You are on page 1of 447

PLANTES MEDICINALS

CONTRA EL CÀNCER

APROXIMACIÓ A LA TEORIA I A LA PRÀCTICA
DES DE DIVERSOS VESSANTS.
ERRORS I NOVES PERSPECTIVES.





— 3 de juny de 2012: Balaguer (La Noguera/ Catalunya)

V Fira d’alimentació i salut per a un consum ètic, sostenible i solidari.







ALEXIS ROSELL I ARMENGOL (2012-2014)
alexis.rosell@gmail.com




Imatges: d’Internet
Textos no originals:
Enciclopèdia Catalana: sinopsis del càncer
Wikipedia: Pel·licules / Quadres classificatoris



TAULA
DE
MATÈRIES

[ (*) = en anglès /M = per milió / mL =mil·lilitre / microM = micromolar /ppm= mg/Kg /
IC = concentració inhibitoria / ED= dosis efectiva / OE=oli essencial / quimio = quimioteràpia / ràdio = radioteràpia ]


• INTRODUCCIÓ
• PART PSICOSOMÀTICA
• GENERALITATS CIENTÍFIQUES SOBRE EL CÀNCER
• INMUNITAT
• CÀNCER DE BOCA
• CÀNCER DE BUFETA DE L’ORINA
• CÀNCER DE BUFETA DEL FEL
• CÀNCER CEREBRAL / DE SNC
• CÀNCER DE CÒLON I RECTE
• CÀNCER D’ESÒFAG
• CÀNCER D’ESTÓMAC
• CÀNCER DE LARINGE
• LEUCÈMIES
• CÀNCER DE MAMA
• CÀNCER DE MATRIU I ALTRES DE L’APARELL GENITAL FEMENÍ
• MELANOMA
• CÀNCER DE PÀNCREES
• CÀNCER DE GLÀNDULES PARÒTIDES
• LA PELL ....CÀNCER DE PELL
• CÀNCER DE PRÒSTATA
• CÀNCER DE PULMÓ
• SARCOMES
• CÀNCER DE TIROIDES ..LA TIROIDE
• CÀNCER DE RONYONS
• CÀNCER DE TESTICLES
• FONGS I CÀNCER
• ÍNDEX













INTRODUCCIÓ

Un error, al meu entendre, en la consideració dels factors que desencadenen el càncer és
atribuir-lo exclusivament a una mala psicologia de la víctima. La prova és que hi ha recent
nascuts que ja neixen amb càncer. Determinades tendències psicològiques solen ser
concomitants amb les respectius tipus de càncer. És cert. I és bo corregir-les. Però no seria bo
refiar-se totalment d’aquestes correccions. Sempre és bo estar psicològicament bé. Però és de
psicòtics culpabilitzar la víctima.
De tant en tant, potser empesos a la fama pels periodistes, emergeixen profetes, ja siguin
metges, ja naturistes alternatius, que propugnen solucions fantàstiques i misterioses. Com més
car sigui el seu remei i més inescrutable, més desconfiança m’inspiren. Fins i tot els remeis
senzills, si se n’abusa, poden donar complicacions. Fa pena, per exemple, constatar la fama
d’alguns curanderos que asseguren curar el càncer a base de banys d’aigua freda. El que fan és
accelerar-lo. Però també entre els metges fa pena descobrir la poca cultura científica d’alguns
cirurgians. Així que un error usual és la manca de comunicació entre ells i els anatomopatòlegs
(amb una enorme cultura científica). A vegades, una falsa amabilitat fa que els metges donin
falses esperances als pacients, o que els assegurin un èxit que, estadísticament, és més que
dubtós. I no sé si ho fan per humanitat o bé per treure’n uns diners.
També existeixen els carronyaires. Els temo. I per això, a la conferència de Balaguer (2012), no
vaig voler donar claus clares de tractament. Moltes vegades ha passat que, després de
desganyitar-me explicant com curen determinades plantes, al cap de ben poc, ha sortit als
diaris una sèrie de notícies desacreditant, amb falsedat, els meus remeis. Hi ha creadors
d’opinió que gaudeixen ensorrant el prestigi del que intenta posar-se en valor. Però no sé si ho
fan per vocació pròpia o per encàrrec dels megalòmans amb interessos comercials.
Hi ha un fotimer de noves perspectives per encarar la curació dels càncers: noves molècules,
noves vacunes, i més facilitat comercial per adquirir plantes d’arreu. Però no caldria oblidar que
una bona higiene, tranquil·litat i bons aliments, això sermpre afavorirà la bona salut. Caldrà
evitar els productes cancerígens, cada cop més abundants al nostre entorn. Caldrà alimentar-se
amb productes ecològics, lliures de pesticides. I caldrà respirar un aire més net; i erradicar els
fums contaminats, ja siguin del tabac, dels vehicles o de les indústries. Si no fem això, per més
remeis que aconseguim contra el càncer, seguirem en perill. Una dieta variada és sempre
aconsellable. Però, cas de patir càncer, la bona dieta és la macrobiòtica o la frugívora. Almenys
hi ha alguns casos que ho corroboren.
El meu besavi navier tenia clar que el Titànic s’ensorraria, i per això no va voler anar al viatge
inaugural al que l’havien invitat. Li semblava un esquer massa atractiu la frase dels periodistes
augurant un bon futur a aquell vaixell que “ni Déu podria ensorrar”. A un nivell similar em fa


llàstima la seguretat amb la que alguns que han patit càncer asseguren amb orgull que l’han
vençut del tot. Pobrets! Temps al temps. Jo no ho diria mai així.




FONTS D’INFORMACIÓ
EGL= anglès / CST = castellà / FR= francès

• BIOACTIVE FOODS AND EXTRACTS. CANCER TREATMENT AND PREVENTION — Edited by RONALD
ROSS WATSON & VICTOR R. PREEDY. CRC PRESS, 2011. (EGL)

• WIKIPEDIA http://en.wikipedia.org/wiki/Cancer (EGL/CST)

• E-MEDICINE http://emedicine.medscape.com/ (EGL)

• PUBMED http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed (EGL)

DUKE DATABASE http://www.ars-grin.gov/duke (EGL)

• HYPERHEALTH Encyclopedia of Nutrition and Natural Health (EGL)

• DUKE & MARY JO BOGENSCHUTZ-GODWIN & ANDREA R. OTTESEN. CRC PRESS, 2009: Duke's Handbook of
Medicinal Plants of Latin America (EGL)

• http://sobre-cancer.com (CST)

• http://cancer.gov (EGL)

• http://www.dsalud.com/ (CST)

• MANUAL MERCK http://www.merck.com/pubs/mmanual_home/sec4/45.htm (EGL)

• YAHOO http://dir.yahoo.com/Health/Diseases_and_Conditions/Cancers/ (EGL)

• http://health.yahoo.com/health/centers/cancer/index.html (EGL)

• http://atlasgeneticsoncology.org (EGL)



• Alimentation et cancer. JEAN LEDERER. Molaine Édit. Paris 1986. (FR)

• http://www.msps.es/ciudadanos/enfLesiones/enfNoTransmisibles/docs/situacionCancer.pdf (CST)

• http://www.ayurveda-cancer.org/ (EGL)

http://www.thedoctorsdoctor.com/ (EGL)

JORDI BUXALLEU http://www.urbmedia.com/kranc/biografia.html (CST)

• MATTHIAS RATH (CH) http://cancertutor.com/Cancer/Rath.html (EGL)

• http://www.escozul-cancer.com/es/escozul-elaboracion.html VERÍ D’ESCORPÍ CUBÀ (CST)

• http://www.iherb.com (EGL/CST)

• http://www.mushroomnutrition.com/ (EGL)

• http://www.shop-apotheke-pilz.com/ (EGL)

• http://www.basquade.com/wpin/ (CST)

• http://www.alternative-cancer-treatments.com (EGL)
Biological and Pharmcologic Therapies

Antineoplastons

GASTON NAESSENS Therapy (714X)

REVICI Therapy
Hydrazine Sulfate
Immune Therapies
Immuno-Augmentative Therapy (IAT)
Issels whole-body immune therapy
Herbal Therapies
HARRY HOXSEY formulas
Essiac tea
Mistletoe (Iscador)...as used by SUZANNE SOMERS
Pau D'Arco
Chaparral
Nutritional Therapies
Wheatgrass Therapy
Macrobiotics


MOERMAN's Anti-Cancer diet
Metabolic Therapies
GERSON
KELLEY's Nutritional-Metabolic Therapy
(as modified by NICHOLAS GONZALEZ, MD)
HANS NIEPER, M.D.
Adjunctive Therapies
Oxygen Therapies (including Ozone)
Hyperthermia
DMSO therapy
Chelation
Live Cell therapy
Energy Medicine
Bioelectric Therapies
Homeopathy
Ayurveda
Chinese Medicine
Mind-Body Approaches

• http://www.netriceuticals.com JERRY WOLKE (EGL)

• http://www.cancer.org/docroot/home/index.asp (EGL)

• http://cne.isciii.es/ (CST)

http://killingcancer.co.uk/ (EGL)

http://www.cancerresearchuk.org/ (EGL)

http://www.tianxian.com/products/ingredients.asp (EGL)

http://monographs.iarc.fr/ENG/Monographs/PDFs/index.php (EGL)

vto-luchandocontraelcancer.blogspot.com (CST)

http://www.curenaturalicancro.com/cancertherapy-brain-cancer.html (EGL)
Cura amb bicarbonat, per TULLIO SIMONCINI

http://afrontarelcancerjuntoalafamilia.ning.com/forum/topics/eleccion-de-terapias (CST)
714 immunoestim (NAESSENS) amoniac, càmfora, àcid fosfòric, silicats


Àcid el·làgic
Aigua
Aigua oxigenada I V
Amaroli / urea (càncer de fetge)
Bicarbonat sòdic/ suc de llimona: equilibri àcid/base
Brots (Blat, Ordi) i germinats (Alfals, Fenigrec, Llenties, Soja), i Bròquil
Cartílag de tauró
Desparasitació elèctrica
Dieta baixa en sucres
Dieta de la Dra. BUDWIG: oli de Llinosa i mató
Dieta HAELAN (extractes de Soja)
Dieta vegeteriana de MALKMUS
Diòxid de Clor
Electroteràpia (augmenten NK, proteïnes de xoc tèrmic, ionoforesis)
Enzims (Woebenzyme- càncer, Wobe Magos- mielona)
Extracte de fulla d’Olivera
Glicoalcaloids (càncer de pell - no melanoma)
Herbes anticancerígenes:
• Annona squamosa
• Artemisia annua
• Chlorella
• Dioanaea muscipula
• Essiac Tea (Arctium, Rheum, Rumex, Ulmus)
• HOXSEY Tea (Arctium, Berberis, Stillingia, ...)
• Maytenus krukovii
• Pau d’Arco
• Sabal serulata
• Trifolium pratense
Hipertèrmia
Immunoteràpia: calostre, hexafosfoinositol, bolets immunoestimulants (Agaricus blazei,
Ganoderma lucidum, etc.), Equinacea, gamma-IFN, gamma-globulina, TNF-alfa, dieta amb
segonet d’arròs i Shii-Take
Iscador (Viscum album)
JASON WINTERS Tea (Larrea tridentata, Hoodia godroni, Plantago psyllium, Salvia hispanica,
sinefrina, Te Verd, Trifolium pratense)
Kombucha
Màquina de ROYAL RAYMOND RIFE de senyals elèctrics
Melatonina, (IL-2)
Noni (suc de Morinda citrifolia)
Oli de fetge de tauró


Ones de ràdio
Ozó, oxigen (Dr. OTTO WARBURG)
Pectina cítrica modificada
Poli MVA (àcid alfa-lipoic, Paladi, vitamina B12, minerals i vitamines)
Ressonància magnètica suau
SOD (superoxid-dismutasa)
SPES PC: Dendrantherma moriifolia, Glycyrrhiza glabra, Ganoderma lucidum, Isatis
indigotica, Panax pseudoginseng, Rhabdosia rubescens, Scutellaria baikalensis, Serenoa
repens (càncer de pròstata)
Sulfat d’ hidrazina
Te Verd
Teràpia cel·lular suïssa (injecció de cèl·lules fetals d’animals sans)
Teràpia GERSON
Teràpia metabòlica (dieta/enzims)
TIAN XIAN
UKRAIN (celidonina modificada)
Vacuna de COLEY
Vacuna de GOVALLO VG 1000
Vitamines, aminoàcids, coenzim Q10


• http://www.cancer-y-psicologia.com/

• https://dub129.mail.live.com/default.aspx?mkt=es-
us#!/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=2b990b14-929f-11e3-9468-
6c3be5a7ea16&folderid=00000000-0000-0000-0000-000000000001&attindex=0&cp=-
1&attdepth=0&n=189987178
(El gan diccionario de las dolencias y enfermedades: JACQUES MARTEL).









PEL·LÍCULES (de Wikipedia)


• “Facing the Truth” (Danès: “At kende sandheden”). Drama danès, del 2002, escrit i dirigit per
Nils Malmros. Filmada en estil documental blanc i negre. Es basa en la vida real del pare de
Malmros. La pel·lícula relata les dificultats d'un jove neurocirurgià lluitant contra una demanda
judicial. Malmros, les pel·lícules del qual són conegudes pel seu realisme, es va educar com un
cirurgià i va realitzar totes les escenes de cirurgia del cervell de la pel·lícula. La pel·lícula va ser
nominada per al Premi Bodil 2003 al Millor Film Danès i va guanyar el Premi 2003 del Danish Film
Academy’s Robert Award com a pel·lícula de l'any.

• "Stepmom." ("Queda't al meu costat"). La mare biològica i la madrastra de dos nens lluiten pel
seu dret a estar a la vida dels nens. Però, quan la madrastra descobreix la veritat de la salut de la
mare biològica, les dues s'adonen de la importància de la seva relació. És una història atemporal
sobre l'amor d'una mare.

• "My Life." Com a futur pare el protagonista s'adona que no viurà per veure el seu fill nascut i
comença a gravar-se a si mateix en vídeo. Aquesta pel · lícula emotiva sobre el càncer està
garantit que farà brotar llàgrimes, però al final de la pel · lícula les llàgrimes es tornen alegres
mentre veiem que pare i fill es mouen cap al seu destí.

• "My Sister’s Keeper." ("La decisió de l'Anna"). Aquesta pel·lícula se centra en la vida d'un nen
afectat pel càncer, i el que això pot significar per a tota la família. El retrat d'una família
disposada a fer qualsevol cosa per salvar a un d'ells pot fer que qualsevol es pregunti sobre els
límits que dels qui voldrien fer el mateix.

• "Sweet November." Una dona amb càncer decideix restringir les relacions i els projectes.
D'aquesta forma, mai ha de dir adéu. Aquesta pel ·lícula mostra les reaccions a la malaltia
d’aquells que viuen amb ella tots els dies. "Sweet November" és una història de la lluita d'un
pacient amb càncer de romandre normal en un món molt canviat.

• "Terms of Endearment." ("La força de l'afecte"). En aquesta pel·lícula, cada espectador se sent
indignat quan una mare crida que és hora de que la seva filla moribunda rebi la seva pastilla per
al dolor. Aquesta història mostra com tothom es veu afectat pel càncer, fins i tot molt de temps
després del diagnòstic i la mort.

• "Erin Brockovich." A través de la història de com una dona pleiteja contra una mega-corporació
i guanya, aquesta pel·lícula mostra la devastació quan el càncer esdevé un component de la vida
quotidiana. Aquest conte edificant mostra als televidents que la justícia contra els malfactors no
és només una faula.



• "My Life Without Me." "La meva vida sense mi". Aquesta commovedora història tracta d’ una
dona que decideix que el seu diagnòstic del càncer significa que és hora de prendre el control de
la seva vida. Fa una llista del que sempre ha volgut fer, i s'embarca en viure els seus últims dos
mesos al màxim. Per mostrar el costat positiu de la malaltia, és una gran pel·lícula sobre el
càncer.

• "Life as a House." Després de ser diagnosticat amb càncer, un home tracta de reparar les seves
relacions amb familiars i amics. El pas li indueix a construir una casa amb el seu distanciat fill i la
seva exdona. "La casa de la meva vida" és una pel·lícula commovedora sobre el càncer.

• "A Walk to Remember." La relació insòlita entre una bona noia de secundària i el noi dolent de
l'escola es fa encara més complicada pel fet que ella s'està morint. La pel·lícula mostra els canvis
que tot el món fa quan apareix la malaltia.

• "The Bucket List." La insòlita amistat entre un noi normal i un milionari es fa encara més
especial quan tots dos tenen càncer incurable. Aquesta pel·lícula mostra el que es requereix
perquè un pacient arribi a un acord amb la seva malaltia.

• “You Don't Have to Die” És una pel·lícula documental de 1988 sobre la batalla reeixida d'un jove
contra el càncer. Dirigida per Malcolm Clarke i Bill Guttentag. Va guanyar un Oscar el 1989 per
Documental Curtmetratge.

• “Southern Comfort” És una pel·lícula documental, del 2001, sobre l'últim any de la vida de
Robert Eads, un transsexual (de dona a home). Eads, amb diagnòstic de càncer d'ovari, va ser
rebutjat per al tractament per una vintena de metges per por que el tractament de pacients com
aquest esquitxés la seva reputació. En el moment que Eads reb tractament, el càncer estava
massa avançat per poder salvar-li la vida.

• “Pink Ribbons, Inc.”. És un documental del 2011, del Consell Nacional de Cinema de Canadà
(NFB) sobre la campanya de la cinta rosa. Dirigit per Léa Pool i produït per Ravida Din. La
pel·lícula està basada en el llibre del 2006 “Pink Ribbons, Inc” sopre el càncer de mama i la
política filantròpica de Samantha King, professora associada d'estudis de kinesiologia i salut a la
Universitat de Queen.

• “No Hair Day”: “Rient i plorant”, és un documental del 1999 sobre una sessió de fotos de tres
dones que reben tractament per al càncer de mama.

• “My Left Breast” És un documental canadenc del 2002, produït per Papa Productions, i dirigit i
filmat pel cineasta Gerry Rogers i la seva companya Peg Norman. Tracta de l'experiència de ser


diagnosticat i tractat per càncer de mama.

• “Living Downstream” És un documental del 2010, en llargmetratge, sobre fets reals. Està basat
en el llibre de l’ecologista i supervivent de càncer, la doctora Sandra Steingraber. La pel · lícula
va ser produïda per The People's Picture Company.

• “Into the Wind” És una pel·lícula documental del 2010 que narra la història de Terry Fox. A
l'edat de 18 anys, a Fox li diagnosticaren un osteosarcoma. El càncer se l’hi havia escampat per la
cama dreta, que va ser amputada un pam per sobre del genoll. No obstant això, tres anys més
tard, Fox va proposar recaptar fons per a la investigació del càncer i augmentar la conscienciació
sobre la malaltia. Va córrer 30 milles al dia des de l’oceà Atlantic (Terranova) fins a l'oceà Pacífic
(Colúmbia Britànica), fent un total de més de 4000 milles. La pel·lícula va ser dirigida per
l'estrella de la NBA, Steve Nash, que va créixer a Canadà i va seguir la carrera de Fox a tot el país
com un nen el 1980, essent el narrador Taylor Kitsch. A dues terceres parts de Canadà, Fox va
ser diagnosticat novament amb el càncer, que s'havia estès als seus pulmons. Fox va morir a
l'edat de 22, inspirant a la Fundació Terry Fox.

• “In the Family” És una pel·lícula documental de 2008, produïda per Kartemquin Films, sobre la
predicció del càncer d'ovari i de les opcions que pensen les dones quan s'enfronten als perills
d'una possible malaltia que amenaça la seva vida. A la directora de la pel·lícula, Joanna Rudnick,
les proves li surten positives per a la mutació del gen familiar BRCA, la qual cosa fa que
s’incrementin les probabilitats de desenvolupar càncer de mama en un 60%. Davant d'aquestes
dificultats, Rudnick ha d'examinar les seves opcions de la possibilitat de prendre les seves
possibilitats o, possiblement, haver de treure’s els pits i ovaris. [Segurament Angelina Jolie farà
una pel·lícula similar sobre la seva decisió de treure’s els dos pits abans d’agafar càncer, donades
les altes probabilitats de patir-lo més endavant, segons li han previst les anàlisis genètiques].

• “Crazy Sexy Cancer” És un documental creat per l'actriu /fotògrafa Kris Carr. La pel·lícula es va
estrenar l'11 de març de 2007, al Festival de “South by Southwest Film (SXSW)”, i va tenir la seva
estrena a televisió dels EUA el 29 d'agost de 2007, a la TLC. La pel·lícula va ser editada per
Paguen Hårleman i Brian Fassett. La música va ser composta per Matthew Puckett. La pel · lícula
explica la història de la batalla de Carr amb hemangioendotelioma epitelioide (EHE), un càncer
vascular en el revestiment dels vasos sanguinis en el fetge i els pulmons. És una malatia tan rara
que només el 0,01 per cent de la població amb càncer la té. Al voltant de 200 i 300 casos són
diagnosticats l'any a America. Se’n desconeix la causa.

• Sèrie TV3 (2011) “Polseres vermelles”. Dirigida i produïda per Pau Freixas i creada per Albert
Espinosa. Tracta d’uns nois hospitalitzats i amb tractament de quimioteràpia que tenen
experiències normals i, a vegades, també experiències extrasensorials.



ANÈCDOTES


ESTUDIS CIENTÍFICS SOBRE EL CÀNCER

NELSON ROCKEFELLER va venir a Barcelona, el 1974. Ens varem trobar de casualitat durant unes
hores. Li vaig demanar que invertís en recerca sobre plantes medicinals. Al cap de poc, va ser
anomenat vicepresident dels EEUU, al govern de GERALD FORD. Ells dos varen ampliar el
pressupost del Cancer National Institut. Allí JAMES DUKE va participar en l’scanning de 2000
plantes tingudes tradicionalment com antitumorals. Unes poques s’empren actualment amb
més o menys èxit com a base de la quimioteràpia. La gran base de dades de DUKE conté, a més
de les dades etnobotàniques, moltes sobre actividat química dels principis actius de les plantes
medicinals. Gairebé la meitat de la informació va ser recopilada pel català BALLESTER (biòleg i
bioquímic).

Es pot donar el cas d’una immensa majoria de treballs científics que corroborin una tesi en
contra d’un sol estudi que la contradigui. Per exemple, l’estudi científic sobre el Silybum
marianum a l’Hospital Clínic de Barcelona va ser falsejat. Els malalts no prenien les càpsules amb
extracte de la planta. Algú va trencar el secret i els va alarmar innecessariament. La conclusió
va ser que el tractament amb Card Marià era ineficaç respecte a les malalties de fetge. No
especificaven que el suposat remei no s’havia administrat. L’estudi va estar anys indexat a
Pubmed. Això nogensmenys, la gran majoria de treballs avalan l’eficàcia del Card Marià en
malalties de fetge.


TRACTE PERSONAL
La quimioteràpia s’aplica en dosis proporcionals, més que al pes, a la superfície de la pell de la
persona. La tendència actual en publicacions científiques és a humanitzar més el pacient, que
abans era tractat com a subjecte, després com a individu, i al final com a pacient. Però, als
hospitals encara falta humanització, algunes poques vegades, perquè se’ns tracti com ho fan
els cambrers o dependents ben educats (dinàmics i submisos), per exemple.

Els protocols a l’hospital passen per una alta i una baixa. Però, just abans de l’operació, cal
signar, signar, signar, i signar papers que no ets capaç de llegir, per la poca llum de la sala, i per
la mida minúsucla de les lletres. Però, si no signes, no t’operen. Per altra banda, fa molt mal
efecte veure caixes de morts sortint d’un hospital per la mateixa porta per la que entren els
pacients. I també fa mal efecte que les portes a la sala de quimioteràpia s’obrin només quan el
celador en dóna permís, fins i tot per sortir-ne.

“Ensenya-li a ella!”…..[És un actitud d’abandonament o excuses per a no esforçar-se en l’estudi


de la curació]. L’actitud d’abandonar-se com perquè el vaixell s’acabi d’enfonsar és típica de la
majoria dels afectats pel càncer que acaben morint-ne.


MUSICOTERÀPIA
PATRICK DROUOT: música que cura el càncer. La musicoteràpia no és pas una camama. Ja deien
que “qui canta: els seus mals espanta”. I els balls rituals amb cants tenen una funció
terapèutica pràctica, o poden tenir-la. La música, si es toca o s’escolta de gust, pot alleugir els
problemes emocionals. Recentment, han aparegut uns quants musicoterapeutes (OLIVER
SACKS....) que interpreten diferents músiques segons la malaltia que el client tingui. O els venen
el CD més adient. La música pot ajudar a sentir-se millor. A la natura també podem escoltar
“música”. Pere xemple, escoltant el so d’un saltant d’aigua, el cant d’una balena, el cruixir
lleugeríssim d’una formiga, el repic dels esquellots de les vaques, o la simfonia coral d’ocells
abans de la matinada a finals d’abril al bosc de sota Collsuspina.


ORACIONS I MEDITACIÓ
Pel que fa a la curació del càncer, resar pot no tenir cap resultat, o pot tenir-ne cap. Conec
alguns casos en que sí en va tenir. Una cosina de mon pare, de Pont de Suert, va ser
diagnosticada, a l’hospital de Lleida, de càncer de pulmó terminal. Diuen que va resar una
novena a la Marededéu de Lurdes i així es va curar. I ho va fer tan ràpid que, enlloc de gastar els
diners en l’enterrament, que ja havien preparat, se’ls varen gastar en una festa de benvinguda a
Pont. Va morir vint anys després. L’altre cas va ser el d’una tieta d’un amic meu, monja del
convent a ca l’Alòs. Va ser diagnosticada de càncer de pàncrees. Però ella apenes es va
immutar. Va viure també vint anys més, i aparentment sense dolors. Per altra banda, la tieta
d’una veïna de la Bonanova va resar a la Marededéu de Lurdes quan tenia uns 20 anys, per
curar-se de càncer de mama; i es va curar, i va viure fins els 84 anys. I dos fills de diferents
coneguts meus varen resar a Josep Maria Escrivà de Balaguer. L’un es va curar, amb tractament
mèdic, però no li va caure el cabell com era esperable, i viu ara, quinze anys després d’haver fet
recular la leucèmia. Amb tot, abans de caure en coma, el personal santiari se n’enreia de la seva
devoció envers Escrivà de Balaguer. Però, superat el coma, de dues setmanes, va haver-hi una
recuperació miraculosa i aleshores ja no se’n en varen riure pas. L’altre fill de coneguts va estar
bé, després de resar al mateix sant, i de passar pel tractament standard contra la leucèmia.
Però, després d’uns deu anys, es va morir, tot i essent bastant jove encara.
Diuen al Pirineu que Sant Gil, patró de la Vall de Núria, és un advocat per a encarregar-li
curacions de càncer. Potser això ha fet que gairebé desapareguessin les colònies de Ranunculus
parnassifolius. És una herba alpina que creix al cim de les tarteres i que té reputació de guarir el
càncer. Però, després d’algunes proves, crec que és una fama del tot immerescuda. Potser la
planta s’hagi rebel·lat contra els qui l’arrabassen i hagi deixat de ser medicinal.



“Quan de temps has passat cercant a Déu dins teu”? Aquesta pregunta li feien uns monjos a un
pacient que acolliren al monestir. Li recomanaven que medités sobre la pregunta i que es dirigís
a un mirador i allí cridés i fes sortir la ràbia que tenia acumulada dins. I d’aquesta manera es va
curar d’un càncer.


HISTÒRIES PERSONALS
Vaig estar anys anant a visitar-me al metge i exposant-li la meva preocupació pel bony de la
meva tiroide. I no vaig obtenir-ne més que burles. Al final, comentar-ho al Dr. ARAGÓ MITJANS,
del col·legi de metges, —que no es va creure la meva versió—, va servir perquè ma mare
demanés visita a un internista i no al metge de medecina general/ psicòleg als qui jo havia
acudit. Per casualitat, la doctora va resultar ser una ex-parella d’un amic meu de Campdevànol,
a qui ja havia comentat ell el que em passava. I, a més, jo ja savia que ella ja sabia del meu cas i
ja sabia el que em diria. I així va ser: em va enviar de dret al cirurgià. Però el que no m’esperava
era la frase lapidària del cirurgià: ”Això és cal per a encalar, noi”, que significava que hi havia
anat massa tard i que ja no hi havia més remei que posar-me en una tomba. A l’operació, on
vaig tenir una hemorràgia que va costar molt de controlar, el cirurgià es va sorprendre de que
els tumors fossin benignes. Abans, havien suposat que es tractava de càncer fol·licular. Anys
abans de l’operació, quan em posava davant de la pantalla de TRC de l’ordinador, el bony em
feia mal. També em feia mal quan pensava en el president dels EEUU a qui jo havia donat l’idea
de presentar-se com a canditat. Em sentia culpable de les “coses lletges” que anava endagant
ell un cop fou president. Per exemple: l’11-S.
Una altra doctora, ex-alumna meva de feia anys, i a qui jo posava les màximes qualificacions,
dubtà a l’hora de cremar-me una taca negra a la pell sobre l’estèrnum, que m’havia crescut en
una sola nit i molt (fins a 5 x 5 cm). El resultat va ser que la taca, la nit següent, es va fer encara
més gran, i més dolorosa. Ella havia assegurat, en una discussió a classe, que la pomada de
corticoides anava molt bé en aquests casos, i jo aleshores li havia rebatut que el millor era el suc
de Galium aparine. ¿Endevineu qui tenia raó? La taca només va rebortar al cap de dos mesos; i,
amb una altra aplicació, el dia següent ja havia tornat a desaparèixer.

Ma germana tenia càncer de mama. Potser del disgust d’enviudar, o del tractament abusiu amb
corticoides durant molts anys. La quimio abusiva (amb adriamicina) li va fer fallar el cor. El
metge d’urgències, enlloc de reanimar-la, va deixar que morís. La sobre-dosis es deguè a una
vaga a l’hospital, que implicà manca de controls.

Un oncle, a l’enviudar de la meva tieta —que havia mort també de càncer de mama—, va
acudir a un metge (un dels que no es prenia seriosament la meva tiroide) perquè li donés
alguna cosa per animar-lo. Li endinyà testosterona. La conseqüència va ser que va agafar una
leucèmia i en va morir.



El meu avi matern agafà un càncer de laringe degut a haver estat fumant una mica durant anys.
Després de l’operació, va quedar ronc. Però va viure molts anys sense càncer, a no ser potser el
de pròstata, que també li varen operar. Per altra banda, la meva àvia materna, és a dir, la seva
esposa, després de patir molt de l’estómac durant molts i molts anys, va morir d’un càncer de
fetge. Potser el detonant va ser que va haver de pagar molt per una denúncia d’uns inquilins a
qui havia deixat gratis un pis uns anys. Ells no en volien marxar oficialment sense cobrar una
forta indemnització, tot i que a la pràctica ja vivien feia mesos en una altra casa. Segons les
ratlles de les meves mans, el que tenia ella era càncer d’estómc. I prou podria ser que el de
fetge derivés del d’estómac.

Potser el líquid vermell que varen vendre uns beduins a la família de la cosina del meu bon amic
libanès, en Joseph Tannous, tenia una acció antifúngica, a més d’anticancerígena. La família
estava reunida al voltant de la moribunda, i tenien ja, al peu del llit, la caixa de morts a punt pel
funeral —són cristians maronites—. Ells es burlaven molt dels beduins i menystenien el seu
remei. Però els beduins varen insistir tant, sense fer cap cas de la burla de la família, que, al
final, els el varen comprar. Posats a fer, la morta, o quasi morta, ja no tenia res a perdre. I es va
posar bé, gràcies a aquell líquid. I va viure més de vint anys més. Després, amb la guerra, ja ha
estat molt difícil seguir la traça d’aquells àrabs transhumants. Potser es tractava d’extracte de
Sarcopoterium spinosum.

Fa molts anys discutiem amb en MANUEL VILADEVALL si la radioactivitat intrínseca de les fosforites
podria desencadenar càncer infantil. Els preparats amb cacao en pols solen incorporar fósfor
en aquesta forma. Jo li deia que si d’aleshores en endavant, al cap de 25 anys, hi havia molt de
càncer infantil, jo tindria raó. I, si no era així, aleshores ell la tindria. I crec que la tenia jo més
que ell. Estant de pràctiques en una escola a Sant Cugat del Vallès, em queia l’ànima als peus
quan constatava que a cada classse hi havia dos nens amb càncer.


ESTAFES
Hi ha casos de càncer fictici. Són una estratagema per a mantenir el lloc de treball o demanar
ajudes familiars a la seguretat social. Per fer-ho més oficial, cal, evidentment, la connivència
d’un metge.

Posar per escrit que un remei natural cura el càncer, a l’etiqueta d’un producte, a Espanya sol
provocar l’empresonament del responsable del producte. En teoria això es fa per a protegir la
salut pública. Un cas molt sonat va ser el del bio-bac als voltants del 2002. L’etiqueta posava
que curava al càncer, la sida i l’artritis. En canvi, recaptar fraudulentament diners en campanyes
contra el càncer, això no és perseguit, quan els responsables del frau són les “autoritats”. Hi ha
campanyes contra el càncer que recullen diners (micro-financiació) i que sí que van a parar a
laboratoris de recerca científica. Però, n’hi ha hagut que han servit per a subvencionar altres


activitats, bàsicament de lleure, de les autoritats (civils o militars).

FRASES LAPIDÀRIES
Frase lapidària. “Els estudis científics han demostrat que cap herba pot curar el càncer. Els remeis
de la medecina alternativa o de la medecina complementària no han demostrat ser eficients. No
s’han estudiat prou bé. I alguns, havent-se demostrat ineficients, segueixen essent comerzialitzats
i recomanats”. [Hi ha estudis científics sobre remeis naturals que potser els que pronuncien
frases lapidàries com aquesta serien incapaços de comprendre, per la seva poca cultura
bioquímica. La pràctica ens ensenya que el càncer, a vegades, recula amb remeis naturals. Per
altra banda hi ha una contradicció en les frases. No es pot pretendre demostrar la falsedat
d’una cosa que no s’ha estudiat bé].

Una altra frase lapidària. “Això del càncer està demostrat, com totes les malalties, que és degut a
un trastorn mental. Si ella ha mort de càncer, és que estava malament del cap”. [Potser estar
mentalment bé sempre ajuda. I hi ha litigis on la víctima pateix molt per culpa d’un psicòpata. I
el patiment pot conduir al càncer. A més, hi ha nens que abans de nèixer ja tenen càncer, i
potser degut als tòxics de l’alimentació o de l’aire que respira la mare, que pot estar bé del cap.
Per altra banda, les persones psicòtiques molt agressives semblen estar lliures sempre de
càncer. Semblaria que els psicòlegs només volen tenir clients passius angoixats que es deixin
ensarronar. Sembla que, com a professionals de la salut pública, no s’atreveixin amb els
agressius responsables dels trastorns dels primers. I, finalment, la mort, a vegades, ve més per
la sobredosis de quimioteràpia que pel càncer en si. I les vagues als hopsitals poden entorpir el
bon seguiment de la dosificiació]. Culpabilitzar la víctima sembla molt seriós però no és ètic.
Fins i tot pot ser ridícul. I, com a frase de condol en un funeral, és patètic.


MEDECINA TRADICIONAL XINESA
Segons la medecina tradicional xinesa (MTC), cal llevar la humitat del cos per a llevar el càncer.
La filosofia xinesa contempla l’energia del cos humà d’una manera diferent a l’occidental, que
anomenem científica. La MTC considera que la humitat externa excessiva fa que hi hagi poca
energia a la melsa, la qual cosa fa que es retingui massa humitat dins el cos. La humitat és Yin.
Si augmenta encara més, aleshores la part medial (ventre alt o jiao mitjà) queda amb pesadesa i
com tèrbola. Això dóna lloc a sensació de pesadesa al cap (part del clatell), mareig, cruiximent a
braços i cames, poca flexibilitat i agilitat a les articulacions; pòls tou (Yin), úlceres supurants, i
càncer. Un remei seria prendre rel de Clematis chinensis (decocció de 10 g al dia).
ELECTRÒLITS
L’acidosi es pot corregir, o bé amb dejuni, o bé amb exercici físic molt intens. Un fet curiós és
que a l’estratosfera els tumors quedin apaivagats. Pot ser per la manca de gravetat, o per altres


partícules energètiques potser encara desconegudes. Caldria veure si mantenir-se moltes hores
surant a l’aigua del mar (amb aigua neta) alleuja el càncer. Alguns diuen que si l’aigua és
calenta, sí. En tot cas, sembla ser que viure a altura considerable, per sobre els 2000 m, fa que
hi hagi menys estrès oxidatiu, més citocrom C als músculs, menys glicèmia, i menys
metabolisme basal. Per altra banda sembla que la rosada de la selva amazònica tingui alguna
virtut curativa contra el càncer; i potser la rosada del bosc humit centreeuropeu també.
Caminar descalç redueixi l’estrès oxidatiu. I una dieta hipocalòrica combinada amb exercici físic
intens ajuda a fer recular el càncer.


FONGS
Alguns opinen que les càndides són les responsables del càncer. Eliminar-les de l’intestí, i en
general del cos, és una necessitat, segons alguns, per a fer recular el càncer. Un bon remei seria
la làtex vermell del Croton lechlerii (Sangre de Drago). Caldria posar 3-4 gotes a la boca i
empassar la saliva al cap d’uns segons. Això, un o dos cops al dia. Però hi ha molts altres fongs
(una cinquantena) implicats en càncers, més difícils d’eliminar. Els antifúngics clínics es poden
administrar per vena, però amb molta prudència. Altrament, hi ha uns quants antifungics per
prendre per via oral. Però, no es poden prendre alegrament.

CURIOSES INCOMPATIBILITATS
• Àcid úric / càncer de pulmó NO ; mieloma múltiple SÍ
• Tènia/ càncer NO
• Psicosi/ càncer NO



















ALGUNS ESTUDIOSOS DEL CÀNCER


JUAN CAMILO BOTERO metge homeòpata oncòleg. Barcelona (Gràcia).

SANTOS MARTÍN oncòleg, metge medioambiental (Granollers).

ANDRÉ GERNEZ metge que posà molt d’emfasi en les cèl·lules mare als teixits cancerosos.

JOAN PARROT MONTSERRAT. Químic de la Noguera: “El producte que jo faig servir per a moltes
aplicacions es diu LEMA ERN. És un compost de vitamina C amb perborat. El que fa es produir
oxigen atòmic quan es mulla i, per tant, es un biocida-desinfectant tòpic molt bo contra infeccions
bucals o per combatre els fongs de les ungles, tan difícils d’ erradicar. Pèro no té cap aplicació, que
jo sàpiga contra el cáncer. Per aquesta aplicació s'han de fer servir oligoelements capaços d’oxidar-
se en el nucli de la cèl·lula cancerosa (que té un potencial redox molt superior al d’una cèl·lula
saludable). Allí es transformen, per oxidació, en un verí potent que crema la cél·lula hiperactiva. Per
aquesta finalitat es poden fer servir elements de la sèrie dels metaloides, a la que pertanyen els
elements Arsènic, Seleni, Teluri i Sofre, amb valències 2, 4 i 6; i que, desde sempre, s'han fet servir
per guarir malalties de pell i altres. S'ha d'anar amb compte amb les dosis, doncs passen de ser
bones a ésser molt tòxiques a dosis amb poca diferència. Jo les he fet servir amb malalts avançats
de càncer que estaven deshauciats, i amb un èxit relativament bó a molt bó; pèro sempre amb
millorament claríssim de la qualitat de vida del malal”.


NICOLAS CAPO. “Càncer y vegetarianismo pràctico”. Capo era un naturista acèrrim. Té
alguns seguidors encara de la seva doctrina, i alguns detractors. Potser les seves cures eren
massa dràstiques, però penso que, aplicades amb mesura i controls, poden encara ser útils.

En general convé, segons ell, contra el càncer, prendre el sol nu, durant 2-3 hores
al dia, llevat de les hores centrals del dia. I un règim frugívor. I aplicar o prendre
infusions de Camamilla i Farigola i flor de Saüquer.

Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer de llavi: Ceba, Tomàquet, All, Enciam,
Pastanaga, caldo de verdures. Contra càncer de llengua: suc de Llimona.

Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer de pròstata: banys locals d’aigua calenta i
freda alternativament cada 6 minuts, fins a 2 hores. I prendre el sol. I menjar
Síndria, Meló, Taronja, Raïm, Maduixes, Cireres, Níspros, Préssecs, Ananàs,
Llimona.



Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer d’estómac: banys locals d’aigua calenta i
freda, alternativament, cada 6 minuts mentre es fan inspiracions profundes. I
Taronja, Síndria, Meló, Maduixa, Tomàquet, All, Ceba, Col, Bledes, Naps, Fonoll,
Api, Ceba, Pastanaga, Llimona, caldo de verdures, Api, Remolatxa, All,
Borratja.menjar

Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de recte: bany de seient amb aigua freda 15
minuts seguit de compresa al baix ventre d’aigua calneta durant 25 minuts. I
menjar Ananàs, Taronja, Prunes seques, Maduixes, Raïm, Meló, Poma, Préssec,
Pera, Llimona, Bleda, Borratja, Verdolaga, Ceba, All, Pastanaga, Remolatxa, Naps,
Api.

Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de testicle: banys locals amb aigua calenta i
freda alternativamnet durant 30 minuts dues vegades al dia. I prendre el sol 2
hores llevat de a les hores centrals del dia. Cataplasmes de Llinosa, banys amb
aigua de Farigola, cataplasma d’argila verge tèbia, tota la nit (fins a 10 hores). Si
supura, és bona senyal.

Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de matriu: primer de tot, combatre la
obesitat. Prendre caldo de Prunes seques, menjar frugívorament, compreses de
tronc alternativament amb aigua calenta i freda, i prendre el sol. I menjar
Enciam, All, Ceba, Tomàquets.

Segons NICOLÀS CAPO, contra el càncer de laringe: Llimona, Taronja, Raïm, mel,
Api, Col, Bledes, Naps, Ceba, All, caldo de verdures (bullides 20 minuts amb sal i
oli). Gargarismes amb aigua de Farigola i fulles de Llimoner. Cataplasma de farina
de Llinoa amb oli de fregir Esbargínies (1 hora 3 vegades al dia). Prendre el sol
(amb lupa). Banys freds a l’estiu i calents a l’ivern.

ELS TRACTAMENTS DE MARIA TREBEN no solen variar gaire d’un càncer a l’altre. Més o
menys consisteixen en:
1) Prendre i posar per fora elixir Suec. Composició per a 2 L: 1.5 L alcohol del bo, 10 g de cada
de: rel d’Angèlica, Aloe vera (pols), càmfora natrual, mannà, Ruibarbe, Senet, teriaca de
Venecia (opi i pols d’escurçó), Zedoària; i 5 g de cada de rel de Carlina angelica i de Mirra. Més
0.2 g de Safrà del bo.
2) Aplicar compreses de Cua de Cavall (Equisetum) escalfat al vapor cobertes amb parracs
durant 2 hores.


3) Beure infusió (maceració prèvia d’una nit) d’una miqueta de rel d’Acorus calamus, ½ h
abans i ½ després dels menjars.
4) Beure cada 20 minuts un glop d’infusó de la barreja de Calendula, Milfulles i Ortiga.
5) Aplicar i beure suc de Galium aparine. A més, recomana Maria Treben tractaments
addicionals contra càncers específics.
6) Estómac: Dent de LLeó i Plantatge.
7) Fetge: Licopodi.
8) Gola i tiroides: Malva.
9) Leucèmia: Celidònia, Dent de Lleó, Donzell, Pericó, Sauquer, Ulmaria.
10) Limfomes: Heracleum, oli de Marduix, Petasites i Plantatge.
11) Ossos: Consolda.
2) Pell: Celidònia, Malva, Plantatge.
13) Ronyons: Lamium album, Solidago.
MARIA TRÉBEN va néixer com a MARIA GÜNZEL, a Zatec (Bohèmia)(a l’W de Praga), el 27 de
setembre del 1907, i va morir a Grieskirchen (Àustria)(al NE de Salzburg), el 26 de juliol de
1991. Dels seus llibres, traduïts a més de 20 idiomes, se n’han venut fins a 8 M de còpies. El
seu pare, impressor, va morir quan ella tenia només 10 anys. Després de la mort de la seva
mare, el 1961, Maria va començar a sentir la vocació de curar amb les herbes. Primer la vila de
Zatec pertanyia a l’imperi austrohúngar. Després de la primera guerra mundial, va passar a
Txecoslovàquia. I, després de la segona guerra, va patir l’expulsió dels alemanys com ara
Maria i el seu germà, Ernst Günzel, que varen passar per diversos camps de refugiats fins que
el 1951 es pogueren establir a Grieskirchen, on ella morí el 1991, després d’haver-se fet famosa
pels seus remeis. Les seves obres publicades són (AL):
Maria Treben: Gesundheit aus der Apotheke Gottes - Ratschläge und Erfahrungen mit Heilkräutern,
Verlag Wilhelm Ennsthaler, Steyr, 1980,ISBN 3-85068-090-8
Maria Treben: Maria Treben's Heilerfolge - Briefe und Berichte von Heilerfolgen, Verlag Wilhelm
Ennsthaler, Steyr, 1980, ISBN 3-85068-082-7
Maria Treben: Allergien - vorbeugen - erkennen - heilen / Gesund mit Maria Treben, Ennsthaler (auch
bei Heyne, München)
Maria Treben: Streß im Alltag. Vorbeugen, erkennen, heilen. München: Heyne, 1990, ISBN 3-453-
03867-3



JEAN SOLOMIDES 1911-1979 (fisiatrones= peroxidases sintètiques). Inst. Pasteur (1938-
1947) - destil·lat iodat d’oli de fetge de bacallà. BELJANSKI deia que era un xarlatà.
Hexanal, citral: calmen els dolors de càncer, amb éter-òxid de l’oli etilenglicol.


RUDOLPH STEINER (mort el 1925). Fundador del moviment antroposòfic. Viscum album
(fermentat) = Iscador.


ERNEST VILLEQUEZ cultius bacteries de la sang i autovacunes. Una injecció cada 15 dies
fins a un total de 10 injeccions (150 dies).

Test de HEITAN-LAGARDE: quan hi ha càncer, els eritròcits tenen la paret amb
indentadures, i la fibra del fibrinogen apareix, a la gota de sang, desunida; i, al centre,
apareix un munt com un glòbul central.

ARTHUR VERNES (1879-1976) trobà que el sèrum d’una persona amb càncer es torna
molt opac amb acetat de coure barrejat amb àcid acètic (ph 4,77).

AUGUSTI trobà que el quocient mucopolisacàrids/globulines és de 2 en persones sanes, i
de més de 2 en persones amb càncer.

VINCENT aplicava bioelectrònica.
Amb el càncer els paràmetres solen ser pH 7,4 o més. Rh2: 24 o més. Rô: menys de 180;
i l’energia sol ser de més de 260 microW per cc.
Quan als teixits normals els paràmetres són de pH 7,2. Rh2: menys de 21, si hi ha domini
de la reducció, i més de 23 si hi ha domini de l’oxidació. I la Rô estimada estaria entre
190 i 240. I l’energia (aplicant la llei de NEST) de fins a 260 microW/cc. L’aigua per beure
és correcta si pH és 7. Rh2 entre 2 i 22, i Rô major de 7000.

WONG HONG SU. Càncer de gola (laringe): aigua de Coco, mandarines, fetge mig cuit, i
després, a més, suc de canya de sucre. Llevat de cervesa, papaïna, mel, respirar la
rosada.

ALFREDO EMBID. Autor del llibre: “Lo que aún no te cuentan del càncer”. Integral. 1984
Les fisiatrones o peroxidases sintètiques. Carzodelan (pancreatina) I.V. CH /Uracil
/Heparina. La fórmula del professor Estripeau/ Soluts injectables de
Vernes/Amigdalina/ Laurilsulfat de sosa/Sindrolisina/ Procaïna/ Benzaldehíd de
KOCH
Oxigenoteràpia biocatalítica


Electroteràpia/ lonocinesi/ Negativizació elèctrica/ Energia electromagnètica
Immunoteràpia/ Serocitoteràpia. Diribiotina. Vacuna de MARUYAMA
Per abaixar el pH, va bé la vitamina C
Per abaixar l’oxidació, el Cu, Au, Ag i les vitamines B1 B2 B6
Per abaixar la resistivitat, aigua pura (poca i sovint) i diürètics vegetals
Test de sang: paper de filtre, extensió amb ClK, gota

CÉSAR FERNÁNDEZ DE LA PRADILLA. Pare combonià, especialtzat en la flora medicinal
de Burkina Fasso, i que ha propagat la fitoteràpia a Catalunya. Ell mateix va patir de
càncer de còlon, potser degut a un conflicte amb les autoritats religioses que l’obligaven
a triar entre fitoteràpia/bruixeria o sacerdoci. Va optar per la fitoteràpia.

JOSEP PÀMIES OFICIAL. Promotor, des de Balaguer, del remeis naturals per a tractar
malalties serioses com ara el càncer o la malària. Gran divulgador de la Stevia.
http://joseppamies.wordpress.com/ https://www.facebook.com/JosepPamiesOficial

EUGENIO MARTÍNEZ BRAVO. Impulsor, des de Mèxic, de les microdosis de
medicaments, fruites, plantes medicinals. També entès en càncer.
http://microdosismartinez.blogspot.com.es/



METGES oncòlegs halopàtics


JOSEP SÁNCHEZ DE TOLEDO CODINA. Pediatre oncòleg que visita a Barcelona (Vall
d’Hebron). Català de l’any 2012.

ANTONIO BRUGAROLAS MASLLORENS. Oncòleg nascut a Barcelona, professor a la
universitat de Navarra i, després, director de l’hopsital del càncer a Torrevieja (Alicant).

MARIANO BARBACID. Bioquímic nascut a Madrid. Estudià oncologia a Maryland. Aïllà
gens de la familia del Ras.

JOSEP BASELGA. Metge de la Vall d’Hebron, director de l’institut d’oncologia. Treballa
també per la universitat de Harvard, a l’hospital de Massachussets, i a l’hospital
Memorial Sloan-Kettering de Nova York.

ANTONI RIBAS. Treballa a la universitat de Los Angeles, dirigint els estudis sobre
tractament immunoteràpic amb inhibidors del PD-1 (com ara el nivolumab o el


lambrolizumab), del PDL-1, o del CTLA-4 (com ara el ipilimumab). Els inhibidors esquiven
la inactivació dels receptors (PD-1, PDL-1, CTLA-4) dels limfòcits T front als marcadors
tumorals que actuarien com a salconduits. És a dir, eviten la inacció dels limfòctis T front
a les cèl·lules tumorals que es defensaven fent creure als limfòcits que les cèl·lules
tumorals eren cèl·lules amigues.

JOSEP TABERNERO. Cap dels ervei d’oncologia a la Vall d’Hebrón. Ponent del càncer
gastrointestinal al congrès del 2013 a Chicago.

MANEL ESTELLER. Especialitzat en epigenètica i hipermetilació de gens supressors de
tumors. Investigador a Baltimore i a Bellvitge. Professor de la UB.

ALBERT MARTÍ BOSCH. Pediatre, oncòleg.




























Enciclopèdia catalana

CÀNCER
1 Terme utilitzat per a indicar qualsevol de les formes de neoplàsia maligna, caracteritzades pel creixement ilimitat i autònom d'una neoformació
(creixement tumoral), que comprimeix els teixits orgànics adjacents (creixement expansiu) i els envaeix (creixement infiltratiu), i és capaç de
provocar metàstasis ganglionars o hematogèniques. D'ordinari existeix una alteració local de la proliferació i de la diferenciació cel·lulars, en
forma de displàsia o carcinoma in situ, que precedeix el desenvolupament tumoral invasor. Durant la transició de la lesió preneoplàstica a càncer
invasor, les cèl·lules neoplàstiques malignes s'adhereixen a la membrana basal, la destrueixen mitjançant un procés proteolític i penetren en
l'estroma subjacent, fenomen facilitat per la pressió local del tumor (anòxia dels teixits subjacents) i per la mobilitat augmentada de les cèl·lules
tumorals. Habitualment es produeix una neoformació de vasos capil·lars predecessora (angiogènesi), que afavoreix la nutrició del tumor
maligne. Hom distingeix diversos factors etiològics: immunitaris, vírics, traumàtics, químics, físics i hereditaris. La immunitat antineoplàstica és a
càrrec dels limfòcits T citotòxics, les cèl·lules assassines naturals (cèl·lula NK) i els macròfags activats, i oscil·la directament amb l'estat general
del malalt i inversament amb la grandària del tumor. Diversos virus han estat identificats com a agents amb capacitat oncògena: papil·lomavirus
humà (neoplàsia intraepitelial i carcinoma invasor del coll uterí), virus d'Epstein-Barr (limfoma de Burkitt, carcinoma nasofaringi), virus de
l'hepatitis B (carcinoma hepatocel·lular) i retrovirus (virus HTLV-I i leucèmia/limfoide de cèl·lules T de l'adult, virus HTLV-II i tricoleucèmia, virus
HIV i síndrome d'immunodeficiència adquirida). Els factors traumàtics són més discutibles (càncer de pulmó i cicatrius pulmonars, càncer
d'esòfag i esofagitis càustica, tumors ossis i traumatisme previ). Els carcinògens químics són molt diversos i poden produir diferents ambients
professionals (arsènic, amines aromàtiques, benzè, clorur de vinil, crom, alcohol isopropílic, asbest, quitrà, sutge, etc), fàrmacs (agents
alquilants, adriamicina, mitomicina C, actinomicina D, arsenicals inorgànics, azatioprina, clornafazina, dietilbestrol, fenacetina, metoxiporalèn),
alcohol etílic, tabac, dieta excessiva de greixos i proteïnes, etc. Els carcinògens físics són representats per les radiacions ultraviolades i les
ionitzants. Hom ha descrit diverses condicions preneoplàstiques hereditàries: genodermatosis (xerodèrmia pigmentada, epidermòlisis
ampul·lars), síndromes hamartomatoses, neurofibromatosi, malaltia de Pringle-Bourneville, malaltia de les exostosis múltiples), anomalies
cromosòmiques (síndrome de Down, síndrome de Klinefelter, anèmia de Fanconi, síndrome de Bloom, síndrome de Louis-Bar, trisomia D,
agammaglobulinèmia) i síndromes de deficiència immunitària (síndrome de Louis-Bar, agammaglobulinèmia, síndrome de Wiskott-Aldrich).
Actualment hom considera que el càncer és una malaltia genètica produïda per l'acumulament de lesions moleculars (heretades o adquirides)
originades en gens que intervenen en el control homeostàtic del creixement i mort cel·lulars i en el manteniment de la integritat del genoma.
Els gens incriminats són els oncogens (gens que produeixen una lesió neoplàstica si són activats anòmalament), els gens supressors o inhibidors
del càncer, que si són inactivats afavoreixen la carcinogènesi, els gens implicats en el control del cicle cel·lular i els gens implicats en l'apoptosi.
La predisposició per a desenvolupar algunes neoplàsies malignes pot ésser hereditària o familiar (5% del total), com és el cas del retinoblastoma,
del tumor de Wilms, del melanoma familiar, de la neurofibromatosi, del càncer de mamella familiar, del càncer colorectal hereditari, de les
neoplàsies endocrines múltiples, de les síndromes del càncer familiar recessiu (anèmia de Fanconi, xerodèrmia pigmentada, ataxiatelangièctasi,
síndrome de Bloom), malaltia de von Hippel-Lindau, síndrome de Gardner, síndrome dels carcinomes basocel·lulars, etc. El diagnòstic de
l'extensió del càncer s'efectua mitjançant el sistema TNM: T de tumor primari, N de ganglis limfàtics regionals (an node) i M de metàstasi.
Segons el teixit originari, els tipus bàsics de càncer són anomenats carcinomes (epiteliomes), quan provenen del teixit epitelial, i sarcomes, si
deriven del teixit connectiu. El tractament del càncer es fonamenta en l'ús de la cirurgia oncològica (cirurgia diagnòstica, cirurgia radical, cirurgia
pal·liativa, cirurgia de les recidives i cirurgia de les metàstasis), la radioteràpia (radioteràpia externa, braquiteràpia, radioteràpia metabòlica,
radioteràpia corporal total, radioteràpia preoperatòria, radioneurocirurgia), la quimioteràpia citostàtica (agents alquilants, platí i anàlegs,
antimetabòlits, inhibidors de la topoisomerasa, agents antimicrotúbul i substàncies diverses com la bleomicina, l'asparaginasa i l'actinomicina D),
l'hormonoteràpia (cirurgia endocrina ablativa, tractaments hormonals, additius o competitius) i la immunoteràpia (anticossos monoclonals,
citocines, teràpia cel·lular adoptiva, vaccins tumorals). Aquests tractaments, generalment associats, inclouen la participació de diferents
especialistes (oncòleg, cirurgià, radioterapeuta, patòleg), els quals elaboren els protocols d'actuació uniformada.


2 càncer per anilines Carcinoma de cèl·lules transicionals de la bufeta observat en obrers que treballen amb colorants d'anilina, particularment
benzidina i betanaftilamina. També ha estat anomenat càncer dels tintorers.


3 càncer d'anus Cadascun dels diversos tipus de tumor maligne de la regió anal. Comprèn les diferents modalitats de carcinoma (carcinoma
escatós, carcinoma cloacogènic o transicional o basaloide, carcinoma de cèl·lules petites, carcinoma de cèl·lules fusiformes o sarcomatoide,
carcinoma verrucós o condiloma acuminat gegant de Buschke-Löwenstein, adenocarcinoma mucinós, carcinoma basocel·lular, malaltia de
Paget), el melanoma maligne, el liomiosarcoma, el rabdomiosarcoma embrionari, el limfoma maligne i les metàstasis. El més freqüent és el
carcinoma escatós, seguit del melanoma.


4 càncer d'Aran obs Cloroma.


5 càncer d'artèries Tumor arterial maligne. Els tumors primaris de l'aorta o de l'artèria pulmonar són gairebé sempre del tipus del sarcoma
(fibrosarcoma, liomiosarcoma, rabdomiosarcoma, fibromixosarcoma, histiocitoma fibrós maligne). Alguns sarcomes s'originen en l'íntima i
representen un tipus d'angiosarcoma (hemangioendotelioma maligne o sarcoma intimal). Els tumors metastàtics poden allotjar-se en les grans
artèries i produir una oclusió, fenomen documentat en el carcinoma pulmonar. Les neoplàsies malignes de les artèries de calibre mitjà o petit es
classifiquen dins de la categoria dels sarcomes de parts toves.


6 càncer d'articulacions Neoplàsia maligna d'una estructura articular. Es redueix als casos excepcionals de condrosarcoma sinovial, sarcoma
sinovial i sarcoma epitelioide.


7 càncer per bètel Carcinoma de la mucosa bucal observat en alguns habitants de l'Índia, on existeix l'hàbit de mastegar fulles de bètel (Piper


betel), arbust de la família de les piperàcies), per tal de mitigar la fam i d'incrementar la salivació.


8 càncer de boca i d'orofaringe Cadascun dels tumors malignes de la cavitat oral, els més freqüents dels quals són el carcinoma escatós i el
carcinoma verrucós. Altres tipus de carcinomes són representats pel carcinoma escatós adenoide (pseudoglandular), el carcinoma adenoscatós,
el carcinoma escatós basaloide, el carcinoma de cèl·lules fusiformes (sarcomatoide), el carcinoma de cèl·lules petites, el carcinoma semblant al
limfoepitelioma, el carcinoma cístic adenoide, el carcinoma mucoepidermoide, l'adenocarcinoma polimorf de grau baix i el carcinoma de
cèl·lules acíniques. Altres tumoracions malignes són el melanoma maligne, el limfoma maligne, el plasmocitoma, el sarcoma de Kaposi, el
rabdomiosarcoma, el schwannoma maligne, el sarcoma sinovial, el sarcoma alveolar, l'osteosarcoma extraesquelètic, el liposarcoma i els tumors
metastàtics.


9 càncer de budell prim Tumor maligne de l'intestí prim. Comprèn l'adenocarcinoma, altres tipus més rars de carcinoma (carcinoma de cèl·lules
petites, carcinoma adenoscatós, carcinoma anaplàstic o sarcomatoide), el tumor carcinoide i modalitats tumorals malignes infreqüents:
leiomiosarcoma, rabdomiosarcoma, liposarcoma, fibrosarcoma, schwannoma maligne, osteosarcoma extraesquelètic, mesenquimoma maligne,
coriocarcinoma i tumors metastàtics.


10 càncer de bufeta urinària Cadascuna de les neoformacions malignes de la bufeta de l'orina, la més freqüent de les quals és el carcinoma de
cèl·lules transicionals. Altres càncers menys habituals inclouen diversos tipus de carcinoma (adenocarcinoma, carcinoma de cèl·lules petites,
carcinoma escatós, carcinoma sarcomatoide, coriocarcinoma), el rabdomiosarcoma embrionari, el leiomiosarcoma, l'histiocitoma fibrós maligne,
l'osteosarcoma extraesquelètic, el mesenquimoma maligne, el limfoma i el càncer metastàtic.


11 càncer de Butter Denominació obsoleta de l'adenocarcinoma de l'angle hepàtic del còlon.


12 càncer de coll uterí o de cèrvix Neoplàsia maligna del cèrvix. Inclou fonamentalment algunes formes anatomopatològiques de carcinoma
(carcinoma escatós amb les varietats de carcinoma verrucós, carcinoma de cèl·lules fusiformes, carcinoma basaloide, carcinoma semblant al
limfoepitelioma, i carcinoma de cèl·lules transicionals; adenocarcinoma amb les variants morfològiques d'adenoma maligne, adenocarcinoma
vil·loglandular, carcinoma adenoscatós, carcinoma de cèl·lules vítries, carcinoma cístic adenoide, carcinoma de cèl·lules clares, adenocarcinoma
mesonèfric; carcinoma neuroendocrí, i tumors de presentació infreqüent: rabdomiosarcoma botrioide, tumor müllerià mixt, adenosarcoma
müllerià, coriocarcinoma, angiosarcoma, osteosarcoma extraesquelètic, sarcoma alveolar i carcinoma metastàtic. El tipus més freqüent és el
carcinoma escatós.


13 1 càncer colorectal Tumor maligne del budell gros o del recte, gairebé sempre un adenocarcinoma. Altres formes microscòpiques de
carcinoma són el carcinoma mucinós, el carcinoma de cèl·lules d'anell sigil·lar, el carcinoma escatós, el carcinoma rabdoide, el carcinoma
basaloide o cloacogènic, el coriocarcinoma i el carcinoma endocrí. Més rarament es presenten altres tipus de neoplasia maligna, com el limfoma
maligne, el melanoma, el sarcoma de Kaposi, l'angiosarcoma, l'histiocitoma fibrós maligne, el carcinosarcoma i els tumors metastàtics.




2 càncer colorectal familiar Càncer del còlon o del recte de presentació familiar, probablement d'origen genètic. Representa
entre el 25 i el 50% del conjunt de casos de càncer colorectal.



3 càncer colorectal hereditari no lligat a la poliposi Síndrome de Lyell.


14 càncer de cor Neoplàsia cardíaca maligna. Es tracta de neoformacions malignes de caràcter excepcional, concretament de sarcomes cardíacs
(angiosarcoma, sarcoma de Kaposi, liomiosarcoma, rabdomiosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, osteosarcoma extraesquelètic,
fibrosarcoma, liposarcoma, sarcoma sinovial i schwannoma maligne), del limfoma primari del cor i dels tumors cardíacs metastàtics (limfomes,
carcinomes d'òrgans toràcics adjacents, melanoma maligne, carcinomes de ronyó, pulmó o mamella, coriocarcinoma i rabdomiosarcoma).


15 càncer dels escura-xemeneies Carcinoma de la pell de l'escrot, descrit per Pott (1786) en els escura-xemeneies, relacionat amb la irritació
crònica del sutge acumulat en els plecs escrotals. Constitueix la primera descripció de la cancerinogènesi química.


16 càncer d'esòfag Cadascun dels tumors malignes esofàgics, representats principalment pel carcinoma escatós. Altres tipus menys freqüents de
carcinoma d'aquesta localització són: carcinoma escatós amb estroma de cèl·lules fusiformes, carcinoma verrucós, adenocarcinoma, carcinoma
adenoscatós, carcinoma mucoepidermoide, carcinoma de col·lisió, carcinoma basaloide, carcinoma de cèl·lules clares i carcinoma semblant al
limfoepitelioma. Hom ha descrit també altres neoplàsies malignes de presentació excepcional: leiomiosarcoma, melanoma, limfoma maligne,
plasmocitoma, osteosarcoma extraesquelètic, rabdomiosarcoma, sarcoma sinovial, tumor de tritó, i carcinoma metastàtic.


17 càncer d'estómac Neoplàsia gàstrica maligna, habitualment, un adenocarcinoma. Altres formes anatomopatològiques de carcinoma són
representades pel carcinoma de diferenciació neuroendocrina, el carcinoma adenoscatós, el carcinoma escatós, el carcinoma mucinós o
mucoide, l'adenocarcinoma hepatoide, el carcinoma de glàndules parietals, el carcinoma semblant al limfoepitelioma, el carcinoma
sarcomatoide, l'adenocarcinoma rabdoide i el carcinoma amb cèl·lules gegants semblants als osteoclasts. Els tumors gàstrics malignes són més
rars i comprenen el leiomiosarcoma, el leiomiosarcoma epitelioide o leiomioblastoma maligne i el tumor estromàtic maligne de tipus neural. Una
petita proporció de càncer d'estómac és constituïda pel limfoma gàstric primari amb tres graus de malignitat (baix, intermedi i alt). D'altres
neoplàsies gàstriques de presentació excepcional són l'histiocistoma fibrós maligne, el rabdomiosarcoma, el sarcoma alveolar, el coriocarcinoma
i el carcinoma metastàtic.


18 càncer familiar V càncer.


19 càncer de fetge Neoplàsia hepàtica maligna. Comprèn fonamentalment el carcinoma hepatocel·lular, el colangiocarcinoma i les metàstasis
hepàtiques. Una variant menys agressiva del carcinoma hepatocel·lular és el carcinoma fibrolamel·lar. L'hepatoblastoma és un tumor hepàtic
maligne que es presenta gairebé exclusivament en infants. El cistoadenocarcinoma biliar és un tumor quístic maligne originat en el fetge i,
menys freqüentment, en les vies biliars extrahepàtiques. Altres neoplàsies hepàtiques malignes són l'hemangioendotelioma epitelioide,
l'angiosarcoma, el mesenquimoma maligne, els sarcomes primaris del fetge (fibrosarcoma, leiomiosarcoma, rabdomiosarcoma, histiocitoma
fibrós maligne, osteosarcoma extraesquelètic) i els limfomes.


20 càncer dels fumadors de pipa Carcinoma escatós del llavi inferior o de la llengua produït per l'acció simultània del fum del tabac i el frec
mecànic de la pipa.


21 càncer dels ganglis limfàtics Neoformació gangionar maligna. Inclou la malaltia de Hodgkin, els limfomes no hodgkinians, la histiocitosi
maligna, els tumors de cèl·lules dendrítiques i macròfags, el sarcoma de Kaposi dels ganglis limfàtics i els tumors metastàtics.


22 càncer de les glàndules salivals Cadascun dels tumors malignes de les glàndules salivals majors o menors. Gairebé sempre es tracta de tumors
de les glàndules salivals menors i de la paròtida. Comprèn els tumors epitelials malignes amb diferenciació estromàtica (tumor mixt maligne), els
tumors epitelials malignes amb canvis oxífils oncocítics (adenocarcinoma de cèl·lules basals o carcinoma basaloide), els tumors epitelials
malignes amb diferenciació sebàcia (carcinoma sebaci i limfoadenocarcinoma sabaci), els tumors epitelials malignes amb diferenciació
mioepitelial o mioepiteliomes malignes (mioepitelioma maligne de cèl·lules fusiformes, mioepitelioma maligne de cèl·lules clares), els tumors
epitelials malignes amb canvis de cèl·lules clares (carcinoma de cèl·lules clares), el carcinoma mucoepidermoide, el carcinoma de cèl·lules
acíniques, el carcinoma quístic adenoide, els tumors malignes dels canalicles salivals (carcinoma ductal i carcinoma ductal terminal),
l'adenocarcinoma papil·lar, el carcinoma escatós, el carcinoma de cèl·lules petites, el carcinoma semblant al limfoepitelioma, l'adenocarcinoma
sòlid (indiferenciat), els limfomes malignes, els sarcomes, els tumors de cèl·lules gegants malignes i els tumors metastàtics.


23 càncer de la hipòfisi Neoplàsia maligna de la glàndula pituïtària. La majoria el tumors hipofítics són benignes i la malignitat es redueix als
gliomes malignes de l'àrea parasellar, secundaris a la radioteràpia prèvia per un adenoma hipofític, un craniofaringioma o un germinoma
suprasellar, i als tumors metastàtics. El carcinoma metastàtic és més freqüent en la neurohipòfisi, essent els tumors primaris més habituals els
carcinomes mamari, pulmonar i gastrointestinal.


24 càncer per kairo Carcinoma escatós de la pell de l'abdomen observat en alguns habitants del Japó, els quals empren una mena de caixa de
llauna amb una font de calor (el kairo), ajustada al contorn de la panxa, per a protegir-se del fred.


25 càncer per kangri Carcinoma escatós de la pell de l'abdomen i de les cuixes observat en els nadius del Caixmir (nord de l'Índia) i produït per la
irritació tèrmica que crea una cistella amb brases de carbó vegetal (el kangri) que porten sota dels vestits per a escalfar-se.


26 càncer de laringe Càncer situat a la laringe, habitualment un carcinoma escatós. Altres modalitats de carcinoma laringi són el carcinoma
escatós papil·lar, el carcinoma verrucós, el carcinoma de cèl·lules petites, el carcinoma escatós basaloide, l'adenocarcinoma, el carcinoma
sarcomatoide, el carcinoma cístic adenoide. Hom ha observat ocasionalment altres tipus de tumor maligne: rabdomiosarcoma, leiomiosarcoma,
condrosarcoma, osteosarcoma, liposarcoma, histiocitoma fibrós maligne, sarcoma sinovial, melanoma i tumors metastàtics.


27 càncer de llombrígol Neoformació umbilical, representada principalment pel melanoma maligne, seguida pel carcinoma basocel·lular i
l'adenocarcinoma. Els tumors metastàtics són produïts per neoplàsies primàries d'estómac, pàncrees, còlon i ovari.


28 càncer de mamella Cadascuna de les neoplàsies malignes de la glàndula mamària. Es tracta fonamentalment de les diverses modalitats
histopatològiques del carcinoma mamari. D'altres categories tumorals són representades pels tumors malignes del tipus de glàndula salival o
sudorípara (carcinoma cístic adenoide, carcinoma mucoepidermoide, carcinoma apocrí, mioepitelioma maligne, carcinoma adenoscatós de grau
baix, i carcinoma de cèl·lules clares), pel cistosarcoma fil·loide maligne, per l'angiosarcoma, pels tumors estromàtics malignes (liposarcoma,
leiomiosarcoma, rabdomiosarcoma, fibrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, condrosarcoma o osteosarcoma), pels carcinomes cutanis
(basocel·lular i escatós), pels limfomes malignes, i pels tumors metastàtics.


29 càncer de maxil·lars Cadascuna de les neoformacions malignes del maxil·lar superior i de la mandíbula. Comprèn l'odontoma ameloblàstic
agressiu, l'ameloblastoma maligne, el tumor odontogènic de cèl·lules clares de grau baix, el carcinoma ameloblàstic, el fibrosarcoma
ameloblàstic, els tumors de glàndules salivals intraossis (carcinoma mucoepidermoide, carcinoma quístic adenoide i carcinoma de cèl·lules
acíniques), el progonoma melanòcit agressiu, l'osteosarcoma, el condrosarcoma, el fibrosarcoma, el sarcoma d'Ewing, el sarcoma de Kaposi, el
leiomiosarcoma, el schwannoma maligne, el limfoma maligne i els tumors metastàtics. Les metàstasis dels maxil·lars de l'adult s'originen a la
mamella, el pulmó, el còlon, la pròstata, el ronyó, la tiroide i el testicle, mentre que en l'infant procedeixen d'un neuroblastoma suprarenal, d'un
rabdomiosarcoma embrionari o d'un tumor de Wilms.


30 càncer del mediastí Neoformació mediastínica maligna. Inclou el carcinoma tímic (timoma maligne), els tumors malignes de cèl·lules
germinals del mediastí (seminoma o germinoma, carcinoma embrionari, tumor del si endodèrmic, teratocarcinoma, coriocarcinoma), els
limfomes (malaltia de Hogkin i limfomes no hodgkians), els tumors neurogènics (tumor del nervi perifèric del mediastí amb àrees
rabdomioblàstiques), els tumors mesenquimàtics (angiosarcoma, liposarcoma, sarcoma sinovial, fibrosarcoma, mesenquimoma maligne i
histiocitoma fibrós maligne) i els tumors metastàtics (pulmonars, mamaris, tiroïdals, laringis, renals, etc).


31 càncer de melsa Neoplàsia esplènica maligna. Comprèn els limfomes no hodgkinians, la malaltia de Hodgkin, les leucèmies, l'angiosarcoma,
l'histiocitoma fibrós maligne, el carcinosarcoma i els tumors metastàtics. Les metàstasis esplèniques procedeixen del melanoma, del carcinoma


mamari i del carcinoma pulmonar.


32 càncer metastàtic V metàstasi.


33 càncer d'orella Cadascuna de les neoplàsies malignes de l'orella externa, de l'orella mitjana i de l'orella interna. Els tumors malignes de l'orella
externa són representats pel carcinoma basocel·lular, el carcinoma escatós, l'adenocarcinoma (tumor annexal maligne), el carcinoma cístic
adenoide i el melanoma maligne. Les neoformacions malignes de l'orella mitjana i de l'orella interna són el paraganglioma del glomus jugular o
glomus timpànic (orella mitjana), l'adenocarcinoma de l'orella mitjana o de l'orella interna, el carcinoma escatós de l'orella mitjana, el
rabdomiosarcoma de l'orella mitjana i els tumors metastàtics allotjats en l'os temporal (extensió directa de tumors de la faringe, de les glàndules
salivals o del sistema nerviós central o metàstasis hematogèniques de neoplàsies mamàries, pulmonars o renals).


34 càncer d'origen desconegut Càncer avançat caracteritzat per la presència de metàstasis com a primera manifestació clínica, sense que hom
pugui descobrir fàcilment el tumor primari que les ha provocat. El diagnòstic es fa mitjançant la biòpsia d'una metàstasi, la qual cosa permet
d'obtenir tres classes de dictàmens histopatològics: adenocarcinoma, carcinoma escatós i càncer pobrament diferenciat. Els procediments
immunohistoquímics permeten distingir, en molts casos, el tumor primitiu en el càncer pobrament diferenciat (carcinoma, limfoma, sarcoma,
melanoma, tumor neuroendocrí, tumor de cèl·lules germinals, neoplàsia de pròstata, càncer de mamella). L'adenocarcinoma (60% dels casos)
afecta generalment persones d'edat que presenten una afectació metastàtica múltiple; el tumor primitiu només pot objectivar-se en el 15-20%
dels casos durant els pocs mesos de vida dels malalts, essent el més freqüent el càncer de pulmó, de pàncrees, d'estómac i de còlon. El
carcinoma escatós (5% dels casos) es manifesta preferentment amb adenopaties cervicals, amb la possibilitat de trobar neoplàsies primitives de
faringe o d'esòfag i una supervivència més favorable. El càncer pobrament diferenciat (35% dels casos), presenta les metàstasis principalment en
els ganglis limfàtics, el mediastí i el peritoneu, són de creixement ràpid i la localització del tumor primari per necròpsia s'obté en el 35%
dels casos, amb un pronòstic de supervivència millor que l'adenocarcinoma, però no superior al del carcinoma escatós.


35 càncer de l'os Cadascun dels diferents tipus de tumor ossi maligne. Comprèn les següents entitats anatomopatològiques: osteoblastoma
agressiu (osteoblastoma maligne), osteosarcoma amb les seves diverses variants microscòpiques (telangiectàtic, de cèl·lules petites,
fibrohistiocític, anaplàstic i intramedul·lar ben diferenciat), osteosarcoma paraòstic (juxtacortical), osteosarcoma periòstic, osteosarcoma de la
mandíbula, osteosarcoma de la malaltia de Paget, condroblastoma agressiu, condrosarcoma amb les seves variants (de cèl·lules clares, mixoide
o cordoide, desdiferenciat i mesenquimàtic), tumor de cèl·lules gegants (osteoclastoma) maligne, sarcoma d'Ewing, limfomes,
hemangiopericitoma maligne, hemangioendotelioma epitelioide, angiosarcoma, fibrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, liomiosarcoma i
rabdomiosarcoma ossis, liposarcoma ossi, cordoma, adamantinoma dels ossos llargs, schwannoma maligne ossi i els tumors metastàtics. Les
metàstasis òssies provenen principalment de tumors malignes primaris de la mamella, del pulmó, de la pròstata, de la tiroide o del ronyó, i
constitueixen el tipus de càncer d'os més freqüent. El 70% dels tumors metastàtics s'esdevenen en l'esquelet axial (crani, costelles, columna
vertebral i pelvis), mentre que la resta resideix en els ossos llargs, principalment en llurs metàfisis.


36 càncer d'ovari Cadascuna de les diverses neoplàsies ovàriques malignes. Comprèn els tumors epitelials serosos malignes (adenocarcinoma
serós, adenocarcinoma papil·lar serós, cistoadenocarcinoma papil·lar serós, adenofibrocarcinoma, cistoadenofibrocarcinoma, adenocarcinoma
papil·lar superficial, psammocarcinoma), els tumors mucinosos malignes (adenocarcinoma mucinós, cistoadenocarcinofibroma), els tumors
endometrioides malignes, els tumors de cèl·lules clares, els tumors de Brenner malignes, els carcinomes de cèl·lules transicionals (tipus no
Brenner), els tumors müllerians mixtos malignes, els tumors de cèl·lules germinals malignes (disgerminoma, tumor del sac vitel·lí o tumor del si
endodèrmic, carcinoma embrionari, poliembrioma, coriocarcinoma, teratomes malignes), els tumors estromàtics cordonals sexuals (tumors de
cèl·lules de la granulosa, carcinoma de cèl·lules clares, tumors de cèl·lules de Sertoli-Leydig), el limfoma, els sarcomes (fibrosarcoma, sarcoma
estromàtic endometrial, leiomiosarcoma, condrosarcoma, osteosarcoma, schwannoma maligne, angiosarcoma, rabdomiosarcoma) i els tumors
metastàtics.


37 càncer de pàncrees Tumor maligne del pàncrees, habitualment referit a l'adenocarcinoma ductal (85% dels casos). Altres tipus de neoplàsia
maligna són representats pel carcinoma anaplàstic (pleomòrfic, sarcomatoide o indiferenciat), pel cistoadenocarcinoma, per les neoplàsies
intraductals (carcinoma papil·lar intraductal,tumor ductoectàtic), pel carcinoma de cèl·lules acíniques, per les neoplàsies epitelials sòlida i
papil·lar, pel pancreatoblastoma, pel gastrinoma maligne, pel carcinoma de cèl·lules clares, pels limfomes, pels sarcomes pancreàtics
(liposarcoma, leiomiosarcoma, histiocitoma fibrós maligne), pel coriocarcinoma, pancreàtic, i pels tumors metastàtics.


38 càncer de parts toves Cadascuna de les diverses neoplàsies malignes dels teixits no epitelials extraesquelètics de l'organisme amb l'exclusió
dels teixits hematopoètic i limfoide, és a dir, els càncers del teixit connectiu, del teixit adipós, del múscul esquelètic, dels vasos sanguinis i
limfàtics i del sistema nerviós perifèric. Comprèn els següents tumors malignes: fibrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, schwannoma
maligne, angiosarcoma, liposarcoma, hemangiopericitoma, hemangioendotelioma maligne, limfoangiosarcoma, leiomiosarcoma,
rabdomiosarcoma, mesenquimoma maligne, condrosarcoma extraesquelètic, sarcoma d'Ewing extraesquelètic, sarcoma sinovial, sarcoma
alveolar de parts toves, sarcoma de cèl·lules clares dels tendons i aponeurosis, sarcoma epitelioide, tumors de cèl·lules gegants de parts toves
malignes, tumor rabdoide i carcinoma metastàtic. Les metàstasis carcinomatoses de parts toves són rares i procedeixen de carcinomes de
ronyó, de pulmó o del còlon.


39 càncer de pell Cadascuna de les diverses neoformacions malignes de la superfície cutània. Comprèn fonamentalment el carcinoma
basocel·lular, el carcinoma escatós i el melanoma. D'altres modalitats són representades pel carcinoma de les glàndules sudorípares, per la
malaltia de Paget extramamària, pel carcinoma sebaci, pel carcinoma triquilemmal, pel carcinoma de cèl·lules de Merkel, pel carcinoma de
cèl·lules petites, per l'histiocitoma fibrós maligne, pel liomiosarcoma cutani, pels tumors malignes cutanis de les beines dels nervis perifèrics, pel
sarcoma de Kaposi, per l'angiosarcoma de la pell, per la micosi fungoide, pels limfomes cutanis i pel carcinoma metastàtic. Els tumors primitius
de les metàstasis cutànies són principalment carcinomes de pulmó, mamella, còlon, ronyó i ovari, i es localitzen habitualment en la pell del tòrax,
de l'abdomen, del cap i del coll.



40 càncer de penis Neoplàsia peniana, constituïda principalment pel carcinoma escatós. Altres tipus de carcinoma del penis són el carcinoma
verrucós, la malaltia de Paget, el carcinoma basocel·lular i el carcinoma de la uretra masculina. Altres malformacions malignes excepcionals són
el melanoma de l'uretra, el limfoma maligne de la uretra, del gland o del prepuci, l'angiosarcoma, el sarcoma de Kaposi, el fibrosarcoma, el
schwannoma maligne, el sarcoma epitelioide, l'histiocitoma fibrós maligne, el sarcoma de cèl·lules clares, el leiomiosarcoma, l'osteosarcoma, el
limfoma del penis, i el carcinoma metastàtic.


41 càncer de pericardi Neoformació pericardíaca maligna, representada principalment pel mesotelioma maligne. Altres tumors primaris malignes
del pericardi són excepcionals: tumors de cèl·lules germinals (teratoma, tumor del sac vitel·lí), angiosarcoma pericardíac i metàstasis
carcinomatoses (pulmó, mamella) o altres tumors metastàtics (melanoma, limfoma).


42 càncer de peritoneu Neoplàsia peritoneal maligna. Es tracta principalment del mesotelioma maligne i del tumor desmoplàstic de les cèl·lules
petites intraabdominals. Altres tumors peritoneals primaris malignes són extremadament rars i es redueixen a l'angiosarcoma,
l'hemangioendotelioma epitelioide maligne i els sarcomes indiferenciats. Els tumors peritoneals metastàtics provenen habitualment de tumors
primaris del tracte genital femení (sobretot de l'ovari), del còlon i del pàncrees. Un tipus peculiar és el pseudomixoma peritoneal.


43 càncer de placenta Tumor trofoblàstic maligne de la gestació. Comprèn la mola invasora, el tumor trofoblàstic de localització placentària i el
coriocarcinoma. Un altre tipus de tumor placentari maligne és constituït pels tumors metastàtics, observats excepcionalment en el melanoma,
els limfomes i el carcinoma pulmonar.


44 càncer de pleura Neoformació pleural maligna, representada fonamentalment pel mesotelioma maligne. Altres neoplàsies menys freqüents
són el tumor pleural fibrós solitari, els sarcomes de parts toves pleurals (angiosarcoma, condrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne), el limfoma
maligne de la cavitat pleural i els tumors metastàtics. Les metàstasis pleurals constitueixen el tumor maligne més freqüent, gairebé sempre de
natura carcinomatosa, i procedeixen habitualment del pulmó, de la mamella, de l'ovari o de l'estómac.


45 càncer de pròstata Tumor prostàtic maligne, expressat essencialment pel carcinoma de pròstata. Altres neoplàsies malignes són el
rabdomiosarcoma embrionari prostàtic de la infància, els tumors mesenquimàtics malignes de l'adult (leiomiosarcoma, rabdomiosarcoma,
fibrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, mesenquimoma maligne, etc), el carcinosarcoma prostàtic, el tumor epitelial estromàtic cístic i les
metàstasis prostàtiques (carcinoma pulmonar, melanoma).


46 càncer de pulmó Cadascuna de les neoplàsies malignes dels bronquis i pulmons. Inclou fonamentalment el carcinoma pulmonar amb les
seves diverses varietats histopatològiques (carcinoma escatós, adenocarcinoma, carcinoma de cèl·lules grans, carcinoma de cèl·lules clares,
carcinoma bronquioloalverolar, carcinoma adenoscatós i carcinoma de cèl·lules petites) i altres formes de càncer menys freqüent:
carcinosarcoma, blastoma pulmonar, tumor endodèrmic (adenocarcinoma de tipus fetal), sarcoma de Kaposi, angiosarcoma, limfoma,
carcinoma cístic adenoide, carcinoma mucoepidermoide, carcinoma epitelial i mioepitelial, carcinoma de cèl·lules acíniques, oncocitoma
maligne, leiomiosarcoma, rabdomiosarcoma, fibrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, condrosarcoma, osteosarcoma, schwannoma maligne,
sarcoma sinovial monofàsic, sarcoma alveolar, melanoma maligne i càncer metastàtic


47 càncer dels radiòlegs Carcinoma cutani del tipus escatós, ocasionat per l'exposició crònica a les radiacions Röntgen, observat en els inicis de
la pràctica professional radiològica, sense les mesures actuals de radioprotecció. S'associa amb lesions de radiodermatitis i es localitza
especialment a les mans, sobretot a la part dorsal dels dits.


48 càncer de retroperitoneu Neoplàsia de l'espai retroperitoneal amb exclusió dels ronyons i de les glàndules suprarenals. Els limfomes
malignes retroperitoneals són gairebé sempre no hodgkinians. Els sarcomes de parts toves retroperitoneals s'associen amb un índex de
supervivència a llarg termini molt pobre, i són representats principalment pel liposarcoma, seguit de l'histiocitoma fibrós maligne, el
leiomiosarcoma, el rabdomiosarcoma, el fibrosarcoma, l'angiosarcoma, el schwannoma maligne, el sarcoma sinovial, el sarcoma alveolar de
parts toves i l'osteosercoma extraesquelètic. Els tumors de cèl·lules germinals retroperitoneals de la infància s'expressen amb el teratoma
immadur, el carcinoma embrionari i el tumor de sac vitel·lí, mentre que els dels adults poden originar-se en aquesta regió o representar
metàstasis de tumors primaris gonadals (seminoma, carcinoma enbrionari, teratocarcinoma, teratomes, tumor de sac vitel·lí, i coriocarcinoma).
Els tumors metastàtics retroperitoneals poden aparèixer com a resultat de l'extensió local d'un carcinoma pancreàtic o d'un cordoma
sacrococcigeal, o bé a causa de l'afectació ganglionar secundària d'una neoplàsia de testicle, de pròstata, de pàncrees, de coll uterí,d'endometri
o de ronyó.


49 càncer de ronyó Cadascuna de les diverses classes de tumoracions renals malignes. Comprèn el tumor de Wilms, el nefroma mesoblàstic, el
neuroblastoma intrarenal, el sarcoma de cèl·lules clares, el carcinoma renal (hipernefroma), el carcinoma de cèl·lules clares, els sarcomes
(leiomiosarcoma, fibrosarcoma, rabdomiosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, liposarcoma, hemangiopericitoma maligne, angiosarcoma,
osteosarcoma i condrosarcoma extraesquelètics, mesenquimoma maligne), els limfomes i els tumors metastàtics.


50 càncer sacrococcigeal Cadascuna de les neoformacions malignes de la regió sacrococcigeal. Comprèn l'adenocarcinoma desenvolupat en un
hamartoma quístic retrorectal, el teratoma madur ocasionalment maligne, el tumor del sac vitel·lí i el carcinoma escatós o verrucós
desenvolupat en un quist sacrococcigeal. El cordoma originat en el sacre pot produir, també, un gran tumor retrorectal o sacrococcigeal. El
carcinoma anorectal, particularment el tipus d'adenocarcinoma mucinós, pot envair aquesta regió per extensió directa.


51 càncer de la sang Denominació popular de la leucèmia.




52 càncer de sistema nerviós central Neoplàsia encefàlica o medul·lar. Comprèn diverses modalitats histopatològiques de malignitat variable:
neoplàsies astrocítiques (astrocitoma fibril·lar, astrocitoma anaplàstic, glioblastoma multiforme, glioblastoma de cèl·lules gegants, astrocitoma
protoplasmàtic, astrocitoma pilocític, xantoastrocitoma pleomòrfic, astrocitoma de cèl·lules gegants subependimàtic, astrocitoma desmoplàstic
de la infància), oligodendroglioma, ependimomes (anaplàstic i mixopapil·lar), astroblastoma, glioma mixt (oligodendroglioma-astrocitoma mixt
o oligoastrocitoma), tumor gliomesenquimàtic (gliosarcoma o sacroglioma), carcinoma del plexe coroide, medul·loblastoma, espongioblastoma
polar, tumor neuroectodèrmic primitiu, pinealoblastoma, liposarcoma, sarcoma osteogènic, condrosarcoma, histiocitoma fibrós maligne,
sarcoma fibromixoide, angiosarcoma, hemangiopericitoma meningi, rabdomiosarcoma embrionari, leiomiosarcoma, sarcomatosi
leptomeníngia, sarcoma d'Ewing, sachwannoma maligne, limfomes, tumors de cèl·lules germinals (geminoma, carcinoma embrionari, tumor del
si endodèrmic, coriocarcinoma), melanoma, tumors rabdoides, carcinoma fol·licular heterotòpic de la tiroide i metàstasis. Els tumors secundaris
del sistema nerviós central són provocats per l'extensió directa de les neoplàsies malignes originades en l'esquelet adjacent al cervell o a la
medul·la espinal, o bé per les metàstasis hematogèniques de carcinomes pulmonars o mamaris, d'un melanoma maligne, d'un carcinoma
cortical renal o d'un adenocarcinoma colorectal.



53 càncer de suprarenals o paraganglis Cadascuna de les neoplàsies malignes de les glàndules suprarenals o dels cossos cromafins. Comprèn el
carcinoma cortical suprarenal, el neuroblastoma, el ganglioneuroblastoma (ganglioneuroma maligne), els tumors melanocítics malignes, el
feocromocitoma maligne, els sarcomes primaris de la glàndula suprarenal (leiomiosarcoma, schwannoma maligne, angiosarcoma), el limfoma
maligne, el melanoma maligne de la suprarenal, els tumors metastàtics (de pulmó, mamella, melanoma cutani i ronyó) i el paraganglioma
maligne.


54 càncer de testicle Tumor testicular, gairebé sempre (90% dels casos) un tumor de cèl·lules germinals, originat en l'epiteli germinal dels túbuls
seminífers. Altres modalitats histopatològiques són els tumors estromàtics cordonals sexuals, els tumors mixtos (germinals i estromàtics), els
tumors primaris no específics dels testicles i els tumors metastàtics. Els tumors de cèl·lules germinals es classifiquen en dues categories:
seminoma, i tumors de cèl·lules germinals no seminomatosos (carcinoma embrionari, teratoma, coriocarcinoma, tumor del sac vitel·lí, i
teratocarcinoma). L'estadi in situ dels tumors decèl·lules germinals és anomenat neoplàsia de cèl·lules germinals intratubular. Els tumors
estromàtics cordonals sexuals es classifiquen en tumors de cèl·lules de Leydig (tumors de cèl·lules intersticials), tumors de cèl·lules de Sertoli, i
tumors de cèl·lules de la granulosa (anàlegs als ovàrics). Altres tipus de neoplàsia maligna testicular són el limfoma, els sarcomes (fibrosarcoma,
osteosarcoma i condrosarcoma) i els tumors metastàtics. Les metàstasis testiculars s'originen en carcinomes de pulmó o de pròstata i en
melanomes.


55 càncer dels tintorers Càncer per anilines.


56 càncer de tiroide Cadascuna de les neoplàsies malignes de la glàndula tiroide. Comprèn el carcinoma papil·lar, el carcinoma fol·licular, el
tumor de cèl·lules de Hürthle, el tumor de cèl·lules clares, el carcinoma de cèl·lules escatoses, el carcinoma mucoepidermoide, el carcinoma
mucinós, el carcinoma pobrament diferenciat, el carcinoma indiferenciat, el carcinoma medul·lar, el limfoma maligne de la tiroide, els sarcomes
(fibrosarcoma, liposarcoma, leiomiosarcoma, condrosarcoma, osteosarcoma, schwannoma maligne, angiosarcoma), el teratoma maligne i els
tumors metastàtics. Les metàstasis tiroïdals s'originen principalment en tumors de la pell (melanoma), de la glàndula mamària, del ronyó, i del
pulmó.


57 càncer de tràquea Tumor traqueal maligne. Comprèn el carcinoma escatós, el carcinoma quístic adenoide, el carcinoma de cèl·lules clares,
l'adenocarcinoma, el carcinoma semblant al limfoepitelioma i els tumors secundaris a una neoplàsia maligna adjacent (bronquis, esòfag,
laringe).


58 càncer de l'ull Càncer del globus ocular o dels seus annexes. Els tumors malignes de les parpelles són el carcinoma basocel·lular, el carcinoma
escatós, el carcinoma de cèl·lules de Merkel, l'adenocarcinoma de glàndules sebàcies o de glàndules sudorípares, i el melanoma. Les neoplàsies
malignes dels conductes lacrimals són el carcinoma escatós, el carcinoma mucoepidermoide, i el melanoma; mentre que les de les glàndules
lacrimals són el tumor mixt maligne, el carcinoma quístic adenoide i el limfoma maligne. L'òrbita pot presentar diversos tipus de tumoracions
malignes: tumors primaris de tipus mesenquimàtic(rabdomiosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, hemangiopericitoma, sarcoma alveolar de
parts toves, osteosarcoma, liomiosarcoma, fibrosarcoma, condrosarcoma mesenquimàtic, angiosarcoma i sarcoma d'Ewing), glioma del nervi
òptic, meningioma (meninges del nervi òptic), limfomes i tumors metastàtics. Les neoplàsies malignes de la conjuntiva són el carcinoma escatós
invasor i el melanoma maligne. Les estructures intraoculars poden presentar les següents neoformacions malignes: melanoma de l'úvea,
retinoblastoma, limfoma maligne intraocular i tumors metastàtics. Les metàstasis intraoculars són produïdes principalment per carcinomes
mamaris, de pulmó o gastrointestinals, i es localitzen preferentment en la part posterior de la coroide.


59 càncer d'úter Cadascuna de les neoformacions malignes del cos de la matriu. Comprèn el carcinoma endomètric, els tumors estromàtics
endomètrics malignes (sarcoma estromàtic de grau baix, sarcoma estromàtic de grau alt, i sarcoma endomètric pobrament diferenciat), els
tumors müllerians mixtos malignes (tumors mesodèrmics mixtos), l'adenosarcoma müllerià, el leiomiosarcoma, els sarcomes heteròlegs
(condrosarcoma, rabdomiosarcoma, osteosarcoma), l'angiosarcoma, l'histiocitoma fibrós maligne, el sarcoma alveolar de parts toves, els
limfomes malignes i el carcinoma metastàtic. Les metàstasis carcinomatoses s'originen en la mamella, el tracte gastrointestinal, el ronyó i la pell
(melanoma).


60 càncer de vagina Neoplàsia vaginal maligna. Inclou el carcinoma escatós, el carcinoma verrucós, el carcinoma de cèl·lules fusiformes, el
carcinoma de cèl·lules transicionals, el carcinoma semblant al limfoepitelioma, el carcinoma de cèl·lules clares, l'adenocarcinoma mucinós,
l'adenocarcinoma mesonèfric, l'adenocarcinoma endometrioide, el carcinoma de cèl·lules petites, el rabdomiosarcoma botrioide, el tumor del
sac vitel·lí, el melanoma maligne, el tumor mixt maligne de vagina, el leiomiosarcoma, el tumor müllerià mixt, el sarcoma estromàtic de tipus































endometrioide, el schwannoma maligne, l'angiosarcoma, i el carcinoma metastàtic. Les metàstasis carcinomatoses més freqüents procedeixen
del coll uterí, de l'endometri, de l'ovari, del còlon i del ronyó.


61 càncer de venes Tumor venós maligne, representat excepcionalment pel leiomiosarcoma dels grans troncs venosos.


62 càncer de vesícula i vies biliars extrahepàtiques Cadascuna de les neoplàsies malignes de la bufeta del fel i dels conductes biliars
extrahepàtics, fonamentalment el carcinoma de la vesícula biliar i el colangiocarcinoma. Altres neoplàsies malignes de presentació excepcional
són el melanoma maligne de la vesícula biliar o de la via biliarextrahepàtica, el limfoma maligne d'aquestes estructures, el rabdomiosarcoma
botrioide dels conductes biliars extrahepàtics (en els infants), els sarcomes vesiculars (leiomiosarcoma, angiosarcoma, histiocitoma fibrós
maligne, sarcoma de Kaposi) i els tumors metastàtics (melanoma, carcinoma de cèl·lules renals, carcinoma mamari).


63 càncer de vulva Tumor vulvar maligne. Comprèn la neoplàsia intraepitelial vulvar (malaltia de Bowen o carcinoma in situ), el carcinoma
escatós invasor, la malaltia de Paget, el carcinoma basocel·lular, el carcinoma basaloide, el carcinoma de cèl·lules de Merkel, el carcinoma de
glàndules sudorípares, el melanoma, el leiomiosarcoma, l'angiosarcoma, el schwannoma maligne, el tumor del sac vitel·lí, el rabdomiosarcoma,
el limfoma maligne, l'histiocitoma fibrós maligne, el sarcoma alveolar de parts toves, el sarcoma epitelioide, el carcinoma de les glàndules de
Bartholin, el carcinoma uretral, el melanoma maligne de la uretra i els tumors metastàtics uretrals (endometri).



PART PSICOSOMÀTICA


Sempre costa menys un tractament psiquiàtric moderat que una operació de cirurgia i/o un
tractament de quimioteràpia. Per tant, no és estrany que a les mútues es treguin malalts de
sobre titllant-los de malalts mentals quan es queixin de tumors dolorosos. Però això no implica
que no vingui bé l’ajuda psicològica, que no la culpabilització, a més del tractament quirúrgic,
hormonal, fitoterpèutic, homeopàtic, radiològic (ràdio), quimioteràpic, hidroteràpic o d’altres
alternatius. El malestar psicològic normalment és una conseqüència del malestar físic, però,
segons la teoria dominant, que no accepto totalment, també en pot ser la causa.

La quimioteràpia no fa el mateix efecte a tothom, a tant el metre quadrat. Hi ha persones amb
molt de ferritina que la resisteixen millor, i persones anèmiques, o gairebé, que no la
resisteixen. Un abús de quimioteràpia pot provocar la mort, però també una quimioteràpia
(=quimio) dèbil pot deixar de protegir el que cal per a fer recular el càncer.

Rates amb gen de leucèmia manifestaven la malaltia en un 90% si estaven soles aïllades, però
només en un 25% si vivien en trios (dues femelles i un mascle). El test de l’aigua dolça
administrada amb descàrregues elètriques posa de manifest una debilitat de l’organisme (de les
rates). El shock elèctric administrat a la vegada que la rata intenta alimentar-se acaba provocant
un esfondrament del sistema immunitari. I així la mort pot venir per càncer o per qualsevol
infecció altrament superable.

JOAQUIM GRAU: “Tratado teórico-práctico de anatheóresis. Las claves de la enfermedad” 1996.
És qui inventà l’anatheóresis, una espècie d’hipnosi regressiva per a disminuir l’estrès i dur una
vida més harmònica amb la naturalesa. Potser va aprendre-ho de les tribus amaçòniques.

HO’ OPONOPONO (Hawai). És una mena de autopsicodrama íntim, o meditació, que consisteix
en compadir-se de les persones que ens poden atacar o de les persones malaltes, tot sentint-
nos responsables de llurs mals. Enlloc de reaccionar interiorment amb ràbia, s’interioritza un
sentiment de compassió envers elles.

L’estrès pot ser un factor coadjuvant a l’empitjorament del càncer. L’estrés pot abocar a un
estat de claudicació, per esgotament psicològic. El canvi d’horaris entre nit i dia ajuda a patir
càncer de mama (dones) o de pròstata (homes). Aspectes més concrets els estudien HAMER
(metge) i HAY (psicòloga).






RYKE G. HAMER

El Dr. RYKE GEER HAMER (nascut a Frígia el 1935) s'ha fet famós a partir de 1981 (tesis) per
proclamar una nova medicina enfocada a entendre les malalties com ara el càncer com a
conflictes psico-neuro-orgànics. Va estar de metge intern en la clínica universitària de
Tübingen (a partir de 1972), a la unitat de neoplàsies. Va inventar algunes variants d’aparells
mèdics (escalpel, serra d'os, llitera ajustable al cos). Va passar a Roma per a tractar,
particularment i a molt baix cost, pacients de càncer desnonats. El 18 d’agost de 1978 el seu
fill Dirk morí a causa d'una bala disparada pel príncep piamontès, afiliat a la maçoneria,
Vittorio Emmanuelle. Poc després, Hamer es veu afectat per un càncer de testicle i associa això
a la pèrdua inesperada del ésser més benvolgut. En aquesta època treballava d'intern en un
hospital de Munic, en la unitat de neoplàsies. Va descobrir llavors que l'escàner cerebral
revelava anomalies especials (cercles concèntrics difusos) en els afligits per neoplàsies. Després
del xoc traumàtic/ psicològic, advé una lesió a l’encèfal. Aquesta, segons es localitzi en les àrees
originades a partir de l’endoderma, o de la mesoderma, o de l’ectoderma, determina l'aparició
de focus neoplàsics en els òrgans associats a una de les tres capes embrionàries.
La manera de reaccionar al xoc decidirà en quins òrgans apareixerà la lesió/càncer
d'entre els de la fulla embrionària que li correspon. Un altre fet que el Dr. HAMER aprecia molt
és la divisió del procés evolutiu de la malaltia en dues fases: una activa o freda (estrès, fred,
anorèxia, insomni, pensaments obsessius), i una altra resolutiva o calenta (cansament, febre,
inflamació, dolor, somnolència durant el dia).

