FASES: (diagnosi, elaboraci, implementaci, visibilitzaci).

-Abstracte;

Treballar per a lintegraci dels infants i joves amb superdotaci en la societat. En concret, en
lmbit escolar i a travs dun projecte dart comunitria. Aix es faria a travs de la msica
propiciant un ambient de cooperaci, de creativitat i dinteracci supervisada per un
especialista.

-Objectius generals; (pq es vol incloure aquest grup?)

Es vol incloure aquest grup per donar resposta a les mancances que sofreix aquest collectiu
que s vctima dunes necessitats no ateses que poden provocar seriosos problemes no
noms a nivell acadmic i social sin tamb a nivell de salut com ms endavant demostrar.
Els estudis conclouen (fets lany 2006) que noms a Espanya poden existir (segons el
Ministerio dEducacin) ms de 300.000 alumnes superdotats en etapes escolars no
universitries. Daquests, noms uns 2.000 han estat diagnosticats com a tals i un 70% tenen
baix rendiment escolar aix com entre un 35% i un 50% estan abocats al fracs escolar.
Aquestes dades del Ministeri haurien dajudar al mateix sistema educatiu i a la societat en el
seu conjunt a superar els vells tpics, mites i estereotips pels quals es nega el reconeixement
educatiu especfic a aquests nens.
En el balan daquests 35 anys aproximadament dexercici del ferri monopoli estatal sobre el
diagnstic de la superdotaci exercit pels equips oficials dassessorament psicopedaggic,
un dels resultats s que dels 300.000 superdotats, 298.000 (el 99,4 %), no han estat
diagnosticats, continuant essent ignorats i en conseqncia, sense latenci educativa que
necessiten per al desenvolupament de les seves capacitats i la seva personalitat.

La investigaci cientfica, ha perms a lequip que coordina el Psiquiatra Dr. Juan Lus
Miranda Romero, establir el principi de causalitat, en els segents termes:

<<La situaci de lalumne dAlta Capacitat Intellectual que no rep la programaci
i els estils i ritmes diferents daprenentatge que, com a tal necessita, sin que per
contra, li sn imposats altres estils i ritmes molt diferents, provoca haver
desforar-se permanentment en ser com els dems, (no ser com un s). Haver
de decidir baixar la prpia capacitat, o haver de restringir el propi
desenvolupament de la seva enorme potencialitat. Aix propicia i freqentment
provoca, (a ms de la Disincronia Escolar i lEfecte Pygmalion Negatiu), la
Sndrome de Difusi de la Identitat, descrit per Otto Kernberg President de la
Societat Psicoanaltica Internacional, de tal manera que sestableix el principi
de causalitat entre la situaci del superdotat no reconegut a lescola, i en
conseqncia no ats com a tal, i per altra banda, aquestes distorsions
cognitives que, com explica el Dr. Heinz Kohut, Ex President de la Societat
Psicoanaltica Internacional, constitueixen la causa i el manteniment de la
malaltia psquica, incloent els trastorns de personalitat, poden afirmar, amb
carcter general, que aquesta situaci els impedeix, en tot cas, rebre una
educaci orientada al ple i lliure desenvolupament de la seva personalitat
diferent>>

Partint per duna primera integraci a lescola i tamb duna primera fase dacci podriem dir
que el primer problema amb el que topa un nen daquest collectiu s la no acceptaci del
grup. La classe el veu com un nen estrany i el marginen i lataquen duna o altra forma. La
criatura davant de tot aix es troba totalment indefensa i no acostuma a explicar-ho a ning,
podent viure pensant que aix s degut a que ell t alguna cosa extranya i dolenta ja que els
altres veuen en ell alguna cosa negativa. Aqu s on comena el procs en el qual no
saccepta a s mateix en base al rebuig que t dels altres i la seva autoestima s ferida per
primer cop. s possible fins i tot (sha donat en algn cas) que el professor mateix faci servir
algn qualificatiu per al nen o que (en etapes adolescents) el professor es senti amenaat
per les capacitats del jove i gestioni la seva inseguretat fent s de la soberbia i la
prepotncia.
En molts casos aquestes criatures no sn diagnosticades i es troben en el fracs escolar,
confosos com deficients o ganduls, i amb freqncia, desenvolupant la sndrome de
Disincronia.
Un problema molt greu (al que he fet referncia abans amb les declaracions del Psiquiatra
Dr. Juan Lus Miranda Romero) tamb s arribar a compendre que la criatura no pot canviar,
per all ms important s entendre que no sha de proposar el canvi ni obligar-lo a que
sadapti, com acostuma a passar, ja que senzillament no s possible. Ells sesforen al
mxim per intentar ser com la resta, i aquest intent dadaptaci el fan a costa de renunciar a
ser ells mateixos, dinhibir el seu alt potencial i de sotmetres a una gran frustraci. Conec el
cas de nens que llegien malament a classe expressament, dadolescents que van comenar
a suspendre assignatures de forma intencionada i de criatures que parlen malament o
simplement, deixen de parlar per no ser assenyalats o titllats de creguts o superbs o tamb
de casos en els que es callen les preguntes a classe per por a les represlies del professor.
Un exemple daquesta lignorncia i lincomprenci social sn les declaracions de lanterior
Director General dInnovaci i Ordenaci Educativa de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pere
Sol, en conferncia sobre superdotaci, on va afirmar:

