You are on page 1of 6

14

E
Alex Guerra Terra
Societats matriarcals
al Perú prehispànic
El passat 21 de maig de 2014 es va dur a terme al Reial
Cercle Artístic de Barcelona una conferència sobre els
matriarcats al Perú prehispànic, a càrrec de l’arqueòloga
i escriptora Alex Guerra Terra, en el marc del Cicle de
Conferències sobre cultura, espiritualiatat i feminitat a la
societat matriarcal al llarg de la història i al segle XXI,
coordinat per Jordi Salat. Un recorregut pels descobriments
arqueològics de les últimes dècades al Perú, demostren la
supremacia de la dona a nombroses societats prehispàniques,
trencant l’esquema més accep-
tat fns fa poc, sobre el génere
masculí com l’únic que podia ac-
cedir a rangs superiors. Les ex-
cavacions als departaments de
Lambayeque i La Libertad, i
més tard Áncash, han estat re-
veladores: la Dama de Cao, el
Señor de Úcupe, la Sacerdo-
tisa de Chornancap, la Sacer-
dotisa de San José de Moro… i
la troballa més recent: la tumba
Wari (Áncash), posen de manifest
la importància del rol de la dona
en aquelles antigues cultures del
Perú. Un sorprenent panorama
de llocs arqueològics indicarien
que el rol de la dona a la socie-
tat prehispànica de l’actual Perú,
seria molt més important del que
fns ara es pensava, constituint
veritables matriarcats.
¿Qué és matriarcat?
És el govern d’un poble dirigit per
una o més dones, que ostenten
el poder polític, religiós i cultu-
ral. Malgrat que el concepte és
antic, el primer estudi escrit que
va suggerir aquesta forma d’or-
ganització va ser presentat per
l’antropòleg suís Johann Jakob
Bachofen a mitjans del segle XIX,
a partir del qual es produeix un
especial interès per verifcar-lo a
diferents cultures del món.
A Amèrica: les “Amazonas”.
Gonzalo Fernández de Oviedo
comenta que a les primeres illes
a les quals va arribar Colom, hi
havia dones que vivien en re-
públiques i eres senyores sobre
si mateixes. Al llarg de la seva
crònica, dóna dades sobre altres
pobles habitats i governats per
dones també a Veneçuela, Co-
lòmbia, Equador i Méxic. Nuño
de Guzmán i els seus homes,
conqueridors de Nova Galícia (Ja-
lisco), van conèixer una població
de dones que es semblaven a les
“amazones” dels mites. Un dels
que viatjaven amb ell, va entrar
al poble a on vivien, que es deia
Ciguatlam, vocable que vol dir
“poble de dones”. Francisco de
Orellana per la seva part, diu
que la cacica Conori governava a
Terra Firme, a Quito (entre el riu
Marañón i el riu de la Plata o Para-
guanazú), un gran territori poblat
per dones, sense cap presència
d’homes. Explica que era tant el
poder d’aquesta governanta, que
li rendien obediència i tribut fns i
tot els grans senyors d’altres àre-
es. Gaspar de Carvajal diu que
ell i els seus acompanyants, les
van veure lluitant com capitanes
al davant d’un gran grup d’ho-
mes indígenes, i que aquests no
s’atrevien a rendir-se per por a
les represàlies.
15 www.latortugaavui.com
Història
Al Perú: rols de la dona a la
societat peruana prehispáni-
ca.
Fins fa poc al Perú, com a la res-
ta de cultures, s’ha presentat la
fgura masculina com el perso-
natge per excel.lència respecte
a la tenència del poder polític,
religiós, social i econòmic, i la
documentació històrica i arque-
ològica refecteix constantment
evidències que suggereixen or-
ganitzacions patriarcals a on les
dones són vinculades a activitats
com el.laboració de teixits, cerà-
miques i tasques agrícoles. Així
mateix, les deïtats femenines
eren presentades com “secun-
dàries”: Mamacocha (dona de
Viracocha, deessa del mar), Ma-
maquilla (dona de Inti, deesa de
la lluna), Pachamama (la terra)
o Mamasara (del blat de moro i
els aliments), mentre que les dei-
dats masculines semblaven ser
superiors: Viracocha (déu crea-
dor), Inti (el sol), Pachacámac
(déu dels terratrèmols) o Illapa
(déu del clima), vistes com més
importants.
