You are on page 1of 59

Project Gutenberg's La creaci� d'Eva i altres contes, by Josep Carner

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.net

Title: La creaci� d'Eva i altres contes

Author: Josep Carner

Release Date: December 4, 2005 [EBook #17219]

Language: Catalan

Character set encoding: ISO-8859-1

*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA CREACI� D'EVA I ALTRES CONTES ***

Produced by Ricard Samarra

LA CREACI� D'EVA I ALTRES CONTES.

INDEX

Pr�leg.
La creaci� d'Eva.
La compensaci�.
La vetllada art�stica.
L'armari.
El castell� en el tren o l'amistat.
La vella polida.
Antigor.
El dentista apassionat.
La d�ria.
La frescoreta.
El diplom�tic.
Els hostes del convent.
L'artista d'un sol quadro.
El secret.
La narraci� indefinida.
Idil�li en tramvia.
Les dues vies.
El viatge ingr�vid.
La guerra.
La casa chic.
La cadireta.
El gelat de xocolata.
La por de comprometre's.
El cim.

PROLEG.

A Bonaventura Sabater.

Noble i car amic: a V�s adre�o aquest llibre,
escrit en diversos lleures, sense m�s motiu que el
de la ploma als dits, sense m�s inspiraci� que la
del cigar en els llavis.

No negar� pas que hom pugui formular certes
objeccions psicol�giques contra els nerviosos fumadors
de cigarreta i certes objeccions est�tiques
contra els embadalits fumadors de pipa. Per� els
fumadors de cigars com v�s i com jo, em semblen
aproximadament inatacables. All� que nosaltres
fumem no �s pas una mixtura de paper i de tabac,
o de tabac i de brossa advent�cia de la butxaca,
sin� aquella pura i ben curada i delectable fulla
que, diran els metges el qu� voldran, �s molt m�s
salut�fera que el m�s gran nombre d'aig�es, olis,
polsims i untaments, que els apotecaris conjuminen
en una sospitosa clandestinitat. Tinc la impressi�
que els fumadors de cigars formen una categor�a
humana excel�lent, i, perqu� no dir-ho,
agen�adora. Un senyor que fuma un bon hav�,
pot comparar-se en excelsitud a una senyora en
_decollet�_. De fet hom ens mira amb aquella certa
simpatia respectuosa que demostra que l'home no
�s pas, nadiuament, un animal bolxevista. Som
els Cavallers del Realme del Fum, que �s un realme
m�s positiu que no pas els de terra i pedruscall,
estirats rezelosament entre unes quantes fronteres.

Permeteu-me de dir que clares vegades un home
ha tingut una m�s exquisida silueta per a fumar
cigars que V�s, o gentil amic. Teniu altrament
el somriure t�pic -somriure nom�s que dels ulls-
del bon fumador, i la vostra companyia en aquell
_t�te-�-t�te_ al que conviden dos bons cigars,
�s tan arom�tica com una crema escollida. M'�s,
doncs, plaent de posar el vostre nom com un defensiu
a la primera p�gina d'un llibre de contes que han
estat escrits amb el cigar a la boca. Si v�s, amb un
altre a la vostra, en recorreu a l'atzar algunes
p�gines, jo estar� prou satisfet d'aquest llibre,
que ja sabeu que us tenia ofert, en satisfacci� d'un
deute de fumador, d'en�� d'aquell dia que vam
travessar plegats Catalunya, -els dol�os paisatges
de la qual veien estojades llurs gr�cies lineals en
bromes fines, per� no pas tan ef�meres i voluptuoses
com aquelles que nosaltres inhal�vem devotament,
mena d'encens de l'Amistat.

Josep CARNER

G�nova, abril 1922.

LA CREACI� D'EVA.

S�n m�s de les onze. A l'hort del senyor rector hi fa de bon
estar. En Quiquet, per�, no s'abandona pas a les blan�cies de
l'ombra bellugadissa amb aquella felicitat profunda que
consisteix en no pensar en res. Veu, certament, els rosers que
encara tenen roses, les pereres carregades de fruit, les d�lies
pomposes i que nom�s fan olor de frescor, i al fons de tot les
mongeteres gaireb� blaves i les tomaqueres de fortor quieta. Per�
tota aquella �ntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta
en el seu mag� fins a convertir-se no menys que en el parad�s
terrenal. En Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona lli��
d'Hist�ria Sagrada, de llavis de la seva piadosa germana gran,
que tira per monja. Ara la seva germana gran �s a fer les visites
de la Porci�ncula -en aquella esglesieta polida del poble on
estiuegen-, tota blanca i amb un velet negre, i amb tres llibrets
negres, plens d'estampetes i de fulletes de l'Apostolat de
l'Oraci�, que serveixen de senyals. I mentrestant en Quiquet �s
al jard� de la rectoria, perqu� en Quiquet, al cap de deu minuts
que �s a l'esgl�sia, es posa a badallar.

La primera lli�� d'Hist�ria Sagrada va �sser la creaci� del m�n;
la segona ha estat la creaci� d'Adam i Eva. Hom compr�n que un
jard� de senyor rector sigui una imatge, baldament p�l�lida, del
parad�s terrenal. A en Quiquet no li semblaria estrany que sort�s
un �ngel de darrera la bougainv�lia tota encesa que s'enfila fins
a la teulada; i quan una sargantana es mou, secreta, entre un
cruixit de fulles seques, se li acut la idea del serpent. Per� en
tot el que li ha explicat la seva germana, el que m�s l'intriga
�s la creaci� d'Eva. Sense donarse'n compte, es palpa la regi�
inferior del pit. En Quiquet �s molt valent: no l'espanta cap
bestiola, ni que sigui una rata -i fins n'ha mortes dues-, no
l'espanta perdre's, no l'espanta estar tot sol, de nit, per b�
que hom senti en el lloc tenebr�s el raure extraordinari d'un
tros de paper que mou el vent per terra, o la perf�dia del corc o
el petament sobtat d'una fusta no pas tallada en bona sa�. Per�
la creaci� d'Eva l'impressiona d'una manera estranya. Al misteri
del m�n primaveral s'ajunta el misteri del seu propi cos, que per
primera vegada el pertorba. Dem�, quan es banyi, s'examinar� per
peces menudes. Com devia patir Adam quan li fou extreta la
costella! Li sembla d'imaginar aquell mal en el seu propi cos.
Est� tan encaparrat que, indemne, una marieta li cau damunt la
cama nua, plena d'esgarrinxades, i ell la deixa fugir. La bunior
d'un borinot, primera idea matussera de la trepidaci� d'un
aeropl�, s'av� estranyament amb la seva obsessi�.

-Quiquet !

En Quiquet, esverat, aixeca els ulls. El senyor rector li diu:

-No t'agraden, les peres? Menja'n tantes com voldr�s, mentre no
t'hagin de fer mal.-

El senyor rector, tot llegint el breviari, se n'entra a dins.

En Quiquet, per cortesia, agafa una pera. �s d'aquelles peres
verdes per fora, granelludes per dins, per� que s�n una mel.
Aquell gust de mel s'acaba aviat. Tot just quan l'interessava.
Aleshores agafa una altra pera. Aquesta ja no la menja amb
displic�ncia. Despr�s, li sembla molest d'anar agafant les peres
d'una a una, i n'arrabassa set o vuit, totes les que li caben a
les butxaques.

* * *

Les ombres s'estenen. En Quiquet, amb la seva germana gran i unes
quantes parelles joves, ha anat a una font. En Quiquet torna una
mica cansat. Un floc de borra es fondr� aviat sota la lluna. Un
grill sembla traduir, amb la seva vibraci� sensible, tota la
misteriosa vibraci� de la terra, que comen�a en la nit una vida
nova i m�s subtil. En Quiquet �s a la galeria descoberta, que
domina els pallers i les feixes, la galeria on es desdejuna al
mat� i on diu el rosari abans de sopar. Aviat comen�ar� el
rosari. En Quiquet, despr�s d'haver-se tret la terra de les
espardenyes, mastega roman�. Est� tot sol. Els seus pares encara
no han tornat del poble: la seva germana es a la cuina a fer un
plat dol�. En Quiquet _sent_ que est� sol amb D�u. No �s el seu
nimbe la mica de claror que perdura al cim de la serra? De cop i
volta, en Quiquet bada, esparverat, els ulls. No �s pas que vegi
cap mala cosa a la muntanya negra o als camins morats. La
naturalesa somriu, en c�rrer el cortinatge de la fosquedat; els
llumets de les cases somriuen en l'abisme negre que no �s de mal
�sser. En Quiquet, per�, espalmat s�bitament per un motiu
agud�ssim, gaireb� ni gosa respirar. sent com un violent estrip a
les seves entranyes. S'ha tornat blanc com la cera. Per� no
solament l'afligeix la por. Al cap d'un minut -interminable!-
munta per la seva cara el roig viu de la vergonya. En Quiquet
baixa els ulls. Sent una ang�nia al coll i una estranya sequedat
a les parpelles, i despr�s una cosa calenta li cau a la galta.
Fins aleshores no s'adona que est� plorant. Per� no en t� prou de
plorar silenciosament. Es gira de cara a la paret i aixeca contra
ella el seu bra�, perqu� li faci de coix� del front abatut. I
encara m�s: en Quiquet fa un gemec. Sembla impossible. Per� �s
que, a m�s de la por i la vergonya, sofreix de valent. (No es
recorda, gens ni mica, d'haver menjat massa peres).

Compareix la seva germana. -Quiquet, qu� et passa? -

Haver de respondre a la seva germana �s m�s terrible que tot. En
Quiquet aquell mat� ha descobert el misteri del seu cos. Ara
descobreix el pudor de la seva �nima. Li sembla que es deixaria
matar abans de confessar la veritat. Per� el sofriment augmenta
d'una manera terrible. I, tanmateix, la fam�lia haur� de saber-
ho. La fam�lia i tot el poble. Se'n faran crides a la pla�a, com
qui diu, i potser targetes de participaci�. En Quiquet es posa a
plorar amb un gran estr�pit. No en queda ni una engruna de la
seva en�rgica virilitat, a gratcient endurida dels tres als sis
anys. Aquell x�fec, si b� de moment dificulta l'�s de la paraula,
s'emporta, interiorment, les rescloses que impedien la
confid�ncia.

I en Quiquet pot arribar a barbotejar, entre sanglots:

-Em sembla... em sembla... que estic a punt de tenir muller.-

LA COMPENSACI�.

En Llu�set, encaparrat -quan en Llu�set n'estava, feia una mirada
desesperadament inexpressiva- seia a la cadira de bra�os del
despatx, entreveient la Rambla sota una boira fina d'octubre
entre la qual esllanegaven llur claror els arcs voltaics. La
Rambla havia estat la riera barcelonina, amb aiguatges bruts, amb
farda: ara seguia essent la riera de la gent de Barcelona. De
tota la gent t�rbola, dubtosa, les escorrialles del tedi i del
vici, ex-cuineres de Carcassona posades a folles fembres, c�mics
bolejadors i encara dels que �van per les roques�, h�rrids petits
bohemis que escriuen coses demoledores en castell� i acaben
dirigint revistes cinematogr�fiques, senyorets arrossinats que
cobren a l'Ajuntament n�mina d'escombriaires honoraris, jugadors
espectrals de cafet�, hereuets embotornats de Sabadell que v�nen
a algun music-hall amb bolet gris blau i bufanda verda, pintades
noietes de catorze anys amb les ales cremades a l'edat dels
reconstituents... En Llu�set se sentia ple d'una reacci� moral, i
male�a la Rambla.

El seu encaparrament era curi�s. Estava conven�ut que ell havia
pecat per innoc�ncia. Estava conven�ut que el seu delicte -
diguem-ne delicte- era d'excessiva candor, era una ensopegada que
delatava al novici inexpert i badoc. Acreditava tot un passat de
virtuts, o almenys de greus abstencions, que era ll�stima que ara
resultessin tan mal premiades i fins i tot, en certa manera,
posades en rid�cul. Trobar una noia, a l'atzar, un dia de pluja,
acompanyar-la, amb una alegria fict�cia que ben mirat no �s altra
cosa que la desesperaci� final d'un tedi, suposar-la lleugera i
trobar-se amb el tedi nou d'�sser ella noia de b�, i ensopir-se
extraordin�riament en la indecisi� de si una noia virtuosa �s m�s
virtuosa que noia o �s m�s noia que virtuosa, pujar una escaleta
fosca, ensopegar, fer-se un verdanc, arribar a un piset que feia
olor de resclosit i on la tia no hi era, enfurismar-se, sentir
plors una hora seguida, i en acabat trobar-vos que sembla que us
heu inventat una criatura, francament, ja �s massa, sobretot
tenint en compte que el pap� �s tacany, la mam� devota, els amics
burletes i el sou de meritori insuficient per a distribuir-lo
entre el sastre i el sabater.

En Llu�set es formulava el terrible dilema: ella, o ser�
sentimental o positivista. Si �s sentimental em voldr� lligar, hi
haur� abra�ades, lletres urgents, cites tr�giques, amenaces de
su�cidi; si �s positivista, el �chantage�, els paranys, l'afront,
els tribunals, si molt conv�. Totes dues alternatives
esparveraven en Llu�set. Imaginava solucions absurdes i
reconegudament impossibles: fugir a Par�s, posar-se barba
postissa i ulleres. I all� estava, pres d'un remol� de follies,
amb l'�nima garfida, esperant el seu pare, al qual no tenia m�s
remei que explicar-ho tot, treballant-lo per a una comprensi�

Tenia una cambreta que dava. All�. Despr�s va dir-li: -Noi. a la sortida del treball. A la cambra del costat.. jo no puc ser responsable. et volen espr�mer.. n'eix� de mica en mica.. Ara com ara. que �s escandal�s explicar aquestes coses a la fam�lia. amb la sola excepci� del dia que. I aix� de la criatura tamb� deu �sser una b�fia. despr�s d'una horrible escena pat�tica. m'encomanis la petici� de m� d'una noia que tingui un dot respectable. I.. No: no m'ho diguis que potser era una noia de b�: aix� �s el truc de totes elles: �s m�s vell que l'anar a peu. Amena�a-la tu a ella: amena�a-la amb la policia. totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo! - * * * La noieta -de quinze anys.. Et volen enganyar. i els duen a vendre a tots plegats. Sobretot. i. per una finestreta. i els interessos de tot plegat. Trenca amb aquesta donota.? -Si: perqu� en Ramon �s un home com un brau. .. import de vendes de la teva roba usada.aqu� tens cent cinquanta pessetes estalviades amb penes i treballs.. va asserenar-se sobtadament. ja saps que jo s�c republic� de tota la vida. en tot cas. -T�. Comprenia que ara no tindria m�s remei que anar rodolant. Per� si tu ets lliure. Ella pensava en el seu astre. aix� �s. -va dir-li. Estava cansada. cansat de fer el ximple. renegaven sordament.- * * * La mare. I si conv�. les cinquanta pessetes que vas treure a la rifa. Va tirarse al llit. no t'arrauleixis. ja veur�s. a un celobert tot negre. Comprenia que l'episodi del senyoret estava dat i bene�t. farem baixar el masover.racional de la feta i per a una generositat �nica que minv�s una mica les proporcions aterradores de la cat�strofe. a esperar en Llu�set. blanca com el paper. perqu� ja saps que ton pare �s del puny estret.havia hagut de fugir de la seva tia. Ja saps que cosa que dic. el donatiu de la teva padrina per la teva primera comuni�. se n'havia tornat. cosa que no es tor�: MAI M�S no vull sentir a parlar dels incidents de la teva vida privada. i lliberal. -.. un home i una dona. Aquestes barjaules sempre tenen set o vuit babaus. * * * Son pare va escoltar-lo amb un silenci absolut i impressionant. fill meu.237'48 pessetes. encara que te les hi hagis de gastar totes. qui sap de qui �s. Per� d'entremig del seu fatalisme estupefacte. Si vols fer bestieses jo no hi tinc res que veure. i tu me'n firmar�s un paperet. una mena de petit rondinament interior. la sola cosa que puc fer per a tu �s donar-te la integritat del teu peculi. Estava en una dispesa immunda de la Riera Baixa. amb infectes sons guturals. cansada. Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc.. I a m�s. S�n 1. embriagats.

Abans que ell se n'an�s. de la brillant sumptuositat de les _amigues_ que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gr�cia. �sser espl�ndid una sola vegada. - LA VETLLADA ART�STICA. a ell. seient al caire mateix de la cadira. la planyia..barbotej� ella -m'hauria fet tanta il�lusi� que. -Havia pensat. sabia que ella era massa t�mida per agradar i tenia les mans fetes malb� pel seu ofici. Per� tot ho hauria dat per ben pagat si haguess�s pogut oferir-me. doncs. en les nits de fam. I no l'oprimia la injusticia ni el rebuig. per esborrat que fos. ben mirat. ja que no n'hi havia obligaci� estricta. a tot deseiximent. insults i cops i foragitament. * * * Quan en Llu�set. -Si no fos massa demanar. desemparada i sense cap b� ni conhort. a la claror de l'espelma. -Digues. doncs. li f�u saber.. el dret i el deure. ja que la in�rcia de les coses li feia esperar una criatura. que era senyoret. fins D�u la vol. Anar tota sola pel m�n.- havia de dar-n'hi una mica mica del luxe.S'avenia a tot aband�. Quan una dona vol una cosa. hi result�s incompatible. les celles. ella es va sentir el cor opr�s. gaireb� no gosava parlar.. estava decidit a segellar l'ad�u etern amb algun petit present. Ella no demanaria pas. �s clar.. un bell record que l'acompany�s en les m�s s�rdides pelegrinacions. despr�s de preliminars glacials i distanciadors. Qualsevol incident de la vida l'engega cap a un . - Aqui baix� la veu. era just que ell se sacrifiqu�s una mica per ella. digues sense por.. i amb un somriure insignificant de cosa ferida. �s clar que deu �sser una cosa molt cara.un gramofon. abrics de pells. Sobretot si la dona �s com la senyora Tereseta. era massa agre. no. La senyora Tereseta t� cinquanta anys. nom�s amb una criatura al bra� que l'escolaria i li faria passar les nits en blanc. tanmateix. que ell. Per� tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consci�ncia. Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa. amb el llit o amb la m� abandonada d'ella. quelcom que encara la distrauria. que fes veure que �dhuc. atribulada temen�a d'haver de renunciar a la fant�stica compensaci� somiada. I all�. per�. seria una mica d'escalf cordial. sin� l'orba. pisos bellament parats. el llavi inferior: -.. -com ne tenia. el nas.. per a ella. i evitant tot contacte. i ja n'ha passats quinze de viduesa: un hom compr�n que el seu marit. com d'altres noies que sabia. amb un poc d'enlluernament. joies.. Es una dona decidida. per pura generositat.. digu� a cau d'orella d'aquell trist individu que enravenava el front. de malaltia o d'insomni. no li costaria gaire.