En 1981 va presentar inútilment la seva tesi a la universitat de Tübingen. Va ser rebutjada. En
1986 va ser depurat de la seva capacitat per a exercir com a metge. En 1997 va ser condemnat a
18 mesos de presó per donar informació mèdica a diverses persones. En 2004 va ser extraditat
d'Espanya i condemnat a 3 anys de presó pel magistrat MOLLIN (jutge que dirigeix la maçoneria
al departament de Rhône–Alps) a França. En 2007 va marxar de nou extraditat d'Espanya. Va
passar a viure a Noruega (Sande Fjord) on, pel que sembla, la maçoneria té poc poder.

Sorprèn la seva visió terapèutica de la metàstasi o de les infeccions. La metàstasi de cervell sol
remetre per si sola, segons HAMER, si no es bloqueja l'evolució curativa. La dels ossos, sol
remetre a les 7 setmanes. Si es dóna morfina en excés, el pacient mor al poc temps (pocs dies).
En canvi, si es pot aguantar el dolor durant 7 setmanes, per fi la reorganització òssia s'ha
culminat i el càncer en els ossos ha acabat.

Ha enunciat 5 lleis fonamentals del seu sistema.

La primera llei de HAMER és la llei que atribueix l'origen del mal a un xoc traumatizant. La
psique, el cervell, i alguns òrgans queden afectats a partir d'aquí. Els sentiments d'amenaça,
abandó, enuig, pànic, pèrdua, separació o sentència inapel·lable afecten primer al cervell.


Apareix un focus de HAMER (DHS) i, al seu al voltant, els anells concèntrics (visibles en el TAC).
Després, a nivell orgànic, si el sentiment dominant és el de pèrdua del territori, sorgeix una
angina de pit. Si el sentiment dominant és por a morir-se d'inanició, apareix càncer de fetge. Si
és una pèrdua forta d'autoavaluació, apareix càncer d'ossos. Si aquest sentiment no és
tan fort, apareix càncer limfàtic. Si el sentiment predominant és la por a morir, apareix càncer
de pulmó. I si el que predomina és la por a ser abandonat, apareix càncer de ronyó.
Els conflictes associats solen ser d'atracció sexual, de territori o d'identitat. La por territorial sol
ocasionar càncer bronquial o de laringe. La pèrdua de territori sol implicar trastorns cardíacs.
La ira per conflictes territorials sol desembocar en càncer de vesícula biliar, pàncrees o
estómac. Els conflictes per marcatge territorial solen desembocar en càncer de ronyó o de
bufeta de l'orina. Els conflictes de separació solen desembocar en càncer de pell. L'actitud de
no voler ni escoltar parlar d'alguna cosa sol desembocar en càncer de mama. El sentiment de
fàstic o revulsió o resistència sol desencadenar diabetis. Per a matisar un poc més, si la persona
utilitza majorment la mà dreta, els conflictes amb la parella afectaran a la seva part dreta,
i els conflictes de mare-fill, a la seva part esquerra. Si la persona és esquerrana, serà a l’inrevés.

La segona llei de HAMER és la de les fases/ crisis curatives. En la fase activa o freda,
apareix estrès, preocupacions, insomni (nocturn), taquicàrdia, pèrdua de pes, nàusees.
Després, en la fase calenta, apareixen tremolors, febre, fam, i cansament. La degradació
o lisi del conflicte sol conduir a edema cerebral.

La tercera llei de HAMER associa el càncer en els diferents òrgans a la fulla embrionària
(endoderma, mesoderma, ectoderma), de la qual deriven, i a la part del cervell corresponent a
aquesta fulla embrionària. A l’encèfal, si el focus de HAMER afecta al tronc cerebral/cerebel, o
part desenvolupada a partir de l’endoderma, apareixerà càncer de mama, còlon, fetge, bufeta
de l’orina o pulmó. Si afecta a la medul·la i matèria blanca de l’encèfal, o part desenvolupada a
partir de la mesoderma, apareixerà càncer d'ossos, de nòduls limfàtics, bronquis, o coll d'úter,
amb osteolisi, necrosis i úlceres. I, si el focus apareix a la matèria grisa de l’escorça cerebral, o
part desenvolpuada a partir de l’ectoderma, apareixerà càncer majorment a músculs
o periosti, oïda interna, ulls, o illots de LANGERHANS; i, en la fase activa,
desencadenarà hipoglucèmia o diabetis, deficiències en la vista o oïda, i paràlisi motora.

De l’endoderma deriven: el tub digestiu, pròstata, úter, tubs col·lectors renals, artèries del
cor, fetge, boca (paladar, llengua, amígdales, glàndules salivals i paròtides), nasofaringe,
tiroides, esòfag, alvèols pulmonars, bronquis, pàncrees, estómac, intestí prim,
intestí gruixut, bufeta de l'orina, recte, trompes de FALOPIO, i els nuclis del nervi
acústic. Els càncers majoritaris en aquestes parts seran adenocarcinomes.

De la mesoderma en deriven el tronc cerebral (part antiga) i la medul·la (part nova). De la
fulla més antiga de la mesoderma en deriven la pell (corion), pleura, peritoneu, pericardi i


mames. El tipus de càncer associat sol ser també adenocarcinoma aquí. Els conflictes
psicològics associats solen ser d'atac o de nínxol biològic destrossat. De la fulla més nova
de la mesoderma en deriven els ossos, cartílags, tendons, lligaments, teixit adipós,
sistema limfàtic, vasos sanguinis, músculs estriats, miocardi, parènquima renal,
escorça suprarenal, trigon de la bufeta de l’orina, melsa, ovaris, testicles. El càncer
d’ovari o de testicle sol associar-se a la pèrdua d'un ésser molt benvolgut. El de ronyó sol
associar-se al sentiment d'estar ofegant-se. El de l'escorça suprarenal, sol associar-se al
sentiment d'haver anat a l'adreça equivocada. L'afecció de miocardi s'associa a un excés
de pes de les responsabilitats.

De l‘ectoderma deriven l’ epidermis, el periosti, la mucosa bucal (llavis, genives, folre de les
glàndules salivals, paladar), oïda interna, ulls, dents (esmalt), folre de les glàndules
mamàries, dels conductes tiroïdals, de les coronàries, de la faringe, de l'estómac
(curvatura menor), dels bronquis, de la laringe, de l'esòfag (2/3 superiors),
de la vesícula biliar, dels conductes biliars, dels pancreàtics, de la pelvis renal, de la uretra i
de l’úter i del recte inferior. També deriven de l‘ectoderm la vagina i el coll de l'úter
i les neurones del sistema nerviós central (matèria grisa). Els càncers associats a
l‘ectoderm solen ser del tipus de cèl·lula esquamosa.

La quarta llei de HAMER adjudica als microbis, més que a les infeccions temibles, un paper en la
recuperació de l'organisme. Els tumors són lisats amb la llur ajuda. Els òrgans endodèrmics
reflectiran una lesió al tronc cerebral i patiran una crisi curativa amb fongs i micobacteris. Els
òrgans mesodèrmics reflectiran una lesió al cerebel i a la matèria blanca del cervell, i patiran
una crisi curativa amb micobacteris i bacteris. I els òrgans ectodèrmics reflectiran una lesió a
l’escorça cerebral (matèria grisa), i patiran una crisi curativa amb virus. Sense l’ajuda dels
microbis lisadors, els tumors queden enquistats i triguen moltíssim més en dissoldre's.

La cinquena llei de HAMER és la que atribueix els incidents de la nostra salut a un programa/
rellotge biològic significatiu previ a l'aparició de la malaltia, ja congènit.













LOUISE HAY

El càncer és una malaltia originada per un profund ressentiment contingut durant molt de
temps. És degut tant a la intoxicació del pensament com a la intoxicació alimentària (o
medioambiental). Hi ha un sentiment de ferida profunda i ressentiment que s’arrossega durant
molt de temps. Un secret dolorós profund ataca com un corcó. La persona té una càrrega d’odi
acumulada i creu que tot és inútil ja. La solució seria desprendre’s del passat, i perdonar amb
plaer; i elegir dur el món al goig, i estimar-se i posar-se bona nota. Si ens acarnissem contra una
vella ferida, l’anem remenant i no la deixem cicatritzar, acabarà convertint-se en un tumor.

A la llarga, rebem el que hem donat. El que decidim pensar i creure és un reflex de l’univers.
Sovint tenim idees absurdes de com cal viure la vida i de què som. De petits, ens emmotllem a
les reaccions dels grans, com una reacció; i, de grans, tendim a voler recrear l’ambient
d’aleshores. No cal culpabilitzar de tot als grans. En part, hem escollit els pares per a compensar
defectes d’anteriors reencarnacions. Però el present és l’únic temps d’acció i de sentiment. Les
idees són del passat. Amb el temps, ens viciem, i escollim pensar per fer-nos mal o per fer mal.
Sovint ens desmoralitzem i creiem que no podem fer allò que caldria. Però el ressentiment i la
por i les crítiques causen més problemes que solucions. Caldria veure lo passat més
tranquil·lament fins a gairebé oblidar-lo, fins a gairebé perdonar. El problema present pot ser
que el cos, i les relacions personals, i l’economia personal, i la vida sentimental no funcionin. Un
exercici pot ser apuntar el que personalment hauríem de fer i apuntar perquè. No és que
vulguem arribar enlloc, sinó que volem començar a sorprendre’ns i fer-ho amb plaer.
L’autoestima, sense fer mal i sense deixar que et facin mal, és bona. Els problemes, quan els
mirem al mirall, solen ser diferents del que pensàvem. Un psicoterapeuta ha d’ajudar a fer
neteja de la casa mental començant pels sentiments negatius de d’infància. Potser caldria
veure’ns, més que com a víctimes, com a éssers lliures que hem escollit el nostre entorn. Cal
escoltar els altres i examinar les idees amb les que reaccionem. Potser el que creiem no és del
tot real. En tot cas, el que pensem és responsabilitat nostre, i les nostres idees van configurant
el paisatge de la nostra vida. Cal preguntar-se si podem canviar i disposar-se a fer-ho; però,
abans, hem de ser molt conscients de la maquinària mental: resistències, suposicions, creences,
autoritats externes, autoritats internes, tàctiques dilatòries, negació del verdader com a
verdader, i el fals com a fals; les pors, l’esperança del canvi en els altres, el no voler-se mirar al
mirall, les pautes repetitives, la indecisió al considerar-se indigne, la creença d’allò necessari i
imprescindible, el ressentiment per la barra que tenen els altres, el voler superar els altres,
l’autocriticar-se en excés. Per a canviar tot això, cal renunciar a la necessitat dels hàbits
mentals. La ment és un instrument imperfecte, i cal donar-li temps per a aprendre a controlar-
se. Un exercici divertit és desprendre’s d’alguna hàbit associant-lo a un despreniment material
que no tingui res a veure, fàcil de fer, però, a la vegada, desagradable de dur a terme. Més
patètic és alliberar-nos de la ràbia donant cops a un coixí tot i cridant. Alliberar-se del pes del
passat sol conduir al perdó dels altres i d’un mateix. Sol donar bons resultats visualitzar


l’enemic feliç en un escenari i, després, a nosaltres mateixos, allí, un cop hagi marxat ell. També,
cas de sentir necessitat de venjança, sol ajudar visualitzar la penitència de l’enemic fins el final.
Amb tot, caldria ficar-se uns nous objectius per a una nova vida, com si estiguéssim enamorats.
Cal trobar plaer en allò que és, i no en el que hauria de ser. En tot cas, cal plantar bones llavors, i
saber esperar resultats. Podem ajudar el cos a sentir-se millor mitjançant l’esport, el ioga, la
meditació, els massatges, la teràpia de grup, i el recolzament que ens faci sentir millor. La dieta i
l’estudi també ens ajudaran. En les relacions, un bon exercici és imaginar-se les actituds
desagradables dels altres i el càstig que voldríem imposar-los. I, després, imaginar-nos a
nosaltres mateixos en actituds similars. Per a les relacions amoroses, cal no ser crític, obrir-se i
no tenir por. En les relacions laborals, cal el mateix. Cal saber veure l’èxit (per petit que sigui) en
qualsevol experiència. Econòmicament, cal saber estar lliure de l’enveja i obrir-se a merèixer un
reconeixement.

El cabell creix malament si estem massa tensionats d’espatlles. El mal d’oïda pot estar
relacionat amb la sensació de disgust envers el que hem sentit. Si no volem veure alguna cosa
de la vida, la nostra vista minvarà. Si ens desautoritzem, tindrem mal de cap. Si ens irrita la
presència d’una persona molt propera que sentim que ens vol aixafar, tindrem probablement
sinusitis. Quan ens sentim poc adients per a demanar el que volem, tenim mal de coll. Si hem
frustrat la nostra creativitat, tindrem problemes amb la tiroide. Si les velles emocions ens
mantenen ancorats en el passat, és probable que tinguem problemes als colzes i braços. Les
mans diuen molt dels nostre sentiment de crispació o de liberalitat. Les preocupacions queden
reflectides al polze. La por, a l’índex. La còlera (sexual), al dit del mig. El sofriment per la
dependència, al dit anular. I la falsedat de la família, al dit petit. El sentir-nos sense ajuda per
part de ningú ens fa venir mal d’esquena. El sentir-se sense dret a viure la vida plenament, això
ens ocasiona problemes als pulmons. Si, com a mares, sobre - protegim els fills, tindrem
problemes amb les mames. Quan deixem de ser conscients del goig que ens envolta, i, en canvi,
veiem reduït el nostre camp d’acció, aleshores tenim afeccions cardíaques. La por i el no saber
assimilar noves experiències, això ens dóna problemes estomacals. Aquelll que s’estima a sí
mateix com estimaria el nen petit que du a dins no té úlceres d’estómac. El sentiment de culpa
sexual pot donar lloc a malalties als genitals. La vaginitis o la cistitis tenen que veure amb el
sentiment de sentir-se ferida/irritada per la parella. La pèrdua d’autovaloració té que veure amb
problemes de la pròstata. La por a alliberar allò que ja no serveix té que veure amb malalties del
còlon. El mantenir-se en un lloc que no ens convé, i no voler anar endavant, dóna lloc a
problemes amb les cames. Els problemes amb els genolls tenen que veure amb la manca de
flexibilitat, obstinació, orgull. La por a que algú altre ens domini dóna lloc a problemes de la
pell. La rebel·lió interior contra l’autoritat dóna lloc a accidentalitat. L’odi envers un mateix
dóna lloc a anorèxia i bulímia. Un excés de crítica envers els altres i envers un mateix dóna lloc a
artritis. El sentiment de culpabilitzar-se de tot el que passa al voltant dóna lloc a l’asma. El
sentiment de còlera irreprimible dóna lloc a inflamacions o úlceres amb escalfor (febre). Caldria
desfogar-se fent exercicis una mica violents. Quan ens a sentim amenaçats i volem protegir-nos


de les ferides, crítiques, greuges, abusos, insults, insinuacions (sexuals), aleshores tendim a
engreixar-nos. La millor dieta per aprimar-se és la dieta sense pensaments destructius. La
manca del sentit del goig entorpeix la circulació de la sang i dóna lloc a embòlies.


******************************************************************




































GENERALITATS CIENTÍFIQUES
SOBRE EL CÀNCER


ESTADÍSTIQUES I ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS
ESTADÍSTIQUES
El càncer és més freqüent a les zones industrialitzades que a les rurals, i als països
desenvolupats que als primitius. Es donava, però, ja al temps de l’antic Egipte, segons es
demostrà a l’ examinar-ne algunes mòmies. I, entre els animals, es donava fa més de 66 milions
d’anys entre els dinosaures. A les societats civilitzades actuals, cada any moren 2500 persones
d’entre un milió de vives, per culpa del càncer. Als USA, la meitat dels homes arriben a tenir
càncer alguna vegada, i 1/3 de les dones també. El càncer és la causa del 13% de les morts. Al
món, moren uns 8 milions de persones degut al càncer cada any, aproximadament. De les
estadístiques se’n sol excloure els carcinomes in situ i els càncer de pell no - melanoma. A pesar
de tots els avenços mèdics, la mortalitat als Estats Units ha disminuït només en un 5% pel que fa
a afectats pel càncer els darrers 50 anys. Al món, els càncers més mortífers són els de pulmó
(1.4 milions), el d’estómac (0.8 milions), el de fetge (0,7 milions), i el de mama (0.4 milions). De
tota manera, es pot morir tenint càncer però no degut al càncer, i hom suposa que el 80% dels
homes quan passen dels 80 anys tenen càncer de pròstata incipient; i que el 30% de totes les
persones mortes tenien càncer de tiroide incipient. La proporció entre els tres factors
(psicològic, genètic, ambiental) varia molt d’una persona a una altra. En persones normals, es
pot dir que es produeixen continuadament cèl·lules canceroses, però, són eliminades
principalment pels NK (*natural *killers).
Les possibilitats que un fumador tingui càncer de pulmó són 20 vegades més que les d’un no
fumador. Si una dona té, a la família no propera, familiars afectades de càncer de mama,
aleshores té el doble de probabilitats de tenir-lo, que si no tingués pas parentes amb aquest
tipus de càncer. Quan en tenen només les familiars molt properes, l’augment és de 9 vegades.
De tota manera, potser només el 5-10 % dels càncers tinguin un component hereditari palès o
congènit. Les mutacions de l’ ADN poden donar lloc, a les persones no predisposades
congènitament, a alteracions de gens que poden originar càncers. Els èxits majors en medicina
tradicional aplicada al càncer s’han obtingut en càncer de testicle, càncer de pell i leucèmies
infantils. La norma, però, segueix, essent que 2 de cada 3 pacients afectats de càncer moren
abans de 5 anys, quan es tracte de càncers avançats, segons algunes estadístiques. I això potser
gràcies a “l’ajuda” de la quimioteràpia (adriamicina = doxorubicina) i dels sedants (prometazina
+ morfina).



http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/excelencia/cancer-
cardiopatia/CANCER/opsc_est2.pdf.pdf

ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS. Les zones d’ Espanya amb més mortalitat per afeccions
cardiovasculars són també les de major mortalitat pel càncer. Hi ha zones amb diferenciacions
específiques. A Navarra i a Euskadi hi ha més càncer d’ encèfal. A les Canàries hi ha més
mielomes i limfomes (no HODGKIN). A Almeria hi ha més sarcomes. El càncer d’estómac es
localitza més intensament a l’interior del NW. El càncer de pàncrees es localitza més
intensament prop de la costa N i a les Canàries. I el càncer de matriu es localitza més
intensament a la costa, i en especial a la punta S, a Castelló i a Balears. Gairebé tots els càncers
són més incidents mortalment a edats avançades (60-70 anys), llevat del de testicle (40-50) i
d’algun altre juvenil o infantil. En total, hom creu que el càncer és degut a múltiples factors.
L’alimentació, en un 34%. El tabac, en un 29%. La genètica, en un 6%. A factors desconeguts, en
un 9%. A virus, en un 5%. A factors laborals, en un 4%. A radioactivitat, en un 4%. A l’alcohol, en
un 3%. A factors ambientals, en un 3%. A additius alimentaris, en un 1%. A fàrmacs, en un 1%.

http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/excelencia/cancer-
cardiopatia/CANCER/opsc_est2.pdf.pdf
INCIDÈNCIA DEL CÀNCER EN LA MORTALITAT A ESPANYA, eL 1999 (cne. isciii.es)
http://bvs.isciii.es/mono/pdf/CNE_01.pdf
Per 1 milió (M) de
dones
TIPUS DE CÀNCER
Suma (1 M dones + 1 M
homes)
Per 1 milió (M)
d’homes
1117 TUMORS MALIGNES
1370
253
64 PULMÓ 780 716
120 CÒLON 320 200
46
21
FETGE 170
Fetge (primari) 97
- total 267 -
124
76
74 ESTÓMAC 242 168
- PRÒSTATA 229 229
214 MAMA 214


19 BUFETA ORINA 156 137
55 PÀNCREES 149 94
36 RECTE 110 74
42 LEUCÈMIES 110 68
38 CERVELL-ENCÈFAL
92
54
2 LARINGE 87 85
11 ESÒFAG 84 73
19 RONYÓ 65 46
62 MATRIU 62 -
62 OVARI 62 -
22 MIELOMA 55 33
28 BUFETA DEL FEL 47 19
11 MELANOMES 30 19
6 TIROIDE 11 5





























CANVIS ALS TEIXITS I A LES CÈL·LULES


CANVIS ALS TEIXITS

El càncer es caracteritza per la formació de tumors, les cèl·lules dels quals es reprodueixen
desordenadament, a un ritme accelerat (hiperplàsia). Hom parla sovint de tumors amb molta
cel·lularitat. A més, quan el càncer està actiu, tenen un nucli més gran del normal, amb els
nuclèols grans molt palesos, i un citoplasma molt més reduït (pleomorfisme). Les cèl·lules
canceroses s’han comparat a una classe jovenívola permanentment revolucionària i rebel,
descontrolada, i de poder mortífer menystingut per les autoritats (immunitàries). Aquest
desordre (anarquia o dictadura) cel·lular pot passar d’un òrgan a un altre, mitjançant la
dispersió d’ esferoides (metàstasis). A part el carcinoma epitelial o epitelioma (càncer típic que
afecta els epitelis), hi ha el sarcoma (que afecta d’altres teixits més interns, sobre tot el
conjuntiu), les leucèmies, els càncers de cèl·lules germinals (seminomes), i el càncer de cèl·lules
embrionàries (blastomes). Les leucèmies afecten la medul·la de l’os i no formen tumoracions;
afecten només a la qualitat dels glòbuls blancs.

Hom parla en un sentit una mica ambigu de tumors indiferenciats (=desdiferenciats). Els
anatomopatòlegs volen dir que la forma de les cèl·lules tumorals no és com la del teixit on s’ha
originat el tumor, sinó que és com més primitiva, recordant formes embrionàries, però sense
ser-ho. És a dir, que tenen formes no classificables o que no s’assemblen a res que recordin ells.
Enlloc de dir que estan molt diferenciades respecte al teixit mare, diuen que llurs cèl·lules estan
indiferenciades, com si volessin dir que són cèl·lules mare que no han acabat de prendre les
caracterítiques de cap teixit; però tampoc són cèl·lules mare. Els tumors “indiferenciats” diuen
que són les més agressius. Però això no vol pas dir que aquests tumors no mostrin
pleomorfisme (cosa que sovint obliden els anatomopatolegs d’esmentar al costat de l’adjectiu
“indiferenciat”). Tampoc vol dir que siguin tumors de marges indefinits, tot i que aquests són
també els més prilloos i més difícils d’extirpar. Alguns, més encertadament, parlen de tumors
“desdiferenciats”.

Els graus de proliferació cancerosa que solen establir-se són 4. El primer és indetectable per
imatges o per palpació. Només ho és per biòpsies. El segon es pot detectar per imatges i per
palpació. El tercer apareix ja deformant l’òrgan, vessant-se el tumor enfora de la càpsula. I el
quart és ja la fase de metàstasi.

A part la tan temuda metàstasi, típica de tumoracions malignes que s’expandeixen pel sistema
limfàtic o pel circulatori sanguini, hi ha processos menys greus, a l’ inici, com ara la hiperplàsia
(de tumors benignes amb molta cel·lularitat benigne, que poden remetre per sí sols) dels
càncers in situ, o la metaplàsia (conversió d’una mena de teixit en una altra d’anormal, per la


situació o l’estat embrionari). La metaplàsia es dóna en zones inflamades dels bronquíols, vies
urinàries (especialment quan hi ha una mancança de vitamina A), pàncrees, estómac, còlon, o
en zones que acaparen hormones sexuals (pròstata, mama, endometri). Pot ocórrer també en
zones necrosades que es calcifiquin. La neoplàsia és l’alteració de la forma del teixit (anaplàsia)
i de la cèl·lula (atípia), concomitant amb la reproducció accelerada cel·lular (hiperplàsia). No sol
remetre espontàniament. L’ anaplàsia és la diferenciació retrògrada de la cèl·lula, amb pèrdua
d’organització espaial entre elles. Sol comportar també pleomorfisme o engrandiment del
nucli, del qual es fan més palesos els nuclèols, amb reducció del citoplasma. El pleomorfisme és
l’alteració més típica dels càncers malignes, tot i que, a l’endometri, una mica (5%) ja és normal
que n’hi hagi. La displàsia és la proliferació de cèl·lules en fases immadures. La prosoplàsia és el
canvi anòmal de funció fisiològica de les cèl·lules, degut a la neoplàsia. I la desmoplàsia és el
creixement desmesurat del teixit conjuntiu.

És més important l’òrgan on comença el càncer que els òrgans secundaris que envaeix. El
desenvolupament del càncer comporta l’aparició de masses bonyegudes que comprimeixen
conductes; s’ulceren, es necrosen per dins, i donen lloc a vessaments amb dolor. Els ganglis
propers s’inflen i s’endureixen. La melsa i el fetge s’engrandeixen i els ossos fan mal. Apareixen
dolors forts al cap, als ossos i als llocs més afectats. Pot haver-hi pèrdua de pes sobtada, molta
febre (terminal), cansament extrem (timus), i ungles en volta (pulmó).




CANVIS A LA CÈL·LULA


El càncer congènit ve a ser entre un 3% i un 10% de tots els càncers. La mutació dels gens BRCA1,
BRCA2 dóna lloc a càncer de mama i d’ovari, i a càncer colorectal sense poliposis. L’ADN pot
mutar per accident, o gràcies a l’ajuda de factors carcinògens. Si les proteïnes que envolten
l’ADN no són capaces de corregir l’error, cosa que normalment fan, aleshores l’ADN es duplica i
passa la mutació a les cèl·lules filles. Hi ha gens que suprimeixen els tumors mitjançant la
transducció (apoptosi) de senyals des de fora de la cèl·lula fins el nucli, causant la mort cel·lular.
Si aquest gens fallen, per haver sofert mutacions, això pot desencadenar el càncer. Els factors
de transducció més famosos són el Fas/perforin (factors de membrana) i el Ras (cara interna de
la membrana citoplasmàtica). Els gens proapoptòtics més famosos són el Fra-1, Fra-2, Fos-B,
Jun-B, Jun-D, c-Jun, c-Fos, Bax (al mutar i estar disparat, indica malignitat a la mama), Bad, Bak,
Bik, Noxa. El Bax amb el Noxa, incrementats i disparats (per mutació) junt amb el pro-oncogen
Her-2/neu, indiquen molta malignitat als tumors de mama. Les mutacions que donen lloc a
oncogens poden ocórrer per amplificació/repetició d’un locus, o per translocació i fusió de dos
locus diferents. Exemple d’aquest segon cas és l’oncogen Philadelphia, que es forma per fusió


dels locus BCR-abl dels cromosomes 9 i 22, i que dóna lloc a la leucèmia mieloide crònica al
expressar-se com una proteïna - cinasa.
Hi ha mutacions més petites, puntuals, que afecten la regió promotora d’un gen o bé al gen
mateix. Això es manifesta a la traducció en proteïnes als ribosomes, o a la transcripció
ADN/ARN nuclear. Els factors de transcripció relacionats amb el càncer o amb processos
inflamatoris més famosos són l’AP-1, el DP-1, el DP-2, el E2F i, sobre tot, en NF-Kappa-Beta. L’AP-
1 sol formar part del sistema AP-1(Jun-Fos). Hi ha també gens antiapoptòtics que protegeixen
les cèl·lules benignes de la destrucció pels gens apoptòtics. Són antiapoptòtics: Bcl-2, Bcl-XL,
Mcl-1, Bfl-1, p57. El Bcl-XL indica malignitat (càncer de mama), si també està disparat el Bax i el
BRCA1 i el BRCA2. Per a càncer de còlon, matriu, budell prim, estómac i tracte urinari es miren
els gens HNPCC, MLH1, MSH2, MSH6, PMS1, PMS2. El Zinc, el Magnesi i el Potassi activen la
proliferació cel·lular.

Els prooncogens, quan funcionen bé, faciliten un equilibri entre el creixement cel·lular i
l’apoptosi (destrucció). Però quan estan alterats, ja no són eficients envers al via apoptòtica, i
només estimulen al reproducció cel·lular. Per al ple desenvolupamnet del càncer, cal almenys
que les cèl·lules siguin autosuficients, pel que fa las senyals de creixement. Cal que siguin
insensibles als senyals que inhibeixen el creixement. Cal que s’escapolexin dels mecanismes de
l’apoptosi i que hi hagi sinèrgia amb els mecanismes antiapoptòtics. I cal que no posin límits al
poder replicador. I que hi hagi una nova fromació de vasos sanguinis sense aturar-se. Que hi
hagi una invasió dels teixits circumdants. Que es puguin enviar esferoides per a fer metàstasis a
altres parts del cos (humà). I que el tumor s’escapoleixi de l’atac del sitema immunitari, de
l’expressió dels gens supressors de tumors, i de l’acció dels gens reguladors /controladors de la
transcripció.

Són importants per a la regulació del cicle cel·lular els gens: p53, p63, p73, p16, ARF,
p21CIP1/WAF1, pRb, i Bcl2. Els gens supressors de tumors solen regular la transcripció de
manera que, si no poden ajudar a rectificar els errors, aleshores ocasionen la destrucció de
l’ARN produït. És possible que l’anomeat “junk material” tingui també un afucnió arbrital o
reguladora sobre l’ADN essencial i la seva transcripció. El cert és que hi ha uns quan gens
reguladors de la transcripció i els més estudiats fins ara són:
• P53
• P63
• P73
• P16
• ARF
• P21
• pRb
• Bcl2 metilat
Les dianes fisiològiques més estudiades de cara a combatre el càncer són:


• Receptor de la tirosina cinasa
• Via del senyal de la Wnt/beta-catenina
• Via de degradació de la ubiquitina/proteasoma
• Metilació epigenètica de l’ADN
• Deacetilació de les histones
• Via de la PI3cinasa/AKT/mTOR
• Angiogènesi
• Telomerasa
Un vessant dels estudis sobre el càncer és el que es pot dur a terme in vitro, amb teixits vius
cultivats. S’hi pot calibrar l’efecte anti-angiogènesis, l’efecte necrosant dels esferoides, l’efecte
de protecció química evitant la formació de productes cancerígens de degradació al fetge,
l’efecte enzimàtic (sobre la uroquinasa, l’ ornitina-decarboxilasa, la tirosinasa), l’efecte pro-
apoptòtic, l’efecte antitòxic (sobre productes químics cancerígens) i l’efecte antimutagènic. A
nivell genètic, normalment s’estudien els pro-oncogens (anticancerígens quan són normals,
però cancerígens quan s’alteren). I els factors de transcripció [NF-kappa-B, AP1 (Jun & Fos)] i de
transducció [Fas, Perforin, Ras].
El càncer es caracteritza per una manca d’ apoptosis en el seu origen, però en les fases
terminals els gens pro-apoptòtics són molt actius per tal d’intentar compensar el mal. Els gens
pro-apoptòtics més estudiats són: Bax, Bak, Fra-1, Fra-2, Fos-B, Jun-B, Jun-D, C-Jun, C-Fos. Els
gens anti-apoptòtics més estudiats són: Bcl-2, Bcl-XL, p57.

Els *factors que regulen el receptor de la tirosina-cinasa són entre d’altres (EGL):
• EGFR = epidermal growth factor receptor;
• ZD1839/Gefitnib/Iressa Quinazoline
• OSI774/Tarceva Quinazoline
• CI-1033 Quinazoline
• EKB-569 Quinazoline
• GW572016 Quinazoline
• PKI166 Quinazoline
• Cetuximab/Erbitux Chimeric anti-EGFR IgG1
• ABX-EGF Humanized MAb anti-EGFR IgG2
• EMD72000 Humanized MAb anti-EGFR
• Mab ICR62 Rat MAb anti-EGFR
• h-R3 Humanized MAb anti-EGFR IgG1
• MDX-447 Humanized Fab anti-CD64 and EGFR
MET = c-Met = MNNG HOS Transforming gene (is a proto-oncogene that encodes a
protein known as hepatocyte growth factor receptor = HGFR)
• SU11274 Indolinone


• PHA-665752 Quinazoline
• anti-Met 5D5-Fab MAb anti-MET
KIT = Mast/stem cell growth factor receptor (SCFR) = proto-oncogene c-Kit = tyrosine-protein
kinase
Kit = CD117 (a protein that in humans is encoded by the KIT gene)

• STI571/Imatinib/Gleevec 2-Phenylaminopyrimidine
• SU11248 Indoline-2-one

VEGFR = VEGF receptor.
• Bevacizumab/Avastin Humanized anti-VEGF IgG
• HuMV833 Humanized IgG4k anti-VEGF-121and -165 antibody
• DC101 Rat anti-mouse anti-VEGFR-2 antibody
• ZD6474 Quinazoline against VEGFR-2
• SU5416 Quinazoline against VEGFR-2
• PTK-787/ZK222584 Anilinophthalazine against VEGFR-1 and -2
• AG013736 Small molecule inhibitor of VEGFR-1, -2 and -3
• PKC-412/Midostaurin N-Benzoylstaurosporine
• AEE788 Dual VEGFR and EGFR inhibitor
• CP-547,632 Quinazoline against VEGFR-2
• GFA-116 Calixarenes—binds VEGF
• VEGF-Trap Decoy VEGFR-1 and VEGFR-2
• BAY 43–9006 Also inhibits Raf kinase

MEK = mitogen-activated extracellular; signal regulated kinase kinase;

• CI-1040 MEK inhibitor
• PD 0325901 Second-generation MEK inhibitor
• ARRY142886 MEK inhibitor










Via de senyals
(transducció) de la
tirosina cinasa




















Via de senyals
(transducció) de
la Wnt/beta-
catenina















Via de senyals
(transducció) de
la degradació de
la ubiquitina
/proteasoma













Via de senyals
(transducció) de la PI3
cinasa/ AKT/mTOR






























Vies de l’angiogènesi


ABREVIACIONS EMPRADES EN GENÈTICA CEL·LULAR DEL CÀNCER (*EGL)
• Akt/PKB protein kinase B
• APC adenomatous polyposis coli
• CBP CREB binding protein
• CHAPs cyclic hydroxamic acid–containing peptides
• CREB cAMP response element binding protein
• E1 ubiquitin-activating enzyme
• E2 ubiquitin-conjugating enzyme
• E3 ubiquitin ligases
• EGFR epidermal growth factor receptor
• eNOS endothelial nitric oxide synthase
• ERK extracellular signal regulated kinase
• FGF fibroblast growth factor
• FKBP12 FK506-binding protein-12
• FTI farnesyl transferase inhibitor
• GSK3 b glycogen synthase kinase 3 b
• HBV hepatitis B virus
• HCC hepatocellular carcinoma
• HDAC histone deacetylase
• HGF hepatocyte growth factor


• HIF1 hypoxia inducible factor 1
• IGF2 insulin-like growth factor 2
• JNK c-jun amino-terminal kinase
• LEF lymphoid enhancer binding protein
• MAPK mitogen-activated protein kinase
• MEK mitogen-activated extracellular signal
• regulated kinase kinase
• mTOR mammalian target of rapamycin
• NFkB nuclear factor kappa B
• PAP prostatic acid phosphatase
• PARP poly(ADP-ribose) polymerase
• PDGF platelet-derived growth factor
• PI3K phosphatidylinositol 3-kinase
• PIP3 phosphoinositol triphosphate
• PyMT mouse polyoma virus middle T antigen
• TCF T-cell factor
• TGF-b transforming growth factor b
• TK tyrosine kinase
• TNF-a tumor necrosis factor alpha
• VEGF vascular endothelial growth factor
• VEGFR vascular endothelial growth factor receptor


LAMEL·LES ANULARS (= AL)
En general, es troben més fàcilment en teixits de creixement molt actiu, o almenys de
producció de metabolits (hormones) per sobre del nivell normal: teixit embrionari,
gamets, i tumors (excepte en cistadenomes apocrins, i en tumors purs de SERTOLI, als
ovaris). S’han descrit més o menys abundants en els següents tipus de TUMORS:
1. adenocarcinoma prostàtic PC3 amb metàstasis a ossos
2. adenocarcinoma de trompa de FALLOPIO
3. adenoma de cos ciliar pigmentat (ulls)
4. adenomes / carcinomes a les paratiroides
5. adenoma pituitari (prolactinomes…)
6. adenocarcinoma de cèl·lula gran (al pulmó)
7. ascítics (ascitis d’ EHRLICH, etc.)
8. carcinoma cristal·lí de coll de matriu [molt escasses]
9. carcinoma d’ endometri
10. carcinoma gàstric
11. carcinoma de mama
12. carcinoma prostàtic (en un 7% dels casos)


13. carcinoma cístic adenoide maxilar
14. cèl·lula acinar (tumor sòlid o cístic) – en páncrees
15. cèL·lula KB (tumor nasofaringi)
16. cerebel [fins a 18 capes de AL]
17. disgerminoma ovàric
18. epitelioma de cèl·lula esquamosa
19. estroma gonadal
20. germinomes (intracraneals, mediastínics, ovàrics, testiculars)
21. glioblastoma de BOWMAN
22. glioblastoma multiforme
23. HeLa
24. hemangioblastoma cerebelar [AL en cèl·lules de l’estroma]
25. hepatomes
26. histiocitoma fibrós maligne
27. leiomioma
28. leiomiosarcoma
29. limfoma de BURKITT
30. limfoma limfoblàstic
31. limfoma de MAREK [AL molt escasses]
32. médul·loblastoma
33. melanoma maligne
34. mesenquimatoma maligne
35. mesotelioma fibrós
36. neoplàsia plasmocitoide HIPA
37. neoplasma papil·lar de pàncrees
38. neoplasma sòlid de pàncrees
39. neuroblastoma
40. neuro-ectodèrmics
41. odontogènic de cèl·lula clara (mandíbula)
42. oncocitoma adrenocortical
43. pancreoblastoma
44. pineoblastoma
45. quist papil·lar hepàtic
46. quist papil·lar pancreàtic
47. retinoblastoma
48. rabdomiosarcoma
49. sarcoma veneri (caní)
50. schwannoma
51. seminomes de testicle



Les AL no són un indicador de càncer, sinó més aviat un indicador d’una activitat
cel·lular notòria, ja sigui pel nombre de mitosis, ja sigui per la velocitat del
metabolisme. Però, és curiós com a les cèl·lules PFT (línia cel·lular contínua d’ úter de
truja) no s’ observen AL, mentres que en els tumors provocats por aquestes en teixits
receptors, sí que se n’observen.





































PREVENCIÓ DEL CÀNCER
Pel càncer de pell, la prevenció passa per la no exposició a la llum del sol, o per la protecció amb
cremes solars de grau superior a 40, a més d’abstenir-se de tractaments amb hormones
(estrògens). L’examen mèdic rutinari metòdic, a l’estil de Cuba, podria detectar a temps molts
tumors cancerosos (mama, còlon, recte, matriu, pròstata, testicles, boca, pell, etc.), sempre
que els metges treballin bé. L’ iris reflecteix amb força anticipació el desenvolupament de
tumors cancerosos, llevat de al fetge, on és bastant difícil fer un pronòstic. La supervivència
superior a 5 anys, després de la detecció, podria passar del 80% al 95% amb un control rutinari
ben fet de la població.
Els fumadors actius necessiten 15 anys per recuperar la salut dels pulmons. Les infeccions
víriques es poden prevenir augmentant les defenses immunològiques amb All, Pinya
Americana, calostre, Cúrcuma, Pericó, Orenga, Regalèssia, Saüquer, panses i pinyons. Les
infeccions per micoplasmes, es poden prevenir estimulant les defenses immunològiques amb
Boixerola, Sant Joan de Nit (Mirabilis jalapa), fulles d’Olivera, Orenga, Regalèssia i Fals Pebrer
(Schinus molle). La intoxicació química pot desactivar-se amb fitosterols i amb clorofil·la,
provenint, per exemple, de l’alga Chlorella o de l’alga Spirulina, o millor encara, amb clorofil·lina;
o també amb Orenga i amb Celiandre, i amb l’ oligoelement Germani (en forma orgànica, sense
cap residu inorgànic). El Ginseng (amb Seleni i vitamina C) i la N-acetil-cisteïna (amb àcid fòlic i
vitamina C, B6 i B12) desintoxiquen de metalls tòxics també. La font natural més gran de
vitamina C és als fruits del Camu-Camu (Myrciaria dubia). Per a desintoxicar-se preventivament
de l’efecte de les radiacions ionitzants hi ha l’oli de Sèsam, l’ Aloe vera, el Sedum album, l’àcid
nicotínic, el Fenigrec, l’ Agar-Agar, el Ginkgo biloba, la Centella asiatica i el Ginseng, que ajuden,
amb molta aigua, a llevar els radicals lliures generats. No és bo abusar de l’alcohol, si es vol
prevenir el càncer. Hi ha medicaments que tenen efectes cancerígens (antihistamínics,
estimulants sexuals hormonals, alguns antibiòtics). Cal no abusar-ne, doncs. Alguns
tractaments oficials són ara menys agressius. Algunes farmàcies ara venen Marihuana com a
pal·liativa de les nàusees provocades pels tractaments quimioteràpics, tot i que és una planta
immunosupressora.



CONATGI – INFECCIONS – VACUNES CONTRA EL CÀNCER


CONTAGI
Els càncers més familiars o hereditaris són els de pell (melanoma), mama, ovari, pròstata i
còlon. En principi, el càncer no és contagiós d’una persona a una altra, i, dins una persona
mateixa, les operacions de cirurgia actualment ja es fan de manera que el risc de contagi d’una


zona a una altra sigui mínim. Però, s’ha donat el cas d’algun contagi entre pacient i cirurgià
(sarcoma pleomòrfic indiferenciat). I hi ha rars contagis de la mare al fetus, quan la mare pateix
de leucèmia aguda, limfoma o melanoma. I, més rars encara són els contagis deguts al
transplantament d’un òrgan (melanoma). En alguns animals sí que es donen contagis per
contacte cel·lular: als gossos, quan tenen tumors veneris transmissibles (tumor de STICKER), i al
diable de Tasmània, quan tenen càncer facial.

INFECCIONS
El càncer per infeccions víriques representa el 8% dels casos de càncer. Els papil·loma virus VPH
16, VPH18 donen lloc a càncer de coll de matriu, càncer vaginal, càncer vulvar, càncer orofaringi,
càncer anal, càncer de penis, i carcinomes a la pell (de cèl·lula esquamosa). El virus d’ EPSTEIN-
BARR dóna lloc a càncer nasofaringi, limfoma de BURKITT, limfoma no-HODGKIN, limfoma de
HODGKIN. El virus VHH8/VHSK del sarcoma de KAPOSI dóna lloc a la malaltia homònima i a
limfomes primaris. Els virus de la heptitis B i C donen lloc a càncer de fetge (carcinoma
hepatocel·lular). El virus de les cèl·lules T dóna lloc a leucèmies i limfomes de cèl·lules-T. Hi ha
bacteris que donen lloc a càncer. L’Helycobacter pylori dóna lloc al càncer d’estómac. I hi ha
paràsits que donen lloc a càncer. Schistosoma haematobium dóna lloc al càncer de cèl·lula
esquamosa a la bufeta de l’orina. I les fascíoles (Opisthorchis viverrini, Clonorchis sinensis)
donen lloc a colangiocarcinoma. Els càncers per bacteris o per paràsits representen un 8% de
tots els càncers. Els citomegalovirus poden desencadenar càncer a les paròtides.


VACUNES
Una vacuna immunoestimulant creada a partir de bacteries mortes la va aplicar a uns pacients a
Nova York WILLIAM COLEY ja el 1893. En aquesta línia es ven als Estats Units el *Muramic
Polysaccharide-Glycan complex (MPGC)*, que actua estimulant i protegint l’activitat de les
cèl·lules dendrítiques. Estimula també els macròfags. Ambdues coses són essencials per a
engrandir la resposta immunitària immediata contra el càncer. Ve a ser el mateix que a Espanya
el Bio-bac.
En principi, la vacuna de l’hepatitis B protegeix de l’hepatocarcinoma cel·lular. I la del
papil·loma–virus humà protegeix del càncer de coll de matriu i càncer vaginal, càncer vulvar,
càncer orofaringi, càncer anal, càncer de penis, i carcinomes a la pell de cèl·lules esquamoses. A
part, s’està investigant l’aplicació de vacunes profilàctiques contra tumors sòlids.
• Les vacunes es poden emprar també com a tractament contra el càncer quan aquest ja
es presenta. El bacil de CALMET-GUERIN, o vacuna de la tuberculosi, més que protegir com
a preventiu el que fa és atacar les cèl·lules canceroses dels càncers de la bufeta de
l’orina i càncers colorectals. S’estan investigant vacunes per a tractar càncer de:
o Bufeta de l’orina
o Encèfal


o Leucèmies
o Limfomes (Hodgkin i no Hodgkin)
o Mama
o Melanoma
o Mieloma
o Pàncrees
o Pròstata.
o Pulmó
o Ronyó

L'abril de 2010, la FDA va aprovar la primera vacuna de tractament contra el càncer (de
pròstata). Aquesta vacuna, Sipuleucel-T (Provenge®) és produïda per Dendreon. Està aprovada
per a càncers de pròstata amb metàstasis. Està dissenyada per a estimular una resposta
immunitària a la fosfatasa àcida prostàtica (*prostatic *acid *phosphatase, PAP), que és un
antigen que es troba a les cèl·lules canceroses de pròstata. En un estudi clínic, Sipuleucel-T va
allargar la supervivència d'homes amb un cert tipus de càncer metastàtic de pròstata en prop
de 4 mesos. Cipuleucel-T es una fórmula per a cada pacient. La vacuna es crea mitjançant
l'aïllament de cèl·lules del sistema immunitari de la sang del pacient anomenades cèl·lules amb
indicis d'antigen (*antigen-*presenting*cells = APC) per mitjà d'un procediment anomenat
leucafèresis. Les cèl·lules amb indicis d'antigen s'envien a Dendreon on se'ls fa un cultiu amb
una proteïna anomenada PAP-GM-CSF. Aquesta proteïna té PAP unida a una altra proteïna
anomenada factor estimulant de colònies de macròfags i granulòcitics (GM- CSF).
Aquesta última proteïna estimula el sistema immunitari i intensifica els indicis d'antigen.
Les cèl·lules APC conreades amb PAP-GM-CSF constituïxen el component actiu del Sipuleucel-
T. Aquestes cèl·lules es retornen al metge i s'infonen al seu pacient. Els pacients reben tres
tractaments, generalment amb intervals de 2 setmanes, i cada tanda de tractament requereix
el mateix procés . Encara que no es coneix el mecanisme precís d'acció del Sipuleucel-
T, sembla que les cèl·lules APC que han absorbit PAP-GM-CSF estimulen les cèl·lules T del
sistema immunitari perquè destrueixin a les cèl·lules dels tumors que expressen l’enzim
fosfatasa àcida prostàtica.

Resumint, hi ha tres tipus de vacunes que s'estan assajant actualment:
• les d'antígens definits,
• les anti-idiotípiques,
• les de cèl·lules senceres modificades.

Les vacunes d'antígens definits són preventives. Aquests antígens, que s'expressen en la
superfície de la cèl·lula, tenen l'avantatge d'estar compartits per diferents tumors,
el que significa que la mateixa vacuna podria servir per a tractar més d'un tipus de càncer. A
més, són fàcils de sintetitzar químicament. Actualment hi ha la del papil·lomavirus, i la de


l’hepatits, com a preventives; i la de la tuberculoisis, per a tractar càncer de bufeta de l’orina i
càncer colorectal.

Les vacunes anti-idiotípiques són vacunes bastant sofisticades en les quals l'anticòs fa funció
d'antigen tumoral. Aquestes vacunes utilitzen anti-anticossos (és a dir, anticossos
dirigits contra els anticossos que s'acoblen als antígens tumorales) com si fossin el propi
antigen. NIELS JERNE va guanyar el premi Nobel en el 1984 per aquest descobriment:
l ‘idiotip és la part específica de l'anticòs que s'acopla a l'antigen, com les dents d'una clau
encaixen en el seu pany. Com l’anti-idiotip és estructuralment similar a l'antigen, i pot imitar-lo,
es creu que podria ser una alternativa per a la immunització. La idea és administrar aquests
imitadors de l'antigen tumoral per a induir la defensa de l'organisme contra les cèl·lules del
càncer. Aquests anticossos es poden fabricar en grans quantitats (gràcies als anticossos
monoclonales); i potser siguin fins i tot més inmunogènics que l'autèntic antigen tumoral. Un
exemple d’aquesta vacuna és el Cipuleucel-T contra el càncer de pròstata. Un nou tipus de
vacuna (bestatina) és el fet amb Streptomyces olivoreticuli, que sembla que pot ser eficient
contra molts tipus de càncer. D’alguna manera augmenta la immunitat del cos quan ha pogut
superar una fase d’hiperreacció.

-Les vacunes fetes amb cèl·lules tumorals senceres desvitalitzades (irradiades o tractades
farmacològicament) s'estan assajant per a aconseguir la protecció enfront de tumors
feblement inmunogènicos. S'ha intentat augmentar la inmunogenicitat d'aquestes vacunes
per mitjà de la manipulació genètica. Hi ha alguns preparats homeopàtics que fa anys que
estan fets per aquest sistema (carcinosinum) .

http://homeollano.com/pro



FACTORS DE RISC


OBESITAT
L’obesitat i la manca d’exercici poden causar fins a un 30% dels càncers. Un 30% dels
adipocits segreguen TNF-alfa i IL-6. Ambdós provoquen inflamació. El TNF-alfa en excés
determina resitència a la insulina i a l’adrenalina, la qual cosa comporta hiperglicèmia,
hipertensió i insomni. En principi, el TNF-alfa hauria d’ajudar a eliminar les cèl·lules
tumorals. Però, quan n’hi ha en excés, determina una segregació per part de les cèl·lules


canceroses de GM-CSF, si bé en això rep l’ajuda del NF-kappa-B. El GM-CSF és el factor
d’estimulació del creixement de les colònies de granulòcits i macrofags. Dóna a les
cèl·lules afectades pel càncer una espècie de vida suplementària molt duradora. La
obesitat pot anar associada a valors alts de TNF-alfa, NF-kappa-B i IL-6. I també als de
cortisol i proteïna C reactiva. Tots aquests valors augmenten les probabilitats de patir
càncer, coronaritis, artritis i pirosis. Per altra banda, l’increment desmesurat de la leptina
propicia malalties autoimmunes i una disminució dels nivells de testosterona. Això
propicia esterilitat masculina per acumulació de grasa intersticial als testicles. I un baix
nivell d’estrògens en la dona. Si, a més, hi ha resistència a la leptina (hormona segregada
pels adipòcits), aleshores puja la LH i la testosterona, la qual cosa propicia l’aparició de
l’ovari policísitc, regla irregular, endometriosis i càncer de matriu i/o de mama.
L’obesitat està implicada en càncers de còlon, mama, matriu i pròstata. El NF-kappa-B és
factor de transcripció del nucli cel·lular que prevè el cáncer quan està en concentracions
correctes, però que l’incita quan està en concentracions abusives. En obesos, el NF-
kappa-B sol estar disparat, i, més, quan es pren paracetamol. El TNF-alfa és un missatger
cel·lular entre la membrana i el nucli (transducció) que ajuda a combatre el càncer quan
està en concentracions moderades, però que activa la inflamació i el càncer quan es
troba en concentracions abusives.


DIETA
La mala dieta pot donar lloc a càncer. La dieta totalment artificial pot conduir al càncer fins i tot
en nens petits. La dieta hauria de prescindir de carns, embotits i productes derivats de la carn, i
de qualsevol grassa animal. Almenys hi ha una correlació entre el règim carnívor i els càncer de
testicle, estómac i pulmó. En canvi, la grassa de porc sembla curar la leucèmia (provocada per
ràdioactivitat). La dieta salada podria provocar càncer d’estómac o d’esòfag. L’acohol en excès
pot provocar càncer de pulmó, mama, esòfag, i ronyó. La obesitat propicia el càncer de mama,
còlon, pròstata, ronyó, coll de matriu, endometri, recte. Al Japó, entre 1954 i 1968 l’ingesta
mitjana diària de grasses per habitant fou de 25 g. La de grasses saturades de 5 g. La de
poliinsaturades, de 7 g. La de monoinsaturades, de 5,8 g. I la de colesterol, de 128 mg al dia. I la
de fibra/1000 Kcal de 1,782 g. En canvi, a Dinamarca, les xifres eren a l’altre extrem del còmput
mundial. La xifra de grasses totals, 146 g. Saturades, 53 g. Poliinsaturades, 27 g.
Monoinsaturades, 45 g. Colesterol, 481 mg. Fibra/1000Kcal 1,104 g. La mortaliat per càncer de
còlon al Japó fou de 10/M mentre que a Dinamarca fou de 32/M. La ingesta de molta grassa fa
que hi hagin molts àcids biliars lliures i això incrementa el poder cancerígen d’algunes
substàncies que altrament serien neutralitzades.
Els països on la gent beuen més cervesa és on tenen més càncer de recte. El talc posat a l’arròs


blanc fa que el caldo d’arròs sigui cancerigen. A Europa s’hi ha posat durant molts anys. L’uretà
és molt eficient perquè no grillin les patates, però és cancerigen (càncer de pàncrees). Els
colorants són poc cancerignes per als consumidors però més per als treballadors de les
fàbriques. Els aliments contaminats amb Iode 131, si es deixessin reposar mig any, ja no serien
un periell per a la salut. En canvi, l’Estronci 90 és més perillós. Provoca sarcoma als ossos i
leucèmia. L’Urani a l’aigua potable sembla no ser massa perillós. A l’aigua del Ter (Sau) n’hi ha 2
ppb.
La llet, formatge, mantega, margarina, nata, i sucre blanc poden empitjorar un càncer ja
declarat. De tota manera, els higienistes recomanen el iogur sense sucre blanc (amb mel o
sucre de canya) i el kèfir, contra el càncer. VL FERRÁNDIZ comentava l’anècdota de la curació
inesperada del rei francès Francesc I a mans d’un curandero turc a base de iogur. El gaspatxo i
el kèfir semblen una molt bona combinació per a dietes extremes. CAPO assegurava que la
Llimona, l’All i la Ceba ho curaven gairebé tot. L’alimnetació biològica/ecològica sembla més
aident que la estàndard. El crudivorisme o frugivorisme també són dietes extremades per a
casos extrems com el del càncer. La dieta de cereals va bé per rebaixar l’edema. El dejuni
acidifica la sang. Les fruites dolces l’alcalinitzen. És important abstenir-se, quan tens càncer, de
fregits, formatge, sal, gluten, llet, ous (rovell), peix, carn. Tenir massa colesterol, especialment
el LDLP, és un factor de risc per a tenir càncer. I és millor abstenir-se del peix i marisc i similars. I
no menjar caviar o condiments molt forts ni excitants. En canvi, està recomanada la proteïna
vegetal dels llegums, o del tofu, o del seitan. I, evidentment, la fruita i les amanides són del tot
recomanables, sempre que siguin bastant biològiques. Un excés de sucre refinat dóna lloc a
càncer (pàncrees). Un excés de sal també (estómac). Malgrat la fama de les verdures, l’Enciam
conté 3,4-benzopirè (cancerigen) d’origen desconegut 150 micrograms/Kg (=150 ppm) i les
algues marines en contenen 60 microg/Kg (=60 ppm). Mastegar Betel (boca) o Huacatay (gola)
també pot provocar càncer a la faringe. Les aflatoxines donen lloc a càncer de fetge. Les
begudes extremadament calentes poden donar lloc a càncer d’esòfag. Un excés d’alcohol sol
ocasionar càncer de fetge, però el cafè el previndria. Un excés de carn vermella facilitaria
l’aparició de càncer de mama, còlon o pàncrees.
La contaminació dels aliments pot ser la causa del càncer. La Crotalaria provoca càncer d’esòfag
als cavalls. El cafè normal o descafeïnat, tot i les falses alarmes, no sembla provocar càncer als
qui en beuen. Però els treballadors on es fa el descafeïnat sí que poden tenir
carboxihemoglobinèmia. Als sucs de Poma pot haver-hi residuus de Penicillium expansum
(patulina) i això els podria convertir en cancerígens. El Penicilium islandicum pot ser la causa de
molts càncers de fetge a la Xina. Creix a l’arròs conservat en ambient no massa sec. Dels seus
components uns provoquen càncer al centre, i els altres a la perifèrie dels petits lòbuls del
parènquima hepàtic.




RADIACIONS

El càncer per radiacions representen un 10% dels càncers. Les radiacions ionitzants són les més
fortes, però cada cop hom té més cura a l’hora d’exposar-s’hi. A part l’exposició per material de
laboratori, o de centrals nuclears, o instal·lacions mèdiques de diagnòstic, hi ha l’exposició al
gas Radó que pot brollar del sauló de sota la casa. Aquesta exposició al Radó té una morbiditat
similar a la del tabac en fumadors passius. Les radiacions ionitzants donen lloc a leucèmies, i
més en nens petits, però cal una exposició prolongada d’almenys dos anys. De les radiacions no
ionitzants destaquen els ultraviolats. La llum UVA dóna lloc a melanomes a la pell. I la UVB dóna
lloc a càncer de pell (no melanomes) i a retinoblastomes. En tot cas, els UV són més
cancerígens per la tarda, que és quan les cèl·lules de la pell es divideixen més. Les ones de
repetidors de televisió, telèfons mòbils o ruters poden donar lloc a càncer cerebral i a limfomes,
especialment en nens petits.




POL·LUCIÓ/CONTAMINACIÓ

La pol·lució de l’aire afecta a la salut i pot ser un factor coadjuvant a molts tipus de càncer. La
pols d’amiant dóna lloc al mesotelioma pulmonar. L’asbestosi pot ser deguda també a la fibra o
llana de vidre, a l’attapulgita o a la wol·lastonita, o a la pols de quars (cristobalita, tridonita).
Les anilines en una fàbrica vora Torino, a Cirie, ocasionava càncer de bufeta als treballadors.
Els cromats ocasionen 80 vegades més càncer del normal als treballadors negres i 40 als blancs.
El nitrit sòdic s’empra com a conservant i perquè no es faci ranci el greix de la carn i embutits, i
podria ser cancerigen (testicles, pulmó, estómac).

Entre els productes cancerígens hi ha:
• Acetamides
• Acetat isopropílic
• Acetatde Plom
• Aflatoxines
• Alcohol isopropílic
• Amiant
• Amines aromàtiques heterocícliques
• Aminohidroxidifenil
• Anilines
• Arsènic (demostrat des de 1882)
• Benzè


• Benzidina
• Benzopirè
• Berili
• Beta-naftilamina
• Betapropionolactona
• Bisclormetileter (format al barrejat ClH, formol i metanol)
• Carbamats
• Carboximetilcelulosa
• Carbonissa
• Cera/oli de carbó/pissarra
• Clormetilmetiléter =(bisdiclormetiléter)
• Cloroform
• Cobalt
• Cromats
• Dextrà
• Dieldrin
• Dietiletilbestrol
• Eldrin
• Estearat de poliacetilè
• Estrògens
• Gas mostassa
• Hidroxi-p-fenetol-urea
• Isoniacida
• Metilnaftalè
• Metiltiouracil (antitiroideu) (per tornar tendra la carn)
• Naftilamina
• Negre de fum
• Níquel
• Nitrosamines (fumats)
• Oli d’antracè
• Oli de creosota
• Oli de petroli
• Oli de quitrà
• Petroli de làmpades
• Plaguicides (molts)
• polietilè
• Polisilicona
• Poliuretà
• Polivinil-pirrolidona
• Pyx liquida


• Quitrà
• Quitrans hidrogentas
• Seleni
• Sutge (demostrat des de 1775/càncer de testicle)
• Tetraclorur de carboni
• Tioacetamides
• Tween-60
Són immunodepressors:
• Antiarítmics
• Antiasmàtics
• Antihipertensius
• Antihistamínics
• Antoconvulsius
• Hipnòtics
• Psicotrops


TÒXICS CANCERÍGENS

• Les pastilles anti-baby augmenten el risc de patir càncer de mama.
• L’àcid fòlic augmenta la probabilitat de tenir pòlips intestinals. Però, en persones
desnutrides, l’acid fòlic va bé contra el càncer de pàncrees.
• El betacarotè purificat augmenta la incidència del càncer de pulmó.
• Els antinflamatoris no esteroides disminueixen la probabilitat de patir càncer colorectal.
• El finasteride podria disminuir la probabilitat de patir càncer de pròstata, però hi ha
dubtes sobre això.
• La vitamina D podria prevenir el càncer en general, però hi ha dubtes sobre això. Sembla
ser que només es notaria el canvi en poblacions desnutrides.
• La vacuna del papiloma humà disminueix la probabilitat de patir càncer de coll de
matriu.
• La vacuna de l’hepatitis B disminueix la probabilitat de patir càncer de fetge.

• FLÚOR: càncer preexistent s’accelera molt (tiroides, fetge)/ augmenta un 10% els casos
de càncer, atacant especialment el fetge. Pres per les embarassades, fa que els nens
surtin hiperactius i amb baix CI, i, donat als nenes petits, fa que es tornin apàtics i amb
baix CI. Augmenta l’autisme i l’esquizofrènia. Provoca hipotiroïdisme. Disminueix la
qualitat i quantitat d’espermatozous (junta amb l’Alumini i el Plom i els pesticides). És
autoacumulable. Costa d’eliminar. Provoca més càries i més fractures òssies. Ataca
l’hipocamp i el sistema límbic en general. [RUSSELL BLAYLOCK].
http://www.youtube.com/watch?v=eSxLtA_NCEY&feature=email



ASPARTAME: tumors cerebrals, limfomes, càncer de mama.

AIGUA POTABLE. Els trihalometans són cancerígens, sobre tot del còlon i de la bufeta de
l’orina, però ja no es formen al posar biòxid de Clor enlloc de l’hipoclorit que es posava abans.
Al clorar l’aigua, de qualsevol manera, els nitrits desapareixen. Els nitrits podrien ser
cancerigens. Però, per la poca concentració (3 ppm) s’oxiden a nitrats. Els nitrits de l’aigua
potable és poc probable que siguin els responsables del càncer d’estòmac a l’interior del NW
d’Espanya. Més aviat serien els nitrits dels embutits. Els nitrats no són cancerígnes, però poden
ocasionar methemoglobinèmia a nens petits. La llur flora estomacal transforma els nitrats en
nitris. Això, els dos primers anys de vida. L’Urani no sembla afcectar massa, almenys a 2ppb,
que és el que conté l’aigua del pantà de Sau. Finalment, el PVC pot ser la causa de càncer de
fetge.

Segons la IARC, són molt probablement cancerigens les següents substàncies:
• Amiant (mesotelioma de pulmó)
• Talc (amb amiant)
• Benzidina, formaldehid, epiclorhidrina (additius de la cola d’enganxar)
• Crom hexavalent, i Níquel (soldadures d’acer inoxidable) (càncer de pulmó i de foses
nasals)
• Pols de fusta (pulmó, fosses nassals)
• Gasos d’escap dels motors a gasoil
• Hidracina
• Estirè
• Olis minerals
• Fenols clorats
• Dioxines
• Radiacions ionitzants

Els treballadors de fàbriques de PVC tenen més càncer de fetge del normal, degut al clorur de
vinil, el monòmer. Els de fàbriques de vernissos i coles tenen més leucèmies del normal.
Dels principis actius cancerigens o que poden ser-ho a dosis elevades (mentre que a dosis
petites poden ser anticancerignes), presents a les plantes medicinals, destaquen:
8-METHOXY-PSORALEN
ANTHRAQUINONES
AQUILIDE-A
ARECAIDINE
ARECOLINE
ARISTOLOCHIC-ACID 0.1-10 mg/kg/3
mos mus
ASCARIDOLE
ASIATICOSIDE
BERGAPTEN
BETA-ASARONEdiet)
CATECHIN
CATECHOL 0.8% diet 2% diet
COUMARIN 200 mg/kg orl mus


CYCASIN
DIETHYL-AMINE
ESTRÀDIOL (Breast) (Endometrium)
ESTRAGOLE 4.4 uM/15 mos. scu mus
ESTRONE
GALLIC-ACID
HELIOTRINE
HYDROQUINONE
INDICAN
INDOLE
ISOSAFROLE
KAEMPFEROL
LASIOCARPINE
LINOLEIC-ACID
METHYL-EUGENOL
PARASORBIC-ACID
PHENOL
PIPERINE
PROTOCATECHUIC-ACID
PTAQUILOSIDE
QUERCETIN 40,000 ppm (diet) mus
RICINOLEIC-ACID
SAFROLE
SENKIRKINE
SERPENTINE
SESAMOL
SHIKIMIC-ACID
TANNIN
TESTOSTERONE
TRYPTOPHAN
XANTHINE
HORMONES
Un excés d’hormones pot desencadenar alguns tipus de càncer. Un excés d’hormones sexuals
pot donar lloc a càncer als òrgan sexuals i també als ossos i a la tiroide. Un excés d’estrògens
dóna lloc a càncer de mama i ovari. Un excés de progesterona dóna lloc a càncer d’endometri.
Un excés de testosterona pot donar lloc a càncer de pròstata o de testicle. A més, pot donar
lloc a leucèmia. Un excés d’hormona de creixement pot donar lloc a osteosarcoma.






TIPUS DE CÀNCERS




1- SARCOMA: afecta a molts teixits (os, cartílag, nervi, teixit adipós) i
comença al teixit conjuntiu/mesènquima.


2- CÀNCER LIMFÀTIC: limfoma / als ganglis, o leucèmia / a la limfa, afectant
més als limfòcits o als mielòcits.


3- CARCINOMA / EPTITELIOMA (a teixits perifèrics, a mama, còlon,
pàncrees, pulmó, etc.)


4- SEMINOMA/ tumor de cél·lula germinal: testicle /ovari


5- BLASTOMA: tumor de cèl·lules embrionàries








LA QUIMIOTERÀPIA
Els antineoplàsics són medicaments forts que es donen només sota control hospitalari.
Serveixen per a aniquilar les cèl·lules canceroses (i algunes que no en són). La lluita contra el
càncer la va començar el president Nixon el 1971 al refundar National Cancer Institut (iniciat el
1937), i la va acabar d’endegar el seu successor Ford, animat perl vicepresident Nelson
Rockefeller el 1974.
1. Un grup d’antineoplàsics, el primer, el formen els alcaloides (o derivats semisintètics —
SS— de plantes). Del Taxus baccata, docetaxel (SS). Del Taxus brevifolia, el paclitaxel.
Del Podofil, l’etoposide (SS) i el teniposide (SS). De la Camptotheca acuminata, i del
Nothapodytes foetida, l’irinotecan (SS), i el topotecan (SS). I del Cataranthus roseus, la
vinblastina, la vincristina i la vindesine (SS). L’etoposide, per exemple, va ser permès
com a quimiterapètuic contra el càncer el 1970. Provoca danys a les neurones,
immunodeficiència i basqueig i vòmits.
2. Un segon grup d’agents quimioteràpics és el dels alquilants (alquil-sulfonats, azidirines,
etilenimines o metilmelamines, isotiocianats, nitrosourees, etc.).
3. Un tercer grup el formen els antibiòtics o equivalents: doxorubicina —de Streptomyces
peuceticus var. caesius—, mitomicines —de Streptomyces caespitosus var.
griseovinaceus—, bleomicines —de Streptomyces verticillus, dactinomicines —de
Streptomyces parvulus—. La doxorubicina (=adriamicina) va ser permesa com a agent
quimiterapèutic contra el càncer el 1987, però pot provocar leucèmia, infart de miocardi,
vòmits, i infertilitat.
4. Un quart grup, el formen els antimetabolits: metotrexat, 6-mercaptopurina, 5-
fluorouracil.
5. Un cinquè, els enzims: L-asparginasa.
6. Un sisè, els immunomoduladors: propagermani, interferons, IL-2.
7. Un setè, els complexes de Platí: cisplatí, carboplatí. El cisplatí va ser permès com a agent
quimioterapèutic el 1987, però pot produir danys als ronyons, sordesa, danys a les
neurones, vòmits i infertlilitat.
8. Al vuitè s’hi entaforen d’altres diversos agents: eflornitina, hidroxiurea, etc.
9. Al novè hi ha els agents hormonals o anti-hormonals: androgènics, antiadrenals,
antiandrògens, antiestrògens, inhibidors de l’aromatasa, estrògens, LHRH simuladors, i
progestàgens. Un antiadrenal és el mitotane, derivat del famós DDT. Provoca pèrdua de
memòria, basqueig, engrandiment dels pits i dolors a les articulacions. Va ser aprobat el
1970.
10. I, finalment, al desè grup hi ha els coadjuvants de la quimioteràpia: els inhibidors de la
metal·loproteïnasa, els refornidors d’àcid fòlic, els ràdioprotectors, i els uroprotectors.


Sol fer-se un combinat quimioteràpic molt lleugerament personalitzat per a cada malalt. La
medicació sol seguir pautes standard dels anys 1970s encara ara al 2012, malgrat la propaganda
en el sentit de convèncer la gent que ara els tractaments són molt diferents. A més de les
típiques basques, pot haver-hi pèrdua de cabell, dolors d’ossos, debilitat i cansament, i
disminució de les plaquetes, i alteracions de l’humor degut a la quimioteràpia (quimio). La
Uncaria tomentosa, i els bolets anticancerígens es diu que eviten en gran part aquests efectes
secundaris, quan es combinen amb dosis raonables de quimioteràpics. Teòricament
(legalment) el malalt decideix quin tipus de quimioteràpia escull, d’acord amb el metge, i signa
la conformitat i un munt de renúncies.

*******************************************************************************





























IMMUNITAT


INTRODUCCIÓ


El sistema immunitari vegetal es localitza especialment en l'epidermis i
també en l'endodermis o a la capa del fel·logen, cap a dins dels quals ja
penetren molt pocs microorganismes, quan la planta està sana. Les lectines
(glicoproteïnes), i els tanins, tenen un paper important en aquesta defensa
contra lo estrany, a més de les fito-toxines (missatgers químics d'enemistat
entre plantes) i de les fito-alexines (missatgers de pau i col · laboració).

D'altra banda, en animals superiors, com la rata o l'home, en els epitelis no hi
ha reaccions d'immunitat, mentre que els altres teixits, contenint macròfags i
segregant substàncies especials, sí que en tenen. Els mecanismes titulars locals
de defensa immunològica primària poden ser:
• físics: cilis, ceres, mucositat (en vies respiratòries), fluxos, suor, tos, barrera
de queratina.
• químics: pH (àcid a la vagina, estómac i pell), ceres, esqualè, xilitol, àcid
azelaic, queratina, lisozima (en saliva, llàgrimes i mocs), espermina (a
l’esperma), sèu.
• humorals (IgA, IgM, IgG).
• cel · lulars (macròfags, cèl · lules dendrítiques; bacteris simbionts).

En gran part la ingent defensa contra lo estrany va a càrrec dels glòbuls
blancs o leucòcits. El fetus té un arsenal d'anticossos (substàncies preparades
per lluitar contra microorganismes invasors) molt complet, però el nivell
màxim s'assoleix en els dies de la primera setmana després del naixement, que
és precisament quan més calen. Els microbis, per la llur banda, segreguen
nombrosos antígens o substàncies encarregades d'obrir-se pas, danyant
l'organisme envaït. Els anticossos estan dissenyats per endavant i a l'atzar per
acoblar-se i neutralitzar l'efecte d'aquests antígens. El reforç matern de les
substàncies (anticossos) que conté el calostre, o líquid previ a la llet, li va molt
bé al nadó. Als tres mesos, el nadó ja té en ple funcionament immunitari la seva
medul · la òssia iel seu timus. Però, a partir dels deu anys, el sistema immunitari
es va debilitant gradualment, per l'atròfia progressiva del timus.

Igual que una nació, les cèl · lules de l'organisme consideren com a enemics a
molts immigrants que els semblen enemics, però en canvi toleren i es fan
amigues d'altres que viuen colonitzant les mucoses (boca, intestins, pell), els
quals les ajuden a mantenir un mantell protector àcid contra els
microorganismes nocius. Els carnívors tenen un estómac molt més àcid i, per
tant, més defenses contra microorganismes de l'aigua contaminada amb
excrements fecals, que no pas els vegetarians. Aquests tenen una acidesa
estomacal no tan acusada, però menys propensió a patir nafra i càncer
d'estómac o de còlon. Alguna vegada algun microorganisme amic es torna
perjudicial (traïció). Tal és el cas de les càndides bucals o de les infeccions per
soques "traïdores" d' Escherichia coli. La norma general, però, és declarar la


guerra a tot el que no es reconegui com amic o propi. En els trasplantaments,
aquesta guerra seria fatal, si abans no s'hagués testat el grau de compatibilitat
entre els dos sistemes immunitaris (tolerància entre limfòcits del donador i del
receptor).

A vegades, el sistema immunitari sembla tornar-se paranoic i reacciona (auto-
immunitat) contra les pròpies cèl · lules (sanes). Malalties com el lupus
eritematós, i, en menor grau, la diabetis, el reuma, l'artrosi i la formació de
quists renals, poden llavors desenvolupar-se. De fet es reconeixen 4 tipus
d'hipersensibilitat. La primera es caracteritza per una reacció desmesurada
contra partícules alienes inofernsivas (al · lèrgies, asma). S'hi implica la IgE de
mastòcits i basòfils. La segona es caracteritza per una reacció desmesurada
cap aq les cèl · lules pròpies. Aquesta citotxicidad implica a la IgG i a la IgM. La
tercera classe de hipersensibilitat implica als complexos d'IgG i IgM, amb
complement-antigen. Un exemple: algunes nefropaties. La quarta classe
d'hipersensibilitat és més lenta (diversos dies) i implica als macròfags,
monòcits, i cèl·lules T. Moltes afeccions autoimmunes i dermatitis estan en
aquesta classe.
D'altra banda, una mena de "depressió" sembla apoderar-se del sistema
defensiu i donar lloc a immunodeficiències, ja sigui per factors nerviosos
conductuals, ja sigui a causa de la presència de virus, l'acció principal dels quals
sigui precisament la de suprimir la immunitat (virus de la SIDA , per exemple), o
ja sigui a causa de factors ambientals (fred, mala alimentació, productes
químics).
Els mecanismes immunològiques generals són la immunitat cel · lular (lluita
cos a cos de la infanteria) i la immunitat humoral (lluita amb míssils de
l'artilleria). La immunitat cel · lular depèn, en el reticle endotelial, dels
macròfags i de les cèl · lules dendrítiques, , en la sang i la limfa, dels limfòcits,
neutròfils i macròfags. La fagocitosi pot ser inespecífica o específica (per
limfòcits sensibilitzats). La immunitat humoral està intervinguda principalment
per la IgM i la IgG, segregades per les cèl · lules plasmàtiques contra els
antígens. Aquestes immunoglobulines actuen neutralitzant toxines, prevenint
la disseminació d'un lloc a un altre dels microorganismes, lisand els
microorganismes patògens (amb ajuda del complement), afavorint la
fagocitosi de macròfags o cèl · lules polimorf-nuclears, i promovent la cito-
toxicitat mediada pels anticossos en cèl · lules NK i en eosinòfils.

S'ha filmat la connexió i lliurament d'ordres del terminal d'una neurona a un
macròfag. Que els nervis o la ment influeixin sobre la immunitat és una idea
que es repeteix sovint per criticar i culpabilitzar alguna víctima dels mals que ha
hagut de encaixar. En ratolins, es posa en evidència la immunodepressió de les
víctimes en el següent experiment. En una gàbia es manté a una rata amb una
beguda ensucrada. Però cada vegada que l'animal beu se li endinya una
descàrrega elèctrica. Després d'unes setmanes, el seu sistema immunitari està
ensorrat. I, al mes, mor de qualsevol infecció oportunista.

Quan hi ha infecció bacteriana, els granulòcits neutròfils abunden més de
l'usual. Quan hi ha infecció vírica, són els limfòcits els que sobre-abunden. I
quan hi ha parasitosi per protozous, per exemple, són els eosinòfils els quals
destaquen pel seu major nombre respecte a les condicions normals.

La memòria immunològica és sorprenent en els casos en què el sistema està


preparat per reconèixer milions d'antígens, amb els quals mai en la vida de
l'individu havia entrat en contacte. El tàndem dels dos gens que regulen la
producció de defenses immunitàries (RAG-1 / RAG-2) és capaç de posar en
marxa la producció ràpida de milions d'anticossos i altres substàncies
necessàries per al funcionament del sistema.

Les cèl · lules del propi organisme tenen una mena d'etiqueta que les fa
fàcilment recognoscibles pels glòbuls blancs. A aquesta etiqueta se li crida
CMH (complex major d'histocompatibilitat). Davant de qualsevol intrús que
presenti una etiqueta diferent, l'alarma es dispara, almenys en la sang o en
altres fluids corporals. La medul · la òssia està produint glòbuls blancs a un
ritme aproximat d'un milió per segon. Per un procés d'evolució ràpida o
maduració, en pocs dies, aquests es van diferenciant en leucòcits no granulars
[(limfòcits) / (monòcits o pre-macròfags)], i en leucòcits granulars o granulòcits
(neutròfils (= micròfags) / eosinòfils / basòfils). El nombre habitual de leucòcits
o glòbuls blancs en sang és de 5000-9000 / mm
3
. En leucèmia i en infeccions
molt agudes (pulmonia, apendicitis) el recompte arriba fins a 40.000 o més. La
fórmula leucocitària normal consta aproximadament d'un 55-60% de
granulòcits neutròfils, 1-3% de granulòcits eosinòfils, 0-1% granulòcits basòfils,
25-30% limfòcits, 3-7% de monòcits.

Els monòcits es reconeixen pel llur gran nucli (ocupant la meitat de tota la cèl
· lula) el·líptic o arquejat, i la llur mida considerable, 4 vegades el dels glòbuls
vermells o eritròcits. Els limfòcits són fàcils de reconèixer pel llur enorme nucli
(ocupant més del 80% de la cèl · lula) i la llur reduïda grandària (semblant al dels
eritròcits). Els granulòcits, un cop tenyits, són inconfusibles. Els neutròfils
tenen en general un nucli dividit en grans de rosari (uns 5, depenent de l'edat) i
un citoplasma amb granulacions poc aparents. Un apèndix del nucli en forma
de pal de tambor està present en alguns, només, en principi, quan l'individu és
una dona. A les tincions amb hematoxilina / eosina, els eosinòfils apareixen
molt rosats (granulacions) i amb el nucli quelcom visible, bilobat. Els basòfils
apareixen blaus, amb granulacions denses, aglutinades i nucli poc visible, en
forma d'U o de S. Tots els granulòcits tenen una mida com 4 eritròcits.

Els limfòcits són molt importants per al sistema immunitari. Els limfòcits B
tenen moltes i llargues micro-vellositats, i els limfòcits T tenen molt poques
micro-vellositats. Els limfòcits B abunden a la sang, i els limfòcits T en la limfa.
Hi ha tres classes de limfòcits molt importants: les cèl · lules auxiliars, les cèl ·
lules assassines, i les cèl · lules supressores. Cada limfòcit no té tots els
receptors junts capaços d'atrapar als possibles milions d'antígens dels
invasors, sinó que el treball es fa en equip, amb repartiment de funcions. És a
dir, cada limfòcit només té en principi un tipus d'anticòs. Però es pot
multiplicar quan es dóna al vistiplau de la seva idoneïtat enfront de certa
infecció (limfòcits monoclonals). El conjunt consta de cent mil milions de
receptors immunològics actius enfront d'antígens de patògens. Les cèl · lules
auxiliars T4 organitzen la defensa a manera de generals de l'exèrcit. Alarmades
per la notícia de la presència de l'enemic (antígens), emeten ordres (linfocinas)
per a la guerra i fan que les files de soldats, de moment els d'infanteria, siguin
nombrosíssimes. Entre les linfocines, hi ha les interleucines (IL) i el gamma-
interferó. Sense cèl · lules auxiliars T, el sistema immunitari es veu molt
malmès. Ocorre quan hi ha SIDA. El virus terrorista de la SIDA actua
neutralitzant als generals de l'exèrcit del sistema.



La funció fagocitària (del soldat de batalla al front) està molt desenvolupada
en els granulòcits neutròfils de la sang i en els macròfags dels teixits. És simple,
i consisteix a emetre braços que agafin i englobin les partícules enemigues fins
a incorporar cap a l'interior del llur mateix cos, on seran digerides, destruïdes o
aniquilades, llevat d'excepcions (partícules radioactives, d’ asbest, de sílice). La
medul · la òssia produeix aproximadament uns cent mil milions de neutròfils
cada dia. Encara que en casos urgents (infeccions agudes) la producció pot
quintuplicar-se. Cada neutròfil pot fagocitar unes 25 bactèries, a més de unes
quantes partícules tòxiques (pols de minerals, pols química, partícules de fum).
Els seus grànuls atzuròfils contenen mieloperoxidasa, peroxidasa, fosfatasa
alacalina, i beta-glucuronidasa, és a dir, actuen a manera de lisosomes. En
canvi, els altres grànuls contenen només fosfatasa alcalina i fagocitina
(antibacteriana), encara que abunden molt més que els atzuròfils.
La vida dels neutròfils sol ser de vuit dies, tot i que passen la major part d'ella a
la reserva (a la medul · la òssia). Quan moren en batalla, s'acumulen formant
bosses de pus (cementiris militars). En els eosinòfils, hi ha els mateixos enzims
que en els neutròfils, però la concentració de peroxidasa és major, essent les
de la fagocitina i la lisozima pràcticament nul · les. El nombre d'eosinòfils en
sang representa 1/300 part dels de la medul · la òssia (a la reserva). En sang,
quan hi ha paràsits, o al · lèrgies, o grans inflamacions, (apendicitis) el nombre
s'eleva. En canvi, l'ACTH i la hidrocortisona fan disminuir-lo.
Els macròfags poden arribar a fagocitar cadascun fins a 100 bacteris
enemigues. A més d'eliminar les escombraries, fabriquen fins a 50 tipus
d'enzims i agents microbians diferents, i actuen d'elements d'enllaç entre els
sectors interns del mateix sistema immunitari, i entre aquests i el sistema
nerviós central i el sistema hormonal. Participen tant en la fase inicial,
d'estimulació dels limfòcits per l'antigen, com en les fases finals, de
neutralització i eliminació dels antígens. Els macròfags no distingeixen molt bé
entre el propi i l'estrany al cos (soldats mercenaris), i necessiten de la
informació dels limfòcits B i T per actuar correctament. Perquè el macròfag
comenci a fagocitar, abans ha de fixar l'antigen a l'interior de la membrana, i
ho fa millor si aquest és gran (polimèric), mentre que, si és petit i
hidrocarbonat (neumocos), el refusa. Si és proteic, sí que comença la
fagocitosi. La resposta immunitària dels macròfags queda bloquejada en
presència d'abundants partícules inerts en suspensió. Els macròfags no
sintetitzen anticossos, però presenten l'antigen concentrat, o acoblat a ARN,
davant els limfòcits com a senyal d'alarma. La llur funció primordial és la de
carregar-se a les cèl · lules estranyes o els bacteris ja tocades pels limfòcits
assassins o pels anticossos propis de l'organisme i lisadores, en presència del
complement. Les proteïnes del complement, produïdes en comandita pel
fetge, la melsa, els ronyons i els mateixos limfòcits, aglutinen els patògens ja
marcats i debilitats, i els injecten un líquid que els acaba de destruir (escamot
d'execució). L’ opsonizació, o acoblament de parts clau de l'anticòs amb parts
clau de l'antigen i del complement, està destinada als macròfags i, en
particular, perquè els seus receptors de membrana puguin unir-se amb la
fracció Fc de l'anticòs, o amb la C '3 del complement. La IgG s'uneix
directament a la superfície del macròfag, però amb molta més intensitat si ja
està combinada a antigen.


Els limfòcits T, com a resposta a l'estímul de l'antigen específic, no fabriquen
anticossos convencionals, sinó que segreguen mediadors solubles que activen
als limfòcits B i als macròfags propers, o bé actuen intoxicant a les cèl · lules
properes, de manera no específica. Alguns poden danyar de manera específica
la membrana de les seves cèl · lules mares. S'ha comparat als limfòcits T amb la
guerra biològica. D'altra banda, els limfòcits B tenen immunoglobulines
típiques (IgG) com a receptores (entre tots, fins a 150.000) de l'antigen. Se'ls
ha comparat amb la guerra amb míssils. Poden arribar a produir en conjunt
més de mil milions d'anticossos diferents. Però només s'estimulen mitjançant
antígens polimèrics (encara que sigui el polisacàrid de l'antigen dels
pneumococs), sent, a més, imprescindible l'estímul dels limfòcits T, i la dels
macròfags. El nombre de cèl · lules B creix sota l'estímul dels limfòcits T
auxiliars. Algunes poden transformar-se en cèl · lules plasmàtiques, amb molta
memòria (corpuscles de RUSSELL).
A més dels antígens, altres substàncies denominades mitògenes poden activar,
inespecíficament, l'activació dels limfòcits. En aquest cas, es transformen en
limfoblasts proliferatius. Les substàncies mitògenes es troben, entre moltes
plantes immunoestimulants, a les següents:
• Althaea officinalis
• Amni visnaga
• Angelica archangelica
• Apium graveolens
• Echinacea angustifolia
• Foeniculum vulgare
• Glycine max
• Glycirrhiza glabra
• Inula helenium
• Levisiticum officinale
• Petroselinum sativum
• Phytolaca americana
• Pinus mjugo
• Polypodium vulgare
• Robinia pseudoacaica (llavors)
Les lectines polimèriques mitogèniques tenen una especial afinitat pels residus
oligosacàrids que pengen de la membrana de les cèl · lules dels mamífers. Una
lectina extreta de les mongetes vermelles, per exemple, estimula els limfòcits
T, mentre que la de la Phytolacca americana estimula tant als T com als B. I una
lipo-polisacàrid extret d' Escherichia coli estimula només als limfòcits B.

Els macròfags i els limfòcits T auxiliars es reprodueixen vertiginosament quan
s'estén el pànic immunitari. La meitat dels limfòcits que es fabriquen a la medul
· la òssia cada minut (un milió en total) passa per l'escola d'ensinistrament del
timus (glàndula situada darrere de l'estèrnum, cap amunt). A les cèl · lules T
auxiliars el complex CMH-antigen és reconegut pel coreceptor CD4, que
mobilitza una tirosina kinasa específica dels leucòcits, la Lck. Cal que una cèl ·
lula T auxiliar lligui a 200 receptors a complexos CMH-antigen perquè s'activi.
(Les cèl · lules NK s'activen amb una sola unió a un receptor). Les cèl · lules T
auxiliars o T4 són més lentes que les NK en l'acoblament amb la cèl · lules diana
(presentadora d'antigen). Les interleucines de les cèl · lula T influeixen sobre


moltes altres cèl · lules, especialment els macròfags i les NK i els limfòcits B (via
el CD40/CD154).

Les cèl · lules T CD4 + (limfòcits) auxiliars són els generals de la batalla, ja
que identifiquen l'enemic, estimulen el reclutament i generació de files de
soldats, demanen reforços als mercenaris (macròfags), a altres generals
d'infanteria, a les cèl · lules B (aviació amb míssils), i activen la producció
d'anticossos (míssils teledirigits, per milions) en les cèl · lules plasmàtiques del
teixit conjuntiu i del mateix timus. Moltes cèl · lules T4 acaben convertint-se en
cèl · lules plasmàtiques. Cada cèl · lula plasmàtica fabrica un únic tipus
d'anticòs, encara que, en conjunt, les cèl · lules plasmàtiques fabriquin
moltíssims tipus. Milers de milions de cèl · lules plasmàtiques duen a terme una
tasca ingent contra l'enemic. El bombardegen amb míssils, el fan reagrupar i
fan que quedi marcat amb les etiquetes que fabriquen les cèl · lules T, i, per
tant, fan que sigui atacat amb més eficàcia pels macròfags. En canvi, les cèl ·
lules T assassines (NK) són les encarregades de començar a destruir les cèl ·
lules pròpies del cos, o envaïdes ja per microbis (virus, bacteris) o bé afectades
per càncer, o bé anòmales o mutants, disparant proteïnes letals. Representen
el front final de la batalla. Les cèl · lules T assassines NK reconeixen antígens
acoblats a molècules del CMH de tipus I, mentre que les cèl · lules T auxiliars
reconeixen els antígens acoplats al CMH del tipus II. Les cèl · lules NK s'activen
al lligar-se el seu receptor de cèl · lules T (RCT) a l'antigen específic amb el
receptor del CMH-I d'una altra cèl · lula. El CD8 actua com a cofactor del
reconeixement d'aquest conjunt de CMH-antigen. Les citoquines de la cèl · lula
T NK obren porus en la membrana de la cèl · lula diana, i provoquen l'esclat
d'aquesta o bé la seva apoptosi.

Hi ha també cèl · lules T gamma / delta que reconeixen antígens intactes,
encara no acoblats al CMH. Es troben principalment en la mucosa instestinal.
Responen a la presència de microorganismes o els senyals d'estrès en la
mucosa.

Finalment, hi ha les cèl · lules T supressores que són limfòcits que donen el
senyal de final de la batalla per victòria sobre l'enemic, per refrenar tot el
mecanisme d'alerta i de guerra immunològica. De cara a futures batalles, és
molt important guardar arxius de memòria caracteritzant als enemics. Els
limfòcits T i els limfòcits B s'encarreguen de produir tals arxius (cèl · lules de
memòria), de manera que durant tota la vida de l'individu es guardarà la
memòria de l'enemic en una mena de biblioteca general. Davant d'una
eventualitat d'un incipient atac d'un enemic ja conegut, el sistema immunitari
actua aclaparadorament, doncs ja sap trobar de seguida i fer còpies dels
anticossos específics que calen, com si es tractés d’imprimir un llibre del qual ja
tinguessim els fotolits. O sigui, l'individu ja s'ha immunitzat contra aquella
malaltia. Gràcies a aquest mecanisme, les vacunes són eficaços. Les cèl · lules
dendrítiques, procedents de la medul · la òssia, pul · lulen per les mucoses més
properes a l'exterior (pell, fosses nasals, pulmons, intestins). Tenen tant
funcions Th1 com Th2, i presenten els antígens a les cèl · lules T. D'altra banda,
els mastòcits, ubicats en el teixit conjuntiu i en les membranes mucoses, són
els responsables pirncipales de la reacció inflamatòria i al · lèrgica (en aquest
segon cas, al costat dels basòfils). Basòfils i eosinòfils desencadenin les al ·
lèrgies i la lluita contra els paràsits.



El sistema limfàtic no només consta dels ganglis i els vasos limfàtics, sinó que
compta amb els òrgans limfoides secundaris (els mateixos nòduls limfàtics,
melsa, amígdales, glàndules adenoides, plaques de PEYER a l'intestí prim, i
apèndix). La presència d'un antigen en el sistema limfàtic es detecta abans de
24 hores.

Normalment, les infeccions agudes es detecten per la presència de l'antigen
(situat arquitectònicament en alguna posició del microbi), mentre que en les
cròniques, de més de tres setmanes, els anticossos específics són els que
destaquen.

En els HIV positius (amb anticossos contra el virus de la SIDA), les proves
poden ser molt exhaustives. La proteïna CD4 +, tot i que és típica de la
membrana de les cèl · lules auxiliars T4, també es troba en els macròfags, en
algunes cèl · lules del sistema nerviós central i en altres del tub digestiu, essent
en tots aquests casos el blanc o esquer per al virus VIH .

Respecte als prions, encara queda molt per resoldre. Són els responsables de
la malaltia de les vaques boges i de l'encefalopatia dels negritos d'Austràlia,
deguda al contagi mitjançant el canibalisme. Es tracta de proteïnes cícliques
que s'auto-reprodueixen, en detriment de les proteïnes normals, especialment,
en el teixit nerviós.

Enzims: molts assaigs testant l'activitat de plantes medicinals es fixen en
l'activitat o producció de la tirosinasa, un enzim dels macròfags i limfòcits, que
els faculta per deslligar el procés inflamatori, penetrant amb més celeritat els
teixits propers. Així mateix, la peroxidasa, l'elastasa, la beta-glucuronidasa, o la
mateixa hialuronidasa són testades en proves sobre fagocitosi induïda o
inflamació, inhibida per determinades substàncies vegetals.


LLISTA DE LES INTERLEUCINES

IL-1: produïda per macròfags, endoteli, cèl · lules B, fibroblasts. Indueix inflamació, edema, IL-2, prostaglandines,
creixement de leucòcits, corticosteroides, febre.
IL-2: (TGF) produïda per cèl · lules auxiliars T CD4 +, cèl · lules T CD8 + citotòxiques, limfòcits granulars grans. Indueix
proliferació (expansió clonal) i diferenciació de CD4 +, cèl·lules B. Activa macròfags i oligodendròcits.
IL-3: produïda per cèl · lules T activades. Indueix proliferació de cèl · lules hemopoètiques (totes les sèries).
IL-4: indueix producció de cèl · lules B productores d'anticossos (IgG, IgE). Promou creixement de CD8 + i el Th2 (per
diferenciació cel · lular). En macròfags indueix l'expressió del MHC-II, però inhibeix producció d'IL-1 i TNF 
(proinflamatoris)
IL-5: factor de creixement i activació d'eosinòfils.
IL-6: estimula diversos tipus de leucòcits i la producció de proteïnes de fase aguda en fetge. Indueix les cèl · lules B a
transformar-se en cèl · lules plasmàtiques.
IL-7: és un factor de creixement i d'activació per a les cèl · lules T, i d'activació per als macròfags.
IL-8: és produïda per macròfags, endoteli i altres cèl · lules. Indueix inflamació i l'emigració tissular de les cèl · lules
immunitàries. En els neutròfils estimula la quimiotaxi.

IL-9: estimula la Th1, inhibint l'apoptosi de les cèl · lules T.
IL-10: inhibeix les respostes antivíriques minvant la producció d'IFN-gamma, la presentació de l'antigen i la producció
pels macròfags IL-1, IL-6, TNF . Activa les cèl · lules B.
IL-12: actua contrariant la IL-10. Promou la Th1 en els macròfags, NK, i indueix la producció d'IFN-gamma
IL-13: és semblant a la IL-4 i promou la diferenciació de les cèl · lules B








































QUADRE (CST) DE LES INTERDEPENDÈNCIES ENTRE AGENTS IMMUNITARIS






CÀNCER DE BOCA



















La majoria de les afeccions canceroses a la boca són (imatge superior) carcinomes de
cèl·lula esquamosa (65%). Són de prognosi bona, si es detecten en fase I (90% de
supervivència als 5 anys). Però, quan s’hi impliquen els ganglis limfàtics propers (fase IV),
aleshores la prognosi és dolenta (25%). Una característica peculiar de la base de la llengua
és que és un estroma (de WALDEYER) que no disposa de membrana basal a la base de
l’epiteli que el recobreix. El carcinoma de cèl·lula esquamosa al llavi superior és més
agressiu que el del llavi inferior. D’altres tumors cancerosos són el querato-acantoma
(força benigne), el carcinoma verrucós (força lent), el sarcoma, el carcinoma muco-
epidermoide, el melanoma maligne (mucosa oral), el teratoma, l’adenocarcinoma
(glàndules salivals), i el limfoma (amígdales).

Pot haver-hi una lesió prèvia concomitant amb Candida albicans, lupus eritematós, liquen
pla, fibrosi, o HPV (virus del papil·loma humà) que degenerin en càncer de boca. Les parts
més afectades solen ser el llavi inferior (línia inferior), costats i darrere la llengua, base de
la boca sota la llengua, genives sota els premolars i molars, i fons de la boca al voltant de
la campaneta i de les amígdales. Els símptomes inicials són unes plaques vermelles, o
plaques blanques, que acaben essent doloroses. Es formen brians endurits amb fissures o
úlceres. I si les genives de sota els molars són les afectades, l’os pot estar afectat també

(50%). La infecció pel papil·loma - virus humà HPV16, o HPV18, pot donar lloc, a més de a
càncer de coll de matriu, a càncer de boca, que no sol ser massa maligne. També es donen
càncers d’orofaringe en els qui masteguen Betel, o Areca, com a estimulant (a vegades
junt amb Tabac), o també Huacatay.
Malauradament, 2/3 dels càncers de boca es detecten ja en fase III/IV. En total, els
280.000 casos que es donen al món cada any venen a ser un 8% de tots els casos de
càncer. Però, a l’Índia, el càncer de boca de cèl·lula esquamosa ve a ser la meitat de tots
els casos de càncer del subcontinent. A Europa, hom calcula que hi ha uns 32.000 casos
cada any de càncer de boca. A Alemanya, la tendència dels darrers 10 anys és a
multiplicar-se per 10 el nombre de casos. A França, es concentren a la Normandia i a la
Bretanya; i a Espanya, abans del 1992, es concentraven (125 per milió) a Vizcaya, Sevilla,
Cádiz i Guipúzcoa (homes) o, en dones (14 per milió), a Segovia, Guipúzcoa, Sevilla i
Vizcaya. La majoria dels casos a Estats Units es dóna en homes negres de més de 50 anys
que han fumat i begut (alcohol) molt.

Variant de SCC papil·lar: A: lesions exofítiques a la boca / B: llengua, amb invasió fins a la
musculatura esquelètica / C: papil·les linguals amb centres fibrovasculars i folre amb
atípia queratinitzat/ D: niuets invasius a l’estroma.



















El carcinoma mucoepidermoide és típic de les glàndules saliveres, però es pot donar
també a altres glàndules mucoses del cap i coll (i boca). Pot presentar-se a totes les edats,

tot i que és més típic dels 20 als 60 anys. Conté cèl·lules productores de moc i cèl·lules
esquamoses (més malignes) epidermoïdes, i també algunes cèl·lules intermèdies. Els
tumors poc agressius, tot i estar infectats, són de progressió molt lenta i no fan mal, tot al
contrari dels més malignes. La primera metàstasis és als ganglis del coll, però les
metàstasis poden arribar als pulmons i als ossos.






















La probabilitat de patir càncer de boca, si s’ha fumat i begut molt, és 80 vegades major
que no pas si no s’ha begut ni fumat. A les begudes alcohòliques, a més de l’alcohol, sol
haver-hi additius cancerígens com ara nitrosamines i uretà. Mossegar-se les ungles podria
ser que accelerés l’aparició del càncer de boca. I també pot accelerar el càncer de boca
fumar Marihuana (amb Tabac o sense).

Genèticament, en el càncer de cèl·lula esquamosa hi
estan implicades sovint les mutacions al gen p53 (pro-
oncogen supressor de tumors) del cromosoma 17,
especialment a l’Índia i al SE asiàtic; i el pro-oncogen

regulador proapoptòtic PRAD1, del cromosoma 11. Un cas de doble al·lel mutat del p53 és
la síndrome de LI FRAUMENI (càncer generalitzat). També poden estar implicats el braç curt
del cromosoma 3, el P16 del 9, i el gen HAVEY-Ras del 17, així com l’universal VEGFR.
Predisposen al càncer bucal la poca vitamina A, o el poc Ferro a la dieta, així com el patir la
síndrome de PLUMMER-VINSON.
L’acetaldehid és cancerigen. Es forma a partir de l’alcohol, o s’inhala directament amb el
fum del Tabac. L’acetaldehid afecta més als qui no tenen bé l’enzim antioxidant (amb
glutatió) GSTM1 o el Citocrom P450-2E1. El càncer de cèl·lula esquamosa també pot estar
afavorit per una mutació a les acetil-transferases NAT1 i NAT2. I els problemes amb
l’alcohol, a part l’abús, poden venir per una disfunció de l’enzim alcohol-deshidrogenasa–
3. Caldria deixar el Tabac i posar-se protecció solar a la cara, després de l’extirpació (amb
làser) del càncer de cèl·lula esquamosa a la boca. Alguns opten per seguir fumant, tot i
protegint-se la llengua amb un preservatiu de làtex especial. Menjar verdures i fruites de
color taronja (pigments antioxidants), i menjar fruites amb proantocianidines (les
anomenades fruites del bosc: Arònies, Cireres, Gerds, Maduixes, Móres, Nabius) ajuda a
prevenir aquest càncer. En tot cas, almenys a l’Índia, l’associació entre càncer de boca i
dieta sense fruita és molt consistent. Caldria menjar també segonet de Civada (Avena
sativa), ja que és immunostimulant i antiinflamatori de les mucoses.

Segons NICOLÀS CAPO, contra càncer de llavi, calen: Ceba, Tomàquet, All, Enciam,
Pastanaga, caldo de verdures. I contra càncer de llengua: suc de Llimona.

La pasta adhesiva per a fixar les dentadures postisses metàl·liques podria ser cancerígena.

Convé menjar: Cireres, Gerds, Llenties, Maduixes, Moniatos, Móres, Nabius, Pastanagues,
Soja, Tomàquets. I emprar: Piper (Litsea) cubeba com a condiment. L’amarg suec, o un
elixir similar, amb rels de Carlina angelica i Gentiana lutea seria un bon tractament, almenys
per endarrerir la progressió del càncer de llengua. El qualsevol càncer de boca està indicat
aplicar almenys 3 cops al dia el làtex de la Sangre de Drago (Croton lechlerii).

Contra el càncer de llavi, tradicionalment s’han emprat les flors de Calceolaria. I també:
• Angelica archangelica
• Araucaria bidwillii
• Argemone mexicana,
• Arum maculatum,
• Carlina acaulis
• Cimicifuga racemosa
• Cinchona succirubra
• Collinsonia canadenis
• Geranium sanguineum
• Hepatica nobilis
• Hortensia arborescens
• Iris foetidissima
• Juniperus macropoda
• Levísticum officinale
• Litsea cubeba
• Lycopersicum esculentum

• Melittis melissophyllum
• Myosotis arvensis
• Myrtus communis
• Ocimum sanctum (Tulsi)
• Pistacia terbinthus
• Pistacia terebinthus (resina)
• Plantago ma jor
• Polygonum bistort,
• Quercus robur
• Rosa centifolia
• Salvia major
• Salvia pratensis
• Viola alba.


