You are on page 1of 6

REFLEXI SOBRE EL PLA DE MILLORA

Al llarg de les prctiques en lEscoleta de Can Cant, hem pogut analitzar com s aquesta i quins
aspectes caldria millorar, adonant-nos de que la major debilitat es troba en el pati (interior i
exterior). Per tant, hem volgut realitzar un pla de millora sobre aquest ltim, i que a continuaci
explicarem per mitj de diversos apartats.

1. Sntesi del pla de millora a partir de la segent graella:

PROBLEMES/
NECESSITATS
DETECTADES
METES RELACI DACCIONS A
DESENVOLUPAR PER DONAR
RESPOSTA
Hem de remarcar les
necessitats sentides que
trobem:

-Sabem danys anteriors, que
els projectes de millora que
shavien dut a terme, havien
sigut a curt termini, i per
tant, ara es presenta la
necessitat de que siguin ms
duraders.

-Hem pogut observar en els
moments de pati, que seria
necessari un espai ms
ampli, amb ms decoraci i
material variat per als
infants, per estimular i
desenvolupar aix, les seves
capacitats, s a dir,
aconseguir un pati educatiu.

-Aix mateix, durant les
prctiques, tamb ens hem
pogut adonar, que hi ha
infants que sn ms tranquils
i daltres ms moguts, sent
Les nostres metes generals sn:

-Explorar les necessitats
educatives del pati de lescola
des del punt de vista de
diferents referents terics.

-Millorar tant el pati interior
com exterior de lescoleta,
dissenyant una proposta
dintervenci educativa amb
nous espais de joc.

-Incorporar nou material que
doni ms oportunitats per al joc
i la socialitzaci.

-Crear un mbit on els infants
puguin desenvolupar les seves
diverses capacitats.

-Fomentar la importncia del
temps de pati com a moment
educatiu.

-Crear zones per als infants
ms moguts i daltres per als
Les accions generals a desenvolupar han
estat:
1r: Observar el pati i com actuen els
infants.
2n: Fotos del pati i des del teulat.
3r: Recerca del material.

Centrant-nos en la decoraci:
1. Establir quins tipus de mbils volem
contruir amb el material del qual
disposem, fent una recerca en xarxa per
obtenir idees.

2. Construir els mbils: peixos, tortugues,
algues, popets,...

3. Planificar a on volem distribuir els
mbils en el pati interior, i penjar-los, un
cop col locats els ganxos adients en el
sostre.

Centrant-nos en el circuit:
1. Observar la zona on ubicar el circuit i
prendre mesures.

2. Acordar i fer el disseny del circuit (en
paper).
necessari habilitar espais per
a tots dos tipus de
personalitat.

-Per ltim, cal destacar a
ms, que al parlar amb la
directora del centre i els
membres del claustre, una de
les necessitats comunes que
troben que t lescoleta, en
comparaci amb els altres
espais que conformen
aquesta ltima, s millorar el
pati en s mateix, tot
afirmant que hi ha fora
conflictes entre els infants i
el poc material, i que hauria
de tenir ms color.
infants ms calmats, responent
aix a les necessitats i
interessos de cadasc.
Diversificar les propostes de
joc.

Per una altra banda, les nostres
metes especfiques sn:

Del circuit:

-Desenvolupar la
psicomotricitat dels infants.

-Crear un espai ldic que
redueixi els problemes que
puguin sorgir al pati.

-Afavorir la coordinaci i
lequilibri dels nens i nenes.

De la decoraci:

-Donar continutat al projecte
educatiu de centre La mar.

-Proporcionar color i vivacitat
al pati.

-Millorar lesttica del pati.

De lestructura de fusta
amb forma dones:

-Crear un espai per als infants
ms tranquils.

-Construir un espai que permeti
explorar i experimentar amb el
propi cos, tombar-se i rodolar.


3. Fer el disseny del circuit amb guix al
terra.

4. Anar a comprar pintura blanca, cinta de
carrocer, corrons i brotxes.

5. Tornar a fer el disseny del circuit amb
guix al terra, prenent mesura de cada
lnea que delimita lespai amb lajuda
dun llist de fusta, un metre i una corda.

6. Posar cinta de carrocer als dos costats
de cada lnea, i pintar les lnees que
delimiten lespai de color blanc.

7. Posar rid a sobre de la pintura blanca,
i a continuaci, donar la segona capa de
pintura.

8. Llevar la cinta de carrocer.

Per ltim, centrant-nos en la base amb
formes:

1. Mesurar lamplitud del pati interior. I
decidir a on col locar de forma esttica la
base (encara que disposa de rodes perqu
es pugui moure per lespai).