a la pentinadora. d'aquella que posa a taula _sota. un lloro escapat que ha anat a raure al cim d'un arbre. els dependents de comer� i els badocs que. Una prova: -per� que tanca de cop. no cessava de rumiar: -A quines persones _ben avesades a perdre la nit_ convidar�?- Aquest era el punt m�s dif�cil. I. del tercer pis al seu. Va encarregar-li a ell mateix que es port�s pianista. sota peu. i una parenta pobra. amb una celeritat insuperada pels moderns _howitzers_. que l'acompanyant no fos una �nima freda. -I vost�.sembra el p�nic entre els cobradors de tramvies. I l'artista? Aquest rai. quan ella t� pressa. en tot aquell temps de mat� que s'escola des que les criades piquen les catifes als balcons fins que una olor de sofregit puja de la porteria per l'ull de l'escala. sin� que tust�s en�rgicament les tecles. . per�. amb recomanaci�ns especials. perqu� algunes de les persones de les que havien d'assistir a la vetllada -va dir la senyora Tereseta. El motiu d'aquest esdeveniment ins�lit. i tenen com a entusiasta i alegroia divisa all� de _a la taula i al llit al primer crit_. com si volgu�s quedar redu�da a uns dits de proced�ncia insegura i que percudissin com a hipnotitzats. i que no tenia m�s remei que fer de persona manada. no les . la senyora Tereseta el va contractar. va comprar pastes i un xer�s no pas anomenat aix� per antonom�sia: va fregar poms i anelles. les cuineres que ella t�. com si digu�ssim. va remetre's. -cl�ssic. un senyor molt nervi�s que nom�s podia dormir en els tramvies i de dia. per� al cap de cinc minuts el seu coll m�stic ja haur� pres el s�c atu�t de la condescend�ncia. ning� no va tenir la gosadia d'arrencar-l'hi. Una persona que tot just li hagin presentat. a mans de la qual anaven a parar enagos sargits i estres de cuina abonyegats. la inexperta. mentrestant. l'una darrera l'altra. unes noies catalanistes que tot sovint anaven a veure projeccions al Centre Excursionista. va posar a la sala una cadira de bra�os del seu dormitori i dos balancins de la galeria tapada. els cobradors de les cadires a les esgl�sies. que es un entresol. per vint-i-cinc pessetes i els drets d'endur-se'n les pastes sobreres per a la fam�lia. amb la seva boca sornaguera. i que procur�s. amb el seu rebuf senzill i definitiu. de qualsevol convicci� o tarann�. El fet �s que man� traginar per dos cam�lics. d'espesses celles. que vivia de �bolos� i de funerals d'upa. amb els seus ulls negres. un piano davant del qual una noia an�mica solia evaporar-se de dia en dia. perqu� la senyora Tereseta no coneixia sin� gent com cal.del geni amatent de la senyora Tereseta: en vint-i-quatre hores organitz� una vetllada art�stica a casa seva.determini. sobretot. amb el seu nas borb�nic i un cert arrufament d'aquest nas que �s de mal averany. s'ensopeguen a mirar. La senyora Tereseta va comprar unes quantes flors amb molt de verd. La senyora Tereseta. Tanmateix. i es passava les nits en blanc.la senyora Tereseta aconsegu� d'adre�ar una dotzena de targetes a concos m�s o menys coneguts com a calaveres i freq�entadors de caf�s. cavall i rei_. senzillament. quan la pentinadora li va haver conjuminat les seves _ondes_ -aplanades i encastades. i fan la bugada amb cendra i llorer.reunien les dues curioses peculiaritats d'�sser una mica sordes i dalir-se pels acompanyaments. Va �sser un bar�ton carregat de criatures. compactes. per� amb la condici� de cantar fins que ella digu�s prou. pot gallejar.

que duu els primers bolquers. un home de cara congestionada. i vinclant-se cap a l'o�da de la senyora Tereseta. Es diu Lola. fumant a la desesperada. per a veure si els invitats s'aclarien. per tant. les seves facultats. tampoc. l'havanera del _Pon-pon. Acabada la can��. fent-li costat la parenta pobra. Els concos. t� els ulls negres . palesament cremats.. de tant en tant girava els ulls. Per� aquella vetllada va arribar a �sser un ab�s. el bar�ton s'escur� una mica el coll. i �s clar. Cal recon�ixer que mai s'havia trobat en cap festa d'aquella mena i que. pens� amb amarguesa: -Influ�ncies del wagnerisme!. no cal dir-ho. bovina. a pes de bra�os. Canti com en un teatre espai�s o com en un funeral dels grassos. per� la seva veu. va reparar: -Vol dir.El bar�ton. * * * Poques metzines no maten. i despr�s. Era d'ira? Era d'una alegria infernal? O potser de totes dues coses a l'ensems? -S�piga que els canalles. El pianista. Ja eren dos quarts de dues.murmur�. amb els badius ben oberts. el senyor nervi�s havia agafat un tic. que fent-ho durar tant no molestarem els ve�ns?- Els ulls de la senyora Tereseta guspirejaren. innocent de tot. al llit de la senyora Tereseta. feia com si volgu�s ca�ar amb la m� aquell �ndex que. Sembla inversemblant. senyora.planyi. ja sense dissimulaci�.- L'ARMARI. engegava violentment cap endavant el dit �ndex de la m� dreta.Per� la senyora Tereseta era m�s ignorant de Wagner que l'infant. en sentir el _Dies irae_ havia tingut un atac d'histerisme i havia calgut dipositar-la. lliurant el seu secret. podia tenir una idea arbitr�ria de la veritable ess�ncia d'un gaudi art�stico-social. que fes bisada. El bar�ton cantava amb posat i gestos de son�mbul. quan la senyora Tereseta. Meyerbeer. que l'havia escoltada amb orgull�s embadaliment. La senyora Tereseta. El pobre Terrisser_ i un _Dies irae_. deman�. Una de les noies. El bar�ton va atacar les primeres notes d'una barcarola napolitana. a inst�ncies de la senyora Tereseta. havia interpretat Puccini. a difer�ncia dels seus invitats. a estones. amb un moviment cap a la dreta de tot el bra�. i el salonet de la senyora Tereseta presentava tots els aspectes de la desolaci�. per� el fet �s que ella trobava que aquella vetllada era un �xit. inhalava joia. havia desaparegut un segon abans. contant hist�ries verdes. un n�m ben espanyol. tot rigorosament bisat. que era entusiasta de Puccini. m�s entusiasmada com m�s anava. -ahir van emmetzinar-me el gos. gaireb� es perdia entre el xivarri de les hist�ries verdes i els crits de la hist�rica a la pr�xima alcova. s'havien arra�mat en un rec�.

* * * Una paraula �s llan�ada a l'esperit. Impossible donar-ne cap altre esclariment. i aix� vol dir que posseeix una naturalitat graciosa. car llurs siluetes es perderen tot seguit darrera un mass�s de flors -aix� era a un dels poqu�ssims indrets de Barcelona que tenen massissos de flors. i encara! Les dones en tenen prou amb fer cara d'ocell. per arribar-hi tot d'una. que s'allargava en la nit. assolit llur prop�sit. I s'esdevingu� que una altra parella.- Lola repet� dintre seu. Mil noms se m'acuden que �s in�til estampar. per tant. -.. l'obstacle suprimit. les dames d'aquell aspecte gentil. tan esmaperduda de la calor que no pensava en res absolutament. Com si hagu�s dit un mot pers�. pass� ran d'ells.. sin�. * * * Per exemple: una nit xafogosa (una nit d'aquestes que la gent va amb aire de tant-se-me'n d�na pels carrers.com el pecat -D�u nos en guard!. �rem nosaltres. A Barcelona �s indiscutible que hi ha una mena de dona bonica amb cara d'ocell. i els haur�eu sentit que picaven. una paraula sense nex ni explicaci�. maquinalment: -L'armari. Precisament el menys observador reparar� que les dames i donzelles d'aquest aire es caracteritzen. i ad�s i ara es veu en algun balc� de ter� pis un home en samarreta que surt un moment i enlaira un c�ntir). generalment. M�s aviat us confiar� que la Lola que dic t� una certa cara d'ocell. venint en sentit contrari. que ens lleva el dol d'haver estat ven�uts -perqu�.. un secret de metaf�sica original i elevat.i el cabell igual.. suspesa en l'aire. sense l'aire tr�gic de la _Dolorida_ de Vigny ni el contrast negre i rosa de la Lola de Baudelaire. per la supressi� de l'obstacle.. tornava ella del bra� de son marit. sense altra . al contrari. un cant d'ocell entre el brancatge. com no tot �o que �s vivament actiu. Marit i muller seguiren avan�ant cap a llur casa. Per� �s barcelonina.. I.- Per� aquesta paraula no li sugger� cap imatge. -Els homes per a suprimir l'obstacle han de fer-se aviadors. El ver senyal de l'ocell no �s pas saltar de branca en branca: �s volar. Eren un home minso i menut i una dona que bufava. Si aquest Ajuntament!. i les porteres inauguren llur tert�lia de l'estaci� roent. cal confessar-ho. Nom�s.. la seva espatlla es decantava harmoniosament en una protesta vana. i ell. Per� no us cregueu que la retiran�a a un ocell sigui penyora de versatilitat.l'armari. i com el vigilant responia amb un crit modulat. no per deixar d'arribar a la fi. fins endevinen de vegades. Sos ulls eren com extenuats.. com a rastre de llur pas deixaren.

a la cuinera i a la mainadera.i aqu� li retorn� la cortesia amorosa de fa un instant. un altre plorava. -Un altre armari! Per� si en tenim deu.li digu� ella. i aix� s'unia a crid�ries de venedors ambulants. i cap a la matinada. -S�. encara que una mica volatilitzat en claror. -Sortir�s aquest mat�? -No. Haurem d'esperar a canviar de casa. tot l'aparellament habitual: solament -i vet aqu� la clau del misteri. * * * Ben tornada a la realitat. i amb aquesta calor! . -Saps que se m'acut?. Qui havia portat all� aquell armari? Era caigut del Cel com la pedra de la Kaaba. -Que al retorn de fora haurem de comprar un armari. Tota la casa s'airejava sorollosament: se sentia picar moltes coses. o creat all� mateix per les fades matineres? Lola no ho podia endevinar.a la paret quarta hi havia. donant ordres precises de bon govern casol� a la cambrera. Un infant reia. tampoc corre tanta de pressa. �s clar que comprar-lo ara f�ra una ximpleria. per� feta opalescent. oblidada fins i tot d'aquell moment de feblesa en desvetllar-se. la roba blanca vessa en els que tenim. quina angoixa en obrir els ulls! L'armari era desaparegut. per� a la tardor s� que no hi haur� m�s remei. tinc molta feina. que no m�s hi cabem ben juntets. en aquells somnis de ninfes delicades i optimistes que s'esvaeixen com les boirines de l'alba. Potser ni es recordava del somni de la nit. amor meu!. Tamb� Lola exhal� en un sospir la seva amargor infinita i girant-se de boca terrosa sobre el llit. Lola pass� davant del seu marit que es pentinava el bigoti davant el mirall del paraig�er.on voldries que el pos�ssim? La casa �s un cop de puny! �s una casa de nuvis.intervenci� de la consci�ncia. tens ra�. I despr�s. Tens ra�. pot comen�ar la seva tasca. com una cambra d'enc�s. dol�ament lluminosa. -aqu� un petit esplai conjugal ben sincer i de bon gust. la mateixa alcova de cada dia.. A desgrat de dues teles i una tauleta _aquella_ paret semblava gemegar de nuditat. -Lola s'adorm� pregonament i plaentment. El verb fa prodigis. sons virolats d'una murga i modulacions de trompes d'autom�bils que venien del carrer.. un armari. D'on li venia aquell nou prestigi a l'alcova? En ressegu� les parets una per una i reconegu�. No s� com t'ho fas que sempre tens ra�. tingu� una visi� clara i amable de la seva alcova. s�. caigueren sos cabells aixoplugant-la com el fullam d'un salze plorador. que ara ni sabr�em on ficar-lo. Quin desengany. L'armari era el sol radiant de la cambra. abans d'anar-se'n al treball. inconegut. el carboncle llumin�s que la feia excepcional i paradis�aca. deu armaris! I tres almenys farcits de coses in�tils. Lola anava en un _saut de lit_ ple de manyagueries. per� un amor estrany i infinit es desvetll� en son cor per aquell nou auxiliar de l'endre� dom�stic. amor meu.

Els seus ulls xisclen d'intensitat. -Vina.. Per�. Un somriure contingut la transfigura. Quina criatura! Lola no ha sentit cap m�s paraula. * * * A dos quarts de dues. el marit troba la muller traient-se el capell. -Ui! sort que encara no estic pentinada. troba m�s voluptu�s l'armari que no pas l'alcova.Un sospir de felicitat. l'armari blanc de la galeria a la cambra de la dida. temorenca. �s de nit.. la tauleta groga pot anar a la galeria. i que et podies esperar. quan �s molt barcelonina. i Lola queda tota sola. - Patapam! un cop de porta. que vol dir molt enraonada. Cap all� a les dotze. -Quina solellada i quina calor! Sortir! ni que m'arrosseguessin! Dol�a caseta meva!. triomfant. Escena: Un vag� franc�s. -Ja �s aqu�! Te l'ensenyar�!- I gaireb� defalleix. i a on l'entafurarem? -�s ben senzill: la calaixera de casa la teva tia la posarem a la _nursery_. enternida: �s el monument predilecte de la llar! Digueu el que volgueu: una bona barcelonina.. Est� il�luminada. Mai diries qu� he fet? El marit la observa. amb veu immaterial: -S�! -Per�.. mira que �s inaudit! Un armari m�s! I deies que no t'apressava. en una immensitat de la .-Doncs ad�u. les maletes del recambr� del dormitori dels nens. de segona. els prestatges de la cambra de la dida al dormitori de les minyones. EL CASTELL� EN EL TREN O L'AMISTAT. La claroreta del vag� es perd. -Com! has sortit? -S�. desgraciada. El marit d�na un cop de puny sobre la taula: -Has comprat un armari! Ella. a la frontera. una mica. i.diu amb veu est�tica.. Mira al balc�. -Prou! m'hi perdo. els prestatges del dormitori de les minyones al recambr� del dormitori dels nens.

Tot seguit puja un catal� de celles espesses. S'asseu al costat del barcelon� hospitalari. arrufa les celles i emet un so indec�s. Poincar�. dogm�tica de Cervantes. en certa manera. i. �s un Greco taur�fil i que fa comentaris. Per�. vestit amb una eleg�ncia seriosa d'un excel�lent r�gim digestiu. en un castell� opac. Podria �sser un rendista provinci�. No ha donat mai cap empenta per a pujar a una plataforma de tramvia. s'asseu i s'abstreu. i dormir tot seguit. sona. un professor d'arqueologia. i s'ha proposat dormir. inconscientment imitat d'un Daoiz que una vegada va veure en una apoteosi d'una sarsuela pornogr�fico- patri�tica a l'Apolo. Finalment puja un castell�. i. Col�loca sos estres. mai no ha fet el b�t amb la seva muller. sobre les seves abundors. Retorna la bona nit. El castell� ja sap. Es treu les ulleres. El catal� que vol dormir. se sent una mica cohibit. se n'espaordeix. - El franc�s no contesta. t� un posat alt�vol. Per�. com que immediatament es gira a encabir dues maletes. I resta galreb� embadalit. t� un aire magn�fic. i. amb aquella forta injoncci� de b�ndol: -_Buenas noches. El castell� �s ben plantat. Es treu el rellotge. com tants de francesos. suau. que �s cosa de la ra�a. �s un home discret. i en frega el vidre. de mans sarmentoses. quina ha d'�sser la seva presa. quadrada. . que fa a penes una inclinaci� de cap. El posat de la seva cara �s de calcular alguna operaci� fruct�fera. S'asseu. de cop i volta. Naturalment. doncs. Admira. amb franca tend�ncia a una forma travessera. amb una vaga inflexi� de ressentiment: -Mmm. encara que no passa de simple comissionista de vins. S'asseu. - El barcelon� que fa cara de viure al carrer del Bruch. Ve un altre catal�. �s un catal� que no est� per brocs. imponent. No defuig pas l'intercanvi social. pregunta: -_Va usted a Par�s?_ - El barcelon� �s un home p�dic. ni sap si ha tingut resposta. o un germ� bess� de M. El primer a pujar �s un franc�s que fa cara. la magnific�ncia del castell�. Fins que el castell� ha arribat al vag� el silenci hi ha estat absolut. de cambrer de caf�. en certa manera. en pujar al vag� franc�s. se�ores_. amb aquell embadaliment de l'home ben afaitat. i amb un aplom de _Jefe Superior de Administraci�n_. �s un barcelon� que fa cara de viure al carrer del Bruch. mira l'hora i en frega el vidre.fosca. �s franc�fob. la parla estirada. a l'orella de les menestraletes que passen.

_ LA VELLA POLIDA. amb un aire mig d�cil. gran golafre. a la barberia. tacany. que va a Londres. una lluentor de freda joia. La seva passi� es concentr� en la tacanyeria. El zel de la Quit�ria. com fa la ra�a privilegiada i abassegadora. D�na un tustet insinuant a l'espatlla del barcelon�. S'imposava tasques que duraven de les cinc de la matinada fins a ben endins de la nit. Per� el que sobretot plaia al senyor Ginjoan en la Quit�ria era la seva polidesa. Quan el senyor Ginjoan estava malalt. El castell� t� un moment de dubte. una mica de cos.. va anar inflant- se i bufant. com si aquell gaireb� anorreament fos obra seva personal. en un mas. sos gestos d'esborrament i d'immolaci�. i li diu que ell es proposava d'aturar-se a Par�s i despr�s a Anglaterra. resultat del seu misoginisme i de la seva absorci� egoista. El senyor Ginjoan va anar fent-se vell. i diu. -_yendo con un amigo. com la polseguera daurada per a l'antic atleta. la seva humilitat. per un moment. una mica mica d'ulls. com passa amb alguns tics. gran ca�ador. els puntets dels seus ulls tenien. la seva docilitat. tot seguit va sentir-se'n agradat. mig evasiu. sos mots plens d'una r�stica i infatigable defer�ncia. va proposar a la desnarida Quit�ria d'entrar al seu servei. El senyor Ginjoan. i quan la Quit�ria tornava alguns sous del magre pressupost de la pla�a al senyor Ginjoan. home irat. i el resol tot seguit a la seva satisfacci�. aix� �s. una mica de llavis.diu. per� que no t� cap inconvenient en fer passar al davant la seva estada a Londres. Quan el senyor Ginjoan.. bordeta que hi servia de criada. aix� �s. Hom hauria dit que igual li passava a la Quit�ria. . I �s que el barcelon� �s home d'intimitat. la Quit�ria. amb una gaireb� genuflexi�. eixint de la vila de marina on vivia. ella mateixa suggeria estalvis que no s'havien acudit al senyor Ginjoan. Tanmateix el barcelon� ha de respondre. i la Quit�ria va anar fent-se vella.per� no est� gens avesat a escampar tresors de confid�ncies amb el primer vingut. o al tren. i en canvi el castell� �s home de patxoca. La Quit�ria era una d'aquestes dones que semblen fetes amb les miques que van sobrar quan ja eren pastades totes les altres dones del m�n: tenia una mica de cabell. es redoblava: la seva cortesia s'havia fet maquinal. va anar empedreint-se. en la ro�nesa. -_Porque_. per� cada dia m�s abassegadora. El senyor Ginjoan ja no podia ca�ar. va trobar. El senyor Ginjoan va arribar a endarrerir-se en el pagament de les mesades de la Quit�ria i al capdavall deix� totalment de pagar-les. Aquesta exig�itat i mesquinesa pla�en al senyor Ginjoan. enterament feli� i confortable. en el tomb que cada any donava per les seves possessions de muntanya. aur�ola de gl�ria. per�. ni debatre violentament en el C�rcol Agr�cola. i panxacontenta. ni regalar-se amb els grans �pats i el begoteig. conco aferrissat. per al qual les paraules de qualsevol tema s�n. per� que havien perm�s donar comiat a una dona de feines i a un mosso.

amb categoria de coneguts i de parroquians. missenyor. sempre llisqu�vola i amb la testa decantada. el senyor Ginjoan no es llevava. Era una nit de tardor una mica freda: el dia era ja ben curt. el senyor Ginjoan havia estat escanyat en son llit. Alg� va dir. no sabia res. cap ombra furtiva. un jove advocat maur�. I d'altra banda. i la Quit�ria vei� com s'enduia el plec de bitllets a l'alcova. tot seguit. no sospitava res. de la qual el senyor Ginjoan havia begut. N'era amb el rector. enduent-se'n la tassa. el rector. una culleradeta. i amb una mescla de tractaments caracter�stica. que un hereu jugador es veia obligat a malvendre. va avisar els ve�ns. Va fer-se venir qui sap els diners d'un Banc de Barcelona. tan polida amb tothom. vei� la flameta del llum d'oli de la Quit�ria. que la feia objecte de bromes gruixudes i benignes. La Quit�ria no havia vist res. va dir que havia estat _�ngel de luz en un hogar sombr�o_. li feia una rever�ncia. etc�tera. sentint-se un poc marejat. no hi hagu� manera de trobar-li connexions. en el pis de dalt. La Quit�ria repetia sempre. li deia: -Si �s servit. i despr�s tot es va fer fosc. La Quit�ria va trobar oberta la porta de l'alcova. La Quit�ria la hi port�.ella el vetllava. i cada cop que li donava la medicina. i els magistrats. Un ve� pogu� veure com la Quit�ria travessava el menjador. Tota erta i insignificant. que semblava demanar perd� de la gosadia. El president va recomanar molt de compte als jurats. o cerilla aixafada en el paviment. N'era fins i tot amb la llum del dia quan obria les finestres. N'era amb les coses: tenia una manera d'espolsar una cadira i de fregar els llautons. Una vegada el senyor Ginjoan va voler comprar una gran hisenda. de suposar-li c�mplices. Despr�s. i el . i la f�u detenir sense gaire fonament prec�s. - No solament era polida la Quit�ria amb el senyor Ginjoan. que sopava d'hora. Al cap de dues hores. a les nou ja era a la seva cambra. i amb l'ombra de la nit quan les tancava. si us plau. una doneta desnarida com ella escanyar un homen�s cepat! La cosa tenia un aire inversemblant. que no sospitava res. una tassa d'aigua de majoles. La Quit�ria. A l'Audi�ncia. La Quit�ria va estar sempre reverent i esborradissa. El jutge va registrar el recambr� de la Quit�ria. L'acusador privat. el proc�s va �sser llarg i tedi�s. deman�. i amb els escadussers que fan pudor de vi i parlen llenguatges estranys. ni cap bot� delator. amb rever�ncies. recomanat pel rector a la Quit�ria. no havia intimat amb ning�. Va mirar amb una mena de gratitud els seus gu�rdies. que no sabia res. El defensor. ni havia rom�s senyal de fractura enlloc. i despr�s tot el casal. mai no es va saber que hagu�s rondat pel carrer on visqu� el senyor Ginjoan cap inconegut. N'era amb les ve�nes m�s humils. i el senyor Ginjoan. on es tanc�. A m�s. no tenia amistats. Els diners havien desaparegut. que no havia vist res. que era ella qui havia com�s el crim. va dir grans penjaments de la Quit�ria. el jutge. N'era amb els captaires: amb els que passen en parelles. un senyor obt�s i interminable. cap indefinible sospit�s. A l'endem�.

