1 | Joan Vinyoli en el parc zoològic

l’any 1974, un dels indrets de
Barcelona que visitava sovint.
2 | Postal enviada des de Begur
a Antoni Font i Costa amb data
8-VIII-1959. (T. Font)
3 | Postal enviada des de Santa Coloma
de Farners a Anna Maria Ainaud amb
data 24-IX-1943. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
4 | Retrat de Vinyoli fet per Ignasi
Mundó l’any 1979. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
5 | Manuscrit del poema “L’hort petit”,
publicat a El griu. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
6 | Coberta del llibre El griu, publicat
l’any 1978. Aquest nom al·ludeix a
l’animal mitològic meitat lleó i meitat
àguila, símbol adient a la naturalesa
terrenal i alhora mística del poeta.
7 | Coberta de Poesia Completa
1937-1975, amb un dibuix d’Antoni
Tàpies i pròleg de Joan Teixidor.
8 | Signatura de Joan Vinyoli.
(Fons Joan Vinyoli-SCF)
EL “DOMINI MÀGIC”
DE JOAN VINYOLI
La poesia de Joan Vinyoli és cant, celebració i crit
de rebel·lia, però, sobretot, interrogació i indagació
en els misteris de la vida. El poeta, vitalista i anhelant,
interpel·la el lector en allò de més profund de la condició
humana, fent que la seva experiència ressoni de manera
commovedora i autèntica en la de les persones que
s’acosten a la seva poesia, a les quals acompanya en
un trajecte que apunta sempre cap a una vida més alta.
Podem entendre els seus poemes com la resposta lírica
d’un home a una intensa experiència del conflicte vital.
Vivia la poesia com l’acompliment d’una força major,
d’un destí, gairebé com una condemna. I es va lliurar
a la crida de la paraula poètica en una combustió
vivencial inaudita:
He tremolat davant aquests misteris.
L’obra de Vinyoli comprèn disset llibres, des de Primer
desenllaç fins a Passeig d’aniversari, que inclouen més
de cinc-cents poemes la temàtica dels quals abraça tots
els ordres de la vida: l’amor i la mort, la solitud, els somnis,
els records, l’experiència religiosa, la còsmica, la creativa…
El poeta va viure sempre a Barcelona. Tanmateix, els
períodes d’estiueig a Santa Coloma de Farners, durant
la seva infantesa i noiesa, i a Begur, en l’edat adulta,
van deixar una profunda empremta en els seus versos.
1
2
3
4
5
6
7
Tota la informació del centenari a: www.vinyoli.cat
www.lletrescatalanes.cat
Joan Vinyoli i Pladevall va néixer en un pis dels Jardinets de Gràcia,
a Barcelona. La mort prematura del pare, que era metge, quan
el poeta tenia 4 anys, va torçar la prosperitat familiar. Després
d’aquest infortuni, la família va anar a viure a Sant Joan Despí.
Al cap de poc temps, en tornar a Barcelona, s’instal·len uns mesos
al barri del Born, després al carrer Còrsega i, més tard, a la Gran Via.
L’any 1922 comencen els estiueigs a Santa Coloma de Farners. Són
els dies lluminosos que propicien la descoberta de la natura i de la
poesia. L’entorn natural i humà de Santa Coloma –la riera, els boscos,
les fonts, els gorgs, els llenyataires, els carboners, el sereno…– li
deixen un rastre que va ressorgint al llarg de tota l’obra. D’aquests
sojorns va dir: “en aquests estius, que no sé quantes vegades han
sortit en la meva poesia, vaig descobrir el món i els seus matisos.”
Es tracta, doncs, de la iniciació lírica però també de la vital. De
la vivència d’aquesta natura prové el primer vers del seu llibre
inaugural, Primer desenllaç, publicat l’any 1937: –I la natura em crida–.
Vinyoli va fer estudis primaris i de comerç a les escoles dels jesuïtes.
Als 16 anys entra a treballar a l’editorial Labor, on estarà fins a
la seva jubilació. Arriba a ocupar-hi càrrecs d’alta responsabilitat
però la feina professional acaba sent un malson perquè el distreu
de l’activitat creadora.
A partir d’una traducció de Rilke, que va publicar a La Publicitat
el 1935, Carles Riba el vol conèixer i fan una profunda amistat,
poètica i humana, que es manté fins a la mort de Riba. Aquest ja
havia anticipat el do poètic del jove autor i s’hi referí amb aquestes
paraules: “[...] un poeta que serà gran, en tinc la fe”. En aquests
anys també fa amistat amb els seus companys de generació: Joan
Teixidor, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu i Rosa Leveroni.
1 | Pàgina de la dedicatòria que
va fer a la seva germana del llibre
Primer desenllaç. (Fons C. Vinyoli)
2 | Coberta del llibre Primer desenllaç,
editat per les Edicions de la Residència
d’Estudiants, que dirigia Bartomeu
Rosselló-Pòrcel, l’any 1937.
3 | Diploma dels Jocs florals de caire
familiar que va guanyar l’any 1927,
a Santa Coloma de Farners, amb un
poema titulat “Montserrat”. És el
primer poema de Vinyoli del qual
es té notícia, però no se’n conserva
el text. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
4 | Joan Vinyoli a l’edat de 3 anys,
a Barcelona. (Fons C. Vinyoli)
5 | Amb la seva germana Carmen,
a Sant Joan Despí. (Fons C. Vinyoli)
6 | Amb la mare, Emília Pladevall, i la
germana a Santa Coloma. (Fons C. Vinyoli)
7 | Sanguina que li va pintar l’escultor
Esteve Monegal a Santa Coloma
de Farners cap a l’any 1930.
(Fons Joan Vinyoli-SCF)
8 | L’any 1930 publica una prosa poètica
en el programa de la Festa Major de
Santa Coloma que serà el seu primer
text imprès. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
“ I LA NATURA
EM CRIDA”
1914

