El Teatre I Els 7 Pecats Capitals

1
EL TEATRE
I ELS
7 PECATS CAPITALS
Jordi Coca, Santiago Fondevila, Joan Oll, Pere Planella,
Guillem Jordi Graells, Ignasi Roda i Jos Sanchis
RECULL DE LES CONFERNCIES
ORGANITZADES PER LASSOCIACI DEBATARTS ESCENA
DURANT LA TEMPORADA TEATRAL 2011-2012
DebatArtsEdicions
2
Ttol de lobra: EL TEATRE I ELS 7 PECATS CAPITALS
Primera edici: novembre de 2013
De lobra: Associaci DebatArts Escena
Coberta: Iago Pericot
DebatArtsEdicions
http://www.debatarts.cat
c/e: debatarts@debatarts.cat
ISBN-978-84-616-5728-5
Dipsit legal:
Imprs a:
No est permesa la reproducci total o parcial daquest llibre, ni el seu tractament inform-
tic, ni la transmissi de cap forma o per qualsevol mitj, sense el perms previ i per escrit
dels titulars del copyright.
3
CRDITS:
Logotip de DebatArts Escena: Clase bcn estudi de disseny grfc i comunicaci
visual de Claret Serrahima
Portada: Iago Pericot
Transcripci, redacci, traduccions, maquetaci i disseny: Enric Cervera
Correcci: Clara Muoz
Consell Editorial: Ignasi Roda, Xavier Serrat, Jaume Nadal i Enric Cervera
AGRAMENTS:
Per la cessi dels seus espais:
Espai Mallorca
Teatre Museu El Rei de la Mgia
Per les conferncies sobre el teatre i els pecats capitals, Jordi Coca, Santiago
Fondevila, Joan Oll, Pere Planella, Guillem Jordi Graells, Ignasi Roda i Jos
Sanchis
A Joan Josep Guilln, per la seva conferncia La mscara teatral que va oferir el
12 de juny al Teatre Museu El Rei de la Mgia com a activitat addicional al cicle del
teatre i els pecats capitals.
Pels tasts escnics, Ignasi Roda, Maria Stoyanova, Professor Mart-ines, Addaura
Dansa, Teia Moner, Companyia lEvocador, Mara Elena Espinosa, Amparo Parra,
Maria Cinta, Jaume Najarro.
4
5
Aquesta publicaci est
dedicada a tots aquelles
persones que se senten
creadores i empren tots el
seus esforos artstics al
noble art i ofci de la creaci
en el mn de les arts
escniques.
6
7
PRLEG
Gaspar Mora
Q
uan saixeca el tel no s per presentar lavorrida monotonia
de la vida diria. Lespectacle exigeix situacions lmit que
suposen actituds radicals, positives o negatives, des de la
donaci de la vida o el perd sublim fns a la traci, la venjana
o la mort. Les situacions lmit atrauen, com les muntanyes
o els abismes. Potser perqu ens alliberen de la implacable
monotonia de la vida real; o potser encara millor, perqu sn
expressions exagerades dels confictes vius i punyents, amagats
en laparent avorriment de les relacions diries a casa, a la
feina, a la vida social.
El pensament clssic va formular la dimensi positiva i la
negativa de la vida tica al voltant de les virtuts i els vicis;
desprs la teologia cristiana ha assumit aquelles refexions,
les ha integrat en el pensament bblic i nha fet un esquema
complet i travat. Curiosament, la dimensi negativa sembla ms
elaborada que la positiva, potser perqu els abismes produeixen
ms vertigen que les muntanyes. Ha parlat de pecats greus i
nha assenyalat set com a pecats capitals, les actituds que sn
com la font don neixen les dimensions ms destructores de la
vida i la convivncia humanes: suprbia, avarcia, luxria, ira,
gola, enveja i peresa. Hi ha el mateix esquema pel que fa a les
virtuts, per no les anomena virtuts capitals sin teologals
cardinals; i no parla dactes bons greus distingint-los dels lleus,
com ho fa amb els actes dolents o pecats.
8
En la histria de la literatura es poden trobar mostres
paradigmtiques de virtuts i de vicis capitals, fns i tot a partir
del mateix sentiment de base, com lamor apassionat de Romeu
i Julieta o lamor possessiu i destructor dOtello. Una de les
passions que omple ms espais de la literatura, el cinema o el teatre
s la venjana. Segons els clssics, s plaer de dus, i el pensament
medieval lintegra en el pecat capital de la ira. La venjana s el
paroxisme patolgic de lexigncia de justcia; o dit a linrevs, la
justcia s sovint el maquillatge civilitzat de la venjana.
s com una llei de la creaci literria que el cam del pecat capital
porta inevitablement a lenfrontament i a la mort. Nomes la
comdia, que frivolitza de manera ldica la dimensi negativa
de la vida, porta a un parads enganys de reeiximent. En ltim
terme, la reiteraci del pecat capital en la literatura i el teatre s
un homenatge silencis a la vida virtuosa, el dileg, el respecte,
lhonestedat, lamor i el perd. Acabat lespectacle, aquestes
actituds es tornen a erigir com a cam de la vida reeixida.
Gaspar Mora
setembre de 2013
Gaspar Mora s Doctor en Teologia per lInstitut Alfonsi de Roma (1973), s
professor ordinari de Teologia Moral de la Facultat de Teologia de Catalunya,
de la que en fou Deg-President (1988-1994).
9
10
11
DECLARACI DE PRINCIPIS
E
l teatre s, per a nosaltres, els membres de DebatArts, una
manera dentendre la vida, segurament basada en una fcci
o, si voleu, en una illusi, per, ben viscuda i esmerant-
hi hores i hores de treball per a projectes efmers. Heus ac la
grandesa del teatre: tot bastit sobre antics i nous rituals que
esperonen la imaginaci per viure-ho fugament. Vet-ho aqu!