2. Aconseguir lestructura de fusta amb
rodes. I preparar circular per a les
famlies amb la finalitat de demanar-los
peridic.

3. Anar a compranr pintura blava, verns,
brotxes i cinta de carrocer. I cobrir la base
amb paper de peridic.

4. Crear les formes de les ones amb paper
de diari, i aferrar-les a la base. A ms,
cobrir aquestes ones amb cartr gruixut.

5. Fer cola a partir de farina i aigua
bullida. I recobrir-ho amb paper de diari i
cola.

6. Crear paper triturat barrejat amb cola,
per tal de restaurar les imperfeccions,
donant-li una textura llisa. I a ms, pintar
de blau la superfcie.

7. Per acabar, seleccionar, imprimir i
aferrar les imatges relacionades amb el
projecte de centre, la mar, i donar-li dos
capes de verns.


2. Quines accions / tasques heu dut a terme per fer un seguiment del vostre projecte de
millora? Quins instruments heu fet servir?

Per realitzar un seguiment del pla de millora, ens hem basat amb la taula que ens ha sigut
proporcionada en el manual del practicum, i que es pot observar a continuaci:


Tamb nhem pogut fer un seguiment grcies al nostre diari de prctiques, i amb verbalitzacions.

Per ltim, cal dir que daquest seguiment, les quatre primeres setmanes s shan complert dacord
a aquest model, per de la resta, hi ha hagut petites modificacions degut a la falta de material i
ajuda.

3. Heu establert indicadors per esbrinar si sest millorant durant el procs? I/o per
establir si sha millorat al final del vostre projecte? Quins sn aquests indicadors? Com els
heu avaluat i documentat? Quin tipus davaluaci heu fet del projecte? Amb quins
instruments?

Per a la realitzaci del projecte de millora, cal esmentar que no hem establert indicadors per
conixer si el nostre procs era adequat i estava implicant una millora. No obstant, ara ens
adonem que s que hauria sigut necessari, i que hem coms un error al no fer-ho, ja que no noms
sha davaluar el resultat final, sin tamb tot el procediment, havent de fer front a unes
conseqncies. Tot i que s sha dafirmar, que hem parlat entre nosaltres sobre la millora del
procs, al igual que ho hem comentat amb les tutores i la directora del centre.

En canvi, al final del projecte s que hem establert uns indicadors, que els hem avaluat i
documentat per mitj de graelles i fotografies. Aquests indicadors sn els segents:

-El pla de millora ha generat aprenentatge significatiu en els infants.
-El pati ha esdevingut en un espai ms educatiu.
-Hi ha una bona dellimitaci de lespai.
-Els infants han participat amb el material proposat.
-El nou material incoporat a generat ms oportunitats per al joc i la socialitzaci.
-Shan diversificat les propostes de joc.
-Estem complint els nostres objectius.

Daquesta manera, hem volgut avaluar el nostre projecte, partint daquests indicadors, i dels
objectius proposats, fent observacions directes i una avaluaci sistemtica, a travs duna graella
general i una altra de ms especfica, anotacions, comentaris posats en com amb les tutores i la
directora, entrevistes i registres audiovisuals.

4. Tenint en compte el qu sabem ara sobre bones prctiques i projecte de millora, ho
qualificareu com a tal? Per qu?

Considerem que all que hem realitzat a lescoleta s s un projecte de millora, en el nostre cas
del pati, ja que introduim un canvi en aquest, per reduir la debilitat que representa per al centre.
Aix mateix, s un projecte amb el qual estem convenudes que perdurar en el temps.

A ms, hem intentat aconseguir les nostres metes educatives, fent un esfor sistemtic i continu,
de forma gradual i efica dins de les nostres possibilitats.

Per ltim, defensem que no s una bona prctica, ja que no s una actuaci que shagi consolidat
i institucionalitzat en el centre.

5. Ara que el projecte est acabat, qu canviareu?

Un cop finalitzat el projecte, ens hem donat compte dalguns aspectes que caldria canviar i que
seguidament ens disposem a comentar.

De manera general, trobem que el principal aspecte que haurem de millorar s la nostra
organitzaci del temps. Aix s aix, ja que al trobar-nos que no tenem tot el material a
disposici nostra, des dun primer moment, no posrem en prctica altres alternatives, i com a
consegent, es va endarrerir la consecuci del nostre projecte i la seva posterior avaluaci.

