-
ques econmiques cap als interessos
de la classe treballadora i dels sectors
populars.
Un programa de punts bsics assumi-
ble per un ampli espectre de lesquerra
sindical i del sindicalisme llibertari, i
que al mateix temps suposi un punt de
partida per arribar a la transformaci
social:
- Prohibici de lacomiadament im-
procedent.
- Recuperaci dels sectors estratgics
de mans privades al control pblic.
- La secci sindical i lassemblea com
lelement vertebrador dacci i deci-
si.
- Lexigncia duna llei dexpropiaci
i control obrer.
- Treballar menys per treballar tothom.
Repartiment del treball productiu i re-
productiu.
Considerem que igual que el movi-
ment popular, el sindicalisme no pot
estar absent de la problemtica social
i nacional, i que ha de dissenyar con-
juntament un programa que, a ms de
collocar-li en una posici de fora, li
permeti prendre la iniciativa a la bur-
gesia en la representaci dels canvis
que es produiran en aquest perode.
Hem de preveure, alimentar i fomen-
tar lexplosi difusa de prctiques
tradicionals de la classe treballadora,
com sn el control obrer i locupaci
de bns de producci, que poden caure
en el no-res o la integraci si no realit-
zem un treball preventiu.
Per aix, creiem fonamental crear or-
ganismes destinats especfcament a
la defensa de la classe treballadora,
arreu del territori, mitjanant la cober-
tura poltica i tcnica dels processos
de control obrer i de cooperativisme
transformador.
La tasca no s fcil ni agradable, ja
que implica superar vells costums
de rebuig entre actors de la mateixa
classe treballadora. Per, no per aix
deixa de ser urgent i necessari crear
aquests organismes de militants que
apostin per fer una lectura, i una acci,
de classe que ens torni a enfortir com a
treballadores.
Procs Embat, per la construcci efec-
tiva de lanarquisme social i organit-
zat.
A tres anys del 15M: oposici popular
Aleix Romero
S
ha complit el tercer aniversari
del 15M, aquell moment en que
va semblar que les contradiccions po-
saven al sistema contra les cordes. El
moviment es va fargar en una campan-
ya electoral avorrida i previsible,
assenyala Carlos Taibo, que s, jus-
tament ara, el primer que sens acosta
en el panorama poltic. Existeix algu-
na possibilitat de que vegem repetir-se
un fenomen similar?
Si s per motius, ara nhi ha molts
ms, i ms gruixuts, que fa tres anys:
parlem de retallades criminals en po-
ltiques pbliques, daprofundiment
en el neoliberalisme, duna fria nor-
mativista armada de contrarreformes
amb les quals es pretn reactualitzar
aquella amenaa que llanava Alfonso
Guerra desprs de la primera victria
socialista: A Espanya no la coneixer
ni la mare que la va parir. Que en les
seves veleitats dalquimista social el
Partit Popular rebi suports puntuals,
per vitals, del PSOE i dels sindicats
ofcialistes amn, per descomptat,
del poder empresarial o lEsglsia no
s sorprenent: es tracta de la Uni Sa-
grada de les forces vives pel manteni-
ment de lestabilitat institucional que
precisen totes elles per a garantir la
seva prpia supervivncia.
Per no es veu una resposta popular a
laltura del desafament. El signifcat
dels escassos episodis positius, amb la
lluita venal de Gamonal al capdavant,
es restringeix al sentit de resistncia:
podrien repetir-se un, deu i fns a mil
Gamonals sense que la situaci po-
ltica es reverts. Uns altres, com els
incidents esdevinguts desprs de les
Marxes de la Dignitat a Madrid, sen-
zillament revelen el grau de desespe-
raci existent. De totes maneres, els
carrers no poden ser reduts al paper
descenari de la confrontaci social.
Han de demostrar tamb que sn ca-
paces de construir una alternativa en-
front de la Uni Sagrada.
A diferncia de lestratgia adoptada
el 2011, avui dia sha posat lmfasi
en la participaci electoral. Sestigui
dacord o no amb ella, tot pas hauria
destar orientat per un gui acordat
prviament. I s precisament aqu
on es nota la falta duns espais de
contrapoder com mbit de decisi:
dassemblees populars que actun com
mecanismes per a lestructuraci or-
ganitzativa i lavan qualitatiu dun
moviment poltic i social. Un dels mi-
llors ensenyaments del 15M s la im-
portncia de teixir una xarxa de ml-
tiples assemblees locals i venals, per
el principal repte segueix sent aconse-
guir potenciar en cada lloc un necessa-
ri gir al local que permeti representar
les inquietuds de la poblaci.
Encara que tot aix pugui semblar un
panorama ideal, no implica que sigui
utpic o fantasis. El desig manifes-
tat per les Marxes de la Dignitat de
quedar-se a acampar a Madrid per un
temps indefnit respon a aquest inters
de vehicular solucions al marge dunes
institucions summament copades.
A tres anys del 15M ha arribat altra
vegada locasi per a les assemblees.
En aquesta ocasi, no obstant aix, re-
sultaria contraproduent tornar als pro-
grames regeneracionistes i a les crides
a la voluntat de la classe poltica. s
lhora de passar a un protagonisme
poltic que no shauria didentifcar
amb linstitucional que es caracteri-
tzi per la seva capacitat de pressi. Se-
ria tamb el moment dabandonar les
querelles cainites que tant ens caracte-
ritzen, sempre que es respectessin uns
objectius comuns. Encara que el vell
adagi quant pitjor, millor no s cert,
s cal reconixer que lexperincia, els
errors i les difcultats sobrevingudes
pel context poden contribuir a tem-
perar un moviment. Mai sabem quan
pot esclatar lespurna: esperem que en
aquells dies hgim aprs una mica.
* Article publicat a la revista Diagonal.
Retallem el sistema, recuperem la Utopia! Posem pals
a les seves rodes!
Ateneu Llibertari Alom de
Tarragona
A
mb el temps, shan anat transfor-
mant les nostres lluites. Al 1936 es
feia la Revoluci, a fnals del segle es
resistia i ara, a inicis de segle XXI, sem-
bla que ens acostumem a lexplotaci, a
la frustraci, a la usurpaci dels nostres
drets i de la nostra llibertat. Acceptem
com a natural la resignaci: Encara sort
que tinc curro. Qu ser el segent?
Ens entossudim en que el sistema es pot
reformar, mentre patim les seves crisis,
la mercantilitzaci i la precaritzaci.
Shumanitza la dominaci i la violncia
del sistema capitalista per, fns a on
som capaces de suportar-ho o resignar-
nos?
El treball assalariat sha transformat en
lnica manera de poder viure, condi-
cionant totes les relacions socials. La
realitat ens obliga a dependre daquest
per cobrir les necessitats bsiques i les
indudes per la societat on vivim. Un es-
poli quotidi, una prdua de conscincia
en la nebulosa del fals benestar, desar-
mades i desorientades davant un mn
fet a la seva mida. Llavors, s lnica
opci que tenim?
Posem pals a les seves rodes! Som for-
a en potncia, reapropiemnos del mn
que ens correspon i autogestionem les
nostres vides. No s impossible, tenim
exemples en lautoorganitzaci als
barris, en la creaci despais allibe-
rats on no decideixen per nosaltres, en
lokupaci dedifcis per poder viure,
en la desobedincia a les seves lleis,
practiquem la solidaritat i creem noves
relacions humanes no mercantilitzades.
Noms necessitem treurens el policia
que tenim dins. Gaudim i construm una
nova realitat, al marge del seu sistema.
La participaci en el poder poltic de
lEstat no s soluci a res.
Recuperem el desig de viure com vo-
lem, creant la situaci que afavoreixi la
insurrecci, destruint tota autoritat.
Maig de 2014 Social 21
No juguem al joc de BCN
World, manifestaci el 31 de
maig a Salou
Assemblea Aturem Bcn World
http://nojuguem.wordpress.com/
L
a manifestaci ciutadana contra
el projecte Bcn World, convocada
per lAssemblea Aturem Bcn World i
els ms de 40 collectius que hi donen
suport, tindr lloc el 31 de maig (19h.
Plaa Bonet) a Salou sota el lema: No
juguem al joc de Bcn World!.
Sha iniciat la campanya #nojuguem
que pretn conscienciar a la ciutada-
nia sobre els riscos associats al pro-
jecte Bcn World, sobretot vinculats a
lincrement de les addicions al joc, les
abusives rebaixes fscals al sector dels
casinos, el canvi radical al model de
turisme familiar i vinculat al territori, i
la gesti poc transparent i mancada de
procediments democrtics que ha patit
el procs parlamentari per modifcar
la legislaci a favor de Bcn World. La
campanya es vehicular a travs del
web http://nojuguem.wordpress.com/.
A partir dara lAssemblea reforar
la presncia al territori, lorganitzaci
de xerrades i debats oberts sobre Bcn
World, i el teixit de complicitats so-
cials, econmiques i poltiques ne-
cessries per tal frenar els peus a Bcn
World i proposar alternatives al desen-
volupament necessari pel territori.
LAssemblea Aturem Bcn World vol
fer constar:
- Seguim denunciant la manca de
transparncia i informaci clara sobre
el projecte Bcn World. Organitzacions
poltiques, econmiques i sindicals es-
tan donant suport cec a un projecte que
no disposa encara de cap document
tcnic ni econmic que nexpliqui els
detalls ni navali la viabilitat, tampoc
en xifres de llocs de treball. Aix no-
ms sentn si, a canvi de les bones
cares i els convenis signats a favor de
Bcn World, alg rep alguna contra-
prestaci.
- Denunciem la pressi desmesura-
da que Bcn World i en concret el seu
president Xavier Adser, est exercint
sobre el Parlament i les organitza-
cions del Camp de Tarragona. Si per
construir Bcn World van demanar que
el Parlament modifqus el marc nor-
matiu, han dacatar els terminis i els
procediments que aquesta instituci
requereix. Pressionar sobre els dipu-
tats i lactivitat parlamentria s pr-
pia dactituds assimilables a organit-
zacions mafoses. Com sha constatat
aquesta ltima setmana, el Parlament
tan sols ha escoltat les compareixen-
ces poltiques a favor de Bcn World,
no ha escoltat ni acollit cap dels crite-
ris tcnics que diferents entitats i ex-
perts van venir a exposar en la ponn-
cia parlamentria.
- El projecte de llei votat al Ple de Par-
lament, malgrat les suposades esme-
nes del PSC que humanitzen el pro-
jecte, continua sent un atemptat contra
la fscalitat que hauria de benefciar
leconomia productiva i la generaci
de llocs de treball de qualitat i esta-
bles, i no els casinos de Bcn World. La
llei continua deixant a les mans dels
promotors la possibilitat de modifcar
la planifcaci urbanstica vigent, tot
incrementant notablement la pressi
humana sobre el.
- El pacte signat entre CiU i el PSC,
ms enll de verifcar el que la legis-
laci ja estipula sobre el compliment
de la planifcaci territorial i ambien-
tal (ms faltaria!), cal fer-li una lec-
tura en clau estrictament poltica. La
sociovergncia ha aparegut de cop de
les mans de lalcalde de Tarragona Jo-
sep Flix Ballesteros, grcies a la qual
probablement shaur assegurat un
pacte de govern municipal pel 2015
i altres contraprestacions amb el Go-
vern de la Generalitat. On quedem les
declaracions dels socialistes en contra
de les rebaixes fscals als casinos i en
contra de models de desenvolupament
turstic que posin en risc el model de
qualitat i respecte pels valors territo-
rial?
- Animem a la gent del Camp de Tarra-
gona a expressar la seva opini sobre
Bcn World en el multireferndum que
tindr lloc el 25 de maig, coincidint
amb les eleccions europees, on tothom
podr mostrar el seu suport o rebuig
a Bcn World. Ara s el moment, ms
que mai, de fer arribar a tothom els ris-
cos associats a aquest projecte turstic
del Camp de Tarragona.
En qualsevol dels casos estem parlant
de fracs del Camp de Tarragona en el
seu conjunt, de la seva classe poltica,
dels centres de recerca en turisme, de
la universitat, de les cambres de co-
mer, dels collegis professionals i de
la societat en general.
Si Bcn World sacaba construint en
els termes actualment plantejats ser
un fracs com a model, shaur apos-
tat per un turisme amb els casinos i
els centres comercials de luxe com a
pilars centrals. Haurem fracassat per-
qu de res hauran servit tots els plans
territorials i plans estratgics per la
nova economia del Camp de Tarra-
gona que demanaven una reconversi
del turisme cap a models ms pro-
pers al territori, amb refor dels seus
valors i la seva gent, i girant la vista
cap a linterior. Fracassarem al veure
com els diputats que ens haurien de
defensar i ser capaos de trobar inver-
sions que vagin en la lnia de generar
ocupaci per alhora ser garantia de
futur, qualitat i identitat, no han estat
capaos de res daix, shan cregut xi-
fres infades dincrement dingressos
tributaris per part dels casinos, i shan
venut a inversors i promotors de
maleda reputaci.
Per si Bcn World no sacaba cons-
truint, tamb haurem fracassat tots i
totes, ja que haurem estat gaireb dos
anys perdent el temps en quelcom
que ning havia demanat i que no es-
tava previst en cap escenari de futur.
Haurem fracassat perqu tot i sabent
que Bcn World noms era una cor-
tina que no amagava res, hem donat
fe cega a irresponsables empresarials
que ens han collocat la pastanaga al
davant del front, com si dases fssim
engendrats. Haurem fracassat perqu
no haurem escoltat les veus que ja ens
alertaven que aquesta inversi tenia
altes probabilitats de ser fctcia i que
calia fer cas a lestratgia turstica que
ja sestava implant al Camp de Tarra-
gona i que no demanava Bcn World ni
res semblant.
Des davui i fns el 31 de maig, direm
ben alt i clar que No juguem al joc de
Bcn World!.
Ms informaci al web http://noju-
guem.wordpress.com/
STOP PUJADES es reinventa i agafar un nou ritme de
mobilitzacions
L
a Plataforma treballar per la
creaci duna Mesa Popular del
Transport Pblic, com un espai de de-
bat i propostes obert i participatiu.
Al mateix temps, demana la destituci
del Consell dAdministraci dATM,
per no complir una petici popular i la
voluntat institucional, de rebaixar les
tarifes del transport pblic.
Desprs de la divuitena mobilitzaci
que es va celebrar a La Sagrera de
Barcelona, i de la negativa dATM de
rebaixar les tarifes de Transport Pblic
a lltima Taula Social, la Plataforma
STOP PUJADES ha decidit reinven-
tar-se i obrir una nova etapa.
Aquesta nova etapa ve condicionada
per limmobilisme de lATM respecte
les instncies socials i institucionals i
tamb per la demostraci que la Taula
Social -creada arran de les primeres
protestes del mes de gener- ha sigut un
instrument estril, amb una possibili-
tat nulla de participaci dels agents
socials.