1937
1
2
3
5
6
4
7
8
EL “DOMINI MÀGIC”
DE JOAN VINYOLI
Tota la informació del centenari a: www.vinyoli.cat
www.lletrescatalanes.cat
“ HE DE FER ALGUNA
COSA DE LA
MEVA INDIGÈNCIA”
1938

1953
En el context de la guerra civil i a partir d’una experiència afectiva,
Vinyoli escriu un vers en anglès que considera el seu primer vers
líric i una divisa sota la qual podem comprendre el sentit de tota
la seva poesia: “I must do something of my poverty”.
Es tracta, naturalment, d’una pobresa en sentit espiritual, d’un
sentiment d’incapacitat per accedir a un estadi espiritual superior.
Vinyoli diu que ha de fer alguna cosa de la seva pobresa i el que
fa és, senzillament, poesia.
Després de la guerra civil, passa un període de crisi i silenci que
trenca amb la publicació l’any 1948 del llibre De vida i somni.
El mateix títol ja dóna a entendre el conflicte del poeta, mai prou
ben resolt, entre la realitat i el desig.
L’any 1945 es casa amb Teresa Sastre i tindran tres fills. L’any 1950
van a viure al carrer Castellnou, al barri de les Tres Torres, a Sarrià.
Són anys de moltes excursions a les muntanyes, a les més altes
del país, on troba un lloc adient per deixar reposar les seves
inquietuds i projectar els seus anhels en la virginitat més extrema
de la naturalesa: penya-segats, tarteres, carenes, llacs… L’Aneto,
el Montardo, les Agudes i el Pedraforca són alguns dels cims
on Vinyoli va fer ascensions.
L’any 1951 publica Les hores retrobades per al qual rep el premi Óssa
menor, el seu primer reconeixement públic. En aquest llibre, introdueix
el concepte de “vida més alta” que en un poema associa a l’amor,
en un altre a la bellesa i en un tercer al dolor. També hi apareixen
el concepte de l’amor associat al coneixement i el crit de rebel·lia:
Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l’aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.
1 | A Barcelona, a casa dels avis,
l’estiu de 1953, amb la Teresa Sastre i
Campamà i els tres fills: Joan, Albert
i Raimon. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
2 | Coberta del llibre De vida i somni,
publicat l’any 1948.
3 | Coberta del llibre Les hores
retrobades, publicat l’any 1951
amb un pròleg de Joan Teixidor.
4 | A Barcelona, cap a 1954, amb
la Teresa i els tres fills. (Fons Joan
Vinyoli-SCF)
5 | Pàgina del dietari on apareix el
vers inaugural en anglès “I must do
something of my poverty”, que Vinyoli
considerava una divisa a la qual va ser
fidel sempre i que ens permet
entendre el sentit de la seva obra.
6 | Postal de Carles Riba a Joan Vinyoli,
enviada el 1939 des de l’Isle-Adam.
(Fons Joan Vinyoli-SCF)
7 | Joan Vinyoli a dalt del Montardo,
amb Francesc Gomà i Josep García,
l’any 1943. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
1
3
4
5
6
7
2
EL “DOMINI MÀGIC”
DE JOAN VINYOLI
Tota la informació del centenari a: www.vinyoli.cat
www.lletrescatalanes.cat
1 | Amb la Teresa a Begur, a la
cala d’Aiguablava, cap al 1960.
(Fons Carme Picart)
2 | Postal amb el quadre de Paul Klee
“D’on, on, vers on?” enviada com
a felicitació de Nadal als amics
Josep García López i Carmina Pleyán.
El text inclòs és la primera part del
poema del mateix títol. (J. Solà)
3 | Peça de la col·lecció particular
de galls de ceràmica del poeta.
(Fons Joan Vinyoli-SCF)
4 | A Alforja, l’any 1957, al mas dels
Taverna. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
5 | A Sitges, cap a l’any 1957, amb
la seva muller i treballadors de Labor.
(Fons Joan Vinyoli-SCF)
6 | A Montserrat, amb C. Riba i
S. Espriu, el dia 3 de juny de 1956.
(Fons Joan Vinyoli-SCF)
7 | Sopar de Cap d’Any a casa del
matrimoni d’Eduard Valentí i Roser
Petit. Davant, J. Vinyoli i F. Gomà;
al mig, M. Olivar, J. Petit i M. Miserachs.
Darrera, P. Bohigas i E. Valentí,
a primeries dels anys cinquanta.
8 | Coberta del llibre El Callat,
publicat l’any 1956 amb un important
pròleg del poeta.
“ UNA VEU DE
MAR FONDA”
1954