i eixint de l'aigua. n'era la flor del seu trau. els bracets gr�cils. a Caldetes). Els Ca�adors. no va fer cap gran respir. en la meravella o en el simple parloteig enormement voluble. perqu� s'havia fixat en les seves mans. altra vegada. La tia Engr�cia fa olor de reum�tic. M'he casat amb una criatura deliciosa.defensor. un pericon en vestit de bany. i gaireb� es va enternir. simplement. va fer: -Sento haver-los molestat. i el veredicte era de bon preveure. i tota jupa. total perqu� se'n vagin de buit. i les havia reconegut. com si fos una ploma. fent veure que se sentia tafanera (en realitat no necessitava altra cosa que tornar a admirar les seves mitges perla). -Com hi riur�s. a casa de la tieta Engr�cia. Ell pensava: -�s una criatura deliciosa. en l'esgarrifan�a. no tant de l'antigor. al contrari. va recordar. Quan el document solemnial fou llegit.. potser d'una energia insospitada. aquell dia que ell va declarar-se-li (ella havia suggerit de ballar tots dos. Es va girar als jurats. estranyament nervioses.f�u ell. encesot. digu� amb veu manyaga: -I perqu� hi riur� a casa la tia Engr�cia? -Ui! �s una casa de l'antigor. en les postureries. i la seva tert�lia tamb�. Era. Un dels jurats tenia una mala impressi� de la Quit�ria. n'era el solitari de la seva corbata. Eutrava i sortia de la sala tot saludant. i l'acusador. - ANTIGOR. una casa Ferran VII: s�bria i tanmateix impressionant. n'era el mocador de la seva butxaca. i n'era el solitari del seu dit. espandit. l'Eq�estre m'envegen. Va agafar-la per la-cintura. La sala era tota de dom�s vermell: hi havia . n'eren les seves mans inelegants de n�t de cam�lics que havien fet fortuna. No va tenir cap commoci�. i despr�s. en el darrer toc de la seva _toilette_ li mostrava la rossa nuca escollada. la Quit�ria no mostr� en els seus ulls ni aquell petit lluenteig de freda joia que els sobtava en retornar els sous sobrers de la pla�a.- I tot amarant-se de la seva felicitat. Per� no hi havia cap prova terminant de culpabilitat. i la va fer seure damunt sos genolls. -sempre. gaireb� prec�ria. La deliberaci� del jurat fou llargota. es vinclava fina. La seva cara era espandida. Ella. ella tir� el cap enrera en un simulat espaume de petita _apache_. minses i tot com eren. la casa de la tia Engr�cia. el dors sempre ondulant. reincorporant-se. Encara prenen xocolata amb marcelines. Com la far�s esgarrifar! * * * No tant. amb veu quieta i abnegada. en la insol�ncia.

eren murmuradores benignes: l'una tenia el geni culinari i l'agulla _li feia venir nervis_. Per� ella s'hauria rigut de qui l'hagu�s tinguda per superior o igual als homes. faceci�s. i la seva muller. Els seus tertulians eren tots ve�ns de la mateixa casa: la senyora Rosa. miny� dol�. per� decididament interessant. i el marit no li havia viscut sin� dos mesos. gent gaireb� tota de colors opaques. en un rec�. el Joncar jove. de no tenir m�s element cr�tic que el seny natural. i llur nebot. al cap d'una hora. en pujar l'escala. instintivament. i al cap de dos anys havia pogut liquidar-lo en sorprenents condicions. com si habitualment visquessin desats en amagatalls. que ell distreia llegint les hist�ries d'En Bofarull i d'En Balaguer. m�sic retirat: una sordera bastant accentuada l'havia condemnat a l'oci. f�u un nus al mocadoret subtil i s'apret� ben fort el capcir� rosat del dit. Serena i amatent. La nova nebodeta de la senyora Engr�cia -que havia de conquerir-la perqu� la bona tia era propiet�ria d'algunes agradables casetes. d'una eleg�ncia nadiua. i decidit. posat al centre de la sala. dava una mica de rojor a la tia Engr�cia. entre els homes nom�s un. es va punxar.. eternament afligida de neur�lgies. a casa de la tia Engr�cia. s'havia trobat.prou s'havia imaginat l'estil de la casa on anaven. jugador seri�s de tennis a casa d'uns amics seus de Sant Gervasi. trobava una certa del�cia en la saborosa mod�stia d'�sser dona: de poder-se confessar m�s sovint que no pas els homes. perqu� totes les coses que ella fos en capacitat de fer li semblaven elementals. s'havia tret el fermall de brillants i se l'havia posat una mica m�s amunt. d'aleshores en�� havien passat trenta anys. uns infeli�os. i als seus tertulians de cada dimecres. procurava dar correctament una estreta de m�. La tia Engr�cia era una dona senzilla. I. com quan era col�legiala. i que demanava l'assentiment dels altres amb un copet de colze. Amb la pressa. sempre juntes i creuant mirades plenes d'al�lusions misterioses. amb el negoci de son pare al caire de la fallida. sens dubte. de marbre fins al primer pis. Era gent rid�cula. i. per cosidores del temps de la picor. * * * Per� el que �s ella no hi havia rigut gens. que estudiava a la Universitat. El senyor Torrecasana. a comprar-se una moto. en guanyar el darrer _sobresaliente_ de la carrera. plena d'una espessedat monacal de silenci. i la cuina no era per a ella. una escaparata amb una Mare de D�u dels Dolors i un gran gerro de marbre blanc. El senyor Joncar. amagant una mica m�s la perfumada gorja escarida. i. l'altra era una fada en tota mena de costures i brodadures. Les germanes Vidiella. �rfena. a m�s. dues solterones boterudes.gravats francesos emmarcats de negre. en aquella reconada tan polida de Sant Felip Neri. ja havia sentit una mica d'opressi�. i despr�s es va casar. fabricant de g�neres de punt. Tota aquella gent eren. que havia volgut �sser monja. amb qualitats quietes i segures de govern: mai no havia tingut cap tribull amb cap minyona. L'escalforeta s�pita que difonia un gran braser barroc. per�. d'aquella que surt a les com�dies de . de manegar roba blanca. les dones duien vestits evidentment elaborats a casa mateix.

est�pid amb En Pau. i amb una falsa brillantesa que revelava una certa extrema desesperaci�. El jove matrimoni an� restant cohibit a base dels encerts dels altres. de gent insignificant. El senyor Torrescasana. que resultava gran amic de pesqueres. De mica en mica tothom va anar callant. Plecs espiritua1s que un hom ha contret en el primer tracte amb ells. del jove Joncar. t� un nus al mocador!. maliciosa. d'aquella manera que hom parla a les dues de la matinada de la segona nit que no es dorm. el senyor Joncar va dir: -Dispensi: el senyor Torrescasana no l'ha sentit de res. en vulgaritats que a ells mateixos els feien ll�stima. . deixant les veus de marit i muller. moure amb gr�cia les mans. en passar sos llavis. Un hom �s intel�ligent amb En Pere. dins la conversa general. i elles es convertien. La senyora Joncar va alabar el vestit de la princeseta de Caldetes amb un comentari prec�s. -Ai. Les germanes Vidiella van parlar d'una manera fina i senzilla de la boniquesa de Caldetes. A tots dos els feia l'efecte que parlaven d'esma. Aleshores vingu� la provatura desesperada. sense exageraci�. dels que indiquen una t�cnica segura (sembla que la seva mare havia estat modista!). El jove matrimoni no solament es dava compte del frac�s sin� que tenia el pressentiment somort d'haver de fracassar-hi tota la vida en aquell estatge arc�ic. d'aquella que potser no existeix sin� perqu� puguin guanyar-se vagament la vida mitja dotzena de dramaturgs casolans. Soles. imposaran a un hom a una mena de m�ltiples fats psicol�gics irreductibles. pessimista amb En Ramon. absolutament soles. No podien. La tia Engr�cia va �sser dol�a.- Ella havia deixat caure el seu mocador tan perfumat que semblava una estranya flor tropical masegada. possiblement tendre. La senyora Rosa va dir una breu paraula sentimental.f�u una de les senyoretes Vidiella. amb una seriosa promptitud. es clogu� aquell exercici pen�s. Provaven de dir coses gentils o entretingudes. El senyor Joncar acoll� una teoria encarcarada del jove marit sobre l'especulaci� dels francs. cadasc� en el seu cercle. amb una petita an�cdota espiritual que tingu� un �xit evident i merescut. Gaireb� simult�niament. La jove muller comen�� de jugar la seva brillant coqueteria contra el cor. en efecte. que la va deixar dol�ament nimbada. duraran tota la vida. per qui sap quin atzar. Encara tenia el nus de quan s'havia guarit la punyida del ditet. Quan ell es creia d'haver arribat a una nota definitiva en son humorisme vulgar�ssim de ny�bit d'autom�bil. per�. El jove Joncar li coll�. Vost� est� a la seva esquerra i ell nom�s sent la persona que t� a m� dreta.Romea. El jove marit comen�� de perseguir amb sarcasmes. Per� el fet �s que la bona gent era en el seu lloc. amb tota l'espontane�tat que permet l'h�bit d'un ambient i amb tot l'est�mul de plaure que d�na la pres�ncia de persones estranyes i decoratives. i costums dels peixos. Les celles els feien una mica de mal. optimista amb En Joan. El jove matrimoni comen�� de sofrir una penosa sensaci� de rigidesa. al senyor Torrescasana. cont� coses agradables de cales perdudes.

Ni un catau deshonest i soroll�s. que diria: _Florenci Llordacs. Ni un anunci. i gaireb� invisibles afegitons de dissimulats tra�dors _90 cts_. era elegant i taciturn. com �s ara un caf� o un billar. evidentment aliada seva -potser �s per a recordar-se que �s casada. * * * Van passar dos mesos sense que cap viladenc s'entafur�s al despatx de l'incomprensible profanador de la pla�a de Sant Ramon. que semblava voler deixondir en la gent una basarda davant aquelles amargueses del seu cor. en colors morada i taronja. completaven l'embadaliment d'aquell edem. i la pueril dolcesa de les campanes d'un convent de monges. dissimulada sota la molsa. ni targes indicant els preus amb grosses xifres per a les pessetes. Les persones madures. que a l'ombra dels quiets carrerons de Vilada del Puig observen amb melangia i pessimisme la decad�ncia de les tradicions i la invasi� de les dem�ncies modernistes. No va trigar a saber-se que aquell dentista americ� d'un luxe asi�tic era home de passions africanes. dentista americ�_. va llogar un principal. la felicitat opaca d'algun parent calb i feixuc.semblaven d'aspecte furtiu i de clientela evanescent. trobaven almenys un oasi a la pla�a de Sant Ramon. El jove frond�s es deia Florenci.- EL DENTISTA APASSIONAT. la noia susdita. Va comprar algunes coses.-Potser. Florenci va estar a punt . secard�. Mai cap noia de les que vivien a la pla�a no s'havia casat amb cap brillant tinent de la guarnici�. afaitat. les que no van resignar-se a vestir Mares de D�u. despr�s d'haver passat unes quantes setmanes a Caldetes. i encarreg� a un pintor que li fes. Parlava en to subratllat. generalment mesuraren. tanmateix. o amb cap gosat viatjant de comer�. presidia tert�lies d'ocells. Els dos �nics locals consagrats al comer� -una graneria i el despatx on s'escolava l'exist�ncia d'un subjecte pigat que era a l'ensems representant de dues companyies d'assegurances. no revelava.digu� tot mirant de re�ll a la tia Engr�cia. S'havia desterrat volunt�riament a Vilada per a colgar en l'oblit l'amor ferotge que li havia inspirat una noia p�l�lida i de negra cabellera torrencial. una f�brica de sabons i una d'aparells per a trencats. amb armilla i corbata de tipus inconeguts a Vilada del Puig. que. un r�tol per al seu balc�. les quals feien els millors brodats i les millors confitures de la contrada. havia tornat amb la cara intensament bruna i els cabells rossos. cap botiga amb r�tol. a les parets grisenques. o de la candidatura d'un diputat provincial. d'aspecte misteri�s. amb aquella regleta. va posar-hi mobles de tres segles endarrera i teles de tres segles endavant. o d'algun vidu de cara congestionada i pat�tica. Una font pac�fica del temps de Carles III. Per dissort. d'adobs quimics. No cal dir la sensaci� que va �ausar a Vilada del Puig la sobtosa arribada d'un jove ciutad� amb molt de cabell. Aqueix indret assolellat i tranquil conservava impol�lut el seu venerable ensopiment.

talment. Una vegada va somiar. Ell es passava les tardes mirant la noia. contemplava les casasses de l'altre costat de la pla�a. Una tarda d'aquelles dolces. Va �sser una tarda. -Ets una altra dona.) * * * Florenci es colgava i es llevava molt tard.. baldament dissimul�s. Va eixir amb una sabata cordada i l'altra sense cordar. Florenci. Per� al cap d'un mes. en la qual es jugava al d�mino. esgarips d'alguna trista criatura a la qual un mal esperit garfia les genives. i ella. Els meus polsos s�n una brasa... no es movia del rac�. perqu� hi havia un client que exigia immediates sol�licituds.I condemn� l'acudit su�cida de la seva ex-amada amb expressions punyidores en les quals demostrava tant d'anorreament com d'erudici�: -P�rfida com l'onada! Varies. fins i tot. va dir a aquella noia. que m�s aviat tirava per monja. No s� el que em dic. (Cal dir. seria infidel a all� que havies estat. les supersticions sentimentals: -Si dem� s'obre aquest clavell del meu test. responia vagament.. Florenci va aixecar-se molt displicent. i no pas el penjarobes ni el rentamans. Florenci va passar-se la m� pel front. amb l'�nima remota i puntuant la frase amb un sospir que l'obligava a posar-se la m� damunt el cor. llegia. per� amb l'altra peng�vola -despr�s d'in�tils .De mica en m�ca la confian�a comen�� de fer son niu en el si de Florenci.- D'aleshores endavant. de l'alcova estant. i que una fada li dava una marguerida. Veia la prada.. per�. no. Si aquesta tarda no plou.de morir-ne: tan amarg fou el seu destarotament. baldament fr�gil? La ideal noia.. enllaminidores.. no ets la veritat! Florenci va passar el primer mes de la seva vida nova en el silenci i l'allunyament. darrera els vidres del seu balc�.... les il�lusions puerils a base d'una nova corbata. vol dir que el registrador de la propietat em ser� propici. com un aut�mata. segons el torn conegut: -S�. era d'una extraordin�ria miopia. que ell era a una prada molt bella. Florenci es pos� a desfullar-la. dient-li que hi trobaria el secret del seu amor�s dest�. Era un somni o una realitat. �s a dir. -si ara em cas�s amb tu et seria infidel. Florenci torn� a con�ixer les alternatives de tornar-se p�l�lid i de tornarse vermell. Florenci va mirar-la de fit a fit - Puc �sser fidel a la meva amor antiga. dava tombs per bandes ins�lites. Tota la matinada la passava sospirant per ella. ser� que ella m'estima. i amb una m�niga de l'americana ben ficada. va sentir. Ni se'n mogu� despr�s d'haver fet ell el senyal dram�tic i comprometedor d'aviar-li un bes amb la punta dels dits. O a la inversa. closos els ulls. Florenci.. i quan alg� li adre�ava la paraula a la barberia o a la sala de lectura del _Casino Industrial i Agr�cola_. aparegu� en una de les finestres enreixades una noia _blanca com la gard�nia i de negra cabellera torrencial_. no.. De sobte. s�. feia puntes. que la noia. essent-li infidel. de puntetes. ergo. -Per� en aquell instant an� a trencar-li el son la cuinera. filla del registrador de la propietat.

- LA D�RIA. Havia estimat? Era una decepci� rom�ntica o una inveterada eixutor. per la ranc�nia d'En Puigrafegut contra el sexe coquet i refilad�s: una ranc�nia plena d'injust�cies i exabruptes. despr�s paralitzada d'esglai.del registrador de la propietat. que comen�aren a mitja nit i que cap remei folk- l�ric no havia aconseguit de minvar. �dhuc agafant els seus instruments. La v�ctima era no menys que el mass�s registrador de la propietat. hagu� de confessar la gr�cia f�sica de la dona. Florenci.i agafada amb una m� fluctuant. Vam dir-li els perills que corria.. tot murmurant. I al cap de poca estona. la seva admiraci� per la m�sica d'En Puigrafegut era profunda. la despoblava sistem�ticament. somreia a la rossa fada del present merave1l�s. l'escultura �s la m�s grollera de les arts. la seva impolidesa. polonesos i russos. i mentre el registrador li contava la hist�ria lamentable de les seves dolors agud�ssimes. ni tampoc l'hauria reconegut encara que li haguessin presentat el dia abans als salons del Casino Industrial i Agr�cola. �s segur que una bella part del misoginisme li venia de la relativa freq��ncia amb la qual el parloteig de la dona torbava arreu del m�n les seves absorcions est�tiques. per� d'art primitiu: una escultura. Les dones temien l'arruga de malhumor del seu front. per ignorar. embadalit: -S�. Havia tirat per les finestretes del vag� pipes de fumadors insolents. I. a m�s.. Florenci no el coneixia personalment. i. naturalment. Al capdavall entr� al despatx. per una pila de casos hongaresos. les nostres . abans de tornar-se'n a la seva ciutat plena de boira i de fum. La seva m�sica. les suggestions musicals de la naturalesa.esfor�os. Les brusquetats no la intimidaven. com diu Strindberg. Florenci no pensava sin� en la marguerida de l'averany. i. introduint un estre lluent i terrible a la boca -de primer confiada. Sabia com manegar-se. per guarir i per malmetre? De fet. i. la tovallola i la tintura de iode. Un dia. a m�s. i el nom de Puigrafegut no li feia feresa.afeg� tot seguit. la dona �s una obra d'art. no. Ho duia a la sang. perqu� necessita les tres dimensions. ara no estimava sin� la m�sica. per endevinar. encara. per plorar. tanmateix. per somriure. Era enemic de les dones. en realitat. i que en aquest m�n no tenia por sin� a l'incivil galanteig dels madrilenys. Estava avesada. amb m�s amargor: -S�. el motiu de la seva duresa. aquest m�sic extraordinari d'un pa�s gaireb� inconegut. s�. la seva sorda enemistat contra les figures fines i el�stiques.- Per� Kate volgu� con�ixer el m�sic. Kate digu� que ella era molt seriosa i reservada. no. I. -El mal �s que no calli. notable per la seva filla i per una gran ll�pia. als m�sics de noms estrangers. igualment bones per dansar.