Contra el càncer de llengua i boca han estat tradicionalment indicats: polpa de Tomàquet i suc
tendra de Angelica sylvestris, Arabidospsis thaliana, Bixa orellana (Axiote), Cassia fistula, Cassia
occidentalis, Cimicifuga racemosa, Cinchona calisaya, Collinsonia canadensis, Geranium
sanguineum, G. robertianum, Hydrangea arborescens, Ipomoea batatas (Boniato), Levisticum
officinale, Myosostis arvensis, Pistacia terebinthus (resina), Planatago major, Rosa centifolia (oli
de maceració de flors), Sisymbrium officinale, Viola tricolor. Una cura tradicional i de segur
dolorosa es fa amb Guindilla (Capsicum). De tota manera, els anticancerigens generals estarien
també indicats. Almenys externament, caldria provar: Aloe vera (polpa transparent) i Galium
aparine (suc de planta tendra); Calendula officinalis, C. arvensis, Plantago major, flors de Malva
officinalis var. maroccana, i resina de Podophyllum peltatum. I fruits de Terminalia chebula.
Contra tumors a les amígdales s’han recomanat: Hepatica nobilis i Myrtus communis.

Contra el càncer de llengua recomanen també l’hidroxitoluè butilat, el Seleni, el Zinc, la
vitamina A, la curcumina i la silimarina (del Card Marià).
L’homeopatia recomana contra el càncer de llengua: Nitricum acidum 3CH cada 6/8
hores. I, si hi ha adenopatia: Hepar sulfur 6 CH cada 8-12 hores. I, contra els càncers
orofaringis en general: Nitricum Acidum 3CH: dos gotes 4 v. al dia. Contra tumors de
mucosa en orofaringe: Hypericum 200CH: cada 3h. Contra el dolor post-operatori:
Nitricum Acidum 3CH: dos gotes 4 v. al día, Thuya 30CH.

El principi actiu adient més específic contra el càncer de boca es la hinokiflavona (Araucaria
bidwillii, Juniperus macropoda), a més de l’àcid el·làgic (fulla de Maduixera o Fragaria vesca)
i les proantocianidines del Gerd (Rubus idaeus). Com a inhibidors de la alcohol-
deshidrogenasa podríem recomanar les Trumfes-Nyàmeres (rizomes de Helianthus
tuberosus). Com a inhibidor de la N-Acetil-Transferasa, podríem recomanar el Coptis
chinensis. Com a inhibidor del VEGF: les fulles tendres de la Verdolaga (Portulaca oleracea) o
la mateixa curcumina (Cúrcuma). Com a inhibidor de la tirosina-cinasa: la Soja. I com a
inhibidor de la tirosinasa: les Ametlles amargues (la pell tendra). I com a inhibidors del


citocrom 450 2E1: l’ Evodia rutaecarpa. Com a inhibidor de proteases de BOWMAN-BIRK: la
Soja (amb 1000 unitats de quimotripsina al dia durant un mes). Com a aglicones que
inhibeixen la proliferació del càncer oral: la genisteïna de la Soja i la quercetina de la Ceba.

Contra el carcinoma de cèl·lula esquamosa, a la mucosa bucal funciona el Tulsi (Ocimum
sanctum), la Feijoa (pell), el Neem (Azadirachta indica), i les protoantocianidines
oligomèriques de l’extracte de llavors del Raïm. I la 1,25 dihidroxi-calciferol (vitamina D3),
que modera el p21 i el p53. A més, contra els diversos tipus de càncer de la mucosa bucal,
s’han recomanat aquest suplements o plantes:
• Astaxanthina
• Calèndula (crema)
• Curcumina
• Extracte de llavors de panses
• Fenetil - éster de l’àcid cafeic (30 mg/Kg)
• Ginkgo biloba
• Hesperidina
• Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum)
• Licopè
• Maduixes i fruites del bosc (Gerds, Groselles, Móres, Nabius)
• Magnesi
• Malpighia (emarginata, glabra, puncifolia)
• N-acetil-cisteïna
• Polifenols del vi
• Proantocianidines oligomèriques
• Pròpolis
• Spirulina
• Te Verd (catequina i epigalo-catequina-galat)
• Vitamina A
• Vitamina B2
• Vitamina C
• Vitamina E
• Zinc (amb moderació)
Ja que aquest càncer sol ser molt assequible des de fora, valdria la pena provar la teràpia
foto – dinàmica, untant les lesions amb clorofil·la i aplicant-hi, després d’un dia, llum molt
intensa. En tot cas, no combinar aquesta teràpia amb curcumina, ja que li restaria eficàcia.

La quimio d’elecció sol ser el 5-fluoro-uracil. La cirurgia i la radioteràpia poden caler, però
poden comportar també problemes majors. Arrancar molars a la zona afectada de les
genives pot accelerar molt el càncer. En principi, la radioteràpia cal quan el càncer es
desenvolupa al fons de la boca.

Psicològicament els problemes de la boca es relacionen amb el sentit de culpabilitat,
però també amb la rigidesa i falta de capacitat d’acceptar idees noves.



En homeopatia es recomana contra el càncer d’orofaringe: Nitricum Acidum 3CH: dues
gotes 4 vegades al dia. Hypericum 200CH: cada 3h. contra el dolor post-operatori o
prendre’l a pleret. Si queda afectada l’òrbita o altres ossos: Symphytum 200CH / Thuya
30CH.








































CÀNCER DE BUFETA DE L’ORINA

Per cada 10 casos de càncer de bufeta en homes, n’hi ha només 3 o 4 en dones. El 90%
dels casos es donen en persones de més de 55 anys. En homes blancs es dóna el doble que
en homes negres. Als països desenvolupats, hi ha uns 270 casos nous per cada milió de
persones, aproximadament, cada any. Aquest càncer sol presentar recidives. Espanya era,
el 2000, el país europeu que presentava més incidència de càncer de bufeta, i el segon pel
que feia a mortalitat (3198 homes/ 720 dones). És a dir, hi havia uns 134 casos per milió, en
homes, i 19, en dones. La permanència, a Espanya, els anys 1995-2000, va ser d’uns 40.000
casos. La supervivència vindria a ser del 75% en homes, i del 70% en dones. Dit d’una altra
manera, el càncer de bufeta ve a ser la causa del 6% de les morts a Espanya, entre els
homes, i un 2% entre les dones. La variant més comuna és la de cèl·lules transicionals (93%).
Els mapes de la incidència s’assemblen als de càncer de pulmó, un altre càncer degut
principalment al tabac. El càncer de bufeta és més comú al SW (Cádiz, Sevilla) de la
península. A Espanya, abans del 1992, aquest càncer es concentrava a la zona de l’Estret de
Gibraltar (Ceuta, Càdiz); però, recentment, ha augmentat molt a Sòria i Cantàbria, i a
Castelló, València, Guadalajara; i a Huelva també.

Les anilines i naftilamines (tinció de teixits), la ciclofosfamida, la fenacetina, així com la
majoria d‘analgèsics presos abusivament, així com l’alcohol (pres en excés), alguns


productes químics del tractament del cautxú, o dels metalls i del cuir (Crom), els
dissolvents de pintures i els metabòlits del triptòfan, o l’Arsènic, són suposadament
cancerígens sobre la bufeta. Schistosoma haematobium dóna lloc al càncer de cèl·lula
esquamosa a la bufeta de l’orina en països desenvolupats, especialment a Egipte i a
Moçambic. La irritació crònica per càlculs també facilita l’aparició del càncer de bufeta.
Però, el factor desencadenant principal és el tabac. I, en concret, la benzidina i la 2-
naftilamina, que el tabac fa incorporar la cos humà. Una manera de disminuir els
efectes d’aquests substàncies cancerígenes seria beure almenys 1 ½ L d’aigua potable
al dia.

Les parets de la bufeta estan constituïdes
per teixit conjuntiu formant una làmina
pròpia, i una capa de musculatura llisa,
amb un folre extern de teixit adipós.
Aquesta paret deriva de l’endoderma, a
través de la cloaca, i del sinus (anterior)
urogenital, i del full vesical. En canvi, el
folre intern inferior (trígon) deriva de la
mesoderma. La paret primera de revestiment intern està formada per un uroteli de 3-7
capes de cèl·lules. Com que el nombre de capes depèn de l’estat de contracció de la
paret a cada moment, per això se’n diu epiteli de transició. Les seves cèl·lules contenen
unes vesícules lenticulars molt característiques d’aquest epiteli. Vist l’epiteli des de
l’interior de la bufeta, presenta un aspecte de puzle de peces hexagonals imperfectes
amb entrants i sortints. La membrana és força gruixuda (120 A). A l’interior, l’ esmentat
uroteli disposa d’una làmina basal que fa de frontera amb la làmina pròpia de teixit
conjuntiu. Tot això fa que pugui fer de barrera osmòtica eficaç, ja que el contingut de la
bufeta por arribar a tenir una pressió osmòtica 4 vegades major que la sang. Hi ha unes
petites invaginacions a l’ uroteli, cap a dins la làmina pròpia, de teixit conjuntiu. Dins
aquestes invaginacions hi ha cèl·lules clares productores de moc. Quan convé, la capa
de teixit conjuntiu es replega molt. Per altra banda, la capa de musculatura llisa està
formada per trabècules anastomosades, més que per capes fines diferenciables, junt
amb fibres de col·lagen. Solen diferenciar-se bé una capa més interna i longitudinal, una
mitgera circular, i una més externa i longitudinal. En aquesta capa muscular, hi ha vasos
limfàtics, a més de capil·lars sanguinis.

Els estats d’afectació es denominen, segons la capa que afecten, començant des de la
capa més interna (epiteli de transició) I. L’estat II afectaria la làmina pròpia i la
musculatura llisa. El III arribaria fins el teixit adipós perifèric. Mentre que el IV afectaria
els nòduls limfàtics propers. Sembla ser que hi ha un receptor androgènic que seria el
responsable de la major incidència als homes. Els gens més implicats en el càncer de
bufeta són els KRas, KRas2, RB1, FGFR3. També sol estar haver-hi mutacions de l’EGFR o


als locus 9p, 9q, 11p, 17p. El
càncer de bufeta pot anar
associat a càncer de pròstata
o a càncer colorectal (sense
pòlips).

El carcinoma de cèl·lula de
transició és el més corrent
(90%). Poden formar-s’hi
algunes papil·les o adoptar
una forma plana massiva.
(imatge de càncer in situ)





















El carcinoma de cèl·lula esquamosa és més rar (imatge superior).
Es presenta en un 5% dels càncers de bufeta als països desenvolupats, però fins a un
70% en els països subdesen-volupats. Està associat a la irritació crònica (per càlculs, per
cateterismes, per Schistosoma haematobium); i està relacionat amb el folre ectodèrmic.
Sol ser força invasiu. La major part de cèl·lules del tumor són esquamoses. Pot arribar a
afectar tot l’ uroteli del tracte urinari, i aleshores sol estar acompanyat per un
carcinoma in situ.



L’ adeno-carcinoma també pot presentar-s’hi, i està associat a l’endoderma. És bastant
rar (2%).

El carcinoma de cèl·lula petita és rar (1% dels càncers de bufeta), i ja no afecta l’ uroteli,
o no hi comença. Sol afectar les parets laterals i la volta apical.

El paraganglioma és una rara
afectació tumoral de la
bufeta de l’orina (imatge a la
dreta). Els paragangliomes es
formen a partir de cèl·lules
cromafíniques dels
paraganglis, o a partir de
cèl·lules no cromafíniques
derivades de la cresta
embriònica neural. I
funcionen com a part del
sistema simpàtic autònom.
Actuen com a
quimioreceptors al llarg dels vasos sanguinis (aorta, caròtida, etc.). Són tumors
neuroendocrins molt similars als feocromocitomes (cromafínics). Normalment passen
asimptomàtics, o només es fan notar com un bony que no fa mal.

L’ hematúria crònica, en tots aquests tipus, és el símptoma principal. Pot anar
acompanyada de disúria (dificultat i dolor a l’orinar). La massa tumoral endurida pot
arribar a ser palpable. El dolor pot irradiar al maluc.
Molts mètodes són eficients per detectar aquest càncer. La prognosi, als 2 anys, depèn
del nivell d’afectació (molt positiva en la superficial / 50% de supervivència en la
massiva). L’extracció quirúrgica total es pot fer quan hi ha garanties de poder
reconstruir la bufeta amb part de budell prim. L’excoriació de petits tumors es pot fer
amb la cistoscòpia, amb ajuda d’electro - cauterització. Per la cistoscòpia transuretral
s’hi pot instil·lar quimioteràpia (cisplatí, doxorubicina, metotrexat, valrubicina,
vinblastina, urocidina). Sembla ser que la quimio fa més efecte si s’escalfa la regió
(ultrasons) i s’hi envia una petita corrent elèctrica de 9 V. La radioteràpia es reservaria
per a tumors molt invasius, però no està clar la seva eficàcia, de cara a la supervivència
major.
L’exploració amb l’aparell de fluorescència Hexvix detecta fàcilment les zones
canceroses internes de la bufeta.
http://www.cancervejiga.es/index-1.php
http://www.webmd.com/cancer/bladder-cancer/ss/slideshow-bladder-cancer-
overview?ecd=wnl_can_021412
CÀNCER DE BUFETA DEL FEL

(mapa defuncions 2008 - homes)
El tracte biliar pot quedar afectat
pel càncer. En el 60% dels casos
afecta a la mateixa bufeta
(carcinoma de bufeta biliar); i, en
el 40%, al tracte biliar extra-hepàtic
(colangio-carcinoma); i, en un 20%,
a l’ampolla de VATER (carcinoma).
Molts (80%) carcinomes de bufeta
són adeno-carcinomes. D’aquests,
n’hi ha de cirrosos (70%), de
papil·lars (20 %) i de mucoides
(10%). La resta, o bé son carcinomes desdiferenciats, o bé són de cèl·lula esquamosa.

Aquests càncers són fins a 2-3 vegades més freqüents a les dones (37 casos de
defunció per milió d’habitants a Ceuta, Zamora, Toledo, Burgos) que als homes (32
casos de defunció per milió d’habitants a Girona, Ourense, Navarra). Solen aparèixer
abans dels 50 anys, però la major incidència (75%) es dóna a partir dels 60 anys (62-66).
Els darrers 20 anys, als Estats Units, la incidència ha anat pujant uns 30 punts (sobre 30-
150 casos per milió), i la mortalitat també (excepte en asiàtics, on ha baixat 30 punts (de
120 a 90). Pel que fa a càncer de vies biliars i fetge, les races més afectades són les
asiàtiques (màximes morbiditat i mortaldat: 150 i 120), seguides per les morenes i les
afroamericanes, mentre que les rosses serien les menys afectades (30 casos per milió).
A l’Índia, la incidència anual arriba fins a 88 afectats per milió d’habitants. La menor
morbiditat es troba a Noruega i Dinamarca.
El carcinoma de l’ampolla de VATER és rar (1 cas per milió d’habitants a l’any), tot i que
sembla tenir més incidència als homes caucàsics de 50 a 70 anys. És del tipus
adenocarcinoma (pilós, pòlip, papil·lar, túbulo-pilós, mucinós, de cèl·lula anellada).
Mutacions als locus 17p i 18q i al gen apoptòtic K-Ras predisposen a aquest carcinoma.

El càncer de bufeta del fel sol ser concomitant (90%) amb càlculs (de colesterol) a la
bufeta. Després de l’aparició dels càlculs, ve la hiperplàsia i, al final, la metaplàsia. Quan
la bufeta es torna palpable (signe de BARD & PIC o de COURVOISIER), ja és un mal
símptoma. A part els càlculs biliars, que multipliquen per 5 la probabilitat de patir càncer
de bufeta, a vegades aquest càncer va associat a colitis ulcerosa. Una tercera via
concomitant és la de la infestació pels trematodes (Clonorchis sinensis / Opisthorchis


viverrini). Però, a més d’aquests tres factors (càlculs, colitis ulcerosa, tremàtodes), hi ha
moltes altres afeccions concomitants. Poden ser-ne factors desencadenants:
• Àcid oròtic (suplements dietètics)
• Aflatoxines
• Alcaloides pirrolizidínics (compostes: Petasites, Senecio, Symphytum)
• Alcohol etílic, metílic
• Amines heterocícliques aromàtiques
• Anabolitzants esteroïdes
• Anatomia dels conductes anòmala
• Anticonceptius
• Cadmi
• Càncer colorectal hereditari (no - pòlips)
• Cautxú
• Clorur de vinil
• Crom
• Cuir (sabates)
• Diclorodifenil-tricloroetè
• Estrògens (sobre-medicació)
• Fluor
• Helicobacter pylori
• Hexaclorobenzè
• INH (isoniazida maleica)
• Insulina (molt alta)
• Metabisulfit potàssic (papereres)
• Metil-Dopa
• Mutació al CYTP450 1A1 / apolipoproteïna B
• Neurofibromatosis I
• Nitrosamines
• Obesitat
• Ocratoxines
• Pesticides organofosforats
• Petroli
• Plom
• PVC
• Radioactivitat (mines)
• Síndrome de GARDNER
• Tamoxifen
• Tifus (Salmonella paratyphi, tpyphi)

El tumor principal sol localitzar-se al fons, o, a vegades, al coll dela bufeta del fel. Pot
ser superficial, o polipoide, o fungoide, o ulceratiu, o infiltrant. La metàstasi va cap als
ganglis limfàtics propers. I també cap a l’estómac, budell prim, còlon, pàncrees, al fetge
i als conductes extra - biliars, o als pulmons. La prognosi aleshores és dolenta. Quan el
tumor ja està en fase IV, la mortalitat és del 90% abans d’un any. Sol iniciar-se a la
mucosa interna i, d’allí, va expandint-se cap a la capa muscular. Pot arribar a la capa


externa serosa, implicant també al teixit conjuntiu intermedi a les tres capes.

Els símptomes no són massa específics: dolor al plexe de les costelles, nàusees,
icterícia, febrícula, dolor epigàstric, ascites.


http://med.unne.edu.ar/catedras/cirugia_i/clases/cvbp.PDF

Les proves clíniques a fer són les clàssiques: TAC/ ecografia/ ressonància magnètica/
cateterisme/ laparoscòpia/ colangiografia. A més de l’analítica relacionada amb el fetge
(GGT, 5-nucleotidasa, bilirubina, colesterol, triglicèrids), caldria mirar l’antigen carcino-
embrionari (ACE), o l’alfa - fetoproteïna (AFP-L3), ja que solen estar disparats. També
sol pujar el DCP (desgamma-carboxi-protrombina) i el microARN-26. I un indicador
general de càncer, el CA-19-9. Sol estar disparada la tassa de leucòcits i la VSG, així com
la bilirubina i la fosfatasa alcalina. I pugen, però no exageradament, la GGT i altres
transaminases.
La quimioteràpia se sol fer amb cisplatí i gemcitabina. Pot fer-se radioteràpia quan els
ganglis propers es troben afectats (cirurgia). Cal no confondre l’adenocarcinoma de
bufeta biliar amb el xantogranuloma (no maligne).
















Imatge: adenocarcinoma de bufeta biliar).





CÀNCER CEREBRAL/SNC

(mapa de defuncions 2008 - homes).

Els càncers encefàlics curiosament
afecten més als navarresos (84
defuncions per milió) i navarreses (47
defuncions per milió) que a la resta
d’habitants de la península hispànica.
Segueixen en l’escalafó d’afectats els
homes de Guipúzcoa (67/M),
Guadalajara (64/M) i Álava (64/M), i les
dones d’Álava (47/M) i Guipúzcoa (46).
Estan als valors mínims els homes de Melilla (28/M) i les dones de Ceuta (23). Tot això
es refereix a les estadístiques entre 1978 i 1992. Pel que fa a les estadístiques més
recents (2008), vegi’s el mapa aquí dalt. Els tumors del SNC varen causar la mort de
1358 persones l’any 2000 a Espanya. La tassa espanyola (87/M) és similar a la europea.
A Navarra, recentment (2000) ha arribat a 105/M entre els homes i 75/M entre les
dones. Les radiacions ionitzants, síndromes diversos (neurofibromatosis, etc.), i els
compostos nitrosos emprats a l’agricultura, podrien ser els desencadenants, junt
(potser) amb una mentalitat conservadora. L’ Arsènic sembla ser molt important, a més
del Mercuri i dels productes derivats del petroli. Els treballadors del suro, metalls,
plàstics i fusta, amiant, pintures, i dissolvents, tenen més probabilitats d’acabar
afectats per un càncer al SNC.


















El sistema nerviós central (SNC) està format pel cervell en sentit molt ampli, o encèfal, i
per la medul·la espinal. De la medul·la espinal cap amunt, hi ha el tronc (medul·la
oblonga, pont, mesencèfal), el cerebel, i el diencèfal (hipotàlem, tàlem), i el cervell en
sentit estricte, constituït pels hemisferis cerebrals i els ganglis basals, l’amígdala, i
l’hipocamp. http://wiki.cns.org

Recordant la tercera llei de HAMER, a l’encèfal, si el focus DHS afecta al tronc
cerebral/cerebel (part desenvolupada a partir de l’endoderma), apareixerà càncer
de mama, colon, fetge, bufeta de l’orina o pulmó. Si afecta a la medul·la i matèria
blanca de l’encèfal (part desenvolupada a partir de la mesoderma), apareixerà càncer
d'ossos, de nòduls limfàtics, bronquis, coll d'úter: amb osteòlisi, necrosis i úlceres. I, si
el focus apareix a la matèria gris de l’escorça cerebral (part desenvolupada a partir de
l’ectoderma), apareixerà càncer majorment a músculs o periosti, oïda interna, ulls, illots
de LANGERHANS; i, en la fase activa, desencadenarà hipoglucèmia o diabetis, deficiències
en la vista o oïda, i paràlisi motora. És de suposar que la concomitància entre les parts
es repeteix quan es tracta de metàstasis.

El càncer encefàlic pot ser primari (si s’origina a l’encèfal) o secundari (si deriva d’un
càncer a altres parts del cos). El secundari és 10 vegades més freqüent que el primari.
Una de cada 3 persones amb càncer acaba tenint càncer de cervell. La meitat dels
tumors secundaris encefàlics deriven d’un càncer de pulmó. La resta, de melanoma,
càncers limfàtics, de mama, de còlon o d’estómac. Els tipus principals de tumors
cerebrals (més o menys malignes) són: meningiomes, limfomes i astrocitomes.
Vegi’s el següent quadre que classifica els tumors segons llur posició en el crani.
LOCALITZACIÓ TIPUS DE TUMOR
Tronc cerebral Astrocitoma
Cerebel Astrocitoma
Medul·lo-blastoma
Cervell Astrocitoma
Oligodendro-glioma
Astrocitoma anaplàstic
Glioblastoma multiforme
Nervis cranials Glioma del nervi òptic
Schwannoma dels nervis
cranials 5-8
Epèndima Ependimoma


Meninges Meningioma
Sarcoma
Glioma
Neuròglia Glioma
Glàndula pineal (epífisi) Tumor de cèl·lula germinal
Pinealoma
Hipòfisi Craniofaringioma
Adenoma hipofisari

Crani Granuloma
Hemangioma
Osteitis deformant
Osteoma
Xantoma


*****************************************************************

La neuròglia és una mena de teixit nerviós
que suporta i separa les neurones principals.
La neuròglia reacciona sempre que hi hagi
una modificació de les fibres nervioses que
protegeix. La neuròglia intervé tant en la
regeneració com en la destrucció de les
fibres nervioses, i s’inflama quan hi ha
infeccions, vacunes, o trastorns vasculars. És
el teixit nerviós més compromès en càncer
d’encèfal. Hi ha tres subtipus de neuròglia:








1. Astròcits – d’origen ectodèrmic (macròglia).
N’hi ha de dos tipus. Els astròcits
protoplasmàtics (1a) tenen un nucli gran,
citoplasma granular abundant, i nombroses
d’aquestes prolongacions gruixudes. Algunes
prolongacions toquen els capil·lars sanguinis i
altres (satèl·lits) toquen el cos d’algunes
neurones (matèria grisa). Un subtipus, els de
GÖMÖRI (amb molts lisats de mitocòndries),
són típics dels nuclis arcuats de l’ hipotàlem i regulen la glucosa.

Els astròcits fibrosos (1b) tenen expansions llargues i fines,
llises, molt poc ramificades. Contenen feixos de microfibres
al citoplasma. Les prolongacions també arriben a tocar els
capil·lars enmig la matèria blanca. Hi ha un tipus intermedi
fibrós-protoplasmàtic (1ab), a la zona d’unió entre la
matèria blanca i la matèria grisa.

2. Oligodendròcits – d’origen ectodèrmic
(macròglia). Són més petits i amb nuclis menors.
Les prolongacions, fines i escasses, gairebé no
tenen ramificacions. Formen feixos al voltant de
les fibres nervioses. A la matèria grisa són el
principal tipus de cèl·lula satèl·lit. Tenen
pulsacions.

3. Micròglia – d’origen mesodèrmic (micròglia).
Tenen el nucli petit que es tenyeix molt
intensament amb Plata, i té molt poc citoplasma.
Les escasses extensions són curtes i acanalades.
Les prolongacions estan adornades amb petites
punxes molt abundants. Es troben a tot el cervell
i a la medul·la espinal.

Les cèl·lules de SCHWANN podrien ser considerades també part de la neuròglia. Estan
embolcallant l’axó de la neurona, i estan tant enrotllades que li donen unes quantes
voltes, especialment quan l’axó és gruixudet. Aleshores es pot dir que la mielina, en
realitat, són les cèl·lules de SCHWANN.

A més de les neurones (fibres nervioses) i de la neuròglia, l’encèfal i la medul·la
contenen vasos sanguinis derivats del mesènquima (mesoderma). També deriven de la
mesoderma les tres meninges: duramàter, aracnoides i piamàter.

El sistema nerviós en origen era un tub (neural). Conserva un espai buit central quan
està del tot desenvolupat. Aquest espai forma els dos ventricles laterals dels hemisferis


cerebrals, el sac talàmic, el canal del bulb raquidi, i la medul·la. Quan els dos espais
primers queden obliterats, es produeix una sobrepressió o edema cerebral. El líquid
cefaloraquidi deriva, sobre tot, dels plexes coroides (capil·lars tortuosos i làmina
epitelial embrionària persistent). Es connecta amb la limfa (1/2 hora) a través dels espais
perineurals de les arrels dels nervis cranials. I es connecta amb la sang venosa (sinus i
venes durals) al voltant dels nervis espinals, i per les vellositats aracnoides (grànuls de
PACCHIONI, en 1/2 minut). Les parets dels quatre ventricles es coneixen també com a
epèndima.
Els astrocitomes i els glioblastomes anaplàstics, en total, representen aproximadament
el 38% dels tumors primaris cerebrals. Els meningiomes i d’altres tumors
mesenquimàtics venen a ser el 27%. Els altres tumors primaris menys freqüents són, en
ordre decreixent de freqüència, els tumors de la hipòfisi, els schwannomes, els
limfomes del SNC, els oligodendrogliomes, els ependimomes, els astrocitomes de baix
grau, i els medul·loblastomes.

Els schwannomes, els meningiomes, i els ependimomes venen a ser el 79% dels tumors
primaris de l’espina dorsal. Altres tumors primaris de l’espina dorsal menys freqüents
són, per ordre decreixent de freqüència, els sarcomes, els astrocitomes, els tumors
vasculars, i els cordomes.

Algunes neoplàsies congènites (gliomes) del SNC es relacionen amb les síndromes
tumorals familiars i/o les mutacions cromosomàtiques següents:
- esclerosis tuberosa (9q34, 16p13)
- malaltia de VON HIPPEL-LINDAU (3p25-26)
- neurofibromatosi I (17q11)
- neurofibromatosi II (22q12)
- síndrome de LI-FRAUMENI (17p13)
- síndrome del carcinoma de cèl·lula basal/nevus (9q22.3)
- síndrome I de TURCOT (3p21,7p22)
- síndrome II de TURCOT (5q21)
Als nens, els tumors encefàlics només van al darrere estadísticament dels limfàtics. Als
nens, els tumors primaris solen ser astrocitomes al cerebel, o bé mèdul·lo-blastomes,
ependimomes, gliomes (del tronc cerebral o del nervi òptic), germinomes o tumors
congènits. Mentre els tumors secundaris (per metàstasi) solen ser els neuroblastomes i
l’afectació meníngia de leucèmies (meningiolimfoma).

Als adults, els tumors primaris més corrents són els meningiomes, els schwannomes,
els limfomes primaris i els gliomes dels hemisferis cerebrals. D’aquests darrers, els més
benignes són els astrocitomes i els oligodendro-gliomes. I els més malignes serien els


glioblastomes multiformes i els astrocitomes anaplàstics.
En adults, els tumors més freqüents són els gliomes (45%), seguits dels adenomes
hipofisaris o dels meningiomes (15%), i dels schwannomes (7%), i dels tumors congènits
(3%). Tots els altres tipus són més rars, però, en total, arriben al 15% d’incidència. El
mèdul·lo-blastoma de cerebel i el glioblastoma multiforme són més freqüents als
homes, mentre que els schwannomes i els meningiomes ho són més a les dones.

Els tumors benignes, en general, creixen a poc a poc, i no creen nous vasos sanguinis. El
que un tumor sigui benigne no vol dir pas que a la llarga no pugui causar la mort per
sobre-pressió intracranial. Només vol dir que no hi haurà metàstasi a d’altres parts, i
que el creixement serà menys ràpid.

La localització exacta del tumor encefàlic o medul·lar és fàcil, gràcies a la ressonància
magnètica (MRI), perquè localitza les hemorràgies de més de 24 hores d’antiguitat
(amb contrast injectat prèviament de gadolinium). El TAC les localitza quan són més
recents. El PET, tot i que té els seus riscos, serveix per a diferenciar una expansió del
tumor d’ una necrosi deguda a la ràdioteràpia.

Els símptomes principals d’aquests tumors són derivats d’una sobre-pressió dins el
cervell: mal de cap, nàusees, ensopiment, letargia, lapsus al parlar, o a l’escoltar, veure
o memoritzar; espasmes a braços i cames, dificultat per a caminar i/o mantenir
l’equilibri. Però, aquests símptomes també poden aparèixer quan hi ha un abscés
cerebral, infart cerebral, o malformacions en el sistema circulatori arterial - venós.
Normalment, els tumors encefàlics donen primerament mal de cap, i, més endavant,
alteració del camp visual unilateral o bilateral. Pot aparèixer també diabetis insípida. Els
tumors, algunes rares vegades, afecten directament el comportament nerviós
(demència violenta), la respiració, o la temperatura (fase terminal). Els atacs convulsius
són més típics dels tumors de creixement lent que dels ràpids. Però, de convulsions,
n’hi sol haver en un moment o altre. D’altres símptomes associats als tumors cranials
interiors són hemiplegies a un sol costat, amb defecte visual a un sol cantó. Com a
signe, hi ha l’ engrandiment de les artèries del fons de l’ull. Els ulls poden no respondre
a estímuls de calor, o al canvi de posició ràpid del cap. Aleshores romandrien sempre
fixos. Pot haver-hi flacciditat muscular, o rigidesa anormals.

Segons afecti el tumor a un o altre sector, poden aprèixer els següents símpotmes:

• Derivada de la compressió del sisè nervi cranial, hi ha la paràlisis del muscle
recte que separa l’ull.

• La paràlisi del tercer nervi cranial dóna lloc a la dilatació permanent de la nineta,
només en un ull.



• Els tumors dels hemisferis cerebrals, que normalment afecten els lòbuls frontals
produeixen parèsia d’un costat, convulsions reduïdes o generalitzades, canvis
d’humor, afàsia, manca d’olfacte, incontinència d’orina, reducció del camp
visual, i/o ambiopia (visió doble).

• Els tumors que afecten els lòbuls parietals produeixen convulsions, pèrdua del
sentit de posicionament entre dos punts, apràxia, manca de reconeixement de
les pròpies incapacitats motrius, agrafia.

• Quan els tumors afecten els lòbuls temporals també hi ha convulsions, camp
visual només d’una meitat en un ull (del costat oposat al del tumor), imatges
visuals i/o olfactives al·lucinants, afàsia, disfàsia, anòmia.

• Els tumors que afecten el lòbul occipital solen causar visió de mig camp,
al·lucinacions amb lluentors sobtades, sense formació d’imatges concretes, i
algunes convulsions.

• Els tumors subcorticals solen donar lloc a hemiplegia (contra-lateral) amb
implicacions a la sensibilitat de la pell, tremolors, marxa extravagant, trastorns
de la gana o pubertat precoç (quan afecte l’ hipotàlem).

• Els tumors que afecten la hipòfisi (pituïtària) o àrees properes poden donar lloc
a gigantisme o a acromegàlia (en adults), síndrome de CUSHING. I, en dones,
menorrea i galactorrea. O, en homes, impotència i/o engrandiment dels pits.

• Els tumors de la regió pineal, més corrents als nens, solen donar lloc a pubertat
precoç, amb els símptomes de la hidrocefàlia. La nineta s’encongeix, l’ull no pot
mirar amunt, queda caigut. Solen anar associats a nivells alts de l’alfa feto-
proteïna.

• Els tumors del tronc cerebral solen causar alteracions de la mirada i d’altres
associades als nervis cranials 5, 6, 7, i 10. Pot haver-hi hemiparèsia, atàxia,
nistagmes, i tremolor semi-intencional.

• Els tumors de la fossa posterior solen donar lloc a marxa atàxica i tremolor
semi-intencional.

• Els tumors de l’angle del pont del cerebel solen donar tinnitus, vertigen, sordesa
en un oïda. I, després, paràlisi facial o del reflex corneal, debilitat al paladar i, a
vegades, hemi-anestèsia.


CLASSIFIACIÓ INTERNACIONAL DELS TUMORS ENCEFÀLICS /SNC

TIPUS DE TUMOR

SUBTIPUS CLASSE

VARIETAT
a - ASTROCITOMA PILOCÍTIC
b - ASTROCITOMA DIFÚS
c- ASTROCITOMA ANAPLÀSTIC
d - GLIOBLASTOMA
e - XANTOASTROCITOMA
PLEOMÒRFIC
1 - ASTROCÍTIC
f - ASTROCITOMA DE CÈL·LULA
GEGANT DE L’EPÈNDIM
a - OLIGODENDROGLIOMA 2 -
OLIGODENDROGLIAL
b - OLIGODENDROGLIOMA
ANAPLÀSTIC
a - OLIGOASTROCITOMA 3 - GLIOMA MIXT
b - OLIGOASTROCITOMA
ANAPLÀSTIC

a - EPENDIMOMA MIXOPAPIL·LAR
b- SUBEPENDIMOMA
c- EPENDIMOMA
4 - DE L’EPÈNDIM
d -EPENDIMOMA ANAPLÀSTIC
a -ASTROBLASTOMA
b - GLIOMA CORDOIDE DEL 3
VENTRICLE
A – GLIAL
5 - D’ORIGEN INCERT
c - GLIOMATOSIS CEREBRI
1 - GANGLIOCITOMA
2 - GANGLIOGLIOMA

3 - ASTROCTITOMA/
GANGLIOGLIOMA
DESMOPLÀSTIC
INFANTIL
I - NEUROEPTELIAL
B - NEURONAL I
NEURONAL-GLIAL
4 - NEUROEPITELIAL
DISEMBRIOPLÀSTIC











5 - NEUROCITOMA
CENTRAL
6 -
LIPONEUROCITOMA
CEREBELAR
7 - PARAGANGLIOMA






a - EPENDIMOBLASTOMA
b -MEDULOBLASTOMA
1 - EMBRIONAL
c - SUPRATECTORIAL PRIMITIU
NEUROECTODERMIC
a - PAPIL·LOMA DEL PLEXE
COROIDE
2 - T. DEL PLEXE
COROIDE
b - CARCINOMA DEL PLEXE
COROIDE
a -PINEOBLASTOMA
b- PINEOCITOMA
C - NO GLIAL
3 - T. PARÈNQUIMA
PINEAL
c- DE DIFERENCIACIÓ INTERMÈDIA
A -MENINGIOMA

B - HEMANGIO-
PERICITOMA

II- MENINGIAL
C - LESIÓ
MELANOCÍTICA

A - GERMINOMA

B - CARCINOMA
EMBRIONARI
C - T. DE SAC VITEL·LÍ
D - CORIOCARCINOMA
E - TERATOMA
III - DE CÈL·LULA
GERMINAL
F – MIXTE

A - ADENOMA
PITUITARI
B - CARCINOMA
PITUITARI
IV - DE LA SELLA
C - CRANIO-
FARINGIOMA



V - INCERT A - HEMANGIO-
BLASTOMA
VI - LIMFOMA
PRIMARI DEL SNC

VII - DELS NERVIS
PERIFÈRICS
A - SCHWANNOMA
VIII - METASTÀSIC


- Els gliomes solen estar associats a l’ erbB (oncogen) i a cèl·lules gairebé 4n. El p53 (del
cromosoma 17), quan perd un al·lel, pot determinar-ne, per manca de supressió
tumoral, l’aparició. Però encara és més important la proteïna MDM2 (normalment
lligada al p53). La malignitat dels glioblastomes es caracteritza tant per la gran necrosi
que provoquen com per l’elevada neoangiogènesi. Al glioblastoma multiforme, part del
cromosoma 10 ha desaparegut. El factor de creixement (i receptor) EGFR (*epidermal
*growth *factor *receptor) sol estar ampliat als gliomes. Els gliomes més malignes
tenen un TGF-alfa transformat. El TGF-beta pot inhibir algunes reaccions immunitàries
que intentarien suprimir el glioma. El PDGF (*platelet-*derived *growth *factor), quan
té els lligants o receptors mal expressats, determina un creixement excessiu.
- Els tumors astrocítics són, molt sovint, ocasionats pel mateix tractament amb
ràdioteràpia.
- Els tumors oligodendroglials solen estar relacionats (65%) amb la pèrdua de
l’heterozigosi al locus 19q. I, amb menys freqüència, amb la pèrdua d’heterozigosi al
locus 1p. Quan el defecte és als dos locus, el tractament amb lomustina, procarbazina i
vincristina és força efectiu. Amb tot, l’esperança de vida amb el tractament és només
de 7 anys.
- Els tumors neuronals mixtos són poc comuns, i de prognosi força bona.
- Els tumors del parènquima pineal es formen a partir del pinòcits, o llurs precursors, i
són diferents d’altres tumors (astrocítics, de cèl·lula germinal)
- Dels tumors a les meninges, els més comuns, els meningiomes, deriven de l’epiteli de
la meninge. Però, a les meninges hi ha altres tumors, molt menys freqüents, com els
tumors mesenquimatosos. Els hemangipercitomes es podrien confondre amb els
meningiomes.
- Els hemangioblastomes / lesions melanocítiques tenen una histogènesis confusa.


****************************************************************


L’ASTROCITOMA
PILOCÍTIC (I) és un
tumor lent, cístic, típic de
nens o adolescents (5-14
anys). Pot arribar a ser
gran. Afecta, de mitjana,
a uns 20 habitants de
cada milió. Ve a ser el 50%
de tots els tumors
primaris del SNC dels
joves. Es compon de
cèl·lules bipolars amb
fibres de ROSENTHAL, i de cèl·lules multipolars laxes (amb microcists i cossos granulars).
Aquest tipus ve a ser el 85% dels astrocitomes del cerebel, i el 10% dels del cervell. Pot
afectar, a més del cerebel, al nervi òptic (60%), al quiasma òptic, a l’ hipotàlem, al tàlem,
als ganglis basals, als hemisferis cerebrals, i al tronc. És el tipus de tumor típicament
associat a la neurofibromatosis - I. L’alteració genètica més comuna afecta el BRAF
(desregulat, degut a la fusió entre el KIAA-1594 i el BRAF), almenys pel que fa al cerebel.
Això fa activar la via ERK/MAPK. No sol ser fatal. Sol operar-se, o sinó, tractar-se amb
quimio o ràdio. La quimio es pot fer amb derivats de la nitrosurea (temozolamida). Cas
que afecti el cerebel, es poden donar els inhibidors de la RAFK (sorafenib, vemurafenib)
o del MEK (selumetinib). És possible, a vegades, fer una aspiració ajudada per
ultrasons. Després de la intervenció quirúrgica, es pren cortisona per evitar l’edema
cerebral. És normal que hi hagi convulsions epilèptiques degut a la intervenció, o
també abans, degut al mateix tumor. Cas de fer el tractament amb quimio, és d’esperar
que es provoqui una anèmia de glòbuls rojos i de plaquetes. La quimio sol donar
basqueig. La falta de coordinació de moviments al caminar pot ser deguda tant al
tumor com a la ràdioteràpia. Cal pensar en la manca de desenvolupament total del jove
cervell i en les conseqüències que una medecina agressiva (quimio, ràdio) podria tenir
en el futur del nen. L’esperança de vida als 10 anys de l’operació, si el tumor s’ha
extirpat totalment, és del 90%, mentre que, si l’extirpació ha estat només parcial,
aleshores és del 45%.


(astrocitoma pilocític a la regió hipotalàmica)


La melatonina a dosis molt altes (200 mg/dia) arriba a fer
encongir molt els astrocitomes, especialment quan deriven d’un melanoma
(metàstasi). Es recomana combinar-la amb Echinacea.




*******************************************************************
L’ASTROCITOMA
DIFÚS (II) és lent a
penetrar els teixits
circumdants. Està
format per astròcits
neoplàsics, o bé
fibril·lars, o bé
gemmisto-cítics, o bé
protoplàsmics. És
típic de joves madurs (30-40 anys) i tendeix a tornar-se
maligne, tot i transformant-se en un astrocitoma
anaplàstic o, finalment, en un glioblastoma. Ve a ser el
35% dels astrocitomes del cervell. Pot donar-se a qualsevol indret del SNC (tronc,
medul·la espinal, nervi òptic, quiasma òptic, tàlem, hipotàlem...), però sol fer-se
preferentment al cervell (lòbuls temporal i frontal). Les tres formes poden donar-se en
pacients amb mutacions de la línia germinal p53 de forma congènita (síndrome de LI-
FRAUMENI). Sol haver desaparegut el locus 17p13. Després d’operar-se, sol permetre una
supervivència de fins a 8 anys. La ràdioteràpia no és massa segura en aquest cas. Els
símptomes indicatius inicials poden ser convulsions, canvis freqüents d’ànim, mal de
caps forts. Després, solen venir hemiparèsies i debilitat general.
L’electroencefalograma pot ajudar a localitzar-lo. La cirurgia, al ser un tumor tan difús,
és difícil d’aplicar. La quimio actua bé només en un 20% dels casos, i caldrà veure com
actua la immunoteràpia.












L’ASTROCTIMOA ANAPLÀSTIC (III) o astrocitoma maligne pot derivar d’un
astrocitoma difús, i
tendeix (en 2 anys) a
convertir-se en
glioblastoma. Les
cèl·lules mostren nuclis
molt grans, amb més
mitosis que a
l’astrocitoma difús. És
típic de la joventut
madura (40 anys). Sol
afectar els hemisferis
cerebrals i estar
correlacionat amb mutacions del p53. Està també relacionat
amb la neurofibromatosis - I, la síndrome de LI-FRAUMENI, el
càncer (sense poliposis) colorectal congènit, i l’ esclerosis
tuberosa. Pot presentar-se també al cerebel, tronc cerebral i
medul·la espinal. Pot operar-se, mitjançat tècniques
experimentals i perilloses encara al 2012. Sol donar mal de
cap, depressió, lapsus mentals, i algunes convulsions. I al
final, paràlisis, parla dificultosa, percepció sensorial esbiaixada. Sol acabar-se de
diagnosticar quan els símptomes porten ja més d’un any manifestant-se. Pot ser degut
a exposició al clorur de vinil, o bé a radiacions ionitzants (terapèutiques o no).
L’esperança de vida, després de l’operació, és d’un any i mig. S’està assajant la teràpia
genètica, però no és gaire segura. Com a tractament alternatiu es dóna la melatonina
(20 mg/dia) i la curcumina (2 g /dia).


********************************************************************


EL GLIOBLASTOMA
MULTIFORME (IV) pot
derivar (glioblastoma
secundari) d’un astrocitoma
difús o anaplàstic (10% dels
casos, en homes de 45
anys), però sovint es
presenta de bell nou
(glioblastoma primari).
Conté astròcits anaplàstics/
pleomòrfics amb força fases
mitòtiques. Ve a ser el 40%
dels astrocitomes i el 20% dels tumors del cervell. Sol aparèixer entre els 45 i els 70 anys,
preferentment a caucàsics i a asiàtics. Dels tumors malignes cerebrals (primaris), és el
més comú. [Es dóna també als gossos]. Es dóna en una proporció de 25 per milió
d’habitants. Es presenta amb dues formes diferents: gliobastoma de cèl·lula gegant i
gliosarcoma.

Pot derivar de l’evolució d’un astrocitoma I/II. El glioblastoma primari afecta els
hemisferis cerebrals i, en un 40%, està relacionat amb l’amplificació del locus del EGFR;
mentre que, en un 45%, ho està amb mutacions del gen PTEIN. També pot estar
relacionat amb la pèrdua de la heterozigosis (o pèrdua d’una còpia) del cromosoma 10.
El glioblastoma secundari en adults (però rarament en nens) sol estar relacionat amb
mutacions de l‘IDH. La incidència de les mutacions al IDH1 augmenta en nois de més de
14 anys. De fet, fixant-se en els 4 subtipus, trobem diferències a nivell genètic. El
subtipus principal es caracteritza per una sobreexpressió de l’EGFR i per tenir aquest
gen repetit, però, en canvi, no mostra alteració al p53. El segon subtipus, el proneural,
es caracteritza per les alteracions del p53 i del PDGFRA (factor de creixement derivat de
les plaquetes), i per alteracions a l’IDHI (codificador de l’isocianat-dehidrogenasa). El
tercer subtipus, el mesenquimàtic, es caracteritza per les alteracions/mutacions al NF1
(codificador de la neurofibromatosi-I), i en canvi, per poques alteracions i poca
expressió de l’EGFR. Al créixer, el tumor pot envair les meninges i l’epèndima, donant
lloc a una major concentració (>100 mg/dL) de proteïnes al líquid cefaloraquidi.
Aleshores, més del 10% de les seves cèl·lules mostren pleomorfisme. Per metàstasi,
alguna vegada provoca gliomatosis meníngea, o bé tumors a la medul·la espinal. Quan
creix molt, sol envair més d’un hemisferi. Rarament, però, afecta el cos callós, donant
lloc a un glioma bilateral en forma de papallona. Normalment, pot presentar moltes
formes, però sempre el centre és hipodens, i l’anell perifèric està voltat d’una zona
edematosa. S’han trobat algunes cèl·lules que semblaven cèl·lules mare, i per tant,
resistents a la quimio estàndard. És un dels tumors (sobre tot, el primari) més
agressius, i sol pronosticar una esperança de vida de només un any. Pot presentar-se


quan hi ha les síndromes típiques associades a tumors cerebrals: LI –FRAUMENI, VON
HIPPEL-LINDAU, TURCOT, neurofibromaosi-I, o esclerosis tuberosa. Els símptomes són els
esperats, però hi ha una pèrdua de memòria i de personalitat associades a l’afectació
dels lòbuls temporal i frontal. Amb tot, és possible que no es presentin els símptomes
fins que el tumor sigui molt gran ja. Afecta més als homes que a les dones. Beure
alcohol i haver patit una infecció per citomegalovirus, o pel virus simi/humà
vacuolitzant SV40, són factors de risc. També la radiació ionitzant és un factor de risc,
com el clorur de polivinil. També és un factor de risc haver patit la malària (=paludisme),
probablement per algun virus concomitant. A diferència dels astrocitomes, el
glioblastoma forma petites àrees amb necrosi envoltades per una capa de cèl·lules
anaplàstiques, i els capil·lars mostren hiperplàsia.

El tractament mèdic és poc eficient, o bé massa potent i, aleshores, danya el teixit bo.
Normalment s’administra cortisona (dexametasona) i anticonvulsius. Però, seria millor
reservar els anticonvulsius per quan realment calguin, i no com a preventius. La
fenitoïna podria causar la síndrome de STEVENS-JOHNSON i eritema multiforme. Per tant,
més val no emprar-la. L’extirpació se sol fer guiada pel contrast amb l’àcid 5-
aminolevulínic (fluorescent). Després de l’extirpació (99%), se sol fer la ràdio (60 Gy en
total, dirigides a la zona i repartida en microdosis de fins a 2 mesos). Així es dobla
l’esperança de vida. Alguna vegada es fa la teràpia de la captura dels neutrons per un
compost amb Bor, produint Liti i partícules alfa de molt curt trajecte (espai d’una
cèl·lula). En general, la quimio (temozolamida), afegida a la ràdio, dóna una esperança
de vida per als glioblastomes d’uns 14 mesos, mentre que la ràdio sola dóna una
esperança de vida de 12 mesos. Augmentant molt les dosis de la temozolamida no
augmenta l’esperança de vida. L’avastin (bevacizumab) dóna un encongiment del
tumor en 1/3 dels pacients i, en general, redueix l’edema cerebral. La teràpia genètica
dóna resultats irregulars. L’APG101 evita la progressió del glioblastoma. L’APG101 és una
proteïna que bloqueja el lligam del CD-95 (factor de transducció Fas) amb el seu
receptor, i va prou bé. S’està assajant (2012) una vacuna contra les cèl·lules mare,
fabricada a partir d’un hibridoma de cèl·lules B, i que provoca una resposta immune del
glioblastoma, que a la vegada determina una més fàcil resposta immunològica del cos.
També s’està assajant l’aplicació d’un camp elèctric altern que atacaria les cèl·lules en el
decurs de llur mitosi. Ja que les cèl·lules del glioblastoma depenen molt de la glucosa i
de la glutamina, i no es poden nodrir a partir de grasses, la dieta amb molta
grassa/cossos cetònics pot donar suport a les cèl·lules normals del teixit nerviós i matar
de gana a les tumorals. Les recidives són corrents a poca distància de la ubicació
original, però també poden aparèixer més lluny (20%). Sense tractament, l’esperança de
vida és d’uns 3 mesos. Amb tractament complet, és de fins a 2 anys, excepte en majors
de 60 anys, on és només d’un any. La mort sobrevé per hidrocefàlia. I la vàlvula de
drenatge no sol allargar molt l’esperança de vida. En glioblastomes, l’EGCG del Te Verd
té una clara acció inhibitòria sobre la MT1-MMP. L’EGCG evita també la desactivació


(per la P-glicoproteïna) dels fàrmacs antineoplàsics. Contra el glioblastoma, pot
administrar-se la molècula sintètica (creada recentment per Novartis/ Schering)
PTK787/ZK222584. El que està totalment contraindicat és la tirosina, que podria
prendre’s concomitantment per altres afeccions (tiroide, cansament). Tractaments
alternatius o complementaris, a part el Te Verd, poden ser:
• àcid cafeic
• antineoplastons
• cartílag de vedella 9 g/dia
• genisteïna (50 mg/dia)
• melatonina 20 mg/dia
• perillil alcohol
• pròpolis
• vitamina A 100.000 UI
• Vitamina D3 4000 UI
• Vitamina K3
********************************************************************

EL XANTOASTROCITOMA PLEOMÒRFIC (II) és força rar (<1% de tots els
astrocitomes). Està constituït de cèl·lules carregades de lípids, pleomòrfiques, amb
proteïnes glials fibril·lars acídiques (GFAP). Té un aspecte variegat, amb fusos,
barrejats, de cèl·lules gegants amb un o força nuclis, i de mida i capacitat tintòria
diversa. No solen veure-s’hi mitosis ni necrosis. El que sí que s’hi veuen són moltes
gotetes lipídiques intracel·lulars. El nucli i la porció basòfila GFAP+ del citoplasma
apareixen arraconats. Les fibres de reticulina poden palesar-se tant al tumor original
com a la zona de penetració a la leptomeninge. Aquest càncer és típic de nens i joves,


essent l’edat típica de presentar-se als 12 anys. Sol afectar el cervell (lòbuls temporals,
majoritàriament, però també a la zona superior dels parietals, o als lòbuls frontals) i a
les meninges. La prognosis no és massa dolenta (75% d’esperança de vida als 5 anys, i
60% als 10 anys), ja que el creixement és molt lent. Poden fer aparèixer de sobte
convulsions. La solució mèdica sol ser l’extirpació i tractament posterior amb cortisona.
Un 20% dels casos poden derivar cap a la malignitat. Sol ser supratentorial i sol afectar
les leptomeninges.
















*****************
L’ASTROCITOMA DE CÈL·LULA GEGANT DEL SUBEPÈNDIMA (I) es lent i benigne.
Apareix a les parets laterals dels ventricles. Està constituït per astròcits grans,
ganglioides. Sol donar-se als afectats (15%) per esclerosi tuberosa. És típic de nois de
menys de 20 anys. Sol estar relacionat amb el locus 9q i el 16p.
Pot aparèixer alguna
vegada al canal de la
medul·la espinal, a la
zona cervical




ASTROCITOMA DE
CÈL·LULA GEGANT
DEL SUBEPÈNDIMA



*****************************************************************

L’OLIGODENDROGLIOMA (II) està constituït per oligodendroglia (o similar). Es
dóna a l’escorça, i a la matèria blanca. Ve a ser el 50% dels tumors oligodendroglials, i el
12% de tots els gliomes, o el 9% dels tumors primaris a adults, al SNC, o el 4%, en nens.
Sol aparèixer entre els 30 i 50 anys. Sol haver-hi bona resposta a la quimio (50%) i a la
ràdio (30%). La temozolomida és la quimio escollida, quan hi ha un defecte al locus 1p.
Els oligodendrogliomes mostren la manca dels locus 1p (85%), i del locus 19q (72%).
Quan la pèrdua és d’ambdós loci (69%), aleshores són força atacats per la lomustina, la
procarbazina i la vincristina. La pèrdua dels locus 1p / 19q pot estar associada a una
translocació 1/19 q10/p10 las gliomes més benignes. Rarament els oligodendrogliomes
mostren mutacions del p53, tant típiques d’altres gliomes. L’amplificació de l’EGFR sol
estar associada a força malignitat. Alguns pensen que alguns virus podrien
desencadenar l’aparició dels oligodendrogliomes. Algun oligodendroglioma ha estat
degut a la mateixa radioteràpia. Sembla que 2 de cada 3 casos d’oligodendroglioma
estiguin correlacionats amb mutacions al gen NJDS. Com gairebé sempre, els primers
símptomes que apareixen són les convulsions. Si afecta el lòbul temporal, es manifesta
amb alteracions de la personalitat. L’augment de la pressió interna a l’encèfal dóna mal
de cap fort. Pot haver-hi pèrdua de visió, debilitat motora, i declivi cognitiu. Les cèl·lules
que el constitueixen són similars a les de l’oligodendroglia, amb nucli arrodonit, fosc,
compacte, i amb citoplasma escàs. Aquesta aparença alguns la coneixen com a “ous
ferrats”.



S’hi formen nòduls no massa compactes de cèl·lules una mica engrandides i infiltrant-se
pel parènquima cerebral, sense una càpsula o límit definit. Els capil·lars sanguines
s’agrupen formant el que es coneix com a “xarxa de galliner”. Quan
l’oligodendroglioma envaeix la matèria grisa, els oligodendròcits neoplàstics s’agrupen
al voltant de les neurones com si fossin anells de planetaris. La tendència principal dels
oligodendròcits és a envair els espais al voltant dels vasos sanguinis, i l’espai vora la
piamàter. Els oligodendrogliomes es podrien confondre amb astrocitomes pilocítics, o
amb neurocitomes centrals, o amb ependimomes, o amb tumors neuroepitelials
desembrioplàstics. Quan l’oligodendroglioma es torna molt anaplàstic, aleshores és
considerat de grau III, o fins i tot de grau IV (neoplasmes glials similars a
glioblastomes).

L’esperança de vida per als pacients amb oligodendrogliomes de grau II sol dir-se que
és de 12 anys. I, per als de grau III, de només 3 anys i mig. La quimioteràpia allargaria
una mica l’esperança de vida; però, de totes maneres, les estadístiques ofereixen un
ampli ventall de resultats divergents. Normalment, es recepten anticonvulsius i
cortisona per anar fent. La temozolamida es dóna durant 21 dies al mes, o en dosis
diàries durant 50 dies, descansant després 30. El tractament més llarg recomanable és
de 3 anys. La radioteràpia no allarga la vida dels pacients amb oligodendrogliomes. La
cirurgia, al ser tumors difusos, no pot extirpar-los del tot. Els pacients de menys de 20
anys tenen una esperança de sobreviure, després del començament del tractament de
l’oligodendroglioma, d’uns 17 anys.
******************************************************************













L’OLIGODENDROGLIOMA ANAPLÀSTIC (III) mostra signes cel·lulars de
malignitat, localment, o de manera difusa. Ve a ser el 50% dels tumors
oligodendroglials. Sol aparèixer en adults, al lòbul frontal (o al temporal). Quan hi ha


pèrdua d’heterozigosi al locus 1p i al 19q (65% dels casos), el tractament amb lomustina,
procarbazina i vincristina és molt eficaç (95% de supervivència als 5 anys). També s’ha
assajat la temozolamida en tumors menys agressius (1p).

*****************************************************************
L’OLIGOASTROCITOMA (II)
conté cèl·lules que s’assemblen
a les de l’oligo-dendroglioma i a
les de l’astrocitoma difús, i, per
això, també se’l coneix com a
glioma mixt. Ve a ser un 2% dels
tumors cerebrals. Sol afectar
joves madurs entre 35 i 45 anys.
Sol afectar els hemisferis
cerebrals (lòbuls frontals i,
menys, els temporals).
L’esperança de super-vivència és
d’uns 6 anys. La temozolamida
és eficaç en els tumors menys
agressius, quan hi ha defecte al locus 1p. La quimio dóna un 50% de recuperació, i la
ràdio un 30%. Els símptomes són els típics: mal de cap, convulsions, lapsus a la parla i al
caminar... Després del que es pugui fer extirpant el tumor, la quimio i la ràdio poden
millorar l’esperança de vida, sempre més gran als joves amb menys metaplàsia.
******************************************************************

L’OLIGOASTROCITOMA ANAPLÀSTIC (III)
està menys diferenciat que l’oligoastrocitoma (II).
Sol afectar a persones d’uns 45 anys. Sol ser un
tumor esfèric, i sol afectar el lòbul frontal molt més
que el temporal. És força maligne, tot i que menys
que els glioblastomes. La temozolamida és eficaç
en els tumors menys agressius, quan hi ha defecte
al locus 1p.







*****************
L’EPÈNDIM és l’epiteli cuboide ciliat que recobreix per dins els ventricles i el canal
medul·lar. És un reservori de cèl·lules mare capaces de regenerar teixits nerviosos
necrosats propers. Les cèl·lules de l’epèndima modificades, junt amb capil·lars, formen
el plexe coroide, que produeix el líquid cefaloraquidi. Aquest líquid també pot ser
reabsorbit per l’epèndim mitjançant microvilli.


*********************************************************************
Els EPENDIMOMES estan constituïts per cèl·lules similars a les de l’epèndima. Poden
originar-se a l’epèndima, però també a partir de lesions intracranials allunyades dels
ventricles. Els ependimomes de l’espina dorsal són típics dels adults. Lo típic d’aquests
tumors és la calcificació, excepte als de l’espina dorsal. Allí es formen uns quists
adossats, sense calcificació. La ubicació més comuna és al quart ventricle o fossa
posterior (60%), seguida de l’espai supratentorial (40%), on tenen tendència a fer
metàstasis (30%). O, vist d’una altra manera, el 90% de les ubicacions infratentorials és
al quart ventricle, mentre el 10% restant se’l reparteixen ubicacions com el bulb raquidi i
les cisternes de l’angle proto - cerebel·lós. Alguns ependimomes arriben a l’espai sub-
aracnoide, i poden arribar fins a la cisterna magna o a l’angle protocerebel·lós. Els
ependimomes venen a ser el 5% dels tumors encefàlics primaris, o el 15% de les
neoplàsies de la fossa posterior, als nens. O són el tercer tumor pediàtric més comú. En
general, són 5 vegades més freqüents als nens (1-5 anys) que als adults (30-40 anys). El
creixement és lobulat, lent, amb formacions quístiques, o calcificacions, i amb poques
hemorràgies concomitants. La forma circumscrita per una càpsula friable és més
benigna, evidentment, que no pas la forma infiltrant difusa (20%). El teixit apareix força
uniforme, amb canals, rosetes i pseudorosetes (sistemes gliovasculars). Els nuclis són
uniformes, hipercromàtics. Són entre allargats i arrodonits. Les cèl·lules tendeixen a
allargar-se, degut a la mucina que acumulen dins. Estan molt atapeïdes (com als
astrocitomes) i formant nòduls, però també deixen algunes zones buides, sense
cèl·lules (pseudo-rosetes). La proteïna àcida fibril·lar és (immunològicament) molt
activa als casos de recidives. Pot passar que hi hagi alguna metaplàsia òssia o
cartilaginosa concomitant.



El mal de cap és més típic de la localització infratentorial dels ependimomes, amb millor
pronòstic (sobre tot, si es fan al sostre), mentre que només és freqüent (2/3) a la
supratentorial. Els ependimomes supratentorials solen ubicar-se a la regió
paraventricular, o bé força endins de la matèria blanca. Si s’ubiquen al quart ventricle,
solen donar vertígens, basqueig i nistagmes. Si l’ ependimoma és gran, sol ocasionar
espasticitat, hiperreflèxia, trastorns visuals, convulsions, lapsus de memòria, i davallada
del coeficient intel·lectual. Tot plegat és una conseqüència de la hidrocefàlia. Les
hemorràgies poden tenir lloc dins els ependimomes, o a l’espai subaracnoïdal. Si l’
ependimoma afecta al septum pelucidum, aleshores hi ha deterioració mental i
incontinència urinària. Si l’ ependimoma és intramedul·lar, aleshores és de lent
creixement.

En general, l’angiografia no dóna una idea gaire clara de la mena d’ ependimoma que
examinem. El TAC dóna força informació, però encara és millor la RMN. En general,
l’esperança de vida després de l’extirpació total és d’uns 10 anys; però, en conjunt,
l’esperança mitjana de vida dels casos més malignes no passa dels 5 anys. Si hi ha
recidives, caldria aplicar radioteràpia (50 Gy repartides en 40 sessions en 50 dies,
dirigint 20 Gy a la cicatriu, i la resta als SNC en general). En tot cas, la dosi màxima diària
sembla ser d’1 Gy, i la màxima de totes les sessions sumada seria de 100 Gy. De tota
manera, en nens de menys de 6 anys cal evitar aplicar la radioteràpia a la zona de
l’espina dorsal; i no es recomana aplicar radioteràpia a nens de menys de 3 anys (per les
repercussions al creixement). En general, els nens d’entre 2 i 7 anys tenen menys
esperança de vida que els més grans. I no cal aplicar radioteràpia als subependimomes
clàssics que s’hagin pogut extirpar del tot. Per als tumors del pis del quart ventricle, o
als recessos laterals, potser valdria la pena col·locar una vàlvula de derivació.

******************************************************************
Una forma d’ependimoma és L’EPENDIMOMA DE CÈL·LULES CLARES, amb
pseudorosetes perivasculars, sense arribar a ser infiltrants. S’assembla molt als
oligodendrogliomes.


********************************************************************



L’EPENDIMOMA MIXOPAPIL·LAR (I) és un tumor gairebé benigne
astrocític/papil·lar que es forma als nuclis dels estromes vascularitzats mucoides. Ve a
ser el 12% dels tumors de l’epèndima. Sol afectar joves d’uns 35 anys. Conté una mica
d’estroma conjuntiu i, tot i que sol ser de creixement molt lent, pot arribar a destruir
molt el sacre (fíl·lum terminal) i penetrar als teixits tous dels voltants. Sol afectar la
regió caudal de la medul·la espinal. Després d’operar-lo, l’esperança de vida és de més
de 10 anys. Els ependimomes de l’espina dorsal solen ser intramedul·lars. Venen a ser el
15% dels tumors medul·lars. Solen presentar-se entre els 40 i els 50 anys. Sol haver-hi
quists intratumorals xantocròmics. A vegades (6%) donen lloc a metàstasis.


*********************************************************


EL SUBEPENDIMOMA (I) (imatges inferiors) és un tumor glial neoplàsic d’evolució
lenta que queda adherit a la paret del ventricle. Ve a ser el 8% dels ependimomes. Sol
afectar homes de mitjana edat, o ja més grans. Operar-lo, sol donar bons resultats. El
subependimoma (= astrocitoma subependimari) és una forma benigna que sol
presentar-se al quart ventricle com a nòdul ancorat. Pot mesurar fins a 2 cm. Està
constituït per elements ependimaris immersos en una trama glial astrocítica fibril·lar
densa. Dóna imatges de voravius nítids amb el TAC.








SUBEPENDIMOMA





******************************************************************
L’EPENDIMOMA (II) és un tumor de creixement lent. Afecta nens i joves. Afecta les
parets dels ventricles del cervell (especialment a la fossa posterior) i del canal espinal.
Està constituït per cèl·lules del mateix epèndima, però neoplàsiques. Ve a ser el 4 % de
tots els tumors neuroepitelials, o el 30% del tumors dels nens menors de 3 anys. És el
tumor més corrent a la medul·la espinal (50-60%). Es presenta en diverses formes:
cel·lular, papil·lar, de cèl·lula clara, tanicítica. Al voltant d’1/3 estan relacionats amb
mutacions del cromosoma 22. L’ependimoma espinal sol ser la manifestació primària
de la neurofibromatosis II. L’esperança de vida de 5 anys és del 60%, i la de 10 anys, del
45%. L’augment del 9, 15q i 18 i la pèrdua del cromosoma 6 es relacionen amb una
prognosi no del tot dolenta.












(Imatge d’ependimoma amb pseudorosetes )



*******************************************************************

L’EPENDIMOMA ANAPLÀSTIC (III) és un glioma maligne de creixement ràpid,
especialment als nens. L’augment de l’ 1q25, la sobreexpressió de l’EGFR, i el hTERT, així
com els nivells alts de la nucleolina i l’activació de la via de la tenascina C, tot això es
relaciona amb una prognosi dolenta. L’ependimoma anaplàstic té zones amb
anaplàstia, i zones similars als glioblastomes o als medul·loblastomes. Pot arribar a ser
gran, amb zones quístiques, zones de calcificació i zones papil·lars (malignes).




















(imatges d’ependimoma amb anaplàstia)












L’ASTROBLASTOMA (III/IV) és un tumor glial molt rar (< del 2% de tots els gliomes),
que afecta principalment als nens (5-10), però pot afectar a adults també (21-30...).
Conté astròcits GFAP+ que creixen cap a un vas central dels hemisferis cerebrals, o
també, i amb menys freqüència, al cos callós, cerebel, nervis òptics, tronc, i espina
caudal. La prognosi depèn de l’afectació anaplàstica.
L’ astroblastoma deriva dels astroblasts, que s’assemblen molt als astròcits i als
espongioblasts. L’astroblastoma sol presentar-se a la zona supratentorial, a la zona
mitjana (motora) dels hemisferis, o als lòbuls frontal, parietal o temporal afectant, a
més de a la part motora, a la de creació del llenguatge, i a la de la memòria de la
percepció. La hipertensió intracranial, amb basqueig i batecs als espais subaracnoidals,


és el símptoma principal que donen els astroblastomes. Llur identificació sol ser
dificultosa. Un cop extirpats els astroblastomes solen donar una esperança de vida
llarga, de més de 30 anys en el 95% dels casos.
L’astroblastoma pot presentar-se amb més o menys anaplàstia. La majoria de tumors
presenten un perímetre perifèric amb un altre interior, o bé són densos o bé cístics i
inclouen capil·lars i zones epitelioides amb neoplàsia. L’astroblastoma té una aparença
de bombolla (lo més característic), i les seves cèl·lules s’agrupen en una estructura amb
un sol pol. La vascularització és perifèrica. Hi ha pseudorosetes (que no rosetes
autèntiques) dispostes radialment. La reacció immunològica GFAP+ i vimetina+
reflecteix l’origen a partir dels astròcits. No hi ha una estructura densa o de gran
cohesió.

També es formen
pseudopapil·les pro-
minents. El creixement és
nodular, però no invasiu.
N’hi ha a altres parts del
cos amb fibrosis i
hialinització vascular, però
no sol haver-hi metàstasi a
altres parts del SNC. A
vegades es pot veure una
calcificació especial, amb puntuacions i petits glòbuls (4rt. ventricle). A molts
astroblastomes el cromosoma 19 i el braç 20q hi estan amplificats. A més, aleshores els
locus 9q, 10 i X no són funcionals. Els astroblastomes es caracteritzen pels marcadors
neuronals: enolasa neuroespecífica +, sinaptofisina —, TUJ1 +, nestina +, neurofilament
—. Probablement l’astroblastoma es podrà curar en el futur amb un implant de
cèl·lules mare. A més de les molèsties del mal de cap, que poden inhabilitar el pacient
per a qualsevol feina i contacte familiar durant dies, el malestar sol començar tard
durant el dia, i sol inhabilitar també per a pensar. Sol venir basqueig, i es perd la gana. A
la llarga, el pacient s’aprima, de tant vomitar. El basqueig és més fort als astrocitomes
menys anaplàstics. Si el tumor afecta la zona occipital, aleshores apareix visió borrosa,
sensibilitat a la llum, i dificultat per veure els voravius; i la visió perifèrica queda
malmesa. Apareixen nistagmes. Total, que seria un perill conduir un vehicle en aquestes
condicions. La quimioteràpia es reserva per a després de la primera extirpació, cas que
el tumor es reprodueixi. Sol recomanar-se la nimustine-hidrochoride. O etoposide,
vincristine, i Interferon-beta. Si hi hagués un tercer ressorgiment del tumor, després de
la segona extirpació, aleshores recomanen ifosfamide, cisplatin i etoposide. Però,
alguns pacients prefereixen prendre pastilles de temozolamide i prou. L’operació
quirúrgica es pot fer ara amb tècniques radiològiques molt precises.




ASTROBLASTOMA



********************************************************************

EL GLIOMA CORDOIDE del tercer ventricle (II) és un tumor rar, d’evolució lenta. Sol
afectar a adults (dones) d’uns 45 anys, o més. Està constituït per cèl·lules epitelioïdes
amb GFAP+ (proteïna acídica glial fibril·lar), formant cordes o rams; i per un estroma
mucilaginós PAS+, amb infiltrat limfoplasmacític. Del tercer ventricle sol pujar a l’
hipotàlem i a les estructures sobre la sella, la qual cosa fa inviable treure’l complet. Si es
treu una part, la meitat de les vegades torna a créixer. Pot desencadenar-se a rel
d’algun traumatisme cranial.

L’aparença de cordes i raïms de cèl·lules tumorals epitelioides en una matriu
mucilaginosa típica es pot veure a A i a B (a les imatges de més avall). En altres zones, la
mucina no és tan aparent, i les cèl·lules s’apropen formant raïms i rengles, per formar
fulls compactes (imatges C i D). Altres vegades es formen papil·les, alvèols, o pseudo -
glàndules. A totes les variants, les cèl·lules són relativament uniformes, de mida
mitjana, i amb citoplasma rosat. Algunes vegades apareixen cèl·lules allargades o
diferenciades, però no es veuen les cèl·lules fibril·lars glials típiques dels astrocitomes.
Els nuclis són ovals, flonjos, i amb nuclèols petits, però conspicus (imatge B). No es veu,


doncs, metaplàsia. El gen regulador de l’apoptosi MIB-1 només és present, com a molt,
al 2 % dels gliomes cordoides. Tampoc s’hi solen veure zones necrosades, ni farcells de
capil·lars. El voraviu sol ser nítid (imatge F). L’infiltrat limfoplasmacític hi sol ser sempre
present, a l’estroma tumoral i també a la perifèria (imatges D, E, F). També en són típics
els corpuscles de RUSSELL, tant al citoplasma com a l’espai extracel·lular (imatge E). Del
tercer ventricle, el glioma cordoide sol passar a afectar la zona de sobre la sella (60%).
La mitjana d’edat dels afectats és d’uns 45 anys, però hi ha casos extrems als 12 i als 70
anys. Afecta a les dones, en un 60%, i als homes, en un 40%.

El glioma cordoide sol presentar un índex baix de Ki-57. I una positivitat difusa de la
GFAP, vimentina i CD34+. També sol presentar positivitat focal a la citoqueratina i a l’
EMA. No presenta reacció gairebé a la proteïna S100. I es presenta normalment com a
negatiu a marcadors neuronals com la sinaptofisina, NF, NSE. En algunes ocasions, hi ha
reacció immunològica positiva a la NSE i al NF. El glioma cordoide s’assembla força al
cordoma meningiode, i al cordoma. Els corpuscles de RUSSELL també es troben al
cordoma meningiode. Però al glioma cordoide no hi ha infiltració cap a l’os, ni s’hi
veuen les cèl·lules fisal·lífores. [Les dues coses són típiques del cordoma]. Tampoc s’hi
veuen els psammomes, ni les pseudoinclusions nuclears. [Les dues coses són típiques
dels meningiomes]. Els meningiomes serien EMA+ i GFAP; i els cordomes EMA+,
GFAP—, i citoqueratines +, S100 +. Mentre que els gliomes cordoides són típicament
GFAP +, i, en alguns casos, focalment EMA+, citoqueratines + i S100+.

Al TAC es veuen els marges ben definits, i la massa sembla consistent, o sòlida, tot i que
a vegades (20%) és cística (buida), almenys en part. L’extirpació total només es pot fer
en una de cada dues operacions de glioma cordoide. Rarament es dóna ràdio després.
Si el tumor torna a créixer, això és mala senyal, i té mala prognosi, ja sigui de per si, ja
sigui degut a la ràdio excessiva.


Per a més informació sobre el glioma cordoide:
http://www.archivesofpathology.org/doi/pdf/10.1043%2F1543-
2165(2004)128%3Ce141%3ACGCPAD%3E2.0.CO%3B2



GLIOMES CORDOIDES


*******************************************************************

LA GLIOMATOSIS CEREBRI (III), també coneguda com a astrocitosis difusa
infiltrativa, és un tumor primari glial bilateral. Sovint afecta les estructures
infratentorials i la medul·la dorsal. Pot afectar el nervi òptic, i la matèria blanca
compacta. És força similar al glioblastoma. Sol afectar pacients entre 30 i 40 anys, però
poden patir-lo també els pacients de 10 o de 80 anys. La prognosi és força dolenta. El
50% dels pacients afectats moren abans d’un any, i el 70%, abans de 3 anys. Dóna mal de
cap, convulsions, visió alterada, dèficit de l’escorça corticoespinal, letargia, demència i
tremolors parkinsonians. A la MRI apareix com una massa difusa de límits imprecisos,
hiperintensa al T2, i que eixampla el volum de la matèria blanca. S’assembla molt a
l’astrocitoma anaplàstic. És mala peça al teler, i no hi ha remei fins ara que hi valgui.




Imatge RMI de GLIOMATOSIS CEREBRI afectant la
substantia nigra i un lòbul temporal.





A baix: imatge de la GLIOMATOSIS CEREBRI amb expressió
de la vimentina (A). Amb més detall, (B) expressió de la vimentina a la infiltració de
l’espai subaracnoidal. Expressió de la nestina a C i D.














******************************************************************

Tant el GANGLIOCITOMA (I/II) com el GANGLIOGLIOMA (I) són tumors
neuroepitelials ben diferenciats, de creixement lent, constituïts, o bé per només
cèl·lules ganglionars (neurones) madures (GANGLIOCITOMA), o bé per aquestes i, a
més, per cèl·lules glials neoplàstiques (GANGLIOGLIOMA). El GANGLIOGLIOMA
ANAPLÀSTIC (III) mostra trets anaplàstics als components glials. A vegades al
component glial s’hi arriben a veure trets del glioblastoma IV. El ganglioglioma pot
presentar-se als lòbuls temporals, o a qualsevol altra zona del cervell o de la medul·la.
Els gangliogliomes medul·lars, als nens, són el tipus de tumor medul·lar que es presenta
amb més freqüència, després dels ependimomes. En total, els tres tipus poden entrar
dins la categoria de GANGLIONEUROMES i venen a ser l’1 % dels tumors encefàlics.
La majoria són supratentorials, i afecten el lòbul temporal, i solen provocar convulsions.

*******************************************************************




El GANGLIOCITOMA
DISPLÀSTIC del cerebel és
típic de la malaltia de
LHERMITTE-DUCLOS / COWDEN.
Està relacionat amb la
mutació del gen PTEN/
MMAC1, al locus 10q23. Sol
presentar-se a joves del
voltant dels 34 anys, però
algunes vegades es presenta
a nens.


El gangliocitoma displàstic (amb proliferació de cèl·lules immadures) de cerebel es un
hamartoma que mostra patrons foliars estriats a la MRI (imatge inferior a l’esquerra).
Les capes corticals del cerebel queden trencades per la infiltració de cèl·lules
displàstiques hipertrofiades ganglio-
nars, i aixó dóna lloc a l’expansió de la
capa granular, i a un augment de la
mielina. En canvi, hi ha una disminució
de les cèl·lules de PURKINJE i de matèria
blanca. Però, no hi ha indicis de
neoplàsia (necrosis, mitosis,
proliferació de l’endoteli).



El gangliocitoma displàsic també es coneix com a HIPERTRÒFIA DE
LES CÈL·LULES GRANULARS del cerebel, o PURKINJEOMA, o
HAMARTOMA de cerebel. El veritable desencadenant pot ser un
factor congènit, un hamartoma, o una neoplàsia. La síndrome de
COWDEN s’assembla molt al Purkinjeoma i es caracteritza per lesions muco - cutànies, i
per macrocefàlia, hamartomes i neoplàsia a la mama, o a la tiroide, còlon, òrgans
genitourinaris o SNC (meningiomes, gliomes). És una malaltia autosòmica dominant. El
8% dels afectats per aquesta malaltia de COWDEN mostren mutacions de línia germinal al
gen PTEN al locus 10q23.2. Però també els afectats per la malaltia de LHERMITTE-DUCLOS
mostren una pèrdua d’un al·lel del PTEN i, amb el temps, de l’altre, provocant això el
creixement anormal de les cèl·lules amb grànuls. Els pacients solen passar anys


asimptomàticament, tot i que poden mostrar una mica de retard intel·lectual. El primer
símptoma que apareix és la sobrepressió cranial. Després, poden aparèixer paràlisis
dels nervis cranials, incoordinació motora. I, al final, una deterioració neurològica
intensa, com a conseqüència de l’edema endocranial. El tractament quirúrgic
(extirpació) inclou la col·locació prèvia d’un shunt ventricular.

La regió occipital de la paret del crani queda aprimada. El quart ventricle queda oprimit
causant edema cerebral, i la cisterna de l’angle del pont del cerebel ja no es detecta
amb el TAC. No sol veure-s’hi calcificació. La MRI mostra el cerebel amb fulls estriats,
amb bandes imitant les ratlles de la pell del tigre T1 (hipointenses)/T2 (hiperintenses). Si
hi ha zones de realçament, són degudes a venes anòmales. El quart ventricle queda
comprimit, i pot haver-hi siringo–hidromièlia. En comparació amb el cerebel normal, sol
haver-hi poca proporció de N-acetil-aspartat/colina i poca de N-acetil-aspartat/creatina.
En canvi, sol haver-hi molt lactat.

****************************************************************

L’ASTROCITOMA / GANGLIOGLIOMA INFANTIL DESMOPLÀSTIC (I). Són
tumors molt poc freqüents, cístics, grans; de creixement lent. Afecten la superfície de
l’escorça cerebral i les leptomeninges (duramàter). Comencen per un sol costat del
cervell. Són sempre supratentorials, amb preferència per les zones frontoparietals.
L’edat mitjana a la que es presenten els gangliogliomes desmoplàstics infantils és als 4-
6 mesos, i són una mica més freqüents a les nenes que als nens. Per als astrocitomes,
les mitjanes d’edat serien d’uns 6 mesos, i serien una mica més freqüents als nens que a
les nenes. Sempre es donen als nens de menys de 2 anys. A més d’astròcits neoplàstics,
els astrocitomes contenen components neuronals variables.













(astrocitoma desmoplàstic infantil)



La característica principal és una densa desmoplàsia (teixit conjuntiu infiltrat) que dóna
fermesa a la neoplàsia. Als gangliogliomes, a més de les cèl·lules primitives i mitòtiques,
hi ha cèl·lules neuronals i astroglials que s’infiltren als grups neoplàsics neuroepitelials.
Als astrocitomes, el component neuroepitelial queda restringit als astròcits neoplàsics.
El ganglioglioma infantil desmoplàstic està constituït per cists plens de líquid, cèl·lules
de nòduls durs, i per cèl·lules típiques de càncer de teixits tous. Els dos tipus de tumors
(i el xantoastrocitoma desmoplàstic) són d’origen embrionari. Malgrat l’aparent
pleomorfisme cel·lular, la resecció total sol donar lloc a una llarga supervivència. Dels
gangliomes operats, als 9 anys, de mitjana (1-14), no n’han aparegut casos de decessos
per ara. Però podrien donar-se casos de malignitat i de creixement ràpid.


( ganglioglioma desmoplàstic infantil)



*******************************************************************



El TUMOR NEUROEPITELIAL DISEMBRIOPLÀSTIC (I) és un tumor neuroglial
força benigne, supratentorial (generalment sota el lòbul temporal o el frontal; alguna
vegada al parietal). o, rarament, al nucli caudat, al cerebel, o al tronc. Sol afectar a
joves, i sol donar convulsions més o menys intenses, però resistents als medicaments,
al llarg dels anys. A vegades, es dóna als afectats de neuro-fibromatosis I. Té bona
prognosi, i no cal quimio ni ràdio. De fet, és un tumor mixt, glial i neuronal. Apareixen
lesions multinodulars mucinoses o gelatinoses, molt friables.
TUMOR NEUROEPITELIAL DISEMBRIOPLÀSTIC


****************************************************************


El NEUROCITOMA CENTRAL (II) està constituït per cèl·lules rodones amb
diferenciació neuronal. Sol aparèixer als ventricles laterals (zona anterior: 50%) vora el
foramen de MONRO, o als tres primers ventricles (15%). Ve a ser l’1 per 200 dels tumors
cerebrals. Sol afectar a joves, o a joves madurs entre 20 i 40 anys. Sol operar-se, i si la
resecció no ha estat completa, sol ajudar-se amb radioteràpia. Ve a ser menys de l’1%
dels tumors intracranials. El símptoma principal és la sobrepressió intracranial. La MRI
mostra una imatge intraventricular, moderadament o molt remarcada a T1 i T2.
L’angiografia mostra homogeneïtat vascular amb un senyal persistent a la fase venosa.
Sol estar constituït per una massa friable grisa, amb alguna calcificació i necrosi


hemorràgica. És un tumor neuroepitelial format per cèl·lules arrodonides uniformes,
amb diferenciació neuronal, i amb zones adjacents fibril·lars, imitant un neuròpil. El
marcador més fiable és la sinaptofisina. La proliferació sol ser molt lenta. En alguna
ocasió apareixen trets anaplàstics sense que la prognosi sigui pitjor. En general, sense
operar-se, hi ha una llarga esperança de vida.


















(Neurocitoma central)

*****************************************************************

El LIPONEUROCITOMA CEREBEL·LAR (I/II) o medul·loblastoma lipomatós és
rar. Afecta el cerebel (86%) o la zona supratentorial. Mostra diferenciació lipomatosa,
neuronal i neurocítica ben marcada. No hi ha una edat típica per a tenir aquest tumor,
que es dóna entre els 4 i els 60 anys, si bé l’edat més probable és cap els 30 anys. Sol
tenir bona prognosi. S’assembla al
medul·loblastoma. Està constituït
per cèl·lules lipídiques amb un
minúscul citoplasma eosinofílic,
agrupades, o disperses entremig
de petites cèl·lules neoplàsiques.
Hi ha components neuronals i
glials. S’hi veuen poques mitosis.
Si hi ha recurrències després de
l’extirpació, solen presentar-se als


10 anys després de l’operació. Sol recomanar-se la radioteràpia només per a les
recidives.
************************************************************

El PARAGANGLIOMA (I) és un tumor neuroendocrí encapsulat benigne que creix
amb cèl·lules en cresta associades a les dels ganglis col·laterals o segmentals
autonòmics, i per tot el cos (cap, coll, tòrax, abdomen). Es pot nomenar, tot i que va
quedant en desús, quemodectoma, quan afecta el paraganglioma de la caròtida; o
tumor glomus jugulare, quan afecta el paraganglioma jugulo-timpànic. Lo més típic és
que es presenti a la regió de la cua equina de la medul·la espinal. La metàstasi sol ser
una mica elevada (35%) quan el paraganglioma afectat és l’aòrtic, mentre que és reduït
(5%) als quemodectomes o als glomus jugulare. En el 97% dels casos és benigne, i,
després de l’extirpació, hi ha molta esperança de vida. El 3% restant pot esdevenir
maligne i donar metàstasis allunyades.

Els paragangliomes es formen a partir de cèl·lules cromafíniques dels paraganglis, o a
partir de cèl·lules no cromafíniques derivades de la cresta embriònica neural. I
funcionen com a part del sistema simpàtic autònom. Actuen com a quimioreceptors, al
llarg dels vasos sanguinis (aorta, caròtida, etc.). Són tumors neuroendocrins molt
similars als feocromocitomes (cromafínics). Normalment passen asimptomàtics, o
només es fan notar com un bony que no fa mal. En alguns casos (3%), al segregar
catecolamines, donen manifestacions nervioses. Hom calcula que el 75% dels
paragangliomes són esporàdics, i que només el 25% restant són hereditaris. Les
mutacions del gen PGL1, PGL2 i PGL3 semblen estar relacionades amb els
paragangliomes de cap i coll. El tumor sol estar ben delimitat, amb l’aspecte d’una
massa polipoide entre consistent i gomosa. Conté molts vasos sanguinis, i, per això, té
color vermell. Les cèl·lules són entre poligonals i ovals, i estan agrupades formant com
pilotes, separades entre sí per un estroma fibrovascular, i rodejades per cèl·lules de
suport. Les cèl·lules agrupades en pilotes manifesten una reacció immunològica
positiva a la cromogranina, a la sinaptofisina, a l’enolasa específica de les neurones, a la
serotonina, i a les molècules de filaments i d’adhesió neural. En canvi, reaccionen
negativament a la proteïna S-100. Però, les cèl·lules de suport sí que reaccionen
positivament a la proteïna S-100, i també (focalment) a la proteïna acídica fibril·lar glial.
Amb els tints, les cèl·lules dels paragangliomes reaccionen més o menys positivament a
la Plata, però no al reactiu periòdic de SCHIFF, ni a la mucicarmina. La majoria de
paragangliomes (85%9 es formen a l’abdomen. Molt pocs (12%) es formen al tòrax, i
encara menys (3%) al cap i al coll. Normalment n’hi ha un de sol. Però, en anomalies
hereditàries, poden presentar-se molts en una persona. Si el paraganglioma afecta a la
caròtida, pot arribar a donar lloc a paràlisi dels nervis cranials (vago i hipoglossos). Si
afecta a l’oïda, sol donar lloc a tinnitus (80%) i a pèrdua d’oïda (60%). Si afecta a la
jugular, dóna dificultats per a empassar el menjar, o debilitat muscular al coll. Pot


presentar-se als pulmons, laringe, tiroide, caixa toràcica, o a la bufeta de l’orina, però
totes aquestes ubicacions són molt excepcionals. El paranglioma que més afecta el SNC
és el de la cauda equina (imatge inferior).
















*******************************************************************

L’EPENDIMOBLASTOMA (IV) és un tumor rar, però molt maligne, d’origen
embrionari. Pot presentar-se en neonats i en nens petits. Sovint és gran, supratentorial,
i se situa prop dels ventricles 1 i 2. Creix ràpid, i es dissemina pel crani i la medul·la.
L’esperança de vida dels afectats és de ½ any a 1 any (després de l’extirpació). Fins a 5
anys només hi arriben el 15%. La seva malignitat només va al darrere de les leucèmies
infantils. Els símptomes associats són: pèrdua d’equilibri, parla anòmala, debilitat
general, o d’un costat del cos, i visió doble. Si és infratentorial, aleshores dóna més
sobrepressió intracranial. Si és supratentorial, aleshores dóna mals de cap i alteracions
motores focals. Els nens solen estar
pitjor pel matí. Les calcificacions es
veuen bé al TAC, però no a la RMI. La
ràdio només s’aplica a nens majors
de 3 anys (al cervell o a la medul·la).
La quimio es dóna al mateix temps o
després. Als menors de 3 anys se’ls
dóna només la quimio, a més del
trasplantament de medul·la òssia, o
de cèl·lules mare. La ràdio només es
dóna molt localitzada i molt poqueta.



Els elements neuroectodèrmics s’organitzen en multicapes de rosetons. Hi ha una
anella exterior de cèl·lules que s’infiltren entre les cèl·lules neuro-ectodèrmiques
indiferenciades. Els límits del tumor són nítids, però pot haver-hi extensions focals, o
pot envair la leptomeninge. Les cèl·lules reaccionen positivament a la proteïna S-100, a
la vimentina, a la citoqueratina i al GFAP, i tenen molta activitat mitòtica.
Concomitantment, pot haver-hi addicions al cromosoma 2, o pèrdues als braços dels
cromosomes 6q i 13q.
************************************************************

El MEDUL·LOBLASTOMA (IV) és un tumor d’origen embrionari invasiu, maligne,
típic del cerebel. Sol presentar-se a nens (40% menors de 5 anys; 30% entre 5 i 9 anys;
18% entre 10 i 14; 12% entre 14 i 19 anys). Sol fer metàstasi a través del fluid cefaloraquidi.
Pot presentar-se en 5 casos per cada milió de nens menors de 14 anys. En adults (5
casos per cada 10 milions), el 80% dels medul·loblastomes es presenten entre els 20 i els
40 anys. Poden relacionar-se amb síndromes familiars congènites, amb mutacions al
p53 de les cèl·lules germinals, o amb la síndrome del carcinoma de nevus de cèl·lula
basal, o amb la síndrome de TURCOT-II. L’alteració genètica més freqüent (50%) és al
17q. L’esperança de vida, als 5 anys de l’extirpació, és d’un 60%. Respon una mica a tot
(ràdio, quimio, cirurgia). Sol ubicar-se a la zona del cerebel, o a la fossa posterior, vora
el quart ventricle, entre el tronc i el cerebel. Es dóna més en nens (60%) que en nenes
(40%). L’inici del medul·loblastoma han de ser cèl·lules mare del cerebel que han quedat
aturades en llur evolució envers cèl·lules de cerebel normals. En són molt
característiques les pseudorosetes perivasculars i les de HOMER-WRIGHT, al voltant d’una
zona fibril·lar, almenys a la meitat dels tumors. També s’hi poden veure autèntiques
rosetes (amb lumen central). Hi ha pèrdua d’ADN al cromosoma 17, a la zona distal del
p53. El medul·loblastoma es presenta concomitantment amb la síndrome de GORLIN i
amb la de TURCOT. En alguns casos hi està implicat el virus JC de la leucoencefalopatia
multifocal. El símptoma principal és la sobrepressió intracranial. Pot haver-hi vòmits,
mal de cap (pels matins), marxa entrebancant-se, visió doble, edema al fondo de l’ull, i
paràlisis del sisè nervi cranial, així com nistagmes, insensibilitat a la cara i debilitat
motora general. Al final, apareixen atacs cerebrals, sense control. El tumor és sòlid,
rosat/gris, i ben delimitat. El teixit és molt cel·lular. S’hi veuen moltes mitosis, poc
citoplasma, i tendència a formar-se raïms i rosetes. S’assembla al tumor rabdoide
teratoide atípic. El primer tractament és l’extirpació. Després, ve la ràdio (excepte a
nens molt petits), i la quimio, amb una esperança de vida als 5 anys del 80%. Si hi
apareixen fibres del teixit conjuntiu (desmoplàsia), aleshores la prognosis millora. Un
dany col·lateral de la quimio i la ràdio, en aquest cas, pot ser la demència, 2 o 4 anys
després de començar el tractament. L’edema cerebral es pot controlar amb cortisona,
o implantant un shunt ventricle/peritoneu. La quimio redueix molt la probabilitat de
recidiva. Normalment, es dóna lomustina, cisplatí, carboplatí, vincristina i
ciclofosfamida. Un nou medicament encara en proves és el vismodegib. La pitjor


prognosi la dóna la troballa d’una addició al locus 6q, o una amplificació al MYC, o al
MYCN. La millor prognosi la dóna la troballa de l’absència del 6q, o del 17q
(contrarestant el 6q). Una persona que tingui un medul·loblastoma té 50 vegades més
probabilitats de morir que una que no en tingui. Als nens, la probabilitat de sobreviure
20 anys a l’extirpació és del 50%. Un dany col·lateral del tractament és la disfunció
hipofisària, tiroïdal i intel·lectual. El gen p53 està correlacionat (10%) amb el
medul·loblastoma, així com l’antigen SV40 LT.







*******************************************************************

El TUMOR NEUROECTODÈRMIC PRIMITIU SUPRATENTORIAL (IV) (=tumor
blau) és un tumor d’origen embrionari que sol afectar el cervell, especialment a la
regió vora la sella. És rar. Sol afectar nens de 5 -6 anys. L’esperança de vida, a 5 anys
vista, és només del 30% als joves (majors de 20 anys), i del 60% als nens (menors de 14).
Pot diferenciar-se cap a formes neuronals astrocítiques d’epèndimes, musculars, o
melanocítiques. La diagnosis genètica dels tres tipus (ependimoblastoma,
medul·loblastoma, tumor blau) sol fixar-se pels següents indicadors:
Poliploidisme ADN / - expressió del receptor de la neurotropina-3 (TrkC) / - expressió
del MYC / - expressió de l’ERBB-2 / pèrdua del locus 17p. / sobre-expressió del
receptor PDGF / - expressió del p53 / - expressió de la survivina / immunomarcatge
de la beta-catenina / - expressió del perfil de l’ ARNm / expressió del perfil multi -
genètic. I, entre aquests indicadors, els més malignes són l’amplificació de la família
d’oncògens MYC (10% dels casos) i les mutacions del p53. En canvi, la millor prognosi
es relaciona amb la pèrdua del locus 6q, associada amb l’activació de la via Wnt; i


això junt a les mutacions de la beta-catenina (típiques de nens grans).
De fet, el tumor blau equival al sarcoma de EWING, però té més diferenciació neuronal.
Els suposats tumors d’aquesta mena, però d’ubicació infratentorial, han de ser vistos
com a medul·loblastomes. Els de la glàndula pineal són una classe a part. Els nens
afectats per aquest tumor tenen 50 vegades més probabilitat de morir que els nens de
la població normal. El gen p53 hi està implicat en un 10% dels casos.

(variant melanocítica)


**************************************************************

El PAPIL·LOMA DEL PLEXE COROIDE (I) i el carcinoma del plexe coroide (III)
són tumors papil·lars intraventriculars, que deriven de l’epiteli del plexe coroide.
El plexe coroide produeix el líquid
cefaloraquidi, i està ubicat dins els
ventricles i a l’espai subaracnoidal al
voltant del cervell i de la medul·la espinal.
Està constituït per una capa de capil·lars,
per piamàter i per cèl·lules epitelials
coroides.

Aquest papil·loma ve a presentar-se a 5 de
cada mil casos de tumors encefàlics, o a 3


de cada 100 de tumors encefàlics infantils, o a 15 de cada 100 de tumors encefàlics de
nens de menys d’un any. En general, els papil·lomes són 10 vegades més freqüents que
els carcinomes. Els tumors dels ventricles laterals es donen a nens, mentre que els del
quart ventricle es donen una mica a qualsevol grup d’edat. Els pacients amb la
síndrome de LI-FRAUMENI poden tenir concomitantment aquest tumor. L’operació dóna
una esperança de vida, als 5 anys, del 100%, per als papil·lomes; però, només del 40%,
per als carcinomes.

(imatge: fletxa blava: membrana basal/ fletxa vermella: lumen enclotat)

La reacció a la citoqueratina és positiva a
gairebé totes les cèl·lules del papil·loma del
plexe coroide. Hi ha reacció immunològica
positiva a la transtiretina (present també al
sèrum). La reacció a la GFAP és mediocre i
difusa. I la reacció a la sinaptofisina sol ser
positiva.










***************************************************************
El PINEOCITOMA (II) (= pinealocitoma) és un tumor de parènquima pineal de
creixement lent que sol donar-se en joves entre 25 i 35 anys. Ve a ser l’1% de tots els
tumors cerebrals, o el 45% de tots els tumors de parènquima pineal. L’esperança de
vida, després de 5 anys de l’operació, és del 85%. El pineocitoma està constituït per
cèl·lules benignes amb nuclis de mida uniforme, membranes nuclears normals, i
cromatina clara. Les cèl·lules formen rosetes amb un neuròpil central (cabdell de
fibres). Les rosetes estan constituïdes per pinealòcits i neurones, i són com les de
HOMER-WRIGHT, però tenen el neuròpil central, i aquest té un voraviu ondulant. Podria
ser degut a l’abús del Fluor (dentífrics, aigua termal), ja que el Fluor actua com a
antagonista de la glàndula pineal.





pinealocitoma


******************************************************************


El PINEOBLASTOMA (IV) és un tumor molt maligne d’origen embrionari. Es
manifesta a nens petits. És molt agressiu als menors de 3 anys. Ve a ser un 45% dels
tumors de parènquima pineal, o fins a un 2% dels tumors cerebrals als nens de menys de
5 anys. Alguns tumors que podrien ser pineoblastomes s’han observat en pacients amb
retinoblastoma familiar bilateral. La glàndula pineal és molt coneguda per la segregació
de melatonina, l’hormona que relaxa i produeix la son, després d’un cicle de llum. Els
pineoblasts reaccionen positivament al test de l’enolasa neuronal, a la sinaptofisina, al
GFAP, a la S-100 i a la vimentina. A l’estroma que envolta el pineoblastoma hi ha
astròcits. L’augment de la massa del tumor fa que augmenti la pressió al tercer
ventricle i que aparegui edema cerebral, amb els símptomes clàssics de basqueig, mal
de cap i deterioració neuronal. També pot haver-hi paràlisis parcial als ulls; i problemes
de visió, dificultat per a caminar bé, i aparició molt precoç de la pubertat. Solen quedar
afectats l’ hipotàlem, el tronc cerebral i el cerebel, per l’edema. Normalment, el tumor
es veu millor amb a la RMI que amb el TAC. El pineoblastoma no produeix ni beta-
gonadotropina coriònica humana, ni alfa-fetoproteïna. El tractament preferent és
l’extirpació. Normalment, la via d’accés és per sobre el cerebel. La ràdio o la quimio es
reserven per a les recidives, o per si no s’ha pogut extirpar bé el tumor. Pot haver-hi


relació, en alguns casos, amb el prooncogen RB1 (associat als retinoblastomes). I també
amb el prooncogen APC (associat al càncer colorectal). Però, els casos hereditaris són
minoritaris.

Els nuclis dels pinealòcits no afectats per cap procés cancerós o tumoral són, de per si,
grans, amb voraviu ondulat, i amb molts nuclèols, molt destacats i petits. El citoplasma
és una mica basòfil, i conté moltes gotetes de lípids. A la imatge de l’esquerra (tinció de
RÍO ORTEGA) es veu la part de parènquima entre els petits lòbuls (C) i un vas sanguini
(D), al voltant del qual hi ha els acabaments, en maça, dels pinealòcits. Les cèl·lules del
parènquima principal tenen prolongacions claviformes a la perifèria del petit lòbul.

Altres tumors de la glàndula pineal o epífisis són: el germinoma pineal i el
pineocitoma.

El pineoblastoma és un tumor tou, friable, una mica infiltrant. Pot tenir calcificacions
però no és molt corrent. També pot haver-hi necrosis post - hemorràgiques.
Internament, està constituït per fulls densos i irregulars de cèl·lules blaves petites, amb
nucli rodó irregular, i amb poc citoplasma. S’hi poden veure les rosetes de HOMER-
WRIGHT i de FLEXNER-WINTERSTEINER. El pineoblastoma té moltes cèl·lules, i s’hi veuen
moltes mitosis. I no té rosetes pineocimatoses (amb neuropil central), tot al contrari
del que passa al pineocitoma. La supervivència, als 5 anys, després dels tractaments
estàndard, és, com a molt, del 60%.



****************************************************************

Els TUMORS DEL PARÈNQUIMA PINEAL DE DIFERENCIACIÓ INTERMÈDIA
(III) són homogenis, i amb força canvis cel·lulars (nuclis, mitosis); i no presenten les
grans rosetes pineocitomatoses. Venen a ser el 10% dels tumors de parènquima pineal.
Es donen a tots els grups d’edat. Els símptomes són els clàssics de basqueig i mal de
cap. Poden ser de transició cap a la forma papil·lar, o entre el pineoblastoma i el
pineocitoma. Són malignes. Presenten cel·lularitat moderada, atípia nuclear mitjana,
mitosis només una mica més abundants del normal, i no contenen rosetes
pineocitomatoses.


********************************************************************


Els MENINGIOMES (I-III) creixen a poc a poc, i són força benignes. Solen aparèixer a
la fossa posterior, a la base del crani. Són més freqüents en les dones (especialment,
cap els 50 anys). Solen alterar la caixa òssia cranial. Estan adherits a la duramàter, i
estan constituïts per cèl·lules meningotelials (aracnoides). Dels tumors primaris de
cervell, els meningiomes venen a ser el 20 % . Es presenten en una proporció de 60
casos per milió d’habitants. Solen presentar-se entre els 60 i els 70 anys. Els
meningiomes atípics (II) venen a ser el 6% dels meningiomes, mentre que els
meningiomes anaplàstics (III) venen a ser el 2 %. Aquests meningiomes més malignes
solen presentar-se més als homes. En general, els meningiomes es formen més sovint a
les cavitats orbitals, intracranials, i inter-vertebrals. Els meningiomes de la medul·la es
presenten més sovint a la regió toràcica. I els meningiomes atípics i els anaplàstics es
presenten més sovint a la falç cerebral, i a les convexitats laterals. Els meningiomes,
doncs, es poden presentar amb un ampli espectre d’aspectes histopatològics.
-Els de grau I són: el meningotelial, el fibrós (fibroblàstic), el de transició (mixte),
el psammomatós, l’angiomatós, el microcístic, el ric en limfoplasmacits, i el
metaplàstic.
-Els de grau II són: l’atípic, el cordoide i el de cèl·lula petita.
-Els de grau III són: l’anaplàstic (maligne), el rabdoide i el papil·lar.
Tots els meningiomes es poden tornar malignes i afectar part del cervell. La radiació
ionitzant els pot haver desencadenat al llarg, o després, de 20-35 anys. Els meningiomes
múltiples solen donar-se en pacients amb neurofibromatosis II, i a d’altres famílies amb
predisposició congènita a patir meningiomes. La mutació més freqüent relacionada
amb aquesta predisposició és l’absència del cromosoma 22 i (50%), i la pèrdua del locus
q12 (cromosoma 22). Els meningiomes anaplàstics i els atípics solen relacionar-se amb la
pèrdua dels loci 6q, 9p, 10q, 14q. Als meningiomes esporàdics, sol detectar-s’hi


mutacions al gen NF2. Després de la resecció total, alguns (15%) meningiomes benignes
es regeneren. Els meningiomes atípics tornen a créixer en un 30% dels casos. I els
meningiomes anaplàstics tornen a créixer en un 65% dels casos. La malignitat
repercuteix inversament en l’esperança de vida. Els meningiomes anaplàstics atorguen
una esperança de vida d’uns 2 anys.


