1962
Després d’estiuejar uns anys a Sant Fost de Campsentelles,
l’any 1954 Joan Vinyoli comença els períodes d’estiueig a Begur.
Amb l’experiència del mar incorpora al seu àmbit metafòric
i sensorial una nova dimensió de la natura. Anys més tard en
dirà: “el lloc important i definitiu com a centre de les meves
experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur”.
L’any 1956 publica El Callat, un dels llibres més importants
del segle XX, que comença amb aquests versos:
Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
En aquest llibre, l’impuls indagatori de Vinyoli emprèn un vol simbòlic,
metafísic i màgic tan alt que la crítica del moment no pot assimilar.
A resultes d’una intensa experiència afectiva, escriu el Llibre d’amic,
que no es publicarà fins anys més tard. En aquest llibre prova
de transcriure líricament l’intent d’assolir una relació físico-
espiritual perfecta.
Cercàvem or i vam baixar a la mina.
I la foscor s’il·luminà de sobte
perquè érem dos a contradir la nit.
Professionalment dirigeix la planificació i publicació de l’Enciclopèdia
Labor. En aquest període podem situar la pèrdua de la fe i el seu
agnosticisme. Apareixen, per primera vegada, alguns del símbols
més característics de la seva lírica: “domini màgic”, “vent d’aram” i “gall”.
1
2
3
4
5
6
7
8
EL “DOMINI MÀGIC”
DE JOAN VINYOLI
Tota la informació del centenari a: www.vinyoli.cat
www.lletrescatalanes.cat
L’any 1963 publica Realitats on canvia el to de la seva poètica, que
es fa més discursiva, i l’expressió lírica busca el suport de les coses
quotidianes.
És incomprès per la crítica de l’època pel suposat poc compromís
polític i en pateix molt: se sent marginat i tardarà uns anys en tornar a
publicar. Vinyoli dubta del valor de la seva poesia però té la certesa
de conèixer “alguna cosa de les aigües profundes del cor de l’home”.
Malgrat que trontollen alguns dels referents vitals –la tasca
professional, el reconeixement literari i el món afectiu– segueix
fidel al compromís amb la poesia i els poemes són ara, més que
mai, el resultat d’una intensa combustió vital. Aquest vers
sintetitza la seva manera d’estar en el món:
I cremo tot en cant
El seu silenci editorial es resoldrà poèticament l’any 1970 amb la
publicació, induïda pel seu amic Gabriel Ferrater, del llibre Tot és
ara i res el qual, ara sí, atrau la crítica i els lectors. A partir d’aquest
llibre inicia un període de creació febrosa que no s’interromprà fins
a la mort. Ha arribat a la maduresa personal i la veu ha adquirit un
registre dramàtic que commou per la seva autenticitat i capacitat
d’atènyer alts nivells de figuració i de sentit.
En aquest anys escriu els versos que són la síntesi del seu pensament líric:
Només
un somni val:
Amor i Mort
A mitjan anys setanta, estableix una relació d’amistat amb molts
joves que valoren la seva obra i queden seduïts per una personalitat
que es lliura, a pit descobert, a la vida i a la poesia. Els bars són
llocs habituals de trobada i conversa (Velódromo, Bang-bang,
Pensylvania…) i els passeigs per diferents indrets de la ciutat
–el zoo, el Born, l’escullera on podien anar en barca, Gràcia, el
Tibidabo…– són instants compartits viscuts poèticament i sovint
amb desmesura. En aquests anys escriurà el llibre Vent d’aram.
1 | Joan Vinyoli al Bar Velódromo
l’any 1978. (Foto: Jordi Nebot)
2 | Posagots amb unes paraules
adreçades a Teresa Font i Anyé,
escrites al pub The Beefeater. (T. Font)
3 | Dedicatòries als joves amics
Vicenç Altaió i Jaume Creus.
4 | Vinyoli, dalt del Turó del Vent, a
Santa Coloma de Farners, l’any 1965.
(Foto: J. Guitart, Fons Joan Vinyoli-SCF)
5 | Coberta del llibre Vent d’aram,
publicat l’any 1976 amb un
pròleg de Lluís Izquierdo i amb
la il·lustració d’un gall dibuixat
per Alexandre Cirici i Pellicer.
6 | Joan Vinyoli acompanyat
d’Artur Sagués, amic que li va
mecanografiar el llibre Vent d’aram.
(A. Sagués)
7 | Dibuix de Joan Vinyoli datat a finals
de 1975. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
COMBUSTIÓ
VITAL
1963