A dinar. s'adre�� a un ve�. i aix� que li hav�em amagat que hi hauria una inconeguda que desitjava con�ixer-lo. va parlar poc. sos ulls blaus daven la sensaci� de refiar-se. finalment. que era un pecat no estimar-la. Despr�s vam saber qu� cosa havia succe�t. La seva ira era reviscolada. en veure el parany. Va somriure i deman� el seu bra� per anar a la taula. Parl�rem. ben per sota de sos pitjors abandons. va arribar primer Kate que no pas En Puigrafegut.digu� En Puigrafegut -sempre tan fortament encotillades! Fins que no tenen m�s remei que esclatar! Kate estigu� admirable. a la meva germana va semblar-li un indici de remordiment. per� ben definit. si volia. Vam arribar a t�mer que En Puigrafegut no vindria. tanmateix. exquisida a contra claror. per� la meva germana va llambregar tot seguit a Kate. i cap joia. finalment. Duia una _toilette_ senzilla. Per� En Puigrafegut no li digu� cap altre mot. feia ressaltar la frescor divina de son cos. m�s negligit que mai. i sobretot l'esperonava la seva consci�ncia de l'atzagaiada en la qual havia incorregut davant l'esguard de Kate. A mi all� va semblar-me un intent de revenja contra la t�cita vict�ria de Kate. Va fer-nos l'efecte de m�s desmanegat. d'implorar. de viatges. en una mena de pau armada. la transpar�ncia del si escarit. rampelluda. Sos cabells castanys eren pentinats amb una primorosa imitaci� del despentinament. -Aquestes dones!. amb un tacte infinit. Per� va parlar amb una entonaci� tan gr�cil. per� sense que arrib�s a rondinar. de no con�ixer mal�cia. quan de sobte se sent� un _crec_ min�scol. que el deix�s en situaci� desairada si ell no hi responia. Vam acabar per deixar estar aquell geni impossible. tan ing�nuament desentesa. . vam aprofitar l'avinentesa per a girarnos a d'altres invitats. i li digu�. Per� una cinteta negra al coll. La meva germana i jo. Cap al rostit.observacions no havien fet sin� augmentar la seva graciosa tafaneria inexorable. d'una naturalitat inexpugnable. Vam dir quelcom d'una can�� popular sentida en un hostal d'It�lia. d'altra banda. en contrast amb la brunor sana i tota esportiva de la cara i el coll. unes quantes nicieses vulgar�ssimes. Kate va dir que volia fer-li alguna pregunta sobre interpretaci� de m�sica seva. i. a prop�sit de res. Ell tingu� una mirada agra. no constitu�s un recaptament tan directe del seu concurs. En Puigrafegut va fer una cara absolutament impermeable. En Puigrafegut. Kate i En Puigrafegut estaven vora la finestra. Per�. a taula. pueril. comparegu�. Tota ella semblava una cosa senzilla i prodigiosa que acabava de brollar o de descloure's. Kate. parlar-li. encert�rem un tema que don�s peu a En Puigrafegut per a entrar en conversa. per� que. i no va semblar-li decebuda ni seriosament _shocked_.

amb alguns coneguts. amb la testa decantada. que encara fan una olor tota crua. la fa�. deia a Kate : -He de recon�ixer que el _crec_ ha estat de la meva lligacama. sin� m�s tendres. que podrem fer accionats i posats meravellosos amb cos. poden donar-se tots els diamants per una gran pengerella peluda. i portant uns llibres nous.- LA FRESCORETA. per� quan ve la frescoreta. comprarem un ganivetet per fer tallades al pupitre de la classe nova. tanmateix. i. i els ulls no pas exaltats. Menjarem castanyes. que sembla m�s pregon.? . s'inunden divinament del tint rosa de la felicitat. poden donar-se les pells per una almosta de diamants. veient les botigues totes plenes de coses noves. semblava una mica fadigada. Les pluges han rentat polidament el cel. Les ac�cies. la copa de les quals encara �s verda... el coll.La llum.. fora l'escot. Les flors de la taula havien perdut frescor: Ens al��rem a pendre caf� en el salonet ex�tic.. i ens plau de traspassar llurs dites als nostres amables lectors: _Parer d'una casada jove_ -. a tornar a estudi! Anar en rengle. bra�os i flancs. Heu's aqu� la frescoreta. ll�grimes d'un or molt dol�. a fora. petant la guardiola. - _D'un vell_ -. Hem anat a parlar sobre aquest tema sensacional: la primera exquisida esgarrifan�a. en veu no pas gaire alta. la llum del sol ara �s finament argentada. amb els bra�os atu�ts. S�n l'�nica cosa que vesteix. enguany. Quan ve la primavera.. Kate tenia els llavis una mica m�s vermells. la moda de les pells �s tan perfecta. I ens vam posar a conversar lleugerament. damunt la qual les espatlles. En Puigrafegut. de mostrar en llur tofa algunes fulles seques. per deure period�stic. Tots vam adonar-nos-en. A m�s. En Puigrafegut se li acost�. comencen per�.. i en veu prou alta. Les pells vesteixen. als altres nois.? -Ara. perqu� sembl�s que no escolt�vem. per� tots vam f�nyer que no ho hav�em reparat. explicant mentides boniques de l'estiu. - _D'un col�legial_ -.? -�s el temps m�s delici�s de l'any: el de comprar-se pells.

M�s enll� ha deixat cr�ixems i pinyes.? -Vaig quedant-me calb. despr�s de molts xiulets. Ens han deixat passar. terrosos i encara embrinats de molsa. i s'han posat a cridar: -Rovellons. per� hem quedat com una patena. temps.? -Per ara no ens podem queixar d'aquest temps. rovellons!... moltes vegades puc fer-hi una creu perfecta. S'ha d'anar molt amb compte. La nostra virtut ha preservat el parament de casa i els vestits de l'any passat de corrupci� i de traus fat�dics. els armaris . A m�s. aig�era i escudeller. a un forner i a una portera. a un carter. amagades en el mateix si de les llanes i espesses draperies. un home tot pelut amb una gorra del Govern ha al�at el drap blanc.Ens ha anat posant damunt unes rajoletes totes vermelles. per� ning� pot negar-me que continuo tan ben plantat com sempre. La dona frescassa ens ha deixat en una bella cambra amb rajoles de Val�ncia. hem estat precipitats dins una cistella. han entrat uns nens que semblen fills de la dona frescassa. - _D'un pollanc_ -. a un many�. - _D'uns rovellons_ -. rovellons!. P�diques verges. tancades amb pany i clau. i olor de fum i bolves de carb� que ens ofenien. sembla que hem arribat a algun indret: una dona frescassa ens traginava. per dreceres. per on salta l'esquirol. que tamb� havia portat. Despr�s ens han pujat escales amunt. al so d'una riallada. ho tinc reparat. La dona frescassa ha exclamat: -Rovellons. Descolgats de la molsa. ara que hi ha aquests nuvolets prims i llargs. en reflectir-me damunt l'aiguad�s que tinc a mos peus. ara �s el temps que la gent no trigar� a venir amb mi. deixeu-me'n guardar un per al pessebre!- _D'unes boles de naftalina_ -. ha fet: -Mare. agafa un ganivet tot ample..-Mor molta de gent.. a recon�ixer que pendre el sol �s una cosa agradosa. Hem arribat a una casa. en el temps de la frescoreta. en les quals s�c m�s sincer que no pas el xiprer. I �s que. no sabem contra quin invisible enemic. Hem tingut un �xit extraordinari. La frescoreta m'inspira idees asc�tiques. cada any hi fa m�s fred. Per� dels cr�ixems i les pinyes sembla que a ciutat no se'n fa pas gaire cabal. i finalment. rogencs. Ara. Per�. Ens han tapat amb un drap blanc. perqu� jo em despullo de tot abillament i de tota murmuraci�. vaja. Quan anava a servirse'n.I el m�s petit. en aquest trist Barcelona. I ara. Hem passat temps. Hem perdut d'obir els pins. ens hem passat primavera i estiu. Despr�s la dona frescassa ens ha rentat: la impressi� �s una mica sobtada. �poca dels esclats i les expansions felices.. d'una muntanya moradenca.. aquesta dona extraordin�ria. hem baixat precipitadament.Ens ha mostrat.? -Sabem la sort que ens espera.

L'�via i les ties. Per� fins i tot quan en Tinet s'ha lliurat a una aventura que. d�u �sser un bon remei l'ombra venerable i fresca de la sala. tot penjar� a la barana per tal que s'esvaeixi el nostre aroma. les criades no hi s�n. i la del cantell d'un llibre gruixut que reposa. Queda en poder d'en Tinet. simplement. o es dedica a l'indigne chantage de dar entenent que no es troba gaire b�. les peces de roba desplegades: caiem en terra.que la seva veu es bressa en unes insinuacions cadencioses: polpa graciosa i perfumada que amaga un pinyol irreductible. Ell �s dolc�ssim. la seva �via desapareix. havent dinat. amb les seves visions in�tils i convencionals de la Turquia d'abans de la Guerra de Crimea. m�s ben dit. La casa queda sense control. meng�vola. T� una falsa manera d'esllanguir-se. I en Tinet encara no ha complert els quatre anys. els c�mics pantalons i les elegants armilles fantasia. D'altra banda. El celobert �s tot ple d'un ressol que fa fer una ganyota als ulls.- EL DIPLOM�TIC. calba i desesperada. car el nostre dol� aroma de pies recluses of�n la grolleria dels mundans. contra totes les teories. i el peu groller de la cuinera ens esclafa. s�n a la casa. posa nerviosa a l'�via o a una tia. Contra l'enlluernament del ressol. i en Tinet ha estat sempre tan amanyagat -qui gosaria contradir-lo. per� el fet �s que. Diu una cosa enginyosa. sostenen que en Tinet no �s pas entremaliat. damunt una tauleta. les seves ties desapareixen. molt m�s complex que no pas el de la propietat d'un hom: la propietat dels altres. En el moment prec�s de la malifeta �s quan els seus ulls intensifiquen llur enc�s celestial. belles coses brillants que qui sap qu� tenen a dins. En Tinet troba una quietud per tota la casa! En aquella quietud hi sent m�s b� que mai la flaire de les cortines de cretona que hi ha al rebedor. els abrics confortables. Diferentment d'altres nois que nom�s fan que la seva santa voluntat. com si es tract�s de la campaneta esquerdada d'un conventet o una ant�fona cantada amb veu de nas. I els cortinatges abundosos. si en Tinet no recorda malament. Com �s que hi ha aquella quietud? A casa d'En Tinet ning� no fa la migdiada. La seva mare fin� poc despr�s d'haver-lo conegut. petita cosa vermella.s�n badats. sota una claror viva que ens ofusca. la llum �s excessiva. que �s. sempre est� tancada. el seu pare desapareix. si no t� mare?. que creuen m�s en sos ulls que no pas en ses fetes. O. �s una ll�stima perqu� d�u haver-hi. que �s un camp gaireb� inexplorat per en Tinet. Per� la sala. En Tinet . en Tinet �s alhora autocr�tic i sed�s. per� �s com si en llur vida hi haguessin estat. en Tinet esvaeix de seguida tot estat de tensi�. i encara piquen de peus. fa una vaga protesta geient el cap damunt la falda de la pot�ncia enemiga. i que les seves entremaliadures no s�n sin� involunt�ries ensopegades d'una innoc�ncia que encara no ha arribat a conquerir la noci� de la pulcritud i aquell mat�s de la propietat.

La sala �s una cosa trista.. L'�via era asseguda a la galeria. Els baixa. que no pas de les amigues enfaristolades de les seves tietes. Ell treu la testa per sota el llen�ol. darrera un llen�ol eixamorat. -Qu� tens. per� els grans. soles. En Tinet toca la porta. triomfa damunt un mocador de seda vell. Hi ha retrats grans i retrats petits. com en Tinet. Els petits s�n alegres com a ninots. a en Tinet. instintivament. Per� ell no hi arribaria pas. �s m�s amic del carboner que duu carb� i escarbats. sense cap picarol. En Tinet agafa la columna amb les dues mans. Per� en el moment de girar cua descobreix un gerro de S�vres. �s clar que la trobar� tancada. est�s de cap a cap d'una corda. Aleshores se li acut una mena de procediment persuasiu. i una columneta. Deuen tenir-ho prohibit. per pensar millor. En Tinet est� a punt d'anar-se'n. �s un gerro gran. I. es fica el dit a la boca. Tinet? Qu� vols? -Voldria dir una cosa. temorenc. -Digues. Els ulls. en un balanc�. . a una casa! En Tinet. fill meu. i pengerelles darrera les quals pot amagar-se un gos o un municipal. per� la proximitat ser� a l'ensems un baume i un irrenunciable esper� per la seva recan�a. a l'�ltim. Despr�s hi ha recons abolutament foscos. de la dona que dos dies per setmana porta ous de Mollet. al gerro. -Tinet! Mira quina rosa s'ha obert! - Per� ell no gira ets ulls.. i la porta cedeix! Que coses que hi ha dins una casa! I quina gent tan diferent que hi va. Aquest procediment consisteix a fer oscil�lar la columna. fet a miques. Per� en Tinet t� la intu�ci� que. I com que en Tinet desitja evitar-se empipaments. La sala �s el lloc exclusiu de les amigues de les tietes: les tietes. fins que el gerro es decideixi a fer-se abastable. per� bonic. en Tinet s'adona que el gerro era una mena de frau. Les figures de fora nom�s eren que pintades.. medita una versi� inofensiva del desastre. la seva fam�lia considerar� aquella p�rdua com una cat�strofe.. no hi entren mai. En Tinet voldria tocar aquell gerro. mai no li han dat un comeixement perfecte de les coses. tanmateix. que �s dem�crata. i l'interior era buit. per si sols. * * * En Tinet ha descobert. que el maseguen i li enfonsen el nas a la galta. li fan una mica de basarda.s'acosta a la porta de la sala. Cosa preada. la seva �via. -El gerro de la sala. Quan el monument �s a terra. florejat.

. difumeu una mica la m�sica._ Permeteu-me. Tota ella es redre�a. tractaven els romeus amb cortesia. fastiguejat. descompten alguna calamitat. -Per�. retrobo. admirades amigues. Amb les vostres converses tendres. I organitzaren una mena de cos de burots. de C. un borinot el fascina. Aix� �s que. En Tinet creu. li lleveu cruesa. en assistir als concerts que vosaltres agenceu. que el gerro de la sala.. Gracieta. i en part.. -Digues. sincerament. i. acordaren beneficiar-se d'aquella bella anomenada del convent. baba. que la veu vermella. i �dhuc de terres llunyanes. amb les vostres confid�ncies a cau d'orella. he d'expressar-vos la meva gratitud. que cobrava el seu tant per cent de tots els b�ns materials que hom duia fervorosament a la casa de D�u. al fons d'una vall. ombr�vola i impressionant. a m�s de la m�sica. se'n va a veure la rosa. qu� has fet. que reunia les condicions d'esbarjosa. digues d'una vegada. es fa vell! - ELS HOSTES DEL CONVENT. que tot seguit que s'acaba una de les peces del concert.de conjurar un perill. Molta de gent devota hi anava de tota la rodalia. en part. el gorgolament de les aig�es i el xiu-xiu del ventet. Els frares hi duien vida auster�ssima. Sos ulls grisos. que s'ha desfermat amb el surt. T� una mirada d'home de m�n: -No res. digues. presentalles i almoines. Sempre m'ha plagut la m�sica en plena naturalesa. * * * Una vegada hi havia un convent de gran santedat. que us destorbi un moment per a explicar-vos una vella hist�ria. I. Sos bra�os s'aixequen amb l'esma -tardana!. Qu� hi has fet amb el gerro? Qu� deies? En Tinet. amb delmes. per la qual cosa hom podia utilitzar-la com a recer de lladres. de M. sent per ella una veritable compassi�. Per�. Un parrac de cabells blancs. el murmuri de les fulles. prim�cies. Aquests lladres. perqu� compreneu que el parloteig aleshores ja ser�a in�til. All� �s massa.. abans que tot. Una petita colla de caps calents de la contrada. que no n'hi ha per tant. li cau gaireb� fins al nas.fa l'�via. nerviosos. _A les gentils concurrents als concerts de l'A. �s tan deliberada i conscient.-Reina Sant�ssima!. m�s aviat sapastres i galifardeus que no pas homeiers i heretges. i no els atrotinaven mica sin� en cas . i no van trigar a descobrir una cova. sincerament desesperada. amants d'una certa simplificaci� que els permet�s de viure sense treballar. perqu� ja no se us acut res. tot seguit. Quima! veniu. calleu. La vostra col�laboraci� al plaer de les nostres o�des.

aviat la santa casa. acabarem morint-nos de fam tots plegats! Amb aix�. era. irradiant aquella satisfacci� natural que fa traspuar el gaudi d'una renda segura. es revest� d'empenta gr�fica i popular. Feren. els lladres. baldament cort�s en l'expressi�. al convent. i cada ofici t� el seu risc. Altrament. Per� en el concert . al fons d'una vall. en all� hi trobaven un cert conhort. que plogu�s vehement�ssimament per espai d'uns quants dies. que era l'estatge m�s pr�xim i l'�nic que per la seva capacitat podia donar acolliment a tota la trepa. F�u. hagu� d'�sser de m�s durada del que hom preveia. Ben pescuts. sense conhort. i l'oblit momentani de llur trista situaci� de reclosos per for�a. no podria resistir per gaire m�s estona aquella violenta allau de golafreria. va proferir aquesta sent�ncia: -Si aix� dura gaire. i no cal dir que els frares humil�ssims no els el negaren. els xaragalls que. ni els eufemismes graciosos amb els quals procurava de palesar una resoluci� en�rgica. venir els lladres a la seva pres�ncia. una tardor. admirades amigues. dones. doncs. La terrible humitat obrava com un aperitiu per als est�macs dels pobres desnonats de la cova. els lladres amb aquella naturalitat abusiva dels cors primitius. El prior. La cova on mataven el temps jugant a cartes. Als concerts hi anem alguns a sentir m�sica i d'altres hi van a festejar. amb cristiana sinceritat. desfeien els camins. les terres es convertien en bassals rogencs. un dels lladres comen�� de mostrar en el rostre els efectes incipients d'un son benigne. precipitant-se per tot arreu. no hi ha m�s cera que la que crema: o tots frares o tots lladres!- * * * Aix� us vinc a dir jo. van anar tirant admirablement qui-sap-lo temps. Fins i tot. fins i tot. rient-se de la pluja que gorgolava a les canals i dels n�vols que seguien dant-la per amor de D�u. i ells. germans. els impediren de proveir-se de queviures. Ambdues coses s�n fin�ssimes moixaines de l'esperit. i la cova en fou inundada. i els minyonassos cepats de la cova. Per� en aquest m�n no hi ha cosa segura. i va arribar a escaure's. per�. El prior va compendre que era arribada l'hora d'un gran determini. i va dir-los. comen�aren de saquejar el rebost i el celler. el millor que pogueren per a obsequiar aquells desvalguts. L'hospitalitat. aleshores. arrabassaven i engolien tota llei de menges i de vins. que sempre fou estalviadora. estaria m�s buida i freturosa que un badall de gentilhome espanyol. incomunicat. el com i el qu� d'una situaci� tan aflictiva. aix� com he dit. per� els lladres no entenien pas certes elegants frases llatines amb les quals el docte prior al�ludia a l'inajornable problema. Per�. el reboster del convent no tingu� altre remei que anar a trobar el Prior i parlar-li del perill que comportava per a la subsist�n�ia de tots plegats aquell sanfoniment pertina� dels hostes. L'aiguat f�u un terrible mullader. el convent. tot just s'hagueren recargolat els parracs del vestit per a escorre'n l'aigua. i dant un tust vigor�s a la seva taula. S'adre�aren. amb estupendes embranzides.d'ins�lita i incivil resist�ncia. Plovia viciosament. al capdavall.

an aquest blat.sin� un sol cuadro. la idea de pintar un camp de blat? Molt senzill: la seva dona li port�. N'Antoni Bauz� somia. es posa davant del camp. a la meva edat. i en descriure un cap al tard a la costa brava. N'Antoni Bauz�. �s que la seva mateixa solemnitat l'ha corpr�s. Un betes-i-fils que sigui pintor amb tots els ets i uts. Duu els cabells tan foll�vols com pugui portar-los un betes-i-fils. una caseta dels voltants de Manacor. Amb la mateixa lentitud que N'Antoni Bauz� abastava un rodet o un cabdell de cinta de color de malva. El pintar �s un sacerdoci. i aquest sacerdoci. i artistes exal�ant el desenfr� de l'art. a m�s a m�s de betes-i-fils. fa anys. Em demanareu quina �s la tasca pict�rica de N'Antoni Bauz�. Per treballar li queda nom�s dues o tres festes cada mes. exercit els dies de festa. es posa la m� davant dels ulls per a limitar el paisatge. i a la vora de la caseta hi ha un camp de blat. Pinta amb beatitud. se la imaginen una sirena o una abadessa. Entre pinzellada i pinzellada. Ja veureu. es passa els dies _feiners_ a la botiga. i pinta. i boquetes atrafegades. El blat se li va anar ficant �nima endins. i jo amb la meva maturitat melangiosa i encara indefensa-. La seva tasca ser� m�s petita. i de vegades dorm. �s pintor. la seva �nima copsava l'emoci� art�stica. Els artistes hi van perqu� N'Antoni Bauz�. L'ARTISTA D'UN SOL CUADRO. no pinta. i amb algun cabell blanc (prematur). - D'aleshores en�� que cada mes pren dues o tres festes el tren cap a Manacor. De manera que N'Antoni Bauz� no podr� �sser mai un Rubens per la quantitat. i ulls que alternativament intimiden els joven�ans i els prometen del�cies. per� com a m�s lenta. o b� vosaltres escoltareu la m�sica. Entre el blat i ell el di�leg va �sser lent. no tindr� m�s remei que festejar. m�s filtrada. miren una model que badalla. en dot. Van a la seva botiga velletes tot passant el rosari. empastifen una tela i la signen. la visi�. discuteix amb els seus confrares. al qual assistirem de bell nou -vosaltres amb els vostres capets volubles. en rigor. no ha pintat -m�s ben dit. �s una cosa que no es veu cada dia. En Bauz�. va als dinars dels pintors. Com li vingu�. N'Antoni Bauz� no era pas d'aquells que patapam. no podem ser-li exigents. I �s innegable que N'Antoni Bauz� �s un pintor caracter�stic. o b� jo. a N'Antoni Bauz�. N'Antoni Bauz� �s un honrat betes-i-fils de la Ciutat de Mallorques. diu que a les penyes els morats van matant els roigs. a jo me pareix que el pintar�. s'engresquen. encara t� major solemnitat. i algun diumenge ha de sortir amb la dona. somia. Van trigar a tenir completa consci�ncia l'un de l'altre. no s'ha embrancat sin� en un sol assumpte. El tema �s senzill i grandi�s: Un camp de blat.vinent. . A l'�ltim N'Antoni Bauz� va dir-se: -_Hombre_.