Per altra banda les cróniques es-
crites pels conqueridors al segle
XVI, que ja parlaven d’elements
matriarcals, van ser en un futur,
i fns fa poc, completament ig-
norades. Segons aquestes fonts,
les dones realitzaven activitats
tradicionalment masculines com
la guerra i a més, tenien un rol
relacionat amb l’adivinació i la
curació, abans relacionat sobre
tot amb chamans de sexe mas-
culí. Eren dones pitonises que
esbrinaven el futur i bruixes amb
poders de curació, tots elements
que no fan sinó confrmar la cos-
movisió andina en què es dóna
gran relevància a la dona com in-
dica l’eterna dualitat de totes les
coses.
Cròniques històriques: les Ca-
pullanas.
Algunes cròniques parlen de do-
nes que dirigien poblats a tota la
costa nord del Perú. Fray Barto-
lomé de las Casas senyala les
Capullanas que dominaven les
yungas (del quetxua kunkas:
regió amb clima semicàlid de
baixa muntanya als dos costats
dels Andes) i descriu l’elabora-
ció de teixits, per exemple, per
part dels homes. Pedro Cieza
de León parla d’una senyora que
governava les yungas, la cacica
Paita, que era la més important.
Reginaldo de Lizárraga descriu
durament les Capullanas com do-
nes que deixaven de banda els
seus marits si no estaven satisfe-
tes, i es tornaven a casar davant
l’humiliació de l’anterior marit.
La Relación de Quipucamayos
les anomena Capullanas en una
zona i Tallaponas a d’altres, i es
diu que fns i tot a on l’organit-
zació patriarcal funcionava, les
dones no eren menys valorades,
però sí part essencial de l’eterna
dualitat andina.
Arqueologia: noves troballes.
Malgrat totes les evidències es-
crites sobre el poder de les do-
nes a algunes comunitats, això
no es veia refectit als llibres
d’Història. Però aquesta situació
va canviar gràcies a les troballes
arqueològiques obtingufrd les úl-
times décades al nord del Perú,
que confrmen el que ja deien les
cròniques. Perú té una increïble
riquesa de jaciments a tot el seu
territori, al voltant de 100.000
llocs arqueològics. Només
al 2005 es van trobar restes a
5.000 nous llocs. És especial-
ment la cultura mochica (segles
I a.C. a VIII d.C.), la lambaye-
que (segles VIII a XIV d.C.) i
més recentment la wari (segles
VII a IX d.C.), que amb les seves
tombes de personatges femenins
notables amb rics aixovars fune-
raris, estan reescrivint la història
que es coneixia fns ara, i certif-
quen la tenència del poder de la
dona, que es va mantenir fns a
l’arribada dels espanyols. No se
sap exactament en quin moment
apareixen les dones a l’escenari
polític preinca, ni les raons… però
l’arqueòleg Wester La Torre
(descobridor de la sacerdotesa
de Chornancap) apunta que cu-
riosament és al fnal de cada cul-
tura, quan apareixen les dondes
a la vida religiosa i l’escenari de
poder, no se sap si com a respos-
ta en un moment de crisi per a
generar estabilitat, o com a res-
posta conscient de la presència
del gènere femení al poder.
La Dama de Cao.
Província de Chiclayo, departa-
ment de Lambayeque. Cultura
mochica (segle I a.C.-VIII d.C.).
Complejo Arqueológico El
Brujo, 2004. És un lloc ancestral
a on es realitzaven, i es continu-
en realitzant, rituals religiosos
antics, des de fa 5 milenis. L’ar-
queòleg Régulo Franco Jordán
(Instituto Nacional de Cultura)
va trobar un important personat-
ge a Huaca de Cao Viejo junt
amb d’altres individus (dues do-
nes sacrifcades, quatre homes
i un nen). Aquesta troballa va
plantejar un canvi radical en el
coneixement que es tenia de la
història del mochica. El personat-
ge estava cobert per 26 capes de
teixit de cotó, i a les radiograf-
es ja s’insinuava que era dona,
una dona jove (18 a 25 anys,
que parlava d’una condició here-
ditària) i petita (1,45 a 1,50 m).
El seu estat de conservació era
magnífc, i és un dels exemples
més ben documentats de presèn-
cia de cinabrio a una tomba. El
sulfur de mercuri (cinabrio)
és una sustància vermella amb
la qual es cobria el cos durant el
procés post-mortem (que du-
rava alguns dies), que a més de
ser considerat sagrat, espantava
La Dama de Cao
16
els insectes i impedia la descom-
posició del cos (en aquest cas no
hi ha momifcació ni embalsama-
ment intencionat, sinó natural).