Quan el projecte DebatArts va comenar el seu cam, ara
fa tres anys, poc ens pensvem que, a hores dara, encara
continuarem donant guerra. Tot va comenar amb la ferma
decisi de denunciar una manera de fer poltica cultural que, a
totes llums, perjudicava els creadors escnics. I el cert s que,
aquests tres anys passats no han fet sin confrmar els nostres
pitjors auguris.
Com que el que estem fent aqu s el prleg de la nostra primera
publicaci, ser bo que fxem algunes dates perqu quedin
impreses i els futurs lectors entenguin qu ens va moure a fer un
cicle de xerrades que, posteriorment han quedat transferides s
en aquest primer llibre, que, esperem, no sigui lltim.
A fnals de lany 2010, un grup de creadors de les arts escniques
ens vrem reunir per elaborar un manifest que refects el gran
descontent i desacord sobre com sestaven fent les coses pel que
feia a la cultura, i al teatre en particular. Aleshores sacostaven
12
unes eleccions autonmiques i, sense ser uns grans analistes
poltics, ens viem a venir un canvi important pel que feia a
la composici del nou govern. Era, doncs, el moment de fer
un crit dalerta als partits i molt especialment al partit que es
besllumbrava com a guanyador, i que agafaria les regnes del
govern a Catalunya.
El Manifest dels Professionals de les Arts Escniques de
Catalunya, presentat l11 de l11 del 2010 a lAteneu Barcelons
va anar acompanyat dun extens informe en el qual shi
evidenciaven prctiques poltiques que afavorien uns pocs en
detriment duna gran majoria de creadors. Tamb denuncivem
la passivitat del collectiu teatral, incapa de plantar cara
i exigir poltiques mes lcides i ms afavoridores per a tot el
sector.
No entrarem a detallar aspectes concrets del que denuncivem
(tots els nostres documents es poden trobar a la xarxa) per
s fer un resum de les grans rees on volia incidir la nostra
denncia: una poltica de subvencions amb criteris massa
selectius i que afavoria sectors industrials molt installats en
el poder, en quan a la indstria de lespectacle, una deriva
constant cap a uns criteris de gran aparador, deixant al
marge el que nosaltres entenem com a brunzir teatral i que
s, ni ms ni menys, la font creadora i ms enriquidora de la
13
nostra cultura teatral; un avs tcit al presumible fracs del
CONCA, una instituci que pretenia ser la vetlladora de la
creaci i que, en el seu any dexistncia shavia transformat
en un instrument destinat a repartir un pressupost escs
i, a ms, amb la llosa duna estructura administrativa i de
gesti carregosa. El temps ens va donar la ra i, pocs mesos
desprs, i amb el nou govern installat, el CONCA quedaria
com un organisme residual i decoratiu, i amb un pressupost
ben escs.
Tamb hi havia el tema del repartiment de subvencions, amb
criteris difcils de comprendre, a sales privades de teatre, i la
dependncia que aix generava. Ja previem que, amb les
retallades que es produirien, moltes delles entrarien en fallida.
Finalment, i com es va confrmar, alertaven que la cultura,
i amb ella el teatre, seria la primera rea social a rebre en la
greu crisis, que per aleshores transitava i campava alegrement,
sense que des del govern i des de les instncies corresponents
sactus duna manera decidida i amb idees clares. Aix s,
contemplvem, atnits, una poltica de grandeur en el TNC i
un campi qui pugui per garantir la feina o aproftar els bons
contactes.
Aquests sn, a grans trets, els motius que ens van impulsar a
crear DebatArts.
14
Per en una acci de lluita incisiva sempre cal contemplar un
temps per a la lluita refexiva, on la paraula i la opini ocupi un
espai de debat. s per aix que ens va engrescar la idea de crear
un cicle de xerrades, que va comenar un 16 de gener de 2012 a
lEspai Mallorca i desprs al Teatre Museu El Rei de la Mgia
sota el ttol genric de: El teatre i els 7 pecats capitals*. El ttol
no pretenia ser noms un recurs publicitari; estvem i estem
convenuts que la representaci del pecat com a defnici de
cosa mal feta, punible i amb dret a cstig, sadiu perfectament al
que molts de nosaltres pensem sobre les responsabilitats duna
fallida cultural arrossegada per la crisi dun sistema capitalista
incapa de reinventar-se i que, per salvar-se uns pocs, passa per
damunt de molts sectors socials, entre ells, els creadors escnics.
I no prologuem ms! Tot all que es va dir, ara est escrit. Per
acabar, doncs, un immens agrament a tots els conferenciants i
a tots els que van participar en el cicle i que van fer possible que
parlssim i debatssim de teatre.
DebatArts
agost de 2013
* Lordre en les que es publiquem les conferncies s el mateix ordre en el que
es van desenvolupar.
15
16
PRESENTACI DEL 1r CICLE
CONFERNCIES-DEBAT
EL TEATRE I ELS 7 PECATS CAPITALS
12 de desembre de 2011
19.00 h. a lEspai Mallorca
Carrer del Carme 55 de Barcelona
La presentaci del Cicle va anar a crrec de lIgnasi
Roda que va parlar sobre el vuit pecat capital, la
vanaglria. En aquest mateix acte es va fer tamb la
presentaci del logotip de DebatArts i es va presentar
el balan del primer any dactivitats de DebatArts
amb un resum de lanlisi del dossier de lany 2009 que
contempla les dades dinversions pbliques i activitats
de les sales de teatre. Posteriorment es va fer un debat
obert amb tots els assistents, als quals sels lliur un
CD amb la informaci dels objectius i dels continguts
exposats aix com dels arxius digitals corresponents
de totes les newsletters mensuals que shavien editat
fns aquell moment.
17
D
eixeu-me comenar aquesta petita presentaci del nostre
primer cicle de conferncies i debats, que hem titulat
El teatre i els 7 pecats capitals, fent referncia a un vuit
pecat que temps ha existia i que per all el segle XIII Toms
dAquino va creure prudent exclourel de la llista: em refereixo
a la vanaglria. Ben segur que si el germ Toms visqus ara,
poc que li hauria passat pel cap, de suprimir-lo! El cert s
que aquest vuit pecat capital sadiu molt al mn del teatre,
ja que en el seu si es genera un magnfc caldo de cultiu que
ens fa mereixedors daital pecat. Jo crec fns i tot que, en el
teatre i per afegit tot el mn de lespectacle aquest vuit
pecat capital, caigut en desgrcia, s el compendi de tots els
altres. Dins la vanaglria hi podrem trobar la luxria, la gola,
lavarcia, la peresa o accdia, la ira, lenveja o la suprbia.
No us penseu, per, que aquest vuit pecat capital de la vanaglria
noms sadiu al mn de lespectacle, sin que tamb el podem
relacionar amb un altre tipus despectacle que s la poltica. En
aquests dos mbits la fcci sha vist superada (i en escreix!) per
la realitat. Dalguna manera, tamb podrem dir que el teatre ha
caigut en mans dels poltics i aquests, alhora, lhan traspassat
a mans dels tecncrates. Aix, el mn de la farndula i el poltic
shan fusionat i ara no sabem del cert quins lmits tenen els seus
escenaris. La quarta paret sha esbotzat del tot i tothom campa
com pot per aconseguir esgarrapar alguna engruna del pasts.
EL VUIT PECAT CAPITAL
Ignasi Roda
18
No fa gaire vaig assistir a una jornada informativa sobre el
fnanament de la indstria cultural i alg va dir que el capital,
de fa fora temps, ha posat els ulls sobre la cultura perqu hi
veu negoci. Jo penso que si els poltics han posat lull sobre
la cultura s perqu, a ms, hi veuen prestigi. I, qu s el
prestigi sin lavantcambra de la vanaglria? Aquesta terrible
perversitat s la que fa temps est installada en la nostra
societat poltica i teatral, en sn tant responsables els poltics
com la gent de teatre.
Aquella primera flosofa que regia els criteris de subvencions
de fa trenta-cinc anys, la dempnyer amb ajuts i incentius un
sector greument castigat per una dictadura a poc a poc es va
subvertir per la picaresca del propi sector i per la complaena
poltica dels favoritismes. Alg, des del poder, va dir que aix
no podia succeir i que calia cercar mecanismes de control.
Aleshores va comenar limperi de la indstria cultural i el
declivi progressiu del creador, sotms a aquests rgims de
control on les exigncies per accedir al diner pblic cada cop
shan fet ms carregoses i complexes.
I aix ens troben enmig dun panorama descoratjador i agreujat
per una crisi que no sabem ben b si s fnancera, psicolgica o
biolgica, perqu de teories nhi ha per comprar i per vendre.
I enmig daquest marrameu, garbuix, desgavell, desconcert,
...el teatre ha caigut en mans dels
poltics i aquests, alhora, lhan
traspassat a mans dels tecncrates...
19
pitaf, o digueu-li com vulgueu, algunes veus comencen a alar-
se i a dir-hi la seva. Alguns creuran que tot plegat s afegir
ms llenya al foc i promoure el desconcert; i potser, per tamb
diuen que el foc purifca i que de les cendres en reneix la vida,
com en el cicle vital de lau fnix.
DebatArts s una veu decidida a crixer, una veu feble
encara perqu les coses costen darrencar sobretot quan els
compromisos i els interessos personals han rovellat les idees i
la solidaritat pel b com. Aix i tot, volem que sigui una veu
que ressoni i aculli les mltiples visions queixoses del mn del
teatre, no noms per fer-les arribar als poltics, sin tamb
per fer lautocrtica dall que mai haurem dhaver perms.
s per aix que hem organitzat aquest cicle de conferncies i
debats, aix com altres actuacions i accions que, a poc a poc,
esperem que facin forat. El cicle que us presentem lhem titulat
El teatre i els 7 pecats capitals perqu tots plegats hem pecat,
no venialment, sin duna manera capital i ben capital. La
venialitat s ms atribuble a la ignorncia, per la capitalitat
s intencionada i perversa...
Per a fer possible el cicle i perqu aquest adquireixi una fora
intellectual notria, hem demanat a set persones del mn
cultural que refexionin i ens facin refexionar sobre els nostres
pecats i que, en un exercici metafric, cerquin la simbiosi
...el mn de la farndula i el poltic
shan fusionat i ara no sabem del cert
quins lmits tenen els seus escenaris...
20
dun pecat capital amb el teatre. Seran, doncs, set sessions
repartides entre el gener i el juliol de lany vinent 2012, totes
elles celebrades en dilluns, que s el dia que la gent de teatre
lliurem. A aquest exercici literari i potic shi han prestat:
en Jordi Coca, en Santiago Fondevila, en Joan Oll, en Pere
Planella, en Iago Pericot i en Jos Sanchis.
Per arrodonir-ho del tot i imprimir un segell identifcatiu,
hem pensat que les xerrades sobriran amb un petit prleg a
crrec dun creador i llur proposta creativa. Es tractar duna
intervenci artstica que no durar ms enll de deu minuts
i que servir per testimoniar el que mou el nostre projecte:
la defensa del creador per damunt de laparell poltic i la
indstria cultural. Ser el testimoniatge duna resistncia que
mai haurem dhaver perdut i que de nou ha de renixer pel
b del teatre.
Vull acabar agraint, en nom de DebatArts, a les persones que
participaran en les set sessions, perqu, a ms del repte temtic
que els hem proposat, totes elles ho fan desinteressadament, i
tamb agram el suport per la cessi dels seus espais a lEspai
Mallorca i El Teatre Museu El Rei de la Mgia. Us convidem,
doncs, a venir i a difondre aquestes xerrades. De ben segur que,
de cada una delles, en sortirem enriquits!
...els compromisos i els interessos
personals han rovellat les idees i la
solidaritat pel b com...
21
22
s la ira la resposta cerebral datacar o fugir
duna amenaa o agressi que es percep?
1r CICLE DEBATARTS
1a. CONFERNCIA-DEBAT
El teatre i la ira per Jordi Coca
16 de gener de 2012
19.00 h. a lEspai Mallorca
Carrer del Carme 55 de Barcelona
tast escnic
Actuaci musical i potica
a crrec dIgnasi Roda.
23
LA IRA
Jordi Coca
Q
uan en Jaume Nadal em va proposar parlar sobre aquest
tema vaig pensar que, si havia de fer-ne una recerca,
aix comportaria setmanes de feina. Per vaig fer-li una
proposta, que s la que us exposar a continuaci. Aparentment,
pot semblar que la ira no t gaire a veure amb lactualitat,
cosa que desprs podem parlar entre tots, per en canvi jo crec
que s. Aquesta s una de les qestions que a mi realment em
preocupa en relaci al teatre i que he manifestat tantes vegades
com he pogut en els meus articles: s la funci que t el teatre
en la societat i, per tant, la funci que t lautor i tamb que
t el pblic. s a dir que el fet teatral, com tots sabeu, s un
acte complex i tots aquests elements que he esmentat, a ms a
ms daltres com els escengrafs, els illuminadors i els actors
per descomptat, sn capitals. Per essencialment, sense lautor
i el pblic no podrem parlar de teatre: cal que hi hagi una
proposta, una proposta concreta i alg que la rebi.
Intentar posar dos o tres exemples sobre com, a vegades,
tenim una percepci equivocada del que s el teatre en un
moment concret, perqu al llarg de la histria, al llarg del
temps, tendim a veure el teatre noms com un fet cultural. I
tant que ho s, per no s nicament un fet cultural. Sempre
ha estat un fet poltic en el sentit ms ampli de la paraula. O
b tendim a veurel com un divertiment que tamb est b
que ho sigui, perqu els ssers humans tenim la necessitat de
24
distreurens per, essencialment, em sembla a mi que no pot
ser noms una distracci, i encara menys quan hi entra diner
pblic. Aleshores s, que em sembla un escndol! Per daix ja
en parlarem desprs.
Quan comeno el primer curs de literatura dramtica a lInstitut
del Teatre, sempre ho faig amb el conte de La Caputxeta
Vermella. Aquest conte va molt b per fer entendre diverses
coses alhora. La primera, s que es tracta duna histria que
tothom sap i jo no he trobat mai ning que recordi el dia que
va aprendre aquest conte, el dia que li van explicar per primera
vegada. Quan en parles una mica, tothom s conscient que ms
enll de lancdota que el conte explica: que si la nena, que
si la iaia, que si els pares, la casa, el bosc... Ms enll de tot
aix, si el conte t sentit i sha anat transmetent generaci rere
generaci s perqu tots els elements que hi intervenen estan
profundament arrelats en el nostre inconscient o en la nostra
cultura ms profunda. El bosc s tot all que ens pertorba,
que ens inquieta, que ens intriga, el mn on hi ha lanimalitat
i, per tant, s un mn diferent al nostre, que ens atrau i que
al mateix temps ens fa por. La nit tamb s un misteri, s el
lloc on poden passar coses que no controlem, s el moment on,
dalguna manera, limaginari es pot desbordar. Som conscients
que en el conte hi ha els dos extrems de la vida: la nena i la iaia,
aix com tamb la famlia i aix que en diem ssers humans.
LA IRA
...el teatre... no s nicament un fet
cultural. Sempre ha estat un fet poltic
en el sentit ms ampli de la paraula...
25
Som conscients que hi ha la bestialitat, violncia o la maldat
del llop. I totes aquestes coses fan que el conte de La Caputxeta
Vermella sigui molt til per adonar-nos que, una proposta, un
text en aquest cas, un conte que tamb podria ser una obra de
teatre, arriba ms enll de laparena del que explica. Qualsevol
proposta ha de contenir totes aquestes connexions amb el ms
profund de nosaltres mateixos, si volem que tingui una certa
utilitat i que remeti a coses realment serioses, tot i que i aix
no exclou que aquesta mateixa proposta pugui servir per riure.
Ara us voldria explicar un acudit sobre el dia en qu la Caputxeta
no torna a casa i els seus pares estan preocupats: Com s que
no torna, com s que no torna?! Qu li deu haver passat? Sha
passat tota la nit a fora!. Lendem al mat, efectivament,
torna la Caputxeta i els pares li pregunten: Caputxeta,
Caputxeta.... I la Caputxeta respon: Ep! Senyora Llop, si-us-
plau!!!. B, aquest riure vol dir que compartim moltes coses i
aix fa, quan es tracta de teatre, que esdevingui el fet teatral,
que s aquest fet complex que abans he esmentat: la proposta i
la recepci de la proposta.
Qu s el teatre? La defnici ms antiga, ms completa que
jo conec, que sajusta millor a qualsevol poca i a qualsevol
moment de la histria, s que el teatre s la mimesi duna
acci, la mimesi duna praxi, s a dir, la imitaci duna acci.
LA IRA
...el teatre s la mimesi duna acci,
la mimesi duna praxi, s a dir, la
imitaci duna acci...
26
Entenc lacci com una transformaci profunda dels elements
que es posen en joc; i la mimesi s una imitaci en el sentit
fort del terme. Es tracta de fer present de nou entre nosaltres
una cosa, sigui quina sigui. Generalment, el que fem present
entre nosaltres sn les coses que ens pertorben, les coses que
ens neguitegen, que acostumen a ser tots o algun dels set pecats
capitals. Quan imitem una acci imitem la transformaci
dalguna cosa davant duns espectadors i el que estem fent
s posar en consideraci dels que estan mirant-nos alguna cosa
que ens pertorba, que ens preocupa, que ha de ser ancestral, ha
de ser profunda, per al mateix temps ha de poder fer riure i
sobretot ha de ser profundament actual, perqu sin, no sentn
i aleshores ho estem desvirtuant o sentn malament.
Magradaria posar un altre exemple. Tots coneixeu el text
dEurpides que es diu Les troianes. La histria s molt senzilla:
s la guerra de Troia i aquesta ha estat derrotada, els atenencs
han guanyat i Agammnon es dedica a fer tota mena de
carnisseries i a ultratjar els temples. B, tot s ms complicat
que aix, evidentment. Per, quin sentit t que, al segle cinqu,
Eurpides faci una obra que es diu Les troianes i retrati un
fet que ha passat fa mil anys durant la guerra de Troia? Es
podria pensar que els grecs, els atenencs del segle cinqu, eren
una gent cultssima que estaven molt interessats en all que
havia passat feia mil anys i els semblava que era absolutament
LA IRA
...el que fem present entre nosaltres sn
les coses que ens pertorben, les coses que
ens neguitegen...
27
necessari veuren una representaci teatral en la qual es plors
per la mort dels derrotats, dels venuts. Moltes vegades, quan
es munta Les troianes, es fa aix, oi?
Us proposo, per, un exercici per intentar veure que realment
lobra no parla daix. La proposta que fa Eurpides no s
aquesta, sin que s una altra. I per entendre-ho sha de tenir
en compte el context on es produeix la representaci. Quan
sestrena Les troianes, lany 414 o lany 415, som en plena guerra
del Pelopons. Es tracta duna guerra que enfronta, durant
trenta anys, Atenes amb Esparta i durant aquests trenta anys
passen moltssimes coses. Un dels fets t lloc a la petita illa
de Milos i que t vint quilmetres de llargria i una dotzena
damplada la meitat de lilla de Menorca on hi vivien entre
mil i mil cinc-centes persones. Aquesta illa, durant la guerra va
expressar la seva neutralitat envers el conficte. Aleshores els
atenencs van dir: Neutrals no ho podeu ser, us heu de decantar
per nosaltres! i va comenar un setge i una llargussima
negociaci. Emissaris i ambaixades van estar parlant amb
els habitants daquesta petita illa per intentar convncer-
los que no podien ser neutrals, que shavien de decantar cap
a la banda dAtenes perqu la guerra estava en una situaci
molt complicada per a ells. Semblava que els espartans podien
guanyar i, de cap de les maneres, Atenes no podia tolerar que
una petita illa digus que no volia intervenir en aquell afer.
LA IRA
...ha de ser ancestral ... profunda, per
al mateix temps ha de poder fer riure i
sobretot ha de ser profundament actual...
28
Al fnal, les amenaces dels atenencs, ells tan civilitzats, tan
cultes i don prov la nostra cultura, van acabar amb el
segent: Si no us poseu dacord de seguida i dieu que esteu
amb nosaltres, us aniquilarem, matarem a tots els habitants de
lilla. I el que desprs farem ser vendre les dones com esclaves
i les criatures que ens interessin tamb. Els habitants de lilla
de Milos van voler seguir mantenint-se neutrals i no van voler
passar-se a la part atenenca, aix que van ser, conseqentment,
exterminats. Van matar a tothom, van convertir les dones i els
nens en esclaus i sels van emportar cap a Atenes. I desprs, van
enviar uns aproximadament cinc-cents atenencs a colonitzar de
nou lilla.
Quan Eurpides escriu Les troianes han passat noms dos anys
daquest episodi i, per tant, el que est fent, el que est dient
als espectadors, s que sn uns autntics canalles perqu molt
probablement a casa seva tenen esclaves i criatures de lilla de
Milos. Molt probablement, els espectadors si no tots, alguns
havia anat a lilla de Milos a eliminar a aquella pobra gent que
no havia fet mal a ning. Per tant, el que est fent Eurpides s,
ni ms ni menys, convertir-se en la conscincia de la ciutat i, per
tant, est parlant als atenencs del que est passant en aquell
moment, i no de Troia i daquelles pobres vctimes troianes
que pertanyen al mite. Si aix no es t en compte quan es fa
un muntatge, si no es busca la manera de reproduir realment
LA IRA
... un fet cultural innocu i inofensiu
... com a molt, ens pot agradar per
qestions desttica ...
29
alguna cosa que sigui equivalent a aquest fet, correm el risc de
convertir una proposta teatral que en el seu moment tractava de
la ira, de la violncia, de la injustcia, de lexcs de qualsevol
dels pecats capitals en un fet cultural innocu i inofensiu que,
com a molt, ens pot agradar per qestions desttica.
Ens pot agradar perqu est molt ben muntat, perqu els actors
ho diuen b, perqu lescenografa s fantstica. s evident que
lescenografa ha de ser fantstica, que ha destar ben muntat,
que els actors ho han de fer b, que el director ha de saber el que
es fa... Tot aix s evident. Per el que compta, bsicament,
s que la proposta sigui el que s el teatre: una mimesi i una
praxi. s a dir que cal portar una altra vegada entre nosaltres
la transformaci dalguna cosa, perqu si realment no es fa aix,
aleshores no estem parlant de teatre, sin duna altra cosa.
Hi ha un altre exemple que seria equivalent a aquest que tamb
es presta a diverses confusions i t a veure amb Macbeth. No
cal ni que ens referim a lobra perqu s un cas molt conegut.
Quan es munta es fa com una obra sobre lambici: volen ser
reis i es comet un homicidi, maten el rei perqu volen el poder.
Desprs, evidentment, hi ha moltes ms coses: no es pot oblidar
la sang que han vessat. Ara b, els espectadors de 1609, si no
mequivoco, o 1606, que s lany que es va estrenar el Macbeth,
veien aix? Fixeu-vos doncs, tamb, que aquesta s una obra
LA IRA
... el que compta, bsicament, s que la
proposta sigui el que s el teatre: una
mimesi i una praxi ...
30
que parla de lany 1000 i sestrena el 1600 i escaig. Per tant,
entre el moment que sestrena i els fets dels quals tracta hi ha
una distncia de mil anys o sis-cents, s igual.
Qu els podria importar als anglesos de Londres del 1600 i
escaig una cosa que havia succet lany 1000 a Esccia? Per
qu? Doncs perqu probablement tamb passa alguna cosa
semblant a lexemple que he posat abans. Aix, en aquest cas,
Shakespeare fa una proposta que noms pot ser entesa si tenim
en compte el context. I aix no podem oblidar-lo perqu, si no,
estem representant quelcom inexacte.
Lany 1000, a Esccia, hi va haver un rei que es deia Macbeth
i sembla ser que aquest rei va matar el que hi havia abans que
ell. Per, qu hi ha al darrera daix? Darrere daix hi ha una
cosa que nosaltres podem no saber-la el ms probable s que
no la sapiguem per que en canvi langls daquell moment,
de principis del segle XVII, sabia perfectament perqu ho deia
contnuament el telediari, s a dir les crniques histriques
que aleshores tothom sabia. De fet, eren traduccions de textos
anteriors i probablement poc fables des del punt de vista
histric, per fascinaven a la gent i tothom estava al cas del
que era previsiblement la histria dAnglaterra, dEsccia,
dIrlanda. I a travs daquestes crniques, lespectador de
lpoca, el londinenc de lpoca, estava al cas perfectament de
LA IRA
...una proposta ... noms pot ser entesa
si tenim en compte el context... si no,
estem representant quelcom inexacte...
31
tot un seguit de coses. I una de les coses que sabia era que a
Esccia, des del segle VII, shavia produt una mena de gran
acord poltic entre les grans tribus celtes que ocupaven el
territori escocs. Una era els Scots i laltra els Pictes, i havien
decidit que hi hauria una alternana en la corona: primer un
rei Scot i desprs un rei Picte. Lalternana no es podia alterar
de cap de les maneres, perqu si no perillava el fonament de
la unitat de la naci escocesa. Aix va funcionar des del 600 i
escaig fns a ms de quatre segles llargs en qu no hi va haver
cap situaci dirregularitat. En un moment determinat, el
rei Malcom, en comptes de cedir la corona a Gruok, a qui li
pertocava ser rei i era de laltra dinastia, va fer que leliminessin.
Gruok estava casat i tenia un fll. I fxeu-vos que en el Macbeth
hi ha una cosa que no sentn. La senyora Gruok parla dun
fll que t, per en canvi ell diu que no t flls, i s que a ella
li hauria tocat ser reina per just abans maten el seu home.
Aix, qui succeeix a Malcom s Duncan, de la mateixa dinastia,
i per tant ens trobem davant duna situaci nova: sha trencat
el pacte. Una vegada mor Gruok: qui hauria de governar, qui
t dret a la corona? Macbeth. Per tant, quan aquest es casa
amb la vdua lady Gruok, el que fa la nova lady Macbeth s
casar-se una altra vegada amb qui li toca ser rei. Per tant,
plantejar lobra com una qesti dambici poltica s un error,
ja que Macbeth s una obra sobre la legitimitat, tot i que tamb
shi entreveu certa ambici. A qui li toca ser rei s a Macbeth
LA IRA
...plantejar Macbeth com una qesti
dambici poltica s un error, ja que
Macbeth s una obra sobre la legitimitat...
32
perqu lady Macbeth abans era lady Gruok. Sn els altres, els
que ho han fet malament. Aix explica, entre moltes altres
coses, que el rei doni tantssims honors a Macbeth, i duna
manera exagerada. Dalguna manera est dient: No pateixis
que quan jo em mori tornarem a recuperar una altra vegada la
legitimitat constitucional.
El tema de la legitimitat per a Shakespeare s capital perqu
ell era catlic, la seva famlia ho era, i a lAnglaterra daquell
temps aix estava molt mal vist. Al mateix temps, el fet que
escrivs aquesta obra planteja tot un seguit dinterrogants.
Per qu, en aquell moment, es fa una obra sobre aquest tema?
De fet, qui governava en aquell moment era el rei Jacob,
que era el rei dEsccia, i que ms a ms catlic. Per el rei
dEsccia qu hi feia, a Anglaterra? En el moment de morir
la reina Elizabeth, com que no tenia descendents i hi havia un
batibull poltic, davant del perill que es proclams la repblica,
els monrquics van preferir un rei escocs catlic en comptes
duna repblica. Aquest senyor era una autntic especialista
en temes de la bruixeria, i no en el sentit que avui lentenem,
sin en el sentit de medicina alternativa: la manera de curar els
malalts, la manera dentendre lespiritualitat i, per tant, estava
interessat en tots els temes relacionats i havia publicat llibres
sobre tot aix. Fixeu-vos, per exemple, que Macbeth comena
precisament amb qestions de bruixeria.
LA IRA
...el tema de la legitimitat per a
Shakespeare s capital perqu ell era
catlic ... i aix estava molt mal vist...
33
Per tant Shakespeare, que no s res ms que un criat, est
escrivint, al cap de dos anys dhaver-hi el rei escocs, una
obra sobre un altre rei escocs que parla de bruixes i sobre la
legitimitat del poder. Aquest rei Jacob era un Stuard, i per tant
un descendent daquells que, mort Macbeth, van instaurar una
nova monarquia que superava els errors i crims que Macbeth
havia coms tot i tenir legitimitat per ser rei. La nova monarquia
escocesa, de qui el rei Jacob era descendent insiteixo era
legtima, i ben possiblement Shakespeare ens estava legitimant,
al seu torn, la fgura del nou rei dAnglaterra. Aquesta podria
ser possible una lectura de lobra en la seva poca. I per tant
Shakespeare, que era un llepa un llepa genial est dient-li
al rei nou que acaba darribar: Tu ets la legitimitat. Amb tot
aquest batibull que tenim aqu lnic que pot salvar-nos ets tu.
Quan Shakespeare escriu Macbeth no est fent una obra sobre
lany 1000, sin que utilitza el passat per parlar de lactualitat.
I aix ho podrem dir de tantssimes obres; de fet de quasi totes,
penso jo.
Quan es parla de la ira o del que sigui!, no sen pot parlar
des dun nic punt de vista. Lescenari, i el teatre sobretot, s
vida, s un fet viu, un fet real, concret i tangible. Qualsevol
manifestaci que sigui literria, o que sigui superfcial i
nicament per distreures, acaba no sent res. Lnica cosa que
LA IRA
...qualsevol manifestaci que sigui literria,
o que sigui superficial i nicament per
distreures, acaba no sent res...
34
justifca que la gent surti de casa, que vagi a un espai pblic,
que estigui reunida i que escolti amb ms o menys atenci
uns senyors que parlen duna cosa que no ha succet mai,
duna fcci o que recren una cosa que ha succet o b com
hauria dhaver succet lnica cosa que justifca aix s que
realment parlem dall que realment ens preocupa. Cal parlar
dall que fa que siguem una cultura, que tinguem coses que
compartim i que sapiguem qu signifca el bosc, qu signifca la
nit, qu signifca ser vell, qu signifca ser jove, qu signifca la
famlia, qu signifca lanimalitat... Si no compartim aquestes
coses, difcilment podrem fer teatre o ni tan sols entendre La
Caputxeta Vermella. Potser podem fer un prodigi de capacitats
fsiques i dequilibris, per teatre en el sentit ms profund del
terme no el podem fer.
Al fnal, en qualsevol manifestaci com el teatre rom, el teatre
renaixentista o el moment gloris de Shakespeare o el teatre
castell del Segle dOr, sempre estem parlant de la violncia
que es genera entre les persones, de les temences que tenim, dels
ritus ocults, del mal que hem fet, del que pensem que est b i
del que est malament. Per tant, el teatre s una cosa seriosa
que parla de la nostra ira, de la ira del nostre moment. Desprs
podem explicar-ho com vulgueu: a travs dels grecs, a travs
dels romans, a travs dels escocesos, a travs de les bruixes...
Per quan realment donem al teatre aquesta funci, sobretot
LA IRA
...el teatre s una cosa seriosa que
parla de la nostra ira, de la ira del
nostre moment...
35
en una societat democrtica, s indefugible trobar-nos en un
espai com en el qual debatre les qestions essencials de la
nostra convivncia i de la nostra societat.
El teatre s profundament poltic en aquest sentit, perqu
parla de les coses que passen, de les coses de la ciutat. s en
aquest sentit que, quan em vaig plantejar parlar del teatre i
la ira, lnic que podia fer era exposar aquesta necessitat: que
el teatre, parli del que parli, ha de tenir una funci. Podrem
parlar de la suprbia, de la luxria, de qualsevol dels pecats
capitals, per avui parlem de la ira, que s dalguna manera
un dels elements centrals del fet trgic: lexcs, la prdua de
control, no saber contenir les nostres emocions...
Jordi Coca
16 de gener de 2012
Jordi Coca s novellista, poeta, assagista i dramaturg. Ha obtingut diversos
premis literaris. Professor dart dramtic a lInstitut del Teatre i membre de
lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana.
LA IRA
...la ira ... s dalguna manera un
dels elements centrals del fet trgic:
lexcs, la prdua de control...
36
s la luxria un desig
desordenat i incontrolable?
1r CICLE DEBATARTS
El teatre i la luxria per Santiago Fondevila
14 de febrer de 2012
19.00 h. al Teatre Museu El Rei de la Mgia
Carrer de les Jonqueres nm. 15 de Barcelona
tast escnic
Actuaci de Maria Stoyanova
amb fragments de lespectacle sobre Madame de Sade
com a colof de la conferncia.
i
Mgia de Prop a crrec del mag, Professor Mart-ines
37
LA LUXRIA
Santiago Fondevila
J
o no puc dir que la luxria a mi em vingui gran, perqu
sempre he estat molt luxuris. A lhora dafrontar el tema del
teatre i la luxria vaig pensar en dues coses: una s el teatre i
la luxria i laltre s la luxria i el teatre. Per el primer i el ms
important va ser pensar en el sentit de la paraula, preguntar-
me qu vol dir luxria des dun punt de vista semntic. Tamb
vaig tenir en compte que la luxria est arrelada en una societat
occidental catlica i basada en uns principis morals. No s si
en altres cultures el concepte de luxria existeix, o s tan sols
un aspecte de la histria daquesta cultura occidental en qu
sempre hi ha lEsglsia al darrere.
Per entrar en matria, magradaria llegir-vos un fragment
duna obra que jo he fet servir com a guia per aquesta
conferncia debat, que s Quartet de Heiner Mller. Crec que
s una de les obres on lexpressi de la luxria s ms evident i
t una carnalitat potica increble. Podem veure-ho en aquest
fragment del personatge de la Marquesa de Montreuil:
Heu aprs altra cosa que fer maniobrar la vostra polla
dins dun cony igual que aquell don vau sortir? Sempre
amb el mateix resultat. Ms o menys entretingut
i sempre amb la illusi que laplaudiment que us
concedeix la mucosa de laltre s degut nicament a la
vostra persona. Que els crits de plaer sadrecen a vs
38
quan de fet sn noms un vehicle buit, indiferent i del
tot intercanviable per al plaer de la dona que es serveix
de vs buf irrisori que ella ha creat.
Aquest, diguem-ne, seria un referent luxuris sobre el que jo en
dic la luxria literria, perqu a lhora de la refexi vaig del
prosaic a lintellectual, del fet a la metfora. s diferent analitzar