I llav�. Una companyia teatral de vers hi va per la primavera. d'aquelles on creix pels carrers l'herba invisible del desenfeinament. A m�s. que es diu Quimet. fundat feia sis anys. frissau! - N'Antoni Bauz� eleva un sospir: -Ah. P�l�lid. S'hi casen exactament setanta cinc parelles a l'any. l'especialitzaci� d'En Quimet en la poesia m�stica. li diu: -Per� i vost�. la seva habitual submissi� als desigs materns -que eren de tenir un fill sacerdot. �s un poeta m�stic. ara �s verd. l'afligia un sis o un as als budells. el seu poeta. El C. s�n veritables observatoris per a �s de les dones (la tafaneria de les quals �s exasperada per l'escassedat i poquedat de les coses que passen). en les m�s innocents alternatives d'esblaimament i de rubor quan sentia la veu d'altri. No puc anar an es camp sin� una festa per altra. endolat i talment atu�t per la seva pr�pia inspiraci�. exigint-li una s�rie de dols seguits. Frissau. -Aquest noi no se'm ref�.. Me crega que em fan perdre ses oracions. i aquest Centre. A la ciutat hi havia un Centre de Defensa Social. que En Quimet seria destinat a il�lustrar l'estament lev�tic..!_ Si no fossin ses troques i es plissar _volantes!_ Sap que n'hi passaria de gust cara a cara amb sa naturalesa per tot es temps que convendria! Per� fiet. estava sempre clocpiu. En Quimet vivia una mitja vida. sobtadament. l'habitu� a vestir de negre. la pau de la seva infantesa. don Antoni. es propos� de donar fe de vida i demostrar que havia vingut a omplir un buit. En Quimet comen�� de sentir l'atracci� de la dona.diu.De vegades algun d'aquests esperits malaltissos posse�ts per l'ang�nia moderna. que semblen desertes. ara el seguen. sabeu qu� passa? Mai no trob es camp de blat aix� com l'havia deixat sa darrera vegada. no cal dir-ho. per la seva cara dol�a. ara fan garberes.. Tot i continuant en la m�s dol�a ingenu�tat. on les finestres enreixades.. es negoci no t� entranyes. Semblava. Per� En Quimet deix� passar els anys sense entrar al Seminari perqu� estava tot malic�s. de D.deia la seva mare adolorida. i tot just el deixava un cadarn. homo. A l'edat de vint-i-un anys. per� a darrera hora el nuvi va desapar�ixer. En Quimet va dar un tomb. ara el sembren. . Era una ciutat quieta i casolana. Bon Jes�s! per m�s que vagi an es camp far� poques feines mentres no el me deixin reposar! - EL SECRET. semblava segellar-ho. l'any passat semblava que se'n casarien setanta sis.i fins per la casualitat que. Aquesta ciutat t�. ara �s ros. ja fa una mala fi de temps que t� davant ets ulls sa mateixa tela. una companyia de sarsuela hi va a la tardor. -jo vos promet que si fos _libre. No pot pensar com el me desfiguren! Ara el llauren.

Tothom li va dir que de cap de les maneres. Cada dia se n'an� enamorant m�s i m�s En Quimet. d'enternir-lo amb petits reptes i enlleminir-lo amb innegables manyagueries. i. despr�s de demanar que li trametessin per l'ordinari dues garibaldines d'una f�brica molt bona que hi havia a la seva ciutat natal. Ella el veia.. un violinista aficionat. Duia un capell verd. efectivament. m�s que grisejar.Son nebot el mir� amb indignaci�. quan vei� que la noia dol�a i amorosa adre�ava constantment l'esguard als ulls mustigats i al bigoti tenyit de son oncle. i a barrejar-se amb l'astorament. les filles del notari nou. un actuari castell� que feia discursos sobre les gl�ries espanyoles. i de conversar-hi. En Quimet respir� una mica. i En Quimet. S. i una llapidera anunciadora d'unes aig�es minerals. i es proposava d'atraure'l.demanant-li. perqu� tenia un posat de burleta i comprometedora. no va pas trigar a canviar de causa. que era dol�a i amorosa.el veia de passada. quin havia estat el secret del seu triomf. i portava un cigar-ventall. per� encara li sembl� m�s monstruosa la conducta d'aquella noia amb el seu oncle. es fix� en l'altra. els seus paisans. A la fi. Immediatament deix� de banda l'una d'aquestes noies. Un dia En Quimet obr� palpitant la lletra de l'oncle. fill d'un xocolater. de D. En Quimet.. i. l'altre dia en el passeig de vora el riu. Els hereuets m�s florits. fent una mena de petit renill. els joves tinents. la trob�. s'adon� de dues noies inconegudes. va fixar-se tamb� en la noia dol�a i amorosa. a desgrat de sos cabells que. En Quimet es va sentir deprimit. inaugur� unes sessions literario-musicals. que eren. duia una armilla fantasia. tenia el tic de t�rcer el nas cap a la dreta.S.un oncle d'En Quimet vingut de ciutat: aquest oncle era un veritable plaga. i despr�s . Aix� no vol pas dir que mai. per�. A la segona sessi� del Centre de Defensa Social hi assist� -despr�s es va saber que ho havia fet amb imp�diques mires escarnidores. tot llegint un romancet plany�vol. per� la seva indignaci�. que tocava un _Impromptu_ sobre motius de _La Traviata_. ni hi retornessin de tant en tant. Aquest subjecte. l'un dia a sentir la m�sica de regiment. comen�� de fer esbrinaments sobre si la filla petita del notari era coqueta. L'oncle. Per� la noia dol�a i amorosa no li retorn� l'esguard. fill d'aquella ciutat. amb el concurs de la filla d'un matalasser que cantava la _Boh�me_. groguejaven. com a una cosa sense inter�s. li guarnien les mans anells amb pedres falses. A la primera sessi�. i cada dia passava un nou turment. despr�s de molta de fina ret�rica. escrita en paper d'un bar de la Ronda de Sant Antoni. de veure la noia dol�a. fins i tot en la conversa. i. sense que sos ulls s'hi detinguessin. sens dubte. l'altre dia anant a veure la bella casulla que regalaven a un nou canonge. ni parlessin cap llenguatge. _no havien pogut aconseguir que ella els mir�s amb alguna atenci� sostinguda_. Cada dia descobria en la silueta grassona un nou enc�s. va dedicar-se a escriure una lletra al seu oncle -que se n'havia tornat a Barcelona. mai li adrec�s la mirada.. successivament. un paraig�es-bast�. en canvi. encara que amb molta de cautela. i digu� en veu baixa a En Quim: -Amb aquesta fl�via hi jugaria a fet!. Perqu� els ulls d'ella no estaven per ell. altres dies. En Quimet. en �sser al C. algun foraster elegant. Procur�. -perqu� no trigaren a �sser presentats.

que la repeteix. es graten. Sortosament. hi ha desgraciats que agreugen llur situaci� i llur responsabilitat contant llur desgr�cia al pro�sme. ha tornat fa dos anys. que. en bandes on cal matar les hores. sol tractar-se d'_encolomar_ als altres. A m�s. En Mateu Llistosella. pitjor que mai. ve�ns i diverses persones que amb ells es troben fortu�tament. Trobeu el noi a la plataforma del tramvia i us conta una desgr�cia del seu pare. era.notificava a En Quimet. i fins de vegades us tiren capellans. que se l'escolta embadalit. en el fons. en Mateu Llistosella era m�s greu que no pas els seus companys de vici. i que tamb� la conta dues vegades sense treva o soluci� de continu�tat. era d'una subesp�cie que sol trobar-se m�s freq�entment entre els recitadors d'acudits i gr�cies: era d'aquells narradors que bisen per sistema. esplai. va reparar que seria d'aquelles m�s tranquil�les i menys amatents. deia ell. El primer cop que aix� us passa. Ha tornat vidu. o altres paraules perfumades. Creieu-ho: els �ssers de boca b�rbara i f�rtil en calamitats. _mirar la noia que seia al costat de la noia dol�a i amorosa_. per a estroncar la seva narraci� incipient.de fer alguns comentaris irrespectuosos sobre la fracassada vocaci� sacerdotal d'En Quimet -a prop�sit de la qual arrib� a retreure un acudit de _La Campana de Gr��ia_. que. la reprenen de cap a peus. i de vegades us agafen. Per� fins per les bledes hi ha truc. Perqu� de verament amoroses. que accepta la seva funesta versi� autobiogr�fica. �s a dir. per si sol. per� amb un fill que �s la seva estampa. s'embussen. indefenses. LA NARRACI� INDEFINIDA. senzillament. Com si aix� d'�sser desgraciat. i us trobeu amb en Mateu Llistosella al costat que us torna a contar aquella desgr�cia dues vegades m�s. es repeteixen. com a narrador. ja no fos prou immoral. i les que fan cara d'amoroses �s que s�n bledes. dieu. com en una _cua_ d'estanc o en una barberia el dissabte al vespre. I el truc que l'oncle d'En Quimet havia adoptat. Mateu Llistosella. era una d'aqueixes insuportables criatures que es dediquen a �sser plangudes tot el sant dia per veus inexpressives i mirades absents de coneguts. que imp�dicament refereixen la burxada d'un mal de queixal o la conxorxa de dos cunyats per a fer-los barallar amb la sogra. dissortadament. dues vegades. D'aix� en diuen confid�ncia. almenys imaginativament. que l'adora. generalment. escuren la gorja. El meu amic de la infantesa. els tribulls i marfugues que ells passen. ara mateix . amb gran �xit. Ha tornat. en haver pronunciat el mot final de la narraci�. en Llistosella se'n va haver d'anar de Barcelona quan tenia divuit anys. tot seguit que va fixar-se en la noia dol�a i amorosa. incautes. Afegiu a aquesta intenci� repulsiva el fet que. sens dubte creient que dir les coses una sola vegada �s un procediment massa alat i escassament mnemot�cnic. s�n l'atenuaci� de l'atenuaci� de l'atenuaci� del canibalisme. nom�s hi ha que les que fan cara de mal geni. entreu a seure. -S�. finalment. els que conten no saben contar. i. per a obtenir que la noia dol�a i amorosa el mir�s amb un creixent daler.

.O b�: -Arribo a pensar que �s un somni. ja no adoptaven. aix� que ja saps. Ja no es limitava cadasc� a dir les coses un parell de vegades. Per� aquell dia eixien m�s ombr�vols que no pas de costum. de la persona que us fa una sorpresa que us espaterrar�. i em rabejava en la felicitat de veure'ls inofensius. Ara. en caure damunt una esllavissada rocosa. em va dir: -Que va a veure els Llistosella? No ho faci pas! Escapi's. Va dir-se. de mitja disculpa.. es posen tot seguit a elaborar la narraci� pessimista del fet. ella: -Podr� no v�ncer-lo en rapidesa. pare i fill. I el m�s infame era que. Aquesta vegada van anar-hi en tartana. Els Llistosella. els altres per experi�ncia personal. �s la pura veritat. aquesta vegada.el teu hereu me'n feia dos quartos. Sempre surten amb una t�trica expectaci� de la desgr�cia que. de bell nou. sant cristi�! -S�. El metge (vaig trobar-lo a la porta). Gr�cies a la impressi� rebuda.- Fa tres mesos en Mateu Llistosella i el seu fill van anar en autom�bil a les costes de Garraf. facialment. Sap que abans repetien. amn�sics. Ja estan b�. l'autom�bil bolc�. etc. Van estar quinze dies sense poder enraonar. recon�ixer que ja ho s�. a partir de la segona vegada. projectats a l'exterior. no. sofriren tots dos un cop terrible a la testa. Jo no torno m�s. la repetien de dotze a catorze vegades. la mateixa hist�ria. per� puc igualar-lo en l'efic�cia. Els meus lectors sabran perfectament -els uns perqu� ho hauran vist al cinemat�graf. per� ni que s'haguessin badat el cap no tornaria a dar un tomb per aqu�. aix� de qu�. v�ctimes d'una bolcada i precipitats a un pedregar. No van sofrir cap lesi� important. despr�s del primer accident. I si els passa algun contratemps.El fet �s que els Llistosella van �sser. I tots dos havien quedat amn�sics.. -Qu� diu. En efecte. me'l vaig fer aquell sangtra�t. quatre vegades. cada vegada.que hom se sent atret al lloc on ha com�s un crim. un aire d'intel�lig�ncia. quan ja van estar ben refets.) Per� no. havent perdut la mem�ria. entre tots dos. Per� al cap de set dies m�s. l'una despr�s de l'altra. francament. per quedar b�. El que �s a repetir-les una dotzena de vegades. no s'hi miraven gens. i els Llistosella. i a l'ensems embellits per l'aire oriental que els daven els embenaments del cap. multipliquen _cada vegada_ per dotze o catorze vegades m�s.En Mateu Llistosella excel�leix aleshores a rependre el fil de la narraci� amb un: - Doncs ja ho veus si esborrona. l'una despr�s de l'altra? Doncs b�. i que. Vaig anar a llur casa. Per� la tartana �s molt m�s perillosa que l'autom�bil. jo els vaig anar a visitar. Talment. aix� es veu que era poc. van tornar al lloc on els deien que havien sofert aquella desgr�cia sensacional. - ... sin� que mostraven el posat irritant i fatu�ssim. han quedat tartamuts. t� alguna cosa que veure amb el gest de la veracitat. ja parlaven. i entre tots dos l'arrodoneixen i la fixen. sense renunciar a la rastellera de les dotze o catorze vegades _consecutives_. (Al br�tol no li ve d'aqu�. Perqu�.

vaig pujar a la plataforma. Com que va fer all� d'ajustar-se una mica els cabells. i. estable. per un cant� esfilagarsat. vaig dar-li la seguretat que no es tractava d'un caprici banal. I. hi havia un vague conegut meu. amb un capellet lleuger i una creueta d'or. que vaig saludar amb un moviment de cap no gaire comprometedor. Ella abaix� els ulls. com per atzar. Per� en anar a obrir-lo. que ella inclin� la testa a un costat i acluc� els ulls per un segon. fent aquella seriosa mirada viril. vaig veure qui em voltava. adormida. Hi havia tres germanes amb el cabell lluent i el si estranyament lliure i pl�stic. Per� es va refer. Ella gir�. I qu� hi fa? vaig transparentar-li. i la mirada tota avellutada. la cara. en una dol�a caseta catalana.IDIL�LI EN TRAMVIA. vaig insistir a mirar-la. Despr�s. i una ampolla de llet. les coses m�s notables del Passeig de Gr�cia. i ell es donava tustets acompassats al genoll i ella obria i tancava nerviosament el vano on hi havia pintat un pallasso que mirava la lluna. li vaig fer saber que podr�em �sser sortosos. hi havia. i tant es pot dir que era gaireb� una moixaina. protectora. Pensava en el diari. La donzella tenia un llibre vermell a la falda. Era pobrissona. finalment. mig amagat pel seu portamonedes. amb esguard afectu�s. amb un esguard tendre. una noia simplement abillada. tot mirant pregonament a terra. a la primera estrebada del tramvia. embolcalladora. Era rossa i tenia els ulls negres. una mica implorant. hi havia un jove que ensenyava a un altre jove. sense rebuf. Jo. al cap d'una estona. hi havia dos minyons que volien �sser elegants i reien sorollosament i es sacsejaven. i no trig� a entrar una dona amb un gran embalum de roba. l'embalum amena�� seriosament de colgar la donzella. hi hagu� entre nosaltres una comunicaci� de simpatia. Ella sacsej� sobtadament el cap com esquivant una incerta emoci� que comen�ava d'humitejar-li els ulls. que se li assegu� al costat. i com que jo la mirava somrient en aquell instant. que sempre �s un bon senyal. hi havia un marit i muller que no estaven d'humor. La donzella era estrangera. Ella em torn� a mirar. Vaig dar-li entenent que jo era desinteressat. Cap home no la mirava. Vaig aclucar-los una mica. . en un rec� pr�xim a la plataforma. me'l mostr�. I aleshores. I jo. tot seguit que una nova estrebada del tramvia l'oblig� de bell nou a aixecar els ulls. El llibre vermell era un Baedeker. Al mateix estrep del tramvia vaig comprar un diari. units sacramentalment. hi havia una dona jove i esqu�lida amb una criatura de bandola als bra�os. com si no tingu�s esment del que anava a fer. hi havia un senyor amb cara de setci�ncies que s'informava pel _Debate_ de les retirades victorioses dels alemanys. retir� del tot el seu portamonedes. per� on es llegia un dol� descoratjament. M�s aviat semblava una t�mida coqueteria. com si el seu pr�xim gest hagu�s d'�sser purament maquinal. la de les grans ocasions. que era gaireb� una moixaina. conegut de no s� on. foraster. Ella somrigu�. que venien dels banys. finalment. vaig asseure'm sense consci�ncia de qui em volt�s. m'atur� una sensaci� de fatiga als ulls. i girant el seu portamonedes.