A la vegada, evitava els saque-
jadors de tombes, ja que aques-
ta substància desprèn gasos tò-
xics al contacte amb l’aire, que
podien arribar a matar. La Dama
de Cao tenia el braços, mans i
peus tatuats, cosa que confr-
mava la seva jerarquia junt amb
el riquíssim aixovar funerari que
l’acompanyava. La seva condició
de pitonisa i bruixa que predeia,
dominava la naturalesa i les acci-
ons dels governats, es refecteix
en els tatuatges. Serps, aranyes
signes intrincats de simbologia
sagrada, es barrejen a la icono-
grafa. Al seu aixovar hi ha pe-
ces de coure daurat, un metall
que es feia (a la cultura mochica
i en aquesta tomba en particular)
mitjançant la técnica de tumba-
ga, que no es va conéixer a Eu-
ropa fns el segle XIX i consistia
en una aleació d’or, coure i plata
que permetia que l’or aforés a la
superfície per donar la sensació
de daurat perpetu, malgrat que
el metall més abundant era el
coure. La seva mort éssent tan
jove va plantejar alguns interro-
gants encara sense resposta: ¿va
ser a conseqüència del part? Els
estudis antropològics confrmen
que va ser mare abans de morir…
Tenia enemics dins la comunitat?
No se sap. La Huaca de Cao Viejo
era la principal de cinc piràmides
al recint El Brujo amb bellíssi-
mes pintures murals represen-
tant prisoners, guerrers, sacrif-
cis humans i Ai Apaec (el degolla-
dor), que constitueixen veritables
llibres d’història d’aquest poble.
El “Senyor” de Úcupe.
Província de Chiclayo, depar-
tament de Lambayeque. Cul-
tura mochica (segle I a.C.-VIII
d.C.). A la base de la Huaca El
Pueblo (piràmide esglaonada
d’adob), les excavacions dirigi-
des pel canadenc Steve Bour-
get van començar al 2004. Qua-
tre anys més tard, al 2008, es
va trovar la tomba d’un individu
d’uns 30 anys, rica vestimenta i
impressionant aixovar funerari,
acompanyat de dos homes i una
dona. El “Señor” de Úcupe, com
es va anomenar, estaba col.lo-
cat a sobre d’un altre home i al
seu costat, una parella d’home
i dona. Això va resultar estrany
als arqueòlegs que es pregunta-
ven la relació entre el “senyor”
i els altres homes a la tomba,
fns que per alguns elements, es
va deduir que potser no era un
home, sinò una dona. Al 2012 es
van exhibir peces d’aquesta tro-
balla al Museo Tumbas Reales del
Señor de Sipán de Lambayeque,
a on romandran fns que el nou
museu del “Senyor de Úcupe” es-
tigui fnalitzat.
La Sacerdotesa de
Chornancap.
Província de Chiclayo, depar-
tament de Lambayeque. Cul-
tura lambayeque (segles VIII-
XIV d.C.). El trascendent rol
que aquest personatge trobat al
2011 va tenir a la vida del seu
poble, revela una vegada més
l’equilibri de gènere que impe-
rava en aquells temps. Carlos
Wester La Torre (director Mu-
seu Brüning i del projecte Chotu-
na-Chornancap) va dirigir aquest
projecte que ja es desenvolupa-
va des del 2009. Es tracta d’una
dona de 25 a 30 anys d’edat amb
funcions eminentment religio-
ses relacionades amb la recepció
d’ofrenes, celebracions al voltant
dels canvis d’estacions i movi-
ment dels astres, així com ob-
servacions marines, que perme-
tien labors de prediccions. És de
destacar que a només mig metre
sota la tomba, se’n va trobar més
endavant una altra, una tomba
acuàtica a on el personatge es
va mantenir submergit a propò-
La Sacerdotesa de Chornancap
La Sacerdotesa de Chornancap
La Dama de Cao
17 www.latortugaavui.com
Història
sit, probablement vinculat amb
el culte a l’aigua i les plujes, en
un lloc com aquell, de clima molt
sec i àrid. L’excés d’humitat no va
permetre una adecuada conser-
vació del cos, però sí que s’ha po-
gut defnir la seva alta jerarquia,
per la presència per expemple,
d’objectes exòtics importats.
La Sacerdotesa de San José
de Moro.
Província de Chepén, departa-
ment de La Libertad. Cultu-
ra mochica (segles I a.C. a VIII
d.C.). A la vall de Jequetepe-
que, la tomba va ser trobada a
l’any 1991, al fnal de la campa-
nya dirigida per Cristopher B.