El tractament del meningioma no és massa efectiu en els meningiomes malignes.
A més de la possible operació, la ràdio, aplicada com a braquiteràpia intersticial, o
bé la hipertèrmia, poden ajudar una mica.

*******************************************************************


L’HEMANGIOPERCITOMA (II-III) del SNC s’ha tingut per molts anys per un
meningioma. Però, darrerament, se’l considera com un mesenquimoma no
meningiotelial, o com un sarcoma que afecta els teixits tous de les meninges. I no és
pas diferent dels altres hemangipercitomes que es donen als teixits tous, amb
tendència a fer metàstasi. Ja pel nom indica que és un tumor amb molta
vascularització, i molt cel·lular. Normalment, està adherit a la duramàter. Ve a ser uns 4
de cada 1000 tumors primaris del SNC. Sol afectar a joves de menys edat que els
afectats pels meningiomes; i es dóna més a nois que a noies. Després de treure’l, sol
reaparèixer, en un 90% dels casos, abans de 15 anys. La ràdio enlenteix una mica la
reaparició. Normalment fan metàstasi. En pacients que sobrevisqueren a l’ operació,


després de 15 anys, en sobrevivien el 60%. S’origina a partir dels perícits al voltant dels
vasos sanguinis. Les seves cèl·lules tenen nuclis ovals, i poc citoplasma. Hi ha un reticle
intercel·lular dens. Les cèl·lules poden ser fibroblàstiques, mixoides o pericítiques. No
reaccionen a la immunotinció amb l’antigen de l’epiteli de membrana. El tractament sol
ser el triple estàndard.

HEMANGIOPERCITOMA

*************************************************************

Les LESIONS MELANOCÍTIQUES són difuses o no, benignes o malignes, i es
desenvolupen a partir de les leptomeninges. Poden ser melanocitosis difuses,
melanosis neurocutànies, melanocitomes, o melanomes malignes. També són possibles
presentacions intermèdies. El melanocitoma ve a ser 1 de cada 1000 tumors de cervell.
Les altres formes del grup són més rares. Solen aparèixer als 50 anys, i el doble de
vegades a les dones que als homes. La melanocitosis difusa afecta les meninges
supratentorials i les vèrtebres supra - toràciques (>50%) i infratentorials. Els
melanocitomes són masses sòlides al crani i/o a la medul·la espinal. Tant les
melanocitosis, com els melanomes malignes, tenen mala prognosi. El melanocitoma
intracranial afecta a persones d’uns 40 anys, mentre que el melanocitoma espinal
afecta a persones d’uns 50 anys. En total, afecten més a les dones (60%) que als
homes. En 4 anys, la mortaldat és d’un 10%, i les recidives del 25%. Sembla ser que la
ràdio allarga una mica la supervivència després de l’extirpació.








Fulls compactes de cèl·lules
mostrant nuclis arrodonits/ ovals,
cromatina vesicular i citoplasma
amb melanina, a la mostra d’un
melanocitoma al pont del
cerebel. Tinció H/E.





A l’esquerra
a) fulls de cèl·lules amb melanina
al citoplasma (H/E).
b) el mateix més augmentat.
c) melanoma humà B45.
d) tumor S-100+.

El melanocitoma de meninge
ve a ser un cas de cada mil tumors cerebrals. És un tumor solitari, benigne, i que afecta
a persones de totes les edats (de 8 a 74 anys), però preferentment a les d’uns 50 anys.
Més que al pont, o a la fossa posterior (o al compartiment supratentorial), és més
freqüent fora del crani, a la espina toràcica. Al TAC apareix hiperdens, extra axial, amb
ancoratge dural, i amb voraviu difús. Dóna una taca homogènia (amb el contrast). A la
MRI apareix hiperintens al T1, i hipointens al T2; o sigui, a l’inrevés que la majoria de
tumors intracranials. Això pot ser degut als radicals lliures dins la melanina. Amb
contrast, aleshores es mostra intens. Histològicament i radiològica, s’assembla al
meningioma; però, ja que les cèl·lules s’agrupen fent remolins o nius, cal separar-lo
d’aquest grup. S’hi troben pre-melanosomes immadurs, i melanosomes madurs; i hi
falten les cèl·lules meningiotelials amb les interdigitacions, desmosomes, i fibril·les


citoplasmàtiques. El melanocitoma apareix com un teixit marró fosc negrós. Està
constituït per cèl·lules fusiformes agrupades en fulls, o fascicles al voltant dels vasos, o
formes d’aparença pseudopapil·lar, o nius densos (com als meningiomes) – alguns amb
formes epitelioides. A la perifèria, hi ha cèl·lules molt pigmentades. Els nuclis de les
cèl·lules fusiformes mostren osques, i nuclèols ben conspicus, sense pleomorfisme,
aparentment. S’hi veu alguna mitosis, i alguna necrosis. Mostra reacció immune
positiva a la proteïna S-100, a la vimentina, a l’ HMB45, i a l’ enolasa neuroespecífica; i
reacció negativa a l’antigen de la membrana epitelial, a la citoqueratina, a la proteïna
dels neurofilaments de PM 70.000, a la Leu7, i a la proteïna acídica fibril·lar. En cas que
la lesió melanocítica sigui maligne (melanoma), l’anaplàsia no és gaire palesa: 1-3
cèl·lules per camp a màxima resolució del MO / hipercel·lularitat, sense grups en
rosetes o nius. Aleshores, és molt probable la metàstasi a través de les meninges a tot
el cervell i a l’espina dorsal. Al cervell, no tots els tumors amb melanina són melanomes.




















Els GERMINOMES o tumors cerebrals de cèl·lula germinal tenen una
incidència molt variable. Els germinomes típics afecten les gònades (seminoma,
disgerminoma), però n’hi ha a la zona pineal/ sella/ tàlem/ hipotàlem/ hipòfisi/ ganglis
basals, i al mediastí. Al tàlem i als ganglis basals, és el tumor més comú. A Àsia, els de la
zona pineal venen a ser 20 de cada mil tumors cerebrals, mentre que a Nord-Amèrica o
Europa només 5 de cada mil. En total, afecten a 1 noi de cada milió i mig de nois (i
noies). Solen afectar nois (i noies) entre 10 i 20 anys. I el doble a nois que a noies.
Aquests tumors extragonadals arrenquen (80%) del tercer ventricle, afectant la zona de


la glàndula pineal, o de sobre la sella turca. Les variants que presenta són: germinoma,
teratoma (madur, immadur, maligne), tumor del sac vitel·lí, carcinoma embrionari, i
coriocarcinoma. Si el pacient té la síndrome de KLINEFELTER (47 X YY), és molt més
probable que tingui un tumor intracranial de cèl·lula germinal. També si pateix d’atròfia
testicular, ginecomàstia, o, si té les gonadotropines elevades al sèrum. Les anomalies al
cromosoma 12, i l’aneuploïdia, propicien tant l’aparició de germinomes com la de
seminomes a partir de teratomes, així com de tumors del sac vitel·lí congènits,
d’aparició infantil. La majoria de germinomes ben localitzats poden ser curats amb
ràdio, i amb una bona esperança de supervivència de fins a 5 anys (del 80%). A menys
que els altres tumors d’aquest grup estiguin molt ben delimitats, l’esperança de vida
associada és més curta. El germinoma típic és uniforme i està constituït per cèl·lules
grans, arrodonides, amb nuclis vesiculars, i citoplasma finament granular i eosinofílic.
La superfície exterior és llisa, i com embotonada, i l’interior és tou, carnós, de color
crema, gris, rosa, o marró clar. Les cèl·lules s’assemblen a les germinals primordials.
L’estroma conté limfòcits. En un 20% dels casos, apareixen granulomes sarcoides. La
metàstasi apareix també en un 20% dels pacients amb germinoma cerebral. Un
marcador al sèrum, o del líquid cefaloraquidi associat (15%), pot ser el beta-HCG. Els
coriocarcinomes van associats a la beta-HCG, molt més palesament. L‘AFP va associat
als tumors de sac vitel·lí, i als carcinomes de cèl·lula embrionària. En principi, no cal que
l’extirpació sigui total. La ràdio es fa fins arribar a 40Gy sumant en totes les sessions (al
cap d'un mes). La quimio se sol fer amb carboplatí, etopòsid, i bleomicina. Sembla ser
que lo millor és la triple teràpia estàndard.


**************************************************************************************************

El CRANIOFARINGIOMA (I) és un tumor benigne parcialment cístic, derivat de la
borsa epitelial de RATHKE (epiteli del primitiu paladar). Es troba a la regió de la sella. Es
presenta en dues formes: adamantinoma, i craniofaringioma papil·lar. Ve a ser un 3%
del tumors del cervell. Sol presentar-se, o bé a nois entre 5 i 14 anys, o bé en persones
de més de 50 anys. Un 70% dels pacients viuen més de 10 anys després de la detecció,
sempre que el tumor tingués menys de 5 cm. Encara que l’extirpació sigui parcial,
l’esperança de vida és l’esmentada. [A la regió de la sella, s’hi poden trobar també
germinomes, cordomes i tumors de cèl·lula granular]. El craniofaringioma pot
comprimir el quiasma òptic. És de creixement molt lent. Creix a partir del canal
hipofisari. Tot i que és benigne, el seu tractament pot ser difícil. Sol ser cístic, amb
massa densa també. Els cists estan folrats per epiteli estratificat, esquamós. Pot
contenir perles de queratina. Els cists contenen un líquid viscós groc, ric en cristalls de
colesterol. El teixit de la massa densa es caracteritza per l’epiteli esquamós, formant un
niu, bordejat per cèl·lules agrupades radialment. Sol haver-hi deposicions de Calci. El
tumor pot tenir una disposició papil·lar. El craniofaringioma adamantinomatós conté


calcificacions, mentre que el craniofaringioma papil·lar no en té mai (o gairebé mai). Els
símptomes són: mal de cap, i manca de visió a la meitat exterior del camp visual de cada
ull. També pot haver-hi amenorrea, anorèxia, desequilibri mental, pell seca, cansament,
son, letargia, mixedema, basqueig, manca de creixement (als nens), poliúria, i molta set
(primer símptoma de l’edema cerebral a la regió hipofisària). El tractament és
l’extirpació per la via de l’esfenoide. I, si no és possible l’extirpació total, se sol aplicar la
ràdio. Però, les dues solucions poden tenir efectes col·laterals a la hipòfisi i a l‘
hipotàlem. Una teràpia nova és l’administració, per una bossa externa, de P32, Itri, o
bleomicina.



(craniofaringioma papil·lar)

*****************************************************************
L’HEMANGIOBLASTOMA capil·lar (I) es presenta esporàdicament. Afecta a 30
habitants de cada milió. Cas que es presenti, sovint va associat a la síndrome de HIPPEL-
LINDAU (hemangioblastomes capil·lars al SNC i retina), carcinoma renal de cèl·lula clara,
feocromocitoma, tumors al pàncrees, tumors a l’oïda intern, i locus 3p25-26 /TSG
mutant. Normalment es presenta a joves adults, cap els 30 anys, i dóna esperança de
vida fins els 50. Pot presentar-se al cervell, o al cerebel, o al tronc cerebral, o ala
medul·la espinal. S’origina al sistema vascular, però pot afectar a la medul·la espinal o a
la retina. Pot anar associat també a la policitèmia, i als cists pancreàtics. Està constituït
per cèl·lules de l’estroma i capil·lars. Al TAC es veu com una massa ben definida, negra,


amb un nòdul blanc a la paret. Poden veure-s’hi també lesions múltiples. El tractament
principal és l’extirpació. Hi ha recidives en el 20% dels casos. Aleshores s’aplica radio -
cirurgia. Si el pacient (jove) té la síndrome de VON HIPPEL-LINDAU, la prognosi no és tan
bona.


(hemangioblastoma al cerebel)


***************************************************************


L’SCHWANNOMA (I) o neurilema, o neurinoma, normalment és un tumor
benigne (només molt rarament té malignitat), encapsulat, uniforme, constituït per
cèl·lules de SCHWANN neoplàstiques. Ve a ser el 8% dels tumors cerebrals, o el 30 % dels
tumors primaris de la medul·la espinal. Sol donar-se en pacients amb neurofibromatosis
II. I entre els 40 i els 60 anys. Hi ha tres formes: schwannoma cel·lular, schwannoma
melanòtic, schwannoma plexiforme. La mutació del locus 22q12 s’ha detectat al 60%
dels schwannomes. Tot i que les cèl·lules tumorals recobreixen el nervi, el tumor en si
pot empènyer el nervi cap enfora i contra la protecció òssia. El tumor és de creixement
lent i gairebé sempre benigne. Només un 1% dels tumors es tornen malignes,
transformant-se en neuro-fibro-sarcomes. El schwannoma pot estar associat a la
neurofibromatosis. Normalment és S-100+. Pot ser extirpat, i pot tornar a créixer.
Les cèl·lules de SCHWANN necessiten vitamina B12 (formes: adenosin-, ciano-hidroxi, -
metil-, cobalamina) i leucina.



SCHWANNOMA

******************************************************************
Els TUMORS METASTÀTICS que afecten el SNC de manera secundària poden
derivar de tumors del pulmó (50%), mama (20%), melanoma (10%), còlon (5%) o d’altres
localitzacions (15%). Metàstasis múltiples tenen lloc en el 70% dels càncers, però també
es pot donar la metàstasis singular. El 8% de les metàstasi derivades del cervell s’ubica a
la perifèria de les arteries cerebrals dels hemisferis. El 15%, al cerebel, i el 3%, als ganglis
basals. El 45% de les metàstasis intramedul·lars deriven de tumors al pulmó. Però, entre
el que més fa comprimir la medul·la, hi ha el càncer de mama (20%), pulmó (15%),
pròstata (10%) i limfomes (10%), com a càncers primaris. Una infiltració a les
leptomeninges pot derivar de leucèmies, limfomes, càncer de mama i càncers
gastrointestinals. L’esperança de vida mitjana dels afectats per metàstasis múltiple i
tractats amb radioteràpia és de 6 mesos. Els afectats per una metàstasi aïllada la solen
tenir de 16 mesos. La prognosi millor és quan la metàstasi al cervell deriva del càncer de
mama; i la pitjor, si deriva de càncer de còlon.

******************************************************************

Els LIMFOMES PRIMARIS DEL PARÈNQUIMA DEL SNC són més i més
freqüents. La majoria són de cèl·lules B (immuno-blastomes). En canvi, els secundaris
afecten les meninges o l’espina dorsal. Els primaris, en afectats per la SIDA, solen ser
deguts a toxoplasmosi. Normalment, aquest limfoma afecta a persones entre 45 i 70
anys. El limfoma primari pot estar associat al virus d’ EPSTEIN BARR (EBV). Els símptomes


poden ser: dificultats a la parla i/o a la visió, confusió mental; febre, al·lucinacions,
canvis de personalitat, convulsions, debilitat a les mans, i pèrdua de pes. Aquí sí pot ser
adient fer una punció lumbar per testar el líquid cefaloraquidi (nombre de cèl·lules,
proteïnes, citologia). El tractament estàndard és amb cortisona, i la quimio amb
metotrexat, per la vena o per la medul·la; o bé temozolamida, rituximab, citabarina i
etopòsid. La ràdio es deixa com a darrer recurs. Els joves, després d’una quimio
agressiva, poden rebre trasplantament de cèl·lules mare. Sense tractament, aquest
limfoma dóna una esperança de vida de 2 mesos. Amb tractament, és de 4 anys o més.
El 40% estan vius després de 5 anys d’haver començat el tractament. En general, els
joves tenen més esperança de vida que els grans. La quimio pot donar anèmia, i la ràdio
confusió mental, mal de cap, i necrosis. Contra els limfomes és adient el metotrexat
(IV), seguit de la radioteràpia (30-60 Gy).















LIMFOMA PRIMARI DEL PARÈNQUIMA DEL SNC











L’ANGIOGÈNESI AL SNC

El desenvolupament normal o patològic de nous vasos sanguinis s’activa per una sèrie de
factors de creixement i llurs receptors. El grup del VEGF (VEGF-A, VEGF-B, VEGF-C, VEGF-
D, VEGF-E, i el factor de creixement placentari PlGF) hi té un paper molt destacat.
Aquests factors de creixement activen les mitosis als epitelis dels vasos, mitjançant els
receptors de la tirosina-cinasa de transmembrana: VEGFR-1 (flt-1), VEGFR-2 (flk-1, KDR), i
VEGFR-3 (flt-4). Estimulant aquests receptors, es desencadena l’activitat catalítica de la
TK. Això activa les vies de segons missatgers que activen les cèl·lules de l’endoteli
vascular, la permeabilitat, i també la neoangiogènsesi. A més de la família dels VEGF, hi ha
el TNF-alfa, i el TNF-beta, els factors de coagulació, i
els receptors de la integrina. Tots ells han demostrat
llur compromís amb l’angiogènesi als tumors
cerebrals. Els agents proangiogènics més investigats
són el factor de creixement dels fibroblasts bàsics
(bFGF), el factor de creixement i escampada dels
hepatòcits (HGF/SF), la família de l’efrina, i les
angiopoietines. De fet, els sistema VEGF/VEGFR i el
sistema de lligam de l’angiopoietina són els
factors/receptors únics específics a la cèl·lula
endotelial. Però, als gliomes, el sistema VEGF/VEGFR
també es dóna, per una estimulació paracrina. Per al
desenvolupament embriològic, a més dels receptors
del VEGF, són essencials els lligams T-1 T-2 de les
tirosines-cinases. Per a la maduració i estabilitat dels
vasos sanguinis, cal l’angiopoietina-1.
L’angiopoietina-1 s’ancla amb la T-2. L’angiopoietina-
2 contraresta l’angipoietina-1 i dóna lloc a
discontinuïtats dels vasos, tant presents als gliomes.
L’expressió del VEGF-A, fins a 50 vegades superior a
lo normal als gliomes, està directament relacionada
amb llur malignitat. L’angiopoietina-1 s’expressa a
les cèl·lules tumorals, mentre que l’angiopoietina-2
ho fa als vasos dels petits tumors. L’endoteli dels
vasos cerebrals capil·lars estan reforçats en tres
sentits: tenen un munt de transportadors de
membrana, tenen unes unions intercel·lulars molt
fortes, i fan molt poca pinocitosi. D’això se’n diu la
barrera hematoencefàlica. Als tumors cerebrals, els
glomèruls vasculars es formen gràcies a l’activació
de l’expressió de l’angiopoietina-2, del VEGF i de la


integrina a
V
b
3.
Els marcadors més coneguts de la cèl·lula endotelial són el CD31, el CD105,
la E-selectina, o la VE-caderina.


*******************************************************************

VIES DE TRANSDUCCIÓ / APOPTOSI AL SNC



CÀNCER DE CÒLON (i recte)


















(Estadístiques mortalitat per càncer de còlon i recte 1996-2000)

La incidència global del càncer de còlon pot arribar als 400 malalts per cada milió
d’habitants. El 95% dels afectats moren per adeno-carcinomes. La franja d’edat més
afectada va dels 60 als 75 anys; però, comença ja las 40 anys. El còlon queda més afectat a
les dones, i el recte als homes.

A Espanya, cada any es diagnostiquen uns 25.000 casos de càncer de còlon. I ve a ocasionar
el 12 % de les morts per càncer, entre els homes, i el 15%, entre les dones. Les zones amb més
risc són Catalunya i Lleó. L’expliació podria ser una dieta més pobra en fibra.

Com que el còlon ascendent és molt ampli, i de
parets fines, no se sol obstruir. Hi són poc
freqüent el càncer o els pòlips pre-cancerosos.
El més freqüent és que el càncer es localitzi a la
nansa sigmoide, o al còlon descendent, o bé al
recte. A més de al còlon, aquest tipus de càncer
es pot localitzar a l’apèndix i al recte. Si queda
afectat el recte, es pot notar la sang a la femta.
A més de les melenes, pot haver-hi anèmia, i la
persona es pot aprimar inexplicablement. Pot
haver-hi períodes de restrenyiment, alternant amb períodes de diarrees. Però, l’indicador
típic del càncer de còlon és fer servir poc paper de wàter (allí on sigui comú el seu ús). És a


dir, la manca de fibra a les femtes. La neoplàsia comença al folre intern del còlon i, després,
afecta a la capa muscular de fibra llisa. Els vegetarians autèntics (no només de cara a la
galeria) no solen tenir càncer de còlon, especilament si no estan obesos. La prevenció
comença amb detecció de sang a la femta. Hi ha programes sanitaris amb mostreig cada 2
anys a partir dels 50 anys. També, sigmoidoscòpies, cada 5 anys; i còlonoscòpies, cada 10
anys. Si la neoplàsia passa ja del grau II, aleshores és difícil de curar. Potser aleshores
només els antineoplastons puguin fer alguna cosa. El 60% dels casos (1,2 M de nous casos al
2008) es detecten a la població mundial més rica. Al món, cada any la mortalitat és d’uns
0.6M (l’any 2008). És la mena de càncer més comú a Espanya. Les previsions per a l’any
2015 són de 25.890 persones amb càncer colorectal - 14.868 (homes)- 11.022 (dones).

Per l’ iris, és molt fàcil de veure la marca dels pòlips; però, en medecina oficial, la
còlonoscòpia és més exacte. La radiografia pot passar per alt un 30% del tumors, i els
ènemes amb Bari, un 40% dels pòlips. Els tumors grans són palpables als trams
principals del còlon. La sang a la femta només és palesa quan el càncer és a la part
terminal (recte); o a la vora. La sang pot passar per alt, a menys que es miri una
mostra de la femta al microscopi, o amb un reactiu indicador especial
http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s0325-29572004000200011

Els símptomes són pocs: cansament, estrenyiment seguit de diarrees freqüents (la
qual cosa es dóna també a les diverticulosis), i tenesme (si és al recte). Pot haver-hi
febre, anorèxia i basqueig. La metàstasi pot afectar als ganglis de l’engonal, o a
d’altres òrgans propers interns.

La poliposis familiar (amb més de 100 pòlips al còlon d’una persona) és hereditària
(depèn del gen FAP del cromosoma 5). Afecta el còlon ascendent de persones amb
més de 40 anys. La síndrome de LYNCH (hereditària) es manifesta com a càncer
colorectal sense poliposis (de prognosi no gaire dolenta), i ve a ser el 3% de casos
d’aquest tipus de càncer. La síndrome de GARDNER també està associada al càncer
colorectal, així com la poliposi familiar adenomatosa (1%). Però, el 80% dels casos de
càncer colorectal no és atribuït a factors hereditaris. Si una persona té dos parents
propers amb càncer de còlon, és el doble del normal de probable que el pateixi. Una
dieta rica en grasses, i amb àcids grassos amb configuració trans, carn roja molt cuita,
i alcohol, així com també fumar tabac, estar obès, i no fer exercici, tot això predisposa
a patir càncer de còlon o de recte. Patir la malaltia de CROHN també hi predisposa; i,
quan més temps (10-20-30 anys), més (2%-8%-18%). Patir de colitis ulcerosa durant 10
anys hi predisposa també (20%), passant per l’aparició de pseudopòlips. Diuen que
prendre una miqueta (80 mg) d’aspirina ajuda a prevenir el càncer de còlon. Però,
potser seria encara millor menjar una culleradeta de segonet de Civada cada dia.



El càncer colorectal és un epitelioma relacionat sovint amb mutacions (congènites o
adquirides) a la via de transducció del Wnt. Les mutacions tenen lloc probablement a
les cèl·lules mares de les criptes. El gen més afectat sol ser l’APC. La proteïna que
produeix aquest gen és un fre a l’acumulació de beta-catenina. Sense l’APC,
s’incrementa la beta-catenina, i va a parar al nucli, on activa la transcripció de gens
importants per a la renovació de les cèl·lules mare. Quan aquests gens s’expressen
malament, ocasionen càncer. També pot haver-hi una mutació de la beta-catenina en
si, i aleshores quedar bloquejada la seva degradació. O poden quedar afectats gens de
funció anàloga a l’APC, tals com: AX1N1, AXIN2, TCF7L2, NKD1. I, a part aquesta via de
l’APV/beta-catequina, poden quedar alterats altres gens. Normalment, el p53 controla
els defectes de la transcripció i la traducció, inclòs el Wnt. Una mutació al gen Tp53 fa
que un adenoma es torni un carcinoma maligne invasiu. Això també pot passar per
una mutació d’una altra proteïna reguladora, la famosa BAX.

Altres gens pro-apoptòtics, desactivats als càncers colorectals, solen ser el TGF-beta i
el DCC (desaparició d’un locus). En el 50% dels càncer colorectals, el TGF-beta té una
mutació desactivadora. Quan no està desactivat el TGF-beta, pot estar-ho el SMAD. Els
oncògens que poden estar sobreexpressats i desencadenar una proliferació cel·lular
anòmala solen ser: KRAS, RAF, PI3K. Si la primera mutació afecta al KRAS, el més
probable és que tingui lloc una hiperplàsia limitada. Però, si aquesta mutació segueix a
una primera de l’APC, aleshores es desencadena una neoplàsia. El PI3K, normalment,
queda inhibit pel PTEN (un gen tumor - supressor). Si el PTEN muta, pot quedar
inhibit, i aleshores es dispara el PI3K. L’impacte de l’ imatinib sobre els tumors de
l’estroma gastrointesinal depèn de l’activació de les mutacions en el receptor de
trans-membrana del factor de creixement de les cèl·lules mare (c-kit), i del PDGF
(factor de creixement plaquetari).


A més de la còlonoscòpia amb biòpsia, hi ha el TAC abdominal, la MRI, i fins i tot el
PET (amb positrons), com a estris per a un diagnòstic precís. Els càncers que afecten
el còlon ascendent tendeixen a créixer, i a vegades obstrueixen el pas de la femta.
Això pot donar lloc també a anèmia. En canvi, els tumors que afecten el còlon
descendent tendeixen a ser circulars com una argolla de tovalló.

Les cèl·lules neoplàsiques del còlon formen estructures tubulars multiestratificades
amb cavitats d’estroma reduït. Estan laxament separades entre si per un moc que pot
formar bosses de col·loide mucinós. Si aquest col·loide es fica dins la cèl·lula,
aleshores el nucli queda arraconat i agafa forma de tampó. La majoria de tumors del
còlon són COX2+. L’enzim (ciclo-oxigenasa 2) sembla alimentar els colonòcits afectats
per la neoplàsia. L’origen del càncer colorectal és gairebé sempre (80%) un (o més
d’un) pòlip/adenoma. Les metàstasis solen afectar el fetge i els pulmons. Normalment


als hospitals de París solen donar quimio abans d’operar. Si han quedat afectats els
ganglis limfàtics, la quimio se sol fer amb fluoro-uracil / capacitabine. Alguns opten
també per altres tractaments: leucovorin, irinotecan, oxaliplatin, tegafur-uracil. Però,
normalment, la quimio es dóna només quan hi ha afectació limfàtica. La ràdio i la
quimio juntes es donen quan hi ha càncer de recte. La mucosa intestinal queda molt
afectada per la ràdio, de manera que es mira de no fer-ne més que en casos extrems.

(a baix: tumor carcinoide)











La supervivència a Europa, de més de 5 anys, al càncer colorectal, és del 60%. Però 1
de cada 3 afectats acaba morint d’això. L’esperança de més de 5 anys de vida és del
5% per al grau IVb; del 40% per al grau IVa; del 70% per als del grau III; del 90% per als
del grau II; i del 100% per als del grau I. Si la metàstasi (IVb) és limitada, pot extirpar-se
el tumor i millorar l’esperança de vida fins al 50%. Quan el grau és II o superior, es
recomana testar l’antigen carcinoembriogènic CEA a la sang, cada 4 mesos, els
primers 2 anys; i, després (3 anys més), cada 6 mesos. Hom recomana cada any fer-se
fer un TAC a l’abdomen, tòrax i pelvis, els primers 3 anys, per als graus IV. La
colonoscòpia caldria repetir-la després de 3 anys, si s’ha trobat un pòlip vellós major
d’1 cm; i, després, cada 5 anys. El PET, la ecografia, o la radiografia, són massa
agressius com per a repetir-los. Amb aquesta vigilància, l’esperança de vida pot
passar del 30% al 37%. Però, en general, el càncer de còlon es pot dir que és un dels
que es pot tractar millor, si s’agafa a temps. Quan hi ha obstrucció, o perforació del
budell, o una CEA elevada, abans del tractament, aixó indica prognosi poc bona. La
CEA, de totes maneres, no és un indicador massa de fiar. Per altra banda, un càncer
d’ovari i/o mama dóna més probabilitats de patir càncer colorectal que qualsevol
altre.

Els pòlips poden ser sèssils o pedunculats, però sempre amb aparença de Coliflor. De
vegades són fàcilment separables (per cirurgia dirigida), i de vegades no. Moltes


vegades són petits i hiperplàsics; i molt poques vegades són majors de 2 cm. També
hi ha pòlips juvenils (que sagnen).

Entre els adenomes, n’hi ha de tubulars, túbulo-vil·losos, vil·lo-glandulars i vil·losos.
Aquests darrers tenen un 35% de possibilitats de tornar-se malignes.
L’adenocarcinoma ve a ser el 95% dels càncers colorectals. D’altres tumoracions del
còlon poden ser: hamartomes, lipomes, limfomes, carcinomes de cèl·lula squamosa,
leiomiomes, pseudopòlips i carcinomes polipoides.

(a baix: adenoma precancerós de còlon)

El CÀNCER DE RECTE més freqüent (97%) és també l’ adeno-carcinoma. Poden
presentar-s’hi també sarcomes, limfomes, melanomes, càncer cloacogènic de
cèl·lules esquamoses, i epidermoides (amb cèl·lules esquamoses no queratinitzants),
tumor carcinoide, tumors neuroendocrins. Els tumors de l’estroma gastrointestinal
poden arribar a afectar el recte.

Predisposen al càncer de recte: condilomes, fístules, leucoplàquia, limfogranuloma
veneri, malaltia de BOWMAN, i les infeccions amb papil·loma-virus. Les anàlisis més
adients a fer són les dels antígens sèrics CEA, CA-19 i CA-125. La supervivència
dependrà del nombre de ganglis limfàtics, o dels teixits per fora la mucosa que ja
estiguin afectats. El càncer colorectal, sense pòlips, hereditari (síndrome de LYNCH), té
que veure amb els gens reparadors MMR. Relacionada amb la poliposis hi ha l’APC
(poliposis adenomatosa familiar atenuada o no), la síndrome de TURCOT (APC, MMR),


la síndrome de la poliposis hiperplàsica (BRAF, KRAS2), i les síndromes relacionades
amb hamartomes: PEUTZ-JEGHERS (STK11/LKB1), poliposis juvenil (SMAD4/DPC4,
BMPR1A), COWDEN (PTEN), RUVALCABA–MYHRE–SMITH (PTEN) i la síndrome de la
poliposis mixta. El càncer colorectal sense poliposis hereditari HNPCC, i els gens
defectuosos MMR (implicant: hMSH2, hMLH1, hPMS1, hPMS2, hMSH6) són els
principals responsables de la malignitat (5%) del càncer rectal. L’hMSH2 al cromosoma
2p i l’hMLH1 al cromosoma 3p són els que hi estan més implicats. Fins al 60% dels
components de la família implicada solen tenir aquestes anomalies. Alguns (7%) jueus
(ashkenazis) tenen força risc de patir aquest càncer, degut a una mutació al gen APC
I1307H.

El símptomes del càncer de recte són: hemorràgies (amb sang recent), estrenyiment
alternant amb diarrea, mal de panxa, obstrucció del pas de la femta, bony palpable
internament, pèrdua de pes, anorèxia, debilitat. Si hi ha metàstasi, aleshores els
ganglis inguinals s’inflen, el fetge es fa gros i palpable, i hi ha tos. Sol haver-hi anèmia i
enzims hepàtics alts. L’examen rectal és obligat; però, és millor seguir més endins
mitjançant una colonoscòpia, i per si de cas, fer un TAC (65% de fiabilitat), i una MRI
(70% de fiabilitat), de la zona pèlvica i abdominal. L’ ecografia per sonda endorectal
també pot donar informació essencial (75%), en cas d’estenosis. El PET podria donar
informació acurada sobre les metàstasis. I l’antigen CEA, sobre l’eficàcia del
tractament. Lo millor és combinar totes les tècniques de diagnòstic. Una vegada
l’operació està en marxa, seria millor examinar una dotzena de ganglis propers.
L’operació pot afectar els esfínters anals, i la part propera de l’aparell genitourinari.
La ràdio i la quimio són aplicables, però la decisió hauria de ser compartida entre
diversos especialistes, tenint en compte el grau d’invasió, i el grau de metaplàsia. Al
final, sempre hi ha l’opció d’una colostomia permanent, amb by-pass i bossa per a la
femta. Als hospitals de París, donen quimio (5-fluoro-uracil) abans d’operar els
tumors rectals de graus II/III, amb un èxit complet del 25%. L’antigen CEA (una
glicoproteïna sèrica) no dóna una visió gaire fiable de l’estat de la metàstasi, però se
sol mirar en recidives II/III, cada 3 mesos, durant 2 anys.

La teràpia mèdica principal és la prevenció (controls amb còlonoscòpia cada mig any). Després
ve la cirurgia. Després, la quimioteràpia; i, a vegades, la radioteràpia. La quimioteràpia del
còlon sol fer-se amb 5-fluoro-uracil (un antimetabolit) + àcid folínic = leucovorin (un refornidor
de l’àcid fòlic) + irinotecan (semisintètic derivat d’un alcaloid de la Camptotheca acuminata o
Arbre de la Felicitat). Quan el fetge està afectat (metàstasi), se sol injectar la quimio
intrahepàticament.




CÀNCER D’ ESÒGAF


(mapa defuncions homes - 2008)
El càncer d’esòfag sol afectar a persones de més de 60 anys, tocant ja als 70. És més
comú als homes i als qui han tingut familiars amb càncer. El tabac i l’alcohol determinen,
amb un 90% de fiabilitat, el càncer de cèl·lula esquamosa. El tabac també pot
desencadenar adenocarcinoma (normalment, concomitant amb el reflux estomacal).

Els països més afectats pel càncer d’esòfag
són la Xina (i Mongòlia), Iran (i la regió del
Caspi), l’Índia, Kènia, Tanzània, Somàlia, i
Moçambic. A Europa, ho són Bèlgica,
França i el Regne Unit. En canvi, és poc
conegut (10 vegades menys freqüent) a
Grècia i Macedònia. L’adenocarcinoma és
més comú als caucàsics que als negres.
Entre les dones, és més conegut al Regne
Unit i a Irlanda, mentre que és poc conegut a Espanya i a Grècia. A Espanya (mapa a dalt:
1989-98), es dóna entre els homes a raó de 150 casos/ M a les Canàries, o, com a
contrapunt, a raó de 45/M a Conca. A més de a les Canàries, és força present al País Basc,
Astúries i Galícia. I, entre les dones, a raó de 14/M a les Canàries, o 5/M a Albacete. La
supervivència, passats 5 anys de la detecció, és baixa: 13% entre els homes, o 23 % entre
les dones. La majoria de pacients moren abans de l’any després de fer-se el diagnòstic.
Quan hi ha afectació només de la mucosa, l’esperança de vida als 5 anys és del 80%. Si


queda afectada ja la submucosa, aleshores l’esperança de vida és del 50%. Si queda
afectada la capa muscular, aleshores és del 20%. Si queda afectada la capa més externa,
del 7%. I si hi ha metàstasi, del 3%.

Els tumors d’esòfag ocasionen dificultats per a empassar el menjar més sòlid, i dolor al
fer-ho. El dolor i ardor entre l’estèrnum i la part superior de l’estómac és típic de
l’adenoma. Pot haver-hi ronquera. I, de tant patir a l’empassar, s’acaba menjant poc i hi
ha anorèxia, pèrdua de pes i anèmia. Al fallar els reflexes, pot haver-hi reflux estomacal
(regurgitació), i fins i tot vòmits (dolorosos). Si el menjar passa tant a l’altre cantó, pot
acabar havent-hi una pulmonia. Pot haver-hi també hematèmesis (vòmits de sang). Per
opressió de la vena cava, la cara apareix inflada pel matí, després d’haver dormit pla, i es
va desinflant de dia (amb la posició vertical).

El TAC, la MRI i el PET (amb 18-F-fluorodeoxi-D-glucosa, com a contrast) indiquen la
localització, el volum del tumor, i si hi ha o no metàstasis. Només se solen operar els
tumors petitets (fins a 2 cm), ja que amb els grossos l’esperança de vidaconcomitant és
molt reduïda. S’aplica ràdio i es pren quimio com a tractaments pal·liatius. El càncer
d’esòfag típic és un epitelioma que comença a l’epiteli de recobriment de la llum del tub.
Els càncers no epitelials són molt poc freqüents. Si hi ha metàstasis, solen afectar el fetge
i els pulmons. Actualment (2012) hi ha més adenocarcinoma que no pas abans, i menys
carcinoma de cèl·lula esquamosa que abans. Els tumors de l’estroma o capa muscular
gastrointestinal que poden passar a l’esòfag són normalment benignes. I els tumors de
cèl·lula petita responen força bé a la quimio.



Els factors de risc són:
• Acalàsia (peristaltisme disminuït). [La rel de Malví la podria accentuar]
• Alcoholisme
• Beure aigua clorada
• Càncer de coll i cap
• Erosions prèvies amb productes químics, o cremades amb líquids calents
• Flux gastroesofàgic freqüent
• Irradiació del mediastí
• Malaltia celíaca (predisposa al càncer de cèl·lula esquamosa)
• Nitrosamines
• Obesitat
• Síndrome de HOWEL-EVANS (pell engruixida a les mans)
• Síndrome de PLUMMER-VINSON (anèmia esofàgica)
• Tamari (salsa de Soja)
• Virus del papil·loma humà
En canvi, semblen protegir de patir càncer d’esòfag les següents pràctiques:
• Prendre 80 mg d’aspirina al dia
• Controlar l’ Helycobacter pylorii (prenent tisanes de Gingebre i Llorer, per
exemple)
• Menjar molta Col, Col de Brussel·les, Bròquil, Coliflor, Pastanaga, Moniato.
• Beure Cafè, o Te, o Karkadé.
• Manjar Kiwis (Actinidia sinensis) i Préssecs

Sigui en placa o en anell, el carcinoma
d’esòfag obstrueix el pas del menjar i dóna
dificultats en aquest sentit. A més, es perd
pes. La incidència mortal és el triple en
homes que en dones. Aquest càncer és 3
vegades més freqüent, als EUA, entre els
negres que entre els blancs.

El consum d’ alcohol i tabac està
directament relacionat amb el carcinoma
de cèl·lula esquamosa (epidermoide)
d’esòfag (90% al món), que comença a la
part superior del folre intern del tub (25
cm). Als països europeus és més corrent a
França i a Suïssa. Al món, ho és més a la
Xina, Sudàfrica i Iran.

L’ adeno-carcinoma (50-80% als EEUU), en
canvi, és infreqüent en negres. Es presenta a la part distal de l’ esòfag, tocant ja a


l’estómac. És concomitant amb un historial de reflux estomacal (esòfag de BARRET). La
mucosa gàstrica sol substituir (metaplàsia) l’ epiteli estratificat típic. Ni el tabac ni l’
alcohol solen estar-hi implicats.
D’ altres tipus de càncer d’esòfag són:
• carcinoma adenoesquamós
• carcinoma de cèl·lula allargada
• carcinoma de cèl·lula en gra
• carcinoma mucoepidermoide
• carcinoma quístic adenoide o cilindroma
• coriocarcinoma
• leiomiosarcoma
• limfoma
• melanoma primari maligne
• pseudo-sarcoma
• rabdomiosarcoma
• tumor carcinoide
Els càncers secundaris d’esòfag comencen a la perifèria (teixit conjuntiu), mentre que els
primaris ho fan a l’epiteli més intern. A més de la dificultat progressiva per empassar i
menjar, sol haver-hi dolor a l’esquena. En general, la prognosi és dolenta.

Òbviament caldrà facilitar l’alimentació menjant farinetes, caldos, purés i coses fàcils
d’empassar. Si ja és impossible empassar, caldrà col·locar un stent. I, mentrestant, potser
caldrà alimentació nasofaríngia (intubació directa a l’estómac). Fins i tot es pot arribar a
introduir l’aliment directament a l’estómac a través d’una fístula artificial a l’abdomen.

El tractament modern de la teràpia fotodinàmica amb làser, després de 48 hores d’haver
ingerit el NMP22 (*nuclear *matrix *protein 22) o derivats de l’hemorporfirina, és força
efectiu, i innocu per a les cèl·lules benignes. El làser Nd-YAG, o el d’argó de
plasmacoagulació són altres opcions per als casos més benignes. Tot i que, en principi, en
3 setmanes es curen les lesions provocades per la cirurgia, poden haver-hi hemorràgies
després de l’operació. L’epinefrina salina, injectada molt diluïda a la 5DH a la paret
muscular, pot prevenir-les. També caldria beure aigua amb magnèsia calcinada per evitar
hemorràgies. De tota manera, després de l’operació per endoscòpia, sol haver-hi
complicacions en 1 de cada 2 casos. La ràdio es podria donar més agressiva i localitzada
quan no sigui possible operar.

El tractament mèdic és complicat i, moltes vegades, contraproductiu. Com a
quimioteràpia, però no recomanable quan hi ha fístula, es sol escollir el 5-fluro-uracil,
combinat amb cisplatí (oxaliplatí, carboplatí). O bé amb capecitabina o epirubicina. És un
càncer dolent que, al final, sol requerir narcòtics per escurçar el patiment.








CÀNCER D’ESTÓMAC






































(Càncer d’estómac - defuncions / 100.000 - a la dreta: columna de les dones 1978-1992)


Les províncies de Burgos, Palència, Segòvia i Sòria tenen els índexs de càncer d’estómac
més alts d’Europa, junt amb les regions italianes del Piamonte, Lombardia, Emiglia-
Romana, i la Toscana. El càncer d’estómac és molt més freqüent del normal al Japó, i
també a Xile i a Islàndia. Segurament, perquè són els tres països que consumeixen o
havien consumit més peix fumat o aliments més calents. També podria influir la
concentració de nitrats i nitrits a l’aigua de beure. Als Estats Units, el càncer d’estómac
és la setena causa de mort. El 2002 es varen registrar 0.9 M de casos al món. De fet,
després del de pulmó, és el càncer amb més mortalitat (0.8M l’any). És més conegut
entre els homes. És el càncer més comú a Corea (21% de les neoplàsies malignes del país).
Normalment (85%), dóna lloc a metàstasis, i aleshores l’esperança de vida després de 6
mesos és només del 65% , si és a una etapa inicial; però, si ja està en una etapa avançada,
aleshores és només del 15%. De cada 50 persones que van al metge perquè tenen
indigestió amb eructes, una té càncer d’estómac. Només el 5%, com a molt, dels càncers
d’estómac es donen a persones de menys de 40 anys. I només un 1% tenen entre 20 i 30
anys. A la república Txeca es varen detectar només 3 casos l’any 1999 de persones per
sota els 30 anys. A Taiwan hom calcula que l’índex de mortalitat és de 117 per M (1996).

(defuncions al món per càncer d’estómac: 2004)


(mapa defuncions a Espanya - homes
2008)


A Espanya, el càncer d’estómac es
concentra al NW de la regió central.
Hom suposa que això és degut a l’abús
d’embutits i a una manca de fruites i
verdura en la dieta. A Espanya, entre
1989 i 1998 moriren unes 66.000 persones (40.000 homes i 26.000 dones). Això ve a ser


el 8% de tots els tumors malignes. L’abundància de nitrats percolats des de les granges de
porcs als aqüífers pot ser una altra explicació.


El càncer d’estómac més corrent (95%) és l’ adeno-carcinoma. D’altres tumors malignes
són els limfomes i els leiomiosarcomes.

Quan el càncer d’estómac deriva d’una úlcera, el diagnòstic és més fàcil. Moltes vegades,
passa desapercebut durant mesos o anys. L’ Helicobacter pylori predisposa bastant al
càncer d’estómac. També els pòlips, ja que, quan són molt nombrosos, o tenen més de 2
cm, es poden considerar perillosos.

(adenocarcinoma d’estómac mitjanament agressiu)
















(A BAIX: càncer d’estómac de cèl·lula en tampó)



































(A dalt: adenocarcinoma d’estómac amb metaplàsia –intestinal-)

L’adenocarcinoma va a ser el 90% dels càncers d’estómac. L’adenocarcinoma sol ser
agressiu i invasiu (submucosa, capa muscular). Els dos tipus que solen ser reconeguts són
el tipus intestinal (metaplàsia) i el difús. El tipus intestinal pot formar estructures
tubulars, pluri-estratificades, amb diversos lúmens aparellats, i amb estroma reduït. La
metaplàsia s‘hi pot veure a la mucosa propera. El pleomorfisme pot ser lleu, mitjà o
notable. El tipus difús segrega molt de moc. Quan el moc omple la cèl·lula, el nucli queda
arraconat (“anell de segell” o tampó). L’adenocarcinoma va a ser el 90% dels càncers
d’estómac. L’adenocarcinoma sol ser agressiu i invasiu (submucosa, capa muscular).


Abans, a la primera meitat del segle XX, era més comuna la localització al la meitat
distal (inferior) de l’estómac. A finals del XX ha anat essent més comuna la localització al
càrdies, especialment en persones de menys de 40 anys. El càncer distal ben localitzat
(50%) és més fàcil de curar que el proximal (esperança de vida als 5 anys del 12%).
L’anèmia perniciosa, tan típica dels homes rossos i alts, o dels qui prenen testosterona,


pot propiciar càncer d’estómac. També la gastritis de MENETRIER. L’acantosis nigricans, el
signe de LESER-TRELAT (ceratosi seborreica), i els palmells callosos, poden ser
concomitants amb càncer d’estómac. Potser el factor de risc més important sigui la
infecció amb l’ Helicobacter pylorii. Altres factors poden ser: gastritis autoimmune
atròfica, metaplàsia intestina, i factors genètics. Al menjar molta carn, peix o formatge
fumat, salsitxes amb formatge gratinat, bacallà sec, embotits amb nitrits i metabisulfits,
pot fer que l’ Helicobacter formi substàncies molt cancerígenes. Contra això hi ha menjar
fruita (vitamina C) i verdures (vitamina A), com ara Taronja i Espinacs. De les infeccions
amb Helicobacter només el 2% provoquen càncer. Però, dels càncers d’estómac, el 80%
són concomitants amb infecció amb Helicobacter. El factor genètic sembla el responsable
d’un 10% dels càncers d’estómac. Menjar rel de Falguera (Pteridium aquilinum) podria ser
cancerigen per a l’estómac. El que és segur és que el Tabac provoca càncer d’estómac,
entre d’altres càncers. De fet, dels qui tenen càncer d’estómac a la zona del càrdies, el
82% són fumadors compulsius. L’alcoholisme també és un factor de risc. Per cada 3
homes hi ha una dóna amb càncer d’estómac, però potser més pels mals hàbits que pel
sexe. És clar que els estrògens tenen un efecte protector sobre l’estómac. Per altra
badna, hi ha un cert factor genètic (10%) que explicaria el càncer difús. La correcció
iodada d’un mal funcionament tiroïdal (hipotiroïdisme) corregeix també el risc de patir
de càncer d’estómac. L’explicació podria ser la capacitat del Iode de reduir els radicals
lliures de peròxid d’hidrogen.

El limfoma ve a ser el 5 % dels càncers estomacals. Pot haver-hi també tumor carcinoide
i tumor de l’estroma. Les metàstasis solen afectar el fetge i els pulmons. El CEA (antigen
carcino-embrionari) pot estar aleshores disparat, així com el CA (antigen del carbohidrat).
A l’operar-se, és important treure ganglis propers, per a llur examen histopatològic.

És molt fàcil visualitzar els tumors d’estómac per l’iris, per dins la corona parasimpàtica.
El càncer es visualitza com una taca fosca gran. Sovint és difícil distingir si afecta més a la
sortida de l’estómac, al duodè, o al pàncrees (entre la zona de l’apèndix i la vertical).

Al principi (potser durant dècades), pot donar només símptomes lleus, com ara
indigestió, anorèxia, panxa inflada, cansament (relatiu), basqueig, irritació intestinal,
pèrdua de pes, melenes, anèmia. Tot això és comú amb la malaltia celíaca tropical, o amb
úlcera gastro-duodenal. Al final, el càncer d’estómac provoca vòmits de sang i anèmia
severa. Si hi ha dificultats per empassar el menjar bé, això pot ser degut a problemes al
càrdies o l’esòfag, sense que hi hagi càncer.

Els mètodes de diagnòstic són els esperats: sonda òptica, TAC, radiografia amb contrast
de baritina. I no sobraria un anàlisis de sang per veure si hi ha anèmia, i un de femtes per


veure si hi ha melenes.
La quimio se sol fer amb 5-fluoro-uracil, capecitabine, carmustine, cisplatí, docetaxel,
epirubicin, etoposide, irinotecan, mitomycin C, oxaliplatin, semustine, taxotere. Aquesta
quimio no és definitiva, i sol combinar-se amb antiulcerosos el més potents que es pugui
trobar. A més de la ràdio, hi ha una teràpia biològica amb un anticòs conjugat de la
IMGN242. L’èxit de la cirurgia per a obtenir curacions definitives és inferior al 40%. El
trastuzumab, combinat amb cisplatí, es dóna quan hi ha una sobreexpressió de l’ Her2 a
l’adenocarcinoma. També es dóna aleshorers l’ herceptin, combinat amb cisplatí. La via
pot ser intraperitoneal (quemoperfusió hipertèrmica).

La ràdio sol fer-se com a tractament pal·liatiu. Però, combinada amb la quimio i la
cirurgia, sembla allargar una mica la vida.

Els diversos tumors es poden classificar per la forma: emergent (col-i-flor), penetrant
(bola), superficial difusa (o bé excavada, o lleugerament emergent), excavada, etc. A
part el dolor, pot haver-hi sacietat (hipoclorhídria), dificultats per a deglutir, melenes
(sang a la femta, que no es detecta si no és per l’examen microscòpic o per reactius),
debilitat general, pèrdua de pes, icterícia i ascitis. Els exàmens mèdics adients seran la
radiografia amb medi de contrast (Bari) (inflant a més, si pot ser, l’estómac); escàner,
palpació, endoscòpia. El tractament serà la cirurgia (ajudada d’un raig d’aigua) més o
menys extensiva. Segons com, es donarà el tractament quimioteràpic o la radioteràpia.












CÀNCER DE LARINGE


(mapa de defuncions: homes - 2008)
La laringe està protegida pel cartílag
tiroïdal. La glotis és on s’enquibeixen les
cordes vocals. La regió supra-glòtica està
ja en comunicació amb la faringe, i la
regió sub-glòtica, en comunicació amb la
tràquea. Els tumors de laringe més
comuns són els de la glotis, seguits pels de la regió superior (epiglotis, aritenoides, plecs
ari-epiglòtics, falses cordes); i, a distància, pels de la regió inferior. Afecten en alguna
mesura a la veu, la deglució i la respiració. La metàstasis afecta primer els ganglis
limfàtics propers, i, després, els pulmons. El factor de risc principal (90%) és el tabac.
També són factors de risc: l’alcoholisme (consum de licors), lesions per papil·lomatosi
crònica, inhalació de productes químics cancerígens (hexà, etc.), i la irritació per reflux
gàstric. El pacient típic és un home de més de 50 anys amb no massa recursos econòmics.
Si es fuma i es beu molt, aleshores hi ha més (25%) probabilitat de patir càncers
concomitants al coll o els pulmons, a més del de laringe, que no pas si ni es beu ni es
fuma. Al començament, quan només hi ha displàsia, els teixits poden tornar a la
normalitat si es deixa de fumar i beure.
(imatge de càncer de cèl·lula esquamosa de laringe)










El carcinoma de cèl·lula esquamosa és el més comú. Comença a l’epiteli de cèl·lules
esquamoses de la laringe. S’associa, com a la boca, amb el fumar tabac i el beure alcohol.
Afecta les cordes vocals i àrees properes. Pot donar lloc a afonia permanent (més de 3
setmanes), o a dolor a l’ empassar (si es localitza a la part superior). Una variant és el
carcinoma verrucós de la glotis. El tractament mèdic és amb irradiació, i, a vegades, amb
cirurgia. La recuperació de la veu és o pot ser problemàtica.
Els símptomes del càncer de laringe són: veu rasposa, sensació de tensió a la gola per
dins, tosseta, soroll al respirar, alè amb olor, i, a vagades, mal d’orella (trompes d’
EUSTAQUI). Als països desenvolupats sol haver-hi 50 casos per milió (M), o unes 15 víctimes
l’any/M, i uns 8 casos nous cada any/M.
Radiografia, TAC, MRI, i biòpsia són els exàmens que calen. També cal palpar la zona
subclavicular per cercar-hi ganglis inflats i notar-hi la crepitació de la laringe. El
laringoscopi es pot substituir per una sonda nasal (endoscopi flexible més fàcilment
manejable, amb una mica d’anestèsia). Com sempre, el tractament pot ser triple (ràdio,
quimio, cirurgia). La cirurgia es pot fer amb ajuda de làser de CO2 (via externa).
Normalment, cal fer la traqueotomia per a poder respirar, i alimentar-se per sonda nasal,
durant la recuperació. L’educació vocal també és important (logopèdia).






















LEUCÈMIES
(mapa defuncions 2008: dones a l’esquerra, homes a la dreta)
















(morts per leucèmies al món - 2004)


Normalment, les leucèmies es caracteritzen per un excessiu nombre de leucòcits,
excepte en alguns limfomes, i a la majoria de leucèmies infantils, on hi ha cèl·lules
immadures com a única anomalia. L’any 2000 al món 0.256 M (entre nens i adults) varen
desenvolupar leucèmia i 0.209 M en moriren. De les 7 M de morts pel càncer, el 3% són
degudes a leucèmies. Això ve a ser el 0.35 % del conjunt de morts al món degudes a
qualsevol causa. El 90% de les leucèmies es diagnostiquen en adults, tot i ser cada cop
més freqüentes les infantils. La darrera cura, després del transplantament del moll de
l’os, o de cèl·lules mare del cordó umbilical, pot ser la teràpia genètica. Encara hi ha
teràpies l’èxit de les quals és molt desigual, com ara els antineoplastons, o la vacuna feta
amb Streptomyces olivoreticuli, o la vacuna del BCG (de la tuberculosi). La lovastatina
amb prednisona també pot ser un remei general.

Les cèl·lules afectades tenen un cicle vital alentit, i llur apoptosi és encara més lenta.
Com a resultat d’això, llur nombre, a l’edat adulta, se n’incrementa. Sol haver-hi anèmia
de glòbuls rojos, i nombre escàs de plaquetes i de granulòcits. Poden afectar-se uns
quants òrgans, que solen engrandir-se: fetge, melsa, ganglis, ronyons, i testicles. On fan
més mal els infiltrats és a la medul·la i al cervell (SNC). Els tres símptomes clàssics, però
no exclusius de les leucèmies, són: hemorràgies, infeccions oportunistes, i anèmia.
Símptomes menys típics, però freqüents, són: febre, mal de cap, cansament, basqueig,
pèrdua de pes. El tractament triple és a base de quimio, ràdio, o transplantament del
moll de l’os.

Entre els factors de risc, estan el fumar tabac (AML), respirar vapors de benzè i derivats
del petroli, els tints del cabell, les infeccions amb virus HTLV-1, la síndrome de DOWN,
l’anèmia de FALCONI, l’estar dins un camp electromagnètic intens (5% de les leucèmies
infantils), tenir el gen SPRED-1 (leucèmies infantils), o haver estat afectat per les
radiacions ionitzants intenses. La dieta no sembla afectar el curs ni l’aparició de la
malaltia. Només hi ha una lleugera milloria menjant verdures i fruites. Un cas curiós va
ser el d’un bomber afectat a l’apagar un incendi radioactiu d’una central nuclear. Es va
curar la leucèmia menjant greix de porc.

Cal recordar que la sèrie limfocítica és la dels limfòcits. I que la mielocítica és la dels
neutròfils (entre d’altres). Les leucèmies limfoblàstiques agudes (ALL) poden afectar
amb més probabilitats el cervell. En canvi, són les mielocítiques (AML) les que donen lloc
a sarcomes i a afeccions de les genives greus. Quan afecta la medul·la òssia, es diu que la
leucèmia és mielògena, i quan afecta els ganglis, limfàtica. Caldria examinar sempre la
medul·la per no fer-se una idea errònia del grau de la malaltia. Les hemorràgies són



freqüents i s’avancen sovint a la detecció de la malaltia. Les causes o fallades són
diverses. A les leucèmies infantils es barreja la febre amb l’anèmia i les hemorràgies. Els
símptomes més correntssón: cansament i la pèrdua de pes, propensió a infeccions amb
bacteris (especialment els Gram +) o amb fongs (especialment Pneumocystis carinii);
hemorràgies (corrents a genives, nas, matriu; més rares a l’orina i al budell gros); i mal
d’ossos i articulacions (especialment a la ALL). L’afectació al cervell dóna lloc a mal de
caps, vòmits, i irritabilitat nerviosa, a més de a una sobrepressió intracranial (edema).
Algunes vegades la leucèmia és tinguda per hipocondria, i quan es detecta ja és massa
tard.

En animals (especialment als gats), és molt clara l’etiologia vírica, però en humans no
tant. Hi ha un parell de virus implicats en alguns casos. El virus d’EPSTEIN-BARR (ADN-virus
de la mononucleosi) dóna lloc al limfoma de BURKITT. I el virus limfotròpic tipus I (ARN-
retrovirus) dóna lloc a limfomes de cèl·lules T (corrents al Japó i al Carib). A part els virus,
s’ha donat la culpa a d’altres factors: Mycoplasma pneumoniae, medicaments
quimioteràpics (alguns), benzè (i d’altres contaminants atmosfèrics), antibiòtics,
anabolitzants (testosterona), i factors genètics (síndrome de DOWN, anèmia de FANCON).
Cal fer les proves per detectar antígens dels virus, i mirar si no manquen la vitamina B12 i
l' àcid fòlic (folats). Les anàlisis de sang poden donar uns nivells d'àcid úric, fosfats i
Potassi elevats.

Les leucèmies es classifiquen segons tinguin caràcter agut - A (moren abans de 6
mesos), o crònic - C (viuen més d'un any); i segons afectin a la sèrie limfoblàstica (L) o a
la mielocítica (M). Els leucòcits no granulars, amb un sol nucli —limfòcits, monòcits—
són el resultat de la sèrie limfoblàstica a la medul·la òssia. Mentre que els leucòcits
granulars polinucleats —neutròfils, eosinòfils, basòfils—, són el resultat de la sèrie
mielocítica. Les leucèmies agudes solen durar només uns pocs mesos (abans de la mort).
Les limfoblàstiques - ALL solen afectar a nens. Les limfocítiques - ALL es caracteritzen
per un creixement descontrolat als nòduls limfàtics i altres zones de teixit limfàtic. Les
mieloblàstiques – AML, o granulocítiques, són les típiques dels adults. Les
promielocítiques - APL es manifesten amb hemorràgies per poc fibrinogen i poca
coagulació. A la leucèmia limfocítica, l’anomalia comença als limfoblasts, i sol afectar els
limfòcits B. A la leucèmia mielògena, l’anomalia afecta a les cèl·lules mare dels glòbuls
rojos a la medul·la dels ossos, glòbuls blancs i plaquetes.

http://www.altillo.com/medicina/monografias/leucemia.asp

****

LEUCÈMIA AGUDA (AL): es caracteritza per un ràpid augment del nombre de cèl·lules
immadures a la sang. La medul·la aleshores no pot engendrar cèl·lules sanguínies
normals. La proliferació de cèl·lules malignes fa que el tractament calgui amb urgència,
ja que d’altra manera es produiria metàstasi als òrgans del cos. És la típica de nens.

LEUCÈMIA AGUDA LIMFOBLÀSTICA: és la més comuna als nens (EV 85%), però també
es pot donar als jubilats (EV 50%). Hi ha les variants de pro B, pro T, BURKITT, bi-fenotípica.
El protocol mèdic estàndard per al primer mes de tractament sol ser amb prednisona, L-
asparaginasa i vincristina. Els mesos següents, amb metotrexat i 6-mercaptopurina. Els 3
anys següents, amb quimio de manteniment, o ja amb transplantament de medul·la
òssia. Una altra opció seria prendre Rhodiola rosea i Withania somnifera (asparaginasa),
sense arribar a bullir, només macerades en aigua calenta.



LEUCÈMIA AGUDA MIELÒGENA: és més típica dels adults que dels nens, i més dels
homes que de les dones. L’EV als 5 anys és del 40%. Hi ha les variants promielocítica,
mieloblàstica i megacarioblàstica.

LEUCÈMIA PROLIMFOCÍTICA DE CÈL·LULES T (T-PPL): és agressiva, però molt
infreqüent, ja que la majoria de leucèmies afecten a les cèl·lules B. Afecta a adults. L’EV
és de pocs mesos. El tractament sol ser amb derivats de la urea (pentostatin,
fludarabine, cladribine), clorambucil, i la quimio clàssica: bleomicina, ciclofosfamida,
doxorubicina, etoposide, vincristina, i prednisona. O també amb alemtuzumab
(anticossos monoclonals contra els glòbuls blancs) o amb implantació de cèl·lules mare
sanes.

LEUCÈMIA DE CÈL·LULES T ADULTES: la causa el virus HTLV, similar a l‘HIV, perquè
afecta les cèl·lules CD4+ dins les quals s’hi replica, però no les destrueix (com l’HIV). El
virus immortalitza les cèl·lules T infectades, que proliferen a betzef. Es contagia per
contacte sexual, de mare a fetus, o per transfusió de sang. És molt agressiva. Sol donar-
se al Carib i al Japó. La quimio adient seria, o bé pralatrexate, o bé la combinació de
prednisona + vincristina + hidroxi-daunorubicina + ciclofosfamida.












A dalt, cèl·lula B / a la dreta cèl·lula T

A- neutròfils
B-eosinòfil
C-basòfil


D-neutròfil
E-eosinòfil
F-cèl·lula plasmàtica

G-limfòcit petit
H-limfòcit petit
I-limfòcit mitjà

I-monòcit
J-monòcit
K-monòcit

(Extensió de sang normal amb leucòcits enmig dels glòbuls rojos).




Dins les LEUCÈMIES AGUDES AL, es distingeixen les que afectes als limfòcits i les que
afecten als granulòcits. Les primeres, ALL limfoblàstiques, es poden classificar segons
que el nucli sigui més o menys gran i irregular (1: gran i regular; 2: gran i irregular; 3: petit
i irregular). Quan afecten les cèl·lules B, es poden classificar segons doni positiu, o no, l'
antigen CALLA (*common *acute *lymphoblastic *leukemia *antigen) i a la Ig de
superfície. Quan afecten les cèl·lules T, es poden classificar segons doni positiu o no l'
antigen T, o el receptor de la BRC-sheep (eritròcits d'ovella). Seguint dins les leucèmies
agudes, i anant a la sèrie mielogènica AML (que afecta els granulòcits), la classificació és
més complicada. Se n’estableixen 7 categories, segons quines siguin les cèl·lules més
abundants:
1. mieloblasts sense grànuls citoplasmàtics
2. mieloblasts amb pocs grànuls citoplasmàtics
3. promielòcits amb grànuls citoplasmàtics
4. mieloblasts / mielòcits
5. monoblasts
6. eritroblasts / megaloblasts
7. megacarioblasts
Els millors pronòstics són per la A L M-3, i també per la A L M-2 i la A L L-1.
El següent quadre agrupa les característiques de les LEUCÈMIES AGUDES (A L) i
cròniques (C L), segons siguin limfoblàstiques (L)(A LL, C L L) o mielocítiques (M)(A L M,
C L M).
leucèmia edat
afectada
conc.
leucòcits
recompte
diferencial
anèmia limfadeno-
patia
espleno-
megàlia
d'altres
A L L nens Alta 50%
No-alta 50%
limfoblasts 90 % sense Comuna 60/100 50/100
CNS
A L M totes Alta 60%
No-alta 40%
mieloblasts 90 % sense No comuna 50/100 CNS-rar
Mielocitoma
(vares d'
AUER)
C L L Mitja-alta Alta 99% Limfòcits
petits
50% suau Comuna comuna/
suau
Anèmia
hemolítica
rara
Ig baixa
C L M Joves
madurs
Alta 100% Sèrie
mieloide
lenta
60 % alta
10% suau
rara Comuna/
alta
Fosfatasa
alcalina a
leucòcits
baixa-
Cromosoma
Philadelphia
85%



Les leucèmies agudes A L L, poden presentar-se rarament als adults o adolescents.
Normalment remeten en un 95 % dels nens, amb tractament. O en un 70%
dels adults, també amb tractament. La reincidència es dóna en primer lloc al SNC. Quan
afecta a la medul·la, pot ser greu i requerir transplantament. Als testicles es pot corregir
amb radioteràpia. Quan afecta les meninges, el tractament sol ser amb metotrexat i
citosina-arabinòsid injectats 2 cops a la setmana, a més dels corticosteroides
(prednisona). La irradiació cal quan el nombre de leucòcits i de cèl·lules B són elevats, i
quan hi ha molta LDH (làctic-deshidrogenasa). Pot seguir-se el tractament amb
metotrexat i mercaptopurina durant 2-3 anys. El tractament, ja no per les meninges, sinó
el general per les A L L, sol ser amb prednisona i vincristina + asparaginasa. O bé amb
citosina-arabinòsid + etopòsid. O amb ciclofosfamida. O amb metotrexat + leucovorin.
Inhibidors de la NEP (neutral-endogenous-peptidase = metal·lo-proteasa de membrana),
com ara la luteolina i la quercetina, poden ajudar també; i l’artemisinina, així com el làtex
de Croton lechleri.


Les leucèmies agudes A L M són típiques dels adults. La remissió, quan es té més de 65
anys, és improbable. El tractament sol ser amb citosina-arabinòsids (5-7 dies), i amb
daunorubicina o idarubicina i.v. (3 dies). I, després, amb 6-tioguanina + etopòsid +
vincristina + prednisona. Aquest tractament és immunosupressor (mielòcits), i després
caldrà parar molt de compte amb les infeccions. El tractament més modern és amb
imatinib, o el transplantament del moll de l’os. Però, això és perillós (30% mortalitat) i
requereix, abans, quimio i ràdio.

********************************************************************

LEUCÈMIA CRÒNICA (CL): es caracteritza per la generació molt abundant de cèl·lules
relativament madures a la sang. El procés va progressant al llarg d’uns anys. És típica
dels adults, però també es pot donar en rares ocasions als nens. Les leucèmies
cròniques es manifesten gradualment al llarg d’un any o més. Les limfoblàstiques
deriven d’un excés de limfòcits B monoclonals, i es donen majoritàriament en adults. Les
limfocítiques es caracteritzen per engrandiment del teixit limfocític (als nòduls, melsa,
medul·la, pulmons) i per un nombre exagerat de limfòcits B (o ocasionalment limfòcits
T) a la sang. L’esperança de vida és d’1 a 20 anys. La mielògena deriva d’una anomalia
cromosomàtica a les cèl·lules troncals. Les de cèl·lula pilosa són rares. Allí són degudes a
anomalies als limfòcits B pilosos, i no es manifesten amb un nombre elevat de glòbuls
blancs.

LEUCÈMIA CRÒNICA LIMFOCÍTICA: és típica dels majors de 55, però es pot donar als 40
també, tot i que en principi mai es dóna als nens. Té preferència pels homes (66%). L’EV
als 5 anys és del 75%, i es pot arribar a curar. Hi estan relacionats els gens T315I i el Bcr-
Abl. La variant més agressiva és la promielocítica de cèl·lules B. El tractament sol ser
només pal·liatiu, amb clorambucil o ciclofosfamida i prednisona; o amb fudarabine i
pentostatin o cladribine; i, al final, si s’escau, transplantament de moll de l’os. Podria
donar-se també rel de Gingebre (ben cuita), resveratrol i panepoxidone / Panus
conchatus i OE de Clau. L’oli essencial de Clau conté 1,8-cineol. Aquesta leucèmia està
molt investigada a partir de cèl·lules immortals extretes de la senyora HENRIETTA LACKS, el
1951, i que morí el mateix any.



LEUCÈMIA CRÒNICA MIELÒGENA: és típica dels adults, però molt rarament es pot
donar als nens. L’EV als 5 anys és del 90%. Hi ha una variant monocítica.

LEUCÈMIA DE CÈL·LULA PILOSA (HCL) : sol enquibir-se al grup de CLL, tot i que no és
ben bé una CLL. El 80% dels afectats són homes adults. En principi, no es dóna als nens.
No es cura, però es pot anar tractant. Afecta a les cèl·lules B. L’EV als 10 anys és del 96%.
El nombre de glòbuls blancs és el normal a la sang normal. El tractament sol ser amb
cladribina (diari) o pentostatin (mensual) o bé amb rituximab o amb INFalfa + 2-cloro-
deoxi-adenosina + deoxi-coformicina.

LEUCÈMIA LIMFOCÍTICA MEGACARIOCÍTICA: pot afectar tant les cèl·lules T com les NK.
És infreqüent, i no és agressiva. Pot tractar-se amb hipericina o amb resistomicina.

Les leucèmies cròniques limfoblàstiques C L L , en un 7% dels casos, afecten adults de
més de 60 anys. Els xinesos i els japonesos en semblen exclosos. Els limfoblasts anòmals
passen de la medul·la a la melsa, i als ganglis, amb facilitat. Sol haver-hi, doncs, ganglis
inflats i esplenomegàlia. A més, sol haver-hi anèmia (immuno-hemolítica), pocs
neutròfils, poques plaquetes i poca gamma-Ig (15% dels casos). Per altra banda, l'activitat
de les cèl·lules supressores sol ser massa elevada. El 98% de les C L L són de cèl·lula B,
mentre només el 2 % de cèl·lula T. Hi ha d’altres tipus molt rars d’aquesta leucèmia
crònica: pro-limfocítica, de limfoma cutani de cèl·lula T, de cèl·lula pilosa (evaginacions
citoplasmàtiques), i de limfoma. Els símptomes són: anorèxia, pèrdua de pes, ofec al fer
un mínim exercici, cansament, i panxa inflada (hepatomegàlia, esplenomegàlia). La
concentració limfocitària > 5000/ μL, i a la medul·la >30%. Els marcadors més corrents
són, a les cèl·lules B, el CD5 i el CD23. Les cèl·lules amb nucli cerebriforme apareixen a la
síndrome de SÉZANY.
Els graus de progressió de la malaltia són A, B i C segons BINET, o bé: 0 (limfòcits >
10.000, medul·la > 30%), 1 (0+ ganglis inflats), 2 (1 + fetge i melsa inflats), 3 (2+ Hb< 11
g/dL), 4(3+plaquetes < 100.000), segons RAI.
La supervivència sense tractament sol ser de més de 10 anys, quan es tracta del tipus
que afecta a les cèl·lules B. Quan el grau de progressió (RAI) és entre 0-2, al supervivència
pot ser de 5-20 anys. Quan és de 3-4, de 3-4 anys.
El tractament amb radioteràpia i quimioteràpia podria resultar contraproduent i
perillós. Això no obstant, es considera adient tractar la C L L de cèl·lula B amb fudarabina
(i artemisinina). La C L L de cèl·lula pilosa, amb INFa + 2-cloro-deoxi-adenosina + deoxi-
coformicina. I les leucèmies cròniques C L L pro-limfocitàries o de limfomes, amb
quimioteràpia complexa. L' anèmia immuno-hemolítica es pot tractar (4 dies) amb
prednisona. Algun cop el tractament amb radioteràpia molt suau sobre tot el cos ha
donat bons resultats.

Les leucèmies cròniques mielocítiques C L M són les més típiques dels adults. Solen
donar-se tant en homes com en dones, d'uns 45 anys. Són pràcticament inexistents els
casos en nens de menys de 10 anys. El nombre de granulòcits hi és molt elevat. A part la
medul·la òssia, queden afectats el fetge i la melsa, que s’inflen (hepatomegàlia,
esplenomegàlia). La neoplàsia afecta també als eritròcits, als megacariòcits, als
monòcits, i a les cèl·lules T, i a les cèl·lules B. Les cèl·lules troncals afectades poden
quedar-se amagades a la medul·la i re-emergir quan hom es pensava que la malaltia havia
desaparegut. Les metàstasis afecten els ossos, el SNC, els ganglis i la pell. En una primera
fase benigna, apareix cansament, anorèxia, pèrdua de pes, febre ocasional, suors
nocturns, panxa inflada i pal·lidesa per l’ anèmia. Alguns ganglis estan inflats. El


recompte leucocitari és < de 50.000 per mL. No hi ha gairebé granulòcits immadurs. En
una segona fase de notable gravetat, el recompte leucocitari va de 200.000 a 1.000.000
per microlitre, tot i afectant els eosinòfils i basòfils especialment. L’ hemoglobina Hb > 10
g per decilitre. Apareixen alguns eritròcits amb nucli. A la medul·la, hi ha un nombre
exagerat de cèl·lules. La fosfatasa alcalina leucocitària està molt baixa. En el 95 % dels
casos, apareix l’anomena’t cromosoma de Philadelphia, que és un cromosoma 22 en el
qual s’ha afegit al gen Bcr, el gen Abl del cromosoma 9, per translocació (t 9-22). I, en
una tercera fase, més greu, apareix anèmia marcada; minva molt el nombre de plaquetes
i els basòfils són més abundants. Apareixen granulòcits immadurs. La fosfatasa alcalina
leucocitària puja molt. Hi ha mielofibrosi a la medul·la (amb sideroblasts, 60%
mieloblasts, 10% limfoblasts). La mielofibrosi comporta la presència d'eritròcits nucleats
o amb forma de pneumàtic, i un nombre molt baix de plaquetes (trombocitopènia). Els
subtipus més greus són els de 2-4-6-8 anys de vida, però, quan apareix la crisi blàstica,
aleshores són només de 2 a 12 mesos de vida. El tractament pal·liatiu és amb hidroxi-urea
(1-2 g/dia p.o.). Seria ideal mantenir el recompte leucocitari per sota els 10.000 (per
microlitre). El transplantament va molt bé en les fases inicials, però no a l’avançada
(tercera). L' INFa millora els recomptes hematològics. Pot donar-se amb citosina-
arabinòsid.




LIMFOMES

Els limfomes són els càncers hemàtics més
comuns. Venen a ser el 5% de tots els càncers o el
55 % de tots els càncers hemàtics. El limfoma de
HODGKIN ve a ser menys de l’1 % de tots els
càncers. El sida i alguns medicaments nous han
fet que els limfomes augmentessin molt. Els
poden propiciar l’aspartame, el PVC, les
radiacions electromagnètiques de les antenes
dels mòbils, els greixos en configuració trans, i les amines aromàtiques heterocícliques
de la carn molt fregida.

Els limfomes afecten als glòbuls blancs o limfòcits. Són tumors sòlids constituïts per
cèl·lules limfoides que s’originen en els ganglis limfàtics. Aquest càncer pot arribar molt
lluny: cervell, intestins, ossos. El tractament sol ser el triple tractament esperat: quimio
(metotrexat, prednisona, o ja més agressiva: RCHOP), ràdio, transplantament de moll de
l’os. Quan afecta al SNC, cosa molt freqüent quan hi ha sida, recomanen prednisona,
metotrexat i radioteràpia suau. El de HODGKIN és un dels 70 tipus de limfomes descrits
fins ara (2012). Normalment només es tracta amb ràdio, però, en casos molt avançats,
pot fer-se quimio també. Hi ha uns quants sistemes per a classificar els limfomes, per
l’agressivitat, per les formes cel·lulars, i per la relació envers els teixits del voltant, i pels
marcadors de membrana i per determinats gens i característiques fenotípiques o
moleculars. L’esperança de vida per a 5 anys vista per als limfomes ben localitzats (28%)
és del 82%. Per als regionals (19%) és del 77%. Per las distants amb metàstasi (45%), del


60%. I per a la resta (8%) no ben definits, del 65%.






(limfomes i mielomes 2004)
Els 3 tipus cel·lulars principals implicats són les cèl·lules B, les cèl·lules T i les NK (*natural
*killers).
Les neoplàsies de cèl·lules B madures inclouen:
• Limfoma de BURKITT.
• Limfoma de cèl·lula B gran
• Limfoma de cèl·lula B gran del mediastí del timus
• Limfoma de cèl·lula B gran intravascular
• Limfoma de cèl·lula en mantell
• Limfoma de cèl·lules B de zona marginal extranodal o limfoma MALT.
• Limfoma de cèl·lules B de zona marginal nodal
• Limfoma de zona marginal de melsa
• Limfoma fol·licular
• Limfoma limfocític de cèl·lula petita
• Limfoma limfoplasmacític a macroglobulinèmia de WALDENSTRÖM
• Limfoma primari efusiu

Les neoplàsies de cèl·lules madures T o NK inclouen:
• Limfoma agressiu de NK
• Limfoma anaplàstic de cèl·lula gran
• Limfoma blàstic de NK
• Limfoma de cèl·lula T angioimmunoblàstic
• Limfoma de cèl·lula T perifèric inespecífic
• Limfoma enteroesplènic de cèl·lula T
• Limfoma enteropàtic de cèl·lula T
• Limfoma hepatoesplènic de cèl·lula T
• Limfoma nasal de cèl·lula T adulta
• Limfoma nasal de cèl·lula T i NK extranodal
• Limfoma primari cutani anaplàstic de cèl·lula gran

Els limfomes tipus HODGKIN inclouen les varietatsde:
• Cel·lularitat mixta
• Esclerosis nodular
• Limfòcits buidats
• Nodular limfocítica
• Rica en limfòcits
EL LIMFOMA DE HODGKIN sol presentar-se a dos grups d’edats: 15-35 i 55-85. En general és
més comú als homes, si bé a les dones sol ser més freqüent en la varietat de la esclerosis
nodular. Es presenta, de mitjana, en 40 casos per M, que venen a ser l’1% del càncers.
Amb l’HIV ha augmentat la seva incidència. Sol presentar-se quan hi ha cèl·lules T CD4+


abundants.
Els símptomes dels limfomes poden ser: anorèxia, pèrdua de pes, dispnea, suors
nocturnes, cansament, febrícula crònica, ganglis inflats, insomni, nerviosisme, picors.




(limfoma de HODGKIN, amb les típiques cèl·lules multinucleades de REED-STERNBERG)

















Característiques de les varietats principals de limfomes (Wikipedia)

Limfoma (tipus)
Incidènceia
relativa
Histopatologia
Immuno-
fenotipus
Super-
vivència
a 5-anys
Altres comentaris
leucèmia/
limfoma de
cèl·lules T-
precursores
40% dels
limfomes en
infants.
[

Limfoblasts amb
contorns nuclears a
irregulars, cromatina
condensada, petits
nucleols, i escàs
citoplasma (sense
grànuls).
TdT, CD2, CD7
Sovint es presenta com
una massa al mediastí,
implicant al timus. Està
molt associat a
mutacions NOTCH1.

Força comú en nois.
limfoma
Fol·licular
40% dels
limfomes en
adults
Cèl·lules petites
"clivellades"
(centròcits),
barrejades amb
cèl·lules grans
activades
(centroblasts).
Normalment,
creixement nodular
("fol·licular")
CD10, Ig de
superfície
72–77%
Afecta a gent gran.
Implica nòduls limfàtics,
moll de l’os i melsa. Va
associat a la
translocació t (14;18)
amb sobre-expressió
del Bcl-2. Indolent
limfoma de
cèl·lules B grans
Difús
40 a 50% dels
limfomes en
adults
Variable. Semblen
cèl·lules B de centres
germinals grans.
Creixement difús.
Expressió variable
de CD10 / Ig de
superfície
60%
Afecta qualsevol edat,
però és més comú als
adults. Sovint afecta els
nòduls externs.
Agressiu.
limfoma de
cèl·lula en
mantell
3 a 4% dels
limfomes en
adults
Limfòcits entre
petits i intermedis,
amb creixement
difús.

CD5 50% a 70%
Afecta als homes.
Implica nòduls limfàtics,
moll de l’os, melsa, i
còlon. Va associat a la
translocació t(11;14)
amb sobre-expresió de
la ciclina D1.
Moderadament
agressiu
leucèmia/
limfoma
limfocític crònic
de cèl·lula B
3 a 4 % dels
limfomes en
adults
[

Petits limfòcits
residuals, amb un
nombre variable de
cèl·lules grans
activades. Nòduls
limfàtics difuminats.
CD5,
immunoglobulina
de superfície
50%.
Afecta gent gran.
Implica nòduls limfàtics,
moll de l’os, i melsa.
Força pacients tenen
afectació a la sang
perifèrica. Indolent


limfoma
MALT
~5% dels
lyimfomes
en adults
Mida i diferenciació
variables. 40%
palesen diferenciació
en cèl·lula
plasmàtica. La
infiltració de cèl·lules
B a l’epiteli forma
lesions limfo-
epitelials.
CD5, CD10, Ig de
superfície

Sovint afecta nòduls
limfàtics externs. Pot
remetre per excisió
local.
limfoma
de Burkitt
< 1% dels
limfomes als
USA
Cèl·lules limfoides
arrodonides, de
mida intermèdia,
amb uns quants
nucleols. Aparença
de cel estrellat per
apoptosis disperses.
CD10, Ig de
superfície
50%
Endèmic a l’ Àfrica;
esporàdic arreu. Més
comú en
immunodeprimits i en
nens. Sovint implica
vísceres. Molt agressiu.
Micosi fungoide
És la
malignitat
limfoide
cutània més
comuna
Normalment,
cèl·lules limfoides
petites amb nuclis
convoluts sovint
infiltrant-se a
l’epidermis, tot i
creant
microabscessos a
l’epidermis (PAUTIER)
CD4 75%
Afecta la pell, de
manera localitzada o
generalitzada.
Generalment, indolent.
A la variant més
agressiva (malatia de
SÉZARY), hi ha eritema a
la pell, i afectació a la
sang perifèrica.
Limfoma de
cèl·lula T
perifèric
(sense més
especificacions)

És el
limfoma de
cèl·lules T
més comú

Variable.
Normalment, barreja
de cèl·lules
limfoides, de petites
a grans, amb
contorns nuclears
irregulars.
CD3
Probablement
consisteix en diversos
tipus de tumors rars.
Sovint disseminat i
agressiu.
Esclerosis
nodular a partir
de limfoma de
Hodgkin
El
limfoma de
HODGKIN més
comú
Cèl·lules de REED-
STERNBERG i
inflamació.
Normalment, bandes
esclerosades
àmplies, formades
per col·lagen.
CD15, CD30
Força comú en joves.
Sovint implica al
mediastí o als nòduls
limfàtics cervicals.

Limfona de
Hodgkin de
cel·lularitat mixta
És el
limfoma més
comú
després del
de HODGKIN
Força cèl·lules de
REED-STERNBERG i
força inflamació
CD15, CD30
Comú en homes. Vist en
estadis més avançats
que la forma
d’esclerosis nodular.
EBV al 70% dels casos




MIELOMES
(mapa defuncions homes 2008)
La distribució geogràfica del mieloma a
Espanya presenta anomalies curioses. Es
presenta igual entre homes i dones a les
Canàries i Balears. Però més entre els homes
a la costa de llevant (catalana i alacantina), i
més entre les dones a la costa cantàbrica. Des del 2000, és un càncer que augmenta la
cada any en un 5 %. Afecta de mitjana entre 10 i 40 persones (25) per M. Ve a ser l’1% dels
càncers, el 2% de les morts per càncer, o el 14% dels càncers hemàtics. Als USA (300 M) es
donen 14000 casos nous cada any, i hom calcula que hi ha uns 45000 afectats. Ve a ser el
segon càncer hemàtic, pel darrere dels limfomes no-Hodgkin. És el doble de comú als
negres nordamericans (95/M) que als blancs dels USA (42/M). L’esperança de vida és de 4
anys, o fins a 7, amb la nova quimio.

El mieloma múltiple, o mieloma de cèl·lula plasmàtica, o malaltia de KAHLER, és un càncer
que afecta a les cèl·lules plasmàtiques. Les cèl·lules plasmàtiques contenen corpuscles de
RUSSELL (anticossos contra els antígens dels microbis o els tumors). Es formen al moll de
l’os. D’allí surten en forma de cèl·lules B, que després es transformen en plasmablasts, i
aquests, finalment, en cèl·lules plasmàtiques que circulen per la limfa i el plasma sanguini.

Si s’acumulen al moll de l’os, o als ossos en general, interfereixen en la generació de
cèl·lules sanguínies normals i en la generació de teixit ossi normal. Sol haver-hi també
problemes renals degut a la formació d’una para-proteïna que actua com a anticòs
anòmal, i propicia també immunodeficiència. Sol haver-hi hipercalcèmia. El mieloma es
diagnostica per l’examen de l’extensió de sang, o per l’electroforesi de proteïnes
sanguínies, o per la biòpsia del moll de l’os, o per les radiografies dels ossos que fan mal.





El mieloma múltiple afecta la medul·la òssia o moll de l’os. A més de les lesions òssies
(osques), amb nivells de Calç elevats al sèrum, també sol comportar anèmia, disfunció
renal, i infeccions bacterianes diverses. Es dóna més als homes que a les dones, i més,
després dels 40 anys. I més, als USA, en negres que en blancs. L’ origen no és cert, però
podria estar relacionat amb el sarcoma de KAPOSI, l’herpes-virus, i un excés d’ IL-6. També
hi ha una producció excessiva, a vegades, d’ IgG (55%), d’ IgA (40%), i d’ IgD (1%). El
símptoma principal és mal d’esquena molt fort. Sol haver-hi proteïnúria. El tractament
mèdic és amb pamidronate (90 mg al mes, i.v.), al·lopurinol, prednisona, eritropoietina, i
quimioteràpia (melphalan + ciclofosfamida). La quimio nova és amb lenalidomide i
bortezomib. A vegades es fa ràdio i transplantament de moll de l’os. Però, en aquest cas,
la ràdio no és pas convenient combinar-la amb la quimioteràpia.

(aspirat de moll de l’os amb senyals
de mieloma múltiple)






(plasmacitoma: teixit tou enmig de l’os)


Els ossos afectats pelmieloma solen ser les costelles i la columna. El dolor empitjora amb
l’activitat motora. Pot arribar a haver-hi fractures òssies
i compressió de la medul·la espinal. Genèticament, el
mieloma és concomitant amb una sobreexpressió del
lligam del receptor activador del NF-kappa-B a l’estroma
del moll de l’os. Això fa que s’activin més del compte els
osteoclasts. El crani acaba tenint forma de tapa de pot
pel pebre (imatge), de tantes osques com presenta. Les
lesions a les vèrtebres es veuen millor amb la RMI.



Les infeccions concomitants poden ser als
pulmons (Staphylococcus pneumoniae, S. aureus,
K. pneumoniae) o als ronyons (E. coli). Als
ronyons pot haver-hi, a més de la pielonefritis,
excreció de proteïnes de BENCE-JONES (acidosis
tubular II), o deposició glomerular, amiloide,
d’àcid úric.


(ronyó afectat pel mieloma: PAS-/les zones PAS+ són hialines)

L’anèmia concomitant sol ser normocítica i normocròmica, i es caracteritza per poca
hematopoiesis. La hipercalcèmia és concomitant amb mal de cap, cansament, confusió,
retinopatia, i embòlies. Hi ha un excés d’albúmina i de gammaglobulina. Al final, pot
haver-hi pèrdua del control de la bufeta de l’orina, síndrome del túnel carpià, i
neuropaties perifèriques per amiloïdosis, fins arribar a la paraplègia. La velocitat de
sedimentació globular sol ser molt alta. L’electroforesi de les proteïnes plasmàtiques
palesa, gairebé sempre, la presència de la paraproteïna M monoclonal. La (paraproteïna)
IgG és al més abundant, gairebé sempre, seguida, de més a menys freqüents, per les IgA,
IgM, IgD, IgE. També pot haver-hi cadenes pesants o cadenes lleugeres de peces
d’aquestes proteïnes. A més, aol haver-hi més creatina sèrica del normal. Als
plasmacitomes, les cèl·lules solen ser CD56+, CD38+, CD138+ i CD19-, CD45-. A l’extensió
sanguínia es veuen els glòbuls rojos molt apilats.

Hi ha mielomes que es caracteritzen per les proteïnes lleugeres, i aleshores són més
difícils de detectar. Quan hi ha una absència del cromosoma 13, o hipodiploidia als locus
t(4;1º4), t(14;16) i/o 17p, la prognosis és dolenta. Els mielomes simptomàtics poden
mostrar, a la biòpsia del moll de l’os, més del 10% de cèl·lules plasmàtiques clonals. O
poden mostrar la paraproteïna al sèrum o a l’orina, o mostrar els 4 canvis típics: calcèmia,


ronyó que no va, anèmia, ossos amb osques. Els mielomes asimptomàtics poden
presentar la paraproteïna a més de 30g/L, i/o cèl·lules plasmàtiques clonals en un més
que 10%, i cap defecte als òrgans. O bé menys de 30g/L de paraproteïna, i menys del 10%
de cèl·lules plasmàtiques clonals, i cap defecte als òrgans. El plasmacitoma no és ben bé
un mieloma. Es tracta amb radioteràpia. La discràsia de cèl·lules plasmàtiques (amb
amiloïdosis) també s’assembla al mieloma. I la POEMS també (*peripheral *neuropathy
and *organomegaly *endicronopathy of *monoclonal *plasma cell *syndrome of *skin
changes). La classificació bioquímica no esclusivista dels mielomes (2005) és aquesta:
• I: microgbolunina beta-2 < 3.5 mg/L – albúmina > 3.5 g/dL
• II: microgbolunina beta-2 < 3.5 (5.5) mg/dL – albúmina < 3.5 g/dL
• III: microgbolunina beta-2 > 5.5 mg/L

Però, també s’empra encara la classificació general del 1975 (de DURIE-SALMON):
• Estadi I: Hb >19g/L - Calci normal – esquelet normal o amb un plasmacitoma –
paraproteïna sèrica < 5g/dL, si domina la IgG - o paraproteïna sèrica < 3g/dL, si
domina la IgA – excreció urinaria de cadenes petites < 4g/24 hores.
• Estadi II: ni I, ni III
• - Estadi III: Hb < 8.5 g/dL – Calci > 12 mg/dL – 3 o més lesions als ossos –
paraproteïna sèrica > 7 g/d, si domina IgG / o >5 g/dL, si domina IgA – excreció
urinaria de cadenes petites > 12 g/24 hores.
Els estadis I i II i III poden tenir cadacun dos variants, depenent de la creatina sèrica:
A: si < 2 mg/dL
B: si > 2mg/dL.

Als mielomes, en general, o bé hi ha una translocació cromosòmica entre el locus 14 i el
20q11 (en un 50% dels casos), o bé hi ha una desaparició de parts del cromosoma 13 (50%
dels casos). Això, quan passa, fa que es desreguli l’oncogen (11q13, 4p16.3, 6p21, 16q23,
20q11) que inicia el mieloma; que es dipari la proliferació de cèl·lules plasmàtiques; i que
hi hagi més inestabilitat genètica (més translocacions i a algunes mutacions). Les
anomalies al 11q13, i al 6p21, i al del(12p13.1) i al amp(5q31.1) donen una prognosi benigne.
Les anomalies al t(4;14) i t(14;16) donen una prognosi maligna. L’ amp(5q31.1) és més
receptiu a una quimioteràpia intensa. L’increment de la IL-6 propicia l’osteoprosis. Per
altra banda, hi ha un increment de l’angiogènesis. L’aposició dels anticossos produïts en
excès fa que, almenys, els ronyons quedin danyats.

No sol tractar-se fins que apareixen les lesions als ronyons i ossos. Però es pot començar
a donar eritropoietina i bifosfonats contra l’anèmia i l’osteoporosi. Recentment, el
transplantament de cèl·lules mare hematopoiètiques (millor que sigui de persones
compatibles properes) és el tractament preferent, després d’una curta sessió de quimio
amb dexametasona i lenalidomide. El transplantament té un risc del 5% de mort en joves;


i molt més en persones grans. Per als jubiltas, la quimio es fa amb prednisona,
lenalilomide i melphalan. Això dóna una esperança de vida, als 2 anys, del 90%. I a 5 anys,
del 50%. Però la lenalidomide pot propiciar embòlies pulmonars. Una nova quimio és la
NVP-LAQ824, i l’aplidina. Caldrà, sempre, administar algun anticoagulant. Els ronyons
poden millorar amb cortisona o alguns correctors de l’autoimmunitat (Julivert,
Cordyceps). L’esperança de vida depèn molt de l’estadi en que es trobi la persona: I-5
anys / II- 4 anys / III-3 anys. És molt important també l’edat. Els joves sobrevieun molt més
que els grans (majors de 70 anys).
































CÀNCER DE MAMA
(mapa defuncions dones 2008) (1978-1992)
El càncer de mama es pot donar
també als homes, però és
summament rar. A l’Estat
d’Espanya, els casos en homes es
concentren a Ceuta (2000). Als
USA (300 M d’habitants), cada
any hi ha uns 1900 casos de
càncer de mama a les dones per
cada milió. I uns 0.23M de nous
casos de càncer de mama, i unes
40.000 víctimes mortals. De cada
100 dones, 15 es fan revisar les
mames per por de tenir càncer. I
de cada 10 casos considerats
falses alarmes, n’hi ha un realment alarmant.
(mapamundi 2004 - càncer de
mama/defuncions)


El càncer de mama al món ve a ser el 23% de tots els càncers a les dones (excepte els de
pell que no siguin melanomes). Afecta molt poc a dones joves (5% < de 40 anys), però, és
més greu a les de mitjana edat que a les grans. Al món, el 2008, el càncer de mama va ser
la causa de 0.458 M de morts o el 14% de les morts per càncers a les dones, just poc per
sobre el càncer de pulmó (13%). La incidència, per milió d’habitants, és de 180 a l’Àsia
oriental; 220 a l’Àsia centromeridional i a l’Àfrica subsahariana; 260 a l’Àsia sudoriental;
280 a l’Àsia occidental i a l’Àfrica septentrional; 420 a l’Amèrica central i meridional; 490 a


l’Europa oriental; 560 a l’Europa meridional; 730 a l’Europa septentrional; 740 a Oceania;
780 a l’Europa occidental; i 900 a l’Amèrica septentrional. Les xineses que emigren als
USA tenen filles que ja s’amotllen al patró de morbilitat americà.
(càncer de mama 1989-98 - Espanya)

A Espanya, hi ha una incidència
major a les Canàries (Gran
Canària) i a les Balears. En canvi,
a la península destaquen
València i Catalunya. La menor
incidència es dóna al NW i al SE.
On la gent té més diners, les
dones donen de mamar amb
més edat i això explicaria la
distribució geogràfica del
càncer de mama. Excepcions a aquesta norma serien Canàries, Madrid, i Navarra. Més del
75% de les dones diagnosticades (67.000) sobreviuen al càncer de mama més de 5 anys.

Quan hi ha parentes molt properes que han patit aquest càncer, les probabilitats de patir-
lo són 9 vegades superiors a les normals. Com més desviats
de la normalitat siguin els cicles femenins respecte a l’edat,
més probabilitat hi haurà de contraure càncer de mama. Els
autoexàmens ben fets poden ser més precisos que les
mamografies mal revisades. Les mamografies bianuals estan
indicades per a dones de més de 50 anys.
(mama amb càncer, a la dreta)
(indicis de càncer de mama: mugró invertit)
Potser els primers casos de càncer de mama
documentats varen ser els que consten al papir de
EDWIN SMITH (1600 a. C.). Antigament, es tractaven per
cauterització, tot i que reconeixien que no es podien
curar. Els grecs creien que era degut a un excés de
l’humor de la bilis negra; i donaven Arsènic com a
tractament. A l’antiga Índia (s VI a.C.), SUSHRUTA
considerava els tumors malignes com un desequilibri entre els tres Doshas (Vata, Pitta,
Kapha) i, en concret, els de mama, com un excés de Vata i Kapha. Això feia que els teixits
no rebessin prou oxígen i aliments, i es quedessin anòxics; i aleshores es creés una xarxa
capil·lar per alimentar-los millor, la qual cosa feia que creixés el tumor. De tota manera,


recomanava no posar cataplasmes a sobre el tumor. La primera mastectomía
documentada fou probablement una del segle VI d.C (AETIUS D’AMIDA). Però al segle VI
a.C. SUSHRUTA ja operava probablemente tumors a la mama, si bé no treia i no
recomanava treure el mugró, ni el canal central. Al segle XI, a Córdova, ABU-AL-QASIM feia
mastectomies totals. I al segle XIX al món occidental ja s’extirpaven els ganglis propers
afectats.
El primer símptoma que es nota és un bony intern dins el pit (o sota l’aixella). Després, es
poden notar clotets, inversió del mugró, canvis de la mida i consistència del pit, i suc al
mugró. El dolor no és prou indicatiu en si. A vegades (càncer inflamatori), pot haver-hi,
sense masses detectables, picor, inflor, calor, i pell rasposa com de taronja.Per altra
banda, quan la malatia de PAGET afecta la mamella, els símptomes són molt similars als
del càncer, amb formigueix, cremor i èczema.
Els fil·lodes són tumors periductals, fibroepitelials, constituïts, en part, per epiteli i, en
par, per teixit conjuntiu (estroma). Llur malignitat depèn de les caracterítiques cel·lulars
(proliferació, infiltració, mitosis, mida dels nuclis i nuclèols). En principi, es consideren
perillosos (30-40% de malignitat); i, més, amb l’edat. Venen a ser menys de l’1% dels
tumors de mama. I són considerats com una manifestació de la malaltia serocística de
BRODIE. Aquest bony intern pot créixer molt en poques setmanes. Sol afectar dones entre
45 i 50 anys. En canvi, el fibroadenoma, que s’hi assembla molt, es presenta als 30-35. Els
fil·lodes estarien entre un adenoma típic i un sarcoma. La única cura és l’extirpació
completa de la mamella, si bé la ràdio por evitar després recidives.
La metàstasi derivada del càncer de mama pot afectar els ossos, el fetge, els pulmons, i/o
el cervell. Els símptomes concomitants inespecífics del càncer de mama poden ser:
pèrdua de pes sobtada, febre, caldfreds, dolor a les articulacions, icterícia, i mal de cap.
Per altra banda, el típic bony intern que fa mal sol correspondre (80%) a mastitis o a
fibroadenoma benigne.
Menjar productes de la Soja des de la infància assegura no patir de càncer de mama a
l’edat adulta, sobre tot si s’han tingut fills de molt jove. Entre el 5% i el 10 % de les dones
amb càncer de mama tenen la mutació típica als gens BRCA1 i BRCA2 (típica de les
hebrees). A les poblacions al voltant de fàbriques de fibres artificials, com ara a Blanes
abans que comprés el complex AMANCIO ORTEGA, o al voltant de fàbriques de paper, com
ara Girona o Balaguer, hi havia molt més càncer de mama del comú, degut a la
contaminació especial de l’aire. Prendre durant més d’un any medicació contra la
hipertensió, segons MARIA TRÉBEN, pot ser un factor de risc per a patir càncer de mama
també.



(tumor de mama: a l’esquerra, part fibro-cística, a la dreta, fil·lodes)
La teràpia estàndard és la típica triple: cirurgia, ràdio i quimio. La quimio inclou
medicaments antihormonals. Cal avaluar els nivells d’estrògens i de progesterona, així
com la sobreexpressió del receptor de l’ EGF2, l’ HER2/neu, i la citologia i capacitat
proliferativa del tumor (Ki67). Bioquímicament, es poden considerar els tumors segons
tinguin: HER2+,HER2/neu, normals, basals, Luminal A, Luminal B, estatus de progesterona
i estrògens, DX. Histològicament es diferencien el tipus mucinós, medul·lar i tubular.
Patològicament por ser multicèntric o bilateral. El bilateral és més comú a les pacients
amb carcinoma infiltratiu lobular. Només 1 de cada 4 tumors escanejats amb RMI
manifesten malignitat. L’implant estètic, després de la mastectomia, pot ser amb muscle
rectal. És una operació complicada, que requereix sovint transfusió de sang. O es pot fer
amb una solució salina o amb silicona (de bona qualitat). Però, si cal fer ràdio després de
l’implant, pot caler llevar l’implant. Normalment es fa un seguiment de l’estat dels ossos,
del fetge, del tòrax i de la sang. I una mamografia cada any.
Com a mesures profilàctiques, caldria fer exercici intens, almenys 4 hores a la setmana,
estar prima, no beure alcohol ni fumar, no menjar carn a la brasa, no abusar del sucre,
donar llet al nadó, menjar productes de Soja des de la infantesa, tenir relacions sexuals
des dels 13 anys, i parir abans dels 20 anys.