on els ponents s�n humits. Fra Pere. amb joia sincera i german�vola a tota la gent. trucava sense �xit portes egoistes: pero hi anava Fra Pere. i eix� penosament. era un homen�s coral. que �s un nom molt escaient per als ases. LES DUES VIES. hi havia dos frares que anaven pel m�n. Per Fra Pere la gr�cia de D�u es compaginava amb les gr�cies humanes. d'unes barbasses de sanitosa rusticitat. per� de simple. amb una inconsolable melangia. a son company�. evidentment. S'al�� fluctuant. humanament parlant. Era coixeta. i els pisos plens de m�sica. L'un frare era catal� i li deien Fra Pere. captaven. Tenia una idea extraordin�ria. I ens deixaran �sser feli�os i tornarem aqu� _corrent. la vostra mare. que em donar� un te amb confitura de ribes. un tros de pa. sa cara constantment expressiva. per� Fra Pere tenia un estil de fer-li pessigolles a l'orella amb un brot de roman�. tanmateix. i. res no hauria estat m�s f�cil. una mica encarcarada. Fra Pedro era menut i magrist�.contra la seva voluntat (perqu� ella. ferreny. hauria volgut amuradar-se darrera un fictici oblit). no semblava con�ixer aquella tristesa sobtada i encastadissa que ens ve de la poma d'Eva. sense adonar-se'n. per� en el fons. i duien un ase on carregaven el b� de D�u de les almoines. una prova de la seva santedat. ella indic� al cobrador que par�s. i. M'adre�� encara un esguard. en les llargues rutes. engegant tota una . d'etern comiat. no se n'escandalitzava pas de les coses del seu company�: i aquesta era. o b� canals verdosos. fa d'all� m�s temps. Saludar� el vostre pare. Fra Pedro. sos ulls sempre movibles. passava la m� per la gatera i aconseguia almoina. De vegades Fra Pedro. s'adre�aven amb agra�ment a les orengues i al serfull. tot i estant qui-sap-lo lluny d'aquesta geia. al fregad�s de les mates arom�tiques. Endebades l'estirava Fra Pedro pel ronsal. de cara xuclada. amb innocents deformacions humor�stiques de textos llatins. Quina incorrecci�. en nits d'hivern. quina desmesura hi havia en aquestes paraules? Amb un gest. de la dignitat i era. Una vegada. d'�nima naturalment fren�tica i colpida per les desolacions. i on muntaven alternativament quan havien fet massa llarga caminada. De vegades en Pedreny s'encallava i es posava a bramar. Quan s'esqueia que trobaven un carreter. amb fac�cies a l'ase. d'una revolada_. avesades. si no hagu�s estat pels carismes que Nostre Senyor li havia atorgats. i a l'ase li deien Pedreny. lluent com el grenat. que amagar-li l'ou. que fuma una pipa de porcellana policromada. d'inguarible desesperan�a. Qu� hi fa? Anir� amb vos a la casa de la ciutat llunyana. que de seguida conjurava l'enc�s de la indol�ncia sentimental. aclofant-se. i la vigilant tutela del seu �ngel de la guarda. on passa un riu. l'altre era castell� i li deien Fra Pedro.

i va comandar a la seva filla que endegu�s dos llits per als dos vianants. . i els explic� les menes de les seves confeccions. Fra Pere adre�� l'esguard al coci de la pasta. -que �s una cosa.- Aquesta metaf�rica suggesti� indu� a Fra Pedro a ficar el dit dins el coci.. i com que era dissabte i en aquella vila la gent tenia molt de gust per llaminadures i llepolies. Aquella casa pertanyia a un pastisser. condemnava la seva ranc�nia. Fic� doncs.rastellera de paraules flastomadores o imp�diques perqu� el carro se li havia enfonsat en el toll. benign�ssim. per darrera de Fra Pedro. per dins. amb simplicitat. ajudava el carreter. que els �ngels hi canten. m�s amunt dels estels. El grau de consist�ncia palesava el refredament esdevingut. Per� immediatament el retir� amb una ganyota i un crit esgarrif�s i comen�� de fer r�pides giravoltes. en acabat. aix� com era amatent.va dir-los el pastisser. i era un home franc i gener�s. es girava tot avergonyit del cant� de Fra Pere. i. perqu� sabia que donar consells a un enfure�t �s com voler apagar un foc amb una garba de gatoses seques. -com ser� l'infern! -Si aix� �s tan dol�. de vegades. Per� abans d'ajeure's. i. -com ser� el cel!- I. i anaren all� on avui en dia es peixen de lliris. broll� en son posat. Fra Pere assist� sol�l�cit al conhort de son company�. i era de nit. un somriure suau. els mostr� sos atuells. i en atansar-se'l als llavis. tanmateix. I. Hi havia per all� un coci. de retorn a la botiga.. despr�s d'haver-se-les amb fra Pedro. i romangueren encara els dos frares amb el pastisser una bella estona.pens� Fra Pere. En acabat del sopar. perseverant cadasc� en aquest pensament. tots dos foren sants. Ell mateix va portar en Pedreny a l'estable. els dos vianants anaven a colgar-se. i els frares demanaren al pastisser quina cosa era aquella tan polida que hi havia dins l'estre. el dit en el coci. com deuen saber Vostres Rever�ncies. -Pasta de caramel.pens� Fra Pedro. mostrada que els fou la cambra. aix� �s que reb� els dos frares amb cara espandida i gaudiosa. per� ja amb un esperit de compunci�. Fra Pedro. fins i tot quan arrib� a moderar-se'n el funest adoloriment. F�u una petita rever�ncia de silenci�s homenatge al pastisser. que poc abans havia eixit del foc. i Fra Pere. deia encara alguna paraula lletja. perqu� fins i tot els havien amanit un soparet gust�s. el pastisser encara treballava a alta hora.. El pastisser cuit� a aplicarli una tireta de patata. es feren cadasc� la seva consideraci�: -Si aix� �s tan abrusador. Una vegada els dos frares arribaren a una vila. per� l'acu�tat de la dolor experimentada per Fra Pedro ja no va deixar-li de petge la imaginaci�. S'havia cremat el dit. i no veieren llum sin� en una casa. arrufant el nas. i aviat. els frares. el carreter.

s'ho aniria a menjar a un altre vag�. immensament saturat. el parent d'En Pepaito va arribar a un determini: a l'estaci� de *** hi ha restaurant. pa amb carn rostida o pa amb botifarra o potser de totes tres menes. -Arribem a Barcelona a les set. xerricava i engolia. el parent d'En Pepaito. inflat amb beatitud de vins i de viandes. I. degotants. S'hagu� d'esperar cinc minuts. arribaren les cinc. I vinga treure coses extraordin�ries d'una s�via maleta de queviures que portava. Mirava. per la qual cosa hagu� de sortir de casa seva a les sis del mat�. El parent d'En Pepaito baix� a l'estaci� amb precaucions cauteloses. Per� la fam li feia mal de cap i li encenia la cara: l'ensopia la cremor de la llum. s'an� ensopint -aquell aclucar-se d'ulls que no treu l'ang�nia-.EL VIATGE INGR�VID. embutits. en arribar al restaurant ja tothom l'havia precedit. . mentrestant. El gran Pepaito -tothom coneix aquest amic inefable que �s una mena de picarol amb una mica de S�crates a dins.- El senyor grass� es va inclinar. La sort l'afavoria. per�. i per unes quantes hores. lluent. rosses truites pirenenques. i. Fins ell.va pensar. s'havia posat a dormir. Aquest parent �s un home anguni�s i temorenc: l'estira-cordetes de si mateix. fora de test. per la finestreta. ja comen�ava de tornar a sentir aquell corc� de la gana. I roncava. Mastegava. potser reparant-li la mirada vaga. d'un gran badament de barres per engolir-se'l a ell i tot. li digu�: -Vol que berenem plegats? - El parent d'En Pepaito va fer el cor fort. de fin�ssims mosaics. no val la pena de fer el golafre. De tant en tant es treia el rellotge. Carns vives. Un senyor grass� que hi havia al seu davant. omplint el vag� de son brogit ol�mpic. Es desesperava. -Pateixo de l'est�mac. i all� es compraria pa amb truita.li va dir. El resseguia ad�s i ara afany�s. Un dia es determin� de baixar a la ciutat de Barcelona. com encara llu�a una claror viva en els reguerots. recargolant-se per dins. -Gr�cies. per� un ronc m�s desaforat de son ve� li f�u l'efecte d'un daler antropof�gic. xuclava. amb la debilitat. intentava debades abstraure's davant el paisatge.t� un parent a una llunyana ciutat de Catalunya. Finalment. i. Per passar damunt una cama estesa de banda a banda del vag� hagu� de fer prodigis d'equilibri. Din� malament. el senyor grass�. l'esglaiava un moviment maquinal dels que es fan en el son. cap all� a les dotze. que �s el que es triga d'arribar a ***. fer-se una �nima id�l�lica. El senyor grass�. el sotjava amb l'�nsia d'un detectiu. A la fi.va dir-se el parent d'En Pepaito -�s que dormi una hora i mitja. de menges que ell mateix es duia. -No et donis. -La q�esti�.. Naturalment. cap all� a les tres. avorrit del vag�. naturalment.

El malanat viatger determin� de comprar-hi qualsevol cosa atacable. Per� al cap de molta estona. oblidat de les exig�ncies seculars de la ra�a. a son lloc. molles. imm�bilment at�nita. despr�s de moltes clamors. I no tingu� m�s remei que tornar-se'n al vag�. cada petita bombolla de llur fr�gil escuma. la neteja de la via. i si hi vas a aquestes hores et far� mala cara. No tenia fam�lia.exclam� el parent d'En Pepaito amb una ira reconcentrada. Quan el tren es pos� novament en cam�. entre les herbes. ai. El senyor grass� es begu� les dues gaseoses amb voluptuositat. el parent d'En Pepaito trob� el vag� tot ple de papers llardosos. Per� el senyor grass�. L'arribar a aquestes hores �s un matament. El parent d'En Pepaito les pass� ajegut sota un marge. Per� ja en aquell punt de son viatge. -Potser que no vagis a casa En Pepaito. que tard arribaria!. s�. hagu� d'aturar-se el tren. s'ajuntava a la malauran�a de la fam la de dubtar quina f�ra la millor conducta a seguir.una taronja. El parent d'En Pepaito semblava un b�lid. serem a Barcelona. com si sent�s llimar una llima. en ple camp. peles i altres desferres de l'orgia del senyor grass�. El parent d'En Pepaito no havia escrit a En Pepaito que anava a Barcelona. si no em fa bona cara me n'anir� a la fonda- pensava. Mirava les estrelles. que era una cosa que ja de petit l'esgarrifava de pensar- hi. -S�. Per� si vaig a la fonda es ressentir� i �s capa� de dir-me dem� que s�c un descastat. A un quart de deu arribaren a la cantina on una vella adormida. Ja un seguit d'obrers hi treballava. Va tocar amb el dit el melic del parent d'En Pepaito. per�. no tenia p�tria. No s� qu� fer. no dormia. ja es veu que . li ofer� -i ell prengu�!. -A les set. Es va permetre acudits de mal gust davant aquell home quasi immaterial. quan les ombres endolcidores ja queien damunt la terra i els pollancs eren d'un argentat foned�s. Abans d'arribar a Barcelona -D�u meu. S�n herbotes. una veu sonora exclam� darrera d'ell: -Dues _gracioses!_ Era el senyor grass�.encara s'esqueia una estaci� amb cantina. inanimat com una soca. aquesta vegada. enva�t de la natura. Era joc de poques taules. alguna cosa inusitada. hauria menjat. S'hi escolaren cosa de tres hores. Ja no puc estar a veure venir en aix� de la mala cara. L'anterior havia descarrilat. -Que ha baixat a pendre un te? No se'n fi� pas d'aquests tes d'estaci�.Quan anava a demanar. Cargols i tot. pensava el parent d'En Pepaito. Estava una mica alegre. i retorn� a l'aire clar. -Aix�. t� ra�. endurit per son dolor.. amb mil sacsejaments repentins de son bust. La seva desesperaci� s'havia fet tranquil�la. perqu� anant a casa d'ell a aquestes hores. Ja ser� molt tard.

Pels carrers. a c�rrer com una criatura. noia. I sempre hi deur� haver formatge. -Per� vaja. Encara estic tot empatxat. I que faci la cara que vulgui. -No. A *** he menjat magn�ficament. -No. La d'En Pepaito ja era tancada! Per�. alguna cosa has de pendre. que jo ja no en tindr� cap culpa.�s per a quedar-m'hi. Se m'acut una cosa. ho diuen per compliment-).va pensar En Ramon -que no es volen comprometre). L'arribada d'En Ramon fou un �xit. no. la gent que havia sopat. dibuixant amb son fum la joguinosa aur�ola d'una felicitat conjugal i paternal. el besaren. ja em vindr� a cercar a l'Hotel. us dic que em f�ra impossible empassar-me un sol mos. Per� calla. -No. aix� �s el cam� m�s enraonat. -I ara! Apa. En comen�ar el carrer on viu en Pepaito. i li digueren qu� volia menjar. fet i fet. ja baixaven.- . mentrestant. -Quina ll�stima que hagis vingut en aquestes hores. dic que no! -Una sopa d'ou. li deien dol�os penjaments. n'hi ha per tirar el barret al foc. cosa espaventable. l'abra�aren. al balc� hi havia En Pepaito en m�negues de camisa fumant un cigar. D�u meu! Si arribo al portal de casa seva ser� m�s tard de les deu menys un minut. i calla. Encara que per dins no me la fes. de la mala cara no me'n lliuro. com Ramon que em dic. Noies.- En baixar a la bruta i fortament il�luminada estaci� de Barcelona. perqu� tamb� me la far�. deixar� un cap de paper a la portera dient que he arribat i que poso a _l'Hotel d'Oceania_. Eren les deu menys nou. I el que �s si no hi vaig. feien escarafalls plens de voluptat digestiva. me la faria per fora. �s En Ramon! -Ramon! -exclamaren els altres individus de la fam�lia d'En Pepaito.I. si dec�s. no vull res. -Ai. el dipositaren en una cadira de bra�os. massa. i est�s content que jo no hagu�s anat a casa seva. S�. pl�cida.va pensar En Ramon -en aquesta hora. no cal! -I ara. conjumineu-li una sopa. Aleshores. (-Aix�. -No. D�u meu. Li prengueren el sac de m�. no. -Ja baixem. fes-li una sopa d'ou. ja tancaven les portes. va apretar a c�rrer. i sense avisar! (-Aqu� es veu. Ramon!. per quedar b� davant meu. Si arribo a la seva escala nom�s que sigui a les deu menys un minut.

i dones enfaristolades. el seny. mancat de la cosa m�s preciosa que ha estat donada als homes. en lloc d'anar sol i somi�s com abans. li deien: -Que anir�s a la guerra. gens. Qui mal no fa. Hi havia en un llogarret un pobre miny�. mig per fac�cia. esverat. amb una bona rialla fresca de dones endre�ades. ell no venia a �sser sin� el comen�ament d'un rengle. Quan el miny� que no tenia seny passava davant elles. I l'atordiren tantes coses -la llum blanca que els homes de ciutat tenen de nits. li parlaren en castell�. Mig per comoditat. si dec�s. o d'on poden tornar amb vestits llampants guarnits de betes i medalles. arrib� a un m�n de cases compactes i plenes de foradets. no gosant creure la seva fortuna. treballadores i xafarderes. Una vegada qui sap qui comen�� de dir que s'encenia una guerra. el pobre miny� fou tram�s a la guerra. per atzar. Era d�cil i senzill. Li posaren un vestit clar i brut. tanmateix? Ell somreia: -Aix�.I En Ramon. va dir: -B�. i tothom trob� que ning� millor per anar a les batalles del rei. somrient una mica per sota el nas. consider� els tramvies. collia herbes. Vivia tot sol en una pobra cabana. no es formava una idea de qu� cosa fos la crueldat. Com que de seny no en tenia gens. i sempre queia en els paranys que li amanien els cruels graciosos del llogarret. deu �sser una banda on elles berenen. aix� �s. i triava pedres. per� encara tement que tot all� no els pass�s de la boca. Li passaren les aventures m�s extraordin�ries. que el pobre vailet. per� l'ou. I despr�s ell no seria pas una p�rdua per a ning�. mal no pensa. tenien plaer a fantasiejar sobre all� que mai havien vist i mai sabrien ben b� qu� cosa podia �sser. a ratlletes petites. Qui no t� seny no t� por. no feia mal a ning�.- LA GUERRA. Per� �dhuc sentint el mal que de vegades n'hi esdevenia. Aleshores la vida del pobre miny� fou com una mena de rondalla. El llogarret havia de donar tres soldats. sabia oracions singulars. I assegudes en rodones davant les cases. petit. pensava. l'encabiren al tren. * * * Tanmateix. elles. Les dones ja sabien de llurs �vies que de tant en tant els homes se n'han d'anar a terres llunyanes on poden morir. i quan caminava. i la mar i els . Alg� del poble que era m�s acien�at fins en contava el motiu. el trameteren a ciutat.

i ventant-se. i els xiulets i trontolls d'�ssers inconeguts.eren de cartr�. sense americana.li digueren que li sabien una casa on estaria . Per� els rius eren bells. Amb prou meravella seva. gaireb� no menjaven. i un bell argent llu�a damunt ses aig�es tranquil�les. revolt amb tots els homes d'una pila de rengles. una minyona cepada.va rompre amb les cinc senyoretes Miseracs. on la fam�lia Miseracs estiuejava. i els fruits llampaven amb tota mena de coloraines. Caminaren for�a per selves meravelloses. Despr�s de dies arribaren a una terra xafogosa on els arbres eren m�s grans. -V�nen!. ja va compendre que no era probable que l'ag�ncia barcelonina li ensopegu�s una casa ideal per a servir. els de l'ag�ncia -dos joves lluents. I aquests homes estaven alegres. Per� abans de la desc�rrega es pogu� sentir encara la veu del bon miny�. Unes testes sobreeixiren del nivell de les lianes espesses. Un sol magn�fic estabellava les fustes i els caps. sense punys. i els balcons es curullaven de dones que saludaven amb els mocadors. perqu� les soles del cal�at -venut per grans prove�dors milionaris. que aqu� davant hi ha gent!- LA CASA _CHIC_ Quan la Ventureta. La gent cridava. sense colls. -S�n els altres! Tothom a punt!. d'alegre. que deia: -Ei. sense rasurar. renegaire com un oriol.crid� tothom al campament. una certa curiositat. La mar tamb� ho semblava. i la gent que mai para. apuntant llurs fusells. baldament fos ben tranquil�la. i tothom estava content. i els peus sagnaven. esmicoladisses. a la guerra.Hi havia un cert desordre. meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals -no em recordo si l'Empord� o el Camp de Tarragona. com manaven. Tenia. escarr�s. sota les immenses cabelleres de les plantes arrapissadores que penjaven dels arbres. perqu� el brogit havia estat impensat.vaixells. l'estiu �s una mala tongada. i ocells blaus i roses. Allargava el coll tot el que podia. Fou un sol instant.I un dia el feren entrar en un vaixell. amb uns ventalls anunciadors d'una camiseria elegant. I la lluna s'al�ava superba i plena damunt la nit plena de fant�stiques llu�ssors. en plena torreta de Canet. per m�s sarcasme. El cel era m�s blau. Als �pats. Hi havia homes negres. El dormir era esc�s. El mot de guerra no el deixaven anar mai. lletja. i cantaven can�ons damunt la nau que brandava. Fins que un dia van anar-hi de bo de bo. i esperar les pluges de la Merc�.. I heu's aqu� que una vegada se sent� sobtadament renou de cavalls en el fresc silenci nocturn. mestresses i minyones han d'arreplegar la primera insegura _proporci�_ que els ve a tomb. El bon miny� es pos� al seu rengle.

ni fer tabola amb l'escombriaire. rossa. La Ventureta se n'hi va anar. per qu� no dir-ho?. vingu� una cosidora tota gentil -tot eren requisits en aquella casa. imp�dic. segura que tindria la pega de trobar el lloc ocupat. i aquella senyora es devia pentinar abans d'obrir els ulls.. aquella caseta polida. havia astorat a la Ventureta. per�. si li pla�a. Buid� a la banyera una part del contingut del seu bagul. al capdavall. Sort� a obrir la senyora mateixa. ella que prorrompia a cada dos minuts en un renec. Es van entendre. es va posar un vestidet de teixit. i seguir. i la senyora mostr� a la Ventureta la casa. i CAPELL per sortir! Vingu� el senyor. Una senyora jove. d'un cosset prim. poder passejar. roba rentada i planxada fora de casa i innombrables pianos de maneta amb les �ltimes novetats. vinclad�s. incidentalment. estre fant�stic. cant� a mitja veu -ja se sap. de fet. quatre adroguers a tocar.i. Vella i de llauna. Despr�s la senyora propos� a la Ventureta de dur una c�fia blanca per estar a la casa. en lloc de sotmetre la minyona a un llarg interrogatori sobre les seves apteses. haver de fer goig. perqu� les senyores es confien amb les criades quan encara no s'han pentinat. finalment. La Ventureta s'instal�l� aquell dia mateix. Li deman� si sabia llegir i escriure. un lavabo _gran_ i una BANYERA. blanc i amb un somier. i professava idees socialistes. La Ventureta es qued� tota astorada en veure que tindria un llitet de Viena. No havia pogut dormir en tota la nit. Parlava amb un accent estranger: era. La Ventureta. amb un marit i muller joves a servir. Res d'aix�.a tot plaer. unes cortinetes blanques. declar� que li donaria alguns llibres f�cils. Era catal�. on no podria eixordar al celobert. per passejar-se. va dir-li molt poques coses. molt t�cniques i molt precises. venturera. trobar-se atesa. De vegades. Comprenia que aquella casa era una llaminedura trencadissa. opulent i. per llegir en hores vagatives. quan ella li feia un servei. ni rebre les confid�ncies de la senyora. per� havia estat molt de temps a l'estranger. en els quals la senyora exig� certs detalls plens de coqueteria. la Ventureta es llev� tota ullerosa. segurament. veure els seus parents. una casa que era una veritable joia: un piset del carrer de Clar�s. La senyora. Al cap d'una hora. algun curset d'instrucci� popular. amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc. i com que ella va dir que s�. i. a sopar. la cambra que li correspondria. L'endem� al mat�. es va treure la cotilla. L'empipaven aquell marit i muller tan _bufons_.. i un poc de comptabilitat. el senyor l'astor� per les consideracions incomprensibles que li tingu�. Estava ofegada. i. haver-se de posar guants blancs per servir a taula. el primer dia �s nom�s que a mitja veu. amb el color trencat. creient-la susceptible d'algun esperit mund� i algun temperament higi�nic. bon sou. comprada. Aix� com abans la senyora. li deia _gr�cies_. li f�u saber que a partir del dia seg�ent tindria cada dia una hora i mitja lliures. i comen�� l'endegament i neteja de la casa. I en lloc de tots . franceseta. sota la inspecci� de la senyora. es va tornar tota vermella.una cobleta de la Meller. oprimida. prengu� les mesures de la Ventureta per dos vestits negres. No havia fet sin� recargolar interjeccions.