<<Els alumnes superdotats no tenen cap problema en el sistema educatiu. Tan
sols sn els que ocupen la franja superior en una escala de coeficients
intellectuals, i com que van sobrats, doncs millor per a ells, els esforos
educatius han dadrear-se, en tot cas, als que no arriben>>

Es pretn, doncs, amb aquest projecte, sensibilitzar a nivell de classe i/o escola i ajudar a
millorar les condicions descolaritzaci daquest grup excls, marginat i amb problemes molt
especfics que afecten a lentorn que els tracta de forma molt directa (classe, professors,
familia...).

-Objectius especfics; (que es vol millorar?)

La investigaci cientfica internacional ja no permet una conceptualitzaci de la superdotaci
com un fenomen intellectual merament quantitatiu, ni nicament centrat en la concepci
cognoscitiva, sin que el situa entre all cognitiu i lemocional, en la interacci permanent
duns i altres factors, de la m dels nous coneixements sobre la intelligncia humana.
Algunes de les caracerstiques especfiques daquest collectiu sn les segents:
-Poseeixen una alta capacitat creativa i els atrau inventar, crear o idear coses noves.
-Acostumen a tenir una autoestima baixa, producte de les seves dificultats i
problemtica prpia.
-Acostumen tamb a tenir problemes de relaci amb els altres nens de la seva edat i
els hi costa molt fer amics. En moltes ocasions busquen i prefereixen la soledat.
-Sn molt perfeccionistes i poden fins i tot arribar a deixar de fer una activitat per por
a no fer-la suficientment b.
-No acaten normes, a no ser que es dni una explicaci lgica, acostumen a ser
titllats de rebels, desobeients, indisciplinats i desordenats.
-En molts casos pateixen disincronies, degut al desfasament entre el nivell
intellectual i el nivell afectiu i la personalitat.
-Quan la seva capacitat no troba respostes per a desenvolupar-se, es veuen limitats i
frenats i poden arribar a sofrir depressi o altres transtorns psicolgics/psiquitrics.
Ladaptaci curricular que aquests alumnes necessiten, res t a veure amb una atenci
individualitzada, recorda el catedrtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Dr. Ignasi
Puigdellvol. La participaci activa de tots els alumnes de laula en aquestes adaptacions
curriculars a lalta cadascun des de les seves capacitats, talents i valors especfics, que
tots tenen -, constitueix el gran element dinamitzador que eleva el rendiment del grup, en el
pluralisme compartit que afavoreix a tots i allunya el nostre espants fracs escolar. La ostra
escola est malbaratant als talents, condemnant-los al fracs escolar. I, amb ells, es
malbarata la gran fora dinamitzadora per potenciar el major rendiment de tots.
El projecte preten integrar en el grup classe aquest collectiu i optimitzar les relacions
interpersonals i alhora millorar la capacitat creativa.
Estan estudiades les qualitats terapeutiques i curatives de lart per s especialment en
aquest collectiu on cobren sentit. Les activitats creatives sn fonamentals per a aquests
nens. Aix doncs, plantejo un projecte on es pugui donar resposta a alguna de les necessitats
daquests nens.
La idea doncs, parteix de crear una aula de msica a lescola on els nens interactun i puguin
integrar-se. Aix es faria amb lintervenci de professionals de la msica (pedagog i/o
intrpret amb coneixements de pedagogia) que lideressin una classe on la prioritat fos social
sense renunciar a la qualitat artstica. Aix ser possible degut a que sidear un projecte de
llarg recorregut on, lexperincia esttica sigui verament important per no en detriment del
creixement personal dels alumnes.
Es procurar doncs una aula una hora al dia per a la formaci musical. Aquesta formaci
ser terica i prctica. Els primers anys el primer tipus de formaci ser molt minsa per tal de
prioritzar el tracte i el gaudi de lexperincia artstica. Aix, proposo per exemple, crear els
primers anys de formaci del projecte, un cor on sinterpreti tot tipus de msica per tal de no
marginar cap influncia o coneixement.
Al llarg dels anys es preten que els alumnes aprenguin a tocar un (o ms instruments) i es
puguin formar grups de cambra i petites orquestres. Ser doncs, quan cada alumne podr
triar instrument, estil de msica i agrupaci mantenint, per el cor. Les hores de treball aniran
disminunt fins a dues hores a la setmana augmentant lestudi, les hores particulars per grups
segons linters del grup o lindividu.
Un dels objectius amb els que shaur de parar molta atenci s evitar la relaci amb la
msica des dun pla dxit/fracs i excellncia en s mateixa. Al contrari, doncs s aprendre a
conviure a travs de la msica en grup i acceptar diferents rols. Aix tamb propicia la
creativitat i linventiva i est demostrat que augmenta lautoestima.
Aquest seria el projecte dintegraci dalumnes daltes capacitats en un grup escolar
estndard. Al ser un projecte de llarg recorregut sha de dissenyar un pla estratgic on hi
constin prioritats i alternatives. Sha destablir com el ritme ha destar marcat pel grup o pel
producte, si el sistema ser formal o no, si el procs s ms important que el producte i si
aquest procs s participatiu o el collectiu en pot ser coautor.