o pensar en la luxria dels personatges o en la luxria de la platea.
s diferent, molt diferent, en la mesura que els personatges
poden ser luxuriosos entre ells, per aquests personatges poden
al mateix temps collocar la luxria a la platea.
De qu parlem quan diem luxria? s una acci o s un desig?
O s primer el desig i desprs lacci? s, a ms a ms, alguna
cosa que es produeix a partir de lestmul? El desig luxuris
no t perqu ser igual que lexpressi luxuriosa. Lexpressi
luxuriosa seria la ms prosaica. La situaci luxuriosa entesa
daquesta forma (la que patim), com per exemple la gana sexual
desmesurada, passaria per la pornografa. La pornografa s
un acte luxuris constant, i seria una acci luxuriosa que jo
entenc que s poc entretinguda i, per tant, per a mi el ms
interessant de la luxria en el teatre s el desig luxuris que
poden manifestar els personatges o el desig que es provoca en
els espectadors. s evident que en aquesta lnia prosaica que
us deia, la pornografa provoca, estimula o va adreada, duna
LA LUXRIA
... el ms interessant ... s el desig luxuris
que poden manifestar els personatges o el
desig que es provoca en els espectadors...
39
manera preestablerta, als espectadors de desig, al consumidor
de pornografa.
El senyor que va al Bagdad va buscant un estmul perqu t
un desig i si aquest desig el portar o no a la consumaci jo ja
no mhi fco; si es fotr una palla al lavabo o si li xupar la
polla al que t al costat, aix no ho s, per el que s evident
s que el que est passant damunt dun escenari. I en aquest
cas es tracta dun escenari on es fa pornografa, que est fet
per provocar o per satisfer desig carnal, s a dir aquesta gana
sexual que sembla que est tan mal vista per la nostra societat
en la mesura que s un excs.
Jo em preguntava si justament s ms luxuriosa la mirada
dun home als pits duna noia jove a la platja de la Mar Bella o
una cpula al Bagdad. Cadascun tindr la seva resposta. Crec
que aquesta mirada, com moltes daltres que es puguin donar
en situacions molt variades, t un desig luxuris; i aix ens fa
veure que podem trobar en els ms mnims detalls un motiu
de luxria. Aproftant aquesta idea us llegir un fragment de
Sigmund Freud que mostra com aquest desig pot sortir en el
moment ms inesperat. I diu:
El camp dacci de lactivitat sexual dins de la
qual sembla esborrar-se per complert la delimitaci
LA LUXRIA
...s ms luxuriosa la mirada dun home
als pits duna noia jove a la platja de la
Mar Bella o una cpula al Bagdad?...
40
entre el casual i lintencionat real dels actes fallits,
aparentment casolans, jo mateix he viscut fa
alguns anys un exemple de com un gest maldestre
en aparena pot sser utilitzat per a un f sexual de
la manera ms refnada. En una casa amiga vaig
trobar-hi un cop una noia que va despertar-me un
antic afecte amors que va fer que em presents
jovial, xerraire i complaent. Em capfc tamb
llavors el descobriment dels motius daquella
impressi car aquesta mateixa noia mhavia deixat
completament tocat un any abans. En entrar lanci
oncle de la noia a la cambra on rem ens alarem
tots dos per apropar-li una cadira que era allunyada.
Ella ms gil i tamb ms a prop de la cadira la va
prendre abans que jo i la dugu prenent-la amb el
respatller sobre el pit. Les mans a banda i banda.
En apropar-mhi amb la dria dagafar la cadira em
vaig trobar de sobte enganxat per darrere la noia
i seguint-la amb els meus braos i per un instant
les meves mans es creuaren sobre el seu pit. Com
s natural vaig tallar aquesta situaci rpidament.
Com shavia produt, ning no va semblar adonar-
sen, de lhabilitat amb qu jo havia aproftat el
meu gest maldestre.
LA LUXRIA
...les meves mans es creuaren sobre el seu
pit ... la luxria la podem trobar en les
ms petites coses, en la quotidianitat...
41
El que diem, doncs, s que la luxria la podem trobar en les
ms petites coses, en la quotidianitat. Per si tornem al teatre i
al concepte de luxria, tamb em preguntava que, si la luxria
s desmesura, s excs, on comena aquest excs? I on acaba
la normalitat? s ms luxuris el que noms pensa en follar o
b aquell que desprs de fotre un polvo en vol fotre un altre?
I aquell que desprs de fotren dos en vol fer tres? I el que
desprs de fotren quatre encara vol ms marxa? On s el lmit?
On s el lmit per ser luxuris? s luxuris voler gaudir duna
cosa tan maca com el sexe? Perqu, i aix cal deixar-ho ben
clar, dins dels pecats capitals, el ms complaent, el que dna
ms plaer s el de la luxria i a ms a ms, no fa mal a ning!
En canvi, no passa el mateix amb la ira, la suprbia i la gola
fns i tot, que s molt individual, i pot arribar a fer-nos mal de
panxa o donar-nos una indigesti ben forta... La luxria, que
b s compartida o forma part de lonanisme, una cosa singular
i solitria, s per gaudir. Per tant, jo penso que ni s pecat, ni
es quelcom tan dolent com sha transms al llarg de la nostra
histria occidental.
Tornant a Quartet: don ve la luxria? O com sesbrina la luxria
dins de lespai teatral? Qu diu la Marquesa de Montreuil?
Aquesta s una cosa que defneix molt b el desig sexual, i
daquesta manera el que seria la luxria. Diu:
LA LUXRIA
...si la luxria s desmesura, s excs,
on comena aquest excs? I on acaba la
normalitat?...
42
El plaer suprem s el plaer dels animals. Ja sn prou
rares les vegades que el podem atrapar. Vs me lheu
fet sentir de tant en tant quan encara magradava
utilitzar-vos per aix, Balmont. I espero que tampoc
no nheu sortit del tot amb les mans buides. El plaer
suprem s el plaer dels animals.
Potser s que per aqu trobarem la luxria. En aquest sentit, dir
que el teatre s lnic lloc on es podria representar la pornografa
s una idea que ja hem descartat. Per tant, si descartem la
pornografa, si descartem lacci, ens queden el desig i els
personatges: els personatges luxuriosos. Sobre els personatges
luxuriosos podrem fer un recorregut histric que jo no
he fet i buscar per totes les obres aquells personatges que
poguessin dir coses o mostrar actituds ms o menys luxurioses.
No en trobarem tampoc tants com ens podem pensar, per
s que nhi ha. A tall dexemple, podem dir que a la Lul de
Wedekind tots els que la persegueixen tenen gana, s a dir desig
sexual. I per tant hi ha la luxria, darrere de tot aix! A El
cntir trencat de Von Kleist es jutja el pecat de la luxria, per
el jutge que est amistanat amb la donzella. Tamb trobarem
luxria, i potser duna manera ms explcita, a Un tramvia
anomenat desig i, fns i tot, jo em preguntava si a Hamlet la
relaci entre Claudi i Gertrudis s tamb una relaci luxuriosa.
Per qu maten a Hamlet pare? Pel poder, noms, o potser perqu
LA LUXRIA
...qu diu la Marquesa de
Montreuil? ... el plaer suprem s el
plaer dels animals...
43
estan liats? Shakespeare no diu res, daix, no ho explica, ni
dna pistes, per s evident que els dos estan casats. Potser
la luxria estava al darrere de lassassinat o potser la luxria
estava unida amb el poder. Podria citar tamb La ronda,
dSchnitzler, on hi ha una posada en escena en qu les parelles
que es van succeint van fent lamor luna darrere laltra.
Curiosament, s una obra que en el seu moment va causar
molt escndol i que posada en escena sembla que noms toqui
el tema del sexe, per el que realment es tracta s la societat
austraca i hi ha una crtica bastant dura contra ells. No s,
en contra del que pugui semblar amb una explicaci senzilla,
una obra luxuriosa. I de fet, tots els muntatges que he vist
daquesta obra no sn luxuriosos.
Una de les obres que s que em va sobtar, perqu el personatge s
molt luxuris, per lobra no ho s tot el contrari s el Don
Joan. De Don Joan se nha escrit molts, i molts autors han tocat
aquest mite. Per Don Joan del que presumeix s justament
de poder seduir qualsevol dona, ja sigui monja, donya Ins, o
sigui qui sigui. En el Casanova de Fellini hi ha una imatge molt
graciosa; s gaireb una imatge de gimnstica amb el Don Joan
fent lamor i comptant les vegades que ho fa amb una marquesa
daquestes amb vestits... Don Joan podria ser considerada una
obra luxuriosa, per en realitat no hi trobem res ms que una
allusi constant a la fanfarroneria del personatge.
LA LUXRIA
... hi ha luxria a la Lul de Wedekind
... a El cntir trencat de Von Kleist ... a
Un tramvia anomenat desig...
44
Tornant al Quartet, el que ens planteja s el revers de la luxria,
en el sentit que vol justifcar i plasmar una contradicci del que
serien la moral i els costums. Diu el segent:
Voleu ser la meva creu. Ho sou del sacrament del
vostre matrimoni, no pas amb mi. Per potser el
vostre cos t un altre accs secret que no cau sota el
veredicte legal obligat o negligit per lamor del senyor
president. Veieu realment que tanta bellesa t, com
a nica fnalitat, la procreaci i que no pot oferir
altra cosa que la sempiterna cavitat del davant?
No s potser una blasfmia preservar aquesta boca
noms per aspirar i treure laire i per a la monotonia
danar ingerint els aliments? I el centre daurat
daquest cul esplndid per a la trista feina dexpulsar
els excrements? s que aquesta llengua noms pot
moure salives i matria morta? Quina manera de
malgastar-la i quina avarcia al mateix temps.
Com heu vist, duna manera un tant catica, he intentat
avanar de la positura ms prosaica a la ms intellectual,
dall purament literal a la sublimaci. Podrem anar tamb
a la metfora de la luxria, ja que si es consulten diversos
diccionaris, la paraula luxria t accepcions diferents. La Maria
Moliner, que s un dels referents en tot el que s el llenguatge,
LA LUXRIA
...La ronda, dSchnitzler ... no s, en
contra del que pugui semblar amb una
explicaci senzilla, una obra luxuriosa...
45
defneix la luxria com una qesti sexual i raona sobre la
seva prpia naturalesa. Moliner prescindeix de qualsevol altra
explicaci. Cal fer, per, una extrapolaci i pensar en la luxria
de manera diferent, des del fons i la forma. Com pot, lhome
luxuris de les formes, amagar el fons? Aix s una feina que jo
no he analitzat gaire i potser en el debat posterior sortir.
I ara per acabar, voldria explicar-vos una petita histria que
em va passar als anys vuitanta i que demostra que el desig, el
desig luxuris, est sempre present en les persones amb ms o
menys grau. Els anys vuitanta era lpoca del que es va dir el
destape. Som a Manises, que com sabeu s una ciutat valenciana
on fan una cermica molt maca, molt poc luxuriosa...per els
que viuen all, en canvi, ai las! Shavia anunciat una obra de
teatre on hi havia un home i tres actrius, i en el cartell hi havia
un dibuix amb una noia tapada amb una tovallola que gaireb
li queia. Gaireb ensenyava un pit. Aleshores lobra prometia,
o creava una expectativa en el pblic. Doncs b, resulta que
aquest home de la funci era jo, que feia de Conde de Jomamo.
Jo no he volgut mai ser actor, per no he deixat de fer tot el
que se mha creuat a la vida. Era una obra espantosa, una
daquestes aquesta comdia dembolics en la qual jo tenia tres
dones: una de deb i les altres amants. Se li creuaven totes,
s a dir, un pastitx horrors i sense grcia. Per ning no es
despullava! De fet el que ms es despullava era jo, que sortia
LA LUXRIA
...el personatge s molt luxuris, per
lobra no ho s tot el contrari s el
Don Joan...
46
amb un ridiculssim vestit de rom que marribava una mica
ms avall de la pantorrilla. Evidentment, aix als mossos i
als senyors de Manises no els va agradar, per el que no van
suportar s que no es despulls ning. De manera que es va
acabar lobra i ning se nanava; es va produir una certa remor.
Nosaltres ens en vam anar al camerino. A mi no sem va ocrrer
res ms que sortir a lescenari a dir: Aix ja sha acabat! I si
volen que es despulli alg, ja em despullo jo!. Em van tirar
cadires! Vaig tornar al camerino, i la cosa no va acabar aqu,
perqu lagent va dir que o sortien les noies i es despullaven o
els tornvem els diners. Nosaltres vam seguir al camerino, per
van acabar arribant-hi i van trencar-ne la porta. Va venir la
gurdia civil, vam sortir entre parelles de gurdies civils, vam
pujar al cotxe que estava aparcat davant de la porta i ens van
tirar pedres. Evidentment, que el que volien veure era dones
despullades perqu volien satisfer el seu desig luxuris. No se les
volien tirar, per s que esperaven illuminar les seves fantasies
ertiques.
Jo acabo aqu, per no acabo, i ho dic perqu per veure
la luxria en el teatre i el teatre en la luxria he demanat a
una amiga meva, la Maria Stoianova, que majuds, perqu
el que jo he fet sn paraules i en canvi ella ens mostrar un
fragment de lespectacle que ha construt sobre Madame de
LA LUXRIA
...la Maria Moliner ... defneix la
luxria com una qesti sexual i raona
sobre la seva prpia naturalesa...
47
Sade que sha vist a lAntic Teatre i que ara molt amablement
ens interpretar. All podreu veure on es troba la relaci entre
el plaer i el dolor, i que potser s lexpressi ms drstica de la
luxria. Moltes grcies.
Santiago Fondevila
14 de febrer de 2012
Santiago Fondevila s Llicenciat en dret i periodisme, Ha estat crtic teatral a la
Vanguardia i ara columnista i crtic al diari ARA i a la revista Time Out. Ha estat
un dels promotors i redactors de la revista Hamlet.
LA LUXRIA
...com pot, lhome luxuris de les
formes, amagar el fons? ... s una feina
que potser en el debat posterior sortir...
48
s lenveja una emoci desagradable
pel desig duna cosa que posseeix un altre?
1r CICLE DEBATARTS
El teatre i lenveja per Joan Oll
13 de mar de 2012
tast escnic
Fragment de lespectacle EMBROSSAT
a crrec dAddaura Dansa
49
LENVEJA
Joan Oll
ENVEJA, TENS NOM DE DONA
C
om diu el programa de m, sc aqu per parlar de lenveja. I
si hi sc s noms, i exclusivament, perqu mho ha demanat
lIgnasi Roda, un home bo i fdel que va saber acomiadar
els meus pares amb una rosa i una branca dolivera, i amb qui, o
millor dit, de qui, vaig aprendre les primeres paraules del teatre.
Abans de tot, he de dir que sento molta enveja de vosts, que
no han hagut dinvertir temps preparant aquestes paraules que
mirar de dir tan b i tan a poc a poc com spiga perqu faci
lefecte que he escrit ms ni pateixen ara mateix el pnic escnic
dhaver de parlar de pecats en pblic, dhaver de parlar de coses
que no sabien i han hagut de preparar a corre-cuita. Vull dir
tamb que ara mateix tinc enveja, i molta, dels supersticiosos,
perqu avui dimarts i tretze s el seu sant patr, mentre que per
a la resta dels mortals els que no som supersticiosos perqu
ser-ho porta mala sort s un dia com qualsevol altre. De
tota manera, envio una oraci al sant o santa de torn perqu
la maledicci del dimarts i tretze no mafecti en els prxims
minuts.
I dem em tocar envejar els enamorats, aquells que renuncien al
llibre i la rosa de Sant Jordi i, encomanats a Sant Valent i el seu
soci Cupido o Cupidell com deia Salvat Papasseit soferiran la
50
medalla de lamor i quedaran per sopar i es diran testimo a la
llum duna espelma espanyola. A tots ells, i envejs del seu amor,
els desitjo que sestimin dijous ms que dem. Shakespeare,
potser un dels autors que ha mostrat ms descarnadament els
fantasmes de lenveja ho va deixar dit: The World is a Stage
(El mn s un escenari) i com que lescenari pren exemple del
mn, les dosis denveja a la fcci teatral es deuen correspondre
percentualment al millmetre amb les que corren pel planeta.
Per lenveja, amb tota seguretat, s la menys teatral del set
pecats capitals perqu es practica en silenci. Pocs envejosos
tenen la valentia de dir a lenvejat que voldrien ser ell, perqu
en aquest cas el sentiment lleig esdevindria franca confessi
dadmiraci, sempre que no derivi cap al llepaculisme.
Lenveja s una declaraci dinferioritat va deixar escrit el
savi Schopenhauer, i lenvejador professional mai no sabr
traduir a paraules la seva amarga veritat, perqu el faria petit
i mesqu quan el que voldria ser s geners i gran. Acostumem
a emmirallar-nos en qui t ms virtuts, poder o diners que
nosaltres. Alg dels presents ha envejat mai un malfactor? Diria
que en aquest cas el pecat pren altres noms, tots ells sinnims
de delinqncia o del crim.
Uns quants segles abans de Schopenhauer, entre invent i
invent, Leonardo da Vinci ja havia sentenciat que si hi hagus
LENVEJA
...lenveja s una declaraci
dinferioritat, va deixar escrit el savi
Schopenhauer...
51
un sol home immortal, seria assassinat pels envejosos. Nietsche
hi va estar dacord i, ms recentment, Riddley Scott ens va
ensenyar, en la seva magnfca pellcula Blade Runner, tota
la fosca malenconia que pot crixer a lnima dels replicants
que saben que han de morir i que el seu creador de la Tyrrell
Corporation no pot fer res per salvar-los. Com Nietszche va
matar Du.
Aix de lenveja ve de lluny, de dos personatges a prop dun
arbre que no eren Vladimir i Estrag, sin Adam i Eva, sobre
qui Pere Quart va fonamentar la seva obra teatral All que
una vegada sesdevingu. Podrem dir que lenveja ve fns i tot
dabans del pecat original. Adam i Eva volien ser dus, Can
volia ser Abel i el va assassinar. El crim entre germans, que
tant va plorar Espriu a Antgona com a metfora de la nostra
guerra civil, acabava de nixer. Per ni lacte defnitiu de la
sang vessada no absol Can del seu dolor, perqu el tumor
espiritual de lenveja dura molt ms temps que la felicitat o
poder daquells a qui envegem. Dos francfons a qui admiro,
Napole I i Jacques Brel, van trobar lantdot, o almenys la
frase o leslgan per intentar trencar el cercle vicis: Castiga
els envejosos fent-los sempre el b deia el militar. El cantautor
belga no fou tan lapidari, per venia a dir el mateix: Quan
et presentin alg, acull-lo com si fos un tipus excepcional, i el
teu tracte lajudar a ser-ho.
LENVEJA
...podrem dir que lenveja ve fns i tot
dabans del pecat original. Adam i Eva
volien ser dus...
52
Estem avui reunits al Teatre Museu El Rei de la Mgia. De
nano havia passat no poques hores a la seva antiga seu del
carrer Princesa comprant articles i intentant que mexpliquessin
trucs per sorprendre els meus amics amb el teatre de la illusi.
Volia ser com els mags, per no els envejava, perqu ladmiraci
cap a ells era molt ms gran que lenorme distncia entre els
seus resultats perfectes, que em deixaven astorat, amb cara
de tragasables i les meves maldestres habilitats, que sempre
acabaven amb las caient-me de la mniga o sense cap conill
sortint del barret. Hi ha una enveja positiva, lemulaci, que s
la que diu: Jo treballar per ser com tu.
Si un servidor sha dedicat a aix del teatre s, probablement,
perqu fa gaireb quaranta anys un tal Jos Luis Gmez,
provinent dAlemanya, va aterrar al Teatre Capsa del carrer
dArag i va representar tres peces: El pupilo quiere ser tutor
i Gaspar, de Peter Handke i Informe para una Academia, de
Franz Kafka. Com vaig envejar, el que aquell homenet era
capa de fer amb la veu, el cos i el cervell! Com vaig envejar,
aquell teatre que anava ms enll del teatre i que ens remetia,
sense trampes, com una can, al ms profund de nosaltres
mateixos! Com vaig envejar, els primers espectacles de Llus
Pasqual al Lliure, quan jo encara no sabia qui era Giorgio
Strehler! Com vaig envejar Strehler, per a qui teatre i msica
noms eren flls bessons duna harmonia superior. Com vaig
LENVEJA
...hi ha una enveja positiva,
lemulaci, que s la que diu: Jo
treballar per ser com tu...
53
envejar Flotats, el seu caminar, el seu parlar, quan ens va
ensenyar, a nosaltres, mal educats pel mal teatre, quan ens
va ensenyar en carn prpia que lactor noms t tres armes:
la sllaba, el pas i el gest, i noms amb aix i molt talent tot
s possible. Vaig envejar moltssim el meu germ, amic i padr
del meu fll, Franco di Francescantonio, quan des de la seva
quasi santa humilitat era capa amb el seu saber i la seva
sensibilitat de fer-nos entendre en itali moltssimes ms
coses que molts actors en catal o en castell!
Heu ents mai millor Rei Lear que quan Bergman ens el
va explicar al Tvoli, aqu al costat, en suec? Vaig envejar
tamb Xavier Albert pare del Pau, el fillol del meu fill
Carles una tarda de diumenge sortint del Romea, on ell
acabava de presentar una meravella sobre Ramon Llull, si
no recordo malament. El devia envejar, ms enll del seu
talent, perqu en aquell moment les coses no devien anar-
me tant b com li anaven a ell. He envejat molt, per us
asseguro que mai lxit de pblic dalgun espectacle que no
mhagus commogut. Per tamb mha tocat a mi sentir la
callada enveja dalgun company, fins i tot dun gran amic.
Quin es tu enemigo? El de tu oficio. S, us ho juro, no era
fcil anar a sopar amb en Jordi Mesalles quan a mi quasi
totes em ponien i a ell se li va girar la sort. I lun per laltre
no vam saber sortir de la teranyina.
LENVEJA
...lactor noms t tres armes: la
sllaba, el pas i el gest, i noms amb
aix i molt talent tot s possible...
54
Potser un dels exemples ms paradigmtics de lenveja
artstica s el de Mozart i Salieri. Deu ser emprenyador, quan
ets un excellent creador, coincidir en el mateix temps i espai
amb alg altre que va molt ms enll de tu. I la gran putada
s que si tu ets un gran creador, si coneixes i estimes el teu ofci,
no et queda ms remei que acceptar la grandesa de laltre,
perqu del contrari sers un impostor, terme que invalida
qualsevol relaci honesta amb la creaci artstica. Aquest
mateix desequilibri de talents el trobem tamb a la novella El
Malaguanyat de Thomas Bernhard, sovint adaptada al teatre,
en qu un molt bon pianista li toca ser company de generaci
de Glenn Gould i lhome, conseqentment, acaba regalant
el seu piano Steinway de cua llarga a la flla de la portera.
No deu ser fcil ser Cristiano Ronaldo mentre existeix Messi.
I els confesso que si jo fos una cantant catalana, potser em
vindrien temptacions de fer vud a la meva bona amiga Slvia
Prez Cruz.
Aix com el pollastre es divideix bsicament en cuixa o
petxuga, lenveja es divideix en sana o porca, traducci
literal del castell: envidia cochina. Lenveja sana notable
oxmoron pot ajudar-nos a crixer, pot voler dir: Jo vull
fer aquest truc de mgia o aquest paper com el fa aquesta
senyora o aquest senyor i, aprofitant que tinc un model a
seguir dedicar un gran esfor a assolir el meu objectiu. I per
LENVEJA
...si tu ets un gran creador, si coneixes i
estimes el teu ofci, no et queda ms remei
que acceptar la grandesa de laltre...
55
ser com ell, copiar les causes i no els efectes, perqu en cas
contrari seria una fotocpia dell i no seria jo.
Ja he apuntat abans que lenveja no acaba de ser del tot teatral
perqu no es transmet per la paraula, llevat que es despatxi en
monlegs interiors o en desesperades confdncies o conxorxes
amb un tercer, per mai directament a lenvejat. Aquest pot
rebre una punyalada per lesquena, per mai una paraula cara
a cara. I, posats a flar ms prim, podrem dir que lenveja
pertany a lapartat teatral del mim, de la gestualitat callada.
Si anem al diccionari, al Mara Moliner per exemple, serem
informats que la paraula en qesti ve del llat invidere, s a
dir: Mirar amb malvolena. I en aquest cas, semblaria ms
oport vehicular aquest sentiment a travs dun primer pla de
cinema o dins un teatret com el que ara ens acull que no en un
amfteatre Grec amb vuit mil espectadors.
No entenc com, en poca de tantes prohibicions, tots els teatres
poden seguir programant impunement Otello, un gran allegat
a favor de la violncia de gnere. I, a sobre, s molt probable que
el protagonista, quan acaba la funci, rebi grans aplaudiments
per part del pblic. Si jo mans prohibiria una can, una
pellcula i una pea de teatre: La mamma de Charles Aznavour,
Bambi i Otello. Otello ha passat a la histria com un tractat de
la gelosia que, tot i tenir molt a veure amb lenveja, es regeix
LENVEJA
...lenveja no acaba de ser del tot teatral
perqu no es transmet per la paraula, llevat
que es despatxi en monlegs interiors...
56
per unes altres normes. Deia Victor Hugo home de teatre que
amb el seu Miserables ha fet multimilionaris a molts productors
perfectament envejables que experimentem enveja quan
veiem laltre gaudir dall que nosaltres desitgem. En canvi, les
gelosies es produeixen quan veiem laltre posseir all que nosaltres
voldrem tenir. S que les paraules del senyor Hugo (que vol dir
fga) no sn polticament correctes, com tampoc no ho acaba de
ser aquell crim exemplar de Max Aub titulat Fe de erratas que
diu: Seor juez: donde dice la mat porque era ma debiera
decir la mat porque no era ma. Ja deia aquell, ms savi que
tots, que Du t dues maneres de castigar les seves criatures:
negant-los el que demanen o donant-los el que demanen.
Tornem al moro una altra paraula polticament incorrecta
de Vencia. Tornem, doncs, a lrab de Vencia on Iago, a
travs de lenveja, arriba a la traci de lamic, com hi arriba
Brutus amb Juli Csar. s aqu on lenveja, ja incapa de ser
retinguda en el cos i el cervell de qui la pateix, explota amb
violncia ja sigui amb maledicncies o b amb sang contra la
vctima innocent. El llenguatge s savi i la paraula castellana
chisme t molt a veure, etimolgicament, amb la paraula
cisma, que vol dir separaci.
Podrem citar mil obres teatrals en qu lenveja, com a la vida, s
el motor del comportament dels personatges: La casa de Bernarda
LENVEJA
...podrem citar mil obres teatrals en
qu lenveja, com a la vida, s el motor
del comportament dels personatges...
57
Alba, LOncle Vnia Per en tot cas, i potser mequivoco, no he
sabut trobar en els grans clssics grecs ni la ms mnima engruna
del sentiment que avui ens ocupa. Insisteixo en lescassa teatralitat
daquesta falta dortografa de lesperit, ja que si es crea catarsi,
aquesta s esquifda i de baixa volada.
Tinc, doncs, molta enveja dels meus companys daquest cicle
de xerrades perqu ells shan emportat els millors talls del
pasts dels pecats capitals. La luxria i la gola, per exemple,
et procuren dentrada una cosa que mai no et donar lenveja:
un plaer immediat que pots gaudir a soles o b en companyia.
Qu poden tenir de dolent aquests presumptes pecats sensuals
si els diaris els anuncien en pgines de gastronomia i contactes
i Ferran Adri s el catal ms universal del mn mundial? La
gola t un petit problema (i la gula encara ms), i s que val
molts calers, per, per compensar-ho, si dues o ms persones
es posen dacord, la luxria pot ser un viatge danada i tornada
al set cel que no els costi ni cinc, cosa que fa que els que pequen
davarcia es sentin doblement a gust, estimant sense pagar! Pel
que fa a la suprbia, s una actitud negativa amb ampli suport
social: noms cal observar com la massa social del Reial Madrid
aprova i aplaudeix actituds com les de Cristiano o Mourinho.
De la mandra o del preferiria no haver de fer-ho com
deia Herman Melville ja sen va ocupar abastament sant
LENVEJA
...no he sabut trobar en els grans clssics
grecs ni la ms mnima engruna del
sentiment que avui ens ocupa (lenveja)...
58
Guardiola, quan recomanava els aturats que es llevessin ben
dhora per poder gaudir ms temps dels dilluns al sol. I potser,
amb la retallada de funcionaris, es palliaran els nombrosos
pecadors que sadscriuen a aquesta falta. De la ira, que
acostuma a nixer de la indignaci, val ms que no en parlem,
mentre aquest senyor que treballava aqu al costat, al Palau
de la Msica, encara s al carrer; mentre el Prncep consort
Urdangarn segueix rebent un tracte preferent; mentre que un
parell de xorios de cognom Matas (present dindicatiu del
verb matar) segueixen somrient a les cmeres; i mentre uns tal
Prez Trevio i Sol, han ensenyat a la gent el seu analfabetisme
moral. I, s clar, arribats a aquest punt, la bona gent no t ms
remei que envejar i envejar i envejar aquesta colla de shyllocks
i tartufs el privilegiat luxe darribar a f de mes.
El flsof Bergson ens va ensenyar, ens va fer veure potser el
verb ms teatral de tots els verbs que es fan i es desfan perqu vol
dir fngir per tamb ensenyar a mirar que noms a travs
del fngiment teatral, de lartifci, sabrem ensenyar al pblic
carcters i situacions humanes. Deia que Bergson ens explicava
que la tragdia serveix per explicar les nostres aspiracions ms
altes desprs de la prdua del Parads; lextrema difcultat de
ser una mica dus. I congregats en la gran Esglsia del bon
teatre plorem junts la molt poqueta coseta que som. Vzquez
Montalbn va parafrasejar i corregir Protgores sentenciant
LENVEJA
...la bona gent no t ms remei que
envejar i envejar i envejar aquesta
colla de shyllocks i tartufs...
59
que Lhome s la mesura de totes les cosespetites. I aix s
sempre, segons Bergson, que en la comdia exhibim el pitjor
de nosaltres per riure plegats dall en qu tots ens assemblem
tant.
A quins gneres escnics sexhibeixen les petites o grans enveges
que ens acompanyen des de nens o fns i tot abans de nixer? A
la tragdia, al drama, a la comdia? Jo ja he dit tot el que havia
de dir. Ara, si voleu, podem seguir parlant-ne tots plegats.
Joan Oll
13 de mar de 2012
Joan Oll s director de teatre. Exerceix de professor de lInstitut del Teatre i
collabora a Catalunya Rdio. Es un director que eixampla la seva actuaci a
diferents mbits: msica, televisi, actes institucionals, etc. s un dels directors
ms prolfcs del nostre panorama teatral.
LENVEJA
...a quins gneres escnics sexhibeixen les
petites o grans enveges que ens acompanyen
des de nens o fns i tot abans de nixer?...
60
s la gola un apetit desenfrenant
del plaer per les coses?
1r CICLE DEBATARTS
El teatre i la gola per Pere Planella
17 dabril de 2012
tast escnic
MGIES DEL MN
per la Companyia lEvocador
61
P
otser de tant en tant se mescapar dir gula, perqu jo
vinc duna educaci descolapis, naturalment duna poca
histrica, i all ens ensenyaven en castell. La gola s,
doncs, un daquests pecats capitals que havia oblidat en
un determinat moment de la meva vida, i ara he tornat
a recordar. Els pecats capitals en general es relacionen
entre ells, per en el cas particular de la gola, podrem dir
que abasta o embarca tots els altres, perqu es refereix a
lexcs. De fet, lexcs sha relacionat sovint amb el menjar
i el beure, per hi s en totes les coses i sen parla des de fa
molt de temps. Lesglsia i aquesta colla ja ens parlaven de
la temprana, i en El banquet de Plat, ja es discutien la
quantitat de substncies i daliments abans de parlar sobre
filosofia.
En aquesta trobada, no sabia si havia denfocar aquest pecat
de la gola des de la perspectiva de lautoria, del teatre en
general, de lespectador o des de lentorn que s lessncia
del teatre. Finalment, he preferit agafar-ho des del punt de
vista de lactor, per dues circumstncies molt divertides. Per
una banda, tenim una cavitat bucal amb qu lactor expressa
amb aquesta capacitat oratria, amb el seu dir i amb el seu
actuar utilitza la paraula i sen va cap a fora. Per laltra,
la ingesta de lexcs del menjar o el beure es fa de fora cap a
dintre, a travs daquesta mateixa cavitat bucal.
LA GOLA
Pere Planella
62
En aquest sentit, a mi em sembla interessant fer una petita
refexi, perqu en una mateixa estructura del nostre cos, hi
entren uns elements proporcionant-nos uns plaers determinats
com la degustaci i al mateix temps tamb en surten uns
altres, en relaci al que s lessncia del teatre (potser ms
convencional), i que s la paraula.
Considero que hi ha dos pecats, la gola i la luxria, que estan
essencialment units, i a la Bblia hi trobem un material molt
interessant en el moment en qu Adam i Eva mengen la poma
i, desprs, sen van directament al catre. Veig, per tant, una
diferncia daquests dos pecats respecte als altres, perqu
aquests venen duna necessitat: la necessitat del menjar i la
necessitat de la procreaci.
En el mn del teatre, lexcs en el menjar no el trobem
gaire representat en les obres. Tot i aix, tenim lpera de
Rossini amb els canelons, o el Falstaff (quin personatge, el
Falstaff !) a Les alegres casades de Windsor, on les ingestes i
les desproporcions descrites fan realment que pensis que era
un home que menjava molt. La beguda s que s un tema
ms present en el teatre, i en tenim uns exemples clarssims:
Qui t por de Virginia Woolf ?; La gata sobre la teulada de zinc;
Titus Andrnica on hi trobem una mica de canibalisme
o Medea.
LA GOLA
...lexcs en el menjar no el trobem
gaire representat ... la beguda s que
s un tema ms present en el teatre...
63
Veiem en el Bosco, a la seva La taula dels set pecats capitals, o
a les imatges del Brueghel, els pecats capitals que el papa el
Gregori Magne va llistar. Aquests pecats capitals no ho sn per
la importncia que cadascun dells pugui tenir en si, sin pel
que poden generar potencialment. Un exemple ben clar: la ira
s un pecat que genera moltes conseqncies que en aquests
moments estem vivint, com ara els genocidis, els magnicidis o
els homicidis... Els pecats sn greus pel que generen. I en aquest
cas, aquest imaginari, des del punt de vista del cristianisme i
del catolicisme, sn els que ens han mostrat aquests set pecats
capitals. Recordeu la pellcula Seven? s interessant refexionar
sobre largument per veure de quina els pecats capitals sn
la causa i lorigen dun personatge que duu a terme els seus
assassinats, en forma de pecats capitals.
El primer que fem desprs de respirar s mamar i jo crec que
aquesta s una infuncia innata bastant interessant. Aquest