Recordem que a la demanda duna
modifcaci tarifria urgent, shi han
sumat un centenar dentitats i sindi-
cats, un centenar de crrecs electes,
una trentena de municipis (entre ells
lAjuntament de Barcelona), el Ple
del Consell de lAMB i, des del 13
de mar, tamb, el Parlament de Ca-
talunya.
Havent apellat a totes les instncies
institucionals i havent demostrat un
suport popular elevadssim, motiu pel
qual shan sostingut 18 setmanes inin-
terrompudes de protestes, STOP PU-
JADES considera oport fer un canvi
de rumb.
STOP PUJADES demana, en pri-
mer lloc, la destituci del Consell
dAdministraci de lAutoritat del
Transport Metropolit, presidit pel
conseller de Territori i Sostenibili-
tat, Santi Vila. LATM t segrestat en
aquests moments un acord poltic i una
demanda de la societat civil. Aquest
fet demostra una situaci dabsolut
dfcit democrtic i dun pauprrim
crdit poltic de la Conselleria.
En segon lloc, observant la mancana
dun espai ampli, participatiu, on for-
mular propostes reals a nivell tarifari,
http://stoppujadestransport.
blogspot.com
de fnanament i de servei del trans-
port, es treballar per la creaci duna
Mesa Popular del Transport Pblic.
Un espai que permetr explorar nous
camps administratius, generar propos-
tes i obrir una participaci popular que
s, justament, all que li cal a lrea
Metropolitana i al pas i que no ha sa-
but fer lATM.
En tercer lloc, continuarem les mobi-
litzacions, per modifcant-ne les pe-
riodicitats.
22 Social Maig de 2014
Multireferndum, aprofundint en
la democrcia directa
http://www.multireferendum.cat/
Qu s?
Multireferndum 2014 s una con-
vocatria per decidir sobre diferents
qestions dinters pblic bloquejades
en les institucions poltiques, que es
multiplicar a Catalunya des del 23
dabril fns al 25 de maig, dia de les
eleccions europees.
Multireferndum s una convocatria,
de la gent per a la gent, que neix a
proposta de Som lo que Sembrem i la
Plataforma Aturem el Fracking.
Els collectius promotors volem que
sexpressi la voluntat popular de for-
ma directa i determinant sobre proble-
mtiques aturades a les institucions o
sobre les quals no es deixa decidir la
poblaci.
Shi combinar el vot electrnic i el
presencial, tot garantint laccs a in-
formaci contrastada i a diverses for-
mes de debat i deliberaci.
El procediment i la xarxa que en resul-
tin estaran al servei de properes edi-
cions, per anar construint una eina de
referndum obert, en els camins duna
democrcia darrel, creixent i directa.
Principis
- Independent: s una iniciativa no of-
cial, gestionada des del teixit associa-
tiu i al servei de grups que necessiten
dur les seves causes a referndum.
- Cooperatiu:els collectius promotors
de les preguntes cooperem per convo-
car amb el mxim de garanties la so-
cietat catalana.
- Confuent:s un vector de treball
concret, de durada determina i obert
a persones i collectius interessats en
les temtiques tractades o en el mateix
procs participatiu.
- Instituent: treballem per bastir una
eina lliure que sigui til en el futur per
seguir abordant problemtiques tant
locals com generals.
Qu volem?
- Fer objectiva la voluntat popular en
les matries de la convocatria.
- Aconseguir una alta participaci i
que aquesta en sigui la principal fora.
- Fer possible el vot a tots els munici-
pis de Catalunya.
- Combinar amb xit la deliberaci
pblica, el vot electrnic i el vot pre-
sencial.
- Activar una xarxa a favor de la de-
mocrcia directa a travs duna expe-
rincia prctica.
- Plantejar accions posteriors a la pre-
sa de decisions.
Temtiques
En aquesta primera convocatria,
posar a debat quatre temtiques de
carcter general i una de carcter lo-
cal/territorial que es votar de forma
descentralitzada:
Temtiques generals:
- Cultius i aliments transgnics
- Dret a referndum vinculant per a
les Iniciatives Legislatives Populars
(ILP)
- Deute illegtim
- Control democrtic i directe de
lenergia
Temtiques locals:
- Projecte Barcelona World (es vota
al Tarragons, l Alt Camp i el Baix
Camp)
- Municipalitzaci del servei daigua
de la ciutat de Lleida (es vota Lleida)
- Lnies de Molt Alta Tensi (MAT)
(Es vota a la Selva, el Pla de lEstany,
el Girons, lAlt Empord i el Baix
Empord)
Qui el promou?
s una idea inicial de Som lo que
Sembrem i la Plataforma Aturem
el Fracking sorgida l1 de Juny de
2013. Sn promotors daquesta pri-
mera convocatria les entitats que
hi proposen preguntes i lassemblea
de Multireferndum: Som lo que
Sembrem, Xarxa per la sobirania
energtica, Candidatura dUnitat Po-
pular, Plataforma Aturem Barcelona
World, Assemblea en Defensa dels
Serveis pblics de Lleida, Platafor-
ma No a la Mat, Multireferndum.
Qui podr votar?
Hi podran participar les persones
majors de 16 anys i residents a la
comunitat autnoma de Catalunya.
Caldr acreditar la identitat i facilitar
el lloc de residncia.
La jornada central ser el 25 de maig
mitjanant el vot presencial a peu de
carrer. Com a refor i complemen-
triament, hi haur un perode de vot
electrnic i tamb un de vot anticipat
en seus i espais pblics. La ubicaci
de les meses ser publicada a la ma-
teixa pgina web.
Com es podr
votar?
Es podr votar a travs de qualsevol
de les tres modalitats que es durant
a terme successivament entre el 23
dabril i el 25 de maig i tamb en
qualsevol de les meses. Caldr acre-
ditar la identitat i el facilitar el lloc
de residncia.
Formes de vot:
Electrnic https://www.multirefe-
rendum.cat 23 dabril 16 de maig
Anticipat Centres socials, espais
pblics, etc. 17 de maig 24 de
maig
#25Maig Meses a les proximitats
dels collegis electorals 25 de maig
On es podr
votar?
La ubicaci de les meses de vot an-
ticipat i les de la jornada de vot del
25 de maig, al mapa del web.http://
www.multireferendum.cat/partici-
pa/mapa-de-taules/
Com ens
organitzem?
Multireferndum s una organit-
zaci independent i el seu objectiu
principal s facilitar el procs de
referndum popular, garantint-ne l
objectivitat i neutralitat. En parallel
es treballa perqu aquesta experin-
cia pugui donar lloc a una eina de
futur. Els nivells de treball i decisi
sn:
ASSEMBLEA GENERAL
Espai on es prenen les decisions i
sacorden les lnies generals de la
campanya. s oberta, convocada p-
blicament i territorialment rotativa.
Shi participa en qualitat de persona
individual.
COMISSI PROMOTORA
Est formada per un portaveu de
cada grup promotor de preguntes i
un nombre equivalent de persones
de lassemblea de multireferndum.
Fa un paper denlla entre les enti-
tats promotores i lassemblea. Pot
prendre acords durgncia que hau-
ran de ser validadess posteriorment
per lassemblea i fer tasques de por-
taveu.
COORDINADORA I COMIS-
SIONS DE TREBALL
La coordinadora i les comissions
sn espais nicament de treball que
desenvolupen els acords generals de
lassemblea i hi duen propostes.
FEDATARI/A
Persona responsable de les meses
de vot amb la principal tasca de
garantir que la consulta es desen-
volupa segons la metodologia acor-
dada. Fan tamb denlla local amb
lorganitzaci general.
MESES DE VOT
Estan formades per un fedatari i un
mnim de dues persones ms. Cal
donar-les dalta en aquesta mateix
pgina web, indicant la seva ubi-
caci perqu pugui visualitzar-se al
mapa del multireferndum. Nhi ha
de dos tipus:
Meses #25dMAIG
Meses de vot anticipat
Per ms informaci de com donar-
les dalta i fer-les funcionar visiteu
la secci Collabora del web.
GRUP LOCAL
Conjunt de persones que treballen
en lorganitzaci de meses locals a
nivell de poble, ciutat, barri, comar-
ca, etc. Promouen, a la vegada, el
debat sobre les temtiques del mul-
tireferndum.
ENTITATS OBSERVADORES
Entitats independents que garantiran
la objectivitat del procs.
PERSONES I ENTITATS
ADHERIDES
Donen recolzament material i sim-
blic a la campanya.
Per a ms informaci sobre el mul-
tireferndum, els actes i activitats,
les adhesions, les meses de vot, com
collaborar-hi i participar-hi, etc,
aneu al web http://www.multirefe-
rendum.cat/
Maig de 2014 Social 23
Roser Pineda
roserpineda@gmail.com
M
olts sn els aspectes que han
generat dures crtiques envers la
LOMCE. Un dels que cont una forta
crrega ideolgica, i que en certa ma-
nera sha vingut considerant com de
segon ordre s subvencionar dins la
xarxa pblica les escoles delit que se-
greguen lalumnat per sexes. Cal tenir
en compte, tamb, que un bon nombre
daquestes escoles pertanyen a lOpus
Dei, fent palesa una aliana ideolgica
entre el govern, lEsglsia catlica i la
dreta poltica ms conservadora.
Aquest fet de separar lalumnat per
sexe dintre de les aules, no s una no-
vetat, ja que a excepci dels anys de
la II Repblica i fns lany 1970, les
escoles pbliques del reino dEspanya
sempre van segregar lalumnat per
aquest motiu. Lgicament, els resul-
tats sempre foren deplorables, tercer-
mundistes, danalfabetisme general i,
especialment, en el cas de les dones.
Valgui el meu exemple, ats que jo
vaig nixer a fnals dels anys cinquan-
ta del segle passat i vaig fer els estudis
primaris en una escola de nenes. En
acabat, vaig continuar en un institut
de noies, amb la peculiaritat dhaver
de cursar assignatures diferents de les
dels nois: les de la Seccin Femenina
que comprenia Hogar, Economa Do-
mstica, Labores, Religin Catlica...,
amb lafegit de ser impartides en llen-
gua castellana, malgrat viure a Cata-
lunya. Ben segur que s fcil adonar-se
daquests greuges i molts daltres que
coneixem, els quals van signifcar ve-
ritables atemptats contra la dignitat, la
conscincia i la condici de ser dona.
Certament, aquells temps ja han pas-
sat, per encara estem pagant amb
diner pblic escoles privades. I no no-
ms aix, ja que a la Llei dEducaci
(LEC12/2009, 10 de juliol), no hi ha
una bona defensa de la no segregaci
de sexes a les aules, al contrari. Aix
esdev un atac ideolgic als avenos
aconseguits en la nostra escola pbli-
ca i majoritriament, va en detriment
tamb de les dones.
Aquesta segregaci de sexes a les au-
les vol ser defensada amb una malen-
tesa justifcaci pedaggica. s a dir,
bsicament es pretn principalment
fer valer dos supsits: 1) Un millor
rendiment acadmic que afavoriria la
desaparici del fracs escolar; 2) Un
desenvolupament biolgic diferent en-
tre nens i nenes.
Histricament, si analitzem la forma-
ci dhomes i dones, veurem que sem-
pre va estar separada per sexes, ja que
temps enrere, es considerava que ho-
mes i dones tenien diferents funcions
socials i, per tant, la seva formaci
havia de ser diferent. I tal com ja sa-
La LOMCE i la masculinitat
hegemnica
La Segregaci de sexes a lescola i el nacional-catolicisme
bem, els estereotips establien que el
dest social de lhome era el de dirigir
el mn. El de la dona era el de formar-
se noms per a la procreaci, formaci
que posava al seu abast nombrosos
manuals. Aix, s fcil comprovar que
les dones van ser excloses de la for-
maci acadmica social. Malgrat aix,
mai no vam estar al marge de la cul-
tura. Per tant, aquest fet social mai no
shauria de confondre amb el primer
supsit, que t com a objectiu el millor
rendiment acadmic.
Pel que fa al segon supsit referit al
desenvolupament biolgic, no cal
explicitar que hi ha diferncies entre
homes i dones. Ning no discuteix qui
dels dos patir perqu aix ja est im-
plcit al cos de manera intransferible.
Per aquestes diferncies no tenen per
qu comportar destins o una participa-
ci social diferent i tornar a una segre-
gaci escolar, que amb tota seguretat
amagaria un perjudici evident pel sexe
femen.
s interessant saber que, actualment,
noms es compta amb lexperincia
de segregaci de sexes a les aules, en
escoles delit. No hi ha cap estudi, ni
empric ni metodolgic rigors im-
portant, que sigui representativament
aconsellable. Ni tan sols a favor duna
disminuci del fracs escolar com es
pretn assegurar.
Aquest anomenat fracs escolar, dit si-
gui de pas, s majoritriament mascul
i amb escreix. Ara b, aquest fracs
escolar mascul, cal no oblidar que
NO noms es produeix a lescola,
sin que hi ha un factor social dall
que signifca sser home, lligat amb el
comportament i la violncia. En gran
part s aquest factor social el responsa-
ble del fracs escolar mascul.
Aleshores, per qu lescola mixta? Per
qu estem a favor de lescola mixta
davant de lescola segregada per se-
xes? s indubtable que s lespai
social ms democrtic on viur una
persona al llarg de la seva vida. s
on es t loportunitat de crixer cog-
noscitivament, adquirir aprenentatges
i destreses enmig dun entorn social
divers, que ajuda a percebre i acceptar
les diferncies, la primera entre elles,
la sexual.
s innegable que lescola mixta t
un gran cam al seu davant. Els mo-
viments pedaggics aporten millores
i avenos en associaci amb experts
i tcnics en altres camps. Per siguin
quines siguin les seves aportacions i
propostes sobre lescola inclusiva, no
ser mai real si no tenen en compte la
primera diferncia que moltes delles
obliden: ser home, dona o el que es
vulgui ser. Lescola, la coeducativa i
ms lliure, a laula, al pati, als llibres,
als aprenentatges afavoreix una diver-
sitat de models masculins (oposant-se
al model hegemnic tradicional) tot
incloent la diversitat femenina de ma-
nera sistemtica.
Una escola esbiaixada daquest mo-
del mixte, representaria un pas enrere
en tot, sallunyaria del sistema social
en qu vivim, deixaria dimitar-lo i
soblidaria de la diferncia i que cal
respectar les dones. La segregaci per
sexes a les aules les podria tornar a
convertir en ciutadanes de segon ordre
i els homes tornarien als seus patrons
de masculinitat clssica, patriarcal, de
nefast record.
En resum, pagar amb diner pblic una
escola segregada com sha votat a la
LOMCE noms obeeix a una qesti
ideolgica que afavoreix les posicions
ms conservadores de lEsglsia Ca-
tlica Apostlica i Romana, del PP i
de la dreta poltica. Cal recordar que
aquesta religi, aix com la de lIslam o
la jueva, mai no han acceptat les dones
en la seva jerarquia. Fonamentalment,
volen dones obedients, submises i de-
pendents. Cal traar una mirada global
a tot plegat que va de bracet amb re-
forma de la llei de lavortament, per-
qu en defnitiva es tracta duna creua-
da contra les llibertats femenines.
