You are on page 1of 2

CINEFÒRUM : BILLY ELLIOT

GÈNERE I EDUCACIÓ

Està clar que sexe i gènere no és el mateix. Però no es podem quedar
només amb les definicions científiques, aquestes les coneixem tots i
no fan mal a ningú. Ara no sortirà cap persona a posar en dubte la
definició de sexe masculí o sexe femení. Una altre cosa és dir que han
de fer els homes i que han de fer les dones. Aquí és on comencen els
problemes. Les nostres cultures ens marquen cap on hem de pensar i
fer. Moltes vegades malament.
Ja abans de néixer comencem amb la litúrgia de colors: roses,
blaus...
Per què ? Qui ens ha marcat que les noies han de portar rosa i els
nois blau ? Sempre ha estat així i quan arriba el moment pocs són els
que intenten canviar-ho. Veure un nen petit vestit tot de rosa xoca.
Veure una nena vestida de blau potser no tant. On està el problema ?
Segur que el color rosa no farà al·lèrgia.
Encara que s’ha d’admetre que la societat canvia, aquests estereotips
hi són i serà cadascun l’encarregat de trencar-los, si així ho creu
oportú. No passa res per vestir una nena de rosa i un nen de blau,
segur que no anirà sempre del mateix color, tampoc farem
desaparèixer aquests colors de la nostra societat.
Som els pares els que amb les nostres creences i inquietuds volem
guiar als nostres fills cap allò que ens agrada a nosaltres. Si a
nosaltres ens agrada el futbol voldrem que jugui a futbol i si és una
nena ? Si ens agrada el ballet , ja ens agradarà que el nostre fill, nen,
ho faci ? Segurament tothom que coneix qualsevol esport o activitat
a fons, no trobarà cap problema que els seus fills, siguin del sexe que
sigui practiquin aquella activitat, al contrari, estarà encantats. El
problema el tindran els pares que per exemple no coneixen el mon
del ballet i el seu fill vol fer-ho, això és de nenes. A la nostra
societat tenim molt present quines coses són de nena i quines de
nen. Un nen fent ballet ? Una nena fent futbol ?
Tothom parla i parla, però quan és el teu fill qui et diu que vol fer-ho,
què ? Aquí és quan hem d’estar al costat dels nostres fills.
El primer Nadal que el meu fill Marc em va dir que volia una cuineta,
vaig trontollar. El teu fill, el teu nen, el teu primer fill demana una
cuineta abans de demanar una pilota, un camió ? Després que Pare
Noel li portés la seva desitjada cuineta i veus tota la felicitat que
aquell regal va portar-li t’adones que el més important és la felicitat
dels teus fills, sigui quina sigui l’activitat que vulguin fer. No em de
patir si fan una o altre activitat, hem de patir quan no són feliços.
Al col·legi crec i confio que aquestes diferències ja estan superades, a
les classes dels meus fills no trobo indicis d’activitats per nens o per
nenes. La feina dels mestres és vital. Els nens són esponges, no
paren d’aprendre i rebre informació. Els pares i professors són els
seus majors punts d’aprenentatge. Ara és el moment que ells

És importantíssim que creixin amb unes idees molt clares d’igualtat entre homes i dones. Podem fer-lo millor. . Vivim a una societat on els nostres pares. tot és igual. Crec que aquest discurs és igual per un nen que per una nena. Per fer això el primer que farem és creure que tots som iguals. Crec que entre el col·lectiu de mestres.. No hi ha coses de nens o nena. és el que l’hem ensenyat. L’hem d’educar. no parlarem . a cap situació . Educarem als homes i dones del futur.. en general. no parlarem de la visió que tenim de la homosexualitat. explicarem que el ballet és una activitat i la fa qui vulgui . nens i nenes. ells faran tot el que han aprés. professors i tot els que els envolta. potser no ha estat tant clara aquesta igualtat. això està molt clar i ja s’encarreguen de transmetre’l als nens. Jo seré un professor d’educació infantil i ho faré igual de bé que una noia. d’aquesta manera està la nostra societat.aprenguin que tots som iguals. l’hem d’ensenyar. Els nens o nenes seran allò que els ensenyem entre pares. repeteixo. avis . tots podem fer les mateixes coses i sobretot tots podem i hem de ser feliços fent les activitats que més ens agradi. Està clar que si a un nen l’ensenyem que el ballet és de nenes. sigui nen o nena. ell dirà que el ballet és de nenes i veurà malament que un nen ho faci. Creixerà de la mateixa manera i tindrà el mateix efecte negatiu fer-ho d’altre forma. cap persona gaudeixi fent o treballant allò que li agrada. hem de dir que allò es cosa de nens o de nens.. d’aquesta manera estem educant per la igualtat. cap ni una. tot el que han vist. No parlarem de tota la violència de gènere. igual de malament ensenyar a un nen les coses que són de nens que fer- ho a una nena les coses que són de nena.. Amb els jocs o activitats físiques hem de fer el mateix. ensenyarem i educarem als nostres fills i alumnes i ells mateixos s’encarregaran de crear una societat amb plena igualtat i on no serà malt vist que cap persona.