You are on page 1of 10

Complexitat i fenomen (socio)lingstic

Albert Bastardas i Boada (2013)


Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
5
Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada
Departament de Lingstica General, CUSC-UB i Grup de Complexitat,
Comunicaci i Sociolingstica, Investigador ICREA Acadmia
albertbastardas@ub.edu
Recepci: 30/04/2013, acceptaci: 20/06/2013
Res um: Els fenmens del nivell intermedi de la realitat presenten unes caracterstiques
particulars dautoorganitzaci sistmica, dinterrelaci polinivellada, de recursivitat,
demergncia dobjectes nous amb propietats distintes dels elements que els formen, i
de dinamicitat evolutiva, que demanen molt probablement la formulaci de noves
concepcions teriques i de principis paradigmtics distints. A aquesta complexitat de la
realitat s al que intenta donar resposta adequada el que sha anat anomenant
perspectives o cincies de la complexitat o b pensament complex. Aquesta aproximaci
adopta una manera multidimensional, integrada i dinmica de veure la realitat: el mn s
constitut per la sobreposici emergent de distints elements que van produint
entrellaadament noves propietats o noves organitzacions a mesura que es va
complexificant en nivells ms alts. Si tractem el que anomenem llenges com si fossin
objectes simples i descontextualitzats, podem avanar en la comprensi dalguns dels seus
aspectes ms mecnics per podem ignorar totalment les seves condicions dexistncia,
funcionalitat, manteniment, variaci, canvi o desaparici.
Mot s cl au: complexitat, complxica, pensament complex, lingstica, sociolingstica
Complejidad y fenmeno (socio)lingstico
Res umen: Los fenmenos del nivel intermedio de la realidad presentan unas
caractersticas particulares de autoorganizacin sistmica, de interrelacin polinivelada,
de recursividad, de emergencia de nuevos objetos con propiedades distintas a las de los
elementos que los forman, y de dinamicidad evolutiva, que necesitan probablemente la
formulacin de nuevas concepciones tericas y de principios paradigmticos distintos. A
esa complejidad de la realidad es a lo que intenta dar respuesta adecuada lo que se ha
venido llamando perspectivas o ciencias de la complejidad o tambin pensamiento
complejo. Esta aproximacin adopta una manera multidimensional, integrada y dinmica
de ver la realidad: el mundo est constituido por la sobreposicin emergente de distintos
elementos que van produciendo entrelazadamente nuevas propiedades o nuevas
organizaciones a medida que se va complexificando en niveles ms altos. Si tratamos lo
que llamamos lenguas como si fueran objetos simples y descontextualizados, podemos
avanzar en la comprensin de algunos de sus aspectos ms mecnicos pero podemos
ignorar totalmente sus condiciones de existencia, funcionalidad, mantenimiento,
variacin, cambio o desaparicin.
Pal abr as cl ave: complejidad, complxica, pensamiento complejo, lingstica,
sociolingstica


Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
6
Complexity and (socio)linguistic phenomenon
Abs t r act : Intermediate phenomena of reality present particular characteristics of
systemic self-organization, multilevel interrelations, recursivity, emergence of new
objects with properties different from those of the elements that form them, and
evolutionary dynamics, that probably need the formulation of new theoretical concepts
and different paradigm principles. The sciences or perspectives of complexity, or the
complex thinking, try to respond adequately to this complexity of reality. This
approach adopts a multidimensional, integrated and dynamic view of reality: the world is
made up of overlapping levels of different elements which produce new properties or new
organizations at higher levels. If we conceive what we call languages as simple and
decontextualized objects, we can understand some of the more mechanical aspects but we
will ignore their conditions of existence, functionality, maintenance, variation, change
and extinction.
Keywor ds : complexity, complexics, complex thinking, linguistics, sociolinguistics
1. INTRODUCCI
A partir principalment del darrer quart del segle XX, i en creixement exponencial cap
al XXI, hi ha en latmosfera intellectual de lpoca una conscincia progressiva del fet que
els avenos en el coneixement del pla dall infinitament petit i dall infinitament gran
dels fenmens fsics i la manera com aix sha concebut amb la consegent translaci
dels seus models de pensament cap a altres camps pot no ser del tot adequat per
aconseguir una comprensi aprofundida dels fets i esdeveniments del pla intermedi de
lunivers. Jol de Rosnay (1975), un dels pensadors que han participat en el desvetllament
daquesta conscincia ho expressa grficament de la manera segent:


Resulta, doncs, que malgrat que puguem entendre fora b els elements ms grans el
cosmos i els ms petits les cllules o el nivell subatmic de la realitat, estem lluny
encara de comprendre amb la profunditat necessria precisament els esdeveniments del
pla ms prxim a la vida en general i a lexistncia i vicissituds dels ssers humans en
particular. Hem creat un pensament telescpic i un de microscpic, per ens falta
ara avanar ms en la creaci duna manera de concebre la realitat que De Rosnay en diu
macroscpica, encarregada dilluminar all que ell qualifica dinfinitament complex.

Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
7
Certament, els fenmens daquest nivell intermedi presenten unes caracterstiques
particulars dautoorganitzaci sistmica, dinterrelaci polinivellada, de recursivitat,
demergncia dobjectes nous amb propietats distintes dels elements que els formen, i de
dinamicitat evolutiva, que demanen molt probablement la formulaci de noves
concepcions teriques i de principis paradigmtics distints. A aquesta complexitat de la
realitat s all a qu intenta donar resposta adequada el que sha anat anomenant
perspectives o cincies de la complexitat o b pensament complex, retolacions que
semblen anar-se imposant per designar aquest conjunt didees considerades ms aptes
per aprehendre els fets i processos esmentats.
Els termes complex o complexitat sembla que no han estat pas triats a latzar sin
precisament per suggerir, tal com semblaria indicar la seva etimologia llatina
complexus, teixit, trenat, entrellaat la freqent caracterstica dels fenmens
daquest nivell destar formats per una srie delements molt imbricats i interdependents
en el seu funcionament. Fonamentalment, el que se sent s la necessitat de depassar les
aproximacions reduccionistes, unidimensionals i de procediment bsicament analtic
que han estat, i sn, tils per a altres nivells i fets per anar cap a visions que hem anat
anomenant sistmiques, holstiques, ecolgiques o de xarxes, per exemple, que puguin ser
ms adequades a la classe desdeveniments que observem en aquest nivell intermedi de
lunivers.
s aleshores, doncs, quan comencem a trobar ls del terme complexitat i/o complex
amb aquest sentit en autors que provenen de camps distints per que comparteixen
aquestes visions ms abraadores, contextuals i dinmiques, tot i que amb matisos i
biaixos cap a unes o altres formulacions segons les disciplines i els interessos que
conreen. s per aix que encara no disposem avui duna definici clara i totalment
consensuada del terme, tot i que s que es poden identificar fora coincidncies i
transversalitats comunes que caracteritzen les aproximacions complexes o des de la
complexitat.
2. CONFUSI ONS SEGONS ELS USOS DEL TERME
Tampoc ls del terme complexitat no s unvoc en linterior de tots els camps, com per
exemple en el lingstic. Aix, en els aspectes ms centrats en les estructures dels codis hi
ha lnies de recerca que parteixen duna visi ms quantitativa del concepte i poden parlar
aleshores duna complexitat ms o menys gran de les varietats lingstiques, per exemple
en la comparaci dels criolls respecte de les llenges ms establertes (vg. McWhorter
2011). Tamb en aquest sentit el rtol sha utilitzat en els estudis sobre levoluci del
llenguatge respecte de la complexificaci dels sistemes humans de comunicaci verbal
(vg. Mufwene 2001, 2013). Igualment, en els processos dadquisici de llenges tamb
sha utilitzat el terme amb referncia a les dificultats daprenentatge segons el tipus o la
complexitat ms o menys gran que presentaven els codis en presncia (per exemple,
Roeper & Prez-Leroux 2011). Es tracta, en tots aquests casos, com en els que susa el
terme per referir-se a lorganitzaci dels sistemes lingstics entesos internament, del que
podrem anomenar complexitat gramatical. De fet, moltes altres disciplines poden
presentar usos especfics del terme complexitat, i ja no diguem del vocable complex,
segons les seves necessitats. Cal no confondre-ho, per, amb el significat ms ampli i
teortic que hi volem donar des de la nostra aproximaci ms general i de caire
epistemolgic.




Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
8
3. COMPLXI CA EPI STEMOLGI CA I TEORTI CA
De fet, la perspectiva complexa (o, potser millor, complxica) el que fa inicialment s
assumir els avenos que ja shavien anat donant en determinades disciplines, com ara la
fsica amb la relativitat i la quntica i lecosistmica biolgica, principalment. Daltra
banda, les aportacions des de la ciberntica i la sistmica tamb apuntaven ja cap al
sorgiment de noves formes de pensar i de formular les interrelacions, fet pel qual han
tingut ja una influncia fonamental en el desenvolupament dalgunes de les lnies ms
potents de les cincies de la complexitat.
El desenvolupament i laplicaci dels principis complxics els que ens ajuden a
concebre el mn tenint en compte la complexitat de la realitat shan anat fent, aix,
grcies a les aportacions de distints pensadors i de diverses disciplines, cadascuna de les
quals anava intentant resoldre els reptes que se li presentaven en la comprensi dels fets i
processos de qu socupava. Encara que no tan divulgat, el camp de les cincies humanes i
socials tamb hi ha contribut, tot i que certament amb menys influncia. Ja des del
comenament, per exemple, Gregory Bateson va participar ben de prop en el grup que
impulsava les idees ciberntiques. Igualment, pensadors com Edgar Morin (1973, 2008)
van veure de seguida la potncia de les noves idees i les van eixamplar cap a
consideracions epistemolgiques i sociopoltiques, tot cercant les bases del pensament
complex (1992) que ens pogus ajudar en el millor coneixement i tractament de la
realitat psicosociohumana. Igualment, des de la sociologia Walter Buckley (1967) parlava
ja de sistemes complexos adaptatius, avanant-se aix a la terminologia que desprs
usaria el Santa Fe Institute, a Nou Mxic, que tant de pes ha tingut en el
desenvolupament posterior de les cincies de la complexitat (vg. Gell-Mann 1994). Tamb
hi van contribuir tot i que usant altres termes, com el de sociologia figuracional altres
socilegs com ara Norbert Elias, el qual connecta plenament amb lesperit complxic i en
fa una aplicaci extraordinriament adequada als fets socioculturals i histrics.
Aquesta diversitat daportacions es veu encara ms clara quan, com a resultat de
laparici de la ciberntica i dels ordinadors, no noms hi ha idees teriques sobre com
shavia darticular una perspectiva complexa, sin que es comencen a presentar noves
formes de recerca i pensament que aprofiten les noves potencialitats computacionals,
especialment a travs de ls de la modelitzaci i la simulaci. Les cincies de la
complexitat no tindran, doncs, noms un vessant filosfic i epistemolgic sin tamb un
altre que renovar tamb les formes del treball cientfic.
Pel que fa al primer dels aspectes (langle ms teortic i de conceptualitzaci de la
transdisciplina), laproximaci complxica s plenament conscient del carcter de
traducci com diu Morin i no pas de mirall de la realitat, que tenen les nostres teories.
Des daquesta plena responsabilitat nostra, doncs, dalumbrar un mundo (Maturana &
Varela 1999), cal estar molt atents a les pressuposicions sovint amagades que guien
els nostres paradigmes, s a dir, les ulleres conceptuals amb qu imaginem el mn. Per
exemple, alguns punts de contrast entre el pensament cientfic tradicional i el complex o
complxic, de manera molt resumida, podrien ser els segents:








Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
9

Perspectiva tradicional Perspectiva complxica
reficaci conceptual
no hi ha cincia sense observador
(centralitat del cervell/ment)
territori
mapes (veiem a travs dels conceptes i les
paraules)
veritat cientfica teories provisionals
elements
elements-i-contextos, imbricaci,
interdependncia, xarxes
objectes esdeveniments i processos
esttica dinmica fluent, canvi, evoluci
lgica clssica lgica difusa o borrosa
causaci lineal causaci circular i retroactiva
dicotomitzaci en o integraci i complementarietat en i
creaci planificada autoorganitzaci i emergncia
unidimensionalitat multidimensionalitat interinfluent
ordre explicat (les coses estan desplegades
i a fora les unes de les altres)
ordre implicat (tot est plegat dins de tot,
holograma, les parts contenen informaci
sobre tot lobjecte)
fragmentaci disciplinria interdisciplinarietat i transdisciplinarietat
estructura, codi interacci significativa i emotiva