Trobada de la Xarxa per la Sobirania Energtica el 3
de maig a Reus
Xarxa per la Sobirania Energti-
ca i Campanya 25 anys accident
Vandells I
L
a IV Trobada de la Xarxa per la
Sobirania Energtica (http://xse.
cat/) va tenir lloc el dissabte 3 de maig
a Reus, organitzada per la Xarxa per
la Sobirania Energtica i la Campanya
25 anys accident Vandells I, La Tro-
bada va servir per fer la presentaci de
la Xarxa a les comarques de Tarragona
i LEbre i es va fer en el context dels
actes preparats amb motiu de la Cam-
panya del 25 aniversari de laccident
a la C.N. Vandells I, concloent amb
la constituci de la Xarxa a les comar-
ques de Tarragona i LEbre.
La Trobada es va fer al Centre de Lec-
tura, consistint en una amplia jornada
de treball que va ocupar tot el dia des
de les 10h fns les 8 de la nit. tenint
com a temes centrals:
- Infraestructures contra la sobirania
energtica: Castor i centrals nuclears
- Relocalitzaci; com apropar les
energies a les persones
- Assemblea de la Xarxa per la sobira-
nia energtica
La trobada va tenir 49 inscripcions
corresponents a 26 Entitats diferents
darreu de Catalunya. Tamb va
comptar amb lassistncia de persones
a ttol individual que shan interessat
per lorganitzaci de la Xarxa.
La jornada pel mat va estar dedica-
da a dos lluites territorials, la nuclear
amb una ponncia presentada per un
membre de la Campanya 25 anys ac-
cident Vandells I, el gegraf de la
URV Sergi Saladie, i la lluita contra
el projecte Castor, presentat per Joan
Ferrando, membre de la Plataforma
Ciutadana en Defensa de les Terres
del Snia. Ambdues intervencions
han fet mfasis amb lincompatibilitat
daquestes installacions amb la Sobi-
rania Energtica. Lltima sessi del
mat va consistir en un taller sobre
relocalitzaci donat pels membres de
la Xarxa Alfons Prez i Mnica Gui-
teres.
La tarda va donar pas a un debat so-
bre la relocalitzaci de la distribuci
elctrica a crrec de Pablo Cotarelo
membre de la Xarxa i dEcologistes
en Acci i ha concls amb la reuni
de la Xarxa amb les conclusions de
la jornada. Entre elles cal destacar
lacord per constituir la Xarxa a les
comarques de Tarragona i LEbre com
una extensi de lacci que aquesta
est duent a terme a les comarques de
Girona i Barcelona. Queda pendent el
constituir formalment la Xarxa a les
terres de Lleida. Sha acordat tamb
preparar durant les properes setmanes
una trobada de la XSE a les Terres de
lEbre com a continutat de la voluntat
dexpansi de la Xarxa a tot el territori
Sha valorat molt positivament la
transmissi on line
de tota la Trobada en
directe per la pgina
Web de la XSE, aix
com la participaci en
el taller de relocalit-
zaci, una bona eina
per fer lanlisi de la
situaci energtica ac-
tual per incloent els
aspectes socials.
Finalment sha fet
una refexi conjun-
ta sobre el paper de
lecologisme social
en el moment actual i
la necessitat de donar
una imatge ms positivista de cara a
lopini pblica aportant solucions als
problemes que planteja i amb la fnali-
tat de guanyar pes en la presa de deci-
sions poltiques.
24 Dinamita de cervell Maig de 2014
DINAMITA DE CERVELL
Levoluci del pensament flosfc
i poltic de Bakunin
ngel J. Cappelleti
A
diferncia de Kropotkin, en el
pensament del qual no va haver-
hi canvis bruscs i radicals (si excep-
tuem el seu allunyament de la con-
cepci tradicional del mn i la seva
ruptura amb la fe cristiana), Bakunin
va sofrir una llarga evoluci, tant pel
que fa al vessant flosfc-religis com
al socio-poltic.
En ella es poden reconixer tres etapes
ben defnides:
1. Letapa idealista-metafsica, que va
de 1834 a 1841.
2. Letapa idealista-dialctica, que
sestn de 1842 a 1864.
3. Letapa materialista, que comprn
de 1864 a la mort el 1876.
Si es prescindeix dels anys de la in-
fantesa i ladolescncia, en els quals
Bakunin, encara que fll dun arist-
crata relativament liberal, educat en
universitats doccident, rep leducaci
prpia de qualsevol fll de la noblesa
de lpoca, i accepta la doctrina cris-
tiana tal com la interpreta lEsglsia
ortodoxa (la qual cosa implica el re-
coneixement del sagrat dret del tsar
a governar el seu imperi), pot dir-se
que el seu pensament es desperta, cap
a 1834, quan t vint anys, grcies al
contacte amb la flosofa idealista ale-
manya.
Nicols Stankevich, poeta i flsof
malaurat, linicia en la complexa lec-
tura de Kant. A travs duna nodrida
correspondncia, els destinataris prin-
cipals de la qual sn les seves prpies
germanes, el jove Mijail demostra un
entusiasme gaireb sense lmits per la
flosofa transcendental. Pot dir-se que
dins de la primera etapa idealista, el
kantisme constitueix la primera sube-
tapa. Aquesta sinicia amb la visita a
Premujino de Stankevich, a loctubre
de 1835. Bakunin estudia la Crtica de
la ra pura. A lany segent (1836),
lentusiasme metafsic, que aconse-
gueix rivets mstics, segons demostren
les cartes de lpoca, es desplaa cap
a Fichte. s lexaltaci de leticidad
absoluta, del jo com a creador del mn
espiritual. Heus aqu la segona sube-
tapa. Llegeix la Guia de la vida feli i
tradueix el tractat Sobre la destinaci
del savi. Conv advertir que en Fichte,
pel qual cap acci pot considerar-se
moral si respon a un imperatiu ali al
Jo, va poder trobar ja el jove Bakunin
un germen de la seva afrmaci anar-
quista de la personalitat com a valor
suprem.
Per una evoluci bastant lgica i
fns, si es vol, necessria, de Fichte
passa aviat a Hegel (1837). Lactitud
deufria metafsica i entusiasme
mstic continua i encara, si cap, es
fa ms ardent. Es tracta dun Hegel
romntic, en el qual la laboriosa tra-
ma dialctica importa menys que
lmpetu ontolgic, dun Hegel fet a
la mesura per qui desitja revolucionar
tot el pensament sense canviar res de
la realitat social i poltica. Aquest s,
sens dubte, un Hegel bastant diferent
encara del que conreen els joves he-
gelians; el Hegel de la dreta hegeliana,
el Hegel potser del mateix Hegel, tot
i que intellectualment dilut i mini-
mitzat. s la tercera subetapa. Llegeix
la Fenomenologia, lEnciclopdia i
la Filosofa de la Religi. Tradueix
fragments de Hegel, de Marheincke,
de Goschel (Jeanne-Marie, Michel
Bakounine, Une vie dhomme, Gene-
ve, 1976, p. 33).
El hegelianisme serveix en aquell mo-
ment (la dcada del 30) a Rssia com a
nou i adequat instrument intellectual
per justifcar lautocrcia tsarista.
El principi de la racionalitat del real
conclou sustentant la racionalitat de
lEstat i de lEstat absolut.
No hi ha dubte en el Bakunin
daquests anys, segons el que pot
entendres de la seva correspondncia,
el ms lleuger apunt de crtica social
o poltica, sin ms aviat una adhe-
si almenys tcita al statu quo. Tot el
seu entusiasme est reservat per a la
metafsica, lnica cosa que li interes-
sa s lespiritualitat transcendent i la
infnitud interior. Ms encara, segons
anota en els seus quaderns hegelians
(citat per Carr), creu que: No existeix
el mal; el B est a tot arreu. Lnica
cosa dolenta s la limitaci de lull
espiritual. Tota existncia s vida de
lEsperit; tot est penetrat de lEsperit;
res no existeix ms enll de lEsperit;
lEsperit s el coneixement absolut, la
llibertat absoluta, lamor absolut i, en
conseqncia, la felicitat absoluta.
La segona etapa o poca de levoluci
del pensament de Bakunin sinicia
amb el seu viatge a Berln, per seguir
all els cursos universitaris de floso-
fa, o, per millor dir, amb el seu allun-
yament de Berln en 1842.
En 1840, el jove aristcrata, que ha
tingut seriosos confictes amb el seu
pare i ha renunciat a la seva carrera
militar, preferint ser soldat ras de la
flosofa alemanya abans que ofcial
de lartilleria russa, inicia un contac-
te directe amb fgures importants de
lidealisme. No arriba a ser deixeble
de Hegel, qui ja no ensenya a Berln,
per escolta les classes de Schelling,
un altre dels tres grans de la flosofa
postkantiana. Alguns historiadors han
suggerit la possibilitat que a laula de
Schelling es trobessin junts en un mo-
ment donat Bakunin, Stirner i Kierke-
gaard.
Lensenyament del vell flsof, cada
vegada ms inclinat a la mitologia i a
la teosofa, sembla haver decebut les
expectatives de lardent rus. Desprs
dun any i mig aproximadament, es
cansa i decideix desertar dels cursos
universitaris. Encara que el seu prop-
sit inicial, en dirigir-se a Berln, havia
estat completar all els seus estudis
fns a doctorar-se i retornar desprs
a la ptria per ensenyar flosofa a la
universitat de Moscou, aquest prop-
sit est ja totalment oblidat.
Diu I. H. Carr (Bakunin, Barcelona,
1970, p. 120): El procs de la meta-
morfosi de la rebelli domstica en
rebelli poltica que es va operar en
Bakunin a lAlemanya de 1842 pot
ser descrit en els simples termes de la
literatura i la flosofa germniques.
Bakunin, juntament amb la major part
dels seus compatriotes contemporanis,
havia estat subjecte abans del seu
trasllat a Alemanya a dues impor-
tants infuncies teutones: el romanti-
cisme germnic i la flosofa de Hegel.
Quan va arribar a Berln, lany 1840,
aquestes infuncies seguien encara
gaudint del major favor per part dels
alemanys, i lambient intellectual que
va trobar a Alemanya no era en essn-
cia diferent (encara que, tal vegada, de
nivell ms elevat) del que havia deixat
a Rssia. El primer any de la seva per-
manncia a Berln va representar el
fnal del seu perode rus ms aviat que
el principi del seu perode europeu.
Lany 1842, desprs del seu viatge a
Dresden, sinicia, doncs, en rigor la
segona etapa de levoluci del pensa-
ment de Bakunin.
Aix com liniciador de la primera eta-
pa va ser Stankevich, el de la segona
va ser Rugeix.
Aquest, que havia dexercir tamb una
forta infuncia sobre el jove Marx,
era alguna cosa aix com el portaveu
de lesquerra hegeliana a travs del
seu peridic Hallische Jahrbu cher.
En realitat, els anomenats joves he-
gelians eren radicals, dedicats so-
bretot a la crtica de la cultura i de la
religi, per a aix es valien del mto-
de dialctic de Hegel, desestimant el
seu sistema metafsic. No negaven
que tot el real s racional, per in-
sistien a subratllar la idea que el ms
real s lesdevenidor (que es produeix
dacord amb un ritme dialctic), per
la qual cosa la realitat (i, per tant, la
racionalitat) ha de ser concebuda com
una perptua transformaci i res no hi
ha menys real que lestancament i la
perpetuaci del status. Daquesta ma-
nera, convertien el Hegel histric que,
almenys en els seus ltims anys, es va
demostrar un pensador altament con-
servador i dhuc reaccionari, en un ve-
ritable flsof de la revoluci. La dia-
lctica, en mans dels joves hegelians,
es constitueix aix en un ariet contra
la tradici, la monarquia, lEsglsia, el
feudalisme, lEstat.
Sota el pseudnim de Jules Elysard,
publica el jove rus el seu primer as-
saig important, La reacci a Aleman-
ya, tpic exemple de la literatura de
lesquerra hegeliana, i segons Carr,
lescrit ms convenient i ms slida-
ment raonat que va sortir de la ploma
Entre els tres principis:
federalisme, socialisme, i
antteologisme, troba Bakunin un
vincle dinterna solidaritat
Maig de 2014 Dinamita de cervell 25
de Bakunin.
Amb aquesta obra conclou la primera
subetapa del segon perode del pen-
sament de Bakunin, s a dir, lpoca
en qu s un membre de lesquerra
hegeliana stricto sensu. Ha de tenir-
se en compte, no obstant aix, que en
un sentit general segueix sent un dia-
lctic durant tot el segon perode, s
a dir durant vint anys ms, tot i que
les referncies explcites a Hegel i a
la dialctica siguin cada vegada ms
rares. Feuerbach, des daqu, mai no
deixa destar present.
Aix com la primera etapa juvenil,
metafsica, que es va desenvolupar a
Rssia, pot denominar-se letapa con-
servadora, des del punt de vista pol-
tic-social (tot i que es tracts ms aviat
dun conservadorisme implcit) aix la
segona etapa sencera (ja a Alemanya,
ja a Frana, ja de nou a les presons
russes o en el desterrament siberi),
que en el flosfc es caracteritza per
una dialctica bsicament idealista,
hauria danomenar-se en laspecte
poltic-social, el perode demcrata-
socialista.
La segona subetapa daquest segon
perode sinicia amb la lectura del lli-
bre de Stein, El socialisme i el comu-
nisme en la Frana contempornia,
a travs del qual es posa en contacte
amb les idees de Saint-Simon, Leroux,
Fourier i Proudhon. Gaireb al mateix
temps coneix el poeta Herwegh, que
el relaciona, al seu torn, amb el mo-
viment de La jove Alemanya i li
presenta George Sand. s, en veritat,
el moment del descobriment de la cul-
tura i lesperit francs per a Bakunin.
Durant la seva permanncia a Sus-
sa coneix, no obstant aix, lobra, el
pensament i, ms tard, la persona ma-
teixa de G. Weitling, sastre, fll natu-
ral dun soldat francs i una donzella
alemanya que en certa manera repre-
senta la sntesi de les dues nacions
que successivament ms va admirar
Bakunin: Alemanya i Frana. El lli-
bre de Weitling, titulat Garanties de
lharmonia i de la llibertat (1842),
defensava un comunisme que gaireb
podia anomenar-se anrquic, ja que,
segons ell, en la societat ideal el go-
vern s substitut per ladministraci i
la llei per lobligaci moral. A Pars,
en 1844, coneix Lamennais, Leroux,
Considerant, Cabet, Blanc, aix s,
la plana major del socialisme utpic.
Per coneix, sobretot, els dos homes
que ms han dinfuir en la formaci
del seu pensament defnitiu i madur,
Karl Marx i Proudhon (un alemany i
un francs, val la pena recordar-ho);
el primer com el pol negatiu; el se-
gon com el positiu de la seva activitat
intellectual.