(vies de la transducció, la meta de els quals és l’apoptosi)



El càncer de mama es relaciona tant amb factors externs com amb aleracions genètiques
de dins la cèl·lula. Al final, la proliferació es dispara, i l’agregació cel·lular queda
desorganitzada (anaplàsia). Els gens que haurien de corregir els errors de l’ADN (p53,
BRCA1, BRCA2) muten, i deixen de corregir o d’eliminar lo incorregible, com feien abans.
Les vies antiapotpotiques PI3K/AKT, RAS/MEK/ERK poden disparar-se i facilitar la
proliferació eterna cel·lular. En condicions normals, el PI3K/AKT és desactivat per la
proteïna PTEN. Però, quan el PTEN està mutat, el PI3K/AKT es dispara i ja no hi ha
apoptosis. Algunes mutacions són congènites, i
d’altres són ambientals. Una sobrecàrrega
d’estrògens pot produir mutacions que
desdencadenin el càncer de mama. Però, el sistema
immunitari deficient també en pot ser responsable. La
sobre-expressió de la leptina als adipòcits propicia el
càncer de mama. I també el propicien les anomalies
als missatgers de factors de creixement entre les
cèl·lules del teixit conjuntiu (estroma) i el teixit
epitelial. Hi ha, amb tot, una tendència, marcada
genèticament, a patir càncer de mama i d’ovari en
algunes dones. La més coneguda es caracteritza per
les alteracions del BRCA, que, en total, propicien tenir


càncer de mama (75%) i/o d’ovari (40%). Però les mutacions del BRCA només afecten al 3%
dels càncers de mama. El gen BRCA2 s’allotja al braç llarg (q) del cromosom< 13 a la
posició 12.3 (13q12.3) i està constituït per 84.188 parells de bases en fila. El BCRA1 s’allotja
al cromosoma 17 (imatge a l’esquerra). La proteïna produïda pel gen BRCA1 s’associa amb
la ARN polimerasa II i mitjançant el domini del terminal C interaccions amb els complexes
que deacetilen les histones. El paper reparador del BRCA1 s’aplica a la transcricpió de
l’ADN, a la reparació de les ruptures a la doble hèlix, i a la regulació de la ubiquitina.
Si s’aspira un líquid sanguinolent mitjançant la punció, aleshores, és més probable que el
tumor detectat a la mama sigui cancerós. Més probable que no pas quan el líquid és clar i
transparent.

(càncer lobulillar de
mama)





(reacció negativa a la neurofilina en teixit normal, i positiva en mama cancerosa)




El càncer de mama pot ser in situ, invasiu (fora de les glàndules, als ganglis, a altres
òrgans), o lobulillar, o ductal, o amb anaplàstia (poca, intermèdia o molta). Hi ha tumors
de mama que depenen dels estrògens per a créixer i, per tant, amb antiestrogènics
(tamoxifen) s’aturen. Els que depenen de la porgesterona poden aturar-se amb
inhibidors de l’aromatasa (anastrozole, letrozole), almenys a les post-menopàusiques. Els
que depenen del HER2 s’aturen amb trastuzumab (anticossos monoclonals) i la quimio
clàssica (dosoxurbicina, ciclofosfamida, docetaxel // ciclofosfamida, metotrexat, 5-
fluorouracil). Pot haver-hi tambè tumors indepenents de l’ HER2, dels estrògens i de la
porgesterona. Poden ser dependents d’altres hormones: androgens, prolactina. A l’altra
extrem terapèutic del caríssim trastuzumab hi ha la humil aspirina (80 mg/d) que diuen
les infermeres que prevé el càncer de mama. La ràdio es pot aplicar externament o
internament (braquiteràpia). El transplantament de moll de l’os és contraproduent per a
les afectades de càncer de mama. I la teràpia hormonal substitutòria per a evitar les
sufocacions de la menopausa també és contraproduent, ja que propicia el càncer de
mama.

Llista d’algunes línies cel·lulars de càncer de mamella
Linía
cel·lular
Tumor primari
Origen de
les cèl·lules
Receptros
de
l’estrogen
Receptors dela
progesterona
ERBB2
Amplificació
Mutació
a
TP53
Tumorigènic als
ratolins
600 MPE
Carcinoma invasiu
ductal
+ - -
AU565 Adenocarcinoma - - + -
BT-20
Carcinoma invasiu
ductal
Primari No No No Sí Sí
BT-474
Carcinoma invasiu
ductal
Primari Sí Sí Sí Sí Sí
BT-483
Carcinoma invasiu
ductal
+ + -
BT-549
Carcinoma invasiu
ductal
- -



+


Evsa-T
Carcinoma invasiu
ductal producotr de
mucina, anell de tampó
Metàstasis
(ascites)
No Sí ? Sí ?
Hs578T Carcinosarcoma Primari No No No Sí No
MCF-7
Carcinoma invasiu
ductal
Metàstasis
(efusió
pleural)
Sí Sí No
No
(wild-
type)
Sí (amb
suplementació
d’ estrogen)
MDA-MB-
231
Carcinoma invasiu
ductal
Metàstasis
(efusió
pleural)
No No No Sí Sí
SkBr3
Carcinoma invasiu
ductal
Metàstasis
(efusió
pleural)
No No Sí Sí No
T-47D
Carcinoma invasiu
ductal
Metàstasis
Efusió
pleural
Sí Sí No Sí
Sí (amb
suplementació
d’estrogen)


L’ iris reflexa amb molta anticipació la formació de masses endurides a les mamelles.
Amb anys, la metàstasi sol afectar els ganglis limfàtics de l’aixella i la clavícula, la pell
adjacent a la cicatriu (de la mastectomia general o parcial), el fetge, els ossos i el cervell.
Les transaminases altes, la calcèmia elevada, o un escàner cerebral, palesaran aquestes
tres darreres vessants. Els ganglis es lleven, no com a teràpia preventiva, sinó per
precisar el diagnòstic. Quan 5 estan afectats, la supervivència sol ser del 25% a 10 anys. Si
no n’hi ha cap d’afectat, del 80%. La radioteràpia està indicada en els casos de
mastectomia parcial (abans i després de l’operació). Pot, però, donar lloc a dolor a les
costelles, dermatitis i pulmonia. Tampoc és que allargui massa la vida, sinó que augmenta
la qualitat de vida (després). El tamoxifen (anti-estrogènic) caldria prendre’l durant 5
anys. Abaixa el colesterol, però pot donar depressió i augmentar les probabilitats de
contraure càncer de matriu. Sempre es pot combinar amb d’altres antagonistes dels
estrògens. El millor tractament quimioteràpic (o el més potent) sembla ser la combinació
de ciclofosfamida + doxorubicina + 5-fluoro-uracil. Si s’hi afegeix la prednisona,
l’eficiència augmenta, però també els riscs d’embòlies i d’infeccions. La doxorubicina
afecta força el cor i els cabells (que cauen). Es reserva pels casos més greus en dones
joves (neoplàsia ductal). L’infart que provoca la doxorubicina (=adriamicina) al cor es pot
tractar amb una injecció subcutània d’heparina de baix pes molecular i posant un stent a


les coronàries afectades, amb cirurgia mínimament invasiva. Amb la quimioteràpia amb
doxorubicina o amb metotrexat (com a substituïu més tolerable), apareixen nàusees,
cansament intens i, a més de caure els cabells, s’abaixa el nombre
de plaquetes. El Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum) ajuda a pujar les plaquetes i a
compensar l’esgotament. El metotrexat sol substituir la doxorubicina en dones grans.
Una altra teràpia agressiva és la castració (ovaris i matriu). I d’altres suaus: les
progestines (quan els receptors de la progesterona han donat positiu) i els inhibidors de
l’ aromatasa (letrozole).

L’analítica, a més de l’examen de les biòpsies (tenyides amb hematoxilina-eosina,
excepte el teixit normal, amb tinta negra), consta de l’examen dels receptors dels
estrògens i de la progesterona. En el 50% de les afectades són presents els antígens CEA
(carcino-embriònic) o el 15-3. La presència del gen proapoptòtic Bax+++ indica gran
malignitat, especialment quan es combina amb l’ antiapoptòtic Bcl-XL. L’anticòs
monoclonal (factor de creixement) HER-2/neu indica càncer amb metàstasis, o terminal.
Només el 5% de les dones amb càncer de mama tenen els gens BRCA1 i BRCA2. Però, als
homes, el BRCA2 representa el 70% de morbiditat, quan tenen més de 70 anys. Un altre
indicador que sol mirar-se és el factor de creixement epitelial MIB1 Ki67.

La classificació principal distingeix tres tipus: DCIS, LCIS i IDLT. El DCIS (*ductal
*carcinoma *in *situ) representa el 40% dels càncers de mama entre les dones de 40-50
anys, o el 90% de les de 30-40 anys. És fàcilment detectable per palpació, per les micro-
calcificacions. És més freqüent al quadrant súpero-exterior. Pot ser localitzat o invasiu.
Sol estar relacionat amb la menopausa. El LCIS (*lobar *carcinoma *in *situ) no és
detectable per palpació. Està relacionat amb la hiperplàsia. Un 30% solen ser invasius.
Normalment, tenen una llarga latència (fins a 40 anys). L’ IDLT (
*
invasive *ductal and
*lobar *tumor) representa el 90% dels càncer invasius.















CÀNCER DE MATRIU (trompes, ovaris, vagina, vulva)

(Mapa: càncer de coll de matriu - defuncions 2008)







(2004: càncer de matriu al món)



















Tumors: neoplàsia urogenital (femenina) – classificació internacional *

Adnexa
Ovaries
Glandular and epithelial/
surface epithelial-
stromal tumor
CMS: Ovarian serous cystadenoma ·
Mucinous cystadenoma ·
Cystadenocarcinoma(Papillary serous cystadenocarcinoma) ·
KRUKENBERG tumor
Endometrioid tumor ·
Clear-cell ovarian carcinoma ·
BRENNER tumour

Sex cord-gonadal stromal
LEYDIG cell tumour ·
SERTOLI cell tumour
·SERTOLI-LEYDIG cell tumour ·
Thecoma ·
Granulosa cell tumour ·
Luteoma

Germ cell
Dysgerminoma ·
Nongerminomatous(Embryonal carcinoma,
Endodermal sinus tumor,
Gonadoblastoma,
Teratoma/Struma ovarii,
Choriocarcinoma)

FibromaMEIGS syndrome

Fallopian tubeAdenomatoid tumor

Uterus
Myometrium
Uterine fibroids/leiomyoma ·
Leiomyosarcoma ·
Adenomyoma

Endometrium
Endometrioid tumor ·
Uterine papillary serous carcinoma ·
Clear cell carcinoma ·
Endometrial intraepithelial neoplasia

CervixCervical intraepithelial neoplasia



Placenta
Choriocarcinoma ·
Gestational trophoblastic disease

General
Uterine sarcoma ·
Mixed Müllerian tumor

Vagina
SCC · Botryoid rhabdomyosarcoma ·
Clear cell adenocarcinoma of the vagina ·
Vaginal intraepithelial neoplasia

Vulva
SCC · Melanoma ·
Papillary hidradenoma ·
Extramammary PAGET's disease ·
Vulvar intraepithelial neoplasia




OVARIS

De tumors ovàrics n’hi ha de 4 tipus:
1. epitelials (70%) (cistadenoma serós, carcinoma de cèl·lula clara, tumor de
BRENNER)

2. de cèl·lula germinal (15%) (disgerminoma, de cèl·lula embrionària,
coriocarcinoma, teratoma)

3. d’estroma de la corda genital (5%) (de cèl·lula granulosa, tecoma, fibroma)

4. metastàtics (10%) (matriu, estómac,
colon, mama, limfoma)



CÀNCER D’OVARI (mapa 2008)
El càncer d’ovari pot ser força greu, o el més


greu dels càncers de l’ aparell sexual femení. Una de cada 100 dones poden morir de
càncer d’ ovari. Sol rondar per l’ edat de la menopausa. La infertilitat natural n’ augmenta
el risc, però el tractament anticonceptiu el disminueix. El tipus més comú és el cistadeno-
carcinoma serós. Els tumors de cèl·lules germinals són més corrents a dones de menys de
30 anys. Els símptomes solen ser: anorèxia, panxa inflada, mal a les lumbars, i a la pelvis.
Quan és avançat, es noten granulacions en el tacte recto-vaginal. Per diferenciar-lo dels
quists benignes es pot recórrer a analitzar els marcadors de càncer següents: beta-
gonadotropina humana coriònica / LDG / alfa-fetoproteïna, CA-125. Quan el càncer s’ha
escampat per la resta de l’ aparell reproductor femení, del tipus adeno-carcinoma, cal la
quimioteràpia amb placlitaxel (taxol) + cisplatin. Si no s’ha escampat, amb la cirurgia n’hi
sol haver prou. Quan el càncer avançat és del tipus de cèl·lula germinal, sol donar-se
quimioteràpia: bleomicina + etoposide + cisplatin.

El cistadenoma serós de l’ovari és un tumor benigne molt comú. S’assembla molt al
carcinoma serós d’ovaris. Es diferencien per les característiques cel·lulars i genètiques. El
cistadenoma està
constituït per cists
uniloculars que contenen
un fluid clar de color de
palla, rodejat per un
epiteli ciliat columnar o
pla.





















****************************************************************+

El cistadenoma mucinós de l’ovari ve a ser el 15-20% dels tumors ovàrics. Pot arribar a ser
molt gran. Si es trenca, ocasiona el pseudomixoma del peritoneu, per vessament. Es
diagnostica per TAC o MRI. Sol ser multiseptat, cístic, amb parets fines. Contá teixit sòlid
amb estroma proliferatiu, papil·les, i cèl·lules malignes. Pot ser de prognosi benigne,
intermèdia o maligne. Per a 10 anys, un cop es té, l’esperança de vida és del 100% si és
benigne, del 60% si és intermedi, i del 34% si és maligne. Els benignes apareixen abans que
els malignes. L’edat típica de presentar-se és entre els 30 i els 50 anys. Els tumors
benignes són bilaterals en un 10 % dels caos. Els cistadenomes mucinosos benignes venen
a ser el 80% dels tumors ovàrics mucinosos, o el 25 % dels tumors ovàrics benignes. Els
tumors intermedis són bilaterals en un 10%, i venen a ser el 10% dels tumors ovàrics. Els
malignes venen a ser el 10% dels
mucinosos ovàrics, o el 10% dels
malignes ovàrics. Són bilaterals en
un 20% dels casos. Es presenten
entre els 40 i 70 anys.

CISTADENOMA MUCINÓS
***************************************************************

El cistadenocarcinoma (=adenocarcinoma papil·lar serós) és un cistadenoma maligne
que es forma a partir de l’epiteli glandular. El grau de neoplàsia sol ser heterogeni. És la
forma més maligne dels tumors ovàrics. Està constituït per cists multiloculars i té zones
sòlides. Sol fer metàstasi i causar ascites.





El tumor de KRUKENBERG és un tumor ovàric secundari derivat d’un tumor al tracte
gastrointestinal (adenoma pilòric, apèndix, pàncrees, colon, bufeta del fel, recte), o a la
mama (adenoma invasiu). Normalment (80%), es fa als dos ovaris. Poden presentar-se
aquests tumors a qualsevol edat, però lo típic és al voltant dels 45 anys. Aquesta mena de
càncer a ser l’ 1% o el 2 % del tumors ovàrics excepte al Japó (20%), on el càncer d’estómac
és molt comú. De fet, primer semblava que fos un tumor primari de l’ovari, i ve a ser un
15% del tumors que semblen primaris (però no ho són). La metàstasis més corrent és a
l’inrevés, de l’ovari (epiteli o cèl·lules germinals) cap a d’altres òrgans. En dones que no
tenien càncer, el 20% dels tumors ovàrics són malignes, i el 60% d’aquest 20% són tumors
de KRUKENBERG. Normalment, el primer símptoma és el dolor durant una relació sexual.
Després, pot haver-hi més dolor i ascites. La sobreproducció d’hormones ovàriques
provoca hemorràgies vaginals i abundància de pèl a la cara. La diagnosis es fa amb TAC,
laparotomia i, sobre tot, amb la biòpsia. Els tumors contenen cèl·lules en tampó
secretores de mucina. Els tumors d’origen colorectal solen ser immunològicament CEA+,
citoqueratina 20+, i citoqueratina 7- . El tractament amb cirurgia, ràdio i quimio contra
aquest tumor no està clar que millori l’esperança de vida. Tot depèn del tumor primari.




****************************************************************
Un de cada tres tumors
endometrioides d’ovari té
diferenciació esquamosa.
La majoria són tumors
neoplàsics, però alguns són
benignes o intermedis. El
tumor epitelial té aparença
cística imitant
l’endometriosi cística, però
pot tenir zones solides. El
4% són bilaterals.

**************************************************************

Els tumors ovàrics de cèl·lula clara són tumors (imatge inferior) de l’estroma / epitelials, i
venen a ser el 6% dels tumors ovàrics. Són similars als de les glàndules salivals o del
pàncrees homònims. Són cístics, amb masses polipoides que trenquen les parets del cist
cap endins. Unes cèl·lules tenen el citoplasma molt clar, amb glicogen, i les altres tenen
forma de clau de bóta. En conjunt, té una aparença glandular, papil·lar o sòlida. La


majoria són malignes. Són els tumors més malignes entre els serosos.

TUMOR OVÀRIC DE CÈL·LULA CLARA


Els tumors de BRENNER no són freqüents. Formen part del grup de tumors neoplàsics
ovàrics de l’estroma / epitelials. La majoria són benignes, però n’hi pot haver de malignes
també. Solen notar-se durant un examen de la pelvis o laparoscòpia. Poden presentar-se
també als homes (testicles). Són sòlids, amb marges molt nítids, unilaterals (90%), d’1 cm
a 30 cm. Les cèl·lules mostren un nucli com de gra de cafè. Hi ha epiteli transicional (nius
de cèl·lules) amb nuclis amb una osca longitudinal com un gra de cafè. Hi ha un estroma
fibrós abundant.














(niu de WALTHARD, primordi del tumor de BRENNER).

















*********************************************************************

El carcinoma ovàric de cèl·lula transicional és molt rar. Està constituït per cèl·lules
similars a les de l’epiteli de la bufeta de l’orina. Però no té els trets del tumor estroma-
epitelial de BRENNER.
Carcinoma
ovàric de
cèl·lula
transicional


**********************************************************************


El tumor de cèl·lules de LEYDIG també es pot manifestar a l’ovari (a més de al testicle). Sol
presentar-se a dones joves.
També es dóna el tumor SERTOLI-
LEYDIG, de característiques
intermèdies amb el de cèl·lules
de SERTOLI. Les dones que el
tenen, normalment estan
masculi-nitzades prèviament (pèl
a la cara, veu greu, falta de regla,
clítoris gegant, musculatura
enfortida, testosterona sèrica
alta), degut a la testosterona que
segrega el tumor. La masculinització és típica també d’altres tumors ovàrics (de cèl·lula
grumollosa, tecoma) . I no és del tot indicativa (67%) dels tumors de LEYDIG. Els
marcadors immunològics, que al principi no estan disparats, són la inhibina-alfa, la
calretinina i el melan-A. El tractament usual és l’extirpació, seguida, en els casos més
malignes, de quimio i, a vegades, de ràdio també. Només el 10% són malignes.

********************************************************************++

El tumor de cèl·lules de SERTOLI és un altre tumor del grup de la corda gonadal de
l’estroma. Pot presentar-se també a l’ovari (a més de al testicle). La masculinització es
presenta en una de cada 3 dones afectades per aquest tumor. El tractament usual és
l’extirpació (amb quimio i ràdio, quan hi ha malignitat). Només un 25% són malignes.













***********************************************************


El tecoma, o tumor de cèl·lula
de teca és una neoplàsia
benigna de l’ovari, constituïda
només per cèl·lules de teca
(*theca). El tecoma és
productor d’estrògens. És
típic de les dones grans (60
anys). El 60% de les dones
afectades tenen hemorràgies
uterines anòmales, i el 20%
presenten, a la vegada,
càncer d’endometri. El tumor
és de color groc i sòlid.
Comprimeix l’escorça de l’ovari. Les cèl·lules tenen el citoplasma ple de lípids.

**************************************************************

Els tumors de cèl·lules granuloses deriven de la corda de l’estroma gonadal. La majoria
es queden a l’estadi I, però podrien avançar. Solen presentar-se a dones de 50-55 anys. La
forma juvenil és molt rara. Es pot presentar a ovaris (de nenes) i testicles (de nens). La
forma típica es presenta a dones postmenopàusiques (amb una mica d’hemorràgia
vaginal). O, també, a dones potencialment fèrtils, però que els deixa de venir la regla, tot
i no estant embarassades. El 97% dels tumors de cèl·lula granulosa es caracteritzen per la
mutació somàtica al gen FOXL2. La inhibina marca les cèl·lules immunològicament. Les
cèl·lules granuloses formen cúmulus oòfors multicapa al voltant de l’oòcit en el fol·licle
pre-ovulatori o fol·licle de GRAAF. Llur funció és la producció d’hormones sexuals
esteroides (FSH) i de moltíssims factors de creixement de les cèl·lules de l’ovari. Després
de l’ovulació, les cèl·lules granuloses es transformen en cèl·lules luteíniques per a produir
progesterona, enlloc d’estradiol (produït durant la fase fol·licular). La progesterona és
imprescindible per a mantenir l’embaràs.


















(Tumor de cèl·lules granuloses a l’ovari)
**********************************************************

El luteoma és un tumor rar d’ovaris. Pot anar associat a pseudohermafroditisme.
Produeix progesterona. Per tant, pot fer creure en un embaràs. Pot haver-hi hirsutisme.
Sol derivar d’un fol·liculoma o d’un tecoma previ que s’endureix. Es luteinitza fins a poder
produir i acumular l’hormona.
















***************************************************************



El disgerminoma és un tumor de cèl·lules germinals a l’ovari. Sol ser maligne.
Histològicament, s’assembla al seminoma del testicle, o al germinoma del SNC. Ve a ser
només l’1 % dels tumors ovàrics. Sol presentar-se en l’adolescència. És mol rar després
dels 50. És bilateral en un 20 % dels casos. És més probable si hi ha disgenèsia gonadal, o
la síndrome de la insensibilitat
androgènica. Sol haver-hi nivells alts
de LDH. Sol haver-hi hipercalcèmia. La
superfície externa del disgerminoma
sembla llisa, però està plena de
bonyets. Per dins, és tou, carnós, de
color crema, gris, rosa o castany. Les
cèl·lules recorden molt les germinals.
L’estroma conté limfòcits i, algunes
vegades (20%), granulomes sarcoides.
La metàstasi sol afectar els ganglis. La
quimio o la ràdio són molt eficients per a reduir-los.



************************************************************
El carcinoma embrionari és un tumor de cèl·lula germinal que pot presentar-se als ovaris
(i als testicles). Ve a ser el 3% dels tumors d’ovari. És rar. Pot presentar-se a noies d’uns 15
anys. Pot donar pubertat precoç i anomalies a la regla. Sol pujar els nivells de hCG
(gonadotropina coriònica) i d’alfa fetoproteïna. Pot presentar-se junt amb tumors del sac
vitel·lí. Hi ha
una protrusió
per fora l’ovari,
en el 40% dels
casos. Sol ser
unilateral, gran
(15 cm). La
quimio allarga
la vida.




***************************************************************



El tumor sinusal endodèrmic o tumor del sac vitel·lí és del grup de tumors de cèl·lules
germinals. Es més típic dels testicles, però es pot donar
també a l’ovari (a nenes i joves de menys de 30 anys).
Conté cèl·lules endodèrmiques que segreguen alfa-
fetoproteïna (grànuls eosinofílics) als fluids del cos, i
que es pot detectar a la sang, al líquid cefaloraquidi, o
a l’orina (i fins i tot al líquid amniòtic). Pot adoptar
diverses formes: alveolar, entèrica, granular,
hepatoide, microcística, papil·lar, poli-vessicular, reticular, sinusoide endodèrmica,
sòlida... Els cossos de SCHULLER-DUVAL caracteritzen (imatge superior) aquests tumors. El
tractament és amb quimio (cisplatí, etopòsid, blomicina) i cirurgia.

El gonadoblastoma està format per cèl·lules germinals primordials grans, cèl·lules de
SERTOLI immadures, cèl·lules granuloses de la corda gonadal, i cèl·lules de l’estroma
gonadal. Pot anar associat a la síndrome de TURNER, a anomalies al cariotip, a disgènesia
gonadal, o a la presència (anòmala) del cromosoma Y. Pot derivar en un disgerminoma.
Després de l’exploració amb laparoscòpia, per assegurar el diagnòstic, solen extirpar-se
tant els ovaris com les trompes dels dos costats.

GONADOBLASTOMA
*****************************************************************

Un teratoma és un tumor encapsulat constituït per teixits que semblen normals i derivats
del les tres capes germinals. Malgrat això, l’anomalia queda palesa al contenir teixits que


haurien d’estar ubicats en altres parts del cos. Pot estar format per pèls, dents, ossos, o
parts anatòmiques més completes, cervell o líquid cefaloraquidi, tiroide, fetge, pulmó,
dits, ulls, cor, etc. El teratoma, dins la càpsula, conté un o més cists plens de líquid. Fins i
tot pot arribar-hi a haver-hi una mena de fetus dins un cist. Alguns teratomes són
malignes. Hom suposa que els teratomes venen ja de naixement; però podria ser que
alguns de petits es creessin al llarg de la vida. Les cèl·lules germinals i les embrionàries
pluripotencials són les que donen lloc als teratomes. Els teratomes de cèl·lules germinals,
com els dels ovaris, poden no ser congènits. El cist dermoide d’ovari és un teratoma
madur que conté pèl abundant i altres estructures típiques de la pell i dels derivats
ectodèrmics. L’estroma de l’ovari conté, o sol contenir, teixit tiroïdal. La quimio i la ràdio
s’apliquen d’acord amb la malignitat estimada del teratoma. Els teratomes sòlids
contenen només teixits densos, mentre que els teratomes cístics contenen, a més,
líquids (líquid cefaloraquidi, sèu, grassa). N’hi a de mixts també. Els cístics solen ser
benignes. Els teratomes sòlids més malignes contenen elements propis de limfomes,
carcinomes o sarcomes. La quimio, a vegades, pot eliminar la malignitat, però pot fer
créixer el teratoma més ràpid. Els teratomes ovàrics solen ocasionar mal de panxa, per
torsió dels lligaments, i per inflamació. També poden causar encefalitis, degut als
anticossos contra el receptor de l’ N-metil-D-aspartat. Això dóna psicosi, convulsions,
pèrdua de memòria, i dislèxia, catatonia, moviments extrapiramidals, i inseguretat en la
respiració. El perill dels teratomes en els fetus és que pot robar sang fins a fer fallar el cor
del fetus. El tractament, sempre que es pugui, és l’extirpació. Si són malignes, recomanen
fer quimio després de l’extirpació. L’esperança de vida a 10 anys vista, després de
l’operació, és del 98%, si no hi havia malignitat; o del 90%, si n’hi havia. Els teratomes
poden segregar hormones de forma anòmala (gonadotropina coriònica, tiroxina, alfa-
fetorpteïna) abans de l’operació; i, si aquesta ha reeixit, la segregació s’haurà aturat. Si el
teratoma conté cèl·lules del sac vitel·lí, segregarà alfa-fetoproteïna, i podria evolucionar
cap a un tumor de sac vitel·lí, o un tumor de sinus endodèrmic. Ambdós són malignes.
[S’han descrit teratomes ovàrics a gosses i eugues].










(teratoma benigne d’ovari)


**************************************************************


El coriocarcinoma està constituït per citotrofoblasts (polièdrics, mononucleats, amb
nucli hipercròmic, i amb citoplasma clar), i per sincitiotrofoblasts (multinucleats i amb
citoplasma fosc eosinofílic). És un càncer maligne trofoblàstic que es pot presentar a
l’ovari. Sol donar lloc a hemorràgies. Quan afecta als ovaris, sol donar lloc a hemorràgies
vaginals, dispnea, hemoptisis, dolor toràcic, i nivells elevats d’hormona beta-
gonadotropina coriònica. La quimio té molt bon efecte, i l’esperança de vida amb el
tractament, als deu anys, és del 95%. Els casos incurables són els que presenten
metàstasis al cervell o al fetge. La quimio suau es fa amb metotrexat, i la dura, amb
metotrexat, etopòsid, actinomicina, ciclofosfamida i vincristina. A més dels ovaris, el
cirurgià pot optar per extirpar la matriu, si veu la cosa complicada.




















CORIOCARCINOMA

**********************************************************************************************

L’ estroma ovàric és un
teratoma monodèrmic que
conté teixit tiroïdal. I això
dóna lloc a hipertiroïdisme.
Pot presentar-se a l’ovari o
a la vora. Normalment és
benigne.


**********************************************************************

La síndrome de MEIGS és una barreja d’ascites, vessament pleural (al costat dret), i
fibroma ovàric. Si es detecta, normalment s’extirpa el tumor. Caldrà destriar-ho d’una
cirrosi, o d’una fallada del cor, o dels ronyons, o de metàstasis de tumors peritoneals.
Caldrà drenar l’exsudat i extirpar el tumor principal.




síndrome de
MEIGS















*********************************************************************


TROMPES

El tumor adenomatós de les trompes de FALLOPIO és un tumor mesotelial benigne que
també es pot presentar a la matriu.




















MATRIU

Un fibromioma uterí és un tumor benigne originat a partir de la fibra muscular llisa de
miometri. Conté també teixit conjuntiu uterí. Pot créixer moltíssim, i passar sense donar
símptomes. Solen detectar-se després dels 40 anys, per dismenorrea, dolor coital,
metrorràgies i disúria. La variant maligne és el leiomiosarcoma, i és molt rara (1 de cada
mil fibromiomes). Durant l’embaràs, els fibromes no creixen, malgrat els alts nivells de
progesterona, segurament degut als receptors de l’oxitocina. En principi, els estrògens i
la progesterona tenen un efecte estimulador de les mitosis sobre les cèl·lules del
fibroma. L’estrogen activa el creixement, tot i estimulant IGF-1, EGFR, TGF-beta-1, TGF-
beta-3, PDGF, i inhibint l’acció del gen corrector p53, i tot i estimulant la del gen
antiapoptòtic PCP4, i actuant antagònicament contra el senyalitzador PPAR-gamma. La
progesterona promou el creixement del fibroma a través de l’estimulació de EGF, el TGF-
beta-1, el TGF-beta-3, i el Bcl-2, però inhibint el TNF-alfa i l’ IGF-1. Als leiomiomes, el factor
de creixement TGIF està incrementat respecte a l’endometri normal. El TGIF
(*transforming *growth *interacting *factor) és un potencial repressor de les vies del
TGF-beta a les cèl·lules de l’endometri. Als fibromes de dones premenopàusiques, estan
sobreexpressats l’ ER-beta, l’ ER-alfa i els receptors de la progesterona. I, en canvi, als
fibromes de les postmenopàusiques, només l’ER-beta està sobre expressat. Una alteració
de l’ ER-alfa coincideix amb la mida i freqüència de fibromes, sobre tot a dones negres.
Hom suposa que hi ha un mecanisme creuat entre l’ER i el PPAR, fins al punt de fer
pensar en un possible tractament amb lligams del PPAR-gamma. Els agonistes del PPAR-
gamma poden contrarestar el creixement dels leiomiomes. També es pot fer per altres
vies, com ara per la inhibició de l’expressió del TGF-beta-3. Els fibromes poden ser
concomitants amb hipertensió, potser per la via del receptor de l’angiotensina II. També
als fibromes, imitant el que passa a l’endometriosis, hi ha una sobreexpressió aberrant de
l’aromatasa (sobre tot, a les negres nord-americanes) i de la 17-hidroxisteroid-
deshidrogenasa. Així que els inhibidors de l’aromatasa es poden donar com a tractament
per inhibir la producció d’estrogen al fibroma, sense afectar la producció d’estrogen als
ovaris. Hi ha una certa tendència hereditària que fa que una dona amb parentes amb
càncer de matriu precoç tingui fins a 6 vegades més probabilitats de patir-lo ella que no
pas una que no en tingui cap. Les hormones influeixen també en les fibromes perquè hi
hagi més ERK1 i ERK2 (senyals de transducció). En canvi, el Cyr-61 està disminuït, i això fa
que la vascularitat sigui més aviat escassa en relació a d’altres tumors. Normalment, els
primers exàmens rutinaris es fan per ecografia. Després, es pot afinar més amb la MRI. Si


el creixement s’accelera, pot ser senyal de sarcoma. La biòpsia, curiosament, no aporta
massa informació, degut a les característiques pròpies de l’endometri.

Si el fibroma sagna, és molt probable que hi hagi anèmia hipocròmica. També pot haver-
hi inflor a la panxa i edema als ronyons. Si hi ha endometriosi, això pot provocar
infertilitat. Si no hi ha símptomes com ara hemorràgies, no cal tractament contra els
fibromes. Antiinflamatoris i anticonceptius poden alleujar el dolor i les hemorràgies. I
suplements amb Ferro poden contrarestar l’anèmia. Hi ha també la possibilitat d’instal·lar
un dispositiu intrauterí (DIU) amb progestina (levonorgestrel) per tal de reduir la mida
del fibroma i les hemorràgies. El danazol, dostinex, o medicaments anàlegs a l’hormona
alliberadora de gonadotropina, poden fer encongir els fibromes, sense massa problemes,
sempre que es donin a dosis molt baixes. També es pot donar un modulador del receptor
de la progesterona (ulipristal-acetat). Els inhibidors de l’aromatasa també tenen d’alguna
manera el mateix efecte. Com també, els antagonistes de la progesterona
(mifepristone), o els moduladors dels receptors de la progesterona (progenta,
asoprisnil). Una altra estratègia és reduir la irrigació sanguínia dels fibromes, provocant
una embòlia mitjançant la microcirurgia amb boletes de 1/2 mm. Això evita els
inconvenients de la histerectomia (menopausa, osteoporosis). O també es pot fer un
lligament arterial per tal de minvar la irrigació del fibroma. Per altra banda, l’escalfament
per microones produeix la necrosi parcial del fibroma. La miomectomia es pot fer des de
la vagina, amb l’ajuda d’un resectoscopi histeroscòpic, si el fibroma no és massa gros (5
cm). Si es fa pel llambric (laparoscòpia), es poden extreure fibromes de fins a 10 cm. La
miomectomia laparoctòmica es fa quan els fibromes tenen més de 10 cm i solen requerir
d’una convalescència llarga (un mes i mig). L’operació fa que els parts futurs hagin de ser
per cesària. L’ablació endomètrica es fa quan els fibromes són molt petits (1-4 cm). Les
ones de xoc dirigides amb l’ajuda de la RMI són una opció poc agressiva per a fibromes
petits (fins a 5 cm).
(leiomiosarcoma)










Els leiomiomes són tan freqüents que afecten el 40 % de les dones blanques en alguna
etapa de llur vida, o el 80% de les negres. Són més comuns a les dones obeses. Després
de la menopausa, s’espera que s’encongeixin. Però, de tots els fibromes, només 1 de


cada 1000 s’espera que es torni maligne

El leiomiosarcoma afecta a la musculatura llisa de la matriu. És maligne. Es forma a partir
d’un fibroma o leiomioma. Ve a ser el 5% dels sarcomes de teixits tous. El tractament
preferent és l’extirpació. I, si no es pot extirpar bé, lo millor és fer una mica de ràdio i
quimio, després de l’operació no del tot reeixida. La metàstasi pot dirigir-se als nòduls
limfàtics i als pulmons. Al peritoneu i a l’oment, pot desenvolupar-s’hi una leiomiomatosis
difusa, però no maligna. La histerectomia se l’acaben fent el 22% de les dones negres dels
USA, i només el 7% de les dones blanques.

**********************************************************************
L’ adenomioma és un tumor mixt típic de les dones que ja han parit, i que tenen més de
30 anys. Normalment no dóna símptomes. Però, a vegades, sí (dismenorrea, mal de
panxa). Es pot reduir per laparoscòpia.

(Adenomioma uterí atípic)
*********************************************************************

El càncer de l’ ENDOMETRI (tumor endometrioide, carcinoma uterí papil·lar serós,
carcinoma de cèl·lula clara, neoplàsia intraepitelial), en conjunt, ve a ocasionar unes
8000 morts a l’any als USA (300 M). El càncer d’endometri ve a ser el 6% de tots els


càncers a les dones, i és el més comú dels ginecològics.

La proba de PAPANIKOLAU no és del tot fefaent, ja que hi ha falsos positius i falsos
negatius, però ajuda molt al diagnòstic. Els nuclis queden tenyits de blau fosc; la
queratina i el glicogen, de groc; les cèl·lules superficials, de rosa ataronjat; les cèl·lules
parabasals, de verd blavós; i les cèl·lules metaplàstiques, de verd i rosa. L’extensió
cel·lular, molt fina, es fixa al portaobjectes amb alcohol i èter durant una hora. Aleshores
es tenyeix primer amb hematoxilina de HARRIS (per a tenyir els nuclis), i amb Orange-6 i
EA-50, com a segona tinció. L’EA-50 és un tint compost per 1 L d’àcid acètic glacial, àcid
fosfotúngstic, eosina Y, marró Y de BISMARK, verd ràpid FCF, i verd clar grogós de SF.
L’Orange-6 està compost d’Orange G i àcid fosfotúngstic. L’hematoxilina de HARRIS està
composta d’hematoxilina, alum potàssic, àcid acètic glacial, i iodat sòdic. Caldrà també,
per fer la preparació: etanol, àcid clorhídric , hidròxid amònic, xilè i metanol. Després de
la fixació amb alcohol i èter, es filtra l’hematoxilina a través d’un paper de filtre, i es suca
el portaobjectes en alcohol (etanol) de 95º unes 7 vegades. Després, es suca en alcohol
de 70º 7 vegades més. I 7 vegades més en aigua destil·lada. Es tenyeix amb l’hematoxilina
durant 5 minuts. Després, es renta amb aigua destil·lada fins que l’aigua sobrant quedi
sense tenyir. Després, cal submergir el porta 7 vegades en etanol de 70º. Després, en una
solució de ClH a l’1 % i etanol de 70º , fins que el frotis quedi de color salmó. Després, cal
rentar bé 2 vegades amb etanol de 70º. I submergir el porta en una solució d’hidròxid
amònic al 3 %, i etanol al 70% , fins que el frotis quedi de color blau. Després, cal rentar el
frotis 2 vegades amb etanol de 70º. I sucar 7 vegades en etanol de 95º. I tenyir amb
Orange-6 durant 2 minuts. I rentar 2 vegades amb etanol de 95º. I tenyir amb EA-50
durant 4-5 minuts. I rentar amb 2 canvis de metanol al 100%. En acabat, cal rentar amb
metanol absolut i xilè 1:1. I, després, rentar amb xilè. Es munta la preparació amb un
cobreobjectes, després que s’hagi escorregut lateralment el xilè sobrant. Es pot muntar
amb glicerina o amb DPX.

La combinació d’estrogen i progesterona afecta més aviat prevenint l’aparició del càncer
d’endometri. El tractament amb tamoxifens contra el càncer de mama pot propiciar el
càncer d’endometri com a contrapartida. Les metàstasis poden afectar els pulmons,
ronyons, fetge, ossos, cervell, vagina, ganglis inguinals i subclaviculars. Els receptors de la
progesterona quan més n’hi ha (> 100)
menys malignitat indiquen. Però els
receptors de l’estrogen, barrejats,
també indiquen poca malignitat. La
sobreexpressió de l’oncogen Her-2/neu
s’associa amb una malignitat elevada.

El tumor endometrioide és un tumor
constituït per teixit similar al de


l’endometri. Un de cada 3 conté focus esquamosos. Forma part (20%) del grup de
neoplàsies ovàriques epitelials. La majoria són malignes. El tumor és cístic , amb parts
sòlides, i pot desenvolupar-se a partir d’una endometriosi. És bilateral en un 40% dels
casos.












El carcinoma uterí papil·lar / serós o adenocarcinoma uterí serós és un tipus rar de
càncer d’endometri. És típic de les dones postmenopàusiques (60-70 anys). El primer
símptoma sol ser l’hemorràgia. No és sensible a les hormones, i no deriva d’una
hiperplàsia. Deriva d’una atròfia de l’endometri. El teixit mostra psammomes i cilis. Hi ha
papil·les en forma de mugró, amb
zones centrals fibrovasculars, amb
atípia nuclear (membrana nuclear
irregular, nucli molt gran). La
prognosi és variable (esperança de
vida del 5%-80% als 5 anys). Depèn
de la intensitat de l’anaplàsia, i de
com d’invasiu sigui el tumor. La
metàstasi pot afectar els ganglis
inguinals. L’extirpació quirúrgica és
el primer tractament i és més agressiva com més maligne sigui el tumor. Després, pot fer-
se la quimio (trastuzumub), almenys quan hi ha una sobre expressió del HER2/neu. I si no,
cisplatí.

****

El carcinoma de cèl·lula clara
d’endometri és força rar. És
agressiu i recurrent. No es
desenvolupa a partir d’una
hiperplàsia, ni és sensible a les


hormones, sinó que es desenvolupa a partir d’un endometri atròfic. El primer símptoma
és l’hemorràgia postmenopàusica (60-70 anys). L’examen histològic és similar al del
carcinoma de l’endometri.
La prognosi és variable. El primer tractament és l’extirpació del tumor, dels ganglis, de la
matriu, de les trompes, dels ovaris i de l’oment proper. Pot anar seguit això de la quimio i
la radio. L’esperança de vida als 5 anys és del 70%.

*****************************************************************************
La neoplàsia intraepitelial d’endometri (*EIN) és una neoplàsia quasi maligne del folre
uterí (endometri). Pot evolucionar (40% el primer any, o x 40 vegades fins al final de la
vida) cap a un adenocarcinoma. Està constituïda per cèl·lules d’endometri anòmales. Ve
a ser una hiperplàsia pre-maligna. Sol presentar-se a dones d’uns 50-55 anys. Pot
evolucionar també cap a una hiperplàsia benigne. És sensible a les hormones (estrogen).
Factors de risc són: obesitat, diabetis, i càncer colorectal (sense poliposis) hereditari. En
canvi, resulten ser factors de protecció les pastilles anticonceptives (estrògens combinat
amb progestina) i el DIU. Hi ha algunes mutacions no perilloses (PTEN, K-Ras, MLH1), de
moment, al conjunt de cèl·lules que han adoptat un patró monoclonal. El PTEN, a 2/3
d’aquestes lesions, està desactivat, mentre que al teixit normal reacciona immuno-histo-
químicament.














L’ EIN està entremig de la hiperplàsia benigna i l’adenocarcinoma. La hiperplàsia benigna
és difusa, i es cura amb tractament hormonal; mentre que l’adenocarcinoma és focal, en
principi, i necessita extirpació. L’ EIN es caracteritza per un excés de la zona glandular,
respecte a l’estroma, en determinades regions. La mida de la lesió supera 1 mm. Si les
glàndules fossin en forma de porra i embullades, amb àrees sòlides epitelials, i amb ponts
de zones cerebriformes, aleshores això ja seria un adenocarcinoma.























*****************************************************************

La neoplàsia cervical intraepitelial (=neoplàsia intersticial cervical) és una displàsia del
coll de la matriu, de cèl·lules esquamoses. Normalment és benigne, i el mateix sistema
immunitari el reverteix (70% a l’any, 90% als 2 anys, o 50% als 2 anys, si era molt avançada).
En algunes ocasions deriva cap a un carcinoma de cèl·lula esquamosa. Segurament, el
factor causal és el papil·loma- virus HPV-16 o HPV-18, HPV-31, HPV-45. S’han identificat
més d’un centenar de tipus de papil·loma-virus, i (almenys) una dotzena semblen
responsables directes del càncer de coll de matriu. D’altres causen només berrugues. A
més de la displàsia, apareixen coilòcits.

[A l’esquerra grup de cèl·lules normals al
coll de la matriu]
[A la dreta, coilòcits, amb nuclis més
foscos, més grans, amb membrana
nuclear ondulada i amb una mena d’halo
al voltant del nucli al citoplasma.]
[Tinció de PAPANIKOLAU]

Tot i que aquesta neoplàsia pot presentar-se a qualsevol edat, el més comú és que ho
faci entre els 25 i els 35 anys. Pot arribar a afectar a 1 de cada 100 dones. Les més


promíscues tenen més probabilitats de quedar afectades. I, més, si fumen i tenen
immunodeficiències, o si i han tingut el primer part als 16 anys o abans.
Aquesta neoplàsia pot trigar entre 3 i 40 anys a tornar-se maligna. Els papil·loma-virus
més virulents inactiven el p53 i el Rb. El tractament sol ser amb criocauterització, electro-
cauterització, làser, o excisió elèctrica. S’estan provant vacunes terapèutiques. Una dieta
escassa o pobra, una mala higiene, la promiscuïtat, i el no fer sexe segur són factors de
risc.


(Displàsia severa III o carcinoma in situ de
coll de matriu).

























(Displàsia suau II per lleugera infecció amb HPV).







Estat normal del
coll de matriu, a la
part dreta. A la
part esquerra,
displàsia.







********************************************************************
El carcinoma de cèl·lula esquamosa de coll de matriu ve a ser el 90% dels carcinomes
cervicals uterins. [L’altre 10% és l’adenocarcinoma. Però, pot haver-hi un tipus intermèdi:
carcinoma adenoesquamós]. El coll de la matriu està recobert, a la part superior, per
epiteli glandular, i, a la part inferior, per epiteli esquamós. L’embaràs o les pastilles
anticonceptives fan que
l’epiteli intern migri i
sigui visible al coll de la
matriu. Aquest càncer
afecta a dones entre els
20 i els 40 anys. Per al
2010, als USA (300 M),
hom calcula que unes
12000 dones varen ser
diagnosticades com
afectades per aquest
càncer, i que unes 4000
en moriren. Però la
tassa de mortalitat va
minvant cada any un 4%, degut a les proves del PAPANIKOLAU, i a les colposcòpies prèvies a
la biòpsia. O, vist a l’inrevés, més de la meitat de les dones afectades no s’havien fet mai
abans la prova. L’ esperança de vida, als 5 anys de detectar-se en fase inicial, és del 95%.
El papil·loma-virus és el factor principal de risc. El contacte amb berrugues del penis, i
molt de sexe no segur, predisposen, així com el fumar i el menjar malament, a aquest
càncer. La metàstasi afecta els ganglis limfàtics propers, i pot arribar a afectar el pulmó i


els ossos. Amb els controls periòdics de la matriu, aquest càncer sol agafar-se a temps
quan encara només és displàsia. Si es descobreix ja en fase molt avançada, l’extirpació
agressiva de la matriu, trompes, ovaris, i ganglis, anirà seguida de ràdio. El mal de panxa
al baix ventre i diarrees poden ser símptomes alarmants. Dolor al fetge, estómac,
pulmons, o ossos, poden indicar la localització de les metàstasis. Si hi ha descàrregues
vaginals amb pudor, algun antibiòtic contra gramnegatius anaerobis pot fer-les remetre.
Després de la cirurgia menor (làser, criocirurgia, electro- escissió) o cirurgia major
(extirpació d’ovaris, trompes, matriu i ganglis, part de vagina), la quimio, quan hi ha perill
de metàstasi, sol fer-se amb cisplatí o amb ifosfamida i ciclofosfamida. O combinant
cisplatí amb 5-fluorouracil i mitomicina. En les casos de més malignitat, es dóna també
radioteràpia després de l’extirpació, per tal d’evitar recidives, ja sigui massivament, ja a
través d’una sonda fina.

El carcinoma cervical de cèl·lula vítria és un càncer agressiu. El primer símptoma pot ser
una hemorràgia (i dolor), després o durant el coit. Lo més característic és l’aparença del
citoplasma, com de vidre, i això va associat a un infiltrat amb molts eosinòfils, i a una
activitat mitòtica intensa. La membrana queda atenuada amb el PAS (àcid periòdic de
SCHIFF). Si hi ha malignitat, es fa la triple teràpia (cirurgia agressiva, ràdio, quimio).

**********************************************************************************************************

L’adenocarcinoma (papil·lar) vil·lo-glandular de coll de matriu (VGA) és un càncer
cervical rar, però, en tot cas, es dóna a dones joves. No és massa maligne, en principi. Un
càncer similar pot afectar l’endometri d’altres zones de la matriu. L’aparença


microscòpica recorda un mugró amb un nuclis fibrovasculars (papil·les) allargats (villi),
coberts amb un epiteli pseudoestratificat columnar. Normalment, com a remei, s’opta
per la cirurgia poc agressiva.













*************************************************************
El coriocarcinoma de placenta es caracteritza pels citotrofoblasts (mononucleats, clars,
polièdrics) i els sincitiotrofoblasts (multinucleats, foscos). És un càncer agressiu de la
placenta. Pot afectar també els pulmons. És un tumor de cèl·lula germinal que pot
afectar també els ovaris i els testicles. No hi ha villi. El primer símptoma pot ser una
hemorràgia. Pot ser concomitant amb un embaràs ectòpic (2%), o un avortament
espontani (20%), o una mola hidatiforme (50%), o un embaràs normal (28%). Solen pujar
els nivells de l’hormona beta-gonadotropina coriònica. És molt sensible a la quimio (95%
d’èxit). Però, si la metàstasi ha arribat al cervell, hom considera que ja no hi ha remei.
Quan hi ha poca afectació, amb el metotrexat n’hi ha prou.




**********************************************************************

La malaltia trofoblàstica de l’embaràs (GDT) és un grup d’afeccions tumorals rares. La
mola hidatidiforme gairebé sempre es pot extirpar fàcilment. El coriocarcinoma, en canvi,
presenta més dificultats (i un 5% de casos molt greus). Els trofoblasts de la gestació
poden ser invasius, però també poden saber aturar-se quan cal. El tumor pot simular un
embaràs. O pot créixer al mateix temps que el fetus normal. En tot cas, produeix molta
gonadotropina coriònica. No sol presentar-se a dones postmenopàusiques, sinó a dones
en estat de gestació. Si l’afectació persisteix amb molta producció d’hormona beta-
gonadotropina coriònica, aleshores s’anomena neoplàsia trofoblàstica. A més de la mola
hidatidiforme (benigna) completa o parcial, pot presentar-se en d’altres modalitats: mola
invasiva, coriocarcinoma, tumor trofoblàstic de placenta, tumor trofoblàstic epitelioide.
Però, totes les variants es formen a la placenta, a partir de cèl·lules trofoblàstiques. Els
trofoblasts (del full del blastòcit), al principi de l’embaràs, asseguren la implantació de
l’embrió a la matriu, però, quan proliferen massa, formen un tumor. La mola
hidatidiforme es pot presentar en una proporció des de 230 a 13000 casos per M. Els
altres tumors solen ser el 10% dels casos de la mola hidatidiforme. En principi, es donen
més a Àsia i Sud-Amèrica que no pas a Europa i Nord-Amèrica, potser degut a la dieta
(carotens). Es donen menys entre els 20 i els 35 anys. Un embaràs molar és més probable
(x 6) abans dels 16 anys. I, menys (1/3), en les de més de 50 anys que no a les de la franja
entre 16 i 40 anys. Les dones del grup sanguini A tenen més risc de presentar
coriocarcinoma que no pas les del grup O. Hemorràgies vaginals, mal de panxa al baix
ventre, o basqueig poden ajudar a decidir de fer una ecografia per a afinar el diagnòstic.
Però, a vegades, només es fa la ecografia després de l’avortament. Caldria vigilar els
nivells d’hormona gonadotropina coriònica beta al sèrum. La biòpsia pot ocasionar
hemorràgies perilloses. Lo millor en aquest cas és avortar (per expulsar el tumor), o si no
desitja tenir més fills, la histerectomia. El metotrexat (i la dactinomicina) per via
endovenosa, a vegades, també ha funcionat. La ràdio es deixa per a les metàstasis. Una


dona, després de la quimio, no hauria de quedar embarassada fins al cap d’un any,
almenys, per evitar malformacions al fetus. I el millor sistema, a part el celibat o el coit
anal sistemàtic, o l’ús precís del preservariu, seria un DIU per a no quedar embarassada.
Si no s’aplica un mètode fiable anticonceptiu, quan el nivell de gonadotropina coriònica
pugi, no se sabrà si és per un nou embaràs (normal), o per una revifalla del tumor (fins i
tot després del part), o per un embaràs ectòpic. La probabilitat de reincidència en la mola
hidatídica és del 2% només. I la probabilitat de reincidència dels tumors trofoblàstics, en
general, és de l‘ 1%. La malaltia trofoblàstica persistent té lloc quan un romanent no
expulsat de la mola hidatidiforme comença a créixer. Segueix essent fàcil de guarir amb
quimio i, poques vegades (10%), amb un segon curetatge. Si el tumor coexisteix amb el
fetus normal, l’embaràs pot seguir endavant en força casos (40%), sense perill
(preeclàmpsia, embòlies pulmonars). La mola hidatidiforme completa no conté teixit
fetal, ni maternal, sinó només de placenta. L’origen de la cosa pot ser que dos
espermatozous hagin fecundat un òvul buit. La mola hidatidiforme parcial sí que té una
mica de teixit fetal originat per la fecundació de dos espermatozous d’un òvul matern. El
50% dels tumors GDT malignes deriven d’una mola hidatidiforme. Quan els trofoblasts
intermediaris s’infiltren molt per l’endometri i el miometri, formen un nòdul o lloc
placentari exagerat i benigne. Això pot passar amb un embaràs normal, o després d’un
avortament.
(mola hidatidiforme)



















(fetus normal i mola hidatidiforme)









(secció d’un villus coriònic)





[Regulació de la invasió trofoblàstica per un
gradient de la hGC (hormona gonadotropina
coriànica). Dins la placenta, els
sincitiotrofoblasts generen molta hCG, la qual
cosa desencadena la diferenciació dels
citotrofoblasts cap a un tipus de trofoblasts
no invasiu. Com més a prop estan els
trofoblasts de l’endometri, menys hCG es
genera. Això permet als trofoblasts
diferenciar-se en cèl·lules ancorades que
segreguen la trofo-uteronectina (una adhesiu
proteínic placentari). Els trofoblasts que
deixen la placenta i migren dins l’endometri,
o miometri, són induïts a segregar proteases i
inhibidors de la proteases. Segurament, per a
facilitar la invasió trofoblàstica als teixits
maternals.]










**********************************************************************
El sarcoma uterí és un tumor maligne que afecta el teixit conjuntiu i el muscular llis de la
matriu. Pot presentar-se en forma de
• Leiomiosarcoma (de la musculatura llisa). Els leiomiosarcomes comencen a la
musculatura (miometri) llisa. Solen aparèixer cap els 50 anys i venen a ser el 30%
dels sarcomes uterins. Si són de més de 5 cm de diàmetre, tenen una mala
prognosi, sobre tot, si, a més,
tenen molta activitat mitòtica










• Sarcoma de l’estroma de l’endometri (del teixit conjuntiu). Els sarcomes de
l’estroma solen aparèixer abans de la menopausa, quan són benignes, o després,
si són malignes. Venen a ser el 15 % dels sarcomes de la matriu.






• Carcinosarcoma (adenocarcinoma epitelial, etc.). Els carcinosarcomes comencen
a l’endometri. Venen a ser el 45% dels sarcomes uterins. Els carcinosarcomes
poden ser homòlegs (mesènquima maligne, amb un 60% % de recurrència) o
heteròlegs (muscle estriat + cartílag + os + teixit uterí, amb un 40% de
recurrència). Són típics de després de la menopausa.


CARCINOSARCOMA


• Altres sarcomes. Els altres sarcomes poden ser el sarcoma mixt d’estroma
d’endometri i musculatura llisa; els adenosarcomes (epiteli benigne i
mesènquima maligne); els rabdomiosarcomes (a les nenes); i el PEComa
(*perivascular *epithelial *cell *tumor)(maligne).

(rabdomiosacroma uterí infantil)













Les metàstasis solen arribar als ganglis (para-aòrtics, pèlvics, intraabdominals,
inguinals), a la bufeta del fel, i a la de l’orina. Una hemorràgia vaginal
postmenopàusica pot ser el primer símptoma. També el dolor al baix ventre, i un
bony fent pressió. El PAPANIKOLAU no serveix, en aquest cas. Cal fer TAC, MRI,


ecografia i biòpsia. Si hi ha moltes mitosis (més de 10 per camp a 100 augments), això
és senyal de malignitat. Si n’hi ha menys de 5, és senyal de benignitat (leiomioma). Si
hi ha malignitat, aleshores caldrà aplicar la triple teràpia (cirurgia agressiva, quimio,
ràdio). Els sarcomes venen a ser només el 4% dels càncers de matriu. Una irradiació
prèvia (5 a 25 anys abans) propicia el sarcoma. Sol aparèixer després de la
menopausa. Prendre tamoxifens també propicia el sarcoma. Amb la cirurgia, a
vegades, n’hi ha prou.

*****************************************************************


El tumor maligne mixt de J.P. MÜLLER o tumor mesodèrmic mixt maligne (MMMT) és un
tumor que es pot donar a la matriu i també als
ovaris, trompes i a d’altres parts del cos.

Els conductes de J.P. MÜLLER, o conductes
paramesonèfrics, són d’origen mesodèrmic i, a
l’embrió, donaran lloc a la part alta de la vagina,
a la matriu i a les trompes. S’ubiquen als costats
de la carena urogenital, a partir de l’eminència
de MÜLLER.

Aquest tumor maligne sarcomatós (MMMT)
està constituït tant per parts carcinomatoses
(epitelials) com per parts sarcomatoses (de
teixit conjuntiu). N’hi ha d’ homòlegs, on el teixit sarcomatós està format per teixit de la
matriu; i n’hi ha d’ heteròlegs, on el teixit sarcomatós està format per teixits d’altres
parts del cos (cartílag, os, muscle). El MMMT ve a ser entre el 2% i el 5% de tots els tumors
de la matriu. Es dóna a dones postmenopàusiques (62-69 anys). L’obesitat, la teràpia
hormonal contra la menopausa, i no haver parit mai la dona, són factors de risc. La
irradiació de la pelvis, o prendre tamoxifens, també són factors de risc. El tumor podria
formar-se tant per fusió de dos components cancerosos diferents (teoria convergent)
com per la diversificació d’una sola línia monoclonal (teoria divergent). La malignitat ve
donada, sobre tot, per la metaplàsia de la part epitelial. El tumor és més carnós que els
adenocarcinomes. Està format per bonys com a pòlips que, a vegades, surten per la boca
cervical. La part d’adenocarcinoma és endometrioide, o serosa, o de cèl·lula clara; i la
part de sarcoma és mesenquimàtica maligna; i pot imitar teixits extrauterins. Les
metàstasis solen estar formades només per components epitelials. La varietat serosa és
la més maligna. Malauradament, l’esperança de vida als 5 anys és només del 20% com a
molt.



Tumor maligne mixt de J.P. MÜLLER

********************************************************************


VAGINA

El sarcoma botrioide vaginal o rabdomiosarcoma botrioide vaginal és un subtipus del
rabdomiosarcoma embrionari que es pot donar a la nasofaringe, al conducte biliar, o a la
bufeta de l’orina de nenes entre 3 i 8 anys. “Botrioide” significa “com un carràs de raïm”.
Els rabdomioblasts poden tenir estries creuades. Les cèl·lules tumorals s’apinyen en una
capa distinta sota l’epiteli vaginal.
El primer símptoma és
l’hemorràgia vaginal. El tumor és
grogós, polipoide, i friable.
L’esperança de vida als 5 anys de
detectar-se és del 20%. L’extirpació
no radical, la quimio i la ràdio
poden millorar-la.

sarcoma botrioide vaginal




*********************************************************************+
L’ adenocarcinoma de cèl·lula clara o mesonefroma vaginal és un tipus
d’adenocarcinoma rar. Es dóna cap els 20 anys a noies les mares de les quals (1 cas de
cada mil) prenien dietilestilbestrol durant l’embaràs. (O entre els 30 i 40). Les cèl·lules
apareixen amb vacuoles, i plenes de glicogen. El càncer por desenvolupar-se lentament, i
insidiosa, a partir del coll de la matriu o, més sovint, a partir de la mucosa vaginal.




*******************************************************************
La neoplàsia intraepitelial vaginal (VAIN) és pre-maligna, i està caracteritzada per
displàsia. És rara i no dóna símptomes. Es detecta al frotis amb el PAPANIKOLAU. Pot
considerar-se un carcinoma in situ. La majoria afecten el terç apical de lavagina, i són
multifocals. Sol (65%) anar associada a la neoplàsia intraepitelial cervcial; però, pot anar
associada també (10%) a la neoplàsia intraepitelial vulvar. El papil·loma virus pot ser el
responsable del 80% dels casos. I la vacuna n’ha reduït molta la incidència. Només un 5%
dels casos mostra malignitat perillosa.
















VULVA

La classificació de les afeccions de la vulva podria ser així:
• Les (quasi) neoplàsies benignes de la vulva serien:
o Liquen esclerós
o Hiperplàsia esclerosa
o Altres dermatosis
• I les neoplàsies mixtes serien:
o neoplàsia interepitelial
vulvar esquamosa (I, II, III)
no esquamosa: PAGET extramamari, tumor de melanòcits no invasiu
• La neoplàsia invasiva: carcinoma vulvar.

Els càncers de vulva venen a ser el 4% dels càncers ginecològics. Solen afectar les dones
madures. Als USA (300M), el 2006 es varen donar 3700 casos nous de càncer de vulva, i
hom calcula que devien morir per aquesta causa unes 800 dones. Els símptomes comuns
dels càncers de vulva són: picor, ulceració, massa prominent difuminada; i, alguna
vegada, hemorràgia, disúria i dolor durant el coit. Un examen rutinari pot detectar
fàcilment, per la vista o pel tacte, qualsevol anomalia sospitosa de la vulva. Fumar o patir
una immunodeficiència són factors de risc que poden fer que la lesió cancerosa de la
vulva sigui més maligna. Caldria palpar també les glàndules de BARTHOLIN. Exàmens
suplementaris a la bufeta, al recte i a la pelvis (radiografia), o un pielograma intravenós,
són proves interessants per fer per assegurar que no hi hagi metàstasis. L’ operació de la
vulva és delicada. Pot anar seguida d’infecció, disfunció sexual, edema, i trombosi. Ni la
ràdio ni la quimio solen aplicar-se, a menys que el càncer estigui molt avançat.
L’esperança de vida als 5 anys sol ser del 90% en la fase I; del 75% , en la fase II; i del 20% en
la fase III.

La gran majoria (90%) dels càncers de vulva són càncers de cèl·lula esquamosa. La
membrana basal conté el carcinoma in situ; i, quan es trenca, passa a ser càncer de
cèl·lula esquamosa. Aquest càncer sol afectar primer els llavis majors. Pot afectar el
clítoris i la forqueta. Les lesions esquamoses solen ser unifocals. Els ganglis que poden
quedar afectats per la metàstasi inclouen els del drenatge dels llavis de la vulva, els del
mont de Venus, els ganglis inguinals i femorals, inclòs el nòdul de CLOQUET (últim nòdul
femoral), i els pèlvics. La metàstasi, no massa freqüent, pot afectar també la vagina, la
uretra i el recte. Un subtipus és el carcinoma / berruga vulvar. És de creixement lent.


















***********************************************************************

El melanoma vulvar ve a ser el 5% dels càncers de vulva. És com els melanomes a la pell
d’altres zones. Es nota molt pel color gairebé negre de la taca que creix. Pot presentar-se
a noies joves. Té molta tendència formar metàstasis.



************************************************************************

El carcinoma de cèl·lula basal ve a ser l’1 o el 2 % dels càncer vulvars. Creix a poc a poc i es
manifesta a dones madures. No té massa tendència ni a créixer ni a formar metàstasis.

*********************************************************************





L’adenocarcinoma (imatges superior i inferiors) pot derivar d’una bartholinitis, i pot ser
molt dolorós.













***********************************************************************


La neoplàsia intraepitelial vulvar no és invasiva. En algunes dones, aquesta lesió de la
pell de la vulva desapareix per si
sola. En d’altres, es torna més
severa i pot evolucionar, passats
uns anys, cap a un càncer (adeno-
carcinoma). Per això, hom la
considera una lesió pre-cancerosa.
A la capa esquamosa hi ha
displàsia, amb atípia variable. La
membrana basal queda intacta; i,
per això, la lesió no és invasiva, en
principi. El papil·loma-virus, el
fumar, i l’ HIV són factors de risc.
La cirurgia extensiva o amb làser
és la solució.




*********************************************************************
El PAGET extramamari és rar. Creix a poc a poc. És un adenocarcinoma no invasiu,
intraepitelial, de la vulva. A més de l’epidermis, pot afectar la dermis. Té predilecció per
les zones amb glàndules apocrines (perineu, vulva). No sol anar associat a cap altre
càncer. Sembla un èczema que fa picor i fa mal. El teixit és com el PAGET a la mama. Pot
ser una lesió primària, o anar associada a adenocarcinoma de les glàndules de BARTHOLIN,
de la uretra o del recte. Sol aparèixer després de la menopausa. La cirurgia és el millor
tractament.













Hi ha moltes altres afeccions vulvars que no són càncer:


• condiloma
• displàsia esquamosa
• granuloma inguinal
• herpes genitalis
• hidradenoma papil·lar
• hiperplàsia de cèl·lula esquamosa
• kraurosi
• linfogranuloma veneri
• liquen esclerós
• papil·loma virus
• sífilis
• vestibulitis vulvar
• xancroide

********************************************************************
L’ hidradenoma papil·lar és un nòdul molt ben delimitat, ectòpic, de teixit mamari, que
es forma als llavis majors de la vulva, o als replecs entre els llavis. No és cancerós, però té
el mateix aspecte que un carcinoma in situ. Té el mateix aspecte que un papil·loma
intraductal de mama. Sol ulcerar-se.




*********************************************************************















































**************************************************************************
MELANOMA

La distribució geogràfica a la
península hispànica de la
mortalitat per melanoma marca
una major concentració a les illes
(Balears, Canàries), a la costa
llevantina (homes) i a la costa en
general (dones). Hi ha un
increment del 5 % dels casos a principis de segle (XXI). Al món (mapamundi 2008), el
melanoma és més comú a Austràlia i a Amèrica del Nord. Això s’explica per la pell clara i
per l’exposició des de petits, o bé al país o durant els viatges.
L’exposició de la pell a la llum, sense protecció, multiplica les probabilitats de contraure el
melanoma, tot i no ser-ne la llum la causa principal. Les persones més propenses a patir-lo
són les de pell molt clara. El melanoma maligne és el tipus més greu i més mortal. Cada
any moren unes 6000 persones als USA (amb una població d’uns 300 milions) per causa
d’aquest càncer de pell. El nombre de nous casos anuals és 4 vegades superior. La meitat
de les vegades, el melanoma es forma a partir d’una piga grossa.


El melanoma, com el seu nom indica, està constituït per melanòcits, carregats de
melanina, un pigment quasi negre. Tot i que aquest càncer és típic de la pell, es pot
presentar també a la bufeta de l’orina, a l’ull (melanoma d’úvea) o a d’altres zones. És un
tipus de càncer que comença a la pell. És poc comú, però és el que ocasiona 3 de cada 4
morts per càncer de pell. Cada any, al món, es diagnostiquen uns 160.000 nous casos de
melanoma. I moren unes 48000 persones a causa del melanoma. Es presenta, en general,
més als blancs que no pas als negres, i una mica més a les dones que als homes. I, entre
els blancs, és més típic dels nòrdics de pell molt blanca que viatgen a països amb molt de
sol que no pas a la resta. Als USA és més típic de Texas i La Florida. En canvi, a Itàlia, la
regió meridional queda força exempta, degut a la poca immigració dels nòrdics cap a
aquesta zona.

Les característiques diferencials del melanoma són: asimetria, irregularitat al contorn,
variació de color, diàmetre de més de 6 mm, canvis d’un dia per altre, i dolor i picor. El
tipus nodular té una massa elevada dura i que creix. El símptomes de malignitat són
basqueig i cansament. La metàstasi cap el cervell és la més comuna. La llum ultraviolada
és una de les causes, sigui del sol, o sigui de làmpades per a bronzejar-se.

Els melanòcits normalment s’ubiquen entre la epidermis i la dermis. Al començament, el
melanoma només té 1 mm de gruix, i se’l coneix com a melanoma de fase radial. En
aquesta fase, sense afectació vascular, l’extirpació quirúrgica reeixirà totalment, sempre
que es faci amb un mínim de bones condicions. Però, quan el creixement ja no és
horitzontal, sinó que s’enfila cap a la epidermis, i s’ensorra cap a la dermis mamil·lar,
aleshores la malignitat ja no és tan fàcil de dominar. El creixement netament vertical, amb
un gruix de més de 2 mm, fa que el melanoma sigui invasiu i faci metàstasis cap a la sang i
la limfa. La resposta immune, aleshores, queda palesa pels limfòcits infiltratius. Aquests
limfòcit poden, en algunes ocasions, eradicar el melanoma primari, però no són a temps
d’eradicar les metàstasis.

Hi ha famílies amb molts afectats per melanomes. Un dels gens implicats pot ser el MC1R
(típic dels pèl-roigs), però no és massa incisiu. Si el gen CDKN2A està mutat, aleshores el
p53 es desestabilitza; o bé l’inhibidor del CDK4 queda malmès i la cinasa ciclino-
dependent fa de les seves propiciant la divisió cel·lular. Per altra banda, la xeroderma
pigmentosa congènita predisposa a tenir melanoma. Les mutacions de les famílies més
afectades solen ser als locus 1p, 9q i 12q. A part, al locus p21 del cromosoma 9, s’hi ha
localitzat una proteïna de baix pes molecular que inhibeix la proteïna-cinasa ciclino-
dependent. Aquesta proteïna de baix pes molecular p16INK4a és codificada pel gen TS1. I,
si el gen està mutat, el sistema falla, i hi ha excessiva proliferació cel·lular. Altres
mutacions són menys perilloses, com ara al MCR1, tan comú als pèl-roigs. La mutació del
MDM2 SNP309 està associada a un major risc de melanoma a les dones joves. Les

persones amb la síndrome del nevus displàsic tenen més risc del normal. Actualment, es
pot fer una tomografia òptica coherent tridimensional de la pell. Això dóna una idea més
precisa que el simple examen òptic. També el microscopi confocal pot donar millor idea
de les reaccions de immunofluorescència. Si hi ha els nivell de LDH elevats, això pot
indicar metàstasis. Si estan molt elevats, serà senyal que la metàstasis ha afectat el fetge.
La proteïna S-100 és el millor marcador del melanoma.

Les esperances de vida a 5 anys vista són del 100% quan s’agafa a l’estadi O, del 92%, si
s’agafa a l’estadi I. Del 62 %, quan s’agafa a l’estadi II. I del 40%, quan s’agafa a l’estadi III.
Però, es pot matisar molt més, segons els indicadors. No està clar si les cremes solars
protegeixen del tot. Les cremes protectores solars eviten almenys altres càncers com el
de cèl·lula esquamosa i el de cèl·lula basal. Segurament més valdria posar-les mitja hora
abans de prendre el sol, com diuen les instruccions. Però, per si de cas, més valdria no
prendre massa el sol, ni posar-se a la càmera d’UVA per tornar-se moreno. En canvi,
caldria vestir-se amb peces que cobreixin gran part del cos. I la cirurgia hauria de ser
agressiva, o no fer-la. Les biòpsies i les puncions podrien escampar el càncer. La pressió
d’un tirant (sostenidor, motxilla) pot desencadenar la metàstasis. L’extirpació dels ganglis
pot no afectar a l’evolució d’aquest càncer. Les imatges del PET poden ajudar a localitzar
millor les metàstasis. Els senyals alarmants són el canvi de la mida, el color (blau al
voltant), el sagnat, la ulceració, la picor i el dolor. Si es tracten a temps, la prognosi és
100% bona.

Una classificació més completa dels melanomes distingiria aquests tipus:
1. Lentigen maligne
2. Melanoma de lentigen maligne
3. Melanoma superficial
4. Melanoma acral lentiginós
5. Melanoma mucosal
6. Melanoma nodular
7. Melanoma polipoide
8. Melanoma desmoplàsic
9. Melanoma amelanocític
10. Melanoma de teixit tou
11. Melanoma amb cèl·lules com de nevus petites
12. Melanoma com de nevus de SPITZ
13. Melanoma d’úvea.








El LENTIGEN sol aparèixer a la cara. Sol tenir entre 2 i 6 cm, coloració poc intensa, i conté
punts foscos distribuïts irregularment. Comença a ser més maligne quan els melanòcits
neoplàsics penetren en la dermis des de l’ epidermis.












El LENTIGEN MALIGNE és un melanoma in
situ no invasiu que progressa molt a poc a
poc. El melanoma pot acabar (4%)
evolucionant cap a un melanoma maligne,
sobre tot si creix verticalment. És típic dels
ancians (90 anys), i sol aparèixer a les mans i
la cara. També es coneix com a peca
melanòmica de HUTCHINSON. La cura és
l’extirpació quirúrgica i potser l’imiquimob
(Aldara) en crema.

El MELANOMA de LENTIGEN MALIGNE
La cara i els braços dels ancians que tenien un
lentigen maligne són propicis a patir aquest
melanoma invasiu. Comença essent una pàpula o
nòdul en una zona irregularment pigmentada, plana,
marró. Pot confondre’s amb altres lesions
pigmentades (nevus, lentigens). I costa fer una
biòpsia perquè pot ser una cosa exagerada llevar tota
la taca, si després resulta que és benigna. Sol passar que unes zones són benignes i les
altres malignes. La cura és l’extirpació quirúrgica i potser l’imiquimob (Aldara) en crema.


*********************************************************************
El melanoma de superfície (65%) sol donar-se al tors dels homes o a les cuixes de les
dones. Forma plaques de marges irregularment prominents o endurits. Conté petits
nòduls més o menys protuberants blaus o negres, a més de petits punts blancs, negres,
blaus o vermells.

El MELANOMA SUPERFICIAL és el melanoma cutani més comú, almenys en caucàsics. Sol
presentar-se entre els 50 i els 60 anys a l’esquena dels homes, o a les cames de les dones.
Sol haver evolucionat a partir d’un nevus displàsic. El creixement horitzontal pot anar
seguit d’un engruiximent i formació de nòduls, i això ja és perillós. A la biòpsia es poden
veure, a la unió dermis / epidermis, nius de melanòcits grans. L’ epidermis superior es veu
envaïda per una mena de PAGET. El dibuix en xarxa de la epidermis està esborrat. La
dermis està envaïda per melanòcits pleomòrfics. S’hi veuen figures mitòtiques. El
tractament és l’extirpació. Però, si la metàstasis ha arribat al cervell, ossos, pell, i
pulmons, poca cosa sembla ja que es pugui fer. Si s’agafa al principi, el suc de Galium
aparine fa molt de bé i molt ràpid.

*********************************************************************
El melanoma nodular (15%) pot donar-se a qualsevol zona de la pell. Es manifesta com una
pàpula protuberant, o placa, de color gris perla, o gairebé negre. Si s’ ulceren i creixen, tot
i no picar, donen l’ alarma.


(melanoma nodular)

És la forma més agressiva de melanoma. Sol créixer més en vertical que en horitzontal.
Sol formar-se ex novo. Pot ser negre, clar, no pigmentat, o de diversos colors. És normal
que s’ulceri i que sagni una mica. Una variant més virulenta encara és la polipoide. Vist al
microscopi, té forma de cúpula. La epidermis és fina o normal. Hi ha un nòdul a la dermis
que sembla que empenyi cap amunt. No es veu creixement radial.

*********************************************************************
El melanoma lentiginós-acral és força rar als blancs, però és força comú als negres.
Apareix als palmells de la ma, o a sota els peus, amb un aspecte similar al primer tipus de
melanoma (lentigen). Als negres, també es donen melanomes genitals i anals, de
prognosi dolenta. Es presenta als palmells de les mans, sota les ungles, a la planta dels
peus i a dins de la boca, sempre a zones sense pèls. Hi ha molts indicis de que aquest
melanoma no està desencadenat per l’exposició a la llum. Tot i ser el tipus més comú a les
races negres i grogues, es pot donar a caucàsics joves. Sol presentar-se entre els 50 i els
60. El tractament quirúrgic pot arribar a ser molt radical. Els melanòcits atípics es
disposen esgarriats o en nius. Hi ha invasió de al dermis i desmoplàsia (teixit conjuntiu
fent fibrosis). BOB MARELY morí d’un melanoma acral lentiginós que tenia sota un ungla
del peu.







El MELANOMA DESMOPLÀSIC O NUEROTRÒFIC és un melanoma rar, molt infiltratiu i
amb molta matriu fibrosa. Sol presentar-se al cap o al coll de la gent gran que s’han
exposat molt a la llum del sol. S’assembla molt al nevus melanocític. Si s’extirpa, sol
reproduir-se, però no sol donar metàstasis. Reacciona molt positivament a la proteïna S-
100.




*****************************************************************
El MELANOMA AMELANÒTIC és un tipus de càncer de pell que a vegades costa de
distingir, ja que pot ser del color de la pell del voltant. Altres vegades és rosa, vermellós, o
púrpura.


(El casos 1 i 2 són una mica melanòtics i el 3 és amelanòtic).

















(Efecte apoptòtic de la perfusió de TNF recombinant amb IFN i melphalan)
















*******************************************************************


El MELANOMA DE TEIXIT TOU és rar. Ve a ser un sarcoma. Sol tornar a créixer després
d’extirpat. Està relacionat amb el gen fusionat EWSR1-ATF1. Al microscopi, apareixen nius
i fascicles de cèl·lules tumorals amb citoplasma clar, i amb nuclèols prominents. A més de
la RMI, sol caler la biòpsia. Per veure les metàstasis, si n’hi ha, el millor és el PET. Creix a
poc a poc. Sol afectar tendons i aponeurosis profundes (genoll, turmell). Es nota un bony
dur. Causa dolor i, quan es fa gros, és tou. Pot afectar a nens, joves, adults i ancians. Quan
ja hi ha zones de necrosi, la prognosi és dolenta. Les metàstasis (ossos, limfa, pulmons)
es donen en un cas de cada dos. A l’extirpació sol seguir la ràdio i la quimio.

MELANOMA DE TEIXIT TOU
**********************************************************************

El MELANOMA SPITZOIDE s’assembla al nevus de SPITZ, però és més simètric i amb
nòduls, a la dermis, de melanòcits epitelioides que no acaben de madurar, i que van

infiltrant-se a la dermis més profunda.









nevus de SPITZ melanoma spitzoide









(melanoma spitzoide)

















******************************************************************


El MELANOMA D’ÚVEA afecta l’ull (iris, cossos ciliars, coroides). El tumor comença als
melanòcits que donen color a l’ull (úvea). També
es coneix com a melanoma ocular. Als USA hi ha 6
casos /M i ve a ser el 12 % dels melanomes de pell.
L’edat típica dels afectats és de 5 anys, però hi ha
molta variació. Només el 10% dels melanomes
afecten l’iris. L’ecografia i el PET poden donar
informació interessant de l’extensió del tumor.
L’angiograma de fluorescència també; així com
l’angiograma amb verd d’indocianina, aplicant un
microscopi làser confocal. Si el melanoma està lluny de la fòvea, hi haurà menys pèrdua
de visió que si està a tocar. El melanoma d’úvea pot ser un tumor en forma de bolet
(94%), o d’anella (4%), o difús (1%), o multicèntric (1%). Malalties associades són: el nevus d’
OTA, i la xeroderma pigmentosa. Un tipus especial de melanoma d’úvea és el de BARR
(melanoma d’úvea difús bilateral, sense metàstasi, però perillós). Sol haver-hi
despreniment de retina a les zones properes al melanoma. I, alguna vegada, hemorràgies
que vessen la sang dins l’ humor vitri. Pot haver-hi un glaucoma (melanomalític)
unilateral, ja sigui per la pressió directa del tumor, ja sigui pels residus necròtics que
embussen el canal de SCHLEMM, o per la pressió del tap del cristal·lí/iris cap endavant,
exercida per la xarxa capil·lar. Quan el melanoma envaeix la retina, es formen micro-
aneurismes i una xarxa capil·lar. L’osteoma coroïdal és una estranya lesió de color blanc
grogós que també es podria confondre amb un melanoma.

Els melanomes d’iris són força diferents dels de l’úvea posterior. Els tumors melanocítics
(pigues i nevus) són comuns, i no pressuposen cap risc, a menys que es tornin malignes
(melanomes). Els melanomes d’iris tenen una estructura similar als melanomes de pell.
Solen ser concomitants amb mutacions al gen BRAF, associades a la llum ultraviolada. No
solen dificultar la visió o fer metàstasis. Els melanomes d’úvea posterior o coroïdals estan
pigmentats d’una manera variable, i creixen cap endins de l’espai de sota la retina
trencant la membrana de BRUCH. Aquesta membrana és la que separa l’epiteli de la retina
de la zona capil·lar de la coroides. Les lesions tenen forma de bolet.

Les mutacions del BRAF aquí, però, són molt excepcionals. En canvi, sol haver-n’hi al
GNAQ/GNA11 (com als nevus blaus), cosa que no comporta grans riscos. S’assemblen als
melanomes acrals i mucosals de la pell. Són més presents als ulls clars de persones amb la
pell molt blanca. Manipular soldadura d’arc elèctric sense protecció adient podria ajudar a
desencadenar aquest melanoma.

Si el tumor té menys de 3 mm, hom recomana mantindre’l sota vigilància i poca cosa més.
Si està entre 3 i 8 mm, irradiar-lo. Si el tumor té més de 10 mm, aleshores, extirpar-lo. De
1500 casos d’enucleació, pot haver-n’hi 5 que no eren melanomes, sinó hemangiomes o
adenocarcinomes (metàstasis).

El tractament habitual per als tumors d’entre 3 i 10 mm és la braquiteràpia amb Iode-125
(o amb Ruteni-106, o Pal·ladi-103). El Ruteni va bé combinar-lo amb làser. La placa es deixa
uns dies. També es fa la termoteràpia (infrarojos, microones), el raig de protons — cal
vigilar el glaucoma neovascular provocat per la irradiació—, i la cirurgia per bisturí de
raigs gamma. Els infrarojos tenen una eficàcia del 94% pel que fa a encongiment del
melanoma. A vegades es treu una mica de coroides i de retina al voltant del melanoma. Si
el pacient té molts anys, i el melanoma ja té un pigment ataronjat (lipofuscina) i és molt
gros, aleshores el pronòstic és poc bo, amb risc de metàstasis. Aleshores, sol haver-hi
cèl·lules eptileioides, amb matriu extracel·lular formant llaçades, cèl·lules del sistema
immunitari infiltrades, i alguns marcadors especials. La inactivació del BAP1 és també mala
senyal. Sol ser una conseqüència de la pèrdua d’una còpia del cromosoma 3,
emmascarada per la mutació en un al·lel. La monosomia del cromosoma 3 quadra força
amb la metàstasis. Per altra banda, quan no es detecta aquesta monosomia, cal pensar en
afegits als cromosomes 6 i 8. El guany al 6p és més benigne que al 8q. La metàstasis més
comuna és cap el fetge (90%) i, després, cap els pulmons; però, poden haver-n’hi als
ossos, pell i SNC. Són corrents (1 de cada 2 casos), abans de 15 anys després de detectar-
se. Si ja hi ha metàstasi al fetge, l’esperança de vida és només de 9 mesos.



















(úvea, de color de rosa a l’esquema de dalt)














(melanoma d’úvea a la coroides)

De fet, hi ha dues classes de melanoma d’úvea. El de cèl·lules fusiformes i el de cèl·lules
epitelials. I el de cèl·lules fusiformes pot ser benigne (A), amb nuclis allargats, amb
cromatina fina, i una banda gruixuda; o pot ser no tan benigne (B), amb cèl·lules amb
nucli amb un nuclèol sol ben definit. El de cèl·lules epitelials és més maligne. Hi ha molt
citoplasma i els nuclis són o arrodonits o ovalats, i mostren més anaplàsia. La mida dels
nuclèols és directament proporcional a la malignitat. Normalment, als nevus només hi ha
2 regions argentòfiles al voltant de sengles nuclèols, mentre que als melanomes malignes
n’hi ha 4 per cèl·lula.

(cèl·lules fusiformes)



(melanoma d’úvea amb moltes cèl·lules epitelioides)






(melanoma d’úvea maligne amb
mitosis abundants)


http://www.moffitt.org/moffittapps/ccj/v5n4/article1.html

Seria interessant aplicar al melanoma d’úvea la fototeràpia dinàmica (descoberta per
TAPPEINER a Munich cap el 1900), ja que l’iris és molt accessible des de fora per il·luminar-
lo. Després d’haver pres una dosis de clorofil·lina o d’un pigment similar a la porfirina, o
haver aproximat d’alguna manera blau de metilè o altres tints fotosensibles a la zona, al
cap d’unes hores es projecte un raig de làser o LED sobre l’iris (infraroig millor, perquè
penetra més, fins a 15 cm). Aleshores només les cèl·lules malignes queden destruïdes pels
ROS. Hi ha un munt de fotosensibilitzadors que es poden emprar:
• Ácid 5-amino-
levulínic
• Allumera
• Antrin
• BF-200-ALA
• Cevira
• Cysview
• Foscan
• Hexvix
• Laserphyrin
• Levulan
• Lumacan
• Metvix
• Photochlor
• Photofrin
• Photosens
• Photrex
• Visonac
• Visudyne


L’ imiquimod* (Aldara), en ús tòpic, ha curat alguns melanomes de nevus i lentigen
malignes. I el vemurafenib en ús intern va bé contra el 60% dels melanomes. Si les
metàstasis són molt distants i ocupen molt de volum (cervell, fetge, ossos), aleshores el


pronòstic és fatal (a un anys vista). Després de treure l’ull, per haver-hi melanoma d’úvea
avançat, l’esperança de vida és de 15 anys.

La llum ultraviolada, principalment els UVA, fa mutar l’ADN, sobre tot, pel que fa a la
dimerització de la Timina, que forma aleshores dímers de pirimidina amb ciclobutà. Si
aquesta mutació afecta a gens reguladors de la mitosis (prooncogens, gens supressors
de tumors, factors activadors de la transcripció), aleshores la proliferació cel·lular pot
exacerbar-se. Al segle XIX, el coneixement que se’n tenia no era massa diferent de
l’actual, excepte pel que fa a la genètica.

De fet, hom suposa que el MITF és un gen molt universal (peixos, ocells, rates) dels de
transcripció, implicat en la formació de melanina. La llum ultraviolada excita l’expressió
del p53 las queratinòcits, i, a la vegada, fa produir l’hormona estimulant dels melanòcits
(MSM). La MSM queda lligada als receptors MCR1 dels melanòcits. Això fa que s’activin
les adenilat-ciclases, que produeixen cAMP. Això activa el CREB. El CREB és un factor de
transcripció (*cAMP *response *element *binding). El CREB promociona l’expressió del
MITF. El MITF incideix en el p16 (un inhibidor del CDK = *cycline *dependent *kinase) i en
el Bcl-2 (gen essencial per a la supervivència del melanòcit). I tota aquesta alteració de la
cadena de factors de transcripció fan que pugui desenvolupar-se el melanoma.

Els nucleosomes (2x4 histones + 147 parelles de bases) tenen un paper important en
l’inici o no inici de la transcripció d’un gen. Els pèl-roigs no es posen mai morenos. Això és
perquè tenen una mutació al MCR1. L’alliberació de gamma interferó estimulada pels
macròfags fa que l’estímul inicial de l’UVB acabi desencadenant el melanoma i una
resposta immunitària evasiva que permet la proliferació descabellada. Hom calcula que
un 60% dels melanomes estan relacionats amb una mutació al B-Raf. El vemurafenib pot
curar aquests melanomes. Una altra cura (50%) es fa amb limfòcits infiltratius (de tumors)
de la mateixa persona afectada pel melanoma. Són cultivats en condicions especials que
fan que, després, un altre cop dins el cos, redueixin l’activitat dels T4. Una altra cura es fa
amb limfòcits genèticament (receptors de cèl·lula T) alterats, un cop fora del pacient, per
a tornar a ser introduïts al seu cos després.

Quan el melanoma és profund, es recorre a la quimioteràpia amb carmustine i lomustina
(nitrosourees), 5-fluoro-uracil. Sempre és molt important agafar-ho a temps. El
melanoma, de color beix o castany ataronjat, s’assembla al nevus i al melanocitoma. Els
melanocitoma és de color negre. Les lesions metastàtiques a l’úvea solen ser de color
groc i s’assemblen als nòduls sarcoides de KOEPPE & BUSACCA. La proliferació del pigment
retinià per inflamació, cop, o degeneració macular de l’edat avançada, pot simular un
melanoma. L’hemangioma de la coroide també, però és de color groc ataronjat.

































CÀNCER PANCREÀTIC


(mapa defuncions a Espanya per càncer de pàncrees el 2008 — dones a l’esquerra, —
homes a la dreta)






(2004) (10-100/M)


Els càncers de pàncrees són poc corrents (2%), però molt malignes (6% de les morts).
Venen a ser els quarts, pel que fa a mortalitat. L’esperança de vida del conjunt d’afectats


per càncers de pàncrees, per a 5 anys vista, és només del 5 %. El 80% dels casos (amb
metàstasis) es resolen en sis mesos o menys. Hi ha casos excepcionals que duren molts
anys. Als USA, el 2010, unes 43.000 persones varen rebre un diagnòstic de càncer
pancreàtic. I el mateix any unes 37.000 en moriren. A Espanya, hi ha molta més incidència
al País Basc i a Astúries que a la resta. Almenys el 12 % dels casos són deguts a exposició
laboral a dissolvents orgànics, compostos de Níquel, pesticides, antigerminants (uretà a les
patataes), i derivats del petroli.

La metàstasi va cap als nòduls limfàtics i el fetge i, després, cap els pulmons. A vegades, va
cap el cervell i els ossos. Un factor de risc (10%) és tenir familiars que hagin patit aquest
càncer. I són, o poden ser, concomitantsles següents malalties:
• Telangiectàsia - atàxia recessiva autosòmica
• Mutacions autosòmiques dominants al BRCA2, PALB2, STK11 (síndrome de PEUTZ-
JEGHERS), CDKN2A (síndrome del càncer pancreàtic per melanoma molar múltiple
atípic familiar)
• Càncer de colon hereditari sense poliposis (síndrome de LYNCH)
• Poliposis adenomatosa familiar
El càncer de pàncrees sol presentar-se després dels 55 anys. Fumar tabac és un factor de
risc (x 1,7). Estar sense fumar només 10 anys multiplica el risc base només per 1,2. Menjar
poca verdura i poca fruita és un altre factor de risc. Menjar molta carn vermella és un factor
de risc afegit, especialment als homes. Menjar molt de sucre (especialment fructosa)
multiplica per 1,9 el risc base. L’obesitat, la diabetis, la pancreatitis crònica (alcohòlica o
no), la infecció amb Helicobacter pylori, i la periodontitis, semblen ser també concomitants.
La dipsomania (1/2 L de vi negre al dia o més, o més de 30 g d’etanol o més) és un altre
factor de risc afegit. L’haver pintat amb compressor és un risc afegit important. El càncer
de vies biliars (colangiocarcinoma) i el d’estómac estan molt relacionats, i es poden
presentar a la vegada, fins el punt que no se sap quin és el primari i quins els secundaris.

Un preventiu molt bo (40% menys incidència) del càncer de pàncrees és la vitamina D3,
presa a dosis adients (300-450 UI/dia). Les vitamines B6, B12 i àcid fòlic o folats prevenen el
càncer de pàncrees, quan es prenen amb el menjar, però no com a suplements dietètics.
L’exercici físic sembla que també previngui el càncer de pàncrees. Hi ha alguns exercicis de
ioga, com ara les diferents variants del Mayurasana, per a prevenir afeccions
pancreàtiques.

L’operació quirúrgica més comuna al treure el cap del pàncrees afecta també al duodè. Es
fa un bypass entre l’estómac i el jejú, i es connecta el jejú al conducte cístic de la bufeta del
fel. Però, això només és recomanable quan no hi ha metàstasis; i quan el pacient està en
molt bones condicions. Els tumors a la cua o al cos del pàncrees es poden extirpar de
forma menys agressiva, per laparoscòpia. Després de l’operació, si es dóna quimio
(gemcitabine i.v./) donen una esperança de vida a 5 anys vista d’un 20%. Sense la quimio,


seria del 10%. La ràdio no és segur que vagi bé en aquest cas, però s’aplica als ossos amb
metàstasis. La quimio només es considera pal·liativa. A vegades, afegeixen erlotinib, i
sembla que vagi millor que la gemcitabine sola. L’oxaliplatí no s’està molt segur que
augmenti l’eficàcia del gemcitabine. L’octreotide pot alleugerir els símptomes,
especialment quan no s’ha pogut operar. El marcatge radioactiu de la norepinefrina
injectada en vena, com que es concentra als tumors neuroendocrins, pot donar lloc a una
disminució dels tumors. L’embolització de l’artèria hepàtica, la crioablació, i l’ablació per
radiofreqüència són tècniques que a vegades s’apliquen, amb resultats irregulars.

Lesions pre-canceroses són:
• Neoplàsia intraepitelial (I)
• Neoplàsia mucinosa papil·lar intraductal (II)
• Neoplàsia mucinosa cística (II)
Altres càncers exocrins relacionats amb el pàncrees són:
• Carcinoma adenoesquamós
• Carcinoma de cèl·lula en tampó
• Carcinoma hepatoide
• Carcinoma col·loide
• Carcinoma indiferenciat amb cèl·lules gegants similars a osteoclasts
Entre els càncers pancreàtics neuroendocrins hi ha els següents:
• Carcinoides (I-II)
• Neuroendocrins més o menys malignes (III)
L’ adenocarcinoma ductal ve a ser el 95% dels càncers de pàncrees. Es forma a partir de les
glàndules exocrines que segreguen els enzims digestius. Els càncers dels illots de
LANGEHRANS (glàndules endocrines) són tumors neuroendocrins rars. El 2011 STEVE JOBS
(fundador del grup Apple) va morir per aquest tipus de càncer. Si hi ha metàstasis,
aleshores l’esperança de vida és de 2 anys. Si el càncer està molt reclòs dins el pàncrees,
aleshores l’esperança de vida és de 10 anys. I, si està confinat a la vora el pàncrees,
aleshores és de 6 anys.

Símptomes comuns són el dolor a darrere l’esquena, entre els omòplats (quan el tumor
afecta al cos o a la cua del pàncrees), basqueig; i, a vegades, icterícia (i picors) i pèrdua de
pes. Quan afecta al cos o a la cua del pàncrees, pot haver-hi també esplenomegàlia i
hemorràgies intestinals i esofàgiques. La icterícia deguda a càncer de pàncrees es
distingeix (signe de COURVOISIER) perquè la zona de la bufeta del fel està distesa i no fa mal.
A vegades es poden formar coàguls a la vena porta i a d’altres (signe de TROUSSEAU).
D’altres vegades el símptoma precursor és la diabetis. Pot haver-hi femta com sorra groga
(esteatorrea) i orina fosca, quan el tumor afecta el cap del pàncrees. L’ adeno-carcinoma
ductal sol afectar (80%) el cap del pàncrees. Sol donar-se en homes d’uns 55 anys (45% en
dones). Sol detectar-se només (90%) en fases avançades (III-IV). El dolor minva quan es


manté la posició fetal forçada. Les imatges de l’ escàner (CT) són tant o més acurades que
les de MRI (ressonància magnètica). La prognosi per a 5 anys és 98% negativa. Pot arribar a
ser del 80% quan el tumor afecta al cap del pàncrees (10% dels casos) i s’ha extirpat, i s’ha
aplicat radioteràpia (5-fluoro-uracil o gemcitabina). La col·locació, per endoscòpia, d’un
“stent” pot evitar la oclusió biliar-duodenal. Per alleugir el dolor, sol donar-se morfina o
aplicar fentanil en micro-pegats. La insuficiència exocrina (enzimàtica) pot pal·liar-se si es
prenen enzims pancreàtics.
(adenocarcinoma ductal de pàncrees)
(evolució a través de la neoplàsia intraepitelial cap el carcinoma de pàncrees)
El factor de transcripció Ras, junt amb el NF-kappa-B, està alterat en el 100% dels tumors
pancreàtics. Els marcadors que solen estar disparats són:
• Fosfatasa alcalina
• GTP
• Bilirubina conjugada
• CA19-9 (antigen d’hidrats de Carboni 19-9)
• Glicèmia (40% dels casos, especialment en dones)
Les imatges per TAC, ecografia, RMI, PET afinen molt.
Els tumors pancreàtics exocrins poden afectar les cèl·lules dels conductes (90%) o les
cèl·lules acinars (10%).



El rar cistadeno-carcinoma té una
prognosi positiva (70%) per a 5 anys
després de l’operació. Forma una
massa cística palpable que ha
degenerat a partir d’un
cistadenoma.

(cistadenoma mucinós de páncreas)




El tumor intra-ductal mucino-papilar es caracteritza per una
dilatació dels conductes i de llurs branques, i per la sobre-
producció de mucina. Pot anar associat a cistadeno-
carcinoma, o a cistadenoma. Normalment, només el 30% dels
que s’operen (amb èxit) són ja malignes.


Els tumors pancreàtics endocrins poden afectar els illots i les cèl·lules productores de
gastrina. Les repercussions solen ser l’obstrucció biliar / duodenal, hemorràgies, i —quan
són funcionals i de manera inespecífica— hipersecreció de: insulina, gastrina, pèptid


intestinal vasoactiu, prostaglandina E i E2, glucagó, ACTH, i somatostatina.

L’ insulinoma afecta als illots de
cèl·lules beta. Només el 10% dels
insulinomes són malignes. Solen
aparèixer als 50 anys (4 per cada
milió de persones). Un 10% dels
insulinomes són deguts a
neoplàsia endocrina múltiple
(paratiroides, hipòfisi, tiroide,
supra-renals), i solen donar-se
als 30 anys. Als insulinomes, la
hipoglicèmia apareix a l’ estar en
dejú. Sol haver-hi, a més, mal de
cap, visió distorsionada, confusió mental, moviments entorpits, humor inestable,
convulsions, tremolors (i coma). El diagnòstic, a més de pel nivell baix de glicèmia al sèrum,
cal fer-lo per radioimmunoassaig, per testar el nivell d’insulina directament (en un dejuni de
72 hores). Aleshores es detecten nivells alts d’insulina i de pro-insulina. Per afinar més, es
pot injectar insulina (0.1 U/Kg/h) per veure si no baixa el nivell de pèptid C a valors normals
(0.4 nM/L). La localització per ecografia és eficient en un 70% dels casos, però l’ecografia
endoscòpica és més afinada (90%). L’extirpació quirúrgica és factible en el 90% dels casos.
El tractament anti-hipoglicèmic sol fer-se amb diazòxid (i un natriurètic). O bé, amb
octreotid (similar a la somatostatina).

La síndrome de ZOLLINGER-ELLISON es caracteritza per una secreció excessiva de gastrina. A
més de al pàncrees, el tumor es pot localitzar a la vegada als ovaris, ganglis, estómac,
mesenteri, i a l’hílum esplènic. Solen implicar-s’hi també les paratiroides, la hipòfisi i les
suprarenals (neoplàsia endocrina múltiple). L’úlcera d’estómac i de duodè agressiva (amb
edema estomacal i duodenal) és la manifestació principal (75%) d’aquesta síndrome. Solen
aparèixer diarrees (40% dels casos) al començament. El test de gastrina sèrica determinada
per radioimmunoassaig és determinant (> 150 pg/mL). Sol donar pels voltants de 1000. [De
tota manera, la hipergastrèmia també es detectaria en anèmia perniciosa, gastritis crònica,
insuficiència renal, extirpació intestinal massiva, i en feocromocitoma afectant les
suprarenals]. Un altre test és el de la injecció endovenosa de secretina (2 U/Kg/h), per
determinar el nivell sèric de gastrina (que augmenta). L’ omeprazol alleuja els símptomes.
Suplements amb Ferro, Calci i vitamina B12 són convenients quan s’ha extirpat gran part de
l’estómac, a més de part del pàncrees. La quimioteràpia preferida per les cèl·lules dels illots
sol fer-se amb streptozocina + doxorubicina.



El vipoma és un tumor pancreàtic que
afecta els illots no-beta. Es manifesta
amb diarrea molt líquida, hipokalèmia i
aclorhídria. Pot ser maligne (60%). Pot
arribar a formar una massa de 7 cm. Sol
anar associat a la neoplàsia endocrina
múltiple. La diarrea en dejú pot arribar
a produir 1 L de femta, mentre que, si
hom segueix alimentant-se, arriba a 3
L, amb una osmolaritat propera a la del
plasma. El tumor és poc visible per
escàner, o per arteriografia, o per ecografia (30%). El nivell força alt del pèptid intestinal
vasoactiu és determinant. Es determina per radioimmunoassaig. També hi ha reacció
immunològica a la cromogranina i a la sinaptofisina. La visualització del tumor és més
factible per laparotomia. A més del bicarbonat sòdic, per contrarestar l’acidesa estomacal,
sol donar-se octreotid (similar a la somatostatina) o , una sola vegada, sandostatina
injectada intramuscular de 0.1 a 0.5 mg, per controlar la diarrea. A més de l’extirpació
quirúrgica, quan es pot localitzar el tumor, sol fer-se la quimioteràpia amb streptozocina +
doxorubicina, ja que és eficient en un 50% dels casos, tot i que no curativa.


El rar glucagonoma afecta a les cèl·lules alfa. És
de progressió lenta (15 anys), tot i que sol ser
(80%) maligne. Sol afectar (80%) a dones d’uns 50
anys. Els símptomes són similars als de la diabetis
(hiperglicèmia). El nivell de triglicèrids és baix, es
perd pes, apareix una erupció a cames i braços, la
llengua es torna granatosa (eritema necrolític
migratori). L’octreòtid (similar a la
somatotropina) corregeix ràpidament l’anorèxia i la pèrdua de
pes. Sals de Zinc i aminoàcids corregeixin l’ eritema.