simple acte pot fer que, desprs, hi hagi aquesta desmesura en
molts moments de la nostra vida, sobretot en el cas de la gent
del mn del teatre. Molt pocs actors, i tinc lexperincia dhaver-
ne dirigit a molts, han anat a fer la funci amb lestmac buit
o poc ple. En canvi, jo he vist actors sortir amb substncies i
chupitos. I sobretot desprs de la funci, aleshores s amb
aix s que hem de reconixer que aquest mn de la farndula
amb aix en som els amos ens entreguem a la disbauxa. Per
LA GOLA
... aquest mn de la farndula amb
aix en som els amos ens entreguem
a la disbauxa...
64
tamb s lgic, perqu la quantitat dadrenalina que lactor
traspua durant la funci necessita un moment de relaxament,
de compensaci.
Quan em van proposar intervenir a DebatArts vaig pensar:
Podria venir aqu i posar una taula plena de menjar i fer un
vdeo. Per al fnal vaig creure no, perqu vivim una poca
dausteritat, una poca difcil i per tant seria millor fer una cosa
simple. Aix que, en comptes de fer una performance, us far un
men de les comarques don sc. Sc dOlot, b, ms que dOlot,
de la vall de Bianya. Ara haureu de tancar els ulls i pensar que
hi ha una taula amb el segent: tota mena dembotits, botifarra
dou, de fetge, de sang, de bolets; els pats els deixem; escudella i
carn dolla, amb la pilota, morro, orella, cues de xai, de vedella i
de porc; canelons de lvia o patates den bretxa (sn les patates
artesanes), peus de porc amb naps i hi afegim una mica, de tant
en tant, uns fesols de Santa Pau i botifarra esparracada. Per
postres: tortell de rams, bunyols de quaresma farcits de crema,
nata i trufa, mona de Pasqua de sara amb mantega i xocolata,
pa, vi, cervesa, begudes alcohliques, cafs, licors, cava... I apa! A
dormir o a fer un polvo! A la gastronomia ens hi podem apropar
per excs, ja ho veieu, per tamb per defecte. Per defecte seria el
fet de no menjar, i aix s tamb un problema bastant greu i una
malaltia que ja coneixeu, lanorxia, i una altra s la bulmia:
anar menjant i anar traient.
LA GOLA
... Els golafres del teatre catal ...
crec que es divideixen en cinc: tres de
privats i dos de pblics...
65
Ara voldria llegir-vos els set nous pecats socials del segle
XXI presentats pel Vatic: lanticoncepci, els experiments
moralment dubtosos com la investigaci amb les cllules
mare, la drogoaddicci, la contaminaci del medi ambient, la
contribuci a ampliar la bretxa entre els rics i els pobres, la
riquesa excessiva i generar pobresa. s sorprenent, perqu nhi
ha molts amb els quals jo hi estic molt dacord. Caram! Com
shan actualitzat, aquesta gent! Parlen de la riquesa excessiva,
de contribuir a reduir la bretxa entre els rics i els pobres...
Aquestes qestions amb les altres ja no mhi fco podrien
ser els principis dun programa dun partit poltic.
Una cosa s la gola i laltra s la gana. Hi ha personatges de
teatre, com lArlequ per exemple, que sempre t gana i tamb
t ganes de tenir gana. T gana dun plaer lligat amb la gana, i
que s el de fxar-se amb els pits de la Colombina. Tamb tenim
el Carpanta: impressionant!
Els golafres del teatre catal, i ho dic sincerament, crec que
es divideixen en cinc: tres de privats i dos de pblics. Els tres
golafraires privats sn: Focus, TresxTres, Anexa i Bit. I
desprs tenim dos golafraires pblics que sn el TNC i, en
menor mesura, el Lliure. Fonamentalment, tots aquests mengen
de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i de lAjuntament
de torn. Lespectador catal s molt poc golafre. Actualment, jo
LA GOLA
...lespectador catal s molt poc golafre.
Actualment, jo no he vist mai a ning
que sen vagi a golafrejar teatre...
66
no he vist mai a ning que sen vagi a golafrejar teatre. Abans
s. Puc dir que rem uns quants, en aquella poca, que anvem
a Edimburg, Nancy, Aviny, i amb una setmana viem trenta o
quaranta espectacles. Anvem a Pars o a Londres, i amb tres o
quatre dies viem vuit espectacles.
Hi ha una obra, Els set pecats capitals dels petitburgesos, que s
una pera-ballet del Bertolt Brecht i del Kurt Weill escrita el
1933, si no mequivoco. Lobra est dividida en petits esquetxos
i hi ha canons de tots els pecats capitals, aix que tamb nhi
ha una de la gola. La pea tracta de dues germanes que es diuen
Anna i que marxen de casa per buscar una vida millor, i al llarg
del cam els van passant una srie de circumstncies. Surten
dels Estats Units del sud per anar-sen a guanyar uns diners per
reconstruir la seva casa a Luisiana. Pensen que aquesta ser la
manera de ser ms felices amb la famlia. Hi ha una Anna que
fa dempresria i una Anna que fa dartista. La Carme Sansa
havia dirigit aquest espectacle el 1986 o 1987 en un Grec. s una
pera-ballet que, com s usual amb Brecht, t el seu comproms
poltic. La Carme ens en llegir un fragment:
LAnna s una estrella, ha signat un contracte. Ha
de complir-lo costi el que costi i no li s perms
de menjar. Un dia roba una poma i se la cruspeix
damagat per quan la pesen sha engreixat un
LA GOLA
...anvem a Edimburg, Nancy,
Aviny, i amb una setmana viem
trenta o quaranta espectacles...
67
gram. Lempresari sestira els cabells. A partir
dara la seva germana li controlar els menjars. La
serveixen dos criats amb pistola i de les safates del
menjar noms en pot prendre un pessic petit.
I aleshores ve una can, La can de LA FAMLIA:
Hem rebut carta de Filadlfa.
LAnna est molt b.
Ja t un bon contracte de ballarina estrella.
Per, desprs, per desprs, per desprs,
res de menjar tot el que vol ni quan vol.
Quina pena per la nostra Anna
que ha estat sempre molt golafre.
Per qu vols si el que diu aquest contracte
s que no volen hipoptams a Filadlfa.
Cada dia la pesen i pobre della si un gram guanya.
El seu pes no ha de passar de cinquanta-dos quilos.
Pobre della si un gram hi guanya.
I si pesa ms s massa, i si pesa ms s massa.
La nostra Anna t molt seny i vigila,
un contracte s un contracte,
i menjar ja menjars, s, a Luisiana, Anna,
a Lusiana Anna: dolos, bistecs, caviar o xampany
i aquests pastissets tan grocs de mel.
LA GOLA
...cada dia la pesen i pobre della si
un gram guanya ... un contracte s un
contracte...
68
Pensa en la casa de Luisiana, Anna.
Mira-la com creix de pis en pis, Anna.
Aguanta i pensa: ser golafre danya.
Vs en compte Anna, que ser golafre fa mal.
Acabo aqu, noms dir-vos que per favor aneu molt en compte
aquesta setmana perqu tenim cinc dies molt difcils per a la
desmesura. Tant per b com per mal. Avui hi ha el Madrid,
dem hi ha el Bara i la setmana que ve hi ha el Madrid i el
Bara. Cinc dies molt propicis a la desmesura: aneu molt en
compte!
Pere Planella
17 dabril de 2013
Pere Planella s Llicenciat en Art Dramtic. Director de teatre. s membre
fundador del Teatre Lliure. Professor de lInstitut del Teatre. Representant a la
comissi de la Uni Europea del programa informtic CATS. Collaborador de
la Universitat de Belles Arts de Bilbao.
LA GOLA
...Aguanta i pensa: ser golafre
danya. Vs en compte Anna, que ser
golafre fa mal...
69
70
s lavarcia el desig de
posseir ms del que es t?
1r CICLE DEBATARTS
El teatre i lavarcia per Guillem Jordi Graells
15 de maig de 2012
tast escnic
CANONS I POEMES ERTICS CUBANS
amb Mara Elena Espinosa i Amparo Parra
71
D
els pecats capitals, mha tocat segurament el ms trist i el
ms lamentable de tots que s el de lavarcia. La luxria
no cal dir que s un pecat capital estupend. Per b, jo
me nhe anat al que sha de fer sempre, al diccionari, i Du
nhi do el que hi he trobat! Segons diu el Diccionari de lInstitut
dEstudis Catalans, lavarcia s: El desig excessiu i desordenat
dadquirir riqueses per guardar-les i la Continncia excessiva
en les despeses. Vol dir que lavarcia s a la vegada dos
conceptes: la cobdcia, s a dir i la cobejana de riqueses, el desig
excessiu la passi pel diner per tamb s la gasiveria,
s a dir lacte propi de qui va amb un compte excessiu en les
despeses i est mancat de tota liberalitat.
La luxria jo diria que s un vici, s un pecat capital o una
tendncia, que va en una sola direcci. Lavarcia, en canvi, jo
crec que inclou en el seu interior aquestes dues direccions: la
voluntat datraure, de mantenir, de conservar les riqueses o el
diner, i laltra, el fet de no deixar-ho anar. Suposo que aleshores,
i amb la fama que tenim els catalans, som un dels pobles ms
avariciosos o, si ms no, gasius. Ja sabeu que hi ha acudits dall
que en diuen tacaos en castell (de gasius) que serveixen,
segons els contextos, per atribuir o relacionar aquest pecat
amb els jueus, els escocesos o els catalans. El mateix acudit el
pots explicar a un angls, fent-lo protagonitzar per un escocs
o lexpliques a lestat espanyol amb un protagonista que ser
LAVARCIA
Guillem Jordi Graells
72
inevitablement un catal. De la mateixa manera, la gent una
mica curta denteniment acostuma a ser daquest poble que en
diuen Lepe, on resulta que fan unes maduixes excellents.
Lavarcia no he de fer pas una conferncia sobre religi, moral o
llengua s un concepte que molt rpidament el podem aplicar en
aquest doble aspecte: el de la cobdcia i el de la gasiveria. Jo penso
que hem estat un pas, una cultura, una societat, com ho vulgueu
dir, molt gasiva respecte al teatre. Si reculem en els orgens del que
en podrem dir teatre catal, que no s pas a lpoca dels romans,
sin a partir del moment en qu existeix una llengua que es diu aix,
la gasiveria ja s visible en el prncep.
Moltes de les realitats teatrals que ms admirem, que ens semblen
esplndides en el mn, sense lexistncia del prncep no haurien
existit. Quan dic el prncep podria dir el rei de Frana, o la reina
Isabel i els grans nobles anglesos protegint les diverses companyies
entre les quals hi ha la de Shakespeare. Vull dir, doncs, els
prnceps, els arquebisbes, els cardenals italians protegint i donant
ressorgiment a les magnfques installacions que han donat nom a
aquest artefacte mgic que en diem teatre a la italiana.
En canvi, en el nostre context ms immediat, aquesta
generositat i aquesta antiavarcia del prncep no la trobem.
De fet, si mirem els testimoniatges, les crniques i els estudis
LAVARCIA
...dues direccions: la voluntat datraure,
de mantenir, de conservar les riqueses o el
diner, i laltra, el fet de no deixar-ho anar...
73
medievals, veiem que aquesta tendncia gasiva noms es
trencava en dos aspectes. Un eren les entrades principesques,
les entrades reials a les ciutats on sorganitzaven grans
manifestacions parateatrals: el rei venia per la porta del que ara
seria la Portaferrissa a travs de la Rambla. I aleshores entrava
i all era acollit per entremesos i jocs de joglars fns arribar al
palau reial. Laltre era lEsglsia. LEsglsia utilitzava el vehicle
teatral per difondre les seves doctrines en una poca en qu
aquesta sentestava en mantenir la litrgia en llat, una llengua
que cada vegada la gent coneixia menys. Aix, es veia obligada
a fer en vulgar, en vernacle, lexplicaci de les normes morals
i de les vides exemplars dels sants. I aix s el que va donar
naixement al teatre perqu, a ms a ms, tenia un inters, una
atracci pel fdel. El vehicle teatral, la representaci del martiri
de santa Brbara, fer veure que lestaven destrossant viva amb
una roda de ganivets, tenia ms morbo i s ms atractiu que no
pas lexplicaci de les virtuts de la resignaci o de la sofrena,
i totes les altres caracterstiques que havia de tenir un bon
cristi. I a ms, el morbo que hauria pogut tenir aquella escena
quedava plenament justifcada perqu, en defnitiva, sestava
representant la vida exemplar duna santa.
Tanmateix, aquestes sn les dues grans excepcions. B s cert
que quan naixien els grans teatres moderns sota lempara
dels prnceps, diguem-ne que comenvem a ser un pas
LAVARCIA
...hem estat un pas, una cultura, una
societat, com ho vulgueu dir, molt gasiva
respecte al teatre...
74
colonitzat, o un pas dependent polticament de Madrid, on s
que hi van nixer unes certes formes cortesanes de teatre sota
la protecci del poder, que va donar lloc al fams Siglo de Oro.
Aqu no vam tenir Siglo de Oro perqu no tenem poder, no
tenem prncep, i per tant lnic indici del que hauria pogut ser,
es va produir entre moltes altres coses que sovint oblidem
a Valncia. Ferran el Catlic, quan va aconseguir deslliurar-se
daquella mmia brutallosa que era la Isabel I, es va tornar a
casar amb una noble del sud dOccitnia, Germana de Foix. No
va tenir gaire feina conjugal perqu Ferran el Catlic ja estava
molt decrpit, per tot i aix van intentar tenir un hereu que
va durar dos dies, ja que Ferran el Catlic volia continuar
mantenint la separaci dels dos regnes. Ms tard, Germana de
Foix es va tornar a casar, i el seu netastre, lemperador Carles
la va nomenar virreina de Valncia, on va quedar-se fent una
Cort. All hi havia, doncs, el ms semblant que mai hem tingut
a algun prncep. Tenem una noble, una reina consort, que
propiciava lactivitat musical, lactivitat escnica, de dansa i de
festes cortesanes. Per tot aix es va acabar de seguida. Per tant,
vam arrancar malament, perqu en el moment en qu hauria
pogut nixer una certa inversi de prestigi per part de la reialesa
o del poder en la construcci dun teatre modern, resulta que no
tenem qui aposts per aix i, en canvi, s que sestava produint
en el regne ve, a Castella. Aquesta seria la realitat, si voleu dir-
ho en aquests termes, que ens acabaria colonitzant.
LAVARCIA
...els privilegis que es concedien a les diverses
ciutats perqu els hospitals tinguessin el
monopoli de les representacions teatrals...
75
El pas segent, el pas important que ja seria amb la revoluci
burgesa, tamb es produa en un context en qu aquesta classe
triomfant, aquesta classe que econmicament es feia amb una
part del control de la societat, de la vida pblica, va decidir
construir-se els seus propis llocs desbarjo, doci i de cultura,
que serien els teatres. Curiosament, el teatre es va convertir
en una activitat benfca. Alguns poden recordar segurament
quan a les entrades hi havia limpost de menors, pel qual es
va lluitar fora perqu desaparegus. B, doncs aix ja venia
dabans, vull dir el fet de considerar que lart escnic, el teatre,
lpera, la dansa, sn activitats pecaminoses gaireb per
essncia. I per tant, quan comenaven a existir companyies
itinerants, companyies de cmics que representaven, es van
inventar un sistema que sassembla ben b a coses daquests
dies, daquestes darreres poltiques, que s all de dir: Doncs
els que vulguin representar coses pecaminoses, com sn les
comdies, com sn les farses i com s tot aix, hauran de fer-ho
en el lloc que decidim i a ms els benefcis aniran per a una causa
bona, que s un hospital. Aix van nixer els privilegis que es
concedien a les diverses ciutats perqu els hospitals tinguessin
el monopoli de les representacions teatrals i nobtinguessin
un benefci. Aix va nixer el Teatre, que simplement es deia
Teatre, perqu no nhi havia cap altre i no calia posar-li cap
afegit, tot i que desprs es va acabar dient Teatre de la Santa
Creu o Teatre Principal, i que encara est a la Rambla. De fet,
LAVARCIA
...el teatre es va convertir en una activitat
benfica ... poden recordar segurament quan
a les entrades hi havia limpost de menors...
76
a lAjuntament hauria de fer-li vergonya, perqu amb trenta
anys i escaig ha estat incapa de convertir-lo novament en un
espai pblic, en un espai ciutad, i continua sent dels Bala,
per podrint-se, perqu com ja sabeu des de fa molts anys all
no shi fa cap mena dactivitat. Des que va deixar de ser sala
dassajos del Liceu all est en decadncia progressiva.
El ms curis de tot plegat s que lhospital tenia el control,
sobretot el control econmic i per tant la censura. Per el que s
encara ms curis s que qui realment dictaminava quina era la
vida de lespectacle que es feia a Barcelona era el capit general
de torn. No era alg que tingus la dria de lespectacle, o que
tingus damant una cantant dpera o ballarina o actriu, sin
un simple capit general que controlava les decisions que feia
lhospital respecte a quines companyies shavia de contractar i
quines programacions sautoritzaven. Vull dir que el naixement i
la primera realitat teatral estable, continuada i permanent, va ser
una graciosa concessi perqu els pobres acollits a lhospital sense
recursos poguessin ser atesos amb els benefcis que donava el teatre
(quan en donava). Tots sabeu que el teatre ha estat tota la vida
un negoci incert i insegur, i tan aviat tens un xit imprevist com
ests convenut que la cosa funcionar molt i thi deixes fns i tot
els calotets. Doncs no noms aix, perqu el que deia qu es podia
fer o deixar de fer, era el capit general, s a dir el comandant de la
guarnici militar. I aix fns a dates molt avanades.
LAVARCIA
...ms curis s que qui realment
dictaminava quina era la vida de lespectacle
... a Barcelona era el capit general...
77
De fet, ja a fnals del segle XVIII hi havia menestrals, hi
havia gent que volia fer comdia i shavien de refugiar en
cases particulars i fer-ho amb una certa clandestinitat, perqu
quan se sabia que all hi feien comdia, shi podia presentar
lautoritat i prohibir-ho. Insisteixo, hi havia una concessi de
monopoli a lhospital i aquest, evidentment, decidia que les
representacions es fessin en el seu teatre, a la Rambla, perqu
era la manera de controlar la taquilla i de quedar-sen una part.
Per, feta la llei, feta la trampa, i a poc a poc van comenar all
que sen diu els teatres de sala i alcova.
En un pis del carrer Sant Pere Mitj, per exemple, imagineu-vos
una sala i una alcova. A lalcova hi representaven, utilitzaven les
mateixes cortines on hi amagaven el llit i a la sala hi havia els
espectadors. No cal dir que representaven sainets de dos, tres,
quatre o cinc personatges com a molt, perqu ms no nhi haurien
cabut i a ms haurien dhaver desmuntat el llit cada vegada que
feien comdia. A la platea, en el pati de butaques, hi cabien vint,
vint-i-cinc, potser trenta vens amb cadires, asseguts all veient
la comdia. s clar, aquest s un sistema, no ja gasiu, sin de
pura supervivncia, i que lnic que demostra s que hi havia
voluntat, necessitat i ganes de gaudir de lespectacle.
Era el qu va fer el Teatre de la Santa Creu, el Principal, quan
era lnic que tenia el monopoli i canviava cada dia de repertori.
LAVARCIA
...els teatres de sala i alcova ... hi
cabien vint, vint-i-cinc, potser trenta
vens amb cadires...
78
Era normal, aix era com funcionava el teatre arreu del mn,
vull dir que anaven alternant: la companyia dramtica, la
companyia coreogrfca i la companyia lrica. Anaven alternant
la representaci de tots els espectacles. I era una cosa de bon to,
aix com ara nosaltres ms o menys ens escarxofem davant la
tele desprs de sopar, doncs aleshores se nanaven al teatre cada
nit. Ara ens semblaria una delcia, que tothom ans al teatre
cada dia, per s que en aquell moment no hi havia altra forma
de diversi i tampoc hi havia cap altra forma de relaci social.
Hi havia, aix s, els ofcis solemnes de lesglsia, les festivitats...
per el que hi havia cada dia, tarda i nit, era el teatre. Hi
anaven sobretot els militars els militars de graduaci i no pas
la tropa o la xusma, s clar, els funcionaris, alguns canonges i
alguns benefciats per la catedral de la infnita corrua desglsies
i monestirs que hi havia aleshores. Hi anaven tamb les classes
benestants, bsicament la resta del que quedava daristocrcia,
que no nhavia quedat gaire perqu els aristcrates havien anat
cap a la cort, a Madrid. A partir dun moment determinat van
comenar a haver-hi uns senyors que estaven fent diners perqu
tenien fbriques, tenien indstries, i trobaven que aquell teatre
no era ben b el que a ells els convenia.
I aproftant una daquestes breus onades de liberalisme que
es van produir a lestat espanyol els ltims dos segles i escaig,
durant el trienni liberal, una de les mesures del govern liberal
LAVARCIA
...ara ... ens escarxofem davant la
tele desprs de sopar, doncs aleshores
se nanaven al teatre cada nit...
79
el 1830 va ser trencar amb determinats monopolis que tenien
lesglsia i els hospitals. Aix que lHospital de la Santa Creu,
amb grans marrameus, cal dir-ho, es qued sense el monopoli. I
de sobte, la necessitat despectacle, per tamb aquella realitat
despectacle que pullulava semiclandestinament a les sales i
alcoves, va poder emergir. Es van comenar a crear teatres a
Barcelona amb una certa profusi, fns al punt que semblava
difcil de sospitar que anys abans noms hi havia hagut un teatre
i que hi havia viatgers que passaven per Barcelona que deien:
B, Barcelona t un sol teatre, no s gaire espectacular...,
No s gaire.... I s que realment la manca de competncia
tamb produeix aquestes coses; lHospital no shi matava gaire
per tenir el teatre en condicions, perqu si la gent volia veure
teatre havia danar all, estigus com estigus.
Qu passa? Doncs que aquesta classe nova, aquesta classe
poderosa que comenava a haver-hi a Barcelona per la revoluci
industrial, es volia fer el seu propi teatre, i aquest seria el Gran
Teatre del Liceu. El Liceu no va comenar a la Rambla, tal i
com molta gent es pensa, i de fet cada vegada que se celebra
una efemride, una commemoraci del Liceu, sempre parteixen
de 1847 que s quan sinaugura lactual emplaament a la
Rambla cantonada Sant Pau. El Liceu va comenar com un
Conservatori i com una manera daconseguir diners per una
cosa que nhi deien la Milicia Nacional, una mena de cos armat
LAVARCIA
...aquesta classe poderosa que comenava
a haver-hi a Barcelona per la revoluci
industrial, es volia fer el seu propi teatre...
80
de la burgesia del moment. El Liceu va comenar en el convent
de Montsi, situat al fnal del Portal de lngel. En el lloc on
actualment hi ha el Liceu, hi vivien aleshores els caputxins. Per
distingir-los, a vegades es parla del Liceu de Montsi, perqu
estava al damunt de les restes del convent de Montsi.
Per per qu, de sobte, es van poder produir tants teatres?
Perqu una altra de les mesures liberals de lpoca va ser la
desamortitzaci dels bns eclesistics, amb la qual cosa tots
els convents, i a Barcelona nhi havia una enormitat, van
quedar convertits en altres coses. En un dels convents hi va
haver el Teatre Nou, que estava a la Plaa Reial; al convent
de Montsi hi va haver el Liceu primitiu; i altres convents van
ser el Mercat de la Boqueria o espais amb altres equipaments
que necessits aquella ciutat que comenava a crixer. Tot
plegat era iniciativa de la base econmica que tenia diners
en aquell moment. Continuvem vivint en la ms absoluta
de les avarcies pbliques en el sentit que ni lAjuntament, ni
la capitania general que controlava i presidia els espectacles
al Principal, al Teatre de la Santa Creu, participaven de tota
aquesta iniciativa. Per evidentment tampoc Madrid construa
cap mena dequipament escnic aqu, i aix va ser una constant
prcticament al llarg de tot el segle XIX, de manera que la
gasiveria de les estructures del poder va fer que noms a partir
de la iniciativa privada anessin sorgint algunes realitats.
LAVARCIA
... la gasiveria ... del poder va fer que
noms a partir de la iniciativa privada
anessin sorgint algunes realitats...
81
Algunes daquestes edifcacions el que pretenien sobretot era
prestigi social, s a dir, tenir un lloc de relaci. I el Liceu va ser un
lloc paradigmtic, prcticament fns fa quatre dies, per ser el gran
temple de la relacions socials de la burgesia, on es feien els bailes
de debutantes, encara als anys setanta. Jo encara vaig veure
anunciat els bailes de debutantes que organitzava lempresari
Pmies als anys setanta, i altres esdeveniments com les galles o
les estrenes amb tothom detiqueta, fns que durant la joventut
dalguns dels aqu presents ens vam dedicar a tirar-los tomquets
des de la Rambla. A partir del sorgiment daquells teatres de sala i
alcova del mn menestral que es converteixen en les infnites sales
del mn dels afcionats ateneus, cooperatives, associacions,
es va anar creant una xarxa intensa i immensa dequipaments
teatrals de petit format on bsicament el que es feia era teatre ben
fet pel plaer de fer-lo i pel plaer darnar-lo a veure.
Aix fa que bona part de la histria de les arts escniques, no
solament del teatre sin de totes les arts escniques daquest pas,
han hagut destar fetes a partir de lentusiasme, de la dedicaci, de
lautoexplotaci, de la voluntat tossuda de ser en contra de totes les
circumstncies i sense cap mena de context favorable. Fins i tot en
determinats moments en qu els contextos han estat immensament
desfavorables o contraris, els anys de la censura i de les limitacions
del franquisme, hi ha hagut uns petits poders poltics propis que han
dedicat algunes engrunes pressupostries a tot aix.
LAVARCIA
... el Liceu va ser un lloc paradigmtic
... per ser el gran temple de la relacions
socials de la burgesia...
82
Penso que sn justificables els debats o les discussions sobre
lenorme desproporci de pressupostos entre determinats
teatres pblics i determinades companyies privades. Hi ha
una base per aquesta discussi, bviament, per tamb el
punt de partida parteix duna falsedat, perqu ens estem
discutint per unes engrunes, ens estem discutint per un
pressupost ridcul en comparaci amb les societats del nostre
context immediat.
Jo he dit moltes vegades, en diversos articles per sense gaire
xit, que es tracta del repartiment de la misria. La misria
sempre genera males passions, lgicament. Per, quan els
termes es plantegen des duna suposada oposici de recursos
i de dedicaci, entre el teatre pblic i el teatre privat, per a mi
sest no noms simplifcant, sin tergiversant la realitat. No
existeix el teatre pblic i no existeix el teatre privat, almenys en
el sentit en qu sacostuma a plantejar. Hi ha una realitat molt
ms complexa. Hi ha el teatre institucional, que s lgicament
el Teatre Nacional, per ho sn tamb les activitats directament
gestionades, dirigides, i sufragades per altres poders pblics,
sigui el Festival Grec, o sigui el que sigui.
Hi ha un teatre concertat, que s un terme que en canvi no
hi ha manera dimposar-lo quan s el que designaria, per
similitud, amb el que sen diu escola pblica i escola concertada,
LAVARCIA
...les arts escniques daquest pas, han
hagut destar fetes a partir de lentusiasme,
de la dedicaci, de lautoexplotaci...
83
s a dir lescola privada residual, que s aquella que com que
pretn tirar endavant unes determinades metodologies i unes
determinades formes, per exemple de separaci de sexes,
renuncia a la possibilitat de tenir diners de lestat, se sost amb
els seus propis mitjans, i aleshores s un ensenyament privat:
el que no vol s que li imposin determinats condicionaments.
La immensa majoria del que no s escola pblica s escola
concertada perqu, en un grau o en un altre, hi ha una inversi
de diner pblic per assegurar la igualtat doportunitats, laccs
a leducaci de tothom, etctera.
Si traslladem aquest model en el teatre, hi ha una enorme
franja que es diu falsament teatre privat i que s teatre
concertat. I aix comenant per les grans productores, que
van dabanderats del risc i de la inversi privada, i que a
vegades tenen ms morterada de diners, visible o invisible,
que alguns equipaments pblics o que algunes entitats de
teatre pblic.
Tot aquell teatre que sacull a subvenci en el seu
funcionament, ja sigui amb subvencions a locals, ja sigui
amb subvencions a companyies, en un grau o un altre
exactament com lescola s teatre concertat. I de teatre
privat nhi ha relativament poc. Jo diria que en aquests
moments el sector ms clarament privat, que viu del seu
LAVARCIA
...ens estem discutint per unes
engrunes, ens estem discutint per un
pressupost ridcul...
84
esfor, de la seva autoexplotaci, de la manca gaireb
absoluta de suport de diner pblic, s el teatre infantil. Totes
aquestes companyies que es dediquen a viure de vendre
funcions, bolos, a escoles, grups, i que no tenen cap mena
de subvenci, sn segurament el cas ms extrem de teatre
privat. I potser ho s tamb El Molino aquest, que no s ben
b si s un teatre o s un puticlub o no s ben b qu s.
I potser hi ha alguna altra realitat com aquestes, per no hi s,
per descomptat, en cap dels teatres que funcionen al Parallel
(no ens enganyssim!), o que funcionen a la xarxa de Focus. Sn
teatres concertats, sn produccions concertades, sn espectacles
en els quals hi ha un marge de risc empresarial incert, per
tamb hi ha una determinada inversi pblica. I desprs hi ha
un sector alternatiu que el que vol s, per ideologia i a vegades
tamb per esttica, estar al marge dels mecanismes daquest
tipus. Fa molts anys es discutia sobre el teatre pblic, el teatre
privat, les sales alternatives...un moment! No totes les sales
alternatives sn el mateix. Hi ha sales dites alternatives que
senzillament sn sales de petit format, com el que passa amb
loff Broadway o loff West End, que el que sembla que estiguin
pretenent s aconseguir lxit per fer un trasps a un teatre ms
gran i ms central. El que s que hi ha sn unes sales de petit
format que es dediquen a promocionar nova gent, llenguatges
alternatius o frmules diverses.
LAVARCIA
...hi ha una enorme franja que es diu
falsament teatre privat i que s teatre
concertat...
85
s a dir que fnalment el panorama quedaria aix: teatre
institucional; teatre pblic en el sentit original del mot tal
com el van inventar els francesos, i que encara avui tenen els
britnics, que s un teatre amb diner pblic amb gesti privada
i professional en el qual el poltic de torn hi t poc a dir; i
fnalment, teatre concertat; teatre privat i teatre alternatiu.
I encara, dins de cada una daquestes cinc categories podrem
fer molts matisos i moltes distincions, perqu jo he fet una
exposici molt general i, per tant, inevitablement barroera.
Amb tot aix, qu passa en una poca de crisi, en una poca de
retallades, en poca de vaques magres, una poca de considerar-
ho tot una mena de luxe asitic? Doncs que sescampa la idea,
la brama, que el teatre i les arts escniques en general sn un
luxe, una sagnia, que si b no sn responsables del tot el dfcit
de la Generalitat, de lEstat espanyol i de la Uni Europea,
doncs poc els falta! I aquesta tampoc s la realitat. Perqu,
insisteixo, la inversi pblica que es fa en aquest sector s molt
moderada encara que hi hagin casos fagrants com el que ens
costa el Liceu, el que ens costa el TNC, o el que ens costa el
Lliure, que evidentment amb xifres absolutes pot ser molt
desmesurat en el seu conjunt. Tanmateix, la inversi pblica
al teatre continua sent ridcula comparada amb pressupostos i
les quantitats globals de les inversions de lestat de les diverses
administracions.
LAVARCIA
...tot aquell teatre que sacull a subvenci
en el seu funcionament ... en un grau o
un altre ... s teatre concertat...
86
Ja s que s molt demaggic, per quan tradueixes tota la
inversi en quilmetres dautovia pagada pblicament o en
peces darmament, tancs, avions, fragates, sembla ser que
estem endeutadssims. Per tot el que va comprar lAznar fa
uns anys, encara nhem de pagar una picossada, aix que s
irrellevant la qesti del teatre. Amb dos camarots duna
fragata daquestes que estan construint, es paga tota la dansa
daquest pas, i amb quatre tancs i un avi es paguen tots els
teatres haguts i per haver.
Per aquest s un debat que shauria de poder introduir en el
moment en qu es parla del malbaratament, del despilfarro
que suposen les activitats culturals i en concret de les inversions
en arts escniques, sense tenir en compte a ms una altra
circumstncia; i s que el sector cultural en general, per en
particular el de les arts escniques, t un pes important en
el sector de la vida econmica del pas. No s evidentment
la indstria pesada, no s la SEAT, no s lequivalent a
determinades magnituds, per tampoc s un sector residual,
misrrim i menyspreable en el conjunt daix que ens agrada
tant de parlar, del PIB, el producte interior brut del pas. Hi ha
molta activitat i a ms genera molts llocs de treball en funci
de la inversi. Perqu encara que tots diem que muntar una
producci s carssim, ho s des de la nostra petita ptica de
persona que sovint est arriscant. Des duna ptica empresarial,
LAVARCIA
...el sector ms clarament privat,
que viu del seu esfor, de la seva
autoexplotaci ... s el teatre infantil...
87
de grans inversions per aconseguir benefcis a llarg termini, les
inversions que requereixen les arts escniques sn realment
molt moderades en relaci als benefcis collectius de la societat
que poden arribar a produir.
Per tant, aquesta s segurament la paradoxa ms fagrant i
ms sagnant daquest tema econmic del qual inevitablement
hem acabat derivant el pecat de lavarcia. El desig excessiu
i desordenat dadquirir riqueses per guardar-les s una
caracterstica essencial de lavarcia, i s evident que el mn
del teatre, el mn de lart escnic, no s gens avaricis perqu
intenta subsistir per sobre de tot. I pel que fa a laltre sentit
de lavarcia, el de la continncia excessiva en les despeses, s
que segurament som avariciosos per perqu no ens queda ms
remei que contenir-nos en la despesa.
B, doncs si us he donat alguna idea de les relacions de lavarcia
amb el teatre, ja em dono per satisfet.