De tota manera, malgrat tot el que
dambds aprn i ladmiraci que
manifesta per ells, no es pot dir que
Bakunin sigui en aquests anys marxis-
ta ni proudhoni. La seva ideologia,
una miqueta difusa, correspon ms
aviat a lambient romntic demcrata-
socialista que precedeix la revoluci
de 1848 i, en termes molt generals, un
idealisme tic-social cada vegada ms
allunyat en la forma i en el llenguatge
de lidealisme dels joves hegelians,
encara que no totalment ali a ell en el
fons. No sense certa ra, el seu amic
lescriptor rus Belinski escriu sobre
ell en aquest moment: s un mstic
nat i morir sent mstic, idealista i
romntic, perqu haver renunciat a la
flosofa no signifca que hagi canviat
de geni (citat per Carr).
La tercera subetapa del segon perode,
que sinicia amb el seu viatge a Ale-
manya i la seva assistncia al Congrs
Eslau celebrat a Praga, al juny de 1848,
es caracteritza per laparici (o, potser
seria millor dir, per laforament) del
nacionalisme eslau i del paneslavis-
me. Les posicions flosfques seguei-
xen sent les mateixes, encara que cada
vegada resulten ms implcites, i tam-
poc es neguen els ideals democrtics i
socialistes.
A diferncia de molts dels lders po-
ltics dels pobles eslaus subjectes a
Turquia, que veuen en limperi rus
lnica fora capa dalliberar-los del
jou musulm i que, per tant, no tenen
objeccions contra lautocrcia tsarista,
Bakunin insisteix, com els membres
de la Jove Alemanya i com gaireb
tots els nacionalistes de lpoca, a
vincular el nacionalisme amb la de-
mocrcia. La pugna essencial i la con-
tradicci bsica es produeix, segons
Bakunin i aquesta majoria de dem-
crates nacionalistes, entre dinastia i
ptria, entre Rei i naci, entre sobira-
nia del monarca i sobirania del poble.
En termes poltics s la lluita dun
individu (el monarca) i una petita mi-
noria (els nobles) contra una immensa
majoria (el poble). En termes tics s
ni ms ni menys la baralla entre el vil
egoisme i la generosa amplitud. P-
tria s no noms llibertat sin tamb
igualtat i fraternitat. Daltra banda,
en aquest moment, desprs del fracs
de la revoluci de 1848, es defneix
ja clarament la seva actitud antibur-
gesa. Com es veu en la Crida als es-
laus, la burgesia constitueix per a ell
una classe essencialment contrria a
la revoluci, mentre que els cridats a
realitzar-la sn els camperols (classe
sens dubte mpliament majoritria no
noms a Rssia i els pasos eslaus sin
a tota Europa).
Des de maig de 1849 fns a agost de
1861 primer roman pres a Saxnia,
desprs a ustria, desprs a Rssia i,
per f, confnat a Sibria. La seva ac-
tivitat literria (si sexceptua la Con-
fessi al Tsar) s prcticament nulla
durant tota aquesta poca. Podem in-
ferir, no obstant aix, que en arribar
a Londres el 1861 porta les mateixes
idees i propsits que quan s detingut
el 1849, ja que gaireb immediata-
ment es posa a conspirar en pro de la
llibertat de Polnia i treballa en la pre-
paraci duna expedici a aquell pas.
Sembla com si, durant dotze anys, el
seu pensament hagus estat congelat,
fet que no resulta difcil dexplicar
quan es t en compte que la ment de
Bakunin necessita lestmul dels fets
socials per funcionar i per canviar en
realitat, un canvi important de fet, el
ms important de tots, ja que el con-
dueix cap a la seva forma ltima i ms
caracterstica noms es dna quan,
fracassada lexpedici a Polnia,
Bakunin, desillusionat dels naciona-
listes polonesos, sallunya tamb de
tot nacionalisme, encara que no sen-
se abans haver pagat encara un tribut
dadmiraci a Garibaldi, alliberador
dItlia, visitant-lo a Caprera, a co-
menament de 1864.
La Tercera i ltima etapa de la seva
evoluci intellectual sinicia poc des-
prs, a Florncia, on sestableix. Es ca-
racteritza pel materialisme i lateisme
en all flosfc, pel collectivisme en
all econmic; per lanarquisme en
all poltic.
s fcil advertir que aquesta evolu-
ci de Bakunin t un sentit invers a
la que se sol donar en la majoria dels
pensadors i militants socials o pol-
tics. Mentre la major part dels quals
canvien i evolucionen solen passar de
lesquerra a la dreta, del culte a la re-
voluci (o, almenys, del reformisme)
a la reacci i al conservadorisme, en
passar de la joventut a ledat madura i
la vellesa, Bakunin passa, precisament
a linrevs, des del conformisme tra-
dicional de la seva adolescncia cap a
lanarquisme revolucionari dels seus
ltims anys, de lidealisme metafsic
al materialisme ateu o antiteu
La tercera i ltima etapa de levoluci
del pensament bakuninista podria sub-
dividir-se, com les dos anteriors, en
tres subetapes:
1. La forentina (1864-1865).
2. La napolitana (1865-1867).
3. La sussa (1867-1876)
Aqu es fa sentir, duna banda, la
infuncia de Proudhon i Marx; i de
laltra, la del cientifsme materialista
de lpoca. La primera subetapa pot
considerar-se encara com un moment
de transici. Lateisme o, per millor
dir, lantitesme s ja clar. Escriu en
aquells dies: Du existeix; per tant,
lhome s el seu esclau. Lhome s
lliure; per tant no hi ha Du (cit. per
Carr).
No s difcil notar, daltra banda,
que lateisme i el materialisme de tot
lltim perode no estan lliures de la
infuncia de la dialctica hegelia-
na. Lombra daquesta persisteix en
Bakunin fns a la f. I el seu materialis-
me, que per la seva contraposici al de
Marx i Engels, sol denominar-se me-
canicista, no deixa de ser tamb, en
alguna mesura, dialctic. Igualment,
en el terreny poltic, durant la primera
subetapa forentina, persisteixen algu-
nes idees i postures nacionalistes. Diu
I.A. Carr:
Lentusiasme que pel nacionalisme
itali sentia va semblar per un mo-
ment que anava a compensar-lo de
la desillusi soferta per les aspira-
cions poloneses. Per aviat va haver
dadonar-se de la falsedat de la com-
pensaci. La victria del nacionalis-
me, lluny de portar desprs de si la
victria de la revoluci, no hi havia
ni fregat si ms no la qesti social.
Una vegada alliberada, en lloc de su-
perar les altres nacions en prosperi-
tat i grandesa, Itlia les va superar
solament en misria. Els principals
dirigents poltics italians van anar
perdent el seu tint revolucionari
Ni Garibaldi ni Mazzini tenien res de
revolucionaris. En la seva persecuci
dun ideal sestaven conduint de la
manera ms irresponsable, el mateix
un que laltre bndol. Sestava apro-
pant lhora en qu els revolucionaris
de tots els pasos es veurien obligats
a defensar els seus postulats davant la
retrica patritica-burgesa daquells
fgurants.
En realitat, com afegeix el citat histo-
riador, el Catecisme revolucionari s
el primer document en el qual es pro-
clama ela renncia del nacionalisme
com a factor revolucionari i en el qual
apareix perflat amb tota claredat el
credo anarquista de Bakunin. Per ni
tan sols aqu treu totes les conseqn-
cies lgiques daquest credo. Encara
no hi ha una radical negaci de lEstat
ni un rebuig categric del parlamen-
tarisme.
A Florncia funda Bakunin una frater-
nitat que, segons Woodcock, ha pas-
sat a la histria com una organitzaci
nebulosa, concebuda com una ordre
de militants disciplinats, lliurats a la
propagaci de la revoluci.
La subetapa napolitana es refecteix
en el citat Catecisme revolucionari,
que Bakunin escriu per als membres
duna altra organitzaci, ms slida i
ms defnitivament anarquista pel seu
programa: la Fraternitat Internacional.
Aquesta s partidria del federalisme i
de lautonomia comunal en all pol-
tic, del socialisme o collectivisme en
leconmic-social i declara impossi-
ble la revoluci sense ls de la for-
a, encara que en la seva organitzaci
interna revela una estructura jerrqui-
ca i, com anota Woodcock, posa un
mfasi gens llibertria en la disciplina
interna.
Si la subetapa forentina pot consi-
derar-se com la transici entre na-
No es tracta dacabar primer amb el capitalisme, perqu
per f sesfondrin tamb lEstat i la religi. Es tracta
denfrontar-se a un nic enemic que t tres cares: la
propietat privada, lEstat i la religi
26 Dinamita de cervell Maig de 2014
>> Contraanunci
cionalisme i anarquisme, la segona,
napolitana, ha de caracteritzar-se
com la del federalisme collectivista
o socialisme anrquic incipient, no
enterament aliena a idees que, des
dun punt de vista lgic, sn incom-
patibles amb lanarquisme; no total-
ment desproveda de contradiccions
i vacillacions.
Al fnal daquest perode, la interven-
ci personal de Bakunin al Congrs
per la pau i la llibertat, de Ginebra,
on al principi s calorosament aco-
llit per Garibaldi i per la for i nata
del liberalisme europeu, serveix per
demostrar a aquesta mateixa elit
intellectual i a Europa sencera, que
el lluitador rus es troba ja ms enll
del liberalisme i de la democrcia i
sha passat defnitivament al camp de
la revoluci social.
La tercera subetapa, que transco-
rre en la seva major part en la Con-
federaci Helvtica, i sestn des
daquest Congrs, en 1867, fns a la
mort en 1876, pot tenir-se per lpoca
de la consolidaci fnal del materia-
lisme ateu, del collectivisme i del
federalisme, aix s, de la concepci
anarquista de Bakunin.
A aquest perode correspon la funda-
ci de lAliana Internacional de la
Democrcia Socialista, el programa
de la qual, com anota Woodcock,
s ms explcitament anarquista que
el de la Fraternitat Internacional na-
politana, i mostra la infuncia de
lAssociaci Internacional de Treba-
lladors. Al comenament daquesta
ltima subetapa de la seva evoluci
ideolgica i de la seva vida, Bakunin
escriu una de les seves obres ms or-
gniques i representatives: Federalis-
me, socialisme i antiteologisme. En
ella el mateix ttol revela el programa
i sintetitza el pensament del seu autor:
1. En poltica, abolici de lEstat uni-
tari i centralitzat, que ha de ser reem-
plaat per una federaci de comunes
lliures i lliurement federades entre si.
2. En economia, socialitzaci de la
terra i dels mitjans de producci, que
han de passar dels terratinents i capi-
talistes a les comunitats de treballa-
dors (no a lEstat).
3. En flosofa, materialisme basat en
les cincies de la naturalesa i negaci
de tota divinitat personal i de tota re-
ligi positiva.
La primera tesi va dirigida contra
tota ideologia de govern prpiament
dit, per especialment contra el na-
cionalisme, que pretn una repblica
unitria, amb Mazzini. La segona
ataca en general la societat burgesa
i capitalista, per duna manera par-
ticular als idelegs que es conformen
amb la independncia nacional i la
democrcia poltica, oblidant la des-
igualtat social, la misria del poble,
lexplotaci dels treballadors. La ter-
cera impugna tota cosmovisi teista i
espiritualista, per vol refutar duna
manera directa les idees religioses de
Mazzini i de la Falanga Sacra.
Entre els tres principis: federalisme,
socialisme, i antiteologisme, troba
Bakunin un vincle dinterna solida-
ritat. No es tracta, per a ell, com per
Marx, dassenyalar una estructura
i una superestructura en la societat.
No es tracta dacabar primer amb el
capitalisme, perqu per f sesfondrin
tamb lEstat i la religi. Es tracta,
ms aviat, denfrontar un nic ene-
mic que t tres cares (tres horribles
cares per cert, segons ell les veu): la
propietat privada (que s la sense ra
i la prepotncia econmica), lEstat
(que s la sense ra i la prepotncia
poltica) i la religi (que s la sense
ra i la prepotncia espiritual). La
vinculaci entre el dos ltims es fa
particularment clara en un altre escrit
editat amb el ttol de Du i lEstat,
desprs de la mort del seu autor, s
la lluita contra Du el que condicio-
na tots els combats contra el poder
poltic: resulta impossible abatre el
poder temporal sense demolir al ma-
teix temps la religi. Tota la violn-
cia de lateisme de Bakunin deriva
daquesta ra dirimente (H. Arvon,
Bakunin, Absolut i Revoluci, Bar-
celona, 1975, p. 55). Aquest ateisme
est sota el signe de Feuerbach i de
Proudhon, autors la infuncia dels
quals sobre Bakunin es remunta, com
vam veure, letapa anterior.

Perode idealista metafsic (1835-
1841)

Idealisme transcendental (kanti)
1835
Idealisme absolut (fchteano) 1836
Idealisme absolut (hegeliano)
1837-1841

Perode idealista dialctic (1842-
1864)

Esquerra hegeliana 1842
Democrcia socialista 1842-1848
Nacionalisme democrtic (panesla-
visme) 1848-1864

Perode materialista (1864-1876)

Transici del nacionalisme a
lanarquisme 1864-1865
Inicis de lanarquisme i del materia-
lisme 1865-1867
Anarquisme collectivista i ateu
1867-1876
* Article publicat el 27 de desembre
del 2012 per la revista Polmica
Bakunin, extractes de la carta de Marsella, 1870
Sense estar apegada a la terra, la burgesia, com el capital de qu s avui
lencarnaci real i viva, no t ptria. La seva ptria s all on el capital li reporta
els ms grans benefcis. La seva preocupaci principal, per no dir lnica, s
lexplotaci lucrativa del treball del proletariat. Des del seu punt de vista quan
aquesta explotaci va b, tot va excellentment, i ben al contrari, quan satura,
tot va malament. Per consegent, no pot tenir una altra idea que la de posar en
moviment, per qualsevol mitj, encara que sigui deshonest, la decadncia i la
submissi del seu propi pas. I no obstant, la burgesia s que t necessitat de
ptria poltica, de lEstat, per tal de garantir els seus interessos exclusius contra
les exigncies tan legtimes i cada cop ms amenaadores del proletariat
La burgesia s hipcrita per necessitat, fns al punt de no confessar-se a si
mateixa els seus propis pensaments. Parla molt de patriotisme quan es diri-
geix al proletariat, perqu nicament des del punt de vista del patriotisme pot
recomanar-li aquest culte a lEstat, tan funest per als interessos de les masses
obreres, de qui explota el treball sota la seva protecci, i per aquesta mateixa
ra, tan favorable als seus.
A la burgesia, la dignitat, la independncia del seu pas li importen molt poc,
sempre que a lexterior trobi un mercat vast i lliure per als productes del treball
nacional explotat pels seus capitals i que a linterior hi hagi tranquillitat i ordre
pblic les dues condicions essencials de qualsevol explotaci regular-; sempre
que aquests privilegis econmics, i principalment el dexplotar el treball del po-
ble, estiguin garantits enrgicament per la potncia de lEstat. Per que aquest
Estat es digui francs o prussi (aqu haurem de dir espanyol o catal) els s
indiferent.