A partir daquests pressupsits, la perspectiva complexa adopta una manera
multidimensional, integrada i dinmica de veure la realitat: el mn s constitut per la
sobreposici emergent de distints elements que van produint noves propietats o noves
organitzacions a mesura que es va complexificant en nivells ms alts. I aix pot anar des
dels elements fisicogentics inicials fins a les societats i cultures humanes.
Per poder entendre adequadament el teixit entrellaat de totes aquestes dimensions en
moviment hem danar ms enll del pensament que tendeix a separar els elements els uns
dels altres i a tractar-los alladament, igual com del pensament reduccionista que
prioritza ms aviat les unitats elementals i els aspectes quantitatius dels fenmens. Un
altre perill relacionat del que hem de fugir s el pensament dicotmic, que ens duu a voler
categoritzar el mn a cpia delements antittics, quan el que es dna s ms
freqentment complementari, gradual i interdependent, cosa que demana un pensament
en i ms que no pas en o, i laplicaci de les lgiques difuses o borroses (Munn 2013),
ms que no pas aristotliques. De fet, haurem de procedir a una anlisi crtica dels mots o
conceptes heretats que usem per dir-nos el mn, ja que ben sovint ens empresonen
cognitivament i ens fan ms difcil la comprensi dels fenmens complexos. En fer
aquesta revisi, per, hem danar amb compte a no caure nosaltres mateixos en el parany
dicotmic, ja que el pensament complex no s que sigui el contrari del pensament simple,
sin que el primer integra el segon. Com diuen Morin i Le Moigne (1999: 265), el
paradigma de complexitat obliga a relligar tot distingint.


Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
10
4. COMPLXI CA MATEMTI CA I COMPUTACI ONAL
Des de laltre vessant ms metodolgic i formalista, les cincies de la complexitat han
aportat tamb innovacions importants connectades amb les potencialitats de la
informtica i amb laparici de noves formes de raonament matemtic ms apropiades als
fenmens complexos i dinmics, dalta interactivitat i retroacci emergent mtues.
Aix, fsics, matemtics, informtics i alguns bilegs, principalment, han estat els
impulsors en les darreres dcades dimportants lnies de recerca i pensament dedicades a
lestudi de les propietats, potencialitats i caracterstiques formals dels anomenats
sistemes complexos. Grcies especialment a la modelitzaci daquests i de la simulaci
computacional de les seves dinmiques evolutives, el mtode sinttic tal com
lanomena Luc Steels (Steels & Brooks 1995) (diferent de linductiu i del deductiu) ens
ofereix, duna manera diferent de com fins ara, la possibilitat dentendre la gnesi i el
desenvolupament dels fenmens.
A fora dimaginar noves formes de pensar i de (re)presentar fenmens de la realitat
(autmats cellulars, agents, teoria de xarxes, ...), aquests cientfics creen procediments
informtics com ara lestudi dels CAS (sistemes complexos adaptatius) (Holland 1995),
entre daltres, per tal dintentar extreure els principis generals daquest tipus
dorganitzaci, que es pot trobar, per exemple, tant a les ciutats i en les ecologies, com en
els sistemes immunolgic o neuronal, o en el fenomen lingstic. Es tracta de simular
processos complexos amb programes basats en agents amb conductes regides per regles
simples, basades en formulacions del tipus si estmul, aleshores resposta (vg. Castell
et al. 2011). Aquests CAS poden aprendre tamb de les seves relacions amb el context, a fi
dadaptar-shi millor (usar ms adequadament lentorn per treuren el mxim partit per
als seus fins), cosa que ens permet poder seguir i comprendre millor la formaci de les
totalitats que van produint en les seves interrelacions.
Aquests tipus dactivitats sn duna importncia cabdal per a laven de les
perspectives complexes, ja que permeten superar lestadi noms teric i passar a disposar
de formulacions explcites per mitj de regles i de dades simulades per reals
respecte de processos que precisament pel seu carcter complex sn molt difcils de poder
desteixir i aclarir en la realitat. La modelitzaci, aix, permet materialitzar la relaci entre
les activitats dels agents i les regles que segueixen, els productes de les seves
(inter)accions conjuntes i les formes organitzacionals que en resulten, derivades
daquelles activitats.
Si ens hi fixem b, podrem veure que tot aix no est gens lluny, per exemple, de les
formes teriques daproximaci als fets sociolgics per part de Norbert Elias. El creador
de la sociologia figuracional recomanava amb insistncia de distingir entre les intencions
individuals dels humans de dur a terme les seves accions i el que en resultava
collectivament en el pla social, que eren fets que podien presentar dinmiques prpies i
autnomes (com ara, per exemple, el que passa entre el nostre propsit danar (tots) de
vacances el mateix dia i les formes i dinmiques especfiques que presenten els collapses
a les carreteres). En les figuracions o organitzacions processuals dElias, com en una
dansa, les formes que prenen aquestes sn fins a cert punt independents dels individus
concrets que les sostenen en una circumstncia determinada. I s per aix que les podem
trobar en altres llocs i temps, seguint regles i processos de formaci similars, igual, doncs,
com les formalitzacions de teoria de xarxes ens poden servir per comprendre diversos
sistemes amb protagonistes distints (vg. Sol 2009).



Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
11
5. LA COMPLEXI TAT SOCI OCULTURAL ( O SOCI OCOMPLEXI TAT)
El nivell sociocultural hum presenta unes caracterstiques especials que el fan encara
ms complex, si el comparem amb altres organitzacions fenomniques existents. Els
elements o agents humans, les unitats del sistema que volem comprendre, no sn en si
mateixos simples sin que ja sn producte duna enorme complexitat interna i externa.
No noms contenen els plans fisicoqumics i biolgics previs sin que, en la seva
interacci amb els entorns i entre ells mateixos, desenvolupen unes capacitats emotives,
cognitives i simbliques extraordinries que els permeten produir unes organitzacions
socials de molt alta complexitat. Aix explica que en el desenvolupament del coneixement
sobre aquestes societats hagi prevalgut una visi separadora de les diverses dimensions
presents, cosa que ens porta, per, a una incomprensi dels fenmens que volem
entendre, ja que no permet captar fcilment les seves interaccions i interinfluncies
dinmiques. Aix, per exemple, com diu Morin (1992: 92), la visi no complexa de les
cincies humanes, de les cincies socials, s de pensar que hi ha una realitat econmica
duna banda, una realitat psicolgica duna altra, una realitat demogrfica de laltra, etc.
Hom pensa que aquestes categories creades per les universitats sn realitats, per soblida
que en el pla econmic, per exemple, hi ha les necessitats i els desitjos humans.
6. EL FENOMEN LI NG STI C EN LA SOCI OCOMPLEXI TAT
Aix ens pot ocrrer semblantment en el pla lingstic, si quan estudiem els seus fets i
esdeveniments oblidem la complexitat intrnseca de la seva existncia i producci en els
ssers humans. Si tractem el que anomenem llenges com si fossin objectes simples i
descontextualitzats, podem avanar en la comprensi dalguns dels seus aspectes ms
mecnics per podem ignorar totalment les seves condicions dexistncia, funcionalitat,
manteniment, variaci, canvi o desaparici. Alhora, ens ser molt difcil donar compte de
la gran influncia constitutiva que la llengua t sobre el pla cognitiu i, doncs, sobre les
representacions de la realitat a travs de les quals els individus interpreten el mn i
tamb sens escapar el fenomen social de ls (o dess) incessant de la llengua en tots els
nivells de la vida dels humans (vg. Bastardas 2003).
En relaci amb les coses materials, aquestes sn el meu context i jo hi sc menys a
dins, per en relaci amb els altres humans aquests no sn noms el meu context, perqu
jo-i-ells constitum mtuament configuracions, sistemes organitzats, regularitats,
interdependncies, etc., que depenen de les relacions de poder, de les expectatives dels
uns respecte dels altres, de les sociosignificacions, etc.). La llengua s, doncs, no un
objecte sin un complex (Vilarroya 2002), que existeix alhora en i entre distintes
dimensions (McGilchrist 2009).
s per aix que, per exemple, en sociolingstica hem hagut danar avanant cap a la
utilitzaci de perspectives i metfores relacionades amb la complexitat ecolgica i amb els
sistemes complexos adaptatius, per tal dintentar aprehendre les interdependncies entre
els distints nivells dorganitzaci que poden intervenir en la determinaci dels
comportaments lingstics (Bastardas 1996, 2013; Junyent 1992; Ellis & Larsen-Freeman
2009). El cervell i la ment, els hbits del pla interaccional, els agrupaments demosocials,
lestructuraci socioeconmica, els mitjans de comunicaci i el poder poltic entren en
relaci constant amb les formes i codis lingstics, i en poden determinar el curs a
travs de les pressions que els individus interpreten que senten (Terborg & Garca-Landa
2013) de manera interdependent i amb conflictivitat i tensi segons les situacions.
Cal no oblidar que, encara que sovint els poders pblics intenten intervenir-hi de
manera dirigida, les llenges (els llenguars) sn, bsicament, fenmens dinmics
dautoorganitzaci i demergncia social, interdependents amb tots els seus contextos, i

Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
12
no pas noms amb els poltics. Les formes de parlar i les llenges en si sn com rgans
adaptats al seu lloc i a la seva funci en el tot (s a dir, als fins als quals han de servir en
aquest tot) (Bohm 1987: 37). s aix, doncs, que si un idioma en concret (o una forma
lingstica) es queda sense funci comunicativa en la seva societat dorigen perqu la
gent va adoptant-ne un altre, passa que o b conserva algunes funcions prpies o b en
crea didentitries i simbliques que en mantinguin ls, o b anir quedant abandonat.
Igualment, si cal, els parlants crearan autnomament noves formes i/o faran evolucionar
les existents segons les seves necessitats i els sociosignificats que hi atorguin (Bastardas
2004). Llenguar i interacci sn cofenmens. Lun s dins de laltre, i laltre dins de lun.
7. CONSI DERACI ONS FI NALS
Molt probablement, els mitjans i les eines conceptuals de qu actualment disposem
encara no sn ben b apropiats per a les tasques que cal emprendre. s per aix que cal
continuar aprofundint en nous instruments terics i metodolgics capaos dajudar-nos a
poder imaginar i comprendre ms adequadament els entreteixits dinmics dels distints
aspectes dels esdeveniments socioculturals i lingstics.

El repte s davant nostre. Des de la perspectiva sociocomplexa haurien de sortir
reforades les lnies interdisciplinries i transdisciplinries de recerca que, des del pla
biolgic fins al sociopoltic, travessen lexistncia del fenomen lingstic, el qual forma
tamb part a la seva manera de cada una de les dimensions interrelacionades de la
vida dels humans. Una visi complxica, eco-co-dependent i processual dels fets
sociocomunicatius les llenges (els llenguars) sn en les societats/cultures i en els
cervells/ments que sn en les llenges (els llenguars) ens pot ajudar a anar avanant
fora en la seva comprensi general.
8. REFERNCI ES
BASTARDAS I BOADA, ALBERT (1996). Ecologia de les llenges. Medi, contactes i dinmica
sociolingstica. Barcelona: Proa.
(2003). Lingstica general: elementos para un paradigma integrador desde la
perspectiva de complejidad. LinRed. Lingstica en la red [en lnia]
<http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_111120032.pdf> [Consulta: 20 juliol
2013]
(2004). Sociolingstica versus poltica y planificacin lingsticas: distinciones
entre los campos y nociones integradoras. Revista de llengua i dret, 41, 175-194.
(2013). Sociolinguistics: Towards a Complex Ecological View. MASSIP-BONET, A.;
BASTARDAS-BOADA, A. (eds.), Complexity perspectives on language, communication and
society. Heidelberg: Springer, 15-34.
BATESON, GREGORY (1972). Steps to an ecology of mind. New York: Ballantine Books.
BOHM, DAVID (1987). La totalidad y el orden implicado. [Traducci en castell de
Wholeness and the implicate order. London: Routledge & Kegan Paul, 1980]. Barcelona:
Kairs.
BUCKLEY, WALTER (1967). Sociology and modern systems theory. Upper Saddle River,
New Jersey: Prentice Hall. [Traducci en castell: La sociologa y la teora moderna de
los sistemas. Buenos Aires: Amorrortu, 1982].



Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
13
CASTELL, XAVIER; VAZQUEZ, FEDERICO; EGULUZ, VCTOR M.; LOUREIRO-PORTO, LUCA; SAN
MIGUEL, MAXI; CHAPEL, LAETITIA; DEFFUANT, GUILLAUME (2011). Viability and Resilience
in the dynamics of language competition. DEFFUANT, G.; GILBERT, N. (eds.). Viability
and Resilience of Complex Systems. Heidelberg: Springer, 39-74.
DE ROSNAY, JOL (1975). Le macroscope. Vers une vision globale. Paris: Seuil.
ELIAS, NORBERT (1970). Was ist Soziologie? Mnchen: Juventa Verlag. [Traducci en
castell: Sociologa fundamental. Barcelona: Gedisa, 1982].
ELLIS, NICK C.; LARSEN-FREEMAN, DIANE (eds.). (2009). Language as a Complex
Adaptative System. Oxford: Blackwell Publishing.
GELL-MANN, MURRAY (1994). The quark and the jaguar. Adventures in the simple and the
complex. New York: Henry Holt and Company.
HOLLAND, JOHN H. (1995). Hidden order. How adaptation builds complexity. New York:
Basic Books.
JUNYENT, CARME (1992). Vida i mort de les llenges. Barcelona: Empries.
MASSIP-BONET, NGELS; BASTARDAS-BOADA, ALBERT (eds.). (2013). Complexity
perspectives on language, communication and society. Heidelberg: Springer.
MATURANA, HUMBERTO; FRANCISCO VARELA (1999). El rbol del conocimiento. Las bases
biolgicas del conocimiento humano. Madrid: Editorial Debate.
MCGILCHRIST, IAIN (2009). The master and his emissary. The divided brain and the
making of the western world. New Haven: Yale University Press.
MCWHORTER, JOHN H. (2011). Linguistic simplicity and complexity . Why do languages
undress? Berlin: De Gruyter Mouton.
MORIN, EDGAR (1973). Le paradigme perdu: la nature humaine. Paris: ditions du Seuil.
[Traducci en castell: El paradigma perdido. Ensayo de bioantropologa. Barcelona:
Kairs, 1974].
(1992). Introduction la pense complexe. Paris: ESF. [Traducci en castell:
Introduccin al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa, 1994].
(2008). La mthode. Paris: ditions du Seuil. [Hi ha traducci en castell dels
diferents volums que componen lobra, publicats separadament en francs en distints
anys: La naturaleza de la naturaleza [1977]. Madrid: Ctedra, 2001; La vida de la vida
[1980]. Madrid: Ctedra, 1983; El conocimiento del conocimiento [1986]. Madrid:
Ctedra, 1999; Las ideas [1991]. Madrid: Ctedra, 1998; La humanidad de la humanidad
[2001]. Madrid: Ctedra, 2003; tica [2004]. Madrid: Ctedra, 2006].
MORIN, EDGAR; LE MOIGNE, JEAN-LOUIS (1999). Lintelligence de la complexit. Paris:
LHarmattan.
MUFWENE, SALIKOKO S. (2001). The ecology of language evolution. Cambridge:
Cambridge University Press.
(2013). The emergence of complexity in language. MASSIP-BONET, A.; BASTARDAS-
BOADA, A. (eds.). Complexity perspectives on language, communication and society.
Heidelberg: Springer, 197-218.
MUNN, FREDERIC (2013). The fuzzy complexity of language. MASSIP-BONET, A.;
BASTARDAS-BOADA, A. (eds.). Complexity perspectives on language, communication and
society. Heidelberg: Springer, 175-196.

Complexitat i fenomen (socio)lingstic
Albert Bastardas i Boada (2013)
Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 11 http://revistes.ub/index.php/LSC / lsc@ub.edu
14
ROEPER, THOMAS; PREZ-LEROUX, ANA T. (2011). Simplicity and complexity in child
language and its explanation. Infancia y Aprendizaje, 34, 3, 263-280.
SOL, RICARD (2009). Redes complejas. Del genoma a Internet. Barcelona: Tusquets.
STEELS, LUC; BROOKS, RODNEY (eds.). (1995). The artificial life route to artificial
intelligence. New Haven, CT.: Lawrence Earlbaum.
TERBORG, ROLAND; GARCA-LANDA, LAURA (2013). The ecology of pressures: Towards a
tool to analyze the complex process of language shift and maintenance. MASSIP-BONET,
A.; BASTARDAS-BOADA, A. (eds.). Complexity perspectives on language, communication
and society. Heidelberg: Springer, 219-239.
VILARROYA, SCAR (2002). La disolucin de la mente. Barcelona: Tusquets editores.