Guillem Jordi Graells
15 de maig de 2012
Guillem Jordi Graells s Llicenciat en flologia catalana i en arts dramtiques.
Director de teatre i traductor (Gorki, Labiche, Musset, Dario Fo, Schnitzler,
etc.). Fou director de la Societat Cooperativa Teatre Lliure. Sots director de
lInstitut del Teatre. Actualment s president de lAssociaci dEscriptors en
Llengua Catalana.
LAVARCIA
...hi ha un sector alternatiu que el que
vol s, per ideologia i a vegades tamb per
esttica, estar al marge dels mecanismes...
88
s la peresa la negligncia
a fer feines encomanades?
1r CICLE DEBATARTS
El teatre i la peresa per Ignasi Roda
12 de juny de 2012
tast escnic
Msica i canons amb Maria Cinta
89
LES DUES PERESES
P
arlem de la peresa o, millor dit, de les dues pereses! El
diumenge passat vrem fer un homenatge al meu pare,
en Frederic Roda Prez. Va ser una iniciativa de mossn
Josep Dalmau, vell amic del pare i inventor del Santuari de
lEcologia, situat en el tur del castell de Gallifa. Com que
sc metdic de mena, vaig confegir un gui on, a ms de les
intervencions den Jordi Coca i de lArcadi Oliveres de tots
prou coneguts i del caputx i amic Joan Botam i del director
de lEscola Superior de Relacions Pbliques, en Toni Noguero,
hi havia textos i poemes del pare.
Un daquests textos s un comentari del pare extret del llibre
Converses consentides que la Rosa Frez va escriure a partir de
les xerrades que ella i el pare havien tingut al llarg dun any.
Deia el segent:
El teatre va comenar en mi com un derivatiu
daltres coses. Va ser una casualitat perqu la Maria
Creus, germana de la Montserrat Creus, amiga de la
meva infncia, i altres senyores de la bona societat,
van voler fer una obra de teatre, un homenatge a
Rusiol. La Montserrat els va donar el meu nom.
Vaig anar-hi i vaig comenar fent lIsidret de lobra
LA PERESA
Ignasi Roda
90
den Rusiol a ca lAntiquari, al Windsor, i desprs,
lany segent, vaig fer el protagonista de Lauca del
senyor Esteve al Liceu. El director va ser el Garsaball.
Vaig comenar dactor amateur, i com un derivatiu
daltres feines, que em va mal acostumar a all que
deia la meva via Benita: Vosotros sois partidarios de
la ley del mnimo esfuerzo.
Aquesta expressi del mnim esfor ha estat sempre associada
a la feina teatral o, si ms no, a la feina de lactor i lactriu. La
societat ha vist i crec que encara ho veu aquest ofci com a
una sortida per als poc treballadors, s a dir pels peresosos. Aix
pot semblar aix perqu per fer teatre no es necessiten eines i,
com diu la dita: Sense cap eina no hi ha cap feina. Per potser
tamb perqu quan alg veu alg altre gaudir de la seva feina,
creu que, fer all que no comporta cap esfor o, si ms no, un
mnim esfor com deia la meva besvia no es pot titllar de
feina. Per tant, ens trobem davant duna evidncia una mala
evidncia i s que el teatre s igual a peresa, i aix, amics, s
una terrible injustcia i mirar dargumentar-ne el per qu.
En primer lloc, perqu cal diferenciar dos tipus de peresa: la
vulgar i lespiritual. La primera la tenim tots i no noms la
gent de teatre, i per corroborar aquesta afrmaci, us dir un
altra refrany que diu: El treballar fa burro, i amb aix ja
LA PERESA
...la societat ha vist ... aquest ofci com
a una sortida per als poc treballadors,
s a dir pels peresosos...
91
est tot dit. Treballar cansa i el cansament no plau a ning. B,
potser als esportistes afcionats o als que es dediquen a crrer
pel mig de la ciutat amb cala curta i endollats a la msica
del seu iPhone, per convindreu amb mi que la perspectiva del
cansament laboral no encoratja a ning.
Aquesta peresa innata se supera amb laspiraci dun bon
sou o duna bona realitzaci personal. s evident que, pel
que fa a la primera aspiraci, la gent de teatre ho tenim ben
magre. No pas, per, per a la realitzaci personal, la qual s
fonamental per a la nostra supervivncia. Parlo de realitzar-
nos damunt dun escenari com actors o actrius, o a travs dels
actors i actrius que dirigim, o de les escenografies, vestuaris i
mscares que composem, o les llums que illuminen lescena
o lespai escnic que dissenyem, etctera. I per aconseguir
aix no hi ha mandra, no hi ha lloc per la mandra o la peresa
o laccdia o qualsevol dels sinnims que es deriven daquest
pecat capital.
Per qu, doncs, aquesta mala fama, aquest desprestigi? Si a la
gent del carrer o a aquells pares i mares que veuen en el teatre
un ofci de poca volada, propi dels qui no volen treballar, els
digussim que al darrere de dues hores de funci, hi ha ms
de tres-centes hores de treball, mal o gens remunerades, potser
ens dirien que una feina que no es cobra no s feina. O dit
LA PERESA
...al darrere de dues hores de funci, hi
ha ms de tres-centes hores de treball,
mal o gens remunerades...
92
duna altra manera: en una societat capitalista la peresa est
associada a la manca de capital. Tot i aix, no ens enflarem per
les branques que entrarem en un terreny massa flosfc i ens
limitarem a deixar sobre el paper aquesta teoria potser un xic
frvola, per amb un rerefons que ens caldria meditar.
Anem ara cap a la segona peresa, la que en diuen espiritual,
i que est intrnsecament lligada al concepte de pecat capital
aquella peresa condemnada per Dante i molts altres telegs.
Per, i els profans? Els que no nentenem gaire o gens, de
teologia, com podem comprendre que lesperit generi peresa?
Per comenar, caldria saber qu s aix de lesperit, aix que
tirarem del diccionari: Entitat no material de lsser hum per
a determinades religions o creences i en aquest sentit funciona
com a sinnim dnima o essncia. B, aix ja s alguna cosa!
Aix, a partir dara ja sabrem que quan diem No puc amb la
meva nima, aquest no puc t molt a veure amb la peresa de
lnima o lesperit. No ho creieu?
La defnici segueix dient: Segons aquesta teoria, tota persona
t un cos mortal i un esperit que no es pot percebre amb els
sentits. Malament! Perqu si no es pot percebre, com podem
identifcar la peresa de lesperit? Tot plegat s un garbuix.
Permeteu-me, doncs, que torni a citar el meu pare cristi
convenut que deia: Deixo de banda els dos mil cinc-cents
LA PERESA
...el mal que ha fet aquest pecat a la imatge
del teatre i de lart en general s comparable
al mal que fa tot dogmatisme...
93
preceptes de Codi del Dret Cannic, que em semblen una farsa,
per s un producte histric. Potser s aix, potser s que aquest
pecat capital s una farsa o, ben mirat i amb malicia un
invent teolgic per excusar els clergues panxuts que, daquesta
manera, justifcaven la seva galvana de cos, que no dnima o
esperit, que s la que compta per guanyar-se el cel.
No s cap ximpleria afrmar que el mal que ha fet aquest pecat
a la imatge del teatre i de lart en general s comparable al
mal que fa tot dogmatisme. El teatre ha estat des de sempre
menystingut com a feina i considerat com a propi de gent
partidria de la llei del mnim esfor. Jo crec que el teatre
no s, ofci per a gent peresosa i, per tant, la gent de teatre
estem nets de pecat, si ms no daquest pecat. Qui no nest
sn aquells que els fa mandra pensar com i de quina manera el
teatre i els seus creadors poden defensar-se daquest estereotip,
una defensa que noms es pot activar ensenyant el que fem
i mostrant qu pot fer el teatre per la societat. Alguns dells
sn pobres desperit i caldria esperitar-los per lliurar-los ara
s! de la seva peresa espiritual. Vet aqu doncs el lligam dall
que cercvem, la defnici ms correcta de la peresa desperit,
que seria potser la daquells que han perdut el nord, el rumb i
no obren correctament. Dante, ara ho entenem! La peresa s
un esbiaixat, el fet dallunyar-se dall que ens conv i, contra
aix, ens cal la fora del comproms.
LA PERESA
...el teatre ha estat des de sempre menystingut
com a feina i considerat com a propi de gent
partidria de la llei del mnim esfor...
94
I acabo, no sense dir-vos que no mha fet gens de peresa escriure
aquestes paraules i menys encara llegir-vos-les. Aix s, un cop
escrites mhan fet pensar que potser s que ens caldria, de tant
en tant, que el nostre esperit pogus tenir un moment de peresa
per a refexionar en la ms estricta calma un altre sinnim
del mot! En fer-ho, la nostra nima podria enlairar-se amunt,
ben amunt, per veure les coses des duna altra perspectiva i
trobar solucions a tanta i tanta galvana que ens governa.
Ignasi Roda
12 de juny de 2012
Ignasi Roda s director descena, pedagog, dramaturg, cantautor. Membre
fundador de DebatArts.
LA PERESA
...la peresa s un esbiaixat, el fet
dallunyar-se dall que ens conv i, contra
aix, ens cal la fora del comproms...
95
96
s suprbia creures millor
que els altres i menysprear-los?
1r CICLE DEBATARTS
El teatre i la suprbia per Jos Sanchis
10 de juliol de 2012
tast escnic
Jaume Najarro va presentar el seu curtmetratge
sobre la Guerra Civil acompanyat per alguns dels
intrprets del film.
97
N
o us sembla que la suprbia i el teatre tenen alguna cosa en
com? Es pot concebre el teatre sense una dosi ms gran,
o ms petita, de suprbia? Jo, per exemple, mentre sc
aqu parlant-vos, qu em pot fer creure que aix que us explico
podria ser important o atractiu? Doncs potser el fet dhaver
de comparixer davant duna audincia perqu em vegin i
mescoltin tocant aquest tema. O, tal vegada, la suprbia
est en els organitzadors: una srie de persones que creuen
tenir la competncia o lautoritat en un tema com aquest,
tan aparentment arcaic com els set pecats capitals. Dic arcaic
perqu parlem sobre la qesti dels pecats, per no pas per les
conductes que aquests refecteixen.
Evidentment, hi ha una consanguinitat entre la suprbia i el
teatre. No s si els anteriors ponents, parlant de la luxria, de
la gola, de la cobdcia o de la peresa han tocat aquest tema.
La veritat s que el teatre s un niu de pecats i, generalment,
tots tenen a veure amb la constituci daquest art que ha estat
perseguit i prohibit per lesglsia catlica, pel cristianisme
amb els primers pares de lEsglsia, i que encara avui dia t
problemes amb les autoritats religioses de qualsevol mbit.
No noms a la Wikipdia, sin tamb a altres llocs, he buscat
defnicions de la suprbia i me nhe trobat diverses: Desig
de ser el ms important, el ms atractiu que els altres, La
LA SUPRBIA
Jos Sanchis
98
sobrevaloraci del jo per sobre i en detriment dels altres...
I curiosament en les coses que he anat llegint es posa ms
mfasi accent i anlisi en la primera part daquesta oraci, la
sobrevaloraci del jo, que en la segona, que s la complicitat
dels altres en la constituci de la suprbia, s a dir, el fet que els
altres tenen alguna cosa a veure en aquesta sobrevaloraci. No
dic que sigui inimaginable un superb anacoreta solitari, per no
crec que aguants gaire temps.
He portat un text de Kafka que precisament parla sobre aix,
ja que ara mateix estic treballant lautor i s un dels meus pares
intellectuals. T un text del seu ltim perode, uns ltims relats
que obren la narrativa i que sanomena Josefna la cantora o el
poble dels ratolins, on he trobat referncies sobre la constituci
de lego del jo superb. En quest relat, per anomenar-lo dalguna
manera, el narrador s un ratol que parla del poble dels
ratolins, una daquestes metfores que cadasc pot interpretar
com vulgui tal i com acostuma a passar sempre amb Kafka.
Ens parla daquest poble dels ratolins i de la cantora per
antonomsia daquest poble que s Josefna. s una ratolina
anomenar-la rata sembla que sona malament, oi? que
no t res excessivament extraordinari a la seva veu que la
distingeixi dels xiscles normals i corrents dels altres ratolins.
Aix el narrador no para de repetir-ho, i diu: Acostumo a
preguntar-me qu passa amb aquesta msica que emet la
LA SUPRBIA
...es pot concebre el teatre sense
una dosi ms gran, o ms petita, de
suprbia?...
99
Josefna. Els que som nuls per aquest art, com comprenem
aquest cant de la Josefna?.
La resposta ms simple seria: s tan gran la bellesa daquest
cant que fns i tot els sentits ms maldestres no poden resistir-
la. Per aquesta resposta no ens satisf. Si fos aix, haurem
de tenir sempre la sensaci que daquesta gargamella ressona
alguna cosa que no sha sentit mai i que podem sentir perqu la
Josefna, i tan sols ella, ens hi capacita. La meva opini s que
no funciona aix; no he notat que alg altre sents alguna cosa
semblant. En cercles ntims confessem que el cant de la Josefna
no s res extraordinari com a cant. s realment un cant? Tot i
que no sentim la msica, tenim tradicions de cant, dels antics
temps... I s cant de veritat o noms sn xisclets, aix que fa
la Josefna? Tots sabem que xisclar s una peculiar expressi
i no una habilitat artstica. Molts de nosaltres xisclem sense
adonar-nos que s una de les nostres caracterstiques. Si la
veritat fos que la Josefna no canta, sin que xiscla, o a penes
sobrepassa el nostre com xisclet, potser no aconseguiria tenir
la fora de qualsevol persona que treballa tot el dia. Si tot aix
fos cert, es refutaria aix el que la Josefna presenta com a el
seu art, per aleshores diu, i aqu arriba limportant: Shauria
de resoldre lenigma del seu gran efecte, el gran efecte del seu
xisclet, el xisclet de la Josefna que no es diferencia del xisclet
dels altres, i no obstant genera en tots la impressi que alguna
LA SUPRBIA
...evidentment, hi ha una
consanguinitat entre la suprbia i el
teatre...
100
cosa extraordinria sest produint. Perqu no noms s un
xisclet, el que ella emet. Si un sallunya una mica quan la
Josefna canta, i tracta de reconixer-la, el que sent no s ms
que un xisclet vulgar. Per si ens trobem entre la Josefna, per
tal de sentir el seu art cal veure-la a ms descoltar-la. I encara
que el seu cant es redus al nostre xisclet quotidi, que hom es
prepari solemnement per realitzar un acte vulgar. Trencar una
nou no s un acte difcil, i per aix ning gosaria convocar un
pblic i per divertir-lo tot trencant nous. Per si alg ho fa i t
xit, alguna cosa hi haur en la seva execuci, que converteixi
aquesta habilitat que tots possem en art. I fns i tot podria ser
que el possible trencador mostrs menys habilitat en trencar
nous que la majoria. La refexi que apareix ms endavant s
que, tot i que una activitat que no destaqui particularment
respecte el que es fa en una comunitat, per la manera que la
fa la persona que lexecuta, el fet que es colloqui davant la
comunitat, safrma amb el seu carcter excepcional. I tot i que
desprs demetre uns xisclets, tal com ens diu el narrador, no
sobrepassi la mitjana dels altres ratolins, com que es colloca
davant de la comunitat es considera un artista. Aquesta imatge
de trencar nous no s un art, per si alg aconsegueix reunir
un auditori trencant nous, s que alguna cosa est passant. I
aquesta mha semblat una de les millors defnicions de lart. De
la naturalesa per una part vulgar, normal, quotidiana de lart,
i al mateix temps el fet que lanomenat artista es revesteix
LA SUPRBIA
...trencar nous no s un art, per si alg
aconsegueix reunir un auditori trencant
nous, s que alguna cosa est passant....
101
duna actitud transcendent, aquest es fa conscient o creient de
la importncia de la seva activitat i aconsegueix imposar-la als
altres.
Tot aix t a veure amb el que deia abans sobre fns a quin punt la
suprbia, lautosatisfacci davant el que un fa, la sobrevaloraci
del jo, t molt a veure tamb amb aquesta capacitat de fer que
els altres creguin que realment el que fa s excepcional. Per
tant, no posem laccent noms en el superb, sin tamb en
tots aquells que contribueixen a nodrir, alimentar i fns i tot a
amplifcar la suprbia de laltre. Avui en dia, temps en qu els
mitjans de comunicaci assalten massivament qualsevol petita
manifestaci de la peculiaritat duna persona, jo diria que la
suprbia s la condici sine qua non de tot aquell que mou la
maneta davant dun determinat collectiu. Els mitjans sn aqu
per infar el seu ego, per produir aquesta sobredimensi del
valor propi dun creador.
A ms a ms, no ho oblidem, i seria lltima matisaci de
carcter general abans dentrar en la de la suprbia i el teatre,
ens trobem davant duna gradaci bastant subtil dall que
anomenem suprbia, sobre la qual podem tenir una actitud
crtica i dorgull. On s que lorgull es converteix en suprbia?
En quin moment lorgull, com a una necessitat del subjecte
individual o collectiu de reafrmar-se o de reivindicar alguna
LA SUPRBIA
...no posem laccent noms en el superb, sin
tamb en tots aquells que contribueixen a nodrir,
alimentar i fins i tot a amplificar la suprbia...
102
cosa, es converteix en el que anomenem suprbia? Quan
sinclina la balana cap a la sobrevaloraci de lego? No s res
fcil de destriar.
Lorgull duna naci, per exemple, pot arribar a ser tan
contraproduent com lorgull o la suprbia dels Estats Units
amb el seu model, que sha de posar i exportar a tot el planeta,
o molts altres orgulls nacionals que sn ms modestos per
necessaris per garantir la cohesi duna determinada comunitat.
Per tant, hi ha un factor que he estat pensant ltimament i
que s la segent: fns a quin punt de lorgull, lafrmaci de
lidentitat dun collectiu, per exemple lorgull negre del black
power o lorgull gai, tenen un valor progressiu i progressista
en la histria de la comunitat? Hi ha, en canvi, orgulls que
sn generadors de catstrofes, generalment pels mateixos que
viuen, alimenten i nodreixen aquest orgull.
El que passa s que som aqu entre autodenominats artistes i no
tenim ms remei que reconixer que lart s un niu de superbs.
Fa dos dies que he estat revisant la histria, no noms del
teatre sin tamb de la pintura, de la msica, i, mare meva!, la
quantitat degos infats que hi ha i que sn capaos de produir
la infelicitat al seu voltant. Afortunadament, la suprbia dels
artistes no s com la dels poltics que amb el seu ego ens poden
arribar a portar a una situaci com la del tercer Reich. Per en
LA SUPRBIA
...la suprbia s la condici sine qua
non de tot aquell que mou la maneta
davant dun determinat collectiu...
103
lart tamb hi ha una mena de cossors que es produeixen entorn
daquests egos. A latzar, parlant amb amics, em comentava
un msic que Beethoven exigia ser anomenat generalssim
una expressi de trist record per a molts i que Wagner es va
fer construir el teatre de lpera de Bayreuth per representar
les seves peres. Lego i la suprbia que hauria de tenir lamic
Wagner per reclamar i aconseguir que es construs aquesta
edifcaci, gaireb semblen un acudit al costat de lancdota de
Berliotz, que demanava una orquestra de cinc mil msics la
qual ell dirigiria muntat en un cavall amb un sabre des de laltre
vessant de la muntanya. Sembla impossible imaginar aquestes
manifestacions de la suprbia. Per si ens posem a fullejar el
panorama dels artistes, veritablement deprimeix.
La suprbia, per centrar-nos en el nostre tema, acampa i es
desplaa per tots el territoris del teatre. Hi ha hagut poques,
contextos, circumstncies en qu el premi de la suprbia se
lendur lautor, el dramaturg i el poeta. En una altre moment
s el director, el responsable de la representaci. En altres
moments s lescengraf, ja que nhi ha hagut tamb amb una
suprbia descomunal. Tamb els empresaris o productors fan
gala duna suprbia totalment impermeable a qualsevol crtica.
I jo diria que la ms comprensible i la menys escandalosa s la
de lactor o lactriu. Hi ha tamb suprbia, per jo diria que
s una suprbia precria. Lactor exposa el seu cos, la seva veu
LA SUPRBIA
...no tenim ms remei que
reconixer que lart s un niu de
superbs...
104
a la presncia de la mirada feridora del pblic i per tant est
en una situaci de fragilitat i de precarietat. Sovint em trobo
amb actors o actrius els quals podrem qualifcar de superbs,
per no puc deixar de percebre aquest fet com una mena de
mecanisme compensatori: com que sexhibeixen han de generar
una cuirassa que pot semblar orgull, vanitat, per que en el
fons amaga una gran fragilitat. Aquesta s la conclusi que
he extret desprs de la meva llarga experincia amb actors i
actrius des de lpoca de teatre universitari a Valncia fns a La
Corseteria, lespai que acabo dobrir a Madrid on tamb hi ha
un grup permanent dactors i actrius en treball de recerca.
Ara que ja he parlat dels actors i actrius respecte aquesta
temtica, magradaria centrar-me amb els directors. Des dels
quinze anys he fet la meva carrera com a director, he escrit i he
dirigit i per a mi no hi ha una separaci entre la meva activitat
com a director i dramaturg. Estic molt dacord amb el que deia
el crtic i teric francs Bernard Dort, de 1980: El director
sha tornat obs. Aquest concepte de lobesitat del director
a mi em sembla molt signifcatiu, ja que permanentment en
veiem diverses manifestacions, tant en lactitud amb la qual
exerceixen el poder en el teatre, en el sistema teatral, com
tamb en les seves obres. Per les seves obres els coneixereu:
doncs s, en moltes obres dels directors hi podem reconixer una
suprbia extraordinria.
LA SUPRBIA
...la suprbia, per centrar-nos en el
nostre tema, acampa i es desplaa per
tots el territoris del teatre...
105
Cal dir que tot aix t una histria, tamb. Quan a fnals del XIX
i a principis del XX sinicia la confguraci del que sanomena
lart de la posada en escena, s a dir, quan la posada en escena
deixa de ser una tcnica auxiliar perqu els actors es moguin
per lescena sense ensopegar, perqu els decorats tinguin alguna
cosa a veure amb lobra, i perqu el text sentengui, s quan
sorgeix aquesta fgura del director descena i s gaireb un
pria en el teatre. Els grans creadors del concepte de posada
en escena van haver de lluitar amb un mitj advers. Gordon
Craig, per exemple, va fer una gran tasca en la constituci dun
art autnom denominat la posada en escena, per ho va haver
de fer ms sobre el paper que en la prctica. No dic que no
ho fes, per limportant de la seva obra es va haver de quedar
sobre el paper. El sistema teatral no estava encara preparat per
rebre aquest gran creador de la totalitat de lespectacle. S que
s cert que al marge daquesta relativa marginalitat, Gordon
Craig va aconseguir expulsar els actors del teatre i substituir-
los per supertitelles. No oblidem que aix fgura en el llibre de
comptes de Gordon Craig i que els actors li semblaven massa
humans per lexcelsitud del seu art de posada en escena.
De fet, no podem negar que els avenos ms signifcatius del
teatre com a art, i no solament de la posada en escena, sin de la
repercussi que aquesta ha tingut en el treball dels dramaturgs,
en lart de lactor, ve de la m dels directors. El teatre avui no
LA SUPRBIA
...han de generar una cuirassa (actors o
actrius) que pot semblar orgull, vanitat, per
que en el fons amaga una gran fragilitat...
106
seria igual sense una srie de grans directors, comenant per
Stanislavski, Gordon Craig i molts directors que van tenir una
incidncia real a mitjans del segle XX, com Mnouchkine, Peter
Brook o Streler... Podrem fer una llista dels grans directors,
creadors, que realment ens van ensenyar a fer i a llegir el teatre
duna altra manera o fns i tot a donar un aire contemporani als
clssics molt diferent de la dels anys cinquanta i seixanta.