Maig de 2014 Dinamita de cervell 27
Bakunin, gegant lliure i llibertari
del pensament i de lacci
M
ijail Bakunin va nixer el 30 de
maig de 1814 a Priamkhino,
a Rssia, en una famlia aristcrata
de rics terratinents que disposava de
ms de 500 treballadors empleats en
les fnques familiars. Alhora, el pare
tenia una petita empresa de cot. El
seu pare era un masclista i la seva
mare, a qui el pare considera intil i
egoista, tenia vint anys menys que ell.
La parella va tenir 11 flls, deu dels
quals van sobreviure en una poca en
qu aix no era massa corrent. Amb
els seus germans, Bakunin es com-
porta despticament, sobretot amb
les noies, i tal com explica Michael
Onfray a la biografa que inclou en la
seva mai prou lloada Contrahistria
de la flosofa (1), El llibertari s un
autoritari.
Segons Onfray, Bakunin mant una
mena de relaci incestuosa amb
elles, Daqu ve la gelosia malaltissa
dels seus pretendents. Onfray parla
tamb duna possible impotncia o
fns i tot duna homosexualitat no
reconeguda. En tot cas, em sembla
molt important conixer aspectes de
la vida del pensador i revolucionari,
del seu cos, per entendre desprs en
tota la seva plenitud les seves idees i
les seves maneres dactuar, una prc-
tica que el flsof francs Michael
Onfray ha posat en el centre de la
majoria des seus llibres
El 1828, amb 14 anys, Bakunin en-
tra a lEscola dArtilleria de Sant
Petersburg i deixa la fnca familiar
durant cinc anys. Del mn militar en
fuig quan per una indisciplina menor
(no portava luniforme millitar en
una sortida pel carrer) lexpulsen de
lescola i lexilien lluny de tot. Enmig
de la neu, allat del mn, llegeix de
tot (histria, estadstica, literatura...),
i tradueix de lalemany al rus i del
francs a lalemany. Sinicia, de la
m de Stankvitx, en la flosofa ale-
manya i el 1835 abandona lexrcit
i intenta una vida com a flsof a
Moscou. El pare, per, li salva el cul
aconseguint que no el persegueixin
per abandonar la instituci militar.
Filsof hegelia
Filosofa alemanya era el mateix que
dir Hegel, per no noms. Baku-
nin hi arriba fent parada abans per
Schelling i els romntics alemanys i
per Kant, que abandona rpidament
quan descobreix Hegel, la flosofa
del qual, segon Onfray, lesquina
per la meitat (2). s encara creient,
comparteix la necessitat de la funci
arquitectnica de lestat i viu al vol-
tant de les idees del flsof alemany.
El llegeix, en parla, en fa propaganda
a les seves germanes en les cartes que
els envia... i publica a LObservador
de Moscou una traducci dels Dis-
cursos acadmics de Hegel, el que
el converteix en el hegeli rus per
excellncia. Bakunin es posicio-
na contra les llums de la Revoluci
Francesa, que acusa de ser les res-
ponsables de la decadncia del segle
XIX i contra elles demana la recon-
ciliaci entre la Religi i la Filosofa.
El 1842, la febre hegeliana conser-
vadora li passa quan coneix, amb 28
anys, els pensadors de lala esquerra-
na del hegelianisme, sota infuncia
de Feuerbach per tamb de Strauss,
lautor de la Vida de Jess; un any
abans havia conegut Max Stirner, un
altre hegeli desquerres que encara
no havia escrit la seva obra Lnic
i la seva propietat. La nova febre
li obre els ulls al que fns aleshores
havia fet: pura metafsica que no ser-
via per transformar la vida real. I el
juliol de 1842 publica un text titulat
La reacci a Alemanya. Notes dun
francs. All deixa clar que La lli-
bertat, la realitzaci de la llibertat:
qui pot negar que aixo s el que avui
encapala lagenda de la histria?...
La propaganda revolucionria, en el
seu sentit ms profund, s la NEGA-
CI de les condicions existents de
lEstat (3). Sense cap mena de dubte
el canvi produt en el seu pensament
iniciava un nou cam, un cam que
lallunyava de la docncia flosfca
i el portava cap a la bohmia vital.
Bohmia vital
Sense diners, ja que la seva part de
lherncia familiar que li permetria
viure sense problemes, mai no la va
cobrar, tot i intentar-ho, Bakunin viu
amb gaireb res, en bona part grcies
als amics. Fa treballs espordics com
a obrer, mestre i fns i tot com a tra-
ductor dEl capital de Marx, una
feina que no acaba. Quan t diners,
els reparteix entre els seus amics ms
pobres i a vegades entre pobres que
ni coneix, la seva relaci amb els di-
ners s, per tant, complicada i alhora
clara: no en vol saber res o tan poc
com pot. Sense horaris ni calendaris,
vestit de qualsevol manera sigui hi-
vern o estiu, els seus dos metros de
persona es passegen per mitja Europa
de revolta en revolta.
El desembre de 1844, el senat rus li
retira el grau militar, els ttols nobi-
liaris i els privilegis, alhora que el
condemnen a treballs forats perpe-
tus a Sibria, pena que tampoc com-
pleix ja que les urpes del tsar sn
lluny dEuropa. Mentrestant coneix
Pierre Leroux, linventor de la pa-
raula socialisme a lEstat francs
en la seva obra De lhumanit;
tienne Cabet, autor del Voyage
a Icarie; Proudhon, inventor de la
paraula anarquista a Qu s la
propietat?; Lamartine, Louis Blanc,
George Sand...
s important en la seva formaci el
fet de conixer Wilhelm Weitling,
el sastre alemany considerat com
linventor del comunisme amb lobra
Les garanties de lharmonia i de la
llibertat. Aquesta coneixena fa de-
cantar Bakunin cap a lactivisme re-
volucionari. Tal com explica Onfray,
a partir daleshores, trobem Bakunin
en cada revolta o revoluci que es
dna a Europa: A Pars, el febrer de
1848; a Praga el juny del mateix any;
a Dresden el 3 de maig de 1849; el
febrer del 1863 es prepara per arribar
a Polnia per falla la cita; a Li el
setembre del 1870; a Bolonya el 27
de juliol de 1874, on el moviment s
Jordi Mart Font avortat i aix el du a un pas del su-
cidi... (4)
Per tornem a Dresden, on s empre-
sonat i dall transferit a Rssia, on
havia estat condemnat a cadena per-
ptua. El comboi que porta Bakunin
pres passa per ustria i Polnia, amb
ell encadenat i envoltat de gurdies
armats mentre la gent laplaudeix
i laclama. La seva destinaci s la
fortalesa de Pere i Pau a Sant Peters-
burg; t 37 anys i ning no en surt
si no s mort. Hi roman sis anys, en
els quals la malnutrici li compor-
ta lescorbut i la prdua de totes les
dents, alhora que esdev obs i els
seus ossos sen ressenten. El comte
Olov, enviat pel tsar Nicolau I a veu-
re Bakunin, el conven que escrigui
una carta de penediment i Bakunin
ho fa per el tsar no hi veu ni gota de
pendiment, ni ell ni el seu successor,
Alexandre II. Les Confessions sn
una autobiografa intellectual i pol-
tica que fan que el tsar li rebaixi la
pena enviant-lo a Sibria. El text va
ser propaganditzat pel Govern mar-
xista leninista de la URSS el 1921
per tal de denigrar lanarquisme tot
i que no cont cap mena de pene-
diment sin ms aviat un recompte
daccions revolucionries i contextos
en qu es van produir. Bakunin arriba
a la ciutat de Tomk el 27 de mar de
1857, on passa a fer classes de fran-
cs per tal de sobreviure.
Als seus 44 anys es casa amb Anto-
nia Kwiatkovski, una alumna seva
de 17 anys, a qui abandona en pocs
mesos per establir-se com a comer-
cial a Irkutsk. La nit de prometatge
de lofcial que el vigila, Bakunin
aprofta i fuig. Sescapa en un vaixell
fns al Jap i dall fns a Panam,
des don arriba als Estats Units i pas-
sa dos mesos a Nova York; desprs
segueix cap a Londres. La seva dona
el segueix i fa cap a Londres, per
ell ja s a Polnia, cam duna altra
revoluci. Finalment, sinstallen a
Itlia. All, Antonia tindr tres flls
per no de Bakunin sin de Gam-
buzzi, un amic seu. Antonia es casar
amb ell tres anys despre de la mort
de Bakunin. A Itlia, acaba fent de
pags i tenint una explotaci agrcola
on vol aplicar les modernes tcniques
qumiques agrcoles. El resultat s
terrible: converteix la terra frtil en
inservible amb tanta qumica com hi
aplica.
Durant aquest temps, la seva feina
prioritria passa a ser la propagaci
de les seves idees ara ja plenament
anarquistes per tota Europa. Per
fer-ho participa en diverses organit-
zacions, com la Lliga per la Pau i la
Llibertat, per s amb lAliana de
la Democrcia Socialista, el 1869,
quan aconsegueix defnir i implicar
ms gent en el seu projecte, alhora
que proposa la base obrera com a
subjecte revolucionari i la revolucio
social com a objectiu. La seva entra-
da a lAIT dura poc ja que ell i la res-
ta danarquistes en sn expulsats el
1872 al Congrs de La Haya. Aquesta
relaci s transcendent perqu ajuda
molt a construir un projecte llibertari
internacional que parteix de les mas-
ses obreres com a subjecte revolucio-
nari i aposta per la collectivitzaci
com a eina igualitria, la llibertat
com a forma dactuar i el federalisme
com a tctica organitzativa.
Al Congrs de La Haya, Bakunin va
ser acusat dhaver fundat societats
secretes, dhaver cobrat 300 rubles
com a anticip per la traducci dEl
capital... i per aix expulsat. Aix
provoc que un cop acabat el con-
grs, a Saint-Imier, al Jura sus, se
celebrs un altre congrs amb dele-
gats de lEstat espanyol, seccions
italianes i representant de lEstat
francs i dAmrica, que van decidir
rebutjar totes les decisions del Con-
grs de La Haya. El desnim en ell s
general i el 1873, Bakunin es troba
cansat i vell, amb 59 anys. i es troba
malalt de prstata, amb la bufeta pa-
ralitzada, decideix deixar de menjar i
mor l1 de juliol de 1876 a Berna, a
Sussa. La seva obra ms important,
Du i lEstat, no va ser publicada
fns al 1882.
Per a Bakunin lanarquisme supo-
sa una societat lliure sense neces-
sitat de govern ni autoritat, basada
en el treball, el factor de producci,
els seus mitjans i distribuci i que
sorganitzaria mitjanant la federaci
de productors i consumidors des de
la base que es coordinarien entre si
en confederacions. Les creences po-
ltiques de Bakunin es basaven en la
llibertat (en forma danarquia), en el
socialisme (en forma danarquisme
collectivista), en el federalisme
(com a forma dorganitzaci per al
treball) i en el rebuig cap a les reli-
gions i els seus dus.
Autodefnici
Jo sc un amant fantic de la lli-
bertat, la qual considero com
lnic mitj, dins el qual poden
desenvolupar-se i engrandir-se la
intelligncia, la dignitat i la felici-
tat dels homes...
La llibertat que consisteix en el
ple desenvolupament de totes les
potncies materials, intellectuals
i morals que es troben latents en
cadascun...
Jo entenc aquesta llibertat com
una cosa que, lluny de ser un lmit
per a la llibertat de laltre, troba,
per contra, en aquesta llibertat de
laltre la seva confirmaci i la seva
extensi a linfinit; la llibertat limi-
tada de cadascun per la llibertat de
tots, la llibertat per la solidaritat, la
llibertat en la igualtat; la llibertat que
triomfa de la fora bruta i del princi-
pi dautoritat, que no va ser mai ms
que lexpressi ideal daquesta for-
a... Jo sc partidari convenut de la
igualtat econmica i social, perqu s
que, fora daquesta igualtat, la lliber-
tat, la justcia, la dignitat humana, la
moralitat i el benestar dels individus,
aix com la prosperitat de les nacions
no seran mai sin mentides. Mikhal
Bakunin
Notes:
(1) Michael Onfray (2011). Con-
trahistria de la flosofa, volum V.
Editorial 1984. Barcelona Pgina
221.
(2) Michael Onfray (2011). Op. cit.
Pgina 222.
(3) Bakunin (1983). La anarqua
segn Bakunin. Editorial Tusquets,
collecci Acracia. Pgina 60. (La
traduccio s meva)
(4) Michael Onfray (2011). Op. cit.
Pgina 226.
28 Dinamita de cervell Maig de 2014
El far
Barcelona no existeix, de David
Castillo
>> La taula de Porrera
Ferran Aisa
D
avid Castillo (Barcelona, 1961),
periodista, crtic i poeta amb
obres com Game Over (premi Carles
Riba 1997), El Pont de Mhlberg
(2000), Esquena nua (2006), Doble
zero (2011) i amb antologies poti-
ques bilinges com Bandera negra
(2001) i En tierra de nadie (2002).
Tamb s autor de novelles com El
cel del infern (Premi Crexells 1999)
i, entre altres No miris enrere (Premi
Sant Jordi 2001), on el mn crata
i cenetista dels anys setanta sn els
protagonistes de la novella a travs
del llibertari heterodox Dani Cajal.
Barcelona no existeix (Empries,
2014) s el ttol de la nova novella
de David Castillo, ttol que extreu
dun poema del poeta llibertari i
contracultural, Pere Marcilla: Bar-
celona no existe / no recuerdo haber
nacido / s nocin antes del parto /
Mi madre no la hubo / aquel atraco al
banco de esperma / no hay nadie / ni
la compaa de la soledad en una ciu-
dad / que, palabra, no existe... El res-
to del mundo / est lejos i la sangre
fuye de las venas / a cada pinchazo. /
I si fuera horchata la sangre? / Bar-
celona se cerr sobre si misma / i
desapareci. Lo haban conseguido.
/ Les dejamos que se salieran con la
suya...
Castillo, a travs daquests versos,
trama la histria duna novella futu-
rista amb aires de distpia. Si altres
autors com Manuel de Pedrolo, a
Mecanoscrit de segon origen, pre-
senta un panorama desolador desprs
duna explosi atmica; o Cormac
Maccarthy, a La carretera, mostra el
mn terrorfc desprs duna gran ca-
tstrofe ecolgica; ara David Castillo
ens guia per una Barcelona comple-
tament desconeguda on la gran crisi
fnancera, econmica i moral ha en-
fonsat la societat i la ciutat sha con-
vertit en un infern dominada per ban-
des armades, milcies de la joventut o
per la prpia policia governamental.
Uns i altres controlen diversos espais
de la ciutat o del subsl tant de les
clavegueres com del metro.
El protagonista s un vell periodista
de vuitanta ans que rep lencrrec
dun home del poder perqu faci de
mitjancer amb les Milcies de la Jo-
ventut per tal de recuperar la pau. La
Barcelona apocalptica de Castillo s
completament srdida sense turistes,
botigues ni bancs, on la prostituci
sha multiplicat, com tamb les dro-
gues i lalcohol. La vida ha deixat de
tenir un pes especfc, la fam s la
tnica general on regna el mercat ne-
gre, i el caos i la decadncia sn els
amos de Barcelona, on ja no pinten
res ni independentistes ni socialistes.