***************************************************************************















CÀNCER DE GLÀNDULES PARÒTIDES

S’ha fet una mica famós aquest càncer perquè va afectar l’entrenador del Futbol Club Barcelona, en
TITO VILANOVA, el 2012. Està relacionat amb altres càncers de boca, però té peculiaritats que el
diferencien del càncer de llavis,o del de llengua, o del de la cavitat bucal.
Les paròtides són les glàndules salivals majors. Queden davant i per sota les orelles, a la galta. A les
paròtides hi ha dos lòbuls poc diferenciats, un de profund i un de superficial. El nervi facial passa per
entre els dos. El 90% dels tumors afecten només el lòbul superficial.
La saliva és secretada també per altres glàndules (submaxil·lars, sublingulas) menys grans, i de
manera fisiològicament discontínua, i relacionada amb estímuls físics o químics. Però la saliva és
també segregada de manera continuada per altres glàndules minúscules disperses per la cavitat
bucal, llavis i llengua. Les glàndules submaxil·lars drenen pel conducte de Wharton a la papil·la
sublingual. A més, hi ha les glàndules sublinguals (amb força cèl·lules mucoses formant mitges
llunes) i les glosso - palatines (mucoses pures). Hi ha glàndules salivals que segreguen gairebé
només mucina (viscosa), i d’altres que segreguen gairebé només sèrum (molt líquid); i, en tercer
lloc, n’hi ha d’altres anomenades mixtes que segreguen tant mucina (com les primeres), com sals
minerals, proteïnes i amilasa (com les segones).Els alcaloides del Jaborandí (Pilocarpus jaborandi)
estimulen moltíssim la segregació de saliva molt líquida (amb aigua i algunes sals minerals), per la via
del sistema nerviós autònom parasimpàtic. En canvi, tothom sap que en temps calorós, i havent fet
molt exercici i begut poc, la boca esdevé seca per manca de saliva. El sistema simpàtic frena la
segregació de saliva o determina que la saliva sigui més espessa, amb major contingut de productes


orgànics. En conjunt, la saliva és un líquid més o menys espès que conté mucoproteïnes,
immunoglobulines, hidrats de carboni diversos, minerals, aigua, i enzims digestius (sobre tot,
amilasa, que en aquest cas sol anomenar-se ptialina). Tradicionalment s’han dit meravelles de la
saliva dejuna o de la saliva dels animals de companyia, o de les gosses que llepen els cadells o l’amo.
Sembla ser que la quantitat d’òxid nítric augmenta amb la bona voluntat i disminueix amb la mala
voluntat (mala baba). La saliva conté cèl·lules de l’epiteli pavimentós separades de la cavitat bucal
per descamació, i també limfòcits i neutròfils polimorfonuclears. La composició estàndard de la
saliva (dejuna) hauria de ser, per decilitre, la següent:

Clor 40-70 mg
Colesterina 5-20 mg
Fòsfor 14 mg inorgànic / 6 mg orgànic
Glucosa 12-28
Mucina 100-600 mg
Potassi 81 mg
Proteïnes 20-200 mg
reserva alcalina 15-230 volums de CO2
Sodi 33 mg
Urea 22-30 mg
El pH hauria de ser de 6.3, i la segregació en repòs de 0.5 mL per minut.
Caldria afegir-hi tota la flora bacteriana bucal, formada per unes 300 espècies de bactèries, la funció
de la qual no està clar, però sembla tenir que veure en part amb la immunitat. Hi ha bactèries
Grampositives i també Gramnegatives, gairebé en igual proporció. Les traces de diverses hormones
a la saliva poden indicar força bé el nivell hormonal del cos.
• Androstenediona
• Cortisol
• DHEA
• Estrògens (estradiol, estrona, estriol)
• Melatonina
• Progesterona
• Testosterona

La glàndula salival està formada per lòbuls o
acins. Els lòbuls desemboquen en conductes
fins intercalars, i conductes més gruixuts,
estriats. A més, hi ha conductes excretors,
terminals, majors.



A les cèl·lules mucoses pures cuboides, el nucli
està a la base i té aspecte angulós o


comprimit. A la base de la cèl·lula, per sota la capa de grànuls de pre-mucina se situen l’aparell de
GOLGI, les mitocòndries i el més o menys escàs reticle endoplasmàtic. A l’àpex no hi ha canals
secretors però sí bandes de tancament. Quan la cèl·lula es buida després d’haver segregat molt de
mucina queda col·lapsada. Les mitosis són ocasionals.

Les cèl·lules seroses no són perfectament cúbiques. Al centre s’hi veuen espais tubular buits. El nucli
arrodonit és força basal. Entre el nucli i la superfície secretora hi ha grànuls de sèrum més o menys
abundants. En estat de repòs s’apropen a l’àpex. L’aparell de GOLGI també s’apropa a l’àpex
normalment. El reticle endoplasmàtic, en canvi, queda a la part basal i les mitocòndries tant poden
estar a dalt com a baix de la cèl·lula. A l’àpex s’hi veuen microvilli. A la base d’algunes cèl·lules
seroses acinars presenten com una mena de laberint de prolongacions.

A les glàndules mixtes, quan hi predominen les cèl·lules mucoses, les seroses queden a l’àpex
formant mitges llunes que rodegen els extrems dels túbuls de les cèl·lules mucoses. Aleshores les
cèl·lules seroses són menors i aplanades. Els capil·lars secretors entre les cèl·lules mucoses
condueixen la secreció mixta cap a l’àpex.

Les cèl·lules en cistella es troben a l’epiteli de la part terminal i als conductes secretors de les
glàndules de tota la cavitat bucal. Tenen aspecte fusiforme o estrellat similar a les fibres de la
musculatura llisa. S’infiltren entre la làmina basal i la base de la cèl·lula.

Els conductes secretors estan recoberts per un epiteli cúbic una mica aplanat. Les cèl·lules en
cistella es troben entre les de revestiment i la làmina basal. Al coll de la glàndula salivar l’epiteli
s’assembla més o menys a les cèl·lules mucoses. Als conductes estriats l’epiteli cilíndric presenta
evaginacions de la membrana embolcallant mitocòndries. Als conductes majors l’epiteli cilíndric és
pseudoestratificat, amb algunes cèl·lules caliciformes ocasionalment. Al final de la glàndula l’epiteli
es fa estratificat, i ma la mateixa desembocadura, pavimentós estratificat.

Les glàndules paròtides tenen l’anomenat conducte de STENON, que va a parar front el segon
premolar superior. Als adults la paròtida és gairebé 100% serosa, però, als recent nascuts, és una
mica mucosa també.

Al teixit conjuntiu reticular intersticial de les glàndules salivals s’hi troben fibroblasts i macròfags, a
més de cèl·lules adiposes, cèl·lules plasmàtiques i limfòcits. Els vasos sanguinis discorren en paral·lel
als conductes secretors i hi envien algunes terminacions capil·lars a la desembocadura. Sol haver-hi
molt pocs vasos limfàtics associats a les glàndules salivals. Hi ha terminacions nervioses sensitives i
eferents parasimpàtiques i simpàtiques. La paròtida rep les fibres nervioses secretores a partir del
nervi glossofaringi. Conté també mielítiques sensitives, fibres amielíniques (formant un plexe que
emet rames a través de la làmina basal) i neurones multipolars simpàtiques.

Embriològicament, totes les glàndules salivals deriven de l’ectoderma com a evaginacions de la


mucosa oral envers el mesènquima. El primordi epitelial està format per cèl·lules que al diferenciar-
se formen un tub buit. Aquest tub es diferencia després formant nombroses branques (cordes).
Aquestes, més endavant formen les rames dels conductes principals i els acins terminals. El conjunt
apareix a les sis setmanes de gestació. El creixement global està determinat pel primordi epitelial, si
bé als acins i conductes més fins pot haver-hi multiplicació cel·lular autònoma. Als adults, els nuclis
basals dels conductes excretors poden donar lloc, per multiplicació i diferenciació, a nous epitelis. A
una de cada 4 persones l’epiteli dels conductes salivals pot diferenciar-se en cèl·lules sebàcies. I això
és més probable quan a la vora hi ha una tumoració. I més endavant aquestes cèl·lules sebàcies
poden transformar-se en cèl·lules oxifíl·liques granulosos (oncòcits). Aquests oncòcits poden
mantenir-se sense canvis, o formar masses hiperplàsiques, o bé donar lloc a neoplasmes perillosos.

La formació de càlculs afecta més a les glàndules submaxil·lars que a les altres. Pot donar lloc a la
formació de quists.

Les galteres venen a ser la inflamació de les paròtides, o parotiditis, deguda a una infecció vírica per
paramixovirus, contagiosa (epidèmic). A l’epiteli ductal de les paròtides i als acins pot acabar havent-
hi atròfia. La vacuna triple vírica prevé les galteres. Un cop agafades, poden afectar el sistema
nerviós central, testicles (20% de les vegades en nois), pàncrees i tiroide. A més, hi ha altres
processos infecciosos que poden afectar les glàndules salivals. Els estafilococs poden donar lloc a
abscessos.

La síndrome de HEERFORDT es manifesta a joves amb sarcoïdosis tant de les glàndules salivals com de
les lacrimals, iris i cos ciliar, a més de la parotiditis, paràlisis facial i febre.
La síndrome de MIKULICZ es manifesta per un engrandiment de les glàndules salivals i lacrimals. Sol
anar associat a limfomes o a tuberculosis i sarcoidosis. El parènquima és ocupat per teixit limfoide i
els conductes queden obturats per excessiva proliferació de l’epiteli i de les cèl·lules en cistella. La
síndrome de SJÖGREN afecta a dones grans amb artritis reumàtica. Apareixen limfòcits perivasculars,
atròfia, fibrosis (a les glàndules salivals i a les lacrimals), ganglis limfàtics inflats i arteritis necrosant.
També hi ha poca saliva, rinitis atròfica, faringitis i querato - conjuntivitis.

Només el 25 % dels tumors a les paròtides no són neoplàsics. Aquests tumors benignes poden ser
concomitants amb quists, galteres, sida, o amb malalties vasculars del col·lagen. La hipertròfia
benigna pot ser concomitant amb bulímia, sarcoïdosis, sialosis o amb infeccions per actinomicets o
micobacteris. Però, per altra banda, el 80% dels tumors neoplàsics de les paròtides són benignes.
El dolor es presenta en un 30% dels casos però no sempre és indicatiu de malignitat. La paràlisis facial
és concomitant amb un 15 % dels tumors malignes, amb una esperança de vida als 10 anys del 25%. La
paràlisi facial no va, en canvi, associada als tumors benignes.
En general els bonys que creixen a poc a poc són benignes. Caldria examinar l’oïda, la boca (i palpar-
la per dins i per fora), els ganglis propers per escatir si hi ha metàstasis.
Predisposen a una prognosi pobre l’aparició prèvia de carcinomes de cèl·lula esquamosa,
melanomes i histiocitomes fibrosos malignes. La incapacitat per a mantenir la boca oberta sol


indicar afecció per metàstasis a la musculatura masticatòria o a la ATM. La sensació de formigueig a
la galta sol indicar afecció del nervi trigemin. El dolor a l’empassar o el dolor d’oïda poden estar
indicant metàstasis també. Si a la palpació el bony és dur com una pedra, això indica malignitat. I
més si el bony es nota fixat als voltants i hi ha ulceració a la pell i supura pus pel conducte de
STENSON.













- Glàndules salivals amb síndrome de Sjögren -


















Més que la biòpsia amb agulla fina per aspiració, és més de fiar la biòpsia d’una mostra congelada
extreta a la mateixa operació. L’escàner CT dóna una visió detallada dels voltants del tumor, mentre
que la ressonància magnètica MRI dóna més idea dels detalls de la massa tumoral. Cal sospitar de


metàstasi si hi ha ganglis molt arrodonits (i no en forma de fesol) al voltants i de més d’1 cm de
diàmetre.
D’entre els tumors no epitelials (adenomes) a les glàndules salivals poden haver-hi
hemangiomes. Solen afectar a nens i no solen ser malignes. També poden haver-hi
fibrosarcomes, limfomes malignes i altres neoplàsies molt poc freqüents.

Els tumors epitelials o adenomes poden ser benignes, malignes o intermedis. Entre els
tumors benignes n’hi ha d’homotòpics (adenoma, cistadenoma, cistadenoma papil·lar;
oncocitoma) i n’hi ha d’heterotòpics (adenoma limfomatós, cistadenoma papil·lar
limfomatós). Entre els tumors malignes hi ha el carcinoma primari (adenocarcinoma més
o menys diferenciat o mucinós; carcinoma de cèl·lula esquamosa; carcinoma poc
diferenciat) i el carcinoma mixt (primari, secundari). I entre els tumors intermedis hi ha
l’adenoma pleomòrfic I, el carcinoma mucoepidermoid II, el carcinoma de cèl·lula acínica
II i l’adenoide cístic II.

Els tumors benignes o bé són hiperplàsics o bé neoplàsics localitzats (i formats per
cèl·lules ben madures o diferenciades) i no són expansius. Els tumors heterotòpics
contenen elements limfàtics. Per altra banda, els tumors malignes manifesten anaplàsia
en llurs cèl·lules desdiferenciades o immadures, i tenen molta capacitat d’infiltrar-se als
teixits o òrgans dels voltants. I els tumors intermedis contenen cèl·lules mare o troncals
que poden acabar derivant en tumors benignes mixts, carcinoma epidermoide,
carcinoma de cèl·lula acídica, o en carcinoma adenoide cístic. Els tumors intermedis estan
formats per una barreja de cèl·lules mare amb cèl·lules embrionàries o madures
derivades d’elles. I, tot i tenir poder infiltratiu, les lesions secundàries que originen no
solen créixer gaire de pressa.

Els adenocarcinomes malignes es desenvolupen en un 80% dels casos a les paròtides i en
un 19% a les glàndules submaxil·lars. El tipus més comú és el carcinoma de cèl·lula
esquamosa. Conté pocs elements d’anaplàsia. La presència de cèl·lules esquamoses pot
ser més o menys intensa. Quan abunden cèl·lules indiferenciades, rodones,
hipercròmiques, immadures o inclassificables, aleshores el carcinoma s’anomena poc
diferenciat i és molt perillós. El carcinoma mixt es forma per desdiferenciació de cèl·lules
dels conductes o dels acins, a la vegada que apareix anaplàsia i diferenciació diversa a les
cèl·lules embrionàries formades de nou o a partir d’un tumor previ tingut com a benigne
fins aleshores. Els tumors malignes salivals també poden ser secundaris. Es desenvolupen
gràcies a tumors als ganglis limfàtics o a d’altres tumors salivals o no adjacents. El primer
que destaca dels tumors salivals malignes és que no estan encapsulats. Els de cèl·lula
esquamosa poden donar lloc a metàstasis distants sense afectar els ganglis limfàtics
propers. Sol haver-hi, a més del dolor per la formació del tumor que oprimeix els nervis
facials, úlcera supurant a la pell i paràlisis facial.



Els tumors intermedis es desenvolupen per desdiferenciació de cèl·lules madures dels
epitelis salivals. Al parènquima s’hi veuen cèl·lules mare de l’epiteli. Un tipus de tumors
(I) tenen tant cèl·lules madures epitelials com cèl·lules mare i els altres (II) només al
parènquima només tenen cèl·lules mare epitelials o bé junt amb elles altres cèl·lules
embrionàries. Al tipus I (pleomòrfic) sol haver-hi també metaplàsia al teixit conjuntiu que
deriva a teixit adipós, limfàtic, cartilaginós o fins i tot ossi. Si s’extreu només parcialment,
aleshores pot rebrotar molt agressivament. El tipus II (mucoepidermoide, acínic,
adenoide) pot estar circumscrit o ser infiltratiu.

Els tumors benignes normalment manifesten només hiperplàsia. S’hi troben cèl·lules
ductals i acinars, cèl·lules acidòfiles granuloses poligonals, cèl·lules altes molt
eosinofíliques amb una capa adjacent de cèl·lules petites cuboides o polièdriques. A més,
sol infiltrar-s’hi teixit conjuntiu amb algun limfòcit (als heterotòpics, molts). Se’n
distingeixen uns quants tipus. Entre els adenomes homotòpics: adenoma, cistadenoma,
cistadenoma papil·lar, adenoma oxifílic de cèl·lula granulosa (oncocitoma). I entre els
adenomes heterotòpics: adenoma limfomatós, cistadenoma limfomatós.

El carcinoma epidermoide és el més freqüent (30%) d’entre els tumors malignes de les
paròtides. Conté cèl·lules mucoses, intermèdies i epidermoides. Als més malignes hi ha
molta atípia, moltes mitosis, moltes àrees necrosades i moltes cèl·lules epidermoides. La
prognosis (esperança de vida als 5 anys) varia molt (5-95%) segons el grau de malignitat.
Hi ha hagut alguns casos concomitants amb miastènia greu. L’esperança de vida per a 10
anys del conjunt és del 50 %.
El carcinoma cístic adenoide sol fer metàstasis als nervis propers, però sol restar inactiu
durant molt anys abans. Sovint (40%) fa metàstasis als pulmons. N’hi ha de 3 subtipus:
cribós (poc maligne), tubular, i sòlid (molt maligne). L’esperança de vida (per a 10 anys)
del conjunt és del 20 %.
Els tumors mixts malignes solen derivar d’un tumor pre-existent (adenoma pleomòrfic).
Però en algunes ocasions es formen de nou (carcinosarcoma). Lògicament, quan més
temps hagi durat un tumor pleomòrfic, més serà possible que es torni maligne. Del
conjunt, l’esperança de vida per a 10 anys és del 30%.
El carcinoma de cèl·lula acínica és mitjanament maligne. Pot ser bilateral, multicèntric,
sòlid o cístic. Algunes rares vegades dóna metàstasis distants (als nervis). L’esperança de
vida del conjunt, per a 10 anys, és del 80%.
L’ adenocarcinoma és agressiu i sol (1/3) donar metàstasis als ganglis propers i als
distants. L’esperança de vida és molt variable.
El carcinoma primari de cèl·lula esquamosa és força rar. L’esperança de vida per a 10 anys
és del 15%.
El carcinoma sebaci (de la paròtida) no sol provocar dolor, però sí que sol ulcerar la pell.
El carcinoma de cèl·lula petita de conducte salival és rar però molt agressiu quan és
d’origen neuroendocrí, però no tant ni molt menys quan és d’origen ductal.


El limfoma (de paròtida) sol afectar homes grans. Afecta al 10% dels que tenen un tumor
de WARTHIN (benigne). Al palpar-lo sembla que sigui de goma. El tractament no és
quirúrgic, sinó la quimio i la ràdio.
El fibrohistiocitoma és molt rar a la paròtida. Creix a poc a poc i sense fer mal. El
diagnòstic definitiu hauria de ser l’ immuno-histo-químic (d’una mostra del tumor extret).
Els tumors secundaris poden derivar per metàstasis de tumors a la pell, ronyons,
pulmons, mames, pròstata o tracte gastrointestinal.
L’haver estar exposat al fum del tabac, o haver mastegat tabac, haver estat exposat a
radiació ionitzant al cap o al coll i haver tingut contacte amb productes cancerígens,
poden ser factors determinants, a més de l’edat avançada, de l’aparició del càncer de
glàndules salivals. Quan hi ha metàstasis distants, l’esperança de vida queda reduïda a
mig any. Caldria fer controls sovint i almenys cada any per al fetge i els pulmons.

Ja que aquest càncer sol ser molt assequible des de fora, valdria la pena provar la teràpia
foto - dinàmica untant les lesions amb clorofil·la i aplicant-hi després d’un dia llum molt
intensa. En tot cas, no combinar aquesta teràpia amb curcumina, ja que li restaria
eficàcia. El tractament mèdic estàndard és el triple: cirurgia, quimio, radio (neutrons
ràpids).
La quimio d’elecció sol ser el 5-fluoro-uracil. La cirurgia i la radioteràpia poden caler, però
poden comportar també problemes majors. Arrancar els premolars pot accelerar molt el
càncer. La quimio hauria d’anar dirigida contra l’expressió del receptor de l’ EGF tant en
carcinomes mucoepidermoides com en limfomes. També contra l’expressió errònia del
p53 i del c-erbB2.
Durant l’operació d’extracció (del lòbul superficial en bloc) és millor abans tenir ben
delimitat el nervi facial. Si el tumor té més de 4 cm o es veuen metàstasis als ganglis,
aleshores és millor extreure tota la glàndula. Si el nervi o altres estructures properes
estan afectades pel càncer, aleshores també caldrà sacrificar lo afectat. Si el lòbul
profund té un tumor, caldrà extreure tota la glàndula. Si la pell està afectada i ha calgut
llevar-ne un bon tros, aleshores caldrà fer un pedaç amb pell d’una altra banda del cos. La
rama del nervi facial (motora) tallada pot reparar-se amb una rama del nervi auricular o
pot ajuntar-se amb el nervi hipoglòs. En el procés de recuperació de la nova unió nerviosa
caldrà protegir molt bé la còrnia. Si no hi ha recuperació a l’ull, es pot fer un implant
muscular a les parpelles.





















LA PELL

La pell té, aproximadament, una massa del 16 % de tot el cos humà. Així, per exemple, una
persona que pesi 70 Kg,
tindrà 11 Kg de pell.
Moltes cèl·lules de la
pell fabriquen queratina,
una proteïna essencial
per a la funció
protectora en general
de la pell. Algunes
fabriquen, a més,
melanina, essencial per
a la protecció dels raigs ultraviolats.




(a l’esquerra, cèl·lula de LANGERHANS, amb


grànuls de BIRBECK)





L’ epidermis és un epiteli escamós
estratificat. Les cèl·lules superficials
es queratinitzen (capa còrnia) i les
profundes es melanitzen (capa de
MALPIGHI). Les segones deriven de la
fulla neural de l’embrió. A més, hi ha
dos tipus més de cèl·lules disperses: les de
LANGERHANS (cèl·lules dendrítiques de la
dermis papil·lar) i les de MERKEL (amb
sentit de tacte). També hi ha una capa
intermèdia entre la zona superficial i la profunda (la capa granulosa).





(Pell de la planta del peu)

El gruix mitjà de l’ epidermis és de 0,1 mm aproximadament (± 0.03 mm); però, a la planta
del peu, sol arribar a 2 mm, i a la de la ma a 1 mm.
La capa basal de l’ epidermis s’encarrega de regenerar les pèrdues en el front més
exterior i més queratinitzat. Aquestes capes més externes estan formades per escames
de queratina, puix que, en l’evolució ràpida (15-30 dies) que ha sofert la cèl·lula, el
citoplasma s’ha envaït de queratina i el nucli ha desaparegut. A la epidermis més
gruixuda (plantes de peus i mans), poden distingir-se diverses capes més. La part més
superficial consta d’un estrat corni (0,9 mm), i, per sota d’ell, un estrat lúcid (0,03 mm).
L’estrat lúcid està format per cèl·lules eosinòfiles aplanades, compactes i sense nucli.
Tenen color molt transparent i forma sinusal, aparellada amb l’estrat granulós (fosc). Per
sota d’aquest estrat, hi ha l’estrat granulós (0,04 mm), i dens. En ell, les cèl·lules, en 3-5
capes, contenen grànuls basòfils de ceratohialina. Encara més pregona és la capa de
MALPIGHI (0,2 mm) (basòfila, amb tonofibril·les) amb un estrat espinós (tonofibril·les en
feixos) i un estrat basal (tonofibril·les laxes) (0,01 mm) (pol germinatiu). Aquesta última


subcapa està formada per cèl·lules cuboides, o una mica cilíndriques, perpendiculars a la
superfície de connexió amb la dermis subjacent, que forma evaginacions que donen un
aspecte espinós a la major part de la capa de MALPIGHI. A la part superior de la subcapa
espinosa, les cèl·lules tenen nombrosos queratinosomes (amb fosfatasa àcida). En les
descamacions més externes de la pell, la forma cel·lular és molt plana. En les capes
intermèdies, segueix una gradació regular. La melanina es forma als melanòcits de la
capa de MALPIGHI i a la dermis subjacent. El nombre de melanòcits per unitat de superfície
és similar en totes les races, excepte en els albins. Lo que canvia molt és la quantitat de
melanina en cada melanosoma, i en els pèl-roigs, la forma (esfèrica en lloc d’ovalada). En
resum, la epidermis consta de les següents capes:

• Capa còrnia
o Subcapa de descamació més externa
o Subcapa con conductes de suor

• Capa lúcida

• Capa granulosa


• Capa de MALPIGHI
o Estrat espinós
o Estrat basal


La dermis és una capa poc delimitada, però en general hom considera que pot tenir un
gruix de 0,5 mm en el prepuci, i de 3 mm a la planta del peu. La capa superficial
s’evagina dintre de la capa de MALPIGHI, formant papil·les dèrmiques. El gruix principal
de la dermis pot denominar-se subcapa reticular, en oposició a la papil·lar. La subcapa
papil·lar està formada per teixit conjuntiu una mica menys dens que la reticular. La
capa profunda, a vegades, pot encongir-se per la via de les fibres musculars llises
(erecció de pèls) o per la via de les fibres musculars estriades (desplaçament de parts
superficials del cap) (desplaçament de l’escrot, pell del penis, arèoles de mugrons,
perineu).

La hipodermis està formada per un teixit conjuntiu lax, orientat paral·lelament a la
superfície, i per adipòcits. Aquests estan absents en el penis, però poden formar una
capa de més de 3 cm a la panxa.
La pell humana es distingeix de la de les altres mamífers perquè produeix butllofes
irritatives en l’ epidermis, i perquè és molt immòbil, en general.
Voluntàriamentlamajoria de nosaltres no la podem bellugar per ella mateixa. En molts
humans, també es distingeix per la gran escassetat de pèls (típica dels mamífers
marins),iaixòdes de fa 3 milions d’anys.

**********************************************************************









CÀNCER DE PELL (no melanoma)

Hom distingeix les lesions superficials malignes (càncer d’epidermis) de les de caràcter
intermedi (càncer de cèl·lules basals). Les primeres són més freqüents en homes grans
que han rebut molta llum solar. Les segones es manifesten com lesions aïllades
singulars, i són comunes a molts grups de població. Normalment, el melanoma es
considera com un capìtol a part dels càncers de pell.
L’aspecte d’un carcinoma de cèl·lula esquamosa (maligne) d’epidermis, pot variar:
• àrea escamosa eritematosa
• zona endurida inflada
• papil·la que creix
• úlcera costrosa petita i superficial (amb voraviu ample endurit patent)
• pòlip similar a un bolet

En canvi, un carcinoma de cèl·lula basal (de tipus intermedi) apareix com:
• placa o nòdul que s’ulcera i que envaeix els teixits circumdants
ràpidament;
• taca escamosa petita (o nòdul, o erosió) que evoluciona fins a convertir-se
en una placa gran sense pèls i pàl·lida;
• taca vermella petita, escamosa, de marges irregulars;
• berruga o papil·loma.

És a dir, que el càncer de pell pot manifestar-se de molt diverses maneres, i no sempre
va acompanyat de l’hiper-mielinització. El tractament mèdic mitjançant extirpació amb
aire líquid o làser, cal fer-lo a fons per a no deixar focus que puguin evolucionar i donar
metàstasis. S’ha donat el cas que per llevar una piga d’anys, s’ha escampat fatalment el
càncer en pocs mesos.











(MAPAMUNDI 2004 CÀNCERS DE PELL/ VÍCTIMES 1- 77 /M)











CÀNCER DE PELL
(mapes de funcions a Espanya 2008 )













El càncer de pell, en general, es manifesta
com una alteració ulcerada que no es cura, i
que té un color diferent i canviant, o que
altera una taca (piga) preexistent, el voraviu
de la qual esdevé irregular quan la taca creix
més o menys de pressa. El melanoma sol
posar-se a part de la resta de càncers de pell, perquè pot afectar altres teixits a més de
la pell (teixit nerviós, conjuntiu, muscular), i perquè sol ser més maligne que els altres
càncers exclusivament de pell. A les estadístiques, hom parla dels càncers de pell no-
melanoma. Als USA (300 M) es diagnostiquen cada any uns 1.5 M de casos de càncer
de pell, la majoria de cèl·lula basal o de cèl·lula esquamosa. És, doncs, el càncer més
comú. El de cèl·lula esquamosa i el de cèl·lula basal ocasionen allí unes 2.500 morts a
l’any. En canvi, el melanoma n’ocasiona unes 6.500 (el 75% de les morts per càncers de
pell). En total, el nombre de víctimes cada any ve a ser el 2% del de víctimes per tots els
tipus de càncer.

El càncer de pell té l’avantatge que és el que menys costa de veure, ja que la majoria
dels altres queden ocults dins el cos. (El 2004, als USA, de persones amb melanoma
n’hi havia unes 68.000,). A l’UK, el 2007, es diagnosticaren uns 100.000 casos de càncer
de pell no- melanoma, i uns 10.000 de melanoma. Però, el país on hi ha més càncers de
pell és Austràlia. Amb només 22 M d’habitants, cada any reben atenció mèdica 434.000
per càncers no - melanoma i 10.000 per melanomes. En general, els nens i joves són els

més afectats. I, en segon lloc, estan la gent gran. L’increment dels darrers 20 anys (x
10) del nombre de casos pot ser degut al famós forat de l’ozó a la troposfera que a
l’hemisferi boreal era i és més palès.

Fumar tabac, patir infeccions del papil·loma-virus humà, i algunes malalties hereditàries
(nevus congènit), així com tenir ferides de cicatrització nul·la o molt lenta, a més de
l’exposició als raig ultraviolats, són considerats factors de risc per a tenir càncer de
pell. Però els raigs X, o gamma, la radioactivitat i l’exposició a substàncies fortament
cancerígenes també predisposen a càncer de pell, especialment al de cèl·lula
esquamosa.

Sintetitzant molt, entre els càncers de pell més comuns hi ha el de cèl·lula basal, que es
manifesta com una cicatriu inflada; el de cèl·lula esquamosa, que es manifesta com una
berruga vermellosa; i el melanoma, que es manifesta com una piga fosca que creix i
suqueja. (Vegi’s a MELANOMA). D’altres tipus de càncer de pell són: la malaltia de
PAGET (al mugró o a l’anus), el sarcoma de KAPOSI, i la micosi fungoide (un tipus de
limfoma).


TIPUS DE CÀNCER DE PELL
1- de cèl·lula basal
2- de cèl·lula esquamosa
3- melanoma:
• a) lentigen
• b) melanoma superficial
• c) melanoma nodular
• d) melanoma lentiginós acral
4- PAGET (afectant mugró o anus)
5- Sarcoma de KAPOSI
6- Micosis fungoide (limfoma)
7- Dermato-fibrosarcoma protuberans
8- Càncer de cèl·lula de MERKEL
9- Queratoacantoma
10- Tumor de cèl·lula fusiforme
11- Carcinoma sebaci
12- Carcinoma annex microcístic
13- Angiosarcoma

*******************************************************************




1- CÀNCER DE CÈL·LULA BASAL
De l’aspecte a primera vista cal remarcar la
transparència (com
d’una perla, o com
d’una massa de cera) i
el color rosat carnós i
els petits capil·lars
visibles a la vora de la
superfície. Es presenta a la cara (70%), o al tronc (25%), o
a l’entrecuix (5%) (penis, vulva, anus), i, excepcionalment, a la pròstata. Alguna vegada
presenta ulceracions. Ve a ser el 80% dels càncer de pell. Sol afectar a les persones de
pell molt clara i que es posen de seguida vermelles amb el sol. Es presenta als homes el
doble que les dones, excepte pel que fa a la zona al voltant dels ulls, on les
probabilitats s’igualen. Les persones afectades entre 20 i 40 anys només venen a ser el
10% dels casos; però, aleshores, solen ser càncers agressius. Entre els 55 i els 70 anys, la
probabilitat de patir aquest càncer és 100 vegades superior que als menors de 21 anys.

Sol ser provocat pels UV-B. Sol presentar-se al coll, cara, clatell o espatlles. La zona
central pot formar crosta i/o sagnar. És el menys maligne dels càncers de pell, i el més
comú. Amb tot, ve a ocasionar una de cada mil morts de les degudes al càncer en
general. Fa metàstasis només en 5 de cada mil casos. Amb l’edat (cada 25 anys doble
probabilitat) augmenta la incidència. Es podria confondre amb una psoriasis gotosa, o
amb una dermatitis eczematosa, almenys al principi. O, també, amb el càncer in situ de
cèl·lula esquamosa (malaltia de BOWEN). Si no hi ha escates blanques adherents, i si la
lesió no ha canviat en mesos, pot ser un carcinoma de cèl·lula basal.

Les cèl·lules basals són cèl·lules arrodonides que es troben a la capa inferior de
l’epidermis. Poden envair la dermis, però rara vegada van més enllà. La majoria
d’aquests tumors s’originen molt a la vora un fol·licle pilós. Les cèl·lules de la capa
basal de l’ epidermis són pluripotencials (pèl, glàndules sebàcies, glàndules apocrines).
I la majoria de càncers de cèl·lula basal s’inicien a les cèl·lules mare de les glàndules
sebàcies ubicades sota el conducte sebaci, a la protuberància. L’alteració inicial pot
tenir alguna mutació concomitant.

La malignitat pot tenir que veure amb la via de transducció trans - membrana PTCH/Hh
(*patched), i això és comú amb la síndrome nevoide de GORLIN. Aquesta via és
essencial durant la diferenciació de l’embrió; i, a l’adult, la pèrdua de la inhibició
d’aquesta via va associada sovint amb malignitat. També la proteïna SHh (*sonic) té
molt que veure amb el càncer de cèl·lula basal. I també la SMO (*smoothened), que
segueix els senyals de transducció a partir del Hh (HEDGEHOG), a través dels gens que

arriben al nucli. De fet, la UV provoca canvis als nucleòtids al TP53 (17p13.1) i al PTCH, i
això és el que desencadena el càncer de cèl·lula basal. El SHH s’uneix al PTCH i això
allibera i activa el SMO. I el SMO envia senyals al nucli, pel Gli. Però, quan no hi ha SHH,
aleshores el PTCH s’uneix i inhibeix el SMO. Mutacions al PATCH fan que no sigui capaç
d’unir-se al SMO. Simulant la presència de SHH, el Gli, i el SMO lliure, tots són activats i
deixen via lliure a la via de l’ Hh. Però, aquesta via també pot ser activada per
mutacions al SMO. Elproce´s també pot tenir que veure amb mutacions del BAX (Bcl2),
especialment en el tipus agressiu infiltrant. I la desregulació del COX-2 pot tenir que
veure amb els càncers menys agressius. La radioactivitat actua modificant les vies de
transducció i alterant directament la transcripció de l’ADN (diplets amb C i T), cosa que
fa activar pro-oncogens i desactivar gens supressors de tumors (TS).

Immunològicament, la llum UV indueix una disminució de l’activitat de les cèl·lules de
LANGHERHANS, cèl·lules T dendrítiques epidèrmiques, i cèl·lules Thy1+. També, d’alguna
manera, la llum UV causa la proliferació sistèmica de cèl·lules supressores T, i
l’alliberació de factors immunosupressors (TNF-alfa, IL-1, PG, IL-10). Si la MMR falla, les
proteïnes mutades poden anar-se generant. Si actua, aleshores les cèl·lules mutades
sofreixen l’apoptosi a la fase G2. Als càncers no–melanomes hi ha molta MMR
(desregulada). I també està desregulada la SPR. L’exposició als UVA (320-400 nm) o als
UVB (290-320 nm) pot ser molt anterior (fins a 20 anys) a l’aparició del càncer de
cèl·lula basal. Per al càncer de cèl·lula basal, sembla ser més important l’exposició las
UVB. També pot desencadenar-lo una exposició a raigs X de baixa potència (raigs
GRENZ). Els pacients que reben òrgans trasplantats estan immunodeprimits i són més
proclius a patir aquest càncer (x 10). Igual passa amb els que tenen HIV i pateixen la
sida.

Prendre arsenit potàssic (solució de FOWLER) pot predisposar també a patir aquest
càncer de pell. El psoralè o patir xeroderma pigmentosum, a més de problemes a la
còrnia i neurodeficiències poden anar associats a diversos càncers de pell. Infeccions
pel virus del papil·loma humà (berrugues) poden acabar en càncer de cèl·lula basal o
de cèl·lula esquamosa, quan hi ha epidermodisplàsia verruciforme (autosòmica
recessiva). La síndrome del carcinoma nevoide és genèticament autosòmica dominant.
Implica al Hh i, en particular, al PATCH; i, entre altres molts trastorns, pot donar lloc a
aquest càncer de pell. També pot estar implicada la síndrome de BAZEX (atròfia
fol·licular, anhidrosis). O la síndrome de ROMBO (autosòmica dominant amb
atrofoderma vermiculatum, tricoepiteliomes, hipotrichosis millia, i cianosis perifèrica).
També hi predisposa un càncer previ aparentment curat. I l’albinisme; i la moda de
posar-se moreno (a la càmera estètica o prenent el sol). I un excessiu consum d’alcohol
(més de 50 mL d’etanol diaris). Són factors de risc haver tingut contacte amb brea,
carbó, parafina, olis industrials o radioactivitat. També ho són tenir cops, tatuatges o

punxades (vacunes).

Càncer de cèl·lula basal a la pell



L’extirpació quirúrgica és el tractament preferent per a les lesions canceroses
pregones a la pell. Per a les superficials, amb la crema al 5 % d’imiquimod, i la crema
també al 5% de 5-fluoro-uracil n’hi ha prou. El tractament més agressiu pot ser l’electro-
curetatge (95% d’èxit), criocirurgia, i ràdio. Aplicar una pomada feta amb Cordyceps
sinensis també pot ser eficaç.

Si no hi ha hagut metàstasis, es pot tractar, i amb un 100% d’esperança de vida, si no hi
ha més complicacions. Però, la probabilitat de que apareguin altres tumors del mateix
tipus, un cop extirpat un, al cap de 5 anys o abans, són del 50%. I les de que aparegui un
altre tumor d’un altre tipus, al cap de 3 anys, o abans, són del 35%. Per altra banda, les
probabilitats de recidiva, al cap de 5 anys, o abans, després de l’extirpació amb el
sistema de MOHS, són de l’1%. Però, amb altres mètodes, va del 10% per a la cirurgia
normal, al 9% per a la ràdio, el 8% per a l’electro-curetatge o crioteràpia. Les segones i
les terceres operacions sobre el mateix punt, cada cop tenen més probabilitats de fer
rebrotar el càncer. Per exemple, les segones operacions sobre el cantell de l’ull arriben
a donar el 60% de probabilitats de recidives, especialment si la primera lesió era
multifocal, infiltrativa, o micronodular. Però, si el càncer ja està estès, aleshores, a part
la complicació estètica local, i que la lesió primària es pot curar en un 95% dels casos, el

problema són les metàstasis (ganglis limfàtics, pulmons, ossos). El problema local més
gros són els ulls, ja que la lesió es pot obliterar i, si tant es fica a les òrbites el càncer,
pot arribar a lesionar el nervi òptic

********************************************************************

2- CÀNCER DE CÈL·LULA ESQUAMOSA
















El càncer de cèl·lula esquamosa sol créixer ràpid, i
sol fer mal. No és tan comú com el càncer de
cèl·lula basal. Ve a ser el 15 % dels càncers de pell;
però, el 90% dels càncers de pell al cap (i coll).
Afecta més a les persones de pell molt blanca,
d’uns 60-70 anys, però també es pot presentar als
30. I, més, si viuen a l’equador. La tassa de mortalitat per milió d’habitants va
normalment cap els 35/M. Però, a Austràlia, tenen o poden tenir aquest càncer una de
cada mil persones. Té l’aspecte d’un bony amb crosta ulcerada, amb escates al voltant.
Alguns són nòduls durs en forma de cúpula, imitant els queratoacantomes. Pot ulcerar-
se i sagnar. El càncer de cèl·lula esquamosa, si bé sol estar ulcerat, sempre és un bony
elevat sobre el voltant, i amb voraviu irregular Sol ser provocat pels UV-B. Sol sortir a la
cara i a zones exposades al sol. No sol fer metàstasis; però, en pot fer (quan és als
llavis, orella o a persones immunodeprimides). L’extirpació curosa, i la ràdio, solen
solucionar-ho. Si no es tracta, pot créixer bastant i tornar-se perillós; però, no tant com
els melanomes. Pot ser concomitant amb el papil·loma –virus humà. La membrana
basal queda interrompuda i el tumor envaeix el teixit conjuntiu subjacent, formant fulls

o una massa compacte. Als tumors grans, el pleomorfisme és ben palès, si bé les
cèl·lules s’assemblen a les de la capa espinosa, amb les cèl·lules joves a la perifèria. Les
del centre esdevenen esquamoses queratinitzades, i formen nòduls arrodonits amb
làmines concèntriques (nius o perles). L’estroma del voltant està reduït i conté
limfòcits. Si el tumor no està tan diferenciat, aleshores no hi ha tanta queratinització,
però sí que hi ha més pleomorfisme. Si són petits, amb l’extirpació quirúrgica n’hi ha
prou. Si fan metàstasis, poden ocasionar la mort (3000 als USA cada any, amb una
població de 300M). Els marges de seguretat, per als cirurgians, són un problema, o bé
perquè eixamplar-los podria comportar destruir nervis essencials, o bé perquè podria
no aportar més seguretat. La mucosa, l’epiteli, l’estroma i la capa muscular poden
arribar a estar tots afectats. La membrana basal (amb glicoproteïnes) de l’epiteli és el
llindar que, un cop trencat, dóna lloc a l’extensió perillosa del càncer. Alguns càncers
de cèl·lula esquamosa de la pell es formen de nou, i d’altres arrenquen de lesions pre-
canceroses (queratosis actínica, leucoplàquia, queratosis per irradiació, dermatitis,
cicatrius, úlceres cronificades, i fins i tot sinusitis) ocasionades al prendre el sol o els
UVB. Les metàstasis solen afectar els ganglis limfàtics i els pulmons. Del càncer de
cèl·lula esquamosa in situ se’n diu malaltia de BOWEN.


Una variant d’aquesta malaltia afecta el penis
(eritroplàsia de QUEYRAT). (imatge a la dreta)


L’afectació del gen regulador de la transcripció p53
pot donar lloc (90%) al càncer de cèl·lula esquamosa,
com també poden fer-ho els gens supressors de
tumors quan estan alterats, en concret el P16(INK4A) i el P14 (ARF). I també els UVB, ja
sigui directament sobre l’ADNm, ja sigui per immunosupressió (presentació de
l’antigen, TNF-alfa, IL-1, PG, IL-10). L’alteració del Bcl-2, Ras, EGFR, COX contribueixen al
desenvolupament d’aquest càncer. L’alteració del factor d’iniciació de la transcripció
4E (alF4E) també. Tot i que aquest càncer és típic de la gent gran, es pot donar a joves
que hagin estat irradiats o que pateixin immunodeficiència. Els que tenen HIV poden
patir una sobreexpressió del p53, o una infecció de papil·loma virus, essent les dues
coses importants per explicar la incidència. Brea o olis poden afectar els ulls fins a
desencadenar càncer de cèl·lula esquamosa, especialment en les persones immuno-
deprimides.







El càncer de cèl·lula esquamosa a la parpella (imatge a
l’esquerra) és greu, perquè sol fer metàstasis als
pulmons i a l’encèfal.


La xeroderma pigmentosum també el propicia. Un fumador/bevedor empedreït té
també més probabilitats del normal. La irritació ocasionada per la radioactivitat, o per
virus, també. L’Arsènic, l’amiant, el quitrà, la brea, la pols de fusta o de teixits, els
vapors de gasolina, el sutge, les pintures vaporitzades, tot això pot ajudar a
desencadenar un càncer de pell de cèl·lula esquamosa a la cara o al coll.

Les persones afectades per la epidermolisis
bullosa distròfica poden desenvolupar la úlcera
de MARJOLIN (20% esperança de vida passats 5
anys) que és una variant del càncer de cèl·lula
esquamosa (imatge a l’esquerra).


Els que prenen medicació contra el refús dels
òrgans trasplantats tenen moltes més
probabilitats (4%) de tenir aquest càncer i de tenir-ne recidives. És curiós com els nous
medicaments antirefús d’implant, com ara el sirolimus, fan que els pacients que han
rebut un implant tinguin menys SCC de l’esperat, sense que això comporti problemes
addicionals. I, si arriben a fer tumors, aquests tenen menys vascularització, i el nivell
de protector (sirolimus) baixa al plasma.

La leucèmia limfocítica crònica predisposa també al càncer de cèl·lula esquamosa a la
pell. Aquí hom suposa que les cèl·lules T CD8+ són menys atretes pel gen mutat p53
dels queratinòcits. La infecció vírica és concomitant amb un 15% de càncer de cèl·lula
esquamosa, ja sigui EBV, HPV
5, 8
, HIV (HIV especialment en càncer al penis, i a l’anus).
Són factors de risc també patir de:
• acne conglobata
• albinisme óculo-cutani
• cel·lulitis disseccionant de la pell sota el cabell
• cremades de lenta cicatrització
• disqueratosis congènita
• epidermodisplàsia verruciformis
• epidermolisis bullosa distròfica
• granuloma inguinal

• hidroadenitis supurativa
• infecció fúngica crònica
• limfedema
• limfogranuloma veneri
• lipòidica necrobiòtca
• liquen atròfic
• liquen esclerós
• liquen pla
• lupus discoide eritematós
• lupus vulgaris
• nevus sebaci
• osteomielitis,
• poroqueratosis
• queratoderma mutilant
• síndrome QIS (queratitis, ictiosis, sordesa)
• úlcera de MARJOLIN
• úlceres varicoses
• xeroderma pigmentosum

Els tumors menors de 4 cm donen una esperança de vida, després de 4 anys, del 92%;
mentre que els majors, només del 67%. Els més profunds de 6 mm tenen un risc de
metàstasis del 16%. La metàstasi perineural té lloc en el 7% dels afectats. Posar-se
moreno a base de psoralens pot ser perillós (x 2.5). Una dada curiosa és la
predisposició, quan es prenen psoralens i es beu bastant d’alcohol, a patir apendicitis.

Les lesions mínimes del càncer de cèl·lula escamosa poden ser una zona escamosa
rosada, una petita pàpula o placa similar a la de la queratosis actínica. A la zona genital
es manifesta com una placa rogenca supurant, al gland del penis, o com una lesió
endurida ulcerada a la vulva; a l’anus extern o a l’escrot tambér es manifesta com una
lesió endurida ulcerada. La variant verrucosa és localment destructiva, però no sol fer
metàstasis. Apareix com una lesió fúngica, amb nòduls verrucosos (com una coliflor) o
plaques. Si es presenta a la regió anogenital, s’anomena tumor de BUSCHKE-LÖWENSTEIN;
i, si es presenta a la planta dels peus, s’anomena epitelioma cuniculatum. I, a la cavitat
bucal, papil·lomatosis oral florida. Si afecta a la conjuntiva de l’ull, es manifesta com a
zona vermella, inflamada (conjuntivitis), amb alguna petita massa a la fissura
interparpebral; o al limbus temporal o nasal, amb aparença de leucoplàquia, papil·les o
vellut, i amb vasos sanguinis prominents. Sol estar al limbus corneoescleral, afectant
també a la conjuntiva palpebral o a la còrnia. El rosa de Bengala pot ajudar a
diferenciar-ho del pterigi (que es tenyeix menys amb aquest colorant).

Les variants més invasives del càncer de cèl·lula escamosa a la pell es manifesten amb
plaques, nòduls, inflamació, enduriment, necrosi i regalims. A l’orella o al llavi, si les
lesions tenen més de 2 cm, solen fer metàstasis. En total, hi ha les variants:

• acantolítica (adenoide)
• basaloide
• cèl·lules fusiformes pluripotencials
• mucoepidermoide
• nasofaríngia
• papil·lar
• queratoacantoma
• sarcomatoide
• verrucoide

Hi ha més d’un sistema de classificació d’aquests tumors: segons la mida; si han trencat
la làmina basal o no; si són a la vora el maxil·lar, o vora òrbita ocular o temporal; o si
envaeixen els muscles i cartílags a més, o el teixit perineural (nervis cranials); o si
envaeixen els ganglis limfàtics o no (quants i de quina mida). En definitiva, tot es fa per
intentar fer un pronòstic segons sigui el grau d’afectació.

Els histopatòlegs tenen que afinar molt per a descartar que no sigui un carcinoma de
cèl·lula sebàcia, o un rabdomiosarcoma, o que no es tracti de tumors congènits
(dermoides, dermolipomes, coristomes ossis episcerals), o d’una lesió congènita
(disqueratosis intraepitelial); o que no sigui una degeneració del teixit conjuntiu
(pinguècula, amiloïdosis), o un tumor limfàtic (neoplàsia limfoide, hiperplàsia limfoide,
infiltrats leucèmics). I tenen que mirar que no siguin tumors neuroectodèrmics (nevus,
melanosis adquirida primària, melanoma), o papil·lomes, o lesions psuedocanceroses
(pseudoepiteliomes amb hiperplàsia o queratoacantoma), o lesions simples vasculars
(angioma, limfangioma, sarcoma de KAPOSI, granuloma piogènic), o bé una lesió
xantomatosa (xantogranuloma juvenil, xantoma fibrós).

Les característiques citològiques dels tumors invasius de cèl·lula esquamosa són: nuclis
grans, angulosos, hipercromàtics; citoplasma petit en relació al nucli; queratinització;
connexions citoplasmàtiques intercel·lulars; mitosis palesada a un gran nombre de
cèl·lules (algunes multipolars); ruptura de la membrana basal; invasió de l’estroma;
formació de nius allargats, de 5-10 cèl·lules; inflamació (cèl·lules plasmàtiques,
limfòcits, macròfags, eosinòfils).

***********************************************************************

El carcinoma de cèl·lula fusiforme (*spindle *cell *carcinoma) és una variant del tumor
de cèl·lula esquamosa que es caracteritza per les comunicacions entre les cèl·lules, la
queratinització incipient i, a vegades, per la
intrusió de col·lagen entre els grups de
cèl·lules. Reacciona negativament a la proteïna
S-100 (que reaccionaria positiva al melanoma).
I també negativament a la sinaptofisina, CD99,
a l’ antigen comú leucocitari, a l’ esterasa no
específica, al metil-bromur d’homatropina, i a
la proteïna específica de
neurofilaments. En canvi, reacciona
positivament a la citoqueartina, a la
vimentina i a l’ antigen de
membrana epitelial.
La lesió és polipoide, exofítica,
fúngica, i sol presentar-se al cap/
coll. Rara vegada ho fa a la laringe,
cavitat bucal, orofaringe, o tracte
sinusal. Sol haver-hi ulceració. Sol
supurar a causa de la infecció. La
cèl·lula fusiforme és allargada, amb el nucli també allargat; i s’agrupa fent feixos
intricats. Hi ha força atípia nuclear, hipercròmia, i pleomorfisme, tant com als
leiomiosarcomes.
S’assembla a l’histiocitoma, a vegades (estores). L’epiteli dels vasos sanguinis no
mostra atípia. L’estroma apareix hialí (col·lagen), o bé mixoide lax. A vegades hi ha
cèl·lules multinucleades al col·lagen hialí que s’assemblen als ostroides. Si s’examina la
superfície de l’epiteli tumoral, s’hi veuen els trets típics del càncer de cèl·lula
esquamosa i, més endins, i progressivament, s’hi veuen trets de cèl·lula fusiformes. Hi
ha tinció positiva amb AE1/AE3 i CAM 5.2 (tints de queratines).

********************************************************************************************************

El carcinoma verrucós sembla una berruga molt gran. No hi ha hipercròmia, ni nuclis
grans, ni figures de mitosis més abundants del normal; però, el conjunt sembla un
epiteli compacte que empenyi cap a l’estroma. A la frontera hi ha sempre cèl·lules
monunuclears infiltrades. I, enmig, hi ha focus típics de càncer de cèl·lula esquamosa.


CARCINOMA VERRUCÓS

**********************************************************************


Càncer de cèl·lula esquamosa basaloide. És
més comú (x4) als homes que a les dones.
Tendeix a envair la base de la llengua, i pot
afectar, a part el cap/coll, l’anus, la matriu i
els pulmons. És, doncs, més agressiu que el
càncer de cèl·lula esquamosa típic. Té un
aspecte similar al típic, però, a més, s’hi
veuen, al voltant de cada lòbul o fol·licle,
cèl·lules en palissada, allargades. Al centre
dels lòbuls, hi ha zones necrosades, o, a
vegades, el centre queda buit, donant un
aspecte glandular a la zona. O, pot haver-hi una mena de membrana basal hialina. Les
illes, en conjunt, semblen les d’un carcinoma adenoide cístic (amb regions
eosinofíliques). A vegades, el papil·loma-virus humà hi està implicat, quan el tumor no
és massa agressiu.




















CARCINOMA DE PELL DE CÈL·LULA ESQUAMOSA BASALOIDE AMB CÈL·LULES
MONSTRE










Càncer de cèl·lula esquamosa papil·lar. És forçarar. Es
manifesta com a lesions papil·lars, exofítiques, amb
atípia, i invasives. Pot presentar-se a la pell i a d’altres
teixits (matriu, ull, laringe, orofaringe, tabic nasal,
nasofaringe). Els joves i nens no solen tenir-ne. L’edat
típica dels afectats és els 60 anys. Hi ha zones centrals
fibrovasculars benignes, i un folre epitelial esquamós,
més o menys queratinitzat. Hi ha molta atípia. Alguns cops, fins i tot hi ha koilocitosis
(nuclis amb halo perinuclear, multilobular, arran d’una membrana nuclear indentada).

La variant in situ mostra atípia, però no és invasiva. A la variant invasiva hi ha intrusió
cap a l’estroma, i mostra els trets típics del càncer de cèl·lula esquamosa. [La
koilocitosis pot veure’s fins i tot al papil·loma esquamós benigne o al carcinoma
verrucós, però amb menys extensió].

Variants histològiques del càncer de cèl·lula esquamosa a la pell
TUMOR CARACTERÍSTIQUES HISTOLÒGIQUES CARACTERÍSTIQUES
CLÍNIQUES
QUERATOACANTOMA Cràter ple de queratina

Ben diferenciat (atípia lleugera)

Microabscessos amb neutròfils

Eosinòfils a l’infiltrat dèrmic

Bastida de teixit elàstic

Manca d’acantolisis
Nòdul solitari

Depressió central
crateriforme

Creixement ràpid
Pot involucionar
espontàniament

CARCINOMA DE
CÈL·LULA FUSIFORME
Cèl·lules fusiformes atípiques

Focus de diferenciació esquamosa

Pot assemblar-se a altres tumors de cèl·lula
fusiforme (fibroxantoma atípic)
S’assembla al típic
SCC
Pot ser clínicament
agressiu

ACANTOLÍTIC
(ADENOIDE)
Diferenciació glandiforme

Acantolisis

Com a adenocarcinoma, o com a carcinoma glandular

Comença a la pell
danyada pel sol

Persones grans

S’assembla al típic
SCC

Clínicament
agressiu

CARCINOMA VERRUCÓS




CARCINOMA VERRUCÓS
(cont.)
Ben diferenciada (atípia vítria)

Superfície com de berruga

Proliferació bulbosa inferior

Invasió "buldòzer"
Oral, genital, o
plantar (peu)

Creixement
indolent

Localment
destructiu

Rarament fa
metàstasis
SARCOMATOIDE Cèl·lules poc diferenciades, com de sarcoma Clínicament,
aparença del SCC
típic o més nodular,
amb menys
superfície canviada
Risc elevat de
recurrència local i
metàstasis
CARCINOMA PAPIL·LAR Tou, queratinitzat, epitelial esquamós, amb fronts
invasius amplis arrodonits
Sense nius de
cèl·lules aïllades o
esquamoses a
l’estroma; la part
avançada de l’epiteli
que empeny està
voltada per infiltrats
mononuclears
inflamatoris.


QUIMIOTERÀPIA CONTRA EL CÀNCER DE CÈL·LULA ESQUAMOSA
La quimio (5-fluorouracil, imiquimod) està indicada quan el càncer de pell (de cèl·lula
basal) és només superficial, però no quan és invasiu en profunditat (de cèl·lula basal o
de cèl·lula esquamosa). La teràpia fotodinàmica és un opció menys agressiva que la
braquiteràpia o que la crioteràpia o l’electro-curetatge o a la mateixa cirurgia clàssica.
Solen emprar-se, el més a prop de la lesió possible: bleomicina, carboplatí, paclitaxel,
metotrexat (inhibidor de la dihidrofol·lat-reductasa), docetaxel (combina bé amb

cisplatí i amb 5–5-fluoro-uracil), cisplatí (força tòxic), i cetuximab (inhibidor del EGFR,
força tolerat), 5-fluorouracil, capecitabine (amb cisplatí i paclitaxel). També sembla
eficaç la combinació de capecitabine, cisplatí, i paclitaxel i ràdio. El cisplatí actua millor
si hi ha febre (38º C). Sol donar-se (tractament estàndard) amb 5-fluorouracil,
metotrexat, bleomicina i doxorubicina. Però, el cisplatí, sol o combinat, dóna efectes
col·laterals, a vegades, massa forts. El capecitabine és un precursor del 5-fluoro-uracil
que per sí sol, en casos de SCC avançats, també és eficaç.

TRACTAMENTS NO QUIMIOTERÀPICS CONTRA EL CÀNCER DE CÈL·LULA ESQUAMOSA
-Diclofenac: queratosis actínica UE.
-Imiquimod (crema al 5%): immunostimulant, en casos de càncer de cèl·lula basal,
berrugues genitals i queratosis actínica L’imiquimod és una imidazoquinolina que
augmenta la resposta immune Th1, i la resposta inflamatòria (citocines). Serveix també
contra lesions similars (càncer de cèl·lula basal, condilomes, queratosis actínica,
berrugues genitals, malaltia de BOWEN). Però, si se n’aplica molt, pot ocasionar una
mena de refredat, i úlceres o enduriments. És el tractament de preferència en
carcinoma in situ o en càncer de penis, o de regió perianal.
-Cetuximab és un anticòs monoclonal / Ig-1 quimèrica que inhibeix l’EGFR. Sembla força
eficaç contra el SCC i no té els inconvenients de la quimio estàndard.

En ús intern, els retinoids, a dosis baixes, solen ser ben tolerats, i prevenen el càncer de
cèl·lula esquamosa, si es prenen continuadament. Poden produir, però, xerosis,
dislipidèmia i teratomes, molt excepcionalment. L’acitretin és millor, per ser més ben
tolerat, que l’isotretinoïn. El retinan també es pot prendre a dosis molt baixes. El beta-
carotè i el Seleni s’ha dit també que prevenen aquest càncer.

Curiosament, seguint la quarta llei de HAMER, el virus de l’herpes simple pot millorar el
càncer de pell. L’explicació és que produeix una timidina-cinasa única que fosforila el
gangliociclovir (una molècula medicamentosa similar a un nucleòtid de guanina)
produint-se un metabòlit que, després de fosforilar-se, s’incorpora a la replicació de
l’ADN tot i inhibint l’ADN polimerasa, i en definitiva, inhibint la transcripció.

La injecció directa del gen p53, massivament, al tumor de cèl·lula esquamosa té bons
resultats.

Autovacunes amb cèl·lules immunitàries reeducades, o l’administració de factors
immunostimulants, no semblen tenir gaire èxit contra aquest càncer. El levamisole, o la
vacuna del BCG, o factors recombinants o purificats (IL-2), a més de no curar aquest
càncer, poden tenir efectes molt nocius.


La teràpia fotodinàmica, almenys per a les variants menys virulentes o precanceroses
(queratosis actínica, malaltia de BOWEN), resulta prometedora. Un dia abans d’aplicar la
llum, s’administren, externament o interna, derivats de la porfirina (àcid 5-amino-
levulínic) que s’acumulen a les cèl·lules canceroses. Aqueixes queden destruïdes quan
se les al il·lumina amb una llum molt potent (làser o leds de 417 a 630 nm). L’àcid 5-
amino-levulínic queda transformat, després de la il·luminació potent, en protoporfirina
IX. Per prudència, és millor repetir el tractament al cap de 6 setmanes, per evitar
recidives. Com a efecte secundàri, queda una fotosensibilització general i, per això, cal
evitar prendre el sol després, i, fins i tot, una mica abans del tractament.

Les cremes solars s’avaluen pel factor de protecció. Un factor de protecció 40 vol dir
que la pell es cremarà igual durant 40 minuts, protegida amb la crema, que durant 1
minut, sense la crema. Així, seria convenient renovar l’aplicació sobre la pell cada 40
minuts, també. A part l’òxid de Zinc o de Titani, poden protegir bé dels UVA i UVB l’
*octocrylene, l’*ecamsule, i l*avobenzone. Els protectors solars protegeixen dels UBV,
però no tant dels UVA (promotors de melanoma). L’òxid de Zinc i/o l’òxid de Titani
protegirien millor dels UVA, però donen una consistència desagradable a la crema, que
deixa la pell empastifada. A més, l’òxid de Titani no està clar que no pugui ser
cancerigen. En tot cas, els dermatòlegs recomanen que s’unti la pell mitja hora abans
d’exposar-se al sol, per deixar-li temps a que els protectors penetrin bé fins la dermis. I
sembla que les cremes solars més de fiar siguin les de factor de protecció 40 (o
superior) i les que es fan per a nens petits. Hi ha indicadors portàtils en forma de
medalla que indiquen, pel color, el grau d’intensitat dels UV a la llum del sol.

La tècnica de MOHS és la menys agressiva entre les quirúrgiques. S’aplica a molts tipus
de càncer de pell (excepte al melanoma). Es tracta d’aplicar, 48 hores abans de
l’excisió meticulosa (amb marge de només 1 mm més enllà del que sembla cancerós),
una pasta especial per a ajudar a necrosar els teixits cancerosos. Si el control posterior
encara troba restes de teixit cancerós, es torna a operar, i així successivament fins que
ja no se’n trobi. La fórmula original era a base de 35 g de solució saturada de Cl 2·Zn, 10
g d’extracte de rel de Sanguinaria canadensis i 40 g d’antimonita.

Després de treure el teixit cancerós, es pot fer una reconstrucció estètica.
I, després d’aplicar la teràpia fotodinàmica, o bé la radioteràpia (per càncer de pell o
d’altra mena), caldria aplicar recicatritzants, com ara l’oli de Rosa Mosqueta, o la baba
de cargol bover, o, almenys, una crema amb col·lagen.


*******************************************************************


4- MALALTIA DE PAGET a la pell.

Pot afectar, a més del mugró, a l’anus, vulva, aixella, penis, escrot, i parpella, (i esòfag i
tràquea). S’hi poden veure infiltrades les cèl·lules de PAGET. Tenen el citoplasma clar i
gran; a vegades (anus i vulva), amb reacció immunohistoquímica als mucopolisacàrids.
I tenen el nucli gran, vesicular. Pot ser que hi hagi un altre càncer subjacent
(adenocarcinoma), especialment al murgó i a l’anus. Pot afectar als conductes mamaris
i a las glàndules apocrines. De fet, és un càncer intraepitelial, i pot evolucionar o
coexistir amb la malaltia de BOWEN. Es manifesta, en tot cas, per arèoles vermelles de
pell irritada. La teràpia fotodinàmica (amb àcid 5-amino-levulínic) té més èxit (78%) a
l’escrot que a l’aixella (60%), o a la regió perianal (40%), almenys pel que fa a curacions
totals al cap de sis mesos de fer el tractament setmanal per 3 setmanes. El protocol és
el següent. Es netegen les crostes i s’aplica l’àcid-5-amino-levulànic al 20% en emulsió
oli/aigua fins 2 cm al voltant. I es deixa reposar, protegit per un film elàstic fi, durant 6
hores. Després, es neteja el sobrant de crema amb sèrum salí i s’irradia la lesió fins a 5
cm al voltant, amb llum de led 633 nm 126 mW/cq durant 7- 7 minuts fins arribar a 113
J/cq.

PAGET al mugró








PAGET per sobre carcinoma ductal in situ,
amb hiperèmia i erosió de la epidermis,
al mugró.









Mugró (PAGET)


Microscòpicament, el PAGET mostra clústers de cèl·lules atípiques, amb citoplasma
lleugerament eosinòfil clar, voluminós, dins les cèl·lules al llarg de la membrana basal.
Ultrastructuralment, mostren diferenciació glandular. Immunohistoquímicament,
són positives per a EMA, CEA policlonal, CK7, HER2/neu, i GCDFP-15.



***************************************************************************************

5- SARCOMA DE KAPOSI.

Afecta a l’estroma. N’hi ha de més o menys agressius. Els lents comencen com una
lesió de color purpuri o marró fosc, plana o elevada, a la part baixa de la cama. La
forma més agressiva comença com una lesió rosada o de color de púrpura o vermella,
oval o arrodonida, a qualsevol zona de la pell. Normalment no fa mal, però pot fer que
s’inflin les cames. La forma lenta és típica de la gent gran, especialment d’origen
hebreu. La forma agressiva (limfadenopàtica o cutània) és típica de la zona de l’Àfrica
tropical i afecta a joves i nens. Però, també hi ha la forma dels immunodeprimits sigui
degut a tractament mèdic, sigui per sida.


Esquena amb s. de KAPOSI

Tinció amb H & E: cèl·lules fusiformes – globus
intracel·lulars, vasos ramificats.




Pàpules








Aquest sarcoma, descrit el 1872 a Viena, el causa l’herpes virus HHV8. Aqueix virus
també és conegut com a virus del sarcoma de KAPOSI, des de 1994. S’ha fet famós
gràcies a la sida. Les lesions poden ser màcules, plastres, plaques, nòduls, o lesions
exofítiques. Poden ser solitàries o disseminades, i afectar, a més de a la pell, a la cavitat
bucal, el sistema limfàtic i a les vísceres en general. La forma associada a la sida es
manifesta amb plaques i nòduls al tronc, cara i boca. El tractament pot ser amb
imiquimod o alitretinoïn, per ús tòpic, o per d’altres mètodes més agressius
(crioteràpia, radioteràpia, vinblastina injectada). Però, el tractament general
antiretroviral específic contra el HIV és essencial. A més, la teràpia fotodinàmica
sembla ser eficaç. La forma concomitant amb el sida és un mal senyal.


Brand Name
Drug Names (INN)
2011
Company
Combivir zidovudine + lamivudine GlaxoSmithKline
Trizivir abacavir + zidovudine +lamivudine GlaxoSmithKline
Kaletra lopinavir + ritonavir Abbott Laboratories
Epzicom (in USA)
Kivexa (in Europe)
abacavir + lamivudine GlaxoSmithKline
Truvada tenofovir/emtricitabine Gilead Sciences
Atripla efavirenz +tenofovir/emtricitabine
Gilead Sciencesand
Bristol-Myers Squibb
CÓCTELS CONTRA LA SIDA


La part baixa de les cames, l’esquena, la boca, i els genitals són les zones més
afectades de la pell. Tot i que el més comú siguin les plaques, pot fer fins i tot com

berrugues. Malgrat el nom, no és un autèntic sarcoma, ja que comença a l’epiteli dels
vasos limfàtics. Fa mal. A més de per les cèl·lules fusiformes i l’aparença al microscopi
del teixit afectat, es caracteritza per la proteïna LANA. En teoria, el virus es pot
transmetre per la saliva, mitjançant besades intenses ajudades per la llengua. La
detecció dels anticossos contra el KSHV només es fan en assaigs clínics, per exemple,
abans d’un transplantament. El tractament, quan les lesions estan disperses, pot ser
amb alfa-interferó, antraciclines liposòmiques, o paclitaxel. Una cosa curiosa és que el
virus ha incorporat gens de les cèl·lules humanes que són els responsables de la
proliferació cel·lular i la formació de la lesió cancerosa. No s’assembla al HIV, però sí al
HBV. És tingut com un virus oportunista concomitant amb el HIV, ja en estats avançats i
sovint irreversibles d’infecció (sida).


*********************************************************************
6- MICOSI FUNGOIDE













La micosi fungoide també es coneix com a síndrome d’ ALIBERT-BAZIN. És la forma
cutània més comuna del limfoma (no-HODGKIN) de cèl·lula-T. Pot arribar a progressar de
la pell cap endins. La variant de plaques i plastres és típica d’homes d’entre 45 i 55
anys, però pot presentar-se també a dones i a joves de més de 20 anys. La varietat
tumoral amb eritrodèrmia o leucèmia (síndrome de SÉZARY) és més comuna a persones
de més de 60 anys. No és contagiós. Fa picor potser només en 1 de cada 5 casos.
S’assembla a la psoriasis o a alguns èczemes. Lo millor per assegurarel diagnòstic és
prendre una petita mostra, o més d’una (biòpsia), i mirar-ho al microscopi. Els
tractaments poden ser prendre el sol, aplicar una pomada de cortisona, o amb
imiquimod, o vorinostat, o naloxona. O ràdio, o electrons, o prendre interferó,
retinoids o rexinoids. No es cura del tot, però pot remetre.
















******************************************************************
7- DERMATO-FIBROSARCOMA PROTUBERANS

De fet, és una lesió tumoral molt
rara (1/M). És un fibrosarcoma tou
que afecta a la pell. Només un 5%
malignitza (metàstasis). Sol
aparèixer a persones de 30-40 anys,
però pot ser congènit -–t(17;22) – a
nens o grans. La translocació
intercanvia el gen del col·lagen
(COL1A1) amb el del factor de
creixement plaquetari. Ve a ser el 5%
dels sarcomes de teixits tous. La
biòpsia és essencial per a diagnosticar-lo. Pot presentar-se com una zona de 1-5 cm,
una mica endurida, al tors, braços, cames, cap, o coll. Normalment (90%) és de baix
grau de malignitat. Però, pot ser
(10%) mixt/intermedi, amb elements
força malignes. L’origen del tumor
està als fibroblasts, que produeixen,
enlloc d’una proteïna estructural, un
senyal de creixement autoestimulant
que desencadena la multiplicació
cel·lular descabellada. El teixit

afectat mostra positivitat per als CD34. El tractament és l’extirpació quirúrgica (MOHS) i
la ràdio (a vegades). L’iminatib (inhibidor de la tirosina-cinasa) va força bé.











*******************************************************************

8- CÀNCER DE CÈL·LULA DE MERKEL.

És un carcinoma neuroendocrí cutani primari. Al citoplasma s’hi
veuen filaments de queratina i grànuls (de nucli molt dens). És
de color vermell o púrpura (com els gerds) i ni fa mal ni pica. És
rar i agressiu. Sol presentar-se al cap (zona al voltant dels ulls), o
al coll, de la gent gran. Té tendència a recidives i a metàstasis. Si
les metàstasis són allunyades, aleshores, el pronòstic és molt
dolent. Normalment, sol créixer molt ràpid. El tractament sol ser l’extirpació seguida
de ràdio, i, a vegades, la quimio.


9-QUERATOACANTOMA.

És un tumor de la pell força comú i
de baix grau de malignitat.
S’origina al coll del fol·licle pilós.
Podria ser considerat com una
varietat de càncer de cèl·lula
esquamosa. S’assembla a la
queratosis actínica també.
Almenys un 6% evoluciona cap a
aquest tipus de càncer. Sol
presentar-se a la cara, braços i
mans. Es manifesta com una bony

carnós, nodular, en forma de cúpula, simètric,
rodejat per un voraviu de pell inflamada i coberta
amb escames. Creix força en pocs dies, fins a la
mida d’una pilota de golf. Si no es tracta,
s’autonecrosa formant crosta. Es pot presentar en
variants com ara: gegant, centrífug marginat,
múltiple, eruptiva, subungual.
La forma eruptiva generalitzada o
queratoacantoma de GRZYBOWSKI es manifesta
amb centenars de pàpules fol·liculars queratòtiques a tot el cos. Millora amb acitretin,
isotretinoïna, 5-fluorouracil, metotrexat, ciclofosfamida.

Sol afectar a persones de més de 60 anys (mitjana de 64). Els raigs UV poden
desencadenar aquest tumor. El virus del papil·loma humà HPV també. La biòpsia, a
menys que sigui completa, cosa que no es pot fer sense extirpar-ho tot, no pot palesar
del tot el caràcter de la lesió. La millor tècnica quirúrgica, en aquest cas, és la de MOHS.
Però, als braços, un electro-curetatge pot ser suficient.


11- CARCINOMA SEBACI.

És un carcinoma agressiu no massa comú. Sol fer 1 cm de diàmetre. S’origina a la
glàndula sebàcia. De preferència, es manifesta vora els ulls. Pot anar associat a la
síndrome de MUIR-TORRE. És maligne i sol fer metàstasis. Es diferencia per la
vacuolització dins el citoplasma de les cèl·lules tumorals. S’assembla al carcinoma de
cèl·lula basal. El tractament pot ser amb crioteràpia, extirpació quirúrgica (MOHS). I
quimio i ràdio.


(imatges
glàndula
sebàcia
concomitant
amb
aquesta
síndrome)















********************************************************************

12- CARCINOMA MICROCÍSTIC ANNEX

És una mica maligne (1%), i molt rar (300 casos
a tot el món). De 3 mL pot passar a 18 mL i ser
molt invasiu (ossos, cartílags, muscles, nervis,
vasos sanguinis). Una variant similar a un
carcinosarcoma és més agressiva i pot afectar
també els pulmons. Mostra molt
pleomorfisme, hipercomàsia, i nuclèols molt
aparents. Sol afectar el cap o el coll, i, en particular, el centre de la cara. Però, pot
presentar-se, excepcionalment, al tors, a les cames, o als genitals. Pot ser localment
agressiu, però no sol fer metàstasis (1%). Es presenta a moltes races i als dos sexes, des
dels 10 als 90 anys, tot i que la mitjana està entre els 30 i els 60. De fet, és sinònim de
carcinoma de conducte sudorípar esclerosant del grup I. O de l’ adenoma siringomatós
del mugró.

La majoria dels carcinomes annexes microcístics (92%) expressen positivament la
citoqueratina CK15, mentre que el carcinoma de cèl·lula basal infiltratiu, o el carcinoma
de cèl·lula esquamosa, no ho fan. Alguns expressen el BerEP4. S’assembla amb el
tricoepitelioma desmoplàstic en el fet que ambdós són positius a la citoqueratina CK15
i amb l’anticòs epitelial BerEP4. Alguns consideren que al patró tipus es manifesta
només la diferenciació ecrina. Però, també n’hi ha que consideren la diferenciació
fol·lículo-sebàcia-apocrina com l’autèntica. Sembla concomitant amb la pèrdua del

locus 6q.

Es presenta com una placa o
nòdul endurit, carnós, de color
rosat grogós; i sol durar anys. La
superfície de la pell sol ser llisa,
amb hiperqueratosis. A vegades,
pot manifestar-se amb cists. No
dóna símptomes, en general,
però, a vegades, pot fer mal,
picor i formigor. Pot estar
relacionat amb la llum solar (als
blancs).























**********************************************************************

13-ANGIOSARCOMA.
ANGIOSARCOMA a limfedema crònic (síndrome de
SYEWART-TREVES). Nòduls violacis als braços.


L’ANGIOSACROMA és una neoplàsia maligna de
l’endoteli dels vasos sanguinis (o limfàtics). Pot fer
metàstasis molt fàcilment. A la pell hi és rar. El clorur de
vinil o el clorur de polivinil l’ocasionen (almenys al
fetge). Insecticides amb Arsènic (o arsenit potàssic
contra la psoriasis) i el thorotrast (medi de contrast

radiogràfic) també poden desencadenar-lo. Les dioxines també poden ocasionar-lo.
Patir la sida pot propiciar aquest tipus de càncer. El teixit anaplàstic sol créixer
ràpidament. No sol afectar als negres nord-americans. La mortalitat, als 5 anys de
presentar-se, pot arribar al 80%. La morbiditat pot ser de 30/M. Pot afectar, des dels 5
als 90 anys, si bé la mitjana és cap els 70 anys. Afecta el doble als homes que a les
dones. L’exposició a raigs X o alguns cancerígens (dacron, cera d’ossos), o patir
limfedema, són factors de risc. L’anèmia (amb trombocitopènia), i la coagulació
disseminada, són símptomes comuns a totes les varietats d’angiosarcoma. El de pell
pot ser:
• a la cara o al cap (de WILSON-JONES): masegadura o nòdul blau fosc, o ulceració
crònica, amb lesions nodulars, difuses o ulcerades.
• associat a limfedema (síndrome de STEWART-TREVES), limfedema congènit,
fil·larial, o crònic (idiopàtic) o a melanoma. Pot donar-se (5%9 després d’uns
anys de fer-se la mastectomia. Placa violàcia, o nòdul sobreposat sobre edema
marró sense clots, amb possible ulceració ràpida.
• induït per radicació ionitzant aplicada anys abans (4-40).
• Epitelioide: és agressiu, amb esperança de vida de només 3 anys per a qui el
pateix.























CÀNCER DE PRÒSTATA
(vegi’s més mapes al final)




mapamundi
2004 càncer de
pròstata
(30-440 /M)



Normalment el càncer de pròstata es presenta a partir dels 50 anys; però, a edats
avançades (80), la majora d’homes el tenen (80%). I a aquestes edats seria pitjor el
remei que la malaltia. N’hi ha 1 de cada 3 que sí que són agressius i poden ser la causa
primera de mort. El càncer de pròstata indetectat en homes morts entre els 50 i 60
anys ve a ser del 30%. És el càncer més freqüent en homes de més de 50 anys (als EUA).
Un de cada sis nord-americans tindran a la seva vida càncer de pròstata. Als menors de
40 anys, es dóna en la proporció de 10/M, mentre que al grup d’entre 70 i 74 anys la
proporció és almenys de 13.000/M. Hi sol haver un nou cas per cada 500 homes cada
any. És menys freqüent al SE asiàtic, i més a l’Àfrica centreoriental i a Amèrica del Sud.
En tot cas, és més rar als xinesos, i més comú als negres. Però, seria difícil mantenir que
té que veure amb la mida dels genitals, ja que els xinesos que viuen als Estats Units
passen a tenir 15 vegades més càncer de pròstata que els seus parents que han quedat
a la Xina. Clar que hi ha un factor distorsionador i és que les dades oficials a Xina i
països del voltant podrien amagar una manca de cura en la detecció. En tot cas, als
USA és el càncer més comú dels que afecten els homes (242.000 casos nous estimats,
per al 2012; i 28000 morts). I el segon (després del de pulmó), pel que fa a víctimes
mortals. A Espanya, per al 2015 va darrere els de colon, mama i pulmó, amb una
estimació de 18000 afectats /40M. Mentre als USA afecta al 18% dels homes i causa el
3% de les morts de càncer (2005), al Japó causa menys de l’1 % de les morts. Els negres
ho tenen pitjor que els blancs i que els asiàtics. A Nigèria moren el 64% dels afectats
després de 2 anys del començament de la malaltia. Els negres dels USA tenen 60
vegades més càncer de pròstata (morbiditat i mortalitat) que els xinesos de Shanghai.

Dietes riques en carns i productes làctics, i pobres en fruits i verdures, propicien el
càncer de pròstata. El famós finasteride hom calcula que ha reduït el desenvolupament
d’aquest càncer en un 30%.

A part el dolor, sol causar dificultat a l’orinar; i orina amb sang a la primera part de la
pixada, així com problemes amb l’erecció (dolor, disfunció). Les metàstasis solen ser
als ganglis limfàtics i als ossos. El tacte rectal i la tassa de PSA en sang són bons
indicadors, però és la biòpsia lo que acaba d’assegurar de què es tracta, tot i que pot

donar problemes. Un test més fiable que el PSA és el de la proteïna ENGRAILED-2 a
l’orina. Falla menys (la meitat) que el PSA (que es dispara en hipertròfies benignes). El
TAC ajuda a diagnosticar si hi ha metàstasis o no. L’ecografia intrarectal dóna una
imatge força acurada de la massa prostàtica. I la MRI encara més. Totes aquestes
tècniques combinades ajuden a triar un punt per treure una mostra de teixit.
L’aspiració per agulla es fa ràpid travessant la paret del recte. Però després fa molt
mal.
La curació es pot fer amb ràdio, criocirurgia i cirurgia clàssica. La quimio pot ser clàssica
(temozolamida, 5-fluorouracil, ciclofosfamida) o hormonal (inhibidors de l’aromatasa i
de la 5-alfa-reductasa). La hiperplàsia prostàtica causa també orina freqüent, més orina
per la nit, poca potència de la pixada, i dolor al pixar i a l’ejacular. Però els símptomes
diferencials del càncer de pròstata avançat són: dolor als ossos (columna, maluc,
costelles, fèmur), i incontinència fecal i urinària.

(adenocarcinoma de pròstata, a dalt)
(a l’esquerra i a baix, lòbuls de la pròstata)


La hipertensió, haver tingut un
germà o el pare afectat, l’
obesitat, fumar tabac, la manca
d’exercici, i la tromboflebitis són
factors de risc, més que no pas
una manca o excés
d’ejaculacions o de relacions
sexuals. La dieta excessivament
grassa, el Cadmi (soldadures), el
cautxú, i un excés de
testosterona (suplements) són
factors de risc també. La dieta
vegetariana i el menjar aliments amb Seleni (o complements) semblen reduir
significativament el risc. Menjar productes de la Soja sembla explicar la menor
incidència d’aquest càncer als xinesos. Pot ser que tingui que veure la genètica (40%) i
en concret els gens BRCA1, BRCA2, HPC1, TMPRSS2-ETS, TMPRSS2-ERG, TMPRSS2-ETV1,
i els receptors dels andrògens i la vitamina D. També hi poden tenir que veure la
pèrdua dels gens supressors de tumors als locus 8p, 10q, 13q, 16q, o el PTEN (70%), el
KAI1, E-cadherin, CD44. L’alteració del p53 només es detecta quan hi ha metàstasis.
Dels factors dietètics, el més important és la vitamina D. Prendre el sol, estaria indicat.
Una sobredosis de vitamines (A, E, i àcid fòlic si es pren alcohol) fa més mal que bé.
Precisament podria desencadenar el càncer de pròstata. En canvi, les estatines per
abaixar el colesterol poden abaixar el risc de patir aquest càncer. Les infeccions amb
Chlamydia, Neiserria, Treponema, sembla que més aviat predisposin al càncer de
pròstata. Els anabolitzants que eleven la concentració de testosterona en sang, també.
La vasectomia no l’evita. I les dioxines i els herbicides potents faciliten tenir-lo. El virus
XMRV no està clar que sigui un factor causant. Els andrògens que afecten a la pròstata
són la testosterona (testicles), la dehidro-epiandrosterona (suprarenals), i la
dihidrotestosterona (pròstata). Quan més andrògens, més pèl a la cara i més massa
muscular.

La pròstata és responsable del 20% del líquid seminal. L’enzim ZIP1 fa que el Zinc entri a
les cèl·lules prostàtiques. En condicions normals, el Zinc facilita la producció de citrat,
amb gran consum d’ATP. Però, amb càncer, les cèl·lules van flaques de Zinc i eviten la
responsabilitat de produir citrat (per al semen) i aprofiten l’ATP per a créixer elles
mateixes. Creixen i es multipliquen. El ZIP1 és produït pel gen SLC39A1. Quan aquest
gen calla, les coses van malament. En condicions normals, el Zinc inhibeix el NF-kappaB
i la proliferació cel·lular, i promociona l’apoptosi de les cèl·lules anòmales. Però, en
condicions de càncer, és inútil aplicar Zinc de cap manera, ja que, si falla l’enzim, les

cèl·lules no poden heure’l. Un factor (de transcripció) antiapoptòtic que juga a favor
del càncer és el RUNX2. En canvi, protegeix de l’apoptosi el PI3k/Akt a,b - el factor de
creixement transformador beta/SMAD-. I potser també el XIAP, ja que, al desactivar-lo,
es recupera la capacitat apoptòtica.

SEGMENTS DE LA GLÀNDULA PROSTÀTICA

NOM
Fracció de la
glàndula
Descripció
Zona perifèrica
(PZ)
Fins el 70% als joves
És la porció subcapsular de la cara posterior
de la pròstata que envolta la uretra distal.
Aquí comencen el 80% dels càncers.
Zona central
(CZ)
Approximadament
25% normalment
Aquesta zona envolta els conductes
ejaculadors. La zona central ve a ser el bressol
del 2-3% dels càncers de pròstata. Són
agressius i tendeixen a envair les vesícules
seminals.
Zona de
transició (TZ)
5% a la pubertat
Aquí s’originen el 10-20% dels càncers de
pròstata. La zona de transició envolta la
uretra proximal. Va creixent al llarg de la vida.
És la responsable de la hiperplàsia benigna.
Zona anterior
fibro-muscular
(o estroma)
Approximadament 5%
Aquesta zona no sol tenir components
glandulars. Només té musculatura de fibra
llisa. És la zona afectada pels sarcomes.

Un altre factor favorable al càncer de pròstata és el MIC-1 (citocina inhibitòria dels
macròfags), ja que estimula la via de la FAK (cinasa adhesiva focal). El PSMA (antigen
de membrana específic de la pròstata) facilita la progressió del càncer, perquè
incrementa els nivells de folats i en facilita l’ús (hidrolitzant els folats / glutamats) per
part les cèl·lules canceroses. L’antigen de membrana específic és una carboxipeptidasa
de trans-membrana i té activitat folat-hidrolasa. Aquesta proteïna és un bon indicador
microscòpic de malignitat. El Bcl-2 s’associa al desenvolupament dels tumors no
androgènics. El Ki-67 és un indicador primerenc dels càncers de pròstata.


Els inhibidors de la 5-alfa-reductasa redueixen el risc mitjà del 9% al 6%. El finasteride,
aproximadament igual, segons algunes fonts. La vacuna contra el càncer de pròstata
va ser aprovada l’abril del 2010 amb el principi actiu: sipeleucel T / marca: Provenge //
casa: Dendreon. Augmenta la resposta immunitària contra la fosfatasa àcida prostàtica
(PAP). Té bons resultats quan ja hi ha metàstasis.

Que no es faci massa il·lusions qui vulgui fer-se operar de la pròstata perquè després
de l’operació tindrà només una possibilitat entre 3 de tenir capacitat de tenir ereccions,
i una entre 3 de tenir incontinència urinària. De fet, de tots els casos operables, només
1 de cada 3 cal operar-los, normalment als més joves. Però, tampoc cal confiar-se
massa, ja que el càncer de pròstata pot ser mortal. Normalment, primer es prova la
teràpia hormonal, després la ràdio; i, com a tercera opció, la crioteràpia amb quimio (i
teràpia hormonal). La quimio amb docetaxel és adient per als càncers no hormono-
dependents. També, el més recent (2010) cabazitaxel. I, alguns, ho complementen amb
abiraterone (millor que el ketoconazole) i sipuleucel-T. I encara, el més recent (2011)
abiraterone, combinat amb prednisona, pot allargar la vida uns mesos després de
donar docetaxel. Una altra opció és donar, amb el docetaxel i la prednisona, el
bevacizumab (avastin). Si hi ha metàstasis òssia, es pot provar el cabozantinib. Com a
teràpia hormonal, es pot provar l’ orteronel i el MDV3100. Com a teràpia
immunològica, es pot provar el prostvac i l’ OGX-011. De moment, hi ha molts
medicament que encara són en fase de prova, com ara el tasquinimod; i, tot i que són
prometedors, és molt difícil aconseguir-los. El leuprolide i el goserelin són agonistes de
l’hormona alliberadora de gonadotropina, i ajuden a combatre el càncer de pròstata.
La castració química amb estrògens allarga la vida d’un a dos anys i mig. Hi ha molts
sistemes per a classificar el grau de malignitat i extraure’n una prognosi. La
radioteràpia es pot aplicar com a braquiteràpia (implantada) o en raigs externs.

Alguns virus causen càncer a les cèl·lules basals. Les proves es fan amb línies cel·lulars
que donen metàstasis als ossos, cervell, ganglis limfàtics o que són o no dependents
d’hormones. Curiosament, algunes línies no hormono-dependents són inhibides
precisament pels andrògens. Potser en el futur es podria infectar la pròstata amb
adenovirus que traspassessin gens fàcilment detectables (luciferasa) només a les
cèl·lules canceroses, per a detectar precoçment el càncer de pròstata. De tota manera,
el test per a detectar el gen EN2 a l’orina serà més fàcil. El PCA3/ARNm es detecta en el
fluid prostàtic i és complementari al clàssic PSA. Un altre deteccció precoç es pot fer
amb l’ EPCA (*early *prostatic *cancer *antigen).

Normalment, el càncer de pròstata és de progressió lenta, i només en les fases
avançades (3-4) dóna símptomes, com ara obstrucció urinària o hematúria (només a
l’inici de la pixada). La metàstasi sol irradiar cap a la pelvis, les costelles inferiors i les

vèrtebres lumbars, el recte, la vesícula seminal i la bufeta de l’orina. Les cèl·lules més
afectades per la metàstasi són els osteoblasts. Això es detecta amb una gran elevació
dels nivells de fosfatasa àcida en sèrum. Cal veure si s’han involucrat també la vesícula
seminal i els ganglis inguinals. Per esbrinar el grau de metàstasi, es fa la PCR de la
fracció corresponent a la transcriptasa inversa de les cèl·lules suposadament
canceroses. La fosfatasa àcida puja, però molt menys, en la hiperplàsia prostàtica, i en
d’altres afeccions. Un valor indicatiu bastant conegut és el nivell alt de PSA (*prostate
*specific *antigen). Augmenta un 30-50 % en hiperplàsia, i un 25-90% en càncer de
pròstata. Un tercer indicador és el tacte rectal. Si es nota una massa pètria rasposa
(enlloc d’una massa flonja llisa), és senyal de càncer. Càlculs prostàtics, o prostatitis
granulomatosa també donen lloc a enduriments més reduïts. Apart l’exploració digital
(amb vaselina urològica i un condó o un guant higiènic), hi ha el TRUS (trans-rectal-
ultrasond) per a tenir una imatge per localitzar els enduriments.

El tipus més corrent de càncer de pròstata és el que es deixa influir per les hormones:
adeno-carcinoma (epitelial típic). Comença amb una neoplàsia intraepitelial. I, si surt de
l’estroma prostàtic, envaeix primer la vesícula seminal i el recte. Una classificació
provisional dels adenocarcinomes prostàtics diferenciaria els següents tipus:










El càncer de
*Ductal (endometrioid) adenocarcinoma-Adenoacrcinoma ductal/endometrioide
*Mucinous (colloid) carcinoma-Carcinoma mucinós/col·loide
*Signet ring cell carcinoma-Carcinoma de cèl·lula en tampó
*Pseudohyperplastic carcinoma-Carcinoma pesudohiperplàstic
*Adenocarcinoma with atrophic features-Adenocarcinoma amb trets d’atròfia
*Foamy gland carcinoma-Carcinoma de glàndula escumosa
*Adenocarcinoma with carcinoid-like morphology-Adenocarcinoma carcinoide
*Adenocarcinoma with Paneth-like cells-Adenocarcinoma amb cèl·lules com de PANETH

pròstata de cèl·lula petita és molt rar (1%) i molt agressiu. No dóna PSA elevat. I no
dóna reacció al receptor dels andrògens (AR). Potser el millor indicador sigui el PCI
(inhibidor de la proteïna C).













Un adenocarcinoma, després de la teràpia hormonal, es pot tornar càncer de cèl·lula
petita, al cap de dos anys. El càncer de cèl·lula petita sol fer metàstasis (25%).
Normalment, apart el nòdul principal a la zona perifèrica de la pròstata, hi ha més
nòduls. Sol presentar-se cap els 60 anys. Els factors de risc són gairebé els mateixos
que per a l’adenocarcinoma: tenir parents propers afectats, dieta carnívora amb
grasses saturades, i mutacions al receptor androgènic (AR) i/o a l’enzim esteroid-5-alfa-
reductasa tipus II (SRD5A2). Aquest enzim és el que converteix la testosterona en
dihidrotestosterona. En la meitat de les anomalies de l’AR hi ha una reorganització
cromosomàtica amb fusió de la serina-2 proteasa de transmembrana (TMPRSS2) amb
l’ERG (45%). A part aquestes alteracions genètiques comunes amb l’adenocarcinoma,
n’hi ha d’haver d’altres específiques del càncer de cèl·lula petita. El CD44 és un
marcador de superfície que es troba a la pròstata afecatda per aquest càncer, però no
als altres organs afectats per càncer de cèl·lula petita.

Els síntomes són similars als de l’adenocarcinoma. El principal és la dificultat per a
começar o acabar de pixar. A vegades, hi ha hematúria (al principi de la pixada) o, fins i
tot, hematospèrmia. O, dolor al cagar. Si hi ha metàstasis, pot haver-hi esquerdes als
ossos, amb dolor. El tacte rectal detecta fàcilment un nòdul dur. En el 10% dels casos, el
tumor segrega ACTH o ADH. La metàstasis comença als ganglis limfàtics propers, però
pot arribar a òrgans molt més distants que no pas l’adenocarcinoma.

El tumor endurit apareix de color groc a la perifèrie. És una mica menys dur que
l’adenocarcinoma (degut a les majors necrosis). Vist al microscopi òptic, mostra fulls
de cèl·lules tumorals de color blau fosc, amb rosetes focals i zones de necrosis

extensives. La cromatina sembla delicada i com trencada. L’ADN basòfil sembla
escapar-se dels nuclis i anar a parar a la paret dels vasos sanguinis (efecte AZZOPARDI).
Les cèl·lules són petites, amb poc citoplasma, amb nucli gran, amb cromatina molt
visible, amb figures de mitosis molt paleses. No es veuen nuclèols. Es veuen força
mitosis. En la meitat dels casos les característiques no són pures, sinó barrejades amb
les de l’adenocarcinoma típic. Quan el tumor és mixt, pot haver-hi zones típiques
d’adenocarcinoma (d’alt grau) i zones típiques de càncer de cèl·lula petita (en un 20%
dels casos), o bé pot ser un teixit de característiques homogènies intermèdies. A més
de la visió amb tints (eosina / hematoxilina), al microscopi sol fer-se el test per a
marcadors neuroendocrins: cromogranina-A, sinaptofisina, enolasa específica de les
neurones, i/o CD56. Almenys, algun d’aquests marcadors sol donar (90%) reacció
positiva. La citoqueratina sol donar una tinció de punts al voltant del nucli. I la meitat
dels casos solen donar positiu amb el TTF-1 (tinció nuclear). A més de soler resultar
negatius al RA i al PSA, solen donar negatiu també al PAP (fosfatasa àcida prostàtica), i
al p504s (AMACR). Per comparar les tincions amb marcadors a l’adenocarcinoma i al
càncer de cèl·lul apetita vegi’s el següent quadre:

Tumor PSA PSAP P504S TTF-1 CD56 ChromA Synapt AR
CARCINOMA DE CÈL·LULA
PETITA

17% 24% 47% 53% 83% 61% 89% 17%
ADENOCARCINOMA 100% 100% 100% 0% 0% 0% 40% 90%

Les cèl·lules neuroendocrines escampades o agrupades presents a l’adenocarcinoma
es consideren no proliferatives, i són la pedra angular per a diferenciar, per llur
absència, els carcinomes de cèl·lula petita.
Visió microscòpica:
A) nuclis grans.
B) tumor mixt adenocarcinoma /carcinoma de
cèl·lula petita.
C) Reacció positiva de la part de càncer de cèl·lula
petita amb la cromagranina-A en un tumor mixt.
D) tumor mixt amb reacció positiva al PSA en la
part d’adenocarcinoma.

Les metàstasis poden afectar la càpsula, els glanglis pèlvics i periaòrtics, les vesícules
seminals, la bufeta de l’orina, les càpsules suprarenals, els ossos, el fetge, els pulmons,

i el cervell. La prognosis és dolenta, amb una esperança de vida de menys d’un any,
tant per als tumors purs com per als mixts. Ni la quimio ni la ràdio ni la cirurgia semblen
apariar res. La quimio pal·liativa es fa amb cisplatí i etoposide.

******************************************************************
D’entre els càncers prostàtics que no es deixen influir per les hormones, a més del
càncer de cèl·lula petita, hi ha el sarcoma (no epitelial) —molt rar, només en nens —, el
carcinoma indiferenciat, el carcinoma de cèl·lula esquamosa, i el càncer ductal de
transició.

******************************************************************

El sarcoma prostàtic ve a ser menys d’un cas de cada mil de càncer de pròstata.
Normalment és un leiomiosarcoma. Es presenta en homes entre 35 i 60 anys. Els
símptomes són els típics prostàtics: obstrucció de la pixada, pixades freqüents de dia, i
dificultats per començar i acabar de pixar, i pixada abundant a la nit. El
leiomiosarcoma, s’origina, com és d’esperar pel nom, a la capa se muscular llisa de la
pròstata. Només pel tacte rectal, en principi, no es pot diferenciar d’altres tumors
prostàtics. Normalment, fa metàstasi als pulmons, fetge i cervell. El TAC i el MRI, a més
de l’ecografia transrectal, ajuden a localitzar la massa per veure si ha fet o pot fer
metàstasis. Si s’agafa a temps, sol extirpar-se la pròstata i després s’aplica ràdio i es fa
quimio. Alguns homes arriben a curar-se.
(sarcoma
prostàtic
amb
aparença de
fibrocitoma
maligne de
cèl·lula
gegant)













(leiomiosarcoma prostàtic)




Sovint, les metàstasis als pulmons, ronyons, i fetge són tant grans, quan es detecten,
que ja no hi ha gaire cosa a fer. Si encara està en grau II, amb quimio, cirurgia i ràdio es
pot salvar la persona afectada. Cal saber diferenciar el leiomiosarcoma (als homes
grans) de la hiperplàsia benigna, i (als joves) dels abscessos prostàtics, i tumors rectals
(leiomiomes, leiomiosarcomes). El leiomiosarcoma prostàtic s’assembla molt al
sarcoma de l’estroma (vimentina+, CD34+, actina-, desmina-) i al tumor fil·lodes
prostàtic (mixt: atípia/normal). El leiomiosarcoma es pot desnevolupar a partir d’un
fil·lodes o d’un carcinosarcoma. Quan es detecta, sol ser massa gran ja.



El carcinoma prostàtic indiferenciat pot presentar reacció positiva a l‘ AR i al PSA (56
ng/mL), i reacció negativa als marcadors neuroendocrins, amb MIB-1 (LI) de 34%. O bé
negativa al PSA (7 ng/mL) i a l’AR, amb MIB-1 (LI) del 82%, i positiva als marcadors
neuroendocrins. De fet, és un carcinoma de cèl·lula petita.

********************************************************************

El carcinoma de cèl·lula esquamosa primari és extremadament rar. Hom suposa que és
degut al paràsit Schistosoma. És maligne; mostra diferencicació esquamosa, i no
mostra components típics de l’adenocarcinoma. El PSA i el PAP gariebé no estan
alterats. Pot haver-hi adenocarcinomes amb diferenciació esquamosa deguts a la
teràpia hormonal (dietil-stilbestrol) (imatge inferior). La metàstasis òssia sol ser
osteolítica. L’esperança de vida pot ser de sis mesos o més. La metaplàsia esquamosa
és sovint concomitant amb la teràpia hormonal i/o amb l’infart de pròstata (amb atípia
reactiva).


















**************************************************************
L’ adenocarcinoma prostàtic ductal ve a ser menys de l’1% dels adenocarcinomes de
pròstata. Se’l coneixia també (potser) com a carcinoma prostàtic endometrioide o
papil·lar. Com és d’esperar pel nom, afecta els conductes (centrals) de la pròstata. Pot
també manifestar-se com una lesió exofítica papil·lar a la uretra prostàtica. No és pas
detectable amb aspiració per agulla o, si ho és, això és senyal de malignitat extrema.
Els símptomes són els d’obstrucció urinària i hematúria. La pròstata es fa gran i
nodular. S’esperen nivells baixos de PSA i PAP. La metàstasis sol ser als ossos. La
prognosis és una mica pitjor que per las adenocarcinomes acinars. Tot i que sol ser
central, pot ser també perifèric. Al microsscopi, es veu una barreja de masses papil·lars,
cerebriformes, sòlides, amb, o sense, necrossi central. Pot afectar als conductes grans
o als petits. Les papil·les es ramifiquen, i solen fondre’s. Les frondes papil·lars estan
recobertes per un epiteli pseudoestratificat similar al del carcinoma d’endometri. El
citoplasma pot estar aclarit. Les cèl·lules són sovint columnars, amb nuclis grans, ovals
o arrodonits, amb un sol nucleòl gran. Les mitosis són freqüents. En alguns casos,
s’assembla al carcinoma urotelial de cèl·lules de transició. (En el carcinoma urotelial els
nuclis són poligonals, i hi ha un nombre variable de nuclèols ben patents que
s’escampa per dins els conductes, com al PAGET). Almenys, en alguns focus, les cèl·lules
reaccionen positivament al PSA i al PAP. La malignitat queda reflectida per zones
necròtiques més grans. En un 80% dels casos hi ha un component acinar típic.

















(a dalt, adenocarcinoma ductal de la pròstata amb ramificació típica i papil·les
recobertes per epiteli psudoestratificat columnar).




(a baix, adenocarcinoma ductal endometrioide)



















(a baix, epiteli de cèl·lules columnars amb nuclis ovoides i citoplasma aclarit a
l’adenocarcinoma ductal de pròstata acinar)

















(a baix, variant papil·lar cerebrifomre amb necrosis central
de l’adenocarcinoma ductal de pròstata)
********************************************************************


El carcinoma mucinós col·loide de pròstata és també
extramadament rar (2 de cada mil d’entre els càncers
de pròstata). El 25% de la massa és mucina extravasada.
De fet, podria ser una varietat de l’ adenocarcinoma
acinar, però, la quantitat de mucina tant gran fa que es
consideri un tipus a part. Dóna PSA alt, fa metàstsis,
respon a la teràpia hormonal, i és força maligne
(esperança de vida als 5 anys, del 25%). Les masses de mucina extravessada es
presenten a l’estroma amb masses gerdiformes (acini) de nius, cordes, o grups de
cèl·lules de carcinoma. També s’hi poden veure algunes cèl·lules en tampó. En canvi,
dins el citoplasma, no sembla haver-hi mucina. De fet, la mucina extravessada es troba
amb més o menys mesura al 25% dels adenocarcinomes prostàtics, inclosos els tipus
cerebriforme i acinar. Al carcinoma mucinós, les mucines estan molt O-acetilades.
També pot haver-hi cèl·lules neuroendocrines, i cèl·lules com les de PANETH. I també sol
haver-hi micronòduls de col·lagen.

(a baix, carcinoma mucinós. Mucina extravessada en una mostra de pròstata amb
cèl·lules tumorals suspeses. Hi ha una resta de glàndules no neoplàsiques al fons).



(a baix, carcinoma mucinós. Mucina extravessada amb glàndules malignes i
micronòduls de col·lagen).


















Caldria esbrinar si es tracta o no d’un tumor secundari (recte, bufeta de l’orina). Les
cèl·lules típiques de l’adenocarcinoma acinar delatarien aquest origen. I sinó, el PSA i el
PAP acabarien d’aclarir-ho. També pot passar que, després d’una teràpia hormonal,
quedin restes de mucina imitant el carcinoma mucinós.

*************************************************************

El carcinoma de cèl·lula en tampó és molt rar. És una variant de l’adenocarcinoma molt
maligne. Si hi ha més del 25% de cèl·lules d’aquest tipus, hom considera que és ja una
mena de carcinoma a part. El PSA sol estar molt alt. L’esperança de vida per a 3 anys és
del 25 %. Les cèl·lules poden estar agrupades en fulls, petits clústers, o estar
esgarriades. Una gran vacuola desplaça el nucli. No hi ha mucina dins, excepte en unes
poques cèl·lules. Són positives per al PSA i el PAP. Les cèl·lules en tampó poden estar
en glàndules ben formades o confoses.

Caldria esbrinar que no fos un tumor secundari. I cal recordar que les cèl·lules de
l’estroma i alguns limfòcits poden adoptar aquesta forma de cèl·lula en tampó també.
Se les distingiria amb marcadors histoquímics, a més de per la negativitat al PSA i el
PAP.