El concepte daquesta suprbia que equival a aquest concepte
dobesitat creat per Bernard Dort, t a veure, ms que amb
aspectes artstics, amb la vinculaci amb el poder. s curis que
molts daquests grans directors, i els seus successors fns avui,
han tingut una estranya vinculaci amb el poder. s sorprenent,
ja que a partir dels anys setanta i vuitanta molts grans noms
de la direcci, que alguns venien del teatre independent, del
teatre de furgoneta, dun teatre amb clara connexi popular,
de cop els trobem dirigint festivals, dirigint centres dramtics i
teatres nacionals. De sobte, hi va haver una mena de captaci
per part del poder poltic daquest poder artstic que signifcava
el treball del director descena. I aix es dna encara avui dia.
Resistir la temptaci de citar un cas peculiar que sha donat en
aquest pas, on fns i tot es va fer construir un teatre semblant
al de lpera de Bayreuth. Els exemples, per, no es produeixen
solament en aquest pas i crec que tot plegat t a veure amb
aquesta vinculaci amb el poder.
LA SUPRBIA
...hi va haver una mena de captaci per
part del poder poltic daquest poder artstic
... el treball del director descena...
107
Sovint trobem aquesta freqent manifestaci de suprbia en el
treball de molts directors. Aix no diu res en contra de la seva
qualitat, del seu inters, per s que em sembla que comena a
fer desaparixer una mica la seva creativitat. Jo ja fa anys que
no em sorprenc ni em sento admirat, en el sentit de sentir-me
en certa manera transformat davant dels treballs de posada en
escena dels directors. Sobretot els que tenim molts anys, lefecte
de dej vu, aix ja ho feia Bob Wilson, implica que poques
posades en escena em sorprenen. En canvi, mencurioseixen
molts textos de joves autors i autores de trenta anys que em
plantegen la pregunta: I aix, com dimonis es munta?. I
em creen problemes. Aquests sn els tipus de textos que a mi
minteressen: els que com a director em plantegen reptes perqu
em trobo que no tinc les eines per portar-los a la compareixena
pblica i mobliguen de revisar el meu instrumental. Poques
vegades em passa, dhaver-me dencarar amb aquests tipus de
textos, si b s cert que ara tamb hi ha grans directors i molt
innovadors. Tanmateix, aquest s lefecte general que mest
produint bona part de lactivitat teatral dels ltims anys.
Tamb vaig intentar fcar-me, per compartir-ho amb vosaltres,
en el territori de la dramatrgia, s a dir, dels personatges
superbs: els personatges que sn encarnaci de la suprbia.
Em vaig quedar absolutament aclaparat, perqu a poc que
un comena a pensar sadona que sembla que el teatre noms
LA SUPRBIA
...aquesta freqent manifestaci de
suprbia ... comena a fer desaparixer
una mica la seva creativitat...
108
sigui de superbs. s com si el personatge superb tingus una
mena de privilegi en la constituci de fccions dramtiques, de
manera que mha resultat impossible fer una llista mitjanament
presentable. Em preguntava si aquesta freqncia del
personatge superb, de la suprbia com a pecat, crtica des
del seu origen, t a veure justament amb la importncia que
va tenir en la tragdia grega. El concepte dhybris equival,
aproximadament, al concepte de suprbia. Trobem la hybris o
desmesura dels personatges que es creuen capaos de superar
els dus i de confrontar-se amb ells, dels que se senten cegats
per lesplendor del seu poder, de la seva bellesa o de la seva
intelligncia. Els dus, per, segons el sistema tic i religis
hellnic, els faran caure.
El mecanisme dascens i caiguda el trobem des del principi, i
jo diria fns i tot en lobra que es pot considerar ms arcaica
de la tragdia grega: Els perses dsquil. En aquesta obra el
personatge de Gerges s vctima de la seva prpia suprbia,
per tamb altres com jax, i fns i tot Antgona, poden ser
considerats superbs. En tots ells trobem aquesta pretensi
que els propis valors, la posici prpia, les creences i decisions
prpies, no admetin cap mena de crtica. El convenciment de
la veritat individual est per sobre de les altres i, per tant, es
busca realitzar-la dins context en el qual es donen.
LA SUPRBIA
...s com si el personatge superb
tingus una mena de privilegi en la
constituci de fccions dramtiques...
109
No noms trobem personatges superbs a la tragdia, sin que
tamb nhi ha a la comdia, per com que ja estan caricaturitzats
gaireb des dun bon comenament, probablement lefecte
catrtic s menor. Jo em pregunto si aquesta freqent exhibici
de lascens i de la caiguda del superb t a veure amb una espcie
de pedagogia que exercia la tragdia en la Grcia clssica. I
desprs, s clar, aquesta dura petjada preval a travs de la
dramatrgia occidental. Sem va acudir laltre dia abocar-me
a Shakespeare i mare meva! Per cert, el nostre antecessor en
les tasques de lInstitut del Teatre, el Fernando Daz Plaja, a
part descriure un llibre que es diu El espaol y los siete pecados
capitales que no he pogut trobar en t un altre que es titula
Shakespeare i els set pecats capitals. Est descatalogat, per segur
que ens hauria brindat una galeria complexssima. No noms
Macbeth, s superb! El que passa s que a Macbeth li mengen
el coco: primer les bruixes que li injecten una espcie de mite
prospectiu, li fan una mena de profecia, linfen amb perspectives
de poder; i desprs hi ha la lady Macbeth, que tamb li dna la
tabarra. En el fons, Macbeth no s tan superb, sin que potser
s un superb delegat i sn els altres els que permanentment
estan projectant la seva suprbia. Ell t moments dindecisi,
t moments de dubte, gaireb de penediment, com Ricard III
o Juli Csar... En f, la galeria de superbs de Shakespeare s
enorme.
LA SUPRBIA
...no noms trobem personatges superbs
a la tragdia, sin que tamb nhi ha a la
comdia ... lefecte catrtic s menor...
110
Em vaig abocar al teatre del Segle dOr i a Caldern nhi trobem
un munt de casos. Desprs vaig tenir la sort de treballar sobre
un text gaireb desconegut que va muntar Jos Lus Gmez fa
bastants anys, Els cabells dAbsalon, on aqu hi ha un cas de
suprbia realment superlativa basat en un component gaireb
esttic, que s lorgull que tenia Absalon per la seva formosa
cabellera rossa. All es conciten lafany de poder i lorgull per la
prpia bellesa. Aix mha fet pensar que en el quadre del Bosco
Els set pecats capitals, la fgura de la suprbia ve representada
per una dona desquena arreglant-se, embellint-se davant dun
mirall amb el diable en una de les columnes del mirall. s curis
que la cura de la prpia bellesa, la sobrevaloraci de la bellesa,
almenys en aquest perode, era tan important com la condici i
la vlua personal en el poder. En Absolon hi ha tamb aquesta
duplicitat: el poder, la suprbia i el narcisisme esttics.
No repassar la histria del teatre, no us preocupeu, per per
acabar em vull aturar en dos textos curiosos que he descobert
grcies a la provocaci de lIgnasi, que mha convidat a aquest
cicle. Un daquests s de Bertolt Brecht, que juntament amb
Kurt Weill havien estrenat, el 1933, una pera o ballet segons
les traduccions dEls set pecats capitals dels petitburgesos i que es
va estrenar a Pars en els Champs Elises. En el text que us llegir
hi trobem lorgull, que s com un sinnim del terme suprbia,
almenys en les traduccions que jo he fet servir, i que diu:
LA SUPRBIA
...lascens i de la caiguda del superb t a
veure amb una espcie de pedagogia que
exercia la tragdia en la Grcia clssica...
111
El ballet t per tema el viatge de dues germanes
originries dels estats del sud dels Estats Units que
van a guanyar el diners necessaris per construir
una casa per a elles i les seves famlies. Les dues es
diuen anna. Una s lempresria i laltra lartista.
Lanna i s la que ven i lanna ii la mercaderia
venuda. Lanna i va amb una vareta a la m i est
davant dun panell on hi ha dibuixat litinerari de la
gira que condueix a les dues germanes a set ciutats
diferents. Naturalment, cada ciutat representa un
pecat capital. Laltra banda lescena representa el
mercat, en sentit fgurat, i el lloc on lanna ii es
ven o s venuda, per aquest lloc canvia en cada
episodi. Lanna i envia la seva germana a vendres.
Al fnal de cada quadre es mostra la manera devitar
cadascun dels pecats capitals.
Aix s el que diu Brecht en aquesta introducci. Ja veurem
la paradoxa que apareix sobre el tema de la suprbia, quan
lanna ii torna amb lanna i. I aleshores es veu aparixer la
famlia de les dues Annes: el pare, la mare i els dos flls, mentre
darrere seu es va aixecant la casa que les dues germanes han
anat guanyant a base dabstenir-se de cometre qualsevol dels
set pecats capitals. Lacci es produeix en un petit cabaret
srdid. Lanna ii entra en escena acollida pels aplaudiments
LA SUPRBIA
...en el quadre del Bosco ... la suprbia ve
representada per una dona ... arreglant-se,
embellint-se davant dun mirall amb el diable...
112
dels quatre o cinc clients, no ms, i les seves fatxes sn tan
sinistres que lanna ii t por. Porta un vestit qualsevol per
el que balla s molt original, dna el millor de si mateixa per
no t cap xit. Els clients savorreixen sobiranament, badallen
com cocodrils, les seves mscares deixen entreveure enormes
boques amb dents espantoses, tiren diversos objectes a escena,
i fns i tot destrossen dun tret lnica lmpada. Lanna ii
continua ballant, lliurada al seu art, fns que el patr va a
buscar-la, la fa sortir descena i posa a una altra ballarina, una
vella puta grassa. Mostra aleshores a lanna II com ha de fer-
sho en un lloc aix per aconseguir aplaudiments. La puta balla
duna manera grollera i indecent i t un gran xit. Lanna ii
rebutja fer aix, per lanna i, que s entre caixes i que ha
estat lnica en aplaudir-la, desprs de veure el seu poc xit
sha posat a plorar i la incita a ballar com li demanen. Li treu
la faldilla massa llarga i lenvia de nou a escena on la puta li
ensenya lart de la dansa, pujant-li encara ms la faldilla, i sota
els aplaudiments del pblic. Finalment, lanna i acompanya la
seva germana, que est completament enfonsada, fns el petit
panell i la consola. I diu el text del cant de les germanes:
Quan vam estar ben provedes de llenceria, vestits i
barrets vam trobar treball de ballarina en un cabaret
a Memphis, la segona ciutat del viatge. Era molt
dur per a lanna: roba i barrets tornen a les noies
LA SUPRBIA
...la suprbia de lanna ii la
trobem en el fet de pretendre ser fidel
al seu art...
113
pretensioses. Ella va aleshores ser artista i fer art, a
Memphis la segona ciutat del viatge per no s
aix el que aquella gent vol. Perqu aquesta gent paga
i volen que sels ensenyi alguna cosa pel seu diner. La
que pdicament es cobreix les natges, vermella de
vergonya, que no compti que laplaudeixin. Aleshores
jo li vaig dir a la meva germana Anna, Lorgull
s bo per als rics? Fes el que et demanin que facis i
no el que tagradaria que et demanessin. Ella mha
donat molts problemes. Curar-la de lorgull la fa
superba. Curar-la de la suprbia no ha estat fcil.
Jo la consolava dient-li, Pensa en la nostra casa a
Luisiana. I ella aleshores deia, S, Anna.
Sorprenentment, Brecht sempre ha de jugar amb la paradoxa.
Respecte al concepte dels set pecats capitals dels petits burgesos,
la suprbia de lanna ii la trobem en el fet de pretendre ser fdel al
seu art, donar el millor de si mateixa. Aix s una forma dorgull,
de suprbia, i en el text se li diu que si vol guanyar-se la vida i
comprar una casa per a la seva famlia ha de renunciar a la seva
suprbia, al seu orgull, o sigui a la seva dignitat. Sha denvilir i
daquesta manera vncer el pecat capital de la suprbia. El ms
gracis s que aix ho dna Brecht com a mxima, com a model
per vncer la suprbia. Em va cridar latenci aquesta versatilitat,
tant del concepte de suprbia, com podria passar tamb amb els
LA SUPRBIA
...ha de renunciar a la seva suprbia,
al seu orgull, o sigui a la seva
dignitat...
114
altres pecats capitals. Fins a quin punt un determinat context
histric, poltic, econmic, ideolgic, canvia el canvi de signe i
tamb els pecats?
I per acabar us voldria explicar que fa un parell de dies, quasi
a lltim moment, em vaig trobar amb un enorme superb el
qual havia descuidat: Roberto Zucco i que dna nom a lobra
de Kolts. El concepte de suprbia es fltra en els personatges a
vegades sota les mscares ms insospitades. I a part dinvitar-
vos a la relectura daquesta obra, en la versi traduda per
Carla Matteini, una antiga companya de moltes lluites, us
llegir una part de lescena fnal que em sembla el smmum
de la suprbia. Aquest jove assass, que mata el seu pare i per
aix s a la pres per sescapa, assassina la seva mare perqu
no li dona els pantalons que ell volia, i assassina tamb un nen
davant de la seva mare. Aquesta espcie de monstre, que va
existir realment i del qual Kolts segurament sen va enamorar,
potser platnicament, i li va dedicar aquesta obra que s
gaireb una apologia del personatge, acaba amb una escena que
jo anomenaria cerimonial o ritual.
Lobra comena en els terrats de la pres amb molts policies
de gurdia i que sest escapant. Zucco t la virtut descapar-se
sempre, per al fnal est novament a la pres. Lescena que us
transcric s la darrera:
LA SUPRBIA
...fns a quin punt un determinat context
histric, poltic, econmic, ideolgic, canvia
el canvi de signe i tamb els pecats?...
115
(Els terrats de la pres al migdia. No es veu a ning al llarg de
tota lescena, exceptuant a Zucco quan senfla al terrat. Veus
mesclades de gurdies i presos.)
Tota la primera seqncia de lescena s una mena de litrgia
coral de manera que noms sentim veus:
una veu: Roberto Zucco sha escapat.
una veu: Una altra vegada.
una veu: Per qui el vigilava?
una veu: Qui el tenia al seu crrec?
una veu: Semblem ximples.
una veu: Semblem ximples, s...
El cor de veus durar dues pgines ms, i de sobte:
(Zucco, amb el tors i els peus nusos arriba a dalt de tot del terrat.)
una veu: Qu est fent all?
una veu: Baixa immediatament. (Riures.)
una veu: Zucco, est perdut. (Riures.)
una veu: Zucco, Zucco, diguens com tho fas per no quedar-te
a la pres ni una hora.
una veu: Com ho fas?
una veu: Per on thas escapat? Diguens el truc.
LA SUPRBIA
...a Roberto Zucco ... torna a aparixer
la suprbia com a paradigma del
personatge trgic...
116
Zucco: Per dalt. No sha de tractar de travessar els murs, perqu
darrere aquests murs nhi ha uns altres, i sempre hi ha la
pres. Sha descapar pels terrats, cap al sol. Mai alaran un
mur entre el sol i la terra.
Que bonic, que potic, oi? A poc a poc amb aquest monleg
entretallat per les veus dels altres, en aquest dileg del
protagonista amb el cor, pregunta una altra veu:
una veu: I els gurdies?
Zucco: Els gurdies no existeixen. Nhi ha prou amb no veurels.
De totes maneres, jo en podria agafar cinc amb una sola m i
esclafar-los dun cop.
una veu: Don et ve la fora Zucco, don et ve la fora?
Zucco: Quan avano, em cego, no veig els obstacles, i, com que no els
miro, cauen sols davant meu. Sc solitari i fort, sc un rinoceront.
Aqu fa el retrat, lapologia del mxim exponent de la
suprbia.
una veu: Per el teu pare, i la teva mare, Zucco? No sha de
tocar, els pares.
Zucco: s normal matar els pares.
una veu: Per un nen, Zucco; no es maten els nens! Es mata els
enemics, es mata la gent capa de defensar-se. Per un nen, no!
LA SUPRBIA
117
Zucco: No tinc enemics i no ataco. Esclafo als altres animals, no
per maldat, sin perqu no els veig i els poso el peu a sobre.
una veu: Tens diners? Diners amagats en algun lloc?
Zucco: No tinc diners a cap lloc. No necessito diners.
una veu: Ets un heroi, Zucco.
una veu: s Goliat.
una veu: s Sams.
una veu: Qui s Sams?
una veu: Un ruf de Marsella.
una veu: Jo el vaig conixer a la pres
...
B, no cal que continu amb les veus. Continuo:
(El sol ascendeix, brillant, extraordinriament llumins. Saixeca
un fort vent.)
Zucco: Mireu el sol. (En el pati es fa un silenci total.) No veieu
res? No veieu com es mou dun extrem a laltra?
una veu: No es veu res.
una veu: El sol ens fereix els ulls. Ens ennluerna.
Zucco: Mireu qu surt del sol. s el sexe del sol; dall sorgeix el vent.
una veu: Qu? El sol t sexe?
una veu: Calleu!
Zucco: Moveu el cap; veureu com es mou amb vosaltres.
LA SUPRBIA
118
una veu: Qu s el que es mou? Jo no veig que es mogui res.
una veu: Com vols que es mogui qualsevol cosa all dalt?
Tot est collocat all des de leternitat, i ben clavat, i ben
cargolat.
Zucco: s la font dels vents.
una veu: Ja no veiem res. Hi ha massa llum.
Zucco: Gireu la cara cap a lorient i es desplaar cap all; i si
gireu la cara cap a occident, us seguir.
(Sala un vent huracanat.)
Aqu crec que Kolts ja era prxim a lorgasme...:
(Zucco vacilla.)
una veu: Est boig. Caur.
una veu: Aturat, Zucco; et vas a trencar la crisma.
una veu: Est boig.
una veu: Caur.
(El sol ascendeix. Tornant-se encegador, com el resplendor duna
bomba atmica. No es veu res.)
una veu (cridant): Cau.
LA SUPRBIA
119
LA SUPRBIA
A mi em sembla la imatge de la suprbia convertida, no
a partir duna tragdia clssica i com el realisme potic del
principi de lobra que va derivant cap a un teatre cerimonial.
En aquest text, que s bastant emblemtic del que va ser la
dramatrgia europea de fnals del segle XX, torna a aparixer
la suprbia com a paradigma del personatge trgic. I res ms.
Jos Sanchis Sinisterra
10 de juliol de 2012
Jos Sanchis Sinisterra s Llicenciat en Filosofa i lletres. Dramaturg,
articulista, director i professor de Teoria i Histria de la Representaci Teatral a
la Universitat Autnoma de Barcelona. Fundador de la Sala Beckett. Ha estat
director escnic del Festival Iberoameric de Cadis.
120
Reproducci de la portada del programa del cartell de Frederic Amat amb motiu de lobra
dels 7 Pecats Capitals, estrenada a Conca lany 2008 i cedida per lautor a DebatArts per
a lelaboraci del dptic dagrament als collaboradors del cicle de xerrades El teatre i els 7
pecats capitals realitzades durant la temporada 2011-2012.
121
122
123
ANNEX
Dossier DebatArts
P
O
R
T
A
D
A