Tot va comenar quan la gent va
deixar de creure en el sistema demo-
crtic i amb els seus representants.
Eren temps en qu el treball o la se-
guretat havien passat a millor vida.
Quan el poder va comenar a se-
grestar la llibertat i les prohibicions
elementals van portar els ciutadans
a ser novament sbdits. Castillo ens
transporta a la Barcelona del 2040 on
la gent ja no sap qui era Proudhon o
Engels, ni tan sols Bob Marley o Bob
Dylan. La fallida econmica ja sense
rescats possibles shavia endut per
davant la majoria destats europeus.
Sense diners circulant, els carrers
shavien convertit en una selva.
El sistema shavia enfonsat. Merce-
naris pels carrers demanant docu-
mentaci als transents, cotxes con-
vertits en barricada, desordre urb.
La Ciutat Vella s el lloc on encara
queda un petit nucli governamental,
mentre que lEixample s la terra
de ning. La corrupci i la banalit-
zaci sunia a la runa econmica i
safegia a una devastadora manca
didees. Bandes armades pullulaven
per les barriades, Barcelona era una
ciutat sense llei. s un mn sen-
se esperana, un mn apocalptic
on loptimisme ha desaparegut de
lhoritz.
Una bona novella que ens transporta
a un futur imaginari on tot sha en-
fonsat, Castillo fa dialogar els pro-
tagonistes: -All es va enfonsar,
perqu shavia denfonsar. Els cata-
lans noms pensaven en tres coses:
el menjar, el sexe i loci. Com al f-
nal de limperi rom. -B, et recordo
que Catalunya no va ser lnica que
es va enfonsar, per va demostrar
que era un dels gran centres de co-
rrupci dEuropa. I aqu continuem,
installats en la putrefacci.
Seguim tocats de lALA
Artur Sard
A
leditorial de la revista HUL, edi-
tada per lALA (Associaci Lliure
Antiprohibicionista) es veu molt clara
la diferncia principal daquesta or-
ganitzaci pro-despenalitzaci de les
drogues amb algunes associacions can-
nbiques o de lambient antiprohibicio-
nista. En frases com la segent: Slo
en socialismo se podr resolver la ecua-
cin de las drogas. Slo en socialismo
las personas podrn recobrar su espiri-
tualidad, sensibilidad, sentido de vida y
pertenencia social.
s a dir, que mentre altres es centren
en el tema concret de les drogues i la
seva situaci legal, i les seves propos-
tes no van ms enll de convertir les
drogues en un article de consum nor-
malitzat sense necessitat de canviar el
sistema, els de lALA van ms enll i
prenen conscincia de les implicacions
duna despenalitzaci neoliberal, que
probablement no seria sufcient per si
mateixa per transformar aquests estris
dautodestrucci (segons la concepci
ofcial) en eines dautocreixement
(segons la concepci antiprohibicio-
nista).
La meva opini personal s que val
ms una mala legalitzaci que perllon-
gar la situaci actual, per s que estic
dacord que el potencial de les drogues
combinat amb la ideologia neoliberal
dominant podria ser utilitzat de mil per-
verses maneres (de fet, aix s el que ja
passa ara, grcies a la prohibici). Em
refereixo a la capacitat daquest sistema
de pervertir totes les coses, convertint
la llibertat sexual en prostituci i la De-
mocrcia en Plutocrcia, per exemple.
Per, qui sn els de lALA? Qui hi ha
darrere?
En aquests 20 anys hi ha passat molta
gent per lassociaci. Per sempre hi ha
resistit un puntal: en Carlos Gulas, de
qui no exposar la biografa (i menys
sense perms) per us puc assegurar,
pel poc que en se, que s molt inte-
ressant. I tot i que, per idees, acostu-
mo a desconfar dels lideratges, he de
rendir-me a la persistncia i constncia
amb que al llarg dels ltims 20 anys el
Carlos ha sabut mantenir viva i activa
lassociaci.
I en aquest espai mgic que ha sabut
crear hi han passat metges, advocats,
ionquis, investigadors, antroplegs,
indgenes aymares, psiclegs, poetes,
nmades i freakies de tota mena. I s s
cert que el Carlos potser remuga molt i
mana massa, tamb ho s que quan el
coneixes, es fa estimar.
LALA, a nivell internacional, sentn
amb lENCOD (Coalici Europea per
unes Poltiques de Drogues Justes i Ef-
caces), que tamb va complir 20 anys al
2013. Segons les seves prpies paraules
agrupen a ciudadanos/as europeos que
mantienen que la prohibicin de drogas
es una poltica inmoral y loca i citen
a Einstein: la bogeria s fer el mateix
un cop i un altre, esperant resultats di-
ferents. Per aix la poltica prohibicio-
nista s ja fa temps una simple bogeria.
A lENCOD no es mullen tant pol-
ticament, en el sentit que no tenen un
discurs desquerra revolucionria com
els de lALA, per les seves propostes
podrien ser assumides per molta gent,
em sembla: Proponemos la regula-
cin legal como la nica manera sen-
sible y efcaz de disminuir problemas
relacionados con las drogas, reducir la
criminalidad organizada y liberar di-
nero pblico para programas de salud,
educacin y desarrollo social. No sona
be?
Maig de 2014 Dinamita de cervell 29
El Jpiter
El Club Esportiu del Poblenou, del 19 de
juliol de 1936 al dia davui
Agustn Guillamn
Ahir
El 1909 a la platja de la Mar Bella els
diumenges al mat eren freqents els
concursos de globus aerosttics. La
junta del recentment constitut club de
futbol de la barriada de Poblenou, a
Barcelona, va decidir prendre el nom
del globus vencedor en un daquests
concursos. Va guanyar un que duia el
nom de Jpiter. Solien jugar en un des-
campat del Camp de la Bota. Federat
en 1912 el club va diversifcar les se-
ves activitats esportives entre les quals
destacaven les seccions datletisme i
excursionisme, a les quals se sumava
ledici dun butllet. El 1921 el club
va adquirir el camp del futur carrer
Lope de Vega, en el qual es va cons-
truir una tribuna de fusta. En els anys
vint el club va gaudir duna gran po-
pularitat i una enorme assistncia de
pblic als partits. El Jpiter es va pro-
clamar campi dEspanya de segona
en la temporada 1924-1925. Tenia una
pedrera prpia i eren molts els joves
que desitjaven jugar en lequip, ja que
alguns jugadors havien aconseguit f-
txar per altres equips de major nivell
i possibilitats econmiques. Poblenou
en els anys vint i trenta era un barri
eminentment obrer i fabril, cenetista i
republic .
La presncia de la CNT en la vida
quotidiana dels obrers era omnipre-
sent, tant com a factor dadaptaci
de la massiva emigraci a un medi
urb hostil, com a garantia de soli-
daritat davant lexplotaci del patr,
les injustcies, la desigualtat social, la
brutalitat policial, latur o la malaltia.
El catalanisme per la seva banda era
absolutament predominant entre la
petita burgesia i els industrials. El J-
piter durant la Dictadura havia sofert
directament la repressi, arribant-se a
prohibir lestrella de cinc puntes so-
bre quatre barres del seu escut per les
seves connotacions independentistes
i catalanistes. Els militants anarquis-
tes aproftaven els desplaaments del
club per transportar pistoles dintre
dels balons, que en aquells dies esta-
ven formats per una cambra daire a
linterior dun cuir que es tancava mi-
tjanant uns cordons. Nhi havia prou
amb substituir la cambra daire per la
pistola desmuntada. Les idees i acti-
vitats poltiques dels socis o simpatit-
zants del Jpiter eren inevitablement
molestes al govern del general Primo
de Rivera.
El camp del Jpiter del carrer Lope de
Vega va ser utilitzat al juliol de 1936
com a punt de trobada per iniciar la in-
surrecci obrera contra lalament mi-
litar, per la proximitat del domicili de
la majoria danarquistes del grup No-
sotros i lenorme militncia cenetista
existent al barri. El Comit de De-
fensa de Poblenou havia requisat dos
camions duna propera fbrica tx-
til, que van ser aparcats al costat del
camp del Jpiter, que els anarquistes
utilitzaven tamb com arsenal clan-
dest. Gregorio Jover vivia al nme-
ro 276 del carrer de Pujades. Aquest
pis, durant tota la nit del 18 al 19 de
juliol, shavia convertit en el lloc de
reuni dels membres del grup Noso-
tros, en espera de lavs de lalament
militar. Acompanyaven Jover, Joan
Garca Oliver, que vivia molt a prop,
al nmero 72 del carrer Espronceda,
gaireb cantonada Llull; Buenaventu-
ra Durruti, que vivia a un quilmetre
escs, a la barriada del Clot; Antonio
Ortiz, nascut al barri de la Plata de
Poblenou, al xamfr dels carrers In-
dependncia/Wad Ras (ara Badajoz/
Doctor Trueta); Francisco Ascaso, que
vivia tamb molt a prop. al carrer Sant
Joan de Malta; Ricardo Sanz, tamb
ve de Poblenou; Aurelio Fernndez i
Jos Prez Ibez el Valncia. Des
del pis de Jover sarribava a veure la
tanca del camp del Jpiter on estaven
aparcats els dos camions.
A les cinc del mat va arribar un en-
lla comunicant que les tropes havien
comenat a sortir de les casernes. La
tctica obrera havia acordat deixar
que les tropes sortissin al carrer sense
fustigar-les, perqu seria ms fcil de-
rrotar-los fora de les casernes. Els ca-
rrers Lope de Vega, Espronceda, Llull
i Pujades, que envoltaven el camp del
Jpiter, estaven plenes de militants
anarquistes armats. Una vintena dels
ms curtits, provats en mil lluites de
carrer, van pujar als camions. Antonio
Ortiz i Ricardo Sanz van muntar una
metralladora en el cami que obria la
marxa. Les sirenes de les fbriques del
barri van comenar a udolar convo-
cant al combat. Era el senyal acordat
per a linici de la lluita. I aquesta ve-
gada lalarma de les sirenes cobrava
el seu signifcat literal de prendre les
armes per defensar-se del enemic: al
arma. Els camions, bandera roig-i-
negra desplegada, seguits duna mul-
titud dhomes armats, cantant Fills
del Poble i A les barricades , ani-
mats pels vens abocats als balcons,
van enflar fns la Rambla de Poble
Nou per pujar fns Pere IV i dall cap
al centre de la ciutat. Mai les estrofes
daquestes canons havien tingut tant
sentit: encara que ens esperi el dolor
i la mort contra lenemic ens crida el
deure, el b ms preuat s la lliber-
tat, cal defensar-la amb fe i valor ,
a la batalla la hiena feixista amb els
nostres cossos sucumbir , i el poble
sencer amb els anarquistes far que
triomf la llibertat.
El grup Nosotros, constitut en Comit
de Defensa Revolucionari, va dirigir a
Barcelona la insurrecci obrera contra
lalament militar des dun daquests
camions aparcat a la Plaa del Tea-
tre. En el propi Poblenou els vens
van assaltar la caserna dels Docks a
lAvinguda Icria, utilitzant tctiques
que van sorprendre als militars per
la seva empenta i imaginaci: grans
bobines de paper, descarregades dels
vaixells, surtos al port, van ser usades
com barricades mbils i les portes de la
caserna van ser abatudes per camions
llanats sobre elles a tota velocitat.
Avui aquesta caserna ha desaparegut
entre les reformes urbanstiques de la
Vila Olmpica. En trenta hores militars
i feixistes van ser derrotats i la ciutat
va quedar en mans duna federaci de
barricades. Desprs Poblenou va viu-
re la guerra, els bombardejos, la fam i
per f la derrota, lexili de molts vens,
el camp de concentraci del Cnem,
gentilment cedit pels God com a pre-
s, els continus afusellaments al Camp
de la Bota (des de 1939 fns 1952), i
sobretot molts anys duna por neuro-
nal, a la qual deien pau.
El Jpiter, desprs del triomf del
feixisme, va perdre per segona vegada
lescut de lestrella i les quatre barres,
que havia recuperat amb larribada
de la Repblica. El club era, a ms,
sospits dhaver collaborat econmi-
cament amb el Socors Roig. El 1940
la dictadura franquista va intentar
convertir El Jpiter en una flial de
lEspanyol, canviant-li fns i tot el
nom de Jpiter pel de Hrcules. En els
anys quaranta el club va estar a punt
de desaparixer i en 1948 va canviar el
camp de Lope de Vega per lactual de
La Verneda, situat llavors en un des-
campat envoltat de masies i terres de
conreu, molt lluny del nucli urb de
Poblenou.
Avui les masies de La Verneda han
desaparegut, substitudes per enor-
mes blocs dhabitatges de ms de
vint pisos, sense gaireb zones ver-
des, herncia terrible de lurbanisme
desenfrenat i lespeculaci del sl de
letapa Porcioles. A lantic solar del
camp del Jpiter es va construir una
escola pblica i uns jardins, en el que
s avui una plaa sense ms nom que
el dels quatre carrers que la delimi-
ten. Potser algun dia, no sense lluita,
sanomeni plaa de Jpiter o, per qu
no, del 19 de juliol de 1936. Avui, la
caserna dels Docks ha desaparegut
sota les reformes urbanstiques de la
Vila Olmpica, sense que res recor-
di la gesta heroica dels combatents
annims del proletariat barcelon.
Avui, al Camp de la Bota, on va ju-
gar El Jpiter en els seus inicis, sha
aixecat lesplanada, hotels i palaus
del Frum de les Cultures. I entre els
dos edifcis ms destacats sha per-
ms que segus en peus una columna
de ferro, que ja shavia erigit abans,
en memria de tants que all van ser
afusellats, encara que pel que sembla
ofcialment, i si ning ho impedeix,
pretenen anomenar-la Columna de
la Concrdia. Aix doncs el Frum
saixeca fsicament sobre el mateix
lloc on, per satisfer una venjana
feixista insaciable, van ser afusellades
des de 1939 fns al 1952, ms de tres
mil persones, majoritriament del tot
innocents, assassinades en
nom de Du, de Franco i de
lEsglsia.
Ahir, el Camp de la Bota
va ser un miserable barri de
barraques i lloc dextermini
dels rojos. El 2004, sota el
Frum hi ha una depuradora
i davant una central trmica,
avui per f abandonada. I per
descomptat el discurs del
poder ens parlava de sos-
tenibilitat, denergia neta,
de pau entre els pobles, de
lluita contra la pobresa,
dharmonia amb la natu-
ra, s a dir , de tot all que
la prpia construcci del
Frum negava en la prctica: edifcis i
espai pblic destinats al negoci privat,
inversions multimilionries alienes a
linters i necessitats dels ciutadans,
amb merda sota i contaminaci da-
vant.