Donnan y Luis Jaime Castillo
(PUCP Pontifcia U. Católica del
Perú), essent una de les primeres
d’aquesta successió de grans tro-
balles. La zona portava 18 anys
essent saquejada i expoliada, a
disposició de “huaqueros” i tra-
fcants d’antiguitats. De les tres
tombes excavades, la més com-
plexa corresponia a una dona
adulta d’uns 40 anys i comple-
xió forta, acompanyada de dues
ancianes. També es van trobar
nens (quelcom freqüent als en-
terraments mochica, no se sap
si perquè eren soterrats amb els
progenitors o per l’alta mortan-
dat infantil produïda per les epi-
dèmies o el fenòmen “El Niño”) i
altres cosos, a més de rica cerà-
mica mochica. Aquí també es van
trovar evidències que els mochi-
cas realitzaven intercanvis de
productes amb zones molt allu-
nyades, i que les seves elits in-
vertien gran quantitat d’esforços
en aconseguir aquests productes
exòtics.
La Tomba Reial Wari.
Província de Huarmey, departa-
ment d’ Áncash. Cultura wari
(segles VII-IX d.C.). Castillo de
Huarmey (a 4,5 hores de Lima
cap al nord). Va ser un desco-
briment excepcional perquè, en
primer lloc, és la primera tomba
reial wari que es troba sense sa-
quejar; en segon, perquè era un
imperi (el wari) que no es conei-
xia per aquesta zona del Perú (la
capital es troba al sud, Arequi-
pa), i en tercer lloc, per les carac-
terístiques de la tomba (60 cosos
de dones, 3 d’elles d’alta jerar-
quia). Malgrat que es va donar a
conèixer al 2013, estava éssent
excavat des d’el 2010 per Milosz
Giersz y Krzystof Makowsky.
A l’excavar en un montícul al
2012, es van posar al descobert
alguns elements que van fer pen-
sar a l’equip que havien trobat
quelcom important: una sala ce-
rimonial, un tron de pedra, una
cambra tancada amb 30 tones
de terra i pedra solta, i a més,
cinabrio, un element sempre re-
lacionat amb tombes de grans
senyors. Així, Giersz y Roberto
Pimentel Nita, codirector peruà
del projecte, van excavar silen-
ciosament durant un any, i van
descobrir fleres de 57 cossos hu-
mans en posición asseguda (com
era costum en aquesta cultura) i
Senyor d’Úcupe
San José de Moro
18
19 www.latortugaavui.com
embolicats en rics tèxtils, i molt
a prop, 3 reines wari. Els senyors
wari han estat històricament opa-
cats pels inques, dels que tenim
moltes referències documentals
a les cròniques. Però, als segles
VIII y IX d.C., els wari van cons-
tituir un imperi que va ocupar
bona part del Perú actual. Aques-
ta troballa a Huarmey, un gran
mausoleu imperial, demostra que
els Wari van conquerir i contro-
lar també tota la costa nord del
Perú, i probablement van tenir un
paper clau en la caiguda de l’im-
peri mochica.
L’home de les cavernes.
Va haver-hi un moment, més llu-
nyà encara en el temps, en què
la societat estava organitzada en
grups matriarcals, malgrat que
les evidències no són concloents
i des de l’arqueologia no es pot
saber, per èpoques tan antigues,
com era el repartiment del treball
o l’autoritat en funció del sexe a
les comunitats prehistòriques (si
es que existia tal cosa). A més,
no existeix cap dada objectiva de
que eren societats patriarcals, i
s’ha de valorar justament, quina
era la importància real de caçar,
conrear, perpetuar l’espècie, etc.
Qui diu que una activitat és més
important que d’altres? Tòpics
als llibres, revistes, pel.lícules,
etc., ens fan tenir una visió de
vegades equivocada de la reali-
tat del passat i de la distribució
de feines i activitats entre homes
i dones. Aquesta és nomès una
relació d’alguns elements arque-
ològics que confrmen la presèn-
cia de societats clarament matri-
arcals al nord del Perú. Però hem
de tenir en compte que aquests
matriarcats es trobaven a tot ar-
reu fa milers d’anys. Quin va ser
el moment en què aquestes so-
cietats van deixar de ser matri-
arcals, pero donar pas als patri-
arcats? En el cas de las comuni-
tats del Perú prehispànic, aquest
moment és sense cap mena de
dubte, l’arribada dels espanyols i
la imposició de les creences reli-
gioses del vell continent. A d’al-
tres llocs són altres els detonants
del canvi, però gairabé sempre
es veu que tenen a veure amb la
irrupció de noves creences reli-
gioses i culturals, i potser també
amb nous coneixements, com la
conciència per part dels homes,
d’ésser un element fonamental
en el procès de perpetuació de
l’espècie.
Senyor d’Úcupe
Tomba Reial Wari