D
O
S
S
I
E
R

D
E
B
A
T
A
R
T
S
124
125
MANIFEST DELS PROFESSIONALS
DE LES ARTS ESCNIQUES DE CATALUNYA
E
ls sota signants, professionals de les Arts Escniques de
Catalunya, volem denunciar la mala administraci dels
recursos pblics gestionats, al nostre entendre, amb criteris
poc equitatius i al servei dun inters partidista i de clientelisme,
cosa que suposa la marginaci duna gran part del sector. Per
aix presentem aquest manifest on sexposen les raons del nostre
descontent i demanem que es prenguin les mesures oportunes
per tal de defnir una poltica cultural amb la qual tots ens hi
sentim representats de manera equitativa i justa.
1) Denunciem una competncia deslleial exercida des dels
teatres pblics, fundacions privades i determinades
companyies constantment subvencionades, pel que fa a la
distribuci dels bens dedicats a les arts escniques.
2) Denunciem que sha menystingut una gran part de
professionals de les arts escniques en favor i benefci
duns pocs escollits els quals sn, avalats duna forma
abusiva i sense cap tipus de control pels responsables de
les institucions pbliques.
3) Denunciem que sha caigut en les xarxes dun dirigisme
cultural, cosa que ha anullat la iniciativa privada ja que,
fora daquestes xarxes, es fa difcil actuar.
4) Denunciem la impossibilitat demprendre qualsevol
tipus dempresa o iniciativa artstica per la muralla
administrativa que ens suposa una burocrcia excessiva
impossible dassumir si no sest a lempara de les xarxes
abans esmentades.
126
5) Denunciem que els escassos circuits on encara es pot
desenvolupar una feina creativa com son les sales
alternatives i els circuits de teatre per a nois i noies,
tamb anomenat familiar, estan essent estrangulats per la
dinmica duna gesti cultural gens creativa i installada
en el seu propi convencionalisme.
6) Denunciem els sobre dimensionats pressupostos que
tenen els teatres pblics del pas aix com les subvencions
que, de forma maquillada, reben certes fundacions i
que els cobreixen, prcticament la totalitat dels seus
pressupostos.
7) Denunciem el gran desequilibri alhora de repartir ajudes
entre els esmentats teatres pblics i les sales alternatives,
on les iniciatives professionals no incloses en les xarxes
dominants, malden per treballar i a recollir les engrunes
de les engrunes de les restes dels grans teatres pblics.
8) Denunciem la manca de transparncia a lhora datorgar
ajuts i subvencions, i la difcultat que suposa accedir a la
informaci dels criteris emprats per a decidir-les, tot i que,
per llei, haurem de tenir accs a dita informaci.
9) Denunciem lapatia dels poltics i gestors pblics de la
cultura, que deixen a mans dempreses privades afavorides
les programacions dels teatres, sales i equipaments de
propietat pblica, cosa que, en certa manera, suposa
segrestar la cultura.
10) Denunciem la no existncia duna poltica cultural cosa
que afavoreix la desigualtat, el favoritisme, la manca de
criteri i la prevaricaci dels recursos pblics, i reclamen el
127
nostre dret a una Llei de les Arts Escniques de Catalunya
que posi ordre i doni cos legal a les situacions que estem
denunciant!
Aquest manifest s lexpressi duna gran part de la professi
farta dhaver de suportar la indiferncia duna Administraci i
uns gestors que han desconnectat amb les veritables necessitats
del sector artstic, abocant-nos cada cop ms a lempobriment
general de la cultura, en benefci duns pocs que es creuen
salvadors de la ptria.
Aquest manifest, vol trencar amb el silenci individual per a
transformar-lo en un crit i una veu conjunta i decidia que reclami
un gir radical en les actuacions que, dara en endavant, la nova
administraci sorgint de les properes eleccions, emprengui.
Per la defensa de la creativitat i la diversitat cultural
de Catalunya!
Barcelona, octubre de 2010
128
129
E
N
T
R
E
A
C
T
E

n
m
.

1
1
,

n
o
v
e
m
b
r
e

1
9
8
8
SOM A BURUNDI O A LA COMUNITAT EUROPEA?
E
ls bons amics de lAssociaci dActors i Directors ens
demanen un paper per al primer nmero del seu butlleti.
Agraeixo moltssim aquest encrrec i lelegant deferncia
que volen tenir-me per la veritat s que, desprs dhaver
acceptat, massaltaren tota mena de dubtes ja que vivim un
moment tan difcil, tan poc ple dalegria, tan agre i desagradable
per a la majoria, on tothom, gaireb tothom, calla ms del
compte. Quan els ho dic minsinuen, amablement, que parli
sobre lactual situaci del nostre teatre. Tema candent, una
mena daltra qesti roent, que ning, o gaireb ning,
sembla que vol resoldre, almenys per part dels nostres poltics.
Veig als diaris que es vol recordar que aquest any es compleixen
els deu anys duna situaci poltica propia i autonmica. Si hi
afegim els tres primers anys de canvi, veurem que som a punt
de complir tretze anys, tretze, de transici democrtica, de nova
situaci desperana. Tretze anys ja comencen a ser anys i, s clar,
tots nosaltres, tots els que som gent de teatre de toda la vida ens
preguntem: Qu sha ats, en el mn de lespectacle catal, durant
aquest perode? Quins avenos, quines millores hem aconseguit?
Sha aconseguit, de manera clara i contundent, que prcticament
tota lactivitat del nostre teatre estigui polaritzada en tres o quatre
130
persones i que el repartiment de gaireb tots els recursos econmics,
totes les subvencions i ajudes paralleles, que sn infnites i poc
conegudes, recaiguin en aquestes tres o quatre persones.
Per si seguim analitzant ens adonem que dues daquestes
quatre persones tenen un tracte privilegiadssim, com pocs
artistes no han tingut al llarg de la llarga Histria del Teatre.
Dubtem si Richard Wagner va tenir ms situaci de privilegi en
els temps de Llus II de Baviera.
Una daquestes persones, la que est al servei del partit del
govern, segons minformen els meus amics socialistes, cobra
el segon sou ms alt del mn. De fet s el salari ms alt que un
creador teatral rep en un teatre subvencionat. Cal preguntar-
se si aquesta persona, s el millor home de teatre del mn?
Per altra banda, lhome per al qual semblen apostar el Partit
de lOposici, t un teatre propi, per amb una subvenci
concertada i segura molt envejable. Per, a la vegada, t dret
a tenir un espai municipal en dues ocasions seguides i un lloc
de treball al Centre Dramtic de la Generalitat. A finals de
temporada coincidiren quatre treballs seus en una ciutat que
no hi queden teatres i, a ms, tingu una Exposici aqu i la
mateixa a Madrid, sense oblidar, que, de factum, ja t, quan
vol, un teatre a Madrid, un Centre Dramtic fortssimament
subvencionat. Els meus amics de Madrid em diuen que aquest
Centre t tanta subvenci com totes les subvencions que les
22 Repbliques Sudamericanes donen al Teatre (no sabem
si hi ha 22 pasos a Sudamrica o ms, per la informacin
ens la venen aix). Doncs b, a ms a ms aqu tres espais a
lhora.
Per no parlem de diners, ja se nha parlat prou i massa en
aquella desgraciadssima pollmica recent entre un crtic i una
131
daquestes persones. Amb lobsessi dels diners babilnicament
regalats, shan oblidat de coses molt ms greus i absolutament
inacceptables. En quin pas mnimament desenvolupat en el
terreny cultural es permetria que un teatre pblic, pagat amb
els impostos dels ciutadans, es doni el nom de lartista, millor
dit, el seu cognom a una Companyia, en lloc de dir-li Teatre
Nacional, Comdia Catalana, Teatre Catal de la Comdia, etc...
Simagina alg que langls mitj i, evidentment els poltics,
acceptarien que el National Theatre es digus Olivier Theatre,
o algun teatre dItlia hi hagus un Teatro Stabile Vittorio
Gassman? Quina cultura mnimament responsable acceptaria
que uns teatres pblics no muntin obres clssiques catalanes ni
obres dautors vius. Un daquests teatres, que porta cinc anys
dexistncia, no ha fet ni una sola obra en catal, ni ha invitat
a treballar a cap director del pas.
Tothom parla del Teatre Nacional. Entre aquests quatre
privilegiats, de tant en tant, ens dna el poc edifcant espectacle
de barallar-se per aquest motiu amb una total manca destil.
Per qu no ens informen als professionals de tota la vida del que
volen fer? En quin pas tomem a insistir aix seria possible?
s curis que tots aquests privilegiats han estat invitats a
Congressos especialment dedicats al teatre de lEstat Espanyol
i algun noms al Catal, em refereixo als Encontres de Maratea
(ltlia), Coimbra, Lisboa, Valladolid, durant la temporada 87-
88, i cap dells shi present (en algun cas enviaren a un dels
seus excellents tcnics. I, per qu? Perqu saben que la simple
exposici de la seva situaci o del seu programa quedaria
detonant i escandals, de vergonya pblica.
Amb tot aix, va menys gent al teatre que mai i es crea una
nova generaci despectadors absolutament colonitzada, a
base de pensament estranger, fonamentalment francs, Si un
132
teatre no refexiona sobre la seva identitat, les seves arrels,
si no analitza la seva histria, si no escriu la seva histria
des dun altre angle que la dels guanyadors econmics de
les jugades poltiques, quin teatre s? Desprs de la negra
nit del franquisme s urgent de revisar la nostra histria i la
nostra peculiar manera dentendre el mn, o ho fem ara o,
potser, ja no ho farem mai ms. Lempresa privada ja est
prcticament anihilada. I aixi resulta que aquests tres o
quatre creadors ja no tenen cap mena de competncia. En cas
que vulguis produir un espectacle, si ets un foll i trobes els
diners, ho pots fer, per, amb quins teatres comptes? De fet
els controlen tots. Els privilegiats babilnics poden assajar
durant mesos, tenir teatres parallels per a ells sols, durant
mesos insistim per assajar: programes a la T.V., gravaci
dels seus espectacles per les televisions, edici luxosssima
de llibres dels seus espectacles i, fns i tot una monografa
monumental de la seva curta trajectria histrica que regalen
per tota Europa com si fs un pressbook i lempresa privada
ha de treballar amb una sabata i una espardenya i en el millor
dels casos, amb promeses de subvencions, sovint ridcules,
per que, de vegades, fns i tot un cop promeses o convingudes
de paraula, es retiren quan el projecte est a mig dur a terme
o lespectacle est a la meitat de la seva explotaci. Alguna
gent de lempresa privada no t cap paper que compromet
a lempresa subvencionadora. Mentre lempresa privada pot
tancar, per assaigs general, com a mxim tres o quatre dies,
els teatres ofcials, no solament es permeten de tancar dos
mesos i mig llargs, per vacances, durant lestiu, sin que s
corrent que, entre muntatge, romangui ms dun mes tancat.
Mentre lempresari privat pot posar uns anuncis ridculs als
diaris, els ofcials tenen planes senceres i tota mena despots a
la televisi. No cal parlar dels honoraris que poden donar als
actors els uns i els altres.
133
Fins quan la professi teatral aguantar tants de greuges
comparatius? Fins quan permetrem que dues daquestes
persones estiguin en quatre o cinc, o ms jurats dels mateixos
Premis Nacionals, estiguin a tots els Comits Assessors i que
hagin estat capaos, en algn perode de tristssima memria,
de decidir o ajudar a fer-ho, les subvencions que no havien de
rebre els seus companys, en un acte dinqualifcable actitud
dels nostres Directors Generals de Teatre que aix practicaven
la teoria de divideix i guanyars que sinventaren els anglesos
quan dominaren lndia.
Fins quan permetrem que sesborri, amb una obsessi
malaltissa, la memria histrica de dues generacions de gent de
teatre i que, des de camps gaireb institucionals, es parli de mala
memria i es miri de canviar la histria dels anys 40, 50 60,
quan alg, escadusserament se nocupa tot intentant de tirar
tota laigua teatral al seu mol personal i al del seu partit? Fins
quan el Museu del Teatre no estar al servei daquesta memria,
de la recuperaci duns anys tan herics com admirables? Fins
quan els crrecs ofcials han danar de tres en tres? En quin
pas mnimament desenvolupat, un director dun Conservatori
de Teatre, s, a la vegada director dun Museu de Teatre i duna
imponant casa editora?
I sobretot, fns quan permetrem que el nostre municipi soblidi
que ha de crear un Teatre Municipal?
Caldria unir-se, com en els millors temps del Grec 76, per a que
tota una srie dinjustcies, doblits malintencionadssims, de
greuges comparatius i de falta de respecte pels anys de feina de
la gent, sacabin duna vegada i hem de procurar que, com va
passar en el Grec 76 i 77, el Teatre, a Barcelona, no pari durant
els mesos dagost i setembre, que mai ms no donssim, als
134
E
N
T
R
E
A
C
T
E

n
m
.