Avui
Avui, com ahir, com el 2004, ens vo-
len vendre la seva gesti del caos, la
corrupci i la catstrofe imparable a la
qual ens porta la descomposici social
i econmica del capitalisme com el
millor dels paradisos possibles, amb
operacions especulatiu-fnanceres h-
bilment camufades com grans espec-
tacles, abans dahir les Olimpades,
ahir el Frum i avui la independncia.
El pla del 22 @ acabar desplaant als
vens del barri, llanant-los fora amb
una mesquina indemnitzaci, substi-
tuint-los per nou-rics estrangers amb
luxosos pisos, afavorint lespeculaci
immobiliria de sempre, destruint
els ltims vestigis fabrils, perme-
tent ledifcaci dhotels i gratacels
irracionals, intentant minimitzar el
fracs del seu projecte destabliment
dempreses de tecnologia neta, i re-
duint al mnim possible les zones ver-
des o lequipament pblic .
El 19 de juliol de 1936 el carrer, al ba-
rri del Poblenou va ser del proletariat,
que el va conquistar amb les armes
preses a lexrcit revoltat, quan va
assaltar les casernes de Sant Andreu.
Avui s propietat del complex urba-
nstic-empresarial de lajuntament,
les immobiliries, els bancs i les grans
empreses de serveis, que tamb en el
seu dia van prendre a lassalt aques-
tes mateixes casernes i fbrqiues per
desallotjar-los de marginals, sense-
papers, sense-sostre i indesitjables.
s lhora de pagar els plats trencats
duna especulaci fnancera irracio-
nal. Hi paguen els de sempre.
Per cert, El Jpiter, a la tempora-
da 2012.2013, va descendir de la
Tercera Divisi a la Primera Cata-
lana. La ciutat de Barcelona, tot i
lautocomplaena municipal i el narci-
sisme hbilment inculcat als seus ciu-
tadans, no juga a la primera divisi ca-
pitalista de les ciutats del mn: Nova
York, Tquio, L.A., Pars, Londres ... ,
ni tampoc a segona: Mil, Roma, Chi-
cago, Frankfurt, Zuric ..., encara que
als nostres gestors de tercera i els seus
cmplices sempre els quedar la pri-
mera catalana.
30 Dinamita de cervell Maig de 2014
Cal que les dones anem
despullades perqu ens deixin
entrar als museus?
Alba Caellas Canadell
Potser hi haur qui ho trobi estrany:
qu hi fa un article com tu en un lloc
com aquest? Per lart s, tamb, un
llenguatge. I, com a tal, els seus vin-
cles amb la poltica i la resta del mn
que ens envolta sn refectits a travs
seu. Si el subvertim, pot ser concebut,
tamb, com una eina de combat. Aix
que vet-ho aqu una breu histria del
patriarcat a travs de lart i del feminis-
me com a resposta!
Embolcallades amb vels blaus, sm-
bol celestial, elles eren verges. Rosses
i amb ulls clars. Si, en canvi, als ma-
nuscrits illuminats duien els cabells
rojos o foscos, deixats anar, els textos
sagrats les identifcaven, com a m-
nim, amb la prostituta de Babilnia,
la ramera ms gran de tots els temps.
Mereixien ser esculpides als claustres
romnics enmig duna foguera a punt
per ser cremades ensenyant el cos nu,
smbol de pecat, com a bones deixebles
dEva. Passaren els anys i aquest pecat
sacceptaria socialment com a debilitat
davant la provocaci. Noms quan eren
els ulls dells els que miraven i les ca-
mes delles les que restaven immbils,
els artistes procuraven arribar amb els
pinzells all on no arribaven amb els
dits. A vegades, per, tamb hi arriba-
ven: que romntic que s embolicar-
se amb les models i, desprs, acabar
signant les escultures que fan, devia
pensar Rodin quan creia que podria
esborrar de la histria la seva amant,
Camille Claudel. Els impressionistes
retrataven dones: a lpera, al parc,
als cafs ms chics de la ciutat de les
llums. Totes elles carregades de joies
i vestits per, aix, mostrar la riquesa
duna classe burgesa a lala que tenia
garantida la seva posici social grcies
a les tasques que, ocultes en lespai pri-
vat, requeien en elles. O, si tenien molts
diners, en la minyona, que, bviament,
era una dona per ni tan sols apareixia
als quadres.
Per ms endavant i, sobretot, des dels
anys seixanta del segle XX, elles no vo-
lien ser models, bruixes ni verges, sin
combatives referents dels nous movi-
ments socials que portaven creixent
com una ona des de la Segona Guerra
Mundial. La conscincia, per, deter-
mina lexistncia, de manera que calia
partir del coneixement duna mateixa i
de quin era aquest sistema de relacions
que, durant anys, havia fet que les seves
predecessores haguessin estat apartades
del cnon i els discursos ofcials en el
mn artstic. El patriarcat, aquesta taca
doli que portava escampant-se des
del moment en qu es va descobrir la
utilitat de mantenir una part de la po-
blaci al servei de laltra, estrenyia ara
els seus llaos amb el capitalisme. I
parallelament a aquesta presa de cons-
cincia dunes quantes, el mateix siste-
ma oferia la possibilitat dempassar-se
el problema i fer-nos creure que tenia
eines i lleis per solucionar-lo entre to-
tes, al mateix temps que permetia que,
dia rere dia, la mentalitat de les nenes
fos forjada a base de princeses que ne-
cessiten ser salvades, canons que par-
len dun amor incondicional per sempre
o bombardejos publicitaris en els quals
noms existeix un nic model de cos
que els permeti ser acceptades.
Sota aquesta pretesa igualtat formal i
els constants intents de deslegitimar
el moviment feminista, tractant-lo
destadi ja superat, o de problema de
dones victimistes, histriques i insatis-
fetes, la lluita i lorganitzaci, tamb
en el mn artstic com una esfera ms
en la qual el patriarcat actua, acabaren
donant-los la ra. Lany 1989, les Gue-
rrilla Girls van fer pblic el seu conegut
pster: Do women have to be naked
to get into the Metropolitan Museum?
Less than 5% of the artists in the Mo-
dern Art sections are women, but 85%
of the nudes are female. s a dir, que les
dones continuaven apareixent en lart
tractades com a objectes de la mirada
masculina, i no com a subjectes crea-
dors de continguts artstics.
Si aquest era un problema que afectava
els museus, galeries i cercles artstics,
tamb afectava el dia a dia. De mane-
ra que les dones sadonaren que noms
elles donarien visibilitat a tot all que
les afectava i les concernia. Adoptant
la premissa de Kate Millet, all perso-
nal s poltic, Marta Roshler o Louise
Bourgeois criticaven la relegaci de les
dones en lmbit privat. La primera, amb
la performance Semiotics of the kitchen
(1975), enumerava els elements que
componen el dia a dia duna mestressa
de casa de la A a la Z amb lobjectiu
dindagar en el llenguatge com a siste-
ma de signes en el qual les dones solen
esdevenir un signe ms que associem a
lmbit de la cuina. Bourgeois, amb les
diferents Femme-maison, dibuixava o
esculpia cossos femenins que, en lloc
de cap, tenien una casa.
Yoko Ono amb Cut piece (1965) i Ma-
rina Abramovic amb Rhythm 0 (1974,
veure a http://vimeo.com/71952791)
P
ensava que no feia falta a aquestes
alades de la lluita contra la tira-
nia, el capitalisme, el dogmatisme i el
pensament nic, recordar que els que
estem, participem i fem la CGT de
Catalunya de mica en mica i dia a dia,
tenim, entre altres, un mitja de comu-
nicaci, el Catalunya, que ens pot
servir de eina de contrast dopinions
i on sortosament es dona cabuda a di-
verses formes de pensar i opinar dins
del nostre mbit.
A ning se li ha negat o impedit ex-
pressar la seva opini en la nostra
publicaci tampoc al Rojo y Negro-,
qui en ella creiem i, a lhora, hem en-
coratjat a qui ha fet i fa possible que
surti la nostra publicaci i continu
amb la feina engegada per en Joan
Peir. Sempre ha estat en el nostre
ideari la mxima de que del contrast
de idees i pensaments surt el fruit del
projecte compartit i no imposat.
Mai hem cregut ni hem pensat que les
opinions siguin dalg mes de qui la
signa. Es indiferent el crrec o res-
ponsabilitat que se li ha encomanat
dins de la CGT de Catalunya. Mai
traspassar el llindar de la seva opini
particular.
La CGT quan opina i/o comunica, ho
fa mitjanant les seves resolucions
acordades en Congressos, Confern-
cies sindicals, Plens o Plenries.
Qui pensi que la CGT de Catalunya
opina duna altra manera, te una clara
intenci de voler canviar lestructura i
funcionament de la CGT i aix noms
es pot fer en un Congrs i per acord
majoritari.
Hem de defendre com mai, i si cal,
amb cops de puny a la taula, que la
opini de cadasc de nosaltres es pot
traslladar a les pgines del Catalun-
ya.
No traslladar les nostres opinions al
nostre mitj de comunicaci es privar
voluntriament el debat i la refexi,
essncia de la nostra manera de fer.
Pel contrari, fomentar el silenci de les
idees s exercir la tirania del pensa-
ment nic.
Quim Garreta
A la CGT lnic que fa nosa s que molesti tenir idees
diferents
abordaven la qesti de la violn-
cia i la cosifcaci de les dones. Els
parallelismes entre les dues perfor-
mance sn evidents. En tots dos casos,
les dues artistes actuaren com a subjec-
tes del fet artstic ja que elles mateixes
lhavien creat, per per evidenciar la
seva situaci com a dones decidiren
actuar com a objectes passius. Per una
banda, Yoko Ono sassegu en un es-
cenari oferint als visitants unes tisores
amb les quals li podien retallar el vestit.
Marina Abramovic encara an ms en-
ll: situant-se davant duna taula plena
destris diversos, des de plomes o roses
fns a ganivets, durant sis hores va per-
metre que el pblic fes all que volgus
amb ella. La situaci que es cre en tots
dos casos fou molt similar: a mesura
que la performance avanava, el p-
blic era cada vegada ms atrevit, fns al
punt que totes dues acabaren prctica-
ment despullades, evidenciant que eren
tractades com a objectes sexuals en la
mesura que sexposaven com a titelles.
Tal com explica Abramovic, el ms cu-
ris del cas va ser que, quan passades
les sis hores comen a moures, tot
el pblic va marxar corrents, incapa
denfrontar-se a ella com a dona, ales-
hores s, subjecte actiu.
La histria de la lluita feminista, per,
com una heura, s la histria de mil
lluites que sentrellacen. Carrie Mae
Weems, afroamericana, exposava
aquests encreuaments a Mirror, mirror
(1986). En la fotografa en blanc i negre
shi pot veure lartista mirant-se en un
mirall. Sobre la imatge, una llegenda:
mirror, mirror on the wall, whos the f-
nest of them all? Snow White you black
bitch, and dont you forget it! Aqu
veiem, doncs, com el patriarcat es mes-
cla tamb amb el racisme, fent allusi
als contes populars com a transmissors
aparentment ingenus de les concepcions
sobre laltre.
Aquests sn noms alguns exemples de
com lart, com la majoria de coses men-
tre una societat s injusta, pot i ha de
servir per transgredir. Elles ens han fet
pensar: segurament, aix, han complert
el seu objectiu. Ens nhem deixat mol-
tes: per la illustradora Ende, per Frida
Kahlo, per Ana Mendieta, per Maruja
Mallo, per Mary Cassat, per Artemisia
Gentileschi i per tantes altres, s impor-
tant que recordem com les dones poden
ser subjectes actius de creativitat, ms
enll dobjectes de contemplaci o en-
treteniment duns pinzells especialitzats
en pell femenina, blanca, heterosexual
i jove.
Qui digui que lart no t poder,
sequivoca. Qui digui que serveix per
abstreures de la realitat, tamb. Per
una banda, perqu s creat per la rea-
litat mateixa i, per laltra, perqu s el
mirall de les inquietuds, els desitjos i
les preocupacions de cada generaci.
Maig de 2014 Dinamita de cervell 31
Llibres
>> Revistes
Crceles en
llamas
El movimiento de
presos sociales en
la transicin
Csar Lorenzo Rubio
Virus editorial, 2014, 440 pg.
Quan desprs de la mort de Franco
es van obrir les portes de les presons
per a deixar sortir als opositors pol-
tics a la dictadura, ning imaginava
el que vindria a continuaci. Davant
lomissi de la seva causa en les me-
sures damnistia, els presos comuns
van pujar a les teulades per a reclamar
la llibertat i un canvi radical del siste-
ma penal i penitenciari. Al capdavant
del moviment de presos socials, la
COPEL (Coordinadora de Presos en
Lluita) va signar els manifestos que
van acompanyar les vagues de fam,
autolesions i motins mitjanant els
quals es van reivindicar com vctimes
del franquisme. La deriva cada vegada
ms violenta daquestes accions, tant
en el seu desenvolupament com en la
resposta governamental, va marcar de
forma indeleble els anys de la Transi-
ci.
Va ser tal la rellevncia que van adqui-
rir les protestes i tanta lalarma social
que van generar les imatges dantes-
ques de presons destrossades i presos
ferits o morts, que el govern es va
veure emps a emprendre una reforma
urgent del sistema penitenciari. Per
a pesar de la seva primerenca aprova-
ci, la reforma va trigar bastants anys
a oferir resultats i no tots van estar en
la lnia prevista, mentre les condicions
intramurs es degradaven a ritme ac-
celerat a causa de la proliferaci del
consum de drogues i la massifcaci.
A travs de lestudi de la confictivitat
carcerria dels anys de la Transici,
el llibre explica en detall el procs de
transformaci de les presons franquis-
tes fns al sistema penitenciari vigent
en els nostres dies. Un recorregut
travessat per episodis foscs i zones
dombra sobre els quals aquesta obra
aporta llum i rigor, sense renunciar a
un enfocament crtic que qestiona el
discurs hegemnic sobre el procs que
va sentar els pilars del tancament con-
temporani en el nostre pas.
Manuscrito
encontrado
en Vitoria
Los Incontrolados. Prlogo de Mi-
guel Amors
Pepitas de Calabaza, 2014, 96 pg.
El Manuscrito encontrado en Vitoria
va nixer com la crtica ms avanada
formulada mai a Espanya i el temps
ho ha situat com un dels escrits ms
esclaridorss daquell convuls moment:
la transacci a la democrcia. Aquesta
nova edici del Manuscrito en la qual,
a ms, Miguel Amors ens explica els
avatars del text, s el preludi de la ree-
dici en aquesta editorial de les obres
ms notables dun dels pensadors i ac-
tivistes- ms rellevants que ha donat la
crtica social durant el segle XX, Jaime
Semprun (1947-2010).