1977
1
2 3
4
5
6
7
EL “DOMINI MÀGIC”
DE JOAN VINYOLI
Tota la informació del centenari a: www.vinyoli.cat
www.lletrescatalanes.cat
L’any 1978 Vinyoli té una trombosi cerebral. Aquest trasbals
no atura la fecunditat creativa i continua una desbordant recerca
creadora. Se sent sol i la màgia de la paraula poètica li permet
assolir els besllums de permanència feliç, aquests instants de
felicitat i coneixement on poder sentir la completesa de l’ésser.
Sí, de què
viuríem si no fos d’aquests besllums
de permanència feliç que se’ns revelen
entre dos clars, quan tot es precipita
sense parar a l’abisme i bufa un vent
sense recurs?
Aquest any publica El griu i l’any següent fa un recital a l’Aula Magna
de la Universitat de Barcelona, on llegeix poemes del llibre Cercles.
A més de l’obra poètica, es dedica amb gran entusiasme creatiu
a traduir Rilke i també versiona alguns poemes de Nietzsche.
Després d’una breu estada a Santanyí, a casa de la seva germana, i
d’una cura de repòs a Vallvidrera, l’any 1981 publica A hores petites i el
1983 els Cants d’Abelone. El poeta se sent ara un instrument per al cant:
M’he tornat una esvelta lira
per ser polsada i per vibrar.
Ha superat el to dramàtic i ara s’imposa el poder d’encantament
meditatiu de la poesia. L’any 1984, uns mesos abans de morir,
corona l’obra amb dos reculls: Domini màgic i Passeig d’aniversari.
Per Vinyoli la mort era purament un canvi més i havia deixat escrit
la mort que desitjava:
Morir d’un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.
Però ho va fer a causa d’una polineuropatia el 30 de novembre
de 1984, a Barcelona, i està enterrat, prop del mar, al cementiri
de Montjuïc. Culminava una aventura humana i lírica de les més
il·luminadores de la literatura catalana.
“ BESLLUMS DE
PERMANÈNCIA
FELIÇ”
1978

1984
1 | Francesc Todó va col·laborar amb
Vinyoli l’any 1979 editant una carpeta
amb dibuixos i poemes del llibre Cercles.
(Fons Joan Vinyoli-SCF)
2 | Vinyoli, l’any 1981, a l’estudi de
casa seva, amb un retrat de Hölderlin
a la paret. (Foto: Guillermina Puig)
3 | Manuscrit del poema “Domini màgic”
en una versió gairebé definitiva. Aquest
concepte, que apareix per primera vegada
en el llibre El Callat, dels anys cinquanta,
esdevé un descriptor exacte de la
poesia de Vinyoli i de la seva capacitat
transfiguradora. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
4 | Aquarel·la de Joan Hernández Pijuan
sobre el poema “Cercles” datada l’any
1983. (Fons Joan Vinyoli-SCF)
5 | Cartell d’Antoni Tàpies per a un
espectacle sobre poemes de Vinyoli
titulat “La mà del foc”, dirigit per
Feliu Formosa i interpretat per
M. Josep Arenós i Santi Arisa l’any 1981.
(Fons Joan Vinyoli-SCF)
1
2
3
4
5
EL “DOMINI MÀGIC”
DE JOAN VINYOLI
Tota la informació del centenari a: www.vinyoli.cat
www.lletrescatalanes.cat
Exposició organitzada i produïda per Institució de les Lletres Catalanes
Comissariat i documentació Pep Solà i Xavier Macià
Disseny gràfic Lali Almonacid
Coordinació Nina Valls
Agraïments Fons Joan Vinyoli. Ajuntament de Santa Coloma de Farners.
Arxiu Comarcal de la Selva | Vicenç Altaió | Jaume Creus | Teresa Font
Familia Gomà–Presas | Jordi Nebot| Fons Carme Picart | Guillermina Puig
Artur Sagués | Hans Stosch | Fons Carmen Vinyoli | Fills de Joan Vinyoli

Related Interests