�s un caf� que d'aqu� un any ja no existir�. -Qu� li passa?. una noia de L'Ametlla que. i. dona! -Ves!. El fet �s que el nostre caf� �s un dels m�s quilotats. quin mal tenen? Desboti. A m�s. El caf� on ens trobem cada nit.. parcialment. la Ventureta va entrar-hi primera que totes. per a comprar tota la casa. Els secretaris municipals de pas en aquesta ciutat. perqu� llurs despeses s�n inconfortables. -que �s una estafada que no t� perd� de D�u aix� de fer anar una noia que. bracejant com un mol�. d'una banda. i Jaume. M. que tomar a raure amb aquella gent. ja lluent. per� �s complidora. a una casa _on es veu que mai no han tingut servei!_ LA CADIRETA. un senyor d'edat. perqu� aleshores est� tot desert. uns altres casats que es tracten amb molta de gentilesa. magistrat ponent en el plet que al volt de la dita casa mantenen D.digu� la Ventureta furiosa. de l'altra. L'ase em fum si torno a posar-hi els peus. se'n van a les deu perqu� a l'endem� han de fer matines. a base de ballar en una barracota del Paral�lel. amb una donota. que ja em pot cercar un altre ja�. mal m'est� el dir-ho. Nosaltres hem triat l'hora susdita per anar-hi. quatre o cinc estudiants ho allarguen tot el que poden. primer anir� a l'hospital. que arrossega la cama. puntal de la U. hi ha uns interessos d'uns menors. Un banc japon�s est� en tractes. ha abrandat una passi� en el cor xaruc de D. comencen de venir algunes parelles del teatre: uns casats de poc. -Que ja est� presa la col�locaci�? -Ai. hora en la qual l'ag�ncia obria les seves portes. Joan Riera i Causachs. un petit rosari d'abruptes energies. A les vuit en punt. de dotze a dos quarts d'una. -Per�. i tot traient- se una sabata. pubilla! Qu� em conta? Vejam. dient. vejam. i porta l'esterreig i la cuina com un tirabuquet. bona nina! Ja se la poden confitar. sobretot. Els de la penya taurina pleguen a les onze. i els matrimonis botiguers en ella domiciliats. N. que ja ho sap tot Barcelona. en aquella claveguera! -I ara. per� que no es diuen gaires . qu� ha passat. que m�s d'una vegada ha llogat els serveis del pinxo m�s �ntim de la Cisqueta. per comen�ar. per� quan s'acosten les dotze ja es comencen de fer fonedissos. Mateu i Seraf� Causachs i Riera. que ve amb aquesta embranzida? -Res. Ferm�n de Zeballos y la Escalada. Quan fa una mitja hora que nosaltres hi som. dels m�s pat�ticament Segon Imperi que hom pugui trobar a Barcelona.aquells esplais li encolomaven _destrucci�_ i postures i flocs. amb l'amic Vaquerisses.f�u un dels dos joves. garantits amb una hipoteca: per� majors precisions ens durien massa lluny.

No hav�em sabut mai les seves opinions fonamentals: sempre havia tingut la coqueteria de prear l'enginy de cada qual.�s un instint sa de la humanitat.) -Vull dir amb tot aix� que jo em crec sense fanatismes davant tots aquests trencacolls de canvis i revolucions. un dels m�s silenciosos tertulians. per poca de fe i de sentit hist�ric que tingui. anava a defensar el Sant Pare. -Hmm. curtament i definitivament. �nima llargament romanitzada. El meu m�xim inter�s s�n certes coses eternes. i les coses eternes satisfan la necessitat que t� l'home d'una base permanent: quan un hom les porta a dins no necessita posar. amistosament. Tanmateix. L'ateu i somatenista s'enfurisma.coses: �s que no han tingut fills. vam parlar del bolxevisme. per� qu� s'hi far� si a l'abonament ben�fic d'aquell dia hi va tota la col�nia de Serdanyola! Aquella nit. tot i ateu. clamen en llur esperit.fa. El Sant Pare va negociar amb Atila i pot negociar amb Lenin. per l'orella. gaireb� no sentit.diu -i jo confesso la meva passi� per la hist�ria. al qual creia v�ctima d'un greuge.. Per la seva manera d'escoltar en cada cas. no se'n trasbalsa de cap mena de canvi. una instituci� com la propietat en situaci� d'incorruptible i immortal. com Jes�s va ensenyar: -Vinga a nosaltres el Vostre regne. Per� ara resulta que es deixa anar una mica. Qu� vol dir aquell murmuri negatiu? Pot dubtar ning� de la llum del dia? El virtu�s del silenci es posa a parlar. Per� va poder m�s la seva curiositat de veure on aniria a raure aquella pr�dica. fins des d'un punt de mira hum�. valls independents. Vam discutir si ser� mai possible en un pa�s mediterrani -amb turons. o b�. l'Esgl�sia ha anat tant d'Herodes a Pilat que �s dif�cil que s'espanti de res. a trav�s de temps benignes o de cat�strofes. com �s ara l'ateu. m�s poderoses que no pas el nostre seny: i en cada �poca molts dels que el volen propagar el perjudiquen i molts dels que el volen . culte espiritual dels termenals. terra tota repartida. sensaci� nadiua del bon endre� que representa un l�mit. -Un cat�lic. hom sembla que vegi com agafa el dissertant. (Aqu� l'ateu i somatenista va estar a punt d'interrompre. Tamb� ve alguna mare amb tres noies: es veu que aix� de sortir a la nit li representa un sacrifici. per la sola posici� dels seus ulls. Ens va dir que el moviment formidable de tota la vera opini� europea contra la nova malura eslava -o potser sem�tica?.I aquell millorament no sabem d'on ve ni on va perqu� estem governats pet forces transcendents o subconscients. pel bra�. �s un home de certa edat que no parla gaire. Vam discutir si en el bolxevisme moscovita l'element b�rbar �s la ideologia o la ra�a. Vam compendre que. deixant de banda el car�cter de la tesi. que escolta molt b�. �s un home polit i tranquil. o molts d'homes. i crec que aquest millorament obeeix sobretot a qu� els homes. S�c de parer que es produeix un gradual millorament dels homes. Hi ha a la tert�lia un ateu i membre del Sometent que �s l'adversari m�s aferrissat del bolxevisme.

ni el Comunisme. com deia el bisbe.. Incaute! (Deixar fora de combat. el qual no solament �s arma de poder i de riquesa per a uns quants d�spotes. la deixava sense dignitat i sense perspectiva. Per� quan.. un periodista ambici�s o un economista erudit combaten el bolxevisme. la sagacitat cr�tica i la incomprensi� sonora. d'aquesta manera. �s una cosa monstruosa. en el seu temps. Per� jo tamb� vaig callar. com a perduda. La Seu s'ompl� de polseguera. no t� sin� un motiu. Si el poder rus est� en mans del proletariat. sin� de la plutocr�cia. aquell dia.. i encara ho �s m�s. sin� il�lusi� i esperan�a de gent que sofreix. i potser un instint -amb el nom equivocat. I una pobra velleta que anava a pregar a la Seu. Per� el chor fou enderrocat. va tenir una mena de rodament de cap. girant-se i tombant-se. va restar-hi un gran espai. Feia anys i panys que hi anava. com creia Xenius amb del�cies. les conviccions i els interessos. els ferrocarrils. Se sentia com a �rfena. i espandia la seva animeta innocent en la conversa amb D�u.. deia l'arquitecte. tota esgarrifada. Aix� va passar en una bella Seu. el constitucionalisme. on un arquitecte genial es va empendre d'enderrocar el chor que. de Fran�a. el p�nic i l'escepticisme d'una multitud feixuga. Els canonges ja no semblaran senyors feudals. d'en�� del frac�s de la primera provatura: i no crec que hagin estat paradissos terrenals ni el Dret Rom�. Per� la positura de gaireb� tots els altres adversaris. aqueixa fortalesa aixecada pels canonges arist�crates i rebels d'altre temps contra el bisbe. �s una cosa monstruosa. Molta de gent va cridar en aquella ciutat contra l'arquitecte. D�u . -S�. un �vid multimilionari. una noble visi� desempallegada. plantat al mig d'ella.va dir. va veure el gran espai desempallegat. Perqu� al parlamentarisme li ha passat igual que a l'aristocr�cia: que arribada la seva decad�ncia ha tractat de rejovenir-se amb un bany d'or. i es posava prop del chor. que romania isolat al presbiteri. �s una cosa monstruosa. -Ave Maria Pur�ssima. Si est� en mans dels t�cnics. dels Estats Units. Per� els paradissos terrenals no han existit ni existiran mai m�s. Per� el poder d'Anglaterra. perqu� no pot haver-hi cosa m�s cruel que una tirania de mestres d'estudi. hi ha una tasca d'alguna estona a destriar els m�bils purs i impurs. ja no est� en mans dels pol�tics. com creuen els nostres sindicalistes. I al capdavall no pogu� estar-se de dir-se a si mateixa. tot portant-se la seva cadireta. Descrivia semicercles amb la cadireta. -Per� la dictadura del proletariat. que �s simplic�ssim. Us ho explicar� en un fet que va succeir de bo de bo.) -Quan un gran pol�tic sornaguer. sin� que seuran als peus de llur bisbe fent-li acatament�. en nom d'una tradici� curta de vista.. etc. i �s el motiu pel qual molta de gent de b� ha combatut. �Enderrocarem.combatre l'acceleren i arrodoneixen. I quan la polseguera s'hagu� esva�t. el parlamentarisme! A desgrat de tot jo encara el creuria susceptible de.de coses inconegudes. que avui encara defensen el Sometent i la Gu�rdia civil. en veu alta i tot: -D�u meu. i abans que existissin en llur pa�s. I aix� tamb� �s una cosa monstruosa.

sorgint-se mitges o �dhuc tenyint-se unes faldilles. sense pensar en res. ir�nica. grisenc. en tres dialectes barrejats -piamont�s. Lady Montrose �s una gran dama. de les palmeres cossades de roses. recelosa. torreja sobre un dol� paisatge ondulat. i la dol�a i profund�ssima felicitat animal de deixar-s'hi viure. com sap tota la vera �fashion� cosmopolita. per� en canvi les seves cames semblen les mateixes dels seus primers anys de casada: la comtessa. en certes ocasions. disson�ncies quotidianes. i quan hom podia sotjar-la. secret�ria de lady Montrose. amb fistons de brucs i de falgueres. no cal dir-ho. No es pot demanar m�s gran contrast amb l'esclatant Riviera. com a piamontesa t� unes cames perfectes.que les est�tues del seu jard� gradinat. milan�s. Com totes les angleses del mateix temperament ser� un enc�s. rebia a la m� m�s fressosa que no pas el seu servei. tot i essent delicada. llu�a el cel entre les branques. Sobretot. de vegades. tota vestida de blanc. els paquets de la carn o del peix. balla el �shimmy� com ning�.meu. Anem a dir que Mrs. que d�na al mar. regatona. tenia la seva opini� particular sobre un mat�s de la comtessa que ella anomenava �la comtessa dels matins�. mig lombarda: com a lombarda �s alta i rossa.. llu�a la mateixa pols damunt les fulles!) I. genov�s. (Aquell gran balandre on llu�en les flors. La comtessa de Nobilfiore havia d'arribar a �ltims de juliol al castell dels Montrose. a desgrat de sos cinquanta i. lady Montrose admira en la seva amiga el posat de deessa. A m�s. tot i esperitzar-li la vida social i �dhuc el . Una llum matisada per n�vols argentats d�na finors de sat� als verds de la terra i a les clarianes del cel. El qual. com si fos la s�ptima filla d'un pastor protestant. als seixanta anys. amb una agror. La comtessa �s mig piamontesa. �s veritat que el seu ros actual no �s ben b� del mateix mat�s que el de la seva joventut. Lady Montrose es recorda de la Riviera i de la �villa� de la comtessa de Nobilfiore. la Riviera del blau obsessionant. a Esc�cia.. Smith. i quan deia h�rrids penjaments. gaireb� amb un entelament de sos ulls tan clars. �s de la mateixa ra�a -pensa. dels quals. per b� que la seva rialla sigui sempre musical. del vent empolsegat. on posar� la meva cadireta? - EL GELAT DE XOCOLATA. per� no del tot per a una persona gaireb� an�nima com Mrs. als seus prove�dors. travessat tot sovint per l'�nec fer. on la comtessa de Nobilfiore t� la seva vila. la comtessa de Nobilfiore �s una delitosa amiga. La comtessa invisible en aquells moments.i feia la cara aut�ntica de la seva edat. i gaireb� trencadissa. parlava. que la fan riure d'una manera absurda.. per a sos hostes. dels jardins en graderia. sobtadament. L'entelament �s de recordar aquell extraordinari enlluernament. talment. Als matins era quan la comtessa es barallava asprament amb una vella ligur que li comprava els �kakis� del seu jard� per a vendre'ls en una r�ncia botigueta. hi ha coses senzilles. per� amb els ulls massa infant�vols. anys. Smith. una implacabilitat d'ulls i de boca que revelaven que la noblesa en ella.

esdevinguda tota p�dica). I. (vacil�. naturalment. Un diplom�tic de tipus escandinau que havia estat al Jap�. No podia dubtar de la qualitat del xocolata torin�s. Era una hora exquisida. per a fer plaer a la seva amiga italiana. Tantseval revelar tot seguit que el gelat de xocolata fou un frac�s. tan serenament hospital�ria. el gelat que li havia ofert la seva amiga. Era una fantasma inconvincent de gelat. ni del sucre antill�..mateix cos admirable. tot i reconeixent-lo tan evidentment reeixit. Nom�s gr�cies a moltes d'exhortacions. I despr�s li havia revelat els veritables abismes de la seva sensibilitat en una escena pat�tica: el veterinari li havia innovat formalment que si ella no volia que el seu gosset japon�s perd�s la vista. cantar� en un itali� massa dental can�onetes napolitanes. un general de tipus germ�nic que havia servit a l'India. Era una cosa qualsevol. conseq�entment. hom ca�ar� la guineu. sota un grup caprici�s de faigs i davant l'esplanada maragda del camp de golf. No hi havia.. Ethel... �fidanzarlo�. de gust indestriable. Hom far� una excursi� pels llacs. al menys. Lady Montrose ha pensat qui sap les coses. despr�s el cel feia aquella cara de suaument rentat que sap fer el cel d'Esc�cia. Lady Montrose en romangu� aclaparada. Era pitjor que dolent: era �dull�. la neboda de lady Montrose. * * * Hom empr�. amb escobertes granat i or). de bell antuvi borni i. El gelat havia estat objecte de les cures m�s escrupuloses. que fou sempre tan graciosa envers ella. ni de la llet fresqu�ssima i pastosa de les seves pr�pies vaques. Havia parlat de primer. Com si digu�ssim l'Imperi en miniatura. un div� capvespre inflamat. fent reviure son passat en magn�fica pros�dia i en aquell estil ciceroni� que �s potser m�s de la meitat de l'It�lia moderna. suicida. per al gelat. detall insignificant -aparentment. per� s� un rec� delici�s de jard�. encontre horrible que mat� al primer i f�u al segon. despr�s de mitja dotzena de besos. sense esgarips. no li havia llevat un sol �tom de la profunda i saborosa vitalitat que compartia amb el poble..lady Montrose oferir� a la comtessa de Nobilfiore un gelat de xocolata. les dues nebodes de lady Montrose i una v�dua de tipus hebraic. el millor xocolata torin�s (�Giocolatta di lusso�. Havia plogut deu minuts. Perqu� la comtessa.. no tenia m�s remei que. I el gelat no havia reeixit. que. No hi havia massa gent. i m�s estupefacta que no pas aclaparada. Lady Montrose esperava igualar. �dandy� acurad�ssim. Fou aquella mateixa tarda que la comtessa va esplaiar-se amb la seva amiga. havia ofert sota una pergola un gelat de xocolata senzillament prodigi�s a l'amiga anglesa. pergola on oferir-lo. del duel entre el seu marit i el seu amant. i materialment empresonada pel bra� de lady Montrose - . d'un primer ministre del Canad�.

lady Montrose mir� desconcertada.en els ulls clars de la qual hom llegia una desolaci� sense nom. Perqu� els serralloberins. molt sovint. La frase de la Comtessa de Nobilfiore havia estat aquesta: -Per a fer un �bon� gelat de xocolata. tant aquell que a l'�ltim es resol a dir-la com aquell altre que. I. immediatament com a sorpresos en una orgia. mig acluquen els ulls per a fixar-s'hi -d'inc�gnit. La gent esprimatxada. segons el costum de l'�poca. del general que havia estat a la India. ressegu� les figures del diplom�tic que havia estat al Jap�. com per a copsar-hi un refermament de la seva fe en els principis de la civilitzaci� brit�nica. gaireb� espalmada. Un de llurs h�bits consisteix en reduir les frases a una sola paraula. despr�s els usats) a la butxaca!. en l'�nic cas . per� saben mantenir una mirada m�s volgudament inexpressiva que no pas la d'un peix. per llarga estona. la sent. per� de bella fibra. cosa natural en gent que viu entaforada entre les penyes corrogudes pel gel. en totes les valls del Pireneu. els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi. de la v�dua del primer ministre del Canad�. que una suggesti� maquiav�lica volia fer trontollar. embolcallada de precaucions: escolten amb les orelles m�s dretes que no pas un conill. els que cullen l'ordi o el s�gol a base de petar pedres. ells. La facilitat de la vida fa la paraula baldera: la ret�rica ve dels panxuts.. del qual s'ha de recon�ixer que tenia l'aventatge de tancar de cop. agafareu xocolata del pitjor. o. la bella dama ol�mpica. es carrega de vainilla. que quan alguna cosa els crida molt l'atenci�. Per� hom pot dir que els de Serrallobera uneixen a la inhibici� oral de llurs possibles ancestres la malfian�a que sol acompanyar la sordera.. Quan ella hagu� murmurat a l'o�da de la seva amiga anglesa �com� es feia un �bon� gelat de xocolata. la ra�a que quan va a trobar alg� per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sin� un cop pres el comiat i girada l'esquena. com a refractaris a arriscar-se. dif�cilment pot arribar mai a �sser qualificada de sorollosa. LA POR DE COMPROMETRE'S. del m�s baratet.m'han perm�s de comprovar que la gent no s'hi caracteritza mai. ells. instintivament. per un afany immoderat de dir les coses abans de pensar-les. que quan se'ls escapa un corglassat somriure es ruboritzen. amb prou meravella. dir�em -. Les meves eixides per les valls pirenenques -i que n'he fet de cam� sense m�s bagatge que un parell de mitjons (de primer els nets. a un rondinament o b� un so onomatopeic. per a dissimular.. Per� ning� no guanya els de Serrallobera.. i el tacte untu�s i ponderatiu de l'orb. que quan els passa alguna gran calamitat es limiten a arronsar vagament nom�s que una espatlla. Hi ha una llegenda segons la qual els fundadors de Serrallobera foren uns quants flastomadors medievals.- consent� la comtessa de Nobilfiore a explicar el misteri. sotmesos a la privaci� de llur llengua. viu amarada de sospites. I aquella paraula la glopegen mentalment. Una reuni� de serralloberins. i despr�s.