[] La massa evident irrealitat
daquesta democrcia poltica que ens
colen, nascuda senil, quan es tracta
de llanar al mercat les diverses va-
riants de programes governamentals,
entre els quals el ciutad ser cridat a
escollir, consisteix en que el marge de
maniobra social dels dirigents, o prete-
sos dirigents, s tan redut que si pre-
senten lleugers matisos plausibles de
pseudoelecci, enormes difcultats els
plouen. De tal forma que el que fran-
quistes i oposici volen fer passar per
una grandiosa renovaci histrica apa-
reix sense poder dissimular-se com una
srdida acumulaci de regatejos, arran-
jaments, cops baixos i maniobres efec-
tuades febrilment en una atmsfera de
demaggia i decrepitud.[]
[] La major conquesta del moviment
de les assemblees s el moviment ma-
teix, la llibertat que els treballadors han
pres, comenant a reunir-se i organit-
zar-se sense intermediaris, lnica que
no podia ni ser acordada pel rgim ni
reivindicada pels seus dirigents, la que
assetja avui a la vella societat espanyola
en tant que la seva dissoluci en actes:
s lautntica democrcia realitzada, la
llibertat viscuda en el dileg antijerr-
quic, all on la revoluci es troba com
en la seva casa, i on tots els seus ene-
mics se senten forasters, ja no disfres-
sats sin denunciats pel seu argot ideo-
lgic. Aqu tots els problemes prctics
es plantegen en el seu element tal com
poden ser resolts.[]
En els anys setanta Jaime Sempun i
Miguel Amors van signar com Los
Incontrolados dos escrits sobre la in-
candescent realitat espanyola, reivindi-
cant aix el sambenito infamant que la
coalici entre la burgesia republicana i
la burocrcia poltica i sindical de 1936
va penjar als revolucionaris que no van
obeir a ning ms que a si mateixos
mentre combatien als seus enemics ex-
terns i interns.
Miguel Amors (1949) s un historia-
dor, teric i militant anarquista valen-
ci. En els anys setanta va contribuir a
la formaci de diversos grups anarquis-
tes efmers; durant la Transici va
mantenir posicions assemblestes en pro
de lautonomia obrera, i posteriorment
va formar part de lequip redactor de
la revista Encyclopdie des Nuisances
(1984-1992).
Ha tradut diversos llibres La nuclea-
rizacin del mundo de Jaime Semprun,
per exemple, per a Pepitas de Calaba-
za, ha escrit incomptables fullets
i articles en la premsa llibertria i ha
impartit infnitat de conferncies en les
quals ha analitzat els diferents fronts
de la Qesti Social. Algunes de les
seves intervencions estan recollides
en llibres com Las armas de la crtica,
Registro de catstrofes, Desde abajo y
desde afuera, A carne viva, Perspectivas
antidesarrollistas o Golpes y contragol-
pes. Recentment ha publicat els llibres
sobre la guerra civil espanyola La re-
volucin traicionada i Maroto, el hroe.
En lactualitat prepara, per a aquesta
mateixa editorial, una nova edici del
Manuscrito encontrado en Vitoria.
CAFAMBLLET
Denncia de les retallades, la co-
rrupci i el poder poltic, econmic
i meditic, publicaci mensual de 12
pgines en format peridic i 145000
exemplars de tirada.
DIRECTA
Mitj de comunicaci en catal
dactualitat, investigaci, debat i
anlisi, per denunciar els abusos i les
injustcies i potenciar les alternatives,
www.directa.cat
CUBA LIBERTARIA
Revista dels Grups de suport als lli-
bertaris i sindicalistes independents
de Cuba, contactes a cubalibertaria@
gmail.com
ROJO Y NEGRO
Peridic confederal mensual de la
CGT amb tota lactualitat sindical i
social i les activitats i lluites del sindi-
cat, www.rojoynegro.info
El
documental
Vencidxs,
un excellent
recull de
memria
histrica
Joaquim Ortn Valls
P
er primera vegada a lhistria del
cinema documental, els ltims
supervivents de lpoca ms crucial
de la nostra historia contempornia,
la II Repblica, la Guerra Civil i la
posterior repressi franquista, donen
el seu testimoni personal per a les
generacions futures.
Vencidxs, s un recull de la histria
a travs dels seus protagonistes que
ha estat possible grcies al treball
dun equip multidisciplinar de per-
sones compromeses amb aquest
projecte en el que han invertit ms
de tres anys per la seva realitzaci.
Aquest projecte sha dut a terme
sense subvencions ni fnanciacions
privades, i hi han participat ms de
50 collectius i associacions rela-
cionades amb la Memria Histri-
ca i la lluita social. La gravaci de
totes aquestes entrevistes va poder-
ne fnalitzar grcies a la implicaci
de centenars de persones per mitj
dun procs de captaci de fons per
crowfunding.
Aquest documental ja ha estat pro-
jectat a diversos llocs del pas i
darrerament sha pogut veure cada
dijous del mes dabril als cinemes
Girona del barri de Grcia a Bar-
celona, on desprs de cada projec-
ci sha obert un colloqui amb els
membres del collectiu DateCuenta
que ha realitzat aquest treball.
Shan realitzat 107 entrevistes a
supervivents de la Guerra Civil,
milicians i milicianes, guerrillers,
presos poltics i socials, mares de
nens robats, protagonistes de les
collectivitzacions, brigadistes, etc,
dels quals quatre ja no van poder
veure el projecte fnalitzat perqu
ja ens han deixat per sempre. Ven-
cidxs es un treball excellent que val
la pena veure per conixer des de
lexperincia directa dels seus prota-
gonistes qu va signifcar la derrota
de la Repblica pel seu propi futur i
el dels pobles dEspanya.
Per ms informaci visiteu la web
www.vencidxs.com
Catlogo
de polticas
miserables
Lectura del
libro Poltica y
miseria de Ral
Zibechi
scar Garca Jurado
Zambra/Baladre, 2013, 64 pg.
Aquest text s un resum amb fnalitat
divulgativa de lobra de Ral Zibechi
Poltica y Miseria, editat per Baladre i
Zambra el 2012. Aquest llibre va nixer
de la indignaci que li va produir al seu
autor lengegada per part dels governs
progressistes dAmrica Llatina dunes
determinades poltiques orientades a
perpetuar la misria. Un recorregut per
la misria inherent a les poltiques contra
la pobresa orquestrades pel Banc Mun-
dial portades a terme per ONG, governs
progressistes i moviments socials con-
vertits en organitzacions institucionals.
>> AL TINTER
Jos Antonio Langarita, antropleg i treballador social
La qesti de classe creua
indiscutiblement les possibilitats
daccs al goig sexual
> LA FRASE...
El desig sexual
entre dos homes
no est previst en
la nostra societat
fora dels circuts
assignats
BALA PERDUDA
Aprendre a
dir no
Toni lvarez
D
es de fa uns anys el Collectiu
Antimilitarista de Sant Cugat, el
CASC, porta a terme una intensa cam-
panya per fer fora les activitats militars
al parc de Collserola i les seves rodalies.
Per aix el passat 27 dabril van fer una
concentraci a la la seu del Patronat del
Parc de Collserola, a Barcelona, on una
cinquantena de persones van denunciar
la presncia de militars fent prctiques en
entorn urbans.
A loctubre de lany 2011, a una moci
aprovada per tots el grups poltics, menys
el PP, en sessi de plens a lAjuntament
de Sant Cugat, es demanava a lalcaldessa
de Sant Cugat que remets una carta al
Patronat del Parc de Collserola demanant
explicacions sobre aquestes prctiques
militars en entorns urbans. I per les res-
postes es veu que ning t competncies
per regular aquesta presncia armada...
respostes que a Tarragona i la presncia
de vaixells de guerra al seu port ens sona
molt: aparentment ning t res a dir, tot i
que desprs, si no estan tots els organis-
mes ofcials dacord, no hi ha arribada de
vaixells de guerra.
Lluny de desaparixer les maniobres mi-
litars per la pressi ciutadana i informati-
va, la xarxa dinformaci del CASC ha
denunciat lalbirament de ms maniobres
als lmits urbans del Parc de Collserola,
aquesta vegada a la Floresta, als lmits
urbans del Parc de Collserola, on un ve
del poble informava al correu electronic
del CASC que 9,30 del mati del 12 de
mar del 2014 i sorpresa en veure com
un Land Rover de lexrcit espanyol amb
matrcula ET nn nnnn acabava de desca-
rregar soldats a la parada de la lnia 4 de
Plaa del Centre, al barri de la Floresta de
Sant Cugat.
Estorat sobre tot per la indumentria de
camufatge de color marr, boina i el que
ells diuen correaje. Sobtat veient-los ca-
minar pe lAvinguda de la Piscina direcci
Can Busquets en mig de la tranquillitat
del barri i direcci cap el bosc.
Realment una imatge torbadora en mig
dun venatge tranquil, i una invasi a una
zona de calma com sn els boscos de la
Rierada. El que representen i el contrast
dins una zona civil, em costa dacceptar.
Un altre vei confrmava que sels va veu-
re armats i amb motxilles i un tercer va
trucar a lAjuntament que el va encoratjar
a trucar a la Policia Local si tenia por.
Diverses sn les entitats que rebutgen
aquesta presncia dels militars de la ca-
serna del Bruc, que pretn normalitzar la
vida quartelera ms enll dels murs de
les casernes. Una normalitzaci que in-
clou discursos, actuacions i potenciaci
de visites a instalacions militars, sempre
molt lligades a persones concretes que
pressionen per realitzar aquestes visites.
El passat mes de mar, una escola de Te-
rrassa va portar una classe de nens de 4
anys a la caserna del Bruc per apropar-
los a lofci dels militars... desprs que,
els pares duns alumnes daquella classe,
insistissin fns a linfnit en portar-los a
conixer com sn de bons els militars que
apaguen focs.
Es tracta daprendre a dir no, tot expli-
cant que hi ha darrere daquests intents de
normalitzar la misria dels exrcits. Una
feina comuna on totes i tots hem de ser
mestres.
El cruising s una bona eina danlisi per interpretar la nostra
gesti social del sexe
Jose Antonio Langarita Adiego s
antropleg i treballador social, pro-
fessor de la Universitat de Girona i
membre de la lnia de recerca entorn
als cossos, gneres i sexualitats del
GRECS. Investiga la relaci entre
sexualitat i espais pblics aix com
la construcci social de les identitats
sexuals a loccident.
Explicans breument qu s el
cruising i quina s la teva recerca
al seu voltant?
La veritat s que costa una mica def-
nir la prctica del cruising amb totes
les seves particularitats. Per dir-ho
amb quatre paraules, assenyalaria
que es tracta del conjunt destratgies
que porten a terme alguns homes amb
la fnalitat daccedir al sexe de forma
gratuta i annima en els espais p-
blics. La prctica del cruising s in-
teressant perqu s el resultat dun
imperatiu sexual emparat en els prin-
cipis de la heterosexualitat i la mono-
gmia; s a dir, s el producte de la
persecuci, silenci i estigma que pa-
teixen els homes que desitgen a altres
homes, duna banda, i de les lgiques
del sexe exclusiu i amb amor, duna
altra. s per aix pel que es conver-
teix alhora en una bona eina danlisi
per interpretar la nostra gesti social
del sexe.
Quines sn les zones de Cata-
lunya on avui podem trobar prc-
tiques de cruising?
Zones de cruising nhi ha per tot
arreu; qui vulgui anar-hi segurament
en pot trobar a prop don s. El que
hem de destacar s que els homes que
visiten uns llocs o daltres sn molt
diferents en funci del territori i de la
classe social. No s el mateix la gent
que va a fer cruising a Sitges que a
Montjuc, per exemple.
Existeixen, per tant, tipologies
diferents dusuari daquestes rela-
cions?
A mi, ms que dir tipus dusuaris
magradaria parlar de circumstn-
cies. En general, podria dir que hi ha
de tot. Els nous espais de trobada per
a homes homosexuals, com a bars,
discoteques o pgines de contacte en
la xarxa han ofert, per a un bon nom-
bre dhomosexuals, un espai de so-
cialitzaci i expressi del seu desig.
Ara b, no tothom pot pagar les en-
trades a les discoteques, les cerveses
a preus de luxe o penjar la seva foto a
internet. Dalguna manera a les zones
de cruising hi va qui no pot anar a un
altre lloc. A les zones de cruising, en
bona mesura, hi van aquells homes
que tenen altres atributs malaurada-
ment desqualifcadors en la nostra so-
cietat, com a immigrants, gent gran,
gent que no pot pagar una copa a les
discoteques o gent que ning no sap
que desitja altres homes. Es a dir, la
qesti de classe creua indiscutible-
ment les nostres possibilitats daccs
al goig sexual.
Trobem tamb zones de cruising
especfcament per a dones?
En principi no he sentit a parlar. Si
es dons el cas, dubto que es pugi
desenvolupar amb les mateixes din-
miques que es dna entre els homes.
Hem de tenir en compte que, duna
banda, lespai pblic s eminentment
mascul, i daltra, lapropiaci del
sexe com un instrument pel plaer se-
xual sense compromisos tamb sha
construt al voltant de lhome, tradi-
cionalment. No vull dir que les dones
no puguin generar espais de goig se-
xual. El que penso s que lestructura
patriarcal, de moment, s massa forta
com perqu es puguin generar din-
miques de sexe annim entre dones
als espais pblics.
Per quina ra creus que el crui-
sing est tan criminalitzat? Suposa
un qestionament o un risc per a la
heteronormativitat?
La prctica del cruising qestiona el
mandat heterosexual en tant qu tren-
ca el binomi home/dona. El desig se-
xual entre dos homes no est previst
en la nostra societat fora dels circuts
assignats per a la poblaci gai (bars,
restaurants, espais doci, etc); s a
dir, fora de la quota social i de mercat
que ens han donat. En aquest sentit,
els practicants de cruising sapropien
dun espai indiscutiblement hetero-
sexual i el resignifquen. Aquest fet
provoca la sanci social i poltica.
Aix, per exemple, lalcalde de Ba-
dalona, Xavier Garcia Albiol, no va
dubtar en amenaar amb la persecu-
ci policial a aquells homes que prac-
tiquessin sexe annim a la platja de la
Mora. Daltra banda, la prctica del
cruising est associada a la diversitat
de parelles sexuals, el que trenca amb
el dictat mongam. Lespai social del
sexe s en parella i exclusiu. Trencar
aquest principi s objecte de sanci.
Les zones de cruising permeten
lalliberament sexual?
s una pregunta complexa. Per a
molts homes les zones de cruising sn
lnic espai daccs al sexe, lnic
lloc on experimentar plaer sexual amb
altres homes sense ser descoberts. En
aquest sentit podrem dir que s un
espai dalliberament en un context
dhostilitat sexual. Per daltra ban-
da, en les zones de cruising tamb es
produeixen exercicis dexclusi en
funci de lorigen, ledat, lesttica,
el cos, etc. Em pregunto si s pos-
sible lalliberament sexual sense
lalliberament daltres opressions,
si lopressi sexual sexerceix de la
mateixa manera cap a tots els cossos.
Com garantim lalliberament sexual
en un context en el que es pot ser ho-
mosexual i racista alhora? En aquest
sentit, val a dir que malgrat que les
zones de cruising poden pensar-se
com espais de resistncia, tamb
sn espais destratifcaci social, tal
i com ho s la societat en la que es
desenvolupa.
Josep Estivill