(a baix, carcinoma de cèl·lula en tampó. Cèl·lules tumorals infiltrant-se en l’estroma.

Moltes, amb vacuoles desplaçamnt el nucli).


































(a dalt, carcinoma de cèl·lula en tampó tenyit amb blau Alcian,
mostrant l’absència de mucina).

*********************************************************************


Carcinomes de cèl·lula esquamosa. Entre una hiperplàsia benigna i el carcinoma de
cèl·lula basal, o el carcinoma císitc adenoide, hi ha moltes variants intermèdies
basaloides o adenoides. El PSA, en algunes ocasions, està alt. Les necrossi i les
infiltracions i les metàstasis donaran idea de la malignitat. El carcinoma basaloide es
podria caracteritzar per valors elevats del Bcl-2 i Ki-67 i perquè les cèl·lules formen nius
amplis arrodonits o irregulars.

En el carcinoma cístic adenoide les cèl·lules s’agrupen fromant cribes. En ambdós
tipus, que poden coexistir, les cèl·lules fusiformes contenen nuclis pleomòfics amb
angles afil·lats, polièdrics, i citoplasma escàs. En els tumors invasius l’estroma apareix
mixoide.

(carcinoma
basaloide poc
diferenciat. La
fletxa indica
invasió
perineural.
Hi ha
desmolpàsia a
l’estroma).



En alguns casos hi ha reacció positiva focal a la citoqueratina, o al PSA, o al PAP, o a la
cromogranina (dispersa). En canvi, la resposta sembla sempre negativa a la proteïna
S-100, i a l’actina muscular.











(a baix, carcinoma basaloide en detall)



*****************************************************************
El carcinoma sarcomatós o carcinosarcoma és un tumor mixt epitelial/mesenquimàtic.
És ben rar. La part apitelial és del tipus acinar (PSA, PAP i citoqueratina positiva), i la
mesenquimàtica sol ser amb cèl·lules fusiformes (molt rarament positives als tres
components anteriors). Pot haver-hi elements heteròlegs, com ara d’osteocarcoma o
de condriosarcoma. Sol presentar-se en homes grans tractats prèviament amb ràdio.
Malgrat la mida del tumor, el PSA sol ser baix. L’esperança de vida als 5 anys és del 40%.

Caldria esbrinar si es tracta d’un sarcoma primari (leiomiosarcoma); i això es pot fer
amb tints específics. Quan en tumor creix molt, la part epitelial queda eclipsada.
També podria haver-hi proliferació de cèl·lules fusiformes, com en un tumor
miofibroblàstic (fibromixoide, pseudosarcomatós), o en un nòdul post-operatiu amb
cèl·lules fusiformes. La malignitat ve marcada per l’atípia, les mitosis anòmales i les
zones necròtiques.



(a dalt, carcinoma sarcomatoide poc difernciat, amb osteoides)



(a baix, carcinoma sarcomatoide amb cèl·lules fusiformes i condroides)














Carcinoma similar al limfoepitelioma. És un tumor molt similar al limfoepiteliona de la
nasofaringe. Pot presentar-se a la pròstata, però molt rarament. El cas descrit sembla
un adenocarcinoma acinar.

El carcinoma neuroendocrí de cèl·lula petita no és tant rar entre els acinars prostàtics.
Gairebé tots els adenocarcinomes presenten reacció positiva a la cromogranina. En
alguns casos apareixen grànuls eosinòfils al citoplasma. Tot i que pot diagnosticar-se al
principi, lo més normal és que es trobi només quan hi hagi metàstasis inesperada (per
exemple, al fetge) en un home sota teràpia hormonal, sense que pugi el PSA. La
prognosi és dolenta. La quimio pal·liativa sol fer-se amb cisplatí. L’esperança de vida és
inferior a l’any. Poden veure-s’hi cèl·lules de civada igual que al pulmó. Les cèl·lules
s’agrupen formant fulls i nius, i apareixen alguns espais de necrosi. També s’hi veuen
força mitosis, apotosis, ecrustacions i cromatina (ADN), a les parets dels vasos
sanguinis (efecte AZZOPARDI). La citoqueratina es deposita formant punts, i hi ha
reacció positiva també per a la cromoglobina, i la sinaptofisina. A més de la meitat dels
casos, hi ha un component acinar més o menys integrat. La part acinar és PSA i PAP
positiva, mentre que la part de cèl·lules petites sol ser negativa al PSA i al PAP.


(a baix, carcinoma de cèl·lula petita a la pròstata, amb components típics i
d’adenocarcinoma amb diferenciació mixta)




















(carcinoma de cèl·lula petita més pur)



Caldria esbrinar que no fos un carcinoma secundari a un de bufeta de l’orina, o un
limfoma. El limfoma es descartaria ràpidament amb immunohistoquímica. També
podria confondre’s amb un tumor carcinoide.

*************************************************************

Carcinoma urotelial de cèl·lula de transició. Pot ser primari o secundari (derivat del de
bufeta de l’orina). Ve a ser entre un 1% i un 3 % dels tumors de pròstata. Sol presentar-se
entre els 45 i els 90 anys. Si hi ha un tumor invasiu a la bufeta, envaeix la pròstata en un
de cada dos casos. Hom suposa que, al principi, hi ha hiperplàsia a les cèl·lules de
reserva de l’uroteli de la zona proximal dels conductes prostàtics i de la uretra
prostàtica; i, després, passa a displàsia. Dóna disúria i hematúria. La majoria de
vegades dóna PSA elevat (>4 nm/mL). De fet, la majoria de casos es diagnostiquen
només després de la resecció transuretral. Dels conductes prostàtics i de la uretra, el
càncer sol expandir-se cap els conductes ejaculadors i vesícules seminals, i sol formar
un carcinoma in situ. La metàstasi des de l’estroma prostàtic, primer, passa a afectar el
cos esponjós, el cos cavernós i, més enllà de la càpsula, els ganglis limfàtics i, després,
els ossos (osteolisis). Als conductes protàtics també s’hi poden formar neoplàsies

urotelials papil·lars. El càncer in situ mostra pleomorfisme marcat, força mitosis i
cossos apoptòtics. També és típic que hi hagi el model de cèl·lula pagetoide, dispersa,
o fent galeries entre les capes de cèl·lules basals i de cèl·lules secretores.
(carcinoma urotelial de pròstata amb expansió pagetoide socavant un residu
de cèl·lules secretores).
(a baix, detall del carcinoma urotelial en un conducte prostàtic, amb força
pleomorfisme, i amb una gran zona necrosada)















La invasió de l’estroma s’associa a desmoplàsia amb formació de grups cel·lulars com
nius, o cordes, o bé amb cèl·lules esgarriades. En canvi, la inflamació de l’estroma no
comporta desmoplàsia.

(carcinoma urotelial in situ en un conducte prostàtic amb cèl·lules basals (fletxa)
residuals. La inflamació crònica es palesa a l’estroma adjacent).


També s’hi pot veure diferenciació esquamosa i/o glandular, i/o angiolimfàtica
(invasiva). En força casos (40%) es troba també adenocarcinoma, junt al carcinoma
urotelial. Les cèl·lules del carcinoma urotelial són PSA i PAP negatives. Només les
secrecions ductals al lumen tenen un dèbil positivitat. Les cèl·lules solen expressar CK7
i CK20 i, en menys de la meitat dels casos, la citoqueratina d’alt pes molecular. Les
cèl·lules basals es poden veure com un residu a l’àrea de delimitació tumoral (imatge
superior). És molt important esbrinar si hi ha molta invasió de l’estroma o no. Si
s’extirpa la bufeta i la pròstata, i no hi ha hagut invasió, l’esperança de vida és molt
gran. Però, si hi ha hagut invasió de l’estroma, aleshores és per a 5 anys del 45%.

********************************************************************






















(glàndula prostàtica normal, molt a l’esquerra; i amb prostatitis al mig i a la dreta)




Article científic molt interessant:: DAVID J GRIGNON
1:
Unusual subtypes of prostate cancer. Modern
Pathology (2004) 17, 316–327, advance online publication, 13 February 2004;
doi:10.1038/modpathol.3800052 // Department of Pathology, Harper University Hospital and Wayne
State University School of Medicine, Detroit, MI, USA Correspondence: Dr DJ Grignon, MD, Department
of Pathology, Harper University Hospital, 3990 John R, Detroit, MI 48201, USA. E-
mail: dgrignon@med.wayne.edu
Received 28 October 2003; Accepted 19 November 2003; Published online 13 February 2004



























(1998, mortalitat a Europa per càncer de pròstata / 100.000 casos)

(a baix, diagrama mortalitat per càncer de pròstata l’any 2000 /M)










(mortalitat per càncer de pròstata: 1996-2000)



















CÀNCER DE PULMÓ

Mapamundi
2004
defuncions
per càncers
de pulmó (50-
550/M)

(USA 2007 / morbiditat)





Estadísticament, al món, el càncer de pulmó (i tràquea) està molt relacionat amb
l’hàbit de fumar tabac. El 1850 hom calculava que aquest càncer només afectava a 3 de
cada milió d’habitants. Mentre que 100 anys més tard ja n’afectava a 50/M. I

actualment (2012), fins a 550 /M a les zones més “desenvolupades”. De fet, és el càncer
que ocasiona més morts, i el segon per afectació (després del de colon). El 2008, al
món, hom calcula que hi hagué 1,6 M de nous casos, i 1,3 M de decessos, relacionats
amb el càncer de pulmó. Més concretamnet, hom suposa que hi ha, entre els homes,
0.96M de casos nous a l’any, i 0,85M de morts; mentre que, per a les dones, les xifres
serien de 0,39M de casos i 0,33M de morts cada any, pel càncer de pulmó. Les tasses
més elevades es donen a l’Europa de l’Est entre els homes; i als USA, i al països
escandinaus, entre les dones. Als USA, el 2012 es preveuen 226.000 nous casos de
càncer de pulmó i 160.000 morts degudes al càncer de pulmó. La previsió és que als
països en vies de desenvolupament (Brasil, Rússia, Índia, Sudàfrica, Xina,) i en els
propers anys, el càncer de pulmó (almenys) entre les dones augmenti molt. Els més
afectats tenen més de 50 anys, i han estat fumadors empedernits. Si és que hi ha algú
que es pugui considerar no fumador, activament o passiva, hom calcula que, si té
càncer de pulmó, és molt mala sort, perquè només un 15% dels càncers de pulmó
afecten a “no fumadors”. La probabilitat de patir càncer de pulmó, sense haver fumat,
és de l’1%, mentre que, si s’ha estat fumador, és del 17% per als homes, i del 12% per a les
dones. L’adeonarcinoma va afectant a més gent, gràcies als filtres dels cigarrets que
fan que el fumador inhali amb més força, i que així quedein afectats els conductes
pulmonars més fins. Sense filtre, hi hauria més dels altres tipus de càncer de pulmó. A
més, la contaminació de l’aire a les ciutats, a les zones industrials, i a les mines (Urani /
Ràdium / Radó), són factors de risc. Podria ser que alguns càncers de pulmó fossin
ocasionats per virus. Una incompatibilitat curiosoa és que els qui pateixen de gota i de
nivells d’àcid úric elevats no solen patir de càncer de pulmó (però, sí, melanoma
múltiple).
A Espanya, el càncer de pulmó ve a ser el responsable del 28 % de les morts totals. Cada
any moren uns 16000 homes i unes 2500 dones per aquest motiu. Les zones més
afectades són Cádiz, Huelva, Málaga, Sevilla i Extremadura. On més es fuma, més
càncer de pulmó hi ha. Per a les dones, no és aixì, ja que les províncies més afectades
són Pontevedra, Ourense, i les quatre catalanes. I això podria explicar-ho la
contaminación de l’aire, pel Radó a Gal·lícia, o per la contaminació industrial (El Ferrol,
Barcelona). Per altra banda, a Espanya, el càncer de pleura provoca uns 200 morts l’any
(2004); i sempre es pot relacionar amb exposició a l’amiant, per la pols de l’uralita
(fabricada a Cerdanyola o a Getafe).
El càncer de pulmó es relaciona amb la inhalació de substàncies cancerígenes, quan és
primari, i, amb la metàstasi des de nombroses possibles parts, quan és secundari. Es
considera que les probabilitats de contraure càncer de pulmó, si es fuma (activament o
passiva) són 20 vegades majors que quan no es fuma. A més del fum del Tabac, són
cancerígens per al pulmó el Clor, els dissolvents orgànics, els hidrocarburs policíclics,

els fums dels tubs d’escapament de gasoil, la pols d’amiant, la pols d’asbest, la pols de
les serradures, de carbó, d’Arsènic, de Crom, de Níquel, de Berili, i de Cadmi; i el gas
Radó. Les dosis de radioactivitat deguda al gas Radó (provinent de la desintegració del
Ràdium, i, aquest, de l’Urani) que no hauríen de sobrepassar-se són de 4 picocuries/L
(=150 Bq/m cúbic). Cada 100 Bq/m cúbic més, les probablitats de patir càncer de pulmó
augmenten en un 15%.
Els símptomes de patir càncer de pulmó són anar curt d’aire, fins i tot en repós, una
tosseta amb una mica de sang durant mesos; dolor al pit continuat; anorèxia; veu
apagada; dolor a l’empassar-se coses fredes; pell molt mat; i, al final, pèrdua de pes,
molt de dolor als ossos, i febre. La fatiga pot ser deguda a afectació autoimmune als
músculs (miastènia de LAMBERT-EATON). Als homes, si el càncer no és de cèl·lula petita,
pot haver-hi ginecomàstia. Altres símptomes concomitants poden ser: hipercalcèmia i
descompensació de l’hormona antidiürètica. En aquest segon cas, caldria prendre sals
minerals (Na, K, Mg), com ara les del porducte Flectomín. Quan els electròlits al plasma
estan en baixes concentracions, sol haver-hi cansament, rampes, i basqueig; i la cosa
pot arriabr tant lluny com per a provocar estat de coma. La hipercalcèmia afecta, sobre
tot, als dits de les mans (articulacions hipertrofiades). Pot haver-hi eosinofíl·lia,
embotiment i debilitat muscular. Els tumors de PANCOAST (a l’angle superior) poden
ocasionar la síndrome de HORNER; debilitat a les mans, i molt dolor a l’espatlla. Els
símptomes principals en la primera fase són: tos persistent (més d’un any), esputs
abundants (amb una mica de sang), ofec, dolor al pit continuat, i febrícula. Els de la
segona fase són: anorèxia, pèrdua de pes, debilitat general, dolor agut al pit a l’
inspirar (per vessaments pleurals), arítmia cardíaca, poca oxigenació de la sang. En la
tercera fase, quan la metàstasi ja ha afectat d’altres parts del cos, els símptomes són
molt variables. Quan la metàstasis és al fetge, pot haver-hi mareig. Quan és al cervell,
pot haver-hi convulsions. Quan és a les suprarenals, hipertensió i edemes. Quan és als
ossos, dolor intens. Quan és a les cervicals, la síndrome de HORNER (un ull caigut i amb
miosi, i mitja cara sense suor). Quan és a les dorsals, dolor, debilitat i rampes als
braços, i veu ronca. Quan és a l’esòfag, dificultats i tos a l’ empassar. Quan és al cor,
arítmies i dolor (pericarditis) al cor. Quan és a la vena cava, cara i pit de color púrpura,
ofec, visió distorsionada, mal de cap, mareig; i tot empitjora al jeure o acotar-se. El
símptoma més típic de les recaigudes és la debilitat muscular acusada (signe d’ EATON-
LAMBERT, amb polimiositis, sola o amb dermatomiositis) que fa difícil mantenir els ulls
sempre oberts, de dia, i aguantar-se de peu o caminar.
Pel TAC, o per la radiografia, es pot detectar, i per la biòpsia encara més del cert. El
tipus de cèl·lula petita respon a la quimio, però no tant a la ràdio, i menys a la cirurgia.
Només el 14% de la gent diagnosticada amb càncer de pulmó sobreviuen més de 5 anys.
Les metàstasis solen afectar el cervell, els ossos, les suprarenals, el fetge, els ronyons.

Un 10% de càncers de pulmó es detecta quan encara no donen cap símptoma,
mitjançant examens rutinaris.La intensitat del càncer depèn de la intensitat de les
lesions inicials als epitelis bronquials.
[Tabac i càncer de pulmó. Corbes amb abscissa entre els anys 1900 i 1975 - USA]


El TABAC és el causant del 90% de
càncers de pulmó entre els homes, i
del 85% entre les dones. Hi ha una
correlació a la població entre el
consum de tabac i el càncer de
pulmó. El tabac ocasiona una de
cada tres morts per càncer, al món
desenvolupat, i una de cada cinc, als
països subdesenvolupats. A més del
càncer de pulmó, el tabac ocasiona càncer de laringe, d’estómac, de ronyó, d’esòfag,
de pàncrees i de bufeta de l’orina. Entre uns 50 principis actius cancerígens que afecten
els fumadors, destaquen les nitrosamines i les amines policícliques. (Vegi’s quadre més
avall). El tabac és cancerigen per a la majoria de les persones. Actualment,
a la toxicitat de la planta cal afegir-hi la dels productes químics (pesticides) dels
tractaments fitosanitaris, i la de les aflatoxines aparegudes durant la fermentació,
i la de la pol·lució general (aire, aigua, aliments) als pobles i ciutats. Abans, fa 200
anys, tot just començava a aparèixer a les ciutats grans la contaminació i no hi havia
productes fitosanitaris d’ús massiu. Cada any, uns 1000 casos de càncer pulmonar, per
cada milió d'habitants, són deguts principalment a fumar tabac.
Moren més persones pel tabac que per càncer de colon, mama, o pròstata (sumant-
los tots). A més del càncer de pulmó, el tabac és responsable, moltes vegades, del de
laringe, boca, i bufeta de l'orina; així com de la malaltia obstructiva pulmonar crònica, i
de l'infart de miocardi. El dany principal que causa el tabac es localitza en els epitelis
pulmonars i en els seus macròfags i neutròfils. No tot el càncer de pulmó (10 % atípic) és
degut al tabac, ni tampoc tota la malaltia obstructiva pulmonar (3% atípica). Les
substàncies més nocives del tabac semblen ser les aromàtiques hidrocarbonades, la N-
nitrosamina, i els agents alquilants, així com els òxids i superòxids de radicals
lliures creats amb el seu fum. També són nocius els productes de combustió com el CO,
l’acroleïna, l’oxid nítric (NO), així com els metalls de transició.

El TABAC predisposa a una infecció amb Legionel·la i, en general, és immuno-
supressor (especialment enfront de virus de la SIDA). Actua sinergísticament amb

altres contaminants, tornant-los més cancerígens (asbest o amiant, Níquel, Crom,
Arsènic, Clor, isotiocianats, radiacions ionitzants, Radó, SO2, partícules de carboni-la o
de fusta en aerosol, dissolvents químics orgànics, gasolines).

Una alimentació deficient en beta-carotens diversos, retinol i vitamina C, predisposa a
incrementar la carcinogènesis del tabac. En el cromosoma 17p, el gen p53
(anticancerigen) pot tornar-se responsable del càncer pulmonar de cèl·lula petita,
en fumadors. D'altra banda, la mutació recessiva en el cromosoma 3 (amb desaparició
del braç curt) és sovint induïda pel fum del tabac. Al respirar aquest fum, s'activen o
s’haurien d’activar l’ aril-hidro-carboni-hidroxilasa, la 4-debridokina hidroxilasa, i les
mono - oxigenases dependents del gen P450 C. El benz(a)pirè, és
plenament cancerígen aleshores. En les dones sanes, es formen més substàncies
cancerígenes a causa del fum del tabac als llurs pulmons que no pas en els homes. Això
és a causa de l’estràdiol, per mitjà del C-erb-2 (promotor d’adenocarcinomes).
[Recordi's que les mutacions en l’ADN afectaran a tots els òvuls de la dona, encara que
només afectaran als espermatozous formats durant els dos últims mesos en l'home].
També es formen més substàncies cancerígenes en les persones amb deficiència
en la 1-glutatió-S-transferasa. De fet, els símptomes alarmants en persones
relativament febles poden salvar-los la vida. En canvi, les persones relativament fortes,
al no notar cap obstrucció pulmonar, segueixen fumant fins que ja és massa tard per a
desfer el dany causat. El Te Verd i l'oli de fetge de bacallà, epidemiològicament,
prevenen del càncer per fumar.

L’aire de les ciutats més contaminades sol tenir uns 50 cancerígens molt per
sobre dels nivells tolerables. Si s’ha patit tuberculosi o fibrosi quística, és més
probable que es declari un càncer alveolar o un adeno-carcinoma.

Compostos (en anglès) cancerígens presents
al fum del tabac
Quantitat per cigarret
1 ACETALDEHYDE 980 micrograms a 1.37 mil·ligrams
2 ACETONITRILE http://deadlydeceit.com/acetonitrile.html
3 ACRYLONITRILE Primer 1 a 2 mil·ligrams. S’usava com a
fumigant a les plantacions de tabac.
4 4-AMINOBIPHENYL
(=BEZIDINE)
0.2 a 23 nanograms per cigarret
5 O-ANISIDINEHYDROCHLORIDE Incert
6 ARSENIC Incert
7 BENZENE 5.9 a 75 micrograms
8 BENZOPYRENE, BENZOPYRENE-A AND BENZOPYRENE-E Incert
9 BERYLLIUM 0.5 nanograms
10 1,3-BUTADIENE 152 a 400 micrograms

11 CADMIUM 1.7 micograms
12 1,1-DIMETHYLHYDRAZINE Incert
13 ETHYLENE OXIDE Incert
14 FORMALDEHYDE Incert
15 FURAN Incert
16 HETEROCYCLIC AMINES Incert
17 HYDRAZINE 32 micrograms
18 ISOPRENE :3.1 mil·ligrams
19 LEAD Incert
20 2-NAPHTHYLAMINE 1.5 a 35 nanograms
21 NITROMETHANE Incert
22 N-NITROSODI-N-BUTYLAMINE 3 nanograms
23 N-NITROSODIETHANOLAMINE 24 a 36 nanograms
24 N-NITROSODIETHYLAMINE Fins a 8.3 nanograms
25 N-NITROSODIMETHYLAMINE 5.7 a 43 nanograms
26 N-NITROSODI-N-PROPYLAMINE 1 nanogram
27 4-(N-NITROSOMETHYLAMINO)-1-(3-PYRIDYL)-1-BUTANONE Fins a4.2 micrograms
28 N-NITROSONORNICOTINE 14 micrograms
29 N-NITROSOPIPERIDINE Incert
30 N-NITROSOPYRROLIDINE 113 nanograms
31 N-NITROSOSARCOSINE 22 a 460 nanograms
32 POLONIUM-210 variable, depèn del sòl i de l’adob a les
plantacions
33 POLYCYCLIC AROMATIC HYDROCARBONS 28 a 100 mil·ligrams
34 O-TOLUIDINE 32 nanograms
35 VINYL CHLORIDE 5.6 a 27 nanograms



ACETALDEHID = aldehid acètic = etanal / CH3 HCO / C2 H4 O.
Líquid incolor, PM 44, PF –123 ºC, PE 21 ºC, soluble en aigua, amb densitat normal 0,788,
molt reactiu, inflamable. [1 ppm = 1.83 mg/ m3]. El llindar per a l'olfacte humà normal és
0,21 ppm. Olor punxent. Producte intermediari abans de la producció de l'àcid acètic,
de piridines, etc. S'empra per a desnaturalitzar l'alcohol i altres desinfectants, i també
en tints, explosius, resines, vernissos, cautxús, plàstics, perfums, etc. En l'aire, pot
provenir, a més dels escapaments industrials directes, de l'oxidació lumínica
d'hidrocarburs. Es troba en el fum de tabac. És un producte natural en fruites (abans de
madurar) i al cafè. En l'aire, la reacció normal és (a 25ºC) que reaccioni amb hidroxils (-
0H), amb NO3, amb O-, i amb NO2, donant productes secundaris en poques hores. Del
primer grup de reaccions (amb hidroxils) destaquen: peroxiacetilnitrat, metil-
nitrat, metil-nitrit, i l’àcid nítric.

L’acetaldehid té efectes adversos molt semblats als de l’etanol, ja que és el principal
metabolit de l'alcohol etílic. S'absorbeix de pressa per via aèria. La seva
vida mitja en sang va dels 3 als 15 minuts. El fetge s'encarrega de limitar el seu
pas a la sang, després de les primeres inhalacions. També s'acumula en ronyons, melsa,
cor i ossos. Crea addicció. L'enzim aldehid-dehidrogenasa s'encarrega de metabolizar-
lo a àcid acètic. I aquest enzim depèn del NAD. Després, l'àcid acètic es descompon

en aigua i CO2, o va, per mitjà de la vía de síntesi de colesterol, als àcids grassos o a
altres components essencials dels teixits. Podria combinar-se amb nucleòtids,
ancorant-se en la citosina. A partir de 25 ppm, l’acetaldehid pot causar irritació als ulls,
tos, edema pulmonar, disfuncions respiratòries, taquicàrdia, hiperpnea, descens
del CO2 alveolar en pulmons, i augment de l'espai pulmonar mort. També pot causar
degeneració de l'epiteli olfactiu. A partir de 2200 ppm, pot causar la mort
(per asfíxia nasal o per adeno-carcinomes), disminució de limfòcits, augment
de neutròfils, disminució del pes dels òrgans interns, i retard del creixement. Pot tenir
efectes alteradors de l’ADN dels limfòcits, i efectes nocius sobre el fetus
(malformacions òssies). Causa depressió i degeneració de neurones. Arriba amb
facilitat al líquid céfalo-raquidi.



ACETONITRIL = Cianur de metil = cianometà = etilnitril / CH3 – CN.
PM 41. PF –45 ºC. PE: 82 º C. Densitat normal: 0.79 g/ ML. Llindar d'olor: 1143 ppm. Olor
semblant al de l'èter. 1 ppm = 1.71 mg/ m3. 1 mg/ m3= 0.59 ppm. És
molt evaporable, però, alhora, molt soluble en aigua (i en gairebé tots
els dissolvents). Líquid incolor inflamable en presència d'oxidants forts. No
es dissol en fraccions saturades d'hidrocarburs. Usat com dissolvent orgànic i inorgànic
(especialment del butadiè) per a llevar quitrans del petroli i per a fabricar pesticides i
resines de recobriment (coles, laca d'ungles); així com per a fabricar fibres sintètiques
acríliques i resina ABS (acrilonitril-butadieno-stirè) i cautxú-nitril. És present en el fum
de tabac. Amb l’ajuda de la llum, pot reaccionar amb altres contaminants presents en
l’ smog per a donar lloc a productes més perillosos. En l'aire, reacciona amb hidroxils
(vida mitja de fins a 20 dies) i amb l'ozó (vida mitja de fins a 75 dies).

S'elimina per orina o pel mateix aire expirat. En contacte directe, irrita ulls, pell
i mucoses. Afecta a les neurones, pulmons, circulació sanguínia. A la llarga
afecta també el desenvolupament del fetus. Pot causar vòmits, salivació abundant,
confusió mental, hipotensió, taquipnea, taquicàrdia, i fins i tot el coma i la mort. Sol
ocasionar asfíxia, nàusees, vòmits, dolor de pit, debilitat, estupor, convulsions.
En contacte directe irrita la pell i els ulls. Per sobredosis, la mort sobrevé, apart del
col·lapse cardíac, per hemorràgies cerebrals i pulmonars. Hi ha vacuolización en
fetge, enfisema als pulmons, septes alveolars, anèmia, i limfocito-pènia.
Es metaboliza en el cos humà derivant en àcid cianhídric i tiocianat. Normalment,
s'absorbeix pel fum de cigarrets (el 74 % en només 2 segons, o el 94 % si la inhalació ha
estat profunda). Es transporta per la sang a tot el cos; cervell, cor, fetge, ronyó, melsa,
estómac, músculs, pell,testícles, orina, etc. Pur o metabolitzat (cinahídric o tiocianats),
interfereix en el sistema del citocrom P-450. A 500 ppm irrita totes les mucoses. Però

el dolor en el pit i la rigidesa poden començar ja a 40 ppm. Amb la intoxicació apareix
ha albuminúria i excés d’albúmina al líquid céfalo-raquídi. Els primers símptomes
d'enverinament són: mal de cap, anorèxia, mareig, debilitat i dermatitis. Dóna lloc a
acidosis severa. La sang venosa es torna d'un color vermell brillant.


ACRILONITRIL
= vinil-cianur = acriló = cianoetilè = 2-propen-nitril / C3 H3 N / CH2=CH-CN
PM 53. PF -83.5 ºC. PE 77,3 ºC. Densitat normal 0,8. Inflamable i explosiu. Llindar d'olor:
40 mg/ m3. 1 ppm= 2.17 mg/m3. 1 mg/ m3 = 0.4605 ppm Monòmer present en la cadena
de producció de fibres acríliques, plàstics, cautxús. D'ell deriven el SANT (estirè-
acrilonitril) i l’ABS, emprats en maquinària, vehicles, electrodomèstics, construcció, etc.
El PA (poliacrilonitril) s'usa en aeronàutica. A part de als escapaments de les fàbriques
que en manipulen (de fibres i plàstics), es troba en el fum de tabac (2 mg/ cigarret) i en
el fum dels cotxes. Reacciona amb oxigen elemental i radicals hidroxil de l'atmosfera.
Tendeix a romandre a l’aire, a pesar del rentat de la pluja. És especialment reactiu amb
el Coure. Amb els radicals hidroxil dóna llooc al formaldehid, entre d’altres productes
tòxics. El 50% de l’acrilonitril inhalat es fixa en els pulmons a dosis baixes (5 ppm), i el
30 % a dosis altes (100 ppm). Una hora després de la inhalació, pot ser detectat en el
cervell, estómac, ronyons, pulmons i a la sang. Es combina amb el glutatió i, com
resultat d'això, s'elimina per l'orina l'àcid ciano-etil-mercaptúric. En els lisosomas,
l’acrilonitril passa a òxid de 2-cianoetilè (carcinogènic), que pot reaccionar amb
molècules dels teixits (25%) o degenerar en altres productes, amb alliberament
d'àcid cianhídric. Aquest pot passar a tiocianat i eliminar-se per l'orina (60%) o
degradar-se a CO2, i eliminar-se així pels pulmons (15%). L’acrilonitril és especialment
fatal per als nens. Causa irritació als ulls i pell, nàusees, anèmia, leucocitosis
(nombre elevat de glòbuls blancs), irritació renal, mal de cap, set, pèrdua de pes,
irritació amb hiperplàsia a les fosses nasals, icterícia, debilitat en cames, taquicàrdia,
cianosis, disnea i mort (en nens). Les carcinogènesis més freqüents, entre el 2.5%
de les persones exposades a l’acrilnotril de manera notable, afecten als
nòduls limfàtics, estómac, intestins, pulmons, cervell (astrocitomes), mames, i canal
auditiu. La genotoxicitat directa de l’acrilonitril sembla escassa o nul·la. No provoca
aberracions cromosòmiques en gens de cèl·lules de medul·la òssia o de limfòcits, per
exemple. El 2,3 –epoxi-propionitril (un derivat de l'òxid de 2-cianoetilè) sí que és
mutagènic per a Salmonella tiphimurinum. La inhalació pot causar, a la llarga,
malformacions en el fetus, amb retard de la formació dels ossos. Com a
símptomes neurotòxics de la inhalació de l’acrilonitril estan: mal de cap, irritabilitat,
aprehensions, letàrgia, paràlisis, vertigen, al·lucinacions, depressió, marxa
anormal; tot, derivat de l’anòxia cerebral.



La NICOTINA, a més de ser neurotòxica i vasoconstrictora perillosa, deprimeix el
sistema immunitari pel que fa a la resposta contra la proliferació cel·lular. La nicotina fa
que la Raf-1 s’acopli al Rb, i així s’inactivi aquest supressor de tumors. El producte de
degradació de la nicotina, la nitrosamino-cetona, en condicions àcides, ocasiona càncer
de pulmó. L’adenocarcinoma sense nicotina gairebé no té recidives (20%) després de
l’extirpació total; però, amb nictoina, sí (60%). La nicotina (1mg/Kg/setmana) augmenta
la metàstasis mesenquimàtica i l’angiogènesis, almenys a través de la disminució de la
proteïna de les unions fermes ZO-1, de la beta-catenina i la e-caderina, i també de
l’augment de l’a7nAChR.
********************************************************************
Els virus que poden estar implicats en alguns càncers de pulmó són: HPV, JCV, SV40,
BKV i els citomegalovirus. Llur efecte principal és aturar l’apoptosi.
El virus del papil·loma humà és prou conegut com a causant de berrugues i càncers de
tramsissió sexual. També pot ocasionar càncer de boca, pericarditis i càncer de pulmó.
El virus de JOHN CUNNINGHAM (poliomavirus) infecta les aigües fecals de les ciutats i
ocasiona com a mínim mal de cap i mal de coll. Es pot combatre amb mefloquine.
Aquest virus podria ser el causant de molts càncers de colon i alguns de pulmó.
El virus dels simis 40 (SV40) és un poliomavirus. Pot passar inadvertit en molts simis,
però en els humans que l’han agafat pot donar lloc a immunodeficiència i càncer de
pulmó. Hom pot haver-lo agafat per haver-se vacunat de la polio o per haver mamat de
la mamella de la mare (humana) a la vegada que també ho feia, alternativament, un
nadó simi. Aquest virus té un paper molt destacat també en la inactivació del p53. És
corresponsable, amb l’asbest, del mesiotelioma. En rates, pot ocasionar sarcoma.
El virus (poliomavirus) Bk pot infectar agressivament els pulmons dels transplantats
per estar molt immunodeprimits. La solució seria aplicar tractament amb leflunomide,
enlloc del tacrolimus, ja que el leflunomide, a més d’immunosupressor, és antiviric i no
és gaire tòxic.
Els citomegalovirus són molt comuns, en concret el HHV-5, un herpesvirus que pot
ocasionar defectes al fetus, si la mare està desnutrida. Els citomegalovirus queden
latents a les glàndules salivars. Un altre virus molt conegut d’aquest grup és l’ EBV,
causant de la mononucleosi i de defectes al fetus també. Hom sospita que els
citomegalovirus poden estar implicats en el creixement de càncers de pulmó.

Les partícules sòlides molt fines i dispersades a
l’aire penetren més als pulmons que no pas les no
tan fines. A l’aire, un increment de partícules
sòlides d’un 1 % repercuteix en un increment del
càncer de pulmó del 14%. (a la dreta, partícules
ferrugínies associades a l’asbestosi). L’asbestosi
sol ser concomitant amb el mesotelioma (càncer
de pleura) i amb càncer de pulmó. Els més
exposats a patir mesotelioma són els treballadors
de les fàbriques de fibrociment.
Els prooncogens, quan tenen contacte amb substàncies canerígenes, es tornen
oncogens. Les mutacions al K-Ras són concomitants amb un 20% de càncers de pulmó.
Mutacionas a l’EGFR són concomitants amb força càncers de no–cèl·lula-petita. Les
mutacions al Her2/neu no són massa freqüents, en canvi. La pèrdua d’un braç de
cromosoma fa que la compensació d’algun possible defecte que podia passar quan hi
havia heterozigosi —el cromosoma amb gens bons compensava els gens dolents de
l’altre cromosoma— quedi anul·lada. Això és important quan afecta als gens
supressors de tumors (de pulmó). Són concomitants les pèrdues al 3p, 5q, 13q, 17p amb
el càncer de cèl·lula petita. I a 2 de cada 3 casos de càncer de pulmó hi ha una alteració
del p53 (del locus 17p). També s’han detectat mutacions concomitants amb càncer de
pulmó als gens AXL, c-MET, NKX2-1, LKB1, PIK3CA, BRAF. I s’ha detectat polimorfisme
als gens que codifiquen la IL-1, el CYTP450, la caspasa-8, la XRCC1 (proteïna reparadora
de la transcripció). Tot això implica que les persones amb aquestes deficiències, quan
són exposades a carcinogens, siguin més propenses a patir càncer de pulmó. Entre els
asiàtics, un factor genètic de risc seria tenir el MDM2 309G. Al mutar el gen AXL,
apareix resitència a la quimioteràpia dirigida cap l’ EGFR (concomitant amb el 40% dels
casos de càncer de piulmó a no fumadors). El cabozantinib està (2012) en fase
d’experimentació per a inhibir les alteracions de l’AXL.
La radiografia pot palesar la massa tumoral, el col·lapse pulmonar (atalectasis), o la
pulmonia associada, i el vessament pleural. Si la broncoscòpia no és acceptada pel
pacient, un TAC pot donar prou informació detallada. L’examen microscòpic de les
cèl·lules que conté l’esput por palesar atípia sospitosa de ser concomitant amb càncer
de pulmó. (a baix l’el·lipse marca un tumor al pulmó)








A les
radiografies, quan hi ha tuberculosi, pulmonia, o sarcoïdosis, s’hi poden veure nòduls
smilars als que es veuen amb el càncer. Les freqüències de les diferents menes de
càncer de pulmó detectades els anys recents (abans del 2000) són del 80% per als de
no-cèl·lula-petita, 17% per als de cèl·lula petita, 1% per als carcinoides, i del 2% per a
càncers diversos, incloent el sarcoma (1 cas de cada 1000). L’adenocarcinoma sol poder
marcar-se amb TTF-1 (=NKX2-1). Entre els càncers de no–cèl·lula-petita, els
adenocarcinomes venen a ser el 45% dels càncer de pulmó. Els de cèl·lula esquamosa,
el 25%. I els de cèl·lula gran, el 10%.
El càncer alveolar representa una mica menys del 10 % dels casos. Dins el càncer
broncogènic (90%), a més de l’ adeno-carcinoma, hi ha el càncer de cèl·lula gran, el de
cèl·lula petita i el de cèl·lula esquamosa. Aquest últim es dóna, normalment, a la part
central del pulmó, mentre, l’ adeno-carcinoma és més típic de la perifèria. El tipus
broncogènic de cèl·lula petita és el més invasiu. No respon a la cirurgia, ja que sol estar
molt escampat per diferents àrees del pulmó, però sí respon a la quimioteràpia. De fet,
s’agrupen tots els altres tipus com a de “no–cèl·lula petita”.

*****************************************************************

La classificació dels càncer de pulmó que no són de cèl·lula petita és aquesta
(segons la OMS):

1- Carcinoma de cèl·lula esquamosa
a. papil·lar
b. de cèl·lula clara
c. de cèl·lula petita
d. basaloide
2- Adenocarcinoma
a. Acinar
b. Papil·lar
c. Bronquioalveolar
• No-mucinós
• Mucinós
• Mucinos/no mucinós/ indeterminat
d. Adenocarcinoma sòlid amb mucina

e. Adenocarcinoma amb subtipus mixts
• Adenocarcinoma fetal ben determinat
• Adenocarcinoma mucinós col·loide
• Cistadenocarcinoma mucinós
• Adenocarcinoma de cèl·lula en tampó
• Adenocarcinoma de cèl·lula clara
3-Carcinoma de cèl·lula gran
• Carcinoma neuroendocrí típic
• Ídem combinat
• Carcinoma basaloide
• Carcinoma limfoepiteliomós
• Carcinoma de cèl·lula clara
• Carcinoma amb febotipus rabdoide
4-Carcinoma adenoesquamós
5-Carcinoma amb elements pleomòrfics, sarcomatoides o sarcomatosos
• Amb cèl·lules gegants o fusiformes
• De cèl·lula fusiforme
• De cèl·lula gegant
• Carcinosarcoma
• Blastoma pulmonar

6- Tumor carcinoide
• Típic
• Atípic
7-Carcinoma del tipus de glàndula salival
• Carcinoma mucoepidermoide
• Carcinoma cístic adenoide
• Altres
8- Inclassificables
El tumor apical es coneix com a tumor de PANCOAST. És el més fàcil d’ extirpar. Els
càncers de no–cèl·lula petita s’agrupen perquè el tractament i la prognosi són similars,
ja sigui càncer de cèl·lula esquamosa, adenocarcinoma o càncer de cèl·lula gran. Les
freqüències estimades (abans del 2007) per als subtipus són les següents:

El càncer de cèl·lula esquamosa s’inicia en un bronqui central, normalment. Al centre
del tumor hi ha una zona necrosada. El tumor creix més lentamnet que les altres
varietats de càncer de pulmó. En canvi, l’adenocarcinoma s’inicia a la zona perifèrica
del pulmó. La subvarietat bronquioalveolar és la més comuna a les dones no
fumadores. El carcinoma de cèl·lula esquamosa va essent menys freqüent els darrers
anys, potser degut als filtres dels cigarrets. És el que es pot relacionar més amb el
fumar. S’ubica a la porció central dels pulmons.
(atípia amb tinció de PAP d’un
% http://chestjournal.chestpubs.org/content/132/1/185.full
Subtipus histològic de càncer de pulmó de
no–cèl·lula-petita
Fumadors
No fumadors –en
absolut–
Carcinoma de cèl·lula esquamosa 42 33
Adenocarcinoma 39 35
Adenocarcinoma
Carcinoma bronquioloalveolar 4 10
Carcinoide (nadons i no nadons) 7 16
Altres: carcinoma sarcomatoide, carcinoma adenoesquamós, blastoma
pleuropulmonar (nadons), mixts

8 6

carcinoma de cèl·lula esquamosa)


(a baix, càncer de cèl·lula escamosa amb tinció amb p63+CK5 )












**********************************************************************

El càncer de pulmó de cèl·lula
petita també és conegut com a
carcinoma de cèl·lules-civada. Sol
iniciar-se als bronquis grans o
mitjans. Creix ràpid i es fa gran. Les
cèl·lules petites contenen grànuls /
vesícules neurosecretors
d’hormones neuroendocrines:
serotonina, calcitonina, pèptid
relacionat amb el gen de la
calcitonina CGRP, cromogranin A,
pèptid lliberador de gastrina GRP, colecistoquinina.
Si s’agafa al principi, és molt sensible a la quimio i a la ràdio; però, si ja ha fet
metàstasis, aleshores la prognosi és dolenta. Està molt relacionat amb l’hàbit de
fumar. El 30% dels carcinomes de cèl·lula petita als pulmons s’originen a l’hemitòrax, o
al mediastí, o a ganglis supraclaviculars. Aquesta presentació es considera ben
delimitada i menys maligna que la presentació que ha envaït ja d’altres regions.

Algunes vegades, els afectats pel carcinoma de cèl·lula petita presenten símpotmes
paraneoplàsics, com ara segregació d’hormona antidiürètica no adient, segregació
d’hormona adrenocorticotropa (síndrome de CUSHING), degeneració cerebel·lar,
síndrome miastènic de LAMBERT-EATON. En general, el càncer de pulmó de cèl·lula
petita, sense tractar, atorga una esperança de vida de només 4 mesos. Però, un 10%
dels afectats viu 2 anys, amb tractament. L’esperança de vida, per a 5 anys, és del 5%. Si
l’afectació està limitada, l’esperança de vida a 5 anys vista pot ser de fins el 14%. I, si,
amb el tractament, es continua fumant, aleshores l’esperança de vida s’escurça molt.
Si l’afectació s’ha estès, l’esperança de vida amb tractament és de 6 a 12 mesos.

************************************************************************
L’ adenocarcinoma segueix essent el tipus més comú de càncer de pulmó. Sol ser molt
perifèric i créixer lentamnet. Les variants no solen ser pures, sinó que sol haver-hi una
barreja de formes acinar, papil·lar, bronquioalveolar, i sòlida, amb més o menys
formació de mucina. La forma broquioalveolar típica no és invasiva. Si hi ha invasió de
l’estroma, vascular o de la pleura d’un adenocarcinoma, amb força components
bronquioalveolars, aleshores es considera del tipus mixt (bronquioalveolar/ acinar /
sòlid / papil·ar). Alguna vegada, un adenocarcinoma pot compartir un patró de
carcinoma basaloide (de cèl·lula esquamosa) i, aleshores, es considera encara
adenocarcinoma, i no carcinoma de cèl·lula esquamosa basaloide.


(imatge inferior: adenocarcinoma de pulmó típic)


















*****************************************************************

El carcinoma de cèl·lula gran sol tenir mala prognosi, tant dolenta com el de cèl·lula
petita. (imatge inferior)

***********************************************************************

El tumor carcinoide atípic és considerat com un tumor neuroendocrí de grau intermedi
(entre el carcinopide típic i el carcinoma de cèl·lula gran o petita).















La diferenciació neuroendocrina pot fer-se palesa mitjançant la immunohistoquímica

en el 20% dels càncers que no són de cèl·lula petita i que no tenen morfologia
neuroendocrina típica. Entre els càncer de cèl·lula fusiforme i els de cèl·lula gegant no
arriben ni al 0.5 % dels càncer de pulmó. I els carcinosarcomes no arriben ni al 0.1%. Els
blastomes bifàsics són considerats carcinomes pulmonars pleomòrfics amb elements
sarcomatoides.




De fet, poden haver-hi diversos tipus coexistint als pulmons d’una persona o haver-hi
tumors mixts. I els tumors de pulmó secundaris poden derivar de la mama o d’altres
parts; i solen tenir una aparença arrodonida, fins i tot als nòduls aïllats. Als nadons, el
càncer de pulmó sol ser el blastoma pleuropulmonar o el carcinoide. I, als nens, la
majoria de tumors cancerosos al pulmó són secundaris. Per altra banda, els tumors
primaris de pulmó fan metàstasis a les suprarenals, fetge, cervell i ossos. Siguin els
tumors primaris o secundaris, com més difusos, més difícils seran de tractar amb ràdio,
i també amb quimio i cirurgia. Això es delimita bé amb el PET.
A part de deixar de fumar tabac o de respirar-ne el fum, també caldria no respirar aire
amb pols fina d’asbest ni de minerals, ni de fusta ni de carbonilla, ni el fum de les
brases, ni del tub d’escapament de motos de dos temps, ni de vehicles amb motor
Diesel vells, ni vapors de la fabricació de plàstics ni cautxú, ni el gas Clor.
Curiosament, prendre quantitats abusives de vitamina E durant molt de temps
incrementa les probabilitats de patir càncer de pulmó. En canvi, una dieta amb fruites i
verdures (5 racions al dia) sembla prevenir, a la llarga, aquest càncer.
Si la capacitat respiratòria està molt minvada (espirometria), l’operació quirúrgica és
massa arriscada. S’operen alguns càncers de no–cèl·lula-petita o alguns de cèl·lula
petita molt ben delimitats, si estan en fase inicial.
La radioteràpia s’aplica des de 1950; però, des de 1990, es fa d’una manera més
efectiva (CHART) (*continuous *hyperfractionated *accelerated *radiotherapy).
Després d’una lobectomia pulmonar, la braquiteràpia amb Iode radioactiu pot fer
remetre les recidives. La irradiació de l’encèfal pot allargar una mica la vida 5-10%. La
ràdio sol fer-se ara amb dosis continuades intenses (*continuous *hyperfractionated
*accelerated *radiotherapy) dirigides al lloc adient, amb la guia de les noves tècniques
estereotàctiques. La radioteràpia s’aplica quan el càncer s’ha escampat als ossos. Però
cal tenir en compte que pot donar lloc a pulmonitis per irradiació, amb febre, ofec i tos.
La cirurgia només està indicada en el cas que els tumors estiguin molt ben
individualitzats (per tomografia o escàner) i quan no són massa a la vora la tràquea, o

quan la persona afectada no tingui el cor massa dèbil.
L’esperança de vida per als casos operats de carcinoma de no–cèl·lula-petita en fase Ia,
per a 5 anys, és del 67%, o del 57% si estaven a fase Ib. En canvi, per als que han assolit
l’estadi IV és de l’1%. L’esperança de vida per als casos de carcinoma de cèl·lula petita és
inferior. Per a 5 anys, és del 5%. Si estava escampat, aleshores encara és inferior (<1%).
Si estava molt ben delimitat, aleshores és del 20%. O, dit d’una altra manera,
l’esperança de vida mitjana és de 20 mesos. Les expectatives de vida d‘un càncer
diagnosticat al pulmó, quan no es tracta, són de 10 mesos. En canvi, tractant-lo, poden
superar els 10 anys.
La quimioteràpia sol fer-se amb els típics 5-fluoro-uracil, irinotecan, etoposide,
paclitaxel, i amb adjuvants com ara els inhibidors de la metal·lo-proteïnasa. Els naturals
serien: quercetina, àcid ursòlic, luteolina. I també amb el refornidor d’àcid fòlic (àcid
fol·línic). Una bona combinació per als càncers de no–cèl·lula-petita sembla ser la de
cisplatí (o carboplatí) amb gemcitabine. Pot afegir-s’hi el EGFRI gefinitinb (250 mg/ dia
UI). O també és una bona combinació la de cisplatí (o carboplatí) amb vinorelbine,
docetaxel o paclitaxel. El cisplatí deixa la sang amb poc Sodi i poc Magnesi (que caldrà
prendre amb la dieta). La quimio mínima es fa amb cisplatí i etoposide. Però també es
fa amb carboplatí, gemcitabine, paclitaxel, vinocrebline, topotecan, irinotecan. I amb
pemetrexed (no–cèl·lula-petita).
Els canvis hormonals, deguts al metabolisme alterat pel càncer de pulmó, poden ser,
quan es tracte del tipus broncogènic de cèl·lula petita: augment de l’hormona
corticotropa ACTH, o de l’antidiürètica ADH. Quan es tracta del tipus broncogènic de
cèl·lula esquamosa, sol haver-hi un augment de calcitonina (sense variació del nivell de
Calci en sang). Diversos tipus de càncer de pulmó poden donar lloc a ginecomàstia,
hipertiroidisme, enfosquiment de la pell de les aixelles, i deformació de les ungles dels
dits (en vidre de rellotge).







MEDICAMENTS DE FARMÀCIA ADIENTS ALS AFECTATS DE CÀNCER DE PULMÓ
1. Pectox lisina (2 sobrets al dia de 2,5 g de carboxicisteïnat de lisina)
2. Vick’s Vapor’up UE
3. Pancreoflat (enzims digestius) a cada menjada forta UI
4. Dexametasona 1 mg (comprimit) 1 quan hi hagi molt dolor (però no deixa dormir)
o combinat amb hexafosfo-inositol (1 g) UI
5. Opi (quan els dolors siguin molt forts) (va millor que la morfina) UI
6. heparina (injecció subcutània) perquè la quimioteràpia faci algun efecte UE
7. bàlsam de Copaiba (Copaifera officinalis)

broncogènic
adenocarcinoma

“glàndules”
perifèrie (Pancoast)
Phyllanthus niruri
de cèl·lula gran


necrosi focal
de cèl·lula petita
disseminat
ACTH +
ADH+
quimioteràpia SÍ
alveolar
de cèl·lula
esquamosa
perles de queratina
central
calcitonina +
TIPUS DE CÀNCER
DE PULMÓ

ESCALA DE GRAVETAT DEL CÀNCER DE NO–CÈL·LULA–PETITA
Hi ha dos escales:
—TX, T1 (<3 cm), T2 (>3 cm), T3 (surt per la pleura), T4 (arriba al cor).
—I la N-0 (nòduls limfàtics no afectats), N1 (hílium), N2 (mediastí), N3 (traspassen l’hílium i
arriba l’afectació limfàtica als ganglis de la clavícula).

TINCIÓ. La combinació de p63 amb CK5 tenyeix els adenocarcinomes de pulmó amb una
fiabilitat altíssima (>90%) per no equivocar-se i confondre’ls amb l’adenocarcinoma. En
canvi, per als adenocarcinomes la tinció específica és TTF-1 i Napsina-A. La combinació de
les quatre tincions aplicada a talls fixats en formol, i guardats en paraifna, és molt útil per a
seleccionar la quimio adient, ja que l’avastina seria fatal per als afectats de carcinoma de
cèl·lula esquamosa.






























SARCOMES








El sarcoma afecta als teixits que deriven del mesènquima, ja siguin ossos, cartílags,
músculs, grassa, vasos sanguinis o vasos limfàtics, ja sigui a teixits hematopoètics. Afecta
principalment al teixit conjuntiu, o estroma, i, secundàriament, pot acabar afectant als


epitelis. Els sarcomes més comuns afecten la mama, el colon i els pulmons. La prognosis
ha millorat amb la ràdio i la quimio.

Els sarcomes es poden classificar així:
• BOTRIOIDES
• CONDROSARCOMA
• HEMANGIOTELIOMA MALIGNE
• OSTEOSARCOMA
• SARCOMA D’ EWIN /TUMOR PRIMITIU NEUROECTODÈRMIC
• SARCOMES DE TEIXITS TOUS
1. Angiosarcoma
2. Cistosarcoma / fil·lodes
3. Condrosarcoma extraesquelètic
4. Dermatofibrosarcoma protuberans
5. Fibrosarcoma
6. Hemangiopericitoma
7. Hemangiosarcoma
8. Leiomiosarcoma
9. Limfangiosarcoma
10. Limfosarcoma
11. Liposarcoma
12. Neurofibrosarcoma
13. Osteosarcoma extraesquelètic
14. Rabdomiosarcoma
15. Sarcoma alveolar tou
16. Sarcoma de KAPOSI
17. Sarcoma epitelioide
18. Sarcoma pleomòrfic desdiferenciat
19. Sarcoma sinovial
20. Tumor de beina de nervi perifèric maligne = schwannoma maligne
21. Tumor desmoide
22. Tumor desmoplàstic de cèl·lula rodona petita
• TUMOR D’ASKIN


Una altra classificació (dels tipus menys rars) pot ser la que segueix:
• liposarcoma (al teixit adipós del peritoneu darrera la panxa)
• leio-miosarcoma (a la musculatura llisa de la matriu o del tracte gastro-
intestinal)
• rhabdo-miosarcoma (a la musculatura esquelètica de braços, cames, clatell i als
òrgans gènito-urinaris)
• sarcoma sinovial (a les articulacions de joves madurs)
• angiosarcoma (als vasos sanguinis i limfàtics)
• fibrosarcoma (al teixit conjuntiu, als fibroblasts)
• neuro-fibro-sarcoma (a la funda dels nervis perifèrics)
• estroma gastro-intestinal
• sarcoma d’ EWING (tumor a la neuro-ectodermis perifèrica)


• osteo-sarcoma (als ossos)
• chondro-sarcoma (als cartílags)

Els sarcomes són poc comuns. Venen a ser l’1% dels nous casos de càncer,— que als USA
són 1.5M—. El més comú és el tumor d’estroma gastrointestinal, amb uns 3000 casos l’
any, als USA (amb una població de 300M). El tractament sol ser molt intens i pesat de
suportar (ràdio, quimio i cirurgia). Els sarcomes als pulmons poden ser (de més a menys
freqüenmts): histocitomes malignes, sarcomes sinovials, tumors de beina de nervi,
leiomiosarcomes, angiosarcomes, sarcomes intimals, fibrosarcomes, i, rarament,
hemangioendoteliomes.

*******************************************************************

El SARCOMA BOTRIOIDES o rabdomiosarcoma botrioide és un subtipus del
rabdomiosarcoma embrionari. Es presenta a la nasofaringe, o al conducte biliar comú, o a
la bufeta de l’orina (infantil), o a la vagina (infantil). El nom li ve de l’aparença d’un carràs
de raïm. Al microscopi, deixa veure rabdomioblasts amb estriacions creuades. A la
vagina, sota l’epiteli vaginal, les cèl·lules tumorals estan molt juntes en una capa ben
distingible. Aquest sarcoma, quan es presenta a la vagina, provoca hemorràgies seguides
d’infecció. La massa polipoide sol ser grogosa i friable. Sol afectar a nens o a nenes
d’entre 3 i 8 anys. Però, alguna vegada s’ha donat el cas d’afectar a dones grans.
L’esperança de vida per a 5 anys és del 30%. L’extirpació sol ser ara menys radical que fa
anys, i, sol anar seguida d’una ràdio menys agressiva i una quimio més àmplia.

(sarcoma botrioide a la vagina d’una
nena petita)


















(rabdomioblasts amb estries transversals)



















******************************************************************
El CONDROSARCOMA produeix teixit cartilaginós. Gairebé el 30% del sarcomes de
l’esquelet són condrosarcomes. Pot afectar persones de totes les edats, però és més
comú a la gent gran. Sol afectar la pelvis i les espatlles, però pot trobar-se a qualsevol
part de l’esquelet. Al crani, afecta més a la base. Es classifica segons sigui inespecífic,
juxtacortical, mixoide, mesenquimàtic, de cèl·lula clara o desdiferenciat. Ajuden molt les
imatges per MRI, TAC, radiografia, i, finalment, la biòpsia (amb tinció immuno-
histoquímica). Sol advertir-se per fractures inesperades als ossos, després que s’hi hagi
notat un bony. Pot ser concomitant amb encordomes i/o osteocondromes, o amb
síndrome de MAFFUCI i/o la malaltia d’ OLLIER. La cirurgia molt agressiva pot no allargar
massa la vida. La ràdio agressiva (raig de protons), combinada amb quimio, potser sí.
L’esperança de vida per als condrosarcomes menys agressius, per a 5 anys, és del 90%,
però, per als més agressius, és només del 30%. Les metàstasis solen afectar els pulmons.




(imatge: condrosarcoma de la paret toràcica)

*****************************************************************

L’HEMANGIO(ENDO)TELIOMA MALIGNE o sarcoma intimal és un sarcoma rar que s’inicia
a les artèries (endoteli o capa muscular llisa). Normalment és maligne, però, s’han donat
casos de curacions amb tractament (ràdio, quimio). L’ íntima és el recobriment arterial
més proper a la llum del vas, i està constituïda per un epiteli i dues capes de teixit
conjuntiu (la més externa, longitudinal). Els sarcomes relacionats amb l’íntima de l’artèria
pulmonar són concomitants amb
l’amplificació dels gens SAS/CDK4, MDM2,
GLI, i PDGFRA. La majoria d’aquests
sarcomes de l’artèria pulmonar són
concomitants: amb guanys als locus 12q13-
14 (75%), 7p, 17p, 17q; amb una sobre
expressió del mdm2, estant-hi implicada la
via del mdm2/p53; amb amplificació a 4q,
5p, 6p, 11q; i amb pèrdues a 3p, 3q, 4q, 9p,
11q, 13q, Xp, Xq. Pot haver-hi amplificació
dels locus CDK4, SAS; o desaparició a c.303
(afectant CD4K); o alteració del locus 5q21 (a la forma epitelioide). La ciclina D1 està
expressada al sarcoma intimal de la variant de mixofibrosarcoma.


El detall microscòpic deixa veure cèl·lules fusiformes, zones pleomòrfiques, i zones
mixoides. El sarcoma intimal de l’artèria pulmonar sol afectar la vàlvula pulmonar i el
ventricle dret; i presenta símptomes similars als d’un tromboembolisme pulmonar. El TAC
i l’ecografia ajuden a distingir la massa del tumor. A més de a l’artèria pulmonar, aquest
sarcoma sol presentar-se a l’artèria infra-renal, a la femoral/poplítea, i a l’aorta. I les
metàstasis poden ser arreu, però, especialment, es presenten al cervell, fetge, melsa,
ronyons i suprarenals. La metàstasi als ossos sol ser a les vèrtebres. A les arteries
intestinals, el sarcoma pot afectar la submucosa, la serosa i el mesenteri. Sol haver-hi
reacció immunopositiva a anticossos d’Ulex europaeus, al factor de VON WILLEBRAND, i al
CD31; però, immunonegativa al CD34. A les zones de metàstasis, es troben cèl·lules grans,
i cèl·lules fusiformes. Els tumors primaris solen ser de 2.5 cm de gruix, com a molt. Pot
haver-hi diferenciació rabdomiosarcomatosa o epitelial. La cirurgia, a vegades, no pot ser
completa i, aleshores, la prognosi no millora com quan es pot fer completa (i amb
quimio). De sarcomes intimals n’hi ha de 5 tipus:
• epitelioide
• fusiforme-pleomòrfic
• similar a un mixofibrosarcoma
• similar a un hemangiopercitoma
• similar a un rabdomiosarcoma
S’hi poden trobar, a més de les cèl·lules fusiformes pleomòrfiques, cèl·lules gegants,
elements osteosarcomatosos (i rabdomiosarcomatosos), i diferenciació cartilaginosa (o
bé òssia). La reacció positiva a la vimentina és intensa. També pot ser-ho a l’ alfa-1-anti-
quimotripsina. La reacció a l’actina alfa (de fibra llisa) és focal positiva, com per a CD117,
CD69, p53 i Bcl-2 i al Fli-1. En canvi, no hi ha reacció als marcadors endotelials. Hi ha
negativitat respecte a la desmina i a la proteïna S-100 i (focal) a CD34. I la reacció al CD31
és variable. L’índex de proliferació cel·lular Ki-67 va del 5% al 80%. L’osteopontina és
present tant als tumors com a la matriu extracel·lular. La reacció és molt positiva a les
cèl·lules tumorals, i no tant al citoplasma dels macròfags. El CD44 (receptor de
l’ostepontina) és a la superfície dels limfòcits associats als tumors. Al sarcoma de l’artèria
pulmonar, l’expressió de l’ostepontina als macròfags, i a les cèl·lules tumorals, ha de fer
de missatgera en l’adhesió cel·lular. A la matriu extracel·lular, l’ostepontina és molt
activa, i reacciona amb el receptor CD44 de la superfície dels limfòcits. Els canvis a la
beta-catenina/APC són rars.



(a dalt, sarcoma intimal amb nuclis pleomòrfics estranys i llaçades de col·lagen
imitant una formació osteoide)

(a baix, cèl·lules de fusiformes a estrellades pleomòrfiques,
amb nucli hipercròmic)


















La quimio es pot fer amb epirubicina i ifosfamida, cas d’estar afectada l’artèria pulmonar.
La ràdio es pot fer amb raig de protons.

********************************************************************
L’OSTEOSARCOMA















L’osteosarcoma és una neoplàsia maligna mesenquimàtica amb diferenciació
osteoblàstica, i amb producció d’osteoide. És la forma més comuna de càncer als ossos.
Als USA hom estima que hi ha uns 5/M de casos per any, entre joves de menys de 20 anys.
N’hi ha una mica més, en proporció (30%), entre els negres, i una mica menys (20%), entre
les dones. És més comú a la regió tubular de la metàfisis dels ossos llargs (fèmur 40%,
tíbia 20%, húmer 10%) que no pas al crani (8%) o a la pelvis (8%). O, dit d’una altra manera,
afecta, en un 60% dels casos, a la zona del genoll; en un 15%, a la zona del maluc; en un
10%, a la zona de l’espatlla; i en un 8%, a la mandíbula. El sarcoma osteogènic afecta a uns
400 menors de 20 anys als USA, i a uns 500 majors de 20 anys. Dels 900 afectats, cada
any en moren uns 300. Als grans, sol ser concomitant amb el PAGET, infart medul·lar, o
irradiació prèvia. Factors concomitants de risc són: desaparició dels locus 13q14 amb Rb
desactivat, PAGET, displàsies fibroses, encondromatosis, exostosis
hereditàries, síndrome de LI-FRAUMENI (mutació a la línia germinal
TP53), síndrome de ROTHMUND-THOMSON. Beure aigua
excessivament fluorada augmenta per 7 les probabilitats de patir
osteosarcoma.
Hi ha diverses formes d’ osteosarcoma:
• típic (osteoblàstic/ condroblàstic/ fibroblàstic)
• multifocal
• telangiectàsic
• de cèl·lula petita
• intraossi


• intracortical
• de periosti
• paraosti
• d’alt grau en superfície
• extraossi
(triangle de CODMAN: radiografia)
La cirurgia molt agressiva sembla ser la única solució, però només s’amputa en el 10% dels
casos. Per a reduir les recidives, es dóna mifamurtide. És un tipus de càncer que, a poc a
poc, s’ha pogut combatre una mica millor. El tumor és sòlid i irregular (almenys vist als
raigs X), degut a la formació d’agulles irradiant en angle recte.

Els símptomes que dóna l’osteosarcoma, a part del bony que forma, són els dolors
nocturns. Els metges, en general, no solen distingir un bony o quist benigne d’un bony
maligne, al no soler fer radiografies en aquests casos. Per a diagnosticar-ho bé, caldria, a
més de la radiografia, un TAC, almenys, i, millor encara, la MIR i el PET. I, per a ser
definitiu, la biòpsia, feta per un especialista en càncer d’ossos o oncòleg ortopèdic, per
escatir si el tumor és benigne o maligne. Normalment, es fa el protocol francès, és a dir,
la quimio abans de l’operació. El grau de necrosis al tumor donarà idea de la seva
malignitat. La quimio sol fer-se amb metotrexat i leucovirina, cisplatí (a l’artèria),
adriamicina, ifosfamida (amb mesna), etopòsid, i muramil-tripèptid. La ifosfamida es
reserva per a quan la necrosis és escassa. L’esperança de vida als 5 anys és d’un 70%. En
tot cas, cal beure força aigua, o líquids, i alguns medicaments contra el basqueig (kytril,
zofran). Contra la neutropènia, es pot donar neupogen i/o neuplasta. Contra l’anèmia,
epogen. La prognosi depèn de lo avançat que estigui l’osteosarcoma. A l’estadi I, és molt
bona (amb extirpació). En estadi II, si hi ha reacció positiva al Her2, Cxcr4, i p-
glicoproteïna, i amb metàstasis abundants, aleshores la prognosi és pitjor que no pas si hi
ha reacció negativa a aquells indicadors, —i poques metàstasis que hagin durat molts
mesos i que puguin ser extirpades fàcilment—. L’esperança de vida per a 5 anys pot ser
del 40% aproximadament. I, per a 10 anys, del 20%. Per a l’estadi III, tot depèn de si els
nòduls pulmonars són o no fàcilment extirpables. L’esperança de vida per a 5 anys,
aleshores, sol ser del 30%.

Almenys als gossos, els inhibidors de la destrucció òssia (a càrrec dels osteoclasts)
redueixen la necrosis a l’osteosarcoma. Ho són l’alendronat i el pamidronat. També el
làser apSTAR, combinat amb un polímer, redueix els tumors principals i secundaris. Una
vacuna (Advaxis) feta amb Listeria monocytogenes està en fase experimental encara.







*******************************************************************
El SARCOMA d’EWIN



















El sarcoma d’ EWIN és un tumor rar, —amb cèl·lules rodones—, que es presenta al teixit
ossi o cartilaginós de la pelvis, fèmur, húmer, costelles o clavícula. Sol ser concomitant
amb altres tumors originats pel mateix motiu genètic (neuro - ectodèrmics primitius): per
una translocació entre els cromosomes 11 (FLI1) i 22 (EWS) o entre t(11;22) (q24;q12) ; t
(7;22). Hi ha reacció positiva a CD99, i negativa a CD45. És típic d’adolescents; i, més a
nois (60%) que a noies. Tot i afectar sobre tot l’os, és difícil de classificar com a
mesodèrmic o com a ectodèrmic. Els símptomes són: dolor fortíssim i inflor. A les
radiografies s’hi veu una lesió lítica (concèntrica) amb reacció del periosti. La MRI, amb
gadolini com a contrast, pot afegir informació sobre l’extensió exacte del tumor. En els
tumors, també de cèl·lula rodona, l’escorça de l’os pot no mostrar alteracions mentre la
lesió penetra pels canals de HAVERS, però sí que es pot veure una massa tova gran al
voltant de l’os. Lo típic del sarcoma d’ EWIN és que hi hagin lesions, com si l’os estigués
arnat, —a la medul·la i a l’escorça—. L’histiocitoma fibrós maligne (=sarcoma
desdiferenciat pleomòrfic) pot provocar lesions similars. Al microscopi es veuen les
cèl·lules rodones petites amb citoplasma aclarit, degut al glicogen (PAS +) (i diastasa del
PAS –). La membrana cel·lular queda palesada per una reacció positiva al CD99. Hi ha uns
3 casos /M als USA en menors de 3 anys, i fins a 46/M en joves d’entre 15 i 19 anys. Però,
al món, hom calcula que la proporció és de 2/M d’adolescents. La quimio (11 mesos) es
dóna, sobre tot, per a tractar les metàstasis. Se sol fer amb ifosfamida i etopòsid. La
cirurgia i la ràdio (7 setmanes) també poden ajudar. Però, a vegades, lo millor és
l’amputació. Els contra-oligo-deoxinucleòtids poden ajudar a inhibir l’expressió de la
proteïna de fusió associada al sarcoma d‘ EWIN, per la translocació EWS/ETS. La
fenretinide propicia l’ apoptosi de les cèl·lules del sarcoma d’ EWIN, in vitro i in vivo, als
ratolins. Les metàstasis solen afectar tòrax, moll de l’os i, a vegades, el SNC i els ganglis
limfàtics. L’esperança de vida per a 5 anys, amb quimio, pot ser del 80%. Si hi ha
metàstasis, l’esperança de vida per a 10 anys pot ser del 30%.

(MRI d’un sarcoma d’ EWIN a la pelvis
esquerra)







El TUMOR PRIMITIU NEUROECTODÈRMIC és un tumor derivat de la cresta neural. Afecta
a alguns joves de menys de 25 anys. L’esperança de vida per a 5 anys, després de la ràdio i
la quimio, és només del 8%. Genèticament, és del grup del sarcoma d’ EWIN. Es diferencien
dues menes: el perifèric i el central. El perifèric, pràcticament, és el sarcoma d’ EWIN amb


més diferenciació neuronal. El central sol afectar l’espai supratentorial. Si és
infratentorial, aleshores ha de ser un medul·loblastoma. Els pineoblastomes de la
glàndula pineal són una mica diferents dels tumors primitius neuroectodèrmics. La
persona afectada d’algun d’aquests tumors té 50 vegades més probabilitat de morir que
una persona sana. L’esperança de vida dels afectats sol ser, per a 5 anys, del 64%, en nens
de fins a 9 anys; i del 35%, en joves de més de 20 anys. El p53 només està implicat en un
10% dels casos.




















(imatges de tumor primitiu
neuroectodèmic supratentorial)










*****************************************************************



Sarcomes de teixits tous. N’hi ha uns 25/M.

(angiosarcoma)

L’ ANGIOSARCOMA és una neoplàsia maligna que afecta l’endoteli dels vasos sanguinis
(hemangiosarcoma) o dels vasos limfàtics (limfoangiosarcoma). Fa metàstasis amb
facilitat. A la pell hi són força rars. Són típics de les vísceres. Al fetge, és molt maligne i
concomitant amb intoxicació pel monòmer de clorur de vinil (gas), o per clorur de
polivinil, en plantes de fabricació de PVC.

També pot ser concomitant amb intoxicació per Arsènic (present als pesticides), i per
thorotrast (un contrast amb Tori radioactiu amb vida mitjana de 22 anys).
L’angiosarcoma és més comú en algunes races de gossos com ara retrievers (golden o
llauradors).



El CISTOSARCOMA / FIL·LOIDES / MALALTIA SEROQUÍSTICA DE BRODIE és un tumor en
forma de fulla, ampli, de creixement ràpid, que s’origina al voltant dels conductes
mamaris. N’hi ha menys d’1 per cada 100 de càncers de mama. És un tumor mixt, epitelial
i conjuntiu. Depenent de la capacitat infiltrativa, i de les característiques cel·lulars, pot ser
benigne, o més o menys maligne. Però, sempre hi ha el perill que es torni més maligne. 2
de cada 3 tumors són benignes, especialment a les dones més joves. Es nota una massa
endurida. És típic de dones entre 40 i 50 anys. Però, es pot donar, en rares ocasions, a


adolescents a partir dels 12 anys. Només la cirurgia és efectiva. La ràdio evita recidives. El
fil·loide és un entremig entre el sarcoma típic i el fibroadenoma.

(fil·loides mamari amb aparença típica mixoide a la dreta;
a l’esquerra teixit normal i fibroquísitc)


El CONDROSARCOMA EXTRAESQUELÈTIC és un tumor de grau intermig, amb força
tendència a recidives i metàstasis. És un condrosarcoma que es dóna als teixits tous. És
típic d’homes d’uns 40 anys, però es pot donar (½) a les dones també. Les radiografies
no el palesen gaire. Cal una MRI. El millor tractament és l’extirpació. Pot aparèixer al
tronc o a les extremitats (80%) —sobre tot, a les cames—. En més del 75% dels casos, hi
ha una
fusió dels
locus
EWS-CHN.


L’esperança de vida als 15 anys és del 60%.

****************************************************************

El DERMATOFIBROSARCOMA PROTUBERANS

















És un tumor dèrmic molt rar (1/M). Un 5% d’aquests sarcomes poden fer metàstasis. Sol
presentar-se en joves d’uns 30 anys (però pot fer-ho en
nens i ancians). Ve a ser un 4 % dels sarcomes de teixits
tous. El diagnòstic només es pot fer amb biòpsia. Comença
essent una taca vermella inflada al tors —o cames, braços
coll o cap—. Normalment (90%) és de baixa malignitat. N’hi
ha (10%) de grau intermig. Rarament (5%) fa metàstasis. Sol
haver-hi (90%) una translocació t(12;22) entre el gen del
col·lagen (COL1A1) i el del PDGF (factor de creixement plaquetari). Aleshores el fibroblast fabrica
factor de creixement plaquetari enlloc de col·lagen. Sol haver-hi reacció positiva al CD34. El
tractament és el típic triple. La cirurgia millor és la de MOHS, amb marges de 3 cm. L’inhibidor de
la tirosinasa, l’ imatinib, va bé, fins i tot en els casos rebels.


*************************************************************






El FIBROSARCOMA
El fibrosarcoma o sarcoma fibroblàstic és un tumor maligne derivat del teixit conjuntiu
fibrós. Es caracteritza per la presència de fibroblasts proliferatius o cèl·lules fusiformes
anaplàstiques indiferenciades. Sol presentar-se en homes entre 30 i 40 anys. De les parts
fibroses dels ossos passa al periosti i musculatura que envolta els ossos —com el fèmur,
la tíbia, i la mandíbula—. Pot ser més o menys maligne. Poden veure-s’hi fascicles de
cèl·lules fusiformes secretores de col·lagen, amb alguna mitosi, tot i donant al conjunt un
aspecte d’espina de peix. Els fibrosarcomes menys diferenciats contenen cèl·lules
gegants, amb moltes mitosis, poca producció de col·lagen, i molt de pleomorfisme. Els
fins vasos sanguinis sense endoteli (immadurs) afavoreixen les metàstasis. En gats i
gossos, el làser apSTAR millora la resposta immunitària i aconsegueix reduir el tumor i les
metàstasis.

FIBROSARCOMA












L’HEMANGIOPERICITOMA


Aquest sarcoma s’origina als perícits de les parets dels capil·lars. Pot presentar-se als
muscles, fetge, cor, i a alguns ossos. És especialment agressiu quan es desenvolupa a les
meninges. Allí, les cèl·lules ovals tenen poc citoplasma. Hi ha reacció molt positiva a la
reticulina intercel·lular. Les cèl·lules tumorals poden donar al tumor un aspecte
fibroblàstic, mixoide o pericític. No hi ha reacció a l’antigen epitelial de membrana (com
passaria als meningiomes). Solen haver-hi recidives i metàstasis. El tractament és el triple
clàssic. Les metàstasis poden afectar els pulmons, fetge, cervell, i cames. Sol afectar
fèmur i tíbia proximal de persones grans. Sol formar-se per acumulació de perícits, com
un folre que encercla una anomalia, o ramificació, en forma de cornamenta de cérvol als
vasos sanguinis. El diagnòstic precís només es pot fer amb l’ajuda del microscopi
electrònic. A l’hemangiopericitoma s’hi veuen fulls i nius al voltant de canals vasculars. El
folre vascular és normal, amb una monocapa endotelial no neoplàsica.

Els PERÍCITS són mesenquimàtics. Ajuden a regular la circulació. Estan rodejats de llur
pròpia làmina basal. Venen a
ser un estadi entre una cèl·lula
endotelial i una fibra muscular.
Els hemangiopericitomes
venen a ser l’1 % dels sarcomes
de teixits tous. La majoria es
presenten a pacients d’entre
30 i 50 anys, però no
exclusivamnet. Factors de risc


poden ser: exposició a radiacions ionitzants i/o cremades amb productes químics. Alguns
tumors ossis amb osteomalàcia / hipofosfatèmia han resultat ser hemangio-pericitomes.
Les metàstasis poden estendre el tumor de les cames als pulmons i, rarament, al sistema
limfàtic. Aleshores, la prognosis és dolenta. El tumor sol créixer a poc a poc, i sense dolor,
a la tíbia proximal, o al fèmur, o darrere la pelvis (i, aleshores, a més de dolor i fluixedat,
sol haver-hi retenció d’orina). Els tumors subcutanis són rars. Es pot arribar a auscultar
una remor especial deguda al tumor. La regió de sobre el tumor està més calenta del
normal. A simple vista, el tumor es veu asimètric, amb cavitats, i molt vascularitzat. Al
microscopi, les cèl·lules són ovoides o fusiformes (rodejades de reticulina). Les cèl·lules
neoplàsiques formen una mena de capes de ceba o cornamenta de cérvol al voltant dels
vasos. Immunohistoquímicament la reacció a la vimentina és variable, però, hi ha reacció
negativa a la desmina i al factor VIII. Tot i la variabilitat, l’esperança de vida per a 5 anys
hom pot dir que és d’un 75%; i, per a 10 anys, del 45%. Cal vigilar molt els pulmons, perquè
són el primer lloc on s’hi forma la metàstasis. L’hemangiopericitoma a les meninges sol
afectar els ossos del crani.


L’HEMANGIOSARCOMA

L’ hemangiosarcoma és un sarcoma de creixement ràpid, i molt invasiu. S’origina a
l’endoteli dels vasos sanguinis. La ruptura dels canals plens de sang pot ocasionar una
hemorràgia mortal. Sol ser concomitant amb exposició al Tori radioactiu (medi de
contrast), al clorur de vinil, o a l’Arsènic. El limfedema que segueix a la mastectomia i
radioteràpia per càncer de mama pot anar associat a hemangiosarcomes.


(hemangiosarcoma hepàtic)

















A gats i gossos (pastor alemany, golden retriever) no és rar i, a més de al cor i a la pell
(per exposició al sol), pot presentar-se als ronyons, bufeta de l’orina, musculatura, boca,
ossos, i sistema nerviós central (SNC). El primer símptoma que sol ser advertir són les
arítmies ventriculars o el col·lapse per hemorràgia interna. El tractament no pot allargar
gaire més l’esperança de vida. La quimio es fa amb doxorubicina. L’extirpació només és
reeixida quan l’ hemangiosarcoma es presenta a la pell.



El LEIOMIOSARCOMA és un tumor que afecta el teixit conjuntiu i la musculatura llisa. Ve
a ser la variant maligna del leiomioma. El leiomiosarcoma és força rar. Ve a ser el 7% dels
sarcomes. Pot estar inactiu molt de temps i, de cop, tornar-se invasiu. Les localitzacions
més probables són a la matriu, a l’estómac, al budell prim, i al retroperitoneu. A la pell,
s’origina als músculs piloerectors. Als budells, es pot originar a la musculatura llisa que
envolta a la mucosa del tracte gastrointestinal o als vasos sanguinis adossats. Al
retroperitoneu s’origina a la túnica mitjana (musculatura que envolta el vas sanguini). Pel
comú, pot haver-hi hemorràgies dins el tumor. Els tumors són tous i hi ha pleomorfisme
marcat. Sempre que els marges estiguin ben definits, l’extirpació serà el millor remei.
Altrament, millor fiar-se de la ràdio i la quimio.


El
LIMFOANGIOSARCOMA és un tumor rar que sol seguir
al limfedema crònic, secundari a una mastectomia per
càncer de mama. Aleshores, o quan hi ha
hemangiosarcoma, es coneix com a síndrome de
STEWART-TREVES. És més comú als braços. Comença
com una marca tendra púrpura nodulosa a la cara
anterior del braç, i evoluciona cap a una úlcera amb
crosta i vers una necrosis afectant el teixit subcutani.
Aleshores fa metàstasis ràpid. La teràpia més agressiva
serà l’amputació; però, caldria reservar-la només quan


el diagnòstic sigui molt clar i segur. La quimio es pot fer amb paclitaxel, doxorubicina,
ifosfamida o gemcitabine. El bevacizumab, aplicat externament, pot reeixir com a teràpia
complementària a la quimio.












****************************************************************

El LIMFOSARCOMA exclou els limfomes de HODGKIN i, de fet, es pot considerar
equivalent a limfoma no–HODGKIN. Hi ha una variant de cèl·lules B i una variant de cèl·lules
T (o NK). Pot originar-se als limfoblasts, limfòcits, cèl·lules plasmàtiques, cèl·lules
reticulars o a l’estroma. Pot afectar el coll, les mandíbules, l’estómac, el fetge, els
pulmons, la melsa, el timus, i el conducte auditiu. Sol afectar, en nens almenys, el
mediastí. La sida i alguns medicaments nous han fet que els limfomes augmentessin
molt. Els poden propiciar l’aspartame, el PVC, les radiacions electromagnètiques de les
antenes dels mòbils, els greixos en configuració trans, i les amines aromàtiques
heterocícliques de la carn molt fregida.
El tractament sol ser el triple tractament esperat: quimio (metotrexat, prednisona, o ja
més agressiva: RCHOP), ràdio, i transplantament de moll de l’os. Quan afecta al SNC, cosa
molt freqüent quan hi ha sida, elsmetges recomanen prednisona, metotrexat i
radioteràpia suau (pal·liativa). Nota: RCHOP significa quimioteràpia amb la mescla de
ciclofosfamida, hidroxidaunorubicina (= adriamicina), oncovin (=vincrsitina), i prednisona.
(Vegi’s LIMFOMES).


********************************************************************








El LIPOSARCOMA
(liposarcoma mixoide)

El liposarcoma és un càncer
rar. Afecta el teixit adipós
profund, com ara el de
l’entrecuix i el del
retroperitoneu. Sol formar
masses principals
rodejades de petites
masses subsidiàries. A més
del dolor, pot ocasionar
pèrdua de pes. La
compressió dels òrgans
veïns pot ocasionar
problemes renals, o d’altra mena. La part més diferenciada (microscòpicament) mostra
lipoblasts (amb citoplasma multi vacuolar i nucli fosc excèntric amb osques) i força vasos
capil·lars. Se’n distingeixen diversos subtipus: ben diferenciat (retroperitoneu), tumor
lipomatós atípic (arreu), desdiferenciat (part diferenciada i part no), mixoide (de cèl·lula
rodona), i pleomòrfic. En conjunt, sol presentar-se en persones de més de 40 anys. Els
liposarcomes són els sarcomes de teixits tous més comuns, darrere dels histiocitomes
fibrosos. Sol haver-n’hi 2-3 /M. L’esperança de vida per a 5 anys és del 40 al 100%.















(liposarcoma desdiferenciat, menys a l’esquera, més a la dreta)

El NEUROFIBROSARCOMA
El tractament usual d’aquest tumotr és l’extirpació. La ràdio es reserva per a evitar


recidives després de l’operació. El cirurgià en principi mira, o hauria de mirar, de salvar el
braç o la cama del pacient. La quimio sol fer-se a l’estil francès (abans de l’operació).
També és conegut com a “tumor maligne perifèric de la beina de nervi” o “schwannoma
maligne” o “neurosarcoma”. La meitat dels casos correspon a neurofibromatosis. És un
sarcoma que afecta el teixit conjuntiu que envolta els nervis.

(neurofibrosarcoma amb arquitectura en cua de peix o opus spicatum)














Quan hi ha un component rabdomiosarcomatós (de musculatura esquelètica) s’anomena
tumor maligne de tritó. El tractament principal és l’extirpació, i pot suplementar-se amb
quimio (doxorubicina) i ràdio. Pot ser concomitant amb la pèrdua d’heterozigosi al locus
17p. També amb mutacions del p53. Es manifesta amb inflor a braços i/o cames, sense
dolor, o amb sensació de dolor. La biòpsia dóna un diagnòstic definitiu, però ajuden el
TAC i la RMN. És més greu als nens.



L’ OSTEOMA EXTRAESQUELÈTIC

Els osteomes extra - esquelètics són com els osteomes típics, però es formen fora dels
ossos. Els osteomes típics són tumors ossis que es presenten a la laringe, cartílag tiroïdal,
còndil mandibular, al mastoide, a la pelvis o als ossos tubulars de les extremitats (braços,
cames). Són protrusions que creuen el periosti. Els osteomes extra – esquelètics poden
presentar-se al cap (darrere la llengua), a la cuixa, o als ovaris. En principi, són benignes, a
diferència dels osteosarcomes o dels condrosarcomes. Es poden visualitzar amb raigs X
tous, o, millor encara, amb RMN. Poden ser conseqüència d’un cop o d’un abús físic.






(osteoma extra - esquelètic
subcutani)













El RABDOMIOSARCOMA s’origina a partir de cèl·lules de la musculatura esquelètica. Es
pot presentar als budells, al cap, al coll, al tracte genitourinari, o a molts altres llocs. Té
dues variants: embrionària (nens d’uns 5 anys), i alveolar (adolescents d’uns 15 anys). Les
dues variants contenen, respectivament, cèl·lules típiques de l’embrió a les 7 i a les 11
setmanes. De fet, podria ser el sarcoma més comú als nens. I ve a ser el 3% de casos de
càncer infantil. Com a immunomarcadors hi ha les proteïnes mioD1 i la miogenina,
típiques de la musculatura esquelètica quan s’està formant. D’entre les variants de
rabdomiosarcoma n’hi ha de poc malignes (botrioide, de cèl·lula fusiforme), de
mitjanament malignes (embrionari), i de malignes (alveolar, desdiferenciat). D’altres
variants són el rabdomiosarcoma pleomòrfic, típic d’adults, i el rabdomiosarcoma
esclerosant. Una variant de guerra és la deguda a la metralla infiltrada al cos. La metralla
conté un aliatge de Tungstè, Níquel i Cobalt. El 70% dels nens hospitalitzats per
rabdomiosarcoma tenen una bona prognosi.

El RABDOMIOSARCOMA BOTRIOIDE és una variant embrionària de bona prognosi. Es pot
presentar a la nasofaringe, al conducte biliar comú, i a la bufeta de l’orina de nens i
adolescents (o a la vagina de nenes). Al microscopi, s’hi poden veure les estries
transversals típiques dels rabdomioblasts. La massa tumoral pot ser polipoide, grogosa,
friable, i amb tendència a produir hemorràgies. Sol presentar-se entre els 3 i els 8 anys. En
casos comptats, es pot presentar a dones grans. L’esperança de vida per a 5 anys és del
20%.

El RABDOMIOSARCOMA DE CÈL·LULA FUSIFORME és la variant típica dels nois joves. Es
presenta, o bé al teixit paratesticular, o bé al cap o al coll. La prognosi és força bona.



El RABDOMIOSARCOMA EMBRIONARI és la variant més comuna de sarcoma als nens.
També és conegut com a “tumor de cèl·lula petita, rodona i blava”. L’esperança de vida
per a 5 anys és del 70%.

El RABDOMIOSARCOMA ALVEOLAR té una aparença microscòpica similar a la dels
alvèols pulmonars. Sol ser concomitant amb la presència de les proteïnes PAX3, PAX7-
FOXO1, i FOXO1.


(rabdomiosarcoma alveolar congènit post-auricular,
amb nòduls separats entre si per septes hialins.
Al requadre, cèl·lules tumorals discoadhesives grans,
amb nucli hipercromàtic i citoplasma escàs)














(rabdomiosarcoma esclerosant, amb cèl·lules primitives rodones en
micro - alvèols, nius, i cordes sobre un fons esclerosat).



******************************************************************
SARCOMA ALVEOLAR TOU

És un tipus molt rar de sarcoma de teixit tou. Creix a poc a poc. Es presenta a nens i joves,
i, normalment, a les cuixes, les mans, al coll o al cap. Pot anar de la musculatura cap a l’os.
Pot fer metàstasis als pulmons o al cervell. Ve a ser menys de l’1% dels sarcomes. O sigui
que, als USA, per exemple, se n’esperen uns 100 casos l’any. Quan creixen molt, poden
comprimir nervis o vísceres, i això pot donar problemes. Sol haver-hi calcificacions (com a
molts neoplasmes lents). Sol haver-hi una translocació d’un tros ASPL del cromosoma X
cap al cromosoma 17 TFE3, amb el resultat de la producció d’una proteïna de fusió
anòmala. En principi, la prognosi és dolenta. Caldrà veure els resultats de nous
medicaments prometedors (sunitinib, cediranib).


(cèl·lules amb nucli excèntric i citoplasma molt eosinofílic
en un sarcoma alveolar tou)









SARCOMA DE KAPOSI
(Vegi’s càncer de pell).

L’hongarès MORITZ KAPOSI el va descriure el 1872 a Viena. Ara, aquest sarcoma és molt
conegut, gràcies a la pandèmia de la sida. El virus HHV8 és l’agent causal d’aquest
sarcoma que pot afectar la pell (màcules, pedaços, nòduls, plaques, tumors exofítics). Els
tumors poden trobar-se localitzats o bé en una zona, o bé esgarriats, o bé solitaris. A més
dels teixits subcutanis, pot afectar la mucosa de la boca, ganglis limfàtics, i vísceres,
tracte gastrointestinal, i tracte respiratori. La presentació més típica és la de màcules
violàcies a les cames i dits dels peus. La versió més agressiva es presenta als afectats per
la sida, i als negres. La crioteràpia pot ser la solució per a lesions molt ben localitzades o
aïllades. L’extirpació quirúrgica, la ràdio o la quimio local (vinblastina, alitretinoïna en gel)
i la immunoteràpia (imiquimod) poden tenir un cert èxit. El tractament antivíric contra la
sida pot ser la millor solució per via interna (atripla, combivir, kaletra, kivexa, trizivir,
truvada) contra el sarcoma de KAPOSI. A més de als negres (forma cutània, forma
limfadenopàtica) i de als afectats per al sida, aquest sarcoma afecta a persones
mediterrànies grans amb ascendència de l’orient pròxim. També es pot donar en
persones trasplantades o, d’alguna manera, immuno-deprimides (gràcies als
medicaments, etc.). La variant més agressiva és la dels afectats per la sida (descrita el
1981). Comença a manifestar-se amb algunes màcules morades que, ràpidament, es
tornen pàpules, nòduls i plaques, arreu del cos, però, especialment, al tors, coll, cap,
membranes mucoses (paladar, genives) i, en casos extrems, a l’estómac i als budells, als
ganglis limfàtics i als pulmons. A més de la incomoditat, dolor, i efecte estètic, sol
provocar problemes psicològics, derivats, sobre tot, de la prognosi fatal de la malaltia.
L’afectació gastrointestinal provoca basqueig, diarrees i pèrdua de pes. L’afectació
pulmonar provoca febre, tos, dispnea, hemoptisis, i dolor al pit; i difícilment pot ser
diagnosticada sense una exploració directa (broncoscòpia). Els sarcoma de KAPOSI, en
teoria, no és un autèntic sarcoma, ja que deriva de l’endoteli limfàtic. Està vascularitzat al
màxim. Conté cèl·lules fusiformes. El diagnòstic visual es pot acabar de confirmar amb la
reacció a la proteïna LANA. La transmissió del HHV-8 sembla que és a través de la saliva,
sobre tot entre els contactes homosexuals. Es pot fer un test ELISA per a detectar millor
el virus. Aqueix test és el que se sol fer abans d’un transplantament, com a mesura
preventiva. El tractament intern, a més de amb els antiretrovirals forts, quan hi ha
afectació al tracte gastrointestinal o respiratori, es fa amb alfa-interferó, doxil o
paclitaxel. La tàctica del HHV-8 és apropiar-se de gens cel·lulars del cos humà per
escapolir-se dels sistema immunitari i per a crear tumoracions. És el tipus de càncer més
freqüent a l’Àfrica subsahariana.



(sarcoma
de KAPOSI
a les
genives,
braç, cama
i peu)







(sarcoma de KAPOSI al tors)





(sarcoma de KAPOSI al paladar, detall microscòpic; tinció HE)








(ma afectada pel sarcoma de KAPOSI)












(lesions limfòmiques
immunoblàstiques degudes al
virus HHV-8 o del sarcoma de
KAPOSI; a l’esquerra, amb HE; al
centre i a la dreta, amb
immunotinció)






El 30% dels qui pateixen la SIDA solen tenir sarcoma de KAPOSI. Abans de l’any 1980, es
manifestava només als jueus rossos de més de 60 anys. Després, es va escampar molt pel
centre d’ Àfrica, on el 10 % dels càncers són d’aquest tipus; i, a tot el món, acompanyant a
la SIDA. L‘agent causant és un herpes-virus. Malauradament, les vacunes no fan efecte, o
en fan ben poc, de moment. La malaltia comença als endotelis, i es pot escampar a la
musculatura llisa i al teixit conjuntiu (fibroblasts). La varietat original —diguem-ne variant
A— de la malaltia, es manifestava com a nòduls o plaquetes dèrmiques disseminades per
les cames. La teràpia mèdica sol ser amb crioteràpia o amb ràdio. La variant B seria la que
afecta en especial els ganglis limfàtics (i també el budell gros). Es manifesta en forma de
plaques nodulars de color marró o púrpura, i pot arribar a afectar els ossos. El tractament
mèdic és amb ràdio (20 Gy en total). La variant C, la típica de la sida, es manifesta també
per plaques o nòduls grans a la pell, del mateix color, disseminats, i força abundants. Pot
arribar a afectar moltes vísceres i ganglis limfàtics. Poden haver-hi moltes hemorràgies
internes. El tractament mèdic no allarga la vida. És amb vinblastina (i vincristina), i amb
etopòsid i doxorubicina. Com que contra l’ herpes-virus el Guaiac es mostra molt eficaç,
val la pena provar-lo contra el sarcoma de KAPOSI, amb Regalèssia, Centella asiatica i rel de
Malví.

********************************************************************









SARCOMA EPITEIOIDE

El sarcoma epitelioide es
presenta a les extremitats
dels joves, i ho fa rara
vegada. La única manera
de diagnosticar-lo és per
biòpsia. S’assembla als
adenomes, als melanomes
i als granulomes.
Té reacció positiva a la
vimentina i a les
queratines, a la CA125,
però no al SMARCB1 (INI1,BAF47).

***************************************************************

SARCOMA PLEOMÒRFIC DESDIFERENCIAT

També anomenat histiocitoma fibrós maligne. És, dels sarcomes de teixits tous, el més
comú als adults. Rarament es presenta a nens. És més comú a persones de raça
caucàsica. Afecta el doble als homes que a les dones. Pot afectar el retroperitoneu,
braços i cames (massa tova indolora) i a d’altres parts. Si fa metàstasis, les fa als pulmons
(90%), ossos (8%) o fetge (1%). La biòpsia acaba d’assegurar el diagnòstic per RMN (massa
ben circumscrita i fosca a T1 i brillant a T2). Sol haver-hi necrosi central. No s’assembla a
cap altre teixit normal i, per això, s’anomena desdiferenciat. Hi ha moltes cèl·lules, molt
pleomorfisme, moltes mitosis (més o menys atípiques), i algunes cèl·lules fusiformes. El
tractament és l’extirpació i la ràdio. La prognosis és variable, i l’esperança de vida per a 5
anys va del 35% al 60%, depenent de lo pleomòrfic i de lo ben circumscrit del tumor.
Curiosament, pot ser contagiós (de ferida a ferida).



(sarcoma pleomòrfic desdiferenciat o histiocitoma fibrós maligne)

********************************************************************

SARCOMA SINOVIAL

És un sarcoma rar, que es presenta als teixits tous vora les articulacions del braç, coll o
cama. De fet, no se sap si s’origina de cèl·lules sinovials o no. També es presenta al cor,
cervell i pròstata. Ve a ser el 8% dels sarcomes de teixits tous, o el 20% dels sarcomes dels
joves (cap els 30 anys). S’hi veuen cèl·lules fibroses fusiformes, petites, en làmines; i
cèl·lules epitelioides. Pot predominar el primer tipus; o el segon. Sol ser concomitant amb
la translocació t(x;18) (p11.2;q11.2). La translocació entre el gen SS18 (del cromosoma 18) i
un dels gens 3SSX (SSX1, SSX2, SSX4) del cromosoma X determina la presència del gen de
fusió SS18-SSX. A més d’un bony, pot ocasionar cansament general. El tractament sol ser
quirúrgic, però té un èxit variable (20-70%). La quimio es fa amb doxorubicina hidroclorur,
i ifosfamida. La ràdio es fa per reduir les recidives.



SARCOMA SINOVIAL


********************************************************************

TUMOR MALIGNE DE BEINA DE NERVI PERIFÈRIC

És el mateix que NEUROSARCOMA, o que NEUROFIBROSARCOMA o que SCHWANNOMA
MALIGNE. És un càncer de teixit conjuntiu que afecta els voltants dels nervis perifèrics.
La meitat dels casos són concomitants amb neurofibromatosis. El tractament és el triple
clàssic, amb doxorubicina com a quimio i, a vegades, l’amputació com a tractament
quirúrgic. Genèticament està lligat a la pèrdua d’heterozigosi al cromosoma 17 (al braç p).
I també a mutacions al gen p53. Dóna edema a les cames, que queden adolorides. A més
del la RMN i el TAC, lo definitiu és la biòpsia per a detectar-ho.

(Schwannoma maligne,
amb tinció de Diff-Quik)










TUMOR DESMOIDE
El tumor desmoide afecta a teixits tous (músculs, teixit conjuntiu, aponeurosis). És poc
comú, però prefereix les dones als homes. Pot ser relativament benigne, però infiltratiu.
“Desmoide” significa com de tendó. Normalment, es presenta ben definit, ferm,
agressiu, amb moltes cèl·lules. Pot presentar-se al múscul recte abdominal (a les dones,
després del part), o al voltant de cicatrius abdominals. Però, també a la musculatura
esquelètica (espatlla, peu, etmoides). Molt rara vegada es presenta a l’escrot, o a la
bufeta de l’orina, o sota la mamella (2 de cada 1000 casos de càncer de mama). La pell,
per sobre les estructures aponeuròtiques, sol quedar inalterada. En principi, les cèl·lules
principals són els fibroblasts. Pot ser concomitant amb la poliposis adenomatosa familiar
del còlon (15%). Aleshores, hi ha una
mutació bial·lèlica al gen APC
(supressor de tumors). Són factors
de risc: tenir familiars amb tumors
desmoides, tenir familiars amb
trastorns gastrointestinals, i tenir
una o més mutacions de la línia
germinal distals al codó 1399. Als
tumors desmoides infantils, la beta-
catenina es localitza fàcilment als
nuclis. Sol haver-hi mutacions al
CTNNB1. La proteïna que aquest gen
codifica és part d’un grup que confereix adhesió i unions entre cèl·lules. També codifica
el citoesquelet d’actina i fa que s’aturi el creixement epitelial, un cop les unions i el teixit
s’han completat. A més d’estar relacionat amb l’APC, ho està amb el càncer colorectal,
medul·loblastoma, càncer d’ovari i amb el pilomatrixoma. Hom calcula que hi ha una
persona afectada per tumors desmoide de cada 3000 amb càncer d’algun tipus. Però,
quan hi ha parents amb poliposis familiar de còlon, la probabilitat de tenir tumors
desmoides és del 13%. Més que per les característiques cel·lulars (anaplàsia), és perillós
per la pressió que pot fer sobre vísceres i òrgans de la vora. És el doble de comú a les
dones que als homes. Als infants, afecta igual a nenes que a nens. Hi ha dues edats
típiques: 10 i 40 anys. Els contraceptius o el tamoxifè fan encongir els tumors desmoides.
Els estrògens els farien engrandir.



























*****************************************************************
TUMOR DESMOPLÀSTIC DE CÈL·LULA PETITA RODONA

El tumor desmoplàstic de cèl·lula petita rodona sol presentar-se, tot i que molt
rarament, a l’abdomen (diafragma, melsa, fetge, ganglis, budells, bufeta de l’orina,
ovaris, pelvis), o al crani, espina dorsal, pulmons, o testicles. Pot fer metàstasis als
ganglis, pulmons i als ossos. Sol afectar nois/nens joves. Pot ser concomitant amb el
tumor de WILM, i amb el sarcoma d’ EWIN.
Pot ser concomitant amb la translocació (t11;22) (p13:q12) corresponent a EWS/WT1. El
blanc o diana és el ENT4 (=PMAT = *equilibrative *nuceloside *transporte 4), que és una
proteïna plasmàtica de 530 aminoàcids que s’encarrega del transport de diversos
compostos (dopamina, serotonina). Està molt expressada a la musculatura esquelètica i
al cervell, i, en menor grau, al cor, ronyons i fetge. L’activitat d’aquest transportador no
depèn de la concentració de ions de Calci o de Sodi, però sí del potencial de membrana
en conjunt. El tumor pot arribar a ser gros i ben palpable a l’abdomen. Pot ocasionar
obstrucció intestinal, anorèxia, ascites, anèmia, i caquèxia. Pot ocasionar trombosis,
alteracions de la tiroide, problemes urinaris, o als testicles / vagina / matriu / ovaris. Sol
haver-hi necrosi al centre de la massa tumoral. Dóna reacció positiva a la citoqueratina
(marcador epitelial), a la desmina, a la vimentina (marcadors mesenquimàtics), i a la
enolasa neuroespecífica. A més del tractament clàssic triple, es pot fer un
transplantament de cèl·lules hematopoètiques, així com el tractament per hipertèrmia.
L’esperança de vida per a 5 anys és del 15%. La metàstasis pot anar a parar a moltsinvertia
llocs del cos. La quimio, potser més val fer-la a dosis baixa, i durant molt de temps, que
no pas a dosis massives en poques vegades.



TUMOR D’ ASKIN
És un tumor que afecta la paret toràcica
d’alguns nens o joves. Pot ser considerat com
un neuroepitelioma, o com un sarcoma.
S’assembla al sarcoma d’ EWIN, al
rabdomiosarcoma, al neuroblastoma i al
limfoma maligne. Afecta l’os i el moll de l’os,
l’àrea paraespinal, la pleura i els ganglis
propers. S’hi veuen cèl·lules rodones amb
nucli basòfil i citoplasma escàs (eosinòfil), i
grànuls de secreció densos.
























CÀNCER DE TIROIDE

(hiperplàsia per hipertiroïdisme)






(teixit de tiroides normal)

































(zona necròtica amb psammoma / càncer papil·lar de tiroide)



(a baix, carcinoma papil·lar de tiroide)










































(carcinoma papil·lar de tiroide)


















(a dalt, carcinoma papil·lar de cèl·lula alta al tiroide).