�s un bon subjecte que quan se'l coneix b� resulta inofensiu. el gruix de la neu comen�ava de fer respecte. En Vallcebre va dir-me. del pic d' Aneto al Canig�. en aquestes aficions. uns llavis minsos. Mira aquell hereu d'all� baix. �s absolutament segur que se'n duen la palma entre aquella mena de gent que quan et miren sempre sembla que et mirin per una escletxa i que et fan gruar cada paraula com si l'haguessin de fer venir de l'altra part de m�n. �s quan senten que prop d'ells. aconsellat per una tia seva que li havia de fer una deixa. un ulls que nom�s deuen gosar il�luminar-se quan no hi ha ning� davant. i despr�s. enasprat en un quer de mala fesomia.m'ha convidat dos dies �ltims de mes. En Vallcebre. aquells pobres infeli�os es pensen que d'una llambregada arriben al capdavall de les coses. El Mutis �s l'home m�s caute. El meu company de viatge era en Vallcebre. mestre-. en un hostal ben enll� del seu poble. i quan volen riure's d'alg� sempre resulta que han contat la seva fac�cia a un germ� bess� de l'interessat. vaig dir-li jo. Poc hi ha ning� que els passi la m� per la cara.que expressen una sorpresa destriable. oberta.I vaig assenyalar-li el Mutis. a mi -�s casualitat. en el fons. imm�bil com un estaquirot. m�s retingut de tota la contrada: t� un nas que sembla fet per garfir. -Ei. de la que no s'ha pogut desempallegar mai m�s. estan segurs que amb una frase ho mapen tot. per� que al cap de dos anys i mig va descobrir la seva veritable i folla vocaci�. parlen amb aplom. i. i que us convidin el dia que cobren �s una cosa que fa alegria: us fa l'efecte que aquell dia tot se vessa. a Escloselles del Girat. es bescanvien somortes paraules distanciades -en la m�xima expansi� dels homes que beuen ollades de vi calent-. a inst�ncies del seu pare. Quan ell arriba a l'hostal on. -Vejam qui ser� m�s expansiu. -no corris tant. en aquell hostal: -No pots pensar-te si en s�n de recelosos. si ell. Ell ho ent�n que all� �s un D�u us guard. a la claror tot just insinuada del llum de petroli que es perd entre el fum del tabac andorr�.. o b� aquest altre pag�s malcarat que seu al costat d'ell i he sentit a dir que �s . un cap-calent. un conco que viu a tres hores del poble. que m�s aviat tenen tirada a una eina prensil que no pas a un instrument de confid�ncia. com tots els artistes. que no �s pas d'aqu�. Jo m'estava bevent un got d'un vinet �cid. Per� jo ja hi estic fet. fins de vegades us convida a pendre alguna cosa. i contesta urbanament a la seva manera. a En Vallcebre. i t'asseguro que mai he conegut gent m�s evasiva i m�s partid�ria d'anar amb compte. un miny� que va estudiar un any per apotecari. la gent d'Escloselles del Girat. que �s la de fot�graf art�stic. �s un exagerat. hi parla un altre serrallober�. L'home m�s assenyalat i m�s serrallober� de tot Serrallobera �s el Mutis. la salutaci� que li fan �s de callar del tot. Jo vaig venir-hi l'any passat a fotografiar un penyalot que s'assembla a En Maura. Feia tres hores que nevava. i nom�s mirant el Mutis ja em reposava de tota la darrera campanya electoral. que consisteix em calar-se m�s endins la barretina. Una vegada el Mutis era. aquesta gent s�n aquells mateixos que s'asseuen sempre damunt la cadira on hi ha un copalta. va encetar els estudis per a passar-se de mestre normal. per� en�rgics. I �s clar.

que no havia rebut. Despr�s va callar. Anem a dir que fins ara no s'ha sentit la veu de l'un ni de l'altre. Per� l'un o l'altre sentiment era poder�s. i que s�n els �nics que li fan l'hivern una mica comport�vol. Fem-nos c�rrec que som d�s pescadors de canya. s�. Per� quan tot. despr�s d'un instant d'esverament. Jo mateix comprenia que la meva cara devia fer aquell efecte de xuclada cap endins que causa el fred quan se us aferrissa. tot �s blanc. Continuava la nevada. i s'hi env�cia. oi? El Mutis el va mirar una mica. Va baixar l'hostaler. S'havia de comprometre. La blancor era exasperant. al nas. Va entrar un remol� de borrallons i va empastifar tot el Mutis. perqu� en aquell moment havia anat a cercar un bra�at de llenya. En Vallcebre va comen�ar de dar-se cops de punys als genolls: el fred l'atacava sempre per all�. com els ametllers florits i les papellonetes i totes aquelles coses que les noies que no saben de pintar pinten en els coixins. El blanc �s molt bonic quan fa taquetes insignificants. De sobte va comen�ar d'espesse�r-se encara m�s. va determinar-se a insinuar amb un aire despr�s. Per �ltim. sense saber-se'n estar. i remugant una cosa tan curta com lletja. de borrallons que tenia als ulls. .l'enterramorts. tabalot. perqu� el fill genu� d'Escloselles del Girat. tot. sembla. va respondre. un cop va haver arrufat el nas com demanant excusa: -Neva. no en faig mai de juguesques perqu� si guanyes et fan passar amb raons i si perds et fan mala cara perqu� no pagues. va fer un parell de ganyotes. Despr�s va acotar tristament el cap. casual. Calla i tingues paci�ncia. sense fermar. L'enterramorts. Va mirar la finestra com si volgu�s anar a cops de puny amb alg� de fora. Havia de contestar. Aquella revolada va obrir la finestra que estava. a les orelles. amb cara de b�t. de primer amb l'una galta i despr�s amb l'altra i en acabat va anar al peu de l'escala a gratar-hi el vestit per a desenflocar-se'l. Despr�s va mirar a la finestra com si li calgu�s assabentar-se'n. el blanc �s una cosa sinistre. que ja barrava decididament la porta. Al capdavall. de mala gana: -A fora. i cauen floquets i floquets. el mir� amb una mirada que es resistia a dir si era plena de compassi� o b� d'un divertiment secret. amb una cara de tres d�us perqu� ja no podrien venir els minyons que traginen coses de Fran�a per les bandes poc concorregudes. -Vols fer una juguesca? -Calla. a per tot. Vejam qui trencar� el gla�. Un hom comprenia la tristesa fer�stega i exacerbada de l'udol dels llops. va tancar la porta d'una revolada. arrossegant les paraules. d'aquest poble. que es va aixecar fent tentines. Sentiu una commoci� al ventrell com si us vinguessin ganes de plorar.

Volia allunyar-la. Espadat. per� vaig compendre que la idea no li despla�a. -Com ho has sabut que �rem aqu� dalt? No hi ha rac�s contra les xafarderies. Feia dos anys que no l'havia vist. -Ah. eren imposants com a divinitats eg�pcies. i despr�s el cim. la Roseta. sacs i trossos de persiana. -Ves a cercar aigua a la font. jugava amb un gat. per donar-me coratge i alegria. de part de fora. un munt de desferra. F�cilment me n'hauria entornat. sota el qual hom l'endevinava despentinada: asseguda a terra. jo havia sabut que eren all�. hi havia assajat explosius. per a viure-hi. Vaig arribar-hi. peces abonyegades de zinc.va dir En Vingut a la seva companya. En Vingut havia dit un renec una mica desconcertat. a la fi. de cossir� vinclad�s. deien. Venia un rost inclinat com una mala cosa. xarxona. qui sap lo malmenat: els seus peus eren nus. creu-me. amb aquella bonica modisteta. de verdors inesperades al volt de negrors humides i d'encensos que pujaven i baixaven per tiranys invisibles. Aix� i tot. l'avergony� que jo la vei�s colrada. dins una bauma. Insensible al panorama de blaus fonedissos. amb tristes despulles de suburbi ciutad�. Per un atzar. havent-se mal endegat. Duia una barbassa fer�stega i un vestit de vellut. vaig cantussejar un parell de motius del _Till EulensPiegel_. La Roseta anava amb un mocador al cap. havia desaparegut. per�. Vaig aturar-me a mirar el fondal. Hav�eu fet recerques? Va demanar aix� com a enfurismat. no era una d�ria. Acabaven els �ltims pins escampats de la muntanya. El rost era ple de l�quens i d'herbetes esgroguissades i de roca cendrosa. cruel. de cop i volta. que no conversava sin� amb els tudons. El terrible ex-seminarista de p�l roig. en veure'm. tot pujant el rost. amb sos penyals moradencs. Em recordo que. En Vingut havia conseguit fer-ne un cau de relatiu eixopluc. jo no pensava sin� en la immin�ncia de la sorpresa que donaria al meu amic Vingut. em venia una mena de tristesa. al cim d'aquella muntanya. inhum�. que prove�ts de capsirons homogenis i rasurats. no. All� sota aquells boixos hi havia hagut la cova on visqu� un dol� inhum�. aquell tocaboires esperitat. En Vingut llegia un llibre �crata quan jo el vaig sobtar. les runes d'una ermiteta. les que tenen m�s retiran�a amb els estels. En Vingut no sembl� molt f�rvid en la seva salutaci�: la Roseta estava m�s animada. llates. un anarquista barcelon� dels m�s llegendaris. de boca que hom imaginava fonedissa en el bes. mentre que En Vingut tenia l'orgull. i que entre les flors preferia les flors de penyal. un sant home de Vich. ell tenia el tirat d'un escenari propici a la inhumanitat. descotillada. ni sabia on havia anat a raure. En canvi. a la Roseta. L'ex-ermiteta semblava.EL CIM. de mirada frisosa. d'ulls profunds i dol�os. M'havia semblat quelcom d'humor�stic l'anar a veure aquell tabalot. all� que d�iem de la . la posa del solitari irreconciliable. era evident. No gaire lluny.

El cau d'En Vingut anave fent-se ombr�vol. El gat. -Per� heu arribat a poder viure sense cap mena de treball? -Aix� vindr�. Jo podria ara donar les lleis perfectes a tota la humanitat. Aix� �s. Jo i tothom. dos cops a la setmana. La gent viur�.vaig dir-li jo. la Roseta ensenya a llegir. Quan hagi acabat el meu poema. i tancant de borsada.. de sexe? -El treball? Est� ben llest. quan la mort ha estat violenta (i quant m�s violenta m�s). s�n fonedissos tot seguit. de damunt estant d'un relleix. encara tot enderiat amb la seva hist�ria. Vaig preguntar-li si la Roseta tamb� n'era. a base de la imitaci� fon�tica dels sons i les fresses dels elements naturals. a veure si ve la Roseta?. prescric l'assassinat del malalt. i all� li donen les coses m�s necess�ries. -I el fonament de l'esclavitud del nostre. que far� feredat. De segur que en aquesta hora passava el rosari. i el suicidi als quaranta anys. creient que feia senyals de l'ermita estant. S'acostava el capvespre.va dir-me En Vingut. de conscient. l'esperit pot . als vailets d'una masia. l'escap�aren. va tirar-se gaireb� tot seguit entre nosaltres i ens va fer a tots dos una mica de malestar. S'anava endolcint la llum. Es diu _Les malediccions del Cim_. les lleis per a trabucar tota llei. per a espr�mer enfora de l'esperit de l'home. trenant dolces lloances a la Mare de D�u.. amb fogaines. En canvi. -Sortim una mica. -La'n faig. en el darrer ermit�. -Comen�a a fer-se tard. Els ulls d'En Vingut llu�en amb una mena d'exasperaci�. Despr�s et dir� de quina manera. -Potser no se t'acut una cosa. -Saps com va morir el meu antecessor. Puc dir-t'ho en secret: estic escrivint un gran poema. Li llegeixo llibres. senzillament. Ser� una depuraci� del m�n. Aqu� l'home es fa conscient. que �s el desig de plaure. de la naturalesa i no hi haur� sin� vegetarians. d'un cop de puny li van ficar el cap a dins. Els esperits de la gent que mor sense sotracs. en aquest cim. -Qu� penses?. Aboleixo les necessitats humanes. la Roseta ha perdut el fonament de l'esclavitud del seu sexe. Parlem.va fer En Vingut. el van acotar damunt el calaix obert d'una taula. tot atavisme de llei. malfiant-se del meu silenci. -Penso en el teu antecessor. dient-li estel i rosa. L'escric en una forma mitgera entre el vers i la prosa. Ara com ara. inventar� un llenguatge universal. que dius tu? Els francesos. i santificava la naturalesa. Despr�s. El meu poema tirar� a terra el Serm� de la Muntanya. terriblement conscient.llibertat dels cims.

txt or 17219-8. Per� com que la seva mirada em va trobar una mica esc�ptic. El davantal de la Roseta voleiava com una bandera. No volia dir-m'ho. per a no caure. Est� demostrat per la Ci�ncia.congriar-se de tant en tant. feia un vent extraordinari. gaireb� a cau d'orella. End of Project Gutenberg's La creaci� d'Eva i altres contes. unless you receive specific permission.gutenberg. amb la fa� envermellida. La Roseta va fer un posat tot trist en veure que ja me n'anava.zip ***** This and all associated files of various formats will be found in: http://www. set forth in the General Terms of Use part of this license. En.va dir-me ella amb una recan�a quieta. -De vegades hem d'anar. pot parlar. by Josep Carner *** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA CREACI� D'EVA I ALTRES CONTES *** ***** This file should be named 17219-8. If you . Vingut s'havia quedat una mica enrera. FI. Vaig mirar En Vingut de cap a peus. -Has conversat amb l'ermit�? En Vingut es va tomar vermell. mirant el sol que anava a la posta. apply to copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. de vegades. va fer una veu ronca i provocativa. de grapes per terra. -No es pot pensar quines ventades hi ha aqu� dalt. so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Per fortuna. i. Vaig beure un glop d'aigua a l'entrada del rost. and may not be used if you charge for the eBooks. si l'hi obliguen.org/1/7/2/1/17219/ Produced by Ricard Samarra Updated editions will replace the previous one--the old editions will be renamed. Creating the works from public domain print editions means that no one owns a United States copyright in these works. Project Gutenberg is a registered trademark. Special rules.vaig fer jo. -Mireu de no acostumar-vos-hi. la Roseta va compar�ixer amb el seu c�ntir.

C.E below. 1. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm electronic work. If an individual work is in the public domain in the United States and you are located in the United States.8.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic works.do not charge anything for copies of this eBook.B. Redistribution is subject to the trademark license. especially commercial redistribution. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase "Project Gutenberg"). Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. See paragraph 1. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works even without complying with the full terms of this agreement. you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg-tm License (available with this file or online at http://gutenberg. we do not claim a right to prevent you from copying. *** START: FULL LICENSE *** THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free distribution of electronic works. understand. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm electronic works 1. performing. See paragraph 1. agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. Of course. 1. owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg-tm electronic works. displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1. "Project Gutenberg" is a registered trademark. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" or PGLAF). If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement. you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. we hope that you will support the Project Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of . They may be modified and printed and given away--you may do practically ANYTHING with public domain eBooks. reports. distributing. Section 1. you indicate that you have read.A.E. complying with the rules is very easy.net/license). performances and research.

The following sentence. copied or distributed: This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever.1. Do not copy.E. distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg-tm work.4.E. give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www. with active links to. or other immediate access to.9. or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.E.E.E. performed.6. 1.5. perform. If you are outside the United States. or with which the phrase "Project Gutenberg" is associated) is accessed. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. .gutenberg.E.E.E.E.net 1. check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the work.8 or 1. displaying.E. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. 1. 1. or any part of this electronic work.E. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted with the permission of the copyright holder. without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1. your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: 1. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country outside the United States. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. 1.2. performing.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg-tm License. display. copying. you must comply either with the requirements of paragraphs 1. the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the phrase "Project Gutenberg" appears. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived from the public domain (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder). 1.1 through 1.D.3.1 through 1. viewed. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm License terms from this work.this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with the work. You may copy it. the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. displayed.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E. distribute or redistribute this electronic work. You may convert to and distribute this work in any binary. 1.

1.E.net).E.8 or 1.E. at no additional cost.E. However.3. if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work. 1.You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg-tm works. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4. viewing. if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than "Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www. or a means of obtaining a copy upon request. fee or expense to the user.You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. provide a copy. you must.gutenberg. . marked up. a means of exporting a copy. displaying. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided that ." . The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. 1. in accordance with paragraph 1.8. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg-tm works. of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other form. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns.9.1.7. copying or distributing any Project Gutenberg-tm works unless you comply with paragraph 1.E. you must obtain permission in writing from both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael Hart. 1. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement. including any word processing or hypertext form. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable . "Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.You provide. Do not charge a fee for access to. .F.F. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm License as specified in paragraph 1.You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm License.compressed. 1. nonproprietary or proprietary form.E. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below. a full refund of any money paid for a work or a replacement copy. performing.9.F. the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.1.

F. harmless from all liability. STRICT LIABILITY. the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. or computer codes that damage or cannot be read by your equipment. and any volunteers associated with the production. including legal fees. you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. inaccurate or corrupt data.5. 1. the trademark owner. If you received the work electronically.3. INDIRECT. transcribe and proofread public domain works in creating the Project Gutenberg-tm collection. EXPRESS OR IMPLIED. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION.F. you must return the medium with your written explanation.3. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. a defective or damaged disk or other medium.If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it. promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works. AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL.Except for the "Right of Replacement or Refund" described in paragraph 1. DIRECT. If you received the work on a physical medium. but not limited to.F. PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE. 1. do copyright research on. may contain "Defects.4. DISCLAIMER OF DAMAGES . that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm . LIMITED WARRANTY.effort to identify. 1.2." such as. the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement. 1. anyone providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance with this agreement. 1. transcription errors. and any other party distributing a Project Gutenberg-tm electronic work under this agreement. including legal fees. disclaim all liability to you for damages. you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem. any agent or employee of the Foundation. costs and expenses. If the second copy is also defective. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions. a computer virus. INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE.F. BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH F3.F. Project Gutenberg-tm electronic works.6. the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund.F. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1. a copyright or other intellectual property infringement. INDEMNITY . costs and expenses. and the medium on which they may be stored.You agree to indemnify and hold the Foundation. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND .3. THE TRADEMARK OWNER. the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND. Despite these efforts.F. CONSEQUENTIAL. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. incomplete.

AK.org Section 4. (b) alteration.S. Newby Chief Executive and Director gbnewby@pglaf. federal laws and your state's laws. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide spread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Its business office is located at 809 North 1500 West. or additions or deletions to any Project Gutenberg-tm work. (801) 596-1887. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. middle-aged and new computers. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete. In 2001. is critical to reaching Project Gutenberg-tm's goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will remain freely available for generations to come. Salt Lake City. Gregory B.work. modification. Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need. old. the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. Many small donations ($1 to $5. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help. Its 501(c)(3) letter is posted at http://pglaf.pglaf. Section 2. The Foundation's EIN or federal tax identification number is 64-6221541. 99712. but its volunteers and employees are scattered throughout numerous locations. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U. and (c) any Defect you cause.000) are particularly important to maintaining tax exempt . It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life.org. UT 84116. S. Fairbanks. email business@pglaf.org. Section 3. see Sections 3 and 4 and the Foundation web page at http://www. The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr.org/fundraising. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation's web site and official page at http://pglaf..org For additional contact information: Dr.

We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation methods and addresses. including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed editions. To donate. For thirty years. The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit http://pglaf. we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate.gutenberg. but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States.S. how to help produce our new eBooks. much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. General Information About Project Gutenberg-tm electronic works. unless a copyright notice is included. please visit: http://pglaf. online payments and credit card donations. U. Professor Michael S. laws alone swamp our small staff. he produced and distributed Project Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort.status with the IRS. we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition. International donations are gratefully accepted. Donations are accepted in a number of other ways including including checks.S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. Most people start at our Web site which has the main PG search facility: http://www. .net This Web site includes information about Project Gutenberg-tm. all of which are confirmed as Public Domain in the U.org While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements.org/donate Section 5. Thus.