-Diagnosi;

Mancances: *Tendncia a la perfecci i a la relaci amb el projecte (en aquest cas la
msica) en basa al resultat. Sha deliminar el valorar lactivitat com a xit-fracs.
*Dfcil integraci social. A travs de la msica establir uns rols diferents no
basats en les habilitats socials, en envejes o en complexes.
*No hi ha una bona base, shaur de crear una mnima formaci per arribar a
formar els cors, petita orquestra o grups de cambra-msica moderna.
Bondats: *Bona voluntat i intent dintegraci que es veur afavorit pel projecte. Ganes
de formar part del grup com un ms sense renunciar a ser ells mateixos.
*Capacitat i curiositat creativa i dinventiva alta que fa dels alumnes lders en
el moment.

-Participants;

Alumnes de lescola Lestonnac LEnsenyana i els seus professors/tutors que hauran de
collaborar a lhora de cedir espais i temps. Lactivitat est organitzada per msics i pedagogs
musicals.

- Associaci o Xarxa;

*Federaci Catalana dAssociacions i Centres de Superdotaci i Altes Capacitats.
*Agrupaci de Pares de Nens Superdotats de Catalunya AGRUPANS.
*Grup de Treball de Superdotaci i Altes Capacitats del Collegi de Pedagogs de Catalunya.
*Grup de Treball de Superdotaci i Altes Capacitats del Collegi Oficial de Psiclegs de
Catalunya.
* CEAS (Confederacin Espanyola de Asociaciones de Superdotacin.
* Consell Superior dExperts en Altes Capacitats.
*World Council for Gifted and Talented Children (amb delegaci a Espanya).

-Coordinaci i Logstica;

Es necessita: *un grup de msics i/o professors de msica que liderin les sessions.
*una aula (o ms) on es pugui fer la classe preparada amb instruments (piano,
percussi sobretot), pissarra amb pentagrama, faristols...
*organitzar uns espais de temps durant la setmana per tal de poder
dur a terme les classes.

-Artista sol o amb monitoratge;

Artista sol (poden ser varis artistes). Al llarg del desenvolupament del projecte es necessitar
un gestor que coordini el mateix projecte i els seus integrants.

-Lmits del projecte;

Els lmits del projecte sn els que lescola fixi en principi. Com ms disponibilitat daules i
destones dassaig es puguin cedir el projecte pot crixer en magnitud i en qualitat podent-se
aplicar en un principi com a projecte experimental i ampliant-se finalment a diferents nivells i
grups.



-Documentaci;

*Guia per a la detecci i intervenci educativa en els alumnes amb altes capacitats
intellectuals-Grup de Treball de Superdotaci i Altes Capacitats de la Secci dEducaci dels
Collegis Oficials de Psiclegs i Pedagogs de Catalunya.
*La Superdotaci a Catalunya; Proposta al Departament de SALUT de la Generalitat de
Catalunya-Dra. Merc Cruells Sala, Lletrat Josep A. Latorre Cirera, Josep de Mirands i
Grabolosa
*Orientaciones para Padres de Nios Superdotados-Vicenta Nieves

-Avaluaci;

Degut a que s un projecte a llarg termini es proposen diverses avaluacions al llarg del
desenvolupament del projecte. Aquest tipus de projecte obliga a fer una planificaci
estratgica, a disposar duna partida i adquirir un comproms que provoqui una repercussi
social de transformaci profunda.
Les tres preguntes bsiques sn doncs: Qu avaluem? Quan? Com?
Avaluarem com lintegraci dels nens amb altes capacitats milloren o no.
Es pot fer cada dos mesos i sobretot basant-nos en lobservaci de linteracci de les
criatures amb la resta del grup. Tamb parlant amb els pares i altres educadors/tutors al
crreg dels nens i parlant directament amb els nens/joves guanyant-nos la seva confiana.

-Pressupost;



Integraci de la Superdotaci
en una escola deducaci
primria i secundria.







Desenvolupament Professional
Anna Francesch (12-2009)