1
1
,

n
o
v
e
m
b
r
e

1
9
8
8
nostres visitants, aquesta sensaci tristssima de desert teatral
afric, quan els museus han augmentat considerablement el
nombre de visitants i quan a Frana, el ministre Jack Lang
es vanta, aquests anys, dhaver aconseguit que el Louvre no
tanqus ni un sol dia, ni el 14 de juliol.
Potser seria ara el moment de fer una reuni de sindicats i de
representants dAssociacions Teatrals Europees. Aleshores
aprendrem que a Anglaterra no es permet de contractar,
prcticament a directors estrangers, que a Grcia es controla el
doblar treball, que a Alemanya, si un director de teatre ofcial
est casat amb una actriu no t dret a posar-li ell el sou, que
a Itlia mai no haurien subvencionat una obra treta duna
pellicula, etc... etc... Podrem aprendre tantes coses... O s
Burundi el nostre Futur?
Ricard Salvat
135
AQUI, BURUNDI
En efecte. Ricard, som a Burundi.
Tants esforos del 1976 en, per tal que la recuperaci de la
democrcia i de lautonomia impliquessin la normalitzaci de
les nostres estructures teatrals, i ja ho veus, no hem sortit de
Burundi. No hem pogut evitar el perill ms greu i particularment
nefast per al teatre: que el poder poltic sen faci un penjoll, i aix
el tenim, adornant el seu vastssim escot. Almenys, ara sabem
que el poder democrtic tamb pot manifassejar grollerament.
Per no s de poltica teatral que volia parlar en aquest nmero
dENTREACTE. s un tema esencial, ho s. s EL TEMA, en
realitat. Penso encara, parafrasejant B.B., que els problemes
del teatre no es resolen fent teatre. Per em sembla que tots
plegats estem cansats de picar ferro fred, i ha quedat ben
clar per a tothom que el mea-culpa del Pare Ubu davant del
Parlament citant latur dels actors no era ms que retrica.
Altrament, el contribuent vota, paga i calla, i tots sabem on cal
anar a parar la m.
Es dels aspectes artstics que volia parlar. Un tema que una
associaci dactors i directors tamb hauria de tenir en compte,
ja que, al capdavall, si conec molta gent de teatre que pretn
E
N
T
R
E
A
C
T
E

n
m
.

1
2
,

g
e
n
e
r

1
9
8
9
136
viure dignament de la seva professi, no en conec cap sense
ambicions artstiques, afortunadament.
Des daquest punt de vista, cal constatar que si quantitativament
la nostra s una manera de parlar produccin teatral s
esquifda, hi trobem tamb unes llacunes tan enormes quant a
gneres que, inevitablement, ens hem de sentir a Burundi.
Ja hi som, pensareu, ara ve quan es posa a plorar, que si els autors
catalans, etctera. Tamb, per no pensava anar per aqu.
Actualment, les produccions dotades amb ms mitjans
pertanyen, en general, als gneres que abans en dien
comercials. I men guardar ben prou de negar el pa i la sal
a cap gnere, a cap professional del teatre o a cap opci, per
el que ens remet a Burundi s que aquests mitjans arriben
generosament dels pressupostos de les institucions publiques, i
gaireb en exclusiva.
Per havem quedat que deixarem la poltica teatral al marge.
El que ens remet a Burundi, artsticament parlant, s que els
autors autctons, sense ni preguntar-los si tenen alguna cosa al
calaix, sels encomana la gloriosa tasca de descubrir lenorme
talent teatral dels nostres narradors.
Ostres! Ho sento se mha escapat.
El que ens remet a Burundi, doncs, s que, sense parlar dels
autors catalans, aquests recursos no es destinen gaireb mai
a produccions no comercials, per dun indiscutible inters
cultural, a muntatges de clssics universals, per exemple.
Sabeu que a Burundi, en lloc de crear museus, lestat
subvenciona els marxants dart, que en lloc de mantenir una
137
orquestra nacional, subvenciona i promou els recitals del
Culito Iglesias? Per no, coi, no parlem de poltica teatral.
S, resulta que a Burundi se subvenciona pensant en les fotos,
sobretot que quedin b en paper couch i no desmereixin
la sentncia amb el suport de... i la gallina, perqu del
que es tracta, en primer lloc, s de fer propaganda poltica,
de guanyar vots (?). I s que a Burundi, no se sap ben b
si els ciutadans dormen a la palla o s que els govemants
sho creuen. En canvi proclamen sense parpellejar que
subvencionen els artistes. Si fos veritat, encara resultaria
ms extic.
Com a conseqncia, tamb es produeix pensant en les
fotos, sobretot que illustrin, millor que mil paraules, els
currculums que sn imprescindibles per obtenir la gallina i
el suport de...
Per no posar-nos transcendentals, parlem de la comdia.
Per exemple, resulta que a la capital del mn, hi ha un Neil
Simon, que no s ni un Tenessee Willlams ni un Arthur
Miller, que no s cap geni, que no s cap innovador, ja que
escriu en el ms pur estil realista, que t tan sols un cert
talent per dialogar com cal i per inventar tipus vius i actuals.
En fi, que escriu comdies de carcter, unes coses que si
fossin meves perd o del Josep Maria, serien llegides
si ho fossin amb, un somriure de commiseraci. Doncs b,
aquestes comdies sestrenen a Broadway, al costat de les
grans super-produccions i dels grans espectades musicals. I
cal dir que, tenen pblic, i tant!, i tan dxit que passen al
cine, amb actors com Walter Matthau i Jack Lemon, actors
de talent, que, a ms a ms, troben un text que els permet de
desenvolupar realment aquest talent.
138
Perqu, a veure, ara en diem espectacles, i sembla com si un
espectacle hagi dincloure per fora almenys un actor/actriu
amb carisma de vedette, una orquestra, cos de ball i cor...
vaixells que naveguen duna punta a laltra de lescenari... el
ms semblant possible a lpera, al capdavall. O muntem lAida
amb elefants i girafes, o fem el ridcul.
Es veu que la qesti de la preponderncia de lespectacle
s un tema que ja discutien els grecs a lpoca dEurpides.
Aristtil mateix en parla. Per citar un francs, Pierre-Aim
Touchard:
Quan safebleix el sentit de lacci dramtica es recorre a
lestil literari intentant salvar aix el teatre, i quan desprs es
perd lestil, es demana ajuda a laparell escnic per tal doferir
les seves ltimes possibilitats a espectacle agonitzant. ()
Es pot establir com a llei incontestable que els perodes
descenifcacions fastuoses coincideixen sempre amb els
perodes de decadncia teatral.
Juraria que es referia a Burundi.
De fet, caldria parlar-ne, del temle espectacle. Perqu, ben
mirat, certs personatges com Harpag, com Antgona, com
Iago la llista pot ser interminable el seu comportament,
no s realment tot un espectacle? No ho sn tamb, guardant
totes les diatncies, lOscar i el Flix de Lestranya parella?
I a ms a ms, companys actors, es tracta dun espectacle
que es basa estrictament en la vostra feina, i encara ms, que
ens mostra coses potser no espatarrants, per s dignes de
ser contemplades: la condici humana, en clau seriosa o en
139
E
N
T
R
E
A
C
T
E

n
m
.

1
2
,

g
e
n
e
r

1
9
8
9
clau cmica, les nostres limitacions i les nostres capacitats,
la nostra llibertat i els nostres condicionaments. All que
exhibeix en escena, en f, no s nicament una tcnica, ni s
nicament un art.
Doncs b, aquesta mena de teatre, almenys tan legtima
com laltra, amb vint-i-cinc segles de tradici a lesquena i
tanmateix ben viva a la capital del mn, prcticament no
compta a Burundi.
Llavors, qu hi fan uns actors, com vosaltres en un pas com
aquest?
Jordi Teixidor
140
141
E
N
T
R
E
A
C
T
E
,

f
e
b
r
e
r

2
0
0
7
Inquietud en la professi
E
l comentari de tipus sociolgic dun dels crtics del diari
Avui (12/01/07) a lobra Mbil ha posat a la professi teatral
catalana entre lespasa i la paret. En aquest comentari es
deia que un producte tan digestiu com lespectacle recentment
estrenat al Teatre Lliure no poda respondre ms que a incitar a la
revoluci. El crtic segua dient-nos que aquesta operaci hauria
de mobilitzar la professi teatral catalana i el pblic habitual
del Lliure per reclamar una delimitaci territorial de la creaci
escnica subvencionada. Aquesta estrena ha posat en evidencia
diverses dimensions del nostre mn teatral que resulten molt
inquietants. El fet que el director del TNC treballi en daltres
teatres subvencionats a part del que ell dirigeix i que, en un
trimestre, pugui arribar a tenir cinc espectacles al mateix temps en
els teatres de Catalunya resulta molt difcil dacceptar. Aquestes
irregulars dimensions laborals creen una situaci dinquietud en
la professi, i han obligat a obrir lexplosiva caixa de Pandora en
la que es trobava tancada la situaci professional catalana, que ha
comenat a fer-se preguntes en veu alta.
s acceptable que els teatres subvencionats no demanin que els
seus directors tinguin una dedicaci exclusiva? En un moment
de tan escassa feina, s estticament, tica i poltica acceptable
que un creador contractat per un Teatre Nacional treballi a
142
lempresa privada, la majoria delles indirectament o directa
molt subvencionades, i a daltres absolutament subvencionades
com sn el CAER de Reus i el Teatre Lliure.
La caixa oberta brutalment per la unanimitat de tota la
crtica a propsit de lobra esmentada ha posat en evidencia
labsoluta i preocupant endogmia en la qual est immersa
lactivitat teatral a Catalunya. Entre cinc persones es controla
prcticament tota la producci teatral. I la majoria daquestes
persones fan un s excessiu del seu poder, sense cap mena de
sentit de lautocritica.
Totbom busca els responsables del caos actual, i ara saprofta
per fer valoracions critiques amb efecte retroactiu de les obres
anteriors dels responsables de lespectacle que ens ocupa, que en el
seu dia varen ser molt amorosides. Potser si els representants critics
haguessin dit el que la minora dissident o no agombolada pels
poders pblics ja comentava en el seu moment, no hauriem arribat
tan lluny en la cerimnia de confusi en la que estem immersos.
Un representant daquesta minoria escrivia a lAvui (01/02/07)
que a lactual TNC hi domina una vida escnica evanescent i faci
i que noms accepta les propostes serioses si vnen de lestranger.
La resta afrmava que sovint cau en un papanatisme astorador
que de vegades recorda moments dels anys cinquanta.
Per les dimensions inquietants van encadenades. Els excessos del
director del TNC comporten que quan es contracta a un director
descena com a director invitat aquest acostumi a fer dues i fns
i tot tres tasques en un mateix espectacle. Aquesta duplicitat o
triplicaci de tasques s rarament acceptada a la Uni Europea,
on els lmits de les feines estan clarament delimitats. Aix ho
estem intentant des de la nostra Associaci (AADPC) en la nostra
teoria de lectures dramatitzades. Mirem de no repetir noms i que
143
noms es pugui donar a un professional una feina per espectacle.
Decisi molt criticada, per creiem que lnica vlida.
Per no solament hi ha aquest fet que s la multiplicitat de
tasques en un mateix espectacle o crrec, sin que resulta que
un mateix grup controla llocs de responsabilitat al TNC, a
lInstitut del Teatre i a la Universitat Autnoma de Barcelona,
i aix comporta que la histria del nostre teatre sestigui
escrivint duna manera absolutament parcial i condicionada.
Aquests excessos es posaren de manifest en el I Simposi
Internacional de Teatre Catal Contemporani de 2005 on, per
primer cop, diversos assagistes protestaren durissimament per
dedicar fonamentalment el Simposi als dos autors que duen o
han estat agombolats en el Teatre Nacional.
Lescndol que es produ al llarg del Congrs esmentat ha
comportat que quan les actes shan publicat shagin tallat les
crtiques de Jordi Mesalles, el ms dur de tots els participants
i que no es digui res de les raons per les quals la conferencia
de c1ausura no es publica. Ara lescndol iniciat en els rengles
acadmics sha generalitzat.
Aquests grups que controlen totes les publicacions de l Institut
del Teatre, del TNC i de la Sala Beckett han creat al llarg dels
anys una lectura de la Histria del Teatre catal en virtut de
la qual aquest prcticament comena amb el Teatre Lliure i
sobretot amb Sergi Belbel i Josep Maria Benet i Jornet. Com
s lgic, els historiadors estrangers segueixen aquesta lectura.
Aix fa que en un diccionari tan prestigiat com el dOxford no
hi fguri en Josep Maria de Sagarra i tants i tants daltres. s
signifcatiu que el bust daquest autor, que era al vestbul del
Teatre Romea, hagi estat foragitat del TNC, quan el seu fll ha
protestat perqu el tenien en un magatzem.
144
Una de les caracterstiques de rigor dels Teatres Nacionals
europeus s precisament que fan una lectura de la Histria del
Teatre. Valoren uns autors i en deixen uns altres, creant un
panorama. Sintenta crear un repertori que doni a conixer les
ftes del mn del teatre. Aquesta voluntat doblidar la Histria
del Teatre Catal, de negar lexistncia de la tradici porta a
loblit de les dues tasques fonamentals dels Teatres Nacionals
com sentenen a la Comunitat Europea. Un teatre subvencionat
ha destablir la Histria del Teatre. Tots els clssics grecs, els
elisabetians a part de Shakespeare, els grans clssics alemanys
del Romanticisme, i la majoria dels autors determinants del
Segle XX han estat i sn oblidats.
La segona dimensi s que un Teatre Nacional s el temple de
la paraula. s el lloc on una persona senfronta a la grandesa
del seu idioma, se li ensenya la pronncia adequada i es defneix
la llengua normativa. Es la veritable Acadmia de la Llengua
Oral. El desinters dels responsables del TNC en aquest tema fa
que no considerin ni remotament aquest aspecte. En el moment
en qu per f es representa el gran monument de la nostra
llengua, Primera histria dEsther, ning no ha pensat en que
calia no un sin un equip despecialistes que tinguessin cura de
la dicci dels actors.
Tots aquests greus problemes tenen sobretot un rerefons
poltic. Es veu cada cop ms clar que no es pot designar a
dit un director de teatre subvencionat. Caldria fer un concurs
on es posessin unes clusules molt marcades i defnides, que es
mostressin a tothom interessat i, potser, que es publiquessin els
projectes presentats. I per acabar, com a smmum dinquietuds,
lespectacle motiu daquestes ratlles ha estat invitat al Piccolo
Teatro de la ciutat de Mil.
145
http://www.entreacte.cat/?p=1016
El 2% de la vergonya
Publicat a 6 novembre, 2009
Antonio Alcalde. Actor, soci 1369 de lAADPC
Eva Poch. Actriu
Q
uan ja fa uns anys (12) el TNC va obrir les seves portes,
jo era un jove actor bastant arat, i recordo que estava
visceralment en contra dun dispendi pblic tan
desmesurat. Em semblava injustifcable des dun punt de vista
artstic; i innecessari i contraproduent per a la professi a
ms dun pas enrere envers la possibilitat de crear fnalment
una indstria teatral en aquesta ciutat, o pas, o comunitat, o
conjunt etc Altres companys ms vells, per tant ms savis,
(i evidentment menys arats), mig em van convncer de la
necessitat i/o convenincia de la instituci allegant les segents
raons, (molt raonables, sens dubte):
a) serviria per donar ms feina
b) pujaria la qualitat mitja del teatre en aquest pas
c) donaria a conixer la cultura catalana arreu, (entenent
cultura com el passat i el ms immediat present)
d) serviria per recuperar, potenciar i revisar el patrimoni
teatral catal
e) seria una plataforma per a nous creadors darreu del
146
pas, (entenent per creadors a dramaturgs, escengrafs,
fgurinistes, coregrafs, directors fns i tot)
Ignoro si aquests propsits estaven a les cartes nutiques dels
impulsors i gestors del TNC, per entenc que sn les mnimes
exigncies que se li podrien demanar a qualsevol teatre nacional.
Foren optimistes els meus experimentats i savis companys de
professi? Desprs de 12 anys encara sc actor, malgrat que ja
no tan jove ni arat, i potser s hora de fer balan.
Els punts b), c), i d) sn difcilment mesurables objectivament,
per tant donar la meva (i subjectiva, per tant) visi:
b) No crec que la qualitat mitja dels espectacles del TNC superi
ostensiblement la mitja de qualitat dels espectacles en aquest
pas. No tant, almenys, que justifqui la morterada de diners
invertida.
c) Si sha sortit de gira fora de Catalunya amb algun espectacle,
ha estat de manera anecdtica i quasi b per accident. No es
justifca la morterada de pasta invertida.
d) Els historiadors i/o professors de cultura daquest pas
podrien respondre millor a aquesta premissa. Jo, sincerament,
no he descobert a cap autor catal al TNC que no conegus
a COU, que no es represents abans de la creaci del temple
grec, i/o que no es pogus subvencionar per a la seva posada en
escena. Ergo, no es justifca la morterada etc
e) Deixo aquest punt sense respondre. No sc creador, noms
intrpret, no s amb dades objectives com els hi ha anat a ells
la relaci amb/desprs el TNC. Per sospito, per les converses
amb professionals creadors del sector, que molts dells opinen
que no es justifca la etc
147
Sobre el punt a): servir per donar ms feina a la professi;
s que existeixen dades objectives. Dades recollides per lEva
Poch (actriu, amiga, scia) extretes de la prpia pgina web del
TNC. Sn a grans trets les segents.
Des de la seva creaci fa 12 anys (les dades arriben fns el fnal
de la temporada 2008/2009), shan produt i/o coprodut 98
espectacles. En els quals han participat en total 439 intrprets
(contant des del protagonista fns al que aguanta la llana).
Si tenim en compte que el nombre dactors afliats en aquest
pas s d uns 1300 (arrodonint a la baixa), i que deu haver-hi
almenys altres 2000 no afliats, (tots coneixem a tres companys
en aquesta situaci, aix que torno a tirar a la baixa), el nombre
total dactors/rius rondaria els 3300 aprox. Les matemtiques
sn una cincia, aix que podem afrmar que ha treballat en
el temple el 133% de la professi aproximadament (donat
el nmero aprox. total dintrprets). Ara b, resulta que la
immensa majoria daquests intrprets han passat 1, 2 i/o 3
vegades pel temple, cosa molt normal en 12 anys, (encara que
hi hagi alguns/es que han passat 3 vegades en les ltimes 5
temporades). En canvi 56, repeteixo, 56 del total de 439 han
treballat en 4 o ms produccions (coincidint majoritriament
amb papers protagonistes i/o secundaris, no aguantant llana).
Daquests 56 alguns han treballat 6, 9, 10 vegades, fns a arribar
al mxim que se situa en 14 produccions en 12 anys dexistncia
del TNC. Si les matemtiques continuen essent una cincia,
aquest club dels 56 (dels quals s es podria afrmar que han
treballat durant aquests 12 anys en el temple), representa el
170% del total de la professi.
Les dades respecte al nombre de directors/res que han passat
pel TNC sn (sospitosament?) igual de colpidores. Les 98
produccions shan repartit en 45 directors/ores, exactament en
148
35 homes i 10 dones. Ara b, tampoc el treball dels que han
treballat al TNC es reparteix de manera equitativa, essent
aix, que com en el cas dels intrprets ens trobem aqu davant
dun top ten, s a dir, davant dun grup de deu directors/ores (8
homes i 2 dones), que entre ells es reparteixen 54 produccions,
ms de la meitat dels espectacles que shan produt en 12 anys!
Arribant per f a la delirant dada de que a un sol director se
li ha encarregat quasi b el 10% de produccions del temple.
Si el nombre total de directors/ores com a mnim se situa en
450 o 500, de nou ens trobem amb que el tant per cent que es
reparteix el pasts de la feina en el TNC, ronda el 2.
Aquest panorama contrasta amb que el 70% de la professi guanya
mnim 6000 euros per sota de la mitja del salari brut anual del
conjunt dels treballadors a Catalunya, segons dades de lAADPC.
Dades que els responsables del TNC han de conixer, ja que sn
ms o menys les mateixes que es publiquen des de fa anys.
Els responsables del TNC podran argumentar que no han vingut
a aquest mn (ni al temple grec), a repartir la feina com si fossin
una ONG. Per aleshores, quins sn els criteris de selecci dactors/
rius? Per qu no shan obert audicions, (es podrien contar amb
els dits duna m mig estrafeta els cstings que shan fet pblics),
durant tots aquests anys? Es permet en altres mbits (urbanisme,
esports), accedir a una contractaci sense haver guanyat un concurs
pblic? Qui selecciona als intrprets que treballen en el TNC?
Els directors? I a cap se li ha acudit de fcar un actor/riu diferent
dels habituals? Suggereix el TNC els actors/rius que haurien de
treballar en el temple? s la qualitat, el talent, el criteri de selecci
dels intrprets? I el dels directors? Si aix es aix, hi ha 3 vegades
menys directores que directors, o es que aquestes ltimes tenen 3
vegades menys talent? I noms hi ha 56 intrprets amb la qualitat
sufcient, com perqu treballin tant? I per qu coincideixen
149
tantes vegades TV3 i TNC a lhora de rifarse aquest intrprets de
qualitat? Si en el TNC noms treballen els millors amb els millors
mitjans, per qu el nivell mitj de qualitat dels seus espectacles no
est estratosfericament allunyat de la resta? Fa anys es va debatre
intensament la convenincia o no de muntar companyia estable al
TNC. No sn aquest club dels 56, de fet, una mena de companyia
estable, a la qual es permet simultaniejar contractes amb televisi,
concretament TV3? T alguna cosa a veure el fet de que el temple
no surti de gira fora de Catalunya, amb el fet de que els actors/rius
protagonistes i/o secundaris tinguin simultniament contracte amb
TV3? s de rebut que al propi director del TNC se li permeti de
dirigir al mateix temps obres seves en altres teatres pblics? No se
li est pagant una morterada de pasta per que el TNC compleixi les
seves funcions? s de rebut que aquest 2% tingui simultniament
diversos contractes amb entitats pbliques? Qu fem el 98%
restant? Ens sucidem collectivament per la nostra manca de
talent, la nostra mediocritat? Continuem com fns ara, sustentant
el gruix de la producci teatral daquest pas, a vegades fns i tot
posant calers? Demanem fnalment comptes als responsables
pblics de cm, a qui i perqu es destinen aquests pressupostos
desorbitats? O ens alegrem de que ja que el TNC no serveix per cap
dels objectius que se li podrien demanar a qualsevol teatre nacional,
serveixi almenys per que el 2% de la professi visqui com Du amb
els impostos de tots i totes?
http://www.entreacte.cat/?p=1016
150
151
NDEX
ILLUSTRACI DE IAGO PERICOT
portada
CRDITS I AGRAMENTS 3
PRLEG, Gaspar Mora 7
DECLARACI DE PRINCIPIS, DebatArts Escena 11
PRESENTACI DEL 1r. CICLE
El vuit pecat capital, Ignasi Roda
16
El teatre i la ira, Jordi Coca 22
El teatre i la luxria, Santiago Fondevila 36
El teatre i lenveja, Joan Oll 48
El teatre i la gola, Pere Planella 60
El teatre i lavarcia, Guillem Jordi Graells 70
El teatre i la peresa, Ignasi Roda 88
El teatre i la suprbia, Jos Sanchis 96
Cartell de Frederic Amat 121
ANNEX
Continguts Dossier DebatArts
MANIFEST DELS PROFESSIONALS DE LES ARTS
ESCNIQUES DE CATALUNYA
125
Som a Burundi o a la Comunitat Europea?, Ricard Salvat
ENTREACTE, novembre 1988
129
Aqu Burundi, Jordi Teixidor
ENTREACTE, gener 1989
135
Inquietud en la professi
EDITORIAL ENTREACTE, febrer 2007
141
El 2% de la vergonya, Antonio Alcalde i Eva Poch
145
152

El Teatre I Els 7 Pecats Capitals

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Teatre I Els 7 Pecats Capitals

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

You might also like