Quant a la base amb formes, pensem que shauria pogut fer amb un material diferent que fos ms
resistent i durader, com per exemple, amb tubs de cartr o suro. Per tant, considerem vital que
lorganitzaci de la creaci de la base, hauria dhaver estat ms estructurada i millor, amb una
explicaci prvia als infants del seu funcionament.

6. Quins reptes de futur vos plantejareu (si fssiu al centre) de cara al vostre projecte de
millora?

Els reptes que ens plantejarem de cara a un futur, respecte al nostre projecte de millora, van
destinats a la millora del circuit. Tenint en compte les entrevistes que hem realitzat a les tutores i
les seves recomanacions, considerarem afegir senyalitzaci al circuit (fletxes, stops, pas de
vianants,...), per tal de que fos ms familiaritzador per als alumnes, concordant aix amb all que
es troben pel carrer. A ms, creiem que seria interessant pintar de blanc o de verd (per simular el
camp) la part que separa un carril dun altre en el pati interior, per a que els infants puguin
distingir ambds carrils. Grcies a aquesta modificaci, podrem comenar a treballar des de ben
petits leducaci vial, aconseguint un aprenentatge ms significatiu i funcional.

Per ltim, de la decoraci, dir que inclourem elements sonors, perqu fos ms atractiva per als
infants, i aix, pogussin estimular altres capacitats sensorials, i no tant sols la de la vista.

7. Qu heu aprs daquest procs de dissenyar, implementar i avaluar un projecte de
millora?


Per a la realitzaci daquest projecte ens hem sentit molt entusiasmades, i per aquest motiu, li
hem dedicat una gran quantitat dhores, per tal daconseguir els nostres propsits. Aix, hem
aprs que per tal de que una cosa surti b, sha de dedicar temps i reflexi. A ms, hem aprs a
analitzar quins sn alguns dels factors, elements i/o estratgies que sn necessaris per a la millora
educativa.

En primer lloc, ens hem adonat de que s vital lajuda de les famlies, ja que ens permet
aconseguir all que volem duna forma ms enriquidora i eficient, partint duna adequada
coordinaci amb aquestes. Un exemple que ens ha fet conscienciar daix, i que representa que
estem molt agrades amb les famlies, s el duna mare que ens va oferir tcniques, recursos
materials i va dedicar el seu temps a ajudar-nos en diferents estones de la jornada, i a ms, vrem
tenir una resposta molt favorable per part de totes les families, a la demanda de paper de diari per
a la creaci de la base dones. De la mateixa forma, hem vist primordial la col laboraci i
implicaci de tots els agents educatius (infants, famlies, mestres,...), ja que proporcionen
diferents punts de vista, i aporten nous coneixements que un de tot sol no podria aconseguir per
s mateix.

En segon lloc, hem assimilat que no sha davaluar noms el resultat, sin tot el procs, ja que
aix ens permet millorar en el moment, al igual que tamb, aprofunditzar en el nostre
aprenentatge i reconixer els nostres errors, de manera que puguem evitar-los en un futur.

Per ltim, hem aprs que no tenir pressupost econmic dificulta qualsevol projecte de millora,
per no s impossible, i per tant, sha de saber superar els obstacles, aprendre a cercar
alternatives i no estancar-se.

En conclusi, al llarg de totes aquestes setmanes de prctiques, hem pogut aprendre a reflexionar
i analizar les fortaleses que t un centre educatiu, i a tenir una mirada crtica per detectar-ne les
debilitats, al mateix temps que ser capa de dur a terme processos per a millorar-ho, i no caure en
el conformisme.

8. Annex: Graella danlisi sobre el pla de millora (elaborat el dia del seminari)

***JUSTIFICACI DE LES COMPETNCIES SELECCIONADES

-5.1. Hem triat aquesta etiqueta, perqu una de les preguntes que apareix al llarg de la reflexi
sobre el pla de millora, s diferenciar entre bones prctiques i projecte de millora.
-5.2. Hem seleccionat aquesta competncia, ja que apareix en la nostra reflexi, la
contextualitzaci i l'anlisi de les necessitats sentides.
-5.4. Al llarg del treball reflexionem sobre alguns dels obstacles que ens hem trobat al llarg del
nostre cam, i la forma de solventar-los.