(carcinoma de cèl·lules de HÜRTHLE)















(a baix, carcinoma fol·licular de tiroide)























(adalt, carcinoma medul·lar)


(a baix, carcinoma anaplàstic de tiroide)
























(a dalt, carcinoma desdiferenciat /anaplàstic de tiroide)


El càncer de tiroide va essent més freqüent cada any que passa. Entre 1989 i 1998 en
moriren unes 2500 persones a Espanya. El major risc es troba a la província de Lugo, a la
zona oriental d’ A’Coruña, i a la zona occidental d’ Ourense i d’Astúries. A les Canàries, hi
ha major risc a La Palma, Fuerteventura i La Gomera, i a alguns municipis de Tenerife i de
Gran Canària. Aquesta distribució coincideix bastant amb les zones on el goll és més típic.


Càncer de tiroide 2008

El càncer de tiroides podria ser degut a
algun virus. Hi ha alguns casos que podrien
ser de contagis, tot i que això no és pas
acceptat per la majoria de metges. També
pot ser degut a radiacions ionitzants,
especialment incidents a la zona del coll; o
degudes a Iode radioactiu. Un 7% dels afectats per tumoracions o irradiació
desenvolupen càncer de tiroide. Aquest càncer s’associa normalment a escassa
fertilitat sexual.
El goll nodular asimètric és el més propens, seguit del goll limfadenoide (HASHIMOTO),


a degenerar en càncer.

De càncer de tiroide n’hi ha de cinc menes: PAPIL·LAR (65 %) / FOL·LICULAR (15%) /
MEDUL·LAR / DESDIFERENCIAT / ANAPLÀSTIC (10%). Els dos primers s’agrupen en el
tipus diferenciat. Els ganglis del coll inflats, a apart el tumor que creix, és el senyal més
detectable. Però, pocs casos amb aquest senyal equivalen a càncer. L’expressió del
gen mn23-H1 és concomitant amb el càncer de tiroide, essent aquell un gen
antitumoral, que es dispara en cas de càncer de tiroide. La metàstasi sol afectar els
pulmons i els ossos. Ja que les dones tenen 8 vegades més goll (pel HASHIMOTO), és més
sospitós de patir càncer un home amb senyals dubtoses, ja que les dones només tenen
el doble de càncer de tiroide que els homes. I els homes joves, més. Un sol nòdul (no
calent) és més sospitós que molts nòduls (i freds). Un creixement ràpid, també. L’
exposició a radiacions ionitzants propicia certament el desenvolupament d’aquest
càncer. Una font de radiacions ionitzants serien les radiografies de mandíbules i
dentadura d’amplia visió. [L’exposició a alguns subproductes ràdioactius de Txèrnobil
també.] . En principi cal abaixar la TSH (amb L-tiroxina).

El CARCINOMA PAPIL·LAR DE TIROIDE ve a ser el 80% dels casos de càncer de tiroide.
És 3 vegades més freqüent en dones entre 30 i 40 anys (i més maligne quan deriva del
HASHIMOTO) que en homes. És el tipus predominant també en nens. I en persones que
han rebut radiació al coll. Si el tumor és de > 1.5 cm, potser calgui radioteràpia i escàner
amb I-131 després de l’ ablació, quan hi ha hipotiroïdisme. En principi, és dels més
benignes. S’anomena variant micropapil·lar quan el tumor té menys d’1 cm. La
tiroglobulina n’és un bon marcador, almenys per als tipus ben diferenciats de càncer
papil·lar. Sol ser positiu al HBME-1 (anticós antimesotelial). En són característics els
psammomes (calcificacions en espiral) i els nuclis uniformes (sobre tot, a la variant
fol·licular). Hi ha més extensió limfàtica que hemàtica. Sol ser multifocal. Pot fer un
nòdul limfàtic lateral com a primera metàstasis. La variant micropapil·lar (amb nòduls
de menys d’1 cm) és força comuna (al 30% dels cadàvers), i alguns metges l’anomenen
“tumors papil·lars ocults”. Normalment, està ben encapsulat. I metastitza més als
vasos limfàtics (amb formació de cists) que als sanguinis. Pot fer metàstasis als
pulmons, disperses com a flocs de neu. A nivell de ME, s’hi veuen moltes mitocòndries,
molt RER, i molts microvilli. Malgrat ser lent, pot arribar a trencar la càpsula (40%). Sol
ser (25%) concomitant, especialment als nens i a les persones irradiades, amb la
translocació del pro-oncogen RET al locus 10q11, donant lloc a la proteïna de fusió
RET/PTC, i a l’activació de la via MAPK/ERK. Una altra translocació concomitant (10%) és
al locus 1q, i afecta al gen NTRK1 que codifica el receptor TrkA. Però, el cas més comú
d’alteració genètica associada al carcinoma papil·lar de tiroide són les mutacions
puntuals a l’oncogen BRAF, la qual cosa activa també la via MAPK/ERK. La mutació més
comuna és la V600E, que fa que es fongui la càpsula del tumor. Aquest tipus de càncer


sol descobrir-se per casualitat, ja que al principi no dóna símptomes. L’ecografia
ajudarà a escatir si hi ha calcificacions, o si hi ha cists, i si hi ha molts nòduls o pocs, i
com són de grans. També es pot descobrir a l’analitzar un nòdul gros ja simptomàtic
(dolor). Si el tumor queda fixat a la tràquea i és molt dur, i afecta a nervis de la laringe,
això pot ser senyal d’un nòdul papil·lar. Hom calcula que 1 de cada 4 seran malignes.
Per a visualitzar els tumors metastàtics, solia injectar-se clorur de Tali 201, o Gali, pel
sistema limfàtic. Per a visualitzar millor el tumor principal, és millor, com a contrast,
emprar I-meta-iodo-bezil-guanidina. L’anàlisi més fi seria detectar l’ ARNm del TSHR,
abans d’operar, i, després, per aspiració amb agulla fina. Els nens amb metàstasis miliar
als pulmons tenen molta esperança de vida, si se’ls tracta. Si el tumor no passa d’ 1 cm,
la tiroïdectomia sol fer-se només parcial. Si és major d’ 1 cm, sol fer-se total i, a més,
solen extirpar-se els ganglis més propers i, si cal, algun tros de múscul
esternocleidomastoidal. I, si no es pot extirpar algun tros, per afectar un nervi o la
vena jugular, després de l’operació, s’aplicava radioteràpia amb Iode, un cop, i després
de mig any, i d’un any. Els nòduls solen ser més agressius, a partir dels 45 anys. Si hi ha
metàstasis als ossos, es dóna cisplatí i doxorubicina. Sempre caldrà seguir amb la
levotiroxina, com a manteniment hormonal substitutori.



El CARCINOMA FOL·LICULAR DE TIROIDE és més freqüent a la gent gran. Ve a ser el
15% dels casos de càncer de tiroide. Sol afectar a dones de més de 50 anys. És força
maligne. Metastatitza per la sang, amb facilitat, a pulmons i ossos. La radioteràpia amb
escàner I-131 era força efectiva. Cal abaixar la TSH (amb L-tiroxina). La tiroglobulina
seria un bon marcador en aquest tumor, sobre tot, si, a més, es fa una ecografia.
Envaeix la càpsula i els vasos sanguinis. S’assembla molt a l’adenoma. Un altre
marcador específic per a discernir si hi ha malignitat seria el HMGA2 (factor de
regulació de la transcripció). El tractament estàndard seria l’extirpació (primer de mitja
tiroide, per esbrinar bé de què es tracta), seguida de radioteràpia (50-200 mil·licuries
amb I-131 o I-132, després de dues setmanes de dieta sense Iode), i l’extirpació total,
quan l’anàlisi anatomopatològic confirmi que es tracta de càncer i no d’adenoma. La
proba de la tiroglobulina, per veure si ha quedat un romanent de càncer després de
l’operació, es pot fer amb ajuda de TSH recombinant (sintètica), i amb dieta prèvia
pobre en Iode, i d’uns dies sense levotiroxina. Si amb tot, la tiroglobulina és gairebé
nul·la, això és molt bona senyal. Si la diagnosi no ho fa necessari, no es fa l’extirpació
total de la tiroide, sinó només de la meitat. Si el càncer està molt avançat, ja en fase IV,
l’esperança de vida és només del 50% per a 5 anys. Genèticament el càncer fol·licular de
tiroide sol ser concomitant (50%) amb mutacions al RAS (HRAS, NRAS, KRAS), un factor
de transducció de submembrana. Una altra alteració associada pot ser (30%) la
translocació PAX-8 (gen de desenvolupament tiroïdal) i el PPARy1 (receptor


d’activador de peroxisomes) als locus t(2;3) (q13;p25). La variant de la cèl·lula de
HÜRTHEL és bilateral i multifocal, i sol fer metàstasis als ganglis del coll. Les cèl·lules de
HÜRTHLE són epitelials, grans, amb molt citoplasma eosinòfil granular, amb moltes
mitocòndries, amb nucli gran arrodonit, central, i amb un sol nuclèol arrodonit
eosinòfil. El Cordyceps sinensis actua bé contra aquest tipus de càncer.


El CARCINOMA MEDUL·LAR DE TIROIDE (uni- o bi-lateral) sol ser congènit. Ve a ser el
7% dels càncers de tiroide. Sol ser concomitant amb la síndrome de MEN-2 (=neoplàsia
multi-endocrina).
[De fet, hi ha dues variants de MEN-2 lligades al tiroide. A la MEN-2A, hi ha un 30% de
hiperparatiroïdisme, i sol afectar persones de 30 anys o més. S’associa a carcinoma
medul·lar amb feocromocitoma, en un 35% dels casos, però, també pot associar-se a
hiperparatiroïdisme, en un 12% dels casos. La MEN-2B s’associa a feocromocitoma, en
un 50% dels casos, amb síndrome de MARFAN i amb neurofibromatosis digestiva mucosa
(al llavi o al tub digestiu)].
Les cèl·lules parafol·liculars C produeixen, afectades pel càncer medul·lar, molta
calcitonina, i aleshores pot haver-hi una hiper-producció de moltes hormones al cos
(neoplàsia múltiple endocrina), en especial, d’ ACTH. Al nòdul de mida mitjana s’hi pot
detectar amiloide, calcitonina, CEA (antigen carcino-embrionai) i cromogranina-A. El
millor indicador és la calcitonina, i saber com de ràpid progressa el seu augment.
Aquest càncer s’escampa per metàstasi als pulmons, ossos i fetge. La supervivència
pot ser de 10 anys o més, quan s’associa a la neoplàsia endocrina, però, és molt menor
quan aquest càncer es manifesta aïllat. El nòdul fred sol calcificar-se homogèniament.
Abans de l’ablació del tumor, cal vigilar o operar el feocromocitoma (suprarenals), si
s’escau, per evitar una hipertensió perillosa. Cal vigilar el nivell de calcitonina.
Genèticament, el 25% de càncers medul·lars són concomitants amb una mutació al pro-
oncogen RET, ja sigui de forma esporàdica, ja sigui congènita familiar. Pot ser
concomitant a la MEN-2. Les mutacions al RET (al cromosoma 10) donen lloc a
mutacions a la proteïna receptora de la tirosina cinasa. El càncer hereditari medul·lar
s’hereda com un caràcter autosòmic dominant. Si es detecta la mutació als nens, se’ls
pot extirpar preventivament la tiroide abans no faci càncer. Les paratiroides, més val
extirpar-les només quan donin símptomes.

El càncer no hereditari es manifesta molt més tard que no pas l’hereditari. El
símptoma principal de la metàstasis són les diarrees i els fogots (senyals de càncer de
fetge), degut a un excés de calcitonina. La metàstasis pot afectar, a més, els ganglis
(mediastí), els pulmons, i els ossos. Rarament, afecten el cervell i la pell. La ràdio aquí
no és recomanable, excepte per evitar recidives. La quimio té una eficàcia només del
30% i pot donar basqueig, diarrees, arítmia i trombosis o hemorràgies. La més forta és


amb vandetanib. El cabozantinib és encara en fase de proves.

El CARCIMONA ANAPLÀSTIC DESDIFERENCIAT DE TIROIDE reuneix les característiques
més malignes. El tumor pot ser molt allargat, esquamós o anaplàstic. Arriba a mostrar
focus amb senyals clares de càncer: anaplàsia i pleomorfisme. Es a dir, nuclis molt
grans, nuclèols molt aparents, citoplasma escàs i cèl·lules disposades caòticament.
Però, l’epiteli apareix com d’un tipus indefinit o indiscernible. Aquest càncer és típic de
la gent gran (65-70 anys), especialment de les dones (x m 3). Ve a ser el 5% dels càncers
de tiroide. És molt greu, amb creixement molt ràpid, i amb pronòstic fatal pel cap de
l’any. L’esperança de vida per a 5 anys és del 5%. No respon a cap teràpia de les
estàndard. No sol haver-hi excés o falta d’hormones tiroïdals. S’associa al limfoma, al
HASHIMOTO, i a un nivell alt d’anticossos de la peroxidasa. Si envaeix la tràquea, dóna
ofec. Un terç del tumors solen mostrar característiques mixtes. Això pot indicar que
tots els tumors desdiferenciats s’inicien com a tumors ben diferenciats. En principi, hi
ha molta atípia (nuclis grans, nuclèols marcats, citoplasma escàs, mitosis freqüents).
S’hi poden veure cèl·lules fusiformes, cèl·lules gegants, i cèl·lules esquamoses. I, a més,
algunes vegades, s’hi veuen zones que semblen angiomatoides, carcinosarcomatoses,
com de limfo-epitelioma, o adenoesquamoses. Normalment, hi ha negativitat per a la
calcitonina i la tiroglobulina. En canvi, la meitat de les vegades hi ha positivitat per a la
panqueratina, i una de cada 3 vegades, per a l’antigen de membrana epitelial. La
vimentina dóna positiu en un 90% dels casos. El factor de transcripció tiroïdal nº 1 dóna
positiu a la meitat dels casos. I hi ha tres marcadors més que donarien positiu a
sarcomes i que, en aquest càncer anaplàstic, donen negatiu: actina específica dels
músculs, antigen relacionat amb el factor VIII, i la desmina. Els pitjors pronòstics són
per als casos amb metàstasis llunyanes, leucocitosis, obstrucció de la tràquea, i vasos
sanguinis. Els casos de llarga supervivència no són impossibles. El tractament mèdic
estàndard és pal·liatiu (quimio, i ràdio externa, de raigs). Potser aviat es farà amb
fasbretabulin*, un antiangiogènic molt potent. O amb bortezomib, o amb TRAIL (TNF-
*realted *apoptosis *induced *ligand). L’extirpació, quan es pot, seguida de ràdio i
quimio, sol allargar la vida.

Les pèrdues d’al·lels que s’han trobat en cèl·lules d’aquests tumors són als locus: 1q
(40%), 9p (58%), 11p (33%), 11q (33%), 17p (44%), 17q (43%), 19p (36%), 22q (38%).
S’han trobat pèrdues d’ADN als locus 1p, 2q, 4q, 5q, 6q, 8p, 13q, 22q. Alteracions
específiques de l’ ADN cromosòmic com ara 3p13-14+, 5q11-31-, 11q13+ solen ser
concomitants amb el tipus de carcinoma de transició entre diferenciat i desdiferenciat.
Aquest tipus mixt sol presentar guanys del gen UBCH10 al locus 20q13.12. El gen
MAPKP-8 (DUSP26) sol estar amplificat al tipus típic. Això significa que la fosfatasa
inhibirà l’apoptosi mediada pel p38. L’amplificació del PIK3CA es troba al 40% dels


casos. D’altra banda, el p53 queda inhibit al 80% dels tumors, mentre que el H-Ras, el K-
Ras, o el N-Ras palesen mutacions al 50% dels casos només. La mutació del BRAF V600E
es troba només al 20% dels tumors. Les aberracions a la via de la Wnt/beta catenina són
paleses al 80% dels casos (als nuclis). Hi ha un gran índex de proliferació Ki67/Mib1.
També hi ha pèrdua de la proteïna apoptòtica Bcl-2. I pèrdua de Fas i el seu lligam (que
estaria molt expressat als tumors tiroïdals ben diferenciats). En canvi, hi ha un
increment del Bax i la Ciclina D1 (i una davallada del CDK inhibidor del p27). La proteïna
de transmembrana nº 34 (TMEM34) està força inhibida. Són variables als estadis de
transició entre el tipus ben diferenciat i el desdiferenciat: la tiroglobulina, el Bcl-2, el
MIB-1, la E-cadherina, el p53, la beta-catenina, la topoisomerasa II alfa, i el VEGF. La
tinció immunohistoquímica dóna positiva per a la beta-catenina (40%), aurora A (40%),
ciclina E (70%), i EGFR (80%).


El CARCINOMA DE CÈL·LULA PETITA DE TIROIDE és típic de persones grans,
especialment entre les dones. Apareix difús, o en brins, o en raïms, però mai com una
massa grossa i compacta. Hi ha un epiteli de cèl·lules petites arrodonides anaplàstiques
que conformen la part principal del parènquima del tumor. Sembla ser que sol derivar
d’un adenoma. La majoria d’aquests carcinomes són secundaris (metàstasis). Els pocs
casos de tumors primaris de cèl·lula petita semblen variants del medul·lar. Sol haver-hi
una mutació al p53 i pèrdua d’heterozigosi al locus 10q23, i hipermetilació al promotor
RasSF1A (quan el tumor primari és de bufeta de l’orina).


El CARCINOMA DE CÈL·LULA FUSIFORME DE TIROIDE s’assembla molt al tipus
anterior. La única diferència és la forma de las cèl·lules, ja que, en aquest tipus, no són
esfèriques sinó allargades, en fus. Aquesta forma fa que aquests tumors s’assemblin
als sarcomes.

El CARCINOMA DE CÈL·LULA GEGANT DE TIROIDE es caracteritza per mostrar moltes
cèl·lules gegants. Comporta un creixement ràpid i invasiu, donant lloc a metàstasis
ràpides.

El CARCINOMA DE CÈL·LULA ESQUAMOSA DE TIROIDE és molt rar i molt maligne. És
rar. La massa tumoral és ferma (amb zones de necrosis), i fa entre 2 i 8 cm. A les
cèl·lules esquamoses solen barrejar-s’hi cèl·lules fusiformes, o cèl·lules altes (de
carcinoma papil·lar). La positivitat per al MIB1, i l’expressió del p53, és relativament alta
(30-60%).




El CARCINOMA DE CÈL·LULES DE HÜRTHLE DE TIROIDE presenta moltes cèl·lules
d’aquest tipus. De fet, aquestes cèl·lules es troben en petita proporció a tots els
tumors de tiroide.

Els FIBROSARCOMES DE TIROIDE són més aviat rars al tiroide.

Els LIMFOMES DE TIROIDE són secundaris a una malaltia sistèmica afectant al sistema
limfàtic.

****************************************************
El càncer de tiroide pot presentar-se quan el tiroide va massa o massa poc, però, el
més comú és que es presenti en un tiroide que produeix les hormones bé. Els nòduls
tiroïdals, quan es presenten a joves de menys de 20 anys, solen acabar essent
malignes. En canvi, en adults de més de 40 anys, només acaben essent cancerosos el
5%. Quan es detecta un nòdul, el primer que s’hauria de fer en un sistema sanitari
normal és fer una ecografia. També el T3, el T4, el TSH, els anticossos antitiroïdals i els
nivells de calcitonina donaran idea del funcionament glandular. Darrerament es mira
també el nivell de vitamina D, de vitamina B12, de ferritina, i de Seleni, ja que els nivells
anòmals podrien explicar perquè el metabolisme no funciona bé.

Un factor de risc pot ser la irradiació del cap (radiografies totals de crani, tractament
de limfomes o d’amígdales amb radioteràpia). Les metàstasis es poden detectar amb
un escintil·lòmetre per al Iode-131. A més de la tiroïdectomia subtotal o total, pot caler
la traqueotomia. El I-131 és contraproduent en alguns càncers: medul·lar, anaplàstic, de
cèl·lula de HÜRTLE; i, de fet, pràcticament ja no s’empra a Europa. La ràdio s’empra per a
controlar recidives, o per apaivagar dolors als ossos (metàstasis). La quimio es pot fer
amb sorafenib i sunitinib. El XL184 encara no està aprovat (2012). El vandetanib és un
inhibidor de la tirosinacinasa que es dirigeix al pro-oncogen RET i a dos subtipus del
VEGFR i a l’ EGFR. Algunes versions asseguren que una de cada 3 persones moren amb
càncer de tiroide sense que se n’hagi assabentat ningú més que el metge que fa
l’autòpsia. Els cirurgians dels USA són més conservadors que els europeus, que són
més amants d’extirpacions totals i menys escrupolosos a l’hora d’avaluar els danys
col·laterals.






Supervivència per a 5 anys
Supervivència per a
10 anys

Tipus de càncer de
tiroides
Estadi
I
Estadi
II
Estadi
III
Estadi
IV
Tots Mitjana
Papil·lar 100% 100% 93% 51% 96% 93%
Fol·licular 100%
]
100% 71% 50% 91% 85%
Medul·lar 100% 98%

81% 28% 83% 75%
Anaplàstic (estadi IV) 7%
7%
14%
-

*********************************************************************


LA TIROIDE
Des del 26 d'abril de 1986 (accident de Txernòbil) que he sabut de casos de persones, i
fins i tot gossos, amb tumors a la tiroide. Abans eren conegudes les afeccions per
hipotiroïdisme o per hipertiroïdisme; i encara ara hi ha moltes persones que pensen
que aquestes són les úniques afectacions possibles de la tiroide. La meva opinió és que
l'afectació a partir de llavors va ser deguda, en part, a la radioactivitat que la central
nuclear va dispersar per Europa (cosa que el mateix dia es deia ja a l'IQS) i, potser en el
mateix rang, als additius de les gasolines. Potser hi ha algun factor congènit que
predisposi també a patir trastorns tiroïdals. En tot cas, la proximitat a l'aire iodat del
mar accentua les afectacions tiroïdals.

http://gltiroides.blogspot.com/
http://www.tiroides.net/






LA TIROIDE és una glàndula en forma de papallona, situada a la part basal i
anterior del coll. Pesa, en condicions normals, uns 20–45 g. Ambdós lòbuls estan units
per un istme, sobre la tràquea i el cartílag cricoide. Pot haver-hi —en una de cada
quatre persones— un lòbul piramidal, estret, que va des del istme cap a l'os hioide,
amb el qual sol estar connectat per una banda fibrosa. La tiroide està embolicada en
una doble càpsula de teixit conjuntiu. La tiroide cobreix en part la part alta de la
tràquea, des del cartílag tiroide fins al cinquè anell de la tràquea.

En l'embrió, la tiroide es forma a partir del sòl faringi. En l'adult, a la base de la llengua,
roman el foramen caecum, que és el residu de la evaginació embrionària que ha donat
lloc a la tiroide. La connexió o conducte tiroglòsic es perd als vuit mesos de vida
embrionària. A vegades, queden romanents en forma de quists, fístules o pits anòmals.
L'estructura alveolar facilita l'acumulació extra–cel·lular d'hormones tiroïdals. Cada
fol·licle globular (20-900 micres) està revestit d'un epiteli simple. Són més freqüents
els fol·licles petits que els grans, havent-hi sempre molta heterogeneïtat, almenys en
l'espècie humana. A l'interior del fol·licle hi ha un col·loide gelatinós. Hi ha molta
irrigació sanguínia (xarxes de capil·lars englobant el fol·licle) i limfàtica, així com una
intensa innervació (simpàtica i parasimpàtica). La glàndula pot funcionar sense
innervació (trasplantaments). Les terminacions nervioses van a parar, algunes, a
l'epiteli fol·licular, i tenen funció vasomotora. Les fibres post-ganglionars simpàtiques
s'originen en els ganglis cervicals mitjans i superiors. Les cèl·lules de l'epiteli solen ser
més aviat planes en cas d'hipotiroïdisme, i cilíndriques, en hipertiroïdisme. El més
normal és que siguin cuboides. Llur nucli és mitjà i bastant centrat (amb 1-2 nuclèols).
Llur citoplasma és basòfil (en condicions normals) i mostra al microscopi òptic, a més
d'algunes mitocondris en forma de prims bastonets, l'aparell de GOLGI (supra - o
paranuclear) i nombrosos lisosomes (de 0,5 - a 0 , 7 micres , a la zona apical del
citoplasma), amb estearasa i fosfatasa àcida, gotetes de greix, i unes gotetes clares
(tenyibles amb blau d'anilina) que corresponen a glòbuls de col·loide (com el que hi ha
a la llum del fol·licle). El col·loide és homogeni i pot presentar alguna cèl·lula de
descamació i algun macròfag. Com el col·loide conté, a més de T3 (tiroxina) i T4 (tri -
iode - tironina), molta tiroglobulina (una glico - proteïna amb 4% de hexosamina), es
tenyeix molt bé amb l'àcid per-iòdic de SCHIFF. Al microscopi electrònic, es pot apreciar
la tendència a formar-se una sola capa de cèl·lules a l'epiteli del fol·licle, envoltat de
micro–fibril·les i d'una làmina basal (500 Angstrom) contínua. En els sinus entre
fol·licles, apareixen alguns macròfags, capil·lars fenestrats, fibres de col·lagen i
fibroblasts. Les connexions laterals entre les cèl·lules de l'epiteli de cèl·lules cuboides
apareixen amb moltes micro-vellositats i contenen un reticle endoplasmàtic ben
desenvolupat.
Les peroxidases tenen un paper molt important en la hidròlisi i iodació dels


residus de tiroglobulina. Això té lloc principalment en les cisternes del reticle
endoplasmàtic i l'aparell de GOLGI. L'esquema de les hormones tiroïdals pot concatenar
així:
• mono-iode-tirosina T1+ di-iode-tirosina T2 = tri-iode-tirosina T3
• tri-iode-tirosina T3 + tri-iode-tirosina T3 = tiroxina (=T4 , = tetra-iode-tironina)
Molt importants són les cèl·lules para-fol·liculars C. Se situen entre les epitelials
normals. Són una mica més grans que elles, i es tenyeixen diferent. Llurs
nombrosíssims corpuscles (de 0.1 a 0.4 micres) es tenyeixen amb nitrat de Plata
(RAMÓN CAJAL). Llurs mitocondris tenen una gran activitat i concentració de l'enzim alfa
- glicero - fosfat - deshidrogenasa. Les cèl·lules para-fol·liculars C serveixen per
mantenir els nivells de Calci en sang, a través de la segregació de calcitonina. Una falta
de calcitonina provocaria osteoporosi. La calcitonina mana el Calci del plasma als
ossos. També la poden segregar les cèl·lules neuroendocrines del tracte respiratori. La
parathormona (de la paratiroide) té efectes contraris (el seu excés provoca
osteoporosi). La parathormona mena el Calci dels ossos al plasma. En els carcinomes
medul·lars, la calcitonina es dispara (x 10.000).
L'hipotàlem segrega TFR (factor alliberador de la tironina), el qual activa a la TSH del
lòbul anterior de la hipòfisi; i aquesta activa la tiroide. Les concentracions de iode a la
tiroide poden ser molt més grans (x 100.000) que les de la sang. A la limfa són més
grans (x 100) que a la sang. Un test fàcil és pintar amb tintura de Iode un cercle (de la
mida de 2 euros) a la cuixa. Si el tint desapareix molt abans de 24 hores, és que
necessitem prendre Iode, o que patim d'hipotiroïdisme. La capacitat de concentrar el
Iode a la tiroide és inhibida per l’ isotiocianat. La de convertir el iodur a iode és inhibida
per la tiourea.
Els quists tiroglòsics solen tenir menys de 2 cm de diàmetre. Solen trobar-se prop de
l'os hioide. La paret del quist sol estar formada per teixit conjuntiu dens i fibrós.
Aquest està folrat per un epiteli columnar ciliat pseudo-estratificat. Quan hi ha molta
inflamació, aquest folre és substituït a la perifèria per epiteli escamós. Els quists grans
poden constituir un focus d'infeccions, i per això es recomana extreure’ls. Sol
recomanar-se llavors buidar també la part més central de l'os hioide, pel seu contacte
amb el conducte tiroglòsic.
Els sinus tiroglòsics es presenten com petites obertures a la pell en la línia mitjana
davantera del coll, entre la base i l'os hioide. Solen extreure’s per ser un focus
infecciós. Les fístules tiroglòsiques són vestigis del conducte embrionari tiroglòsic que
comuniquen la faringe amb la pell.


La llengua tiroidal és una anomalia caracteritzada per la presència de teixit tiroïdal en
diverses zones de la base de la llengua. En alguns pocs casos aquesta és l'única
ubicació del teixit tiroïdal, per la qual cosa no es recomana llavors la seva extirpació.

L'hipotiroïdisme es manifesta en l'edat infantil donant lloc al cretinisme (falta de
desenvolupament corporal, mental i sexual). En l'edat adulta dóna lloc al mixedema
(inflor de cames i cara, i malaptesa mental). L'hipotiroïdisme és més freqüent en dones
entre 50 i 60 anys, o majors, que no pas en homes de les mateixes o altres edats. Una
variant és la malaltia de WILSON. Aquí hi ha un factor de resistència a la T3 (l'hormona
més activa). Es caracteritza, tot i haver-hi uns valors analítics normals de T3, per una
temperatura basal (de matinada) molt baixa (< 35 º C). Una altra variant
d'hipotiroïdisme és la intoxicació per toxines (dioxines, PCB = bifenoles poli-clorurats,
Cobalt, Fluor, Iode -131, etc.). Els isotiocianats (d'algunes plantes) i l'IFN - alfa poden
agreujar l'hipotiroïdisme. Aquestes substàncies inhibeixen la transformació de T4
(tiroxina) a T3 (tri - iode - tironina). Paradoxalment, un abús de Iode pot donar lloc a un
hipotiroïdisme, ja que actua com paralitzant de l'activitat de la glàndula. El Fluor
(aigües suïsses) baixa la T3 (10-40 %). En general, l'hipotiroïdisme s'associa a depressió,
males digestions, sequedat de pell, obesitat, colesterol (en principi més alt), tendència
a les infeccions recidivants, falta d'interès en el sexe, brunzits a les orelles (acúfens,
tinnitus), frigidesa en mans i peus.
El tractament contra l'hipotiroïdisme ha de passar per evitar aliments com Alls,
Cacauets, Cebes, Cols, Espinacs, Guaiaves, Nous, Porros, Raves, Soja, Tapioca. La raó és
que aquests aliments contenen agents afavoridors del goll que inactiven la
funcionalitat de la tiroide. En canvi, convenen : germen de blat, civada, i el llevat de
cervesa, infusions de Farigola , i totes les algues marines dietètiques (Arame ,
Cochayuyo , Fucus , Hiziki , Kelp , Kombu , Nori , Wakame , etc .), en petites dosi d'1 g
diari. També recomanen salsa de soja i pastilles amb extractes de Commiphora gugul ,
Omega -3 (oli de Llinosa ) , Coleus Forskohli , Maca , o bé amb 7-ceto-DHE i L-tirosina, o
N-acetil-L-tirosina. Entre els principis actius recomanats per combatre l'hipotiroïdisme
estan al capsaïcina (de la Bitxo o Xile), la tirosina (aminoàcid) , T3 , T4 , — el millor és
prendre'ls en la proporció T3/T4 1:8—, TSH, TRH, forskolina (del Coleus froskolii), I, Se,
Zn , ARN, centrofenoxina, dimetil–amino– etanol, àcid fòlic, cobalamina, vitamina A,
vitamina B6, Ginseng o Eleuterococ (com estimulants de l'ARN). El Iode pot ingerir-se
en menjar algues marines (Alaria, Ascophyllum, Eklonia, Fucus , Laminaria , Macrocystis ,
Nereocystis , etc.). L'exercici físic regular normalitza o activa la tiroide. L'hipotiroïdisme
pot anar associat a hipoclorhidria, estrès, envelliment prematur, al·lèrgies, immunitat
feble, fatiga, hipoglicèmia o hiperglicèmia, LDL-colesterol alt, mal de cap, dolors
musculars, osteoporosi, falta de memòria, infertilitat, cabell i pell seca, retard en la


cicatrització de talls i ferides. El signe principal és la hipotèrmia (especialment, la
matutina).



L'hipertiroïdisme dóna lloc a nerviosisme, excitació, sudoració excessiva, malsons
(en què el foc i les acrobàcies tenen un paper important), incapacitat per mantenir-se
quiet i relaxat, aprimament, fam i set insaciables, intolerància a la calor, opressió
traqueal, crisi gastrointestinals, ulls sortits. Hi ha una major activitat i concentració de
T3, però l'espai interior dels fol·licles (col·loide) està molt reduït. L'activitat de l'aparell
de Golgi està disparada. L'hipertiroïdisme pot ser degut a un tumor de hipòfisi o
d'ovari, mitjançant en ambdós casos una elevació de la TSH (hormona estimulant de la
tiroide). Sol haver-hi més LATS, una variant d'acció retardada de la IgG, del normal en
el plasma sanguini. També pot ser degut l'hipertiroïdisme a infecció vírica (EBV), o aun
estat d’ inflamació general, o a autoimmunitat (malaltia de GRAVES: el 78% en dones de
20-40 anys), o l'estroma ovàric. La malaltia de GRAVES pot tractar-se amb pregnenolona
(per reduir la protrusió ocular), Liti, Seleni, Melissa, i Menta de Llop (Lycopus).
Lhipertiroïdisme també pot ser degut a una tumoració benigna en la mateixa tiroide.
Mèdicament es tracta amb propil–tio–uracil o amb metimazol. Convenen els aliments
prohibits per al cas d'hipotiroïdisme abans esmentats. El Fluor pot corregir l'excés de
producció de tiroxina. El podem obtenir simplement de l'aigua de Vichy Català. També
el Magnesi modera la tiroide. Estan indicats: Acetil-L-carnitina, isotiocianats
(Tropaeolum), vitamina A, calostre, Liti, vitamina B12 i Pastanagues. Pot tractar-se amb
els remeis contra el goll exoftàlmic: Lycopus, Convolvulus pluricaulis .


El goll és un engrandiment de la glàndula tiroide. Això tendeix a compensar la seva
manca de funcionalitat. Minerals contenint Arsènic, Cobalt o Fluor poden engrandir el
goll. Additius de les gasolines també. Els àcids húmics continguts en l'aigua (d'algunes
zones de Galícia, per exemple) també són afavoridors del goll. Un consum excessiu de
Soja o aliments de la llista d’ hipotiroidals (Alls, Cacauets, Cebes, Cols, Espinacs,
Guaiaves, Nous, Porros, Raves, Soja, Tapioca) —o de plantes amb SCN (Crèixens,
etc.)— tendeix a engrandir el goll. En canvi, quantitats molt moderades de Iode,
Seleni, vitamina A (natural) i vitamina C (natural), a més del Julivert, tendeixen a reduir
el goll. La Melissa, el Marduix i el Mill del Sol (Lithospermum officinale) s'ha dit que
redueixen el goll.
De fet, hi ha diversos tipus de goll, si bé tots tenen en comú la hiperplàsia.






TIPUS DE GOLL

reacció
amb el
Iode

edat
típica

producció
hormonal i
temperament

Altres característiques

SIMPLE/
DE L’ADOLESCENT/
NODULAR ATÒXIC
Poca 15-20
(noies)
normal Pot donar lloc a goll nodular als 40
anys o a goll nodular tòxic (als 60)


ENDÈMIC

Bona

15-20

bixa / tranquil
Pot deure’s a factors genètics o
ambientals (aigües amb fulvats,
excès de Calci, Fluor, Clor,
tiocianats, perclorats, àcid para-
amino-salicílic, Cobalt, resorcinol,
sulfonamides, aliments gol·lígens
com Alls, Cacauets, Cebes, Cols,
Espinacs, Guaiaves, Nous, Porros,
Raves, Soja, Tapioca. No hi ha
nòduls, però sí lòbuls i zones
quístiques. Sol haver-hi involució,
caracteritzada per un excès de
coloide.





NODULAR

Poca

20-40

alta o normal/
tranquil
És asimètric. Els nòduls semblen
adenomes. Pot aparèixer teixit
limfoide adjacent. Pot donar lloc a
hemorràgies, zones amb fibrosis
(per reomplir les zones
hemorràgiques), zones buides
(quists), zones calcificades. Pot
degenerar en càncer. Pot
desplaçar-se fins la zona superior
de l’ sternum.











EXOFTÀLMIC
=BASEDOW
=GRAVES

Irregular.
Molt
poca en
goll
nodular
tòxic.
Dramàtic
al GRAVES.


10-25

alta / molt
nerviós
Replecs papilars en els petits
fol·licles, epiteli ja no cuboideu
sinó cilíndric. Nuclis limfoides.
Coloide basòfil i vacuolat en la
perifèrie. Aprimament, calor, ulls
sortints. Crisis cardiaques
paroxístiques taquicàrdiques
(taquicàrdia basal). Vòmits,
diarrees, icterícia. Amb propil-tio-
uracil disminueix el coloide, però
augmenta la mida del goll. Amb
Iode, disminueix la vascularizació.



LINFADENOIDEU
=HASHIMOTO

Poca

45-55

baixa amb
accessos d’alta
irregulars /
tranquil

Es típic de la menopausa. Creix
ràpidament.



TUMORS DE LA TIROIDE

D’adenomes n'hi ha de benignes, intermedis, malignes i secundaris. Entre els benignes,
hi ha el goll nodular adenomatós i l' adenoma autèntic (fol·licular o papil·lar). Entre els
intermedis, hi ha l' adenoma fol·licular (classe I, o poc invasiu, classe II, o invasiu), i
l'adenoma papil·lar (classe I, classe II). Entre els malignes, hi ha el carcinoma poc
diferenciat, el carcinoma de cèl·lula petita, el carcinoma de cèl·lula en fus, el carcinoma
de cèl·lula gegant, el carcinoma de cèl·lula escamosa, el carcinoma de cèl·lula de
HÜRTHLE i el sarcoma. Els tumors secundaris són molt poc freqüents. Deriven de
metàstasi generalitzada o d'altres zones del coll. Els adenomes es tracten
quirúrgicament mitjançant escissió parcial o subtotal de la tiroide. Els adenomes
fol·liculars o papil·lars poc invasius es tracten traient el lòbul o el gangli afectat.
L'adenoma fol·licular o el papil·lar invasius es tracten mitjançant tiroidectomia total. El
fol·licular sol donar lloc a metàstasis que afecten els ossos i als pulmons. El papil·lar, al
sistema limfàtic. Solen treure’s els ganglis afectats. Els carcinomes malignes es tracten
amb radioteràpia.





TUMORS BENIGNES
Els nòduls hiperplàstics del goll nodular (múltiple) adenomatós no comprimeixen el
teixit adjacent tiroïdal, tot just estan encapsulats i mostren una estructura variable. En
canvi, els autèntics adenomes solen ser solitaris, són típics de les quarentones, estan
ben encapsulats, i comprimeixen el teixit adjacent.
La variant d' adenoma fol·licular es caracteritza per la seva poca diferenciació de les
cèl·lules epitelials cilíndriques, respecte del teixit normal. De vegades el col·loide
(transparent, marronós) excedeix la seva pressió normal i fa fondre’s a diversos
fol·licles per formar un quist. En canvi, altres vegades, el col·loide (translúcid) perd
pressió i els fol·licles es queden reduïts, com en el teixit fetal, les cèl·lules epitelials
s'aplanen, i es produeixen cavitats i hemorràgies per involució. L'aspecte exterior és
rosa grisenc.
Una altra variant d'adenomes són els adenomes embrionaris, de prognosi intermèdia,
d'aspecte gris rosaci, caracteritzats per cèl·lules epitelials semblants a les
embrionàries. Els fol·licles amb prou feines es formen dins de la glàndula, però, un cop
envaïts els vasos sanguinis, o els limfàtics, pot haver-hi diferenciació i formar-s’hi
minúsculs fol·licles.
Una altra variant d'adenoma és el de l’ adenoma de cèl·lula de HÜRTHLE. És embrionària
i retrogresiva. Les cèl·lules del parènquima es disposen en grups o cordons, mentre
que els fol·licles apareixen petits o mal formats. Les cèl·lules de HÜRTHLE són grans,
poligonals, i oxifíliques (acidòfiles o eosinòfiles), amb un citoplasma hialí contenint un
fi granulat —mitocondris— i limitat per una paret ben aparent; nucli de forma i mida
(gran) constant, hipercròmic, sovint picnòtic (pre - necròtic). L'aspecte de l’adenoma
de HÜRTHLE és homogeni, marró opac, amb perifèria ben regada per vasos sanguinis i
limfàtics, i centre amb necrosi, hemorràgies, fibrosi i calcificacions.
La variant d' adenoma papil·lar es caracteritza per petites papil·les de teixit conjuntiu
al llarg de la de la perifèria interna dels fol·licles, recobertes per epiteli de cèl·lules
cilíndriques. Normalment sol estar incompletament encapsulat, amb superfície
vermella marronosa granular (quists), i poc diferenciat del teixit adjacent. Hi ha radis
centrípets de teixit conjuntiu fibrós amb vasos sanguinis des de la superfície a
l'interior. Només les aposicions de Calci assenyalen canvis involutius. La seva prognosi
és intermèdia.

TUMORS INTERMEDIS
Els adenomes fol·liculars intermedis de la classe I són poc invasius. Són més o menys
invasius segons tinguin o no cèl·lules embrionàries. Un cop travessada la càpsula o
envaïts els vasos sanguinis, les cèl·lules embrionàries poden rediferenciarse i passar a
cèl·lules cuboides normals, i donar lloc a petits fol·licles.

Els adenomes fol·liculars intermedis de la classe II són, en canvi, clarament invasius i


(adenocarcinomes fol·liculars) no sorgeixen a partir d'un adenoma pre-existent. Tenen
el parènquima amb més cèl·lules hipercromàtiques (basòfiles), i algunes d'elles
presenten escenes mitòtiques. Els fol·licles són imperfectes. El tumor arriba a tota
l'extensió d'un lòbul. L'adenoma no està encapsulat, però els seus límits són clars. Té
un aspecte gris, granular, ferm. A través dels vasos sanguinis produeix metàstasi en
pulmons i ossos.

Els adenomes papil·lars intermedis de la classe I es distingeixen dels adenomes papil ·
lars en què els primers materialitzen petites intrusions amb cèl·lules embrionàries en la
càpsula i en els vasos sanguinis (poc freqüentment) i limfàtics.

Els adenomes papil·lars intermedis de la classe II són típics de l'edat infantil i juvenil. Es
caracteritzen per presentar més cèl·lules i més basòfils, i mostrant algunes d'elles
escenes de mitosi. La metàstasi té lloc principalment a través dels vasos limfàtics.


***********************************************************

TIROIDITIS

És una malaltia inflamatòria que afecta la tiroide amb poca freqüència. Pot presentar-
se en forma aguda, subaguda, crònica i granulomatosa.

La tiroïditis aguda deriva d'infeccions bacterianes o víriques del tracte respiratori
superior o de la cavitat bucal, o, més rarament, d'alguna nòdul limfàtic del coll. Amb la
tiroïditis aguda, de vegades, es formen abscessos supurants. L'exsudat conté
neutròfils. S'associa rarament a crisis d'hipertiroïdisme. L'afecció és més comú en
àrees sense farmàcia (antibiòtics). Sol durar mig mes. És molt recomanable el
tractament amb ampicil·lina o cefalosporines, contra Gram+ aerobis, que són els
bacteris que més comunament la provoquen: Staphylococcus aureus / Streptococcus
haemolyticus / Pneumococcus . Sol aparèixer febre a 38 º C o més. Per ultrasonografia es
poden detectar les àrees supuratives, especialment entre la faringe i la càpsula del
lòbul esquerre de la tiroide. La velocitat de sedimentació globular sol ser molt més
gran de la normal. Hi sol haver mal de coll, que disminueix per flexió i augmenta per
hiperextensió. El goll es palpa tendre. La T3 sol mantener-se normal.

La tiroïditis subaguda (DE QUERVAIN ) sol tenir un començament abrupte. També deriva
d'una infecció bucal o del tracte respiratori superior. Es creu que els agents causants
són principalment virus: de les galteres, xarampió, mononucleosi, refredat, grip,
adenovirus, coxsakievirus, virus de la miocarditis. Però, també pot ser concomitant


amb la malària o la sarcoïdosi, una crisi emocional forta, o infeccions a la dentadura o
extracció dental. En l'exsudat, a més dels neutròfils, s’hi troben limfòcits i cèl·lules
plasmàtiques. Es formen àrees de farciment fibroses que substitueixen les inflamades
del parènquima. En destruir el parènquima, el col·loide escampat provoca una resposta
granulomatosa caracteritzada per la formació de cèl·lules gegants multinucleades i de
pseudotubercles. L'aparença del lòbul afectat és llisa, corretjosa, pàl·lida, gris rosada.
La secció mostra un substrat uniforme, gomosa, gris rosada, però essent el centre una
massa irregular grisa rosada envoltada per una capa de teixit tiroïdal normal. La T3 al
principi pot ser alta, però, després, passat mig any, al final es torna normal ja. La TSH
està baixa. La T4 és alta al principi, i baixa al final. Sol haver antígens HLA Bv35 (de
leucocitosi). Normalment apareix debilitat, febrícula, i el goll es palpa tendre en
extensió del coll. Només si hi ha hipertiroïdisme estaria poster indicat l'escàner amb
Iode radioactiu. Hauria de tractar-se amb pronalolol per combatre la taquicàrdia de
l'hipertiroïdisme, o bé amb levotiroxina per regular l'hipotiroïdisme. L'aspirina a petites
dosis repartides en diverses preses al dia sol millorar els símptomes de debilitat.


La tiroïditis crònica (RIEDEL) afecta a noies principalment (9 noies per cada noi, sobre 10
casos). Es caracteritza per un creixement lent, engrandiment dels dos lòbuls, i crisi de
dispnea. Hi ha àrees fibroses i exsudat amb molts limfòcits. Les àrees destruïdes del
parènquima (hemorràgies) fan que es vessi col·loide i aparegui la resposta
granulomatosa, cèl·lules gegants multinucleades i pseudotubercles. La tiroide apareix
dur i ancorat mitjançant fibres endurides. Les seccions apareixen grisos blanquinoses.
Al quiròfan, sol remoure’s l'istme i part dels lòbuls. S'extreu una mostra per diferenciar
aquesta afecció d'un carcinoma veritable. La T3 sol estar baixa i solen pujar els
anticossos anti - TPO (tiroido - peroxidasa, ja sigui mòbil o microsomal) i , de vegades ,
els anti - TG (tiroido - globulina) , encara que aquesta prova sigui menys específica . Sol
augmentar el pes, la TSH puja i la T4 sol estar normal o, amb el temps, baixar. El goll es
palpa dur i augmenta la mida x 2.5. Hi ha, o bé intolerància al fred (hipotiroïdisme, T3
alta), o a la calor (hipertiroïdisme, T3 alta) i, en tot cas, intolerància a l'exercici intens.
Encara que és una malaltia típicament autoimmune lligada a un gen del cromosoma 2,
solen ser-ne un factors desencadenants l'exposició a ambients rics en iode (mar). Els
afectats per la síndrome de DOWN o el de TURNER, i la diabetis tipus I són més
propensos a patir també aquesta tiroïditis durant, almenys, mitja vida. El tractament
sol ser amb levotiroxina i amb prednisona.

La tiroïditis granulomatosa autèntica és deguda a tuberculosi o ala sífilis.





MALALTIES INVOLUTIVES DE LA TIROIDE

L'atròfia de la tiroide sol anar associada a la de la hipòfisi (caquèxia hipofisària o
malaltia de SIMMONDS), i a l'edat avançada. En un intent de reactivar-se sol haver-hi
abans de l'atròfia una hiperplàsia nodular o bé una hiperplàsia difusa. Després d'una
tiroïditis crònica també pot presentar atròfia.

La amiloïdosi tiroidal és extremadament rara. La tiroide es torna gran i dura i apareix
mixedema.

La malaltia de HASHIMOTO pot considerar com involutiva, a més de com un goll
inflamatori. L'engrandiment sol ser relativament ràpid i segueix a uns períodes
d'hipotiroïdisme i d'hipertiroïdisme alternants. En els períodes d'hiperplàsia es diposita
teixit limfoide a l'interior o intersticis de la tiroide, i persisteix en els d'atròfia o
involució. Solen aparèixer nòduls amb zona central pàl·lida. En les cèl·lules epitelials,
més grans del normal i semblants a les cèl·lules de HÜRTHLE típiques, apareix una zona
hialina citoplasmàtica esosinofílica. Ni la perifèria dels fol·licles ni les parets de les
cèl·lules epitelials estan ben definides. La tiroide és fàcilment separable de les
estructures circumdants. Els lòbuls apareixen exagerats. Les seccions són decolorblanc
- rosat i d'aspecte limfoide. De vegades, si la sobre pressió es torna dolorosa, es
recorre a l'extirpació de l'istme (o del lòbul piramidal, quan existeix). La irradiació amb
raigs X es diu que promou la remoció del teixit limfoide i la substitució per teixit tiroïdal
normal. Normalment es manifesta per mixedema i signes d'hipotiroïdisme.

La tiroïditis limfocítica es caracteritza per un engrandiment de la tiroide i per un
lleuger hipotiroïdisme. És típica de dones joves. Pot ser considerada com una fase
prèvia al HASHIMOTO. Però, els canvis oxifílics en l'epiteli fol·licular típics del HASHIMOTO
no apareixen a la tiroïditis limfocítica. Tractament: alga Cochayuyo, Aloe vera, Solanum
lyratum. Cicuta (UE), Terminalia chebula UI, Coptis sinensis UI , Annona muricata (fulles) .
Levotiroxina , prednisona .












CÀNCER DE RONYONS
































Els ronyons solen filtrar l‘equivalent a 1700 litres de sang al dia. La depuren i llencen els
residus diluïts en aproximadament un litre d’orina cada dia. Els contaminants laborals,
domèstics o propis de la civilització, com ara les sals de Plom (en pintures escalfades,
en gasolines, en llaunes, en bateries de cotxes), així com els derivats de la gasolina,
productes de neteja volàtils, dissolvents, i també molts medicaments, —i en especial
els antiinflamatoris i analgèsics—, solen sobrecarregar molt el ronyó. Els contaminants
de l’aigua per a beure o cuinar poden afectar molt el ronyó. És convenient pintar amb
recobriment especial els depòsits d’asbest i evitar les canonades de Plom noves. Tot i
que el dolor sord a la part baixa de l’esquena s’atribueix als ronyons, la disfunció renal
dóna altres símptomes menys clars, com ara: dolor de costat a l‘abdomen (seguint el
recorregut dels urèters), dolor de maluc i de pubis, i dolor de testicle (als homes, clar).
Els símptomes de fallada renal són: nàusees, vòmits, mareig, cansament, moviments
aletargats, rigidesa d’esquena, dolor d’esquena (lumbar), picors, orina més escassa del
normal i, o bé més transparent, o bé més fosca i tèrbola. També, pot haver-hi úlceres
espontànies a les cames, espasmes que poden aguditzar-se en convulsions com d’ofec,
edemes a les cames i mans, —i que disminueixen pel matí—; mormols cardíacs i de
pleura, per excés de líquids. I, en fases més avançades, deliri, confusió, i estat de coma.

Per a tenir idea de com estan els ronyons, sempre queden els reflexes a la planta del
peu (terç distal intern), al palmell de la ma (centre, cap el final de la ratlla intermèdia), i
el pols —tercera zona sota el polze esquerra, profunda per al ronyó, intermèdia per als
urèters, i superficial per a la bufeta de l’orina—. El pols petri és senyal òbvia de
presència de càlculs a les vies renals. El pols molt dèbil és senyal de falta de treball
renal. El pols relliscós i irregular és senyal d’ inflamació. Les bosses sota els ulls també
són símptoma de mal funcionament renal. En el cas de prostatisme, adquireixen un
color mat grisós. L’ hemorràgia persistent pot ser símptoma de nefritis crònica, tendint
a càncer. Si només hi ha sang al principi de la micció, això indica lesió de pròstata (o de
l’úter). Si només n’hi ha al final de la micció, aleshores és senyal de lesió a la bufeta de
l’orina. Lo més corrent és que la sang estigui a tota la micció, i això és senyal de
presència de pòlips, o de càlculs, que han erosionat o tallat teixits fins a connectar amb
el torrent sanguini; o bé és senyal de càncer —si hi ha febre alta, persistent a pesar del
tractament amb antibiòtics—. La presència de cèl·lules renals abundants a l’orina
indica inflamació renal. La de glòbuls rojos molt abundants, indica hematúria; i la de
glòbuls blancs molt abundants, infecció, que, a més, es detecta per la presència de
bacils, cocs, o Proteus. És fàcil mirar el pòsit del centrifugat d’una mostra d’orina per a
trobar-hi cèl·lules o llurs restes.
El càncer de ronyó s’origina als túbuls renals o a la pelvis renal. La majoria dels
càncer originats als túbuls renals són carcinomes de cèl·lula renal, mentre que els


originats a la pelvis solen ser de cèl·lula de transició. Al ronyó, els dos tipus de càncer
més comuns són l’ ADENOCARCINOMA DE CÈL·LULA RENAL i el CARCINOMA DE
CÈL·LULA UROTELIAL O INTERSTICIAL.
A més de l’ascites i l’orina de color de coca-cola o hematúria, hi ha altres símptomes:
cansament, pèrdua de pes, suors, febre, i dolor abdominal intern.
Als USA (2008) hi ha uns 54000 casos l’any i unes 13000 morts per càncer de ronyó.
Al món seria on més n’hi ha, mentre que són més escassos a Àsia i Àfrica. Serien en
total uns 0,2M/any (=2% dels càncers). A Europa hom calcula que els càncers de ronyó
venen a ser el 3 % dels càncers.
A l’ UK el nombre de casos és gairebé el doble en homes que en dones (5400/3400:
2008). Els darrers 30 anys allí s’ha doblat el nombre de casos en homes (70/M – 148/M)
i en dones (32/M-75/M).
Factors de risc generals que poden ocasionar el càncer de ronyó són l’haver fumat
Tabac, el pertànyer a una família amb altres casos, l’estar obès, l’haver de necessitar
diàlisis, o el patir hepatitis C, o l’haver patit càncer de testicle o de coll de matriu.
A més del triple tractament clàssic, hi ha alguns alternatius. L’extirpació es pot fer
amb aire líquid o amb ones de ràdio. I la quimio, amb torisel, nexavar, sutent, i IFN-alfa i
IL-2 o inlyta (un inhibidor del VEGF).

L’ ADENOCARCINOMA DE CÈL·LULES RENALS apareix quan les cèl·lules dels túbuls
renals es tornen canceroses. Aquest tipus de càncer afecta a unes 300 persones de
cada milió (300/M=), almenys als USA. És el càncer renal més comú. Sol aparèixer a
partir dels 55 anys, i més en homes. Factors de risc poden ser l’haver fumat, una certa
propensió familiar a la malaltia, i patir la síndrome de LIPPEL-LINDAU (amb degeneració
de capil·lars cerebrals). El símptomes clàssics són hematúria persistent (més d’un mes)
i durant tota la pixada, amb febre, i dolors a la ronyonada i a d’altres parts (per les
metàstasis) com ara al costat del tòrax (pulmons) i esquena. També hi ha pèrdua de
pes, aspecte demacrat (caquèxia), engrandiment de la borsa de l’escrot (varicocele) i
ascites. També pot haver-hi visió borrosa, estrenyiment, pèls a la cara (a les dones), i
intolerància al fred. Els ronyons arriben a ser palpables. Les transaminases i les
fosfatases alcalines pugen. El Calci a l’orina també puja. Després de centrifugada
l’orina, al pòsit s’hi veuen cèl·lules endotelials canceroses. El TAC detecta el tumor al
ronyó. I la gammagrafia òssia les metàstasis als ossos.
Aquest càncer també és conegut com a carcinoma de cèl·lula renal o com a
hipernefroma. Aquest càncer s’origina al túbul proximal convolut. És el tipus més comú
(80%) als adults. La teràpia més urgent és al resecció subtotal del ronyó. L’esperança
de vida per a 5 anys després de l’operació és del 70%. La quimio es pot fer amb
sunitinib, temsirolimus, bevacizumab, IFN-alfa, i sorafenib. Si hi ha metàstasis,


l’esperança de vida minva molt. Normalment es detecta per casualitat. Quan es nota
una massa a l’abdomen i dolor al costat, i hi ha hematúria, el pronòstic no és gaire bo.
Pot haver-hi, a més, anorèxia i caquèxia, policitèmia, anèmia (per manca
d’eritropoetina); o, a l’inrevés, eritrocitosis (per excés d’eritropoetina). Si hi ha
metàstasis als ossos, pot haver-hi fractura de pelvis. Pot haver-hi varicocele afectant el
testicle esquerra. I problemes de visió, hirsutisme, estrenyiment, hipertensió (per la
renina), síndrome de STAUFFER (hepatomegàlia nefrogènica), hipercalcèmia, suors
nocturnes, febres intermitents, intolerància al fred, mal d’esquena, cansament crònic,
inflor als turmells.








(papil·les vasculars amb cèl·lules escumoses a l’adenocarcinoma renal)
Tenint en compte les variacions genètiques, els adenocarcinomes renals es
classifiquen així:
• DE CÈL·LULA CLARA (mutacions al cromosoma 3: VHL, PBRM1) (pèrdua del braç 3p)
• DE CÈL·LULA CLARA / PAPIL·LAR
• PAPIL·LAR (trisomia 7, 16, 17)
• CROMÒFOB (hipodiploide, amb pèrdua dels cromosomes 1, 2, 6, 10, 13, 17, 21)








Als adenocarcinomes en general hi influeixen els gens TRC8, OGG1, HNF1A, HNF1B,
TFE3, RCCP3, RCC17.
Cada any (2007), als USA,
hi ha uns 51.200 nous
casos d’
adenocarcinoma renal (i
carcinoma de pelvis renal
de cèl·lula transicional), i
unes 13.000 morts per
aquest motiu. Per cada 3
homes afectats, hi ha 2
dones amb la malaltia. És
una mica més comú
entre els negres que entre els blancs; i les diferències entre sexes han anat minvant. A
Europa, la incidència s’ha doblat des de 1975 a 2005. El factor de risc principal és la
inhalació de productes químics, ja sigui a casa, ja sigui a la feina. L’exposició al Cadmi —
a l’aigua, per exemple, o la pols a les fàbriques d’acer— és un factor de risc molt
important, així com a l’asbest, i als hidrocarburs policíclics aromàtics. Els pacients
sotmesos a diàlisis, amb ronyó cístic, són 30 vegades més propensos que no pas els no
sotmesos. Algunes malalties poden ser concomitants: malaltia de HIPPEL-VON LINDAU,
càncer papil·lar renal congènit, leiomioma hereditari, la síndrome de BIRT-HOGG-DUBÉ.
Per altra banda, el carcinoma renal medul·lar pot ser concomitant amb l’anèmia
falciforme encoberta. Després de l’histerectomia, hi ha més risc de patir
adenocarcinoma renal, ja sigui per factors hormonals, ja sigui per lesions a l’uréter. La
diagnosi millor és amb l’ecografia, o amb el TAC, o RMN (ambdues proves, amb medi
de contrast). Això, fins que no es faci la biòpsia; però, millor no fer-la amb agulla
d’aspiració, sinó durant l’operació. De fet, amb les imatges radiològiques ja es pot
assegurar bastant que es tracta d’un adenocarcinoma, si apareix una massa sòlida que
desdibuixa el contorn renal, i que és irregular o lobulada al marge. A vegades (10%), hi
ha calcificacions; i, a vegades, hi ha greix (perirenal, augmentat). A vegades, hi ha cists.
Per tant, es pot confondre, si la massa és petita, amb un ronyó policístic. Les
metàstasis solen arribar al pulmó, cervell i ossos. Però, el més probable és que
comencin a la vena renal del mateix cantó (30%) i a la vena cava (10%).


l’ADENOCARCINOMA DE CÈL·LULA CLARA és un tipus d’adenocarcinoma de
cèl·lula renal.








(la meitat de la dreta està afectada per un adenocarcinoma de cèl·lula clara, amb
poca atípia, amb cèl·lules de citoplasma molt clar agrupades fent nius)
(a baix, cèl·lules clares)









A la variant de cèl·lula clara, que és la més típica, s’hi veuen àrees vermelloses amb
vessaments de sang i cists amb contingut líquid; i, a les parets del tumor, les cèl·lules
tenen força atípia. El tumor apareix polilobulat, grogós, amb zones necrosades, o amb


vessaments de sang, o amb cicatrius a l’escorça renal. S’hi veuen cèl·lules amb atípia,
grans, poligonals, formant cordades, papil·les, túbuls, i nius. Hi ha cèl·lules clares, hi ha
cèl·lules granulars, sarcomatoides i fusiformes. El citoplasma apareix clar, pel glicogen i
els lípids. En tot cas, el nucli no perd la centralitat. També pot haver-hi cèl·lules menors,
amb citoplasma ben eosinòfil, com les tubulars normals. L’estroma està reduït, però
ben vascularitzat. La línia de compressió apareix com una falsa càpsula. Com més
cèl·lules clares hi hagi al tumor, millor serà el pronòstic. Com més cèl·lules granulars,
pitjor. Per a la fase I, l’esperança de vida per a 5 anys és del 90%. Per a la II, del 22%. I
per a la III, del 8%. I per a la IV, del 5%. Mentre que la supervivència mitjana és,
respectivament, de 8, 5, 3, 1 anys. Si hi ha recidiva després de l’extirpació, la prognosi
empitjora molt. Més que la quimio o la ràdio, el tractament més adient aquí és
l’immunològic (INT–alfa, IL-2). Els inhibidors de la tirosina–cinasa semblen
prometedors (nexavar, pazopanib, rapamycin). El bevacizumab (anticòs per al VEGF)
també és molt bo en alguns casos. També, recentment, s’ha reeixit en alguns casos
amb: sunitinib, sorafenib, i temsirolimus. O també amb thalomid , revlimid, everolimus,
carfilzomib, axitinib, tivozanib, torisel, sutent, i votrient.
Lo millor és haver detectat els tumors abans no arribin a passar dels 4 cm, i extraure’ls
per cirurgia clàssica, o amb criocirurgia/crioablació transdèrmica. Quan la cosa es
complica, més val extraure tot el ronyó (i ganglis i suprarenals). Per a reseccions
parcials, una estratègia adient és embolitzar la zona prèviament poc abans, per tal
d’evitar hemorràgies. La cirurgia, a vegades, es pot fer per laparoscòpia, especialment
quan la resecció és molt parcial. Altres estratègies per ajudar la laparoscòpia són rentar
el ronyó amb aigua freda o administrar-li mannitol. Amb ajuda de les imatges en temps
real, es pot procedir també a l’ablació per radiofreqüència.
Les vacunes contra el càncer renal (trovax) encara no són segures. La ràdio només
s’aplica com a pal·liativa en metàstasis al cervell, ossos, fetge, pulmons, o suprarenals.
La IL-2 és poc eficaç (15%), però quan ho és, aconsegueix supervivències molt llargues.
Amb tot, la IL-2 té efectes col·laterals (neutropènia, predisposició a les infeccions,
predisposició a l’ infart de miocardi, hipotensió, alteracions mentals, hemorràgies
gastrointestinals, basqueig). Si els efectes col·laterals augmenten molt, a més de
letargia, pot arribar el coma, i per tant, caldria deixar de prendre’n abans no arribi. No
és recomanable la IL-2, si prèviament hi havia una immunodeficiència. Una darrera
estratègia és la immunoteràpia adoptiva, amb cimetidina aplicada a cèl·lules T.

ANGIOMIOLIPOMA. És bastant comú als ronyons. I és benigne. Implica a vasos
sanguinis, fibres musculars i adipòcits. Sol ser concomitant amb la esclerosis
tuberosa que afectaria els dos (o més) ronyons. També es pot trobar en dones amb


limfangio-leiomiomatosis. L’angiomiolipoma és el tumor benigne més comú als
ronyons. El 85% de les vegades és esporàdic (en dones de mitjana edat, sobre tot). I
el 15% restant és concomitant amb esclerosis tuberosa. De cada 4 persones que
tenen aquesta malaltia congènita, 3 tindran angiomiolipoma i 1 cists renals.
(TAC: les fletxes vermelles indiquen grassa/angiomiolipoma)
Tot i ser benigne en principi, no
se sap mai. L’ angiomiolipoma
sol ocasionar hematúria greu i
hemorràgia darrere el
peritoneu (associada a dolor
molt fort i basqueig). La
detecció es fa per ecografia
(més fàcil de veure, ja que la
grassa queda negra), TAC (més
acurat pel que fa a les mesures,
però perillós pel medi de
contrast) o RMN (menys
perillós però més incòmoda). Amb tot, és difícil assegurar que es tracta d’un angio-
miolipoma i no d’un carcinoma de cèl·lula renal. Si el tumor té més de 4 cm, sol
practicar-se l’embolització selectiva (amb catèter i anestèsia). Això fa encongir el
tumor molt, però els dies immediats posteriors causa molt de dolor i febre. Les
persones amb esclerosis tuberosa haurien de fer-se un TAC després d’un any, per
prevenir que aquest tumor creixi massa. De tota manera, el protocol estàndard és
salvar el màxim de ronyó que es pugui. I, sinó, caldrà fer diàlisis. El risc principal, si
no s’opera, és la ruptura d’aneurisma i hemorràgia interna.

*************************************************************
CARCINOMA DE CÈL·LULA DE TRANSICIÓ
També s’anomena CARCINOMA DE CÈL·LULA UROTELIAL. Afecta al ronyó, bufeta i
òrgans accessoris (pròstata, urèters, uretra, úrac, etc.). Ve a ser el 10% dels tumors
primaris de ronyó, però és el segon tipus de càncer (majoritàriament secundari)
afectant el ronyó. L’epiteli de transició, del qual s’origina, és el que fa de folre
intern de les vies urinàries (uroteli). Factors de risc són prendre ciclofosfamida,
fenacetina, analgèsics, o estar exposat a radiacions ionitzants, o haver fumat molt
o begut molt d’alcohol, o haver estat exposat a anilines o naftilamines, o patir
mutacions com ara sobre expressió del Ras, o del EGFR o bé depleció dels locus 9p,
9q, 11p, 17p, 13q, 14q, o patir càncer colorectal de no-poliposis.


Pot ser multifocal (30%), papil·lar, sèssil o carcinoma in situ. Si hi ha metàstasis, sol
afectar la pelvis (35%) o la columna (40%). El tractament es fa amb mitomicina, per
uretra, a les 24 hores de l’operació. Si es detecta en fase II, es pot intentar la cura amb
el Bacil de CALMETTE-GUÉRIN (vacuna de la tuberculosi), injectada per uretra cada
setmana durant un mes i mig. La quimio més forta sol fer-se amb metotrexat,
vinblastina, adriamicina i cisplatí.




CARCINOMA DE CÈL·LULA DE TRANSICIÓ AL RONYÓ
************************************************************
CARCINOMA DE CÈL·LULA ESQUAMOSA
Ve a ser el 10% dels tumors urotelials. Afecta a la pelvis i als urèters. No sol donar
símptomes. Pot ser concomitant amb càlculs, infecció cronificada, i amb
hidronefrosis. Si hi ha metàstasis, evidentment, el pronòstic és dolent (esperança
de vida per a 6 mesos, del 15%). Més que la quimio o al ràdio, la única cosa que
sembla anar bé és l’extirpació. Pot haver-hi un trombus a la vena cava. Sol
presentar-se a adults entre 50 y 65 anys. Altres factors de risc són l’haver fumat i
haver pres molts analgèsics. Sol afectar tota la pelvis renal.







**********************************************************
CARCINOMA DE CONDUCTE DE BELLINI
També es coneix com a carcinoma túbulo-cístic. Es presenta al conducte de BELLINI
(=conducte col·lector papil·lar)
















El CARCINOMA DE
CONDUCTE DE BELLINI ve
a ser el 2 % dels càncers
de ronyó. S’havia tingut
com una variant del
carcinoma de cèl·lula
renal. Però és més ràpid, i
no respon a la quimio.
L’esperança de vida per a
2 anys és només del 2%.
Més aviat s’assembla al
càncer de cèl·lula
transicional, o, almenys,
respon de manera similar a les teràpies. El tumor, des de fora, sembla com embolicat
amb una capa de bombolles. El diagnòstic es fa per detecció per lectines.
*********************************************************
CARCINOSARCOMA
És un càncer mixt epitelial /mesènquimàtic. És molt rar als ronyons (pelvis renal).
Després de l’extirpació, pot fer recidives. La prognosi és dolenta perquè fa
metàstasis. A part l’aspecte microscòpic, es detecta per indicadors
immunohistoquímics.

LIMFOMA RENAL
Normalment és concomitant
amb el limfoma disseminat o
multisistèmic. Pot trobar-se
també als immunodeprimits. És
molt rar com a tumor aïllat. El
TAC (helical) donarà informació
suficient per a fer-se idea de
com afecta el limfoma al ronyó. S’hi podran veure zones necrosades, zones
calcificades, invasió del retroperitoneu, i cists.



************************************************************
NEFROMA
MESOBLÀSTIC
Sol presentar-se ja abans
de néixer. Conté cèl·lules
fibroblàstiques (del teixit
conjuntiu). D’un ronyó
pot passar a l’altre, o als
teixits propers. És més
freqüent als nens que a
les nenes.
El nefroma mesoblàstic
és un tumor congènit
infantil, com ho són el tumor de WILMS, el tumor rhabdoide, el sarcoma de cèl·lula
clara, els hamartomes o els tumors ossificants. El nefroma mesoblàstic ve a ser el 6 %
dels tumors renals infantils. S’origina al mesènquima. Normalment és benigne. Ve a ser
un tipus d’hamartoma. El 90% de les vegades afecta a nens de menys d’un any. Després
dels 2 mesos, el tumor més freqüent ja no és aquest, sinó el de WILMS. Conté feixos de
cèl·lules fusiformes i cèl·lules renals immadures de l’estroma, però no conté (com el
tumor de WILMS) elements neoplàsics metanèfrics. Sol ser infiltrant sense formar
càpsula. N’hi ha de dos tipus aproximadament igual de freqüents: típic (clàssic) i atípic
(cel·lular). Al típic, s’hi veuen poques mitosis i poca necrosi. En canvi, s’hi veuen moltes
mitosis a l’atípic, força necrosis, i molta cel·lularitat. En aquest segon tipus (cel·lular o
atípic), sol haver-hi translocació t(12;15)(p13;q25) i fusió de gens als cromosomes 12
(ETV6) i 15(NTRK3). La proteïna de fusió (comuna al fibrosarcoma infantil també)
activa la tirosina-cinasa. Els dos tipus no són gairebé mai bilaterals i/o malignes. Poden
arribar a la fase III, però gairebé mai a la IV (cervell, ossos, pulmons).
****************************************************************
ONCOCITOMA RENAL
És un tipus de càncer amb oncòcits.
(TAC, a l’esquerra, d’un oncocitoma)



Oncocitoma (H/E)




Els oncòcits són cèl·lules eosinòfiles, amb moltes mitocòndries, i amb nuclis petits
aparentment típics, però amb nuclèols molt patents.







L’ oncocitoma renal s’origina a les cèl·lules intercalades dels túbuls col·lectors del
ronyó. Ve a ser el 10% dels càncers renals. Un oncotimoma renal pot arribar a
mesurar 12 cm. Una variant (de cèl·lula cromòfoba) mostra una zona clara al voltant
del nucli i ja atípia dins. La major part de vegades passa desapercebut, però pot
donar hematúria, dolor a l’engonal i arribar a ser palpable. Normalment és solitari,
però pot ser multicèntric. Tot i que en principi és benigne, més val extreure’l per si
de cas.










(oncocitoma: variant de
cèl·lula cromòfoba)



**********************************************************************

PAPIL·LOMA INVERTIT
Se l’anomena així perquè les
cèl·lules epitelials de la superfície
creixen cap avall, o cap endins del
teixit subjacent. Pot donar-se, a
més de a la pelvis renal, a la resta
de l’aparell urinari (bufeta, urèter, uretra) [i als sinus nasals]. Al ronyó, provoca
hematúria. Es pot detectar ja amb MRI (amb un error del 7 %), ja que s’hi veu una
massa cerebriforme convoluta



SARCOMA DE CÈL·LULA CLARA
És d’origen mesenquimàtic renal, però
compta amb marcadors neurals. Pot ser més
o menys maligne o avançat. Normalment és


unilateral. La primera metàstasis sol ser als ganglis limfàtics a l’ hílum renal del
mateix costat. En segon lloc, sol afectar les ganglis limfàtics periaòrtics. Rares
vegades (4%) hi ha metàstasis distals (fase IV). Però, cas d’haver-n’hi, afecten
primer (15%) els ossos, i després els pulmons, retroperitoneu, cervell, i/o fetge.
També pot haver-hi metàstasis a la mucosa nasofaríngia, ovaris i a altres parts
toves. Les metàstasis, en tot cas, es presenten a poc a poc, fins i tot fins al cap de
10 anys del primer diagnòstic. Aquest càncer ve a ser el 3% de caos de càncers renals
als nens (1-4 anys). Als USA, cada any se’n troba uns 20 nous casos. S’assembla molt
al tumor de WILMS. La quimio és millor fer-la lenta, al llarg de més d’un any (15
mesos). La supervivència als 8 anys aleshores és del 87%. Afecta el doble a nens que
a nenes. Hi ha hagut algun cas en adults. La massa abdominal unilateral solen notar-
la els qui fa unes setmanes no han vist al nen. Però, també pot donar senyals
d’alarma la hematúria. Pot haver-hi una desregulació de l’EGFR, i el pro-oncogen c-
kit sol estar sobre expressat (sense mutar). L’origen d’aquest carcinoma podrien
ser cèl·lules intersticials de la medul·la renal, cèl·lules mesenquimàtiques, i cèl·lules
blàstiques.
******************************************************************
TERATOMA
És un tumor de cèl·lules germinals abdominal rar. Pot presentar-se a nadons o a
nens petits. Ve a ser, en la majoria dels (pocs) casos coneguts, un nefroblastoma.
Pot ser també un cist dermoide. La massa gran pot ser ben palpable. La radiografia
pot palesar àrees calcificades en un massa tova de marges irregulars que desplaça
els budells. L’ecografia palesa una massa sòlida (amb masses de cartílag, os i
glàndules salivals, i cèl·lules amb melanina i neuròglia, tot plegat formant un caos),
amb cists (buits) folrats per un epiteli de cèl·lules esquamoses, i una capa fibro-
muscular i teixit renal immadur. La glàndula suprarenal sol quedar dissolta. Alguns
teratomes renals són secundaris a teratomes retroperitoneals.
****************************************************
TUMOR CARCINOIDE DE LA
PELVIS RENAL
Els tumors carcinoides són tumors
neuroendocrins de creixement lent, i
rarament fan metàstasis. L’excés de
serotonina que produeixen les cèl·lules
neuroendocrines es manifesta a
vegades (10%) amb la síndrome


carcinoide: rubor, diarrea, broncoconstricció, rampes, afectació de la vàlvula tricúspide. Se’n
diuen carcinoides perquè semblen malignes, però, en canvi, fisiològicament no ho són,
almenys durant molt de temps. L’excés de serotonina pot comportar deficiència de triptòfan i
niacina, diarrees, i demència. Si hi ha metàstasis al fetge, pot tractar-se experimentalment amb
meta-iodobenzil-guanidina (radioactiva). El tractament directe del tumor carcinoide sol fer-se
amb octreotide, o lanreotide, o bé amb INF-alfa i anàlegs de la somatostatina. A la pelvis renal
s’assemblen molt al carcinoma papil·lar transicional, però els delata la natura neuroendocrina i
la reacció immunohistoquímica a la citoqueratina, a la proteïna S-100, i a la enolasa específica
de les neurones. S’hi veuen (al microscopi electrònic) grànuls molt densos.

*********************************************************
TUMOR DE CÈL·LULA JUXTAGLOMERULAR (= RENINOMA)
És força rar. Segrega renina i, per això, causa hipertensió i hipopotassèmia. Pot ser
maligne. Sol haver-hi pèrdua dels cromosomes 9 i 11. S’hi poden veure els grànuls
de renina al microscopi, cosa que no es veuria per exemple als
hemangiopericitomes. Normalment està ben encapsulat i es pot extirpar força bé.

TUMOR DE WILMS
Tot i que aquesta és la denominació més famosa, també es podria dir
NEFROBLASTOMA. És típic dels nens petits. Als USA, se’n donen uns 500 nous
casos l’any. L’esperança de vida per a 5 anys és del 90%. Només en 1 de cada 4 casos
va associat a altres malformacions. És el tumor renal més comú als nens. Podria
tenir el seu origen en una malformació fetal. Pot anar associat a un iris nul, i a una
meitat del cos major que l’altra. Si un bessó en té, és molt probable que l’altre
també en tingui. Per si de cas, és millor, un cop detectat, no seguir palpant el ronyó
afectat ni fer maniobres de torsió, per exemple, al banyar el nadó, a menys que
sigui amb molta cura. Caldria saber si hi ha anèmia, urèmia, i creatinina en sang, o a
si a l’orina hi ha albúmina. Altres proves poden ser el pielograma endovenós i el
TAC. Si hi ha símptomes com ara dolor de pit, pèrdua de pes o febre persistent,
caldria fer més proves per escatir si hi ha metàstasis.
La majoria de tumors de WILMS (o nefroblastomes) són unilaterals (95%). Amb tot, els
nens afectats per la síndrome de DENYS-DRASH solen tenir-lo bilateral. Normalment es
queda en fase II. Si arriba a la fase IV, la metàstasis sol afectar els pulmons. L’extirpació
necessita d’habilitats extremades de cara a no provocar una hemorràgia interna. A les


preparacions histològiques s’hi veuen els tres components: epiteli, mesènquima
(estroma) i blastoma (metanèfric). S’hi veuen molts glomèruls avortats i glomèruls
rodejats per un estroma de cèl·lules fusiformes




























(barreja de túbuls amb recobriment epitelial, fulls o blastomes de cèl·lules arrodonides, i
estroma, al tumor de WILMS)

L’estroma també pot incloure fibres musculars, cartílag i os, teixit adipós i teixit conjuntiu
fibrós. El tumor comprimeix i afecta la resta de ronyó. La part de mesènquima inclou cèl·lules
amb diferenciació rhabdomioide, amb més o menys malignitat. Els més malignes mostren
signes d’anaplàsia. Les senyals que dóna el tumor són: panxa molt inflada, amb dolor, basqueig,
hematúria i hipertensió (a vegades). Normalment, el protocol comença amb la palpació, la
ecografia, el TAC (o bé la RMN) i, al final, la biòpsia. Sol haver-hi una pèrdua d’heterozigosi als
locus 1p i 16q, als casos més malignes. Si es detecta encara sense senyals, és millor extirpar-lo a
temps. A vegades (20%), es dóna una mutació al gen WT1 (al locus 11 p 13); i, a la meitat
d’aquests casos, també hi ha mutació al CTNNB1 (el codificador de la beta-catenina). Altres
vegades (30%), s’inactiva el gen WTX del cromosoma X. L’esperança de vida, un cop extirpat i
amb tractament (quimio més agressiva a les fases II-III-IV), varia segons la fase. Si s’hi detecta
anaplàsia, per a 5 anys és del 85 – 70 – 55 – 17 % , respectivament per a les fases I –II- III- IV. La
quimio sol fer-se amb *dactinomycin. Al món, els més afectats són els negres, i especialment
els nens entre 3 i 4 anys. El càncer de ronyó infantil majoritàriament és el tumor de WILMS.
S’origina ja essent el nen encara un fetus i comença a donar símptomes (ascites i hematúria)
quan el nen té 2 o 3 anys. Aquests tractaments alternatius van molt bé almenys per al 15% dels
pacients.
****************************************************************



TUMOR MIXT D’ EPITELI/ESTROMA
També és conegut com a NEFROMA CÍSITC o nefroma cístic multilocular. És rar.
Normalment és benigne, i passa desapercebut, a menys que es trobi per casualitat en un
examen rutinari o a la recerca d’altres afeccions. Les imatges radiològiques s’assemblen
molt a les del carcinoma de cèl·lula renal i, per tant, cal fer la biòpsia per a tenir un
diagnòstic acurat. Al microscopi, s’hi veu un epiteli simple com claus de ferradura, i un
estroma similar a l’ovàric, amb cèl·lules fusiformes, amb citoplasma basòfil. Els cists són
molt aparents. Els nuclis de les cèl·lules epitelials sembla que s’aboquin a l’espai de dins el
cist. El tumor reacciona positivament a la immunotinció per al receptor de l’estrogen, per al
receptor de la progesterona, i per al CD10. S’assembla als nefroblastomes, al nefroma
mesoblàstic i a la nefritis policística.
*****************************************************************



























CÀNCER DE TESTICLE

























































(seminoma testicular)


El càncer testicular afecta els testicles de l’home i ve a ser 1 cas de cada 100 de càncers entre els
homes. Normalment es detecta entre els 30 i els 40 anys. Cada any als USA (300 M d’habitants)
se’n diagnostiquen uns 8000 nous casos. I només en moren uns 400. La probabilitat, a Europa,
de patir aquest càncer és del 4 per mil. És un càncer que pot remetre en un 100% dels casos,
amb tractament, si no ha fet
metàstasis, i, si n’ha fet, també (80%).
No tot el que sembla un tumor ho és,
i no tots els tumors de testicle són
malignes. Hi ha cists de l’epidídim, i hi
ha hidàtides de MORGAGNI (apèndix
testis) que podrien ser confosos amb
tumors, i que poden o no ser
dolorosos, però que no són
cancerosos. La majoria (95%) dels
càncers testiculars deriven de
cèl·lules germinals, i s’anomenen
germinomes. La resta (5%) deriven de les cèl·lules de LEYDIG o de les cèl·lules de SERTOLI. Són
tumors de l’estroma gonadal. Però, encara poden haver-hi casos rars derivats d’altres cèl·lules.

Les cèl·lules de SERTOLI tenen cura, d’alguna manera, de la producció d’espermatozous als
túbuls seminífers convoluts. Són activades per l’ hormona fol·licle-estimulant, mitjançant


receptors a la pròpia membrana cel·lular. I les cèl·lules (intersticials) de LEYDIG (adjacents també
als túbuls seminífers) produeixen testosterona (amb la inducció de l’ hormona luteïnitzant).
Les cèl·lules intersticials de LEYDIG són fàcils de distingir, pels nuclis molt grans, per les
nombroses vesícules amb lípids, pel citoplasma força eosinòfil, i per la forma poligonal.




















(cèl·lula de LEYDIG,
vista al MET)
































Els marcadors trobats a la sang aproximen força el diagnòstic, però, després de l’extracció total
del testicle i annexes mitjançant l’orquiectomia inguinal, una mostra microscòpica ben
examinada dóna el diagnòstic definitiu. La biòpsia clàssica és perillosa perquè pot deixar
escapar cèl·lules canceroses pel sistema limfàtic.



La classificació dels tumors testiculars de la Organització Mundial de la Salut és així:


• TUMORS DE CÈL·LULES GERMINALS
• Lesions precursores
• Neoplàsia intratubular de cèl·lula germinal
o Carcinoma in situ
o Tipus més específic
• Tumors d’un sol tipus (purs)
• Seminoma
o Variant - Seminoma amb cèl·lules sincitiotrofoblàstiques
• Seminoma espermatocític
o Variant – seminoma espermatocític amb sarcoma
• Carcinoma embrionari
• Tumor de sac vitel·lí


• Tumors trofoblàstics
• Coriocarcinoma
o Variant - coriocarcinoma monofàsic
• Tumor trofoblàstic placentari
• Tumor trofoblàstic cístic
• Teratoma
o Variant – Cist dermoide
o Variant – Cist epidermoide
o Variant – Teratoma monodèrmic (Carcinoide, Tumor primitiu nueroectodèrmic, Tumor similar a
nefroblastoma, altres)
o Variant - Teratòmic amb malignitat del tipus somàtic
• Tumors de més d’un tipus (mixt)
o Carcinoma I teratoma embrionari
o Teratoma I seminoma
o Coriocarcinoma I teratoma.
o Carcinoma embrionari
o Altres

• TUMORS D’ESTROMA DE LA CORDA GONADAL
• Tumor de cèl·lula de LEYDIG
• Tumor de cèl·lula de SERTOLI
o Variant rica en lípids
o Variant esclerosant
o Variant de cèl·lula gran calcificant
o Neoplàsia intratubular de cèl·lula de SERTOLI (síndrome de PEUTZ-JEGHERS)
• Tumor de cèl·lula granulosa
o D’adult
o Juvenil
• Grup Tecoma / Fibroma
o Tecoma
o Fibroma
• Tumor de l’estroma de la corda gonadal no del tot diferenciat
• Tumor de l’estroma de la corda gonadal mixt




• TUMORS MIXTS DE CÈL·LULA GERMINAL I DE L’ESTROMA DE LA CORDA GONADAL
• Gonadoblastoma
• Inclassificats

• MISCEL·LÀNIA (TUMORS DE TESTICLES)
• Carcinoide
• Tumors del tipus d’epiteli d’ovari
o Tumor serós quasi-malignes
o Carcinoma serós
o Tumor endometrioide ben diferenciat
o Cistadenoma mucinós
o Cistadenosarcoma mucinós
o Tumor de BRENNER
• Nefroblastoma
• Paraganglioma

• TUMORS HEMATOPOÈTICS

• TUMORS DELS CONDUCTES COL·LECTORS I DE LA RETE
• Adenoma
• Carcinoma

• TUMORS DE LES ESTRUCTURES PARATESTICULARS
• Tumor adenomatoide
• Mesotelioma (benigne i maligne)
• Adenocarcinoma de l’ epidídim
• Cistadenoma papil·lar de l’ epidídim
• Tumor melanòtic neuroectodèrmic
• Tumor desmoplàstic de cèl·lula petita i rodona



• TUMORS MESENQUIMÀTICS DE LA CORDA ESPERMÀTICA I DELS ANNEXES TESTICULARS
• Lipoma
• Liposarcoma
• Rabdomiosarcoma
• Angiomixoma agressiu
• Tumor similar a l’angiomiofibroblastoma (cf. mixoma)
• Fibromatosis
• Fibroma
• Tumor fibrós solitari
• Altres

• TUMORS SECUNDARIS (DELS TESTICLES)

Quan a la família molt propera hi ha hagut casos de càncer de testicle, és recomanable palpar-
se els collons sistemàticament. Caldria fer-ho, aleshores, un cop al mes. A part el tacte d’una
nova massa dura, pot ser alarmant la sensació de pesantor a l’escrot. El càncer testicular pot
ser concomitant amb ginecomàstia, dolor a l’engonal i lumbago. Si hi ha metàstasis als
pulmons, aleshores pot haver-hi hemoptisis, dispnea, i algun gangli endurit i inflat.
Als germinomes, sol haver-hi cèl·lules triploides o tetraploides. I, al 80% dels casos, hi ha un
isocromosoma a 12p o, si no, hi ha, per amplificació, material genètic extra en aquest braç. Cal
no confondre simples epididimitis, hematocele o varicocele amb senyals d’alarma. La palpació
pot ser millorada /afinada amb una ecografia. El TAC pot localitzar metàstasis. Els marcadors
típics del càncer testicular són la alfa-fetoproteïna 1, la beta-HCG (gonadotropina coriònica) i la
LDH (lactat–deshidrogenasa), quan són molt grans. De tota manera, les recidives dels
seminomes no solen alterar massa aquests indicadors. Un cop extirpat el testicle, es conserva
en líquid de BOUIN per a posteriors exàmens microscòpics. Després de l’orquiectomia, la ràdio i
la quimio dependran de la gravetat del tumor. La quimio, després de 1970, es fa amb cisplatí o
carboplatí. A vegades, després de dues sessions de quimio, s’extreuen els ganglis limfàtics
retroperitoneals afectats. La ràdio s’aplica com a preventiu de metàstasis. Però, si el tumor (no
seminoma) està en fase superior a IIa, la quimio se sol fer amb bleomicina, etopòsid i cisplatí,
en 3-4 cicles. De tota manera, cal fer un seguiment als 3 mesos i a l’any per mirar que no hi hagi
metàstasis. La RMN és preferible al TAC, perquè no és tant potent. Deixar l’home amb un sol
testicle, sotmetre’l a radiacions ionitzants (radioteràpia) i a la quimio intensa, tot això no fa cap
favor a la fertilitat sexual. Si es volen tenir fills més endavant, s’extreu semen abans de
l’extirpació i s’ultracongela per a futures fecundacions in vitro. El 5 % dels homes als que se’ls ha
extret només un testicle, per estar afectat per càncer, tornen a tenir càncer al testicle que els


quedava. Si s’extrauen tots els testicles, normalment, a part la substitució estètica de masses
similars de silicona (que la majoria no accepta), el pacient reb un tractament hormonal amb
testosterona, a menys que tinguin càncer a altres parts. El càncer testicular és rar als negres o
als asiàtics. És més comú als blancs caucàsics (Escandinàvia, Alemanya, Nova Zelanda). De tota
manera, entre els negres nord-americans la incidència s’ha doblat els darrers 12 anys del segle
XX. Entre ells s’ha fet més comú el seminoma. En general, és més freqüent, d’una banda, a nens
de 4 anys (teratomes i tumors de sac vitel·lí); de l’altra, als joves entre 15 i 35 anys (tumors de
cèl·lules germinals); de l’altra, als homes entre 25 i 40 anys (seminomes després de la pubertat,
i no-seminomes); i, finalment, cap els 60 anys (seminomes espermatocítics). Factors de risc són
la criptorquídia, hèrnies inguinals, síndrome de KLINEFELTER, fumar Marihuana, i patir orquitis
subseqüent a galteres. La vida sedentària també és un factor de risc. Una pubertat precoç
també.
El càncer de testicle va ser el primer tipus de càncer que, a finals del segle XVIII (1775), es va
relacionar amb una ocupació laboral (la d’escura-xemeneies).


(Tumor de BRENNER, amb
cèl·lules amb nucli en gra de
cafè)






















FONGS I CÀNCER
• fungiperfecti.com
• www.pilzshop.de
• http://www.mushroomnutrition.com/
—Funghi, Piante e Suolo. Ed. Anna Fontana (Centro di Studio sulla Micologia del Terreno-
CNR-Torino. 1991).

Les MICOTOXINES són substàncies al·lelopàtiques produïdes per floridures presents en
alguns lots d’aliments (per exemple). Hi ha unes 300 espècies d’aquests fongs entre els més
coneguts que provoquen micotoxicosis. Passen d’un nivell a un altre de la cadena alimentària
a través de la llet, els ous i la grassa. D’entre les micotoxines presents als aliments, les
principals són les aflatoxines, les ocratoxines, les fumonisines i les tricotecines. Força
micotoxines tenen efecte antibiòtic (inhibint o matant microorganismes patògens). Poques
actuen com a antígens. Moltes són tòxiques a concentracions baixíssimes (0.1 ppm) en els
mateixos aliments. Romanen inalterades fins a 150º C. Alguns fongs segueixen produint
micotoxines (Fusarium) a –10º C. A nivell cel·lular llurs accions metabòliques són, o poden ser,
les següents:
–permeabilitat de la membrana (alteren la composició de la membrana)
–alteració del balanç hídric, iònic
–alteració de la nutrició
–alteració de la respiració
–alteració de la síntesis d’ ADN i ARN, proteïnes, enzims, i de la multiplicació cel·lular
–acció teratogènica, mutagènica, neoplàsica
–acció antitumoral
–inhibició de la síntesis de ARN (i proteïnes, enzims, hormones)
–alteració/inhibició de la respiració anaeròbica, fosforilació oxidativa
–alteració/inhibició de la absorció de ions K, fosfat


–alteració/inhibició del flux d’electrons.
–hepatòcits amb nuclèols amb grànuls i formes anulars
–inhibició de l’ ARN-polimerasa
–fractures i ponts entre cromosomes
–cél·lules poli-nucleades (tumorals o no)
–hiper-cromatisme
–mitosis detingudes en metafase o en telofase
–pinocitosis
–cariorresis
–nuclis anul·lats, pleomòrfics, engrandits
–mitocòndries inflades (amb pèrdua de crestes)
–micronecrosis múltiple
–reticle endoplasmàtic vesiculós (pèrdua de molts ribosomes, vacuolització progressiva)
–polisomes disgregats amb forta pèrdua de síntesis proteica (seroproteïnes)
–membranes dels lisosomes alterades per augment de la permeabilitat
–reducció dràstica de la fagocitosis, i de la producció de factors immunològics
–alteracions de la morfogènesis
–degeneració grassa vacuolar al fetge (esteatosis) amb necrosis i hemorràgies, amb necrosis
periportal (més rarament centre-lobulillar), i amb esclerosis que desemboca en cirrosis
nodular.

LLISTA DE FONGS MICROSCÒPICS CANCERÍGENS
Aspergillus alliaceus
Aspergillus clavatus
Aspergillus flavus
Aspergillus melleus
Aspergillus ochraceus
Aspergillus oryzae


Aspergillus quadrilineatus
Aspergillus sulphureus
Aspergillus tamarii
Aspergillus unguis
Aspergillus ustus
Aspergillus versicolor
Byssoclamys nivea
Candida parapsilosis
Chaetomiun thielavoideum
Cryptococcus neoformans
Drechlera sorokiniana
Epidermophyton floccosum
Fusarium equiseti
Fusarium graminearum
Fusarium moniliforme
Fusarium nivale
Fusarium oxysporum
Fusarium sporotrichioides
Fusarium tricinctum
Microsporum audouinii
Monicillium nordinii
Penicillium brevicompactum
Penicillium brunneum
Penicillium claviforme
Penicillium expansum
Penicillium frequentans
Penicillium griseofulvum
Penicillium islandicum
Penicillium novae-zelandiae
Penicillium roqueforti
Penicillium rugulosum
Penicillium variabile
Scrophulariopsis brevicaulis
Trichoderma viride
Trichophyton mentagrophytes
Trichophyton rubrum

LLISTA DE FONGS MICROSCÒPICS AMBIVALENTS (CANCERÍGENS /ANTICANCERÍGENS)

Aspergillus amstelodami
Aspergillus fumigatus
Aspergillus ruber
Aspergillus terreus


Aspergillus wentii
Candida albicans
Penicillium semplicissimum
Penicillium verrucosum
Trichophyton verrucosum

Són hepatotòxics
Amanita phalloides
Polyporus leucomela
Lenzites termophila
Polyporus cinnabarinus
Polyporus sulphureus
Schizophyllum comune
Trametes odorata
Fomes igniarius
Fomes columnare
Lophodermium pinastri


Entre els fongs MACROSCÒPICS són mutagènics: Armilaria mellea, Boletus edulis, Lactarius,
Russula.
I són cancerigens: Agaricus pratenis, Clitocybe suaveolens, Lactarius necator.
I són psicotròpics o al·lucinògens: Amanita muscaria; Claviceps purpurea; Copelandia
cyanescens; Gymnopilus spectabilis; Panaeolus foenisecii, P. campanulatus, P. retirugis, P.
subbalteatus, P. uliginosus; Psylocybe mexicana.
Es psicogènic (provoca bogeria) el fong MICROSCÒPIC: Penicilium pedemontanum.
**************************************************************************
LLISTA DE FONGS MACROSCÒPICS ANTICANCERIGENS
o Agaricus blazei
o Agrocybe aegerita (Pollancró)
o Albatrellus confluens
o Albatrellus cristatus
o Antrodia camphorata
o Armilariella mellea
o Boletus edulis
o Calvatia craniformis
o Calvatia lilacina (leucèmia)
o Calvatia maxima
o Collybia tenacella
o Coprinellus sp.
o Coprinus comatus
o Cordiceps militaris
o Cordyceps sinensis (Dong Shong San Kao)
o Coriolus pubescens
o Coriolus versicolor (Kawaratake)
o Crepidotus sp.
o Crinipellus stipitarius
o Daedalea quercina
o Favolus alveolarius
o Fistulina hepatica
o Flammulina velutipes (Enoki)
o Fomes betulinus
o Fomes fomentarius
o Fomes igniarius
o Fomes officinalis
o Ganoderma applanatum
o Ganoderma lucidum (Reishi)
o Ganoderma valesiacum
o Grifola frondosa (Maitake)


o Haloyphina villosa
o Hercinium erinaceus (Yamabushitake)
o Inonotus obliquuus (melanoma)
o Hypsizigus marmoreus
o Lampteromyces japonicus
o Lentinula edodes (Shiitake)
o Lyophyllum agreggatum
o Marasmius scorodonius
o Merulius tremellosus
o Microporus affinis
o Monaschus purpureus (ovari)
o Phellinus linteus (Song Gen / Meshimakobu)
o Pholiota nameko
o Pleurotus eryngii (ostreatus, cornucopaie, etc.)
o Polyporus officinalis
o Polyporus umbellatus (Chuling)
o Poria cocos (Fuling)
o Poria corticola
o Saccharomyces cerevisiae
o Schyzophyllum commune
o Trametes dickinsii
o Tremella fuciformis
o Tricholoma matsutake

LLISTA DE FONGS MICROSCÒPICS ANTICANCERIGENS:
• Alternaria alternata
• Aspergillus deflectus
• Aspergillus repens
• Aspergillus restrictus
• Aureobasidium pullulans
• Curvularia lunata
• Drechslera siccans
• Epicoccum purpurascens
• Penicillium brefeldianum
• Penicillium cyaneum
• Penicillium decumbens
• Penicillium ducaluxi
• Penicillium stipitatum
• Penicillium vermiculatum
• Saccharomyces cerevisiae
• Stemphyllium illicis
• Verticillium chlamidosporium
• Verticillium lecanii
• Zygosporium masonii



És anti-tumoral el fong MICROSCÒPIC: Helminthosporium.
Són immuno-supressores les conogudes ciclosporines (ciclo-pèptids) produïdes per
Tolypocladium inflatum i Cylindrocarpon lucidum (fongs minúsculs).
Són antibiòtics, com tothom sap, els Penicillium i els Streptomyces, dels quals s’extrauen sengles
substàncies (betalactàmics, macròlids). Entre els fongs macroscòpics, destaquen, -contra
Escherichia coli, Bacilus subtilis, Staphylococcus aureus: Psathyra spadiceo-grisea, Fistulina hepatica,
Fomes pinicola. Tenen activitat antibiòtica i quimioteràpica.
Un grup de medicaments de quimoteràpia el formen els antibiòtics o equivalents: doxorubicina —
de Streptomyces peuceticus var. caesius—, mitomicines —de Streptomyces caespitosus var.
griseovinaceus—, bleomicines —de Streptomyces verticillus, dactinomicines —de Streptomyces
parvulus—. La doxorubicina va ser permesa com a agent quimiterapèutic contra el càncer el 1987,
però pot provocar leucèmia, infart de miocardi, vòmits, i infertilitat. La bleomicina s’empra contra
el sarcoma de KAPOSI, limfomes, i càncer cerebral. La recent vacuna amb un pèptid de Streptomyces
olivoreticuli sembla fer alguna cosa contra les recidives. La Uncaria tomentosa, i els bolets
anticancerígens es diu que eviten en gran part els efectes colaterals de la quimio.
A Xina hi ha tradició d’emprar bolets contra el càncer. A tot el món se n’han comptabilitzat unes 200
espècies, però, de moltes, no se n’han estudiat els principis actius encara. Potser els primers estudis
sobre bolets anticancerigens varen començar el 1957 sobre el Boletus edulis, del qual se’n va
identificar un principi actiu anticancerigen. Després, va seguir, el 1962, l’estudi sobre el
Lampteromyces japonicus (Kowamura), que es va demostrar que era eficaç contra l’ascites d’
EHRLICH.

INTERRUPCIÓ DEL CICLE CEL·LULAR













Principis actius de poc pes molecular anticancerosos i antiinflamatoris
presents a alguns bolets:
(a) panepoxydone, (b) sporogen, (c) S14-95 (d) S-curvularin, (e) cordycepin,(f) ergosterol, (g)
4,7-dimethoxy-5-methyl-l,3-benzodioxole (SY-1), (h) clavaric acid, (i) ganoderic acid A, (j)
ganoderic acid F, (k) ganoderic acid H, (l) grifolin, (m) acetoxyscirpenediol.






















(algunes vies de l’apoptosis)

***************************************************************




ÍNDEX



INTRODUCIÓ………………………………………………….3
FONTS D’INFORMACIÓ………………………4
PEL·LÍCULES………………………………….9
ANÈCDOTES…………………………………12
ALGUNS ESTUDIOSOS DEL CÀNCER……….18
ENCICLOPÈDIA CATALANA…………………23
PART PSICOSOMÀTICA……………………..29
GENERALITATS CIENTÍFIQUES SOBRE EL CÀNCER………...35
ESTADÍSTIQUES…………………………….35
CANVIS ALS TEIXITS I A LES CÈL·LULES……43
PREVENCIÓ…………………………………………..……….53
CONATGIS –INFECCIONS – VACUNES………54
FACTORS DE RISC……………………………57
TIPUS DE CÀNCERS…………………………………………..65
QUIMIOTERÀPIA……………………………………………..66
IMMUNITAT…………………………………………………..68
CÀNCERS ESPECÍFICS…………………………………………76
CÀNCER DE BOCA…………………....………76
CÀNCER DE BUFETADEL’ORINA…………….83
CÀNCER DE BUFETA DEL FEL……………….86
CÀNCER CEREBRAL I DEL SNC...……………90
CÀNCER DE CÒLON I RECTE………………..147
CÀNCER D’ESÒFAG…………………………156
CÀNCER D’ESTÓMAC……………………….161
CÀNCER DE LARINGE……………………….167
LEUCÈMIES………………………………….169
LIMFOMES…………………………..176
MIELOMES…………………………..181
MAMA……………………………………….186
MATRIU etc………………..……………….195
OVARIS………………………………198
TROMPES…………………………….213
MATRIU………………………………214
VAGINA………………………………231


VULVA……………………………….233
MELANOMA…………………………………239
PÀNCREES…………………………………...256
PARÒTIDES…………………………..…….263
LA PELL………………………………………………….……..271
PELL…………………………………………275
PRÒSTATA………………………………….305
PULMÓ……………………………………..332
SARCOMES…………………………………354
TIROIDE…………………………………….389
LA TIROIDE……………………………………………….……402
RONYONS…………………………………..412
TESTICLE……………………………………430

FONGS I CÀNCER…………………………………………..438-440